68 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/245/20060119.pdf e54756b5f3a4bfb54776b96a6f18763e PDF Text Text Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Institut d'Estudis Catalans | 19/01/2006 Agraeixo les paraules del doctor Estapé, que ha demostrat que amb l'edat hi ha una revinguda de la memòria, i dels altres que han parlat. És de justícia començar per reconèixer a la Fundació Ernest Lluch i a l'Institut d'Estudis Catalans l'encert d'haver propiciat aquesta cita d'avui. Aquest acte s'emmarca, com és evident, en un moment especial de revisió de les lleis i gairebé diria en un dia, ho dic per avui i per demà, de revisió de les lleis bàsiques d'aquest país. I de connexió de la llei amb la realitat descrita històricament pel doctor Nadal. Jo crec que hi ha un retorn al pactisme iniciat amb la Constitució Espanyola. però després desvirtuat, i que ara Catalunya s'ha pres el deure de recuperar. De totes maneres, crec que és molt difícil parcel·lar la personalitat de Lluch. En ella conflueixen l'economista, el polític, l'intel·lectual, l'universitari, l'impulsor cultural, el comunicador i divulgador mediàtic, amic del País Basc, historiador. Tot alhora. El secret deu ser que va intentar conjuminar -no sense contradiccions- un seguit d'atributs que difícilment es reuneixen en una sola persona, i que aquí han estat tan ben descrits que ara jo no glossaré. Aquella barreja de curiositat, coratge, rigor, empatia i comunicació van fer de l'Ernest un il·lustrat de raça, regit per l'exigent norma kantiana del gosar pensar. Amb ell vaig compartir l'interès pels fisiòcrates, perquè ell, en un moment determinat de la seva evolució, es va interessar, no per l'economia política clàssica, sinó pels precedents. I concretament pel "tableau" econòmic de Kessner. Ell va fer treballs sobre això, i jo en vaig fer algun que ell em va editar. L'època dels fisiòcrates era la mateixa que ara s'està recordant entorn de Mozart. En Lluch responia al perfil que va dibuixar Diderot de l'home il·lustrat: Un home lliure i responsable, estudiós del passat per actuar en el present i per projectar el futur, lliurat a les idees, curiós il·limitat, respectuós amb els altres, exercitador de la raó i amatent als perills de la vanitat i la supèrbia. En això era molt català. En això i en tot. La manifestació del seu enterrament, jo crec que és una de les més grans que s'han fet i per mi la més impressionant, la més autèntica, perquè tenia un vot d'ordre esplèndid després del que havia passat. En la seva fecunda producció trobem força exemples d'aquesta gosadia, però jo no hi entraré perquè aquí s'han glossat millor del que jo podria fer. Penso avui en el Lluch que ens ensenya a no concedir al terrorisme el benefici o la victòria en forma de negació de la política. Ell, a Sant Sebastià, en un acte de la campanya electoral d'Odón Elorza -en el qual jo també hi era-, quan el cridaven, l'escridassaven, els extremistes, els va dir: "Crideu, crideu. Que abans fèieu coses pitjors". No dic exactament el que va dir, però venia a ser això, perquè era durant la treva. En aquella campanya vam coincidir i al Lluch li va tocar pagar el preu de la seva gosadia, que nosaltres no teníem, però tots ho pensàvem. Fa pocs dies a Lleida feia en veu alta una reflexió sobre el nostre projecte col·lectiu i sobre la necessitat que tenim de repensar-lo i renovar-lo. Ho resumia dient que "ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades: Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia, un territori equilibrat, un bon govern i en un marc d'interdependència". És a dir: no en tenim prou amb renovar els instruments polítics i jurídics del nostre autogovern; ens cal una nova cultura cívica que doni sentit als nostres anhels col·lectius. No és casual que aquesta reflexió la proposés al fil del record del 1906. Perquè el 1906, fa cent anys, és un any que simbolitza l'eclosió catalanista dels inicis del segle passat: la Solidaritat 1 �Catalana, "La nacionalitat catalana" d'en Prat de la Riba, el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'inici del "Glossari" de l'Ors, la publicació dels "Fruits saborosos" d'en Carner o de l'"Enllà" de Joan Maragall. En aquest any s'ajunten modernisme i noucentisme, és el moment en què es passa la flama, diguéssim, dels uns als altres. És, en definitiva, l'any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. I més impressionant és que hagin passat cent anys. el que és El que jo prometia no dic que s'hagi fet, dic que comencem a veure que es pot fer. He considerat oportú reiterar avui -en un acte en memòria de l'Ernest Lluch i a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, que celebrarà el seu centenari l'any que ve- aquesta crida a treballar per una nova aliança entre la cultura i la política. Crec que hi arribarem si som capaços de conjuntar adequadament tres elements clau:  La capacitat de desvetllar i de promoure el màxim de talents en tots els camps de la ciència i de la cultura.  La potenciació de les nostres institucions acadèmiques, científiques i cíviques.  L'adopció col·lectiva d'una exigent ètica del treball intel·lectual i científic. Quedi clar, doncs, que no estic proposant només un camí de memòria. Estic proposant la conveniència de traçar camins de futur que facin del 2006, i del 2007, un nou referent per a la civilitat i per al catalanisme. En tot cas, estic convençut que trobarem en l'obra i en l'exemple de l'Ernest Lluch prou estímuls per posar-nos-hi. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1727 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del cinquè aniversari de la mort d'Ernest Lluch Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Cultura Política Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/247/20060123.pdf 48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed PDF Text Text Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006 La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut. La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2 anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella, sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor. Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou. Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat aquesta circumstància per anar endavant. Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses que es fan a la gent per la qual es fa. Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut; equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada. Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació. Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i desitjava des de feia molt temps. 1 �Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres. Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit, d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir. Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició. Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1729 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1619/0000000714.pdf bf323d6d4cd4c1f709bdaec3ace63308 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Zapatero ha cumplido su compromiso Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Company, Enric Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Competències Finançament Catalunya Espanya Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/248/20060124.pdf b70263bd10c0f77367228f5f5b982d2e PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Sabadell | 24/01/2006 Vull agrair a Ramon Pasqual les seves paraules i anar directament al gra, perquè estem en un moment en què cada minut compta i cada trucada és important. Per anar directament al nus de la qüestió i també a la possibilitat que vostès facin les preguntes que vulguin fer, doncs la meva impressió és que el concepte de nació, de ciutat o de municipi, ha sofert uns canvis molt importants en els darrers anys, en la pràctica, vull dir, en els llibres de text encara no, però en la pràctica sí, perquè tots estem acostumats a pensar que un Estat és un Estat i no és altra cosa que un Estat; i que això és inequívoc, i que, dins dels altres, normalment hi ha una nació, i després dins hi ha municipis, de vegades comarques o regions, i que el món està format per estats i que si sumem aquests estats ens dóna el món. Doncs mirin, sí i no, perquè el que està passant, justament, és que tot això era vàlid en el moment en què els Estats eren, no diré relativament similars, perquè n'hi havia de grans i de petits, però hi havia un concepte estàndard d'Estat. Però és que ara resulta que els Estats, els Estats-nació, el que pugui ser Espanya, el que pugui ser França, el que pugui ser Alemanya, el que pugui ser Gran Bretanya, o els grans Estats, degut precisament a l'existència dels grans Estats, han trobat una llei impossible d'evitar, que és la llei de les economies d'escala. És a dir, quan un té una fàbrica més gran, fins a una certa mida, aleshores les coses es compliquen, normalment els productes unitàriament surten més barats. I amb els Estats passa igual. És a dir, com més gran, els costos són més baixos i, per tant, són més potents, de manera que països petits, encara que es col·liguin, els hi costa més. Això no vol dir que els guanyin, encara que més aviat, sí, ni vol dir que tinguin raó. Això és a part. Però la veritat és que hi ha una economia d'escala dels Estats i que, per tant, països petits o s'uneixen o ja no podran competir amb els demés. De què surt la Unió Europea? La Unió Europea surt d'aquesta constatació i d'aquesta necessitat, no només de l'existència d'una història comuna, sinó de l'existència d'una història comuna enfront d'unes altres històries, i d'uns altres països i d'uns altres estats, units algun d'ells, doncs, que marcaven la pauta de quin havia de ser el treball mínim per ser algú. I els països europeus, que cadascun d'ells és cadascun i de quina manera, lentament, sacrificadament, esforçadament, van arribar a la conclusió de què havien de sacrificar una part de la seva identitat, cadascun, per tenirne una de col·lectiva que fos competitiva amb les que ja hi havia. No diem ja la Unió Soviètica, l'aparició de la Xina actual, el Japó, la Índia, etcètera. Més aviat, la tendència serà a Estats més grans, és clar. L'Estat més gran és el que marca la talla a la qual tendiran tots els més petits. Això no vol dir que no hi puguin haver Liechtensteins o Singapurs, n'hi poden haver, per descomptat, perquè tenen un nínxol, tenen una possibilitat d'especialitzar-se en un tema, i van fent la viu-viu. Però els estats normals, no. Tendiran, efectivament, a unificar-se per tenir la mida que s'ha de tenir. Què hem de fer nosaltres? Què som nosaltres? Nosaltres no som un Estat, nosaltres som un país. Nosaltres ja ho podem dir, avui més que ahir, som una nació. Que forma part d'un Estat plurinacional. En el qual hi ha, per altra banda, regions o comunitats autònomes, no totes elles amb la mateixa singularitat, amb la mateixa personalitat, cosa que, a més a més, fa cent anys potser no s'entenia i ara s'entén una mica més. Justament perquè ens hem afranquit per la banda de dalt, ens hem liberalitzat per dalt, ja no som enemics del país que tenim al costat, sinó junts estem en contra, en el sentit de la competitivitat econòmica d'altres Estats, de la mateixa manera que de cara endins s'ha entès que es pot tenir un Estat amb diverses nacions. Els anglesos, quan fan els campionats de futbol i de rugbi, en diuen el Torneig de les Cinc Nacions, i no s'esvera ningú. Els belgues tenen Flandes i Valònia, i a més tenen la regió de Brussel·les, o sigui que són tres regions. I jo recordo que el president de la regió de Brussel·les em deia "jo faig tractats comercials amb la Unió Soviètica". Bé, potser era una exageració, potser Bèlgica és tan petit que tampoc ningú es preocupava massa en aquest sentit. Espanya ha estat un dels grans Estats de la història. És un Estat que ha anat bé durant una colla de segles; va arribar a ser la primera potència mundial, però després va començar, molt abans que aquests altres competidors, rivals o companys, a entrar en una certa decadència que es va 1 �perllongar molt. Què va passar? Va passar que ara fa cent anys, exactament, l'any 1906-1907 del segle passat, Catalunya va arribar a la conclusió que com a país, avançava bé; econòmicament i culturalment, va fer un gran salt endavant. L'any 1906, la solidaritat catalana, és el Maragall i l'Ors al mateix temps, o sigui el modernisme i el noucentisme. És el moment en què comencen a fer-se escoles municipals a Barcelona, perquè l'Estat feia unes escoles que la gent d'aquí no les volia, perquè no donaven la talla. El "pasa usted más hambre que un maestro de escuela", i aquí ens podíem permetre de despreciar-ho i fer-ho diferent. El meu avi, els seus amics, fundaven escoles, el "Món d'Or" i unes altres. Perquè? Escoles de vocació pública. Les van fer privades perquè el públic era de l'Estat i l'Estat no convenia. Espanya havia perdut les últimes colònies. I anava avall. I en el mateix moment que Espanya va avall, Catalunya va amunt. Va amunt industrialment, políticament, econòmicament, socialment. Surt el catalanisme. El catalanisme és això. Després va venir tot el que va venir, que m'ho estalvio, perquè ben dramàtic que va ser, perquè la història necessita passar dues vegades per haver passat. Hi ha l'intent inicial, hi ha el desastre, hi ha el fracàs, i després, més endavant, hi ha l'eclosió. L'eclosió ha estat que l'any 1978, 1977, vam tenir democràcia. A l'any 1978 va tornar el president Tarradellas i, per tant, la nostra autonomia és una mica diferent de les altres, perquè ja era autonomia abans de la Constitució. I la Constitució va sancionar un fet preexistent, a veure si ens expliquem. No és que nosaltres vulguem "ser diferents" o ens vulguem separar. Només expliquem que la realitat és aquesta. Qui hi ha unes autonomies que són nacions, que tenen aquest caràcter de nació, per la seva cultura, pel seu idioma, per la seva manera de ser i perquè van aparèixer a la història d'una manera diferent. Cosa que no vol dir que no en puguin aparèixer més. Per què Andalusia no ho va ser? Doncs no ho va ser pels pèls. Perquè es va acabar la guerra en el moment que ells tot just estaven començant. Per què Galícia sí? Doncs perquè van fer-ho abans. I per què van fer-ho abans? Doncs perquè, sense ganes de tirar-nos més flors a nosaltres mateixos, un dels màxims dirigents del galleguisme havia estudiat a Barcelona i havia vist que no només es podia ser galleguista sinó també nacionalista gallec. Tot això va acabar molt malament, com sabeu. Però totes aquestes coses que tenen una arrel, si no arranqués l'arrel, és pràcticament impossible que desapareguin. Ja en democràcia, a la primera Constitució, es va dir que n'hi havia tres, es va dir amb la boca petita, amb una disposició addicional "aquellos territorios que en el pasado hubieren plebiscitado un estatuto", doncs eren tres. Era una manera de dir bascos, gallecs i catalans, sense que ningú s'enfadés. Després va venir el que va venir, que és la generalització. Que està molt bé. El que va passar és que alguna d'aquestes autonomies es va autodenominar nacionalitat, quan no tenien aquest caràcter històric. No dic que no ho siguin, que siguin el que vulguin, i a més, nosaltres ho vam votar, tothom ho va votar, ningú va dir que no. Que n'hi ha quatre més: Canàries, Balears, la Comunitat Valenciana i l'Aragó. Què hem fet nosaltres ara? 25 anys després de tot allò hem dit que no hauríem de reposar les coses allà on estan perquè tot anés bé. I per tant, quin és el terme que hauríem de fer servir perquè aquella dualitat que es va crear amb la Constitució i que després s'ha anat esvaint, i aquelles lleis que es van fer al principi que després s'han anat esvaint perquè hi va haver un cop d'estat, perquè la gent es va esverar. En Pujol deia al 1987: "Jo vaig haver de triar quan el senyor Calvo Sotelo em va dir: 'de todo lo que le había dicho que le daría, esto no, esto no, esto no y esto quizá sí'. I clar, jo vaig haver de triar en aquell moment entre Catalunya i la democràcia. I vaig triar la democràcia, diu, perquè clar, si no hi havia democràcia no hi havia Catalunya". Perdoneu aquest discurs. Només dir-vos que passats aquests 25 anys, ara sí que potser Catalunya pot dir el que és en veu alta i que ningú s'esveri, o que s'esverin però que finalment s'accepti, i tothom quedi tranquil. Perquè us ben asseguro que no hi ha antídot més efectiu contra l'ansietat que els fets consumats, els fets reals. I si resulta que el Parlament espanyol aprovarà que Catalunya és una nació, us ben asseguro que tots aquells que pensaven que no ho era començaran a dir que potser sí que ho és. Per què? Perquè ha arribat fins aquí, perquè ho ha dit el Parlament espanyol, que és qui ho ha dir. Per tant, dir-vos que en aquest aspecte i tornant avall, Catalunya ara què ha de fer? Catalunya ara ja ha fet la guerra d'Espanya, per entendre'ns, en el sentit positiu. I ara Espanya, més ben dit, serà ella qui dirà que Catalunya és una nació. Què fem ara nosaltres? Catalunya ha de mirar cap endins, enlloc de tant cap enfora com en aquests dos anys, o almenys ho ha semblat. I fer dos coses: una, governar. Cosa que ja ha fet 2 �però que la gent no sap, i s'ha governat més en aquests dos anys que potser en els últims vuit anteriors. No perquè nosaltres siguem superhomes i els altres fossin un desastre, sinó perquè els altres portaven 25 anys i ja es valien del vet i anaven seguint, com és lògic, la línia que duien, però no tenien l'incentiu, l'ambició, les ganes d'agradar, diguem-ho així, que té sempre un govern nou. Per tant, nosaltres hem governat més però no s'ha vist. Perquè si estàs discutint si ets i no ho ets, si existeixes o no existeixes, el que fas és molt menys important. Però ara l'important és el que fem. Una. I dos, què farem? A part de les coses que estem fent, que s'aniran explicant cada dia més, i s'aniran sabent, una cosa que farem serà dir als Ajuntaments: mireu, us ha arribat l'hora. Fins ara, a Espanya, les proporcions, quan va començar l'Estat de les Autonomies, eren 80 per cent l'Estat, 0 per cent les Autonomies -que no hi eren-, 20 per cent els Ajuntaments. Recursos nets, després de transferències. Doncs ara, devem estar a 30-50-20. L'Estat és el trenta i ha baixat del vuitanta al 30. No hi ha cap país europeu on això hagi passat amb aquesta intensitat. Alemanya està molt descentralitzat, sí, però va perdre la guerra. No sé si m'explico. Van venir els demés i els van fer federals tant si volien com si no. Aquí no. Aquí ha estat un acord al qual hem arribat i un procés evolutiu que ens ha dut fins aquí. 30-50-20. Què passa? Que 30-50-20 i 80-020, que era al principi, hi ha una cosa que lliga: els Ajuntaments eren 20 i són 20. I continuen sent 20. I això no pot ser. És lògic que havent-hi la qüestió de les nacionalitats, les regions i la devolució, doncs això hagi estat el tema més important, en el qual ens hem concentrat absolutament i els canvis en les xifres que us he dit són molt significatius. Però ara és l'hora en que les nacionalitats i les regions, és a dir, les comunitats autònomes, es tombin als Ajuntaments i els diguin: tu què vols ser quan siguis gran? Ja ets gran i, per tant, digues en què et veus en condicions de fer. I dos, aquí tens els recursos per fer-ho, evidentment. No s'hi val badar i es tracta de donar competències i recursos. Què passa? I acabo aquí. Els Ajuntaments, com que tot aquest període l'han viscut amb un sentiment ambivalent, perquè d'una banda s'han vist amb més obligacions i amb més recursos, per descomptat, perquè hi ha hagut increment de recursos, però en proporció no. La gran qüestió no eren ells, sinó l'altra. Era la qüestió autonòmica i nacional; doncs, d'alguna forma malfien. Perquè diuen: tot el que em passin, m'ho faran pagar. És tracta que quedi clar que a Catalunya això no serà així. Que a Catalunya direm als Ajuntaments, aquí teniu les responsabilitats i aquí teniu els recursos per afrontar aquestes responsabilitats. Dit això, hi ha mil maneres de millorar l'equació, hi ha mil maneres d'aconseguir recursos addicionals, hi ha mil maneres d'aconseguir que la gent s'impliqui més en la pròpia prestació del servei, com més avall vas més s'impliquen, i, per tant, que els serveis siguin en aquest sentit menys costosos econòmicament perquè hi ha més aportació de la pròpia població. En fi, què us haig d'explicar si vosaltres ho sabeu perfectament? Els que sou de municipis perquè sou de municipis, els que sou empresaris perquè sou empresaris. És a dir, quan s'ho fa un, surt més barat. Només que ha de tenir unes regles clares i uns ajuts que siguin evidents i que siguin escrupolosament acceptats. Això és el que us volia dir i l'alegria d'estar una altra vegada a Sabadell, que per mi representa Catalunya en un sentit, n'hi ha d'altres, que també la representen, però de maneres diferents, avui li deia a l'alcalde. Però Sabadell, d'alguna forma, no sé perquè té aquesta cosa de dir que és una ciutat que s'ha fet a ella mateixa i que no depèn de ningú, que depèn d'ella, que ho ha tingut difícil, que el seu ofici principal en aquest moment està en crisi, s'ha hagut de transformar i, tanmateix, el tremp econòmic doncs ha continuat i el tremp empresarial també i, per tant, des d'aquest punt de vista, per mi, Sabadell és Catalunya, igual com dic que Catalunya és Espanya. No que Catalunya pertany a Espanya, sinó que Espanya és Catalunya, és a dir, que la millor definició d'Espanya és el que nosaltres som i el que nosaltres estem fent aquí, en aquest moment, de l'Espanya plural. I de la mateixa manera una de les millors definicions, sinó la millor, del que Catalunya és, és Sabadell. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1730 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a "Sabadell Tribuna Oberta" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sabadell Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Nacionalisme Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1620/0000000713.pdf ba88faf10f0d8030e175e9def66701a4 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El pacte Zapatero-Mas per l'Estatut no prepara cap aliança PSOE-CiU Source A related resource from which the described resource is derived 20 minutos Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sierra, E. Rodríguez, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Convergència i Unió Partido Socialista Obrero Español Catalunya Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1621/0000000711.pdf fb7de9e2eb807810be99f62344676a9b PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource España no va bien sin la relación entre Castilla y Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Gaceta Regional de Salamanca Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Orive, Begoña F. Vicente, M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Arxius Franquisme Catalunya Espanya Territoris Acció política Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/250/20060202.pdf b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297 PDF Text Text Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà) Santiago de Compostela | 02/02/2006 Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación. En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición, proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca, ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más abstracto, más duro, más frío. Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el "Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA, especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el sentido de la reforma estatutaria. Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse. Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo, para evitar sospechas de renuncia premeditada. Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría, prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último. Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más complicado. Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente en Galicia. Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos: 1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria. Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de Catalunya, etc... Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello. 1 �2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades Autónomas. Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios. El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo. Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto. Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de consolidación del Estado de las Autonomías. El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos. EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos excluyentes. En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible, sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías españolas. El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo. ¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación catalana como tal, en competencias y financiación. De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave. 1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación: 1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura: Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio. Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener 2 �que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un núcleo de nacionalidades. 2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna. 3.- Reconocimiento de nuestros símbolos. 4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero 5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria. Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de Europa. En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes: - unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya) - y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso español). 2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador como parece ser el caso de algunos. Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco, probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo. En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor qué hacen unos y qué hacen otros. Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la Constitución. 3 �Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el núcleo duro de sus políticas públicas. Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son bien explícitos sobre este propósito: . . . . . . . Trenes de cercanías Becas de enseñanza obligatoria Inspecciones laborales Políticas de acogida de inmigrantes Guarderías Gestión de prestaciones no contributivas Seguridad privada, etc Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad, bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes. El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera. Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos. 3) Mejora de la financiación. ¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo caracterizado por cuatro ejes principales: a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades): - IVA: del 35% al 50%; - Impuestos especiales: del 40% al 58% En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%. Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales aparte) es, por lo menos, probable. b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA y en los impuestos especiales. c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de 4 �Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la Generalitat y los cedidos totalmente. Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales recaudados en Catalunya. d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras. Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías. Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que nadie pierda. A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en Catalunya: e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de la española y el PIB el 18,8%. En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo tiempo. Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación. Como pueden ver: - Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades. Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social. Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial. Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras. Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo. El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto, que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal importantísima. 4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad. Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del Estado de las Autonomías: - la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos específicos de la relación Administración General / Generalitat; - la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA. 5 �Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral; o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las Autonomías. EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso muy amplio en Catalunya. Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP? Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable. La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma: - desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC, - o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses. Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP en la agenda de reformas territoriales de España. La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos. No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia. La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC. Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi esperanza. LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la 6 �configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante. Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno. Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local. Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto, privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España. La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva. Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta, requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar. Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes, reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se podía imaginar. Reforma constitucional para: 1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión 2) denominar a las CCAA (ahora no están) 3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia necesaria de los poderes locales y 4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice). Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto. Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad. Muchas gracias. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1732 Title A name given to the resource Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santiago de Compostela Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Dret constitucional Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/251/20060204.pdf 48ad27d5f1db682a0d0497b0c414c225 PDF Text Text Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Palau Moja. Barcelona | 04/02/2006 Un poble que no hagués perdut la seva llibertat mai no hauria tingut una exposició com aquesta, no l'hauria hagut de tenir, no li hauria calgut. Tant de bo a nosaltres no ens hagués calgut. Avui Catalunya es retroba amb un tros de la seva pròpia història. I tanca una vella ferida, massa temps, innecessàriament oberta, i ho fa gràcies a la feina d'uns treballadors de l'arxiu, que ens han retornat les proves del que aquest país va haver d'aguantar. I avui les tenim i ens serveixen perquè la nostra quitxalla, la nostra joventut, la nostra gent, els nostres grans també, alguns dels quals ho van patir, encara ho podran veure, aquests haurien de ser els primers. Que sàpiguen, efectivament, què és el que va passar, què és el que se'n van endur, quina és la matèria de la qual està feta la vergonya que vam passar i la dignitat que ara recuperem. Catalunya es retroba amb un fragment de si mateixa, d'ella mateixa, a través d'una mostra de documents que vam perdre en un malson, que tant de bo mai no s'hagués produït. Avui celebrem, doncs, un acte d'altíssim contingut simbòlic. Més de vint-i-cinc anys després que Josep Benet els reclamés en seu parlamentària, llàstima que avui no hagi pogut venir, els papers de Salamanca són de nou a Catalunya. El procés per aconseguir el retorn no ha estat gens fàcil. Si hem perseverat, junts, ha estat per un profund sentit de la responsabilitat i de la història. I quan dic junts, dic junts, tothom, al llarg del país i de les institucions, però també al llarg del temps, perquè ha costat molts anys. El nostre present era deutor del nostre passat. Deutor d'aquells que van mantenir el batec actiu pel retorn de les institucions i de la llibertat. Deutor d'aquells que, en l'inici de la transició, van iniciar la reivindicació legítima d'aquest fragment vital de la nostra història contemporània. Cadascú, per descomptat, ha estat en aquest procés segons les seves possibilitats i segons les seves responsabilitats. Tothom ha assumit les seves. Però avançant junts, a partir d'un moviment cívic unitari, que ha estat la Comissió de la Dignitat, a la qual avui hem de retre homenatge perquè han estat la punta de llança del país en tot això. A partir del treball incansable d'entitats i de persones, de la voluntat de tots els partits catalans, de la complicitat de la ciutadania, i del compromís de les seves institucions per recuperar la dignitat. Aquests dies he traduït la meva satisfacció pel retorn anomenant-los els Papers de Sant Cugat, perquè és on han d'anar i el nom que tenen és d'allà on vénen. Ara bé, potser, en justícia, haurien de ser recordats per sempre com els Papers de la Dignitat de Catalunya. Perquè és, sobretot a la Comissió de la Dignitat que hem de reconèixer l'esforç dut a terme i a qui hem d'expressar el nostre agraïment. Ahir vaig ser a Santiago de Compostela i hi havia una exposició magnífica dels papers de l'Estatut, de l'Estatut actual, de quan es va fer. Per cert, "Galícia és una nación", deia l'article primer, els primers papers, amb les fotografies de tots els que voltaven aquella afirmació. Mireu, aquesta exposició sobre el retorn dels documents confiscats estic convençut que servirà per mostrar a la ciutadania d'arreu del país dues coses: primera, les raons profundes que assistien la reclamació del retorn i, segona, el despropòsit d'aquells que han volgut convertir els papers en un nou episodi d'enfrontament forassenyat. L'arribada dels papers a Catalunya, és doncs, la culminació d'un acte de justícia històrica i de dignitat democràtica. De justícia històrica, perquè fa efectiu el dret de les institucions de la Generalitat (i més endavant també de totes aquelles persones espoliades), tot anirà arribant, a la recuperació de la seva memòria. 1 �De dignitat democràtica, perquè fa efectiu un dret legítim i reconegut per la Constitució i per l'Estatut de 1979, a partir d'una llei votada al Parlament espanyol. És una decisió que permet la reconciliació sense oblit i la memòria sense rancor. Ara ens correspon convertir la reparació en un símbol de concòrdia i de futur. En un símbol de la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. Catalunya, en els millors moments de la seva història ha estès la mà i ha proposat, ha discutit i ha convençut. Però això només ha estat possible quan al davant hi havia a Espanya un govern disposat a entendre la seva pròpia complexitat, la dels pobles d'Espanya, les seves personalitats diverses i les seves aspiracions, pròpies i compartides Recentment he estat a Euskadi i a Galícia, nacions històriques que formen amb nosaltres l'avançada més robusta de l'Espanya plural. I he comprovat que el nostre antic projecte comú avança imparable. Perquè diguem-ho clar i català, perquè hi ha un Govern i una majoria parlamentària a Espanya, a la qual esperem que se sumin tots els nacionalistes catalans com més aviat millor, que ha tingut i té la voluntat de fer avançar aquest projecte. Dues condicions crec que s'ha donat pel retorn dels Papers. Perquè no hem d'oblidar que molts, abans d'ara, ho havien promès o provat . Però ha estat ara que s'han donat les circumstàncies i que hi ha hagut el coratge polític necessari per fer-ho possible. El compromís i la perseverança de qui els reclamava han estat presents des del primer moment. Però la determinació dels successius governs d'Espanya no havia estat la necessària fins ara. Reconeguem-ho. El camí de Catalunya a l'Arxiu de la Guerra Civil fa molts anys que el vam fer. Va ser un camí d'anada. Però ha estat ara que s'ha pogut transitar, pacíficament, pel camí de tornada. Hi ha hagut determinació. I aquesta determinació és, alhora, un senyal del canvi de llenguatge que experimentem, des de fa gairebé dos anys. L'avenç del reconeixement del català a Europa n'és una bona mostra. Com hi ha moltes altres mostres d'un diàleg distint entre el conjunt d'Espanya i Catalunya. Començaríem per la Carta Municipal de Barcelona, que finalment s'ha aprovat. La vam començar l'any 1980 amb Narcís Serra i després amb Joan Clos. A l'any 80 i, tot just, ara s'ha aprovat al Parlament espanyol. Hi ha coses que es belluguen, hi ha coses que tornen, hi ha realitats que es reconeixen, hi ha veritats que es diuen. I tot això passa, a més a més, amb la nostra moderació. Perquè la dignitat també és saber rebre, saber triomfar, sense esclafar, sense provocar. Que aquells que es podrien sentir vençuts, i en el fons són vencedors també ells, no se'n sentin de vençuts. El mateix hauríem de dir de l'Estatut. Fa dos anys era difícil de pensar que un nou Estatut es pogués plantejar en el marc d'una ambiciosa agenda de reformes. Avui l'Estatut és un projecte que avança; que va fent el seu camí i que tots desitgem veure fet realitat en els propers mesos. Hem vist que a partir del diàleg, el pacte és possible i és eficaç. I el retorn dels papers és, en aquest sentit, una mostra de tot el que estic dient, un gran assoliment per Catalunya. I és també un gest no aïllat: forma part d'una filosofia política en marxa. És, en definitiva, un gest que es refereix al passat, però és un gest d'esperança en el futur. Moltes gràcies a tots. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1733 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja. Barcelona Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Salamanca Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/252/20060207.pdf ce000c9f844727636ac8f29356ed79a4 PDF Text Text Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel·les Concert Noble. Brussel·les | 07/02/2006 Estimats amics, senyora ambaixadora, senyor comissari, senyors diputats, senyores diputades, estimats amics. És ja una obligació aquesta cita que es va repetint i que ens permet fer arribar el que s'està fent a Catalunya i també saber, efectivament, com està anant la nostra representació aquí, com està defensant els interessos, els nostres interessos. Jo crec que estem aprenent, que Europa és un procés d'aprenentatge amb tota sinceritat, que ho és per tothom, ho és per nosaltres, però ho és també pels països europeus. Aprenentatge que no sempre està desproveït d'algunes lliçons de militars com les que darrerament hem tingut amb les conseqüències del referèndum francès, i la comprovació de que el procés no era tan lineal, tan senzill, tan optimista, tan fàcil com s'havia previst, però, no per això, més exempt d'interès i d'obligacions per tots nosaltres. Ha passat un any des que es va commemorar que Espanya feia vint anys que era membre de ple dret de la Unió Europea, i el proper mes de novembre celebrarem els 20 anys d'aquesta Oficina a Europa. Oficina que, des de juny de 2004, va passar de ser una Delegació del Patronat Català pro Europa a ser una Delegació del Govern català, tancant així el període d'afermament de les relacions entre Catalunya i la Unió. Què ha passat en aquests vint anys? Europa ha doblat els Estats membres de la Unió; dels dotze n'ha passat a vint-i-cinc. Espanya ha passat de ser un país receptor a ser un país dinamitzador, que aprofita les oportunitats del mercat únic, i a començar una nova situació en la qual haurà de ser país contribuent. Catalunya ha pogut normalitzar i institucionalitzar les seves relacions amb Europa, amb una embranzida recent important en matèria de reconeixement del català a Europa, que per nosaltres ha estat, ho diré clarament, una comprovació de que efectivament el reconeixement de Catalunya com a nació era un fet, no només a Espanya sinó a Europa. Ens plantegem doncs, a partir d'aquí i del projecte de l'Euroregió, del qual ha fet menció la delegada del govern d'aquí, una presència cada cop més important per nosaltres, i cada cop més valuosa, en una Unió Europea entesa com a unió de pobles. A nivell català, l'atenció està fixada sobre el nou Estatut. Un nou Estatut que obre una etapa nova de governabilitat catalana, que també s'ha d'entendre en clau del conjunt d' Espanya, dels pobles d' Espanya, i que tindrà un efecte, que està tenint, ja ho veiem, sobre el conjunt dels pobles d'Espanya i també en clau europea. És un Estatut que ens dota d'instruments que faran possible que Catalunya jugui a fons el seu paper allà on li toca, per exemple. en el camp de l'Euroregió; per exemple, en el camp dels eixos infraestructurals. No ens enganyem, l'existència d'Europa és cada vegada més un futur que implica canvis en la manera com enfoquem les nostres polítiques a nivell estrictament polític, però també a nivell econòmic i a nivell estratègic. Crec amb tota sinceritat que en el futur, gairebé per definició, Europa té una responsabilitat enormement clara i important, i està en les nostres mans fer-la possible. Europa té l'oportunitat de convertir-se en un referent en el món, en un país amb una dimensió que està adequada a les que ens obliguen a tenir, per dir-ho d'alguna manera, a les nacions clàssiques, les nacions més grans, Espanya, França, Alemanya..., al mercat mundial, al mercat econòmic i al mercat polític. És evident que l'existència dels Estats Units d'Amèrica i dels grans països asiàtics ens obliguen d'alguna forma a posar en comú elements de la nostra economia i, en definitiva, també elements polítics per poder ser políticament i econòmicament competitius. Vull dir-vos en aquest sentit, clarament, que l' existència de la Unió Europea i la seva ampliació ha canviat profundament la relació entre Catalunya i Espanya. Com ha canviat segurament la relació 1 �entre Baviera i la República Federal, potser una mica menys, però també dic menys perquè allà el caràcter federal de la República era més i discutit. Perquè d'alguna forma Europa substitueix a Espanya; fa coses que abans feia Espanya, en matèria de moneda, i, en el futur, segurament en matèria de defensa, però no substitueix en canvi les coses que fan aquelles unitats que estan per sota de la unitat d'Estat, no substitueix Catalunya per dir-ho d'alguna manera. I en aquesta mesura, Catalunya s'ha de relacionar directament amb Europa. De vegades, quan dic aquestes coses, se m'entén malament. Una vegada vaig dir "Catalunya és Estat" i, quan deia que Catalunya era Estat, estava afirmant que Catalunya era lleial a la construcció d'un Estat de caràcter plural, de l' Espanya plural. I molts van interpretar que jo estava dient que Catalunya era un Estat. Bé, si nosaltres fóssim una unió de caràcter federal probablement ho seríem, però no es tracta d'això; jo el que estava dient era que Catalunya formava part, i d'una manera fonamental, del que era l' Estat Espanyol. I dic el mateix respecte d'Europa. Catalunya s'ha de relacionar doncs amb la Unió; potser no ha de tenir o no tindrà les competències que té, per exemple, la regió de Brussel·les, de la qual se'n parla aquí més, però a Espanya i a Europa potser menys que a Catalunya, perquè jo recordo ja fa temps sentir al president de la regió de Brussel·les dir-me que havia firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica en aquell moment. A això no hi arribarem, però per descomptat que si no arribem a les competències que tenen les regions belgues, o que la regió de Brussel·les tenia en aquell moment, és evident que en tenim i de molt importants, que en tenen un camp de realització que és europeu. Per Catalunya tot això, aquest canvi de dimensions, el fet que l'Estat que tenim al damunt no sigui només l' Estat Espanyol sinó la Unió, representa l'obertura d'una sèrie de prospectives enormement interessants. Crec que a Europa també l'hi és interessant el fet que hi hagin unitats que no són les estrictament estatals tradicionals, que juguin al joc d' Europa. Perquè Europa, a través d'aquesta presència de les regions, comitè de les quals vaig poder presidir com saben vostès durant un parell d'anys i del qual vaig ser vicepresident dos anys més, obté el feeling real. Les regions europees li donen a Europa el feeling real de la seva diversitat d'alguna forma. Pensin que cada dia la globalització representa més la desaparició de la diversitat. Ens deia un expert gal·lès, a Barcelona, amb motiu del Fòrum, que cada any desapareixia un nombre important de llengües al món; és a dir, hi ha un nombre determinat de llengües al món que es pot anar comptant i cada any se'n perden. Podríem anar quasi quantificant la pèrdua de diversitat en el món a través de la globalització. I bé, d'alguna manera, el fet que Europa es relacioni amb les seves regions, amb les seves comunitats autònomes..., dóna a Europa un feeling de la seva diversitat, una profunditat a la seva existència com a unió, enormement més profund i més interessant. Això que passa amb les llengües passa també amb l'economia. Si un govern, regional o autonòmic, vol ajudar l'economia del seu territori, en el marc de l'economia europea, per descomptat que ha de comptar que la dimensió de les seves empreses probablement hauria de ser més gran. Ho dic perquè a vegades, quan es discuteixen temes com alguns dels que han aparegut en els diaris aquests dies respecte la mida de determinades empreses o fusions d'empreses, es tendeix a polititzar aquesta qüestió com si fos un tema de rivalitat entre regions, i no, és que Espanya necessita tenir empreses que tinguin la mida europea, i si no les té, no serà important en el mercat real, que és el mercat comú. De manera que podem esperar que no sempre en la mateixa direcció, des del punt de vista geogràfic, potser és el de menys des d'aquest punt de vista que estic parlant ara, el que hi haurà d'haver són fusions d'empreses importants a Espanya, perquè les empreses espanyoles puguin ser de la mida que Europa està exigint per ser competitius. De manera que menys discussions respecte de la paternitat, del nom o de la comunitat autònoma en la qual això es produeix, respectant totes les regles de la competitivitat i de les comissions que es dediquen a vigilar que tot això no sigui una concentració de poder excessiu. Però que vol dir 2 �concentració de poder econòmic a Espanya quan on estem és en un mercat europeu? Vol dir simplement que hauríem de tenir i tindrem, i estem començant a tenir, empreses de mida europea. Aquesta empresa que s'està creant per exemple en el camp energètic, serà una empresa que estarà en el segon lloc europeu i en el cinquè del món suposem. És que ens hem de privar que Espanya tingui aquestes empreses? És que pel fet que tinguin una certa coloració autonòmica no és bo per Espanya que això sigui així? Vostès que estan aquí entendran perfectament el que vull dir quan dic això. Mireu, en tot aquest escenari, Catalunya vol formar ella mateixa una empresa, vol fusionar-se també com a empresa amb unes altres regions europees, algunes d'elles espanyoles i altres no, amb l' Aragó, amb les Illes Balears, amb la Comunitat Valenciana. Inicialment havíem pensat que podia ser, però actualment és una mica difícil, amb Midi Pyrénées i Languedoc- Roussillon. Estem parlant d'un conjunt de quinze milions d'habitants; estem parlant d'una regió europea que ja té també, com les empreses, la mida que es necessita per ser competitiu políticament, per dirho així, a Europa. El procés és lent, i aquests processos, per descomptat que s'han d'enfocar amb modèstia, però al mateix temps amb ambició. Aquesta ambició hi és, farem una reunió d'aquí a pocs dies, anualment ens anem reunint, i en aquesta reunió evidentment parlarem de coses que són interessants per cadascuna de les regions, però que progressivament van interessant a les altres, no solament a aquella en la qual s'ubica una determinada infraestructura. Som conscients també a Catalunya, també a l'Aragó, també al Midi Pyrénées i al Languedoc Roussillon, i a les Balears, que ens uneix una colla de factors que fan que Europa pugui tenir una centralitat, per dir-ho així, de segon ordre si vostès volen, que pugui ser competitiva amb les grans centralitats europees que ja coneixem. Deixi'm acabar dient que és un plaer estar aquí amb vostès, que cada vegada que he vingut aquí m'he sentit perfectament a casa per raons molt diverses; primer, perquè hi havia passat molt de temps, però també perquè en aquí veure tants catalans, per una banda, tants ciutadans espanyols també, representant a Catalunya i Espanya a la UE em fa sentir que realment estem en allò que hem d'estar i que estem parlant a persones que estan justament en el lloc, i donen per entès el que jo els hi estic dient, cosa que, a vegades, a Catalunya i a Espanya, és molt més difícil d'aconseguir, que t'entenguin. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1734 Title A name given to the resource Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel.les Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Concert Noble. Brussel.les Subject The topic of the resource Autonomia Relacions Internacionals Unió Europea Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/253/20060222.pdf f659d50206f70ebfaa146052185d829c PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Nova York | 22/02/2006 Perhaps few peoples are better positioned than North Americans to understand what it is going on today in Catalonia and in Spain, The entire conception of the State and of the Nation in the United States is founded on the principle "E pluribus unum" a motto first proposed for the Great Seal of the United States by Thomas Jefferson, John Adams, and Benjamin Franklin. "One from Many" : the phrase declares the determination to form a single nation from a collection of states and, by extension, a whole political body from a nation of immigrants. Intrinsic to this is the dialogue between citizens and their governments about the limits of governmental power, about the protection of individual rights and the requirements for the common good -often translated into problems of taxation and representation-, and about where power can best be exercised: at the level of the federal government, the state governments, the municipalities, or the town hall. These are familiar topics in the context of the United States. WE are less accustomed to thinking about them in terms of Spain. But they are intrinsic to the distribution of power in Spain, as well. For centuries, ever since the consolidation in the 16th century of a Spanish State identified with the Spanish language, the Catholic Church and a strong centralized public administration located first in Valladolid and ultimately in Madrid, this has also been the hidden issue that underlay conflict after conflict, from the War of Succession in 1714 to the Civil War from 1936 - 1939. Catalonia has always been at the forefront of this discussion. The will for self-determination of the Catalan people dates at least from the 13th Century, when the Consell de Cent (Council of the Hundred, or Senate) was established by Jaume I, James the First. As my dear friend Robert Hughes writes in his beautiful love letter to Catalonia, titled "Barcelona", ["The Catalans'] sense of exception ran back to the ideal of the ancient Roman republic, of the head of state as primus inter pares, first among equals. To them, the count-king ruled by contract and not by divine right". Robert goes on to quote the fiercely self-sufficient Catalan oath of allegiance to the king, to wit: "We who are as good as you, swear to you, who are no better than we, to accept you as our king and sovereign lord, provided you observe all our liberties and laws." And now comes the clincher:"but if not, not". It is this shared spirit of political liberties and governmental complexity that the Catalan people have sought to rethink our Statute of Autonomy, after a period of twenty-five years of unparalleled democratic stability and freedom. There are many misunderstandings with regard to this process, some of which I hope to lay to rest today by answering your questions about the process of political reform we have undertaken with passionate loyalty both to Catalonia and to Spain, an idea of Spain in which all these questions can finally be resolved in the Parliament and not on the battle field. 1. REFORMING TO IMPROVE If you have been following the political news in the Spanish press in recent months and weeks, you will have noticed that things are a bit "shaken up". There is a considerable stand-off between President Zapatero and the main opposition party, the Popular Party, which has generated a degree of political tension not commonly found in Western politics. You may have heard about economic stakeholders, intellectuals, the Catholic church. and even an occasional military officer, all coming forth to state political opinions against the government! Catalonia and the Catalan political parties as well as its President at centre stage of policy and politics in Spain. 1 �You may have asked: What's happening in Spain? What's up with Catalonia? Let us take a brief glance into the past. Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state in history (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomism). After Franco's death that unstable, conflict-ridden Spain came up with the democratic formula that solve these problems. The 1978 carta magna established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Our democracy was built up on a strong devolution process, very close to what people use to call a federal system. Since then, Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. We are growing now at 3.5%, three times the European average. Even if it may seem paradoxical the foundations are being laid in Spain for a new stage in our democracy, in which our federal system will be strengthened, our economic development will be sustained, and, according to many sources, ETA's terrorism may well end forever. I am certain of one thing: thanks to the reforms that are currently underway beginning with the new Catalan Statute, Spain faces a future which will follow the history of social, economic, and political progress of the last thirty years. To explain this I would like to outline the following: 1.- The current political reform in Spain consists of a new "devolution" process which will complete and expand the one already undertaken at the advent of democracy in 1978. 2.- This "new devolution" chiefly consists of, first, the recognition of the historic identity in some autonomous communities -Catalonia, Basque Country and Galicia-, and, second, of an improvement in the financing of these administrations. 3.- The political origins of this reform lie in Catalonia's requests in recent years. We cannot view the Catalan reform outside the context of a consolidation of the State of the Autonomous Communities. Let's talk about these two items. 2. REFORMING CATALONIA What reasons have led Catalonia to propose the reform of its self-government? One reason: To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. The first article of the proposed statute declares "Catalonia is a nation". The Spanish Parliament will probably prefer to place this in the preambul or introduction of the law. Big question left to the end of the debate. Fourth Goal:-- Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority). Fifth Goal:-- A partial reform of the way the autonomous communities are financed. Some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose competitiveness and suffer under this system, as it happens in the European Union with Germany. A revision of this point in no way implies the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. [There is a tendency towards making collection of taxes devolved to the authorities.] 2 �Constitutionality and consensus The draft for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30th after 18 months of debate. It was supported by four of the five political factions represented in Catalonia's parliament: the Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of greens and post-communists and CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party, which is a small party in Catalonia -the fourth in votes-, voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3rd, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. Do not forget that the PP participated in the entire process within Catalonia, with a constructive attitude. Some people have turned Catalonia's proposal into a projectile weapon to spark open combat between the opposition and the government. However, Catalonia did not frame its proposal against anyone. In no way is it against Spain. Nor is it against any of the autonomous communities. Catalonia would never approve any proposal that would jeopardize the interests of Spain as a whole. The Catalan reform has already passed the most difficult part of its journey. 3. THE PLURAL SPAIN The Catalan reform does not end up in an improvement of Catalonia's self-governance. As mentioned before, Catalonia opened a true new devolution process all around Spain. The ultimate goal is the realization of the plural Spain, the federal Spain. 1.- I am confident, more than ever, that the plural Spain is a project adding political realism to collective ambition. a/ Realistic in its development: We must work with a constitution and charters that are untouchable and within the limited scenario of the European Union's institutions. b/ Ambitious in its objectives: it must satisfactorily fulfill the aspirations of the peoples of Spain for this century. 2.- A general operating principle: the autonomous communities are part of the State, they are the State - the Spanish state - and as such they must be treated with reciprocal loyalty. At one point, there were attempts to distort this statement by implying that a different State was being demanded. It is not true. The goal is to put an end to the all too common and misleading impression distinguishing the State from the autonomous governments. For three decades, and as defined by the constitution, the state of Spain has meant three different administrations: general, autonomous and local. And not a single article nor provision establishes a vertical or moral hierarchy among them. 3.- One criterion: Recognition of difference Difference does not mean inequality. Nor, obviously, privilege. 3 �The desire to uphold a balance between equality (of rights) and plurality (of identities) must lead us to defend - without complexes, from a historical and cultural nation such as Catalonia: - equality of competences - and difference on a symbolic level. Understanding that the core of the renewed constitutional agreement must consist of the historical nationalities' accepting the spread of autonomous governments, equality of competences, and the balance of the model, while at the same time the other communities recognize the plurinational, pluricultural and plurilinguistic diversity of Spain and, as a result, the practical and symbolic expressions of these differences. Consequently, we assume that no community has the right to determine the others' ceiling of competences. - A constitutional formulation: Re-establishing the distinction between nationalities and regions that defines the Constitution. - A political culture: This reality, more complex, more compound, must be built upon the foundation of loyalty. Without reciprocal loyalty, without federal trust, no progress can be made in the new scenario. We share common problems that must be dealt with and analyzed jointly. Only in this way will we find effective solutions. We knew from the very start it would not be easy. But it seems that the reform is gaining momentum. Today it's Catalonia, and I hope the Land of Valencia, too. Tomorrow Andalusia and Galicia will join, too. And in time other autonomies. This is the major stake for the Spain of the 21st century to continue its advancement, with all the guarantees, along a democratic pathway based on the values of equality, diversity and freedom. Thank you very much. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1735 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la New York University (anglès) Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/254/20060309.pdf b1e15035a105038bcee92a02db3108c3 PDF Text Text Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga São Félix do Araguaia | 09/03/2006 L'elogi formal ja ha estat fet, escrit i llegit. Però, en nom del poble de Catalunya i del seu govern, que tinc l'honor de presidir, haig de dir alguna cosa més: Haig de dir que Pere Casaldàliga està fent l'Estatut dels pobres, la llei dels pobles que viuen a l'altra cara de la terra, a la cara amagada I Catalunya, que està fent la seva llei nova, el seu nou Estatut, vol donar el seu Premi Internacional, a l'home que ha dit: no hi ha un món desenvolupat i un món no desenvolupat hi ha un sol món mal desenvolupat Haig de dir que Pere Casaldàliga, que vol dir Pedra Alta, molt alta, i molt gran, allà on refugien les àligues, on les àligues hi fan casal, te molta vista, te una vista panoràmica del mon. L'altre cosa que ha dit Casaldàliga és que no ens podem quedar amb un Deu ja fet. I dient això ha obert avingudes amplíssimes al diàleg entre les diverses creences. Mereix el premi internacional també per això. I ha dit finalment que ser català i tenir dos idiomes el català i el castellà l'ha ajudat a entendre els altres. I això a mi m'ha emocionat Catalunya farà la Casa de les Llengües, Pere. I Catalunya i Espanya t'estaran sempre agraïdes per ser obert, per la teva ironia, que t’ha permès aguantar les tempestes de la misèria Gràcies Pere. Catalunya t'estima. El mon t'estima. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1736 Title A name given to the resource Lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. São Félix do Araguaia (Brasil) Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Premi Internacional Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/255/20060312.pdf de4d8a0a015c49344698033764c4c4d1 PDF Text Text Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Centre Català de Santiago de Xile | 12/03/2006 11 de març de 2006: una data plagada de motius simbòlics; alguns d'ells, a Espanya, concretament a Madrid, carregats de dolor i de tristesa. Aquí, en canvi, aquests dies de març seran recordats com els dies d'una nova esperança. Una esperança que té molt a veure amb el camí que Catalunya està enfilant ara mateix. Com a President de Catalunya, com a amic, com a fill d'un país que va patir la repressió i la dictadura, m'he sentit honorat de ser a Xile amb motiu de la presa de possessió de Michelle Bachelet. La primera dona cap d'Estat i govern que té Xile. Ara fa exactament dos anys i mig que vaig celebrar amb vosaltres, en aquest mateix escenari, la Diada Nacional de Catalunya del 2003. Varem tenir ocasió, llavors, de rememorar allò que uneix Barcelona, Santiago i Nova York. Tres fites de dolor per a la història d'aquestes tres ciutats... ... Però d'un dolor que totes tres han sabut transformar en energia positiva, força creadora, i potència emprenedora... I d'aquí sis mesos el Casal Català de Santiago celebrarà els cent anys de la seva constitució formal. En la meva anterior visita, us vaig portar un missatge d'esperança i d'ambició per al futur de Catalunya. Ara us puc dir que aquell desig és avui una realitat en marxa. El nou Estatut que obrirà una nova etapa de la historia de Catalunya i Espanya és a punt de ser aprovat, espero que amb el vot d'ERC! L'oportunitat ens l'hem treballada durant 2 anys i no es pot esguerrar. És cert que l'acord del govern espanyol amb el nacionalisme moderat va ser desconcertant: però perquè no entenem que va ser un intent de tenir un cert protagonisme per part del nacionalisme moderat en un Estatut que no havien fet i de tractar de malmetre segurament la claredat del projecte. Bé, en definitiva ha arribat l'hora de les decisions. I l'hora de les decisions està marcada per dues realitats. Primer, l'Estatut és bo, és potent. Tan potent i tan bo que tots aquells que ara el critiquen vindran al darrera d'aquesta porta que nosaltres obrirem. No tingueu cap mena de dubte. Ara hi ha moltes veus que s'aixequen a Espanya i a diverses autonomies espanyoles i al centre també, i per descomptat a Madrid, que diuen això és massa o això no ens agrada. Jo us dic que el dia que s'aprovi l'Estatut de Catalunya, que no està pas tan lluny, aquell dia, tots aquells que ara diuen això, vindran al darrera per fer des de les seves autonomies exactament el mateix plantejament. Perquè Catalunya haurà obert el pas a una segona etapa de l'Espanya de les autonomies que ha sigut un èxit fabulós. En un país que en els darrers 100 anys no ha tingut mai un període de tanta durada de democràcia, de creixement, de respecte internacional com ara té. I bé, ara estem començant una segona etapa d'aquest període, d'aquesta realitat. Estem començant un segon període del que és l'Espanya plural, l'Espanya democràtica, la Catalunya autònoma i totes les demés autonomies. L'Estatut és bo, el govern governa i estem invertint el 50% més que fa 2 anys. D'això no se'n parla i fins que l'Estatut estigui per aprovar no se'n parlarà. Serà el dia després que s'aprovi que tothom preguntarà que és el que s'ha fet i es començarà a veure una realitat que fins ara no s'ha vist. Fa cent anys, Catalunya iniciava el segle XX amb un projecte regenerador de país: 1 �Un projecte que recuperés les institucions d'autogovern; que impulsés la regeneració democràtica i la fi del caciquisme a Espanya; que donés cobertura a l'expansió econòmica catalana, que ja en aquell moment havia superat les fronteres de la Península Ibèrica i havia permès una presència sòlida en aquest continent. La constitució d'aquest Casal fou un exponent del caràcter emprenedor que va fer possible l'enlairament de la Catalunya del 1906. Cent anys després, malgrat períodes convulsos i foscos que ha hagut de patir Catalunya, podem estar molt orgullosos dels resultats assolits per aquella embranzida històrica. Hem reconstruït una autonomia robusta, de la qual la Generalitat n'és emblema i columna central. La nostra capacitat econòmica i la nostra presència al món han esdevingut prou fortes i esperançadores, en plena sintonia amb la nova drecera que marca la globalització del món contemporani. No per tancar-nos sinó justament per obrir-nos. I Espanya en el seu conjunt ha aconseguit, definitivament, pujar al carro de les democràcies parlamentàries més importants. De manera que avui ha esdevingut un membre destacat de la Unió Europea i un actor significatiu novament a Amèrica Llatina. En aquest escenari positiu i francament optimista, resultava imprescindible que fóssim capaços de construir un nou paradigma, amb noves i velles sensibilitats, amb noves ambicions. Volíem, en definitiva, confegir una nova manera de pensar i explicar el present i el futur de Catalunya. De no fer-ho, corríem el risc de quedar-nos estancats, extenuats després del ritme frenètic -i de vegades dramàtic- que varem experimentar durant gran part del segle passat. Aquesta era la meva preocupació i, en conseqüència, la proposta de futur que us vaig exposar quan vaig visitar aquest casal el setembre de l'any 2003. Doncs bé, avui podem dir que estem a punt de culminar el vell somni i d'iniciar-ne un de nou. El somni de la Catalunya plena i de l'Espanya plural. Estem a punt d'aprovar un Estatut que reconeix explícitament la realitat dels catalans de l'exterior. Tal com vaig dir-vos que faríem. Un Estatut que incorpora un millor finançament, més competències i un títol de drets i deures que reforcen el nostre concepte de ciutadania. I vosaltres haureu de ratificar-lo ben aviat. Perquè aquest Estatut només serà si vosaltres voleu i perquè vosaltres voldreu. S'haurà de refrendar pel poble de Catalunya, allà i aquí. Mireu, Enguany, l'any del centenari del Casal Català de Santiago, també és l'any del centenari d'un dels moments més brillants de la societat catalana: de les seves lletres, del seu art, de la seva música, de la seva arquitectura, de la seva política,... A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, va esclatar una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist al nostre país: Carner i Maragall, Domènech i Muntaner, Picasso, Eugeni d'Ors, Raimon Casellas, la Solidaritat Catalana, l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Hospital Clínic, ... no acabaríem mai! I bé, doncs, què us vull dir amb tot això? 2 �Doncs senzillament que, ara, quan d'aquí uns mesos Catalunya aprovi el nou Estatut, quan tinguem la millor, més completa i garantida eina per governar-nos, la millor que hem tingut en tres-cents anys, la més avançada, ambiciosa i raonable, penso reclamar del conjunt de la societat catalana un compromís constructiu per al nostre futur. Penso esforçar-me incansablement a fer que tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació els catalans i les catalanes l'orientin a construir un país que esdevingui exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Ja ho comença a ser. Vosaltres amics, sou una mica el paradigma del que demano: que els catalans sense deixar de ser-ho, mirin cap enfora, projectin la seva personalitat individual i la seva ambició col·lectiva més enllà d'ells mateixos, creant una regió europea important. I que tinguin una presència important en el món. Catalunya ha de superar l'obsessió introspectiva. Som el que som, som els que som, som on som. I tenim molt futur per davant. El futur que van imaginar els que fa 100 anys van dibuixar el catalanisme, el modernisme, el noucentisme, l'escola catalana i en definitiva el projecte nacional de Catalunya que ara, finalment, després de guerres i dictadures, estem fent. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1737 Title A name given to the resource Pasqual Maragall al Centre Català de Santiago de Xile Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Català de Santiago de Xile Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Estatuts Xile Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1622/0000000779.pdf be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9 PDF Text Text 12/03/2006 1 �12/03/2006 2 �12/03/2006 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad Source A related resource from which the described resource is derived Diario de Sevilla Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Carrizosa, José Antonio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Territoris Espanya Catalunya Andalusia Finançament Acció política Autonomia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/256/20060315ateneu.pdf e22e4acae1d63217c947855f01d0f00e PDF Text Text Acte central de l'Any de l'Ateneu Barcelona | 15/03/2006 Us volia parlar de quina és la situació d'aquest país en aquest moment. Això no es pot fer en un o dos minuts ni tan sols en mitja hora i no us vull cansar, però el centenari del trasllat de l'Ateneu és una ocasió que repeteix moltes d'altres en aquests anys. Perquè fa cent anys va passar alguna cosa, que encara no hem esbrinat del tot, però que va canviar la història i el destí d'aquest país. Fa cent anys Catalunya formulava i engegava un projecte regenerador de país. S'esgotava el règim de la Restauració i apareixien alternatives a la forma de governar i de pensar els problemes de la societat catalana i espanyola d'aquell temps. De fet, el catalanisme polític i cívic emergeix en aquell moment. A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, esclata una força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist el nostre país. Va produir-se un d'aquells rars moments de fecunda aliança entre la política, la cultura i la societat, que va fer possible l'enlairament de la Catalunya, la formulació del projecte. Espanya, mentrestant, es debatia en l'abaltiment posterior a la pèrdua de les darreres peces d'un antic imperi. Sense abusar del paral·lelisme històric penso que a la Catalunya actual, passa una cosa semblant a la de fa un segle, sense voler ser excessivament ambiciós. Més ben dit, penso que la Catalunya actual està en condicions de fer realitat el projecte que fa un segle es va formular. Aquesta Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, que ens ha descrit una vegada més el professor Castells, està experimentant novament un "tournant" decisiu. En anteriors ocasions he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle vint, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'antifranquisme s'ha esgotat. Està emergint una nova forma d'observar i entendre Catalunya: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat. Més polèmica? Sens dubte. Aparentment més contradictòria? Probablement. Però què volem? Volem una Catalunya amansida i temorenca? Volem una Catalunya que dubti davant d'aquest repte? És evident que no. I les parets d'aquest Ateneu, que han sentit tantes i tantes discussions abrandades al llarg del segle que ara celebrem, ens donen la raó. Mireu, en dos anys, algunes coses importants han canviat, més enllà de persones o de col·lectius. El procés de reforma del nostre Estatut d'Autonomia ha estat un magnífic reflex d'aquesta transformació en curs. Aquesta vegada no ha estat una Transició que ha impulsat l'Estatut, sinó que ha estat l'Estatut qui ha desllorigat el canvi de paradigmes. És l'Estatut que empeny en el camí d'una evolució, una maduració del model territorial del conjunt d'Espanya. El 30 de setembre de l'any passat va acabar el que podríem dir pre-Estatut. Fins i tot s'acaba, en qüestió de dies, el període de confecció de la nostra llei fonamental. Ara ja toca començar a pensar i a parlar del post-Estatut. De l'Estatut fet llei per al govern dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, quan d'aquí uns mesos, el 18 de juny, espero, la ciutadania de Catalunya aprovi el nou Estatut, que serà cridada a aprovar el nou Estatut, tindrem la millor ocasió que hem tingut probablement en tres-cents anys de construir, no només de proclamar, sinó de construir realment, un futur més segur, més ple. Proposo reclamar en aquell moment al conjunt de la societat catalana la seva contribució, la seva presència, el seu vot i tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació perquè s'orienti a partir d'ara i a partir d'aquell moment a construir un exemple per a la resta de pobles d'Espanya i per tota Europa. Hem de fer bona la nostra millor tradició, la que en els seus millors moments de la seva història representa l'Ateneu. Catalunya ha d'abandonar l'obsessió introspectiva. El futur ja habita entre nosaltres. 1 �El que importa és reconèixer qui són els emprenedors, els innovadors, els que fan coses en aquest futur ja present i acompanyar-los. Nosaltres, aquest govern que presideixo, estem actuant de catalitzador del canvi: no es tracta de dirigir des de dalt; del que es tracta és de mobilitzar i de desvetllar. Uns mots finals sobre la Constitució i l'Estatut. El que deia la Constitució del 78 era que hi havia tres nacionalitats històriques. Per això el PP no la va votar. Ara diem: en efecte, a Espanya hi ha tres territoris amb llengua i dret propis i que havien arribat a l'autonomia de manera diferent i singular, abans que s'aprovés la Constitució. Ara, quasi trenta anys més tard, no fóra acceptable que Espanya ens digués vostès són nacionalitats i prou. Perquè després de la Constitució s'han aprovat set estatuts que defineixen llur comunitat com a nacionalitat; i ara en seran vuit i acabaran essent-ne disset: l'efecte serà negar l'existència de la diversitat d'Espanya: tots iguals. Iguals en drets, sí. Iguals en obligacions, també; i a fe que ho hem demostrat. Però nosaltres, la majoria dels catalans, estimem Espanya i els pobles d'Espanya i no volem marxar. Sabem que Europa és la nova realitat que ens transcendeix a tots; nosaltres dintre d'Espanya volem respecte i volem igualtat de drets. Som diferents. Aquí hi ha la gràcia. I igualtat de drets, no vol dir que siguem millors, som uns altres, som distints. Aquí hi ha la gràcia. Igualtat de drets vol dir que les diferències es respectin. Som diferents i som a dins: vet aquí. S'ha aprofitat la debilitat momentània del govern espanyol per l'ofensiva popular, del partit que no va votar la Constitució, per oferir a baix preu el sí de Catalunya. I una part de les forces del meu govern ha cregut que sortint al carrer per dir no era el més important. Però ara el carrer és el Parlament espanyol. És allà on hem de convèncer i guanyar. I podem ferho i confio que ho farem. És bàsic, per a això, que les grans institucions centrals, com AENA, cedeixin part del seu poder i permetin que els aeroports siguin competitius i puguin administrar els seus moviments en el marc de la legislació internacional, amb una direcció forta, designada per consens. Al final sempre hi ha un tema que només és un tema que acaba sent el nom de tots els demés i que segons com tombi i es solucioni ens farà feliços o no. AENA té part, amb la Caixa, en l'aeroport de Luton (el tercer del Regne Unit) i un caramull d'altres aeroports. El de Sidney és de Ferrovial, i el de Nàpols l'administra la British Airport Authority, amb el vot decisiu de l'alcalde de la ciutat (que ara, per cert, ha passat a ser el president de la regió Campània). Totes les fórmules són possibles a Europa, que és on som. És per tant, perfectament possible que aquí es trobi la solució adient del nostre cas. És igualment necessari que la inequitat dels peatges s'equilibri i que les inversions de l'Estat no siguin discriminatòries sinó proporcionals. Ho estem aconseguint gràcies a tots, gràcies a aquest pacte, els partits que estem al govern de Catalunya, els primers. Seguirem aportant a la solidaritat amb tots els espanyols i en benefici de les comunitats que fa vint anys estaven més endarrerides i que pel bé de tots cada cop són més desenvolupades, el qual ens permet millorar la nostra contribució. El mateix està passant amb Europa, aquells països que estaven contribuint també estan començant a dir, vostès han millorat molt, per Espanya, Itàlia, Portugal, Gràcia, etc. Potser, per 2 �tant, que no els ajudem tant. Justament aquí ve el problema: coincideixen aquests dos moments, el català i l'alemany. Nosaltres, sabent-ho, tindrem en compte que la raonable contenció del nostre esforç solidari va justament paral·lela amb la contenció de l'aportació dels països europeus que ens han ajudat en els darrers vint anys, des de 1986, des de l'any que vam entrar a la Unió Europea. Per tant, acompassarem els canvis en el temps. Farem una campanya per l'Estatut. Una campanya de participació que respecti la llibertat de vot dels ciutadans. Com a president mobilitzaré amb totes les meves forces a tot el poble de Catalunya pel seu futur i la seva dignitat. I com a president estic en l'obligació de dir-vos que nosaltres, per ser a Europa, hem de ser més grans, ens hem d'ajuntar. No per obeir un designi intern o històric, per una obligació de futur, perquè no hi ha fronteres. Perquè un, sent el mateix que era, és avui més petit. Catalunya ella sola a Europa no serà prou forta per ser el que ella és, el que ella vol ser. Estem impulsant una regió europea amb els pobles germans de Tolosa, Llenguadoc, l'Aragó i les Illes. I, quan vulguin, València. D'aquí a dos anys en farà 800 d'un rei que va arreplegar totes aquestes terres i en va fer un regne potent. No es tracta, però de mirar enrera ni d'embadalir-nos amb el passat. El passat és passat i no tornarà. Mirem el futur i sabrem que en la nova Europa Unida s'ha de ser més gran. Ens hem d'ajuntar amb d'altres per a tenir massa crítica; aeroports, tecnologia, universitats. Podem construir, és més, estem construint una regió europea moderna de 12/15 milions d'habitants amb els territoris veïns i en el mapa d'Europa, puntejat per les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Londres, Frankfurt i Milà, hi ha espai, en el mig d'aquest arc, per a una regió europea potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Aquí és on som nosaltres. Aquí és on volem ser. Com fa cent anys van fer els homes que van protagonitzar, molts d'ells vinculats a l'Ateneu, aquella etapa de la vida política i cultural de Catalunya, avui nosaltres també afirmem què volem ser, què estem començant a ser i d'on ve tot aquest projecte. D'on ve cap i a on va. Tenim un gran futur al davant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1738 Title A name given to the resource Acte central de l'Any de l'Ateneu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Ciència Commemoracions Sanitat Hospital Universitari Vall d'Hebron Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf 3aad924852718558ecdac4c51fa78fda PDF Text Text El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Barcelona | 15/03/2006 Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element fonamental també. Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a Europa. L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda. Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres representeu el seu futur. És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat. Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop. El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa, com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta. Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir. Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta. I hi serem. Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la salut des de l'escola ens hi hem de posar. Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes. 1 �Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors. Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les coses. Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un país més pròsper i més cohesionat. I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic. A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar. Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones i de les polítiques de les persones. I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena. Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1739 Title A name given to the resource El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Balança fiscal Catalanisme Espanya plural Euroregió Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/258/20060316.pdf a3ca48f29d4c40fe2963f966d14a4bab PDF Text Text Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Palau de la Generalitat | 16/03/2006 Fa unes setmanes, un esforç col·lectiu, cívic i institucional que ha durat 25 anys, va veure reconegut, amb el retorn a Catalunya dels papers incautats arran de la guerra civil la dignitat del nostre poble. Amb el retorn dels papers una vella vindicació que ha durat quaranta anys ha aconseguit el seu objectiu. Amb el retorn dels papers, la dignitat ha guanyat. Per això, el dia que vam inaugurar l'exposició que mostrava els Papers al Palau Moja, vaig parlar precisament d'"Els Papers de la Dignitat". L'èxit ha estat col·lectiu, és cert. No s'hauria obtingut sense la complicitat de la ciutadania, el compromís de les institucions i el criteri irrefutable dels especialistes i experts. Però, per damunt de tot, l'èxit ha estat possible gràcies al treball de la Comissió per la Dignitat. Per això avui fem aquest acte. Perquè l'agraïment del país cap a vosaltres sigui públic, formal i solemne. I per això vull expressar-vos la meva sincera admiració, com a president de la Generalitat, però també com a ciutadà, com a persona. Parlant-vos tan sols com a ciutadà de Catalunya, tossut de mena, admiro la vostra tossuderia per a què la memòria es restituís, sense rancúnies, sense retrets. Endreçant-la degudament, dignament. Retornant les coses al seu lloc. Es bo que tant els nostres records, com la crònica del que hem estat, siguin desats al lloc que els correspon. Entre nosaltres. Dignament. El record de la privacitat vulnerada i de la injustícia, més que cap altre record, mereix respecte. La recuperació dels Papers de la Dignitat s'ha de convertir en un símbol del que és possible quan s'imposa la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. El retorn ha estat una decisió presa per convenciment de l'actual govern d'Espanya, que també ens ha donat altres mostres de, quasi diria complicitat, situant seus de centres de decisió importants a Catalunya i acompanyant-nos amb coratge en la tramitació de la nostra llei fonamental en mig d'una "escandalera" considerable per part dels sectors més conservadors d'Espanya. Tant de bo que avui, poguéssim estar segurs de proclamar que mai més la dignitat de Catalunya serà ultratjada i tant de bo que els anhels de ple autogovern que ens animen acabin obtenint l'èxit que és a tocar de dits, més d'un quart de segle després de l'inici de l'autonomia. Sé que aquests són els desitjos que compartim. Compteu que com vosaltres la Generalitat seguirà maldant per obtenir la realització dels desitjos del poble de Catalunya i compteu que els realitzarem. Moltes gràcies de tot cor. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1740 Title A name given to the resource Acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/259/20060320.pdf 34a954cb4b984f1a1a532064baa36288 PDF Text Text Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Palau de la Generalitat | 20/03/2006 Conseller primer, consellera, estimats amics i amigues. Vull, en primer lloc, dir-vos que aquest és un acte rellevant, és ben evident. Veig moltes cares conegudes avui al Saló de Sant Jordi, i algunes de no tan conegudes; però en definitiva, cares que reflecteixen la presència aquí del món educatiu que ens ha de garantir que aquest país no només és, sinó que serà. Vull felicitar a tots els signants del Pacte per l'esforç de fer compatibles els legítims interessos de cadascú amb l'interès general. Crec que és una mostra de patriotisme -en el bon sentit de la paraula- exigent i discret; del tipus de patriotisme que necessitem per millorar aquest país i per tenir un país millor. Crec també que és una mostra de confiança en les nostres possibilitats col·lectives. En primer lloc, vull parlar sobre la significació del Pacte, que és de l'ordre econòmic de mil doscents milions d'euros. Crec que és una manera pràctica de demostrar que l'educació és la prioritat. Anava a dir que és una prioritat, però gairebé m'atreviria a dir que és la prioritat del conjunt de la societat catalana. L'educació, a vegades ho hem dit, és tres cops la prioritat. Volem dir que per a nosaltres, l'educació, l'empresa i el territori, són l'escenari. No es tracta només de dir que l'educació és important, sinó que l'escenari és important. I l'escenari és educació, empresa o treball i territori. Creiem que aquests tres vectors són els que el país necessita per poder dibuixar un futur millor operativament, més enllà de les posicions corporatives de cadascú, del Govern, dels mestres o de qualsevol sector. Si no hi ha empresa i educació i territori sobre la taula, si no es posen d'acord, si no hi ha estratègies basades en això, aquest país no anirà tan enllà com podria anar. Aquí hi sou tots tres de fet. I amb l'Acord Nacional per la Competitivitat, del qual han parlat també els representants sindicals, perquè també hi eren, jo crec que constituïu els dos pilars, les dues cames del cos que és la Generalitat de Catalunya i la seva governació. En segon lloc, el Pacte és una manifestació de la voluntat d'assumir les responsabilitats educatives que pertoquen a tothom, als mestres i professors; als pares i les mares; a les escoles públiques i les escoles concertades; a l'Administració educativa; a l'Administració local; a les empreses i els sindicats; etcètera. Per tant, vull convidar a tots els que hi sou, i als que encara no hi són, perquè crec que hi cap tothom, a participar, necessitem l'esforç de tothom. Vull ratificar el compromís del Govern de Catalunya; vull ratificar especialment el meu agraïment als ajuntaments, ho he dit moltes vegades, i crec que els ajuntaments han de jugar un paper més rellevant d'acord amb algunes cultures que no són tan centralistes. Algunes tradicions revolucionàries, són revolucionàries i al mateix temps molt centralistes, ja ho hem vist, per exemple, en el país veí, que ha estat model en moltes coses, però que segurament seria millorable en moltes altres. Hi ha altres models en què els ajuntaments, la proximitat, els alcaldes, la gent votada directament pel poble, tenen un rol més important en el sistema educatiu. Perdoneu que sempre insisteixi en això, però crec que és una opció que hem de fer, si volem que la veritat vingui de fora, de dalt o de l'abstracció, per dir-ho d'alguna manera; o si volem que vingui de la proximitat i del poble. I per tant, als ajuntaments jo els demano que mantinguin el seu compromís. Ratificar el nostre, el del Govern de Catalunya, que és polític, que és un acord transversal, com ho és l'Acord Estratègic sobre l'Economia catalana; i un compromís que és tangible. Es parla molt de la discreció, fins i tot de l'esvaïment d'aquest Govern. Es diu: "com que s'està fent l'Estatut, que és tan important, aquest Govern no es veu". Doncs avui sí que es veu i es veu amb realitats. Tapats o no, estem fent en dos anys i mig més que els governs anteriors en quatre. No perquè siguem "supermans", no perquè aquest govern sigui especialment extraordinari; sinó perquè ha arribat l'hora de fer coses que amb el temps s'havien anat deixant, per dir-ho així. 1 �I això passa sempre a la vida. Quan hi ha un canvi hi ha novetats, hi ha sorpresa, hi ha desconfiança; però al mateix temps hi ha sang nova, hi ha voluntat de bellugar coses que s'havien anat oblidant; i, per tant, sense que sigui un gran mèrit nostre, la veritat és que, efectivament, s'està fent més del doble del que es feia abans, amb el mateix temps i amb els mateixos diners. És veritat que invertim el 50% més que abans, però no és perquè haguem canviat el sistema de finançament d'una forma radical, que encara falta això, quan s'aprovi l'Estatut ja hi serem; però de fet, estem gastant un 50% més en inversions i jo diria que en reformes el doble, o sigui el 100%. El Pacte no ens ha de fer oblidar altres qüestions educatives, especialment les que desborden el marc de l'ensenyament obligatori. Recordo que en l'Acord Estratègic hem assumit compromisos rellevants per incrementar la taxa d'escolarització a la secundària postobligatòria; per potenciar els centres de formació professional de referència. I això és importantíssim, que la formació professional tingui el prestigi que com a país necessitem que tingui, i que el tingui perquè arribi la percepció a la gent de l’excel·lència d'aquest sector. I per últim, per posar en marxa una formació permanent i d'adults realment efectiva. Una reflexió final: Educació, Treball, Cultura i Civisme, vet aquí, jo crec que són els valors principals. Podem tenir uns serveis públics molt eficaços, podem ser els més competitius econòmicament, podem gaudir d'un elevat nivell de vida, però podem no tenir futur en la nostra societat si ens impregna un esperit excessivament agressiu i individualista, que no entén ni de pobles ni de civilitzacions ni de cultures. Jo entenc que el Pacte que ara subscrivim està amarat d'aquest esperit. I per tant, vull donar les gràcies, molt especialment, a la Conselleria i a la consellera Cid, per tal com han conduït tot aquest procés i els resultats obtinguts, i perquè en el dia a dia s'ha sabut governar i fer grans canvis en les regles del joc de la vida quotidiana, que és el més difícil. S'ha demostrat que és possible i, per tant, estic molt agraït als que ho heu aconseguit. Entenc que el pacte, repeteixo, està amarat d'un esperit de canvi. Vull felicitar-vos. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1741 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Gestió pública Joventut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/261/20060330.pdf 29810574c52732fac4467248ec0029e9 PDF Text Text Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Congrés dels Diputats. Madrid | 30/03/2006 Catalunya està d'enhorabona. I té motius per estar-ho: L'aprovació de la proposta d'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats fa més realitat, fa irreversible, un vell somni: Espanya reconeix el que som i reconeix el que volem ser. Avui és un dia singular, un dia poc comú. Catalunya té un Estatut a l'altura del projecte catalanista formulat ara fa 100 anys exactament. L'any 5, l'any 6 del segle passat. L'any de la Solidaritat Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, el moment de l'emergència del catalanisme. Hem hagut d'esperar molt per aconseguir un Estatut que estigués a l'altura d'aquell somni. No es tracta de dir que els estatuts que vàrem tenir no fossin bons pel moment en què es vivien; eren bons pel moment en què es vivien. Però no eren el somni que teníem i ara sí. Perquè ara s'ha canviat el concepte de país i s'ha canviat el sistema general de finançament, cosa que abans no s'havia pogut aconseguir. Ara Catalunya es posa al dia com a nació. Aquesta mateixa setmana hem afirmat que totes les incidències seran anecdòtiques si el final del procés és el que avui podem estar segurs que arribarà. Perquè ara el que compta és el que tenim per endavant. Tenim una eina extraordinària a les mans, a les mans de Catalunya, per construir el seu futur, un futur al qual tenen dret tots els ciutadans i les ciutadanes del país. Avui és Catalunya qui guanya: en reconeixement nacional de la seva personalitat, en finançament i en capacitat d'autogovern. Jo crec que estem fent un salt endavant per a tota una generació. Podem estar orgullosos, perquè hem manifestat, un cop més, la capacitat del nostre país de fer avançar les seves propostes per la via del diàleg i del bon enteniment. Aquest Estatut és molt sòlid. No s'ha fet contra res ni contra ningú. S'ha fet per governar-nos millor. També per estar millor en l'Espanya plural que ajudem a construir i que avui, jo crec, ha fet un pas de gegant. Com a president voldria que tothom, sense excloure ningú, se sentís satisfet del treball que s'ha fet. A aquest Estatut s'hi ha arribat gràcies a la bona feina i l'esforç de molta gent: el president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el president del Consell Consultiu, Joaquín Tornos; els membres del Govern de la Generalitat que han impulsat la proposta de finançament, Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Saura; el president del Parlament, Ernest Benach; els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Artur Mas, PSC-CpC, Manuela de Madre, ERC, Josep Lluís Carod Rovira, i PP, Josep Piqué. Tots, perquè el 30 de setembre Josep Piqué hi era, hi va ser. Els altres membres dels grups parlamentaris que han participat en la tramitació del Parlament i del Congrés: Francesc Homs, Núria de Gispert, Ramon Camp; Lídia Santos, Miquel Iceta; Joan Ridao; Francesc Vendrell; Jaume Bosch, Joan Boada. Els lletrats del Parlament, Joan Vintró i Ismael Pitarch, i el lletrat del Congrés, José Luis Peñaranda. I també he de dir que no tot s'ha fet a Catalunya, per descomptat, també aquí. I aquí vull anomenar molt especialment el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño. Sense les seves anades i vingudes, de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, no hauria estat possible el que finalment ha estat realitat. Per descomptat, també el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, i el president de la 1 �Comissió Constitucional, Alfonso Guerra. Els representants dels grups parlamentaris al Congrés que han contribuït al debat de la proposta durant la Comissió: Alfredo Pérez Rubalcaba, decisiu, Diego López Garrido, Ramon Jáuregui, Daniel Fernández; Federico Trillo, Soraya Sáenz de Santamaria; Josep Antoni Duran Lleida; Aitor Esteban del PNV; Gaspar Llamazares, Joan Herrera; Román Rodriguez del Grupo de Coalición Canaria-Nueva Canaria i Begoña Lasagabaster del Grupo Mixto, Eusko Alkartasuna. I l'aportació i el suport de la societat civil catalana des del primer moment de la tramitació, entre els quals no puc deixar de mencionar Josep M. Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Rosell, Ricard Fornesa i molts altres, als quals demano excuses per no citar en una relació que, per sort, és extensíssima i que va començar a congriar-se ja a les acaballes de l'estiu passat, quan vaig adreçar-me a moltes d'aquestes persones perquè diguessin sí a l'Estatut del passat 30 de setembre. Com efectivament van fer i quasi diria a ulls clucs. Vull agrair, finalment, però no menor, l'esforç que ha fet el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè Catalunya tingués la llei d'autogovern més ambiciosa dels tres darrers segles. S'hi va comprometre i ho ha complert. I ha estat decisiva la seva determinació i la del seu govern, en particular la del ministre José Montilla. Ara queda el procés de discussió al Senat. Mantinc la confiança que el procés seguirà avançant i la majoria s'ampliarà encara més en aquest tràmit. En qualsevol cas, després vindrà el moment que el poble de Catalunya ratifiqui amb el seu vot el nou Estatut. Estic convençut que els ciutadans de Catalunya diran SÍ al seu futur. El camí no s'atura. En les properes setmanes i mesos, assumiré la meva responsabilitat com a president de la Generalitat perquè el gran pas fet avui arribi a la seva culminació. No ens aturarem. Amb l'aprovació d'aquest text, podem estar segurs com mai que les nostres expectatives, els nostres desitjos, el que havíem somiat i els nostres anhels com a país tenen per endavant un futur d'esperança i optimisme. Catalunya està en condicions d'obrir una etapa més rica i més plena de la seva història. Una etapa que farem en molt millors condicions. Una etapa de treball intens per al progrés i el benestar de la ciutadania. Una etapa que ens permetrà refer i reforçar els llaços fraternals de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. Perquè no ho dubtin. Avui s'ha dit a l'hemicicle i és absolutament veritat: Espanya ha començat a canviar i seguirà el camí de Catalunya. I molts d'aquells que encara avui es manifestaven contraris o escèptics de la bondat del que avui s'ha votat, respecte de la seva importància, seguiran el camí que Catalunya ha traçat. El camí de l'Espanya plural. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1743 Title A name given to the resource Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Congrés dels Diputats. Madrid Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Espanya plural Estatuts Política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1623/0000000780.pdf 8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37 Tema del dia DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 2 TEMA DEL DIA el Periódico Pàgines 2 a 10 La reforma estatutària Pasqual Maragall PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA «Un 60% de participació en el referèndum és un llistó molt alt» RICARD CUGAT NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941 PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997; PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE L’ANY 2003 ENTREVISTA J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA Encara mostra la satisfacció de la jornada de dijous, en què el ple del Congrés va aprovar l’Estatut. Quan ja falta menys per al referèndum segueix sent optimista amb el sí d’ERC, i molt prudent pel que fa a la participació. –Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista de dos grans moments, ¿quina sensació li produeix? –De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració, fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix. Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba sent decisiva... 33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya. –Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però 15 dies abans havia titllat l’acord clau entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas de «dubtós i precipitat». ¿Què ha canviat? –No, no. No crec que l’important de l’Estatut estigués en aquell acord. No ho sabrem mai, perquè encara no ho han explicat del tot, però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut. de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per descomptat, el PSOE. Però els autors intel.lectuals són Joan Ridao (ERC), Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en aquesta fase, el 90% del contingut no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo. –Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que van desbloquejar la negociació. –Jo no diria tant. Es tractava, no d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem arribat on volíem. I calia fer-ho units els tres partits del Govern, que és el que ha impulsat l’Estatut. Una altra cosa és que després s’ha –Però ells el van desbloquejar... –Al final del procés a Catalunya, hi va haver un moment en què Mas va tenir una importància real, perquè sense CiU no podia sortir l’Estatut. Al Congrés, la seva participació era convenient, però no imprescindible aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa compensació i reequilibri de prota- 3 PACTE DE LA MONCLOA «El 90% del contingut de l’Estatut no l’hem fet ni Zapatero ni Mas ni jo» 3 LA FOTO AMB ZAPATERO «Pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió» gonismes per a la resta de partits... Però, ¿el més important va ser el pacte Zapatero-Mas? Crec que no, però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent. –¿Per què no es va produir aquest reequilibri a Madrid que no donés tant protagonisme a Mas? –Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La podíem haver imaginat, però no vam creure que seria tan dura. –¿Creu que Catalunya n’ha sortit molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions? –Res que no tingui remei. Potser s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És com si puges a l’Everest i et fas una esgarrinxada; et fa mal però no dius ‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó ‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor perquè hem dit el que creiem que som i ells ho hauran aprovat. És una base molt bona per entendre’s bé. –Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de Mas, però, a més a més, va tenir una reunió amb el president. ¿Van llimar diferències? –Sobre les diferències, li puc dir que hi ha hagut alguna desavinença de recorregut, però no d’orientació. La foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és. Respon al fons de la qüestió. Hi ha hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa. –Mas ha dit que una participació del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos». ¿Coincideix amb ell? –Un 60% és un llistó molt alt. Més d’un 50% de participació ja estaria bé, i d’aquests un 70% de sís. –Però si el 1979 hi va participar el 59%. ¿Espera que hi hagi menys participació? –No té res a veure una vegada amb l’altra. Amb més de la meitat de la població que vagi a votar i amb un resultat pel sí contundent, com hi haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de fracassos. Passa a la pàgina següent �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06 Tema del dia 81 EL CONGRÉS VA APROVAR L’ESTATUT DIJOUS PASSAT, 30 DE MARÇ N La reforma estatutària 82 El president Maragall i el del Parlament, Ernest Benach, van encapçalar la delegació catalana que va assistir al ple del Congrés. Ve de la pàgina anterior –¿Esperava que si Rajoy havia abaixat el to sobre l’alto el foc d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut? –No. La llei de la compensació en política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un camp, no els corres en un altre. Però confio que Rajoy evolucionarà. –En el front del no, a Catalunya, a més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb persones que van estar pròximes a vostè i avui li retreuen haver abraçat la causa del nacionalisme. ¿Ha fet res malament? –És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja no. Una vegada s’obtinguin resultats i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran? –Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible amb el fet que segueixi al Govern? –Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil. 3 EL ‘NO’ I EL GOVERN «La continuïtat d’ERC és compatible legalment. Moralment, és difícil» –Els diaris van publicar una foto de la votació de l’Estatut al Congrés, amb vostè i Saura abraçant-se i el conseller Bargalló, d’ERC, al costat amb cara de circumstàncies... ¿és difícil mantenir això? –He vist tantes coses... No hi ha res impossible. Fins ara hem discutit el nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui millor, que estigui més segura, que els serveis tinguin més qualitat... I tot això és el que compartim amb Esquerra. I ara entrarem en la fase que m’hauria agradat començar fa mig any. Passa a la pàgina següent EL GOVERN HA VISCUT DIVERSES CRISIS PER CAUSA D’ESQUERRA Les crítiques del conseller Carretero (foto) al president Zapatero a compte de l’Estatut van desencadenar l’últim conflicte. DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 el Periódico 3 83 Maragall va felicitar Zapatero per «la ETA VA ANUNCIAR UN gran oportunitat per a la pau a ALTO EL FOC Euskadi i a tot PERMANENT Espanya» EL 22 DE MARÇ PASSAT aconseguida pel president «No veig per què no he de tornar a ser el candidat» RICARD CUGAT acords de competitivitat... Amb el pacte nacional d’educació estem combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant en qualitat. M. D. G. / J. M. P. BARCELONA –Montilla afirma que ERC no té cultura de govern, ¿què n’opina? –Si em pregunta per les cartes d’ERC [enviades a treballadors de les conselleries governades pels republicans exigint el pagament d’una part del seu sou al partit], Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus militants. Als partits de la dreta això no els passa mai. –¿Repetirà com a candidat del PSC? –Si les coses van com han d’anar, no entenc per què no. Ho dic amb total convicció. No és que m’agradi, però la gent identifica molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins i tot excessivament. –Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants. –Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus militants. El problema es presenta si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure amb els partits. –¿Està dient que, amb vostè com a candidat, el PSC té més possibilitats? –No dic tant... –¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple, Jordi Sevilla, que va comentar que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego. –Miro de no llegir tot el que es publica i, sobretot, de no fer-ne massa cas, perquè si hagués de fer cas de tot no hauríem arribat on som. –¿Però el Govern o el president prendrà mesures sobre això? –La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i què és partit. Cada partit, que faci el que vulgui, dintre de la llei, per descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern, evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades. –Sobre Esquerra i de cara a la campanya per al referèndum de l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans? –És possible que hi hagi un cert desinterès per la seva part. Tot i això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest mateix dilluns es posarà en marxa la comissió política de direcció del referèndum. –Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro- 33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres. 3 COTITZACIÓ A ERC «Ha de quedar ben clar que una cosa és el partit, i una altra, l’Administració» blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi d’alguns consellers? –El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a –L’últim assumpte conflictiu al si del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que Zapatero era un «espanyolista demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li va acceptar les disculpes... –Sí que va demanar disculpes. Ell i els dos dirigents del seu partit amb qui va venir aquí. –Amb topades com aquesta, ¿no es trenca la deguda confiança entre el president i els seus consellers? –S’espatlla. �(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34 4 DIUMENGE 2 D’ABRIL DEL 2006 Tema del dia La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat «Les crisis no impedeixen que es valorin els serveis» Ve de la pàgina anterior –Vostè assegura que el tripartit ha fet canvis socials importants, però hi ha símptomes de protesta, com la vaga de metges. –Aquest és un tema de profunditat. Està passant tant en la sanitat com en l’educació. El concepte de mestre i de metge s’ha transformat. Fins fa uns anys, el seu estatus tenia un prestigi, el sou podia ser alt o baix, però tenia un reconeixement social. Però la universalització dels serveis ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El canvi en la percepció social del rang fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més bona retribució. –Però els metges també reclamen més recursos per poder atendre més bé els pacients. –Per descomptat, però és l’altra cara de la moneda, de la massificació. És com una fàbrica de serveis en la qual els clients reclamen amb una autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant la relació professional-pacient ha canviat. –¿Quan es notaran els efectes econòmics de l’Estatut? –La gent sap que hi ha coses que es fan avui i es comencen a percebre més endavant. Crec que els efectes totals trigaran molt a notar-se. Els primaris trigaran molt poc. –Segons Saura s’ha d’acabar amb el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern. –És cert que ens hem italianitzat una mica, però això no impedeix que la gent tingui un parer sobre la qualitat dels serveis. Són dues coses diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí. ¿Que això provocarà més demanda? Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H el Periódico Pàgines 2 a 10 888 «És normal que Zapatero hagi sigut més valent amb Euskadi» RICARD CUGAT J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA BARCELONA –Arran de la declaració d’alto el foc permanent d’ETA, el líder d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar que Zapatero ha estat més valent amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix vostè aquesta opinió? –Deixem-nos d’històries. L’Estatut no mata a ningú, de manera que és normal que Zapatero hagi hagut de ser més valent per afrontar una situació com la que s’està vivint a Euskadi. –Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de decisió basc i no sembla que a la resta d’Espanya es posin tant les mans al cap com en el cas de l’Estatut. –En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es tractarà un àmbit de decisió compartida. –Si vostè no fos president de la Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir? –Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és d’una altra època. –¿Però no té la impressió que l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les concessions fetes a Euskadi que amb les que se li fan a Catalunya? El mateix concert econòmic basc... –Això era veritat, fins ara. El més important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo- 33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador. 3 DRET A DECIDIR «Al País Basc, Espanya també hi ficarà cullerada. Serà una decisió compartida» 3 TOLERÀNCIA «La societat té més mala consciència amb Euskadi per les barbaritats del franquisme» la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè el franquisme hi va cometre grans barbaritats, com per exemple el bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat. Sobre el concert econòmic, ja he dit alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no paguen, Catalunya sí. I ho seguirem fent. –¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo- vern i més reconeixement de la seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn? –Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que cadascú tingui sistemes diferents. El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes normes d’equitat entre els diversos territoris. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La reforma estatutària Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/262/20060403.pdf 45c39ca01fc42b5ecdccf401ed701e72 PDF Text Text Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | 03/04/2006 Celebrem l'acte central de commemoració del 50è aniversari de l'únic Parc Nacional de Catalunya que és aquest, el Parc Nacional d'Aigüestortes. I ho celebrem perquè aquest Parc converteix a Catalunya i a Espanya en un dels paradigmes de la biodiversitat a Europa. I perquè representa una part fonamental del nostre patrimoni cultural -i dic cultural i no solament natural-. I és un exemple de la relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. Ha convertit la flora i la fauna dels Pirineus en un patrimoni de valor incalculable; ha protegit indrets que altrament haurien viscut processos d'erosió; ha protegit també indrets que van viure l'eclosió de l'art romànic; i ha donat a conèixer un entorn que conserva tot l'interès de les poblacions d'alta muntanya. Estem al 50è aniversari. L'Estat està cedint al patronat una bona part de les competències. Aquest és el gran Parc Natural a Catalunya, juntament amb Montserrat. El centre d'interpretació d'Espot i de Boí és també una fita importantíssima i, per tant, la celebració d'aquest aniversari ve acompanyada també de noves ambicions: modernitzar la gestió del Parc perquè sigui un referent del nou model de gestió de la xarxa de parcs nacionals; i dotar-lo dels mitjans necessaris per assegurar els seus valors patrimonials, culturals i naturals, de futur. Per això, evidentment, calen tres coses: l'ampliació del Parc Natural amb un creixement del 25%, que està previst; l'impuls del Pla Estratègic del Parc; i la millora dels accessos i les comunicacions. Tot això són molts recursos. Per començar hi ha pràcticament invertit 2 milions d'euros però estan previstos 4 milions d'euros més entre el Ministeri i la Generalitat. No són pocs recursos, hi ha una implicació efectiva. L'avenir del Parc d'Aigüestortes està lligat al projecte de futur del Pirineu en el seu conjunt. Jo diria en el cor de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això representa que hem de plantejar-nos l'extensió dels serveis públics i les infraestructures no només del Parc. I sobretot una aposta per la qualitat i la feina ben feta, turística, natural, etcètera. Aquesta és l'aposta pròpia d'una societat avançada com és la nostra, que valora la importància estratègica del seu patrimoni històric, natural i cultural. Tot això passa en un moment en què l'Estatut a Catalunya ha declarat el Medi Ambient un tema enormement prioritari, establint la importància d'un desenvolupament sostenible, i la presència d'aquest valor en la tradició cívica del nostre país, al mateix temps que reconeix drets i deures en relació al medi ambient, cosa que abans amb l'Estatut del 79 no teníem. Reconeix el dret de viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable i el deure de fer un ús responsable dels recursos. La competència en matèria de medi ambient és compartida. La Generalitat de Catalunya té poder per regular la flora i la fauna o la diversitat, a més d'importants competències en matèria d'espais naturals. Ja saben que l'organització territorial ens permetrà de crear la vegueria de l'Alt Pirineu tan desitjada i reconèixer un règim jurídic especial de l'Aran. L'Estatut, més la política de medi ambient, més l'organització territorial -vet aquí aquestes tres coses alhora-, ens permetran d'afrontar amb plenes garanties el repte de construir un territori més planificat, més ordenat i més endreçat, amb un Pirineu sostenible, en el marc d'una Catalunya més equilibrada i d'una Espanya en xarxa, que reconeix la seva pròpia diversitat i la respecta i hi inverteix. 1 �Per això, ara és el moment de l'Estatut de Catalunya. I la millor manera de fer-ho és difonent el seu contingut. Perquè aquest contingut és el millor argument per portar a la majoria del poble de Catalunya a donar el seu suport al referèndum que l'aprovarà. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1744 Title A name given to the resource Discurs del president en l'acte del 50è aniversari de la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Subject The topic of the resource Cultura Commemoracions Medi ambient Parc Nacional d'Aigüestortes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2717x1795 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa, Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/264/20060423.pdf 4fe80f9b9fca5ebacf0f31a997c79cd8 PDF Text Text Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Palau de Pedralbes | 23/04/2006 L'any passat acabava el missatge institucional de la Diada de Sant Jordi expressant el desig de poder celebrar la Diada d'enguany amb el nou Estatut aprovat. Ha arribat de nou Sant Jordi i l'Estatut ja és a tocar. L'Estatut està donant les seves darreres passes abans del gran acte democràtic que ha de ser la seva ratificació pel poble de Catalunya. Ara ja podem dir que el nou Estatut serà -és ja- una realitat. I que aquesta realitat és molt més important que les vicissituds que ha hagut de passar per arribar-hi. N'ha de quedar l'essencial, i és que el nou Estatut és fruit del pacte entre la representació de la sobirania popular catalana, que és el nostre Parlament, i la representació de la sobirania popular espanyola. Ho torno a dir. L'Estatut és l'acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions. No podia ser d'altra forma. Així ha estat i està ben fet. Hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns, malgrat que hi hagi hagut una desmesurada i agressiva campanya dels que s'oposen a la millora de l'autogovern de Catalunya, quasi diria que per principi, i dels que s'oposen també a l'eclosió de l'Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d'unitària, d'única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès. D'aquest pacte n'ha nascut el nou Estatut. I del seu Estatut, la renovació d'altres Estatuts, acompanyada de la pau basca, esperem. Ara és moment de fer-nos càrrec del valor del que està passant. Ara és el moment de comparar el que hem tingut amb el que tenim i amb el que tindrem. Aquest és l'exercici que hem de fer com a ciutadans i com a poble abans del Referèndum: constatar que el nou Estatut és un pas de gegant en relació amb l'Estatut de 1979. En primer lloc, hem de veure que reconeix millor els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. Hi ha hagut un especial interès que fos així. Hem de veure que recull millor la nostra identitat nacional, que ens dota de més poder polític per autogovernar-nos. Que el nou Estatut ens atorga més competències i més garanties i més recursos per exercir aquestes competències noves que tindrem. És un Estatut que mira al futur i no al passat. És un Estatut orientat sobretot al servei de les persones. No és un Estatut proclamatori davant de Déu i de la Història, només. És un Estatut orientat a dir a les persones de Catalunya què és el que tenen dret a dir i què és el que tindran, i quines són, per descomptat, les seves obligacions com a ciutadans del país. Us convido doncs, a tots els catalans i catalanes, a fer junts aquest exercici previ al dia de la gran decisió democràtica, l'exercici de la constatació del que tenim entre mans. Del Sant Jordi del 2005 al Sant Jordi del 2006 hi ha hagut uns mesos de treball molt intens. Era el que tocava fer. Mesos de treball que no han impedit que el Govern governés, però que han tapat la governació del Govern, i aquest obscuriment del Govern el dono per ben fet en la mesura que ens ha permès, no solament governar, sinó a més legislar sobre la nostra governació, tot alhora. L'any passat vivíem moments d'esperança i aquest any a l'esperança s'hi afegeix la satisfacció pel fruit del treball compartit i la il·lusió pel que hem aconseguit. Convido a tots els homes i dones de Catalunya a celebrar el Sant Jordi amb aquesta il·lusió de saber que Catalunya té davant seu un futur esplèndid. I és amb aquest esperit i amb aquest sentiment que us dic: Bona Festa de la rosa i el llibre a tothom! Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1746 Title A name given to the resource Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Commemoracions Estatuts Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1624/0000000781.pdf 93432ec90092f3128dc9ea3d888856bd PDF Text Text 23/04/2006 Entrevista:Pasqual Maragall* "CIU ha tingut la paella pel m~nec per estirar I’Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid" ERC ¯ "Aras’hantrobatqueaquells ambels qualsconfiaven a anarjuntsenel maximalisme dela pretensió nacionalista els handeixata l’estacada; aixbjustificariael seudesconcert" PSC. "Ésel partit quehaactuatentot el procés d’unamanera més cartesiana, lleial i transparent" Per Vicent Sanchis asqual Maragall acaba de tancar tot just la segona crisi del seu mandat.L’octubre passat fortes desavinences ambels tres partits que integren el seu governvan impedir que el president de la Generalit at aconseguísconcretar la remodelació que havia pret0s. Ara, perS, tot ha anat d’una altra manera. Maragall ha aconseguit renovar el seu executiu, per5 no s’ha estalviat tampoc algunes tensions afegides. Sis consellers nous garantiran, segons afmíaael president, arribar al final de la legislat~ra. vern pt~cisament ambla idea contr~ria... p President, perqu~ li éstandificilfercanvisenungovern decoalició? Noés tan diñcil... És delicat, és més complexfer-ho en un governde coalició que en un de monocolor.El govern de Zapatero inclou nomésun partit, no ha de discutir res amb ningú. Aquísón tres partits i cal discutir-ho tot entre tots. Serémésconcret. ¿Nohauriaestatmolt més f~cil trucaralsdirigents decada fnr;apolíticai resoldre la qüestió amb unes telefnnades i sense tantdesnrnll? Aix5que diu vostOés e] que hemfet. Nomésque, comque els tenim aquí al costat, no costa res demanar-los que vinguin... Dasprés d’aqnest canvi,sembla havar-se fet explícita la seva voluntat d’exhan rir aquesta legislatura... És bcn evident que aquesta ha estat la meraintenció. Tambéli he de dir que malhavia dir el contrari. Hihagentquedeiaquevost~ havia previstla remodelació perdesprés del referéndum. Hi ha gent que deia que era millar. Jo he cregut sempreque no, perqu0 no hi ha cap motiu per pensar que les vi~Xutsdel canvi no hagin de ser més grans commésaviat es faci. Vast~sapque,arrandelpacte sobre restatutentreArturMas i José LuisRodriguez zapatero, esvadirqueI’acord i mplicavaconvocar eleccions després del referéndum... En aquesta hipStesi noméshi ha un problema important... Qn~intentavast~amb aquesta remodelació? Donar mésfor~.aal govern? Evident. En el doble sentit de trobar perffls totalment adequatsa les funcions que s’han de tirar endavant i en el sentir tambéde crear un revulsiu, prémerl’acceleradar de l’acció de govern ambsang nova. Es el president qui ha de convocarles eleccions. I sóc ja tambéquivol arribar al final de la legislatura. Per6també és normal pensar que,desprésd’unprocés constituent, amb la modificació dela Ilei b~sica delpaís,esfa necessari obrirunanovaetapaamb la convocatoria d’eleccions. Me’npot posar algun cas coma exemple? Lamateixa Constitució espanynla exigeix aquest reqnisitenel casd’nnamodificacióqueafectialgun delsarticles b~sics. Per5 no parlem del mateix. L’Estatut no ho demanai no crec que sigui estrictament neeessari ara convocar e]eccions. Acabode zemodelarel go- El president Zapatero acaba defer uns canvis perimposar unanova"politica social", tal com diuell mateix. ¿vost~ té alguna ideab~lsica enaquest sentit?En quins aspectes incidir~lmés el seugovern enel quequeda delegislatura? En aix6 estera bastant d’acord. La majoñade les iniciatives ja preses i que han tingut pocavisibilitat tenen a veure ambaix5. L’~mfasien la FRANCESC MELClON ¯ Passa a la p~gina6 �23/04/2006 Entrevista:PasqualMaragall* FRANCESC MELCION qüestió educativa i en la sanitaria ho expressen claramant. Comtambé ho expressa clarament la devolució de compet~ncies,de La llei de barris. El territori no noméscoma ~mbit teóric, sinó coma 1]ocon les coses passen. I aquí hi ha les claus de ]a nostra governaciói tot aix0 s’accentuar~ encara més a pai%ir d’ara. Ambun afegit ó, que és de reclosió de les iniciatives en materia de te]ecomunicacions. Perqu~en un país que ha estar Cerdssim. durant tot el període democrittic governat per una sola for~a, encerar Si la majoria parlamenthria a partird’ara aquesta nova fórmula... En un país a Madrid hadeserPSOE i Convergencia i que és una nació, cosa que encara no Unió,i aquíla maJoria la formen el PSC i se li havia reconegut,on hi ha Esquerra, ¿aquesta contradicció no nacionalistes i no nacionalist es al tindr~elsseusefectes a Catalunya? govern, que és d’esquerra, assajar, No, contradiceió, no. Alguna coms’ha fet, una fórmula semblant difieultat, sense dubte. Per5 o somo no és gens sanzill. De fet, per aquesta no som./,Creiem o no creiem que complexitat del governila seva Catalunya és una nació? Si ho composiciói e]s seus objectius creiem, doncs resulta que nosaltres passentotes les línies de forqa de la hemde tirar milles, hemde Qu~passar~ amb la reforma dela Ilei complexitat de la governació de continuar avan~ant, hemde tragar Catalunya i d’Espanya. En bona camí. El que passi en el conjunt territorial? Aix5és una altra cosa. Ambles neis mesura,el que va passar, el ha passat d’Espanya és enormement tenim una recanqa i, d’altra banda, i el que est~ passant aquí marca important, per5, en tot cas, no ha d’impedir que nosaltres, si somuna un desig i una obligació. La recan~a bastant el to del que ha suec~it a tot és no tornar-nos a enfarfegar en un Espanya.En aquest sentit, tot i les nació, tinguem un govern i una dificultats, que han hagut de ser política propis. procés en qu~les lleis siguln més moltes, més de les que havíem importants que la gover~ació. Per~ tambéhi ha una obligació, que és que previst, podemdir que nosaltres I vost~saguantaran la situació? Aguantarem. en aquestalegislatura s’ha dllaver, sl hemestat la punta de ]lan~a d’una no acabar, si plantejat el conjunt del modificació substancial del mapa marclegal de Catalunya. Crec que és polític de rEspanyaplural. President, parlem deI’Estatut.¿Ésun diñcil que aquests processos tan bonEstatutel quehaaprovat el Congrés llargs i tan ]ents de les ]leis Li pregontava perla continu’itat del espanyol? govern tripartitenla pr6xima legislatura.No, no és un bon Estatut, és un gran fonamentals puguin arribar a bcn port dins aquest mandat. Peró, en Estatut. Unaaltra cosa és qulil judici No,aix5 no s’acaba. Veigdifícli dir faria jo deixem-hoper a més tot cas, hemd’enllestir-ne unabona que aquesta etapa hist5rica s~~agi par~ del recorrcgut, de maneraque acabat. Aquestaetapa histórica endavant, aixó- delproeés pel qual en al mandatsegüent sigui possible, continuar~c Algúdir~t que hemtingut s’hi ha arribar. 5Fíns a quln punt hi pr~tcticamant tot just comen~ai; moltes dificultats, molts ensurts, ha hagut alts i baixos de vegades rematar la tasca de fomentació molts aceidents... Esth per veure que forqats, t~cties, que han fet que la legislativa de] país. aquests accidents, incidents i ensurts lectura deis resultats sigui una mica no hagin estat ]’escala d’aprenentatge més complexadel que hauria de ser. Pregunta obligada, araqueen parl¿ d’una governació méssólida. Per qu~és un gran Estatut? Vost~ té la i ntenció detornar-se a presentar... I quan s’acaba rescola i comen~.a I’ofici? Perqu~ho té tot. Qu~li falta? Els Notinc per qu~ no fer-ho. Li puc bcn garantir.., comho diría? aeroports i les autopistes? D’acord. ...s’apr~n a copsa la vida. VUlldir Ja hi som, sobre aixó. Possiblement Pensa repetirla mateixa fórmula? ¿Hi que.., n’hemaptos. alguns deis seITells que queden haur~ també govern tripartit enla s’hagin de resoldre no en l’Estatut, pr6xima legislatura, enel casquevnst~ Vost~creu que, desprésdel pacteentre que potser tampoc estava goanyi leseleccinns? Zapateroi Mas, EsquerraRepublicana históricament pensat per recollir El tripartit ha tingut una vida queda despenjada delsseusacords amb aquest tipus de detaiis. Hauria estat agitada, una cofia d’ensur~s, de el PSOE i el seugovern a Madrid? ¿Éscert bé que hi fossin, per5 potser havíem queli convenia al PSOE, després dela estat massa ambiciososi aixó hagi momentsdifiefls, etcétera. No esperhvemque los tan aixL Vist des campanya fortlssima del PPcontra de venir per la via d’uneslleis que d’ara, ho podíemhaver pensat. Esquerra, desfer-se’n? tornin a Catalunya dues coses que i són les que Ii falten des del punt de i vista de l’equitat económicai que hem aconsegult amb aquest Estatut: la fórmula generali el compromísen les inversions. Per contra, falt aria £ONTINUTTAT reformar alguns deis sistemes de "~sevidentquela redistribució econ6micaque té l’Estat i que passen no per la via de meva intenciÓ és exhaurir la redistribució global, que és la legislatura" l’óptima, sinó per lavia de capses tancades de redistribució, en l’hmbit PACTE PSOE-CIU de les autopistes o deis aeroports. "L’Únicproblema és Esth demostrat matem~tticament, queés el president en teoremes económics, que si qui convoca les s’optimitzen capses tancades, eleccions" trossos de l’economia,no s’arriba a l’óptim mal. Moltes vegades és qüestió de canviar d’un sector a un REPETIR "Notino perqu~no altrc, no que aquest sector s’aguanti tenir la intencióde per el] mat eix. Quehi hagi una tornar-me a transferencia de recursos entre presentar" sectors. El sistemes actuals de redistribució de recursos, en ports i COALIClÓ aeroports, d’una banda, ila "Elsincidents i els inequitat que hi ha en materia de ensurtsal govern peatges, de l’altra, són dos afegitons hanestatescola que hemde fer en e] sistema actual d’aprenentatge" perqud sigul 5ptim. I n’hem conven~ute] govern, per5 hemfet ESQUERRA tard per encabli’-ho a ]’Estatut. Ara, "Éscertissimque s’ha guanyat la batalla moral. araconvenia al tan PSOE desfer-se dels Amiemfa I’efectequeells noestan republicans" preocupats perteoriesecon6miques com perla titularitatdelesinstal.lacions. Si esdiscuteix sobre I’aeroport de NACIÓ "Si somunanació, Barcelona, perexemple, el problema és hem de superarla quiencontrola la titularitat... dificultatdelpacte Qui són ens? entrePSOE i CIU" El govern deI’Estat. Anema paros. Reeonec que hi ha corporacions estatals que tenen aquesta preocupació, que s’han identificar ambla funció. Aix6 no és bo. Am~s,d’altra banda, aquestes funcions entren cada vegada més dins la lógica del mercat, que és una altra... És el cas dels aeroports. �23/04/2006 Enaquest sontit,¿vosté amb quicreuque hi hamésproblemes, amb Aena,com a prupiet&ria delsaeroports, o amb el ~overn s quecentral? tot aix5 és Estat. El governés Estar iAenaés Estar. Si vost~ era pregunta qui ofereix més resistencia a cedir les instal.lacions de] Prat, Ta qüestió no és aquesta. La qüestió és qu~ és bptim. Quiho intel~preta. Pot interpretar-ho l’Estat o les autonomies, d’una banda, o el mercat,de l’altra, que en el fons, en aquesta qüestió concreta, és qui acabar&decidint. Nohi haur& manera d’impedü" que f’ma]ment s’imposin els avantatges de l’efici~ncia que s’obté ambun funcianament mercantil en sectors que han estar tradicionalment de titularitat pública. Ou~passa amb la fórmula fnal ques’ha acabat aprovant sobreel finanfament? També és unagranfórmula? És el canvi que esper&vem fa vint anys. Miri, el sistema que teníemjo personalmentno l’havia entes mal. Sijo tornés a ]a universitat, les una classe i era preguntessin com í~nciona, ho tindria mdit negra per poder-hoexplicar. Nohi havia una racionalitat senzilla i explicable. Ara s’ha avanqat molt en aquest sentir, encara que en el futur es millori més. S’ha avanzaren el sentit que Catalunya ha assentat en el seu Estatut uns principis que acabaran sant els p~incipis federals, per entendre’ns, del sistema. Aquests principis són que hi ha d’haver una proporeionalitat entre resfor~ fiscal i els resultats, el primer.I el segan, que hi ha d’haver una preporeionalitat durant un període de tempslIarg entre Ta participació de cada territori en el producte interior brnt i el volumde les hiversions de l’Estat. Enel cas de les inversions, aix5 implica un 50 per cent més, per als pr5x~nssiso set anys, que les que l’Estat fa en aquests momentsa Catalunya. En el campdel f’manQanmnt dels serveis queda establert que efectivament hi ha un mecanismede solidaritat, per5 que quedaquantificat i que, per tant, és explicable,intel-ligible i acceptable. Multbé. Per6aquest finan;ament noés ni debun trusel queesvaaprovar al Parlament. En materia de fman~amentde serveis, ]a filosofia és la mateixa.] en materia d’inversions, si ha passat alguna cosa és que hemmillorat. NOésel casdela recaptació d’impostos ni deI’ag~ncia tributarias.. En aquest ~mbit, el que hemfet és iniciar un camí. S’hancreat tres ag~ncies:la de ]’Estar, que ja existia, la de la Generalitat i una de conjunta. I es preveu que aquesta tercera pugui acabar absorbint les altres dues. És veritat, no s~a fet de cop una agencia tribut ~z~ia, per5 s’ha marcat el camíper arribar-hi. ESTATUT "No,noés unbon Estatut,ésungran Estatut" MANCANCES "Qu~ hi falta?Els aeroports i les autopistes? Jahi som,sobreaix6" FINANI;AMENT "Ésel canvique esper&vem fa vint anys;el queteniem o norhaviaentes mai" Amiemsembla quela rebaixa ésnotable. Perquévanapujar tantel Ilistóa Catalunya si després rhavien d’abaixur a Madrid? Aix6hadeixatmaltagent descol’locada i, enel casdelgovern, ha fet queundelstrespartitsqueI’iutegrin sen’hagi excl6s. Enel cas d’aix5 darrer que diu, c~~c A6ENCIA "Ésveritatqueno que dep~nmésde]s gestos i dels s’hafet d’uncop escenaris que no pas dels continguts l’ag~ncia tributfiria, del mateix Estatut. Entot cas, és perohi arribarem" evident que la mateixa dinhmicade la c]audicació de l’Estatut hiportava. El REFER(=NDUM vat de CiUara no era necessari. És "Noenshemdefer millor que hi sigui, pe~~5no cal. En canvi, en l’aprovació al Parlamentde grans il.lusions Catalunya no hihavia Estatut sense sobrela participació" ens. Convergenciatenia aquí la paena )el mknecen el sentir d’estirar. Com desprésl’ha tingut en el sentit de DURADA "Aquest Estatutha rebaixar, curiosament. L’ha tingut arribatper quedar- perqu~a ]’Estat ii ha convingut.Noa Catalunya. Aix8per a nosalt~es no Vs" era necessari. Per5 ho era per al governespanyol. Aquís’ha praduit aquesta concatenacióestranya... Per6el PSC nohafet exactament el mateix? NOhacontribuft a la rebaixa de I’Estatuta Madrid? Sí, per5 el PSCho va dir des del primer dia. Convergenciano va dir mal que estirarien al m~xim i que despuésja afluixarien. Nova dir-ho mal perqu~ després s~lauria complicattot. El PSC sí que va dir quenosaltxeshi ha coses que Convergenciai Esquerra, en aquest cas concatenades, ens van obligar a aprovar que no veiem i possibles. Es va dir i aix5 va moure i turbu]~ncies dins el PSCsobre i ropo~¢anitato no de fer-ho. Es va i avisar: ’~Nosaltresa Madridtindrem : problemesambtot aixS". Convergenciaha acCuat ambmolta astúcia mésque en un sentir nacional. Se lipot perdona~.Sí, perqu~és a l’oposiciói, per tant, hiteniael dret. FRANCESC MELEION ¯ Passa a la pagina 8 �23/04/2006 Entrevista: PasqualMaragall* ESQUERRA "CIUelshadeixata I’estacada; aixb i justificael seu enuig" Els partits pobres, de treballadors, per dir-ho d’alguna manera,són els que han de demanarals seus militant s que paguin. Mentreque els altres partits aquest problemano el tenen, perqu~ja en tenen, de diners. Quan sete’nvala m&, deia... Malanmnt. El veigmoltoptimista enla rectafinaldel seumandat. Home,obrim una nova etapa que, malgratles dificultats inicials, perqu~ els canvis sempre causen alteracions i pertorbacions en el panoramapolitic, és esperan~adora psc per la qualit at del nou equip. Ambun "Estíomoltcontent panoramaen qu~ l’embolcall de ambel meupartit, l’Estatut deixar&de ser opressiu. perqu~, a més,el Després del referéndumdel 18 de juny ens trobarem amb un govern resultatés bo" rodat i en perfectes condicionsper i CRISI aconseguir els objectius que "Totselspartits busquem. handefensatque queestractad’ungranEstatut. els seusconsellers Afirma nopleguessin" ¿preveu també ungranresultarenel referéndum del 18 dejuny? Sempre he pensat que no ens hem de ! VENDRELL lar enormesil.lusions respecte a La "Hem de donaral participació. Perqu~la primera nouconsellerun vot deconfianza" vegada sempre és la més important. En el momenten qu~ s’aprova rEstatut es passa de zero a Estatut. DINERS FRANCESC MELCION "Només demanen Ara en canviemun per un altre. En dinersals militants aquel] momentens est&vem Tenlael dret d’aprofitartotes ]es tambéli dic que en tot aquest procés és 15gic.Eranmilit ant s del partit, aquellspartitsque constituint coma país. Ara estera oportunitatspe r tenir mésvisibilitat i el que ha actuat d’una manera més han fet una feina ambbona fe i quan canviant La manera comens protagonismodels que té normalment cartesLana, lleiali transparent ha elpresident els diu que els vol govel~em. En aquel] momenthi unpartit situar a l’oposició. estat el PSC.Noacuso de mala fe els substituir, posenels seus partits en havia una sensació de fer histSria altres. Per5sí o bé d’oscil-larionsi una situació poc agradable. Per5 total. Araaix5 no hi és. Jo canvis, o b~ d’ingenffitat. El PSCha tothom ha entes que els canvis són m’escaiTassaréper explicar a la Acaba dedir queEsquerra rebutja I’Estatutmés pergestos i escenaris que estar meridi&.Per aix5 estic molt per millorar. En el cas concret de ciutadania que estan eqaivocats en pelcontingut estricte deltext... content ambel meupartit. Molt. Xavier Vendre]lli hem de donar un aixS. Estera fcnt el que havíem Esquerra va estac molt d’acord en Perqu~,a més,el result at és : vot de co~ffianQa.Crecque és una d’haver fet la primeravegadai no alguns casos, fms i tot va anar més boníssim. Un gran Estatut. De un persona que, comtotes, no es mereix varo saber fer perqu~ no teníem enl~- ambConverg~ncLaen la l’experi~ncia necess~ria. El moment canto en los dientes, comdirien en que la jutgin abans dTmra."Oh, és ponencia i al Parlament de castell&... que ha com~serrors!", diuen... en qu~ Catalunyas’est& estatuint Catalunya. Ara s’han trobat que ambuna llei prSpia és més aquest aquells ambels quals confiaven ¿Elrebuig d’Esquerra Republicana li Aquests errorshanestatdenunciats amb que aquell. Arasí que estera en d’anar junts -per dir-ho d’alguna comportar~J problemes de cohabitació en contondéncia perI’oposició i hanacabat condicions de dir que Catalunya és protagonitzant totel canvidegovern... manera- en el maximalismede la el goverm? u~anaciói volaix6 i ali5... pretensió nacionalista que Inieialmant. Hi ha un període de i Algunsd’aquests errors són comparteixene]s dos partSts els han turbul~ncies, per5 ho estem importantsi tanmateix li haig de dir Pertant, vosténopensa enunareforma deixat en l’estacada per sorpresa. arreglant. que, sent comsóc molt clític amb estatut~ria finsd’aqui a vintanysmés... Aix5justificaria el desconcert alx6 -i seré molt exigent en aquesta Quanse’n fa una, després petits d’EsquerraRepublicanai seria la També hi ha hagutproblemes amb canvis ja fan menysbasarda. Hi linia- els argumentsde la dreta no causa del seu enuig. Esquerra enla crisi degovern. m’impressionen gens. Demanar haur&lloc per fer petits retocs, per5 Concretament perla destitució del diners als militant s és el que fan els jo erec que aquest Estatut ha arribat Si Zapatero hagués fet el pacteamb conseller Joan Carretero. pa;¢its que no en tenen. per quedar-se molts anys. ¯ Tots els partits han defensat que e]s Carod, enIloc defer-hoamb Mas,enels mateixos termes, Esquerra hauriaquesi? consellers que havien de plegar no ho I si set’escapa la m&, perdir-ho d’alguna Aix6ja és...I sí, i sí... He,he... Vost~ ja fessin. Tots tres ho han viscut amb manera, i en demanes als quenosÓn * Pasqual Maragall éspresident dela entén perfcctamentel que livuUdir. I una micade disgust, coma pai~its. I militants... Generalitat i CIU "ConvergOncia ha actuat ambmés astúciaquesentir nacional" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource CiU ha tingut la paella pel mànec per estirar l'Estatut aquí i rebaixar-lo a Madrid Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1625/0000000712.pdf 2f6e858d0ea3874dfd0bc43c17d39021 PDF Text Text 23/04/2006 R. Si, se puedegobernar, porque el Estatuto ya está acabando su trayectoria. El Gobierno no puede prohibir a un partido que le da apoyo votar diferente. El Estatuto es el tema estrella de la legislatura, no sólo del Gobierno. Y eso ha oscurecido los muyimportantes resultados concretos de la obra de gobierno. E ¿Votará ERCfinalmente sí? R. Lo deseo, pero lo veo muy diílcil. Pasqual Maragall, ayer,antesdecomenzar la entrevista, conBarcelona al fondo. / JOAN SANOHEZ PASQUAL MARAGALL / Presidentede la Generalitat de Catahña "Tendremosel mejor Estatuto de autonomía de Europa" E En d caso de Vendrell hay R. Garantizo la ecuanimidad XAVIERV[DAL-FOLCH P. Lógico,es una especie de el FRANCESC VALLSBareclona cobrador"del frac de Esquerra... una investigaciónde la fiscalía en de esa investigación. No habrá El presidente de la Generalitat, R. Pero, ¿no tienen todos los marcha. ¿Y si resulta imputado puntos oscuros. Lo garantizo. Debemosesperar a que actúe como Pasqual Maragall, ha remodela- partidos un secretario de finan: por coaccioues? do e~ta ~ecmanami ~rohierno trizas? R. Pues pasaríalo que ha suce- consejero para evaluarlo como consejero partito, con la intención de agoP. Unacosa es ingresar respe- dido en otras ocasiones... P. Las cosas no han empezado E ¿Quedimitirá? ¿Da eso una tar la legisiatura y sacar el máxi- tando las normas del Estado de buena imagen del Gobierno? con buen pie. Los tres consejeros derecho y otra, utilizar.la Admimopartido al nuevo Estatuto, R. Creo que no hay delito. Y destituidos de ERCe Iniciativa que, sostiene, "será el mejor de nistración para cobrar cuotas. E uropa . Pero el cambio de GoR. Cometióun error, pero ya me escandaliza que los partidos no se presentaron a la toma de bierno ha elevado a consejero de lo ha reconocido. Lo que me.es- que tienen dinero se escandalicen. posesión del nuevoGal~mese... R. Ustedes no son tan n~roGobernación a Xavier Vendren, candalizaes el escándalode la de- El problema de Vendrell es que pmragonistade las polémicascar- recha. pidió dinero a alguien que no era sos con las contmdiccionesen el seno de CiU como con las del E Tampocola izquierda está militante... tas solicitando cuotas a funcionaE Pero ahora es el consejero tripartito... rios y asimiladosen beneficio de muytranquila... E Presidente, EL PAÍSha daresponsable de los funcionarios. Esquerra. R. Haydos tipos de partidos: tos que tienen dinero y los que no Elevarlo a consejero entrafia el do cttmplida cuenta de todos los ~ta. Estos cambios en el problemas en todos los partidos Gobiernode la Generalitat ¿resy Gobiernos, sin di~tmcióm pondena la necesidadde l"eforzar impresión que tengo es su autoridad, de sacarse la espina "Vendrell se equivocóy lo ha reconocido.Creo queR.noLa se mid~conel mismoras¿,de la crisis que no pudohacer en que nO hay delito. Debemos esperar a que actúe ro. Deiodasfiaaueras, debo decir octubre porquelos partidos no le que el clima de trabajo en el seno dejaron? como consejero parajuzgarlo como consejero" de Gobiernocatalán ha sido exceRespuesta. El cambio de G0lente. biemoera necesario. DebemosenE Pero eso contrasta con la carar con mayor empuje lo que El pacto con Artur Mas sobre el Estatuto fue ansenc’mde varios consejerosdesfalta de mandato y no hay una razón sólida para esperar al refe- "unaastuciaproductiva de Z/tpatem". El futuro tituidos en el traspaso de poderes. réndumdel 18 de junio... "depende de las elecciones" R. La cultura de coalición está P. Pero existía el compromiso de las izquierdas asentándose. La verdad es que en con los partidos del tripartito de Catalnña y en Espafia no hay traesperar hasta entonces. "Hemos recuperado el ritmode crecimiento dición de Gobiernode coalición. R. No. lo que sucede en Europa, E Puesellos dicen que sí... económico; la ley de barrioses columna vertebral Miren lo que ha ocurrido con los GoR. Eso ha corrido. Pero nosopolítica, paraevitarla intolerancia" biernos de Berhiscoui-Bossi-Fi: tros hemosde estar listos para po- de nuestra ni... Nuncallegaremnsa esa situanemos a pleno rendimiento una ción. vez que se aprnebe el Estatuto. E ¿Se siente el presidente Ma- lo tienen. Y estos últimos van a riesgo de ofrecer la imagende una E Ahorave ,re~, os que sucedebuscar el dinero al único lugar especie de lottizazione de la Admi- rá con Prodi, D Mema,Rutelli y ragall pfisiouem de Esquerra? Bertinotti... R. Eso lo hace correr la dere- donde pueden, a sus militantes y nistración, primando la entrada R. En el caso de Cataluña la simpatizantes de militantes por enfftmade persocha. coalición es muyamplia. Va desP. ¿Se aferra al tripartito para E Sacarlo de donde pueden es nas capacitadas para el puesto... R. Todoslos partidos son sos- de socialistas-federaljstas a indeuna cosa y otra muydistinta es, seguir comopresidente? pendentistas, pasando por los R. Mi supervivenciay la de las desde un cargo en la Administra- pechososde eso... E Ustedes acusaron a CIU de ecologistas de izquierda... izquierdas dependende quién ga- ción, pedir dinero a los cargos de E El Estatuto era el proyecto confianzacolocados.enlas institu- este tipo de prífcticas... Copiansu ne las elecciones. Y punto. estrella del Gobierno. Sorprende modelo. P. Algunas mcorporaciouesal Cloneg que el primer dia en que toma R. De ninguna manera. nuevo Gobiernohan sido bien reR. Se eqmvocóy lo ha reconoE La persona que debe investi- posesión, el nuevo consejero de cibidas las de Ferran Mascarell cido. Pero no me escandaliza hi en Cultura o Jordi Valls en Indus- snflciente para concluir que esa gar dentro de la Administración Gobernacióndiga que el Estatutria y Trabajo---. Pero han queda- persona no puede ejercer como el envío de cartas de Vendrellde- to es "una tomadura de pelo". R. Hay gente en Esquerra que do oscurecidas por la del nuevo consejero. Insisto, hay partidos be ser nombradopor el consejero consejero de Gobernación,el re- que no debenrecurrir a los mili- en cuestión. ¿Cómogarantiza el opina así, que el Estatuto es matantes, o no tanto, porquetienen presidente de la Generalitat esta lo. Yo creo que es muybueno. publicano Xavier Vendrell. P. ¿Y puedengobernar así? investigacióri? R. Vendrellha sido discutido... dinero. I’. ¿Su Gobiernode coalición es viable con un voto en blanco e inviable con un voto negativo? R. Yocreo que el Gobiernoes independientede eso. El Estatuto es tina obra del Parlamentocatalán y del español y del pueblo de Cataluña, que lo aprobará con amplio margen. E El descuelgue del PP en el consensotanto del Estatnto catalán comodel andaluz resta solidez a la "Españaplural". R. La ausencia del PP en el consenso del proyecto andaluz es grave. Es comosi en Cataluña el texto no contara con el apoyodel PSCo de CiU. R ¿Planea repetir mandato? R. No veo razones para no reperir. E ¿Cuentapara ello con el respaldo del presidente Zapatero o lo ve más proclive a apoyar un candidatono socialista en Catalufia? P. Yono le debo pedir ese apoyo. Le pediré que vengaa los mítines. No se trata de que 61 deba dar luz verde. P. ¿Cómoha digerido las buenas relaciones entre Zapateroy el líder de la oposiciónen Cataluña, Artur Mas? R. Yo. mejor que otros... Fue una astucia productiva, la de Zapatero. E Hace unas semanas, en el mitin de Cornellá junto a Zapatero se referia a. que él sorprende más que usted aunque se diga hi contrario, ¿se referíá a eso? R. Todoel mundolo ha entendido asi. La reunión ZapateroMasnos sorprendió a todos. P. Esa "astucia" da alas a Mas,que ha crecido, aparece comoel gran aliado y explica bien el Estatuto en todas las cadenas de televisión. R. Es verdad. Es curioso que sea Masquien explique un Estatuto que hicieron el republicano Joan Ridao, el ecosocialista Joan Sauray el socialista MiquelIceta [luego se sumó el convergente Francesc Homs]. Mas tuvo importancia en la aprobación, aunque a base de extremar el texto, pero no en la redaccióny elaboración, que fue mérito de los partidos de izquierda. Nosotrosfacili~amossu incorporación con generosidad, y él respondióarriesgando y con coraje. Nosotros hicimos concesiones sobre la futura ley electoral, al acordarque fuera necesaria una mayoría de tres quintos para elaborarla. Eso les da derecho de veto, pero nos ayudará a todos en el futuro. CiUha sacado buenos resultados electo"tales utilizando indebidamente una disposición transitoria del Estatuto de 1979, iuna transitoria que ha durado 23 años! y que perjudica a las zonas máspobladas... Ya en 1999 sacamos más votos que CiU, pero no conseguimos más diputados. P. Ustedes necesitarían 140.000 votos más que CIU para sacar un diputado más que ellos, debido a esa prima a las zonas rurales sobre las urbanas. Dicen que Masle ha pedido a Zapatero que se respete en Catahifia que la fuerza con más diputados sea la que obtenga la presidencia de la Generalitat. Pasaa la i~á~inasimiente 1 �23/04/2006 Vienede la pttgimtanterior R. Seguro que Masno se arreve a pedirle a Zapatero que quien ocupela presidencia de la Generalitat sea el candidatomásvotado, porquedesde 1999liemos sido nosotros. E ¿Se verja encabezando un Gobierno de coalición con CiU? R. Lo veo muydifícil. Ahora es absurdo hablar del tema, porque estamos en la zona donde la legislatura parte aguas. P. Hablemos de la legislatura. ¿En qué se nota que este Gobierno tripartito ’es de izquierda? R. Ya hemospuesto a la economia catalana al mismoritmo de crecimiento que la española, saneando las finanzas públicas y dandoun salto gigantesco en inversiones y tecnología. Hemos progresado en la salud, aumentando los minutos de visita por paciente, y en la escuela, multiplicandolas guarderias y llegando a un pacto nacional con todos los sectores, algo inédito. E ¿Y en la integración de los nuevos inmigrantes? R. La ley de barrios, que busca la rehabilitación y reconversión de los 40 barrios masproblemnttcos, es una de las columnasvertebrales de nuestra politica: intervenimos allí donde la convivencia es másfrágil. Esoafecta a la inmigraci6n, claro. En estos dos años no ha habido ningún conflicto de envergadura, y eso que el aumento de la poblaciónestá siendo exponencial. Es un éxito. El Gobierno está junto a los alcaides, pendiente de evitar que surjan brotes de intolerancia. Vamosa dar un mayorimpulsoa todas estas políticas. Para ampliarlas, tambiénnecesitamos el nuevoEstatuto. Ahora 10 tendremos: un Estatuto con una ambición muysuperior a la de cualquier autonomíaeuropea. Tendremosel mejor Estatuto de autonomía de Europa. P. El PSOE, Zapatero lo explicitó en una ejecutiva, insiste en que usted y ~.PSClo defienden con escaso entusiasmo. R. A mí eso no me consta. El PSC --partido federado con el PSOE---es la columnavertebral del Estatuto y de la arquitectura política española, porque tiene un planteamiento federal y porque ha sido decisivo para que el PSOEavanzase hacia la España plural. El PSCha sabido contener sus ambiciones y derechos. Ha aceptado, por ejemplo, prescindir de momentode tener grupo propio en el Congreso. P. ¿Dana sus amigos del Gobierno central más problemas que ayuda? R. Nosotros creamos algunos problemas, pero ofrecemos siempre soluciones avanzadas.Es lógica la tentación de buscar a alguien que represente a Cataluña pero que no les obligue a replantearse España, comoel nacionalismo catalán de centrodereeha, que nuncase ha interesado por la Españaplural ni nada semejante. Nosotrossi, somosparte de España, somosEspaña, no la consideramos una cosa ajena y distante con la que se negocia un trato mercantil, aunquea veces es más fácil de encajardesdeallá. El federalismo es más complejo, de acuerdo, pero es mucho mejor que los tratos tácticos con alguien que se siente ajeno. ¿Quién subió el techo del Estatut antes de su aprobación el 30 de septiembre? CiU. ¿Quiéncreó pues problemas a Zapatero? ¿Creen que nadie ha visto la jugada de CiU de subir el techo del Estatuto y luego oactar a la bala? 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tendremos el mejor Estatuto de autonomía de Europa Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/266/20060427.pdf 21fe33ef4a01b7ad903d449d73d072b9 PDF Text Text Lliurament dels Premis Primer de Maig Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona | 27/04/2006 Realment ha estat una tria que hem anat seguint apassionadament perquè en tots i cadascun dels punts ha estat enormement afortunada. M'ha impressionat cadascun dels arguments i cadascuna de les persones. Penso que el primer agraïment el devem, i aquí se n'ha fet menció en el moment de començar l'acte, als que van fer possible l'existència d'aquesta universitat, senyor rector, en aquest indret. I aquests van ser el senyor Argullol, segurament el primer rector, i l'alcalde de Barcelona, el senyor Clos, que en aquell moment era el president del districte de Ciutat Vella i va decidir que Ciutat Vella es mereixia una universitat. I aquí la tenim. Moltes felicitats. Va ser un gran moment i una gran decisió. A l'amic Ahumada, perquè crec que representa el millor de 1968. Moltes vegades s'ha dit que el 1968 va ser un fracàs i l'amic Ahumada demostra que no ho va ser tant perquè va tenir fills, i fills que han fet obres importantíssimes. A David Held, perquè ell representa aquesta capacitat britànica de la London School of Economics, de Guidens, de Rogers, de Foster, d'ell mateix, amb el qual una vegada ens vam reunir amb Joan Clos, precisament, a Londres. Jo crec que són una gent que té una visió del món més perspicaç. Ja no són imperi, però han estat imperi i saben què és l'imperalisme per dins. I per tant, no solament criden contra l'imperialisme, sinó que l'estan disseccionant i estan sent capaços, millor que ningú, de dir-nos com s'ha de desmuntar això i com s'ha de substituir. Aniríem seguint, perquè totes i cadascuna de les intervencions que heu fet m'han semblant importants. La que s'ha referit a la ministra Calvo i a la consellera Mieras. En el moment en què la desconfiança i la fúria s'estaven apoderant de la dreta espanyola van mostrar un coratge extraordinari. Ara semblaria més fàcil, segurament, de fer el que elles van aconseguir, però en el moment en què ho van fer, per descomptat, que no ho era en absolut. Estic segur que aquesta línia de recuperació del passat, que en l'acte d'avui jo crec que resumeix millor que cap altre, acabarà també amb la rehabilitació total del president Lluís Companys, amb la restauració de la seva memòria i, evidentment, amb el retorn total i definitiu del castell de Montjuïc a Barcelona. N'estic segur perquè, en un acte com el d'avui, es demostra que no hi ha res que quedi oblidat i, per altra banda, hi ha elegància en el moment de la reclamació i eficàcia en el moment de la seva obtenció. Dieter Koniecki ha estat per al socialisme català, i per al socialisme espanyol, una mena de benedicció que segurament no ens mereixíem però que ens ha permès ser com som i arribar allà on hem arribat. Perquè ara sembla tot molt fàcil, que tot ve de dalt, perquè estem al poder i que, per tant, a partir del poder es pot aconseguir tot. No, a partir del poder no es pot aconseguir tot, es pot aconseguir tot a partir de la convicció i del treball ben fet. I Dieter Koniecki és aquestes dues coses alhora. Jo tinc, com ell, un record profundíssim d'aquell dia de l'any 1989 amb els carrers de Berlín de l'est absolutament buits en què vam entrar en una capella absolutament plena i a vessar de gent entusiasta. Això des del carrer no es veia. Estava a dins, estava amagat, com a Alemanya estàvem. L'Alemanya que havia quedat tapada pel comunisme. Estava amagada en aquella església, aquella nit, en la qual vam participar en un acte més dels que van formar part per la recuperació de l'Alemanya democràtica. La Fundació Bayt al-Thaqafa és una realitat que conec bé, a la qual l'Ajuntament de Barcelona va ajudar, i Teresa Losada també ens va ajudar a nosaltres, perquè d'alguna forma ens va mantenir en contacte amb tot allò que no es veia d'aquesta ciutat. I quan ha sortit l'amic Monells a parlar dels noms de les ciutats de Lleida o d'algunes ciutats de Catalunya que començaven per Al, a mi m'ha recordat que quan vam anar al Marroc ens va arribar el ministre d'Exterior, que es diu Benaissa, i jo li vaig dir: "Escolti, vostè es diu Benaissa però vostè és de Vinaixa, a veure si ens entenem, vostès van ser allà". I un altre ministre es deia Benarrogli, escolti vostè és de Vinaròs. Efectivament, la Catalunya nova, que a vegades oblidem, no era una Catalunya cristiana, era una Catalunya en algun moment musulmana, i és aquesta una herència que, com ha dit Teresa Losada, nosaltres no hauríem de negar, i menys en el moment en què se'ns presenta precisament l'arribada dels immigrants com un problema, perquè efectivament ho és, no ens enganyem tampoc, tampoc no féssim angelisme. Aquest un problema dificilíssim de resoldre, però sapiguem que tenim instruments i factors que ens poden ajudar a resoldre'l. 1 �Benvolgudes amigues i benvolguts amics, quasi no us diria res més, perquè tenia un discurs preparat però m'ha emocionat molt més i m'ha interessat molt més el que aquí s'ha dit que no pas el que us volia dir. Només dir-vos que per mi el company Xavier Soto, el company Joan Reventós, el company Ernest Lluch, el company Antonio García, el company Joan Codina, i el que s'ha dit avui d'ells, em fa pensar que efectivament aquest partit és un partit invencible, aquest sindicat de la UGT és també un sindicat invencible. Perquè estan basats en una convicció profunda i amb una gent que la van servir amb lleialtat i que ens van mostrar un camí que ara nosaltres, encara que volguéssim, no podríem deshonorar, perquè ja està dibuixat. Avui és veritat, el nostre futur té un nom propi que és l'Estatut. D'aquí unes setmanes, el poble de Catalunya decidirà si vol canviar l'Estatut del 79 per l'Estatut del 2006, que s'ha posat al dia en les aspiracions i en les necessitats de la Catalunya del segle XXI i, per descomptat, el poble de Catalunya el que no farà seran invents estranys. El que no farà el poble de Catalunya serà anar a votar de segons quina manera. El poble de Catalunya sap perfectament com l'estatut que tenim, el temps l'ha anat desvirtuant. No és que fos dolent, perquè no és dolent, però era inexpert, perquè va néixer abans de tot, al principi de tot i la realitat l'ha anat escurçant, li ha anat retallant una mica les ales i les possibilitats. I, per tant, aquest d'ara no havia de ser tan senzill, tan concret, tan resumit, havia de ser molt més llarg, molt més prolix, molt més carregat de desconfiança, en el sentit de la desconfiança democràtica, en el sentit positiu de fer d'aquest text, un text blindat, però en el millor sentit. Vosaltres sabeu que els esforços esmerçats en el nou estatut no han estat en detriment del projecte social que ens anima, sinó al contrari. No us creieu que hàgim fet l'Estatut per allunyar-nos d'Espanya i menys per trencar la convivència harmònica dels ciutadans i dels pobles d'Espanya. Sé també que vosaltres sou conscients que no hem fet l'Estatut per tancar-nos a nosaltres mateixos en un laberint identitari. L'hem fet, això sí, conscients que Espanya canviarà una mica a partir de l'Estatut. És a dir, no ens resignaríem a pensar que el que aquí es faci no té a veure amb el conjunt d'Espanya, no només perquè l'estimem i perquè hi som, sinó també perquè la volem canviar. I Espanya s'ha de deixar canviar una mica per Catalunya, perquè si no no seríem coherents uns i altres. Per alguna cosa som federalistes, oi? Doncs no seríem coherents. Jo crec que això a poc a poc s'anirà entenent. Fa uns mesos això era impossible de saber amb la cridòria que la dreta va muntar, i ara a poc a poc s'anirà sabent, perquè totes les autonomies espanyoles incloses aquelles governades per la dreta, aniran seguint el camí que l'Estatut de Catalunya ha marcat. Per tant, jo crec que aquí som conscients que aquestes conviccions sobre la intencionalitat del nou Estatut xoquen amb els tòpics que han volgut aixecar els adversaris, ho hem de dir sense embuts, aquests adversaris són els adversaris de la Catalunya plena i de l'Espanya plural, d'ambdues coses alhora. Estranys companys d'oposició a l'Estatut, per cert, i estranys companys també els que han votat contra el català a Europa, els dos nacionalismes, l'espanyol del partit popular i el català del partit lliberal, sembla que s'han oposat que el català, el valencià, el gallec i l'èuscar, puguin ser per 7 vots a 6 utilitzats al Parlament Europeu. Nosaltres amb això som coherents, també en això som més de fiar i més constants, potser de vegades no fem volar tants coloms, però els coloms que fem volar són els que arriben a lloc. Per tant, l'Estatut no és contradictori amb una política social ambiciosa, i no solament no ho és, sinó que n'és la garantia, per tant l'Estatut no ens tanca en un petit racó d'Europa sinó que ens obre les portes d'Europa i de l'Euroregió que volem construir. I, per tant, i finalment, l'actitud del govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero i decisions com el retorn dels papers de la dignitat, donen sentit i omplen de realitat la nostra aposta per l'Espanya plural. Amb el premi compromís a Dieter Koniecki fem un reconeixement al molt que la fundació Friedrich Ebert, en concret el seu representant a Espanya des del 1975, ha fet per la recuperació de les llibertats. Ens hem dotat fins ara d'instruments per una bona governació en aquest país, crec que estem a tocar de dits d'un segon període de la governació de Catalunya en el qual les realitats de la governació passaran per davant del gran debat identitari, però primer hem de guanyar el debat identitari, i el guanyarem. El guanyarem perquè la gent d'aquest país no es deixarà enganyar, ni per aquells que diuen que no amb la boca plena ni per aquells que diuen que no amb la boca petita, perquè el poble de Catalunya dirà que sí a l'Estatut que és infinitament millor que l'estatut del 1979. L'hem fet amb la nostra experiència, amb el nostre treball, l'hem fet mirant a l'estranger, mirant a les altres experiències que hi ha de governació democràtica en països de caràcter plural, i l'hem fet, en definitiva, conduint un esforç del Parlament de Catalunya que ha tingut uns protagonistes 2 �que es diuen Miquel Iceta, Joan Ridao, Joan Saura i Quico Homs. Són aquests, són els nostres parlamentaris i, jo diria que sota la instigació, la prudència, l'ambició del PSC, que han arribat allà on han arribat. Ningú ens ho podrà treure això. Anirem tots a dir, el poble de Catalunya, el que volem que tingui Catalunya i Catalunya ho tindrà. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1748 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis Primer de Maig Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Premis i reconeixements Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf deda654ffea6da09850be9c57b349a71 PDF Text Text 26NACIONAL EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 PASCUAL MARAGALL I MIRA PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA «EL ESTATUTO ESTÁ HECHO CON SENTIDO DE ESPAÑA» EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA” AURELIO MARTÍN ENVIADO ESPECIAL BARCELONA S i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad política es sin duda el de Cataluña, Pasqual Maragall, que intervendrá en el Senado, la próxima semana, donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles. Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los suyos, que no le quieren como próximo candidato. ¿Qué es España para usted? España es una nación de naciones, como decía el segoviano Anselmo Carretero, íntimo amigo de mi madre. Se casó con Ofelia Gordón. Yo siempre pensé que ella era inglesa, hasta que un día me dijo José Luis Rodríguez Zapatero que Gordón [la Pola de Gordón] es un pueblo leonés. Con apenas 27 años recién cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución? Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de hoy en disposición, todavía se aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible, en un periodo no excesivamente largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al día. ¿Qué cambiaría? Creo que los cuatro puntos planteados por el Gobierno al Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos. ¿Estatutos como el catalán chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles? Eso es absolutamente erróneo. Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una cierta dificultad para explicarla. El Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de solidaridad. En estos momentos estamos ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los cincuenta hubo una interior que trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes a esta Comunidad? La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio millón de ciudadanos que llega- ron en los años cincuenta y otro millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña y España va unido a ese gran desplazamiento interior. ¿Cataluña les ha sabido responder? Creo que sí. Se ha creado una simbiosis muy positiva. ¿Después de toda la polémica durante la tramitación del Esta- tut, cree que otros se van a fijar o se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus estatutos de autonomía? Sin duda. Abre la puerta a una serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la segunda etapa del Estado de las Autonomías. Aunque la vida política se tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de Irak, la discusión del Estatut ha ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que vuelve la imagen machadiana de las dos españas? Precisamente me referí a estos versos de Machado el otro día en un mitin con José Luis Rodríguez Zapatero: "Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios, una de las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día JORDI BEDMAR PASCUAL de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda su diversidad. ¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó la transición? Sí, pero hay que renovarlo, no recuperarlo tal cual, porque aquel venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales muy concretas. ¿Está satisfecho de cómo ha quedado el proyecto de reforma del Estatut, que ahora se discute en el Senado?. El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para Cataluña y creo que abre la etapa de esos segundos 25 ó 30 años de la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial por parte de algunos, con cierta euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo. ¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido desgaste?. El camino que hemos andado tiene trascendencia histórica y una gran complejidad, pero bien está lo que bien acaba. Incluso hubo un efecto sorpresa… ¿Se refiere al acuerdo entre el PSOE y CiU? Sí. Fue una cierta sorpresa que afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al Gobierno socialista. Eso cayó mal. Pero fue una astucia política muy productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político. ¿Este pacto pueda dañar a su Ejecutivo? No, pero ha puesto en peligro la unanimidad estatutaria. ¿Y en Madrid, puede haber pacto de gobernabilidad? La verdad es que, cuando se produce una sorpresa, se pueden producir dos, en el mismo sentido o en el contrario. ¿Y con su Gobierno, entre el PSC y CiU? Yo estoy muy contento con el Gobierno que tenemos que, por otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la configuración actual, se nos abre casi medio mandato en clave muy positiva. Con algunos costes, que todos los cambios tienen un coste. ¿Su relación con el presidente Rodríguez Zapatero es buena, ahora? Siempre ha sido buena, diría �NACIONAL27 SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA conversaciones sobre ESPAÑA 4 DESCENTRALIZACIÓN 4 CASTELLANO «LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES» «EN CATALUÑA DEBERÍAMOS ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS» ¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia? La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes. Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?. Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa, es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud. ¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas? Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en la recuperación y normalización del catalán. que desde antes de su elección como secretario general del PSOE. Pero le da muchos disgustos, creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de Cataluña no sentaron muy bien en La Moncloa. Yo diría que nos sorprendemos mutuamente. La idea del estatuto como pacto entre el Parlament y las Cortes Generales es asumible por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española. ¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en los dos años que llevamos de legislatura? Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo que todos se están enfocando bien. Económicamente no hay duda. ¿Ha tenido que ver Cataluña en la crisis del Gobierno central, teniendo en cuenta la postura del ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos del proyecto de reforma del Estatut? Creo que no, aunque es cierto que Bono fue muy extremo en la expresión de sus opiniones, que eran francamente discordantes con lo que el Gobierno estaba promoviendo. El 3 de mayo próximo abre el debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo en el Congreso ¿Cuál será su mensaje a la Cámara? Será un mensaje pedagógico, es bueno explicarse y el Senado está para eso. Voy a insistir en mi mensaje del debate del Estado de las Autonomias: este estatuto está hecho con sentido de España. ¿Qué espera de Ezquerra en el Senado, cree que terminará votando en blanco? Hay que esperar y ver. ¿Y qué me dice del acuerdo de la dirección de ERC de aconsejar el voto nulo en el referéndum? Es una decisión extraña y que los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son los del no, la única respuesta clara es el sí. El informe del letrado de la Comisión de las Comunidades Autónomas del Senado aprecia que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea? No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta 19 puntos de posible colisión constitucional y fueron modificados. ¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir un referéndum, y del anuncio de que van a recurrir el Estatut al Constitucional? Es el canto del cisne de la visión de las dos españas, mientras que yo creo que el Estatut es el punto de partida de la España plural. ¿Y en el referéndum sobre el Estatut del 18 de junio, qué [ ] ” No veo al PP de hoy dispuesto a reformar la Constitución, se aprecia la sombra alargada de Aznar saldrá? Hay encuestas que hablan de que el sí superará el 50% de los votantes. Más..., lo que me satisface. Los obispos van a recomendar que se vote no No me consta, me sorprendería. En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo? Por el momento no veo razones para no hacerlo. Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por el ministro Montilla, ¿tiene noticias? No, no tengo esas noticias. ¿Cuales han sido las claves de la crisis de Gobierno de Cataluña? Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras, importantes, en el sentido de tratar de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de coalición que nació sin precedentes autonómicos en Cataluña aunque sí municipales, porque yo he sido alcalde de la ciudad de Barcelona ¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma? No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés. ¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25? España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el segundo gran momento. ¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales? Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es europea. durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones. En el caso de Cataluña tiene, una particularidad es que uno de los partidos es independentista o soberanista. Lo que ocurre es que yo creo que la propia participación en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas o más cercanas entre unos y otros. Todos estamos influidos por la coalición. También le han dicho que nombrar a Xavier Vendrell es una provocación, aparte de una imposición de Esquerra. No, el nombramiento venía precedido de un incidente [envío de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención. Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla no avala este nombramiento. El ministro José Montilla, sobre este particular, no tiene intención de expresar más que una opinión personal. ¿El tripartito goza de buena salud? Sí. Después de un nacimiento bastante accidentado tuvimos un primer año difícil. Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora es cuando se comienzan a ver los frutos de la gobernación. Es una coalición con voluntad de futuro. La oposición de CiU no lo comparte, dice que no van a du- rar un año. A la oposición la pagan para eso. ¿Qué opina de la tregua de ETA, cree que el Gobierno de Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?. Es un momento, no para exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El otro día estuve hablando con José Ramón Rekalde [víctima de un atentado de ETA en el año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le pillé con un pie en el tren para irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo que sucede es enormemente positivo y esperanzador. ¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede decir como municipalista, hay muchas marbellas en otros puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan vistosos?. No creo que pueda haber muchos casos como éste. Es cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de la corrupción. Pero se ha reaccionado, eso es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero que no vuelva a ocurrir, puede ser una buena advertencia. �28NACIONAL De cerca EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 conversaciones sobre ESPAÑA >Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada más el ordenador y el teléfono. Sobre una estantería detrás, una foto de sus padres, otra del Ejecutivo que preside una más con su esposa y otra de sus hijos. En una de las paredes, un cuadro pintado por el artista Jordi Maragall, su hermano mayor. JORDI BEDMAR SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA “MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ” A.M./BARCELONA P ascual Maragall solo tuvo que cruzar la plaza de San Jaume para tomar posesión de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964). Edad. 65 años Lugar de nacimiento. Barcelona Estado Civil. Casado con Diana Garrigosa, desde 1965 Número de hijos. Tres, dos hijas y un hijo ¿Ha llevado algún día a clase, o a la guardería a sus dos nietos, este curso? Sí. ¿Cómo desconecta cuando llega a casa y se quita la corbata? Tratando de poner distancia. Si puedo ir al teatro, como ayer noche [por el martes] para ver una obra muy impresionante y dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio, un actor extraordinario. El cine, el teatro son necesarios para evadirse. Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no sea dentro de su comunidad). San Sebastián, por supuesto; en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y Andalucía. Su equipo de fútbol (aparte del Barça) El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño De no ser político, sería... Posiblemente profesor de Economía Urbana. Hubiera podido ser… Escritor de cabecera En el sentido de tenerlo cerca de la almohada, Shakespeare. Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche. Plato preferido. La paella, pero el colesterol acecha ¿Es manitas en la cocina? No, pero le puedo hacer un arroz. ¿Ha arreglado últimamente algún enchufe en casa? Alguna vez, pero poco ¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid? Con la presidenta Esperanza Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz Gallardón, con Marcelino Iglesias. Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los presidentes nos llevamos bien. ¿Cómo son sus mañanas de los domingos? Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa- Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL seos, familia… ¿Se ha tenido que morder muchas veces la lengua en su Parlamento autonómico? Sí, hay que ir con cuidado, se entera todo el mundo ¿Y en alguna comparecencia ante la prensa? También, menos, porque uno siempre espera de la bondad del periodista, que sepa entender lo esencial. ¿Por qué se hizo político, influyó su familia? No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió en política José Ignacio Urenda, que fue el iniciador de un grupo que se llamaba Frente Obrero de Cataluña (FOC) ¿Cuándo dejará la política? Tengo previsto dejarlo en algún momento, pero no tiene fe- cha. ¿Qué hará cuando la deje? Seguro que leer y escribir, aparte de otras cosas ¿Les ha metido el gusanillo de la política a sus hijos? No. Una es arquitecta, la otra periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería. ¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana? Parece que es más adecuado, aunque los hay que no la llevan nunca, como Bargalló. ¿Quién es Aida? ¿La de la ópera?. No sé. ¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?. Ni remota idea ¿Ha ojeado alguna revista del corazón? No, no ¿Le ha seguido algún "paparazzi"? Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener un corazón interesante para ellos. ¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ? Bien, normalmente ¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales? En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas ¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos? Todas las que aboguen por la igualdad ¿Cuánto cuesta un kilo de patatas? No sé ¿Paga rondas en los bares cuando entra a pedir el voto en campaña electoral? Si tengo dinero en el bolsillo, no me cuesta hacerlo ¿Le han puesto alguna multa de tráfico? Siendo alcalde me pusieron una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña ¿Mantiene los amigos de la juventud, o la política les ha separado? Los mantengo, aunque no todos. ¿Va a ver los partidos de España en el Mundial? De momento, vamos a ver qué pasa con la final de París contra el Arsenal, pero sí los veré. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Estatuto está hecho con sentido de España Source A related resource from which the described resource is derived El Adelantado de Segovia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martín, Aurelio Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Constitució Estatut Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/268/20060503.pdf ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af PDF Text Text Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Senado. Madrid | 03/05/2006 Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya. Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta. Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la propuesta de nuevo Estatuto. Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre. Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo. Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció: Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya. La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la nostra història. Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions, s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos. I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978. Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha revelat francament insatisfactori. Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern, com així han fet. En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat està orientada a obtenir: - Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat Un finançament més just i equitatiu Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat 1 �satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a l'interès general. Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques: 1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè, d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem. 2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent. 3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important. 4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar l'esquena a ningú. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves potencialitats. Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments. Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural. Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor. Me gustaría preguntarme: ¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería. Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes. ¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural. En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les seves institucions, les seves competències i els seus recursos. Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text. D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de delimitar la distribució competencial entre administracions. L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei. 1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut. És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans 2 �La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i d'obtenir el que són els seus objectius humans. L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre Estatut. Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents. És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida: - la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família); - l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre el camí de l'emancipació) - i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el suport de la pròpia societat). En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials. En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui. La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut. 4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de l'Estat de les autonomies. Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració. El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor. I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un paper actiu, que consti. Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort en la mesura que el fa més transparent. Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les. És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les normes de la solidaritat. Les normes són dues: - la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar 3 �- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les necessitats de Catalunya en aquesta quantia. Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut: 1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure, més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius. 2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar. 3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels ciutadans. 4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc. 5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes de protecció. 6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret, però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I no hi anirem. 7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades, es podran desenvolupar. 8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives, contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya. Senyories, El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes. Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus impulsors. 4 �Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya Muchas gracias señor Presidente, Muchas gracias señorías. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1750 Title A name given to the resource Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senado. Madrid Subject The topic of the resource Autogovern Balança fiscal Catalanisme Estatuts Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/269/20060504.pdf e7bee23910e93f8a29923b9b53f1e6f4 PDF Text Text Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona | 04/05/2006 Conseller primer, conselleres, consellers, estimats amics, A molts catalans i catalanes la memòria de la Segona República ens ha arribat a través de la transmissió de la vivència que en van tenir les nostres famílies. Així, la nostra memòria col·lectiva de la República està conformada per un teixit divers, i a voltes fins i tot contradictori, de milions de vivències. Per això la República ha perviscut molt més enllà de les seves vicissituds històriques en la consciència de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per això, i malgrat això, d'aquesta manera. Aquesta presència viva de la República té més a veure amb uns valors i unes determinades actituds que amb un ideal polític rígidament definit. El llarg parèntesi de la dictadura no va aconseguir trencar una continuïtat natural i subterrània entre l'experiència republicana i la Catalunya democràtica d'avui. Una continuïtat subratllada per l'episodi històric del restabliment de la Generalitat amb el retorn del president Josep Tarradellas i la seva famosa trobada amb el president Suárez i el rei d'Espanya l'any 1977. M'identifico amb uns mots recents sobre la memòria històrica del gran periodista Jean Daniel. Diu: "No sóc precisament un entusiasta de les commemoracions. Prefereixo veure el passat retornar, sense que un ritus el convoqui". Això és el que va passar aquí. Les commemoracions, quan hi són, han de trobar el punt just entre el deure cívic de la memòria i el rigor de la història. L'altre dia, repassant el llibre gràfic de l'Ainaud sobre la República, hi pensava. No podem instal·lar-nos en la nostàlgia de la Catalunya i de l'Espanya que no van poder ser. No podem quedar-nos aquí, hi hem de tornar i l'hem de veure i l'hem de conèixer, i ens emociona veure-ho, però no ens hi podem quedar. Ens queda un exigent exercici de ciutadania. Un exercici pel qual el deure cívic de la memòria no pot ser ni un record a conveniència, ni un relat de part, ni una ficció consoladora. El ple sentit cívic i integrador de la memòria històrica ens impedeix que aquesta sigui només selectiva. I, encara més, ens obliga a superar els greuges antics i a aprendre dels fracassos dels nostres avantpassats, tant o més que dels seus encerts i del seu heroisme. El que importa és que els valors fundacionals de la República són també els valors fundacionals de la nostra democràcia: llibertat, justícia, justícia social, autogovern. Els valors democràtics, com ens recorda l'amic González Casanova, no estan fets només per estar inscrits en els textos constitucionals i estatutaris. No: els valors democràtics estan fets per ser norma de conducta diària dels polítics i ferment d'una ciutadania activa. Amb el nou Estatut, Catalunya és a les portes d'obrir una nova etapa del seu autogovern. I ho fa incorporant plenament el llegat espiritual republicà, no fórem on som si no l'haguéssim tingut. I ho dic en el sentit que posa els ciutadans al davant i per damunt de les institucions. De tots nosaltres depèn fer realitat una societat de ciutadans i de ciutadanes lliures, amb uns drets i uns deures reconeguts i garantits com mai ho han estat fins ara. El nostre millor homenatge a la memòria de la Segona República serà esdevenir una societat en la qual la ciutadania i els poders democràtics responguin a la màxima: a més drets i llibertats, més responsabilitats. Tot això, sent cert, Catalunya no vol avui que la prudència esdevingui costum que impedeixi l'ambició. Ja han passat prou anys. Avui ens proclamem hereus de la República, és una herència pesant, no és unidimensional, no és òbvia, no és solament òbvia, però és nostra. Tan nostra com la perseverança i la moderació que el Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Moviment Socialista 1 �de Catalunya, l'Esquerra Republicana, la Unió Democràtica, van practicar des del 39 fins fa ben poc. Ara sí que ho hem de dir. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1751 Title A name given to the resource Acte de rememoració dels 75 anys de la proclamació de la II República Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Història Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db PDF Text Text Clausura del Congrés del Món Rural Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006 Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra impresa. I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya, hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la gent del camp aquí. Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant. Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica. Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny. Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació com a país. Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut. La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del nostre poble. Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la realitat de les vostres pretensions. Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat. 1 �Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat. El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp. Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment. No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural. Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell. Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors. Cosa que de vegades s'oblida. Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer, fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres exemplars. Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català. El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix, per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori català, dels seus recursos bàsics més valuosos. Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des del punt de vista material, per ser-ho. Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya. Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma. Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement. Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del territori. Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del territori. 2 �Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni valor de cara enfora. Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu. Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà. És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes bàsics de la nostra gastronomia. Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics, visqui on visqui. Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural produeix. Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes possibilitats. Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir innovació. Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu. Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu. Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem. Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de màxim nivell. Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell. I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció. Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui 3 �nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè és el millor. Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat, més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural. Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra, camina. Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu. No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot, afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural. L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell. Això és evident, molt més ample. Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots entenem el que vull dir. És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny de la realitat actual. I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió de l'Estat. Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que s'esvera a favor com en contra. I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de nacionalitat de la Constitució espanyola. El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada. Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit. 4 �No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem jugant, si no tot, molt, quasi tot. Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per Catalunya. Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels instruments imprescindibles per fer el salt endavant. Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia. No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1752 Title A name given to the resource Clausura del Congrés del Món Rural Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Agricultura Comerç Congressos Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/271/20060508.pdf 947c2e12c648a9f82e2dbb7f6d1db9e3 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya | 08/05/2006 Comparec aquesta tarda davant aquesta Comissió, la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia per tal de donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los de la recent remodelació governamental. Tots vostès saben que el dia 20 d'abril, i en ús de les meves atribucions de direcció i de coordinació del Govern, vaig signar els decrets de cessament i de nomenament de 6 consellers del Govern de Catalunya, 6 i 6. Els canvis han afectat al titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el senyor Jordi William Carnes i Ayats, que substitueix al senyor Antoni Siurana i Zaragoza; el titular del Departament de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i Canalda, substitueix la senyora Caterina Mieres i Barceló; a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el senyor Xavier Vendrell i Segura substitueix el senyor Joan Carretero i Grau; a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, on el senyor Francesc Baltasar i Albesa substitueix el senyor Salvador Milà i Solsona; i al Departament de Treball i Indústria, on el senyor Jordi Valls i Riera substitueix el senyor Josep Maria Rañé i Blasco; i encara el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, on el senyor Manel Balcells i Díaz substitueix el senyor Carles Solà i Ferrando. Hi ha hagut canvi en 6 conselleries de 16 i, per tant, doncs, una mica més d'un terç del Govern. vaig decidir ara fa quinze dies la remodelació del Govern sense esperar a l'acabament del procés estatutari, previst al mes de juny amb el Referèndum sobre la reforma de l'Estatut. Entenc que és una manera de guanyar temps per tal que el Govern iniciï les seva segona fase en la legislatura immediatament després del Referèndum estatutari sense l'impàs que es produeix després de tot canvi de Govern. D'altra banda, respecte als consellers i les conselleres sortints, està més ben servit escurçar en el període d'especulacions, que indefectiblement es produeix en aquests casos, més que no pas al contrari. He expressat i tinc un respecte absolut per a tots i cadascun dels consellers i les conselleres sortints, han fet correctament la seva feina, no hi ha hagut errors importants, a part del que es pugui relacionar amb les dificultats derivades per tots els membres del Govern d'haver constituït un Govern de coalició de tres partits, després de quasi un quart de segle de governs d'un sol color polític. Com a testimoni de la meva consideració i respecte als consellers sortints vull reiterar les meves paraules en l'acte de presa de possessió dels nous consellers en el que vaig assenyalar algunes de les realitzacions de les quals poden sentir-se ben orgullosos. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el canal Segarra-Garrigues, a l’haver-se aprovat la licitació del primer tram, que permetrà tenir les primeres terres de regadiu l'any 2007; era una assignatura pendent molt difícil d'encetar. També Antoni Siurana ha tingut l'honor de ser el primer conseller de la Generalitat a ser present i intervenir en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea representant Catalunya i l'Estat. Finalment és obligat citar la gran iniciativa del Congrés del Món Rural, que tot just acabem de celebrar aquest cap de setmana. La consellera Caterina Mieres. La consellera Mieres ens ha dut els papers reclamats per la Comissió de la Dignitat i ha solucionat el delicat conflicte de l'art sacre de la Franja. També ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com mai no havíem tingut, a Guadalajara l'any 2004, i ha preparat amb encert la gran cita de Frankfurt 2007. Ha impulsat el Pla de xoc d'infraestructures culturals i el Pla de biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I, finalment, ha donat les passes preparatòries per a la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Joan Carretero ha defensat amb encert l'increment sensible dels recursos destinats als municipis, tant la dotació del Pla únic d'obres i serveis, 445 milions d'euros entre 2004 i 2007, com els recursos disponibles per al Fons de cooperació local d'acord amb la Diputació de Barcelona així com les altres tres diputacions. Aquesta política s'ha demostrat cabdal per a la bona governació de Catalunya i ha contribuït a millorar les relacions entre la Generalitat i els ajuntaments. En aquest sentit el conseller Carretero ha aplicat de manera positiva les directrius de la presidència de convertir el Govern de la Generalitat en un govern que els ajuntaments vegin més proper que mai. 1 �El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel dret de l'Habitatge de Catalunya, ha preparat el Pla d'inversions i infraestructures d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 cercant un nou equilibri entre el desenvolupament i els accessos de creixement. El conseller Josep Maria Rañé pot estar orgullós d'haver estat el conseller de Treball responsable del fet que el nivell d'atur a Catalunya és el més baix dels darrers 30 anys, i per sota de les taxes espanyola i europea. També ha participat de forma decisiva a la preparació i consecució de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la nostra economia. Ha impulsat el Pla de l'Energia i l'Acord interprofessional de Catalunya 2005-2007, entre sindicats i patronals; ha defensat i aconseguit l'increment de la inversió en polítiques actives d'ocupació; i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals. Rañé, a més, ha gestionat amb encert, amb gran encert, i no sense dificultats, que n'hi havia, la crisi Seat-Volskwagen. El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins l'any 2008. Ha treballat, juntament amb el Departament de Salut, per a la posada en marxa de la BioRegió, una de les peces estratègiques del nostre futur tecnològic. I ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes personalitats científiques de primer nivell com els professors Massagué i Izpizúa. Com poden veure, la contribució dels consellers sortints a l'acompliment del programa que guia la nostra acció de Govern ha estat rellevant i de qualitat. A tots ells els reitero, en seu parlamentària, el meu agraïment i la meva estima personal. La incorporació dels nous consellers vol ser ara una nova injecció de força i d’il·lusió per completar la legislatura. Com és obvi, tinc plena confiança en tots ells en el conjunt del Govern i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Dels nous consellers voldria destacar que tots ells han tingut una estreta relació amb la governació local, és a dir, amb la millor escola de política que tenim. Dos d'ells han estat alcaldes, Jordi Valls i Francesc Baltasar, uns grans alcaldes, si m'ho permeten. Uns altres tres, Vendrell, Mascarell i Balcells, han estat regidors, i un sisè, Jordi William Carnes, coneix com poca gent els territoris de Catalunya des de la seva experiència municipalista. També vull destacar que 4 dels nous consellers provenen de la pròpia estructura politicoadministrativa de l'actual Govern de la Generalitat. Tot això vol dir que s'incorpora en el Govern uns consellers amb bagatge polític demostrat, contrastat, amb una àmplia experiència de gestió i una especial sensibilitat per als territoris -per als territoris- de Catalunya. És la garantia que la velocitat de creuer de la governació del país no es veurà alentida, ans el contrari, es veurà incrementada, a un Govern més savi i més experimentat, dos anys després de posar-lo en marxa, i hi hem d'afegir una bona dosi d'empenta renovada. Sóc conscient que el nomenament del conseller Xavier Vendrell ha estat rebut amb força crítiques. És un principi de bon govern separar rigorosament les responsabilitats i les activitats institucionals de les responsabilitats i les activitats partidàries. Compartim aquest principi i serem conseqüents. Estic convençut, d'altra banda, que el nou conseller de Governació, com tots els altres, no dubtarà a assumir en tot moment les responsabilitats que es poguessin derivar de la seva actuació, passada, present i futura, la que sigui. Un cop explicat l'abast de la remodelació governamental, i abans de passar a exposar les raons polítiques del canvi, vull aturar-me un moment a fer una consideració sobre l'ús de les meves atribucions per canviar el Govern. Crec que he fet un ús escrupolosament institucional de l'atribució de nomenar i separar els consellers del Govern que em confereix l'article 62 de la Llei del Parlament al president i al Consell Executiu. La meva primera i última motivació ha estat la de fer una remodelació pensant estrictament a millorar la governació, sense cap altra consideració addicional de tipus partidista. No sempre els canvis en el Govern de la Generalitat han tingut aquesta finalitat institucional. Quan ho he considerat oportú he exposat les meves intencions i he escoltat el parer dels partits que conformen la majoria parlamentària que dóna suport al Govern. Per tant, la raó d'aquests canvis en el Govern que presideixo ha estat la de renovar l'equip per acarar la segona fase del nostre mandat, per redoblar l'esforç per acomplir els objectius de l'Acord del Tinell, i iniciar el desplegament del nou Estatut un cop sigui aprovat. El nostre és un Govern de progrés, de progrés democràtic, de progrés econòmic, de progrés social i de progrés territorial. Som el Govern de l'Estatut, sí, el Govern que ha impulsat el nou Estatut, el Govern que va promoure el Pacte de Miravet. Som el Govern partidari de les vegueries, 26 anys després del 2 �primer govern, el Govern que plantejarà en els mesos que vénen les bases de la regionalització de Catalunya i la devolució de recursos i competències als ajuntaments per desenvolupar-les en el següent mandat; el Govern que ha eliminat el dèficit, igual com ho ha fet el Govern espanyol; el Govern que ha aparellat el creixement econòmic de Catalunya amb la mitjana del creixement espanyola, que és tres cops la de països com França i Alemanya; el Govern de l'eficàcia, de la sobrietat, en matèria de creixement de les plantilles; el Govern que s'ha centrat en la millora de l'Educació i la Salut; el Govern dels barris de Catalunya, el que ha decidit impulsar el programa més complet i ambiciós en 25 anys de relació de la Generalitat amb els barris en risc, risc de crisi social i urbanística; el Govern que impulsa les noves tecnologies, en particular la biomedicina i la biotecnologia en general; el Govern que ha estat present per primer cop en els consells europeus; el Govern de l'Euroregió; el Govern que ha resolt finalment una colla d'assignatures pendents, com el retorn dels papers de Salamanca i l'eradicació per primer cop a Barcelona d'agències de l'Estat, com la comissió del mercat de telecomunicacions; el Govern que està presidint una etapa sense precedents d'enfortiment de les empreses catalanes a Espanya i a Europa, amb la difícil fusió de les empreses elèctriques i gasístiques, i la instal·lació a Catalunya de la seu de la primera empresa mundial d'autopistes via la fusió d'Avertis amb Autoestrade, seu que serà situada Barcelona, perquè n'he parlat fa pocs dies amb el president Prodi, i tot va endavant. En resum, aquest és el Govern que ha obert una segona etapa amb més ambició de la política catalana. I, tal com deia el conseller Joan Saura, a l'acció d'aquest Govern s'insereix en una perspectiva de llarg abast perquè en un mandat legislatiu no n'hi ha prou per acabar amb els defectes de 23 anys de polítiques conservadores. Per això també pot interpretar-se el reforçament del Govern que suposa aquesta remodelació, com una expressió de la voluntat de reeditar i de millorar l'aposta estratègica de les esquerres catalanes iniciada amb l'Acord del Tinell. Però no s'escapa ningú que la remodelació de la qual avui he vingut a retre comptes es va fer en el benentès que cap dels partits que donen suport al Govern s'oposaria a l'aprovació de l'Estatut. En aquest sentit, la decisió d'Esquerra de demanar el «no» al Referèndum de l'Estatut no només ha provocat una sacsejada a la política catalana sinó que ha obert especulacions sobre el seu impacte en el propi Govern. tots ens fem la mateixa pregunta: és possible mantenir el Govern en el que conviuen opinions oposades sobre l'Estatut? En primer lloc permetin-me que recordi que el protagonisme de l'elaboració de la proposta de l'Estatut ha recaigut en aquesta cambra, i que, de fet, tot sovint s'ha pretès que el propi president i el Govern es mantinguessin al marge del procés. Vull recordar-los aquell període en què alguns ni tan sols volien que les reunions es fessin a Palau sinó que es produïssin en el Parlament a convocatòria del seu president, o les manifestacions reiterades quan les coses anaven bé que això es devia que el president i el seu Govern hi estaven al marge, mentre que quan les coses anaven malament era estricta responsabilitat del president. Però això avui no importa per a res. El que a mi m'importa és l'Estatut. I vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas. Perquè ara mateix la pregunta que jo em formulo és la següent: hi ha una majoria política? Sí o no hi ha una majoria política suficient i sòlida pel sí a l'Estatut? Estan disposats o no els dirigents de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds a fer una campanya contundent a favor del sí? Si això és així, no tinc cap dubte que tindrem l'Estatut del 2006 perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya votarà a favor en el referèndum. No tinc cap dubte que els tres forces que estem a favor del sí representem un espai amplíssim de la societat catalana, que vol que Catalunya es doti d'una eina potent per al seu autogovern. Si el suport de Convergència i Unió al nou Estatut era condicionat a alguna cosa més que el que diu el text també fóra bo que ho coneguéssim; però si no hi ha res més, hem de concloure el següent: preguntem-nos de nou, hi ha una majoria política suficient per tirar endavant el procés d'aprovació de l'Estatut? N'hi ha. Doncs engeguem el procés, engeguem la campanya, engresquem la ciutadania, expliquem als ciutadans que aquest és el millor Estatut al que podem aspirar raonablement, no ens enganyem, el millor de mai -el millor de mai. I que l'alternativa no és altra que quedar-nos com estem, quedar-nos amb el del 1979, i deixar d'alimentar la fantasia que oposant-nos ara a la proposta que el Senat és a punt d'aprovar obtindríem la sobirania o poc menys. I si algú vol quedar-se al marge d'aquest compromís la història i els electors tindran oportunitat de jutjar-los. La meva responsabilitat, insisteixo, la meva, com a president, passa per l'aprovació de l'Estatut. I espero que hi passi també la dels dirigents de les forces que estem a favor d'aprovar-lo i compromesos en la campanya del sí. Siguem seriosos, siguem responsables. 3 �Em correspon com a president en aquests moments garantir el següent: el normal funcionament de la institució de la Generalitat -el Govern governa i ho seguirà fent-, aconseguir que la proposta de reforma de l'Estatut s'aprovi al Ple del Senat, convocar el referèndum a partir del moment que es disposi de l'autorització del Govern espanyol per procedir a fer-ho, convocar el poble de Catalunya a conèixer el nou text i a participar en el referèndum i garantir que les campanyes institucionals es desenvolupin amb normalitat i amb respecte. Comprometre'm finalment i comprometre totes les forces partidàries del sí a fer una campanya que arribi arreu. Un cop aprovat el Projecte de reforma al senat, convocaré els líders de les forces polítiques que donen suport al Govern per garantir que la presència de posicions diverses al si del Govern no perjudicarà l'objectiu d'aprovar l'Estatut. Perquè el Govern que jo presideixo estarà, com a tal Govern, a favor de l'Estatut, compromès en la més àmplia victòria possible del sí. I això ho han de saber tots els consellers i conselleres del Govern, tots els partits que li donen suport, perquè és el que espera sentir la ciutadania de Catalunya. Penso compartir immediatament després les meves reflexions derivades d'aquests contactes amb el cap de l'oposició, de la mateixa manera que el Govern ja ha compartit fins ara el contingut de les campanyes de difusió de l'estatut i de la crida a la participació del poble de Catalunya. La Generalitat de Catalunya com a institució i l'Estatut com a peça bàsica de l'autogovern del nostre país estan per damunt de tots, per damunt de tots i cadascun de nosaltres i de l'actual conjuntura política. Ja, doncs, per aquest convenciment, prendré les decisions que consideri oportunes per garantir la implicació positiva en aquest avenç de l'autogovern de Catalunya i de la institució que avui m'honoro a presidir, de totes les forces polítiques, tant com sigui possible. Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, senyores i senyors diputats. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 11 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 8 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració local Administració pública Gestió pública Govern Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/272/20060511.pdf 1b529288bb753cc1470b83c7dd29479b PDF Text Text Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Palau de la Generalitat | 11/05/2006 La proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va arribar, ahir, al final de la seva llarga tramitació parlamentària, en ser aprovada pel Senat. Aquesta aprovació obre pas al moment en què els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu veredicte sobre el nou Estatut. He decidit convocar el preceptiu referèndum per al proper dia 18 de juny. Aquell dia els ciutadans i ciutadanes de Catalunya seran cridats a referendar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, presentat pel Parlament i aprovat per les Corts Generals d'Espanya. La pregunta del referèndum serà la següent: Aproveu el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Des d'ara fins el dia del referèndum, el President i el Govern de la Generalitat no tenen altre propòsit que aconseguir l'aprovació del nou Estatut per part del poble de Catalunya. Cap altre. Per això esmerçarem tot el nostre esforç a donar a conèixer el nou text i a impulsar una participació massiva de la ciutadania en el referèndum. Dilluns passat, en la meva compareixença al Parlament, vaig afirmar que si en algun moment pensava que la cohabitació de posicions oposades sobre l'Estatut en el sí del Govern perjudicava l'aprovació de l'Estatut, prendria de manera immediata les decisions que fossin del cas. I així ho he fet. He volgut verificar si aquestes posicions oposades es mantenien després de l'aprovació de l'Estatut al Senat. Avui m'he entrevistat amb els dirigents de les forces polítiques que donen suport al Govern i he pogut constatar, una vegada més, que la decisió d'Esquerra Republicana de Catalunya en contra del text estatutari era ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció que el més important és que Catalunya tingui un bon Estatut, un nou Estatut, i persuadit que la ciutadania no entendria la divisió del Govern quan fos cridada a dictaminar sobre el nou text, he pres el determini dolorós de cessar els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana de les seves funcions en el Govern. Entenc que la meva obligació és esvair la incertesa i evitar la confusió: El referèndum de l'Estatut s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. He dit que aquesta ha estat una decisió difícil. El primer Tinell no ha estat viable després de dos anys i mig en què, sense cap mena de dubte, hem fet més feina que l'anterior govern en 4. Sense cap mena de dubte. Quan fa quinze dies vaig decidir remodelar el Govern, ho vaig fer convençut que no es produiria la diferència insalvable sobre l'Estatut que avui ens separa. Esquerra ha trencat un compromís explícit de, en cap cas, adoptar una posició de votar "no" al projecte, una posició que, tot i ser legítima, és incompatible amb la coherència i el lideratge del Govern en suport de l'Estatut. 1 �Crec honestament que he fet tot el que estava al meu abast per a què Esquerra Republicana participés de l'acord sobre l'Estatut. Conseqüentment amb aquest esperit, he ofert a Esquerra Republicana que la sortida del Govern dels seus consellers sigui entesa estrictament com una decisió políticament obligada, no volguda, no desitjada. En tot cas estic fermament convençut que així serveixo millor l'interès general del nostre país. Aquest oferiment obeeix a dues motivacions: La primera és la consideració que tinc pels consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern i el seu equip. Tots ells han treballat amb gran sentit del deure i amb provada eficàcia. A tots vull expressar el meu agraïment més profund, molt particularment a Josep Bargalló que ha estat un lleial Conseller Primer. El segon motiu d'aquest oferiment és el meu convenciment que el projecte polític i social que va donar lloc al Pacte del Tinell és ple de sentit, més enllà de les circumstàncies d'aquest moment, d'aquest moment difícil. Com poden comprendre aquesta decisió també té els seus efectes en el panorama de la política catalana i de la necessària estabilitat del Govern. La meva decisió d'avui comporta també la previsió de celebrar eleccions al Parlament abans d'acabar l'any. Però -repeteixo- ara el més important és l'Estatut i el referèndum del dia 18 de juny. L'Estatut és el fruit del treball de moltes institucions polítiques i socials. També d'aquelles que avui tenen dubtes, però que demà n'exigiran el seu compliment. És l'hora de la veritat: de ser conscients que hi ha oportunitats en la història que no passen dues vegades. Per això vull que s'entengui que les decisions que he adoptat en el dia d'avui només tenen un nord: Fer possible que Catalunya pugui tenir el millor Estatut de la seva història. Estic convençut que els catalans i les catalanes faran que el nou Estatut sigui, a partir del dia 18 de juny, una magnífica realitat per al futur de Catalunya; per al nostre futur. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1753 Title A name given to the resource Declaració del President de la Generalitat de Catalunya de convocatòria del referèndum sobre l'Estatut Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1725/0000001579.pdf 54ab9ac370d78e8b8a1b533283d1e48f PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00595M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/11/2006 - Hora: 00:26 DIUMENGE 5 DE NOVEMBRE DEL 2006 Tema del dia El joc de les aliances 3 L’opinió Pàgines 2 a 5 LLL Catalunya tindrà un segon tripartit S’assolirà el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares PASQUAL Maragall canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat. La correlació de forces polítiques al Parlament de la vuitena legislatura serà substancialment la mateixa que el 1999 i el 2003. Amb dues diferències: que CiU i el Partit Popular no sumen majoria, com passava el 1999, i que una nova força –una nova veu– estarà present al Parlament. Cal saludar-la democràticament, i esperar que el seu diàleg amb les altres veus sigui profitós per al país. El nou Parlament no serà, doncs, gaire diferent del del 2003. Les dues forces que encara avui formen el Govern en funcions (PSC-CpC i ICV-EUiA) han recollit més suports i tenen més escons que el principal partit de l’oposició (la federació CDC-UDC). I el conjunt de forces que van donar lloc al Pacte del Tinell seguiran conformant –si així ho acorden– una clara majoria parlamentària de 70 diputats contra els 65 de l’oposició formada per nacionalistes, populars i antinacionalistes. Recordem que la majoria que donava suport a l’últim Govern de CiU va ser de 68 a 67: 68 del tripartit conservador (CDC, UDC i PP) contra 67 del tripartit progressista. Tot això amb una llei electoral inexistent i contrària –de fet– a l’Estatut, per la qual obtenir un escó a la circumscripció de Barcelona segueix exigint més del doble de vots que aconseguir-lo en altres circumscripcions. Espero que això s’arregli, perquè l’Estatut estableix que la llei electoral haurà de ser representativa dels territoris, però proporcional, i en aquests moments no ho és –ni tan sols existeix. dia d’avui és més que probable que José Montilla sigui el futur president de la Generalitat, si progressen i s’acaben de manera satisfactòria les negociacions iniciades per les tres forces que van fer possible el primer Govern d’esquerres i catalanista que ha tingut Catalunya des de la recuperació de l’autonomia. Si això realment és així, Catalunya haurà assolit el somni de les nacions potents: ser dels seus fills i no només dels seus pares. No exigir proves de sang per ser ciutadà ni res més que ser ciutadà per ser president. Els socialistes catalans vam afrontar les eleccions que es van celebrar el dia 1 de novembre sabent que una part de la societat creia que el canvi de candidat havia estat condicionat, i no pas el resultat de la lliure voluntat del Partit dels Socialistes de Catalunya i del seu president. Les mostres d’afecte envers el president, que eren autèntiques, s’estenien fins i tot a persones pertanyents a l’oposició nacionalista. Sens dubte, determinats gestos del Govern espanyol, perfectament comprensibles des de la seva pròpia lògica –i no em refereixo solament als contactes polítics, sinó més aviat als empresarials, i en tot cas a les declaracions al voltant de qui hauria de governar Catalunya– no ens han facilitat gaire les coses. Però aquesta aparent disfunció també és una interessant premonila força política que ció del que serà l’Espanya en què Catalunya és nació en el si de la na- ha obtingut més vots i més escons ha estat la coalició de Convergència ció plural espanyola. i Unió. Cal reconèixer-ho i valorar– hem resistit ho. No deixa de ser sorprenent, tandignament les contrarietats i l’ar- mateix, la insistència d’una colla riscada aposta per la renovació. El d’opinadors i dels dirigents de CiU A DIT AIXÒ, TANMATEIX, el Periódico 5 panyola manifestin que preferirien una gran coalició nacionalistes-socialistes. Afortunadament, Catalunya no viu, avui, una situació d’emergència que ho justifiqui. Els grans reptes han estat superats. L’Estatut engendrat a Miravet ha crescut i funciona. I estic segur que tant les forces del futur Govern com les que hagin d’exercir el necessari rol d’oposició –siguin les que siguin– sabran actuar en consciència i no generaran tensions ni crispació innecessària. Les asseveracions del candidat de CiU al final de la campanya, en el sentit d’augurar una «ferida social», podrien semblar l’anunci d’un nou període de tensió que no beneficiaria en absolut ni a qui el protagonitzés ni la societat catalana. SERIA ÒPTIM per als so- El socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el PSC, com a força política dirigent d’aquesta nació, vulgui fer respectar la seva autonomia Determinats gestos del Govern espanyol, comprensibles des de la seva lògica, no ens han facilitat les coses El canvi de candidat en un termini relativament breu era obligat en funció de les exigències de la governabilitat Per sort, Catalunya no viu avui una situació que justifiqui una coalició nacionalista-socialista a remarcar que el seu avantatge electoral ha estat en escons i vots. Una precisió que, fa tres i set anys, els semblava absurda, innecessària i fins i tot ridícula. No recordo haverlos sentit mai parlar de qui guanyava en vots. Els socialistes catalans no hem obtingut el resultat desitjat –cosa que cal reconèixer i acceptar, com crec que haurien d’acceptar la majoria de formacions polítiques que han concorregut en aquestes eleccions, tret d’Iniciativa i els antinacionalistes– però serem decisius a l’hora de conformar una nova majoria d’esquerres. Comprenc –però no comparteixo ni accepto, ja ho he dit– que alguns sectors de la societat catalana i es- cialistes catalans consolidar a Catalunya un Govern d’esquerres. I fer-ho sobre la base d’un nou acord entre les forces que li donaran el seu suport. Amb unes noves regles de funcionament que prevegin i exigeixin tota la lleialtat necessària entre elles i el president. Amb l’experiència adquirida, amb el tarannà, que conec, dels que previsiblement han de protagonitzar aquesta nova etapa, estic segur que tot això serà possible sense més problemes que els propis del funcionament de qualsevol govern de coalició. És cert que cal una altra condició, a la qual ja he fet al.lusió en el terreny dels governs, però que caldrà fer extensiva al dels partits: el socialisme espanyol ha d’entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el Partit dels Socialistes de Catalunya, com a força política dirigent d’aquesta nació, vol fer respectar la seva autonomia –aquí i a Madrid– per assajar fórmules d’entesa i governació amb la resta de l’esquerra catalana i per garantir que, en el futur, no passarem tantes penalitats per ser acceptats com el primer partit de Catalunya que ja som en les eleccions locals, generals i europees, i que vam ser en vots en les autonòmiques del 1999 i el 2003, i que volem tornar a ser el 2010. H President del PSC. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya tindrà un segon tripartit Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Catalunya Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Tripartit Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1627/0000000783.pdf 67531306d1073b58e74ecdfa30ad8c53 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estoy convencido de que el tripartito tendrá una segunda oportunidad Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Tripartit Acció política Territoris Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/273/20060515.pdf 109b07c63b3b74d6a1c0907150bb8343 PDF Text Text Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Palau de la Generalitat | 15/05/2006 Vull començar les meves paraules amb un agraïment sincer als consellers sortints: Josep Bargalló, fins ara conseller Primer, Josep Huguet, fins ara conseller de Comerç, Consum i Turisme; Anna Simó, fins ara consellera de Benestar i Família, Marta Cid, fins ara consellera d'Educació, Manuel Balcells, fins ara conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Xavier Vendrell, fins ara conseller de Governació. Amb alguns de vosaltres hem compartit més de dos anys de treball, però també alguna cosa més. Amb altres, el temps ha estat molt més breu. Crec que amb tots hem compartit i compartim projecte. El projecte més complet, més ric i seriós que les esquerres catalanes han plantejat a la societat catalana en setanta anys. I ho dic amb absolut convenciment. La setmana passada, vaig haver de prendre una decisió, que us ben asseguro, ha estat una de les més difícils, sinó la més difícil de la meva vida política. La vaig prendre després d'haver fet tots els possibles per evitar que Esquerra acabés situant-se en contra de l'Estatut. No fou possible. I vaig actuar com crec que la responsabilitat de president de Catalunya m'exigia. Vaig dir -i repeteixo- que tinc una alta consideració per tots els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern. Que tots ells han treballat amb un gran sentit del deure i una eficàcia provada. Vull reiterar avui el meu agraïment, i vull fer-ho de manera especial a Josep Bargalló. Al sentit del deure i l'eficàcia de Josep Bargalló, hi vull afegir la seva lleialtat i un tarannà molt difícil de trobar en política. Als consellers nous, Joan Manuel del Pozo, Carme Figueras i Xavier Sabaté, i a tot el Govern us vull dir que tenim tres objectius. Primer, i principal, el referèndum del 18 de juny; segon, que el país funcioni en tot allò que del Govern depengui, i, tercer, que la ciutadania percebi, què ha fet, què està fent i què vol fer aquest Govern. Si treballem tots amb cohesió i generositat, aquesta feina emergirà. Si ens aboquem en el SÍ al referèndum. Si ens aboquem dia a dia a treballar perquè el país funcioni, arreu i en tots els àmbits de la nostra responsabilitat. Si fem que la ciutadania i la societat coneguin i reconeguin tot el que ha fet aquest govern fins ara, i tot el que farà en els mesos que venen, els catalans i les catalanes confiaran de nou en el nostre projecte. Els nostres adversaris, els adversaris d'aquest govern i d'aquest projecte, actuen -en el fonsmoguts només per un interès polític, més enllà de la prioritat que el país té avui al seu davant, que és l'Estatut. És legítim. Com és legítim preguntar-me, si seria normal, que després de tot, al final, hagués de governar un partit que no va ser aquell que va fer l'Estatut en els seus vint-i-cinc anys que va poder, i sí ara. Jo crec que és legítim, tan legítim com ho és i ho serà la nostra determinació d'explicar que hi ha una Catalunya possible, que no és la que ells han defensat durant més de vint anys. És una Catalunya que hem començat a dibuixar i construir en aquests dos anys i pocs mesos, en què s'ha fet més feina que moltes vegades en un període sencer. És una Catalunya que, amb el nou Estatut, tindrà el reconeixement, les competències i els recursos necessaris per esdevenir possible. Aquest era el nostre objectiu. Aquest era el nostre objectiu el desembre de 2003, quan vam entrar aquí. Aquest segueix essent un projecte compartit el maig del 2006. Aquest és un projecte que té un futur esplèndid al davant. 1 �Macià també va estar pel sí, no ho oblideu. I el poble de Catalunya el va seguir, i ara també ens seguirà. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1754 Title A name given to the resource Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Govern Consellers Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-15 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2689/Foto_Oficial_Nou_Govern_JB_16-5-06.jpeg ff60ac5277f23dc90d5bdb5ec836afd1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpeg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2400x1599 px, 300 dpi, 596 kb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia oficial del nou govern, després de la sortida d'ERC Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpeg Subject The topic of the resource Govern Consellers President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: - a dalt: F. Baltasar, J. Valls, M. Geli, JM. del Pozo, F. Mascarell, JW. Carnes, C. Figueras, E. Maragall. - a baix: A. Castells, JM. Vallès, J. Nadal, P. Maragall, J. Saura, M. Tura, X. Sabaté. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1628/0000000784.pdf eaa10cfbeeee0abf82753b2640bdc058 PDF Text Text Barça-Arsenal 26 Entrevista a Miércoles 17 Mayo 2006 SPORT Pasqual Maragall “Hay que jugar con El President de la Generalitat viaja hoy a París con la ilusión de regresar a Catalunya con la Champions. Espera que su Barça no falle Lluís Mascaró BARCELONA asan unos segundos de las 9.45 de la mañana. El President de la Generalitat, Pasqual Maragall, nos recibe en su despacho. A pesar del convulso momento político que está viviendo –más tarde presenta a los nuevos consellers que sustituyen a los cesados de ERC– se muestra afable y relajado. Le apasiona el fútbol y es un gran culé. Pide un café con leche para coger fuerzas antes de la larga jornada que le espera. Hoy viaja a París para vivir lo que espera sea un día histórico. Esta es su primera final de la Champions como President de la Generalitat. ¿Qué sensaciones tiene? Creo que será un partido de altísimo nivel. Y además un reto para el Barça al enfrentarse a un equipo de Inglaterra, cuna del fútbol. Pero espero que el conjunto blaugrana esté a la altura de las circunstancias. Como alcalde de Barcelona ya estuvo en Wembley’92 y en Ate- P nas’94. ¿Qué recuerdos guarda de aquellos dos partidos? En Londres vivimos una noche extraordinaria, con aquel gol de Koeman que nos ha dado, por ahora, la única Copa de Europa que tiene el Barça. En cambio, en Atenas, todo fue un desastre. Encajamos un 4-0 ante el Milan y sobre el campo yo creo que ni siquiera se vio al Barça. Me han dicho que en su familia existe una gran tradición futbolística. ¿Es cierto? Sí. Yo llegué a jugar hasta categoría júnior, pero tanto mi hermano Ernest como mis primos, Joan y de país que tenemos de ahora en adelante. Pero es cierto que la Champions es muy importante para la ciudad y para todos los barcelonistas. Todo el mundo está de acuerdo en que el Barça es ‘més que un club’. Cuando gana, se nota en la alegría de los ciudadanos. El otro día, tras conquistar la Liga, salieron a la calle 1.200.000 personas para celebrarlo... Sí. Estuvo muy bien esa pasión que se desató, pero no me gustó cómo acabó, por ejemplo, la fiesta de Canaletes. El Barça es el club más señor y tiene también la afición más señora, aunque siempre hay un grupo de vándalos que acaban convirtiendo una celebración deportiva en una batalla campal en la calle. Deben tomarse medidas para que no vuelvan a producirse estos incidentes. ¿Cómo ve al Barça esta temporada, usted que lo ha seguido a menudo? Sí que he ido a bastantes partidos y veo que tiene una columna vertebral muy importante y sólida. Valdés, Puyol, Edmílson, Xavi, Deco, Eto’o, Ronaldinho... De hecho, todos los jugadores han sido importantes. Una de las virtudes de este Barça es que no encuentras fallos. Cada jugador es creativo, no hay ninguno que sea puramente instrumental. Además, tiene más de un once titular y eso es muy importante para poder repartir minutos y mantener el nivel. Para mí, por ejemplo, Oleguer ha sido una de las sorpresas de la temporada porque se ha acabado imponiendo como un jugador imprescindible. ➔ “Una de las grandes virtudes de este Barça es que no le encuentras fallos. Es un gran equipo” Manuel, se dedicaron más tiempo. Mis primeros llegaron a ser campeones de España amateurs. El fútbol siempre nos ha gustado y nos sigue apasionando. Como alcalde de Barcelona, usted vivió el mayor éxito deportivo de la ciudad, la adjudicación de los Juegos Olímpicos de 1992. Ahora, como President de la Generalitat puede traer mañana la Champions a Catalunya. ¿Qué le hace más ilusión? Las dos cosas son muy importantes. Los Juegos Olímpicos marcaron un antes y un después. Yo comparo más los Juegos con el nuevo Estatut, que es el gran reto �SPORT La gran final Miércoles 17 Mayo 2006 27 Pasqual Maragall i Mira (65 años) es President de la Generalitat desde el 16 de diciembre del 2003. Fue alcalde de Barcelona entre 1982 y 1997 y vivió la gran transformación de la ciudad gracias a los Juegos Olímpicos del 92. ambición” ➔ ¿Es impor tante que en el Barça vuelva a imponerse el criterio deportivo de tener una base de jugadores catalanes y que se complemente con grandes cracks extranjeros? La verdad es que, en un mundo internacional, con una Catalunya que ya es europea, en una situación en la que las fronteras no existen, no tiene mucho sentido hablar de jugadores nacionales o jugadores extranjeros. Pero creo que este modelo que ha impuesto el Barça es el mejor. Que se combine el factor identitario de los futbolistas salidos de la cantera, que saben lo que es el club y lo que significa para el país, con grandes estrellas internacionales es, sin duda, el cóctel del éxito. SORPRENDENTE RONALDINHO En este sentido, Ronaldinho es el crack del equipo. El futbolista número uno del mundo. ¿Cómo ve usted al delantero brasileño del Barça? Es un jugador que no nos deja nunca de sorprender, que hace cosas inigualables, que le convierten en un referente para la afición. Aunque en los últimos dos o tres partidos, como al resto de los jugadores, me ha parecido que había tocado techo... tal vez por el cansancio acumulado a lo largo de toda la temporada. Pero para mí, lo más importante de Ronaldinho, es que no olvide que es un jugador más del equipo. Creo que ha entendido cuál es su papel en esta plantilla y lo asume con naturalidad y modestia. ¿Qué papel cree que ha tenido Rijkaard en el éxito de este Barça? Yo no sé cómo van las cosas en el vestuario, porque no estoy dentro, pero tengo la impresión de que pueZOLTAN ZCIBOR de convertirse en uno de los mejores entrenadores de la historia del Barça. Hasta que no se acabe su ciclo no se podrá hacer un balance definitivo, pero me da la impresión de que es el técnico ideal para el Barça. ¿Y qué opinión le merece Laporta como presidente? Su papel ha sido decisivo para que el Barça viviera esta nueva época de gloria. Su trabajo, y el de su equipo de colaboradores, está siendo excelente. Ha tenido la inteligencia de revolucionar el club de tal manera –tanto desde el ámbito deportivo, como el económico, el social y el institucional– que ha devuelto la alegría y la ilusión a todos los barcelonistas. ¿Cree que este Barça va a marcar un ciclo en la historia del fútbol? El único problema será mantener la curva ascendente porque el listón cada vez es más alto. El año pasado, la Liga. Este año, la Liga y esperemos que la Champions. ¿Y la próxima temporada? Mantenerse ya sería un gran éxito, pero superarse sería muy complicado. Yo creo que este es el próximo problema que van a tener los técnicos del Barça: saber motivar a los futbolistas de cara al futuro. Si usted pudiera dirigirse a los jugadores del Barça antes de empezar el partido, ¿qué les diría? Que jueguen con la máxima ambición posible. El Arsenal es un equipo difícil y el Barça no debe dejarse atrapar por el espíritu de lucha de los ingleses. Tienen que salir a ganar el partido con motivación. Finalmente, ¿cuál es su sueño para esta final de la Champions en París? Sólo uno: poder regresar a Catalunya con la Copa de Europa. ■ SUS FINALES “Wembley fue extraordinaria; la de Atenas, un desastre” SU PRONOSTICO “Creo que será un partido de altísimo nivel y un gran reto” RONALDINHO “Es un jugador que nunca deja de sorprendernos” RIJKAARD “Puede llegar a ser el mejor entrenador de la historia” LAPORTA “Ha hecho un trabajo excelente y ha devuelto la ilusión a los culés” EL FUTURO “Será difícil mantener la curva ascendente de estos dos años” � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Hay que jugar con ambición Source A related resource from which the described resource is derived Sport Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mascaró, Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Esports Futbol Club Barcelona Catalunya Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1629/0000000785.pdf d628d38a7c066dfabc512b67145ab4aa PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Al fútbol con... Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Martínez, Guillem Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Futbol Club Barcelona Estatut Espanya Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/275/20060530.pdf fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b PDF Text Text Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Igualada | 30/05/2006 Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina, president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat. Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res. Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor, d'alguna manera. Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de Catalunya, per al futur del nostre país. D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres. Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya. I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai. En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat, aquesta és la realitat. Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants. Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas. Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis. Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del nostre autogovern. 1 �Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la, crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort. Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest, però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant, com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç. Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que hàgim tingut en tres segles al nostre país. És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya autònoma, desmesurada. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de precursora. Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé, perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat, afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint. Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit d'existència és Europa. Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu, que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai. Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1756 Title A name given to the resource Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Igualada Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Espanya plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/276/20060531.pdf b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1 PDF Text Text Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Parlament de Catalunya. | 31/05/2006 Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat. Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els dies 11 i 13 del mes en curs. Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz. Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006, respectivament. Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política. Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer. Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006. Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137. La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret 143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara, l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les seves competències. 1 �Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia, són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es va crear el DURSI. Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades. Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del conjunt del Govern, com és el de la Presidència. Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006. Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al servei del Govern i de Catalunya. Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres. El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió. Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?» I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les decisions que siguin del cas.» Fi de la cita. Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el referèndum de l'Estatut. D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el «no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva. Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana. Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per 2 �responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades. En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat, per al proper dia 18 de juny. Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària suficient. Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ... Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006. Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que, amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional. Moltes gràcies, senyora presidenta. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1757 Title A name given to the resource Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració pública Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1630/0000000786.pdf 0b5f21176a3f38b30727b2df5d747398 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Veig difícil un canvi de majories Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Marcè, Marc Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Tripartit Acció política Territoris Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1697/0000000635.pdf 9685429dc216d7931591184a751c9f88 PDF Text Text La desconfiança Avui | 4.6.2006 Permeteu-me que corregeixi el títol tot just començat l'article: hauria d'haver dit "la malfiança". Quan els catalans no ens refiem, ens malfiem. Ens n'han fet tantes al llarg dels anys i dels segles, que hem de comprovar la qualitat del producte una i dues vegades abans d'acceptar-lo. Aquesta és la base del no a l'Estatut. D'un determinat no que ve de la malfiança. I és una base molt acreditada. Té solera. Té tradició. El "peix al cove" pujolià també és fill de la malfiança. Puix que no pots convèncer ni ser convençut, esgarrapa el que puguis. El "peix al cove" i el "no ens enredaran pas" són fills de la mateixa síndrome. El que ara estem predicant, doncs, va contra corrent, per no dir contra natura. Estem predicant entendre'ns amb Espanya, no solament suportar-nos mútuament amb resignació. Entendre's equival a modificar-se mútuament. "Jo em deixo tocar (o modificar o si més no aconsellar) si tu et deixes tocar o aconsellar". Però, és clar, si Espanya és el tot i Catalunya la part, diuen alguns des de Madrid, ¿per quins set sous la part li ha de dir al tot com ha de ser (o si més no com han de conviure la part i el tot)? Justament sí. Un sistema federal és un sistema en el qual la part té veu en el tot i no solament a la inversa. Però la necessitat compulsiva de tancar escletxes i evitar eventualitats, descrita en el dret com a imperatiu de seguretat jurídica i considerada en psicologia com a patològica aversió al risc, impedeix sovint aquesta relació entre la part i el tot. Els sistemes unitaris obeeixen a aquest tipus de reaccions. O Espanya es deixa interpretar -també- per Catalunya, o, com diu Rubert, Catalunya preferirà ser Montenegro. Segurament hi sortiríem perdent. I no sé com quedaria l'autoestima, perquè la malfiança és una manera barata de mantenir-la alta. La culpa és dels altres. Això va de debò. Espanya reconeix que els fluxos econòmics en els dos sentits han de canviar, que s'han d'objectivar: Catalunya no pot contribuir més del que cal per igualar la qualitat dels serveis bàsics (a igualtat d'esforç fiscal relatiu) i ha de rebre un percentatge del total de les inversions estatals equivalent al pes del PNB català en el global espanyol. Això va de debò. Espanya ha decidit jugar fort a la devolució de competències. És a dir: Catalunya ha convençut Espanya que havia de jugar fort o no hi hauria altra cosa que un respecte mutu educat i basat en una desconfiança entre atàvica i raonable. És cert que la desconfiança és a la base de la democràcia. Però també és cert que la relació educada entre dos nacionalismes (l'espanyol del PP i el català de CiU) que vam viure del 1995 al 2003 ni és òptim econòmicament i competencialment ni ens permetia la reforma de l'Estatut. L'Estatut s'ha fet perquè les esquerres han volgut. Perquè han arribat al govern i l'han tirat endavant. Que després ERC trobi l'Estatut insuficient és perfectament legítim des de l'independentisme radical, però no des de la interpretació gradualista que n'havien fet els seus dirigents. �L'habilitat del centredreta català per fer-se un lloc en l'escenari de l'Estatut que no havia volgut reformar és solament comparable a la manca de perspicàcia dels qui des de l'esquerra van creure de debò que aquest rol de la dreta en el procés havia estat realment significatiu. Ara ens trobem doncs en la necessitat de convèncer una part dels votants progressistes del 2003 que s'ha de referendar l'Estatut que els seus vots ja van fer possible contra els vots de la dreta. I fer-los entendre que votar no és reconèixer a la dreta catalana un mèrit excessiu i fer a la dreta espanyola el regal de tenir uns companys de viatge inesperats. Sabent que aquesta dreta carregarà la seva artilleria dialèctica contra l'Espanya plural amb tots els no que surtin de les urnes. Pasqual Maragall President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La desconfiança Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1391 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles