72 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2934/FMHP_00073.jpg 6289d1bc1de971efe8fc94ffa1f5addc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/04/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Recinta firal La Farga Title A name given to the resource Conferenciants a la inauguració de la Jornada Barris amb Projectes Subject The topic of the resource Barris Política públicaConsellers Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Corbacho, José Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2924/FMHP_00063.jpeg bb3802e1cb4a49115fd5c28f20108d87 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 29/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Operatiu de Caixa Manresa, Sant Fruitós de Bages Title A name given to the resource Conferenciants a la Jornada d’Economia de Caixa Manresa Subject The topic of the resource Congressos Economia Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Roqueta, Valentí Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2937/FMHP_00076.jpeg 2de2df25d3615ad22a6b77c32fea7ab4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 03/05/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Conferenciants a la sessió inaugural del cicle de conferències 20 anys d’Espanya a la UE Subject The topic of the resource Conferències Unió econòmica i monetària europea Diplomàtics Advocades Maragall Mira, Pasqual, 1941- Veil, Simone Navarro, Alberto Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1608/0000000769.pdf 3567a01582b29f514ca19297d9b008da PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Confiem que l'Estat us transforme en província Source A related resource from which the described resource is derived La Veu de l'Ebre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Vegueries Estatut Catalunya Terres de l'Ebre Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1563/20030223_entrevista.pdf 80bbeb2d3575949603ac8b1025fe63ba PDF Text Text «Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz» Entrevista a Pasqual Maragall, publicada en Diario Vasco Es consciente de que sus declaraciones sobre lo vasco serán miradas con lupa. Pero Pasqual Maragall se sincera mientras desayuna un café con leche y un croissant en el Museo Guggenheim de Bilbao y expone con pasión pedagógica su doctrina federalista. Acaba de hablar por teléfono con Maite Pagazaurtundua, hermana del último asesinado por ETA. Confiesa con tristeza que siente una necesidad vital: conocer el final de la tragedia vasca. -¿Qué opina del cierre de Egunkaria? -No conozco los entresijos y prefiero reservarme la opinión. Pero esto está complicado. -Le veo pesimista. -Estoy muy preocupado, ahora mismo he llamado a Maite Pagazaurtundua. No sólo por compañerismo y amistad, también por principios. A mí me escuece y me duele la falta de compasión del nacionalismo, no en el sentido religioso, sino en el de la sensibilidad humana, de ponerse en la piel del otro. Es incomprensible para mí que haya un alcalde que no se pronuncie después de que se cometa un asesinato en su pueblo. Yo hubiera sido el primero en votar la moción de censura contra el alcalde de Andoain. Dejarle en el cargo denota una falta de sensibilidad. Y el PNV, que no la tiene, no pone este tema como prioridad. Hay unos mínimos desde los que se puede pensar y discrepar. Esos mínimos tienen que darse y aquí no se dan. -Usted ha llegado a afirmar que el asesinato de Fernando Buesa, del que ayer se cumplieron ya tres años, «cambió el rumbo de la historia»... -Yo creo que sí, en todo, en el desencuentro, en la situación política, fue el momento de la ruptura de la tregua. Hubo una oportunidad magnífica del PNV para crear ese tejido de la compasión, para padecer con los que sufren. Yo se lo dije al lehendakari y a Atutxa. Lo podrían haber hecho votando la moción contra la kale borroka que días antes había presentado el propio Buesa en el Parlamento. Esa frialdad, ese corazón de hielo, no es que sea políticamente incorrecto, es que humanamente no se entiende. Eso envenena todo. -¿Y qué le dicen sus compañeros vascos? -Pues que viven una situación insostenible, de sadismo político y social. Lo malo es que a eso se ha llegado a partir de una situación en la que al final del franquismo se vio el inicio de este drama como una especie de salvación, con un movimiento antifranquista, que hoy representa al 90% de la gente, que vio aquellos primeros atentados, es verdad que sin alegría, pero con una cierta conciencia de que aquello contribuiría al final de la dictadura. Y hoy vemos una situación terrible que hay que denunciar sin matices. -Se le ocurre algo ante una situación tan atascada... -Los irlandeses la tenían todavía más atascada. Y de ellos es la frase: «La paz es fruto del acuerdo, no de la victoria». Allí se ha cogido el toro por los cuernos en 1993 al asumir que los irlandeses del norte serán lo que quieran ser. En el momento en el que el gobierno británico dijo eso, estaba declarando la confianza en sí mismo, su autoridad moral y la dirección del proceso. Es lo que ha ocurrido y aquí no existe. Le digo una cosa. Sólo la palabra llevará la paz a Euskadi. Para eso hay que reconstruir primero una estrategia democrática frente al terror que desactive los frentismos nacionalistas que echan leña al fuego. Así se irá creando el clima del día después. -Salvando las distancias, ¿qué puede extraerse del modelo irlandés? -Hombre, yo no puedo venir aquí a dar consejos. Por supuesto que es un modelo distinto, pero no más sencillo. Sabemos que la historia está llena de ejemplos de conflictos incurables que se curaron, y éste se curará. Lo que pasa es que yo quiero verlo y usted también. Esa es la diferencia. -¿De verdad le ve a Zapatero ejerciendo el papel de Blair en Irlanda del Norte? -Confío mucho en que será así para iniciar en Euskadi un proceso de paz. De Blair o de Major. Mejor de Blair, claro. -¿La estrategia del Gobierno del PP está dando resultados? -Sólo constato que hasta ahora no ha dado resultados. Hombre, hay menos terrorismo ahora que hace 15 años, es verdad. ¿Pero cuál es el factor desgaste y cuál el factor acierto? No lo sabemos. �-¿Y el pacto antiterrorista? -Es necesario totalmente, demuestra lealtad de Estado. La democracia se basa en la afirmación de la pluralidad pero para que sea posible, debe existir una lealtad. -Usted denuncia la pugna entre tres nacionalismos en liza: el vasco, el español y el catalán. ¿Ve salida a este pulso? -De momento es una constatación de un hecho y es que gobiernan en España tres nacionalismos. El Triángulo de las Bermudas de la política española es nacionalismo vasco, nacionalismo español y nacionalismo catalán. Este triángulo perverso nos bloquea. Por eso es más necesario que nunca la España plural y federalista. - ¿En qué consiste su propuesta? -La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno. -¿Con una reforma constitucional? -Sí, sobre todo por respeto a la propia Constitución, a las realidad que han sobrevenido, a los 17 estatutos y a la entrada en Europa. Algunos aspectos han envejecido de la Constitución. Es bueno peinar canas, pero tiene que arreglarse para salir y estar al día. -¿Esa puesta al día supondría un reconocimiento específico de las nacionalidades históricas con un tratamiento diferenciado? -Sí, sin duda, en eso debemos ser claros y dejarnos de circunloquios y discusiones bizantinas y terminológicas. El gesto político lo debe hacer el Estado español con las tres nacionalidades históricas por excelencia, las que tuvieron estatuto y tienen lengua propia. Esas tres deben de tener un reconocimiento explícito y el Estado tiene que ser el gran defensor de esa pluralidad, de esa pluralidad que supone el euskera, el catalán y el gallego. Y los estatutos, a su vez, reconocer que el castellano es un capital formidable de los tres pueblos. -¿Estas posiciones suponen un acercamiento a las tesis nacionalistas sobre la autodeterminación? -Es que la Constitución no es un problema de tesis, es una proclamación de derechos y deberes. La Constitución ha sido formidable porque nos ha permitido, por primera vez en siglos, 25 años de paz y autonomía en democracia y, sin embargo, es evidente que está cansada en una serie de aspectos y está incompleta en otros. -Pero el PP se opone a esta reforma del Estado y sostiene que las tesis del federalismo rompen el actual modelo constitucional. -No, lo contrario, lo que hacen es consolidarlo. Si usted pregunta a noventa profesores de derecho político, noventa le dirán que estamos en un Estado federal de facto. Tampoco me preocupa el nombre ni el debate nominalista. -¿Ve factible una nueva transversalidad entre el socialismo y el PNV? -La transversalidad no es un nombre simpático. Nos acercamos a una época en la que va a haber muchos cambios, cuatro elecciones seguidas, luego las autonómicas vascas. Viene un cambio generacional, de planteamientos, habrá que unir la experiencia de esta historia tan fructífera con las nuevas realidades emergentes, las posibilidades, el futuro. El tiempo y la vida lo curan todo. -¿Está planteando una cierta refundación de España? -El término refundación asusta un poco, como el del federalismo ´asimétrico´, que no lo utilizo. Pero vayamos a desnudar los argumentos. Es una puesta al día. -¿Puesta al día cercana a un nuevo consenso constituyente? -Sí, a una relectura de ese consenso sin ninguna aprensión, retocando lo que haya que retocar. -El nacionalismo vasco no se implicó en el proyecto constitucional entonces. Ahora tampoco. ¿Entonces para qué sirve este cambio? -No fue culpa suya. El nacionalismo catalán estuvo por generosidad del PSC, que ganó las elecciones en Cataluña pero se dejó representar por un comunista catalán y por un convergente. Aquí ha faltado este tipo de madurez. Tiene que volver. Es evidente que habría que implicar en una operación histórica de calado al nacionalismo vasco. �-Pero es que ya su deriva es abiertamente soberanista... -Si Cataluña se lanza a una propuesta española abierta, este camino puede ser más transitable. Disipar complejos -¿El PSE debiera presentar una alternativa al plan Ibarretxe? - Mis compañeros vascos han elaborado un folleto que dice «más Estatuto, España federal». Esa es mi opinión. Mire, nosotros los catalanes no podemos cambiar lo que pasa aquí, podemos ofrecer una propuesta desde Cataluña para una España plural desde la confianza que en este país nos tenemos que entender todos. Podemos contribuir a que en España desaparezcan algunos complejos, rigideces y temores que dificultan las soluciones. Hay que relajar la situación. Cataluña puede hacerlo si el centro llega a la conclusión de que no está en juego la supervivencia de España sino el modo de mejorarla. Queremos una España plural, relajada, desinhibida, que se vea lo que es, no lo que no es; saber ser plurales y estar juntos frente a una concepción rancia de la España una. -¿Qué piensa de la estrategia de la iniciativa ¡Basta ya!? -¡Basta ya! es una reacción visceral y sentida, con una capacidad de convocatoria mayor que la de los partidos constitucionalistas. Sus miembros tienen mucho mérito. En estas gentes, que son demócratas, la mayoría procedentes de la izquierda y del antifranquismo, puede haber a veces un modelo inconsciente de la lucha antifranquista. Algo tiene que ver, pero aquel modelo antifranquista no es aplicable. Admiro su coraje pero dudo que tengan la solución. -Las encuestas le dan a claro vencedor en Cataluña. ¿Se fía? -Sólo marcan una tendencia. -Dice el sociólogo Julián Santamaría que usted está en el minuto 25 de la segunda parte del partido. -Queremos ganar claramente y que no exista la más remota posibilidad de que una vuelta atrás, con CiU en la cuerda floja con la muleta de Esquerra Republicana. Ese escenario no sería bueno. -Quizá por eso Pujol se mete mucho con usted... -La lucha va a ser dura y Pujol está muy insultón, debe creer que su papel, en lugar de ser telonero, es ser criticón. Su gran problema es que ya no le salen las cuentas. �«El eje vasco-catalán debe reflejar una España plural» Entrevista de Pasqual Maragall publicada en el Diario Vasco Pasqual Maragall tiene una cita pendiente en San Sebastián con sus antiguos compañeros dirigentes del antifranquista FLP (Frente de Liberación Popular). -¿La reunión se celebrará? - Cuando los felipes nos reunimos en 1985, siendo yo alcalde de Barcelona, quedamos en hacer la próxima reunión en San Sebastián si las cosas estaban como debían de estar. A la cita acudieron José Ramón Recalde, Nicolás Sartorius, Manuel Vázquez Montalbán... todos antiguos felipes. El terrorismo no nos ha dejado. La supervivencia de Recalde, gran amigo, es una esperanza, un dedo levantado permanentemente contra el terror. Seguimos esperando. Pero la haremos, y nos reuniremos con Odón Elorza. -Con Odón Elorza usted siempre ha tenido mucha 'química' personal y política. -Sí, la relación es magnífica. Somos amigos. Acabo de escribir el prólogo de un libro suyo sobre San Sebastián. Odón es un fenómeno singular, me admiran las personas que son capaces de ir más allá del grupo. Me admira Recalde, al que entonces llamábamos el listulari por su capacidad intelectual. Con Odón pasa lo mismo, son trayectorias personales admirables y es un gran alcalde. -Una de sus propuestas es fortalecer el eje País Vasco-Cataluña. ¿En qué sentido? -En un sentido físico y económico, que refleje la España plural, que es también la movilidad territorial de las instituciones. La inexistencia de un eje del Ebro, entre Barcelona y Bilbao, de alta velocidad es un absurdo. Queremos lanzar proyectos comunes, incluso en el terreno audiovisual. El eje entre las dos economías más competitivas de España tiene una gran dimensión estratégica en sectores como la energía, las telecomunicaciones y las infraestructuras. 23/2/2003 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Confío en Zapatero para iniciar en Euskadi un proceso de paz Source A related resource from which the described resource is derived Diario Vasco Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Espanya plural Federalisme Territoris Acció política Abstract A summary of the resource. El eje vasco-catalàn debe reflejar una España plural. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-02-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/982/19850708d_00080_0002.pdf c8e4c51f12de98978e93633c69a6d782 PDF Text Text BARCELONA MES QUE MAI OBERTA AL MON/CONGRES MUNDIAL SOBRE LA JOVENTUT/DE GRENOBLE A BARCELONA.- 1.- ANY INTERNACIONAL ACOSTAT A LA REALITAT A vegades els Anys Internacionals esdevenen una superestructura allunyada de la realjtat. Ben segur que en aquest cas,tothom está fent l'esforç per a que l'Any Inter nacional de la Joventut ens ajudi a reflexionar i proposar respostes globals i concretes alo problemes deis joves. 2.- UN MON PLURAL, UNA CIUTAT PLURAL, En el món hi ha diferents realitats juvenils amb una diversitat i riquesa molt granA la Clutat també es donen moltes situacions 1 grups de joves diferents que requereixen eespostes adequades a cada realitat i a cada col.lectiu. 3.- UN CONGRES QUE TRACTARA TEMES IMPORTANTS PELS JOVES, En el Congrés treballereu temes cabda.Ls pels joves del món. Comjssió I Joventut, educació i treball. Comissió II. Joventut i desenvolupament cultural. Comissie III, Joventut, Comprensió mutua i Cooperació Internacional. 4.- EL PROJECTE JOVE DE BARCELONA. Barcelona aporta al Congrés de la UNESCO una proposta rigorosa i treballada, que va ésser aprovada per l'Ajuntament de la Ciutat;: El Projecte Jove de Bar celona. Consisteix en un conjunt de línies d'actuació que hauran d'aplicar tots els departaments municipals. �Es fruit de dos anys d / eotudio i consultes a la reuljtnt juvenil de Barce lnoa.Coprotagooisme del Consell de la Joventut de Barcelona que ha col.laborat en tot el procés. Ara ve el moment d'aplicar-ho gradualment. 5.- BARCELONA, CIUTAT 08DZ7ERR&NEA OBERTA AL MON. Barcelona t6 una llmrga tradició de receptivitat i de oiutat que vol enolíir una preséncia internacional. Avui o'buoora amb la vostra visita. Que ajx6 serveixi per a reflexionar i contrastar politiques concretes que ajudin a trobar solucions als problemes dels joves. �ALCCUCION DEL ALCALDE DE BARCELONA,EXCMO. SR. DON PASCUAL MARAGALL Sr ' oirector General, Sr.Nicistro, Sr.Presidente de la Generalitat, Representantes de las Naciones Unidas,del Gobierno Esoaaol,del Gobieno cataláo,del &yuntamiento,de la Diputación Provincial, Amigos, Bienvenidos a Barcelona,a esta ciudad que siem p re ha sido una ciudad abierta. Be -leido atentamente,Sr.Director General,el documento "De Grenoble a Barcelona",en el que se basan los debates que van a tener lugar a p artir de ahora,y tengo que decir cue he quedado fuertemente impresionado por la amp litud v el contenido equilibrado de este documento y por las, posibilidades que abre para un debate internacional sobre la juventud,especialmente por el hecho de haber Puesto de relieve de una forma muy grSfioa como la humanidad está cambiando,como en el afio 2.000 mas de mil miIloneá de jóvenes van a poblar nuestra tierra,y como en este momento además se va a dar no una situación hmnmgénea,sloo una una situación dual,en la cual en algunos paises la juventud va ganar más y más oeso,mientros que en otros el envejecimiento de la poblaoiúú va a ser la ouracteristica dominante.Y como esto de algdb modo va a plantear nuevos retos a la *realización de un diálogo Norte-Sur,ya de por si cargado de enormes dificultades. " En el ano 2 ' 000,eutce estos mil millones de jóvenes estar mi hijo,que cumplizá.entonces veinte aDos ' Estny seguro que para ese momento tienen que haber cambiado por mucho las estructuras mentales, sociales y politices para que mi hijo,y tantos otros,ouedan entonces afirmar con la misma fé lo que se acaba de afirmar ahora aouf,que las cosas han cambiado,y que son,que somos todos,feliceo. Me ha impresionado también de este documento el énfasis en el análisis del modelo educacional,como un modelo que hay que cuestionar, desde el punto de vista del realismo que imponen las encuestas aue aquí se presentan,y que no puede ser solucionado sobre la base de una hipótesis de trabajo muy comün hace 10 aloo,baoe 5 añoo,de exoauaionismo,oin mds,del sistema educacional. Dice el documento,que me parece que es una base ooe yo,00mo Alralde,teuqo que decir,he qprendido a experimentar en la - vida cotidiana del gobierno local,dice el documento que lo ioe se im pone es una reforma cualtitativa del sistema educacional,y un nuevo enfoque de los temas,del contenido y de la forma de la edocacióo ' Por último, el énfasis en la partioipacióo,éofaais que me p arece que está en el centro y en el corazón de las p reocupaciones de los jóveues,eu la medida en que ser joven es en todo caso una edad en la cual el mundo politico me parece como algo que tiene que ser explicado,que tiene que ser mejor entendido y que tiene que ser, pues,mi's participado. En el Ayuntamiento de Barcelona ha habido,bay,exiote un intento en marcha,de "Proyecto Joveu",que se ve no tanto como la creacían de un departamento eapecial,como concentrado sólo en los temas de la juventud,sino como un esfuerzo por poner en oomuh todos los trabajos,las lineas de actuaoióh que tienen que ver con la juventud, @ independientemente del área o de p artamento de la cual oarten,sanidad, servicios sociales,e6ucacidn,deoorte. �-2- Creo que esta es una linea que queda refrendada en este documento, y pienso que de abi han de partir las emselanzas del futuro y las mejoras que puedan haber en el sistema v el modelo poI/ticos en adelante.Y estoy oegoro,Sr.Directoz General,que en el año 2,000 se estara discutiendo aleo que hoy es todavia una utooía,gue se emtarádiscutiendo,si es que no existe ya,un modelo de participación,arriba y abajo,en el cual p osiblemente además de camaras territoriales,de senados reqionales,o de las reoiones,habr' tambiela cámaras de edad ^ cámaras jdvenes,es decir,la re p resentación oolitica on que tienen de segmentos ac i' eoeu problemáticas oro em uae e^nec ï^i caa , y en e los n^ segmen o de laa oobl particulac,los segmentos juvenileo. También sé que esto no es la solucion del problema y ooe tanto más que en la ciíspide del sistema oolit1co va a ser en la base donde se demuestre que la participación es posible ' Cn todo caso,Sr.Director General,y acabo,qoiero agradecerle su p resencia aqnf,qoïero a g radecerle su decisiori, tras las gestiones organizadas hacia tiempo por nuestro Teniente de Alcalde Martinez Frailes y nuestro Consejal de Juventud Enrique nuúol, su deoisioú de traer el Congreso sobre la Juventud a Barcelona. Trataremos de hacer honor a la confianza que Od, nos ha demostrado, Usted sabe perfectamente que en Barcelona se comorende, y e sigoe,y se estima la labor de la Unesco.Usted sabe one Barcelona se ha asociado al programa educacional de la Unesco,las Escuelas Mun!cioales de Barcelona,usted sabe qu e tenemos mil proyectos en ocmtin,yrara mi es una enorme satisfaccio; tenerle zoy aqui a Ud. y la Orgaoizacion que Od ' ozeoide,conmocaudo a la juventud'muudial ' Si no por otra razdn,Sr.Director General, poroue hay ademas, si hay un fenomeno que los ciudadanos entienden,que sea internacional por natoraleoa,ese es el lenguaje d" la juneotod ' Estoy convencido de que las ciudades tienen sentido precisamente en la medida en que estan en condiciones de mejor vehicular un lenguaje iotecnacionul. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3888 Title A name given to the resource Congrés Mundial de la Joventut UNESCO / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Joventut Model social Acció política Unesco Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/990/19851026d_00088.pdf 8b4a70b6efcc1b7ad7d5dc4cae06159c PDF Text Text >it,jur.ament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la clausura del "ler. Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria" Barcelona, 26 Octubre 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �,juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Senyor ministre, senyores, senyors: complace enormemente asistir a este acto clausura del primer . Congreso nacional de salud pública y administración sanitaria. Y no sólo como acto de cortesía normal del alcalde de la ciudad anfitriona del congreso, sino tambien como presidente de una corporación cuyas responsabilidades en el campo sanitario van mucho más allá de lo que es normal en los ayuntamientos españoles. Mis colaboradores Clos, Marull, Cuervo, Spagnolo y Manzanera les hbr_án hablado a ustedes a la luz de sus experiencias en el Ayuntamiento de Barcelona. Por tanto trataré de no repetir lo que ellos, con más autoridad, ya les han explicado. Sin embargo sí quisiera hacer unas reflexiones sobre la responsabilidad del sector público local en la gestión de la salud. En diferentes ocasiones he expresado mi convencimiento de que las administraciones locales son las mejor preparadas para gestionar los servicios que más directamente afectan a los ciudadanos. Mejor preparadas por razones de proximidad, de capacidad de reacción ante las circunstancias cambientes, y sobre todo, por ser más eficaces en términos estrictamente empresariales. sanidad. Exp. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL Y entre estos servicios incluyo �\Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Las dificultades inherentes a la toma de decisiones en una época de crisis, con recursos limitados, se pueden abordar mejor desde una perspectiva local. Los ayuntamientos hemos dado ejemplo de como sé puede aumentar la 'oferta de servicios sin aumentar las plantillas y mantenmiendo el mismo nivel de gasto. Esto ha sido posible por la estricta aplicacón unos criterios de austeridad y. por un notable aumento de: la productividad. Y también ha sido así en el area sanitaria. los hospitales Ayuntamiento Barcelona, los costes por UBA son que depnden del menores, a igualdad de prestaciones, que en otros hospitales de Cataluña de dimensión parecida. En algunos de estos, por otra parte, ni siquiera se conocen estos costes. No quiero extenderme más. Pero no tengó reparos en reclamar desde aquí mayor participación de las administraciones locales en la gestión de la sanidad. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece su experiencia para contribuir a la salida de la crisis que vivimos. Abrimos nuestras puertas para todo aquel que quiera estudiar nuestros servicios. Sólo me queda felicitarles ponlos trabajos que han realizado en este Congreso, que, estoy seguro, habrá que tener muy en cuenta por los que se dedican a esta apasionante tarea. EXP. 1.207 - 85 • IMPREMTA MUNICIPAL �A,jutament de Barcelona Gabinet de Comunicació Muchas gracias. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3896 Title A name given to the resource Congrés Nacional de Salut Pública i Administració Sanitària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Gestió pública Congressos i conferències Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf 6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA DE BARCELONA (1/6/94) LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993 DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL. L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS J./ 2 MILIONS DE VISITANT S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90% EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES EMPRESES I EL COMERÇ. AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS. 1 �AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL MÓN. AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA. FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE CONTINUAR CREIXENT. D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA. 2 �LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE, SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE TENIM. NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS. DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ACTIVITAT. EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL. PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT. 3 �AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ. FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP 1 MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS. PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN OPERATIVES. VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU PEL TREBALL REALITZAT EL 1993. irp/fira.txt 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4295 Title A name given to the resource Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Fira de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1475/19960214d_00714.pdf 5d6a60f49fcced92bd8f263091d36aed PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN EL MARC DEL CONSELL GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC DE TERRASSA (14/02/96) 1.- INTRODUCCIÓ NO FA MASSA, EN EL DECURS DE LA CONFERÈNCIA BALANÇ 95, VAIG AFIRMAR QUE BARCELONA ES VOL SITUAR, AMB D'ALTRES CIUTATS, AL FRONT DE LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA PRÒXIMA, SUBSIDIÀRIA I NO ARROGANT. DEIA QUE, FINS I TOT, BARCELONA S'HI JUGA LA VIDA, S'HI JUGA EL SEU PROJECTE. PERQUÈ LA CIUTAT HA DE GARANTIR QUE LA SEVA INDÚSTRIA VA ENDAVANT I QUE ES RECONVERTEIX AMB EL RITME ADEQUAT, HA DE GARANTIR LA QUALITAT DELS SEUS SERVEIS, L'ATRACCIÓ DE LA SEVA CULTURA, LA MILLORA DEL SEU SISTEMA HOTELER I D'ACOLLIDA, LA BELLESA DE LES SEVES PLATGES I TURONS. EN FI, TOTES LES SEVES VIRTUTS. BARCELONA HA ESTAT CAPAÇ DE TRAÇAR UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT, UNA ESTRATÈGIA DE FUTUR FETA A PARTIR DEL CONSENS DELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DE LA CIUTAT. BARCELONA HA ESTAT MODEL PER A D'ALTRES CIUTATS QUE, COM TERRASSA, VOLEN MILLORAR EL SEU NIVELL DE QUALITAT. HO DIC AMB ALCALDIA Rw:gf*tra ^ ,ntrada f 26 Eñ 4946 1 N4 -el% .........( �SATISFACCIÓ I SENSE PATERNALISME, VALORANT QUE UN DELS VOSTRES OBJECTIUS SIGUI MANTENIR LA PERSONALITAT DE TERRASSA DINS DEL SISTEMA METROPOLITÀ. 2.- EL MODEL BARCELONA DES DE 1985, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VE IMPULSANT ACCIONS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT. - CALIA QUE, L'AJUNTAMENT ACTUÉS COM UN AGENT ECONÒMIC MÉS AMB UNA SÈRIE D'INICIATIVES, COM ARA LA FORMACIÓ OCUPACIONAL I L'AUTOOCUPACIÓ, LES OPERACIONS INTEGRALS EN ZONES AMB TENDÈNCIA A LA MARGINACIÓ, O LA CREACIÓ D'INFRASTRUCTURES DE SUPORT A LES INICIATIVES EMPRESARIALS. - EN SEGON LLOC, ES VAN CREAR EMPRESES DE CAPITAL MUNICIPAL QUE TENIEN L'OBJECTIU D'ACTUAR COM A CATALITZADORS DE LES INVERSIONS PRIVADES A EMPRESES O PROJECTES NECESSARIS I BENEFICIOSOS PER A LA CIUTAT L'EXEMPLE FOU INICIATIVES, S.A. QUE TOT JUST HA CELEBRAT EL 10E ANIVERSARI, ARA JA COM CATALANA D'INICIATIVES. - AL MATEIX TEMPS, ES VA IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES TER RASSA.GQR �D'ACCESSIBILITAT A LA CIUTAT, QUE PREVEIEN LA INTEGRACIÓ EN LES GRANS XARXES DE TRANSPORT LA POTENCIACIÓ DE L'AEROPORT, ENTRE D'ALTRES. - EN AQUEST CONTEXT, L'AJUNTAMENT VA SER LA INSTITUCIÓ IMPULSORA I PROMOTORA DEL PLA ESTRATÈGIC, I VA ACTUAR AMB LA VOLUNTAT DE QUE FOSSIN ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT ELS PROTAGONISTES, NO NOMÉS DE L'ELABORACIÓ, SINÓ TAMBÉ DE LA SEVA APLICACIÓ. - QUATRE ANYS DESPRÉS DE L'INICI DEL PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA, ES POSÁ DE MANIFEST L'EXISTÈNCIA D'UN CERT MODEL DE FER LES COSES: EL MODEL BARCELONA, QUE ES CARACTERITZA PER: - LA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I INNOVACIÓ, DE COOPERACIÓ PÚBLICA I PRIVADA, - L'EQUILIBRI ENTRE LA PRESA DE DECISIONS CENTRALITZADA I LA DESCENTRALITZACIÓ, - LA RECERCA DEL CONSENS SOCIAL COM A LA PLURALITAT RECONEIXEMENT DE D'INTERESSOS EN JOC, - O LES ACTUACIONS QUE PREVEUEN TANT EL LLARG TERMINI DE MANERA INTEGRADA COM EL CURT TERMINI 1 LES NECESSITATS IMMEDIATES. 3.- L'APOSTA ARA ÉS LA QUALITAT TERRASSA.GBR �3.1.- JAPÓ I ELS ESTATS UNITS. UN TERRENY EN QUÉ ALTRES PASOS MÉS AVANÇATS SON UN EXEMPLE A SEGUIR: AL JAPÓ CREUEN ALTAMENT IMPROBABLE QUE UNA EMPRESA PUGUI FER UN TREBALL D'ALTA QUALITAT EN MIG D'UNA , CULTURA DE QUALITAT DEFICIENT. DONCS BÉ, A PARTIR D'AQUÍ, CONSIDEREN QUE PARTICIPAR EN L'APRENENTATGE SOCIAL A TRAVÉS DE XARXES DE QUALITAT ÉS LA QUARTA REVOLUCIÓ EN LES IDEES SOBRE LA GESTIÓ (DESPRÉS DE LES REVOLUCIONS QUE VAN SUPOSAR L'ATENCIÓ ALS CLIENTS, LA MILLORA CONTINUA I LA PARTICIPACIÓ TOTAL DEL PERSONAL). EL PRESIDENT DELS ESTATS UNITS, BILL CLINTON, VA GUANYAR BONA PART DEL SEU PRESTIGI COM A GOVERNADOR D'ARKANSAS EN IMPULSAR UN PLA DE QUALITAT A NIVELL D'ESTAT I EN HAVER DONAT SUPORT A INICIATIVES DE QUALITAT DE LES COMUNITATS LOCALS. 3.2.- AJUNTAMENT DE BARCELONA. PEL QUE FA A NOSALTRES, PARTIM DE LA PREMISA QUE L'ACTIVITAT MUNICIPAL ADQUIREIX SENTIT EN FUNCIÓ DE LES EXPECTATIVES, DEMANDES I NECESSITATS DELS CIUTADANS. EN EL PRESENT MANDAT, LA MILLORA GENERAL DE LA QUALITAT DE LA CIUTAT EN EL SEU CONJUNT I, EN �PARTICULAR, LA MILLORA CONTÍNUA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS ÉS UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL TREBALL QUOTIDIÀ DE L'AJUNTAMENT. ELS RESULTATS ASSOLITS FINS ARA EN AQUESTA LÍNIA SÓN POSITIUS I ESTIMULANTS, COM TAMBÉ SÓN DEMOSTRATIUS DEL COMPROMÍS DELS TREBALLADORS MUNICIPALS AMB LA CIUTAT QUE SERVEIXEN. ACONSEGUIR LA MILLORA CONTINUA DE LA QUALITAT REQUEREIX UN DOBLE ESFORÇ: D'UNA BANDA, EL DELS INTEGRANTS DE L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. DE L'ALTRA, L'ESFORÇ DELS MATEIXOS CIUTADANS, ALS QUALS HEM DE CONVERTIR EN COLLABORADORS DE LA NOSTRA GESTIÓ, QUE ÉS LA SEVA, MITJANÇANT L'ESTÍMUL DE LA PRÁCTICA DEL CIVISME 1 DEL SEGUIMENT DE LES INDICACIONS MUNICIPALS PER A UN MILLOR APROFITAMENT DE CADA SERVEI. EL PLA DE QUALITAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'INSTRUMENT QUE ENS HA DE SERVIR DE GUIA I REFERENT METODOLÒGIC PER POSAR EN PRÁCTICA LA POLÍTICA DE MILLORA DE LA QUALITAT. NO OBSTANT, AMB INDEPENDENCIA DELS SEUS TERMINIS DE DESENVOLUPAMENT I DE LES ACCIONS CONCRETES QUE, SERVEI A SERVEI, ES PUGUIN DETERMINAR, HEM CREGUT NECESSARI QUE EL CONJUNT DE L'AJUNTAMENT COMENCI PER POSAR EN PRÁCTICA DETERMINATS PRINCIPIS 5 �GENERALS QUE SÓN PART SUBSTANCIAL DE LA QUALITAT DEL SERVEI. ELS RESPONSABLES DE CADA SERVEI HAN ESTAT CRIDATS A FIXAR ELS SEUS PROPIS ESTÀNDARDS DE QUALITAT, UNS ESTÀNDARDS QUE SERAN DONATS A CONÈIXER ALS CIUTADANS EN FORMA DE COMPROMISOS DINS D'UNA CARTA DE SERVEI. PERIÒDICAMENT ES CONTROLARÀ EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DE LA CARTA I SE'N PUBLICARAN ELS RESULTATS. 3.2.- PLA ESTRATÉGIC BARCELONA 2000. EN L'ÀMBIT DEL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, L'ASSOCIACIÓ HA PORTAT A'TERME DURANT EL 1995 UN PROGRAMA DE QUALITAT. S'HA ACONSEGUIT, ENTRE D'ALTRES COSES, QUE UN CONJUNT AMPLI VARIAT DE PERSONES S'HAGI IMPLICAT A FONS EN LES ACTIVITATS DE QUALITAT MITJANÇANT SESSIONS DE FORMACIÓ I PROMOCIÓ. S'HA INICIAT L'ELABORACIÓ D'INDICADORS DE QUALITAT, I TAMBÉ HA ESTAT NOTABLE LA , IMPLICACIÓ DE LES INSTITUCIONS DEL PLA I SECTORS DIVERSOS A LA XARXA PER LA QUALITAT, AMB ELS GRUPS SECTORIALS DE PROMOCIÓ DE LA QUALITAT (TRANSPORTS, UNIVERSITAT I HOTELERS). S'HA AVANÇAT, IGUALMENT, EN LA SENSIBILITZACIÓ CAP A LA VALORACIÓ CIUTADANA DE LA QUALITAT. LA IDEA I LA VOLUNTAT DE QUALITAT ESTAN PRESENTS AL LLARG DEL II PLA ESTRATÈGIC DE 6 �BARCELONA. UN NOU PLA QUE PRETÉN ACCENTUAR LA INTEGRACIÓ DE L'ÀREA DE BARCELONA EN L'ECONOMIA INTERNACIONAL PER TAL DE GARANTIRNE EL CREIXEMENT EN TERMES DE PROGRÉS ECONÒMIC, SOCIAL I DE QUALITAT DE VIDA. 4.- LES CIUTATS EN LA I NOVA ETAPA DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA PRECISAMENT, AQUEST MODEL DE TRANSFORMACIÓ URBANA HA FET QUE BARCELONA HAGI ESDEVINGUT UNA REFERÈNCIA A EUROPA. COM JA HE DIT ABANS, VULL PARLAR-VOS D'EUROPA, DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA I DEL PAPER DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. L'EUROPA NASCUDA DEL TRACTAT DE MAASTRICHT És L'EUROPA ENTESA COM À PROJECTE COMPARTIT PELS ESTATS MEMBRES, PERÒ ÉS TAMBÉ L'EUROPA DE LES CIUTATS EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. 120 GRANS CIUTATS EUROPEES CONCENTREN MÉS DE LA MEITAT DE LA. POBLACIÓ DEL CONTINENT. EUROPA ÉS EL CONTINENT DE LES CIUTATS. PERÒ CAL AFEGIR QUE LA IMMENSA MAJORIA D'AQUESTES CIUTATS SÓN CIUTATS MITJANES I QUE SÓN LES QUE DONEN AUTÈNTICAMENT VIDA A EUROPA . PER DAMUNT DE LES SEVES CAPACITATS, PER DAMUNT �DELS SEUS RECURSOS, TREBALLANT JUNTES I AL COSTAT DE LES GRANS CIUTATS, ESTAN ESDEVENINT EL VERITABLE CIMENT DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. EUROPA ÉS UN CONTINENT DENS I NO TÉ, A DIFERENCIA D'ALTRES CONTINENTS, GRANS EXTENSIONS DESPOBLADES. AIXÒ ACCENTUA EL CARÁCTER EMINENTMENT URBÀ DE LA REALITAT EUROPEA. LES CIUTATS SÓN L'AUTÈNTIC MOTOR D'EUROPA JA QUE SÓN LES CONCENTRACIONS URBANES LES QUE IMPULSEN I PILOTEN L'AVENÇ DE LES SEVES REGIONS I EL CONJUNT DE LA UNIÓ. D'ALTRA BANDA, UNA GRAN PART DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I DE LES INTERVENCIONS FINANCERES DE LA UNIÓ EUROPEA AFECTEN LES ÀREES URBANES. ELS NUCLIS URBANS NO SÓN NOMÉS ELS PRINCIPALS PUNTS DE CONCENTRACIÓ HUMANA S1NÓ TAMBÉ ELS PRINCIPALS CENTRES DE DIFUSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ . ÉS EN AQUEST ÀMBIT QUE LES CIUTATS MITJANES TENEN UN DINAMISME QUE SUPERA SOVINT AL DE LES GRAN CIUTATS . NO HO TENEN TOT FET I LES SEVES PRÒPIES NECESSITATS DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT AIXÍ , COM LA VOLUNTAT D'INTEGRACIÓ EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS, LES IMPULSEN A CERCAR MECANISMES DE COOPERACIÓ I D'INTERCANVI. 8 TERRASSA.GE3R �EL MOMENT ACTUAL EN QUÉ ES TROBA EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, SENS DUBTE, S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTITUENT EN DIVERSOS CAMPS ENGUANY, ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA INICIARAN EL PROCÉS DE REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT A TORÍ, EL PROPER 28 DE MARÇ . LES CIUTATS I AUTORITATS LOCALS I REGIONALS EUROPEES NO VOLEM DEIXAR D'APROFITAR AQUEST MOMENT PER RECLAMAR UN MAJOR PES EN EL PROCÉS DE DECISIÓ EUROPEU. REGIONS I MUNICIPIS ENS HEM POSAT D'ACORD PER DEFENSAR JUNTS LA SUBSIDIARIETAT DAVANT ELS ESTATS I LA UNIÓ EUROPEA. COM HE DIT ABANS, ESTEM EN UN MOMENT CONSTITUENT I HEM D'APROFITAR-LO. 4.1- LA PROXIMITAT COM A FACTOR D'ÈXIT. AL SI DEL COMITÉ DE LES REGIONS DEFENSEM, DE CARA A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, UNA DE LES QÜESTIONS FONAMENTALS PER ALS PODERS LOCALS 1 REGIONALS COM ÉS EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT AQUEST PRINCIPI, ENTÈS COM UN CRITERI POLÍTIC BASAT EN EL PRINCIPI DE PROXIMITAT I COMPLEMENTAT AMB ELS D'EFICÀCIA, JUSTICIA 1 RESPONSABILITAT, CONTRIBUEIX A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓ EUROPEA, GARANTINT QUE LES DECISIONS ES PRENGUIN AL NIVELL MÉS PRÓXIM POSSIBLE AL 9 �CIUTADÀ 1 QUE, A LA VEGADA, ASSEGURI LA TRANSPARENCIA I L'EFICÁCIA EN L'ACCIÓ DELS PODERS PÚBLICS LA PROXIMITAT ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I ELS CIUTADANS PERMET ,UNA MÉS RÁPIDA IDENTIFICACIÓ DELS PROBLEMES DIARIS DE LA CIUTAT 1 DE LES PREOCUPACIONS QUOTIDIANES DELS CIUTADANS . ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NEIX ÚNICAMENT DEL CONTACTE QUOTIDIÀ. AQUESTA PROXIMITAT INdREMENTA LA NOSTRA EFICIENCIA A L'HORA DE RESOLDRE ELS PROBLEMES . AQUESTA ÉS LA NOSTRA LEGITIMITAT. LA CIUTAT ÉS EL LLOC MÉS ADEQUAT PER A LA DEMOCRÀCIA. LA SOCIETAT CIVIL ES TROBA MÉS FÁCILMENT REFLEXADA EN LES CIUTATS I REGIONS QUE EN LES NACIONS I LA UNIÓ EUROPEA . DIT D'UNA ALTRA MANERA, L'AUTONOMIA DL CIUTADÀ, LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA PRIVACITAT I SEGURETAT EXIGEIXEN QUE SIGUIN VETLLATS PELS PODERS LOCALS I REGIONALS, EXIGEIXEN UNA IDENTITAT CULTURAL I UN ENTORN CONTROLABLE. EN L'ÀMBIT DE LA POLÍTICA COMUNITÀRIA LES AUTORITATS LOCALS TENIM LA RESPONSABILITAT DE DEFENSAR 1 LLUITAR PER FER QUE EL SISTEMA COMUNITARI TENDEIXI A RESPECTAR EL FET QUE LES DECISIONS QUE ES RELACIONEN AMB ELS 10 �CIUTADANS SIGUIN PRESES PER REPRESENTANTS MÉS PROPERS. ALS SEUS LA UNIÓ EUROPEA PROGRESSARÀ I ES CONSOLIDARÁ SI ELS CIUTADANS SE SENTEN PARTÍCEPS DEL PROJECTE EUROPEU . ÉS PER TOT AIXÒ QUE EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMIJAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. TINO L'ESPERANÇA QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT S'ORIENTARÀ pN AQUESTA LÍNIA. 4.2- BARCELONA CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA. A BANDA DE LA IMPLICACIÓ EUROPEA DE BARCELONA, NO PODEM OBLIDAR-NOS DE LA SEVA DIMENSIÓ NATURAL, LA MEDITERRÀNIA. BARCELONA VOL CONSOLOAR EL SEU PES A LA MEDITERRÀNIA I ESDEVENII EL CENTRE D'UN EIX MEDITERRANI EUROPEU QUE EQUILIBRI EL FORT PES DELS PASOS DEL NORD DE L'UNIÓ EUROPEA. BARCELONA TÉ LA VOLUÑTAT DE LIDERAR LA CONSOLIDACIÓ DE L'EUROPA MEDITERRÀNIA I PER AIXÒ HA DE COMPTAR AMB LA NECESSÀRIA IMPLICACIÓ DE LA XARXA DE CIUTATS GRANS I MITJANES QUE L'ENVOLTEN . ÉS EVIDENT QUE SI DES DE BARCELONA VOLEM DESENVOLUPAR EL POL �MEDITERRANI DE LA UNIÓ EUROPEA HEM DE COMPTAR AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ÀREA METROPOLITANA I DE LES ALTRES CIUTATS QUE FORMEN EL DENS SISTEMA DE CIUTATS MITJANES QUE ÉS CATALUNYA. UN TERRITORI FORMAT PER CIUTATS GRANS COM TERRASSA, CERDANYOLA DEL VALLÈS, MANRESA, RUBÍ, SABADELL, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA; CIUTATS MITJANES COM VIO, ESPLUGUES, FIGUERES, LA SEU D'URGELL, BERGA, BANYOLES QUE JUGUEN UN PAPER CENTRAL I DINAMITZADOR DEL CONJUNT DEL PAÍS I AMB UN CONJUNT DE CIUTATS MÉS PETITES COM MONTBLANC, PUIGCERDÀ, TREMP O CERVERA. L'EXPERIÈNCIA DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES AL NOSTRE PAÍS 1 LA SEVA NECESSÁRIA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS ECONÓMIQUES INTERNACIONALS, COM HO ESTÁ FENT TERRASSA, HAN DE SER LES CONTRIUCIONS NECESSÀRIES REALITAT AQUESTA PER FER EUROPA MEDITERRÀNIA. NO ES POT DEIXAR DE BANDA, DONCS, UNA REALITAT MUNICIPAL COM LA NOSTRA. AVUI, DESPRÉS D'UNA DÉCADA DE CONSOLIDACIÓ DE L'AUTONOMIA HEM DE CONTINUAR LLUITANT PERQUÈ EL PROCÉS ZSCENTRALITZADOR DE L'ESTAT ATORGUI MÉ$ PODER A LES CORPORACIONS LOCALS. 12 �BARCELONA ESTÁ TREBALLANT PER GARANTIR UN GRAU MÉS ALT DE COMPETÈNCIES I DE RECURSOS A LES CIUTATS GRANS I MITJANES. LA NOVA CULTURA DEL PACTE I DEL CONSENS QUE HE DESCRIT AL PRINCIPI DÉ LA MEVA EXPOSICIÓ I QUE ENS ÉS COMUNA, A TERRASSA I A BARCELONA, ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL PER DONAR UNA RESPOSTA SOCIAL A !LES EXIGÈNCIES DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL. LA PARTICIPACIÓ ÉS UN CAPITAL QUE REFORÇA LA CAPACITAT D'ASSUMIR ELS REPTES DE FUTUR: LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE PAÍS, LA CONSTRUCCIÓ D'UNA EUROPA PRÓXIMA I D'UNA EUROPA MEDITERRÀNIA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4381 Title A name given to the resource Consell General del Pla Estratègic de Terrassa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Terrassa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1308/19930303d_00534.pdf 5f8d42e2fc59fab3f5553ba8da4139d2 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en el Consell Plenari en memória de S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Barcelona, 3 d'abril del 1993 �Amb la celebració d'aquesta sessió extraordinària del Consell Plenari, la CorporaciO Municipal barcelonina aquí reunida i la pròpia ciutat de Barcelona, que els Regidors i l'Alcalde representem, volem honorar de manera oficial, pública i solemne, la memària, la figura i l'obra de Sa Altesa Reial Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona. Fill del rei Alfons XIII i pare del rei Joan Carles I, don Joan ha estat un rei que no ha pogut regnar, però que amb el capteniment dels drets de la dinastia i el seu sacrifici personal en favor del seu fill i hereu, ha sabut fer possible la continuïtat històrica de la institució monàrquica, així com contribuir de manera decisiva a la reinstauració, amb ella, de la democràcia en el nostre país. En aquest mateix Saló de Cent, on l'any 1714 els consellers es van juramentar, amb l'espaa a terra, per sortir a defensar la llibertat d'aquesta ciutat contra uns antecessors de la persona que avui homenatgem, la ciutat ja havia rendit públic homenatge al Comte de Barcelona, en agraïment per la dignitat i l'honor amb que ha usat i ha lluït el nom de la ciutat, en adoptar com a símbol de la seva condició d cap de la Família Reial el títol que és herència i recordatori de la nostra sobirania com a país i de la nostra història com a ciutat. Barcelona aquell dia va lliurar a Don Joan de Borbó -i amb això es va tancar un cicle hitòric que em penso evident-, el 19 de gener de l'any 1987, en pr sència dels Reis, de la mà del Rei, la Medalla d'Or de la ciutat. Barcelona va commemorar, quatre anys més tard, el 15 de març de 1991, amb un nou homenatge als Comtes i la Família Reial, el cinquantè aniversari de la seva assumpció del títol que més ehs representa. Avui vull proposar als regidors i regidores de la ciutat, havent-ho consultat al president de la Comissió de Nomenclàtor, als Tinents d'Alcalde i als caps deis grups de l'oposició, que, tenint en compte que el reament de nomenament de carrers d'aquesta ciutat exigeix que hagin passat cinc anys després de la mort d'un personatge per donat-hi nom, però que hi ha un article del reglament que permet que aquelles persones que han estat honorades amb la Medalla d'Or de la Ciutat puguin ser anomenades el dia després de la seva mcrt, vull proposar que el Passeig Nacional, al barri de la Barceloneta, passi a anomenar-se Passeig de Don Joan, Comte de Barcelona. Si tinc la vostra aquiescència, així constarà en acta i serà establert. �Les efígies de Don Joan i col.locades el dia 15 de marçjdel Casa de la Ciutat, han vist p ssar a la tarda han volgut testim niar el llibre de signatures. de donya Maria de la Mercè, 1991 a la galeria gòtica de la els barcelonins que des d'ahir personalment el seu condol en Les relacions amb Cataliknya del fins ara Comte de Barcelona ja foren vives i significatiies per mitjà dels membres catalans del seu Consell Privat -alguns dels quals ens acompanyen avui-, organisme representatiu del seu desig i el seu esforç per mantenir viu l'ideal de la monarquia liberal i democràtica. Les seves cartes des d'Estoril al amics de Barcelona no mancaven mai d'una salutació final escrit a mà i en la pròpia llengua dels qui les rebien. la presència personal creixent de Durant els darrers anys a ha fructificat en una relació la Família Reial a Barcelo entranyable, que Don Joan ha gaudit molt especialment com a home de mar, vocació que ha tran mès també al seu fill el Rei i els seus néts, tots ells esportistes olímpics. Aquesta especial relació de la Monarquia amb la ciutat, que Don Joan ha enlairat a nive l de símbol, ens plauria veure-la culminada en la assumpció solemne del títol de Comte de Barcelona pel seu fill, el Rei Joan Cares. En aquest acte de condol i homenatge de la Corporació Municipal i de la ciutat a la Família Reial i a la figura de Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona, crec interpretar els sentiments de tots els barcelonins i el desig compartit de renovar la vocació de comprom í s i de capitalitat de Barcelona amb les institucions que simbolitzen la convivència, la democràcia i la pluralitat com a fonaments del nostre futur. Es dóna per finalitzat aquest Consell Plenari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4214 Title A name given to the resource Consell Plenari Extraordinari en memòria a S.A.R. Don Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Monarquia Barcelona Acció política Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències