<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=65&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-15T23:19:03+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>65</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1367" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="896">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf</src>
        <authentication>ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42569">
                    <text>Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de
Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del
Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993.
Mollet del Vallès.

Estimats amics,
Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i
a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els
municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i
foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans
d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va
refer fins al segle XVIII.
Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic
i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del
Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i
altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat
Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen.
Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa
Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per
tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des
de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien
les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i
el regne de Catalunya i Aragó.
Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament
carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar
sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí
s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei.
Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la
protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres.
Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals
quan necessitava diners. II eren diners que no eren per
consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la
guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i
els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder
anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en
tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de
Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als
burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i

�als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts
juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el
seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva
veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i
esglèsia, i per altra banda, ciutadans.
Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i
havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la
per la seva
per la seva indústria,
seva artesania,
il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor,
i que conduïa
un senyor que jutjava, que cobrava impostos,
també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar.
Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava
els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o
cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació
permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per
Nadal).
Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià
van ser clergues. Macià và ser el primer President civil.
Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat
capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven
el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I
feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant
amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el
territori.
Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes,
manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien
prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor,
sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat
amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha
tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir
que depenien directament del Rei a través del batlle, que
era la representació de la ustícia del Rei.
Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en
el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella
ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir
poder territorial.
El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució
que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar
i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer
romanes i després gòtique
i dintre del que va ser el

�Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però
que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes
seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al
Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes.
Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge:
quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus
ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se
en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la
llibertat del municipis i dels seus ciutadans.
Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar
temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran
prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris.
Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la
ciutat en els seves vides i en les seves hisendes.
L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la
llibertat de Catalunya.
Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600
anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de
Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat
dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues
creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i
tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures.
I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova
Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de
Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu
Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella.
Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull
de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa
de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar
aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi
donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els
nostres municipis en l'espeit del carreratge.
Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres
moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb
els seus voluntaris que van tenir un paper tan important,
sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix:
reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i
d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de
pobles i ciutats de tot Cat lunya.

�Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis
carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem
que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests
darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi
de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels
60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat.
És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la
recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són
municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser
annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat
a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui
hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu
que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i
Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní,
Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són
avui aquí presents.
L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament
modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent.
Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han
de continuar tenint.
Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti,
també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de
llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units
per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova
llibertat que construïm dia a dia amb
el municipalisme.
Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint
també des de cada ajuntamen...
En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit
reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans.
Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però
tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall
possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més
amunt, però s'ha de demostrar.

�L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que
tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble,
no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a
prop es pot controlar.
La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que
capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per
ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans.
Continua sent l'esperit del carreratge.
Una Catalunya forta necessita uns municipis
ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç
només ella mateixa sinó strènyer llaços
pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots
regions i Estats que la conformen.

forts. Necesside no mirar-se
amb els altres
els municipis,

Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem
de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat.
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18953">
                <text>4273</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18954">
                <text>Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18955">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18956">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18957">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18958">
                <text>Ajuntament de Mollet del Vallès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18960">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18961">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21658">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21659">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21660">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21661">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21662">
                <text>Mollet del Vallès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40980">
                <text>1993-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43599">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18962">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1692" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1295">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf</src>
        <authentication>87b667778225a9873022b7d22021fa9f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42894">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26986">
                <text>Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26988">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26990">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26991">
                <text>El Punt</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26993">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26994">
                <text>1384</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27346">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27409">
                <text>Companys, Lluís, 1882-1940</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27410">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27412">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27413">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27414">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47044">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41301">
                <text>2004-11-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26987">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1518" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1076">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf</src>
        <authentication>1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42694">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

GUI

Per a:
De:
Assumpte:

+

Data: 5/5/97

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB/PS)
Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat.

De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes
del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent:
- La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista
Lluís Armet.
L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe
sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el
procés de construcció europea.
- La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que
presidenta de la FEMP.^`
Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la
- L'Alcalde va compar
Unió Europa el 29 d
1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en
Europa com a sistema
, municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals
en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de
Maastricht.
- S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA.
- Ordre de les intervencions
17:30h

Inici de l'acte.
Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los
municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts).
Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre
"Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts).

18:15h

Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o
més precisions.
Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes.
Intervenció dels senadors.
Intervenció dels portaveus.
Intervenció dels ponents.
SENAT2.NBB

�LÓL
Ajuntament 41&gt; de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

\CAr"-'ç
C 'sf‘

(&gt;\

Nova intervenció dels portaveus.
N".

El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert.

De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents:

QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS
MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA
OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE
ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ
DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS
ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA.
HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN
LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE
LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA.
EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL
TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A
POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE
DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN
DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA
NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA.
UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA
UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS
PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL.
NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD
HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN
MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS
2
SENAT2 NBB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS,
MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO.
PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES ES DECISIVO.
DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA
CONFERENCIA
LA
SINCERIDAD,
QUE
INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO
HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES
TERRITORIALES QUISIÉRAMOS.
LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO
HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS
GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA
VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO
DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO
ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA
UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY
TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS
REGIONES1
HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE
HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS
CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN
MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL".
UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y
REPRESENTATIVIDAD
DE
LAS
INSTITUCIONES
EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE
LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO
DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE
AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS
3
SENAT2.NBB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE
REEQUILIBRIO REGIONAL.
PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN
RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL
PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES
TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA
APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS.
EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS
COSTEANDO
LA
REGIONES RICAS CONTIÑUEN
COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE
DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES .
[ p ^^^ole

ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y
MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE
LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA
PARA ALGUNAS
i
CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO
QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN
NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS
CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES
DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA
POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE
EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO.
EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES,
INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO
MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO
TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD.

DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL
PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD
4

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD
INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO
SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD
FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA
AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN.
ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN
SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE
ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN
CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL
DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU
ENTORNO POLÍTICO.
NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS
CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE
CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA,
TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE
(TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS
OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN
UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y
FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS
EUROPEAS)
REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS
REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR
EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS
SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES,
MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE
EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES
YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL
TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE
LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS.
5
SENAT2 NBB

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS
AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA
EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES
GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA
GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS
REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE
LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN
SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD.
POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO
DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y
NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU
CAPACIDAD DE ACCIÓN.
CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS
ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE
MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL
MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL
DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE
ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ
QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE.
EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA
INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA
CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A
LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS
EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL.
ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS
MECANISMOS
POLÍTICOS
NORMATIVOS
Y

�Ajuntament 41
.\\&gt;

Gabinet de l'Alcaldia

de Barcelona

!

It14.11

INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO
UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN
SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS
CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T
DEL PODER Y DE LAS FACULTADE
"

4

IL„,„
aðaSa:
"hl ■1; . a I a. •
QUE
HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS
ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ
JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN
EL NIVEL REGIONAL O LOCAL .
LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ
SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL
PROYECTO EUROPEO.
EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN
EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA
UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS
PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE
LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS
CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE
LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL
TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN
DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A
LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN.
LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA
INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES
IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN
SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA
CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS

�Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL,
SUPRANACIONAL.

NACIONAL Y

EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN
LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS
A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111
DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA
UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N
LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA
HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A
LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL.
° (1'1'1r)
1

/

t Esi 0 EN

ET

;N Coljj

ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS
MÁXIMO
r
COLECTIVIDADES ezo,4r
REPRESENTANTES
DE
LAS
-1
TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS
GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN
EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err.
tí
.1 • " 1 Ilori
LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS
PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1
jt
7

6V147:i

co Po L-/ T7 ¿-11

od es

ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A
PRESENTAR
ANTE
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES
DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN
MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA
MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA
VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y
REPRESENTATIVI DAD.
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE
LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA
PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO

y c n-,,fter

x,.11 i /

by

�Ajuntament

4&gt; de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

UK1

SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL
CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO
QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA
PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES,
PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA
SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA
EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA
INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
iobk; g

E`ÇQ
b

/sW5

EAI Uz
ffi)

MUCHAS GRACIAS.

Pa iL

n.rlb .

.

^o

U--

ftrí-F//,Z1-4

I^1»a n,^ k

tA q

40/tyvNNtoi

hq^za

S i ^ v^^

►.^ Ur&gt;s íóLa

,Gt?R. P RNtiEWVeS

dutÍ

DtAefi l frivt í _C 'tioc&amp; UN PaSv
'
t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^

CLAr^^ic^rn`^N^ ^
ot_ 2à-ír

N,

(1)

^

°^

ac

_
^^^ cÑti c^ e._
.

Itt-3

RM^^

hSCIU

^^

A^.^^

c.^7361d

k-33W

c^ ^r^
C^

^^^

,

Lo cilt
rr_
n____

143

n't)tAA 1,() et)t-- t

,

5N+
S°

&lt;

el)

x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç.

c.^
P/►,,,'

t1. P fycnb

d1-

711-4") i

^v

l -Ott- `^

^

c^

y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215

/t-ú d S

)e-r ¡ vl,t-hCGiz n1-

‘c

cf)411 ust

— Urv Po

Pírt►3Vi

P-os idu77b.vS

t Vl !^v

IE S 7n4-

á ls'y Ámkyy N vTA13 t.:

/-I

Kbt

1.4-7 p4► itf cr1/T

r&lt; Ami/ cc=

wr^

fiSES:7 l'r\)

In v

I,,

ÇIJ

77\ lft

UH F-ebrPstAA
-

13•
9

UN
UN

DV;vCL^T

pc- b'
-t1)' ISuu

Ptv N

ñw `^^ c^ d f obe I
.^

1n^1

v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°,
tc,■ ^^'^

y

t^

^

SENA 2.NBB

l v L rdR-«.

�Ajuntament 0 de Barcelona

SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS,
MAYOR
UNA
IMPLIQUE
ELLO
CUANDO
DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS
NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS
FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS".
A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN
MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL,
UNA
MONEDA
PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN
TENDRÁN
UM
N
MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO
PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD.
PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA
DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO.
DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA
NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE
AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE
FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS
INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO
DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS
MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO.
VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA
EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO
TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA
PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO.

10
SENAT2.NBB

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20482">
                <text>4424</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20483">
                <text>Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20484">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20485">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20486">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20487">
                <text>Corts Generals, Senat, Madrid.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20489">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20490">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20790">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20791">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20792">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20794">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20795">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22350">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41131">
                <text>1997-05-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43741">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20491">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="276" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="132" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/276/20060531.pdf</src>
        <authentication>b029774bad1cad6f0f24b5da316f74d1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41879">
                    <text>Compareixença del president davant la Comissió
d'Organització i Administració de la Generalitat i
Govern Local
Parlament de Catalunya. | 31/05/2006
Comparec davant la Comissió primera del Parlament, a petició pròpia, efectivament, per donar
compliment al tràmit preceptiu d'informar-los sobre els canvis de l'organització de l'Administració
de la Generalitat i sobre la substitució d'alguns dels seus titulars. Em plau acomplir aquest tràmit
personalment, tal com he fet en anteriors ocasions, com a mostra de respecte al Parlament, que
des del primer moment m'he obligat a seguir com a president de la Generalitat.
Per començar em cenyiré a un relat de les successives decisions que he anat prenent entre els
dies 11 i 13 del mes en curs.
Primera decisió, cessament dels conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya per sengles
decrets del dia 11 de maig, publicats en el Diari Oficial del 12 de maig. Vaig procedir al cessament
del conseller primer i conseller de las Presidència, senyor Josep Bargalló i Valls; del conseller de
Governació i Administracions Públiques, senyor Xavier Vendrell i Segura; de la consellera
d'Educació, senyora Marta Cid i Panyella; del conseller de Comerç, Turisme i Consum, senyor
Josep Huguet i Biosca; de la consellera de Benestar i Família, senyora Anna Simó i Castelló; i del
conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, senyor Manel Balcells i Díaz.
Aquests cessaments queden recollits als decrets 132, 133, 134, 135, 136 i 137/2006,
respectivament.
Dels sis consellers cessats, en guardo una alta consideració. Amb quatre d'ells hem compartit més
de dos anys de treball intens i fecund, i amb altres dos el temps ha estat molt més curt, però
aquest temps més curt ha sigut profitós i positiu. De tots haig de lloar el seu sentit del deure i la
diligència en el seu quefer com a membres del Govern. Els reitero en seu parlamentària el meu
agraïment, amb una especial menció a Josep Bargalló, que ha estat un conseller primer lleial i
amb un tarannà molt difícil de trobar en la vida política.
Segon punt, recuperació -evocació, pròpiament- de les competències del conseller primer.
Precisament el cessament del conseller primer ha comportat la recuperació per part del president
de la Generalitat de les competències pròpies i de les competències delegades que venia exercint
el conseller primer, i així queda reflectit en l'article segon del Decret 132/2006.
Tercer, delegació temporal de funcions. Per tal de garantir el funcionament normal de
l'Administració de la Generalitat, uns altres decrets assignaren temporalment les funcions dels
consellers cessats a altres consellers, fins a tant que arribés el moment del nomenament dels nous
titulars. Les funcions de Presidència passaren a ser assumides pel president de la Generalitat Decret 132/2006-, les de Governació i Administracions Públiques a Relacions Institucionals i
Participació -133-, les d'Educació a Salut -Decret 134-, les de Comerç, Turisme i Consum a
Economia i Finances -Decret 135-, les de Benestar i Família a Salut -Decret 136-, les
d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació a Economia i finances -Decret 137.
La segona decisió va ser la reorganització de l'Administració de la Generalitat a través del Decret
143/2006, del dia 13 de maig, que va reorganitzar els departaments de l'Administració de la
Generalitat. Es va procedir a la supressió del Departament de Comerç Turisme i Consum i del
Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de manera que l'Administració de
la Generalitat ha passat de tenir setze departaments a tenir-ne catorze. A partir d'ara,
l'Administració de la Generalitat queda organitzada en els departaments següents: Departament
de la Presidència -que assumeix també les competències relatives a les Tecnologies de la
Informació, la Societat de la Informació i les Telecomunicacions-, Departament de Relacions
Institucionals i Participació, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de
Justícia, Departament d'Interior, d'Economia i Finances -que assumeix a més les competències de
Comerç i Turisme-, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de
Cultura, Departament de Salut, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball i Indústria -que
assumeix a més les competències de Consum-, de Benestar i Família i de Medi Ambient i
Habitatge. D'aquesta manera s'ha efectuat una certa simplificació i compactació de l'Administració
de la Generalitat amb la supressió de dos departaments i amb la corresponent reassignació de les
seves competències.

1

�Així, les competències de Comerç i Turisme del suprimit Departament de Comerç, Turisme i
Consum, que des del passat mes de novembre del 2005 formà part de la Comissió d'Economia,
són assumides pel Departament d'Economia i Finances, reforçant la seva vinculació amb els
sectors més dinàmics del món empresarials. Per contra, les competències en matèria de Consum
s'han situat en el Departament de Treball i Indústria, més a prop dels sectors associatius i
cooperatius de l'economia, en els quals l'arbitratge i la negociació sectorial és més habitual. Les
competències d'Universitats i Recerca han estat assignades al Departament d'Educació, i les de
Societat de la Informació a Presidència, on van estar les unes i les altres fins l'any 2000, en què es
va crear el DURSI.
Més enllà d'aquesta circumstància, cal destacar els aspectes positius que es deriven en un únic
Departament i, per tant, sota una única gestió, la totalitat de les competències en matèria
educativa en tots els seus cicle si nivells. Aquesta compactació comportarà així mateix un millor
nivell d'interlocució entre responsables educatius i universitaris de l'Administració de l'Estat i els
nostres, puix que en l'Estat es troben també competències educatives agrupades.
Amb relació a les competències en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, s'ha
considerat convenient situar-les en un Departament central i transversal, la qual cosa permetrà
visualitzar de manera més clara les polítiques que el Govern ha desenvolupat i ha de desenvolupar
en aquesta matèria. La responsabilitat que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la
Informació -CTTI- té en l'organització i gestió dels sistemes d'informació del conjunt de la
Generalitat ha aconsellat també situar-la en un Departament més vinculat a la coordinació del
conjunt del Govern, com és el de la Presidència.
Tercera decisió, nomenament de nous consellers. Finalment, per sengles decrets del mateix 13 de
maig, vaig nomenar quatre nous conseller de la Generalitat: conseller de la Presidència, senyor
Joaquim Nadal i Farreras -decret 144/2006-, que segueix sent el titular del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques i conseller portaveu del Govern; conseller de Governació i
Administracions Públiques, el senyor Xavier Sabaté i Ibarz -Decret 145/2006-; conseller
d'Educació i Universitats, el senyor Joan Manuel Del Pozo i Àlvarez -Decret 146/2006-; consellera
de Benestar i Família, la senyora Carme Figueras i Siñol -decret 147/2006.
Dels nous consellers, n'espero que donaran continuïtat a l'acció del Govern, d'acord amb la pauta
programàtica votada en el debat d'investidura. La seva acreditada capacitat i experiència política i
de gestió és la millor garantia d'una dedicació eficaç a la seva tasca des del primer moment. A tots
ells, els desitjo encert en la seva missió des del moment del seu nomenament, i mentre estiguin al
servei del Govern i de Catalunya.
Fins aquí, els actes administratius que han donat forma a la decisió política de separar del Govern
els consellers i les conselleres d'Esquerra Republicana de Catalunya i a les decisions subsegüents
de reorganització del Govern i de nomenament de nous conseller si conselleres.
El perquè de la decisió. Mirin, ara els exposaré les raons d'aquesta decisió d'indubtable
transcendència per a la governació d'aquest país. De fet, el perquè d'aquesta decisió el vaig
avançar en la meva anterior compareixença del passat 8 de maig en aquesta mateixa Comissió.
Aleshores em vaig fer en veu alta una pregunta que alguns de vostès -o tots, potser- deuen
recordar: «És possible mantenir el Govern en el qual conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?»
I més endavant vaig avançar un criteri sobre aquesta qüestió: «Vull afirmar de forma emfàtica
que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del Govern
perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata les
decisions que siguin del cas.» Fi de la cita.
Els feia aquesta afirmació el dia 8 de maig. Dos dies més tard, el dia 10 de maig, el Senat
aprovava l'Estatut, que culminava així la seva tramitació parlamentària, i s'obria la porta a la
darrera fase del procés estatutari, en la qual el poble de Catalunya ha d'emetre els seu veredicte
sobre l'Estatut. L'endemà, el dia 11 de maig, vaig entrevistar-me amb tots els dirigents de les
forces polítiques catalanes, un per un, per constatar quina era la seva posició davant el
referèndum de l'Estatut.
D'aquestes converses vaig poder verificar que la decisió d'Esquerra Republicana de demanar el
«no» en el referèndum estatutari era ja una decisió ferma i definitiva.
Coherent amb la meva convicció, que és més important que Catalunya tingui un nou Estatut que
no pas mantenir un Govern dividit sobre una qüestió fonamental, vaig prendre el determini de
separar del Govern els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana.
Vaig dir aleshores, i ho torno a dir ara, que era una decisió difícil, fins i tot dolorosa, però que per

2

�responsabilitat institucional i per respecte a la ciutadania era una decisió obligada. Obligada per la
necessitat d'esvair la incertesa i la confusió sobre el referèndum de l'Estatut, perquè el referèndum
s'ha de poder celebrar en condicions de màxima claredat i sense interferències d'altres qüestions
polítiques. Òbviament, aquesta decisió comportava la pèrdua de la majoria parlamentària de
suport amb què comptava el Govern i obliga, per tant, a convocar eleccions anticipades.
En aquestes condicions polítiques i parlamentàries, el nou Govern té fixats uns objectius limitats
però precisos. Primer objectiu, el referèndum sobre l'Estatut. El primer objectiu és assegurar la
celebració del referèndum en les millors condicions, per tal que la ciutadania pugui expressar
lliurement la seva voluntat. El referèndum, com saben, ha estat convocat, tal com havia anunciat,
per al proper dia 18 de juny.
Segon objectiu, desenvolupar l'agenda legislativa. Un segon objectiu és el de procurar l'aprovació
d'alguns projectes legislatius que estan prou madurs i compten amb la majoria parlamentària
suficient.
Tercer objectiu, referent a l'Administració ordinària, és assegurar l'Administració ordinària i el
funcionament dels serveis públics, especialment els que són de vital importància de cara a la
normalitat de la nostra vida social. Per exemple, inici del proper curs ...
Quart, funcionament de tots els serveis bàsics, impuls de les polítiques econòmiques, la política de
seguretat, etcètera, donant compliment als compromisos adquirits en el pressupost del 2006.
Convocatòria d'eleccions anticipades, per acabar. Vull reiterar, finalment, la meva voluntat de
convocar i celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya, abans d'acabar l'any, per tal que,
amb el nou Estatut aprovat, puguem entrar en una fase de plena estabilitat política i institucional.
Moltes gràcies, senyora presidenta.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8432">
                <text>1757</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8434">
                <text>Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 31 de maig de 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8437">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8438">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8439">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8440">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47005">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14304">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14643">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14644">
                <text>Intervenció al Parlament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40156">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40304">
                <text>2006-05-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8433">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="271" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="127" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/271/20060508.pdf</src>
        <authentication>947c2e12c648a9f82e2dbb7f6d1db9e3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41874">
                    <text>Compareixença del president davant la Comissió
d'Organització i Administració de la Generalitat i
Govern Local
Parlament de Catalunya | 08/05/2006
Comparec aquesta tarda davant aquesta Comissió, la Comissió primera del Parlament, a petició
pròpia per tal de donar compliment al tràmit preceptiu d'informar-los de la recent remodelació
governamental.
Tots vostès saben que el dia 20 d'abril, i en ús de les meves atribucions de direcció i de
coordinació del Govern, vaig signar els decrets de cessament i de nomenament de 6 consellers del
Govern de Catalunya, 6 i 6. Els canvis han afectat al titular del Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, el senyor Jordi William Carnes i Ayats, que substitueix al senyor Antoni Siurana
i Zaragoza; el titular del Departament de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i Canalda, substitueix
la senyora Caterina Mieres i Barceló; a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el
senyor Xavier Vendrell i Segura substitueix el senyor Joan Carretero i Grau; a la conselleria de
Medi Ambient i Habitatge, on el senyor Francesc Baltasar i Albesa substitueix el senyor Salvador
Milà i Solsona; i al Departament de Treball i Indústria, on el senyor Jordi Valls i Riera substitueix el
senyor Josep Maria Rañé i Blasco; i encara el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la
Informació, on el senyor Manel Balcells i Díaz substitueix el senyor Carles Solà i Ferrando.
Hi ha hagut canvi en 6 conselleries de 16 i, per tant, doncs, una mica més d'un terç del Govern.
vaig decidir ara fa quinze dies la remodelació del Govern sense esperar a l'acabament del procés
estatutari, previst al mes de juny amb el Referèndum sobre la reforma de l'Estatut. Entenc que és
una manera de guanyar temps per tal que el Govern iniciï les seva segona fase en la legislatura
immediatament després del Referèndum estatutari sense l'impàs que es produeix després de tot
canvi de Govern.
D'altra banda, respecte als consellers i les conselleres sortints, està més ben servit escurçar en el
període d'especulacions, que indefectiblement es produeix en aquests casos, més que no pas al
contrari. He expressat i tinc un respecte absolut per a tots i cadascun dels consellers i les
conselleres sortints, han fet correctament la seva feina, no hi ha hagut errors importants, a part
del que es pugui relacionar amb les dificultats derivades per tots els membres del Govern d'haver
constituït un Govern de coalició de tres partits, després de quasi un quart de segle de governs
d'un sol color polític.
Com a testimoni de la meva consideració i respecte als consellers sortints vull reiterar les meves
paraules en l'acte de presa de possessió dels nous consellers en el que vaig assenyalar algunes de
les realitzacions de les quals poden sentir-se ben orgullosos. El conseller Antoni Siurana ha
aconseguit arrencar definitivament el canal Segarra-Garrigues, a l’haver-se aprovat la licitació del
primer tram, que permetrà tenir les primeres terres de regadiu l'any 2007; era una assignatura
pendent molt difícil d'encetar. També Antoni Siurana ha tingut l'honor de ser el primer conseller de
la Generalitat a ser present i intervenir en les reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea
representant Catalunya i l'Estat. Finalment és obligat citar la gran iniciativa del Congrés del Món
Rural, que tot just acabem de celebrar aquest cap de
setmana.
La consellera Caterina Mieres. La consellera Mieres ens ha dut els papers reclamats per la
Comissió de la Dignitat i ha solucionat el delicat conflicte de l'art sacre de la Franja. També ha
aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com mai no havíem tingut, a Guadalajara
l'any 2004, i ha preparat amb encert la gran cita de Frankfurt 2007. Ha impulsat el Pla de xoc
d'infraestructures culturals i el Pla de biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I,
finalment, ha donat les passes preparatòries per a la constitució del Consell de la Cultura i les
Arts.
El conseller Joan Carretero ha defensat amb encert l'increment sensible dels recursos destinats als
municipis, tant la dotació del Pla únic d'obres i serveis, 445 milions d'euros entre 2004 i 2007,
com els recursos disponibles per al Fons de cooperació local d'acord amb la Diputació de Barcelona
així com les altres tres diputacions. Aquesta política s'ha demostrat cabdal per a la bona
governació de Catalunya i ha contribuït a millorar les relacions entre la Generalitat i els
ajuntaments. En aquest sentit el conseller Carretero ha aplicat de manera positiva les directrius
de la presidència de convertir el Govern de la Generalitat en un govern que els ajuntaments vegin
més proper que mai.

1

�El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel dret de l'Habitatge de Catalunya, ha preparat el Pla
d'inversions i infraestructures d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al
Plan Hidrológico Nacional, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 cercant un nou
equilibri entre el desenvolupament i els accessos de creixement.
El conseller Josep Maria Rañé pot estar orgullós d'haver estat el conseller de Treball responsable
del fet que el nivell d'atur a Catalunya és el més baix dels darrers 30 anys, i per sota de les taxes
espanyola i europea. També ha participat de forma decisiva a la preparació i consecució de l'Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de la nostra
economia. Ha impulsat el Pla de l'Energia i l'Acord interprofessional de Catalunya 2005-2007,
entre sindicats i patronals; ha defensat i aconseguit l'increment de la inversió en polítiques actives
d'ocupació; i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals. Rañé, a més, ha gestionat
amb encert, amb gran encert, i no sense dificultats, que n'hi havia, la crisi Seat-Volskwagen.
El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà
suposat més de 2.000 milions d'euros fins l'any 2008. Ha treballat, juntament amb el
Departament de Salut, per a la posada en marxa de la BioRegió, una de les peces estratègiques
del nostre futur tecnològic. I ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes personalitats
científiques de primer nivell com els professors Massagué i Izpizúa.
Com poden veure, la contribució dels consellers sortints a l'acompliment del programa que guia la
nostra acció de Govern ha estat rellevant i de qualitat. A tots ells els reitero, en seu parlamentària,
el meu agraïment i la meva estima personal.
La incorporació dels nous consellers vol ser ara una nova injecció de força i d’il·lusió per completar
la legislatura. Com és obvi, tinc plena confiança en tots ells en el conjunt del Govern i, molt
especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del
Consell Executiu. Dels nous consellers voldria destacar que tots ells han tingut una estreta relació
amb la governació local, és a dir, amb la millor escola de política que tenim. Dos d'ells han estat
alcaldes, Jordi Valls i Francesc Baltasar, uns grans alcaldes, si m'ho permeten. Uns altres tres,
Vendrell, Mascarell i Balcells, han estat regidors, i un sisè, Jordi William Carnes, coneix com poca
gent els territoris de Catalunya des de la seva experiència municipalista. També vull destacar que
4 dels nous consellers provenen de la pròpia estructura politicoadministrativa de l'actual Govern
de la Generalitat.
Tot això vol dir que s'incorpora en el Govern uns consellers amb bagatge polític demostrat,
contrastat, amb una àmplia experiència de gestió i una especial sensibilitat per als territoris -per
als territoris- de Catalunya. És la garantia que la velocitat de creuer de la governació del país no
es veurà alentida, ans el contrari, es veurà incrementada, a un Govern més savi i més
experimentat, dos anys després de posar-lo en marxa, i hi hem d'afegir una bona dosi d'empenta
renovada.
Sóc conscient que el nomenament del conseller Xavier Vendrell ha estat rebut amb força crítiques.
És un principi de bon govern separar rigorosament les responsabilitats i les activitats institucionals
de les responsabilitats i les activitats partidàries. Compartim aquest principi i serem conseqüents.
Estic convençut, d'altra banda, que el nou conseller de Governació, com tots els altres, no dubtarà
a assumir en tot moment les responsabilitats que es poguessin derivar de la seva actuació,
passada, present i futura, la que sigui.
Un cop explicat l'abast de la remodelació governamental, i abans de passar a exposar les raons
polítiques del canvi, vull aturar-me un moment a fer una consideració sobre l'ús de les meves
atribucions per canviar el Govern. Crec que he fet un ús escrupolosament institucional de
l'atribució de nomenar i separar els consellers del Govern que em confereix l'article 62 de la Llei
del Parlament al president i al Consell Executiu. La meva primera i última motivació ha estat la de
fer una remodelació pensant estrictament a millorar la governació, sense cap altra consideració
addicional de tipus partidista. No sempre els canvis en el Govern de la Generalitat han tingut
aquesta finalitat institucional. Quan ho he considerat oportú he exposat les meves intencions i he
escoltat el parer dels partits que conformen la majoria parlamentària que dóna suport al Govern.
Per tant, la raó d'aquests canvis en el Govern que presideixo ha estat la de renovar l'equip per
acarar la segona fase del nostre mandat, per redoblar l'esforç per acomplir els objectius de l'Acord
del Tinell, i iniciar el desplegament del nou Estatut un cop sigui aprovat. El nostre és un Govern de
progrés, de progrés democràtic, de progrés econòmic, de progrés social i de progrés territorial.
Som el Govern de l'Estatut, sí, el Govern que ha impulsat el nou Estatut, el Govern que va
promoure el Pacte de Miravet. Som el Govern partidari de les vegueries, 26 anys després del

2

�primer govern, el Govern que plantejarà en els mesos que vénen les bases de la regionalització de
Catalunya i la devolució de recursos i competències als ajuntaments per desenvolupar-les en el
següent mandat; el Govern que ha eliminat el dèficit, igual com ho ha fet el Govern espanyol; el
Govern que ha aparellat el creixement econòmic de Catalunya amb la mitjana del creixement
espanyola, que és tres cops la de països com França i Alemanya; el Govern de l'eficàcia, de la
sobrietat, en matèria de creixement de les plantilles; el Govern que s'ha centrat en la millora de
l'Educació i la Salut; el Govern dels barris de Catalunya, el que ha decidit impulsar el programa
més complet i ambiciós en 25 anys de relació de la Generalitat amb els barris en risc, risc de crisi
social i urbanística; el Govern que impulsa les noves tecnologies, en particular la biomedicina i la
biotecnologia en general; el Govern que ha estat present per primer cop en els consells europeus;
el Govern de l'Euroregió; el Govern que ha resolt finalment una colla d'assignatures pendents,
com el retorn dels papers de Salamanca i l'eradicació per primer cop a Barcelona d'agències de
l'Estat, com la comissió del mercat de telecomunicacions; el Govern que està presidint una etapa
sense precedents d'enfortiment de les empreses catalanes a Espanya i a Europa, amb la difícil
fusió de les empreses elèctriques i gasístiques, i la instal·lació a Catalunya de la seu de la primera
empresa mundial d'autopistes via la fusió d'Avertis amb Autoestrade, seu que serà situada
Barcelona, perquè n'he parlat fa pocs dies amb el president Prodi, i tot va endavant. En resum,
aquest és el Govern que ha obert una segona etapa amb més ambició de la política catalana. I, tal
com deia el conseller Joan Saura, a l'acció d'aquest Govern s'insereix en una perspectiva de llarg
abast perquè en un mandat legislatiu no n'hi ha prou per acabar amb els defectes de 23 anys de
polítiques conservadores. Per això també pot interpretar-se el reforçament del Govern que suposa
aquesta remodelació, com una expressió de la voluntat de reeditar i de millorar l'aposta
estratègica de les esquerres catalanes iniciada amb
l'Acord del Tinell.
Però no s'escapa ningú que la remodelació de la qual avui he vingut a retre comptes es va fer en
el benentès que cap dels partits que donen suport al Govern s'oposaria a l'aprovació de l'Estatut.
En aquest sentit, la decisió d'Esquerra de demanar el «no» al Referèndum de l'Estatut no només
ha provocat una sacsejada a la política catalana sinó que ha obert especulacions sobre el seu
impacte en el propi Govern. tots ens fem la mateixa pregunta: és possible mantenir el Govern en
el que conviuen opinions oposades sobre l'Estatut?
En primer lloc permetin-me que recordi que el protagonisme de l'elaboració de la proposta de
l'Estatut ha recaigut en aquesta cambra, i que, de fet, tot sovint s'ha pretès que el propi president
i el Govern es mantinguessin al marge del procés. Vull recordar-los aquell període en què alguns
ni tan sols volien que les reunions es fessin a Palau sinó que es produïssin en el Parlament a
convocatòria del seu president, o les manifestacions reiterades quan les coses anaven bé que això
es devia que el president i el seu Govern hi estaven al marge, mentre que quan les coses anaven
malament era estricta responsabilitat del president.
Però això avui no importa per a res. El que a mi m'importa és l'Estatut. I vull afirmar de forma
emfàtica que si en algun moment penso que la cohabitació de posicions oposades en el si del
Govern perjudica, ni que sigui mínimament, l'aprovació de l'Estatut, prendré de manera immediata
les decisions que siguin del cas. Perquè ara mateix la pregunta que jo em formulo és la següent:
hi ha una majoria política? Sí o no hi ha una majoria política suficient i sòlida pel sí a l'Estatut?
Estan disposats o no els dirigents de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i
d'Iniciativa per Catalunya Verds a fer una campanya contundent a favor del sí? Si això és així, no
tinc cap dubte que tindrem l'Estatut del 2006 perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya
votarà a favor en el referèndum. No tinc cap dubte que els tres forces que estem a favor del sí
representem un espai amplíssim de la societat catalana, que vol que Catalunya es doti d'una eina
potent per al seu autogovern.
Si el suport de Convergència i Unió al nou Estatut era condicionat a alguna cosa més que el que
diu el text també fóra bo que ho coneguéssim; però si no hi ha res més, hem de concloure el
següent: preguntem-nos de nou, hi ha una majoria política suficient per tirar endavant el procés
d'aprovació de l'Estatut? N'hi ha. Doncs engeguem el procés, engeguem la campanya,
engresquem la ciutadania, expliquem als ciutadans que aquest és el millor Estatut al que podem
aspirar raonablement, no ens enganyem, el millor de mai -el millor de mai. I que l'alternativa no
és altra que quedar-nos com estem, quedar-nos amb el del 1979, i deixar d'alimentar la fantasia
que oposant-nos ara a la proposta que el Senat és a punt d'aprovar obtindríem la sobirania o poc
menys. I si algú vol quedar-se al marge d'aquest compromís la història i els electors tindran
oportunitat de jutjar-los. La meva responsabilitat, insisteixo, la meva, com a president, passa per
l'aprovació de l'Estatut. I espero que hi passi també la dels dirigents de les forces que estem a
favor d'aprovar-lo i compromesos en la campanya del sí. Siguem seriosos, siguem responsables.

3

�Em correspon com a president en aquests moments garantir el següent: el normal funcionament
de la institució de la Generalitat -el Govern governa i ho seguirà fent-, aconseguir que la proposta
de reforma de l'Estatut s'aprovi al Ple del Senat, convocar el referèndum a partir del moment que
es disposi de l'autorització del Govern espanyol per procedir a fer-ho, convocar el poble de
Catalunya a conèixer el nou text i a participar en el referèndum i garantir que les campanyes
institucionals es desenvolupin amb normalitat i amb respecte.
Comprometre'm finalment i comprometre totes les forces partidàries del sí a fer una campanya
que arribi arreu. Un cop aprovat el Projecte de reforma al senat, convocaré els líders de les forces
polítiques que donen suport al Govern per garantir que la presència de posicions diverses al si del
Govern no perjudicarà l'objectiu d'aprovar l'Estatut. Perquè el Govern que jo presideixo estarà,
com a tal Govern, a favor de l'Estatut, compromès en la més àmplia victòria possible del sí. I això
ho han de saber tots els consellers i conselleres del Govern, tots els partits que li donen suport,
perquè és el que espera sentir la ciutadania de Catalunya. Penso compartir immediatament
després les meves reflexions derivades d'aquests contactes amb el cap de l'oposició, de la mateixa
manera que el Govern ja ha compartit fins ara el contingut de les campanyes de difusió de
l'estatut i de la crida a la participació del poble de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya com a institució i l'Estatut com a peça bàsica de l'autogovern del
nostre país estan per damunt de tots, per damunt de tots i cadascun de nosaltres i de l'actual
conjuntura política. Ja, doncs, per aquest convenciment, prendré les decisions que consideri
oportunes per garantir la implicació positiva en aquest avenç de l'autogovern de Catalunya i de la
institució que avui m'honoro a presidir, de totes les forces polítiques, tant com sigui possible.
Moltes gràcies, senyora presidenta, moltes gràcies, senyores i senyors diputats.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8379">
                <text>11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8381">
                <text>Compareixença del president davant la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, 8 de maig de 2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8384">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8385">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8386">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8387">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8388">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8389">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8390">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8391">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14299">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38958">
                <text>Intervenció al Parlament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38959">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40157">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40299">
                <text>2006-05-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8380">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="184" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="40" order="1">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/184/20041116.pdf</src>
        <authentication>3b12bb181f7a8e4f46c5cce3fd3c82dd</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41787">
                    <text>Compareixença del President de la Generalitat a la
Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i
Administració de la Generalitat i Govern Local
Barcelona | 16/11/2004

Raons de la compareixença
La meva petició de comparèixer al Parlament per informar a la
Comissió Primera, justament el dia que fa un any de les eleccions, és
deguda a dos esdeveniments recents que he considerat de prou
importància com per a retre'n compte en seu parlamentària.
M'estic referint a la celebració de la Conferència de Presidents a
Madrid - el 28 d'octubre passat- i a l'acte de constitució de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània a Barcelona el dia següent, el 29
d'octubre.
Tots dos esdeveniments són coherents amb els objectius i l'estratègia
del Govern de la Generalitat.
La Conferència de Presidents
Els parlaré primer de la Conferència de Presidents.
Crec que no sorprendrà ningú que digui que la Conferència té
diversos precedents en les lleis europees (RFA, Suïssa, Bèlgica) i
també a Espanya: Fraga ho va proposar fa anys i la Conferència de
Santillana dels líders territorials del PSOE del 2003 també ho
prefigura.
En aquella ocasió es va materialitzar l'avenç cap una configuració de
caràcter federal del que la Constitució de 1978 anomena "los pueblos
de España".
Però el trencament de la treva d'Eta havia de tenir com a
conseqüència, a més de la victòria aclaparadora del Partit Popular
(març 2000), l'entrada en una fase en que la política antiterrorista
dominava tots els altres temes.
Aquella política, vertebrada pel pacte antiterrorista, no va tenir a casa
nostra altre suport que el del PSC i el PP de Catalunya, i va tensionar
enormement la política espanyola.
Però també és cert que, a la llarga, va produir com a resultat un
afebliment del terrorisme, i no va comportar ni l'enduriment de
la kale borroka ni l'enfortiment d'Eta a partir de la radicalització dels
que l'havien protagonitzada. Es deia, es pensava que un cost

1

�d'aquella llei podia ser la radicalització de la banda terrorista. No va
succeir.
L'assassinat d'Ernest Lluch i l'atemptat contra José Ramón Recalde
van ser dos episodis terribles en aquesta fase dramàtica. Dos episodis
que tots recordem.
Recalde havia estat, anys enrere, en ple franquisme, el teoritzador
del nacionalisme popular dins les files de l'esquerra socialista.
I Lluch, juntament amb Miguel Herrero de Miñón, el defensor d'una
línia de reconeixement de les pretensions legítimes del nacionalisme
basc i de les propostes de diàleg sorgides des de la societat civil.
El llançament del projecte federalitzant, doncs, es va retardar un any,
respecte del que estava previst, fins a l'estiu del 2003, però no es va
abandonar en cap moment per part de José Luis Rodríguez Zapatero i
per part dels socialistes espanyols i els catalans el que portàvem de
cap.
La brutalitat del terror n'havia retardat la posta en marxa, però no
ens havia desviat de la línia marcada l'any 2000.
Doncs bé: la conferència de Presidents s'inscriu en aquesta línia
política.
Però no voldria que veiessin les meves paraules solament i
exclusivament com una defensa partidista de les actituds de la
formació política a la que pertanyo i de la tradició política en la que
he militat des dels 18 anys.
Simplement crec convenient aportar unes dades que poden ajudar a
entendre el precedent i el sentit profund dels esdeveniments que
estem analitzant avui.
La Conferència de Presidents no és que fos co-presidida pel
Lehendakari Ibarretxe i el President de la Generalitat, però sí que,
com vostès saben, la taula es va organitzar seguint l'anomenat
l'"ordre estatutari", és a dir l'ordre cronològic d'aprovació dels
Estatuts: Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia,...
Durant la 2ª República, Catalunya no només va ser, de llarg, la
primera a definir i aprovar el seu Estatut sinó que va ser la creadora
de la marca "Estatut", amb quatre anys d'antelació sobre Euskadi i
Galícia. Andalusia ja no hi va ser a temps.

2

�La fórmula constitucional del 1978 partia d'aquella experiència i la
generalitzava a totes les autonomies o "pobles d'Espanya" que
volguessin entrar-hi.
Però no ha estat fins al 2004 que ha estat possible reunir aquestes
autonomies entorn d'una taula, representades pels seus Presidents.
21 anys després d'haver-se aprovat els darrers Estatuts! Aquesta és,
jo crec, la importància de la sessió del 28 d'Octubre. Reblada per la
invitació del Cap de l'Estat, amb posterioritat a la Conferència.
És cert que els debats al Senat sobre l'Estat de les Autonomies, en un
parell d'ocasions (1994 i 1997), havien permès que s'expressessin les
posicions dels Presidents. En el segon cas amb esclat per part del
president de la Generalitat.
Però ni el Senat és encara el Senat de les Autonomies, ni aquests
debats han tingut la mínima continuïtat. El President Zapatero s'ha
proposat de garantir una o dues reunions de la Conferència cada any.
La propera sessió tindrà lloc a finals de la primavera vinent. S'hi
debatrà el nou model de sistema financer de la sanitat - que va
quedar malmès d'ençà del darrer acord sobre el finançament
autonòmic, atès que s'eliminava la seva revisió periòdica.
Anteriorment, cada 5 anys, hi havia un cert repartiment dels costos
de la desviació. Es feia evident que Catalunya havia de reclamar el
retorn a la fórmula de la revisió periòdica.
Ja vaig dir fa temps que després de la transferència de la sanitat a
totes les comunitats - i particularment a la de Madrid - no trigaríem a
tenir revisió del sistema. I així ha succeït.
Doncs bé: l'acord de la Conferència va ser, en aquest punt, unànime.
Espero, i així ho vaig manifestar públicament, que abans de la
Conferència s'hagi avançat en la obtenció de solucions per a la
cobertura del dèficit acumulat fins que el nou sistema sigui
d'aplicació. Que espero que sigui a l'exercici 2006.
El President Zapatero va demanar, al final de la Conferència, si en
aquesta sessió de la primavera el president de la Generalitat estaria
en condicions d'explicar als Presidents de les altres autonomies el
contingut del projecte de nou Estatut de Catalunya.
El President del govern espanyol també ho va proposar al lehendakari
Ibarretexe respecte del seu pla de reforma estatutària, de cara a una
ulterior sessió. Les nostres dues respostes van ser positives.

3

�Com poden veure, no es pot dir que no passés res de res en la
Primera Conferència de Presidents. Crec sincerament que obre una
nova etapa.
Quin dubte hi ha que Catalunya i Euskadi, explicant-se davant els
presidents autonòmics espanyols és una escena que fa temps que
s'hauria d'haver produït.
Potser no serà fàcil per al lehendakari Ibarretxe mantenir, davant
aquest auditori, la rotunditat del seu discurs. Però tampoc no ho serà
per als presidents autonòmics restants, mantenir-se en la condemna
prejudicial, sense arguments que moltes vegades hem sentit al
respecte.
A més de l'acord sobre la revisió del sistema de finançament sanitari i
sobre la institucionalització de la Conferència, també és va decidir
accelerar els treballs en curs per presentar una proposta definitiva
sobre la presència de les Autonomies a la Unió Europea.
El fet que la Conferència superés el seu caràcter simbòlic i fixés una
agenda de futur amb temes ben concrets per debatre és la millor
garantia de la seva continuïtat.
És en aquest sentit que vaig fer l'oferiment de celebrar la segona
reunió de la Conferència a Barcelona, a la primavera del 2005.
Perquè la Conferència de Presidents no és estranya als plantejaments
assumits pel Govern de Catalunya. Vegem-ho:
En l'Acord del Tinell s'enfoca l'aprofundiment de l'Autogovern en la
perspectiva del ple reconeixement de la Generalitat de Catalunya com
a Estat.
I en el recent Debat d'Orientació Política General els parlava de fer
efectiva la voluntat de Catalunya d'influir en la política i l'economia
espanyoles amb totes les conseqüències. És a dir: implicar-se per
codecidir.
Aquesta voluntat del Govern de Catalunya d'aconseguir que les
institucions de la Generalitat siguin reconegudes i tractades com a
Estat crec que és entesa i corresposta per l'actual Govern espanyol.
La convocatòria de la Conferència de Presidents n'ha estat
probablement la seva màxima expressió institucional.
Però cal recordar que ha estat precedida per tot un seguit de gestos i
decisions del Govern espanyol que comencen a dibuixar una
trajectòria coherent i -el que és més important- anuncien decisions
4

�futures en la línia de fer evolucionar l'actual Estat autonòmic cap a
un Estat cada cop més semblant a un estat federal.
No és ara moment de recordar les actituds i les decisions positives del
Govern espanyol en aquesta bona direcció, malgrat alguna que altra
relliscada.
Més enllà del valor simbòlic, vull destacar el que -des del meu punt
de vista- és el valor més significatiu de la Conferència de Presidents:
La voluntat de donar contingut polític a l'Estat de les Autonomies i
d'assumir amb totes les conseqüències institucionals el caràcter
compost de l'Estat espanyol.
Com s'ha dit encertadament la institucionalització de la Conferència
de Presidents pot ser un pas decisiu per a la consideració plena i
efectiva de les institucions d'autogovern dels pobles d'Espanya com a
Estat i per conformar la lleialtat constitucional, l'anomenada, pels
alemanys, lleialtat federal ("Bundestreue").
Entenc que aquesta lleialtat constitucional implica les institucions
centrals de l'Estat en el reconeixement del pluralisme nacional,
cultural i lingüístic i el total respecte de les competències assumides
per les institucions autonòmiques de l'Estat.
Fins ara la lleialtat constitucional s'ha proclamat però no s'ha exercit
adequadament, entre altres coses -i molt principalment- per
l'absència d'unes institucions apropiades a aquest efecte. Crec que la
conferència de presidents ho és.
En certa manera, la Conferència de Presidents avança i prefigura els
grans instruments polítics necessaris per al correcte funcionament
d'un Estat compost o - si ho prefereixen- d'un Estat materialment
federal, tot i que no és el nom, evidentment, el que més compta.
D'aquests instruments, el més important ha de ser el Senat
representatiu dels territoris. Un Senat que sigui el símbol
institucional del reconeixement polític de la diversitat nacional,
cultural i lingüística d'Espanya, a la vegada que l'espai institucional de
participació de les Autonomies en l'Estat, amb la presència directa del
Govern de la Generalitat.
El Senat ha de ser l'àmbit de diàleg i cooperació entre les Autonomies
i un dels canals de la participació autonòmica en les institucions i les
polítiques de la Unió Europea.
El fet que la Conferència es celebrés a la seu del Senat té aquest
simbolisme i permet interpretar que, un cop reformat el Senat, la
5

�Conferència, probablement, haurà de canviar el seu rol en l'entramat
de les institucions.
Comprendran que -a la vista de la meva exposició- la valoració que fa
el President de la Generalitat de la primera Conferència de Presidents
és francament positiva.
La Conferència de Presidents ha estat una oportunitat per crear un
clima positiu, per conèixer i compartir i per dialogar serenament
sobre els problemes de l'Estat autonòmic, en el benentès que no es
tracta d'una instància decisòria.
En tot cas, mentre no haguem convertit el Senat en la cambra
territorial, la Conferència haurà de fer, en certa manera, una tasca de
suplència.
Sóc conscient, tanmateix, que alguns de vostès no comparteixen el
meu optimisme ni tenen la mateixa visió de les potencialitats de la
Conferència de Presidents.
Fins i tot, hi ha qui hi veu més riscos que avantatges, i que Catalunya
hi té més a perdre que a guanyar amb la seva implicació en la revisió
de les institucions de l'Estat.
És una visió coherent amb un model de no implicació que ha donat
tot el que podia donar de sí en aquests darrers 23 anys. Però és una
visió perfectament respectable.
Per tant, no crec, ni acceptaria de bon grat, que el fet que el
President de la Generalitat participi a la Conferència de Presidents
signifiqui diluir la personalitat i la singularitat de les nostres
institucions d'autogovern.
No ho és perquè aquest President de la Generalitat i tot el seu Govern
parteixen d'una concepció inequívoca de Catalunya com a subjecte
polític. La necessària i imprescindible relació bilateral amb l'Estat no
impedeix que Catalunya estigui interessada en una evolució realment
federal de l'Estat.
Estem per la bilateralitat, que no exclou la implicació.
Aquesta implicació comporta també una certa responsabilitat en la
creació d'un clima polític i social més receptiu al canvi que proposem
cap a l'Espanya plural (o plurinacional) i l'Espanya en xarxa.
Per això calen determinades actituds i gestos, com el de respondre
afirmativament a la invitació del president Rodríguez Zapatero per a

6

�que expliqui, en la propera reunió, el projecte de nou Estatut de
Catalunya.
Hem passat de les amenaces de l'anterior Govern d'empresonar el
lehendakari i una mica més al president de la Generalitat a convidarlos a exposar els seus projectes en el màxim òrgan col·legiat dels
poders executius de l'Estat espanyol!
Un canvi d'actitud indubtable que, com els he dit abans, crec que és
l'anunci d'un progrés substancial, en el futur immediat, cap a la
plena adequació de l'Estat espanyol a la seva pluralitat nacional.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània
Dedicaré la segona part de la meva intervenció a explicar l'altre
esdeveniment que ha motivat aquesta sessió informativa.
El 29 d'octubre es va constituir a Barcelona l'Euroregió PirineusMediterrània, amb la participació del presidents d'Aragó -Marcel.lí
Iglesias-, de les Illes Balears -Jaume Matas- , del Llenguadoc-Rosselló
-Christian Bourquin en representació del president Georges Frêche-,
del Migdia-Pirineus -Martin Malvy- i de Catalunya.
Amb aquest acte hem donat el primer pas formal per a fer efectiu un
dels objectius més ambiciosos consignats a l'Acord del Tinell: fer de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània un instrument clau del nou impuls
econòmic de Catalunya.
Aquest projecte -tal com vaig dir en el Debat d'Orientació Política
General- "és la nostra aportació a l'enfortiment de l'Europa dels
ciutadans i dels pobles, a l'Europa de la subsidiarietat i de la
cooperació, a l'Europa del projecte i de l'enginy".
Com vostès saben es tracta de desenvolupar una Euroregió potent
per ampliar les bases que han d'assegurar el progrés, la
competitivitat i el benestar de tots els catalans en el marc europeu.
És la nostra manera de fer evident la vocació europea de Catalunya:
trobant i fent realitat una forma d'estar a Europa, basada en la
recerca d'aliats amb els que compartim interessos.
És la manera que hem triat per visualitzar la nostra interdependència
a escala europea i la relativitat creixent de fronteres i limitacions
estatals. Que és una realitat que s'està imposant, no només aquí,
sinó a tantes i tantes euroregions que s'estan formant. El naixement
d'Europa comporta la desaparició de les fronteres. Per tant, el qui no
corre és perquè no vol.
7

�Tenim una bona tradició de treballar en xarxa a nivell de ciutats i ara
ho farem a nivell de comunitats i regions.
Aquesta vocació i aquest interès de Catalunya han trobat la
complicitat d'altres Comunitats i Regions veïnes, que esperem poder
ampliar per tal de donar tot el sentit a l'Euroregió. I per descomptat
que no era senzill trobar la predisposició que hem trobat en les
regions del sud de França, estat de tradició centralista, per col·laborar
en la construcció d'aquest espai comú.
Confio en què tard o d'hora, i desitjo que sigui aviat, trobarem la
manera de posar en comú amb la Comunitat Valenciana els
interessos que objectivament compartim.
A la trobada de Barcelona es van precisar els objectius de l'Euroregió,
identificant quatre àmbits de treball preferents, per a:
1r. Esdevenir un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica
ambiciós del sud d'Europa.
2n. Articular-se entorn d'una densa xarxa d'infrastructures al servei
de la ciutadania.
3r. Afermar-se com a cruïlla d'intercanvis culturals i humans.
4rt. Convertir-se en nou motor del Partenariat Euromediterrani.
Per assolir aquest programa ambiciós cal la implicació activa de les
autoritats polítiques, dels organismes locals i supralocals, dels sectors
empresarials i sindicals, de les universitats i del conjunt divers
d'associacions que configuren la societat civil i el món de la cultura.
Des del Govern hem començat a fer efectiva aquesta aposta amb
l'aprovació del nostre Programa per a l'impuls i la creació de
l'Euroregió, i amb l'impuls de l'Euroregió Universitària, que es
constituirà formalment la primavera de l'any que ve.
Vull subratllar la meva implicació directa en el projecte. Per això he
nomenat l'exconseller Pere Esteve representant personal meu en
l'Euroregió. És un projecte en el que hi tinc una confiança cega i al
que li dono una importància màxima.
Serveixi de mostra la visita que farem aquest divendres, dia 19, al
sector aeroespacial i al sector biomèdic i biotecnològic de Toulouse.
A la visita al sector aeroespacial hi participaran les principals
empreses catalanes d'un sector que, com saben, té una importància
8

�estratègica pel nostre país. Un sector en el que anem certament
endarrerits.
Hem organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la
Cambra de Comerç de Barcelona el Pont aerospacial a Toulouse; el
nostre objectiu és donar resposta a les demandes de dinamització
internacional de les empreses de base aerospacial, a través de la
creació de sinèrgies i partenariats entre les dues bandes dels
Pirineus.
D'altra banda, la visita que realitzarem al sector biomèdic i
biotecnològic és d'especial interès en un moment en què des de la
Generalitat estem impulsant un clúster de biomedicina i
biotecnologia.
Aquesta bioregió ha de permetre, a mig termini, l'existència
d'activitats empresarials en aquests sectors de referència a escala
internacional per traduir l’excel·lència científica del nostre país en
beneficis econòmics i socials.
Els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser
reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en
un lloc capdavanter en l'àmbit europeu i la constitució de la Bioregió
ho facilitarà.
Les regions econòmiques només són pensables a partir de la relació
dialèctica que existeix entre el seu potencial econòmic i la capacitat
política de cada territori d'aprofitar-lo, repensant l'espai en termes
d'un sistema en xarxa d'actors públics i privats.
Quan la realitat ens imposa la interacció, han de ser les institucions
polítiques les que marquin la pauta per tal de convertir els reptes que
aquesta realitat ens imposa en oportunitats de desenvolupament
econòmic i social dels nostres territoris. I això és el que ens
proposem.
La Primera Conferència de Presidents ha posat de manifest la clara
voluntat d'avançar cap a una veritable estructuració d'un dels
principals instruments de l'Espanya plural o plurinacional.
La Conferència ha estat, des del meu punt de vista, l'evidència plena,
mentre el Senat no s'hagi reformat, de l'Estat de les Autonomies.
I hem participat, així mateix, amb l'Euroregió, en la constitució d'un
instrument per al nostre progrés, a partir de les aliances que
Catalunya ha d'establir amb els territoris i regions més propers.

9

�Catalunya ha de trobar el seu lloc a Espanya i a Europa. Crec que
aquests dos esdeveniments suposen un pas important en la bona
direcció.

Pasqual Maragall

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7297">
                <text>1666</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7299">
                <text>Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7302">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7303">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7304">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7305">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7306">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7307">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7308">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7309">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14212">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39129">
                <text>Intervenció al Parlament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39130">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40159">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40212">
                <text>2004-11-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7298">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2679" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1449">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf</src>
        <authentication>9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43034">
                    <text>COMUNICAT

1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens
comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona
marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument
útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les
necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur.
3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període
de sessions.
4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar
les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb
la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a
Miravet.
5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou
Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha
encara molts aspectes pendents a debatre i acordar.
6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes
les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça
capital del seu propi ordenament".

Miravet, 12 de novembre de 2004

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38801">
                <text>Comunicat de la cimera de Miravet</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38802">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38803">
                <text>Mas, Artur, 1956-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38804">
                <text>de Madre Ortega, Manuela</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38805">
                <text>Carod-Rovira, Josep Lluís</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38806">
                <text>Piqué, Josep</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38820">
                <text>Saura, Joan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38808">
                <text>Comunicació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38809">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38810">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38811">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38813">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38814">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38815">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="38816">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47174">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38817">
                <text>Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38818">
                <text>Miravet</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40162">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41480">
                <text>2004-11-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="38819">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="9">
        <name>Escrits</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="638" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="189">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/638/RuedoIberico_1966_EspanaMercadoComun_PM.pdf</src>
        <authentication>e18f7553e1a02e71333eaebce04d926a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41915">
                    <text>Tomo II

ideologías
sociedad
nacionalidades
iglesia
relaciones exteriores
enseñanza
luchas estudiantiles
oligarquía
Luchas obreras
emigración
economía
plan de desarrollo

turismo
agricultura
opus dei
mercado común
política
opinión pública
sindicalismo
prensa
oposición
liberalización
exilio
socialismo

Ediciones Ruedo ¡berico

�17. Santiago Feriiández, El movimiento nacional en Galicia
18. Joan Roig. Veinticinco años de movimiento nacional en Cataluña
19. Antonio Linares, Las ideologías y el sistema de enseñanza en España

20. Antoliano Peíia, Veinticinco años de luchas estudiantiles
21. Angel Bernal. Las paradojas del movimiento universitario
22. Antoliano Peña, Las Hermandades de labradores y su mundo
23. lñaki Goitia, El orden laboral y las Magistraturas de Trabajo

24. Jordi Blanc, Las huelgas en el movimiento obrero español
25. Ramón Bulnes, Del sindicalismo de represión al sindicalismo de
integración
26. Blai Serratés, Teoría económica del turismo y su aplicación al caso

español
27. Raul Torras, Problemas de la entrada de España en el Mercado Común
28. Ramón Aboy, Españoles en Alemania
29. Angel Villanueva, Causas y estructura de emigración exterior
30. Juan Claridad, Nueva realidad: nueva prensa

Ilustraciones de: Cattolica, Genovés, Ges, Urculo y Vázquez de Sola

�europea y España
Problemas económico^
de la entrada
de España en el Mercado Comaln

En Espaíia no hay prácticamente ningún grupo. personalidad o tendencia que exprese una preferencia clara
y definida por una política de aislacionismo frente
a la Comunidad Económica Europea. Con una historia
reciente, como la nuestra, tan marcada por la politica de autarquía. tales preferencias resultan inconcebibles, a cualquier nivel de la sociedad española.
No es menos cierto. sin embargo, que a la euforia
europeista palpable alrededor de 1962, aíio en que
el gobierno pidió la asociación y en que la oposición
comúnmente calificada de U burguesa w se ofreció
asimismo como solución de recambio, como adherente respetable a la Comunidad. ha sucedido. en
los últimos tiempos, un clima de mayor circunspección y cautela. Las grandes empresas iiidustriales,
con el beneplácito de las autoridades. prospectan
mercados insólitos, como el Japón, el Medio Oriente,
ei Norte y el Centro de Africa y, quizás en menor
medida. Sudamérica. Los países socialistas - cambio significativo - son objeto de una cortesía comercial creciente.
El europeismo de carácter no económico, de tipo
digamos sentimental. cultural, vagamente político,
sin entrar en un declive pronunciado - pues sigue
siendo fuerte, por ejemplo en Cataluña - resiste
mal, al parecer. los efectos del tiempo, del desarrollo económico y de la restructuración política.
Cierto desfase entre la ideología y los intereses de

las distintas capas de la burguesía ha permitido
hasta hace bien poco que ese europeismo difuso
estuviera casi exclusivamente en boca de hombres
de
la clase media.
la oeaueña burauesia
.
. .- . ~ cuando
~ ,
tiene en realidad mucho que pe;de;,
en el terreno
económico. con una eventual asociación al Mercado
Común europeo. La disciplina impuesta por la publicaciónn creciente de los intereses y aspiraciones de los distintos estratos de la sociedad
~spaíioia,la seriedad exigida por éstos a sus representantes políticos, o simplemente púbiicos, lieva
trazas de terminar con el confusionismo y la ligereza
ideológica reinante en el seno de la alianza que
monopoliza los resortes del Estado.
En la ~nedida en que desean participar lealmente
- legalmente - en ese proceso de lucha de clases
a escala reducida, limitado a un marco político más
o menos estable y aceptado por una mayoría más
o menos real de grupos sociales. algunas organizaciones con raíces en ia clase obrera han debido
renunciar a la negativa sistemática de afrontar la
cuestión planteada por la existencia y el desarrollo
junto a nuestras fronteras de la Comunidad Económica Europea. Quien en 1958 y en 1960 se contentaba
con demostrar los efectos depresivos de nuestra
adhesión al Mercado Común sobre el nivel de vida
interior, presunie ahora que un Estado democrático
español estaría en mejores condiciones para nego~

~~~

~~

~

-

�Corniiliidad Ecaiioniica Europea y Espafia

ciar la asociación, sin olvidar tampoco las posibiiidades de los niercados del Este '. Se trata tan sólo,
de niomento, de evitar fuentes de discordancia
innecesarias.
Razones de orden estrictamente económico han
contribuido también a ahogar el debate o, si se
quiere, a cristalizar un consensus bastante amplio.
Como es sabido, los efectos negativos de la formación del Mercado Coniún deben actuar en primer
lugar sobre nuestra balanza de pagos. desaventajando
nuestras exportaciones por niedio de la tarifa exterior de los u seis. del Mercado Común que naturainiente no perjudicaría, por ejemplo, a las exportaciones italianas. Pues bieii, estos efectos. que en
último término suponen un estrangulamiento para
ei desarrollo económico interior. al inarcar límites
muy estreclios a nuestras compras de bienes de
equipo en el extranjero, han sido aplazados por la
entrada de divises debida al turismo. Este hecho es
bien conocido, l o inismo que el fenómeno similar,
en este contexto, de las remesas de divisas procedentes del casi iiiillón de españoles que trabajan en
Europa Occidental. De este modo, la constitución de
un mercado coniún del trabajo y un mercado común
de servicios turísticos, que aventajan a España a
corto plazo pues los extranjeros son compradores
en ambos, ha iiecho menos exigentes las circunstancias de nuestra relación con el mercado común
de inercancías y ha permitido que España se librase
en parte de la suerte que debía correr como país
exterior y dependiente en buena medida del mismo ".
A la ansiedad europeista que caracterizó los años
de la estabilización, ha sucedido pues una tregua.
Pero ante la agravación renovada de los deseqiiilibrios clásicos de la economía española: inflación,
déficit de la balanza de pagos, crisis de la agricultura ..., hemos de asistir sin duda a un replanteamiento sobre bases más rigurosas. por los motivos expuestos más arriba, de la cuestióii de
nuestras relaciones con la Comunidad Económica
Europea. ¿Seguirá negándose la CEE a considerar
seriamente las demandas formuladas por el go.
bierno en 1962 y 1964? ¿Qué fenómenos pueden
influir en iin cambio de tono de las relaciones?
¿Qué nuevos esfuerzos realizará la oposición burguesa para sacar partido de la situación? ¿Deben
los socialistas españoles permanecer a la expectativa en este punto que puede resultar fundamental
a lo largo de la nueva fase de dictatura del capital
monopolista que se abre en estos momentos?
Nuestro propósito es incitar a un estudio continuado
de la marcha del Mercado Común y, en general. del

' NDLR. Véase en el
340

contexto econóniico-político exterior. Se trata de
examinar los rasgos fuiidamentales del mismo, el
juego de fuerzas que lo anima, de intentar un
esbozo de su incidencia sobre la economía española
a través de los trabajos de mayor relieve que sobre
este punto se han realizado.

1. E! contexto exterior
Rasgos del comercio internacional
- Ninguna de las naciones que protagonizaron la
primera revolución industrial ha pasado al Ilaiiiado
bloque socialista. excepto la Alemania Oriental. donde
concurren circunstancias muy particulares a la conformación del sistema económico y social. Los
Estados Unidos de Norteaniérica y los países de la
Europa Occidental - exceptuando la península ibé.
rica - siguen gozando de la ventaja histórica que
ia burguesía de los inismos adquirió en forma de
acumulación acelerada de capital a costa de los
pi-oletariados nacionales y de los pueblos colonizados. Más del 80 YO del comercio mundial de la
casi totalidad de los productos industriales se realiza
entre los Estados Unidos, Gran Bretaña y el Mercado Común &gt; a ' . El resto de los paises no-socialistas, salvo el Japón. con una estructura industrial débil o casi inexistente, se ven obligados a
obtener los capitales necesarios para su desarrollo
a cambio de exportaciones niás y inás desfavorables
de sus productos agricolas y materias primas: los
precios de estos productos descienden o aumentan
más lentamente que los de los productos industriales. En estas condiciones las burguesías nacionales
de los paises en vias de desarrollo deben dejar
paso a los monopolios occidentaies en sus propios
mercados, a riesgo de verse desbordados por el
nioviiniento obrero que reiviiidica un desarrollo
rápido de acuerdo con ei modelo socialista.

- Este

mecanismo asegure al iiiismo tiempo la reaiizacióii de las pius valías excedeiitarias acumuladas
en los paises capitalistas desarrollados, que pasan
a invertirse en condiciones extraordinariamente favorables en paises como España Isalarios bajos, i r i i puestos inferiores, inercado insatisfechol. El sistema
~nonetariointernacional, basado en el dólar, faciiita
la exportación de capital de los Estados Unidos de
Norteamérica en razón de ia denianda de dólares

prinier volurneii de esta obra: C. E. O. Gai'cia, De l a eutarquia ecoiió!nica al Plan de Desarrollo.

�E'6Z L'S
S'LE 6'2
S'lE P'P

O'LP
8'LP
E'9S

E'S2 Z'L
O'LP E ' l
P'SZ 6'1

8'ZP
P'LP
6'8P

6'LP
5'6s
6'82
8'Cb
8'82
6'PP
Z'SE
9'EE
E'9E

0'8P
L'ES
E'19
L'SP
8'99
S'PP
8'LP
9'8V
S'OS

%

%

0'1
6'1
6'8
l'&amp;
P'E
2'1
6'1
Z'P
O'&amp;

%

8'b
9'0
S'O
8'P
P'P
6
E'l
Z'9
0'2
2'9
&amp;'O
Z'S
6'8
' L
2'0
%

9'2
E'P
P'P
9'2
0'1
S'9
8'8
P'L
2'8

001 9ES
0016ZE
001 28s
O01 L9L
O01 OS9
PPl 8&amp;L
001 608
001 6P6
001 L l 1 1

b'81 001 6SL 1
6'&amp;
001 9P9 1
9'81 O01 816 1
1'6
P'P
E'L
%

001 S82 Z
001 PL9 Z
001 LFS Z
%

L6P61
9PZ01

9E9 1
162 i

EEL6Z

9EPP1 L 6 8 8 8L9 i 96L 1 L Z 6 Z
SE98 6LS9 b l L
108P 81EZ P96

226
PL8

~ ' 8 1 P'O
6'1
O'P
2'82 1'9
z ' s l L'O
g ' i z S%
S'Zl 1
1'81 6'0
L'CI 6'0
O'&amp;
1'0
E'8P
9'El
P'91
9'9s
6'6Z
Z'OF
%

%

s's1
c'b9 0'0
8'&amp;1
z'P8 1'0
6'02 6'11 6%
P'ZP P'O
C'lP
8 % ~a'sz S'ZI
P'LZ
9'ES 8%
8'El
5'29 9'b
8'LP
O'PE 9'1
9'b8 9's
L'8

L'ZE 8'8
1'0
E'LZ
E'O
6'82
6'12 E'Pl
E'Ol P'lP
P'ZZ O'LZ
%

Q

!

b'b
L'6
2'11
9'0
1'0
0'9

S '
Z'6P
Z'EP

o01
001
O01
O01

PPI
Pb1
001
001
001

952
58s
SPS
91P
109
9E8
998
P E
LS6

001 6PS
001 8E8
001 lOL

r n s iap e!sv ' s i
epuelaz enanN 'e!lerisnv ' b l
ais3 lap edorn3 - E &amp;
jeiua!ro oaupua~!pay\i z i
ieiuau!~uo3su143 'sstin 'ii
ea!r+v ap oisae '01
aiua!ro owa.iix3 ' 6
~ 1e1uap!330 oau?rraz!pan ' 8
1
'3'N IaP 83!lfV 'O!Pal?i
aiua!iO A ajiia!ro oui!xo~d'L
1
op!un ou!au '9
1
eu!iel e i ! r a ~ u v'S
1
sope~iose
ieweriln ap sasjed ' p
e z ! i i ~'e!risnv 'E
a i r o ~lap edorn3 '2
a i r o ~lap e ~ ! r a w v' 1
-

9'9
001 ZbE 1
1'81 001 PL8 1
*'S1 O01 LZZ b
%

o

O S S ~9 9 z ~
S L B ~IOSE SLPS
8SL P 820 Z 188 S 999 Z 8 L i P
Z6L P 8EZ Z b66 SE8 L6Z 1

%

~ 9 9 6 ~

opuw
333-erixa le101
333-eiiu! lel0j.

ZlS Gl
SS1 01

sale!!
ap S&lt;
Ei!1!3&lt;
euiait
.ti!! ' S
-one+
uesed
sepeii
-ear s
011011

la i o
so!do.
lecap
saleut
-e!lisi
ueiua
so1 :!
salqe.
011011

e sol
-snpii
-B!30S
-aaw
ez!!ea
el ap
-!U010
so1 a
ap ei
anb i
-aq! r
el ap
so1
-U03

apuor
opetu.
el uo
sol anb sarelop sol ei!saiau jeuo!aeuralii! o!iiauioi
!a anb eA so!rei!i!jap aiuauiepoiuoi - so!rei!i!jap
uos sop!un sopeis3 sol anb seliua!u 'selreiuap
-a3xa 'ofi~eqwa111s 'uos unwo3 opearan lap sasjed
s!as sol ap sofied ap sezuejeq se1 .sop!un sopeisg
so1 ap sandsap 'ropevodxa opunfias la A opunw la))
i o p e i ~ o d w ! led!au!id la sa upwo3 opei.iay\i 13 ,sal
.euo!aeu so!lodouow so! ap e!iuan!nradns el o.ifi!jad
iia opua!uod 'sopeiraw sns ua souei!rauieaiiou sale?
-!de3 ap eperiua el e1!1!3e+ anb oisand 'u0!3enl!s eisa
ap se!3uaniasuo3 se1 aiuauien!ielaJ ua!quiei uartns
leiuap!330 edoJn3 ap sas!ed s o l .saje!iisnpu! solinp
-old ap leuo!seuiaiu! epuewap el e egedwo3e aiib

euoz el ap sol :untu03 opei.iayll lap ailed uewio4 ou
anb le$uap!3io edornx ap sasjed sol e oi3adsal u o i
osnliu! 'osa3o~d la o p o ~ua jeiuauiepiinj laded un
opefin! eq le)uap!i30 e!uewalv el ap ei!wguoia u9!s
-uedxa e l .iio!suedxa eisa ap esnei el anb opeijnsal
!a spw o y i n w sa uniuo3 opeilay\i lap asel elaw
-!.id el ap u9!3ez!lear e l 'opesed la ua op!3ouoisap
uqsuedxa ap oui!r un l o d leiuap!330 edorn3 ua ez!r
-a~3ere3 as ' 0 9 6 p 0 ~ 6 1 'eiranfiisod ap opo!lad 13 leluap!aao edorn3 ua ea!wouoia uo!anlon3
.sepeh!rd sauo!sranu! ap o rel!l!w epnAe
ap ewro4 ua oaa!uelixa la ua u e i s ~ 6sop!un sopeis3

arqos
ejoge,
un r1
la 'o
ap e

�ornunidad Económica Europea y España

europea de Libre Cambio (Gran Bretaña, Países
Escandinavos, Suiza, Austria y Portugal1 y España8.
Para ei periodo 1950.1860, Alemania (10.1 % anual)
e italia (9 0/01 van en cabeza en cuanto al crecimiento de la producción industrial. Esta expansión
Iiubiera sido Impensable sin una serie de migraciones en gran escaia coino las siguientes:
1. Desplazamiento de más de 10 millones de refugiados alemanes hacia Alemania Occidental.
2. En Italia. desplazaiiiieiito Sur-Norte de varios millones de personas.
3. Desplazaniiento de más de un millón de italianos,
españoles, griegos y portugueses hacia Europa
Occidental $.
- La expansión europea basada en la aportación de
capitales americanos (Plan Marshall), en la reconstrucción de la postguerra y en la oferta de mano de
obra barata procedente del sur porvocó una primera
ruptura de los marcos nacionales y el establecimiento progresivo de un mercado más amplio, a
escala europea, para dar salida a la producción
creciente de la gran industria alemana y holandesa,
de los monopolios franceses, italianos y belgas y de
los excedentes agricolas franceses (cereales] e
italianos (frutas y legumbres]. En 1957 se firmó el
tratado de Roma para el establecimiento progresivo
de una unión aduanera, lo que supuso a partir de
1959 un desarme aduanero previsto en 3 etapas hasta
la anulación total de las aduanas interiores en 1970
y la fijación, también en 3 etapas, de una aduana
exterior común a los seis países. Hasta ahora los
plazos han sido cumplidos a tiempo o con anterioridad. La consecuencia de este proceso Iia sido una
expansión del comercio mundial, casi enteramente
absorbida por los países industriaies y especialmente los del Mercado Común y un descenso paralelo de ia parte de los países subdesarrollados en
los intercambios internacionales. El comercio intracomunitario [pasa de 7 mil millones de dólares
en 1958 (30 % de las exportaciones de e los seis -1
a 13,6 mil millones (40%) en 1962. Las exportaciones de los seis hacia los paises en vías de
desarrolio permanecen estacionarlas, pasando de
26.78 % a 18 % en cifras relativas sobre ei total de
exportaciones: es decir, en el corto plazo de 4 anos,
dismiliuyen en un 10 % sobre el total, mientras que
el comercio intracoinunitario absorbe este 10%'.
- A partir de 1960 y especialmente de 1963, se
llega al techo del crecimiento acelerado que se
basaba en ia diferencia entre el increinento de la
productividad y el de los salarios: la oferta de
nueva inano de obra va disminuyendo y la demanda
de bienes y servicios va alcanzando niveies de saturación. (En AIemania se han construido ya niás de
8 millones de viviendas para 53 milioiies de habitantes.) Italia, primero. y Francia, seguidamente,

...

Perspectivas económicas
capitalismo europeo occidental se encuentra
en 1966 ante las siguientes perspectivas generales:
posibiiidad de inantener un ritmo de crecimiento no
excesivamente bajo si se adoptan medidas muy
duras contra la inflación: en Alemania y Holanda
disminución del ritmo de crecimiento de las inversiones públicas y limitación de la oferta monetaria:
eii el resto del Mercado Común, inás afectado por
la inflexión de la coyuntura y con graves problemas

- El

�Comunidad Econóinica Europea y

de relanzamiento de las inversiones, es de prever
sin embargo un aumento sensible del paro obrero
(previsto e11 el V Plan francés), a único remedio
contra la inflación y contra el desequilibrio de la
balanza comercial
Los efectos de la concurrencia
se dejarán sentir con mucha más intensidad en esta
segunda fase de nienor prosperidad: superada la
etapa de liquidación de los cartels puramente nacionaies, la concentración a escala internacional. la
iiiterpenetración de capitaies empieza ya a transformar la fisionomia industrial de Europa, para no dejar
en pie inás que tres o cuatro grandes zonas (Cuenca
del Rliur, Vaile del Po. Valle del Ródano y Región de
París]. Hundimiento de sectores iiidustriaies enteros que no resisten la presión combinada de los

ización
?sarlo &gt;,
ulacion
Inglale poliece al
l e renIrera y
lelante.
arse la
empleo
i en la
~larios)
cha de
inte de
:a (00Francia
i s mehuelga
ietalúrI desaico sin
peligro
nia. La
'a gran
5, reti:on un
iranzas

..

CUADRO 1. l. EVOLUCION Y PREViSlONES DE CONSUMO E INVERSION EN LA CEE,

-

-

1960 1965 1970.

Consunio privado
lndice de crecimiento anual %
Global
Par habitante
Paic

Alemania
Francia
Italia
Países Bajos
Bélgica
Luxemburgo
Comunidad

ión-ini:stados
puesto
pitales
) intermente,
(conde los
:ederal
! Occin o de
Unidos
il tasa
gorosa
affaire

uentra
vales:
?to no
; muy
oiaiida
inveretaria;
l o por
)lemas

cambios tecnológicos. la apertura de las froiili?r;ii~
nacionales y la fase de menor prosperidad: iiir;
minas francesas del Norte. las minas belgas. tanti&gt;
valonas (Borinage] como flamencas. los astilieros
franceses, la pequeña metalurgia, la industria textil
tradicional. Aparición de capacidades excedentarias
en los sectores-clave del desarrollo reciente: auto.
inóvil, química. eléctrica. Si se mantienen todos los
equiiibrios. posibilidad de que el Mercado Común se
convierta en exportador de capitales hacia ¡os paises
en vias de desarrollo. Apertura real del mercado
europeo a los excedentes agricolas franceses en
competencia con los excedentes agrícolas americanos. Decadencia de regiones enteras (Wallonia,
oeste de Francia, sur de italial. Posibilidad de movi-

1965.60 1970.G5

5.4
5.2
5.7
6,2
3.8
3.5
5,3

1965.60 1970.65

3.5
4,5
4.7
4.0
3,7
3,2
4,l

4.1
3.8
5.0
4,7
3.0
2,4
4.2

2,9
3.5
4.0
2.5
3.1
2.4
3,3

% del Pie
1960

1965

1970

55,9
63,s
61.6
57,2
69,3
57.7
60,8

56.6
65.1
63,4
61.3
66,7
59,5
61,9

56.4
63,9
62,5
59.4
65,6
59.3
612

EVOLUCION DE LAS INVERSIONES DIRECTAMENTE PRODUCTIVAS.
% de las inversiones fijas totales

Aiemania
Francia
Italia
Paises Bajos
Bélgica
Luxemburgo
Comunidad
i
I

l

1960

1965

1970

62.1
63,5
65.1
64.6
60.9
59.6
58,2

62,5
58.6
58.6
63.3
61,i

63.3
60,O
64.6
60.7
61.3

56,3

58.5

-

lndice de crecimiento anual
1965.1960

1970.1965

-

Fuente: Projet de = Progiain!ne Economique Européen 1986-1970 ,, en Communsuté Eura
péene, mayo de 1986.

�Comunidad Economica Europea y España

necesidad de librar batallas perdidas en los sectores
regresivos, contra los despidos masivos y la disminución de los salarios reales.
La socialdemocracia europea recoge los frutos
de las contradicciones inherentes a este proceso de
coiicentración, presentándose como única fuerza capaz de: 1) llevar a cabo una política de rentas (en
razón de sus raíces en la clase obrera) y asegurar
de este modo el problématico cc crecimiento equilibrado 2 , : 21 asegurar un arbitraje entre monopolios y
naciones concurrentes poniendo en pie una prograinación a escala europea: 31 limitar los efectos del
desarrollo desigual del capitalismo europeo con
arreglo a una política europea que el capital privado
no puede llevar a cabo contra sus principios; 41 resolver los problemas que la conipetencia americana
plantea a los inonopolios nacionales mediante una
poiitica de entrega y rendición incondicioiial tanto
en el terreno militar (NATO1 como en el económico
(cesión de los sectores-clave a los yanquis). La
fuerza electoral de la socialdeinocracia europea está
cerca o por enciina del 50 % en todos los países y
participa en el gobierno holandés, italiano, británico,

mientos migratorios intracomunitarios iinportantes:
del noroeste de Francia a Alemania, etc. Entrada de
Gran Bretaiia en el Mercado Común una vez resuelta
la cuestión de los excedentes agrícolas franceses y
los problemas monetarios ingleses.

-

... y clases en lucha

mente ofrece la oosibilidad a un movimiento obrero
integrado a escala europea de generalizar a todos
los países las conquistas de los trabajadores de un
país cualquiera. El movimiento obrero se ve en la

EVOLUCION Y PREVISIONES DEMOGRAFICAS
ENERO Y PERSPECTIVAS (sin rnigraciót&gt;l.

Aleniania
HM.
M'

g
'

'
t-

0-14
15-64
65+

0-14
15-64
65

+

0-14
15-64
65 4-

Francia
HM
M

Italia
M
HM

Paises Bajos
HM
M

POBLACiON DE LA COMUNIDAD EL 1 DE

Bélgica
WM
M

Comunidad
Europea
liM
M

1689
3 802
629

2 239
5 965
1198

1093
3 004
699

(651
(233)
(321

(321
(1161
(171

43 673
116 408
20194

21 363
59 453
12136

26 648

12 205

6 120

9 402

4 796

330

(1651

180 275

92 952

13 263
35 535
5 755

6 489
17 954
3 324

3 698
8 O61
1 308

1806
4 028
728

2 273
6 041
1 295

1 108
3 040
757

(671
(2381
(321

(331
(1181
(181

45395
118 514
22659

22 199
60 256
13 484

25 502

54 553

27767

13 067

6 562

9 609

4 905

(3371

(1691

186 568

95 939

6 612 13 244
19 367 32 948
5 497
7 623

6488
16 342
4489

14 491
37 288
7 384

7 079
18 698
4 193

4 613
8 944
1 701

2 253
4396
1029

(2 3301 (1 130) (691
(6 1651 (3 0551 (2471
(8451 (341
(1 425)

(341
(1231
(181

48 322
123 784
27082

23 596
61 981
16071

31 476

27318

59 163

29 970

15258

7678

(9920)(5030)

(175)

199 188

101 648

6 181
6 036 12 615
15 030 34511 17 484
3667
5 141
2983

57864

30490 48 207

24 733

52 267

13 768
37 667
7 730

6 709 12 326
19 670 30 972
4 655
6 539

6 054
15446
4002

59 165

31 034 49 837

13 575
38 192
8 915
60 682

53815

.

-

* HM: Anibos sexos; M: mujeres.

Fuente: Ofiice statistique des Carnmunautés Européenes, Bulletin général de stntistlques, 1966. no 2.
344

Luxeml&gt;urgo
HM
M

3 463
7 583
1159

12989
6 332 12 302
38 064 20 017 30 052
6811
4 141
5853

--

CEE. 19G5.1970.1980.

(3501

�Coni~noad Cco

danés. sueco y austriaco. Ha abandonado el internacionalisnio proletario para defender el internacionalismo del capital y ha traicionado no tan sólo su
ideología sino incluso sus programas politicos. S;:
gran debilidad reside eii el tieciio de que una crisis
del capitalismo europeo. una gran recesión, por

;ectores
3 dismifrutos
ceso de
erza caitas (en
tsegurar
I equilipoiios y
ogramatos del
eo con
privado
; 41 reiericana
nte una
31 tanto
lnómico
i i s l . La
iea está
laíses y
rltánico,

.i i i c 2

E,rui&gt;c~ ) Espiñs

y sin gran insistencia de los sindicatos ,, ', Iia llevado
a lo más alto el papel político de la sociaidemocracia. Pero el fondo de la recesión sería una situación comprometida: la sociaideniocracia no estaría
bien situada. Los sindicatos y partidos obreros serían
empujados por la base a una acción más enérgica.

CUADRO 2. LAS CINCUENTA MAYORES EMPRESAS DEL MEXCADO COMUN.
País
1. Royal Dutch-Sliell
2. Unilever
3. IR1
4. Voiskswagen
5. Philips
6. Siemens
7. Electricitd de France
8. A. Thyssen-Hütte
9. Flat
10. Saint-Gobain
11. Dainiler Beiiz
12. Bayer Gruppe
13. Mannesmann
14. EN1
15. F. Krupp
16. Farbwerke Hoechst
17. Rhone-Pouienc
18. RWE
19. Compagnie Francaise de Raffinage
20. Rheinische Stahlwerke
21. Mannesmann
22. Charbonnages de France
23. Saizgitter
24. AEG-Telefunlen
25. BASF

unidad
opea

M
21 363
59 453
12 136

92 952
22 199
60 256
13484

--

PBIGB
PB/GB
Italia
Alemania
PB
Aleniania
Francia
Alemania
Italia
Francia
Alemania
Alemania
Alemania
Italia
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Aleniania

95 939
23 596
61 981
16 071

101 648

j

ejemplo, significaría al mismo tiempo su propia
muerte politica: por ello se esfuerza en impedir
esta posibilidad y se ofrece como fuerza de recambio en la política anticíciica. La inflexión de la
coyuntura, que es el momento más favorable de la
lucha obrera, 8' en que hay penuria de inano de
obra. y por tanto sensación de fuerza y de libertad
de acción en los sindicatos. y al mismo tiempo
descenso de indice de beneficios. y por tanto mayor
resistencia patronai a hacer concesiones, es decir
pocas probabilidades de conseguir nada sin lucha

Rama

--

Cifra de
negocios

9 761 872
Petróleo
Materias grasas, detergentes
4 727 900
2 596 160
Siderurgia, etc.
1 999 275
Automóviles
Construcción eléctrica
1934119
1 633 000
Construcción eléctrica
1 623 658
Electricidad
1 513 390
Siderurgia
Automóvil, siderurgia
1 452 800
1 439 538
Vidrio, química
Automóvil
1 309 000
Química
1 253 000
Siderurgia, carbón
1 230 750
Holding, petróleo
1 21 7 920
Siderurgia, carbón, niecánica
1 208 750
üuímica
1 125 250
Holding, química
1 066 842
Electricidad
1 042 000
Petróleo
1 025 116
1 025 O00
Holding. siderurgia
1 009 750
Siderurgia, carbón
Carbón
1 005 671
Holding. carbón, siderurgia
981 250
Construcción eléctrica
950 500
Quíinica
938 750
Sigue en ia página 346

El peligro de depresión económica

- ¿Es

previsible una recesión total? El acceso de
los paises del Mercado Común a una estructura
industrial madura del tipo yanqui hace prever más
bien la posibilidad de pequeñas recesiones, como las
de la economía de los Estados Unidos en 1957
y 1961. Estos descensos de nivel de actividad y
de empleo se presentan con relativamente más frecuencia (ciclo de 4-5 aíios en vez de 7-10 años) en
razón del acortaiiiiento del período de renovación

�Coinunidad Economica Europea y España

del capital por ei desarroilo rapidísimo de nuevas
técnicas? La aparición de capacidades de producción
excesivas (sector autonióvil especialmente) en el
curso de la primera fase dei Mercado Común puede
agravar el carácter de la recesión provocada por un
descenso de las inversiones. Pero el perfecciona-

ejemplo, podría tener uii efecto depresivo en la econoinía occidental entera si se produce en el marco
de una integración progresiva Mercado Común-Estados Unidos.) La doble reacción de los monopolios
yanquis ante el Mercado Coniún, reacción favorable
en cuanto el Mercado Comúii constituye un mercado

Cifra de
Rama

26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.

Petrofina
Gutehoffnungsliütte Aktieiiverein
Sliell Francaise
Régie Renauit
VEBA
Finsider
Deutsclie Shell
Montecatini
Deutsche Unilever
Gelseni(irc1ier Bergwerks
Robert Bosch
Schneider et Cie.
Metallgeseilscliaft
Hoesch
Hibernia
Bergwerk Rheinhausen Hüttenand
Phoenix-Rheinrolir
DEA
Thomson-Houston
I&lt;loeckner-Werke
IKloeckiier-Hambolt
Cie. Generale d'Electricité
Fiineccaiiica
Olivetti
ViAG

BBlgica
Aleniania
Francia
Francia
Alemania
Italia
Alemania
Italia
Alemania
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Alemania
Francia
Alemania
Alemania
Francia
Italia
Italia
Alemania

miento de la política anticíclica interviene aquí para
sortear el peligro. En último término todo depende
de la combatividad de la clase obrera en la defensa
de su autonomía y de su salario real contra ia política de rentas y la política del a paro controlado ...
- La interpenetración progresiva de la economía
yanqui y la de Europa Occidental, cuyo próximo episodio será la negociación dei Keniiedy Round - disminución del 50 % de las tarifas aduaneras yanquis
y europeas - extiende sin embargo los riesgos de
la recesión. (El fin de la agresión en el Vietnam, por

riegacios

Petróleo
Hoiding, siderurgia, mecánica
Petróleo
Automóvil
Holding, carbón, electricidad
Holding, siderurgia
Petróleo
Ouímica
Materias grasas. detergentes
Carbón, petróleo
Carbón, eléctrícidad
Holding, siderurgia, mecánica
Metales no ferrosos
Carbón, siderurgia
Carbón, química
Siderurgia. carbón
Siderurgia
Petróleo, carbóii, química
Construcción eléctrica
Siderurgia. carbón
Mecánica
Coilstrucción eléctrica
Holding, tnecánica
Mecánica
Holding, aluminio, electricidad

en expaiisión y reacción defensiva en cuanto constituye um competidor posible, tiende a acelerar la
integración atlántica Ante los salarios más elevados del obrero americano, el capitalismo yanqui
organiza el paro en los Estados Unidos exportando
sus capitaies (inversiones) a Europa, donde goza
de salarios mas bajos. De este modo bloquea los
salarios en las Estados Unidos y contribuye con
sus inversiones a qiie suban los salarios europeos,
l o que a la larga favorece su cotnpetitividad x 3 . Algo
semejante persiguen tanto el V Plan francés como

�Comunidad Economica Europea y Espana

la ecoinarco
ín-Estaopolios
vorable
iercado

la Coniisión del Mercado Común al proponer un
equilibrio de la balanza de pagos europea, actualmente excedentaria, mediante la exportacióii neta
de capitales: un descenso relativo de las inversiones
dentro de la Coinunidad, un descenso relativo del
empleo y el bioqueo consiguiente de los salarios.
Coii estas armas restrictivas, el control de la coyuntura se veria aumentado y la recesión aplazada por
unos afios más.
- La recesión, en fornia da parón brutal del ritiiio
de desarrollo o en forma de freno moderado, dará
lugar a tres actitudes divergentes ante las instituciones europeas: 1) Actitudes
liberales de los
grupos capitalistas m i s fuertes, dispuestos a admitir un nuevo equilibrio, después de una fase de
reajustes doiorosos (desaparición de empresas marginales, crisis defiiiitiva de los sectores industriales
tradicionales, despoblación de regiones agricolas,
oaro niasivol. Entre los orunos favorables a esta
salida están 'los arunos no;tamericanos - aue aanariaii terreno dentro del Mercado Común y avinzarian en la forniacióri de un mercado común atlánticon - así como una parte importante de los
bancos europeos y del gran capitalismo alemán,
holaiidés, y británico; 21 Actitudes de oposición a
las prinieras de grupos no dispuestos a pagar las
costas del proceso y menos sensibles a las ventajas de la integración europea liberal; defensa de
los Estados nacionales y de sus instrumentos de
política económica. comprometidos por la integración; vuelta a una politica económica autónoma,
nacional y proteccionista, para superar la crisis.
Esta línea, puesta en práctica en parte por De
Gaulle, tieiie su base en las capas precapitalistas
y paleocapitalistas (empresas iainiliares, coniercio
tradicional, pequeños campesinos) y una parte de
las grandes einpresas francesas, que pueden calificarse de a monopolios inalthusianos ,U,reducidos al
ámbito nacional, que coexisten con una multitud de
pequeñas empresas en su sector y quisieran impedir
la competencia exterior: 31 Actitudes estrictamente
,, europeistas ,u. que pretenden ,, salvar a Europa
de la explosión y de la competencia despiadada. por
iiiedio de la creación de un nivel supranacional de
instrumentos de intervención, de politica anticíclica
y de programación. en sustitución de los instrumentos de politica económica que los Estados nacionales han perdido. Tecnocracia europea, grandes
einpresarios neocapitalistas y socialdemocracia. Una
parte importaiite de la
izquierda democrática y
de sindicalistas cristianos invitan a la clase obrera
a tomar partido por esta solución '.
2.

cons?rar la
elevayanqui
rtaiido
goza
a los
e coii
opeos,
. Algo
coino

Ultimas tendencias
- La desaparición progresiva de las fronteras interiores de la CEE, que será total el 1 de julio de 1968.

sigue enipujando a la conceiitración en todos los
sectores, sin desbordar todavía de forma amplia
los marcos nacionales. (Acuerdos recientes: RenaultPeugeot, Empain-Schneider: fusión franco-belga. Edison-Montecatini, Banque Nationale de Paris, SuezPont-A-Mousson, fusión de las petroleras francesas ...
La tendencia debe coiifirmarse próxiinamente en Alemania y Bélgica a favor de las inedidas de estabilización que einpiezan a dictarse. Mientras Francia
recupera con dificultades el ritino de actividad aiiterior al Plan Giscard, la expansión loba! de la CEE
adquiere un tono inferior al de ?a primera 'tase,
1958-1962 (véase cuadro 11. Paralelamente, los diversos factores que contribuyen a desequilibrar la
economía yanqui, la guerra del Viet-Nam entre ellos.
han alcanzado las proporciones que parecen requerirse para que se piense seriaineiite en poner un
freno al ascenso de la actividad económica; al
instante Ford y General Motors han anunciado su
intención de disminuir la producción y la bolsa de
New Yorlc experimenta un bajón comparable al que
siguió a la muerte de Kennedy. Si el mercado ainericano atraviesa dificultades. no cabe duda de que
la competeiicia se agudizará no sólo en el europeo
occidental sino por los llaniados mercados del Este,
incluido el cliiiio. que últimamente van siendo solicitados por cotnpañias alemanas, francesas. italianas, e incluso norteamericanas en niimero cada vez
mayor, especialmente en los sectores más dinániimicos (automóvil. telecoinunicación ...) .
- Entramos pues, en conjunto, en una fase de
menor prosperidad, al menos a corto plazo. La baja
coyuntura no dejará de influir en el tono de las
a negociacioiies Kennedy ,, sobre reducción de los
aranceles en los países asociados al GATT [que
engloban la casi totalidad del coinercio internacional) ; en el curso de estas negociaciones el capital
yanqui intentará conseguir del capital europeo. y
especialinente del Mercado Comúii. u11 desarme arancelario importante, tanto para sus excedentes agrícolas como para los productos industriales. A su
vez, unos y otros, yanquis y CEE, perseguirán concesiones del mismo orden de parte de los paises
más atrasados, sin ofrecer graii cosa a cainbio. puesto
que la reivindicación fundamental de éstos: el establecimiento de garantías institucionalizadas para sus
exportaciones de materias primas, fue torpedeada
con éxito en la pasada Conferencia Mundial de
Comercio. Las condiciones en que se desenvuelveii
países como España, dónde se piensa inás bien eii
una limitación de las importaciones para detener el
proceso de deterioración de la balanza de pagos
con el exterior, no facilitan precisaniente el éxito
de acuerdos sobre desarme arancelario.
- La coinpetencia interiinperialista va cobraiido
energía al compás de las decisiones f* unilaterales 'b

�Comunidad Económica Europea y España

Lié; con ~ i a t :l a ' u n i ó i Sovikiica adopta l i patente
francesa - Secam - de Televisión en colorl. En
este contexto cabe situar en un mismo planodecisioiies tan aparentemente lejanas como las de la
política espacial y atómica francesa, el intento de
crear una industria electrónica nacional, la neutralidad propuesta para el Viet-Naiii y los estrechos
contactos con Rumania, país en el que se pretende
ver, por parte del gobierno francés, una encarnación
socialista de la política internacional de De Gaulle.
Las fisuras producidas por la actitud del gobierno
francés alcanzan tanto al bloque occidental, en el
que predomina todavía la a fidelidad atlántica 3) a
los USA, como a la izquierda del país galo. dividida
en m atlantistas 3, y ,, neutralistas
La derecha alemana [Adenauer. Strauss] se apoya también en el
precedente gauliista con objetivos particulares, rela.
tivos al fortalecimiento político y militar de la República Federal. El neocolonialismo francés encuentra
por SU parte menos resistencias en los países atrasados, al amparo de las simpatías que en ellos
despierte la política exterior de De Gaulle. En fin,
el gobierno español Iia hecho saber al presidente
francés, que su concepción de la ,c Europa de las
Patrias 0 cuadra perfectamente con las aspiraciones
de nuestro país, y Iia ido aún más lejos despreciando una entrada en la NATO que nadie le ofrecía
(recuérdese la negativa de Castieila a permitir que
los aviones alemanes de la NATO con base en Portugal sobrevolasen España]. En conjunto, pues, De
Gaulle polariza a su alrededor una serie de intereses
internacionales de sentido diverso. en ocasiones contradictorio, y que tienen en común el hecho de ser
más o menos insatisfeclios por la actual estructura
del bloq~ie occidental'. En definitiva, ese aglonierado confuso de intereses constituye una masa de
maniobra relativamente importante para la política
desde el punto de vista técnico, dentro del pelotón
de cabeza de los países industriales.
- Los trabajadores europeos empiezan a coordinar
siis reivindicaciones a escala Internacional. Las grandes centrales sindicales italiana y francesa (CGIL y
CGTI han enviado a sus dirigentes a Bruseles para
reclamar un papei activo eii el seno de la CEE,
poniendo fin de este niodo a un largo periodo de

.

indiferencia al respecto. La huelga de las trabajadoras de una fábrica de armamento en Lieja ha
puesto sobre e l tapete cuestión de la igualdad de
salarios entre los dos sexos. cuestión que figuraba
ya en el texto del Tratado de Roma. La política de
reconversión y de desarrollo regional, tras tanta
literatura, no da resultados: el hecho es que los
trabajadores de la Lorena, einpleados hasta aliora
en pequeñas metalurgias o en minas de Iiierro, todas
ellas en declive. no reciben más que un buen consejo: Passez le Rhin. Se trata de un flujo migratorio
relativamente inédito en el mercado europeo del
trabajo y que pone de relieve tin grado creciente de
iniernacionalización. No hace mucho, una misión enviada por un grupo de capitalistas griegos tuvo que
desplazarse también hasta la cuenca del Rhin y, eii
definitiva. para no encontrar iii la mitad de los obreros cualificados [dispuestos a volver a su patria),
que se necesitaban para poner en marcha una nueva
industria con aportación de capital extranjero. Está
por ver si la coordinación iniciada a nivel sindical
por los trabajadores europeos situara a éstos en
condiciones de contrarrestar los efectos de la gran
movilidad que el capital les impone y de la concentración capitalista a escala internacional. No hay que
olividar que los iiúcleos de absorción de fuerza de
trabajo están localizados en países donde la combatividad, real o potencial. de la clase obrera es
inferior a los países de origen, o se limita al menos
a objetivos de menor contenido revolucionario.

2. Espafia y !a comunidad eeora6mica
europea
- La

asociación de España al Mercado Común está
en la mente del gobierno desde que &lt;' los seis H firmaron el tratado de Roma en 1957. En 1959, la estabilización y priinera apertura de la economía española al exterior. contaba ya con este hecho entre
sus móviles directos o indirectos. Pasado el bache
de 1960-1961. se forinuló oficialinente. en febrero
de de 1962, la priinera petición de asociación, que
no obt~ivo ninguna respuesta. La demanda llegó
antes de lo previsto. cuando el clima económico y
político, tanto dentro como fuera de España, estaba
aún muy verde para aceptar la integración, incluso
a largo plazo. La euforia de los círculos europeistas
españoles ocultaba en realidad los serios teniores que
estaban en la base de la decisión: Gran Bretaña,

�Comunidad Económica Europea y España

trabajaieja ha
¡dad de
figuraba
ítica de
s tanta
l u e los
3 ahora
3, todas
en congratorio
leo del
ente de
;ión enivo que
n y, en
&gt;S obrepatria),
i nueva
'O. Está
sindical
;tos en
la gran
conceniay que
erza de
la com'era es
menos
o.

nuestro segundo mercado de exportación, acababa
de abrir conversaciones oficiales con ia CEE; por
otro lado, la CEE llegaba en ese momento a un
acuerdo en materia de política agraria, aproxlmándose asi al momento en que la protección de la pro.
ducción agrícola europea había de empezar a causar
transtornos a las exportaciones españolas. Fuese
cual fuese el motivo, la petición no obtuvo respuesta,
por lo que el gobierno español volvió a formularia
al cabo de dos años justos, en febrero de 1964. Esta
vez obtuvo una negativa nienos brutal de parte de
un Consejo de Ministros menos unánime: Alemania
y Francia adoptaron una postura favorable a la apertura de conversaciones, mientras Italia insistía en
la necesidad de que la CEE definiese la =filosofía
politica u mínima que se requiere para establecer
unas condiciones a la asociación. En la nota de contestación se accedía a abrir negociaciones acerca
de las consecuencias económicas que la existencia
del Mercado Común podía reportar a España.
Los factores políticos

- Las negociaciones no Iian producido todavía ningún resultado. Ullastres representa permanentemente
en Bruselas, ante la Comisión de la CEE. los intereses del gobierno español. El exininistro se ha visto
encomendar esta tarea poco después de que, en sus
últinios discursos ministeriales. el inás sonado de
ellos en Vaiencia, amenazase abiertamente a la CEE
con orientar el comercio exterior español hacia otros
mercados. No parece que estos propósitos inquietasen sensibleniente a las autoridades europeas; en
último término el sentido común les propone reflexioiies de mayor peso: c~i.Por qué comprarles sus
frutas si ellos no nos dejan vender nuestros coches? v Lo cierto, sin embargo, e s que las cosas ni
CUADRO 3 1

ún está
~ i s firla estaa espa3 entre
i bache
febrero
jn, qiie
3 llegó
8niico y
estaba
incluso
)peistas
.res que
3retafia.

son ni se piantean de forma tan simplista. Los argumentos que juegan son preferentemente de orden
poiitico. lo que se discute es la oportunidad del
niomento para !negociar una asociación que a la
larga nadie vetará. El gobierno alenián recuerda de
vez en cuando su apoyo totai a los deseos de
Madrid, con una falta pasmosa de escrúpulos democráticos, si se piensa que en Europa todavía no se
ha extinguido del todo el iniedo a los aleiiianes
¿Será ésta una m5s de las lnisiones que los yanquis
han impuesto a la ,,voz de su amo en Europa? El
caso es que los franceses, con una postura de
fondo similar, no arriesgan tanto en llevar las U relaciones públicas. de Franco. Lo que no sería impensable de De Gaulle, en cambio, si se asegurase el margen de admiración que está negociando en
el Este con los países socialistas, es que diese la
campanada apoyando a fondo la candidatura española. Esta Iiipótesis se haría más verosímil si
España se convirtiera en un episodio más de la
resistencia antiyanqui del capital francés dispuesto
ya a salir de sus fronteras.
- Las peticiones del gobierno español hicieron correr bastante tinta en Europa, en el momento en
que se produjeron. Surgió entonces una controversia
sobre la postura a adoptar para mejor presionar a
Franco hacia la liberalización. Los partidarios de la
asociación inniediata se presentaban como conocedores de la realidad espatiola; en su opinión. una
actitud favorable de la Coniunidad abriría el camino
a los grupos más liberales de la dictatura y les permitiría vencer las resistencias autárquicas, africanistas u otras que, al parecer. predoniinan todavía.
Ei niismo fenómeno servía para llevar a conclusiones opuestas a los más aiitifranquistas: una actitud
favorable sería el espaldarazo definitivo al réginien y
quien sabe si provocaría la decepción definitiva de

.

.

PRODUCCION DE ALIMENTOS EN PORCENTAJE DE LAS NECESIDADES. MEDIA 1956.1957

Cereales Cereales
panifisecun.
Azúcar
cables
darlos refinado Patatas Verdtlras Frutas

Carne

Huevos Queso

Mante.
quiiia

-

1959.1960.

Arroz
--

Francia
Aleniania
Italia
Béigica y
Luxemburgo

204
79
104

103
68
82

95
81
105

100
99
100

65

39

109

Paises Bajos
Comunidad

42
91

29
76

89
92

96
? 157 ?
150
102

Fuente: Boletines estadísticos OECE 1959 y 1961.

Pescado

�Coinunidad Económica Europea y España

protestas españolas, pero no debe hacernos olvidar
el marco general de la comparación entre la agricultura espaiiola y la europea y sus efectos a largo
olazo.
El análisis de Arturo Camilleri sobre este punto'
está basando en una coiisideración conjunta de los
precios y de los costes de la producción agrícola.
SegUn Camilleri. los efectos de una eventual asociación se dejarían sentir en forma de aceleración de
las tendencias que el desarrollo económico ha
puesto en marcha: mayor movilidad de la mano de
obra, emigración, elevación de los salarios, menor
protección. Las repercusiones de este proceso son
distintas sobre la oferta según esté orientada al
mercado interior o al mercado exterior
distinción
que tiene un paralelo claro en el orden territorial y
estructural: producen para el mercado interior las
tierras de la meseta castellana, generalmente en
secano. y para el mercado exterior los cultivos, con
mayor irrigación, de Cataluña, Valencia, parte de
Andalucía y Canarias. Las deficiencias estructurales
del primer tipo de explotaciones cobrarían mayor
relieve en el caso de asociación a la CEE y habría
que resignarse a abandonar buen número de tierras
inarginales. cerealistas especialmente, para dejar
paso a explotaciones ganaderas. En cuanto a la
zona de exportación. su capacidad productiva no se
vería grandeniente afectada. En conjunto la asociación al Mercado Coinún tendría consecuencias des.
favorables para la agricultura española, como las ha
tenido para las agriculturas de los paises que se
han integrado, abandonando los instrumentos nacionales de protección. Pero esas consecuencias no
dejarán de presentarse si no nos asociamos. aunque
en ese caso pueden tardar más. Los defectos básicos de la agricultura. la rigidez de su oferta y sus
bajos rendimientos. están en realidad frenando ya
ahora el proceso de desarrollo interior. La futura
agricultura española n o podrá probablemente satisfacer un porcentaje del consumo interior tan elevado
como ahora. Lo que puede conseguir una política de
protección como la actual es retrasar esa nueva
situación, pero al precio de un bajisimo nivel de
salarios en las zonas agrícolas, pues las producciones obtenidas en las explotaciones marginales no
darán más que ingresos muy reducidos *.
- Las liinitaciones en que se desenvuelve el campo
español son, en primer lugar. de orden natural: clima
árido, topografía inuy irregular, con terrenos en pendiente sometidos a una erosión intensa y una capa
laborable poco profunda. La distribución de las lluvias
es también muclio más desfavorable que en Europa,

-

-

dónde en general se prolongan durante el verano
perinitiendo uiia capa permanente de vegetación
para la ganadería. Las zonas montañosas europeas
están mucho más localizadas y sin embargo no se
ignoran. como en España, los problemas específicos
de la agricultura de montaña. En consecuencia, los
rendimientos serán siempre inferiores en España,
tanto en la produccióii forestal como en las cose.
chas. a igualdad de niedios eiiipleados. El riesgo de
pérdidas en abonos, por ejeniplo, debido a la irregularidad de las precipitaciones, es inucho inayor
en España. l o que limita técnicamente su utilización.
Lo misino ocurre con la utilización de máquinas a
causa de la naturaleza accidentada del terreno.
¿Existe una política de modificación del medio natural para hacer frente a estas limitaciones? La irriga.
ción permite obtener productividades elevadas, en
algunos casos superiores a las europeas. al tiempo
que transforma radicalmente las características económicas y sociales de la empresa agrícola. Pero las
posibilidades de irrigacióii no son infinitas. Sobre
una superficie total de 50.5 niillones de ha y 19,4
inillones de ha de tierras cultivadas, las irrigaciones
se extienden a poco más de 2 niillones de ha
(Censo Agrario, 19621 y el Plan de Desarrollo preveía que con gran esfuerzo podian irrigarse 300000
más. La repoblación .forestal constituye un inedio
de lucha contra la erosión del suelo. defendiendo las
partes altas de las cuencas y de las zonas aliinentadas por embalses. Por otra parte. la superficie cultivada en España ha alcanzado un máximo que no
hay que sobrepasar; hay zonas en que la política
de protección y de estíinulo a la producción agrícola
ha provocado incluso talas excesivas, en tierras mar.
ginales que deberán volver al pastoreo o a la repoblación forestal. Conviene, pues, concentrarse en el
aumento de productividad de las tierras ya cultivadas, en la reducción de los periodos de barbecho,
en la irrigación y el empleo de técnicas apropiadas.
- Son bien conocidos los problemas que provoca
la actual distribución del campo español en un casi
70 % de pequefias explotaciones (menos de 5 ha)
y un pequeño número de grandes latifundios [más
de 100 Iia). Estos últimos ocupan el 55 % de la superficie cultivable, forestal o de pastoreo. Si bien
es verdad que técnicanieiite las grandes explotaciones
ofrecen más posibilidades, de hecho, su existencia
está unida a factores desfavorables. coino el absentismo y los bajos salarios, en buen número de casos'".
El peligro que actualmente se empieza a vislumbrar,
si el éxodo rural prosigue al ritmo presente. es la
aparición de un nuevo factor limitativo para las gran-

NDLR. Véase en el primer valumen de esta obra: Macrino Suárez, Problemas rle l a agricultura española.
'"NDLR. Véase en ei primer volumen de esta obra: C. E. O. Garcia, De la autarquia económica al Plan de Desarrollo
352

�Comunidad Económica Europea y Espana

verano
jetación
uropeas
1 no se
ecíficos
cia, los
España,
S cose:sgo de
la irreinayor
ización.
uinas a
terreno.
io natui irrigaias, en
tiempo
as eco'ero las
Sobre
Y 19,4
aciones
de ha
110 pre300 O00
medio
ndo las
alimeni i e culque no
política
igrícola
i s mara repo: eii el
i cultirbecho,
piadas.
Irovoca
i n casi
5 ha1
3 (más
la suii bien
iciones
steilcia
sentisSOS **.
imbrar,
es la
r gran-

des explotaciones: la escasez de mano de obra que
tales explotaciones necesitan en un porcentaje elevado. El problema de las pequeñas explotaciones es
común a toda la agricultura europea occidental,
aunque agravado en España por los menores rendiniientos. La política de concentración parcelaria constituye un paso adelante en este punto, pero no
hace más que paliar levemente la gravedad de la
atoiiiizacióii
- Las limitaciones de orden económico resultan del
conocido círculo u baja productividad - beneficios
débiles - poca auto inanciacion
falta de inver.
siones u , cuyos efectos son inás sensibles eii España
si se tiene en cuenta que la ayuda que la econoinia
española puede prestar a su sector agrario será
siempre menor que en los países de la Comunidad.
La mecanización puede elevar la productividad de
las tierras de secano. reduciendo los periodos de
barbecho, lo mismo que la selección de semillas
puede elevar insospechadainente la productividad
de las tierras. irrigadas o no. Pero el empleo de
estas medidas es muy reducido en España; y aunque
el parque de tractores hayapasado de 10000 unidades eii 1950 a 100 000 en 1963, la superficie por tractor (de unas 200 ha1 es muy superior a las medias
europeas. En cuaiito a los abonos, en su escasa
~itilizaciónhasta periodos muy recientes se halla la
clave de la lentitud con que la producción agricola
española progresa desde 1939: hasta 1954 no se
alcanzaron los niveles de einpleo de abonos aroados
y fosfóricos del período 1931-1935. Actualmente se
señaiaii incrementos del 80 % respecto a ese periodo
y de cuatro veces respecto del mismo en abonos
potásicos gracias a la abundante producción interior
de éstos últirnos. Pero en comparación con Europa,
ei iiivel es bajo. En tierras de regadío la fertilización
es más alta, y en algunos cultivos valencianos se
han conseguido gracias a ello productividades superiores a las holandesas.
-- En general la estructura de la producción agraria es la típica de los paises inediterráneos: predominio de la agricultura sobre la ganaderia (65 y
30 % respectivamente de la producción final agraria, completada con un 5 % de producción forestal).
Hay que señalar sin embargo que desde la campaña 1960-1961, el ganado para carne es más importante ya que la producción final de cereales, lo
que releva una incipieiite adaptación a la estructura
de la demanda interior. En algunas zonas, como
Gaiicia. Asturias, Santander y el País Vasco. la composición es semejante a la de los países de la
Europa Occidental, con predominio de la ganadería.

".

NDLR Vease en el primer volumen de

En una segunda gran zona (Castilla especialmeiite,
León. Extremadura, Rioja-Navarra y Andalucia Occidental] el grueso de la producción agricola está
constituido por cereales y leguminosas, es decir,
productos típicos de secano y representativos de la
aarictiitora
~.*
,nrnteaida
~....
.~
,oara el mercado interior. En
Catali~fia.
v Canarias. en c&amp;bio. encontra
-~~~ ~, Valencia
~~~- mos porcentajes eÍevados de' regadío, con frutales
y productos hortícolas que aseguran la mayor parte
de nuestras exportaciones agrícolas.
- Después de analizar brevemente los niveles de
precios y rendimientos en España y los países de
la CEE (véanse cuadros 10, 11 y 121, Camilleri ilega
a las siguientes conclusiones respecto a la viabilidad de las exolotaciones es~afioiasen caso de asociación a la CEE:
1) De alcance general. La menor productividad de
la agricultura española dará lugar al abandono de las
explotaciones marginales para su conversióii eii pastos o bosques (en el supuesto de que reste mano
de obra disponible para la repoblación forestal], al
traducirse esa inferioridad eii costes más elevados
a igualdad de salarios y a igualdad de precios de
los medios de producción; a menos que la concentración permitiera compensar esta situación, mediante un einpleo más abundante de maquinaria.
Los abonos presentan un nivel de precios semejante
al europeo. excepto los abonos potásicos, con precios netamente inferiores. La maquinaria es ofrecida
a los agricultores españoles a precios superiores. espe.
cialmente la maquinaria = pesada n [tractores y cosechadoras). y además en cantidades y calidad insuficiente. Los salarios son inferiores a los europeos
excepto en las zonas de exportación.
2 ) Las tierras de secano. a Los precios de los cerereales permanecerían estables. mientras que los
de la carne y los huevos subirían. de modo que la
situación no mejoraria sensiblemente niás que para
la ganadería, cuya participación en zonas de secano
es débil. En cambio los costes se elevarían a causa
del incremento de los salarios ... y, en consecuencia,
importantes extensiones de esta zona árida quedarían al margen de la producciónx. La única salida
podría provenir de una política de conceiitración
enérgica. para obtener mayores dimensiones y una
explotación, intensa de las posibilidades de la maquinaria agricola europea a los precios europeos. El
esfuerzo de mecanización debería seguir el mismo
ritmo que el éxodo rural. para conseguir una sustitución equilibrada de factores productivos. Si no
se reuniesen estas condicioiies. sería difícil que las
tierras no irrigadas, que hoy producen casi exclusi~

~

esta obra Xavzer Flore S, La propiedad rural en España.

%

��Comunidad Económica Europea y España

es de los

CUADRO 7. ViNOS COMPRENDIDO LOS JUGOS DE UVA.

Origen de las importaciones de las
Estados miembros de la CEE.

EE.
EXPORTACIONES

AELE
Reino Unido
Suiza

Otras países

Comercio intra CEE
Francia
Italia

13,75
6.12

Africa del Norte
Argelia
Túnez
Marruecos

63.14
4,74
4.36

20,56

64,67
44.30
8,01

Otros paises
Portugal
España

14,72

72.24

7,20
2.65
2.10

CUADRO 8. PESCADOS Y CONSERVAS DE PESCADOS Y CRUSTACEOS.
Coinercia intra CEE
Paises Bajas

AELE
Suiza
Reino Unida

AELE
Dinamarca
Noruega
Portugal

Conga (Leo.)
lapón
Brasil

CEE EXCLUIDA

Otros paises
Marruecos
Emana

Fuente: Revue du Marché Cornmun, mayo de 1964.

ocla al
acias a
iirenc~a
precios

dial en
hsidios
Unidos

31 En e l litoral mediterráneo y Canarias. Como se
sabe la agricultura ocupa aproximadamente el 60 %
de las exportaciones españolas. y más de la tercera
parte de las exportaciones agrícolas se dirigen a
los países de la CEE. Agrios, otras frutas (excepto
plátanos) y aceite, constituyen nuestras partidas
más importantes en la balanza comercial con esos
países. Es evidente que si España no se asocia a

ellos sus productos serán ofrecidos a un precio más
elevado, en Alemania por ejemplo. desaventajando
a los agricultores de las zonas de exportacióii y
creándoles adeinás, a más o menos largo plazo, una
competencia que hoy es todavía débil en el interior de la Coinunidad. La situación se agravará además si países mediterráneos con una producción se.
mejante a la española se asocian a la Comunidad.
355

�CUADRO 9. MINERALES DE HIERRO,

AELE
Reino Unido

2537
15.70

Origen de las importaciones
Estados miembros de la CEE.

--

%
.~.

Comercio intra CEE
Francia

17.65

AELE
Suecia

30.73

América del Sur
Brasii
Venezuela

932
4.44

Otros paises

Otros paises

1.40

España
Liberia

4,66
4.45

Revue du Marché Cammun, mayo de 1964.

Sólo una intensificación de las relaciones comerciales con los paises socialistas podría compensar
apreciabiemente esta disminunción de nuestras
exportaciones. La asociacióii. en cambio, permitiría.
siii perder las relacioiies ya en curso con estos
paises, mantener o incluso aumentar nuestra venta
en Europa Occidental, teniendo en cuenta que la demanda de estos productos aumenta constantemente.
- Con todos los riesgos de la simplificación, podemos resumir el ciiaclro de perspectivas trazado
por Camiileri de la siguiente forma:
- Ramón Taniames nos propone una visión algo
más optimista de la asociación a la CEE sus consecuencias sobre la agricultura'. Su postura se basa
en el examen del nivel de capitalización comparado
(véase cuadro 141 en España, la CEE y los países
mediterráneos y en la consiguiente crítica de los
análisis demasiado físicos ,,, centrados en torno a
...Se
las diferencias actuales de productividad.
aprecia el bajo nivel de capitalización de la agricultura española que en abonado no alcanza sino
un 10 % del promedio de la CEE y que en niecanización sólo ilega al 70 % del nivel correspondiente
a la CEE en su coiijuiito. La comparación con los
países mediterráneos es igualmente desfavorable;
España se sitúa a 1/3 por debajo de Italia en abonado y a más de 112 por debajo de Grecia en mecanización. No son, pues. factores climatológicos u
orográficos los que determinan el actual nivel de
capitaiización del agro en España: son sobre todo

las deficiencias estructurales (iiiinifundisino y lati.
fuiidismo] y la falta de medios financieros, los dos
elementos que dan lugar al presente nivel de capitalización. Los problema coinerciaies (liberación de
importaciones con derechos aduaneros relativamente
bajos) y financieros [concesiones de créditos de
hasta tres años) para la mejora en el abonado y la
mecanización, van resolviéndose paulativamente: demostración de ello son los aumentos que en los
últimos años han experimentado el consumo de
abonos y de tractores (hasta un 25 % anual). Pero
cara al futuro y a largo plazo. el nivel de capitaiización depende de la reestructuración de las empresas agrícolas y de la dimensión fisica que abarUn aspecto muy importante de
quen las mismas .s.
la capitalización en el campo español es el del
regadío. pues con él se consiguen aumentos espectaculares en los rendiinientos de las tierras (véase
al cuadro ya citado], que en alguiios casos pueden
llegar a ser dobles y ,aun triples de los rendimientos
en secano. y aun mas ,n. '' Las inversiones en agricultura han venido representando en los últimos
años del 11 al 1 3 % de la inversión total de la
nación, porcentaje a todas luces iiisuficiente para
atender satisfactoriamente las amplias necesidades
de mecanización y puesta en riego (si un tope de
expansión está cifrado en 4 millones de ha aproximadamente) u.
- En el apartado que Tamames consagra a los
Problemas que la integración en el Mercado Común

�anes de las
CEE.
*/a

CUADRO 10. 1.

%

PRECIO DE LOS PRODUCTOS AGRlCOLAS Y GANADEROS. MEDIA DE JUNIO A NO.
VIEMBRE DE 1963.
Ganado
Ganado
Trigo '
Cebada ' bovino " de cerda
Leche
Huevos
Mantequilla
Ptslkg
Ptslkg
Kg.p.v.
Kg.p.v.
PtsII
Ptsldc
PtsIkg

Alemania
Bélgica
Francia
Holanda
Italia
España

6,50
5,64
5.16
5.39
6,53
6.16

5.69
4,56
3.95
456
4,56
470 ""*

28,53
28.30
25,73
29,45
29,82
21.60

4223
38.71

,3655
32,92
29,39

553
4.23

3,22
5,56
5.00

32,80
23,78
34,63
22,54
31,28
28.33

99,05
104,95
108,Ol
60.90
77,84
65.00

' Al productor.
Calidad media.
"" Soii menos húiiiedos: los precios son pues realmente menas elevadas que las indicados.
Fuente: Procios agrícolas. CEE. Para España: Informacióii estadistica y económica. Servicios de Estadistica. Ministerio de Agricultura.
"

CUADRO 10 2

v, lati&amp;;-los dos
el de capiieración de
lativamente
:réditos d e
lonado y la
imente: delue en los
Insumo d e
nuall. Pero
de capitalii e las emi que abarportaiite de
es el del
ntos espec.ras [véase
sos pueden
?ndimientos
es en agrlOS últimos
:otal de la
:¡ente para
iecesidades
Jn tope de
ha aproxi;m"

igra a los
ado Común

PRECIOS COMUNES DE LA LECHE Y DE LOS PRODUCTOS LACTEOS, DE LOS GRANDES BOVINOS Y TER.
NEROS. DEL ARROZ, DE LA REMOLACHA AZUCARERA, DE LAS OLEAGINOSAS Y DEL ACEITE DE OLIVA
(en UC y MNl100 kgl
UC
DM
Ff
FbIFiux
LE^
FI

Leche (3.7% materias grasas]
Precio indicativo
Mantequilla
Precio de intervención
Precio de entrada
Grandes bovinos [vivos)
Precio de orientación

9,5
176,25
191.25

'
66.25

'

Terneros [vivos)
Precio de orientación

89,50

Arroz
Precio
Precio
Precio
Precio

18,12
12,OO
12.30
17.78

indicativo de base
de intervención-Italia
de intervención-Francia
de entrada

Azúcar
Precio indicativo para azúcar blanco
Precio de intervención para azúcar
blanco
Precio ininimo de la producción de
remolacha azucarera '

21.94
20,84
16.50

1. Calidad media.
2. Contenido de azúcar: 16% por tonelada.

Fuente: Comniunauté Eiiropéenne, abril de 1966.

�Coinunidad Ecoiiúmica Europea y Espafia

CUADRO 11. RENDiMlENTOS DE LA AGRICULTURA ESPANOLA Y LA
CEE.

Alemania Oc. *
Bélgica "
Francia "
Holanda "
Italia '
España ""
Tierras de secano '
Tierras de regadío "

Trisa
Omlh

Cebada
Omlh

Mair
Oinlii
--

Patatas
Oin/h

28.9
35,3
23,9
39.3
19,i

24.3
333
24,O
37,G
12,7

30.7
452
25,3
39.0
32,9

220
247
161
281
104

10,5
22.2

14.3
26,8

14,5
32,3

79
122

' Canlpaña 1961.1962. Fuente: Aniiuaire des Pradiictions FAO.
Canipaña 1962-1963. Fuente: Anuario estadistico de la pradiiccióti agricola. 1562.1963. Miiiislerio de Agricuitura.

CUADRO 12. PRECIOS DE LOS ABONOS 1100 kg) 1961.1962.

Alemaiiia
Bélgica
Fraiicia
Holanda
Italia
España

Aroados
Pts

Fosfóricoc
Pts

Potásicos
PIS

26,17
27.42
27,91
26,07
26.08
28.90

15.57
13,44
15,36
16.63
15,26
13,90

725
8,66
10,09
10.22
13.28
6,16

Fuente: Prix des pi-odiiits agrlcoles et des engrais en Eutmpe en 19611962. ECEIFAO. AGRI/9. Ginebra. 1963.

plantearía a la agricultura española n , puede leerse
que a! fina! del periodo transitorio. nuestras exportaciones podría doblarse a poco que se expansionaran los regadíos del litoral andaluz y del Guadalquivir. lo cual es perfectamente posible. Ciertamente, los reajustes a realizar en la econoniía vitivinícola serían algo más compiejos y difíciles. pero
no cabe duda de que el porvenir de los vinos espaRoles de cierta calidad no podrtí sino mejorar. En
cereales y productos ganaderos, el sistema de cc pré(exacciones sobre la importación de
Iéveiiieiits
países terceros) del período transitorio, daría a
España un margen temporal suficiente para forzar
las reformas necesarias. l a las que Tamaines concagra buena parte de su estudio y que examinaremos
a contiiiuación). K Si esas reformas se llevan a cabo

.

358

poco puede teiner la agricultura española de la
competencia de la Comunidad. Teóricamente es
cierto que. a largo plazo, lo que determinará las
condiciones de competencia dentro de la CEE seráii
la fertilidad de la tierra y la productividad del cultivo; pero en la realidad a corto plazo
y aun
quizás a largo plazo
subsistirán diferencias salariales o de betieficio de los empresarios, que permitirán una mayor resistencia en nuestros sectores
peor dotados. Por otra parte, el binomio fertilidadproductividad, en la protección frente a terceros,
vendrá dado Iiasta cierto punto por los valores co.
rrespondientes a las zonas margiiiales: ello, unido a
lo alejados que se encuentran nuestro secano y
nuestra ganadería del techo de productividad que
permiten las técnicas niás modernas, hace pensar

-

-

�Coniunldad economlca Europea Y España

CUADRO 13. FACTORES Y EFECTOS SOBRE LA AGRICULTURA DE LA ASOClAClON DE ESPANA A LA CEE.
EFECTOS

Patatas
O"i/ii

Favorables
Productos

a de la
ente es
'nará las
EE serán
del cul- y aun
:¡as salaque perSectores
ertilidadterceros,
lores counido a
ecano y
dad que
? pensar

Desfavorables

FACTORES

Huevos,
leche y
derivados
Carne
H-L-C u)

Cereales
Leguminosas

Tipo de
estructura
productiva

Agricultura
mediterránea
Agricultura
exportación
Regadío

Agricultura
de estructura
europea

Agricultura
para el
mercado
interior
Secano
Precios
protegidos

Salarios
precio tractores
precio abonos
Ligero
(salvo potasal
Desaparición protecciones

Zonas

Cataluña
Valencia
Canarias
Andalucía
oriental

Asturias
Santander
Galicia
País Vasco

Castillas
Extremadura
León
Andalucía
occidental

Exodo rural
Desaparición explotaciones
marginales cerealistas
Ainpliacióii mercados exportación

que la sitiiación del secano y la ganadería española
no será tan diamétrica como algunos parecen verla.
por el hecho de que haya que abandonar una cierta
superficie de tierras marginales que nunca deberían
haberse cultivado ,,. La conclusión de Tamames. a
reserva de que se emprendan con decisión las reforinas indispensables. es la siguiente: .La agricultura española debe temer muclio más el no entrar
en el Mercado Común que el incorporase a él. Las
exportaciones tradicionales experiinentarían iin fuerte
incremento en caso de integración y. salvo en contadísimos cultivos y en las zonas iiiarginales, el
secano resistiría bien s.
- Las reformas indispensables para la solidez de
estas perspectivas. las enumera Tamames en sus
conclusiones:
11 Frente al latifundio (grandes fincas mal explota.
das) sería preciso aplicar a fondo la hoy casi olvidada ley de 1953 de M Fiticas manifiestamente mej o r a b l e ~s. expropiando todas aquellas - muchas que no cumpliesen los requisitos mínimos de renditniento. Pago de las indemnizaciones con títulos
de Deuda Pública. Las fincas así expropiadas podrían quedar bajo el control y la dirección técnica

Ligero

A

Frutas
Productos
horticolas
(CCF.H "1

precios u H-L-C u
precios R F-H u
Estabilidad precio cereales

A

A

6

a

del Ministerio de Agricultura durante un mínimo de
años, a fin de capacitar a los obreros agrícolas. para
convertirlas eti auténticas cooperatives de producción.
21 Frente al minifundio. el panorama de soluciones
es aún más claro. La política de concentración parcelaria ya iniciada debe proseguir a un ritmo mucho
CUADRO 15. EXPORTACION DE AGRIOS ESPANOLES
POR PAISES
[en toneladas).
1965.1966

1964-1965

197 395
68 502
51 581
32410
32 685
20 096
19 083

191 220
57 401
61 127
31 595
30 733
16732
17010

Alemania
Francia
Inglaterra
Holanda
Bélgica
Suecia
Suiza
Fuente: Sindicato de Frutos

�Coniunidad Ecoriómica Europea y Espana

mayor y forzando la creación de Cooperativas de
producción a escala niunicipal, siempre que eilo
sea posible.
3) Frente al régimen de propiedad. En principio
parece necesario conseguir que la niayor parte del
área de cultivo se explote eri forina de cultivo
dii.ecto, ya sea individual o cooperativo. Por ello.
debería fijarse iin plazo iiiiprorrogable y consignarse
los niedios para traiisferir a los arrendatarios la
propiedad de las tierras que cultivan sistemática.
inente después de niás de 10 años.
4) El problema de la falta de inversión. Para desarrollar la agricultura hace falta un nivel de inversión
como miiiitno doble del norinal eii los últinios años,
para dedicarla a coiicentración parcelaria y regadíos
(eii las o n a s !más rentables por sus condiciones de
suelo y clinia), a la mecanización. a la asistencia
técnica y a la capacitación. Si no hay suficientes
recursos internos por el hecho de que el capital
privado prefiere la iiiversióii en la industria. el
Estado podría pedir un préstamo del Baiico Mundial
o eiiiitir un empréstito especial de reforma agraria
negociable en el exterior. Con las reservas de oro
y dólares coii que cuenta Espaiia hay suficiente
coiiio para resistir un tiróii a mucho más fuerte
que el que la reforma agraria pudiera exigir.
51 En el campo de la exportación, las autoridades
comerciales deberían liacer en los mercados externos sondeos más profundos y frecuentes de los que
hasta aliara han venido reaiizáiidose. La concentración de las empresas coiiierciales cleberia ser fomentada para acreditar seriamente unas pocas marcas en cada sector de la exportacióii.
- Ha pasado ya un cierto tiempo desde que fue
elaborado el anáiisis de Tainames (que obedeció
a la oleada de Interés que los temas relacionados
con la CEE despertaron en España al conienzar la
ddcada del 601. Desgraciadamente las refornias preconizadas no liaii sido ni siquiera abordadas y los
objetivos del Plan de Desarrollo en este punto presentan grados de incumpliiniento muy elevados. En
estas coiidiciones, la visión ofrecida por el trabajo
de Caiiiilleri. a pesar de las limitaciones de orden
teórico que presenta, resiilta más plausible coino
iiiiagen global de la asociación y sus efectos. La
falta de valentia del plaiiteamieiito es, por desgracia,
tin fiel reflejo de las condiciones de orden político
y económico que prevalecen eii el Estado español.
Por otro lado, las comparacioiies entre niveles de
precios muestran signos de empeoramiento eii el
último periodo. La inflacióii congénita al desarrollo
ecoiióniico español está estrechamente ligada a la
rigidez de la oferta agrícola y crea al propio tienipo
las condiciones pai-a que sea cada vez más temible
la integracióii a la CEE, puesto que nuestros precios se elevan progresivamente respecto de los

,~.
.... ..
-.
para fomentar una mejora de la productividad agrícola que aparecerá entonces coino problema inúinero uiio.
~

La iiidustria
-La
asociación de España a la CEE significaria
inmediatainente, - recuérdese que en 1968 habrá
desaparecido todo el tinglado aduanero entre e los
seis -,
la participación de uii pais fuertemente
proteccionista desde principios de siglo en uiia zona
comercial enteramente abierta y que gozará de una
protección frente a terceros relativamente baja, del
7,4°!ó por término medio 'Y Nuestro coinercio exterior de importación se efectúa aún en porceiitajes
notables a través de contingentes establecidos periódicamente por las autoridades (alrededor de uii
15 % del comercio total), y por vía de coiiiercio
estatal o acuerdos bilaterales (5-10 %1 ' l . El resto
de las lnercancias están liberadas, p e k caen bajo
la juridicción de un araiicel todavía muy elevado
[corno puede observarse en el cuadro de ejemplos (16). elevado no ya respecto de la nula protección interior en la CEE, sino también respecto
de la tarifa exterior común de la misma. O sea que
la asociación nos colocaria en situación de temer
la competencia industrial incluso exterior a la Comunidad: más aúii si las próxiinas conversaciones
del GATT en Ginebra - negociaciones Kennedy concluyen con un acuerdo de desarme arancelario
entre Estados Unidos, Gran Bretaña y la CEE. Ahora
bien, la asociación de Espaiia pasaría en cualquier
caso por un periodo transitorio (12. 15 ó 20 años)
durante el cual la industria peninsular iría sufriendo
progresivas reducciones de la protección arancela.
ria, hasta el desarme total. Eso es lo que se ha
acordado en el caso de Grecia. como vereinos más
adelante, y en esta perspectiva debe situarse el
exainen de los efectos que pueden esperarse de la
asociación (véase el cuadro 161.
- De lo expuesto se deduce que auii en el caso de
que se acordase un periodo de adaptación largo
(20 años] para las ramas industriales especialmente
sensibles, la asociación pondría en graves dificultades a un gran número de empresas de dimensión
reducida en casi todos los sectores. El nivel de
protección que poiie de maliifiesto el cuadro de
ejemplos (cuadro 161, es suficientemente elevado

�CUADRO 16. ARANCEL ESPANOL [AE) Y TARIFA EXTERIOR COMUN DE LA CEE (TECI
(Algunos productos significativos) % ad valoretn.

l e s i bien
diciembre
i dirección
la Pequeña
'n tenderá,
precios y
inferiores
vidad agribieiiia nú-

significaría
968 habrá
!ntre U los
ertemente
I una zona
rá de una
baja, del
:rcio exteorcentajes
?cidos pelor de un
comercio
El resto
caen bajo
Y elevado
de ejeinnula pro.
respecto
) sea que
de temer
a la Co:rsacioiies
:nnedy
rancelario
EE. Ahora
cualquier
20 años)
sufriendo
arancelal e se ha
.mos inás
tuarse el
rse de la

-

I caso de
ión largo
cialinente
dificultalimensión
nivel de
ladro de
elevado

AE
Hulla
Neumáticos
Tejidos algodón
Telares
Tornos
Rodamientos
Tractores
Gafas
Discos

TEC

AE
Abonos nitrogenados
Películas sin impresionar
Chapa de hierro o acero
Maquinaria agrícola
Máquinas de calcular
Electrodomésticos
Automóviles
Máquinas fotográficas
Muebles de metal

TEC

10
50
30
30 '
30
45
85
20
35

l. Promedio.
Fuente: Anexo Comercia Exterior al Plan de Desarrollo*.

- del doble o más en buen número de casos pai-a que la coliipetencia M a teiner ,z no se
liinitase al solo niarco de la CEE, sobre todo si se
tiene en cuenta que por debajo del 10 % la protecciói? puede considerarse siiiibólica en general.
Frente a la Comunidad, el acero español, los neuniáticos, la maquinaria agricola. los rodaniientos. los
tejidos de algodóii, la maquinaria textil, ia ináquinaherramienta, se veriaii eii un sendero de protección
descendente a un ritino de 3.4 puntos porcentuales
al año (período transitorio. 10 años) o cuando me.
nos de 1.5-2 puntos (20 años). Considerada esta
perspectiva únicaniente desde el punto de vista de
la elevadisiina elasticidad de las importaciones
españolas - elasticidad: 3-4, puesto que a un crecimiento del PNB de 7-8 % corresponde un aumento
habría que prepararse
de aquéllas del 25-30 % -,
ante todo a una catástrofe de la baianza de pagos,
puesto que el aumento de nuestras exportaciones
agrícolas, dada la rigidez de la oferta agrícola, no
podrían cubrir el lii~ecocreciente que media entre,
por un lado, las iinportaciones y. por otro lado, el
carro de las partidas invisibles: entradas por turismo
!
reniesas de emigrantes ! entradas de capital
extraiijero a largo plazo; es decir. entre nuestras
obligaciones y nuestros ingresos. Pero en este epígrafe, exaniinando los efectos de la asociación sobre
el sector industrial, debemos ceñirnos primero a
relaciones de orden niás directo, efectos de la reducción de la protección aduanera sobre los precios
industriales y por tanto sobre el inargen de benecios de los distintos sectores. y luego a los inovimientos previsibles de la inversión extranjera sobre
nuestro país.
COinO

- Resulta sorprendente que la política económica
española no haya considerado necesario basarse en
estudios específicos completos, al menos que se
sepa, eii lo que se refiere a ias repurcusioiies sobre
la industria de la asociación o no asociación a la
CEE. El heclio de que las previsiones sean inás o
nienos frágiles en este terreno no explica la ausencia de un examen completo de los factores deterniinaiites. Las cosas no son aqui tan simples como en
el análisis coinparado de la agricuitura española y
europea, en razón de la heterogeneidad de los productos y el carácter libre de sus precios. Los análisis conocidos son en consecuencia más sujetos a
caución; no es dificil en ellos encontrar conclusiones para todos los gustos. El capítulo de Manuel
Fuentes lrurozqui ", actual vicesecretario Nacional
de Ordeiiación Econoinica, es un buen ejemplo de
trabajo de tesis. poco convincente si los hay, pero
que conviene a pesar de todo examinar brevemente.
Así como la estabilización tuvo un precio, nos
arriesgamos a decir que la incorporación española al
Mercado Común tendrá otro. que se nos antoja más
alto n. N En ocasiones se ha discutido si el desarrollo econóinico español debería preceder a la
integración, o viceversa. Ei orden en que se efectúen
estos procesos tiene, a nuestro tender, uii valor
secundario, pues el resultado final no depende, al
menos a estas alturas. del misino
Estitnamos
que la aproximación española al Mercado Coniún
puede ser en sí misma un niotivo que acelere ia
expansión, ya que la facilidad de acceso a los mercados de capitales será mucho mayor, y, además,
por
simpatía., una vez integrados. nuestra actividad se desarrollará en términos análogos a la de

.

�CUADRO 17. COMERCIO EXTERIOR. MEDIAS MOVILES DE

TRES MESES.

Fuente: Boletin Estadístico del Banco de España, abrii de

los países iniembros ,l.
Si permaneciésemos aiejados del Mercado Común nuestras posibilidades de
expansión serían menores y en este punto descansa
nuestra inclinación a la accesión 1,. m Cabe esperar
que la creación de iiuevos puestos de trabajo en
España, vinculada a la CEE. sea intensa, como consecuencia de una inversión de capital extranjero en
una cuantia muy superior a la actual a. Así. pues,
Fuentes lrurozqui considera que la asociación tendria grandes efectos positivos sobre la economía
española, en forma de expansión acelerada. y por
otro lado el efecto negativo de la desaparición de
las empresas mal estructuradas (que tarde o pronto
tenían que desaparecer]. Los factores que pondrían
en juego este proceso: libre circulación de los trabajadores - hacia la CEE -, aumento de los salarios, creciente inversión de capital extranjero y...
simpatía. Esta visión no desmiente los vaticinios de

un ruedo ibérico convertido en Florida de Europa.
donde los pocos trabajadores no emigrados ganarían
efectivamente altos salarios de temporada haciendo
de cainereros en la costa. Pero Fuentes lrurozqui
no se detiene aquí y hace un rápido anáiisis del
futuro de las ramas industriales. Ve6mosio.
11 S, Industrias que. sin capacidad exportadora, puedan soportar en el mercado nacional la competencia
extranjera o no x .
1.1. Industria carbonifera: x podrá soportar el irnpacto de la integración plena. debido al alejamiento
de las cuencas extranjeras z . Fuentes parece olvidar
que está hablando de un sector ya actualmente en
crisis. que entraría en competencia con una iiiinas
europeas, ellas inismas en crisis por la competencia
del carbón americano y el desarrollo de otras fuentes de energía.
1.2. La mayoría de la industria metalúrgica transformadora e dificilmente podrá soportar la competencia
extranjera sin una profunda transforinación de su
estructura n. De esas transformaciones hemos oído
hablar mucho úitimamente.
1.3. La industria de automóvil qc será uno de los sectores afectados aunque cabe esperar que las iirinas
extranjeras busquen una solución para sus filiales
o asociadas en España n.
1.4. a Otros muchos sectores industriales no exportado res pueden salir beneficiados. o al nienos no
perjudicados debido a ciertas características de sus
productos. aceptados particularmente por el mercado nacional y con escasa competencia extranjera.
Entre estos cabe señalar numerosas ramas de la
industria alimenticia &gt;,.Por la descripcióii parece que
nos hallamos ante la industria de las pipas de
girasol y que el cambio de estructuras ano impedirá
al consumidor español seguir teniendo sus gustos

21

m Industrias con cierta importancia exportadora 33.
2.1. Conservas de pescado y conservas vegetales:
a salen beneficiadas especialinente las úitimas
2.2. « El sector de vinos saldrá beneficiado también
con la aproximación española al M.C., al no soportar
derechos arancelarios elevados que. caso de no asociarnos, tendrá que satisfacer ..
2.3. Industrias extractivas. Repercusión iavorable. En
la mayoría de las ramas, España tiene ya tradición
exportadora. Asi, el mercurio, el mineral de hierro
y ciertos minerales no férricos.
2.4. =La industria eléctrica reúne condiciones de
competencia, y cabe esperar con la integración
española un aumento de las exportaciones de energía, especialmente a Francia ,, ¿Adonde más pode.
mos exportar energia eléctrica como no sea muy
bien empaquetada?
2.5. N La industria siderúrgica tampoco sufrirá grave
quebranto con la asociación española, pues la mayo-

�e Europa,
ganarían
haciendo
lrurozqui
tálisis del
dora, puempetencia
3r el iinejamiento
ce olvidar
niente en
ina minas
npetencia
tras fuen.
transfor.
npetencia
in de su
mas oído

ria de las empresas, al menos las más importantes.
trabajati con gran rendimiento [sic] n.
2.6. t, En la industria metalúrgica transformadora superarán las dificultades de nuestra entrada en la
CEE, aquellas ramas que incorporan en el proceso
de producción u11 elevado porcentaje de mano de
obra. Si se lleva a cabo la consiguiente modernización de instalaciones serán muchos los sectores que
se expansionarán rápidamente: la industria de má-

aventurado decir que si el plan de desarrollo se
llevase a cabo con firmeza desde los primeros mo.
mentas y en las negociaciones se establecen condiciones para protegerlo, los quebrantos se superarán
pronto, iniciándose ulteriormente la verdadera recuperación industrial y económica de España n. Visto
lo cual los españoles deben confiar ciegamente en
el Mercado Común puesto que adeniás de trabajar
en la Iiotelería les quedará la posibilidad de buscar

CUADRO 18. DiSTRiBUCiON DE LAS POSlCiONES ARANCELARiAS CEE Y ESPANA (% ad valoreml.
Posiciones
TEC
Posiciones
Espana

Distribución de frecitencias por intervalos de protección
Libres

l

a1 6

7 al 12

13 al 17

18 a1 23

24 a1 33 Más de 33 Total

i

: los secas firmas
1s filiales

i o expornenas no
s de sus
el merxtranjera.
i s de la
irece que
pipas de
impedirá
S gustos
rtadnra ...
egetales:
ias n.
tarnbien
Soportar
? no asorable. En
tradición
le hierro
ones de
:egración
de ener.
ás podesea lnuy
rá grave
la mayo-

C:

:O

Libres

mY

1 al 6%

176
94

81
117

91
162

35
116

15
55

t!

7 al 12%
13 al 17%
18 al 23%

48
51
53

26
31
43

143
137
216

115
87
226

47
43
104

24 al 33%
Más del 33%

24

50

419

576.

279

4
450

15
363

160
1328

538
1693

491
1034

..
P

m

-a

.-E
YI

.m

Total

3
4
12
16
30

1
0
7
0
6

112

8

66
243

15
37

~~

~

402
548
398
365
678
1468
.~~
~~

1 289
5 148

Fuentc: Anexo Comercio Exterior al Plan de Desarrollo9
quinas.herramientas. la construcción de máquinaria
electrica, la industria de maquinaria ligera y la construcción naval. No obstante, las dificultades serán
numerosas para hacer compatible en el mercado
nacional la presencia de la industria extranjera y la
nuestra ,n. Sin duda alguna.
2.7.
Uiia peor situación corresponde a la industria
química. en exceso atomizada y que exige. por
tanto. una fuerte concentración n.
2.8. La industria textil: Es necesario invertir fuertes
cantidades ...; de lo contrario el momento bastante
favorable que atraviesa 119621 se esfumaría rápidainente ante la coinpetencia arrolladora del M.C. ..
2.9. -La industria de la piel y del calzado puede
salir ganando. lo mismo que la de la confección. Y,
en general, las industrias con alto grado de mano
de obra y desde luego las de artesanian. iOué
lejos estamos del factor u elevación de salarios .l
e Resuiniendo, la industria española en los primeros
momentos acusará un impacto desfavorable por la
accesión al M.C., impacto que se podrá suavizar si.
como parece justo y probable. se dispone de un
plazo dilatado de reestructuración, no resultando

empleo en las conservas vegetales. el calzado y la
artesania.
El lector sabrá en este punto hacer un alto. olividar
el contenido del epígrafe y retener solamente el
extraordiiiario nivel de confianza en el capital extranjero que se requiere para sostener una visión tan
esperanzada sobre bases tan pobres.
- El grado de protección relativa de la industria
españoia, en comparación con la de los seis ,' del
Mercado Común [TEC). lia sido objeto de un examen más detenido por la Ponencia de Comercio
Exterior del Plan de Desarrollo [véase cuadro 18).
Se Iian confrontado los dos aranceles sección por
sección y homogenizando todas las posiciones, para
llegar a las conclusiones que exponemos a continuación.
En primer lugar se analizan las diez secciones que
presentan un grado correlación elevado, eii el conjunto de sus posiciones, entre el arancel español y
la TEC, es decir, aquellas secciones cuya coinparación resulta facilitada y más significativa por el
Iiecho de que la forma en que so distribuyeii dentro
de ellas los dereclios a la importación guarda cierta

�Coi&gt;iiiiiidad EcoiiOniica Europea y Esparia

relación entre los dos aranceles. De las diez secciones hay cuatro - la III [grasas y aceitesl, la XI
[Materias textiles y sus manufacturas) la XV (Metales y sus inanufacturasl y la XVll (Material de
transporte) - que tienen un peso importante en el
conjunto de las exportaciones españolas: 4,54; 6.56;
9,69 y 7,14 %, respectivamente. en 1962; en total,
cerca del 28 Yo.
Sección 111: ,c Estaiiios por encima de la TEC, pero
no exageradamente. En las partidas que más pesan
(aceites aliinenticlos vegetales) siempre estamos
por encima de la TEC. salvo en e l caso del aceite
de oliva. circunstancia que irá teniendo cada vez
mayor importancia, segúii vaya liberándose el comercio de estas mercancías ,, [por ampliación de los

baratas, mientras que en España la protección se
reparte entre la agricultura y la industria, neutralizándose en cierto modo sus efectos
Sección XV: u En el Arancel español, la mayor acumulación de posiciones se da en los dos intervalos
con derechos superiores al 24 %; casi el 70 % tienen derechos superiores a esa cifra. En ia TEC, por
el contrario, la mayor concentración (469 posiciones)
tiene lugar en los dos intervalos a los que corresponden derechos eiitre el 7 y el 17 %. Esto daría
lugar. caso de que España tuviera que adoptar l a
TEC, a una importante niodificación del Arancel de
esta sección con la consiguiente repercusióii sobre
toda nuestra producción Industrial 8 .
Sección XVII: N En la TEC, a este capítulo corres-

..

CUADRO 19. PORCENTAJE DE COBERTURA DE LAS iMPORTAClONES POR LAS

EXPORTACIONES.
% de

Años
1931-1935
1941-1945
1946-1950
1951

364

cobertura

80
103
84,5
120

Fuente: Dirección General de Aduanas

contingentes o eliminación total de las trabas cuantitativas a ia iniportaciónl.
Sección XI: Esta sección aparece conlo uiia de las
que tienen en la TEC derechos niás elevados, ya
que tradicionalmente la industria textil ha sido una
de las más protegidas por los países industrializados
de Occidente. De las 399 posiciones que aparecen en
la tabla de frecuencias, 259. correspondientes a la
TEC, están situadas en los dos intervalos con d e r e
chos del 13 al 23 %. Eii el Arancel español esta
protección se refuerza mucho más, ya que en los
dos últimos intervalos (derechos superiores al 25 %)
se acu~nulaii289 posiciones (el 7 2 % del total1 y
con dereclios superiores al 33 % hay 181 posiciones
(casi el 50 % l . De otra parte. con derechos libres
existen en la TEC 55 posiciones, mientras que en
el Arancel espatíol sólo hay tres, y ello porque
mientras en los países del Mercado Común las amterias primas entran libres de derechos. en España
se encuentran protegidas prácticamente todas. Con
ello, los países de la Comunidad logran la máxima
protección a su Industria, que cuenta así con fibras

% de

Años

cobertura

".

ponden los derecllos más elevados si bien nunca
superan el 29 %; mientras que en nuestro Arancel
se repite con bastante frecuencia el 80 y el 85 %.
No es preciso, pues, subrayar las dificultades por
que atraversaría esta rania industrial en nuestro
país si tuviera que adoptarse una protección análoga a la de la TEC.
cc Otras cuatro secciones dentro de este grupo [la
VI!, VIIi, IX y X1 pesati menos en nuestro comercio
de iinportación, aunque tienen también una gran im.
portaiicia en nuestro abasteciiniento. ya que incluyen
productos tales como maderas. pastas de papel.
caucho, cueros, plásticos artificiales. etc., que son
vitales pai-a nuestra economía. En 1962, la importación de los productos incluidos en estas cuatro
secciones representaron el 8,53 % del total de
nuestra importación ,,.
En la sección Vil [Materias plásticas artificiales,
resinas, caucho, etc.1 son frecuentes en nuestro
Arancel los derechos del 40 y del 50 % en el capítulo 39 que incliiye materias plásticas artificiales,
éteres y ésteres de la celulosa, resinas artificiales,

�k

E8

iayor acu.
intervalos
70 % tieTEC, por
&gt;siciones)
ie corresisto daría
doptar la
rancel de
ión sobre
O

Comunidad ecoiiómica Europea y Espaita

y manufacturas de estas materias. Ello indica que
se trata de industrias nacientes que necesitan de la
consiguielite protección ,i.
En la sección Vili [Pieles, cueros y sus manufacturas:l, los cueros que son los que realmente
tienen importancia desde el puiito de vista de nuestra importacióii, vienen gravados por dereclios inuy
bajos (por lo general del 4 %, mientras que eii la
TEC están libres de dereclios. En cuanto a las manufacturas, en las cuaies somos exportadores. tienen
relativamente derechos bajos y muy semejantes a
ff

l o rle l a TFC

,,

.

por fijar mediante negociaciones entre los Estados
miembros
Seccióii VI l:Productos de las industrias quimicasl:
En la TEC ei 88 % de las posiciones tienen derechos que van del 7 al 23 %. mientras que en e l
arancel español el 6 5 % de las posiciones tiene
dereciios superiores al 18 %. En el capítulo 29
[Productos químicos orgánicos1 los derechos españoles son, por lo general, muy elevados y están
inuy por encima de los de la TEC
Seccióii Xlll [Manufacturas de piedra, yeso, cemento, vidrio. productos cerámicas, etc.1:
E capítulo mas importante es el 70 [Vidrio y sus manufacturasi. en el que nuestros derechos son superiores a los de la TEC de 10 a 20 puntos
.La sección XVI [Máquinas y aparatos; material
eléctrico1 tiene una importancia que no es preciso
subrayar. Las importaciones de estos artículos supusieroil en 1962 el 18,25% del total de nuestra iinportación. La característica inás acusada, coino señalaba el Informe del Banco Mundial, es que los
derechos son especialmente altos para los bienes
de capital necesarios al desarrollo; estos derechos
se sitúan generalmente por encima del 30 % y en
alatinos siioeran
. ~ , el
~ 50
~ % a,.
Sección XVlll Llnstruinentos y aparatos de óptica,
fotografía, cinematografía. iiiedida, precisión. etc.1:
Las frecuencias en el arancel de la TEC se coiicentran en su 6.0 % en un solo intervalo: en el de
los derechos del 13 al 1 7 % , mientras que en
nuestro arancel un porcentaje similar tiene dereclios
superiores al 24 %. siendo frecuentes los derechos
suneriores al 40 % P .
- Si tomamos el nivel relativo de protección como
un indicador del nivel relativo de costes en el binomio x industria española-industria CEE n obtenemos
una idea aproximada de los sectores que podrán
seguir vendiendo sus productos en condiciones coinpetitivas, al menos en el mercado nacional. Pero
esta priiiiera idea seria todavía muy provisionai.
Para i r más adelante habría que tener en cuenta
datos más detallados sobre la dispersión de las
estructuras de costes en el seno de cada una de
las ramas industriales, de forma que aparecieran
las verdaderas posibilidades de los grupos m i s
dináinicos del capital español. Aun suponiendo que
el sector como tal quedase expuesto a un choque
que no dejaría de perjudicar al
océano 33 de empresas pequeñas (o anticuadas en su equipo y en
su organización). aun imaginando auténticas crisis
sectoriales, algunas empresas o grupos de ellas podrían abrirse paso o bien explotando su iocalización
y tradición industrial para jugar uii papel de fiil iii.
de (L relleno V . en el mercado nacional. o bien RSOciándose al capital extranjero. El análisis de lii
inversión extranjera es uii segundo paso pnrti li«!ji~r

.

.

.

corres

POR LAS

~

:n

nunca
Arancei
el 85 %.
ades por
nuestro
:ión anái

jrupo I l a
comercio
gran iniincluyeii
le papel,
qiie son
la iniporis cuatro
total de
tificiales,
nuestro
?n el catificiales,
tificiales.

papel; papel y sus aplicacionesl:
incluso cuando
los derechos españoles son relativamente bajos.
resalta su diferencia con los de la Comunidad; asi
al capítulo 47 [Materias utilizadas en la fabricación
de papel1 que es el que, con gran diferencia. pesa
inás en la iniportación dentro de esta Sección. tiene
un derecho eii el arancel español que oscila en
torno al 20 %. mientras aue en la TEC se encuentra
libre de dereclios o cok derechos del 6 %. Esta
característica aparece taiiibién en el capítulo 48
[:Papel y cartón y sus manufacturas1 en que la diferencia eiitre los dos aranceles oscila entre 10 y 20
puntos ,..
Seccioiies coii baja correlación.
Sección IX [Productos de las industrias alimeritacias, bebidas, tabaco etc.1: M En iiuestro arancel
el 6 5 % de las posiciones tienen dereclios superiores al 24%. mientras en la TEC están más
equidistriúuidas D.
Sección X [.Productos mineraiesl: = La importancia
de esta seccióii en nuestro comercio exterior se
pone de manifiesto si tenemos en cuenta que los
prodiictos en ella incluidos representaron, en 1962,
cerca del 19 % del total de nuestras inlportaciones.
Las mayores diferencias se encuentran en los carbones, dónde nuestros derechos son bastante más
elevados que los de la Tarifa común. En cuanto al
petróleo que es el que más pesa en nuestra importacióii. se rige, coino el tabaco, por ia disposición
8" ya que constituye un moiiopolio, por tanto el arancel pierde sigiiificación. En la TEC el derecho queda

.

~

~

�Comun~dadEconómica Europea y España

CUADRO 20. BALANZA DE PAGOS. Operaciones en divisas y pesetas convertibles. (Enero.octubre de
1964.1965) lMiilanes de dólares).

-.

Conceptos

Mercancías
Servicios
Turismo y viajes
Transportes
Seguros comerciales
Rentas de inversiones
Transacciones gubernamentales
Otros servicios
Tratiferencias
Privadas
Públicas
Capital a largo plazo
Privado
Público

Ingresos

1965

Saldo

Ingresos

Pagos

Saldo

8-9

859,lO
1202,65
977.78
83.67
233
30.03

2 213,44
364.06
61.38
72.11
3,19
16,51

1 354.34
838,59
916,40
11,56
- 0,66
-16,48

9,6
9.8
162,5
162.5

30,68
77.96
266.51
266.51

15.63
165.24
8,89
8,89

215.7
264,3
48.6

298.35
279.20
19,15

142,75
63,78
78.97

~

813.5
964.2
787.3
73.1
2.6
22,s

1638,G
230.1
49,9
482
2,6
313

28.7
49.8
1642
164,2

38,3
5$,6
1.7
1.7

-

-

281.4
278,2
3,2

65.7
13.9
51.8

2 223.2

1 936,l

-~

a conclusiones más sólidas en el tema de la aso.
ciación. El estudio de las estructuras de coste que
ha quedado aquí insinuado no es en modo alguno
imposible. pero sobrepasa la misión introductoria
de este artículo. A este efecto sería muy útil partir
de uti examen de las exportaciones españoles. Es
por la superposición de estos estudios parciales
- como el de la comparación de aranceles - como
puede llegarse a una sólida valoración del conjunto,
a falta de un esfuerzo colectivo importante para
adelantar camino.

La inversión extranjera

- La

1964

Pagos

inversión extranjera en España ha aumentado
notablemente desde la estabilización. en virtud de
uii régimen de desprotección absoluta de la riqueza
nacional y como consecuencia, claro está, del crecimiento rápido y del nivel de beneficios elevado
que ofrece la economía espafiola de estos últimos
años. Las entradas netas de capital marcan 119.6.
125.5. 208,s y 263,3 millones de dolares del 1961
a 1964 según cifras de la OCDE1&lt;. Obedeciendo a
la desaceleración iniciada en 1963, y a un fuerte

-825.1
734,O
737,4
24,9

-

-

-

-

-

~

287.1

2 626.61

-

-

~.

2 729.14

15.05
87,28
257,62
257.62

155,GO
215,42
- 5982
~

- 102.53

�Comunidad econdmica Europea y España

Company

Saldo

1965 preéase cuaidan alreero estas
in propiaobiiiarial.
itos obter público.
dente del
en 1963
ria Anual
tifica que
ión bruta
de estas
itrada de
1 en los
3 (10 % l .
JeI resto
ser liacia
lorteaine3uropeas.
interna3s seis .,
dando el
: retener
ia inver-

SEEKS

Composición de Ges

sión extranjera, los resultados no están a la altura
de io esperado por las autoridades económicas, puesto
que la participación en la inversión total no es
muy elevada y que las entradas netas de capital
están por debajo de lo que el Plan de Desarrollo
preveía (p. 551.
-La
verdadera importancia de las inversiones
extranjeras dentro del esquema que hemos ido trazando, reside. no tanto en su coiitribución ai equilibrio de la baianza de pagos, como en sus efectos
sobre el empleo, considerando al empleo como el
índice más significativo de la economía nacional en
su conjunto. La primara aproximación, por la vía de
los aranceies, nos conducía, a través de sus repercusiones sobre el nivel de beneficios a unas pri-

meras conclusiones sectorizadas - más bien desoladoras - sobre las relaciones entre la industria
española y la industria europea. Desde este ánguio
era de preveer, en caso de asociación, un efecto
depresivo a largo plazo sobre el empleo. fundametitaiemente por multipiicación de las crisis sectoriales al nivel de la empresa pequeña o anticuada y
por emigración de los excedentes de trabajo así
creados. Los matices que pueda introducir el examen más detallado de ¡as diferencias estructurales
en el seno de cada una de las ramas industriales,
en poco pueden cambiar esta visión de conjunto.
Por el contrario, la Idea de que ia inversión extranjera se volcaría a cubrir el ,, hueco de capitai 3% de
la economia española, tranquiliza los espíritus y
hace coherentes las previsiones de los que hasta
Iiace bien poco profesaban el autarquismo más
recalcitrante. El capital extranjero contribuiría a mantener en España un nivel importante de einpieo industrial y a evitar así que el mayor nivel de vida
en términos individuaies se viera oscurecido por la
emigración 'masiva y la decadencia total de grandes
zonas del interior. Veámoslo un poco más de cerca.
- Parece que está comprobado que el capital
extranjero [el yaiiqui eii Europa y ei yaiiqui y el
europeo en España1 es más sensible que el propio
capital interior a los incentivos de la política regional: dicho de otro iiiodo. que no vacila tanto como
éste en sititarse en zonas atrasadas. En ia CEE se
iia podido verificar que los americanos están relativamente más presentes en el oeste francés o en
el Mezzogiorno italiano que los propios capitales
nacionales. Esta cuestioón es de una importancia
clave para el futuro de la econotnía española, en
tanto que posibie ,, región atrasada. de Europa. Pero
la fortnulacióii que se le da esconde el verdadero
motivo de esa mobilidad: en realidad ei ,,capital
extranjero a es siempre, por definición. el más potente, desde el punto de vista financiero y desde
otros muchos. Ello le permite contabilizar con menos
preocupaciones las deseconornías externas típicas
de las zonas atrasadas y centrar su agresividad
mercantil en factores de orden dimensional, thcnico
y comercial. Sin embargo, esta tnayor mobilidad no
impide que la gran mayoría de las inversiones
yanquis eti Europa estén localizadas a lo largo de
la Lotaringia industrial - la franja que une el niar
del Norte con el Mediterráneo a través de las cuencas del Rhin y del Ródano y que se alarga por el
vaile del Po. Como también es cierto que el increinento de estas inversiones (superior al 200 % de
1975 hasta ahora) presenta un nivel absoluto muy
superior a las inversiones excéntricas.
- Segundo punto imporante para situar las perspectivas de inversión extranjera: sus objetivos pueden
ser muy distintos según que acuda a un mercado

�CUADRO 21. SENTIDO DEL IMPACTO DEL MERCADO COMUN SOBRE LAS ECONOMIAS DE LOS PAISES MEDITERRANEC
MIEMBROS O ASOCIADOS DE LA CEE (en el supuesta de que se den condiciones idóneas durante el perio

de adaptación).
Caracteristicai estructurales

Objetivos

Clima, orografía. subsueio
Situación geogrifica
Superficie reducida

Mejor utilización de las tierras

Población en expansióii
Bajo nivel de empleo
Demanda atrasada y débil
Falta de capitales

Impacto del Mercado Común

~
.
2
L
z
:
.
:
L
.
7
:
-

Positivo (Técnica, especialización1
Positivo (ampliación)

.

Nivel de empleo

Positivo (Consecuencias de la difusión)

Nivel de empleo
Redistribución
Redistribución
Mayor produccióii
Baiaiiza de pagos

Positivo (emigración transitoria)
Positivo (difusión)
Positivo (ayuda transitoria inversiones)

Bajo nivel de vida

Mayor producción y promoción
huinana
Mayor producción

Negativo [a corto plazo, Balanza de pagos.
A largo plazo. interdependencia]
Positivo (difusión y presión de la
competencia)
Positivo (consecuencia general1

Instituciones anacrónicas
Empresarios especuladores
Grupos de presión
Bajo nivel de educacióii
Adininistración inadecuada
Dualismo estructural

Reformas. Promoción humana
Promoción huniana
Reformas. Promoción humana
Protiioción humana
Reforma
Diversos

Positivo (convenios, difusión1
Positivo (difusión, presión de la cotnpetencia:
Positivo (convenios, difusión)
Positivo (difusión)
Positivo (convenios, difusión)
Diversos

Dependencia del extranjero
Baja productividad

Obsorvacióii: En el texto se i i a matizado el esquelnatismo exagerado de algunas de las afii-,naciones contenidas en este cuad1.a
protegido o a un mercado abierto. Las inversioiies
privadas eii un inercado protegido, conlo el espaíioi
Iiasta ahora. no obedecen al temor de que surjan
en éi coinpetidores validos a escala internacional
sino más bien a ia posibilidad de obtener beneficios
relativamente elevados por toda suerte de motivos:
fiscaies. escasa competencia interior, protección
contra la exterior. maiio de obra barata, etc. El
único objetivo es la conquista del inercado nacional.
¡Por ei contrario, un país abierto a la competencia
internacional ofrece al iiiversionista extranjero la
posibiiidad de situarse ventajosamente en eiia, pero
corrieiido, en ese caso. todos sus riesgos. se decir,
sin ninguna garantía ni reserva de mercado en el
propio país receptor. Surge de este modo una
estrecha liinitación a las posibilidades de monopolizar la oferta nacional, puesto que sólo las industrias market.footed, con fuerte incidencia del transporte en el coste unitario, permiten alguna esperanza en este sentido. En estas condiciones cabe

preguntarse si Espaíia ofrecería suficientes incentivos a las empresas extranjeras coi1 ambiciones de
exportación y si estos incentivos bastaríati para
compeiiser el retraimiento de los presuntos coiiquistadores del tnercado nacional ,,, en el caso de
asociación a la CEE. El capitalista americano que
hasta ahora se limitaba a x comprar empresas u en
España o a vender licencias y patentes prohibiendo
a cambio la exportación. se hailará ante un marco
transformado. abierto a la competencia europea.
Diversos factores pueden contribuir a modificar
ia orientación de los moviniientos del capital internacional sobre nuestro país:
11 En la inedida en que los países de la CEE pongan barreras a la entrada de capital americano,
para contener la inflación o por otros motivos, éste
tenderá a situarse a proximidad, en España por
ejemplo, para organizar la competencia desde fuera,
con la posibilidad además de encontrarse dentro
de la CEE en un plazo no exceslvarnente largo.

-

�$2

IITERRANEOS.
ite el periodo

;
f

21 Los propios países de la CEE están poniendo en
marcha políticas de fomento a la exportación. basadas en. una gran severidad interior en cuanto al
crecimiento de los salarios y en el estímulo a la
concentración industrial. El margen positivo asi
creado en la balanza comercial de estos paises
debería abrir camino a un equilibrio global de la
balanza de pagos. que incluyera, por primera vez.
una cantidad importante de exportaciones netas de
capital. En este sentido se pronuncia por ejemplo
el V Plan francés.

ductos agrícolas e industriales. política selectiva de
protección a la industria, entrada negociada de capitales, nacionalización de las exportaciones ... no entra
naturalmente dentro de las perspectivas de los que
han visto en la asociación a la CEE la única posibilidad de suoervivencia oolítica.

Efectos globales

este cuadro.
i t e s incen,ic,iones de
:artan para
ntos conel caso de
ricano que
&gt;resas ,, en
~rohibiendo
un marco
iropea.
1 modificar
lpital interS

CEE ponamericano.
itivos, éste
:spaña por
?sde fuera,
'se dentro
:nte largo.
i

- La acción de estos y otros factores semejantes
no pueden hacer olvidar, sin embargo, que la política de atracción al capital extranjero practicada en
nuestro pais tiene un carácter totalmente forzado
por el planteamiento general de nuestro desarrollo
y que. en consecuencia, no presenta ni puede presentar la más mínima garantia de independencia
nacional. de protección de sectores clave ni de los
sectores más dinámicos. La apertura de nuestro comercio exterior a los paises socialistas y el ejemplo
que están dando en materia de importación controlada de capitales, debería hacernos reflexionar sobre
la posibilidad de un acuerdo de carácter limitado
con la CEE. El desarrollo español sólo dejaría de
ser inflacionista cuando: 11 Una reforma agraria
digna de este nombre modificase la estructura de
nuestra producción agrícola (véase más arriba la
síntesis de ias conclusiones de Tamames sobre este
punto], y 2 cuando el nivel de salarios haya superado ampliamente las iimitaciones que le impone
la actual estructura social en forma de distribución
escandalosamente injusta de la renta '.Entretanto los
precios agrícolas seguirán subiendo frente a una
demanda superalimentada por el turismo y los trabajadores buscarán algo más que una compensación
a la pérdida sufrida por sus salarios reales. Es bien
sabido que en estas circunstancias la balanza de
pagos se hace eco del exceso de demanda en
forma de déficit creciente: en estas mismas circunstancias, por tanto. pensar e n u n a reducción de
aranceles o en una mayor apertura es obligarse a
desatender las iiecesidades más inmediatas de nuestra industria, fomentando la importación. y a reclamar a cualqiiier precio la entrada salvadora de capital extranjero. El cuadro de inedidas alternativas:
búsqueda de nuevos mercados para nuestros pro-

.~

~

~

~

decididamente hacia los mercados socialistas. c los
seis ,, de la CEE no tendrán inconveniente en explotar
a fondo nuestra fragilidad comercial exigiendo más
mano de obra barata 1600 000 obreros emiarados necesita la CEE de aqui'a 1970 para frenar i l alza de
salarios]. más libertad para sus capitales y menos
trabas para sus exportaciones.
- La asociación de Grecia está dando buenos resuitados en este sentido: las exportaciones griegas se
estancan y las importaciones procedentes de la CEE
crecen vertiginosamente. El periodo transitorio comenzado en 1961. termina en 1973, excepto para las
industrias más sensibles. cuyo periodo de adaptación se fijó en 22 años. Pero las garantías para
algunos productos agrícolas y las promesas de ayuda
del Banco Europeo de Inversiones no lian satisfecho
ni siquiera al propio capital griego. como tuvieron
ocasión de comprobar los industriales catalanes que
se entrevistaron con el director del Banco central
de Atenas a su paso por Barcelona, en viaje de
protesta,, a Bruselas. El ambicioso Plan de desarroilo que se han fijado las autoridades griegas, con
crecimientos previstos muy superiores a los del
Plan español. se basa precisatnente en el modelo
de desarrollo de Iiiiestro pais: emigración de trabajadores a Alemania, vacaciones de los alemanes
en Grecia, entrada de capital extranjero y ayuda de
Bruselas a la agricultura interior. Por otro lado. el
papel que puede jugar España como cabeza de
puente del capital internacional para entrar en
Africa (e incluso en Iberoamérica. según los alemanes). Grecia lo ofrece como avanzadilla hacia los
mercados socialistas y el Medio Oriente. Por todo
ello. la atención de muchos españoles se ha fijado
en la evolución econóniico-política de Grecia.
S

NDLR VBase en este volunien Angel Vilianueva, Causas y estrue tura de la einigración exterior; Blai Serratés. Teoria econó.
maca del turismo y su aplicacion al caso español.

26'

�Coiiiunidad Economica Europea y España

- (Aunque

era m i propósito terminar este artículo
c o n u n examen d e los trabajos que e n España s e
han publicado sobre los efectos globales. económicos y sociales, d e la asociación de España a la CEE,
s u poca consistencia, e l hecho d e depender estrecharnente de las opciones políticas o d e clase d e
sus autores. les priva e n general d e t o d o interés
en e l contexto d e perspectivas trazadas hasta aquí.
Valga la crítica concretamente para las tesis f e d e
ralistas d e Larraz'? fanático d e la unión política
europea. Y las opi~iloiiesdel europeista Riera Claviilé
(consúltese la colección d e Revista Europa que él
dirige en Barceional, a quien s u docilidad atlantista
l e ha valido e l cargo d e director de u n hotel aineri-

cano en Barcelona. La ponencia del profesor Sam.
pedro en el Congreso de Nápoles':
tiene carácter
infinitamente niás responsable. pero su argumentac i ó n e n torno a l a n o validez del modelo d e inte.
gración del Mezzogiorno itaiiano [unificado en 1871
con la Italia Ceiitro.Norte y progresivamente einpobrecido dede entonces hasta 19571 no parece base
suficiente para presentar u n cuadro d e previsiones
t a n satisfactorio como el que aquí reproducimos
(véase cuadro 211. Los progresos d e la política
regional europea son, todo l o más. modestos. Difícilmente podemos fiar en ellos, como Sampedro propone, la futura configuración económica y social d e
la penínsulal.

l. Santiago Carrillo, Después de Franco. i qué?. Editions Sociales, Paris.
2. Paui Fabra, i Y a.1t-il un Marclié Comun?. Editions du Seiiil, Paris.
3. Ernst Mandei, u Structul.e et Dynamiaue économiques du Marché Cominuli .: en L'iiitegration Eurapéene et le Mouvement
Ouvrier, CES, Paris, 1964.
4. André Gorz. -Marché Commun et Pianification n , Ibidem.
5. Pino Tagliaz2ucchi. m L'Europe, c'est aussi ie Sud u, en Revue lnternationale du Socialisme, abril de 1964,
3.3
. europeo, ioeramer, iyiis.
6. Rarnon Tamames, Forinación y desarrollo urn
iviercaao bornuii
7. Arturo Camilleri Lapeyre, e L'Agi-icultui-e espagnole et le Marché Colnmun en Revue du Marché Cornmun. niayo de 19G4.
8. Ramdn Tatnames. ,, Problemas de la Agriciiltura Española eii Tiempo de España, n. ii. Madrid. 1964. Posteriormente iia sido
Pei&gt;insui?.
inciuido en un libro sobre Probknias de la E~a~pmia,españoia,
9, ?--:J.--:.
d.&lt;
-U O~D I,B ~~~ O. .~~o r n i s a r i aael Plan de ~.
n
&gt;
r r i i u i i i u l a 81"
uesarroiio Economico y Sociai.
1964-1967. Comercio Extarrur cifiiienu,.
*
;
A
,OCA
Mad. .-, .,",.
10. André Marchal. L'Eurape solidaire, Paric, 1965.
1 1 . L'Espagne et le Marciié Coniiiiiin. Point de viie alielnand v . en Revue du Marché Comniun, mayo de 1964.
12. Manuel Fuentes irurozqui. Tres ensayos sobre el Mercado Común Eiiropeo, Capei, Madrid, 1962.
13. Reproducida Por Ciaude Berger, =Les échanoes exterieurs en Espagne -S, eii Revue du Marché Conirntin, maya de 1964.
14. OCDE General Statisrics, Main Economic Indicators.
15. José Larraz. Souvenirs et cornnieiitaires sur I'intégration espagnolc s., en Revue du Marché Carnrnun, mayo de 1964.
16. José Luis Sam~edro. Los problemas planteados a la economía de los paises (mediterráneos por el desarrollo del Mercado
Común ,,, en Tiempo de.España, ii. II. Madrid, 1964.

" . . ~- ~ ~
- ,
U

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9659">
                <text>1549</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9661">
                <text>Comunidad económica europea y España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9662">
                <text>Suplemento Horizonte español, Tomo II, p. 339-370</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9663">
                <text>Ruedo Ibérico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9666">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9667">
                <text>1966</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9668">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9669">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9670">
                <text>Mercat Comú</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9671">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9672">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9673">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10085">
                <text>Article de Pasqual Maragall signat com a Raul Torras (pseudònim), al suplement especial de Cuadernos de Ruedo Ibérico Tomo II de 1966 Horizonte español.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14326">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9660">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1741" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1345">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1741/19930905_elpais_ConRespetoDesdeLaDiferencia_PM.pdf</src>
        <authentication>f6417cf04835dae978bee6c893e4b89d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42942">
                    <text>EL EMS

^3?
.juntament ae Barcelona

- 5 SET. Î993
C *)11

Con respeto
desde la
diferencia
PASQUAL MARAGALL
Ayer escribí unas notas urgentes sobre el alcalde desaparecido. Decía
que nosotros, que estábamos contra
lo que Porcioles representaba en los
años sesenta, nos entendimos con
gran facilidad con el equipo de asesores que le rodeaba en la alcaldía, y
eso estableció una facilidad de relación que, en mi caso, se vio aumentada al ser funcionario del Gabinete
Técnico de Programación del
Ayuntamiento, creado por José
María de Porcioles en el año 1961:
Porcioles llegó a la alcaldía con
la entrada de Ullastres y Navarro
Rubio en el Gobierno. Trató de conectar con la filosofía de gestión de
Carles Pi i Sunyer —a pesar de la
distancia ideológica— y creó un sistema de gobierno presidencialista y
moderno, basado en los seis delegados de servicios, ciudadanos expertos elegidos por el alcalde.
Con las limitaciones de un catalanismo de la Lliga rebajado por el
drama de la guerra civil y de la dictadura, no dejaba de representar un
acento insólito en un país deshecho
como el nuestro.
Cuando me incorporé al Ayuntamiento como economista, en
1965. el periodo dorado del desarrollismo tocaba a su fin. pero Porcioles permaneció en su cargo siete u
ocho años, construyendo el palacete
Albéniz, influyendo en la modificación parcial del régimen fiscal local
(1966) y sucumbiendo finalmente a

la ofensiva fraguista posterior al
caso Matesa.
Su urbanismo es el de Can Dragó y la Meridiana, el de un tiempo
en el que la provincia recibe de
100.000 a 200.000 inmigrantes al
año, a los que se instala más mal
que bien en un suburbio desordenado.
No tuvo empuje suficiente (y tenía mucho) para construir la red arterial —únicamente hizo una parte
del primer cinturón o Ronda del
Mig—. Después nos costó Dios y
ayuda convencer al Estado y a la
Generalitat de que había que hacerla. Incluso un sector del urbanismo
progresista se puso en contra.
Pero dicho esto. Porcioles representó una cierta continuidad de la
Barcelona fuerte que ha salvat els
mots y las instituciones del país.
De Porcioles se ha abusado a la
hora de resumir y demonizar el pasado.
¡Es tan fácil colgar del cuello de
un gran personaje todos los males
que nos afligían en el pasado!
Hay una cierta pereza local en
virtud de la cual "se vivía mejor
contra Porcioles" que coexistiendo
con el claroscuro de la democracia.
Evidentemente, las cosas eran más
fáciles, más sencillas. Y la seducción
del poder personal —y de las imágenes del poder personal— sigue vigente. (Sólo Serra. Obiols y Roca,
entre los políticos actuales, escapan
a mi parecer a este cliché).
Pero el país, en definitiva, lo hemos hecho entre todos, los esforzados comunistas y socialistas que
aguantaban la bandera catalana
cuando no era moda ser catalanista
y los Porcioles que. muy lejos e incluso en contra de aquéllos, interpretaban un posibilismo pegado al
territorio y a las formas de vida de
la ciudad y del país.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27843">
                <text>Con respeto desde la diferencia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27844">
                <text>Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27845">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27846">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27847">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27848">
                <text>Transició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27849">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27850">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27851">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27853">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27854">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27855">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41349">
                <text>1993-09-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43761">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27856">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4970" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3780">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4970/FMHP_02125.JPG</src>
        <authentication>54103282067e5b0fb7d1dc46e6244f3f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="75910">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75911">
                <text>02/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75912">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75913">
                <text>Brussel·les</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75914">
                <text>Concert a la Delegació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75915">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75916">
                <text>Unió Econòmica i Monetària Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75917">
                <text>Cooperació internacional</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75918">
                <text>Política exterior</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75919">
                <text>Institucions públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75920">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75921">
                <text>Terrón Cusí, Anna</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75922">
                <text>Obiols Llandrich, Margarita</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75923">
                <text>Mercader, Jordi, 1943-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="75924">
                <text>García-Bragado, Ramon</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75926">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="75925">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
