75 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4144/FMHP_01290.jpg 4dc8f0e33e74b66d165bff218f8e146a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Masllorens, Àlex, 1956- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4145/FMHP_01291.jpg f25e4f9341e0574460b01b29366e8673 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4146/FMHP_01292.jpg 738e05cbd7ed9aba76d16674d8a78557 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4147/FMHP_01293.jpg f853af5b4eeb203f8c4cfd7e2a6046a6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4148/FMHP_01294.jpg fd8d1e070a0c1e977966de278c5eea95 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador. Entrega d'un llibre d'Història de Catalunya Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Ambaixadors Llibres Catalunya--Història Maragall Mira, Pasqual, 1941- Morán Calvo-Sotelo, Fernando Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4149/FMHP_01295.jpg c96e3a97fd8e620702a6d92f6cfe8531 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Ambaixadors Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4150/FMHP_01296.jpg 39af74106bd99da681905e95412333a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4151/FMHP_01297.jpg 404acee0e422015f87b05db68870455b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4152/FMHP_01298.jpg 15386a24dd795e6693948abcad27b627 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4153/FMHP_01299.jpg da61d438159a2febbdee41440b2a6213 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4154/FMHP_01300.jpg 1e1e18f0a47d9cdb0895e2f5ec2307d2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Ambaixadors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Morán Calvo-Sotelo, Fernando Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4155/FMHP_01301.jpg d10ce6cbbdc2e2fa6911b143e7e07fb2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Masllorens, Àlex, 1956- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4156/FMHP_01303.jpg 1af7b6342509d86ca6f3dec063cdb87f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4157/FMHP_01304.jpg d533cccadd952519d513a7483e279d74 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4158/FMHP_01305.jpg 8ed1d6c76ca51f3a486286f5a8bdb615 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Presidents Ambaixadors Polítics Premsa Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4159/FMHP_01306.jpg 5fb2a8642b8631164c0052b7afcf5f05 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Pasqual Maragall fullejant una revista a un quiosc Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Venedors de periòdics Revistes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/891/0000001417.pdf 0964280dea0f93c3f2afaf7dbfba43ae PDF Text Text Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Auditori del FAD | Barcelona, 21 de novembre de 2006 (Lectura de cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors) Estimat Oriol, Si és veritat, com afirmen alguns conspicus defensors de l’eterna rectificació, que aquests darrers anys hem posat damunt la taula, més que mai, la necessitat de superar el vell paradigma del catalanisme construït per modernistes i noucentistes, tu i jo devem representar si fa no fa dels últims exponents d’uns i altres. La nostra relació ve de tan lluny que fa una mica de basarda anar a trobar els orígens.... Però sí que és cert que la nostra amistat no s’entendria –almenys jo no l’entendria– sense una dialèctica per mi enriquidora, entre les respectives maneres d’entendre el món, Catalunya i la ciutat de Barcelona. Tan enriquidora que sovint la nostra gent ha patit perquè malentenien les ganes de polemitzar que hem exhibit amb orgull. Tu ets fill del noucentisme i no te n’amagues. No te n’has amagat mai. 1 �No te n’amagaves en l’etapa de la definició de la Barcelona que volíem refer a través d’un urbanisme al detall i a l’engròs. L’urbanisme petit, el que vam –vas– definir com l’urbanisme de sargidora, amb perspectiva el veig com un intent reeixit de dignificar la ciutat aplicanthi el zoom. Recordo que una de les primeres actuacions que ens omplí de goig va ser la de la placeta Emili Vendrell, a mig carrer Joaquín Costa, al Raval, aprofitant un enderroc. I el gros, el dels grans traços, el que només era possible entendre si hi aplicàvem un objectiu macro. El que ens va permetre imaginar primer, dibuixar després i finalment executar la Barcelona gran (no la Gran Barcelona), la ciutat retrobada. Des de la Ribera a la Vila Olímpica, des de les àrees de nova centralitat a les rondes,... Tampoc te n’amagaves en l’etapa al front de la cultura de la ciutat, defensant amb vehemència la necessitat de completar els projectes que havien donat sentit a l’etapa d’empremta cultural més extraordinària que mai ha viscut el nostre país, de la que avui celebrem cent anys. Perquè és cert que el primer decenni del segle passat es van forjar els fonaments sòlids del que 2 �hem volgut ser, culturalment parlant, i també ho és que durant els darrers vint anys, no s’hi va esmerçar, des del govern de Catalunya, ni la il·lusió ni l’energia que s’hi va projectar des de Barcelona. Per a alguns, com deia abans, deu ser sorprenent que, no havent coincidit en tantes coses, ens hàgim entès sempre, en un país mal avesat a creure que només l’assentiment fa avançar. Quan és ben bé a l’inrevés: si no hi ha fricció –si no hi ha passió– no hi ha combustió ni energia per a moure res. I jo he malfiat dels pobles que diuen moure’s només perquè un home sol –il·luminat o patrici, tan se val– els guia i mena. Tu has estat, certament, un home motor, Oriol. Molts altres han fet una bona feina a remolc de la teva energia. Ja ho tenen això les societats: homes que mouen i altres homes que gestionen el moviment que l’energia motriu ha propiciat. No vull acabar aquestes ratlles sense un record per a la teva veïna i companya meva i teva en la brega municipal, la M. Aurèlia Campmany. Ens discutíem però ens adoràvem. Ni vull oblidar les polèmiques sobre el MNAC, amb Pere Duran i Gae Aulenti, sobre el MACBA amb Rodés i Meier i sobre la Torre de Comunicacions amb Norman Foster. Ni la teva dèria reeixida per les 3 �biblioteques. Quantes aventures que vàreu anar dibuixant de Barcelona triomfant, olímpica i optimista després de tants anys d’ensopiment. A tu ho devem en bona part. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del FAD (Barcelona) Abstract A summary of the resource. En l'acte es van llegir cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors. Pasqual Maragall va llegir la seva. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bohigas, Oriol, 1925- Arquitectura Barcelona Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/892/0000001416.pdf 7fe0a07a81b8cf7f47c03bbf55cd2013 PDF Text Text INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006 El meu paper avui és necessàriament discret, com correspon a un president que dóna pas a un nou president. L’important i rellevant de l’acte d’avui és que la institució de la Generalitat de Catalunya assegura la seva continuïtat, que és una continuïtat històrica, ja que esteu assistint al pas del president 127è al 128è, el 7è president de la Generalitat d’ença de 1931, és a dir, de la Generalitat recuperada. És cert que, durant prop de 40 anys, la presidència s’exercí des de l’exili i en unes condicions excepcionals per part del president Tarradellas, però els presidents Irla i Tarradellas van saber preservar amb dignitat i honor les nostres institucions. Els haig de dir, personalment, que jo he treballat en aquesta plaça des de 1965 quasi ininterrompudament. Aquesta plaça, que es diu Sant Jaume perquè hi havia una església que es va treure i va donar lloc al que ara és la plaça, ha vist durant tot aquest període moments transcendents, importants, emocionants. El “ja sóc aquí” de Tarradellas; el “tranquil, Jordi, tranquil”, del 23-F; el dia de les Forces Armades del mateix any, que va representar una recuperació de l’optimisme democràtic; la petició de fer els Jocs Olímpics a Barcelona; del mateix dia, el 17 d’octubre de 1986 amb dues-centes mil persones a Montjuïc que celebraven l’atorgament a aquesta ciutat dels Jocs Olímpics del 1992; la supressió de les àrees metropolitanes de Barcelona i de Londres, un moment difícil; l’èxit, després, dels Jocs, i, per tant, la nova Barcelona de les Rondes i de l’accés al mar, que va costar molts diners, dos-cents vuitanta-mil milions de pessetes d’aquell temps, que s’havien de pagar entre l’any 1987 i el 2006, -i recordo el que tot això va costar a persones com Santiago Roldán, que hi van deixar físicament i materialment la pell-; el final de l’era González-Serra; l’entrada del president Aznar; l’assassinat de l’Ernest Lluch, “Dialoguen”, va dir aquell dia la Gemma Nierga al Passeig de Gràcia; el període 1999-2003 en què les esquerres ja havien tingut més vots, per primer cop, però no havíem pogut governar: és a dir, que el Partit Socialista havia tingut més vots que ningú, però no podia governar amb les esquerres perquè no feien la majoria, donada una aplicació discutible de la llei electoral existent; l’Estatut, el 2005, i un dia més tard, la pau a Euskadi. �Bé, doncs, el dia 13 de juliol, d’aquí estant, vaig anunciar que hi haurien eleccions el primer de novembre i aquestes eleccions han donat una majoria que farà que José Montilla, un dels altres catalans, sigui president. I això vol dir que som una nació forta, que confia en ella mateixa i que sap fer dels que hi arriben, ciutadans. És una equació que no és senzilla, però que Catalunya ha sabut fer i que estic segur que el president honorarà. Alguns creuen que de catalans ho serem menys, no s’adonen que justament el món va en la direcció que nosaltres estem marcant, no és que el món ens segueixi, però estem caminant en la direcció que va el món, que és de pàtries cada cop més grans. La nostra nova pàtria, ja ho sabem, és Europa; la nostra nova Catalunya, per tant, haurà de ser una mica més gran, haurà de ser una regió europea una mica més gran, en la qual nosaltres hi juguem un paper; i el nostre món és la Mediterrània. Mireu, tornem al Saló Sant Jordi. El fil històric de lleialtat i de servei al país i a la ciutadania de Catalunya no s’ha trencat, al contrari, s’ha enfortit, i avui l’autogovern conforma la normalitat del país i és aquí per quedar-se, per sempre. Avui podem afirmar que s’han acabat els fets excepcionals i dramàtics en els que el president de la Generalitat obligava, de tant en tant, a comportament heroics. Aquesta és la millor de les notícies, és el que passa des de finals del segle XVIII a França i als Estats Units, però el fet que no exigeixi actes heroics no vol dir que la presidència de la Generalitat no obligui als seus titulars, a voltes, a situacions difícils, a vegades dramàtiques, i, en tot cas, a afrontar un desgast important, us en puc donar fe, no és cap secret. Sé que el president Montilla ho sap i sé que, en aquest sentit, estarà a l’alçada. També sap que algunes de les grans feines que estaven pendents fa tres anys avui ja han estat enllestides o encaminades. Acabo el meu mandat, doncs, amb consciència del deute acomplert. Comparteixo amb els meus consellers i col·laboradors l’orgull d’haver iniciat un projecte de canvi de llarg abast. En poc més de 1000 dies hem obert nous camins de llarg recorregut, hem assenyalat nous horitzons i hem aconseguit algunes fites que crec que són i seran irreversibles. Catalunya avui disposa de l’autogovern més ampli i més fort dels tres darrers segles, Catalunya avui es reconeix més plural, menys monogràfica i més diversa i, per tant, més lliure, no ens enganyem, més rica i plena, com diu l’himne. Ja he dit que em considero una persona afortunada per haver estat escollit democràticament durant un temps per governar el meu país després d’haver estat alcalde de la seva capital durant 15 anys. No sé imaginar major fortuna que aquesta �per una persona amb vocació política i, encara més, si aquesta vocació no és la única possible sinó més aviat el resultat d’una conjunció de factors imprevisibles. Tinc, per tant, un deure d’agraïment que, probablement, no podré saldar mai del tot i que podria resumir avui dient, simplement, gràcies, gràcies de tot cor ciutadans de Catalunya per haver-me fet la confiança de presidir Catalunya i per endegar un projecte de canvi que ara altres continuaran. El cert és que jo no plego del tot, recupero una llibertat que durant un temps m’ha estat vetada, amb tota lògica. Tinc la satisfacció de poder-ho fer en el moment de traspassar un projecte en marxa a una nova generació, i ho faig amb la tranquil·litat d’esperit de saber que al capdavant hi haurà una persona que val, que es diu president José Montilla. Ell no ignora, ningú no ignora, la magnitud del repte que ha acceptat. Amb ell, el treball, el rigor i el sentit del deure, i la passió per servir el bé comú, estan ben garantits. Conformen els valors i les actituds d’un patriotisme de pedra picada en el millor sentit de la paraula que no necessita ser proclamat; un patriotisme que no ve dels pares sinó que ha estat creat per la persona que avui, ja investida president de la Generalitat, pren possessió del càrrec i assumeix la responsabilitat del comandament de la institució. Acabo expressant el meu desig que l’encert i l’èxit acompanyin la bona feina del president José Montilla i del seu govern. President Montilla, em tindreu a la vostra disposició, al vostre costat, em teniu des d’ara, per sempre, a la vostra disposició Moltes gràcies. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció del president Maragall a la presa de possessió del president Montilla Abstract A summary of the resource. Paraules del president sortint, Pasqual Maragall, en l'acte de presa de possessió del president entrant José Montilla. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Montilla, José, 1955- President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-28 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/893/0000000812.pdf ce3535a9834f88d8b5ce2a9773437457 PDF Text Text Taula rodona “50 anys després: èxits i reptes per una Unió Europea més forta” Organitzada pel Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració a Roma de la seva II Convenció Internacional. Roma | 01/12/2006 Moderador: Lo ringrazio soprattutto della tenuta di fronte all’assalto dei colleghi fotografi. Volevo coinvolgere Pasqual Maragall su due questioni: una, diciamo così, nella sua veste più recente, e cioè se l’Europa delle autonomie può essere una delle chiavi per rendere questa istituzione [che] —come stiamo vedendo, affronta questo momento di difficoltà e di credibilità di fronte ai cittadini—, per rendere questa grande missione più vicina e più appassionante per i cittadini, e però anche cominciare con lui a scivolare verso un tema, diciamo così, “politico”: Pasqual Maragall, per quanto per certi aspetti anomalo, è un dirigente socialista. Mi interessa capire a che punto siamo, e se è auspicabile che si completi —e come―, visto che siamo nella sede del congresso del Partito Democratico Europeo, un processo di bipolarizzazione europea. Cioè, se è auspicabile che i cittadini, nel cercare di capire qualcosa anche della politica europea, non possano essere anche aiutati cominciando a riconoscere degli schieramenti che si confrontano su grandi temi all’interno dello spazio politico europeo. Pasqual Maragall: Grazie. Io sono socialista, evidentemente, ma questo non significa che io sia d’accordo con l’Europa bipolare. Perchè io sono socialista, ma sono anche catalano, vedete... Allora voi capirete subito che da questo punto di vista si deve avere una visione più relativista dei dualismi tradizionali. Se permettete io parlo francese perchè, anche se sono stato a Roma un anno, è stato molto tempo fa, penso che si... non va male per il momento ma dopo diventa un po’ [complicato]. Vous savez que j'ai été le président du comité des régions de l'union européenne pendant deux années. À ce moment-là nous avons fusionné les deux organisations, ce qui était difficile, de faire disparaître deux choses et de les unifier. Nous avions fusionné la CEMR, c'est-à-dire le Conseil européen des municipalités et régions et la Fédération mondiale des villes jumelées qui était présidée par Jorge Sampaio qui après a été le Président, comme vous le savez, de la République du Portugal, n'estce pas. Alors je pense que les pays sont trop petits en Europe pour pouvoir vraiment avoir la taille des problèmes auxquels ils se confrontent. Vous savez, moi je suis Catalan et je suis en Espagne, tout comme les Basques qui sont ici aussi. Dans cet ordre disons, accepter - c'est un ordre d'ailleurs accepté par le Parlement espagnol dans l'approbation du Statut de la Catalogne, et justement il y a... moi je pense aussi acceptée au Québec une formule semblable à celle-ci, mais moi je suis finalement et surtout européen. Dans un monde ouvert, il faut ouvrir ses fenêtres, il faut avoir de la taille, autrement si le monde devient ouvert et l'on reste fermé dans son petit coin, dans sa petite identité, c'est très bien, c'est très « chaud » disons, mais dehors il fait froid, il faut se mettre d'accord avec les autres pour être quelqu'un dans un monde ouvert, ce n'est pas la même chose qu'un monde fermé une nation. �Deuxième chose, il manque aujourd'hui, je pense, un parti européen. Quand on a fait la Constitution européenne, on a parlé de l'Europe [comme] une Union toujours plus proche, mais il faut que cela devienne une réalité. Une Union toujours plus proche où tout serait fait « aussi près que possible » [comme] disait la chanson. Alors il faut l'appliquer... Si le principe de subsidiarité devient seulement un nom vide de contenu, alors cette Europe-là n'intéressera pas les gens. Il faut absolument que le principe de subsidiarité soit, n'est-ce pas, traduit dans des actions concrètes. Troisième point : pourquoi pas un parti démocrate européen ? Écoutez, j'adhère sans réserve avec pas mal de gens en Catalogne, en Espagne et en Europe, je peux vous dire qu'il y a de plus en plus de citoyens européens qui se sentent citoyens européens tout d'abord. J'en parlais l'autre jour avec Barbara Hendricks, qui habite en Suède, et qui a une maison en Suisse je pense, n'est-ce pas, et qui est Américaine de naissance. Cela, c'est ennuyeux [gênant] que je le connais [sache], mais elle est Européenne, elle ne veut pas être autre chose que cela, alors il faut donner à cette demande une réponse. Quatrième point : je pense qu'il faut réduire l'abus du veto et l'abus du Gentlemen's agreement, [et le] mener hors du regard du public parce que alors c'est cela qui fait que les gens se méfient de l'Europe. Personne ne comprend le jargon bruxellois, sauf évidemment, les fonctionnaires bruxellois, et moi-même j'ai été pas mal bruxellois puisque j'étais dans le Comité des régions et je sais ce qu'est le jargon bruxellois. Mais ce jargon, qui est compris seulement par nous, par eux, n'est pas compris par la plupart des gens. Je suis d'accord avec [...] quand il dit qu'il faut mettre des questions clairs en face des gens : «oui ou non», un peu comme en Californie quand il y a des élections, ils profitent pour mettre des questions «oui ou non» pour les Jeux Olympiques de Los Angeles, on avait mis la question « Est-ce que vous êtes en faveur ou non [Êtes-vous pour ou contre] l'organisation des Jeux Olympiques à Los Angeles ?» et la réponse a été un non « rotonde », parce que les gens ne voulaient pas payer un dollar pour cela. Alors on a fait les Jeux Olympiques à Los Angeles, c'est très bien d'ailleurs, je peux vous l'expliquer très bien, mais sans un dollar du [...], alors il faut bien qu'il y ait des moyens pour les gens de s'exprimer sur des réalités vastes, comme celles européennes, par le biais de référendums. Valeurs communes. Des valeurs communes, il y en a, [comme] la paix. Mais il faut bien que ces valeurs soient « arrosées », n'est-ce pas. Parce que, qu'est-ce que la Conférence euro-méditerranéenne par exemple ? C'est très bien, mais c'est chaque [tous les] dix ans, ça se passe à Barcelone mais, quand la deuxième conférence est arrivée, on avait oublié complètement la première... Il faudrait bien qu'il y ait quelque chose de plus... pas une structure trop lourde, n'est-ce pas, mais une action méditerranéenne plus sérieuse comme, quelques fois, le Président Prodi l'a demandé. Je suis absolument d'accord sur cela et qu'il faut avoir une dimension économique aussi, donner une dimension économique à ce partenariat euroméditerranéen, pas seulement blablabla, pas seulement de se rencontrer chaque dix années. Il est donc juste, je me rappelle qu'une fois on a en pris en Allemagne un citoyen de Yougoslavie qui a été « cerné » d'avoir, n'est-ce pas, tué quelqu'un. Un citoyen qui passait dans la rue à Berlin l'a vu et il a dit à un policier « cet homme-là est un criminel en Yougoslavie » (ou en Bosnie je pense). Il s'appelait Tadic. Alors il a été �pris par la police allemande, il a été déferré devant le tribunal de La Haye, je suis allé au jugement de cette personne parce que j'étais très ami du maire, Kupusovic, du maire de Sarajevo, qui connaissait le fait qui était devenu [survenu], et ce monsieur Tadic a été jugé par le tribunal de La Haye. Alors vous savez combien de gens [personnes] il y avait ? Deux, dans la salle. Kupusovic et Maragall, plus personne [personne d'autre]. Y'a une justice internationale, y'a une justice européenne, mais les gens ne [la] connaissent pas, de ce fait, n'y croient pas, mais il faut y aller parce que autrement, je pense, beaucoup de crimes qui sont commis ne sont pas connus ou sont, n'est-ce pas, mis « par-dessous du billet ». Septième point : j'ai entendu parler d'une seule voix par devant l'ONU. Je pense que ce projet de votre parti démocrate européen est absolument positif, je pense que ce sera très difficile, mais je pense que pour y arriver, il faut commencer. C'est-à-dire que je suis pour absolument en faveur de l'idée que l'Europe est une voix forte dans les Nations Unies. Huitième point : solidarité et liberté, oui, oui solidarité et liberté, en même temps il faut suivre tout ce qui est positif dans le modèle des États-Unis mais les États-Unis ont été créés par des Européens dessus [sur] l'absence de solidarité dans le[s] continent[s]. Ce sont les Irlandais, ce sont les Anglais, ce sont les Français (pas tellement), pas les Espagnols parce qu'ils sont [pas] allés dans cette Amérique, mais aux États-Unis, c'est le reste de l'Europe qui a déferlé parce que la croissance de la population à la fin du siècle 19 était beaucoup au-dessus des possibilités de l'agriculture européenne de fournir des aliments. Alors il faut bien que les États-Unis sachent que l'Europe veut avoir une relation pas, n'est-ce pas, de... exclusivement de seconde classe, mais de tête à tête avec eux. Si la prochaine... si vous voulez, si la prochaine réunion se fait à Barcelone, ce que j'aimerais beaucoup, de votre parti, auquel j'adhère depuis ce moment, on ira à Montjuïc. Vous savez ce qu'est Montjuïc? Montjuïc, c'est le « mont juif » quoi, de Barcelone, c'est la place où on a fusillé les prisonniers pendant la guerre civile. Alors c'est un lieu sacré dans un sens, fantastique dans un autre parce qu'on a fait les Jeux Olympiques là, et ça a été un succès. Alors je vous emmènerai dans [à] l'esplanade par devant le stade olympique, par que c'est là qu'a été bâti un monument avec le nom de tous les Européens, n'estce pas, qui ont fait l'Europe quoi, depuis... je sais pas...Adenauer, de Gasperi, Schuman, Jean Monnet, Spaak, Spinelli, Salvador de Madariaga etc. Il y a le nom des gens qui sont des références pour nous tous non ? Je pense que finalement, n'oubliez pas l'Est. Et n'oubliez pas le Sud non plus. Havel a écrit dans son livre Words on Words, les « Mots sur les mots », je pense, jusqu'à quel point personne n'avait pas compris la détresse européenne. Pour cause. Je pense qu'on ne peut pas abandonner ni les citoyens européens ni les pays qui veulent adhérer. C'est très facile à dire qu'une Europe sans la Turquie est plus facile qu'une Europe avec la Turquie, mais je vous dis, si l'Europe ne prend pas... ne fait pas l'effort de s'ouvrir à la Turquie, on aura condamné à l'anti-européisme tout un monde, et c'est pour cela que je pense que l'esprit méditerranéen, là, doit primer, n'est-ce pas. Je veux remercier mes amis le Président Prodi et Francisco Rutelli de leur invitation. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Taula rodona “50 Anni dopo, i successi e le sfide per la nostra Unione” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de DL-La Margherita (Roma) Abstract A summary of the resource. Taula rodona organitzada en el marc de la II Convenció Internacional del Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma. La taula la van formar amb Maragall, els líders del PDE Romano Prodi, Francesco Rutelli i François Bayrou i amb els convidats internacionals Bronislaw Geremek, eurodiputat i exministre d’Affers Exteriors de Polònia; Ellen Tauscher, congressista nordamericana i presidenta de la New Democratic Coalition i Pavel Telicka, excomissari europeu per la República Txeca. Language A language of the resource Francès Italià Subject The topic of the resource Partit Demòcrata Europeu Europa Democràcia Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/894/0000000606.pdf 23cc4dea810afbade55aa6231ef76731 PDF Text Text Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial” de Mayor Zaragoza i Mario Soares 12/12/2006 | Auditori del Cercle de Lectors Yo tengo una relación de amistad y admiración con Mario Soares, acrecentada (por mis nietos portugueses), con el inconveniente de que provienen de Oporto, que es el Portugal auténtico, y no de dónde proviene Mario (!)... ... y una relación de amistad y casi de parentesco con Federico, porque su padre fue casi ahijado de mi abuelo materno, el abuelo Mira, el zapatero (...). Este abuelo Pascual Mira García acogió al padre de Federico... sobrino de Marcelino Domingo y se lo llevó a sus tiendas de zapatos en Barcelona. Luego se cambiaron las tornas y mi padre entró, gracias a Federico Mayor Domingo, en la industria farmacéutica, donde introdujo una cierta vertiente técnico-cultural y publicó una revista de la que hizo jefe de redacción... a Jordi Pujol ... (y a la cárcel). FM Catedrático en Granada y Ministro de Educación y Ciencia con Suárez, luego DG en UNESCO. MS filosofía letras y derecho Presidente (sé menos). encarcelado 1er Ministro y Dos vidas, las de Mario y Federico, que explican el paso de los países de la Península Ibérica de la dictadura a la democracia y del encierro peninsular a Europa y al mundo. Hace 4 meses celebramos con Mario el 20 aniversario de la entrada de España y Portugal en la Unión. Política de la buena, de la que se basa en el respeto educación justicia y libertad. España y Portugal ahora son motor de Europa, crecen más. Sócrates y Zapatero influyen. Europa es nuestro nuevo mundo, la Vieja Europa es nuestro futuro. 1 �Europa convence porque justamente no tiene una identidad unidimensional y monolítica. Mark Leonard dice que Europa liderará el futuro precisamente por su heterogeneidad y plasticidad. Que es lo que el mundo requiere hoy. Es cierto que Europa no tiene Constitución y tardará en tenerla. Vaclav Havel ha explicado en “Words on words” que las palabras se han pervertido y que... Es cierto también que las cumbres mediterráneas de BCN no han conseguido tender puentes efectivos, aún, con los países mediterráneos del este y del sur. El Atlántico ha sido el sueño ibérico por los siglos de los siglos. Catalunya está ahí para recordároslo. Pero ahora el tema es el Mediterráneo (es el Mediterráneo, estúpidos, como diría el director de campaña de Clinton), el viejo Mediterráneo, no “l’esca del pecat” no el nudo gordiano, quizás, pero sí el drama central. El lugar dónde todavía nos matamos los europeos, los americanos, africanos y asiáticos. Y si no se resuelve ese escenario, malo. Ya es hora de que Europa mire para el sur, tenemos Banco del Este en Londres pero no tenemos Banco del Sur en Roma o en Barcelona. Las conferencias de 1995 y 2005 de Barcelona no bastaron. Ahí conviene que Federico y Mario apliquen su experiencia. Irak y Afganistan (toca fusta) se resolverán pero la relación con Líbano, Palestina, Israel etc. Tardarán. Si lo hacen la buena política volverá a tener crédito. Cómo lo vais a hacer ? This the question! En todo caso, sabed que aquí tendréis aliados. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial" Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Cercle de Lectors Abstract A summary of the resource. Llibre de Mayor Zaragoza i Mario Soares. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Espanya Portugal Mayor Zaragoza, Federico, 1934- Soares, Mario Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1703/0000000627.pdf 535045ddf29d99f5b43b42de778d17be PDF Text Text El Periódico, 05/03/2007 La tendresa i la duresa que necessiten els temps PASQUAL Maragall Josep Maria Huertas Claveria se n'ha anat segurament indignat amb la mort. La capacitat d'indignar-se ha estat una constant en la vida de Huertas Claveria. Prefereixo no haver-lo vist claudicant. Estic convençut que no ho ha fet. La seva dona, l'Araceli, m'ho ha dit. Ens hem estimat entranyablement. Sentir-se estimat també des de les entranyes per un home que les ha tingudes sempre a flor de pell i a la punta dels llavis i que, per tant, no ha callat cap discrepància, és tot un privilegi que servo amb orgull. Tot plegat ens ha fet més resistents, a ell i a nosaltres. Però ara el necessitàvem, perquè no estan els temps com per prescindir d'una certa intransigència. Els retorns enrere --què ens han d'explicar-- formen part de la marxa cap endavant de la humanitat, en la qual n'hi alguns que hi creiem malgré tout. Però hi ha passes enrere sobreres, absolutament prescindibles. I els vents que bufen en porten, de marxes enrere inútils. Segurament en Huertas ho va viure malament tot això. No ho sé. La veritat és que fa temps que no el veia. He estat fora i poc abans de marxar tampoc no recordo haver-lo vist. Fins i tot pot ser que no estiguéssim d'acord en algun tema important. Tant se val. Ell era dels meus i jo sóc dels seus. En Huertas estava al Tele/eXprés. Una vegada algú va dir de nosaltres al Tele/eXprés, de la colleta d'amics que començàvem a fer una revolució que mai no arribava, que érem "suaves con las espigas y duros con las espuelas". Aquest algú era José Ignacio Urenda, un altre que se'n va anar sense temps d'acomiadarse. Huertas potser no semblava tendre ni amb el blat ni amb la userda. Però ho era. I els temps necessiten molta tendresa, molta tendresa, i duresa, molta duresa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La tendresa i la duresa que necessiten els temps Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1247 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf 054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa PDF Text Text Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació superior i recerca Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum) 16 de març de 2007, URV, Reus Transcripció literal: Pasqual Maragall: Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les educacions d’ensenyament superior. Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn polític i és un entorn geogràfic. Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer. Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural. Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna. Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès també representen, és enormement interessant. No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari. Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa �comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...]. Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...] Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç (comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber). Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió, la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi sempre) [...]. Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint [en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant. Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot. És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit; l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...]. Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...] Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les [rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren. És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions perdudes?] [...] mediterrània. Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari, ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i també de pluralitat [soroll de fons]. El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió. Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el seu naixement. �Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari. Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història. L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar imprescindible per a construir el futur de la regió. Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement significativa [...]. Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa. Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més avançada. Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any, demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats a elles. Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats, oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu imbricats, concretament la Mediterrània. Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar. Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular un projecte europeu i euromediterrani potent. �Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat i de la bona governança. Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la competència? Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. URV Reus Abstract A summary of the resource. Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Educació Universitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1704/0000000626.pdf fcca4f57a6c8bf5df2902c84b65d378f PDF Text Text DEL PERIODISME INCÒMODE DE HUERTAS Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya 20/03/2007 “Quan el silenci reemplaça la veritat, el silenci és mentida”. Paraules d’un dissident soviètic que semblarien escrites en homenatge a Josep Maria Huertas Claveria. Hi ha periodistes que no callen la seva intransigència, periodistes incòmodes per a qualsevol poder – sigui el govern en qualsevol de les seves distàncies, siguin les empreses, incloses les que els tenen contractats. Huertas era d’aquests professionals que practiquen un periodisme que defuig la reverència al poder constituït, sigui el quart o sigui el primer. Potser per que creuen que entrar en aquesta classificació d’eficàcia en l’aplicació del “políticament correcte” és més cosa de les empreses que ofereixen logística de comunicació al poder pròpiament dit – del que elles mateixes formen part – que no pas un objectiu dels professionals que veuen en la informació una força alternativa al servei de la societat. La tecnologia i les seves possibilitats democratitzadores potser que ajudin a aprofundir una mica més en el tema sempre obert de l’ofici del periodista. Es pot preveure que aquests avenços permetran multiplicar les modalitats fins ara seguides en la participació ciutadana. Si pot haver-hi una democràcia digital serà per que hi haurà noves fórmules de creació d’opinió pública. No sé si les noves tecnologies que amb un senzill telèfon mòbil equipen a qualsevol ciutadà amb una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un micro i un programa per enviar textos a qualsevol lloc del món, convertint-lo de facto en un periodista en potència, seran suficients per crear el “cinquè estat” del que es parla (Ignacio Ramonet). Segurament no tot és qüestió d’instrumental, o no únicament. El periodisme requereix una actitud individual, professional, que li atorgui consciència, justament, que la suma de tots aquests ciutadans equipats poden conformar una força social. L’opinió pública és la mare de la participació i de la democràcia. Aquest debat entre els partidaris de convertir el quart poder en el primer dels poders establerts i els convençuts que el periodisme és sempre una força alternativa, incòmode, intransigent s’haurà de fer sense Huertas, malauradament. En tot cas, cap dels que hi participen i ningú dels que el vem conèixer tindrà cap dubte del que ell defensaria. Shakespeare, en el seu Juli Cèsar, va deixar un vers preciós sobre el dubte com a mètode davant els conflictes que es plantegen els homes. Li feia dir a Casio: “La culpa, estimat Brutus, no està en les estrelles sinó en nosaltres mateixos”. Huertas no mirava precisament a les estrelles quan es trobava davant un conflicte, una injustícia o un bon debat. Pasqual Maragall Març de 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Del periodisme incòmode de Huertas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Democràcia Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1250 Source A related resource from which the described resource is derived Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/896/0000000666.pdf c0f7f093d4b689fd298601c60d8f8622 PDF Text Text Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall: BARCELONA BECOMING A COSMOPOLIS Seminario Cracovia-Barcelona “Changing visions – visions of change” 30 de marzo de 2007 Muchísimas gracias. Quiero agradecer la invitación, hablar delante de ustedes en este seminario, es un placer para mí conocer una nueva ciudad, mi pasión son las ciudades. Como muchos de ustedes, considero que las ciudades son una construcción que representa más que ninguna otra a la humanidad entera, quizá más que la política en general, más que las naciones, más a veces incluso que el arte, porque las ciudades son arte, y son al mismo tiempo política. La verdad es que tuve la suerte de ser alcalde de una ciudad que adoro, que es mi ciudad, Barcelona, desde 1983 a 1997. He vivido antes de ese período y después del mismo período, trabajando en la misma plaza, de San Jaime, primero como funcionario, como economista, como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona, luego como teniente de alcalde, luego como alcalde y con ligeros intervalos con algunas excursiones fuera del país, finalmente en el Palau de la Generalitat como presidente de Cataluña. Miren, la Barcelona democrática ha forjado su proyecto a través de y por medio del civismo y la cultura. Y también proponiendo a las ciudades como un elemento de reflexión cultural. Este es el objetivo principal del Centro de Cultura Contemporánea. Y poder observar que se enriquece con colaboraciones como la que han establecido con el Centro Internacional de Cultura de Cracovia demuestran que la utopía de nuestra ciudad es la utopía de muchas ciudades europeas, de otras ciudades europeas, en definitiva, que es una utopía compartida, y cuando las utopías son compartidas dejan de ser utópicas para convertirse en realidades activas. La globalización y los procesos migratorios han convertido el internacionalismo histórico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX en una utopía cívica, en una utopía que se puede materializar, que deja de ser un puro sueño para ser algo que se puede construir, y esa utopía cívica requiere una presencia mayor en la vida diaria de los poderes próximos, en el amplio sentido del término que se da en la política europea. En un mundo en el que por supuesto todo cambia, quedarse en unos principios generales de igualdad, faltos de proximidad, faltos de calor y de color diría, puede acabar -1- �generando un sorprendente vacío político. Y tenemos ejemplos dramáticos, yo diría, y recientes. Hay que moverse, hay que moverse con los tiempos porque de otra manera cometeríamos, si no lo hiciéramos cometeríamos dos errores: primero no aprovechar suficientemente las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la diversidad, y Europa es sobre todo una diversidad que trata de ser al mismo tiempo algo en común, una unidad. Si no se hace a partir de las ciudades veo muy difícil que se haga de ningún otro modo. Y en segundo lugar, no tener en cuenta que el propio concepto de soberanía nacional se va ablandando a medida que el principio eminente de la igual dignidad de los poderes va creciendo, de todos los poderes, a todos los niveles. Digo que ese principio de igual dignidad, de todos ellos, va creciendo, y un nuevo contenedor global, que se llama Europa, se va afirmando. Miren, uno de los principios que ha orientado mi trayectoria política y representativa ha sido el principio de la proximidad, es decir, el principio de que quien tiene la carga de la prueba, como decían los latinos, quien tiene que demostrar su relevancia son los poderes lejanos, no los poderes próximos. Estamos acostumbrados, porque venimos de una Europa de las naciones, unas naciones que además se han peleado entre sí, pero en todo caso muy convencida de la importancia de la nación, de que otros poderes que no fueran los poderes nacionales se tendrían que justificar. Yo creo que estamos llegando al mismo tiempo a la aceptación de un contenedor común mucho más grande que es toda Europa, no las naciones de Europa sino el conjunto de esas naciones, Europa. Y al propio tiempo, admitiendo que en esa Europa o todo se hace partiendo de abajo o nos equivocaremos, y que el único principio racional de organización de los poderes en la escala de menor a mayor es por descontado partiendo de las ciudades. Y que por tanto las ciudades tienen que tener un beneficio, tienen que gozar del beneficio de la duda, como se dice, tendrían que ser respetadas como en principio el contenedor de casi todo lo que son funciones públicas. Ustedes me dirán: pero está el ejército, está la moneda, está la política monetaria, etcétera, muy bien. Pero vayamos singularizando lo que no es próximo y actuaremos, yo creo, de forma lógica y de forma coherente. Cuando en Barcelona nos planteamos desarrollar un proceso de reparación física, de mejora física de la ciudad y de su urbanismo, acercando la cultura a los barrios y reconstruyendo el espacio público no -2- �hicimos más que aplicar ese principio. Que era el principio también dentro de la ciudad y que lo importante no era la ciudad como abstracción sino la ciudad como suma de espacios, de plazas, de calles, de barrios y dándoles a los barrios, a las calles y a las plazas una singularidad y una personalidad. En aquel momento recuerdo que invitamos a muchos artistas, muchos de ellos no catalanes, no españoles, ni siquiera europeos, muchos americanos por cierto también, escultores, pintores, etcétera, escultores sobre todo, a que dignificaran a la ciudad con sus aportaciones, Ellsworth Kelly, Bryan Hunt, en fin, una serie de artistas importantes vinieron a completar lo que en Barcelona ya había sido, gracias a las exposiciones universales, una constante. Mies van der Rohe creó su gran obra óptima, es decir, el modelo total de Mies van der Rohe es probablemente su construcción en Barcelona, aparte de la Silla Barcelona que también él construyó. Esta ciudad entonces se ofreció a los grandes artistas de la época, en ese momento americanos, porque en América en los años ochenta la escultura y el arte estaban rompiendo moldes y con mucha calidad. Digo que Barcelona se ofreció como escenario de este festival artístico permanente que son las construcciones, las estatuas, los monumentos. También ahí yo creo que la ciudad tiene un papel relevante. Ahora mismo en Nueva York, en el Metropolitan Museum of Art se ha inaugurado una exposición que yo todavía no he visto pero que iré a ver y que por supuesto a todos los que puedan ir les recomiendo que puedan visitarla, se llama Barcelona and Modernity, Barcelona y la Modernidad, de Gaudí a Dalí. Es una muestra absolutamente esencial para entender lo que esta ciudad sobre todo fue en los años diez, en los años veinte, en los años treinta. No debe sorprender que la exposición empiece explicando quién era Ildefons Cerdà. Ildefons Cerdà fue el creador de la retícula urbana de Barcelona. Barcelona era la ciudad medieval, con sus murallas, y en el mismo año que Viena, en 1860, esas murallas cayeron para dar paso a un ensanche de la ciudad, lo que se llama el Ensanche de Barcelona, pero este Ensanche era lo contrario de la ciudad gótica y de la ciudad romana, era un Ensanche racional, europeo, pensado, con chaflanes, pensado para la circulación de vehículos ya, que ha funcionado luego históricamente como un modelo de ciudad racional. Yo creo que esa forma urbana, esa transformación de Barcelona, la convirtió de ciudad provincial en una de las ciudades más dinámicas del Modernismo y de la arquitectura en Europa. A finales del siglo XIX y a principios del XX Barcelona ya tenía los atributos de una ciudad avanzada, de una ciudad cosmopolita. -3- �Nunca antes Cataluña, sin embargo, había sido seguramente tan conocida y tan respetada como cuando su capital se convirtió en un escenario interesante en sí. Por tanto esta contradicción entre ciudad y nación, que existe sin ninguna duda, y luego les pondré algún ejemplo, hay que tomarla con gran [?]. Es decir, hay una contradicción y hay una tensión pero no necesariamente esta tensión ha sido una tensión dramática. Es verdad que cuando Barcelona en los años ochenta, en los últimos años ochenta, empezó a dibujar ese proyecto tan potente desde Cataluña, desde el Gobierno de Cataluña y desde el nacionalismo que gobernaba entonces Cataluña, se vio esa pulsión y ese empuje como una amenaza y se teorizó, ahora lo estábamos comentando, en términos de una vuelta de las ciudades europeas y concretamente de Barcelona a la Hansa. ¿Por qué la Hansa? Porque la Hansa, y ustedes saben de esto mucho más que nosotros, representaba una Europa de las ciudades potentes que se relacionaban entre ellas sobre todo a través del mar pero también en el continente sin demasiada preocupación por la nación a la que pertenecían. Eran realidades en sí mismas desde el punto de vista económico y casi desde el punto de vista jurídico. La Hansa creó un derecho mercantil, unas costumbres, unos métodos de relacionarse que pasaban por encima de la nación y hacían de la ciudad el elemento base de un mapa creado por puntos muy potentes, por encima de la nación o aparte de la nación, que eran las ciudades. Eso es curioso porque en estos años ochenta y noventa en que Barcelona se lanza al mundo y presenta su candidatura a los Juegos Olímpicos, pero también a una gran actividad en el terreno intelectual, en el terreno artístico, en el terreno arquitectónico, etcétera. Ese argumento del peligro hanseático se expresó y se formuló. Lo digo porque en esta ciudad y en otras ciudades como esta posiblemente ocurra a veces, pueda ocurrir a veces lo mismo, una cierta desconfianza de la nación respecto a la ciudad. Bien, todo eso empezó en Barcelona, ese movimiento hacia arriba de Barcelona es muy anterior y empieza a principios del siglo XX (y es importante este dato) con el presupuesto de cultura del Ayuntamiento de Barcelona del año 1907. En el año siete, claro, entonces los alcaldes no son elegidos, son nombrados por el poder superior todavía, pero muere un alcalde o se pone enfermo un alcalde y los concejales eligen ellos, de entre ellos, a un concejal alcalde, Pérez-Bastardas, y este señor, que es el -4- �primer alcalde entre comillas electo, lo primero que hace es decir: “Vamos a hacer un presupuesto de cultura”. Este señor entiende que en la cultura se juega todo, y cuando decimos cultura aquí queremos decir cultura y educación, porque de hecho lo que hizo ese presupuesto de cultura fue empezar a crear escuelas […] de las teorías pedagógicas y empezó a crear escuelas locales. ¿Cómo lo hizo? Barcelona se fue a Madrid, al Gobierno de Madrid y dijo: “Madrid no tiene mar, Barcelona sí, por tanto ustedes tienen que admitir que las escuelas nacionales sean como sean, pero tiene que haber una escuela del mar, que explique el mar porque es una realidad que nosotros tenemos y ustedes no tienen: “Escola del Mar”, primera. “Pero es que además tenemos el bosque de Montjuic: “Escola del bosc”. Y así siguiendo, Barcelona empezó a crear escuelas municipales. Eso es enormemente importante porque esto es decirle a la nación y a los ciudadanos que quien educa no es el Estado, ni siquiera la nación, que quien educa es la ciudad. Claro, una nación tiene que estar muy segura de sí misma para aceptar este cambio de roles. Y por descontado que esos presupuestos de cultura del Ayuntamiento de Barcelona y luego toda la labor pedagógica de la Mancomunidad, diez, quince años más tarde, fueron vistos siempre con gran desconfianza por parte del Estado español hasta que llegó la República en el año 1931-32 y ahí este sistema se generalizó. Pero ustedes saben que todo eso terminó muy mal, porque España fue el banco de pruebas de una guerra que acabaría siendo mundial, una guerra entre el pasado y el futuro, entre la pedagogía y la violencia, si ustedes quieren o, por decirlo con palabras más caritativas, el Gobierno de Mano Dura. Durante este período, que va de 1907 a 1936, es cuando empieza la Guerra Civil española y de hecho la Guerra Mundial, porque la Guerra Civil española fue el preludio de esa Guerra Mundial, se pusieron las bases de lo que luego en los años ochenta, en los años noventa, en el siglo XX, Barcelona desarrolló. Esto es un poco, si ustedes quieren, nuestra historia. No sé si les han contado que dicen que Roosvelt, ya en silla de ruedas, comentó, esto lo explicaba Arthur Miller en un libro muy pequeño que no ha leído nadie y lo tengo que ir explicando porque a ver si corre, se enteran. Dijo, parece ser (habrá que comprobarlo, por supuesto, los historiadores) dijo, “My great error was the not intervention in the Spanish Civil War”, “Mi gran error fue la no-intervención en la Guerra Civil Española”. -5- �Yo creo que fue el gran error no de Roosvelt, el gran error de Europa, porque de este modo, se fraguaron las condiciones que permitieron que la tragedia de la Segunda Guerra Mundial, con los millones y millones de muertos, que ustedes conocen mejor que nadie, llegara. Probablemente si la Guerra Civil española hubiera sido entendida como lo que realmente fue y era, que es el inicio de una confrontación total entre dos constituciones, una democrática y una no, de la realidad europea, todo esto se hubiera evitado. Pero volvamos a la situación nuestra democrática. Yo creo que el mérito principal de la gestión democrática en Barcelona fue la síntesis y la realización con transparencia de un urbanismo que a lo que iba no era a poner nuevas paredes sino más bien a quitar paredes y obstáculos a la visibilidad. Es una ciudad muy densa Barcelona, es una ciudad de cien kilómetros cuadrados, ni siquiera, el término municipal estricto, otra cosa es el área urbana real, de cuatro, cinco millones, cuatro y medio seguramente millones de habitantes. Pero la Barcelona municipal es como París exactamente, cien kilómetros, diez por diez, cien kilómetros cuadrados. Y ahí lo que convenía ya, después de los años de construcción, de los años cincuenta, de los años sesenta, de los años setenta, etcétera, era más bien tirar paredes que levantar paredes. Por supuesto poner arte, por supuesto nuevas construcciones, por supuesto nueva arquitectura, pero sobre todo abrir las puertas al mar, tirar todas las barreras que sembraba el tren, que separaba la ciudad de la playa, del mar, del agua, y crear visibilidad, crear perspectivas, que en esta ciudad en todo caso era lo que faltaba. En lo que respecta a la escuela, a la lengua, impulsamos el concepto de la ciudad educadora que se corresponde con esta idea de que es la ciudad la que debe educar más que la nación como he dicho antes. Ofrecimos una nueva dimensión a la condición de ciudad como ámbito educativo y por tanto cultural, y también a la relación entre la escuela y la sociedad con propuestas que ya como, luego más tarde, como presidente de la Generalitat el año 2006, empezamos a extender al resto de Cataluña. Bien, yo creo que podemos decir que entendimos que la ciudad es producto de la coincidencia de usos y de mezclas distintas, y ante las desigualdades que se habían generado en el período anterior de desarrollismo económico sin freno, apostamos por la cohesión social y por el progreso económico. A nivel urbanístico queríamos evitar la -6- �privatización del espacio público que se produce cuando no se permite el desarrollo de una vida colectiva creativa. Como dice Sigmund Baumann, a lo largo de las últimas décadas se ha puesto de relieve una paradoja que es absolutamente relevante: "Cuando más se desvaloriza el espacio, menos protectora es la distancia y más obsesivamente la gente traza fronteras. Y es en especial en las ciudades donde se produce esa furiosa actividad. Emprendemos la búsqueda de diferencias justamente para legitimar las fronteras.” Bien, en los barrios, esas fronteras horribles de los barrios americanos en los que uno tiene que entrar enseñando el carné de identidad o pagando, en los que el suelo urbano ya no es tierra libre ni común. Yo me he encontrado ahora visitando Argentina (he estado un mes viviendo allí) que en algunos barrios o urbanizaciones no se puede entrar sin enseñar el carné de identidad. Bueno esto es la desaparición de la ciudad, seguramente forzada, por muchas razones, aquí entraríamos ahora en una descripción muy larga sobre la diferencia entre América y Europa. América es producto de que en Europa no cabíamos, digámoslo todo, hay un momento a finales del siglo XIX en que el veinticinco por ciento de la población irlandesa se va a Norteamérica porque no caben, porque ya están cultivando los montes, las calvas de los montes, lo menos productivo. Y toda la ciencia económica nació de la teorización de esa realidad, de la utilidad marginal, etcétera. Bien, por tanto todo lo que sea americano es una concepción del espacio absolutamente distinta, si alguna cosa abunda en América es el espacio. Una vez en Wyoming recuerdo que pregunté “¿Cuánto vale la tierra aquí?”, me dijeron ”depende”, y dije “¿Depende de qué?”, y dice, “Quanta en vol?”, dice “Cuánta quiere? Depende de la cantidad que usted compre.” Es decir que la tierra, el espacio en Estados Unidos, en América en general, si compras mucha te hacen un buen precio, al revés que en Europa, donde te lo hacen si compras poco precisamente, te lo hacen cuando pueden. En todo caso es eminente que la experiencia europea de convivencia en el espacio, no digo que no tenga otros lugares de comparación que sí los tiene. Pero en todo caso trasladar modelos, pautas de comportamiento arquitectónico, urbanístico, político, de gobernación de las ciudades y de consideración del espacio de América a Europa es absolutamente imposible. Hoy, por otra parte, la movilidad de la población es tal que un 15 %, me parece que es un 15,6 % de la población de la ciudad de Barcelona es gente venida de fuera. Y sin embargo tenemos una ciudad y un país tolerante, que comparte valores y que hasta -7- �ahora en líneas generales acoge e integra la llegada de inmigrantes procedentes de otras culturas, con la mano, en fin, con la mirada abierta. Así se desprende al menos Del avance de resultados de la encuesta de valores sociales que se hizo en el año 2006. Bien, para terminar, ¿Qué es y qué representa en este escenario la cultura? ¿Qué es la cultura? “De hecho sino la posibilidad de que los hombres y las mujeres actúen juntos sin la compulsión de ser idénticos”, como decía Richard Sennett. Quizá sea esta diferencia consentida, como un proceso de cambio continuo, la que explica la fuerza transformadora de la ciudad europea. El camino a seguir pues pasa por, sin duda, el desarrollo de la particularidad. Pero el desarrollo de la particularidad quiere decir también el saber aunar lo que en Roma se llamaría la subsidiariedad y por orto lado la cohesión. Subsidiariedad entendiendo siempre, como he dicho antes, que es el poder lejano el que debe justificar su presencia y no el poder cercano. Es decir, es la Constitución Europea la que tiene que decir “Europa se quiere quedar esto”, porque considera que los poderes cercanos no lo pueden hacer. Lo que no puede hacer Europa es decirle a las ciudades “Europa es esto y ustedes lo que les queda”, no. Europa es lo que le queda al conjunto cuando la parte ha dicho lo que puede hacer y ha demostrado que lo puede hacer. Esta es mi idea de la repartición de las competencias en el espacio. En Cataluña se ha trabajado para vertebrar un territorio en red, sabemos que la desaparición de fronteras con Francia significa que no hay frontera imaginable con nadie más. Por supuesto, con las demás comunidades autónomas de España pero en el conjunto de Europa, sabemos que vamos a una nueva patria común que se llama Europa. En el momento en que la moneda, el ejército y las grandes decisiones y la bandera sean, son, ya lo son, europeas para todos nosotros en común es evidente que estamos viviendo en una nueva gran nación, que se llama Europa. Creo que la desaparición de las fronteras, estatales en Europa, significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y de profesionales hacia Madrid, por ejemplo. Es decir, ha habido pequeños fenómenos de competencia que son interesantes, por otra parte, entre Barcelona y Madrid, esto es histórico, pero menos conocidos son otros que en definitiva tienen la misma raíz. Un mercado común, un mercado único quiere decir más movilidad y menos estabilidad de las empresas, de las actividades instaladas en ellas. Entre tanto, por ejemplo, la región Vigo-Oporto, o sea, Portugal-España, es un eje totalmente consagrado que tiene mucha más, digamos, -8- �relación interna entre sus dos extremos que la que puedan tener supongamos cualquier ciudad de Galicia y cualquier ciudad incluso al norte de España. También es el caso de la Eurorregión Pirineos Mediterráneo, que ya es una práctica de cooperación transfronteriza entre comunidades autónomas españolas y francesas, y ya en el futuro supongo que italianas. La matriz urbana de Europa debe promover una cosa que la Unión hasta ahora quizá no ha hecho suficientemente, que es la conciencia de que la Unión no tiene que interferir en la organización interna ni de los estados, ni de las regiones o nacionalidades, y que las tradiciones políticas y la diversidad competencial, cultural y lingüística son para Europa un activo y no un problema o no son sobre todo un problema, aunque sea problemática muchas veces. La Europa de los estados en un cierto sentido es más lenta que la Europa de las regiones y las ciudades, una Europa pensada como sistema de ciudades es una Europa pensada con la ciudadanía y por tanto mejor comprendida. Es decir, una Europa al mismo tiempo unida y federal, o federalizante. Creo que el ejemplo de Cracovia y Barcelona debe ser paradigmático en el intento de poner ideas y valores en común como fruto de unas experiencias históricas que expresan la diversidad de nuestro continente, pero también sus oportunidades de poner cosas en común. Hace tres años intervinieron Kurt Biedenkopf, Bronislaw Geremek, Krzysztof Michalski y Michel Rocard se hicieron una pregunta que tenía el siguiente contenido: “¿Qué conceptos morales, qué tradiciones y qué objetivos son capaces de reunir en una estructura democrática a los habitantes de la Unión Europea? Hoy sabemos... Michalski, ¿Cómo se pronuncia? ¿Michalski? Hoy sabemos que la integración económica no puede ocupar el lugar de las fuerzas políticas a pesar de su importancia. Debemos comprender que el espacio cultural europeo es un proceso político y cívico que se modelará a través de la acción colectiva, y en este proceso la reflexión es compartida, Cracovia y Barcelona nos pueden ayudar a adquirir la fuerza de ir siguiendo el camino de la integración y de la diversidad, o sea de la diversidad y de la integración cívica. Junto con las soluciones intergubernamentales se deben alzar soluciones comunitarias que instauren un demos, en griego “común, compartido”, europeo, con elecciones, partidos y esfera pública europea. Y con ella, y con esta, con este demos, una aceptación del principio de la proximidad y de la realidad de los pueblos que conviven dentro de muchos estados. -9- �Quiero terminar con dos citas, una de Wislawa Szymborska en el poema Cielo, expresó lo siguiente: “La división entre tierra y cielo no es la manera más adecuada de pensar en el todo, sólo nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, esta distinción nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, más fácil de encontrar a alguien que nos buscaba”; y una cita de Salvador Espriu, un poeta catalán, cuando le pidieron: “¿Qué dice usted de Europa? Hable usted de Europa”, en el año 1959, y dijo, en plena dictadura en España, y dijo con cierta valentía, por supuesto: “Por eso ahora es tan profunda nuestra esperanza. En mi sueño, ya contemplada realidad, en mi sueño, ya realidad contemplada, de integrarnos en un tiempo que sentimos próximo, salvadas nuestra lengua y nuestra historia, en una unidad superior que lleva el nombre abierto bellísimo de aquella hija de Agenor, Europa, que una sabia mirada vio prodigiosamente pasar de la costa fenicia a las playas de Creta. Cuando llegue el día habremos hecho el primer e imborrable paso hacia la suprema unión e igualdad de todos los hombres.” - 10 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona becoming a cosmopolis Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cracòvia (Polònia) Abstract A summary of the resource. Seminari “Barcelona and Krakow: changing visions, visions of change”, organitzat pel Centre Internacional de Cultura (ICC) de Cracòvia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Globalització Cracòvia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1638/0000000703.pdf 04c5ae9a94f9bc54f9492654d61ff46f PDF Text Text entrevista “Al despatx de la Generalitat vaig aprendre el preu de l’ambició” Pasqual Maragall Text: Ester Colominas Núria Quintana Fotos: J.M. Rué Arribar a Maragall A Maragall, a l’entrevista, no s’hi arriba en línia recta. En un espai provisional, però acollidor, envoltat de fotografies de la seva família, respon les preguntes que li fem traçant meandres d’anècdotes i silencis que utilitza, qui sap si com a refugi o com a petites concessions a la interpretació de qui l’escolta, per acabar, finalment, arribant allà on vol arribar: “sap què vull dir?”. Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) passarà a la història com l’alcalde dels Jocs Olímpics i com el president de la Generalitat durant el (agitat) mandat del qual es va aprovar un (controvertit) nou Estatut per a Catalunya. Llicenciat en Dret i Econòmiques per la UB, va ser a la Universitat on va iniciar el seu activisme polític. A hores d’ara, a la balança de la seva trajectòria hi pesen, com ell diu, “importants beneficis públics”, però també “importants costos personals”. Dels detalls d’aquesta “comptabilitat” pengen les especulacions sobre si mai escriurà les seves memòries. � �entrevista Comencem, si li sembla, pels seus anys universitaris. Com va ser acadèmicament el seu pas per la UB? Quins professors van influir en vostè especialment? Jo vaig fer Econòmiques i Dret. A Dret vaig tenir grans professors com Àngel la Torre, que donava Dret Romà, i Pérez Vitoria, de Dret Penal. Després vaig començar Eco­ nòmiques, a les tardes, a l’edi­ fici històric de plaça Uni­ver­ sitat. Allí vaig tenir Vicens Vives, Jordi Nadal i el profes­ sor Linés, d’Anàlisi Mate­mà­ tica. Linés era un home molt de dretes, que començava la classe omplint tota la pissarra amb lletra menuda. Era com una classe de lògica matemà­ tica. La Universitat potser era aleshores més un lloc per entrar en la vida social i políti­ ca, per als qui hi podien acce­ dir, que no pas purament un sistema regular d’aprenentat­ ge dels millors cervells joves, que també ho era. Parlem-ne. El seu despertar polític va ser realment a la Universitat? Quins van ser els seus principals companys de militància? Els meus mestres polítics, al mateix temps que amics i com­ panys, van ser José Ig­nacio Urenda, Raimon Obiols i Xavier Folch. Eren de tres partits dife­ rents: l’Urenda del Front Obrer de Catalunya (FOC), el nostre partit, l’Obiols del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), que és el precedent central del Partit Socialista de Cata­ lunya, i Folch del PSUC. Folch i els qui van acabar sent del PSUC van començar junts amb nosaltres a la Nova Es­­ querra Universitària (NEU). A banda de tot això, la Uni­ versitat de Barcelona va ser el lloc on l’agitació intel·lectual i La ciutat on se la juga és en el coneixement política va marcar tombants decisius, per exemple en la famosa sèrie de conferències a la Facultat de Dret amb Aran­ guren, Valverde y Sacristán i en un acte posterior contra la repressió, en el qual va parti­ cipar el meu pare, que va ser jutjat a Madrid i defensat per Ruiz Jiménez, l’exministre d’Educació del franquisme. A banda del paper en la transformació política i social, en alguna ocasió ha definit les universitats com a elements transformadors de les ciutats. Com veu el compromís de la UB en el creixement de l’àrea metropolitana? No sóc qui per jutjar, però em sembla que el paper que té la Universitat en general, i la UB en particular, en el llançament de la marca Barcelona ha es­­ tat bastant important. I potser hauria de ser-ne més; o si voleu, en el futur en serà més. La imatge de Barcelona està actualment molt relacionada amb els Jocs Olímpics, amb el front marítim i amb esdeveni­ ments de caràcter urbanístic, però, al capdavall, la ciutat, el territori, en general, on se la juga és en el coneixement. El coneixement és el que farà que la gent que vingui a Bar­ celona hi aporti valor afegit. El Parc Científic de Bar­ce­lona, per exemple, és un punt on es fa recerca internacional de punta, amb en Massagué, en­­ tre d’altres... Confio que aquesta identifica­ ció entre territori i saber conti­ nuï avançant.. Com a president de la Ge­ neralitat va impulsar l’Eu­ roregió, un pol de desenvolupament sostenible al sud d’Europa i al Mediterrani, basat en la innovació i la inclusió social i territorial. També era president quan es va constituir la Bioregió, un nou model de desenvolupament regional que pretén coordinar la recerca biomèdica i biotecnològica a Catalunya. Establir xarxes,coordinar esforços,pro­ moure aliances... respon a la imatge que té d’Europa, la d’un sistema de ciutats, una retícula de llums on no es distingeixen fronteres, com ha dit algun cop? Exactament. Al carrer Avinyó precisament hi ha la seu de la Federació Mundial de Ciutats Unides. Allà tenen aquest mapa que esmenteu de les llums de les ciutats com si fos­ sin estels i nebuloses. El mapa real del món és aquest, no el que separa el mar de la terra. El mapa real és on viu la gent. Jo crec que en el que hem d’invertir és a fer que aques­ tes llumetes que hi surten tin­ guin significació. Normalment, com més dens és el núvol, més dens de punts de llum vull dir, més relació té amb l’excel·lència, amb els conei­ xements... I sabem que po­­ dem jugar a ser més intel· ligents que el que ens pertoca per la dimensió que tenim. Aquest és el repte. En el projecte Europa Prò­ xima, on vostè parlava d’aquest mapa de llums, va tenir la col·laboració � �entrevista És hora de desnacionalitzar les universitats i fer-les més competitives d’Aula Barcelona, una iniciativa que va presentar juntament amb l’aleshores rector de la UB, Antoni Ca­ par­rós, l’any 98. Ara podrà reprendre projectes com aquest? La veritat és que ara em trobo que una part de les inquie­ tuds d’aquella època mig ca­­ talana mig romana es van materialitzant. Aquesta Eu­­ ropa no sé si és tan pròxima com voldríem, però sí que és veritat que va tocant vores. I després d’haver solucionat els drames que van provocar dues guerres mundials, la pugna entre França i Ale­ manya i la relació Est-Oest, ara es pot començar a preocupar del Mediterrani. Com conviu­ ran moros, cristians i jueus? Els temes més a l’Est son de­rivats d’aquest. Què passa entre l’Europa rica del nord i l’Àfrica del sud del Medi­ terrani? Hi haurà la necessitat Dos anys i mig amb el President Josep Bargalló Jo no coneixia el president Maragall fins que vaig prendre possessió del càrrec de conseller d’Ensenyament, aquell desembre de 2003. Per dir la veritat, el coneixia de lluny. Maria Aurèlia Capmany me n’havia parlat desenes de vegades i, després, havia compartit amb ell escó al Parlament, però des de la distància de president del Grup Socialista, ell, i portaveu adjunt del Grup d’Esquerra Republicana, jo. Podria dir, doncs, que el primer contacte realment personal que vaig tenir amb Pasqual Maragall va ser la nit abans de fer-se oficial el nou Govern de la Generalitat, ell ja president, quan, sopant amb la meva dona i un parell d’amics, em � va trucar al mòbil per comentar el que ens venia a sobre. I, a partir d’aquella trucada, una relació intensa, especialment quan, a partir de mitjan febrer de 2004, vaig passar a ser conseller en cap –conseller primer, més endavant– i de la Presidència. Dinàvem junts cada dilluns, ens vèiem gairebé cada dia al seu despatx o en algun acte, teníem la reunió de Govern cada dimarts, convivíem a Palau... I sumàvem esforços per aconseguir d’aplicar les polítiques progressistes i catalanistes que conformaven el programa de Govern i, també, plantejàvem les nostres discrepàncies. Ens unia la voluntat de construir un país millor i més lliure i ens separava la nostra pertinença a partits diferents, generacions diferents, formacions culturals diferents, territoris diferents... Per damunt de tot, però, ens va anar unint el que va acabar sent una sincera amistat, malgrat les dificultats, des del meu més absolut respecte a la seva personalitat i a la seva figura institucional. Pasqual Maragall, el president Maragall, és una persona que es fa estimar, així, en la coneixença directa. No pas pel seu ordre metòdic, de segur. Sí per com és, humà i entranyable. Diria que, amb alguns anys més, encara l’hauria tornat independentista. d’una política del Mediterrani, en l’àmbit de la seguretat, de l’economia, de les migracions, però també pel que fa al saber, al coneixement, i per tant a les universitats. Acabo d’assistir a la Reunió de les Universitats del Mediterrani, a Reus. Crec que tothom entén que és hora de desnacionalit­ zar les universitats i fer-les més competitives. Si li sembla, canviem una mica de línia i parlem d’ac­ tualitat política. El desenvolupament de la seva gran aposta com a president de la Generalitat, l’Estatut... Ara és quan comencem a par­ lar del passat...(riu) ...i del present, perquè sembla que l’Estatut està trobant obstacles (l’en­tre­vista té lloc el mateix dia que el jutge recusat pel PP anuncia que no dimiteix i, per tant, el Tribunal Cons­titucional queda en majoria antiestatut). Vostè creu que al capdavall passarà com amb els Jocs Olímpics, la seva gran aposta com a alcalde, que en un primer moment tam­ bé van rebre importants crítiques i oposicions però que, finalment, han aportat grans rèdits a la ciutat. Està bé el paral·lelisme, no l’havia fet mai ningú però no està malament. En realitat, ara tothom recorda els Jocs Olímpics com una cosa fan­ tàstica, però de fet van co­­ mençar enmig d’un drama. El �entrevista dia que es va anunciar el pro­ jecte, al maig de l’any 1981, el dia de les Fuerzas Armadas, molt poc després del cop d’estat del 23-F, els Jocs Olímpics de Barcelona eren un projecte en el qual molta gent no creia. De fet, fins a l’any 86 en què ens en van fer l’adjudicació, a Lausana, el procés va ser problemàtic. Ara, en el tema de l’Estatut hi ha una cosa que ningú no esperava: el procés, que va ser en alguns moments dramàtic, que ha superat tot tipus de dificultats, es troba en una situació impensable, en què sembla com si hi hagués la possibilitat que l’Estatut no s’aprovi. La veritat és que això estava fora de càlcul. Sin­ce­ rament, jo no m’ho pensava. Ni el PP tampoc! Segur que al PP no es pensaven tenir tant de ressò. No és que hagin tin­ gut èxit, però sí és veritat que les coses s’han complicat. Jo, però, crec que l’Estatut està predestinat a ser aprovat. Perquè si no s’aprova és més problema per a tothom, i un èxit per a molt pocs... S’haurà de trobar una solució. De fet, però, sobre el tema de l’Estatut, jo puc parlar més dels orígens que del final; la meva visió del final no ha existit, perquè no hi he estat. Tot va començar amb unes converses amb Francisco Rubio Llorente, la persona a la qual José Luis Rodríguez Zapatero encarrega un estudi de la reforma de la Cons­ti­tució. Les reformes pre­ vistes de la Constitució són el tema de la successió i l’enume­ ració de les comunitats autò­ nomes, que no hi són detalla­ des amb el seu nom. Si més no, a la Constitució s’ha de dir qui­ nes són; i jo crec que a més s’ha dir què són. Les converses amb Rubio Llorente es referien a l’article 2 de la Cons­ti­tució: allà on diu “la nación española”, s’hauria d’afegir entre cometes: “de la qual formen part les nacionalitats històriques de Catalunya, Eus­kadi i Galícia”. Aquestes reformes són bàsi­ ques, i algun dia s’hauran de fer. A veure, és més important viure que no pas escriure i, per tant, si han de trigar, que tri­ guin però, com a mínim, que se sàpiga que anem cap aquí, per­ què si no prendrem mal. Fa justament un any, la vicepresidenta del Govern espanyol, M. Teresa Fe­rnán­ dez de la Vega, ens negava, en declaracions a aquesta revista, l’existència del fa­ mós “problema català”. Se­ gons deia, el veritable problema és l’oposició... Ah, perquè ella és mig catala­ na! Te casa a Vilanova i la Geltrú! (riu) I ha viscut i treba­ llat molts anys com a jutge a Barcelona. Amb ella havíem discutit temps enrere l’aplica­ ció del principi de proximitat en justícia, que va ser una obsessió per a mi com a alcal­ de. La insolència dels oficials i la lentitud dels jutges ja era una obsessió per a Hamlet. Però vostè què en pensa? Existeix aquest problema català, qui el té, a qui perjudica, a qui beneficia? El problema no és Catalunya, en tot cas és un problema espanyol! El problema és que Espanya té regions i té nacio­ nalitats. Això també li passa al Canadà, i bé que troben soluci­ ons més sofisticades. Amb una diferència, i és que aquí tot això passa en un escenari que no s’està quiet i que és més La possibilitat que l’Estatut no s’aprovi estava fora de càlcul � �entrevista Inclonable Dr. Josep M. Reniu Professor de Ciència Política i de l’Administració Parlar de Pasqual Maragall és, certament, fer referència a una de les personalitats polítiques més influents i significatives de la història democràtica recent del nostre país. Tal com succeeix amb d’altres coetanis seus, la seva activitat pública ha mantingut una curiosa relació amb la seva peculiar personalitat, fins al punt que les maragallades han esdevingut una categoria pròpia dins la política catalana. Ha estat precisament aquest estil fresc, sovint desenfadat i una mica de la conya, el que li ha atorgat un carisma que l’ha convertit en un dels escassos polítics conegut i reconegut a bastament. Polític des del primer moment, ha exercit les dues magistratures més rellevants al país: l’alcaldia de Barcelona i la Presidència de la Generalitat. Totes dues sota una mateixa característica: el lideratge d’una coalició de govern que, això no obstant, ha viscut dinàmiques ben diferenciades. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Maragall en fou el cap indiscutit durant quinze anys, en els quals gairebé no va haver d’afrontar cap limitació al seu poder. A la Generalitat de l’alternança política, l’escenari fou radicalment diferent: les exigències de coprotagonisme del socis de govern, així com les dificultats per fer encaixar les dinàmiques polítiques del municipalisme en la gestió de la complexitat de l’autogovern van anar minant el seu lideratge dins i fora del Govern. Tot i això, el balanç d’aquest quart de segle de política maragalliana és senzillament irrepetible: els Jocs Olímpics i l’espectacular transformació de la ciutat i, d’altra banda, l’elaboració i aprovació del nou Estatut de Catalunya. Un personatge i una trajectòria que són, sincerament, inclonables. gran. I aquest escenari més gran es diu Europa, la nova pàtria. Jo, a més, com econo­ mista, hi crec molt en això de les economies d’escala. Això no vol dir que no hi hagi una Suïssa, que no hi hagi gent que s’especialitzi tant i ho faci tan bé que continuï existint com a país, però el que hi ha al món ara què és? Els Estats Units, la Xina, l’Índia, la Unió Europea... Són les grans unitats, les que tenen moneda i exèrcit. Sap què vull dir? Ha modificat la seva etapa de president de la Ge­ne­ra­ litat la percepció que tenia de l’encaix Catalunya/Es­ panya? Abans hi havia allò de “uste­ des son un poco raritos”, una mica diferents, i per tant els suportem. I Catalunya a això responia, “ustedes son un po­­ co mangantes, pero también les soportamos”. És a dir, som L’ascens del catalanisme dins la governació espanyola s’estronca sempre en poc temps diferents i ens suportem mú­­ tuament, però no pretenem solucionar-ho. Aquest “pacte” té uns costos, i si no que ho expliqui Narcís Serra, que va arribar a vicepresident del Govern espanyol però va cau­ re aviat, en part per la pres­ sió del nacionalisme català. La línia d’ascens del catala­ nisme dins la governació espanyola, que culmina amb Pi i Margall durant la Primera República, 1871, i amb Narcís Serra després, el 1991, s’es­ tronca sempre en poc temps. De manera que això no pro­ gressa i l’únic que continua havent-hi és la “conllevancia”. Amb l’escenari ZapateroMaragall va semblar que podíem trobar la fórmula... canònica, la fórmula consti­ tucional, estatutària. Però som on som. Aturats. Quina ha estat la raó de ser dels governs de coalició del tripartit i de l’actual govern d’entesa? � �entrevista I ja que hi som... Què acostuma a portar a les butxaques? L’agenda i el mocador. Quin és el seu tret més “català”? La ironia. Quin itinerari ens proposaria el Maragall ciutadà, no l’alcalde, per passejar per Barcelona? Agafar els ferrocarrils des de Sant Gervasi, baixar a plaça Catalunya i cap avall fins a la plaça Sant Jaume, el meu camí diari durant molts anys. Amb ulls de polític, a quin país ens aconsellaria “enfocar”? A Espanya. Hi estan passant moltes coses ara, a Espanya. I si no sempre ens quedarà Roma, Itàlia. És mostrar que Catalunya és una nació ideològicament plural, més complexa, més moderna, més interessant. Els partits polítics ho han d’en­ tendre. He vist moviments a Iniciativa i a ERC en aquest sentit... Pel que fa al PSC, cal­ dria veure si en el futur al Congrés hi haurà un grup parlamentari de socialisme català, perquè si no hi és serà prova que no solament Espanya sinó el socialisme català i l’espanyol tampoc no han entès el que hi ha en joc. Amb l’experiència de líder polític i de governant, quina opinió li mereixen les llistes obertes? Jo en sóc partidari, però els partits lògicament no tant. En aquest tema, crec que la di­ mensió de l’escenari polític pot influir en el com. A veure: quins seran els partits euro­ peus d’aquí a deu anys? Ara n’hi ha un de conservador, que és el PP, però... Duran Lleida serà al PP?, Con­ver­gència serà al PP? A una mida molt gran correspon un tipus de partit diferent. Aquí hi ha la demo­ cràcia cristiana, els comunis­ tes, els liberals... Què hi ha a Amèrica del Nord, que és molt gran? Dos partits, el De­­mò­ crata i el Republicà. Com són aquests partits? D’àmplies fronteres! Que hi haurà aquí? El Partit Demo­cràtic d’Europa i el Partit Popular. Aquesta primavera tindran lloc les eleccions franceses amb Ségolène Royal com un dels candidats. Cone­guda al país veí com la “zapatera”, també se li poden trobar similituds amb vos­tè: és una líder carismàtica que desperta polèmica, de vegades fins i tot al seu pro­pi entorn polític. Què en pensa, d’aquesta nova figura política de l’esquerra europea? La relació Ségolène-Maragall potser ve del fet que va ser aquí, a Tarragona, en el nostre congrés socialista, i va dir que se sentia pròxima al Me­­di­ terrani i a Maragall. Penso que la Ségolène té possibilitats reals. A França hi ha, i hi ha hagut, gent molt considerable, com Jospin, que va tenir mala sort –una persona que admi­ ro– i l’amic Manuel Valls, alcal­ de d’Evry, fill del pintor Xavier Valls. Bé, a la Ségolène li desit­ jo tota la sort del món. Diuen que quan es va plantejar d’entrar en la política activa, deixar d’estudiar, d’anar al cinema i al teatre, li feia molta mandra. Les seves, diguem-ne, “vel·leï­ tats intel·lectuals” han afec­­tat la seva trajectòria, la seva imatge política? Per definició, un intel·lectual ha de ser lliure, mentre que un polític està sotmès a la “cotilla” del partit, del govern, de l’opinió pública... Home, al cine hi pot anar tot­ hom! Tot i que de vegades vas al cinema i en surts amb la cua entre cames. Heu vist El laberinto del fauno? Són dues històries que no tenen res a veure, una sobre el maquis de l’any 40 i un guàrdia civil, i una altra sobre una nena que contacta amb una mena de monstre benefactor. Crec que la gent que hi va no entén gaire res! Segons la pel·lícula, els republicans eren unes àni­ mes de Déu i els altres uns malparits, cadascun, no el col· lectiu!, tots i cadascun d’ells! És d’una ingenuïtat que em va deixar fumut. Quan érem petits, a Tona, amb altres nanos, tiràvem pedres als rodamons que passaven al crit de “maquis! maquis!” En­­ cara tinc gravades a la memò­ ria les primeres escenes de violència de la meva vida. I ara, després de tants anys... tornar a veure aquest simplis­ me, però invertit... A vostè, que ha viscut de manera domèstica i quotidiana la història política i cultural d’aquest país (la seva família té un pes destacat en les societats barcelonina i catalana en general), fins a quin � �entrevista “Amb l’aeroport ens juguem les faves!” L’entrevista ja ha acabat i no es pot estar de dir: “No m’heu preguntat per AENA”. És evident que hi dirà la seva, i la seva és: “Amb l’aeroport ens juguem les faves! Per ser referent mundial en coneixement –diu–, l’aeroport és important. Quan una multinacional ha de prendre la decisió d’establir-se a Espanya, sabeu on perd Barcelona? En les comunicacions.” I per a tot té un exemple. “Fa anys, quan American Telegraph and Telephone (AT&T) estudiava d’establir-se a Espanya, els vaig insistir que consideressin l’opció de Barcelona. Mesos més tard, quan ja no hi pensava, vaig rebre el següent telegrama de l’ambaixador americà, Tom Enders: “Han decidit anar a Madrid. Raó principal: inexistència de vol non-stop Barcelona-Nova York.” punt l’afec­ta la transcendència, fins a quin punt s’arriba a plantejar, si és que mai ho ha fet, que el seu nom, la seva figura i el seu paper polític queden lligats a la història del país? No hi ha ningú a qui no li agradi que l’estimin. Te n’ado­ nes amb el canvi espectacular que és viure fora. No et coneix ningú i tens una mena de sensació de solitud i de lliber­ tat extrema, ningú no et diu absolutament res. Però retro­ bes l’afecte dels qui t’estimen i t’estimes de debò. En canvi aquí vas pel carrer i tothom et saluda. Què m’agrada més? La veritat és que a tots ens agra­ da anar canviant! (riu) Però la rellevància pública te un preu: a mi m’han dit de tot caminant pel carrer en un Entre Catalunya i Espanya l’únic que continua és la conllevància 10 barri de dretes amb el meu fill que tenia 6 anys i us asseguro que em vaig plantejar si tot plegat pagava la pena. Parlant de la relació entre la vida privada i la vida pública, els beneficis són importants, però els costos... Els Jocs Olím­ pics van ser un bon exemple d’equilibri entre beneficis públics i costos personals. Barcelona era una ciutat artifi­ cial, poc preparada, sempre que s’hi havien fet coses era per a ocasions molt concretes, les exposicions, per exemple, i d’una manera temporal i escadussera. I la gent aprofita­ va aquests entrebancs, com els de la inauguració de l’Esta­ di, per exemple, quan es va inundar, per manifestar el seu enuig. Tant el Palau Nacional com l’Estadi havien estat cons­ truïts directament sobre el terra, sense fonaments. Hi va haver problemes a la façana de l’estadi i a la claraboia de la sala oval del Palau, que amenaçava d’ensorrar-se. De fet, en uns premis literaris d’Òmnium Cultural havien caigut trossos del sostre sobre la sala. Vam anar a buscar arquitectes i enginyers (Mar­ garit i Buxadé) que van con­ cloure que si s’encerclava la cúpula o claraboia de la sala oval amb una sivella d’estruc­ tura metàl·lica quedaria sub­ jecta i no hi hauria més sor­ preses desagradables. Al mateix temps, es va encarre­ gar el pilotatge de l’edifici i ara és l’únic del món que ha incorporat els fonaments des­ prés de construït! Us dic tot això perquè la combinació de responsabilitats públiques i vivències personals té tota mena de registres. Què ocupa ara el seu interès professional i personal? La política euromediterrània. Sembla que al mes de maig es decidirà si es dóna una empenta a la política eurome­ diterrània, també anomenada Procés Barcelona, producte de les conferències de Bar­ celona cada deu anys. La pri­ mera, l’any 2005, va a ser un èxit: àrabs, cristians i jueus es van parlar i entendre per pri­ mer cop des de 1492. Però el més calent és a l’aigüera. Mentre tot això es decideix a Europa, la meva oficina d’ex­ president ja està en marxa amb un petit equip molt sòlid. A banda d’això, tinc contactes amb universitats i empreses. Tracto d’ajudar, com sempre, al llançament de noves iniciati­ ves. Un dels projectes mes reei­ xits a Catalunya en els darrers vint anys ha estat el llançament d’Iniciatives, SA i la posterior de Catalana de Capital Risc. Si puc ajudar, ho faré. Hi ha un cara­ mull d’empreses noves, algu­ nes llençades per universitats com la Rovira i Virgili i la UB, que me­­reixen suport. Per acabar, ens pot ara respondre la pregunta que fa uns mesos li feia la periodista Mont­serrat Besses i que, segons va dir, estaria en condicions de respondre més endavant: què ha après al despatx de la Generalitat? El preu de l’ambició... De quina ambició, de la pròpia o la d’altres? Quan dieu la d’altres a què us referiu? al govern? al partit? a d’altres partits? No ho sé, a d’altres, … Parlava de la meva... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a La Universitat Source A related resource from which the described resource is derived La Universitat: revista de la Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Colominas, Ester Quintana, Núria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Universitats Universitat de Barcelona Economia Catalunya Expresident Espanya Estatut Infraestructures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf 3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc PDF Text Text INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”, Pasqual Maragall 12/04/2007 | Istambul ISTANBUL BARCELONA AND AFTER 13 APRIL 2007 (CORRECTED & REVISED) 1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF CATALONIA PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL 2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005 LESS CLIMATE THAN IN 1995 PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES WLL BE GONE I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS RIGHT) NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED �ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF LANGUAGES THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE INCREASED MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME 3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492 EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES BOTH IN TIME AND SPACE 4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA: THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC. 5. LAST WORD: ON SARAJEVO TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE �MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L FAILURE MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW “MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!” THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI” FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US, US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES. IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C. THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN 20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES. EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED “THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM BARCELONA. �AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE, HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN. TO END WITH A NOTE OF FUTURE: IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN, WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY CIVILIZATIONS. EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE” AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO, FORMER Pt OF PORTUGAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Istanbul Barcelona and after Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Istambul (Turquia) Abstract A summary of the resource. IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Alcaldes Globalització Administració local Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1639/0000001613.pdf 533aa113b7f4bf65dc5d833abcfa0aa6 PDF Text Text 12-19 FCB26 CAT.qxp 4/4/07 16:22 Página 15 EN PRIMERA PERSONA De tots els partits que ha viscut, Gaspart recorda “haver patit més que mai en les finals que hem jugat al Camp Nou, com la final de la Recopa contra l’Standard de Lieja, i en les nits de remuntada històrica, com el dia del 5 a 4 contra l’Atlètic de Madrid a la Copa; en definitiva, els partits on el públic juga amb el número 12”. Durant els seus tres anys com a president del FC Barcelona, Gaspart va acumular diverses anècdotes en relació al camp. “En tinc moltes, però n’hi ha una que és molt entranyable. En més d’una ocasió alguns culés em van demanar estendre les cendres dels seus familiars difunts sobre la gespa, com a “última voluntat del finat”, cosa que vaig permetre. L’autenticitat del sentiment barcelonista es fa evident i per això sàviament diem que el Barça és més que un club”. dreta. Pocs dies abans, Casas havia manifestat públicament la seva intenció de lesionar Florencio i el Barça havia denunciat el fet a la Federació Catalana de Futbol). Maragall no recorda quan va trepitjar per primer cop el Camp Nou, però assegura que “l’impacte que em va causar va ser enorme”. De fet, el defineix com “la catedral del futbol català. La del futbol espanyol és San Mamés. Quan érem petits tots érem del Barça… i del Bilbao. Ara molts són del seu equip… i del Barça”. Ja fora del govern, també té anècdotes relacionades amb l'estadi: “La més recent és que en el darrer partit de Lliga entre el Barça i el R. Madrid (3-3, gran partit) ens va tocar seure junts a l’Artur Mas i a mi. Mai havíem coincidit tant en tot”. Manel Martí President de l’Associació de Cecs i Disminuïts Visuals de Catalunya “ÉS MERAVELLÓS PERÒ LI FALTA ADAPTAR-SE ALS DISCAPACITATS” Pasqual Maragall President de la Generalitat 2003-2006 "ÉS LA CATEDRAL DEL FUTBOL CATALÀ" L’expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall és una de les nombroses personalitats que ha tingut la possibilitat de presidir partits des de la llotja del Camp Nou. Maragall, però, té el seu primer record barcelonista d’un partit del 1948 disputat al vell camp de Les Corts. L’expresident de la Generalitat el rememora amb tota mena de detalls: “El primer partit el vaig veure quan tenia 6 anys, assegut entre el meu pare i el meu oncle Gabriel. Era un partit contra l’Espanyol i a la primera part, només començar, el jugador Casas de l’Espanyol se’n va anar directe cap a Florencio i el va lesionar. El resultat va ser de 5 a 1 a favor del Barça. El Barça va jugar amb Velasco, Elías, Curta, Gonzalvo II, Calvet, Gonzalvo III, Basora, Seguer, César, Florencio i Valle”. (La lesió de Florencio va ser greu. Es va produir al minut 22 de la primera part quan Casas va fer una entrada violenta a Florencio, que es va trencar el lligament lateral interior de la cama Manel Martí és president de l’Associació de Cecs i Deficients Visuals de Catalunya i membre de la Penya Blaugrana d’aquesta associació. “Som una entitat de més de 400 socis i fem tota mena d’activitats socioculturals”. Fa poc que s’ha creat i encara no han anat a cap partit al Camp Nou. “Precisament vull parlar amb el president Joan Laporta perquè ens assigni un lloc fix a l’estadi. Vam anar-hi un cop, amb un grup de trenta persones i vam visitar les instal·lacions”. El Manel recorda amb especial interès “el 5-0 al Reial Madrid; la final de la Recopa amb l’Standard de Lieja i el 4-3 contra l’Atlètic de Madrid en la Copa del Rei”. Martí avisa que el Camp Nou és “meravellós però li falta accessibilitat per a discapacitats”. Joan Pau Mitjans Fill de Francesc Mitjans, arquitecte del Camp Nou recorda que el seu pare "ni era aficionat ni havia planejat mai cap obra relacionada amb l’esport". "El que va fer és molt meritori –afegeix-, ja que partia d’una total ignorància en el tema dels recintes futbolístics però va conjugar l’estudi a fons de la qüestió amb les seves enormes capacitats fins a arribar a fer una obra modèlica. Una de les coses que va arribar a tenir molt present és que el Camp Nou necessitava molts terrenys (el projecte inicial era molt petit) per poder 'respirar'. De fet, totes les instal·lacions i projectes del voltant del Camp Nou els tenim gràcies a aquesta insistència del meu pare, que sempre li estava dient al president Miró-Sans que l’estadi necessitava més terrenys." Aquest coneixement tan directe de les instal·lacions del club va facilitar que Joan Pau Mitjans participés, conjuntament amb altres companys de professió, en altres operacions urbanístiques al Camp Nou. L'ampliació de l'any 1982 n'és la més destacada, però també va col·laborar en les obres del nou edifici de la Botiga, la remodelació del 1994 (quan es va abaixar el nivell del terreny de joc per tal de convertir la primera graderia dels gols en localitats de seient), la renovació de la coberta de tribuna, les noves cabines de premsa, l’ampliació del Museu i el nou vestíbul de tribuna... "Val a dir que el president Núñez confiava molt en l’equip que havia fet l’ampliació del 1982", recorda Joan Pau Mitjans. Agustí Montal President del FC Barcelona 1969-1977 EL PARE, ELS HIMNES I LES AMBULÀNCIES Agustí Montal va presidir el club quan el Camp Nou ja era una realitat, però també en va viure el naixement. El primer record que té UN CAMP QUE NECESSITAVA “RESPIRAR” Amb només 5 anys ja va assistir a la col·locació de la primera pedra. De fet, el projecte li era familiar. No endebades, el seu pare n'era l'arquitecte principal. “Ell es va involucrar molt en aquella feina i el seu estudi professional era per a mi com casa meva. Jo em passava moltes estones jugant i corrent per sota la maqueta del futur estadi." Joan Pau Mitjans, fill de l'arquitecte del Camp Nou, ABRIL DEL 2007 BARÇA 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Camp Nou és la catedral del futbol català Source A related resource from which the described resource is derived Barça, revista oficial FC Barcelona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Futbol Club Barcelona Camp Nou Catalunya Esports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3 PDF Text Text INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall 20/04/2007 | Egino (Euskadi) Introducción Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio de reflexión sobre las perspectivas de Europa. La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa se convierta en un agente global. Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo “inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de cerrazón nacional en los estados miembros. A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de cerrazón y construir una unión política más capacitada para asumir responsabilidades globales. Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados, la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se construye muy lentamente. Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal responsabilidad de la red de autoridades europeas. Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de gobernar la globalización. Por un lado, es fundamental que definamos la ambición europea de nuestras ciudades, regiones y naciones 1 �demostrando que “son Estado” y que “son también Unión Europea”. Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones y partidos comunitarios. Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son las que van a estructurar mi intervención de hoy. I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión Pirineos-Mediterráneo La ambición europea de España es una ambición compartida por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una ambición con una clara dimensión federal. Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de Cataluña aprobado el año pasado. Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto nos convierte en la nación sin estado con más competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro espacio político y geográfico de referencia. El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años para integrarse en las Comunidades Europeas. Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización” de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha sido imparable. El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas autonómicas. 2 �Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo la firma de tratados entre las competencias del Estado. Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades. El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma. Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de proximidad en la toma de decisiones. Cataluña además se comprometió a fondo en políticas comunitarias. Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías participasen en la formación de la voluntad española ante la Unión Europea. Se estableció la participación autonómica en la representación permanente del Estado ante Bruselas. Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa participación hasta las instituciones comunitarias, además de dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán, el gallego y el euskera en ellas. A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura del europeísmo español y del regionalismo europeo. Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte más autonomista, y los haya incluido en el bloque de constitucionalidad: 3 �1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de los catalanes. 2. Obliga al Gobierno de España a informar al de Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados. 3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter “determinante” si de las propuestas europeas se deriva un impacto financiero o administrativo para Cataluña. 4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos comunitarios territorializables. 5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita. Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a la Generalitat”. Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos deberes de información, propuesta y participación de envergadura. Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les decía, una ambición europea en términos de corresponsabilidad. Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se amplifica la acción de las “Regiones de Europa”. Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de cooperación regional. Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi la mitad del territorio europeo y un tercio de la población. 4 �Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el proceso de integración económica y territorial es imparable. Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania. Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal como hacia Francia. Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte con Euskadi. Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo. La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14 millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de España y Francia. A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el primer hospital transfronterizo de Europa. La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un Observatorio Socioeconómico. Y además se han definido proyectos punteros como la EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las empresas. Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han convertido en cabeceras de un sistema internacional de producción. 5 �Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina Regenerativa del Dr Izpisúa. El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su gama de productos y servicios está perdido. Las Euroregiones son una muestra de que sabemos adaptarnos tanto en la economía como en la política. Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a lado de la cordillera y del mar. El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos servirá para configurar un hub potente. Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto gestionado con autonomía. Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a ciertas capitales de provincia. Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa era objeto de numerosos atrasos. Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones hispano-francesas. De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa. 6 �Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven complementadas por relaciones entre naciones, regiones, ciudades y otras estructuras en red. La cooperación entre gobiernos regionales y locales por encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la soberanía de los Estados. Además, el éxito de la UE y la globalización, los han convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en excesivos para los problemas de proximidad. La clave está en dejar que las regiones y también las ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido completo, es decir, nuestro proyecto europeo. Los Estados tienen que entender que las competencias que ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía europea que crean “por arriba”. Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel más sustantivo en la liga superior porqué las responsabilidades que se divisan des de Europa son globales. Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa comunitaria supere su crisis institucional. II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las instituciones y los partidos Los que compartimos la idea de que los problemas de Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones, políticas y partidos. La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como la seguridad interior, la política exterior o la energía. 7 �La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas intenciones que un programa comunitario. Además, los beneficios de la integración se reparten hoy asimétricamente. Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de los Gobiernos ante conflictos como el de Irak. Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de las relaciones euromediterráneas. Estas estrategias vienen marcadas por el mero intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales. Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la línea de la Constitución. Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica. La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo necesita por razones democráticas y funcionales. Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es parcialmente cierto. 8 �La ambición europea de diversos países es frecuentemente subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al Estado. Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro. Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas. Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el centro de la política europea y debemos garantizar que el método escogido tenga una legitimidad reforzada. Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos. Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede combatir el altereuropeísmo de manera efectiva. Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar partidos que fortalezcan el vínculo representativo. Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán superar obstáculos como la visión instrumental de Europa, además de otros como el control de los aparatos de partido. Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta opción. 9 �El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación política entorno de los polos socialista y popular, pero paralelamente se ha producido una fractura que transciende el eje izquierda-derecha. Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y holandés al proyecto constitucional. Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad, configura nuevos alineamientos. Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas checos. Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas. El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado de integración política comunitaria lo es a nivel europeo. Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos. Y más impuros también. Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta opción gane su momento. “Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos comunitarios. Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de gobernar la globalización. Muchas gracias. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gobernar Europa para gobernar la globalización Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Egino (Euskadi) Abstract A summary of the resource. Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Globalització Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf be743f6806bceb219833bbcab3da4936 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall sobre: La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica. 26/04/2007 | Navata (Girona) 1. L’associació entre el territori i el saber ƒ Ens la juguem amb el coneixement. ƒ L’associació entre el territori i el saber marca la diferència entre un país que va a remolc, i un país que esdevé motor del seu desenvolupament. ƒ El coneixement és la força motriu de la innovació. ƒ I a través de les ciències de la vida, la innovació es tradueix en competitivitat empresarial i cohesió social, alhora. 2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa ƒ Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat, vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en una de les regions biomèdiques d’Europa. ƒ Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema nacional de salut a l’avantguarda. ƒ A més, comptàvem amb una indústria química i farmacèutica capdavantera a Espanya. [A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la producció farmacèutica espanyola] ƒ Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a universitats i centres d’investigació com el CSIC, hospitals i empreses. 1 �ƒ I a més s’havia començat a realitzar un important esforç inversor en infrastructures científiques i tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la construcció del Sincrotró; el Centre de Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC). ƒ Ens podíem proposar col·lectivament projectes ambicions que abans no estaven al nostre abast. i ƒ Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els grups de recerca a través de xarxes locals. ƒ Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un primer avís a les administracions, que finalment es pogué compassar per desenvolupar una política coherent. 3. La Bioregió ƒ La presentació de la Bioregió el mes de novembre de 2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de 2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a l’atomització excessiva de les institucions. ƒ A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix que formen les universitats –i els hospitals universitaris-, les administracions i les empreses. ƒ I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per convertir Catalunya en el centre biomèdic i biotecnològic del sud d’Europa. ƒ En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una nova dimensió territorial i es situava al centre de l’acció de la Generalitat. 2 �ƒ A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria. ƒ Havia arribat el moment de donar un pas endavant definitiu cap una investigació “científicament rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”. 4. La Bioregió, un model de desenvolupament ƒ Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per esdevenir un model de desenvolupament. ƒ L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix els tres elements clau d’una estratègia guanyadora: o La millora del nostre capital humà i tecnològic; o L’impuls d’empreses biotecnològiques; o I la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. 5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta sostinguda i ambiciosa ƒ En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra, que acull: o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel professor Izpisúa; o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato; 3 �o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr. Jordi Camí. ƒ El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i Massagué, que està vinculat a la Universitat de Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona. ƒ Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma. ƒ I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer]-Hospital Clínic. ƒ Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la Salut de L’Hospitalet. ƒ Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves empreses de base tecnològica i alhora la recerca d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge. [Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i Institut Català d’Oncologia] 6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3 ƒ Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la recerca i el desenvolupament, a la innovació. ƒ Catalunya ja compta amb 50 empreses biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys. ƒ La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de març de l’any passat per cohesionar-les, és una excel·lent notícia. 4 �ƒ És una mostra més del potencial econòmic d’una recerca competitiva. 7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora ƒ Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és fonamental. ƒ Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia. [Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques d’innovació de la Comissió Europea] ƒ I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de Medicaments Innovadors. [Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió, ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat d’Innovació, Recerca i Formació”] ƒ Espero que la candidatura presentada per les administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i Farmaindústria prosperi. 8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model europeu de progrés ƒ Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament. 5 �ƒ En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en el segon país del món en inversió de capitals en investigació. ƒ I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la química i la informàtica. ƒ Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó també la inversió en competitivitat. ƒ No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra principal prioritat. ƒ A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants capes de la societat encara viuen en la pobresa i el sub-desenvolupament. ƒ En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més extesos i de qualitat. ƒ El repte científic i tecnològic és clau per l’economia, però també pel benestar. ƒ Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de la qualitat de vida i de la salut de les persones. ƒ Actualment la funció investigadora és un imperatiu ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda del desenvolupament humà dels ciutadans. ƒ Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària. ƒ El nostre sistema de salut està desenvolupant un model d’innovació basat en un dispositiu d’investigació científica, desenvolupament tecnològic i innovació que fomenta el tarannà investigador. 6 �ƒ La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major producció científica d’Espanya. ƒ Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor afegit més important que tenim. ƒ I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que se’n deriva i per les possibilitats de formació dels professionals de la salut que ofereix. 9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa ƒ Avui Catalunya no només destina una part cada vegada més important dels seus recursos i de la seva intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa nucleant una euroregió. ƒ Una Euroregió Universitària i Científica. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor rellevant en una dinàmica supraregional de creixement científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg. ƒ El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. [Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi participen] ƒ Què ens ofereix l’EuroBioCluster? o “Base científica”: establir plataformes comunes de recerca per competir. 7 �o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”: per exemple, facilitar l’accés de les grans farmacèutiques, a les PYMEs biotech. o Un esforç per incrementar el finançament: fons de co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business angels. ƒ Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters del nord, però a la globalització, el que no va adaptant el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama de productes i serveis està perdut. ƒ I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la política. ƒ Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop. ƒ L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la massa crítica suficient per competir a la globalització. ƒ Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple avantatge estratègic per a les empreses: o Aconsegueixen europeu; ubicar-se al cor del mercat o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a la resta de països del Mediterrani i d’Hispanoamèrica; o I compten amb una connexió directa amb la resta de bioclústers europeus. ƒ Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. 8 �ƒ Justament per aquest motiu, és fonamental connectar tots els sentits de la cordillera i el mar. ƒ L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de servir per configurar un hub potent. ƒ És fonamental que Catalunya tingui un aeroport gestionat amb autonomia. ƒ Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat, que fins fa dos dies, no estava prevista més que de Madrid a algunes capitals de província. ƒ Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era objecte de nombrosos endarreriments. ƒ Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al centre de les relacions hispano-franceses. ƒ De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa. ƒ Hem de començar a construir Europa des del Sud. I no només des de l’economia, sinó també des de la política. 10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat ƒ Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels territoris i les administracions, les del sector privat, les que oposen la recerca i la innovació i les que pretenen oposar competitivitat i cohesió. 9 �ƒ I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la globalització, sense perdre de vista que la nostra prioritat són les persones i la proximitat. Moltes gràcies 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre Mirona (Navata, Girona) Abstract A summary of the resource. Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut Miquel Barceló, president del 22@Barcelona Joan Cornet, president de TIC Salut Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Mediterrània Salut Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1640/0000000707.pdf c982943204a113a67a02dcdf19cf1929 PDF Text Text 20 LA VANGUARDIA LA CUESTIÓN CATALANA◗◗ P O L Í T I C A DOMINGO, 29 ABRIL 2007 El debate de los socialistas Una conversación con el ex president de la Generalitat sobre el pasado reciente y sus planes de futuro Maragall sueña con un partido distinto JORDI BARBETA Barcelona espués de abandonar su despacho de presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, que por sus virtudes y seguramente también por sus defectos es una persona que se hace querer, recibió varios homenajes. Más de amigos que de políticos. Uno de ellos, Antonio Fraguas, Forges, le hizo probablemente el regalo más acertado y que, por gentileza del ex president, se reproduce en la página siguiente: una caricatura del propio Maragall con una idea: “Pienso, luego estorbo”. Difícilmente podría describirse con mayor precisión la relación del ex president y ex alcalde con el mundo de la política. Esta semana se ha vuelto a confirmar. La viñeta de Forges preside su nuevo despacho de ex president, “digno pero no excesivo”, en un edificio noucentista de la Diagonal de Barcelona, donde Maragall mantuvo el miércoles una conversación con La Vanguardia sobre sus reflexiones y sus planes de futuro. Las opiniones del ex president Maragall no dejan lugar a dudas de que es un inconformista empedernido. No cree que el Estatut que él se empeñó en impulsar haya alcanzado los objetivos ambiPEDRO MADUEÑO ciosos en los que, al menos él sí El ex president Maragall, en la oficina institucional que acaba de estrenar en la Diagonal de Barcelona que creía, y no ve a España dispuesta a encontrar la fórmula en la que todos se sientan cómodos. Sin embarfulano y el número 2, mengano y si tú te porcuando fue monopolizada por el PPE con EUROPA COMO SOLUCIÓN go, ni se le ha pasado por la cabeza tirar la tas bien, irás en el número 3, y tú, ojo con lo Aznar como líder de referencia. Eso signifi“En el marco europeo Catalunya toalla. De momento, ha llegado a una primeque dices o verás... Es un sistema cerrado y ca que en el nuevo partido que propone Mara conclusión. Hay que abrir horizontes. burocrático. Los demócratas norteamericaragall podrían coincidir rivales internos, pese sentirá más liberada porque la “Europa existe y es la realidad que se va a nos pueden elegir entre el candidato Obama ro el ex president no ve ningún inconveniencontradicción es con el Estado” convertir en el marco de referencia principal y la candidata Clinton. La relación entre rete. “Artur Mas tendría que decidirse por el y en el que nuestras historias particulares presentantes políticos y ciudadanos no es centroderecha o el centroizquierda; porque afortunadamente cuentan mucho menos”. tan indirecta, hay más libertad”. la intención es establecer como en EE.UU. CONTRA LA BUROCRACIA PARTIDISTA Que las “historias particulares” cuenten meLa idea del Partido Demócrata ha cuajados referencias políticas cuyos representannos no significa, a su juicio, que la cuestión do en Italia. Romano Prodi y Francesco Rutes surgirían de elecciones primarias”. “Aquí el aparato decide que si te catalana se quede sin resolver, al contrario: telli la han puesto en práctica y han invitado La constitución del nuevo Partido Demóportas bien, irás de número 3, y “El marco europeo es más ancho y Catalua Maragall desde el primer día. “Yo fui sin crata tuvo lugar el pasado fin de semana en nya podrá sentirse más liberada porque la saber exactamente dónde me metía y quedé Roma y en él han convergido dirigentes polítú, ojo con lo que dices o verás” contradicción más importante es con la refefascinado..., el primer día estaban también ticos de la antigua DC y del PCI. “Entre los rencia estatal, mientras que la relación con François Bayrou y Josu Jon Imaz..., es el ceninvitados había representantes de más de Europa o con el Mediterráneo nunca será rente de partido, porque cuando cambias la troizquierda agrupado, una idea ganadora cuarenta partidos de todo el mundo, de los tan constreñida”. dimensión cambias la esencia de las cosas”. de los italianos...”. Con ese nuevo partido demócratas norteamericanos a los nacionaPero el marco europeo no dispone todavía “La relación de dependencia y de obedienque Maragall observa con tanto interés tamlistas vascos, los kurdos y el Frente Polisario de instrumentos políticos y ahí es donde Macia con tu propio partido es muy diferente”. bién ha mantenido interlocución Josep Ano, dato importante, el Partido del Congreso ragall está más convencido de lo que es prioSu receta es europea, propone el Partido toni Duran Lleida (“a diferencia de Imaz no de India... Vi un fenómeno impresionante... ritario. Influido probablemente por sus trauDemócrata Europeo, homólogo del Partido he visto nunca a Duran”, puntualiza, sin emque abría el camino acertado”. máticas experiencias con el aparato del PSC, Demócrata de EE.UU.: “¿En EE.UU. quién bargo, Maragall). De hecho, Unió DemocràNo queda claro si la idea del Partido Deque primero le llevaron a dejar la alcaldía de elige a los candidatos? La gente. ¿Se hacen tica, el partido de los democristianos catalamócrata que defiende Maragall es compatiBarcelona y luego la presidencia de la Genelistas cerradas? No. En cambio, aquí el apanes, y el PNV buscaron refugio en Italia canContinúa en la página siguiente ralitat, asegura que “hace falta un tipo diferato del partido decide que el número 1 es sados de la Internacional Democristiana D �DOMINGO, 29 ABRIL 2007 LA CUESTIÓN CATALANA◗◗ Viene de la página anterior ble con su militancia en el PSC. A ese dilema contesta con una puntualización de Rutelli cuando se publicó que había roto con el Partido de los Socialistas Europeos. “Rutelli admitió que no estaba en el PSE pero que sí estaría con los socialistas en Europa”. No es aficionado Maragall a las metas fáciles. Piensa en una Europa que funcione a partir de dos grandes partidos que abarquen globalmente el espectro político, cuando de momento ni siquiera existe una Constitución europea, un objetivo que ve resoluble si se plantea en los términos de la Constitución de Estados Unidos, “breve, viva , proclamativa, que los escolares aprenden de memoria y que se va modificando según las circunstancias con enmiendas parciales”. Lo ve Maragall como un proceso inexorable aunque “evidentemente demasiado lento”. Optimista como es, confía en que la inercia acabará imponiéndose a las resistencias de los estados y de las burocracias partidistas, “desbordados por la realidad”. A ello contribuirá, a su juicio, el proceso de fusiones empresariales. “Abertis y Autostrade o Endesa y Enel están fijando el marco europeo”. Hablando con Maragall da la sensación que va a buscar fuera lo que no ha podido conseguir dentro, quizá una versión actualizada del Adéu Espanya que formuló su abuelo cuando vio fracasar el ideal ibérico. Por ello en pocas semanas ha viajado a Turquía, a Roma, al País Vasco y ahora mismo está haciendo las maletas para viajar a Nueva York, donde los profesores y alumnos de la New York University le han pedido que vuelva a reflexionar en voz alta con ellos, tal como hizo hace un año cuando era president. Abre horizontes porque considera que la situación política en Catalunya atraviesa un momento de “letargo” (ensopiment). Observa “falta de ambición en general...” “La idea de la eurorregión se está deshinchando, se ha dado marcha atrás con la España federal y aunque algunas ideas como la alianza de civilizaciones son interesantes habría que apostar más decididamente por el Mediterráneo... Hace falta un banco euromediterráneo... después del éxito del Banco del Este, que ha propiciado la integración europea de tantos países, ahora corresponde crear el Banco Euromediterráneo para conseguir en el sur lo mismo que en el este”, sostiene. Para Maragall, esa falta de ambición a la que hace referencia es la causa prácticamente de todos los males de ahora y de antes. “El otro día –cuenta– tuve una conversación muy interesante con el lehendakari Ibarretxe. Comentábamos que ambos intentamos cambiar las cosas, él con el plan Ibarretxe y yo con el Estatut, pero España dijo no. Quizá habría sido más útil que hubiéramos planteado juntos ir más allá: reformar el artículo 2 de la Constitución”, que es el que establece la indisoluble unidad de España y el derecho a la autonomía de nacionalidades y regiones. Maragall cree que con la enumeración de las 17 comunidades y el reconocimiento de la singularidad de Catalunya, Euskadi, Galicia y el fuero de Navarra se habría resuelto todo. El fracaso de la España plural es para Maragall la imposición de la España radial, un concepto que “quiso imponer Aznar y no ha podido o no ha querido llevar adelante como había prometido Zapatero”. “Aznar quería unir todas las capitales de provincia LA VANGUARDIA 21 P O L Í T I C A El debate de los socialistas EL REGALO DE FORGES El dibujante Antonio Fraguas, Forges, amigo de Maragall y de su esposa, Diana Garrigosa, les obsequió una viñeta que describe de alguna manera la relación que ha tenido Maragall a lo largo de su carrera con el entorno político de su partido. El regalo de Forges, reproducido por gentileza del ex president, preside la mesa de su nuevo despacho institucional. con alta velocidad y yo le pregunté por qué no entre Barcelona y Bilbao y vino a responderme que ni se le había pasado por la cabeza. Confié en que con Zapatero llegaríamos más lejos, que traería la España plural y federal que nos había prometido antes de las elecciones e incluso antes del congreso del PSOE en el que lo elegimos nosotros secretario general, como él bien sabe, y nosotros también, pero finalmente la España real se impuso, dio marcha atrás y optó por el pacto con Mas y el regreso a la conllevancia que practicaron Pujol y González”. En su opinión, dejando aparte las disquisiciones estatutarias, “lo más urgente para Catalunya es el aeropuerto, el tren de alta velocidad y la recuperación del área metropolitana de Barcelona”. La política autóctona, en su sentido estricto, le interesa cada vez menos. Apostará por el Partido Demócrata Europeo sin darse de baja del PSC (“soy socialista desde siempre y nunca dejaré de serlo”, razona), pero en su opinión de lo que se trata es más bien de que el PSC se incorpore al PDE. Ahora bien, lo han visto poco y menos que lo verán en las reuniones de la calle Nicaragua. No ha ido a ninguna desde que volvió de Argentina (“no tengo mucho más que de- CATALUNYA “La sensación es de letargo (‘ensopiment’) y observo una falta de ambición en general” ZAPATERO “Confié en que traería la España federal que nos prometió en el congreso en el que como él sabe lo elegimos nosotros” ARCHIVO Maragall en una visita de hace pocos días a las obras del aeropuerto de El Prat cir”). Y no se va a prodigar en la campaña de las municipales, aunque hará excepciones. ¿Por ejemplo? “Miravet”. ¿Por qué será? Marca distancias respecto a la cotidianidad de los socialistas catalanes, pero actividad e ideas no le faltan. Un día habla con Jorge Sampaio sobre las posibilidades de una Fundación España-Portugal copresidida por ambos, y otro establece contactos para propiciar nuevas iniciativas empresariales financiadas por business angels, para entendernos, mecenas de jóvenes empresarios con ideas prometedoras. Está pendiente de asumir la presidencia de la Fundación Euromediterránea y mantiene contactos frecuentes con Marruecos, con Argelia, con Nueva York y por supuesto con Roma. Y sigue verificando proyectos arrancados en su etapa como president o como alcalde. Hace pocos días visitó las obras del aeropuerto. Para su tarea cuenta con al apoyo de un dream team. Tres colaboradoras que, a fuerza de años, se han especializado en asistir al más imprevisible de los jefes: Marta Grabulosa, directora de la Oficina; Serrat Font y Eva Nebot, responsables técnicas, y Fidel Bellmunt, documentalista. Pese a los viajes, las conferencias y las iniciativas, una tarde a la semana Maragall va a buscar a los nietos al colegio y pasa la tarde con ellos y, de vez en cuando, juega a tenis en el Barcino con sus amigos Xavier Rubert y Guerau Ruiz Pena. Y, a ratos, prepara una bomba: sus memorias.c � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall sueña con un partido distinto Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Partit Demòcrata Europeu Expresident Catalunya Espanya Estatut Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1641/0000000704.pdf 0fedae006b3d385958c486d4ee474936 PDF Text Text 14 21 entrevista n3.qxd 14 18/04/2007 9:05 PÆgina 14 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’ENTREVISTA PASQUAL MARAGALL ‘EL ZAPATERO FEDERALISTA HA DEIXAT PAS A UN ZAPATERO FELIPISTA’ Text: Josep M. Muñoz Fotografia: Martí Gallén �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:05 PÆgina 15 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’OPINIÓ 15 La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma, tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial, marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia. Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix presenten un document que es diu “Per Catalunya”. Què s’hi propugnava? Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya, de respecte però de no interferència –el “mírame y no me toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”. Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia de ser Espanya. Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament, dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després. La seva formulació del catalanisme té unes arrels i uns plantejaments diferents a les del nacionalisme. Què és el que la diferencia? El catalanisme que jo podia representar, d’arrel municipalista, no era una mera contraposició al catalanisme conservador, sinó que tractava de recuperar l’embranzida del 1906-07, de les primeres formulacions del catalanisme. Per a mi, aquest plantejament era doblement seductor: d’una banda, pel salt històric que representava la connexió amb el catalanisme del meu avi, que era el que jo havia mamat. I d’altra banda, perquè aquest catalanisme del 1906-07 va ser molt municipalista. De fet, es va començar a formular –perquè no es podia fer d’una altra manera– des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el famós pressupost de Cultura de 1908. El que van fer els regidors era una cosa absolutament revolucionària: empalmar amb l’escola de Xicago i anar a un esquema d’ensenyament local –cosa que evidentment no passava a l’Espanya de las Escuelas Nacio- nales ni pràcticament a cap país europeu. Aquest primer catalanisme es mostra preferentment preocupat per l’educació com a eina de vertebració del país. A mi em va semblar que calia connectar amb aquesta tradició pedagògica, que a l’Ajuntament van reprendre Maria Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas i Marta Mata com a regidors de Cultura i d’Educació. Per tal d’ocupar l’espai del catalanisme, hi ha també per part de vostè la idea que això s’ha de fer més enllà dels límits estrictes del seu partit. D’aquí sorgeix la coalició amb Ciutadans pel Canvi. D’on surt aquesta plataforma? Aquesta tradició pedagògica de què parlava ara és en certa forma també la base de Ciutadans pel Canvi. Per què aquest nom? Per què calia marcar que, a més de la tradició socialista, la del PSC, hi havia d’haver un element de proximitat a la ciutadania. La plataforma havia anat sorgint des dels primers anys 90 amb el que vam anomenar primer Catalunya Segle XXI. Llorenç Gomis, Antoni Moragas, Betona Comín, Francesc Raventós, Albert Broggi i Josep M. Vallès n’havien estat els promotors. Quan anys després torno d’Itàlia i encetem el projecte de conquesta de la Generalitat, una de les condicions que poso és la coalició amb Ciutadans pel Canvi, que és la marca electoral continuadora d’aquell projecte. El 1999, vostè guanya les eleccions en nombre de vots, però no en escons. La seva candidatura, en coalició amb Iniciativa fora de Barcelona, aplega pràcticament tot el vot d’esquerres, però no va fer prou forat entre l’electorat nacionalista. Què va faltar aleshores? Simplement, la llei electoral. Amb una llei com la que preveia l’Estatut, hauríem governat ja en el 1999. De fet, mai no s’havia donat un tomb electoral com aquell: vam tenir quatrecents mil vots més, un 50% més del que havíem tingut. Si no recordo malament vam passar de 800.000 a quasi 1.200.000 vots! Però CiU va seguir governant amb el PP, per un escó de diferència: 68 a 67. Els precedents d’on veníem eren d’una gran submissió ideològica a les formulacions del nacionalisme. Els socialistes �14 21 entrevista n3.qxd 16 18/04/2007 9:05 PÆgina 16 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA no només no guanyàvem, sinó que en alguns punts no plantàvem cara. Deu anys abans, quan Pujol va suprimir la Corporació Metropolitana de Barcelona, em vaig quedar sol amb l’alcalde de Badalona defensant la seva necessitat. De manera que la situació de 1999 no m’agafava de nou. Durant la legislatura següent (1999-2003), vostè es dedica a preparar l’alternativa. Forma un govern a l’ombra i fins i tot arriba a presentar una moció de censura a Pujol. Què vol dir “fins i tot”? ¿Després dels anys que dúiem, i d’un govern que ja estava bastant arnat? La democràcia és això! La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé, vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant personal. Alguns companys de grup no hi estaven d’acord. la Constitució hagués reconegut ‘ SiCatalunya com a “comunitat nacional”, la discussió de l’Estatut no hauria tingut la falta de paraigua que ha patit ’ En aquells anys, vostè també havia començat a recórrer el país, més enllà de la seva àrea metropolitana. Vaig començar a visitar el país, amb el mateix esperit que, quan era alcalde, havia anat a viure als diferents barris de Barcelona. Recordo particularment un dia, l’estiu de 1998, poc després que jo anunciés la meva candidatura, que vam anar amb en Jaume Badia a Castelltallat. Era l’estiu aquell dels incendis, i la zona havia quedat molt afectada. Vam conviure amb la família Duocastella. Per a mi va ser molt emocionant, realment. Hi vaig tornar una segona vegada, a la tardor següent, i me’n vaig emportar en Ramon Margalef, perquè vaig pensar que era interessant que veiés el que havia passat; ell era un especialista mundial en medi ambient. Van ser visites que em van marcar molt. D’una banda, perquè em van permetre empalmar amb la Catalunya interior, d’arrel cristiana, que jo no coneixia prou. Amb aquests viatges vam començar a crear una candidatura i una filosofia sobre bases molt sòlides, tant pel que tenia de tornar a la Catalunya profunda, com pel que tenia de l’element ambientalista modern. Margalef va ser una persona que em va influir moltíssim: em va emocionar molt veure’l entrar a Palau el dia que vaig prendre possessió com a president. I va anar trenant també l’estratègia conjunta amb els que seran després els seus socis de govern. Amb ells, el desembre del 2001, es posen d’acord en la necessitat de la reforma de l’Estatut. Sobre quines bases s’havia de fer aquest Estatut nou? Havíem parlat temps enrere amb Francisco Rubio Llorente, president del Consell d’Estat, sobre la reforma constitucional. Hi havia el tema de la successió a la corona –que tenia un problema d’incoherència amb altres aspectes de la mateixa Constitució, com ara la igualtat de sexes–, i el tema de la denominació de les autonomies, que no són enumerades una per una en el text de la Constitució, perquè van constituir-se posteriorment. Amb ell vam parlar de la possibilitat de modificar l’article 2 de la Constitució, per fer-hi constar les disset autonomies pel seu nom, i aprofitar aleshores per assenyalar les diferències entre unes i altres –cosa que ens ha faltat després. Si la Constitució hagués tingut una clara diferenciació entre nacionalitats i regions, probablement tota la discussió de l’Estatut no hagués tingut la falta de paraigua que ha tingut. I ha hagut de ser l’Estatut el que introduís, una mica d’esquitllentes, aquesta dualitat constitucional de les nacionalitats i regions. Creant una terminologia recomplicada, en el preàmbul, i sense valor dispositiu. Si la Constitució hagués reconegut en l’article segon les “comunitats nacionals” de Catalunya, Galícia, Euskadi i Navarra, ens ho haguéssim estalviat després. No haver-ho fet va tenir conseqüències greus. La situació actual és lamentable. Ara en parlarem. Abans, però, voldria aturar-me en les eleccions del 2003. Malgrat que CiU torna a tenir més escons que el PSC, finalment es constitueix un govern tripartit d’esquerres. Com s’arriba al pacte del Tinell, i en particular, a integrar-hi ERC? S’hi arriba perquè sumem netament una majoria d’escons, a diferència del 1999. Però caldria remuntar-nos un temps. Immediatament abans de les eleccions de 1999 és quan tenim la reunió a la platja del Miracle, a Tarragona, amb en JosepLluís Carod-Rovira, a qui jo aleshores no coneixia. El catalanisme dominant després de la guerra civil havia estat sempre més aviat de la Catalunya Vella, com ho era en Pujol. Era un catalanisme partidari d’anar “Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç”. En canvi Carod i Bargalló eren de la Catalunya Nova. I el catalanisme de la Catalunya Nova sempre ha estat menys benedictí i més peninsular, a voltes iberista. No vull dir més espanyolista, però en tot cas no té aquesta visió mística, historicista, del país. Aquell dia jo li portava a Carod-Rovira un paper que es deia Els quatre federalismes. Aquest paper l’havia fet a Roma i va ser allà que en vaig parlar amb Felipe González, sopant a la Piazza de Santa Maria in Trastevere. Ell em va venir a veure per convèncer-me que m’havia de presentar a les eleccions. Jo li vaig dir que no seria sense determinades condicions. “Qué condiciones?” va preguntar. “El federalismo” vaig dir. “Pero será cooperativo, no?” va fer. “No, no,” li dic, “diferencial.” L’home va sortir reconfortat, perquè jo no deia que no de presentar-me, però també una mica esverat! Les condicions que jo vaig elaborar a Roma i que vaig presentar a Carod a la platja del Miracle el 1999 eren els qua- �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:07 PÆgina 17 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 tre federalismes: el polític, el cultural, l’econòmic i el judicial. Els termes us els podeu imaginar. En el federalisme cultural, hi havia la qüestió de les llengües. I el tema de la història comuna dels pobles d’Espanya, que parlàvem feia temps amb Jordi Nadal i un grup d’historiadors, com el valencià Pedro Ruiz Torres, el president de Castilla-La Mancha i altres, i que no s’ha arribat a fer mai (sembla mentida!). Les altres eren: el tema econòmic –el famós percentatge 50-25-25 de distribució percentual de la despesa pública (estatal, autonòmica i local), que ara ha quedat superat per la realitat– i la qüestió judicial, que és on hem quedat més enrere, perquè el sistema judicial és sempre, per naturalesa, més conservador. Sobre això vam tenir, temps enrere, moltes discussions amb Rubio Llorente, amb María Teresa Fernández de la Vega, que havia estat jutge durant molts anys a Barcelona, i amb Juan Antonio Belloch. I havíem avançat bastant en la via de la devolució judicial, salvat sempre el que se’n deia recurs d’unificació de doctrina. El desembre del 2003 se signa el Pacte del Tinell i vostè constitueix el govern. Fins a quin punt va poder fer el govern que imaginava? És difícil refer el que imaginaves abans de fer un govern, perquè el que compta i el que queda és el govern real. Vol dir les persones? L’OPINIÓ 17 No, em refereixo al pes que hi tenien els partits. En l’acord de govern hi van tenir molt a veure els partits, per descomptat. Van ser José Montilla, Joan Puigcercós i Joan Saura, amb l’ajut d’Ernest Maragall i de Joan Ridao, els que, en nom dels partits respectius, van tancar l’acord. Em refereixo sobretot al document del Pacte de Progrés i al repartiment de les carteres entre els tres partits. En un govern de coalició, la clau de la governabilitat la tenen sobretot els partits. En qualsevol cas, la tranquil·litat va durar ben poc. El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va ser la seva reacció? La meva reacció va ser treure-li les competències que havia exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig accedir-hi. Però no me’n penedeixo. És clar que després va haver-hi l’11-M, i les tergiversacions d’Acebes i d’Aznar, que van ser molt més decisives perquè el PSOE arribés a governar. El matí del dia 11 jo vaig trucar a Aznar, i li vaig demanar si estava segur que havia estat �14 21 entrevista n3.qxd 18 18/04/2007 9:08 PÆgina 18 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES Durant la negociació de l’Estatut, al llarg de l’estiu del 2005, vostè va presentar a Zapatero un document amb quinze punts. Com va anar aquella negociació? Hi havia bastants punts que es quedaven sobre la taula, amb l’anotació: Solbes-Castells. El tema econòmic, de competències. Però els dos punts on ens vam encallar van ser els paradors i els aeroports. És a dir, va haver-hi un moment que a Madrid em venien a dir: que l’Estat desapareixeria de Catalunya. Amb la idea que l’Estat és un poder físic, i que no n’hi ha prou amb tenir lleis: has de tenir un peu, has de tenir presència. La Policia Nacional ja es retirava, quedava només la Guàrdia Civil a les fronteres... Què quedava? Hi havia la sensació, per part de l’Estat, que es perdia presència. En tot cas, hi havia a la Moncloa aquesta inquietud que l’Estat desapareixia de Catalunya. Per això discutíem dels paradors i dels aeroports, AENA. Aquí va començar la discussió important. Jo els vaig explicar aleshores una anècdota de l’època en què Thomas Enders era l’ambaixador nord-americà a Madrid, i l’ATT havia de venir a Espanya a instal·lar-se. En tornar d’un viatge a Califòrnia, després dels Jocs de Los Angeles, ens vam aturar a Nova York i vam anar a sopar amb la Diana, en un restaurant de les Torres Bessones, amb dos representants d’ATT. Ells ens van tranquil·litzar, dient que decidirien quina ciutat seria la seva seu a Espanya en funció de criteris merament “científics”. Em van dir que tenien una llista d’unes trenta variables (preu, qualitat de vida, distància, etc.) en funció de les quals decidirien. Passat un temps, rebo un telegrama de l’ambaixador Enders que diu: “Han triat Madrid. La raó principal: la inexistència [a Barcelona] de vols sense escales” amb els Estats Units. Això per mi va ser una obsessió sempre més. Ja ho era aleshores, i ho és ara: en aquest nostre món tan obert, o ets un hub o, si no, no ets ningú. Anys enrere Felipe González em va plantejar l’alta velocitat a Sevilla com una compensació de la forta inversió estatal en els Jocs del 1992. Tenia una part de raó. El problema és que l’alta velocitat es va frenar i que encara seguim discutint si el TGV ha de passar o no per sota la Sagrada Família! Aquella batalla la vam perdre, l’hem perdut en el temps. Amb Aznar també. De manera que els temes d’aquella època després s’han anat esfilagarsant, i ja no hi ha una discussió d’aquell nivell. Hi ha coses que s’han anat fent, però aquests plantejaments geopolítics, aquest debat d’estratègia territorial i política ha quedat una mica perdut. Hi ha temes pendents que no s’han tornat a reprendre. Hi ha hagut manca de visió i d’ambició. Però és enormement important que Catalunya empenyi aquests projectes, perquè s’hi juga molt… ETA. I em va contestar amb aquesta frase típica d’ell: “Sin ningún género de dudas.” Al migdia, les televisions angleses ja deien que eren els islamistes. La destitució de Carod va posar de relleu que el seu govern tenia una inestabilitat interna important, agreujada per una hostilitat externa. D’entrada, se’n va qüestionar la legitimitat mateixa, fins al punt que Artur Mas evitava adreçar-se a vostè com a “president”. La dreta en general és més freda, no és tan sentimental com l’esquerra. Sap que té el poder econòmic i bona part del comunicacional, i que per tant normalment governarà. L’esquerra només té el polític, quan el té, i en tot cas té un cert pes cultural. L’esquerra és més emocional. La dreta té un discurs més calculat. També és cert que, en aquest cas concret, a CiU hi havia un esqueixament per la pèrdua del poder. El desencís i el disgust seus eren autèntics. Una de les coses que li retreia l’oposició és que vostè no era conscient del canvi d’escala que significava passar de governar un ajuntament, encara que fos tan gran com el de Barcelona, a presidir la Generalitat. Com va viure el canvi de costat de la plaça de Sant Jaume? Amb una sensació de canvi d’escala, per descomptat. Encara que jo sempre havia treballat a la plaça de Sant Jaume, arribar a la presidència de la Generalitat no havia estat el meu somni. Jo era més del cantó sud de la plaça. Per tant, més que un somni realitzat, va ser un canvi d’escala molt fort. En tot cas, la singladura del seu govern va ser tan accidentada que un dels seus consellers va comparar-la amb un viatge en el Dragon Khan. Una de les crisis més importants es va produir arran de l’esfondrament al Carmel. En un ple del Parlament dedicat a aquesta qüestió, el 24 de febrer del 2005, vostè deixa anar la cèlebre frase: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3 %”. Què va passar aquell dia? No entenia –de forma potser una mica innocent– la visceralitat de l’oposició, que en el fons s’ha d’anar a buscar en el que deia tot just ara. CiU veia la possibilitat de tornar al govern. Convergència tenia un retret històric, la querella de Banca Catalana, que havia generat no diré odi però sí mals sentiments. Pujol s’havia sentit personalment atacat, no ja pel franquisme, sinó per un govern socialista, on hi havia Narcís Serra, i en un moment en què jo era alcalde de Barcelona. És una cosa que algun dia s’haurà de tornar a estudiar. En fi, potser és anar una mica enrere, però crec que aquest és un element a tenir en compte, un element explicatiu d’algunes coses. I que es va traduir, probablement, en una mena de radicalització dels sentiments a Catalunya. I passa també que a mi em costa d’aguantar: no sóc un professional de la tensió, per dir-ho d’alguna manera. El cas és que aquell dia la vaig engegar pel broc gros. Això del 3 % �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:09 PÆgina 19 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’OPINIÓ 19 venia de lluny i era en boca de molts empresaris. Recordo fins i tot que Florentino Pérez havia insinuat en un programa de televisió que la raó per la qual les seves empreses no havien treballat pràcticament a Catalunya podia tenir relació amb aquell famós percentatge. Que possiblement era més alt i tot. Catalunya, el que s’ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un pas enrere respecte del federalisme. Malgrat tot, el seu govern decideix tirar endavant la reforma de l’Estatut, que es converteix, per a bé i per a mal, en el gran tema de la legislatura. I això ens porta a la seva relació amb José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero va fer un pas enrere respecte del seu federalisme inicial. Ell havia sortit elegit secretari general del PSOE, per només nou vots de diferència respecte a José Bono, que era el candidat oficial, gràcies al fet que una part de la delegació de Catalunya –no pas tota– li va donar suport. Penso que el PSC –com explica un llibre recent de Gonzalo López Alba, titulat El relevo, que crec que es queda una mica curt en aquest tema– va votar dividit, encara que, com que el vot era secret, això no se sabrà mai. Amb els andalusos va passar el mateix. Zapatero havia fet dues visites aquí com a candidat a la secretaria general. En la primera no va parlar gaire, va venir amb Jesús Caldera, i va ser Caldera que va parlar tota l’estona, fins al punt que jo li vaig preguntar: “¿y tú no tienes nada que decir?” En la segona visita ja es va expressar més clarament. Jo vaig declarar després que Zapatero era “la gran esperanza blanca”. Ell era, per altra banda, amic de l’Anna Terrón i del Germà Bel, amb els que havia coincidit a les Joventuts. A l’hora de votar, una part del PSC va optar per Zapatero i una part per Bono. I amb una part dels vots andalusos –Alfonso Guerra no veia amb bons ulls Bono, perquè venia del PSP–, els vots catalans van ser determinants perquè sortís Zapatero. cas Banca Catalana havia creat una ‘ Elmena de radicalització dels sentiments a Catalunya, i aquest és un element explicatiu d’algunes coses posteriors ’ Mentre vostè i Zapatero van ser a l’oposició, la seva sintonia semblava clara, particularment en qüestions com l’Espanya plural. L’estiu del 2003 el PSOE aprova, a Santillana de Mar, un document que fixa la posició del partit respecte a les reformes estatutàries en curs. Sí, de fet ho fa, encara que no tan enllà com jo hauria volgut. Però en aquell moment l’eix Maragall-Zapatero funciona. Després es produeixen dos desencontres, que es reflecteixen en una reunió del consell nacional del PSC, el febrer del 2006, a la qual assisteix Zapatero i en què jo, en el meu discurs, li dic allò que “dicen que yo soy imprevisible, ¡pero mira que tú!” Sortint del consell nacional, Zapatero se’n va a veure els empresaris catalans amb José Montilla. Aquest és un dels desencontres. I l’altre? L’altre és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga. El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb De fet, vostè, una setmana abans de les eleccions del 14 de març, va publicar un article a El País on apuntava que el projecte federal del PSOE no estava prou madur. Sembla que aquest article va disgustar Zapatero. Segurament. Ell es va anar trobant cada vegada més amb la situació real. Amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia assumit, almenys aparentment. Ell, a dife- �14 21 entrevista n3.qxd 20 18/04/2007 9:11 PÆgina 20 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA rència de la tradició anterior del socialisme andalús, venia d’una veta republicana, no sé si federalista però sens dubte més federalitzant. Però tot això es va anar esmussant, amb el pas del temps, cap a una mena de realpolitik que consistia no a formular el projecte històric de l’Espanya federal, sinó el de la conllevancia –que era el de Pujol i González. Que per mi va quedar sancionat absolutament en el moment en què fan fora Narcís Serra del govern, amb l’excusa de les escuchas. En definitiva és el moment en què el PSOE ha perdut la majoria absoluta, necessita recolzaments externs i aleshores CiU exigeix condicions. al plantejament de do ut des, sense tractar d’obrir alguna fórmula nova espanyola de caràcter federal. Després del pacte Mas-Zapatero, justament, vostè diu una frase molt expressiva: “No em tornaran a fotre” i evoca aquests precedents, és a dir, que quan hi hagut la possibilitat que una altra versió del catalanisme manés, els governs de Madrid han acabat preferint el pacte amb el nacionalisme conservador. Aprovat l’Estatut, vostè fa fora ERC del govern, perquè propugna el vot negatiu en el referèndum, de manera que ha d’escurçar la legislatura i donar pas a unes eleccions anticipades. Unes eleccions en les quals el seu partit descarta que vostè sigui el candidat, no és així? Durant la discussió de l’Estatut, Zapatero ja anava dient que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat. El que ell no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat, s’haurà de barallar amb Madrid. Ja s’està veient. No oblidem que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era una nació l’impacte va ser fortíssim. Ara bé, sense grup par- I la prova fefaent és la formulació que fan Zapatero i Mas en el preàmbul de l’Estatut, aquella fórmula excessivament alambicada, que ja no tenia gaire a veure amb els plantejaments lamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid. És clar que Zapatero sempre podrà tirar mà de Duran Lleida... es va anar trobant amb la ‘ Zapatero situació real, amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia, almenys aparentment, assumit ’ que havíem fet amb Rubio Llorente. I d’això en patim ara. Va haver-hi un moment que semblava que es podia canviar la Constitució i, perdut aquest moment, es va anar enrere, es va tornar Zapatero havia dit a l’inici del procés estatutari: “Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”. Vostè s’ha sentit, personalment, traït? Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrere molt evident. En el seu balanç polític i personal, hi ha una coincidència general a situar-hi dos grans actius. Un és haver fet possible l’alternança en el govern de la Generalitat. L’altre, haver posat a l’agenda política la qüestió de l’Espanya plural. Què en pensa ara, de tot plegat? �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:12 PÆgina 21 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 A mi m’agradaria pensar en termes que siguin més de futur, i geogràficament més europeus. Se’m fa difícil tornar a l’esquema anterior de l’Espanya plural. Som en un escenari europeu, i, aleshores, què vol dir la nació? No ho sé, però la Ségolène Royal ha estat fent mítings amb La Marsellesa i demanant que hi hagi una bandera francesa a cada casa... Però això és que França és així! L’octubre passat vaig anar, convidat pels italians, a una reunió de llançament de la idea d’un Partit Demòcrata europeu. Per a mi, en aquell moment s’obre aquest nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben real, que és Europa. Que té moneda i exèrcit, i que comença a tenir la possibilitat de tenir partits europeus. Som a Europa, i el canvi de dimensió no és només quantitatiu sinó qualitatiu. Canvien no solament l’ordre de les peces en joc, sinó les peces mateixes. I el que passa és que la política europea serà cada vegada més com la política americana, amb dos grans partits, però que ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments globals. No anem per tant cap a forces polítiques de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques. Els primers que ho han sabut veure són els italians, que són els més llestos i flexibles. Romano Prodi i Francesco Rutelli es pregunten per què no anar directament a fer el gran Partit Demòcrata europeu. I conviden François Bayrou i Pasqual Maragall per parlar-ne. Jo m’imagino que d’aquí a uns anys hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. És el que correspon al canvi de dimensió, que és també un canvi d’estils, de conceptes, del tipus de relació entre les persones i la força política en què estan enquadrades, amb molta més llibertat, perquè l’espai és tan més ample, físicament i políticament, que tu pots evolucionar amb una llibertat de moviments que abans no tenies. L’OPINIÓ 21 Crec que la idea d’un Partit Demòcrata europeu és una idea guanyadora –de fet, els italians, l’esquerra italiana, el dia que jo era a Venècia amb Massimo Cacciari, van decidir entrar- la Moncloa, Zapatero em va dir que ‘ Apreferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell proposava un altre president de la Generalitat ’ hi–, crec que és el futur. Jo hi coincideixo estratègicament, encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la prò- pia coherència del grup molt forta. Ja no és el cas. Això és un gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem. Aquest és doncs el seu horitzó personal? Ara el meu horitzó polític és, personalment, més limitat, però sí, estaré disponible. Parlant d’això, hi ha la qüestió de si es fa o no la proposta de Zapatero i de Prodi de crear una política euromediterrània. Fins ara, això era una cosa relativament limitada, perquè és filla de les conferències de Barcelona de 1995 i 2005, en les quals jo vaig tenir un paper relatiu, primer com a alcalde i després com a president de la Generalitat. Aquest escenari s’està consolidant, i jo podria tenir un rol dins d’una institució directament centrada en l’Euromediterrània, que fins ara ha tingut un caràcter més tècnic i cultural però que anirà agafant més pes. El que passa és que el descabdellament de les decisions a Europa és tan lent! Ja ho veurem. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista Source A related resource from which the described resource is derived L'Avenç Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Muñoz, Josep M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Expresident Estatut Espanya Catalunya Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Euromediterrània Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/667/20070509_LV.pdf 0f01f9f4068d466084897a2a108d25c7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/05/2007 La Vanguardia, p.023, Opinión El Estatut y la España plural PASQUAL MARAGALL Mis declaraciones de abril en el Congreso del partido de Prodi y la extensa entrevista que me hizo Josep M. Muñoz en el último número de l’Avenç, de la que recomiendo la lectura a los interesados en el tema de Catalunya y la España plural, han dado lugar a todo tipo de comentarios. Un colaborador mío en la Generalitat escribe, interpretando lo que yo pienso: "Teníamos dos objetivos: Estatut y España plural. Uno lo hemos conseguido notablemente. El otro ha fracasado, también notablemente. Esto es lo que nos hace pensar que, si además, ahora, el Tribunal Constitucional tocara seriamente el Estatut, quizás el esfuerzo no habría valido la pena". Exacto. Las especulaciones sobre lo que querían decir mis palabras de hace un tiempo a un periodista italiano en Roma se han multiplicado. En la entrevista a la que hago referencia, expresé un sentimiento que creo compartir con una mayoría de los catalanes: si el Estatut de Catalunya acabara sufriendo un serio recorte a partir de una hipotética sentencia del Tribunal Constitucional, se podría llegar a considerar que todo el esfuerzo realizado durante tres años no habría valido la pena. Aun así, creo que la agitación que se ha generado puede ayudar a que el Estatut no sea impugnado. Ojalá. Las dificultades de plantear la reforma constitucional - seguramente la vía más ambiciosa y la que mejor blindaría las aspiraciones catalanas- como consecuencia, principalmente, de la actitud del Partido Popular, y también del rechazo del plan Ibarretxe, me llevaron a creer que la propuesta de reforma del Estatut de Catalunya era una vía alternativa para conseguir el objetivo de la España plural. Y aquí es donde seguramente me equivoqué. La segunda vía era políticamente más factible, pero ofrece menos garantías de futuro. La constatación de que, de los dos objetivos, solamente se conseguía uno (la aprobación de un buen Estatut para el autogobierno de Catalunya) y que el otro (el avance hacia la España plural) se saldaba con una campaña contra la voluntad de entendimiento de Catalunya con los pueblos de España, es para mí una razón de peso para sentir cierto desencanto. Lo que dije en Roma es que, vistas las cosas ahora, quizás habría sido mejor lo que intentábamos hacer hace diez años, que era cambiar el artículo 2 de la Constitución (tanto si se aprobaba como si quedaba pendiente pero bien definido). Embarcarse en un Estatut de más de 200 artículos tenía su riesgo1. Veremos cómo acaba todo. Depende del TC. Si la polémica reciente ha servido para que en Madrid se den cuenta de lo que está en juego, deberíamos darnos por satisfechos. 180 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Un rechazo o retraso ulterior o modificación sustancial del Estatut - después de su aprobación en el Parlament de Catalunya, en el Congreso de España, en el Senado, y pasado el referéndum catalán del 18 de junio- sería la confirmación de las sospechas nacionalistas tradicionales: en España, a lo máximo que podemos llegar es a soportarnos con resignación, a la "conllevancia", como decía alguien. No es lo que habíamos pretendido. Ni es lo que hemos de pretender. Esto es lo que dije al periodista italiano, uno de los biógrafos de Zapatero, en Roma durante el congreso de La Margherita de Rutelli y Prodi, y lo que reiteré en una conversación con el periodista Jordi Barbeta. Ahora el campo de juego es Europa. Los italianos lo han visto los primeros. Por eso lanzaron el 1 de diciembre en Roma el PDE, con la adhesión de tres no italianos: François Bayrou, Josu Jon Imaz y yo mismo. Raimon Obiols ha hecho un análisis pormenorizado del proyecto de Rutelli y de la adhesión de Fassino y los Democratici di Sinistra a éste, insistiendo en la laicidad del proyecto DS en contradicción con el carácter democristiano del posicionamiento actual de Rutelli. Creo que lo que no se puede menospreciar es la intuición, para mí nuclear, de la apuesta de los italianos. Se trata de la constatación de que la nueva patria a la que pertenecemos es Europa y de que en este escenario es necesaria una fuerza similar al partido demócrata de EE.UU. y un sistema electoral basado en elecciones primarias y candidatos no decididos por los aparatos partidarios sino por los propios ciudadanos demócratas o republicanos -en este caso populares-. Si nuestra moneda es el euro y nuestra defensa será pronto europea, Europa es nuestro escenario político de referencia. Y esto no obstaculiza la existencia de parlamentos en Catalunya o en Escocia, como es notorio. La reacción malhumorada de los conservadores británicos, y de algunos laboristas, a la victoria del Scottish National Party, es indicativa, pero no cambiará el tránsito hacia un Reino Unido más europeo y al mismo tiempo más devolucionista. Blair impulsó la devolution pero no el europeísmo. Veremos qué hace Gordon Brown, que después de todo es escocés. Dicho esto, pienso ayudar a mi partido, el PSC, en las elecciones municipales. Asistiré a algunos actos de precampaña con candidatos socialistas o afines, algunos de ellos provenientes del mundo de Ciutadans pel Canvi. Y seguiré participando modestamente en el proyecto de Partido Democrático Europeo. Espero que el Estatut no se encalle en la justicia. España y la política española tienen un sexto sentido considerable, producto de más de cinco siglos de modernidad, imperio, decadencia a partir del surgimiento británico, Guerra Civil, dictadura y democracia. Me extrañaría mucho que no supiesen lidiar el toro del Estatut. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya 1 "Merkel quiere una Euroconstitución de bolsillo", decía Andreu Missé desde Bruselas (´El País´. 29 de abril de 2007). 181 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 961 Title A name given to the resource El Estatut y la España plural Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Espanya plural Catalunya Acció política Territoris Partits polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf 008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08 PDF Text Text Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal, autoritats, amigues i amics, D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar el pregó de les Festes de Maig. Lleida és tota una peça de convicció sobre la història del nostre país i sobre la seva obertura a la Península ibèrica i a la Mediterrània i Europa. La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era cristiana i franca: una marca europea en península mora. La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes. La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i també jueva: mestissa. Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós. Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”. Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la tradició de la Carta de població lleidetana. 1 �I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants altres vem travar un teixit de relacions estretes que van culminar en una política de regadius ambiciosa. Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de paradigma polític a Catalunya. La història i les arrels proporcionen als nostres projectes una major profunditat – el terreny necessari per prendre impuls. Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de mirar endavant. Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física, incontrovertible i rotunda. Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros, Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu Vella. Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas però sense detenir-lo en un trajecte més llarg. La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident geogràfic. Avui en canvi Lleida no és solament un referent metropolità de la Catalunya interior, sinó que també 2 �ho és d’una Euroregió emergent que enllaça Catalunya, Espanya i Europa. És el moment de mirar endavant. Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el futur. Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la col·laboració entre la Generalitat i La Paeria. Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i el Centre Històric en marxa. Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa. Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge de protecció oficial. Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny, conjuntament amb la Universitat de Lleida. Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació de Lleida com a capital de l’agroindústria. Amb l’Aeroport d’Alguaire. I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de la ciutat i amb vies totalment cobertes. Avui la geografia i la política comencen a anar de la mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a Europa. 3 �Les relacions directes entre Estats es complementen ara amb relacions directes entre nacions, regions, i municipis. L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes de proximitat. Els Estats han d’entendre i admetre que les competències que cedeixen “per sota”, les compensen amb la sobirania europea que creen “per dalt” cap a un món globalitzat. No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els estats perquè els toca admetre que son més que res els intermediaris de tot plegat però no els executors. Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials, educatives etc. van avall. A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara 100 anys per a realitzar-se del tot. Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern nacionalista. Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu. Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu cridats a jugar, en part, un paper canviant en un escenari obert. 4 �En poc temps, espero, tindrem una nova organització territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions pròpies. Es necessària la veu dels territoris al costat de la ciutadania i l’empresa. Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables. Un rebuig, un retard ulterior o una modificació substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat, i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari realment desconcertant. Poden els jutges esmenar el que el poble ha referendat? El principi de plurinacionalitat - encara que de manera no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de 1978. El problema va venir desprès amb la teoria del “café para todos”. No és que no hi puguin haver altres autonomies, però pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el mateix grau de diferència que les regions de parla castellana i drets de successió diferents, per exemple, és innecessari. Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada. Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per a la població. 5 �L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions. El govern ho està fent be. I sap que moltes de les qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut. La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca d’alta velocitat amb València, les inversions aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens envolten – això és el que compta. Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i la cultura. I des de baix, des dels municipis. I també hem de projectar-la a una Europa que donarà nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre futur. No es tan important haver estat una part de Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un motor d’Europa. I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una democràcia amb partits i institucions d’àmbit europeu i amples fronteres. Començant, com dic, des de baix. Des de la proximitat. Aquest és també el temps dels municipis de progrés com Lleida. Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que dóna confiança al país. Visca Lleida i visca Catalunya! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Abstract A summary of the resource. Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lleida Festes majors Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1701/0000000624.pdf 55713d86d9d847bc8de62988f3d902b3 PDF Text Text 62 firmas Expansión, miércoles 16 de mayo de 2007 VISIÓN PERSONAL ANÁLISIS DE ACTUALIDAD A cada cual, lo suyo GuillermoChicote PresidentedelaAPCE El primer tren de alta velocidad en período de pruebas en la localidad de Sant Joan Despí, a las puertas de Barcelona. / Efe Ejes, territorios y leyes PasqualMaragall El actual eje España / Italia es bastante inédito en el postfranquismo. Alemania y Francia fueron nuestros anfitriones europeos. También Craxi, Andreotti y Cossiga se interesaron por el ensamblaje de España en Europa. Pero fue el trío González /Mitterrand /Khöl el padre de la ampliación ibérica de la Unión. Es evidente que Barcelona y Cataluña tenían algo que decir en ese proceso. Solana y González imaginaron para ello, y consiguieron, una excelente Conferencia de Barcelona en 1995, luego reiterada en 2005. En la primera, Barak y Arafat escenificaron un abrazo que desgraciadamente no ha tenido consecuencias, o no todas las que se imaginaron entonces. El despertar del islamismo violento (11-S, 11-M) puso freno al proceso euromediterráneo naciente. Pero, pase lo que pase con el eje euromediterráneo, las conferencias de Barcelona, con su hija, la Fundación Anna Lindh, que tiene sede en Alejandría, y con la facilidad financiera euromediterránea (Femip), lo cierto es que el eje euromediterráneo empresarial se está dibujando con vigor inusitado. Y la idea italiana de un banco euromediterráneo semejante al Banco del Este en Londres puede añadir valor al proyecto. La fusión de las autopistas Abertis y Autostrade, y la posible entre las eléctricas Enel y Endesa, caminan en esa dirección. Veremos cómo termina ese proceso. Los antecedentes del eje empresarial España-Italia no fueron muy afortunados. Conde y Montedison intentaron un primer ensamblaje en pleno desarrollismo. Pero recuerdo que en aquella época Carlo Benedetti visitó España y quedó sinceramente impresionado por sus entrevistas con el Rey, Felipe González y el alcalde de Barcelona. O al menos lo decía. Para él la nueva España era un descubrimiento sorprendente. Ahora, la empresa italiana RCS Mediagroup, editora del Corriere della Sera y propietaria de El Mundo, ha adquirido el Grupo Recoletos, propietario de EXPANSIÓN. En este momento, quizás avanzan más rápido las alianzas empresariales que los grandes tratados políticos, que en todo caso deben tener acompañamiento económico. En Europe’s World (otoño 2006) se publicó un afilado artículo de Richard Youngs sobre el proceso Barcelona cuyo título lo dice todo: How Europe’s Mediterranean Policy went so wrong, acompañado de una inteligente y breve respuesta de Shoefthaller, hasta ahora director de la agencia euromediterránea Fundación Anna Lindh. De lo que no cabe duda es de que la competitividad en infraestructuras es decisiva para que lo sean los países y los territorios respectivos. Concretamente, la competitividad de los aeropuertos y las comunicaciones ferroviarias. Hace años, el entonces embajador de Estados Unidos en España Tom Enders me comunicó que ATT había optado por ubicarse en Madrid en vez de por Barcelona por, cito, “la inexistencia de vuelos nonstop BCN / NY”. Lógico. Debería preocuparnos igualmente la cobertura de Internet y de telefonía móvil. En el camino hacia mi segunda residencia en el norte de Cataluña hay lugares en que pierdo cobertura. Y así no se puede ir por el mundo. Hace ya muchos años, desde el Ayuntamiento, empezamos a cablear Barcelona con fibra óptica, empezando por el enlace entre los edificios del Ayuntamiento y Esta- dística municipal. Luego, con la empresa americana de Mauureen O’Ryan seguimos cableando la ciudad aprovechando la construcción de las Rondas y de los nuevos espacios olímpicos. Es cierto que hay nuevas tecnologías menos costosas, pero ¿son igualmente seguras? La alta velocidad es otro factor. Ahí la discusión la tuve con Felipe González y Pepe Borrell. Felipe hizo un planteamiento inicial aceptable –de entrada–. Los Juegos Olímpicos en Barcelona significaron una inversión global (pública y privada, en parte recuperable) de 280.000 millones d e pesetas de entonces. Justo ahora se ha acabado de pagar la factura. Eran inversiones a pagar en 25/30 años y debía correr el año 1987. Y paralelamente se construía la alta velocidad Madrid-Sevilla. Si no era así, decía Felipe, la alta velocidad no llegará nunca a la puerta de África. De acuerdo. (Mientras escribo este artículo paso por las Rondas de regreso a Barcelona y no quiero ni pensar lo que hubiera sucedido sin ellas). Pero la alta velocidad todavía no ha llegado a Barcelona. Treinta años más tarde. Mientras en Francia van de un sitio a otro, no a 300 sino a 400 km. por hora. Nos hemos dormido Aznar proponía un esquema radial de alta velocidad, a lo que le respondí que de Madrid a cada capital de provincia, en alta velocidad, y de Barcelona a Bilbao en velocidad alta, era una barbaridad. Borrell me había asegurado que Barcelona-Valencia se haría pero no en alta velocidad sino en velocidad alta, a 200 y pico km/hora. Y así se hizo. Pero no sólo es que la velocidad hasta Valencia fuera mayor desde Madrid que desde Barcelona, ¡es que para ir a Alicante había que cambiar de tren! Miren: ésas son las cosas que cuentan. Y pueden preguntar: y entonces, ¿para qué sirve el Estatuto de Cataluña? Pues el Estatuto (los Estatutos) ha servido para poner las cosas en su sitio, para que se empiece a entender que España no es un conjunto de puntos a una cierta distancia de un centro, sino una matriz. Y que la optimización de su funcionamiento exige partir de ahí. A veces pienso, como ustedes saben, que con una reforma del artículo 2 de la Constitución, incluyendo la denominación de las diecisiete comunidades autónomas, que no figuran aún en ella, y especificando el carácter de comunidades nacionales (o nacionalidades históricas) de Cataluña, Euskadi y Galicia, así como el carácter foral de la de Navarra –tal como habíamos hablado con Francisco Rubio Llorente– nos habríamos ahorrado muchos problemas… y un Estatuto de más de doscientos artículos, pendiente aún del pase por el Tribunal Constitucional y de varios recursos judiciales. ¿Que esa reforma constitucional requería una mayoría que el PP no estaba dispuesto a abonar? Es posible –aunque cuando eso se formuló y tal como se formulaba, hace ya bastantes años, no estaba tan claro que hubieran obstado los populares. Y en todo caso hubiera quedado claro el camino a seguir en el momento oportuno. La acritud entre comunidades que se generó tras el Plan Ibarretxe y el Estatut de Cataluña quizás hubiera sido menor. EXPANSIÓN no se responsabiliza de las opiniones vertidas en esta sección. Pasados unos días desde que se produjo la primera bajada en la bolsa de determinados valores de compañías inmobiliarias, puedo dirigirme a todos los posibles compradores de vivienda para hacer algunas precisiones. En primer lugar, hay que establecer la diferencia sustancial que existe entre las empresas inmobiliarias y las promotoras constructoras de edificios. Las primeras son empresas cuyo objeto fundamental es la comercialización de suelo, es decir, la materia prima sin la cual no es posible construir las viviendas. Por otra parte, las empresas promotoras constructoras se ocupan fundamentalmente de la construcción y comercialización del producto final, o sea, las viviendas. Cabe preguntarse si la brusca y repentina caída del valor de las acciones de las primeras puede repercutir negativamente sobre la actividad y solvencia de las segundas. Pues bien, desde mi responsabilidad puedo afirmar rotundamente que dicho fenómeno bursátil no tendrá consecuencias sobre el mercado de la vivienda, porque las dos tipologías societarias que he descrito antes configuran dos segmentos empresariales distintos, que si bien caminan juntos en determinados momentos, como puede ser el de la búsqueda de suelo, divergen en sus objetivos finales, puesto que el de las promotoras constructoras es construir y vender viviendas, ya sean éstas libres o protegidas. Así, la razón fundamental de este desplome bursátil es una sobrevaloración de determinadas compañías. Por lo tanto, la pérdida de valor de sus acciones simplemente supone ajustarlas a su valor patrimonial real. Cambios en el mercado inmobiliario Sin embargo, un porcentaje altísimo de las empresas que forman parte de nuestra asociación, la APCE, se dedican a adquirir suelo finalista y a promover sobre el mismo los edificios que correspondan. Por otra parte, también es necesario resaltar que, en general, las empresas promotoras constructoras están hoy mucho más capitalizadas que en 1992, fecha de la última recesión por lo que se refiere al mercado inmobiliario. No obstante, la APCE, previendo que en los siguientes años podían producirse cambios en el mercado inmobiliario, encargó en el año 2003 a la prestigiosa firma Analistas Financieros Internacionales un estudio que intentase predecir el comportamiento del mercado de vivienda hasta el año 2012. De dicho informe, que fue hecho público por nuestra asociación en el momento de su elaboración, se desprendía que, mientras el crecimiento económico fuera sostenido, se continuasen creando puestos de trabajo e integrándose los nuevos inmigrantes que fuesen llegando, aun teniendo en cuenta que los intereses hipotecarios probablemente iban a tener un crecimiento sustancial, como finalmente así ha sido, el mercado se normalizaría en un crecimiento de los precios de la vivienda entre el 5% y el 6,5% anual. Este análisis se está cumpliendo en gran medida y ha sido ratificado por prestigiosos analistas económicos en nuestro XXV Coloquio nacional del pasado mes de noviembre. Podemos concluir, pues, que la vivienda de nueva construcción no bajará de precio, sino más bien lo contrario si tenemos en cuenta la reciente entrada en vigor del Código Técnico de la Edificación, cuya aplicación a las nuevas construcciones incrementa el precio de la construcción, y se incrementará incluso algo más cuando entre en vigor la nueva Ley del Suelo, que establece mayores cesiones de suelo a los ayuntamientos, mayores reservas de suelo para vivienda protegida y creación de nuevos trámites administrativos, la mayor parte de ellos innecesarios, pero que dilatan el tiempo de ejecución de una promoción inmobiliaria. Y es por todo lo ya dicho por lo que no hay ninguna razón objetiva que pueda hacer pensar que el precio de la vivienda bajará en los próximos años, así que todas aquellas personas que, hallándose en la necesidad de adquirir una vivienda, se mantengan expectantes a la espera de una caída de los precios, que con toda seguridad no se va a producir, deberían analizar las operaciones que se les presenten cuidadosamente y comparar los precios y calidades de la oferta existente, pero no dejar de comprar, porque, a la larga, el esfuerzo que tendrán que hacer para adquirir su vivienda será mayor. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ejes, territorios y leyes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Infraestructures Aeroports Constitució Euromediterrània Ferrocarrils Catalunya Model social Acció política Espanya Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 962 Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf 1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20 PDF Text Text Agermanaments i convenis de col·laboració Nombre de convenis 164 Any 1972 - 2007 Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 30-03-1984 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Colònia Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Norbert Burger-Alcalde Colònia 01-12-1984 Conveni de col·laboració Assessorament i cooperació en materia de circulació Manuel Pons-Cónsol Major del Comú Andorra Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 23-03-1997 Conveni de col·laboració Procés verbal de Col.laboració entre La Wilaya d'Alger i Barcelona Cherif Rahmani-Ministre en Missió Extraordinaire Pasqual Maragall-Alcalde · Buenos Aires 22-04-1985 Conveni de col·laboració Accions de intercanvi en temes urbans Pasqual Maragall-Alcalde Julio Cesar SaguierIntendente Municipal · Buenos Aires 24-09-1986 Conveni de col·laboració Conveni entre Corporació Metropolitana de Barcelona i Àrea Metropolitana de Buenos Aires Agustí MarinaVicepresident CMB Juan Antonio Portesi-Mtro Govern Provincia Buenos Aires · Buenos Aires 23-06-1987 Conveni de col·laboració Instrument de Ratificació Conveni Col.laboració entre CMB i AMBA Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires Pasqual Maragall-Pte.CMB · Buenos Aires 17-01-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveini de cooperació de 22-4-1985 Carlos Grosso-Intendente Municipal Buenos Aires Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Córdoba 22-04-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Córdoba i Barcelona (PECba) Guillermo MarianacciSecretari de Govern Córdoba Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelona · Córdoba 26-07-2006 Conveni de col·laboració Adenda al conveni de cooperació de 22-4-2005. Reemplaçament de la clausula 1ª incorporant els punts 6,7i 8 Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelna Luis Alfredo JuezIntendent Municipal Córdoba · La Plata 11-03-1987 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre La Plata i Barcelona Enrique BarésRepresentant Municipalitat La Plata Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona · La Plata 27-04-1992 Conveni de col·laboració Conveni Cooperació Tècnica entre La Plata i Barcelona. Julio Cesar Alak-Intendent Municipal La Plata Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona ALEMANYA · Colònia ANDORRA · Andorra la Vella ALGÈRIA · Alger ARGENTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 1 de 14 �Ciutat Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Partido de General Pue 11-06-1992 Conveni de col·laboració Protocol Col.laboració, intercanvi experiències urbano-deportives Jocs Olimpics 1992, Jocs Panamericans 1995 Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Rosario 31-07-1999 Conveni de col·laboració Declaració conjunta Hermes Juan BinnerIntendent Rosario Joan Clos-Alcalde Barcelona · Anvers 13-06-1997 Conveni de col·laboració Declaració d'amistat entre Barcelolna i Anvers Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Leona Detiège-Alcadessa Anvers · Ostende 16-06-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions. Col.laboració en matèria de planificació urbanística Joan Clos-Alcalde Barcelona Jean VandecasteeleAlcalde Ostende 07-06-1990 Conveni de col·laboració Potenciació relacions económiques i culturals Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Data BÈLGICA BOLÍVIA · La Paz BÒSNIA I HERCEGOVINA · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar efectes de la guerra (antiga Iugoslavia) Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Addenda al protocol de 10-11-1994. Entrega del telèfon satèl.lit Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 21-09-1996 Conveni de col·laboració Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo · Sarajevo 31-01-1998 Conveni de col·laboració Declaració. ( Ratifiquen els acords anteriors) Midhat Haracic-President Cantó Sarajevo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Sarajevo 04-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament. Potencià relacions económiques i culturals. Joan Clos-Alcalde Barcelona Mirsad Kebo-President Cantó Sarajevo · Campinas 31-03-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica entre Campinas i Barcelona Francisco Amaral-Prefeito Municipal Campinas Joan Clos-Alcalde Barcelona · Porto Alegre 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Raul Pont-Prefeito Porto Alegre · Porto Alegre 29-01-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Porto Alegre. Tarso Genro-Alcalde Porto Alegre Joan Clos-Alcalde Barcelona · Rio de Janeiro 29-09-1972 Agermanament Carta-Declaració de proyecte de agermanament Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona R.B. Dents-Cónsol General Brasil BRASIL dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 2 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Rio de Janeiro 15-05-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Rio de Janeiro i Barcelona Cesar Maia-Prefeito Rio de Janeiro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Salvador de Bahia 09-06-2006 Conveni de col·laboració Protocol d'Intencions entre L'Institut Mpal Paisatge Urbà i el PMS Joao Herinque de Barradas-Prefecte del Salvador Jordi Portabella-Pte IMPU · Salvador de Bahía 15-07-2004 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Antonio José Imbassahy da Silva-Prefeito Salvador de Bahia Joan Clos-Alcalde Barcelona · Santos 05-10-1989 Conveni de col·laboració Promoure activitats d'intercanvi en sector d'interès mutus Telma de Souza-Alcalde Ciudad de Santos Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sao Paulo 15-05-1985 Agermanament Promoure activitats d'intercanvi d'interès mutus Pasqual Maragall-Alcalde Mario Covas-Alcalde · Bogotá 26-09-2003 Conveni de col·laboració Anexe al Protocol d'amistat i cooperació del 22-3-1999 Joan Clos-Alcalde Barcelona Antanas Mockus-Alcalde Mayor Bogotá · Bogotá 18-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá · Cartagena de Indias 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Guillermo Paniza-Alcalde Cartagena de Indias · Medellín 02-10-1992 Conveni de col·laboració Declaració d'Intencions Carolina Homar-Regidora Serveis Socials Barcelona Alvaro Jimenez-Secretario Serveis Socials Medellín · Santa Fé de Bogotá 22-03-1999 Conveni de col·laboració Construcció Archivo Districtal Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Peñalosa-Alcalde Mayor Santa Fé de Bogotá · Kyonggi 23-11-2000 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Kyinggi Joan Clos-Alcalde Barcelona Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial Kyonggi · Pusan 25-10-1983 Agermanament Carta-Declaració d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Pusan 26-04-1991 Conveni de col·laboració Protocol. Restauració del carrer Barcelona a l'Havana Wifredo Espinosa-Comité Executiu L'Havana Jordi Borja-Regidor Relacions Internacionals Barcelona COLÒMBIA COREA DEL SUD CUBA · La Habana dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 3 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · La Habana 25-10-1993 Agermanament Acord d'Agermanament. Intensificar les relacions enrtre els dos Governs Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pedro Chávez-Pte Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 05-12-1994 Agermanament Acord d'Agermanament entre el Dtre de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro Juan José Ferreiro-Regidor Dtro Nou Barris Noelio Portal-Representant Aj. L'Havana · La Habana 10-05-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre el Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de Marianao de l'Havana Pere Alcober-Regidor Dtre. Sants-Monjuic Arturo R. BasPte.Assamble Poder Popular Municipi Marianao · La Habana 02-10-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi Plaza de la Revolución Jaume Ciurana-Regidor Dtre.Sarrià-Sant Gervasi Jorge Pollo-Cònsol República de Cuba · La Habana 22-05-1998 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboracio entre Cuba i Barcelona. Cesió de peçes i vehicles usats amb destinació Cuba Carmen San Miguel. Regidora Mobilitat i Seguritat Barcelona Gastón Gorrita-Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 22-09-1998 Conveni de col·laboració Protocol per recuperar l'herència arquitectónica catalana a l'Havana Teresa Sandoval-Pta.IMPU Barceloana Eusebio Leal-Historiador de la ciutat de l'Havana · La Habana 14-09-1999 Conveni de col·laboració Protocol per donació de pintures per la Restauració del Palau Convencions de l'Havana Jordi Portabella-Pte. IMPU Barcelona Joan Marull-Consell Delegat grup AZKO NOBEL · La Habana 20-09-1999 Agermanament Protocol d'agermanament entre el Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de Boyeros Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros Regidora Dtre Horta Guinardó · La Habana 16-11-1999 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre. Les Corts i Assamble Poder Popular Municipi de Playa Jordi Hereu-Regidor Dtre. Les Corts Manuel Hermida-Cónsol República de Cuba · La Habana 14-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dte Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est Francesc Narvaez-Regidor Dte. Sant Martí Carlos A. Roche-Pte Assmblea Habana del Este · La Habana 19-01-2002 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre Nou Barris i el Municipi de El Cerro Manuel Pérez -Regidor Dtre. Nou Barris Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El Cerro Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Sto Domingo de Guzmán i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Rafael Suberví-Alcalde Sto Domingo Guzmán Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Omar Abdel AkherGovernador del Caire Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona REPÚBLICA DOMINICANA · Santo Domingo de Guz 05-07-1996 EGIPTE · El Caire dijous, 17 / maig / 2007 23-06-1992 Pàg. 4 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 14-09-2006 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Dubayy Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Hussein Lootah-Dtor General Dubayy · Guayaquil 23-06-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i cooperació entre Guayaquil i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jaime Nebot-Alcalde Guayaquil · Quito 14-10-2002 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Quito i Barcelona. Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · Quito 18-10-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperacio entre Quito i Barcelona.Renovació conveni de 14-22002 Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · San Francisco de Quito 28-03-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Rodrigo Paz-Alcalde San Francisco de Quito Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona EMIRATS ÀRABS UNITS · Dubayy EQUADOR ESPANYA · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveni entre Barcelona i la Societat Estatal del Cinquè Centenari Jordi Borja-Regidor Barcelona Angel Serrano-Conseller Delegat Societat 5è Centenari · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Societat Estatal Quinto Centenario Pasqual Maragall- Acalde de Barcelona Luis Yañez-Barnuevo- Pte Sociedad Quinto Centenario · Agencia Española de C 30-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Col.laboració entre AECI i Barcelona Fernando M.ValenzuelaPte. AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Agencia Española de C 03-11-1995 Conveni de col·laboració Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola de Cooperació Intenacional i Barcelona per a territoris ocupats durant 1995 Ana Mª Ruiz-Tagle Pasqual Maragall-Alcalde Morales-Agència Espanyola Barcelona · Agencia Española de C 22-09-1997 Conveni de col·laboració Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc de Col.laboració entre l'AECI i Barcelona Fernando Villalonga-Pte AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Madrid 08-09-1988 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre el MOPU, Ajuntament Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana Angel Menendez-Dtor Gral Instituto Territorio i Urbanisme Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona i Lluís TejedorVicepresident Mancomunitat Municipis · Madrid 18-10-1997 Conveni de col·laboració Acord entre Madrid i Barcelona per la fusió de candidatures per la Xarxa nº4. Programa URB-AL Jose Mª Alvarez del Manzano-Alcalde Madrid Joan Clos-Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 5 de 14 �Ciutat · Montevideo Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 18-09-2003 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Mercociutats i el CIDEU Javier Sanchez-Secretari Gral CIDEU Enrique Riera-Secretari Executiu Mercociudades ESTATS UNITS D'AMÈRICA · Boston 23-11-1983 Agermanament Carta -Declaració d'Agermanament entre Barcelona i Boston Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Kevin H.White-Alcalde Boston · Boston 15-10-1998 Conveni de col·laboració Memorandum d'Intencions en temes econòmics entre Barcelona i Boston Maravillas Rojo-Regidora Barcelona Robert J. Wolfang- Per la Ciiutat de Boston · Chicago 20-11-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre Barcelona i Chicago. Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Richard M. Daley-Alcalde Chicago · Seattle 06-12-2003 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Seattle i Barcelona Gregory J.Nickels-Alcalde Seattle Joan Clos-Alcalde Barcelona · Albertville 05-12-1988 Conveni de col·laboració Declaració de Cooperació entre Barcelona i Albertville Henry Dujol-Alcalde Albertville Pascual Maragall-Alcalde Barcelona · Lió 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica Barcelona-Lió-Torí. Joan Clos-Alcalde Barcelona Gerad Collomb-Alcalde Lió · Lió i Marsella 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de Concertació Internacional entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean Claude Gaudin-Alcale Marsella · Montpeller 24-02-1986 Agermanament Acord Complementari de la carta d'agermanament entre Barcelona i Montpellier de 23-11-1963 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona George Freche-Alcalde Montpellier · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Addenda al Conveni-Marc del 21-11994 Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Cooperació Intermunicipal Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà 16-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala FRANÇA GRÈCIA · Atenes GUATEMALA · Guatemala dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 6 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · San Pedro de Sula 12-02-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Hector G.Guillen-Alcalde San Pedro de Sula Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 16-03-1994 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica de 12-2-1993 Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 31-01-1996 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració "Barcelona Solidaria" Tona MascareñasAjuntament Barcelona Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del Sula · San Pedro de Sula 10-07-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula · Tegucigalpa 13-11-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central Tegucigalpa 01-02-2007 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Budapest i Barcelona Gàbor Demszky-Alcade Budapest Jordi Hereu-Alcalde Barcelona 14-01-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació enre Esfahan i Barcelona Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan Joan Clos-Alcalde Barcelona 28-05-1998 Agermanament Conveni d'Agermanament entre Dublín i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jhon Stafford-Alcalde Dublín 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo Joan Clos-Alcalde Barcelona Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo · Gènova 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de concertació Internacional entre las ciutats de Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Carlo Repetti-Alcalde Gènova · Gènova 17-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Atenes, Barcelona i Gènova Joan Clos-Alcalde Barcelona Giuseppe Pericu-Alcalde Gènova · Nàpols i Regió Campan 22-05-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Nàpols, Barcelona i la Regió Campania Joan Clos-Alcalde Barcelona Rosa Iervolino-Alcaldessa Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania HONDURES HONGRIA · Budapest IRAN · Isfahan IRLANDA · Dublín ISRAEL · Tel aviv-Yafo ITÀLIA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 7 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica entre Barcelona-Lió-Torí Joan Clos-Alcalde Barcelona Sergio ChamparinoAlcalde Torí · Azuchi 21-11-1989 Conveni de col·laboració Acord com Ciutats Promotores d'Intercanvi cultural Internacional Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Azuchi · Iokoama 25-04-1990 Conveni de col·laboració Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama sobre l'exposició Barcelona Creation 1990 Pasqual Maragall-Alcalde Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma · Kobe 15-07-1991 Agermanament Carta d'Intencions de Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 06-04-1993 Agermanament Acord d'Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 03-04-2003 Agermanament Declaració amb motiu Xè aniversari Agermanamet entre Kobe i Barcelona Tatsuo Yada-Alcalde Kobe Joan Clos-Alcalde Barcelona 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord Intencions Cooperació Tècnica entre Barcelona, El Mina i L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina Jordi Borja-Delegat per L'Ajuntament Barcelona i Manuel Hernandez-Pte Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics · Agadir 05-10-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre La Mancomunitat de Municipis Area Metropolitana de Barcelona i la Ciutat d'Agadir Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir Pasqual Maragall-Pte. Mancomunitat Municipis · Agadir 29-07-1994 Conveni de col·laboració Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir Joan Parpal-Àrea Metropolitana de Municipis · Casablanca 05-10-2004 Conveni de col·laboració Protocol de Cooperació entre Barcelona y Casablanca Joan Clos-Alcalde Barcelona Mohamed Sajid-Alcalde Casablanca · Tànger 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Barcelona, Tànger i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Dehman Derham-Alcalde Tànger Jordi Borja-Delegat Ajuntament Barcelona i Manuel Hernández-Pte Entitat Metropolitana Serveis Hidràulics · Torí JAPÓ LÍBAN · El Mina MARROC dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 8 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-2006 Conveni de col·laboració Conveni entre Ajuntament Barcelona, Comuna Tetuan i Agencia Urbana Tetuan per la rehabilitació placetas medina de Tetuan Jordi Hereu - Alcalde Barcelona Rachid Talbi El-Alami Pte Comuna Tetuan i Salim Znibar Dtor Agencia Urbana Tetuan · Ciutat de Mèxic 07-09-1995 Conveni de col·laboració Conveni Marc de Col.laboració entre Promoció Ciutat Vella S.A i El Fideicomiso del Centre Históric de la Ciutat de Mèxic Francesc Compta-Gerent Promoció CiutatVella S.A. Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Ciutat de Mèxic 14-09-1995 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Agència Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre Históric Ciutat de Mèxic en materies de Protecció paisatge urbà Ferran Ferrer Viana-Dtor Agència Paisatge Urbà Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Chihuahua 19-09-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona y Chihuahua Patricio Martínez-Alcalde Chihuahua Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1989 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Districte Federal Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1992 Conveni de col·laboració Acord de ratificació Conveni de Cooperació Tècnica entre Districte Federal de Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre. Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Estados Unidos Mexica 28-06-1986 Conveni de col·laboració Memorandum de Cooperació entre la Secretaria de desenvolupament urbà i ecològica dels Estats Units Mexicans i Barcelona Manuel Camacho-Secretari Desenvolupament Urbà Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Guadalajara 13-05-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Entre Barcelona i Guadalajara Joan Clos-Alcalde Barcelona Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara · León 14-07-1990 Conveni de col·laboració Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona) Carlos Medina-Pte Mpal León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · MÈXIC DF 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat entre Barcelona i Mèxic Joan Clos - Alcalde de Barcelona Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de Mèxic · Monterrey 27-06-1977 Agermanament Proclama de "Ciutat Germana" Cesar Santos-Cabildo de Monterrey · Monterrey 14-02-1990 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Monterrey i Barcelona Sócrates Rizzo-Pte. Municipal Monterrey · Tetuan MÈXIC dijous, 17 / maig / 2007 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pàg. 9 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Monterrey 16-02-1990 Agermanament Acord per un programa de Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey en el marc de l'agermanament del 142-1990 Sócrates Rizzo-Pte Mpal Monterrey Jordi Borja-Pte. TUBSA · Monterrey 05-10-1992 Agermanament Protocol de Ratificació al Conveni d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990 Albert Batlle-Regidor Ajunta. Barcelona Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey · Monterrey 05-10-1993 Agermanament Protocol de Ratificació al conveni d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992 Lluís Armet-Primer Tinent Alcalde Barcelona Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey · Monterrey 15-10-2001 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Monterrey i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Felipe de Jesús Cantú-Pte Mpal Monterrey · Puebla de Zaragoza 21-09-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Puebla de Zaragoza i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza · Puebla de Zaragoza 03-07-2006 Conveni de col·laboració Conveni d'Assitencia Tècnica entre Puebla de Zaragoza i Associació Mundial de Grands Metropolis Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza Joan Clos-Pte Metropolis · Tijuana 13-07-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Tijuana i Barcelona Carlos Montejo-Pte Mpal de Tijuana Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Veracruz 06-06-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Veracruz Joan Clos-Alcalde Barcelona José Ramón Gutierrez-Pte Mpal Veracruz 07-06-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Barcelona i León Luis Felipe P. CalderaAlcalde León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Deir El-Balah 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah · Gaza 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració Joan Clos-Alcalde Barcelona Aown Shawa-Alcalde Gaza · Gaza 05-12-2001 Conveni de col·laboració Acord entre Barcelona i Gaza. Construcció en Gaza de "Barcelona Peace Park" Joan Clos-Alcalde Barcelona Nassi Khayet-Alcalde Gaza · Jericó 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Hassan Saleh-Alcalde Jericó NICARAGUA · León PALESTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 10 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Asunción i Barcelona Carlos Filizzola-Intendente Asunción Albert Batlle-Regidor Barcelona · Lima 22-05-1986 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Científica i Tècnica entre Lima i Barcelona Alfonso Barrantes-Alcalde Lima Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Lima 22-03-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Lima i Barcelona Alberto Andrade-Alcalde Lima Joan Clos-Alcalde Barcelona · Trujillo 04-02-1991 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona Eduardo L. Cuba-Rpte Trujillo Jordi Borja-Tinent d'Alcalde Barcelona · Trujillo 22-02-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 27-09-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica i Cultural entre Gdansk i Barcelona Jacek Starosciak-Alcalde Gdansk Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Leningrad 24-10-1985 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Leningrado Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona V.Hodyrev-Comité Executiu Soviet Leningrado · San Petesburgo 25-04-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Benestar Social i Salut Pùblica de Barcelona; L'IMAS el GASI i L'Hospital Municipal Maria Magdalena de San Petesburgo Eulàlia Vintró-Ajuntament Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep Fité-IMAS, Francesc RilloGASI Yuri Gorbachev-Dtor Hospital Sta Magdalena San Petesburgo · San Petesburgo 29-03-2002 Conveni de col·laboració Protocol entre San Petesburgo i Barcelona Vladimir Yakovlev Governador de San Petesburgo Joan Clos - Alcalde de Barcelona · San Salvador 19-05-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistad i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mario Valiente-Alcalde San Salvador · San Salvador 09-06-1998 Conveni de col·laboració Ratificació Protocol d'Amistat i Cooperacio signat el 19-5-1995 Joan Clos-AlcaldeBarcelona Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador · San Salvador 09-02-2007 Conveni de col·laboració Renovació llaços d'amistat i vincles de cooperació suscrits el 19 -5-1995 i ratificat el 9-6-1998 entre San Salvador i Barcelona Ramón Nicolau, Regidor de Participació Ajuntament BCN Violeta Menjivar, Alcaldesa Municipalidad El Salvador PARAGUAI · Asunción PERÚ POLÒNIA · Gdansk RÚSSIA EL SALVADOR dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 11 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 05-01-1997 Agermanament Conveni d'Amistat i Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Recep Tayyip-Alcalde Istanbul · Montevideo 17-04-1985 Agermanament Acta Conveni d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo · Montevideo 14-05-1986 Conveni de col·laboració Acord complementari de la carta d'agermanament entre Montevideo i Barcelona d'abril 1985 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo · Montevideo 15-07-1991 Agermanament Acord Complementari al Conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Tabaré Vazquez-Intendent Montevideo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Montevideo 28-03-1995 Agermanament Protocol Ratificació acord complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo · Montevideo 31-10-1995 Conveni de col·laboració Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo · Montevideo 22-05-1997 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Maiano Arana-Intendent Montevideo Eulalia Vintró-Segona Tinent Alcalde Barcelona · Montevideo 22-03-1999 Agermanament Ratificar el Conveni d'Agermanament entre Montevideo i Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 30-01-2002 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació en materia d'arxius municipals entre Barcelona i Montevideo Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 21-11-2003 Conveni de col·laboració Memoràndum d'enteniment entre Montevideo i Barcelona amb motiu de la celebració del Campament de la Pau en el marc del Fórum Universal de las Cultures Barcelona 2004 Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Bolivar i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Manuel Rocca-Pte Càmara Mpal Bolivar-Barcelona 11-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Ariel Ulloa-Alcalde Concepción TURQUIA · Istanbul URUGUAI VENEÇUELA · Bolivar XILE · Concepción dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 12 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Santiago de Chile 10-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni de cooperació tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinet-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 26-04-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona i el Ministeri de Bens Nacionals de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals · Santiago de Chile 25-01-1992 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Fundació Salvador Allende i Barcelona (Creació Museu Salvador Allende) Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 12-11-1992 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile · Valparaiso 28-03-1990 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació entre Valparaiso i Barcelona Tona.M. Mascareñas-Dtra Cooperació Amërica Latina Ajuntament Barcelona Raúl García-Dtor Extensión Cultural Valparaiso · Valparaiso 19-12-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Valparaiso 28-12-2001 Agermanament Protocol d'Agermanamet entre Valparaiso i Barcelona Xavier Casas-Primer Tinent Alcalde Barcelona Hernán Pinto-Alcalde Valparaiso · Valparaiso 27-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol. (Campanyes de Millora del Paisatge Urbà) Jordi Portabella-Pte IMPU Barcelona Aldo Cornejo-Alcalde Valparaiso · Viña del Mar 19-06-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Maravillas Rojo-Tercera Tinent d'Alcalde Barcelona Rodrigo González-Alcalde Viña del Mar · Guangzhou 29-10-2003 Conveni de col·laboració Conveni d'Intercanvi i cooperació entre Guangzhoi i Barcelona Zhang Guangning-Alcalde Guangzhou Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 27-10-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Ningbo i Barcelona Zhang Welwen-Alcalde Ningbo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 15-06-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre el Port de Ningbo i el Port de Barcelona Chen Qi Hong-Autoritat Portuaria Ningbo Joaquim Tosas-Pte Port Autònom Barcelona · Shanghai 14-04-1989 Conveni de col·laboració Memorandum d'Acord entre Barcelona i Shangahi Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Zhu Rongji-Alcalde Shangahi XINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 13 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Shanghai 31-10-2001 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Shangahi Zhou Muyao-Alcalde Shangahi Joan Clos-Alcalde Barcelona · Shanghai 24-07-2006 Conveni de col·laboració Memoràndum sobre intercanvis i cooperació entre Xangai i Barcelona Feng Guoqin-Tinent d'Alcalde Xangai Jordi Portabella-Tinent d'Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 14 de 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-17 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutats Description An account of the resource Relacions establertes amb ciutats de tot el món. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/765/20070530_LV.pdf 870c96cab9bb273f82b3214e6a9e369e PDF Text Text 30/05/2007 La Vanguardia, p.023, Opinión Carta a los amigos PASQUAL MARAGALL Hace seis meses, comuniqué al primer secretario que después de las elecciones municipales dejaría la presidencia del Partit dels Socialistes de Catalunya. Así pues, ha llegado el momento de hacer efectiva mi renuncia. Durante mi etapa como presidente del partido, los socialistas catalanes hemos llegado a la presidencia del Govern de Catalunya, abriendo una alternancia en el gobierno después de un largo periodo conservador. Creo que se han cumplido los objetivos que me propuse. Quizá no todos, pero sí los más significativos. Lo cierto es, aunque no es lo más importante, que los socialistas catalanes han sido la primera fuerza política del país y junto con los otros partidos de centroizquierda han propiciado un cambio histórico en Catalunya. De hecho, los 15 años al frente de la alcaldía de Barcelona (18 si contamos los tres años decisivos del alcalde Serra) y los tres en la presidencia de la Generalitat serán provechosos aunque quede mal decirlo- para Catalunya y para su capital. Pocos lo pueden negar. Incluso se podría decir que ha tenido que ser el centroizquierda catalán el que ha completado los proyectos de los herederos de la Lliga Catalana. Nadie se acuerda, pero las tres C del alcalde Porcioles (compilación del derecho civil, Carta Municipal y castillo de Montjuïc) justo ahora se han conseguido en su totalidad. Y todavía falta la recuperación total del Àrea Metropolitana de Barcelona, en mala hora suprimida el año 1987 por las leyes territoriales del gobierno convergente - poco después de la supresión del Greater London Council por la señora Thatcher-. La supresión fue condenada en el acto reflejado en la fotografía anexa. Desde Norman Foster, en la izquierda de la foto, hasta la esposa de Blair, en la derecha en la segunda fila, estábamos todos. Inmediatamente después de la victoria subsiguiente de Tony Blair, el Greater London Council de Ken Livingstone fue reinstaurado. Pero el Àrea Metropolitana de Barcelona aún no ha sido recuperada. El PSC no quiso hacer un gesto similar en su momento. Quedan cosas por hacer. Creo que la nueva generación de políticos de centroizquierda tiene la responsabilidad histórica de tirar adelante nuevos proyectos. Y estoy convencido de que lo harán, ahora que las aguas bajan más tranquilas y se ha ganado en confianza y en experiencia. Ya hace tiempo que pedí que el PSC tuviera grupo parlamentario propio en Madrid - y espero que lo acabe teniendo-. De no ser así, se producirá un cierto sentimiento de decepción. Ya hace demasiado que se suprimió con la excusa del golpe de Estado de Tejero. Veo además con satisfacción que el primer secretario del PSC y ahora presidente de la Generalitat no se desdice de la pretensión histórica de avanzar hacia un Senado federal. Espero �que los tres partidos de gobierno en Catalunya coordinarán sus fuerzas con el objetivo de conseguir un Senado de las autonomías. Estas cosas se tienen que proponer, independientemente de que tarden mucho o poco en llegar. La España plural es una realidad incontrovertible. El federalismo ha sido y es desde hace un siglo la única solución a los problemas de formato político en España y en Europa. Los republicanos españoles exiliados en México - como Anselmo Carretero, por ejemplo- ya teorizaron sobre ello. Me pasé muchas horas desde finales de los ochenta y a lo largo de los noventa para convencer a los dirigentes andaluces del PSOE - sin los cuales, por cierto, difícilmente habría habido en Barcelona y Catalunya las victorias progresistas que se han dado- de que el Estado de las autonomías generalizado por Suárez y, sobre todo, por su ministro Manuel Clavero Arévalo, el del "café para todos", se tenía que federalizar de verdad - y que se tenía que diferenciar-. El Estatut lo tocarán, pero poco. Espero que en ninguna parte sustancial. Ya he dicho en más de una ocasión que, de no ser así, más nos valdría volver a la vieja idea de la reforma del artículo 2 de la Constitución. Todo el mundo sabe que echar atrás el Estatut después de un referéndum sería difícil de tragar no solamente por parte de los catalanes, que podrían pedir una repetición de la consulta, sino por una cantidad no banal de ciudadanos españoles. Ahora toca Europa. Es nuestra nueva gran patria. Los italianos lo han visto los primeros. Tanto los políticos como los empresarios (véanse las fusiones Abertis-Autostrade, que promueve Salvador Alemany, y la de Endesa-Enel). Y nosotros tenemos que acompañarlos. Confío en que Prodi y Zapatero, no sin dificultades, lo conseguirán por este camino. Como espero que conseguirán la materialización definitiva del proyecto euromediterráneo lanzado el año 1995 en Barcelona, cuando España presidía la Unión. Solana tuvo un papel decisivo. Espero que ahora también aportará su ayuda. El Banco Euromediterráneo es la otra asignatura pendiente. El gran éxito de Europa ha sido la reunificación del Este y el Oeste a partir en buena medida de la acción del Banco del Este que presidió Jacques Attali en Londres. Creo que Merkel y Sarkozy no han de poner trabas a ninguno de estos procesos. Como creo, sinceramente, que tienen toda la razón cuando proponen una Constitución europea menos extensa y prolija. (Quizá en este punto, por una vez, no coincidimos con Prodi.) Y creo también que madura adecuadamente la definitiva configuración de la amistad ibérica entre España y Portugal a través de la fundación prevista en los acuerdos de la última cumbre hispano-lusa celebrada en Badajoz. Tenemos que estar dispuestos a ayudar al avance en estos procesos. Personalmente, acompañaré, y no en solitario, el intento italiano de crear el Partido Demócrata Europeo (PDE). Son muchos los ciudadanos que me dicen que están de acuerdo en este camino. Insisto, ahora toca Europa. �Por esta razón, estuve en Roma hace seis meses en el nacimiento del PDE. Ahora los socialista europeos y Prodi, Rutelli y Bayrou están tratando de ponerse de acuerdo. También Josu Jon Imaz participa en el proyecto. Yel lehendakari Ibarretxe (que, por cierto, en Madrid lo pasó aún peor que nosotros intentando explicarse y ser entendido) también apoya el proceso. Es cierto que las dificultades que encontrará la vía abierta hacia el Partido Demócrata son aún importantes. (Raimon Obiols ha escrito una pieza extensa sobre el tema.) Y miren con qué rapidez ha reaccionado la derecha europea de Merkel y Sarkozy. Pongámonos manos a la obra. Lo conseguiremos. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1238 Title A name given to the resource Carta a los amigos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Espanya plural Europa Catalunya Acció política Àrees metropolitanes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/901/0000000918.pdf 6bce311dd54f3f8b8f11d233b974ae39 PDF Text Text II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Conferencia de Clausura Mundo de ciudades Dr. Pasqual Maragall i Mira Muy buenas tardes. Es un placer estar de nuevo con ustedes. Hablaré sobre un mundo hecho de ciudades, un mundo de ciudades. Déjenme comenzar diciendo que las áreas metropolitanas de Barcelona y de Buenos Aires no son comparables. O son comparables pero son muy distintas. En el caso de Barcelona, se trata de un municipio de menos de dos millones de habitantes sobre cien kilómetros cuadrados. Es una ciudad pequeña, al igual que la ciudad de París, en el marco de una conurbación de cuatro millones de habitantes, centro de una Cataluña de siete millones de habitantes, en una España que no llega a los cincuenta millones. El Buenos Aires metropolitano tiene unos trece millones de habitantes. Como aprendí en mi primera estancia en la ciudad, a mitad de los años ochenta del siglo pasado, leyendo el libro Soy Roca, de Félix Luna, que me impresionó enormemente, podía plantearse casi la independencia de la ciudad con respecto a Argentina. Por lo menos eso planteaba ese libro. En aquella primera estancia, como alcalde de Barcelona, acompañado, como siempre que pude y siguiendo la tradición británica -en que las ciudades son representadas no sólo por su alcalde, su gobernante, sino también por el partido de la oposición-, por el jefe de la oposición, Ramón Trias Fargas, visitamos al admirado Presidente Alfonsín. Me dijo, lo recuerdo con claridad, los europeos nos venden a ciento cincuenta dólares la carne que aquí hacemos mucho mejor a ciento sesenta dólares, pero que a ustedes les cuesta ciento setenta dólares. Misterios de la Comunidad Europea y de sus subvenciones a la exportación agrícola, que fue, en su inicio, una construcción franco-alemana, necesitada de dar salida a sus excedentes agrícolas y ganaderos. Volviendo a las ciudades, que es lo que nos interesa, recordando lo dicho ayer por el exPresidente Ricardo Lagos acerca de los éxitos y los fracasos, ellos se propusieron en Chile hacer algo, no mucho, y luego hicieron mucho más de lo que habían anunciado. En España, de 1975 a 1980, pasamos con Adolfo Suárez de la dictadura a la democracia, con Suárez y con Su Majestad el Rey Don Juan Carlos. En Barcelona, entre 1982 y 1995, en esos quince años que alguien ha llamado “mágicos”, que me tocó presidir, pasamos de una ciudad triste y vencida a una ciudad abierta y ambiciosa. En 1978, estaba en la Universidad Johns Hopkins, en Baltimore, en un cuatrimestre de research, preparando una tesis doctoral sobre los precios del suelo. Al regresar de esa estancia a mi ciudad, me “metieron”, con Narcís Serra, en las primeras elecciones municipales democráticas. Así empezó todo. Creo que el secreto del éxito tuvo dos caras. Una, sumar iniciativa pública y privada. Nada sencillo pero indispensable.Y dos, aplicar el principio de proximidad. Es imprescindible romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la empresa. La idea de que lo político y lo empresarial tienen dinámicas distintas es cierta; sin embargo, no tiene que ser acompañada por la idea de que esos dos mundos distintos puedan ir separados. Todos los empresarios de una cierta talla, saben que necesitan del sector público para �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. que sus empresas vayan adelante. Todos los políticos inteligentes a nivel local, saben que sus ideas funcionarán bien si las empresas van bien. Yo creo que esa macro-iniciativa pública y privada es imprescindible. Hay que romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política y el lenguaje de la empresa. Además, segundo principio, establecer que todo debe hacerse cuanto más cerca de la gente, mejor. Con la excepción, a veces exagerada, de las economías de escala. Hay cosas que sólo haciéndolas en gran escala son rentables. Pero si se puede hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito. Y si se puede hacer desde el distrito –en Barcelona había diez distritos-, que no se haga desde la ciudad. No hace falta. Yo fui a vivir en los barrios, con cierta incomodidad de mi mujer, Diana. Pasaba días y noches ahí para saber cómo era la vida de ese barrio. Porque ver un barrio sólo en los días de la visita oficial -con los coches oficiales, con la gente que te acompaña-, y no saber qué pasa por la mañana a primera hora, no saber qué ocurre a la salida de las escuelas, no es conocer ese barrio. Pero lo más importante fue que creamos presidencias de distrito elegidas. Aunque perteneciesen a partidos de la oposición. Si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes siempre a la mayoría del gobierno de la ciudad, que en ese caso era la mayoría progresista. Todo cambió en España en un momento dado. A partir de 1981, y sobre todo con la atrevida entrada en la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN), atrevida para un gobierno socialista, como el que llevaban Felipe González y Narcís Serra. Ingresamos luego en la Comunidad Europea. España empezó a crecer, en buena medida gracias a las ayudas europeas, que ahora se han terminado. Ya no hacen falta porque España está creciendo por encima de la media europea, es uno de los países de más rápido crecimiento de la Unión Europea. España ha alcanzado a Italia y a Francia en renta per cápita. Esto que podría ser una cifra fría, es, desde el punto de vista casi diría emocional, enormemente significativa para los ciudadanos de mi país. Es evidente que no toda España está creciendo igual. Hay comunidades, como es el caso de Cataluña, el caso de la Comunidad de Madrid, el caso de Valencia, el caso de Andalucía, que están creciendo a un ritmo por encima de la media del Estado. Pero es cierto que España en su conjunto, no sólo ha entrado en Europa, sino que está en el pelotón de cabeza. A fin de cuentas, el mundo es un mundo de ciudades. El mundo es aquello que se ve en esas fotos nocturnas, hechas desde los satélites, una nube de puntos luminosos, en la que ustedes están abajo, a la altura de Ciudad del Cabo, para nosotros esto es muy al sur. Por eso tardamos tanto, mal que nos pese, en llegar a Buenos Aires desde Barcelona. Una empresa barcelonesa, llamada GeoVirtual, está construyendo sistemas cartográficos de punta y empezando a competir con modestia con Google. Yo puedo, ustedes podrán, con ese instrumento, divisar sus casas, casa por casa, allí donde la tengan. O casi. El mundo es cada vez más un mundo de ciudades. “De Buenos Aires y de Barcelonas”. Pero no sin mediaciones. Quiero subrayar que la agregación más significativa, por encima de las ciudades, no serán las naciones, que son demasiado chicas para ello, ni tampoco los continentes, que son demasiado grandes. Serán las uniones: será la Unión Europea, los Estados Unidos, el Mercosur. Por supuesto, Rusia, China, India e Indonesia. De ahí la importancia de las relaciones entre Chile y Argentina, que se señalaban ayer. De ahí que la mediación, para resolver el problema de las �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. papeleras entre Argentina y Uruguay, sea crucial. Espero y deseo que con la mediación del Rey de España y Juan Antonio Yáñez Barrionuevo den pronto con la solución, si es que no han llegado ya a ella. Demos pues a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a esas uniones de naciones lo que supere esa escala. Sólo así nos acercaremos a un mundo de ciudadanos, a un mundo del que podamos decir que es el nuestro. Los grandes estadistas nacionales serán los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes serán la infantería decisiva en esta batalla. Después de la Segunda Guerra Mundial, se estuvo a punto de entender que las naciones tenían que unirse, más allá de lo que fuera la Organización de Naciones Unidas. Se pretendía más que una simple reunión de representantes de países, algo que tuviera más peso en la toma de decisiones a nivel internacional. No pudo ser. Había que poner algo en común, pero algo más y no se pudo. Roosevelt, ya en silla de ruedas, no tuvo en ese momento la fuerza suficiente. Es cierto que en ese momento se abría una nueva gran contradicción, Este y Oeste, el mundo comunista y el mundo capitalista, creo que el mundo perdió una oportunidad. He oído decir a las autoridades y a nuestro embajador español ante ella, Juan Antonio Yáñez Barrionuevo, que efectivamente la reforma de Naciones Unidas, en el sentido de dotar a esa organización de mayor ejecutividad, es deseable. Creo que, en ese momento, al final de la Segunda Guerra Mundial, Roosevelt musitó a su Secretario de Estado: “mi gran error fue previo a la guerra. Mi gran error fue la no intervención en la guerra civil de España”. Uno se queda pensando en qué terrible es imaginar que lo que uno ha vivido como una tragedia, pero en todo caso como un hecho pesado, existente, real, que ha durado años, que ha tenido consecuencias enormes, se debió simplemente a un error de alguna alta autoridad internacional o de alguna potencia importante. Podríamos retroceder y recordar que en 1921, después de la Primera Guerra Mundial, Keynes demostró matemáticamente que se estaba cometiendo un error, y que las reparaciones alemanas, que los aliados querían hacer pagar al pueblo alemán, eran matemáticamente impagables. O sea, que no se podían pagar, y conducirían a una situación de hiperinflación, que en efecto ocurrió. Porque el excedente generado por el país no daba para pagar tanto, y en consecuencia la moneda se devaluaría irremisiblemente. En efecto, la gente en Alemania y en Austria acabó yendo a comprar con la cesta de la compra llena de billetes. En Argentina saben algo de eso, en otro momento histórico. Se han cometido y se siguen cometiendo muchos errores. Pero podríamos destacar dos cuestiones: primero, podríamos ir reduciendo el tamaño de los errores y segundo, el movimiento de la historia a largo plazo es direccional, no es errático. Los dramas que aún hoy existen, por ejemplo en África, no nos engañen; que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que en definitiva es lo que pretende; y en esa línea de optimismo, que está basada en la consideración de los hechos, está fundada en que, a pesar de todo y a pesar de las tragedias y de los retrasos innecesarios en los que hemos incurrido, la mundialización ha seguido adelante, y la mejora de la humanidad, también. Y las catástrofes que, intermitentemente se nos anuncian, no acaban de producirse. Considero que en este escenario es imprescindible que Argentina prosiga por la vía iniciada: la del crecimiento y la de la modernización. Es para ustedes, es para todos. Europeos y asiáticos, como el resto de los americanos situados entre el norte y el sur, tienen hoy una economía �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. boyante por sus recursos naturales, pero lejos de la integración social necesaria, como ayer se dijo aquí. España tiene aportes para ese proceso, aunque no puede seguir soñando con 1492, con el descubrimiento. Tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y de las religiones, todavía enfrentadas. España tiene que jugar en Europa un rol no menor. El reciente eje franco-alemán, con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución Europea, decisión a la que se ha sumado Italia, requiere de un contrapeso mediterráneo potente. Estuve en Roma, en el Congreso del partido de Romano Prodi y de Francesco Rutelli, el Partido Demócrata Europeo. Allí estuvieron la gran oradora de ayer, la Senadora Cristina Fernández, el kurdo Barsani, el Frente Polisario, y el Partido del Trabajo de la India. En definitiva, la centro-izquierda internacional. La globalización va en serio, no sólo la económica, también la política. Podríamos llamarlo el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a esa idea, desde 1995. Entonces era una quimera, ahora un poco menos. Espero que así se haga más corto el camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos, pero nuestros hijos sí, o al menos lo intentarán y nuestros nietos, seguro lo conseguirán. Antes venir a Buenos Aires desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos entran en Internet y sacan billetes por poco. Mis abuelos y los de mi esposa, eran catalanes, andaluces, valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados en España. En cambio, mis hijos han vivido en Nueva York, en Oporto y en Argentina. Mi hija mayor viajó sola a los dieciocho años hasta Irak. El padre de mis nietos es portugués y quizás algún día, otros nietos sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es. Muchas gracias. �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Acto de Cierre Dr. Pasqual Maragall i Mira Buenas tardes, creo que se ha dicho todo lo que se tenía que decir. Sólo quiero añadir -insistiendo en el principio de que cuanto más cerca se hagan las cosas, mejor- que es bueno que sepamos reservar para la ciudad lo que la nación no sabe hacer, y que las ciudades sepan aceptar que hay cosas que no pueden hacer y que las tiene que hacer la nación. Pero el principio, la carga de la prueba está de parte de la nación. Es la distancia la que tiene que justificar su presencia y no la proximidad. El principio es la proximidad y, en todo caso, la distancia puede justificarse. En España, la devolución de competencias a la proximidad ha sido muy importante. Recuerdo que siendo alcalde de Barcelona, pedía siempre el trío 50-25-25. Que el Estado se quedase sólo con la mitad del gasto público, que las autonomías tuvieran el 25% y las ciudades, el otro 25%. Ya me parecía mucho, pero luego me fui animando, y pasamos al 40-30-30. Hoy la Generalitat de Catalunya tiene cerca del 60%. Se ha producido una enorme devolución en el primer escalón del Estado a las autonomías, muy superior al que era imaginable hace un tiempo. Creo que sería bueno que ese 60% de la Generalitat se devolviera hacia los ayuntamientos. Considero que para que los ayuntamientos tengan el peso y la capacidad suficiente para gestionar la importante tasa de competencias públicas, se deben reconocer sus realidades conjuntas. No sólo un ayuntamiento sino varios ayuntamientos juntos cuando la realidad es metropolitana. Es en este sentido que me gustaría hablarles del área metropolitana. Las áreas metropolitanas de Barcelona, de Buenos Aires, del Greater London, han sido realidades muy discutidas. Piensen que Mrs. Thatcher, en un momento determinado, suprimió el Greater London Council. Ken Livingstone, el alcalde del Gran Londres, tenía su edificio enfrente de Houses of Westminster y desde ese edificio proclamaba sus reivindicaciones de forma muy potente, pero la señora Thatcher decidió que el Greater London Council tenía que desaparecer y firmó un decreto que decía: “I abolís whereby, I abolish the Greater London Council”, y lo suprimió. Al cabo de un año, porque en España las cosas siempre son un poco más lentas, el gobierno de la Generalitat de Catalunya proclamó unas leyes territoriales, en virtud de las cuales el área metropolitana de Barcelona quedaba suprimida y sustituida por tres o cuatro entidades sectoriales. Considero que fue un gran error y sostengo aquí que el área metropolitana de Barcelona, como la Buenos Aires, tienen derecho a existir y que son realidades físicamente notorias, políticamente sensatas y económicamente más viables, porque tienen economías de escala importantes. Por lo tanto, estamos a favor de esas áreas metropolitanas. Todo esto no quita lo que he dicho en la conferencia. Nuestra nueva realidad conjunta se llama Europa. Europa tiene quinientos millones de habitantes, compartimos una moneda, una bandera, tendrá un ejército. La tendencia mundial, por lo tanto, es generar grandes espacios que puedan competir con otros grandes espacios que ya existen, y con los que se irán formando. Pero el principio de proximidad sigue siendo válido. Una cosa es la creación de grandes espacios, porque las economías de escala obligan a tenerlos si se quiere ser eficiente. Como las empresas, exactamente igual. Otra cosa es que esas grandes empresas o esos grandes espacios políticos tengan que acumular las competencias que gestionarían las pequeñas empresas o los pequeños espacios. La proximidad tiene que ser la regla, la proximidad debe ser el principio. La distancia es la excepción, y las excepciones deben demostrarse en cada caso. �II Seminario Internacional sobre Modernización del Estado 30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Aunque es cierto que las economías de escala permiten costes más bajos, y que, a veces, el exceso de proximidad es un coste, la gente prefiere que sean sus alcaldes y no sus regiones, no sus naciones, no sus uniones supraestatales, las que decidan sobre sus vidas. Esta es la idea que quería transmitirles. Creo que el ayuntamiento de Buenos Aires, como el de Morón de Martín Sabbatella, como el de Rosario, antes de Hermes Binner y ahora de Miguel Lifschitz, que conozco bien, son entidades de una gran solvencia. Podemos estar orgullosos de la existencia de un sistema político, tanto en Europa como en Latinoamérica, que va dando a cada nivel lo que le corresponde. Lo que pueda hacer el Gran Buenos Aires, no lo haga la Nación, pero lo que pueda hacer Morón, no lo haga el Gran Buenos Aires. Esta es la idea. Creo que en el mundo se irá aceptando progresivamente este principio, con características de cultura política distintas, pero primando la proximidad por encima de la distancia, y justificando la distancia en virtud de argumentos de eficiencia o de economías de escala. Dicho esto, reciban mi felicitación. Esta reunión me recuerda a otra, a la que asistí en Londres, en 1995, cuando Mrs. Thatcher había suprimido el área metropolitana de Londres. Tony Blair reunió a Norman Foster, a Simon Jenkins, a Richard Rogers, a los arquitectos, a los urbanistas, a los políticos y al entonces alcalde de Barcelona, para proclamar que el Greater London Council volvería a existir. Efectivamente, lo primero que hizo Blair, la primera determinación que tomó en cuanto llegó al gobierno de la Gran Bretaña, fue restablecer el Greater London Council. Pienso que ustedes tienen, en todos estos ejemplos, motivos de inspiración. Estoy seguro de que, más allá de las diferencias ideológicas -que son como su mismo nombre indica lógicas- se puede estar de acuerdo en cuál es la dimensión relevante. En muchos casos esa dimensión relevante es metropolitana o es urbana. Es la dimensión del gobierno más próximo, el de la ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource II Seminario proyecto de modernización del Estado Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Buenos Aires (Argentina) Abstract A summary of the resource. Organitzat per la Jefatura del Gabinete de Ministros de la República Argentina, el President va participar a la cloenda del seminari, juntament amb Ginés González García, ministre argentí de Salut i Ambient. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estat Administració pública Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1705/0000000622.pdf e6da3ed395d455150e4f7194582717f4 PDF Text Text 16 e PERSONATGES núm.59 juny/juliol 2007 U HOMENATGE A MARTA MATA An na Bo yé MESTRA de MESTRES �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 17 Aquest mes de juny farà un any que ens vam quedar sense la Marta Mata. La nostra revista li devia un homenatge i ho fem ara aprofitant aquesta data. Hem volgut que persones que la van conèixer, en diferents moments i situacions vitals, ens parlin de la Marta, del seu llegat, dels records i de la seva personalitat. Aquest és, doncs, el nostre homenatge a la que va ser la mestra de mestres. M arta Mata va néixer el 22 de juny de 1926 i va morir el 27 de juny de 2006. Va dedicar tota la seva vida a treballar per a l’educació dels infants i els joves. Ho va fer directament, els anys 40 i 50 amb els nens i nenes de Saifores (Baix Penedès), i a l’escola Talitha, actualment el CEIP Orlandai, en la creació de la qual va col·laborar. L’any 1965 va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, amb altres professionals de l’educació, amb l’objectiu de formar els i les mestres en una altra manera d’educar. Rosa Sensat, amb els cursos d’hivern i les escoles d’estiu, va ser un dels focus de resistència al franquisme. Al seu voltant van anar sorgint unes escoles que més endavant van formar el Col·lectiu d’Escoles per a una Escola Pública Catalana (CEPEPC). L’any 1980 l’Escola de Mestres Rosa Sensat va esdevenir Associació de Mestres. La Marta explicava que la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona es remuntava a l’any 1931, quan va començar a anar al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Escolar de Barcelona, on la seva mare era mestra. La Marta recordava fil per randa tant l’escola Pere Vila com l’Institut Escola, on només va poder anar el curs 1937-38. El model d’educació de la República i les persones que el van dur a terme, eren per a ella un referent. «N’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, i recordem i assumim les seves conviccions.» En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, citava sovint la Comissió Municipal de Cultura, el Patronat Escolar de Barcelona amb la creació i construcció dels Grups Escolars i la col·laboració en la creació de l’Institut Escola de la Generalitat. També els noms de Manuel Ainaud i Artur Martorell com a gestors, i Josep Estalella, Dolors Canals, Rosa Sensat, Fèlix Martí Alpera, Àngels Garriga i altres, com a mestres i directors modèlics. «El 14 d’abril de 1931 –escrivia en un altre article– la República no va haver d’improvisar res pel que fa a política educativa. Feia més de cinquanta anys, des de 1876, que la Institución Libre de Enseñanza treballava discretament per un nou model d’educació (...) I, d’altra banda, hi havia el moviment de renovació pedagògica català, el qual tenia arrels en els ateneus obrers i en l’escola rural, en el moviment per la recuperació de la llengua, en el catalanisme polític (...) Que sense escarafalls de cap mena col·laboressin el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments, especialment el de Barcelona, a dotar-nos des del primer any dels Grups Escolars i el següent de l’Institut Escola i l’Escola Normal de Mestres i la Universitat Autònoma, no es pot explicar sense aquesta conjunció.»1 EL SALT A LA POLÍTICA Marta Mata va fer el salt a la política des de la pedagogia. «Una bona escola –deia– només s’aconseguirà amb una bona política educativa en democràcia.»2 Creia fermament que la renovació pedagògica parteix de la realitat escolar i de la participació, però que no es pot generalitzar sense un sistema educatiu que no tan sols la permeti sinó que la impulsi. Això la va portar a formar part del Congrés dels Diputats ja l’any 1977, quan anava a la llista socialista, teòricament en una posició per recolzar-la i no pas per sortir elegida. L’any 1980 va ser diputada al Parlament de Catalunya i més endavant senadora. De 1987 a 1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona i diputada a la Diputació –vicepresidenta en el segon dels períodes– amb responsabilitats educatives en totes dues institucions. Va ser també membre del Consejo Escolar del Estado des de la seva creació, com a personalitat de reconegut prestigi en educació, i vicepresidenta més endavant i fins a 2002, en què va dimitir per la política del Partit Popular. L’any 2004 la van nomenar presidenta del Consejo Escolar del Estado, responsabilitat que exercia en el moment de la seva mort. Però tornem a l’Ajuntament de Barcelona, quan li van proposar d’anar a la llista de les eleccions municipals el 1987. Ho va acceptar amb la idea de poder continuar la feina que l’Ajuntament democràtic havia començat l’any 1979 i, de manera especial, per contribuir a la recuperació de l’esperit amb el qual l’Ajuntament de Barcelona havia desenvolupat l’educació en altres èpoques. A grans trets, les principals actuacions que va liderar van ser: EL CAMÍ DE L’ESCOLA Marta Mata. El camí de l’escola és l’últim llibre publicat que repassa la trajectòria de Marta Mata. A partir del que va deixar escrit i de la gent que la va conèixer, el llibre de Raimon Portell segueix la Marta, pas a pas. Ens explica com va aconseguir –van aconseguir– que aquella magnífica escola republicana que ella va viure de petita i va veure com mataven tornés a renéixer. Una lluita a favor dels infants i de la qualitat de l’escola en la qual mai no va perdre l’esperança. El llibre ha estat editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, arran de l’acte d’homenatge que li van fer el passat mes d’abril a les Drassanes de Barcelona. Podeu consultar tota la seva obra a: www.escriptors.cat/autors/matam/ obra.php Webs d’interès www.martamata.cat www.tinet.org/~mmata �18 e PERSONATGES La transformació de l’Institut Municipal d’Educació en organisme autònom, per fer la gestió completa de l’Àrea d’Educació, com a primer pas per arribar a l’actualment vigent Consorci d’Educació de Barcelona. L’elaboració del Pla de formació institucional dels mestres municipals amb la implantació de la LOGSE a les escoles municipals. L’impuls de l’acció pedagògica a les escoles bressol, les de primària i les de formació professional municipals, amb la reestructuració i el reforçament d’equips i l’oferiment de noves activitats pedagògiques a totes les escoles de Barcelona. La incorporació a la xarxa municipal de les escoles bressol. L’obertura dels centres de formació professional municipals a la ciutat, i la seva relació amb empreses per acollir l’alumnat en pràctiques. La contribució de les escoles als Jocs Olímpics del 1992. L’increment de la presència de les noves tecnologies a escoles i serveis. L’acolliment, escola per escola, dels centres del CEPEPC que passaven a públiques a Barcelona, gràcies a la llei que ella havia impulsat al Parlament l’any 1983. La creació el Consell Escolar de Barcelona i els deu Consells Escolars de Districte, en compliment de la LOGSE. L’organització a Barcelona del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on es va aprovar la Carta de Ciutats Educadores, i la posterior constitució de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. La publicació del número 1 d’aquesta revista, Barcelona educació. Marta Mata convidava cada any a Cal Mata de Saifores (Baix Penedès) a les persones que treballaven a les oficines municipals d’educació. Em consta que aquestes persones tenen un record molt agradable d’aquestes trobades, de la visita que la Marta guiava per a la casa –biblioteca inclosa–, la classe de geografia i història que feia des del terrat tot explicant la comarca, les converses i les bromes que tots plegats hi fèiem, el dinar, que un any va ser amb l’alcalde Pasqual Mara- núm.59 juny/juliol 2007 gall... Cal Mata és la seu de la Fundació Àngels Garriga, que Marta Mata va crear amb el nom de la seva mare l’any 1984, per dedicar-la a la pedagogia. Teòricament es va jubilar l’any 1995, quan va acabar el segon mandat a l’Ajuntament i la Diputació, i va poder complir un dels seus desitjos: anar a viure a Saifores. Però no hi parava gaire: continuava a Rosa Sensat, com sempre havia fet, i al Consejo Escolar del Estado, i feia conferències a diferents llocs de Catalunya i d’Espanya. A finals de l’any 2002, el Fòrum Barcelona 2004 li va encarregar l’impuls de la participació de les escoles a l’esdeveniment. Hi vam treballar conjuntament des de la Fundació Àngels Garriga. El mes de maig de 2004, la ministra d’Educació del govern socialista de Zapatero, María Jesús Sansegundo, li va proposar la presidència del Consejo Escolar del Estado. Quan m’ho va anunciar li vaig dir. –«T’ho devien, Marta. Però jo t’he de recordar que em vas demanar que no et deixés dir sí a res més». PEDAGOGIA ÉS POLÍTICA E ns costa habituar-nos a la seva absència. Assolir un sistema educatiu que conformés individus lliures, autònoms i responsables: el seu compromís amb els mestres i la seva formació va ser materialitzat en el treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i les Escoles d’Estiu, base del moviment de renovació pedagògica fins als nostres dies. La seva tenaç defensa d’una escola pública de qualitat, laica, catalana i democràtica no té parió. Una vida dedicada a la pedagogia i a la política, en aquest ordre. Sovint jugava amb els dos termes i la seva vinculació: amb la frase «política és pedagogia» de Campalans –l’art d’explicar-se, de fer-se entendre, de comunicar-se i de generar interès–, els termes de la qual va invertir per crear la frase «pedagogia és política»: l’art de fer possible el que és necessari, l’escola que troba el seu veritable sentit quan contribueix a la construcció de la societat i a la responsabilitat cívica i política. O, dit d’una altra manera, l’educació en valors. La Marta representà el vincle entre l’escola republicana i l’escola contemporània al nostre país. Després de la dictadura, quan vam començar a tornar a ser i a poder-nos governar, gràcies a ella vam tenir més clar què era el que s’havia de fer. De la mà de Joan Reventós va entrar en política i va ser diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya, senadora i presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Vaig tenir la sort –Barcelona va tenir la sort– de tenir-la de regidora d’Educació quan vaig ser alcalde de la ciutat, ja que es va complir el desig de molts catalans, que volíem veure-la amb responsabilitats de govern. I les va exercir amb humilitat, coherència, entrega i tenacitat. La seva empremta és present en algunes de les lleis i normatives més definidores del nostre sistema educatiu i del model social i polític actual. La trobem a la Llei orgànica del dret a l’educació de 1985, llei bàsica per a l’educació durant els últims vint-i-cinc anys. I també, la seva tasca en la definició del nostre exemplar model de convivència lingüística, a través de la seva intervenció en l’elaboració de la primera Llei de normalització lingüística l’any 1983. En els darrers temps vaig poder visitar-la en algunes ocasions a la casa de Saifores i gaudir de la seva saviesa. Com a president de la Generalitat vaig tenir l’honor d’inaugurar el CEIP Marta Mata a Vilanova del Camí i vaig visitar l’escola bressol La Marta a Sant Boi de Llobregat. Marta Mata va fer una revolució llargament somiada des del catalanisme, l’escola no «de l’Estat», sinó del poble, de la ciutat: l’escola catalana. El que va començar el 1900 amb l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar –quin país tan mandrós!– no es va aconseguir fins a la Llei d’educació de Marta Mata i José Maria Maravall l’any 1985. I encara falta, Marta. Pasqual Maragall �núm.59 juny/juliol 2007 M’ho havia dit feia uns mesos, no perquè estigués cansada, no perquè fos gran, sinó perquè no podia dedicar-se a la Fundació tant com li hauria agradat. –«És que... en aquest cas no puc dir que no»– em va respondre. I ho va acceptar. Ja ho sabia jo, que passaria això. EL RECORD Les persones que hem treballat amb ella, durant períodes més o menys llargs, n’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, les afeccions i recordem i assumim les seves principals conviccions: L’escola com a element compensador de les desigualtats, és a dir, l’escola pública. La necessitat que l’escola estigui centrada en el desenvolupament de totes les capacitats vitals dels infants i els joves. L’educació dels nens i nenes més petits. La importància del llenguatge, el seu ús rigorós i exacte i el seu estudi, d’una manera e PERSONATGES 19 especial el de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. El paper fonamental de la biblioteca en l’educació dels infants, dels joves i de les persones adultes, que educa més com més llenguatges acull. L’ús de les noves tecnologies. Sempre atenta a les darreres novetats, les feia servir personalment i les incorporava allà on tenia responsabilitats. La participació, com a element essencial de l’escola i del sistema educatiu, i que practicava amb les persones que treballàvem amb ella. Podria omplir pàgines i pàgines parlant de la vida i l’obra de Marta Mata. Però cal acabar, i voldria fer-ho amb paraules seves: «La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.»3 e Maria Josep Udina 1. Mata Garriga, Marta. «La conjunció astral de l’educació en la Segona República». Article a la revista Perspectiva Escolar, número 306. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, juny de 2004. 2. Entrevista a Marta Mata a la revista Educar en Castilla-La Mancha. Toledo: Consejería de Educación y Ciencia, núm.23, abril de 2004. 3. Mata Garriga, Marta. Discurs «L’educació pública, l’escola pública», en l’acte de recepció del Doctorat Honoris Causa de la UAB. Bellaterra, 1999. LA FUNDACIÓ ÀNGELS GARRIGA E ra l’any 1984, després de les segones eleccions al Parlament de Catalunya, quan la Marta em va comentar la intenció de constituir, a la casa de Cal Mata de Saifores, una fundació de vocació pedagògica i penedesenca. No va passar gaire temps que, mitjançant una trucada telefònica, em comentà que li agradaria que formés part del patronat de la fundació, conjuntament amb sis persones més, algunes de les quals no coneixia, i que, si acceptava, hauria d’anar a signar davant del notari. Recordo aquell dia del mes de juny per la il·lusió de formar part del cercle de persones amigues de la Marta, però molt més perquè no l’havia vist mai tan contenta. Havia endreçat el seu patrimoni com ella havia volgut i el deixaria en mans de les persones que volia. En l’acta notarial de creació de la Fundació Àngels Garriga de Mata –que, per cert, li posà el nom de la seva mare, que era mestra com ella– hi consta un patronat que s’ha de renovar, per meitats, cada dos anys. El patronat és presidit per la fundadora, i també s’hi troba un consell de persones que, igualment, es renova per meitats cada dos anys. La Marta, com a presidenta, cada quatre anys ens confirmava de nou en el càrrec. Els primers anys ens vam dedicar a convertir Can Mata en una casa de colònies, legalitzada per acollir mestres, nens i nenes, i a impulsar la biblioteca que vam anomenar Curtó, pel llibre Un rètol per a Curtó, que havia escrit la seva mare a Saifores. Durant l’estiu, la casa continuava al servei dels mestres del Penedès i del Garraf, que el 1978 hi van començar a organitzar la seva Escola d’Estiu. Posteriorment, vam endreçar una sala o racó amb llibres infantils i li vam posar el nom d’Eulàlia Mata, bibliotecària i germana de la Mata. A principis dels noranta, després de fer-hi obres, vam obrir una nova sala de la Biblioteca Curtó amb el nom de Sala Angeleta Ferrer. Marta Mata descriu a la revista Lledoner de l’any 1994 la riquesa d’aquesta sala: «[la riquesa] és que hi encabim els llibres que han passat realment per l’escola i per la biblioteca personal dels mestres que han treballat en la dignificació de l’escola, mestres de la generació d’Àngels Garriga, que feren amb les seves mans el model d’escola catalana el primer terç de segle, mestres de la promoció del seu renaixement pedagògic que nuclearitzaren ‘Rosa Sensat’ i les Escoles d’Estiu, mestres que avui dia continuen treballant-hi». A la fundació conservem un important patrimoni documental corresponent a la trajectòria personal i professional de la Marta al llarg de la seva vida. La prioritat del patronat de la fundació, davant la pèrdua de la Marta, és organitzar l’arxiu amb l’objectiu d’elaborar un dossier bibliogràfic. Són moltes les possibilitats que veiem d’impulsar un centre per a la recerca pedagògica i de política educativa a l’entorn de la Marta Mata, i per això ens estem plantejant de crear «Els amics i amigues de la Fundació» per tenir suport personal i econòmic. M. Assumpta Baig i Torras Presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata �20 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007 UN DESIG DE RENOVAR L’ESCOLA I LA SOCIETAT E ls anys quaranta, malgrat la negror i la pesantor del moment, tant per part d’escoles com per part de mestres, es perceben intents –contrapunts, com qualifica la mateixa Marta1– adreçats a fer el possible per millorar l’educació. El mateix desgavell del sistema educatiu du alguns mestres a la percepció i a la crítica del règim polític i acreix el desig de reacció. Hi ha escoles municipals que mantenen tant com poden l’esperit de renovació del període anterior, i mestres joves que amb la discreció necessària creen –o hi continuen treballant– escoles privades en la línia de la pedagogia innovadora d’abans de la guerra. De mica en mica, el desig de canvi deixa de ser una reacció aïllada i fa que s’estengui la necessitat de compartir neguits i d’intercanviar experiències. S’organitzen trobades pedagògiques, que tenen tant d’informals com d’intenses, per considerar l’aspecte pedagògic i prendre una actitud respecte de la realitat socioeducativa. La reflexió i el treball en comú comencen a incidir en l’escola: els neguits i els interrogants que sorgeixen duen a recórrer al mestratge d’Alexandre Galí i d’Artur Martorell, reconeguts pedagogs expedientats pel règim franquista, que mantenen ben viu el seu amor per l’escola i la seva esperança en l’educació. L’octubre de 1954 la Universitat de Barcelona estrena Facultat de Pedagogia: Marta Mata s’hi matricula i connecta amb mestres i persones veritablement interessades en el canvi de l’escola. L’any 1956 obre les portes l’escola Talitha, el 1958 l’escola Costa i Llobera, el 1962 l’escola Ton i Guida, i el 1963 l’escola Thau. L’acord i la col·laboració entre pares i mestres és el que fa possible aquestes iniciatives. no rda Gio a í Luc La formació de mestres esdevé un punt clau per al projecte d’aquestes escoles: educació integral, pedagogia activa, educació de llibertat/responsabilitat, contacte amb la realitat, llengua materna, obertura a diferents classes socials i treball en equip dels mestres, relació pròxima amb els nens per conèixer les seves necessitats, il·lusió i entusiasme per la feina i la renovació…, demanen professionals amb un bagatge força diferent del que garanteix la Normal oficial de l’època. Escoles, mestres i pares fan tot el que poden per omplir el buit. Entre 1959 i 1963, el senyor Galí reuneix setmanalment a casa seva un grup de mestres disposats a assimilar personalment les seves lliçons de pedagogia i el 1960 l’associació Pax Christi comença a organitzar activitats directament relacionades amb l’educació. Així mateix, els parvularis que segueixen el mètode Montessori (Talitha, Thau, Ton i Guida) es reuneixen un parell de setmanes durant les vacances d’estiu per treballar i compartir experiències, material, etc. L’any 1963 es creen a Barcelona les Sessions de Pedagogia, a les quals assisteixen mestres d’escoles diverses i en les quals es desenvolupa un temari i es fan intercanvis. Aquestes sessions representen un primer intent d’organitzar els diferents tipus de reunions adreçats a la formació de mestres. Les trobades entre mestres de diferents escoles es multipliquen: la Marta ofereix la seva casa pairal a Saifores a la dotzena de mestres que es reuneixen pràcticament un cop al mes. Marta Mata, llicenciada en pedagogia el juny de 1957, s’entrega de ple al tema de la capacitació de mestres que surten de l’Escola Normal amb un nivell professional no solament ínfim, sinó també advers a qualsevol progrés pedagògic. Amb ella, mestres de Talitha, Costa i Llobera, Ton i Guida i Thau progressivament constatem la urgència d’estructurar i d’institucionalitzar una escola, paral·lela a la Normal estatal, que garanteixi una formació adreçada a renovar l’escola. Plegats busquem la manera d’aconseguir-ho, tant econòmicament com institucionalment: la Marta és l’ànima del projecte i assumeix la responsabilitat de ferlo possible i coordinar-lo. Tot i que no parteix de zero, l’empresa és ambiciosa i compromesa i les gestions que requereix són delicades, complexes i llargues. La convicció i la constància de la Marta fan que se superin les dificultats. El seu esforç per aconseguir la participació de tothom –mestres, pares i mares i ciutadania– en la millora de l’educació hi té molt a veure. Finalment, el 4 d’octubre de 1965, al voltant de la taula del menjador de Montse Botey i Josep M. Rovira, professor de Talitha i de Costa i Llobera, disposats a compartir amb la nova entitat educativa la llar que ells acaben d’estrenar, Angeleta Ferrer inaugura l’Escola de Mestres que du el nom de la seva mare, Rosa Sensat. Al davant de l’Escola de Mestres i de la Institució Rosa Sensat el paper de la Marta és determinant per a l’inici i la consolidació de la renovació pedagògica. M. Teresa Codina i Pere Darder 1. Marta Mata (2001). «Un període difícil». A: M. A. Canals et. al. La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980). Barcelona: Ed. 62. Rosa Sensat. �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 21 LA MARTA A MADRID M arta Mata va tenir dues etapes al Consell Escolar de l’Estat. La primera des de 1986 fins a 2002, coincidint, en part, amb la seva responsabilitat com a consellera d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Des de 1987 fins a 1990 en fou vicepresidenta. Aquesta primera etapa va acabar amb la seva dimissió perquè estava en desacord amb la manca de debat sobre la Llei orgànica de qualitat de l’educació. L’any 2004 va ser cridada per la ministra M. Jesús San Segundo, que la va proposar com a presidenta del Consell per la seva triple condició de líder històrica dels Moviments de Renovació Pedagògica (MRP), amb una llarga trajectòria al servei de l’escola pública, per ser dona i per ser catalana, i ella, que s’havia retirat a la seva casa de Saifores, li va respondre que estaria encantada de servir a aquesta causa si coincidien en la idea que el Consell s’havia de transformar en un òrgan participatiu que reflectís l’Estat de les Autonomies; des d’aleshores la vaig acompanyar en la seva tasca per segona vegada: la primera va ser amb motiu de la creació d’un programa de relacions amb els MRP, que Marta va propiciar en el Ministeri de José M. Maravall i que va culminar amb la celebració del I Congrés de MRP, celebrat a Barcelona l’any 1993. La seva arribada al Consell va ser molt ben rebuda pels sectors més progressistes de l’educació. De seguida li van ploure demandes per donar conferències ací i allà, per escriure articles i rebre els periodistes de distints mitjans per fer-li entrevistes. Ella no deia mai que no, si ho podia encaixar a la seva atapeïda agenda. Al Consell va començar per renovar-ne les instal·lacions, que havien estat oblidades durant molt temps per l’Administració; el saló de plens va ser dotat de pantalles i comptadors electrònics, que van substituir els tediosos recomptes de mans alçades pel personal de la casa, i –és clar– va crear una biblioteca amb els fons que el Consell ja tenia, i va aconseguir la dotació de personal especialitzat per poder catalogar els fons i posar-la en funcionament i per crear una revista digital, Participación Educativa, que donés a conèixer el Consell i tots els consells escolars i ajudés en l’aprofundiment del que suposa la participació en el sistema educatiu. Alhora, va canviar les maneres de treballar en una institució que està a punt de complir vint anys d’existència, amb la mentalitat d’una persona que creu en la participació i la pràctica, que escolta a tothom, per damunt dels «tons» i les «picabaralles», i que dedica el temps i la calma que requereixen els temes importants, com les opinions de tots sobre les lleis d’educació. Va constituir un equip de treball, el consejillo per preparar els documents i els procediments per al debat. Va aconseguir que el Ministeri prolongués el temps que l’organisme i tota la comunitat tenien per tancar el debat sobre la Llei orgànica de l’educació, que es va iniciar amb la discussió del document a debat, realitzat en el Consell amb molta participació i un procediment innovador i que va acabar confluint amb tots els consells escolars autonòmics en l’elaboració d’un document de síntesi, amb les aportacions de tota la comunitat educativa, configurada en tots els territoris. La seva mentalitat de consellera d’una gran ciutat i la seva visió d’urbanista les va plasmar a Madrid amb la il·lusió de configurar d’una nova manera l’illa urbana en què se situa la seu del Consell, en la qual hi ha diversos edificis educatius i històrics: el Viejo Caserón de San Bernardo, on estava instal·lada l’antiga Universitat Central de Madrid –en la qual va començar el conflicte entre l’immobilisme i el progrés en educació–, que encara conserva el Paranimf, rehabilitat de fa poc; l’IES Cardenal Cisneros, antic institut de batxillerat, memòria viva del conflicte esmentat, que conserva bastant bé la biblioteca, els laboratoris i els gabinets; un Conservatori Professional de Música; la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense, i altres institucions. Ella pretenia posar d’acord totes les administracions i institucions implicades, per fer ressaltar el caràcter històrico-educatiu de l’illa, completant-la amb la creació d’un Museu Pedagògic. Per la seva vinculació a la Institución Libre de Enseñanza, em va fer recórrer els records que actualment en queden a Madrid, per visitar-los i així rememorar les seves vivències a l’Institut Escola de Barcelona, i va tenir una gran alegria quan es va traslladar a viure a la Residència d’Estudiants. Des d’allí, l’endemà de la seva arribada escrivia en castellà, per fer, com ella deia, «gimnàstica lingüística i mental» per adaptar-se a les seves noves tasques: «Efectivamente, el sol saliente ilumina el paisaje urbano por encima de nuestras cabezas. Hay silencio con la cinta muy de fondo de la máquina ciudadana. Aún no he oído cantar los pájaros. ¿Marcharon de aquí? Sí veo unos castaños de media edad, perdiendo las últimas hojas amarillas, una acacia, un tilo, unos chopos jóvenes que ya las perdieron y unas enormes y viejas coníferas que no pueden perderlas. Tengo que averiguar de qué especie son y si fueron ellas u otras las que dieron entonces a la zona y ahora a la calle, el nombre de El Pinar. Quizás algún día descubra un nido, también.» Quan va acabar el procés de discussió de la LOE es va posar a preparar la transformació del Consell per adaptar-lo a un Estat autonòmic. Per a això va comptar amb els suggeriments dels presidents dels consells escolars autonòmics, i quan anava a iniciar el procés de discussió amb els representants dels sectors educatius li va arribar la darrera hora: la va trobar treballant, plena de projectes i de vitalitat. A l’última reunió amb la Comissió Permanent del Consell, que va sonar com un comiat, va donar les gràcies per la col·laboració que havia obtingut en el que havia posat en marxa, va explicar el que encara li quedava per fer i va anunciar que quan acabés la modificació de la composició del Consell es retiraria. Aleshores els va dir que aquesta etapa de la seva vida havia estat molt satisfactòria per a ella. Per a tots els funcionaris que vam tenir la sort de treballar amb ella al Consell, aquesta ha estat l’etapa més fructífera i amb més repercussió i reconeixement públic d’aquest organisme, en la qual ha deixat de ser un òrgan consultiu, més o menys obscur, que feia la seva feina sense més ni més, per esdevenir un organisme viu, que té interès per a l’opinió pública, amb una ambaixadora de luxe, que predicava la «bona nova» de la «bona educació» pertot arreu, representant ella mateixa la millor tradició de l’educació pública, enllaçant la II República i la Institución Libre de Enseñanza, Catalunya i Espanya amb els Moviments de Renovació Pedagògica en la democràcia. I per a mi ha estat un privilegi haver tingut una mestra com ella, que tant m’ha ensenyat i m’ha fet viure. Helena M. Juárez del Canto Professora d’educació secundària Exconsellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pedagogia és política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Article sobre Marta Mata per a la revista Barcelona Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Escrit al desembre de 2006 i publicat al número 59 juny/juliol de la revista Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mata, Marta, 1926-2006 Pedagogia Educació Commemoracions Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1251 Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Educació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1642/0000000705.pdf bf3e11a6b1f43d2ef9a7e03fde43c18a PDF Text Text pag. 65 <<Eldesamo amb Zap ero no va i néixer de mi; no soc I b. Exalcalde de Barcelona i expresident de Catalunya D Maragall, al seu despatx davant d'un l l e n ~ que interpreta el passeig de Gracia, dimecres passat. LUlS MAURI BARCELONA 1 nivells de decisió i moltes eleccions. I s'estén la sensació que moltes deciPasqual Maragall mai ha estat un sions es prenen molt lluny: el preu politic disciplinat. Avui, alliberat dels cotxes, la seguretat... Temes que de la cotilla que comporten els car- tenen a veure amb espais més grans recs i les aspiracions polítiques, i que el teu i en que el teu vot pot incertament decebut amb el seu par- fluir relativament poc. tit, l'expresident manifesta la seva heterodbxia amb més aplom si -Aixo no explica el salt entre I'absaixo és possible. tenció catalana i I'espanyola. -Catalunya ha viscut uns anys molt -Catalunya ha aconseguit una dramgtics, no en el sentit de terriabstenció record en les munici- bles, sinó d'intensos, de tensos. Ara pals. ¿Quina opinió li mereix? hi ha distensió, tranquil-litat,menys -Que cada vegada ens assemblem passió. més als Estats Units. Alli la participació no passa del 50%.A Europa, -Els estremiments del seu mandat, l'escenari politic augmenta de mi- la negociació estatutaria, la inestada, s'acosta a les magnituds ameri- bilitat, les turbulencies canes. Com més gran és, més lluny -Que no s'han acabat del tot. queda el poder i menys participació hi ha. -¿Tot aixo no pot haver,provocat -És possible. Pero penso que la gent sent que el poder esta cada v e gada més repartit: Europa, estats, comunitats, municipis. Hi ha molts ((Teassumptes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam resoldre. Sempre es pot fer mes)) -De manera que no creu que en I'abstenció hi influís el fet que el principal impulsor de la reforma de I'Estatut digui ara que no va valer la pena. ta rellevancia. Pero l'abstenció té poc a veure amb aixo. -Ara no es votava l'Estatut, sinó els ajuntaments. La gent sap que hi ha qüestions importants sobre la taula, com I'estatutaria, e n que ens juguem molt. I és bo anar-les refrescant, perque no tot esta resolt. indult els ciutadans a pensar que el -També va molestar voste el seu que s'havia de fer ja esta fet, que si el partit iel president Montilla. gran tema era l'Estatut, ara ja el te- -Doncs jo crec que el que vaig dir nen. I'ajuda. Aquelles declaracions han alertat l'opini6 i els poders espa-El conseller Saura el responsabilit- nyols que una retallada substantiva za de I'abstenció per dir que I'esfor~ de l'Estatut seria dramitica. -Quina rentrée que ha tingut. Abandona la presidhncia del PSC, qiiestiona I'esfor~de I'Estatut, diu que Zapatero el va trair, que el model del seu partit esta caduc, que aposta per un Partit Democrata Europeu a imatge del nord-arnericL.. ... -Pero ara es votava sobre el poder municipal, el mes proxim al ciutada. I I'abstenció catalana ha estat 10 punts mes alta que I'espanyola. ¿Hi ha una despolitització especial a Catalunya? ((Lapolítica continental va cap a la formació de dos grans partits, el progressista i el conservador>> -Em costa imaginar-ho. Seria com dir que el poble no té l'última paraula. Jo crec que aixb no passara. El que em preocupa no és el que hi ha a l'Estatut, sinó el que n'ha quedat fora: qüestions de gran importancia estratPgica com les comunicacions, l'aeroport, l'alta velocitat... Són coses que conformen el país, encara que no figurin a la Constitució ni en els estatuts. afartament en I'eiectorat? -6s possible. O a l'inrevés, pot haver de I'Estatut no va valer la pena. -saura m'honora concedint-me tan- -¿Que passaria? una idea que flotava en l'aire i avui és un projecte real. Anem cap a un escenari politic en quP no hi hauri socialistes, comunistes, verds, liberals i conservadors, sinó dos grans partits, el progressista i el conservador. -&És el principi del final de les ideologies? -No. L'augment de mida del territori on s'expressen les ideologies reque. reix una simplificació per governar aquest tot amb idees senzilles i clares: una opció globalment progressis. ta i una opció globalment conserva dora. Anem cap a un escenari polític continental en que les querelles domestiques i nacionals perdran una mica la seva virulencia, encara que segurament avui no és el dia més adequat per dir-ho, just quan ETA torna a l'activitat terrorista. En tot cas, s'imposa la globalitzacit política. -¿Els partits hauran de fer com les empreses, créixer, fusionar-se, in. ternacionalitzar-se? -En efecte. Aixb no vol dir que no h pugui haver petits partits especialit -Fa molts anys que parlo i escric so- zats en una veta de mercat, territo bre el PDE, des dels 90. Llavors era rial o ideologica. Pero la tendPncia vz �pag. 66 cap a la formació de dos grans partits europeus, el progressista i el conservador. Superat el segle XX, tornem al XIX: liberals i conservadors. -No sé b e n bé si és t o r n a r - h i o avanqar, per6 el canvi est2 en marxa. te federalista i el federalisme espanyol va trontollar, no va poder seguir el ritme. Hi va haver fkenada, hi va haver tensió, hi va haver xoc. jo també. El balang: del meu mandat és enormement satisfactori.Va canviar qui governava Catalunya, es va assajar un Govern de coalició. -Voste tampoc I'hi va posar comode al Govern del PSOE. A Zapatero li plovien dificultats sobrevingudes des de Catalunya -Que va donar moltissims problemes... -No pas més que els que dóna la política. ... -¿Comode? ¿Es tractava de posar-l'hi comode a algú? A mi també m'arribaven dificultats des de Madrid. Quan el president del Govern espanyol ve a Catalunya i se cita amb els empresaris sense avisar el president de la Generalitat, ¿qui posa en pro-Entenc les dificultats de Zapatero blemes a qui? ¿Hi va haver malicia? per empitnyer el federalisme que No ho sé. El desamor amb Zapatero compartuem. Potser teníem més il.1~- no va néixer de mi; no sóc jo qui ha sions de les que era possible aconse- canviat. Figura que ell era federalisguir. Pero aixo no significa que les ta, ¿no? El poder espanyol, tant si 6 h2gim d'oblidar. Jo crec en el pro- de dretes com d'esquerres, té la idea grés. Hi ha gent que creu que el món que a Catalunya amb qui s'ha de pacempitjora.Jo no, jo crec que millora. tar és amb els empresaris i amb CiU. -Voste s'ha declarat trait per Zapatero, a qui acusa d'haver abandonat el federalisme. Si aixo passa amb el president més sensible a una idea plural d'Espanya des de la República, ¿quina esperanga els queda als federalistes? -¿La seva aposta pel marc europeu no és una fugida cap endavant? Si la dialectica Espanya-Catalunya esta encallada, s'engrandeix I'escenari i aixi s'empetiteix el problema. -¿Com veu avui la situació política catalana? -No, si fos aixi estaria malament: Sí que és cert que en el marc europeu es redueix una mica l'acritud de les pugnes domitstiques.Europa és 1'2mbit on s'ha de jugar. La dialPctica ja no ser2 Catalunya-Espanya,sinó Catalunya-Espanya,Catalunya-Europa, Espanya-Europa,tot a la vegada. -No, no, en absolut. Aquesta tranquil.litat no és letargia, sinó el producte d'un Govern que té una majoria solida. No s'esperen sorpreses. -Al ritme que va la construcció política europea, aixo és una predicció a tan llarg termini... -La llista es lilarguissima: ell Dragon Khan polític, la cita amb ETA a Perpinya, I'acusació del 3%' la corona d'espines, la reorganització frustrada del seu Executiu ... -La confluencia dels dos nacionalismes, el catali i l'espanyol, va ser dramltica, ho és sempre. Per no parlar del factor independentista quan s'ha d'aprovar u n Estatut, perque no et pots posar d'acord, que és el que va passar. ¿Es podia haver governat Catalunya sense fer l'Estatut? Probablement si. Per6 s'havia de fer; feia més de quatre anys que estivem reclamant la reforma. Catalunya va canviar el seu Estatut, per6 no va poder fer una cosa que m'hauria agradat: canviar la constitució. Aixb segueix pendent. També per a Zapatero. Una cosa és no poder canviar-la ara, i una altra és renunciar-hi. Espanya estaria molt millor si la Constitució certifiqués que hi ha tres nacionalitats histbriques. -Home, més tranquil.la, és clar. -¿En una letargia, ha dit algun cop? -El seu Govern se sustentava sobre la mateixa coalició i tenia una majoria mes amplia que I'actual. En canvi, va anar de sincope en síncope fins que es va trencar. -¿Amb qui es queda, amb el Maragall alcalde o amb el Maragall president? -El primer tripartit va ser més inestable perque va ser el primer, per6 -És veritat que Europa va molt lenta. tenia més vots, ¿no? Els governs de P W De base r> Maragall no conserva cap carrec al PSC. El PDE trigar2 a materialitzar-se, coalició són aixi. Miri a Itilia. Aquí pero la tendencia és clara. tenim una idea simplista de la democricia. Vam tenir tants anys de dicta-¿Que opina del Govern actual? dura que alguns pensen que la de-¿Quin paper tindra voste al PDE? -Esti fent les coses de forma ordenada, correcta, positiva, cosa que parla -Molt menor. No seré un activista; mocracia és el mateix pero votat cabé del seu president. Hi ha assumpaixb és per a gent més jove. Franca- da quatre anys. Doncs no. És un siste ''No tinc sensacid de ment, jo avui no tinc gran cosa a dir. ma diferent en quil cada dia pot pas- f racas. Pero 'ho han tes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam poder resoldre: aeroPuc anunciar tenditncies, pero no hi sar qualsevol cosa. preguntat tants "ps tindré un paper actiu. port, alta velocitat Barcelona-Valen-L'any passat, el Cercle d7Economia que ia comenco a cia i arce el ona-~ilbao, ambició econbmica, ubicació a Catalunya de -També voste ha acusat Zapatero va criticar que voste, com a presid'haver-lo descavalcat en favor de dent, no tenia el lideratge esperat. preguntar-m'ho jo)) centres de decisió...Sempre es pot fer k *-* U\-* &>si* ~ \ e a $ més. Montilla. ¿El líder del PSOE treu i Ara, en canvi, elogia la capacitat de hw SARI^'-* posa líders al PSC? -No. Si jo m'hi hagués negat, Zapate ro ho hauria tingut difícil. Una altra cosa és que jo hagi decidit deixar-ho al veure acabada una fase personal i política. -¿Quan, on va néixer el desamor entre voste i Zapatero? comandament de I'Executiu de Montilla. ¿Que li sembla? -Que a Lara [president del Cercle d'Economia] li deu agradar més aquest Govern que l'anterior. Jo si d'algú estic lluny políticament és de Lara, de la dreta. -¿i Montilla no ho esta tant? -No sé si és desamor. El Govern ca- -No ho sé. L'hi hauria de preguntar a tala va tirar milles amb el seu projec- ell. L ha ~ . aLSE,SSTt@a"irU$ ((Crecque no hi haura , , , retallades substantives, El que em preocupa es el que n'ha quedat fora: airoport, AVE.. . )) -¿Creu que al Govern li falta avui , ambici4 -¿En que quedem? Abans es criticava que hi havia excés de tot aixo, i ara, que n'hihapoc. -Amb tots dos, home, no foti. ¿Que vol, que renegui d'una part de la meva historia, d'una part de la m e va vida? De l'alcaldia també en tinc records duríssims. Hi va haver moments enormement dificils, durs i desagradables, com la campanya en que els meus adversaris es van inventar que jo tenia problemes alcoholics. Va ser un cop molt dur. Et planteges si val la pena sacrificar la tranquil.litat de la teva família, si val l a pena seguir endavant a aquest preu. -¿Se sent decebut amb el PSC? ¿Ha trobat a faltar el suport del seu partit? -Si, algunes vegades. Jo, amb el meu partit, me les vaig tenir quan era alcalde i també quan-vaig ser president. ~- -¿Té alguna sensació de fracas, de frustració, de decepció? -No. Pero m'ho han preguntat tants cops que comenqo a preguntar-m'ho -¿Que far5 ara al PSC? -Sóc una persona de la base. ¿Militant? No m'agrada aquesta paraula; té ressonincies militars. = � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El desamor amb Zapatero no va néixer de mi, no soc qui ha canviat Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mauri, Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Expresident Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Espanya Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Partit Demòcrata Europeu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/902/0000000672.pdf 6a000295fe827de5408b533c3f4634e2 PDF Text Text CONFERÈNCIA UOC “Un món de ciutats: deu anys després”. Pasqual Maragall 13/06/2007 | World Trade Center Fa 10 anys el mon de les ciutats ens apareixia com una alternativa al mon de les nacions. Diria que al mon de les nacions i dels conflictes. Jo acabava de deixar l’alcaldia de BCN desprès de 15 anys i em mirava les coses des de la ciutat eterna amb una certa calma. I em deia que les ciutats eren el problema real de la humanitat perquè al final tothom hi acaba anant. La gent hi va per a viure millor o perquè no hi ha més remei, però hi va. Aquest instint gregari i urbà és aleshores al mateix temps el problema i la solució. El problema pels costos de congestió, per la solitud que es pot experimentar en la multitud, pel soroll i la pol·lució que genera la vida a ciutat. I la solució per dues raons: per la varietat i versatilitat de les solucions que s’hi troben i per la disminució dels costos de trasllat per a fer determinades coses o per a que no et passin determinades coses. Josep Pallach va morir tot just arribant al Hospital Clínic de Barcelona perquè a l’Hospital de Girona encara no tenien determinats aparells que ara ja fa temps que tenen. �Els nens de Rupià van a escola a Verges i les velletes de Rupià se’n van a viure a casa dels fills a La Bisbal per a no estar soles. Els vells es reuneixen més aviat en les confortables sales d’espera dels dispensaris o CAP’s de la ciutat mitjana o el poble gran, que no pas en els cafès de la manilla del poble petit que ja no existeixen. Però en canvi a Rupià hi té casa el fill de l’Olof Palme i hi té un casalot una lady anglesa. La veritat és que no se’ls veu mai, però hi son. També hi tenen un recó el economista i ecòleg Joan Mª Martínez Alier, el fill de Javier Godó i altres personatges il·lustres. Que em perdonin totes aquestes indiscrecions. Potser és cert que la solitud i el silenci del camp o el suburbi ric son un luxe dels que s’ho poden pagar i el brogit de la ciutat una condemna dels que no hi arriben. Quan jo buscava marxar fora d’Espanya l’any 1971 per a estudiar de debò una mica – perquè a la Universitat de Barcelona havia fet més la revolució que no pas estudiat, vaig passar primer per Oxford a veure el Martínez Alier i em va dir: aquí estareu molt bè. Pots passar-te dies sencers estudiant i sense parlar amb ningú. Naturalment vaig decidir no quedar-m’hi. Vem agafar les nenes amb la Diana (tenien 2 i 4 anys) i ens en vem anar a New York amb una beca Fulbright de 500 dòlars. Allí vem descobrir, parlant de ciutats, el que era la gran ciutat. Portant les nenes cada dia a una guarderia �cooperativa del cantó, al costat de la Universitat de Columbia, i estudiant les tardes a downtown a la New School for Social Research, la universitat dels exiliats alemanys dels anys 30 del segle passat: Robert Heilbronner, Marcuse i altres. Les nenes es quedaven amb una baby sitter catalana que corria per New York. Aquells van ser dos anys feliços: durs, perquè dura és la gran ciutat, però feliços. Èrem a la capital del mon. Del mon de ciutats. Els nostres amics, l’Andreu Mas i el Joaquim Silvestre, se’n havien anat a Minnessota a estudiar economia matemàtica i no entenien què hi fèiem a New York. En tot cas el New York on érem era el New York del final de la Great Society dels Kennedy i Johnson, era el New York de l’inici de les restriccions de Nixon. Tantes restriccions que un bon dia una inspectora d’ensenyament va venir a la guarderia quasi gratuïta de les nenes i ens va comunicar que a partir d’aquell moment s’hauria de pagar. La reacció va ser immediata. Una cinquentena de pares i mares de l’escola ens vam plantar a les 8 del matí al mig del Triboro Bridge i vem paralitzar el tràfic, que es tant com dir que vem tallar una de les quatre entrades de New York pels prop d’un milió de persones que cada matí hi entren venint del suburbi. A més important. Ens van dur a la comissaria de Harlem al carrer 125, prop d’ on ara s’ha instal·lat la fundació de Bill Clinton, es van quedar dos o tres pares i mares detinguts, negres naturalment, i fora. Heu d’entendre que en aquella època a cap blanc de New York li passava pel cap de passar la ratlla del carrer 110 i entrar a Harlem. Harlem havia estat un barri holandés de �New Amsterdam, el primer nom de New York, un barri de casetes baixes i bufones, desertat desprès massivament pel blancs quan els primer negres s’hi van anar instal·lant. A l’Apolo de la 125 de Harlem no s’atrevien a anar-hi a sentir el millor Jazz de New York els meus amics blancs com David Rosenthal, per aficionats que fossin. Els havia de dur jo tirant-los del nas. Nosaltres vivíem sota la protecció de la diàspora republicana espanyola. Margarita Ucelay Da Cal era la nostra veïna del carrer 102 i Carmen Zulueta, professora de Barnard College, la nostra segona mamà. L’altre gran protector nostre a la gran ciutat va ser un professor de Columbia enamorat de Gaudí: George Collins, a qui jo ajudava a traduïr textos gaudinians. Collins havia descobert que les voltes catanes eren el sistema constructiu dels primers gratacels de New York. És curiosa aquesta plural relació Barcelona New York, que ha estat cantada per un dels millors cronistes de Barcelona, el crític d’art australià Bob Hughes, autor d’un llibre que porta el nom de la nostra ciutat i resident alternatiu a New York i a Barcelona, a l’Hotel Colón. Hi ha un diàleg entre les ciutats. Hi ha agermanaments, hi ha fins i tot enamoraments. Barcelona es va agermanar quasi sempre amb segones ciutats o ciutats no capitals, normalment portuàries i culturalment robustes. Tot va començar amb l’agermanament amb Boston, encara amb Narcís Serra d’alcalde. I va seguir amb l’Istambul de l’alcalde Erdogan, el Shanghai de Yang Ze Min, el Montevideo tot just alliberat dels milicos (excepció a la o capitalitat forçada pels �fundadors de l’Uruguay modern, els Batlle, que eren catalans de Sitges), el Kobe del maremoto i Sant Petersburg, aleshores Leningrad, el Leningrad de l’alcalde Sobchack, del que Putin si no m’erro era tinent d’alcalde. Les grans ciutats son també el refugi dels perdedors de les guerres. No tant com el Mèxic de Joaquim Xirau i Anselmo Carretero i Eduard Nicol, o la Colombia de Ramon Trias Fargas, o el Buenos Aires on va morir Cambó i va viure Jiménez Asúa, o el Santiago de Xile d’Arturo Soria, o el Montevideo de Pepe Bergamín, però la ciutat de New York va ser refugi dels perdedors de la guerra civil espanyola. El pobre José Bergamín hi va viatjar un cop per a visitar els seus fills, que hi vivien, però l’Immigration Service el va deturar a la frontera del Kennedy Airport exigint-li que signés un paper confessant que pertanyia al partit comunista – cosa que els permetia expulsar-lo en qualsevol moment. Desprès d’una nit en blanc reiterant que ell no era comunista, tot i que és cert que n’estava a prop malgrat ser catòlic, perquè no podia suportar, segons em va explicar, el desori anarquista durant la República, al final va firmar i va entrar a la ciutat que els americans anomenaven simptomàticament “Sin City”, la ciutat del pecat, perquè els EEUU han estat sempre un país ruralista i New York el símbol del pecat, fins al bombardeig de les torres bessones. Em permetreu encara una altre digressió: Bergamín em deia molts anys desprès a Paris, on va ser re exiliat per haver firmat contra les tortures franquistes l’any 1962, que �ell “con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso más!” Tornant al que deia, les grans ciutats son refugi, refugi d’emigrants, refugi d’exiliats – com Barcelona ho va ser per tants alemanys de l’ entreguerres, entre ells Arnold Shönberg, autor de l’òpera Moses und Aaron, que ara es veurà al Liceu segons tinc entès. Shönberg va escriure la òpera al barri de Gràcia estant, abans de marxar a Amèrica quan el feixisme va arribar aquí. Va morir a San Francisco, una altra de les ciutats obertes del món de ciutats. La peripècia dels alemanys fugits de casa seva quan arriba Hitler, passats per Barcelona i finalment morts aquí, com Walter Benjamin a Port Bou, o re-exiliats a Amèrica, com Shönberg, és una de les sagas més estremidores de la història. L’altra drama és el de la emigració. L’emigrant de Chaplin, o The Kid, que n’és la continuació, son de les narracions més explicatives de l’espècie humana. Els noms de les ciutats i una data suggereixen drames, desastres, victòries o èxits. Buchenwald, Gernika 1937, Río 1982, Granada 1936, Barcelona 1992, New York 2001. El decret de Franco del 38 declarant traïdores les províncies (val a dir, territori i habitants!) de Vizcaia i Guipúzcoa, que està en la base del naixement d’Eta, no ho oblidem, ha marcat la història d’Espanya per anys i anys, encara ara! Els bombardejos aeris de Barcelona, Madrid, Granada, etc., els primer de la història moderna, van mostrar la cara més negra de la humanitat. No era un front, com a l’Ebre, amb tota la seva epopeia: era l’acte fred i distant d’un dictador que desprès, poc desprès, va ser protegit per Eisenhower amb el tractat de les bases. �Les nacions poden odiar i fins i tot matar, les ciutats no. Les ciutats rivalitzen, competeixen, com en l’esport. O en la seva arquitectura i el seu urbanisme. O en les seves exposicions i museus. O en els seus ports i aeroports i les seves ferrovies. Per cert, mala notícia el retard de l’alta velocitat – molt mala notícia; i absència de notícies sobre la impresentable proporció 2:1 entre la inversió a Barajas i la inversió al Prat. Menys mal que port de BCN i aeroport semblen decidits a col·laborar: aquesta és una sinèrgia absolutament benvinguda. BCN no és la capital del món. Però siguem honestos, és una de les ciutats amb més números per a figurar en el grup capdavanter de la carrera amistosa pel liderat del mon de les ciutats. Com el Barça. Però, esperem, amb més bona sort i amb un punt més de malícia, que potser no vindrà malament. Pasqual Maragall �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un món de ciutats: deu anys després Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. World Trade Center (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació, amb la rectora de la UOC, Imma Tubella i els directors del màster, Jordi Borja i Manuel Herce, del programa de postgrau de la UOC ‘Gestió de la Ciutat’, amb una conferència sobre el rol de les ciutats a nivell global. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Urbanisme Universitat Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/668/20070615_LV.pdf 2994b073474956932bf9a0ed9b56bea6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 15/06/2007 La Vanguardia, p.027, Opinión Inseguridad PASQUAL MARAGALL A comienzos de los ochenta, antes de la recuperación económica, la inseguridad en Barcelona era alta. Por esta razón creamos una comisión en la que el ex alcalde Josep Maria Socías Humbert encabezaba los esfuerzos para mejorar la situación. Lo primero que se hizo fue replicar aquí la encuesta británica sobre el crimen, la llamada encuesta de victimización. En el primer ensayo (año 1983) el resultado fue dramático: el 25 por ciento de los ciudadanos declararon haber sido agredidos, robados o haber sido objeto de un intento en este sentido. Las cosas aún empeoraron ligeramente durante los tres años posteriores, hasta llegar al 27 por ciento de victimización percibida. A partir de aquí la mejora fue notable y sostenida (a excepción del año 1990) y marcó el mínimo de la serie el año 1993 con un 14 por ciento de victimización. La serie finaliza en el año 2004, con un 20 por ciento: una de cada cinco personas consideró haber sido objeto de actos delictivos aquel año. Ignoro la razón por la que la serie se interrumpe en el año 2004. Ahora, este verano, creo que dispondremos de nuevos datos. La ciudad de Barcelona está siempre entre uno y dos puntos por encima del promedio metropolitano de victimización percibida. Todos tenemos experiencias cercanas de delitos sobre las personas y los bienes. El quiosco próximo a mi casa fue atracado dos veces el mes pasado. Quizá influyó el hecho de que la plaza está en obras y resulta más fácil ocultar la fechoría. Se lo insinué al alcalde Hereu, sin especificar los hechos, en un mitin electoral en la calle Muntaner. Un poco más abajo, en la calle Alfons XII esquina con Madrazo, una casa abandonada fue invadida hasta que la policía echó a los okupas. Yal otro lado de la calle hay un jardín abandonado que pertenecía a la antigua escuela de las monjas alemanas. Ahora la casa ha sido adquirida por una compañía constructora de hoteles. Confío en que el jardín de enfrente será restaurado por las autoridades municipales. Todo esto no es irrelevante: ha de contribuir a una mejora de la tranquilidad y la calidad urbana. Hay un aspecto que considerar en materia de seguridad: la presencia de policía en la calle. No sé si la policía (en nuestro caso la autonómica y la municipal) patrulla de forma suficiente. En Nueva York, donde viví dos años, los cops (polis) eran amigos de las viejecitas del barrio, que les confiaban todo tipo de secretos sobre lo que sucedía en las escaleras y las aceras (y, sobre todo, se sentían acompañadas). La única policía uniformada que hay en Nueva York es la policía local. Tanto el Immigration Service como el FBI son federales y no uniformados. Caso aparte es la Guardia del Estado, que recordamos por su dura intervención durante los incidentes de la Universidad de Kent. 185 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Creo que en nuestro caso el despliegue progresivo de una nueva policía, la autonómica, y la substitución progresiva de la nacional y parcialmente de la local, pueden haber afectado a la seguridad. Pero sin cambios no hay mejoras. Una vez me encontré con un grupo de guardias civiles por encima de Vielha y cuando les pregunté cómo estaban me contestaron: "Rodeados". Era el inicio del despliegue de los Mossos d´Esquadra en la zona. Estaban entre sorprendidos e incómodos, lo que entraba dentro de una lógica que la consellera Montserrat Tura intuyó inmediatamente. En otra ocasión, esta vez yendo hacia Tarragona, me paró un grupo de policías de tráfico pidiendo que no se les obligara a salir de Catalunya para poder seguir siendo lo que eran. Todo esto es complicado. Casi tan complicado como la enseñanza del catalán y el castellano que el otro día explicaba el conseller de Educació con una claridad encomiable, mal está que yo lo diga, en el programa de Mònica Terribas. Creo que la seguridad en Catalunya y en Barcelona está en buenas manos. Conozco bien al conseller Joan Saura y al alcalde Jordi Hereu y me consta la capacidad que han demostrado en la conducción de temas y escenarios no precisamente sencillos. Es más: tengo la impresión de que, a pesar de que siempre hay noticias desagradables, la tónica general es de tranquilidad. He viajado mucho durante los últimos años y, en particular, durante estos últimos meses, y no creo que nos podamos considerar deficitarios en relación con otros entornos. Confío en que la definitiva configuración y despliegue de los cuerpos policiales, sobre todo si van acompañados de una presencia física cercana y a pie de calle, remacharán el clavo de una opinión generalizada que también he podido comprobar por todas partes: la tranquilidad y la calidad de vida son muy considerables, tanto en Barcelona como en general en Catalunya. Detalles como la substitución de las sirenas continuas por las sincopadas, en el caso de las ambulancias, y la introducción de las bicicletas municipales también ayudan a la sensación de tranquilidad y civismo. Aunque si hablamos del tráfico, con la iglesia hemos topado. Aquí sí que Londres y el alcalde Ken Livingstone nos pueden dar algunas lecciones. Veremos si las bicis del alcalde Hereu funcionan. Hoy cuando regrese del despacho lo probaré. 186 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1129 Title A name given to the resource Inseguridad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat Barcelona Catalunya Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/903/0000000673.pdf b43fa190c81a88b5b25d83de03085fdc PDF Text Text PRESENTACIÓ DE PASQUAL MARAGALL DE LA CONFERÈNCIA “L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI” DE SALVADOR GINER A TRIBUNA BARCELONA AMB MOTIU DEL CENTENARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 18/06/2007 | Hotel Palace [Salutacions i felicitació a l’IEC pel seu centenari] L’Institut d’Estudis Catalans va néixer (com quasi tot) l’any 1907. Deu ser el mateix any del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de Bastardes i no sé si de la Junta de l’Ampliación de Estudios de Madrid. És també l’any de l’Enllà de Joan Maragall, anterior a la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. (Les dues famílies, més endavant, van entreparentar-se, però el modernisme de Maragall i el noucentisme de Prat divergien i marcaven les dues ànimes de Catalunya, la rauxa i el seny, la passió i la bona lletra, el poema i el diccionari). Dit això: l’arribada de Salvador Giner a l’Institut va ser per a mi una excel·lent notícia. Una persona de formació europea, excel·lent coneixedor de la literatura anglesa i americana, Salvador Giner va ser, amb Llorenç Gomis i altres, un dels primers puntals de “Catalunya Segle XXI”, una associació nascuda a les acaballes del segle XX, i trampolí de les primeres victòries de les esquerres a la Generalitat de Catalunya d’ençà de les dels anys 30 del segle passat. 1 �I per tant, trempolí de la reforma de l’Estatut –avui pendent de sentència-. No crec que el toquin massa, però l’Estatut és el marc, no és encara la tela pintada. La tela l’ha de pintar el poble de Catalunya ara. L’Estatut no és tampoc la garantia d’una presència forta a Europa, que és la pàtria gran. (Bona notícia avui l’acord Espanya-França sobre la Constitució europea. El Consell europeu de dijous serà decisiu. (Jo penso ajudar a la creació de l’Europa política en la mesura de les meves possibilitats.) [UNS MOTS SOBRE EL TEMA DE LA CONFERÈNCIA] L’Institut d’Estudis Catalans neix amb una visió i concepció ja modernes de la cultura: des de l’humanisme i l’ambició dels seus fundadors i dels seu temps, concep les arts, les ciències, la filologia— i l’expressió de totes elles en llengua catalana—com a corrents indestriables. El dia de la fundació de l’Institut, Eugeni d’Ors—que en aquell moment només tenia 26 anys—va escriure una glosa a La Veu de Catalunya defensant aquest humanisme, justament l’afany de cultura que acusava en Calvet (Gaziel). Deia que no s’assoliria l’humanisme a Catalunya—el Clàssic, per usar el seu terme—sense haver-hi incorporat: (i cito:) … molta filologia llatina i grega, molta història, molta arqueologia (les ruïnes d’Empúries, p.ex.), molta filosofia, molta fisiologia i tot, i, per a dir-ho en quatre paraules, clarament, UNA INTENSA FEBRE D’ESPERIT CIENTÍFIC. 2 �!Això si que és una societat del coneixement! I com tots sabeu, de seguida van maldar per reinventar el romànic (cal rellegir la meravellosa biografia de Pijoan per Pla en que descriu els viatges al Pirineu per recuperar els frescos de les esglésies romàniques), per normalitzar el català, per crear l’Institut de la Meteorologia… en una paraula, per inventar les institucions catalanes que avui perduren. Per a sort nostra, podem constatar que és aquest mateix esperit, científic i cultural en tot el seu abast, que anima avui l’Institut d’Estudis Catalans presidit pel Dr. Salvador Giner. Giner té una determinada concepció de l’Institut, i ara el cito: “com a lloc d’encontre de les nostres institucions universitàries i de recerca, com a veritable àgora de la comunitat científica catalana …., i com a plataforma transversal per al coneixement cívic de la ciència i la cultura.” No conec ningú més preparat i més dotat que el professor Giner —per la seva formació i pel seu tarannà—per dur a terme aquests objectius. Doctor en sociologia per la University of Chicago i també per l’Autònoma de Barcelona, ha fet estudis a Colònia, ha estat professor a Yale, a King’s College, a Roma, a l’Autónoma de México, ha estat Catedràtic i Cap del Departament de Brunel West, London, i no cal dir Catedràtic i Cap del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat i és membre de més comitès científics espanyols i europeus del que podem d’esmentar aquí. La seva amplíssima bibliografia abasta des de La teoría sociológica clásica y La 3 �cultura de la democracia fins a El destino de la libertad: Una reflexión frente al milenio i inclou obres cabdals de sociologia de Catalunya com The Social Structure of Catalonia, i com a director i coautor: La cultura catalana, La societat catalana, i l’Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, títols que no representen més que una mínima part de la seva producció d’estudiós. Salvador Giner personifica l’esperit científic que caracteritza l’Institut. Combina sàviament el seny i la ironia necessaris per liderar una institució centenària amb l’entusiasme i l’energia que la caracteritzaven fa cent anys. I ho fa tot amb aquell punt de flema que li han deixat els anys a l’acadèmia britànica. Independent de criteri, lliure de tot dogmatisme, universalista i catalanista, Salvador Giner és la viva continuació de la nissaga de Prat, Pijoan, Puig i tots els que ja hem esmentat avui. Té la paraula. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la conferència de Salvador Giner, 'L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI' Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació de la conferència de Salvador Giner “L’IEC i les acadèmies científiques del segle XXI” a Tribuna Barcelona amb motiu del centenari de l’IEC. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Giner, Salvador, 1934- Institut d'Estudis Catalans Ciència Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/904/0000000674.pdf d59faf74ec06ac5ff0702ef7d8a06020 PDF Text Text DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN Població, Urbanització, energia, pol·lució Pasqual Maragall 27/06/2007 | IEMed, presentació del Fons de Població de les Nacions Unides Si m’ho permeten els parlaré més de les conseqüències del creixement de la població que del fet en sí. Tenim molt bons experts en població, entre ells el meu company i amic Armand Sáez, a qui convindria inquirir sobre la qüestió. Nosaltres els catalans solíem dir que érem 6 milions, ara som 7. I quan anunciàvem un viatge a la Xina ens preguntàvem si hi aniríem tots junts. El mon son 6.600 milions, es a dir que els catalans som l’1 per 1000, i els espanyols el 7 per mil aprox. Soc molt aficionat a llegir el gratuït de IBERIA, “Universal”. És concís, no té publicitat i està ben fet. En el nº d’avui he trobat els següents leads: “Cada dia se urbaniza un espacio similar a 3 campos de fútbol” “el suelo urbanizable de las costas españolas triplica lo ya construido” També diu una cosa xocant no directament relacionada amb el tema : “España crea el 20 % de la energía eólica mundial” EFE. El Ministerio del Medio Ambiente apuesta por la energía eólica y termodinàmica” (de eólica el director de APLUS sabe algo ). 1 �Por cierto que la energía de transición cada vez más dominante es el gas natural (Historieta de Pere Duran i Argelia y Marruecos a Córdoba e inauguración frustrada por el empeño de Aznar de ir directo a Valencia por el lío de Perejil). Volviendo a la suelo y la edificación. La mayoría de los hipotecados no necesita hacer sacrificios a pesar de la subida de los tipos (Fuente Deloitte). Plazo medio hipotecas 26 años, importe medio 130.000 Eu – unos 20 millones de Pts. Más de la mitad destina entre el 20 y el 30 % de sus ingresos a la hipoteca. Alto. Los ahorros habituales para paliar los efectos de ello son: sacrificar parte de las vacaciones, 43%, menos comidas fuera de casa 26%. En que quedamos? Hace 10 días en una población de la Costa Brava ampurdanesa me enseñaron mesas vacías. Una versión era que el antiguo alcalde había arruinado el negocio al aumentar las tasas de veladores y chiringuitos en la calle. Todo está relacionado. En este país hemos vivido (y crecido) del turismo y los salarios bajos. No sé si debemos estar satisfechos. Hemos tenido mucha población de dos tipos: inmigrante y transeúnte. Y los fijos nos hemos beneficiado. Pero no está claro que el modelo sea sostenible. Creo que no. No soy contrario a la inmigración, pero sí a la aventura de los senegaleses que van en cayucos de Senegal a Canarias. 2 �Los gobiernos de Wade y Zapatero han llegado a acuerdos. Perfecto. Ahora falta no solo que no vengan tantos y tan mal sino que otros vaya para allí y bien, y esa otra cosa no es población sino capital. Capital humano. El capital humano se forma viniendo ellos aquí o yendo nuestro dinero allí. Y nuestros expertos, nuestras empresas y nuestras ONG’s. La empresa de gafas INDO empezó hace unos años a fabricar en Marruecos. Pere Duran sacaba gas de Argelia pero devolvía tecnología y contactos. Hay que invertir razonablemente en África. Quizás algunos jóvenes mileuristas irían allí si cobraran 2000 o 3000 Euros. Hay que reducir la distancia entre el tope de salarios y el mínimo, diferencia que tanto se ha agrandado bajo gobiernos populares y progresistas. A los partidos conservadores o republicanos (en términos anglosajones) esto les importa menos, a los de progreso o demócratas (siempre en términos anglosajones) debería preocuparles más. Las cuatro iniciativas de NNUU para la población son, si no he entendido mal: 1 No impedir la emigración del campo a la ciudad. 2 Igualdad de género, mejor educación y salud reproductiva, porque disminuyen el crecimiento. 3 �3 Adoptar un enfoque proactivo y a largo plazo del espacio urbano y el medio ambiente. 4 Una acción internacional concertada en ese sentido. El tercer punto es especialmente enigmático a primera vista: proactivo? Qué quiere decir proactivo? No será que los responsables internacionales de tan internacionales se convierten en insubstanciales o incomprensibles? Que lo dicen todo sin aclarar nada? A veces parece como si el mundo se dividiera en tres: los ricos, los pobres y los funcionarios internacionales. Funcionarios internacionales – que median entre ricos y pobres. Pero hay mucho que decir también en favor de ellos. El documento UNPF dice que la política de contención urbana no da resultados y que el crecimiento urbano es más endógeno que por nuevas llegadas. Que la pobreza está aumentando más en las zonas urbanas. 1000 millones de personas, como se ha dicho aquí, viven en tugurios, mayormente en países no desarrollados – no sé porqué les llamamos en vías de desarrollo, si a veces no lo están Proporcionar suelo con servicios mínimos de agua, y saneamiento parece ser la receta, según el informe, y que 4 �las ciudades no deberían aumentar su pisada ecológica, parece ser el mandato. ¿Es esto posible? Lo es en términos muy generales y con una gran manga ancha en la interpretación. Pero lo es. Debe serlo. Porque de otro modo “dejaremos de ser”: dejaremos de ser todos en algún momento – no todos individualmente sino todos a la vez o progresivamente todos juntos. Las ciudades son la mejor creación de la humanidad. Un mundo de ciudades, como dije hace una pila de años, cuando era alcalde, es lo más próximo a dos cosas: a la realidad existente y al punto más cercano al óptimo al que podemos aspirar. Pero para que esa aseveración de hecho y ese pío deseo se cumplan hace falta que los demás niveles de convivencia y de gobierno: la nación , el estado, la Unión y la Sociedad de Naciones actúen sabiéndolo. Y muchas veces las pulsiones nacionales o estatales lo impiden. Fin 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN: Població, Urbanització, energia, pol·lució Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEMed (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Presentació del Fons de Població de les Nacions Unides Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Medi ambient Energia Economia Demografia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/766/20070702_LV.pdf a8f9512b700615a5c86055923c3af480 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/07/2007 La Vanguardia, p.025, Opinión Semáforos y urbanismo PASQUAL MARAGALL ¿No hay demasiados semáforos? Da la impresión de que es como si hubiese la obligación de ir poniendo semáforos nuevos cada año. Hay uno en Aribau/ Sant Eusebi que no sirve para nada, porque en realidad no hay cruce sino sólo un desvío a la izquierda por Rector Ubach, que no necesita de semáforo, porque Aribau es de dirección única y desde Sant Eusebi, subiendo a mano derecha, no entran coches en Aribau. Es cierto que al peatón que cruza Aribau puede convenirle. Pero lo que gana es mínimo. (Otro día hablaremos de ese barrio entrañable en el que se afincaron en los años 30 muchos alemanes que huían del nazismo, como explica Josep M. Jaumà en su precioso opúsculo sobre Bonhöfer.) El tráfico en Barcelona mejoró mucho con las rondas. De repente se generaban alternativas al cruce de la ciudad por el centro. Se podía ir de punta a punta sin pasar por el Eixample. Cuando se construyeron las rondas pasé muchas horas siguiendo las obras desde de la carretera de las Aigües y bajando puntualmente a los "puntos filipinos": el nudo de la Trinitat, la pata norte, como la llamamos, la pata sur, etcétera. El nudo de la Trinitat lo diseñamos en contacto directo con la asociación de vecinos. Iba muy a menudo por allí. Incluso viví unos días en ese barrio. Las monjas de Pedralbes me pidieron que no se utilizaran explosivos tan ruidosos para hacer saltar las rocas de la zona. Recurrimos a un sistema de microexplosivos que encarecía la cosa y la hacía más lenta. Íbamos contra reloj. Pero llegamos a tiempo. Jordi Parpal y mis colaboradores en la alcaldía tuvieron mucho que ver con ello. De todos modos, volviendo al centro de la ciudad: ¡bendito Eixample Cerdà! Fue impuesto desde Madrid. Quién iba a decir que desde la capital del Estado se nos harían favores como éste. Pero así fue. En este caso, la distancia y la ingeniería se impusieron a la proximidad y la arquitectura, y el urbanismo resultante resultó positivo. El chaflán recortado dio elegancia y eficacia a la circulación peatonal. Cuando además, como aquí ocurre, se mezclan el racionalismo del ingeniero y el modernismo del arquitecto, llámese éste Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, el resultado es espectacular. Mientras esto escribo diviso la casa de las Punxes de la Diagonal, ese eje asimétrico que rompe con gracia la monotonía urbana, y diviso al fondo los montes detrás de Santa Coloma de Gramenet. Yme digo que soy un privilegiado. Creo que en el plan Cerdà original no todas las calles eran de circulación rodada. Tampoco había tantos coches en la época. Puedo equivocarme. Pero con el tiempo se hubiera impuesto la circulación rodada de todos modos. También creo recordar que en el plan original había entrada a los interiores de manzana por uno de los extremos de ésta. Hace poco estuve en la extraordinaria Fundació Suñol del paseo de Gràcia y comprobé que la recuperación de los interiores de manzana es aún posible, a pesar de las barbaridades que se hicieron tiempo atrás. 187 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La especulación, durante el franquismo, no destruyó sin embargo el Eixample. Le añadió ático y sobre ático, sí, pero no lo destruyó. Oriol Bohigas y José Antonio Acebillo tienen sobre eso opiniones más drásticas que las mías. Barcelona es una referencia urbanística mundial. Montevideo, entre otras ciudades y entornos urbanos, moldeó su entramado callejero a partir del modelo de Cerdà. París y Londres son totalmente otra cosa. En cambio, Nueva York tiene más que ver, en cierto sentido. Aparte de que, como descubrió George Collins desde la Universidad de Columbia, las cúpulas de los primeros rascacielos neoyorquinos están basadas en la volta catalana que los hermanos Guastavino transportaron a América. Termino. Me estoy metiendo mucho en el terreno municipal: inseguridad, tráfico, densidad o esponjamiento, etcétera. Quizás es por la influencia de la charla que me pidieron en la Universitat Oberta de Catalunya hace nada sobre el mundo de las ciudades. O porque con la edad se vuelve a los amores de juventud. P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya 188 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1241 Title A name given to the resource Semáforos y urbanismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf 87821214f3930e57205a00ada0790675 PDF Text Text VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” 03/07/2007 - IESE (Barcelona) Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció] Moltes gràcies a vosaltres per la invitació. Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa. Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió, de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això, que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà essent. Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració. Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat. L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era possible o no que les cultures es parlessin. Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què, matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom. -1- �Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement arribarà. En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses, m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era. D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy. No hi cabien. La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes, els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica. Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar, van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho van fer els anglesos i els alemanys. Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una terra on poder arribar i poder alimentar-se. Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”. ‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir. Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la densitat i Amèrica és l’espai. -2- �Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge. Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te. Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen ‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva generació ens semblen impossibles d’imaginar. Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i després edificar-la, millorar-la. ¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris, per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la -3- �paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que els costa d’acceptar com a igual. Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida, amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els “bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el que està passant a nivell continental amb les grans migracions. Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer, que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no necessàriament idèntics. Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin -4- �absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt. Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de Nova York o des de les Nacions Unides. Moltes Gràcies. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IESE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Jornada organitzada per la Fundació Grup 7. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Immigració Model social Empreses Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1702/0000000619.pdf dfc8df63ca2205ba9b52ddfd6fba5fc6 PDF Text Text pag. 7 Dades positives i a guna de do enta Ja no som tant un país de turistes rics i salaris baixos; o no ho som tant com altres telm1cctua1,perb no pot perjudicar els r c p r r s e n t a t s en benefici de l'harmania entre de Suiirez la disposicid transitbria PASQUAL de 1'Estatut del 1979, que, de fet, encara esth vigPrlt, perb que ara no te scntit. A l g u ~ ~lectors s deuen saber que els representants. no c:rcc cn P I sisfcnla cIectt~raIdc U n grup socia- llistes tancades i bloquejades, i si l i s t a a.1 Congres en les eleccions primiries a I'ame a t a l u n y a rcbrA a q u e s t d e l s D i p u t a t s , ricana. A grans cspais, qrans parany uns 1 7 m i l i o n s de c o m el g r u p d e tits. I a grans partits corresponen turistes estrangers, gai1'Entesa a1 Senar, tendencirs i pref,brencies diverses. rebé u n a % mes q u e 6s u n a bona no- Som a Europa, i a Europa hi hauri I'any anterior, t uristcs a l a llarga dos glqanspartits. No ticia. que gastaran cada un de mitjana 77 El PSC va tenir mes. Dic partits qrans, a m b corcuros al dia, una mica ~ n e n y sque cl grup propi a Ma- rents interns. 2006, amb un rcsultat final d'intred r i d fins a l cop I , d e la ~ ~ ~ a t c k ni x~aa n t v - acbI*ec , ment net de l'activitat turística del d'Estat del 1981. quc grups com C:iutadans pcl Can496, quan l'any passat nomes havia Després del cop es vi, coalitzats arn], el PSC, poden fer crescut el 2%. Tot aixb segons els exva resignar. Des- valer les seves prbpics opinions al perts de la Universitat Au t bnorna dc pres va v e n i r e l Parlarncnr. Ils guanya cn riqucsa Barcelona. c a s Ranca C a t a h - de matisos i en vivacitat, cs prrd ?:I1 'bfl 4 N COHA Economia i e1 resultat 1 una rnanifcs- una cert.a cornc~dit;~t .. . . tacid a E a r c e l o ~ ~ anet 6s positiu. I j i ha cinc cirr tadurls Mes turistes i menys dcspcscs mitja- .. . . . . . . . . . ...- . .contra cl Govcrn al Parlament, quan la majoria sbn nes es un resultat lligat a l'rxpansi6 d e M a d r i d , c n la 68 i el tripartit (incloent-is)en sud e les companyies aPries d e baix El grup socialista cabli3 al m a 70, cost i que redunda en viatges mes T'c~taixh scricrl I~onesnot.icics. T dir d e tot al 'al*barats, una den~ocratitzacii,del tu- per &uses extraordinariament rcr. Mes tard, les enca1.a UIIJ nltr;~: l'alcalde de Rarcerisme i mes ingressos per. a les emesca1les telefani- lona trcll mCs policia al carrcr a papreses del sector. Clients d'un seg- anumales i ara ha de tornar . . . q u e s . 1 e l s cizsus trullar-. ment econbnlic no tan alt i mcs inConde i De la Rogressos. I tambC sc sap que el continIa invcr- sa. I la tlcfknesl,raci6 de Narcís Ser- Males noticies gent que mes creix 6s l'italii. Abans tigacib, com el fam~ac&utic. hi anivern, ara venen aqui. Hi anem si6d'ac~uestesemprtscseninvestign. ra,viccpresidcnt del Governcspa- 1 ) Mas vol anar. al notari per firm a r qup govcrnar3 cl partit quc cib 6s elevadissirnn. Un de cada I uo nyol. Quantes a ~ s e s . i vhncn. LIllistbrin d'aquests anys csl,i per guanyi ics clcccions: ¿.una altra ve Tot aixb 4s bo. ja no som tant un assqjos d6na resultat . fbr. Als nois i noies a l'cscola no s6 si gada? país de turistes rics i salaris baixos. Política se'ls explica tot. 0 , almenys, alfiulla 2 ) La c u a dclh passaports a la coO no tant con1 altres. rnissari;~dc Bal1-ncs-T1.avesserr?de La veritat es que persisteixen en- monti illa avisa que utilitzari els cosa. El g r u p socialista ratalh al Con- GrBcia ilrriba drs d'aqucst carrcr cara restes d9immigraci6il$legal.Pe seus diputats al Congr6n. Una altra bona noticia. En politi grés va (ixistir, va deixar d'existir per fins a la Diagonal dc Rarcelona. Te rb la majoria dels empresaris turistics, constructors i contractadors de ca h i h a maneres, hi h a regles de causcs c~xtraordinhriamcntanbmii- u n a iiargada dc mes de 100 metres. c s cl pic d c la temporada. mi d'obra agriria pcr a ics collites cortesia, Perb la duresa dels enfron- Ics i ara ha de tc~rnara existir. Ilc la mateixa mancra que l ' h e a Prrb passa rad;] any. LPSr u e s dade Lleida i Tarragona treballen amb t a m e n t s , per exemple e n p a r l a ments com el brithnic -aixb si, sem- Mctropf~litanade Barcelona, elimi- v a n t dc la 1)clcpaciij dcl Govcrn contractes legals i corrcct ament. El quc preocupa dc la puixnnqa pre coberts per un mantell d'humor n a d a pt'1 president Jordi Pujol r.1 tambc tcncn pics. Els C r i m s m;lp;lt z c m s j a f a de I'economia espanyola, de les que o d'ironia-, es indubtable: en polit,i 1987, q u a n la senyora Thatcher va mCs creixen a Europa, 6s la seva ti- ca, com en economia, i a wgadcs cn- suprimir el Gran Consell d e Lon- temps que van decidir fer rrbaixcs pologia: construccici i turisme molt caramCs,s'had'anaratotes.Elsdi- dres,hauriadetomaracxistir(com els rnesos dc juliol i gener i, per primordialment. fis un crcixcmcnt putatsrepresenteninteressoslcpi- hntom;~taexistirelGI.C)sielsalrnl- tant, van aurrncnt ar cl personal massa concentrat, u n a espi'cic de tims dels ciutadans i no poden sacri- des ho volen. La nova divisi6 rcgio- cn aqucstcs datias, ¿Per quC la polificar aquests interessos en favor de nal de Catalunya en vegueries po- cia no hauri;~dc fer cl nlatcix? SP n~onocultiu , En canvi, 6s xocant, i n o 6s do- la comoditat o del comyanycrismc dria brilldar Iyocasi6per@ fos aixi. gur que h o f k , pm7h no de manera La llei electoral no pot ser tan des- suficivn t. I lent, que operin una varictai d'cm- entre els polítics. que cxistcix i quc preses en sectors molt cars en inves- 6sbosiestabasatcnelrespectcin- proporc-i,onada,Hovnserapetiri6 Expmsident de La Generalitat. C C. L. I I , , ,, , , , ,, , , , , , , , , , , , , ,, C. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Dades positives i alguna de dolenta Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1244 Subject The topic of the resource Economia Política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Model social Acció política Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/767/20070716_LV.pdf f54919cf09f602ad62eeec2774e6f54c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 16/07/2007 La Vanguardia, p.024, Opinión Un mundo de ciudades PASQUAL MARAGALL Cada cual ve el mundo desde su propia ciudad. En el caso de Barcelona estamos hablando de un municipio de menos de 2 millones de habitantes sobre 100 kilómetros cuadrados, como París, en el marco de una conurbación de 4 millones de habitantes, centro de una Catalunya de 7 millones, en una España que no llega a los 50. Europa debe de tener entre 600 y 700 millones. Entre 1979, fecha de las primeras elecciones democráticas, y 1995, en los dieciséis años mágicos que nos tocó presidir a Narcís Serra y a mí, Barcelona vivió una transformación que todo el mundo considera importante. Desde la atalaya de esa trayectoria de casi treinta años creo poder afirmar que el secreto del éxito municipal de Barcelona tuvo dos caras: una, sumar iniciativa pública y privada. Y dos, aplicar el principio de proximidad. Romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la empresa y establecer que todo se debe hacer y decidir cuanto más cerca de la gente, mejor. Con la excepción a veces exagerada de las economías de escala: lo que se pueda hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito, y si se puede hacer desde el distrito (en Barcelona había diez), que no se haga desde la ciudad. Yo me fui a vivir a los barrios. Creamos presidencias de distrito elegidas, aunque perteneciesen a partidos de la oposición - si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes a la mayoría de gobierno de la ciudad, que era progresista-. Muchas cosas cambiaron en España a partir de 1979 y sobre todo a partir de 1985-1986, con la atrevida entrada en la OTAN (atrevida para un gobierno socialista como era el que llevaban Felipe González y Narcís Serra). Y cambiaron más aún a partir de la decisión del Comité Olímpico Internacional en 1986 de atribuir a Barcelona la organización de los Juegos Olímpicos de 1992. Entramos también entonces en la Comunidad Europea. España empezó a crecer. Gracias en buena medida a las ayudas europeas, que ahora se han acabado. Y hoy por hoy España está creciendo por encima de la media europea y ha pillado a Italia y Francia en renta per cápita. Lo que la evolución de ese periodo me enseñó es lo siguiente: el mundo es, ante todo, un mundo de ciudades. Lo más parecido a lo que el mundo es realmente es lo que se ve en esas fotos nocturnas hechas desde el satélite. Una nube de puntos luminosos. Por cierto, una empresa de Barcelona, GEOvirtual, está construyendo sistemas cartográficos digitales punteros. Yo puedo con su tecnología divisar en la pantalla de mi ordenador nuestra casa de campo en el norte de Catalunya. Bien, el mundo es cada vez más un mundo de ciudades, de Barcelonas, Parises, Buenos Aires y Shanghais. Pero no sin mediaciones. Ylo que quiero subrayar es que las agregaciones más significativas por encima de las ciudades puede que no vayan a ser dentro de un par de décadas las naciones, que lo han sido hasta ahora. Las naciones son demasiado chicas para serlo. Los continentes, demasiado grandes. Los grandes conjuntos, con ejército, bandera y moneda, van a ser las uniones: la Unión Europea, EE. UU. y Mercosur. Y, por supuesto, algunas naciones de gran tamaño: Rusia, China, India e Indonesia. La consigna parece ser: demos a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a las uniones lo que supere esa escala. Nos acercamos así a un mundo de ciudadanos, a un mundo del que quizá podamos decir con mayor razón que es el nuestro. Y construimos las fuerzas políticas en esa dimensión, en nuestro caso, la europea. Los grandes estadistas nacionales van a ser los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes van a ser la infantería decisiva en la batalla. Se han cometido muchos errores y se siguen cometiendo. Pero: 189 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 1. no es seguro que no podamos ir reduciendo el tamaño de los errores; 2. no hay argumentos definitivos que contradigan la presunción de que el movimiento de la historia a largo plazo pueda ser direccional y positivo, no errático y catastrófico. De acuerdo con que el petróleo es un recurso finito y que las temperaturas tienden a subir. Pero en 1973 los norteamericanos vaticinaron el fin del petróleo y del crecimiento para los siguientes diez o quince años. Y no ocurrió. Es más cierto que las fuel cells que tenían que sustituir a la gasolina no prosperaron y que la televisión digital impidió la de alta definición (1.200 líneas en vez de 600) porque el mercado no puede procesar dos grandes innovaciones al mismo tiempo. El mercado tiene fallos. La planificación tiene más, sin duda, pero el mercado los tiene también. Corrigiéndolos se puede mejorar. Que los dramas que aún existen hoy, por ejemplo en África, no nos engañen. Que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que es lo que pretende. Lo único que no sabemos es cómo empezó todo y cómo acabará. Pero sabemos que el mundo es gobernable. Cada vez más, a pesar de ETAS y Al Qaedas. España tiene cosas que decir en este proceso, tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y las religiones todavía enfrentadas. España tiene que desempeñar en Europa un papel no menor. El reciente eje franco-alemán, con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución europea, decisión a la que se ha añadido Italia, requiere un contrapeso mediterráneo potente, como digo. Estuve hace unos meses en Roma en el congreso del partido de Prodi y Rutelli y ahora también de Fassino, D´Alema y Veltroni. Allí estaba también la señora Fernández de Kirchner, el kurdo Barzani, el Frente Polisario y el Partido del Trabajo de India; en definitiva, el centroizquierda internacional. Lo que podríamos llamar el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a la idea del Partido Demócrata Europeo. Creo que desde 1995. Entonces era una quimera. Ahora también, pero menos. Espero que por ahí se haga más corto el camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos. Pero nuestros hijos sí. Oal menos lo están intentando. Nuestros nietos seguro que lo conseguirán. Antes, ir a Buenos Aires o a Nueva York desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos se meten en internet y sacan billetes baratos. Mis abuelos y los de mi esposa eran catalanes, andaluces, valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados. Pero mis hijos han vivido en Nueva York, Oporto y Argentina. Mi hija mayor viajó sola a los 18 años hasta las puertas de Iraq. Y mis nietos son de primer apellido portugués y quizás algún día otros sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es. PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya 190 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1243 Title A name given to the resource Un mundo de ciudades Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Description An account of the resource p. 24, Opinión Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Urbanisme Ciutats Barcelona Globalització Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/906/0000000675.pdf 9b90073d38c2219af8bc4c5553afbdad PDF Text Text Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia 18 de juliol de 2007 | Gandia [Transcripció literal de la part disponible] Pasqual Maragall: ... més indústries avançades... Ja que estem davant de persones universitàries de molt nivell, una mica més de competència entre les universitats no vindria malament. Perquè això de considerar “la” universitat, ja per començar... no; “les” universitats. A Amèrica les universitats són competitives, i estan aliades amb empreses i es fan investigacions... I inclús..., no a Amèrica, a Europa. Jo he estat en una universitat a Göteborg, en la qual tenen un parc de la ciència en què els professors i alguns estudiants avançats han creat trenta, quaranta o cinquanta empreses, i una d’elles és [Indevo?], que és una empresa que s’ha fet grandíssima. És a dir, que no està renyit l’ensenyament, i la investigació sobretot, amb la productivitat i l’empresa. Aquesta cosa europea de separar totalment el que és el món del diner, de la producció, del progrés, de la competència... i el món universitari, que vindria a ser quasi com un món religiós, no és una idea positiva per a nosaltres. Per tant, tot el que pugueu fer en aquest sentit (i aquí a València jo penso que es pot fer) endavant. L’altre és el canvi del model de connectivitat a Espanya. Perquè una vegada a mi el president del Govern espanyol, que no és el que hi ha ara, ni el que hi havia abans d’abans, sinó el del mig, em va dir: “De Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad.” Vaig pensar: “Malament!”. És clar. Què vol dir “de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”? I vaig dir: “Y Barcelona a Valencia, en alta velocidad?”. “No, no. Velocidad alta.”, “O sea, que alta velocidad y velocidad alta no es lo mismo?”. “No, «alta velocidad» són 300, i «velocidad alta» són 200.” El pitjor és que no només ell sinó que altres van efectivament avançar per aquesta via, que va ser la de dir: “La alta velocidad se empieza entre Madrid y Sevilla porque está la Expo...”. I era l’any dels Jocs Olímpics; jo què podia dir? Van dir: “Barcelona ya tiene los Juegos Olímpicos. Por tanto, la alta velocidad que la tenga Sevilla.” I em va semblar bé des del punt de vista a curt termini pràctic. Clar, des del punt de vista a llarg termini això de la “alta velocidad de Madrid a cada capital de provincia” és una barbaritat immensa. Perquè s’ha de fer València a Barcelona; s’ha de fer València a Granada, segurament; s’ha de fer la cornisa cantàbrica; s’han de fer mil coses...; València a Bilbao... Això “no està ni se l’espera”. No està previst. No està ni imaginat. En canvi, l’any 1960, quan el Banc Mundial va venir aquí, que va ser al principi del desenvolupament econòmic, va fer una cosa intel·ligent. “España de qué vivirá? Del turismo. Pues venga: Barcelona – La Jonquera, Murcia y Bilbao - Bélgica”. I així va començar el creixement econòmic d’aquest país, que va donar un resultat important. Per tant, nosaltres ara hauríem de saber trobar el que van ser les autopistes l’any 1960 a dia d’avui, que segurament és una xarxa, no radial, sinó una estructura física d’Espanya una mica més pensada amb el cap... I per descomptat, l’important en aquesta matèria no és solament les vies que hi ha i les carreteres que hi ha, sinó també els aeroports que posem i les estacions que hi ha. �I els aeroports en aquest moment, a Espanya, curiosament estan en mans no de l’Estat, sinó d’una corporació, “de los ingenieros aeronáuticos”, cosa que, en el moment que aquestes coses neixen ja s’entén (“se le da a los que entienden”). Però a mesura que ja això es va desenvolupant i és una de les indústries més importants i un dels sistemes de vida més importants que hi ha (poder volar, poder connectar-se, etc.), això no ho poden seguir portant enginyers aeronàutics, ho han de portar empresaris, ho han de portar enginyers, per descomptat, i ho han de portar estrategues que sàpiguen exactament de què va, i economistes, etc. Doncs, en aquests moments, Aena és Asociación Española Nacional de Aeropuertos i, en definitiva, és una derivada històricament dels enginyers aeronàutics, del Col·legi d’Enginyers Aeronàutics. Això és així. Han anat evolucionant? Sí. Els directors dels aeroports ara en saben més? Per descomptat que en saben més. Però és lògic que sigui l’Estat qui els tingui tots? No, perquè no quedem que la competència és bona? No ens havíem fet tots lliberals? I ho diu un socialista. Aleshores, que també hi hagi competència en els temes que són justament vitals perquè les ciutats, i perquè en definitiva la gent, puguin prosperar. Tercer punt, i últim ja pràcticament: l’euroregió. Per què parlo de l’euroregió? Perquè penso que Galícia està molt bé, Catalunya està molt bé, la Comunitat Valenciana fantàstic, Espanya està molt bé. Escolteu, nosaltres estem en un espai més gran, que ja té bandera, que ja té moneda, que té exèrcit, que són tres dels atributs que quan jo era petit em van ensenyar a l’escola que era “lo que distinguía a una nación”. És a dir, Europa ja té una bandera, té el nostre exèrcit (nosaltres, d’exèrcit, en tenim algun, però l’anirem integrant cada vegada més) i té una moneda, que és l’euro (que els anglesos encara no hi són però ja hi vindran). De manera que si ja estem en una cosa més gran que es diu Europa, potser que ens preocupem, més que dels nostres estatuts i constitucions... (que està molt bé i és molt important), que ens preocupem de què fem a Europa? Perquè si Europa és la nostra nova nació, o supernació, a veure què hi fem, i quina vocació hi tenim, i en què nosaltres serem els millors en aquest nivell de realitat, de manera que tot el que es pugui fer per a això és bo. I posats a veure Europa com el mapa en què estem, jo crec que... L’altre dia ho deien els bascos Imaz, em penso, seguint una mica en la línia que aquí s’havia començat fa un temps. Havien començat amb els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Montpeller i Toulouse, que eren els C6. I acabo aquí. Els C6 era la reunió dels alcaldes d’aquestes sis ciutats, que ens vam reunir a València, precisament. A més, curiosament, quan ens vam reunir ens presidia el retrat d’un senyor que es deia Jaume I. I vam dir: “Aquest on va néixer? A Montpeller.” “On es va formar? A Monzón (a l’Aragó).” “On va ser comte i rei? A Barcelona.” “Què va conquerir? València i Mallorca. Escolta és el nostre.” I hi havia el de Toulouse (tu ja ho saps això perquè t’ho he explicat alguna vegada), que es va quedar una mica fred allà i jo li vaig: “Perdona, Toulouse.” I va dir: “Non, non. Les seigneurs de Toulouse étaient contre Simon de Monfort a la bataille de Muret.” O sigui, que a la batalla de Muret, que és on els senyors de Toulouse van perdre els seus drets i Simon de Monfort va capturar a Jaume I, ells estaven a favor de Pere II, del pare de Jaume I. És igual, bromes a part: si vols ser algú a Europa has de tenir un dibuix de connectivitat, has de tenir unes bones connexions, has de tenir unes bones indústries, unes bones universitats i has de tenir un territori una mica més gran que tu mateix per saber amb qui te la fas. Potser aquest senyor se’n va a Oporto, perquè d’Oporto a Vigo en aquest moment és una autopista que està molt més plena que la que va d’Oporto a Lisboa. I és lògic, �perquè estan molt a prop i tenen unes sinergies molt i molt importants. I no entrem en el tema de Saramago, perquè ens liaríem, però també està bé. En definitiva, el que hem de fer és construir els instruments físics, els instruments teòrics i els instruments geogràfics que ens ajuden a ser millors. Això és tot. [Aplaudiments] Rèpliques: Jo ja ho he dit. Jo crec que l’Euroregió és una bona solució. Hi ha catalans, i valencians també, alguns, que parlen dels Països Catalans. Jo us ho dic francament: crec que és una fórmula que està condemnada al fracàs. No perquè no tingui bona intenció, que la té, segurament. Però és clar, si resulta que “la parte es el todo, la otra parte del todo no se siente tan parte del todo como la primera parte”. Països Catalans és una mica fort. “Es como si tú le llamaras a Oporto gallego. «Pues no, oiga, somos portugueses.» Claro que ahora ha salido Saramago y ha dicho que todos somos ibéricos. Pero no ha dicho que todos éramos portugueses, sino ibéricos.” I s’ha d’inventar alguna cosa nova. Euroregió és un nom com qualsevol altre podria ser. Però en tot cas, si el tema ja no és tant el nom com el que fem, el que és important és que les empreses s’entenguin, que els presidents es parlin, que les universitats col·laborin, a través de la Ramon Llull, a través de la meravellosa literatura comuna... Jo el primer que he fet en venir aquí, com faig cada vegada que vinc a València, és anar a la Catedral a veure allò que diu Ausiàs March, que és una de les frases més colpidores que he llegit mai: “Yo só aquest quen la mort delit prench, puix que no tolch la causa per quém ve;” Tremendo. Està dit en unes paraules del segle XV, amb una bellesa i amb una rotunditat, una frase que és tan profundament explicativa del que és l’ànima humana i del que li passa (o ens passa) als éssers humans en aquesta terra que no sabem exactament com hem d’acabar, etc... Jo, per a mi, el meu poeta és aquest, el meu poeta preferit. I el meu avi, per descomptat, perquè era el meu avi. Què és el que hem de fer? Ens hem d’entendre, ens hem de parlar, hem de col·laborar, les empreses haurien d’estar més lligades, les universitats també... No hauria d’haver-hi un retintín de “yo te enseño a ti lo que tú no sabes”, perquè no és veritat, perquè els valencians en saben molt més de moltes coses que els catalans no saben i els catalans en saben d’unes coses que els valencians no. I si ho allarguem una mica més i agafem l’Aragó i tot això..., si volen. Ara el Josu Jon Imaz, ha dit el mateix, una cosa molt intel·ligent. En comptes de dir: “Queremos la Euskadi francoespañola...” No. Parlen de “la euroregión”, i està parlant amb l’Aquitània, i farà una euroregió, i a França no li semblarà que és una invasió que els bascos de baix envaeixen els bascos de dalt sinó que és una acord que hi ha en allà, que no és el mateix. Jo crec que el que hem de fer és anar per aquí, per la via de l’entesa en el terreny cultural, empresarial i en el terreny polític. Tu em podries preguntar: “Tu vas parlar amb el president Camps?” Jo et preguntaria a tu: “Eh que no ho saps?” “Eh que t’imagines, en el cas que jo hagués parlat, per què no ho saps?”. No perquè jo no volgués. Perquè ell no va voler, cosa que entenc perfectament perquè en aquell moment, o sempre, parlar amb Catalunya, des del punt de vista del blaverisme i d’una interpretació determinada del que és València, és pecat. �I ell, que és un home, altrament, amb perdó de tothom, intel·ligent, va dir: “Jo a aquest senyor l’he de veure, però el que no puc és dir-ho.” Llavors ens vam veure, però ens vam veure a Tortosa, en el castell, allà amagats. I va ser una conversa [com les que hem tingut alguna altra vegada?] amable. I amb l’euroregió de les ciutats també, amb la Rita Barberà, en el seu despatx [...] Ha d’haver-hi més d’això. Ha d’haver-hi una mica menys de prurits?, sobretot per part dels valencians, però també de paternalisme per part dels catalans i anar per allò que interessa (interessos polítics, econòmics [...]). Ara m’han dit que Pere Ruiz Torres està fent la Historia común de los pueblos de España. Això és un somni per a mi. Ja fa quinze anys que anàvem darrere que algú, en comptes de fer la Historia de España (Santiago Apóstol, Cristóbal Colón [...]), fes la Historia de los pueblos de España. Si resulta que som nacions, som nacionalitats i que som un poble plural, i que a més “no pasa nada”, doncs expliquem-ho. Perquè si ho expliquem a lo millor també anirem reduïnt... Pasqual Maragall: ... en fi, és molt prudent el que tu dius, però tanmateix, vista... Inclús he dit que no crec que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut de Catalunya, però no perquè no pugui fer-ho, que pot. I em penso que ha insinuat que si ho pot i ho fa, es crearà una situació absolutament dantesca, dintre de la qual el poble de Catalunya haurà refrendat una llei d’estatut i aleshores resultarà que uns jutges han dit que no val. Per tant, s’haurà de tornar a refrendar. No, és que entrem en una cadena que no té solució. Per tant, jo crec que efectivament no es tocarà per una cosa de prudència compartida quasi diria per tothom, o per la majoria, i també per la majoria de membres del Tribunal Constitucional, espero. Però clar, això no treu que si no passa no serà perquè no pugui passar, perquè Vist això, segurament hagués estat millor, com des del principi vam dir, no tractar l’Estatut de Catalunya “le enmendase la plana a la Constitución”, que s’inventés cosa que la Constitució no deia, que era que Catalunya era una nació, encara sigui “en el preámbulo y sin valor taxativo, sino nada más declarativo” i tal. pot. que una que Segurament el millor hagués estat el que havia dit Rubio Llorente fa molts anys i del qual ha renegat ara, el president del Consejo de Estado, que era canviar l’article 2. Perquè l’article 2 de la Constitució, cosa única en el món, no diu quins estats hi ha. És com si els Estats Units no digués que Virgínia existeix. La Constitució espanyola diu que “pueden haber”. Però no diu quantes n’hi ha. N’hi ha disset! Potser que ho digui, que la Constitució espanyola un dia tingui el valor d’autodir-se i dir-li al poble espanyol: “Somos diecisiete autonomías.” Potser aleshores, en aquell moment, puix que ja diu la Constitució “que pueden haber nacionalidades y regiones”, digui que n’hi ha tres que ho són, una altra que és foral i que les altres són autonomies, o el que sigui, però algo. El que no pot ser és que estem vivim una mica amb l’esperança que ningú digui el que podria dir; i sobretot que els jutges no diguin el que podrien jutjar, el que podrien sentenciar. Perquè si ho fan, aleshores ens haurem ficat... serem el fesmeriure de tot Europa. Ara imagina’t que efectivament el Tribunal Constitucional, que pot, diu que aquest estatut, que ja ha estat refrendat..., serà un cas d’aquells que passarà a la història del dret. “Qué país será que después de haber refrendado un texto, no refrendado, aprobado en Cataluña, aprobado en el Congreso, aprobado en el Senado, devuelto a �Cataluña, refrendado por el pueblo de Cataluña y entonces un juez dice que no.” Doncs seria greu. De manera que, estant d’acord amb tu que la via que s’ha seguit era la que es podia seguir, perquè segurament pensem que el PP no hagués pogut fer una altra cosa, això no justifica que no s’hagi intentat; entre altres raons perquè jo crec que les disset autonomies posades a dintre de l’article 2 la Constitució, i especificant que n’hi ha unes que són nacionalitats o nacions, no seria tan difícil que el Partit Popular s’atrevís a dir que no. De vegades, al Partit Popular li tenim... no massa respecte, sinó que ens el creiem massa. D’alguna forma, ells també han de calcular els efectes que puguin tenir les seves posicions, paralitzant una reforma constitucional tan evident com aquesta, que està com tallada des de fa... les quatre reformes: la de la sucesión de la corona, la d’això i les altres dues... Seria una cosa que Europa sencera consideraria una curiositat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya després de les reformes estatutàries Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gandia (València) Abstract A summary of the resource. Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia. Transcripció literal de la part disponible (incomplet). Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya Estatut Constitució Territoris Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/907/0000000676.pdf ee667ed78a2169ebc1e1218a0ad2f373 PDF Text Text CONFERÈNCIA A PESCARA de Pasqual Maragall Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb motiu de la inauguració de l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara. 20/07/2007 | Pescara QUIZÁ ALGUNOS DE USTEDES IGNORAN QUE LA MARCA "EUROPA PROSSIMA" FUE EL TÍTULO QUE OSTENTÓ EL CURSO QUE IMPARTÍ EN LA UNIVERSIDAD ROMA TRE, DURANTE MI SABÁTICO, HACE YA MÁS DE 8 AÑOS. PARA MÍ ESTA LARGA VIDA DE "EUROPA PROSSIMA" NO DEJA DE SER FUENTE DE SATISFACCIÓN PERSONAL, PERO SOBRE TODO ES LA CONFIRMACIÓN DE QUE ESTA EUROPA CERCANA ES PROBABLEMENTE LA ÚNICA POSIBLE. EUROPA, QUE DUDA CABE, DEBE SU GÉNESIS A LA VOLUNTAD DE UNAS NACIONES, Y DE SUS INSPIRADOS DIRIGENTES, QUE ENTENDIERON QUE LA ÚNICA VÍA DE SUPERACION DE UNA CONVIVENCIA IMPOSIBLE Y TRÁGICA A LO LARGO DE SIGLOS, ERA EL SALTO ADELANTE Y HACIA ARRIBA. ESTE FUE EL INICIO, PERO LA IDEA BRILLANTE Y OSADA QUE SUBYACE EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, TIENE UNA EXIGENCIA BÁSICA, SIN LA CUAL NO PUEDE LLEGAR A MATERIALIZARSE. LA IDEA BÁSICA QUE INSPIRA ESTA EMPRESA ES QUE SUS CIUDADANOS ASUMAN Y SEPAN DEFENDER QUE LA FUERZA DE EUROPA RESIDE EN UNOS CUANTOS PRINCIPIOS COMUNES QUE LA CONVIERTEN EN EL SISTEMA MÁS CIVILIZADO, JAMÁS PUESTO EN PRÁCTICA. ASÍ ES, CON TODAS SUS ENORMES INSUFICIENCIAS, PERO LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD, DE MOMENTO HA LLEGADO HASTA AHÍ. EUROPA ES UN ENTRAMADO DE CIUDADES DE ENORME CALIDAD, EN SU DIVERSIDAD DE CULTURAS, DE LENGUAS Y EN SU HOMOGENEIDAD DE VALORES COMPARTIDOS. -1- �DE AHÍ QUE EN EL CONTEXTO MUNDIAL EL PAPEL DE EUROPA CONLLEVA ESTA PARTICULARIDAD QUE LA HACE ÚNICA, Y ESTA ES LA DE SER LA AVENTURA POLÍTICA MÁS SOFISTICADA QUE SE HA PUESTO EN PRÁCTICA HASTA HOY Y QUE ANTEPONE ENTRE SUS OBJETIVOS AQUELLOS QUE GARANTIZAN LA PROXIMIDAD DE LA TOMA DE DECISIONES A LA VOLUNTAD DE SUS PUEBLOS. MI RECORRIDO PERSONAL EN LA VIDA POLÍTICA SE INICIÓ Y SE HA FUNDAMENTADO EN LA VIDA LOCAL, Y PUEDO ATESTIGUAR QUE LA VISIÓN DEL MUNDO QUE SE CONSTRUYE A PARTIR DE ESTA EXPERIENCIA ES, CREO YO, EL QUE MÁS SE ACERCA A UN ATENTICO CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. DURANTE LA ETAPA EN QUE TUVE RESPONSABILIDADES EN BRUSELAS PUDE CONFIRMAR MI CONVICCIÓN DE QUE SÓLO PUEDE PROSPERAR UNA EUROPA QUE PONGA POR DELANTE SUS RAÍCES BASADAS EN EL NACIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, TOTALMENTE INDISOCIABLE DE LA VIDA COLECTIVA QUE SE PRACTICA EN LAS CIUDADES. SÓLO UNA EUROPA QUE DISTINGUE PERFECTAMENTE ENTRE AQUELLO QUE DEBE SER OBJETO DE DECISIÓN COMUNITARIA, AQUELLO QUE CORRESPONDE A LOS ESTADOS, Y AQUELLO QUE NO PUEDE ALEJARSE DE LAS DECISIONES MÁS PROXIMAS, PUEDE LLEGAR A PROSPERAR… POR EFICACIA Y POR JUSTICIA. ESTA CADENA O ENTRAMADO DE DISTRIBUCIÓN DE PODERES ES EL "SINE QUA NON" DEL SISTEMA QUE PUEDE GARANTIZARNOS UN ENFOQUE DE FUTURO. TENGO QUE ADMITIR QUE ESTA ARTICULACION ES SIN LUGAR A DUDAS, EL RETO MÁS COMPLEJO QUE AFRONTA ESTA EUROPA TAN DIVERSA Y TAN PLURAL, A NIVEL CONTINENTAL, NACIONAL Y REGIONAL. MI BAGAJE POLÍTICO TAMBIÉN ME HA BRINDADO VALIOSAS EXPERIENCIAS EN ESTE TERRENO. -2- �TENGO LA CONVICCION DE QUE EL FAMOSO PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, QUE CON UN NOMBRE TAN IMPOSIBLE, Y TAN POCO “PROSSIMO” ENCIERRA UN CONCEPTO CAPITAL. ASÍ "TODO AQUELLO QUE PUEDA SER RESUELTO A UN NIVEL MAS PRÓXIMO NO DEBE SER ALEJADO A OTRO NIVEL" SOLO PUEDE QUEBRARSE ESTA NORMA POR RAZONES DE EQUIDAD O DE EFICACIA DEMOSTRADA. LES ASEGURO QUE ESTA REGLA ELEMENTAL ES EL NUDO DONDE SE ESTRELLAN MUCHAS DE NUESTRAS ESPERANZAS EN LA CONSTRUCCION EUROPEA, PERO QUE CUANDO SE PRACTICA, FUNCIONA. EXPERIMENTÉ, Y POR ELLO ME ATREVO A HABLAR DE ELLO, EL RETO DE RENUNCIAR A PARTE DE MIS COMPETENCIAS, EN MI ETAPA DE ALCALDE DE BARCELONA, CUANDO SE TRANSFIRIERON BUENA PARTE DE LOS PODERES CENTRALES A LOS 10 DISTRITOS DE LA CIUDAD. EL OBJETO ERA EVIDENTEMENTE EL DE ACERCAR LAS DECISIONES A LOS CIUDADANOS Y CON ELLO GARANTIZAR ESTA PROXIMIDAD Y EFICIENCIA DE QUE ESTAMOS HABLANDO. FUNCIONÓ, Y VEINTICINCO AÑOS MÁS TARDE RESULTA IMPOSIBLE PENSAR EN REVERTIRLO. EL MODELO SE HA EXTENDIDO A OTRAS CIUDADES, CON ÉXITO GARANTIZADO. NO OBSTANTE, HE HABLADO DE CADENA, DE ENTRAMADO. ESTE MODELO NO FUNCIONA UNIDIRECCIONALMENTE. EL PROCESO ESTÁ IMPERATIVAMENTE CONECTADO A TODA LA ESCALA DE RESPONSABILIDADES PÚBLICAS. CUANDO SE TRUNCA EN UN ESLABÓN, TODO EL SISTEMA SE RESIENTE. ENTONCES LAS CIUDADES NO AVANZAN, LAS REGIONES TAMPOCO, TAMPOCO LOS ESTADOS Y EUROPA QUEDA TOCADA. -3- �ESTE AÑO, POR PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA, EL INFORME DE POBLACIÓN MUNDIAL NOS CERTIFICA QUE LA POBLACIÓN URBANA DEL MUNDO YA SUPERA A LA OTRA MITAD. ESTA POBLACION URBANA SE CONCENTRA EN POCO MÁS DE 50 MEGALOPOLIS, O EN ALGO MÁS DE 400 CIUDADES DE MÁS DE UN MILLÓN. DE LAS APROX 50 METRÓPOLIS QUE MUEVEN EL MUNDO, ALGUNAS ESTÁN EN EUROPA. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CAPITALES DE ESTADO, POCAS, ENTRE ELLAS BARCELONA, SON CAPITALES DE EUROREGIONES. MI CIUDAD CON UN PASADO HISTORICO DENSO A SUS ESPALDAS …QUE LA HACE SIN DUDA MUY INTERESANTE. EN CUALQUIER CASO ES EN ESTAS CIUDADES DONDE RESIDE EL FUTURO, PUESTO QUE DE ELLAS NACE LA INTERACCION ENTRE EL TALENTO, LA CREATIVIDAD, LAS ENERGIAS PRODUCTIVAS, LA COMUNICACION Y LA CAPACIDAD DE ORGANIZAR LA CONVIVENCIA. TAMBIÉN EN ELLAS, NO OBSTANTE, SE CONCENTRA LA CAPACIDAD DE DESTRUCCIÓN DEL PLANETA, Y ES POR ELLO QUE CON URGENCIA, Y SIN OTRA ALTERNATIVA DEBEN EMPEZAR A REVERTIR ESTA ALARMANTE TENDENCIA. LAS CIUDADES PUEDEN TENER UN PAPEL CRUCIAL EN LA TOMA DE CONCIENCIA DE LA POBLACIÓN EN AQUELLOS PELIGROS QUE COMPORTA EL MODO DE VIDA ACTUAL, Y TAMBIEN EN LA TOMA DE DECISIONES COLECTIVAS NECESARIAS. ESTA ES OTRA "EUROPA PROSSIMA" QUE ES CLARAMENTE HOMOLOGABLE AL RESTO DEL MUNDO DESARROLLADO, O EN PROCESO DE DESARROLLO. TENEMOS ANTE NOSOTROS UN MUNDO GLOBAL QUE HA HECHO CAMBIAR LA ESCALA DE NUESTROS ENTORNOS, NOS HA ENFRENTADO AL ACORTAMIENTO DE DISTANCIAS TERRITORIALES (NUESTROS HIJOS ORGANIZAN SUS VIDAS EN OTROS CONTINENTES CON LA MISMA NATURALIDAD CON LA QUE HACE UNOS AÑOS SE IBAN A VIVIR AL PUEBLO VECINO). ESTA GLOBABLIZACIÓN -4- �TAMBIÉN NOS HACE CONOCER Y COMPARTIR LOS PROBLEMAS MEDIOAMBIENTALES MÁS ALLÁ DEL MEDIO NATURAL QUE CONOCEMOS. LAS COMUNICACIONES DIGITALES HAN TRANSFORMADO NUESTRAS VIDAS Y PREVISIBLEMENTE SU ALCANCE SERÁ MUY PRONTO, EXTRAORDINARIO. AUN ASÍ, TODOS Y CADA UNO DE ESTOS RETOS TIENE UNOS DESTINATARIOS FINALES, EN CADA UNO DE NOSOTROS, QUE CONVIVIMOS EN CIUDADES O REGIONES URBANAS, QUE FORMAN UNA RED DENTRO DE OTRAS REDES, TODAS ELLAS INTERDEPENDIENTES, LO QUIERAN O NO, Y QUE DEBEN RESOLVER DE FORMA COLECTIVA, LO MÁS PROXIMA POSIBLE, SU DESTINO COMÚN. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pescara (Itàlia) Abstract A summary of the resource. Conferència-debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb Luciano d’Alfonso, alcalde de Pescara, amb motiu de la inauguració de l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Territoris Europa Prossima Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1643/0000000708.pdf 17058593be9a5f3f5ed98f2ba099b755 PDF Text Text 18 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DOMINGO, 22 JULIO 2007 Pasqual Maragall se confiesa a su álter ego de ‘Polònia’, Queco Novell “La mentira es de curso legal en política” los carteles donde se lee “sala de chequeo” o “sala de visitas” te devuelven a la realidad. Y sobre todo caes en la realidad cuando nos mezclamos con los internos, algunos de los cuales se acercan para saludar a Maragall. “Estoy condenado por violencia doméstica, afirma uno de ellos. Ahora das un empujón a una mujer y el juez te manda a la cárcel”. Maragall y yo nos miramos con cara de pasmo ante tal afirmación. El ex pre- MARAGALL Y SU DOBLE “Tú haces de mí y yo de ti”, suelta con esos ojos calcados del Cobi de Mariscal EL CARÁCTER “Me revientan el tedio y el aburrimiento, y por eso procuro animar la fiesta” EL PERSONAJE “Los niños me paran y, con la mano en el pecho, me dicen: ‘Visca Catalunya’” sident aconseja a otro interno que aprenda a jugar al ajedrez (“ayuda mucho a pasar el tiempo”, le dice) y reclama que les pongan mesas de MARC ARIAS ping-pong (la leyenda afirma que DE PASEO POR LA RAMBLA. Después de un animado paseo por la céntrica Rambla, Pasqual Maragall descartó acudir cuando era alcalde tenía una al lado en coche oficial a una comida y decidió tomar el metro con Queco Novell de su despacho). A media visita, y ante mi asombro, se saca de la manQUECO NOVELL lamento mediático”, comenta Maragall. ga que un día iremos los dos a dar una charla Nos dirigimos a la nueva cárcel de Can a los presos. “Tú haces de mí y yo de ti”, me on las ocho y media de la mañaBrians 2, la joya de la corona del Departasuelta con esos ojos calcados a los que Marisna y me dirijo al domicilio partiment de Justícia. Un proyecto iniciado en cal pintó en la cara de Cobi. cular de Pasqual Maragall, en el su etapa como president y que ahora quiere Regresamos a Barcelona camino del Atebarrio de Sant Gervasi de Barcevisitar. “Dejar de estar en la primera línea neu Barcelonès, donde asistirá a la inauguralona. Me dispongo a pasar buede la política no es difícil –afirma–, aunque ción de la restauración de la centenaria na parte de este viernes de julio es cierto que el poder crea un estrés adictibiblioteca. Una institución donde el apellicon el político que más me ha dado de comer vo, difícil de abandonar. Es el peso de la púrdo Maragall también pesa lo suyo: su padre en los últimos cinco años, acompañándolo a pura, aquello que cuando gobiernas sientes fue presidente de la entidad y su abuelo uno los actos que marcan su agenda. No será la sobre tus hombros, algo invisible, más psicode sus miembros más ilustres. Antes de primera ocasión en que nos vemos las caras, lógico que físico”. El coche circula por dellegar me explica que tiene más ironía que sin ir más lejos el pasado jueves en Polònia y lante de algunas de las obras del mítico año sentido del humor: “Al contrario que mi hace una semana en el Minoria absoluta de 1992, fecha que el ex alcalde me desmitifipadre, yo no sé contar chistes..., se me escaRAC 1. Pero sí será la primera ocasión en ca: “Últimamente me dedico a desmitificarpa la risa antes de acabarlos y pierden toda que lo hacemos a solas, para charlar un poco lo todo. La gente se olvida de los momentos la gracia”. de todo. duros de aquellos años, como el día de la inPor fin aparece el espacio donde se cruzan Nos citamos en un café cerca de su casa. auguración del Estadi Olímpic con las gotenuestras vidas: el humor. “Tu imitación me Por allí aparecen Maragall y su esposa, Diaras, los silbidos de los de Convergència...”. ha hecho más famoso de lo que ya soy. Los na. Un fugaz cortado con leche natural, un Siempre he imaginado a Maragall como niños me paran por la calle, se ponen la mabeso de despedida a su mujer, y hacia el coun gamberret. Creo que esos ojos achinados no en el pecho y dicen: ‘Visca Catalunya’ o che oficial del que Maragall dispone como esconden algo de travieso. “No es cierto. Pe‘¡qué cabrón!’, expresión esta última que, ex president de la Generalitat. Confieso que ro me revientan el tedio y el aburrimiento, y por cierto, yo no he pronunciado en mi viimpresiona meterse en la parte trasera del coprocuro animar la fiesta para no caer en da”. Pues a mí me llaman president, le digo. che del que ha sido president y más con el ello”, explica. Quizá por ello cuando llega“Has creado un tercer personaje que no soque ha sido president. Delante, un diligente mos a Can Brians y salimos del coche comos ni tú ni yo”. ¿Le molesta? “En absoluto. escolta y el imprescindible chófer. Comentamenta: “¡Vaya foto! El Queco y el Maragall La suerte que tenemos es que nos conocemos la prensa del día, algunos titulares ininentran en la cárcel”. Nos esperan la consellemos desde hace mucho tiempo”. Respiro hondo y recuerdo aquellos tiempos teligibles de periódicos madrileños que titura de Justícia, su amiga Montserrat Tura, en los que él era alcalde y un servidor un joven lan más para fastidiar al adversario que para acompañada de altos cargos de su departainformar al público. “En Madrid hay un Parperiodista “serio” que cubría sus campañas mento. En esta nueva cárcel todo huele a MARC ARIAS electorales para el circuito catalán de TVE. nuevo, hasta el punto de que uno no sabe si LA MANO EN EL PECHO. Maragall, Queco Novell imita a Pasqual Maragall en está de visita en un centro penitenciario o Continúa en la página siguiente ‘Polònia’ de TV3 y ‘Minoria absoluta’ de RAC 1 en una de la poses que parodia Novell en una fábrica de tornillos. Sólo las rejas o S TRASPASO AL ON G DIA Licencia Ambiental a Permiso de Vertidos nd Ro A pista B-23 uto de Da lt TINTE INDUSTRIAL BARCELONA Ubicado en el Maresme 610 31 44 80 �Viene de la página anterior Eran los años de los rumores sobre la presunta afición a la bebida de Maragall: “No fue mi peor momento... Era una murga, una piedra en el zapato, un emprenyo, sobre todo si alguien me decía algo en presencia de mi hijo pequeño. Pero da que pensar sobre la duplicidad en la política. Por ejemplo, cómo alguien como Josep Maria Cullell, candidato de CiU, persona encantadora e incluso amigo, podía decir cosas de mí sabiendo que no eran ciertas... La mentira o la deformación son de curso legal en política, se admite, y uno tiene que tener otra mentira, o si puede ser otra verdad, del mismo calibre para amenazar al contrario. Es la parte inmoral o antipática de la política pero es así: si te pican, picas”. Una nueva lección sobre el arte de la política que no deja de sorprender, aunque algo de eso sospechaba. Hojeando la prensa veo una foto de Zapatero y le comento que su relación con él me recuerda cuando en una pareja uno de los miembros se da cuenta de que no es oro todo lo que reluce en el otro. Que, como cantaba El Último de la Fila, “el amor salta por la ventana”. Se ríe de mi interpretación: “Nunca lo había visto así, aunque algo hay de cierto en esto. ¡Pero el que se ha ido ha sido él! España pesa mucho y él ya lo está notando”. Entramos de nuevo en Barcelona y le noto harto de hablar de Zapatero o de su mutis por el foro del PSC (“más que incomprendido me he sentido en minoría”). Un cansancio quizás debido a la redacción de sus memorias, algo que debe suponer como una especie de tsunami de sentimientos y recuerdos que puede no apetecer volver a tener. Al salir del Ateneu, y después de un paseo por la Rambla, se da cuenta de que queda todavía un rato para la comida privada que tiene marcada en su agenda. El coche le espera cerca, pero Maragall, imprevisible, mira hacia el infinito y suelta: “¡Vamos en metro!”. Y mientras bajamos por las escaleras no puedo evitar pensar en el mes de septiembre, cuando me vuelva a enfundar el pijama y el batín para despedir el Polònia.c www. EL VIDEO DEL ENCUENTRO ENTRE QUECO NOVELL Y PASQUAL MARAGALL EN LA WEB www.lavanguardia.es LA VANGUARDIA 19 P O L Í T I C A DOMINGO, 22 JULIO 2007 Partidillo entre rejas que se le cruzaba. ¡Atención!: penalti a favor nuestro. Los reclusos le piden a Maragall que lo chute. Expectación en el pabellón. El partido es a gol de oro, quien marque primero gana y se acaba. Pero Maragall ajusta demasiado al poste derecho y el balón se marcha fuera por los pelos. En la jugada inmediata- EN LA CÁRCEL Ni corto ni perezoso se quita la chaqueta y dice: “venga, vamos a jugar” EL ENCUENTRO Maragall falla un penalti y el director de la prisión nos marca el gol de oro MARC ARIAS UN ASTRO DEL BALÓN. Por la mañana Maragall jugó un partidillo con los presos de Can Brians y al mediodía dio unos toques al balón en la Rambla Acompañar a Maragall es como firmar un contrato según el cual te comprometes a vivir las sorpresas que el personaje tenga preparadas para ti. Y una de esas se produjo durante la visita a Can Brians 2. En un momento determinado accedemos al pabellón, que, entre otras instalaciones, cuenta con un auditorio y un polide- portivo. Un grupo de reclusos están metidos en un partidillo de fútbol sala. Y ya se sabe que a Maragall se le van las piernas cuando ve un balón. Ni corto ni perezoso se quita la chaqueta y me obliga a hacer lo mismo: “Venga, vamos a jugar con ellos”. No doy crédito de lo que estoy viviendo. Algún recluso, tampoco. El director de la cárcel, Pedro Domínguez, se apunta a la fiesta. Maragall y yo vamos en el mismo equipo. Empieza el partido y veo que el president ha decidido quedarse abajo. Horror: me toca subir a mí. Por un momento es el Maragall de la candidatura olímpica de Barcelona, que, ataviado con un chándal blanco, le daba al primer balón mente posterior el equipo contrario nos marcan sin compasión. El autor del gol ha sido el director de la cárcel. Le hago notar a Maragall que el director es quien firma los permisos y el president amenaza con impugnar. El partido ha terminado. Nos despedimos de los que han sido, por unos minutos, unos compañeros de juego extraordinarios. Lo peor de visitar una cárcel es la mirada de un recluso cuando te despides de él, una mirada que te clava en los ojos porque sabe que, en unos minutos, tú estarás en la calle. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La mentira es de curso legal en política Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Novell, Queco Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Política Societat Presons Humorisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes