<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=60&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-13T18:39:24+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>60</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1193" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="724">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1193/19890503_00341.pdf</src>
        <authentication>ece9fc6f8a0ada28f7776d783f3eaa10</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42397">
                    <text>111 Legislatura
Comisiones. Núm. 163

Año 1989

CORTES CENERALES

D
U
O DE SESIONES DEL

SENADO
COMlSlON DE EDUCACION, UNIVERSIDADES,
INVESTIGACION Y CULTURA
PRESIDENCIA DE DON CARLOS BARRAL AGESTA

Sesión Informativa

celebrada el miércoles, 3 de mayo de 1989

Orden del dfa:

- Comparecencia del señor Presidente del Comité Organizadorde 108 Juegos Olfmpicoede Barcelona-92.

El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR
DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Maraga11 Mira): Muchas gracias, señor Presidente.
El señor PRESIDENTE: Constituida la Mesa, y con la
No es la primera vez que tengo el gusto y el honor de
presencia del señor Alcalde de Barcelona, don Pascua1
comparecer en esta Comisión. Creo que es la tercera vez
Maragall, se abre la sesión.
que vengo al Senado para informar, primero en 1985, de
El señor Maragall comparece a petición del portavoz lo que era un proyecto y una candidatura; en marzo de
del Grupo Popular de esta Comisión para informar sobre 1988,para informar de lo que había sido una nominación
el desarrollo y grado de ejecuci6n de los proyectos y obras y hoy, para darles un adelanto de cómo está la situación
de los Juegos Olímpicos de Barcelona-92.
que el año pasado expliqué con todo detalle. Estoy dispuesto a contribuir en todo lo que sea necesario para que
Tiene la palabra el señor Maragall.
Se abre la sesión a las dieciséis horas y diez minutos.

�-2-

3 DE MAYO DE 1989

SS.SS.vayan siguiendo día a dfa la marcha de un proyecto que creo que es importante para Barcelona, para
Cataluña y para España. Estoy a su disposición, les agradezco que me hayan convocado y me remito a lo que les
dije hace un año que figura en el «Diario de Sesionesn número 86, de 24 de marzo de 1988, y que en gran medida
es válido todavfa. Algunos de los sefiores Senadores que
estuvieron en aquella sesión repiten hoy su presencia en
ésta, y yo se lo agradezco.
En aquella fecha hablé de lo que había sido la nominación y de lo que estaba siendo la construcción y el montaje de las obras del organismo (dificil en su momento)
que lleva adelante los trabajos de preparación de lo que
tiene que ser la operación de los Juegos, propiamente clicha. Ese organismo es el COOB (Comité Organizador de
los Juegos Olfmpicos de Barcelona-92), que tiene como
objetivo la preparación y, en su dfa, el desarrollo de los
trabajos de la operación en sí misma. Aparte de ello están todos los trabajos que las Administraciones públicas,
juntas o por separado, deban realizar fuera del COOB,
pero en una construcción de infraestructuras, sin las cuales la propia operación iba a ser muy dificil, aunque no
perturba al COOB en si mismo. El COOB es un consuinidor muy condicionado por las infraestructuras que hayan
de hacerse, pero no es más que un demandante, un cliente y un consumidor de una entidad pública interesada en
que estas obras se hagan. No está en su mano realizar
unas obras que tiene que hacer el Estado o la Diputación
Provincial, en su caso.
Reitero lo que dije hace un año en cuanto a que la operación olímpica se tiene que ver en dos niveles: uno, el nivel COOB, que es el que propiamente me trae aquí como
Presidente del Organismo que organizará los Juegos y que
los está preparando ya, y dos, el conjunto de Administraciones públicas actuantes en el territorio de Barcelona y
en el resto de España para hacer posible que la operación
del COOB tenga el escenario físico adecuado.
Paya hacernos una idea de las dimensiones, la operación del COOB cuesta cien mil millones, y las operaciones para-olfmpicas, desde el punto de vista de la ciudad
de Barcelona, vienen a costar otros cien mil millones; no
son cifras exactas y luego explicaré por qué. Vamos a empezar por el COOB, que es a lo que estoy más obligado a
referirme, aunque no voy a rehuir el que me pregunten sobre cuestiones indirectamente relacionadas con los Juegos y directamente relacionadas con las infraestructuras
y con las Administraciones que las llevan.
El COOB tiene un presupuesto definitivamente aprobado que no varfa del que se aprobó como previsión en 1985,
y que fue ratificado por Lausanne en el año 1986; son 120
mil millones de pesetas-1988 y es un presupuesto equilibrado. Los Juegos de Barcelona no van a perder ni a ganar dinero, van a ser unos Juegos financieramente equilibrados y en ese montante que les digo. Son equilibrados porque hay una serie de capftulos enormemente importantes y que hacen posible que este gasto gigantesco
de cien millones sea autofinanciado, autoabastecido. Básicamente (y ustedes lo conocen bien y seguramente, puesto que tienen interés en ello, lo habrán seguido en los me-

COMISIONES.-NÚM. 163
dios de comunicación en los últimos meses) sabrán que
un capítulo muy importante de estos ingresos es el correspondiente a los derechos de transmisión por Radiotelevisión. Estos derechos -formados por muchos contratos
que firma el Comité Olímpico Internacional, en exclusiva
con diferentes cadenas en presencia del COOB, que también firma y que es el beneficiario, en última instancia,
del mismo contrat- se ponen de relieve y se formalizan
en una serie de contra'tos que el Comité Olímpico Internacional, el COOB, firma con las cadenas en Estados Unidos, en Canadá, en Japón, en Europa, en Latinoamérica
y en Oceanía. En todo caso, el más relevante de estos contratos, que se firmó la semana pasada, pero que fue acordado en diciembre en Nueva York, se refiere a la transmisión de los derechos de televisión para Estados Unidos
y Norteamérica. Ese contrato ascendió a la cifra de 416
millones de dólares, de los cuales no todos revierten al
COOB. Es un poco complicado, pero ustedes ya empezarán a conocerlo por las veces que se lo cuento. Un 20 por
ciento va directamente a lo que se llama la operación del
ORTJO (Organización de la Radio Televisión de los Juegos Olímpicos), que es quien debe emitir la señal y que
es financiado con cargo al 20 por ciento de esos contratos. Exceptuado este 20 por ciento, quedan 80 que se distribuye en dos tercios y un tercio, un tercio para el COI
y el resto para el Comité organizador. Si a estos dos tercios del 80 por ciento le añadimos luego el 20 por ciento
que quitamos, que también vuelve a ser administrado por
el propio COOB, nos acercamos seguramente a las tres
cuartas partes de estos ingresos.
Existe la novedad, además, de que el Comité Olímpico
Norteamericano tiene un papel cada vez más importante, puesto que de alguna forma, al ser el propietario de la
marca «Juegos Olímpicosn en Estados Unidos, puede tener un papel interviniente en este contrato y obtiene un
diez por ciento de las cuantías contratadas.
En definitiva, para que ustedes se hagan cargo, lo que
ignorábamos hace un año y hoy sf sabemos y tengo la obligación de decirles, es que lo contratos que prevefamos han
sido enormemente exitosos. Para que ustedes se hagan
cargo, estos 400 millones más 16, que es un contrato adicional que se firmó y que ofrece la cadena contratista
(para promoción de la ciudad de Barcelona diez millones
y del propio COI seis millones), esta cuantfa representa
un aumento del 33 por ciento sobre la que se firmó y pagó
en el caso de los Juegos de Seúl, siendo asf que la opinión
dominante hace unos meses era que estábamos creando
una curva disparada que empezó en 100 millones de dólares, para pasar a los 200 y finalmente a los 300 en Seúl,
que parecfa una cosa insuperable, y al final han sido 400.
En resumen, porque no les voy a contar aquí todos los
contratos de usponsorn, etcétera, y todas las emisiones de
sellos y loterfas, como sfmbolo de que todo esto va bien,
el ítem más importante de los contratos ha dado este salto espectacular. Por tanto tenemos unos contratos firmados que nos garantizan unos juegos financieramente equilibrados, que suman unos 120.000 millones de ingresos
por los 120.000 millones de gastos que se prevén. Aquf
hay una parte de gasto público, los 9.000 millones famo-

�-33 DE MAYO DE 1989
sos del «dossier» de Lausanne en el primer presupuesto
de 1985 aportados por el Estado a fondo perdido y que representaban y representan aún hoy buena parte de la financiación de los gastos de operación de la oficina olímpica que ahora ya se ha convertido, de las 10,20, 30 personas que fueron en la candidatura, en una de más de 100
personas, que van a ser trescientas y pico a final de año
y que acabarán manejando el trabajo y las aportaciones
laborales de 40.000 personas en el año 1992. En todo caso,
esta oficina se financia ahora ya en parte con los ingresos
que va recibiendo de esos adelantos de contrato, como el
que hemos obtenido de las cadenas de televisión norteamericanas, pero tiene también una parte de ingresos que
provienen del Estado, 9,000 millones que, actualizados en
el presupuesto último, superan los 11.000 millones. Con
esto vive la oficina y con esto está preparando sus trabajos.
Me gustaría señalar que, aparte de la aprobación del
presupuesto, y de verlo ya como un presupuesto equilibrado con más base de lo que podíamos saber hace un
año, está el hecho de que después de mi presencia aquí
en marzo se han celebrado los Juegos de Verano de Seúl,
en septiembre, que ha representado para Barcelona un
momento psicológicamente delicado; ha querido decir
que Barcelona pasaba al centro del escenario desde el
punto de vista de la atención pública mundial, ya no teníamos a alguien delante que estaba preparándose para
actuar, ya las voces nos llamaban para decir: salgan ustedes al escenario y actúen a partir de este momento ante
los ojos de la opinión pública mundial. Esto se tradujo en
lo que yo llamé «el síndrome de Seúln, un sentimiento
enorme de fragilidad del proyecto durante unas semanas,
y frente a la opinión pública mundial una impresión de
que había que tapar nuestras vergüenzas ante un proyecto todavía naciente a cuatro años de los Juegos, pero ya
en presencia de toda la opinión pública mundial volcada
sobre lo que pudiera ocurrir desde este momento en Barcelona. Ustedes recordarán y oyeron hablar en los meses
de otoño de una crisis del COOB, del cambio de Director
General, de opiniones expresadas con gran contundencia
sobre la marcha del COOB. Creo que todo esto respondió
de alguna manera a este «síndrome de Seúl,, que todos
los artistas conocen cuando salen al escenario. En Barcelona tratamos de reducir el impacto de ese síndrome por
la vía de la acción e hicimos una gran exposición que representó la seguridad para muchos ciudadanos de que al
menos proyectos había; es decir, que la ciudad se estaba
preparando de una forma coherente. No sólo son proyectos, sino que empiezan a ser realidad. En ese momento
nos interesaba decir a la ciudad, que acababa de ver maravillada lo de Seúl a través de la televisión: tengan ustedes confianza porque los proyectos de aquí son, honestamente, mejores. Convenfa que el país y la ciudad supieran que nosotros no estábamos proyectando por lo bajo,
sino que estábamos proyectando unos Juegos muy bien
hechos.
Al mismo tiempo se lanzó la Olimpíada cultural. Hubo
unas jornadas de deporte cultural que, desde muchos puntos de vista, fueron inolvidables y que, además, permitie-

COMISIONES.-NÚM,
163
ron una inserción, una participación muy grande de los
barrios de Barcelona. Cada distrito bajó su bandera para
plantarla junto al mar en el acto de bienvenida. Esto, que
les puede parecer a ustedes simbólico, no tendría ninguna necesidad de contarlo. Si lo cuento es porque estoy seguro de que ustedes habrán oído hablar en algún momento de cambios, de crisis, de problemas, y al mismo tiempo para que sepan que se ha tratado de cuidar no sólo los
aspectos técnico y económico, sino también el aspecto humano del proyecto, que sigue siendo un proyecto muy vital, muy aceptado, mayoritariamente aclamado en Barcelona, en Cataluña y creo que en toda España. Debería
entonces hablarles de cómo andan las obras y éste es el
segundo nivel, que no tiene que ver directamente con el
COOB en sí mismo, sino con las Administraciones publicas que forman parte de él.
No se pueden hacer bien los Juegos Olímpicos si una serie de obras no están hechas en el año 1992. Déjenme ser
enormemente cauto y decirles que los Juegos Olímpicos
se pueden hacer bien y en circunstancias muy diversas.
Que nadie interprete que el Alcalde de Barcelona o Presidente del COOB pretende ser una especie de oráculo de
una verdad revelada que diga: «Si no es así, esto no se
puede hacer,; no. Los Juegos Olímpicos se pueden hacer
en muchas condiciones y de maneras muy diversas, y se
han hecho. En Seúl se hizo de un modo, con un determinado montaje institucional, era una operación de Estado
ciento por ciento, con un nivel de gastos muy potente, con
un determinado nivel de apoyo de la población que colaboraba con los Juegos, que fue muy elevado.
Se pueden hacer también como en Los Angeles, que fue
una operación básicamente privada que se deriva del hecho de que en torno al momento en que en Los Angeles
pide los Juegos Olímpicos, se hace en California un referéndum que ustedes conocerán, denominado u la proposición 13», en virtud del cual se ponía el primer freno, quizá, de la famosa revolución antifiscal de finales de los setenta y principios de los ochenta. Esta actitud de California en aquel momento marcó la imposibilidad de que la
ciudad se planteara como tal su propia aportación a los
Juegos y, por tanto, la ciudad teóricamente al menos -yo
les diría que si a p o r t b no aportó demasiado.
Hubo incluso un referéndum en Los Angeles para preguntarles si querían o no gastarse algún dólar de dinero
fiscal en la financiación de los Juegos y el referéndum, evidentemente, sacó un apabullante «non, 90 por ciento, y el
alcalde nunca defendió lo contrario, se tuvo que avenir a
esa situación, ir al Comité Olímpico Internacional y decirles: .Miren ustedes, mi ciudad no quiere aportar, y el
Comité Olfmpico Internacional le dijo al alcalde de Los
Angeles: .Pues ya puede usted irse por la puerta que ha
entrado,. Y el señor alcalde de Los Angeles les dijo: «Ya
me dirán ustedes quién va a entrar por esa puerta, porque soy el único candidato,. Y así Los Angeles organizó
los Juegos sobre la base de una posición monopolio, por
decirlo así, en la que no había ningún competidor y, por
tanto, podía dictar los términos de su colaboración.
Los términos fueron muy escuetos y Los Angeles no invirtió prácticamente nada. Tenía las autopistas que tenía,

�-43 DE MAYO DE 1989

el sistema de comunicaciones que tenía, los estadios que
tenía, en fin, los colegios mayores que tenía, que fueron
villa olímpica, sin ninguna obra adicional; creo que las
dos únicas obras que hubo que hacer fueron una piscina
y un velódromo, una la pagó McDonald’sy la otra una cadena comercial y, en definitiva, aunque hubo gasto no tuvieron una inversión pública importante en Los Angeles
por parte de las administraciones públicas.
De modo que, para que quede claro, cuando digo que
los Juegos se deberían celebrar en determinadas condiciones de obras públicas en Barcelona, les estoy diciendo
que la mejor de las maneras que nosotros alcanzamos a
ver como posible y deseable para Barcelona en 1992 es la
que les diré, pero no la única; hay otras maneras de hacerlo, lo que ocurre es que estamos ya un poco adelantados en el calendario para hacer grandes rectificaciones.
Es decir, no hay una verdad revelada sobre el tema de
cómo deben hacerse los Juegos Olímpicos, se pueden hacer de muchas formas.
También debo decir que a partir del éxito de Los Angeles se ha creado una situación nueva, y eso lo tienen ustedes que comprender, en la cual todo el mundo quiere organizar los Juegos, precisamente porque Los Angeles, que
los ha hecho de la forma que les he descrito, ha obtenido
el beneficio que ha obtenido y ahí se dispara la competencia, aparecen siete ciudades primero y luego seis, que
compitieron con Barcelona, todas ofreciendo el máximo;
todas gratuidad por la estancia de los atletas, gratuidad
de toda clase, nadie se quedaba atrás en cualquiera de los
adelantos de oferta, porque les podría llevar a perder la
nominación.
Son, por tanto, unos Juegos organizados por una ciudad que está en una situación de negociación con el Comité Olímpico Internacional, muy distinta a la que tenía
Los Angeles, como ven. De modo que el margen de variación es menor y esto se ha puesto de relieve con la presencia del Comité Olímpico Internacional entre nosotros
esta semana pasada, a la cual me quiero también referir.
En todo caso, déjenme que les explicite este segundo nivel de acci6n que tenemos que tener en cuenta para calibrar si los Juegos van a salir bien o no.
Este segundo nivel es, digo, el de las obras públicas, el
de los servicios, el de las instalaciones. Estas obras públicas se realizan sólo en parte -me refiero a los 120.000 millones del COOB-, con participación del COOB -son inversiones de capital fijo- en instalaciones deportivas que
tienen como un plus de calidad o de necesidades por el hecho de los Juegos y ahí sí que es el COOB quien aporta
esos fondos, pero normalmente quien hace las inversiones son las administraciones públicas, es decir, el Estado, la Generalidad, el Ayuntamiento de Barcelona y la
Diputación.
Ustedes saben que en Barcelona hay cuatro áreas olímpicas: Montjuich, donde están las grandes instalaciones
deportivas; el Pueblo Nuevo, donde está la villa olímpica, la residencia de los atletas; el Valle de Hebrón, donde
va a estar el velódromo, la competición de tenis y algunas más y seguramente la villa de árbitros; y la Diagonal, que muchos de ustedes conocerán por ser la que ro-

COMISIONES.-NÚM. 163

dea los campos del Español de Barcelona, el Tenis de Barcelona, el Polo, la Ciudad Universitaria, etcétera.
Esas cuatro áreas hay que hacerlas y hay que comunicarlas para ciudadanos que van a ver las pruebas, para
los VIP, asistentes o invitados a esas pruebas y para los
atletas y, además, hay que telecomunicarlas por la vía de
la imagen. Esto es todo sobre las necesidades.
Entonces me dirán: ¿Cuánto cuesta eso? No les puedo
decir cuál es la totalidad de los costes porque habría que
ver qué cosas incluimos o no, pero sí les puedo dar los elementos fundamentales.
El Ayuntamiento de Barcelona, en previsión de que esas
obras había que hacerlas, hizo dos cosas: una, crear tres
sociedades uad boca, para que estas obras se pudieran hacer con la agilidad que tiene la sociedad y que no tiene
un negociado, para entendernos. En segundo lugar, firmar convenios como Ayuntamiento con las administraciones públicas pertinentes para la solución de los temás
más complejos.
Por ponerles un ejemplo, el más importante y primero,
el de la villa olímpica. Para hacer la villa olímpica y hacerla donde parecía lógico (porque es una vieja querencia
de esta ciudad de Barcelona de salir al mar, de disponer
de un espacio residencialmente importante frente al mar,
había, primero, que convencer a RENFE para que renunciara a la situación presente todavía de una vía tan importante como la Barcelona-Matar6 -y me refiero a los
cuatro kilómetros del término de Barcelona y una parte
de San Adrián, es decir lo que está entre la estación de
Francia y el río Besós-; eso significaba para RENFE un
sacrificio financiero importante e implicaba una decisión
positiva por parte del Ministerio de Transportes, Dirección General de Infraestructuras; implicaba también un
acuerdo de la Generalitat en la medida en que tiene competencias urbanísticas e implicaba, por supuesto, un esfuerzo adicional importante por parte del Ayuntamiento
de Barcelona que debía recibir esos terrenos, pagarlos de
algún modo para indemnizar a la RENFE por ellos y, en
definitiva, de la corporación metropolitana que en aquel
momento existía también, puesto que algunas de las empresas que se movían en esta zona se podían descentralizar del Metropolitano; en definitiva, un complejo convenio que se firmó el día 14 de abril de 1983.
Este es el punto de partida y hago hincapié en él para
que entiendan por qué luego les diré que no va a haber
problemas mayores, y digo mayores, de acomodación de
obras y muchos que me oyen no acaban de entender por
qué o no se lo creen y yo les tengo que explicar la historia
del 14 de abril de 1983 para que lo entiendan. Es que las
cosas empezaron muy pronto y muy bien - c o s a rara en
este país-, se empezaron a preparar con mucho tiempo,
porque el 14 de abril de 1983 es nueve años antes y algo
más respecto del día 25 de julio de 1992, y en nueve años
se pueden hacer muchas cosas, y se están haciendo.
De modo que, empezando por la villa olímpica, este
convenio que se firmó se está desarrollando; como éste se
firmaron otros como el convenio de costas, que permitía,
frente a la hipotética villa olímpica, arreglar las playas
en sí mismas, dotarlas de espigones, de defensas con el

�-53 DE MAYO DE 1989
oleaje e incluso, más adelante, se decidió construir un
puerto olímpico, a la vista de que era imposible celebrar
las pruebas de vela en el puerto de Barcelona, muy incómodo, cuarenta minutos desde el fondo del puerto deportivo hasta la salida en bocana y era en cambio más conveniente celebrarlas en Barcelona que en Palma de Mallorca, por el hecho de la enorme presión de los velistas
para, de una vez, puesto que estaban en una ciudad mediterránea, poder compaginar las pruebas de vela en el
mismo lugar en el que se celebraba el conjunto de las
pruebas y, por tanto, poder los velistas participar de la
gran fiesta olímpica.
Así se hizo y si ustedes van a Barcelona - q u e irán, porque les voy a invitar y espero que aceptarán mi invitación- verán cómo lo que entonces era un tema que incluso a mí me parecía un poco difícil de admitir como posible, lo está siendo, y hoy día el puerto olímpico está en
trance de estar construido prácticamente en sus tres cuartas partes, y podrá estar terminado en un número de meses relativamente escaso. No me pidan muchas precisiones, pero sí les diré que en un número escaso de meses.
Por tanto, la villa olímpica se ha hecho, y se lo estoy explicando para que vean el modo típico de hacer obra paraolímpica que estamos utilizando, gracias a la existencia de varios convenios con las distintas administraciones y gracias a la existencia de una sociedad anónima municipal, cien por cien, que se denomina VOSA, Villa Olímpica, Sociedad Anónima, que es la que ha realizado en la
práctica la materialidad de todas esas obras que le estoy
contando. Algunas de ellas han sido adjudicadas por la Dirección General de Infraestructuras, pero en general todas las que les cuento, incluido el puerto, incluido el cinturón en la parte en que transcurre por delante de la villa olímpica, la compra de todos los terrenos, la indemnización de sus ocupantes, el derribo de las viejas instalaciones, el allanamiento de los terrenos necesarios y la
preparación de los colectores y de todo lo que es obra previa a la construcción de las viviendas en sí mismas, ha
sido realizada por una sociedad llamada VOSA.
Lo mismo ocurre en el Anillo Olímpico de Montjuich;
ahí es otra sociedad llamada AOMSA, Anillo Olímpico de
Montjuich, Sociedad Anónima, la que está realizando las
obras de acondicionamiento de la montafia de Montjuich
y las obras en las grandes instalaciones deportivas que se
levantan sobre ese terreno.
Por tanto, parque, accesos, aparcamientos, acondicionamientos, sustitución del antiguo depósito de la Compañía de Aguas, de 30.000metros cúbicos por otro de 60.000,
en fin, unas obras enormes realizadas por la propia sociedad AOMSA, que al mismo tiempo ataca la realización,
por delegación del Estado o por delegación de la Diputación, que son quienes han financiado cada una de las instalaciones, del Estadio Olímpico y del Palacio de Deportes de Sant Jordi.
No les he hablado yo de comunicación. Hay una tercera sociedad, el Instituto Municipal de Promoción Urbanística para los Juegos de 1992, que se ha ocupado de conectar esas dos áreas y las otras dos y de conectarlas por
la vía de la adquisición de terrenos y la realización de

COMISIONES.-N~M.163

obras, siguiendo el convenio que se firmó relativo a los
cinturones de la ciudad. El IMPU, además, es el que actúa en las otras dos áreas que no he mencionado y el que
de algún modo ayuda en los puntos en los que las dos sociedades antes mencionadas no pueden cubrir todos los
objetivos.
Esas tres sociedades sumadas representan no sólo el potencial, sino la realidad de las obras que se están haciendo en Barcelona. Son tres sociedades municipales.
Se ha creado una cuarta que en el mes de marzo, cuando estuve aquí, era sólo un proyecto, Sociedad Nueva Icaria, Sociedad Anónima, participada por la empresa que
ha preparado los terrenos de la villa olímpica, para juntamente con el capital privado construir las dos mil y pico
viviendas que hay que construir para los 15.000 atletas
de los Juegos de Verano de 1992.
Aquí tienen ustedes cuatro sociedades, tres municipales y una mixta, tres infraestructurales y una de construcción de viviendas, que están llevando a buen ritmo, dentro del calendario, las obras paraolímpicas, las obras sin
las cuales la operación del COOB sería imposible.
Llegamos a un punto que es importante y es el siguiente. La ciudad puso en marcha todo este bagaje, todo este
baúl casi diría de proyectos, creó los organismos, los Ilevó adelante materialmente y los financió con cargo a créditos que podía evidentemente obtener, porque la Banca,
ustedes saben que no hace ningún tipo de caridad y si da
créditos es porque sabe que los puede dar y que los puede cobrar. Sin embargo, una vez que la ciudad hubo lanzado sus proyectos, se planteó inmediatamente -y lo había anunciado con tiempo- recabar de las demás administraciones públicas su colaboración en la financiación
de estos proyectos.
He hablado de cien mil millones, pero para decirlo de
una forma muy simple, se trataba de que un tercio de esas
inversiones estuviera financiado por la Generalitat de Cataluña y otro tercio por el Gobierno español, dejando un
tercio a lo que sería el esfuerzo de las generaciones presentes y futuras de barceloneses que tuvieran que pagar
la carga financiera correspondiente a esos 30.000 millones. A ese requerimiento, la Generalitat contestó en forma que no entro a juzgar, ni voy a hacerlo en ningún detalle, afirmando que no disponía de esos recursos financieros, mientras que el Estado, en cambio, reaccionó positivamente, algo más tarde, afirmando su buena disposición a adquirir no sólo un tercio, sino la mitad de las
cargas financieras consiguientes. Por tanto, entrando a
participar a partes iguales con el Ayuntamiento en una sociedad, no en todas y cada una de las sociedades, hecho
que los abogados del Estado, que se lo miraron, consideraron que era enormemente complejo, sino en una nueva
sociedad matriz -«holding)), diríamos en inglés- que englobaría a las tres que he citado primero. No a SNISA,
que es a su vez una participada de una de ellas, aunque
indirectamente también, sino directamente a las tres sociedades que he mencionado: IMPU, VOSA y AOMSA.
En eso estamos. El Consejo de Ministros de la semana
pasada acaba de aprobar el texto de un convenio, en virtud del cual el Gobierno español se compromete a parti-

�63 DE MAYO DE 1989

COMISIONES.-NÚM. 163

de 1986 han transcurrido ya dos años y medios y nos quedan tan s610 tres -el tiempo corre que vuela- para los
Juegos. Nosotros pensamos que se han perdido una serie
de años -ésos a los que hemos hecho referencia- no sólo
deportivamente, en nuestra opinión, en lo que no vamos
a entrar por supuesto aquí y sobre todo -sigue pensando
nuestro Grupo- también en cuanto a las obras de infraestructura que Barcelona y su entorno precisan para conseguir que los Juegos Olímpicos de 1992 sean el éxito que
todos deseamos.
Y ello, en parte, por algo que usted ha obviado. Desde
luego, yo no voy a entrar en el tema porque tampoco creo
que éste sea el foro adecuado, pero es imprescindible hacer una referencia porque existe un duelo, existen problemas, entre dos administraciones, que producen, a veces,
un espectáculo que no nos gusta al resto del país y que
incluso causa reticencias y preocupaciones serias en el Comité-Olfmpico. Usted ha hablado de que el COI ha hecho
juicios positivos, pero nosotros también hemos leído, hemos escuchado del señor Samaranch -a quien, desde luego, deseamos una pronta recuperación- advertencias
contra la falta de unidad institucional ante los Juegos de
Barcelona. Según el señor Samaranch el tiempo se echa
encima para Barcelona. Fuí testigo de una comparecencia hace ya unos meses en Barcelona del señor Samaranch, presentado por el señor Jordi Pujol, donde ya mostraba su preocupación por el retraso de las obras. Y decía
el señor Samaranch que le preocupaba todo lo que sea la
unidad y la voluntad de trabajo común en pos de lograr
los mejores Juegos Olfmpicos. Y esto naturalmente nos
preocupa a todos, porque está en juego no sólo el prestigio de la ciudad, no sólo indudablemente el prestigio de
Cataluña, sino el prestigio de toda España. Y todos conocemos los problemas que existen, señor Maragall, entre
el Ayuntamiento y el señor Secretario de Estado para el
Deporte. Nuestro Grupo quiere preguntarle por qué existen esos problemas. iEsos problemas sólo fueron en un
pasado y ya están superados? ¿Se han superado y nos gaEl señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor Alcalde rantiza que no va a dificultar el buen desarrollo de todos
y Presidente del COOB.
los programas, planes y actuaciones necesarios para conA continuación se abre un turno de portavoces, que co- seguir ese objetivo?
mienza esta vez por la portavoz del Grupo Popular, petiTodos sabemos también -porque recientemente lo hecionaria de la comparecencia.
mos oído desde todas partes, incluso desde fuera del
país- que existen tensiones entre el Ayuntamiento y la
Tiene la palabra la Senadora Sainz.
Generalitat por un tema que afecta a las infraestructuras
La señora SAINZ GARCIA: Muchas gracias, señor Ma- necesarias para el desarrollo de los Juegos Olímpicos. Se
ragall, por su disposición a informar a esta Comisión, que, dice que el Ayuntamiento ha actuado precipitadamente y
como usted muy bien ha dicho, está preocupada por el que no ha habido diálogo. {Es verdad, seíior Maragall,
que es un gran proyecto no sólo para Barcelona y para Ca- que no ha habido diálogo con las fuerzas políticas ni con
taluña, sino para toda España, como son los Juegos Olím- la Generalitat? Nuestro Grupo propuso -y pensamos que
picos. Nuestro agradecimiento, y el de nuestro Grupo ésa debe ser la solución por donde debe reconducirse el
también, por esa invitación que usted ha cursado a esta problema, siempre el diálogque haya una Comisión
Comisión, que repito que está preocupada enormemente en donde participen todos los Grupos Políticos, para conpor la marcha, el desarrollo y por conseguir este mejor ob- seguir efectivamente salvar y limar esas dificultades, dijetivo de éxito que todos, estamos seguros, deseamos. ficultades qu están ahí, a las que usted no ha hecho refeEfectivamente, la unanimidad y el apoyo total a la can- rencia -si quiere, también lo entendemos- pero que nodidatura de Barcelona para los Juegos Olímpicos de 1992 sotros, responsablemente, tenemos que sacarlas a la luz,
respondió, en definitiva, a la ilusión del pueblo español, no para criticar, sino para intentar que esas asperezas que
de todo un pueblo, pero lamentablemente desde octubre existen, esa falta de comprensión, en todo caso, lleguen a

cipar en estas sociedades en las condiciones que les he dicho y mediante el nombramiento de un presidente ejecutivo -no un presidente y un consejero delegado, sino un
presidente ejecutivo-, nombrado por el Consejo de Ministros, consultado el Ayuntamiento de Barcelona.
En definitiva, se trata de una fórmula no como la que
se habfa previsto de los tres tercios, sino que corresponde
básicamente a una buena parte de las necesidades financieras que el Ayuntamiento de Barcelona considerba legítimamente posible de repartir.
Esta es la situación. La semana pasada también hemos
tenido la visita del Comité Olfmpico Internacional, que
ha juzgado - c o m o usuario que será y como propietario,
si ustedes quieren, de los Juegos Olímpicos, como propietario moral y jurídico también de esa gran celebraciónel estado de preparación de Barcelona como muy positivo. El Comité Olfmpico Internacional no es dado a los elogios sin ninguna base, no es dado a eso, más bien yo diría
que al contrario, que una tiene tendencia a situar las cosas un poquito peor de lo que están para asegurarse que
estén mucho mejor de lo que están y también como ellos
querrfan, lo cual es enormemente lógico; pero, en ese
caso, el juicio qite ha hecho de la situación de Barcelona
es enormemente positivo en cuanto a las obras y en cuanto, propiamente, a la marcha del COOB.
Es en este punto en el que quiero terminar mi exposición, poniéndome a disposición de ustedes, para ampliarla en todo lo que les parezca necesario, no sin antes invitarles a ustedes personalmente y quizá algo más allá de
lo que va a ser una invitación global que se ha cursado
al Presidente del Senado, pero a ustedes en particular, que
me han soportado por tres veces ya en Comisión desde el
año 1985, a visitar el COOB y a visitar Barcelona y, por
tanto, a visitar las obras olímpicas para que ustedes por
sí mismos puedan juzgarlo.
Quedo a su disposición para contestar a las preguntas
que quieran formularme.

�-73 DE MAYO DE 1989

salvarse, y, a través del.diálogo, a través del consenso, se
consiga la mejor solución para Barcelona.
Por otra parte, usted ha hecho referencia a que se ha
confirmado la entrada de la Administración central en ese
aholdingB de las empresas paraolímpicas creadas por el
Ayuntamiento de Barcelona para hacer frente a todas las
infraestructuras necesarias en las diferentes áreas, que todas coinciden en trabajar para ese mismo objetivo. Se ha
hablado del 50 por ciento -51 por ciento, que es lo mismo- de las acciones, aportando el Estado alrededor de
unos 46.000 millones de pesetas. Querría pteguntarle si
ese ya era el compromiso anterior de la Administración
central o si, por el contrario, es una nueva cantidad que
se añade a lo que ya estaba programado. Porque creemos
que ese presupuesto será destinado para unos proyectos,
programas y planes que, lógicamente, estaban ya estudiados para intentar conseguir el éxito y darle a Barcelona
la infraestructura necesaria. Mi pregunta es -repitosi
esto es nuevo, o si, por el contrario, estábamos hasta esta
fecha ante unos proyectos que en el fondo estaban en el
aire porque no tenían una financiación asegurada y concreta, o si esto es algo añadido, algo nuevo, porque son necesarias nuevas inversiones para poder conseguir esos objetivos o es que han aparecido nuevos proyectos.
El señor Samaranch - r e p i t e decía, y hace dos meses
que se lo escuché aquí en Madrid y asf lo han recogido
los diferentes medios de comunicación recientemente,
que quedan muchas cosas por hacer -lo sabemos- pero
que hay un cierto retraso, a su juicio. ¿Cree usted que no
hay retrasos? ¿Cree que las obras programadas van en su
ejecución al ritmo que les corresponde? ¿Se podrán realizar todos los proyectos y todos los planes, o cree que
existen problemas en algunos de ellos y, en su caso, en
cuáles considera que existen más problemas?
También nos preocupa el tema de la seguridad. La inseguridad ciudadana la sufrimos todos los ciudadanos españoles, desgraciadamente. Le decía hace poco al señor
Olivencia que nos preocupaba especialmente en Sevilla,
donde su incidencia quizá sea superior. Pero también nos
tiene que preocupar en Barcelona, porque de ello también
dependerá el éxito y la imagen que transmitamos al resto
de los países. ¿Qué medidas, como Alcalde, está realizando para tratar de reducir al máximo la inseguridad? El
otro día leíamos en la prensa unas declaraciones que, si
cabe, nos han preocupado aún más. Se hablaba de que el
estadio olímpico no guardaba todas las normas de seguridad requeridas. Señor Maragall, les cierto, o por el contrario, no responde en absoluto a la realidad esta afirmación, o es que se han dado cuenta de que había que tomar algunas otras medidas adicionales?
Querría también preguntarle por la construcción del
metro de Montjuich. ¿Existe ya un acuerdo para su financiación y ejecución? ¿Será, por lo tanto, una realidad para
el año 92 o será un proyecto previsto para el futuro pero
que no podrá utilizarse para los Juegos Olímpicos?
¿Considera que existe apoyo económico para la olimpíada cultural? ¿Cómo se está desarrollando este programa? ¿Cuáles son fundamentalmente los mensajes que se
dan al respecto? ¿Quién participa? ¿Quién organiza los

COMISIONES.-NÚM. 163

contenidos de esa olimpíada cultural? ¿Hay participación
de todas las comunidades autónomas? ¿Considera que
realmente se est4 implicando en la organización de los
Juegos Olímpicos y en su participación a todas las comunidades autónomas o habría que hacer algo más para conseguir que, de verdad, sea un proyecto de todos?
El 17 de junio del año pasado, en una reunión que celebraron ustedes, se acordó -precisamente habían surgido problemas en su seno, parece ser, entre el Ayuntamiento y el señor Secretario de Estado para el Deporte- constituir una comisión evaluadora de las inversiones de los
socios olímpicos. Nos ha llegado noticias de que se había
acordado. Nuestra pregunta es: ¿Se ha constituido realmente una comisión evaluadora de las inversiones que los
diferentes socios olímpicos tienen que aportar para los
proyectos y para las programaciones, como parece ser, según nuestras noticias, se había acordado en esa reunión
del año pasado?
¿Existen todavía proyectos asociados a los Juegos Olfmpicos sin aportación convenida o concertada ya? ¿Cuáles
son, en ese caso, los proyectos que pueden estar sin aportación y cuáles son los problemas que pueden existir para
no haberlos cerrado? A su juicio, ¿cómo ve la marcha de
las realizaciones de los proyectos? No le voy a preguntar
obra pgr obra, pero existe una participación o cofinanciación de las diferentes administraciones. Yo tengo un cuadro. Querría preguntarle si las administraciones en los
compromisos ya asumidos están efectivamente cumpliendo o si, por el contrario, existe algún retraso porque alguna de las administraciones no cumpla en la debida
medida.
Señor Maragall, nos sorprendió a muchos españoles las
declaraciones que el otro día hizo sobre las dos capitales
de España. Querría preguntarle si es que se estaba refiriendo únicamente a esas dos capitales de Espaha que tienen más de un millón de habitantes, porque, indudablemente, puestos a hablar de capitales, supongo que compartirá conmigo que en España existen muchas más.
Y termino ya diciéndole que por parte de nuestro Grupo tendrán todo el apoyo necesario respecto a las infraestructuras urbanas y deportivas con la financiación prevista por las distintas administraciones; apoyo - c o m o
dice también siempre nuestro portavoz municipal en Barcelona- a todo lo que sea bueno para esa ciudad, porque
será bueno para Cataluña y será bueno también para toda
España.
Nada más y muchas gracias.
El señor PRESIDENTE: Por el Grupo de Senadores Nacionalistas Vascos tiene la palabra el señor Gaminde.
El señor GAMINDE ALIX: Ante todo quiero agradecer
al señor Maragall su presencia aquí y la exposición que
nos ha hecho, el punto de vista que nos ha dado sobre la
marcha de la organización de los Juegos Olímpicos de
Barcelona.
Realmente, después del cúmulo de preguntas de la Senadora Sainz, hay que hacer un enorme esfuerzo de imaginación para plantear alguna cosa nueva, porque ha sido

�-83 DE MAYO DE 1989

realmente exhaustivo. Quisiera decir que en este momento, después de todo cuanto he oído, no sé cómo están las
obras de Barcelona. Hay algo así como un optimismo,
pero no tengo ningún punto de partida para quedarme seguro y tranquilo en todo cuanto pueda acontecer. No sé
si esto se sale de la cuestión, pero voy a preguntarlo. En
Munich he llegado a ver el estado lamentable en que se
encuentra eso que creo que ha llamado muy bien el señor
Maragall «construcciones paraolímpicas» de una olimpiada; aquello es un nido de entes antisociales y demás.
Quisiera saber si realmente está prevista la utilización
posterior, creo que he oido hablar de 2.500 viviendas más
o menos en Poble Nou, y que esto no se convierta en algo
tan lamentable como la Villa Olimpica de Munich.
El señor PRESIDENTE: Por el Grupo de Convergkncia
i Unió tiene la palabra el Senador Sala i Canadell.
El señor SALA 1 CANADELL: Señor Presidente, señor
Alcalde, señorías, tal como dijimos en el mes de marzo auguramos y deseamos que los Juegos Olímpicos sean un
éxito para Cataluña, para España y para Barcelona.
Señor Alcalde puedo manifestarle que Barcelona, Cataluña y España, para generalizar, son conscientes de la importancia de los Juegos Olímpicos y más que con pasión,
yo quisiera manifestarme con pragmatismo. Primero se
consiguió un gran éxito, que Barcelona fuera escenario de
los Juegos Olímpicos. Estamos todos deseosos de que este
segundo éxito sea el resultado de los mismos y del prestigio que va a dejar su recuerdo. Creo que hay que aúnar
esfuerzos. Es tarea compleja, difícil. Yo tengo que decir
que cada década no hacemos unos juegos olímpicos; es la
primera vez en la historia, desde los tiempos helénicos,
que se nos presenta una ocasión como ésta. Para nosotros
es una novedad y es muy normal que haya dificultades y
que éstas conlleven, a veces, interpretaciones diversas.
Pero yo creo que el pueblo catalán. Barcelona y España,
en su conjunto, están deseosos de que, llevados por este
pragmatismo, seamos capaces de pulir y hacer posible entre todos, de cara a la historia, que esto sea un éxito aplastante para nosotros. Nosotros vamos a desaparecer, va a
quedar el recuerdo, va a quedar la historia y esto es lo
que tenemos que intentar todos, que en conjunto logremos que sea un éxito de todas las ideas, las mentalidades
y las formas en que se desea. No puedo hacer más que augurar y esperar que sea un hecho y que sea posible y hay
que intentarlo todo para conseguirlo.
El señor PRESIDENTE: Por el Grupo del CDS tiene la
palabra el Senador Valverde.
El señor VALVERDE ORTEGA: Bienvenido de nuevo,
señor Maragall y gracias por su información. Tengo que
reconocer el esfuerzo que han hecho en el último año, que
ha sido importante.
Solamente voy a decir dos cosas. Primero, como la semana pasada estuvo la Comisión de Seguimiento del COI,
supongo que se le ha entregado un «dossier» completo
-sé que se le ha entragado- con la situación actual de

COMISIONES.-NÚM. 163

los trabajos, con una información documental importante. Si no es mucho pedir, señor Margall, hubiera sido bueno tenerlo hoy aquí para haber hecho una evaluación mucho más detallada, puntual, etcétera, con datos por delante. Porque agradezco su explicación, pero no la puedo
continuar al pie de la letra porque me es muy difícil, sin
tener la situación sobre el terreno, localizar cada inversión y analizarla o por lo menos en su conjunto. Por tanto, le pido por favor que, si fuera posible, hiciera llegar a
esta Comisión o cada Grupo dentro de esta Comisión -y
se lo trasladoa la Presidencia- una copia de ese informe
que se le ha entregado al Comité de seguimiento del COI.
En un planteamiento global e integral de la obra llevada a cabo por el COOB’92, también me preocupa un poco
ese plan de seguridad que existe ahora mismo en las
-me refiero a seguridad de Estado-, supongo que en olaboración con el Ministerio del Interior y algún otro plan
colateral; es decir, una información lateral del planteamiento que se está haciendo allí ahora, para que tengamos un poco la perspectiva global de lo que está haciendo usted.
Ahora no he podido dar importancia a las inversiones,
a los convenios, porque no tengo datos. Le agradezco el
trabajo, pero no estoy capacitado -y lo digo en nombre
de mi Grupo- para hacer una evaluación y podernos manifestar ahora plenamente conformes con lo que usted nos
ha expuesto; no puedo hacerlo.
Respecto de la visita a Barcelona (nos lo dijo usted en
marzo, y además recuerdo que lo dijo a instancias de este
Senador que le habla), sólo le digo una cosa para que quede constancia de ello. No es que deseemos ir a Barcelona
de visita. Cuando han salido los compañeros de la Comisión de Investigación de la Violencia en el Deporte, parece que ir de viaje nos gusta. No es eso. Queremos ir allí
a trabajar y, si es posible, con mucho menor despliegue
de medios que los que ha tenido la Comisión de Seguimiento del COI. Nosotros con cuatro cositas nos conformamos, al menos yo, pero queremos ir allí, verlo, disponer de documentación. Estuvo aquí el año pasado el señor Ferrer Salat y nos prometió el envío de los ADO, que
nos comentó que tenían metro y medio de alto. A estas alturas, y después de las comparecencias de todos ustedes
aquí, del señor Gómez Navarro, de usted, del señor Ferrer
Salat, no tengo ningún documento, al cabo de un año
transcurrido, que me permita hacer evaluaciones. No
quiero hacer actos de duda, sino actos de fe, porque estoy
seguro de que lo están haciendo bien, al menos de que lo
están haciendo. Simplemente se trata de tener datos y de
verlos, que es quizá la misión de esta Comisión en la Cámara, y ponernos de su lado desde antes y desde siempre,
porque estamos interesados en que sea un auténtico éxito.
Nada más, señor Alcalde. Muchas gracias, de verdad,
pero anticipadas por lo que a buen seguro va a aportar a
la Comisión. Con eso, en su próxima comparecencia, tenga la seguridad de que al menos nuestro Grupo hará un
estudio profundo de todo lo que está usted haciendo y lo
aplaudiremos como se merece.

T

El señor PRESIDENTE: Efectivamente, el compare-

�-93 DE MAYO DE 1989

COMISIONES.-NÚM. 163

xopio portavoz de Convergbncia i Unió reconocfa, no se
:elebra cada década, sino que es LZnico en Ia historia de
iuestro pafs. Por tanto, yo celebro los consejos y recomeniaciones de pragmatismo, que cada uno deberá aplicar
:n aquellas instituciones que gobierna.
Deseamos en este momento obviar también cualquier
El señor BAYONA AZNAR: Como ha recalcado no so- itro tipo de planteamiento que pudiera suponer quizá
lamente el señor Maragall, sino también otros portavo- ma injerencia en la democracia local, como es el proyecces, comparece el Presidente del COOB’92 de nuevo en ;o de construcción de hoteles para 1992 en la ciudad de
esta Comisión y el Grupo Socialista, como es lógico, de- Barcelona, y preferimos centrarnos en los aspectos purasea manifestarle no s610 su agradecimiento por venir mente organizativos -sin duda responderá ahora el Preaquí, sino también su apoyo a esta ingente tarea que está sidente del COOB a las numerosas preguntas que se le
desarrollando.
han hecho- y sobre todo en el resultado que, como he diCreo que esta Comisión del Senado -y así deben en- :ho anteriormente, creemos que ha sido satisfactorio de
tenderse, desde nuestro punto de vista, las reiteradas pe- la inspección del Comité Olímpico Internacional y en la
ticiones de comparecencias- comparte la importancia :ooperación fructífera, mencionada repetidas veces por el
que para España tiene la celebración de estos Juegos señor Maragall, entre la Administración central y la orOlímpicos en la ciudad de Barcelona y lo que desea real- ganización de los Juegos Olimpicos. Tampoco nos vamos
mente es estar permanentemente informada, más que a referir a juicios que el señor Samaranch, como Presicontrolar una gestión que ya de por sí está suficientemen- dente del COI, hizo hace meses, sino que nos interesa más
te en el ojo de otras muchas instancias, tanto nacionales saber cuál es su opinión despues de la reciente visita, porcomo internacionales y, sobre todo, por el Comité Olím- que no es lógico juzgar un proceso de organización de juepico Internacional, que es al que corresponde fundamen- gos olímpicos con declaraciones realizadas hace algún
talmente la gestión de la organizacibn de los Juegos Olím- tiempo cuando existen datos concretos inmediatos en el
picos. Puede parece tópico afirmar la oportunidad de la tiempo.
fecha en que se produce esta nueva comparecencia, pero
Hemos escuchado las previsiones para las diferentes
lo cierto esque se produce a pocos días de esa visita de ins- obras de las cuatro áreas de Barcelona -es decir, la villa
pección, esa visita de control de la gestión del COOB, que olímpica-, todos los problemas de infraestructura para
a todas luces, según hemos podido ver en los medios de conectar estas áreas, las sociedades creadas al efecto, etcomunicación, ha resultado altamente satisfactoria.
cétera. También hay que comprender la dificultad que suNo vamos a dedicarnos -al menos así lo entendemos pone la simultaneidad de esas grandes obras que debe
mi Grupo y y- a la búsqueda del tiempo perdido, como afrontar la ciudad de Barcelona y deseamos que las preodecía la portavoz del Grupo Popular, búsqueda que nos cupaciones que los diferentes grupos manifiestan sobre el
llevaría demasiado esfuerzo. Como yo creo que no lo en- alcance y realización, no sólo de estas obras, sino tamcontraríamos por ninguna parte, sí supondría una verda- bién de otras que exceden la gestión del Ayuntamiento de
dera pérdida de tiempo la búsqueda de unos retrasos que Barcelona, como son las del enlace con el aeropuerto, etno parece que se hayan producido. Tampoco vamos a ima- cétera, se vayan desvaneciendoen la realidad por los proginarnos más problemas de los que ya existen, que son im- pios hechos.
portantes y,son a los que hay que hacer frente, no alimenBarcelona, sin duda, se ha convertido -lo decfa el setar otros problemas que no son propios del COOB, sino ñor Presidente del COOB-, sobre todo por la situación
de la confrontación política, que es legitima, y que yo es- psicológica que se produce inmediatamente después de la
toy seguro de que no logrará minar una organización que celebración de los Juegos de Verano en Seúl, en el centro
entendemos que puede ser ejemplar en este caso de los de atención de todos los ojos que están interesados en el
Juegos Olímpicos Barcelona-92.
acontecimiento olfmpico. Pensamos, junto a la opinión inEn anteriores ocasiones tuvimos la oportunidad de re- ternacional, que se está haciendo un control público muy
saltar, como han hecho otros portavoces hoy aquí, el con- estrecho sobre la organización de estos Juegos Olímpicos.
senso entre las distintas fuerzas políticas catalanas y es- Por otra parte, posiblemente -y me gustaría que lo conpañolas para la obtención de la candidatura. Es verdad firmara el señor Presidente del COOB- se van a batir toque fue un argumento importante para conseguir la no- das las marcas de asistencia y participacibn.
minación de Barcelona como sede olímpica. Yo creo que
Finalmente, la presencia del Príncipe Felipe en la reuéste debe seguir siendo el modo de actuar de las diferen- nión del Comité Olímpico Internacional en Barcelona testes fuerzas políticas, anteponiendo lo mucho positivo que timonia no sólo la sensibilidad de la Corona por esta cita
en esto se juegan Barcelona, Cataluña y España. Las dis- olímpica, sino, en cierto modo, la personificación de que
crepancias partidistas, como decía el portavoz de Conver- el Estado está dispuesto a garantizar el éxito, porque lo
gencia i Unió, es normal que existan en cualquier proyec- que está en juego no es solamente el prestigio del olimto polftico, pero el Grupo Socialista desearfa que estas ri- pismo o de una ciudad - q u e lo están-, sino también de
validades y discrepancias se mantuvieran dentro de los 1í- todo el Estado español en un reto que va a resultar, sin
mites razonables de la confrontación política y no crea- duda, un hito histórico para toda una generación, un hito
ran más dificultades a un acontecimiento que, como el por el que se juzgará también a toda España y que va a

ciente no tiene más que un ejemplar de ese informe, pero
promete hacer llegar uno a la Comisión. Acojo, pues, su
petición y la promesa del señor compareciente.
Por el Grupo Socialista tiene la palabra el señor Bayona.

�- 1

3 DE MAYO DE 1989

situar a Barcelona a la altura de los tiempos del siglo XXI.
En este desafío sin precedentes puede usted, señor Maragall, contar no sólo con la comprensión, sino con el decidido apoyo de este Grupo Parlamentario, en cuyo nombre tengo la palabra.
El señor PRESIDENTE: Tiene la palabra el señor
Maragall.
El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR
DE LOS JUEGOS OLIMPICOS BARCELONA-92 (Maragall Mira): Voy a contestar con brevedad, pero con toda
la precisión que me sea posible, las preguntas que se han
formulado.
La Senadora Sainz -que ya repite en esta Comisión
una intervención sobre este tema, porque recuerdo sus
preguntas de hace un año- ha hablado de retrasos, de
problemas, de falta de entendimiento y de algunas presentaciones precipitadas; no sé exactamente a qué se refería en este caso concreto. En general ha hablado -y tiene que hacerlo, porque seguramente es su c o m e t i d h de
las posibles disfunciones que se puedan producir en la
marcha del COOB y del proyecto olímpico en su conjunto. Incluso se ha referido a posibles diferencias entre el Secretario de Estado y el Ayuntamiento de Barcelona. Quiero decirle, de la forma más breve posible pero también
más clara y rotunda, qué diferencias existen. Es lógico
que existan - c o m o aquí también se ha dicho-, que sigan existiendo y ya le vaticino que seguirán existiendo
- c a s i se las puedo incluso situar en el calendario; la vida
es así-. Sin embargo, yo creo que no hay ninguna grave.
Hay diversos grados de gravedad en función de las condiciones, los sentimientos y la subjetividad de cada uno.
En este sentido puede que algunas de las discrepancias
existentes sean graves; puede ser. En todo caso, no voy a
entrar en ello. En cuanto a los resultados, en cuanto a lo
más objetivo, que es lo que nos debe preocupar, no hay
ninguna discrepancia grave.
Usted ha citado una conferencia del seíior Samaranch
en Madrid, si no estoy equivocado, en un ciclo titulado
Puente Aéreo, organizado por la Generalitat de Cataluña
en Madrid y Barcelona y al que curiosamente no se invitó al Ayuntamiento de Barcelona ni al Presidente del
COOB. Por tanto, tengo las noticias que usted me da y las
aparecidas en los medios de comunicación. Ya le he dicho al principio que es misión lógica del Comité Olímpico Internacional no elogiar innecesariamente, sino más
bien criticar, exigir, demandar, pedir, puesto que está
más en las manos del Comité Organizador que las cosas
se realicen, menos en las manos del COI. En cambio, está
más en ia obligación del COI garantizar a sus afiliados, a
sus miembros y a las federaciones internacionales que las
cosas van a ir bien. Por tanto, en esta «comedia»,entre
comillas, en este proyecto magnífico, el COI es el demandante, el exigente, el fiscal, el que tiene que pedir y el Comité Organizador es el que tiene que responder. En cada
una de estas peticiones, críticas, consejos a veces -tienen
todos los tonos- hay un muy educado ejercicio por parte
del COI y de su Presidente de su obligación de recalcar lo

COMISIONES.-NÚM.163
que no va bien, lo que no puede funcionar, lo que visto
desde fuera puede parecer que no marcha.
En esa conferencia celebrada en Madrid, si no recuerdo mal, el senor Samaranch habló del aeropuerto y de las
romunicaciones, concretamente de la famosa «pata sur»,
lomo lo denominamos en Barcelona, del cinturón hasta
1: aeropuerto, y creo que también del metro. Ya dije entonces, y lo repito ahora, que estaba totalmente identifi:ado con sus preocupaciones en la medida en que dependan de mí y en la medida en que no dependan, ya que en
parte también me corresponde hacer ante otras administraciones este papel, no agradable, de demandante, de exigente, de requirente, y así lo he hecho, a veces, como ha
dicho el señor Samaranch. Pero insisto en que no hay problemas graves. Usted me puede contestar que eso lo decimos siempre. Yo le contestaría que no. Le podría probar que así es si no tuviera que hacer algo que no me gusta, que es la comparación con otras organizaciones y otras
ciudades, lo que es siempre odioso. Déjeme al menos citar que en el caso de Calgary, en donde estuve, vi los problemas que hubo pocos días antes de la inauguración. Vi
las viñetas y los «comics» que aparecieron en la prensa
de Calgaxy durante la última fase de la organización y lo
que ello representaba como estado de opinión crítica. Vi
también lo que sucedía con los responsables de la ceremonia de inauguración y de clausura de Calgary, que
cambiaron unas semanas antes de su realización. He visto la marcha de la organización y el montaje del Comité
Organizador de Albertville, que no quiero juzgar; sólo
diré que hay dos directores, no uno -son más bien copresidentes-, Jean Claude Killy, que todos ustedes conocen porque es un hombre muy famoso en el deporte, y Michel Barnier, que es el Diputado de la región en el Parlamento francés. En todas partes hay dificultades porque
hay diversidad y es lógico que sea así. Me atrevería a decir con toda modestia que la candidatura de Barcelona en
este sentido ha sido bastante ejemplar. Hay problemas,
pero éstos acaban siendo bien asumidos, bien digeridos.
Sería distinto si todo esto llevara unos retrasos enormes;
pero no lleva retrasos enormes, esto lo sabe el señor Samaranch, y me gustaría comunicarles a ustedes esta
convicción.
En cuanto a las discrepancias con el Secretario de Estado, cn efecto puede haber discrepancias. El Estado tiene un interés y el Secretario de Estado tiene la obligación
de defender los intereses del Estado y estos intereses coinciden seguramente en un 90 por ciento con los intereses
de la ciudad, pero no en el cien por cien. No siempre ni
en todas las expresiones ocurre asi. A lo mejor el alcalde
de la ciudad no expresa bien lo que es el interés de la ciudad y un día el Secretario de Estado se da cuenta de ese
problema. Hay mil maneras de expresar las discrepancias
que, como a usted les consta, en este momento no son relevantes. Sí quiero hacer una referencia especial a la actuación de su Grupo en Barcelona y en Cataluña. Ha sido
un actitud consistentemente de colaboración, y quiero dejar constancia de ello aquí de una manera muy especial
y concreta.
En cuanto al tema «holding»,usted me pregunta si los

�- 11 3 DE MAYO DE 1989

46.000 millones - q u e si no estoy equivocado son pesetas
actuales- son una nueva cantidad a añadir a las que el
Estado se habfa comprometido mediante los convenios
que yo he citado. Los convenios para los cinturones suponen 25.000 millones del Estado, 25.000 del Ayuntamiento
y 16.000 de la Generalitat, por ejemplo. El convenio para
el levantamiento de las vías de RENFE, que se realizará
este verano, supone 8.000 millones. Ya casi les invito a
esta ceremonia porque será gloriosa; supone levantar cuatro kilómetros de vía y llegar al mar en cuatro kilómetros
que estaban cortados por una vía. Hay una participación
del Estado del orden de 2.500 a 3.000 millones, sin llegar
a esta última cifra. También hay otro convenio de costas.
Estos convenios no son sustituidos por esa cantidad, sino
que hay que añadirlos. Es decir, 46.000 millones más los
25.000 que se aplican para los cinturones, más los aproximadamente 3.000 del convenio con RENFE, más lo del
convenio de costas, más lo que se pueda invertir en el aeropuerto, etcétera. Estos 46.000millones van para financiar la parte municipal, que es la mayor, de las tres sociedades que he mencionado antes y que juntas deben sumar unos 100.000 millones. Es decir, que el Estado está
participando en la mitad, en un 51 por ciento. Se ha querido huir de este «impasse» técnico que pueda representar el 50 y el 50 por ciento, porque entonces, ¿quién decide? En las leyes de sociedades anónimas no hay voto de
calidad del presidente y, por tanto, ha habido que recurrir
a este artilugio, pero se puede decir que participa mitad
y mitad. Esta mitad representa algo a añadir al resto de
las inversiones que el Estado hace, lo cual eleva la cuantía que el Estado aporta a Barcelona de forma considerable, que como he dicho ronda los 100.000 millones de pesetas. Le puedo decir que es una cuantía considerable
para un proyecto muy considerable - e l Estado lo ha considerado como tal- y es comparable y defendible en relación con otras participaciones del Estado en otros proyectos igualmente considerables. Por tanto, es una participación muy importante en un proyecto muy importante, no muy superior, sino ligeramente inferior a la que
pueda darse en otros proyectos. En todo caso es muy de
agradecer y prueba de la existencia de un Gobierno que
es consciente de cuáles son sus obligaciones en un tema
que - c o m o aquí se ha dicho- no sucede cada década,
sino muy de tarde en tarde.
Me gustaría decir no con cierta solemnidad, porque no
es un acto solemne en el sentido estricto de la palabra,
pero sí con toda la formalidad que tiene una Comisión del
Senado, que los Juegos Olímpicos de Barcelona se harán,
y se harán bien en muy buena medida gracias a la acción
-no sólo a la actitud- del Gobierno español. Quiero que
esto conste. Me gustaría incluso, aunque pudiera parecer
excesivo, decir aquí hoy, porque no lo he dicho nunca en
ninguna parte, que estos Juegos se harán gracias a la acción de su Presidente don Felipe González. Los Juegos
Olímpicos de Barcelona se han ganado, en cuanto a su nominación, se van a realizar y se van a financiar de forma
equitativa gracias, en muy buena parte, a la conciencia
de un colectivo que hoy nos gobierna, el Gobierno español, y en buena parte, repito, a la acción del Presidente.

COMISIONES.-NÚM. 163

Ha subrayado el Senador Bayona la presencia de Su Alteza Real el Príncipe Felipe como Presidente de honor de
la Asamblea del COOB, con lo cual esa opinión que se podfa temer o airear en alguna ocasión en cuanto a que era
sólo un proyecto nuestro, en Cataluña, en Barcelona, que
no quieren saber nada con los demás, tengo que decirles
que sí queremos saber, que éste es un proyecto de Barcelona cien por cien, muy catalán (toda Cataluña está detrás de él, vibran los chicos de las escuelas de todos los
pueblos y ciudades de Cataluña) y es también un proyecto de España. Y eso que a veces es sólo una frase fácil de
decir y difícil de materializar, en este caso se está materializando por las razones que le he dicho ya y por otras
que no he comentado pero que, por ejemplo, tienen que
ver con el programa de voluntarios: pero no me voy a extender en este punto puesto que no me lo han preguntado.
¿Se cumplen los compromisos? Sf, se cumplen los compromisos; que quede claro. Lo que ocurre es que a veces
no basta con que se cumplan los compromisos porque hay
cosas que no se han comprometido en el momento que se
debían haber comprometido porque no se podían prever.
Ustedes saben con todo el realismo que en la vida hay un
porcentaje muy elevado de aleatoriedad, de cosas que se
producen más allá de lo previsto, y precisamente en esos
temas la actitud decididamente colaboradora y contributiva a un éxito se pone o no de relieve. Para contestar precisamente a su pregunta, le diré que sí se cumplen los
compromisos.
Contestando a las preguntas que me han hecho los señores Gaminde y Valverde, también quiero decir que las
obras se están realizando dentro del calendario. De una
manera un poco nemotécnica, para fijar ideas, como decían los profesores en el colegio, les diré que en el año
1989 vamos a terminar Montjuich. Esto no es del todo verdad, por eso he dicho que iba a fijar ideas, es decir, que
algunas cosas van a quedar, pero básicamente Montjuich,
el corazón de los Juegos, el anillo olfmpico, el área de las
grandes instalaciones donde va a estar el centro de prensa y el de transmisiones va a estar en muy buena medida,
por lo que se refiere a la montaña en sí misma, terminado en el año 1989: esto es, dos años y medio antes de los
Juegos. En el curso del año 1990 se van a terminar todas
las obras del litoral, es decir, todas las obras que afectan
a Montjuich -espero que todos ustedes conozcan suficientemente Barcelona para que se orienten en lo que voy
a decir-, todo lo que hay entre la montaña de Montjuich
y el río Besós, unos cinco kilómetros, pasando por el puerto, la Barceloneta y más allá, hasta el río Besós, por los
colectores, etcétera. Me refiero al litoral, a la preparación
del mismo: puerto, playas, espigones, colectores, depuradoras, el mismo puerto olímpico, en definitiva, el cinturói? del litoral, que es la gran obra semienterrada en todo
su transcurso por este litoral. El enterramiento de la vía
de RENFE, que es la alternativa que ha habido que construir para que se pudiera suprimir la vía costera, estará
terminado en el curso del año 1990, por tanto, dos años
antes o poco menos de los Juegos. Del mismo modo tendría que estar -ahf puede haber un pequeño fallo que habrá que controlar-, el segundo cinturón, y partiendo de

�- 1

3 DE MAYO DE 1989

ese segundo cinturón es lo que hace «pendant»,es decir,
lo que está al otro lado de la ciudad, ya tocando a la montafia del Tibidabo, entre la Avenida Meridiana y la Diagonal. Todo este norte de la ciudad, todo este trozo de cinturón, tendría que estar terminado muy poco después de
finalizar el año 1990. Por tanto, fíjense ustedes que una
parte sustantiva de la obra la tenemos realizada con muy
buena antelación respecto de la celebración de los Juegos. ¿Qué quedaría para 1991? Es el momento del gran sufrimiento; quedarían las viviendas a terminar a 3 1 de diciembre de ese año y no antes, porque antes significaría
haber congelado durante todo ese tiempo una cuantía en
torno a los 35.000 millones de pesetas, que es lo que van
a costar las viviendas, y congelarlas para no utilizarlas,
puesto que no se van a utilizar hasta después de los Juegos, concretamente hasta el 1 de enero de 1993. Por tanto, para el 31 de diciembre de 1991 vamos a terminar las
viviendas de la Villa olímpica y quedan también, evidentemente, para el año 1991 los temas que ahora se están
dilucidando y que antes de junio verán ustedes decididos,
creo yo, a través de los medios de comunicación o por informaciones más directas. Estas son las «patas» del cinturón, como se les llaman, es decir, no el cinturón dentro
de la ciudad, sino el acceso entre este cinturón por el mar,
por el norte y por el sur; por el sur hasta el aeropuerto y
por el norte hasta las playas de Mongat.
Usted me pregunta muy específicamente acerca de si el
Metro se va ha hacer o no. En el mes de junio de este año
nosotros sabremos con toda certeza si no se hace el Metro, y si no se hacen las «patas»,y lo sabremos por una
razón muy simple: porque aunque se decida hacerlo después, ya no se podrá hacer. De modo que sabremos seguro, por ese juez inapelable que es el tiempo, si se hacen o
no se hacen. {En este caso qué está haciendo el Alcalde
de Barcelona, en este caso como Alcalde más, casi, que
como Presidente del COOB? Está tratando de ganar tiempo al tiempo y de poner encima de la mesa de los que deben decidir en junio el máximo de papeles de los que se
van a necesitar para decidir. Que nadie pueda decir en
mayo, en junio o cuando sea, que no se ha podido decidir
porque el calendario ha decidido por nosotros. No, no,
esto el Alcalde de Barcelona no lo va a permitir; va a permitir que decidan por ellos mismos los que tienen que decidir, que decidan «no»si es que quieren decir «no».pero
que no puedan decir que es que no pueden; si pueden, van
a poder decidir que sí. Si quieren decidirán que no, y esto
va a ser en junio, y se refiere tanto al Metro como a las
«patas»del cinturón.
Usted ha preguntado por OCSA y su apoyo económico.
OCSA está presidida por el Presidente del COOB, puesto
que está en el marco del COOB. Es una sociedad anónima autónoma, pero que está constituida en el marco del
consorcio COOB, y, por tanto, está presidida por el Presidente del COOB, pero tiene un Presidente Delegado, don
Leopoldo Roderes, que lleva la operación, y con un Consejero Delegado, que es don José Subirós. ¿Que apoyo económico tiene OCSA? Tiene un apoyo firmado por el convenio con el propio COOB, creo que de 3.500 millones de
pesetas, mediante el cual, el COOB, de sus ingresos (que

COMISIONES.-NÚM. 163
antes he mencionado rápidamente), destina 3.000 millones para financiar la Olimpiada cultural, que, por tanto,
está cubierta. La Olimpíada cultural se compromete a
aplicar los primeros 3.500 millones que se deriven de los
patrocinios que obtenga como Olimpíada cultural a satisfacer esta deuda como COOB. Es decir, hay un programa
mínimo, por decirlo así, de 3.000 ó 3.500 millones que es
asegurado por el COOB a OCSA, a la Olimpíada cultural,
y que OCSA va a revertir al COOB por los patrocinios económicos con toda probabilidad podría obtener por parte
de empresas que quieren hacer su publicidad sobre la
base de haber apoyado algo tan prestigioso como es el
tema olímpico y, además, ligado al elemento cultural.
En cuanto a si están representadas todas las comunidades autónomas en OCSA, tengo que decir que no están
representadas como tales, lo cual no quiere decir que no
se pueda pensar -y este es un punto que yo anoto- que
la Olimpíada cultural puede acoger en su seno alguna de
las cuestiones que se han planteado. Usted no sabe el
montón de cartas y de propuestas que tengo, todas ellas
fantásticas, de muchas ciudades de Cataluña y de toda España que querrían que la lucha de su comunidad autónoma fuera la lucha de exhibición; quisieran que la pelota
fuera también reconocida por el COOB y el COE como elemento, si no olímpico, al menos para-olímpico. Todo eso
va a ser muy difícil. El COOB y el COE cada vez son más
restrictivos en la aceptación de nuevas cosas, y es lógico,
porque se está conviertiendo en algo enormemente complejo de montar, pero, sin embargo, es posible que una
parte de esta creatividad deportivo-cultural, que es magnífica y que yo creo que los auténticos amantes del deporte y de la cultura se complacerían enormemente en poder ver, pues tiene una vitalidad enorme, una espontaneidad fantástica, pudiera ser recogida en el seno de la Olimpíada cultural, un poco al margen de los acontecimientos
centrales, pero que permitieran que la lucha canaria, la
pelota valenciana o los bolos leoneses -no voy a seguirpudieran estar presentes. Eso sería fantástico, si se pudiera hacer; vamos a anotar esto, una vez más, para ver si
es posible.
Me ha hablado de la existencia de una comisión evaluadora. En un momento en que apareció esa discusión
muy en público, se habló de la existencia de una reunión
de tres, en el momento en que el Ayuntamiento de Barcelona condicionó su aportación, que era ya muy importante, del orden de 70.000 millones, y, por tanto, su aportación al convenio con el COOB para la construcción de instalaciones deportivas (que es uno de los subconvenios que
forman parte del proyecto), a la mayor aportación de
otras entidades (esto fue en octubre o noviembre). El
Ayuntamiento pidió que hubiera un entendimiento de las
tres grandes Administraciones que asegurara que de algún lado pudiera venir la ayuda financiera, que Einalmente ha llegado, y ha llegado el viernes pasado de una forma material. Lo que ocurre es que, habiendo llegado el
viernes pasado, se aseguró mucho antes, se aseguró en diciembre o, como máximo en enero, en el nivel que tenía
que asegurarse. Esto permitió que el Ayuntamiento de
Barcelona se decidiera a comprometer sus propias apor-

�- 13 3 DE MAYO DE 1989

COMISIONES.-NÚM. 163

taciones, que de otro modo hubieran quedado en una si- tratar trivialmente) pareció un poco excesiva o poco opetuación difícil por lo extremadas que hubieran sido, si no rativa, que es una encuesta de victimación, siguiendo la
se hubiera producido este aval o esta participación del Es- pauta inglesa del análisis de la criminalidad. Los ingletado. No se produjo por parte de la Generalitat por razo- ses lo hacen desde el año 20 y, por tanto, saben mucho.
nes que ya he dicho que no entraba a juzgar, pero sí se Saben mucho las Policfas lo que tienen que hacer porque
produjo por parte del Estado. Por tanto, cuando se dice: se han informado antes de lo que es el crimen. No hay
es que el Ayuntamiento de Barcelona se ha comprometi- como conocer los problemas para empezar a solucionardo primero y ha venido a pedir después, tengo que decir los. Nosotros llevamos cuatro años de encuesta. Nos heque no. En la comisión de evaluación a la que hacía re- mos quedado en un 25 por ciento de victimación en los
ferencia la Senadora Sáinz, el Ayuntamiento de Barcelo- últimos años para bajar al 21 por ciento en el año 1988,
na expresó su preocupación en su momento, a esta comi- y ésta es una buena noticia: la tasa de victimación -la
sión, que no fue tal; fueron una serie de reuniones entre palabra es tremenda, pero es así- ha bajado un cuatro
el señor Francesc Martí, don Ramón Trías Fargas y yo por ciento en el último año; quiere decir que ha mejoramismo, que sirvieron para lo que sirvieron y no se les di6 do la seguridad; quiere decir que los esfuerzos que se han
gran publicidad porque no se trataba tampoco de eso; en ido haciendo de tanteo -mejorables en el futuro y que se
todo caso, eso abrió camino para unas conversaciones en- mejorarán- de introducir sistemas de prevención, de estre el Alcalde de Barcelona con el Presidente del Gobier- tar presentes en los lugares donde las estadísticas nos dino que dieron satisfacción a aquella preocupación. Eso cen que el crimen se centra, todo ello empieza a producir
permitió que el Ayuntamiento de Barcelona tomara en unos efectos.
Cualquiera de ustedes me puede decir: la semana paaquel momento unos compromisos adicionales en materia de convenio con el COOB en cuanto a instalaciones de- sada han atracado a alguien de mi familia; por lo tanto,
no venga usted con que las cosas han mejorado. Yo le
portivas que, si no, hubiera sido difícil de realizar.
Respecto a qué se hace en temas de seguridad, le pro- digo: han mejorado. Hágame usted caso; han mejorado.
meto que hablaremos de este tema más adelante. Ahora Sin embargo, tienen que mejorar más. Por eso le digo: vano podríamos abarcarlo todo, y le voy a decir por qué lo mos a ver si en las próximas comparecencias puedo darle
trataremos más adelante. La Comisión Ejecutiva del COI mejores noticias sobre esta cuestión. No en todas, a lo meme preguntó por esta cuestión en la sesión conjunta que jor, pero me gustaría que en casi todas fuera así.
Se ha creado algo que es muy útil en este sentido, como
tuvimos la semana pasada en Barcelona. No me pareció
impertinente que se preguntara eso porque, en definitiva, es la junta local de seguridad. Es un invento de la Ley de
la familia olímpica es una familia muy holgada, de 90 per- Cuerpos y Fuerzas de Seguridad enormemente arriesgasonas ustricto sensun, que son los miembros del COE, pero do y muy novedoso, en el que el alcalde de cada localiluego están los presidentes de las 17 federaciones, los se- dad preside una reunión de coordinación de las fuerzas
cretarios generales, sus familias, si vienen, más luego los de seguridad presentes en esa ciudad, las que sean: autociento y pico, largos, de los presidentes de los comités nómicos, del Estado o locales; no operativamente, porque
olímpicos nacionales; es decir, es una familia política el alcalde no manda a la fuerza, pero esa reunión de la
muy extensa, que va a vivir en Barcelona durante unos junta local establece - d i c e la ley textualmente- las modías, 15 6 20, y que quiere asegurarse de las mejores con- dalidades de cooperación. Eso es mucho; es una pequeiia
diciones de habitabilidad. Alguien puede decir qué dere- revolución en los hábitos y modos de la Administración
cho tienen estos señores a preguntar en Barcelona por co- española que la autoridad local pueda presidir una reusas que no tengan que ver directamente con los Juegos nión en la que se establecen los modos de cooperación enOlímpicos, como son calidad de vida, seguridad, si hay tre fuerzas que corresponden a niveles administrativos
polución o no la hay. Yo le diría que estamos en la fron- más altos. Eso, que es muy arriesgado como filosofía adtera de lo cuestionable. Yo respondí a esa pregunta muy ministrativa y, en consonancia, con lo que yo creo que es
brevemente, en los mismos términos que lo voy a hacer la filosoffa profunda de la gobernación actual, es una gaahora; más adelante lo haré con más detalle, si usted rantfa de que las cosas van a ir por buen camino en nuestra ciudad, no porque el alcalde lo haga mejor que el goquiere.
Barcelona, en torno a 1983-1984 ha tenido un proble- bernador, no por eso, sino porque el poder local tiene la
ma muy grave de crecimiento de la inseguridad, que fue ventaja de la información directa, de saber exactamente
notorio y conocido, como ocurrió, aproximadamente en dónde está el problema, a qué responde y, desde un punla misma época, en otras ciudades españolas. Desde ese to de vista global, no sólo desde el punto de vista repremomento las cosas no han mejorado sustancialmente, sivo, qué es lo que hay que hacer.
Normas de seguridad del estadio olímpico. Al estadio
pero han dejado de crecer, cosa que es importante. Ustedes pueden decir que esto es muy poco; esto, de momen- olímpico no le cabe ninguno de los trajes que existen.
to, es mucho. Además, me han pillado en un año en que Cuando uno hace un traje lo hace para los edificios que
las cosas han empezado a mejorar incluso, que no quiere hay y para los que pueda haber, pero no para los que todecir que luego no empeoren, pero este año han empeza- davía no han nacido o no se han desarrollado con aquella
do a mejorar. Barcelona ha hecho una cosa que en el mo- finalidad. Usted medirá: hay otros estadios en Barcelona.
mento en que empezó a hecerse (me estoy extendiendo Sí,y la pugna es constante entre las grandes instalaciomucho, pero es que me parece que el tema no se puede nes y los que tienen que velar por las normas de seguri-

�- 1

3 DE MAYO DE 1989

dad. Se equivoca quien piense que una gran instalación
como ésta es una instalación acabada el día que se inaugura. Hay que ver el uso que de ella se haga, el cómo se
transforma, etcétera. Son auténticas criaturas que tienen
su vida. En todo caso, sepa que el estadio olímpico ha gastado una cantidad muy sustancial y seguramente contra
la voluntad de los primeros diseñadores para atender la
voluntad de los responsables de los servicios de seguridad
y ha introducido modificaciones muy sensibles, como son
unas rejillas y una serie de aditamentos que no estaban
previstos en los proyectos iniciales y que, sin embargo,
las normas de seguridad han obligado a hacer, lo que ha
tenido un coste muy elevado. Seguramente en el futuro
habrá que hacer otras cosas, si así se acuerda; pero también tengo que decirle que es un sentimiento nacional que
muchas de esas normas se han quedado anticuadas para
el nuevo tipo de tecnologías existentes y que seguramente lo que habría que hacer es cambiar esas normas, no en
sentido de una mayor permisividad, sino de una mayor
actualidad, y eso se está haciendo en Barcelona. Me gustaría volver a comparecer en el momento en que confluyan las modificaciónes que se tengan que hacer del estadio y de las normas que se están preparando.
No son dos capitales. Yo se lo comentaba hoy a mi padre cuando veníamos en el avión, porque me ha dicho:
uTe van a hablar de las dos capitalesn. Ya le he dicho yo
también a mi padre, que es Senador y que está aquí, y les
digo también a ustedes, que también son Senadores, que
yo no digo casi nunca -alguna vez se me escapa por comodidad- lo de «capitales» porque no es correcto. España tiene una capital, que es Madrid y punto. Lo dice la
Constitución y no hay que darle más vueltas; no es deseable que haya otras. Lo que yo quiero decir, lo he dicho muchas veces y lo he tratado de explicar, es que a todos nos
cuesta menos decir capital que empezar a hablar de cabecera, sistema dual, cabeza, sistema de dos cabezas. Qué
feo un sistema de dos cabezas, parece un monstruo de dos
cabezas. No, tampoco es un monstruo; es un sistema que,
mirado desde el satélite, para situarnos en la pura objetividad de la distancia, tiene dos grandes concentraciones
de población, de más de un millón; es un sistema podríamos llamar metropolitano, como se le ha llamado, que tiene dos cabeceras, que son Barcelona y Madrid o Madrid
y Barcelona. Ya estoy apeando el tratamiento de capital;
estoy hablando de aglomeraciones; hay dos grandes aglomeraciones -luego hay más y muy importantes- que
son más imprtantes y que juegan un papel relevante, se
quiera o no, aunque yo creo que se quiere. La prueba es
que ustedes me han invitado a mí y no a otras personas,
y ello es por alguna razón. Esas dos cabeceras tienen sus
exigencias y España no funcionará bien si estas dos cabeceras, aglomeraciones o áreas metropolitanas no funcionan bien. Tómelo en el sentido en que lo estoy diciendo
ahora y entenderá que no se trata de ninguna otra cosa,
sino de algo tan sencillo como de que España funcione
bien porque sus cabeceras funcionan bien. Además, resulta que Madrid es la capital de todas las culturas que forman la cultura española, que son múltiples y variadas en
su riqueza. Hay dos muy significativas: la castellano-leo-

COMISIONES.-NÚM.163
nesa y la catalana-aragonesa. Esas dos tienen dos capitales o cabeceras: una es Madrid y la otra es Barcelona; Barcelona y Madrid. Hay la España del pendón morado y la
España de las cuatro barras. Resulta que tienen unas ciudades que las han representado de algún modo a lo largo
de la historia. El archivo de la Corona de aragón está en
Barcelona y es lógico. Ahí estaba la Casa real de esa confederación. No voy a extenderme más. No son capitales,
pero son una realidad histórica, cultural y sobre todo, urbanística y humana que hay que atender como tales.
Señor Gaminde -no sé si está aquí; en todo caso, se lo
digo a ustedes para que no se queden con una mala impresibn-, la villa olímpica de Munich estuvo muy mal
hace unos años; ahora está muy bien. El señor Gaminde
debe de hacer unos años que no va a Munich, porque las
cosas han cambiado. Efectivamente, se degradó; de ahí
mi oposición a hablar de villas: la villa de la prensa, etcétera. todo eso no es del agrado de una ciudad que ya
está hecha, como es el caso de Barcelona, y lo del Pueblo
Nuevo es un milagro realmente; es encontrar un sitio donde no lo hay; es rehabilitar una cosa que se puede rehacer, pero con gran esfuerzo y con un carácter muy excepcional. Munich hizo lo propio. Fracasó en cuanto a la programación urbanística para después de los Juegos y ahora vuelve a ser un sitio enormemente en alza, muy demandado y un barrio de gran categoría, por decirlo de alguna forma.
En el caso de Barcelona yo le diría al señor Gaminde,
si estuviera, que Nueva Icaria, que es la sociedad que
construirá las viviendas, ha publicado un pequeño anuncio avisando a los ciudadanos que quieran tener información, no derecho a nada, sino información, sobre las viviendas que se van a construir, y se han recibido en una
semana 6.000 cartas para las dos mil y pico viviendas.
Al señor Gaminde díganle que esté tranquilo, que no parece que vaya a haber en barcelona el problema que hubo
en Munich.
Al señor Sala, que goza de toda mi simpatía porque la
tiene y es obvio, sobre su recomendación de pragmatismo tengo que decir que la comparto totalmente. Todo iría
muy bien si todos fuéramos siempre muy pragmáticos,
como él nos ha pedido. Estoy totalmente de acuerdo. Además, le voy a decir otra cosa. Hay que ser pragmático y
tener principio y yo tengo uno, que es que los trapos sucios se lavan en casa y, por tanto, ciertas cosas no me las
oirá decir aquí; en otros sitios sí, pero aquí no.
El señor Valverde me ha hablado de la comisión de seguimiento del COI, o de coordinación, como también le
llaman, y me ha recordado que en mi campaña electoral
alquien dijo que esta Comisión era un hecho «ex novon
que se había inventado para vigilar los enormes errores
que estaba haciendo la ciudad de Barcelona. No los estaba haciendo. Esta comisión de seguimiento ha existido
siempre en todos los Juegos olímpicos y no por los errores, como es lógico, sino porque el COI quiere saber cómo
se está desarrollando todo. Usted sabe que, efectivamente, han venido a trabajar; les hemos presentado este documento, que no se lo voy a dejar porque tengo unas anotaciones en el mismo, pero les voy a enviar uno para que

�3 DE MAYO DE 1989

puedan disponer de él en la Comisión y si luego hicieran
falta más después se los enviaría; de modo que pueden estar informados y venir a Barcelona, cuando vengan (que
sé que vendrán pronto) bien preparados, para poder preguntar las cosas más pertinentes. De todas formas, les diría una cosa también, y es que he estado releyendo las actas de la comparecencia del dfa 16 de marzo de 1988 y ahí
hay mucho, hay casi tanto o más de lo que se dice en este
documento, pero aquí está más al dfa, ello es cierto y, por
tanto, entre una cosa y otra ustedes se irán haciendo cargo de lo que estamos haciendo.
Al señor Bayona he de decirle que tiempo perdido no
ha habido. Lo ha comparado un poco con otras ciudades.
Sobre el tema de los hoteles él no ha entrado, pero he de
decirle una cosa: el debate es lógico. Usted no ha querido
entrar en él y se lo agradezco, porque también eso tiene
una parte de autoridad local, pero hay una parte de esa
cuestión que puede ser de interés general, porque puede
estarse produciendo también en otras ciudades, que es la
siguiente. Hemos tenido unos planes generales determinados, nacidos en determinados años. En Barcelona nació en el afio 1974 y se aprobó definitivamente en el 76,
es decir, en plena crisis de la construcción, de la demanda de viviendas, de la economta y del crecimiento de la
sociedad. Este plan general previó lo que tenia que prever. A pesar de todo hubo una congelación de la vivienda
muy grande. Barcelona, con las ordenanzas anteriores a
ese plan podfa albergar hasta tres millones y medio de habitantes, cifra terrortfica en 90 kilómetros cuadrados, que
ya hacen de ella hoy la ciudad más densa de Europa, junto con París y una de las ocho o diez más densas del mundo. Barcelona hubiera podido llegar a albergar más del
doble de los habitants que tiene con las ordenanzas que
habta antes del plan general. De modo que ese plan general lo que hizo fue rebajar enormemente el número potencial de habitantes de Barcelona. Es un plan restrictivo. Desde el momento en que nació tuvo la enemiga de
una serie de fuerzas que consideraron su debe explicar públicamente que esa congelación era contraria a los intereses de centenares de viudas y pensionistas que tentan
sus honrados ahorros puestos en una determinada propiedad. Ast se dijo entonces, haciendo un poco de demagogia. Sin embargo era necesario porque, si no, Barcelona
se hubiera podido desbocar, no en aquel momento -no
había crecimiento-, pero sí ahora, momento en el que
empieza a haber un crecimiento fuerte.
Es muy difícil que en un plan así no se olvide nada y
que haya sitio para todo. En ese plan se olvidaron tres cosas: las gasolineras, los «parking* y los hoteles. Es decir,
.parking», gasolineras y hoteles se consideró que debían
competir con la vivienda para suelos calificados de vivienda o de oficina. Pero esos suelos calificados de vivienda o
de oficina son enormemente más rentables dedicados a vivienda y a oficinas en esa ciudad, que no es una ciudad
real, que es un centro. Es como si en Madrid cogen ustedes Argüelles, el barrio de Salamanca, la Gran Vta, todo
el Madrid de los Austrias y poco más, y tienen los 90 kilómetros cuadrados de Barcelona. No cojan Vallecas, la
Elipa, Aluche ni nada de todo eso, porque eso ya es allí

COMISIONES.-NÍIM,163
área metropolitana, es otro municipio. El plan general,
en el caso de Barcelona, no había previsto lugar para estos servicios tan necesarios, ni los consideraba equipamiento. Había que modificar el plan para las gasolineras
y hay que modificarlo ahora de alguna forma, marginalmente y con mucho cuidado, para los hoteles, sin perder
suelo útil y edificable. Que quede claro, porque el drama
de hoy de Barcelona es que no se encuentra vivienda.
Comó podríamos nosotros sacrificar suelo edificable para
hacer unos hoteles, que son necesarios, totalmente necesarios en esta ciudad -todo el mundo lo reconoce- y no
perder, sin embargo, aquello que la gente está pidiendo
como muy necesario también, que es el suelo edificable.
Digo esto porque es posible que en esa innovación de
método que se está llevando a cabo con el Plan General
Metropolitano de Barcelona (que veremos que tumbos da
todavfa) podamos llegar a alguna solución interesante
que, además, pueda servir de luz verde, de camino, para
otras modificaciones que se puedan realizar en otras ciudades de España. Por eso lo digo aquí. A mí, de toda esa
polémica, no me ha dolido para nada esa cuestión, que es
un tema muy debatible. Lo que me ha dolido es el tono.
Ha sido un tono inédito. Nunca nadie habta llamado a un
Alcalde de Barcelona las cosas que me han llamado en estos días, gracias a esta cuestión, gracias a meterse en estos líos de querer innovar cosas que son necesarias, pero
difíciles de innovar.
El señor Bayona ha pedido también información sobre
el tema de ordenanzas de los aeropuertos. Ya he dicho
que en junio lo sabremos. Sería ideal que todas estas cosas se hicieran. Si no se hacen, habrá que buscar una solución. En todo caso, está en el espíritu de todos que, si
se pueden obtener en las Olimpiadas, los Juegos Olímpicos irán mejor y, si no, habrá que buscar soluciones alternativas. No hay nada en este mundo que tenga una sola
solución; casi todas las cosas tienen más de una.
Muchas gracias por su atención. Reitero mi invitación.
Como Presidente del COOB voy a invitarles a través del
Presidente del Senado. No sé si esta invitación general
tendrá que solaparse con la especifica. Para el caso de que
tenga que ser una invitación aparte, les invito específicamente a través del Presidente de la Comisión, señor
Barral, para que pronto podamos encontranos en Barcelona y ustedes puedan comprobar en el lugar cómo están
yendo las cosas.
El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor Maragall.
Quedan escasísimos minutos porque el señor Maravall
tiene que comparecer en otra Comisión. Como esta Presidencia no es partidaria de suprimir el turno de preguntas, si hubiera alguna imprescindible y fuese formulada
lacónicamente y de modo muy puntual, la atendertamos.
Tiene la palabra el señor Fernández i Díaz.
El señor FERNANDEZ 1 DIAZ: Es una pregunta muy
concreta.
El señor Maragall ha dicho que en el año 91 vence el
plazo para, en su caso, tener decidida la construcción de

�- 16 3 DE MAYO DE 1989

___

COMISIONES.-NÚM.
163

de esos 8.000 millones podemos quitar la mitad, que pagará la Comunidad, y quedan 4.000 millones. El coste financiero de adelantar tres o cuatro años la operación es
lo que la Generalitat pedía al Estado hace unos meses,
creo que en diciembre o en enero. Esto es lo que yo modestamente, en la medida en que me fue posible, traté de
hacer llegar al Estado para que éste reconsiderara su posición, que era una posición legítima. Era decir: el Estado va a financiar la «pata»norte del cinturón, que tiene
un coste similar, y lo va a hacer por un convenio verbal
-convenio entre caballeros- con la Generalitat de que
el día en que se tengan que plantear esas «patas»,una la
hará el Estado y otra la Generalitat. De modo que el Estado, en realidad, podía no querer saber nada de esta
«pata»sur, pero quiso saber y en diciembre admitió que,
puesto que esto representaba para la Generalitat un sacrificio que no estaba previsto, teniendo en cuenta que el
aeropuerto es instalación del Estado y que la última parte de esa «pata»,la que va desde el propio cinturón del
«Grao»,no desde la Diagonal, hasta el aeropuerto, que es
El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR una parte menor, podía ser considerado acceso a una insDE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Ma- talación estatal, tanto conceptualmente como desde el
raga11 Mira): Podría decirle que seguramente usted cono- punto de vista del monto económico, si así se demostrace el tema tan bien como yo, pero encantado de res- ba, el tema era abordable por el Estado. El Estado hizo
ponderle.
un primer análisis de la cuestión, del que pareció deduNo es el COOB, sino el Ayuntamiento en este caso. Ya cirse que el coste de este sector era de unos 4.000 6 5.000
he hecho la distinción de lo que es la obra paraolímpica millones, y el Estado mostró al Alcalde que les habla su
y lo que es la operación juego. En todo caso, el Ayunta- buena predisposición a estudiar la cuestión, aun sabienmiento lo que está tratando de hacer, con ayuda del do que, en principio, la respuesta iba a ser: no, no nos
COOB, es intentar determinar en un plazo adecuado el toca; era la lógica. Ocurrió que la posición de la Generacoste y las características de la obra a decidir, para que litat varió y en el momento que formuló -digamosofinadie pueda decir que se decide que no porque no está cialmente su petición, no lo hizo por 4.000 millones, sino
ese estudio. De modo que estamos recopilando y acumu- por 8.000 millones, por razones que la Generalitat me ha
lando los datos que hacen falta. ¿Qué datos? Más que da- comunicado, y todas son explicables. Resulta que el FEtos, proyectos.
DER paga lo que está en un territorio, pero no en todo,
En el caso de la «pata» sur (nadie habla de la «pata» porque lo que es término municipal está fuera del FEnorte, que también está pendiente de hacer y que tam- DER. Barcelona figura que es rica y no tiene FEDER. Por
bién tiene sus problemas, a los que no me voy a referir eso, la parte que tiene que hacer la Generalitat no va a
porque no me han preguntado por ella), que es la que par- estar cubierta totalmente. Además, el bucle que habían
te desde la Diagonal, Campo del Barca y va hasta el ae- imaginado encima de la autovía de Castelldefels no iba a
ropuerto, para hacer una defensa de la necesidad de ha- ser A sino B, que es mucho más complicado y más caro.
cerla, nada más le,diré que ahora, el primer cinturón, que
En fin, el caso es que la petición se dobló y el frágil seya existe, se obtura aproximadamente cada tarde, como micompromiso existente no ha llegado a ver la luz; pero
mínimo. Por éste es por el que accede a la zona del cam- no se preocupe, señor Fernández i Díaz, en cuanto al capo del Barcelona toda la gente que viene del aeropuerto, lendario, porque lo que sí vi6 la luz fue un acuerdo entre
a no ser que se quiera complicar la vida en unas rutas el Conseller de la Generalitat y el Alcalde de Barcelona,
realmente complicadas. Ese cinturón, que iría más arri- en la Comisión técnica existente al efecto, en virtud del
ba del Campo del uBarca» hasta el aeropuerto, cuesta, se- cual lo que sí iba a hacer la Generalitat era ganar tiemgún la información que tengo, 16.000 millones, y la Ge- po, redactando el proyecto, y así se está haciendo. Por tanneralitat lo tiene programado en su presupuesto pluria- to, en cuanto al calendario, de momento, no estamos pernual de inversiones en carreteras para este tipo de obras diendo el tiempo, aunque ya no sé cuánto nos queda. Se
para el año 93, en cuatro anualidades. Se trataba de tras- está redactando un proyecto definitivo, sobre la base de
ladar ese paquete de cuatro anualidades, de 16.000 millo- un proyecto antiguo de la Corporación Metropolitana, innes, del período 1993/96al período 1989/92,y de calcular corporándole los aditamentos y observaciones que la Geexactamente qué coste financiero tenía ese traslado. neralitat tenga a bien añadirle. De modo que, por lo que
Como son 16.000 millones y los tipos de interés son los respecta al cinturón, nosotros sabremos pronto - e n todo
que son, el coste son 8.000 millones. Como este proyecto caso tendrá que ser antes de junio- cuál es el proyecto,
está incluido en los programas FEDER y parece enorme- cuál es su coste, si la Generalitat está dispuesta a finanmente probable que sea aceptado con tal denominación, ciar lo que le corresponda y si el Estado quiere o no filas comúnmente llamadas «patas» del cinturón y el Metro. Ha dicho que, en todo caso, para junio de este año estará en condiciones el COOB de presentar los correspondientes proyectos para que las administraciones públicas
puedan tomar la decisión y nunca se pueda invocar que
el proyecto anda retrasado. Creo que, más o menos, el señor Alcalde ha dicho que podrán decir sí o no y dependerá, en todo caso, de la voluntad política de las administraciones afectadas. Quisiera, si es posible, que el señor
Alcalde concretara esta respuesta. Al decir que depende
de que quieran, es evidente que esa voluntad política estará unida al costo de esas obras y, en su caso, también
me gustaría que me dijera en qué costo evalúa la construcción, sobre todo de la segunda «pata»,la «pata»sur
del cinturón, así como la prolongación de las líneas del
Metro, y qué administraciones son las que presentan esas
reticencias a la construcción, que considera imprescindible para dotar de una adecuada estructura a la ciudad
con ocasión de la celebración de los Juegos.

�- 17 3 DE MAYO DE 1989

nanciar la parte que se le demande, que puede ser la que
se le pidió en principio o una parte superior. Esta es la
situación.
Por lo que se refiere al Metro, lo que está haciendo el
Alcalde de Barcelona -y ya lo ha hecho- es llamar a las
empresas más importantes del mundo que utilizan la Única tecnología que nuestros técnicos, después de dos años
de estudiar la cuestibn -repito, dos años-, han decidido
que es la más conveniente para ese tipo de obra, que es
una obra muy especial. Se trata de llevar gente de la base
de Montjuich, de la Plaza de España o del Paralelo, es decir, de la ciudad, a lo altade una montaña que tiene ciento y pico metros, con una pendiente que está en torno al
4 por ciento. No todos los medios de transporte hacen bien
este servicio. Los autobuses pueden hacerlo, y el Alcalde
también se ha cubierto estudiando primero si esto se podía arreglar con autobuses. Les voy a decir una cosa. En
un primer estudio - q u e no es un estudio definitivo y, por
tanto, me puedo equivocar- bien hecho sobre lo que puede ser el acceso a Montjuich en un día punta de los Juegos, o después de los Juegos, un día en que haya un partido de fútbol en el estadio y un partido de basket en el
Palacio o en el campo de befsbol, o una afluencia extraordinaria, porque hay una exposición importante en el Museo de Arte de Cataluña, se ha calculado que acudirían
unas 100.000 personas. Un tercio irían a pie - é s t a es una
hipótesis de trabaj-,
subirían por las escaleras mecánicas los dieciséis pisos a que equivale la altura que hay desde la Plaza de España hasta Montjuich; vamos a imaginar que un tercio de esas 100.000 personas, o sea, 30.000,
deciden subir a pie; gente joven, padres que llevan a su
hijo de la mano, etcétera. Además, se ofrecen unas escaleras mecánicas para subir, por lo que tampoco es una
cosa que no se pueda plantear una persona normal y
corriente. Otro tercio está formado por la organización;
son atletas, invitados, árbitros, etcétera, y, por tanto, Ilegan con coches de la Organización de los Juegos, durante
los Juegos; un dfa cualquiera que no sea de Juegos Olímpicos ya veríamos cómo iba ese tercio. Queda un último
tercio que, si tiene que ir todo en autobús, supondrían 320
autobuses, de los cuales 150 son autobuses articulados
Mercedes, dobles, y tienen que hacer dos circuitos: uno interior al anillo olímpico, que para delante del estadio y
sube hasta el Castillo para ir recogiendo gente que está
en los aparcamientos y llegan hasta el estadio y, otro, mucho mayor, tangente a éste, que para también delante del
estadio pero, en vez de subir a los aparkingu del Castillo
de Montjuich, los más altos, van hasta la Estación de
Sans, Plaza de España, Ronda de San Antonio, Paralelo,
etcétera,
Ustedes pueden imaginar lo que son 300 autobuses dando vueltas, sin parar, en torno al estadio, y ustedes pueden imaginar lo que supone que estos autobuses tengan
que parar o aparcar. Vuelvo a decir que no hay nada que
sea imprescindible y que no tenga solución o alternativa,
pero yo, con toda seriedad, no puedo descartar como necesaria la alternativa de otro medio de transporte. Eso fue
lo que me llevó a forzar al máximo la solución del acceso

COMISIONES.-NÚM. 163

por un sistema alternativo. Para este acceso por sistema
alternativo, que era muy complicado hace unos años, la
historia, como siempre, nos ha ido dando soluciones; concretamente una que yo he podido experimentar, visualmente al menos, es la existencia de un nuevo tipo de Metro que salva desniveles del 4 por ciento, no el Metro convencional, pero sí ese nuevo tipo de Metro que existe en
Lille desde hace ya seis años, que existe en Toronto -y
lo he visto con motivo de los Juegos de Calgary-, existe
en Vancouver -he estado en él-, existe en Londres -he
estado en él-, existe en Birmingham con otra tecnología,
y va a existir en muchos países del mundo que se están
equipando con él. Es un Metro ligero, más pequeño, que
traslada sólo 9.000 pasajeroshora o 18.000 si se dobla el
número de vagones de dos a cuatro, cosa que sería factible en nuestro caso, y que parece muy adaptado (lo digo
sin ningún conocimiento especial, para ver si les convenzo a ustedes) a lo que es la especial dificultad que plantea el acceso a Montjuich, que es un acceso difícil, en momentos punta de gran intensidad, pero luego con momentos valle muy largo durante la semana, de poca intensidad. Por tanto requeriría poco coste de mantenimiento,
gran versatilidad y posibilidad de reducir los cuatro vagones a dos, sin que esto represente una gran alteración
de la marcha de la compañía. Eso es lo que ofrece ese tipo
de tecnología.
Pues bien, las cuatro compañías más importantes del
mundo en esa tecnología se han presentado en Barcelona, a nuestro requerimiento. De acuerdo con las conclusiones de una reunión, en la que estaba presente el Subdirector General de Transportes de la Generalitat y el Director de Ferrocarriles de Cataluña, se convocó un concurso retribuido de estudios, de anteproyectos, para que
esas cuatro compañfas, sin mayor coste por su parte, pudieran hacer una oferta sobre la base de un conocimiento
real de ese acceso y de sus posibilidades de realización.
Análisis de subsuelo, por tanto, de las dificultades reales
que la obra va a comportar; análisis financiero, qué posibilidades tienen esas compañías de aportar además financiación debajo del brazo -por decirlo así-, para ayudar a salvar los problemas financieros que pueda haber,
etcétera. Señor Fernández Dtaz estamos en condiciones
de decirle que en junio sabremos exactamente si esto es
o no factible, a qué precio, con qué tecnología, con qué
modalidad concreta, en qué pedazo del recorrido en trinchera y cuándo en subterráneo, con cuántos vagones, con
cuánto personal, con qué gasto de mantenimiento, con
qué plazos va a haber análisis de subsuelo. Todo esto se
lo podremos decir en junio y quizá no valga la pena, porque sea demasiado caro, porque no se pueda hacer, porque no esté en plazo y porque la tecnología no sirva. Con
esos estudios en la mano, dos empresas se han descartado, una española, del tren monoviga, que no tenía todas
las garantías precisas, y Siemens-AEG, que está probando prototipos, pero que no tiene una línea regular, ni la
tendrá hasta dentro de unos meses en Berlín: no tiene esa
experiencia que sí tienen la francesa, la canadiense y la

�- 18 -

3 DE MAYO DE 1989

japonesa Mitsubishi. Esas tres compañías son las que nos
van a decir en junio qué piden, qué ofrecen, en qué plazos, a qué costes, y entonces podremos decidir. El Alcalde de Barcelona quiere garantizar que podamos decidir
en conciencia y estudiar lo que es mejor hacer. Esa es la
situación.
El señor PRESIDENTE: Damos las gracias al señor Ma-

COMISIONES.-NÚM.163

ragall, Alcalde de Barcelona y Presidente del COOB por
sus abundantes y francas respuestas.
Antes de levantar la sesión, pregunto a los señores portavoces, jse pueden dar por aprobadas las actas de la sesión anterior? (Asentimiento.) Quedan aprobadas.
Se levanta la sesión.

Eran las dieciocho horas y quince minutos.

�lmprimc RIVADEN'EYRA,'S.A .

~

MADRID

Cuesta d e San Vicentc. 28 y 36
Teléfono 247-23-00.-28008 Madrid

-

Depóslto legal: M. 12.580 1961

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17165">
                <text>4099</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17166">
                <text>Comissió d'Educació, Universitats, Investigació i Cultura / Intervenció al Senat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17167">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17168">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17169">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17170">
                <text>Estat de la preparació dels Jocs al maig del 1989.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17171">
                <text>Cortes Generales, Senat, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17173">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17174">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23401">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23402">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23403">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23404">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23405">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23406">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40806">
                <text>1989-05-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43430">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17175">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1300" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1121">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1300/19930203d_00523_LD.pdf</src>
        <authentication>109cac35b397e5b4e471c1365266dcf9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42739">
                    <text>DSPC-C. 43

¡ CSJB

1

1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430

1

Serie C - Número 43 / IV legislatura !; Segon període
Dimecres, 3 de febrer de 1993

Comissió de Seguiment els Jocs Olímpics
de Barcelona del 1992

Presidencia
de l'Il.lustre Sr. ¡ Higini Clotas
1

Sessió m)m. 5
1

SESSIÓ NÚM. 5 DE LA COMISSIÓ
DE SEGUIMENT DELS JOCS OLÍMPICS
DE BARCELONA DEL 1992
El debat del punt segon, únic c¡¡ue es transcriu, s' inicia a un
quart de dotze del matí i cinc mjjnuts. Presideix el Sr. Clotas,
1
acompanyat del vice-president, Sr 1 Jané, i del secretari, Sr.
Castellnou. Assisteix la Mesa el lle~ rat Sr. Pau.
Hi són presents les diputades
els diputats Sr. Borras, Sr.
Campuzano, Sr. Codina, Sr. Coll i Be tran 1 Sr. Mir, Sr. Padrós i Sr.
Vil a i Giró 1 pel G. P. de Conve~éncia i Unió; Sr. Ferran (en
substitució del Sr. Abelló i Padró) 1 Sr. Ganyet 1 Sr. Oliart (en
substitució del Sr. Manuel Nadal), ~'r. Sala i Sr. Sobrequés, pel G.
Socialista;
Sr.
Benach,
pel G.
P.
d'Esquerra Republicana de
Catalunya; Sra. Oranich 1 pel G. P. d'Iniciativa per catalunya, i Sr.
Puj~l i Folcrá 1 pel ' G. P. Popular.
&lt;I&gt;Assis.teix en aquesta sessió el president del COOB' 92 1 Sr.
Pasqual Maragall i Mira.

l

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430

Cinta núm. 1
1

&lt;B&gt;Compareixenc;a del ~resident del COOB'92
&lt;B&gt;per fer un balan9 sobre els Jocs Olímpics
&lt;B&gt;recentmen} celebrats
El Sr. PRESIDENT: Procedirem a~ segon punt de 1' ordre del di a,
que és la compareixen9a de l'excel 1lentíssim senyor Pasqual Maragall
i Mira, president del COOB'92 i di~utat, també, d'aquesta cambra, a
qui, en primer lloc, en nom de la ! comissió, vull donar les gracies
per les facili tats que ha donat d!' agenda i de. treball per fer •.• ,
per procedir a aquesta compareixénc;a, fins al punt . --i si m'ho
l
permeten-- que acabem d'acordar la ¡ seva compareixen9a i es produeix
cinc minuts després; per tant, és d ~ una agilitat encomiable.
En tot cas,
permetim,
molt l breument,
fer una brevíssima
introducció sobre el que represertta
la
sessió
d 1 aquesta Comissió
!
d'avui, que és la primera desp~és de la celebració dels Jocs
Olímpics. Per tant, tenim una perspectiva de sis, set meses, ja, de
la celebració d 1 aquests Jocs Olím~ics, que han estat valorats per
tothom d 'una manera extraordinariament
positiva --en paraules del
¡
president del Comi te 01 ímpic Internacional, com «els millors j ocs---.....
que s'han celebrat mai en la lhistoria»--; per tant,
amb la
perspectiva
--ho repeteixo-- de ! sis mesos d'aquell moment o
d'aquells moments especials, irrep~tibles, magics de la celebració a
Barcelona de tots aquells dies de ~ocs olímpics amb una convivencia,
solidaritat,
organització,
partipipació,
afirmació
d'identitat,
voluntat extraordinaria, on varem ~conseguir ser el centre d'atenció
mundial i on --ho repeteixo-- es v~n reconeixer des d'arreu del món
com un gran model d'eficiencia ti d'organització d'un acte tan
complicat,
tan difícil com són 1 uns jocs olímpics en moments
histories on no es facili tava tampoc aquest gran exi t obtingut per
1
.
la ciutat de Barcelona i per tot ¡ Catalunya en la celebració dels
1
Jocs.
1
Jo m'atreviria a dir que aquests Jocs i l'any 92 han suposat el
m±llor any de la historia de la ci~tat de Barcelona i de Catalunya;
sens cap mena de dubte, el milloti any del segle XX per al nostre
país i per a la ciutat de Barcel~na i les ciutats subseus. I des
d'aquest punt de vista, cree que l ens n'hem de felicitar i sentir
orgullosos . Cree que des de Barce~ona i des de la celebració dels
Jocs Olímpics varem ensenyar --i ~ns va ensenyar-- aquest model de
part~cipació de voluntat i d' esp01htanei tat, una determinada manera
de fér institucional i organitz~r actes institucionals de gran
brillantor, i cree --ho repeteixo-1 que, d'aixo, ens n'hem de sentir
orgullosos.
1
El treball d ' aquesta Comissió ~ a estat un treball de seguiment,
de participació i, sens cap mena d~ dubte --i reconegut per tots els
grups parlamentaris al llarg de tbtes les comissions que hem anat

¡,

�DSPC-C,

~3

L

CSJB~

3 de f.brer de 1993 1 D7C40430

celebrant--, d'una gran voluritat de corresponsabílització i de
solídaritat i ajut en la celebraci~ d'aquest excepcional acte per a
la nostra ciutat.
1
Per tant, des d'aquesta afirrnac~ó i des de la satisfacció que a
sis mesas vista o set mesas vista ¡de
la celebració d' aquests Jocs
1
puguem dir amb orgull que han esta¡t un gran exit, cree que mereix
que fem, aquesta Comissió, un balan4 del que van ser els Jocs des de
la més autorítzada veu que hi ha d'~quests Jocs, que és el president
del Comite Organitzador dels Jocs ae Barcelona, COOB'92, el senyor
Pasqual Maragall.
1
Per acabar, agrair en norn del la Comissió --i personalment,
naturalment-- a la Corporació' de Batcelona, municipal de Barcelona.,
la condecoracíó que em varen atorgar, institucional, de la medalla
de Barcelona 92, i ho faig d'aqpesta manera pública perqué se
m'atorga aquella condecoració en Bualitat de president d'aquesta
Comissió, la qual cosa en norn de , la Comissió --he repeteixo-- i
personalment vull agrair, i vull rqanifestar 1' orgull amb que vaig
rebre aquella condecoració, en re~resentació d' aquesta Comissió i
del mateix Parlarnent.
·
.
Sense més prearnbuls, donarem j la paraula al senyor Pasqual·
Maragall perqué faci aquesta primeta intervenció, fent-lí coneixer
també que el procedirnent de la Co~issió sera: després de la seva
intervenció, farero una breu interrupció, per reprendre irnmediatament
la sessió de la Cornissió i els grlups faran les intervencions que
considerin que han de fer.
1
Sens rnés prearnbuls, per tant, ¡. senyor Maragall, té veste la
paraula.
El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92 (Ptsqual Maragall) : Moltes gracies,
senyor president de la Cornissió. É~ un plaer per mi tornar davant
d'aquesta Cornissió, potser per darr~ra vegada, sobre el terna que ens
ocupa i fer-ho arnb el rnateix esperi~ de les anteriors sessions, que
va ser, jo cree, un esperi t enorrne*ent constructiu, per bé que ara
'
és evident que el que ens pertoca l_ de fer --a mi en particular i
també a vestes-- és una cosa di ~ erent: no ja preveure, no ja
an~l i tzar un proj ecte ,
sinó e ~ca tir-ne
les
conseqüencies
i
glossar-ne una mica les conclusions. ¡
M'he preguntat jo mateix que !podía dir, que els podía dir,
senyores i senyors diputats, que v~ stes ja no sabessin, que vestes
no. tinguessin per cert, pels milers l i milers de fulls informatius i..
de rnitjans audjo-visuals que s'han 4olcat sobre aquest esdevenirnent.
I
m' t;a
semblat
que podria dit unes breus paraules sobre
l'organització, sobre corn ha est4t l'organització i coro s'esta
desmuntant
aquella
organització 1--potser aquest és un punt
l
interessant--, sobre l'infrastructuta, sobre l'economia i sobre les
conseqüencies polítiques i socials d~ls Jocs.
Quant a 1' organi tzació, vos tes 1 saben que els quinze di es dels
t

¡

\

1

¡

·

¡

Jocs van estar governats pel Comit~ i organitzador, pel COOB, a través
¡

.

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de ¡¡93 /
!

D7C40430

d 1 un centre específic, el CPO, e , Centre Principal d 1 0peracions, que
és el que ha sigut, el que va $er 1 el nucli a través qel qual les
practicament quaranta mil pensones que estaven treballant en
l 1 organització,
sense
comptar les
forces
de
seguretat,
eren
comandades. Aquest Centre d'Ope~acions, que depenia directament del
COOB -- i, per tant, del seu cqnseller delegat--, era dirigí t pel
senyor Pere Fontana i format piar la senyora Carmen Sanmiguel, el
senyor Ferran Duran, el senyor P~re Miró i el senyor Miguel Botella.
Perqué vestes tinguin una iqea dels problemes de transició i de
desmuntatge del COOB i de la r~inserció d 1 aquest tipus de persones
en la societat, els faré un br$u relat de quina és la situació de
cada un d 1 aquests senyors, una¡' mica com a exemple del que esta
succeint.
El senyor Pere Fontana s'ha keincorporat com a professional, com
a consultor, fent una feina ~ 1 assessoria executiva, a l'Entitat
Metropolitana del Transport, directament lligada al seu president,
que és el senyor Joan Torras (? ~ . Per tant, aquí tenim una primera
mostra del que és la injecció d t esperit 92 i de l'exit del 92 i de
la capacitat organitzativa del! 92 en les feines del 93 i en
!
l'enfocament d'un dels problem~s complexos que té plantejats la
ciutat de Barcelona.
La senyora Carme Sanmiguel, que encara fins avui ha estat
treballant, fins a aquests diesi, en el mateix COOB, s' incorporara
coro a gerent de l'ambit de la via
pública de 1 1 Ajuntament. Ja sabem
1
vostes que l'Ajuntament esta dividit en vuit ambits, i un d'ells --i
potser dels més importants-- ési el de la vi a pública, que Carmen
Sanmiguel coordinara a partir d'~ra.
El senyor Ferran Duran s'ha eincorporat a !'empresa privada; el
senyor Pere Miró viu a Lausana en aquest moment i és el director
d'esports del Comité Olimpic
nternacional, i el senyor Miquel
Botella, que segurament sera l'ú~tim a sortir --a les acaballes del
mes de maig, probablement--, ésl el que tancara la porta del COOB
--en té la clau-- i jo esperp que immediatament després també
s' incorpori en alguna comesa d! caracter metropolita lligada amb
~alguns dels serveis fonamentals d'aquesta area.
.
Per tant, queden ara trenta 1 persones treballant-hi, que estan,
de fet,
fent el que en podr+em dir les feines de liquidació
comptable i economica del mateix omite Organitzador.
Com a complement d'aquest Centre Principal d 1 0peracions va
funcionar un Centre Muni~ipal _ 'Operacions, el CMO, que depenia
di~ectament de l'alcaldia i que ~enia corn 'a directors principals el
senyor Enrie Truñó i el senyor t oan Torras, corn a regidors; com a
coordinador el senyor Longo (?); corn a director, en Manel Vila, i,
com a equip d 'actuació, el que a 1' Aj untament s' anomena «1' area
operativa de la via pública», és a dir, el que en diuen a
1 1 Ajuntament
«els
coronels»,
un
conjunt
de
cornissionats
de
1
'

1 1 alcaldia per a

ternes específic _ que tenen a
4

veure amb el control

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430

de tot allo que passa al carrer, ~igui en el terreny de la neteja,
del transit o de la seguretat. S~n els senyors Sarquella, Conde,
Villalante, Clavero i Murillo (?'). ~quests senyors van estar reunits
vint-i-quatre hores al dia durant rls dies dels Jocs; és a dir, no
tots, amb un sistema de torns; dur~nt els moments crucials, sí, tots
ells, per garantir que el funcio~ament de la ciutat --no ja el
funcionament dels Jocs, de 1 'orga~i tzació estricta dels Jocs, sinó
el de la ciutat-- fos tan perfecte f Oro voliem que fos.
Els diré també que tots ells p1¡acticament segueixen en els llocs
en que estaven, si bé el senyor Lo go ha passat a treballar a ESADE
i el senyor Manel Vila --que és o~ jector de consciencia, per altra
banda-- ha conduit, va conduir l'e~pedició de Barcelona a Sarajevo,
ara fa uns meses, que va resul taf ser una de les primeres i més
efectives aportacions en aquella c i utat. En aquest moment el senyor
Manel Vila continua portant teme~ de relació amb la cooperació
internacional,
i
s'incorporara ~robablement,
en definitiva, en
aquesta area operativa de la via p4blica, que, com els he dit abans,
és una operació especial per mant~nir el control del carrer d 'una
forma detallada i positiva durant ~ota la ... , en fi, durant la marxa
normal dels serveis públics de la c~utat.
Hi havia en aquest CMO, en aqu~st Centre Municipal d'Operacions,
1
també, la presencia dels caps ~ isibles dels serveis municipals
afectats, com eren el senyor Ju f ián Delgado, cap de la Guardia
Urbana; el senyor Lluis Fontanals, !ctels serveis de l'Ajuntament i el
1
•
•
•
senyor
Acebillo
(?) ,
de
l'I'st1tut
Mun1c1pal
de
Promoció
Urbanística; institut, també, responsable d'obres, que entra en
fase, en aquest moment, de liquidad ió.
Jo els volia dir que destaca~ia, de tota 1 'organització, cinc
elements o cinc mornents, com tan~s d' al tres en podriern destacar,
pero potser en el rnornent del re~um fin al són a destacar, en el
terreny tecnolbgic, en primer llo~, l'«Operació Arnic», és a dir, el
sistema «Arnic» de contacte inforrnat.ic entre un nombre rnolt elevat de
'
persones que podien accedir-hi 1 -tots els periodistas, tots els
atletes, tots els voluntaris i, pdr descomptat, tots els membres de
1 'organi tzació . Jo, a través d' aquest sistema «Arnic», vaig rebre
mol ts rnés missatges que no pas per carta' diguern-ne 1 durant els
Jocs, perqué eren conscients, tot}s els que tenien accés a aquest
sistema, que podien adreyar-se, també, a les personalitats o, en fi,
en definit iva, als organitzador~, i és evident que el nom de
l'alcalde,
o nornés posant «alc~lde»,
sabien ells que aquests
miss~tges podien arribar,
i efebtivarnent van arribar i en una
quantia mol t irnpo rtant; alguns nq els els expl icaria, perque eren
irreverents , la rnajoria eren enohnernent posi tius, i, en tot cas,
dernostraven !'existencia d'un nivell tecnolbgic que cap joc, cap
organització dels Jocs havia acons$guit fins a aquest mornent.
1
Jo cree que 1' «Arnic» quedara i com una referencia d' alguna cosa
que es pot anar repetint, i que trigara bastants anys encara a ser
1

1

[

1

!s

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de

f~brer

de 1993 1 07C40430

1

reiterat
i
construit
com
a
sistema
normal
d'actuació,
d' organi tzacions complexes en el n~stre país i en al tr:es 1 pero és·
evident que va demostrar que t~enta mil persones poden estar
connectades en temps real amb una j gran rapidesa i amb un sistema
relativament senzill com el que e$ va muntar 1 tot amb tecnología
local.
i'
Vestes recordaran, segurament 1 ! ~e en els anys anteriors a la
celebració dels Jocs 1 bastant ante~iors 1 es va provar un proj ecte
que es deia BIT 1 Barcelona Informatica i Telecomunicació. Bé 1 un
dels fills d'aquella primera recerc~ 1 conduida per Telefonica i pel
que era el consell rector de la candidatura encara en aquell moment,
un dels f ills ha sigut aquest sis· ema «Ami e» 1 que jo cree que ha
demostrat quina és la capacitat, molt gran, que té la nostra
indústria i el nostre &lt;I&gt;soft&lt;D&gt; 1 la nostra capacitat de generar
sistemes d'informació complexos.
Un al tre, en el mateix ·primet punt 1 dels cinc que jo volia
remarcar, un al tre fill de tot ai¡xo ha sigut el CIOT, el Centre
1
d'Informatica 1 Organització i Telec~municació 1 instal.lat en un lloc
desconegut en 1 'entorn de la munt~nya de Montjuic, que finalment
després es va traslluir, es va ter públic 1 i que practicament
comandava tetes les ordres que es ~roduien i tetes les informacions
que es produien des de les subs · s i des de cada una de les
&lt;I&gt;venues&lt;D&gt;, des de cada una de
es 'instal.lacions en el Centre
Principal d'Operacions.

Cinta núm. 2
Vos tes saben que aquests ordinado rs, enormement potents. . . S 1 ha
arribat a dir que després del 1 Pentagon era la instal.lació
informatica i de processament de ~ades més important que existia
sobre la terra --durant aquests di~s 1 evidentment--, pero una part
important d' aquest sistema es manté¡ i ha sigut venut a una empresa
privada 1 EDS 1 una empresa que, per¡ cert 1 va ser en el seu moment
fundada
--després
venuda-per
Ross
Perot 1
aquest
famós
multimilionari america. En tot cas 1 una empresa en aquest moment que
esta en mans de General Motors i qu . en aquest moment serveix ... , és
a dir la instal.lació que varo tenir, que ha sigut comprada per EDS-serveix coro a &lt;I&gt;back up&lt;D&gt;, ésa ir serveix ... , pot servir coro a
centre ordenador de reserva per é tetes aquelles organi~zacions
públiques o privades, financeres o altres 1 que necessitin tenir un
sistema de suport per al cas en que el seu propi sistema informatic
fallés. És un sistema, dones, de reserva que ha quedat com a
riquesa. És una de les riqueses qu . els Jocs ens han deixat i és,
per tant 1 un dels temes sobre els qu~ls jo avui volia insistir.
Una altra operació a destacar ¡ --jo cree-- en el terreny de
1' organi tzació, pero també en el t~rreny social, 1 'operació torxa,
1

ó

�pSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993

D7C40430

de la torxa olímpica. Ningú podila imaginar que una operació que va
ser dissenyada com un «a més a m~s», en fi, com un :addi tament o com
un preambul lleuger --quasi dirfa-- per a la celebració dels Jocs
s'arribés a convertir en el fenomen de masses que finalment va ser a
tot catalunya i a tot l'Estat es~anyol. Cree que cal esmentar-ho en
el moment de fer un resum i de l1 destacar-ne aquelles parts que jo
cree que a la llarga quedaran ce
les més sorprenentsl com les més
punyents.
Els responsables d 1 aquesta operació ... l també aprofito per
anar-los donant pistes del que e~ta passant en aquesta fase. Un, el
cap de l ' operació 1 el senyor · ossich, el tenim a Kwangtung 1 a
Canten 1 a la Xina 1 dirigint le~ operacions asiatiques per a teta
Asia i la instal.lació d 1 una nFva fabrica d 'una de les empreses
alimentaries catalanes més con ~ gudes. El sots-director i el cap
d 1 operacions 1 senyor Sabadell, e¡sta incorporat en aquest moment en
una operació conjunta entre 1 'A~untament i el sector hoteler i de
restauració que s 1 anomena &lt;I&gt; Batcelona events&lt;D&gt; 1 pero no «a ven&lt;;:»
d 1 avan&lt;;:ar,
sinó en angles &lt;I ' events&lt;D&gt; 1
esdeveniments. Aquesta
operació el que tractara de f -r --i el senyor Sabadell n 1 és el
responsable-- és de coordinar les agendes, coordinar totes les
agendes públ iques de Barcelona, tots els calendaris. És a dir '· és
una operació que pretén teni
en un rnateix esquema tota la
prograrnació cultural, tota la p):"ogramació congressual, firal 1 tots
els grans esdeveniments i
le+ grans celebracions de caracter
artístic, etcetera, i economic ~ Barcelona, de forma que des d 'un
centre d'ordenació, des d'un c~ntre d'operacions es puguin omplir
bui ts i es puguin aprof i tar corycomi témcies. Per exemple, de 1 'any
Miró, aprofitar que hi ha la inapguració de l'exposició Miró per fer
que tots aquells que ens visit#n en aquesta ocasió puguin també
gaudir de música que estigui emBarentada, amb música de Mompou 1 per
exemple, del qual celebrem el ce~tenari. En definitiva, anar lligant
Ul1' programa d 1 activitats que petmeti d'omplir els buits del nostre
sistema hoteler i aprofitar al ~axim totes les oportunitats que ens
doni cada una de les programacio~s.
Destacaría en tercer lloc el~
cinc dies inicials com un període
¡
&lt;I&gt;horribilis&lt;D&gt; --ara que est~ de moda parlar d'aixo-- per al
transport. Tots j ocs ol ímpics ... , els Jocs Ol ímpics, al la on es
facin, mentre no es demostr i e. contrari tindran sempre quatre o
cinc dies horribles quant a 1 ~ posada ' en rnarxa del sistema de
i
transport. 15.000 persones, més 110.000 o 11.000 periodistes, han de
set traslladats des de cinc ~ sis viles olímpiques
viles de
1
residencia 1 fins a una setanten~ d instal.lacions diferents seguint
un nombre de trajectes que és ~uperior al nombre de trajectes que
cada dia
fan
les
companyies ¡l de transports metropolitans de
Barcelona. I aixo ho han de fer ¡ amb uns xofers 1 amb uns conductors
que són nous 1 que són gent qu~ porten, en mol ts casos, els seus
propis autocars 1 que no pertany~n a la ciutat, que vénen de fora,
1

#

¡

1

J

7

�de 1993 1 D?C40430

DSPC-C, 43 1 CSJ B

perque la ciutat no en té prou per ¡ lla mateixa, i que, per tant .•• ,
que no poden haver deixat la seva !feina abans perque, evidentment,
i
a1xo seria enormement car des d'l punt de vista, en ·fi, del
finan&lt;;:ament de tots aquells períodes d' assaigs i que, per tant,
durant cinc dies estan fent al !mateix temps que la feina un
aprenentatge accelerat. Aixo, jo no j veig ni conec de jocs anteriors
ni imagino de jocs futurs que l' es puguin estalviar, com una
exper1encia enormement estressant li'
complicada, els cinc primers
dies terribles de funcionament dels ~istemes de transport.
Destacaría seguidament, en ca*vi, la rnolt bona solució del
problema d'accés a Montjuic, que s'ijavia
plantejat com un dels temes
¡
logístics realment complicats, sens$ metro. No vam estar a temps de
fer arribar el metro a Montjuic i, ¡per tant, aixo es plantejava com
un repte realrnent extraordinari, i 1jo els haig de confessar que jo
rnateix, quan els meus técnics em d~ien
que les escales medmiques,
¡
rnés el funicular, més el sistema d 'jautobusos en forma de llanc;adora
serien suficients, en dubtava. ouptava que realment les escales
mecaniques poguessin portar les deu ~ quinze o vint mil persones per
unitat de
temps que es va de~ensar que podrien portar,
i
efectivament, aixo va succeir així. Justament aquesta va ser una de
les &lt;I&gt;vedettes&lt;D&gt; dels jocs --ho · iré al final-- i un dels temes
que ha tingut més impacte des del · punt de vista internacional: la
capacitat de la ciutat de resoldre l els temes logístics i els temes
d'accés combinant eficacia arnb un~ certa espectacularitat i una
certa qualitat artística o estetica. !
Dels vol untaris se n' ha parl~t mol t. Aquest seria un al tre
aspecte: els 30.000 voluntaris dets 100.000 i escaig que haviem
arribat a allistar el dia 17 d'bctubre
de 1986 com a element
1
fonamental del procés. r com a gran! descobriment, en el fons, i com
a gran secret --si vestes volen-- d~ com una ciutat pot atrevir-se a
'
fer el que realment pot fer en ~inze
di es i que no podría fer,
evidentment,
si
no
comptés
amb¡ aquest
escreix,
arnb
aquest
multiplicador de les feines, de l~s 4. 000 persones f ixes que van
treballar --1.000 fixes , 3.000 ev$ntuals pero a sou del COOB--,
dones, multiplicades per deu, pract~cament, per aquestes 30.000 que
s'hi van abocar voluntariament i qu4 han creat un autentic esperit i
una
certa
continuitat.
Vestes
saben
que
hi
han
diverses
organi tzacions --Voluntaris 2 000, ' tcetera-- c.e voluntaris que es
proposen seguir, continuar i que,
obablement, seran també fills o
hereus d' aquests j ocs i ens perme _ran de mi llorar mol tes de les
nostr(Js
prestacions publiques
o,
en· tot cas,
benevolents o
voluntar1.es.
I en ultim lloc el públic. Tant en els Jocs Olímpics com en els
Jocs Paralímpics, en els quals, pe cert, es v:a repetir exactament
la
mateixa
logística d' organi tz a¡ció,
més
la
presencia d 'uns
responsables
singulars,
com
el 1 senyor
Coll,
al
front
de
l'organització, pero que de fet 'van replicar tota la mateixa
1,

•

8

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer _de 1993 1 D7C40430

organització quasi per primera 'legada --aixo no havia succeit mai-i van aconseguir una eficacia
'organització i una assistencia de
públic de la mateixa magnitud,
om a mínim, que els mateixos Jocs.
cree que s 'ha de destacar: mol _s dels qualificatius que nosal tres
hem rebut, positius, tenen a ve\re, precisament, amb el comportament
del públic.
Infrastructures. Segon cap~tol. Jo cree que es pot dir que
Barcelona i tot Catalunya han mlllorat i que aixo és el millor. Han
millorat i d' una forma mol t sen' ible, i aixo és el millar i el més
just dels resums que podem fer de l'esforc; que s'ha fet en materia
d'infrastructures. En els estadis,
en totes les instal.lacions
!
·'~esportives distribuides al llar&lt;} i. 1' ample de Catalunya seguint les
1
vocacions de cada una de les ci tats, algunes velles vocacions, unes
al tres de noves, a Badalona, a Reus, a Sant Sadurní, a Vi e, a
Granollers, a l'Hospitalet, a
iladecans, a la Seu, al Muntanya, a
Banyoles, i encara me' n deixo --em penso-- alguna que no voldria
oblidar. Pero, en definitiva, consagrant aptituts ja demostrades,
com el basquet a Badalona o l'handbol a Granollers, i algunes
relativament noves, com la mera ellosa instal.lació de la Seu quant
a les aigües braves o la del M~ ntanya per a hípica. Classica també
la de Banyoles amb el rem i la ~e Viladecans amb el beisbol, nova la
d'Hospitalet arnb el beisbol o
de ... , en fi, alguna més: la de Vic
amb hoquei sobre patins. En def ~ nitiva, jo cree que el que s'ha fet
és aconseguir noves insta1.14cions,
reforc;ar les existents en
centres urbans que ja tenien u~a vocació i, en definitiva, crear a
1
Catalunya una xarxa d'instal.la ~ ions esportives que no té parió, no
j a a la península Ibérica sinó - 1-j o cree-- en mol ts paises europeus.
Que haig de dir de les ~ nfrastructures de transport que no
s'hagi dit ja i que no corned:in cada dia tots els ciutadans de
Barcelona i de 1' area?, que
es tal vi en entre deu minuts i vint
l
minuts, i de vegades gent que +xagera una mica diuen que més. Pero
segurament és el mateix entusi r sme de l' ús de les rondes que els
porta a exagerar una mica els ¡ avantatges que tenen. Jo comprenc,
perfectament, que els rnitjan~ de comunicac~o de vegades tenen
~ l'obligació de ser rnés exigent~ que el mateix ciutada i, per tant,
destacar si algunes dificul tat~ es poden trabar en el funcionament
d' aquests nous sistemes de tra.psport. En general, ha sigut --i j a
s'havic:~ prev i st-- un dels ren~iments rnés extraordinaris q1::.e s'han
aconseguit.
Les analisis cost-benefici que es van fer per part de la
U~jversitat Autbnoma de Bellate ra ja van dir --i van crear un cert
escepticisme, que jo cornpartia- .i que arnb dos anys es podía recuperar
tota la inversió. És a dir, &lt; anal i tzant els benef icis obtinguts,
beneficis econbmics i beneficis . socials, pero valorables, perqué per
exernple l'estalvi de temps ... , ~mb les técniques de cost-benefici hi
ha unes imputacions que es fa~ de valor del temps, hora-temps del
ciutada mig, etcetera, valoranlt tots aquests avantatges resul tava

14

J,

¡

9

�DSPC-C, 43 1 CSJB

/~ 3

de feb er de 1993 1 D7C40430

que la taxa de retorn era tant important que en dos anys,
practicament, haurem amortitzat les r ndes. És a dir, el país com a
país, la ciutat com a ciutat --o 1 area, si vestes velen-- haura
1
recuperat en dos anys teta la invers~ó que va fer amb les rondes en
forma de beneficis economics tangib ~ es o intangibles, coro és el
temps estalviat.
¡
Cree que el funicular, les es~ales, els &lt;I&gt;park-and-ride&lt;D&gt;
exteriors ... , aquests, els parquing~ de dissuasió exteriors, amb
menys exit, amb menys implantació és un tipus de cultura del
transport que encara hem --jo cree-- , de llui tar bastant i treballar
bastant perque s' imposi, perqué s' iinplanti sempre en relació amb
!'existencia d'una disciplina intetior de la circulació i
de
l'aparcament, que de vegades voldríem lmolt rnillor que la que tenirn.
En tot cas, jo resumiria el capit 1 d'infrastructures, si pogués
i tingués temps, fent un repas de la valoració que la premsa i els
mitjans de comunicació estrangers van fer, dones, dels nostres Jocs.
Aquí tenen els «Benvinguts als &lt;I&gt;~ atalan Games. »&lt;D&gt; .Aixo és una
doble pagina del &lt;I&gt;Tirne&lt;D&gt;. &lt;I&gt;«Les 'flus grands Jeux du siecle&lt;D&gt;»:
aquesta ja,
practicarnent, és un ~ opic.
En tot cas una rnolt
interessant que jo cree que resumeix jbastant el que vull dir, i que
diu --del &lt;I&gt;New York Times&lt; O&gt; em pjenso que era--: &lt;!&gt;«Barcelona,
the city won the Games, and not the a[thletes.»&lt;D&gt; És a dir la ciutat
va guanyar els jocs. &lt;I&gt;The real winner was Barcelona, not the
athletes&lt;D&gt;:
l 'autentic guanyador ha sigut Barcelona i no els
atletes . .Aquest títol, que pot sembl~r una mica brutal, en el fons
el que ens esta dient és que tothom ~~ entes el que nosaltres volíem
amb els Jocs. En aquest sentit, els .lrocs han sigut 1 'anti-Montreal 1
precisament, el contrari. Barcelona ts la que hi ha guanyat fins i
tot més que els rnateixos atletes en ~1 sentit que, primer, Barcelona
es va bolear i ho va fer bé i, per 1~ant, ha guanyat prestigi, pero
també Barcelona va agafar els Joc
com a legítim pretext per
transformar-se ella rnateixa, amb infr structures i amb serveis, i ho
i
ha aconseguit.
1
En tercer lloc el tema dels dine t s. Hi han dos tipus de diners;
- uns ~ón ... No sé si tinc encara cinc r: · nuts.
El Sr. PRESIDENT: Sí, sí.
El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92: Un~ són els diners del COOB, del
'
1
Comité organitzador . Jo els parlo iJ.'una
forma molt grollera, si
¡
vestes velen, amb xifres rnolt redones! per no entrar en massa detalls
que allargarien la qüestió. 180.000 m~ lions és el que han costat els
Jocs i ~ J no hern tingut 180. 000 mil iorJls,
comptant diners i especie,
¡
contribucions en especie de patrocin~dors
que al rnateix ternps eren
t
subrninistradors en alguns casos, qpe
pagaven el seu patrocini 1
¡
dones 1 amb rnaquines o arnb serveis i lno solarnent arnb diners 1 i a~xo
esta balancejat per uns ingressos ~e 180.000 rnilions, exactament
igual, arnb uns 300 o 400 milions de benefici. Aixo és el que s'esta
esbrinant, justament, per les conuss1pns de liquidació creades en el
l

l

1

•

• 1

¡
1

10

l

1

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f brer de 1993

D7C404JO

COOB, que, efectivament, dependran 1 del fet que els deutors paguin,
dependran del fet que tots aque114 que tenen deutes encara amb el
1
COOB els f~cin efectius, aqu~s~s d+ .utes, en forma de pagaments, que
és el que JO espero que succe1ra.
Si en canvi parlero de les obr s del 92, aleshores ens n 1 anem a
xifres enormement més importants. Hi han hagut diversos conceptes
utili tzats en aquesta ciutat ento n al 92; el més ample, el que
inclou tates les obres que els se\ s protagonistes han anomenat 92.
Suposem el gran complex Winterthul a la Diagonal, 1 ,.«illa&gt;&gt; que en
diuen, o l'«illa d'or»,~ dones, que té molt poc a veure amb els Jocs,
pero que va sorgir i va ser an menat --diguem-ne-- un més dels
projectes 92 i apareix amb el su1oand a les sumes, dones, que de
vegades s 1 han fet respecte a les c9ses que el 92 ha suggerit, si més
no, com a obres importants. Arriba~íem als 900.000 milions, prop del
bilió de pessetes. D1 aquests 900. d¡?o milions, també molt en termes
gruixuts,
en termes molt aproxf mats,
l'Ajuntament n 1 ha posat
lOO. 000, que vol dir. . . --:-en aque~ts quatre o cinc anys darrers--,
que vol dir que per cada pesseta ililvertida per 1' Ajuntament se n 'han
mogut vuit més per les altres admin'stracions o bé pel sector privat.

Cinta núm. 3
La Generalitat, una xifra similar, de 100.000 milions; l'Estat, uns
250.000 milions, i la resta, pr~cti _ arnent el 50%, el sector privat.
L 1 impacte d 1 aquesta inversió -t -que aixo és inversió-- i de la
despesa corrent --que no est~ comp~ada aquí-- ha sigut de l'ordre de
4, 2 bilions llatins --no arnericanf, bilions--, o sigui milions de
milions de pessetes, 4,2, pero, co~ptant la propensió marginal a la
importa ció d' aquesta economía, en~ queden 3, 4 bil ions de pessetes
d'increment del producte nacional ~rut, provocat per l'operació Jocs
en aquest sentit ample, no l'opera~ió Jocs, l'operació 92, el que en
podríem dir els grans projectes dell 92, els efectes fiscals d'aixo,
i, per tant, maj ors ingressos. \fostes saben perfectament que en
aquest moment el sector públic, qu~ es finan9a amb impostas tot ell,
representa el 40% de l'economia na~ional, si és que no el supera, de
manera que hauríem de fer el 4 O~ d' aquesta xi fra per veure, per
imaginar el que pot haver representat d' incrernent dels ingressos
fiscals del sector públic, en el se~ conjunt.
Per tant, ja veuen que els Joc$ han sigut un bon negoci, un gran
negobi
per al país i que els seuk
beneficis han finan9at, fins i
.
f
tot, els seus ingressos fiscals ha~ran finan9at sobrerament els seus
costos. Si anern una mica més a l analitzar microeconomicament si
vestes vol en alguns dels operado~s, i concretament 1 'operador rnés
important en materia d' inversions j, el mateix COOB ho va ser, el
•
1
mateix COOB ho va ser 1 en aquests1 180.000 milions he parlat abans
de 300 o 400 rnilions de benefici, ¡que quedaran al final, pero no he
1

~1

�1

.: .D=.S.:. P.: : C_-.: : C.L.,~4.:::..3-.~-/-.::::C=.S~J.:::::B-.~-/_.:::..3--=de fébrer de 199 3_ 1 D7C404_30

parlat que el COOB no només va
.limentar, . transportar, dirigir,
acreditar i, en fi, organitzar tot4 la massa olímpica, sinó que; a
'
més a més, va invertir 35.000 ~ilions en instal.lacions; part
d'aquestes instal.lacions eren efim~res, eren a la millor mecanotubs
i posats, dones 1 a la pista de t~nnis o fins i tot en el mateix
estadi per incrementar la capac~tat i, per tant, peridors i
desapareguts j a, pero gran part d 1aquests 35.000 milions, suposem
20, 25.000 milíons, coro a mínim, har sigut actius que queden, com a
capital social del . pais i, per tant ~ increments en el capital social
del país i, per tant, també 1 des del me u punt de vista, si no
beneficí, si almenys excedent.
Pero, en fi, deixant de banda 1 · COOB i anant concretament als
'
responsables de les infrastructure~, el Holding ha fet dos tipus
d' obres. El Holding Olímpic 1 que v~stes saben que es va crear per
meitats amb l'Estat 1 després d'una !1 primera proposta de fer-ho per
ter&lt;;os amb la General i tat i 1 'Esta t i, ha fet unes inversions propies
i unes inversions per enc¿rrec, el JHolding ~s va convertir tant en
el
protagonista
de
les
seves ¡ propies
obres,
que
altres
administracions,
el
mateix
Min ~st eri
d~Obres
Públiques,
la
General i tat en part, en una part ~el que se n' ha di t la ronda de
Dalt, el mateix ajuntament, la Ma~cornunitat ... , li van encarregar
obres i, per tant, el Holding va fe~ les seves propies obres del seu
propi cataleg, més obres encarregades per un total de ... , que ara
sabern que és de 270.000 milions. Aq esta és l'obra total realitzada
pel Holding, sigui directament siguj per encarrec. D'una forma també
molt grollera, rnolt aproximada, aqu sts 270.000 milions es financen
50.000 rnilions per vendes, és a dir, part de les obres que s'han fet
o part de les actuacions que s'han ;et han sigut expropiacions, i ha
1
sigut, per tant, adquisició d'actiu~ i de terrenys, aquests actius i
terrenys de vegades en bona part s'qan venut. Per exernple, jo sempre
he explicat corn a xifra punyent ~ue la Rosa Fornes, que era la
directora d' expropiacions del Holding,
aquest equip que él la
1
dirigía, va expropiar un rnilió de cletres quadrats en un any i mig,
un milió de metres quadrats és mol ~, eh?, pensin que Barcelona tot
1
plegat té 97 quilometres quadrats p 9. ooo hectarees 1 dones, vagin
fent sumes i di vis ions i vegin el ~ue aixo representa respecte del
total
del
terme
municipal.
molt
important
l'operació
d' t?Xpropiació que es va fer, i, bé 1 aquestes expropiac~ions en part
han anat a increments de zona verda j i espais lliures 1 equipaments,
pero en una al tra part han anat a ~er venudes per a insta l. lacions
priva9es, siguin les dues torres, M~pfre, Travelstead, de davant de
la vil.a olímpica, sigui en els r ateixos habitatges de la vila
olímpica i, per tant, són vendes q1. e el Holding ha fet, en aquest
cas a Nova Icaria, o a operadors pri ats que els han volgut comprar.
Per tant, aquestes vendes tetes elles sumades representaran en
conjunt uns 50.000 milions d'aquest: 270 que jo els he dit. 100.000
milions --molt aproximatívament-- ha ran sigut encárrecs d'obres, no
1

1

Éf

12

�DSPC-C, 43 j

1'
1

'

CSJ B 1 3 de febrer de 1993

D7C40430

del cataleg del rnateix Holding, i 120.000 milions, aproxirna9.ament,
les aportacions que hauran hagut de fer 1' aj untarnent i 1 ' Estat per
meitats al final de tot. És e ar, vestes em diran: «dones , una
vegada que voste va cornpareixer ~quí ens va dir que el que haurien
de posar-hi l'ajuntament i l'Est-at eren 67.000 milions ... », i és
veritat. Pero, aquests 67.000 mq.ions, en cornptes dels 100 que ara
els die, eren 67.000 mili ons de ~'. any 1988, que és l'any e n que es
van fer els cornptes i
que ~ep r esentarien en aquest moment ,
aproximadament, uns 100.000 mil ~ons de pessetes al 93. Per tant,
efectivament, hi ha una desviacid, pero aquesta desviació de 20.000
milions en total, que ens hem del repartir a mitges entre l' Estat i
1' ajuntarnent, és perfectament defensable arnb un conj unt d' obra com
el que els he dit, de 270.000 milfons,
perfectarnent defensab1 e .
1
A nosal tres, a rnés, j a els ~van9o que no ens representa ra rnés
que admetre un allargament, adm~tre un allargament dels t errninis
d'amortització dels credits corre~ponents, que estaven previ stos per
ser liquidats l'any 99 o l'any 9~ o l'any 2000, segons la l l a rgada
de cada un del credits i ara esteF pensant que s'hauran de fe r durar
fins a l'any 2007, eh? Pensin qu~l les autopistes, norrnalment, t enen
la possibilitat de ser amortitza4es arnb vint-i-cinc anys, és a dir,
els que fan inversions en aut~pistes se'ls adrnet que el ternps
d'amortització d'aquesta inversi~, comparat, evidentrnent, s obre la
base de la vida útil de la rnatei~a inversió, és de vint-i-cinc anys,
i nosal tres havíern fet un plant$j ament de deu anys o rnenys i ara
l'estem allargant, dones, a quin~e, o setze o disset anys. Aquesta
és exactament l'equació que est. fent en aquest moment i que ens
1
permetra, com a ajuntament, de nq haver, practicarnent, d'incre rnentar
les anuali tats, és a dir, nos al ~res seguirem pagant les anua l itats
que havíem previst, lleugerissirn~ment incrementades en els any s que
vindran i en admetre que en com~tes d'acabar-se l 1 any 2000 s' acabi
l'any 2007 l'amortització de les ~bres que s'hagin hagut de fe r .
Pensin que dintre d' aquests 1f21o. 000 milions s 'hi han de posar ,
i, concretament, dintre dels 120.000 rnilions, s'hi han d e posar
i
obres de difícil responsabilitzac~ó. Per exemple 1 la Mancomun itat de
Municipis va comprometre una ~portació de 1.100 rnilions per a
expropiacions,
necessaries
perj construir
les
rondes,
a quest
comprornís no el va fer la Manco;:nuni tat sense abans haver obt ingut
--verbalrnent 1 és cert, no per +scri t 1 potser hi ha alguna carta
escrita per entrernig--, per par~ del conseller Gemís i del mateix
president de la Generalitat ~avant del presidcnt del Conse l l
Confq.rcal del Barcelones, senyor ~lanch, i del president del Consell
Comarcal del Baix Llobregat 1 $enyor Montilla, un compromi s de
1
finan9ar aquestes expropiacions f No s'han rnaterialitzat a quests
compromisos,
ni
per part de 1 la Generali tat
respecte de
la
'
Mancomunitat ni, per tant, per p~rt de la Mancornunitat respect e del
Holding,
que per encarrec --fora del seu cataleg,
eh?,
per
encarrec-va
haver
de
fi~an9ar
totes
aquestes
o bre s
i
1

113

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430

expropiacions. Molt bé, dones, aque~ts 1.100 milions formen part
dels 120.000, que_ els he dit; també ~n formen part compromisos del
Ministeri d' Obres Públ iques amb el passeig marí tim, de 1 'ordre de
1.000 milions, 800, 1.000 milions --80~ o 1.000, eh?
També en formen part les aportajcions de 1 'Estat a la famosa
bossa dels acabats, que es va decildir, practicament, a ~'última
etapa previa als Jocs per, realment 1 acabar-he tot bé, fer uns
¡
acabaments realment brillants 1 com h¡o van ser 1 a 1 'entorn de les
escales mecimiques, les cascades de ~ontjuic, tota la pavimentació
del mateix pare de Montjuic 1 etceter~; bossa en la qual, com vestes
saben, unes institucions ja no hi van ! voler participar i unes altres
que van dir que hi participarien des~rés no van fer efectiu el seu
compromís, com és el cas d'aquests l.poo milions 1 o dels 500 milions
que el mateix Holding havia compropes. Parlaríem també d'alguns
'
compromisos en mitjans de transport, ~om
el funicular, etcétera, que
no s'havien fet efectius. En definitfva, tot aixo va a formar part
d'aquest capmas de 120.000 milions d' ' portacions a financ;:ar &lt;I&gt;fifty
fifty&lt;D&gt; per l'Estat i l'ajuntament, i que seran financ;:ats de la
forma que jo els he dit, sense,
racticament, increment de les
anualitats financeres que l'ajuntame t s'havia marcat, pero sí amb
• t
un allargament de set anys, set 1
anys sobre el període que
s'havia previst.
Políticament --i acabo-- que els haig de dir ... ?, que els Jocs
jo cree que són vistos arrgu del món, excepte potser a Barcelona, de
vegades, sembla, com una base solida re futur. Els Jocs no han estat
una operació pirotécnica estival, el~ Jocs no han estat cap mena de
f
festival, en fi, o de xerinola impbrtantissima, els Jocs no han
sigut, simplement 1 una gran festa m~jor 1 els Jocs han sigut, i el
món ho reconeix aixi, el món sencer, ~na gran operació política, una
enorme operac1o infrastructural i ur. ~ a 1 per descomptat, gran festa
esportiva. Els Jocs no han costat dir _rs 1 els Jocs han donat 80.000
ocupacions/ any. Des del punt de vis a financer, els problemes que
comporten a la ciutat de Barcelona, els ho ben asseguro, no són
importants, els problemes de Barcelc
economics, són uns al tres
molt~ diferents , que aquests si que 110 tenen contrapartida real, no
tenen contrapartida física, en pedra picada, amb rondes, amb estadis
o amb instal.lacions o amb telecomunif' acions; són uns altres i no és
el tema d' avui.
En definitiva --i acabo--, des de ~ punt de _vista global, jo cree
1
que a nosaltres ara ens queda una cora per fer amb els Jocs i cree
que el 1Parlament de catalunya ho ha ¡ de saber i m' agradaría pensar
que ho recalza, no?, el que ens qued~ per fer és vendre, vendre, i
vendre. Vendre la marca 92, vendre
marca Barcelona 92, com deia
'
el senyor ... , aquesta consigna tan 1 maca del senyor Torres, dels
vins, que va morir, pobre, i deia: «+er vendre s'ha d'agafar i s'ha
de posar un la botella sota l' aixelia
i córrer món». Nasal tres en
1
~

1

'

1h

aquest

moment

estero corrent

món,

i

14

ro
1

estero

fent

des

del

punt

de

�DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de f brer d.e 199;:3 _L D7C404 30

vista de la promoció turística, ho
fent des del punt de vista
de la tecnología, per a la qual fo arem una empresa específica amb
aquesta finalitat, ho estero fent de del punt de vista de les fires
i congressos 1 tenim una organitzacjó anornenada Barcelona Convention
Bureau, que esta assistint a cad
un dels congressos mundials o
reunions
internacionals que es
fan per decidir on van els
congressos, i ho estero aconseguin• , 1 'any 93 sera 1 'any amb _més
fires i congressos de la historia d'aquesta ciutat.
Per tant, en tecnología, en turisme, en nom, en capacitat
organi tzati va, nos al tres el que h m d' aconseguir és que el p~ís
reconegui els merits, el món recone~ui els rnerits que de vegades el
país ens nega, pero que els barcelonins sabem perf~ctarnent que han
existit.
Moltes gracies.
El Sr. PRESIDENT: Moltes gra ies, senyor Maragall. Tal coro
estava previst, suspendrem ara la s sió de la Comissió per un ternps
de ... , deu rninuts, quinze minuts ... , creuen? &lt;I&gt;(PaJJsa.)&lt;D&gt; Quinze
minuts, i la reprendrem d'aquí a qu:nze minuts.
Se suspen la sessió.
&lt;I&gt;(La sessió se suspen a les otze del ma~i i dos minuts i es
repren a un guart d'una del migdia
deu minuts.)&lt;D&gt;
El Sr. PRESIDENT: Es repren la essió.
Perqué intervinguin els grups 1 no hi ha preguntes presentades a
la Mesa o a aquesta presidencia, per tant, em sembla que el
procediment quasi més agil i més ad~ent
sera que doni la paraula als
r
grups parlamentaris. Podriem cornenpar de menor a major 1 si no hi
tenen inconvenient o si valen ut~litzar un altre procediment jo
tampoc hi tindria cap inconvenient. 1
Fern, per tant, de menor a maj ~r. Interpreto que hi ha --i 1 si
m'equivoco, m'ho aclareixenl sisp~au-- una intervenció per grup.
&lt;I&gt; (Pausa.) &lt;D&gt; D' acord. Dones, pel Grup Popular 1 té la paraula el
diputat senyor Pujol.
El Sr. PUJOL I FOLCRA: Senyo
president 1 senyores diputades 1
se,~yo~s diputat~, senyor presiden~ ¡del .c_omité Organitzador dels Jo~s
Ol1rnp1cs, en pr1mer lloc 1 la fel1citac1o del nostre Grup per l'éx1t
!
dels Jocs,
exit de tates les yes sants, comen&lt;;:ant per l'equip
executiu,
el voluntariat olimpic¡,
els esportistes i
el poble
espectador. :Exi t del president de~ COOB i Alcalde de Barcelcn:i, i
vull
remarcar
la
felicitació
~ersonal
perqué
no
seria
just
¡
ese?.. timar-la davant de l' exi t 1 j a¡ que, en cas de fracas, hauria
sigu~, escruixidora.
Escruixidora ¡des de tots els angles de la
societat, des dels angles politics ~ des de tots els punts de vista
de casa nostra i d'arreu.
,

Cinta núm. 4

lp

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1

~de

ebrer de 1993 j

D7C4043Q

Dit a1xo, m'agradaria des de la crítica constructiva anomenar
els punts positius i negatius en el balan9 olímpic, ja que, en
aquests últims, hem d 1 incidir-hi e els propers anys ja que, de no
fer-ho, la feina i l 1 exit podrien drvenir, si més no, obscurs.
Els Jocs Olímpics han represen~at una reconversió en l'urbanisme
i les infrastructures de la ciutiat de Barcelona. La capital de
catalunya, amb 1 1 esfor9 mancomuna{ de la resta de catalunya i de
l 1 Estat, s'ha dotat d 1 unes noves rqndes de circulació; d 1 un aeroport
renovat, ampliat; d 1 un port modeqützat; d 1 una plataforma litoral
oberta al mar; d 1 uns barris renov~ts; en definitiva, un conjunt de
fites que, amb independenc ia de 1~ realització dels Jocs . Olímpics
eren una ex1gencia indispensable p'r donar a Barcelona una dimensió
europea i posar-la a disposi,ció dej competir al nou mercat únic que
neix enguany.
¡
Els Jocs Olimpics han mobilitza~ les forces de la societat civil
catalana i han donat vida a una 1 veri table &lt;I&gt;entente&lt;D&gt; cordial
entre les institucions públiques, 9a1grat certes puntuals situacions
de polémica partidista. Els Jocs O~impics han permes universalitzar
una imatge, des de Barcelona, de C~talunya, d'Espanya, molt diferent
de la que s'havia consolidat al lla~g de la historia. Pero, els Jocs
Olímpics
han
comportat,
també, 1 un
endeutament
financer
de
l 'Ajuntament de Barcelona que, per, la seva condició de capital de
Catalunya, podría esdevenir un autbntic problema d'estat. Els Jocs
Olímpics han oblidat les necessitc ts urbanistiques i socials dels
barris periferics de la ciutat de Barcelona que, amb 1 1 excepció de
Ciutat Vella, pateixen un bloque ig pressupostari de l 1 execució del
PERI.
Resten oberts,
després dels Jocs Olimpics,
tot un seguit ·
1
d interrogants. Qui finan9ara el .anteniment de les rondes? Qui
garantira un correcte aprofitament social del capital invertit en
les infrastructures esporti ves? I, &lt; ina sera la demanda especifica,
si no existent, sí per les necessit ts dels mateixos Jocs Olimpics i
que, si no s'usen es deterioraran alhb facilitat? Qui donara resposta
!
a la problematica del nou mapa hotel~r de la ciutat de Barcelona?
' S 1 ha produi t -- i nasal tres aixo l ho emmarquem dintre dels peti ts
punts negatius-- una politització parcial dels Jocs Olimpics per
part de moviments nacionalistes 1adicals, que varen fer un ús
partidista de símbols de Catalunya --la senyera, per exemple-- i que
varen voler trencar l'esperit de soJidaritat olímpica ambla ruptura
del projecte olímpic espanyol.
Erv resum, i com a posicionamen del Grup Parlamentari Popular,
entenem' que cal abonar les temp acions de mantenir un esperit
nostalgic de l'exit obtingut i
el qual tots ens enorgullim,
assurnint que ens trobem davant d'un repte més difícil encara que la
mateixa fita olímpica, davant de la importancia que Barcelona té per
a Catalunya i per a Espanya.
En aquest sentí t, donades les 1imensions del problema, entenem

16 l

�&lt;

DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fetrer de 1993 1 D7C40430
1

que cal un pacte global entre les !forces polítiques catalanes per
resoldre, en primer lloc, la si tu~ció de fallida técnica de les
finances municipals de la ciutat de ~a rcelona, que s'ha agreujat per
efecte de les inversions i les despeses portades a terme per als
Jocs Olímpics. Creiem que cal a~rofitar el Pla estrategic de
Barcelona per coordinar els esforc;:o¡s de 1 'Estat, Generali tat i el
mateix Ajuntament per posar la ciutlat de Barcelona i la seva zona
metropolitana en situació de compet ~ r amb les zones metropolitanes
comunitaries en atracció d'inversionj .
I, per últim, a part d'aquest resum 1 novament felicitats al
senyor alcalde, felicitats pels exi s dels Jocs Olímpics, pero unes
felicitats que van conjuntament artb un prec: no incrementin la
pressió fiscal en els propers anys
j a que la peti ta empresa, el
comer&lt;;, la gran empresa han sofert una escalada de pagaments, via
impostes, que segurament no es podra aguantar.
Moltes gracies, senyor president ~ senyores i senyors diputats.
El Sr. PRESIDENT: Gracies,
s~nyor Pujol.
En nom del Grup
d'Iniciativa per Catalunya, té la p 4 raula la diputada senyora Magda
Oranich.
1
·
La Sra. ORANICH: Moltes graciel3, senyor president. En primer
lloc, com ha fet també el diputat !ctel Grup Popular que ha parlat
abans, voldria felicitar el senyor lMaragall; agrair-1 i que estigui
aquí en aquesta Cornissió; que tingu ~ la deferencia de venir quan se
li demana a explicar-nos aquí, en e ~ Parlament, com ha anat el tema
dels Jocs Olímpics i reiterar la ~ostra mes fervent felicitació;
1
pero jo ho diría, no només a tota l'prganització 1 sinó també a titol
!
personal, a ell. Jo recordo que a ~ 'anterio~ compareixen&lt;;a li vaig
dir que persones coro ell 1
i
t~mbé altres persones que van
compareixer aquí aquell dia, passarten a la historia --que així ho
esperavem-- 1 corn el bon funcionam~nt dels Jocs i com, d'alguna
manera, la propaganda de Barcelona
, per tant~ de Barcelona com a
capital de catalunya al món.
I en aquest sen ~ - ~ voldria reiterar - la, que per sort aixo era al
mes de j uny 1 que el • . ~mps m' ha donat ¡ la raó 1 que cree que passaran a
la 'historia els Jocs 1 el senyor ~ar agall, la resta del Comite
01 ímpic i 1 per tant, Barcelona 1 i Barcelona corn a capital d 'una
nació que és Catalunya. En aquest s,ntit cree que tots ens en podem
felicitar sense, per altra banda, Prnsar que hi poden haver alguns
problemes; només quan hi ha un cert l risc sorgeixen uns problemes i,
per tant, en aquest sentit, no voldr[em fer cap crítica destructiva,
s inó t~t al centrar i.
[
S'ha dit --i ves te ho ha dit, ¡senyor Maragall-- que eren els
millors Jocs de la historia --no ~ o ha di t vos te aquí; vos te ha
llegit croniques--; en aquest sentit l també hi estariern molt d'acord.
Cree que ens en podem sentir orgullo os. I voldria destacar, i també
ho ha fet veste 1 des del nostre
unt de vista 1 alguns aspectes
constructius del que va haver-hi, a guns petits aspectes que potser
1

¡

·1
1

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de

1

f~brer

de 1993 1 D7C40430

no h:n sigut tan valorats per tothol perque eren desconeguts. Pero,
entre altres 1 per exemple, el que lsí que se n'ha parlat melt --i
veste també he ha dit-- és del ¡tema dels veluntaris olimpics.
Voldríem destacar la solidaritat jque aixo suposa; com aixo va
engrescar mol ts j oves en uns mome~ts on es di u que la gent és
!
insolidaria; com aixo pot tenir una ¡ continuitat i li demanariem que
'
la tingués i que, des d'aquest pu~t
de vista, aprofitéssim aixo,
perqué cree que és fonamental per ~1 país, i jo diría que per al
món, que els joves s'incorporin a tafques voluntaries avui dia.
Voste també ha parlat, senyor M.ragall, del tema de com va anar
una expedició a Sarajevo. Voldria a~rair-li molt especialment aquest
fet, pero també que voste hagi fet ~enció, en un punt molt important
de la nostra manera de veure la p~lítica de pau al món i la meva
especial manera de veure-t¡.o, que q~i ho ha muntat és objector de
consciencia; cree que és important ~e voste ho hagi, aquí, parlat.
Cree, tarnbé ... , també n'han fet rnenqió, pero voldria també tornar-ne
a fer menció, del tema de tot el q~e va suposar els moments magics
de la torxa olímpica i també de tgta la 11 ibertat d' expressió que
van suposar totes les actituds que ~i varen haver al voltant de la
torxa olímpica. Voldria també dest&lt;jtcar tot el tema de la qüestió
tecnologica, que va ser especialrnen~ bona. Voldria destacar-li també
el tema de la seguretat, que tant e~s preocupava a tots --em consta
que 1 i preocupa va a vos te, senyorl Maragall, especialment. I els
juristes, el tema dels jutjats, els b udicis rapids, etcétera, i cree
que
es
va
resoldre d'una mane~a
també magica,
perqué per
qüestions ... , vam tenir menys fe in~ en els jutj ats de guardia en
aquells moments del que es té a 1d .vida normal, i aixo cree que,
d' alguna manera, devia a favor ir tota l la qüestió.
Voldriem destacar també, i molt especialment, el tema dels Joes
Paralímpics. Cree que va ser un ene rt per part de Barcelona i per
part de veste el fet d 1 acceptar aq~est repte; cree que aquí també 1
com en el mateix tema, que els voiuntaris olímpics vam tenir una
mica l'ocasió de veure que no é$ cert que la gent sigui tan
insolidaria, sinó que quan se lt donen camins per a aquesta
sol~dari tat, dones, la gent actua I cree, i espero, i també li
voldria demanar, per l ' autoritat ~ue voste té a la ciutat de
Barcelona, que el tema dels Pararr¡ impics i ajudar la gent amb
deficiencias físiques i psíquiques t1o sigui només un problema dels
Jocs, sinó que realment aquestes ~nfrastructures quedin i que la
gent ho pugui recordar. I voldri~, també, i molt especialment 1
dir-1~ --i potser altres no sabran ~e que va aquest tema ni potser
ho rec'ordaran--, pero jo el volctrta felicitar mol t especialment,
senyor Maragall, quan voste el d~a de la claussura dels Jocs
Olímpics va tenir abé destacar les l persones que havien mort durant
·la celebració dels Jocs, per diferen~s aspectes i, molt especialment
un company rneu --de voste, també-- de lluites per la llibertat i
pels drets humans i per llui tes nac:onals com era l'Octavi Pahissa.
1

¡

.1

18

�1

DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d e febr e r

de ~ l993

1 D7C404JO

cree que a1xo,
senyor Maragall --li ho vull agrair, destacar
especialment--, aixo no era una gr - n prop aganda internacional, aixo
era quelcom que vos te sentia,
e jo sentia, que sentien també
altres companys diputats. I, en a~est sentit, recordar que hi havia
gent que no va poder veure el fina~ d 1 aquests Jocs, pero que s í que
estaven al costat nostre amb tot el que suposava d 1 il.lusió en
aquest tema.
Bé, he fet evidentment un bala 9 positiu, que cree que és e l que
correspon. Cert és que hi poden h&lt; ver problemes després dels Jocs.
Veste ens ha dit, senyor Maragall, que hi havien problemes e c onbmics
a la ciutat, que aquests no eren deri vats de les 01 irnpiades, que
eren al tres; bé, esperem-ho. cert és que hi han problernes; h i han
problernes a tot arreu i n'hi ha d 1economics a la ciutat. I de i a el
!
cornpany del Grup Popular que ha pa~lat abans que aixo no voldri a dir
un majar increment fiscal al peti ~ corner9, i aquest és un p roblema
realrnent important que penso que ~ enirn. I alguns d' ells potse r sí
que deuen ser derivats dels Jocs ' limpies --no ho sé, voste ho deu
coneixer millar que jo--, pero, eJ tot cas, recordar-li que aquest
és un dels problemes fonamentals. Perque, és clar, voste e n s ha
parlat i ens ha dit noms --i crEfC que ha sigut interessant - - de
persones que han tingut aquests c~rrecs durant els Jocs Oli mp i c s i
que en aquests moments estan fent *ltres tasques importants no n ornés
1
a Barcelona , no només a Ca tal un~a, sinó arreu del món --ens ha
parlat fins i tot de la Xina-- 1; pero és evident que a questes
persones han tingut sort, pero d~ tots els treballadors que han
estat en el COOB, cert és que la ~ajor part d'ells estan en a quests
moments a l'atur, sense altra fein~. Aquest és un problema que també
d 1 alguna manera hauríern de resoldrE; en coneixern bastants; era l ogic
perque s 'ha acabat aquesta feina. Pero el problema está aqu í , el
problema existeix.
Hi ha tarnbé un dels problemes que voldria jo haver destaca t coro
a positiu, que cree que és fill del tema de seguretat del s J ocs
Olímpics, que en tot cas hi té a v~ ure, i penso que és important per
a la ciutat i sé que veste ... , i h t i ngut importancia, aque s t t erna,
qúe li preocupa el terna, coro és e U tema del nou fiscal de dist r icte
!
al centre antic --fiscal que s'oc~ara del terna de les drogue s , que
és un problema de seguretat de la jciutat; cree que aixo es va v eure
també i d 1 aJ.g•.1na manera té conse~encies-- coro tarnbé el terna del·
funcionarnent dels jutjats de gu~rdia, que han funcionat qu atre
1
jutjats de guardia durant els ~ocs Olimpics; que ha siaut u na
exper,iencia positiva i no podem !amagar que actualment hi ha u na
polemica important, no només amb ~a Generalitat, sinó amb el ma teix
jutge dega escollit recentment, so~re si realment són necessar i s per
a la ciutat aquests jutjats otimp~cs --que podríern anomenar--, o no
la seva continuitat.
Si voste 1 fa després alguna interve nció ,
m' agradaría que ero contestés en aquest tema, tant el terna econ ornic,
1

com el dels llocs de treballs, com jaquest.
]9

�DSPC-C, 43 1 CSJEL_i 3 de felprer de 1993 1 [)7C40430
1

També hi va ha ver alguna cosa p~si ti va durant els Jocs, que va
ser el tema de 1 'Olimpiada Cul turalt Jo li vaig fer, a la darrera
compareixen9a, aquí, una pregunta soijre el tema. També ens agradaría
--potser avui no n'ha parlat-- de sa~er el balan9 sobre aquest tema.
I voldriem acabar amb aquest aspe~te positiu que alguna de les
qüestions potser no del tot resol te~ ... , vos te ens ha dit, senyor
Maragall: «esperem que els deutors lpaguin», el problema és que a
vegades aquesta esperanc;:a no es tr~nsforma en realitat; si alguns
deutors no paguen, com se soluciona~ aquest problema economic, que
evidentment hi és i que potser espe~ava ... , la qüestió economica ha
modificat d' alguna manera algun de~s resultats que podrien haver
donat tot aixo. I jo voldria també j demanar-li, i dir-li, des del
nostre punt de vista, que quan es ve~ --i estic d'acord amb veste-en el món, el que ha sigut Barcelon~-92, que recordin que Barcelona
és la capital d'una nac1o, Catalunya; que per primera vegada ha
tingut amb el tema dels Jocs Olímpic~ una manera de demostrar al món
que nosaltres érem una nac1o: la jllengua, la cultura, l'himne,
etcétera, de manera, certarnent, no lr que hauriem desitjat, pero si
molt positiva. I, per tant, també ¡ de les qüestions a resoldre
després dels Jocs Olimpics --quelco~ que semblava que podia estar
resolt o que es va aparcar per a des~rés-- que en aquests rnornents es
doni ajuda al reconeixernent del Comi~e Olímpic de Catalunya pel qual
molts vam esperar que després dels J~cs aixo es tirés endavant i no
que canviés la situació a nivell internacional.
Per tant, senyor Maragall, donem ¡aquest balan&lt;;: positiu i esperem
que tot el que pugui encara queda[ pendent d'aquest tema sigui
resol t de la millar manera possible 'Pel que és Barcelona i pel que
és Catalunya.
Gracies, senyor president.
El Sr. PRESIDENT: Gracies, seny _ra Oranich. En nom d' Esquerra
Republicana, té la paraula el diputat l senyor Benach.
1
El Sr. BENACH: Moltes gracies, s~nyor president. Bé, d'entrada,
i
afegir-me, amb mol t de gust, a
a més, a la que j a sernbla
tradició, una bona tradició, de fel ~ ~i tació · al senyor Maragall, en
tant? que alcalde de Barcelona i prefident del COOB, per l'exit que
van representar els Jocs Olimpics de l'any passat, els Jocs Olírnpics
celebrats a Barcelona. Insisteixo,
enes, en aquesta felicitació,
que la faig de tot cor i,
t, en representació del Grup
Parlamentari del meu partit.
Bé, un cop feta la felicitaci , penso que hi ha diferents
aspect~s a tractar --el senyor Maraganl ens ha fet una valoració des
1
de diférents punts de vista. A nos ltres tarnbé ens agradaría fer
aquesta valoració i contrastar-la t mbé des de diferents punts de
vista. Probablement un sigui el tema internacional; l'altre, el tema
d'infrastructures; el tema economic; una valoració política que
podría tenir diversos apartats, i una conclusió final.
He dit el tema internacional. : Indubtablement, Barcelona ha
}

mé.r

20

�QSPC-C. 43 1 CSJB /

3 de_febrer de 1993 1 D7C40430
1

tingut, durant el ternps que van d,Jrar els Jocs --jo diria que abans
d 1 una manera important i després, 1arnbé--, com una mena de rentat de
cara mol t important. I des d 1 aqujest punt de vista, la proj ecció
internacional que ha tingut Barcel~na com a ciutat, i jo diria com a
conseqüencia també Catalunya co~ a país, és d 1 una importancia
extraordinaria. El senyor Margal! i acaba va la seva intervenció fent
una r.eflexió en aquest senti t q'.!~ compartim i, en tot cas, també
abonem, i que ens agradaria comen~ ar-la amb més detall probablement
en el camp de 1~ valoraci6 m¿s estricta. Per tant, des del punt de
vista de projecció internacional dlern que la nota dels Jocs Olimpics
és extraordinariamP.nt alta.
1
Des del punt de vista d'infrastructura, el senyor Maragall també
ha fet un repas important. Jo diri~ que ell ha dit --no sé ~i ha fet
servir l 1 expressió d'una manera l:iarroera--; bé, en definitiva, jo
diria d' una manera mol t simple, pero mol t clara, és indubtable 1 i
negar-he seria una equivocació g~eu, que hi ha hagut una millora
' en les seves infrastructures.
sensible de Barcelona i de Cataluny'a

Cinta núm. 5
Penso que aixo és una de les conclusions més positives i dels
aspectes més positius que podem treure dels Jocs, i el que és
evident és que, des d' aquest punt de vista, des del punt de vista
'
infrastructural, el repte contin~a ara amb saber mantenir tota
1
aquesta infrastructura i
saber •¡ adequar la societat a aquesta
infrastructura.
Jo també voldria f er referén~i a aquí i que quedi 'constancia
d'alguna manera que hi ha hagut t dt un seguit de subseus olímpiques
que estan a comarques i que també han fet un esfor9 important en la
seva infrastructura,
i
aquest esfor9 moltes vegades ha estat,
basicament, fet pels ajuntaments d aquestes subseus, evidentment amb
el suport del COOB, amb el suport també, en part, de la Secretaria
General de l'Esport, i prou, en al~un cas de les diputacions i en el
c~s concret de Tarragona, per exelple, la Diputació de Tarragona es
va negar a entrar en el que era e tema olímpic. Bé, en tot cas, el
que queda clar és que hi ha ha ut un esfor&lt;; per part d 1 al tres
'
ajuntaments 1
que
no
ha
est~t
l'Ajuntarnent
de
Barcelona,
d 1 infrastructura,
i que els Joc ~ Olímpics també han servit per
millorar ciutats que no són Barcel~na, pero que si que, dones, tenen
una ~mportancia en el panorama p dli tic de Catalunya. Per tant, en
1 1 aspecte infrastructural també e ~tenem que els Jocs Olímpics han
estat un aven&lt;; important en el con~unt del país.
A nivell economic, a nivell ec6nomic vosté ·no ens fa pas un bany
'
de números, perc sí una dutx~ rap~da,
una dutxa rapida en el sentit
1
que amb una pinzelJ.ada breu ens hjem fet una idea, més o menys, de
com

han

anat

els

números

del

¡ Comite

~1

Olimpic

i

del

que

ha

�l.

DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430

representat, en definitiva, tot el vo~um dels Jocs Olimpics per a la
ciutat de Barcelona. Bé, jo diría ~e dels números se'n treu una
conclusió i més que una conclusió, ptobablement, una pregunta, una
qüestió, una qüestió que s'ha respira~ aquí en aquesta intervenció i
una qüestió que, probablement, es resdiri també a nivell de l'opinió
!
pública, i és fins a quin punt quedJ! hipotecada Barcelona fins a
l'any 2007, veste abans ha parlat de ~'any 2007 com a termini maxim
d'amortització d'alguns aspectes d~ls Jocs.
En definitiva,
la
pregunta és aquesta: fins a quin pul)t queda hipotecada Barcelona,
fins a quin punt queden hipotecades le~ finances municipals?
Jo, d'entrada, insisteixo que aixp és una pregunta, en tot cas
no passa de la pregunta, i com a · val~ració si que hauria de dir-li
que des del nostre punt de vista, prpbablement, Barcelona no quedi
hipotecada, pero el que esta hipoteca~, probablement, sigui un altr~
aspecte important, que és el finan9am~nt del país, el finan9arnent de
l
rnolts ajuntarnents, no és el cas ailla~ de Barcelona. Nosaltres estem
conven9uts que aquest país, aquesta c~utat i aquest país es podrien
perrnetre perfectament uns Jocs Olirnp ~ cs sense especials problemes,
bé, els problernes derivats ,· evidentrnetit d'una organització d'aquesta
magnitud. Pero, en tot cas, el que $s evident és que la situació
financera, tant dels ajuntaments co~ del país en general, no és
massa brillant i, en aquest sentit, probablement, _pugui tenir
consequencies en tot aquest aspecte. fer tant, el dubte, en tot cas
la pregunta de Barcelona econbmicament l¡ corn queda, sí que hi és.
Pel que fa a infrastructures ta~é 1 tot i que 1 probablernent no
ho sigui estrictament 1 hi ha tot el ¡terna de !'Olimpíada cultural,
que també ens hauria agradat una valo~ació més amplia, sobretot 1 pel
que va representar d'expectatives en ~ l seu moment i del que havia
de representar, de fets 1 en el seu mo~ent. Indubtablement, Barcelona
també va ser capital cultural durant ~quella época i penso que com a
conseqüéncia d' aixo, dones, un cert lsolatge ha quedat; tot i amb
a1xo,
tot i
amb a1xo 1
alguns as~ectes culturals han quedat
qüestionats durant aquests di es. Jo r cerdo algunes intervencions a
mi tj ans de comunicació, per exernple, de gent del món del teatre i
que qüestionaven una mica la política en aquest sentit. En tot cas,
sigui com sigui, cal recone1xer l'e .forc; fet des de !'Olimpíada
cultural i ens agradaría també, com ha demanat abans la Magda
Oranich, una mica una certa valoració ~e tot aquest aspect.e.
Bé,
entrant
en
la
valoració lpol i ti ca,
hi
han diferents
qüestions: per una banda, des del pu1t de vista institucional, hem
de cel e):&gt;rar 1 i en aquest sentí t penf;3o que és un dels exi ts més
1
importants i desgraciadament aillats gue s' han donat en els úl tiros
l
anys en la vida política d'aquest paí$, el dialeg institucional que
hi
ha
hagut
amb
motiu
dels
Jo9 s.
Probablement,
un
dialeg
institucional que moltes vegades ha e~tat més de cara enfora que no
pas, probablement, de relació direct~ , pero, sigui com sigui, en
moltes ocasions s'ha donat la imatge ~e quan calia les institucions
J

~

22

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d' febrer de 1993 1 D7C40430
1
1

d' aquest pais sabien dialogar, $abien afrontar els problemes d 'una
manera comuna i sabien, per tÁnt, plantejar solucions a aquells
1
reptes que es tenien més imme~iats. En aquest sentit, nosaltres
entenem que és bo que aquest jdiiüeg institucional continués per
altres qüestions que són importafts per al bon funcionament del país
i que l'exemple dels Jocs Olímp ~ cs es traslladés a altres ocasions.
Abans he fet referencia a un t~ma
mol t concret quan parla va dels
1
diners i, evidentment, el finan9~ment dels ajuntaments i del país en
general jo diría que és un del~ reptes més impcrtants inunediats i
que aquest dialeg institucional ~ue es va tenir amb motiu dels Jocs
es pogués allargar.
1
Pel que fa,
també dintre ¡ la valoració política, al tema
estrictament
esportiu,
probab ~ ement
no
se
n'hagi
parlat
i,
probablement, no se n'hagi pa ~lat perque, realment, !'estructura
esporti va, sense ten ir en compt' el tema instal.lacions, el que és
!'estructura
espo.rtiva
del
j país,
probablement
hagi
estat
l'assignatura pendent dels Jocs p límpics, i aixo no és, en tot cas,
un retret , ev i dentment, ni a l'~juntament de Barcelona, ni al COOB
perque no tenen pas competencia ~obre aixo. Pero si que és un retret
que ens hauríem de fer tots plegats. La vertebració esportiva
d' aquest país, de quina manera l'han afectat els Jocs 01 ímpics,
dones, evidentment, en tema ins al.lacions una part important, sens
'
dubte, sobretot concentrada en unes ciutats, pero tot allo que
representen uns Jocs Olímpics de ~otivació, de motivació a la
practica de 1 'e sport, probableme t, sigui un dels temes que des del
nostre punt de vista ha quedat més fluix. Els Jocs Olímpics han
estat, indubtablement 1 un bany ~e qualitat a l'esport catala, no en
dubtem, pero els Jocs Olímpic~¡ no s'han aprofitat d'una manera
suficient des d'aquest tema estr ' ctament esportiu.
Evidentment, és difícil, · és dificil estructurar, vertebrar el
¡
país esportivament si després a~uesta vertebració no té reflex, per
exemple, en un Comite Olímpic d~ Catalunya. Evidentment, aquesta és
una valoració que cal fer avui a~bé 1 el tema del Comite Olímpic de
catalunya, que 1 d' al tra banda,
al dir que, dones 1 va ser un dels
#principals causants, o un dels p incipals protagonistes en el que es
· va venir a anomenar la pau olímpica,
la pau olímpica,
que
representava un cert pact~ d
diferents forces,
instituci ons,
diguem-n'hi com vulguem, de ca ~ a que els Jocs Olímpics fossin un
exit. És a dir, una mica l'esfor~ col.lectiu per donar una imatge de
país que penso que a tot~ ens i~teressava en aquell moment. La pau
olá..mpica, efect i vament, va ser ~na pau irnportant
i penso que tots
pl~gats ens n ' hem d'alegrar. oe l tota manera, li haig de dir que en
aquest sentit nosaltres hem d'e~pressar una certa desil.lusió, fins
i tot diría una certa ... , en~ sentim en certa manera traits.
Evidentment la traició, sernpre l l'ha de fer algú, i en aquest cas no
podem acusar ningú d ' haver
4et cap traició,
pero l'esperit,
l'esperit si que ens el sentim ~n part trait~ Els Jocs Olimpics de
l

i,

J

i

'!

'1

1

23

�DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de

feb~er

de 1993 1 D7_C4_04 30

Barcelona representaven una ocasi ,
una oportunitat d'or per
plantejar d'una manera seriosa i defi itiva la possibilitat de tenir
un Comite Olímpic de Catalunya, que 1 és una de les aspiracions que
molts ciutadans i ciutadanes d'aques ~ país tenen i, a més a més, jo
diria que després de veure la desfi l!1ada de la cerimonia inaugural,
tot el reguitzell de paises que hi v~n desfilar, diria que algú més
se'n va convencer que, realment, c~ta lunya podia tenir un Comite
Olímpic propi.
:
Sigui com sigui, aquesta és una ~portunitat que ha passat i que
després dels Jocs, a més a més, s'ha ist encara més qüestionada, en
aquest sentit 1 jo voldria recordar i reclamar, . en part també, unes
paraules expressades pel senyor Sobrepués en la Comissió de Política
Cultural d'aquest Parlament, en que d~i a: «Passats els Jocs tornarem
a parlar d' aquest tema». Bé, han Bassat els Jocs, ha passat un
periode prudencial de temps, ens sembla
que és el moment també, ara
1
que estero fent valoració de com qan anat els Jocs Olímpics a
Barcelona 92, de tots els grups ra rlamentaris tornar a parlar
d' aquest tema, i fixin-se bé que ¡es tic dient «tornar a parlar
d'aquest tema» .
1
Bé, des del punt de vista naci~al també hi ha una valoració
importantíssima a fer i és que voste !abans ha dit que el tema de la
torxa, jo diria la marató, han esta ~ un gran exit d'organització,
han estat un gran éxit d'organitzaci~, ningú en dubta, i em sembla
que, a més a més, dones, cal una f~licitació expressa per aquests
fets concrets, és a dir, els fets pra ¡ ~ticament de carrer, pero també
cal una felicitació mol t concreta a la maduresa i civisme que va
demostrar el poble d'aquest país, el poble de catalunya en la
res posta que va ten ir. Penso que és important de cara a la imatge
que s 'ha donat, vos te abans j a ha f t esment del públ ic, jo diria
que el públic, en aquest cas, és 1 més que el concepte públic
d'espectador, sinó ... , ésa dir, pra¿ti cament tot un país va sortir
al carrer per celebrar un esdevenim~nt. La maduresa i el civisme
demostrats durant aquests dies són 1 d'un país altament, altament
civilitzat.
1
'Des del punt de vista també, en 1la mateixa valoració política,
des del punt de vista social, jo dir~ a que els Jocs Paralímpics . en
una mesura importantíssima i els Spec~al Games, encara que no siguin
competencia d'aquesta Comissió, han srrvit corr. 3 pedra de toe en la
societat d'avui dia. Jo diria que tot~ plegats hem canviat la nostra
actitud i hem apropat una mica més ~~la r.ormal i tat a teixi ts de la
soeieta;t que no en podien gaudir.
ls Joes Paralímpies només per
aixo ja'són un éxit importantíssim, s ria bo, dones, que l'obligació
que tenim tots plegats en aquest
moments i especialment les
'
insti tucions,
aj untaments 1
consellsj eomareals 1
la Generali tat,
evidentment, i el rnateix Parlament, i dones 1 que aquesta obligació
d'aprofitar l'avinentesa ~els Jocs \ Paralímpics per norrnalitzar
encara més

la societat no sigui desaprofitada -i,

24

en aquest sentit,

�de 1993 1 D7C40430

DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de

fem vots perque cada vegada més,
enes 1 hi hagi aquesta normalitat
social que van representar els Jocs Paralímpics.
Acabo j a amb unes paraules sE ves: vos te ha parlat d 1 una gran
operació política en els Jocs,
un enorme
festival
esportiu.
Evidentment, estem d'acord que ha Estat una gran operació polít i c a i
un enorme festival
esport iu,
plobablement les valoracions que ,
podríem fer de les conseqüencies d 1 aquesta gran operació poli t i ca
siguin diferents,
pero, en tot cas,
tampoc és el moment
de
discutir-he.
Sigui com sigui, el que nosalt res si que n 1 estero convenc;:ut s és
i, en aquest sentit, veste ha r clamat un suport del Parl ament,
nos al tres sí que j a li diem que ~onarem suport a aquesta idea que
!
•
s'ha de vendre la marca de Barcelo~a
92. Permet1 1 m, pero, un mat ís,
1
s 1 ha de vendre, vendre i vendre 1 videntment 1 la marca de Ba r cel ona
92, en paraules del president de li Comissió, aquest ha estat un any
extraordinari per a Catalunya, per a Barcelona i per a Catalunya , la
qual cosa, evidentment, compartim, i aquest és un punt de referencia
que no podem obviar i no podem ignorar; hi estem absolutament
d 1 acord, s 1 ha de vendre la marca d1 Barcelona 92. Pero, permeti 1 m el
matís que Barcelona 92, Barcelona 93, Barcelona 94 és la c a pital
d'un país i aquesta marca també s'ha
de vendre.
1
Evidentment, els merits contrets al llarg de tot aquest pe ríode
'
llarg que han representat els Joqs
Olímpics per a la histori a de
Catalunya són importants i és un ~apital que no hi podem renunc iar,
1
no hi pot renunciar ni Barcelona ¡com a ciutat ni Barcelona com a .
capital de Catalunya. En aquest se~tit 1 dones, rebi el nostre s u port
per vendre
aquesta
Barcelona 1 j per vendre
aquesta
Barce lona,
evidentment, en un context amplq en un context de país que és
Catalunya. Per a nosaltres té molt l més futur i molt més sentit si és
venuda així que no pas, senzillament, un punt de referencia hi storie
!
que hi podríem caure en el tema de~s Jocs.
Res més, en tot cas nolJléS tor~ar al que he di t al comenc;:ament:
1
m afegeixo amb mol t de gust, i lern sernbla que ho fem de manera
pública i ho hem fet, amb aquesta ! felicitació, que veste en a quest
1
cas rep com a maxim representant qe l'Ajuntament de Barcelona i del
Comité Organitzador de Barcelona ~2, pero també en aquest c a s, j o
'
diría, com a simbol dels ciutadans jd'aquest país.
Moltes gra8ies, senyor president.
El Sr. PRESIDENT: Gracies,
enyor Benach. En nom del Grup ·
Socialist?. 1 té la paraula el senyol Jaurne Sobrequés.
~l Sr. SOBREQUÉS: Senyor presirent, senyores i senyors dipu t ats,
senyor president del COOB i alcalqe de Barcelona, Pasqual Maragall,
a mig any de 1' ac.abamen~ del·s· q ocs, la nostra .. reflexió s 'ha .de
produir en una tr1ple d1recc1o; i aquesta reflex1o s 'ha de basar,
dones, jo diría, en tres grans p~eguntes: que han representa t els
Jocs, per que han estat un gran $xit i quina llic;:ó ens deixe n els
Jocs?
¡

~5

"""

�DSPC-C, 43 1 CSJB L 3 de fe rer de 1993 1 D7C40430

Seré breu i . em limitaré gairebé a presentar només el guió del
que hauria de ser, del que ha esta' · j a, en certa manera, del que
sera, del que continuara sent en el futur una gran reflexió
col.lectiva sobre aquestes tres grans preguntes.
La primera:
que han representat els Jocs? Els Jocs han
representat, en primer lloc, un impu~s per a Barcelona. Barcelona ha
recuperat en pocs anys molts dec~nnis de retard, en el camp
urbanístic, en el camp de les infrasiructures. Jo diria que l'esfor9
i 1 1 impuls de Barcelona an a~ests d~rrers anys és el rnés important,
histbricarnent, que s 1 ha produi t en ¡la ciutat en els darrers cent
cinquanta anys, d 1 en9a que Cerda va 1 impulsar el Pla de reforma de
Barcelona. Aquest impuls de Barcel ~na s'ha produit en el terreny
urbanístic --com he dit--, en el terrrny de les infrastructures.
En segon lloc, els Jocs han reptesentat un irnpuls de Catalunya
conm a país, també sense precedents. !Han estat els Jocs una operació
no nornés barcelonina --essent aques~ un aspecte mol t irnportant--,
sinó un aspecte general catala. Barc~lona s'ha apropat a Catalunya i
ha obert els seus bra&lt;;:os parque,
través de les subseus i no
únicarnent a través de les subseus, sjnó de tot el país, catalunya es
projectés arnb for&lt;;:a.

Cinta núm. 06
És el tercer aspecte al qual ¡em ·vull referir: la projecció
exterior de la ciutat i de Cataluny ; de la ciutat i de Catalunya
com a naclo. Podern dir que rnai --mai-- Catalunya, des de la
Renaixen&lt;;:a, s'havia projectat arreu el món amb la for&lt;;:a que ho ha
fet arnb motiu dels Jocs. Mai la llen ua catalana, rnai els símbols de
Catalunya, mai, corn a país, Catalun~a havia assolit una imatge tan
important corn a cornunitat diferencirda com ho ha estat amb motiu
dels Jocs. Els sírnbols, els hirnnes ~ la bandera de catalunya han
estat
presents
en
el
que es
p~t qualificar corn 1 'operació
catalanista més irnportant del segle r· XX, com el proj ecte patriotic
més'fort, amb més personalitat del pa ·s en els darrers cent anys .
lloc,
els Jocs han 1 representat 1' impuls de la
. En quart
rnodernitat; en primer lloc, en el t rreny de la creativitat, en el
de !'arquitectura, en el disseny, en l'urbanisrne i també --corn s'ha
referit el senyor Maragall-- en el t cnologic, en l'inforrnatic i en
el de les telecomunicacions, que han fet en tots aquests aspectes de
modernitat que Barcelona es situés, curant la celebració dels Jocs i
la imatge que . n'ha restat, a
antguarda d'aquests movirnents
creatius del rnón.
En cinque lloc,
els Jocs han representant l'irnpuls de la
solidaritat social a través dels J9cs Paralírnpics. La creació de
consciencia
col.lectiva,
de
just t cia
en
relació
amb
aquest
1

col.lectiu,

s'ha

enfortit

i

ha

assolit uns nivells

26

que

pocs haviem

·--.

�DSPC-CL 43 1 CSJB 1 3 de

ebrer de 1993

D7C40430

sospitat. L'exit dels Jocs Paralím~ics, que realment ens ha sorpres
1 aquesta
a tots, ha representant 1' impuls
consciencia de justicia
en relació amb aquest col.lecti
tantes vegades menystingut. I
darrerament, els Jocs han represe tat, han posat 1' e sport o limpie
espanyol --i amb ell el catala- .. ¡al més al t nivell ; no certament,
encara, satisfactori, ni de bon trds, pero al més alt nivell de tota
la seva historia deportiva.
1
Per que ha estat possible aix~ ? Per que els Jocs han estat un
gran exit? En primer lloc --com h~n referit ja i s'hi han referit
d'altres companys que m'han prec~dit-- perque s'ha impulsat una
política de cooperació i de censen~ a Catalunya,, en 1' aspecte de les
administracions i en 1 'aspecte e~trictament poli tic. Els diversos
grups polítics i les diverses ~dministracions de Catalunya han
cooperat amb lleialtat per fer poss ~ble aquest gran exit.
En segon lloc, perque Ca tal unta ha sabut cooperar amb l'Estat
espanyol aconseguint --ens ho ha e*plicat abans el senyor Maragall-uns recursos molt importants per a Catalunya, i aquesta política . de
dialeg, de cooperac1o, s!ha posat de relleu que és sempre més
rendible que qualsevol al tra mena de política que no es basi en
aquesta voluntat de cooperació.
En tercer lloc, els Jocs han , estat un gran exit perque s'ha
sabut impulsar una política de co4peració del sector públic amb el
sector privat, que ha fet que el f ector privat, per primera vegada
en una gran cooperació col.lectivcL hagi abocat recursos sense els
quals els Jocs no haurien aconsegu~ t la projecció a la qual m'estic
referint.
r en quart lloc, els Jocs h~n estat un gran exit col.lectiu
perque aquells qui els han org4nitzat han sabut rnobilitzar la
ciutadania fent que la mobilitzaci ~ popular a través dels voluntaris '
--i no únicament a través del '
voluntaris,
sinó de tota la
societat-- hagi c ooperat desintere~sadament abocant recursos humans
que, si s'haguessin de xifrar, elet arien les quanties a les quals el
senyor alcalde es refería a xifres bolt més elevades.
!
I finalment , quina l li9ó ens d$ixen els Jocs Olímpics? En primer
11oc, que Catalunya i Barcelona 1 són capaces d'impulsar un gran
projecte
col.lectiu;
que
són !capaces
de
fer-ho
amb
rigor
administratiu, amb una gran capac ~ tat de gestió, amb eficacia, amb
una utili tzació dels
recursos ¡economics,
humans
i
financers.
Catalunya té, dones, una gran capa~itat mobilitzadora. Hem descobert
en nosal tres mateixos u na for9a i ~terior col.lecti va que potser no
haviem sospitat mai, de mobilit t1 ació de recursos economics, de
mobili tzació de v oluntats, de capta!ció de voluntats exteriors.
En segon lloc, els Jocs ens de i xen la lli9ó que l a unitat en els
grans
proj ectes és més
rendib~e
que
1 'enf'rontament;
que
la
cooperació i
que el dialeg só$ sempre més ef i ca9os que les
picabaralles partidistes.
{
En tercer lloc --i gairebé f :Lnalment-- els Jocs ens deixen un
1

!

1

27

�repte de futur. Que fer, que hem de er després dels Jocs Olimpics?
Quin nou gran projecte col.lectiu h.bm
d'dimpulsar? Cal, en aquest
¡
sentit, que reflexionem sobre el ¡que ha de ser el gran pla
estrategic del país per al tombant d:e segle en l'aspecte economic,
en 1' aspecte c ol. l ectiu. Quin nou proj ecte nacional, innovador i
renovador volem impulsar en el futur l Tenim 1 dones, en aixo 1 motius
seriosos de ref l exió col.lectiva. S' f bre, dones, aquest periode en
el qual hem de pensar - -i el Par~ament
és un bon lloc, és un
!
magnífic escenari per fer-ho--, hem de
reflaxicnar sobre que fer amb
¡
el país en el f utur .
1
I finalment només em resta, com ~ portaveu del Grup Socialista,
felicitar tots aquells que han fet ppssible aquesta realització. En
la impossibilitat evident d'enumer~-los tots, cree que aquesta
felicitació s ' ha d 1 encarnar avui ~n un nom: en e l de Pasqual
Maragall,
alcalde de Barcelona
i i president del COOB.
Senyor
Maragall, la nostra més sincera enhor~bona.
El Sr. PRESIDENT : Gracies, senyo ~ Sobrequés. En nom del Grup de
Convergencia i Un i ó, dono la . para u a al diputat senyor Francesc
Codina.
El Sr. CODINA: Gracies, senyor president. En aquest ambient
distes i j o i ós, en certa mesura, ~u e x-epresenta sumar-nos a les
felicitacions de t ots e l s grups c~p a !'alcalde d e Barcelona,
president del COOB --que, en definit t va, és en aquesta condició que
avui compareix en aquest Parlament--, ! si, m' he perroet voldria fer una
previa per , aquest a felicitació, c~enc;:ar-la pel president de la
Comissió, per h aver estat la persona !que, en nom de la Comissió, ha
obtingut el reconeixement de la Me4alla de la Ciutat i que, per
tant 1 com a membres d 1 aquesta Comis$ió des del primer di a, dones,
'
també ens en sent i m una mica corres~onsables;
encara que --deixi 'm
que li ho digui amb la simpatía que ~ap que li tinc-- saber-ho avui,
al cap de tants dies després que s$'hagi produit el fet ... , s'ha
produit que ho hagim hagut de fer a~b un cert retard , cosa que ens
hauria agradat fer en el moment en q1.;r¡. es produia . . En qualsevol cas,
senyor president, moltes felicitats.
~Jo intentaré, més que fer preg~ntes, perque no només formava
part de 1 1 aco r d de coro havíem de ~esenvolupar aquesta sessió, no
només
per
aixb ,
sinó
perqué,
~1
llarg
de
l es
diferents
compareixences de l pres ).dent del f OOB, sempre aquest ha estat
1 1 estil que hem emprat perque ens s ~ la que és bo, ens sembla que
és bo que es fac i d 1 aquesta manera ! i, per tant, he procurat anar
recollint,
de t otes les explicac ~ons que ha donat el senyor
Maragall, aquells aspectes que m'ha ¡sembla que no tant s'havien de
contradir, sinó de poder aclarir, ¡ o en qualsevol c as de poder
manifestar qui na és la nostra opini · respecte a la dissertació que
ha fet el senyor Maragall, que, e cara que el termini ha estat
aproximadament d' una hora , · considero que ha estat mol t densa i que
ha donat molt de si --ha donat molt de si. felicitació del Grup de
•

1

(

'

1

28 · l

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1

D7C404~0

haver; de la forma com ell ho expli a, gent que comen&lt;;:a a conduir
per una ciutat que no coneix i d'u~a forma gairebé immediata, el
primer día· que arriba, dones, realmen~, era un tema complicat. Jo li
vull agrair la sinceritat que haj tingut --al llarg de tota
l'exposició, pero en aquest tema pun~ual-- pel que fa referencia al
reconeixement que els mitjans de tra,sport de pujada a Montjuic van
estar ben resolts. Van estar molt ben resolts, també des del punt de
vista
estetic 1
és
cert.
Les
escales
mecaniques 1
els
autobusos-llanc;adora, el rnateix fu:r: ~ icular del Paral.lel, i que
aquesta oonstatació desvirtua, amb el pas del temps, la discussió de
si calia o no calia metro: els fets són com són 1 s'han produit
d 1 aquesta manera 1 ens sentim contentf., dones, que vagin funcionar.
Si no haguessin funcionat 1 segurarneJ1t 1 hauríem d 1 estar reconeixent
que no estava ben resol t i possible~ent la discussió del metro de
Montj uic tindria en aquests moments ~ dones, unes connotacions que
queden desactivades per la mateixa re~litat dels fets.
Hern parlat dels voluntaris, de ~es 30.000 persones abocades en
una col.laboració extraordinaria. Ei! voluntari, d'una forma molt
fefaent, es nota en els Jocs, els d ~es dels Jocs i abans 1 i durant
els anys que van estar-se formant !per poder ser vo l untaris dels
Jocs 1 pero no el podem deslligar d'u~ sentiment molt arrelat a casa
nostra,
que
en
altres
acitivat ~
--mai
d 1 aquesta
dimensió,
evidentrnent,
tarnpoc s'havien prod~it rnai actuacions d 1 aquestes
caracteristiques--, pero, el sentimen~ de participació voluntaria de
la gent de Catalunya s'havia anat demostrant durant anys, i tenim la
punta en els Jocs,
1

Cinta núm. 7
cosa que sorprén qui no coneix agues a condició dels catalans, pero
que, en canvi, a tots ens agrada po~er constatar que va estar una
gran operació que no hem de negligir de cap manera en el futur.
Estic també en la línia dels altres qompanys que han intervingut, el
movtment vol untari 1 el mov iment de !vol untaris s 'ha d' intentar que
continui funcionant , perqué poden d ~nar --i estic d'acord amb el
senyor Maragall-- una gran rendibil ~-1tat a Barcelona, i no només a
Barcelona,· sinó a catalunya, en el set conjunt.
I ha parlat del públic, amb ~n comportament extraordinari;
lligat arnb el públic; també el tema be seguretat va quedar clar que
estava~molt ben resolt. Una cosa des del punt de vista organitzatiu,
'
que va·ser
la seguretat, i l'altra e cornportament del públic, tant
en els Jocs Olimpics, en tots els actes, com en els Paralimpics, com
en els &lt;I&gt;Special Olyrnpics&lt;D&gt;, en un~ mesura molt més petita, perqué
el moviment va ser molt petit; pero !els Paralimpics va ser gairebé
de les mateixes dimensions, en qua~ti tat, que el's mateixos Jocs
Olimpics i, per tant, mol t import1 nt ... , i el cornportament del
j

30

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d

públic, dones, no fa altra cosa

ebrer de 1993

~e
t

D7C40430

reconéixer !'actitud de civisme

del poble de Catalunya, especi~lment,
i logicament, també, de
1' al tra gent de la resta de 1' Est~t i del món que va participar en
aquests actes, pero alguna part 1 en devem tenir els catalans en
general, de ser d'una forma determinada, que donés com a resultat un
comportament absolutament civilitz~t i correcte.
Pel que fa a les infrastructu~es, senyor Maragall, seria absurd
que jo no reconegués, en nom de~ me u Grup, el que ha passat a
Barcelona, i no només a Barcelona,! sinó en molta part del territori
í
i, especialment, a 1 1 entorn de aarcelona
1
pel que han estat les
¡
obres
dels
cinturons,
el
cqnjunt.
Escolti,
extraordinari,
excel.lent. S'ha aconseguit --coro ~eia el senyor Maragall--, gracies
a
la
voluntat,
l'aportació, 1 la
col.laboració
entre
les
insti tucions. . . Jo, en aquest pupt, em voldria aturar un sego·n,
només perque també fa referencia a ! la intervenció que feia el senyor
Sobrequés, de com ha estat d'important la col.laboració de totes les
institucions i, en aquest cas, em! volia referir a la col.laboració
de l'Estat. L'Estat, que ha fet un• inversió --i ens ho explicava el
senyor Maragall-- important. Jo ! cree que el que ha fet, en
definitiva, ha estat, d'alguna ~anera, aprofitant de la mateixa
manera com nosaltres, els catalansl hem pogut aprofitar els Jocs per
rebre diners i actuacions importanfs per transformar aquesta capital
de Catalunya que és Barcelona, de! la mateixa manera l i hem permes
que l'Estat, d'alguna manera, fe~ en part justicia dels molt;; i
'
molts anys que no havia ... I no p~rlo
dels deu ni dels quinze anys,
sinó de molts anys enrere, que ens l havia deixat molt i molt de la ma
de Déu. Ha tingut, li hem donat ~'oportunitat que es pogués refer
d' aquest deute que a mi em sembla 1que tenia --hi insisteixo, perqué
quedi e lar--, no es tic parlant ni !dels deu, ni dels quinze, sinó de
molts, de molts anys, perque no vutl polemitzar de cap manera; no és
el meu interés, avui, en aquest m~ment. Ha fet justicia; ha tingut
la possibilitat de fer unes inve~sions que ens devien --amb totes
les matisacions que vestes vulguin 1 pero ara ho han fet. Benvinguts.
Bona feina en infrastructures, Ba:Jtcelona ha canviat, el cinturó de
Barcelona ha canviat i moltes '~iutats de Catalunya també han
canviat. Era impossible que tot dat
alunya en rebés els beneficis,
¡
obviament,
pero una bona part,
o ciutats molt importants de
Catalunya els han rebut.
Hi ha un tema, dintre de les ipfrastructures, que no s'ha tocat,
i a mi em sembla que s'hauria de ~oc ar i, si més no, jo vull fer-ho
d' une¡ forma personal, perque en la¡ primera reunió que vam ten ir, la
primera compareixen9a d'aquesta Co~issió, no amb anterioritat, en la
Comissió de Cultura, que és on es ¡feia el seguiment dels Jocs, sinó
en aquesta Comissió, que va ser e~ tema dels habitatges. Quan es va
fer la programació, especialment qel que és la Vila Olímpica, i la
visita que vam realitzar a les ¡ mateixes i?stal.lacions, que el
1

senyor alcalde va

tenir

--jo

aix ~ ho

:n

he destacat

cada vegada que

�DSPC-C

43

3 de fe rer de 1993

.

1

D7C40430

n' he
tingut
oportuni tat--,
dones y
una
actuació · absolutament
col.loquial i que era molt bona, ¡ que ens va fer de guia, en
definitiva, no?, i qui millor que é11 ens ho podía fer? va estar
l
molt bé. En aquell moment vam coment4r, ja no ho vam plantejar, sinó
que hi va haver el comentari, en aqjuell moment, amb el qui era el
director del &lt;I&gt;holding&lt;D&gt;: «Home, ~oncs, per que no feia un altre
tipus d'habitatge més social?&gt;&gt; La taó que se'ns va donar la vam
compartir: «Escolteu, si fem un ha~itatge social no sortiran els
números i aquí, del que es tract~, també, és que els números
surtin)). Era una raó que s 'hi podía !estar al cent per cent d' acord,
o no, pero era una raó, que es fes ur tipus d'habitatge, diriem, amb
uns preus que permetessin, al final ¡, poder tancar amb uns números
'
--que en aquest cas, dones, seguram~nt,
no socialrnent eren del tot
favorables, pero si que des del puqt de vista economic podien ser
rendibles. Per tant, aixo bé. Pero ~ arnbé anunciavem les dificultats
que hi podien haver, després, pe~ a la venda i la posada en
funcionament del sector. Podem veure i ho, ho tenim aquí, molt a prop:
s'estan venent habitatges; sembla ~ue hi ha una certa lentitud;
també hi és en el mercat general. 1· No . és un problema de la Vila
Olímpica: és un problema del sector. Pero diriem que ens preocupa
que tot ·aquest bloc de la Vila Olim ica no caigués en una dinamica
que dificultés que se'n pogués tr~ure el rendiment que realment
calia. I al costat d'aixo, el Pla 1 d'hotels, tampoc ens en podem
l
sentir extraordinariament satisfets ~ de com s'ha resolt, i que
cadascú entomi 1 a responsab i 1 ita t ~e 1 i toca; vull di r que tampoc
és una responsabilitat, ni de mol~, exclusiva, pero va ser un
element més dintre de les infrastruc ~ures dels Jocs i sembla que no
ha quedat del tot prou ben resolt.
Pel que fa als diners, jo li ho 1dic amb tota sinceritat, senyor
Maragall: penso que el COOB té el~ mi tj ans per poder esbrinar i
justificar i parlar i discutir el gue faci falta per quadrar els
números quan toqui; no vull perdre d' vista que la Comissió aquesta,
que no mor
avui,
que continuar~ al
llarg de tata aquesta
legislatura, i que possiblement to~i --calgui o no calgui, j a ho
veurem, en funció de com s'esdevingu~ tot plegat--, pero tindriem la
possibilitat, un altre moment, de pdder-ne parlar ... Ho die perque,
encara que el senyor Maragall ha dor at una serie d' informacions, i
ell ho deia, dones, aixi, en número~ grossos, perque no es tractava
tampoc de passar balan&lt;;, d' acord, ~~ dones j a en parlarem al seu
moment, si cal --i, si no cal, mil . or--, pero sembla ser que, en
defini,t:iva, hi ha una aportació imp rtant, una directa, dels propis
'
benef icis.
. . Ell valorava, si no hoi he entes malament, que podien
estar al vol tant dels 3 00, 4 00 mil i!ons de pessetes 1 en el cas que
pagui tothom --i aixo forma part del ¡ joc comercial: vull dir que, si
es cobra hi hauran aquells beneficid i, si no, ja veurem que és el
que passa-- i, per la via inctidecta, tot el que ha suposat
d'impostos, diriem,
generats l'actuació del &lt;I&gt;holding&lt;D&gt;, per

l

1

32

l

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3

l,

. ~

,.

· ~

1

d ~

D7C40430

exemple,
amb
ingressos
que
anat
a
1' Ajuntament
o
als
ajuntaments. Per tant, a mi em ~embla que aixo es també una bona
operac~o,
que ara no hi podem etttrar amb més detall, perque, amb
sinceritat, em sembla que no tocf, pero en tot cas deixi'm que li
comenti que, sobri el que sobri, ~i al final hi ha l'oportunitat que
sobri alguna cosa, dones, que la Ífinalitat estigui molt en la linia
--suggerim que estigui molt en¡ aquesta línia--, de crear una
funda ció, o que el benefici que 1 hi pugui ha ver vagi a manten ir,
precisament,
aquest esperit i !aquesta col.laboració i
aquesta
permanencia de la marca, que ta~bé reclamava el senyor Maragall.
Senyor Maragall,
és un suggeriment,
evidentment; no estem en
'
'
condicions de poder-ho fer d'una 1ltra manera, pero permeti'm que li
faci aquest comentari: si hi h~n alguns beneficis, si es poden .
dirigir en aquesta línia ens sembl~ria oportú.
Hi ha hagut comentaris --jo no
hi entraré, aquest no és per mi
¡
el debat-- que el fet que el deutie, al voltant dels 120.000 milions
!
de pessetes, el 50% an1ra a l'~juntament i el 50% an~ra per a
l'Estat, per l'Ajuntament no supo~ara en principi una major despesa
¡
anyal per les amortitzacions, si~ que suposara més temps per a la
devol u ció. Aixo suposara una cad:ega financera, pero aquest és un
debat, amb tota ·sinceritat, que bo cree que no toca aqu.í dintre;
l'ambient de debat és al mateix Ajuntament, bé, ja ho resoldran i ja
ho discutiran on toqui i, per tan , en aixo no em vull entretenir ni
els vull entretenir més.
1
Des del punt de vista pol~tic, deia, políticarnent, quines
valoracions se'n podien fer? J~i diría que, en trets generals,
fantastic. I és cert que durant m~lts anys a~xo ha fet, els Jocs han
'
estat un moti u perque les insti tilcions
--totes-- hagin col.laborat
d'una forma jo cree que sincera i j tots ·a una. I, mod~stament, també
des d' aquí, i també, modestament ,j mol t modestament, pero també des
1
d 'aquí, des de la primera reunió ! d' aquesta Comissió i abans, a la
Comissió de Cultura, em sembla qub la impressió que es pot endur el
president del COOB no pot ser cap jaltra que hi ha hagut una voluntat
manifesta,
explícita,
anem
to1s
a
una,
anem
en
positiu •..
~omentaris,
és clar, no caldria ¡ sinó que no en féssim, pero en
definitiva, bé, dones, aquesta pdti ta aportació, que ha ajudat que
el el ima pol í tic fos el que ha e~tat, una pe tita participació també
l'hem tingut en aquesta Comissi 9, i aixo ens sembla que s'ha de
reconeixer, perque no fer-ho, do~cs, no seria just, encara que les
capacitats de decisió,
evident~ent,
no han nascut en aquesta
CoffiÁssió, pero sí que hi hem tingu~ aquesta participació.
·'r deia, que queda per fer? j I a partir d'aquí, jo tinc la
sensació que el senyor Maragall ~ .. , a més, comprenc que és mol t
difícil que aixo no es pugui bartej ar, la figura del president del
COOB i la figura de l 1 alcalde de ~arcelona, és obvi. Diu «vendre la
marca»: completament d'acord. Ven4re la marca, també ho ha comentat,
veste deia des de la promoció tur r3tica: molt bé, em sembla molt bé,

\

�1

DSPC_-C__L 4 3 1 _CSJB L 3 _de febrer de 1993 1 D7C40430

com a catala --no com a _ barcelon: , en aquest cas, . perque sóc
hospitalenc,
pero,
vaja,
de rnolt a prop--,
pero em sembla
extraordinari, molt bé, que vagi per aquí. .. Vendre tecnología,
vendre congressos , és a dir, vendre !aquesta imatge. Jo hi afegiria
aixo: de Barcelona, de la Barcelona ~el 92, que ha estat basic~ment
Barcelona, pero que la Barcelona 92, ¡ en aquest concepte que 1' estem
dibuixant, ha estat més que la ciutai de Barcelona; ha estat tot un
conjunt de coses que les dibuixem ~orn «Barcelona 92n. En aquesta
linia «Barcelona 92», a vendre-la, i +ndavant.
¡
També felicitar-lo pel tema del~ Paralímpics, dels &lt;I&gt;Special
Olympics&lt;D&gt;, en la mesura que hi va ~aver la participació que hi va
haver, i només un petit comentari fi~al, pel tema que nosaltres, en
altres comissions ho havíem tret, qu~ era l'Olimpíada Cultural, que
no s'ha tocat. Jo li ho die amb sinqeri tat: penso que ara, en pocs /
minuts,
no és el rnoment de fer juna valoració de !'Olimpíada
Cultural, i que la vida d' aquesta cqmissió ens pot permetre que en
una altra oportunitat --tampoc ve /d' un dia--, un altre dia, el
president, o qui dele~ui, ens ~ingui¡ a ~e~ una explic~ció i pu~uem
debatre,
comentar
~
al
flnal
¡ tel~c~tar-nos
--~
al
f1nal
felicitar-nos-- que els Jocs han estlat una gran inversió, una gran
¡
•
obra, un acte molt 1mportant per a B~rcelona 1 per a Catalunya. Tema
Olimpíada Cultural: ens agradaría patlar-ne; ens sembla que avui, a
aquesta hora, no és el moment, pero ~ue en una altra oportunitat, el
senyor Maragall o qui hi delegui t.i)nguéssirn una reunió específica
per a entrar-hi amb més detalls.
1
Acabant, en nom del meu Grup, sttmyor Maragall, felici tacions a
veste, al que voste va representa~, no només com a alcalde de
Barcelona, sinó com a president ~'un a organització on hi érem
representats --i ens hi sentíern repr~sentats-- tots els catalans, la
nostra felicitació i el nostre de ~ig que, en aquesta línia, en
puguem trabar una altra i moltes vega~es rnés.
1
El sr. PRESIDENT: Moltes gracies, ] senyor Codina.
Tots els grups han fet ús de 1 la para u la, jo cree que en
1' extens ió que el temps obl igadamen~ concedeix, pero cree que és
suf.i:cient com perqué hagin pogut exriressar la valoració que volien
fer.sobre teta la intervenció del s 1nyor Maragall i sobre els Jocs
en general. Cree que correspon i qu ~ és oportú donar la paraula al
senyor Maragall perqué faci també ura intervenció final que podra
ser al voltant de les consideraci~ns que hi han fet tots els
portaveus. Senyor Maragall, té la paraula .
1
'
El 1 Sr. PRESIDENT DEL COOB: _ Agra ~ r a tots els grups les seves
manifestacions. El retard, en tot ca f , de la sessió, és culpa meva,
no de vostés, segurarnent ... La meva ~genda, en tot cas ... &lt;I&gt;(Remor
de veus.)&lt;D&gt; Bé, bé, dones, millar s} és compartida. En tot cas, si
alguna culpa hi ha per la rneva b~nda, demano excuses. L' agenda
\
postolímpica no ha sigut una agenda ~ac il. Aixo és una primera cosa
que els volia dir, i no només l'agef da, sinó el que en podríern dir
34

�DSPC-C. 43 1 CSJB L 3 de

f~brer

de 1993 1 D7C4043Q

convergencia i Unió al president &lt;Jel COOB pel que han representat
els Jocs, pel · que han representa t i i pel que poden representar en
aquesta línia de continuitat de ~.a cooperació --que després m'hi
referiré--, i entrem, dones, a 9 omentar --que em sembla que és
l' expressió que més s' ajusta a la meva voluntat-- aquells aspectes
que el president anava enumerant.
1
Ens ha fet una explicació --he ha iniciat així-- una mica del
que era la liquidació del COOB, i ha fet referencia a les persones
--amb noms i cognoms en alguns cas9s-- que, com no podia ser d'altra
manera, per estricta justicia i p~rque han estat persones que han
demostrat la seva valua person~l i
professional,
s'han anat
recol.locant --per dir-ho d'algurya manera--, dones, o bé a la
mateixa Administració --com deia e jl senyor Maragall--, dones, a la
mateixa
Administració
de
l'Aj~ntament, · o
a
la
Corporació
Metropolitana del Transport, o a l1a Xina. Han pogut demostrar la
seva valua. Aquest tema sembla ~e esta resol t, cosa que ens en
felicitem. Pensem que no es podia Haver fet d'altra manera i que era
just que,
qui ha treballat du1ant tots aquests anys amb la
professional i tat i 1' exi t obtingut. no es podia fer d' al tra manera;
sembla ser que queden unes trenta persones en aquest moment, pero
estero conven9uts que el COOB inten, ara també donar-los sortida i que
aixo no hagi estat res més, dones ~ que un &lt;I&gt;impasse&lt;D&gt; durant uns
dies fins que n o es pugui en~arrilar de nou la seva tasca
1
professional.
.
¡
En el terreny de la tecnoloh ia ens ha explicat el sistema
informatic, que després del que fa ctualment esta en el Pentagon,
dones, esta considerat dels millar~ de món. Esta en la línia: és
dir, han sigut els millors Jocs d~l món, de mai; també el sistema
informatic , segurament, es corresp~nia amb aixo i, per tant, dones,
ho celebrem.
1
I ens ha parlat de 1' opera ció &lt;fTorxa», que jo voldria, en aquest
punt, fer un .. . J a s'ha fet, en palt, perla senyora Magda Oranich i
pel senyor Benach. Jo em permetré, també, en nom del Grup, fer un
comentari pel que va representar de catalani tat, en tota aquesta
of&gt;eració «Torxa » i de la marai ó, de catalani tat absolutame.nt
espontania del poble de Catalunya, i d 1 una forma mol t especial del
poble de Barcelona, i arreu on e
va passej ar. És cert que a la
resta de l' Estat també, pero d' una forma mol t clara el sentiment
ca tala es va poder demostrar en ~os actes mol t i mol t importants.
Per a mi, més que aquells dels pr~pis que se celebraven en un lloc
tanc8,t, com podía ser el mateix e~tadi, sinó que 1 1 espontaeitat de
la gent del carrer va fer poss~ble que es pogués constatar un
sentiment catala absolutament des
la maxima llibertat d'expressió
personal de cadascú dels que eren a~lí i en aquel! moment.
Parlava el senyor Maragall de~ s cinc dies &lt;I&gt;horribilis&lt;D&gt; en
referencia
al
transport,
els ¡ cinc
primers
dies.
s 1 entén

¡

a"'

4e

perfectament, es comprenen

perfect~ment

¡

2~

les dificultats que hi devia

�DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de_ fe r _er _de 1993 1 D7C404 30

1' aterratge del gran jumbo olímpic és tan complicat com el seu
enlairament, eh? El vol ha sigut sl)l,au, excepte turbulEmcies --que
sempre n'hi han--, pero els asse~uro que aterrar un projecte
d'aquesta naturalesa, liquidar-lo, «tiniquitar-lo)&gt;, en fi, tornar a
la realitat, tornar a tocar de peus l a terra, ha sigut realment un
procés complicat, que s'esta acabant, i afortunadament.
1
Jo els vull agrair les f~licit~cions, no tant per mi mateix,
sinó pel fet que, com vestes kaben 'olt bé, no sempre !'alcalde ha
sigut el president del comi te organf tzador. No sempre 1' alcalde de
la ciutat organitzadora, em refereix~, de les ciutats organitzadores
--Los Angeles, Seül, etcétera--, ha 1 sigut el president del comite
organi tzador, i es podía pensar que ! a la millar no era bo que fos
així. Fins i tot , no «es podía», s~nó que es va pensar, i no «es
podía dir», sinó que es va dir, eh?
jo, no com a Pasqual Maragall,
. sinó coma alcalde de Barcelona, estfc rnolt --de debo, mtilt-- agrait
que ·avui tothorn reconegui que era bol que l' alcalde de Barcelona . fos
el president de 1' organi tzació. Per~ue, escolteu, gran part de la
capitalització que ara podem fer com¡ a Barcelona i corn a Catalunya,
i en aixo es tic totalrnent d' acord - ¡- i com a Espanya, en una altra
mesura--, es deu al fet que justame~t aquesta identitat de persona
s'hagi donat. Aquesta identificació ~ntre aquella persona que mana a
la ciutat i aquella persona que m~na en els Jocs que la ciutat
organitza.
!

l

Cinta núm. 8
Tot aixo era discutible; ha an t
bé, jo me'n felicito --ho
representant de
la
repeteixo-no
personalment,
sin~
com
a
institució que represento.
. t
Vull agrair el capteniment de tqts els grups durant tot aquest
període, en les sessions que hem tihgut i més enlla, de tates les
1
institucions catalanes durant el desrnvolupament de les operacions.
Penso que la medalla vestes se l'han rerescut molt sincerament .
.. Deixin-me dir un parell de cose$,
que segur que no responen a
¡
tates les preguntes que aquí s'han f~t, pero em penso que donada la
importancia de la institució on est~ i de les actes que es puguin
fer d'aquestes sessions, a mi m'agra~aria
que en quedés constancia,
1
no? Jo m'he fet una peti ta · llista, pue llegiré telegraficament, de
les coses que ens feien por a tots tlegats abans dels Jots, fins i
tot a ~olta gent malta por; fins i 9 ot alguns tenien la certesa que
no sortirien bé, no? I si les enumetem, veurem fins a quin punt el
fet que les coses hagin anat suaus i lbé representa un canvi respecte
de les expectatives que hi havien.
El transit, que havia de ser j atal. L'estadi, que era massa
petit; és l'estadi més petit de ·s Jocs Olímpics dels últims
vint-i-cinc anys, i alguns ho van di ~ . La seguretat, que aniria molt

l

¡

�1

DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de feprer de 1993 1 D7C4043Q

malament, i el terrorisme que hi hav~a d'haver; per a aquells que ja
van acceptar que a la millar n~ n'hi hauria, de terrorisme,
aleshores la invasió policial que h~víem de patir, teoricament. Les
migracions immenses que s'havien d~ produir de ciutadans del sud
perque les construccions que es fes~ in es poguessin fer. Els preus
que havien d'esclatar; havien de se~ els preus més alts del món, i
vos tes em diran: «ho van ser», en e~ cas dels hotels, per exemple;
pero és que aquella gent que abans ehs deia que els preus eren massa
alts, ara ens acusen que els preus b~ixen ~n pel massa, no?
Per tant, sí, els preus van puj~r, potser no tant com s'ha dit,
pero, efectivament --i aquest és un ¡tema crucial--, l'aposta que va
fer la ciutat va ser una aposta pet un dimensionament més gran de
totes les seves infrastructures, inc~oses les hoteleres, no? Aquesta
aposta és una aposta complicada, peto jo els puc dir --i ja avan9o
sobre aquest tema-- que en aquest ~oment els hotels han passat un
trimestre inicialment difícil --inic~alment difícil-- i, en canvi, a
mitjans de l'octubre i concretament purant tot el mes de novernbre ja
amb una taxa d' ocupació del 60%, gjue és mol t bona per al mes de
novembre i que es produeix amb ~n nombre de places hoteleres
incrementat, multiplicat per un fac~or 1,7 respecte del que eren fa
tres anys. És a dir, teniem 18.000 p~aces
hoteleres de quatre i cinc
¡
estrelles, en tenim més de 30.000 i ~egueixen omplint el 60%, que és
!
una miqueta més que el novembre de +'any passat. Per tant, !'aposta
s'ha guanyat; és a dir, els que · deten que no hi havia demanda, no
tenien raó; els que deiem que no ~eníem ofe~ta, teníem raó: és a
dir, no venia més gent perque no hJi cabia i perque el servei era
dolent --per entendren's, eh?--; no pi havia més trafic perque no hi
cabía i perque no hi havien rondes, 1 no? Ara s' omplen de seguida les
noves instal.lacions de Barcelona ... ! Ho deia el Santiago Roldan molt
bé una vegada que vam treure l'últiml con de l'última obra del nus de
'
la Trinitat i en el moment de tr~ure'l
ja practicament ens van
atropellar els cotxes, no? Dei a ell ~ «A Barcelona dóna gust perqué
de seguida s'omple tot, les obres quf es fan tenen vida de seguida.»
I és cert. És a dir, l'aposta gue es va fer per a un nou
dirtl.ensionament de Barcelona, que t~nia
el seu risc, s'ha guanyat,
!
eh?; s'ha guanyat en el sentit que ~ a demanda ha aparegut i ara el
que hem de fer, efectivament, és ! vendre, vendre, vendre, en el
sentit d 1 omplir tates les noves inst41.1acions que tenim.
En fi, si haguéssim de seguir 1 les coses que ens feien por 1
l'organització havia d'anar malarne ~t i les banderes s'havien de
posar~, sernpre al revés. L' excés del... Les perdues del COOB, eh?
Recordin que, en fi, hi van haver d~btes de si el COOB no havia de
perdre rnoltíssirns diners, tants corn '~erque alguna institució demanés
un &lt;I&gt;quantum&lt;D&gt; de sastre del def~cit que podía suportar, deixant
el risc a la resta de les instituci d!ns. L'espanyolització, que es va.
també brand ir com una amena&lt;;:a. j Per al tra banda,
1 1 excés de
catalanització;
ens deien des d 1 ~spanya:
«aixo seran un jocs
1

36 l

�DSPC-C

43

3 de fe rer de 1993

D7C40430

excessivament catalans, etcétera. Ca~alunya a partir d'aqui ens dira
adéu, se n'anira amb un tren cap a Europa, amb el TGV; no la veurem
mai més.» La «bolxevització», la ~bolxevització»; jo recordo en
diaris
d' aquesta
ciutat
que sectors
empresarials van
acusar
l'organització del COOB de ser algun~ cosa així com bolxevic, perqué
!
el sector privat, teoricament, no h ~ era, no?, 1 1 abandó del sector
privat; ara tots estan molt content r· al sector privat i diuen que
l'organització 1 pretesament bolxevic, i dones, no ha anat malament. El
comercialisme; aquí jo mateix vaig f~r un punt de crítica perqué sí
que penso que els j ocs futurs haurah de ser una mica més exigents
amb els patrocinadors per tal que, 4 ixí com en els estadis és cert
que per un~ca vegada en la histbria,j ' només, ' dels Jocs Olímpics no hi
ha propaganda comercial, no n 1 hi h , esta prohibida per la Carta
Olímpica, tal volta les ciutats de f gades es deixen i nvadir un pel
massa per la propaganda que no és e~ els estadis --per entendren's,
eh?--, i en aquest sentí t jo em peJ1so
que sera bo que les ciutats
1
que
ens
segueixin
siguin
creixefitment
exigents
respecte del
comercialisme pri vat. La manca de ipresEmcia cultura l , els barris
oblidats; escolteu, els barris obli~ats de Barcelona, pregunteu-los
-~és clar, que n 1 hi han; sempre · n 1 *i ha, .de barris en que falten
coses per fer mol t ímportants--, pe~o pocs barris de Barcelona, o
districtes almenys, poden dir que n$ van ser beneficiats pels Jocs
1
d 1 alguna forma. La macrocefzü ia ba r celonina, que els Jocs havien
d 1 ajudar a consagrar i a reconsagrar 1 L 1 abandó de les comarques, que
havia aixo de produir.
!
La repetició del model de Moni1 -real i la famosa fallida de
Mont-real que no ha acabat l'estadi tue havia d'haver fet l 1 any 1978
--em penso que va ser-- f ins ara, tracticament que no 1 1 ha acabat
1 1 estadi, i que, practicament, va tenir una fallida. . . Aquesta sí:
Mont-real va tenir una fallida t~cnica com aquí s'ha dit; no
Barcelona, i torno a ins i stir en aq~est
punt. Barcelona esta pagant
¡
els Jocs sobradament. Només demane~ que ens deixin pagar amb una
mica menys de temps que les autopistes paguen els seus deutes, eh?
Pero, no hi haura pressió fiscal i 1 crementada. Nosal tres estem per
sota del 2%,
ho vam prometre,
~h?
En les últimes eleccions,
programes electorals d'Inicíativa j per Catalunya i
Partit dels '
Socialistes van ser de no augmentar ¡ la pressió fiscal per sobre · de
la més alta que h i havia hagut en $1 mandat anterior, que era 2 i
escaig per cent. I estero al 2%; no ~ i hem arribat, ni hi arribar2m,
eh? Vestes d i ran : «hi ha l'impost 1 d'activitats econbrniques»; si,

~=:~::~~:~

:m:

~~im~:th:':~:f:í:::~t¡ e~o~::~~u::~ ~:r~r:~:~~h~i:~:~

no augmenta respecte del que en po ríem dír la renda nacional de
Barcelona per sobre del que nosaltre J vam dir.
Per tant ... , es ci tava mol t s 9vint aquella frase del Rius i
Taulet, no?, que va dir: «Hágase lo ¡ que se deba í débase lo que se
!
haga&gt;&gt; --vestes ho recordaran. Done', no ha sigut així, eh?; tot
37

¡

¡·

�1

DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de ftbrer de 1993 1 07C40430

plegat ha sigut molt, molt, jo cree, molt ben programat; les
desviacions que hi ha hagut no !:$Uperen en molt les desviacions
esperables pel tema de la inflació ji, per tant, estiguin tranquils.
Barcelona té problemes, els ajuntan¡ents tenen problemes --aquí s 'ha
1
dit--,
tots els ajuntaments ten~n problemes; vestes veuran a
Barcelona demanar diners al davantide tates les altres ciutats. Jo
espero que ben aviat hi pugui havejr un segon congrés municipalista
de Catalunya --n'hi va haver un l )'any 33, després de les famoses
setmanes municipalistes dels anys 1~ i dels anys 20--, jo espero que
hi haura un congrés de municipi~ a catalunya, él segon en la
historia, que passi repas de quin, és la si tuació economica i la
situació política i urbanística i ¡1 territorial dels ajuntaments i
cree que alla es demostrara que no ~s que Barcelona estigui malament
pels Jocs; esta bé pels Jocs; ~1 que passa és que tots els
ajuntaments --i Barcelona, també-- j estan malament per unes altres
raons: els serveis de suplencia,! de capitalitat, la manca de
participació en els impostas forts j, etcétera. No em vull estendre
sobre aquest punt.
¡
El sobrant, que aquí s'ha dit 1 per part del senyor Codina, jo
estíc absolutament d' acord í vos te 1 sap que hi ha, en fí, j a hi ha
una decisió presa pel COOB de d~stinar-lo al finan9ament d'una
galería olímpica sota la tribuna ~e 1' estadi; no en diguem museu
perque
de
museus
en
tenim ví~t- i -quatre
en
aquesta
ciutat
--vint-í-quatre museus municipals, ! vull dir-- i aíxí com altres
ciutats els tenen, pero són museus j de l'Estat i els municipals són
un o dos,
aquí és al revés, ~qu í n'hi ha un de l'Estat i
vint-i-quatre de municipals. Per talbt, no hem pensat que se n'hagués
'
de crear un al tre, pero si que ~ota la tribuna de 1' estadi hi
hagués, hi haura una galería amb tots ~ls records dels Jocs Olímpics
que la gent podra visitar perq~e --estigueu segurs-- l'estadi
'
olímpic es convertira, es va convettir
ja, abans dels Jocs, i molt
més ho sera després, en lloc de 11eregrinatge de les comarques de
Catalú.nya, de la gent de tot Espariya i d' arreu del món. Per tant,
aquest sobrant de tres-cents, qu~tre-cents milions, servira per
finanyar la fundació que tindra cura justament d 1 aquesta galeria i
em· penso que amb aixo donarem satül. facció a la inquietud expressada
pel senyor Codina.
S'ha parlat d'hotels, d'estadi., de les rondes, del metro, si
calia o no calia. El metro calia; nosaltres
vam ... --calía, i tant,
¡
que cal! eh?--; nosaltres varn dir -+no sé si ho recordaran vestes--,
pero ~arn dir rnolt clarament: «per a !l quinze dies dels Jocs, no és per
als quinze dies dels Jocs que el vo+em, el metro; ja ens espavilarern
per quinze di es!». És a dir, j a f~rern una operació extraordinaria,
ja la gent psícologicament accepta!ra un típus de despla9ament amb
escales mecaniques, a peu
en fun tcu lar
etcétera, que norrnalment
els costa més d' acceptar, i així \{a ser. Pero vam insísti r-hi: el
1

1

1

¡

metro ens preocupa per al dia

D m~s

!
38

un,

~h?,

per a

1' any següent,

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de l febrer de 1993 1 D7C40430

l'

per al dia després dels Jocs. Eps preocupa que Montjuic no quedi
psicologicament aillat de la ciut4t per les moltes inversions que hi
hem fet i necessitem que el me~ro hi arribi per assegurar-ne la
. .
v~tal~tat permanent.
!
Quant a l'atur del COOB no é5f ... Pensin que guan jo els he dit
els números que els he dit, m'he i referit a mil persones fixes, que
va ser el maxim al qual as va arr+bar, i tres mil d'eventuals. Hi ha
molta gent que són eventuals que 1lvenien de l'atur i que ara hi han
tornat d'alguna forma, eh? Quan e$ diu --avui, em penso que hi ha un
~
diari d'avui que ho explica-- qu. el 50% de la gent té ocupació i
1' al tre 50% no, hauríem de pregu~tar també quanta gent dels quatre
mil, i sobretot dels tres mil eventuals, no venien ells propiament
també de l'atur. Algunes de les persones que jo els he dit --i no
diré quina-- venia de l'atur; alg~n dels noms famosos que els he dit
que s'ocuparien de coses importa~ts, no estava ~upat, diguéssim,
abans de fer la feina que va fer e~ el COOB i de la que ara fara.
Sobre l'Olimpíada Cultural ~stic d'acord que hi dediquem un
al tre día. Jo cree que sera mol f' bo que vinguin, fins i :tot, el
senyor cuyas i Margarida Obiols i 1 el~s mateixos potser expliquin el
que jo ara qualificaria d'un ex1t bastant considerable. No hi ha
hagut déficit, finalment, no n'hli.! ha, i la qualitat, en fi, dels
espectacles em penso que ha sigut considerable.
La &lt;I&gt;pax&lt;D&gt; olímpica hauria j de seguir, la &lt;I&gt;pax&lt;D&gt; olímpica
que va comenc;:ar segurament un a~y abans dels Jocs, no abans, no
abans. Quan jo ho die a vegades e1 recorden, ero recorden d'una forma
constant, dones, que baixi de l ¡'Olimp. He sentit dir: «Heme, el
senyor Maragall que baixi de l'Otimp, que no hi pensi més, que no
tingui tanta nostalgia; que pensi 1 en el present i en el futur.&gt;&gt; No,
no, és que jo penso en el futur, ~recisament, eh? Quan die &lt;I&gt;pax&lt;D&gt;
olímpica
--i
aquí
s'ha
dit--! o col.laboració
institucional,
diguem-ne, perqué no ens puguin a~usar de nostalgia. Jo no tinc cap
nostalgia dels Jocs; m'ho vaig pa~sar tan bé, va anar tot tan bé que
en aquest moment no tinc cap menai de necessitat de tenir nostalgia.
Jo el que tinc és la preocupació J de pensar si estero aprofitant del
.
!
tot 1 'actiu que els Jocs represeljlten de futur per a aquest país i
penso que de vegades no l'estem a~rofitant del tot. I amb aixo --ho
reitero-- no hi ha cap nostalgia, j sinó una preocupació estratégica,
quasi diría, per al futur.
¡
Estero aprofitant-ho poc; és a ! dir, quan el món encara té calent
el record --perqué el món trigar~ mol t més d' oblidar aixo-- per a
nosa,l tres ha s i gut un vist i no 1 vist i ara ens sembla que estem
lluriyíssims psicologicament dels r oes i,. en canvi, per al món no,
aquest temps ha passat amb una 1 al tra lentitud. I a América, a
Indonesia, a la Xina o a 1 'Afripa, Barcelona i els Jocs són una
realitat molt present i molt recept, per dir-ho d'alguna forma. Per
··tant, aprof i tem-ho. Jo vaig fer ~a proposta ... , més ben di t, no la
vaig fer jo, va ser el primer i secretari del partit al qual jo
~

1

. '9

�DSPC-C

de 1993

43

D7C40430

1

pertanyo, durant el debat de l'4stat de Catalunya, el mes de
setembre, va fer aquesta oferta d~ promoció conjunta i cree que
l'hauríem d'aprofitar més. Hi ha h~gut en aquest sentit una certa
decepció per part meva, per part n~stra, en el sentit --per altres
raons que no fan al cas-- que a~esta promoció conjunta, aquest
dialeg de promoció conjunta no s'hag~ pogut produir.
Sí que els he de dir que jo e~tic segur que es pot reproduir~
eh?: jo he rebut mol t recentment ulna carta del pres ident Puj ol en
que recolza la proposta que Barcelona sigui capital cultural a final
d' aquest segle, eh?, en els anys que van del 98 fins al 2001: no
podem garantir que sigui l'any 200d,
no?, i aixo em sembla indicar
¡
una voluntat per part de la maxima i gistratura catalana de realment
reiniciar el camí d'una prospectiva i d'una projecció internacionals
de Barcelona de cara al futur. De anera que siguem ... , tractem de
ser confiats en aquesta materia, t~t i que si que els haig de dir
amb teta sinceritat que el temps pa~sa de pressa i que els terminis
que tenim per, realment, aprofitar '~ls actius que hem creat, dones,
ja no és un temps extraodinariament larg.
Hi
va
haver
una
explotaciq
excessiva,
una
politització
excessiva, per una banda o ~~r una fltra? Vistes les coses des de la
distancia, jo cree que no, jo cree que, finalment, no. Que hi van
haver
intencions,
segurament
si
tothom
les
pot
ten ir
les
intencions, si no passen als fets ;¡ o si passen i després aquests
1
fets no tenen el pes que finalment h .urien pogut tenir, no?
¡

Cinta núm. 09
Jo cree que la torxa, efectiv~ment, va ser una manifestació
esclatant de catalanitat, en el seu onjunt.
Tinc alguns records
amargs, de ... , si, bé, per
exemple, Montserrat, dones, no va s r una gran festa; el día que la
1
torxa va arrib~ a Montserrat va s r realment desagradable, no per
Montserrat, sinó per la gent --poca gent, eh?, d'altra banda--, que
s'hi va acumular amb un ~nim absolu ament negatiu i negativista, no?
Pel!b són records que queden totalypent colgats, diguéssim, per la
quantitat de records positius que aixo va representar. Fins i tot hi
ha hagut quino li va agradar la ban · era de Barcelona ...
Mireu,
la
gent
té
mol tes
maneres
d 'expressar
la
seva
catalani tat,
i
ser
barceloní
una
manera
d' expressar
la
catalq¡ni tat, i la gent que va posa · banderes de Barcelona, en fi,
molt més espontaniament del que cle vegades s'ha dit --molt més
espontaniament del que de vegades s'ha dit-- ho va fer amb el
benentes que la bandera de Barcel na també és la bandera de la
Catalunya que un té quan és barce: oní. La bandera de cada ciutat
d'aquí, Catalunya, representa Cat ~ lunya també per als ciutadans
d'aquella ciutat.
40

�pSPC-C, 43 1 CSJB / _3 de febrer de 1993 1 D7C40430

Ara, curiosament --i ara és
tall d'anecdota, i només us ho
comunico com una curiositat--,
jo vaig rebre una carta d'una
conselleria, que no diré quina és. , . , el senyor conseller i els seus
al ts carrecs em va~ enviar com un~ mena de carta amb una recollida
de firmes a favor d'un canvi de j l'escut de Barcelona. Jo els he
enviat a cada un d'ells --ho rebran dema, suposo, o avui mateix-- un
atles, que al mateix temps és un c~lendari, que ha enviat la mateixa
!
Generalitat, l'Institut de cartogt:afia, i que ve presidit per un
t
magnífic plano! d'Europa d'Abraham ¡ cresques, que vestes saben que va
ser un dels primers geografs de i a historia --aixo, estic parlant
1
del segle XIV, XV. I en aquest ¡papa de 1 'Abraham Cresques hi ha
un ... , és clar, hi ha tots els nots que hi han d'haver, eh?: hi ha
els noms de les ciutats, hi ha el nom de Barcelona, i a Barcelona hi
ha una bandereta, hi ha una bander~ta de Barcelona que és exactament
igual --exactament igual-- que aqut sta tan criticada . I a més, no és
només que sigui igual, sinó que a 1 més esta posada igual; és a dir,
esta posada de forma horitzontal, 1~ue no sé si és erronia o no, des
d'un punt de vista heraldic, a la *il lor sí, perb, en tot cas, en el
segle XV ja s'equivocaven. Ho di~ perque el conseller de Cultura,
dones, ho sapiga. Pero no hi vegin j cap malicia, en aquest comentari,
perque realment aquest és un tema ~e no dóna més de si.
Hi ha moltes virtuts, jo cre&lt;t:, a extreure, i moltes lli&lt;;:ons,
l
també, per la banda ... , , i en fi, qri tica, segurament, dels Jocs. El
tema de la justicia rapida 1 que la ! Magda Oranich ha citat, per mi és
clarament un d' ells i, en fi 1 ensl allargariem mol t si continuéssim
parlant d'aquest tema. Gracies al ~ran pretext dels Jocs també es va
aconseguir un nou tipus de ju~tícia que mirariem, entre tots
plegats 1 que no es perdi 1 no? Jo vaig citar noms que sé que han
emocionat persones en particular, pero és que no es podía no citar
el pres~d~nt Com~anys 1 perqué e~ Pfesident Companys era el p~esiden~
del Com~te organ~tzador de l'Ol~rnp t ada Popular del 36, no? H~ ha qu~
diu que l'aixecament mili tar del ¡ 18 de juliol 1 el dia abans de
l'inici de !'Olimpíada Popular tam~é tenia coro a motiu ... , alguna de
les raons que varen contribuir qu~ aixb fos fet el dia ... , aquest
aixecament, el di a 18 de j uliol, i tenia a veure amb el fet de la
1
vinguda d' estrangers a Barcelona $1
di a 19 per mor de 1 'Olimpiada
1
Popular, no? En f i
són interpret~cions que hi ha. En tot cas, és
ben evident que Companys hi havia d'estar present en aquell moment;
jo ho havia di t des de feia mol t de temps 1 el que passa és que la
gent no se'n recordava, ho vaig d'r aqui 1 em fa l'efecte, i en tot
cas pi que els puc dir que jo he tingut cartes, per exemple, fins i
tot de la República Dominicana, d'~n exilat catala 1 que es va passar
la nit plorant, aquella nit. Perque mai més ... {Jn exiliat que no
esta ni tan sols a Santo Domingo, l sinó terra endins 1 suposo que en
una petita població més o menys se~vatica, no? I aquest home, en una
televisió, va poder veure 1 despré~ de trenta, quaranta o cinquanta
anys de no saber-ne res, que es patl ava del president Companys. I no
1

!

4

�de 1993 1 D7C40430

DSPC-C. 43 1 CSJB 1 3 de

va poder dormir, de plorar tota la nit, per entendre'ns, no? Jo cree
que a1xo era de justicia. Ho era a b l'Octavi Pahissa; va passar que
'
un bomber jubilat, que era vol4ntari, es va morir justament •..
&lt;I&gt;(Per raons tecniques no ha lquedat enregistrada part de la
intervenció
del
senyor Maraga ~l.) &lt;D&gt;
... en
el
cementiri de
Collserola va ser quan vaig trobar~me la familia de l'Octavi, no? En
fi, jo cree que tot a1xo són cose' que s'havien de fer; com s'havia
de citar Saraj evo i coro ets anunc~o que jo continuo pensant que la
promesa que varo fer a 1' alcalde ~e Saraj evo el dia després de la
inauguració dels Jocs, en el dinaf de més de cent alcaldes que vam
tenir en el Saló de Cent de l j1 Ajuntarnent, s 1 haura de complir,
s 1 hauria de cornpl ir. Nornés que l F decisió d 1 anar-hi, per part de
cinc o sis alcaldes irnportants r 'Europa va quedar sotrnesa a la
voluntat del president del Consell Europeu, el senyor John Majors, i
de les Nacions Unides, que són en jdefinitiva qui han de dir si aixo
els interessa o no que es faci ~ Nosaltres varo tramitar aquesta
oferta a través del Ministeri esp~nyol d 1 Assumptes Exteriors, que és
coro s 'ha de fer, i no hern tingut una resposta, pero els garanteixo
que aixo continua viu . Ahir varo tenir reunió d'alcaldes d'Europa
aquí, i continua, aquest esperi t, vi u, i si hi ha alguna ocasió de
fer-ho i té alguna utilitat, dones, ho farero. Cree que aquest tema i
el terna Paralírnpics, és a di f , la propia organització dels
Paralírnpics són els elernents mora ~ s i etics més significatius dels
que es van produir durant els Joc de Barcelona. Per tant, que queda
pendent? Quant a vendre Barcelona ho torno a dir: jo penso que és
vendre Catalunya, Catalunya té un atot irnportantíssirn amb Barcelona,
és el més important; segurament ~s la Barcelona gran --no die la
«gran Barcelona», die la «Barcel qna gran»--, 1' area metropolitana, ·
la que s'hauria de poder vend~e, perqué, si no, ens cornparem
malarnent ,
fins
i tot nurnérica~ent...
Madrid té tres milions
d 'habi tants , i nos al tres també -- ~o ens enganyem--, arnb un t_erri tori
'
fins i tot més xic, eh? Madrid !té
sis-cents quilometres quadrats
--Madrid rnunicipi, cornpte--, sis- ~ents quilornetres quadrats per tres
milions d'habitants; nosaltres t~nirn els 3,1 milions d'habitants
~áteixos en quatre-cents setanta ~uilornetres quadrats. És a dir, són
més ciutat els vint-i-set munici~is metropolitans de Barcelona que
el rnunicipi de Madrid, per entendt e'ns, des del punt de vista de la
densi tat, si def inim «ciutat» conl una si tuac ió densa, no? Jo cree
que és aquesta la Barcelona que r hauríern de vendre, i anuncio una
cosa, sense cap pretensió política --sense cap pretensió política--,
i ~1 president de la Generalit t ho sap perqué en varn parlar
just~rnent dos dies després dels Jocs. En varn parlar, varn parlar de
la necessitat de poder fer que el~ organismes interrnedis derivats de
'
segona elecció, de democracia in~irecta, no directa, llevat de la
Gerúiralitat de Catalunya, és a di ~! , el Parlarnent, i dels ajuntarnents
que són d' elecció directa, tots ells al tres haurien de ser, cree jo
--i creu el president, em penso qt e puc dir-ho en nom d'ell, perqué
¡
¡

1

~2
l

�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de

vam arribar a un acord claríssim en aquest senti t-- haurien de ser
organismes menys polititzats, mFs tecnificats,
més gerencials:
comarques, regions, províncies, ~ree s metropolitanes. Si aixo fos
així ... , i ho die per avalar 1 1 ejsperi t d 1 entesa amb el qual faig .
aquesta informació, que la Barcel~na gran s 'hauria de vendre a tot
el món com un actiu important de 1 tot Catalunya 1 no? Escol tin 1 els
mateixos exportadors catalans a~ els quals ens vam reunir la
setmana passada en un dinar, el gtup més gran d'exportadors, el més
important d'exportadors catalans 1 1 ells mateixos diuen que estan
1
venent més gracies a Barcelona 92.¡ El Saló Gaudí, que ha tingut ara
problemas en l'última edició, en +1 Gaudí Dona de fa uns meses, el
president de la Generalitat i jo ¡ que hi vam estar presents, vam
sentir-nos dir deu, quinze, vint ~egades, que estaven venent més a
fora, i estaven venent més a ~ora no per la devaluació --que
aleshores no s'havia produit, en~ara--, sinó perque la carta de
presentació de Barcelona els ajuqiava molt més que no pas abans.
Abans havien d'explicar on era Ba~celona, i ara els diuen: «No, no,
passin 1 pass in» 1 i amb un somriu~e, corn si diguéssim. o sigui, és
més rapid, i més positiva la rebud~ que es fa dels nostres venedors.
Per acabar, corn aquí ha di t
ami e Sobrequés --com aquí s 'ha
di t-- els Jocs es poden comparar lamb el Pla Cerda des del punt de
vista del seu impacte urbanístic, ! pero jo voldria deixar ben clar
--perque em penso que de vegades ~o ho esta-- que, després del 88 i
després del 29 no hi va haver, propiament 1 «ressaca», no?, i que ara
es diu que n 1 hi ha, moltes vegades l N1 hi va haver el 29 en la mesura
que el 29 va tenir el «dimarts negre» i la crisi mundial més
important que hi ha hagut mai, i ara en tenim una, de no tant
important, pero important. Pero nb és cert que la ciutat no anés
endavant, i precisament la ciutat, tant el 88 com després del 29 va
reaccionar en el terreny cultural . Mireu: 1 1 any 1888 hi havia un
Palau de Belles Arts, que era el ituat davant de l'actual Palau de
Justicia, on ara hi han aquests putjats &lt;I&gt;horrendos&lt;D&gt;, eh?, tan
lletj os, que hi ha. Mol t bé.. . !f.' edifici nou, vull dir. Al la hi
havia el Palau de Belles Arts, qu~ després va ser enderrocat , pero
l/any 1891, tres anys després ~e l'Exposició Universal, es va
inaugurar el Palau de Belles Ar~s com a primer ini ci del Museu
Nacional d'Art de catalunya, que 4ra tenim a Montjuic. És l'any 91
del segle passat, tres anys despJ1· és. El Restaurant del Paro:= r del
Domenech i Montaner, no es va a e bar per l 'Exposició, p~rque don
Manuel Girona, que era el ...
en fi, el president del comite de
finapces de l'Exposició va dir «No serveix per a res, un restaurant;
1 1 important són els salons indust ials, l 'exposició industrial. El
restaurant, per que el volem?» Don~s, molt bé, al cap de pocs anys,
al cap de pocs mesos d'acabada l 1 f xposició Universal, es va acabar
el Restaurant del Pare que ara és !el Museu de Zoología, i que tots
coneixeu, eh?, del Domenech i Mont~ner. I l 1 any 29, en menys mesura,
en molta menys mesura, per raons e caracter politic, inicia lment,
l

r•

l

1993~D7C40430 '

1

11'

1

�OSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fébrer de 19S3 / 07C40430

pero que després van ser recomp nsades per la presencia de la
República, l ' any 33 va ser possib:Í e d'inaugurar el Museu Nacional
d'Art de Catalunya a Montjuic. Corn? Utilitzant el vell Palau
Nacional --«vell» . .. , el «recent» Palau Nacional-- de 1 'Exposició
per a una finalitat també artística Jo ho die perqué el que ara ens
hem de proposar --i ara ens pro osern-- és, precisament, no una
«ressaca», s i nó un periode de gran creativitat cultural. Un cop la
ciutat ja és coneguda, un cop les ! eves infrastructures ja estan al
nivel! que havien d'estar, jo cree
e és el moment perqué Barcelona
es plantegi vendre, vendre, vendre --com diem-- cultura, que és el
que en definitiva rnés ens distir
corn a poble i rnés actius
positius ens ha de reportar.
Arnb tot aixo estem compl int, ~e fet, el programa que fa cent
anys j a ens van marcar les person4s que van escriure i fins i tot
poetitzar sobre aquesta ciutat, no: Que havia de tornar al mar, que
s'havia de f er més gran, que hav ' a de ser l'esperit catala, que
havia d'anar més lluny, que havia de córrer camp i al mateix temps
fer-se rnés humana portes endins. Af XO, jo cree que és el que hem de
fer, arnb tota sinceritat, i em penfo que els Jocs han sigut el gran
pretext per f er-ho .
1
Vull agrair e l seu captenirnent, no només avui, sinó qurant tot
aquest periode; j o m' he sentí t t ~mbé representant de tots vos tes
durant aquest temps important per a l la historia de la nostra ciutat.
El Sr. PRESIDENT: Gracies, senypr Maragall.
1
Bé, senyores i senyors diputat¡s, amb aixo hem exhaurit l'ordre
1
del dia. Portem tres hores, gai~ebé, de comissió; cree que hem
tingut una informació densa i uha valoració important sobre la
celebració dels Jocs. Dono les grbcies, en nom de la Comissió, al
'
senyor Pasqual Maragall per la ~eva cornpareixenQa , i vull donar
tarnbé les gra ci es a tots els cornpanys,
diputades i diputats
d'aquesta Comiss i ó, pel seu cap eniment --com ha dit el senyor
Codina , no avui, sinó en totes lep comissions celebrades-- ¡ que ha
posat de mani fest aquest el ima i j aquesta actitud de suport total,
sense f isures, i de corresponsabi!li tzació en aquest gran proj ecte
co1.lectiu dels J ocs Olímpics de B~rcelona.
Gracies.
¡i
S'aixeca l a s essió.
&lt;I&gt; (La s essió s 'aixeca a tres quarts de dues del migdia i deu
minuts . ¡

J'

.'

~4

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18256">
                <text>4206</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18257">
                <text>Comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona 1993</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18258">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18259">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18260">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18261">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18263">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18264">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22892">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22893">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22894">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22895">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40913">
                <text>1993-02-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43536">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18265">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4980" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3790">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4980/FMHP_02135.JPG</src>
        <authentication>d62d854f18a23132c3e08142b6b0d39f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76072">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76073">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76074">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76075">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76076">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76077">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76078">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76079">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76080">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76081">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76082">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76083">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76085">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76084">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4981" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3791">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4981/FMHP_02136.JPG</src>
        <authentication>d13b8c101512743074c51f1cbb6ca241</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76086">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76087">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76088">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76089">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76090">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76091">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76092">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76093">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76094">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76095">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76096">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76097">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76099">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76098">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4982" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3792">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4982/FMHP_02137.JPG</src>
        <authentication>4da8285bd6ff7a0fb1c3bd231324c2ba</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76100">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76101">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76102">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76103">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76104">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76105">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76106">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76107">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76108">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76109">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76110">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76111">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76112">
                <text>Pagans, Anna</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76114">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76113">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4983" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3793">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4983/FMHP_02138.JPG</src>
        <authentication>000bff6c226d3d4531edf09e147ec0bd</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76115">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76116">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76117">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76118">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76119">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76120">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76121">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76122">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76123">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76124">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76125">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76126">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76127">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76128">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76129">
                <text>Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76130">
                <text>Sabaté Ivarz, Xavier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76132">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76131">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4984" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3794">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4984/FMHP_02139.JPG</src>
        <authentication>6339028c001aea9fafd538a9bf5fa4fa</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76133">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76134">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76135">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76136">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76137">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76138">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76139">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76140">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76141">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76142">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76143">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76144">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76145">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76146">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76147">
                <text>Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76148">
                <text>Sabaté Ivarz, Xavier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76150">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76149">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4985" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3795">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4985/FMHP_02140.JPG</src>
        <authentication>1cbde0a5a3e1a018beae94ab4096a5a0</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76151">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76152">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76153">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76154">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76155">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76156">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76157">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76158">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76159">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76160">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76161">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76162">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76163">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76164">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76165">
                <text>Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76166">
                <text>Sabaté Ivarz, Xavier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76168">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76167">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4986" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3796">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4986/FMHP_02141.JPG</src>
        <authentication>badba596edff146425bbb6634eff4761</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76169">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76170">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76171">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76172">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76173">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76174">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76175">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76176">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76177">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76178">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76179">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76180">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76181">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76182">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76183">
                <text>Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76184">
                <text>Sabaté Ivarz, Xavier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76186">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76185">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="4987" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="3797">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4987/FMHP_02142.JPG</src>
        <authentication>cd6e56ff295d680d27b53d4647a71899</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="76187">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76188">
                <text>04/10/2006</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76189">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76190">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76191">
                <text>Commemoració 25è aniversari de la FMC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76192">
                <text>Aniversaris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76193">
                <text>Govern local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76194">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76195">
                <text>Mancomunitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76196">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76197">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76198">
                <text>Polítics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76199">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76200">
                <text>Bustos, Manuel</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76201">
                <text>Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="76202">
                <text>Sabaté Ivarz, Xavier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76204">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="76203">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
