72 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/731/19971212_LV.pdf 92badce723ed23779dd950dd812e29cb PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/12/1997 La Vanguardia, p.024, Opinión Perugia 2. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Al entrar en el recinto de Perugia la impresión es inenarrable. Esos arcos son gigantescos, inclinados en posturas distintas, ahora a la izquierda, ahora a la derecha, cada vez más altos y en pendiente. Una especie de "crocket" para monstruos, no bellísimo, pero sí sorprendente antes de entrar en la estancia plana, inmensa y perfecta de la plaza del palacio de los priores y de la fuente románica. (¡Una fuente románica en piedra noble, una fuente! ¿Desde cuándo "los románicos" hacían algo más que capillas? ¿Desde cuándo existe una ciudad que conservaba estas otras cosas?) La sensación de plenitud, de belleza, de riqueza, ahora sí, es total. Tardé un rato en darme cuenta: ¿en qué estaba pensando? ¿Qué imágenes, qué cambio de proporciones? Sin duda Manhattan. Perugia hace pensar en Manhattan. Ya pensé lo mismo muchos años antes en San Geminiano -San Geminiano "cento torri" la llaman-. Y luego, en otro día más reciente, en la plaza de la Signoria de Florencia. Todo iba cuadrando. El renacimiento fue como luego el Nuevo Mundo: una nueva dimensión. En términos físicos. Otra escala. El hombre atreviéndose a hacer cosas mucho más grandes que antes. El hombre esculpiéndose a sí mismo en tamaño mucho más que natural. Del pantocrátor de Taüll que hay en Montjuïc al David de Miguel Ángel, ése es el cambio. Del dios abarcable al hombre inmenso, cinco siglos antes de volver al hombre pequeño de Havel y al dios infinito del doctor Oró, proporcionado al nuevo universo que vamos descubriendo ahora. Pero volvamos a Perugia. Perugia se nos aparecía como una Florencia en lo alto, mirándose a distancia, de punta a cabo de una llanura en valle, con Asís presidiendo un sistema de ciudades denso, rico, perfectamente encajado en la naturaleza, como si ésta hubiera nacido con las ciudades puestas. Como un Orvieto amable, alegremente poblado en la tarde cálida de un domingo de otoño por un río de gente que se acercaba deambulando festivamente hacia el balcón portentoso sobre el valle. Todo este espectáculo se lo debíamos a unos seres admirables, unos de esos nuevos habitantes que ya no son de un país, sino directamente de Europa, Michael y Alessandra Percival. Viven primavera y otoño en Umbría, e invierno y verano en Barcelona, en Ciutat Vella. Ellos nos habían descubierto aquella mañana la adoración del Piero Vannuci, llamado el Perugino, maestro de Rafael y nacido al lado, en Città della Pieve (de la Plebe), donde pintó, ya viejo y más maestro que nunca de su arte, esa estampa navideña impecable que nuestros amigos recibirán cuando los correos italianos decidan, me temo que bien después de Navidad. El azul del cielo, casi blanco, es natural, no inventado. 114 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1193 Title A name given to the resource Perugia 2. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Art Cultura Urbanisme Arquitectura Itàlia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/730/19971205_LV.pdf 43d7db08b6e4e40d5005279d0da10df8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 05/12/1997 La Vanguardia, p.023, Opinión Perugia. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Las escaleras mecánicas de Montjuïc nacieron en Perugia. A pocos meses de los Juegos del 92 había que encontrar soluciones heroicas para acercar a la gente al anillo olímpico. Las previstas habían fallado. Y se encontraron soluciones. El funicular una, y la otra que la gente subiera a pie el equivalente de los dieciséis pisos que separan la plaza Espanya del estadio. A pie con ayudas mecánicas, la escala móvil, como le llaman en Italia. Las dos soluciones requerían coraje. La primera la propuso Samaranch, la segunda Acebillo, José Antonio Acebillo, el motor -el toro dirían algunos- que movió el carro pesadísimo de la Barcelona olímpica física, de sus formas, sus rondas, sus estadios, sus palacios. Un toro sabio que primero imaginó y luego realizó. Acebillo había estado en Perugia. Ustedes habrán reparado, los que hayan viajado a Italia, que la mayor parte de sus poblaciones están puestas como Castellfollit. Encima de la roca. Perugia no es excepción. Los etruscos, y los que les sucedieron, estaban acostumbrados a defenderse y atacar. Por eso eligieron lo alto de las colinas y las sierras. También porque los valles, más fértiles, eran igualmente fértiles en infecciones. Los mosquitos y la belicosidad dieron lugar a ese urbanismo singular. Veinte siglos más tarde, los toscanos y los ciudadanos de la Umbria (no olviden la pasión italiana por las esdrújulas: pronuncien úm-bri-a) encontraron la solución a las artrosis sin duda frecuentes en gente físicamente muy activa y con las rodillas deshechas por el "calcio", el trabajo y las pendientes: las escaleras mecánicas. Fue entonces cuando Acebillo pasó por allí. La Thyssen hizo el resto con presteza y el 25 de julio de 1992 la gente empezó a escalar Montjuïc como si tal cosa. La llamada bolsa de los acabados -una bolsa de más de mil millones que hubo que inventar antes de gastar- corrió con los gastos. El coraje había consistido en imaginar que la gente aceptaría el reto. No para siempre y para todo, por ejemplo ahora no vale igualmente para un partido de fútbol o un concierto de rock -se requiere una mentalización, un ambiente especial-, pero sí en aquel momento no especial, sino especialísimo. El coraje consistía en comprender, más allá de los clichés y de las fórmulas tradicionales, que si nosotros apostábamos fuerte por soluciones sencillas, aunque fueran poco convencionales, la gente "captaría", como dicen ahora los chicos, que se produciría un efecto de simpatía, de complicidad: ¡qué caray, subiremos a pata! Y se produjo. Subieron. 113 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1192 Title A name given to the resource Perugia. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutadania Jocs Olímpics Infraestructures Urbanisme Itàlia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/732/19971219_LV.pdf 715fd6bfe6f0e954fea0c5b2da84a25f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 19/12/1997 La Vanguardia, p.019, Opinión Pilar Miró. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Creo que sus palabras nos van a faltar. Y más aún su mirada. Aún no estamos hechos, se está demostrando, a una vida política adulta, no del todo. Nunca se está. Pilar ha sido un testigo lúcido, una mirada intensa sobre nosotros, sobre todo lo que ha pasado. Nos ha escrutado, nos ha filmado, nos ha taladrado. Esas miradas que atraviesan. Difíciles de resistir, pero sobre todo difíciles de olvidar. Esas miradas nos acompañan siempre. Son un anticipo de eternidad. Pero mirada instantánea, insustituible. Quizás porque se acompañan de la voz adecuada, cómplice e inquisidora a la vez, interrogante en el sonido, cómplice en la cadencia. Madrileña pero no en exceso cantada: contenida. Los momentos pasados con ella, algunas comidas por donde los nuevos ministerios, conversaciones en la trastienda de una recepción real, han sido los más personales de los muchos que he pasado en Madrid en los últimos años. He dicho bien pasados, porque para la mayoría Madrid es un lugar en el que se está de pasada. Con Pilar no se estaba nunca de pasada. Siempre de veras y a fondo. Envidio y "planyo" al mismo tiempo a los que convivieron más con ella. "Planyo", léase plaño: compadezco. Era muy fuerte. Confieso que me inquieta escribir estas líneas, quizás traicionando un sentimiento íntimo pero compartido, que no hacía falta airear, que no "calia" escribir. No sé. Siento la necesidad de hacerlo. La boda. Persiguió esa segunda boda y la consiguió con facilidad. Su alegría en el teléfono contando que la llamaron personalmente de arriba para decírselo, desbordando el contenido a la forma escueta de comunicarlo, sin euforia, euforia nunca. Y luego el genio en la conducción del asunto hasta conseguir un escenario y una narración impecables. ¡Qué genio! Que se lo pregunten al concejal. Pilar estaba mal. Su hermana de aquí, Guillermina, la tenía en casa, tumbada a ratos, para soportar la debilidad. La válvula del corazón que fallaba le afectaba al hígado y casi no comía. Creo que vamos a ir sintiendo su mirada siguiéndonos a distancia como un foco. Que así sea porque nos recordará que algo insustituible sucedió, sucedió realmente. Frenesí, este es el nombre del entorno que invade a las capitales de las naciones y que borra casi todo lo que les sucede, lo mismo que pinta los sucesos con colores vivos cuando efectivamente ocurren. Ella se movía en ese entorno pero sin entregarse. El día de la despedida por sorpresa que me montaron unos cuantos amigos, trajo el "Perro del hortelano", poco antes de la boda, y ya en Roma, falta de otra cosa, lo visionamos religiosamente. Frenesí, ansia como decimos nosotros, eso es lo que ella pintó, esos son los nombres del tiempo que vivimos y del sentimiento dominante: sentimiento que ni come ni deja comer. 115 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1194 Title A name given to the resource Pilar Miró. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Miró, Pilar, 1940-1997 Necrologies Cinema Art Cultura Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/745/19980425_LV.pdf 2e1b456a964728ad1cd2010f1c81fb10 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/04/1998 La Vanguardia, p.030, Opinión Pirámide. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cada lunes y cada miércoles hago por la mañana el trayecto que va de la estación Termini a la Via Ostiense, donde está la facultad de Economía de la Tercera Universidad de los Estudios de Roma. Cerca de Termini dejo a Diana en clase de italiano y enfilo una ruta llena de resonancias que lleva del centro moderno de la ciudad hasta una de sus más antiguas entradas: Castro Pretorio, Giolitti, Príncipe Umberto, Manzoni, Filiberto Emanuelle, San Giovanni Laterano, Amba Aradam, Druso, Antoniniana, Guido Bacelli, termas de Caracalla, Viale Giotto y Porta San Paolo. Ahí está la pirámide en honor de Cayo Cestio, tribuno de la plebe que murió en el 12 a. de C. Vengas de donde vengas, ver la pirámide Cestia es como una buena noticia, una imagen reconfortante. Y eso que está mal puesta, enclaustrada en la muralla de San Paolo. No hace mucho, en Manhattan, tuve la sensación de estar en la auténtica Roma, en la capital del imperio actual. Pero la pirámide romana me emociona más que la que corona el edificio de la Chrysler, admitiendo que ésta es bella y que define el perfil de la ciudad que hoy es "caput mundi". ¿Pero qué encontramos entonces en la vieja Roma de la pirámide? ¿Por qué atrae su simplismo, su falta de actualidad, el gris de sus piedras grandes de mármol, el cementerio protestante que comienza al lado: por qué atraen casi tanto o más que el escenario de la capital actual? En ese cementerio yacen Shelley, Gramsci y el hijo de Goethe. ¿Qué los trajo aquí? Creo que lo sé: los trajo aquí, como a miles y miles de peregrinos, la sospecha -luego certeza- de que en Roma se encuentra lo más parecido a la cosa que nunca poseeremos, el conocimiento real de nuestro origen. Si no sabemos del todo de dónde caramba venimos y qué significa exactamente lo que los biólogos nos explican y entendemos, pero que no podemos sentir, ver Roma quiere decir, al menos, ver y tocar lo que muchos, muchísimos siglos han visto, la ciudad del tiempo, cerca del origen y sin embargo viva, bella y concreta. Aquí nos parece entender, si no de dónde, sí por dónde venimos. 131 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1208 Title A name given to the resource Pirámide. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf bb656c52d4587979618101696c8add4c PDF Text Text �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 2 Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya. Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes. Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius. L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les idees i les intencions. Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior, sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen. El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya, com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat transformadora. Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país espera i necessita. És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar. Josep Bargalló i Valls Conseller en Cap �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 3 Presentació Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i la coordinació de la seva acció. El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats, d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets, es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb sentit polític, comprensibles per als ciutadans. Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa. Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament, però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 4 les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar més de polítiques que de competències. Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives, en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple, o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva general les accions individuals. El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell, com ara ciutadans o entitats. El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu, és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies. El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los. El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 5 un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final sigui superior a la suma de les parts. A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin les magnituds i ràtios més rellevants. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 6 Més i millor autogovern 9 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 12 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia 12 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat 12 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat 13 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 14 1.2.1 Nova Llei electoral 14 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 14 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu 14 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública 15 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 17 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català 18 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 19 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 21 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol 21 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 22 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 22 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 23 1.4 Nova organització de l’Administració 24 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 24 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local 24 1.5 Finançament autonòmic 26 1.5.1 Nou sistema de finançament 26 Un nou impuls econòmic 27 2.1 Euroregió i internacionalització 31 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 31 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 31 2.2 Ocupació i treball 33 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 33 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 34 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 35 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 35 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 37 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 37 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 37 �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 7 2.4 Comerç i Turisme 40 2.4.1 Potenciar el model comercial català 40 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 41 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 42 2.5 Societat del coneixement 43 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 43 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari 45 2.6 Agricultura i pesca 46 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 46 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 48 2.7 Sector financer 50 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 50 Una nació socialment avançada 51 3.1 Política educativa 56 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 56 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 58 3.2 Polítiques d’acció social 60 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 60 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 62 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 65 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 66 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 68 3.3 Salut i polítiques sanitàries 69 3.3.1 Fomentar la salut pública 69 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 70 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 72 3.4 Política cultural 74 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 74 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 76 3.5 Política lingüística 78 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 78 3.6 Seguretat pública 79 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 79 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme 80 Una nova política territorial i ambiental 82 4.1 87 Energia �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 8 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 87 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 88 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 88 4.2 Política i ordenació territorial 90 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada 90 4.3 Habitatge 93 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població 93 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges 94 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 96 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya 96 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental 99 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua 100 4.5 Política de prevenció de la contaminació 102 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 102 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 103 4.6 Infraestructures 106 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 106 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya 107 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 109 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 110 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 111 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat 112 ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 10 Situació El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental. Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001. S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia, malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació de l’autogovern des de l’arbitrarietat. Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos). La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva. L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de darrera hora, poc transparent. En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 11 i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions. Horitzó L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el benestar personal dels ciutadans. Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi. Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació conseqüent dels mínims de subsidiarietat. Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania. I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de prestació dels serveis públics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 12 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb el màxim suport parlamentari. L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la Generalitat. 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions: Promoure el Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un reconeixement de la estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir llengua i la cultura del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això catalanes suposa: • Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat plurilingüística de l‘Estat. • Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. • Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE. • Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. Promoure les reformes de les institucions estatals, que han d’expressar el seu caràcter plurinacional. • Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra de representació real de les diverses nacions i regions. • Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina. • Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya. • Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts. • Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 13 ralitat i les altres CCAA. 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són: • Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració. • Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada, trànsit, protecció civil i salvament marítim. • Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les forces i cossos de la seguretat a Catalunya. • Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial. • Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya. • Completar els traspassos de competències pendents. • Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals. • En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 14 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial. 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic. El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans. Les principals actuacions són: • Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris. • Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes. • Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell de l‘Audiovisual. • Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora. 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 15 permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells: • Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa, donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants. • Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions dels ciutadans. • Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball transversal. • Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de participació ciutadana en l‘àmbit local. Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit d‘iniciatives: • Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular. • Foment de la participació dels joves. • Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes. • Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en la gestió de determinats serveis públics. 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica els objectius següents: • Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen. • Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria d‘administració i funció públiques. • Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 16 administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Definició d‘un model El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i de funció pública l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents actuacions. • Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració. • Definir un nou sistema de Funció Pública catalana. • Reformar la Llei d‘organització i procediment. • Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions. • Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats. Accessibilitat de L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la l‘administració pública seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són: • Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes. • Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals. • Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. • Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà. • Fomentar l‘ús del programari lliure. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 17 Millorar la transparència La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia en l‘administració i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment pública de la confiança dels ciutadans. Les actuacions preferents en aquest apartat són: • Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis. • Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució i gestió del pressupost. • Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat. • Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió. 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Els objectius del Govern han de ser: • Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. • Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. • Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei. Assegurar Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents: l’accessibilitat al servei • Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica a tots els ciutadans en gratuïta. igualtat de condicions • Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució de conflictes. • Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei. Apropar el servei Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents: públic de la justícia a la • Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre societat on s’imparteix personal judicial i població. • Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics i socioeconòmics del país. • Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 18 • Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges, fiscals, funcionaris). • Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya. Garantir l’eficiència en l’organització i Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents: • Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i prestació del servei promoció. públic de la justícia • Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les en la seva gestió. • Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en la transformació en la forma de prestació del servei. • Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet. • Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya. 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions: Definició d‘un model Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema audiovisual propi audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual. • Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la vigilància del mapa radioelèctric. • Impulsar la música creada i produïda en el país. • Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó de normalització lingüística. • Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada). • Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. • Revisar el contracte-programa de la CCRTV. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 19 Creació de l‘espai És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co- català de Comunicació municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. • Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació. • Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en matèria de ràdio i televisió. • Crear un Consorci Públic de Comunicació. • Ordenar l‘espai radioelèctric català. • Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català. • Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i de l‘audiovisual. • Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals. • Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en català s’estengui a tot el territori de parla catalana. 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i, al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius, es defineixen els següents compromisos: Foment de la La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits cooperació i de la per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi- solidaritat internacional cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món. • Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents al 0,7% de les despeses pròpies. • Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al desenvolupament. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 20 • Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat. • Crear el Comitè Català d‘Emergències. Foment de la pau Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions: • Creació del Consell Català de la Pau. • Creació de l‘Institut Internacional de la Pau. • Creació del Memorial Democràtic. Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la pau, la cooperació internacional i la solidaritat. Potenciar les entitats En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera i ciutadans, en l’àmbit molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat, del voluntariat i canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú- l’associacionisme blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible, preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents: • Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat. • Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat. • Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial. • Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 21 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions d‘aquest objectiu serien: Promoure i establir Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder la participació de Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió la Generalitat en Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió els tràmits previs del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de i en la designació Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que de membres en les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin les institucions, distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna organismes i empreses de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el estatals seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència. Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 22 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu sigui possible es portarà a terme la següent actuació: Assegurar la presència de la Generalitat de Catalunya en els organismes europeus Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir : • La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. • La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell. • Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària del Consell d‘Europa. • L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores. Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics. 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància i del pes dels organismes internacionals. Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 23 de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament cultural, social i econòmic. Garantir la presència de la Generalitat a nivell internacional Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta: • Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional. • Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions capdavanteres. • Coordinar la projecció exterior de Catalunya. • Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i institucions internacionals. • Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència. 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països. D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans actuacions: Conformar l‘ Euroregió En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper Pirineus-Mediterrània estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli central de l‘arc mediterrani. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: • Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani. • Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 24 1.4 Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial. D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i participació. Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local. 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora l‘actual mapa municipal de Catalunya. La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de la gestió mancomunada de serveis. Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar de la seva gent. Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 25 de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les necessitats més bàsiques de la població. D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori. Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme les següents actuacions: • Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat. • Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu àmbit. • Afavorir la cooperació municipal. • Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits d’educació, salut, serveis socials i habitatge. • Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d‘Obres i Serveis. • Afavorir la unificació de les entitats municipalistes. • Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 26 1.5 Finançament autonòmic 1.5.1 Nou sistema de finançament La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos. Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en aplicació del seu règim de finançament. La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Acord de finançament actual En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma urgent i que tenen a veure amb els punts següents: • Millorar el finançament de la despesa sanitària. • Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos. Revisió de l‘Acord de Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi finançament el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions: • Revisió de l‘Acord de finançament. • Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu i solidari, i que doti de suficiència de recursos. • Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió, recaptació dels impostos pagats a Catalunya. • Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. • Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries estatals i comunitàries. • Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. • Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 28 Situació Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen amb èxit amb les empreses d’altres països. De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions, i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura, expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB. Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur, la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I, dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic, mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats. Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 29 grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica dels segles XIX i XX. D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt. L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió. Horitzó Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa. Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat. El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes, la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores de productivitat. El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment, les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 30 vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una alta qualitat de vida. Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits. L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora, el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament. La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector. La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són exemples d’aquestes polítiques sectorials. I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 31 2.1 Euroregió i internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues: Elaborar un pla estratègic Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan les següents línies d’actuació: d’internacionalització de l’empresa catalana • Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la que prioritzi els països internacionalització de l’empresa catalana. mediterranis i els • Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de de l’Europa central i l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em- oriental presarials. • Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. • Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a l’estranger Els punts clau en aquest objectiu passen per: Facilitar • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca- mecanismes de pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració finançament idonis als del projecte empresarial. projectes d’inversió • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de empresarial a projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses l’estranger catalanes a l’exterior. 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 32 no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17 milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier) i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears. Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra. Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier) tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del PIB i el 35% de la població. La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut. Desenvolupar una Els punts clau en aquest objectiu passen per: estratègia econòmica • Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat ì institucional per interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país). • Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 33 2.2 Ocupació i treball 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves. D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores, implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del treball. El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris. Implementar polítiques L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat actives de suport a de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar l’ocupació que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix el benestar. La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors. Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta nova estructura de l’ocupació. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 34 El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents: • Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives. • Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC. • Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat. • Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional, formació continuada, així com les polítiques passives. • Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada territori. Millorar les condicions S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball del treball mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran les següents actuacions: • Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials. • Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. • Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana. 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 35 eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores. Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents: • Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la societat. • Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius. • Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal. 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre país. Les principals propostes que es desenvoluparan són: • Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat, promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular. • Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. • Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 36 Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Millorar la regulació El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la jurídica dels seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell treballadors autònoms estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera prioritària, les accions següents: • Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del Govern. • Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat, alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social, cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc. Impulsar El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i l’autoocupació i d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu- l’economia social res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les principals accions concretes seran: • Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant els microcrèdits com a marc financer de suport. • Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública. • Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents. • Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social. • Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i d’arbitratge en el cooperativisme. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 37 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials, els principals sindicats i el propi Govern. Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat internacional. • Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial. • Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació dels diferents sectors. 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 38 Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB. El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. Incrementar i millorar Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu el capital humà dedicat principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi- a R+D bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes: • Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera científica a Catalunya. • Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països. • Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat. • Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement. • Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca. Incrementar i millorar el La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne- nivell d’infraestructures cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han i d’equipaments d’R+D previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen: • Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques. • Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de nous. • Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres. Impulsar la La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca transferència vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació. tecnològica i la Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència col·laboració entre els del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al diversos agents llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. • Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 39 mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. • Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres de recerca i els centres tecnològics. • Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats als contractes-programa de les universitats. • Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la recerca en benefici de la societat. • Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya. • Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC. Estimular la innovació La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi- empresarial pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran: • Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi, seed-capital o accés a fons de préstecs participatius. • Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses. • Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de l’àmbit universitari. • Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres d’Europa. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 40 2.4 Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat de condicions. Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les condicions de competència. Racionalitzar i L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des dinamitzar el comerç de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions urbà fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions en aquest àmbit són: • Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori. • Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç. • Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no de l’especulació. • Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat comercial. Garantir les condicions Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la de competència entre Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves els diferents formats en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant comercials els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 41 • Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de 72 h ores setmanals i 8 festius anuals. • Mantenir l’impost sobre grans superfícies. Modernitzar les fires i promoure l’artesania Pel que respecta a la necessària modernització de les fires: • Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures. • Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000). I pel que fa a la promoció de l’artesania: • Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial. L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que, alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector. La remodelació de la La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de política de promoció Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció dels recursos i de directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es- les demarcacions pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a turístiques de Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter- Catalunya minen una oferta d’alta qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 42 La planificació del desenvolupament de L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà les prioritats següents: les infraestructures turístiques per tal • Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis- de fer compatible ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals. el potencial de • Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors. creixement econòmic, • Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors l’equilibri territorial i la del sector. sostenibilitat • Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector. Configurar una En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de Administració comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i Turística reformada, ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les més participativa i línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius oberta, i un sistema del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de de finançament dels finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són recursos públics que algunes de les prioritats. desenvolupin les activitats turístiques en condicions de qualitat i sostenibilitat 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals: • Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva de defensa del consumidor i usuari. • Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a Catalunya. • Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris. • Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del consum socialment i ecològicament sostenible. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 43 2.5 Societat del coneixement 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és francament baix en relació als països de la UE. El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament de Catalunya. Facilitar l’accés a les Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar- TIC al conjunt de la ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els població mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són: • Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves tecnologies. • Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya. • Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col. lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement. • Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. • Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). • Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement. • Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions i en el nou marc de la Societat del Coneixement. Impulsar la indústria Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells catalana de les TIC sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 44 • Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans. • Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa. • Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques. • Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de la llengua. • Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...). • Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital. Desplegament Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement d’infraestrucutres també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a terme les següents accions: • Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions. • Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual tinguin dret tots els ciutadans. • Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi a tot el territori. • Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en la mesura que sigui possible de privades. • Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials de Catalunya. • Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no hi arriba l’accés amb ADSL • Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 45 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són: Aconseguir un sistema universitari de qualitat • Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats públiques entre el 2004 i el 2010. pel que fa a la docència • Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200 i a la recerca en el marc nous contractes fins l’any 2015. de l’Espai Europeu • Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de d’Ensenyament la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004- Superior 2006. • Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del país. • Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el seu rendiment de comptes. • Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema. • Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu. • Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés harmònic. • Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que participen de la vida universitària. • Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. • Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries per tal de garantir-ne la qualitat. • Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment d’avaluació docent de les universitats. • Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 46 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del paisatge no són possibles. El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs, es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies: Dissenyar una nova La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim- administració, menys plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan burocràtica, i que són: incrementi l’eficiència dels serveis • Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar els tràmits administratius. • Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els seus protagonistes. • Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural. Millorar la competitivitat Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am- i la qualitat del sector bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat: • Elaboració d’un nou programa de sanitat animal. • Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines. • Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica. • Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics. • Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments de qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 47 En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són: • Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional. • Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació. • Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la política agrària. • Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP. • Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes. • Revisar els instruments de concertació agrària. • Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries. • Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra. • Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial. • Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i ramaderes. • Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya. • Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus. • Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca. • Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva. • Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat derivada de situacions de quarantena sanitària. • Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses agràries. • Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals del sector agrari. • Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària. • Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari, per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 48 Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de recerca i innovació en el sector agrari. • Crear un consorci per al foment de la innovació agrària. • Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics. • Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa. Apostar per la sostenibilitat del territori • Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en: · L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg. · La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques (Segarra-Garrigues, etc.). · La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió. · L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones costaneres. • Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya. • Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles. 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre país. El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es desenvoluparan, en destaquen: • Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual. • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. • Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani. • Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals de l’administració pesquera catalana. • Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 49 • Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral. • Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les organitzacions de productors. • Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura. • Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la primera titulació nàutica catalana. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 50 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat. El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà: • L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn, especialment les dels sectors més desafavorits. • El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil. • La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 52 Situació Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració, les dones, els joves i la seguretat. Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb fons públics. El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han caracteritzat. El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió. El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per manca de manteniment. En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 53 a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball. La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants: excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut (legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses (a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat per revisar-lo i adaptar-lo. Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut, dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat. El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment municipalista. La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern, ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció dels serveis i ajuts. Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals com a expressió de la dignitat humana. Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 54 també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat al col·lapse. Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció o ajut adequat. La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions. Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern, basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima col·lectiva que la nostra llengua necessita. És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició. La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit, però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar, certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels acords entre Generalitat i Govern de l’Estat. Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 55 joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs de responsabilitat. Horitzó • Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics. • Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells assimilables als estàndards europeus. • En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector. • Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals i els mitjans de comunicació. • Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural. • Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració de Justícia, plenament entesa com a servei públic. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 56 3.1 Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions. Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte: • Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania. • Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. • Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. • Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. • Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Avançar cap a una • Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos- xarxa integradora tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de de tots els centres les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres. sostinguts amb fons • Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en públics l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu de l’arribada de nous ciutadans. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Impulsar un acord amb els Ajuntaments Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats. per cooperar amb l’educació de la ciutadania • Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 57 • Creació de noves instàncies de gestió i coordinació. • Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. • Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim general i de règim especial. • Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema. Millorar les condicions Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una laborals i professionals més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació. del professorat • Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca. • Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball. • Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals. • Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i la seva promoció professional. • Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional. • Incrementar el nombre de professors. • Elaborar el Pla general de formació del professorat. • Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la seva tasca. Millorar els centres • Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos. educatius i els seus • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius. equipaments • Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes. • Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i específicament a les escoles d’àmbit rural. • Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 58 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país. El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: Aconseguir una gestió Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la autònoma i eficaç del seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de centres gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres. • Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de Secundària Obligatòria, etc.). • Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals i d’administració de recursos. • Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat d’actuació i instruments de gestió eficaç. Millorar l’acció educativa i instructiva • Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques. • Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta activitat a la promoció professional i salarial. • Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual. • Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès. • Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma estranger. • Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica. • Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts, tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 59 • Adequació dels calendaris i horaris escolars. • Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la demanda existent. • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que millorin els resultats del alumnes. • Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració. • Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola. • Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge. Millorar la Formació Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant Professional les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació reglada, ocupacional i contínua. • Connectar amb les necessitats reals del territori. • Connectar amb les polítiques actives d’ocupació. • Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic. • Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent. • Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua- lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar. • Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional. • Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora. • Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les seves competències i capacitats. • Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del mercat de treball. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 60 3.2 Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema, és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat, independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació: Aprovar una nova Llei S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de de Serveis Socials de Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un Catalunya model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social, definirà: • Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. • La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius. • L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública, amb una aposta decidida vers la municipalització. • La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. • El finançament. Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran: • Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries. • Definició de la planificació territorial dels serveis socials. • Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials. Elaborar un nou marc de finançament dels En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents: serveis socials • Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 61 de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. • Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al nou model d’acció social en els serveis de copagament. Descentralitzar els D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar serveis socials progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents: • Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de serveis centrals cap a les direccions territorials. • Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors. • Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials. • Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local. • Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de serveis socials. • Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis socials. • Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 62 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Immigrants • Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component territorial. • Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la immigració. • Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment dels recursos. • Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. • Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració. • Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques efectives d’immigració a Catalunya. Gent gran • Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment de la població catalana. • Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà mitjançant una Llei de complement de les pensions, que: · Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 63 · Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament de caràcter únic. · Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu. • Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran: arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més. • Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones. • Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Infància • Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc. • Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació de totes les administracions. • Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. • Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i de les necessitats específiques que la població d’infants i joves. • Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels existents per aconseguir la seva inserció social. • Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures de protecció. • Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats. Persones amb • Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, discapacitat físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte, s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat. • Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada demarcació territorial. • Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 64 administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat, al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat. • Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta línia són: · Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats. · Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995. · Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment del Codi d’accessibilitat, abans del 2006. · Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a les persones amb problemàtica de salut mental. Poble Gitano Gais i lesbianes • Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya. • Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals. • Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.). • Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. Població sotmesa a La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons- mesures d’execució titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari penitenciària i de no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la justícia juvenil llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com les següents: • Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal directiu. • Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents. • Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari. • Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 65 drogodependències. • Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari. • Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de reinserció dels interns. • Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració que cooperen amb la funció penitenciària. • Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de justícia juvenil. • Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària. Pobresa i exclusió Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets social en general amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes: • Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una política transversal. • Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva. • Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos, com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada. 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal tenir ben present la xacra de la violència de gènere. Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà a terme les següents línies d’actuació: Introduir la perspectiva de gènere a l’activitat Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions: ordinària de la Generalitat • Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 66 recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. • Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. • Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de gènere. • Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD. • Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els diferents departaments de la Generalitat. • Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere. • Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats. Mesures per Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que fomentar la igualtat aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau d’oportunitats entre d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en dones i homes en la aquesta línia són les següents. societat catalana • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació en les diferents branques professionals. • Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. • Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits. • Controlar les conductes empresarials discriminatòries. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 67 Donar un tractament Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen- específic a les famílies talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el amb necessitats sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques especials familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són les següents: • Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins ara. • Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat. • Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques. • Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona, perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI. • Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial. Oferir ajuts i Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la serveis per a l’adopció i infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en- l’acolliment degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos d’acolliment i adopció. L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme en aquest àmbit són les següents: • Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir un major nombre de famílies col·laboradores. • Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 68 • Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat. • Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar amb l’assentiment dels pares o tutors. • Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció. • Permetre l’adopció a les famílies homosexuals. • Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb els països de procedència actuals. • Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les famílies adoptives. 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació de la joventut. • Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 2004-2007. • Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu. • Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut. • Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació. • Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge. • Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves. • Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte educatiu integral. • Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves. • Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors. • Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través de noves fórmules participatives. • Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 69 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins, legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme, alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi, els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels serveis) en Salut Pública són: Crear l’Agència de Salut Pública Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. de Catalunya amb descentralització en els territoris • Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris, conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005. • A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública (epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. Prioritzar les polítiques Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les de salut pública en estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de determinades àrees en la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes relació a la promoció, de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del la prevenció i la Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents, protecció violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic. • Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer). • Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs adolescent). • Salut mental i toxicomanies. • Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire). • Malalties transmissibles emergents i noves vacunes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 70 • Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen i territori. 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Incrementar la La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac- capacitat resolutiva tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a dels centres de salut l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència. de l’atenció primària En aquest sentit les principals línies d’actuació són: Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat. Cal doncs: • Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005. • Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència, a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de: · Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució. · Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social. · Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva...). - Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut i en els Plans directors del Departament de Salut. - Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta a les necessitats i demandes de la població. Potenciar la capacitat d’adaptació de la xarxa Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i adaptació), sobretot, en relació a determinats temes: especialitzada hospitalària • Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de qualitat (confort, accessibilitat...). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 71 • Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans Directors del Departament de Salut. • Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. • Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid per a les patologies més prevalents. Introduir millores en les A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es urgències, emergències portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i: i el transport sanitari arreu de Catalunya • Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari, la seva operativitat, utilització i demanda. • Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències d‘acord amb nous criteris. • S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció civil) Establir les bases per a Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció un nou model de salut comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re- mental habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures: • Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia mental i les addiccions. • Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions, potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària de salut. • Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 72 Potenciar el paper Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema, de les tecnologies estaran al seu servei i al dels professionals. de la informació i la comunicació (TIC) • Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris. • Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS). Potenciar la recerca Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un biomèdica a Catalunya dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com: • La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any 2004. • El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca biomèdica pública i privada. Crear l’Agència L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir Sociosanitària per a la l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les Dependència persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. • Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005. 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Organització D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Potenciar els principis Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat, i el paper dels l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat, protagonistes del la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la sistema sanitari substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera. El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 73 • Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. • Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments. • Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal: • Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa (resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema sanitari català). • Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals. • Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves professions sanitàries, etc.). Finalment, l‘administració local, ha de: • Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació. Finançament D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari: Millorar el finançament • Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter- de la sanitat i equiparar territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest el percentatge finançament. respecte al PIB del • Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera, finançament sanitari els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar al d’altres regions o ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta països de renda per racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la càpita i característiques qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització similars a les nostres i el finançament de la despesa sanitària). (en el període de 8 • Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica, anys) distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 74 3.4 Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura. Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat. Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Incrementar els recursos per a la Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot, dels seus reptes de futur cal: cultura • Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de Catalunya • Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural i al foment de la creativitat contemporània • aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat als projectes culturals. Elaborar un Pla Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di- d’Infraestructures versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del culturals territorials conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc bàsiques del Pla seran les següents: o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de bibliobusos a tot el territori. • Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori • Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves tecnologies • Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 75 • Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art) • Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes públiques d’equipaments culturals • Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica Crear una agència de difusió artística Impulsar la cultura d’arrel tradicional produïda a Catalunya Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori. • Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit. • Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la cultura com una forma de cohesió i integració social • Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i mobilització ciutadana. • Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus. Impulsar línies d’actuació dirigides a recuperar la memòria històrica • Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles. • Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional. i la preservació del • Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant patrimoni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió. • Negociar el retorn dels arxius de Salamanca • Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya, amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents. Reforçar el binomi Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa educació - cultura de la cultura. • Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional • Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb necessitats especials. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 76 Potenciar la pràctica esportiva i establir les bases d‘un nou model de gestió • Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport català. • Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional • Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i equipaments esportius a Catalunya. 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació cultural són les següents: Impulsar els • Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per- equipaments culturals metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu d’abast nacional de la Música i del Conservatori • Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de circuits i una xarxa territorial • Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a nivell nacional Crear l’Institut per a L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als la Creació Artística processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i i el Pensament artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació Contemporani • Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics • Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat • Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les pràctiques culturals emergents. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 77 Promoure i consolidar el sistema productiu Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització. cultural català • Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual • Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central en la promoció i comercialització del cinema català • Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3, COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català • Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona Plató • Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual • Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició en català • Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb un suport ferm dels mitjans audivisuals públics Potenciar la vocació L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als internacional de la Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma cultura catalana activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional • Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees d’expressió artística i pensament contemporani o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català de les Indústries Culturals • Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus • Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical català • Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres artístics d’àmbit internacional Millorar els models de • Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les participació dels persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les sectors culturals. polítiques públiques que els afecten. Incentivar l’anàlisi i la - Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005 recerca en l’àmbit de - A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati- les polítiques culturals. ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors El Consell de les Arts i • Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser- la Cultura vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres països europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 78 3.5 Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un pla estratègic específic. El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals. Mesures per fomentar l’ús del català El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el parlin. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge. • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en els establiments de comerç i restauració. • Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans. Mesures per reforçar el Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant coneixement del català per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts. • Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català. • Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 79 • Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. 3.6 Seguretat pública 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei. Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les següents línies d’actuació. Avançar en el model La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació de comandament únic de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. dels cossos i forces de • Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera seguretat actuants a d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos Catalunya policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. • Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats locals. Mesures per coordinar Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat. les diferents polítiques Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són: de seguretat • Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat. • Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública. • Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos d’Esquadra: - Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació de facultatius de suport. - Establir un pla de carrera professional. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 80 - Revisar el procés de selecció i formació. • Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. • Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals (CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. • Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació transversals en els que participi la policia de la Generalitat. • Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència. • Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català • Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent: - 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia - 2005: Desplegament a Barcelona - 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat. - 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. • Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb l’enviament de 100 nous policies. • Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria antiterrorista. 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció. Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació. Potenciar la proximitat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs als ciutadans en les i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans polítiques de seguretat envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 81 protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són: • Crear els Consells Regionals de Seguretat. • Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos al territori. • Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat. • Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. • Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. • Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. Potenciar la planificació A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac- en matèria de tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació prevenció esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions concretes en matèria de planificació són les següents: • Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. • Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. • Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. • Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les competències de traspàs Estat – Generalitat. • Projecció europea del Servei Català de Trànsit. • Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la violència exercida contra les dones. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 83 Situació La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema. Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació, en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de revertir aquesta tendència. El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però, s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència. Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint, per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític, com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat. Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 84 paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central. Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit, ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el discurs per impregnar la política territorial. Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment, l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de l’Estat a Catalunya. Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 85 un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre la demanda d’energia. Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l. Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva. Horitzó La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals: la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat. Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions de serveis públics. Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 86 • Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell òptim de competitivitat de l’economia catalana. • Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic. • Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats. • Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes sobre el territori, com també el consum energètic. • Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries. El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat. És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada, però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i, sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya, ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius. Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural. L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més malmesos. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 87 4.1 Energia 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies d’actuació operativa en aquest camp. Introduir nous agents Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que públics i privats al provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà sector l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya. Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir. Determinar els Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter- escenaris previsionals mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan de la demanda, en el aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat marc d’un nou Pla de els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015. l’Energia Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia, que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 88 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida. En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria. Introducció de noves En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit fonts de generació de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció d’energia d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com a mínim, les següents línies de treball: • Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic. L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics. • La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents. • El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar un rol econòmic important en el territori. • La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit, es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients. Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic per a ser dutes a terme. 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment desitjables. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 89 L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard. Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic, primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació de l’energia. Elaboració d’un Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el programa d’establiment grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que de centrals tèrmiques les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar de cicle combinat el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb els operadors energètics del mercat. Prioritzar la recerca i la Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la innovació en matèria recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer de tecnologies d’estalvi grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea, d’energia tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes, el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs. De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta prioritat. En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps. Llei d’eficiència Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs, energètica en la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda- edificis i d’edificació gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques bioclimàtica afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat a les necessitats reals de les llars. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 90 4.2 Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades. Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la següent manera: Finalitzar la planificació La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat territorial bàsica i pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això sectorial de Catalunya. exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han Fer realitat les àrees de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos metropolitanes del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al contingut dels Plans. També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva complementarietat amb els plans territorials. Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 91 el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes, subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents, cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar per Catalunya, i viceversa. Determinar les àrees de Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la protecció especial en el pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees territori i els termes del de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in- seu desenvolupament terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic, potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees de muntanya. Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials, ambientals i econòmics dels nostres paisatges. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 92 Superar la crisi dels Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar models de vida rurals i les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon- la seva desaparició del seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall territori utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat, sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 93 4.3 Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos provinents dels salaris. Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles. L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents: Impulsar una oferta L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu: adequada d‘habitatge a les necessitats existents • Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer. • Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en risc d’exclusió. • Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges. Establir mesures per La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat millorar els programes de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en d‘actuació urbanística règim de compra o lloguer. destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana • Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant la reserva de sòl per a l’habitatge protegit. • Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial. • Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació. • Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al protegit i inferior al lliure. • Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 94 • Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges. • Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil. Creació d‘instruments Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial de gestió per millorar la i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa situació de l‘habitatge a catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i Catalunya ONGs. Així, es preveu: • Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge. • Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge. • Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. • Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge. Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del Pla Territorial de l‘Habitatge. 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda, sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya. Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es poden emmarcar en dos programes d‘actuacions: Fomentar la Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha- rehabilitació bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari: d‘habitatges • Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. • Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). • Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 95 Impulsar la rehabilitació El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees de barris urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris, Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament de Catalunya. La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments. la vida comercial i social El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb una inversió total de 600 M €. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 96 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país. L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern. L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament. Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són: Impuls decidit a l‘elaboració de Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica ambiental que permeti: l‘Agenda 21 de Catalunya • Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials. • Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat. • Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible. • Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius. • Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic). El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 97 Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per tant: • Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per facilitar la implantació de les agendes 21 locals. • Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum final d’energia de la Unió Europea. Fomentar la Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el conscienciació, conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les col·laboració i diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració participació en i participació. els aspectes medi ambientals • Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats: econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil. • Creació del Fòrum del Medi Natural. • Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). • Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria ambiental. • La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això: · Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració dels sectors productius. · Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya. · Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya (amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país). · Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya. • Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 98 a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic. · Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum. · Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats. · Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals. Establir plans de Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi- gestió i protecció dels versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la espais naturals i de la conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat biodiversitat dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya. Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics. Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials. En l’àmbit legislatiu, treballarem per: • Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà: · Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit. · Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció de la biodiversitat i del paisatge. • Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi terrestre del litoral català. • En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 99 sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i de la biodiversitat. • De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat piscícola continental. • Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. • A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi posat de manifest: · La recentment promulgada Llei de protecció dels animals. · La Llei forestal. · La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. · La Llei del cos d’Agents Rurals. • En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens i la complicitat dels sectors afectats. • Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya. 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals de les diferents activitats humanes. Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents, la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són: Llei d‘avaluació És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació ambiental de plans i de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important programes evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 100 Disposar d‘instruments suficients per fer Entre les actuacions més rellevants cal esmentar: • Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals. efectives les tasques • A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De- d‘inspecció i control en partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals), el medi natural a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental i de col·laboració. • Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la prevenció i extinció dels incendis forestals. • Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis. Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn. 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”. La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en el de la qualitat (sanejament). El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva disponibilitat és limitada. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 101 El Pla Nacional de Gestió de l‘Aigua El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà: • el Programa d’estalvi d’aigua. • el Pla d’abastament. • el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya. • el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. • el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers. • el Pla de substitució del reg agrícola tradicional. • el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya. Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis. La revisió del Pla de La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures Sanejament necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació específica de recursos hídrics. Redefinir els cabals Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals ecològics de les ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals conques fluvials de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment. A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de les aigües. La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 102 4.5 Política de prevenció de la contaminació 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús, bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos i minimitzi els residus. El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització, recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant. La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants d‘aquest nou model de gestió són: Programa de gestió de El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha residus municipals marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats especialment a la prevenció i a la valorització. Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats. Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC, cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats. S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus. Programes sectorials En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate- de residus goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 103 mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents: • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una gestió ambientalment sostenible. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus. Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió a Catalunya. La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus equiparables originats en la indústria. La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos. Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen. 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 104 en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són: Estratègia Catalana de Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat lluita contra el Canvi ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro- Climàtic pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana. Programes de gestió Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa i suport per reduir a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el l‘impacte ambiental control. • Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. • Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb un potencial contaminant més gran. En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de l‘impacte ambiental. • Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral. • Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles. • Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses. • Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental. • Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica. • Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Creació de l‘Agència L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació Catalana de l‘Aire d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents: • Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 105 • Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques. • Crear la base de dades meteorològica de Catalunya. • Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació. • Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per educar i sensibilitzar ambientalment la població. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 106 4.6 Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies. A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i territoris de Catalunya. Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada, més seguretat i beneficis ambientals. La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis : Millorar la xarxa Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de ferroviària de rodalies i FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a regionals Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals actuacions que es realitzaran són: • Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries. • Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà • Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia. • Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB. • Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla. Establir la xarxa Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro- ferroviària d‘alta viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà velocitat possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa ferroviària europea. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 107 Les actuacions corresponents són: • Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen. • Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera. • Potenciar el corredor mediterrani. Potenciar la xarxa Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per ferroviària de la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable mercaderies d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són: • Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona. • Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar mercaderies cap a Europa. • Obertura als trens de mercaderies del Puymorens. • Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària. • Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa. Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de Catalunya. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària. Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor accessibilitat en tot el territori. Les actuacions definides són bàsicament dues: Actualitzar la xarxa La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona bàsica mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 108 europea, tot reforçant el corredor mediterrani. • Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport • Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega, Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7. • Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll. • Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut. • Autovia Lleida-Osca. • Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340. Millorar les La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament comunicacions viàries econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i locals i comarcals ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es poden destacar algunes actuacions concretes: • Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca • Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort • Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona. • Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El Vendrell • Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general. Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic, la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema. El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària, objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment de les carreteres i de millora de la senyalització. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 109 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar. A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic. El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest model. Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport públic passen per: Fomentar una nova • Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre cultura de la mobilitat planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona. • S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers • Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de diàleg i debat amb la societat. • Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 110 ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment, s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona. Garantir un transport El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar públic adaptat a les l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de persones amb mobilitat garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats reduïda per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves. Facilitar l’accés Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra dels treballadors als accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes polígons de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons i es crearà la figura del gestor de la mobilitat. 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental. L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de mercaderies amb destí a Europa. En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions: • Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 111 posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz • Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic. • Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França, Itàlia, i el Magreb. • Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front Portuari Català Revisió del Pla de Ports Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la inclusió de 3 capítols: • Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i mediambientals • Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors • Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports quan aquests no siguin possibles. També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries. La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria aeroportuària són: Assumir la gestió dels Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central aeroports catalans de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase, la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports. Creació del fons de El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob- promoció de noves jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona rutes aèries – Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 112 una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents: • La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire • La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de consorcis que n’assumiran la seva gestió. Desplegament del El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als Pla d’Aeroports de quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el Catalunya seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques: • Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà en la seva gestió. • Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes, com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van associades a una gestió eficient de les mercaderies. • Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti els beneficis d’una planificació conjunta. 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 113 Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i del seu finançament. És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport, viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i, a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada al sud d’Europa. Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només son carretera – carretera). Així doncs: • Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera / vaixell / ferrocarril). • Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports de Tarragona i Barcelona. • S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de Girona, Catalunya central, Terres de Ponent. • Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments amb mercaderies perilloses. En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció), l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Planificació Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf 08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec PDF Text Text ��������������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Raventós, Francesc (presentació) Maragall, Pasqual, 1941- (presentació) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Objectiu general del Pla: Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània. Liníes estratègiques: - Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa. - Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida. - Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4120/FMHP_01266.jpg 4c09e329911938f0ce2ed20b8b1ffb1b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Policia senegalès en moto Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Policies Motocicletes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1709/0000000809.pdf 422321050cf654b5fe0297553622dab6 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/10/2007 - Hora: 23:48 DISSABTE 6 D’OCTUBRE DEL 2007 Opinió Reflexions de l’últim president de la Generalitat el Periódico 5 La roda Política cultural a Catalunya FÉLIX De Azúa La cultura pot fer més que la política en l’ideal europeu d’esborrar les fronteres PASQUAL Maragall ls primers governs de la Generalitat postfranquista van tenir política cultural, ma non troppo. Els intel.lectuals eren vistos per alguns governants com personatges en general excessivament desarrelats, universalistes i filaprims. I vet aquí que, per raons diferents, quasi diria que oposades, quan les esquerres vam arribar al Govern vaig tenir el dubte de si calia crear una Conselleria de Cultura o no. No per por dels intel.lectuals, en aquest cas, sinó per un rubor moral que em deia que potser fora millor seguir l’exemple d’Anglaterra i no posar la cultura al Govern sinó en un consell plural i independent. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig encarregar a Josep M. Bricall la seva creació i direcció. Però en el procés de confegir el primer Govern del tripartit, el primer secretari del PSC i actual president de la Generalitat em va suggerir el nom d’una regidora de Badalona d’origen mallorquí, Caterina Mieras, per ocupar la cartera cultural, i la vaig nomenar. I va fer una bona gestió en temes complicats com el del retorn dels papers de Salamanca –que espero que arribin totalment a bon port–, així com en d’altres. E CREC QUE fora del màxim interès que es demanés tant a Bricall com a Mieras una aportació personal sobre el tema. Suposo que ja s’ha fet. Val a dir que una persona clau en la conducció de les polítiques culturals va ser Gemma Sendra, que provenia del Macba i que posseïa una bona experiència pràctica en el sector. No he d’afegir gran cosa més. El conseller Joan Manel Tresserras és Animus iocandi Ferreres totalment de fiar. Solament dues anotacions, una referent a la llengua, o les llengües, i una altra referent a les nostres connexions culturals a Europa. Em sembla important que Catalunya es posi al davant de la defensa de la diversitat lingüística. El Fòrum de les Cultures, el vilipendiat Fòrum, que ara s’ha consagrat a Monterrey en la seva segona edició com un esdeveniment internacional amb un gran futur, va escoltar embadalit el discurs de David Crystal sobre la minva incessant CABA del nombre de llengües vives. Antoni Mir, que s’ocupa de la direcció Catalunya, igual que Euskadi, de la Casa de les Galícia, Baviera, Flandes, Gal.les i Llengües eixida Escòcia, és una nació que no és d’aquell esdeveniment, en sap un Estat, almenys no ho és a dia d’avui niu d’això. Catalunya pot esdevenir un centre actiu de la defensa de citat cultural com a valor europeu. la diversitat en aquest terreny –tot i Als Estats Units, solament es parla que la cosa defensiva sempre m’ha un idioma o dos, l’anglès i el cassemblat menys interessant que la tellà (al sud). A Europa, 30, per dir propositiva i proactiva: parlem, una xifra. Per tant, Europa està en doncs, de promoció de la diversitat millors condicions que no pas els o de l’interès de la diversitat. EUA per entendre el món, des De la mateixa manera, Catalunya d’aquest punt de vista, tot i que el pot formar part d’una altra avant- món entén probablement millor els guarda cultural, en aquest cas en el EUA que Europa, per raons lingüíscamp polític: Catalunya, igual que tiques, polítiques i culturals –el ciGalícia i Euskadi, com Baviera, Flan- nema i la música moderna entre des i Escòcia, Irlanda del Nord i d’altres. Gal.les, és una nació que no és Estat, D’altra banda, Catalunya té una almenys no ho és a dia d’avui. Cata- història relativament turmentada i lunya ha de fer valer la seva especifi- transnacional, per dir-ho així. Cata- lunya té connexions fortes (si voleu dialèctiques, per bé i per mal) amb França. ¿Qui no té un tiet o un tiet avi que va viure a França o que va néixer a França, per mor de la guerra civil o de l’atracció cultural i artística de París i les seves connexions amb Barcelona? Miró, Picasso, Pijoan i tants altres van ser ciutadans parisencs. Essent alcalde vaig fer amistat amb tres dones excepcionals que parlaven amb l’erra francesa: la Pierrette, la Mariette i la Nicole (respectivament emparentades amb Gargallo, Llorens Artigas i Fenosa). Totes tres són vives i haurien de ser objecte de reconeixement per part del Govern de la Generalitat. Més encara, Catalunya està emparentada com a mínim, culturalment, amb cinc regions europees, amb les quals formem l’Euroregió que enguany va ser objecte d’atenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Tolosa, Montpeller, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona, les sis ciutats relacionades amb el rei Jaume, van tirar endavant durant una colla d’anys una sèrie d’iniciatives culturals i estratègiques interessants. ¿PER QUÈ no aprofundir per aquí? Ja sé que fer voleiar banderes és més divertit. Ens agrada. ¿Però és determinant a la llarga, com la política cultural? ¿No val més que les autoritats catalanes visitin el Museu de Ceret que du l’ebrenca Josefina Matamoros? ¿I que honorin el monument de Dani Caravan a Walter Benjamin a Portbou? ¿O que visitin la tomba de Machado a Cotlliure? Són suggeriments. Siguem europeus, començant pel començament, que és esborrar les fronteres. La cultura hi pot fer molt, en això. Més que la política. O abans que la política. O com la millor política. H Expresident de la Generalitat Surt d’aquí, que m’hi vull posar jo n una recent entrevista feta a l’excel.lent director teatral Mario Gas, li preguntava una empleada de la televisió nacional de Catalunya: «¿I vostè viu a... a... a Madrid, oi que sí?». Ho deia tremolosa i incrèdula. L’interpellat, que és molt llest, ho confirmava fent veure que no passava res. «Però, però... ¿com ho aguanta?», repetia commoguda la noia. Aquesta escena és d’allò més corrent als mitjans de persuasió de la Generalitat des que els socialistes van regalar les ràdios, les televisions, la cultura i la llengua a Esquerra Republicana. En gairebé tots els mitjans pagats pels catalans s’ha instal.lat un deliri. No obstant, també hi ha designis malèvols. Per exemple, una multitud de programes que es burlen «dels espanyols» mitjançant l’exhibició de fragments d’altres televisions en què apareixen dones i homes d’escassa cultura o simples energúmens dient barbaritats o mostrant la seva estupidesa. En un d’aquests programes vaig enxampar l’altre dia un còmic exigint que aixequessin la mà els que odiaven Fernando Alonso. En vista de E Els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent en tots els mitjans públics l’escàs èxit es va poder veure, gràcies a un error de la càmera, com la seva secretària sacsejava els braços molt nerviosa convidant la concurrència a odiar aquest «símbol espanyol». En fi, impotència i ressentiment. Les escassíssimes dades que es fan públiques des del sanedrí reconeixen que l’audiència d’aquests mitjans ha caigut en picat des que els dirigeixen els croats. I tots sabem que això és una sagnia colossal sobre la qual no diran mai ni piu. El repartiment és descarat i els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent a tot arreu. L’excusa és «fer país», però la veritat és que tan sols fan clientela. Com que són diners públics, absolutament ningú els demana explicacions sobre el fracàs dels mitjans que controlen. L’expulsió de Cristina Peri Rossi de la ràdio nacional catalana per parlar en castellà no és només una repressió lingüística. També és l’excusa per guanyar un altre lloc pagat amb diners públics per posar-hi un client del partit o un addicte al règim. I tota la resta és hipocresia. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Política cultural a Catalunya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cultura Política Llenguatge i llengües Catalunya Català Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1493 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745 PDF Text Text �GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO Unaalternativa democrdtlka para Baroelona Director Josep Miquei Abad Conrejo de direccibn Josep Mas Salo Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina Josep Viia Codins aiiarejadores Coordinador en funciones Rafael Pradas Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany Consejo de Redacción Rafaei Piadas. Joaquim Sempere. Carles Teixidor Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral: Rafaei Senra Internacional: Manuel J. Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine: Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe s Luis Rojo Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0 Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86 Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-? Tei. 4154031 SUMARIO Diseño graiico Albeif Ferrei Fotogiafia G. Seria. M. Armengol. J Sot8.a~ Compasición Mecanica Fernández Fotaiifos Roldan impresión H. Snivadoi Martiiiei. AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B ~ 2 16 ~ Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00) Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34) Barcelona-6 S u ~ ~ r i p ~ i o n España es 11 ano) 800 ptas Extranjero Ir año1 20 0 Números EueitOs España, 150 ptas. Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol Los números anteriores a la fecha de venta o suscripción sufren un recargo del 40 % LOS trabajoS publicados en este número por ouestroi Coiaboiadore~son de su ÚOiCa y estricta responsabilidad En cumplimiento de lo dispuesto en los artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa e imprenta. ei Colegio Oficiai de Aparejadores y Arquitectos T6cnicos de Cataiuna Pone en conocimiento de los lectores los siguientes datos: Junta de Gobierno / Presidenta: Jos6 Miguel Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A 17 ~ 18 MAYO/JUNIO 197G Guía de Anunciantes Introducción EL MARCO POLlTlCO ~ Las autonomias I ~ locales ~ ante ~l a crisis del Estado Central Rafael ARGULLOL 24 Control y gestión democráticos 29 30 3G LA ECONOMIA La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL 43 44 48 LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET 54 63 64 73 77 82 Rafael PRADAS SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN El sistema escolar Marina SUBiRATS Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE / Carma SANS 87 88 LOS PROTAGONISTAS Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions de Veinsl 95 Directorio de Publicidad 99 ¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS? Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca. talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or. ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya, A s ~ o c i a c i o n sde VP<'OI rlr> R l r r e l n n r i �l. Análisis de cumplimiento de la inversión programada 1963-74 El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá estudiar las prioridades reales, compararlas con las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del sentido de la programación deriva del hecho de que este análisis a posteriori sea posible. Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años cada uno: el período 1963.68, que comprende los programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el período 1969-74. en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo posible gracias a la confección de la tabla de desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base del coste de la vida en la ciudad) la inversión total pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de 2.000 millones/año a otro de 3.000. Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969 y 1973). pero así coino en los dos primeros casos al año siguiente se dio un gran salto adelante. la inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972. El comportamiento por sectores de la inversión muesta la prioridad absoluta de .Vialidad>. (estructuras El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano La inversión total en el primer período fue de edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del 10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento. �vaies. ;>aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;>or c k)u!iraniieniu. un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1 Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic ~ pal pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes i de expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u ene los dos últimos años la proporción de este sector en el total empieza ya, como es Iógico, a disminuir. En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un período de extensión de ia Red de Metros y renovación del Transporte de superficie) perdió peso dentro del total Estos cambios traducen la preferencia concedida a la moviiidad privada sobre el transporte público en el úitimo período. En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la serie de arado de cumolimiento calculados en las ~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos extraordinarios y <<otrosrecursos,,: 1 Relación inversión/previsión f % l 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total sectores Total sin transporte 74.66 76.57 78.83 81,70 74.67 65.38 85.34 91,19 93,79 84,32 77,19 - El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte] no es superior al cumplimiento con presupuestos extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son éstos la causa primordial de ia desviación global entre lo previsto y lo realizado. De todos modos, la evolución más chocante es la de Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a 300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además que la inflación de los precios del suelo ha sido seguramente superior a la media. En definitiva cada vez se compra menos sueio en términos físicos. Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar" y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio que se reduzca la partida destinada a adquirir una mercancía que se encarece. tratándola, en términos del análisis económico, como un bien inferior sustituible. 2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974) y la de transportes son los dos casos patoiógicos en cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista -42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡ cumplimiento en ei período anterior. La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371 muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto y desde 1969 en términos relativos: Característica general del período anterior - (1963-681 es de presentar un grado de dispersión mucho menor del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia estructura prevista de la inversión fue más respetada en el período anterior, aún con un grado de cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción más fuerte en los recursos que se habían previsto. Evolución inversión realizada. por categorías económicas En cambio en términos globales el grado de cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio (casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en términos de obra y equipos físicos. Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad. En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales -que puede verse como forzada sustitución de una actuación estatal deficiente o como punto de partida de una asunción local de este servicio- y la inversión en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!>ía ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón en que decae posiblemente su urgencia dentro de las preferencias comunitarias) explican la gran desviación al aiza de la participación de este sector en la inversión total (33 % previsto, 42 % real). LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan acusadas como los cuatro analizados hasta aquí. l I 1 Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1 públicos con ias realizaciones de suelo por parte del sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i que entran en el mercado privado de solares) comprobaríamos probablemente que las primeras son inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza. 1 1 Año Terrenos y otros activos (millones pesetas) % sobre total inversión 1973 1974 354,6 250,7 8,44 5,38 Total 1.940,4 8,75 - El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento de Barcelona. Se demuestra que .el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha realizado una tímida política de suelo, no aprovechando todos los recursos a que la Ley l e obligaba. [p. 641. Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio Municipal del Suelo, y comparándolas con las cantidades efectivamente liquidadas por este concepto, el citado anexo concluye que .lo no invertido durante el quinquenio (1970-741, 574 millones de pesetas, a un precio medio de 1 �l 120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las hectáreas compradas con destino a Parques Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo ," suelo forestal, habría permitido la adquisición de 475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974. 438 has., permitirían contar ahora con 5,11 mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65). ~ Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta que los precios de los cueios afectados por el Plan de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos precisamente debido a aquella afectación. El precio medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se demuestra, tampoco están justificadas -aparte la opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre este punto: para ellos las zonas verdes previstas son Insuficientes. Hemos estado sometidos a una política de suelo malthusiana, criticada incluso en las órdenes de aprobación de los presupuestos municipales por la Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación. y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es una i situación de hecho no demostrada,> y que no se puede .admitir en justificación de la inobservancia del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio Municipal del Suelo. 1 En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v financiadas por las empresas constructoras -es decir, no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello permite que las estadísticas de adquisición de suelo a título oneroso que publican las Memorias anuales del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas) muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa. En definitiva, también la propia inversión en suelo revela una prioridad creciente en favor de la movilidad privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza. liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo a esa descapitalización (caso de las cocheras de Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se confirma la configuración de una ciudad angosta, avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán en cara la elevada preferencia por el presente que ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales caros con densidades bajas. 3. La selección de inversiones por medio d e estándares ¿Hasta qué punto los programas de inversión del Ayuntamiento han justificado la estructura de la inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si lo han hecho, cómo lo han hecho? 38 / Los índices de prioridad utilizados para el reparto de la inversión en el programa (ver F. Alamán, metodología para la selección de inversiones", Instituto de Estudios de Administración Local, diciembre lg73) son del D / N = Déficit/Nivel de Capitalización donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo capital deseado. Es decir. la inversión que se destina anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo] sería proporcional al valor del equipo deseado e inversamente proporcional al valor o situación del equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en teoría. es porque la relación entre io que falta por hacer y la situación actual es más alta. La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista, estriba Dues en ver auién define v cómo se define s definición el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta condiciona los demás pasos del proceso selectivo. En la actualidad la definición de¡ equipo deseado en términos físicos y su valoración mediante unos costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar) la realizan los técnicos municipales mediante comparación no sistemática con estándares internacionales o inter-ciudades y a partir de información suministrada por los oferentes o productores de esos equipos (empresas constructoras y de obras públicas básicamente). Esta situación. tal como ha sido descrita aquí -descripción en cierto modo idealizada respecto de un proceso real bastante más empírico- es en sí misma difícil de modificar totalmente, aun en un contexto político democrático y caracterizado por un mayor control político de las prioridades ciudadanas. La construcción de un aparato de indicadores de las demandas sociales en distintos sectores y de una función que relacione sus diversas urgencias, es un problema aquí. en Pekín y en Minnessota. 1 1 �ascendido más de lo que los datos de inflación harían prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa reflejarán unas demandas sociales no justificadas y coherentes con la preferencia manifestada por el Ayuntamiento en favor de la Vialidad. Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El problema general es y será el adaptar las decisiones del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales de los ciudadanos. 4. Por u n a aolítica d e inversiones alternativa Aunque sólo ia voz de los representantes democráticamente elegidos y de las organizaciones ciudadanas puede configurar el punto de partida de una política de inversiones alternativa, puede conciuirse del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos sectores que la política municipal de los últimos años ha relegado y que responden a necesidades generalizadas. En este sentido es posible prever, / 1 Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente, con mayor y mejor información, en e l que sea más sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones. Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el de los elementos que esfuerzo de ~~publicaciónn componen sus decisiones (estándares deseados. costes unitarios. distribución territorial de los estándares de servicio, niveles d e calidad de , o s servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger sistematicamente la información aenerada Dor los ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad (asociaciones de vecinos. etc.) . Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la presente. en que, como se explica por vía de ejemplo a continuación, un dispositivo técnico aparentemente aceptable (y que desde luego no tiene comparación en todo el Estado español a nivel local) conduce a !a adopción de unas prioridades no muy distintas, probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se adoptan en ausencia de toda complicación técnica. El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan <$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad revelen una urgencia de inversión que en la práctica no está científicamente basada. El déficit estimado en 1971 para los llamados sectores de inversión continua [de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona, ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total de esos sectores. Comparando estas cifras con las del déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar que estos servicios admiten una reducción del déficit muy inferior a la que las cifras de inversión indican. O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares ha aumentado o bien los costes unitarios han 1. Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al tradiciónal copo de las inversiones por el transporte privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la utilización de vehiculos privados en el centro y cascos antiguos. 2. Un mavor énfasis en los servicios sociales culturales, al h o r m i g ó n ~ ~ a , las obras e infraestructuras 3. Una mejor distribución territorial y mayor atención a la calidad v coste de los servicios. frente al rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es ?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto en su nivel como en ia eficacia de los coste* implicados. 4. Una mayor atribución de fondos a la recuperación de suelo para uso público, frente al proceso de privatización y densificación en los años recientes de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda revisión de los procedimientos e instituciones municipales que actúan sobre el suelo. Técnicamente cabe también señalar las líneas de re\isión a qJe haora de someterse la toma ae dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr los diversos presupuestos y partidas de capital en un solo presupuesto de capital financiado con cargo a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de , función la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór. de la inversión, o colocación de la deuda. debería ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local innecesario por regla general: aunque deberá tenerse en cuenta que los recursos de las Cajas serán competidos por otras demandas. como la financiación de la pequeña y mediana empresa y la financiación de programas de desarrollo regional a nivel de la Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de capitales local, con emisión de titulos a absorber por ei público de la zona, bien directamente. bien a través de los Fondos de inversión. ��/ los llamados Valores Independientes y Auxiliares del Presupuesto. Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la confección del presupuesto, iigándola al estudio de los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad 1 se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno. A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría un ~ a ~ central e l la re~resentacióncoordinada de los barrios. hoy personificada por la Federación de de Vecinos. Pasqual MARAGALL 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1558 Title A name given to the resource Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Description An account of the resource Maig/Juny, n. 37, p. 36-41 Source A related resource from which the described resource is derived CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Barcelona Economia Gestió pública Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento. Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1293/19921019d_00507.pdf 54ae551efbeccef0977eaeb2029f4314 PDF Text Text 19 d'Octubre de 1992 Intervenció de Pasqual Maragall a la Jornada d'Estudi i Debat (Mitjans de Comunicació i Política) organitzades pel PSC (Rosa Conde, Jordi García-Carldau, Joan Granados, Mario Onaindía i Joan Tapia van ser els altres ponents a la Taula sobre "Política i Mitjarls de Comunicació a l'Estat de les Autonomies) Yo creo que tendría que hablar un rato en castellano para decir cuatro cosas que a mi me parece pueden ayudar a centrar lo que finalmente airé sobre los medios de comunicación y el Estado de las Autonomías. Y esas cuatro cosas se refi ren a la constitución no escrita sobre la relación ent e la política, el dinero y los medios. En definitiva, segulramente nuestra sociedad se mueve públicamente entorno a esos tres vectores. Hay una ecuación de Churchill muy famosa que no da razón de lo que es la democracia, to talmente. Hay otro dictum, otro dicho, que yo creo que la da un poquito más, porque más que una ecuación es un equilibrio que dice que unos mandan y otros gobiernan. No es bueno para la sociedad qua los que mandan, a la vez gobiernen. Cuando los que gobiernan además mandan, malo también, si no véase lo quO ha pasado en la Unión Soviética con la creación de una nueva clase, que no sólo gobernaba sino que seguramente Oocialmente era otra cosa. Aquí, en la democracia, se trata de que las clases medias, más numerosas, impidan o maticen, en todo caso, con el voto lo que los más poderosos económicamente harían si pudieran. Este es seguramente el secreto de la �democracia. En la cuestión de si lo que tienen que hacer es impedir o matizar, pues ahí empieza en realidad la gran discusión. Por parte de los más ricos, o más valientes o más afortunados se trata quizás de volver una y otra vez a los la democracia censitaria, donde votan sólo propietarios. Un poco lo que pasa en el suburbio americano, que tiene como resultado la inexistencia o la muerte de la ciudad central y por tanto, de alguna forma, la muerte de la democracia misma, puesto que la mezcla de clases en que consiste la ciudad y en que consiste la democracia, desaparece. Quiero decir con esto que los que mandan tienen un deseo permanente de gobernar y de hacerlo a la vez sobre la base de segregar, de segregar el territorio de forma que se viva por parte de unos en un lado y por parte de otros en otro. Y, por tanto, no se produzca esa mezcla que a través del voto da los impuestos altos y la redistribución. Impuestos altos no en el sentido, ahora polémico, de una política fiscal determinada sino, en general, la existencia de un sector públic redistributivo. En este panorama entran entonces los medios de comunicación. Los medios son el medio que crea, condiciona o difunde la opinión y por tanto el voto. De ahí la áspera lucha sobre los medios cuando el poder político está en manos de lo que podríamos llamar las clases medias, del pueblo en general. Porque si tuviéramos que resumir dando una fórmula de moral - de moral política, se entiende deberíamos concluir que ni el poder ni el dinero deberían poder dominar totalmente los medios y que tendrían que haber límites formales a esas influencias. El respeto a esa norma de equiciad ha sido y será el centro del debate llamémosle constitu4ional permanente. El debate sobre las formas de la política, que es tan importante como el debate sobre sus cont nidos, aunque no lo puede sustituir constantemente. Ra'mon Obiols ha hablado a menudo sobre esto. Y tamb i én Lorenzo Gomis, en un delicioso artículo publicado hace algo más de un año en La Vanguardia y que yo he citado varias veces. En ese artículo Gomis decía precisamente que los ricos son gente que también lo pasan mal porque tienen sus problemas, y �sus problemas de privacidad y de seguridad y otros... Y que, sin embargo, lo que la gente no quiere en una sociedad capitalista es que, como he dicho yo al principio, ni que los ricos manden mucho, es decir gobiernen, ni que los gobernantes se hagan ricos. Esta es un poco la moraleja de esta historia, que en el fondo no es una historieta sino que els el fondo, repito, de la constitución no escrita de la política que vivimos. En nuestro caso, yo creo que los límites de esta constitución no escrita no loS establece la ley, muchas veces los establece la costumbre, incluso el poder de hecho de la corporación mediática, lo que a veces llaman ustedes la profesión, que viere en constante problema de conciencia. O la empresa, o la conciencia, o la verdad, o la corporación, o el respeto a la privacidad, o el mercado. En todo caso, lo que seguro es cierto y que no está escrito en la Constitución pero funciona es que los países de democracia robusta cuentan con "instituciones" mediáticas sólidas; que además se posicionan con relativa independencia y que optan, cosa que yo recuerdo a menudo a los directores de nuestros medios de comunicación aquí. Por ejemplo, los grandes medios de comunicación americanos o ingleses optan su posiciónlen las elecciones o en los congresos, cosa que no siempre ocurre en nuestro país. Dicen : "este señor lo ha hecho mejor que el otro" y "este diario está a favor de lo que dice este señor y no de lo que dice el otro". Y esto en nuestro caso no suele ocurrir - ha habido ejemplos muy recientes, este fin de semana- . En nuestro caso se suele hablar de que "no conviene para el bien del país que estas di4isiones existan" o se suele matizar muy hábilmente para no tener que decir lo que seguramente se piensa, porque:se piensa, se cree, que si los medios tienen opinión pueden perjudicar al equilibrio político o pueden perjudicars0 seguramente a sí mismos. Yo creo que es bueno que haya medios que sean tan fuertes como para tener opinión propia y no tener que temer nada. Esto forma parte del equilibrio ecológico -vamos a llamarle así- del sistema político, de esta constitución no escrita de la que hablaba. �• Nuestro caso es muy singular. Ayer un diario de Girona publicaba diez anuncios de la que podríamos llamar el conglomerado del Gobierno,¡ del Gobierno catalán. Mejor dicho, eran nueve anuncios del Gobierno más uno del partido que tiene la mayoría eh este Parlamento y en este Gobierno. Huelga decir lo qüe esto representa desde el punto de vista práctico. NO hay ninguna ley que lo prohiba, no hay tampoco cuestiones de buen o mal gusto, porque los anuncios estaban bien hechos, no es un tema simplemente ni legal ni formal, pero es evidente que tiene que ver con un desequilibrio que puede perjudicar el buen funcionamiento del sistema. Si no hay oposición, ¿qué ocurre? Ocurre que en España, desde mi punto de vista, y en Cataluña en particular también por otras razones, si ho hay oposición suficiente, los medios la hacen. Y no hay Oposición democrática cuando el pasado pesa demasiado. Y eh España pesa demasiado. La derecha en España se ve afectada por la historia y esto descompensa un poco la situación política. Pesa también de una forma distinta en Cataluña. Cataluña como tema, como tema único, nos satisface, nqs interesa y, sin embargo, nos empobrece. Nos empobrece y nos satisface como catalanes, no ya como ciudadanos de ámbitos mayores. Como catalanes nos sentimos impelidds, estamos necesitados de hablar de un tema que la historia no ha respetado, que es Cataluña. Sin embargo, sabemos que corremos el riesgo de empobrecer nuestra ciudadanía. Es cierto que en Cataluña existe un cierto monopolio, todo es relativo en esta vida. La famosa fórmula 2+2+2 que hemos utilizado varias veces para hablar de dos medios impresos, dos de radio y dos televisivos, que a veces parece que quieran ser 3+3+3 si les dejan, es algo que realmente pesa en la vida de este país y que, además, como contribuyentes hemos estadc todos de alguna forma dispuestos a permitir durante un tiempo, en la medida en que seguramente habla, y hay, tina misión cultural que esos medios debían de cumplir y que el propio Director General de TVE reconocía que existía. De todos modos, no se puede abusar, no se debería de ab^sar, porque finalmente si mucho se estira la cuerda al f^nal se rompe. �Aquí deberíamos introducir propiamente lo que podríamos llamar la visión territorial de esos problemas de constitución informal o no escrita. Si yo abro los diarios de hoy veo cosas muy interesantes, que tienen que ver con esto, como por ejemplo que se está pidiendo la cesión del 100% del IRPF y si nos descuidamos también el nuevo impuesto todavía no existente de la matriculación, que yo modestamente creía poder reclamar para los Ayuntamientos en su día, pero... en fin, á nos han pasado la mano por delante...¿Por qué para los Ayuntamientos? Pues porque son los que pagan el coste de la congestión de tanto vehículo como hay, pero sobre esto seguramente nos acabaremos entendiendo porque yo en estelmomento políticamente soy muy optimista. Creo que se esta formando un centro, que no voy a llamar constitucional para que nadie se ofenda, pero si un centro político en este país que va a permitir modificaciones de esa constitución no escrita importantes en el futuro. También se puede leer en la prensa de hoy un artículo cuyo autor está aquí presente - titulado "Acabemos con Madrid". ¡No hay para tanto!. Y le he dicho al autor que incluso estoy dispuesto a esqribir un artículo que se titule "Ala Madrid" o algo por el estilo. Creo que no hay para tanto y eso es importante. Es muy importante que Madrid no se deprima (lo digo totalmente en serio, esto no es una ironía ni es una broma). Para buen el funcionamiento de este sistema mediático-político es enormemente importante que Madrid tenga una conciencia clara de lo que es y de lo que seguramente tiene que ser en una España nueva, en una España que se hace más desde la periferia hacia el centro que al revés, en la que el proceso de españolización o modificación de mercado a través de las privadas es un proceso real, y que se tiene que reconocer. Proceso que ha ci tado lugar a una reacción de la Televisión de Cataluña, positiva yo creo, pero una pérdida de gas de la TV Espaola en Cataluña, con los problemas que aquí se han mencionado, y en el cual la inexistencia de los medios de televisión local, en el sentido fuerte de la palabra y los medios casi diría de radiodifusión, no ayuda. No ayuda porque no acaba de dar cuenta en el sistema de los meldios de la pluralidad o de la complejidad que el país tiene en el sistema de lo político. Lo peor es que esas pérdidas que el sector �privado ha producido en el público, admitidas en el sector público autonómico de alguna forma y no tanto en el estatal, llevan a una disminución de la competencia de la televisión en catalán y de la radio en catalán. Y por otra parte no tenemos el consuelo de la existencia entre nosotros de una televisión valenciana o balear que se pueda ver, cosa que a los ciudadanos de Barcelona les encantaría. Yo creo que Madrid tiene que aceptar que la dialéctica con Barcelona es enriquecedora para Madrid y lo es para España. Creo que, como ha dicho Eliseu Climent, la dialéctica entre Barcelona i Valencia (aquí Pasqual Maragall pasa,a hablar en catalán) és enriquidora - ha de ser enriquidora - per a Barcelona i per a València. I que Barcelona aixà ho ha d'acceptar, com segurament a València- els meus avis són alacantins hauran d'acceptar que els alacantins no són valencians, que són alacantins, o monoveros, com diuen els del poble de la meva àvia. I hem d'acceptar des de Barcelona que l'existència de Girona significa alguna cosa més que un punt en el mapa. En aquest país vivim una mico amb la síndrome del Pont Aeri i no ens adonem moltesivegades que el Pont Aeri desgraciadament és quasi sempré one way. El Puente Aéreo va y vuelve, va i torna i serbla que hi vagi gent d'aquí cap allà i gent d'allà cap aquí. Doncs no. El Pont Aeri és un dos terços o tres quarts catalans que van a Madrid, i quan torna, catalans que tornen de Madrid. I això que nosaltres estem disposats a pagar aquest preu (ho dic en un dia i en una ocasió en què justament el Pont Aeri ha servit per una altra cosa, afortunadament i molt positivament). Jo crec que a I+ adrid haurien de saber que nosaltres aquest preu el pagueml a gust, entre altres coses perquè són molts els barcelonins que els agrada Madrid, com a ciutat. I tanmateix han de saber que és un preu, han de saber que és un cost, i queies fa per alguna cosa. En definitiva doncs, haurien d'jentrar seriosament en la política de gestos i en la políttica de sensibilitats, que moltes vegades estalvia molts duros i molts problemes. �Aquí avui no hi ha gent de València, que representi Valencia - si no és el Director General de RTVE - ni de Girona. Si que n'hi ha del País Basc, i això és enormement positiu, i jo crec que ens hem d'anar acostumant a que sessions com aquesta són les que representen autènticament el retrat del país, més que no pas aquelles que es puguin realitzar exclusivament a Madrid o exclusivament a Barcelona. No conec per dins quina és la relació professional entre el col.lectiu professional del$ mitjans de comunicació de Barcelona i el col.lectíu de€Madrid, i em pregunto què significa el naixement d'una ncbva Espanya plural, federal í amb un nou equilibri centre-perifèria en el món dels media. Curiosament, avui, crec jo, hi ha una premsa nacional, entenent per nacional, en aquest cas, nacionalespanyola, més equànime segurament a Barcelona que a Madrid. I això és un fet a remarcar, un fet curiós. La premsa de Madrid curiosamen4 és més local, és menys nacional des del meu punt de vista. Per exemple, l'altre dia quan vaig arribar a Madrid, per assistir a la inauguració de la Fundació Thyssen, em van preguntar si sabia "lo último que había diciho Matanzos" i jo no sabia qui era Matanzos. Yo no sabia quien era Matanzos y me consideré un poco descolocado, però no vaig tenir la impressió de ser un provincia,vaig tenir la .impressió que els que parlaven de Matanzos jeren uns provincians que parlaven d'un tema local que no forçosament ens havia d'interessar a tots, com abans quan el locutor de TVE arribava al espai meteorològic i deia "está lloviendo", estava plovent a casa seva, a l'entorn del "Pirulí", però no estava plovent a Galicia o a Catalunya. Això ja no passa i tanmateix és veritat, i és un fet a considerar, que alguna premsa vasca i un sector de la premsa catalana en castellà és més premsa nacional en el sentit en que ho diu la Constitució quan parla d4'Espanya com a nació que no pas una bona part dels medis o pe la premsa de Madrid. Crec que aquest és un nou servei de l'Estat de les Autonomies, de l'Espanya de leS Autonomies, o si ho volen vostès, un nou servei de les Autonomies a Espanya o a l'Estat. Que Madrid conegui millor Espanya, que tingui menys mandra, que viatji més, pom avui, és una de les més �grans esperances, perquè sinó serà la perifèria la que viatjarà, però cap a una altra banda. S'han d'acceptar idiomes diversos, saber descomptar el valor del passat en els èmfasis excessius que de vegades tots tenim, uns i altres, les incomprensions mútues, i dir clarament que des de Catalunya i des de les ciutats catalanes i des de Barcelona e particular esperem molt amb temor inicialment, pero4en definitiva amb una gran esperança - de la creació d'un mercat únic mediàtic a Espanya no necessariament uniformista. Som molts els que pensem que hem de defensar Cadascú el que és nostre i tanmateix que aquest país - el$nostre país, Catalunya - no es pot convertir en una Insula'Barataria. Som bastants els que pensem així. Som la majoriá. i Per últim, jo crec que el ques'està vivint avui a nivell europeu pot ser el marc d'una¡trajectòria positiva en el sentit dels problemes que hem parlat aquí. L'afirmació de la subsidiarietat a Maastrichtvol dir amb tota certesa la necessitat d'un poder pròxi4 de més autogovern, de ciutadania europea, i per tant jo penso que en aquest cas queda molt clar que els àmbits més amples no sempre imposen un distanciament. Crec que tot això és el que nosaltres podem demanar de la professió i el que ens podem demanar a nosaltres mateixos. �E �9fri t4 uvae, frs // L'ALCALDE DE BARCELONA ¿:-trUjuti~ 741(it //t tt./14—,/ tit, t-u»Lm. UkCalt CE'CLA f Ü/r/I-X3) roL) 7\11'0,n/tara i ji L9 fl )1n IkÁCiitk , 9 C. 14A) ti ( \re ec-v-v2 t/uc./(-3 ( v-tovL WASO rueLJA"()k4v11" �L'ALCALDE DE BARCELONA (-U-te V c„.04-49 ct L c.& /144-e> sIL \z' ice C44t., ' I �L'ALCALDE DE _BARCELONA o VI' V (.7 h tu ()Al', )0-6 1- eit.,NCLL Å2•1 (crifrikA ^c4--) 61`t,12). 41A ' QI h tt.i, ,CLA.,", LAI (1-‘1 1 LL¿'11‘1`". 4.` (S cfLA titt).,_10 /611U/Cat& ett4 I 14. Gov-5 t2– rço UÁ, F dds¿jre k el.L.,,U.Á-LQ �L'ALCALDE DE BARCELONA \i---\n UU.(A. Qt1 c¿k e/1- a ct„,14. etfiA-1 -ek L') bu_ 62 o ti' y I.) L4AQA (Q—e LAL.tiAtskAA kiU.t&L \c, )1A, C Vs), ' (J-k‘k-2-£7 ti ft.e.,( ILLÍ ■f. �L'ALCALDE DE BARCELONA LAAI ciu e,"/"1,0 1 ("eilk.: Li ' bLA-jCi-"In -u UtL;/1/ _JA n7v9-1/ k:. S Yrr- 1/119N3v, f P<\, tirAP'j wAy.A.A.m) kílue„L„ �Ji t/ ^OIM ^^^►^;^ t, ¿ c_1 ,t, L ,-?4^-.,c ,'L;e.-^;^ ¿ ¿í2ó JL -C i ^ ^-^- J t44v 4 3̀— J ( -")%1_1 p ^7.^^µ• k vt CQ^iV ¢t,. l ^it. _j ^^ jti^^ry t^ ï ^ex1k,.^.v ^ J ^^-^^^---^--: ^ :-f ^ 0ð v ^^ ^ a^.tQ e ^^ 1 4L , j c .. ^ Avda. Rius i Tauler ; 1-3 08004 BARCELONA Tolf . fq^1 (L -& ^wot^id iti:e ReAieeenGeuvcc. l_ ,, tilnicnutrluna; !' "^ ) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4199 Title A name given to the resource Política i mitjans de comunicació a l'Estat de les Autonomies. Dins les Jornades d'Estudi i Debat organitzades pel PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Mitjans de comunicació Autonomia Societat Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1297/19921120d_00515.pdf 2b9146db8cbe2222c8c9732568c3ef7d PDF Text Text CONFERENCIA "OLIS" Saló de Cent 2)/11/92 Totes les ciutats metropolitanes europees, repeteixo, totes les ciutats metropolitanes europees, s'enfronten als mateixos problemes derivats d'una mobilita rígida en hores puntes, en la que es concentren quasi la mei at dels viatges, i majorment assegurada pel vehicle privat que en promig, a tota Europa és utilitzat per fer el 75% dels tr.ljectes. Aquests problemes, que són coneguts de tots, són e-s referits a la pèrdua de 1' espai urbà pel vianant, la pèrdua de temps, la contaminació, el soroll i també la malversació d'una font energètica esgotable i quasi esgotada com s el petroli, i de forma induïda, és a dir, indirectament, la desvalorització d'importants zones urbanes. Problemes tots ells que suposen un altíssim preu en termes de qual tat de vida i, al mateix temps, problemes socials per excel.lència, fruit d'un conjunt de decissions privades cadascurpa de les quals per elles mateixes no són culpables, no es poden considerar culpables i, per tant, que no podem deman.r que canviïn fàcilment. La decissió privada d'utilitzar e cotxe per anar al lloc de treball, al centre de la ciutat, o és ni millor ni pitjor que una altra decissió en si mateixa; el problema surt o emergeix quan aquesta mateixa decissió =s presa per un determinat nombre d'individus simultàniamen., perquè les ciutats i les seves infraestructures viàr'es no poden créixer �paral.lelament, indefinidament. Però en el moment d'arribar al seu límit d'utilització ens pregintem: a quins individus es deixa entrar en cotxe i a quin no? quins són els -entre cometes sempre- culpables i qui s no ho són? Vet aquí els problemes fonamentals, que són problemes de discriminació en el sentit científic de la paraul , que són problemes, per tant, de coneixement. Deixi'm ara que esmenti amb la mateixa gravetat i amb la mateixa superficialitat, quasi diria, amb què he anunciat alguns dels problemes, deixi -ne que amb la mateixa simplicitat digui les vies d'algu es de les solucions que tots coneixem, sense cap innovació. Nosaltres no podem, doncs, culpabilitzar el cotxe, 1'autmòbil, dels problemes del trànsit simplement, sense més i ensar que restringint el seu ús tindríem la solució, genèricamEInt, absolutament. Això no és possible. Hi ha una sèrie de viatges pels quals el tipus de transport més eficient, en termes socioeconòmics i , fins i tot, en termes energètics, és encara el cotxe privat, ho hem de reconèixer així, és així. I el que cal trobar és precisament el repartiment modal de transport més eficient entre aquest mode i els altrEs modes de transport. La mobilitat urbana del futur ha de E er per força, doncs, i això és potser el punt essencial de 1 a meva breu exposició, una mobilitat multimodal en trajectes que començaran en cotxe, en pàrquins d'intercanvi on del cot xe es passarà al tren, a l'autobús o al metro, i en micr obusos a la demanda per 1 �aproximació al final del trajecte .Una mobilitat multimodal que per nosaltres és dir molt, a lo millor per l'opinió pública en general no és dir res, vol dir una paraula molt difícil d' entendre, nosaltres l'haurem datar traduint, una mobilitat multimodal que haurà de ser àgil i sense ruptures i per la consecució de la qual cal, en prjLmer lloc, acabar amb aquesta ruptura de gestió entre el transport públic el transport privat i el pàrquing. Hi ha d'havr-hi algun tipus de connexió entre la gestió de cadascun d'agiest tres sistemes:transport públic, transport privat i aparc4ment. De fet, ja avui tots som, en un moment o en un altre, usuaris del cotxe de l'autobús i del metro. Perà les decissions privades de quin mitjà utilitzar en cada moment no sempre es tradueixen a nivell global en un repartiment odal òptim, no sempre. En llenguatge econòmic diríem que la multimodalitat demanada no coincideix amb la multimodalitat o fertada o oferida, és a dir, • que hi ha més possibilitats de fer millors viatges o trajectes que no pas els que nosaltres n Drmaiment o espontàniament escollim. I aquest dasajust entre oferta i demanda requereix tant mesures sobre l'oferta, ampl }ant-la i millorant-la, com mesures sobre la pròpia demanda, modificant adequadament, si es pot -si podem- els hàbits de comportament. Ampliar i millorar l'oferta és relativame4t fàcil, però val molts diners. Tots ho saben, tots e s alcaldes ho sabem i els tècnics també. Modificar la demanda, en canvi, pot costar menys diners, però és enormement mé s difícil; és més fácil des �del punt de vista conceptual fer una obra tan gegantina com són les noves rondes de Barcelona el "belt -ring, el boulevard periphérique", si vostès volen, de Barcelona, és més fàcil conceptualment fer això que ha co$tat, segurament, doncs, 25 anys en aquesta ciutat si ens posem a comptar els anys que han belt" passat des del primer moment en qlè aquest "boulevard o es va dibuixar a l'any 65-70, que modificar població i, problemes els hàbits, per tant, financers, problemes de d'estimació de ciment, fluxes é les tanmateix més fàcil fer-ho pautes de de conducta la demanda .Aquesta està formada, no de pro lemes de fer o, d'enginyeria, de disseny sinò que està composat encara més difícl d'aprehendre, la no de no de o inclús d'un element ifícil de modificar, difícil de convèncer i de combinar que és el cervell humà, la voluntat individus que cadascú té les humana, la decissió de milions d' seves cal preveure pròpies induccions, segurament, poder estimular, que •al, que cal, segurament, poder induir però que no es poden modificar d'' na forma autoritària, per decret. Hi ha tres maneres fer-ho, teòricament, de modificar la demanda: d'una forma més o menys taxativa, dictant lleis i introduint r astriccions, d'una forma competitiva mitjançant mecanismes de mercat que poden induir, evidentment, determinats comportaments i de forma cooperativa, esperant que els agents individu als adoptin voluntàriament, adaptin voluntàriament el seu co; portament.En el cas de la mobilitat, com en molts d'altres, es solucions no poden venir més que de la combinació de tot tres maneres de gestió �social; aquesta és la conclusió, molt senzilla, molt òbvia si vostès volen, però tanmateix difícil de desenrotllar, que nosaltres avui posem sobre lt instruments específics de gestió taula amb, evidentment, er cadascuna d' elles però, en tot cas, combinant aquestes tres maneres de gestió social: la que té a veure amb les lleis i les ordenances, la que té a veure amb el mercat, indispensable en el nostre sistema, potser l'element fonamental i inducció d'actituds, amb la que té a veure amb la 1 adaptació voluntària de comportament per part dels agents. No és el menor problema, i ho obert, un tema lateral, no vul ull deixar com un tema aquí entrar en ell però vostès seria bo que ho tinguessin "in the back of yours minds" com diuen els anglosaxons, és a dir, moquí, al darrera del cap, com alguna cosa a mantenir oberta, no és el més senzill dels problemes, el fet de què les regles del joc dels nostres sistemes de circulació urbana, i Ge conducció o de camí en els carrers de les nostres ciutats n sempre són accepatdes. En tots els models, en tota la moc alística, suposem que els agents, que els actors dels drantes que nosaltres modalem o simulem actuen d'acord amb unes lleis de raonabilitat o de probabilitat. En el nostre cas á questa hipòtesi és solament, relativament veritat, parcialment veritat, és adir, el grau de compliment de les normes prèvies a 1 sistema, per exemple, els cotxes passen per les calçades i els vianants passen per les �voreres, els cotxes ,evidentement -aquest és el primer supòsit del model que nosaltres farem-, ls aparcaments es fan el els llocs per aparcar o en aquests 11 cs previstos en els cantons en una lateral de les calçades perquè es puguin fer sense interferència del tràfic ni de_s vianants, i per d'altra banda, doncs, uns i altres, tràfic de vehicles i vianants no estan impedits pel procés d'aparcament, no estan interferits pel procés d'aparcament. Això .ón hipòtesis prèvies, que nosaltres assumim, és el punt de partida dels nostres models. La gent paga les seves sancions és a dir, quan hi ha una se suposa, una acció infracció d'aquestes normes hi a, punitiva, més o menys aleatòria, que cobreix una part de les sancions, però suficient com per antenir aquestes infraccions de les normes de joc a un niv-il relativament baix dels comportaments de tots els actor del sistema, i aquestes sancions són pagades en un percentatge relativament alt; si no és així, evidentment no podem ni tan sols preveure què passarà amb un sistema. 1 bé, tanco l parèntesi. Tots aquests supòsits són tots ells relatiu ament falsos, realtivament falsos i, per tant, falsegen ta bé la bondat de les nostres previsions estrictament tècniques. Només vull, en el moment de tancar aquest parèntesi, deixar b n clar que la meva esperança és que hi hagi un feedback entr la nostra modalística i el compliment de les regles de joc.Es a dir, que el fet que avui estiguem reunits aquí, i que al darrera d'aquesta reunió hi hagi hagut tantes hores de treball, de tantes ciutats diverses i d'organismes tan importants i dotats de tan de prestigi i el �fet que d'aquí surten unes línies d'avenç de cara al futur ha de servir, també, per convèncér els ciutadans que estem treballant per ells i que, per tant, les normes, que estan establertes com a base, com a I supost bàsic del sistema, segurament s'han de cumplir més. De manera que nosaltres avui hem d'avançar en dos fronts: un, a nostra modalística, inclús la nostra planificació, inclús (pis instruments d'intervenció estic segur que milloraran d'instruments que posem al serv optamalitat del conjunt del ciutadà perquè el seu moviment sigui òptim, i perdoneulla reiteració, avançarà en aquestes sessions i al mateiox t mps jo crec farem el grau de separació entre qualsevol model i la realitat sigui menor. Per què? perquè els ciutadans s?aniran convencent de què efectivament som productors d'un producte que ells demanen i s'ha de fer el possible perquè aquest producte s'assembli al que ells volen, i en aquest sentit és més fàcil que estiguin disposats a estar dins de les reg es, a "ne pas tricher" com dirien en francès "a bite by the ules" de manera que tot això crearà una convergència a favor què models més eficients i regles del joc més respectades f.cin els carrers més amables que, en definitiva, és el que aquí ens proposem. I vaig a acabar. Amb quins instr ments nosaltres hauríem de poder comptar. Jo crec que, des d'un punt de vista econòmic, primer, des d'un punt de vista e ergètic i des d'un punt de vista ecològic, caldria aconseg ir, com hem dit, canvis �cooperatius, amb adaptacions voluntàries dels agents mitjançant sistemes avançats d'informació dinàmica i en temps real, entre altres, els segúents L informació sobre 1' estat de la congestió, en temps real, a b solutament bàsic peroder P gestionar òptimament qualsevol si tema, inclús el més senzill; informació sobre les rutes òpt mes en termes de cost i en termes de temps; informació sobr els aparcaments més propers i els seu grau d'ocupació i infor ació sobre el temps d'espera per la propera unitat de sistema el transport públic,sigui el metro o sigui l'autobús. Aques t es quatre informacions em semblen absolutament bàsiques er poder gesionar de forma eficient; una altra informació q e cal donar i introduir amb ella, el que he anomenat formes ompetitives de canvi, és la informació del cost de la mobiitat i de la seva variació segons el moment i el lloc. Infor ació, doncs, en forma "preus dels serveis de mobilitat" que reflecteixin el seu cost social, el cost real, no només el cost que efectivament es paga sinó la inducció dels costos que es generern sobre els demés ciutadans o sobre el col .lectiu dels ciutadans en l'agregat, és a dir, sobre el sector públic en darrera instància. Informació doncs que incentivi o desincentivi determinades decissions i, per tar t, i en concret, primer, una fiscalitat per l'ús del vehicle, segurament una fiscalitat per la seva tinença, però no és suficil ent, aquesta, una fiscalitat el més adaptada possible a l'ús c ue se'n fa perquè potser no, pot ser òptim o no molt lluny de l'òptim el fet de què una determinada taxa de motorització augmenti i tanmateix pot ser �radicalment lluny de l'òptim que aquest taxa de mobilització es tradueixi en determinades utilitzacions. Per tant, repeteixo, una fiscalitat de l'ús i no només de la tinença del vehicle; segon, tarifes variables pel pàrquing i pel transport públic, i tercer, bitllets combinats per diferents serveis, és a dir, la capacitat d'oferir pro uctes complerts, per dir-ho així, que el propi sistema, nosaltres, haurà seleccionat o haurà proporcionat al client, al,públic. Poder doncs fer, en definitiva, política de mobilitat amb sistemes de preus. Per últim, també caldrà reforçar per la via de les lleis i de les normatives i de les ordenances, les mesures que s'adotpin perquè no hi hagin incentius a= comportament exterior al sistema. Si bé en diferent grall d'intensitat totes aquestes mesures no poden ser desenvolupa4es i implementades per les ciutats de forma aïllada, ence ra que la mobilitat sigui competència exclusiva de les ciut- ts.Les mesures d'ordre legal requereixen també el concurs de 11s administracions estatals i de l'administració comunitària que està dotada d'un poder de suggestió i de legitimitat inicualada en aquest moment per cap de les altres administracions que hi ha entre Brusel.les i el barri més petit de les nostres ciutats. Tot i la polèmica política sobre la subsidiarietat, que evidentment les ciutats la sentim com a molt positiva, polèmica que les ciutats sentim i pensem que és enormement positiva perquè ens acosta al nivell de legitimitat, hem de relonèixer i hem de dir ben alt que moltes vegades des de la nostra autoritat no tenim prou �autoritat moral encara per convèncer els nostres ciutadans d'opcions, d' actituds o decisions que sobre el paper són òptimes i que tanmateix en la realitat dels nostres carrers no es practiquen. En canvi, algines d'aquestes decissions, dotades de la legitimitat moral q e va unida al nom d'Europa i a aquelles dotze estrelles, poden ser escoltades potser amb més gran atenció pels nostres ciytadans per molt que moltes vegades des d'un punt de vista p lític això pugui semblar el contrari. Les mesures d'ordre legal requereixen també la col.laboració, doncs, interadministrativa,i els altres dos tipus de mesures requereixen, 4 més d'aquesta coordinació entre administracions, la col.lab ració amb la indústria, molt important, i amb els centre de recerca i amb les universitats, molt en particular Gmb la indústria. Barcelona a través de la seva participació n el grup Eurociutats està proposant des de fa mesos una ossible reunió entre grans ciutats i grans indústries que tieballen en la producció de l'automòbil. Per què? perquè només aquesta reunió de grans ciutats i grans indústries darrea de la qual hi veiem, per altra banda, totes les ciutats moltes petites indústries, només aquesta reunió, repeteixo, pot finalment definir quin serà l'automòbil de l'any 2000 o del 2010 i quins seran els carrers de l'any 2000 o com seran els carrers del 2000 o del 2010. Només aquesta convergència o confluencia d'indústria i autoritat local, sota la legitimitat moral de les dotze estrelles, només aquesta conjunció pot, jo crec, finalment, donar una sortida real al nostre problema i crear la polis, la �ciutat que des del fons dels nostes cors i des del fons de la nostra història hem estat prefigu ant i desitjant. Per tant, contactes amb la indústria, m semblen a mi totalment necessaris i, per descomptat, bil teralment amb els centres de recerca. Jo penso que no està 1 uny el dia en què els grans fabricants europeus de l'auto òbil i les grans ciutats europees s'hauran de seure, seutan amb projectes concrets i dates ja possibles en el calen ari per tal de començar a treballar en una cosa que interes a a tots dos , perquè no hi ha cap ciutat que estigui intere sada en dimensionar models d'optimització del trànsit per un cotxe que no sabem com serà, no n'hi ha cap, seria absurd que pretenguessim fer una modalística per un cotxe que no abem quin serà o com serà i no hi ha cap gran indústria que e tigui interessada a fabricar cotxes per autoritats locals que o coneixen com reaccionaran davant de la pol.lució, dava t de la preferència pels vianants, davant de la preferèn ia per la ciutat silenciosa, etc. No hi ha cap indústria de lts importants, cap empresa de les importants, que avui sigu capaç de comprometre els milions i milions d'ecus que s'han de comprometre per desenrotllar el nou producte se se saber què pensen els que regiran la vida de les ciutats n les quals aquests cotxes emplearan el 90%, el 70% o el 5 % del seu temps. Per tant doncs, col.laboració també amb la indústrai i, torno a dir, d'una forma lateral i enormement i mportant, amb els centres de recerca i les universitats. Aquest triangle ciutat, indústria �o empresa, universitat és la b se de la qualitat de vida europea. No n'hi ha d'altre, és 1P única via per anar endavant en aquest continent que, com altes continents, té ciutats i té camp i té problemes socials i é problemes regionals, però com cap altre sistema, com cap altre continent, és sobretot un sistema urbà, estès, un sistema de ciutats que s'aprecia des del datèl.lit d'una forma c ara, que té les seves concatenacions, les seves estriicturacions i una altíssima densitat urbana. I acabo aquí. Crec que els pro.ectes de la xarxa Polis que estem desenrotllant i concretamen 1 projecte GAUDI, un dels 5 europrojectes d'aquesta xarx amb el suport tècnic i financer del projecte ATT, de la direcció general XIII de la Comunitat Europea, és una línia d'avenç sobre, són línies d'avenç en aquest sentit. En el projecte GAUDI, que lidera aquesta ciutat hi col.laboren d'una forma molt protagonista, les ciutat de Bologna, Dublín, Marsella i Trondheim i hi participen 25 partners més entre -ls que hi ha tant indústries com centres de recerca. El projecte GAUDI és, per tant, un exemple de la col.laboració de la que estic parlant, de la que he parlat anteriorment i és tamb: un exemple experimental de les mesures i els instruments c e gestió de la demanda de mobilitat que he comentat poc aba s. Objectiu:poder pagar amb una sola targeta tots els serveis urbans relacionats amb la mobilitat, am dir-ho així, és a dir,pàrquings, cada acte de mobilitat, per eatges, autobús i metro, que �cada trajecte combinat utilitzant aquests diferents modes. Per Tant una mobilitat multimodal, Sense ruptura i amb unitat de criteri. La xarxa polis, promogudh pel moviment d'Eurociutats, sota 1' impuls de Lió, i tatué de la nostra ciutat i actualment amb el paper rellevan comissió de Leeds, que presideix la de tranports d' Eur ciutats, fomenta aquesta col.laboració entre ciutats, indústries i centres de recerca. Aquesta és una iniciativa de la gibe tots ens sentim orgullosos de formar part des dels seus i icis; des de llavors les conferències de Munich, Birmingh m i Atenes han anat aplegant cada cop més ciutats fins a lel 33 ciutats que avui som presents . Però, a més de conf rències, la xarxa Polis ha estat capaç de generar projectes concrets, com els cinc avui en desenvolupament en el programa comunitari ATT, gràcies també a la sensibilitat urbana dels responsables d'aquest programa comunitari. Experiènci s com les encetades per la Direcció General XIII donant cabuda a diverses europees conjuntament amb les ciutats indústries perquè cerquin solucions comunes per problemes cc muns són un exemple d'acció concertada que cal difondre i etendre. Per això, em plau anunciar que avui serà entre r. osaltres el senyor Michel Carpentier de la Direcció General XIII amb qui volem analitzar i trobar més,si s'escau, formes de col.aboració futures. Benvingut a Barcelona Ord Doc 1 #3 "Polis". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4203 Title A name given to the resource Polítiques i estratègies urbanes per una mobilitat sostenible / Obertura conferència POLIS. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Transport públic Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1722/0000000917.pdf 0919c7feeeee2c2528edbc1d75d27383 PDF Text Text Política 9 Xpresate «Sin los ‘abertzales’ en las elecciones, ¿quién saldrá ganando en las urnas?» Carola. MADRID Opinión Pasqual Maragall Por qué votaré reo que en el debate político que se está llevando a cabo en Catalunya nos equivocamos en los temas y en las formas. Acaba cansando oír cómo Madrid y Barcelona se pelean porlasinfraestructurassininiciarlas y ver cómo convergentesysocialistasdiscutensobre silaAltaVelocidadhadepasar por la Sagrada Familia; si se debehacerlaestacióndiseñada por Frank Gehry en la Sagrera; o si se tiene que desdoblarelEixTransversalylacarretera de la costa pasado Palafrugell; si la línea de muy alta tensión (MAT) se tiene quehacer;osielMuseodeArtesDecorativassedebedeinstalaralladodelaTorreAgbar. C Séquetomardecisionesesdifícil,peroenlosaños80y90se tomaron. Se invirtieron 290.000 millones de las antiguaspesetas,ynohacedemasiado tiempo se han terminado de pagar. A lo mejor convendríaendeudarnosunpoco y así evitar la depresiva psicosis económica que vivimos. La política, qué duda cabe, es importante, aunque hace faltaungiroensufinanciación, la estructura de los partidos y la elección de los candidatos. Pero hablemos de las elecciones del 9 de marzo. En estas elecciones se deciden el Parlamento y el Gobierno español.Yovotaréalpartidoque pueda aprovechar mejor el Parlamentoespañolparaprogresar en objetivos como la li- bertaddeCatalunyaparadefinir su estatus en España o el derecho a decidir qué queremos ser en Europa y en qué queremos que Europa tenga competencia,enconcretomoneda,ejércitoysímbolos(himno y bandera). Sería fantástico que los gobiernos y los ayuntamientos tuvieran claras algunas cosas: -que sin una economía fuerte, empresas punteras y universidades de calidad no haremos nada; -que las comunicaciones sondecisivas:laaltavelocidad en el Ebro, el aeropuerto de Lleida, Reus-Tarragona, Barcelona, Girona y en el Pirineo a Toulouse, Lyon, Marsella; -que Catalunya, un país de relieve accidentado, pronunciadas pendientes y rincones escondidos, tiene que tener, a pesar de todo, las infraestructuras alaalturadelasde Castilla,ValenciaoelMidifrancés; -que, dicho todo eso, que afecta a los debates más consumidores de prensa, radio y televisión,laeducaciónylasalud son lo más importante; -que el medio ambiente es una cuestión prioritaria, aun- que no se puede convertir en una religión alternativa; -queenpolítica,laproximidad es mejor que la distancia: queloquesepuedahacerenel barrio no se haga en la ciudad, y lo que se pueda hacer en la ciudad, no lo haga la nación. Otroasuntoesque,sinelreconocimientodelasáreasmetropolitanas, el país pierde un equipodeprimeracategoríaen la competición internacional. ComoenlaCopadeEuropade Opción. ”Hoy, día 31, decidiré si [el Partit Català d’Europa] se presenta” fútbol, en la Europa política y económica la competición se establece entre ciudades casi más que entre naciones. En 1986, Margaret Thatcher suprimió el área metropolitana de Londres impulsada por Ken Livingstone, y Jordi Pujol aprovechó para suprimir la de Barcelona, que curiosamente habían creado Albert Serratosa y Xavier Subíes,gentemásbienafín.Todo valíaparapararlospiesalosrivalessocialistasdeBarcelona. CuandoBlairganólaselecciones,loprimeroquehizofue restaurar el “Gran Londres”. Yo participé en su campaña electoralenestalínea,conNorman Foster, Richard Rogers y otros. Y el Greater London Councilserestituyó.Aquínolo conseguimos y Catalunya se quedó sin force de frappe en la competencia con Madrid y otras naciones europeas. Ya en la Generalitat, tampocopudimoshacergrancosa en un mandato en el que ERC no quiso saber nada del tema ni ICV-EUiA y CiU tampoco. ¿Y el PSC? Es un partido favorable a las diputaciones provinciales que el nacionalismo siempre había denostado. Locomentéenotroartículo:la tradición política catalana no esprovincialistaperoahoraincluso los defensores de les vegueries d’Esquerra, si los hacen presidentes de una diputación, alucinan. Creo que las diputaciones tienen competencias exorbitantes en beneficio de un sistema de partidos poco transparente, siendo generoso. Dicho esto, y sabiendo de mi interés por la evolución de la política americana y mi debilidad por los partidos demócratas, tanto el americano como el italiano, comprenderán que confíe en la rápida emergenciadenuevasfórmulaspara votarlas el 9 de Marzo. Ciutadans pel Canvi no quierenintegrarsedeltodoen el PSC, como parecía, y prefierenlimitarseaseruncentro de debate, cosa que está muy bien pero no llena el vacío político actual. Dommage… Pero,frentealescepticismo dominante,sigopensandoque la política sirve para algo Quedan dos opciones. La primera seria un partido europeo parecido al Partido Demócrata americano y al italiano. Eso es lo que comencéaproponervolviendodeItalia en el 1998. Entonces inscribíenelregistroelPartitCatalà d’Europa. Hoy, día 31, decidiré con mis amigos si se presenta. Lasegundaalternativaseríavotarunpartidoquesemanifiesteenpositivosobretodas estas reflexiones. Pero sobre todo, y a pesar de todo, no dejen de ir a votar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Por qué votaré Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived ADN Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Congrés dels Diputats Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/699/19930221_LV.pdf e1254ffac52f992a2a4605a49eb127ee PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/02/1993 La Vanguardia, p.023, Opinión Por una "acció catalana" PASQUAL MARAGALL El presidente de la Generalitat, dirigiéndose a los representantes de los ayuntamientos catalanes reunidos en el Palau de la Generalitat, dijo lo siguiente: "El deseo de la Generalitat es poder convivir en perfecta armonía con los municipios. Me comprometo a que la voluntad de las corporaciones locales quede impresa en el articulado de las nuevas leyes." Aunque parezca mentira, es verdad. Sólo que me estoy refiriendo a unas palabras del presidente Maciá en 1931 y no al escenario de 1993. En esta cuestión, pues, hemos ido hacia atrás. Qué duda cabe que existía un poco de ingenuidad en aquel ambiente y que la historia posterior justifica en buena parte la actual acritud y la habitual desconfianza. En buena parte. Pero no toda la acritud y toda la desconfianza que predominan en la política catalana están justificadas. Cuando con Raimon Obiols pedíamos, el pasado domingo, una acció catalana, un catalanismo de los hechos y no sólo de las palabras; una Cataluña de obras, de orden, de seguridad, de solidaridad, de movilidad social, de cooperación, de diálogo; un espacio común, un entendimiento de todos, y si no de todos, sí de muchos, de muchos que han luchado por la autonomía y por la libertad de formas bien diversas pero indiscutibles, cuando decíamos esto teníamos presentes varias cosas: 1. Que el artículo 5.1 del Estatut dice que la Generalitat organizará su actuación a través de las comarcas y de los municipios. 2. Que la Carta Europea de la Autonomía Local y la declaración de la unión europea de Maastricht proclaman la subsidiariedad de los poderes políticos de abajo hacia arriba y que el poder más próximo es el que tiene la presunción favorable de eficacia y de democracia. 3. Que en la Ley 5/1987 del 4 de abril existe una disposición del Parlament de Catalunya para distribuir el territorio catalán en veguerías o regiones. 4. Que las LLOT (leyes de ordenación territorial) de 1987 no organizaron, sino que desdibujaron el poder local catalán y frenaron el dinamismo de muchas cabeceras de comarca. Finalmente ha llegado la hora de dibujar el catalanismo de este final de siglo, que no puede ser una reiteración de unas Bases de Manresa de hace cien años, dignísimas, pero totalmente obsoletas. Es el momento de revisar los textos preconstitucionales y preestatutarios para, restándoles el punto de euforia excesiva de los años setenta, compararlos con la realidad actual. No para dilucidar si hemos hecho más o menos, no para justificar la constante impaciencia de los años vividos bajo la permanente invocación del peligro exterior y -peor todavía- del adversario 52 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA interior, sino para comparar de manera más fría, más objetiva y con buena fe la acción de gobierno con los programas territoriales, culturales, educativos, económicos y sociales que dibujábamos hace quince y veinte años. Extrayéndoles, insisto, la ingenuidad coyuntural y centrándonos en las líneas maestras, en la intención del movimiento político en la Cataluña de aquellos años. ¿No es quizás el momento de hacer la segunda edición del Congrés de Cultura Catalana, de la Enciclopedia, de la Escola d'Estiu, de la Universitat d'Estiu, del Plan General Territorial y el Plan Metropolitano, de los congresos de medicina, lingüística, literatura, economía y ciencias de Cataluña? ¿No es quizá la hora, después de sesenta años, de hacer el II Congrés de Municipis de Catalunya? ¿No es tal vez el momento de evaluar los planes museísticos, los de bibliotecas y los de investigación, más que discutir aisladamente cada museo, cada ciclotrón, cada parque tecnológico? ¿No tendríamos que esforzarnos para que toda esta reflexión, que nos está permitida por el avance indiscutible del catalanismo democrático, nos lleve a una definición medianamente estable de nuestras relaciones con el resto de España y de nuestro rol europeo? ¿No tendríamos que exigirnos un lenguaje parecido aquí y fuera de aquí, un catalanismo formulado en catalán y en castellano, francés e inglés, sin necesidad de traicionar al traducir? La acció catalana que han de emprender la Generalitat y los ayuntamientos, los empresarios y las asociaciones populares, ha de respetar las identidades ideológicas de las diversas familias políticas catalanas, pero ha de posibilitar también algo que se ha perdido innecesariamente en el camino: un espacio común de entendimiento, un punto de encuentro. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 53 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1161 Title A name given to the resource Por una acció catalana Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Catalanisme Europa Espanya Territoris Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2919/FMHP_00058.jpg 5228a60a32aa7ffb3ee1b19239455c3a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 04/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja Title A name given to the resource Posant a la inauguració de l'exposició Papers Subject The topic of the resource Exposicions Materials d'arxiu Guerra Civil Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mieras i Barceló, Caterina, 1947- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2920/FMHP_00059.jpg 877073ad21486c00ac94279dbb614cbf Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 04/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja Title A name given to the resource Posant a la inauguració de l'exposició Papers Subject The topic of the resource Exposicions Materials d'arxiu Guerra Civil Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mieras i Barceló, Caterina, 1947- Benach, Ernest, 1959- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2921/FMHP_00060.jpg bbccdf09b72a150d1d228300988d416c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 04/02/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja Title A name given to the resource Posant a la inauguració de l'exposició Papers Subject The topic of the resource Exposicions Materials d'arxiu Guerra Civil Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf 18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829 PDF Text Text . INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • • MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER. 1 "POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES CIUDADES" INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL 1 El r'gimen especial de las los países occidentales. grande ~ ciudades es reconocido én todos ! i Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los intereses privativos de los mún1clp1os. - . ------ i Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de ámbito do~~~o. i ---·-- ! El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de expansión social y del gasto públ ~ co. . ! En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder central . . l r" v-"Q :¡,_y "!! 61"' j -__ 1,01' 1, ...~-~\ ~ · · ' En la ~ropl~ &~ esta concepción de la autonomía local v~ perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses privativos del estado y de los otros entes territoriales. e/-. . En países del centro y -~-eu .~sí como ~n el reino unido y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _ 1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las pol~as puDr!cas. · Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r entes locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las 1 �politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana. ~en~ral He aquí, pues, que la tendencia sea fortalecer el poder munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar, con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas que afectan a la respectiva comun~dad urbana. 1 - En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo, competencial--y--f1nancrero-.- --· . Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón de ser está en las singularidades propias de cada ciudad. Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades - j ~ I.M q eCt.r"' 1~~ grandes ciudades del mundo1 tienen un régimen municipal son de una gran divers1.dad, adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas. éspeciat-;-~as-espeer-alidades Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son organizaciones jurídicas complejas. La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los nuevos fenómenos sociales y urbands. agrav,~, -'--~ ~s CQntinúan existiendo "i . ' ....J,...t¡adjc i 1na, de li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas necesidades. ¡ La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina, por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal. Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más . ---· . -·~· - . ..... ... ~·· ---- ( 2 �político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración. j El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona, cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente dentro del propio ámbito autonómico que la defensa de barcelona como segunda capital ide españa, en el ·j 1 como capital de más reticencias de la identidad ámbito estatal. 1 Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona, con motivo de los juegos olímpicos. ' La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado. ( A ello hay que añadir tiene barcelona, además y cultural catalán, la condición de capital de por el sur de fr~ncia. la condictón de capital mediterránea que de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su toda una ~egión más amplia que se extiende · · En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de ¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta , del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y / ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de españa en la economía política europea e internacional. Se trata de . fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1 ~ e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta del sur de europa.) 1 .l 1 Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes ·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas municipales, agravando la tradicional deficiente situación fininciera de los municipios espaijolds. 1 Normativa especial para grandes n~cleos urbanos 1 los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona ~ ·n s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran e u es ~spongan de los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad. 1 La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones y competencias a los municipios. 3 �Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas. 1 1 Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos urbanos ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales. ¡ i De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero. ( . El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica. 1' La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de las bases de régimen local- lrbr ~ ). Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones interadministrativas o &educción f e tutelas de oportunidad- pero remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin ninguna garantía que configur un final armónico de las competencias locales. .1 Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial, al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales, suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales. Se deja, pues, la determinación la competencia' municipal a la legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de competencias en cada una de las materias. 1 Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que la tendencia natural de la legislación sectorial es la de centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno que legisla, sea estatal o autonómico. 4 �1 En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de intervención social de los entes !~ocales. 1 Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales especificas a los grandes nucleos¡ urbanos. La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización administrativa de los entes local~s. 1 Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en la misma forma. Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales. ¡' . La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también de capacidad. . ' Las grandes ciudades son un focc de atracción de personas y de concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que no resiQen en el término municipal estricto. . , . l Deben contemplarse tecnicas que afronten la creac1on y mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que exigen las necesidades de su población estricta. ¡ La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de servicios exigible a un municipi,o con una importante población flotante. 1 Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de estas actividades. 5 �1 intervdncion normativa u~gentes para gran del a) seguridad ciudadana. - Carencias : la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen un ámbito muy limitado a las competencias locales. El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de competencias propias de los munic~ pios en esta materia. La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades. . ! Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos de que dispone cada tipo de admin stración local. El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las funciones locales en materia de s~guridad. 1 En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto de policías estatales o autonómicas. . . ¡ ' El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana. Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar conductas en las correspondientes ordenanzas locales. 6 �Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac), instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar i . cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada previamente en una norma de rango¡ legal. - Propuestas: 1 • las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de· otras administraciones. j La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma suficiente. · ¡ Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana. Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la condición de autoridades competEintes en materia de seguridad, reconocer a estos ayuntamientos funciones en materia de prevención, 1 . ' mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas competencias incluyendo la potest.d sancionadora. B) seguridad vial. · - Carencias: las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de disciplina viaria. 1 Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria. Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las nuevas prácticas necesarias. • El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso con el ciudadano. 1 �Hay que dar al ciudadano las las reclamaciones. máx~mas i garantías y facilidades para Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en las grandes ciudades. - Propuestas: es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad ~e las multas, medidas alternativas a la sanción económica, ~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc. 1 Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no tienen una regulación adecuada enl la normativa actual. El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente las garantías de los ciudadanos. 1 1 ~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la inadecuación de la regulación urbanos. ge~érica para los grandes núcleos 1 La reciente lrj-Rac (ley d~ régimen jurídico de las administraciones publicas y del procedimiento administrativo común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia (alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en las grandes concentraciones urban~ s). , La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial. 1 Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como sistema paralelo a la notificació~. --------· ¡ Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de traCción mecánica y multas qe tráfico, que permita .la inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo. �C) protección del medio pmbiente y calidad de vida. - Carencias: la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas actividades. ¡ En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente reducida. 1 La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de entidad promotora, p~ no como aaministración publica con competencias sobre la protección pel medio ambiente . 1 En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y ~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas, y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en la mayoría de los casos. En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de protección del medio ambiente atm~ sférico). · ' Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los n6cleos urbanos. ! 1 Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de actuación de los entes locales. En conjunto, no se tiende a recon competencias, ni tan solo en los podría ser especialmente 6til, o tienen una trascendencia local in1 cer a los entes locales nuevas asos en que la actividad local uando se trata de mat'erias que gable. Son significativas, en este sent _ _ _ ____________. Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la legislación sectorial:-¡ 9 �Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.). - Propuestas: el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc). . 1 Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la ' participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno local y la posibilidad de 1 crear órganos y servicios complementarios. 1 ' Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora para la pro _ ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_ sistema ed· ca. · . no u ni ver si tar io la prestación de los se S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de pobreza, etc.). L l · En relación con el me iente~ los problemas no derivan tanto de la falta de compete .s municipales, como la prestación misma del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones, especialmente la autonómica la local con duplicidad de actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda ·ciudadana. ~, -......-............, En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados (agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios. Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una presta~iente y completa de estos servicios. En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-<H"es, 10 �•' además de problemas nuevos que no se producen en niveles municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración, etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la administración local para su res~lución. ~----------1 ~------- - -- La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de exigencia y calidad de estos servi cios aumentan. En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos correspondientes, aumentar la r ;earticipación del resto de administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos. rí~ justicia municipal db ';~~ ~arencias: - - --- -· la ley de grandes ··ctuoades d ber ía establecer una justicia municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las· garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana. La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje. Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados coordinada entre la administrac: ón de justicia y ciudaoes. l _____ forma andes ~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial de est os órganos y su financiación realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración justicia. · _ _ __________ _ ------------.______ ______ - Propuestas: ' además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel de seguridad de las ciudades. Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica, para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda<laha. 1 ------ -----11 --- �La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia ciudadana. · Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en CQ!lflictos relativos . derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables añte e l tr ih._ _ mun cipal. · -· a El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado en 'la vía de la justicia equitati, a. Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución, de participación de los ciudadanos en la administración de justicia . Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos r del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades para las grandes ciudades: - necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de competencias para las grandes ciudades, especialmente en materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida, desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa (consorcios, agencias), p~ r tratarse de materias de titularidad concurrente. 1 1 - En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de la administración del estadd,, que tratara todos los temas referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas relacionados con la calidad d~ vida). ! 1 12 �Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes ciudades. Regimenes especiales de carta las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas, funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año 1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona, se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/ {limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios \) inferiores, sino que representan j características peculiares, que necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado". ! Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de 1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso del totalitarismo al autoritarism!:>. político. 1J~o m~rcada La ley especial de barcelona de estaba por el entorno antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal republicana de 1935, y que form parte hoy del fondo común de convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de barcelona . Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en J . \ el régimen local español. La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación a la nueva estructura autonómica ~el ~stado. Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios de madrid o barcelona. . 13 ~ �La carta municipal e s necesari para completar el proceso de institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y barcelona. 1 En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente ano. · La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital \ de españa nos obliga a luchar po ~que sea posible. No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como' se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona, la carta municipal es una obliga4ión perentoria. · . La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de 1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado español y de cataluña . 1 También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que "el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local, aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su aprobación. La carta municipal de barcelona el ayuntamiento de municipal, que ha correspondientes de características más barcelona ha aprobado un proyecto de carta sido elevado ya a los órganos legislativos la generalit• t de cataluña y del estado. Las signifi9a._tiva de esta .propuesta son: / - 1 . a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que, aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en 11 �•' ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y bandera, y el reconocirniento i de sus títulos. ¡ El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el legislador específicament~ p.ra barcelona. ! B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las ordenanzas fiscales. ---------t- • 1 ' : En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que ha sido una cierta tra~! cián en el réairnen local con la reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es de ,caracter general a a~as -~ el ·conseJO plenan.o, rn~entr~s. que la denorn~nacióp T: e r. e anza queda para ~quellas dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea exclusivamente fiscal. /./~ · . · ·--·--·· ... C) la organización política ~nicipal que se contempla en el título I del anteproyecto !supone la aplicación de los principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas, atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas determinaciones suponen la mqdificación de las competencias que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las disposiciones reglamentarias el relevar al consejo plenario de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado. t se mantiene la organiza ión en distritos actualmente regulada en las normas de organización de los distritos, con clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de elecciones o en función de les resultados electorales en el distrito. D) 15 �,• . ' En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución, regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes formas de participación, conjuntamente con los derechos de los vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite trámites innecesarios al ciu~adano. E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin predeterminar la obligat~riedad de utillzar formas organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán sucediéndose. F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor número de competencias a los lentes locales, con el límite de que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión. Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda, transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud, deportes, educación, form4ción ocupacional, seguridad ciudadana y protección civil. 1 Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de carta se establece la partic pación del ayuntamiento en planificación y gestión de todas aquellas actividades servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto . · la la y la de i G) las suponen incidan efecto, ' ¡ prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en 16 ,. �otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y establecimiento residencial~s, que afecta a personas no residentes en el municipio ~e barcelona. H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral. Conclusion la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual momento de la vida de nuestro paíp. l La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en esta conferencia. 1 La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes líneas acabo de presentarles. He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de pasos adelante. ckú ¡Vv~'4o.Jj (~ {)~e~ >e t. l~- , 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4309 Title A name given to the resource Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Federalisme Acció política Barcelona Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/740/19980228_LV.pdf 252cb43ff1d80b27efb7a45102014abe PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/02/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Preferimos mejorar. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Preferimos mejorar, cambiar, tener un entorno que no deje de ser familiar, pero que sorprenda, que estimule, que nos diga que todo cambia sin dejar de ser y que nos devuelva una imagen coloreada y enriquecida del colectivo. Para ello hay que arriesgar. Y para arriesgar colectivamente hay que fiarse y hay que atreverse. Hay que saltar y llegar al otro lado. Los ríos deben cruzarse. Veo a nuestra comunidad como un pueblo que se acerca ilusionado y a la vez temeroso al obstáculo que hay que superar. Con un profundo deseo de hacerlo. Esperando que se dé la señal. Pequeñas señales, estos días, indican la fuerza importante del temor y el peso de la inercia. Tener cierto grado de poder bastante cerca nos ha hecho avaros. Nos ha hecho perezosos el tener relativamente pronto (en 20 años) una parte substancial de lo que hace cien años soñábamos. "No ens en sabem avenir." Y al mismo tiempo nos parece poca cosa. Porque ese poder se ha usado poco y mal. Se ha tenido y basta. Se ha mandado y basta. De gobernar, poco. Pero se hace difícil cambiar. Demasiados mecanismos de poder, reales y simbólicos, situados demasiado cerca, favorecen la conclusión y la pasividad. Falta respiración, porosidad, airearse, osar. Ya está bien de "catenaccio". Conviene abrirse para ganar, como en el mejor fútbol. No se ha dicho aún desde aquí una fórmula distinta para España, generosa -como dijo un día Antoni Puigverd-, que los españoles puedan comprender. Empezando por los españoles periféricos, como esos gallegos que se han ganado a pulso el derecho a una alternativa autonomista. Ese es el río que hay que pasar. 125 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1202 Title A name given to the resource Preferimos mejorar. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Autogovern Espanya Territoris Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-02-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1249/19910914d_00450.pdf 80bf397d907cef2cbe82f1886bc8052f PDF Text Text R, ;`--110 Que un Alcalde componga el pregón de la Feria y las Fiestas de otra ciudad es, ciertamente, un compromiso, porque, invitado por el Alcalde de la ciudad celebrante, a más de uno pudiera parecerle un compadraje entre Alcaldes. Quisiera tranquilizarles. No existe ningún acuerdo intencionado entre su respetable Alcalde, don Tomás Rodríguez Bolaños, a quien agradezco su invitación por varias razones, y me van a permitir que mencione luego alguna de ellas, y este Alcalde que les habla. Efectivamente, es para mí u#ia gran satisfacción, siendo como soy un Alcalde, poderme dirigir a las �ciudadanas y ciudadanos de btra ciudad, vieja y nueva, señorial y popular, ilustre y dinámica, industrializada y serena, meseteña y fluvial - que todo eso es Valladolid - distinta a la mía. No debe haber dos creaciones del genio humano que se parezcan tanto entre si distintas como dos ciudades. a la vez, sean tan La ciudad, ese invento del hombre europeo como gustaba de recordar Ortega y Gasset, surge ipor el acoplamiento de dos funciones: la dilatación del núcleo embrionario de la plaza, que es lugar de encuentro, de mercado y de comunicación sdcial, y la protección del individuo, que es techo Iy muralla. Han cambiado mucho los tiempos desde las remotas "polis" griega y "urbs" romana, pero las ciudades �siguen cumpliendo sus funciones originarias. Si antes a Valladolid confluían las gentes de la Cuenca del Duero para hacer sus transacciones, hoy a vuestra Feria Internacional de Muestras siguen confluyendo las mismas gentes, más otras procedentes de todo el mundo. Si antes la Iglesia de Santa María la Antigua amparaba las reuniones de los primeros vallisoletanos, hoy la ciudad es en si un lugar privilegiado de múltiples encuentros. Pero a esa semejanza de todas las ciudades corresponde, sin que sea ello contradictorio, una identidad distinta, un modo propio de cada ciudad de expresarse en su arquitectura, en sus calles y plazas, en el aire de sus gentes, en el color de sus cosas. 3 �Después, el desarrollo urbano moderno ha añadido otras similitudes entre las ciudades, en los problemas y en las soluciones. Qué duda cabe que el tráfico es un problemacomún, como es una solución común ampliar las donas peatonales, al estilo de las calles de Santiago y Cadenas de San Gregorio o la Plaza de San Andrés. Las ciudades, además de parecerse por su función genérica, pueden tener coincidencias que hacen que unas se sientan más próximas a otras. Permítanme que tenga la osadía de busclar algunas de esas coincidencias entre nuestra dos ciudades, con, manifiestas para la debo confesarlo, ventajas vuestra. 4 �Si las dos son centros universitarios, Valladolid tiene la Universidad más antigua de España. Si las dos son ciudades de las letras, Valladolid ha dado y acogido nombres señeros de las letras hispanas como Zorrilla, Cervantes, Fray Luis de Granada, Lope de Rueda en un pasado de oro, y, hoy, aquí vive y trabaja Miguel ñelibes. Si las dos son ciudades de teatro, Valladolid tiene el incomparable Teatro Calderón. S'{ las dos son ciudades de museos, Valladolid brilla por su Museo Nacional de Escultura Policromada, España. Si las orgullo de la ciudad doS son ciudades y de manifestaciones populares, Va lladolid emociona con su Semana Santa que luce paso s irrepetibles, como el magistral "Jesús atado a 1 a columna". 5 �Y hay otras coincidencias que nos aproximan. Las dos son ciudades industrialeS, con la fabricación de automóviles como una de sus principales ocupaciones, y las dos son ciudades con una gran vida deportiva. Si antes les he citado que la ciudad es una creación del hombre europeo, q4isiera ahora abundar os europeos tenemos en esa aseveración porque motivos para sentirnos orgullosos de nuestras ciudades. Europa es el continente urbano por excelencia. En ningún otro espacio de humanidad se encuentran tantas y tan engarzadas mar illas urbanas. triángulo que forman Praga, Budapest y Viena es El único por la densidad de hist Ioria, de patrimonio, 6 �de creatividad que acotan. igual a su manera como el triángulo que forman Valladolid, Zamora y Palencia. Esta es la riqueza de Europa. Hoy, en estos tiempos de transición, cuando la vieja Europa ha cerrado un capítulo de su historia y asiste perpleja al parto difícil de una nueva era, las ciudades tienen mucho que aportar. Las ciudades son una referen la de estabilidad. Carecen de fronteras y de ejércitos, y sus banderas son más oriflamas festivos que estandartes guerreros. Por algo los j uegos olímpicos los organizan las ciudades. as ciudades podemos entendernos fácilmente, pod m os abrir brechas en los muros terribles de a cerrazón étnica, �religiosa, nacionalista. De ciudad a ciudad nos podemps entender mejor que de etnia a etnia, de nación¡a nación, de Estado a Estado. Les voy actualidad ciudades, a poner un rabiosa. no como ejemplo Belgrado capitales enfrentadas, estoy seguro q atrevido y y Zagreb, de de como naciones pueden comprenderse antes que Serbia y Croacia. Pues bien, esa es la aportación que podemos hacer, modesta, complementaria de otras voluntades pacificadoras, pero sin duda útil. Cada ciudad de esta Europa Occidental, más afortunada y más unida, más 8 �rica y más confiada debería tener su ciudad amiga - y por qué no decirlo su ciudad protegida - en la otra Europa. Tenemos la suerte inmens de poder celebrar nuestras fiestas en la aleigría y la seguridad, sepámoslo disfrutar con libertad y contención, y no olvidemos las ciudades europeas con las que compartimos una civilización común y con las que construiremos un futuro compartido. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4155 Title A name given to the resource Pregó de l’Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a les Festes Majors de Valladolid Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Ciutats Model social Valladolid Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf 670bf5692be6c37cedf86093ae91e196 PDF Text Text Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea 02/09/2007 | L’Escala Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya, fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré. Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama. Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa. Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important. Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes, ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer l’agost el mes de juliol. Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu. La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles. Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res. Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura de Paris. No va ser el cas. Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé, van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer en la claraboia oval de la sala. Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl. Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888. �La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns 290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer). Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals, com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives. Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya. 2ª part: I ara què? Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané, Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia. Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc. Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants, sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat. Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar, amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes. I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses: 1 que això va de debò; 2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers) �de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant. El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre. L’Escala. 2 de Setembre del 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L’Escala Abstract A summary of the resource. Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource L'Escala Festes majors Catalunya Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf 1f82fd98f3a505824683d24539b21c13 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Montmeló, 29 de juny de 1988 �Veïnes i veïns de Montmeló M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest preció, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra ciutat de Catalunya. Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o petites formen part d'un sistema que les relaciona i entrellaga. Poden anar per tot Catalunya, de mar a muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una altra. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta xarxa de ciutats. �-4- Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada ciutat té alguna cosa especial que la seva gent sent com a pròpia: una tradició, un monument, un mercat, una rambla, una Festa Major ... 1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que significa ' apretada convivéne j generadora de cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els problemes 1 els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem ciutat. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa més de mil anys que es té notleia històrica de Montme16. Al llarq del temps les ciutats han anat canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de desaparéixer o de quedar estancados. Però en els últims anys les nostres ciutats s'han transformat rápidament í intensament. Han crescut d'una manera inimaginable fa cent anys. �A començament de segle Montmeló era una petita comunitat de families pageses que es dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la ramaderia, i la població no passava deis 52s=cnt.s --N habitants. Avui Montmeló és la zona més industrialitzada de la comarca i arriba als 7000 habitants. Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres d'Espanya, alquns fa temps ja. Creo que Montmeló en muchos aspectos es una muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya desde finales de los anos 50. Vinieron gentes de otras tierras de España en busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos. Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin resolver muchos problemas, cuyas consecuencias negativas recayeron sobre todo en los que acababan de llegar. �El equipamiento en infraestructuras sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas era escandalosamente insuficiente. Fueron años de trabajo duro y de muchas dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados se quedaron y dieron numerosas pruebas de su respeto y estimación por esta tierra, que ahora es definitivamente su país. Por eso decía que Montmeló es una síntesis de lo que ha sido la evolución de Catalunya. Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo, a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se rinde homenaje a todos los que procedentes de otros lugares tanto han aportado a Catalunya. Els vostres fills han nascut aquí i seran protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la Catalunya del futur que será diferent i millor, més justa i més equilibrada que la Catalunya que vau trabar -n'estic vosaltres. segur, com n'esteu segurs �Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que va superant les mancances provocades pel creixement desordenat i per l'especulació. Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais públics, més places escolars, més instal.lacions esportives, més cultura que abans.. I aviat tindreu més nom, més atracció per la gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de ...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11» Velocitat de Catalunya. Vaig participar a l'acte de signatura de l'adquisició dels terrenys Mas la Moreneta. ( el desembre passat, al (724 Aquest circuit és una vella aspiració de tc catará. l'esport automovilisi r—Mántmeló hi és en l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets del Valls. �No us vull entretenir més. La Festa espera. Disfruteu-la. Visca Montmelé, Visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4070 Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montmeló Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Història Infraestructures Societat Territoris Model social Montmeló Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9 PDF Text Text 11 Stp-- Vilanovins: # I • Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1 , .1 . . 7, .,. la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j ?lb '• celona, de 1 ,.. ! : .., j entre vosaltres. Potser, a pe- 1 1 1 deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs, trobar-me . . que la immensa desproporció de tamany que existeix en tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors.. a 1Y - Res més allunyat de la-realitat. Us diré més. 1.1 Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del • Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna= manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte. �Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i de l'Estat éspanyol. Son els•milers o 'trebaIladó,r; 1 14 '4'1 - 1' ' ' 1 1. u, Y - .' r •` 4 - — 4 # 5 "3- o - á ,i. Jr,,1 1^ 4 ". '. andalusos la majoria perw,tambe.provinent o' 1 -.,15Iz t4 cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert 45. nos-' tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de manera decisiva al creixement demogrlfic urbanístic de Vilanova i de Barcelona. • 1 Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5 nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8 ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7 nerat problemes greus i injustídies que revolten,; • N �Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro. va la continuItatde latradició hist ,brica i' cultural. de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1 estat clara ent-pbstienriquidor. iu < ,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica -: .. una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual s'han fos apertacions culturalsprzvinents= d l arreu. Un gresol de formes ' de,vida , diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser pensar d'expressar-se també plurals.. En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar, de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible= �4. 1 arnbel progrés el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb 4,1 cense reticncies, cense háver de renunciar a res d'allò que fa de nosaltres una societat arrels profundes en la que té histbria de' CataluñY'a o. A D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora. plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.' diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir. , Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura econbmica de la població. Vila nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent ment agrícola, bé que mai po excluáivament, a ser una - �societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia, produït e,i= tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1= qemeltat ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar. Penseu que un autor de mis, doscrivia així • rimers de s'eg l'estructura industrial dè Vilano-- va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -• i dos forns de L.,t4.1.x". Vilanova tenia aleshores,= cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a= princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de 1.700 habitante a une 8.500. Compare aquella descripció de primers de segle - de ructivitat industrial de Vilanova amb la més•recont, �6. feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a= la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro. Comptu amb un cens de 836 treballadors". D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies. (16 la crisi económica que travessa el nostre país i - la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells �que han estat víctimes, que en són encara flagell que dfecte la societat industrial Com i la manca de treball, -vull manifestar-os daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á ^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran ben aviat. No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir= que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi car --nos en alió que no ó. La Festa és per di,ver----- tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^* i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat . k..... .. .. ! i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi de II. joia en mig del desert de la incomunicabilita ue massa sovint caracteritza les relacions habitual entre cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc �teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un dia en cm?: retroben la calidesa en rai fred que far= aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada , ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la= llar col.lectiva uC tots elc eiutudans. Vilanovins, por molts anys i a divertir-se! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la festa major de Vilanova del Camí Subject The topic of the resource Festes majors Vilanova del Camí Catalunya Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf 008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08 PDF Text Text Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal, autoritats, amigues i amics, D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar el pregó de les Festes de Maig. Lleida és tota una peça de convicció sobre la història del nostre país i sobre la seva obertura a la Península ibèrica i a la Mediterrània i Europa. La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era cristiana i franca: una marca europea en península mora. La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes. La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i també jueva: mestissa. Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós. Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”. Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la tradició de la Carta de població lleidetana. 1 �I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants altres vem travar un teixit de relacions estretes que van culminar en una política de regadius ambiciosa. Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de paradigma polític a Catalunya. La història i les arrels proporcionen als nostres projectes una major profunditat – el terreny necessari per prendre impuls. Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de mirar endavant. Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física, incontrovertible i rotunda. Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros, Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu Vella. Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas però sense detenir-lo en un trajecte més llarg. La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident geogràfic. Avui en canvi Lleida no és solament un referent metropolità de la Catalunya interior, sinó que també 2 �ho és d’una Euroregió emergent que enllaça Catalunya, Espanya i Europa. És el moment de mirar endavant. Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el futur. Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la col·laboració entre la Generalitat i La Paeria. Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i el Centre Històric en marxa. Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa. Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge de protecció oficial. Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny, conjuntament amb la Universitat de Lleida. Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació de Lleida com a capital de l’agroindústria. Amb l’Aeroport d’Alguaire. I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de la ciutat i amb vies totalment cobertes. Avui la geografia i la política comencen a anar de la mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a Europa. 3 �Les relacions directes entre Estats es complementen ara amb relacions directes entre nacions, regions, i municipis. L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes de proximitat. Els Estats han d’entendre i admetre que les competències que cedeixen “per sota”, les compensen amb la sobirania europea que creen “per dalt” cap a un món globalitzat. No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els estats perquè els toca admetre que son més que res els intermediaris de tot plegat però no els executors. Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials, educatives etc. van avall. A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara 100 anys per a realitzar-se del tot. Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern nacionalista. Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu. Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu cridats a jugar, en part, un paper canviant en un escenari obert. 4 �En poc temps, espero, tindrem una nova organització territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions pròpies. Es necessària la veu dels territoris al costat de la ciutadania i l’empresa. Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables. Un rebuig, un retard ulterior o una modificació substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat, i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari realment desconcertant. Poden els jutges esmenar el que el poble ha referendat? El principi de plurinacionalitat - encara que de manera no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de 1978. El problema va venir desprès amb la teoria del “café para todos”. No és que no hi puguin haver altres autonomies, però pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el mateix grau de diferència que les regions de parla castellana i drets de successió diferents, per exemple, és innecessari. Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada. Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per a la població. 5 �L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions. El govern ho està fent be. I sap que moltes de les qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut. La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca d’alta velocitat amb València, les inversions aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens envolten – això és el que compta. Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i la cultura. I des de baix, des dels municipis. I també hem de projectar-la a una Europa que donarà nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre futur. No es tan important haver estat una part de Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un motor d’Europa. I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una democràcia amb partits i institucions d’àmbit europeu i amples fronteres. Començant, com dic, des de baix. Des de la proximitat. Aquest és també el temps dels municipis de progrés com Lleida. Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que dóna confiança al país. Visca Lleida i visca Catalunya! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Abstract A summary of the resource. Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lleida Festes majors Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1532/19970830d_00778.pdf 33c774c5bbcd6374549ce3cce1200d2e PDF Text Text 9(e_16 -fe- 11-& lickjAr( ClYctuforrA30.07. AMICS, AMIGUES, JA FA MOLTS MESOS QUE EL VOSTRE ALCALDE, EN JORDI VALLS, EM VA DEMINAR QUE PRONUNCIÉS AQUEST PREGÓ AQUÍ, EN El+. MATEIX SALÓ ON L'ANY 1892 ES VAN APROVAR LES BASES DE MANRESA. QUE L'ANY 1986, ABANS DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, VAIG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR EL_ imvt-Ifíokj CENTRE DE MEDICINA ESPORTIVA DEL CONGOST) IttAtOvirafir A tzT) shv'ef JUNTAMENT AMB EN JOANI CORNET. EN AQUELLA VISITA VÀREM PARLAR DE MOLTES COSES. VÀREM PARLAR DE COM VINCULAR MANRESA AL PROJECTE OLÍMPIC. 1, EN AQUEST IMATEIX SALÓ, VÀREM TRACTAR DE LA POSSIBILITAT DE FER UNA CELEBRACIÓ CÍVICA DEL CENTENARI DE LES BASES as).9\..77, AAP liAjoGt4 DE MANRESA. RECORDO tk.AU (Adt8 I'd1/4-•t27 IrbA& (V)0.1 izmacle •11-''am l/In �NA- OPORTUNITAT REFORÇAR LA CATUANITAt DEIVJÓCS A PARTIR bt L'ADDICIÓ D'Arltell* INICIATIVA CÍVICA? A LA MOBILITZACIÓ OLÍMPICA. /61 W* -13.11VUI 40 JA cou )anwh-frit. HISTORIA I PRONUNCIAR EL FREGÓ D'AQUESTA FESTA 1■AAJOR SUPOSA GAUDIR D'UN PROTAGONISME IMI1AERESCUT, PERÒ EM PERMET PARTICIPAR DE 'L'ALEGRIA D'UNS DIES ASSENYALATS, DIES D'AQUELLS QUE LES CIUTATS ESPEREN AMB ILLUSIÓ I AMB ENTUSIASME. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UNA CIUTA1T. UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER. UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB LES NOSTRES ARRELS I AMB TOTS ELS VETNS. ÉS EL IE MOMENT DE COMPARTIR SI NSACIONS 1 ALEGRIES AMB ELS AMICS, DE SENTIR-SE MÉS MANRESANS QUE MAI. kjelb_ tyvis km1 ib 9v4/Z kt, �EN REBRE LA INVITACIÓ EM VA VENIR AL CAP UN VELL DIBUIX DE JAUME PAHISSA ON ES REPRODUEIX AQUEST SALÓ I LES SESSIONS ON ES VAN DEBATRE LES BASES DE MANRESA, UN DIBUIX ON DESTACA LA PRESENCIA DELS DOS FUTURS PRESIDENTS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA: ENRIC PRAT DE LA RIBA 1 LLUíS DOMENECITANER. TAMBÉ VAIG PENSAR EN JOSEP VICENÇ FOIX. EL SEU PARE ERA FILL DE LLADURS, MÉS AMUNT DE SOLSONA, 1 VA FER D'APRENENT DE PASTISSER A MANRESA, A LA PUJADA DÉ SANT MIQUEL, ABANS D'ANAR-SE'N A SARRIÀ. LA RELACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA VE DE LLUNY. ARRENCA QUAN LA COMTESSA ERMESSENDA DE BARCELONA I L'ABAT OLIBA VAN INICIAR LA RECONSTRUCCIÓ DE MANRESA, QUE �HAVIA ESTAT DESTRUÏD IA DELS SARRAÏNS. MANRESA ÉS AVUI UNA BELLA CIUTAT, D'AQUELLES QUE SOVINT SE CITEN COM : A CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA EUROPEA; ÉS UNA CIUTAT QUE JAERA CIUTAT QUAN MOLTS LLOGARRETS EUROPEUS QUE DESPRES VAN ESDEVENIR CIUTATS, ENCARA EREN LLOGARRETS. ÉS TAMBÉ UN SÍMBOL DE LA TRADICIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL DE CATALUNYA, DUES ACTIVITATS QUE AQUÍ HAN ARRELAT AMB FORÇA JA DES DE L'ÈPOCA MEDIEVAL I QUE HAÑ DOTAT MANRESA D'ESPLENDOROSES MOSTRES DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC QUE ENS PARLEN DEL ROMÀNIC, DEL GÒTIC O DEL MODERNISME. TAMBÉ LA TRADICIÓ RELIGIOSA, QUE HA DEIXAT COM A REFLEX DEL SEU PASSAT UNA MAGNÍFICA SEU GÓTICA QUE HA ESTAT �CAPAÇ DE SOBREVIURE A DEVASTACIONS DURANT MÉS INCENDIS, GUERRES I DE 600 ANYS, AQUESTA SEU, PER CERT, GS UNA MOSTRA MÉS DE L'ESTRETA VINCULACIÓ ENTRE BARCELONA I MANRESA. NO EN VA EL MESTRE D'OBRES DE LA SEU, BERENGUER DE MONTAGUT, VA SER QUI, JUNTAMENT AMB RAMON DESPUIG VA CONTRACTAR EL PROJECTE DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR. RO MANRESA ÉS MOLT MÉS QUE TOT AIXÒ. ÉS L'EXEMPLE DE LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES CIUTATS MITJANES A CATALÚNYA. UNA XARXA DE CIUTATS QUE1OMPETEIXEN ENTRE ELLES, COM PER EXEMPLE, IMANRESA I VIO PER ACONSEGUIR SER CENTRES NIVERSITARIS. VAL A DIR QUE VIO HA GUANYA • )90" LA PARTIDA, PERÒ ÉS SIGNIFICATJkYQ Ei MANRESA HAGI TINGUT Id,5\41/4Qv‘ \A" -1S1fm-{ (i JJ d--% uu e biz-v-- �LA CAPACITAT DE LLENÇAR INICIATIVES COM LA FUNDACIÓ UNIVERSITARIA DEL BAGES, O QUE ES PLANTEGI LA CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN ESPAI UNIVERSITARI AL RECINTE DE L'ANTIC ESCORXADOR. SIGNIFICATIU QUE AQUESTES CIUTATS COMPETIDORES TINGUIN LA CAPACITAT D'UNIFICAR ESFORÇOS PER CREAR UNA OFERTA COMPLEMENTÀRIA TOTA L'ÀREA D'ESTUDIS UNIVERSITARIS PER A DE LA CATALUYA CENTRAL ) c irtv0#4,-. 0.A.A.7~vr e. r& ,AáS id,Lbekv,re UNIA ‘r k . TN \oh-. Ak.201.4* NO S'HA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA FORMAT PER CIUTATS MITJANES, COM ARA REUS, OLOT O BALAGUER, QUE CONSTITUEIXEN ELS AUTÈNTICS MOTORS DEL PAÍS. AIXÒ SOVINT S'OBLIDA. S'OBLIDA QUE SENSE EL MUNICIPALISME NO HAURIA EXISTIT LA MANCOMUNITAT DE PRAT DE LA RIBA. EL MUNICIPALISME ÉS UN CONCEPTE QUE VA EN FAVOR �DE L'AUTONOMIA, QUE VA A FAVOR DE LA PROXIMITAT I QUE ES TROBA EN LA MATEIXA ARREL L.,)\--3--LaA.~51Z, 1 1.Ç' DEL CATALANISME. ...9.1 ~A.m.:4A ct• OBLIDAR AIXÒ ÉS NO VOL R VEURE QUE UN PAÍS MODÈLIC NO ES CONSTRUEIX NOMÉS EN EL TERRENY DE LA SIMBOLOOIA, SINÓ TAMBÉ EN EL TERRENY DE LA VIDA QUOTIDIANA DELS CIUTADANS I LES CIUTADANES. AQUEST ÉS L'OBJECTIL~[ G7/475~P140 FER VIURE A TOTHOM LA REALITAT DE CATALUNYA, PERO NO dRÁCIES A L'EXPLOTACIÓ D'UNS SENTIMENTS QUE NINGÚ NO POT NEGAR, SINÓ ACONSEGUINT LA COMPLICITAT DE TOTHOM PER FER UNA CATALUNYA FORTA QUE TINGUI LA SEVA RAÓ DE SER EN EL BENESTA1 R I LA QUALITAT DE VIDA DE CADASCUN DELS SEUS INDRETS. I QUAN PARLEM DE MUNICIPALISME NO PARLEM D'UNA IDEA ABSTRACTA, PAk_EM DE LA PROXIMITAT AMB ELS CIUTADANS COM A VIA PER AJUDAR A QUÉ �LA POLÍTICA NO SIGUI UNA COSA LLUNYANA r ..,^Ç MANRESA TÉ UN `OT-GON ME MOLT DESTACAT EN AQUEST SISTEMA DE CIUTATS. S'HA CONVERTIT EN EL PUNT DE REFERÈNCIA DEL BAGES, PERÒ TAMBÉ DE BONA PART DEL BERGUEDÀ, DEL SOLSONÈS 1 DE L'ANOIA. HA GENERAT AL SEU VOLTANT UNA IMPORTANT ÀREA URBANA, DE LA QUE FORMEN PART VILES COM SANT FRUITÓS, NAVARCLES O SANTPEDOR. ÉS LA MOSTRA DE LA PUIXÀN A CONFIA EN FI L'OPORTUNITAT DE 1' ► ! IUTAT QUE ^^^ FUTU R . VAIG TENIR COMPROVAR-I-iQ L'ANY PASSAT, QUAN VAIG VENIR PER VIITAR L'EXPOBAGES, LA FIRA MULTISECTORIAL MÉS IMPORTANT DE LA CATALUNYA CENTRAL. t(0 �VAIG DESCOBRIR UNA MANRESA QUE SE SENT CAPITAL, QUE SE SENT UNA PEÇA CLAU DE LA VERTEBRACIÓ DE CATALUNYA, UNA MANRESA QUE VEU REIVINDICADA LA SEVA CONDICIÓ DE PUNT CENTRAL DE CATALUNYA. LA VOSTRA PRIVILEGIADA SITUACIÓ EN LA RUÏLLA DEL EIXOS TRANSVERSAL I DEL LLOBREGAT HA DE SUPOSAR SENSE CAP MENA DE DUBTE UN FORT IMPULS ECONÓMIC I INDUSTRIAL PER A LA CIUTAT. DE VOSALTRES DEPÈN QUE L'EIX DEL LLOBREGAT NO ES CQNVFRTEIXL EISLIIISLARRERÁ QUE AÏLLI MANRESA, SI NO EN UN ADHERENT, EN UN ELEMENT COHESIONADOR DELS TERRITORIS I DELS USUARIS. MANRESA HAURÁ DE GUANYAR-SE A POLS QUE L'EIX DEL LLOBREGAT ACOSTI LA GENT A LA C9TAT, QUE NO PASSI DE LLARG. MANRE S r A HA DE SER LA CIUTAT DE L'EIX, DE LA MATE-7A 0-ÁTTER LLÈIDA rÓN ELS EXTREMS. SLAJ\. "-GIA I �EM CONSTA QUE MANRESA TREBALLA PER APROFITAR AQUESTA CENTRALITAT RETROBADA. HO FA QUAN MILLORA ELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE BUFALVENT I DOLORS PER DIVERSIFICAR EL SEU TEIXIT - INDUSTRIAL, QUAN PROMOU EL POLÍGON COMERCIAL I DE SERVEIS DE CAL GRAVAT O QUAN APOSTA PEL CONSELL TECNOLÒGIC DEL BAGES. I HO FA DEFENSANT EL VALOR AFEGIT DE LA SOSTENIBILITAT. NINGÚ' ES POT PLANTEJAR ACTUALMENT EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SENSE FER ESMENT AL RESPECTE DE L'ENTORN. PER DIR-110D'UNA MANERA GRAFICA, MANRESA SAP QUE SENSE UN CAIR.1 2.E,I_EB--BET, N NO S PODEN ESPERAR . INVERSIONS QUE OMPLIN ELS POLÍGONS INDUSTRIALS 1 DIVERSIFIQUIN L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT. �NO EM VULL OBLIDAR 'E L'ESFORÇ QUE FA L'AJUNTAMENT PER OUPERAR EL CENTRE HISTORIO DE LA CIUTAT. UN ESFORÇ QUE HA D'ANAR EN DUES DIRECCIONS, L'ESTÍMUL I L'INCENTIU A LES REHABILITACIONS DEL CASd ANTIC, QUE PASSA PER AVANTATGES FISCALS, LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT EN INICIATIVÉS MIXTES I LA INVITACIÓ AMABLE A LES CONSTRUCTÓRES DE GRANS OBRES MUNICIPALS I A ARQUITECTES A PARTICIPAR EN AQUEST PROJECTE COM A UNA APORTAC1Ó MÉS AL CONJUNT DE LA CIUTAT, IPER UN COMEEOMÍS A BATALLAR PER INSERIR EN; EL TEIXIT QUE ES VOL REHABILITAR D'ALGUNS EQUIPAMENTS QUE FÓRA MÉS CÒMODE, FÁCIL I 1BARAT EMPLAÇAR EN D'ALTRES INDRETS. ELS COSTOSOS TRE1)E BARCELONA HA DUT A TERME A LA CIUTAT VELLA EM PERMETEN DIR-VOS QUE ESTEU EN EL BON CAMÍ, QUE UN PROCÉS DE REHABILITACIÓ ÉS UNA APOSTA ARRISCADA, EN LA �QUE Hl JUGUEN INNUMERABLES FACTORS D'ORDRE ECONÒMIC, SOCIAL, COMERCIAL O DE POBLACIÓ, QUE VAN MOLT MÉS ENLLÀ QUE EL SIMPLE URBANISME. POC A POC, AQUESTS IF.LEJLALL _:..SRAN QUE MANRESA DEIXI DE SER LA CIUT QUE, SEGONS DEIA JOSEP PLA, TÉ UN COLOR DE GOS QU IG CIUTAT ON LES FABRIQUES ES CONFONEN AMB ELS CONVENTS I ELS CONVENTS AMB LES UNA FÁBRIQUES. MANRESA HA SABUT APROFI tTAR ELS VALORS DE LES CIUTATS MITJANES. HA SABUT CRÉIXER SENSE PERORE LA SEVA QUALITAT DE VIDA LA SEVA DIMENSIÓ DE CIUTAT MITJANA ON ES POT TROBAR GAIREBÉ TOT SENSE HAVER DE FER FRONT ALS PROBLEMES QUE SOVINT TROBEM ALS GRANS NUCLIS URBANS. �SOU UNA CIUTAT AMBICIO A, QUE NO HA TINGUT PROU AMB QUE, GAIREpE PER TRADICIÓ OBLIGACIÓ, DIGUESSIN QUÉ SOU IMPORTANTS. EN DIVERSES OCASIONS, EN EFS MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTÒRIA, MANRESA HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS!. FA UNS ANYS UN INFOR1ViATIU DE TELEVISIÓ VA ANUNCIAR EN BROMA UNA PRESUMPTE SOLEMNE DECISIÓ DEL PARLAMENT SEGONS LA QUAL MANRESA PASSARIA A SER1 LA CAPITAL POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE CATALUNYA PERQUÈ ACOLLIRIA LES PRINCIPALS INSTITUCKIMS DEL PAÍS. BROMES APART, BEN SEGUR QUE QUI! LA VA PENSAR TENIA AL CAP LA IDEA DE MANRESA COM A CIUTAT CENTRAL: AQUESTA ÉS UNA IDEA pERTA 1 COMPARTIDA, INNEGABLE. QUE TARD, EN O COMPARTINT CAPITALITAT, LA CAPITAL MANRESA ESDEVINDRÀ MÉS AVIAT SOLITARI �/ DE LA REGIO 7, O EL NON/1BM QUE SE LI VULGUI DONAR A LA REGIÓ INTERIOR, QUE DEPENDRÀ DE SI L'EBRE I EL PIRINEU SÓN REGIONS ORDINÀRIES O REGIONS ESPECIALS DE PLANEJAMENT. PERÓ POTSER QUE DEIXEM LES GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBÓ, QUE NO SÓN ALTRES QUE LES PARAULES AMB LES QUE EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. EL 1431 ELS GREMIS DE SASTRES, PARARES I TEIXIDORS DECIDIREN, UN 30 D'AGOST TRASLLADAR LES RELÍQUIEá DELS SANTS PATRONS, SANT FRUITÓS, SANTA AGNÉS I SANT MAURICI, DES DE SANT FRUITÓS DE BAGES A MANRESA. EL RECORD D'AQUELLA LECISIÓ GREMIAL VOL, GAIREBÉ EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGN1A11.CZ AMB LA FESTA MAJOR, QUE DURANT AQUESTS DIES DEIXEU UNA MICA DE BANDA EL VOSTRE TARANNÀ DE GENT �TREBALLADORA I POC AMIG4. DE PERDRE EL TEMPS I TINGUEU LA FESTA COM LA VOSTRA RELIGIÓ • PRINCIPAL, QUE US SENTIU MÉS MANRESANS QUE MAI, QUE CELEBREU UNA FSTA OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT. UNA FESTA ON TOTHOM Hl TINGUI CABUDA. NOMÉS HEU DE SEGUIR UNA NORMA, LA DE FESTEJAR AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL BALL I LA DISBAUXA, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PELtARRERI LA _FILQ., k A QUE TREPITGEU. PER TOT ALLÒ QUE ES VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME COMPANYS NO HAN DE SER ENEMICS, SINÓ D'UN VIATGE QU US PORTARÀ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. 1 1 VISCA MANRESA! ....„...................... VISCA ILA FESTA MAJOR! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4438 Title A name given to the resource Pregó festa major ciutat Manresa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Competitivitat Model social Acció política Manresa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1453/19950811d_00690.pdf 2e793410d1d7398dc8b29408bc870069 PDF Text Text - PREGÓ FESTES MAJOR D'ALAIOR MENORCA 11 D'AGOST 1995 DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORS DIPUTATS, SENYORS DIRECTORS GENERALS, AUTORITATS LOCALS , ALAIORENQUES I ALAIORENCS. DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE SANT LLORENÇ. SOU MOLT GENEROSOS 1 MOLT ACOLLIDORS INVITANT UN DE FORA, QUE TANMATEIX SE SENT COM UN DELS VOSTRES, NO PER NAIXEMENT NI PER RESIDÈNCIA PERÒ SI PER ESTIMACIÓ. A MENORCA, EM SENTO COM A CASA, COM TANTS BARCELONINS, I DESITJO FERMAMENT QUE PENSEU, QUE NOSALTRES RETEM HONORS SUFICIENTS A LA VOSTRA DIGNA AMISTAT. MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES PER ENDAVANT. NO ESTIC SOLAMENT AGRAÏT, ESTIC TAMBÉ ORGULLÓS. ÉS UN ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL I)E JUSTIFICAR PERÒ PROU EVIDENT, SI CREIEU LES MEVES PARAULES I CONFIEU EN EL MEU GEST. PERQUÈ AQUESTA CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME II, POT REPRESENTAR ARA, AMB SATISFACCIÓ, MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES CIUTATS DEL MÓN TENIM EN AQUEST TEMPESTUÓS ESTIU DEL 95. M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ COM M'AGRADA SENTIRME, PERÒ NO PUC PASSAR PER ALT EL FET QUE HAGUEU VOLGUT A LA VOSTRA FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES PARAULES QUE, COM A ALCALDE DE BARCELONA, US VULL DIR, AMB PRUDÈNCIA PERÒ TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US HO PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I D'EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT = FERMES. NO HI HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA I CAP ALTRA FÓRMULA NO SENS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM A SIMPLE PART DEL TEMPS, SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM I REFEM LES CIUTATS, NO NOMÉS EL PAS DEL CALENDARI. sed\text\alaior.doc �LA CIUTAT LA REFÀ LA GENT I, PER TANT, CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. QUAN EM VAN FER ALCALDE, VAIG FER SERVIR LA FRASE DE SHAKESPEARE "LA CIUTAT NO SÓN NOMÉS LES PEDRES, LA CIUTAT TAMBÉ ÉS LA GENT". ÉS LA GENT QUE AVUI HI ÉS -LA QUE ES VEU, COM ARA ELS 'QUI SOU AQUÍ A ALAIOR- PERÒ TAMBÉ LES PEDRES QUE HAN FET LA GENT QUE JA NO ES VEU. PERQUÈ, EN AQUESTES PEDRES QUE HAN DEIXAT ELS QUE ARA NO HI SÓN, HI HA IMPRÈS TOT UN MISSATGE, TOT UN PROGRAMA, TOT UN CODI, DE VEGADES TOT UN LLENGUATGE. VOSALTRES SOU CIUTAT I, PER TANT, TOT I SENT SINGULARS, DIFERENTS I PROPIS, SOU TAMBÉ GERMANS DE TOTHOM. AQUEST ÉS EL MISTERI DE LA CIUTAT, QUE ÉS ELLA MATEIXA I ÉS GERMANA DE TOTES LES ALTRES CIUTATS. AIXÒ NO PASSA AMB LES NACIONS NI, ELS ESTATS, QUE ES DEFINEIXEN MÉS COM UNA DIFERÈNCIA, DE VEGADES COM UN EGOISME COL.LECTIU, UN EGOISME COL.LECTIU RACIONAL. ALGÚ HA DIT QUE ENS FEM GRANS QUAN ADMETEM L'EXISTÈNCIA DE VALORS SUPERIORS, QUE ENS TRANSCENDEIXEN I, PER TANT, ÉS BO QUE LES CIUTATS NO ES TANQUIN EN ELLES MATEIXES I QUE NO PENSIN QUE ELLES SOLES HO FARAN TOT. PER PODER FER ALGUNA COSA HAN DE SER ELLES MATEIXES I OBRIR-SE MÉS AMUNT I ADMETRE QUE HI HA COSES QUE LES SUPEREN: LES NACIONS, LES REGIONS, ELS ESTATS, I LA PÀTRIA GRAN, EN AQUEST CAS EUROPA, DE LA QUAL TAMBÉ US PARLARÉ UN MOMENT. LES CIUTATS SÓN ALGUNA COSA MÉS QUE UN APLEGAMENT DE PERSONES EN LA MESURA QUE, COM VA DIR MOLT BÉ EL PREMI NOBEL JAPONÈS KENZABURO OÉ , PARLANT D'HIROSHIMA, DE LA QUAL AQUEST ESTIU LAMENTEM LA DESTRUCCIÓ PERLA BOMBA ATÒMICA FA 50 ANYS, "SI MOR UNA PERSONA. AQUESTA PERSONA SEGUEIX VIVINT EN LA MEMÒRIA DELS ALTRES, D'AQUELLS QUE L'ENVOLTEN, D'AQUELLS QUE EL CONEIXEN, DE LA SEVA CIUTAT, PERÒ SI MOR UNA CIUTAT SENCERA, S'HA MORT UNA PERSONA I LA MEMÒRIA DE LA PERSONA". I AIXÒ ÉS EL QUE ENS IMPRESSIONA QUAN VEIEM EL QUE HA PASSAT A HIROSHIMA I EL QUE PASSA A CIUTATS COM SARAJEVO, DUBROVNIC I D'ALTRES QUE HAN PATIT. MOR LA MEMÒRIA DE LES PERSONES I AQUELLS QUE HAURIEN DE RECORDAR ELS QUE HAN DESAPAREGUT. I AQUEST ÉS UN DRAMA IRREVERSIBLE DE LA HUMANITAT QUE NO PODEM ADMETRE. LA CIUTAT ÉS, DONCS, LA HUMANITAT EN PETIT. ÉS EL QUE NECESSITEM PER VIURE. EL MÍNIM VITAL. EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE DIBUIXAR AQUESTA CIUTAT, ALAIOR, SOBRE EL MAPA, O QUALSEVOL ALTRA CIUTAT, HI HAURIA DE REPRESENTAR NO NOMÉS ELS CARRERS I LES PLACES, SINÓ TAMBÉ LA 9 sed\text\alaior.doc �GENT. UN MAPA PERFECTE D'ALAIOR ;SERIA EL DIBUIX DE LES VOSTRES MIRADES, EL QUE JO VEIG ARA AQUÍ. M'AGRADARIA QUE ALGÚ POGUÉS PINTAR LES VOSTRES MIRADES 1 ELS VÒSTRES DESITJOS. AQUEST ÉS UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS MAI NO PODRAN FER. NOMÉS EL PODEU DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS CADA DIA. LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGA DE RECORDAR-NOS, MOLT SOVINT, QUI SOM: LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA. SI NO M'EQUIVOCO, L'ANY 1654 ALAIOR` VA PASSAR PER UNA D'AQUESTES PROVES. EN AQUEST CAS, NO PER VOLUNTAT DELS HUMANS SINÓ DE LA MATEIXA NATURALESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA, PERÒ QUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTÈS, QUE UN TERRATRÈMOL VA ASSOLAR AQUESTA, ALESHORES, VILA 1 QUE LA GENT D'AQUÍ VA FER, VA REFER, EDIFICIS, ESGLÉSIES, CARRERS I VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ UN ALTRE COP. PER DIR-HO CLAR, RALLANT CLAR COM DIEU VOSALTRES, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CÀSOS EN QUÈ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ. PERÒ LES CIUTATS, SI NO SÓN TOTALMENT ASSOLADES, SINÓ SÓN TOTALMENT DESTRUÏDES, SÓN CAPACES DE RENÉIXER. BARCELONA -DEIXEU QUE PARLI DE CASA MEVA QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA- S'ESTÀ FENT, PENSO, PROU BÉ PERQUÈ COMPTA AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LES UNES A LES ALTRES, UNA COMPLICITAT. NO HO DIC PER DONAR LLIÇONS. NO PERQUÈ PENSEM QUE DES DE FORA ES PUGUI FER QUALSEVOL MIMETISME AMB BARCELONA. CAL RESPECTAR L'ESTIL DE CADASCÚ, D'ALAIOR, DE BARCELONA, CADASCÚ AL SEU NIVELL. PRIMER DE TOT, RESPECTAR L'ESCALA DE CADASCÚ. BARCELONA NO POT SER MODEL SINÓ L'ESTÍMUL PER CERCAR LA QUALITAT I SER UN MATEIX I, TAMBÉ, PER COMPARTIR PROJECTES. ALAIOR TAMBÉ SAP EL QUE HA DE FER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN LES PEDRES 1 EN LA GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DUES DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. QUAN DIC LES PEDRES, VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ, ON S'ALÇA AIROSAMENT, I DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA LA CIUTAT ESTESA CA> AL MAR. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT, NO LA PODREM REFER. 3 sed\text\alaior.doc �EL FUTUR ÉS EN LES CIUTATS DEL MON, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LA INFORMACIÓ I ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS, QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIO DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL COMENÇAMENT D'UNA AMISTAT, NO SOLS D'UNA INFORMACIÓ, SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA. TAMBÉ D'EXPRESSIONS DE SOLIDARITAT. DEIXEU-ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT, ABANS D'ACABAR, PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'RXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT AMB LES CIUTATS DEL MÓN: LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ MARIA MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR DE CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE "VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERZEGOVINA. LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPLA, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA: SARAJEVO. A MI M'AGRADARIA QUE EL PREGÓ DE BARCELONA D'AQUEST ANY, DE LA MERCÈ, EL POGUÉS FER TARIK KUPUSOVIC, QUE ÉS L'ALCALDE DE SARAJEVO. NO SÉ SI PODRÀ VENIR. EN TOT CAS, SI NO ÉS ELL, SERÀ MENDILUCE, QUE ÉS LA PERSONA QUE JO CREC QUE, DE TOTS ELS DIPUTATS EUROPEUS, I DE TOTS ELS PERSONATGES PÚBLICS D'EUROPA, ÉS EL MÉS ESTIMAT O DELS MÉS ESTIMATS A SARAJEVO. POTSER ELS PAÏSOS, ELS ESTATS, "FENEN MASSA CONDICIONANTS. POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ENTRAMPATS PER RAONS PODEROSES QUE, DE VEGADES, ENS COSTA D'ENTENDRE I QUE, TOT SOVINT, ESCANDALITZEN LES NOSTRES CONSCIÈNCIES. PERÒ LES CIUTATS SÓN MÉS LLIURES, NO DEPENEN D'AQUESTES SERVITUDS. SARAJEVO, CIUTAT ON .10 HE ESTAT t ON PENSO TORNAR TAN AVIAT COM SIGUI POSSIBLE, REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA. ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT AMB MAJÚSCULES I, EN CERTA FORMA, UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM. UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA. UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. UNA EUROPA INCAPAÇ DE GUERREJAR, PERÒ INCAPAÇ D'ADMETRE LA RENDICIÓ. VOSALTRES' TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ ESTEU SITUATS AL BELL MIG I'UNA ILLA ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT: EL SUD, D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA, I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE FORMAVEN PART DEL MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRES QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR, SINÓ EL CAMÍ QUE ENS UNEIX; AQUELL QUE S'HA NOMENAT EL PONT DE LA MAR BLAVA O EL PONT BLAU. AQUELL MATEIX PONT BLAU TÁMBÉ US HA UNIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA QUE TANT M'ESTIMO, NO NOMÉS PELS ESTUDIANTS ALAIORENCS O PELS MALALTS QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER LA DEVOCIÓ QUE TOTS TENIM A L'ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA, QUE ÉS COPATRONA DE BARCELONA O, PER L'AGERMANAMENT QUE TÉ BARCELONA AMB LES CIUTATS DE 4 sed\text\alaior.doc �MENORCA, NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FLORALS QUE VA TENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEIXEU -ME QUE US RECORDI UN VERSOS DE PONÇ PONS QUE PENSO QUE DIUEN MILLOR QUE JO L'ESPERIT D'ALAIOR QUE TRACTO D'EXPLICAR. DIU: T'ESCRIC DES DE L'EXILI I DE L'ENYOR, DES D'UNA PÀTRIA AMARGA I ESTRANGERA. T'ALBIR DES DE LA MORT. LA VIDA ENCARA MADURA ELS DATILERS I L'AIGUA CORRE PEL RIU CENDRÓS DE LA MALENCONÍA. NO Hl HA CAP MÉS PAISATGE QUE EL TEU NOM NI CAP CAMÍ FELIÇ QUE EL DE TORNADA. EL PARADÍS, MENORCA, ÉS EL TEU COS. QUI SOM? D'ON SOM? QUÈ FEM? CAPÀ ON ANAM? EL PES DEL MÓN ESCLAFA EL COR DF L'HOME. JA L'ÚLTIM PARADÍS ÉS LA LECTURA.' DIU EL POETA. JO PENSO QUE AL POETA LI AGRADA MOLT L'ÀGORA. I ARA SÓC AQUÍ. AIXÒ ÉS UNA ÀGORA. I QUE LA LECTURA PER A ELL ÉS EL REFUGI. I JO LI DIC AL PONS PONÇ "HEM DE TORNAR AlL'ÀGORA, A LA PLAÇA, A ALAIOR, PER RETROBAR EL PUNT QUE FARÀS QUE EL MÓN NO ENS PESI, I AIXEQUEM EL PES DEL MÓN DES DE LA CIUTAT". I LLEGIRIA PÀGINES I PÀGINES D'AQUEST LLIBRET. PERÒ NO ÉS AIXÒ EL QUE S'HA DE FER EN UN PREGÓ. NOMÉS QUE ÉS EVIDENT QUIN ÉS L'ESPERIT D'ALAIOR: ÉS L'ESPERIT DE LES CIUTATS, DE TOTES LES CIUTATS, QUE SÓN EL LLOC ON ES PARLA, EL LLOC ON LES PERSONES ES TROBEN, EL LLOC ON LA GENT Hl VA QUAN ESTAN SOLS. LA GENT SE'N VAN A LES CIUTATS. DESPRÉS DIUEN: LES CIUTATS SÓN L'ENEMIC DEL PLANETA. HI HA MASSA SOROLL. HI 1-A MASSA BROGIT. HI HA MASSA CIRCULACIÓ. HI HA MASSA ACCIDENTS. HI HA MASSA CRIMINALITAT. I JO US DIC: AIXÒ SÓN ELS COSTOS DE L'ÚNICA BONDAT I L'ÚNICA VIRTUT QUE ÉS QUE TOTS VOLEM ESTAR MÉS AVIAT JUNTS QUE NO PAS SEPARATS, PERQUÈ SABEM QUE JUNTS PODEM MÉS. EL SECRET DE LA CIUTAT, DONCS, EL SECRET D'ALAIOR, I EL DE BARCELONA, ÉS SER ELLES MATEIXS I SER GERMANES ALHORA. I 5 sed\text\alaior.doc ��PROPOSTA DE TEXT PER LLEG1R COM A PREGÓ A LES FESTES DE SANT LLORENÇ, A ALAIOR (11 D'AGOST 1995) �DISTINGIDES AUTORITATS DL GOVERN BALEAR, DEL CONSELL INSULAR, AUTORITATS LOCALS, ALAIORENQUES I ALAIORENCS, DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE S NT LLORENÇ r kIVI~ - t~Cdt~~ - `191 Á o N g. Pidik. ( 2k 0 -¿- FolAk Q„ ESTIC SOLAMEN.LAGRATT1''d14: aet 51\5' ryt-ts vtm >‹, k■ •' ESTIC, TAMBÉ, ORGULLÓS. ÉS UN ri-tAi f ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL DE JUSTIFICAR PERÓ PROU EVIDENT SI CREIEU LES MEVES PARAULES 1),s2Á01-,' ,A,,AfAbr CONFIEU EN EL MEU GEST, PERQUÈ AQUESTA ic;12^ CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME , POT REPRESENTAR ARA AMB II _ SATISFACCIÓ MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES '"b). f72"' CIUTATS DEL MÓN TENIM, tkL-CA `k)"1"5L-k4 9-7151 ne,,UZ M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ QUE M'AGRADA SENTIR PERO NO PUC PASSAR PER ALT ».cp)~ N LA VOSTRA VOLGUT ,14-141-P QUE FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES çoi¿ PARAULES QUE NO SOLS UN AMIC SINÓ L'ALCALDE DE BARCELONA US VOL DIR,AMB PRUDÈNCIA, PERÓLL'5":TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT FERMES. NO Hl HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. 2 �LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA 1 CAP ALTRE FÓRMULA NO SE'NS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA !VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM EL SIMPLE PAS DEL TEMPS SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM 1 REFEM LES CIUTATS, NO SOLS ELICALENDARI. \\S" 1/ ÉSVERITAT QUE DESPRÉS Hl HA ►'ESFORÇ D'AQ ELLS QUE A MÉS1 TEN NA F•'TA VOLINTAT UE/SE S T N U A A/► E^ ^L R L RVEI E .A QUE ELS COL. ECTIV A , E ^^ •E SE V• fUN ^T PERMANE E T" F^^' ^ACIÓ • FO"A UP D'HOMES I DON S p0 ONt NGUT, I HISTÒRIA, AL HAN D CIDIT DE VIURE. LA CIUTAT, LA REFÀ LA CENT I PER TANTg CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. I TE1V.. D PF ._ ! ..._ s'6 ~ ANA-BCMRT, ,` '!►^ ^ ^ y, Q ^^ S ^°7v i L Ñv^ t ^^^^^5 /N4 e 4 ^1. F}^ aU2 iJo '1 QK.l. V3SÀM, x kc, u,^ Y ?,¿ (Ajo Sat-().k PCn T^ l n^c ^c.:0771--1 C ^^ 4^ _ _ TAM^ -' sáu ^ ^^ ^ 5 ^R ^^^.c^ ^, - i f ^j7vt ; k^5 t,u.t n ^ a. J l 7rrn e t,3r04- atp C^^^ ^ vU/^.n^,^^^9 , ^^,^ p^ ^ u. 1,9 u( e rS ctAk TIGutu, • ^,,^, ^^ -^ uutÁT,l G �EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE 11~R ALAIOR 10BRE UN MAPAUAL-SEVOL--ALTRA_CBITAT, Hl HAURIAIYE -R-ÉPRESENTAR NO PAS I NOMÉS ELS CARRERS 1 LES PLACES --QUE TAMBÉ-- SINÓ LA GENT. UN MÁ1 2A__PERFECTE D'ALAIOR SERIA DIBUIX DE LES YOSTRFSJAIRAGES, ELREIRATDELS VOSIFIESJOS... AQUEST ES UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS NO PODRAN ,FER, NOMÉS EL PODEM DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS... CADA DIA. Y VISCISSITUDS M ÉS),CAD-A'LLOC TÉ PAkTICULARS, AQ QUE DONEN TESTIMONI DE LA ------ÜNTAT, DE SA--CAPMT7kT DE L.:•100in , 1, T-4t-d(A7A'rs(to:) LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGUÉS DE RECORDAR-NOS QUI SOM 1 LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA___ (iT SI NO 654 ALAIOR_VA PASS)NR S PROVES, EN AQUEST _CAS2NO PAS PER VOLUNTAT DEL –HUMANS SINÓ DE LA MATEIXABAIURAL _ESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA PhóbUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTES QUE UN TERRATRÈMOL ASSOLÀ AQUESTA ALESHORES VILA I QUE LA GENT D'AQUÍ VA REFER EDIFICISÇ ESGLÉSIES, CARRERS, VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ ALTRE COP I, PER DIR-HO PLA, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. M'EQUIVOCO, JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CASOS EN QUÉ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ, LA RENDICIÓ DELS SEUS HOMES. �^ ALA;^^ O R V D =,MO T RA C D D S ^,^ J TADA SE DU C D^ S EL Djó E^ 10. / ^ TI `O . S IC C ME13 A •► L S CIU FE L EVIii E T91/4 EA A, - ■ Ir .. E 111 SE HA ER E CO S, EN N E STAR DEgAL t 1• _ 4/ LA N E S : AT ^ AE A D MO T C •a I q, S TE EN EN. L O O U TAt O Q A BARCELONA --DEIXEU QUE' PARLI DE CASA MEVA, ^^QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA-BARCELONA, DIC, HO ESTÀ FENT, EM PENSO QUE PROU BÉ, I AMB MOLTES GANES, PERQUÈ COMPTA AMB UNA VOLUNTAT COMUNA, AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LE UNES A LES . ï) O a( ALTRES Po, ( c1 'Ñn \V `' S„t ¡O ,15 ó 9J,t, í (fa"A- ALAIOR TAMBÉ S'HA HAGUT DE REFER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN . i^^ ^ e ^ ^^^: ^^^^r• r^ 1, /4érSVQ15Gire .r5 3' 4 ^ • ^ : :^ ;1P^ -14a-o^,r-e^^,; , r+ r' >1 / ‘1, •^” . ^i -i'^ ^J► LES PEDRES I GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. 4. 41,4›.0" 41,4›. ,- .. ^ ^J^w LA i!: DUES QUAN DIC LES PEDRES VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ QUE EL SOL ATÉN GENEROSAMENT, I QUE DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA UNA CIUTAT ESTESA CAP A MAR. �IISTÒRIC, LA CONSERVACIÓ D'AQUEST NUCLI D'ACOR Y AMB LES NECESSITATS DELS CIUTADANS QUE HI VIUE A LA VEGADAD'ACORD AMB LES OBLIGAC ONS QTENIM PLER LLEGAT LA HISTÒRIA QUE HE ERETAT I CONDICIONS EL MÉS BONES DENAMENT DELS POSSIBLES, \ FORCEN UN ATS MOLT ESPECIAL. CENTRES ANT CS D ES ÉS EN AQUES :OBRE O 5 CONJUMINEN EL RESPECTE I IN EVA Ó QUE CER ADAPTAR LA VIDA DEL OMES I D S A L'ESPAI QUE HAN TRIAT PER SO -`• RNAR EN AQUEST MÓN. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT NO LA PODREM REFER. CAL VOLER DEIXAR UNA EMPREMTA CONCRETA - - PER EXEMPLE LA D'UN NOU CONCEPTE DE CIVISME, D'UNA NOVA MANERA DE "FER CIUTAT" QUE SE SOSTÉ EN LA MANERA DE CREURE EN LES COSES, EN LA NOSTRA VISIÓ DEL MÓN. CADA L OC TÉ, NO Ò UE, S EREIX, CO S SOL DI, ,^SI Ó AL I^ Ï J ,:; C,É COM PR0 D/EL MANT S s" O' O^-^AR I AOJÓ ^J^ ALHO ' PC:b ^ TA N ES: I ES JA OLT DE GUANYA UNA CIUTAT ÉS FA I ES REFÀ AMB AQUESTS PRINCIPIS. D'AIXÒ SE'N DIU, DESP ÉS 414—ESTI OSALTRES --I NO EM REFE', XO A SIS SRI, :INit A T TS ELS LO N E' -- DIE U HEM BARC;ELONI ► •'iBA C DA DIA' — L 'R ODEL CREAT --Ql^• E^S BARC ELONAi", D :A RC ONA. UA UNA CIUTAT SAP! TR^OB R EL '^ ^ 'U ES IL ES P TB N DIR QUE HA ^ GUA YAT, PE' ^UÈ GUI QUINA SIGUI L'ADVER ITAT ` QUE A H STÒRIA VULGUI L PRESEN AR —LI, SkBRÀ SUPER AR—LA. ^ �PAS PE E HI ANT ATS rS`LNs / ' LES CI U T;'^ Sb " '' RI ( L'AIGU^^ S "N ^. DIISOLDRA I 111 . I F ^ y • FA E QUE LES IRAN L SEVA RE EN NO SÓC PAS JO QUI US HO HA DE DIR, SOU VOSALTRES ELS QUE M'HO j HEU ENSENYAT: ALAIOR TÉ EL SEU ESTIL, L'HA SABUT DEFINIR DURANT MOLTS ANYS I AIXÒ US ;DÓNA CONFIANÇA PER AFRONTAR EL FUTUR. EL FUTUR ÉS DE LES CIUTATS DEL MÓN, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIÓ DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL 1COMENÇA,MENT DE LES XARXES NO SOLS D'INFORMACIÓ SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA, TAMBÉ D'EXPRESSIONS SOLIDÀRIES. DEIXEU"ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'EXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT ENTRE CIUTATS DEL MÓN. LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ M. MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR A CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERCEGOVINA, LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPA, BIHAC, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA, SARAJEVO. V^3 J L( �MASSA TENEN PAÏSOS ELS POTSER CONDICIONANTS, POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ATRAPATS FIIR RAONS PODEROSES QUE DE VEGADES EN "COSTA D'ÉNTENDRE I QUE - -TOT LES i- NOSTRES ESCANDALITZEN SOVINT CONCIÈNCIES, PERÒ LES CIUTATS SOM MÉS LLIURES, NO DEP-NDEM D'AQUEST S SERVITUDS. L PER AIXÒ LA CIU A T DE BA CELONA --I MOLTES ALTRES CIUTATS D: L MÓN-- A POGUT OFERIR LA SEVA AJUDA A UNA CAUS JUSTA. NO US PARLO SOLS DELS COMBOI ` HUM NITARIS, DEL TELÈFON MITJANÇANT B RCELONA CONNECTA QUE SARAJEVO AMB EL M Ó N/ Hl HA MOLT MÉS: ELS BARCELONINS HAN FE ,DE SARAJEVO UNA CIUTAT AMIGA I, MÉS ENLLÀ lE LES VOLUNTATS DEL CONSISTORI, HAN T 0 AT, ENDAVANT PEL SEU COMPTE ACCIONS S LIDÀ IES DE TOTA MENA. ÉS MÉS: EL GOVERN NICI' Á L POGUT PRENDRE UNA POSICIÓ POLÍT CA AM MOLTA MÉS LLIBERTAT QUE NO PODRIA F: R-HO, SE URAMENT, UN GOVERN MENYS LOCAL, N GOVE'' N AMB MÉS RAONS DIFÍCILS D'ESCAT R PERÒ QU SENS DUBTE Hl SÓN. Í HA PER TANT, TO EL QUE HE FET ESTEM FENT I FAREM PER S' RAJEVO --I PER LES ALTRES CIUTATS DE BÒSNIA-- ÉS UN EX1MP E D'AQUEST ESTIL CIUTADÀ, Q E PARTINT DE PRINCIPI DE LA DEFENSA D S INTERESSOS GE ERALS, NAIXENT EN L'OBJECTIU/ DEL BÉ COMÚ, ÉS CAPAÇ DE TRASLLADAR AQUESTA VOLUN A T A L'INTERÈS ENCARA I^/IES GENERAL DE TOTA LA UMANITAT. LES CIUTATS , DEL MÓN VOLEN EL BÉ .1E TOTES LES CIUTATS DEL MÓN I AQUESTA LÍNI . ÉS LA QUE SOSTÉ ,ACCIONS COM LES QUE HE EMPRÈS A FAVOR DE SARAJEVO. �PERO Np/ VOLDRIA Q E SOLS APA GUÉSAQUÍ LA „, • CIUTA * OM UNA STRÁ/ XEM PL Oi U OBVI E1S LES E E PAR PROVA EVO \ IO NI FÓRA QUE NI S el STA L 11 EVA tl\rr C OMP 0MiS DE\ I A IXÍ JUS QyE Fe IA\ D RANT L'E REOOROAR A» ES S lr U I" ADA E »ADA CT LES NO TRES FESTE IN G gm, PARAU A QU DIGOI ik DA G\E.T h QUEST ERRI ORI ÉS UN ALTR e oTA D \ABO EM ES ENCÉS I 41M MES AIGU DEFEN4 A FIEM LA CA , SA DE A PÁstr JUSTA, LA VOLU1 AT• •LÍTICA »'IMPEDIR EL G out* EL FEr COMPROMÍS D'EMPRENDRE ÁCCIONS DE TOTA M NA CONTRA AQUESTA PRÁCTICA 1-1ORROROSA, TERRIBLE, DE LA NETEJA ÉTNICA. Á !"' L GUERRA OBERTA i BÓSNIA O ÉS PAS --COM SE AR-- UNA T T SOVNT ENS A OLEN G ERRA ,É TRE PO LES, NTRE/CS UI1ATS. Al O N ÉS CM I HA SE1RBIS C M V SAL RES A SABE RRITS MB\ L'JqCCIO AJEVO, Q E VI EN QUE VQ E IMPO R U FkÈGIM FE IST D'AQ NOCOW SENSE ATI S, EN MO OC LTUR AVIAD TING T I ES ISAMENT UN PAÍS QUE PER LA S A MULTTLICITAT. DIS N EIX ENC SARAJEVO --CIUTAT ON HE ESTAT I ON PENSO TORNAR TAN AVIAT CM SIGUI POSSIBLE-REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA --ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT, EN MAJÚSCULES-- I EN CERTA FORMA UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM: UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA, UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. kick 9 �M L'EkJ ÓIA CO ' IVf VO SIN U.'R ITA L'INT`E S GEt9 ''ALS „ i r L^! IS A BE D LA -.. VOSALT ÉS TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ SOU SI DATS AL BELL MIG D'UNA LLENCA DE MAR, ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT -EL SUD D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA-- I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE' FORMAVEN PART D'UN MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRÈS QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR SINÓ !EL CAMÍ QUE ENS HA D'UNIR, AQUELL QUE S'HA ANOMENAT EL "PONT DE MAR BLAVA". LA VOSTRA HISTÒRIA REFLECTEIX AQUESTS MALENTESOS I HEU ESTAT TERRA DE PAS, D'ENTREMIG. PER AIXÒ SABEU DE QUE PARLO. / ~- AQUEST MATEIX PONT BLAI) TAMBÉ US H NIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA r UE TANTS M'ESTIMO. NO SOLS PELS ESTUDIANTS A AIORENCS ' ^(A7 '21`4 QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER A DEVOCIÓ QUE PRESERVEU A L'ESGLSIA DE SANT EULÀLIA -QUE ÉS CO-PATRONA DE BARCELONA-- NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FORALS QUE VA OBTENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEU HAVER-HI MOLTES MÉS RAONS I PRESERVAR AQUEST PONT --TAMBÉ PER AIXÒ SÓC AQUÍ-- ÉS UN DESIG QUE JUSTIFICA LES NOSTRES RELACIONS PLENAMENT. 0J) l u!'\') ï o[ ^1 �QUE BARCELONA I ALAIOR SIGUIN EXEMPLE D'AQUESTA VOLUNTAT CIUTADANA DE SALVAR EL BÉ COMÚ, DE DISTINGIR-SE PER LA SEVA SINGULARITAT --CADASCÚ AMB EL SEU ESTIL, SEGUINT EL SEU MODEL-- ÉS UN DESIG QUE AVUI, US FAIG AVINENT QUE ESTIC SEGUR QUE É COMPARTIT PER TOTS NOSALTRES. QUE AQUESTA FESTA SIGUI EXPRESSIÓ DE LA VOSTRA VOLUNTAT --QUE COMPARTEIXO-- DE CREAR UN ESTIL QUE ÉS I SERÀ "L'ESTIL D'ALAIOR", DE VIURE FENT I REFENT LA CIUTAT, AMB EL PRINCIPI DELS INTERESSOS GENERALS I GOSANT ESTENDRE ELS BRAÇOS CAP ENFORA PER ACOLLIR I ESTIMAR LES ALTRES CIUTATSÍ DEL MÓN, PERQUÈ DEFENSANT-LES --PER EXEMPLE, DEFENSANT SARAJEVO-- DEFENSEM TAMBÉ UN PRINCIPI UNIVERSAL: QUE TOTES LES CIUTATS DEL MÓN FUNCIONIN MILLOR I QUE SIGUIN MÉS LLIURES ÉS EN BENEFICI DE TOTS. QUAN AQUESTA NIT DE SANT LLORENÇ ELS ESTELS FUGAÇOS TRAVESSIN EL CEL AMB MÉS INTENSITAT QUE CAP ALTRA NIT DE L'ANY, I TOQUI DEMANAR UN DESIG, JA SABEU QUE ÉS AQUEST EL MEU DESIG, I ESTIC SEGUR QUE TAMBÉ VOSTRE. I TAMBÉ QUE DEMÀ I DEM PASSAT VISQUEM UNA EXCEL.LENT QUALCADA I QU ;GLORIÓS SANT LLORENÇ ENS VULGUI DONAR EL BO I MILLOR, A LA GENT D'ALAIOR I, SI M'HO PERMETEU DEMANAR, TAMBÉ ALS DE CASA MEVA. GRÀCIES A TOTS I UNA ABRAÇADA DE TOT COR. ¡VISCA ALAIOR! ¡VISCA L'EUROPA DE LES CIUTATS AMIGUES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4359 Title A name given to the resource Pregó Festa Major d'Alaior (Menorca) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alaior, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Model social Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1062/19861205d_00175.pdf 70de5c014bcba10bd22a712b3564f141 PDF Text Text Onl 10, Ajuntament de Barcelona Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Gavà, 5 de desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AMICS DE GAVà• AMB MOLT DE GUST HE ACCEPTAT LA INVITACIó .PER PRONUNCIAR EL PREGó DE LES VOSTRES FESTES D'HIVERN. LES FESTES SóN SEMPRE UNA OCASIó PER DIVERTIR-SE, PER DEIXAR AL COSTAT PER ALGUN TEMPS ELS PROBLEMES QUOTIDIANS. I LA MISSIó DEL PREGONER ÉS ANUNACIAR-NE EL COMENÇAMENT, PERQUè LA GENT S'ENGRESQUI. PER NO ESTARà DE MÉS QUE ABANS D'ACOMPLIR AQUESTA TASCA US INVITI A REFLEXIONAR SOBRE ALGUNES CARACTERíSTIQUES D'AQUESTA VILA. LA HISTòRIA DE GAVà ÉS TAN RICA I INTERESSANT COM LA PRòPIA HISTòRIA DE CATALUNYA. NO VULL COMETRE LA GOSADIA DE EXPLICAR-VOS LA VOSTRA PRòPIA HISTòRIA. PER PERMETEU-ME RECORDAR, SI MÉS NO, DE LES GUERRES CONTRA JOAN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL II, AQUELLS ANYS TURBULENTS QUE VAN DONAR AQUELL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INCREIBLE JAUME MARC I BALLESTER, EL NOM DEL QUAL HONOREM TAMBÉ EN AQUEST ACTE. PER TOT CATALUNYA PODEN TROBAR EXEMPLES D'AQUESTA REBEL.LIA, D'AQUESTA VOLUNTAT INDOMABLE DE SER UN MATEIX. PER A CADA LLOC ES MANIFESTA AMB LA SEVA IMPRONTA PARTICULAR. GAVá HA CONEGUT MOLT VIVAMENT L'EVOLUCI6 D'UNA SOCIETAT AGRÍCOLA A UNA D'INDUSTRIAL. UNES EXCELENTS TERRES DE CONREU VAN SER INVAïDES PER LA INDúSTRIA. UNA PETITA VILA ES VA CONVERTIR EN UNA CIUTAT INDUSTRIAL. I LES CIRCUMSTàNCIES EN QUÉ AIXò VA SUCCEIR NO VAN SER LES MÉS FAVORABLES. DE MANERA QUE, ENCARA QUE EL PROCÉS SENS DUBTE ERA INEVITABLE, LA FORMA EN QUÉ VA TENIR LLOC VA PRODUIR ELS DESGAVELLS URBANÍSTICS QUE HEM HEREDAT. AQUESTS PROBLEMES URBANÍSTICS ELS CONEIXEM A TOTA L'AREA METROPOLITANA. HEM DE REFER LES NOSTRES VILES, ELS NOSTRES POBLES, ELS NOSTRES BARRIS DESTROÇATS PER Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —3— Ref.. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUELLS QUE ES VAN ENRIQUIR AMB LA COMPLICITAT DEL PODER I APROFITANT LA NECESSITAT DELS QUE NO TENIEN MÉS QUE LES SEVES MANS PER TREBALLAR. SóN PROBLEMES QUE NOMÉS ES PODEN RESOLDRE SI ELS AFRONTEM ENTRE TOTS. SI ACONSEGUIM MANTENIR LA FORÇA QUE ENS DONA SER .L'àREA METROPOLITANA MÉS IMPORTANT D'ESPANYA. ELS INTERESSOS QUE VAN ARRUINAR ELS PAISSATGES, QUE VAN CONTAMINAR L'AIRE, QUE VAN CONSTRUIR HABITATGES INDIGNES SU ELS MATEIXOS QUE ARA VOLDRIEN TRENCAR ELS INSTRUMENTS QUE TENIM PER ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI. PER DONAR A LES NOSTRES CIUTATS I ELS NOSTRES BARRIS LA DIGNITAT URBANA QUÈ MEREIXEN. VOSALTRES, PERò, NO US DEIXAREU ENGANYAR. BARCELONA NO VOL OFEGAR NINGú. BARCELONA NECESSITA DE TOTA L'àREA, COM TOTA L'àREA NECESSITA DE BARCELONA. QUALSEVOL INTENT DE CONFRONTACIó, DE DIVISIó SERA INiiTIL. I ARA ACABO. TORNO A FER DE PREGONER, A CRIDAR —VOS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PERQUè VINGUEU A LA FESTA, A L'ALEGRIA, A LA GRESCA. ELS OUE SABEN TREBALLAR, ELS QUE SABEN LLUITAR, SABEN TAMBÉ DIVERTIR-SE. I VOSALTRES EN SABEU. AIX5 DONCS, ENDEVANT LA FESTA! Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -5Ref.. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3968 Title A name given to the resource Pregó pronunciat per l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de les Festes d'Hivern de Gavà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gavà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Territoris Model social Gavà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf 1aecbb944482f4b0f899bc783354f973 PDF Text Text Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000 Opinió 21 Preguntes per fér^se a l'estiu PASQUAL MARAQALL I MIRA 'estiu és temps de, preguntes. El temps passa amb una altra cadència, permet el repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de passat com de futur. Una d'aquestes preguntes és què hauria passat si s'hagués acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada 50.000 habitants. A Barcelona li tocarien 93 diputats (4,6 milions d'hab./ 50.000, dades del 1996) en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent quan es va aprovar l'Estatut. Fins a quin punt aquesta disposició transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu que el nombre d'escons és vàlid «mentre no s'hagi aprovat la llei electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals des del punt de vista estatutari? Pensaven els diputats estatuents en una transitorietat... de 22 anys? Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi havia d'haver i que res no passa perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire. Un país pot canviar malgrat el seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més i millor si tingués un bon govern, que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa hi ha, en tots cas, la comparteix. I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor- Els catalans no hem de «demanar calés». Que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament, a la governabilitat, al «nosaltres el que volem és col·laborar» i com a molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit» o al «són coses d'en Pere Esteve» quan la Declaració de Barcelona ja no toca. I algun detall de saviesa del vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El Egido, però amb renúncia prèyia a incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que ara és molt dubtós que sigui del tot acceptable. Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la data de les eleccions, no d'esperar un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen, potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el rol capdavanter que va tenir en la política de la transició i fins i tot abans, en l'economia posterior al fa-. mós informe del Banc Mundial del 1962. Recorden?, el Banc li va dir a Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar a créixer com una moto. Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que vol dir centralització dins de cada país i creació d'una ciutat global per barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- • ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme, com sempre) i anem desorientats. No anem malament'però no sabem ben bé a on anem. Els governs no serveixen per tot, com sovint es creuen (iriteressant en aquest sentit, per cert, el debat electoral nord-americà), però per a una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si cal a base d'uniformes, protocol i decrets, sí, però també i sobretot a , base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous. Les il·lusions que comencen a ser compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents: , Resoldre bé l'allau immigratòria que ens cau i que ens cal. . Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar. Tenir una estratègia econòmica i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne un país de 6 milions, no de quatre +2, quatre de congestionats i dos d'aïllats. «Retornar» ofiltrarcompetències a la societat i als ajuntaments. Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions, les xarxes i els serveis que falten (si hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut Regió Metropolitana ara hi hauria 160 km de metro i no menys de 100, com és el cas) Nuclear o contribuir a una regió euromediterrània de 15 milions d'habitants, per sota dels quals no tindrem ni aeroport transoceànic ni òpera de primera classe (per molt que convencin en Pep Caminal de romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira de Barcelona, un gest propi de país sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit home, per a cada cosa). Canviar la qualitat de les relacions entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal pel català i protegir el castellà, que és un capital formidable per Catalunya. Encarrilar d'un cop la solució (que trigarà anys a enllestir-se del tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més, contribuir-hi des de Catalunya, no intervenint-hi directament -en això Tarradellas i Pujol han estat prou prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una solució basca en una Espanya de les autonomies immutable i intacta, i això no facilita precisament les coses. Alguns creuen que la solució ens vindrà del PP. El PP ha guanyat per majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14 anys importants de govern sense una base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat electoral, amplíssima, heretada de la república; i el PP ha guanyat com ha guanyat perquè han anat petant temes vells i temes nous: concreta- ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament estatistes (estatistes en el sentit de constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona herència de Solbes, i va capturar la imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna manera contra els seus parés i contra el poder. Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i la immigració no són temes senzills. Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons. Els catalans hem de parlar en aquest punt i hora. No «demanar calés», necessitat a curt termini que ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal, o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional. Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que és obligada 20 anys després i que hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició. No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar mans al'obra, justament perquè el camí, si ha de ser bo, haurà de ser llarg. President del grup parlamentari PSC-Ciutadans pel Canvi va treballar en els serveis exteriors del KGB. S'expressa amb la rudesa de qui pren de la democràcia els glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel, recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats». Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens Amb tot, no convé exagerar les caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència. seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de «Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx, mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB. fugiar en la seva facúndia habitual. enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler. zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels «Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat 24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió). La maledicció de Kursk Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Preguntes per fer-se a l'estiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-27 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Acció política Llei electoral Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1331/19930610d-00562.pdf 94df39060242218a256c7ce328a0871d PDF Text Text MAJESTAD, LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS LíMPICOS MARCÓ UN HITO EN LA HISTORIA DE BARCELONA. EL VERANO DEL 92 SERá RECORDADO SIEMPRE COMO UN INSTANTE MáGICO. - FUERON LOS JUEGOS DE LOS MAYORES DEPORTIVOS ESPAÑOLES, ÉXITOS - PERMITIERON LA MAYOR TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA CIUDAD, - FUERON LOS JUEGOS DE LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA ORGANIZACIÓN OLÍMPICA Y LA CIUDAD COMO ESCENARIO. - Y FUERON LOS JUEGOS QUE TRANSMITIERON AL MUNDO LA IMAGEN DE LA NUEVA ESPAÑA, MODERNA, PLURALISTA Y DIVERSA; PLENAMENTE INTEGRADA EN FONDO Y FORMA, EN ESPÍRITU Y ALMA, AL PROYECTO COMÚN EUROPEO. LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y LOS JUEGOS, ENTRE EL áMBITO Y EL ACONTECIMIENTO QUE EN ÉL SE DESARROLLABA FUE UNO DE LOS ASPECTOS MáS DESTACADOS POR LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES. EL COMENTARIO FUE UNáNIME EN TODOS ELLOS: EN BARCELONA NO SE CELEBRABAN, SINO QUE SE VIVÍAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS. INCLUSO SE LLEGÓ A DECIR QUE NO HABÍAN VENCIDO LOS COMPETIDORES SINO LA CIUDAD. Y EL NOMBRE Y EL ESPÍRITU DE BARCELONA LLEGARON A TODOS LOS RINCONES DEL PLANETA GRACIAS A LA IMPRESIONANTE COBERTURA INFORMATIVA DE LOS JUEGOS. POR TODO ELLO ME SIENTO CONMO\tIDO AL PODER ESTAR ESTA NOCHE CON USTEDES, CON LOS MIEMBROS DEL CLUB INTERNACIONAL DE PREMSA Y CON LAS ASOCIACIONES QUE LO INTEGRAN. �CON USTEDES, LOS CORRESPONSALES DE PRENSA EXTRANJERA, QUE TANTO HICIERON PARA MOSTRAR AL MUNDO UNA CIUDAD RENOVADA Y DISPUESTA A CONSOLIDAR SU POSICIÓN NACIONAL E INTERNACIONAL DE CARA AL SIGLO XXI. Y ME LLENA DE EMOCIÓN, SEÑOR, EL RECUERDO IMBORRABLE DEL ENTUSIASMO EXPRESADO DE MANERA ESPONTáNEA Y SINCERA POR LA FAMILIA REAL EN AQUELLOS DÍAS EXTRAORDINARIOS, COMPARTIENDO CON LA CIUDAD UNA; PRESENCIA PERMANENTE EN TODOS LOS ACTOS Y EN TODAS LAS1COMPETICIONES. ESTE PREMIO QUE SE ME CONCEDE ES UN PREMIO A LA CIUDAD DE BARCELONA, ES UN PREMIO A CATALUNYA Y ES UN PREMIO A ESPAÑA. PORQUE, CON LOS JUEGOS, BARCELONA, CATALUNYA Y ESPAÑA GANARON, PRINCIPALMENTE, EN CONFIANZA EN SI MISMOS, Y GANARON TAMBIÉN, COMO NO, EN PRESTIGIO Y EN RECONOCIMIENTO INTERNACIONAL. ME HONRA DE MODO SINGULAR QUE MIS PALABRAS DE ESTA NOCHE REPRESENTEN A TODOS LOS `, PREMIADOS: A JOAQUIM IBARZ, INCANSABLE CORRESPONSAL EN CENTROAMÉRICA, A QUIEN TANTAS VECES EN ESTOS AÑOS DE PROMOCION OLIMPICA INTERNACIONAL HEMOS ENCONTRADO EN PUNTOS DIVERSOS. A JOSÉ LUIS MARTÍN PRIETO, QUE NOS DELEITA CON SUS PUNZANTES Y DOCUMENTADOS ARTÍCULOS. A LA PROFESIONALIDAD DE LUIS $ARIÑAS AL FRENTE DE LOS SERVICIOS INFORMATIVOS DE TELE 5. A LUZ RODRÍGUEZ, QUE NOS ACERCA WASHINGTON A TRAVÉS DE LA RADIO. AL JOVEN ALBERTO PELÁEZ. Y A LA SENSIBILIDAD DE LUIS MARÍA ANSÓN ASUNTOS DE LATINOAMÉRICA, Y LA DE PEDRO MARTÍNEZ HACIA E HACIA LOS MUNDO ÁRABE. EL PREMIO AL DRISDE POR SU TRANSPARENCIA INFORMATIVA, ES TAMBIÉN UN RECONOCIMIENTO A LA MAGNÍFICA LABOR HUMANITARIA QUE LLEVAN CABO NUESTROS CASCOS AZULES EN �LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. EL ESFUERZO, EL SACRIFICIO Y LA PROFESIONALIDAD DE LOS SOLDADOS ESPAÑOLES ES UN ESLABÓN MáS EN EL CRECIENTE PROTAGONISMO DE ESPAÑA EN LA ESFERA INTERNACIONAL. EUROPA SABE AHORA QUE ESPAÑA CUENTA Y QUE HAY QUE CONTAR CON ESPAÑA. EUROPA TAMBIÉN SABE RECONOCER QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA ALCANZADO UN MERECIDO MAYOR PROTAGONISMO. BARCELONA PUEDE OFRECER AHORA Más Y MEJORES SERVICIOS, UNAS COMUNICACIONES POR CARRETERA Y ACCESSOS A LA CIUDAD MUCHO MáS COMPLETOS Y COMPETENTES, UN AEROPUERTO RENOVADO, NUEVAS PLAZAS HOTELERAS, INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIONES Y UNA MUY NOTABLE OFERTA CULTURAL, QUE SIN DUDA, MEJORARá SUSTANCIALMENTE EN LOS PRÓXIMOS AÑOS. Y ESO NO ES Más QUE UN EXPONENTE DE LO QUE MUCHAS CIUDADES ESPAÑOLAS HAN CONSEGU4DO. BARCELONA TIENE TRES PROYECTOS INEXCUSABLES DE FUTURO: SER LA PUERTA SUR DE EUROPA, CONVERTIRSE EN UN POLO DE ATRACCIÓN CULTURAL Y ECONÓMICA PERMANENTE; Y ALCANZAR LAS COTAS DE CIVISMO Y URBANIDAD QUE EUROPA YA HA ALCANZADO. EUROPA ESPERA ESTO DE NOSOTROS PORQUE BARCELONA, Y EN GENERAL LAS CIUDADES ESPAÑOLAS, SE ENCUENTRA EN UN CONTEXTO MEDITERRáNEO DE MAYOR VITALIDAD QUE LA MEDIA EUROPEA. SI ME LO PERMITEN, QUISIERA APROVECHAR LA PRESENCIA DE LOS REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES PARA EXPLICARLES QUE LAS NOTICIAS DE BARCELONA, Y DE TODAS NUESTRAS CIUDADES, A PESAR DEL CONTEXTO DE RECESIÓN ECONÓMICA, SON BUENAS, SON POSITIVAS, COMO RECONOCíA AYER MISMO LA PRENSA BRITáNICA. �A VECES, EL CLIMA DE PESIMISMO SE TRANSMITE EXAGERADAMENTE, DE UNOS A OTROS, DE LA POLÍTICA A LA SOCIEDAD, A TRAVÉS DE LOS MEDIOS. 1 HE INVITADO MáS DE UNA VEZ A LOS MEDIOS DE BARCELONA A COLABORAR CON LA CIUDAD EN LAEXPLOTACIóN DEL ÉXITO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, A PROMOVER INFORMACIONES DE CARáCTER POSITIVO SIN MENOSPREÇIAR LA INDEPENDENCIA DE CADA MEDIO. UNA APELACIÓN AtEVITAR LA TENTACIÓN DEL NEGATIVISMO FáCIL. AHORA HAGO EXTENSIVA ESTA INVITACIÓN A USTEDES, LOS REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIaN EXTRANJEROS Y AL RESTO DE PERIODISTAS ESPAÑOLES. Y TAMBIÉN LES INVITO A QUE SIGAN CONTRIBUYENDO A DIFUNDIR EN EUROPA Y EN EL MUNDO LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA. UNA ESPAÑADEMOCRáTICA, FRATERNAL, DIVERSA, EN LA QUE CONVIVEN CON COMODIDAD Y LIBERTAD DIFERENTES CULTURAS Y SUS DIFERENTES LENGUAS. LES INVITO, EN FIN, A QUE COLABOREN DESDE SU PROFESIONALIDAD INCUESTIONABLE A QUE ESA CONFIANZA QUE LOS HOMBRES Y MUJERES DE ESTE PAÍS HAN RECUPERADO EN SI MISMOS SE TORNE EN SEGURIDAD PARA SEGUIR AVANZANDO EN LA CONSOLIDACIÓN DE LO CONSEGUIDO, EN EL NIVEL DE CIVISMO Y URBANIDAD, EN LA RIQUEZA CULTURAL Y EN EL PLANTEAMIENTO Y PROPUESTA DE NUEVOS RETOS. MUCHAS GRACIAS. 10 DE jUNIO DE 1993 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4237 Title A name given to the resource Premi Personalitat de l'Any atorgat a PM per la Associació de Premsa Estrangera / Paraules agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona té 3 projectes bàsics pel futur: ser la porta del Sud d'Europa, ser un pol d'atracció cultural i econòmic i aconseguir la quota de civisme i urbanitat que Europa ja ha aconseguit. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Jocs Olímpics Competitivitat Mitjans de comunicació Euroregió Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/865/0000000588.pdf 4d71b768f7fb7dbdf47b6bd3eb0e72b7 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1356 Title A name given to the resource Preparémonos para lo nuevo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Nacionalisme Acció política Espanya plural Catalunya Estatut Constitució Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-03-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3823/FMHP_00965.jpg b32b4a64983b849c77797a83a94beaa7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/12/2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de possesió Subject The topic of the resource Presidents Parlaments Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Benach, Ernest, 1959- Pujol, Jordi, 1930- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3817/FMHP_00959.jpg dad9a66bcdec7c6b76d1f32f9534490a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/12/2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de possesió de Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya Subject The topic of the resource Presidents Parlaments Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Benach, Ernest, 1959- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3820/FMHP_00962.jpg 6c069be7c24f7a9c1d09b59dc722034e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/12/2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de possesió de Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya Subject The topic of the resource Presidents Parlaments Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Benach, Ernest, 1959- Pujol, Jordi, 1930- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3837/FMHP_00979.jpg dad9a66bcdec7c6b76d1f32f9534490a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/12/2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de possesió de Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya Subject The topic of the resource Presidents Parlaments Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Benach, Ernest, 1959- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3751/FMHP_00893.jpg e3a560012f15d60fce7f10c70dddff60 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió de la consellera Cid al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Escultura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Cid, Marta, 1960- Bargalló Valls, Josep, 1958- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3752/FMHP_00894.jpg 234cd9148df40130d57f27e5a600348f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió de la consellera Cid al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Escultura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Cid, Marta, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3753/FMHP_00895.jpg fe9db1366725e72e8250c3171d3ce84c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió de la consellera Cid al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Cid, Marta, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf 0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3 PDF Text Text PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau Sant Jordi (explanada). (09/02/91) Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS MÉS (MASSA), OBJECTES AL CARRER MÉS DESPLAÇAMENTS, ESCOMBRARIES... I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han treballat bé. Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT. 150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 / 30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos nous de 100 m2 i la gasolina baixa!! Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes. suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament. No es Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit. Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim) 3,5/4 anys Metro de D'aquí TRANSVERSAL. (de Badalona a adalona a Montjuïc: UN NOU Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS: 1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les línies que ara els diré. 2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin reconegut. El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un 15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt poc. Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes invadint l'espai dels altres. Facilitant la tolerància orientada a aprofitar l'espai de moviment que no s'utilitza �Invadir l'espai dels altres és: a) Aparcar sobre la vorera b) Bloquejar les cruïlles Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4 D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS També la utilització de les voreres per les motos pel propi moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres. (Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades inutilitzades). També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres. (Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes). Baixarem decibels, baixarem velocitat màxima, cinturons 1 perseguirem els que la superin. excepte als Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor ciutat d'Europa. i.e La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient. Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en aquesta terra durant anys. Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER BARCELONA, PER CATALUNYA. Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots. Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha costat. Hem patit. Però el tenim. = 2 �Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que tenim. Després depén de les actituds. Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la. Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils, vostès han de ser enèrgics. Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del retrobament. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica. Ord. 2 #7 "GU.PM" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4145 Title A name given to the resource Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Català Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3748/FMHP_00890.jpg b92ad43a9bfcddf1b6c889cf5b0a47d8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió del conseller Bargalló al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Bargalló Valls, Josep, 1958- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3749/FMHP_00891.jpg 89da6782dc995eec5d310ca38a7e8996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió del conseller Bargalló al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Escultura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Bargalló Valls, Josep, 1958- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3750/FMHP_00892.jpg d088c7fad87e63edf448db054138fc89 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió del conseller Carod-Rovira al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Periodistes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carod-Rovira, Josep-Lluís, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3754/FMHP_00896.jpg 32ad0a33b6a58c10afd6a86e1060e6e1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23/02/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Presa de Possessió del conseller Saura al Saló Sant Jordi Subject The topic of the resource Presidents Consellers Administració autonòmica Periodistes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Saura, Joan, 1950- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1060/19861124d_00174.pdf 61764968e8a116c3cbd319a6152a42be PDF Text Text Intervenc Corieren-' l'Exc , c 'ae, Paagual Mara2ali a la erial .onsead 'iva priquez Barcelona, 24 de nave. re de 1986. �2492 CARDENAL SILVA HENRIQUEZ HA .ECI VICARIA DE SOLIDA IDAA, EL PREMIO , EN NOMBRE DE LA T' RTAD PRINCIPE DE ASTURIAS. ARZOBISPADO DE SANTIAGO DE CHILE. DEC:R LA VICA RIAES DECIR CHILE? DERECHOS HUMANOS, PAZ, VIDA. COMO DECIR EL CARDENAL ES HABLAR DE MONSEROR SILVA HENRIÇiUEZ. E- CR COMO AN CE DIEZ AROS LA VICARI:A DE SOLIDARIDAD' , POCOS D T AS DESPUES DEL GOLPE MILITAR, CREO COMITE PRO PAZ CON TODAS LA IG :AS CHILENAS. LA VICARIA DE SOLIDARIDAD HA SIDO Y ES EN ESTOS TRISTES AROS PARA ILE L. PROTECTORA DEL PUEBLO CHILENO. MAS ,-)E UN CUARTODE MILLOS DE PERSONAS HAN SIDO ATENDIDAS POR LA VICAR IA Y SUMAN MAS DE :0.000 SUS INTERVENCI �2•3 JUDICIALES. LOS DETENIDOS Y DESTERRADOS Y SUS FAMILIARES HAN ENCONTRA D PROTE -ION, y LA VICARIA HA DENUNCIADO VALEROSAMENTE LOS CASOS • P TORTURAS Y DE DESAPARICIONES. LA AYUDA HA SIDO MATERIAL, JURÍDICA, MORAL, Y EN SU RECINTO, EN EL QUE TRABAJAN UN CENTENAR DE PERSONAS, TODOS QUE HAN PRECISADO AYUDA Y PROTECCION HAN ENCONTRADO APOYO Y AMISTAD. PARA NOSOTROS FUE ABSOLUTAMENTE 1984 IMPULSAMOS UNA CAMPA1A RE- QUE NATUR 9CUANDO A FINALES DE AYUDA A LOS DETENIDOS Y ADOS POR EL ES. DO DE SITIO Y A SUS FAMILIAS, CAMPANA RECI 10 P APOYO DE LA FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS / CANALIZAR NUESTRA AYUDA A TRAVES DE LA VICARIA .LIDARIDAD. �P NTONC 7'S PUDI M OS VERIFICAR DIRECTAMENTE COMO TODAS LAS ORGANIZACIONES SOCIALES Y POLITICAS, TODAS LAS FAMILIAS QUE SUFREN LA REPRESION, TODOS LOS SECTORES DEMOC,ATICOS DE CHILE, RECONOCIAN Y SE RECONOCIAN EN LA ACCICN DE L VICARIA DE SOLIDARIDAD. REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA QUE. VISITO CHILE EN DICIEMBRE DE 1984 Y EN MAYO DE 1985 PUDO VISITAR, CON LA AYUDA DE LA VICARIA, LA MAYORIA DE CAMPOS Y LUGARES • DE RELEGACION, DESDE 1 I' , EN EL SUR, HASTA PISAGUA Y ATACAMA EN EL NORTE. L' LA CO,L:A-BOR DE // ANISMOS DE , LID .. T DA n L1 =7 DERECHOS TODAS PARTE: EN ESTOS MOMENTOS QUIERO RECORDAR A DOS PERSONAS QUE •ESTOY SEGURO NOS ACOMPASAN ESPIRITUALMENTE POR SU VINCULACION A �LA VICARIA DE LA SOLIDARIDAD Y POR SU VINCULA„I - ' A ESPAÑA, A CATALUNYA Y A BARCELONA. ME REFIERO AL FUE VICARIO DESIGNADO POR EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. EL ESPA (71 -- DE LA FUENTE, IGNACIO EXPULSADO DE CH E POR LA JUNTA MILITAR HACE AHORA DOS AÑOS Y QUE ACABA DE PUBLICAR UN HERMOSO LIBRO SOBRE LA VICARIA, ETAR O EJECUTIVO DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, EL CHILENO-CATALAN ENRIC PALET CLARAMUNT, BRAZO DERECHO DEL ACTUAL VICARIO, QUE NOS ACOMPAÑA, MONSEÑOR SANTIAGO TAPIA, Y NUESTRO PRIMER INTERLOCUTOR EN SANTIAGO. PERO ELLOS Y TANTOS OTROS HAN PODIDO DE T-7 R, OLLAR SU NARIA LABOR SOLIDARIA POR EL IMPULSO Y APOYO QUE HAN RECIBIDO DEL CONJUNTO DE LA IGLESIA CHILENA Y REPRESENTANTES MAS INSIGNES. VICARIA DE SOLIDARIDAD NO P YISTIRTA SIN E CARDENAL SILVA HENRIQUEZ Y SIN L4 LABOR CONTINUADORA DEL ACTUAL ARZOBiSPO DE SANTIAGO, EL CARDENAL �.6 FRESNO. EL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. ARZOBISPO DE SANTIAGO Y PRESIDENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL DE LA IGLESIA CHILENA DURANTE MUCHOS AROS, HA SIDO Y ES UNA DE LAS VOCES CON MAYOR AUTORIDAD MORAL DE CHILE, DE AMERICA Y DEL MUNDO. Y LO CONTINUA SIENDO AHORA ., RETIRADO YA DE SUS CARGOS Y RESPONSABILIDADES FORMALES. LO ES PORQUE SIEMPRE HA ES. PROMETIDO Y UTILIZO TERMTNnS QUE COMPARTIMOS CON LA CAUSA DE LA -P ", DEL "DIALOGO Y DEL RESPETO A LOS OTROS", DEL "DE1 LIBRES A SER PARA TODOS".. Y SIEMPRE HA ESTADO CON SU PUEBLO, Y _EC T A , M P NTP CON LOS POBRES Y LOS PERSEGUIDOS, CON LOS JOVENES, CON LOS TRABAJADORES, CON LOS PROFESIONALES INTELECTUALES. EL CREO TAÌBIEN LA VICARIA OBRERA, APOYA ORGANIZACIONES TRABAJADORAS Y CONTRIBUYE A FORMAR A SUS CUADROS. �/ Y A EL SE DEBE TAMBIEN LA CREACION DE LAS VICARIAS JUVENIL Y UNIVERSITARIA, Y DE LA ACADEMIA DE HUMANISMO CRISTIANO, CUYO MARCO DESARROLLAN SU ACTIVIDAD UN CO4JUNTO IMPRESIONANTE DE CENTROS Y EQUIPOS DE INVE SOCIALES. ENSE g ANZA Y APOYO A LAS ORGANIZACIONES EL CARDENAL SILVA HENRIQUE2 ME PERMITIRA Y ESTOY SEGURO QUE AGRADECERA QUE RECONOZCA Y RESALTE OTROS MERITOS, y COLECTIVOS ESTOS,. ADEMAS DEL SUYO PROPIO, EN LA LABOR DE LA VICARIA DESOLIDARIDAD. EN PRIMER COLABORADOR E S LUGAR DEL LA CONJUNTO DE TRABAJADORES Y VICARIA, DE SUS SERVICIOS Lu.SMA MUCHOS DE ELLOS HAN PAGADO MUY JURIDICOS Y ASISTENCIALES. ACOMPAIIANDO CARO ESTA GENEROSA DEDICACION A LA SOLIDARIDAD. AL CARDENAL Y A.MONSEROR TAPIA NCS HA VISITADO EL ABOGADO GUSTAVO. VILLALOBOS, UNO DE LOS RESPONSABLES DE LOS �2á.9- SERVICIOS JURIDI OS DE LA VICARIA, 4 EN SALIDO DE LA Y CARCEL DONDE HA ESTADO VARIOS MESES, ACUSADO DE PRESTAR AYUDA A UN HERIDO QUE SE PRESENTO EN LA MISMA VICARIA. nno ES UN CASO AISLADO. LOS CASOS DE COLABORADORES DE LA VICARIA OBJETO DE DETENCIONES, MALOS TRATOS, AMENAZAS Y HASTA SECUESTROS SON NUMEROSOS. EN 1985, UNO DE SUS MIEMBROS DESTACADOS, JOSE MANUEL P.RADA, FUE SECUESTRADO, PRESUMIBLEMENTE POR UN GRUPO CARABINEROS APARECIO DEG OL L DO UNOS DIAS DESPUES, JUNTO A UN SINDI TA Y A UN DI--GENTE POLITICO DE LA OPOSICION. Y. EN SEGUNDO LUGAR, QUISIERA DESTACAR A UN PROTAGONISTA ANONIMO, EL PUEBLO CHILENO EN SU CONJUNTO. LA GENEROSA LABOR C IGLESIA, VERDADERA PROTECTORA DE LA SOCIEDAD CIVIL FRENTE UN ESTADO USURPADO POR LA VIOLENCIA, LA EXTRAORDINARIA ACTIVIDAD DE LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, LA INDISCUTIBLE AUTORIDAD MORAL DE LOS CARDENALES SILVA HENRIQUE2 Y FRESNO PARA DEFENDER A SU PUEBLO Y ENFRENTARSE �.9 A LA DICTADURA, TODO ELLO ES POSIBLE PORQUE EL PUEBLO CHILENO ESTA DANDO A LO LARGO DE TODOS ESTOS INTERMINABLES AÑOS UN _,CR i= "r B I E EJEMPLO DE VALOR Y DE DIGNIDAD, DE CAPACIDAD SOBREVIVIR, PORQUE AMAN LA VIDA, Y DE PERSEVERANCIA PARA NO ABANDONAR NI UN SOLO INSTANTE SUS EXIGENCIAS BASICAS DE PAZ Y DE IBERTAD, PARA PROCLAMAR DERECHO A LA VIDA. A VIDA, COMO TITULO LA VICARIA DE SOLIDARIDAD, UNA MEMORABLE JORNADA, EN1984. CON ESTAS PALABRAS QUISIERA RECIBIR HOY AL CARDENAL SILVA HENRIQUEZ. GRACIAS A LA VIDA CANTO VIOLETA PARRA. EXPOSI , - U- A PRINCIPIOS "CHILE VIVE" COMO SE TITULA LA EXPOSICION AÑO CELEBRAREMOS -N MADRID, EN BARCELONA Y EN OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS. LA VIDA QUE USTED. MONSEÑOR, DEFIENDE Y REPRESENTA PARA SU �PUEBLO ES _A VIDA QUE DESEAMOS A TODOS LOS CHILENOS. PARA QUE PRONTO REENCUENTREN LA DEMOCRACIA Y LA CONVIVENCIA PA:7:57:CA. QUE MUY PRONTO NO SEA NECESARIO RECLAMAR LA VIDA PORQUE YA NO MANDARAN REPRESENTANTES DE LA MUERTE. GRACIAS A MUCHOS CHI Tz- Nn, P ERO TAMBIEN Y MUY ESPECIALMENTE GRACIAS A USTED, CHILE VIVE, ESTA PRESENTE CON NOSOTROS Y NOS SENTIMOS ORGULLOSOS DE RECIBIRLE. MUCHAS GRACIAS POR TODO LO QUE HA HECHO Y HACE Y MUCHAS GRACIAS POR ESTAR AQUI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3966 Title A name given to the resource Presentació a la Conferència del Cardenal Monseñor Raúl Silva Henríquez Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Colon, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Religions Seguretat ciutadana Relacions Internacionals Acció política Model social Xile Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1445/19950421d_00682.pdf 2a09b28d7eff5ccfd7202b93948d2092 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura "Barcelona 2001. El temps de la imaginació" (Annex del Palau Sant Jordi, 21 d'abril, 19:15 h) Conseller, autoritats, amics, Ara fa gairebé tres anys, Barcelona tancava amb els Jocs Olímpics una etapa de profunda renovació urbanística. Una renovació que va permetre dinamitzar una ciutat que durant massa anys havia estat castigada per la manca d'un poder democràtic i autònom, per la falta d'ambició i de projecte, per l'especulació i la desigualtat, per la negligència i la descurança . A partir de 1979, entre tots, vam saber fer una transformació que va situar Barcelona al mapa i que, alhora, va permetre que la ciutat renovada fos també, finalment, la ciutat que es retrobava ella mateixa. Ara són les millors ciutats europees les que es retroben a Barcelona, les que redescobreixen Barcelona í les que la prenen com un dels punts de referència. Quan vam cloure els Jocs, vaig dir que havia arribat l'hora de la cultura. De "farcir el gall", d'omplir les infrastructures que havíem creat. De passar de posar l'accent en l'urbanisme a la ciutat de la urbanitat ï del civisme. Civisme i cultura són els dos grans atots amb què Barcelona ha d'afrontar aquest fi de segle i començar, amb una esperança renovada, el segle XXI que s'inicia l'any 2001. La presentació de la candidatura de Barce ona com a Ciutat Europea de la Cultura per a l'any 2001 s'adiu molt bé aquesta voluntat, perquè reuneix en un sol projecte dues dimensions que, de fet, han caracteritzat històricament Barcelona: la cultura i Europa. La idea de designar anualment una ciutat que representés la cultura europea va ser de Melina Mercouri , una dona d'idees progressistes i una dona profundament grega i, al mateix temps, profundament europea. 4 �Per a nosaltres, esdevenir oficialment la capital cultural europea l'any 2001 significarà la ratificació, el corol•lari d'un model de ciutat que en els darrers anys ha mostrat les seves virtuts. Un model de ciutat que integra, que no segrega, que es reconeix en la pluralitat i len la tolerància, en la diversitat però també en la cohesió i en el consens. Barcelona, que és una ciutat de ciutats, s també la capital d'un país de ciutats. Catalunya, com Europa, és una xarxa de ciutats. I Barcelona n'és la capital indiscutible i indiscutida. La seva capitalitat no es limita al territori estricte de Catalunya, sinó que s'estén, generosament, més enllà. En primer lloc a la resta de l'àmbit cultural propi: de l'Alcoi de l'Ovidi al Vinaròs de Caries Santos, de la Xàtiva de Raimon a la València d'Alfaro i Calatrava, del Felanitx de Miquel Barceló al Perpinyà que es proclama ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona. I encara més enllà, fins a cobrir tot l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, fins a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i Saragossa, i cap al nord d'Itàlia, que ens és tan proper culturalment. I Barcelona és, indiscutiblement, l'altra capital cultural d'Espanya -i n'és la capdavantera en el pla editorial, líric, teatral i artístic-, malgrat que els valors de la pluralitat cultural costin, com hem vist aquests darrers dies, d'arrelar. I és també, i aquesta és la nostra altra dimensió, la capital cultural de la Mediterrània. És aquesta dimensió, la dels quinze milions d'habitants (un cinc per cent de la població europea) de la xarxa C-6, la de l'altra capital d'Espanya, la de capital mediterrània, la que ens permet ser forts, la que ens permet tenir unes infrastructures potents i vitals: un Liceu, un Auditori, un Centre de Cultura Contemporània i un Museu d'Art Contemporani. I és aquesta crítica suficient perquè la dimensió, també, la que ens permet tenir la : creativitat, el soft que deia Ferran Mascarejl, faci funcionar el hard. L'any 2001 Barcelona tindrà en ple funcionament les infrastructures culturals -aquell ambiciós pla de 16 (setze!I) equipaments culturals que vam endegar arran dels Jocs- que li permetran ser una autèntica capital cultural europea: el MNAC reobert, el Liceu reconstruït i ampliat, el MACBa, l'Auditori i el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre a Montjuïc. Mentrestant, amb l'ajut dels promotors privats i dels diversos agents de la cultura, hem sabut crear un públic. Un públic cada dia més nombrós i cada dia més exigent: s'ha creat un cercle virtuós, en què la qualitat del teatre, de les exposicions, dels concerts atreu cada dia més públic, i en què aquest públic es torna cada vegada més entès i més exigent. �Crear això, els contenidors i el públic, no ha estat fácil, però ens n'hem sortit. I ara comenca una etapa en qué les idees són més importants que els diners, en qué la creativitat pot fer més que el pressupost. I les idees hi són. Són en aquest dossier que s'ha fet sota l'égida de la imaginació. Són en les ments i en les obres deis creadors d'aquesta ciutat, que ha estat sempre una ciutat que ha sabut que havia de caminar, tota sola, sense poder refiar-se totalment d'unes institucions que en moltl moments de la nostra història moderna no hem tingut, i que, per tant, ha hagut de fer-se una mica ella sola. Barcelona s'ha destacat sempre i ha de continuar destacant-se ara per la força, la inventiva i l'originalitat deis seus creadors, que són la garantia que Pedifici institucional que hem creat sera sòlid i tindrà vida. La imaginació al poder, deja un vell lema. Fem-lo realitati Ferran Mascaren, en qui jo vull personalitzar el meu agraïment a tots aquells que heu treballat amb entusiasme i rigor per confeccionar aquest dossier de candidatura, ha dit al final !de la seva intervenció que si continuem treballant com fins ara, unitáriainent i convençuts del valor de la cultura, guanyarem. Jo voldria corregir-lo: 1a hem guanyat. Amb aquest dossier ja hem guanyat. Perq4 aquí hi ha el projecte cultural per a la Barcelona del 2001. I el farem. La ciutat el farà, perquè surt de la ciutat, deis ciutadans que integreu aquest Senat nombrossísim i deis qui malden, amb la seva feílla de cada dia, per fer realitat el nostre somni: contribuir, des de la identitat a1 la construcció d'una identitat europea comuna que deixi enrera el segle dels extrems i iniciï, amb passa ferma, el segle XXI del civisme, de l'entesa, de la tolerancia, de la proximitat: l'Europa, en definitiva, deis ciutadans. Barcelona va demostrar al món, durant els dies màgics deis Jocs Olímpics, la seva creativitat, la seva capacitat d'imaginar, de somiar i de fer somiar. L'any 2001, constitituïda en una veritable ciutat europea de la cultura, Barcelona tornará a demostrar la força de la seva creativitat, la força de la seva imaginació, la força de la seva cultura'. Moltes grácies. ��20%04 '95 13:25 T14873369 Z002 2001 BARNA 20/4/95---14:20---1 Benvolgudes autoritats, Distingits senyores i senyors, L'objecte d'aquest acte és doble: 1.- En primer lloc, agrair-los la eol_laboració que al llarg dels darrers nou mesos vostès han tingut en el procés d' elaboració del Dossier de candidatura de Barcelona, Ciutat Europea de la Cultura per a 1' any 2001. 2.- En segon lloc manifestar per p rimera vegada de manera conjunta, a través d'aquesta assemblea, el desig de tota la ciutat, de tot el país, que la nostra candidatura sigui entesa 1t conc allò que és: l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans que creuen en la cultura. Com vostès saben d'aquí a uns ,dies serà entregat el Dossier de candidatura de la ciutat de Barcelona al Ministeri de Cultura. El govern d'Espanya haurà de prendre una decisió abans del 30 de juny vinent. �20%04 ' 95 13:23 $4873369 2 003 2001 B A RN A 20/4/95---14:20---2 ¿Em peimeten que els digui quina és la diferència principal de la nostra candidatura? Doncs que el Dossier que hem preparat per guanyar la nominació aplega el talent d'una gran part de les dones i els homes que fan cultura a Barcelona i a tot Catalunya. Un talent que emergeix dels creadors, dels artistes, també dels promotors i dels diversos agents que fan cultura. És a dir, de tots els qui donen{ carácter a Barcelona, a la nostra ciutat corn a ciutat de cultura, cultura entesa com a creativitat, innovació i recerca, capacitat per idear i imaginar. El dossier de Candidatura s'la mirada fet entre tots, des d'una respectuosa amb la nostra memò ri a col.lectiva, des d'una mirada inquisitiva sobre els reptes culturals del nostre temps, des d'una convicció absoluta sobre els atributs de la identitat cultural catalana, des d'una radical afirmació virtuts de la pluralitat cultural; des de les d'una fe profunda en la �20/04 '95 13:25 $4873369 Z 004 2001 BARNA 2014195---14:20---3 cultura com una eina essencial per millorar la nostra vida espiritual í material. Si em permeten els assenyalaré el que crec que és la segona diferència important de la candidatura de Barcelona. Barcelona ha considerat, precisament perquè estan inscrites en la seva ànima més profunda, Itotes les dimensions reals de la cultura del nou segle: Cultura són idees i són valors. Un ciutat cultural ha de ser capàç de contribuir a la distinció entre idees estructurals i idees de temporada, entre valors descolorits i valors valuosos i positius. La cultura és creativitat. Barcelona es proposa reivindicar la creativitat d'aquells que experimenten amb les paraules, amb les imatges i els sons. Cultura és comunicació. La cultura s'universalitza, és cort. Peró també és veritat que �20/04 '95 13:26 V1873369 2001 BARNA Z 005 20/4/95---14:20---4 les identitats culturals s'enforteixen en funció de la seva capacitat de ser locals però, alhcra, capaces d'aportar coses a una cultura cada cop més universal. Cultura es diàleg. I més que mai caldrà posar en primer pla aquesta dimensió del fet cultural. L'acceptació de l`altre serà un fonament essencial de la cultura del nou segle. Cultura és memòria. És a dir, la cultura també és mantenir una relació intensa, activa, reflexiva i generosa amb el pasat. Cultura és participació. Òbviament. S'han acabat els temps de les tecnocràcies que pensaven ï feien pels altres. Amb el canvi de segle, la cultura serà com mai l'espai de la preséncia activa dels ciutadans, ja sigui com a creadors, ja sigui com a espectadors compromesos. �20/04 '95 13:26 $`-18ï3369 2001 BARNA ZI 006 2014195---14:20---5 Valors, creativitat, comunicació, diàleg, memòria, R participació: aquestes seran les cliimensions que la cultura del tombant del segle considerarà. ot fa pensar, en canvi, que els anys vinents veurem defallir la cultura com a sinònim d'evasió. Veurem emergir, don cs, una nova cultura més i i més útil socialment. I específicament entre nosaltres veurem emergir, a més, la relació profunda entre la cultura i els altres dos fonaments claus de la candidatura de Barcelona: Europa i la imaginació. Per Barcelona, la cultura ha estat una obstinació. Europa ha estat una vocació profunda. La Imaginació s'ha mostrat com un dels més preuats senyals d'identitat de la nostra ciutat. Europa. Europa és un mosaig extraordinàriamnet ric de cultures diverses, entre les quals la catalana n'és una de les més reconegudes, precisamenti pel seu caràcter molt civil, molt cívic, poc contaminada per l'Estat. Europa és també una civilitat. Però, avui per avui, per sobre de la cultura prevalen l'Europa �20/04 '95 13:26 $`4873369 2001 BARNA Z007 2014/95---14:20---6 de l' economia i l'Europa de la iolítica. Tal vegada per això Europa ha deixat de ser l'espai cultural central del món. L'Europa de la cultura ha de construir-se; ha de construir-se a partir del valuós potencial de la seva diversitat, a partir de la presència creixent de les cultufes d'origen migrant, ha de construir-se tenint present el formidable esclat de les noves tecnologies. I per construir-la posseïm la imaginació. La imaginació és més forta que qualsevol droga, digué no fa gaire a Barcelona l'escriptor británïc J.G. B allard. 4 Tant de ho que així sigui. És esperançador. En totcas, cas la tria d'aquesta paraula no és q p anecdòtica. Hem explorat tenaçment un concepte que, a la nostra manera d'entendre, sintdtitza la millor de les nostres facultats culturals, la facultat d'imaginar. És a dir, la facultat de configurar amb talent i creativitat contextos originals per a la nostra vida material i espiritual. ;(C }C ** ?;::;: ',Y. * �20/04 '95 13:27 $4873369 Zoos 20Q1 BARNA 20/4/95---14:20---7 La imaginació, Europa í la cultura han fonamentat el treball d'una gran part de les institucions culturals del nostre país. De les institucions, grans i petites, ortodoxes i heterodoxes, públiques, associatives o privades. De totes elles n'han sorgit un gran nombre de propostes que han conformat els 10 àmbits que es desenvoluparan de manera central el 2001, però també, òbviament, els anys anteriors i els anys posteriors. Els 10 àmbits són: Europa, nous valors per al nou segle. Europa, els futurs de la ciutat. Europa, fabrica d'idees per a les arts, els llenguatges escènics ï les noves paraules i escriptures. Europa, nous mitjans i nous missatges. Europa, la presencia de la tradició. Europa segle XX, el temps de les paradoxes. La Mediterrània o l'àgora del diàleg. Barcelona, ciutat solidària. �20/04 '95 13: 27 $`4373369 : 001 B ARNA 2009 20/4/95---14:20---8 No cal que els digui que el programa 2001 es podrà dur a terme perquè els propers anys iveurem materialitzar-se, per part de les Administracions relponsables, els equipaments culturals en curs. Estem en el tombant d'una época. Una nova generació d'edificis és a punt d'acabar-se. Ara cal pensar en com posar-los a produir cultura conjuntament, òbviament, amb tots els altres centres existents de la ciutat í del país. Per dir-ho pla, la ciutlat ha fabricat el "hard" que permet connectar la nostra cultura amb la nostra infraestructura cultural amb les xarxes mundials; ara ens cal consolidar allò que ens caracteritza, "el soft", o la capacitat de crear. A l'entorn d'aquests àmbits podem contribuir, des dels } millors atributs culturals de la çiutat, a definir la cultura del nou segle. Podem contribuir a fer d'Europa un indret més cultural del que ara és; podem contribuir a fer avançar l'aspiració legítima de fer del nostre país un país culturalment modèlic. Podem contribuir a fer, de la nostra ciutat el sinònim de la cultura que té cura dels valors, que fomenta la �20!01 '95 13:27 $4g73369 20p1 BARNA Zo10 { 20/4195---14:20---9 creativitat, que practica i universalitza el diàleg, que creu en una comunicació més positiva i ulta, que respecta i aprèn de la memòria, que fa realment democràtica i participativa la cultura. Els nou mesos de feina de l'oficina de candidatura estan condensats en el Dossier del qu*1 ara en veuen unes pàgines. i El Dossier condensa els principis intel.lectuals, les diverses dimensions que s'han tingut en compte de la cultura, els àmbits que es proposen pel 2001 i les prop de les 300 propostes elaborades a modus F d'exemple de qualitat. Tot aquest esforç es el testimoni intel.lectual d'una idea-clau: el i món necessita producció d'idees. Barcelona, la ciutat cultural, capital de la cultura ctalana, pot produir cultura, està en magnifiques condicions per produir cultura. Aquest Dossier és l'expressió 'de la potència de la nostra ciutat per alimentar amb idees i creació la cultura contemporània. Una ciutat cultural de cara el nou segle serà aquella que sigui capaç d'alimentar els circuits uní versals no només alimentar-s'en. ï �20/04 '95 13:28 $48ï3369 2001 BARNA 20/4/95-14:20-10 La tercera gran diferència del Dossier de Barcelona són el que vostès representen. Vostès s,ón la representació del Senat cultural possiblement més nombrós fet mai. Vostès són la representació de l'entuasiasme cultural dels ciutadans de Barcelona i de tot Catalunya. Les autoritats que clouran l' ate els agrairan de manera institucional, tal com correspon, els seu suport la seva feina_ Deixim-me dir, com a director del Dossier de Candidatura, però encara més a títol personal, que els agraeixo ben sincerament el suport que ens han donat. A tots gràcies. I també a tots: la cultura val la pena i si continuem treballant com fins ara, molt ï unitàriament, guanyarem. D'una manera o d una altra, guanyarem. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4351 Title A name given to the resource Presentació candidatura Barcelona 2001. El temps de la imaginació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi, Annex Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cultura Euroregió Lideratge Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1019/19860506d_0082.pdf 0e3b687e3be5b7eaf67ef907baf99406 PDF Text Text CICLO DÉ CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MAN CHA. (6 mayo de 1986) �EXCMO. SR. PRESIDENTE; DISTINGUIDAS AUTORIDADES; SEÑORAS Y SEÑORES: NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", PROSIGUE SU ANDADURA , CON LA PRESENCIA HOY ENTRE NOSO- TROS DEL EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESÍDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES DE CASTILLA-LA MANCHA EL SR. BONO MARTINEZ NACIO EN SALOBRE (ALBACETE) HACE 34 AÑOS. ABOGADO DE PROFESION, FUE ELEGIDO EN DIPUTADO POR ALBACETE A SU Y REELEGIDO EN 1983. 1979 RENUNCIO ESCAÑO PARA HACER FRENTE A LA PRESIDENCIA QUE HOY OSTENTA. CON ANTERIORIDAD, FUE MIEMBRO DE LA ASAMBLEA PROVISIONAL DE LA REGION., COMO LAZO DE UNION DE CASTILLA-LA MANCHA CON BARCELONA, Y A TRAVES DE ELLA, CON CATALUNYA, PERMITANME QUE RECUERDE EL PASAJE DE CERVANTES QUE CUENTA LA LLEGADA DE DON QUIJOTE A NUESTRA CIUDAD EN UNA NOCHE DE SAN JUAN. CON EL RESPLANDOR DE LOS COHETES Y LAS HOGUERAS, DON QUIJOTE Y SANCHO DESCUBREN POR PRIMERA VEZ EL MAR. Y, POSTERIORMENTE, EN LA PLAYA DE LA BARCE- �2. LONETA SE PRODUCE EL DUELO ENTRE DON' QUIJOTE DE LA MANCHA Y EL CABALLERO DE LA BLANCA LUNA. CERVANTES, EN SU AMOR A BARCELONA, HACE QUE DON QUIJOTE ABANDONE NUESTRA CIUDAD HACIA SU ALDEA, CERCA YA DE SU MUERTE, CON SU IDEAL DE AMOR REAFIRMADO ENLA CIUDAD CONDAL. SEÑOR PRESIDENTE, SI LA LITERATURA NOS HA UNIDÒ, ES EVIDENTE QUE LA REALIDAD DE SU REGION ES MUY DIFERENTE A LA DE BARCELONA Y LA DE CATALUNYA. PERO QUEREMOS QUE SEPA QUE EL LEMA DE ESTE CIÇLO, EL DE LA SOLIDARIDAD, SIGNIFICA QUE QUEREMOS CONOCER LOS PROBLEMAS Y VICISITUDES DE SU REGION, PORQUE AUNQUE SEAN DISTINTOS, SON PROBLEMAS, Y BARCELONA SE SOLIDARIZA FRATER- NALMENTE CON LA POBLACION A LA QUE VD. REPRESENTA Y CON LA MANERA DE HACERLES FRENTE. PERMITAME AHORA QUE CONTEXTUE MINIMAMENTE SU CONFEREN- CIA EN ESTE SALON DE CIENTO.. CON UNA EXTENSION DE ALGO MAS DE 79.000 KM2. LA REGION DE CASTILLA-LA MAN- CHA TIENE EN LA ACTUALIDAD UNA POBLACION DE HABITANTES, CON UNA RENTA PER CAPITA DE UNAS 1.651.000 364.000 �3. PTAS. LO QUE LA SITUA EN DECIMO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN DATOS SIEMPRE DE LA PUBLICACION DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1986". SI ANTES HEMOS HABLADO DE DIVERSIDADES, PERMITAME SR. PRESIDENTE QUE ME REFIERA AHORA A TOLEDO, CAPITAL DE SU REGION, COMO SIMBOLO DE LO QUE NOS UNE EN LO DIVERSO, YA QUE ESA CIUDAD AL IGUAL QUE LA NUESTRA, ES UNA SIMBIOSIS DE CULTURAS CELTA, GODA, ARARE, MOZARABE Y JUDAICA, QUE CULMINA CON LA FORMACION DE LA FAMOSA ESCUELA DE TRADUCTORES DE TOLEDO. SR. PRESIDENTE: EN NUESTRA CIUDAD HAY EN LA ACTUALIDAD MAS DE 600.000 BARCELONESES QUE NOH .nAN NACIDO EN CATALUNYA. DE ELLOS MAS DE 52.000 HAN NACIDO EN SU REGION, CIFRA QUE SE ELEVA A 103.000 SI NOS REFERIMOS AL AMBITO DE LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA. PUEDO ASEGURARLE, SR. PRESIDENTE, QUE BARCELONA, Y POR TANTO CATALUNYA, CUENTA CON TODOS ELLOS PARA CONTINUAR CONSTRUYENDO ENTRE TODOS UNA BARCELONA Y UNA CATALUNYA FRATERNAL Y SOLIDARIA CON TODOS SUS CIUDADANOS, CON INDEPENDENCIA DE SU LUGAR DE NACIMIENTO. �4. EXCMO. SR. JOSE BONO MARTINEZ, PRESIDENTE DE LA JUNTA DE COMUNIDADES: DE CASTILLA-LA MANCHA, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3925 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José Bono Martínez dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Història Espanya plural Model social Castella la Manxa Bono Martínez, José Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1008/19860318d_00110.pdf fad859677365b11a75457f91e5fac64a PDF Text Text DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: PROSEGUIMOS EL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", CON LA INTERVENCION HOY DEL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA. NACIDO EN LOGROÑO EL 15 DE ABRIL DE 1950, EL SEÑOR DE MIGUEL GIL ES LICENCIADO EN DERECHO Y CIENCIAS EMPRESARIALES POR LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID. HA SIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION PROVINCIAL DE LA RIOJA DESDE DICIEMBRE DE 1982 HASTA MAYO DE 1983 EN QUE SE CELEBRAN LAS ELECCIONES AUTONOMICAS DE SU COMUNIDAD. DESDE ESA FECHA PRESIDE LA MENCIONADA AUTONOMIA. LA COMUNIDAD AUTONOMA DE LA RIOJA TIENE UNA PERSONALIDAD PROPIA, DIFERENCIADA ENTRE CASTILLA Y EL PAIS VASCO. CON 5.000 Km2. DE EXTENSION Y UNOS 250.000 HABITANTES, ESTA SITUADA EN EL CUARTO LUGAR DEL RANKING DE NUESTRAS AUTONOMIAS EN CUANTO A RENTA FAMILIAR DISPONIBLE, SEGUN DATOS DEL ESTUDIO DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983 Y SU DISTRIBUCION PROVINCIAL". �z. POR SU SITUACION GEOGRAFICA, ENTRE CASTILLA-LEON; CANTABRIA, EUZKADI, NAVARRA Y ARAGON, HA SIDO TRADICIONALMENTE AREA DE ASENTAMIENTO DE HABITANTES PROCEDENTES DE DICHAS COMUNIDADES. Y COMO FRONTERA, OBJETO DE DISCUSION DESDE MUY ANTIGUO, HASTA QUE EN 1983 ADQUIERE PERSONALIDAD INSTITUCIONAL PROPIA, DENTRO DEL MAPA ESPAÑOL DE LAS AUTONOMIAS. SI LAS HOMI:LIAS DE ORGANYA CONSTITUYEN PARA NOSOTROS EL PRIMER DOCUMENTO ESCRITO EN CATALAN, LAS GLOSAS DE SAN MILLAN DE LA COGOLLA SON EL PRIMER TEXTO QUE SE ESCRIBE EN CASTELLANO. CUNA DE IDIOMAS, DE BUENOS VINOS, GEOGRAFIA FRONTERIZA; SON ESTOS FACTORES QUE EN LO DIFERENTE SON COMUNES A LA RIOJA Y A CATALUNYA. ME PERMITIRAN QUE SIMBOLICE, AUNQUE DE MANERA PERSONAL Y MODESTA,COMO LAZO DE UNION ENTRE NUESTRAS COMUNIDADES, EL HECHO DE QUE EL SUEGRO DEL ALCALDE QUE LES HABLA, EL PADRE DE MI MUJER, FUERA RIOJANO, NACIDO EN LOGROÑO. HIJO DEL "SEGUNDON" DE UNA FAMILIA INDUSTRIAL DE MARTORELL, POR SU PROFESION DE VIAJANTE, CONOCIO A UNA RIOJANA, CON LA QUE SE CASO, Y SE INSTALARON EN LOGROÑO DONDE FUNDARON LA PRIMERA TIENDA TEXTIL DE LA REGION. �3. PERO CEDAMOS AHORA LA PALABRA AL EXCMO. SR. D. JOSE MARIA DE MIGUEL GIL, CON EL FIN DE CONOCER / CON MAS AUTORIDAD Y PROFUNDIDAD,LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS DE SU COMUNIDAD AUTONOMA. ESE CONOCIMIENTO QUE ROMPE LA SUPERFICIE DE LO TOPICO; ESE RECONOCIMIENTO MUTUO DE LO COMUN Y DE LO DIFERENTE, CONSTITUYE, COMO YA HEMOS DICHO EN OTRAS OCASIONES, UNA DE LAS BASES QUE DEFINEN LA SOLIDARIDAD DE ESTE CICLO DE CONFERENCIAS. SEÑOR PRESIDENTE, TIENE VD. LA PALABRA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3914 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. José M. de Miguel Gil dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Espanya plural Model social La Rioja De Miguel Gil, José María Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1009/19860401d_00113.pdf 95f6b42223a0a1987d424763b62bed7a PDF Text Text CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA" PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO. SR. D. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLA NOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS.1 (1 de abril de 1986) �DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DE NUESTRO CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", NOS HONRARA HOY CON SU INTERVENCIÓN EL EXCMO. SR. PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS-JOVELLANOS, PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS. LICENCIADO EN DERECHO POR LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO, EL SEÑOR DE SILVA NACIO DE GIJON EN 1946. PRESIDE LA COMUNIDAD AUTONOMA DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS DESDE EL 8 DE MAYO DE 1983. QUEREMOS CONOCER, A TRAVES DEL EXCMO. SR. DE SILVA, CON MAS PROFUNDIDAD LA REALIDAD Y PROBLEMATICA ACTUAL DE UNA ASTURIAS, DE LA QUE SABEMOS QUE TIENE UNA EXTENSION TERRITORIAL TERRITORIAL DE UNOS 10.500 KILOMETROS CUADRADOS Y ALGO MAS DE 1.100.000 HABITANTES. SITUADA ENTRE GALICIA, CANTABRIA Y CASTILLA-LEON, SU GEOGRAFIA EN EL NORTE ES LA COMUN A LA CORNISA CANTABRICA. EL PASO DE ASTURIAS A GALICIA O SANTANDER ES GRADUAL, CASI �2. IMPERCEPTIBLE, A DIFERENCIA DE LA BRUSCA TRANSFORMACION DEL PAISAJE DESDE ASTURIAS HACIA EL SUR, CAMINO DE LEON Y CASTILLA. SABEMOS TAMBIEN QUE LA POBLACION DEL PRINCIPADO SE DISTRIBUYE SOBRE EL TERRITORIO DE UNA FORMA MUY DESIGUAL, MIENTRAS EN LA ZONA CENTRAL SE CONSTITUYE UN HÁBITAT URBANO DENSAMENTE POBLADO, LAS AREAS OCCIDENTAL Y ORIENTAL SON ESENCIALMENTE RURALES. CONOCEMOS TAMBIEN EL IMPACTO QUE SOBRE EL CENTRO DE ASTURIAS, ES DECIR SOBRE LOS MUNICIPIOS DE OVIEDO, GIJON, AVILES, MIERES, LANGREO y ALEDAÑOS, TUVO LA REVOLUCION INDUSTRIAL, LO CUAL IMPLICÓ UN TRASVASE DE POBLACION HACIA LA MENCIONADA ZONA CENTRAL DESDE LAS AREAS PERIFERICAS ASTURIANAS. A PARTIR DE 1950, A ESE TRASVASE INTERIOR SE AÑADIÓ UNA IMPORTANTE INMIGRACIÓN DE OTRAS REGIONES, ATRAIDA POR EL MERCADO DE TRABAJO MINERO Y SIDERURGICO. EN CONTRASTE CON ESTA ASTURIAS URBANA E INDUSTRIAL, NOS ENCONTRAMOS CON LA ASTURIAS RURAL, LA ASTURIAS �3. DEL LITORAL, LA ASTURIAS DE LOS VALLES DE LA ZONA COSTERA, DESDE ESTA ASTURIAS, DESDE SUS CASERIOS, SE APORTA MAS DE LAS TRES CUARTAS PARTES DE LA PRODUC— CION FINAL AGRARIA ESPAÑOLA, CONSTITUYENDO LA CARNE `s LA LECHE LAS PRINCIPALES PRODUCCIONES. PERO, COMO DECIA AL PRINCIPIO DE ESTA INTRODUCCION, DEJEMOS QUE EL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO — DE ASTURIAS NOS EXPLIQUE CON MAS CONOCIMIENTO DE CAUSA SU ASTURIAS QUE, DENTRO DE LA SOLIDARIDAD QUE DA NOMBRE A ESTE CICLO DE CONFERENCIAS, SENTIMOS COMO NUESTRA. DESDE EL SALON DE CIENTO DE NUESTRA CIUDAD, QUE TUVO EL HONOR DE PUBLICAR LA PRIMERA EDICION DE "LA REGENTA", OBRA DE UNO DE LOS MAS INSIGNES ESCRITORES ASTURIANOS, CLARIN, TENEMOS EL HONOR Y LA SATISFACCION DE CEDER LA PALABRA AL EXCMO. SR. PRESIDENTE DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS, QUE CUENTA ENTRE SUS APELLIDOS, CON UNO, JOVELLANOS, QUE NOS RETROTRAE A OTRO GRAN ASTURIANO, QUE TANTO HIZO POR LA MODERNIDAD DE ESPAÑA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3915 Title A name given to the resource Presentació conferenciant Sr. Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Model social Principat d'Astúries Espanya plural De Silva Cienfuegos-Jovellanos, Pedro Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1353/19931004d_00586.pdf 89c9ce77c1fd98ba02489fa4d616b8b5 PDF Text Text ?Ir senbud -P)alíœ(oln DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'ACTE DE PRESENTACIO DE BARCELONA A L'HOTEL PALACE DE MADRID (DILLUNS, 4 D'OCTUBRE DE 1993) BUENAS NOCHES, MUCHAS GRACIAS POR SU ASISTENCIA. HEMOS VENIDO A HABLARLES ESTA NOCHE DE LA NUEVA BARCELONA, UNA CIUDAD QUE TIENE MáS DE DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, Y QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS, ___---1 GRACIAS AL EXTRAORDINARIO ACICATE QUE HAN SIGNIFICADO LOS JUEGOS OLÍMPICOS DEL PASADOIVERANO, HA SABIDO SITUARSE COMO UNA DE LAS CIUDADES CON MAYOR DINAMISMO Y AMBICIÓN DE EUROPA. EL SEGUNDO TENIENTE DE ALCALDE, .E,L/ R. CLOS, LES HA EXPUESTO CON DETALLE LA .TEALIDAD FINANCIERA DE LA CIUDAD. UNA REALIDAD QUE TRADUCE EL GRA1 ESFUERZO QUE HA HECHO BARCELONA PARA ORGANIZAR LOS QUE, EN PALABRAS DEL PRESIDENTE DEL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL, FUERON LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA. PERMÍTANME AHORA QUE LES HABLE, DE UNA FORMA MáS GENERAL, DE EA NUEVA BARCELONA. �1. EL IMPACTO DE LOS JUEGOS OLIMPICOS LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 PERMITIó A LA CIUDAD DAR UN EXTRAORDINARIO SALTO ADELANTE. LAS INVERSIONES REALIZADAS EN BARCELONA A RAIZ DE LOS JUEGOS HAN PERMITIDO A LA CIUDAD NO SOLO AMPLIAR SU OFERTA, SINO, AL MISMO TIEMPO, MEJORAR ENORMEMENTE LA CALIDAD DE LA MISMA. EN EFECTO, LA OFERTA DE 13 CIUDAD ES HOY DE PRIMER ORDEN: LAS COMUNICACIONES VIARIAS, LOS RECURSOS HOTELEROS, LAS TELECOMUNICACIONES, LOS EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, LOS NUEVOS EDIFICIOS INTELIGENTES PARA OFICINAS, LOS CENTROS UNIVERSITARIOS Y DE INVESTIGACIÓN, LAS NUEVAS ZONAS VERDES Y LÚDICAS, LOS NUEVOS RECURSOS CULTURALES, ENTRE OTROS ELEMENTOS DESTACADOS, HACEN DE BARCELONA UNA OPCION MUCHO MAS ATRACTIVA. MAS ATRACTIVA PARA UN MAYOR NUMERO DE PERSONAS, DE INSTITUCIONES Y DE EMPRESAS Y, ASIMISMO, DE MAYOR NIVEL. �2. EL CAMBIO DE ESCALA DE BARCELONA: UN GRAN RETO URBANO. EN LOS ULTIMOS AÑOS, BARCELONA HA EXPERIMENTADO UN CAMBIO DE ESCALA SUBSTANCIAL. LA MEJ'bRA EN LA CANTIDAD Y LA CALIDAD EN LA OFERTA DE INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS LE HA PERMITIDO ENTRAR A FORMAR PARTE DE LA QUE PODRIAMOS LLAMAR "PRIMERA DIVI ION" DE LAS CIUDADES EUROPEAS. 1 ELLO CONSTITUYE UN GRAN RETO PARA NOSOTROS. CUANDO LOS CIUDADANOS DE BARCELONA lOPTAMOS POR DAR UN IMPULSO CUALITATIVO A LA CIUDAD, REALIZAMOS UNA APUESTA COLECTIVA. ESTA APUESTA SE HA BASADó EN EL CONVENCIMIENTO QUE UN AUMENTO Y- UNA MEJORA DE LAOFERTA CONTRIBUYEN A GENERAR UNA MAYOR DEMANDA. UNA DEMANDA, CLARO ESTá, QUE NO SE HALLA EXCLUSIVAMENTE EN NUESTRO MERCADO DOMÉSTICO SINO QUE SE ENCUENTRA EN BUENA MEDIDA FUERA DE NUESTRAS FRONTERAS. EL ESFUERZO DE PROMOCION Y CAPTACION DE NEGOCIO SE DEBE REALIZAR A ESCALA INTERNACIONAL. BARCELONA YA ESTA EN LOS PRINCIPALES CIRCUITOS DEL MUNDO Y DEBE REFORZAR ESTA POSICION. PARA ELLO, TRABAJA EN UNA DOBLE DIRECCION. POR UNA PARTE, 1 CONTINUA MEJORANDO SU OFERTA URBANA. POR OTRA, TRABAJA INTENSAMENTE EN LA CAPTACIOÑ DE DEMANDA. �3\ LA MEJORA CONSTANTE DE LA OFERTA: 1000 HECTAREAS EN MOVIWENTO LA PRUEBA MAS EVIDENTE DE NUESTRA VOLUNTAD DE CONTINUIDAD EN LA TRANSFORMACION EMPRENDIDA POW:LA CIUDAD ES ÉSTA: HOY EN DÍA SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS DE RENOVACIÓN URBANA QUE AFECTAN A UN TOTAL DE 1 000 HECTARE EN 16 ZONAS DISTINTAS DE LA CIUDAD, UNA CIUDAD POR OTRO LADO YA MUY TERMINADA, SIN GRANDES ESPACIOS LIBRES, SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS NUEVOS. PROYECTOS QUE REFUERZAN EL POTENCIAL DE NUESTRO PUERTO PARA CONVERTIRLO EN UN CENTRO LOGISTICO INTERNACIONAL DE PRIMER ORDEN, QUE DOBLAN LA SUPERFICIE DE NUESTRA FERIA INTERNACIONAL, QUE MULTIPLICAN LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES (O MEJORAN RADICALMENTE SU ESTADO ACTUAL), QUE AMPLIAN LA OFERTA RESIDENCIAL DE LA CIUDAD, O QUE COMPLETAN LÁ DOTACION DE INSTALACIONES PARA EMPRESAS DE SERVICIOS O COMERCIALES. BARCELONA NO SE HA PARADO. CONTINUA CON UN VIGOR FIRME, A PESAR DE LA DESACELERACION ECONOMICA QUE TODOS VIVIMOS. �4. UN ESFUERZO REDOBLADO DE PROMOCION ALGUNOS CIUDAD PUBLICISTAS LA PROMOCIÓN HAN VALUADO LO QUE SUPUSO "G UITA" OBTENIDA CON LOS PARA LA JUEGOS OLIMPICOS, QUE SE ESTIMÓ EIN UNA CANTIDAD EQUIVALENTE A TODO EL PRESUPUESTO ANUAL DEL ESTADO ESPAÑOL. HAY QUE APROVECHAR, PUES, EL BUEN POSICIONAMIENTO DE LA "MARCA BARCELONA" EN EL MUNDO. ${B ESTO ES LO QUE ESTAMOS HACIENDO, EN ESTRECHA COLABORACION CON LAS EMPRESAS BARCELONESAS. UNO DE LOS GRANDES ACTIVOS DE LOS JUEGOS, UN ACTIVO INTANGIBLE, FUE EL DE LA COMPLICIDAD QUE GENERARON. COMPLICIDAD ENTRE EL AYUNTAMIENTO, LAS¡ EMPRESAS, LAS INSTITUCIONES, LAS ASOCIACIONES Y LOS CIUDAdIANOS. COMPLICIDAD A LA HORA DE "OPOSITAR", A LA HORA DE "{PREPARAR", A LA HORA DE "ORGANIZAR", A LA HORA DE "REALIZ€AR". LA COMPLICIDAD, QUE DEVINO CONSENSO, FUNCIONÓ, Y FUE LA CLAVE DEL ÉXITO. QUEREMOS QUE ESTA COMPLICIDAD CONTINUE EN EL FUTURO. Y LO HACEMOS PROMOCIONANDO CADA ASPECTO IMPORTANTE DE NUESTRA OFERTA, COMO EL TURISMO, LA LOGÍSTICA, EL EQUIPAMIENTO INMOBILIARIO, EL DISEÑO, -7 .i LA INDUSTRIAFARMACÉUTICA, LA �CALIDAD DE NUESTROS CENTROS MÉDICOS Y CLINICOS. EN ESTOS MOMENTOS, POR EJEMPLO, ESTAMOS REALIZANDO UN GRAN ESFUERZO PARA ATRAER HACIA BARCELONA, LA AGENCIA EUROPEA PARA LA EVALUACION DE LOS MEDICAMENTOS, COMO PUEDEN OBSERVAR EN EL LIBRO DE CANDIDATURA QUE TIENEN USTEDES. ESTA CAMPAÑA RESUME BIEN LA DIRECCION DE NUESTRO ESFUERZO: EL GOBIERNO ESPAÑOL, LA GENERALITAT,I EL AYUNTAMIENTO Y TODAS LAS EMPRESAS DEL SECTOR AGRUPADAS EN TORNO A FARMAINDUSTRIA, ESTAMOS TRABAJANDO UNIDOS 'DESDE HACE MAS DE DOS AÑOS PARA ATRAER HACIA ESPAÑA ESTA IMPORTANTE SEDE. 6 �5. ALGUNOS DATOS POSITIVOS HAY ALGUNOS DATOS CONCRETO QUE NOS INDICAN QUE LA APUESTA DE BARCELONA FUE ACERTADA Y OPORTUNA. ¿cr,7 t Str EL PRIMER DATO POSITIVO-ES LA PROPIA EVOLUCION DEL EMPLEO EN NUESTRA CIUDAD. BARCELONA TIENE UNA IMPORTANTE BASE INDUSTRIAL Y SUFRE MAS DEPRISA QUE NADIE EN ESPAÑA LOS EFECTOS DE LAS CRISIS ECONOMICAS. ESTE FUE EL CASO DE LA CRISIS DE LOS AÑOS SETENTA. I/ PUES BIEN, HOY LA SITUACIQN ES DISTINTA: UNA AÑO DESPUÉS DE LOS JUEGOS, EN PLENA RECESION ECONOMICA, BARCELONA SIGUE TENIENDO UN NIVEL DE DESEMPLEO QUE SE SITUA SEIS PUNTOS (EN PORCENTAJE) POR DEBAJO DE LA MEDIA ESPAÑOLA, Y UN ,PUNTO POR DEBAJO DE LA MEDIA CATALANA. ESTAMOS, PUES, RESISTIENDO LA CRISIS ACTUAL CON -MAYOR ÉXITO QUE OTRAS CIUDADES. POR OTRA PARTE, EL TURISMO SIGUE AUMENTANDO EN LA CIUDAD, INCLUSO POR ENCIMA DE LOS NIVELES DE UN AÑO TAN EMBLEMATICO COMO 1992. EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 1993 LA AFLUENCIA TURISTICA EN BARCELONA CR1CIO UN 7% . EN LA PASADA SEMANA SANTA, NUESTRO AEROPUERTO A 1COGIó, EN SOLO DOS DIAS, A MAS DE 100.000 PASAJEROS. LA CAMPAÑA DE VERANO HA SIDO TAMBIÉN MUY POSITIVA. 7 �EL PANORAMA DE LA ACTIVIDAD CONGRESUAL ES TODAVIA MEJOR. EN 1992, BARCELONA FUE LA 7 1 CIUDAD DEL MUNDO EN ORGANIZACION DE CONGRESOS Y CERTAMENES NTERNACIONALES. PUES BIEN, EL PRESENTE AÑO, 1993, VAMOS A! CERRARLO CON EL DOBLE DE CONGRESISTAS QUE EL AÑO 1992, LA MITAD DE LOS CUALES SON EXTRANJEROS. �6. UN GRAN POTENCIAL DE CRECIMIENTO TODO ELLO CONFIGURA UN PANORAMA MUY FAVORABLE PARA EL CRECIMIENTO FUTURO DE NUESTRA CIUDAD. RECIENTEMENTE EL EUROPEAN ECONOMIC RESEARCH AND ADVISORY CONSORTIUM, ANALIZÓ LA EVOLUCION DE LAS 30 PRINCIPALES CIUDADES DE EUROPA Y CONCLUYÓ QUE BARCELONA ERA LA QUE TENíA UN MAYOR POTENCIAL DE CRECIMIENTO ECONOMICO EN LA PROXIMA DÉCADA. BARCELONA CRECERA, SEGUN DICHO ESTUDIO, A UN RITMO DE UN 3,4% ANUAL, MUY POR ENCIMA DE LAS CIUDADES TRADICIONALMENTE "ESTRELLAS" DE EUROPA COMO LONDRES (1,2 %), FRANKFURT (2,6 %). 9 PARIS (2,6 %) O �7. UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD-PRECIO ESTOS ESCENARIOS DE FUTURO, TAN PROMETEDORES, LO SERAN, ENTRE OTRAS RAZONES, PORQUE HOY BARCELONA OFRECE UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD/PRECIO. UN MUY RECIENTE ESTUDIO DE VISA INTERNACIONAL SEÑALA A BARCELONA COMO LA CIUDAD MAS ASEQUIBLE DE EUROPA PARA REALIZAR GESTIONES DE NEG040, ENTRE EL CONJUNTO DE CIUDADES QUE "CUENTAN": AMSTERDAM, BRUSELAS, DUBLIN, FRANKFURT, GINEBRA, LONDRES, MADRID, MILAN, OSLO Y PARIS. NINGUNA OFRECIA UN NIVEL GENERAL DE PRECIOS TAN INTERESANTE COMO EL NUESTRO EN ASPECTOS TALES COMO HOTELES, TAXIS, RESTAURANTES, ALQUILER DE AUTOMOVILES, O SERVICIO DE SECRETARIA. DE MODO QUE HOY EXISTE El4 BARCELONA UNA OFERTA PLENAMENTE COMPETITIVA A NIVEL EUROPEO EN CALIDAD Y A UN PRECIO MUCHO MAS ASEQUIBLE. 10 �8. UN FUTURO ESPERANZADO ESTA ES LA BARCELONA QUE PRESENTAMOS HOY AQUí. UNA CIUDAD EN TENSION CONTANTE PARA APROVECHAR HASTA EL ULTIMO CÉNTIMO INVERTIDO EN LA GRAN TRANSFORMACION URBANA RECIENTE. UNA CIUDAD CON UN PROYECTO QUE SE RENUEVA, EN AVANCE CONSTANTE DENTRO DEL ENTORN CADA VEZ MáS COMPETITIVO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS YMUNDIALES. UNA CIUDAD QUE, GRACIAS AULA TRANSFORMACIÓN EXTRAORDINARIA DE LOS ULTIMOS AÑOS, HA DADO UN GRAN SALTO CUALITATIVO Y DISPONE AHORA DE UN NUEVO P TENCIAL. BARCELONA SE HA SITUADO EN EL MAPA Y SE HA DOTADO DE UN NIVEL DE INFRAESTRUCTURAS Y DE CALIDAD URBANA QUE LE SIUAN ENTRE LAS GRANDES CAPITALES EUROPEAS. QUIERE ASí APROVECHAR LA OPORTUNIDAD HISTÓRICA DE ACCEDER A UNA ETAPA DE DESARROLLO AUTOSOSTENIDO QUE NO NECESITE YA DE GRANDES ACON'ECIMIENTOS EXTRAORDINARIOS SINó QUE SEA EL FRUTO DE SU QUEHACER DIARIO Y DE SU PROBADA VOLUNTAD DE MEJORA. CONTAMO1 PARA ELLO CON SU COLABORACIÓN. MUCHAS GRACIAS. �INTRODUCCION Dar la bienvenida a todos los presentes, presentar al Alcalde de Barcelona CONTENIDO: Barcelona ciudad capital de Catalunya ha asumido siempre más responsabilidades que los propios de una ciudad. Se ha considerado parte al tiempo que impulsora de los cambios y acontecimientos. Hechos como las exposiciones universalesi de 1888, 1929, etc. y más recientemente y ya en la democracia española, en 1981 su Alcalde Narcís Serra y su Teniente de alcalde Pasqual Maragall deciden proponer un nuevo impulso y un objetivo colectivo que compense la depresión producida en nuestro país por la larga crisis económica del petróleo (1975-1980) y además, el 23-f (y en Barcelona el asalto al Banco Central). Este objetivo tuvo un nombre: los Juegos Olímpicos. Barcelona 92. La ciudad de Barcelona fue un elemento decisivo para romper el pesimismo nacional de la crisis y las reconversiones (1980-1985). Por su lado la ciudad, tenía un doble objetivo recuperar su atraso histórico en inversiones en infraestructuras, y a la vez sanear unas cuentas que venían castigadas por el gasto público de la transición democrática. En la década de los años 80, además del esfuerzo de la preparación de los JJ.00. y de la consecuente transformación de la ciudad, Barcelona tuvo que afrontar el esfuerzo de equilibrar sus cuentas. A ello ayudaron tres elementos fundamentales: 1. la Ley de Saneamiento de las Haciendas locales, que en parte cubrió el desequilibrio histórico derivado de la transición. 2. La Ley de Haciendas locales que dio un nuevo marco fiscal a la Administración local y al Ayuntamiento de Barcelona. 3. Un esfuerzo de rigor, con un modelo del gestión propio, en definitiva, con un plan de racionalización que hiciera compatible el doble reto: el más visible, el de los JJ.00, y el de equilibrar sus cuentas. Para hablarnos en primer lugar de estos te as va a dirigirles la palabra el Sr. Joan Clos, Teniente de Alcalde de Economia. De biografia un tanto alejada incialmente ce los temas económicos, ya que es médico, pero que se acercó a los temas públicos a través de la gestión �Mayo 1992 PASQUAL MARAGALL i MIRA Nació el 13 de enero de 1941 y es el tercer hijo de una familia de ocho hermanos. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall. Está casado con Diana Garrigosa. Tiene dos hijas y un hijo. Es licenciado en Derecho y an Ciencias Económicas y Master por la New School for Social Research (New York). Se doctoró en Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona en 1979 con el estudio "Los pracios del suelo". También fue becado para un "stage" de seis meses en París. Entre 1965 y 1976 fue func ionario del Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Ha sido profesor adjunto de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universidad Autónoma de B rcelona y fue profesor de la Universidad Johns Hopkins de Baltimore (USA) durante el otoño de 1978. En 1979 se presenta en segun para las elecciones municip de alcalde de Organización y cabo una importante reforma o lugar en la lista socialista les en Barcelona. Como teniente Reforma Administrativa, llevó a dministrativa. Fue elegido Alcalde de Barcetlona el 2 de diciembre de 1982, en sustitución de Narcís S ra y fue confirmado en su cargo en las elecciones municipalles de 1983. Posteriormente ha sido sucesivamente reelegido en las elecciones municipales del 10 de junio de 1987 y del 26 de mayo de 1991. Durante su mandato se ha producido una renovación urbanística de la ciudad, reequilibrándose el centro y la periferia. El 17 de octubre de 1986 Barcelona consiguió la nominación para la celebración de los Juegos Olímpicos de verano en 1992. En estos últimos años, Barcelona se ha proyectado internacionalmente y se ha consolidado como una de las más importantes ciudades europeas. Es presidente del Comité Or ganizador Olímpico Barcelona'92 (COOB'92). En 1988, y nu evamente en 1992, fue elegido diputado al Parlament de Cat aluña. En diciembre de 1991 fue elegido presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4259 Title A name given to the resource Presentació de "La nueva Barcelona" / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Jocs Olímpics Urbanisme Relacions Internacionals Indústria Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències