<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=70&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-16T07:40:06+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>70</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1526" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1068">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1526/19970709d_00772.pdf</src>
        <authentication>f6d345699cad42e302a8ebfbd459c811</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42686">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Data: 9.7.97

GUIO

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (EQ)
Participació en el curs d'estiu "Los retos del Estado del Bienestar", de la
Fundació General Universidad Complutense de Madrid

De cara a la conferència La vigencia de las políticas socialdemócratas que l'Alcalde
pronunciará en el marc del curs d'estiu "Los retos del estado del bienestar", que organitza la
Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, s'escau fer referència als
aspectes següents:
- L'Alcalde hi participa a petició de la coordinadora del curs, Ángeles Amador. El curs es
desenvolupa del 7 a Elll de juliol a San Lorenzo del Escorial. El director dels cursos d'estiu
és Miguel Ángel Alario.
- L'Alcalde serà acompanyat a la taula per Ángele$ Amador, qui farà la presentació.
- Després de la intervenció de l'Alcalde s'obrirà u41 torn de preguntes per part dels estudiants i
dels periodistes dels diferents mitjans.
- Després de la conferència está previst oferir un dinar als participants de la jornada del curs.
- A les 10:OOh, Goran Censor, professor de l'Instint de Psicologia de la Universitat de Suècia,
haurà pronunciat la primera conferència de la jornada dins d'aquest curs.
-A
les
1
'Educació i Estat del Benestar, moderada per
Juan Pedro Hernández Moltó, diputat del PSOE. Hi participen: Eugenio Nasarre, secretari
general d'Educació i Formació Professional, Áljaro Marchesi, catedràtic de la Universidad
Complutense de Madrid, Fernando López Lezcaro, secretari general de la Federación Estatal
de Enseñanza de CC.00, i Ángel Astorganb, secretari general de la Federación de
Religiosos de Enseñanza.
- En la resta de les jornades del mateix curs han participat o participen:
Diego López Garrido, secretari federal de Neva Izquierda.
Ernest Lluch.
P. Díez Chavero (UGT).
J.P. Hernández Moltó (diputat PSOE).
Vicenç Navarro (Universitat Pompeu Fabra)
Luís Martínez Noval (diputat PSOE).
Juan Manuel Eguiagaray (qui substitueix Joaquín Almunia).
José María Fidalgo (CC.00).
COMPLU.EQB

�Ajuntament 4\ de Barcelona
^/

Gabinet de l'Alcaldia

José Antonio Griñán (Diputat PSOE).
Arturo Gil (Vicepresidente CEOE).
E. Castellón (secretari d'Estat de Sanitat).
Joan Saura (diputat d'Izquierda Unida).
M. Pimentel (secretari general d'Ocupació).
Ramón Jáuregui, (qui substitueix Alberto Ritíz Gallardón).
G. Espinq-Andersen (Universitat de Trento)

- En annex 1, s'adjunta una còpia dels programes amb els participants en els diferents cursos
d'estiu.

2
COMPLU.EQB

�LA VIGENCIA DE LAS POLÍTICAS SOCIALDEMÓCRATAS

Es para mí un placer y un honor haber sido invitado por la Fundación General de
la Universidad Complutense de Madrid a participar en el curso de verano "Los
retos del estado del bienestar" y ofrecerme la posibilidad de exponerles mi punto
de vista sobre "La vigencia de las políticas socialdemócratas", para hablar de la
vigencia del mensaje socialdemócrata en materia de bienestar social.
Antes de empezar quisiera señalar que 1 título de esta intervención debiera
revisarse de entrada porque al uso de la expresión "vigencia de la
socialdemocracia" se asocia una actitud defensiva, cuando lo que creo que hay
que hacer -y espero conseguir a lo largo che mi intervención- es atacar, más que
defender.
Me gustaría profundizar en dos puntos fundamentales. Uno engloba las líneas u
opciones que la socialdemocracia se plantqa hoy por hoy en materia de bienestar
social y en materia de política global. El segundo está más vinculado a mi propio
punto de vista, es decir, el de un alçalde que ha sido designado como
representante de todos los alcaldes y presidentes de las ciudades y regiones en
Europa desde marzo de 1996 y hasta fínale¢ de 1997.
Volviendo al primer punto, conviene te Zer como referente el Congreso del
Partido de los Socialistas Europeos que se celebró el mes de junio de 1997 en
Malmóe (Suecia). En esta ciudad se vivió .in momento que creo describe bien lo
que hoy es la socialdemocracia, en la forma y en el contenido.
En la forma porque convocó nueve prime-os ministros de los quince países que
integran la Unión Europea y la asistencia de delegados de doce partidos

�socialdemócratas que forman parte del Gdbierno de sus respectivos países. Esta
situación sin precedentes debería acabar con la especulación alrededor de las
teorías económicas de Fukuyama, el fin d las ideologías, el fin de la izquierda o
el fin del socialismo, entre otras cosas.
En el contenido, por la importancia de lo que allí se dijo. En especial, destacó la
expectación y el delirio que despertaron entre los asistentes dos figuras que
acababan de ser elegidas primeros ministtos de su país: Lionel Jospin y Tony
Blair.

Personalmente, tuve la oportunidad de tervenir en un tema relativo a las
regiones y al bienestar en función de la pr ximidad o la distancia, a lo cual haré
referencia más adelante.
El discurso de Jospin se basó en las grandes verdades de siempre. Quien haya
tenido ocasión de leer el programa, o mejor dicho, el manifiesto que publicó
íntegramente el diario Le Monde unos d as antes de las elecciones francesas
coincidirá conmigo en valorar como clás ico su mensaje. El núcleo de dicho
mensaje venía a ser "poner al hombre en el corazón de la economía". Al leer
aquello me sorprendí y pensé que iba a ser un factor negativo en los resultados
electorales. Creí que la gente, deseosa g1izás de términos más concretos, no
comprendería este mensaje tan retórico, tan sentimental, tan clásico, tan
humanista en el sentido antiguo.
Me equivoqué. La gente votó este mensaje y Jospin lo defendió en Malmóe, y lo
está defendiendo ahora, y lo está haciendo muy bien. Jospin está explicando que
el empleo es una prioridad, que la Unión e uropea no puede ser sólo una unión
monetaria. Hasta la fecha, este mensaje, que hemos leído tantas veces, miles de
veces, millones de veces, en artículos, en conferencias, en charlas, nadie lo había
convertido en un mensaje político con la potencia suficiente como para paralizar

2

�o acelerar la negociación de la nueva Europa o el carácter de la nueva Europa que
nace en Amsterdam. Y él lo hizo, y lo hizolbien.
Todo el mundo es consciente de que Amsterdam no fue un gran éxito, que la
reforma institucional no se ha producido el la medida en que debería producirse.
Por reforma institucional se entiende que Furopa sea más democrática y próxima,
que se pueda leer y entender mejor que la actual y su estructura, dificil de
comprender. En esta dirección se ha avanzado relativamente poco, porque el tema
dominante ha sido la unidad monetaria, que es condición de vida para Europa.
Pero tampoco se debe olvidar el correlato a la unión económica: la cohesión
social. La construcción de la Europa social es condición necesaria para que la
Europa económica no se convierta en la Europa monetaria de los banqueros,
como dice el parlamentario europeo Miche1 Rocard.
La Europa de Amsterdam es seguramente $nuy tímida desde el punto de vista de
la reforma institucional, no porque Jospio haya conseguido que fuera así sino
porque el problema que plantea es previo: humanizar la Europa monetaria. Puede
parecer muy bello y también muy ineficaz o muy hetéreo. Aún así, Jospin está
empezando a hacer, a tratar de construir en Francia lo que está diciendo. El
primer ministro francés se ha visto presionado por la sinceridad contenida en su
discurso, muy honesto, en el que exponía lb que podía hacer y lo que no. Incluso
anunciaba, por ejemplo, la creación de setecientos mil nuevos empleos.
Afirmaciones de este tipo, en España, a los poco avisados les pueden parecer
imprudentes por incurrir en el error de tener que sufrir por haberlas dicho y no
cumplirlas. La verdad es que sufrimos en balde porque lo hicimos, si bien en un
momento en que ya se había olvidado ln vigencia de este mensaje y todo el
mundo parecía estar convencido de que no se conseguiría. Al final se consiguió, y
no ochocientos mil, se generaron un millón de nuevos empleos en España,
durante el periodo 1982 -88.

�Y sin embargo, lo que ocurrió -y le ,uede ocurrir a Jospin- es que los
mencionados ochocientos mil empleos quel se crearon no disminuyeron el índice
global del paro porque en el mismo período la gente decidió proclamarse
buscador o buscadora de empleo. Un millón más de personas -o bien empleadas
en el campo y que emigraron hacia la ciudad o bien provenientes del no-empleo y
que buscaban un empleo por primera vez- e manifestaron así, porque detectaron
que los empleos se estaban creando. Así ccurrió y ocurre especialmente con las
mujeres, quienes no habían quizás pensad() hasta ese momento en incorporase a
algún sector del mercado laboral. Todos ellos empezaron a pensarlo más
seriamente cuando vieron que existía la j posibilidad de incorporse al mundo
illón de empleos y un millón de

laboral, de modo que se crearon un

demandantes de empleo. El paro se quedó igual, porque el paro es el número que
reflejan las encuestas de demandantes de empleo que no lo tienen.
Jospin, por tanto, cuando pretende lo que pretende, y aprendida la lección
española, no va a tener un chasco en este = sentido. En segundo lugar, lo que ha
dicho se ha visto confirmado por la representante del partido socialista francés en
la escuela del verano del PSC en Barcelona y miembro de la Comisión de
Libertades Públicas y Asuntos Interiore 3 del Parlamento Europeo, Michèle
Lindeperg. Durante estas jornadas se analizó la experiencia inglesa, la italiana y
la francesa y Michèle Lindeperg explicó muy bien el programa francés y el
dilema de Jospin.
Jospin aplicará las medidas oportunas de promoción de empleo para cumplir su
promesa pero no respondiendo a criterio de inmediatez sino de eficiencia, es
decir, a los criterios del trabajo bien hecho. El primer paso será la convocatoria
en noviembre de una gran conferencia en 1á que va a llamar a capítulo a todos los
franceses.

4

�Esta forma de actuar, que se inscribe dentro de lo que podríamos calificar de
tradición muy francesa, supondrá la organización de una gran asamblea en la que
se pretende que toda la sociedad francesa se pronuncie sobre esta cuestión. Si
bien cuentan con todo el verano para prepltrarla, ello exige cierta celeridad, pero
se trata de una rapidez prudente. El primer ministro francés es un hombre que
escribe despacio y con buena letra, pero sin pausa, y probablemente conseguirá
más de lo que muchos creían o, me atrevo decir, nos creíamos al haber leído su
programa, aunque yo lo conozco perso

'mente y quizá esto influya en mi

parecer.
Jospin, como persona y como estadista, Impresiona. A mí me impresiona. Ha
estado en Barcelona varias veces. Estuvo $n el último mitin de Felipe González,
en la campaña de marzo del 96. Un mitin glorioso en el Palau Sant Jordi.
No obstante, para calibrar la calidad y el contenido del mensaje socialdemócrata
francés es significativa la conversación que mantuvimos en el encuentro previo al
mitin en mi despacho. Estaba presente también Pierre Guidoni, el responsable de
Relaciones Externas del PSF. A mi pregunta de cuál iba a ser la política
socialdemócrata francesa -que en ese momento no se veía tan próxima- en cuanto
a las demandas de las identidades regionales y la proximidad, la respuesta fue:
"La única identidad regional en Francia es

rancia".

Creo que la respuesa es de una ceguera total. Francia sigue siendo el país más
jacobino a derecha e izquierda de Europa. Y lo sigue siendo por mérito propio, no
sólo por error. Lo sigue siendo porque es e país que con la revolución inventó la
democracia como fenómeno nacional y la Àsamblea Nacional. Siempre morimos
de éxito en esta vida y Francia, sin llegar a morir, padece su propia enfermedad,
que es París, entendido corno punto de mira y solución de todos los problemas.
Por ejemplo, los problemas de Marsella los quieren solucionar con una ley de
París a través de un ministro de París. Y aunque a veces he defendido la
necesidad de un ministro de la ciudad, nunca aprobaría que ese ministro quisiera

�resolver los problemas de un suburbio de una ciudad porque, simplemente, no los
conoce.
El pensamiento global es bueno para det4rminadas cuestiones porque está más
informado sobre ellas y es muy malo para otras porque es menos sensible. No es
que sea menos sensible en el sentido de qhe no tenga sensibilidad. A veces esta
sensibilidad existe, pero distorsionada o desenfocada Y por ello, es necesario
adoptar un modelo de gestión bien meditado. No es suficiente pensar globalmente
y actuar localmente. Pero en Francia, y dentro del modelo socialdemócrata, el
pensar o es global o no es. Y es así porque tienen una historia que los justifica.
{
Todos los demás países europeos están enfocando las cosas de una forma distinta,
5

empezando por España, el Reino Unido o, de una forma muy rotunda, muy
emocionante para mí, Italia.
El mensaje del primer ministro británico, trony Blair, es distinto. Lo expuso en
Malmóe inmediatamente después del de Jpspin, y fue un discurso enormemente
provocativo. Constantemente estuvo hablando, no de la izquierda y el centro sino
del centro y el centro-izquierda. Su discurso se dividía en dos partes. La primera
reflejaba su intuición, que comparto bastaiite, de que o la izquierda conquista el
centro o no logrará hacer lo que tiene que hacer. Este planteamiento no responde
a un oportunismo electoral sino a un planteamineto de mayor alcance. La segunda
incidía en el hecho de que para conseguir esta especie de gran alianza, la
izquierda tiene que recuperar los temas die la gente y no dejar que la derecha
pueda adueñarse de ellos.
1
Lo que Blair hizo en su campaña, y lo repitió en Malmóe, fue denunciar que la
derecha es la enemiga de la familia y de la seguridad. Estos son valores de la
izquierda, del centro y del centro-izquierda. Y puedo decir con conocimiento de
causa que esta afirmación no es sólo una frase, es una verdad rotunda.

�En Barcelona ha habido un gobierno municipal de centro-izquierda desde 1979.
Este gobierno, por ejemplo, ha conseguido reducir el índice de victimización, una
encuesta de la población activa similar a la del paro que se efectúa anualmente
desde 1985 porque en el año anterior cubo una criminalidad espantosa en
Barcelona y una sensibilidad enorme sobre este tema. En esta encuesta se
pregunta a la gente si ha sido objeto de al n acto delictivo en los últimos doce
meses. El primer año, el 25% de los encuestados contestaron afirmativamente. El
27%, al año siguiente. En 1995 se reduje al 15%. Así pues, un gobierno de
centro-izquierda ha logrado rebajar el índice casi en un 50%.

En Inglaterra, entre 1980 y 1990, el índice de criminalidad, que no se basa en una
encuesta sino más bien en una estadístic de denuncias policiales, muestra un
incremento del 50% con un gobierno de ley y orden, que era el de Margaret
Thatcher. Es por ello que Blair se ha adueñado de este tema valorando que el
criterio seguido por Thatcher era tan elitista, tan insensible, que no sabía cuáles
eran los problemas reales de la gente. I10 cabe duda de que la inseguridad
ciudadana es un problema real de la gente.

Este problema afecta más a la gente de los barrios obreros que a la gente de los
barrios ricos. Curiosamente, metidos en elicuestas de victimización, la gente de
los barrios ricos son mucho más sensibles o, según se desprende de las
estadísticas, se quejan más en esta materia.

Pero en todo caso, probablemente, el los barrios marginales hay más
criminalidad que en Chamberí, si hablamos de Madrid, o en Pedralbes, si
hablamos de Barcelona. Estadísticamente, ' está bien demostrado en Inglaterra, a
raíz de estos resultados el mensaje neoliberal de Thatcher empujó a la gente hacia
la marginalidad. El mensaje era que no iban a gastar en ellos porque la unidad
monetaria y la estabilidad lo exigían -razonamiento que la población podía más o
menos comprender, no aceptar, pero sí co nprender-, con el mensaje añadido de
que el que no se espabila y es un desgraciado, es por culpa suya.

�Según los sociólogos, ese tipo de mensaje ha impedido a la gente situarse fuera
del sistema conscientemente porque les han dicho no solamente que no tienen,
sino que no tendrán porque han nacido in apaces, tontos que encima no quieren
dejar de serlo y, además, que no se cuenta Con ellos; que la sociedad se divide en
dos, los que quieren jugar y los que no quieren, y como no quieren jugar deben
olvidarse del Estado.
Blair ha desmontado con éxito este mensaje de la derecha. En relación con la
crisis de familia ha sucedido algo semejan4e por varias razones: la seguridad, los
problemas de la educación, los problemas Ide la violencia, del vandalismo, entre
otros. Y esto ha sucedido porque la derech4 no les ha dado esperanzas. Por tanto,
más allá de la retórica familiarista de la derecha, desde el centro-izquierda y la
izquierda estamos en mejores condiciones !que la derecha de ofrecer a la familia
una estabilidad y unas esperanzas.
Éste es, sucintamente, el mensaje de Blair. Estos dos aspectos no lo resumen todo
pero son muy significativos para ilustrar lo que Blair está diciendo.
En materia de mercado laboral, Blair y Jaspin probablemente no se pondrán de
acuerdo en breve. Ahora bien, se van al poner de acuerdo en un futuro. No
sabemos cuándo, porque la construcción el nuevo modelo socialdemócrata del
bienestar social tardará en concretarse. Está empezando a definirse en ambos
países, desde puntos de vista distintos. Es posible que haya diversos modelos
socialdemócratas y que al final de este proceso coexistan, incluso, variantes
nacionales con variantes sectoriales. No &gt; e puede pretender un modelo único.
Pienso que a medida que Europa nazca a partir del euro, nacerá una europolítica,
una política europea a la par que una ei4romoneda. Y esa europolítica querrá
europartidos que, al igual que sucede en las empresas, deberán unirse si son
pequeños, o dejarse absorber por otros más grandes, o amalgamarse, o
desaparecer.

�Lo mismo ocurrirá con los partidos. Los mensajes políticos europeos van a tener
que ser dimensionados con Europa, codimensionados proporcionalmente. Por
tanto vamos a tener partidos con amplial fronteras. No serán formaciones de
carácter tradicional, en el sentido ideológico. Los partidos socialdemócratas
clásicos -que, como decían los austríacos,1 nos han acompañado de la cuna a la
tumba- se preocupan de la persona en cuanto a la vivienda, el bienestar, la
sanidad, pero no como gobierno, sino como partido.

Este modelo de bienestar social y de partido que lo propugna va a desaparecer.
Creo que la tendencia será la aparición del partido demócrata en el sentido
liberal, en el sentido clásico. En relación a los conservadores, en el siglo XIX
eran liberales, y en el XX han sido conservadores y socialistas o demócratascristianos y socialistas.

Aún así, pienso que nos dirigimos hacia tn partido de progreso, un partido de
cambio, como ha vaticinado Felipe González. El ex presidente español ha hecho
referencia en alguna ocasión al partido autoritario y al partido libertario, o lo que
es lo mismo, a conservadores y liberales] o a tradicionales y progresistas. Me
resisto mucho a abandonar también, como 3lair, el apellido liberal, porque liberal
viene de libertad y no dejaría que la derecha se adueñase de ese mensaje.

Debemos pensar por tanto en un partido cn minúsculas, genérico. No digo que
sea un partido político con estatutos y Iecretario general, sino más bien la
alineación de la partida de la libertad, del progreso de la izquierda en Europa. Se
trataría de un partido muy amplio que permitiría múltiples combinaciones y
acentos distintos. No sólo acentos nacionales, sino acentos culturales y sectoriales
(mujeres, hombres, jóvenes, mayores). Erl ese conglomerado dominaría no una
desconfianza del mercado en el sentido religioso-ideológico, sino una
constatación de que el mercado es bueno para lo que es, pero no para lo que no
es.

�El mercado es el instrumento óptimo de asignación de recursos para lo que hace
bien pero pésimo para lo que no sabe hacer. No podemos ser dogmáticos ni del
mercado, como lo es la derecha ultraliberal, ni del antimercado. El mercado es un
sistema muy potente que hay que saber cabalgar y en el que no se puede escoger
montura. No se puede ir en otra cosa, ni p
' n un Rocinante de madera, ni en un
tren, ni en un avión. El caballo es el quejes y no otro. No existe otro sistema,
existe el jinete. Y el jinete ineludiblement4 tiene que ser el Estado, el Gobierno,
quien interpreta el interés general y las fallas del mercado.
La dorna debe ser parsimoniosa y es necesario conocer al caballo y respetarlo.
f
Incluso en alguna ocasión se debe espole ar. De la misma manera, el mercado
tiene sus leyes propias de funcionamiento¡, que hay que conocer y respetar. Se
deberá espolear y conducir pero teniendo presentes cuáles son sus requisitos.
Nuestro modelo socialdemócrata no será un modelo antimercado, será un modelo
montado sobre el mercado, sabedor y crític de sus limitaciones.
Cuando hablarnos del Estado o del jinete o de quien lleva el mercado, una
segunda e importante consideración a tener en cuenta es la distancia desde la cual
las cosas se hacen mejor. El mercado, ¿e un mercado europeo y hay un jinete
europeo y basta? ¿O son los Estados? ¿O es un ejército de caballería?
Posiblemente estemos hablando de un ejército de caballería o bien de un grupo de
caballeros con caballo. Además, las razas; de los caballos son varias: el caballo
europeo, el regional, el local, los ciudadanos. Sin olvidar el caballo suelto, que es
la sociedad.
¿Qué principio debe establecerse en esta materia? ¿Qué debe hacer cada uno?
Según los socialdemócratas alemanes lo más adecuado es diseñar un catálogo en
el que se precise qué tarea debe hacer cada uno. Corno presidente del Comité de
las Regiones, he señalado en más de una ocasión que el catálogo se convertirá en
un multicatólogo, en un multipropósito. En los lánder pueden tener definidas sus

lo

�competencias, qué deben hacer y qué no. Plero en otros países puede que sean las
ciudades las que actúen.
Así pues, no pueden pretender que toda Iluropa hagamos lo mismo. El propio
principio de subsidiariedad, de proximidad, defiende que hay que respetar la
cultura política de cada uno. Y en la cultura política está el papel de los
municipios. por ejemplo, y el papel d4 los lánder o de las comunidades
autónomas o regiones, si las hay. No debemos olvidar que existen países muy
pequeños en Europa, que no tienen ni provincias. Luxemburgo no tiene, así como
Suecia, Holanda e Irlanda. Ni las van a temer por su tamaño y con una población
inferior a los diez millones de habitantes. n estos casos no podemos hablar de
regiones, pero sí de municipios. Y esto es álido para todos los países. Por tanto,
actuar bien quiere decir actuar a la distancia adecuada efectivamente.
Entonces, ¿cuál es el principio que debernos establecer? Cada Estado deberá
decidirlo pero no totalmente. El tratado de Maastricht, en su preámbulo, y el
tratado de Amsterdam recogen el principio de la subsidiariedad. En otras
palabras, el preámbulo del tratado de Maatricht considera que la Unión Europea
es una unión sin cesar, cada vez más estrecha, entre los pueblos, donde todo debe
hacerse mejor y más cerca, salvando la efiacia. Sin embargo, esta afirmación se
ve matizada posteriormente por el artículo¡ 3b del propio tratado. Dicho artículo
establece que en virtud del principio de la subsidiariedad la Unión sólo hará lo
que los Estados no puedan hacer.
Creo que esa consideración es engañosa porque es lo mismo que decir que lo
único que no es Europa son los Estados. Y so no es verdad. En el sistema federal
americano, por ejemplo, hay tres niveles de gobierno: el federal o de los Estados,
las autonomías, o como se les quiera llama., y el local. En Europa es un poco más
complejo y tendríamos que hablar de cuatro niveles. Además de la Unión y de los
Estados hay que tener en cuenta que cistos tienen regiones o comunidades
autónomas, y dentro de ellas, los municipios.

11

�Lo que no se puede pretender es que la subsidiariedad sea un principio opaco en
virtud del cual una parte de la subsidiariedad milite contra la otra. Esa primera
parte, la relación entre los Estados y la Unión, defiende a los Estados respecto de
la Unión porque los Estados son más próximos que la Unión pero ignora todo lo
que hay debajo de ellos y no obliga a los Estados a aplicar la subsidiariedad.
Por contra, creo que la socialdemocra4ia europea debería desarrollar este
principio hasta el final. Y su desarrollo no;implica la aplicación sin límites de la
proximidad. La subsidiariedad no quiere decir sólo proximidad, quiere decir
proximidad con responsabilidad, proximidad con eficacia, proximidad con
equidad.
Hay cosas que no pueden hacerse cerca. Hay que establecer un principio de
ordenación que estipule que todo se hagacon la mayor proximidad posible, sin
olvidar que existen decisiones en las que la proximidad se revelará ineficaz.
Ciertas decisiones no se pueden tornar eficazmente cerca porque requieren un
tamaño mayor, economías de escala, corno dicen los economistas. Otras no se
pueden tomar cerca, porque no son equitativas, ya que si tiene que haber una
redistribución tiene que decidirse desde un l centro situado a un nivel superior que
redistribuya a través de alguien, de un punto en el que unos y otros se encuentren
para ponerse de acuerdo. Este punto es el Pistado.
Este punto de distancia necesaria en la redistribución es otra limitación de la
proximidad como principio general de subsidiariedad. Por tanto, la proximidad se
debe aplicar con responsabilidad, con redistribución, con eficacia. Éste es el
principio que hay que establecer. Es un principio revolucionario, porque defiende
que el principio general es la proximidad y .;que la distancia es la excepción que se
tiene que justificar, y no al revés.

12

�¿Cuál es la situación actual? El Estado manda, porque los franceses nos
imbuyeron que la nación era lo mejor y qpe la Asamblea Nacional era quien la
representaba y que todo permiso emana dei ella. Por contra, la sociedad no quiere
esto, no lo quiere porque no lo ve necesario. Simplemente, lo que se reclamó por
ser necesario y progresista en 1789, hoy no lo es.
Ahora la gente quiere que la nación haga lo que pueda hacer, pero aquello que no
tenga que hacer que se lo devuelva a la sociedad. Europa nacerá bien si incorpora
todo lo que nosotros sabemos, que los Estados son demasiado pequeños para
hacer, pero a cambio nos devuelve todo lo que los Estados son demasiado
grandes para seguir haciendo. Europa debería consagrar este criterio, debería de
decir al ciudadano que se responsabilizad del ejército, la defensa, la política
exterior común y la moneda, que sus iptereses, derechos y obligaciones en
Bosnia o Albania, o cuando se discuta con la Organización Mundial del comercio
sobres aranceles, estarán bien representados. Incluso en Zaire o el Magreb, si es
que Europa debe intervenir o decir algo al respecto.
Los europeos estarán bien representados y no tan mal como hasta ahora, sin tener
que presenciar el desastre de estos últimos paños, las vergüenzas por las que se ha
pasado por no poder actuar, por no tener unidad de mando. Esta unidad va a
existir. Existirá una moneda europea y, por tanto, cuando se discuta la cotización
del dólar o del yen, estaremos en disposición de negociar con otra moneda con
igual o mayor peso económico que el dólar, o decir, como decían los señores
aragoneses y catalanes en un juramento de lealtad catalano-aragonesa al conderey de Barcelona: "Nosotros, que somos tan buenos como vos, juramos a vuestra
í
merced, que no sois mejor que nosotros, aceptaros como rey y señor soberano,
siempre que respetéis todas nuestras libertades y leyes; pero si no. no".
Hoy por hoy los europeos no pueden actuar así. No tiene ningún sentido dirigirse
en estos términos a los americanos o los japoneses. No obstante, sí debemos tener
esta moneda propia equiparable al dólar y, por supuesto, al yen, para decirles:
13

�"Miren ustedes, no les vamos a seguir comprando coches porque no nos
conviene, nos están ustedes apretando demsiado los tornillos en este tema".
Sin embargo, ¿qué ocurre si Europa hace , esto? La gente sospecha que la clase
política de Bruselas puede hacer otras cosas que no debería hacer. Por eso, esta
clase politica -en relación a sus competencias de gestión- tiene que hacer un acto
de modestia y explicar a la ciudadanía que decide sobre unos ámbitos concretos
pero sobre otros no. A su vez, debe garantizar que los Estados que como Unión
dan sentido a la existencia de dicha clase política. Y que como Unión les
devuelven a la sociedad, como ciudades,

4omo

pueblos, como regiones, todo lo

que estos últimos sepan hacer mejor que los Estados.
Esto es precisamente lo que los Estados ncd han hecho en Amsterdam, a pesar de
que Kohl, de alguna manera, lo ha defendido, si bien sus problemas eran otros.
No considero que España haya sido muy beligerante en este tema, aunque lo fue
en el Comité de la Regiones. Debo debir que las comunidades autónomas
españolas fueron muy a la una y que estuvieron todas presentes en la asamblea
previa de mayo en Amsterdam, la cumbrerde los pequeños, de las regiones y de
las ciudades. Este encuentro fue un éxito porque estaban todos y porque además
el lenguaje utilizado no fue un lenguaje estrictamente reivindicativo, sino
propositivo, como el que estoy ahora desarrollando, un lenguaje consciente, un
lenguaje responsable y europeo.
Esto es lo que creo que la socialdemocracia debe incorporar: una sana
desconfianza respecto a la distancia. Esto des lo que el liberalismo -el bueno, el
auténtico, el que proviene de libertad, el que está casado con el progreso de la
humanidad- ha defendido siempre y que la izquierda tiene que asumir. Si no lo
hace se enquistará en un numantinismo dé defensa de derechos legítimos, sin el
ingrediente político que los haga asumibles y aceptables. A los que defienden los
t

intereses contrarios -los de la privatización a ultranza, los del ultraliberalismohay que quitarles los argumentos que se derivan de la constatación recta de que la
14

�distancia genera privilegos que hay que combatir, y que el Estado es una
distancia. No debemos identificar el modelo de bienestar social con el Estado; el
Estado es el jinete al servicio de un objetivo que debe quedar claro: el bienestar
social.

Muchas gracias.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20562">
                <text>4432</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20563">
                <text>Conferència dins del cicle &lt;em&gt;Los retos del estado del bienestar&lt;/em&gt;: La vigencia de las políticas socialdemócratas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20565">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20566">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20567">
                <text>San Lorenzo de El Escorial</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20569">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20570">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20746">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20747">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20748">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20749">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20750">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45696">
                <text>Socialdemocràcia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28388">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41139">
                <text>1997-07-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43748">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45697">
                <text>Intervenció de Maragall al cicle dins dels cursos d'estiu, organitzat per Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20571">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1316" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="845">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1316/19930327d_00543.pdf</src>
        <authentication>4209f415c02d823a8dff4abf99538160</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42518">
                    <text>\

.17 aL-0,

7

-

213,/c3

c t4

111A

. / /) Céli'é

t

ti ./t \ t/1

,
d,talk,G.LALL-,, r-- !nVA kti.
' 1

lit-rf

(kitik,ry\
cuC4,v
L

.1k/1 cLA-ttbt,

cLi

kL

CLikAi
I

1( -

_ c,t;i,uuri
Liayt4.1/: (

\

u

Cu

Gi'k /5-.
/

,eal

1 Ld

oCIAS2-1

' (2( (

1

61,

t
ya

L2,

1"c3,L c¿e_ ,LQ O

t (c:( (.1(9

.7,

(kfu.4)1;
uuuu

Uelittc ir‘u.

ALI Lryk)

Ckd tibi)2,L
C- 1,--Ut rq2 ovk,ta

(

1,b4.4-1.4-4
cLU-0--te

-05

�e

Y\A(\

Li

0-1\-S

u Š1/tA-k

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18424">
                <text>4222</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18425">
                <text>Conferència dins el Cicle "Civisme, convivència i democràcia"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18427">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18428">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18429">
                <text>Respectar les minories. Cohesió social. Religió com a superació comuna i diversa dels pobles que s'ha de convertit en intrument fonamental del diàleg de pau entre cultures enfrontades.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18430">
                <text>Centre Cristià dels Universitàris, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18432">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22286">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22774">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22775">
                <text>Religions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22776">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22777">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22778">
                <text>Text manuscrit de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28337">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40929">
                <text>1993-03-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43550">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18434">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1423" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="948">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf</src>
        <authentication>8df420273157b9433a891a8579c8a15c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42621">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 24/11/94

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IQ)
Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil.

De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar
del següent:
La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi
d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del
Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la
paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la
Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis
assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja
hora.
Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals
entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants,
tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació
de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic
(vid, programa en annex 1).

PONENCIA DE L'ALCALDE:

PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA,
COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA
MUNICIPA L.

ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE
JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA
QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR
BARCELONA.
EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE
CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E
INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN
CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES
NUCLEOS URBANOS.
ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES
INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS
MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE
INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS
JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS
GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS.
LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES,
SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN
NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS
ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY
EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS
ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN
UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS.
ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE
PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA
CARTA MUNICIPAL,
LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL
AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY
ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA
AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y
ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE
APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA.

./E7

LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA
TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA,
SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS
INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD
Y AL GOBIERNO DE BARCELONA.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
vt3

GABINET DE L'ALCALDIA

BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS
Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO
ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD.
EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A
LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A
LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA
ES

E-

QUE LA CARTA MUNICIPAL ES

E:tc;f6111-0
1
(7-)

NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS
PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO.

ASy/
zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE

iis 7

IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA
RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE
MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES.
ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON
DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO
SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE
ESTE SIGLO.

1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS.

LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE
SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO.
NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE
SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL
TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN
ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS
CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA
COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS
PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN
JUDICIAL.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO
AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO
PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA
BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE
1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL
ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL
DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS
AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON
NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE
MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907).
EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS
DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE
DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE
FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE
IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD.
NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II
REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE
RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE
1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO,
RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS
JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS
MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES
ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON
POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE
DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER
PROFESIONALES TECNICOS,

EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL
DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS
PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN
SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO
MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN
TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE
CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL.
ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE
GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA,
HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE
BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ.
ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS
DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL
CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES
LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS,
EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD.
ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA
COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA
REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE
INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE
LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS.

2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ
SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE
RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME
A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES
COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE
PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA
PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO
URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA
CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS
PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ
DE LAS DECISIONES.
DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y
MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA
EN EL CIUDADANO.

POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA
DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES:
ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS
CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS
CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ,
LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE
CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA
RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS
CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS
JUECES DE PAZ.
SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO
LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS
ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA
JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE
INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL
DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES.

- DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR
UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO
COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES.
RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS
ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN
RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE
CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO
CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE
PAZ.
EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE
MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA
SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO
DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE
ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS
MUNICIPIOS.
DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA
DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL
FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA
PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO.

3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN.
LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA
MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS
JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO
DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE
CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES.
POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE
PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS
CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS
SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL.
EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN
DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU
DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA

Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE
CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE
IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA
APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS.
POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS
JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE
TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y
SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA
DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN
IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES
ADMINISTRATIVAS.

MUCHAS GRACIAS,

[N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre
responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.]

{1)

(,-Lk

51\,\7\
-

4 Cuí/iii, .0„ 1 m
-

(VV\ (7,1
CONGRES.IQP

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19533">
                <text>4329</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19534">
                <text>Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19536">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19537">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19538">
                <text>Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19539">
                <text>Col.legi d'Advocats de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19541">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19542">
                <text>Drets civils</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21343">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21344">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22066">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28361">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41036">
                <text>1994-11-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43651">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19543">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1394" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="922">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf</src>
        <authentication>76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42595">
                    <text>(j l

c bri4

oi(

CIA4 dcMc(

bi( t /diuLtun,

NaAr,_&amp;

CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES

_...------

INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE

vvt&amp;VL,'

CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.

t'^^ f' ^-

ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.

›-

--^

i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j

POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.

PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .

kt:VM

C1 ^

@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA

COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.

1

^

^, y^1 ti,L

�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU

IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.

¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI

�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA

3

�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.

Él

-&amp;-\_

PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.

4

�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.

PASQUAL MARAGALL

5

��22 ce6-

o

L'ALCALDE DE BARCELONA

,�^,
»tpi'vt,„.„-e

4—twcLA--1
A

cv\-.4./k

2ukr,9 /AA„,

,1

-5(

\AA") veim

í,

e

6L,

„xko4

Ý

42..)

r-

L

LA;¿k

(„t1 a– 1.7 c--(-4?)

elo4 (c.“_e_f
Jute,

1-?

tL

(A11-17

LA,

ytn..)

(--)

A-11-h 11-19

-Y11 1 1-4111 41

t(

7
c.--)

k
(-91

,

(t)2-41;j12

�-

L'ALCALDE DE BARCELONA

,k3uLe,

1".r

(A-9 ca..;

tog

d(p

Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5

LAtiLL-f 61-4,N

„tt
vk_An
LC
1

PLI 1

/./

o

c'(.7

7

cl utul-sr-

cz.,_11.9)
(j&gt;

CLCL-4"1 -‘

kiA)
A

c/f

cm,/
VI' el

(Así-)

—7,

,)cì-

I,

cf2,ej_

cÀ1c

vv)'
0(2.4 ctite,

•

�L'ALCALDE DE BARCELONA

c.,4-22)

tL
(3

/U-

¿c-

z

ÁÁ\
A

4

‘`

( b),„,

‘.; 14/1,›

ívtg

v

(V- —

¿AM", ivre

2-e

--Ut.,1.--tí:
.

JL&amp;t-•tivtp--1

1-1A--.4-)

2fi.

ti

?

-1)-4)
f

C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)

NI(

‘.j15" f)-0

&lt;

1;6,

1
tz_

ki,s1,‘

/LIÁ,

'7

�L'ALCALDE DE BARCELONA.

o

o

O

&lt;1-daL,

cletA--e( oý

("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,

(

n!

(1ce.?

k\ç,
cj ,,

LA), A--)

am-Q-

V7ÁŠ

•

1 `'Qrs-

Ctik--‘ a-2

a-u

IQ

-LeAvto

(vc)

Oa

Ir

'7

1('aZ

1
(ft-, ?
t7

1- um-V—r)

(11

UL,"-Azu.

tpLUA-4-4)

1,H

¿4UA4-,9

7

c-, tÁveu,c,-,

L

CAN-e Crtj-Dt---(

L.A.AA

CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`

,.-b ve c4.4,-;

("7 Art.

i-?-1-4-1

c.-

cy~

G-Le c,

0Ld_9›

L7

2

�L'ALCALDE DE BARCELONA

,.

\

Va

1' Lit,-,)
1

CÁ,

titiv•-0--

IA.As-vt"--‘.9---) ,
1

CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.

,

&amp;ti

atr

k pi-g fr
ef\v9i-`

(

Ls ,..1

,/, (ir-a,

p.,

6tit'Al c'.7

7)c.,t0-1-A- ‘)1--

..cb
LA--e.A,v-„e"--

J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,

i,ii^:"
vzfr-

.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .

‘1-4

N-1
-

(

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19233">
                <text>4300</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19234">
                <text>Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19236">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19237">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19238">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19240">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19241">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21504">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21506">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21507">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21508">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21509">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22306">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21510">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28353">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41007">
                <text>1994-06-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43623">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19242">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1221" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="751">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf</src>
        <authentication>53131a4839f828ffd76552698da14e37</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42424">
                    <text>4
^

Çt^^^

^
`t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s

(o 5

t ^^

Z` D
(Y24-Velile
r714 k&lt;-375:

r^

r

^~6

u11

,
() f

'U+4'1'")

f a12^ ^
Ct

r

c,

^

,

^

U1/1121

/41-44

ae

`K ^^

Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k

e

1/t.- atifwzelte

,

{a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14
Ca

1 :tz
cb

oi"

Ctfvi 144 Yi

CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o

i

zur101

l(^

^ C`

\Jokt4
e

,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4

t,tm ^^,trc`W eC ^^ -

PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk

Wr
.°'C-ò`1n+-114tt

^ ue

^-- 0-14. Ato ^ 4^

,
)41(^t^^

/c0..- .^^ ^`

,`^
"

^(

14„,&lt;I)

01\C,7‘1 1Z
, YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i
^
^
.--e'"A494"

,J101.&lt;416,4

�A-1/kt

^

j1/tM,

i

ab

t s" 14 Q,

ti

kg, . %..a

a

Áci ("7"/-We 0&lt;-:fittd/l/t7

t

c,arm4mi,^
-----LL

i

V ‘,tA q^urv
C. b

V( U

^d

^., ^a^r rr L+

^ï11:c,4

^ ^ ,^ t^

t--

W t .. ce C1-4r

14,ktW4 f»-ti*

r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘'
aGcA4.4,4 mb

R\C'` C{,
t; eikx

,ut

htz,

1.
o,:,5.0

W

0-A-k-a

Sp.L.

\rC',

r

,^^ ,►
^,,
"^
(LA. ^^ C h^-^c 4
\t'w^
VV
, ytro t-t-t,'
:1‘,e
rin
%w

^

dt-,.t La,.,

}^^
^
^ u,if

i

/4-Tt*L`
gdui

p

^

t

&lt;A u_

JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q
i,-tt+-c
't4.4,t t ot, vccrPtt,
c'1,-,rQ.A.Am...'
+rtC.LL.40-,C-t,
ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.&gt;!^
j
^^- s^
f

-^

C

Ce-k

pz ^ (&lt;
c1 Q M tt a r ¿ a-k)

ozclizo_4‘x

1(01"*Z:Swe
,A4
^i^

a

t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t°

�-3 -

)/tiMd ^,,^,^.^,e .^

' ^l‘e
¿5-1-+

1`

x

^^ ^
N^ • 1Zti^ ^^ r °
^
+
r

^su.^t

^t.•N2

rk

^^ ^

(1

4

^

^

'

^

kl

-\

1^

-

^

^
G^4^

ry

'
^

`,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^

.
^

^

vu c cu

+p 1,¿

o^+ ^ 3 , t.uc V'

k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^

nyL

^^

t

vd-t)

(,^ c ^- c ^^

(C'

tartl

v,^ a4.4L;

iai4.4

1.-t&lt;

Va‘t e*111 . /-44.r

,
,rGc' ^

el K•r hllon^,

^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^

^

,r ^t ^3 ^ `{ r
Crl ^,^
^

,

^,t,)

oía

• (

^4^

ti1

^-11.41-1¡ Goc

v471,A,N

ovuttrki

M.t aMu

f

"^^

^

CE"1"'

^^

^

^^

^ 44 (a_

^ n¡

^f

cYvvl

^, ,^,.^

rt, ,

utiJi,&lt;4

( ot

^ ,.., ^-( 1,^, ^
^
^ ^
^^ ^

ü

^

f

^ ^o ^C'^

(c LLtQ,c ^

`

P^

-

Q crin

^^ y"o l - C^

ds,

ptivbk

.m

{,1
//
^

#

,v r ^1 ^

^

t,^.l C ^(^ ;

44' /4-0(4 ^ ^

ob (11- ^^^^

^

f

,W t n

^, ^~^ ¿,t
^

^ ^ ^^ &amp;444)/4/&lt;,,,'A
^
^..
^u^c.s^,
1-4,4^►f.^c,c,^
..
\S4-c-¿^ ,
a,^ iM^tfttsl^C
(

P"..*~?4-t.

-^

�Pi.:(Ap-buti/3—
)/{ /c^ul^^vZt

; S-

(„^

Y
^`' ^^i ^ 1 ^

G4,k

4 ,^ ^

G^

4

^

^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^

!

(M 1151

1

C,C

^

I

^^^

.
./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^
^

^^

ncc^

,12l 1 ^

P,,01.44~

et

7 k^ ti,

vr

/43-i

'j ^.ay

1.4.47129

(j)
' 1„11- Gt~ cut t te/
^

d-t (74; /-ide

t/. evj tx&lt;,{^
, c¿^
^
^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1,
.c` ú^

PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^,

^

(1/1

^^vt
'a;

^/)
"'t

a`

f
d^ i
V

y^-V,

^ ^ -`^ ^

a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^

^-^ ol.t

t^ ►,^ w

t a``^ e^

^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ ,

^^/^^y,^^_nr^

G 44 ^w^r^l^, +^^77
^A í..^

51144J

1194-

// "

M.O

4 1)-'10

4^
^

ilA•4M^ °^
^

^ 1 ^7

1 ' '1 ^

rc•frr

1 n :

IG

^

(4A4^

t

^

14;11-4/

7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^

11(71u

^
°.‹.11-4M1/1-1^

^

^

^ç^.^
./r47r (1/C0 P&lt;'114-7\-02-1
^^^.
C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^

t

�thx Dtt-¿.

Gxn^ c ^

“31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„,

^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r
L^514 ,z45,
`eit

41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^
(72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^`
,
^^ .^ ^u ^ et-

^ tMt

h P,t

l

, r cc.altim

(mq

Ce

Ft 114A, rN„ ( A

1

ni ^^ ^

^e ^d.g

(pi di d.u12

,u

.

1/01(-t') .A44

114' (r.,

^

015, Ciw`',

^

_

Le

^

h1 ^^

f

4.`` y ,,PP,,

fij,ie
k ^Lt 1111 •`Lt

'Q" . ` ¡' GL (--41

•^^^ t^-^.

U/n,v)
tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r&lt;tt44/-7/ti ^
.
^
44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^`

i

(t/L:IA'^ l^?A1 9 ^
^ ^^ ^ °^

.^

^&amp;;‘,c,

r
`C^.^}
v :y-1,X c^,(
,
¡ ^vt ^n '
^

t., Ce ftiu

/Kkin

(t• ' d\--1)f- /G't-7

`

^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^

ttvt r tc.&lt; 4,

ce41-+t.,'1, C

cAtellz44/r
^^^a,^..
i^ ^^

^ ^^ ^ let4

Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^
I,huirS,. ^.^.;

LJ1`"k.,C

,

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17452">
                <text>4127</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17453">
                <text>Conferència Eurociutats 1990</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17455">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17456">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17457">
                <text>Palau de Congressos, Lió, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17459">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22258">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23276">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23277">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23278">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23279">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23280">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23281">
                <text>Eurocities</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23282">
                <text>Text manuscrit de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28320">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40834">
                <text>1990-05-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43458">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17461">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1428" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="953">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf</src>
        <authentication>4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42626">
                    <text>Data: 16.12.94

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (AB)
Conferència "Europa Jove"
18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes
següents:
- La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al
Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en
el segle XXI".
- En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i
presentar José Maria Mendiluce.
- Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats,
representants de diferents entitats i organitzacions.
(*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde.

La Conferència "Europa Jove"
Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es
desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les
Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup
Eurociutats i del Youth Forum.
La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics
en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El
seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes
adreçats als joves.
La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració
a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut.
Í
Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció
de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També
hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co
s
',.
una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut
t da
'

_ j r:

1994

�Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen:
- La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI

- L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments
de futur de les ciutats europees.
- Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000.
La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre,
un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a
desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI.
(*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de
treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes.

�De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se
suggereix tenir en compte els elements següents:

- Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este
Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de
responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en
Barcelona.
- El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos
que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro
presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos
parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos
momentos nos ocupan.
- La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue
avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y
política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países
debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los
imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso.
- Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de
seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de
insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la
proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello.
- No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a
encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones
que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos
como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en
determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro).
- La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local
y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello,
y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación
que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa
por el poder local
- Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema
que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y
entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo.

�- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del
día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las
políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de
la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del
Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la
labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente.
- Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de
juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y
aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a
cumplir con los principales retos de futuro.
- Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra
configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de
ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una
Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de
relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa
multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa
consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del
Mundo.
- Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí
mismos pero especialmente impactantes por
Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos
de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades
se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las
intervenciones de mayores dimensiones.
- Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la
solidaridad no puede ser una idea vacía.
- Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican
su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido,
la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es
la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de
redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19586">
                <text>4334</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19587">
                <text>Conferència Europa Jove</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19589">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19590">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19591">
                <text>Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19593">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21307">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19594">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21300">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21301">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21302">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21305">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21306">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22075">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28364">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41041">
                <text>1994-12-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43656">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19595">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1464" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="986">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1464/19951204d_00702.pdf</src>
        <authentication>9f79e729254441bb165a1bf4f0b2060e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42659">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 4.12.95

GU I Ó

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB/EQ)
Conferència a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago.
Hora: 11:30 h. (c. Aragó, 271)

De cara a la conferència de l'Alcalde a la Graduate School of Business de la Universitat de
Xicago a Barcelona, es fan avinents els aspectes següents:

1. Desenvolupament de l'acte

- L'Alcalde s'adreçarà als alumnes del màster en Administració i direcció d'empreses responent a
la petició que li va fer arribar Pere Pi-Sunye r . S'escau recordar que Hl1 d'octubre passat
l'Alcalde va ser convidat a assistir a la conferencia que va pronunciar el president de la
Generalitat per inaugurar el curs de l'Escola i que es va haver d'excusar la seva presència.
- L'ordre de l'acte serà el següent:
- Arribada de l'Alcalde i recepció a l'entrada de l'edifici a les 11:30 hores.
- Salutació al cos docent i als alumnes.
- Introducció de l'acte a càrrec de Pere Pi-Sunyer, ex-conseller d'Educació i
Cultura i director del Catalan Chicago Group.
- Conferència a càrrec de l'Alcalde. Està previst que pronunciï un parlament
d'uns 40 minuts i que després s'obri un torn de precs i preguntes d'uns 20
minuts.
[N.B. S'escau informar que el President de la Generalitat, un cop acabada la
seva intervenció, va mantenir urgia conversa més informal amb els alumnes al
bar de la Universitat. La Universitat està oberta a qualsevol proposta de
l'Alcalde si hí ha temps suficient per dur-la a terme].
- L'Alcalde estarà acompanyat a la taula per !`Bernard Angénieux,Jirector executiu del
International Executive M.B.A. Program a Barc%èl-

Carmen Pí-Sunyer, directora associada del màster, serà present durant tot el
desenvolupament de la trobada

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- L'Alcalde pronunciarà la conferència davant '.`els 54 matriculats que conformen la segona
promoció d'aquests estudis (juliol de 1995 - desembre de 1997). La majoria són europeus o
nord-americans. Vuit són espanyols (entre els quals hi ha Anton Codina, que treballa a l'àrea
de Finançament de l'Ajuntament). Hi ha, però, representants de tots els continents. La mitjana
d'edat oscil.la entre els 35 i 40 anys. S'adjunta una llista amb el perfil i les dades dels alumnes.
- La primera promoció d'aquest màster va finalitzar el seu programa el passat dissabte, 2 de
desembre.

2. La Universitat de Xicago a Barcelona
- Aquesta Universitat va començar a impartir els seus cursos el 17 de juliol de 1994. És l'únic

centre d'aquesta Universitat a Europa. L'immoble del carrer Aragó és propietat d'Argentària i
ha estat adequat ï rehabilitat totalment. El nombre màxim de matriculats per curs és de 80.
Durant el 1995 han coincidit poc més de cent matriculats repartits entre les dues primeres
promocions. El preu dels estudis s'apropa als 5 M. de ptes, amb les despeses d'estada i
manutenció a part. Els alumnes resideixen en hotels de la ciutat mentre s'imparteixen els
diferents mòduls del curs.
- La Universitat de Xicago va ser fundada el 1892 per John D. Rockefeller. Aplega estudis de
diplomatura; quatre llicenciatures (biologia, humanitats, fisica i ciències socials); i sis escoles
professionals per a llicenciats (empresarials, teologia, dret, medicina, administració pública i
assistència social).

3. The Graduate School of Business
- Aquesta Escala va ser fundada el 1898. És la segona escola més antiga per a graduats

empresarials als Estats Units i una de les de més prestigi. El 1982 George J. Stigler,
catedràtic d'aquesta Universitat, va ser el primer membre d'una facultat d'empresarials
guardonat amb el Nobel d'Economia. Posteriorment, ho van ser tres membres més: Merton
H. Miller (1990), Ronald S. Coase (1991) i Robert W. Fogel (1993).

4. Contintut del International Executive M.B.A. Program a Barcelona

- El màster que ofereix aquesta Universitat a Barcelona, anomenat International Executive
M.B.A., està pensat per a executius i directius d'empreses que treballen en fi rmes d'arreu del
món que volen aprofundir els seus coneixements en direcció empresarial sota una perspectiva
internacional.

2

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

-

El programa del màster té una durada de 18 mesos (de juliol de 1995 al desembre de 1996) i
està dividit en 10 sessions o mòduls amb una durada d'una a dues setmanes d'horari intensiu.
Té com a principal objectiu que els alumnes delimitin quines són les tasques específiques per
operar en el món dels negocis a nivell internacional; que coneguin les forces econòmiques,
socials i culturals tant globals com locals que condicionen les relacions empresarials. La
orientació és eminenment pràctica i forma els participants a ser capaços d'analitzar situacions
en entorns reals i a implementar estratègies de treball i solucions creatives.

- Els matriculats en aquest curs (fins un màxim de 80) tenen un mínim de 10 anys d'experiència
professional i representen un ampli ventall de països, indústries i càrrecs empresarials, alhora
que pertanyen a empreses líder en el seu sector.

�¿),u6k,,vbk
y

ki

Grldi
WÁ

i:A4v&lt;
l;

0'1 :71,,t

PROPOSTA PER A LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE A
LA UNIVERSITAT DE XICAGO

WITHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW
UNDER DEFINITION, THE ROLE OF CITIES IN
RELATION TO NATIONS AND STATES IS CHANGING.
IMPORTANT CITIES ACT AŠ Ce
'11514*' S
IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY.
THE STRONG DEVELOPMENT EXPERIENCED IN THE
FIELD OF TELECOMMUNICATIONS HAS PERMITTED
THIS COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC
DIVISION OF PRODUCTION AND THE ECONOMIC AND
FINANCIAL CONTROL.
WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC
ACTIVITY, NEW REGIONAL SUBCENTRES EMERGE
AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE
BEEN ABLE TO ADAPT TO THE NEW SITUATION.
I AM TALKING OF CITIES THAT HAVE SPEZIALIZED
THEMSELVES IN ACTIVITIES ORIENTED TO THE
GLOBAL MARKETS. I AM TALKING OF BARCELONA,
TEE-- C-Edt+TRE OF EUROPEAN RSG1ON WITH 15
tu.
MILLION P OPLE.
1-14,„i7r

�1.- URBAN TRANSFORMATION: THE BARCELONA
PATTERN
BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR
EUROPE, A(N_VE-V~ON-0. THIS IS NOT MERE
THEORY, I CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES: LISBON
HAS FOLLOWED THIS PATTERN IN ITS OWN
TRANSFORMATION ENHANCED BY THE WORLD
EXPOSITION IN 1998. BERLIN, TOO, IN THE
REBUILDING OF THE CITY CENTRE PREVIOUSLY
CLEAVED IN TWO BY THE WALL.
THE EXPERIENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC
PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY
BY THE EUROPEAN UNIOK AND THE WORLD BANK.
OUR CITY, WHICH I HOPE YOU ALREADY CONSIDER
AS YOURS, HAS SPONSORED THE CREATION OF AN
URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH
THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES AND
METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA
AND SPAIN: BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO,
MONTEVIDEO, BILBAO, CARACAS, ETC.
19(/'?

ALw

BY PIONEERING SUCH A PROJECTION TOWARDS
LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY
ROLE IN THE DEVELOPMENT OF A REGION WHICH IS
BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST
GROWING POLES

�IN 1995, THE CITY HAS STRENGTHENED ITS
PROJECTION TOWARDS THE MEDITERRANEAN
BASIN. YOU HAVE HAD THE OPPORTUNITY TO
WITNESS THE EVENTS THAT TOOK PLACE LAST
WEEK WITH THE CONVENING OF THE
INTERMINISTERIAL
EUROMEDITERRANEAN
CONFERENCE. THIS IS THE BEGINNIG OF WHAT IS
ALREADY CALLED THE "BARCELONA PROCESS"
WHICH WE ALL HOPE WILIL LEAD TO SUSTAINABLE
DEVELOPMENT IN A CONTEXT OF PEACE AND
MUTUAL CONFIDENCE.
AP._(2-14-1m,f ttfd41?
lituLu9
BARCELONA HAS IMPROVED IN MANY ASPECTSTMOST OF YOU PERHAPS HAVE NOT KNOWN
BARCELONA BEFORE ITS ENTIRE REGENERATION
PROCESS BEGAN OVER A DECADE AGO, BUT I CAN
ASSURE YOU THAT THE CITY HAS UPGRADED ITS
OPENNESS
(AND
OPENMINDEDNESS),
ITS
SOLIDARITYAND ITS QUALITY OF LIVING.
RICHARD ROGERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT,
OFFERS THE "BARCELONA PATTERN" AS AN
EXAMPLE TO BE FOLLOWED BY CONTEMPORARY
CITIES. ACCORDING TO ROGERS, THE CITY OF THE
FUTURE SHOULD GATHER SIX FEATURES:
1) IT SHOULD BE DENSE AND POLYCENTRAL,
BECAUSE THESE CHARACTERISTICS HELP TO
CREATE COMMUNITY FEíELING AND THEY ALSO
TEND TO MINIMIZE CITIZEN'S RELIANCE ON
PRIVATE TRANSPORT. i

�2) ACTIVITIES MUST OVEILAP, SINCE IT SIGNIFIES
CLOSER CONTACTS AND IVERSITY
3) THE CITY SHOULD BE SOCIALLY AND
TERRITORIALLY BALANCED, AND ITS CIVIC
IDENTITY SHOULD BE PROMOTED.
4) IT OUGHT TO

BE ECOLOGICAL.

5) IT SHOULD REMAIN QPEN. I MEAN THAT ITS
URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE
RECEPTION OF BOTH NEW POPULATION AND
IDEAS.
6) LAST BUT NOT LEAST, +HE CITY OF THE FUTURE
SHOULD BE BEAUTIFUL. A SPACE WHERE ARTS,
ARCHITECTURE AND LANDSCAPE COMBINE TO
BETTER ITS SOUL.
ACTUALLY AT THE

CORE _QF THE BARCELONA
ATTEUEŠRE .13J1:)__EC__
5-F_, A CITY TH_ArDOES__NOL,

SEGRE 5 ATE A CITY WHICH HAS _ELI_MINATED ALL
BARRIERS BETWEEN RICH AND PdbR AREAS.
-

-

-37
1

1-72

OUR STRATEGY HAS NOT BEEN INTERVENTIONIST. IT
HAS BEEN ONE OF LEADERSHIP AND COMPLICITY.
THANKS TO THIS STRATEGY MANY SUBURBS HAVE
BEEN REHABILITATED, AND THUS REINCORPORATED
INTO THE CITY, HAVE BEEN DIGNIFIED AND HAVE
BECOME NEW CITY CENTRES.

4

(72 ¿(
7

�2.- BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE
2.A) GLOBAL OUTLOOK
TO BEGIN WITH BARCELONA'S ECONOMIC
PERFORMANCE I WOULD LIKE TO GIVE YOU SOME
FIGURES: THE CITY'S PER CAPITA GROSS DOMESTIC
PRODUCT (GDP) IN 1994 AMOUNTED TO SOME
TWENTY FIVE THOUSAND DOLLARS, WHICH IS
ALMOST DOUBLE THE SPANISH AVERAGE AND QUITE
A LOT HIGHER THAN THE EUROPEAN UNION
AVERAGE. BESIDES, IN 1994 THE CITY'S ECONOMY
GREW AT A REAL RATE OF 2.4%, AGAIN SOMEWHAT
£t)(,(.(1LHIGHER THAT THE SPANISH AVERAGE.

-m/1~

BARCELONA DERIVES ITS ECONOMIC STRENGTH
FROM ITS POSITION AS ONE OF EUROPE'S MAJOR
MANUFACTURING, COMMERCIAL AND FINANCIAL
CENTRES. BUT LET ME TRACE BACK ALONG THE
PATH: BECAUSE IN RECENT YEARS THE CITY'S
ECONOMY HAS UNDERGONE A PROCESS OF
SUBSTANTIAL TRANSFORMATION.
EMPLOYMENT IN THE SERVICE SECTOR INCREASED
TO 71% LAST YEAR, FrROM 61% OF TOTAL
EMPLOYMENT IN 1989, VVHILE THE SHARE OF
MANUFACTURING EMPLOYMENT DECLINED TO 23%
FROM 32% OVER THE SAME PERIOD. ALL THIS
DESERVES TO BE EXPLAINED:

�- ON THE ONE HAND, THE INCREASING IMPORTACE
OF THE WELL DIVERSIFIED SERVICE SECTOR HAS
BEEN FUELLED LARGELY BY CONSIDERABLE
IMPROVEMENTS IN TRANSPORTATION AND
TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURE. WE HAVE
STRONG FINANCIAL INSTITUTIONS. AS A UNIVERSITY
CENTRE, WHOSE LEVEL HAS IMPROVED
CQNSIDERABLY THANKS TO THE UNIVERSITY OF
CHICAGCr'BARCELONA IS WELL KNOWN FOR THE
HIÓRDEGREE OF PREPARA ION OF ITS STUDENTS.
- ON THE OTHER HAND, IN ' SPITE OF THE GRADUAL
DECREASE IN THE TOTAL SHARE OF THE
MANUFACTURING EMPLOYMENT, THE BARCELONA
AREA CONTINUES TO BE ONE OF EUROPE'S
INDUSTRIAL CENTRES. OVER THE PAST FEW YEARS,
SOME HIGH VALUE-ADDED INDUSTRIES, SUCH AS
PHARMACEUTICALS, CONSUMER ELECTRONICS,
PRINTING AND PUBLISHING, HAVE BEEN
CONSISTENTLY GROWING. BARCELONA IS THE
SPANISH AND LATIN AMERICAN CAPITAL OF
PUBLISHING.
THIS TREND TOWARD HIGHER VALUE-ADDED
PRODUCTS HAS BEEN FOSTERED BY CONSIDERABLE
FOREIGN INVESTMENT FLOWS, AND WHICH ARE
MOST LIKELY TO CONTINUE.

6

�OVER THE PAST FEW YE,BrRS, BARCELONA'S
ECONOMY HAS OUTPERF. R1C%ÍÉD THE REST OF THE
COUNTRY'S. THE HI PROPORTION OF STABLE
SERVICE ACTIVTES AND ITS DIVERSIFIED
MANUFACTURING BASE MAKE BARCELONA LESS
SENSITIVE TVRECESSIONARY PERIODS THAN MOST
SPANISH f^GIONS.
IN DECEMBER 1986, BARCELONA'S UNEMPLOYMENT
RATE WAS 18,5%. LAST OCTOBER, 10,79%. LOWER

THAN, FOR INSTANCE, THE _RATE OF_ MTA^1,
COPENHAGEN ONDON,
THE ^I^GUE.
--_._
WE REALISE THAT UNEMPLOYMENT FIGURES ARE
STILL TOO HIGH, BUT WE REFUSE TO SURRENDER
TO THE PROBLEM AND, USING THE KNOWLEDGE
THAT THE PROXIMITY BETWEEN LOCAL POWER AND
LABOUR REALITY PROVIDES, WE ARE DEVELOPPING
A STRATEGY AIMED AT PROMOTING SELF
EMPLOYMENT AND PROFESSIONAL KNOWLEDGE.
MORE AND MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING
STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT,
WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN
INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE
FIGURES SHOW: THE RECORD OF AIR TRAFFIC
LOGGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS YEAR BY A
MILLION PASSENGERS MORE, MAKING A TOTAL 11

MILION.

7
CI IICAGO.GBR

�THE COMMERCIAL PORT HAS STRENGTHENED ITS
POSITION AS THE FIRST MEDITERRANEAN PORT IN
TERMS OF CONTAINER TRAFFIC.
IN SIX YEARS, OFFICE SPACE HAS GROWN BY
ALMOST 1 MILLION SQUARE METRES, AN OFFER
BALANCED WITH DEMAND: IBM MOVES TO THE ILLA
BUILDING, NISSAN TO THE TORRES CERDÀ, SOME OF
THE BRANCHES OF GENERAL ELECTRIC HAVE
CHOSEN BARCELONA AS THE SITE FOR THEIR
EUROPEAN HEADQUARTERS.
AND SO ON. BARCELONA IS A SELLING TRADE MARK.
AS A PROOF, THE CITY RANKS NOW THE SIXTH AS
EUROPE'S MANAGERS FAVOURITE FOR DOING
BUSSINESS.
2.B) THE LOCAL GOVERNMENT IS A GOOD
MANAGER:

BARCELONA'S FISCAL PERFORMANCE HAS
REMARKABLY IMPROVED OVER THE PAST THREE
YEARS. FROM THE MUNICIPAL GOVERNMENT WE
HAVE TAKEN STEPS TO CORRECT BUDGETARY
IMBALANCES AND TO ABIDE DEBT GROWTH. BUT IT
IS NOT ME WHO SAYS SO, THIS IS ACCORDING TO
STANDARD &amp; POORS.

8

�THE DEFICIT BEFORE DEBT REPAYMENT HAS BEEN
SHARPLY REDUCED. OUR GOAL /t TO REACH A
BUDGETARY SURPLUS IN 1995 AND TO GRADUALLY
REDUCE DEBT BY A TOTAL OF 15% IN THE FIVE
YEARS TO 1999. THE CORNERSTONE OF THIS DEBT
REDUCTION PLAN IS TO MAINTAIN TIGHT CONTROL
ON OPERATING EXPENDITURES., WHICH GREW
STRONGLY IN THE YEARS BEFORE 1992 AS THE
DEMAND FOR CITY SERVICES INCREASED BECAUSE
OF RAPID ECONOMIC GROWTH AND THE
PREPARATION FOR THE OLIMPIC GAMES. HOWEVER,
THE TREND WAS SHARPLY REVERSED AFTER THE
CELEBRATION OF THE GAMES AND NONFINANCIAL
OPERATING EXPENDITURES WERE REDUCED BY
1,6% IN 1993 AND BY 2,71% IN 1994.
3.- BARCELONA'S STRATEGIES FOR THE FUTURE

BARCELONA FACES THE TURN OF THE CENTURY
WITH NEW PROJECTS.
3.A) LOGISTIC CENTRE

THE AREA OF BARCELONA HAS A PROFILE, BOTH
SECTORIAL AND TERRITORIAL, WHICH GIVES THE
CITY SOME ADVANTAGES FROM THE STARTING
POINT.

9

�THESE ADVANTAGES STEM FROM THE FACT THAT,
WITHIN A LIMITED SPACE, IT CONCENTRATES THE
PORT, THE AIRPORT AND THE LOGISTIC ACTIVITIES,
PLUS A TRANSPORTATION; AND COMMUNICATIONS
NETWORK THAT ALREADY EXISTS, AND FINALLY THE
ECONOMIC AND URBAN CONGLOMERATE.
HAMBURG AND ROTTERDAM, AMONG OTHER CITIES,
HAVE A STRONG PORT, BUT THEY LACK A STRONG
AIRPORT.
THE POTENTIAL OF THE AREA OF BARCELONA
RESTS ON A NUMBER OF FOUNDATIONS:
- AN INTERMODAL STRUCTURE LAND-SEA-AIR,
WITHIN AN INTEGRATED TERRITORY WITH
EXTRAORDINARY COMPETITION POSSIBILITIES.
- A SHARP INCREASE IN THE CONTAINER TRAFFIC
AT THE PORT, IN COMPETITION WITH OTHER
MEDITERRANEAN PORTS.
- A GOOD POSITION IN THE TRADE FLOWS WITH
THE FAR EAST
- A DIRECT LINK WITH THE PORTS OF THE NORTH
OF AFRICA, AND MORE GENERALLY, WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN.
- PROSPECTS OF PROGRESS OF THE PORT, BASED
ON THE DEVELOPMENT OF THE LOGISTIC
ACTIVITIES AREA.

io
CI IICAGO.GBR

�A RENOVATED AIRPORT WITH GROWING
CAPABILITY WHICH HAS TO BE ENLARGED IN
TERMS OF BOTH SERVICES AND ACTIVITY.
A HINTERLAND OF MANUFACTURING,
CONSUMPTION AND SERVICES OF GREAT
IMPORTANCE.

-

BARCELONA IS TO DEVELQP, TO BALANCE AND TO
MAKE THE MOST OF ALL THESE FACTORS. THE CITY
HAS TO GUARANTEE THE SUCCESS OF THE
APPARENT POTENTIALITIES, IMPROVING THE
COMMUNICATIONS THAT ARE TO LINK ALL THESE
ELEMENTS BETWEEN THEMSELVES AND ALSO WITH
THE HUGE EUROPEAN COMMUNICATIONS NETWORK.
IN ONE WORD, IT IS A MATTER OF CREATING A
BALANCED TRUE LOGISTIC HUB, THE MAIN OF
SOUTHERN EUROPE.
BARCELONA IS TO BECOME, TOGETHER WITH
MADRID, IN THE BIGEST LOGISTIC POLE OF THE
COUNTRY. WHILE MADRID STRENGTHENS ITS
DOMINANT POSITION IN RELATION TO ALMOST ALL
,PIN AND TENDS TO SPETIALIZE IN
THE REST OF
INTERCONTINENTAL TRADE BETWEEN EUROPE AND
AMERICA, BARCELONA INCREASES ITS CHARACTER
AS INTERMODAL LOGISTIC AREA AND SOUTHERN
PORT USHERING IN AND OUT THE TRAFFIC WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN, EUROPE IN GENERAL AND
THE EAST.

�IN THIS CONTEXT, THE SPANISH AND CATALAN
GOVERNMENTS, TOGETHER WITH THE LOCAL
AUTHORITIES AFFECTED, ADOPTED THE PLAN FOR
THE INFRASTRUCTURES QF THE "DELTA OF THE
LLOBREGAT". AMONG THE PROJECTS, I WOULD LIKE
TO MENTION THE ENLARGEMENT OF BOTH THE
PORT AND THE AIRPORT, AND THE IMPROVEMENT
OF THE LINKAGE BETWEEN THE HIGHWAYS AND
MOTORWAYS.
3.B. STRATEGIC PLAN.
THIS IS PART OF THE SÉCOND STRATEGIC PLAN
BARCELONA 2000, WHOSE MAIN GOAL IS TO
ENHANCE THE INTEGRATION OF THE AREA OF
BARCELONA WITHIN THE INTERNATIONAL ECONOMY
IN ORDER TO ASSURE ITS GROWTH IN TERMS OF
ECONOMIC, SOCIAL AND QUALITY-OF-LIVING
PROGRESS.
TO REACH THIS GOAL, THE PLAN CONTAINS FIVE
STRATEGIC LINES WHICH ACT AS A FRAMEWORK.
THE FIRST LINE IS AIMED AT MAKING EASIER THE
ADAPTATION PROCESSES OF THE ECONOMIC
SECTORS TO THE REQUIREMENTS OF THE
INTERNATIONAL ECONOMY.

12

�THE SECOND FORESEES THE TERRITORIAL
DIMENSION OF THE AREA OF BARCELONA,
UNDERLINING THE NECESSITY OF SHAPING THE
MEASURES THAT ARE TQ BE IMPLEMENTED IN
ACCORDANCE WITH THE WHOLE AREA.
THE THIRD LINE PUTS THE STRESS ON SOCIAL
INTEGRATION.
THEN COMES THE EFFORT TO PROMOTE A SERIES
OF NON EXCLUSIVE ECONOMIC ACTIVITIES THAT
CAN ASSURE THE INTERNATIONAL PRESENCE OF
THE CITY: LOGISTICS, HEALTH, AND ACTIVITIES
RELATED TO THE INFORMATION INFRASTRUCTURES.
FINALLY, THE MACRO REGION OF BARCELONA
WHICH I HAVE JUST MENTIONED AT THE BEGINNING
AND WHICH INCLUDES THE AREA LIMITED BY
BARCELONA, PALMA DE MALLORCA, ZARAGOZA,
MONTPELLIER, TOULOUSE AND VALENCIA. THIS IS
THE NATURAL MARKET OF OUR CITY AND THE
SUITABLE FRAMEWORK TO DEVELOP A SERIES OF
ACTIVITIES AND PROJECTS THAT WOULD
OTHERWISE BE UNTHINKABLE.

13
CIIICAGO.GBR

�4.- IN CONCLUSION
BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING
INTO THE NEXT FUTURE. THE PATTERN WE HAVE
BEEN FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT. WE ARE
STILL WORKING AND, ABOVE ALL, WE RELY ON THE
COMPLICITY OF OUR FELLOW CITIZENS AS WELL AS
THE ONE OF ALL THE SOCIAL, ECONOMIC AND
CULTURAL SECTORS.
BARCELONA DOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS
THE WILL OF DYNAMISM AND MODERNITY.
WE ARE A CITY THAT OFFERS MANY
OPPORTUNITIES, A CITY THAT HAS A CALLING FOR
ITS PROJECTION OUTWARDS AND HAS ALSO
UNDENIABLE ASSETS.
I AM REALLY CONVINCED THAT YOU ARE AWARE.
THANK YOU VERY MUCH.

14
CI IICAGO.GBR

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19944">
                <text>4370</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19945">
                <text>Conferència Graduate School of Business Universistat Chicago</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19947">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19948">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19949">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19951">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19952">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21066">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21067">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21068">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21069">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28370">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41077">
                <text>1995-12-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43692">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19953">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1066" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1369">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf</src>
        <authentication>2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42966">
                    <text>1+1111I

Ajuntament
de Barcelona

Alcaldia
Gabinet de
Comunicació

Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e

Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones
d'Esquerra

Barcelona, 17 de gener de 1986

�y I

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu.

Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i,
com

a persona influida per la pròpia

experiencia política,

primer en el camp de la esquerra

inevitablemement,

universitària (i no tant), en el de la configuració de la
convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i
en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions
urbanes més importants d'Europa.

1.-

Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi-

70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la
producció.

2.-

Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu

legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José
Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es
l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat,
disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el
carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la
relació dels ciutadans.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�,
,

-3-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la
nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible
genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb
una altra d'igualment abassagadora:
mobilitat,

l'intercanvi,

el

comerç,

l'internacionalisme, la
la

curiositat,

la

fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim.

4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en
nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada
respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de
la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta.

5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot
mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de
diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina
en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat
alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats
que porten altres noms.

6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i
Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja
només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de

Exp. 82 - 86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�-4-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref. :

ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que
hem de fer.

7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va
recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring,
el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la
pàtria petita i afegia,

aproximadament: "per què

dir-nos

barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar
rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i

per

Catalunya".
Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop.

8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents:
una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al
temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta.
Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials
i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara
ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran,
oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme.
Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han

Exp. 82 - 86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�-5-

Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita
saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la
ganga de l'accent novell,

agosarat, juvenil, ingenu -tant

emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la
guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han
fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el
llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels
materials: en sabem més).
La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç
també, com diu l'O.B.
L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar
els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més.
El futur està darrera la cantonada. No es una ficció.

9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i
adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la
generació més jove, els nostres fills (els vostres companys)
puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona.
Anem per l'altre.

-

10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya
es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-6Ref.:

mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases
posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya
es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un
dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa,
d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim
a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció
de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en
aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare
Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem
poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova.

11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya,
una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants
d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les
altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona,
Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu.

12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme,
temible però legítim, explicat per la història, en el nostre
futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme
català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme
europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de

Exp.

82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-7Ref.:

conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella
mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és
potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de
respectar, som nosaltres mateixos.

13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest
i a l'Est.
Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy
útil i creador, o que permet la creativitat enfront de
l'ensopiment.
Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés
pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu
coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que
limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment.
El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del
mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant.
El que no podem admetre és la glorificació de les
diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil,
convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les
diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització.

14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�•

-8-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de
falsetat.

15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el
catalanisme obert, i la construcció de
l'igualitarisme, estan en

les

nova Espanya,

i

mans de l'esquerra catalana, de la

nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també
en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo
crec que engrescadora.

16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat
i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de
verificació ulterior.
-Catalunya
d'assenerament,

està

vivint

d'enfortiment

processos

contradictoris

de la confiança,

de

lenta

devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament,
intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un
estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media,
d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi,
comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits
la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea
de pàtria que es vol imposar com un catecisme.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�+Mc,

—9—

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la
tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat
civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre
ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes
sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat
idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça.
Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada
interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al
meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats
electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien
possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans
de comunicació.
- El mateix origen tenen les apelacions als propis
conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre
l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens
nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de
la burgesia catalana,

que conviu amb l'occidentalisme més

frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme
europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició
neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�í*fia

'Ry

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-10Ref.:

van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part
segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de
la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra,
la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn
d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó
nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no
hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons.
Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió,
en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que
seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o
no al govern.
Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a
projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones
condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que
en definitiva es un distintiu de l'esquerra.
Endavant, endavant de debò i moltes gràcies.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15869">
                <text>3972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15870">
                <text>Conferència Homes i Dones d'Esquerra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15872">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15873">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15875">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15877">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15878">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24132">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24133">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24134">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24135">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24136">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28271">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40679">
                <text>1986-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43303">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15879">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1523" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1071">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf</src>
        <authentication>2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42689">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Data: 9.6.97

GUIA

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació"

De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els
aspectes següents:
- Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren
les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è
aniversari de Barcelona Activa, S.A.
Y

- Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o
tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar
estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió.
- S'adjunta en annex el programa de les jornades.
- S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde.
- S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès
que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya.
- La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta
d'alcalde, Maravillas Rojo.

Docutnento2

�I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO:
- PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER
MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO
UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES".
PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO
BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE
EMPLEO.
- FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA.
- MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y
MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD.
II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN
NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL
PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN.
- EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA
COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y
LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR
SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS

�-

EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN
ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE
CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA
EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL.
A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS
MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR
MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE
EMPLEO:
EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES
ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS
YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A
FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES
PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES
DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE
CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO)
LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL
EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE
DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES
SANTER.
Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE
TRABAJO (ROCARD)

- LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA,
RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y
SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE
OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA
SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES.

2

�—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN
AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS
SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE
LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA
COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS
REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS
LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL
EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL
QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE
EN EL MARCO COMUNITARIO.
— LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL
CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS
EUROPEOS EN MALMOE.
III. CIUDAD Y EMPLEO.-

- EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR
AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL.
—EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA
CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY
INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES
UN OBJETIVO DE CIUDAD.
LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN
HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES
OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS
COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS
NECESARIOS.

ACTIVA.GBR

�LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES
PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y
MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS
YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS
EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN
EL DESARROLLO DE LA CIUDAD.

EL
MODELO
DE
DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS
PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA
A LAS CIUDADES.

- SIN

EMBARGO,

- NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA
DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN
SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS
DE VISTA.
OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA
YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS
OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE
CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO
PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE
CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS.

4

�- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL
MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN
PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE
UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO
CONSTITUYE
UNA
LÍNIA
ESTRATÉGICA
FUNDAMENTAL.
IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN
METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO
SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA
COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS
PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS
PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO
SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS.
CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS,
TABAJADORES
EMPRESARIOS,
Y
ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO
PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS
EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO.
HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE
BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO
TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U
OCUPACIÓN.

5

�(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA
ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL
TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL
DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA
RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA
FUERTE
INDIVIDUAL,
RESPONSABILIDAD
RECOGIENDO
PROMOVIENDO
Y
OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR
PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA
CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO
AUTÓNOMO.
HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU
FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS
EMPRESAS.
HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA
BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA
ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS
(PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR).
HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO
A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO
PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN.
- BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO
DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU
COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO.

6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20532">
                <text>4429</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20533">
                <text>Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20535">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20536">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20537">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20539">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20765">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20766">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20767">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20768">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20770">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22158">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28387">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41136">
                <text>1997-06-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43745">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20541">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1310" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="839">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf</src>
        <authentication>e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42512">
                    <text>6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia

k,J-uu

á.^c^. 5/i‘u

Cc

NOTAS PARA INTERVENCION

A FIRENZE. 6 DE MARC

El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los

murs

político—militares creando

una nueva situación a la que debemos adaptarnos.

Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está

siendo superada. Hoy las

relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya

�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar

el compromiso de nuestra

organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.

Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.

El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de

uropa, La unión europea

progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del

�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1

C.E.

Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única

nte de las regiones se opone

�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,

la constitución del propio
os debilita a todos.

El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual

onsejo

Consultivo.

¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo

al que pueden acceder -con

funciones estrictamente de c c &gt; nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,

estaremos en el Comité de

Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica

epresentatividad.

Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes

de cooperación con países y ciudades más desafortunados

�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y

especializados como la UNESC

de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones

nos permitió por primera

Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU

al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio

propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.

También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco

Mundial. Esta presencia

internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado

e la Federación Mundial de

5

�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.

Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas

rganizaciones mundiales, y

porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su

�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:

- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,

lara división de las

con una

responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.

En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de

l a' s grandes

organizaciones

internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la

7

�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.

debemos solucionar cómo las

instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació

de seminarios y jornadas

técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales

e los países de la Europa

Central y Oriental, de la región mediterránea y de

�América Latina.

Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,

S. A. (TUBSA), que

agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.

Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con

ga en el asesoramiento de su

planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.

Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas

este campo. Así, además de

�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que

instituido el premio anual

este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.

Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son

los

dos convoyes de ayuda

humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en

la

financiación de autobuses

abana.

urbanos para la ciudad de La

Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.

El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10

�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.

Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="19">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="56">
                  <text>11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="65">
                  <text>1991-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="66">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35988">
                  <text>Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18361">
                <text>4216</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18362">
                <text>Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18364">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18365">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18366">
                <text>Europa federal. Civisme i federalisme.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18367">
                <text>Florència, Itàlia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18369">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18370">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22837">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22838">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22839">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22840">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22841">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22842">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22843">
                <text>CMRE</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28335">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40923">
                <text>1993-03-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18371">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
