<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=71&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-16T09:16:59+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>71</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1041" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="576">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf</src>
        <authentication>a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42250">
                    <text>1.

PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO
D'OCUPACIO

(BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986)

- En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva
valuosa aportació a

l'organització d'aquesta Conferència,

E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos
i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del
Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació
d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació,
es tractaran durant aquests dos dies.

-

Les experiències dels diferents països posen de manifest

que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡
positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència
.
.,
de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais
es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això,
la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta
década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats.

-

El ritme de creixement de les innovacions i la difussió

de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus
Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del.
lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps
que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia,
la societat i la cultura que s'estan transformant.

�2.

- Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent
de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat
de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint
en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per
.
fer front a la internacionalització i la competència creixent
de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares

Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen
el tema central d'aquesta Conferéncia-

- Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea
per tots els problemes econòmics actuals i en especial el
més greu de tots: l'atur. Sovint

la creació

d'ocupació es

produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor
exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la
necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons
de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model
econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió
més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada

àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior
i d'empreses innovadores, que per una acció.
crein efectes multiplicadors.

sinergètica,

'"

�3.

-

Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és

que estigui ben

arrelat en les necessitats i potencialitats

de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació
entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals
queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment
i actuar localment".

- Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats
per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central
allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics

i socials. La descentralització és una necessitat ampiament
compartida per

la majoria de països industrialitzats,entre

ells el nostre.

-

Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una

postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi
aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una
distribució territorial. adequada dels centres nacionals de
recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc.

- Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic
tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8
de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera
etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es
preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188.

■_)

�4.

Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del
Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina

Tecnològica

un primer estudi de prioritats tecnològiques

per a una possible especialització del'Parc.

Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final
sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament
amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat.

- D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a
la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà
de la gestió í execució del programa.

Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta
d'institucions catalanes per la seva participació tant en
el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá
d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració.

Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad
de cooperació amb les institucions del pals i en especial
amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi
que assumeixin el protagonisme que els hi correspon.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15617">
                <text>3947</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15618">
                <text>Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15620">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15621">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15622">
                <text>Zona Franca, CMB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15624">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15625">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24258">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24259">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24260">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24261">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28266">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40654">
                <text>1986-09-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43278">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15626">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1071" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="606">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf</src>
        <authentication>69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42279">
                    <text>^
(“4174.441:

^c^Ïous), 54c,
lu^^^

^cr^

l3 CC^

^9

/'G`

BARCELONA

Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura
del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
utoridades, autoridades representantes
de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la
corporación municipal, amigos:
Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero
en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e
intervenido todos y cada uno de los presidentes
de las; diecisiete comunidades autónomas que
conforman el mapa autonómico español.
Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas
intensas que han servido, entre otras cosas, para
conocer en profundidad la España –o mejor
dicho– las Españas diversas. De esta manera
hemos podido asistir, semana tras semana, a la
elaboración de un cuadro, ahora ya completo,
del cual destacan la diferencia de los problemas
que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se

A

refiere a la ilusión y esperanza para resolver
estos problemas.
La gran asistencia de público a lo largo de
todas estas semanas ha puesto de manifiesto que
nuestra ciudad continúa siendo una ciudad
abierta.
Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se
define sobre la negación del resto de pueblos,
sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como
en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los
problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta
es una de las bases de la solidaridad, que ha
tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación.
Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias,

DAjtCELQN

�don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien
dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad
para que las diferentes comunidades autónomas
interpambien sus experiencias sin necesidad de
recurrir a contactos a través de la capital.
Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas
por la regulación de problemas tan graves como
son los problemas del agua, en el caso de los ríos
Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de
la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la
Diputación General de Aragón, señor Santiago
Marraco. Ha quedado claro que consistía en un
problema técnico más que político. Es decir, que
consistía en decidir con precisión el precio del
agua en función de su uso industrial, agrícola o
urbano.
Aquí tuvimos una primera impresión, una
primera gran impresión, al ver como un tema
que tiene todo este historial a sus espaldas, todo
este sentimiento, en el fondo, en el Salón de
Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de
futuro, encontrarle una salida.
No puedo dejar de mencionar tampoco el
respeto con que nos han visitado todos y cada
uno de los presidentes autonómicos. Respeto
que se puede simbolizar en el homenaje que han
hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda
floral a la tumba del Presidente Companys en el
Fossar de la Pedrera.
También he de citar la clara conciencia que
los presidentes que nos han visitado tienen del
alcance de su autonomía. Tanto el presidente de
la comunidad autónoma de Madrid, como el de
la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos
han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de
Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en
este sentido quiero destacar las palabras muy
claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien
nos habló de la legitimidad autonómica creada a
partir de la Constitución de 1978, así como de la
ventaja que supone el autogobierno autonómico,
y perdonen la redundancia, que es el mejor en
tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe
demostrar día a día mediante la eficacia.
Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma
en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por
catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa
la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra.
España ha sido, históricamente, una realidad
difícil y contradictoria para todos sus pueblos y
regiones. No hay, no ha existido nunca, por una
parte Cataluña y por otra, enfrente, España.
España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido
desfavorable para Cataluña, y ha creado una
incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste
ni ha consistido en una confrontación España-

Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder
político central y las aspiraciones democráticas,
progresistas y autonómicas que a lo largo de la
historia se han manifestado en los pueblos de
España, y muy particularmente en Cataluña.
Hay que reconocer que la unidad española
iniciada hace casi quinientos años, quizá por la
época en que se hizo y por las fuerzas y las
ideologías que hasta una época reciente la han
hegemonizado, no ha sido un factor de progreso
e integración como lo significaron por ejemplo
la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros
países de Europa y América, tampoco la unidad
representó el logro de un nivel superior de libertad.
Hoy, sin embargo, en España vivimos una
oportunidad histórica singular: la construcción
de un estado plurinacional y democrático que
reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir
yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros,
Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que
estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir.
En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que
queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y
diversa. La España de la diversidad, como decía
la semana última el presidente de la Xunta de
Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el
protagonismo que les corresponde.
Y somos conscientes de que este proceso es
difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y
recursos económicos. De la misma manera que
no es suficiente la democracia política si no hay
democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo
político que se expresa en las elecciones y en los
partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que
desarrollar la democracia territorial.
Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de
agravio y de reivindicación específica, sino que
tenemos que hacer propuestas válidas para la
construcción de un Estado más descentralizado
y más autonomizado y más eficiente, basado en
unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora.
Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer
propuestas que, siendo válidas para nosotros,
valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de
Madrid y de Valencia, para todos.
No vayan a pensar que no somos conscientes
de que hoy en Cataluña y en Barcelona no

�recibimos del Estado todo lo que necesitamos.
No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la
importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación
política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de
justicia, sino también porque España necesita
que Barcelona y Cataluña progresen porque a la
sociedad española le conviene que este motor
funcione, porque todo el país irá mal si a uno de
sus principales pulmones le falta el aire.
Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no
se pueden sentir discriminadas en España. Si
alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos,
tiene que damos confianza en nuestro papel. Y
nos da, nos ha dado también un sentimiento de
responsabilidad.
El proyecto de Barcelona para 1992 es un
proyecto para toda la ciudad, para todos los
ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no
caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto
para toda Cataluña y para toda España. Ya
hemos superado la época de vernos a nosotros
mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior.
Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para
la catalanidad, antes al contrario. Barcelona,
una vez más, se coloca delante de un proyecto
que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían
estado tan presentes en el mundo Barcelona y
Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años.
Y nunca habremos encontrado, en España, un
ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros.
Si buscamos enemigos exteriores acabaremos
convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si
sabemos ver los amigos que esperan nuestra
mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy
nos miran con cordialidad y con una pizca de
admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan
en nosotros, entonces quizá por primera vez en
la historia moderna de España recibiremos la
solidaridad de todos los pueblos de España.
No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de
Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la
victoria de Barcelona a una opción o incluso a
una institución política determinada. Es una
victoria de todos, de los barceloneses, de los
catalanes. Y es también un hecho positivo para
España y que nos permite afirmar los vínculos
entre unos pueblos que han vivido siglos de
relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos.
Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda
Cataluña. Una oferta basada en la confianza
de que será bien recibida y en la esperanza de

que tenemos proyectos de futuro comunes.
Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los
que en ella viven, con los que sufren la ciudad y
la construyen cada día con su trabajo y sus
ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser.
A veces se ha hablado de la inmigración
como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza,
la marginación, la represión social y política que
obligava a la gente a marchar. Y problema en el
país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura,
por el alud de los que llegaban. •
Con el primer aspecto estamos de acuerdo.
La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y
asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los
países de origen. La emigración obligada es un
fenómeno muy general que han conocido todas
las épocas y todos los países. Pero no es justa.
No es una expresión de libertad, pues la libertad
sería tener la posibilidad de quedarse o irse.
Cuando la emigración se convierte en necesidad
no hay libertad ní justicia.
No queremos tampoco negar los problemas
generados por la inmigración en las tierras de
llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su
crecimiento a la inmigración.
Una ciudad que durante los años sesenta
recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada
de pueblos que han visto cómo su población se
doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen
que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000
habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha
pasado a tener 100.000, o sea que no se ha
multiplicado por dos ni por tres, sino por diez.
También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para
enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos
ciudadanos libres y responsables. No era éste el
caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos,
han habido de afrontar en este sentido una
herencia dificil.
Cierto es que la población que acababa de
llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra
cultura. Venía con su lengua, que también es
nuestra, y con su cultura, que hoy también es
nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado
escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría
sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién
llegados, que han tenido que pagar un precio
doble: tener que abandonar su tierra y muchos
elementos de su cultura, los más ligados a su

�W.1!11:2,.

país de origen, y el de encontrarse en un país que
le acogía, pero con trabajos mal pagados, en
periferias urbanas marginales y que hablaba en
otra lengua.
Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de
Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen
sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de.
Barcelona un 50 % de las familias son de habla
castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla
catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de
Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la
CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de
los ayuntamientos y de la Generalidad, de la
escuela, de los medios de comunicación, pero
sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de
Cataluña nacidos en otras tierras.
Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y
luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir
la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse
una casa, para tener escuelas y transportes, para
urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta,
de que todo era muy difícil, más difícil porque
nos faltaban derechos que nos protegieran y
libertad para actuar. Y no encontrábamos ante
nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de
origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes.
Entendimos que muchos de sus problemas
tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin
un sistema político y democrático no se podían
integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco
conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo.
También de alguna forma nosotros, algunos
de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a
conocer de cerca lo que pasaba en la España
profunda que se empobrecía enviando a su gente
más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el
presidente de nuestra comunidad el día que se
inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos
a los que habían venido aquí, para ayudarnos
mutuamente a construir un país más solidario,
tolerante y libre.
El Once de Setiembre o el día de San Jorge
han sido y son fiestas de todos, de los que hemos
nacido en Cataluña y de los que han venido de
fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos
vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y
con un grado de civilidad superior al pasado, lo
debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan
nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su
lengua.
Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido
nunca amenazadas por la llegada e instalación
en nuestro país de aquellos que han venido a

vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura
catalana eterna a la que tiene que integrarse el
inmigrante, si no quiere quedar marginado. La
cultura de nuestro país, como la realidad de
nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se
va haciendo con las aportaciones de todos en
dos lenguas, aunque consideremos nosotros que
la lengua propia de Cataluña, no la más propia,
la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y
también incorporando algunos rasgos culturales
que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos.
Igualmente, los que quieran venir a Cataluña
tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización
lingüística se tendría que remachar con una
campaña valiente contra los temores que nuestra
particularidad engendra fuera de nuestra tierra,
por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende
fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues,
que combatir la falacia de que el catalán es una
barrera. No lo es.
Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros,
ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido
en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo
sois porque os ha costado mucho llegar hasta
aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas
posibilidades que los catalanes de nacimiento.
Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una
manera especial. Sin renunciar del todo a ser
castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os
hace más completos a vosotros y nos enriquece a
nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a
recibir la solidaridad de los pueblos de España.
Ésta es la realidad.
Quisiera hacer un recordatorio de lo que me
ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos,
como un resultado, también importante, de este
ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo
que considero un enfoque equivocado por lo que
se refiere a aquel sentimiento nacional que se
define en base a un agravio. En este sentido, este
ciclo de conferencias ha servido para explicitar
que las diferentes comunidades autónomas se
enfrentan a un problema grave en lo que se
refiere a la financiación que proviene del gobierno central.
Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el
presidente de Extremadura, quien decía a sus
propios ciudadanos: «No basamos, decía él,
nuestra identidad, la vuestra, puramente en la
referencia al exterior, al enemigo exterior, en los
obstáculos que se nos han puesto como país.
Veamos nosotros mismos dónde tenemos los
errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar
y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también.
Como Vds. saben, el sistema de financiación
de las comunidades autónomas se reguló por la
LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las

�Comunidades Autónomas, que estableció, ahora
se cumplen cinco años, un sistema transitorio.
La diferencia fundamental entre este sistema
transitorio y el proyecto o el proyectado sistema
definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo
de los servicios traspasados. En cambio, ahora
se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad
autónoma en relación con el resto de España, es
decir, lo que se conoce como pobreza relativa.
En el fondo de las diversas propuestas no
solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino
también de qué capacidad de gestión sobre tales
recursos gozarán los gobiernos autónomos.
La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta
dependencia financiera respecto al gobierno central.
La solución a la desigualdad de los recursos
tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las
regiones y nacionalidades con un nivel más bajo.
Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en
cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los
territorios respectivos, especialmente a través de
los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e
IVA. Por otra parte es inevitable la articulación
de subvenciones generales a través de un fondo
de subvenciones.
También es ineludible considerar la revisión
del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los
ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos
años tuvimos la garantía de que una vez que se
hubiera llegado a un sistema de financiación
definitivo de las comunidades autónomas, seria
posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo
autonómico de cooperación local. Y en aquel
momento se hizo depender precisamente de
esto, de la solución del sistema de financiación
autonómico. Pues muy bien, estamos todos es:
perando remachar el clavo de lo que es la auto`
nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de
financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones
desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos.
En definitiva, la cuestión de la financiación
autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes
problemas políticos que tenemos planteados.
Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de
manifiesto nuestra capacidad para transformar
un estado tradicionalmente centralista en un
estado autonómico.

Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en
élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada
día o muy a menudo porque es la ciudad-capital
del área metropolitana y de Cataluña.
Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un
futuro esperanzador, definido ya por proyectos e
ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos,
estamos obligados, pero también preparados,
para establecer unos acuerdos de solidaridad
con el conjunto de Cataluña, con el entorno
metropolitano y con los barrios de Barcelona.
Un compromiso de solidaridad con Cataluña:
institucional y político, pero también cultural y
moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza
decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni
viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña.
En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con
todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones.
Y lo hago con la convicción de que tenemos que
construir el país entre todos y que podemos
definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos
Olímpicos y para la lengua, para la convivencia
libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los
valores de progreso, de libertad y tolerancia, de
integración, de solidaridad, una vez más tienen
que ser valores comunes.
Un acuerdo de solidaridad con la ciudad
metropolitana, extramuros municipales, con los
municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona
y hoy hermanos que conviven libremente en la
misma casa. No hace falta dar garantías, la
práctica de estos años es aleccionadora.
Barcelona ha defendido, en la Corporación
Metropolitana de Barcelona, la existencia y la
presencia de todos los municipios, de todos los
alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social.
Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit
de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de
Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos
que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos
problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno
de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se
ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su
territorio circunvecino. Hoy no nos podemos
desentender de este tipo de situaciones, ni de la
solución de los problemas creados.
Hemos crecido juntos, aunque los costes y los
beneficios no se han repartido igualmente, ni
entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy
somos una unidad de trabajo, de consumo, de
vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri-

municipal y por lo tanto descentralizada. Tene-

�mos que mantener esta diversidad municipal e
incluso descentralizar más el municipio central,
que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo.
Pero no podemos ni debemos renunciar a la
posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de
ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta
posibilidad, en un marco democrático, requiere
una institución política representativa de una
entidad local que represente a los municipios y
los ciudadanos que son el sustrato comunitario y
la razón de ser de la institución.
Y un compromiso de solidaridad, una vez
más, con nosotros mismos, con Barcelona, con
todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de
1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario
dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos,
es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con
todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos.
Y esto no se puede hacer únicamente desde el
Ayuntamiento, desde un organismo central. la
Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente
una Barcelona descentralizada, próxima a todos
los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más
aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con
diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos.
Esta Barcelona, en la medida que es solidaria
con Cataluña, con su entorno metropolitano,
con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y
debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad
y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener
para con unos cuantos solamente. Y cuando se
niega a alguien se acaba negándola a todos.
Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también
con los demás. Creo que a lo largo de la historia
hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país
abiertos y solidarios con el mundo, con Europa,
con el Mediterráneo y con América, y muy
especialmente con España. Y también hemos
aprendido que cuando existen circunstancias
políticas que lo hacen posible, como ahora. es
decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros.
— Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de
los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no
debe haber, conflictos entre España, o Castilla,
o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o
entre la Barcelona del centro y la Barcelona de
la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos
haciendo.
Mientras otros se pueden preguntar y se han
preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si
eso era bueno o no lo era, si era intencionado o

no lo era; mientras algunos viajaban por España
para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado,
construíamos -me atrevo a decir- las bases del
edificio de la democracia y de la autonomía.
Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se
hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio.
Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se
preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a
veces con acento, que no era un acento de la
tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil,
cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la
calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova.
Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y
tenemos que hacer una composición de lugar.
Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario.
Asistí a una encuesta de la TV en la que se
preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en
1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí.
Les preguntaban por lo de Barcelona y también
respondían todos que sí, que era bueno. En
cambio, entre los mayores ya no había tanta
mayoría. Por qué? Porque tenían más presente
el peso, la losa de un pasado que no ha sido un
pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado
de amabilidad de unos con otros, que no ha sido
un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos
decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer
bien, nosotros no.» Animados además, por una
cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto
-y que creo que se debe criticar- el titular
«Barcelona'92 - Sevilla O».
Venía a decir sutilmente que esta incapacidad
local se enfrentaba a una teórica omnipotencia
de los catalanes, y seguramente indicaba con
sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una
respuesta -una vez más- de agravio, en este caso
de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía.
Otro factor que pesaba sobre esta generación
mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad
creyendo que de alguna forma tenía que explicar
que si bien en L929 un dictador nos había
arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta
vez no ocurriría así. También tenía que decir
que estábamos dispuestos incluso a perdonar un
error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado.
Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas
no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929
fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de
aquellos señores, porque seguramente no hubo
capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos
siempre la idea de que Barcelona fue la primera
ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier
para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió,

�en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el
Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían
también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen
en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de
Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la
estamos apenas comenzando ahora nosotros.
Y estas cosas del pasado pesan y se deben
tener en cuenta. Y yo creo que la composición
de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en
1986, después de este ciclo, después de haber
oído a los diecisiete presidentes de comunidades
autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno,
es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos:
¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió
solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos
los que indicamos primero a España cual había
de ser el camino del desarrollo económico a
finales del siglo XIX.
Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta
sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el
presidente Ardanza anunció su oferta de un
pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi
no había votado la Constitución, que se había
abstenido. Y dijo claramente también que el
Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y
aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del
estatuto no agotaba toda la virtualidad de los
derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está
escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo
que se consigue —decía él— sea siempre algo que
ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna
victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es
algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se
espera de fuera.
Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El
presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en
Cataluña, sino que incluso hay una relación
entre el catalanismo, una parte del catalanismo
histórico y este galleguismo. Y citó unas frases
de Cambó en las que este político confiesa su
catalanismo a partir de haber escuchado no sé si
a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon
una coincidencia incluso física. en Barcelona se
produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y
como que el estatuto de Galicia se redactó en
Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat.
Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena
guerra civil.
Hoy me atrevería a decir que Cataluña es,
moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí
con humildad, pero con su orgullo, para pasar su
examen de autonomía, y perdonadme el juego
de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to-

dos ellos una referencias inevitables, obligadas,
de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que
citar y respetar.
Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas.
Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el
público se identifica con aquel nombre. Hay
algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un
sentimiento.
Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se
puede ser no autonomista sin que pase nada. Se
puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de
alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa
nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica
de Andalucía su relación con lo que llamamos
España no es conflictiva, sino que justamente
España es la prolongación natural política de
aquella Andalucía.
Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y
con una gran corrección. No se puede decir que
Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho
menos. Ni que sea reducible a una categoría de
clasificación.
Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus
derechos forales. Y Madrid con su acento de
distrito federal, que pide perdón pero que ya se
afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la
democracia y que lo demuestra con hechos.
Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como
Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad
que en cierta manera ha sido devorada por la
propia nacionalidad mayor, la española.
El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo:
«Somos hijos de la razón, somos hijos de la
Constitución. no del sentimiento», pero también
dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.»
,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque
sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo
de la razón, hijo de la Constitución.
Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior.
Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer
hacia afuera.»
Hemos oído palabras similares al presidente
de la Rioja y al de Murcia, a todos.
Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre
todos la España de la diversidad, como decía el
presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de
las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un
atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos
de España que tenemos que saber desarrollar?

�Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes,
Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy
de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria,
por la nuestra, es físico, como lo es el de cada
uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz,
los olores, los contornos, los vientos, los colores,
hasta los alimentos que comemos, son los nuestros.
La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la
tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de
Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve,
cuando uno la siente, sabe que está en su casa,
porque ve aquella luz.
Y de los olores se podría decir lo mismo.
Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o
los viñedos del Penedès, sabe que está en casa.
Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–,
también sabe que está en casa.
Y con los contornos se diría lo mismo. Unos
son quebrados y otros son suaves, como los del
Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas.
Otros contornos son duros, pero cuando uno los
ve, sabe que está en su casa.
Y con la música de la palabra pasa lo mismo.
Aun sin entender las palabras, oímos su música
de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa.
Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí
son los que aquí. No son exactamente los que
hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía,
jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos.
Pero justamente somos un pueblo demasiado
sensible para amar solamente nuestros vientos;
demasiado exigente para beber sólo nuestra
agua, que además es poca. No somos un pueblo
conformado con lo que da de sí un país tan
pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un
factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará.
Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más.
Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más
ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad
real, tangible, diaria.

La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no
nos hace menos ambiciosos, sino más.
Yo creo que Barcelona ha demostrado que
suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que
nos dejen representar y se sentirán pagados. Que
confíen en nosotros, que no desconfien tanto
unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de
otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro
camino hacia adelante.
Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para
hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso.
Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto.
Y también a ver que no haya ningún tutelador
más, que quede claro, que sobrecompense, que
sobredimensione lo que teóricamente nosotros
mismos nos tomamos de nuestra parte.
Y nosotros mismos también tendríamos que
ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que
nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros
solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del
mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una
vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida
que no es la vida que nuestros conciudadanos
quieren.
Ahora tenemos una gran oportunidad de cara
al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta
ahogada por el espíritu del negocio; veremos si
nos anima el espíritu de empresa en el sentido
más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al
mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo
calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir
hablando de solidaridad.
Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para
repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los
restos de nuestro patrimonio histórico, que es
mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años.
Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir
tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a
pesar del paro.
La mayoría de los barceloneses quieren ganar
más y quieren ser más solidarios. Es nuestro
destino, ¿no?
Pues asumámoslo. asumámoslo.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15918">
                <text>3977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15919">
                <text>Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15921">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15923">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15925">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15926">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24107">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24108">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24109">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24110">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24111">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24112">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24113">
                <text>Solidaritat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24379">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28272">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40684">
                <text>1987-01-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43308">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15927">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5982" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4792">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5982/FMHP_03137.JPG</src>
        <authentication>5985b7f9a193c10c0497f02db7f5511d</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="90429">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90430">
                <text>23/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90431">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90432">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90433">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90434">
                <text>Conferencia S.Ebadi a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90435">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90436">
                <text>Drets humans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90437">
                <text>Comunicació intercultural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90438">
                <text>Organismes internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90439">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90440">
                <text>De la Riba, Ion</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90441">
                <text>Ebadi, Shirin</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90443">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90442">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5983" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4793">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5983/FMHP_03138.JPG</src>
        <authentication>80fe303ecefc03faed61d87e62bba369</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="90444">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90445">
                <text>23/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90446">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90447">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90448">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90449">
                <text>Conferencia S.Ebadi a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90450">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90451">
                <text>Drets humans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90452">
                <text>Comunicació intercultural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90453">
                <text>Organismes internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90454">
                <text>Ebadi, Shirin</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90456">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90455">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="5984" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="4794">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5984/FMHP_03139.JPG</src>
        <authentication>d0a731d8b9fef57a242557b9e870e199</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="90457">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90458">
                <text>23/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90459">
                <text>Moreno, Rubén</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90460">
                <text>Bedmar,Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90461">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90462">
                <text>Conferencia S.Ebadi a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90463">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90464">
                <text>Drets humans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90465">
                <text>Comunicació intercultural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90466">
                <text>Organismes internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="90467">
                <text>Ebadi, Shirin</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90469">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="90468">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1419" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="944">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf</src>
        <authentication>7f75020ce2867c7b08257c1003083e11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42617">
                    <text>Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Conferència sobre creixement econòmic i qualitat
de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94)

CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE
BARCELONA
L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van
permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les
condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat
de Barcelona per al desenvolupament d'activitats.
Els grans eixos de la política de Barcelona fóren:
1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies
de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística
dels barris perifèrics:
- Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota
de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les
bases d'un canvi d'escala de la ciutat.
- Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de
capital-risc per a l'atracció d'inversions.
- Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon
industrial de la Zona Franca.
2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els
Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació
de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai
de temps curt. Els principals objectius i resultats són:
- Situar Barcelona en el mapa internacional.
- Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura,
esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions
avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra
òptica.
Crear les bases per al desenvolupament de serveis
avançats a la producció.

�- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona,
obrint -la al mar..
- Creació de 10 noves zones !de centralitat.
- Establiment de les bases de cooperació público-privada.
Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge
Urbà.
3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992)
va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del
segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està
treballant en la seva implementació.
El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més
de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica.
Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a
projectes de desenvolupament urbà.
El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de
concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i
les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la
ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç,
les Universitats i el Cercle d'Economia.
Els tres objectius estratègics del primer pla eren:
a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de
la macro- regió.
• Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i
aglomeracions metropolitanes d'arreu del món.
• Vertebració de l'entorn metropolità.
b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les
persones.
• Millora del medi ambient.
• Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés.
• Augmentar les oportunitats socials.
• Prioritzar les infrstructures culturals.

�c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa.
• Creació de les infrastructures bàsiques per als
serveis avançats, altres que les viàries i les de
telecomunicacions.
• Foment de la innovació tecnològica per al progrés de
la indústria.
• Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de
l'àrea metropolitana.
Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius:
- S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona
s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran
ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat.
- S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica
amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de
platges i més de 300 hectàrees de zones verdes.
- S'ha produït una transformació estructural important de
la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels
sectors més avançats i competitius.
- S'han adequat les infrastructures de manera que avui en
dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta
turísitca, espais per a activitats productives, serveis de
telecomunicacions.
- Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la
macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6.
El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el
canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és
molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la
ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels
processos i de les persones, per garantir un desenvolupament
sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social.
Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de
Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració
i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als
productes i serveis de la ciutat.

3

�En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són:
a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional.
• Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia.
• Millorar l'eficiència dels serveis privats.
• Millorar l'eficàcia de l'administració pública i
deis serveis públics.
b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona.
• Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona.
• Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá.
c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social.
• Prevenir els riscs d'augment de la desocupació.
• Crear nous espais d'ocupació.
• Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment
de la població.
• Integrar les potencialitats dels joves.
• Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen
en creixement.
d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat
económica d'àmbit internacional.
• Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies.
• Activitats i infrastkuctures relacionades amb les
"autopistes de la infor ació".
• Barcelona Centre Universitari.
• Promoció de les adtivitats turístigues, fires,
congressos convencions.

• Sectors de salut.
• Manteniment de l'activitat productiva industrial.
4

�e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional.
Els escenaris prioritaris són els següents:
• La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental.
• Europa.
• América Llatina.
• Nord d'Africa.

irp/granollers.con

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19492">
                <text>4325</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19493">
                <text>Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19495">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19496">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19497">
                <text>Província metropolitana - Regió 1.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19498">
                <text>Granollers</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19500">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19501">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21363">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21364">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21365">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21366">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21368">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21369">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22064">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28360">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41032">
                <text>1994-10-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43647">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19502">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1514" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1080">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1514/19970322d_00756_LD.pdf</src>
        <authentication>1b49927e0374c93bfa6f8356ef922a7e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42698">
                    <text>Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

Data: 22/3/97

G_UlÓ
Pera:
De:
Assumpte :

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (PS/IQ/AB/NB)
Conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona.

De cara a la conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona, se
informa de las siguientes aspectos:
- La conferencia se dirige a una auditorio de 200 personas, formado por representantes de
sectores económicos y empresariales y de los ámbitos universitario y asociativo.
- La conferencia puede considerarse el acto más relevante, en términos de proyección
pública, de la visita del Alcalde a Argel.
- Después de la intervención del Alcalde está previsto un turno de preguntas de los
asistentes.

Esquema de la conferencia
l. Barcelona y la cooperación mcditeminea:
- Las ciudades, espacios privilegiados para el diálogo norte-sur y en el Mediterráneo.
- La Conferencia de Ciudades del Mediterráneo y la cooperación con Sarajevo, ejemplos del
compromiso de Barcelona.
- Los poderes locales y las relaciones culturales y económicas, claves en los procesos de paz.
2. La transición democrática:
- Argel-Argelia y Barcelona-España, procesos comparables de reforma democrática.
- Ruptura pactada y consenso, factores fundamentales: la aceptación de la diversidad en un
marco común.
- La regeneración urbana, requisito para la construcción democrática.
3. Barcelona, modelo de transformación urbana:
-

Recuperar una ciudad castigada, infradotada y desmoralizada.
De las acciones de pequeña escala a las macro-operaciones.
Un gran acontecimiento como pretexto: JJOO B'92
El secreto del éxito : objetivos definidos, consenso, complicidad, calidad y liderazgo local.
Una perspectiva global: la planificación estratégica.
ALC AI OlA
lltDI•tr e d""l:ntrada
Garantizar la continuidad.
Una experiencia positiva que Barcelona pone~ disposición de Argel.

--···----

- 8 ABR. 1997

......
ALGER.PMM

�Ajuntament

&lt;(Jp

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

1. BARCELONA Y LA COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA.

COMO

ALCALDE

DE

UNA

CIUDAD

MEDITERRÁNEA

QUISIERA HACER UNA REFLEXIÓN ACERCA DEL PAPEL
PRIMORDIAL DE LAS CIUDADES EN LA CREACIÓN Y
CONSOLIDACIÓN DE VÍNCULOS DE COLABORACIÓN Y DE
ENTENDIMIENTO ENTRE LAS DOS RIBERAS DEL MARE
NOSTRUM.

LAS

CIUDADES,

COMO

CATALIZADORAS

DIVERSIDAD,

REPRESENTAN

TOLERANCIA,

LA

LOS

CONVIVENCIA

Y

VALORES
LA

DE

LA

DE

LA

SOLIDARIDAD.

VALORES DEMOCRÁTICOS POR EXCELENCIA. ESTA ES
UNA

IDEA

FUNDAMENTAL

QUE

DESDE

BARCELONA

VENIMOS DEFENDIENDO CON ·LA DOBLE CONVICCIÓN DE
QUE LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS
PARA EL DIÁLOGO Y QUE EL ÁMBITO MEDITERRÁNEO ES
ACTUALMENTE

~ PARA

CRUCIAL

EL

NECESARIO

ENTENDIMIENTO NORIE-.SUR.!.

DESDE

ESTA

CONVOCATORIA

VISIÓN,
EN

BARCELONA
MARZO

DE

IMPULSÓ
1995

DE

LA
LA

2
ALGER.PMM

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

CONFERENCIA DE CIUDADES.DEL MEDITERRÁNEO. ESTA
CONFERENCIA, EN LA QUE PARTICIPARON 36 CIUDADES,
NACIÓ CON LA FINALIDAD DE ESTABLECER UN ESPACIO
DE DIÁLOGO ENTRE LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES
DE LAS CIUDADES , DEFENDER EL PAPEL ESENCIAL DE
LAS CIUDADES EN EL DISEÑO Y EJECUCIÓN DE LA
NUEVA POLÍTICA EUROMEDITERRÁNEA Y FOMENTAR
PROYECTOS DE COOPERACIÓN.

ALGO MÁS TARDE, EN NOVIEMBRE DE 1995, SE CELEBRÓ
EN

NUESTRA

CIUDAD

LA

CONFERENCIA

EUROMEDITERRÁNEA QUE DIÓ ORÍGEN AL PROCESO DE
BARCELONA QUE ESTABLECÍA, EN UN NIVEL POLÍTICO
GENERAL,

SUPRALOCAL,

LAS BASES DE LA NUEVA

RELACIÓN

EUROMEDITERRÁNEA

ESTRUCTURADA

EN

TRES ÁMBITOS: EL POlÍTICO Y DE SEGURIDAD, EL
ECONÓMICO Y FINANCIERO Y EL SOCIAL Y CULTURAL.

EN TODOS LOS ENCUENTROS DERIVADOS DE ESTA
CONFERENCIA SE HA PUESTO DE MANIFIESTO QUE SIN
EL NECESARIO ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PODERES
LOCALES, LOS MÁS PRÓXIMOS AL CIUDADANO, Y SIN LA
EXISTENCIA

DE

UN

TEJIDO

DE

RELACIONES

3
ALGER.PMM

�Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de l'Aicaldia

COMERCIALES, EMPRESARIALES Y CULTURALES EN EL
NIVEL

ES

PRIVADO,

MUY

DIFÍCIL

DESARROLLAR

PROCESOS COMO EL INICIADO EN BARCELONA.

POR ELLO ENTENDEMOS QUE LA RELACIONES ENTRE
CIUDADES NO DEBEN BASARSE SÓLO EN ASPECTOS
CULTURALES Y SIMBÓLICOS, SINO TAMBIÉN EN SÓLIDOS
INTERCAMBIOS

ECONÓMICOS,

POLÍTICOS

Y

DE

EXPERIENCIAS DE GESTIÓN URBANA, COMO ESTAMOS
HACIENDO CON SARAJEVO.

BARCELONA AYUDÓ A

COMPROMETIÓ,
CONTINUAR

DURANTE

BOSNIA~HERCEGOVINA

DE

CONFLICTO

ESTA CIUDAD

UNA

VEZ

HACIÉNDOLO

RECONSTRUCCIÓN

DE

FIRMADA

LA

Y

SE

PAZ,

A

EN

LA

INFRASTRUCTURAS,

ASÍ

COLABORANDO

LAS

EL

COMO, LO QUE ES MÁS IMPORTANTE, CONTRIBUYENDO
A LA RECUPERACIÓN DEL TEJIDO DEMOCRÁTICO DE UNA
CIUDAD QUE HABÍA SIDO MODELO DE CONVIVENCIA
ENTRE COMUNIDADES.

BARCELONA TAMBIÉN HA ESTABLECIDO ACUERDOS DE
COOPERACIÓN

CON

OTRAS

CIUDADES

DEL

4

ALGER.PMM

�'~

Ajuntament

~~jf

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

MEDITERRÁNEO CON LA FINALIDAD DE INTERCAMBIAR
EXPERIENCIAS EN GESTIÓN URBANA.

UNA DE LAS INICIATIVAS EN LA QUE PARTICIPA, DENTRO
DE LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO,
ES

UNA

RED

DE

COOP.ERACIÓN

PARA

PLANES

ESTRATÉGICOS URBANOS EN LA QUE BARCELONA HA
ASESORADO A LAS CJUDADES DE TETUÁN (MARRUECOS)
Y CATANIA (ITALIA).

BARCELONA

TAMBIÉN

HA

AYUDADO

A

CREAR

UN

CENTRO DE RECURSOS PARA EMPRESAS (TOMANDO
COMO MODELO LA EMPRESA BARCELONA ACTIVA) EN
CASABLANCA,

FINANCIADO

POR

UN

PROGRAMA

MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA).

ENTRE

OTRAS

DE

LAS

MUCHAS

INICIATIVAS

DE

COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA, EN EN EL MARCO DE LA
RED MEDCITÉS, COLABORAMOS JUNTO CON MARSELLA
Y

ROMA

EN

MEDIAMBIENTALES

LA
EN

REALIZACIÓN
CIUDADES

DE

COMO

ESTUDIOS
TETUÁN

Y

AGADIR (MARRUECOS), HAIFA,(ISRAEL), SOUSSE (TÚNEZ)

'f MAR DE MÁRMARA_(TURQUIA.l.
5
ALGER,PMM

�Ajuntament

&lt;f)p

de Barcelona

COHERENTES CON
ESTAMOS

EN

Gabinet de I'Aicaldia

ESTA LÍNEA DE TRABAJO,

ARGEL

PARA

PONER

HOY

NUESTRA

EXPERIENCIA EN GESTIÓN URBANA A DISPOSICIÓN DE
VUESTRA CIUDAD. PARA SENTAR LAS BASES DE UNA
FUTURA COOPERACIÓN ENTRE NUESTRAS CIUDADES. Y
LO HACEMOS, SOMOS CONSCIENTES DE ELLO, EN UNA
SITUACIÓN Y EN UNOS MOMENTOS ESPECIALMENTE
COMPLEJOS.

2. LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA.

ARGEL , Y TODA ARGELIA, ESTÁ VIVIENDO EN ESTOS
MOMENTOS UNA ETAPA DE TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA
QUE PARA BARCELONA Y ESPAÑA ES AÚN UNA MEMORIA
MUY

VIVA

NUESTROS

Y

RECIENTE.

PROBLEMAS,

YA

(NUESTRA
LO

HE

HISTORIA
DICHO

Y

ANTES,

TIENEN MUCHOS MÁS PUNTOS DE CONTACTO QUE DE
DIFERENCIA)

EL PROCESO DE REFORMA HACIA LA DEMOCRACIA EN

----

ESPAÑA NO FUE LINEAL NI FÁCIL. ESPAÑA SALÍA DE 40
6
ALGER.PMM

�Ajuntament

&lt;OP

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía

AÑOS DE FRANQUISMO Y DE UNA LARGA ETAPA DE
AISLAMIENTO INTERNACIONAL. DESPUÉS DE LA CAlDA
DE LAS DICTADURAS GRIEGA Y PORTUGUESA, ESPAÑA
ERA EL ÚNICO PAÍS EUROPEO OCCIDENTAL DE RÉGIMEN
NO DEMOCRÁTICO.

EL MODELO DE TRANSICIÓN DE NUESTRO PAÍS FUE UN
CLARO EJEMPLO &lt;DE NEGOCIACIÓN Y TRANSACCIÓN
ENTRE

SECTORES

PROCEDENTES

DEL

RÉGIMEN

ANTERIOR Y LAS FUERZAS POLÍTICAS Y SOCIALES DE LA
OPOSICIÓN DEMOCRÁTICA.

ERA NECESARIO ROMPER CON EL PASADO SOBRE LA
BASE DEL CONSENSO. NO ERA POSIBLE PLANTEAR UNA
RUPTURA VIOLENTA CON EL RÉGIMEN ANTERIOR. LA
MAYORÍA DE LA POBLACIÓN NO APOYABA ESTA VÍA Y
EXISTÍA UN TEMOR FUNDADO A QUE SE PUDIERA
PRODUCIR UN ENFRENTAMIENTO CIVIL.

LA

ACTITUD

APERTURISTA

REFORMISTAS

DEL

DE

ANTIGUO

LOS

SECTORES

RÉGIMEN

FUE

DETERMINANTE EN EL PROCESO DEMOCRÁTICO. COMO
TAMBIÉN

FUE

DETERMINANTE

LA

ACTITUD

7
ALGER.PMM

�Ajuntament

~)

de Barcelona

RESPONSABLE

DE

Gabinet de I'Aicaldia

LAS

FU_ERZAS

POLÍTICAS

DE

OPOSICIÓN.

FUE, PUES UNA RUPTURA PACTADA. Y SE ELIGIÓ LA VIA
DE

LA

NEGOCIACIÓN

Y

EL

CONSENSO

PARA

ESTABLECER UNA DEMOCRACIA ESTABLE QUE ABRIÓ UN
PROCESO

PACÍFICO,

PARTICIPATIVO,

GRADUAL

Y

RESPONSABLE QUE INCLUYÓ TODOS LOS SECTORES DE
LA

SOCIEDAD:

POLÍTICOS,

LAS

LOS

INSTITUCIONES,
GRUPOS

LOS

PARTIDOS

ECONÓMICOS,

LAS

NACIONALIDADES HISTÓRICAS Y EL CONJUNTO DE LOS
CIUDADANOS.

LA TRANSICIÓN ESPAÑOLA, PUES, DEMOSTRÓ QUE LAS
DIFERENCIAS POlÍTICAS SE PODÍAN RESOLVER SOBRE
LA BASE DEL DIÁLOGO Y LA NEGOCIACIÓN ENTRE
TODOS AQUELLOS QUE ACEPTAN

Y

RESPETAN LAS

REGLAS DEL JUEG_D_D_EMOCH_ÁTICO.

EN

TODO

ESTE

PROCESO

LOS

MEDIOS

DE

COMUNICACIÓN JUGARON UN PAPEL DETERMINANTE. EL
APOYO A LAS REFORMAS QUE SE INICIABAN Y LA
DIFUSIÓN DEL IDEARIO DEMOCRÁTICO, SOBRETODO A
8
ALGER.PMM

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

TRAVÉS DE LA PRENSA ESCRITA, CONTRIBUYÓ A LA
IMPLICACIÓN DE AMPLIOS SECTORES DE LA SOCIEDAD
ESPAÑOLA.

EL

_EJ ERCICIO

DE

LA

LIBERTAD

DE

_EXPRESIÓN ERA EL SIGNO MÁS EVIDENTE QUE PERCIBÍA
1

EL CIUDADANO DE QUE ALGO ESTABA CAMBIANDO.

AÚN ASÍ, LOS FACTORES DE DESESTABILIZACIÓN DEL
PROCESO

DEMOCRÁTICO

ESTUVIERON

PRESENTES

DURANTE TODA LA TRANSICIÓN Y SÓLO EL CONSENSO Y
LA

SOLIDARIDAD

DEMOCRÁTICAS

ENTRE
HAN

TODAS

PERMITIDO

LAS

FUERZAS

CONSOLIDAR

Y

ESTABILIZAR UN RÉGIMEN DE LIBERTADES QUE HA
FACILITADO

UN

GRAN

DESARROLLQ___.ECONÓMICO,.

SOCIAL Y CULTURAL.

ESTE RÉGIMEN DE LIBERTADES, COMO TODO SISTEMA
DEMOCRÁTICO, NO ESTÁ EXENTO DE TENSIONES Y
CONTRADICCIONES.

NO

ES

FÁCIL, A

MENUDO,

LA

COEXISTENCIA

DE

DIFERENTES FUERZAS DE GOBIERNO EN DIFERENTES
NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN.

9
ALGER.PMM

�Ajuntament

4J)J

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

PERO ESA ES UNA DE LAS CONDICIONES BÁSICAS DE LA
DEMOCRACIA Y DEL DESARROLLO: LA ACEPTACIÓN DE
LA PLURALIDAD Y LA DIVERSIDAD EN UN MARCO COMÚN.
Y ESE ES EL PUNTO EN QUE LAS CIUDADES JUEGAN UN
PAPEL CLAVE.

TRANSFORMAR

NUESTRAS CIUDADES,
1

MEJORAR

LA

CALIDAD DE VIDA, CREAR OPORTUNIDADES DE EMPLEO
Y ESPACIOS DE
GRANDES

CONVIVEN~IA,

RETOS

SON ALGUNOS DE LOS

SOBRE ¡LOS

QUE

DESCANSA

LA

CONSTRUCCIÓN DEMOCRÁTICA.

3. BARCELONA. MODELO DE TiRANSFORMACIÓN URBANA.

LOS PRIMEROS PASOS
LAS

PRIMERAS

ELECCIONES

MUNICIPALES

COINCIDIERON, EN EL CASO DE BARCELONA, CON UNO
DE LOS PEORES MOMENTOS EN LA HISTORIA DE LA
CIUDAD.

BARCELONA

ESTABA

FUERTEMENTE

CASTIGADA POR LA ESPECULACIÓN Y EL DESORDEN
URBANÍSTICO, INMERSA EN UNA SITUACIÓN ECONÓMICA
DIFÍCIL, CON UN AYUNTAMIENTO ADMINISTRATIVAMENTE
JO
ALGER.PMM

�Ajuntament

(IP

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

CAÓTICO; BARCELONA ERA, EN DEFINITIVA, UNA CIUDAD
DESMORALIZADA Y CON ESCASAS PERSPECTIVAS DE
FUTURO

LAS

ELECCIONES

ELECCIÓN

DE

MUNICIPALES
UN

SUPUSIERON

GOBIERNO

DE

LA

PROGRESO

ENCABEZADO POR EL PARTIDO SOCIALISTA Y CON
NARCÍS

SERRA

(POSTERIORMENTE

MINISTRO

DE

DEFENSA Y VICEPRESIDENTE DEL GOBIERNO ESPAÑOL)
COMO ALCALDE. AQUEL EQUIPO, BASADO EN EL PACTO
Y EL DIÁLOGO, YA MARCÓ UN, TALANTE QUE BARCELONA
HA MANTENIDO HASTA AHORA.

SITUADA A LA PUERTA DE LA DÉCADA DE LOS OCHENTA,
BARCELONA TEN~ QUE HACER UN GRAN ESFUERZO
PARA PONER AL DÍA SU

ESTRUCTURA URBANA Y

AVANZAR HACIA UN TEJIDO SOCIAL MÁS COHERENTE E
INTEGRADO. LA CIUDAD DEBÍA PONER FIN A UNA ETAPA
DE CRECIMIENTO FÍSICO PERO EXENTO DE CRITERIO,
DE

DESATENCIÓN

PO~

PARTE

DE

LAS

ADMINISTRACIONES SUPERIORES (EN AQUEL MOMENTO
EL ESTADO), QUE A LO LARGO DE LA DÉCADA DE LOS

11
ALGER.PMM

�Ajuntament

-4:1P

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

SESENTA Y LOS SETENTA CONFIGURÓ UNA CIUDAD
DESEQUILIBRADA E INFRADOifADA.

LOS

PRIMEROS

PASOS,

EXTRAORDINARIAMENTE

DIFÍCILES, SE CENTRARON TANTO EN UNA INCIPIENTE
POLÍTICA SOCIAL

Y

ECONÓMICA

LOCAL

COMO

EN

ACTUACIONES URBANÍSTICAS PUNTUALES. UNO DE LOS
PRIMEROS

OBJETIVOS

FUE

LO

QUE

LLAMAMOS

"DIGNIFICACIÓN" DE LA PERIFERIA A TRAVÉS DE UN
INTENSO PROCESO DE PARTICIPACIÓN DE TÉCNICOS Y
CIUDADANOS .

EL PRETEXTO DE LOS JUEGOS
EN ESTE CONTEXTO APARECE UNA FECHA CLAVE EN EL
DEVENIR DE BARCELONA. ,::L 6 DE JUNIO DE 1981,
DURANTE LA CELEBRACIÓN EN BARCELONA DEL DÍA DE
LAS FUERZAS ARMADAS, EL ALCALDE NARCÍS SERRA
ANUNCIA, EN PRESENCIA DE LOS REYES DE ESPAÑA,
QUE BARCELONA PRETENDE ORGANIZAR LOS JUEGOS
OLÍMPICOS DE 1992.

DOS

ETAPAS

NOMINACIÓN

SE

SUCEDEN

OLÍMPICA

DE

ENTONCES.
OCTUBRE

HASTA
DE

LA

1986

12
ALGER.PMM

�Ajuntament

&lt;(lp

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía

BARCELONA PROSIGUE SU REGENERACIÓN, POCO A
POCO PERO CON CRITERIIOS DEFINIDOS.

UNA VEZ

DESIGNADA

ACELERA

SEDE

OLÍMPICA,

ESPECTACULARMENTE

SU

PROGRESIVO

SER

PASA A

LA

CIUDAD

RITMO

Y

EL

CAMBIO

UNA TRANSFORMACIÓN

GLOBAL EL OBJETIVO SIEMPRE ESTUVO CLARO Y LOS
JUEGOS

FUERON

EL

ARGUMENTO

PARA

DAR

UN

IMPULSO IRREVERSIBLE Y EN UN TIEMPO MUY LIMITADO
A LA REGENERACIÓN INTEGRAL DE LA CIUDAD.

LA

DE

CONSTRUCCIÓN

LA

CIRCUNVALACIÓN,

BÁSICAS

INFRAESTRUCTURAS
(COLECTORES)

Y

DE

LAS

RONDAS

DOTACIÓN
DE

DE
DE

SANEAMIENTO

TELECOMUNICACIONES,

LAS

PROPIAS ÁREAS OlÍMPICAS Y LA RECUPERACIÓN DEL
LITORAL, RESUMEN EL ÉXITO DE LA TRANSFORMACIÓN
DE BARCELONA.

EL MODELO BARCE_LONA
¿CÓMO HA LLEVADO A CABO BARCELONA SU PROCESO
DE TRANSFORMACIÓN? LA CLAVE HA SIDO UNA MANERA
DE REFLEXIONAR Y DE PONER EN

PRÁCTICA LAS

13
ALGER.PMM

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía

DECISIONES QUE YA SE CONOCE CON EL NOMBRE DE
"MODELO BARCELONA".

¿A QUÉ LLAMAMOS "MODELO BARCELONA"? SE TRATA
DE

DEFINIR

UNA

OPERACIÓN

EN

BASE

A

UN

PLANTEAMIENTO GLOBAL, FORMADO POR DIVERSOS
ELEMENTOS QUE SE COORDINAN EN UN OBJETIVO
COMÚN, Y DESARROLLARLO: A PARTIR DEL CONSENSO,
LA COORDINACIÓN DE ESFUfERZOS, LA COMPLICIDAD DE
AGENTES

PÚBLICOS

Y

PRIVADOS

INSTITUCIONAL

LIDERAZGO

PERO

CON

UN

PARA

NECESARIO

ASEGURAR EL IMPULSO.

ESTE MÉTODO TIENE TRES FACTORES CRUCIALES. EN
PRIMER LUGAR, ES FUNDAMENTAL CONTAR CON LA
COMPLICIDAD
SEGUIRSE

UN

CIUDADANA.

POR

OTRO

PRINCIPIO ¡INELUDIBLE:

LADO,
LA

DEBE

CALIDAD.

FINALMENTE, ES DE VITAL IMPORTANCIA QUE EL PUNTO
DE REFERENCIA, EL PAPEL DIRECTOR, CORRESPONDA A
LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, LA MÁS PRÓXIMA AL SENTIR
DE LOS CIUDA_DANOS Y A SUS PROBLEMAS.

14
ALGEfUMM

�Ajuntament

~p

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

EL GRAN SECRETO DEL ÉXIT&lt;D OLÍMPICO DE BARCELONA
Y DE LA TRANSFORMACIÓN URBANA LLEVADA A CABO
FUE QUE UN PROYECTO NACIONAL Y DE ESTADO FUESE
LIDERADO

POR

EL

PODER MÁS

PEQUEÑO Y

MÁS

PRÓXIMO, EL DE LA CIUDlAD. ESTO PERMITIÓ QUE
BARCELONA NO FUERA UTILIZADA SINÓ QUE FUERA
TRANSFORMADA.

SE

PODRÍA

DECIR

QUE

ES

UNA

VENTAJA

EXTRAORDINARIA CONTAR !CON LA REFERENCIA DE
UNOS

JUEGOS

OLÍMPICOS Y TODO

EL

POTENCIAL

INVERSOR QUE LES ACOMF?AÑA PARA CAMBIAR UNA
CIUDAD. ES CIERTO Y BARCELONA LO SABE. PERO
TAMBIÉN ES CIERTO QUE J¡iAY MUCHAS FORMAS DE
ORGANIZAR UN GRAN ACONfECIMIENTO Y BARCELONA
OPTÓ POR HACERLO EN BENEFICIO DE LA CIUDAD. EL
OBJETIVO BUSCADO NO ERA! SUFICIENTE POR SÍ SOLO,
DEBÍA SABERSE CÓMO AFRONTARLO.

¿CÓMO LO HIZO BARCELONA? A PARTIR DE UNOS
OBJETIVOS CLAROS, CONS1fRUYENDO UN

ESQUEMA

1

QUE

CONTEMPLARA

LAS

DIFERENTES

INTERDEPENDENCIAS QUE INCIDÍAN EN ELLOS Y QUE
15
ALGER.PMM

�Ajuntament

~

INCLUYERA

de Barcelona

UNA

Gabinet de I'Aicaldia

SECUENCIA

CONCATENADA

DE

DECISIONES. Y TODO ELLO, INCORPORANDO CRITERIOS
CUALITATIVOS DESDE EL INICIO DE LA PLANIFICACIÓN
HASTA LA GESTIÓN DE LOS PROYECTOS Y BUSCANDO
EL EQUILIBRIO EN EL SENO DEL ENTRAMADO URBANO.

PRUEBA

DE

ELLO

ES

QUE

EL

GRAN

BAGAJE

DE

BARCELONA, SU EXCELENTE CARTA DE PRESENTACIÓN,
SON

LOS

JUEGOS

OLÍMPICOS

LAS

Y

GRANDES

OPERACIONES QUE SE LLEVARON A CABO. ASÍ SE
ENTIENDE QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS NO
ACARREARA ÚNICAMENTE GRANDES OPERACIONES DE
INFRAESTRUCTURAS, SINÓ QUE PARALELAMENTE SE
INCIDIERA EN CAMPOS TAN IMPORTANTES COMO LA
REHABILITACIÓN

DEL

CIUDAD,

LLAMADAS

LAS

CENTRO

HISTÓRICO

ÁREAS

DE

DE

LA

NUEVA

CENTRALIDAD, LA DOTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS EN
LOS BARRIOS, LAS ACCIONES PUNTUALES DE MEJORA
URBANA

Y

PROMOCIÓN

DE

VIVIENDA,

LOS

EQUIPAMIENTOS CULTURALES O LA LABOR EN LOS
TERRENOS SOCIAL, ECONÓMICO Y OCUPACIONAL.

16
ALGER.PMM

�Ajuntament

~}) de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

DICHO ESTO , ¿PUEDE ACOfVlETERSE UN PROCESO DE
DESARROLLO URBANO SINi CONTAR CON UN GRAN
1

ACONTECIMIENTO , SIN TENER LA GARANTÍA DE UNOS
JUEGOS OLÍMPICOS?

SÍ, SI SE DISPONE DE LOS INSTRUMENTOS ADECUADOS.
BARCELONA TUVO LA PRE~AUCIÓN DE DOTARSE DE
!

ELLOS

AL

ELABORAR

EL

PLAN

ESTRATÉGICO

BARCELONA 2000.

EL PLAN ESTRATÉGICO CONSISTIÓ EN 8 _UNAR A TODAS
¡

LAS ENTIDADES E INSTITUCIONES MÁS SIGNIFICATIVAS Y
COORDINAR ESFUERZOS. EL ¡PLAN, PESE A HABER SIDO
IDEADO EN EL MARCO DE Lf1 OPERACIÓN OLÍMPICA, EN
1

CIERTO MODO SE DESARR04LO INDEPENDIENTEMENTE,

.

DE TAL MANERA QUE LOS OBJETIVOS DE LA CIUDAD
ESTUVIERAN EN TODO MOMENTO GARANTIZADOS.

LA CONTINUIDAD DE LA TRANSFORMACIÓN
'

ESTE MODELO HA DEMOSTRADO SU VALIDEZ Y LA SIGUE
DEMOSTRANDO CON EL PASCD1 DE LOS AÑOS . DE HECHO,
EN

EL

CONTEXTO

ACTUAL

DE

CONTENCIÓN

PRESUPUESTARIA Y, POR f\SÍ DECIRLO,

11

SIN

UNOS

1

¡
17
ALGER.PMM

�Ajuntament

~

JUEGOS

de Barcelona

OLÍMPICOS",

Gabínet de I'Aicaldía

BARCELONA

NO

SÓLO

HA

MANTENIDO EL NIVEL DE DESARROLLO URBANO SINÓ
QUE CUENTA CON GARANTÍAS DE FUTURO. ES EVIDENTE
QUE

BARCELONA

HA

TENIDO

QUE

BUSCAR

VÍAS

i

ALTERNATIVAS

PERO

AVANZA

EN

BUENA

PARTE

GRACIAS A UN ESQUEMA BIEN ESTRUCTURADO.

PARALELAMENTE A LOS PROYECTOS OLÍMPICOS, Y EN
BUENA MEDIDA GRACIAS A ELLOS, BARCELONA HA
PLANIFICADO
DISEÑANDO

Y
UN

PREVISTq&gt;
CONJUNTO

LAS
DE

NUEVAS

METAS,

OPERACIONES

QUE

CONFIGURAN UNA NUEVA GRAN TRANSFORMACIÓN DE
BARCELONA.

ESTA NUEVA ETAPA SE CARACTERIZA, POR UN LADO,
POR UNA SERIE DE ACTUACIONES ENCAMINADAS A
"TERMINAR

LA

CIUDAD"

!(PROLONGACIÓN

DE

LA

l

DIAGONAL,
OTRO

DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV ...) Y,

LADO,

A

CONSOLIDAR

EL

POR

SISTEMA

¡

METROPOLITANO, TANTO EN TÉRMINOS ECONÓMICOS
COMO

TERRITORIALES

E

INFRAESTRUCTURALES,

Y

l

HACERLO

MEDIANTE

CRITERIOS

DE

DESARROLLO

18
ALGER.PMM

�Ajuntament

*

de Barcelona

SOSTENIBLE

Y

Gabinet de I'Aicaldia

PRESERVACIÓN

DEL

ENTORNO

MEDIOAMBIENTAL.

ES

EN

ESTE

CONTEXrro

DONDE

SE

ESTÁ

DESARROLLANDO "LA BARCELONA DE RIO A RIO", QUE
SUPONE

LA

REGENERACróN

DEL

BESOS

Y

EL

LLOBREGAT, LA AMPLIACIÓN DEL PUERTO, LA NUEVA
AMPLIACIÓN DEL AEROPUERTO, LA DEFINICIÓN DE LA
RED

FERROVIAR IA

DE

ALTA

VELOCIDAD

Y

LA

REESTRUCTURACIÓN DE LOS MUNICIPIOS RIBEREÑOS
DEL BESOS . Y DONDE SE PRETENDE AVANZAR EN TRES
TERRENOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HAN TOMADO
IMPULSO PERO QUE REQUIEREN DE UN NUEVO EMPUJE:
EL EMPLEO , LA VIVIENDA Y EL. TRANSPORTE.

EL NUEVO RETO QUE AFRONTA BARCELONA ES LA
CELEBRACIÓN,
UNIVERSAL
NUEVAS

DE

EL AÑO
.LAS

TECNOLOGÍAS,

2004,

DEL

CULTURAS.
LAS

PRIMER

FORUM

SOSTENIBILIDAD,

FORMAS

DE

"HACER

CIUDAD" DEL NUEVO MILENIO, CONSTITUYEN LAS BASES
DE UN PROYECTO QUE APUESTA POR FOMENTAR, CON
EL PATROCINIO DE LA UNESGO, LA CULTURA DE LA PAZ,
LA SOLIDARIDAD Y LA CONVIVENCIA INTERNACIONAL. UN
19
ALGE R.PM M

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

PROYECTO CON EL QUE BARCELONA, SIGUIENDO SU
MODELO

DE

ACTUACIÓN,

QUIERE

CONSOLIDAR

SU

NUEVO PROCESO DE TRANSFORMACIÓN.

BARCELONA CONSIDERA QUE ESTA FORMA DE "HACER
CIUDAD" PUEDE SER UNA REFERENCIA ÚTIL

PARA

OTRAS CIUDADES. DE HECPfO; YA HA SIDO TOMADA
COMO MODELO POR OTRAS CIUDADES EUROPEAS QUE
QUIEREN SABER CÓMO SE ESTÁ REGENERANDO EL
CENTRO

HISTÓRICO.

POR

CIUDADES

OLÍMPICAS

QUIEREN CONOCER "EL SEORETO" DE BARCELONA'92.
POR PARTIDOS POLÍTICOS QUE HABLAN DEL "ESTILO
BARCELONA" (TONY BLAIR).

NO

EXISTEN

RECETAS

MILAGROSAS

Y APLICABLES

ÍNTEGRAMENTE EN CUALQUIER CONTEXTO , PERO LA
PROPUESTA

DE

BARCELONA

PUEDE

SER

UNA

REFERENCIA VÁLIDA EN MUCHOS CASOS.

HOY ATENDEMOS LA PETICIÓN DE LA CIUDAD DE ARGEL
DE

CONOCER

BARCELONA

LA

SE

CONTRIBUIR A LA

EXPERIENCIA

SENTIRÁ

DE

ORGULLOSA

BARCELONA.
SI

PUEDE

TRANSFORMACIÓN DE ARGEL. UNA
20
AI.CIERPMM

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

Scbéma de la conférence

1. Barcelone et la coopération méditerranéenne :
e_

-~~

. ,/)

'

Yv¡i

~~~~'*

~ ~v
- Les villes,~ espaces privilégiés ,pour le dialogue nord-sud et

dans la Méditerranée.
- La Conférence des Villes de la Méditerranée et la coopération
avec Sarajevo, exemples de l'engagement de Barcelone.
- Les

pouvo1rs

locaux

et

les

relations

culturelles

et

économiques, éléments clés dans les processus de paix.

2. La_transition démocratique:

1.

�Ajuntament

(IP

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

- Alger 1 Algérie et Barcelone /Espagne, processus comparables
de réforme démocratique.
- Rupture négociée et consensus, facteurs fondamentaux:
l'acceptation de la diversité dans un cadre commun.
- La régénération urbaine, condition requise pour la construction
démocratiq ue.

3. _Barcelone, modele de transformation urbaine :
- Récupérer une ville chatiée, sous-équipée et démoralisée.
- Des actions

a petite échelle aux ¡macro-travaux.

- Un grand événement comme prétexte : les Jeux Olympiques
de Barcelone 1992.

2

�Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin

08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mailbcn.es

- Le secret du succés : objectifs définis, consensus, complicité,
qualité et Jeadership local.
- Une perspective globale : la planification stratégique.
- Garantir la continuité.
- Une expérience positive que Barcelone met
d'Aiger.

__

----------~-__,......_

- : - - - - - - --

a la

disposition

·--------------'

1. BARCELONE ET LA COOPERATION MEDITERRANEENNE

EN TANT QUE MAIRE D'UNE VIL.LE MEDITERRANEENNE, JE

~------

VOUDRAIS

FAIRE ..uNE__Elf.LEXION

SUR

LE

ROLE

~~ DES VILLES DANS LA CREATION 'Ei Di
~: DES LIENS DE COLLABORATION-~

3

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

...,,~ ENTRE LES DEUX RIVES lM'

t+.~1

qv; NDUS

",ef~~ bf

&lt;{Vi

tb3RtF

~;f-U[ Po{5-

J'flJU) &lt;Jf\)r,J.

~lrl/

L~s, coMME CA I_::;;;.,.
A_
lf_:__~u_R_s_
D_
E_LA
__D_IV_E_R_s_ITE,

REPRESENTENT LES VALEURS DE LA
~

CONVIVIALITE

ET

LA

- - - ·--, ·--·-·-- ·

SOLIDARITE.

·'--~---------------- -

D~l!OCR~QUES ~CE.

FONDAMENTALE

QUE

TOLERANCE,~

DEPUIS

DES

VALEURS
c .

C'EST UNE IDEE

BARCELONE

NOUS

REVENDIQUONS AVEC LA DOUBLE CONVICTION QUE LES
VILLES SONT DES ESPACES PRIVILEGIES POUR LE
DIALOGUE ET QUE LE DOMAINE DE LA MEDITERRANEE
...
___,_F-=0'-'-'N.._.,D'-'-'A~M'-""'E'-'-"N._LlTA'-'-'L...__ _
ESI_ --~AC=-T_._~U""'-"E""'-"L......,L. .E.~M'-""'.E_._._NT__.___
~

....

-!-PO UR

-

-~· INDISPENSABLE NORD- SUD.

L' t7'-JftN{E:

4

�Ajuntament

~~)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldía@mail.bcn.es

(

DE

LA

MEDITERRANEE.

CETTE

CONFERENCE,

A

LAQUELLE ONT PARTICIPE 36i VILLES, EST NEE DANS LE
sufi6E CREES. UN ESPACE DE DIALOGUE ENTRE LES
PRINCIPAUX

REPRESENTANTS

DES

VILLES,

-~~--- ----- -

L'EXECUTION

---·-

DE

LA

NOUVELLE

®

/

POLITIQUE EUROMEDITERRANIEENNE ET DE FAVORISER
~

DES PROJETS DE COOPERATION.

--

----~---

------

�Ajuntamenl

·~J&gt;

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia

\)Ó

e~

Placa San! Jau me sin

08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532

1
UN PEU PLUS TARO, EN NO
DANS

'MBRE 1995, S'EST TENUE

NOTRE

EUROMEDITERRANEENNE

E-mail alcaldia@mailbcn es

LA
QUI

A

~QUI

CONFERENCE
DONNE

LIEU

AU

JETAIT, AU NIVEAU

POLITIQUE GENERAL, SUPRALOCAL, LES BASES DE LA
NOUVELLE

-----

--

RElJ\TI'ON

EUROMEDITERRANEENNE

LE

DOMAINE

�Ajuntament

~~)&gt;

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.ben es

$FrtJC__l.'E~fllii[M.iiNT NECESSAIRE ENTRE LES POUVOIRS
\.:; l"i\.L-é'l'J (""&amp;

LOCAUX, LES PLUS

PROCH~S

DU CITOYEN , ET SANS

-

L'EXISTENCE D'UN TISSU DE RELATIONS COMMERCIALES,
e- ; 'vt L..- u L.A-

D'ENTREPRISE ET CULTURE4LES AU NIVEAU

~i@ii!F,

IL

EST TRES DIFFICILE DE DEVELOPPER DES PROCESSUS
TELS QUE CELUI QUI A DEBUTE A BARCELONE.

LES RAPPORTS ENTRE LES VILLES NE DOIVENT PAS
SEULEMENT SE BASER SUR DES ASPECTS

~~

~· SYMBOLIQUES, MAIS AUSSI SUR DES ECHANGES

SOLIDES , ECONOMIQUES, POLITIQUES ET D'EXPERIENCE

7

�Ajuntament

(l)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Plava Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

DE GESTION URBAINE, COMME NOUS LE FAISONS A

BARCELONE A AlOE CETTE VILLE PENDANT LE CONFLIT
DE

BOSNIE-HERZEGOVINE

ET,

UNE

FOIS

CONCLUE, ELLE S'EST ENGAGEE A CONTINUER A LE

- ·

FAIRE EN COLLABORANT A LA RECONSTRUCTION ~

e

0 L'y ~lv¡/i{ i)v&lt;.::;- Oc~~L-RJ.~~---:A:INSI
\J (L-L/\ G

h

o

J,h

,·f... D

QUE,

Ou

__)

~~

J~, EN CONTRIBUANT A LA RECUPERATION DU
-------~----------~------

TISSU DEMOCRATIQUE D'UNE VILLE QUI AVAIT ETE UN
MODELE DE COHABITATION ENTRE DES COMMUNAUTES.

.

------------~----~----~-------- c&amp;v~
Sef\tf'J~ /

ófl

e1\ o/'rí?.;/

Urf"Jrft)&lt;--(

rt·tD DCJ&gt;&lt;C

ou0f

. €1'-

~0\túllh(ULj /1 UfVLf-1/Jt)\IG--8

�Ajuntament

((P

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Pla&lt;;;a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es

BARCELONE

A

COOPERATION
MEDITERRANEE
EXPERIENCES

AUSSI
AVEC

SIGNE

D'AUTRES

DANS
DANS

DES

LE

LE

BUT

ACCORDS

VILLES

DE

D'ECHANGER

DOMAINE

DE

DE
LA
DES

LA GESTION

URBAINE.

L'UNE DES INITIATIVES A LAQUELLE ELLE PARTICIPE, AU
SEIN

DE

LA

CONFERENGE

DES

VILLES

DE

LA

RES~ COOPERATION
ST~S URBAINS. AINSI,

MEDITERRANEE, EST UN
LES

PLANS

BARCELONE A CONSEILLE LES VILLES DE IETOUAN
(MAROC) ET CATANIA (ITALIE).

9

�Ajuntament

4JP

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Pla\2 Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

¡

A

BARCELONE A AUSSI AlOE

i

CREER UN CENTRE DE
-~--

RESSOURCES POUR LES EtJJTREPRISES (EN PRENANT
¡

\\.

(

(

POUR MODELE L'ENTREPRISE BARCELONA ACTIVA) A
CASABLANCA.

CE

CENTRE

DE

RESSOURCES

EST

FINANCE PAR UN PROGRAMME MUNICIPAL (BARCELONA
SOLIDARIA).

PARMI

DE

NOMBREUSES

COOPERATION

AUTRES

INITIATIVES

MEDITERRANEENNE,

DE

NOUS

COLLABORONS, DANS LE CADRE DU RESEAU MEDCITES,
AVEC MARSEILLE ET ROME, A 1 LA REALISATION D'ETUDES
.

~~~~~
'::¡ :::::::::

ENVIRONNEMENTALES DANS DES VILLES COMME, PAR
¡

EXEMPLE,

TETOUAN

ET

AGADIR

(MAROC),

HAIFA

10

�Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Playa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

(ISRAEL),

SOUSSE (TUNISIE) ET MER DE MARMARA

(TURQUIE).
vbt.YL- ·

~

~N'~ . ~

- - - - - - - - -- -- -- -- -

------~1(

COHERENTS AVEC CETTE LIGNE DE TRAVAIL, NOUS

S_
OMMES AUJOURD'HUI A ALGER POUR METTRE NOTRE
EXPERIENCE EN GESTION URBAINE A LA D.ISPOSITION DE
l
'

VOTRE VILLE. POUR JETER LES BASES D'UNE FUTURE
COOPERATION ENTRE NOS VILLES. ET NOUS LE FAISONS
(NOUS EN SOMMES CONSCIENTS) DANS UNE SITUATION

- --------------

ET A DES MOMENTS SPECIALEMENT COMPLEXES.

2. LA TRANSIIION DEMOCRATIQUE

11

�Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

ALGER, ET TOUTE L'ALGERIE, VIVENT EN CE MOMENT
UNE ETAPE DE TRANSITION DEMOCRATIQUE QUI, POUR
BARCELONE ET POUR L'ESPAGNE, EST UN SOUVENIR
'

TRES VIVANT ET RECENT. (NOTRE HISTOIRE ET NOS
PROBLEMES, JE L'AI DEJA DIT, ONT BEAUCOUP PLUS DE
POINTS DE CONTACT QUE DE DIVERGENCES).

LE PROCESSU_S _QE._R_EFO_BME VERS _LA DEMOCRATIE EN
ESPAGNE N'A PAS ETE LINEAIRE NI FACILE. L'ESPAGNE
SORTAIT DE QUARANTE ANS DE FRANQUISME ET D'UNE
LONGUE ETAPE D'ISOLEMENT 'INTERNATIONAL. APRES LA
CHUTE DES DICTATURES GRECQUE ET PORTUGAISE,
L'ESPAGNE

ETAIT

LE

SEUL

PAYS

DE

L'EUROPE

12

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

OCCIDENTALE

QUI

N'AVAIT

PAS

DE

REGIME

DEMOCRATIQUE.

1

LE MODELE DE TRANSITION IDE NOTRE PAYS_A_ETE_UN._
CLAIR EXEMPLE DE NEGOCIATION ET DE TRANSACTION
ENTRE LES SECTEURS ISSUS DU REGIME ANTERIEUR ET
1

•

LES FORCES POLITIQUES ET SOCIALES DE L'OEP_QSI_IION
· DEMOCRATIQUE.

CONSENSUS. IL N'ETAIT PAS POSSIBLE D'ENVISAGER
UNE RUPTURE VIOLENTE AVEC LE REGIME ANTERIEUR.
LA PLUS GRANDE PARTIE ·DE

LA

POPULATION

NE

13

�Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

SOUTENAIT
CRAINTE

PAS

CETIE VOIE

FONDEE

QU'IL

ET

PUT

IL

SE

EXISTAIT
PRODUIRE

UNE
UN

AFFRONTEMENT CIVIL.

L'ATIITUDE_

DES

--=-D-='OUVERTURE

SECTEURS

1

REFORMISTES .DE_L'ANCIEN REGIME A JOUE UN ROLE
CLE DANS LE PROCESSUS DEMOCRATIQUE. L'ATTITUDE
1

RESPONSABLE

DES

FORCES

POLITIQUES

DE

L'OPPOSITION A AUSSI JOUE UN ROLE DETERMINANT.
!

IL S'EST DONC PRODUIT UNE RUPTURE NEGOCIEE. ET ON_
A

CHOtSL. LA

VOIE

DE

LA

NEGOCIATION

ET

DU_

CONSENSUS POUR BATIR UNE DEMOCRATIE STABLE QUI
A OUVERT UN PROCESSUS DE PAIX, DE PARTICIPATION,

14

�Ajuntament

~

0 0t
~A
¡;f
..0 Q_~
' ·. _

de Barcelona

(/"

.j

~vi'

"C

Gabinet de I'Aicaldia

Placa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

PROGRESSIF ET RESPONSABLE ET QUI A ENGLOB
LES SECTEURS DE LA SOCIE1iE : LES INSTITUTIONS,
PARTIS POLITIQUES, LES GROUPES ECONOMIQUES, LE
NATIONALITES

HISTORIQUES

CITOYENS.

\¡

ET
qj\--{C._

L'ENSEMBLE

~.rrW ·V\.9:, .~

X~~~~~~~~~
u
v-\

LA TRANSITIO · ESPAGNOLE A DONC
LES

DIFFERENCE

RESOLUES SUR

DES

h.-t-Ltf'u

DEMONTR~~4~i
-~
ro1 ~
' · - IENT

ETRE

~-e

~
LA JéiJJ,-~"If
~

NEGOCIATION

Ul ACCEPTENT ET

15

jit-R_Jt1

�Ajuntament

(1)

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

DANS TOUT CE PROCESSUS, LES MEDIAS ONT JOUE UN
ROLE DETERMINANT. LE SOUTIEN AUX REFORMES QUI
DEMARRAIENT

ET

LA

DIFFUSION

DES

IDEES

DEMOCRATIQUES, SURTOUT DANS LA PRESSE ECRITE, A
CONTRIBUE A L'IMPLICATION DE VASTES SECTEURS DE
LA SOCIETE ESPAGNOLE. L'EXERCICE _DE LA LIBERTE
D'EXPRESSION ETAIT LE SIGNE LE PLUS EVIDENT QUI
DISAIT AU CITOYEN QUE QUELQUE CHOSE ETAIT EN
TRAIN DE CHANGER.

DESTABILISATION DU

PENDANT

LE

16

�Ajuntament

4])

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

TOUTES LES

CE REGIME DE LIBERTES, DE MEME QUE TOUT_SYSTEME
DEMOCRATIQUE, N'EST PAS LIBRE DE TENSIONS ET DE
CONTRADICTIONS.

BIEN

SOUVENT LA COHABITATION

DE DIFFERENTES

FORCES DE GOUVERNEMENT A DIFFERENTS NIVEAUX DE
L'ADMINISTRATION N'EST PAS AISEE.

l7

�Ajuntament

~~p

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

MAIS C'EST L'UNE DES CONDITIONS FONDAMENTALES DE
LA

DEMOCRATIE

ET

DU

DEVELOPPEMENT:

L'ACCEPTATION DE LA PLURALITE ET DE LA DIVERSITE
DANS UN CADRE COMMUN. ET C'EST LA QUE LES VILLES
'-·
JOUENT UN ROLE CLE.

'~-~-TRANSFORMER NOS VILLES, AMELIORER LA QUALITE DE
VIE, CREER DES OPPORTUNITES D'EMPLOI

ET DES

ESPACES DE COEXISTENCE SONT QUELQUES-UNS DES
/

GRANOS

DEFIS

SUR

LESQUELS

REPOSE

LA

CONSTRUCTION DEMOCRATIQUE.

18

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532

E-mail alcaldia@mail.bcn.es

3. BARCELONE, MODELE DE TRANSEORMATION URBAINE.

LES PREM1ERS PAS

LES

PREMIERES

ELECTIONS

MUNICIPALES

ONT

COINCIDE, DANS LE GAS DE BARCELONE, AVEC L'UN DES
PIRES

MOMENTS

DE

L'HISTOIRE

DE

LA

VILLE.

BARCELONE SUBISSAIT LES DURS RAVAGES DE LA
SPECULATION ET DU CHAOS DE SON URBANISME. ELLE
ETAIT PLONGEE DANS UNE SITUATION ECONOMIQUE

V

BARCELONE

ETAIT,

EN

19

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

DEFINITIVE, UNE VILLE DEMORALISEE ET MANQUANT DE
PERSPECTIVES POUR L'AVENIR.

LES ELECTIONS MUNICIPALES ONT SUPPOSE L'ELECTION
\..

D'UN GOUVERNEMENT DE PROGRES DIRIGE PAR LE
PARTI SOCIALISTE ET DU MAIRE NARCIS SERRA (QUI
PLUS TARO DEVIENDRAIT MINISTRE DE LA DEFENSE ET
VICE-PRESIDENT DU GOUVERNEMENT ESPAGNOL).
cokt11\t~
/
CETIE EQUIP , BASEE SUR LE PACTE ET LA DIALOGUE, A
DEJA

MARQU ~

UN STYLE D'ACTION QUE BARCELONE A

MAINTENU JU QU'AAUJOURD'HUI.

20

�Ajuntament

~~fr

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

BARCELONE o - VAIT FAIRE UN GRANO EF
METTRE A JOUR

PHYSIQUE
D'ATTENTION
SUPERIEURE

~.

STRUCTURE URB

ZLA

E ET AVANCER

CRITERES,
PART

ES

DE

PEU

ADMINISTRATIONS

(L'ETAT, A CE MOME1 J-LA), QUI, PENDANT
SOIXANTE ET SOIXANT

DIX, A MARQUE

LES PREMIERS PAS, FORT PENIBLES, SE SONT CENTRES
AUSSI BIEN DANS UN DEBUT DE POLITIQUE SOCIALE ET

21

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

ECONOMIQUE
\ D'URBANISME
OBJECTIFS

LOCALE

QUE

PONCTUELLES.
A

ETE

CE

DANS
L'UN

QUE

DES
DES

NOUS

ACTIONS
PREMIERS
APPELONS

~l~r-¡'fl{\J ~t
"DIGNIFICATION-. DE LA ~A L'AIDE D'UN INTENSE

PROCESSUS DE PARTICIPATION .DE TECHNICIENS ET DE
CITOYENS.

LE PRETEXTE DES JEUX

C'EST DANS CE CONTEXTE QU'A SURGI LA DATE CLE
DANS LE DEVENIR DE BARCELONE. LE 6 JUIN 1981,
PENDANT LE TENUE A BARCE!LONE DE LA JOURNEE DES

22

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Pla&lt;;a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

FORCES ARMEES, LE MAIRE NARCIS SERRA ANNONCE,
EN PRESENCE DES ROIS D'ESPAGNE, QUE BARCELONE A
L'INTENTION D'ORGANISER ~ES JEUX OLYMPIQUES DE
1992.

DEUX ETAPES SE SUCCEDENT ALORS . JUSQU'A LA
NOMINATION OLYMPIQUE D'OCTOBRE 1986, BARCELONE
POURSUIT

SA

RENOVATION,

PETIT

A

PETIT,

MAIS

SUIVANT DES CRITERES DEFINIS. LA VILLE, UNE FOIS
DESIGNEE

SIEGE

OLYMPIQlJE,

ACCELERE

DE

FAyON

SPECTACULAIRE SON RYTHME ET SON CHANGEMENT
PROGRESSIF

QUI

DEVIENT

UNE

TRANSFORMATION

GLOBALE. L'OBJECTIF A TOUJOURS ETE CLAIR ET LES

23

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

JEUX ONT ETE L'ARGUMENTi POUR DONNER UN ELAN
IRREVERSIBLE

EN

UN

TEMPS

TRES

LIMITE

A

LA

REGENERATION INTEGRALE DE LA VILLE.

LA

CONSTRUCTION

DES

RONDES

(BOULEVARD

PERIPHERIQUE), LA DOTATION D'INFRASTRUCTURES DE
BASE

D'ASSAINISSEMENT

,(COLLECTEURS)

ET

DE

TELECOMMUNICATIONS, LES ~ONES OLYMPIQUES ET LA
RECUPERATION DU LITTORAL RESUMENT LE SUCCES DE
LA TRANSFORMATION DE BARCELONE.

LE MODELE BARCELONE

24

�Ajuntament

4JP

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

COMMENT BARC ~ _QNE A-T-ELLE MENE A

FA90N DE REFLECHI

ET DE MEITRE EN

DECISIONS QUE L'ON C NNAIT DEJA

ON

RATIQUE LES

OUS LE NOM DE

"MODELE BARCELONE".

GLOBALE, FORME · PAR DIVERS

1

LEMENTS QUI SONT

UTOUR D'UN OBJEC

COORDONNES
A

PARTIR

DU

F COMMUN, ET DE

CONS 'NSUS ,

CQO?c

TIQN D'EFFORIS, LA COMPLJCIJ

PUB

ET

ICS

PRIVES,

MAISr AVEC

DE

LA

UN

25

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Plac;a San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.ben_es

/

Ul EST NECESSAIRE POUR ASSURER
C ET

El::1\N.

L· . .-

A1

~~e
CETTE

METHODE

nr---.GL

~V"-''-" \.?V

ncrJ · ~

=

::::::---

COMPREND

TROIS

FACTEURS

PRIMORDIAUX. EN PREMIER UIEU, IL EST FONDAMENTAL
1

LA COMPLICITE DES CITOYENS.

DE COMPTER SUR
D'AUTRE

PART,

INELUCTABLE

:

IL
LA

FAUT , SUIVRE
QUALITE.

ENFIN,

UN
IL

PRINCIPE
EST

TOUT

SPECIALEMENT IMPORTANT QUE LE POINT DE REPERE,
LE

ROLE

DIRECTEUR,

L~8DMJNJSTBATJON

LOCALE, _LA

CORRESPONDE
PLUS

PROCHE

A
DES

SENTIMENTS DES CITOYENS I;J DE SES PROBLEMES.

26

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

LE

GRANO

BARCELONE

SECRET
ET DE

DU

SUCCES

OLYMPIQUE

LA TRANSFORMATION

DE

URBAINE

REALISEE A ETE QU'UN PROJET NATIONAL ET ETATIQUE
SOIT DIRIGE PAR LE POUVOIR LE MOINS IMPORTANT ET
LE PLUS PROCHE, CELUI DE
NE

PAS

UTILISER

t_A VILLE. CELA A PERMIS DE

BARCELONE

MAIS

DE

LA

TRANSFORMER .

NOUS

POURRION~

___.--·-.....

DIRE QUE C'EST

/

LJN"~ANTAGE

EXTRAORDINAIRE

SUR

LA

REFERENCE

TOUT

LE

DES

QUI LES ACCOMPAGNE
UNE

VILLI~.

C

EST

VRAI

ET

27

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

EVENEMENT ET QUE BARC

AU PROFIT DE

~Jtlí( L'OB~ECTIF

/

PAS S~NT EN SOl; IL FALLAIT SAVOIR
.. .··
·

FAIRE
FACE.
----

COMMENT BARCELO' E S'Y !EST-ELLE PRI~ PARTIR
,/

D'OBJECTIFS CLAIRS, E
QUI

TIENNE

DIFFERENTES

/

INTERDEPENDANeÉS
AYANT U . REPERCUSSION SUR
/
CES

08 . CTIFS

ET

COMPRENANT

UNE

SEQUENCE

HAINEE DE DECISIONS. ET ELLE A FA , TOUT CELA

28

�Ajuntament

~~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es

"'

EN UTILISANT DES CRITERES QUALITA

S DEPUIS LE

, SQU'A LA GESTION DES

DEBUT DE LA PLANIFI

U E BONNE PREUVE DE caLA C'EST QUE LE GRANO
BARCELONE,

SA

~

GJ3.ANDÉ

LETTRE

GRANOS T

~~;:::;;_-~

~

~MPRENDRE Qt;E"' L'ORGANISATION

DES JEUX

N'&amp;f PAS SEULEMENT ENTRÁINE DE GRANOS TRAVAUX

A-

D'INFRASTRUCTURE, MAIS

&lt;8 PARALLELEMENT IL Y~
l

EU DES INTERVENTIONS DANS DES DOMAINES AUSSI

29

�Ajuntament

4IP

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

IMPORTANTS

QUE

LA

RENOVATION

DU

CENTRE

¡

HISTQBJQ_UE DE LA VIL LE, LE~ AINSI NOMMEES ZONES DE
!

'

NOUVELLE CENTRALITE, LA DOTATION D'EQUIPEMENTS
DANS LES QUARTIERS,

LE~

ACTIONS PONCTUELLES

D'AMELIORATION

URBAINE . ET

LOGEMENT,

EQUIPEMEENTS

LES

DE

PROMOTION

CULTURELS

OU

DU
LE

TRAVAIL DANS LES DOMAINES SOCIAL, ECONOMIQUE ET
DE L'EMPLOI.

CELA

DIT,

PEUT-

LANq~PROCESSUS

DE

JEUX OLYMPIQUES?

30

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

CE MODELE A

OUVE QU'IL ETAIT VALABLE

CONTINUE DE LE P OUVER .f\VEC LE TEMPS

-N FAIT,

1

DANS

CONTRAINTE

AÓTUEL

LE

BUDGETAIRE ET, POUR
OL YMPIQUES" ,

PAS

SEULEMENT

MAINTENU SON
MAIS ELLE COMPTE.

UR DES GP\ _ NTIES D'AVENIR. IL
i

S

32

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Pla&lt;;:a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

ON

PEUT L-Ee FA=IRE SI L'ON

~\

DISPOSE DES OUTILS

APPROPRIES . BARCELONE A EU LA PRECAUTION DE S'EN
DOTER LORSQU'ELLE A ELABORE LE PLAN STRATEGIQUE
BARCELONE 2000.

~~OU Q_

'

l rÁ @(leS -

J LSV ~

~

LES ENTITES ET INSTITUTIONS LES PLUS IMPORTANTES
ET A EN COORDONNER LES EFEORTS. E*ÉN Qt:l'll:/\IT ·l :fE

31

�Ajuntament

4!)

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me stn
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532

E-mail alcaldia@mail.bcn.es

eABALLELEMENT AUX PROJETS OLYMPIQUES, ET EN
. BONNE MESURE GB.ACE. - .Arf CEUX-CI,

BARCELONE A

PI ANIFI.E: ET PRE'JU I::ES NOU'lEAt-:JX OBJ.ECT1
IFS ET :EbLE

vN8

A CONc;U UNE SUITE DE TRAVAUX QUI CONFIGURENT ~

CETTE NOUVELLE ETAPE EST SURTOUT CARACTERISEE,
D'UNE PART, PAR UNE SERIE D'ACTIONS VISANT A "FINIR
LA VILLE" (PROLONGATION DE L'AVENUE DIAGONAL,
DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV... ) ET, D'AUTRE PART, A
CONSOLIDER LE SYSTEME METROPOLITAIN, AUSSI BIEN

33

�Ajuntament

4))

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

EN

TERMES

TERMES

TERRITORIAUX ET D'INF -,
DE CRITERES
- ION DE L'ENVIRONNEMEi

.

C'EST DANS CE CONTEXTE QUE SE DEVELOPPE LA
"BARCELONE DE FLEUVE A FLEUVE", QUI SUPPOSE LA
REGENERATION

(wJ

DU

L'ELARGISSEMENT

~ti ~GRANDISSEMENT
DEFINITION

DU

BESO$
DU

DE

RESEAU

ET

DU

PORT,
L'AEROPORT,

LLOBREGAT,

LE

NOUVEL

LA

NOUVELLE

DES CHEMINS DE FER DE

~ ------------~~--~-----------------

GRANDE

VITESSE

ET

LA

RESTRUCTURATION

DES

~COMMUNES DES RIVES DU BESOS. ET L'\.... :-.:._!!SEAALLER
/

34

~,Y.

tT

�Ajuntament

*

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

PROJET AVEC LEQUEL BARCELONE, EN FONCTION DE
SON MODELE D'ACTION, VEUT CONSOLIDER LE NOUVEAU
PROCESSUS DE TRANSFORMATION.

BARCELONE CONSIDERE QUE CETTE FAQON DE "FAIRE LA

\

VILLE" PEUT ETRE UN POINT DE REPERE UTILE POUR

1
¡

\

D'AUTRES VILLES. EN FAIT, ELLE A DEJA SERVI DE

i

MODELE

A

D'AUTRES

VILLES

EUROPEENNES

QUI

VEULENT SAVOIR COMMENT LE CENTRE HISTORIQUE
EST

EN

TRAIN

D'ETRE

RENOVE.

A

DES

VILLES

OLYMPIQUES QUI VEULENT CONNAITRE "LE SECRET" DE

36

�Ajuntament

~)

de Barcelona

Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

DE L'AVANT DANS TROIS DOMAINES QUI, CES DERNIERES
ANNEES, ONT PRIS DE L'ELAN MAIS QUI EXIGENT UNE
NOUVELLE IMPULSION : L'EMPLOI, LE LOGEMENT ET LE
TRANSPORT.

LE NOUVEAU_DEFI QUE DOIT RELEVER BARC ELONE EST
LA TENUE, EN 2004, DU PREMIER FORUM UNIVERSEL DES
CULTURES

LA

DURABILITE,

LES

NOUVELLES

TECHNOLOGIES, LES APPROCHES POUR "FAIRE LA VILLE"
DU PROCHAIN MILLENAIRE, CONSTITUENT LES BASES
D'UN

PROJET QUI_ MISE, AVEC LE PATRONAGE DE

L'U.N.E.S.C.O.,

SUR

LA

CULTURE

DE

LA

PAIX,

LA

SOLIDARITE ET LA COHABITATION INTERNATIONALE. UN

35

�Ajuntament

(IP

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n

08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

BARCELONE'92. A DES PARTIS POLITIQUES QUI PARLENT
11

DU STYLE BARCELONE" (TONY BLAIR).

1
1 IL N'EXISTE PAS DE RECETIE MIRACLE QUI PUISSE ETRE
1

1

i

1

APPLIQUEE

INTEGRALEMENT

N'IMPORTE

A

QUEL

1

CONTEXTE, MAIS LA PROPOSITION DE BARCELONE PEUT
1
!

ETRE

1

UN

POINT

DE

REPERE

VALABLE

DANS

DE

NOMBREUX CAS.

1
\

AUJOURD'HUI

NOUS

SATISFAISONS

A

LA

DEMANDE

D'ALGER QUI SOUHAITE CONNAITRE L'EXPERIENCE DE
BARCELONE. BARCELONE SERA FIERE SI ELLE PEUT
CONTRIBUER A LA TRANSFORMATION D'ALGER. UNE

37

�Ajuntament

&lt;OP

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es

TRANSFORMATION DONT LA CONDITION INDISPENSABLE

1

EST

LE

RETABLISSEMENT

DEROULEMENT

D'UN

DE

LA

PROCESSUS

PAIX

ET

LE

DEMOCRATIQUE

PERMETTANT LA RECUPERATtON TOTALE DES LIBERTES
ET DES DROITS DE L'HOMME.

~-+~ll,-..

JE TIENS A EXPRIMER ICI MON SOUHAIT QUE DANS UN
AVENIR NON LOINTAIN ALGER PUISSE ACCUEILLIR UNE
PROCHAINE CONVOCATION OlLJ SE DONNERONT RENDEZVOUS TOUTES LES VILLES QUI SE SONT REUNI ES A
BARCELONE DANS LE DESSEjiN CLAIR DE CONSOLIDER
DES LIENS QUI NOUS UNISSENT AU-DELA DE CEUX QU'A
TISSES L'HISTOIRE.

38

�Ajuntament

~

de Barcelona

Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es

BARCELONE
L'EGARD

AURA

DES

TRAVAILLENT

TOUJOURS

VILLES
POUR

DE

LA

LA PAJX,

UN

ENGAGEMENT

MEDITERRANEE
LE

DIALOGUE

ET

A

QUI
LA

CONVIVIALITE.

39

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20442">
                <text>4420</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20443">
                <text>Conferència sobre l'experiència de desenvolupament urbà de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20445">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20446">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20447">
                <text>Alger</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20449">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20820">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20450">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20813">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20815">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20816">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20818">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20819">
                <text>Argel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22149">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28384">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41127">
                <text>1997-03-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43737">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20451">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1517" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1077">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf</src>
        <authentication>2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42695">
                    <text>Ajuntament

44

de Barcelona

Gabinet de VASealdia

PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE
D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA
CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL"
SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997.

REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS,
AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM,
DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS:
EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL
DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA
DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ
SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ
SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL
CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA
INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE
MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC
NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA
MONETÀRIA.
A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT
CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS
REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN
PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ
TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL
QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL.

1

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcatdia

I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT
D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA
CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA
EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ
TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI
PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA.
VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA
UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS
IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA
FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER
DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O
QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS
VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ
NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE.
VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES
POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS
FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS
SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I
AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL
PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES
SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART
DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP
ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT
UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL
REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER.
AIXÒ

2

CARTEUR.PMM

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de PAlcaldia

AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT
QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM,
PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ
EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER
COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I
NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS
DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ
DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN
ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA
DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA
INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ.
SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA
UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA
GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS
ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES
DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS
DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA
UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS
EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA
MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS
MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN
MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI
TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA
LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA
CONTRA EL TERRORISME.

3

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE

LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA
GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN
TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ
DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES
RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA
D'AUTONOMIA LOCAL

I SOBRE LA BASE DELS PROPIS

TÍTOLS DEL TRACTAT.
VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL
PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS
DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA
FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI
POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE
DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL,
DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE
EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO
CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ,
QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS
I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I
ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU
TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT
DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ
DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA
INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS
QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO
S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL

4

CARTEUR.PMM

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS
ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ.
I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES
REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA
GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT
A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL
SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC,
TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN
GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL
QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS
AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT
SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA
SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO
QUALSEVOL PROXIMITAT.

EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR,
VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE
LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM
PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE
JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS
ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE",
DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I
ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-.

5

CARTEUR PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alca?dia

I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ,
NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ
QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL
DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN
POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT
PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I
NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA
GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO
REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN
INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL
CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ
QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER
GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I
NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ
CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR
MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA.
ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO
HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT
L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS
MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA,
FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE
L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO
TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER
DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE
MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG
SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL
SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET

6

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de f`Aica}dia

POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN,
EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT
AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O
SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES
PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT.
1
DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA
FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX
EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN
L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN
VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ
TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA
DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ).
SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA
CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ
DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES
PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC
CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ
LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA.
NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI
D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE
COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER
1
EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1
PRECEPTES CONSTITUCIONALS»

7

CARTEUR.PMM

�Ajuntament 41) de Barcelona

Gabinet de l'Alcatdia

DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA
TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL
ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS
ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I
CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA
PEL

DISTANCIAMENT

ENTRE

ADMINISTRATS

ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I
PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR.

AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM
VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM
L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA
EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE
EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO
VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR
A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE
PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA,
DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA
REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES
HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES
VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE
MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB
UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE
QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA
QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT.
TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL
SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA
ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT.
8

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •\ de Barcelona

Gabinet de 1'Atcatdia

ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O
SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS
D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP
NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES
DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A
ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A
BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP
NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN
MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES
MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS,
LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT
NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI
L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA
QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15
ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT
DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL
QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA
LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT
AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA
PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL
ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O
LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ
FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA,
PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT
ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS,
O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS
1

9

I

CARTBU R.PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de ('A(ca(dtia

O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA
QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT.
TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST
ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT
INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI
QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ
ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA
ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ
SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS
MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU
EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE
POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI
DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES
COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES
ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS
GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT
AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS
"UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN
AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB
EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R"
ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS
NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT.
BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE
SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN
AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN
DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE
10

CARTEUR.PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de (A(cafdía

LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS
LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I
NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL
L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I
L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN
DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA
L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU
EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT.
ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI,
EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ
A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL
PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ
TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR
TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS
SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS
SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE
EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA
CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST
PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI
TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL,
L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC
DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI
HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST
PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL
TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ
QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS.

CARTEUR.PMM

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcatd?a

PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN
PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA
REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE
L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE
5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL
IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL
TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA
SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A
NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I
NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE
VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT
D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL
DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA
REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ
QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN
LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN
COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN
EN LA QUAL VIVIM.
ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT
EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES
PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO
TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL
JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT
PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE
L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA
COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN
SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A
12

CARTEUR.PMM

�Ajuntament •

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

QUE LA HISTÒRIA VA
OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA
RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT
D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA
SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC
AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES
AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT
SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL
SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA
GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS
SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES
D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT,
MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS
REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR
AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS
QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA
DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT.
VEGADES SÓN

NACIONALITATS

COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR
ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT.
MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A
TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A
EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE
L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN
POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA
SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ.

13

CARTEUR.PMM

�Ajuntament 4.1) de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB
EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA
TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA
SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA,
L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON
VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA
DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA
REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA
SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA
SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II
CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL
RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL
NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB
LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ
-PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1
EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA
MUNICIPAL.
VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1
PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA
A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX
DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA
NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ
MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE
SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ
D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA
EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M
COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ
14

CARTEUR.PMM

�Ajuntament

41

de Barcelona

Gabinet de ('Alcaldia

AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI
CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA,
NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I
MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES
GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE
LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS
D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA
CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A
EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE
TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST
RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT.
BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT
L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL
MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE
1
S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN
IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES
DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS
INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES
IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM
REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL
SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI
ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA
CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT
EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN
-HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES
PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN
NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES
MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN
15

CARTEUR.PMM

�Ajuntament (0 de Barcelona

Gabinet de t'Alcatdia

EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS
VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI,
PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA
CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO.
PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE,
EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS
INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR
DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES
SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR
UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA
A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C,
EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS
ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI
AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA
GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA
D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS
CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES
CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA
CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA
QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA.
EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ
POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES
POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA
DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC.

16

CARTEUR PMM

�Ajuntament • de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA

CONFERÈNCIA,

QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I
L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT
LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES
CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN
ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA
CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS.

MOLTES GRÀCIES.

17

CARTEURTMM

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20472">
                <text>4423</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20473">
                <text>Conferència sobre la carta europea d'autonomia local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20475">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20476">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20477">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20479">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20480">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20796">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20797">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20798">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20799">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20800">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20802">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20803">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22153">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28385">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41130">
                <text>1997-04-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43740">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20481">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1424" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="949">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf</src>
        <authentication>c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42622">
                    <text>Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde
El giro local: la apuesta por los municipios
(Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994)

EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS

QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE
CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A
PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS
MUNICIPIOS.

CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS
MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE
SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY
QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA
ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-.

ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN

EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE,
AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS
ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS
EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE
ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS
CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS.

�SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS
RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN
MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE

i

BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD
UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA
UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR
CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS
CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1
PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS
IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN.

LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL
DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS,
DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES
CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA.
DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE
CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL
MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE
QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE
EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA
NÓRDICA.

PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A
LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS
PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 %
VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE
PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE
ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS

2

�A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD
NECESARIA PARA AFRONTARLO.

AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA
MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA
QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA
CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL
GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN
MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE
LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE
RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS
MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN
QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA
ADMINISTRACIÓN CENTRAL).

PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA
ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN
UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN
COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS
CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE
ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS
MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO,
DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE
AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS
MUNICIPIOS.

VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE
IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE
FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS.

3

�LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE,
FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA
DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15
AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA
DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A
INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES
DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO
PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA.

LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN
LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS
AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO
1
Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA
CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA,
UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO
CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN
ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA
DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL.

PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS
ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA
EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA
COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES,
EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS
RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA
EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE
MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS.

4

�DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN
QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO
PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA
NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL
ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS.
EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA
DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL
COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS
ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE
ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS
HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO
LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS.

ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO
APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE,
DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN
AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN
MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA
REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN
MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS
AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO
DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO
MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA
ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE
ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO
PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA.

ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y
DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO

5

�LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO
PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN
PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA
POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS
EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO
CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR
POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ
MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS
EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS
SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS.

EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES
COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y
ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA
ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE
SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA
CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS
CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA
DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES,
CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO
TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL
AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE.

EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS
ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS
DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS
ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO
RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY
ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR
6

�ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE
LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS.
NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA
DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN
PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO
DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO
TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN
ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A
MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30.

HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS
PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR
EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS
AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS
ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA
NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS
SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO
INDEFINIDAMENTE.

SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR
DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE
LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS.
HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN
LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL
FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS
EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS.

BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA
DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO

7

�LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS
FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL
CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS.

LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY
AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE
TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA
EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE
OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS
MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI
DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE
IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS
RESPECTIVOS TERRITORIOS.

EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL
ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES
AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA
DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE
LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL
NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS
CIUDADANOS.

ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO
PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y
DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE
PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO
PAÍS Y DE EUROPA.

8

�QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO,
HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO
i

APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN
DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE
MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO
COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA
EUROPA DE LAS CIUDADES.

EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES
EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL
1
CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS,
LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE
SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO
JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN
CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA
1
CONSTRUCCIÓN EUROPEA.

PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES
CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS
CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL
AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR
OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS
INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN
LAS ÁREAS URBANAS.

NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA
SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS
ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS
CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO

9

�NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE
ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA
URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE
RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES
LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN
EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN
ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE
CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS
PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD.

ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO
CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y
ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE,
CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA
SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO
DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A
NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE
DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO
CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA
EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN
MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN
ASIGNATURA PENDIENTE DE LA

DEMOCRACIA ESPAÑOLA.

APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN
JUEGO.

MUCHAS GRACIAS.
SED \TEXT\CORDOVA.DOC

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19544">
                <text>4330</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19545">
                <text>Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19547">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19548">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19549">
                <text>Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19550">
                <text>Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19552">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19553">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21334">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21335">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21336">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21337">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21338">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21339">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21341">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22068">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28362">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41037">
                <text>1994-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43652">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19554">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2923" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1735">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2923/FMHP_00062.jpeg</src>
        <authentication>9d28a93c6be01799b1a6dd07411946a3</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="47907">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47908">
                <text>07/05/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47909">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47910">
                <text>Palau de Congressos de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47911">
                <text>Conferenciants a la cloenda del Primer Congrés del Món Rural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47912">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47913">
                <text>Medi rural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47914">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47915">
                <text>Carnes i Ayats, Jordi William</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47916">
                <text>Besora, Josep Mª</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47918">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47917">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
