67 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/193/20050302.pdf 545d5c6efde859dc72f38cebdd7add29 PDF Text Text Conferència"Catalunya: puente entre la UE i Mercosur" (castellà) Montevideo. Uruguai | 02/03/2005 Muchas gracias señor alcalde, señor intendente, señor ministro de transportes y obras publicas, señor embajador de España, representantes de Naciones Unidas, de MERCOSUR autoridades, amigas, amigos. Cuantos recuerdos en este momento que no les voy a relatar, y también cuantos proyectos que sí les voy a relatar. Vamos a dejar al pasado dormir un poco aunque seria fácil que nos pusiéramos a recordar juntos algunos de los aquí presentes, otros no están, tantos momentos vividos en común por Barcelona y Montevideo, por Uruguay y Cataluña y España. En todo caso lo que se impone hoy es una reflexión sobre los proyectos, sobre las esperanzas, sobre lo que yo llamaría primeras realidades. La verdad es que tengo que hablarles de los retos en que nos vemos todos sometidos en el nuevo contexto internacional y tengo que hacerlo, por supuesto, desde la visión de Cataluña, esa Cataluña que tiene tantas cosas en común con ustedes. Me contaban ahora de Margarita Xirgu, que es la gran actriz catalana, pero es la gran actriz catalana que se desarrolló en Uruguay porque allí no pudo ser. Este recuerdo sí me lo van a permitir, porque este recuerdo de la Xirgu al lado del río, interpretando "Bodas de Sangre" y los policías, o bomberos como los llamaban ustedes, yéndola a consolar por la muerte de su hijo, después de terminada la obra. Ese es un recuerdo que yo creo que de alguna manera resume de una forma muy viva y muy real lo que es la presencia de una gran actriz nuestra aquí. Las causas de su presencia aquí están en la raíz, yo diría en el corazón, del dramatismo de nuestros países, de Catalunya, de España, de Uruguay. Dramatismo que sólo hoy, sólo ayer más exactamente, se ha empezado a enterrar de alguna forma, y a sustituir por una gran esperanza. Y los que llevamos un tiempo en estas cosas, en la política, sabemos que las esperanzas sólo son esperanzas, y que muchas veces la historia nos hace sudar muchísimo para que las esperanzas se conviertan en realidades. Pero sabemos también una cosa muy cierta, muy clara, que si no hay esperanza, si no hay proyecto, si no hay voluntad, si no hay deseo, si no hay legitimidad, no hay nada, y ustedes tienen voluntad de ser y de legitimidad. Su sociedad, su gobierno, su presidente, el alcalde de Montevideo. Hay un nuevo contexto internacional: qué les voy a contar que no sepan. Todas las naciones del mundo se encuentran hoy, yo diría que inmersas, en un nuevo contexto marcado por fenómenos que han desbordado totalmente los foros académicos y económicos para tener ya efectos en la realidad de nuestras vidas de cada día. Hablamos de globalización, hablamos de cambio tecnológico y ambos conceptos adquieren una dimensión más compleja si tenemos en cuenta la dinámica en que se desenvuelven: por su intensidad y por su extraordinaria velocidad, respectivamente una cosa y otra. Interactúan aquí bloques económicos de países, comunidades de naciones y esos nuevos "actores" emergentes (China, India, y otros países.), cambiando casi frenéticamente los ritmos e imponiendo nuevos retos que habrá que superar, que hay que afrontar y que hay que superar. 1 �Nos hallamos ante escenarios que son comunes a nuestros sistemas productivos y de crecimiento y que modifican sustancialmente, lo que podríamos llamar las condiciones de competitividad. Me gustaría hablarles hoy de la forma en que Catalunya está afrontando esos nuevos fenómenos. Creo que también en Uruguay las respuestas podrán, y van a ser, sin duda muy innovadoras. No sólo por lo que ya he mencionado, la similitud de los desafíos, sino también porque compartimos una parecida visión política. Vamos a llamarle una parecida visión política, íntimamente parecida. Creo que nuestros países comparten esa rebeldía protectora de nuestras más antiguas tradiciones y una vocación de integración y apertura a todas las corrientes mundiales de pensamiento y de cultura. Catalunya hoy está construyendo una euroregión. ¿Qué es una euroregión?, es un conjunto de regiones de comunidades que no respetan las fronteras y se unen para adoptar el tamaño que se necesita tener en el mundo de hoy para ser alguien en un mundo que sea abierto, y cuyos sujetos ya no son las naciones de Estado, son las uniones, son los Estados Unidos, es la Unión Europea, será Mercosur en su momento, esperemos y deseamos, es China, es India, son las grandes asociaciones de antiguas pequeñas naciones, las que se están convirtiendo en sujetos activos de la política y de la economía mundial. Las empresas de esos grandes conjuntos, por vivir en grandes conjuntos en mercados abiertos, tienen la talla y tienen la expertise y el savoir faire que se tiene que tener para ser alguien en el mundo. Las que no viven en esos espacios amplios pueden acceder, pero difícilmente, a esa capacidad y a esa competitividad. En el Uruguay de hoy vemos con optimismo como se afianza el proceso democrático que hace ya 20 años retomó el irreversible camino hacia la libertad. Se inicia una nueva etapa para este gobierno, se inicia una nueva etapa en que este gobierno tendrá que afrontar la necesidad de alianzas con otros gobiernos y hoy hemos constatando, casi físicamente, la importancia de estas alianzas en esta secuencia interminable de encuentros a dos, a tres, entre primeros ministros y presidentes de países del MERCOSUR uniéndose y pactando, como anunció ayer el presidente Tabaré, con cada uno aquello que era más oportuno pactar. Bien, estamos pues en una nueva realidad y en un nuevo escenario, están ustedes en un nuevo escenario, pero también Catalunya está en ese nuevo escenario. Ahora, desde hace poco más de un año y después de que Catalunya tuviera el mismo gobierno durante los 23 años de democracia, por primera vez ha habido un cambio. No llegamos a los 90 años de gobierno colorado antes de que asumieran los blancos hace ya tiempo, pero 23 años en democracia, y en España ha habido muy poca, son muchísimos, son todo prácticamente. Estamos pues, también nosotros, en un momento de interrogación, en un momento crucial de decidir por donde debemos de ir; y lo afrontamos con un gabinete que presido, que es un gobierno catalanista y de izquierdas. En Uruguay, hoy la izquierda asume también esa responsabilidad; pero la izquierda de hoy, aquí y allí, la izquierda de hoy, vencida la ola conservadora, es distinta de la que hace 10, 15 o 20 años hubiéramos podido imaginar. Debe de serlo, debe tomar nota de las cosas que han ocurrido, no puede empezar a gobernar hoy luchando contra los fantasmas de ayer, tiene que tener el lenguaje de hoy, que yo creo que el presidente Tabaré ayer demostró poseer, sin olvidar el pasado, sin dejar el pasado en el desván de los recuerdos. Teniendo muy presente el pasado, pero, sin embargo, proyectando y apuntando hacia adelante, hacia el futuro. En todos estos años pasados, tan dramáticos en muchos sentidos, la realidad nos ha marcado un ritmo y una exigencia que probablemente continuará en ascenso y requerirá que seamos capaces de dar respuestas conjuntas a desafíos cada vez más complicados y, 2 �no nos engañemos, hoy está más demostrado que nunca que competitividad, bienestar y buen gobierno son tres conceptos totalmente indisociables. Déjenme explicarles brevemente como veo la situación en Europa y como la veo en el MERCOSUR. Antes de entrar en materia sobre Europa, déjenme hablarles sobre MERCOSUR. Déjenme decirles que para mi es una especial satisfacción hacer esta reflexión hoy aquí. Tengo una gran satisfacción por hacerlo aquí, en el Salón de los Presidentes del Edificio MERCOSUR de Montevideo, del que tengo tan buenos recuerdos. En esta misma sala, en este mismo edificio, en el año 1998 asistí al cambio de la presidencia semestral de MERCOSUR que pasó de manos del presidente Sanguinetti al presidente Ménem y recuerdo que el presidente Ménem al asumir el cargo dijo: mi compromiso es un pasaporte común y una moneda común. No hubo nada. Ayer hablando con un viejo amigo, Enrique Iglesias, hoy hablando con el ex presidente Sanguinetti y con el presidente argentino Néstor Kirchner, creo que se impone y creo que hay un acuerdo en ello, una reflexión: hablemos menos de vaguedades, de realidades difíciles y construyamos realidades tangibles. Miren ustedes, sin infraestructuras, sin inversiones, sin dinero disponible para ello, sin un mapa claro de lo que se quiere construir y donde, y con eficiencia, con transparencia, para que nadie pueda sospechar que esa es la causa luego de muchos problemas, no se va conseguir nada. Ayer me dijeron que se van a invertir cinco mil millones de dólares en los próximos cinco años en ejes transversales en el continente latinoamericano, y me parece enormemente positivo que se haga, tanto esto como que la transversalidad de norte a sur se potencie. Sin esas infraestructuras, no habrá MERCOSUR, no habrá Latinoamérica, no habrá realidad tangible, física, y propiamente efectiva detrás de las palabras, de los sueños, de los proyectos y de los deseos, y por tanto es enormemente importante que estemos en condiciones de invertir esos cinco mil millones y probablemente muchos más. Miren, estuve en Argelia hace relativamente poco. En Argelia me plantearon lo siguiente: tenemos un problema, tenemos tanto dinero (producto de las fuentes energéticas que existen en aquel país) que nuestro programa de inversiones no lo asumimos, no lo podemos ni atacar, son cincuenta mil millones de euros para los próximos cinco años: ¿Nos pueden ustedes ayudar?.Como pueden ustedes imaginar empalidecí porque ¿Qué podemos hacer? Por eso nosotros queremos crecer, estar con otros, ser más grandes, poder decir que también es nuestra la fábrica de Airbus que está al lado, que está en la euroregión en Toulouse, más allá de una frontera que ahora ya no existe. Por eso ustedes tienen que hacer lo mismo en MERCOSUR. No vamos a poder hacer frente a los retos del mundo que se está moviendo como se está moviendo, si no tenemos primero la talla, y segundo las ideas claras respecto a lo que hay que hacer, y lo primero que hay que hacer es invertir, generar este ente invertible, invertir, endeudarse razonablemente, instar a las instituciones financieras internacionales para que puedan financiar ese crecimiento que es la base del crecimiento económico futuro, del cual van a vivir ellas mismas, en definitiva es en interés del mundo, del mundo entero, que esas cosas se hagan. Y déjenme volver un momento a nuestra situación, a la situación de España, de Cataluña. Como ustedes saben, hace escasamente diez días tuvo lugar en España el referéndum sobre la Constitución Europea. Y quiero decir cuatro palabras sobre ello, para que sepan porqué lo hicimos y como fue. La población española y, en particular, la población catalana, dio un apoyo muy claro a este Tratado constitucional. La participación fue tan alta como pueda ser en los países que se atrevan a preguntarle a la gente sobre una realidad tan lejana todavía. Tan real pero tan lejana en la mente de la gente como es la Unión Europea de 450 millones de habitantes. Piensen ustedes que en España hoy, en Europa hoy, el presupuesto de la Unión Europea se está discutiendo entre los más europeístas, más lanzados, más expansivos, que 3 �proponemos el 1'7 % que permite la Carta fundacional y los más tímidos que están hablando del 1 % del PIB europeo, eso es la Unión Europea. La Unión Europea tiene un gran significado político pero tiene unas realidades tangibles detrás, en forma de servicios, mucho menores que cualquiera de los tres niveles de gobierno inferiores: el Estado, las autonomías y las ciudades, los municipios. En España el gasto público se divide en el 30% para el Estado, sólo el 30%, el 50% de las autonomías, que tiene la sanidad, la educación, la seguridad en algunos casos, como es el caso de Catalunya, la policía en definitiva, y el 20 % para los ayuntamientos que se quedaron al cabo de 25 años en el mismo punto en el que estaban. Porque todo lo que el Estado ha devuelto hacia abajo, hacia la cercanía de la gente, se ha remansado en las autonomías y no ha acabado de transcurrir hacia los ayuntamientos donde yo creo buena parte de los servicios públicos se deben de concentrar. ¿Por qué les digo eso? , porque tienen que entender que una votación cercana al 50% de la población española, o de cualquier otro país que se atreva preguntarle a su población sobre si ratifica o no la nueva Constitución Europea, corre un riesgo muy importante. Y es que la gente tiene la sensación de que Europa es significativa, que Europa es importante en los términos que he hablado hasta ahora, y sin embargo la influencia de Europa en sus vidas diarias, en sus vidas cotidianas es todavía muy reducida. Si todo va bien, cuando concluya este proceso los 450 millones de ciudadanos de Europa se dotaran de un Tratado constitucional, de una Constitución, cosa que nunca fue, hasta ahora siempre ha habido solo tratados. Una Constitución que en su primer artículo reconoce a los individuos como sujetos de una serie de derechos y de libertades, y que habla de crecimiento equilibrado, de promoción de la paz y la justicia social, pero también de la igualdad entre hombres y mujeres. Ustedes lo saben desde el siglo XIX, desde principios del XX tuvieron una Constitución muy avanzada en este sentido, los Batlles de entonces. , la solidaridad entre generaciones, ninguna Constitución del mundo habla todavía de solidaridad entre las generaciones presentes y futuras, y por tanto de la necesidad de no hacer nada que pueda comprometer no sólo nuestra felicidad hoy, sino la felicidad de nuestros nietos, los derechos de los menores, la necesidad de preguntar la opinión incluso de los menores y el derecho a la diversidad. Europa se define a sí misma como un ente político fundado no sólo en la unidad, que también, sino y mucho, en la diversidad, en la diversidad como principio constitutivo. Miren ustedes, una de las grandes batallas de Catalunya es hacer que se reconozca su singularidad, no sólo por España, sino por Europa, y que la Unión Europea reconozca que tiene no sólo 21 idiomas, sino algunos más, entre ellos el catalán que ha arrastrado tras de sí, como es lógico suponer, al eusquera y al gallego. Y el presidente José Luís Rodríguez Zapatero ha tenido el coraje de ir a la Unió Europea y decir, oigan, nosotros somos 4 idiomas, no uno, y piensen ustedes que muchos países que tienen variantes de idiomas comunes con otros, caso de Austria, por ejemplo, o el caso de Bélgica, que podían decir, el austriaco , el belga, no lo piden, y España ha tenido el coraje de ir a Europa y decir nosotros tenemos 4 idiomas, el común, que es lo que nosotros llamamos el castellano en nuestra Constitución y ustedes el español, y las otras lenguas españolas que dice la Constitución española que son el catalán, el gallego y el eusquera. Ayer mismo, el presidente Zapatero en París, pidió en la Asamblea Francesa, cuna de la democracia si la hay en Europa, el apoyo y consiguió el apoyo de la República francesa para el reconocimiento por parte de la Unión Europea de la existencia de un idioma español llamado catalán que es también un idioma europeo. Y tengo que decirlo en honor del coraje del presidente del Gobierno español que ha sido en esto, como también en todo lo demás por otra parte, enormemente consecuente. 4 �De la Unión de Estados hemos pasado a la unión de ciudadanos y de Estados, con toda su diversidad. Esta es la esencia de lo que algunos, como Jeremy Riffkin, han denominado el sueño europeo. Y nosotros queremos pensar que en este momento Europa está en condiciones de construir un proyecto, un sueño, que sea tan potente como el american dream, lo fue hace cien o ciento cincuenta años. Sin ánimo de impartir doctrina euro-céntrica ni erigirme en modelo, no me canso -ni me voy a cansar- de apoyar como político, como ciudadano, una mayor integración europea. Y me adhiero a esa Europa diversa con las palabras que tomo, o con el estilo de oración que tomo, de vuestro presidente que ayer decía: "Festejen uruguayos", que fue para mí la frase cumbre de ese discurso porque le está diciendo a un pueblo algo que tiene que ver no con las ideas ni siquiera con los dineros o con los parámetros de su vida, sino con su vida, con su situación personal, su relación con ese todo que es la nación, ¿no?, y él dijo, ya lo había dicho, "Festejen uruguayos" y yo creo que podemos decir celebremos, celebren uruguayos también, la existencia de una Unión Europea que va a permitir que las contradicciones internas de ese continente que ha dado lugar a tantas guerras y a tantos problemas se vayan disolviendo en una nueva Unión, una Unión constitucional. Salvando las distancias, y vuelvo de Europa a aquí antes de terminar, creo que Uruguay debe entender y definir su papel en el MERCOSUR, un poco al estilo de lo que Catalunya está haciendo en España y España está haciendo en Europa. El gran proyecto de Mariano Arana cuando fundó Mercociudades, proyecto que camina lentamente, es un proyecto absolutamente crucial para todos, para todos. O eso, o el futuro no estará a la altura de las esperanzas de hoy. Desde la Unión Europea, desde Cataluña y desde cualquier otro bloque económico o político de naciones, MERCOSUR es visto como un instrumento que brinda fiabilidad, armonía y convivencia política y económica a los países que lo integran. Cuenta Uruguay y cuenta Mercosur con el respaldo del Gobierno de Catalunya y como saben del Gobierno español, profundamente comprometido con la Unión Europea pero también con sus alianzas más allá del Atlántico. Abogaremos firmemente por facilitar el acercamiento desde ambos márgenes del Atlántico, desde su lugar en el Mediterráneo. Hemos aprobado como les he dicho un acuerdo de internacionalización, un acuerdo estratégico se llama, y lo hemos aprobado con empresarios, con sindicatos, con universidades, con todos los actores del triángulo mágico, como yo le llamo, entre empresa, enseñanza o universidad y Gobierno. Y en ese proyecto de carácter internacional, de internacionalizar la economía catalana, no se trata de defender, como yo creo que ustedes tampoco se deben de plantear defenderse de la competencia ni de la deslocalización, se trata de ser positivos, de ir más allá y de conseguir para nuestros respectivos países, para nuestras respectivos comunidades, algo más que una buena defensa. En un momento marcado por la incertidumbre, incertidumbre que nos obliga a todos: empresas, instituciones que las representan, Administración, Gobierno, sociedad civil, universidades, etc., en este momento es preciso que decidamos certeramente nuestra estrategia como país. Creo finalmente que les puedo decir que el Gobierno que presido está desarrollando una política económica fuertemente orientada a esa internacionalización. Justamente en estos días se ha aprobado el Plan para la internacionalización de la empresa catalana 2005-2008 que ejecuta entre otros el COPCA. Fomenta la cooperación económica catalana a través de su red de oficinas del mundo, y una de las primeras que se fundó en el 89 es la que tenemos aquí en Montevideo. 5 �Este es el mensaje que quería transmitirles: la imperiosa necesidad de situar a nuestras economías en línea con los cambios que se están produciendo para que ello nos permita hacer frente a los nuevos escenarios. Dos meses después de llegar al Gobierno firmamos conjuntamente con los agentes económicos y sociales los principios de este acuerdo, lo hemos aprobado, todos los agentes económicos y sociales están en él, se trata que todos se sientan partícipes de ello. No se trata de diluir las responsabilidades de cada uno. El Gobierno tiene que gobernar, los empresarios tienen que producir, los sindicatos tienen que defender el nivel de vida de la clase trabajadora, de los obreros, las universidades tienen que ser autónomas respecto de todo ello, investigar, innovar, cada vez más innovar las propias universidades, y sin embargo no es malo que las reglas de juego estén compartidas desde el principio. Un Gobierno no es de izquierdas si se preocupa sólo de ver como se reparte la riqueza, no basta preocuparse sólo de ver cómo se reparte la riqueza para decir este es un buen Gobierno, este es un Gobierno de izquierdas. También se debe ocupar de crearla. Crecimiento económico y generación de riqueza, son condiciones necesarias para garantizar el bienestar sostenido de los ciudadanos. Las reformas que se hicieron durante el Gobierno de Felipe González en España supusieron la verdadera modernización del país. Uruguay ha sido desde comienzo del siglo XX un país progresista y moderno, y no sólo a nivel de América Latina sino a nivel internacional adoptó en ese entonces concepciones de un nuevo Estado que dio respuestas velozmente a las exigencias de un tiempo de grandes cambios. Hoy es el momento oportuno del progresismo para Uruguay, pero también del desafío del ser progresista: para crear nuevas fuentes de crecimiento, para garantizar bienestar a su ciudadanía, para ganar posicionamiento en un mundo global, que sabemos complejo. El progreso y el bienestar son el objetivo final que perseguimos y se deben gestionar desde la responsabilidad, que implica a la vez una gran dosis de flexibilidad y mucho rigor. Nuestro patriotismo, y creo que el de ustedes, es el de los derechos y los deberes. No es sólo el patriotismo de la fidelidad a una etnia, a un origen. Es un patriotismo, como he dicho e insinuado antes, más orientado al futuro que al pasado. Es un patriotismo que tiene que demostrarse en el tablero de juego del presente y del futuro. Nuestra bandera es la de los valores del progreso: cohesión, seguridad y libertad. Los valores de siempre con los significados de ahora. Es por esto que el socialismo democrático ha luchado y seguirá luchando. Quisiera finalizar con un Viva Uruguay! y un Visca Catalunya! como un modo de resumir la gran esperanza y la inmensa ilusión que siento por el futuro que nos espera a ambos. Queda mucho por hacer y mucho camino por andar juntos. Por eso, déjenme acabar con un verso de vuestro poeta, de nuestro poeta, Mario Benedetti: "En la calle, codo a codo, somos mucho más que dos" Muchas gracias. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1675 Title A name given to the resource Conferència "Catalunya: puente entre la UE i Mercosur" Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montevideo. Uruguai Subject The topic of the resource Economia Model social Territoris Finançament Relacions Internacionals Unió Europea MERCOSUR (Organització) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1499/19960927d_00739_LD.pdf e6e5d3d7b441ee68bfcba7b3bb94afc4 PDF Text Text CONFERENCIA "EL MOMENT DE BARCELONA". ' Divendres, 27 de setembre a les! 12 h. Col.legi de Periodistes de Catalunya. BENVOLGUTS AMICS 1AMIGUES, 1 EL PRIMER ANY DE MANDAT lAL FRONT D'UN GOVERN : ACOSTUMA A SER UNA DATA SIGNIFICATIVA PER A FER BALANc; . EN EL MEU CAS, CADA ANY :-DES DE EN FA TRETZE1 EL MES DE GENER I,EN AQU~STA MATEIXA SALA FAIG BALAN9 DE L'ACCIO DEL G4'VERN MUNICIPAL, DE LA SITUACIÓ EN QUE ES TROB~ LA CIUTAT 1 EXPOSO LES PRIORITATS AMBLES QUJALS AFRONTEM EL NOU ANY . AVUI, PERO, HE VOLGUT $ER AMB TOTS VOSTES TRENCANT EL CALENDAR! H~BITUAL, PERQUE JA FA UN ANY QUE BARCELONA ÉS GOVERNADA PER UN , 1 PACTE DE PROGRES qNTRE TRES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. 1 ' 1 CONFANYIQP �1. UN GOVERN DE PROGRÉS. BARCELONA MODEL POLÍTIC. BARCELONA ÉS AVUI UÚNIC GRAN MUNICIPI QUE SEGUEIX GOVERNAT PER D'ESPANYA HA ESDEVINGUT L'ESQUERRA. BARCELONA L'ESCENARI PRIMER DE COMPLICITAT. 1 ELS VULL PARLAR D'AQUESTA EXPERIENCIA QUE, JA D'ENTRADA ELS HAIG DE DIR QUE QUALIFICO COM A MOLT POSITIVA, PERQUE NO NOMÉS REPRESENTA UN ACOSTAMENT POLÍTIC' ENTRE LES FORCES D'ESQUERRA A CATALUN!YA QUE ES PODRIA REPRODUIR EN D'ALTRES !ESCENARIS DE FUTUR, SINÓ PERQUE TÉ UNA TRADUCCIÓ IMMEDIATA EN ELS FETS. PER PARLAR DE COM AQUEST PACTE S'HA CONCRETAT EN FETS, ÉS OBLIGAT FER UNA REFERENCIA A LA MODIFICACIÓ DE LA CORRELACIÓ DE FORCES POLÍTIQUES EN D'ALTRES ESCENARIS. A CATALUNYA, CONVERGENCIA 1 UNIÓ GOVERNA EN MINORIA. A MADRID, EL PARTIT POPULAR TAMPOC NO COMPTA AMB EL SUPORT NECESSARI PER GOVERNAR EN SOLITARI 1 HA PACTAT AMB ELS PARTITS NACIONALISTES. 2 CONFANYIQP �AQUEST NOU ESCENARI POLÍTICA CATALUNYA 1 AL CONJUNT DE L'ESTAT ESTA !rENINT UNA INFLUENCIA DECISIVA EN LES POlÍTIQUES QUE IMPULSA LA CIUTAT. ELS POSARÉ EXEMPLES AL LLARG DE LA MEVA INTERVENCIÓ. FA POC MÉS D'UN ANY PUE ELS CIUTADANS 1 DE BARCELONA VAN DONAR CIUTADANES MAJORr:ARIAMENT EL SE~ ~UPORT A UNA o:c1ó DE PROGRES 1, MAJORITARIAMENT TAMBE, VAN EXPRESSAR LA VOLUNTAT QUE EL GOVERN DE LA CIUTAT FOS ENCARA MÉS PLLURAL, 1 FOS FRUIT DELS ACORDS 1 DE L'ENTESA j ENTRE LES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. EL MANDAT POPULAR ERA PROU EXPLÍCIT 1 LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS ES VA TRASLLADAR A 1 UN GOVERN DE PACTE. EL FET QUE LA CIUTAT FOS GOVERNADA PER UN GOVERN DE PACTE NO ERfoJ UNA NOVETAT. DES DE i FA TRETZE ANYS EL PARTjiT DELS SOCIALISTES 1 INICIATIVA PER CATALUNYA HAN ESTATAL FRONT DE L'AJUNTAMENT. LA NOVETAT ERA, SENS d>UBTE, QUE A AQUEST PACTE -QUE S'HA DEMOSTRAT AL LLARG DELS ANYS QUE GAUDEIX DE MOLT BONA SALUT- S'HI VA AFEGIR UNA AL TRA FOR<;A POLÍTICA QUE NO TENIA 1 3 CONFANYJQP �REPRESENTACIÓ A L'AJUNTrAMENT DES DE FEIA TRETZE ANYS: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. 1ELS HAIG DE DIR, ABANS Qll.JE RES, QUE AQUEST ÉS UN PACTE SQLID . QUE ÉS WN PACTE QUE PARTE IX D'UNA BASE POLÍTICA 1 D'UNS ACORDS SUBSCRITS EN BASE A PROGRAMES. NO HEM D'AMAGAR QUE UN ! PACTE A TRES BANDES ÉS MÉS COMPLICAT, SI VOLEN, PERO ÉS SENS ' DUBTE, MÉS EFICAC. AL LLARG D'AQUEST ANY Hl HA HAGUT SINTONIA EN LES GRANS QÜESTIONS. Hl HAGUT, TAMBÉ, SITUAC IONS D'IMPREVISIBILITAT PERO, SENS DUBTE, UN MAJOR EQUILIBRI. AQUEST ÉS EL GOVERN MÉS RIC 1 MÉS EXPRESSIU DELS SENTIMENTS DIVERSO$ DE LA CIUTAT. 2. LA CIUTAT HA GUANYAT AjMB EL PACTE. ÉS PER AIXO QUE ESTIC CO~VENCUT QUELA CIUTAT HA GUANYAT AMB EL PACTE. COM NO PODIA SER DE CAP AL TRA MANERA. PERQUE Hl HA MÉS CONSENS 1 MÉS DIÁLEG 1PERQUE ELS PROJECTES DE FUTUR DE 4 CONFANYIQP �BARCELONA TENEN ARA UN4 BASE MÉS PLURAL 1 UN SUPORT POLÍTIC MÉS GRAN. ! ! LA VARIETAT D'INTEREss;o s POLÍTICS NO HA D'ESPANTAR NINGÚ, FORfvlA PART DEL SISTEMA D'ENRIQUIMENT D'IDEES DE~ MATEIX GOVERN. ELS VULL POSAR DOS EXEMPLI;S CONCRETS DEL QUE ELS ACABO DE DIR. UN EXEMPLE ESTA REFERIT A L'INICI DEL MANDAT, LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. L'ALTRE ENS SITUA EN UN MOMENT j BEN RECENT, 1 ÉS L'APROVACIÓ DE L'ESCUT, EÍL SEGELL 1 LA BANDERA 1 DE LA CIUTAT. VULL REFERIR-ME A LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL PERQUE AQUEST ANY S'HA FET UN ESFOR9 IMPORTANTÍSSIM !PER REORGANITZAR EL FUNCIONAMENT INTERN DE ~'AJUNTAMENT . HEM DOTAT L'AJUNTAMENf D'UNA ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA TECNIOA, DE CARÁCTER GERENCIAL, ÁGIL 1 NO SOBRECARREGADA. NO EXCESSIVAMENT POLITITZA~A NI PRESIDENCIALISTA PERO SOTA EL CONTROL DE L'ALCALDE 1 ELS REGIDORS ELEGITS DEMOCRATICAMENT. HEM DOTAT LES REGIDORIE:S D'UNA VOLUNTAT MÉS POLÍTICA 1S'HAN POSAT EN MARXA LES COMISSIONS : DEL PLENARI ON ES DEBAT~N LES QÜESTIONS QUE 5 CONFANY.IQP �ÉS PROBABLE QUE L'ESCUT ESCOLLIT NO SATISFACI ELS DOGMÁTICS DE LES QUATRE BARRES NI AQUELLS QUI DEMANAVEN QUE NO CEDISSIM NI UN PAM. PERO ÉS UNA SO~UCIÓ MODERNA, QUE MILLORA GRÁFICAMENT L'E~CUT ANTERIOR . SI ELS SÍMBOLS HAN DE TENIR ELS VALORS DE LA D'UNA REPRESENTACIÓ 1 LA . IDENTIFICACIÓ COMUNITAT, EN AQUEST 1 CAS LA CIUTAT DE BARCELONA, 1 SI A MÉS NO HAN D'OBLIDAR ELS REFERENTS DE LA TRADI<¡;Ió 1 LA HISTORIA, ÉS EVIDENT QUE L'ESCUT, EL ·. SEGELL 1 LA BANDERA QUE ARA TENIM COMPLEIXEN AMB ESCREIX AQUESTS REQUISITS. 1 AQUESTS SÓN DOS EXEMPLES CONCRETS QUE POSEN DE MANIFEST LA VOLUNTAT DE CONSENS, UNA VOLUNTAT NO EXEMfPTA DE DIFICULTATS A L'HORA DE TROBAR SOLUCIONS CONCRETES PERO QUE TÉ UNA CONSEQÜENC!A BEN RELLEVANT: ELS PROJECTES DE BARCELONA! TEN EN ARA UN SUPORT POLÍTIC MÉS AMPLI. 1 EN EL DECURS DE LA CAMPANYA ELECTORAL VAM DIR QUE TRES EREN LES PRifORITATS INEXCUSABLES DE BARCELONA: OCUPACIÓ, HABITATGE 1 TRANSPORT PÚBLIC. 7 CONFANYIQP �PER COHERENCIA, 1 TENINT EN COMPTE QUE MANTENEN UN CARÁCTER PRIORITARI, UN BALAN9 D'ANY DE GOVERN DEMANA FER-HI REFERENCIA. ELS AVAN90 QUE EN AQUEST CAPÍTOL Hl AFEGIRÉ UNS COMENTARIS SOBRE LES INFRASTRUCTURES 1 LA LOG ÍSTICA. ! FENT UNA VALORACIÓ SINT~TICA, PODRÍEM DIR QUE EN HABITATGE ANEM BÉ, QUE EN OCUPACIÓ PROU BÉ 1QUE EN TRANSPORT NO!GAIRE BÉ. EN HABITATGE, EL PLANEJAMENT QUE VAM ENDEGAR ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ CONCRETANT DE MANERA EVIDENT. LES :DIVERSES OPERACIONS EN MARXA EVOLUCIONEN FAVORABLEMENT, 1 TOT 1 QUE EN ALGUNS CASOS TROBEM DIFICULTATS, SEGUIM EN CONDICIONS \QUE AQUEST MANDAT PUGUI SER QUALIFICAT ?COM "L'OLIMPÍADA DE 1 L'HABITATGE". ( ¡ AQUEST ÉS UN TERRENYf QUE PROBABLEMENT EXIGEIX UN BALAN9 A MIG TERMINI, 1 NO HEM PERDUT CAP DE LES EXPECTATIVE$ PREVISTES. A HORES D'ARA, EL QUE SÍ PODEM AFIRMAR ÉS QUE OPERACIONS COM LES VORES DEL CINTURONS, LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL, EL FRONT MARÍTIM O SANT ANDREU-SAGRERA ! (LES DUES DARRERES AMB INCIDENCIES QUE S'ESTAN RESOLENT) ENS DE PERMETRAN COMPLIR AMB L'OBJECTIU 8 CONFANYIQP �CONSTRUIR 20.000 CONSTRUCCIÓ. HABITATGES DE NOVA PARAL.LELAMENT, SEGUIM DESENVOLUPANT ELS PROCESSOS DE REHABILIT~CIÓ A LA CIUTAT VELLA, HEM INICIAT AMB FOR<;A aL CAMÍ DE L'EIXAMPLE 1 COMENCEM A LA ZONA NORD DE LA CIUTAT (NOU OBLIDAR L'ACTUACIÓ BARRIS). TOT PLEGAT, SENSE ¡ EN ELS BARRIS AFECTATS !PER LES ANOMENADES (UN GOVERN ESTRUCTURALS PATOLOGIES MUNICIPAL DE PROGRÉS ÉS EL MÉS CAPA<; PER ABORDAR L'ARRANJAMENff DELS MALS DE L'ESPECULACIÓ, NO HEM D'OBLIDAR-HO), NI PLANTEJAMENTS QUE HAN DE GARANTIR UN PRINCIPI QUE NO ABANDONEM: L'ACCESSIBILITAT A L'HABITATGE COM UN DRET ADQUIRIT. CAL DIR, PERO, QUE EN AQUEST CAMP ESDEVÉ ESPECIALMENT CRUCIAL EL! PAPER DE LES AL TRES ADMINISTRACIONS. TOT 1:i QUE AMB ALGUNES RESERVES, LA GENERAILITAT S'HA MOSTRAT RECEPTIVA A LES EXIGEN~IES DE BARCELONA, 1 SEGUIM INSISTINT PERQ~E, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, EL CONVENIS 1 PLANS D'HABITATGE CONTEMPLIN CADA VEGADA AMB MÉS CLAREDAT LES NECESSITAT DE LA CIUT}f\T. CREIEM QUE EL NOSTRE POSICIONAMENT ÉS TANT JUST COM ENCERTAT, 1 HA DE COMPORTAR UNA CONTINU.iTAT EN L'EVOL~CIÓ DELS PREUS 1 ¡ 9 CONFANYIQP �L'OFERTA DEL MERCAT DE L1HABITATGE. UN MERCAT i QUE, RECORDEM-HO, EN l:tL CAS DE BARCELONA S'HA D'ENTENDRE MÉS ENLL~ DEL TERME MUNICIPAL ESTRICTE 1 HA DE CONTEMPLAR LA REALITAT METROPOLITANA. j PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, LES DARRERES ESTADÍSTIQUES ENS DONEN LA MILLOR REFERENCIA. LA TAXA D'ATUR REGISTRAT A BARCELONA EL MES D'AGOST S'HA SITUAT EN EL 9'4°/o, ENFRONT DEL 10'7°/o D~ LA PROVÍNCIA, EL 10'1 °/o AL CONJUNT DE CATALUNYAII EL 13'5o/o DE L'ESTAT. 1 ! 1 AQUESTA DADA NO ÉS EN <f;AP CAS CONJUNTURAL, PERQUE LA TAXA D'ATUR O~ BARCELONA ESTA PER SOTA DE LA MITJANA EUROPEA DES DE JULIOL DE 1995 (1 LA DIFERENCIA S'E~TA AMPLIANT AL LLARG D'AQUEST ANY), PERQUE E~TRE 1994 1 1995 L'ATUR JUVENIL S'HA REDU"iT DE 5 : PUNTS EN RELACIÓ AL TOTAL, 1 PERQUE EL NOMBRE DE DONES ATURADES HA ANAT DECREIXENT AL L4ARG DEL DARRER ANY 1 MIG. LA NOSTRA FEINA ESTA ORiENTADA A CONSOLIDAR AQUESTA TENDENCIA POSITIVA 1 FER-LA IRREVERSIBLE. 1 PER FER-HO TENIM NO POQUES INICIATIVES 1, PERMETIM-HiO DIR, UNA TINENTA D'ALCALDE, LA MARAVILLAS !ROJO, QUE SENS DUBTE , ' ¡ DONA COHERENCIA 1GARANtriES D'EFECTIVITAT. 1 1 lO i ¡ CONFANY.IQP �LES NOSTRES PROPOSTE;S PASSEN PER UNA COORDINACIÓ EFICA9 AMB ¡L'INEM 1 LA GENERAITAT, PEL REFOR9AMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, PER LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN ~PARTAT AQUEST ÚLTIM EN EL QUAL APOSTEM DEG¡IDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. ¡ UN ELEMENT, PERO, ESDEVÉ ESPECIALMENT NECESSARI PER GARANTIR l'EXIT EN AQUEST CAMP: LA DIMENSIÓ METROPOLI1f"ANA DE BARCELONA, TAMBÉ EN MATERIA D'OCUPACIÓ 1 DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC. 1 PERQUE SOM CONSCIE~TS D'AQUEST FACTOR ESTEM TREBALLANT A TRAVÉS DEL PLA ESTRATEGIC INDUSTRIAL 1 ESTEM IMPULSANT E~ PACTE METROPOLITA. UN PACTE QUE TREBALLEM PLEGATS AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS METROPOLITANS 1 QUE ENTENEM COM IMPRESCINDIBLE. L'OBJECTIU ÉS EL MANTENIMENT 1, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ~CTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÁMBIT M~TROPOLITA, MITJAN9ANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL 1 AJUDIN A ; LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL. LA PROPOSTA COMPREN LES COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONES, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, : MARESME, VALLES OCCIDENTAL 1VALLES ORIEt{JTAL. 11 CONFANYJQP �EL PACTE PROPOSA lABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE~ AMB 6 GRANS BLOCS: 1 ! ' - ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. - SOSTENIBILITAT. . FORMACIÓ 1QUALIFICACIQ PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECCDNOMIA PRODUCTIVA 1 MESURES DE CLARIFICAC.IÓ DE LES "REGLES DEL JOC" 1 DE SEGURETAT JURIDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA 1 COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE ! LES ADMINISTRACIONS LOCALS . RELACIONS SINDICATS-PAfrRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA ;EMPRESARIAL. í. , ENS TROBEM EN UNA FASE AVAN<;ADA PERA AQUEST ' , , ACORD, PERO ENCARA QUEDA CAMI PER FER. ES EL CAMÍ DE L'AGLUTINACIÓ [DE VOLUNTATS, DE LA RECERCA DE COL.LABORACibNS 1, EN DEFINITIVA, DE 1 LA COORDINACIÓ D'ESFOR(;OS QUE DEMANA TOTA GRAN OPERACIÓ. ~ ELS CONTACTES QUE ~EM MANTINGUT ENS PERMETEN SER CONFIATq. PER COMEN<;AR, HEM OFERT A LA COMISSIÓ ; EUROPEA 1 AL SEU PRESIDENT, JACQUES SANT~R, LA POSSIBILITAT QUE BARCELONA SIGUI UNA DE LES ZONES PILOT ON APLICAR EL PACTE EUROPEU DE CONFIAN<;A PER L'OCUPACIÓ. AMB AIXO, PERO, NO N'HI HA PROU, 1 12 CONFANY.JQP �CAL COMPTAR ESPANYOL. AMB EL ¡SUPORT DEL GOVERN AIXÍ, TOT 1 QUE SABEM QUE EL PLAN DE EMPLEO '· RURAL (EL PER) TÉ MOLTES! PROBABILITATS DE SER ! EL PRIMER PROJECTE PRES~NTAT PEL MINISTERI DE TREBALL A LA UE, ELS HEM EXPLICAT EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITA, :SE'NS HAN ESCOLTAT 1 CONFIEM QUE, VISTES : LES POSSIBILITATS 1 TROBADES LES INICIATIVES CONCRETES, ENS FARAN COSTAT. 1 ' 1 , NO SE'NS AMAGA QUE, UNA !VEGADA MES, 1 ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA, L'ABAST METROPOLITA POT ALENTIR EL PROCES PE~ A LA CONSECUCIÓ, CONCRECIÓ 1 ACCEPTACIO DEL PACTE, PERO ÉS EVIDENT QUE ENS SITUEMI EN UNA PERSPECTIVA TERRITORIAL (LOCAL-METRbPOLITANA) QUE JUGA COMA ELEMENT DIFERENCIAL POSITIU. EN EL CAMP DEL TRANSPORT, EL "DIFERENCIAL METROPOLITÁ" SEGUEIX f;SSENT UNA REALITAT i , TANT EVIDENT COM DE VEGADES DIFICIL D'ASSUMIR PER AQUELLS QUE DEL FEiT DE RESISTIR-S'HI HAN FET UNA MENA DE DOGMA. 1 ¡ , ' EN TRANSPORT 1 MOBILITAT PODRIEM DIR ALLO DE "UNA DE CAL Y OTRA DE ARENA", ALGUNS PASSOS ENDAVANT 1 ALTRES ENRBRA. 1 HO DIEM AMB LA 13 CONFANY.IQP �SENSACIÓ QUE SOVINT NOMÉS S'AVANQA QUAN BARCELONA PREN LA INICIA~ IVA 1 QUE RETROCEDIM QUAN ELS QUE HAN DE DONAR SUPORT A BARCELONA SÓN ELS QUE TEN EN L'ÚL TIMA PARAULA. 1 ¿ PER QUE HO DIEM, AIXd ? REMETEM-NOS ALS ' FETS . , MENTRE BARCELONA IMPUL¡SA UNA PROVA PILOTA LA DIAGONAL PER VEURE ttL FUNCIONAMENT 1 LES POSSIBILITATS DEL QUE HA~RA DE SER EL TRAMVIA LLEUGER DEL BAIX LLOBREGAT, ENCARA ESPEREM UNA PROPOSTA CONCRETA,., UN CALENDAR! 1 UNA DOTACIÓ PRESSUPOSTÁRIA! PERA L'AMPLIACIÓ DEL METRO. 1 MENTRE BARCELONA APRO'VA UN PLA DE MOBILITAT INTEGRAL, EL QUE HEM BA11EJAT COMA PROGRAMA 1 PICASSO, LA CIUTAT SE S,ENT PREOCUPADA PER , L'EXCESSIU ALENTIMENT ¡ EN EL PROCES DE CONSTITUCIÓ DE L'AUTORITAT ÚNICA DEL TRANSPORTO EN LA INTEGRACIO TARIFARIA. ; 1 , ' i 1 MENTRE BARCELONA, ! PASSATS ELS ESDEVENIMENTS QUE TOTS CONEIXEM, TORNA A PENSAR EN ALTERNATIV~S VIABLES PER AL TRANSPORT PÚBLIC A MONTJU"iC 1 A LA ZONA FRANCA, LA CIUTAT VEU · OM EL NOU CONVENI D'INFRASTRUCTURES NO ES 1CONCRETA. c 1 14 CONFANYIQP �1 MENTRE BARCELONA DESENVOLUPA UN PLA ESPECÍFIC PER ALS AUTcPBUSOS, QUE MILLORA OSTENSIBLEMENT L'EFICÁCI~ 1 N'AMPLIA LES lÍNIES EN GAIREBE CENT QUI40METRES, LA CIUTAT OBSERVA COM ES DEDIQU~N GRANS ESFORCOS ALS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT; ESFORCOS SEGURAMENT JUSTIFICATSI 1 QUE NO POSEM EN QÜESTIÓ PERO QUE DIFÍC~LMENT SUPORTEN UNA COMPARACIÓ AMB EL GRAU DE COMPROMÍS DEL ' 1 , GOVERN AUTONOMIC AMB E~ METRO O L'AUTOBUS. , 1 ' 1 1 TOT AIXO ENS PORTA A fFE R DUES REFLEXIONS: l D'UNA BANDA, CONSTATAR¡ QUE L'ENTUSIASME DE BARCELONA PELS PROJECljES QUE NECESSITA, EN AQUEST CAS EN MATERIA bE TRANSPORT PÚBLIC, j EN L'ADMINISTRACIÓ NO TROBA RESSÓ AUTONÓMICA, QUE TENDEIX A PASSAR LA PILOTA AMB MASSA FACILITAT; D'AL TRA BANDA, LA CIUTAT CONFIRMA QUE ÉS LA .MÉS PREPARADA PER PROMOURE, DIRIGIR 1 c<boRDINAR LES GRANS 1 OPERACIONS QUE L'AFECTEt'J. 1 , PROMOURE , DIRIGIR 1COORDINAR. AQUESTA ES UNA AFIRMACIÓ PERFECTAMENTI TRASLLADABLE --1 ARA ENTREM EN EL CAPÍTOLI QUE ELS DEIA QUE AFEGIRÍEM-- AL CAMP DE L~ LOGÍSTICA 1 EL DE LES GRANS INFRASTRUCTURES. j 15 1 CONFANYIQP �GRANS PROJECTES-LÜ¡GÍSTICA-AMB COLLSEROLA) + PTMB. (... ) (REF. 16 CONFANY.IQP ��UN ANY DE GOVERN (7 DE PROGRÉS A BARCELONA 1-\..o ~h , _ {AIIfere-'v\_y_1.._ d 'u( cuy 11 (,~ ~~ 1 ~ fvlf'C+.- 1-. r ( k ~dg S/. Ba~·~ - /t"-fE11?v/s "Ji,¿ et Vh-tl Vtí¿-~-- fV ~IAA~h ~. ..•__..,¡;;::¡~Ió;J P \{]J.r¡ _____ ' -w ,_.,.~= 1-Q. 1 1 ~ 3o/i:l'l0 --- -----1-------·- j-~ . 1. "vwhí"~ tJ �UN ANY DE GOVERN DE PROGRÉS A BARCELONA QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT • • • • • • Un any després Període de sembra Un pacte de govern, un pacte de progrés L'any de la reorganització Proximitat i transparencia 1 Els compromisos per quatrd anys LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS • Algunes dades sobre la cíutat • Exemples de qué s'ha fet en un any • Unes quantes mancances ANNEXOS • • • • • • • • • • lndicadors del pols económic de Barcelona (1995-96) Aco rd de govern Pacte pels Consells de Districte Les Comissions del Plenari Decret de desdoblament del Comité de Govern Fun cions del President del Consell de Districte Funcions del Regidor de Districte Funcions del Regidor Adscrit al Districte Funcions del Conseller de Districte El Consell de Districte �QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT Un any després Un any després de les eleccions municipals, I'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme una notable transformació de les seves estructures organitzatives i polítiques i s'han posat en funcionament tates les línies polítiques fruit de l'acord entre les tres torces que van arribar a un pacte per governar la ciutat. Ara, quan s'escau el primer aniversari d'aquelles eleccions, sembla correcte de recordar-ne els resultats i explicar-ne els primers efectes. - El 28 de ma1g els ciutadans de Barcelona van participar activament a les eleccions municipals. electors votants 1.346.638 906.161 67,3 - Els resu ltats electorals de fa un any van ser els següents. Partit polític PSC CiU pp IC-Eis Verds ERC Nombre de vots LQercentatge de V_Qt 347.449 (38.3%) 276.141 (30.5%) 150.403 (16.6%) 68.838 (7.6%) 46.309 ($.1%) Nombre de regidors. 16 13 7 3 2 (*) Els percentatges no sumen 100% perqué hi ha vots cap a altres forces polítiques que no van obtenir reprsentació. �- On queda ciar que les forces progressistes van obteni r un suport majoritari a la ciutat. Vots L% Regidors Forces progressistes (PSC + IC-Eis Verds + ERC) 462.596 (51%) 21 426.544 (47.1 %) 20 Grups de la dreta. (CiU + PP) (*) Els percentatges no su men 100% perqué hí ha vots ¡cap a altres forces politíque s que no van obten ir 1 reprsenta cíó. · Era raonable , dones, que les forces progressistes arribessin a un acord que respongués a aquesta voluntat deis ciutadans, una voluntat que s'expressava en una 1 clara majaría de votants i de regidors electes . El pacte de govern deis grups de pr9grés era fruit d'aquella voluntat majoritaria i l'acció de govern durant aquest mandat, com en aquest primer any ja s'ha pogut comprovar, segueix les línies polítiques marcades en aquell pacte de govern, en funció d'uns programes electorals netament progressistes. : 1 Com és evident, el fet que durant els anteriors mandats municipals ja existís un govern d'esquerres a la ciutat, i la mateixa continu'ltat de la persona de !'alcalde, Pasqual Maragall, donen un caracter en part continuador de tota la feina inicjada ja el 1979, quan les forces d'esquerres van guanyar les primeres eleccions municipals. Peró, tal i com s'havia anunciat en la campanya electoral, i promés en els programes electorals, aquest :mandat té un caracter específic que posteriorment es va veure conf~rmat per !'existencia d'un acord ! que passava a ser tripartit. �La novetat residía, sobretot, en la voluntat transformadora que impulsava una reforma organitzativa de I'Ajuntament, tant pel que fa als ambits com pel que fa al territori. La feina de tot un mandat té diverses etapes. Durant el primer any és difícil que tates les accions dutes a termes es tradueixin en accions clarament visibles. Normalnjlent, molt més quan el pacte de govern era nou ja que es comptava amb grups polítics que en mandats anteriors no n'havien format part, el primer període és sobretot de preparació del terreny, per a obtenir més endavant els resultats de forma molt més concr~ta. Tot i aixo, en sois un any, com es veura més endavant, s'han produrt avenc;os molt notables. 1 Període de sembra Aixo vol dir que en aquest primer any, sobretot, s'han assenyalat les grans direccions a seguir i s'han dut a terme els primers comprom isos. Com és evident, moltes de les m¡psu res de govern previstes en aquest pacte no seran del tot visibles fins més endavant, pero ja s'han donat els pnmers passos 41ue permetran tot seguit una concreció major. l Hi ha un exemple que ho explica amb molta claredat. En política d'habitatge, en primer lloc cal alliberar sol i adoptar les mesures d'acció sobre el planejament. És amb posteritat, quan comencen les obres de construcció, que la política d'habitatge es fa molt visible, pero el període anterior és necepsari i, encara que costa de percebre per part de la ciutadania, sense aquest treball previ no fóra possible la consegüent manifestació concreta de les polítiques. Amb aquest exemple queda molt ciar que un període que es pot qualificar de "temps de sembra" potser no és tan perceptible com els períodes posteriors, que podríertl anomenar de collita, pero que és imprescindible pera la consecucip deis objectius que s'han fixat. 1 1 �Vist així, aquest primer any ha estat un excel·lent període de sembra, amb éxits molt destacables. Pero hi ha, a més d'aquest element algunes qüestions que un any després de les elecc1ons municipals, cal posar molt de relleu. Almenys, dues d'aquestes qüestions apareixen amb una torga 1 singular per damunt de qualsevol altra consideracíó: les reformes de l'organització política i !'experiencia d'un acord tripartit. Tot seguit, es valoren ambdues qüestions. Un pacte de govern, un pacte de progrés En efecte, els resultats del 28 de maig de 1995 feien necessari un acord de govern entre diverses torces polítiques. Així va ser com el 21 de julio! de 1995, en representació deis grups municipals del PSC ( 16 regidors ), IC-Eis Verds (3 regidors) i ERC (2 regidors ), Pasqual Maragall, Eulalia Vintró i Pjlar Rahola van firmar un acord de govern. Aquest pacte mereix, abans d'entrar en altres detalls, algunes consideracions globals Es tracta d'un acord entre torces polítiques progressistes, per dur a terme una política de progrés a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un acord entre force~ polítiques que han establert acords similars en d'altres poblacions de Catalunya. Com es deia en el text de l'acord de govern, ~acte és possible perqué es constata amb els resultatls electorals que a Barcelona hi ha una majoria de votants i de regidores i regidors electes que s'identitiquen amb les diverses forces polítiques de progrés, d'esquerra transformadora i nacional. O' aquí, per tant, que s'hi hagi vist, i que aixó sigui comprensible, un caracter d'experiéncia molt interessant de cara al futur, perqué confirma la disposició d'aquestes tres forces a treballar en comú, si �més no en l'ambit municipal i, com q mínim, en l'ambit estricte de la ciutat de Barcelona. Aixo significa que aquestes tres fardes polítiques queden obligades a fer evident el caire positiu d'aquest acord i que comparteixin un interés per demostrar als ciutadan~ com les forces progressistes tenen la capacitat de posar-se d'acord i governar a favor deis interessos deis ciutadans. Pero més enlla d'aquestes consideracions generals, n'hi ha d'altres que mereixen ser posades de relleu¡. Perqué el pacte de govern ha estat precisament la base de tota la política municipal posterior. i En efecte, totes les mesures aproyades al Pla d'Acció Municipal (PAM) per aquest quatrienni provenen de les línies marcades al pacte. 1 pot dir-se sense exagerar que les accions posteriors de l'equip de govern municipal no han fet altra cosa que seguir el camí indicat en aquell pacte de juliol. Els programes de les tres forces :van ser aleshores tinguts en compte i tota la política municipal d'aquest primer any de mandat, i 1 la deis propers anys, se sosté en ¡les línies marcades en aquell pacte, és a dir: ~'estan complint escrupulosament i amb tot el rigor els programes electorals que els ciutadans van avalar amb els seus vots. 1 L'any de la reorganització Si déiem més amunt que aquest ha estat un període de sembra, cal dir també que ha estat un període dE , reorganització. En efecte, s'ha dotat les regidori Js d'una voluntat més política alhora que els aspectes gerencials ~ren millorats substancialment i s'endrec;ava l'acció municipal. Així, en aquest primer any ja s'han posat en funcionament les 1 diverses Comissions del Plenari, qye ja són els organismes on es �debaten els assumptes que pertoquen als diversos ambits de l'acció de govern. D'una banda, s'han posat a treballar les diverses Comissions del Plenari. D'una altra (després d'un decret d'alcaldia de 14 de novembre ), s'ha desdoblat el Comité de Govern en un Comité de Govern del Territori i un altre Comité de Govern de les Comissions 1 del Plenari. El segon, com es veu, marca les línies, i en comprova el seguiment, que tenen a veure amb les Comissions i amb les Ponéncies. Mentre que el primer marca les directrius polítiques que tenen a veure amb els Districtes . r Proximitat i transparencia Alhora, com se sap, els mateixos districtes han estat reorganitzats, amb la presencia d'un Regidor de Districte i alhora d'un President del Consell de Districte. A més, els districtes han guanyat capacitat de decisió i veuen incrementats els recursos disponibles per dur a termes els seus projectes al territori, que pot dir-se q~e en el volum deis quatre anys arribara a ser el doble que en mandats anteriors. Gracies a l'esfor9 de planificació i al Pla d'lnversions Municipals, és possible que els ciutadans conegu\n amb tota l'antel·lació quines seran les inversions al se u districte¡ en els propers quatre anys. A banda que puguin sorgir noves necessitats o projectes, el cert és que la priorització de les inversions ~a esta feta per tot el mandat i, per tant, s'ha assolit l'objectiu d'un ~ planificació molt acurada que 1 permet conéixer --i fer conéixer-- quf3 passara a cadascun deis deu districtes en aquests quatre anys. · ¡ Aquesta actitud prové de la voluntat del govern municipal de dur a terme una política que s'ajusti al m~xim a la línia de la proximitat, per acostar a la ciutadania l'acci~ política. Aquest valor de la proximitat, defensat des de fa molts lanys com un element específic , �de les torces polítiques progressistes, va acompanyat del valor de la transparencia . ' És així, per exemple, que s'ha aprovat de donar regular informació f sobre els indicadors de l'estat de la ¡ciutat o sobre els resultats deis sondejos que pugui ter I'Ajuntament¡ per "prendre la temperatura" a la ciutat. 1 Els compromisos per quatre anys Els compromisos per aquests quatre anys han estat assenyalats de manera general al Pacte de Govern signat entre les tres torces polítiques que sostenen el govern municipal i, amb més concreció, en el PAM i en el Pla d'lnversions. ; Segons la informació de qué es disposa, provinent de les diverses presidéncies de les Comissions de 1Pienari, el grau de compliment del PAM es traba ara com ara en un, nivel! óptim, jaque en diverses matéries supera el 25%. 1 Tenint en compte que som al primer any i que aquest primer any també ha hagut de veure la nholts estorr;os dedicats a la reorganització i a la tasca de sem~ra (planejaments, aprovacions prévies, etc., pot dir-se que els P,rincipals compromisos polítics adquirits es tradueixen en mesures concretes que es van duent a terme sense cap dil·lació. A més, el grau de coincidencia entr¡e els tres grups polítics també ha estat molt elevat i tora d'algun$ casos molt concrets, en qué algun grup ha manitestat un divergencia puntual, l'acció de conjunt ha estat indiscutible. A més, aquestes divergéncies puntuals han estat sobretot preses de posició, q~e no han atectat la feina del govern municipal ni han endarrerit ~ ignificativament cap assumpte important. Alhora que s'acomplia el Pacte de Govern i la seva concreció expressada en el PAM, s'han sati~et demandes especítiques de cadascun deis grups que formen l'ali.~nr;a post-electoral. �D'entre aquests qüestions, pot esm~ntar-se per la seva significació 1 J'aprovació d'un nou símbol de la ciutat i d'un nou_segell municipal. LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS Algunes dades sobre la ciutat En aquest període de temps, la lciutat de Barcelona ha viscut avenc;os destacables. No és aquest el lloc on recollir tots els indicadors de qualitat de vida ni tot~s les dades de qué es disposa. Pero sí sera bo d'aportar-ne unes quantes que permeten observar l'evolució de Barcelona en tan sol$ 12 mesos. Una evolució que resulta francament positiva i espera;nc;adora, com pot veure's en el següent resum del "pols economic d~ la ciutat". 1 Baixa l'atur Fa un any, l'atur registrat a Barcelona era de 1'11 ,5% de la població activa . Les últimes dad es el situen entorn de11Q, 1%. ¡ En un any, a Barcelona el nombre ld'aturats ha viscut un descens del 12,5% , mentre que al conjunt de Catalunya era del 8,8% i al , conjunt d'Espanya del 6,6o/o. Expansió de la_Fira El 1996 sera el primer any parell en qué l'activitat firal a la ciutat superara la de l'any anterior. Aix6 é& especialment rellevant si es té en compte que s'escau en els anys !¡ senars la celebració de salons tan importants com Construmat o el Saló de I'Automobil. ! Durant 1995 la Fira va crear cinc nous salons i quan acabi l'any 1996 se n'hauran organitzat set mési �Récord a l'aeroport L'any 1995 ja es va observar un ré¡:ord de passatgers a l'aeroport de Barcelona (en relació al 1994, 8.s va produir un creixement del nombre de passatgers del 10% i del¡ 17% en mercaderies ). 1 Dones bé , el 1996 promet dades e~cara més bones . En el període gener-febrer s'ha comprovat un c~eixement respecte del mateix període de l'any 1995. Els incremen~ han estat els següents: i Passatgers Aeronaus 1 G Merladeries + ~ 3 , 7% ! + ~ 0,7% + ~2,4% A més, cal fer constar un nou servei amb Brasil, servit per VASP, amb un gran vetall de connexions qmb Sudamérica , la contribució 1 d'Eurobelgian Air per augmentar les connexions amb Brussel·les, els nous serveis d'Adria (Liublia~a), Air Ukranie (Kíev) i les ampliacions de Malév (Budapest). l A més , s'ha obert el vol directe Barc~lona-Moscou-Tóquio . 1 Exits del Port El Port també ha continuat la seva llínia expansiva i han continuat augmentant els volums de carregq general , de contenidors i de nombre de va ixells. De tota manera , la novetat més rellevant de 1996 és la consolidació del port barceloní com el segon de ji'Europa occidental , darrera de Génova, en transit de creuers. Aixó es va posar especialment de manifest el passat 14 d'abril quan van coincidir a la ciutat tres deis més luxosos i famosos vaixells de creuer que hi ha al món: "The Splendour of the Seas", "Crystal Simphony" i "Asuka". El pnmer d'aquests tres té Barcelona de cap9alera d'operacions . 1 �Altres Aquests han estat sois uns quants exemples , encara que n'hi ha molts d'altres (indicadors de congre~sos i convencions , de l'activitat turística , d'inversions entrangere$, de construcció mercat immobilia ri... ) que donen resultats igualment satisfactoris. Pero no és aquest document l'espai ¡on fer aquest repas de manera ' completa. En un annex s'adjunta !un document que aplega els principals indicadors d'aquest "pols economic". Exemples de que s'ha fet en un a~y Tot seguit es relacionen algunes de les accions més destacades del govern municipal en aquest períod~ del primer any de mandat. No cal dir que no es tracta en absolut ~'un recull exhaustiu , ja que no ; n'és aquesta la intenció. El balan<; del grau de compliment ~el PAM és una feína que les a terme regularment i en presidéncies de les Comissions d~en ¡ aquest moment disposen deis seus propis estudis per conéixer quin és aquest gra u de compliment. Aquí es relacionen tan sois aquel ~es mesures que mereixen un majar interés i que d'una forma més clara demostren com tan sois en un any el govern de la ciutat ha irhpulsat amb malta determinació les principals línies polítiques incloses en el Pacte de Govern i ha avan<;at substancialment en molts : assumptes amb l'adopció de mesures concretes que sumade~ a l'esfor<; per reorganitzar I'Ajuntament (com s'ha esmentat mé~ amunt) i a la descentralització (amb tates les mesures que aixó comporta) donen una visió prou ! notable de la feina de govern. !1 Tenint en compte que es tracta tan sois del primer any i si es pensa que tot i que les eleccions van ser ejl 28 de maig el pacte no va ser formalitzat fins a finals de julio!, d31 posar de relleu que en 1O mesas s'ha treballat de tal manera c¡1ue es pot afirmar sense caure en el cofo"lsme que s'ha fet malta fei~a i prou ben feta . 1 �Unes guantes accions del govern municipal • S'ha posat en funcionament un nou model de relació entre !'estructura política í !'estructura executiva, basat en la divisió de funcions. • S'ha desenvolupat el procés de desconcentració de l'organització municipal, dotant els gerents de sector i de districte deis instruments de gestió descentralitzada necessaris per exercir la seva tasca. • S'ha desenvolupat el traspas de competéncies als districtes: expropiacions, llicéncies d'obres majors, guardia urbana i policía comunitaria, manteniment (vialitat, enllumenat, neteja ). • S'han aprovat al Consell Plenari els nous símbol i segell de la ciutat. • S'ha incrementat i millorat la presencia institucional de la ciutat a Europa en assolir !'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, la presidencia del Comité de Regions, organisme de la UE. • Es demanara la modificació de la Llei d'hisendes locals per mi llorar el nivel! de finan<;ament local. • Es treballa de cara a aconsegUir un acord amb el govern autonómic que permeti: • La creació d'un régim especial de finan<;ament, dins la Carta Municipal • Obtenir la participació en el Fans de Cooperació Local de la Genera ~itat de Catalunya . • Red uir la pressió fiscal disminuint un 10% sobre el PIB la part impositiva deis ingressos municipals al llarg del període. ' • Promoure la millora, de la normativa de I'IAE. • Reclamar l'increment cooperació. del Fons catala de �• S'han iniciat els passos per reclamar el financ;ament deis serveis de capitalitat, tant per part de I'Estat com de la Generalitat (es fara properament un Consell l Plenari dedicat de manera extraordinaria a les qüestions de financ;ament) . ' • S'ha firmat el Contracte Programa del Transport. • Es treballa amb fermesa de cara a aconseguir els acords necessaris amb els ministeris di~ersos i amb la Generalitat per completar les diverses depuradores de les conques del Besos i Llobregat. i • L'Ajuntament insisteix amb fermesa per aconsegutr el compliment del Pla del Delta del Llobregat, segons el conveni MOPTMA-Generalitat-Ajuntaments. • De cara a la rehabilitació de deterrminades zones, s'han constitun les empreses mixtes Proeixample (que actua a I'Eixample) Pronoba (que actua a No u Barris ~ a la zona nord de la ciutat). • S'ha signat el conveni que ~ignifica el compromís per a l'ampliació del Port i de la Zona d'~ctivitats Logístiques . ' • S'ha reduH d'un 10% el nivell d'erldeutament de 1994. • S'ha seguit la política d'increme11tar la despesa corrent en un percentatge igual al del creixeme~t de I'IPC. i' • S'ha procedit a doblar la inversió ~irecta als districtes. ! 1 • S'ha millorat l'eficiéncia deis ser~eis amb la posada en practica d'un extens programa d'auditoria organitzativa, amb auditories de qualitat als districtes i a les diyerses arees, alhora que s'ha comenc;at a disposar de les primeres Cartes de Serveis. • S'ha reduH progressivament, i ~s continua en aquesta línia, !'estructura de l'organització munibipal, en disminuir el nombre de nivells directius i de llocs de com~ndament. i �• Es prepara un conveni per firmar-lo en un curt termini per potenciar la col·laboració entr~ els serveis de formació de I'Ajuntament i I'Escola d'Administ~pció Pública de Catalunya. • S'ha posat en marxa el Pla de Q~alitat. • S'estan fent els esforc;os previs per a la creació , en un termini ' molt breu , de dos nous cqnsells: el Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat i el! Consell Assessor d'lmmigrants Estrangers. • S'ha desenvolupat el Pla d'Atenció Primaria, millorant la dotació de personal i recursos económics, la formació deis professionals i les metodologies de treball. • Es promou el traspas a I'Are9 de Benestar deis serve1s equipaments d'atenció primaria de I'ICASS. • S'aplica a tota la ciutat el nou model del Servei d'Atenció Domici liaria , consolidant una xarxa única i endegant una col ·laboració ambla xarxa sanitarja. 1 • S'estudien avantatges fiscals i preus públics per a persones jubilades amb ingressos inferiors al salari mínim. • Sito Pons lidera el projecte "Barqelona Ccapital Internacional de I'Esport". Ja s'han celebrat !les primeres reunions amb destacades personalitats del món de l'esport internacional i s'avanc;a a un molt bon ritme . 1 ~ 1L • Hi ha els diners consignats per a. la reconstrucció d'un p)lis portiu a Sarajevo. • S'ha homologat un model de "taxil per a tothom" i es negocia amb ' els serveis corresponents la implantació d'un "bonus taxi" . r • El Comité Executiu ja ha aprovat¡ la constitució de I'Agéncia de Salut Pública de Barcelona , que! posteriorment sera adscrita al Consorci San itari de Barcelona . : • S'han incrementat els recursos ; humans Contra les Drogodependéncies . económics del Pla �• Ja hi ha acords amb les diverses propietats per procedir a les expropiacions que permetran disposar de sol on concedír el dret de superfície al govern autonomi<:; perqué puguin construir-se les instal·lacions d'ensenyament previstes al Mapa Escolar. • S'han fet les aportacions pactades en el conveni-marc amb la Generalitat per realitzar les obres de reforma, ampliació i millora d'escoles (RAM). 1 • En la línia de crear els serveis de suport que permetin acompanyar prop de 5.000 noup ciutadans emprenedors amb projectes empresarials en aquests quatre anys, ja s'han acompanyat en aquests deu mesos un total de 1.400 persones en diversos projectes empresarials . El projecte relatiu a l'acompanyament de 1.000 dones emprenedores, compta amb un bon grau de compliment que se situa prop del 40% (més de 380 projectes ). • S'ha posat en funcionament la xarxa d'oficines municipals als districtes per apropar les ofertes relatives a incrementar 1 l'ocupació. • Prop de 2.500 persones han participat en cursos de formació ocupacional i continua. • De cara a la promoció de la difusió de l'ús de les noves tecnologies de telecomunicacion~ en el camp de les petites i mitjanes empreses I'Ajuntamertlt ha presentat el projecte lnfopyme a la UE. 1 • De cara a la promoció exterior de la ciutat per generar noves activitats economiques s'han celebrat seminaris d'inversors a Toulouse, Manchester i Nova York i hi ha previstos, per aquest mateix 1996, seminaris a Düssel~orf, Rotterdam, París i Toquio. • El juny se signara el conveni amb, les universitats en el programa "Barcelona Centre Universitari", promovent l'acolida d'estudiants i altres elements. • De cara a l'impuls d'un Pacte Industrial local que defineixi una estrategia de cooperació deis agents socials i económics per a �l'area metropolitana de Barcelorna ja es treballa en el segon document i s'han celebrat diver,ses jornades amb participació d'organitzacions empresarials, sindicals i universitaries per anar concretant els elements d'acord. ' • S'han ampliat les reiacions de I'Ajuntament amb 28 gremis i amb ' totes les patronals, amb projectes concrets d'anar col.laborant i s'ha avanc;at significativament ! en matéries com la venda ambulant de productes de confeqció, el repartiment de menjar a domicili, el disseny ... • Aprovació del trasllat provisional pe Mercat de la Concepció per dur a terme ies obres de millora efl aquest espai. • S'ha elaborat l'avantprojecte de la nova ordenanc;a de protecció de l'atmosfera. • S'ha treballat en les obres corr¡esponents a 38 jardins de la ciutat. 1 l • S'ha aconseguit !'obertura deis Uardins de la Unviersitat 1, en part, deis del Palau Robert. • S'han trac;at els camins i vallat el contorn del Jardí Botanic. Ara calen els murs de contenció. A més, s'ha creat l'associació d'Amics del Jardí Botanic i s'han !adquirit o rebut més de 22.000 1 plantes vives. • S'han realitzat 304 mesuracions "In situ" de cara a la reducció de sorolls. S'ha acabat l'actualització del mapa sanie del districte de Gracia (que fa evident la reducció en un decibel·li en relació al mapa de 1990) i es treballa en e,ls mapes sanies de I'Eixample, Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu. • S'ha constitun el consell d'administració de Barcelona Televisió, que acabara de definir el model¡ de televisió que es vol per a Barcelona. • S'ha posat en marxa, en període ¡de proves, l'emissora municipal I "Freqüéncia Barcelona". l ! �• S'ha constitun l'lnstitut de Cultuqa de Barcelona (ICUB) i s'han aprovat els seus plans d'actuació j i • S'ha creat ei"Senat de les Tradicjons", que aplega les entitats de cultura popular i tadicional. • S'ha impulsat el projecte de re1 ovació Picasso. • S'ha impulsat el projecte "Barcelqna Plató", per atreure rodatges de pel·lícules a la c1utat, els frui$ del qual seran visibles en un ¡ termini no pas llarg. ampliació del Museu • Avan9a la construcció de la biblioteca municipal del districte de No u Barris (estructures acabad~s, sois falten els serveis) i la d'Horta-Guinardó (a punt d'iniciarise les obres). • Suport important a les sales dé teatre i especial suport a la dansa contemporania. j • Programes d'exposicions, actua~1ons i Festival Grec'96, que amplia el seu ambit per esdevenilr metropolita i guanyar un milió potencial d'espectadors. 1 • J • Tot aixo, mentre els grans projectes d'infrastuctures culturals de la ciutat (MNAC, Auditori, Liceu, ~te.) avancen al ritme que cal i segons les previsions. ¡ • Es consolida la dedicació del 0,~% del pressupost d'ingressos locals a la cooperació internacipnal i l'ajut humanitari dins el Programa de cooperació inter~acional i acció humanitaria, "Barcelona Solidaria". El proper 9ia 6 de juny finalitza el termini de presentació de projectes : per part de les diverses organitzacions no governamental~. ¡ • S'ha dut a terme una campanya d'ajuda al poble sahariá • S'ha designat, tal com era previst, la ciutat de Sarajevo com a i Districte 11 . Hi ha més de 90 programes en marxa i a més s'ha obert I'Ambaixada per la Democracia Local. 1 �• S'ha constiturt el Consell del Voluntariat i aviat s'estara en condicions de constituir el Consell d'lmmigrants. • S'han constitu'lt les comissions ¡d'atenció ciutadana pels drets civils als districtes. • En diversos projectes s'ha procedit ja , de manera experimental (pilot) la incorporació d'una memoria participativa que permet als ve"fns una participació molt directa en l'aprovació d'aquests projectes . Així ha estat, per ara, en aquells que atenyen la pla9a Lesseps i els Jardinets. 1 ) • Al districte de Gracia s'ha endegé1t una prava pilot per aconseguir un "paquet de tramitació conjunta". • S'estan acordant les expropiacions per la zona de Diagonal~ Poble Nou. • S'ha elaborat el projecte del Front Marítim, que significara la construcció d'un total de 4. 000 ha¡bitatges. • Planejament en curs per la transformació de la fa9ana marítima (Diagonal-Mar, passeig Marítim ,: Diagonai-Poble Nou, on han comen9at les expropiacions ). • Esta pendent de l'aprovació definitiva el planejament del nou ! Hospital de Sant Pau. • S'ha aprovat el Pla Especial de La Clota. • Ja hi ha les dues primeres zones pilot on disposen deis serveis propis de les comunicacions per cable. Properament s'estendran aquests serveis fins atendre, en període pilot, uns 40.000 ciutadans. • S'ha acabat la primera fase de I'Avinguda Mistral i la segona es traba en un 65% de l'execució. • S'ha j in ~ c!at la pavimentació del c~rrer Sant Pere Més Alt. �• S'ha fet el cobriment de la Ronda del Mig al carrer Brasil i queda pendent l'adjudicació la urbanització de la superficie . ¡ 1 • S'ha executat en un 90% la connexió deis carrers Capella i Llic;a (Can Caralleu). • S'ha iniciat la primera fase d'obres deis Jardins del solar Hurtado-Espinoy-República Arge~tina. 1 ¡ i les • S'han executat en un 80% accessibilitat del Pare Güell. obres de restauració • S'esta al 85°/o de l'execució d'obr~ del Pare de Canyelles . ¡ • S'han iniciat les obres de les escales mecaniques de Rasos de Peguera . • S'esta al 75% d'execució de les obres d'urbanització del sectro compres entre els carrers Guipúscoa , Esprocenda i Concili. Al carrer Guipúscoa hi ha un acord ¡amb la Generalitat per financ;ar la urbanització de la Rambla i hi ~a el projecte fínalitzat. • La urbanitzacíó del PERI de la del 55% . • S'esta urbanítzant la superficie deis aparcaments recentment constru"its de Plac;a del Sortidor (40%), Ronda del Mig (inici d'obres de la urbanítzació), Carqenal Reig (acabades), SiíciliaCórsega ( 10% de la urbanització de superficie) , Mina-Ciutat 1 (97%) i Guineueta (recentment cqmenc;ades). ~aperera ésta en una execució ! ! • A més, s'estan constru"lnt 5 aparcaments més (total: 1.205 places ) a Joan Güell (obres al 90flo ), Zona Franca (inici d'obres ), Plac;a del Guinardó (90% ), Assemblea de Catalu nya (98% ), Plaga de la Palmera (85% ). • La construcció del pavelló esportliu del Guinardó es tro ba en un 45% de la seva execució. �• Hi ha sis escales en construcció, a banda de les obres de rehabilitació incloses en els RAM!: Tabor, Barrufet, Mossén Cinto Verdaguer, Pau Romeva, Turó del Cargol i Pau Casa ls. 1 Unes quantes mancances A més d'aquests exemples, en aquest mateix període del primer any de mandat cal fer constar que ihi ha algunes mancances molt importants que es deuen en bona mesura a una falta de resposta positiva per part del govern autonórr~ ic. Entre aquests assumptes, i sense ari m de furgar més en aquestes qüestions, pero amb la voluntat de deixar-ne consta ncia en un document que vol fer un repas a aquest primer any de mandat, cal esmentar: Transport Tot i les paraules que es van pronunciar durant la passada campanya electoral --i tot i el td¡ que es va usar-- , el govern autonómic no ha adquirit els compromisos que aleshores va anunciar per garantir les inversions ~irigides a l'extensió de la xarxa de metro a la ciutat de Barcelona. És difícil, en aquest context, i tenint en compte les experi éncies de 1987, 1991 i 1995 no témer que aq1..1est assumpte pugu i ser emprat , novament en una propera campan:ya electoral sense que abans s'hagi resolt degudament. O' aquí : que la ciutat visqui aquest assumpte amb una lógica preocupació de la qual el govern municipal no pot deixar de fer-se ressó . Sant Andreu-Sagrera L'endarreriment de la tramitacíól respecte d'aquest pla és preocupant per la ciutat, molt més quan és un requeriment imprescindible per resoldre les instal·lacions de la futura estació del Tren d'Aita Velocitat. ��INTRODQCCIÓ ¡ Els grups munici pals Jcl PSC, Iniciativa- b s YcrLis i ERC, dcsprés J 'analitzar conjuntamcnt cls rcsultats Jc les Elcccions iV~nicipals del 2X de maig Jc 1995. han arribat a un acorJ sobre les segücnts bases: l. Hi ha una majoria Je votants i de regidores i regiLiors clcctes que s'identifiqucn amb les Jiverses forces polítiqucs de progrés, d'csque rra transformadora i nacional a Barcelona. 2. Els rcsultats clectorals h;m val idar cls trets f1 namentals Licl modcl de CJU tat en el qua! PSC i IC han vingut trchal b nt en els Jarrcr~ malllbts, pero alhora han apostar per un més gran plurali smc Jins l'es(_jucrra, amp la incorporació d'ERC pcr l'cspcrit catalanista i crit ic. pc r L1 conscicnciacit> me ~ i;1mhienta l, pcr la voluntat Li'innovació i per la sol iLiari ra t. 3. Les tres forccs. J es de la satisfacci6 pcr lal fcina fcta i el compromís d'iniciar una nova etJpa en el govem municipal, coinciJ ~ixen en cls eixos programátics Je l'acció Je govern del quaLiri cnni l ll95 - l9 1N 4. L'organització municipal cstara compos;~Ja pcr I'Alcaldia, quatrc Tinencies 1 d'Alcaldia, pcr Cornissions infom1atives i dejegades i els deu Districtes. 5. Els órgans Je g.ovcrn dds Districtcs rct1cctiry-m l'acord entre les tres formac íons, com a punt Je p:1rtiJa d'un acord consistorial pcr ~ l'cnfortimcnt de la desccntralització, en coherencia amb el principi de subsiJiarictat. , 6. La composició plural del govcrn munid pal sera prcsent en la projecció de l'Ajuntamcnt; així mateix les Jelcgacions l~stitucionals i Intcmacionals tindran en compte la composicíó plural de la Corporaci ~. 1 �PROGIU~ ACORD DE G0 VERN Els cixos programütics sobre els que basem el pr~se nr acord són: l. La Carta Municipal és un objectíu políti q que expressa la voluntat de Barcelona d'obtcnir el rcconeixemen t LJUe rner-crx el fetJ d'ésser capital de Catalun ya i ésser una gran metrüpoli meditcrrünia en la porta Sud ~'ay ucsta. 1 També és el mitjá per assolir el grau nom1aqiu adequat pcr poder atendre, des de les funcions de l'Ajuntament, les necessitats i re~uenments de Barcelon<..t, í en especial el rcconeixement de l'Autoritat Local, !:1 ~us rícia Local, i la capacitar d'auto organirzació. • 1 2. Potenciació de la descentralització i la pafticipació. Ens proposem donar un altrc impuls a la descentralització, amb l'object ~ u d'apropar el gl)vern als cíutadans i míllorar la participació ciutadana. Ens pro ~ osem augmentar el re lleu polític dcls órgans de Participació i govem deis districte!>aixr com incrementar les transferencies en urbanisme, serveis urhans i scg.urctat. 3. El fomen t de I'Ocupació. Ens proposem repovar l'acció de l'Ajuntament en aquest camp. Promoure una actitud positiva i cmp{enedora davant els reptes de les noves realitats económiques, a fique en rcsulti un rnés alt nivel! d'ocupació de la població barcelonina . .t. La promoció de l'habitatge assequible é~ també un objectiu comú de !'actual mandat. Ens proposem incrementar suhstandalment la disposició de sól edificable, i la potenciació del lloguer asscq uible com ura estrategia de millnrar l'accessibilitat dels joves a l'habitatgc. 5. La mobilitat i el transport públic metropo,ita. El gran impuls de Barcelona en cls darrers anys s'ha ccntrat en donar suporta la mohilitat i accessibilitat de tot el territori metropolita. En aquest mandat ens propo~em impulsar l'extensió i qualitat del transport públic, eix fonamental per garantir el fut ur cconómic i ambiental de Barcelona i !'arca metropolitana. �Aquests eix os es plantegcn en el marc d'una Ciutat ecológicament sostenible i conjuntament arn b un Programa cconomic en el qua! ens proposem la millora del finam;:ament local. a l'hora que expressem 1 ~ voluntat de gestionar, per conveni o dclegaci ó, més recursos públic'>, en la línia d'u¡~ major pes rclatiu deis Ajuntaments en la despesa pú bl ica. lgualment, donarem un impuls decidit al principi de coopcració metropolitana pcr aco nscguir resultats tangible~ en la millora de la qualitat de vida deis ciutadans qu e viuen i trehall cn en aqucst entprn, així com en l'ús més eficient deis recursos pú blics. En el marc cconómic actuaL cns proposem re ~ uir un 10% la pressi ó fiscal (ingrcssos tri butaris) sobre el PIB de la ciutat, i reduir l'endcutament un 10%. Ens proposem incremen tar el nivel! d'inversió de la ciutat i en, conjuiJt, doblar la dotació als Districtes. A fi d'assolir aquests obj ect ius, és imprescinUihlc cercar l'adequat finan<;ament deis servc is substit utoris . 1 En l'apartat PRIOIUTATS PERA UN ACOI~D DE GOVERN A BARCELONA, es prec isen i am plíen aquests objcctiu s conjuntamFnt amb el desenvo lupam ent deis acords sobre medí amh ient, promoci (} eco nómi ca, motp it:.tt. cultura, infrastructurcs, qualitat de serveis i senTÍS personals qu e ju ntarncnt am b! el s abans esmentats con figuren l'acord entre els tres partits. �PRIORITATS PERA UN ACO RD IDE GOVERN A BARCELONA ' Planejamcnt í nova oferta d'ha hítat ges _ Impulsa la gcst ió de sól pc r a hahit:1t~c. Construcció de 19.565 hahitatgcs en ks á ~ces de I1llU plancjamcnt (Sant AnJrcu Sagrcra, Dial!.onal-Pohlc Nou, Catal:ln:J, Frbnt l\bntirn, Vorcs Jcls cinturons, Prim, Ci~tat Vclla)~ deis c¡uals 7.425 ser:lll protegijts. Reserva del 25% de sól pcr a pnHnocioni públiques o taxaJcs en el nous plans J'ordenació urbanística. J.:nm1oció púhl ica Construcció pcr part del Patronal Municipa ~ de l'l-bbitatge de 2.000 habitatges, 350 Jels quals scran habitatges adaptats als Jismjnuüs. Ccssió de sól a cmprescs puhlic¡ues, coopcraÜves i cntitats scnse ~mim de lucre. Rehabílitació d'h:tbitatl!.es i renovació urh:ma - Construir 4.600 pisos nous a les zoncs ; amb hahitatges ohsolets patologics estructurals, 4.200 deis c¡uals scran protcgits . Accelerar la rchabilitació de la Ciutat Vella, 1amb adequació del PERI. Creació d'emprescs públi4ues o mixtes am~ majoria pública per la rchabilitació de l'Eixamplc i de renovació urbana a la Zona Mord. Aplicació rigorosa de la nova ordcnatH_;a Je HEixample. 1 Política de lloguers Garantir una oferta de 5.000 habítatges de protecció pública en rcgim de lloguer, 2.000 deis quals es destinaran a joves menor~ de 30 anys. Pla d'habitatge jove. �2. ME_Dj_,_~MBIENT Desenvolupar el compromis de la ciutat amt~ les grans Jirectives supranacionals pera la conscrvació del medí ambicnt global. (Barcelona participa a la campanya Ciutats pera la Protecció del Clima des que es va a~hcrir a la Dcclaració d'Amsterdam l'any 1993 i ha presenta! b scva primera ada ptac~ó a nivel! local Je !'Agenda 21, seguint les recomanacions dt: les NNUU fctes a Río ~e Janeiro el 1992). A Jesemhrc del 96 aprovació Agcnd:t 21 locbi. Efic ¡encia encrgcticJ i energies renovables Elaboració d'un pb cncrgctic Loc:.1l. Concixdment deis fluxos encrgctics de la ciutat. Impulsar programes d'cficiéncia cncrgctica j i Jescnvolupamcnt i difusió d'energies renovables ( introducció de !'energía solar a qscoks, inst al.laci ons esportivcs, mercats municipa ls i auditoría energética Jcls cdifici$ municipals). Afavorir un Lis mixt de les arces urhanes i potenciar un Jesenvolupament urbanístic que incorpori critcris amhicntals (cstalvi, cfi~icncia energctic.1 i Jesenvolupament de noves tccnologies) . lnici d'cxperic nu cs pilot jen eJificacions. Impulsar l 'aprofit~uncnt de les aigües sub tcrr~ nics i esta! vi J'aigua de rcg. RcJuir progressivament el volum de rcsidu$, impulsar la scva selccció, rcciclatge i rcmtegració al cicle prod uc tiu. M!llorar L:l tJUal itat de l'atmosfera, de les algües de consum i Jcl nivcll de sorolls (:.1ctu ~:llització del cens industriaL dcls mapesld'cmissions de contaminants i del mapa 1 Je sorolls). Millorar el litoral i les seves aigücs. Potenciar el verd urba, garantint la Jiversitat i la plantació d'espccies autóctones. Reforestació Col!serola. ArribJr a lHO.OOO a~brcs. Promoure la invcrsió municipal i <..l'altres agchts en pares eólics. Rcplanteig de la campanya Je "Brossa neta" .: Aprofitament de b biomassa. Millorar l'educació i la cultura en mcdi ambi<fnt deis ciutadans. �3. OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Concertar estrategies coordinades amb cls n1unicipís de la Barcelona metropolitana. Impulsar programes i activítats implícant uJia major participació municipal en cls ens estatals, autonómics i centr:. tls. Promoció del Pacte Industrial. Aplicació de la cooper:.~ció empresarial. Noves empreses Potenciar la creaciú de 5.000 noves emprc'ses, oferint serveis d'assessorament a la creació d'empreses i ajuts a la posada en m ~rxa del p!J de vi:.~hilitat. Optimitzar els vivers J'emprcscs municipalsi. Desenvolupament de programes per ;¡ Jond emprenedores, Je forma que s'ampli"i la seva presencia en el teixit empresarial. Destinar 400 M. ue ptes. a la pnlmoció,1 económica, en el marc del Programa Barcelona més que mai. Ampliar el progr:1~1a actu~d amh dues actuacions més, una ¡ B:1rcclona Capital de I'Esport i una altra en c1l camp ue la producció cultural. Ocupació Fomentar el Servci Local d'Ocupacio als di~trictes, amb l'adequada coordi nació amb l'INEM i la Gener~llitat i sense duplicar cst~cturcs. ¡' Cooperació empresarial - Ampliació dcls ambits de concertacití publico privada i la coopcració empresarial especíalment amb les pymes. Organització de fórums de relació í trobada ¡entre emprcses, intercanvis tecnológics i organitzatius que afavoreixin l'associació i 14 competitivitat. Identificació d'activitats económiqucs de la ~iutat que comportin ocupació emergent. i Eixos comercials ! Convertir Barcelona en el millor centre com ~ rcial Jcl sud d'Europa. Potenciar el Fórum Ciutat i Comen;. 1 Agilitar la tramitació aumínistrativa posa~t en marxa una Finestreta Única per ! Districte. Afavorir les iniciatives de cooperació comercial als barris i entre el comen; tradicional i les grans superfícics, així com ~ntrc el comen; tradicional i cls Mercats Municipals. ¡ Mercats Municipals: Pla d'Invcrsions (6.0(~0 M. en 4 anys)(l/3 Ajuntament, 1/3 Generalitat, 1/3 Comerciants). Nova urdcnaii91· ' �Crear un Pla Estratcgic de Modemització i :Ordenament de l'Equipament Comercial de Barcelona. Portar !'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor als districtes i potenciar la Junta Arbitral de Consurn. Creació del Conscll Local de Consum, en el¡si del Fórum Ciutat i Comen;. Zones turístíques Fer de Barcelona la "Ciutat Liel Turisme". Promoció de Barcelona coma primera ciutat de fircs i congressos d'Europa. Incrementar el nombre de visitants. de la scva dcspesa i !'estada mitjana, i assolir la plena ocupació de !'oferta. Fomentar la inclusiú de Barcelona en cls órcuits deis principals Tours Operadors cspecialitzats. Estudi:1r viahili tat PJ!au Congrcssos. 4. MOBILITAT- TRANSPORT PUBLIC En coherencia arnh l'acord aprova t al Plcnari del mes Lk marc;: del 95, rcite rem cls punts següents: _Contracte Program a Signar per I'EMT. Estat i Gcneralitat. Data: 1-1-1994 a 31-12-1997 Aut(!.Iil<lt _Únjc::ª del Transport Crcació amb la Gencralitat, l'Estat financ;:amcnt. cls tv1unicipis pcr a la planificació, gcstió Intcgració tarifil_dª De tot el transport públic. Sistema únic de pagament amb targcta xip. ~onveni - infrastructurcs Instar la scva signatura entre Estat, Gcncralit<H i EMT. �Metro Baix Llohregat Diagonal Mar - Metro lleuger Transport ptihlic a la Zona Franca- Pedrosa Estut.liar dues variants: metro suhtcrram metro lleugcr de superfície Mohil1tat rnunt:mva Montju1c - Estudiar instal.l ació tren lkuger de superfíqie que surtí de l'estació de Sants o pla<;a Espanya. Targeta Rosa - Creació t.le la comissió d'estudi Millorar la gestió. Extensió a 60 anys (ordenan<;a metropolitanJ). Associar a d'altrcs servcis municipals (Muse ps, Pare Zoológic, etc). Xarxa metro ( 13 parades) Estació Paral.lcl origen i final de línía 2 i enl~a<; amb línia 3 (en comptes Pohle Sec). Pcrllongar: Línia 2: de Pep Ventura a Bat.laloqa Centre. Línia 4: de Roquetes a Trinitat Nova. Estudiar un sistema de transport ¡l>úhlie d'alta capacitar pcr a Torre Baró i Ciutat Meridiana . , Línia 3: de Montbau a Llars Mundet. Canyelles, Vallt.laura i harri de Roquetcs.(correspont.lcncia amb línia 4 Trinitat Nova). Línia 4: de La Pau pcr trianglc Ferroviari, Sant Andrcu fins a Bon Pastor. Línia 5: J'Horta a Val! d'Hcbron pcl Carmcl. Pla integral de peatonalització i xarxa basica¡d'intincraris. Afavorir mobilitat a pcu pe! case antic o zoncs centre de barris. Implantar zoncs de pacificació del transit. Desenvolupar projectc Gaudí en zones Jeterminadcs. �Regulació e<'mega-Jescarrcga. Xarxa basica de bicicleta no contlictiva amb la peatonalització i accés de la bici al metro. Potenciar ús vchicles 2 rodes. Potenciar l'acccssibilítat dismi nu1ts físics id~ la gcnt gran . Carrers d'ús preferencial per al transport ipúblic (McriJiana, Vía Llictana ... ) conversió en vies cíviqucs. Transport púh!ic Augmentar n11 vchicles Jmh combustible ecológic i de pis baix . Incrementar espaí rescrva t J transpon col.lectiu als accessos a la ciutat (carril VAO). Ampliar xarxJ Nit-Bus i pot enciar el "tax i comparti r". HorJris metro nit. Caps de sctman:t. Regulació semafórica. Promoció de b mobilitJt dcmocr;lric:t: Trans¡bort púhlic, biciclet a i peatonJlització. Aparcamcnt Incrementar !'oferta pcr a residents. Incrementar construcció apJrcamcnt en rcgim de concessió administrat i\·a. Regular estacionamc nt noct urn a zoncs Jetcr~1inaJes. RecupcrJr espai de la calc;ada pera bicis. Rondes Racionalitzar l'ús Je les Rondes i deis eixos J~ connectivitat. Construcció d'infrastructurcs yuc r;.ICionalit:lin l'ús de les Rondes com a via de connect ivitat urbana, co m lJ gratuüat de l'A-il o climinació de semafors de la B-30. Regular transpo11 pcsant. Potenciar cal<;adcs latcrals de les Rondes aml'l control de rampes . Potenciar cxplotació conjun tad~ lliccncics, n¡antcnint !'actual sistema Jc lliccncies. [mpulsar noves dc manJcs (taxi de 7 place~) i noves ofertes (taxi compartit per Jeterminats trajectcs ). Ampliació del nombre de paradcs . �S. FISCALITAT -FINAN(:AMENT Instar la modificació de la Llei d'Hisendes Locals pera millorar el model de finan<;:ament Local. ' Pressió fiscal i altres recursos municipals Recluir un 10% la pressió fiscal sobre PIB (part impositiva), amb atenció especial al petit comer<;: i a la gent amb pocs recursos. : Promoure la millora de la normativa de l'IAIE, en sintonía amb el punt anterior. Reclamar l'incrernent del Fons Catalá de Cooperació en la mateixa taxa que el PIB. Optimització del patrimoni i deis actius i emprcscs municipals. E5tudi de b possible aplicació d'ccotaxes. - Recluir un 10% el nivel! d'endcutamcnt. Finan<;:ament deis serveis suhst i!utoris - Promoure una cimera institucional, per tractar el tema. Finan<;ament deis serveis de capitalitat, tant ¡per pa11 de l'Estat com de la Gcneralitat. Regularitzar en un pnmer tram, com a míiiirn en 10.000 rnilions de pessetes cada any, les despeses de serveis substitutoris. Des peses Les dcspescs corrcnts augmcntaran igual que¡ l'IPC. Doblar la inversió directa als barris. Augmentar en 2.000 milions de pessetcs la lnvcrsió de rcposició i matcniment de la ciutat. 6. C!JLTJL&A Barcelona Capital Cultural Europea 2001 Adaptar el dossier a les noves regles de nominació de la UE. Barcelona capital teatral europea. �Infrastructurcs culturals En general ens piantcgem una rcvisió de la participació municipal en cls consorcis culturals a fi d'adcquar-la al nivell qompetencial que sigui adient. i 1 Finalitzaciú deis següents equipamcnts culturals: Pla de Biblioteques: una a cada Districtc. Liceu: rcohcrtura la temporada 1097-1 CJlJ8. Redistribuir panicipació. MNAC: obertura el 1996. Acord entre la Conscllcria de Cultura de la 1 Gcncralitat id Ministcri <t Cultura per resoldrc el seu finan<;ament. MACB: constitució de la ~ol.lccció pcrmancnt. 1 ,.., Museu Picasso: Ampliacit) (1.000 m~) i noves fonncs de gcstió. Instilut Municipal d' História: Arnpliació. Teatre Lliure: 1lJl)8 Audilori: 1lJlJ7-<JS P!a d'utilització dcls 200 tcatrcs llc harri. Coopcració e u! tural 1 Constitució de l Conscll de Cultt.jra de Barcelona. Crcació cspais d'ass:1ig i invcsti gació cogcstionats. en els úmhits del tcatrc, la música, la d:1nsa i les arts plústiljucs. Pla de pote nci:tció de Lt Cultura ¡popular. 1 Desccnrr:dització culttn:tl Acostar territorialmcnt cls projqctes culturals als ciutadans ohrint els centres cívics i cspais associat1us a través de prdgramcs singulars. Donar suporta les activitats loc:Ils de grups i associacions professionals. Obrir nous camls d'cxpressió pc:r als joves talcnts. Patrimoni cultural Gestió acurada i millor aprofitaq1ent del patrimoni ¡ 1 1 • Dintre dcls paramctrcs cconómics afordats en aqucst matcix documcnt pel quadrienm: ¡ Promoure Barcelona com a capital intemacional de la producció cultural (llibres, comunicació audiovisual, cincn1a, música, produccions teatrals i disseny. Creació de !'Agencia Barcelona :peral desenvolupamcnt de les indústries culturals. -- Barcelona. ciutat plató de la indústria cincmatografica. �Estimular la formació de mercats culturals. ' Refon;ament del Festival Grec, Campany~ ·'El teatre a les cscoles", creació d'un programa de Jifusió de !J dansa contempor~lnia ... Reduir aportació municipal al MNAC i (al CCCB, en general, tcndint al 20%, destinant l'estal vi a programes Jc cultura haSica. Potcnciació del Consorci de Normalització Lingüística. 7. DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPA(j¡ó Fnns d'lnvcrsió dei s Districtes ( FID) Duplicar la invcrsió directa als h:mis, a passant- lo a().()()() milions l'anv . tr~ vés del Fons d'Inversió Jcls Districtcs. Arnpli:!Ció de compctcncics Potenci:Jr la mi ll ora dcls barris de l:.t ciutat , exccutan t i revisant. en el scu cas, les propostes deis PERI inici ats el <.J 1-95. Co ~!J rdinar la gcsrió Je súl amh projectcs i obres. Inici d'act uaclOns a la Bordcta i Trinitat Vclla. Dotaciú pressupostaria pcr al deutc pcndcnt i pcr a les actuaciuns prev iste:;;. Dcscnvolupar 20 plans urhanístics i de dinamització económica al s harris. Preservació de se)! inJustrial i t:ls scus scrvCI$. Eliminació Je barrercs arquitcctóniqucs. Irnplantació d'un moJel Je policía municipal estrctament relacionada amb el te1x1t social Je cada barrí i amb la justícia local: ¡la pol icia comunitúria, com a agcnt de prevcnció dctccció i resolució de cont1ictcs. : Destinar 2.000 milions més a l'any per a donservar i mantenir cls Jistrictcs de la ciutat: paviment antisoroll, millora de l'enllumenat, ampliació de 1.300 punts de brossa neta i instal.lació de noves dcixallcries. Reequilibri g loh ~d de l'organització municippl amb uns servcis centrals professionals i especial itzats sectori;Ji ment i uns districtes (rcfon:;ats política i compctencialment en Urbanismc, Scrvcis Municipals, Bcnestar ~ocia!. Disciplina Viaria i Segurctat i Cultura. Refon;ament de la luncw gerencial ais Distr~lctc s amb més atribucions en la gestió de recursos humans i económics. Participació Potenciació deis Consclls de ciutat i de dist~ctc ja cxistents i crear cls d'estrangers i immigran ts i de voluntariat. �Estimular l'ús, per part del movimcnt assqciatiu, deis mecanismes de participació previstos a les Normcs Reguladores de la Participació Ciutadana i, en el futur, per la Llei Especial de Barcelona. Propiciar l'ús, per part de les cntitats, de l':IUdiencia pública, la iniciativa ciutadana, la informació pública, el referendum i la consuata ciutadana. Impulsar cls mecanismcs de participació ci~tadana amb la finalitat de fomentar cls valors comunitaris (facilitar la consulta popylar als Jistrictes sobre qüestions d'interes general, multiplicar cls canals de comunücació amb cls ciutadans mitjan<;ant la utilització de noves tecnologies, crcació de la figura Jcl Responsable de Participació Ciutadana, un per a caJa districte, com a canalitzaJor de les propostes deis ciutadans). Fomentar el dialcg i la col.laboració amh cls sindicats i la FcJeració d'Associacions de Vc'ins de Barcelona. Estimular el voluntaria! associatiu, la Crf ació J'associacions de segon grau fedcracions, coordinaJores J'entitats o unibns J'associacions- pcr contribuir a la potenc iac ió i vertcbració del tcixit associatiu. Potenciar la gcsti ó d'alguncs competcncif S municipals (serveis. cquip:m1ents o infrastructures) de legada i compartida ~1 mb institucions ciutaJanes. Impulsar experiencies innovadores Je gestió en Centres Cívics i altrcs cquiparnents municipa ls. Plena util ització Jcls edific1s púhlics pera aqtivitats cíviques. Fomcnt d'iniciativ cs :.1 favor de la tolerancia 1 la conscienciació contra el racisme. ~ 1 8. AUTORITAT VIAL 1 JJJSTÍ_CIA_l-"_QCAL Justícia de Rcparaciú Creació d'cstmcturcs de rnediació, conci iació conf1ictes . 1 reparació per resoldre pctits Policía Local Judici al Policía Comunitaria. Actuació Je la Guárdi:.1 Urh::ma com a polici<:~ judicial. Disciplina Vi ¿Ü Reclamar per I'Autoritat Municipal les següents: mesures, encaminades a la defensa dels vianants: Introducció d'adhesiu que acrediti el pagament de l'impost de circulació i les multes. Embargament de vehicles per impagaments de multes i impostos. Dotar el agents de zon:.1 blava de prcsumpcióide vcracitat. �Sistema personalitzat d'imposició de sancions d'aparcament que ponderi la molestia de la infracció, el moment i cllloc i l'expedicnt de !'infractor. Us d'instmments d'immobilització de vchiclfS ' 9. .INFRASTRUCTUR ES Tren d'Alta Velocitat- Estació de La Sagrera - Promocionar la construcció del TAV fent de Ll Sagrera l'estació central. Noves dispo nibilitats de sól. Creació d'un gran pare lineal. Creació d'un centre intcrmodal de viatgers i hansports Riu Besús Guan yar tcneny s al mar. Rccupcració dcls cntorns. Supressió Je les torres d'a lta tensió. Intcgració urbana Llcl riu. Valor com elemcnt de paisatge 1 lleure col.lcb1 iu. Pla del Congosr. ' ~ Llohrcgat Fer avan<;ar el Pla del Delta del Llobrdgat cumplint el convem MOPTMAGeneral itat-Aj untaments. Infrastmctures víaries, ferroviaries i mediam bi entals. Ampliació del Port i ZAL. Preservació d'espais humits . Aeroport Participació de l'Aj untament en la gestió Je t'Aeroport juntament amb la Generalitat, altres municipis i entitats suprarnunicipals af'cctades perla seva activitat. .._ Transformar Barcelona en un gran centre de tr?msit de mercadcrics per via aeria, aprofitant les possibilitats d'intermodalitat de la plataforma logística del Delta del Llobregat. Accelerar al maxim la construcció de la nova zona de carrega i crear instruments agils de gestió. Estació delTA V a l'aeroport. �Reclamar la nova bocana 10. QU;\LITA'l' Pla Je Millora de la Oualitat. Aprovar l' Estatut del Ciutad~1 Publicar un Estatut de l'usu :tri Je scrve is Publicar cls indicadors ue qu:ditat deis se rv~i s Crear el Consell Municipal Jc la Oualitat RcsponJrc amb r:1pidcsa i cfic:·Jcia :t les pcti d:i ons i tra mits Jcls ciu tadans Programes de col.lahoracitl arnh altrcs Adn1inisrracions pcr :1 un:1 oferta conj unta Jc tramitació i sc rv'C is als ciutadans . Continuar cls programes de formacití del pe rsonal muni eipal. prioritz:mt la promoció interna i rcd uir els citrrccs de C l lnfi:m~a. Fixar les pautes i prioritats de !'oferta pú hlic ~ d'ocupació. 11. SERVElS Pli_I_{SONALS - P!J J'cc¡u 1parncnts munic ipals i de ccssió de ¡;úl a 1:.1 Cicneralitat. Educ:1ció Restauració del Patronat Escob r Jc Barcc!OJ~a conjuntament amh la Generalitat, com a pas preví a la delcgació . Seguiment de l'apli cació Jcl nou Mapa Esto lar per part deis Consclls Escolars de Districte i el Conscl l Escob r Municip:.J!, i rdisiú del Mapa escolar. Sanitat i Salu t Constitució de !'Agencia de Salut Pública de Barcelona i revisió del Pla de Salut a la Ciutat. Aconseguir una major aportació de !'Esta( i la Gcneralitat a l'IMAS i impulsar l'actu ació del Consorci San itaria Barcelona. , Actualitzar el Pla d'Ordcnació Urb:mística¡ dels cquipamcnts sanitaris a la ciutat (reserva de sól pera ec¡uiparnents futurs). Passar al XO% la cobertu ra dcls centres reforrhats J 'assistcncía primaria . �Scrveis socials Aplicació del Pla Integral de Desenvolupament deis Serveis Socials. Consideració de Barcelona com a Regió als ¡efectes de !a Llei de Descentralització de ! Serveis Socials. Principi de subsidiarietat Completar el Pla d'Atenció Primaria. Actualització del mapa de IJ pobresa. Atenció i seguimcnt personalitzat deis indigents des deis Districtes (Pla de Comunicació Social). Joventut Fomentar la creació de places de prestació spcial. ONG's i entitats cívi<iucs i socials. Reduir progressivament el nombre d'objectors a l'Ajuntament. Potenciar cls punts d'informació i assessoran~cnt Promoure l'habitatgc pera joves Serveis per acompanyar la primera ocupació Pacte per la ni l Dones Prioritzar les polítiques que promoguin la igwaltat d'oportunitats en tots els camps. Obtcnir de lJ Generaiitat, per delegaciú, !J gcstió de servcis espccialitzats dcstinats a les dones. El tcmps de la ciutat. Rcplantejar treball pro<Juctiu i reproductiu. Els horaris . .Civisme i voluntaria! Creació de la figura deis Agents Cívics. Incorporació de critcris de civisme i urbanitat en la normativa municipals. Cooperació Coordinació i suporta ONG's. ¡ Consolidar la dedicació del 0'7% del Pressu!JPst d'ingrcssos Iocals. Promoure l'extcnsu) del 0'7% a d'altres cntita~s públiqucs i privades. · Sarajevo, Districte 11 Programa Barcelona Solidaria Prioritat d'actuacions a la Mcditerrania i Am4rica Llatina. ordenan ces �12. AREA METROPOLITANA Reconcixcment i articulació de la rcalitat m ~tt ropolitana. Incidencia en: PGM i ordcnació urbanísricd, Aigües, Residus, transpo rt i circulació, habitatgc, front maritim, front de muntanya, rius i pares. Rehut de l'aig,ua Coordinació i gestÍ(Í del mctropolitú. submiilistr~mlent J ':ligua i de la polaica tarifaría en el marc Atcnció al ciutacEl Servcis J 'informació i tramit:.~ciú comuns pq als ajuntamcnts metropoliuns. Programa d'ús com p:1rtit de recursos tccnics .1 d'infornütica i de tclccomunicacions. Pares mctropolitans Ordenació i :.~Jeyuació Jc ls grans pares n' ctropol itans juntament amh Collserola, scrralada de Marina i Turó de Montead:.~. Impulsar la gcstió per a la rcalització i n¡antc111mcnt deis pares i jan.lins J'abast metropolita. Pare de Co!lscrola Conversio en el gran p~uc i pllblic mctropoliet. 13. QÜESTI_Q_NS ESPECÍFJQUES Assignació acurada deis recursos dcstin:.tts a la informació i imatge institucionals: publicacions, revistes, campanycs, mil]ans a~diovisuals, exposicions, etc. . ' lmpuls al Congrés municipalista. i TV Local lmpuls de la TV local i de districtc pcr coneygurar un nou estil Jc comunicació basat en la infonnació ohjcctiva, el scrvci i la pcddgogia cívica útil als ciutadans. �Rádio local Suport al CLC. Posta a marxa de la rádio loqal de Barcelona. 1 Pla Especial d'ú s del domini públic pcr a infrastructurcs Jc comunicació. Extensió del cable de fibra optica a tota [¿¡ ci!utat. El primer any: 40.000 barcclomns. Pntenciació Je la xarx:.L Concurs públic i obcrt i dcmarcació J'ambit ¡local. Promoció Jc scrvcis propis d'alta rendibilitat social. Us noves autopistcs Je la informaci<'>. Coordinaciú amh altres aJuntaments metroP';1litans. Relacions exterior~ Potenciació de la xarxa C-6 i Je l g.rup d'Eurf>Ciutats. Participació activa en el CMRE i el CJR. Descnvolupamcnt de les Jifcrents i::iciativc~ de coopcració entre ciutats. Actuació Jcl municipalismc a nivcllmundia~ (Asscmblea Mundial Je Ciutats). Ser pcm1 anent del Sccrctariat de la Confercqcia Euromediterdnia. �ORGANIGRAMA COMISSIONS DE PLENARI l. HisenJa i lnfrastructures 2. Benestar Social i Educació 3. Ocupació i Prnmoció Econom ica 4. Comer<~ i Consum 5. Mcdi Amhicnt i Scr\'Cis Urhans 6. Mobilitat i Scgurctat 7. Ciu tat Amiga 1 Jovcntut 8. Políti ca Lk Sól i fbhitatgc 9. Pres idl:nc ia i Po líti ca Cultural 10. Equilibri Terr it orial i Planc¡arncnt ~ oan Clos Matheu ~ul i1lia Vintn) C1stclls M:uavillas Rojo Torreci lla Pilar Rahola Martínez Josep Mª \legara Carrió 1 ~ªCa rmen San Miguel Ru¡lJ;.¡[ crcsa Sandoval Rc;ig .~ntonio Sant ihurcio Moreno ~oa<..¡uim de Nadal Capará f ranccsc Xavier Casas Masjoan ~ r Urh~1 ¡ PONENCIES l. 2. 3. 4. Funció Pública i Oual itJt Relacions Ciutadancs i Esports Educació i Turismc Cultu ra 5. Jovcntut i Dona ó. P:1rticipació Cívica 7. Mobilit:1t 8. Drets Civils 9. Ci utat Sostenible 10. Habit:1tge 11. Salut Pública Ifrncst Maragall Mira ;j\lbcrt Batlle Bastardas IEnric Trui1ó Lauares 1 b Jloan Fustcr Sobrcpcrc ¡ Mª Immaculada Moraleda Perez 1 rrere Alcober Solanas Ifranccsc Narvacz Pazos A,gustí Soler Regas J~sep Puig Boix $ugeni Forradcllas Bombarda Fhancesc Xavicr Casas Masjoan �SEGUIMENT DE L'ACpRD DE GOVERN l. El present acordes concretara en el Progrania J'Actuació municipal (jUe sera aprovat dins l'any 95 i scrvirü Je base pcls prcssupostos municipals. ! 1 2. Les tres forces polítiques es co-responsabilitzen Je les decisions prcses en els organismcs de govern. 3. CaJa for<;a política podrá explicar cls posic ~onamcnts prcvis en els temes de govcm municipal i fer una expl icació de vot difcrcnbaJa. -t. En matcries cxtcmes a la competencia municipal, caJa for<;a política m:mté la scva inJcpendcncia de critcri i posicionamcnt d'adord amh la seva própia visió política. 5. A més deis canals normals de rclació LJUC im plitjui l'acció quotiJiana de govcm i d'un contacte mensual pcr sistcmatitzar l'cx ccuctió del programa d'actuació municipal, cada sis mcsos una comissió Je scguimcnt avaluara el complimcnt deis cixos programatics, el funcion ament dcls acords i resoldra les diferencies que hi puguí ha ver. Ll comissió de seguiment també es rcunlra, a pctició Jc yualsevol de les tres formacions. quJn sorgcix in discrepüncics Jc critcrís o prohlcmcs de funcionament municipal. Barcelona, 21 de jul io! de 19tJ5 Partit deis Socialistcs de Catalunya [niciativa per Catalunya-Els Verds Pasqual Maragall Mira Eulalia Vintró Castclls Esquerra Republicana de Catalunya Pilar Rahola Martínez ��AJUNT AMENT DE BARCELO NA ALCALDIA - PRESIDÉ: NCIA DECRE(f Per Decret de 22 de julio! de 1988, es va crear el Comitc de Govern amb funcions d'analisi i decisió política sobre ternes d'eSpecial rellevancia que requerissin un tractament específic. Després d'un període de i funcionament i vist el paper clau que desenvolupa en la direcció política de l'Ajuntarbent, les seves funcions es van concretar detalladament al Dccret de 12 de julio! de 1993.¡¡ 1 ! En el present manda!, un cop el Cartipas ha estat desenvolupat amb la creació de les Comissions Inforrnatives del Consell Plenarj i arnb l'emfasització del procés de descentralització, cal adequar la cornposició i i funcionarnent del Comite de Govern a aquests dos nivells di ferenciats: el territorial i el 1de les Cornissions del Plenari. Per aixo, fen t ús de les atribucions que em confereixen els arts. 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local i 7 de la Llei de Regirn Especial de Barcelona, DISPOSO DESDOBLAR el Comite de Govem en dues[ instancies diferenciades : el Comite de Govern del Territori i el Comite de Goverp de les Comissions del Plenari, que tindran les funcions i composició que s'especifiquen a continuació: Funcions 1 El Comía~ de Govem del Territori i el ComW~ de Govern de les Comissions del Plenari assum eixen l'analisi i decisió polítiques sobre materies que requereixin una definició previa a la scva consideració per part de la Comissió de Govem i del Consell Plenari . La del imitació deis assumptes que pertoq1¡1en a cada Comite es realitzara en funció del caracter preferentment territorial o de 'Oistricte o del caracter global o de ciutat de cada tema En l'exercici de les esmentades tasques, s~ran necessariament informats pel Comite de Govern que correspongui els següents Ássumptes: comite.doc �F ' ,, .... ,~ n. ~ AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA · PRESIDÉN CIA L'aprovació de les línies basáques de la política d'inversions subvencions. de - L'examen i informe deis projectes d'inversions. 1 L'examen i informe sobre les subvcncions, quan la seva quantia ultrapassi els 5 milions de ptes .. - La s upervisió de la gestíó municipal. L'analisi deis assumptes rellevants que facin referencia als critcris generals d 'actuació. El seguiment de les actuacions Jincloses al PAM i de 1'execució de les mesures de govern exposades al Consell Plenarí. Composició: Comite de Govern del Tcrritori President: Excm. scnyor Pasqual MARAGALL i MIRA Membres: Il.lms. senyors/ll.lmes. senyorcs: Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Joan FUSTER i SOBREPERE Pere ALCOBER i SOLANAS Carme SAN MIGUEL í RUIBAL Josep M. VEGARA i CARRIÓ Teresa SANDOVAL i ROIG Albert BATLLE i BASTARDAS Antoni SANTIBURCIO i MORENO Eugeni FORRADELLAS i BOMBARDÓ Franccsc NARV ÁEZ i PAZOS Ernest MARAGALL i MIRA Ponent: Xavíer CASAS i MASJOAN Secretaria: Irene PAGES i PERARNAU comite.doc �• AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA - PRESIDÉNCIA Comite de Govern de les Comissions del Plen, ri 1 President: Excm. scnyor Pasqual MARAqALL i MIRA ' 1 Membres: ll.lms. senyors/Il.lmes. senyores: ¡ Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Teresa SANDOV AL i ROIG Xavier CASAS i MASJOAN Josep M. VEGARA i CARRIÓ Carme SAN MIGUEL i RUIBAL Antoni SANTIBURCIO i MORENO Joaquim DE NADAL i CAPARÁ Emest MARAGALL i MIRA 1 Ponent : Joan CLOS i MATHEU Secretaría: Irene PAGES i PERARNAU Barcelona, 14 de novembre de 199 S L'AlCALDE, f Pashual MARAGALL i MIRA comitc.doc �Aiuntament de Ba~rc:::.::::e~lo~n~'a: !,______--:- - - - -- - -- - - -- - - - - FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE DISTRICTE El President del Consell de Districte és Consell Plenari de Districte. ~wmenat per !'Alcalde a proposta del Correspon al President del Consell de D[stricte: a) Representar a l'Ajuntament en la demnrcació del Districte, sense perjudici de la funció representativa general de l'P¡Jcalde. b) Convocar, establir l'ordre del di a i presidir les sessions del Consell Plenari de Districte i deis altres organs col.legiats de participació del Districte. ! e) Sotmetre al Consell Plenari de Districte el projecte de Reglament de funcionament intem del Consell. d) Elevar als órgans municipals les ,propostes del Consell Plenari de Distrícte. e) Fomentar les relacions de l'Ajuntq.ment amb les entitats cíviques i culturals del Districte i infom1ar als ~dministrats de l'activitat municipal mitjan¡;:ant els corresponents órgans de ~articipació. ' f) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacíons del Districte i els Consells de Participaci6 del Districte en el suposits que estableixi el Reglament Org<'mic Municicl,al. �.,.\.juntament de Barcelona g) El President del Consell de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions en el Regidor de Districte, un deis Regidors Adscrits o en els Consellers de Districte. h) Les demés que li delegui expressament !'Alcalde. �,, ~, Ajuntamcnt de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR DE DISTRICTE El Regidor de Districte és nomenat directament per l'Alcalde. Correspon al Regidor de Districte: a) Representar a !'Alcalde en les funcions que aquest li delegui en la demarcació del Districte, sense perjudi~i de la funció representativa general de l'Alcalde. b) Atendre a la direcció dels serveis municipals del Districte pel que fa a la tinna, les resolucions, actes administratius i atribucions relatives a les funcions delegades directament per l'Alcalde i exclusívament en el seu ambit territorial, e) Convocar i presidir la Comissió de Govem del Districte. d) Direcció deis órgans municipals de govem (Comisió de Govem, Comissions de Treball, ... ) quin ambit territorial d'actuació sigui el del Districte. e) Assist1r al President del Consell de Districte en totes les qüestions relacionades a l'infonnació deis assumptes a tractar en els diferents órgans col.legiats del Districte. t) Convocar i presidir les reunions d~ les Comissions de Treball i altres órgans executius en els supósits que estableixi el Reglament Organic Municipal. g) Presentar al Consell Plenari de Districte la proposta del Pla i Pro!:,rrama d'Actuació que aquest haura d'elevar, pera la seva aprovació, al Consell Plenari Municipal. �~~r ~ .-\juntament de Barcelona h) Traslladar al President del Consell Municipal de Districte una proposta del Pla i Programa d'Actuació del Districte. El President del Consell de Districte la sometera a l'aprovació del Consell Plenari de Districte. i) Propasar al President del Consell de Districte la inclusió, a l'ordre del día de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests organs . j) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte. k) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ctvtques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mítjanyant els corresponents organs de participació. 1) Representar els interessos del Distripte en els organs nmnicipals als que assisteixi en la seva qual itat de Regidor de Districte. m) Substituir en les seves funcions al President del Consell de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquest. n) El Regidor de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions propies, i no les directament qelegades per !'Alcalde, en qualsevol deis altres Regidors vincufats al seu D~stricte, en els Consellers de Districte o en el Gerent. o) Les demés que lí delegui !'Alcalde o el President del Consell de Districte. �~ ' 7 ~ ~ ~~ :\iuntament de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR ADSC.RIT AL DISTRICTE El Regidor Adscrit al Districte és nomenat per l'Alcalde a proposta del Gmp Municipal conesponent. Correspon al Regidor Adscrit al Distride: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i altres órgans col.legiats de Districte que tinguin cankter públic. e) Col.laborar amb els Consellers de! Districte desif,Ttlats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la prep*ació, seguiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunipns i Consells del Districte. d) Intervenir amb canicter institucional!en les reunions públiques, afavorint el düileg amb el ciutada. e) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ClVIques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de rarticipació. t) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu Districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. g) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o !'Alcalde. �~~ ~ Aiuntament de Barcelona FUNCIONS DEL CONSELLER DE DISTRICTE El Conseller de Districte és nomenat per !'Alcalde a proposta del Grup Polític Municipal corresponent. Correspon al Conseller de Districte: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i al tres organs col.legiats de Districte que tinguin carácter públic. e) Assistir a les reunions de les Cornissions de Treball executius del Dístricte que li correspogui. altres organs d) Proposar al President del Consell de Districte, a través del Regidor de Districte, la inclusió a l'ordre del dia de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte,; d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. e) Proposar al Regidor qe Districte la inclusió, a l'ordre del dia de les reunions deis diferents órgans de govem i Comissions de Treball del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. f) Defensar els interessos deis ciutadans del districte en els diferents órgans en els que tingui algun tipus de responsabilitat. Per aquest motiu és funció del Conseller de Districte mantenir-se en contacte amb els ciutadans i les entitats del se u di stricte. g) Elaborar infonnes sobre necessitat~, propostes, activitats, problemes o qualsevol altre assum ptc que al seu parer sigui sit,'11ificatiu per al seu districte. Aquests els presentara al Regidor de Districte qui, si ho estima oportú, els elevara a l'órgan competent. . h) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. �,~. ¡gm¡· '~LUY .1juntament de Barcelona i) Representar quan deleguin en la seva persona al President del Consell de Districte o al Regidor de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquests. j) CoLlaborar amb els altres Consellers ide Districte designats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la preparació, set,ruiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunions i Consells del Distrícte. k) Intervenir amb caracter institucional¡ en les reunions públiques, afavorint el dialeg amb el ciutada. l) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats cíviques i culh1rals del districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de pmiicipació. m) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o l'Alcalde. �~ ~· ~ Ajuntament de Barcelona CONSELL PLENARI DE DISTRICTE PROTOCOL Taula Presidencial Els Regidors, com a representants del Municipi, ocuparan lloc a la Taula Presidencial durant la celebració del Consell Plenari de Districte. La Taula Presidencial estara fonnada pel President del Consell de Districte, el Regidor de Districte, el Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta figura existeixi, els Regidors Adscrits al Districte i el Vice-President Conseller. Podran ocupar un espa1 a la Taula Presidencial, a més del Secretari del Consell Plenari de Distncte, les persones que, ocasionalment i per motiu de la seva responsabilitat envers al Consell Plenari de Districte, el President del Consell de Districte estimi oportú que així ho facin. L'ordre protocolari de la Taula Presidencial sera al següent. Centre: President del Consell de Districte. A una banda, per ordre: El Regidor del Districte, el Secretari del Consell, i les persones que ocasionalment decideixi el President. A l'altre banda, per ordre: El Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta ti,gura existeixi, el Vice-President Conseller i els Regidors Adscrits al Districte per ordre protocolari de la Corporació Municipal. Disposició del Consell Els Consellers es disposaran segons la distribució que cada Consell Plenari de Districte decideixi en el seu Reglament Intem i en el lloc que previament es detennini. L'única restricció per l'accés al púbhc sera la propia cabuda de la sala i la contemplació de les basiques nonnes de comportament. �-~· ~·-='~ ~1 ·~- - -~ / , .... Ajuntament de Barcelona lntervencions Les intervencions al Consell Plenari de IDistricte es correspondran al següent ¡ esquema. ' - El President del Consell de District~ obrin1 la sessió amb la lectura de l'ordre del día . - El President del Consell de Dístricte donara la paraula en cada punt a la persona o persones que cregui oportunes per presentar cada tema. - Al final de cada punt s'otorgani un torn de paraules tancat als Consellers i als Regidors Adscrits al Districte. El temps de cada intervenci ó el marcara el President del Consell de Districte i sera un i igual per a cada grup de Consellers desit,'11at per cada Grup ?olític Municipal, podent-se dividir aquest temps entre varis Consellers.¡ En aquests torns intervindran els Consellers del Districte i les respost~s seran a carrec de qui disposi el President del Consell de Districte qt}e, excepcionalment podra donar la paraula a altres persones del públic ~ Regidors sí el motiu ho justifica i sempre sota el seu criteri. El Regidor de Distrícte podra íntervindre sempre que ho sol.liciti . - Les intervencions en el punt de Precs i preguntes estaran regulades pel reglament de pm1icipació deis Consell$ de Districte i les respostes seran a carrec de les persones que per a cada iema disposi el President del Consell de Districte, podent remetre-les per escbt o per a ser contestades en un altre sessió del Consell Plenari de Distric~e o d'un órgan col.legiat del propi Consell de Districte. Tanmateix, el R~gidor de Distrícte podra intervindre sempre que així ho sol.liciti. 1 NOTA- La ponencia de Participació Oívica elaborara un reglament per tal d'unificar els processos i les fonnes !de participació en els Consells de Districte on quedaran retlexades aquestes disposicions. ' ��"P.-\CTE PER .-\LS CO:\'SE LS DE DISTRICTE" .. - rl~CIQ\'S DEI..S CC~~<SEI..I..E?.S I ~SELLERES C - Cul.laborar amo ci regtcior. a en ies tJsque de - ?romoure i...ruci~m\·es ~overn.del DE DISTRICTE. dismcre. que ,;arrespongmn Ji sc:u amb ir de gesnó. - Seguiment cie ¡·-:xe:ucró oress uoostárü. - ?rooosra de suovencwns c:1 el conseil ole . . an, - .--\nirnació políricJ deis conseils. - ~mpuls a la pl111cipactó cn.itadana. -:rean si..nó exísteix el Conseil Consulriu J'Entitars. aixi com fo mentar els mecanistnes d'inforrnació i ..:onsuita en els pressupostos. pims ci'actu:lClO. etc. - Altres funcwns mculacies a Ll seva acrivi ar. "'. - ?l~.TION.-\\íE\'T Els 0rga.ns_ de ~o \ ·em -.:ds Districres r t1ectiran· l'acord enrre cls grups municipaís del PSC. IC -E\. i ERC a nivel! e ciurar. . 1 S'han ci'acordar les responsaotlir:ns deis merh.bres Lie la Cum1ssió de Govern així com les deis consellers Je la rna10na. tenmr en compre ·!'actual organigrama mumc1oal. Tores les conseileres t ..:,.mseilers· scr::m c'-)m·oc:us a les sesswns de les Comissions de Treb:1 ll. podenr Jsstsrir-hi el qui no són membres nxals corn a obser;adors . També podqn ser membres de !es com issí4ns. en representactó del conseller/a J!tres persones Jel scu ~rup muntcipal. prcv[t acord de la Cumtssió de Govem. 1 Tots els consell~rs disposaran di! la j,)cum~ntació i informació necessaries per al desenvolupamenr ,Je ies -.; eves tünc ~ons. S'establiran els mecanismes necessaris per garantir d poder Jesparxar ~ obre els assurnptes del seu interes amb el Regidor1:1. ds responsables tk¡' distri~ te i altres consellers. �J:snos:1r:1n lieis . ~~:: :-e~:ma . .:~o:1r. ~:;::.rrsos ·~irusio :::.rm::ms r .:dmmJSITJ.tlU:S oer a un Don runcwnament: r ..:::::nunrc:J.clO. :r . ::! ;·.)\·ern :, umc:::::J.i ~ha ue rrasiladar ::n d :":lncwnament 1 :::;mr::os.tcro 2-::s ~ismcres C.::·mtsswns de TrebaiL ere. i en b ::e\·a presenciar ;;ro_1eccro ~l :.::~s .:is n:\·eds _;e re~resentacto. ::..:1 :::mr:1iirar ::,::srem ~ .- =~ JfET]:'S oer ~lSSiste!1C lJ :ü eJnseil Plen ::...ruiis oer :1 rors e!s Conseilers a rors eis Di ~es ~.Heres ·::¡ la Cornissió de Govem seran S'est:1blirm pets ::-:.emores ..:e t:;. (_Jmtssi ce uovem peís Consellers amb . :·esponsaoiiiwt L~ue requere ~ xm un:1 uedic:J. io especial ks dieres adequades a la Se\':1 :lCtlYlt:lL ·-·J\fiSSIO nE - .:._;. ~ -···-· z._· na c¡:"':~·:'!E"'T Q.· --~l...;\,_1 .... ~ Eí ~1 ~LS _.. ..,T'-' "'-..1..->.. _ ... __ DISTRTC..,...EC: 1 .....; .l. eQmisstó ée Segu1ment :orrnacia per teg1dors i/o representants dels grups. :nurucio:1is Yeti!Jr:r Dei ccmoiimenr de L1.cotd de -f!Ovem ais districtes. . . . 1 f S'J..:ordJra par:1i.ldamem a iJ consnr...!ciO cif!is disrricres ies responsaoilitats dels .:cnseilers i l-:s r;nom:1rs ;:-rogram:moues que nerrnetin l'elaboració del Pla i'.J...cruacró \ funrcioal. J':.h.:oni amo c:i prog ama úcl pacte de govem a nivel! de -: l utJt. L.1 -:orrussió r'onnacwns. ~~r:.:::wnamem 11~ ::c~mme:.. ;::s reunira a ¡::etició 'de qualsevol de les tres . . -~um _ ::orge:xm Jiscren:mci -s u~ cnrens probiemes de nrunrcioal. 1 . / e/ 1 1 . \! ben '1i \..; \_. '\ \ .· ' ~ jRl3,J.·J-.:SJ~r~;¡~reái'.a~3r-~--~ ::ugem Forradelbs i Bombarda !nicia[lva-Eis \'erds r.s.c.~ \gusu Sukr 1 . [' !)\ .(.'. ~. ' '- ~ gas �;:i C:lS de!s CJnseiiers ceiits :1 c..?•. C.. ,: l ds ciismcteS de govern amb majoria iei ?.S.C.. aauesrs pcnm est::ü:Jleixen r;:unb ::is segtients compromisos: ::::::-1 l.- .-\ssistencia :Jls Plenaris del Consetl dt: 1Districte. !-ia ci'ésser inexcusable ¡·;.:ssisrencia :lis P! en;J.r.s deis consellers que han estat cedits oel P.S.C . ;::.:-1 c::s rorp m:1_1or. : .::: i:o possibilita d Reglament de Descenrraiitzacrc. :s --:e!e:..:Jra ei _¡ ::onanveu del Grup ;'vfunicípal Soc::üista. :.- A.ssumpció d•;l' nH de i:.r Comissíó de G S'hJurá de respecr:J.r oblig:nonarnent ia deci i o pressa a la Comissió de Govern en ·.:1 -:as deis conseilers ·. : eciirs en els Disrric t s on eis imegrants del pacte siguin Go\·em. El \'Ot h:mra ,i ::sser en aquest c::1s tdentic al del Grup J\funicipal Soc::üisttl en ei momer:r cue es re::1lirzm en ejls .::nsell Plenari ies \'Otacions sobre ds se\!lients temes . e - Pressupost 1 dismbucw del F.I.D. ¡ - Grans temes urinmsrícs i d'in:fraesrrtcmres. 1 . - .-\díudicacions d'obres 1 Sen·eis. - Ordenances 1 Preus Públics. - \focions. En .:.quesres qüesnons. ..::s consellers ciits ::el P.S.C. podran expressar Iliuremem el seu posicionamenr pero h:lUr~n 1.2e respectar el vot decidit a la e OffilSSÍÓ de Govem. 3.- Presenració d~ :\locions. Les mocions s'hauran de pres entar en e! m are de b -L- eumissió de Govem. e U'TIÍssió de Seguiment Per e!s remes oue ~1t'ecnn :1 I'Jddenda Je enrre ERC i PSC. ., !\¡( ord es reunira la comí~sió bilateral. 1 · / / ' i · J. 1 ,./ ¡' \ '\ 1 (_ ·1wn Bat ~ .. ~.-· E.RC. ,\J ,/ /f-· , / ·' )'' ·-~---- :-\uust1 Soler i Re!!as -- ¡J 1 ~v L.,L. ; t,t/ ~~·rlT.:rst"m1rs--"­ P.S.C. �1 1 Aiuntament de Barcelona 1 COMISSIONS SECr R ECONÓMIC l. 1 HISENDA 1 INFRASTRUCTURES 1 i Preslident: Joan Clos i Matheu l t Merrlbres: i ¡ Erne~t Maragall i Mira Fran4;ese Homs i Ferret Joan!Puigdollers i Fargas Emi~ Álvarez Perez Jordi ¡cornet i Serra Eugehi Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas 1 ' - l OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Pfesi~enta: Maravillas Rojo i Torrecilla " Mem~res: Albe]Batlle i Bastardas Enrie ruñó i Lagarés Manu 1J. Silva Sanehez A.nton~· Miquel i Cerveró Anton o Ainoza Cirera Jordi . omet i Serra Eugerii Forradellas i Bombardó Pilar ~ahola í Martínez 1 COMERC 1 CONSUM ! Presidenta: Pilar Rahola i Martínez 1 ' Membres: ~ruñó Enrie i Lagarés Pe re ~caber i Solanas M8 Cartnen Servitje i Mauri . Antom ~íquel i Cerveró AntoniQ Ainoza Cirera Emilio Alvarez Perez Josep ~uig i Boix Ciutat, 4, 2a. pi Tel. 402 31 67 08002 Barcelona Fax 402 71 87 �1 1 Nunrn~mdeB~_rr_e_lo~n_a_____ _ _ ~---------------- 1 1 1 1 COMISSIONS DE POLÍTICA DE SÓL 1 HABITATGE 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 TERRITORI Pr~ident: Antoni Santiburcio i Moreno 1 Me~bres: · Xavi~r Casas i Masjoan Dani· 1Fabregat i Llorente Vice 9 Gavalda i Casat Jos· A. Fernández Díaz Mart Vila i Florensa Eugani Forradellas i Bombardó. Agu1tí Soler i R~ás EQUILIBRI TERRITORIAL 1 PLANEJAMENT URBÁ Pres dent: Xavier Casas i Masjoan Me bres: JoantFuster í Sobrepere Pere Alcober i Solanas Albe Batlle i Bastardas Fran~ · se Narvaez i Pazos Joan Puigdollers i Fargas Dani 1 Fabregat i Llorente José lA- Femández Díaz Mart~ Vila i Florensa Eugef1i Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas í 1 *T a~bé són membres els Regidors de Distrifte amb competéncies delegades per ___________________L,I. . :. ._'A-=-Ica=..: :t-Jd=i=a_ _ __ ____________ __._ _ _ _ _ _____, 1 1 ] Ciutat. 4, 2a. pi. 08002 Barcelona Te l. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ 1 1 1 . :\juntament de Barcelona COMISSIONS DELS S ~RVEIS PERSONALS 1 i 1POLÍTICA CULTURAL 1 PRESIDÉNCIA Pr~sident: Joaquim de Nadal i Capara 1 Membres: 1 Albbrt Batlle i Bastardas Jodn Fuster i._ Sobrepere Erriest Maragall i Mira Joslep M8 Samaranch i Kirner Miquel M. Llongueras i Campaña En~que Lacalle Coll Jos~ R T obia Galilea Eul~lia Vintró i Castells Pilar) Rahola i Martínez · l í BENESTAR SOCIAL 1 EDUCACIÓ Prebidenta: Eulalia Vintró i Castells ' Me~bres: Xav¡er Casas i Masjoan ! Enrif; Truñó i Lagarés lmn;aculada Moraleda i Perez Alb~rt Batlle i Bastardas Anal M8 Paredes Rodríguez Vicanc; Gavalda i Casat Marta Vila i Florensa Jos4 R. Tobia Galilea Agu f tí Soler i Regas ! l CIUTAT AMIGA 1 JOVENTUT PreJidenta: Teresa Sandoval i Roig ! Menpbres: lmm~culada Moraleda i Pérez Per~ Alcober i Solanas L-- ----·-----~-------- Ernelst Maragall i Mira Enriq Truñó i Lagarés Ciurana i Llevadot Jaunhe ¡ Antopi Miquel i Cerveró Jordij Cornet i Serra José~I.Ramon Tobia Galilea Eular a Vintró i Castells Agu í Soler i Regas - - - -····t .. -. -- -· Ciutat, 4, 2a. pi. 08002 Barcelon Tel. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ ~ Ajuntament de Barcelona \ COMISSIONS SOBRE - -- ·- - -- ---- L'~STAT DEL CARRER í -------~---,------;--,----------------, ¡ ! MOBILITAT 1 SEGURETAT Presi~enta: Carme San Miguel i Ruibal • \ Mem,res: Fran<*sc Narvaez i Pazos Marcet i Rocabert Manu~l J. Silva Sánchez Femández Díaz José José R. Tobia Galilea Josep IPuig i Boix Pilar ~ahola i Martínez Anton~ A 1 • MEDI AMBIENT 1 SERVEIS URBANS 1 ¡ Pres•drnt: Josep M3 Vegara i Carrió Memb~es: i' Francesc Narvaez i Pazos Joan P!'igdollers i Fargas Josep . a Samaranch i Kirner José A Fernández Díaz Jordi C rnet i Serra Josep Ruig i Boix L ~-----~--------------'-A-g_u_s~tí-$+-:o-l~er~i-R~e~g-as----,-----------~-~ Ciutat, 4, 2a. pi Tr.l 40? :\1 fi7 08002 Barcelona f;¡x 40? 71 117 ��INDICADORS DEL POLS ECdNOMIC DE BARCELONA EL 19951 ALGUNS RESULTATS PERA 1996 1 Atur El mes de febrer ha posat de manifest de nou que l'atur a Barcelona té un comportament més favorable que als iuttbits de Catalunya i Espanya. El febrer de 1996, Barcelona té gairebé 11.000 aturats menys que en el febrer de 1995, la qual cos aha significat una reducCió de I'ordre del 11, 7%. Des de principis de 1993 Barcelona no registrava un nombre d'aturats tant baix. A TUR REGISTRA T FEBRER 1996 -- Barcelona Pro-vincia -Catalunya __§~Q_~ - Nombre d'aturats ; 75.983 239.127 300.876 ¡ 2.427.015 ; Variació mes anterior -0,73% -0,57% -0,54% +0,21% Font: INEM Aquest comportament més favorable tamqé es va posar de manifest en el mes de 1 gener de 1996, en el que es va produi"r ¡un cert repunt en el nombre d'aturats registrats, fenómen habitual per diverses raons d'estacionalitat i per la finalització de molts contractes amb I'any. Aquest rept nt va ser a barcelona només del 0,6%, mentre que el que es experimentar a Catal¿nya i Espanya va ser quasi del 2%. L'amllisi de l'any 1995 remarca, de nou com l'atur a Barcelona es redueix més intensament. Així, l'atur registrat de d<tsembre a desembre es va recluir a Barcelona en un 12,5%, a catalunya en un !10,2% i a Espanya en un 7%. 1 �L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR + BARCELONA EN EL 1995 1 ·- Barcelona Catalunva Espanya -10.850 -33.627 - 198.878 -10,2% -7,0% Variació número d'aturats Des 95-Des 94 Variació percentual Des 95-Des 94 -12,5% ¡ ¡ -· '--- Font: INEM Aquestes dades es poden complementar ~mb la de les contractacions en el 1995. 1 El total de contractacions registrarles e~ 1995 va ser de 893.830, la qual cosa suposa un increment del 29% respecte l l'any anterior. L'evolució per tipus de 1 contractes va ser la següent: ANÁLISI DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL 1995 SEGONS TIPUS DE CONTRACTES (I>rovíncia de Barcelona) 1 ---·------- -·---·-----· ,-· Nombre de bontractes Variació respecte 1994 t---· Contractes ordinaris (RD 2546/94) Contractes temps parcial de duració detenninada l 612.727 39,5% 171.598 40% 1 54.769 30% 1 14.999 42% 24.813 -10,8% 893.830 28,7% l 1 ¡ 1 Contractes indefinits Contractes en practiques T ; Contractes aprenentatge TOTAL CONTRACTES ~- 1 1 ¡ l (*) El total de contractcs inclou la suma dcls cit1c tipus de contractcs espccificats més la d'altres 1 contractes d'incidcncia menor. Font: lNEM. �Mercats financers La Borsa de Barcelona va assolir un vt.:.lum de contractació d'un bilió de pts. l'any 1995. La Borsa ha continuat la línia ascenden¡, assolint un volum de negociació de 260.088 milions de pts. en el mes de gen:e r de 1996. Aixo significa un augment del480% respecte els 44.280 rnilions que ¡es van negociat en el gener de 1995. i Així rnateix, la Borsa de Barcelona continua arnb !'experiencia pionera de col.laboració amb les petites i mitjanes empreses per facilitar el seu accés a fonts de capitalització. El Mercat d'Opcions i Futurs Financer~ (MEFFSA) va assolir un augrnent en 1 el volum d'activítat del 14% durant el 19~5. El 1995 el rnoviment total en termes nominals va ser de 225 bilions de pts, coniparats amb 197 bilions el 1994. La vitalitat del mercat de futurs i opcions: de Barcelona durant el 1995 contrasta amb una evolució general relativament feble en els rnercats de derivats financers arreu del món . .Fira de Barcelona 1995 ha estat un exercici d'excel.lents res4ltats pera la Fira de Barcelona: - Visitants: 2,2 rnilions. 27% més que en 1994. - Ingressos : 7.458 milions. 10%més que en 1994. ! - Expositors: 19.000. -Superficie ocupada: 510.000 m2. ' t 1 Les pemoctacions a Barcelona arnb motiu¡de visites a la Fira ha augrnentat en un 85%. 1 Les activitats de la fira de Barcelona de pts. en l'economia de la ciutat. ' du~·ant 3, ; 1995 han injectat 90.000 rnilions �1 I les perspectives per a 1996 són molt opti~istes. 1996 sera el primer any pa rell en que l'activitat firal a Barcelona supeyara la de l'any anterior (ates que els anys senars són els que concentren gran~ salons com Construmat i el Saló de l'Automobil). Aixo és possible perque la Fira de Barcelpna ha fet un gran esfory per dissenyar nous productes firals ínnovadors. El 1995 Fira de Barcelona ha creat cinc qous salons: Expoanalítica + Biociencia (organitzada per Fira de Barcelona a Madrid), Mediterráneo Jeans, In ti baño, Firelectric i Mi Boda. El 1996 Fira de Barcelona organitzanl seq nous salons als recintes de Barcelona: Graphintro, Stop-Fuego, Fipap, At1expo, Maquitec, Exporecycling i Intitext. Així mateix s'espera que Alimentaria ~ugmentara el 1996 un 20% i que esdevindra la platafonna de diverses actac~ons conjuntes de promoció de la Dieta Mediterrania. Fira de Barcelona també expor1a els iseus productes a l'esterior: el 1996 organitzara un saló similar a Aliemantaria a Mexic i el 1997 un altre similar a Construmat també a Mexic i un Saló de la¡Piscina a Buenos Aires. t Aeroport de Barcelona L'aeroport de Barcelona va pulveritzar el$ records de transit el 1995. En els set mesos d'abril a octubre, el transit de l'aer~port va superar el record olímpic d'un milió de passatgers. El transit de passatgers ha estat d' 11,7 10%. mi~ons, amb un creixement de l'ordre del l ' 1 TRANSITA L'AEROPO¡RT DE BARCELONA , - -- ¡ 1994 ¡ i ' i f-· Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) '---·· 10.647.281 145.580 58.883 ' Font: AENA. Aeropm1 de Barcelona. 4 1995 11.727.814 155.803 68.285 Variació% 10,1 7,0 16,0 �L'Aeroport de Barcelona ha experimentat en el 1995 un deis creixements més forts entre el cor1junt d'aeropmts espanyol$. CREIXEMENT DE L'AEROPORT¡DE BARCELONA 1994/1995 (*) 1 r---· Barcelona Madrid Conjunt de tots els aeropo11s Espanya Passatgers Mercaderies lüo/d 7%j 17% 9% 6,4% 9,5% 1 (*) En base a dades acumulades gener-noV¡embre Font: Direcció General d'Aviació Civil. 1995 ha estat l'any d'eclosíó de la competencia en el mercat espanyol, amb ]'espectacular implantació de nous ser-v~is per part de companyies com Air Europa, Spanair, Air Nostmm, Líneas Aéreas de Navana, etc, que han fet augmentar molt considerablement l'ofe'rta de serveis de connexions amb Barcelona. En materia intemacional ha estat molt significativa la implantació d'un nou servei amb Brasil servit per V ASP que ofereix un gran ventall de noves connexions amb America Llatina. Per la seva banda Eurobelgian Air ha contribult a augmentar notablement les 1 connexions amb Bmssel.les. L'Est d'Europa també es més a prop gnlcies als nous serveis d'Adria (Liubliana), Air Ukranie a Kiev i les ampliacions de Mhlév (Budapest). 1 Finalment, en l'ambit de la C-6 mereix Ila pena resaltar els nous serveis d'Air Nostrum amb Toulouse, Valencia i les Illes Balears. Avui Barcelona és observada amb molt ! interes com a possible nou des tí de companyies asiatiques i nord-americanesl Als atractisu propis de la ciutat cal afegir-hí el fet que I'Aeroport de Barcel~ma hagi estat valorat com el millor d'Europa per l'atractiu global, d'acord am* un estudi de Air Travel Surveys. ! 5 �1 1996 comen~a amb uns resultats exce~ionals: i TRÁNSIT A L 'AEROPORT bE BARCELONA EL 1996 (Gener i febrer) r - --- - - Variació gener 1995 Nomqre l l. 727.778 25.836 11.542 ' Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) 13,7% 10,7% 22,4% --'---- Font: Aena, Aeroport de Barcelona. Gener, i especialment febrer, han estat mesos de gran creixement en el transit a l'aeroport. El creixement en passatgers ¡-quasi un 14%,- és el doble del que s'estima que sera el creixement mitja del sector a Europa el 1996 -de l'ordre del6-7%,. La taxa de creixement del mes de febrbr és una de les taxes mensuals més altres de les que s'han experimentat en els darrers anys. 1 Així mateix és espccialment remarcablc ~~ creixement en l'activitat de carrga, superior al 22%. Solament en el mes de lfebrer, l'augment en carrega gairebé va assolir el 30'V<,. Port de Barcelona L'activitat al P01t de Barcelona segueix¡ la línia ascendent en quantitat r qualítat deis daners anys. ' en 1 TRANSIT AL PORT 1DE BARCELONA 1 - ~'"" 1--· Carrega DM) Contenidors (TEUS) Vaixells _(TRB} ' 1 1995 1994 Variació% ! general 22.731.561 11 20.389.845 11,5% 605.356 13,9% 61.403.041 34,9% ' 689.324 1 ¡ 82.833.280 ¡ Font: Autoritat Portuaria de Barcelona 6 �El record deis 20 M. de Tm de carrega que es va assolir el 1994 ha estat ampliament superat el 1995 amb un iaacrement del 11,5% que ha situat el total de carrega en 22,7 milions de Tm. i Pel que fa a contenidors, l' evolució eqcara ha estat més positiva, amb un creixement de l'ordre del 13,9%, consplidant el lideratge de Barcelona en aquest tipus de carrega. 1 Així mateix ha estat molt significatiu ll'augment del moviment de vaixells mesurada en tennes de tonelades de regi ~tre bmt. Amb aquesta dada es posa de manifest com el Port de Barcelona reri cada cop vaixells de capacitat més i 1 gran. Pero no només hi ha hagut avan~os quanti~atius en el port. La implantació del Pla de Qualitat ha pe1mes que cada cop en mdviment de mercaderies sigui més n\pid, eficav i segur. , Pel que fa al moviment de creuers, Bar,pelona es consolida com una base de creuers pera la Mediterdnia. 1 TRANSIT DE CREUERS A~ PORT DE BARCELONA r---· ! 1993 r--· Creuers Passatgers ¡ 250 152.082 ! 1994 289 174.008 1995 323 215.341 1 Font Turisme de Barcelona 1 S'observa com el nombre de creuers el 19.95 ha augmentat en un 11,7% respecte 1994 i el nombre de passatgers en un 23, 1%. Aquesta diferencia entre el nombre de vaixells i el de passatgers apunta al fe~ que Barcelona acull cada cop vaixells amb més capacitat. Algunes de les companycs de creuers ~és importants del món aposten per Barcelona com a la seva base per a la !Mediterrimia. Aquest és el cas de la companyia americana Royal Caribbean, !un deis líders mundials del sector. Un deis creuers més grans i més luxosos del d,lón, l"'Splendour of the Seas", tindn1 el port de Barcelona com a cap~alera de le~ seves operacions. 1 7 ¡' ¡ ¡ �Un exemple de l'atractiu de Barcelona pef aquest sector sera el proper 14 d'abril, quan coincidiran al Port tres deis deis m~s famosos i luxosos vaíxells de creuer que naveguen pels mars: J'Splendour ofth~ Seas, el Ctystal Simphony i I'Asuka. El turisme a Barcelona 1994 va ser un any de consolidació de Barcelona com a destí turístic atractiu i es van rebre 2.664.887 visitants en un dcercici turístic especialment positiu a Es panya. 1 1995 ha estat l'any de l'eclosió del turisme a Barcelona, en que s'han superat els 3 milions de visitants (3.037.000). i Aquest comportament tant positiu és especialment significatiu en un exercici e~ que algunes previsions excessivament optimistes a nivell nacional s'han víst defr~udades. Pero no només han vingut més visita~ts, sinó que també s'han estat més temps a Barcelona. Així, mentre que el pombre de visitants ha augmentat un 14%, el nombre de pernoctacions gaire~é ho ha fet en un zo•x). L'ocupació hotel era a la ciutat s'ha sítuat en el 60% de les habitacions. És a dir ha pujat 5,5 punts respecte l'ocupació de 1~94. I s'han aconseguit situacions del lOO% d'ocupaci ó en al menys quatre períodes: Construmat, Saló de I'Automóbil, segona setmana de setembre i Conferencia Euromediteminia. 1 ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA - -- 1995 1994 Variació 1 1 --- Visitants Pemoctacions Ocupaciólhabitac. Ocupació/places r-- ¡ 2.663.887 4.704.681 54,5% 46,4% f ' t 3.037.000 5.627.000 60% 54,3% 14% 19,6% 5,5 7,9 Font: Turisme de Barcelona. El turisme és un deis sectors económics lamb més possibílitats d'expansió. Una proporció cada cop més gran de visitants ja Barcelona venen per motius turístics en caps de setmana i periodes vacaciona~s -els períodes en que tradicionalment els hotels de Barcelona tenien ocupacions¡menors . És ben evident que el turisme és una de les activitats económiques ¡ amb més possibi1itats d'expansió a 1 Barcelona. 8 �Congressos i convencions 1995 també ha estat un any excel.lent e'- relació al nombre i la qualitat de les reunions intemacionals, congressos i convencions que s'han celebrat. El moment estelar va ser la celebració de la Conferencia Ministerial EuroMediterrania, juntament amb les altres conferencies vincularles: Conferencia de Ciutats Euromediterninies, Fórum Civil Euromed i Conferencia d'ONGs. ! Pero al marge d'aquests esdeveniments qu~ van posar de nou el nom i les imatges de Barcelona a totes les televisions del món, l'activitat congressual a la ciutat el 1995 ha gairebé duplicat la de 1994. ¡ CONGRESSOS CONVENCIONS ~ INCENTIUS A BARCELONA --- ··---------- r---- 1993 1994 - Grups confim1ats Delegats Pemoctacions Repercusió económica {M 2ts) 1995 ¡ 71 1! 60.765 ¡ 176.141 ¡ 7.198 127 55.775 163.194 6.656 - 185 98.202 300.825 13.357 ! Font: Barcelona Convention Bureau. Es pot observar com el nombre d'esdeven~ments celebrats a Barcelona el 1995 ha augmentat en un 45% respecte l'any anteripr. El nombre de delegats ha augmentat en un 76%. Les pemoctacions en un 84%. \1 la repercusió económica a la ciutat en un 100%. ' 1 Les perspectives d'activitat congressual sóp molt positives: - EJ mes d'abril de 1996 -coincidint amb Sant Jordi-, Barcelona acollín\ el congrés de la Unió Internacional d'Editors (1.500 persones). 1 - E1 juny se celebrara el Forum Qlobal Fortune, autentica cimera de les 1 empreses més importants del món. ¡ f 9 �- El julio} tindni lloc el Congrés (4.000 par1icipants). ~e la Unió Internacional d'Arquitectes 1 1 - El mes d'agost tindra lloc el ~ongrés de la Unió Internacional de 1 Transplantaments. - El 1997 Barcelona acollira l'Ajssemblea de Governadors del Banco Interamericano de Desarrollo. Unj Cop més Barcelona sera el punt de trobada per a la cooperació i els intercanvis económics entre Europa i 1 America Llatina. - El 1998 Barcelona rebra el Congr~s de la Federació Dental Internacional, · amb més de 6.000 delegats. j - I el 1999 serem amfitrions per segon cop -el pnme rva ser immediatament d'haver finalitza els Jocs Olímpics- del Congrés Internacional de Cardiología amb n).és de 17.000 delegats. No és extrany que Barcelona aculli cadh cop més reunions internacionals. A l'excepcional oferta d'hotels, equipame4ts, compres i lleure cal afegir que Barcelona és la ciutat més barata d'Eutopa per viatges de negocis, tal i com demostra un estudi recent del Centre Europeu per a les Comparacions del Cost de la Vida M un dial (Eurocost). Construcció i mercat immobiliari 1995 ha estat per Barcelona un períod~ d' activitat constructiva desconegut en els darrers anys, si s'exceptua el ¡període de construcció de les viles olímpiques. En el període setembre 94 - setembre 95 Fs van iniciar 3.200 habítatges, la qual cosa suposa un 65% més que en el períde mterior. No es preveu que aquest ritme construc~u s'aturi el 1996. Considerant que el 1995 es van concedir 3.978 llicencies d'obra per habitatges (un 60% més que el 1994), tot apunta que l'activitat construc~iva en els propers mesos seguira sent 1 molt intensa. Pel que fa als preus, durant el 1995 el vtntall de preus del mercat immobiliari s'ha mantingut estabilitzat en termes reals ~n el segment residencia i s'ha redult a 1 la resta. IO j �Inversions estrangeres a l'area de Barcelona Les empreses estrangeres radicades a B~celona i la seva area d'influencia han invertit al voltant de 100.000 milion' de pts. en noves instal.lacions o ampliacions de les ja existents, des de la primavera de 1993. i 1 L'analisi d'aquestes inversions posa de manifest que es tracta en la majoria de caos d'ampliacions, més que noves plant~s. Aixo indica que les multinacionals apasten per la consolidació de les plantes productives ja estableries. 1 PROCEDENCIA GEOGRÁFICA DE L..ES INVERSIONS ESTRANGERES ¡' 1 PROCEDENCIA ' 1 i VOLUM INVERSIONS MPTA. % 1 . i .. 1 EUROPA 1 67.300 71'90 5.400 5'76 7.500 8'0 1 13.400 14'31 93.600 100 ! ¡ --- -· USA l 1 -· JAPÓ : 1 i -- ! COREA 1 ¡ ¡ TOTAL 1 Font: Ajuntament de Barcelona. Els sectors, els que han rebut més inversiqns són el sector químic i farmaceutic i el de !'electrónica i la informatica. Aquesta és una mostra de la creixent especialització de l'area de Barcelona en els sectors més dinamics i competitius. Entre aquests sectors, més la logística, els transpm1s i els serveis, s'agrupa el 70% de les inversions estrangeres que ha rebt1¡t l'area de Barcelona. El 30% restant amria a altres sectors industrials més tradicionals i al sector de l'automoció i el material de transport. 11 �¡ , 1 DISTRIBUCIO PER SECTORS DE ~ES INVERSIONS ESTRANGERES l i • SECTOR 1 ¡ 1 ' ' AUTOMOCIÓ I MATERIAL DE TRANSP;ORT VOLUM INVERSIONS MPTA. o¡o 18.100 19'33 27.600 29'48 28.000 29'91 10.300 11'00 9.600 10'25 93.600 lOO 1 ELECTRÓNICA 1 INFORMÁTICA 1 1--- f ¡ QUÍMICA 1 F ARMÁCIA 1 ¡ AL TRE INDÚSTRIA ' 1 SERVEIS, TRANSPORT 1 LOGÍSTICA 1 j \ ' l TOTAL '' Font: Ajuntament de Barcelona. D'acord amb les dades que disposa l'Ajuntament, les principals inversions en 1 aquest període són la nova factoría de Ci~a Geygi a Barbera del Valles (10.500 milions), GEC-Alsthom a Barcelona i Sánta Perpetua de Mogoda (9.000 M.), 1 Samsung a Palau de Plegamans (13.000 M¡-) i Boehringer Ingelheim a Sant Cugat (12 000 M .). L'evolució favorable de l'economia en els darrers mesos ha estimulat de nou les empreses multinacionals per invertir en n . us projectes que s'han anat coneixent darrerament. ' Alguns exemples: 12 �- Samsung ha escollit Barcelona com a P!lataforma per al mercat europeu, obrint un nou centre logístic de distribució pera~ Sud d'Europa a Pedrosa (L'Hospitalet), en el qua! hi ha inve1tit 2.000 milions dejpts. 1 El pla de Samsung és convertir l'area ~e Barcelona en la platafonna per al desenvolupament a Europa en electr~domestics, vídeo i telefonía mobil. L'empresa preve u invertir en total 1O. 000 imilions de pts. entre 1996 i l'any 2000. Aquestes noves instal.lacions ocuparan IQO.OOO m2. Entre aquests plans hi ha la posta en mat¡xa d'una planta de producció d'aparells d'aire condicionat a Palau de Plegamans,! que entrara en activitat el 1997 i que generara 400 llocs de treball. Hi invertira $.000 milions de pts. \ -Un gegant de la logística mundial com ~ühne & Na gel, també ha apostat perla ZAL del Port de Barcelona per a instal.l~r la seva base logística per al sud de la MediteiTania. L'empresa escull Barceloni tot i reconeixer la competencia molt forta de Genova i Marsella. Kühne & Nag~l ocupa 6.000 m2 de la ZAL. - Basf situa a Barcelona el seu centre de d~cisions peral Sud d'Europa. L'empresa dirigira des de Barcelona les seves activit~ts a Espanya, Pmtugal, Italia i Grecia. La companyia té previst inve1tir 30.000 rrtilions entre la seva seu de Barcelona i les plantes petroquímiques del camp de T~ITagona. i - Phillips inve1tira 8.400 milions a Barcelpna. Phillips ha anunciat una inversió a la seva filial Miniwatt de Barcelona de 5.400 milions de pts entre 1996 i 1997 i 1 de 3.000 milions entre 1998 i 1999. Amb aquesta inversió, Phillips ampliara molt substanciosament la capacitat de la seva planta a Barcelona i potenciara el centre d'investigació de nous productes. D'aquesta manera, !'empresa vol ampliar en un 50% la seva producció actual de tubs de r*gs catodics per a aparells de televisió. 1 l Un altre indici de l'interes de les empreseslestrangeres per Barcelona és la decisió de la revista "Fmtune" de celebrar el Foru~ Global Fortune a Barcelona entre el 5 i el 7 dejuny de 1996. ¡ 1 1 El Fórum Global Fortune és una cimera d~ les grans empreses mundials que vol ser una replica del Forum Economic Mundial de Davos. Entre els ponents destaca l'ex-president nord-america George Bush, k1 president executiu de Nestlé, Helmut Maucher i el director de l'lnstitut Harvard lper al Desenvolupament Internacional, Jeffrey Sachs. 13 �Barcelona esta de moda Seguint l'exempl e de Bmce Willis i ~ilvester Stallone amb }'obertura del restaurant "Plantet Hollywood" a la Vila Olímpica, Steven Spielberg esta construint el nou submarí-restaurant "Divct" al Port Vell . I les reines de la passarel.la, Claudia Schi(fer, Naomí Cambdell i Elle McPherson obriran aviat el primer "Fashion Cafe" d'Epropa al Passeig de Gracia. Barcelona, 18 de marry de 1996 irplbalanc 14 �IMPORTANT DESCENS DE D'AGOST L'ATU~ A BARCELONA EN EL MES j L'atur registrat a les oficines de l'Inem a Barcelona en el mes d'agost va baixar en gairebé 1.500 persones en el mes d'agost. lcl nombre d'aturats és de 68.152, que situa la taxa d'atur en el 9,4%. En comparació a altres ambits geognifics 1~ disminució de l'atur a Barcelona va ser notablement més acusada, en contras~ especialment amb els ambits de la província de Barcelona i de Catalunya. j 1 1 L'analisi de les xifres demostra que en el mes d'agost, tres de cada quatre aturats catalans que van trobar feina eren de Barcelona, malgrat que només un de cada quatre aturats esta registrat a la ciutat. Evolució de l'atur registrat en el mes d'agost de 1996 ~- Nombre d'aturats Var. mes anterior Barcelona Prov. Barcelona Catalunya Espanya 68.152 217.713 265.344 2.143.783 Font: lNEM Barcelona 16 de setembre de 1996 .... i¡ ¡ ! -2,06% -0,73% -0,74% -1,24% Taxa d'atur 9,4% 10,7% 10,1% 13,5% �·, fJ ARGENTARlA Luis Escauriaza lbái'iez Consejero Delegado BANCO CRfDITO LOCAL Sr. D. Pascual Maragall Mira Alcalde del EXCMO. Ayuntamiento de Barcelona Madrid, 12 de septiembre de 1.996 Querido A lcalde: Te acompaño, para tu información, 4nos comentarios de nuestro Departamento de Inversiones sobre la llamativa noticia p ~blicada en el ABC el pasado día 9 de los corrientes en torno al endeudamiento del Ayqntamiento de Barcelona. Recibe un cordia l saludo, Luis Escauriaza lbañez ~~•Jtiatro LCAJ,.D• ~ ,EJn ,t ra 'a - 1 8 SET. 1995 N.º ....~J~S .... ' .. !!'4, . . . 1 .. , , . �~~ARGENTARlA BANCO C:RfDITO LOCAL COMENTARIOS A LA NOTICIA J>UBLICADA EN EL DIARIO ABC DE FECIIA 9/9//96 El primer comentario que surge de la ~ectura del artículo en cuestión es la confusión l de conceptos entre carga financiera y deuda! municipal, así como lo que sobre el crédito municipal regula la "Ley 39/1988, de 28 .de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales", única normativa legal con referenci~ al crédito municipal. ¡ Así cuando el artículo de ABC dice:" La Ley de Haciendas Locales marca un límite del 25 % de endeudamiento para las corporacfones locales ... ", hay que matizar en el sentido de que el crédito municipal sólo está limitado en la concertación de las operaciones de tesorería, por plazo no superior a un año y es~ limitación es la imposibilidad de concertar tUl volumen total de operaciones de estas caract~rísticas por encima del 3 5 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes en el último ejercicio liquidado (articulo 52 ). El artículo se refiere a información ~el ejercicio de l. 994, en ese momento las operaciones de tes orería de este ayw1tamiento totalizaban tUl volumen de 6282 mili ptas, según nuestros datos, 6.217 según el artículo, 'p or tanto el ratio se sitúa en el 3 %, pudiendo alcanzar hasta ese 3 5 %, es decir, hasta 71. 10q milis ptas. La Ley 39/88 ya no fija más limitaciqnes al crédito, especifica que la apelación al crédito será para la financiación de sus inversi~nes ( artículo 50 ) y para atender necesidades transitorias de tesoreria podrá concertar ol>eraciones de tesorería con las limitaciones descritas en párrafos precedentes. · 1 Si especifica la Ley en su artículo 54 ( y, probablemente de ahí la confusión del articulo de ABC) que " la concertación de !créditos y concesión de avales, en general, exigirá autorización del Ministerio de Economía y Hacienda, salvo que la ComtUlidad Autónoma a que aquella pertenezca tenga atHbnciones en su Estatuto competencia en la materia, en cuyo caso corresponderá a la misma." La Ley prosigue, " Las Entidades Locales no precisarán autorización ... , en los siguientes apartados: ¡ • - Cuando la cuantía d~ la operación proyectada no rebase el 5 % de los recursos liquidad~s por operaciones corrientes, deducidos de la última liquidación prdsupuestaria practicada. • Cuando el crédito se destine a financiar planes provmc1as y programas de cooperación económica .... " Y, a continuación hace referencia a ese porceútaje del 25 %: " Para que la autorización no sea necesaria se precisará, en todo caso, que 1a carga financiera anual derivada de la suma de operaciones vigentes concertadas por la Enltidad local y de la proyectada, no exceda del 25 por lOO de los recursos de la misma a que en este apartado se ha hecho referencia". 1 En síntesis la Ley sólo limita el crédit~ en cuanto a operaciones de tesorería y, lo limita al 35 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes, según la última B.uh. n dr ( :rt·Jno l.uL".ll Jc r . . p.tlu, "'.:\ . • ( .. trrn,¡ dt' S.lll Jru"mllllO. 4fJ • nw 1-1 .\ Lt d nJ • )OI,.It' li.ld '>A ilh-.1\,\1 de,\LHind ,T 2XI·-.( ,¡ .d .1 1411.S. \'.1.\ .. F ¡·. 11! 1 ~\ 2 - .1 "". 1' ( 11 \ l_lnqwr . . on,ll 'XIIi lll - '1 �liquidación practicada. Hemos visto que el ~ymltamiento de Barcelona casi no utiliza en l. 994 esta modalidad. El ratio del 2 S % se! refiere a las cantidades que por intereses y amortizaciones deban pagar las Entidades loc~les en cada ejercicio y, este ratio no limita el acceso al uédito, sino que es una referendia a partir de la cual para concertar nuevas operaciones de crédito debe solicitar autorización al M 0 Economía y Hacienda o, en su caso, a la Comunidad Autónoma. ¡ En el caso del Ayuntamiento de Barqelona, según la liquidación presupuestaiia de 1.994, los importes reflejados por intereses y 4mortizaciones de deuda financiera son 96.060 milis ptas, tal y como se refleja en el artículo ~el diario mencionado . Ahora bien, al analizar estas cifras hay que tener en cuenta que el ! ayuntamiento ha cancelado anticipadamente deuda a largo plazo por 40.273 milis ptas ( información recogida en la memoria pública de l. 994, pagina 76, así como en los estadillos ttunestrales que elabora el ayuntamiento sobre su deuda financiera). Lógicamente este impprte que amortiza anticipadamente no debe tenerse en cuenta como obligación de pago ~el ejercicio, ya que de no haberse realizado esta operación la obligación de pago sería mucho menor dado el dilatado plazo de amortización normal. Ajustado este punto l~ carga financiera del ayuntamiento sería de 55.787 milis ptas, es1o representa sobre los iitgresos liquidados por operaciones corrientes de 1.994 un 27,09% y no el46,7% que refie* ABC. Sin embargo con este ratio se debe tener cuidado a la hora de valorar su significado económico, ya que con la sofisticación del ~rédito en la oferta que el sector financiero realiza al sector público lo cal, se pueden r~alizar operaciones que dio~mi nuyan la carga financiera, con solo posponer la amortizacÍÓil de los préstamos durante su vida, es decir, ampliando los plazos de carencia de ammtizac!ón de esos préstamos. Por tanto para valorar la viabilidad fiqanciera de absorción de esa carga financiera hay que comparar ésta con el excedente que ¡se produce al utilizar los ingresos conientes para pagar los gastos coriientes de funciortanúento. En el caso del Ayuntamiento de Barcelona la serie desarrollada durante los últimos ejercicios es: Excedente Carga fin. Ratio - 1.990 41.264 35.143 1, 17 1.991 43.193 49.677 0,87 1.992 71.357 52.850 1,35 1.993 79.751 60.941 1,31 1.994 80. 186 55.565 1,44 ¡ La evolución no solamente no es negativa, sino que se puede clasificar de muy positiva, ya que en l . 994 con el excedente generado se pu¡ede pagar y se paga casi una vez y media la carga financiera contratada, cuando en l. 991 1ni siquiera podía hacer frente al total de la misma . Esto está siendo posible por acertada gestión realizada por los equipos económicos de sus pasivos financieros. El artículo mencionado, también dice: '1La deuda municipal de Barcelona ha crecido inintemunpidamente desde l. 992, cuando ya Sif situaba en el 25, l por ciento." De nuevo se �confunde ratios y deuda con carga, pero es quk además la deuda municipal del ayuntamiento ha seguido la siguiente evolución : 1 Emisiones Ctos. ptas. Ctos. divisas Otros To_taUleuda 1.991 55 .153 166.271 19.319 3.658 244.401 1.993 50.352 126.234 101.643 1.962 280.191 1.992 44.092 166.918 57.407 2.986 271.403 1.994 61.713 92.258 119.619 1.305 274.895 1.995 48.408 73.674 145.439 870 268.391 Es decir, la deuda financiera desde 1.9~2 a 1.994 sólo se ha incrementado en un 1,29 % y, con respecto a l. 995 ha disminuido enj 1,11 %, mantenido un perfil descendiente de carga financiera como ya hemos visto. Por último ABC en su artículo ~omenta : "el "agujero" de las arcas del Ayuntamiento de Barcelona no hace más qu~ aumentar , según el estudio realizado por Analistas Financieros Internaciones (AFI) qub1 abarca los años l. 992, l. 993 y l. 994". En primer lugar habría que clarificar que llaman ¡'agujero", pues tal sustantivo no existe en la contabilidad presupuestaria. Si se refiere al Refnanente de Tesorería (Calculo que determina la diferencia de los ingresos pendientes de co.,rar y de los pagos pendientes de realizar, de fonna sintética, si a este calculo se refiere, qu~ es el que pensamos y defendemos como más ;¡propiado para valorar la situación financie~¡a1 de un municipio, la seii e seguida en los últimos cuatro afios es : ¡ Remanente tesorería para gtos. grales. 1.991 -46.988 1.992 -45.603 1.993 -19.224 1.994 -11.145 La evolución de las cifras no dejan !lugar a dudas de la gran mejoría de este parámetro. Pero además para llegar a estos r~sultados, este ayuntamiento está realizando w1as provisiones de dudoso cobro sobre lo~ ingresos pendientes, que en el año l. 994 significan un 44,78% del total de los ingresos pendientes y con la siguiente evolución: ~ov. Dudoso Cobro 1.991 32.317 1.992 30.313 1 1.993 41.475 1.994 51.399 �A ll L )n ~ r' • 'fa J El Aylllltarniento de Barcelona~ en manos del socia1ista íVIaragali incumplió la ley al endeuda$e casi el doble de lo autorizado El erHieudam iento del Consistorio de Madrid. en cambio , se encontraba en el 12,8 por ciento :VIadrid . Adolfo Garn ' El .ilcalde de Barce lo na. el soc 1a li s ta Pas cual :'r1aragall. ha c~lo­ al que ha tf•nido acceso A BC. La deuda municipal de Barcelo• cado al Ayuntamiento que pr es1de en su peor situación eco nóha creci do ininterrumpidamente desde 1992, cuando ya se . mica. Su carga financiera con solidada en 1994 er a de un ·16.7 tuaba en el 25.1 por Ciento. El estudi o es tablece una campa r por ciento. casi el doble del tope fijado legalmente . segti n un reció n con el Ayuntamiento de Madrid, que se situó en el 12.8 P' ciente 1nforme de Analistas finanCie r os Internacionales (Afl) cie nto en 1994. lo que suponia una deuda de 165.498 millo m· ....... ·--· -·-.L La Ley de Hac tendas 1 mversión pr ev1 s · A'I1JNTAUIEKTO DE IIAORIO AYUNTA.WIENTO DE B.UICELONA INFOR WE DE ANAUSTAS Loc ale s marca un li · para 1996 es de 51 ::· FINANCIEROS INTE.RNA.ClOHALES 1992 1993 1 1994 1992 1 1993 1994 m1te del 25 por c1ent o millones de peset :, 148.!l64 271 .4C3 l 280.190 1 274.&30 155.8.35 i 165.4~ de endeudamiento para Deuda vron r En Barcelona. sólú De Tewre na 020 6.217 2• .3.30 19 178 1 56 296 1 232901 las co rporaciones locadestmaran 13.i50 ;: De F<nanoacron 160 T78 124638 1 136 657 215 .107 256 900 668 613 les . El Ayuntam te nt o llones. lo que aderr. 13J,7 T7,9 122.9 129.0 1 de Barcel C· !":3 . c:r. e,n · 1~ sobrt rnqrHOI c~tu ('Y.) supone una red t.: 74~ 1 9.1 De Tewrena ("'•) j13.0 10.2 2.2 26.8 1 J.O bargo . s up e ra ba e n ción co n respec tú 65.1 75.7 112.7 130.7 De F<naroaoOn ("'•) 102.3 1 ~.8 1994 e l 46 por cie nt o. 1995. año en el que 17.002 i 8.7!7 ·5..360 segu n el es tudw ela bo- Vanx 1on atlsolvú óe 11 o.vda viva 1 ~42 In vi rtieron 13.961 :: a.w 1 9,663 12 204 i 18 ·5.152 ·14458 ·17073 De Te$0rena ("'·1 3.1006 rad o por .-\ fi. el n ive l llones de pesetas . 11 713 24 .121 39 206 1 11¡660 1 14019 1 41.?;1J i rc Laoon !"• l mas ele vad o de to das ~n.a --·---------·---. - - -- ---- --·- · 4.5 12.8 1 ·2.6 16.0 1 3.9/ las capi tal es de pro•.nn· Van.W:<OO ~ VIY.I SOOI'l! <ngfl!SOS CO(T. ('r,) lnversiones ·~ 1 Oe Tesoreoa ·2.5 ~.8 ~.3 5.8 1 1-{).2 ·14.5 1 Cia de España 1 6.7 ! 11.4 , Ue Finar-.:t.acK>n 6.3 18.3 5.7 18.6 ' Pe ro el .-\ vu nt a· Un dato altame~ 26.072 1 17.843 : 17.236 52.851 : 60.94J 1 96.060 miento de Barcelona no • Garc¡a financien signtficam·o es qu e 14,0 13,3 25.1 l 12.8 26.7 4<>.7 mcremento del ca ; so lo In cumple sistem a· l ~~"CJ.! n_n~n~ren sob"' rngresos cotnfl1tes ('Y•) tulo de 1nvers ior. uca mente la lev. sm o 500 .000 mil lo nes de pesetas y una plo . en el caso del Imp uesto soque el ·•aguj ero" d e sus Jrcas no en los Ayuntamientos en los G de uda a prov eed ore s de 1~0 .0 00 bre .-\ctlvtdades Económic a s gobierna el Partido Popula r hace mas que Jumentar. >eg'Jn ha mantenido po r encima de i . el est udio . cu\·o Jnalisls abarca mlilones de pesetas no conslgfla · ([ .-\ El. Barcelon a ti ene el coefi · c1ente mas alt o de España. un 1.9 das en ios Pr esu p u es to s . u¡na di ce de Precios al Consumo t IF !os ú1os t99:!. ~ 99:3 v 199~ ~an parte de esa deuda .::s res· po:- c1en Lc. se i"ü idc .-:.2 Hc s;J :t.1· :' . e!! n!ngtin caso . ha sido 1".: Iet. con el l.786 por Cie n to En n or a l diez ppr ciento A s: ¡:¡o n sa bli1dad. si n dud3 . 1 el Números rojos .-\ vurJtam¡e nt o de Ba rce lona . po ne de mam1íesto en van os '.ladnd. por el co nt rano. ha pasado del l.65 all.6. En este uitlrno año. lo:; ja rce· Es ta snuacwn Impedía a fr -.m · formes internos del PP . Por otra parte . no se ha de:· tar ¡:¡ollt tcas de Inversi ón. d~ d o !on¿;es so portJban una oeuda Por lo que s e r efie r e al !m · tado ntm,'1.In caso de corru pc: puesto sobre Bien es Inm ueb le s m ·a de 27 ~.830 m1 llones de pese· que en numerosos casos se !?S· (!Bfl. Barcelona tt ene un 0.39 por en el Ayuntamie nto de \ladr: c ras de los cuale s 6 ~ l í co rres ta ba al limite o se sobrepasab~ el Ciento. mientras qu e :0.1 adnd h3 25 po r cw nto del end eudam1elitto ante algunas sos pechas . se ha , po nd1an a te so re n a y 268 .ti l 3 a ruado en consecue nCia. En ca: permitido por la Ley de Bases 'de pasado del 0.506 a l 0. 5 1~ po r deu da de t1 nanctac1o n. ciento. En cuanto a las po!it tcas bi o en Barcelon a aun no se La cteuda so bre los 1ngresos co· Reg1m en Local. hecho nada por tratar de le1·.1 de mvers1ón. la fuerte deuda de Ya fu e ra del info rme elabo· r nente s s uponia un 133 . 7 por tar la sospecha de financiac t los Ayuntamient os soclal ist3 s rada por .-\nalistas . la compa ~a· Cient o. De este porce nta je. un 3 Irregular y ennquecimiento . había bloqueado su reacti vació n. Clón ent re las ctfras económuias por ciento es at n bu1 ble a teso· cito de soCialistas por el den or: Según las ultimas cúras ofi Ciales de ambas Corporacwnes arroja rena. v el lJO.i restante a t1 nan · nado «caso :Vto~1lmau dat os signi ficativos . Por eje~ de que se disponen . en :V1adn d la CtaCIOn. Elmforme tija la cu3ntta de la deuda finanCiera del .-\v unta· mi e nto de \ladnd en ! 99~ en l65 .i98 millones de peset as. es deCir. 109.332 rmllones de pesetas menor que la que soporta la Corporación barcelonesa . La deuda del Cons tstono que preside el popular J osé Man a Al· varez e": Manzano se reparte en: ~ 7~0 millones de deuda de resorer ia y 160.718 de t1nan c1acwn . La carga t1nanCiera del .-'\ 1 un· tam1ento de '.!adnd se ha 1do re· du c1endo como consecuenCia de la poiitlca de 3ustendad v con· ten cwn del gasto tmpulsada po r el PP En este moment o. se s1 ttia en el l ~ . 3 por crenro. 2.8 pu n tos por debaj o de la ext s tent e en -- ----- ¡n,a 1 199~ Barcel ona es quiz as e l C3 S O mas representati vo cie la gest ión soc1alista t' n corporaciO nes locales . :-.:o hay qut• oiVJdar que la he· re nCI;I que lus ;onal Jstas depron ,1 lo,; popu!Jres >upnnt> u na · - - -· - .. • • l •• 1 ��BARCELONA CONVEN110~ BUREAU alNGRESSOS DE MÉS DE 1.000 PEJtSONES 1996 Internacional Endocrinología Ginecologica DECUS Nacional d'Optica, Optomoetria i Contactologia European Partid e Accelerator Conference (EPLj\C'96) Europeu Contracepció ; Internacional Dones, Treball y Salut Internacional d'Editors Europeu d'Autisme Europeu d'Obesitat Nacional de Dermatología Panamerica de Flebologia Mundial del CESIO Internacional Fibrinolisi Mundial d'Arquitectes Europeu de Bioquímica Internacional de Transplantament~ Internacional "Free Radical Research" Europeu d'Analistes Financers 1.000 2.000 1.000 1.000 1.100 1.000 1.500 1.500 1.000 1.500 1.000 2.000 1.200 9.000 1.500 3.000 1.500 1.000 1997 BID Europeu d'Ortopedia i Traumatología Mediforum Internacional de Psicoanruisis Nacional Hematologia i Hemoterapia European Association for Intemational Catah1 d'Odontoestomatologia Mediterdmi d'Urologia Europeu del Dolor Europeo Terapia Familiar Educati~ - 3.000 7.000 10.000 3.000 1.500 1.600 1.500 1.000 1.700 1.500 1998 Europeu d'Anestesia Europeu d'Urologia Mundial de Dentistes Europeu de Diabetis Meat Science and Technology 1 Europeu Jnfermeres de Dialisis i transplantamer1-ts 2.000 4.000 6.000/8.000 8.000 1.000 2.000 �··~· BARCELONA CONVFNTION tBUREA U 1999 17.000 2.000 1.300 3.000 12.000 3.000 7.000 1.000 1.000 1.200 1.000 1.000 1.000 Europeu de Cardiologia Symposium de Cromat.ografia Europeu de Patologia lnternational Bar Association Europeu de Radiologia Europeu de Medicina Nuclear Audio Engineering Society Internacional Tecniques Neurocirugia Intemational Police Association International Solvent Extraction Conference International Headache Society Espanyol de Pneumologia i Cirugia Toracica Metropolis 2000 Internacional d'Espectrometria Europeo Cirugía de la Ma Mundial de Ferreteria 1.500 1.500 2.000 2001 American Assn. of Petroleum Geologists - AAP0'97 Heart Failure of the European Society of Cardiology 1 1.500 1.500 2002 Intl. Federation Automatic Control ·- IFAC , Intl. Federation for Cervical Pathology & Colostopy 1 l - 2.000 2.000 �·:· Jnfo_1udame 12/7/96 •:• M_ultitudinari conerés d'_Audi a Barcelona "---....1.-PI~......gr-esses-massius a'aques pnmer seme , eg amb la convenció que la companyia automobilística Audi acaba d'obrir aquests dies a Barcelona i per a la qua! hom espera una assistencia d'uns 8.500 professionals del sector procedents de 65 palsos. 1 Segons estimacions de Fira de Barcelona, aquesta convenció suposani per a la ciutat un impacte econórnic positiu de més de 5.000 rnilions de pessetes. Aixó suposa complir un deis reptes de Turisme de Barcelona com és aconseguir captar per a la ciutat reunions amb participants d'alt poder adquisitiu, i que després puguin tomar a visitar la ciutat. La convenció es desenvolupani alllarg de la segona quinzena de julio!, a un ritme de 600 participants diaris diferents que assistiran per coneixer el nou cotxe Audi 3, un vehicle de la gamma rnitjana-alta que competini amb els nous models de Mercedes i BMW. Entre els assistents s'hi compta a Ferdinand Piech, presi9 ~~~- ci~_l Grup Volkswagen . •:• La Cambra de Comerc gualifica de positives les expectatives del sector hoteler La Cambra de Comen; acaba de fer públic el seu butlletí d'estadística i conjuntura del segon bimestre de l'any, Perspectiva Economiba de Catalunya, en el qual fa una valoració del moment turístic tot considerant-lo ~lt positiu peral sector hoteler. L'informe esmenta especialment el bon nivell d'ocupació hotelera de Barcelona, que situa d'un 64,1% de mitjana pels passats mesos d'abril i ¡maig, enfront d'un 56,8% de la mitjana de les restants zones turístiques de Catalunya. 1 (S'adjunta copia de /'informe) 1 •:• El Port de Barcelona euan_ya al_ge _Geno a en creuers El Port de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de franca expansió pe! que es refereix a creuers marítims. Segons les agencies catalanes, el nostre port avantatja per primera vegada al de Genova en el nombre d'escales de barcos (300 per 356 a Barcelona), tot i que en passatgers de creuer~ la ciutat italiana encara manté les distancies: 343 .000 front als 233.000 de Barcelon~. La raó fonamental d'aquest canvi que s'esta produint és per causa del rnillorament en l'Aeroport i les auto pistes, que fa Barcelona més accessible per als europeus i nord-americans, a banda de l'oferta turística i cultural de Barcelona, ponderada per les agencie~ com superior. En aquest sentit hom pensa que enguany hi pot haver un "boom" en creuers. ' Tanmateix, a banda de les millores operarles a1!Port (tot i que encara estiguin per acabar), va ser decisiu per l'impuls per !'actual vinguda de creuers l'assistencia durant els . Jocs deis millors vaixells, acció que va permede donar a coneixer a les príncipals navilieres i operadors les possibilitats del Port de Bhrcelona. .../. 3 . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4405 Title A name given to the resource Conferència "El moment de Barcelona" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Competitivitat Lideratge Govern Infraestructures Acció política Barcelona Campanyes Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerres Iniciativa per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/185/20041126.pdf 125846cb6ff43b50e63864922f1568a3 PDF Text Text Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà) Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic | 26/11/2004 Buenas tardes, señoras y señores. Buenas tardes, Ilustre Secretario de Educación, alcalde, Rector Padilla, Director de la FIL, Conseller Huguet, Consellera Mieras, Secretaria de Relacions Internacionals, Secretari de Cooperació, estimados escritores Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo y muy queridos amigos,.... Comienzo, como es debido, por agradecer a la Cátedra Julio Cortázar esta invitación a dirigirme a un público que me es muy próximo, por historia, por carácter y por sentimiento. Hablarles desde el Paraninfo de la Universidad de Guadalajara es confrontar la historia de México y, en cierto sentido, del mundo. Los magníficos murales que nos rodean, del universal pintor de Jalisco, Clemente Orozco, representan, según su título, al hombre "pentafásico" o mejor a la persona con esas cinco virtudes: la persona que piensa, interroga, indaga, reflexiona y se entusiasma. La persona que se compromete con su vida y con su entorno: el ser humano como sujeto histórico, consciente de su Destino. Como es frecuente en México, la Cátedra latinoamericana "Julio Cortázar" nace de un gesto de generosidad. Al serles otorgada una beca a Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez por su contribución a las letras latinoamericanas, deciden destinar los fondos de esa beca a la creación de esta Cátedra en honor de Cortázar. El objetivo es "trascender las fronteras geográficas y culturales de las naciones latinoamericanas para integrarlas en un proceso creativo global". Me complace y me conmueve seguir aquí hoy las huellas de Ricardo Lagos, Felipe González, y José Luís Rodríguez Zapatero, amigos admirados todos ellos, que efectivamente han contribuido con su dignidad y tesón a trascender ciertas fronteras físicas, sociales, económicas y culturales en América Latina y Europa. Orozco propone un reto a los políticos. Un llamado que la Cátedra ha honrado eligiendo, en estos tres casos, a algunos de los líderes más honestos, comprometidos, y dignos del escenario político de hoy. La propia Cátedra, al hacer esta selección, contribuye, de acuerdo con su misión, a franquear fronteras. Crea, o reconoce y plasma, una 1 �comunidad de pensamiento, una familia de hecho, un hogar, que no sólo nos une a todos nosotros, sino que también nos enlaza con los pensadores que han ocupado la cátedra. Entre ellos se cuentan, Anthony Giddens y Giovanni Sartori y, aún muy cerca de mí por más motivos de los que puedo detallar, Xavier Rubert de Ventós. VAMOS POR PARTES. Se me antoja que es absurdo venir aquí a hablar yo de hospitalidad, como no sea para simplemente agradecerla, a unas gentes que nos reciben con tan desbordante cortesía -cortesía no, exactamente, que sería cosa más bien regia y castellana, más bien con auténtica amistad a primera vista después del olvido, amistad que no está reñida con una cierta distancia, con un cierto Vds. está aquí y NOSOTROS acá, pero que tiene también la emoción del encuentro entre gentes distintas dispuestas a pasarlo bien, a vivir la emoción del re-encuentro. Quizás entre nosotros hubo en realidad desencuentro y por eso todo es luego tan cargado de significado. Pero para eso, para olvidar y volver a sentir, hace falta ese bien escaso que se llama tiempo. Sólo el tiempo convierte los sentimientos, realmente. Solo el tiempo hace el buen vino - con la química adecuada, sin duda. El tiempo y la distancia es lo que se requiere, pues, para que el instante del re-encuentro, luego, sea único, y para que además dure, se alargue, como esos atardeceres de invierno en España en los que el sol se pone tan oblicuo que parece que no va a ponerse nunca del todo. Un diario de aquí ayer me halagaba llamándome izquierdista. Estoy inmensamente agradecido de volver a oír algo que hace tiempo no oía. Pues bien, este izquierdista que realmente he sido siempre y que hoy es sobre todo otra cosa, un representante del pueblo de Catalunya que tiene el inmenso honor de presidirla, este izquierdista les dice que hay algo que el gobierno de Méjico tiene, sin duda, que es un auténtico sentido de la hospitalidad, porque para que esa virtud brille del todo hace falta ejercerla con el distinto, con el políticamente o étnicamente otro. El Presidente Fox y su gobierno nos recibieron ayer con esa elegancia. Los gobernantes y los empresarios catalanes somos muy sensibles a ello, mucho. El presidente y sus secretarios soportaron estoicamente que los recién llegados les descubriéramos uno por uno sus orígenes poco más o menos catalanes. No es broma, dos de ellos eran oriundos de Barcelonette, y encima no se lo habían confesado nunca. Barcelonette está situada en Francia a poco de nuestra antigua frontera franco-española, hoy desaparecida en la Europa 2 �común, y cerquita, sino dentro de la Euroregión, que estamos formando con Aragón, Baleares, y Languedoc-Roussillon y MidiPyrenées. Todo ese re-encuentro no hubiera sido posible sin los servicios expertos de la embajada de ese país que fue tan importante, que dejó de serlo y lo vivió mal, y que hoy está haciendo humildemente y con buena letra el aprendizaje de su propia pluralidad y por qué no decirlo, de su ambición. Seguro que adivinaron que estoy hablando de España. Miren ustedes, el humilde re-descubrimiento que estamos haciendo de América tiene un centro importante que se llama Méjico, y lo digo con la jota castellana, de origen árabe sin duda. Catalunya quiere estar en esa encrucijada histórica. No quiere perdérselo como en la primera y dramática ocasión de hace 500 años. Y puede hacerlo en buena medida gracias a la gesta del exilio a la que nos obligó el desastre del 36-39. Aquí sí que la hospitalidad mejicana jugó un papel que quizás ni los mejicanos han comprendido del todo. Vds. unieron en su tierra, en sus universidades, en sus editoriales, en sus empresas, a los ciudadanos de España fugitivos y vencidos. Los Bosch Gimpera, Carner, Calders y Xirau, se encontraron con los Anselmo Carretero y Ofelia Gordón y otros tantos. Eso sí fue una hospitalidad efectiva, incluso tan desprendida que ignoró parte de los beneficios que estaba generando, porque beneficio fue, y grande, que en el exilio se unieran catalanes y castellanos que en España se estaban separando. Catalunya vuelve hoy a Méjico a gozar de la hospitalidad de sus instituciones y de una ciudad, Guadalajara, y un estado, Jalisco, que se han ganado a pulso una capitalidad internacional en cultura y en el mundo del libro. Es incuestionable que a ello ha ayudado decisivamente el hecho incontrovertible de que Catalunya, y en particular Barcelona, aún en la larga noche del franquismo, mantuvieron una pulsión y una curiosidad democráticas, esperanzadas, reconfortantes. Y allí renació en buena parte la gran literatura en castellano. Gabriel García Márquez, Mario Vargas - a quien conocí antes en París, 17 bis rue de Tournon, como poco sospechoso buzón de nuestras relaciones clandestinas con el mundo libre - y más tarde Carlos Fuentes, Cortázar y otros escritores insignes vivieron con nosotros el letargo político de España y de la América ibérica - esa que no debió dejarse nunca robar el nombre de América y que lo está empezando a recuperar. 3 �Ustedes no se imaginan todavía lo que esa delgada línea roja de unión entre pasado y futuro habrá significado al cabo del tiempo. Hoy he leído en el diario que ayer nos recibió el Presidente de los Estados Unidos Mexicanos en el marco del almuerzo con la colonia española. Tan inexacto y tan halagador es esa inexactitud como fue lo que dijo el diario Reforma sobre mi ubicación ideológica extrema, pero a la postre igualmente lisonjeras una cosa y otra. En realidad a los catalanes nos emociona sobre todo el modo en que este país ha vindicado su singularidad, la manera en que sus élites políticas y culturales han vindicado el pasado pre-colonial y reconstruido desde el territorio de la lengua castellana la legitimidad de sus etnias primigenias. Sabemos que todo ello no es sencillo. Pero sabemos también que en ese combate por aunar modernidad e identidad se juega, aquí y en todos los confines del mundo, la viabilidad de un mundo justo. Hace 65 años los republicanos españoles conocieron un acto inaudito de generosidad colectiva. El Presidente de la República de los Estados Unidos de México, el General Lázaro Cárdenas, abrió las puertas de México a 24.000 republicanos desterrados por el levantamiento del General Francisco Franco contra el gobierno legítimamente electo. A Bartra, Calders, Grijalbo, Cañas, Cesar Pi Sunyer, Joaquim Xirau, Bosch Gimpera... Esto se ha dicho muchas veces, y se dirá muchas veces más en el curso de estos días. Nunca serán demasiadas. La hospitalidad obliga: el reconocimiento y el agradecimiento no tienen medida. Durante el período de transición de la dictadura a la democracia, un periodista de Barcelona le preguntó al filósofo Eduard Nicol, radicado desde la guerra en México, qué pasaría, ahora que el exilio se había acabado. Nicol respondió que el exilio no se acaba nunca. El exiliado, el refugiado, vive en dos casas. En una de ellas habita físicamente, y en la otra, la que deja atrás, vive en la memoria. A distancia. No se puede expresar esta gratitud sólo con frases hechas y a grandes trazos: hay que enumerar los actos de generosidad, hay que decir los nombres. En esto consiste la memoria histórica, en mantener vivos estos actos, conjurándolos. 4 �Hace 65 años, pues, se acogió a 24.000 exiliados republicanos en la casa mexicana. Pero la ayuda del gobierno no empezó con el final de la guerra. Desde el año 1936 México empezó a acoger a intelectuales y profesionales que no pudieron ejercer a causa de la guerra. El gobierno mexicano también rompió una lanza por la República vendiendo armas a España, a petición del embajador español, ya en agosto del 1936. Y quizás lo más importante, en términos simbólicos -aunque los resultados fueran nulos-, el delegado mexicano ante la Sociedad de Naciones, Isidro Fabla, hizo lo imposible por denunciar la intromisión de Alemania e Italia en la guerra española. Pero llegó el final de la guerra, y medio millón de refugiados desfilaron durante tres días por la frontera con Francia. El primer desembarco de refugiados republicanos llegó a Veracruz el 7 de julio de 1939 a bordo del barco Sinaia. Eran 1800 personas, registradas por el Comité Británico de Ayuda a España-que en principio costeaba su traslado-como 1.000 campesinos y obreros, doscientos intelectuales y oficios varios, y el resto familiares, mujeres y niños. Casi la mitad de ellos eran catalanes. El gobierno mexicano había tenido especial interés en acoger a agricultores extranjeros para modernizar la reforma agrícola, la restitución de las tierras a los pequeños agricultores. Entre los solicitantes de visado en Francia había corrido la voz de que se daba preferencia a los campesinos, y los refugiados potenciales se apresuraban a declararse agricultores. Antes de llegar el Sinaia a Veracruz se comprobó que había habido un error. Día a día fue disminuyendo el número de agricultores, y en cambio se comprobó "un exceso" de intelectuales y profesionales. En un telegrama de García Téllez a Cárdenas se documentan, no campesinos, sino mecánicos, albañiles, carpinteros, chóferes, y otros tantos mineros, electricistas, ebanistas y tipógrafos. Pasaba lo mismo con las profesiones liberales: profesores, periodistas, músicos, abogados, estudiantes, médicos, escritores, arquitectos... oficios. De todo menos agricultores, que acabaron por ser 131 en total. La estrategia de los republicanos para conseguir irse de Francia, su transformación repentina en campesinos, no fue la única -ni la peorsorpresa con la que se encontró el Licenciado Téllez. Seguramente fue peor que el Comité británico que debía pagar los pasajes no los hubiera pagado. La Hacienda de México asumió los costos. Se encargó también de la alimentación, del alojamiento, se pagó el billete de tren a los destinos finales. Cuando llegaron al país, a los refugiados se les eximió de gastos de aduana, se les dio atención médica, ropa, tiendas de campaña y otros tipos de apoyo económico y material. 5 �El más importante, sin embargo, era el apoyo humano. Al no poder distribuir a los refugiados por oficio a los lugares más apropiados, y sobre todo al no poderles destinar al campo, las autoridades mexicanas dejaron a sus anchas a los republicanos. Recibieron cartas de naturalización, se revalidaron sus títulos universitarios. No hubo fiscalización ni vigilancia ni estorbo de ningún tipo. Por el contrario, cuando un secretario de Estado le preguntó al Presidente si quería hacer una selección previa, Cárdenas respondió: "A los que han luchado en su país en favor del gobierno legalmente constituido, no se les puede ofender con un interrogatorio. Debemos recibirlos a todos." Se habla de un trato de hermano; pero a los hermanos hay licencia también para maltratarlos o hacerles caso omiso; el trato que se dio a los refugiados fue de honrados invitados. Gracias a esto los recién llegados sintieron que "no fueron extranjeros ni un solo día", como dijo Ignacio Chávez. Llegaron sin nada, a una casa nueva, que era suya en parte por la lengua que los unía, el castellano. Y los refugiados respondieron sin dudar. El pacto de la hospitalidad fue respetado por las dos partes. Los huéspedes respondieron con la misma moneda, el profundo compromiso con México. Todos aquellos profesionales que se habían hecho pasar por campesinos ahora se arremangaban a ejercer en sus respectivos campos. Carlos Fuentes también lo constata: "Conocí a todo el mundo porque fue tal el impacto del exilio republicano español en México que afectó a todos los ámbitos de nuestra vida cultural. En la universidad, en la edición, en la literatura, en la arquitectura, en la crítica, en la crítica de arte, en la crítica musical. [.] Los exiliados españoles le dieron una dimensión internacional...[.] No seríamos lo que somos hoy sin esta aportación extraordinaria." Otra vez, en este sentido, la experiencia es recíproca. Como dice Joan Fuster, el gran autor valenciano, el efecto de América en los refugiados no es solamente ambiental, producto de la geografía y culturas circundantes. También es la costumbre de estar fuera. Los catalanes se encuentran en un mundo nuevo, un mundo de conferencias y viajes y otro tipo de relaciones. También se modernizan. En 1946 un grupo de exiliados catalanes organizó en México una Exposición Internacional del Libro. Sobre una muestra de libros en catalán pusieron este lema: "El único país donde está prohibida la publicación de periódicos catalanes es Cataluña." 6 �Al lado de los otros republicanos, los catalanes tenían una doble tarea que realizar. Llegaban a la casa nueva con otra casa a cuestas: la segunda casa era la lengua catalana. Los catalanes recién llegados veían con toda claridad que tenían en sus manos la supervivencia de su cultura. Por primera vez la cultura catalana se había desarraigado de la geografía catalana. Una entidad hasta entonces imposible de concebir fuera de un paisaje específico, más allá del Ampurdán o del Ebro, de repente se movía. Era portátil, cabía en una pluma o una máquina de escribir. Descubrimos ahí que la lengua nos contenía. Nosotros éramos, a la vez, el contenedor y el contenido. La lengua catalana era como nuestro ADN, el material genético que nos definía. Con él, éramos quienes éramos en cualquier parte. Sin él, no seríamos quienes éramos ni siquiera en Sant Pere de Roda. Los nuevos exilios: Americanos en Barcelona. Unas décadas más tarde, los catalanes tuvieron la oportunidad de corresponder, aunque fuera mínimamente, a la hospitalidad deparada por los países de América. En los años 70 del siglo 20 las brutales represiones -las "guerras sucias", las desapariciones, los regímenes militares-en Chile, Argentina y Uruguay, provocó una huida general de los países del Cono Sur. Hay ciertos paralelos con el refugio republicano. Los hispanoamericanos también eran cultos, profesionales, dispuestos a echar el resto en el país de acogida. Por esos mismos años se produjo otro tipo de destierro, cuyo foco era Barcelona y, en menor medida, algunos lugares de Cataluña. Felizmente no se debía a una guerra, no fue un exilio forzoso pero, por una serie de circunstancias, en los años 60 y 70 Barcelona llegó a ser un punto de encuentro para los mejores escritores latinoamericanos del momento. Llegaban de América, o de París, y con alguna frecuencia se quedaban. En gran medida gracias a Carmen Balcells, defensora incansable de la buena literatura en general y férrea adalid de sus autores en particular. También fueron decisivos Carlos Barral y el Premio Biblioteca Breve que coronó a autores latinoamericanos, empezando por Mario Vargas Llosa, y el círculo de Carlos-Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet-, los editores Jorge Herralde y Beatriz de Moura. He empezado la conferencia hablando de la conciencia del Destino. Este nombre ha acabado asociado a ese extraordinario fenómeno que fue la literatura hispanoamericana entre los años 60 y 80 -el "boom", la explosión de los autores latinoamericanos-no describe mal lo que 7 �en un libro reciente se ha descrito como "la lectura atónita de una obra maestra cada seis meses". Lo cierto es que a partir de cierto momento, antes de la gran fama que acompañó el verdadero estallido del boom, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Mario Benedetti, habían empezado a leerse, a cartearse, y a promocionarse los unos a los otros. Aún antes de venir a Europa, o quizás en ese mismo momento-la correspondencia de aquellos días lo constata-eran conscientes-nos lo podrán decir ellos-de que representaban una nueva generación, una nueva manera de hacer literatura en español, como dirían ustedes, aunque no la Constitución Española. Cada uno desde su país, lo que habían ido forjando era la gran literatura latinoamericana moderna, la mejor literatura en lengua castellana desde el siglo de Oro. Huelga decir cuánta riqueza significó su presencia para Barcelona y Catalunya. Una ciudad y un pueblo con un gran espíritu de resistencia y renovación. Como hemos visto, la sangría humana del exilio había dejado a los catalanes sin padres. Maria Aurelia Capmany describe la sensación con elocuente horror: ". los que tuvimos el dudoso privilegio de ser testigos de excepción, porque vivimos el final de la Universidad Autónoma y el comienzo de la Universidad franquista, pudimos ver con nuestros propios ojos como desaparecía un claustro de profesores de categoría absoluta y era sustituido, en el mejor de los casos, por una gente improvisada, malhumorada, extrañamente déspota, como si se tratara de una gran comedia, como si unos personajes actuaran para hacernos creer que la Universidad continuaba existiendo." La llegada de los latinoamericanos trajo consigo los aires nuevos, literarios y políticos que los catalanes anhelaban. Cuando empezaron a sentirse en su casa en Catalunya los grandes escritores hispanoamericanos, la dictadura franquista empezaba a resquebrajarse. Quisiéramos pensar que fuimos hospitalarios con ellos, con ustedes; en todo caso guardamos una distancia respetuosa. Teoría de la distancia. Había un chiste en México respecto de los catalanes, al principio de la guerra. Decían que todos tenían el dedo índice más corto que los demás de tanto dar golpes contra la mesa al insistir "El año que viene, en Cataluña." La distancia puede ser en el tiempo o en el espacio. Pero es la base del sistema. Según Kundera, nostos-algos, la nostalgia, el dolor de la separación del lugar al que perteneces es el de no saber-la añoranza, 8 �palabra de raíz catalana, consiste en ignorar lo que pasa en casa. La alegría de volver no tiene par. La satisfacción de encontrar la distancia justa es una meta en todos los ámbitos de la vida. La distancia entre el niño y su madre; entre el individuo y la familia; entre la familia y la sociedad; entre el usuario y el servicio; entre el ciudadano y el gobierno. Ahora, en Catalunya, estamos embarcados en un gran experimento. Coinciden en el tiempo la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía, la relectura de la Constitución española y el referendo sobre la Constitución Europea. Todas las distancias políticas son susceptibles de cambiar. Tenemos la oportunidad de hacer cambios de gran envergadura. Por primera vez la Unión Europea ha reconocido la oficialidad de la lengua catalana. Por primera vez, gracias a la disposición al diálogo del Presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, el gobierno español levanta el estandarte de la España plural. Los mexicanos saben muy bien que es más fácil hablar de federalismo que ponerlo en práctica, me lo ha confirmado hoy el Presidente Municipal de Guadalajara. Nuestro gran amigo mexicocatalán, Josep Maria Murià, ha tratado el tema con sabiduría. En aras de realizar la España plural, estamos superando la vieja estructura radial en que todos los caminos llevaban al centro. Hay caminos que no deben pasar por Madrid, y en cambio deben de conectar Bilbao y Barcelona, o Girona y Tolosa. Todo esto lo estamos haciendo. Estamos a punto de tener un Senado que sea una cámara de representación de las comunidades autónomas. Y el próximo paso será que cada ciudadano pueda hablar allí en su lengua materna. Se lo digo sin ambajes: Si ustedes Mexicanos, americanos hispanos, no hubieran existido, y nosotros no hubiéramos encontrado aquí una segunda casa, con un idioma común, si ustedes no nos hubieran abierto sus puertas, en ese caso ni Catalunya ni España serían hoy las realidades que son, ni tendríamos los apasionantes proyectos que tenemos entre manos, no seríamos nada de nada: un arrabal de Tarascón, quizás. Dos paradojas: 1. La España peninsular se había labrado en ultramar una segunda morada que la salvó cuando ella misma se dividió mortalmente en la Península. 9 �2. El idioma castellano, que es el que quisieron convertir en la España franquista en verdugo del nuestro, del catalán, cuando en las calles se contestaba al catalán con el imperativo "habla en cristiano!", volvió a ser aquí el lenguaje de concordia. Más aún, fue aquí donde el catalán se editaba de manos de nuestros exiliados y se salvaba para siempre. Por ejemplo, aquí estaba Costa Amic, editor de clásicos en catalán, cuando en Catalunya no se podía. Costa era amigo de Trotsky y de Frieda Khalo. Por cierto, Trotsky fue asesinado por otro catalán, Ramón Mercader, hijo de Caridad del Río, una comunista de armas tomar y de Pau Mercader, un varón pacífico de Sarriá que se enamoró de la corista del Paralelo. Mercader era pariente de mis tíos. De modo que cuando estuvimos aquí la primera vez, en 1986, movidos por cierto sentimiento de culpa, visitamos con Diana la casa de Trotsky y de Frida Khalo. Dimos una vuelta por Coyoacán. Visitamos su ayuntamiento y el mural donde, si no recuerdo mal, hay referencias a Moctezuma y la Malinche. Visitamos también la casa donde vivieron Cortés y la Malinche. Y supimos en Teotihuacan de Quetzal Coatl y de los sueños que le llevaron a la muerte o a la huída. Quién sabe si Moctezuma le confundió con Hernán Cortés cuando éste se presentó a caballo. Miren, nosotros enviamos aquí a lo mejor de la generación catalana y española de los años 30 y vivimos en buena parte de la memoria que ellos conservaron. Aquí vinieron los que ya cité y muchos más, como Tísner, amigo de Juan Rulfo y divulgador de México en Catalunya, los Calders, etc, etc. La España plural de Zapatero y Maragall, si me permiten la licencia, nace aquí en México de la mano de Anselmo Carretero y su "España nación de naciones". ¿Cómo puede extrañarse nadie, pues, de que volviendo por tercera vez a este país no nos embargue una emoción muy honda, muy especial? Volviendo aquí volvemos, ya lo he dicho, a la mejor Catalunya de una época. Y volvemos, también, al origen de nuestros proyectos peninsulares, el que dibujó, como era lógico, la generación más sufrida y por tanto la más sabia. Y volvemos a Oaxaca, a la Tonatzintla que Octavio Paz nos conminó a no evitar, a Monte Albán, al país de las 16 etnias como le oí decir a su gobernador: los olmecas, los chichimecas, los zapotecas, la lengua de 10 �Benito Juárez. Seguro que me equivoco, pero dejadme enhebrar esos nombres que resuenan tan redondos en el aire y sugieren mundos perdidos. De ellos podría decirse en un sentido semejante a lo que de los nuestros decía Machado, que una de las dos Españas nos iba a helar el corazón. Cuántas civilizaciones, cuántos cuentos, músicas, acentos. Perdidos. De ahí la obsesión magnífica que nació en el Forum de las Culturas de Barcelona de la mano de un experto lingüista irlandés afincado en Gales: la de crear la casa de las lenguas para guardar todos los registros aún vivos de lenguas que van a desaparecer. El catalán se está convirtiendo en una lengua testimonio que se ha resistido a desaparecer y que va a ser adoptada por la Unión Europea. Y será en Catalunya, probablemente, dónde se ubique la casa de las lenguas. Y será en Monterrey, en el 2007, en la segunda edición del Forum, donde se pueda retomar ese camino y vindicar los idiomas indígenas. Ya ven Vds. Cómo no ya la historia, sino el futuro de Catalunya y, en alguna medida, el futuro de los lenguajes, que es el futuro de lo propiamente humano, ha tenido, tiene y tendrá que ver con Méjico y con todos ustedes, ciudadanos de la bendita Guadalajara y responsables de su Feria del Libro. Muchas gracias. Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1667 Title A name given to the resource Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà) Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic Subject The topic of the resource Català Història Model social Territoris Relacions Internacionals Mèxic Amèrica Llatina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/260/20060327.pdf 0e514a9d474501edbfa558ad8f271906 PDF Text Text Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Auditori Narcís de Carreras. Girona | 27/03/2006 Els agraeixo molt sincerament que m’hagin donat l’oportunitat de parlar, novament, a Tribuna Girona. A mig gener vaig tenir l’oportunitat de fer una estada de tres dies com aquesta a Lleida. A Lleida vaig centrar la meva intervenció a parlar de l’any 2006 com l’any dels fets. Vaig parlar de transparència i bon govern, vaig parlar d’infraestructures, vaig explicar l’estratègia econòmica del Govern i de què vol dir el 2006 ser una nació socialment avançada. Vaig fer també una referència a la necessitat d’entendre que moltes de les qüestions que Catalunya planteja com a nació en el marc d’una Espanya plural, no són altra cosa que la realització d’un vell somni que va tenir el seu moment d’esclat esplendorós ara fa cent anys. Hem trigat 100 anys a tocar amb els dits allò que havíem somiat. Ja m’ho han sentit dir, en altres ocasions: La Catalunya de 1906 va poder manifestar tot el seu potencial creatiu, després d’haver viscut un període de retrobament identitari previ. Vaig fer una referència obligada a l’estat de la qüestió de l’Estatut. La vaig fer al començament. Avui la faré, si m’ho permeten, al final de la meva intervenció. Però vegem primer quin és el pols vital general del nostre país. Catalunya, avui, és un país de 7 milions de ciutadans, que viu una situació de bona salut econòmica, social i de benestar. D’aquests 7 milions, un 12,6 % són homes i dones vinguts de països extracomunitaris. Aquesta qüestió s’ha convertit en una de les assignatures més complexes i difícils per a les administracions i per al conjunt de la societat europea en general. Abordar adequadament aquest repte és una de les claus de volta del futur del nostre país. No en va ha marcat l’agenda de la cimera comunitària d’aquest cap de setmana passat. Jo sóc optimista de mena, ja ho saben. Però en aquest cas crec que les actuacions que estem duent a terme fan que el meu optimisme tingui raó de ser, però no vull amagar que aquesta és una qüestió que no és gens senzilla, s’ha de mirar a la cara. Catalunya té una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol, se situa en el 3,3 %, i supera de molt el creixement europeu. Alhora que creix i prospera, Catalunya és un país que progressa socialment i nacionalment. L’Acord del Tinell que va propiciar el govern que avui té Catalunya s’està acomplint. I es compleix amb satisfacció. Els posaré uns quants exemples que il·lustren, molt sintèticament, el grau d’acompliment del nostre programa. Avui estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. En dos cursos s’han posat en funcionament 120 nous centres escolars i 1.000 aules d’acollida, de les quals 130 a Girona. Estem donant resposta a l’impacte del creixement demogràfic en el sistema educatiu. Dimarts passat mateix, el Govern va aprovar la construcció de nous CEIP a Figueres, l’Escala o Banyoles. També vam dir que volíem aprovar l’assignatura pendent de l’oferta pública de llars d’infants de qualitat i estem acordant amb els ajuntaments la creació de 30.000 noves places. 120 places a Girona capital i 750 al Gironès, en el període 2004-2008. Hem estès un programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. Però aquesta innovació ve acompanyada d’un ambiciós programa d’inversions: el nou Trueta en serà la millor mostra a les comarques gironines. I estem ampliant la xarxa de Centres d’Assistència Primària: per exemple, amb l’ampliació del CAP de Can Gibert del Pla. També vam dir que volíem universalitzar els serveis d’atenció a les persones dependents i tal com ha fet el Govern d’Espanya, ja hem presentat al Parlament la nova Llei de Serveis Socials. Ens proposàvem donar resposta a les dificultats d’emancipació dels joves i ja hem començat a construir més de 13.000 nous habitatges de protecció oficial. Hem posat en marxa 117 projectes juntament amb els governs locals per avançar en el camí de la proximitat. Seguretat ciutadana: avui els mossos d’esquadra ja donen servei a dues terceres parts de la població. Estem complint l’objectiu de doblar el pressupost de Cultura en una legislatura. 1 �Ens proposàvem un reconeixement simbòlic i efectiu de Catalunya en el marc de l’Espanya plural i el Govern Zapatero ha estat pròdig amb gestos i realitats: reconeixement del Català a Europa, Papers de la Dignitat, trasllat de la CMT a Barcelona, etc. M’aturo aquí, però podria seguir enumerant i explicant l’abast de l’acció que estem duent a terme. És una obra de govern que suposa avenços incontestables en l’àmbit institucional, econòmic, territorial i, sobretot avenços significatius en les polítiques per a les persones. Però avui voldria mirar una mica més lluny: Catalunya ha experimentat els darrers anys una evolució clau per al seu futur en el marc d’una Espanya plural i d’una Europa ampliada que busca el seu futur col•lectiu. Des de fa uns anys el ritme s’accelera, la nova economia imposa noves regles i ens obliga a adquirir nous compromisos i noves obligacions. El progrés material i humà dels catalans i les catalanes, la cohesió social i el futur del país com a societat oberta, depenen del fet que entre tots trobem la manera de mantenir el vincle entre educació, treball, cultura i civisme. Pel nostre nivell de vida i de convivència és important que el sistema educatiu sigui potent, tingui les eines i els recursos adequats i ajudi a la reducció de les desigualtats. Alhora, la cohesió social només és possible si Catalunya és una societat d’oportunitats. Si som capaços d’aprofitar el talent, el coneixement i les habilitats de la ciutadania convidant a una acció responsable que confiï en la iniciativa de l’individu per obrir nous camins de progrés, el país anirà endavant. Però per aconseguir-ho, hem de trobar un nou equilibri. Assegurar a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat. I a la vegada oferir més incentius perquè les persones i les empreses que assumeixen riscos puguin veure premiats el seu esforç i la seva capacitat. Per això hem d’obrir un cercle de progrés que asseguri el nostre dinamisme econòmic i la cohesió social. Tinguem-ho clar: si obrim aquest “cercle de progrés” en els dos vectors que assenyalo, ens en sortirem. Si no, patirem. Serà un país malhumorat perquè estaria per sota del que hauria d’estar. Voldria centrar la seva atenció en 3 polítiques que marcaran la diferència en aquesta direcció: La Llei de Barris, el Pacte Nacional per a l’Educació i l’Acord Estratègic de l’Economia. Cadascuna d’aquestes polítiques per si sola justificaria un govern. Totes tres responen a una nova manera d’entendre l’acció política per part del govern que va néixer a finals del 2003: visió estratègica i màxim diàleg. Responien, també, a tres qüestions que durant la legislatura 1999-2003 havien constituït els principals retrets a l’anterior govern: Catalunya perdia competitivitat, el govern de Catalunya no abordava d’arrel la degradació progressiva –a nivell urbà i social- de molts barris i àrees urbanes en situació de risc i no s’afrontaven els principals reptes que ja tenia plantejats el sistema educatiu. Hem de ser capaços de recuperar el temps perdut i de gestionar el present i també de preparar el futur. 1. LLEI DE BARRIS La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de riscos que cal conjurar. Per revertir aquests processos el Govern va impulsar de forma prioritària la Llei de Barris: és una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, per estendre el dret de tothom a gaudir d’un entorn digne i segur que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. El primer any vàrem finançar 13 projectes de regeneració urbana i el segon, 17. Amb 400 M€ d’inversió en total. Ara hem obert una tercera convocatòria per superar als 40 municipis. I creiem que podrem tancar la legislatura amb quatre convocatòries realitzades i 800 M€ d’inversió a 60 barris. Una bona part del futur de Catalunya es juga en aquest àmbit. A les escoles i als centres de salut, a barris com Salt-Setanta o Santa Eugènia-Can Gibert del Pla d’aquí de Girona. Figueres (Marca de l’Ham), i els nuclis antics de Ripoll i Olot, també s’han acollit als beneficis de la Llei de Barris. No ens podem permetre ignorar les dificultats que el creixement demogràfic planteja a les escoles, els centres de salut i els barris. 2 �Presentar la immigració només com a perill i problema no serveix per res. Ho fan els qui tenen menys interès per ordenar el creixement de les nostres viles i ciutats i menys confiança en la nostra capacitat per afrontar-lo. Perquè el que cal és redoblar el tremp de la ciutadania: Aconseguir el suport dels veïns, les associacions de botiguers i comerciants o les associacions de pares i mares de les escoles de cada municipi; vincular aquest suport a una clara aposta per la convivència, i treballar conjuntament, govern i ciutadania, per millorar els serveis públics i generar oportunitats d’ocupació i activitat econòmica. 2. PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ No em cansaré de dir-ho: un país val el que val la seva educació. L’educació ha de ser el referent del país, el que assenyali el seu nivell i la seva ambició social i econòmica. El Pacte Nacional per a l’Educació situa, per primera vegada, l’educació com una prioritat compartida pel conjunt de la societat catalana. I ho fa donant respostes estratègiques a les qüestions de fons: A la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut en la seva professió docent, d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics, d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies, d’uns centres educatius més autònoms i d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb plena corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’administració educativa. El Pacte té tres objectius molt clars: disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts i donar un salt cap a l’excel·lència educativa. I compta amb la disposició dels agents socials i educatius a assumir les responsabilitats que els pertoquen. Per això serà la guia de referència permanent per a la política educativa del Govern. Els països amb sistemes educatius eficaços com Finlàndia tenen lleis i marcs de corresponsabilitat estables. Perquè el fet educatiu transcendeix les fronteres de l’escola i al mateix temps l’escola és concebuda com una institució social. Per això, amb el Pacte Nacional, l’Educació a Catalunya agafa la direcció correcta. Tanmateix, el Pacte no ens fa oblidar altres qüestions educatives. Especialment aquelles que es troben en el nexe d’unió entre l’educació, l’empresa i el territori, que, ja saben que és la meva obsessió, és un dels àmbits d’actuació prioritaris de l’Acord Estratègic de l’Economia, que el Govern de la Generalitat, les patronals i els sindicats van signar fa poc més d’un any. I aquí vaig a la tercera iniciativa a què em volia referir (i que fou la primera per ordre cronològic). 3. L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA No m’entretindré ara a relatar la pressió i l’estat de preocupació respecte de la situació de la nostra economia a finals del 2003. Les notícies de les deslocalitzacions semblaven el pa nostre de cada dia. Calia reaccionar. Ho vam fer i vam començar a treballar per arribar a l’Acord que signàrem un any després. En l’Acord Estratègic hem assumit, també, compromisos educatius rellevants per incrementar la taxa d’escolarització a la secundària postobligatòria, per potenciar els centres de formació professional de referència i per posar en marxa una formació al llarg de la vida realment efectiva. Però l’abast de l’Acord va més enllà de l’àmbit educatiu perquè és fruit d’un diagnòstic compartit dels grans reptes de l’economia catalana. I mostra el camí per gestionar la transformació cap a un teixit productiu més avançat i una indústria més forta: Per això entre 2005 i 2006 hi estem invertint més de 2.500 M€. I també estem millorant, en col·laboració amb el Govern central, les infraestructures físiques i tecnològiques amb l’aprovació del Pla de l’Energia, la dotació de sòl industrial, l’impuls de les obres del Tren d’Alta Velocitat, la consolidació de l’Aeroport de Girona, la reforma de la Nacional II, el desdoblament de l’Eix Vic-Ripoll, que va sortir a licitació la setmana passada, per valor de 270 M €. Aquesta setmana sortirà a licitació el darrer tram de l’autovia Figueres-Roses, ja saben que està molt avançat l’inici d’obres de la C-31 Palamós-Palafrugell i que és a punt d’iniciar-se el tram Maçanet-Santa Cristina d’Aro de l’autovia C-31. Prendrem les decisions pertinents per resoldre els accessos de Blanes, Lloret i Tossa des de la C-32 i Nacional II. 3 �Però tan important com aquests eixos, el nostre Govern ha iniciat un programa de senyalització, millora de ferms i modificació de la xarxa comarcal que té a la demarcació de Girona un abast sense precedents. Tot això d’acord amb els criteris de les directrius de mobilitat, com és el cas de la creació del Consorci del Transport Públic de Girona. I en el marc del Pla Director de l’Empordà, el Pla Director Urbanístic del sistema costaner i el Pla Territorial dels Pirineus i l’Aran (aquest darrer s’aprovarà inicialment aquesta setmana) o l’impuls de 6 centres tecnològics entre els quals hi ha el Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació a Monells, en són bons exemples. No els amagaré que tenim l’important repte de millorar la productivitat. No anem bé, no els amagaré que hem crescut més en braços que en eficiència. Però guanyem 20.000 empreses cada any, estem mantenint l’ocupació industrial, creem ocupació en altres sectors, el pes econòmic de Catalunya a Espanya és creixent i estem arrossegant altres regions espanyoles i franceses per construir una Euroregió potent. Si fem les coses ben fetes, i les estem fent bé, podem encarar el futur amb optimisme. En resum: El civisme i la convivència són la premissa del progrés (Llei de Barris) L’educació constitueix la frontissa entre les polítiques més orientades a la competitivitat i les polítiques més centrades en l’equitat (Pacte Nacional per a l’Educació). I disposar una bona política econòmica és clau per generar noves oportunitats individuals i col·lectives (Acord per a la Internacionalització de l’Economia). Cap de les tres iniciatives són un fi per elles mateixes, però són punts de partida sòlids. I, com ja he dit, reflecteixen una nova manera de governar, amb la complicitat de tots els agents implicats. Justament per això aquestes 3 línies de treball assenyalen un horitzó de canvi positiu. I vaig acabant. Els parlaré ara un moment de l’Estatut. Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en el sentit indicat. Amb l’Estatut també estem recuperant el temps perdut i construint futur alhora. Aquest era un compromís dels partits que van formar el nou govern i en el qual finalment hi van participar aquells que fins fa dos anys no en volien ni sentir a parlar. Aquesta mateixa setmana s’aprovarà al Congrés dels Diputats. Després vindrà el tràmit del Senat. Estem, pràcticament, davant el text definitiu. Serà la proposta que explicarem als ciutadans de Catalunya durant el proper referèndum. Serà el poble de Catalunya que el sancionarà i li donarà tota la seva força i legitimitat. Vaig dir, a la reunió de Miravet de novembre de 2004, que caldria que les forces polítiques fessin, al final de procés, balanç de pèrdues i guanys en relació amb el que l’Estatut de 1979 diu i el que dirà l’Estatut del 2006. I ho farem. El balanç serà enormement positiu. El camí ha estat complicat. Més del que alguns hauríem volgut? Potser sí. Però no gaire més del que era imaginable, ben mirat. El cert és que també ha estat molt enriquidor. Ens coneixem millor com a país. Per tant, vull començar aquesta reflexió d’avui sobre l’Estatut afirmant, amb tota rotunditat, que donaré per ben invertits tots els esforços, tots els sacrificis, totes les renúncies dels uns i dels altres, si el procés acaba com avui sabem que acabarà, és a dir, bé. Molt bé. Per a mi, les incidències del trajecte seran pura anècdota quan arribem a port. Perquè cap gran viatge és exempt d’obstacles i de problemes. Arribats a port la fatiga del viatge ha de deixar pas a una satisfacció creixent pel valor del conjunt del que s’ha aconseguit. Cap aquí és cap on hem d’anar. Fóra un error greu que, després de tant de treball, de tant de soroll en contra del que preteníem, ara que Catalunya ha assolit l’objectiu de tenir un gran Estatut, ens deixéssim dominar per aquella sensació una mica fatalista de sentir goig sense tenir alegria. Comencem a celebrar victòries. El que hem aconseguit i el que això significa, ha de ser motiu de satisfacció, d’orgull legítim i d’alegria. És el resultat d’un pacte entre Catalunya i Espanya. És la foto final de la negociació. És la millor fotografia que mai hem tingut dels pactes amb Espanya. 4 �Fa 100 anys ho van somiar, 30 anys més tard ho vam tocar de dits però no va durar. Del 36 al 76 dictadura. Al 79 Estatut i al 81 cop d’estat i després treball i silenci sobre l’Estatut fins fa 2 anys. La campanya del referèndum servirà per fer veure ben clar: què teníem en vigor fins ara i què tindrem a partir d’ara; com se’ns reconeixia fins avui i com se’ns reconeixerà a partir de demà; les competències de l’Estatut del 79 i les del 2006; la garantia –el blindatge- d’aquelles competències fa 27 anys i la que tindran les competències del nou Estatut, la garantia serà millor ara; la claredat de les relacions bilaterals aleshores i la d’ara; les claus del finançament que teníem i quines són les que ara tindrem: serveis iguals per a esforç fiscal relatiu similar, fórmula Castells; l’ordre no es toca; inversions de l’Estat: increment del 50% del percentatge. L’Estat invertia el 12% i hem arribat a l’acord que sigui el 18,5% Aquest és l’exercici que hem de fer una i altra vegada, i tants cops com faci falta, per explicar a la ciutadania de Catalunya què i per què hem fet el que hem fet en relació amb la nostra llei principal, l’Estatut. I ho hem de fer per convèncer la ciutadania de la importància de disposar d’un nou Estatut, sancionat amb el vigor que li donarà tenir el més ampli suport popular. Aquest és un exercici que han de fer, per començar, totes les forces polítiques que hi han treballat. Pensar que el poc que ens queda pendent és motiu per invalidar el molt que hem guanyat em semblaria un error de càlcul, sobretot per aquells que volen anar més lluny. La setmana passada vaig afirmar que el procés de l’Estatut havia arribat on podia arribar. Que és molt. I ens n’hem de sentir orgullosos. Perquè, vegem, algú pot pensar, garantir que hi haurà una conjuntura més favorable que la que hem tingut, em refereixo a la relació Catalunya-Espanya? A mi em costa d’imaginar-la. Algú pot pensar que si hagués estat possible no s’hauria anat més lluny del que s’ha anat? Jo crec que no. I, en qualsevol cas, si algun dia es donessin unes condicions adequades per millorar el que ara hem aconseguit, què impedirà, si hi ha majoria per fer-ho de plantejar-ho, negociar-ho i aconseguir-ho, si ja ho hem fet un cop? El que és clar és que per primera vegada s’ha reconegut la nostra personalitat nacional, com a nació. És a dir, se’ns ha reconegut el dret a afirmar, en el nostre Parlament -que és on rau la sobirania del poble de Catalunya- que som una nació. Això és extraordinari a Espanya. S’han reconegut els drets històrics de Catalunya en alguns terrenys essencials. Això també és extraordinari perquè permet enllaçar la construcció del futur –la clau del nou Estatut- amb algunes peces que són al fonament del nostre sistema de Govern i de la nostra cultura. Tanmateix, us haig de dir, aquí, que l’altre dia, a l’Ateneu Barcelonès, em va cridar molt l’atenció una afirmació del professor Manuel Castells. Cito: “L’esplendor del passat no és cap garantia d’un futur esplendorós”. Per què ho dic, això? Doncs perquè crec que el que realment serà històric de l’estatut del 2006 serà el reconeixement de Catalunya com a nació. Però, tant o més, ho seran el conjunt de drets i deures que reconeix a la ciutadania, el conjunt de drets i deures que reconeix en relació amb la igualtat de les llengües catalana i castellana, el conjunt de competències que reconeix que la Generalitat té en exclusiva o que comparteix amb el govern d’Espanya, el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació de l’agència tributària, etc. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I això sí que és transcendental. Però és que un procés d’aquestes característiques no tenia antecedent al nostre país. És la primera vegada que es reforma un Estatut en profunditat. 5 �Fins ara només s’havien proposat eines d’autogovern després de períodes convulsos o dictatorials. Ara s’ha exercit un dret democràtic en condicions democràtiques. La reforma dels estatuts és una gran expressió de maduresa del sistema institucional espanyol. És cert que la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció, de desinterès de cara al moment realment crucial que és el de la ratificació popular del que hem aconseguit. És el que cal combatre. Serà fàcil. Perquè estic convençut que la gent vol que s’acabi el procés de l’Estatut. Però la ciutadania de Catalunya vol que s’acabi bé. La gent té ganes que hi hagi Estatut. I és responsabilitat nostra que vegi que l’esforç acaba i que acaba molt bé per al futur de Catalunya. I que acaba bé també per al futur d’Espanya. No seré pas jo qui vulgui establir paral·lelismes entre el nostre procés i el que es pot haver iniciat al País Basc a partir de l’anunci d’un alto el foc permanent per part d’ETA. Aquest és un moment que no tornarà fàcilment. Però sí que és cert que la resolució satisfactòria de la demanda de major autogovern per a Catalunya i l’inici del llarg camí que pot dur la pau a Euskadi i a tot Espanya suposaran un canvi qualitatiu proverbial en l’estat democràtic, Amb el nou Estatut tenim l’oportunitat de fer un pas endavant molt important en aquest sentit. El nostre país haurà estat, al capdavall, pioner en l’evolució del model territorial espanyol. Com ho havia estat en altres moments de la història contemporània del nostre país. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1742 Title A name given to the resource Conferència "Girona i el futur de Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori Narcís de Carreras. Girona Subject The topic of the resource Catalanisme Economia Educació Estatuts Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/250/20060202.pdf b4d71f20dd158dcc0707573adffbe297 PDF Text Text Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia (castellà) Santiago de Compostela | 02/02/2006 Querido Presidente, conselleiros, director de la Caixa, presidente de la Fundación. En el momento que estamos viviendo se requiere que haya sentimientos, que haya intuición, proyectos, pero sobretodo tiene que haber claridad, una clara comprensión de lo que está en juego, porque cuando uno no está construyendo un barrio, ni una ciudad, ni siquiera una comarca, ni siquiera un país, diría, sino las leyes fundamentales de este país, ahí todo es mucho más abstracto, más duro, más frío. Voy a citar en primer lugar al presidente Touriño, que hace relativamente poco decía que el "Estatut abría un camino para el avance en la España plural y para la consolidación del Estado de las Autonomías, que nos debería beneficiar a todos, a Catalunya, España y a las demás CCAA, especialmente Galicia". Quiero estar a la altura de este pronunciamiento tan positivo y explicar el sentido de la reforma estatutaria. Quiero explicarles el sentido de la reforma estatutaria, explicarles su estado actual. Esta reforma es un proceso que tiene un propósito y una voluntad y ésta es de empatía, de reconocimiento y de trabajo en común. Se es consciente de que lo se hace no es sólo para uno mismo sino que forma parte de un sujeto mayor, más complejo, más amplio, en el cual hay que concordarse. Yo sabía, todos sabíamos, creo, en Catalunya, que esto iba a ser difícil. Por una sencilla razón: el acuerdo entre 4 grupos políticos tan diversos sólo se puede hacer a la alza. Y ahora me estoy refiriendo al primer acuerdo, al de aprobación del Estatuto de Catalunya, en Catalunya. El común denominador no es a la baja, sino a ver quién dice más, que nadie se quede atrás. Ese común denominador fue al alza y la rebaja, en cambio, sólo se puede hacer estando todos de acuerdo, para evitar sospechas de renuncia premeditada. Primero hay un pronunciamiento de la Comunidad Autónoma, por una gran mayoría, prácticamente el 90%, que se fragua sobre la base de esa convicción. Nadie quiere ser el último. Luego, cuando se trata de ver cómo se asumen las modificaciones que el sujeto mayor en el cual estamos, que es España, decide hacer sobre aquel texto, entonces las cosas son un poco más complicadas. Ya no es quien consigue más sino quien renuncia menos y eso es mucho más complicado. Por lo tanto, desde la convicción de que nuestra experiencia puede aportar reflexiones útiles en el proceso de reformas que se ha puesto en marcha en el conjunto de España, también lógicamente en Galicia. Iniciamos la reforma del autogobierno en Catalunya con dos objetivos: 1.Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria. Una etapa que fue necesaria y útil durante los años ochenta y noventa, es cierto, pero que había ido perdiendo fuerza y efectividad de modo paulatino. La pura afirmación de lo que somos. Y más aceleradamente lo ha perdido durante los últimos años, aunque no sería lícito ocultar que esa etapa se ha superado sobre la base de usar con cierta profusión el adjetivo "nacional". No es que se haya renunciado a la fase de afirmación identitaria sobre la base de renunciar a ella sino sobre la base de no darle la importancia que tenía en su momento. Pero ahí está el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Ràdio Nacional de Catalunya, etc... Hace más de 20 años ya se llenó el Nou Camp con ese slogan "Som una nació". Fue un reflejo casi diría masivo y casi espontáneo. Todo eso que la historia ha ido afirmando, nosotros pretendemos ahora que deje de ser tan importante, no sobre la base de olvidarlo sino de tenerlo por asumido y por, supuesto, proclamarlo por escrito en un Estatuto que dé fe de ello. 1 �2.Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural, nacida no, pero formulada sí, de manera claramente en Santillana de Mar hace 3 años. Una reunión a la que asistieron presidentes autonómicos, algunos candidatos y secretarios generales del PSOE de las diversas Comunidades Autónomas. Contribuir haciendo lo primero: ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios. El efecto de lo que acontezca en Catalunya sobre el conjunto probablemente va a ser significativo. Y lo digo sin ninguna petulancia, creo que habrá efecto. Por ello, -como explicaré luego- no podemos entender la reforma catalana fuera del contexto de consolidación del Estado de las Autonomías. El propio Presidente Touriño dijo esta semana que creía que "El nuevo Estatut abre un camino para el avance en la España plural". Como comprenderán no voy a ser yo quien le ponga peros a una afirmación que vale lo que vale cuando se formula con el viento en contra - y no precisamente el que viene del Atlántico o del Cantábrico sino el que en Catalunya llamaríamos terral. Lo que me recuerda a Rosalía y sus gallegos que iban a la meseta como rosas y volvían morenos. EL CONTENIDO DE LA REFORMA ESTATUTARIA La reforma catalana parte de un axioma compartido por todos los miembros del actual gobierno de la Generalitat de Catalunya: respetar identidades y compartir proyectos no son propósitos excluyentes. En efecto, se trata de una falsa disyuntiva porque lo deseable y posible es que ambos propósitos convivan en la dinámica de una sociedad. ¿Es posible a la vez el pleno autogobierno de Catalunya y formar parte activamente de la España democrática y plural? Es posible; y no sólo es posible, sino que sólo por esa vía tiene salida Catalunya. Y creo sinceramente también que sólo por esa vía tiene salida España. Me refiero pues no sólo a Catalunya sino a cada una de las autonomías españolas. El desencuentro identitario puede, y debe, canalizarse a través de soluciones políticas. Y eso es lo que hemos intentado a través de la reforma del Estatuto catalán. Y creo que podemos conseguirlo. ¿En qué consiste nuestra propuesta de reforma? Tenemos un objetivo que es afianzar un modelo de autogobierno que suponga un avance importante en el reconocimiento del país, de la nación catalana como tal, en competencias y financiación. De modo sintético: esta propuesta plantea 4 elementos clave. 1) Reconocimiento más claro de la identidad nacional de Catalunya. No solamente sobre la definición de lo que es Catalunya, sino también sobre su lengua, su historia, su cultura. En ningún caso, este reconocimiento puede ser considerado un factor de riesgo para la convivencia en España o una enmienda a la nación española. Al contrario, es un reconocimiento de la particularidad catalana, con contenidos muy concretos; cinco que cito a continuación: 1.- Derechos históricos en derecho civil, lengua y cultura: Debe quedar claro que esta mención de los derechos históricos no se formula sobre la base de la foralidad, sino sobre lo que marca la propia Constitución en su artículo 2, cuando distingue entre nacionalidades y regiones. Aunque cuando todo empezó, es cierto, y estoy hablando de nacionalidades y regiones en la Constitución, nacionalidades eran 3 y ahora son 7 ú 8 según sus propios Estatutos aprobados por el Parlamento español y votados por todos. En todo caso, lo que en principio parecía referirse a tres ahora se debe de referir a siete u ocho comunidades autónomas. En la Constitución Española, las 3 nacionalidades tenían idioma y derecho civil propio. Ahora, no necesariamente. Se llaman a sí mismas nacionalidades comunidades autónomas que no tienen estas características. No decimos que eso esté mal, que haya que volver a atrás; por supuesto que no, sólo decimos que hay una cosa que se ha perdido por el camino, y es la diferencia, ese dualismo interesante entre nacionalidades y regiones y si quieren vamos a tener 2 �que utilizar el nombre naciones para poder recuperar la singularidad que estaba atribuida a un núcleo de nacionalidades. 2.- Derechos lingüísticos, destinados a preservar el uso efectivo de las dos lenguas oficiales de Catalunya: catalán y también castellano. Dos lenguas españolas, algo que parecen ignorar los que estas semanas están impulsando una campaña cuando menos indigna. 3.- Reconocimiento de nuestros símbolos. 4.- Mención a las comunidades catalanas en el extranjero 5.- Reconocimiento de Arán y de los derechos lingüísticos del aranés Reconocer la identidad nacional de Catalunya, como la de Galicia o la del País Vasco, en mi opinión, que es la de la mayoría de los catalanes, no perjudica ni a la nación ni al Estado en España. En cambio, sí refuerza el encaje de estos territorios y recoge su particularidad, expresada repetidamente durante estos años de forma democrática y mayoritaria. Para quienes persisten en la oposición conflictiva de los conceptos de nación española y nación catalana (o de otras realidades del mismo carácter), recomiendo el último informe del Consejo de Europa. En él se propone una definición del mismo concepto en órdenes diferentes: - unos de tipo exclusivamente cultural (como el caso de Catalunya) - y otros de mayor calado político y vinculados a la existencia de Estados (como es el caso español). 2) Incremento, clarificación y fortalecimiento de las competencias desde el punto de vista del principio de subsidiariedad. Pensamos en Catalunya que este principio puede ser muy útil porque nos permite construir nuestra convivencia no sólo sobre la base de la identidad sino sobre la base de un principio igualmente potente que el de identidad pero mucho más inteligible por parte de todo el mundo sin necesidad de tener un sentimiento de identidad profundo pero no avasallador como parece ser el caso de algunos. Lo hemos hecho después de 25 años de experiencia, en los que han proliferado -más allá de lo deseado- los conflictos de competencias entre la Administración General del Estado y las Administraciones autonómicas. Y viniendo de abajo, de los ayuntamientos, que en España se han quedado como estaban, con sólo el 20% de los recursos públicos netos, mientras el Estado ha bajado del 80%, que era en 1980, al 30%. Es un Estado que ha dado una lección de modestia al mundo formidable, esto es ser federal, mientras que las CCAA eran el 0% hoy son el 50% del gasto público; en algunos casos con más competencias como Catalunya o el País Vasco, probablemente el 60%. Pero los ayuntamientos se han quedado en el 20 y esto es un poco decepcionante. Creo que es la prueba de que las autonomías que pretenden sustituir el Estado para dar proximidad, a la hora de la verdad nos convertimos igualmente en egoístas de lo que tenemos y reacios a ceder hacia abajo lo que probablemente los ayuntamientos estarían en mejores condiciones para aceptar. También es verdad, y lo digo por experiencia, que muchos ayuntamientos no se atreven; sí a pedir, a exigir, pero radicalmente no a probarlo. En gran parte, era lógico que esa substitución del Estado por las autonomías sin una ulterior cesión a los ayuntamientos así fuera porque debía llevarse a la práctica el desarrollo competencial previsto en el bloque constitucional conformado por la Constitución y los Estatutos. Como también es lógico que ahora, vista la experiencia de más de veinticinco años, procedamos a clarificar mejor qué hacen unos y qué hacen otros. Quizá el uso del concepto de blindaje de las competencias se haya prestado a la confusión. En realidad, estamos hablando de criterios más claros y útiles para establecer una tipología de materias y competencias, que impidan transgredir los marcos competenciales establecidos por la Constitución. 3 �Partiendo del principio de subsidiariedad, la Generalitat quiere gestionar desde la proximidad todos los servicios que afectan directamente a los ciudadanos de Catalunya y que constituyen el núcleo duro de sus políticas públicas. Algunos ejemplos de las nuevas competencias recogidas en la propuesta de nuevo Estatuto son bien explícitos sobre este propósito: . . . . . . . Trenes de cercanías Becas de enseñanza obligatoria Inspecciones laborales Políticas de acogida de inmigrantes Guarderías Gestión de prestaciones no contributivas Seguridad privada, etc Todas ellas son competencias que vienen a añadirse a todas aquellas que ya gestiona la Generalitat relacionadas con las grandes políticas del Estado del bienestar: educación, sanidad, bienestar social, seguridad pública y vivienda. Y también a las que se ocupan de la ordenación y gestión del territorio: urbanismo, infraestructuras y transportes. El principal dirigente de la oposición en España afirmó no hace mucho que las administraciones autonómicas servían para poco más que para hacer carreteras. Sin duda, es un planteamiento más propio del siglo XIX que de nuestro tiempo. Un planteamiento que, por cierto, no ha suscrito ningún líder autonómico del Partido Popular, como no podía ser de otra manera. Hoy, la gestión moderna y eficaz del Estado se lleva a cabo descentralizando en los gobiernos regionales y en los municipios. Porque este es un proceso en el que todos ganan; gana el ciudadano, gana la administración autonómica que puede plantear políticas transversales y afrontar mejor los problemas más próximos y gana también la administración central que se desprende de una carga para la cual muchas veces no dispone de la suficiente flexibilidad. Está demasiado lejos para tratar con eficacia esos problemas próximos. 3) Mejora de la financiación. ¿En qué consiste el modelo de financiación esbozado en el nuevo Estatuto? Es un modelo caracterizado por cuatro ejes principales: a. El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. La suficiencia de recursos es posible porque se incrementan los porcentajes de participación de prácticamente todos los impuestos estatales (excepto el de sociedades): - IVA: del 35% al 50%; - Impuestos especiales: del 40% al 58% En otros (sucesiones, patrimonio, etc.) se llega al 100%. Los economistas se resisten a dar las cifras relativas al porcentaje de mejora de los recursos totales de la Generalitat en "n" años, pero creo que un 10% de incremento (inversiones estatales aparte) es, por lo menos, probable. b. El Estatuto establece que la Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Se precisa explícitamente que se incrementará la capacidad normativa actual sobre el IRPF, y se atribuirán competencias normativas sobre las operaciones efectuadas en la fase minorista del IVA y en los impuestos especiales. c. El Estatuto consagra el papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. De modo que una Agencia Tributaria de 4 �Catalunya gestionará, recaudará, liquidará e inspeccionará todos los impuestos propios de la Generalitat y los cedidos totalmente. Y en dos años, lo pone el Estatut, de acuerdo con el Gobierno español, se creará un consorcio paritario entre la Agencia estatal y la catalana, para la gestión del resto de impuestos estatales recaudados en Catalunya. d. El Estatuto establece un criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno; por supuesto, es más alta en unas comunidades y más bajas en otras. Pero no concreta la fórmula de nivelación porque obviamente es una cuestión multilateral que no puede resolver el Estatuto catalán sino que hay que debatir y acordar entre todas las Autonomías. Esa es la variable todavía abierta que no permite decir totalmente cuál será cuantitativamente el resultado, o en qué periodo de tiempo se necesitará para llegar a él sin daño para nadie, para que nadie pierda. A estos cuatro ejes principales cabe añadirle un quinto eje relativo a las inversiones del Estado en Catalunya: e. El modelo garantiza que durante un período de siete años, hasta la finalización del modelo actual de financiación europea, las inversiones estatales en Catalunya se equipararan al peso relativo del PIB catalán en relación al español. Actualmente sufrimos un déficit importante de infraestructuras; pensemos que durante el período 1991-2005, estoy hablando de quince años, la inversión estatal en Catalunya representó el 12% del total de la inversión del Estado español (y menos del 10% si no se cuenta el AVE), y en cambio la población representa el 16,5% del total de la española y el PIB el 18,8%. En resumen, se trata de un modelo que persigue la autonomía, suficiencia y solidaridad al mismo tiempo. Es un modelo de inspiración federal porque busca el equilibrio apropiado entre autonomía e igualdad; persigue la suficiencia financiera e instrumenta mecanismos de nivelación. Como pueden ver: - Es un modelo que puede ser extensible a otras Comunidades. Es un modelo que no altera el mantenimiento de la Caja única de la Seguridad Social. Es un modelo que sigue rigiéndose por el principio de solidaridad interterritorial. Y, finalmente, es un modelo en el que una Comunidad no gana a costa de otras. Querría dejar bien clara una idea general: la mejora de financiación de Catalunya no se hará a costa de Galicia ni impedirá mejorar su propia financiación. Mucho me extrañaría que Galicia y las demás CCAA no mejoraran su financiación en paralelo. El Presidente del Gobierno español se ha cansado de explicar que la economía va como una moto, que el superávit presupuestario es considerable y que crecemos entre dos y tres veces lo que crece Europa, que Galicia y otras Comunidades Autónomas tienen y tendrán una inversión estatal importantísima. 4) Conciliación de la bilateralidad y de la multilateralidad. Mantenemos abiertas las dos vías necesarias e indispensables para el buen funcionamiento del Estado de las Autonomías: - la vía bilateral (a través de una nueva Comisión Bilateral), dedicada a aquellos asuntos específicos de la relación Administración General / Generalitat; - la vía multilateral, para aquellos asuntos que afectan al conjunto de CCAA. 5 �Si una de las dos vías no ha funcionado adecuadamente en estos años ha sido la vía multilateral; o ha funcionado poco, y si ha funcionado, lo ha hecho relativamente mal. Es ahora que las Conferencias de Presidentes y otros escenarios están empezando a dinamizar, como hemos visto muy claramente en el tema del déficit sanitario, en beneficio de todos, no sin discusión, pero en beneficio de todas las Autonomías; el Estado ha hecho un esfuerzo importante en la mejora de la financiación de la sanidad en un escenario multilateral. Este es el principal reto del Estado de las Autonomías. EL MÉTODO DE LA REFORMA ESTATUTARIA Dos premisas en todo el proceso: constitucionalidad y consenso Pero con ello hemos ganado una mayor implicación por parte de todos, alcanzando un consenso muy amplio en Catalunya. Finalmente, la propuesta catalana salió con el 90% de los votos del Parlament: PSC (que es el partido más votado ya en las 2 últimas elecciones), CiU, ERC e ICV. ¿Qué ha hecho el PP? Lamento de veras no haber conseguido una mayor participación del Partido Popular de Catalunya en el tramo final del trayecto, aunque el comportamiento de Piqué y sus compañeros, asistiendo a la reunión de Miravet que sirvió para relanzar el proceso, fue impecable. La polémica suscitada dentro del PP no es ajena a todo ello. Estos últimos días se han puesto de manifiesto las dos posturas sobre cómo puede afrontar este partido la reforma: - desde una participación crítica, como hizo Josep Piqué y el PPC, - o desde un rechazo frontal y cerrado, como el que hemos observado en los últimos meses. Debo decir que la primera condujo, durante la tramitación en el Parlament, a una valiosa contribución que finalmente no pudo ser refrendada en la votación final. En Catalunya se observa con interés la postura que está adoptando el nuevo dirigente del PP gallego, Núñez Feijoo. Su aportación puede ser decisiva, no sólo para el Estatuto de Galicia, sino para la participación del PP en la agenda de reformas territoriales de España. La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos. No obstante, Catalunya ha echado en falta una mayor manifestación de respeto en relación con su proceso de reforma. No hemos gozado de un clima general de respeto por nuestras instituciones y por nuestras propuestas. Algunos han convertido la propuesta de Catalunya en un arma arrojadiza para el combate entre oposición y gobierno en Madrid. Lo lamento. Porque Catalunya no ha hecho su propuesta contra nadie. No la ha hecho en absoluto contra España, ni contra ninguna de las comunidades autónomas. Dicho de otra forma: Catalunya nunca aprobaría ninguna propuesta que perjudicase los intereses generales de España ni los intereses en particular de Galicia. La reforma catalana ha querido que eso no ocurra. Ya ha recorrido el trecho más difícil de esa reforma. En los últimos días, se ha forjado un acuerdo al que se han sumado PSC y PSOE, CiU e ICV. Al que -espero- próximamente se añadirá ERC. Más allá de fotos y reuniones a última hora, este acuerdo sólo se puede entender desde la enorme faena, las 2 efes, fotos y la faena, realizada durante el año y medio anterior. Sólo cabe esperar que el PP se avenga a participar de forma constructiva durante el debate en Comisión. Esa es mi esperanza. LA ESPAÑA PLURAL: LA CONTRIBUCIÓN DE CATALUNYA Por último, estoy convencido más que nunca que la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos. Estoy seguro que la España plural tiene que nacer de la periferia geográfica, sin que nunca más pueda ser considerada periferia política y sólo dejará de ser considerada así si es protagonista en la 6 �configuración de esta España plural, lo cual implica una nueva concepción política. Pero no sólo una nueva concepción política de carácter más federal, sino una nueva concepción económica: la España en red. La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante. Un principio general de funcionamiento: las CCAA son Estado, no son el Estado. Son sujetosEstado, no Estados, forman parte de lo que llamamos Estado en sentido general, no gobierno. Forman parte de la estructura a través de la cual el Estado se relaciona con los ciudadanos. Estado español; y como tal deben ser tratadas, con lealtad recíproca. Se trata de acabar con aquella expresión tan corriente y al mismo tiempo tan engañosa que distingue al Estado y a las administraciones autonómicas. El Estado en España, desde hacer tres décadas, y por definición constitucional significa tres administraciones: General, Autonómica y Local. Un criterio: el reconocimiento de la diferencia, que no significa desigualdad, ni, por supuesto, privilegio; pero si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España. La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva. Una formulación constitucional: restablecer el poder de la distinción inicial entre nacionalidades y regiones en la Constitución. Y una cultura política: esta realidad, más compleja, más compuesta, requiere ser edificada sobre un principio básico que es el de la lealtad. Hay que jugar limpio, hay que jugar claro, hay que explicarse efectivamente, hay que saber escuchar, hay que saber proponer y hay que saber, por supuesto, rectificar. Reitero el apoyo de Catalunya a la agenda reformadora que el Presidente Zapatero ha expresado en relación con el Estado de las Autonomías. El liderazgo del Presidente Zapatero es indiscutible en ese terreno. Está cumpliendo su compromiso con la reforma del autogobierno en Catalnya; ha sabido enmarcarlo en un proceso más amplio de reforma territorial: Conferencia de Presidentes, reforma del Senado, reforma de otros Estatutos. y ha empezado a abordar la reforma constitucional para la cual se preveen más dificultades de las que quizás hace dos años y medio se podía imaginar. Reforma constitucional para: 1) solucionar contradicciones existentes en el proceso de la sucesión 2) denominar a las CCAA (ahora no están) 3) reformar el Senado para convertirlo en la cámara de las autonomías con una presencia necesaria de los poderes locales y 4) hacer constar en ella que formamos parte de la Unión Europea (esto es del año 1986, han pasado veinte años y la Constitución todavía no lo dice). Sabíamos desde el principio que todo eso no sería fácil. Pero finalmente, parece que la senda reformadora va lentamente, más de lo que querríamos, asentando su curso. Hoy es Catalunya y espero que también la Comunidad Valenciana, las comunidades que están entrado en la senda de la reforma. Mañana vendrá Andalucía y Galicia. Y, poco a poco, el resto. Es la gran apuesta para que la España del siglo XXI siga avanzando, con todas las garantías, por una vía democrática basada en los valores de la igualdad, la diversidad y la libertad. Muchas gracias. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1732 Title A name given to the resource Conferència "Respetar identidades, compartir proyectos", a la Fundació Caixa Galicia Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santiago de Compostela Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Dret constitucional Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf 04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European challenge for a Global Information Society" (Brussel . les, 27 de setembre de 1994) De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The European challenge for Global Information Society" se suggereixen tenir en compte els següenst punts: - Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. ti Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea como un agente de bienestar, de progreso y de creación de empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas i Iiheral --que ponen --el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única e nst uye a n,, eatro---parecer e= ^Ea^ 4n40• - ■ y • Tia = una salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual - Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos: - el fortalecimiento de la competitividad industrial y el fomento de la creación de empleo; - el fomento de nuevas formas de organización del trabajo; - la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente; - la respuesta a las necesidades sociales y una mayor eficacia de los servicios públicos. - La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras. - Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques según el destinatario final: - el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio). - las aplicaciones empresariales y sociales �- El gran desafío de la Sociedad de la Información está relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa como catalizador de un proceso de reorganización total (en realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a través de la difusión del uso de esa tecnología. En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno de experimentación de la Sociedad de la Información. En las ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control de tráfico), así como un fuerte consumo de información. Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. - ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida? - El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos. Algunos de los problemas que se plantean son los derivados de las menores posibilidades de relacionarse y también habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la legislación laboral y de la seguridad social. - La educación a distancia supone la creación de centros de enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico y servicios de formación para las PYMES, las grandes empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e institutos de formación profesional. - Una red de universidades y centros de investigación de banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y centros de investigación de toda Europa con acceso y sin restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga- �ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos. - Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer soluciones telemáticas a escala europea para sistemas avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.) - Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de comunïcacioñ del tráfico aéreo europeo que proporcione conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra entre los aviones, los centros de control de la UE y la Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo. - Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los centros sociales a escala europea. - Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea. Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia variedad de ofertas para el entretenimiento y para las transacciones y las gestiones (transacciones bancarias, telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia). - Barcelona es consciente de la importancia capital que la tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato futuro. - Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar. - Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa GAUDI) ��26'09 '94 0A:53 40 á V93 402 31 84 23/99'94 11:14 ^ ^ 001 COOR INFO BASE O a 93 2 Fecha: Z6-9..q TELEFAX N.° de Fax: A: t C^\D EMPRESA: qS32 ^^ Ilt1 7 DEPARTAMENTO: rrlt'. 3Y REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS 1.-- z N.° de hojas: de: Gi E-57 ItrsmK Empresa: _ Departamento: El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...). Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis. Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots. 2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja tonen). P.ex.:- a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.), tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns amics en un bar preneu oí sol. 3.- Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo. 4.- 1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc. 5.- Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les tolen o nunicacions. r Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió. 8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r aquestes avantatges de dutat. 7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats denses. El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat. 8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir, aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que altes entitats no poden o no saben donar. AlnotarneTti de ltartttonw �23/89'94 ñ 1;t 14 002 COOR INFO BASE O C93 402 31 :54 26/09 '94 09:53 93 2910261 I. N .I. P.03 Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1 tu-L: 141.222 .130C bw:t2.11WCIa 9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del mercal Iilurament,. yy ^ 10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá. La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per ondegar projectes tals com: - - Tele- treball, Tele-ensenyament, tole-formació, Serveis de Telecomunicació potents entre empreses, Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors. 11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació, millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb clutadana i reduint els costos de gestió administrativa. ^..._ ..^ ^ . .. . ., Atiludtemettt dC D arrclut7u � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4314 Title A name given to the resource Conferència "The European Challenge for a global information society" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat de la informació Relacions Internacionals Unió Europea Benestar Social Competitivitat Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1468/19951218d_00706_LD.pdf 71f4989235ee0499098d906e1326126e PDF Text Text Gabinet Tecnic de Relacions Públiques i Protocol BARCELONAPUNTCLAU CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL 1 MIRA, ALCALDE DE BARCELONA Dia : 18 de desembre de 1995 Hora: 19.00h . Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar (e/ Con solat , núm. 2) ORDRE DE L'ACTE * Obertura de l'acte a ca rrec de l'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia, President de la Cambra Oficial de Comer<;, lndústria i Navegació de Barcelona, qui dóna la paraula a, - Excm. Sr. Caries Ponsa i Ballart, President de Barcelona Centre Logistic. - Conferencia a carrec de I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelon a, sota el títol Barcelona Centre Logístic Europeu. * Cloenda de l'acte a cura de I'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia, President de la Cambra Oficial de Comerr; , lndústria i Navegació de Barcelona. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta per a la conferencia de !'Alcalde sobre els reptes de Barcelona en el camp logístic EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR AL PRESIDENT ANTONI NEGRE LA DISPOSICIÓ DE 'LA CAMBRA DE COMER<;, r,· · (JI ~ ~:.• INDÚSTRIA 1 NAVEGACIÓ A FACILITAR EL SALÓ DAURAT DE LA CASA DE LA LLOTJA PER A AQUESTA CONFERENCIA. 7 l~¡~ >f~~t~, t .'\9 SEGURAMENT ES TRACTA DEL LLOC MÉS IDONI PER PARLAR DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA 1 L'ÁREA \ fJ METROPOLITANA ¡r \' VOCACIÓ EUROPEA. AQUEST SERÁ EL NUCLI DE LA MEVA ~ rrl COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA DE INTERVENCIÓ, EN LA QUAL INTENTARÉ COMPAGINAR LES DADES OBJECTIVES AMB LES REFLEXIONS, ELS FETS AMB LES PROJECCIONS DE FUTUR. TAMBÉ VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE LOGÍSTIC LES ACTIVITATS QUE ESTA DUENT A TERME, EN EL MARC DE LES QUALS SE SITUA AQUESTA CONFERENCIA. EL MODEL "FLEXIBLE" DE DESENVOLUPAMENT EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'UNA GRAN CIUTAT ES POT DEFINIR A PARTIR DE TRES GRANS FACTORS: L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, LA POLÍTICA 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ECONÓMICA GENERAL (QUE COMPREN EL GRAU D'OBERTURA A L'EXTERIOR 1 LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ) 1 L'ORGANIT?ACIÓ DEL TERRITORI (QUE INCLOU EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC LES INFRASTRUCTURES). ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ ADOPTANT L'ANOMENAT MODEL "FLEXIBLE" 1 S'ESTAN PRODUINT UN SEGUIT DE CANVIS EN LA FORMA D'ORGANITZACIÓ Dq LA PRODUCCtÓ 1 DE GESTIÓ MACROECONÓMICA, CANVIS qUE RECLAMEN RESPOSTES URBANÍSTIQUES 1 DE PROVISIÓ D'INFRASTRUCTURES. L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODlUCCIÓ ESTA DOMINADA PER PRINCIPIS DE NATURALESA AVENyOS TECNOLÓGICS FLEXIBILITZADORA. PERMETEN ELS INCREMENTAR L'EFICIENCIA REDUINT EL TAMANY DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS. ES GENERALITZA L'ÚS DE LA INFORMÁTICA EN LA PRODUCCIÓ PARAL.LELAMENT, FINANCERS, CANVIAR INDUSTRIAL CREiiXEMENT EL SALARIALS ASPECTES DE SERVEIS. DELS COSTOS 1 ENERGETICS OBLIGUEN BÁSICS L'ESTRATEGIA DE A PRODUCTIVA, EN UNA DIRECCIÓ FLEXIBILITZADORA QUE COMPREN ELEMENTS COM !LA DISMINUCIÓ D'ESTOCS, L'EXTERNALITZACIÓ DE FASES SENCERES DEL PROCES PRODUCTIU 1DE SERVEIS, ETC. 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LOG ÍSTICA PRIORITATS SUBSTITUEIX EL D'ORGANITZACIÓ MÁRKETING DE LES EN LES EMPRESES INDUSTRIALS . LA RECUPERACIÓ DE L'OFERTA PASSA A SER L'OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÓMICA; L'EXTENSIÓ DE LA DEMANDA ES VOL OBTENIR OBRINT ELS MERCATS 1 FENT POSSIBLE LA GLOBALITZACIÓ DE LES ECONOMIES NACIONALS. CREIXEN INTENSAMENT ELS REQUERIMENTS D'INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT 1 COMUNICACIONS DIMENSIONATS A ESCALA INTERNACIONAL. ES FA NECESSARI PLANTEJAR ESTRATEGIES ECONÓM IQUES REFERENCIADES EN EL TERRITORI, QUE POSIN L'EMFASI POSITIVES PER EN LA GENERACIÓ AL SISTEMA D'EXTERNALITATS PRODUCTIU; LA UNITAT D'ANÁLISI JA NO ÉS EL SECTOR SINÓ ~L TERRITORI. EL MODEL DE "CIUTAT FLEXIBLE" COMPORTA TOT UN CONJUNT DE CONSEQÜENCIES: - NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI DE LES GRANS, CIUTATS. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS SEGUEIXEN SENT FONAMENTALS, PERÓ PERA LA SEVA CONTINUrTAT CAL ADAPTAR LA POLÍTICA TERRITORIAL 1EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - EL NOU MODEL TENDEIX A INCREMENTAR LA DEMANDA DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS. - L'OFERTA D'INFRASTRUCTURES S'HA D'ADAPTAR 1 AVANCAR-SE A AQUESTS GANVIS. LA NECESSITAT DE REDIMENSIONAR LES INFRASTRUCTURES EXIGEIX UN TRACTAMENT AMPLI 1 COORDINAT, FINS 1 TOT ENTRE DIVERSES CIUTATS , PER ASSOLIR LA "MASSA CRÍTICA" SUFICIENT- 1 ATRAURE GRAN S OPERADORS INTERNACIONALS. - L'INCREMENT HA DE SER TAN QUANTITATIU COM QUALITATIU . S'HA D'ACONSEGUIR QUE LA DEMANDA ES DIRIGEIXI DE MANERA CREIXENT CAP A L'EXTERIOR, GLOBALITZANT L'ECONOMIA, 1 S'HA D'AMPLIAR L'ABAST 1 LES FUNCIONS DELS SISTEMES PORTUARIS AEROPORTUARIS. - EN LA POLÍTICA D'INFRASlRUCTURES CAL INTEGRAR L'ESCALA NACIONAL AMB LA LOCAL. - LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT COMUNICACIONS HAN DE RESPONDRE AL DOBLE REPTE DE GLOBALITZACIÓ 1 FLEXIBIL.ITAT DE L'ECONOMIA. - LA FLEXIBLE PRODUCCIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA 5 EXIGE IX LOGÍSTICA EN EL AMBITS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CREIXENTS DE LA PRODUCCIÓ 1 EL REPLANTEJAMENT D'ALGUNES PECES PLANEJAMENT BASIQUES URBANÍSTIQ; DEL CALEN SISTEMA NOVES DE AREES ESPECÍFIQUES (ZONES D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES). - LA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ DE LES CIUTATS DERIVA CAP A NOVES TENDENCIES QUE POSSIBILITEN UNA DIVERSIFICACIÓ MÉS GRAN. - LA MIDA DELS ESTABLIMENTS PRODUCTIUS TENDEIX A DISMINUIR. - LA DINÁMICA DE LOCALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA TENDEIX A SlifUAR LA PRODUCCIÓ A LA PERIFERIA DE LA METRÓPOLIS. BARCELONA, "CIUTAT FLEXIBLE" EL CONJUNT DEL SISTEMA METROPOLITA DE BARCELONA HA SEGUIT UNES PAUTES PRÓPIES DEL MODEL DE DESENVOLUPAMENT FLEXIBLE. L'EVOLUCIÓ QUE BARCELONA 1 EL SEU ENTORN HAN SEGUIT ELS DARRERS ANYS ES CARACTERITZA CREIXEMENT DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 INDUSTRIAL 6 PEL (1 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PER TANT DE L'OCUPACIÓ POBLACIÓ) l1 DE LOCALITZACIÓ DE LA A LES DUES CORONES METROPOLITANES. AQUEST FET S'HA POSAT ESPECIALMENT DE MANIFEST ALS MUNICIPIS SITUATS A L'ENTORN DEL RIU LLOBREGAT 1 EL CORREDOR DE LA B-30. ENTRE LES CONSEQÜENCIE$ QUE SE'N DERIVEN ES TROBEN EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS A BARCELONA, NECESSITAT LA L'EXTERIOR DEL --MUNICIPI D'INCREMENTAR DE LA CONNECTIVITAT ENTRE LA "CIUTAT CENTRAL" 1 LES DUES CORONES 1 ENTRE LA PRIMERA 1 LA SEGONA CORONA METROPOLITANA, 1 LA NECESSITAT D'ARTICULAR LES INFRASTRUCTURES LOCALITZADES AL BAIX LLOBREGAT AMB EL CONJUNT DE CIUTATS, CENTRES DE PRODUCCIÓ 1 MERCATS DE TREBALL DE LA SEGONA CORONA, TANT EN SENTIT GARRAF 1AL T PENEDES COM EN SENTIT TERRASSASABADELL-GRANOLLERS. EL PRINCIPAL REPTE D'AQUEST ENTRAMAT METROPOLITA EN ENTRAR A LA DECADA DELS NORANTA ERA EN BONA MESURA DE NATURALESA INFRASTRUCTURAL. AQUEST REPTE PASSAVA, COM JA S'HA piT, PERLA CONNECTIVITAT ENTRE BARCELONA 1 LES CORONES METROPOLITANES, PERÓ, TENINT EN COMPTE LA GLOBALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA, CAL GARANTIR QUE LES GRANS INFRASTRUCTURES (AERIES, MARÍTIMES, FERROVIARIES, 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA VIÁRIES 1 DE TELECOMUNICACIONS) SUPOSIN UNA OFERTA D'ABAST INTERNACIONAL PER AL CONJUNT DE L'ÁREA DE BARCELONA. EL CONTEXT SITUATS EN AQUEST PUNi, EL CONTEXT EUROPEU INTERNACIONAL PRESENTA UNS TRETS CARACTERÍSTICS: - EUROPA OCCIDENTAL CONC!ENTRA EL 44% DEL COMER<; MUNDIAL; AMERICA DEL NORD EL 17°/o 1EL JAPÓ EL 8°/o. -- ES CALCULA QUE LA DEMANDA DE SERVEIS DE TRANSPORT, DES D'ARA FINS A L'ANY 2010 , CREIXERA FINS A UN 60°/o PEL QUE FA A MERCADERIES 1 FINS A UN 120°/o QUANT A PASSATGERSi. - AQUESTA TENDENCIA ES POT VEURE AFECTADA PER L'APARICIÓ DE "TRAMS DE SATURACIÓ" (ESPECIALMENT EN EL TRANSPORT PER CARRETERA 1 EL FERROVIARI) 1 PER LA MAJOR REPERCUSS 1Ó QUE EL TRANSPORT PER 1 CARRETERA TÉ SOBRE EL IMEDI AMBIENT 1 SOBRE LA SEGURETAT VIARIA (CQNSUM D'ENERGIES RENOVABLES, CONTAMINAqló ATMOSFERICA, SOBRE EL TERRENY). 8 NO EFECTE �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - TAMBÉ Hl PODEN INCIDIR, COM A RESTRICCIONS A L'OFERTA, LA PERVIVENCIA DE XARXES DE TRANSPORT 1 LA INAPROPIADA INTEGRACIÓ DELS INCOMPLETES MODUS DE TRANSPORT (CAL PENSAR QUE FINS ARA, EL DISSENY DE LES XARXES DE TRANSPORT S'HA FET SOVINT DES NACIONAL D'UNA 1, A PERSPECTIVA MÉS, EXCLUSIVAMENT L'EVOLUCIÓ ECONÓMICA HA DElCRMINAT UNA DOTACIÓ , 1 UNA QttALITAT DESIGUAL ENTRE D'INFRASTRUCTURES D'EUROPA 1 LES ÁREES EL MÉS CENTRE-NORD MERIDIONALS DEL CONTINENT). - LES INSTITUCIONS EUROPEES ESTABLEIXEN QUE EL DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TRANSEUROPEA DE TRANSPORTS HA DE COMPLIR LES CO NDICIONS SEGÜENTS: 1.- HA DE GARANTIR UNA MOBILITAT DURABLE 1 SEGURA DE PERSONES 1 BENS EN L'ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS, CONTRIBUINT ALHORA ALS MEDI OBJECTIUS COMUNITARIS EN MATERIA DE AMBIENT ASSEGURANT LES MILLORS CONDICIONS 1 SOCIALS POSS IBLES . 2.- HA D'OFERIR ALS USUARIS INFRASTRUCTURES 1 SERVEIS DE QUALITAT ECONÓMICAMENT ACCEPTABLES . 9 EN CONDICIONS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3.- HA DE COMBINAR TOTS ELS TIPUS DE TRANSPORT, TENINT EN COMPTE ELS AVANTATGES DE CADASCUN. 4.- HA DE PERMETRE UNA UTILITZACIÓ ÓPTIMA DE LES CAPACITATS EXISTENTS. 5.- HA DE SER INTER-OPERABLE EN TOTS ELS SEUS ELEMENTS . 6.- HA DE COBRIR TOT EL TERRITORI, CONNECTANT LES GRANS ÁREES URBANES 1 REGIONS, FACILITANT L'ACCÉS GENERAt 1 ESTABLINT ENLLA90S ENTRE tES REGIONS INSULARS 1 PERIFERIQUES 1 LES REGIONS CENTRALS. 7.- HA DE PREVEURE L'AMPLIACIÓ A LES XARXES DELS ESTATS MEMBRES DE L'ASSOCIACIÓ EUROPEA DE LLIURE COMERc;, DELS PA"iSOS DE L'EUROPEA CENTRAL 1ORIENTAL 1DELS PArSOS MEDITERRANIS. - PEL QUE FA ALS PORTS, ES PREVEU QUE L'EUROPA OCCIDENTAL SEGUIRÁ ESSENT L'ÁREA ECONÓMICA AMB UN MAJOR VOLUM DE TRÁFICS INTERREGIONALS 1 QUE ELS PRINCIPALS INTERCANVIS EXTERNS SERAN AMB ASIA 1 AMERICA DEL NORD. NO ES PREVEU QUE ELS PORTS DEL NORD DE LA UNIÓ EUROPEA PERDIN EL DOMINI DELS FLUXOS AMB NORD-AMERICA, PERÓ ELS PORTS DE LA MEDITERRÁNIA HAN DE JUGAR EL PAPER PREEMINENT EN EL TRÁFIC A L'ORIENT LLUNYA. 10 �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA ES PERFILA UN REFOR~AMENT DE LA CONCENTRACIÓ PORTUARIA 1 EL DESENVOLUPAMENT D'ENCLAVAMENTS 1 FORTS ("PORTS-CRU"iLLA", GRANS "MAIN PORTS", CADA VEGADA MENYS NOMBROSOS), UN INCREMENT DE LA COMPETENCIA INTERPORTUARIA A ESCALA CONTINENTAL 1 UNA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ PORTUARIA. EN - L'AMBIT DELS PORTS MERIDIO~ALS JUGARA UN 1 PAPER BASIC LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DEL TRAFIC AMB L'ORIENT LLUNYA 1, TAMBÉ, AMB L'ORIENT MITJA 1 EL NORD D'AFRICA. ENTRE ELS FACTORS DE Cq)MPETITIVITAT DELS PORTS MEDITERRANIS ES TROBEfr'J LA DIMENSIÓ DEL SEU "HINTERLAND", LA PRODUClfiVITAT DELS TRANSPORTS TERRESTRES 1LA PROPIA EFICACIA PORTUARIA - QUANTS ALS AEROPORTS, SEMBLANTS. ES TENDEIX A LES PREVISIONS SÓN LA CONCENTRACIÓ CREIXENT EN ALGUNS GRANS "HUBS" :EUROPEUS, EN DETRIMENT DELS AEROPORTS PERIFERICS, 1 A UNA CREIXENT POLARITZACIÓ ENTRE ELS GRANS AEROPORTS 1 ENTRE ELS GRANS EIXOS DE TRÁNSIT INTERNACIONALS. 11 INTEREUROPEUS 1 �Aj untament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES PREVEU UN INCREMENT DE L'ESPECIALITZACIÓ (TANT EN CAPTACIÓ DE PASSATGEIRS COM DE MERCADERIES) 1 UN PAPER CADA VEGADA MÉS RELLEVANT DE LES MERCADERIES (EL 25% DEL COMERc; MUNDIAL D'ARTICLES MANUFACTURATS ES TRANSPORTA JA ARA PER VIA AERIA). ELS FACTORS BÁSICS EN L'ESTRATEGIA AEROPORTUARIA SÓN LA LOCALITZACió- DE¡ LES INSTAL.LACIONS, LES POSSIBILITATS DE CONINEXIÓ DELS ENLLAc;os TERRESTRES (CARRETERA I!FERROVIARIS), LA INSERCIÓ EN UNA ZONA DE POTENCIA~ DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC, 1 LA QUALITAT DE L'OFERTA DELS SERVEIS DE TERRA, DE DUANES 1 DE SEGUIMENT 1 GONTROL INFORMÁTIC DE LA CÁRREGA, AMB UNA TARIFAdló COMPETITIVA. - PEL QUE FA ALS SERVEIS ~OGÍSTICS, AMB L'AMPLIACIÓ DE MERCATS LA DEMANDA HA CRESCUT ESPECTACULARMENT 1 S'HA MODIFICAT. LES EMPRESES HAN D'ESTAR PRESENTS EN ÁREES DE CONSUM DIVERSES, TENEN UNA MAJOR PRESSIÓ COMPETITIVA 1 S'HAN D'ADAPTAR A L'EVdLUCIÓ DE LA DEMANDA 1 AVANc;AR-S'HI. LES EMPRESES D'ABASTAMENT HAN 1 DE CONTROLAR DISTRIBUCIÓ. LES ELS FLUXOS OPERACIONS RELACIONADES AMB LA diRCULACIÓ DE MATERIALS 12 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUGMENTEN CONSTANTMENT; ELS TERMINIS D'ENTREGA SÓN MÉS CURTS 1 LA FRBQÜENCIA D'ENVIAMENTS ÉS MÉS GRAN. DE LA GESTIÓ DE FLUXOS MASSIUS ES PASSA A LA NECESSITAT DE GES-rliONAR FLUXOS DIFUSOS DE MERCADER! ES. EL MERCAT 1 L'OFERTA DE SERVEIS LOGÍSTICS, DONCS, S'ESTA TRANSFORMANT. AIXÍ, 1 Hl HA UNA CREIXENT SUBCONT---RACTACIÓ DE LES ACTIVITATS tOGÍSTIQUES PER PART DE LES GRANS EMPRESES INDUSTRIALS A OPERADORS ESPECIALITZATS, ELS OPERADORS LOGÍSTICS , MÉS GLOBALS ¡l AMB MÉS PRESTACIONS, ESDEVENEN AGENTS POLIVALENTS AMB UNA AMPLIA CAPACITAT DE SERVEIS. EN AQUESTA D'ACTUACIÓ TRÁFICS DIRECCIÓ, PROU CAL AMPLfS, 1 DIFERENTS GARANTIR COMBINAR MODUS t DE ÁMBITS DIFERENTS TRANSPORT 1 DISPOSAR DE XARXES D'ALTA QUALITAT DE SERVEI. LA LOCALITZACIÓ DELS ' SERVEIS LOGÍSTICS ÉS FONAMENTAL. LA CREACIÓ 1¡UBICACIÓ DE PLATAFORMES LOGÍSTIQUES / TÉ ELS FACTORS PRINCIPALS EN! L'EXISTENCIA D'UNA GRAN DENSITAT 1 UNA ~ONNEXIÓ EFICA<; D'INFRASTRUCTURE~ DE TRANSPORT; EN EL FET QUE ELS CENTRES DE TRANSIT 1 REDISTRIBUCIÓ HAN D'OFERIR SERVEIS DE QUALITAT, ; 13 DE TRACTAMENT �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAtDIA ESPECIALITZAT DELS PRODUCTES 1 DE TRANSMISSIÓ D'INFORMACIÓ; EN LA CAJPACITAT D'ACOLLIR GRANS VOLUMS DE TRÁFIC 1 PROJECTAR ADEQUADAMENT LA IMATGE DE LES EMPRESES INSTAL.LADES A LA PLATAFORMA; EN EL FET QUE L'ÁREA D'INFLUENCIA HA ' DE TENIR PROU PES DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC; 1 EN EL FET QUE CAL CALI BRAR LA DISTANCIA RESPECTE D'AL TRES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES. LES TENDENCIES SOBRE LpCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PRODUCTIVES A LA UNIÓ EUROPEA SITUEN UNA GRAN ÁREA DE PRODUCCIÓ A L'EEUROPA CENTRAL 1 TRES CENTRES LOGÍSTICS QUE, PER RAONS ECONÓMIQUES 1 GEOPOlÍTIQUES, HAURAN DE SITUAR-SE A L'EUROPA DE L'EST, AL NORD D'EUROPA 1AL $UD Ó ÁREA MEDITERRÁNIA. BARCELONA HA DE SER Ell. PUNT CLAU ~~ DE L'ÁREA LOGÍSTICA DEL SUD D'EUROPA. LES POTENCIALITATS DE L'ÁREA DE BARCELONA EN EL CONTEXT DESCRIT, L'ÁREA DE BARCELONA COMPTA AMB UN PERFIL SECTORIAL 1 TERRITORIAL QUE Ll ATORGA AVANTATGES DE SORTIDA. SÓN ELS AVANTATGES D_ ERIVATS DEL FET D'APLEGAR. EN UN ESPAI TERRITORIAL 14 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DELIMITAT, EL PORT. L'AEROPORT 1 L'ACTIVITAT LOGÍSTICA, UNA XARXA DE _TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS JA EXISTENT 1 UN CONGLOMERAT ECONÓMIC 1 URBA DINÁMIC 1 ----- ------- -------- ·-·--· - -----· ------ ·-·- ACTIU. HAMB~OTIERDAM, PER EXEMPLE, DISPOSEN D'UN PORT MOLT POTENT PERÓ NO D'UN AEROPORT DEL MATEIX NIVELL. MARSELLA DISPOSA D'UN PORT ACTIU, PERÓ TAMBÉ TÉ MANCANCES EN AEROPORf 1 "MASSA CRÍTICA". BARCELONA TÉ UN VENTALL DE POSSIBILITATS LA SINERGIA DE LES QUALS ÉS UNACTIU DE PRIMER ORDRE. LA POTENCIALITAT DE L'ÁREA DE BARCELONA ES FONAMENTA EN FACTORS CONCRETS: - ESTRUCTURA INIERMODAL TERRA-MAR-AIRE, ...___----- EN UN ~ TERRITORI INTEGRAT D'EXTRAORDINÁRIES POSSIBILITATS COMPETITIVES. - --- - GRAN CREIXEMENT DEL TRÁNSIT DE CONTENIDORS AL PORT, EN COMP~- AMB ; D'AL TRES PORTS MEDITERRANIS. - BON POSICl'-. ' "'--'--'LUO_ EL COMER<; AMB L'ORIENT I LLUNYA. 15 �Ajuntament de Barcelona GAB1NET DE L'ALCALDIA - UNA CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS PORTS DEL NORD D'ÁFRICA 1, EN GENERAL, AM'B LA CONGA MEDITERRÁNIA. - UNES PERSPECTIVES DE PROGRÉS PORTUARI PLANIFICADES 1 JA ENGEGADES ELS DARRERS ANYS, QUE ES BASEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. - UN AEROPORT RENOVAT, LA CAPACITAT DEL QUAL ESiÁ EN CONSTANT CREIXEMENT 1 QUE HA D'AMPLIAR-SE EN SERVEII ACTIVITAT. - UN HINTERLAND PRODUCTIU, DE CONSUM 1 DE SERVEIS MOLT IMPORTANT. BARCELONA HA DE DESENVOLUPAR, EQUILIBRAR 1 APROFITAR AQUESTS FACTORS, ACTUANT DE MANERA QUE S'ASSEGURI L'EXIT D'UNES POTENCIALITATS EVIDENTS. AIXÓ VOL DIR MILLORAR CADASCUN DELS ELEMENTS, ADEQUAR LES COMUNICACIONS QUE ELS HAN DE RELACIONAR 1 ELS HAN D'ENLLA<;AR AMB LES GRANS XARXES DE COMUNICACIÓ EUROPEES, 1 GARANTIR-NE UNA ADEQUADA INTEGRACIÓ EN EIL TERRITORI, RESPECTUOSA AMB ELS VALORS MEDIAMBIENTALS. ES TRACTA, EN DEFINITIVA, DEi CONFORMAR UN VERITABLE 1 EQUILIBRAT "HUB" LOGÍSTIC, 16 UNA PLATAFORMA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INTEGRADA D'ESCALA INTERCONTINENTAL AMB EUROPEA QUE DE FACI VOLUNTAT EL BARCELONA PRINCIPAL CENTRE LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA. BARCELONA HA DE CONVERTIR-SE, JUNTAMENT AMB MADRID, EN EL GRAN POL LOGÍSTIC DEL PAÍS . EN AQUEST DOBLE EIX RECONEGUT D'ALTRES BARCELONA-MAQRID COM A (QUE JERÁRQUICAMENT PLATAFORMES DE LA HA DE SER SUPERIOR PENÍNSULA A -BILBAO, VALENCIA, ALGECIRAS ... -), MENTRE MADRID CONSOLIDA LA ' SEVA POSICIÓ DOMINANT EN RELACIÓ AMB LA PRÁCTICA TOTALITAT DE LA PENÍNSULA 1 TENDEIX A UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EUROPA-AMERICA, CARÁCTER D'ÁREA EN CÁRREGA INTERCONTINENTAL BARCELONA POTENCIA LOGÍSTICA INTERMODAL EL SEU 1 PORT MERIDIONAL D'ENTRADA PER AL TRÁNSIT AMB LA CONGA MEDITERRÁNIA, AMB EUROPA EN GENERAL 1 AMB ORIENT. LA POTENCIACIÓ DEL CENTRE LOGÍSTIC DE BARCELONA SE ¡ SITUA EN L'ESQUEMA DE DES-RADIALITZACIÓ DESENVOLUPAMENT DE L'EIX MEDITERRANI . EL PLA DEL DELTA EL CRITERI AMB QUE BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE ÉS UN PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS 17 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ. UN OBJECTIU COMÚ DES DEL PUNT DE VISTA ECONÓMIC 1 DES D'UNA ÓPTICA INSTITUCIONAL AQUEST ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR 1 QUE TAN BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT OlÍMPIC: EL DEL CONSENS, LA ;COORDINACIÓ D'ESFOR<;OS, ,......________ LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS 1 PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULsPERÓ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME. EL PLA ESTRATEGIC , QUE ENTRE LES SEVES CONCLUSIONS ----oBJEcríus DESENVOLUPAMENT PRIORITARIS ESTABLEIX DE COM BARCELONA A EL CENTRE LOGÍSTIC, JAVA PARTICIPAR D'AQUESTA MANERA DE FER. 1 VA SER AQUESTA MANERA DE FER LA QUE VA DESEMBOCAR, EL 16 D'ABRIL DE 1994, EN LA SIGNATURA DEL CONVEN I LLOBREGAT, D'INFRASTRUCTURES SUBSCRIT PEL DEL GOVERN DELTA CENTRAL, DEL LA GENERALITAT 1 ELS ENS LOCALS IMPLICATS (AJUNTAMENTS DE BARCELONA 1 DEL PRAT, CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT). A GRANS TRETS, ELS PROJECTES CONCRETS QUE CONFIGUREN EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT SÓN ELS SEGÜENTS: 18 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDJA - AMPLIACIÓ DEL PORT, AMB EL PLA ESPECIAL D'AMPLIACIÓ, L'ACCÉS FERROVIARIA LA NOVA CAMPA DE CONTENIDORS, EL NOU DIC !D'ABRIC 1 L'EXTENSIÓ DE LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. DE AMPLIACIÓ L'AEROPORT, A TRAVÉS DEL PLA DIRECTOR 1 EL PLA ESPECIAU DEL COSTAT TERRA - PR()JECTES VIARIS, CONCRETAMEN'f, LA POTA SUD (ENLLA<; RONDES - AEROPORT 1 A-16), L'AUTOVIA DEL BAIX LLOBREGAT PORT) 1 LA (MARTORELL-ABRERA-SANT MILLORA GLOBAL FELIU- D'ACCESSOS CONNECTIVITAT (VIAL PORT-AEROPORT, VIA DE TRÁFIC PESAT MORROT - ZONA FRANCA - AUTOVIA BAIX LLOBREGAT). - PROJECTES FERROVIARIS, GARANTEIXIN POLIVALENT ELS AL DE ACCESSOS PORT MANERA AMB (PAPIOL-CAN QUE ES TRAVESSA TUNIS-ZAL) 1 L'EXTENSIÓ FINS A L'AEROPORT - PLANS URBANÍSTICS, AMB E~ CENTRE DIRECCIONAL DEL PRAT. - PROJECTES MEDIAMBIENTALS TAN TRASCENDENTS COM EL DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, LA PRESERVACIÓ D'ESPAIS HUMITS, LA DEPURADORA 19 D'AIGÜES �'~ ·l f Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA RESIDUALS, LA INCINERADORA 1 LA REGENERACIÓ DEL FRONT LITORAL. LES GRANS XIFRES DEL PLA DEL DELTA PODEN DONAR UNA IDEA DE LES DIMENSIONS D'AQUEST PROJECTE EN UN PERÍODE D'ENTRE 1O 1 15 ANYS: - INVERSIÓ DIRECTA DE PROP DE MIG BILIÓ DE PESSETES. GENERACIÓ DE DIRECTAMENT 134.000 LLOCS DE TREBALL (94.000, PER LA CONSTRUCCIÓ D'INFRASTRUCTURES; 40.000 'COMA OCUPACIÓ INDU"iDA). - S'ACTIVARA LA PRODUCCIÓ PER VALOR DE 770.000 MILIONS DE PESSETES A LA REGlÓ METROPOLITANA (494.000 D'INVERSIÓ DIRECTA 1 275.000 DE PRODUCCIÓ INDU"fDA). - 381.000 MILIONS DE VALOR AFEGIT BRUT GENERAl PER LA INVERSIÓ (246.000 DIRECTES 1 135.000 INDUTTS). ES POT PERCEBRE QUE AQUESTA OPERACIÓ REQUEREIX, SI MÉS NO, UN DOBLE REPTE: D'UNA BANDA, L'EQUILIBRI ENTRE LOGÍSTICA 1 MEDI MABIENT, 1 DE L'ALTRA, ESTABLIR UN ORDRE DE PRIORITATS 1UN CALENDARI D'ACTUACIÓ. 20 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ELS ACORDS ASSOLITS FINS ARA INCIDEIXEN EN AMBDUES DIRECCIONS 1, PAS A PAS, HAN D'ASSEGURAR L'EXIT DEL PROJECTE. CAL, PERÓ, ESTAR-HI ATENTS 1 MANTENIR UN RITME CONSTANT D'ACTUACIÓ QUE PERMETI INTRODUIR ELS MATISOS O MODIFICACIONS PERTINENTS PERÓ QUE EVITI ENDARRERIMENTS _I COMPLEIXI ELS TERMINIS AMBLA MÁXIMA EXIGENCIA POSSIBLE. EL PROJECTE DE BARCELONA COM A CENTRE LOGÍSTIC NO ÉS UN PROJECTE A LLARG TERMINI. AIXÓ VOL DIR QUE CAL DONAR UN IMPULS ESTRATEGIC GLOBAL AL CONJUNT DE PROJECTES QUE CONFIGUREN EL PLA. AQUEST FET, A MÉS, AFAVOREIX LA CONSOLIDACIÓ D'UNA "MARCA" ÚNICA PER AL CONJUNT, FACTOR RECOMANABLE TANT PERA LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE COM PER AL SEU PROGRESSIU DESENVOLUPAMENT 1 PROJECCIÓ. QUAN ES COMPLEIXEN VINT MESOS DE LA POSTA EN MARXA DEL PLA DEL DELTA, EN AQUESTS MOMENTS ENS TROBEM QUE ELS DIFERENTS PROJECTES ESTAN AVAN<;ANT. FA BEN POCS DIES, PER EXEMPLE, S'HA DONAT UN PAS IMPORTANT PEL QUE FA AL DESVIAMENT DEL RIU 1 A LA LOCALITZACIÓ DE LA DEPURADORA. 21 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ENS HEM DE CONGRATULAR DELS AVENCOS, PERÓ AIXÓ NO ENS POT FER OBLIDAR QU~ Hl HA ALGUNES URGENCIES 1 PRIORITATS QUE CAL RESOLDRE 1 QUE , D'ALTRA BANDA. ES FA NECESSARI ADOPTAR UN SISTEMA DE FUNCIONAMENT QUE GARANTEIXI L'EXIT DE L'OPERACIÓ DE MANERA GLOBAL. COMA CRITERI GENERAL, CALDRA TENIR MOLTA CURA PER TAt QUE LES INFRASTRUCTURES ~ 1 LOCALITZACIONS LOGÍSTIQUES NO TRASBALSIN EL MODEL TERRITORIAL QUE NECESSITEM 1VOLEM. ESTEM DAVANT D'UNA OPERACIÓ QUE, ENTRE LES SEVES MOL TES REPERCUSSIONS, SIGNIFICATIVA COM A ÉS ELEMENT ESPECIALMENT D'ARTICULACIÓ -1 CONSOLIDACIÓ- DEL SISTEMA METROPOLITA. AQUEST ÉS UN FACTOR QUE NO PODEM OBVIAR EN CAP MOMENT. AIXÓ VOL DIR QUE HEM DE GARANTIR UN NIVELL ÓPTIM DE QUALITAT EN ELS CAMPS SEGÜENTS: - ELS ESPAIS NATURALS 1 AGRÍCOLES NO HAN D'ACABAR DEGRADATS 1 MINUSVALORATS, SINO QUE S'HAN DE POTENCIAR. - NO PODEM MALVERSAR TANTA QUANTITAT DE TERRITORI. EL LLOBREGAT 1 EL SEU DELTA NO SÓN UN 22 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRAN SOLAR DESTINAT EXCLUSIVAMENT A ACTIVITATS PRODUCTIVES . HEM D'ACONSEGUIR UN DISSENY TERRITORIAL EQUILIBRAT. - LA LOCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PUNTUALS 1 DE XARXES HA DE SER EL MÉS FLEXIBLE POSSIBLE: ELASTICITAT NO VOL DIR DES-REGULACIÓ URBANÍSTICA SINÓ REGULACIÓ AMB CRITERIS FLEXIBLES. MÉS ENLLA DELS PROJECTES CONCRETS, CAL ADOPTAR UNS MECANISMES QUE ASSEGURIN UNA VERITABLE GESTIÓ COORDINADA 1 GLOBAL DEL PLA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE PENDENT EN EL FUTUR IMMEDIAT DEL PLA DEL DELTA DEL LLOSREGAT. EN PRIMER LLOC, ES FA NECESSARI GARANTIR EL COMPROMÍS INSTITUCIONAL, ENTES COM A ESFOR<; DE CONSENS PERÓ PARTINT DE LA BASE QUE HEM DE MANTENIR 1 REFOR<;AR EL COMPROMÍS DE TOTES LES PARTS . TENINT EN COMPTE EL CALENDAR! MÉS ADEQUAT, S'HA DE CONSTRUIR UN ESQUEMA TEMPORAL AMB LES DIFERENTS INTERDENPENDENCIES QUE INCIDEIXEN EN EL PLA 1 AMB UNA SEQÜENCIA CONCATENADA DE DECISIONS. LES COMISSIONS PERMANENTS 1 DE SEGUIMENT DEL PLA HAN �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE SER L'ESTRI PER FER-HO POSSIBLE, PERÓ AL DARRERA HA D'HAVER-HI , LÓGICAMENT, UNA VOLUNTAT POLÍTICA CLARA 1UNA DISPOSICIÓ FERMA. ENCERTAR AMB ELS COSES QUE S'HAN DE FER ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT. ES POT DIR QUE TOTHOM SAP EL QUE S'~A DE FER PER ORGANITZAR UNS JOCS OlÍMPICS, PERÓ SEGURAMENT NO ESTEM tJ'ACORD SOBRE COMES FA. HEM D'EXTENDRE LA REFLEXIÓ AL COM FER LES COSES. ES TRACTA D'INCORPORAR CRIT¡ERIS QUALITATIUS DES DE L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ 1 DES DE LA GESTIÓ DELS PROJECTES. ES TRACTA D'EVITAR INCERTESES 1 ENCARA EN QUEDEN ALGUNES . SI NO Hl HA UN MODEL DE GESTIÓ ADIENT (1 SOBRE AIXÓ VAM APRENDRE MOLT EN L'EXPERIENCIA OLÍMPICA), ES FA IMPOSSIBLE L'EXIGENCIA DE QUALITAT. --------------- ~----- -- , , PROPOSEM UN ~E GESTIO DE; ~CLAU UNIC_ QUE GESTIONI LES ELS ADMINISTRACIONS _ _ _ES_S _ . PÚBLIQUES LEj 1 DE -· . LES - EMPRESES PRIVADES IMPLICADES, PERÓ QUE NO PERMETI FUGUES O INTERPRETACIONS ALIENES !A INICIALMENT APROVAT. 24 L'INTERES DEL MODEL �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AIXÓ ES POT FER DE M<DLTES MANE RES. AMB EL NOMENAMENT D'UN COMISSARI O DE COMISSIONATS DE LES ADMINISTRACIONS, A PARTIR DE LA FORMACIÓ DE ' CONSORCIS O SOCIETATS, PERÓ SEMPRE AMB LA IDEA D'ESTABLIR UNA DIRECCIÓ TECNICA ÚNICA QUE NO EXCLOGUI NINGÚ. EN AQUEST MODEL, L'ADMINISTRACIÓ LOCAL HA DE TENIR UNA PARTICIPACIÓ PREEMINENT. EL PRINCIPI - DE SUBSIDIAREITAT TAMBÉ ÉS PERFECTAMENT APLICABLE AL CAMP DE LES INFRASTRUCTURES. afo<~t~c ~~L L{ ENTRANT, ARA SÍ, EN EL TERRENY CONCRET, CAL TENIR~ PRESENTS ELS ELEMENTS SEGÜENTS, QUE CONSIDER~ ESPECIALMENT IMPORTANTS EN AQUESTS MOMENTS: - NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT TOTS ELS FACTORS QUE INCIDEIXEN EN L'AMPLIACIÓ 1 MILLORA DE L'AEROPORT. MANQUEN DECISIONS CLARES EN MATERIA AEROPORTUARIA. AIXÍ, EL NOMBRE DE PISTES HA DE SER COMPATIBLE AMB LES AREES NATURALS; NO PODEM ADMETRE L'EQUACIÓ "BON AEROPORT = DEGRADACIÓ MEDIAMBIENTAL.tC L'ACCESSIBILITAT FERROVIARIA EN AMPLE RENFE 1 ALTA VELOCITAT HA DE DONAR A L'AEROPORT LA MASSA 25 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CRÍTICA NECESSÁRIA. EN: EL COSTAT TERRA HEM D'ASSUMIR FORMALMENT UNA ÁREA DE CÁRREGA AMB CAPACITAT 1DIMENSIÓ DE FUTUR. - ACORDAR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT 1 LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. S'HAN D'ELIMINAR INCERTES EN RELACIÓ AL PORT. 7\IXÓ VOL DIR GARANTIR L'ACCESStBILITAT FERROVIARIA DE MERCADERIES EN LES CONDICIONS ÓPTIMES. - PEL QUE FA A LES INFRAS! RUCTURES VIÁRIES, EL NUS DE CONNEXIÓ DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA DEL LLOBREGAT 1 L'AUTOPISTA A-7 (8-30) HA DE SER UN NUS COMPLERT. PESANTS HEM DE GARANTIR PROCEDENTS DE QUE ELS TARRAGONA TRÁFICS 1 GIRONA ARRIBIN DIRECTAMENT AL AORT PER LA MARGE DRETA 1 DESCONGESTIONAR AIXÍ TRAMS DE L'A-7, L'A-2 1 LES RONDES. L'AUTOVIA DEL LLOBREGAT NO HA DE CONVERTIR-SE EN UN NOU ~LIMENTADOR DE CAMIONS). EL PAS DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA CAP AL PORT CONVIDRA FER-LO EL MÉS AIGÜES AMUNT POSSIBLE, PER DONAR LA MÁXIMA ACCESSIBILITAT A LES ZONES INDUSTRIAL DE L'HOSPITALET 1 CORNELLA 1 PER GARANTIR UN MILLOR CONTACTE DEL PRAT AMB EL RIU. 26 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CAL RECORDAR L'ESQUEMA DE LA NECESSITAT PEATGE$ VIARIS DE DE REMODELAR LA REGlÓ METROPOLITANA, 1 BASICAMENT DE LA B-30, PER TAL D'OPTIMITZAR L'ÚS DE LES INFRASTRUCTURES DISPONIBLES 1 MILLORAR ELLS ITINERARIS DELS CAMIONS CAP AL PORT 1 AREES LOGÍSTIQUES, SENSE HAVER DE TRAVESSAR CENTRES URBANS 1 LES RONDES. S'ESTIMA QUE 10.000 VEHICLES DIARIS PASSEN PERLES RONDES, NO PER LA B-30, PER ESTALVIAR-SE EL 1 PEATGE, INTRODUINT FORTES DESEGONOMIES A LES DINÁMIQUES URBANES 1 DE TRANSPORT. D'AL TRA BANDA, S'HAN DE CONSTRUIR DUES VI ES DE DESDOBLEMENT DE LA RONDA LITORAL EN EL TRAM DEL MORROT. UNA, BÁSICAMENT PER AL TRÁFIC PESANT, QUE ESTIGUI SITUADA A LA BANDA DE MAR DE LA RONDA 1 RELLIGARÁ LES ÁREES PORTUARIES, INDUSTRIAL 1 LOGÍSTIQUES. L'ALTRA, A LA BANDA DE MUNTANYA, CONNECTARÁ LA CIUTAT VELLA AMB LA ZONA FRANCA, PEDROSA 1 L'HOSPITALET, A TRAVÉS D'UN TÚNEL SOTA MONTJU"iC, AMB FUNCIONS SIMILARS A LES DEL TÚNEL DE LA ROVIRA. - FINALMENT, UN APUNT SOBRE EL TRANSPORT FERROVIARI DE PASSATGERS, QUE NO ENTRA EN EL CAMP LOGÍSTIC PERÓ QUE COMPARTEIX INFRASTRUCTURES AMB LES MERCADERIES. 27 AMB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL PRÓXIM ANY COME~<;ARA A FUNCIONAR EL "CORREDOR MEDITERRANI AMB VELOCITAT ALTA". S'HAN DE QUADRUPLICAR LES VIES ENTRE BARCELONA 1 EL GARRAF PER NO PERJUDICAR LES CIRCULACIONS DE RO DALlES. LA XARXA D'INFRASTRUCTURA FERROVIARIA D'ALTA ---VELOCITAT EN AMPLE U.I.C. HA DE- TANCAR UNA ANELLA ENTORN DE FRAN<;A BARCELONA AMB MADRID-SEVILLA, CONNEXIONS AMB UNA CAP A TERMINAL PRINCIPAL DE VIATGERS A LA SAGRERA, UNA SEGONA TERMINAL A L'AEROPORT 1 UNA TERCERA ESTACIÓ AL VALLES, PER AQUEST ORDRE DE PRIORITATS. LES ESTRATEGIES EL PLA DEL DELTA HA D'APORTAR AVEN<;OS EN TRES CAMPS: - AMPLIACIÓ DE LES CAPACITATS DE LES INFRASTRUCTURES JA EXISTENTS, 1 EN PARTICULAR DEL PORT 1L'AEROPORT. - DESENVOLUPAMENT DE TRANSPORT GRANS MULTI MODAL, 28 POTENCIALITATS JA QU E DE LES �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INFRASTRUCTURES AFAVORIDES PER ESMENTADES UNS ENLLAc;OS ES VEURAN TERRESTRES DE PRIMER ORDRE. - LA CONSOLIDACIÓ 1 AMPLIACIÓ EN AQUESTA ZONA D'UN SECTOR LOGÍSTIC POTENT 1 AVANc;AT, SUSCEPTIBLE DE MILLORAR SIGNIFICATIVAMENT LA PRODUCTIVITAT DE LES EMPRESES SITUADES A L'ÁREA D'INFLUENCIA DE LA PLATAFORMA DEL DELTA 1 D'ATRAURE NOVES ACTIVITA TS LLIGADES A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS LOGÍSTICS. EN EL CAS DEL PORT, EL PLA HA DE CONSOLIDAR 1 DONAR CONTINUlTAT A UNA ESTRATEGIA DE FUTUR QUE ES VA INICIAR FA JA UNS ANYS. LES BASES D'AQUESTA ESTRATEGIA SÓN: - LÍNIA D'ESPECIALITZACIÓ, FONAMENTALMENT EN CARREGA GENERAL 1 CONCRETAMENT EN TRÁFIC DE CONTENIDORS, QUE ÉS EL CAMP AMB MÉS EXPECTATIVES (LA "CONTENERITZACIÓ" HA PASSAT DE REPRESENTAR EL 30%, DE LA CÁRREGA GENERAL EL 1980 AL 72%> EL 1994). PARAL.LELAMENT, MANTENEN UN PAPER IMPORTANT LA CARREGA DE GRANELS LÍQUIDS GRANELS SOLIOS 1DESTACA EL TRÁFIC D'AUTOMÓBILS. 29 1 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - LA CREACIÓ D'UNA XARXA REGIONAL D'ALIMENTACIÓ DELS VOLS EUROPEUS 1 INTER-CONTINENTALS. - DESENVOLUPAR LA VOCACIÓ INTERCONTINENTAL DE L'AEROPORT AMB LA PROMC>CIÓ DE NOVES LÍNIES CAP A AMERICA DEL SUD 1CAP A ORIENT. - APROFITAMENT DELS AVANTATGES DEL CAMP DE VOL DEL PRAT PER~-A LA CAPTACIÓ DE VOLS EN HORES DE MENOR TRÁNSIT. - POSSIBILITAT DE SER ELEGIT COM AEROPORT "HUB" D'ALGUNA GRAN COMPANYIA. - MÁXIMA EXPLOTACIÓ DELS AVANTATGES ASSOCIATS A L'OFERTA INTERMODAL DEL DELTA. VEIENT L'ORIENTACIÓ 1 LES POTENCIALITATS DEL PLA DEL DELTA, 1 CONFRONTANT-LES AMB EL CONTEXT DESCRIT, BARCELONA 1 LA SEVA ÁREA METROPOLITANA ESTAN EN CONDICIONS DE CONSTITUIR-SE EN LA PRINCIPAL PLATAFORMA-PORTA D'ENTRADA A EUROPA DES DEL SUD. ARA BÉ, ELS PUNTS DEBILS TAMBÉ EXISTEIXEN, 1 CAL ESTAR ALERTA PER REDUIR-NE LA SEVA INCIDENCIA. AQUESTES FEBLESES ES PODEN CONCRETAR EN: 31 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - POSSIBLES INCOMPLIMENTS O RETARDS DELS COMPROMISOS ASSOLITS EN EL PROJECTE - DESENVOLUPAMENT ESCAS D'UN SECTOR LOGÍSTIC AVANc;AT AUTÓCTON, QUE NO ES CORRESPONDRIA AMB L~REA DE BARCELONA 1 QUE HA ESTAT PROVOCAT PROBABLEMENT PER LA POCA DEMANDA DE SERVEIS LOGÍSTICS D'UNES EMPRESES SOVINT PETITES 1 MITJANES 1 AMB POCA VOCACIÓ EXPORTADORA FINS ARA. - DEFICIT LOGÍSTIQUES D'INFRASTRUCTURES CATALUNYA, CONCRETAMENT A LA A REGlÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, 1 MANCA D'EQUILIBRI EN LA SEVA LOCALITZACIÓ. - DEPENDENCIA DELS GRANS OPERADORS ESTRANGERS. - TEMPTACIÓ D'INVERTIR GRANS RECURSOS ECONÓMICS EN LA CREACIÓ D'ALTRES "HUBS" LOGÍSTICS PENINSULARS. - EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZAL, PREUS ELEVATS PERA LA DISPOSICIÓ DEL SÓL NECESSARI, LIMITACIONS PER A POSSIBLES AMPLIACIONS A MÉS LLARG TERMINI 1 LA COMPETENCIA D'ALTRES PORTS. 32 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'Al,CALDIA - CALDRA CALIBRAR ADEQUADAMENT ELS IMPACTES URBANÍSTICS 1 MEDIAMBIENTALS, PERQUE Hl HA EL RISC QUE ELS BENEFICIS QUE INICIALMENT S'HAN D'OBTENIR PUGUIN CONVERTIR-SE ESPECIALMENT CLAR EN EN PREJUDICIS. EL TERRENY AIXÓ ÉS DE LA PRESERVACIÓ DE L'ENTORN NATURAL, PERÓ TAMBÉ INCLOU LA NECESSITAT DE GARANTIR EXTERNALITATS 1 EFECTES URBANÍSTICS POSITIUS EN LEs--AREES QUE ENVOLTEN LES INFRASTRUCTURES. EL GRAN REPTE DE BARCELONA EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA POT TENIR UNA INCIDENCIA EN LA BASE ECONÓMICA 1 SOCIAL COMPARABLE ALS GRANS PROJECTES QUE HAN CONFIGURAT BARCELONA DES DEL SEGLE XIX. AIXÓ ES DERIVA, PRINCIPALMENT, DEL FET D'INTRODUIR, DEFINITIVAMENT 1 AMB LES CONDICIONS MÉS IDÓNIES, UN MODEL EN EL QUAL LES ECONOMIES 1 LES RELACIONS S'ORIENTIN NO NOMÉS O NO TANT CAP A MERCATS NACIONALS SINÓ CAP A MERCATS MÉS AMPLIS, EUROPEUS 1MUNDIALS. 33 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'OPERACIÓ DEL DELTA TINDRÁ UN EVIDENT, TANT EN L'ACTIVITAT EFECTE DI RECTE CONSTRUCTIVA 1 ECONÓMICA COM EN ELS LLOCS DE TREBALL QUE ES GENERARAN DIRECTAMENT. CAL PENSAR, PERÓ, QUE LA CONTRIBUCIÓ MÉS IMPORTANT RAU EN ELS EFECTES INDUi"TS SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA A BARCELONA, L'ÁREA METROPOLITANA, EL CONJUNT DE CATALUNYA 1 LA RESTA D'CSPANYA, SOBRE ELS SERVEIS 1 PERSPECTIVES DE LES EMPRESES 1 SOBRE L'AUGMENT DE LA COMPETITIVITAT. EN AQUEST SENTIT, ELS EFECTES ES PODEN CONSIDERAR A CURT TERMINI ACTIVITATS (SECTOR DE LA COMPLEMENTARlES), CONSTRUCCIÓ A MIG 1 TERMINI (CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS VINCULADES AL COMER<;, L'EMMNAGATZEMATGE 1LA DISJRIBUCIÓ) 1A LLARG TERMINI (INFLUENCIA D'AQUESTES EN LA CREACIÓ ACTIVITATS 1 DESENVOLUPAMENT EFECTES DE LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT). UN ÚLTIM APUNT, IMPORTANT PERA L'EXIT DE L'OPERACIÓ. SI ABANS PARLAVEM D'UNA "MARCA" DE CONJUNT ERA PER UN MOTIU BEN CLAR: CAL UNA ACCIÓ COORDINADA D'ADMINISTRACIONS 1 EMPRESES 1 ORGANISMES PRIVATS QUE ABASTI NO NOMÉS L'EXECUCIÓ DELS PROJECTES SINÓ EL SEU DESENVOLUPAMENT. 34 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AIXÓ VOL DIR QUE S'HA D'INCIDIR SOBRE: - POLÍTICA GENERAL DE PROMOCIÓ DEL PROJECTE ALS CLIENTS 1A LES ZONES QUE PODEN TENIR-HI UN INTERES ESPECIAL. - UTILITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS DE BARCELONA 1 DE LES DELEGACIONS D'ALTRES PATSOS, DE CATALUNYA DE INSTAL.LADES A L'ESTABLIMENT D'ENTITATS, REPRESENTACIONS 1 EMPRESES D'ALTRES PArsos A BARCELONA. - ACTUACIONS ADRE<;ADES A EMPRESES CONCRETES, AMB OFERTES ATRACTIVES PER A LES PRINCIPALS COMPANYIES DE TRANSPORTS 1DISTRIBUCIÓ. - REFOR<;AMENT D'ASPECTES VINCULATS A LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA, COM ARA LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA 1 LA PROMOCIÓ COMERCIAL 1TECNICA. - ELABORACIÓ D'EFECTES D'ESTUDIS DEL PLA SOBRE EN LA GLOBALITAT L'ESTRUCTURA SÓCIO- ECONÓMICA, URBANA 1 TEf1RITORIAL; POSSIBILITAT DE CREAR UN "OBSERVATORI" ESPECÍFIC. 35 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EN TOTS AQUESTS CAMPS JA S'HI ESTA TREBALLANT, PERÓ CAL FER-HO AMB MÉS INTENSITAT. ESTEM PARLANT D'UNA OPERACIÓ QUE VOL PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC A TRAVÉS DE LA COORDINACIÓ INFRASTRUCTURAL. EL PLA DEL DELTA, EN AQUEST SENTIT, ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT: LES INSTITUCIONS, ORGANITZACIONS 1 EMPRESES HAN DE COL.LABORAR EN LA SEVA PROMOCIÓ, PARAL.LELAMENT 1, SI CAL, AMB UNA CERT~A INDEPENDENCIA RESPECTE LES ~ OBRESINFRASTRUCTURALS. EL PLA DEL DELTA ÉS EL PRINCIPAL INSTRUMENT PER ASSOLIR L'OBJECTIU DE FER DE BARCELONA LA VERITABLE PORTA D'ENTRADA DEL SUD D'EUROPA. CAL MANTENIR LA "MARCA" DE CONJ UNT DE L'OPERACIÓ, FER AVAN<;AR TOTS ELS SEUS ELEMENTS AMB LA MÁXIMA CURA POSSIBLE 1 APLICANT ELS CRITERIS DE RACIONALITZACIÓ NECESSARIS . L'EXPERIENCIA . ROJECTES, DE COM BARCELONA L"'OPERACIÓ AMB AL TRES OlÍMPICA", GRANS ÉS UN REFERENT IMPORTANT. / REIVINDIQUEM EL PLA DEL DELTA, EN LA SEVA CONCEPCIÓ 1 EN LA SEVA EXECUCIÓ, COM UN MODEL DE COORDINACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS, DE COOPERACIÓ ENTRE AGENTS PÚBLICS 1 PRIVATS 1 DE COMPLICITAT AMB EL CONJUNT DE SECTORS DE LA SOCIETAT. 36 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A MÉS, EL PROPUGNEM TAMBÉ COM UNA REFERENCIA QUE TORNA A POSAR DE RELLEU LA REALITAT INNEGABLE QUE ÉS L'ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA. PER LA SEVA TRASCENDENCIA, PER LA SEVA PROJECCIÓ DE FUTUR 1 PER LES SEVES DIMENSIONS, EL PLA DEL DELTA, EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLATAFORMA LOGÍSTICA DE BARCELONA, ÉS EQUIPARABLE AL PROJECTE OLÍ MPIE. A EN AQUEST SENTIT, HEM DE SER CAPAc;os DE DONAR-'til LA MÁXIMA ATENCIÓ, TREBALLAR AMB LA CELERITAT ADEQUADA 1ACONSEGUIR LA MÉS GRAN UNIÓ D'ESFORc;OS POSSIBLES. AIXÓ SIGNIFICA, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, QUE EL PLA DEL DELTA, COM EN EL SEU MOMENT ELS JOCS OLÍMPICS, HAURIA DE MANTENIR-SE PROU Ai'LLAT DE DETERMINATS CONDICIONAMENTS EXTERNS. SI ELS ANYS VUITANTA VAN SER LA "DECADA OLÍMPICA" 1 TENIEN COM A REFERENCIA EL 92, ELS ANYS NORANTA, PRENENT L'HORITZÓ IMMEDIATiDEL SEGLE XXI, HAN DE SER LA "DECADA LOGÍSTICA". LES INFRASTRUCTURES 1 LA "SEGONA TRANSFORMACIÓ" 37 �Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES GRANS FITES QUE HAN MARCAT ELS CANVIS DE BARCELONA EN L'ÚLTIM SEGLE, 1 QUE HAN DETERMINAT EN BONA MESURA EL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT, S'HAN CARACTERITZAT, REPERCUSSIÓ D'UNA EN EVIDENT BANDA, LES PER UNA ESTRUCTURES ECONÓMIQUES 1 URBANÍSTIQIJES, 1 D'ALTRA BANDA, PER MODIFICAR -A MILLOR, NO CAL DIR-HO- LA RELACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL CONTEXT NACIONAL !INTERNACIONAL. LES EXPOSICIONS DE 1888 1 1929 VAN SER UN CANVI IMPORTANT, PERÓ NO DEIXAVA DE SER UN CANVI LIMITAT 1 CONCENTRAT EN PARCEL.LES CONCRETES. ÉS EN EL MARC DELS JOCS OLÍMPICS 1 EN EL CONJUNT DELS ANYS 80 QUAN BARCELONA EMPREN UNA TRANSFORMACIÓ AMB VOCACIÓ GLOBAL. FA QUINZE ANYS, BARCELONA HAVIA DE FER UN GRAN ESFOR9 PER A POSAR AL OlA LA SEVA ESTRUCTURA URBANA 1 AVAN9AR CAP A UN TEIXIT MÉS COHERENT, ORGANITZAT IINTEGRAT. EN MOLT POC TEMPS S'HA DONAT UN TOMB ESPECTACULAR A L'ORGANITZACIÓ URBANA, S'HA CONSTRU"fT UN INFRASTRUCTURA BÁSICA COM SÓN LES RONDES, S'HA RECUPERAT EL FRONT DE MAR, S'HA DEFINIT LA FRONTERA DE MUNTANYA AMB COLLSEROLA, S'HAN POTENCIAl NOVES AREES URBANES 1 S'HA PARAT ATENCIÓ ALS ESPAIS MÉS DEGRADATS. 38 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUESTA GRAN TRANSFORMACIÓ URBANA HA ESTAT ENLLESTIDA AMB EXIT, 1 A MES S'HA ACOMPANYAT D'UNA POTENCIACIÓ MOL T IMPORTANT DEL POSICIONAMENT EXTERIOR DE BARCELONA. AQUESTS ANYS HAN PERMES, TAMBÉ, POSAR LES BASES PER A UNA NOVA GRAN ETAPA DE CANVI 1 PROGRÉS. PARAL.LELAMENT ALS PROJECTES "OLÍMPICS", 1 EN BONA MESURA GRACIES A ELLS, BARCELeNA HA POGUT PLANIFICAR 1 PREVEURE LES NOVES FITES. ÉS AIXÍ COM BARCELONA HA DISSENYAT UN CONJUNT D'OPERACIONS QUE CONFIGUREN EL QUE EN DIEM LA "SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA". PROJECTES COM SANT ANDRE~-SAGRERA 1 L'ESTACIÓ DEL TGV, EL TRIANGLE DE DIAGONAL-MAR O LA POLÍTICA DE TRANSPORT 1 HABITATGE, FORMEN PART D'AQUESTA NOVA ETAPA. UNA NOVA ETAPA DE LA QUAL EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, 1 AMB ELL ;EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA COM A PLATAFbRMA LOGÍSTICA, N'ÉS UN ELEMENT CRUCIAL. LA REALITAT DE BARCELONA ÉS INTERMUNICIPAL, MULTITERRITORIAL, EN UNA PARAULA. METROPOLITANA. AQUESTA DIMENSIÓ ÉS ESPECIALMENT EVIDENT EN EL REPTE QUE BARCELONA AFRONTA EN EL CAMP DE LES INFRASTRUCTURES. 39 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST REPTE ÉS EL DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS, POTENCIAR EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE LES CIUTATS 1 ELS TERRITORIS, MILLORAR L'ACCESSIBILITAT, INTEGRAR EL DIFERENTS MARCS (URBA, METROPOLITA, REGIONAL 1 EUROPEU) 1 GARANTIR LES GRANS BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, LABORAL 1 ECONÓMIC. SI A LA BANDA DEL LLOBREGAT L'ARGUMENT DE FUTUR ÉS LA INTERMODALITAT 1 LA LOGÍSTICA, JUNTAMENT AMB L'ESPECIFICITAT 1 EL TRACTAMENT DEL MEDI NATURAL, A L'ALTRA "FRONTERA FLUVIAL", EL BESOS, L'ARGUMENT ÉS EL DE LA REGENERACIÓ. UNA REGENERACIÓ QUE COMPORTA LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESOS, LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA RESIDENCIAL 1 SOCIAL 1 LA RECUPERACIÓ DEL FRONT MARÍTIM QUE HEM DE COMPLETAR. AQUEST DOBLE LOCALITZACIÓ, MARCADA EN AQUEST GAS PELS DOS RIUS BARCELONINS, REFLECTEIX LA VOCACIÓ GLOBALITZADORA QUE TÉ, QUE HA DE TENIR LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE BARCEL_ONA L'ÁREA METROPOLITANA . - .. ·- - . EN AQUESTA VOCACIÓ, VAL LA PENA FER UN BREU REPÁS DELS SISTEMES GENERALS QUE EN EL CAMP QE LES 40 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INFRASTRUCTURES REQUEREIXEN UN REPLANTEJAMENT. ELS ESMENTARÉ A GRANS TRETS, PERQUE PARLAR-NE A BASTAMENT REQUERIRlA SENGLES CONFERENCIES MONOGRÁFIQUES: - EL SISTEMA FERROVIARI, QUE HA D'ATENDRE EL TRÁNSIT D'ALTA VELOCITAT, INTER-CIUTATS, DE RODALIES 1 DE MERCADERIES . - EL SISTEMA AEROPORTUARI, PER ACONSEGUIR L'OBJECTIU QUE ENS PROPOSEM PER A LA REGlÓ C-6 1 DE CATALUNYA EN GENERAL, OPTIMITZANT-NE LES DIMENSIONS 1 EL FUNCIONAMENT PER ASSOLIR UNA CAPACITAT DE FINS A 40 MILIONS DE PASSATGERS 1 MIG MILIÓ DE TONES DE MERCADERIES. - LES TELECOMUNICACIONS, SENS DUBTE UNA DE LES GRANS OPCIONS ESTRATEGIQUES A DESENVOLUPAR. - EL SISTEMA L'ABASTAMENT HÍDRIC, TANT D'AIGUA COM EN LA VESSANT DE LA DEPURACIÓ DE L'APROFITAMENT. - EL SISTEMA PORTUARII D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. - 1 LA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL DELS DIFERENTS SISTEMES GENERALS, AMB ELS EIXOS, JA ESMENTATS, 41 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DEL DELTA DEL LLOBREGAlT, EL RIU BESÓS 1 EL FRONT LITORAL. QUEDIN AQUESTS ELEMENTS APUNTATS. EN EL FONS ESTEM PARLANT DEL PAPER QUE LES INFRASTRUCTURES HAN DE JUGAR EN LA QUALITAT DE VIDA D'AQUELLS QUE VIUEN A LES CIUTATS, EN LA PLURALITAT 1 BARREJA D'ACTIVITATS, - EN LA CONViVENCIA URBANA i INTER- URBANA. DEL DIMENSIONAMENT D'AQYJESTES INFRASTRUCTURES, DEL SEU DISSENY EQUILIBRAT 1 INTEGRADOR, DEPEN DE MANERA CRUCIAL EL FUTUR SOSTENIBLE DE BARCELONA 1 L'ÁREA METROPOLITANA, DEL PAÍS EN DEFINITIVA. ' J MOLTES GRÁCIES. 42 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4374 Title A name given to the resource Conferència “Barcelona, punt clau” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Daurat, Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf 482a070828cf222b3d084497cdde1faf PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Aicaldia SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL FUTUR DE LES CIUTATS. PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA, DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR. ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI, HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER() CENTELL.JMS �Ajuntament ‘e de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. / EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. �Ajuntament • de Barcelona \) Gabinet de l'Alcaldia AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. ( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA CENTELLJMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL _PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS, TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA ÓPTICA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I : EUROPEUS, QUE TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de rAlca)dia ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT COMERCIAL. EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de ?'A/catdia RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES. EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE PARTICIPATIVA. AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS. LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES. LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN CENTELLMS �Ajuntament 1de Barcelona 4 DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT. POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES. EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN / URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA A L'HABITATGE. CENTELLJNIS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaidia AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS. FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. 1 LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CENTELLJMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'A/caldia CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS. CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN PER AFECTAR LA D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ t TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA. �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ. D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU CENTELL.JMS �Ajuntament • de Barcelona DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT CULTURAL. FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES, INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU. ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A TERME L'ANY 2004. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4428 Title A name given to the resource Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centelles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Globalització Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf 48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298 PDF Text Text La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994) 1 l—" VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC, PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA y'^t SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC, PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA r _ POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI. ^fln.v^, BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL ti^L MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE I EN COL.LABORÀCÍÓ AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1 L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL. ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA. CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ. LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES. ^ "J 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA • ,J-://‘,/g r7 D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN ..I _ ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE LES IDEES. / i!„.„,„) I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS. LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA, •-. AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN. BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR- 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A EUROPA I AL MÓN SENCER. SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM 1 PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL INTERNACIONAL DE LA NOSTRA OBC. SENSE LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA MONNAIE. I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL. LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A L'ANY 2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA- ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT. PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ. A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA AMBICIÓ. I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU DELS JOCS OLIIVIPICS DEL 1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA 4 �o Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO PEES DE LA CULTURA. _SERA_PRECISAMENT PER LA COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU • VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES. EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES. I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS , No ÉS CAP ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE Lió I UN CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL. 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA, MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS _ . DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN. EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS. AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA ........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I ..... ......... APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ. ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I PROGRÉS. EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI TÉ UN PAPER BÀSIC. 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S. EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA. LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON 8 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA A LES CIUTATS. EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE TREBALLAR CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL. L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES , UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT. 9 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°' BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE DIÀLEG I DE CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE. PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA ICE CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA. MOLTES GRÀCIES. lo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4333 Title A name given to the resource Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Mitjans de comunicació Competitivitat Cultura Societat de la informació Model social Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 3/12/96 GUIü Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència a l'Escola Diplomàtica. De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació següent: El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14 d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle "Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions internacionals. Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i Marcelino Oreja. El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o representants dels mitjans de comunicació. - El programa de l'acte és el següent: 18:3Oh Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers Exteriors, José de Carvajal. Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30 a 45 minuts). Cobloqui. Cóctel. 20:OOh Fi de l'acte. [N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte atès que està malalt de grip.] ALCA*D lá4a R •_g t ^f^ .^.^,..-5?^r^ °- 9 DES. 1ggR ^ N.í . ... . l.^. EDIPLOMA.NBB �Ajuntament f If̀ \\/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia - S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch, publicada a El País diumenge passat. - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements següents: AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES. - EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL CIUDADANO. DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA, QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS PREOCUPACIONES. 2 EDIPLOMA.NBB �Ajuntament 4IJ de Barcelona LA ECUACIÓN EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA DISTANCIA PA ALGUNAS CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO CONTRARIO. LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO. té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES? - EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ EDIPLOMAÇB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA. - A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN EUROPEA. POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_, POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD". EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR 222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU MANDATO ES RENOVABLE. .íg-f 2.6 b,e \u,s1N,) 1 �Ajuntament <O de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE COLECTIVIDADES DE RESPONSABLES TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE. EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS : EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA, REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES. .\\&, - ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO. EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES. �Ajuntament41 de Barcelona _ - ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A LA COMISIÓN. - EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS PAÍSES MIEMBROS. - LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS CON SU NIVEL DE DESARROLLO TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, �Ajuntament • de Barcelona 1Ca V'.\ \1•9' ' /7 O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA, PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL. - DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2. - EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA. - UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR ESPAÑA, EN CIERTO MODO. - EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO CON LIN (SÓLO HACE REFERENCIA A LAS / ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y / SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA ORGANIZACIONAL. cpm„, ¿,,,J �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO LOCAL, PACTADO EN SU INICIO. – 7 DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ UN ÓRGANO TRANSPAREeE ICAZ EN EL ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA INTERGUBERNAMENTAL PARA CONFERENCIA REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA INSTITUCIONAL EUROPEA . j),sr--1 11,41\--. I r )-11(vs'°'- / EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL P o 1,) 1-unp: OAÁ4 -Ityr .,-2c5z, It,c J id ' ,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2 t\fp : KP o, , A-1 e,f. c7\-.1-buA A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN EUROPEO. ( L. N L5 -'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica, ID _ _ is, - - AA,_ ___ br›,<- 7: 2 8 EDIPLOMA NBB �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia - LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR UNANIMIDAD EN BRUSELAS. - LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE PROXIMIDAD DE MANERA QUE INCLUYE UNA REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES. - SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA INTEGRAL. - SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \ ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN, IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA �Ajuntament 414 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS. - LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y MEDITERRÁNEA. PROFESIONALMENTE SOMOS NI - NO REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS EUROPEOS, NI PARLAMENTARIOS PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES SOMOS DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES (\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN EUROPEA. 10 EDIPLOMA NBB �Ajuntament h de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE AMSTERDAM. - EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM. ,e C,Alks1);41,'‘' • I), \y>, Q, EDIPLOMA NBB �Ajuntament - de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS. MUCHAS GRACIAS. 12 EDIPLOMA.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4417 Title A name given to the resource Conferència a l'Escola Diplomàtica Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Diplomática, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Unió Europea Relacions Internacionals Política Acció política Territoris CEMRE Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-12-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències