59 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/740/19980228_LV.pdf 252cb43ff1d80b27efb7a45102014abe PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/02/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Preferimos mejorar. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Preferimos mejorar, cambiar, tener un entorno que no deje de ser familiar, pero que sorprenda, que estimule, que nos diga que todo cambia sin dejar de ser y que nos devuelva una imagen coloreada y enriquecida del colectivo. Para ello hay que arriesgar. Y para arriesgar colectivamente hay que fiarse y hay que atreverse. Hay que saltar y llegar al otro lado. Los ríos deben cruzarse. Veo a nuestra comunidad como un pueblo que se acerca ilusionado y a la vez temeroso al obstáculo que hay que superar. Con un profundo deseo de hacerlo. Esperando que se dé la señal. Pequeñas señales, estos días, indican la fuerza importante del temor y el peso de la inercia. Tener cierto grado de poder bastante cerca nos ha hecho avaros. Nos ha hecho perezosos el tener relativamente pronto (en 20 años) una parte substancial de lo que hace cien años soñábamos. "No ens en sabem avenir." Y al mismo tiempo nos parece poca cosa. Porque ese poder se ha usado poco y mal. Se ha tenido y basta. Se ha mandado y basta. De gobernar, poco. Pero se hace difícil cambiar. Demasiados mecanismos de poder, reales y simbólicos, situados demasiado cerca, favorecen la conclusión y la pasividad. Falta respiración, porosidad, airearse, osar. Ya está bien de "catenaccio". Conviene abrirse para ganar, como en el mejor fútbol. No se ha dicho aún desde aquí una fórmula distinta para España, generosa -como dijo un día Antoni Puigverd-, que los españoles puedan comprender. Empezando por los españoles periféricos, como esos gallegos que se han ganado a pulso el derecho a una alternativa autonomista. Ese es el río que hay que pasar. 125 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1202 Title A name given to the resource Preferimos mejorar. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Autogovern Espanya Territoris Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-02-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/741/19980307_LV.pdf b30d00f98452824626450473d484d39f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/03/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Dahrendorf y Mann. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Thomas Mann dijo al volver de Estados Unidos al final de la Segunda Guerra Mundial que él no se había ido nunca de su patria porque su patria era el alemán. Luego, mucho después, Semprún, 50 años más tarde de Buchenvald, volvió al lugar y se preguntó cuál era su lenguaje para saber dónde estaba su patria. Y se contestó que su patria no era ningún lenguaje, que su patria era el lenguaje -Semprún leyó primero el "Quijote" en alemán, escribió en francés y luego también en español-. No es que el logos fuese su patria, es que él efectivamente aprendió a leer y escribir en tres idiomas europeos a la vez: el europeo es su lenguaje. Ningún idioma solo es su idioma. Ahora sospechamos de los conceptos y de toda razón que no sea material, datada, que no exprese una parte de la diversidad, y que por tanto no sea particular. Lo universal no mola, como dirían los chicos. ¿El logos? ¡Pero hombre! ¿La razón, el progreso? ¡Percarità! Uno de los muchos presidentes identitarios que he conocido nos decía un día que si baja un marciano y te pregunta "¿usted qué es?" Tú no le contestarás "soy diverso", sino que dirás cuál es tu diversidad: soy catalán, de la plaza Molina de Barcelona, mis padres son tal y tal. O soy madrileño de la calle Miguel Ángel esquina Martínez Campos. Según esto, hay diversidades buenas y otras no tanto. Si eres de la diversidad español, o francés, no tiene mucha gracia. Porque esta diversidad está como gastada. Esas guerras ya me las sé. No me dicen nada nuevo. No informan. No añaden valor a lo que ya sabía. Algunos europeos, sin embargo, piensan que no hay que correr tanto. Si Mann decía también al llegar de América que no quería una Europa alemana, sino una Alemania europea, Ralph Dahrendorf, un alemán de Orxford, nos advierte de que no queramos dar tantas lecciones europeas a los alemanes y de que no nos empeñemos en querer el reino del euro para evitar el reino del "deutsche mark": los alemanes ya son mayorcitos. Son europeos por derecho propio y más vale no tratarles de enseñar algo que ya saben ni insistir por vías indirectas (la moneda) en hacerlos más políticamente europeos de lo que a lo mejor quieren. Es innecesario y arriesgado. Pero el euro está aquí y lo único que puede pasar, tanto con Kohl como con Churchill, es que Schroeder gane sobre una ola de insatisfacción... cuando ya no hay nada que hacer. Ni demasiada Europa ni demasiada particularidad, dice Ralph Dahrenforf. Primero las grandes naciones. Ni logos ni lenguaje europeo: alemán en Alemania y francés en Francia. "Menjar poc i pair bé". Pero los catalanes y los bávaros, y los vénetos, y todos los demás, dicen: la razón nacional estatal no es la razón. ¿Cuál es? 126 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1203 Title A name given to the resource Dahrendorf y Mann. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Nacionalisme Identitat (Concepte filosòfic) Europa Regions Estat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/742/19980314_LV.pdf e77919adf7ef30931b39ac0952eb5cf3 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 14/03/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Razón rima con nación. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Razón rima con nación, pero la razón no está con la nación-estado. Pero tampoco está sólo con la nación oprimida. Tampoco con la ciudad: la razón no es lo mismo que el cosmopolitismo. Ni siquiera está con el individuo solo. Y, por fin, no está con el mundo entero ni con la aldea global. Pensar global, ni que sea para luego actuar local, no es necesariamente pensar bien. Todas estas definiciones del ámbito más adecuado para pensar y actuar tropiezan con la misma piedra. No hay un ámbito adecuado del razonar y de la acción. Hay sólo un principio moral, que es el de respetar las pertenencias de la gente. Sus ámbitos de pertenencia. Sus esferas de acción. Y hay un principio político que los sucesivos impulsos de la globalización (Carlomagno fue uno; Felipe II, al que nunca se le ponía el sol, fue otro; el internacionalismo proletario, vaya si no; Soros y sus manejos también; el Internet "no cal dir", etcétera), un principio, digo, que ninguno de esos saltos hacia delante de la sociedad y la economía mundiales ha podido eludir: el de que, a fin de cuentas, como más cerca mejor, el principio de que la identidad es mejor que la indiferencia y la cercanía, preferida a la distancia. La famosa subsidiariedad no es exactamente eso: es el reconocimiento de que ese principio es vigente, pero que tiene excepciones y, últimamente pienso, excesos posibles. Y es el descubrimiento de que quien debe justificar siempre su pretensión es el poder lejano, no el cercano. Al gobierno cercano el valor se le supone, como al soldado. La pregunta tonta que se les hace a los partidarios de la subsidiariedad es: ¿y quién decide qué se hace cerca y qué cosa lejos? La respuesta es que nadie, excepto que quien quiera llevarse algo lejos lo tiene que justificar, y quien quiera mantenerlo cerca no -porque es lo más lógico-. Que demasiado poder es malo, es el principio elemental. Que a veces la lejanía es necesaria, es el principio segundo. Que esas veces corresponden a las razones de la eficiencia (ventajas del tamaño, economías de escala, etcétera) y a veces a las de la equidad (ventajas de la cohesión social, necesidad de grandes tamaños para redistribuir), todo eso viene en tercer lugar. Que mucho poder demasiado cerca es un peligro (observación que complica las cosas, sin duda), es el descubrimiento del Mediterráneo, o si se quiere de la sopa de ajo. Porque hace siglos (dos, como mínimo) que los inventores de la democracia abundaron en los peligros de la colusión. Y hace ya décadas que en el cine americano el policía local es un sinvergüenza y el federal todo un caballero. Que se lo pregunten sino al Fugitivo de la película de ese título. Quizá debamos elegir entre dos demagogias y quedarnos con la menos mala: la demagogia de lo cercano, identitario, nacional y local, y la de lo universal, neutro y, se supone, humano. La vida real consiste bastante en ir combinando rechazos a una y otra cosa y de paso construyendo una nueva moral. 127 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1205 Title A name given to the resource Razón rima con nación. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Subsidiarietat Nació Globalització Identitat (Concepte filosòfic) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-03-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/743/19980328_LV.pdf 39d82c5a40e1434e1530c4e145ed0c0e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/03/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK Autor: PASQUAL MARAGALL Viniendo de Roma, y después del baño de modernidad de Barcelona, vuelo hacia Nueva York. Leo un parlamento de Jacques Delors ante una fundación llamada Europa de las Culturas 2002. Delors se pregunta sobre el porqué del rechazo práctico de su libro blanco por parte de los gobiernos. No lo han interiorizado -dice-. No lo han entendido. Los ciudadanos tampoco añade- creen aún en el Estado providencial. El mundo entero -dice citando a Touraine- está dominado por la separación entre los sistemas de comercio, de la técnica y de la ciencia, por un lado, y por el otro, una formidable fragmentación de las identidades. ¿Qué hay de inmutable y qué de nuevo en todo esto? ¿Qué está pasando realmente? ¿Qué se puede hacer? Hay un abuso de la mundialización como recurso retórico. Jacques Delors cita... a ¡Maurice Chevalier!: "C'est nouveau, c'est rígolo". "Si no es nuevo, es más divertido." Hay que ser serios, advierte. Analizar lo que realmente ocurre. No caer de rodillas ante la aldea global sólo porque es el nuevo concepto. Lo que ocurre es una mutación tecnológica. Ustedes, les dice a los de más edad, trabajaron 10.000 horas durante su vida activa. Hoy sólo se trabajan 70.000 (es decir, calculo yo, 40 horas, 40 semanas al año, por 40/45 años) y, dentro de poco, hacia el año 2020, serán 50.000 horas. Ya lo dijo Keynes en Madrid en 1930, en su famosa conferencia pronunciada en la Institución Libre de Enseñanza sobre el futuro económico de nuestros nietos, perdón, de sus nietos, y Marx en "La ideología alemana". Yo, sin embargo, veo a mis hijas trabajando más que yo y su madre a su edad y sin la misma estabilidad. Delors termina insistiendo en que el tiempo se está convirtiendo en una variable esencial y que todo cambia en este terreno: la educación continúa a lo largo de toda la vida, la organización de las ciudades, la compatibilidad de tiempos de trabajo de la pareja, si es que aún quedan parejas, añade. Estos son los temas. Imaginar nuevas maneras de crear empresas y sobre todo, pide, si alguien siente que hay una necesidad, trata de satisfacerla y fracasa, no ponerle una estrella amarilla con la inscripción "Fracasado". Emprender es arriesgar. Pero no acertar a la primera es lo normal. Ni a la segunda. Delors dice de pasada que la tensión entre global y local produce vértigo. Que los responsables piensan global -sean políticos, empresarios o dirigentes sindicales- mientras que los ciudadanos piensan local con los pies en el barro de los demás diarios. Unos en la estratosfera de su mundo virtual, los otros en el barro de su mundo demasiado real. Ahí ve Delors la razón del mal vivir político de nuestras naciones. De acuerdo. Quizás habría que juntar esta mención pasajera del ámbito espacio con el replanteamiento de la variable tiempo, ridículamente distribuida entre estudio, ocio y jubilación. Espacio y tiempo considerados a la vez. La ciudad puede acercar en el espacio los tiempos del trabajo y los tiempos del estudio, por ejemplo. La universidad y la empresa. Y la tecnología puede ayudar. Lo bueno sería correr los riesgos de ser emprendedor bajo un paraguas de valores cívicos, compartidos. PASQUAL MARAGALL 128 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1206 Title A name given to the resource La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Model social Educació Economia Globalització Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437 PDF Text Text 28 MARC DE REFERENCIES li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant EL £un es M i o d'un rBt/o. Entri s le stauen a J rotilo de o objectes; cast. 'rador per la cambra, le fet, Tirant, c. 196. Milà Rom. 168. Dins '. Rogles formant, la gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia El futur del catalanisme per PASQUAL MARAGALL T T T T T T T T ordre acle' qual dfi . [analisi , -1. . és: Futur del catalanisme. Passat, Present, Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Fs contra la llum del projecte que volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l . fil futur té dos noms: l.'Furopa de les regions fa lleialtat federal. Avui ja veiem, al linai elei final (.lei s. XX. de nou, la llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món. i per ti. amb els dimonis del seu passat. Anem cap a tina l'nio Furopea respectuosa dels Fstats que- l'han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva o r g a n i t / a c i ò l'autèntic ordre démocratie : de baix a dalt. Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions que poden ser mantingudes, o millor encara, retor- nades, al nivell més baix. L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris que hauran cle ser substancials a Brusel.les o Frankfurt per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, ele les culture's, que1 van perdre pes en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei XVHI i elei XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més atenta a la subsieliarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Fstats. perquè això comporta cle forma inevitable i segura la conversió p a u l a t i n a dels Fstats en esglaons intermedis d'un altre procés ele mexlèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Fs digui el que es digui, aquesta Furopa feeleral neix d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats nacionals i culturals obliela- eles per la història. FI principi europeu ele elesconfiança elemocràtica. referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la renacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s'hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base elei sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible just a m e n t perejuè capgira l'ordre ele les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar; la devolució elei poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació elemocràtica, que substituïa, a través ele la seva representació (l'Assemblea Nacional) l'antiga Monarquia i l'antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions cle la Comissió Constitucional italiana (la �29 MARC DE REFERÈNCIES Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que "la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster; economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i l'avortament, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra d'esdevenir el centre cle les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per "complex americà" d'Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent cle la llarga i dramàtica marxa per l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l'animava eles de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha cle quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l'interès general per part de cadascú. D'aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarietat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte. Responsabilitat en clos direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant U Desde Catalunya veiem amb esperança com la nova Europa s'anuncia més atenta a la subsidiarietat 99 a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia í Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wutemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d'eficiència i/o d'equitat, convé més la distància i l'arbitratge que la proximitat. Però justament aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre clels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha cle ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l'Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l'interès general dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l'art. 3r. reserva taxativament a l'Estat. 1 l'Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d'aquesta Europa modesta i subsidiària? Ben al contrari: molts només serem europeistes d'aquesta Europa. Ja n'hem tingut prou de patriotismes excessius. Espanya" de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot C a t a l u n y a posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d'Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Espanya". L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols" deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i al més p o s i t i u "Escolta Espanya". Vivim un moment esperançat. Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. -som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura, en dret. en política, -volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) En el projecte -que cadascú triï si laborista prefereix realit/ar els serveis britànic la a casa (Mossos) o que els transferència de facins eles cle .Madrid (G. competències és Civil) Quan diem el mateix tan àmplia que dret, volem dir que tenim només es detalla dret a rebre el mateix sevei En quin punt del segle les que reté XVIII els catalans comencen bàsic per habitant. El fet de a actuar en interès propi i ser més rics ens obliga a Westminster com ho formalitzen? En pagar més i ho acceptem, però no ens obliga :\ rebre quin punt de la revolució menys. Quan diem "el liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre mateix dret" volem dir també el drei :\ rebre els entre els que s'esveren de "Catalunya és Espanya" les conseqüències de la serveis des de la mateixa "Espanya és Catalunya" revolució i esdevenen "Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix catalanistes porucs i aquells nya" autogovern. que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya" rència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des eventualment, en federalisNomés queden en peu me? la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua, avui? bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai. prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència. justificat cle nou aquell L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials, optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats tt 99 �30 ^ d iferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d'Espanya que proposem. No podem dir: "no volem que els altres no tinguin". \o podem dir: "si a vostès tumbé els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa pera seguir essent diferents". Si "Espanya és una realitat entranyable", quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són. els negarem també el dret a autogovemar-sc? Q u i n model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament en la desconfiança per molt j u s t i f i c a d a que hagi estat històricament? Tenim l'obligació i el deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de sentit comú. I lem portat seny en el tema ele la llengua, évitant que no es convenis en l'inici d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, p r o h i b i c i o n s i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per u la salut del català que els problemes que s ' h a v i e n volgut atacar. La I.lei del 83 s'ha de .sal vu r com u tal. amb les modificai, ions que el temps obliga de fer -obliga i permet- per tal que la llei MARC DE REFERÈNCIES segueix sent una llei viva. " El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on soni en política cultural -la columna vertebral eie la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacionul-cultura civil en el teatre, la música, l'edició, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és ultra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel f u t u r : F u n d a c i ó Bofill, Fundació Joan Maragall. Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s'hi juga. Vint anys després del Congrés de C u l t u r a ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament. Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. El nou catalanisme no són cabòries. H a u r à de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema participatiu en la definició pot ser que no estiguem preparant les bases futures d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. dels clos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d'objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema cle responsables elei seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu cle la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vullesos i el Bages i l'Osona-, les ONG's més s i g n i f i c a t i v e s , les entitats culturals i esportives, la gent d'església i de confessions religioses, cle fundacions assistència Is, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo. a nivell de C a t a l u n y a , el triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l'administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l'equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies. Pero ha de ser l'esforç conentrat, ben programat i flexiblement desplegat cle les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d'aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l'acció catalana. Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest acord, nosaltres, eles de l'esquerra i el centre, hem de començar a treballar-hi igualment. Q u a l i t a t , potència i equitat són fites cle vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però Els catalans del segle XXI sabem l'Europa que volem, i l'Europa que ve: l'Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l'Europa legítima; l'Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L'Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades, se'ns parla només de l'Europa d'on venim i no de l'Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, "forta però no fortalesa", activa però no invasora de la proximitat -al contrari, "defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a buse de civilització-. L'Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha cle consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l'ha cle fer explícit i diferencial. Hem cle fer el partit d'Europa, d'aquesta Europa. Pasqual Maragall ex-alcalde cle Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del catalanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Acció política Federalisme Subsidiarietat Europa Espanya Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Marc de Referències Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1746/0000001421.pdf a6488cf0b9e58e07f77c5187b7c6ea3b PDF Text Text 1 UN MUNDO DE CIUDADES: LA MEJOR RESPUESTA A LA GLOBALIZACION PASQUAL MARAGALL Enero 1998 INDICE: ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES: ¿ES DEMASIADO GRANDE LA CIUDAD? ¿ES LA GRAN CIUDAD LA CAUSA DE NUESTROS MALES? ¿ES EL PENSAMIENTO GLOBAL LA SOLUCIÓN? POR UN MUNDO DE CIUDADES RIO 92, BARCELONA 92, ISTAMBUL 96 HORIZONTE 1999: ¿ES POSIBLE CIUDADES UNIDAS? EL MODELO EUROPEO. EL MODELO LATINO-AMERICANO. DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR LA CIUDAD COMO SISTEMA ¿CUÁL CIUDAD? ¿HASTA DONDE LLEGA? ¿CUÁNTOS HABITANTES? TRES PRINCIPIOS Y TRES OBLIGACIONES CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES EL PLAN ESTRATÉGICO EL TRIANGULO CIUDAD-UNIVERSIDAD-EMPRESA . EL MODELO BARCELONA F I N A L . PROPUESTAS.- * Gestiones a hacer ** Bibliografía ** Recuadrar, subrayar, destacar etc.. 1 �2 ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES Lo que asusta al mundo son las ciudades, porque son el problema real, el que se ve. Pero el instinto imparable de la gente es reunirse, vivir juntos para mejorar. Y ese instinto es la única garantía de solución a la vez que el nombre del problema. El ritmo excesivo al que este proceso de urbanización acontece, desborda inicialmente la capacidad de asimilación de los ya establecidos y de sus construcciones e infraestructuras. El factor limitativo es la capacidad de convivencia con la diversidad de las etnias acostumbradas a ser mayoría, de los más acomodados si están habituados a no contribuir para financiar el espacio público***, de los mayores respecto de los jóvenes, de los jóvenes de lugar respecto de los nuevos y aún de los inmigrantes ya afincados respecto de los recientes. Hasta aquí el enfoque sociológico. 2 �3 También un enfoque económico es posible. En el modelo de la economía neoclásica, la población no detiene su aumento en el punto del mínimo de los costes medios, dónde el tamaño de la ciudad sería óptimo (la ciudad más barata para cada habitante), y avanza hacia la población real extra-óptima • quizás por la percepción de los costes medios predominantes y no de los reales de incorporación que son los costes marginales • quizás porque los precios relativos campo/ciudad han variado a favor de estos últimos y el campo ya no puede comprar servicios urbanos (entre ellos servicios públicos como educación, sanidad y parte del entretenimiento) 3 �4 De todos modos conviene tener en cuenta que en materia de percepción de los tamaños aceptables y óptimos, la humanidad es un especie cíclica, que muestra fases evidentes de pesimismo y optimismo. El modelo Malthus-Ricardo, válido para las Islas Británicas tras las guerras napoleónicas, con el trigo caro y las tierras fértiles totalmente cultivadas, se aplicó sin grandes miramientos en 1974 al mundo entero - sustituyendo el trigo por el petróleo: recuerdan? solo quedaba petróleo para veinte años ! Un medio tan ecuánime como el Economist ha pasado de titular en cubierta Hell is an American City bajo una fotografia dramática de un anciano cojo ante un paisaje degradado del South Bronx, a admitir dos años depués que las ciudades norteamericanas volvieron a crecer en la década de los 80, tras perder población en las tres anteriores, y que las ciudades en general, en todo el mundo, serían los lugares decisivos para la creación y transmisión del conocimiento en el siglo 21. POR UN MUNDO DE CIUDADES La mejor manera de hacer la ciudad global de veras, no solo como una construcción mental, es construir en la realidad un mundo de ciudades * que funcionen bien * razonablemente abiertas * interconectadas en red Una serie de etapas conducen por ese camino hacia la aldea global, quizás mas lenta y tortuosamente de lo imaginado por los 4 �5 optimistas extremos, pero sin duda apuntando a una sociedad civil mundial como la imaginada por Kant. La novedad respecto de los ilustrados del XVIII y los progresistas del XIX, estriba en que de la tribu primitiva a la mundialización no podemos ahorrarnos ningún paso. Y el siguiente paso se llama regionalización internacional. Y se llama "sistemas de ciudades". Es decir, al aumento del tamaño de los espacios significativos (aldea, ciudad, condado, principado, reino, estado-nación, región mundial) corresponde una transformación de su estructura interna, en la que la libertad de las partes componentes aumenta en vez de disminuir y el concepto de frontera cede totalmente ante el de red. En el tránsito hacia la aldea global, donde finalmente el individuo debería existir en el sentido fuerte, las ciudades y las pequeñas nacionalidades olvidadas por la historia adquieren hoy protagonismo. Este es el momento apasionante en que vivimos. Aquel en que quince naciones europeas (mañana 20, pasado mañana 30) han decidido crear un espacio común, Norteamérica se unifica y Mercosur y la región Andina dibujan los contornos de nuevos grandes espacios, culturalmente coherentes y económicamente complementarios. Lo realmente interesante es como esos nuevos grandes espacios van dándose cuenta de que su política interna fundamental es la vertebración de un sistema de ciudades potente: Eurociudades y el Comité de Regiones, Mercociudades, CityNet en Asia, United Towns of Africa etc.. 5 �6 Analicemos aquí los movimientos internos de los grandes espacios regionales y sus leyes internas de comportamiento. Europa avanza por varias razones: • equilibrio estudiado entre los partners (que tarda décadas en cristalizar) • subsidiariedad y lealtad federal como garantías de la proximidad y la distancia necesarias** Igual en América • tamaño mínimo cara afuera: NAFTA=UE • Equilibrio interno progresivo: Ecuador-Perú; Mercosur, Montevideo, 12/12/97: zona de paz, convertibilidad, pasaporte común. 6 �7 • factor exterior unificador ($ vs. Euro) Luego hablaremos del nivel mas significativo para los responsables regionales y locales, que es el ámbito de las<redes transnacionales de ciudades y estados, lander o comunidades autónomas y el dibujo de planes estratégicos adecuados. El hecho es que una avanzadilla de ciudades atrevidas han comenzado a construir la red de las ciudades del mundo. (Igual que hablamos de ciclos de optimismo y pesimismo deberíamos hablar del solapamiento de fases futuras<y fases arcaicas< en cada momento presente, que termina tarde o pronto, después de sucesivos pasos adelante y algunos pasos atrás, en ajustes más o menos dramáticos). Algunos hitos y referencias bibliográficas de este proceso de creación de Ciudades Unidas junto a Naciones Unidas son los siguientes: Declaración Rio- Barcelona 1992**: dos esperanzas con nombre de ciudad. La agenda 21. J. Borja**, M. Castells**, Jorge Wilhelm, F.E. Cardoso, M. Cohen (Banco Mundial**): los sociólogos a la conquista de la acción. Jaime Lerner y las Ciudades Educadoras. Istambul 96 - Declaración AMCAL (Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales) **. Declaración HABITAT 2 **. Amsterdam 15-16 Mayo 1997 Cumbre europea de las regiones y las ciudades. Declaración final. Rapport Stoiber-Gomes **. Discurso final PMM **. IULA(International Union of Local Authorities)-CEMR(Consejo Europeo de Municipios y Regiones). Declaración europea sobre la autonomía local **. FMCU(Federación Mundial de Ciudades Unidas). �Nacimiento y crisis de Camcal (Coordinadora de AMCAL). Solución en el 99: Congreso IULA, Congreso Metropolis. �9 En este punto cabe juzgar la aparición arrolladura del concepto de globalización y de aldea global de una de las tres maneras< siguientes: • una sublimación basada en un barniz empírico de poco espesor; • una esperanza genuina de paz; • una confusión entre lo que es cierto para una minoría (movilidad, acceso, ubicuidad) y lo cierto para la mayoría (ubicuidad pasiva virtual via TV) ***. El mundo de ciudades (el globo de aldeas) aparece en cambio como: • una posibilidad real si bien más lenta, no instantánea (hermanamientos, de los hermanamientos a las redes, a la diplomacia preventiva y el trouble-shooting a nivel localregional, y al bilateralismo económico inter-urbano); • movimientos crecientes de ayuda (parcial y legítimamente interesada, en gran parte benévola y en manos de ONG) en situaciones de conflicto entre naciones, religiones o etnias (Bosnia, Argelia, Chipre) (Rio-Caracas); • el motor más interesado en los avances para poner el máximo de información y movilidad al servicio del mayor n° de personas. Conviene ahora fijar el zoom en el sujeto menor y más activo de este análisis: la ciudad. 9 �DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR ¿Cuál ciudad? ¿Hasta dónde llega? ¿Cuántos habitantes contamos? ¿En qué momento del día? Para definir mejor el sujeto activo del mundo de ciudades debemos tener en cuenta que la cultura urbana varía de región a región y que los ciclos de crecimiento demográfico de la ciudad central no coinciden en todas< las regiones del mundo; que la definición de ciudad basada en la existencia de economías de aglomeración (menores costes del mayor tamaño urbano) comporta determinadas consecuencias relativas a la cohesión interna del espacio-ciudad; y que la ciudad, al emerger como espacio significativo, quiebra alguna de las simplificaciones y alguno de los dualismos más habituales y menos productivos de nuestros análisis de la situación del mundo. Sintéticamente • Ciudad hemisferio sur- ciudad europea: periferia y centro ( población up-up or up-down) ***. • La ciudad no admite islas o incomunicación el caso de Los Angeles** cf. The Economist),.Pero la miseria y la riqueza colonizan el entorno ( siendo la barrera el miedo o el precio, respectivamente) • La ciudad está entre la sociedad y el estado. La ecuación precio-calidad se da con mayor facilidad, la proximidad del "vendedor" de los servicios y la comparabilidad entre ciudades es mayor que en el caso de los estados. 10 �11 De estas tres definiciones se derivan tres obligaciones: No al free riding. Si se quieren internalizar los costes no puede haber ciudadanos que usen la ciudad y no la paguen. Impedir barreras. Si se quiere optimizar los beneficios del tamaño de la ciudad no pueden aceptarse ghettos. Explotar comparabilidad: indicadores. Si se quiere demostrar la posición intermedia de la ciudad entre estado y mercado hay que crear un mercado virtual de ciudades, que es posible. Tres obligaciones que se concretan en lo siguiente: 1. Areas metropolitanas dónde la ciudad real exceda al municipio. Tax base sharing.(Casos de Baltimore, Londres, Barcelona, ciudades metropolitanas en Italia). (El dilema Tiebout or not Tiebout) 2. Nueva relación periferia-centro. Areas<de nueva centralidad. Liberación global de los ghettos o diseminación en pocket ghettos.(El caso de Rio de Janeiro, el caso de Lima, el caso del centro histórico de México D.F.) 3. Batería de indicadores en común, con horquilla cultural si hace falta. Hacia un mundo virtual de veras: 1) Polución, 2) Ruido, 3) Criminalidad, 4) Accidentalidad, 5) Precio vivienda, 6) Nivel educativo, 7) Salud (esperanza de vida, mortalidad infantil, coste UBA), 8) Justicia próxima, 9) Velocidad comercial TP. Algunas propuestas tentativas de medición: 1) C02 en atmósfera (tres puntos ?) 2) % o n° de calles con más de 60/70 db 3) tasa de victimación en encuesta con muestra superior al 4/10000 (600 personas en BCN municipio, 1200 en BCN-AM, 1600 en BCN-RM, 3200 en Lima) 4) muertos en accidente por 100.000 hab 5) n° de salarios anuales medios para vivienda usada y nueva íi �12 6) drop outs en % 7) (dicho) 8) tiempo medio de espera para levantamiento cadáver en accidente de transito. 9) (dicho, referido a TP y privado). La utilidad de esas comparaciones supera fácilmente las reticencias injustificadas e incluso las justificadas (inconveniencia de las comparaciones en determinados períodos del mandato electoral). Una variante: los ratings internacionales de ciudades (Fortune, Healey and Baker,etc.) 12 �13 CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES Finalmente la mejora de cada una de las ciudades depende de varias decisiones que tienen que ver con su pertenencia al sistema nacional y regional de ciudades. 1) Estudiar el subsistema de ciudades al que se pertenece, las cuales juegan juntas determinadas partes del juego • Caso Barcelona y caso Lyon • la red C6 y la red Diamante • la Lotaringia industrial v.s. "bananas" en el Norte del Sur • Caso Cono sur; caso andino • Rio — Sao Paulo — Montevideo ~ Buenos Aires- - Santiago • Valparaiso - Viña - Mendoza • Lima - Bogotá - Quito - Guayaquil - Caracas 2) Fortalecer ciudades medias.Entender que este fortalecimiento depende a veces de la ciudad central ***.Fortalecer las conexiones - no solo radiales 3) Establecer un pacto de servicios entre ciudad y campo o hinterland; de nuevo el tema de la universalidad de los servicios: ¿ciudadanos del campo?*** 4) Favorecer los escenarios ciudades-empresas. Establecer complicidades entre ciudad, universidad y empresa. (El caso Euroempresas-Eurociudades; mercociudades-empresas Mercosur; id. comunidad andina.)Temas, en Europa: cable, auto, residuos. (¿Qué autos y qué calles? Los productores de autos y los de calles se muestran su juego a largo plazo, etc..) El Plan estratégico consiste en trabajar por esos fines dentro del sistema de ciudades al que se pertenece, escoger las 50 acciones prioritarias en la propia ciudad para maximizar sus opciones dentro del sistema y crear el marco de complicidad ciudadana en el que todo esto 13 �14 surge de una voluntad común liderada por el gobierno local pero no formulada por él en solitario sino en un marco más amplio, en el que el triángulo ciudad-universidad-empresa es básico. Este es el modelo Barcelona. 14 �15 FINAL Guadalajara y New York, dos citas importantes. Abril 98. El BID, banco de las ciudades. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un mundo de ciudades: la mejor respuesta a la globalización Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. King Juan Carlos Center, NYU Abstract A summary of the resource. Guió per la intervenció al seminari "De urbe et orbe: the opportunities and challenges of globalization for cities in Spain, Latin America and the US)", amb alcaldes i urbanistes, organitzat per the Spanish Institute, el King Juan Carlos Center i l'ICAS. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Ciutats Globalització Alcaldes Espanya Amèrica Llatina Estats Units Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/744/19980404_LV.pdf 24e87ea20d83772f7c084b5a541053db PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/04/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Manhattan. DESDE NUEVA YORK Autor: PASQUAL MARAGALL "Flood-tide below me! I see you face to face!" Walt Whitman. Manhattan Cuando llueve, Manhattan se colapsa y uno se reconcilia con su intuición. ¿Cómo es posible que millones de personas entren y salgan de miles de pisos en cientos de rascacielos y se muevan por la ciudad sin chocar unos con otros, por anchas que sean las avenidas y por eficiente que sea el metro? Sería interesante saber cuántas decenas de miles de ventanas hay en Manhattan. Son las ventanas que el cámara de Woody Allen nos hace fisgar en sus "travellings" oblicuos y lentos, que ordenadamente muestran sus cocinas chiquitas, gente solitaria, animales domésticos, miles de libros, señoras en bata, yuppies veloces cruzando enormes oficinas llenas de ordenadores al mando de gente guapa, y casi siempre algún asesinato o por lo menos un robo. Finalmente una persona en la acera da muestras de ansiedad moviéndose arriba y abajo mientras espera a alguien que no llega, o cargando bártulos, libros o paquetes imposibles de un lado para otro. La persona es generalmente una mujer más bien bella, ya no tan joven, una neoyorquina cualquiera, Annie Hall o Dianne Keaton, o más joven y opulenta como la Sorvino, nuestras héroes contemporáneas (heroínas es peligroso) luchando contra los demonios del día: el atasco, el estrés, la ignorancia total o el exceso de sabiduría, el tiempo que huye, la prisa, la inutilidad aparente de cada uno de los movimientos que suceden a ritmo de vértigo en una ciudad que no se inmuta, que repite cada día el rito de llenar y vaciar las decenas de miles de habitaciones con sus correspondientes ventanas. Todo ello contado con sorna, entre risas y breves llantos, con humor, por supuesto. Con la seguridad de saberse esta ciudad el centro del mundo, el teatro del mundo, el punto de cita. En Brooklyn Heights, junto al River Café, donde han construido un pequeño muelle cuadrado de madera, elegantemente bordeado por una baranda con pasamano niquelado (como si fuese Barcelona), en la que pueden leerse unos versos de Whitman, uno ve la proa entera de la isla de Manhattan y tiene la seguridad de estar en la mejor platea que existe. Dan ganas de aplaudir. 130 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1207 Title A name given to the resource Manhattan. DESDE NUEVA YORK Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nova York Cinema Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/745/19980425_LV.pdf 2e1b456a964728ad1cd2010f1c81fb10 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/04/1998 La Vanguardia, p.030, Opinión Pirámide. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cada lunes y cada miércoles hago por la mañana el trayecto que va de la estación Termini a la Via Ostiense, donde está la facultad de Economía de la Tercera Universidad de los Estudios de Roma. Cerca de Termini dejo a Diana en clase de italiano y enfilo una ruta llena de resonancias que lleva del centro moderno de la ciudad hasta una de sus más antiguas entradas: Castro Pretorio, Giolitti, Príncipe Umberto, Manzoni, Filiberto Emanuelle, San Giovanni Laterano, Amba Aradam, Druso, Antoniniana, Guido Bacelli, termas de Caracalla, Viale Giotto y Porta San Paolo. Ahí está la pirámide en honor de Cayo Cestio, tribuno de la plebe que murió en el 12 a. de C. Vengas de donde vengas, ver la pirámide Cestia es como una buena noticia, una imagen reconfortante. Y eso que está mal puesta, enclaustrada en la muralla de San Paolo. No hace mucho, en Manhattan, tuve la sensación de estar en la auténtica Roma, en la capital del imperio actual. Pero la pirámide romana me emociona más que la que corona el edificio de la Chrysler, admitiendo que ésta es bella y que define el perfil de la ciudad que hoy es "caput mundi". ¿Pero qué encontramos entonces en la vieja Roma de la pirámide? ¿Por qué atrae su simplismo, su falta de actualidad, el gris de sus piedras grandes de mármol, el cementerio protestante que comienza al lado: por qué atraen casi tanto o más que el escenario de la capital actual? En ese cementerio yacen Shelley, Gramsci y el hijo de Goethe. ¿Qué los trajo aquí? Creo que lo sé: los trajo aquí, como a miles y miles de peregrinos, la sospecha -luego certeza- de que en Roma se encuentra lo más parecido a la cosa que nunca poseeremos, el conocimiento real de nuestro origen. Si no sabemos del todo de dónde caramba venimos y qué significa exactamente lo que los biólogos nos explican y entendemos, pero que no podemos sentir, ver Roma quiere decir, al menos, ver y tocar lo que muchos, muchísimos siglos han visto, la ciudad del tiempo, cerca del origen y sin embargo viva, bella y concreta. Aquí nos parece entender, si no de dónde, sí por dónde venimos. 131 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1208 Title A name given to the resource Pirámide. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf 8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión ¿Sabático? DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch. Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita. "L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio. Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca. Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin de año. Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo, me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro Génova-Barcelona. Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión Europea, en la presentación de la reforma. El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para seguir adelante con el programa. ¿Sabático? PASQUAL MARAGALL 132 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1209 Title A name given to the resource ¿Sabático? DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Universitat Europa Pròxima Model Barcelona Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2 PDF Text Text Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship Conference notes. Pasqual Maraeall Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda. It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy, Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists, but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into ¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies, even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions; NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss 4>f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its j government in September~not only its government but also its attitude toward the �European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe ¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide ¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen. Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to ¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions. Globalization walks hand in hand with the recovery of identities. At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now �been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or "global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations and states do not exactly overlap; they are not the same thing. In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents, in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery. But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity" can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for �¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably. US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with? Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto, Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere local administrations governed by a region or totally dependent on a State. For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account. �North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if ¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines [them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small (nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have it. The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities {which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still dominates in Brussels inner circles as well. AC erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF 1_"> poke,' IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify. <jfir L<-t-^~r^ ct-* (VK-L � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Remarque Institute, NYU Abstract A summary of the resource. Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt). Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Descentralització administrativa Regions Ciutats Territoris Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/747/19980509_LV.pdf f07b58880a42efdc771f148e77ae6e42 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/05/1998 La Vanguardia, p.022, Opinión "Back to New York" Autor: PASQUAL MARAGALL Me esperan abajo para empezar. Tony Judt, director del Instituto Europeo de la Universidad de Nueva York, John Newhouse (ex Brookings Institute), Xavier Rubert, Ricard P. Casado, Robert Leonardi (London School of Economics), Dennis Smith (NYU), etcétera. Judt dice que en Nueva York la gente va apareciendo poquito a poco. ¡Como en Roma! Ayer cenamos en Mortimer's. El Spanish Institute reunió a un grupo que iba de los artistas y su mundo, Brian Hunt, con una señora escultural, como corresponde a un escultor. Joe Helman y Barbara, Agnes Gund, presidenta del MOMA -que apareció, en efecto, pero luego desapareció-, los españoles de rigor, Allendesalazar, un Piniés, Fernando Aleu, Inmaculada de Habsburgo, Vasallo, etcétera, y la gente de New York University, Sennet, Saskia y demás. Esto parece una crónica de sociedad. Y lo es. Pero no es mala sociedad. Esta Nueva York, para bien o para mal, es mi Nueva York. Lástima que falte Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta, nacido en Barcelona, ministro y embajador de la República, ella misma exiliada republicana y mi madre neoyorquina, la persona que me acogió el 7 de septiembre de 1973, que aterrricé aquí como un pollo mojado y sin saber adónde ir. Su número de teléfono se convirtió en mi salvavidas, tanto que todavía lo recuerdo: TR9 4723, número más, número menos. El hermano de Carmen, Julián, médico, ex alcalde socialista de Ronda, tenía que hablar esta tarde en el Spanish Institute y compartir la cena conmigo, pero el Instituto se ha liado y le han cancelado la charla. Qué pena. El domingo almorzaré con Carmen. Bueno, tuve que hablar yo solo. Propuse la idea más lógica. España podría convertirse en la primera monarquía federal. "Magari!" 133 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1210 Title A name given to the resource Back to New York Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Judt, Tony Zulueta, Carmen de, 1916-2010 Federalisme Nova York Europa New York University Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/748/19980523_LV.pdf 9174c9558dcf5f56cbb975e459593277 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Nueva York (1): abril Autor: PASQUAL MARAGALL En la conferencia del mes de abril en la Universidad de Nueva York surgieron diez sugerencias para la buena marcha de las ciudades en un mundo abierto, precedidas de una hipótesis de trabajo. Hipótesis: como concepto, la aldea global es menos útil que el mundo de ciudades. Concebir el mundo como un sistema de ciudades ayuda más a pensar y hacer cosas positivas. Es menos paralizante que el supuesto de que ya vivimos en una ciudad global y que nuestra ciudad es el mundo. Sugerencias: 1. Sin seguridad no hay confianza, y sin confianza no hay ciudadanía. La diversidad crece bien sólo en ese contexto. 2. La violencia no es la ley de la ciudad. Matan más las pistolas que el cáncer. 3. Educar es la función más importante de las ciudades. Hoy la ciudad es la escuela, y sus calles y plazas, las aulas. 4. Las ciudades no son el problema de la humanidad, sino el contenedor de sus problemas, así como el mejor escenario de su solución. 5. Los gobiernos de las ciudades son más valorables ("accountable") que los otros gobiernos y pueden mejorar aún su valoración si se hacen auditar regularmente en cuanto a la calidad de sus servicios y de la ciudad. 6. Las ciudades necesitan estrategias en un mundo global y regionalizado en grandes unidades como la UE o Mercosur. Instituciones globales como el Banco Mundial y regionales como el BID o el BEI deberían premiar a las ciudades con estrategias sólidas. 7. Las dos áreas de acción estratégica en las ciudades son la construcción de consensos interiores y el fortalecimiento de las conexiones exteriores. Sin alianzas ciudad central-región metropolitana-comarcas no hay futuro. 8. Cable para todos (en la ciudad y en el campo) debería ser la regla. Acceso a Internet, es decir, a ordenadores conectados por red telefónica, y educación para usarlos son los requisitos indispensables. 9. Los mercados financieros para los gobiernos de las ciudades serán uno de los sectores de mayor crecimiento de la economía. Intermediarios privados y banca regional pública deben avanzar rápido en esa línea. 10. Las ciudades y las regiones están en condiciones de desempeñar un papel complementario como disipadores de problemas ("trouble-shooters") en zonas en conflicto y un papel central como creadoras de confianza cuando se dan migraciones y tensiones étnicas internas. 134 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Las sugerencias 5, 6, 9 y 10 se convirtieron al final, junto con el crecimiento de las alianzas ciudad central-suburbio y ciudad-campo, en "Las cinco propuestas de Nueva York", que las ciudades presentes (Nueva York, Buenos Aires, Rosario, Santiago de Chile, Montevideo, Río de Janeiro, México DF, San Juan P.R., Sevilla, Santiago de Compostela, Barcelona, Indianápolis y Jersey City) están considerando implementar en el marco de la colaboración con las universidades. Es posible que en abril de 1999 se vuelva a reunir en Nueva York ese miniDavos de las ciudades y las universidades. Podrían asistir los empresarios interesados. 135 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1211 Title A name given to the resource Nueva York (1): abril Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nova York Congressos i conferències Globalització Alcaldes Barcelona Ciutats New York University Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1744/0000001381.pdf 5793c8b55a952c8c3d8b5fc39ae29f24 PDF Text Text Reggio Calabria, martedi 26 maggio 1998 Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira Il mondo ci appare oggi come un villaggio che chiamiamo globale. E' come dire che abbiamo la percezione di avere spostato più lontano i limiti dei nostri quartieri e delle strade, grazie ai mezzi di comunicazione, ai viaggi, agli incroci delle razze e alla mescolanza delle culture. Senza dubbio, la mia generazione, che ha vissuto nei primi anni sessanta nella consapevolezza di una progressiva mondializzazione della politica, - al tempo di Kennedy, Kruschev, di Papa Giovanni XXIII, del primo Castro, quello dei discorsi nella Sierra Maestra e dell'ingresso a all'Havana - ha l'obbligo di usare alcune cautele alla luce di quanto è avvenuto dopo. Preferisco parlare di un mondo aperto piuttosto che di villaggio globale o di città globale; un mondo aperto ai contatti e tuttavia alle incertezze. Credo sinceramente che un mondo di città - un'Europa delle città nel nostro caso - è più attraente, e quello che più importa, più concreto, di un mondo globale. Parlando di Europa dobbiamo includere una Europa delle Regioni e delle città, perchè le culture che si sono andate determinando, non sempre sono confinate negli stati nazionali, quanto piuttosto diventano occasioni di culture nazionali con una lingua, letteratura, e caratteristiche proprie. Scozia, Fiandre, Catalogna, Galles, Galizia, Euskadi, Baviera etc. sono esempi in questo senso. Irlanda, Slovenia, Ucraina e altre, sono esempi di culture nazionali europee che solamente nel secolo XX - e alcune molto recentemente -hanno ottenuto il loro riconoscimento di "Stati", il loro status. Senza dubbio, se vediamo l'Europa dal satellite vediamo una costellazione di punti luminosi. Non vediamo frontiere, né statali, né regionali. Queste costellazioni sono le culture costruite, fisicamente esistenti. Dalla sola osservazione di questa immagine possiamo già apprendere qualcosa di utile sul mondo, qualcosa che ci rimanda al concetto di villaggio globale. L'organizzazione dei punti luminosi, riflesso delle città, disegna alcuni percorsi, segnala concentrazioni e evidenzia i vuoti. Si formano costellazioni dense come il Randstadt, il sud-est Inglese , il bacino della Ruhr-Reno, il triangolo Genova- Torino-Milano, o la regione metropolitana di Napoli, culminante di una linea costiera che appare come città lineare, lo stesso che succede con Barcellona e la costa mediterranea settentrionale spagnola fino al Golfo di Leòn. Ogni tanto appaiono stelle solitarie che normalmente corrispondono a capitali di stati, che sono cioè il prodotto non tanto della aleatoria distribuzione delle popolazioni nelle valli o sulle montagne, lungo le coste o le pianure , quanto di una volontà razionale di un paese che si è costituito in stato - o del suo monarca - di ubicare la capitale in un determinato 1 �punto della geografia. Mosca, Pietroburgo, Berlino, Parigi, Madrid, cosi come come Brasilia, mostrano una localizzazione non tanto casuale quanto logica. La logica di Pietro il Grande o di Filippo II, come quella di Kubitschev in Brasile, o di nuovo quella di Lenin nel riportare la capitale a Mosca, era una logica di governo, una ricerca di equidistanza o baricentro, una ottimizzazione voluta più di un equilibrio raggiunto. E' possibile che in certi casi sia la desertificazione dell'intorno, provocata da una capitale potente, più in là e oltre i limiti della sua zona metropolitana d'influenza, quella che produce il punto luminoso solitario. Questo fatto ci deve far riflettere. Dimostra infatti contro l'ipotesi iniziale, la forza di condivisione di sentimenti e idee. Dobbiamo ammettere che la mappa che vediamo dal satellite, il firmamento inverso che si vede quando si mette a fuoco il pianeta, non riflette solo forze materiali e spontanee, quanto fattori culturali e politici. Vuol dire che le frontiere, sebbene non si vedano in questa mappa, agiscono su di lei e la modificano. Vuol dire che il mondo è anche un mondo di stati. La scommessa che propongo è che se questo è vero, sia vero anche il fatto che il cammino che conduce dal mondo attuale di stati, al mondo globale - al mondo aperto, al mondo senza frontiere al mondo dei cittadini - sia una strada che passa per il mondo delle città e per l'Europa delle regioni. In primo luogo: il mondo globale, la città globale, il pensiero che la mia città non esista, perchè la mia autentica città è il mondo, è un'idea poco utile. Si tratta di un concetto paralizzante. Facciamo un esempio: nel "Vertice sulla Terra" di Rio de Janeiro del 1992, da cui si sono tratte molte cose positive, non si è sufficientemente badato al carattere ambiguo di alcune delle conclusioni. "Pensare globalmente e attuare localmente" si disse, senza tenere conto che la gente era abituata a pensare prima di agire e che di conseguenza quello che gli si stava dicendo era :"Non agire finchè non sia arrivato un ordine nostro, un ordine globale, frutto di un pensiero globale", che appare qui come un pensiero unico e inappellabile, uguale al neo liberalismo che ci ha inondato a partire da quel novembre del 1978 in cui lo stato della California votò in massa la proposta 13ª(tredicesima) contro le imposte sulla proprietà. Il 'pensiero globale' commette errori considerevoli. Nel 1974, si annunciò che le risorse petrolifere sarebbe durate 20 anni. Siamo già a 24! Altro errore: ci avevano annunciato che la popolazione globale avrebbe cessato di crescere nell'anno 2050 con all' incirca 15 miliardi di abitanti. Ora pare che il tetto si sia abbassato a molto prima, al 2015/2020, e con molti meno abitanti. [Sono notevoli i danni che la coppia Malthus-Ricardo hanno causato nelle nostre menti impressionabili, nonostante si possa pensare che i loro avvisi allarmanti abbiano precipitato le soluzioni per i problemi che misero in luce. In questo caso, considereremo i loro eccessi teorici come buone medicine.] Fortunatamente, in quello stesso conclave di Rio, si disse un'altra cosa contraria alla prima : "Fate localmente tutto quello che lì potete fare " volendo con questo dire : si eviti il trasporto di energia. Questa affermazione coetanea e coincidente con il preambolo del trattato di Maastricht che afferma che l'Unione Europea è una unione ogni volta più stretta tra popoli dove tutto si farà il più possibile vicino ai cittadini - è nella realtà un proclama rivoluzionario che 2 �sconvolge la constante tendenza delle idee verso un'universalità ingenua, soprattutto a partire dal 1789. In molte occasioni la ben intenzionata universalità delle nostre aspirazioni, quasi direi la sua precipitata universalizzazione, ha dovuto essere frenata dalla dea storia che con la peggiore perversione si avvalse dei più efficienti particolarismi per farci retrocedere al punto di partenza: la peculiarità della razza, dell'etnia, della religione, della lingua fino a quella dell'accento dialettale; il 'Cainismo' delle città divise e delle famiglie opposte. In Bosnia le tre comunità chiamate etniche appartengono alla stessa razza e parlano lo stesso idioma, cambiano solamente religione e inflessione. A questo punto voi vi chiederete cosa ha a che vedere l'architettura con tutto questo. Vi potrei rispondere con una boutade, ma una boutade veritiera, quella che il combattimento tra Croati e Bosniaci a Mostar si rese pressoché irreversibile solo quando i Croati del quartiere Ovest bombardarono il ponte vecchio (lo Stari Most) che li univa al quartiere mussulmano dell'Est. Solo cioé quando saltò questo pezzo di architettura. Ma, aldilà del tragico aneddoto, ancora oggi da risolvere, l'architettura ha a che vedere con quello che vi stavo raccontando, perchè l'architettura è l'arte di costruire la città e la città sta tornando ad essere ora l'oggetto e il centro d'attenzione del mondo. Sono trascorsi più di 20 secoli dalla nascita della città come il luogo della Polis e 15 secoli da cui scomparse come tale, in quella che viene chiamata la lunga notte medioevale. Per riemergere con timidezza e arroganza ma sempre fugacemente nel basso medioevo catalano-aragonese, nella Hansa e successivamente nel Rinascimento italiano, e per essere in ultimo ridotta alla categoria di "luogo di provincia" a partire dal secolo XVI. In quell'istante, i due mondi, il Vecchio e il Nuovo, iniziarono a costruire drammaticamente il mondo globale, un mondo di nazioni; la scienza iniziò a pensare al pianeta Terra come parte dell'Universo e la filosofia morale, più tardi, nel XVIII, iniziò a pensare alla sua organizzazione politica. Due cose debbono esser chiarite qui. Una: come possiamo sappere che l'attuale globalizzazione sia la definitiva e non un'altra ingenuità? Secondo: perchè si suppone che l'architettura costruisca città e non semplicemente case ed edifici? L'attuale globalizzazione non è "la" buona né "la" definitiva. E' una in più delle pulsioni universalizzatrici che si sono andate succedendo ciclicamente nel corso della storia. Alla fine del XIX tanto i finanzieri come i proletari erano internazionalisti. Perfino gli aristocratici, come lo era per esempio il Barone de Coubertin. L'Universalismo di Marx in quell'epoca portò ad un importante grado di conoscenza dei suoi propri limiti quando propose che solo la scomparsa delle nazioni - per la quale non si fissava una data - avrebbe preparato lo scenario di una società mondiale più giusta. Ma Marx ignorava che tutta l'economia politica classica alla quale apparteneva - insieme a Smith, Malthus e Ricardo - era destinata ad essere breve. La costruzione del nuovo mondo e in concreto il formidabile sviluppo dell'agricoltura nordamericana, cosí come le successive ondate di emigrazione europea, portarono ad una crescita della popolazione nordamericana non indigena dai 4 milioni - nel momento della Rivoluzione francese - ai 125 milioni all'inizio della Prima Guerra Mondiale e ridussero per esempio la popolazione irlandese di un 25 % dopo la carestia del 1843. Tutto questo sconvolse le previsioni catastrofiche, sebbene redentrici, di una classe operaia universale, impoverita e cosciente. Questa classe fu condotta in Europa al cospetto delle nazioni che hanno portato il nostro 3 �secolo verso una tragedia molto superiore a quella che il secolo XIX aveva previsto. E ad una società di classi medie. Anche Keynes nel 1930 e poi di nuovo senza esito nel 1944/45, aveva difeso la possibilità di una moneta mondiale e di una autentica banca mondiale, elementi di quel governo mondiale che da Kant in poi esisteva virtualmente in forma di proposte o ipotesi. Pensate che oggi stiamo assistendo solo ad alcuni tentativi, peraltro difficili, di creare una politica economica europea che possa accompagnare la moneta unica, che è già nata, e di dotare la commissione europea di un Presidente eletto, e quindi di iniziare a delineare un vero e proprio governo europeo. La lezione di umiltà che abbiamo contrapposto all'audacia e alla stupidità delle nostre pretese collettive, è stata in questo secolo schiacciante. Si tratta di ammettere che, al momento, il mondo globale si possa costruire solo per pezzi, regionalizzandolo nella sua organizzazione e di sapere che questa regionalizzazione si attesterà al livello che stabiliranno le economie più grandi come volume economico minimo. La creazione degli Stati Uniti nel 1776 sancì per i due secoli successivi la necessità dell'Unificazione europea. Potevamo pensarci prima! Perchè non ce lo chiediamo? Nel frattempo, specialmente nei periodi di pace e di crescita economica, il sistema globale tende a decentralizzarsi. Riduce le restrizioni obbligate dall'equilibrio del terrore e la nazionalizzazione della Polis, determinata da questo stesso equilibrio. In ciascuno stato-nazione, le città soddisfano in questi periodi una porzione maggiore di domanda pubblica, l'educazione e la sanità migliorano a spese della difesa, le imprese superano le frontiere e creano uno spazio multinazionale nel quale le città si offrono come sedi della loro espressione, competendo tra loro per ottenere il maggior volume di investimenti produttivi e di infrastrutture tecnologiche. Il mondo si civilizza. Ma è un mondo globale solo per alcuni e in forma limitata. E' soprattutto un mondo di città, di luoghi dove le imprese da un lato e le istituzioni pubbliche dall'altro, cercano di far fronte alle domande e ai problemi del genere umano. Sembrerebbe logico puntare su un mondo di città ragionevolmente regionalizzato in unità più grandi (Unione Europea, Mercosur, Gruppo andino, Nafta, etc.) e dotato di regole di comportamento riconosciute da imprese e stati. Anticipo che questo non significa la scomparsa degli stati quanto la loro trasformazione da entità produttive e difensive, in enti regolatori dei diritti, in soci attivi di coalizioni transnazionali, cosa che già comincia a succedere molto chiaramente nell'Italia di Prodi e Bassanini e, con maggiori difficoltà in quella di D'Alema, D'Onofrio e Cacciari, cioé a dire, l'Italia della riforma amministrativa e quella della riforma costituzionale. Questa è la spinta universalizzatrice che ci possiamo permettere. Un mondo di città regionalizzato per grandi aree. Però senza dubbio un mondo di città. In un altro modo la gente non lo accetterebbe. Non lo accetterebbe perchè lo sentirebbe come un mondo distante e lontano dai suoi problemi. "Globalizzazione" e "localizzazione" in questa 4 �accezione si danno la mano. E' necessario inoltre un secondo chiarimento. Le città che compongono questo mondo parzialmente globalizzato sono l'oggetto reale dell'architettura. In questo seguo i maestri. Quelli del Rinascimento, quelli del Movimento Moderno e quelli di oggi: Oriol Bohigas, Richard Rogers e Renzo Piano. E obbedisco alla mia personale esperienza. A Barcellona, costruire case nella degradata città vecchia dei primi anni '80 non sarebbe servito a nulla se non si fosse operato contemporaneamente nel settore sanitario e della sicurezza. Pensate che noi arrivammo al governo della città nel 1979 con l'idea sbagliata che i prezzi bassi delle case nella 'Città Vecchia'- il centro storico, il nucleo antico di Barcellona fossero una benedizione e iniziammo a fare piani urbanistici aumentando al massimo lo 'zoning' per le attrezzature pubbliche. Fu un errore. Pensavamo che questo si sarebbe dovuto realizzare consentendo agli abitanti della Città Vecchia di viverci grazie al mantenimento dei prezzi bassi e alla nuova offerta di servizi. Altro errore. Non ci rendevamo conto che i prezzi erano bassi perchè la gente se ne andava. Reagimmo così contro una 'gentrification' o innobilimento che né si era prodotto né si sarebbe prodotto da se stesso. La gente se ne andava a l'Hospitalet o a Sant Andreu - verso cioé quartieri metropolitani o periferici del comune - per un processo di maggiore benessere in quanto i potevano aumentare i salari o perché si otteneva il doppio lavoro nelle famiglie. Solo gli anziani rimanevano per mancanza di mezzi e di energie per il trasferimento in luoghi lontani da quelli dove avevano trascorso tutta la loro vita. La popolazione della Città Vecchia è diminuita di un 30/40%. Quei luoghi familiari e carichi di significato si andavano desertificando. I tagli pubblici senza un corrispondente reinvestimento divenivano fattori di abbandono. La criminalità andava aumentando. I vuoti urbani venivano occupati in parte da gente che mancava dei mezzi per mantenere un livello minimo di vita commerciale e pubblica dei quartieri che non fosse quella di un commercio illegale, difensivo, e si costituivano dei 'ghetti' di diversa natura. La teoria dello sciatore era la soluzione: non solo urbanistica né solamente sicurezza, ma entrambi. Urbanistica più sicurezza, ora l'una e poi l'altra. Servizi sociali, più pulizia. Politica commerciale più residenza. Prevenzione prima della repressione, ma in ogni caso prevenzione e repressione. Nessun dogmatismo, nessuna formula magica. Investimento pubblico, investimento privato. Intervento pubblico e aiuti privati. Guerra totale alla miseria. All'inizio fu la sconfitta, molto dopo pareggiammo e solo alla fine cominciammo a vincere. E quando stavamo cominciando a vincere, esplosero le mine dimenticate di antichi pederasti o il fariseismo dei contabili che si scandalizzavano perchè si compravano e vendevano case a prezzi differenti. Così come molto prima si erano scandalizzate le istituzioni di beneficienza quando noi avevamo iniziato a chiudere i pensionati insalubri dove erano lasciati a morire per pochi soldi anziani da loro sconosciuti e si vide come rapidamente aumentava la richiesta di poter mangiare e dormire altrove. Governare la città, questo è certo, richiede molte volte di nascondere problemi laceranti al fine di risolverli senza offendere troppo la sensibilità pubblica. Perchè negarlo? Ma nella maggioranza dei casi governare la città significa svelare al pubblico realtà occulte. Il governante pone la città di fronte allo specchio delle sue stesse miserie, 5 �di realtà conosciute ma sottaciute, dimenticate, occultate. Una casa nuova in un quartiere pericoloso non è una nuova casa. Questo è la lezione che abbiamo imparato. Queste case nuove si fanno vecchie rapidamente, così come lo sono i volti invecchiati di bambini e bambine costretti a lavorare anzitempo nei paesi arretrati. La lezione è che la ricchezza e la miseria colonizzano il territorio. La ricchezza, con i suoi prezzi alti e con il taglio minimo delle particelle, e se necessario con le polizie private, come a Caracas; la miseria invece mediante un'arma ugualmente efficiente: la paura della classe media verso l'insicurezza e la eccessiva diversità. La verità è che nella Barcellona tollerante e liberale si sono ridotti i crimini da un 25 a un 15% in dieci anni, come dire quasi alla metà, mentre nella Londra della legge e dell'ordine, aumentavano, sempre in dieci anni, fino a una volta e mezza. Ben lo sa Tony Blair, che ha trasformato questo tema in cavallo di battaglia della sua campagna elettorale. La London School of Economics aveva dimostrato che il puritanesimo radicale della Signora Thatcher e del suo governo, condannava gli emarginati a rimanere senza rimedio nella loro condizione. Soffermiamoci per un momento sul carattere colonizzatore del territorio che possiedono sia la ricchezza che la miseria, perchè questo ci porta ad una interessante riflessione metodologica. Questi effetti - di comportamenti di alcuni cittadini sopra quelli di altri - gli economisti, me compreso, li chiamano esteriorità, perchè sono fenomeni che si producono al di fuori, all'esterno dei confini del modello. Queste restrizioni, in ogni sapere scientifico - non voglio spiegare a un pubblico di architetti che un modello in scala 1 a 1 aggiunge qualcosa alla collezione degli oggetti esistenti, ma nulla alla scienza che li studia - questi limiti, presuppongono in economia, l'inter-indipendenza tra le funzioni dell'iutilità e della produzione dei singoli individui e delle singole imprese rispettivamente. Tutta la teoria dell'equilibrio di mercato si basa sull'ipotesi che ogni persona ottimizza le sue scelte di consumo e di produzione senza alcuna relazione con la forma delle funzioni di utilità e produzione degli altri partecipanti al mercato. Quando questo non succede, è allora che la teoria ammette i limiti di mercato e la possibilità che si giustifichi l'intervento pubblico. E non è giustificazione da poco. Le esteriorità positive e negative, cioè le contiguità tra gli individui che producono benefici imprevisti (una maggiore consapevolezza nella città rispetto alla vita isolata, per esempio) o ulteriori pregiudizi (insicurezza cittadina etc.) queste esteriorità, ripeto, non sono un elemento insignificante per costruire una forte teoria dell'azione pubblica e della Polis. Richiamo la vostra attenzione sulla necessità di acquisire una certa dose di modestia davanti al sollevarsi della polvere dei sermoni su quello che si dovrebbe o non si dovrebbe fare, o semplicemente sulla necessità di realizzare (a Roma, per esempio, questi ammonimenti sono ricorrenti). La gente ha molto chiaro che non tutto ciò che è pubblico è buono. Alcuni lo hanno fin troppo chiaro, come quel incaricato di aprire la strada per la bocca del cratere del Vesuvio, che passate le cinque del pomeriggio, dicesse per giustificari: "Roma ha detto alle cinque e basta; già si sa, politici, l'Italia, tutto il mondo", che sarebbe come dire: viviamo nel regno dell'assurdo, tutto quello che viene dall'alto è cattivo. 6 �Fortunatamente quando una paese ha raggiunto a fatica questa coscienza del rigore necessario nell'azione pubblica - a volte conquistata drammaticamente per la temporanea carenza del settore pubblico, come è successo in Catalogna prima della Seconda Repubblica, o posteriormente alla Guerra Civile - la corazza della auto-esigenza si trasforma in attitudine propositiva convincente e feconda in quanto si danno le condizioni per l'azione. Questa è l'origine come credo, dell'ottimismo esigente dei Bohigas, Sola Morales, Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, che si è riversato sulle strade e sulle piazze di Barcellona a partire dal 1980. Questo è anche quello che spero stia accadendo attualmente in Calabria e in generale nel sud dell'Italia ora che gli eccessi di uno statalismo male inteso e il malanno della 'collusione' e della 'protezione' privata iniziano a cedere il passo alla libertà creativa. Un nuovo rinascimento si presenta nell'Italia totalmente europea di oggi, un'Italia che risolve soddisfacentemente una equazione che è quella della Spagna, cioè quella di riuscire ad edificare una società moderna in uno spazio attraversato da molti paralleli come quelli che vanno dalla Germania al NordAfrica. Il ruolo delle città in questo processo sta divenendo decisivo. Voi state culminando il vostro periodo di gestazione di nuove idee, il periodo della chimica del "consensus building" (costruzione del consenso) molto più lungo e lento di quello della fisica delle trasformazioni urbane. Le opere nonostante a volte ci sembrino dilungarsi un'eternità, sono rapide se confrontate con il tempo impiegato nella costruzione del consenso sui grandi progetti. Gioia Tauro, il Ponte sullo Stretto di Messina, la terza carreggiata dell'autostrada, l'arrivo dell'Alta Velocità etc. saranno stati progetti lungamente attesi, ma non per questo dagli esiti meno rivoluzionari nel momento della loro realizzazione, né meno carichi di effetti. Soffermiamoci un momento su questo punto prima di entrare nella parte finale della lezione. E' probabile che la giustizia storica consisterebbe in una specie di distribuzione salomonica dei grandi progetti lungo le decadi e nei diversi territori, forse a leggero vantaggio di territori lontani dal centro del sistema delle città per compensare il fatto che la vicinanza al centro porta con sé una densità di relazioni che rende meno impellente lo shock esterno o istantaneo delle grandi iniziative. (Dico leggero vantaggio per non scostarmi da una modestia metodologica in rispetto all'intervento pubblico). Questa distribuzione ideale dovrebbe essere consapevole di una specie di diritto umano, mai formulato e tuttavia presente nella storia e che genera, quando assente, molte ribellioni, secondo mil quale tutti dovremmo aver vissuto un momento di speranza e di qualche realizzazione nel corso della nostra vita. Il fatto è che questo ciclo è lontano dal prodursi. La generazione del mio nonno paterno (1860-1911) non arrivò a vivere nessuna grande guerra. Karl Polanyi arrivò a battezzare "100 anni di pace", quelli che trascorsero dalla fine dell'ultima guerra napoleonica all'inizio della prima guerra mondiale. Inutile insistere sul perchè di un generalizzato internazionalismo durante il cambio di secolo. 7 �Differentemente la generazione di mio padre che nacque nello stesso 1911, visse in seguito ad una Guerra Mondiale, una Guerra Civile terribile (la prima nella quale una grande città fu bombardata dall'aria - Barcellona - e in cui un'altra città fu totalmente distrutta dall'aria Guernica - ), e una seconda Guerra Mondiale, nella quale due grandi città furono rase al suolo da una sola bomba. Ricordiamo qui Kenzaburo Oè, Premio Nobel giapponese che scrisse sull'assurdo di Hiroshima per l'assurdo presente nella sua vita familiare. Credo che Oé disse di Hiroshima che la tragedia della scomparsa della città è che la morte di una persona non impedisce la sua sopravvivenza nella memoria di quelli che restano, ma la morte di una città equivale alla scomparsa della sua stessa memoria. Muore ogni persona e ognuna di quelle che hanno vissuto con lei. Sparisce la memoria. E' chiaro che non vi è giustizia distributiva nella storia e senza dubbio per questo dobbiamo sperare nel passaggio del treno della fortuna e se è necessario costruire alla fortuna un appiglio. In questo consistono i grandi eventi: qualche volta non sono altro che segnali di una era fortemente attesa, scuse che la storia si prende per presentarsi all'improvviso, splendida, con il dono dei sogni realizzati. Torniamo di nuovo all'architettura e al suo appuntamento con la storia. La migliore notizia per le vittime del terrore basco, incluse le famiglie dei terroristi, è l'inaugurazione del Museo Guggenheim di Bilbao, e naturalmente, l'evoluzione delle cose in Irlanda del Nord. Il museo di Gehry e la nuova metropolitana di Foster, hanno rotto il maleficio di una città e speriamo anche di un paese solo visto in funzione della tragedia e della morte - che comincia di nuovo ad essere immaginata come lo scenario della costruzione e della vita, frustrando cosi l'ossessione paurosa che è tecnicamente l'oggetto di tutta la politica del terrore. La Expo di Lisbona, i Giochi di Barcellona, il treno ad alta velocità di Siviglia, in occasione della Expo del 92, per menzionare altrettanti momenti nei quali la scintilla della contingenza sembra aver messo in marcia il motore dell'evoluzione. Fui uno dei pochi catalani che si rallegrarono pubblicamente del treno ad alta velocità Madrid-Siviglia nonostante sapessi che il treno Madrid-Barcellona e quello tra Barcellona e la frontiera francese fossero più redditizi e conoscessi l'eccessiva parsimonia che questo progetto ha nei programmi di Madrid e di Parigi. Accettai come buona la motivazione di Felipe Gonzàlez, nel senso che questo treno si sarebbe fatto ugualmente e che al contrario non era così evidente che il treno Madrid-Africa non si facesse per una scusa del genere. Difesi l'idea che per Barcellona fosse interessante non essere un "cul-de-sac", non costituire il nuovo Sud francese, ma piuttosto un territorio di passaggio per l'asse centroeuropa-penisolaiberica, interpretando che questa fosse - come è - una riserva di ricchezza culturale ed economica per lo sviluppo della mia città e non solo una zavorra o una minaccia, come alcuni ritengono e, diciamolo pure, come la storia ha disgraziatamente più volte dimostrato. A Barcellona interessa una Penisola Iberica ricca e felice e non il contrario; una Spagna testa di ponte verso l'America Latina e il NordAfrica e non introflessa e lamentosa. Se le valli dei Pirenei, precedentemente in conflitto tra loro, hanno imparato a collaborare; se durante la cerimonia dell'apertura del tunnel Puymorens, lungo la linea BarcellonaPuigcerdà-Tolouse erano presenti i sindaci o 'consuls' di Andorra che sono favorevoli ad altri tunnel e ad altri assi, le città non possono essere da meno. Lo dico perchè Reggio 8 �Calabria deve lottare strenuamente per il ponte sullo Stretto, indipendentemente dal punto per il quale passerà esattamente. Non è un problema, credo, di poca rilevanza, ma di fertilizzazione di tutto l'interland. Il mondo delle città sarà molto competitivo e non ammette rimpianti nè perdona inattività. E' necessario scegliere la miglior soluzione e scommettere su quella. E, se non è buona, cambiarla. Si tratta anche di agire e spiegare. La gente vuole i fatti, ma allo stesso tempo, chiede la loro giustificazione. Vuole vedere e toccare, ma sente l'esigenza anche di stare ad ascoltare. In una delle ultime sessioni dei miei seminari all'Università di Roma ho potuto constatare, pochi giorni fa, la profonda inerzia di molti anni di pessimismo accettato, anche di fronte all'evidenza che le cose stiano cambiando. Proposi allora un'analisi lucida delle difficoltà e virtù di Roma come preambolo per un teorico Piano Strategico. Dal punto di vista passivo la carenza di un sentimento del presente come anticipatore del futuro; la carenza di spirito combattivo e di una "leadership" semplice. Dal punto di vista attivo, a parte i noti punti forti di Roma, una riflessione sulla sostenibilità ed un'altra sulla vocazione della città. Può darsi che, in alcuna misura, queste idee siano valide anche per altre città italiane che conosco meno. Il passato ha un così importante peso che il futuro costituisce un tema minore. A paragone con Madrid e Barcellona, Roma vive il peggiore dei due mondi: è la capitale, già lo abbiamo visto, colpevole di tutto e, senza dubbio, per questa stessa ragione, lo Stato non investe in essa più di una piccola percentuale di ciò che i romani considerano il minimo necessario. D'altra parte, essendo una città che dipende molto da se stessa, incomparabilmente più di Madrid o Parigi, non può formulare una mistica o una epica di città-città, di "self-made city", come Barcellona: nessuno lo crederebbe, almeno all'inizio. La sovrapposizione di poteri, religioso, cultural-archeologico e municipale, anche essendo quest'ultimo molto forte e più legittimato che mai, non facilita le cose. In cambio Roma dovrà riflettere con più tranquillità sul fatto che nessuna città si è dimostrata sostenibile a lungo termine alle attuali condizioni. Non parliamo incessantemente di sostenibilità? Bene, Roma è più sostenibile - nei limiti delle sue condizioni, non certo ottimali - di altre città che oggi sembrano ben inserite. Roma conosce l'arte di invecchiare dignitosamente ed è probabile che quest'arte si renda necessaria alla fine per quasi tutte le grandi città. Per iniziare i romani possiedono un alto grado di capacità nel convivere con un mezzo intoccabile, stretto e carico di simboli; ed una notevole capacità di sfruttare lo spazio/tempo. Si dovrebbero trarre maggior profitti da queste qualità. Detto questo, è evidente che nessuno possa sopravvivere solo conservando. In assenza di nuove costruzioni la città non si mantiene, né può sopravvivere ciò che è vecchio. Tutte le città devono trovare la loro propria formula per combinare i simboli esistenti con i nuovi. Senza questi ultimi l' antichità si converte in ripetizione. In ultimo, nessuna città del mondo ha tanti crediti come li hanno le città italiane per capire e rappresentare un mondo che è sempre di più un mondo di città. I francesi, gli spagnoli, 9 �gli inglesi possono saperne di più di nazioni, finanche di imperi, perchè i loro furono più recenti. Però nessuno è in grado di insegnare molto né a Roma né a nessuna delle città italiane rispetto a quello che una città è e significa. E vi assicuro che il futuro delle nazioni si giocherà sull'efficienza dei suoi sistemi di città. L'esperienza di un Sindaco non si può spiegare del tutto senza una confessione, tra le molte. Si tratta dell'emozione con cui per opera dell'arte dell'architettura e della costruzione appaiono nella città nuovi simboli destinati a durare. Non mi riferisco tanto alla funzione, quanto al valore di questi artefatti costruiti. Piazze o case, alberi piantati in un determinato luogo e ordine, monumenti nuovi, restaurati o riutilizzati, arredo urbano più o meno stabile e resistente, scuole, marciapiedi e passeggiate, torri di comunicazione, muri di contenimento, dighe, teatri: tutti questi rappresentano il teatro della vita, messaggi lanciati più o meno coscientemente come bottiglie nel mare al corso della storia, manifestazioni a volte eccessive del nostro passaggio per la città, ma in tutti i casi visibili, corporee, criticabili, azioni divenute oggetto che migliaia di occhi guarderanno con rispetto o ignoreranno, che migliaia di mani e piedi calpesteranno, o toccheranno, o cambieranno, e che fanno della città uno dei pochi concetti resistenti del nostro presente e del nostro futuro, uno dei concetti più universali, perchè universale e comune è l'esperienza che di esse abbiamo. Quindi se c'è una professione che detiene la chiave del suo cambiamento, con il permesso del suo 'sovrintendente', eretto a garante di quei valori, drammatico dovere virtuale e non attuabile, questa è la vostra, che rende voi e la vostra professione uno dei sogni più diffusi e ambiti tra i giovani, al livello degli attori di quella costruzione immateriale ed allo stesso tempo magica che è la rappresentazione scenica. Non è un caso che il Congresso della UIA di Barcellona del 1997 si sia convertito in un rito dualistico tra gente comune e 'vedette' tutti della stessa professione. Devo dire che sono molto grato a Norman Foster e Kenneth Frampton per aver capito al volo di cosa si trattasse e aver accettato di convertire la Plaza dels Angels, detta anche de Las Nacions, davanti al bianco MACBA - il Museo di Arte Contemporanea - nello scenario del miglior dibattito architettonico. Probabilmente nessun congresso di architettura potrà privarsi d'ora in avanti di un dibattito sulla dura pietra cittadina e il Foro e l'Agorà torneranno alla loro funzione. Il primo Presidente della Generalitat restituita, Josep Tarradellas, insisteva tra ironia e sincerità con il suo sorriso di contadino così difficile da decifrare, ma così seduttore, nel fatto che avrebbe desiderato essere sindaco: "Perchè Lei, signor Sindaco - diceva - le opere le vede e le tocca e Lei incontra la gente per la strada, mentre io, sa che faccio? Io mi limito a firmare decreti!" Manifestava così la sua amarezza non priva di maestosità, di rappresentante di un potere astratto, come è la nazione, che non è corporeo, che esiste - e talvolta con grande forza! ma solo nella mente della gente e nei confini falsi e irreali che nelle mappe separano un paese dall'altro. Forza immensa che ha permesso i maggiori progressi e ha causato le maggiori catastrofi, però forza ideale e non realtà tangibile. 10 �A Barcellona, dopo 40 anni di dittatura arrivammo in un dato momento, che non fu breve, ad una continua euforia di impeto costruttivo. Come una primavera che si fa aspettare e quando arriva sorprende per la sua intensità e la sua bellezza, come quelle gardenie che tardano tanto a fiorire, che non terminano mai di sbocciare e che nel momento in cui lo fanno esplodono tutto il possibile in quantità, aroma e nel bianco dei loro petali. Questo accadde a Barcellona....e continua ad accadere. Ho trascorso otto mesi fuori della mia città, vivendo a Roma e realizzando quattro viaggi in Americalatina e Nordamerica. In occasione di questi spostamenti così come per Natale e Pasqua sono tornato a Barcellona. Ogni volta ho trovato delle novità. La sensazione che questo produce è difficile da descrivere. Si è giunti negli ultimi 20 anni , a valutare Barcellona in termini di migliorie. L'occhio si è abituato non tanto a delle forme quanto a dei ritmi di evoluzione delle forme. Ritmi sottomessi a principi di qualità talvolta violati, indubbiamente anche violentati, come quando cade il gancio di cemento di Chillida o i pezzi di calcinaccio di pietra di Montjuic nell'Eixample, o quando una Torre delle Comunicazioni, la piccola, quella della Compagnia Telefonica a Montjuic, si trova duecento metri troppo all'interno di uno scenario; torre che doveva servire a segnare più all'esterno il punto di riferimento rispettoso e utile. L'altra torre delle Telecomunicazioni, quella di Foster, risultato di un attento processo di partecipazione professionale e sociale e quindi di selezione, condotto da Juli Esteban e Joan Busquets, è meno fuori scala di quanto possa apparire. Un mio amico filosofo mi raccontava che coprendola alla vista con la mano era possibile recuperare la scala della Serra di Collserola e l'equilibrio del suo "skyline", che altrimenti risulta miniaturizzato e ridimensionato dall'enorme rilevanza della torre. Ed è vero: potrete sperimentarlo la prossima volta che vi recherete a Barcellona. Senza dubbio la torre aldilà della sua originalità ed eleganza che supera l'immagine eccessivamente funzionale di altre torri del genere, è pensata alla scala di un'altra e diversa città, più grande di quella che si può osservare da questo lato della Serra: corrisponde alle dimensioni della città metropolitana, la città di 3-4 milioni che circonda la Serra da entrambi i lati. Adesso la torre ci orienta con sicurezza da lontano quando torniamo a casa dal mare o dalla montagna. E quando siamo a casa ci ricorda che la città vera in cui ci troviamo non corrisponde a quella che vediamo. Lo dico molto a mio svantaggio perchè sono tra coloro che credono che una città è più difficile da governare se non la si vede. Tanto è così, che proposi di trasferire il Consiglio Plenario del Comune all'ultimo piano dell'edificio "Novissimo", una volta soppresse tre dei dodici piani e e recuperato lo skyline della città vista dal mare. Ho pensato sempre che il pericolo delle torri, tanto quella delle Comunicazioni come quella della Villa Olimpica, fosse di stabilire una competizione ripetitiva di questi artefatti, dei quali ogni generazione ne avrebbe dovuto costruire alcune, pochissime, "cum grano salis". Manhattan e San Gimignano non sono fenomeni facilmente replicabili. Gli incidenti architettonici singolari, quando si pongono in un intorno caratterizzato dalla mobilità sono meno drammatici o per meglio dire, sono atti di un dramma che non finisce lì, che continua, che non inquieta per la sua irreversibilità. La fiducia della città verso se stessa diviene allora immensa. L'opera pubblica assume un credito quasi infinito. 11 �Sono molte le emozioni positive sommate: i giardini di Elias Torres in Villa Cecilia o il Parco di Beverly Pepper; molte nuove terrazze sulla città, come il poderoso podio di Gae Aulenti ad ovest di Barcellona, nella uscita del Museo Nazional d'Arte della Catalogna o il Parco del Migdia, un po' più su, o ancora i bordi laterali del Cinturòn di Acebillo e Manuel Ribas Piera nella Ronda del Dalt, con viste inedite sopra il piano di Barcellona, e verso le pendici della Serra che lì iniziano ad inclinarsi, o l'operazione di riqualificazione di punti della città di scarsa caratterizzazione, come la Piazza del General Moragues, vicino al ponte di Calatrava, dove la gente dimostrò tutto il suo entusiasmo quando lo scultore Ellsworth Kelly salì sulla sua sommità a salutare, e che lo fece esclamare: " è la prima volta che uno scultore viene acclamato come un cantante". Tutto ciò, in breve tempo, ha fatto della città una realtà poliedrica, come quella di un caleidoscopio. E' stata ed è un' epoca entusiasmante che gli dei, lo Stato, gli architetti hanno regalato alla città .., un epoca però che noi (e qui includo la città e gli architetti alla comunità committente e artefice) abbiamo desiderato ardentemente per decenni, decenni di silenzio, di frustrazione, di disegni e di ricerche che, senza dubbio, servirono a cristallizzare la più apprezzata delle gioie dell'ingegneria sociale: il consenso sul progetto, sui grandi progetti. Mi rendo di trovarmi ad accettare indirettamente che la fase attuale della costruzione e dell'architettura italiana abbia qualcosa di inevitabile, ma speriamo in quello che i cattolici chiamano Avvento, oscurità premonitrice e necessaria, rumore di un computer che computa preventivamente , ansia del giovane che tuttavia non riesce nella realizzazione matura dei suoi progetti e questo dopo molte vecchiaie e senilità, dopo molto classicismo, nel paese della memoria, del già fatto, dove il necessario contributo di originalità nella quale risiede tutta l'arte diviene una prodezza quasi impossibile. Prendetela come una provocazione amichevole di un "exconsul" della provincia Laietana. Exconsul che oggi si domanda se i tempi non ci preparino nella nostra città un castigo futuro, una ricompensa negativa a tante emozioni vissute, a tante realizzazioni in poco tempo di sogni antichi: un riposo obbligato o dettato per tutti coloro che possono avere la sensazione di aver già dato alla città, da livelli di governo più alti, tutto quello che la città si meritava. La maggior parte delle cose nuove che si vedono a Barcellona sono posteriori al 1992: il parco del nodo della Trinidad, l'Hotel Arts, l'Illa Diagonal, la Plaza de las Glorias, il Port Vell, e la Rambla del Mar, il MACBA, il CCCB, i nuovi spazi nella Città Vecchia, il Museo Barbier-Muller, la riqualificazione del Monastero di Pedralbes, il gotico e il romanico nuovamente installati nel Museo Nazionale di Catalogna, il Teatro Nazionale il lento Auditorio di Moneo ancora in costruzione, l'incendio e la ricostruzione del teatro Liceo, la rivitalizzazione delle strade automobilistiche (Aragon-Guipuzcoa, Meridiana, Gran Via, Mistral) con marciapiedi ampliati tramite la riduzione della carreggiata centrale di traffico che si è potuta realizzare grazie alle Ronde (con un abbassamento sul livello del traffico del 15 %) e il proseguimento della Diagonal verso il mare, il recupero delle aree di antiche fabbriche per la costruzione di nuovi complessi residenziali, le scale meccaniche a cielo aperto nei quartieri alti (Carmelo e Città Meridiana), il World Trade Center, e così via dicendo. Ma non sono venuto a Reggio Calabria a recitare né un memoriale di elogi, né uno di desideri incompiuti della mia città, sebbene siano molte le cose che ai livelli più alti di governo si sarebbero dovute fare in questo periodo - e non si sono fatte - per accompagnare dall'alto lo sforzo della città, soprattutto sul terreno dei trasporti e delle attrezzature 12 �logistiche e nell'approvazione della nuova Legge Municipale e di tutto quello che essa rappresenta. Senza dubbio ad una città che migliora tanto e tanto in fretta accade di essere frenata dall'esterno. Ma essa stessa non ha smesso di migliorare e il freno esterno prima o poi sparirà. Spero solo che sappiano che questa città da tanti considerata come modello, questa città della quale Andrea Rinaldi ha detto con eccesso evidente: "Mentre l'Italia insegue dormendo il sogno del suo glorioso passato...mentre in Francia l'architettura in piena forma si palesa in isolate opere monumentali... mentre a Berlino l'IBA e le trasformazioni in atto dopo la caduta del muro si evidenziano alla scala dell'edificio inteso come volume capace di ordinare lo spazio circostante, a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si originano prima a livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica", anche questa città, dico, inclusa questa città, soffre di insufficienze e cerca di inventare un futuro migliore come suggerisce il progetto per il Foro Universale delle Culture. Perchè questa città non ha nulla di garantito e questo è quello che la rende uguale a tutte le altre e più sorella con queste. E' a questo titolo, solo per questo, che mi onoro di accettare la Laurea che mi concedete, che non concedete a me ma anche alla piccola tribù di architetti (locali e stranieri) ed anche agli ingegneri, gli economisti, i giuristi, rappresentanti delle comunità di quartiere, le ONG (Organizzazioni Non Governative), impresari e lavoratori, volontari e funzionari, Sindaci vari e Consiglieri che hanno contribuito marginalmente da Barcellona a far sì che nel mondo si pensi che la città ha un rimedio, e che le città non sono la causa dei problemi della nostra specie, ma solo il loro contenitore e forse, speriamo, lo scenario della loro soluzione. Vedo difficile che il mondo possa guadagnare una regola se le città non migliorano, ma credo possibile che migliorino. Sappiamo che stanno migliorando e chiedo, come Jaime Lerner, ex sindaco di Curitiba, in Brasile, che le università smettano di parlare della tragedia urbana per iniziare a contribuire alla sua soluzione; che sarà, non ho dubbi, una soluzione positiva. 13 �Lección magistral, Reggio-Calabria, martes 26 de Mayo 1998 ARQUITECTURA Y CIUDAD EN UN MUNDO ABIERTO Pasqual MARAGALL i MIRA El mundo se nos aparece hoy como una aldea a la que llamamos global. Es decir, que creemos haber ensanchado los límites de nuestros barrios y calles hasta confines alejados, gracias a los medios de comunicación, a los viajes, a los cruces familiares y a la mezcla de culturas. Sin embargo, mi generación, que ya vivió en los primeros años sesenta en la convicción de asistir a la mundialización de la política, -- en tiempos de Kennedy, Kruschev y el Papa Juan XXIII, y del primer Castro, el de los discursos de Sierra Maestra y la entrada en La Habana --, tiene la obligación de tomar algunas precauciones, después de haber vivido lo que vino después. Prefiero hablar de un mundo abierto que de una aldea global o ciudad global; un mundo abierto al contacto pero también a la incertidumbre. Creo sinceramente que un mundo de ciudades, -- una Europa de las ciudades en nuestro caso --, es más atractivo y, lo que resulta determinante, más operativo que el mundo global. En Europa debemos hablar incluso de una Europa de las regiones y de las ciudades, porque las culturas que hemos ido creando no siempre han terminado siendo Estados nacionales, aún siendo en ocasiones culturas nacionales con idioma, literatura y características propias. Escocia, Flandes, Catalunya, Gales, Galicia, Euskadi, Baviera, etc. serían ejemplos en este sentido. Irlanda, Eslovenia, Ucrania y otros serían ejemplos de culturas nacionales europeas que sólo en el siglo XX,-- y algunas muy recientemente--, han obtenido status, son estado. Sin embargo, si miramos Europa desde el satélite vemos una constelación de puntos luminosos. No vemos fronteras, ni estatales ni regionales. Esas constelaciones son las culturas construidas, físicamente existentes. Tan sólo observando esa imagen aprendemos ya algo útil sobre el mundo, algo que no nos dice el concepto de aldea global. La organización de los puntos luminosos, reflejo de las ciudades, dibuja unos recorridos, señala concentraciones y evidencia vacíos. Se forman constelaciones densas como el Randstadt, el sur este inglés, el Rühr-Rhin, el triángulo Génova-Torino-Milán, o la región metropolitana de Nápoles, punto culminante de una línea costera que aparece como ciudad lineal, lo mismo que ocurre con Barcelona y la costa mediterránea septentrional española hasta el Golfo de León. De vez en cuando aparecen estrellas solitarias que normalmente corresponden a capitales estatales, es decir, son producto no tanto de la aleatoria distribución de las poblaciones en 14 �valles y montes, en costas y llanuras sino de la voluntad racional de un país constituido en estado,-- o de su monarca --, de ubicar la capital en un determinado punto de la geografía. Moscú, Petrogrado, Berlín, París, Madrid, casi tanto como Brasilia, muestran una localización no casual, sino lógica. La lógica de Pedro el Grande o de Felipe II, como la de Kubitschev en Brasil, o, de nuevo, la de Lenin al devolver la capitalidad a Moscú, era una lógica de gobierno, una búsqueda de equidistancia o baricentro, una optimización querida más que un equilibrio hallado. Es posible que en ciertos casos sea la desertización del entorno provocada por una capital potente, más allá de los límites de su zona metropolitana de influencia, la que produce la estrella solitaria. Este hecho debe hacernos reflexionar. Porque demuestra, contra la hipótesis inicial, la fuerza de los sentimientos y de las ideas compartidas. Debemos admitir que el mapa que vemos, ese firmamento invertido que se ve desde el satélite cuando se enfoca el planeta, no refleja sólo fuerzas materiales y espontáneas sino factores culturales y políticos. Es decir, que las fronteras, aún si no se ven en ese mapa, actúan sobre él y lo modifican, que el mundo es aún y quizás más que otra cosa, un mundo de estados, La apuesta que les propongo, sin embargo, es que, siendo esto verdad, lo es también que el camino que conduce desde el actual mundo de estados al mundo global, al mundo abierto, al mundo sin fronteras, es una ruta que pasa por el mundo de las ciudades y por la Europa de las regiones. En primer lugar: el mundo global, la ciudad global, el pensamiento de que mi ciudad ya no existe porque mi auténtica ciudad es el mundo, es una idea poco útil. Se trata de un concepto paralizante. Tomemos un ejemplo. En Río de Janeiro 1992, en la Cumbre de la Tierra, donde tantas cosas buenas sucedieron, no se reparó sin embargo en el carácter ambiguo de algunas de las conclusiones. “Pensar globalmente y actuar localmente”, se dijo, sin darse cuenta de que la gente está habituada a pensar antes de actuar y que en consecuencia lo que se les estaba diciendo es: “No actúe Vd. hasta que no reciba una orden nuestra, una orden global, surgida del pensamiento global”, que aparece aquí como pensamiento único e inapelable, igual que el neoliberalismo que nos ha inundado desde aquel noviembre de 1978 en que el estado de California votó en masa la proposición 13ª contra los impuestos sobre la propiedad. El pensamiento global comete errores considerables. En 1974, anunció que el petróleo duraría 20 años. Y llevamos 24! Otro error: se nos había anunciado que la población mundial dejaría de crecer en el año 2050, con alrededor de 15.000 millones de habitantes. Ahora parece que plafonará mucho antes, en el 2015/2020, y con muchos menos habitantes. Son notables los estragos que la pareja Malthus-Ricardo han venido causando en nuestras mentes impresionables, aunque también puede pensarse que sus avisos alarmantes hayan precipitado la solución a los problemas que detectaron. En ese caso, daríamos sus excesos teóricos por buenas medicinas. Afortunadamente, en aquel mismo cónclave de Río se dijo otra cosa contraria a la primera: “Hagan Vd. localmente todo lo que pueda hacerse allí”, como queriendo decir: eviten el transporte de energía,-- energía pura o cosificada--, tanto como puedan. 15 �Esta afirmación, coetánea y coincidente con el preámbulo del tratado de Maastricht que afirma que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos dónde todo se hará tan cerca como se pueda de los ciudadanos, es en realidad una proclama revolucionaria que trastorna la constante tendencia de las ideas hacia una universalidad ingenua, sobre todo a partir de 1789. En muchas ocasiones la bien intencionada universalidad de nuestras aspiraciones, casi diría su precipitada universalización, tuvo que ser frenada por la diosa historia, que con la peor perversidad echó mano de los más eficientes particularismos para hacernos retroceder al punto de partida: el particularismo de la raza, de la etnia, de la religión, de la lengua y hasta del acento; el cainismo de las ciudades divididas y de las familias enfrentadas. En Bosnia las tres comunidades llamadas étnicas son de la misma raza y hablan el mismo lenguaje, sólo la religión y el acento cambian. En este punto Vds. se preguntaran qué diablos tiene que ver la arquitectura con todo esto. Podría decirles, y sería una boutade, pero una boutade verídica, que la pelea entre croatas y bosnios en Mostar se hizo casi irreversible sólo cuando los croatas del barrio oeste bombardearon el puente viejo (el Stari Most) que les unía al barrio musulmán del este. Sólo cuando saltó esta pieza de arquitectura. Pero bien, más allá de la trágica anécdota, aún hoy por resolver, la arquitectura tiene que ver con lo que les venía contando porque arquitectura es el arte de construir la ciudad y la ciudad está ahora volviendo a ser el centro de atención del mundo. Han pasado más de 20 siglos desde que la ciudad apareció como el lugar de la Polis y 15 siglos desde que desapareció como tal en la llamada larga noche medieval. Para reemerger con timidez o arrogancia pero siempre fugazmente, en la baja edad media catalano-aragonesa, en la Hansa y en el renacimiento italiano y para ser finalmente reducida a la categoría de “lugar en la provincia” a partir del siglo XVI. En aquel instante, los dos mundos, el Viejo y el Nuevo, empezaron a construir dramáticamente el mundo global, un mundo de naciones; la ciencia empezó a pensar el planeta Tierra como parte del Universo y la filosofía moral, algo más tarde, ya en el XVIII, empezó a pensar en su organización política. Dos cosas deben ser aclaradas aquí. Una: ¿cómo sabemos que la actual globalización es la definitiva y no otra ingenuidad? Segunda: ¿porqué se supone que la arquitectura construye ciudades y no simplemente casas y edificios? La actual globalización no es la buena ni la definitiva. Es una más de las pulsiones universalizadoras que se han ido sucediendo cíclicamente a lo largo de la historia. A finales del XIX tanto los financieros como los proletarios eran internacionalistas. Hasta los aristócratas como el barón de Coubertin lo eran. El universalismo de Marx en aquella época llegó a un grado importante de consciencia de sus propios límites cuando anunció que sólo la desaparición de las naciones – para la cual no fijaba fecha – prepararía el escenario de una sociedad mundial justa. Pero Marx ignoraba que toda la economía política clásica de la cual formaba parte con Smith, Malthus y Ricardo, estaba destinada a quedarse corta. La construcción del nuevo mundo y concretamente la formidable expansión de la agricultura norteamericana, así como las sucesivas oleadas de emigración europea, hicieron crecer la población norteamericana no indígena de 4 millones en el momento de la Revolución Francesa a 125 en el inicio de la primera Guerra Mundial, y redujeron, por ejemplo, la población irlandesa 16 �en un 25 % tras el hambre de 1843. Todo esto trastocó las previsiones catastróficas, si bien redentoras, de una clase obrera universal empobrecida y consciente. Esa clase fue llevada una y otra vez en Europa a los enfrentamientos nacionalitarios que han convertido nuestro siglo en una tragedia muy superior a lo que el siglo XIX hacia prever. También Keynes en 1930 y de nuevo, sin éxito, en 1944-45, defendió la posibilidad de una moneda mundial y de un auténtico banco mundial, elementos del gobierno mundial que desde Kant existían virtualmente como propuesta o hipótesis. Fíjense que hoy estamos asistiendo tan sólo a algunos intentos, difíciles, de crear una política económica europea para acompañar a la moneda europea que ya ha nacido y de dotar a la Comisión Europea de un presidente electo, es decir, de empezar a dibujar un gobierno europeo. La lección de humildad a que nos han sometido la audacia y la estupidez de nuestras pretensiones colectivas ha sido en este siglo apabullante. Se trata de admitir que de momento el mundo global sólo se puede construir a pedazos, regionalizándolo en su organización y de saber que esa regionalización se establecerá al nivel que marquen, como tamaño económico mínimo, las economías más grandes. La creación de los Estados Unidos en 1776 sancionaba para dos siglos más tarde la necesaria unificación de Europa. ¡Podíamos haberlo pensado antes! ¿Cómo no nos dimos cuenta? Entre tanto, especialmente en los períodos de paz y de crecimiento económico, el sistema global tiende a descentralizarse. Relaja las restricciones obligadas por el equilibrio del terror y la nacionalización de la Polis determinada por ese mismo equilibrio. Dentro de cada estado-nación las ciudades captan una porción mayor de los recursos públicos, la educación y la sanidad mejoran a expensas de la defensa, las empresas saltan fronteras y crean un espacio multinacional en que las ciudades se ofrecen como sedes de sus establecimientos, compitiendo entre sí para obtener el mayor volumen de inversiones productivas y de conexiones tecnológicas. El mundo se civiliza. Pero sólo es un mundo global para algunos y en forma limitada. Es sobre todo un mundo de ciudades, de lugares dónde las empresas por un lado y los representantes públicos por otro tratan de hacer frente a las demandas y los problemas de la especie humana. Parecería lógico apuntar hacia un mundo de ciudades razonablemente regionalizado en grandes conjuntos (Unión Europea, Mercosur, Grupo Andino, Nafta, etc.) y dotado de unos principios de comportamiento conocidos por empresas y estados. Volveremos brevemente sobre esto. Avanzo que ello no significa la desaparición de los estados sino su transformación de entes productivos y defensivos en entes reguladores de derechos, y socios activos de uniones transnacionales, cosa que ya está comenzando a suceder – muy notablemente en la Italia de Prodi y Bassanini y, con dificultades, en la de D‟Alema, D‟Onofrio y Cacciari, es decir, la Italia de la reforma administrativa y la de la reforma constitucional --. Esta es la pulsión universalizadora que nos podemos permitir. Un mundo de ciudades regionalizado por grandes áreas. Pero sin duda un mundo de ciudades. De otro modo la gente no lo aceptará. No lo aceptará porque aparecería como un mundo lejano e ignorante de sus problemas. Globalización, así entendida, y “localización” se dan así la mano. 17 �Queda una segunda aclaración. Las ciudades que componen ese mundo parcialmente globalizado son el objeto real de la arquitectura. En ello sigo a los maestros. A los del Renacimiento, a los del movimiento moderno y, hoy, a Oriol Bohigas, a Richard Rogers y a Renzo Piano. Y obedezco a mi propia experiencia. En Barcelona, construir casas en la degradada Ciutat Vella de los primeros 80 no servía de nada si no se actuaba también en sanidad, seguridad y en urbanismo elemental. Miren Vds. nosotros llegamos al gobierno de la ciudad en 1979 con la idea equivocada de que los bajos precios de la vivienda en la Ciutat Vella eran una bendición y empezamos a hacer planes urbanísticos afectando para equipamiento público todo lo que podíamos. Error. Pensábamos que había que actuar de modo que los habitantes de la Ciutat Vella se quedaran a vivir en ella gracias al mantenimiento de los precios bajos y la nueva oferta de equipamientos. Otro error. No nos dábamos cuenta de que los precios eran bajos porque la gente se marchaba. Reaccionábamos así contra una gentrificación que ni se había producido ni se iba a producir por sí sola. La gente se marchaba a Hospitalet, o a Sant Andreu (a barrios metropolitanos o periféricos del municipio) en cuanto les aumentaban el sueldo en la empresa, o tan pronto como una segunda persona de la familia encontraba trabajo. Sólo los padres ancianos se quedaban por falta de medios y de voluntad de trasladarse lejos de los lugares dónde toda su vida había transcurrido. La población de Ciutat Vella ha bajado en un 30 o 40%. Aquellos lugares familiares y cargados de sentido se iban desertizando. Las afectaciones públicas sin recursos de inversión inmediatos añadían factores de abandono. La criminalidad iba en aumento. Los vacíos iban siendo ocupados, en parte, y sólo en parte, por gente que carecía de los medios precisos para mantener una mínima vitalidad comercial y pública de los barrios, a no ser mediante la creación de códigos defensivos y ghettos de diversa índole. La teoría del esquiador era la solución: no sólo urbanismo ni sólo seguridad, sino ambos. Urbanismo más seguridad, ahora el uno y en seguida el otro. Servicios sociales más limpieza. Política comercial más vivienda. Prevención antes que corrección, pero en todo caso prevención y corrección. Ningún dogmatismo, ninguna fórmula mágica. Inversión pública e inversión privada. Acción pública y ayudas benevolentes. Guerra total a la miseria. Primero perdimos, sólo mucho después empatamos y finalmente empezamos a ganar. Y aún cuando ya ganábamos estallaron las minas abandonadas de antiguos pederastas o el fariseismo de los contables que se escandalizaban porque se habían comprado y vendido viviendas a precios distintos. Al igual que mucho antes se habían escandalizado instituciones benéficas cuando nos pusimos a cerrar las pensiones insalubres donde morían por poco dinero ancianos para ellos desconocidos y vieron cómo, de repente, incrementaron sus colas para comer o dormir en alguna parte. Gobernar la ciudad, es cierto, requiere muchas veces de un cierto disimulo de problemas lacerantes, en tanto se resuelven sin ofender en exceso la sensibilidad pública – para qué negarlo. Pero en la mayoría de los casos exige desvelar al público realidades ocultas. El gobernante pone a la ciudad ante el espejo de sus miserias, en realidad sabidas, solo que olvidadas, tapadas, ocultas. 18 �Una vivienda nueva en un barrio peligroso no es una vivienda nueva. Esa es la lección que aprendimos. Esa vivienda nueva se hace vieja rápidamente, como esos chicos y chicas con cara de ancianos de tanto trabajar demasiado pronto. La lección es que la riqueza y la miseria colonizan el territorio. La riqueza mediante precios altos (uptown) y mediante tamaños mínimos de parcela (out of town), y si conviene mediante policías privadas – como en Caracas; la miseria mediante un arma igualmente efectiva: el miedo de la clase media a la inseguridad y a la diversidad excesiva.. La verdad es que en la Barcelona tolerante y liberal se redujo la victimación percibida desde un 25% a un 15% en diez años, es decir, casi a la mitad, mientras en el Londres de la ley y el orden aumentaba hasta una vez y media también en diez años – bien que lo sabe Tony Blair, que convirtió este tema en caballo de batalla una vez que la London School of Economics demostró que el puritanismo radical de Ms. Thatcher y su gobierno condenaba a los marginales a establecerse sin remedio como tales. Insistamos por un momento en el carácter colonizador del territorio que poseen tanto la riqueza como la miseria, porque ello nos lleva a una reflexión metodológica interesante. A estos efectos externos de los comportamientos de algunos ciudadanos sobre los de otros, los economistas, mi gremio, les llamamos externalidades, porque son fenómenos que se producen fuera, en el exterior de las restricciones del modelo. Esas restricciones, necesarias en todo quehacer científico (no voy a explicar a un público de arquitectos que un modelo a escala 1:1 añade algo a la colección de los objetos existentes pero nada a la ciencia que estudia esos objetos), esas restricciones, digo, presuponen en economía la inter-independencia de las funciones de utilidad y de producción de los distintos individuos y de las distintas empresas, respectivamente. Toda la teoría del equilibrio de mercado se basa en la hipótesis de que cada persona optimiza sus decisiones de consumo y de producción sin relación ninguna con la forma de las funciones de utilidad y producción de los demás participantes en el mercado. Es cuando esto no ocurre así que la teoría admite las limitaciones del mercado y la posibilidad de que la intervención pública resulte justificada. Y no es poca justificación. Las externalidades positivas y negativas, es decir, las contigüidades entre individuos que producen beneficios imprevistos (mayores conocimientos en la ciudad, en relación con la vida aislada, que los comprados en el mercado, p.e.) o perjuicios adicionales (inseguridad ciudadana, etc.) esas externalidades, repito, no son una base insignificante para construir una teoría robusta de la acción pública y de la Polis. Llamo la atención de Vds. sobre la necesidad de adquirir una cierta patente de modestia antes de lanzarse a la arena de los sermones sobre lo que debería hacerse o simplemente sobre la necesidad de actuar (en Roma, por ejemplo, esas admoniciones son corrientes). La gente tiene muy claro que no todo lo público es bueno. Algunos lo tienen excesivamente claro, como ese encargado de abrir la puerta del camino al cráter del Vesuvio, quien, pasadas las cinco de la tarde sentencia: “Roma ha dicho que a las cinco y basta; ya se sabe, los políticos, Italia, tutta la monda ”, como diciendo: vivimos en el reino del absurdo, todo lo que viene de arriba es malo. Afortunadamente cuando un país ha adquirido trabajosamente ese espíritu de exigencia que recomiendo respecto de la acción pública, (a veces dramáticamente por la propia carencia temporal de sector público, como en la Catalunya anterior a la 2ª República, o la posterior 19 �a la guerra civil), la coraza de auto-exigencia se transforma en actitud propositiva contundente y fecunda en cuanto se dan las condiciones para la acción. Este es el origen, según creo, del optimismo exigente de los Bohigas, Solà Morales, Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, que se desbordó sobre las calles y plazas de Barcelona a partir de 1980. Y éste es también el que yo espero que se esté haciendo presente en Calabria y en general en el Sur de Italia ahora que los excesos de un estatalismo mal entendido y la enfermedad de la colusión y la “protección” privada empiezan a dejar paso a la libertad creativa. Un nuevo renacimiento se presiente en la Italia totalmente europea de hoy, que resuelve satisfactoriamente una ecuación que no se le plantea a España, a saber, la de edificar una sociedad moderna en un espacio que atraviesa tantos paralelos como los que van de Alemania al Norte de Africa. El rol de las ciudades en ese proceso está siendo decisivo. Vds. están culminando su periodo de gestación de ideas nuevas, el período de la química del consensus building, mucho más largo y lento que el de la física de la transformación urbana. Las obras, aunque a veces nos parezcan una eternidad, son rápidas en comparación con el tiempo empleado en la generación de consensos sobre los grandes proyectos. Gioia Tauro, el puente de Messina, el tercer carril de la autopista, la llegada del tren de alta velocidad etc.. habrán sido proyectos largamente esperados, pero no por ello menos revolucionarios en el momento de su realización, ni menos cargados de efectos. Detengámonos un momento en este punto antes de entrar en la parte final de la disertación. Es probable que la justicia histórica consistiera, de existir, en una especie de distribución salomónica de los grandes proyectos a lo largo de las décadas y de los distintos territorios, posiblemente con un ligero favoritismo a favor de los territorios alejados del centro del sistema de ciudades, para compensar el hecho de que la proximidad al centro trae consigo una densidad de contactos que hace innecesario el shock exterior o instantáneo de las grandes iniciativas. (Digo favoritismo ligero para no salirme de la modestia metodológica con respecto a la acción pública). Esa distribución ideal debería ser consciente de una especie de derecho humano nunca formulado – pero presente en la historia y que explica, por ausencia, muchas rebeliones – según el cual todos tendríamos que haber vivido algún momento de esperanza y alguno de realización en el curso de nuestras vidas. El hecho es que ese ciclo está lejos de producirse. La generación de mi abuelo paterno (1860-1911) no llegó a vivir ninguna gran guerra. Karl Polanyi llegó a bautizar como “100 años de paz” a los que transcurrieron desde el final de la última guerra napoleónica y el inicio de la primera guerra mundial. Inútil insistir en el porqué del internacionalismo generalizado del cambio de siglo. En cambio la generación de mi padre, que nació en el mismo 1911, vivió enseguida una guerra mundial, una guerra civil terrible (la primera en que una gran ciudad fue bombardeada desde el aire – Barcelona – y otra totalmente destruida – Guernica - ), y una segunda guerra mundial, en la cual dos grandes ciudades fueron arrasadas ya con una sola bomba. 20 �Recordemos aquí a Kenzaburo Oé, el premio Nobel japonés que decidió escribir sobre el absurdo de Hiroshima por el absurdo presente en su propia vida familiar. Oé creo que dijo de Hiroshima que la tragedia de la desaparición de la ciudad es que la muerte de una persona no impide su pervivencia en la memoria de los demás, en tanto que la muerte de una ciudad equivaldría a la desaparición de la memoria misma. Muere cada persona y cada una de las que han convivido con aquella. Desaparece la memoria. Es claro que no hay justicia distributiva en la historia y, sin embargo, o por eso mismo, debemos esperar agazapados el paso del tren de la fortuna, y si es preciso construirle a la fortuna un atajo. En eso consisten los grandes eventos. Algunas veces no son más que anuncios de una era largamente esperada, excusas que la historia se toma para presentarse de repente, espléndida, con el regalo de los sueños cumplidos. Llamemos de nuevo a la arquitectura a su cita con la historia. La mejor noticia para las víctimas del terror vasco, incluidas las familias de los propios terroristas, es la inauguración del Museo Guggenheim de Bilbao y, por supuesto, la evolución de las cosas en Irlanda del Norte. El Museo de Ghery y el Metro de Foster, han roto el maleficio de una ciudad (y esperemos también de un país) solo vistos en función de la tragedia y de la muerte y que empiezan de nuevo a ser imaginados como escenario de la construcción y de la vida, frustrando así la obsesión temerosa que es técnicamente el objeto de toda política de terror. La Expo de Lisboa, los Juegos de Barcelona, el tren de alta velocidad en Sevilla, con motivo de la Expo del 92, he aquí otros tantos momentos en que la chispa del acontecimiento parece haber puesto en marcha el motor de la evolución. Fui uno de los pocos catalanes que se alegraron públicamente del tren de alta velocidad Madrid-Sevilla aún sabiendo que el Madrid-Barcelona y el Barcelona-frontera francesa eran más rentables, y conociendo la parsimonia excesiva que este tema tiene en las agendas de Madrid y París. Acepté por bueno el argumento de Felipe González en el sentido de que el tren Madrid-Francia acabaría por hacerse y de que en cambio no era tan evidente que el Madrid-Africa llegase a existir en muchísimo tiempo. Defendí que era interesante para Barcelona no ser un cul-de-sac, no ser el nuevo nombre del sur de Francia, sino terreno de paso para el eje centroeuropa-penínsulaibérica, entendiendo que ésta era y es una reserva de riqueza cultural y económica para la acción de mi ciudad y no sólo un lastre o una amenaza como algunos creen y, digámoslo todo, como la historia, desgraciadamente, ha demostrado más de una vez. A Barcelona le interesa una península ibérica rica y feliz y no lo contrario, una España cabeza de puente hacia Latinoamérica y el Magreb y no interiorizada y quejosa. Si los valles del Pirineo, antes opuestos entre sí, han aprendido a colaborar; si en la ceremonia de perforación del túnel del Puymorens, en la línea Barcelona-PuigcerdàToulouse, estaban presentes los alcaldes o cónsuls de Andorra, que son partidarios de otros túneles y otros ejes, las ciudades no pueden ser menos. Lo digo porque Reggio-Calabria debe apostar fuertemente por el puente con Sicilia, independientemente de por dónde pase con exactitud. No es un problema, creo, de bares en la carretera, sino de fertilización del hinterland. [CONSULTAR F ZAGARI] El mundo de ciudades va a ser muy competitivo pero precisamente no admite nostalgias ni excusa pasividades. Se trata de elegir la mejor solución y apostar fuerte por ella. Y si no es la buena, cambiarla. 21 �Se trata también de hacer y de explicar. La gente quiere hechos pero quiere también y además la explicación de los hechos. Quiere ver y tocar pero también escuchar. En una de las últimas sesiones de mis seminarios en la universidad romana constaté hace pocos días la fuerza que tiene la inercia de muchos años de pesimismo aceptado, aún ante la evidencia de que las cosas cambian. Propuse entonces un análisis lúcido de las dificultades y las virtudes de Roma como preámbulo para un teórico Plan Estratégico. En el lado pasivo la carencia de sentido del presente como antesala del futuro; la carencia de moral de lucha; y la carencia de un leadership simple. En el lado de los activos, aparte de los ya sabidos y archisabidos puntos fuertes de Roma, una reflexión sobre la sostenibilidad y otra sobre la vocación de la ciudad. Quizás en alguna medida estas ideas sean válidas para otras ciudades italianas que conozco menos. El pasado pesa tanto aquí que el futuro es un tema menor. En comparación con Madrid y Barcelona, Roma vive en el peor de los dos mundos: es la capital, ya lo hemos visto, culpable de todo, y sin embargo – o por eso mismo – el estado no invierte en ella mas que una pequeña proporción de lo que los romanos consideran mínimo necesario. Por otra parte, siendo una ciudad que depende mucho de sí misma, incomparablemente más que Madrid o París, no puede formular una mística o una épica de ciudad-ciudad, de selfmade city, como Barcelona: nadie se lo creería, al menos de entrada. La sobreposición de los poderes religioso, cultural-arqueológico y municipal, siendo así que éste último es más fuerte y está más legitimado que nunca, no facilita las cosas. En cambio Roma debería reflexionar con más tranquilidad sobre el hecho de que ninguna ciudad se ha demostrado por el momento sostenible a largo plazo con las actuales prestaciones. ¿No hablamos sin cesar de sostenibilidad? Pues bien, Roma es más sostenible,-- en los términos en que funciona, ciertamente no óptimos --, que bastantes ciudades que hoy parecen bien colocadas. Roma conoce el arte de envejecer dignamente y no es seguro que este arte no vaya a ser necesario al final para casi todas las grandes ciudades. Para empezar los romanos poseen un alto grado de capacidad de convivir con un medio intocable, estrecho, y cargado de símbolos; y un aprovechamiento remarcable del espacio/tiempo. Deberían sacar mayor provecho de esas cualidades. Dicho esto, es evidente que nadie puede subsistir sólo conservando. Si no hay nueva construcción la ciudad no se sostiene, ni siquiera lo viejo pervive. Todas las ciudades deben hallar su propia fórmula de combinar los símbolos existentes con los nuevos. Sin éstos últimos la antigüedad se convierte en repetición. Por último, ninguna ciudad del mundo tiene tantos créditos como las ciudades italianas para entender y representar a un mundo que es cada vez más un mundo de ciudades. Los franceses y los españoles, y los ingleses, pueden saber más de naciones y hasta de imperios, porque los suyos fueron más recientes. Pero nadie puede enseñar mucho, ni a 22 �Roma ni a las ciudades italianas, respecto de lo que es una ciudad y de lo que una ciudad significa. Y les aseguro que el futuro de las naciones se va a jugar en la eficiencia de sus sistemas de ciudades. FINAL La experiencia de un Alcalde no se puede explicar del todo sin una confesión, entre muchas. Se trata de la emoción con que por arte de la arquitectura y de la construcción aparecen en la ciudad nuevos símbolos destinados a durar. No me refiero tanto a la función como al valor de esos artefactos construidos. Plazas o casas, árboles plantados en un determinado sitio o en un orden determinado, monumentos nuevos o recuperados o desplazados, mobiliario urbano más o menos estable y resistente, escuelas, aceras y paseos, torres de comunicación, muros de contención, diques, teatros: todos ellos son teatro de la vida, mensajes lanzados más o menos conscientemente como botellas en el mar al curso de la historia, referencias a veces excesivas de nuestro paso por la ciudad, pero en todo caso visibles, corpóreas, criticables, acción devenida objeto, que miles de ojos miraran con respeto o ignorarán, que miles de manos y pies pisarán, o tocarán o cambiarán, y que hacen de la ciudad uno de los pocos conceptos resistentes de nuestro presente y de nuestro futuro, uno de los conceptos más universales, porque universal y común es la experiencia que de ellas tenemos. Pues bien, si hay una profesión que tiene la llave de su modificación, con permiso del sovraintendente, erigido en controlador de esos valores, dramático deber virtual e incumplible, esa profesión es la de Vds., lo cual les convierte a Vds., a su profesión, en uno de los sueños más extendidos entre la juventud, a la altura de los actores de esa construcción inmaterial pero mágica que es la representación escénica. No por casualidad el Congreso de la UIA en Barcelona en 1997 se convirtió en un dualístico rito de masas y vedettes, todos de la misma profesión. (Debo decir que estoy muy agradecido a Norman Foster y Kenneth Frampton por haber captado al vuelo de qué se trataba y haber aceptado convertir la Plaza dels Angels, también llamada de las Nacions, delante del blanco del MACBA, en el escenario del mejor debate arquitectónico. Posiblemente ningún congreso de arquitectos pueda ya privarse en delante de un debate en la dura piedra de la ciudad y el foro y el ágora vuelvan a su función). El primer presidente de la Generalitat restituida, Josep Tarradellas, insistía entre irónico y sincero, con esa sonrisa de campesino tan difícil de descifrar, pero tan seductora, en que él hubiera deseado ser alcalde, "Porque Vd. señor alcalde, decía, las obras las ve y las toca, y Vd. a la gente la encuentra por la calle, y yo ¿sabe qué hago? ¡Yo sólo firmo decretos!". Expresaba así la amargura no exenta de majestad del representante de un poder abstracto, como es la nación, que no es corpóreo, que existe ¡y con qué fuerza a veces! pero sólo en la cabeza de la gente y en las líneas falsas o irreales que en los mapas separan a un país de otro. Fuerza inmensa que ha permitido los mayores progresos y causado las mayores catástrofes, pero fuerza ideal, no realidad tangible. 23 �En Barcelona, después de 40 años de dictadura, llegamos, en un momento dado, que no fue corto, a una euforia continuada de eclosiones constructivas. Como una primavera que se hace esperar y cuando llega sorprende por su intensidad y su belleza, como esas gardenias que tardan tanto en salir, que nunca acaban de florecer, pero cuando lo hacen desbordan lo imaginable, en cantidad, en aroma y en el blanco de sus pétalos. Eso ocurrió en Barcelona... y sigue ocurriendo. He estado ocho meses fuera, viviendo en Roma y realizando cuatro desplazamientos a Latinoamérica y Norteamérica. En esos desplazamientos y también en Navidad y Semana Santa he vuelto a pasar por Barcelona. Cada vez he encontrado cosas nuevas. La sensación que esto produce es difícil de describir. En Barcelona se ha llegado en los últimos 20 años a equiparar ciudad con mejora. El ojo se ha acostumbrado no a unas formas sino a unos ritmos de evolución de las formas. Ritmos sometidos a unos principios de calidad algunas veces violados, sin duda, incluso violentados como cuando cae el garfio de hormigón de Chillida o cascotes de piedra de Montjuic en el Ensanche, o cuando una torre de comunicaciones, la pequeña, la de Telefónica en Montjuic, se ubica doscientos metros dentro de un escenario que debía haber punteado, en todo caso, desde fuera, como una referencia respetuosa y útil. La otra torre de comunicaciones, la de Foster, resultado de un cuidadoso proceso de aceptación profesional y social, y luego de selección, conducido por Juli Esteban y Joan Busquets, está menos fuera de escala de lo que pueda parecer. Un filósofo amigo me decía que tapándola de la vista con la mano se recuperaba la escala de la sierra y el equilibrio de su skyline, que de otro modo resulta miniaturizado, encogido por la relevancia inmensa de la torre. Y es verdad: pueden probarlo la próxima vez que vayan a Barcelona. Sin embargo, la torre aparte su originalidad y elegancia, que supera el funcionalismo excesivo de las torres habituales de hormigón, está hecha a escala de otra ciudad distinta y mayor que la que se ve de éste lado de la sierra: corresponde a la escala de la ciudad metropolitana, la ciudad de 3-4 millones que rodea la sierra por los dos lados. Ahora la torre nos sitúa muy pronto, desde lejos, cuando volvemos a casa desde la montaña o la costa. Y cuando estamos en casa nos recuerda que la ciudad real en la que estamos no es exactamente la que vemos. Lo digo muy a pesar mío, porque soy de los que creen que una ciudad es más difícil de gobernar si no se ve. Tanto es así que propuse trasladar el consejo plenario del Ayuntamiento al último piso del edificio Novísimo, una vez suprimidas tres de las doce plantas del mismo y recuperado el skyline de la ciudad vieja desde el mar. Siempre pensé que el peligro de las torres, tanto las de comunicaciones como las de la Villa Olímpica, era el de abrir una competición multiplicadora de esos artefactos, de los cuales cada generación debería construir unos pocos, poquísimos, cum grano salis. Manhattan y San Giminiano no son fenómenos fácilmente replicables. Los incidente arquitectónicos singulares, cuando suceden en un entorno caracterizado por la movilidad, son menos dramáticos, o mejor dicho, son actos de un drama que no termina ahí, que sigue, que no inquieta por su irreversibilidad. La confianza de la ciudad en sí misma es entonces inmensa. El crédito de la acción pública es casi infinito. 24 �Muchas emociones positivas sumadas, como los jardines de Elias Torres en Villa Sicilia o el parque de Berverly Pepper, muchos balcones nuevos sobre la ciudad, como el portentoso podium de Gae Aulenti sobre el oeste de la ciudad, o el Parc del Migdia un poco más arriba, o aún los bordes laterales del cinturón de Acebillo en la Ronda de Dalt con vistas inéditas sobre el llano de Barcelona y hacia la ladera de la sierra que allí empieza a empinarse, o la operación de llenar de sentido puntos de la ciudad carentes de lectura, como la plaza del General Moragues junto al puente de Calatrava dónde la gente estalló de alegría cuando el escultor Ellsworth Kelly subió a la tarima a saludar, lo que le hizo exclamar: ¡es la primera vez que un escultor es aclamado como un músico! Todo ello ha hecho de la ciudad una realidad poliédrica, casi un caleidoscopio, en menos tiempo del que habitualmente se emplea en cambiar la visión de un objeto complejo. Ha sido y es una época énivrante que los dioses, el estado y los arquitectos han regalado a la ciudad... pero que nosotros (y ahí incluyo a la ciudad y los arquitectos, a la comunidad comitente y artífice) habíamos buscado denodadamente durante décadas, décadas de silencio, de frustración, de esbozos y de búsquedas que, sin embargo, sirvieron para cristalizar la más preciada de las joyas de la ingeniería social: el consenso sobre proyectos, sobre grandes proyectos. Soy consciente de estar retándoles a Vds. indirectamente a aceptar que la fase actual de la construcción y de la arquitectura italianas tiene algo de inevitable, y esperemos, de lo que los católicos llaman adviento, oscuridad precursora y necesaria, ruido de ordenador que computa previamente, desasosiego del joven que todavía no accede a la realización madura de sus proyectos, y eso después de muchas vejeces y senectudes, de mucho clasicismo, en el país de la memoria, de lo ya hecho, dónde la necesaria adición de originalidad en que todo arte consiste deviene una proeza casi imposible. Tómenlo como una provocación amistosa de un excónsul de la provincia Layetana. Excónsul que hoy se pregunta si los tiempos no nos depararán en nuestra ciudad un castigo futuro, una compensación negativa a tanta emoción vivida, a tanta realización de sueños antiguos en poco tiempo: un reposo obligado o dictado por los que pueden tener la sensación de que ya dieron a la ciudad, desde niveles de gobierno más altos, todo lo que se merecía. La mayor parte de la cosas que se ven hoy nuevas en Barcelona son posteriores a 1992: el parque del nudo de la Trinidad, el Hotel Arts, l„Illa Diagonal, la plaza de las Glorias, el Port Vell y la Rambla del Mar, el MACBA, el CCCB, los nuevos espacios en la Ciutat Vella, el museo Barbier-Müller, la renovación parcial del monasterio de Pedralbes, el gótico y el románico nuevamente instalados en el Museo Nacional de Catalunya, el Teatro Nacional, el lento Auditorio de Moneo aun sin terminar, el incendio y reconstrucción del Liceo, la civilización de las avenidas automovilísticas (Aragón-Guipuzcoa, Meridiana, Gran Via, Mistral) con aceras ampliadas gracias a la disminución del tráfico central permitida por las rondas (menos 15%), el avance de la Diagonal hacia el mar, la recuperación de las antiguas fábricas de material ferroviario para vivienda, las escaleras mecánicas al aire libre en los barrios altos (Carmelo y Ciudad Meridiana), el World Trade Center y así iríamos siguiendo. No he venido a Reggio-Calabria a recitar ni un memorial de elogios ni uno de agravios de mi ciudad aunque son muchas las cosas que los niveles más altos de gobierno deberían haber hecho y no han hecho en este periodo para acompañar desde arriba el esfuerzo de la ciudad sobretodo en el terreno de los transportes y de la logística. Y en la aprobación de la 25 �nueva ley de la ciudad y todo lo que ello representa. Sin duda a una ciudad que mejora tanto y tan deprisa debía llegarle un freno exterior. Pero ella misma no ha dejado de mejorar y el freno exterior saltará tarde o pronto. Sólo quiero que sepan que ésta ciudad por tantos considerada como modelo, ésta ciudad de la que Andrea Rinaldi ha dicho con exceso evidente: “ mentre la Italia insegue dormendo el sogno del suo glorioso passato ... mentre in Francia la architettura en piena forma si visualizza in isolate opere monumentali ... mentre a Berlino l‘IBA e le trasformazioni in atto dopo la caduta del Muro si evidenziano alla scala dell‘edificio inteso come pieno capace di ordinare lo spazio circostante,... a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica“, - sólo quiero que sepan que también ésta ciudad, incluso esta ciudad, sufre de insuficiencias e inventa futuros mejores, como el sugerido por el proyectado Forum Universal de las Culturas. Porque esta ciudad no tiene nada garantizado. Y esto es la que la hace igual a todas las demás y más hermana de ellas. Es con éste título, sólo con éste, que me atrevo a aceptar la Laurea que Vds. me conceden, que no me conceden a mí sino a la pequeña tribu de arquitectos (locales y forasteros) pero también ingenieros, economistas, juristas, representantes vecinales, ONGs, empresarios y trabajadores, voluntarios y funcionarios, alcaldes varios y concejales que han contribuido marginalmente desde Barcelona a que en el mundo se piense que las ciudades tienen remedio, es más que las ciudades no son la causa de los problemas de nuestra especie sino su contenedor y quizás, esperemos, el escenario de su solución. Veo difícil que el mundo se arregle si las ciudades no mejoran y creo posible que mejoren. Sabemos que están mejorando. Y pido, como Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba, Brasil, que las universidades dejen de relatar la tragedia urbana para empezar a contribuir a su desenlace, que será un desenlace positivo, no lo duden. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira, honoris causa della Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria Language A language of the resource Italià Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Università degli Studi Mediterranea (Reggio Calabria) Abstract A summary of the resource. Lliçó magistral de Pasqual Maragall llegida en la recepció de la distinció honoris causa en Arquitectura de la Università degli Studi Mediterranea de Reggio Calabria. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Globalització Ciutats Europa Barcelona Arquitectura Alcaldes Model social Acció política Homenatges i distincions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación. Más democracia para Europa De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se expresan. En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea, frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto. Veámoslo. Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una institución clave, como lo es la Comisión Europea. Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994, cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo. Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión sobre la presidencia de la Comisión. Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente, puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables 48 �Articles de Pasqual Maragall a políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan. Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos con la voluntad de los europeos. Esto es la política. Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e insospechado. Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan difícil quienes se opongan. Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo de la globalización. Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa. Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo. Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión política de Europa. Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell, Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás Sartorius y Narcís Serra. 49 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1093 Title A name given to the resource Más democracia para Europa Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource González Márquez, Felipe, 1942- Almeida, Cristina (Almeida Castro) Almunia, Joaquín, 1948- Borrell, Josep, 1947- Leguina, Joaquín, 1941- Lopez Garrido, Diego, 1947- Portabella, Pere, 1929- Sartorius, Nicolás Serra, Narcís, 1943- Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Territoris Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/749/19980530_LV.pdf 056bfc78e386be34581f0a7951626e01 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Debates en Nueva York (2) Autor: PASQUAL MARAGALL Si en abril el tema fueron las ciudades en el mundo global -es curioso, como si el mundo pudiera no ser global-, en mayo la discusión en la New York University fue sobre la devolución de poder a regiones y ciudades en Europa, que es nuestro mundo próximo. Al día siguiente de votarse el referéndum que ha devuelto a Londres el alcalde metropolitano que Mrs. Thachter le quitó para gobernar la ciudad desde el Estado (liberal ella) y desde el sector privado (ahí sí liberal, pero de un liberalismo dogmático), al día siguiente, sin casi haber dormido, Sally Powell, la intrépida joven madre de Hammersmith, la concejal de izquierda, estaba en Washington Square para explicar la vuelta de Londres a la democracia local y a la ambición internacional. Con ella Pia Marconi, tan joven como Sally, explicaba con parsimonia las pasmosa y sistemática transformación del Estado italiano en un artefacto eficiente, ligero y reducido -¡pero cuánto más legitimado!- de manos del ministro Bassanini, con el cual trabaja Pia. Ésos sí son liberales prácticos. No del "laissez-faire", sino del deshacer. En la misma sesión, Ricard Pérez Casado, ex alcalde de Valencia y ex administrador de la Unión Europea en Móstar, la ciudad más dividida y cainita de Bosnia, explicaba cómo en la Europa de la devolución los gestores locales tienen un posible "rol" diplomático desinhibido y efectivo. Móstar es hoy, gracias a Ricard y a Hans Koshnik -corpulento anciano de Bremen, ex alcalde también y predecesor de Ricard-, la única ciudad bosnia que dispone de un Ayuntamiento democrático. En las demás ciudades, en teoría menos conflictivas, el censo falló. Siempre pensé que el futuro de Móstar no estará bien sellado si no queda claro que el puente que destruyeron los croatas o cristianos del barrio oeste no lo reconstruyen solos los musulmanes del este del río Neretva, ayudados por Turquía. Quedaría para siempre que unos en el siglo XVII lo hicieron, los otros lo bombardearon en el XX y los primeros lo volvieron a poner ahí en el XXI, símbolo frágil del odio insuperable entre comunidades, piedra reverenciada por unos y maldita para los demás. Es en parte por ello que en el 96-97 Barcelona y Estambul se hermanaron para ayudar, desde los dos lados y desde los dos confines del Mediterráneo, a rehacer el puente bien y para siempre. Pero ahora el Estado turco (ni moro ni cristiano, ¡laico y militar!) amenaza con encarcelar por una frase al alcalde electo islamista, Erdogan. Es considerable la miopía del "establishment" político-mediático internacional, según el cual la carrera de Erdogan estaría con ello a punto de terminar. He escrito a Erdogan, que estuvo en el balcón del puerto como un auténtico mago de Oriente el día que llegaron los Reyes Magos en enero del 97, y tengo entendido que está gestionando en Ankara las ayudas para el puente. 136 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1212 Title A name given to the resource Debates en Nueva York (2) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Erdogan, Recep Tayyip Globalització Descentralització administrativa Nova York Congressos i conferències Mostar Barcelona Istambul New York University Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/750/19980613_LV.pdf 1e948c0e7617b764db69cb3e7e41dfc8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/06/1998 La Vanguardia, p.024, Opinión Ciudades europeas Autor: PASQUAL MARAGALL El libro de Leonardo Benévolo sobre la historia de las ciudades europeas es el mejor prólogo para quien trate de adentrarse en la comprensión de la Europa real, la formada por su denso sistema de ciudades. Benévolo explica que las ciudades europeas de hoy son una evolución de algo que nació con la decadencia del imperio. Ciudades romanas con un perímetro relativamente importante lo restringieron a partir del siglo IV, cuando las incursiones exteriores empezaron a menudear. Aparecen entonces las murallas, las aurelianas de Roma, en las cuales no es que esté empotrada la pirámide de Cayo Cestio, que es anterior, sino que se empotran en ella. Más tarde vendrán las murallas góticas de Barcelona y otras ciudades. O sea, que la ciudad europea aparece como resultado de un acto de restricción y no de expansión. Luego las murallas se desplazan tímidamente durante diez o quince siglos, y finalmente, entre 1840 y 1870, estallan casi todas. En 1841, la junta presidida por el liberal Llinars se presentó con pico y pala en la Ciutadella y empezó la demolición, luego detenida por la apresurada reacción moderada. En Viena ocurrió lo mismo. La revolución industrial y la revolución política dieron lugar a ciudades diez veces más grandes de lo que habían sido desde el siglo IV hasta entonces. Este largísimo periodo de incubación de la ciudad moderna ha dejado trazas profundas. Los europeos hemos aprendido a leer en nuestros muros, monumentos, avenidas y espacios públicos una herencia cultural no intocable, pero casi sagrada. Es el contrapeso (a veces excesivo y opresor, pero casi siempre equilibrador) del dinamismo reformista, del paso inevitable del tiempo y sus modas, de lo que hoy llamamos globalización o universalidad de muchos fenómenos económicos y sociales. Solamente la larga infancia de la ciudad europea puede explicar que su símbolo sea una ciudad, Roma, de la que se han dicho cosas tan fuertes como que nunca volverá a ser lo que fue, que ella es la imagen de la decadencia, y que es incapaz de dar más que una pequeñísima parte de lo que promete (John Agnew). La fascinación del pasado es en Roma irresistible. Pero también lo es, quizá, la intuición de que todas las ciudades, poco o mucho, podrán acabar teniendo que pasar por una larga fase de aceptación de que no todo lo que luce es sostenible. 137 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1213 Title A name given to the resource Ciudades europeas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benevolo, Leonardo Urbanisme Europa Roma Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf 01697495ce97b6a433d5370d393ddab4 PDF Text Text 14 POLÍTICA LA VANGUARDIA Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de • VIERNES, 26JUNIO 1998 Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña Maragailse presenta comoel líderdeuna alternativa “amplísima” queincluyeel centro El ex alcaldeconfirmaoficialmente queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC EL REGRESO “Ya he vuelto y el ‘souflé’ no se ha deshinchado” DIÁLOGO “Dialogaré con todos los partidos de izquierda y con algunos que no lo Son, incluidos empresarios y gente avanzada de la Iglesia” PARTIDOS “Igual que las empresas se fusionan para competir, se acabáron los que conducen a los militantes hasta la tumba” SALVADOR SANSUÁN EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña RAMON SUÑÉ BARCELONA. Ya es oficial: Pasqual Maragall disputará la presi dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido ayer al mediodía cuando el ex alcal de de Barcelona, desde el mirador de la torre de Coilserola, confirmó que está “ilusionado” y “decidido” a “encabezar una alternativa de cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto que no sólo represente al PSC o a la izquierda, sino que integre “fuerzas de gran espectro”, incluidas las de un centro “radical”, al estilo de lo - Maragail abogapor la ‘fusión de los partidos” en genérico,pero evita pronunciarse sobre una coalición con otrasfuerzas que significa en Gran Bretaña el nuevo laborismo de Tony Blair. Maragall quiso marcar el territo rio desde el primer momento y dejar claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos tradicionales, en general, y del PSC, en particular. Por ese motivo, anun ció su candidatura lejos de la sede de su partido y antes de intervenir esta noche en la celebración del vigési mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa, Diana Garrigosa, su hermano Er nest, concejal del Ayuntamiento de Barcelona, y tres de sus “familiares” políticos más directos: Narcís Serra, Joan Clos y Joan Reventós. A ellos se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que lidiar a partir de ahora para aunar posiciones políticas e intereses per sonales (léanse listas electorales) no del todo coincidentes. El aspirante socialista a la presi dencia de Cataluña inició su com parecencia ante la prensa con una sorprendente puntualidad y con un saludo con reminiscencias tarrade llistas. Con un “ya he vuelto”, puso punto y final a lo que él mismo defi nió como un año de “libertad perso nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el próximo otoño cuando el PSC reali ce primarias—recuperó un símil que él mismo empleó el verano anterior cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó— no se ha deshinchado, sino que ha subido un poco más. Esto me ilusiona y me gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar el “cambio” y anunció que regresa dispuesto a “escuchar sin poner lí mites” y a dialogar “más allá de nuestra familia política”: con “em presarios, gente avanzada de la Igle sia, ONG, movimientos sociales...” Pese a todo, Maragail no olvidó su origen y filiación política. Recor dó que sigue siendo miembro del PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como yo, que tenemos que ampliar fronte ras y que existe una posibilidad muy grande de ganar”. La proclamación de su fidelidad al PSC no le impidió hacer suya la teoría que señala que los partidos, como las empresas, tenderán a fusionarse. Sin embargo, no concretó si se refiría a la posibili dad de que el PSC se presente a las elecciones autonómicas coaligado con otras formaciones. “No sé las fórmulas”, confesó. Pero añadió que lo que tenga que hacer, “lo haré de acuerdo con mi partido”. Pasqual Maragall no pronunció ni una sola ocasión el nombre de Jordi Pujol, ni siquiera de CiU. También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra ma político. Tan sólo dio alguna pis ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE en aquellas cuestiones propias de la política catalana, y abogó por “un catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el que es en este momento el catalanis mo oficial”. Y explicó lo que la Europa en construcçión espera de Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un autogobierno fuerte y una lealtad fe- deral (. . .), que están por afirmarse, pero también por explicarse, lo que no se ha hecho o no se ha hecho bien”. El líder socialista tampoco quiso entrar en cuestiones como la políti ca lingüística de la Generalitat: “Pregunten a Joaquim Nadal y Nar cís Serra, que han mantenido una lí nea muy coherente. Yo no tengo opiniones diferentes”. Y negó la existencia de profundas diferencias entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos del PSC —afirmó—y no creo que pueda haber discrepancias.”. La llaveinglesaparadestornillar a Pujol A descender 1 del mirador de la torre de ColI serola, Pasqual Maragall recordó que esta espada de Excalibur-de las comunicaciones hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces de acero fijadas en la cima y procedió con la herra mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor nillos de la añeja instalación. Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de herramientas del socialismo y con un manual que no es un seguro contra reparaciones. Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es una buéna escuela de formación profesional para proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si se le va la mano en la operación el mecánico no sólo puede desencajar el trono, sino todo el condado. El discurso de Blair es siempre una apología del “tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas. MÁRIUSCAROL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro Creator An entity primarily responsible for making the resource Suñé, Ramon Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Candidatura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre de Collserola Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf 5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704 PDF Text Text �1 . PER CATALUNYA PSC �2 INTRODUCCIÓ El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat. Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat. El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders. La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació deriva de la voluntat de les persones. Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat �3 natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la voluntat dels individus que hi viuen. D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya, s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya malmesa. Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa, segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives plurals que els defineixen. Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró, Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català. �4 El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació federal com un projecte per a Espanya. La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai, Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més global, popular i integradora. Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes. No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del nostre autogovern. Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble. Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la nostra proposta catalanista. Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de �5 la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres, plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però sabem que podem i volem fer-ho. D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats. Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper rellevant i propi. Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació. Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat. I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més intensa que aquests nous instruments provoquen. La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure. �6 La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. �7 1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les seves institucions d'autogovern. Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el nostre nivell d'autogovern. Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes, de recomposicions i de renúncies de sobirania. El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable �8 l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes polítics descentralitzats. Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de poder polític. Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns entre els països federals Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya. La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari, i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context, l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania. Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat. Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el �9 catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les formacions catalanistes en conjunt. La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet, però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat. Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme. Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit. L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història. La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada �10 història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país, ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa. Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i d'agregació. �11 2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu. Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació: "Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble." En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora. Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella, l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat. El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives. D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia: l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat", l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir, d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del �12 tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les. Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta. Projectar la diversitat és organitzar la segregació. Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat. Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats. És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català. La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador, d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat �13 comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur, valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna. La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia, una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser com el gresol català va funcionar plenament. Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble. A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada, a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això, acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del període conservador al govern de la Generalitat. Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador. �14 La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país. A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció inversora. La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat. Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari. D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica. En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini. Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme. �15 3. CATALANISME ÉS FEDERALISME Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista. A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme. El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en una única institució o en un nivell polític. Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre �16 l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se. Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de “devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu. El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior. Un pas més endavant en el pacte constitucional Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre, proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que �17 ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les autonomies. La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders centrals de l’Estat. Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència. Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem. Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició. Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions. L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar més graus de proximitat del poder polític a les persones. El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política. Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics. Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests �18 sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal i europea. El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis establerts des de fa temps. La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal o confiança federal. La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir d’un pacte constitucional compartit i dinàmic. Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes. En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant: Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern. Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant els serveis centrals com els perifèrics. Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i �19 entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya. Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya plurinacional. Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general, autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva suficiència i igualtat en la prestació dels serveis. Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat. I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser conscients que el nostre futur és Europa. L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política, l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat. En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions �20 vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es prenguin es facin en una orientació federal. No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho. Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea. Aquesta acció pot tenir tres eixos: Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes, subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur. El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1 mig termini contemplarà la seva existència. En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials, nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea. La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves riqueses. Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa. La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i política. Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de �21 l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària. 4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament d’aquests canvis possibles. El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent; però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció. Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política, entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una importància més rellevant, més immediata i propera. La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans. Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt de partença, com a experiència concreta de participació en el món. El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni. El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI. És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés �22 Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure. I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat, l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi ambient i el territori, la solidaritat i la pau. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Eleccions Federalisme Catalanisme Catalunya Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. Description An account of the resource Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Llibret Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1743/0000001382.pdf 7096b2dcdbf677621f7c75e744f23945 PDF Text Text VOLUNTAT DE CANVI Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document Per Catalunya PSCl! Palau de la Música 9 de setembre 1998 �VOLUNTAT DE CANVI Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document Per Catalunya Palau de la Música. 9 de setembre 1998 PSCl! �Introducció Avui hem de parlar una mica del lloc on som, des del punt de vista del desenvolupament constitucional i estatutari, i faré unes propostes. Us ho avanço, perquè sembla que hi ha un joc consistent en veure qui ensenya primer les cartes. Si ens hi fixem bé, aquests que demanen que ensenyem les cartes no les ensenyen. 0, si les ensenyen, són tan diferents que no lliguen, són cartes que no lliguen. A Convergència i Unió, per exemple, el mateix dia, em penso, van fer públics dos documents. Un era confederal, o confederalista, que és el document de treball adjunt a l'anomenada Declaració de Barcelona. L'altre era una declaració de la Fundació Barcelona, en què es parlava, més aviat, de transitar des del nacionalisme cap 11 �al catalanisme . Per tant, com veieu, hi ha un ventall amplíssim, un camp en el què tot hi és possible, ben lluny del que són les cartes definitives i el projecte que esperem encara de Convergència i Unió. Haurem de parlar de quin és el tap que no acaba de saltar en aquest procés de definició franca i oberta de Catalunya. D'Unió, per altra banda, podem dir que ells sí que havien estat sem p re confederals: en els seus estatu ts h o són. Així com el PSOE és federalista des de l'any divuit, Unió, des que va néixer és confederal i parla de confederació. Tanmateix, el dia que es va presentar el document de la confederació, el president d 'Unió no hi era. No és que no hi fo s, no hi va voler ser. Ara s'ha recuperat, ha anat a fer una visita de sup ort a aquest document, però la seva primera reacció, el seu primer instint de prudència política, era no ser-hi, aquell dia i a aquella hora, i sota aquell n om. En el cas d'Esquerra Republicana, d 'altra banda, Heribert Barrera va definir, en unes declaracions molt interessants, en un diari de la ciutat, ara fa un mes aproximadament, que Esquerra Republicana era autodeterminacionista, que Esquerra Republicana no era per definició independentista, no ho ha via estat al seu ini ci i no ho era ara. I deia qu e, en I'autodeterminisme hi cabien l'independentisme, el federalisme, la sobirania compartida i l'autonomia política forta. De manera que tenim de tot menys precisions. N osaltres en donarem algunes. Haurem de parlar de quin és el tap que no acaba de saltar en aquest procés de definició franca i oberta de Catalunya re specte de sí mateixa i de l'entorn que l'envolta. Parlarem del desig de canvi a Catalunya i de les co ses que s'han deixat de fer com a agenda primera del que aquest desig de canvi ha d'aconseguir portar a la pràctica. Probablement ens obligaran a dos anys de posar-nos al dia; probablement el programa immediat d'un nou govern haurà de ser el de posar a zero els rellotges de les coses que s'han endarrerit, de totes les coses que estan pendents, que havien estat previstes anys enrere. Però aban s vull fer una invitació molt especial. Relectura de la Constitució Cada generació fa la seva relectura de la constitució sota la qual viu el país. Han passat vint anys . La Constitució, com ha dit en Narcís Serra, no especificava ni tan sols quines eren ni com es deien les nacionalitats i les regions que es preveien. Potser és el moment en què tranquil-lament, serenament, definim qui és nacionalitat i qui és regió. Alguns diuen: "Bé, alçar la tapa d'aquesta caixa de Pandora ens pot portar a una situació realment difícil" . Crec sincerament que vint anys d'experiència en la convivència amb aquesta formulació i amb el descabdellament del qu e ha estat l'Estat de les autonomies, ens permet anar a la definició que ens cal, sense precipitacions. I ens cal, no perquè sí, no per nominalisme, sinó perquè tenim la impressió tots plegats que la Constitució va ser una ambigüitat calculada. �Els grans politics sempre han dit que les constitucions ho havien de ser, d'ambigües; ho va dir Napoleó: com més curtes i més confuses millor. Perquè probablement el que fan és cobrir amb un vel de silenci el que són els problemes que en aquell moment no es poden resoldre. Però vint anys després -ha passat una generació-- hem d'estar en condicions d'especificar coses que la Constitució deixava ambigües i una d'aquestes coses molt especialment: l'assumpte de les nacionalitats i les regions. Si nosaltres demanem aixo, se'ns demanarà, amb legitimitat, que Catalunya respecti les condicions d'estabilitat del sistema, és a dir, que Catalunya no faci el que altres nacionalitats i regions del món federal fan. A cada contesa electoral, segons els resultats, si hi ha un resultat mitjanament favorable, o que es pugui llegir com a favorable, per les forces que són partidàries de la secessió o la independència, plantegen l'autodeterminació i la consulta autodeterminista. En el món de l'empresa, i en el món de la política és exactament igual, tothom ha de ser conscient de quines són les condicions d'estabilitat del sistema en què està immers i ningú no pot ignorar que un sistema que es sotmet constantment a la pregunta "què som?" i "com està format essencialment el sistema?" és un sistema que no funciona. Per dir-ho molt clarament: les inversions nord-americanes dels Estats Units van de Montreal a Toronto en el moment que el capital americà, poruc com tots els capitals - i amb això no els estic dient res que no sàpiguen- s'adona que les condicions en les quals ha fet les inversions a mig termini poden perillar. I no m'estic referint només a aquest tipus d'estabilitat, també a l'estabilitat dels plans que fan les persones, les famílies, els individus i les petites empreses. No és només una qüestió d'estabilitat del capital financer, que ja sabem que és molt més volàtil i molt més sensible. M'estic referint al fet que un país no pot anar endavant si no sap amb una mínima certesa que les coses aniran evolucionant amb un ritme que permeti fer càlculs de futur. Si un país no pot fer càlculs de futur, un país no pot avançar. I això és el que Catalunya ha de ser capaç de comprometre en el moment en què Espanya li doni una cosa que ha estat demanant, primer calladament, després més obertament i ara quasi clamorosament: ser reconeguda, en el nivell constitucional o en les lleis fonamentals, en la lectura o en la modificació de la Constitució i de les lleis bàsiques, com a nació, com a nacionalitat. Procés de devolució a Itàlia i Gran Bretanya Nosaltres hem definit el que entenem per federalisme i, concretament, per federalisme fiscal i també els components bàsics del federalisme polític. Partim de la base que les quatre coses que ara jo proposaré han d'anar precedides d'un punt zero en el qual es reconegui que el camí recorregut és el que s'havia de recórrer. I que ara som en un canvi d'etapa, que no som en un moment de condemnar el que havia succeït. El programa immediat d'un nou govern haurà de ser posar a zero els rellotges de les coses que s'han endarrerit, de totes les coses que estan pendents. �Som en el moment de veure que el que ha via succeït en s permet d'anar endavant. Probablement no és tot el que desitjàvem, però sí que era el que havíem dit que faríem, si ens ho mirem amb calma. l Europa, que ens mira amb calma, perquè està a la distància necessària per veure les coses fredament, així ho veu. Quan els britànics comencen el seu procés de devolució, quan els italians inicien el seu procés federal de revisió de la Constitució (que ara està parat pel problema de Berlusconi amb els jutges, però que tirarà endavant, que seguirà endavant), ho fan perquè hi ha un altre gran Estat europeu que ha anat endavant en la devolució i aquest Estat -no ens enganyem- és Espanya. El preàmbul del Tractat diu clarament que la Unió Europea és una Unió dels Estats i dels pobles en la qual tot es farà com més a prop dels ciutadans millor. És evid ent que el cas d'Espanya és el cas en el qual els països que avui estan portant a terme processos de devolució de caràcter federal -no dic estrictament federalistes o nominalment federalistes- s'han inspirat. Us ho puc dir perquè he viscut un any a un d'aquests països , que és Itàlia. l a Itàlia, això que en diuen ells el modelo catalana és justament el que estic dient. El modelo catalano és la Catalunya amb autonomia política forta, molt més forta que les regions italiane s, tot i que aqueste s tenen, el Lazio, per exemple, segurament, un pressupost més gran que la Generalitat de Catalunya. Però no es pot com p arar des del punt de vista de la seva personalitat política i així ho veuen els italians. Els italians, confrontats a una cri si important de fatiga fiscal a les regions del Nord i de les regions riques, han vist en el modelo catalano, en aquesta transició espanyola cap a la dev olució de poders importants a regions importants relativament riques dintre del conjunt, un model a seguir. Els britànics, de la mateixa forma, han anat a un procés que de vegades aquí desqualifiquem com a insuficient i de vegades per exce ssiu. Es diu que a Escòcia no li han donat en definitiva gran cosa, però l'altre dia vam sentir, a la televi sió i a la ràdio, que jutges escoce sos jutjaran a La Haia, amb lleis escoceses, uns terroristes libis. N o vull ni pensar el que passaria a Espanya si es pogués dir el mateix substituint escocesos per catalans. Us ho imagineu? Quin camí no hauríem d'haver fet o no haurem d'haver fet perquè això algun dia passi, suposem? l no estic dient que Catalunya sigui Escòcia. Principalment, la singularitat catalana no és la de tenir jutges propi s o lleis pròpies que tinguin relació amb la repressió del terrorisme, per exemple. Però en tot cas és evident que el procés que s'ha endegat al Regne Unit és un procés d'una importància política enorme i considerabilíssima i que ha estat obligat per la necessitat de resoldre el problema fonamental. Si Tony Blair i M o Mowlan no formessin part d'un govern que primer havia fet la devolució a Escòcia i a Gal-les , tot el procés d'Irlanda del Nord hauria estat mancat de base i de credibilitat. l us ho torno a dir: tinc la convicció, i ho sé, que el govern britàni c ha anat per aquest camí perquè ha vist que un altre Estat antic d'Europa l'havia iniciat i havia arribat fins on havia arribat. Una altra cosa és, i aquest és el punt en què estem, que aquests països ens han passat al davant, és a dir, que en el procés d'alguna forma de reaccionar a la supranacionalització de la política per la via de la devolució, de retornar als ciutadans la proximitat de tots aquells serveis, aquelles competències que es poden retornar per �compensar l'allunyament d'aquelles que s'han d'allunyar (com la defensa, com la moneda) ens hem quedat una mica aturats. El principi de la proximitat Moltes vegades es diu que com es farà la devolució de competències, com s'organitzarà, qui decidirà, en definitiva. I el problema no és qui decidirà sinó en virtut de què decidirà, en virtut de quins principis es decidirà què es fa a cada nivell. I aquest principi està establert ja en el Tractat de la Unió Europea, tot i que de forma no massa efectiva. El preàmbul del Tractat diu clarament que la Unió Europea és una unió dels Estats i dels pobles en la qual tot es farà com més a prop millor dels ciutadans. es a dir, està establert que això sigui així i hem de saber que aquest principi de la proximitat té excepcions, però que la regla és la proximitat, contra el que va succeir a partir de la Revolució Francesa i l'establiment de la democràcia nacional, de l'assemblea legislativa nacional com a substitut del poder reial, que venia de dalt. Aquest venia del poble, efectivament, però tornava al poble amb la mateixa contundència unitària -quasi diria- que el poder reial; no s'havia canviat la qualitat del poder en el seu contacte de retorn als ciutadans, sí en el seu origen, però no en el retorn. Bé, el que està succeint a Europa ara és que, una mica forçats per la necessitat de convèncer els ciutadans que és possible anar a una Unió Europea, els països, els Estats que l'impulsen, porten endavant processos de devolució. Està canviant l'estructura i l'essència pròpia de la democràcia. Em sembla que és evident que el que estem veient que passa en els països europeus i passa entre nosaltres és que canvia el tipus de democràcia, que canvia el concepte que en tenim, que som capaços d'imaginar situacions en les quals els somnis democràtics més o menys radicals, més o menys utòpics de finals del segle passat, que s'han anat abandonant en aquest altre segle on la violència ha dominat i el poder de les nacions i dels Estats s'ha fet molt més palès que no pas els desitjos dels ciutadans, podran finalment tenir, amb una via que probablement no havíem imaginat, un grau de realització més important del que podíem pensar fa vint anys. Nosaltres, com a catalans, doncs, oferim lleialtat federal. Nosaltres sabem que aquí a Catalunya tot això anirà endavant, i que Espanya anírà endavant, si som capaços de fer joc net i de jugar amb cartes vistes, de canviar el sistema. Per què en díem lleialtat federal? Perquè d'alguna forma hem de marcar el pas endavant, perquè els sistemes com els nostres es diuen federals arreu, perquè el federalisme es va evitar en la primera redacció constitucional sàviament per evitar la impressió d'un retorn enrere cap a la Primera República i cap a Pi i Margall, quan el que estàvem fent -no ens enganyem- era establir una monarquia constitucional. Hauria estat un retorn si més no terminològic i la preocupació per l'estabilitat era factor dominant. I perquè molts pertanyem a partits que s'anomenen federals, amb congrés federal i comitès executius federals, que s'anomenen així, a més, després d'afirmar la sobirania del partit català com és el Nosaltres, com a catalans, oferim lleialtat federal. Sabem que aquí a Catalunya tot això anirà endavant i que Espanya anirà endavant si som capaços de fer joc net i de canviar el sistema. III �nostre cas, no ho oblidem. I també i finalment, i això no és el menys important, perquè la dreta espanyola, el gran enemic del federalisme i de la plurinacionalitat d'Espanya, ha hagut de pactar amb el nacionalisme i ens regala l'ocasió única de fer un pas endavant cap a la realització de les nostres conviccions, cosa poc usual. Felicitem a la dreta: en això sí que podem anar bé. Anem-hi! No tenim al davant la reacció antiautonomista i antiprogressista que va ser sempre qui va impedir que les paraules i els fets coincidissin, que els programes dels partits i les definicions constitucionals fossin semblants, que utilitzessin la mateixa terminologia. En això tenim al davant alguns problemes que haurem de fer saltar. se judici en el sentit propi de la paraula. Per tant el dret a l'acritud, almenys la meva generació el té. I tanmateix jo dic que aquesta acritud no pot ser el nord inspirador i el tarannà i el sistema de contacte que els catalans utilitzem amb el conjunt dels pobles d'Espanya, perquè d'aquí se'n deriva no una solució sinó una complicació del problema. Hem d'utilitzar la pedagogia, hem d'utilitzar l'amistat, tot i tenir dret a l'acritud. Hi tenim dret, però tenim també el dret i l'obligació de superar-la per plantejar els temes importants de la configuració d'una nova Espanya, d 'una Espanya que no ha estat mai quallada, perquè han passat quaranta anys de dictadura i vint anys de democràcia des del final de la guerra. Ja és hora de passar comptes en el bon sentit; i el balanç no és dolent. En això, ja ho he dit, som un model europeu. El valor de la confiança Nosaltres ens enfrontem a la desconfiança com a principi i al regateig com a mètode; ho ha dit en Quim Nadal abans. Proposem justament la confiança com a principi i, per començar, la confiança en nosaltres mateixos, i l'amistat i la pedagogia com a mètode, allò tan antic de la fraternitat. Una mica més de fraternitat, sense abusar, però una mica més de fraternitat i una mica menys de paternalisme. Tenim el dret de l'acritud. Perquè m'entengueu, a Irlanda, l'afusellament d'ü'Sullivan, de l'últim heroi nacional encara mort en l'enfrontament amb Anglaterra, va ser fa més de setanta anys. En canvi, jo vaig néixer tres mesos després de l'afusellament d'un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sen- El centre europeu No puc deixar de preguntar-me, cada dia, quan obro els diaris, de quin cantó acabaran estant els d'Unió, si del cantó de Prodi o del cantó de Cossiga. No sé si heu seguit aquesta vicenda, aquesta història, que diuen els italians, i és molt interessant. Fins ara, Unió Democràtica havia defensat Prodi contra Aznar en l'afer de l'entrada de Berlusconi en el Partit Popular Europeu, ja ho sabeu. I Aznar veu venir que, segons com vagin les eleccions alemanyes, es pot quedar com el darrer cap de govern de dreta en un país gran de la Unió Europea. I ha maldat per aconseguir que el gran partit de la dreta italiana que és aquest partit que té un nom futbolístic -Forza Italia, es Ens enfrontem a la desconfiança com a principi i al regateig com a mètode. Proposem justament la confiança com a principi i, per començar, Ja confiança en nosaltres mateixos. �diu- entri en el Partit Popular Europeu. Això ho ha aconseguit malgrat l'oposició de la base del partit de Maertens, de la base del partit democristià flamenc, l'oposició d'Unió Democràtica de Catalunya i del PNB i, evidentment, de Prodi. Quan a UDC deien que volien contactes amb l'olivera no era perquè sí. Serà interessant veure com els nostres democristians es situen davant de la crisi italiana per saber també quin és realment el seu desig de futur. Seguirem de prop aquest afer. Aquí es decantarà el futur del centre europeu, probablement. I més encara, aquí es decidirà també si a Europa neix un esquema nou amb partit demòcrata i partit conservador, diguem-ho així: amb catòlics i agnòstics a banda i banda, val a dir sense igualació entre creences personals i creences polítiques, o bé si roman l'esquema tradicional amb els laics contra els creients o creients en el progrés contra creients en la tradició; o sigui, partits més ideologitzats, quasi diria, més confessionals. Des de Catalunya seguirem tot això amb atenció començant per la propera reunió de Prodi amb Blair i Clinton. Us avanço que jo sóc partidari, en política, de l'arte povera i del minimalisme, més aviat. Ens ha sobrat un bon tros de transcendentalisme. Que la pau venci al terror ACatalunya hi ha un enorme, immens desig de canvi. Si hi ha una cosa transcendent, encara, en la política d'Europa és la sang innocent que es vessa entre nosaltres, el terrorisme i la ceguesa que l'acompanya, així com la incapacitat dels polítics per fer l'única cosa que la gent agrairia de debò: aturar el terror sense generar-ne de nou. Però jo estic convençut, i des de fa molt de temps, que ens estem acostant al final de l'odi a Irlanda del Nord. Al Regne Unit, gràcies a l'acció continuada de Major primer i de Blair ara, que ha estat decisiu, amb la tenacitat fantàstica d'aquesta dona admirable que és Mo Mowlan i amb la intel·ligència de Hume, Trimble i Adams, gràcies a tot això i a la inevitable caiguda de la tensió després d'anys i anys de terror, després que la sang vessada sembli excessiva fins i tot a aquells que l'han buscat, estem arribant finalment a la convicció que s'acosta el final de l'odi a Irlanda del Nord. Jordi Solé Tura em deia abans d'ahir que la solució de sobirania compartida que s'ha trobat per Irlanda del Nord és tan hàbil, que fins i tot en el cas que el referèndum, que un eventual referèndum de l'autodeterminació, acabés amb una victòria dels que volen la unificació amb Irlanda, no canviaria l'estatut real d 'Irlanda del Nord perquè tot està previst. Però el mé s important per nosaltres és que la sortida dels presoners de l'IRA impulsarà defmitivament als presoners d'ETA -esperem-ho així- a pressionar sense treva la seva direcció política per sortir de la presó. S'haurà acabat un capítol de la violència política que té arrels antiquíssimes, però sens dubte una causa pròxima en el cinisme estúpid amb el qual el general Franco va posar negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de l'Estat quan abolia els drets històrics de les 'províncies traïdores' -ho deia el butlletí oficial, no era un discurs ni unes declaracionsde Guipúscoa i Biscaia. Van obligar moralment els funcionaris de la dictadura a practicar el terror oficial i la tortura, de la qual va néixer el terrorisme com a resposta. S'ha de fer la regionalització de Catalunya, que és un mandat del Parlament no acomplert. El Parlament va votar que s'havia de fer. �Estigueu tranquils, que el dia que tot això succeeixi s'acabaran tots els ajustaments de comptes que aquests dies estem contemplant. Alguns han assenyalat que la justicia, impel-lida per la seva pròpia manca de crèdit, ha esdevingut darrerament més justiciera del que mai havia estat, com ha dit jàuregui en una interessantissima entrevista a l'ABC. Es referia no només al judici present, sinó també als judicis Filesa, HB -amb una sentència duríssima també- i GAL. j àuregui respecta les sentències i garanteix que el PSOE "no se echarà al monte". Que quedi clar. De passada hauria de dir que les declaracions conciliadores que s'han fet des de Catalunya serien d'agrair encara més si haguessin estat precedides l'any 1995 de la mateixa equanimitat en el moment de decidir la retirada del suport al govern Gonzàlez, en comptes de la puntilla que va significar el famós discurs de Molins després d'aquell corral de la Pacheca, d'aquell desastre d'escenari del Congrés de Madrid amb crits i gestos malsonants, organitzat pels diputats del Partit Popular contra Narcís Serra, un vice-president català del govern espanyol, que a més havia desactivat amb mà mestre la més perillosa de les mines polítiques existents en el moment de la transició i que era més grollerament atacat també, potser no en la causa de l'atac però sí en la forma, perquè era català. No mereixia aquell comportament per part de Convergència. I que consti que no farem mai de la catalanitat de cap de nosaltres una excusa per no haver de reconèixer cap dels errors que podem haver comès, que n'hem comès. Desig de canvi j j Però ara, sincerament, mirem el futur amb esperança. A Catalunya hi ha un enorme, un immens desig de canvi. La primera sorpresa la vaig tenir a Roma, abans de tornar, en veure que un absent suscitava tantes esperances. Això havia de ser forçosament el senyal que alguna cosa anava molt malament. Solament el clima dominant de cansament ho podia explicar. Altrament la política, com sabem, no té entranyes i el que no hi és no hi és comptat. La segona i més agradable sorpresa l'he tinguda aquí, escoltant la gent, anant allà on per la meva feina d'alcalde de Barcelona no m'havia pogut acostar o no massa o no prou. Ara ja sé dues coses, Catalunya endins: una, que els entenc, i dues: que m'entenen. He parlat amb pagesos del Bages i del Solsonès; regants de l'Urgell i del Baix Empordà; propietaris, gent del camp de Tarragona; companys del partit del Baix Penedès; olivaires més o menys efimers de Vilanova, a qui hauria volgut dir i diré que més que una olivera el que convé aquí és una bona tramuntana, que s'endugui les teranyines que hi ha penjades a l'ambient; poetes de Banyoles i de Girona; empresaris de Barcelona; i cada dia al carrer amb els nostres: taxistes, porters, farmacèutics, l'altre dia a La Roca amb amics d'en Romà Planas i la gent de Caldetes; joves i vells; passavolants; tipus entotsolats que he trobat a la barra de la cafeteria d'algun hospital; gent que, com deia un company de Palamós, són catalanistes perquè s'estimen Catalunya, tant si ho fan en català com si ho fan en castellà, Qui parla de ciència a Catalunya? Tenim la millor escola d'oceanografia i cap vaixell, el millor físic i és a París, el millor cardiòleg i no volen que torni de Nova York. �i que estan tips que els posin entre l'espasa i la paret de la seva identitat, tips que els demanin el carnet de catalanitat cada dia. El proper govern i les coses pendents El nom de Catalunya s'ha fet servir per moltes rucades; rucades de ruc, no de roc. Però també s'han fet coses bones. No prou. Perquè hi ha massa coses que s'han deixat de fer; us les dic molt ràpidament, però us les dic perquè em temo que serà l'ordre del dia del proper govern durant els dos primers anys. Coses que s'han deixat de fer: - Les rieres, els eixos, els recs i els canals i preses d'aigua. I totes aquestes coses tenen noms, no són un genèric: és Maresme, és Pirineu, és Urgell, és Garrigues i és Rialb. Les empreses de la Generalitat perden diners, totes menys una: Catalana d'Iniciatives, gestionada per en Francesc Raventós. Els hem d'ensenyar fins i tot a ser bons empresaris! 11 - L'aeroport, el port, el desviament del riu Llobregat, la neteja del Besòs. La pota sud ha trigat més a fer-se que tot el sistema de potes i de rondes: en tres anys o quatre vam fer trenta quilòmetres i hem trigat sis anys per fer la pota, la famosa pota que ningú no volia fer. I us haig de dir que el desviament del riu està aprovat i dotat financerament amb quatre mil milions de l'època des de l'any 1986, si no recordo malament. (En Tejedor i jo ho vam explicar aquell any a la Plaça de Catalunya d'El Prat i no ens van treure a cops de peu). - Metro, metro i metro. Els Ferrocarrils Catalans els han pintat de blanc i en diuen metro, però no cola. Tramvies, metro lleuger, monorails: ni s'han provat, quan a totes les ciutats europees on anem en velem. - Un projecte per al Maresme sense el dogal del tren de la costa. - L'ampliació de la Fira de Barcelona, el Palau de Congressos... en Joan Clos hi està lluitant. - El pla d'hotels es va fer, sí, però tots sabem malgré qui. - La reconstrucció del Liceu també, però ja sabem amb quins diners, que tampoc eren del grat de segons qui. - El segon Congrés de Municipis i la unificació de les dues federacions o associacions de municipis: aquest és un tema cabdal, o dos temes cabdals; són dos temes diferents que de vegades es confonen, són dos temes diferents que tanmateix es fan servir l'un per l'altre quan es vol evitar el congrés, amb l'excusa que amb el congrés es buscarà una unificació, que tot el poble català agrairia, però que el partit dominant, el partit oficial, considera un perill. Ho considera un perill perquè la seva tàctica ha estat la divisió a Catalunya, no deixar que hi hagués res que fos molt important davant del govern: no als municipis, no a l'àrea Metropolitana, no a les comarques fortes que no siguin purament el contrapès de les capitals -que eren normalment més progressistes-, tot ben apanyat, tot ben equilibrat perquè res Si no s'arrisca no es guanya. Catalunya podria estar arriscant poc. �El govern que tenim segurament és una de le pitjors empreses de Catalunya i la moral de treball hi és molt baixa. n o es bellugui. Aquesta és una mica la impressió que dóna l'organització territorial del país. (G ir on a- Salt- Sa rr ià Banyoles-Girona) . - S'ha de fer la regionalització de Catalunya, que és un mandat del Parlament no ac omplert. El Parlament va votar qu e s'havia de fer . És cert que es va votar juntament amb la prop osta de la creació d 'una provín cia única i es va votar per aix ò probablement perquè se sabia que la província única era impracticable i aleshores també ho era la regionalització. N o és purament una ass ignatura p endent des del punt de vista formal, ho és de s del punt de vista de la bona marxa de Catalunya. es que si no hi han sub jectes i protagonistes a Catalunya que tinguin cos, que tinguin força ... no farem res. I les regions el tindran. Imagineu-vos set regions on hi ha , a més de les quatre actu als, les dues de la província de Barcelona amb la regió metropolitana i la Catalunya C entral, que han de vertebrar Vic i Manresa , M anresa i Vic amb Igualada, i que estan d 'acord a ver tebrar. Imagineu-vos també que el Pirineu esdevé una regió de planificació i l'Ebre també. No pot ser que Catalunya segueixi vivint sense que el Pirineu existeixi: des d'un punt de vista administratiu no hi és. I l'Ebre tamp oc . Són noms forts de la història de C atalunya i de la problemàtica de Catalunya qu e es necessit en per gov ern ar. N o és purament un compliment del desig d 'un Parl ament cat alà un dia d eterminat en què això es va votar. És una necessitat que no s'ha entès, perquè l'únic que s' ha vist és la necessitat de concentrar. - El desenclavament d'Olot, que encara no està resolt. - El desenvolupament de les àrees metropolitane s del camp de Tarragona i de l'àrea de Girona eventualment l'eix - La Carta Municipal de Barcelona. Quan jo . vaig marxar ja la vam aprovar i per unanimitat. Quin problema hi ha via per que la Generalitat li donés el vist-i-plau? La C arta Municipal, que ara vin drà, perquè en Clo s ho està aconseguint, però quinze any s després d 'haver-se començat. - La conversió de les comarques en entitats àgils. - La solució del problema del futur de les diputacions. - L'autèntic debat educatiu i cultural qu e s'està produint a tot Europa i als Estats Units, quan aquí encara ens neguem a veure el mé s elemental i és que les escoles subvencionades no poden defugir obrir-se a les m inories ètniques, com pretén el conseller d'Ensenyament en aquest moment. - El cam p català i el seu futur. M 'he trobat amb la sorpresa que el camp no tenia interlocució, que no hi han idees sobre això al govern; no hi són ; les tenen ells, els del camp, però no el govern. No se sap que se'ls hagi fet una oferta o que hi hagi hagut un gran debat en el Parlament o allà on sigui sobre què s'ha de fer en el camp en vistes de la PAC i de l'Agenda 2000 de la Unió Europea. - L'urbanisme encara en mans d'una sola perso- �na , perfectament respectable però anacromcament encarregada de tot a imatge i semblança de tot el sistema, que és sempre el mateix. La degradació urbanística de la costa, que aquest senyor no ha pogut impedir i que Raimon Obiols sem pre rec orda. El que he dit és que el català no ens ha d'importar només a nosaltres. És un patrimoni comú, una riquesa de tots. Ho ha de ser. - La ciència. Qui parla de la ciència a Catalunya? Tenim la millor escola d'oceanografia i cap vaixell ---com deia l'altre dia Ramon Margalef-; el millor fisic, i és a Parí s; el millor cardiòleg, i no volen que torni: és a N ova York, i ha fet una proposta per tornar i aquí a Catalunya li han dit: no, no tornis. No pot ser. - Les autopistes i la seva reversió, les infrastructures cabdals de Catalunya, l'aeroport en mans d'AENA encara. Són els enginyers aeronàutics, molt respectables, però que no en saben de vendre , no són bons comerciants. AENA és una societat estatal que ha derivat d'una direcció general, i a més corporativa, dominada per un cos general molt respectable, però que el que no sap és vendre ni atendre el client, per dir-ho d'alguna manera. El govern català no sap fer d'empresari - Les empreses de la Generalitat perden diners totes, segons la premsa de la setmana passada. Totes excepte una: Catalana d'Iniciatives, gestionada per en Francesc Raventós, a qui he vist en aquest acte , i presidida a mitges per en Clos, en forma rotativa amb el conseller d'Indústria. Els hem d 'ensenyar fins i tot a ser bons empresaris! L'única empresa en la que van bé, que ha guanyat quatre-cents milions aquest any passat, gràcies al cable, per cert, que també va ser una idea de l'Ajuntament de Barcelona -permeteu-me la immodèstia-, l'única empresa que va realment bé és la que porta en Raventós. Bé, hi va haver una empresa de capital risc de la Generalitat que nosaltres -deixeu-m'ho dir, ara sí que ja es pot dir, no?- vam haver d'englobar, vam haver d 'assumir perquè tenia pèrdues, i la no stra, que es deia Iniciatives S.A. tenia guanys. l entr e les pèrdues d'una i els guanys de l'altra vam fer la pau i vam tirar endavant una empresa que avui està guanyant diners perquè la porten els mateixos que portaven Iniciatives. El deute de la Generalitat - L'acumulació de deute que ens deixen, que potser és el més important: dos bilions, amb una disminució de les inversions possibles, quan a l'Ajuntament de Barcelona i a l'alcalde Clos l'acusen de fer ma ssa obres. l si no en fes cap? Què dirien? Què diria l'oposició? Què no diria? Del que havien costat els Jocs Olímpics, que allò era una filfa, que va ser una foguerada, que no hi havia res al darrere, que no hi havia capacitat, que Barcelona havia fet una gran festa però que ara no la podia pagar. Sí, sí, Barcelona no només la pot pagar, sinó que, a més a més, es pot permetre el luxe de fer-ne una altre, de preparar-ne una altra i mentrestant de fer tot el que està fent. Hem passat molta gana d'inversions en aquests �sis anys, perquè l'èxit del 92 -ara estic parlant no dels Jocs, sinó de les inversions i de les transformacions de la ciutat-, ens l'han fet pagar. Ha costat. Recordo que el dia després dels Jocs ja vam demanar óhi havia presents en Pep Borrell, ministre d'Obres Públiques, i els representants de la Generalitató que es constituís un organisme semblant al holding olímpic, que vam fer servir per fer les rondes i les instal·lacions, per atacar el tema del delta del Llobregat: no es va fer. No hi ha hagut comissari, ni comissionat, ni conseller delegat, ni manager, més enllà d'un Secretari d'Estat, un director general, un conseller, que treien el seu temps a partir de mil coses diferents. I així hem anat: desviament del riu, pota sud, aeroport, port, son encara, a les beceroles. Continuem amb els assumptes pendents: - La reforma de l'Administració Pública, la finestreta única. Amb els programes de qualitat. - La justícia ràpida. - La reforma de l'Administració Pública és potser el més cridaner. Que la Generalitat no l'hagi feta ni se n'hagi preocupat en cap moment és sorprenent. - La cultura viva i lliure, no la normalització només o la nacionalització, només... En la indústria del llibre en castellà som els primers productors en el món i no ho sembla. Dit això, com ha dit abans en Quim Nadal, a Catalunya es viu bé, llevat de la gent que s'ho passa malament, que encara és molta, massa, i que té un tractament patèticament paternalista i clientelista. Hi ha un grup de gent que ha millorat i que té expectatives. El que passa és que es pot viure bé, fins i tot millorar amb la millora eu. ropea dels últims anys i tanmateix anar perdent peu, relativament. Si no s'arrisca no es guanya. I Catalunya podria estar arriscant poc, fusionant poc les seves empreses o bé no construint teixit veritablement resistent de les petites, com està passant a regions com el Veneto, la regió de Lille o de Lió, o de Cambridge. Escola i cultura El govern que tenim, segurament, és una de les pitjors empreses de Catalunya. La moral de treball hi és baixa. En el camp de l'educació, per exemple, és baixíssima, malgrat els esforços de persones de qualitat, que n'hi ha, massa amades, i presoneres del paradigma una mica carrincló que va eixir del cisma de Pujol i els seus respecte del mainstream, el corrent principal, de l'escola activa catalana. Estic parlant de fa molts anys. Hem de canviar tot això . No pot ser que les esperances generades per l'Assemblea de Catalunya, pel Congrés de Cultura Catalana, la tradició pedagògica dels patronats municipals i de Rosa Sensat, el rnunicipalisme republicà i l'antifranquisme, i tota la riquesa de les aportacions dels municipis catalans en aquests anys, la tradició de la Universitat El nacionalisme genèric, oficial, ha estat necessari però ha deixat de ser útil per Catalunya. El catalanisme passa a primer pla. �Autònoma, els intercanvis positiu s amb les reformes pr ogressistes arreu d'Esp anya en els darrers vint anys, la revifalla literària dels anys 60 i l'influx d'escriptors llatin oamericans , l'immens interès que susciten avui la p oesia, la dansa i el teatre, l'èxit dels cantants catalans arreu, i l'empenta de les televisions i ràdios locals no pot ser , dic, que totes aquestes aportacions no tinguin on des embocar, on anar a parar, que tot això acabi en discussions fratricides sobre la llengua i en anatemes creuats entre uns i altre s. És hora d'agrair els serveis prestats. Hem de donar les gràcies a qui ha fet serveis al país però que segurament ja no en pot donar més. Donem les gràcies però també és el moment de no amagar les insuficiències, que són notòries i que són conegudes per bé que poc ventilades. S'ha d'acabar amb el vegetar de l'escola pública catalana i la pràctica desaparició de l'escola municipal dels patronats d'estil anglosaxó. Resoldre la lenta burocratització de la TV catalana que sap, una mica com la ciutat de Roma, que mai serà el que havia estat al principi. Hem d 'acabar les picabaralles teatrals mancades d 'autèntic dra matisme i les adjudicacions interessades de freqüències per mantenir les coses com estan, sem pre utilitzant el nom de Catalunya per mantenir el domini d'una determinada concepció de l'art, de la creació, de la cultura i de l'e scola que ni tan sols té representants de gran mèrit i va sobrada d'apologiste s i d'inquisidors. A veure, quan oferirem als p oble s d'Espanya col -laboraci ó en l'elaboració d'una història comuna? Què hauria fet en Vicens-Vives si hagués sobreviscut? Quan tindrem un llibre de text igual a Almeria i aquí perquè ells sàpiguen què és l'Onze de Setembre? Per què ens estranya que quan nosaltres parlem de l'Onze de Setembre i del Rafel de Casanova s'exclamin, de desconèixer-ho i fins i tot d'ignorar-ho? No ens ha d'estranyar: no ho hem explicat mai ; hem reivindi- cat, en tot cas, que nosaltres tinguéssim la possibilitat d'estudiar a cas a nostra la història de Catalunya. Per ò, exp licar-h o fora? Quan ho hem ofert, això? També podríem esperar que fos l'Estat qui ens ho digués, és veritat, però llavor s estaríem negant tota la nostra teoria, que és la d'autogovern. Som no saltres qui hem de començar. .. I és l'Estat qui ha de dir sí o no . L'hem de convèncer. Els hem de convèn cer. No sem pre estan en contra d'això. Desconeixen. El català, patrimoni de tot l'Estat L'altre dia, quan vaig dir que el català havia de ser patrimoni cooficial de l'Estat, que és una riquesa de l'Estat espanyol, i no una càrrega, quan deia que el català és una riquesa de l'Estat espanyol, que l'hauria de protegir, uns quants van interpretar que havia dit que a Almeria s'havia d'ensenyar el català forç osament i amb van venir a protestar. I els vaig dir: no, estigueu tranquils. El que he dit és que el català no ens ha d'importar només a no saltres. És un patrimoni comú, una riquesa de tots. Ho ha de ser. Personalment valoro totes les expressions culturals que ens han vingut de fora però que ja són nostres, perquè algunes són nostres: no és només que aquí el flamenco sigui important i sigui importat, no. Es que aquí hi ha flamenco autòcton, molt important, des del Peret fins a la Mayte Marrin, fins a la Ginesa Ortega. Penseu en Mayte cantant amb Tete M ontoliu o en la rumba catala- Ho hem de fer per Catalunva, no per un partit. Aquest és en sentit de l'acte d'avui i del document que s'ha presentat. �na del Gato Pérez. Tot això, que nosaltres sabem fer i que no hem reconegut prou, hem d'aconseguir que Espanya ho sàpiga i ho reconegui, que reconegui que Catalunya és una protagonista molt creativa, molt important d'Espanya. Catalunya protagonista M ireu, la vida és canvi. El que sí que no saltres hem de garantir és quines ser an les lleis d'evolució del procés a través del qu al nosaltres volem més autoritat i aqu estes lleis són la lleialtat federal, la prudència i la cautela pel qu e fa als terminis i al clima que es vagi creant i, al mateix temps, la capacitat de Catalunya de jugar un paper protagonista, n o passiu, en la configuració de l'Estat espanyol, de la nova Espanya, de l'Espanya plural, de l'Espanya de les nacionalitats i les regions. No hauria de ser Catalunya, per m oltes raons, qui prengués la iniciativa d'una pedagogia mútua entr e les Esp anye s? N o ens adonem que fent això -que ho farem, en cinc o deu anys, perquè això no es p ot fer en dos an ys- estarem p osant les bases d 'una cultura política estable o d'un imaginari col-lectiu compartit, que ara mateix ens manca cruelment quan volem ser entesos i entendre? No ens ad onem que alh ora est em establint la certesa d'una autèntica integració del s ciutadans de Catalunya, vells o nous, vells i nous, en una cultura catalana m oderna i curiosa dels seus diversos components tant com gelosa de la seva autonomia? Què ens diuen els propis i mé s afalagats prota goni stes de la mé s influ ent de les cultures, que és la cultura tele visiva? Què ens diuen Àn- gels Barceló, des de Madrid, o Andreu Buenafuente, aquest a qui no van deixar anar a Roma perquè li van prohibir que hi anés? Què diuen? Que la Catalunya oficial no els interessa i que vivim massa tancats. Ho diuen ells. Apliquem-nos aquesta reflexió. El nacionalisme genèric, oficial, ha estat necessari però ha deixat de ser útil per Catalunya. El catalanisme, que és el nacionalisme específic del s catalans, i per tant més genuí, passa a primer pla. I en això estic d'acord amb alguns dels textos que abans hem comentat. El catalanisme és un determinat tipus de nacionalisme. N o és qualsevol nacionalisme. Tots els nacionalismes per definició de nacionalisme són diferents, són d'una nació. Hem de dir que en el nacionalisme el lloc de la nació i el país i el sentiments i la raó és diferent en cada cas . I en el cas de Catalunya, en el cas del catalanisme, podem dir: el catalanisme és un determinat tipus de nacionalisme molt diferent d'altres que troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en l'obertura, en l'afirmació i la generositat, que ens són necessàries per ser qui som i per ser tan feliços com podem arribar a ser, en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme. Catalunya no es realitzarà si no és protagonitzant, amb d'altres però protagonitzant, la transformació d'Espanya en un autèntic Estat de diverses nacionalitats i regions, com a fragment respectat i útil d'una Europa dels pobles. Els sectors més desperts del nacionalisme oficial se n'han adonat, però ja és un xic tard. Es un xic tard no per a ells, però sí per canviar el tarannà del conjunt del catalanisme oficial. Faig una invitació a tots els que tenen alguna cosa a dir, a tots els qui vulguin canviar la direcció de Catalunya per fer-la més lliure, més rica i més justa. �Gràcies pels serveis prestats Els hem d'ajudar, però: els cridem a establir un diàleg franc, que serà profitós per tots. S'ha abusat excessivament del recurs al nominalisme i al carisma dellider no per solucionar sinó de vegades per amagar els problemes sota la catifa de la conformitat. Es hora d'agrair els serveis prestats. Hem de donar les gràcies a qui ha fet serveis al país, però que segurament ja no en pot donar més. Donem les gràcies, però també és el moment de no amagar les falles i les insuficiències, que són notòries i que són conegudes per bé que poc ventilades. Ho hem de fer per Catalunya, no per un partit. Aquest és el sentit de l'acte d'avui i del document que s'ha presentat, que cal prendre no com un punt d'arribada sinó justament com un punt de partida, com una invitació. Una invitació a tots els que tenen alguna cosa a dir, a tots els qui vulguin canviar la direcció de Catalunya per ferla més lliure, més rica i més justa. Vinga, eixoriviu-vos, que tot això va molt de debò. Visca Catalunya! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Voluntat de canvi Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document "Per Catalunya: ara, un nou federalisme" la proposta del PSC. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Campanyes Canvi Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Eleccions Parlament de Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/751/19981020_LV.pdf 217e32fe003e379c6d47e340e31b01d3 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 20/10/1998 La Vanguardia, p.033, Opinión Un independiente a favor del consenso Autor: PASQUAL MARAGALL NO ES EXTRAÑO que se signifique su personalidad, su estilo de resolver problemas en vez de crearlos. Carlos Ferrer Salat era un joven, y cuando un joven nos abandona, siempre hay algo que perdemos. Su juventud hizo increíble la noticia, nos pilló a todos por sorpresa. Tendemos a idealizar a los que nos han dejado antes de hora. En esta ocasión no hace falta. Carlos goza de un auténtico privilegio: era -y seguirá siendo- respetado por todos, rasgo de la gente con personalidad abierta. Me podría extender sobre su indudable humanidad, la de un hombre sin fronteras comprometido desde los años cincuenta con el proyecto de una España democrática, moderna y europea. No es preciso. Quiero resaltar su significación como gran ciudadano, como catalán de convicciones cívicas, constante impulsor de proyectos. Cuando Barcelona necesitaba reunir recursos para su promoción como candidata a los Juegos Olímpicos, Carlos Ferrer no tuvo ninguna duda. Se puso delante, como buen deportista. Mientras algunos dudaban y otros quizá suspiraban en secreto por un fracaso que les diera una razón que no tenían, Ferrer Salat se armó con lo mejor que tenía, su inmensa humanidad, y ganó por goleada. Después, los Juegos Olímpicos desencadenaron la ola de inversiones más importante que ha visto Cataluña en el siglo y la principal en los últimos veinte años. Ferrer Salat fue decisivo para convertir el Comité Olímpico Español en un socio leal y potente del COOB y en el éxito del programa ADO. Cuando pedimos su colaboración, la prestó encantado. En los primeros 70, aún con Franco, el Círculo de Economía que él presidía fue el primero en plantear la necesidad de una institución metropolitana: "Gestión o caos", se titulaba su manifiesto de entonces. La historia, 15 años más tarde y por sorpresa, se giró en contra. Recientemente, tuvo mucho que ver en el homenaje a Cambó. Su labor empresarial y pública obtuvo un fruto muy especial: el reconocimiento y admiración de los dirigentes sindicales, que recuerdan el talante negociador y su capacidad para lograr la concertación social. No resulta nada extraño que se signifique su personalidad, el estilo que le llevaba a resolver problemas en vez de crearlos, como ha destacado Juan Antonio Samaranch. Con ambos hemos compartido ese principio para construir consensos antes que crispar el ambiente, perseguir acuerdos en lugar de acariciar la homogeneización, trabajar a favor de la confianza en vez de provocar recelos. Ferrer Salat ha sido un empresario independiente que intentó -y consiguió- situarse en la actitud opuesta a las genuflexiones: tender la mano. Su ejemplo debería animarnos a confiar más en nosotros para afrontar los cambios con espíritu abierto y voluntad de futuro. Personalmente, al menos, además de sentirme gratificado con su amistad, quisiera conservar el recuerdo de un ciudadano comprometido con el consenso, favorable a los cambios necesarios, valiente ante la terquedad del pesimismo, generoso en todos los sentidos. 138 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1214 Title A name given to the resource Un independiente a favor del consenso Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998 Necrologies Jocs Olímpics Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2788/19981130_PropuestaCatalana_PM.pdf ce227216796cbf2df481bb699dbd38d3 PDF Text Text CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL> Cercle Financer, 30 de novembre de 1998 [INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL] Muchas gracias, Josep Vilarasau. Señor presidente, señor presidente del Cercle Financer. Gracias a todos por estar aquí hoy, por su compañía esta tarde, en la que además hay tantas conferencias en Barcelona. Me han dicho que hay tres o cuatro muy importantes: está Herrero de Miñón, está [Salima Ghezali], creo, que es una periodista argelina espléndida, que se merece mucha atención, además. Pero gracias sobre todo a vosotros por haberme invitado y permitirme hablar de la «propuesta catalana», como me gusta llamarla. Propuesta catalana que, efectivamente, es una propuesta federal y que tiene un contenido económico, pero no sólo económico. Desde que, con Isidre Fainé, hablamos de esta conferencia, han pasado algunas cosas. Y esto hace que tal vez el contenido numérico de esta conferencia quede un poco rebajado. Porque se ha hablado tanto de números que, probablemente —no digo que la hemos pifiado— pero probablemente en este momento hay demasiados, y será mejor dejar enfriar las cuestiones, pedir a quien tenga que darlas que dé todas las cifras que hay que tener para poder discutir de estas cuestiones con sensatez. Tengo entendido que el vicepresidente Rato tiene que dar las cifras de carácter fiscal y de balanzas fiscales, no sólo de Cataluña, sino de todas las autonomías, en un plazo relativamente breve, suponemos que dos o tres meses. Esperemos a que lo haga y entonces discutiremos las cifras con más intensidad. Pero no tengan miedo, porque ya hablaremos del núcleo de la cuestión. i �Yo, estos meses, desde que hemos vuelto de Roma, me he movido evidentemente por Barcelona, pero también por toda Cataluña. En Barcelona he hablado mucho con empresarios y fuera de Barcelona también. Algunas de las caras que veo aquí las he visto recientemente; no todas, evidentemente, así me gustará veros a todos más en la corta distancia, que es cuando seguramente la gente se franquea más. Pero muchas caras de hoy las he visto. Espero que seguiré viendo más. Y, sobre todo, he descubierto un mundo un tanto nuevo para mí, que es el mundo de la Cataluña interior: de los emprendedores, de los agricultores, de los payeses, de los porcinos, de los regantes, de los ganaderos, de la gente de la montaña, del Pallars, del Ebro, etcétera. Y aquí he sacado un poco la conclusión de que Cataluña, en este momento, está con un síndrome de ansiedad, yo diría. No sólo de preocupación, que también, que es lo que se suele decir: «el país está preocupado». No es exactamente preocupación; es ansiedad, que es una mezcla de preocupación y de expectativa positiva. Es aquella preocupación que se genera cuando hay posibilidades de ir mejor, no cuando vas rematadamente mal o vas hacia abajo, cuando tienes miedo de estrellarte del todo. Yo creo que hay miedo, hay preocupación, hay miedos. El mundo abierto —a mí no me gusta demasiado hablar de globalización, pero sí de mundo abierto—, el mundo abierto hace que los riesgos sean más grandes, pero también que las posibilidades lo sean. De modo que no hay exactamente, estrictamente, miedo o preocupación, sino ansiedad. En lo positivo y en lo negativo, debo usar este término. 2 �En Barcelona he visto, cómo no, cosas que ya sabía, un poco empeoradas por el tiempo. Ha pasado un año más y resulta que la Fira, el metro, el Palacio de Congresos, la tercera pista, el TGV... todo esto está un poco como cuando me fui o incluso, en algunos casos, un poco peor. Las fechas que ahora se dan para la finalización de estas cuestiones van un poco más allá. Y vean que estoy hablando de cosas que todos deberíamos ser capaces de ver hechas por las instituciones en conjunto, no sólo por una. No estoy diciendo que haya una institución que vaya mal. Estoy diciendo que no ha habido suficiente entendimiento como para que esto mejorara. Os lo diré más claro: en el año 92, cuando se acabaron los Juegos, poco después de acabar, recuerdo que vino, creo que fue, el ministro Borrell, para poner la primera piedra del Moll de Barcelona, lo que ahora se llama el Trade Center, el World Trade Center. Y con aquella primera piedra, yo pedí que lo que había sucedido durante y antes de los Juegos se pudiera continuar. Y no me refería tanto a los Juegos, al acontecimiento y ahgertpe, por decirlo así, como a la fórmula de funcionamiento que representaba el hecho de que el poder que mandaba era el más pequeño, el que estaba más cerca de la gente. Y que los poderes grandes, que eran Cataluña y España, la Generalitat y el Gobierno, estaban de acuerdo en colaborar y financiar sin, no obstante, mandar. «Mandar» en el sentido fuerte de la palabra, colaborar. Esta fórmula fue la que tuvo más éxito —pasa muy pocas veces en la historia de una ciudad, supongo—, pero es la fórmula buena y es la fórmula Barcelona. Nosotros propusimos en ese momento que hubiese otro gran proyecto, el Plan del Delta. Ese proyecto se estimó, creo que fue, en cuatrocientos mil 3 �millones de pesetas, cuando realmente conseguimos que se reuniesen todas las instituciones que se tenían que reunir para cuantificar sus inversiones posibles. Y ahora que he vuelto, de aquellos cuatrocientos mil millones de pesetas, se habrán invertido escasamente una cuarta o quinta parte. Estaba pensado para quince años, por lo tanto tendríamos que ver exactamente cómo se distribuía esto, pero les puedo asegurar que no llevamos buen ritmo — cuarta o quinta parte de lo que se debería haber invertido—, no llevamos el ritmo que se había pensado. Barcelona, en estos años, y Cataluña de rebote, ha perdido un poco pie desde el 92 hacia esta parte, reconozcámoslo. No así en el tono económico de la ciudad, en el tono privado, e incluso diría en el tono público local. Porque es evidente que, pasada la trompada del 93 y del 94, los hoteles se llenaron, la ciudad también, los comercios fueron hacia arriba y la gente que continuaba diciendo que Barcelona no tenía suficiente población o perdía población chocaba con una realidad físicamente contraria. Y a mí, siempre que me preguntaban sobre este tema, les preguntaba a qué hora perdía población. Porque claro, al mediodía, cuando uno se pasea por la calle, no se cabe: hay los turistas que vienen, hay la gente que viene del área metropolitana, por todas partes. Barcelona no ha perdido pie y Cataluña, en su conjunto, tampoco; desde el punto de vista del tono de la economía privada. El señor Oliver, catedrático de economía, ha demostrado que en Cataluña, además, ha pasado una cosa muy importante: que es que ha pasado de ahorrar, ha pasado de invertir bastante y ahorrar poco a ahorrar mucho y seguir invirtiendo, y a exportar, que eso es lo más decisivo. Es decir, 4 �que antes necesitábamos de ahorros exteriores para poder hacer lo que estábamos haciendo, por decirlo de algún modo. Y ahora, gracias a la exportación y al ahorro, podemos decir que somos un país que estamos en condiciones de dar un paso hacia adelante muy importante. Pero le ha faltado acompañamiento; a esta economía privada y a este dinamismo le ha faltado un poco de acompañamiento, un poco de estrategia, un poco de filosofía y un poco de canción, de mensaje y de unificación, seguramente. No en el sentido de que todo lo lleve una sola mano; todo lo contrario. En el sentido de que esta especie de impulsos que han funcionado bien tuviesen un relato y tuviesen una filosofía más o menos compartida que permitiese apuntar aquellos puntos que ya he dicho que han ido mal. ¿Qué es lo que ha ido mal, pues? Han ido mal todas, o casi todas, las decisiones estratégicas. Ya he dicho unas cuantas, en el campo de las infraestructuras, y las repetiré si es necesario. El aeropuerto es básico. El aeropuerto ya no es sólo una puerta de entrada a la ciudad; es una de las principales industrias de la mayoría de las ciudades de Europa, creadoras de empleo, de tecnología, de oportunidades. Condición de las demás tecnologías, como se demostró aquella vez que Barcelona quería tener AT&T y Madrid también: la gran inversión de AT&T finalmente fue para Tres Cantos, en Madrid. Y recibí, un día que yo estaba en Bruselas, un telegrama —que ya he explicado muchas veces— del pobre [Thomas Enders], el embajador americano, que me decía: «No vendrá a Barcelona. AT&T irá a Madrid because of inexistance of non-stop flight Barcelona-Nueva York». No había vuelo sin paradas Barcelona-Nueva York. 5 �Ahora hay uno, o dos. Pero hay uno de Delta que se ha puesto porque Delta se ha emperrado mucho en encontrar un slot, como se dice en el argot de los aeropuertos. Hay el de Iberia... En invierno ya no está. Al de Delta, además, le pasó una cosa: que es que el otro día, al volver de Nueva York, paró en Madrid y se estuvo allí tres horas. Y lo hace a menudo. Y, ¿sabéis por qué? Porque en Barcelona no hay mantenimiento. En el aeropuerto de Barcelona no pueden dormir los big bodies, que es como los llaman; los aviones grandes, no los veréis nunca durmiendo. Porque no harían nada. Y éstos, cuando duermen, no duermen, trabajan. Trabajan con ellos porque si no, no podrían volar en condiciones. No tenemos big bodies, no tenemos hangares, no tenemos cargo. El cargo está limitado... Esto lo sabe mucho mejor Joan Clos que yo y le estoy robando un poco la página. Sabe mucho más que yo. Y lo ha explicado muy bien y lo está defendiendo muy bien. Pero ahora, como todavía no ha llegado, aprovecho. Las ochenta mil, creo que son, toneladas de cargo —no recuerdo la cifra exacta— ha plafonado, porque ya no caben más. Un aeropuerto como el nuestro tiene un límite de movimientos por hora, que creo que son cincuenta, aproximadamente. Se pueden mejorar marginalmente, con cambios tecnológicos, pero estamos en la línea de los cuarenta y ocho durante unas nueve horas al día. Tres, tres y tres: tres por la mañana, tres al mediodía y tres por la noche. Esto quiere decir que Barcelona se está —dejad que lo diga— desde el punto de vista económico, suicidando, en este sentido. Está desaprovechando la más importante de las oportunidades. Es como si hubiésemos cerrado la 6 �puerta. Es como si hubiésemos puesto un arancel. Como si hubiésemos dicho: «No, no, las inversiones que quieran venir aquí, en lugar de ser bien recibidas, tendrán que pagar». Tienen que pagar, porque los ingenieros y los ejecutivos de AT&T que tenían que venir en masa a España para hacer una gran fábrica no querían pagar el precio de tres horas de espera en el aeropuerto de Madrid y un cambio de avión, evidentemente. Nosotros tenemos un peaje, otro peaje —un arancel, en este caso— para entrar en Barcelona, cuando todas las ciudades están haciendo lo contrario. Yo, sobre este tema, ya les he dicho la solución: el aeropuerto de Barcelona se tiene que privatizar. Ya no veo más solución. Lo he visto en Italia, he visto al alcalde de Napoli, que es ex comunista, [Antonio Bassolino], inteligente, inteligentísimo —ahora lo han hecho ministro y me parece que no deja de ser alcalde, porque los italianos también hacen de vez en cuando estas cosas. Y este hombre vio, al llegar a la alcaldía, que el aeropuerto de Napoli iba mal —cosa muy esperable, desde muchos puntos de vista—: había corruptelas, había ineficacia... Y lo que hizo inmediatamente fue hacer un concurso internacional para el management del aeropuerto. Y adjudicó la dirección del aeropuerto a BAA, la British Airport Authority, quedándose un dieciocho por ciento de las acciones, creo, y un derecho de tutela sobre las decisiones estratégicas. Pues ya se lo avanzo: Barcelona debería hacer lo mismo. Barcelona tendría que privatizar como mínimo la gestión e incluso tal vez el capital, o buena parte del capital. Guardar un veinticinco por ciento para que se lo puedan repartir los dos ayuntamientos que juegan en el área metropolitana, la 7 �Generalitat, la Cambra de Comerç y AENA. Pero para AENA un cinco por ciento, no un cien por cien. Porque pensad que Iberia... Anteayer me decía en Madrid —hace tres días— me decía en Madrid el presidente del SEPI —que lo tenía al lado en la comida del The Economist que él presidía— que Iberia ha tenido el plan. Iberia no puede incidir en las infraestructuras del aeropuerto, pero tiene el plan de operación de un programa de vuelos mucho más ambicioso para Barcelona, lo que llaman un hub europeo. Un hub es un centro de redistribución. El espacio aéreo se distribuye en una red, como todos los demás, y los nodulos importantes de esta red en la que hay intercambios son hubs, hache, u, be. Son centros de redistribución. E Iberia tiene pensado, tenía pensado y tenía proyectado, un hub europeo en Barcelona, lo cual quería decir que a Barcelona venían vuelos de Latinoamérica que querían seguir hasta Munich o hasta Milán, por ejemplo. Y la parada, la tenían aquí. Igual que nosotros ahora tenemos que parar en Madrid cuando vamos a Río de Janeiro o cuando volvemos, pues en este caso sería al revés. Sería en Barcelona donde pararían los aviones, incluso de Iberia. No estoy hablando ya de Aerolíneas —éstos por descontado— y los brasileños, que nos han sido enormemente amigos desde siempre y que han saltado cantidad de obstáculos para poder hacerlo. ¿Y qué pasó? Pasó que AENA no estuvo al caso. Es decir, que las infraestructuras no estuvieron y que Iberia no podía sacrificar todos aquellos vuelos y por lo tanto tuvo que decidirse por Madrid. Y me dijo: «Creo que ahora ya es tarde. Se han perdido tres años y en estos tres años ahora las inversiones ya están hechas aquí, con la tecnología, la mano de obra cualificada y las instalaciones». 8 �Han sido años, pues, desde este punto de vista, malos. Que provocan la cierta ansiedad que yo he visto en los empresarios con los que he hablado. El concurso de handling del aeropuerto... Hubo un concurso, interesante, al que se presentó el Consorci de la Zona Franca junto con Lufthansa. Pues ganó el [ININTELIGIBLE]. f-: ' • ' "4 \-( L Y podríamos seguir. No sólo en este campo. En el campo de las telecomunicaciones, en el campo de la prensa, en el campo de la televisión, en el campo de la telefonía móvil... En todos éstos, no ha habido —con la excepción de Retevision, que ya sabemos que es muy válida, pero que todavía es una cosa pequeña, muy pequeña, al lado de Telefónica—, no ha habido empresas catalanas que hayan querido o podido ir. No ha habido ninguna. Y cuando uno pregunta —yo lo he preguntado a los empresarios de aquí—: «¿Es que no hay el capital? ¿O es que no hay el management?». Y me han dicho: «Hombre, el capital existe y el management se puede comprar, en última instancia», como hizo el alcalde de Napoli con BAA. No se ha ido porque no ha habido una estrategia para ir, no ha habido una dirección, no ha habido una cabeza pensante que dijese: «Pongamos los peones aquí o pongámoslos allí». Se han hecho algunas cosas, pero estas cosas que se han hecho no son, ni mucho menos, las más importantes. Es decir, tenemos el ahorro, tenemos la potencia económica, tenemos los managers —después os lo diré, porque hay un montón de managers importantes colocados fuera de aquí—, pero no hemos tenido la estrategia. Muchos empresarios me han dicho: «Nuestros hijos tienen que ir a Madrid». Y yo se lo puedo garantizar, porque muchos hijos de mis amigos han tenido que 9 �ir a Madrid. Porque lo que saben, si quieren que sea rentable, aquí no pueden conseguir que sea rentable. Es así. El último, la semana pasada, un chico que se va a la CNN en España, o al Plus; otros porque están en cosas financieras, y aparte de La Caixa... Pues resulta que ha tenido que ir a Madrid. Y La Caixa no puede emplear a todo el mundo, evidentemente. No ha habido, pues, una —vuelvo a repetir— una política de acompañamiento que estuviese a la altura de las posibilidades económicas del país y de las ciudades de Cataluña. Yo, ante esta situación, lo que pienso que hace falta es, sobre todo, más que discutir de dinero, discutir de proyectos. Y ver cómo se hace una estrategia política catalana que no sea excesivamente intervencionista —yo no lo soy mucho. Pueden estar tranquilos los representantes de las cajas aquí presentes, de las diversas cajas, porque no soy muy partidario del intervencionismo. Pero sí que soy partidario de una economía que existe, una economía de aglomeración, una economía externa que existe y que tienen los ayuntamientos, y que tienen los gobiernos, y que tiene la Generalitat, y que las empresas no pueden tener, que es la agregación de información intersectorial, la emisión de las oportunidades, los datos para decidir. Esto lo tiene el despacho del alcalde —Joan Clos lo sabe perfectamente y Narcís Serra todavía más, porque fue el que empezó esta saga. Pues es un sitio de información privilegiada. No privilegiada en el mal sentido, sino en el buen sentido. Es un sitio en el que tu preocupación es qué hacer con todas las ideas que te llegan al cajón, o a la mesa, y que tienes que meter en un cajón y cerrarlo. La mitad de estas ideas no son buenas y de la otra mitad la mitad fracasarán. Pero hay una cuarta parte que probablemente irá hacia adelante. 10 �En este sentido yo sí que soy no partidario de la intervención, pero sí del acompañamiento. Soy partidario, como hicieron con la compañía Iniciatives S.A. —que ya saben ustedes que funcionó bien— soy partidario de que el Ayuntamiento, la Generalitat, digan: «Nosotros ponemos dinero en esto». Si puede ser, ponerlo transitoriamente. Si puede ser, ponerlo, además, minoritariamente. Y si puede ser, además, que haya un elemento de interés general en cada una de estas iniciativas. Éstas son las tres condiciones que yo le puse a Francesc Raventós en el año 86, el día en que creamos Iniciatives: que hubiese un elemento de interés general, que casi siempre está, porque todas las líneas de producción un poco estratégicas son interesantes para la ciudad, en última instancia; y que hubiese una participación temporal del Ayuntamiento, o sea del capital público; que no me pidiese nunca más dinero (le dimos mil millones el primer año sobre los doce mil millones que teníamos de presupuesto de inversiones —me pidieron trescientos más, pero nunca más) ; y que además fuésemos minoritarios. De aquella primera lista de dieciséis empresas, por ejemplo, salió, aparte de la Torre de Comunicacions y del Poble Espanyol, y de mil cosas más, una que se llamaba Barcelona Cable. Esta Barcelona Cable ha ido evolucionando y ahora se llama CTC, Cable i Televisió de Catalunya. Vendieron los primeros socios, que eran franceses y belgas, compraron unos americanos, US West. Los americanos, como ustedes ya saben, no se fíen de ellos. Yo los quiero mucho, porque además he vivido allí. Pero, ¿qué pasa? Tienen un mercado tan grande que cuando en su casa tienen un problema, aquí estornuda y nos quedamos sin un dólar de inversión. Y esto pasó con US 11 �West, que nos acompañó muy bien, que nos hizo la tecnología y puso el dinero, para lanzar la red de CTC, pero que en el momento en el que hubo una fusión de dos rivales americanos tuvo que vender todos sus activos a Europa, en una semana, como aquél que dice, para estar presente allí. Que conste que se han portado bien, que nos han hecho todo el seguimiento y que siguen colaborando, pero aquí se tuvo que buscar rápidamente un socio nuevo. Es igual. Las aventuras, ustedes las conocen mejor que yo, lo que es el mundo de las empresas y sobre todo el mundo de las empresas internacionales. El caso es que Barcelona hoy tiene una red incipiente. No ha ido tan rápido como yo habría querido o como el alcalde Clos habría querido, pero tenemos un operador. Y lo que les iba a decir es que esos doce, quince, veinte o cincuenta o treinta millones que pusimos —no me acuerdo, cuántos eran— en la primera Barcelona Cable, se han vendido ahora, transformados, retransformados a través de la fusión con Catalana de Capital Risc de la Generalitat, fusión que fue en realidad una compra... Iniciatives tenía beneficios, Catalana de Capital Risc tenía pérdidas y digamos que entre las dos hicimos las paces, como se dice vulgarmente. Y la Generalitat tenía que hacer una cosa —que tal vez la tenía que hacer, yo no digo que no la tuviese que hacer—, pero que fue no una empresa de capital riesgo, aunque se llamaba así, sino que fue comprar o ayudar a empresas viejas con problemas. Y «capital riesgo» quiere decir ayudar a empresas jóvenes con futuro, todo lo contrario. De modo que el matching fue sencillo. Prácticamente podemos decir que absorbimos Catalana de Capital Risc, en aquel momento, y así la 12 �participación de Catalana de Capital Risc, que ahora ya es una empresa mixta, en la cual el sector público es de por sí minoritario —no las aventuras que realiza, y cada una de las inversiones, sino la propia empresa— se ha vendido la participación a CTC por dos mil ochocientos millones, hace una semana. A mí lo que me gustaría es pensar que tiene que haber alguien que diga: «Esta plusvalía se tendría que reinvertir en este campo». Porque si en diez años hemos pasado de doce, quince o veinte millones a dos mil seiscientos —o dos mil ochocientos, mejor dicho— tal vez lo que se tendría que hacer con estos dos mil ochocientos, o con gran parte de ellos, es reinvertir en este campo, que es el campo de más futuro, por una razón de beneficio y de capital riesgo. Como empresa de capital riesgo y por una razón, además, estratégica y de país, valdría la pena no perder posiciones. Claro que esto, estos dos mil millones, comparados con las inversiones que se tienen que hacer para cualquiera de las iniciativas importantes que están sobre la mesa estos días, es lo que los americanos llaman «cacahuetes», «peanuts», nada. Las inversiones son de cuarenta, de sesenta, de cien, de doscientos o de ochocientos mil millones —como ha hecho Telefónica en Brasil, no sé si bien o mal, pero en fin, lo ha hecho. Por lo tanto, dos mil seiscientos millones no representan nada. Pero, a nosotros, aquella pequeña inversión nos sirvió. Y ésta es un poco la filosofía que yo echo en falta y que creo que los empresarios coinciden conmigo en que no ha existido del todo. Y entonces, ¿cuál es el problema de Cataluña desde el punto de vista económico? ¿Desde el punto de vista económico público? El problema es esta falta de estrategia. El problema no es tanto el exceso de impuestos. Lo digo 13 �muy claro ya de entrada. Yo he explicado los cuatro puntos de federalismo económico varias veces y ya los repetiré. No querría extenderme demasiado en ello, porque ya lo he hecho, y es conocido, y la prensa especializada los conoce perfectamente. Porque recuerdo que fue en el mes de abril, con motivo de un viaje aquí, tuve que ir a Girona a presentar un libro sobre la ciudad, que había hecho la Universidad de Girona, un libro magnífico. Y sucedía que en aquel momento había las elecciones primarias en Madrid entre Borrell y Almúnia. Y recuerdo que saliendo de aquella sesión, a Quim Nadal y a mí nos preguntaron —ya nos lo esperábamos—: «¿A favor de quién están?». Y nos pusimos de acuerdo en decir: «De nadie». Del que diga que sí a estas cuatro cosas, que ahora os repetiré y que las he continuado diciendo en cada sitio al que he ido. Cuatro puntos que son: el régimen foral y el régimen común se deben igualar. Y ahora os lo explico muy brevemente. Primero. El segundo: el Estado tiene que gastar menos de la mitad y los territorios más de la mitad. Y los territorios repartírselo a partes ¡guales, comunidades autónomas y ayuntamientos. Tercero: las inversiones per capita de las áreas metropolitanas de más de un millón del país, per capita, tienen que ser iguales. No hay ningún motivo para que no lo sean. Y cuarto, el famoso punto: la balanza fiscal en relación con el producto nacional bruto, o regional bruto, de cada una de las regiones del sistema — porque ya ven que yo no estoy haciendo una reclamación de Cataluña, estoy proponiendo un sistema para España, que es diferente— tendrían que ser similares a las que tienen las regiones europeas de renta media similar, o sea de renta per capita relativa a la media nacional similar. 14 �Estos son los cuatro puntos que yo he defendido desde hace tiempo y continúo defendiendo, y que después han dado lugar a una batalla de cifras y de debates, no el menos importante de los cuales es si el cuarto punto es el más importante o el menos importante. El cuarto punto, el de la balanza fiscal relativa a la renta, yo he llegado a la conclusión de que es derivado de los otros tres. No es la variable independiente, es la variable dependiente de los otros tres. Pero, en fin, la discusión sobre este punto y la idea sobre este punto, la culpa la tiene La Caixa d'Estalvis, ya se lo he dicho a su director general antes de entrar —la culpa o el mérito— porque su servicio de estudios, hace tres años, cuando yo era presidente del Comité de las Regiones y quería tener datos... Yo, en el Comité de las Regiones, empecé a ver que los bávaros, y los de Nordrhein Westfalia, y los de Baden-Wurtemberg, y todos estos, se quejaban mucho. Y no sólo del precios-de la [ININTELIGIBLE] o en fin, las discusiones sobre la OCM del vino o cosas de éstas, que eran dramáticas, sino en general porque pagaban demasiado. Y empecé a notar que en Europa había una fatiga fiscal. Esto, en fin, era previsible. Y se sabe, no sólo por datos económicos, sino también porque hay Bossis por el mundo, hay Umbertos Bossis en Italia, hay [$>|p|Der] mismo en Baviera —es de un localismo muy acentuado, muy muy acentuado... [Stober] era una de las figuras fuertes del Comité de las Regiones. Tanto es así que me lo llevé de reportero a la Cumbre de las Regiones y de las Ciudades de Europa que hicimos en Amsterdam un mes antes de la Cumbre de las Naciones. Vinieron trescientas personas, doscientos presidentes de 15 �regiones europeos —no vino el presidente de Cataluña, lástima— y un centenar de alcaldes de grandes ciudades. Y allí se discutió qué querían las regiones y las ciudades de Europa, y dijeron: «Queremos más Europa y queremos más proximidad, más Europa y más región». Y, además, explicaron por qué. Dijeron: «Lo queremos porque vemos que es evidente que para estar contentos como europeos no podemos pasar las vergüenzas que hemos pasado en Bosnia y las que pasaríamos en Kosovo», que era previsible y estaba cantado. «Querríamos tener una moneda fuerte, no querríamos estar tan pendientes de lo que pasa con el yen o con el dólar. Querríamos tener, pues, un poco más de política europea desde el punto de vista monetario, desde el punto de vista exterior.» Y, sin embargo, con esto no queremos alimentar un nuevo leviatán. Y aún más lejos que antes, no en Madrid, en Bruselas, que, además de estar lejos, llueve. Y como dice siempre Felipe González, que no quiere ir a Bruselas porque no hace sol. Es decir, no queremos alimentar una nueva maquinaria estatal de decisiones que esté aún más lejos que la que ahora tenemos. «Y, por lo tanto», decíamos todos, «por unanimidad, queremos más Europa y más región, más proximidad.» Ustedes dirán: «Hombre, esto es una utopía». Pero es una utopía que pasará. Y es una utopía que pasará porque la gente no aceptará esta Europa si Europa no da a cambio una garantía de devolución de poder. No que pasará, que está pasando. Empezó a pasar en España, avant la lettre, digamos, de los demás. Pero está pasando en Italia y está pasando en Gran Bretaña. Y está pasando, por descontado, en los países federales desde siempre, en Austria, en Alemania o en Suiza. 16 �Un poco, el motor de explosión de estas actitudes regionales europeas, que sin embargo son muy sensatas, Bossi es una excepción... Haberlas, las hay, en el Comité de las Regiones hay algunos que son de la Lega, alguno: [Furmigoni] por ejemplo, el presidente de Lombardía, etcétera. Que son de éstos que se reúnen con nosotros por los cuatro motores, que les llaman. Con esto hemos tenido un poco de mala suerte, porque dos de los cuatro motores creo que eran el de Rhône-Alpes y el de Languedoc-Roussillon, también —me parece que tenía que venir a reuniones aquí, a Cataluña, por este motivo. Y estos dos, como son apoyados por Le Pen, lo mejor que podrían hacer es no venir. Pero en fin... El problema que tiene la comunidad de los Pirineos, el pobre [Josep Doró], que es el cónsul de Ordino, que es el presidente de la Comunidad... Andorra preside la Comunidad de Trabajo de los Pirineos; está Midi-Pyrénées, está Aquitaine, está Languedoc-Roussillon, está Cataluña, está Aragón y no sé si el País Vasco —creo que también— Euskadi. Y ahora preside el cónsul de Ordino. Y se encontró el otro día con este problema, también: que venía -/(Jacques Blanc, y venía no recuerdo qué otro político y los otros no querían ir. Pero, en fin, dejemos las cuestiones políticas a un lado. Lo que mueve a las regiones europeas, reunidas en Amsterdam, y en general al Comité de las Regiones, es tratar de conseguir enviar lejos, a Europa, todo aquello que sea necesario para ser más dignamente europeos. Pero evitar que esto se convierta ni en un nuevo leviatán ni en un alibi, en una excusa para que los estados mantengan cosas que nosotros ya sabemos hacer, como regiones o como ciudades. Y éste es el punto importante, el punto 17 �que pica, digamos. Y es por esto que las regiones se vigilan mutuamente, pero yo diría que sin acritud. Gracias a que tenemos Europa, que es un contenedor mucho más grande, no hemos de tener miedo de que las regiones se tiren los platos por la cabeza. Lo parece, que se los puedan tirar, y a veces, cuando hay pleitos históricos detrás, como es el caso de Irlanda del Norte o como es el caso de Euskadi —y violentos, además—, ha sido inevitable. Pero incluso estas cosas se están solucionando, y en el marco de este nuevo regionalismo europeo. Uno de los motores de diferencia y de competencia es justamente quién paga y quién cobra. Y por qué y cuándo. Yo iba viendo que esto era así y pensaba: «Si a esto le añadimos los fondos de cohesión, llegará un momento en el que los alemanes, en estas sesiones del Comité, estarán intratables». Y pedí quién tenía las cifras de los saldos de la balanza fiscal, no de las regiones, sino de los países, del fondo de cohesión. Y creo que es el señor Elias o el señor [I ISÜNTE LIGIBLE] ó uno de los directores del servicio de estudios de La Caixa d'Estalvis calculó esto —que tampoco era tan difícil de calcular, pero nadie lo había hecho. Y salió con el siguiente resultado: Alemania, déficit fiscal de 1,5 billones de pesetas año —aquel año, que es hace cuatro años; España, beneficio fiscal positivo de 1,250 billones. Todo lo demás, «cacahuetes», otra vez. Nada. Lo demás es: Inglaterra paga un poco y Grecia cobra. Pero cobra... Aunque Grecia sea más pobre, es tan pequeña —o Portugal o Irlanda— que nada. En fin, Holanda y Bélgica pagan a Grecia, Inglaterra paga a Portugal, etcétera. Es un decir. No es que paguen directamente, pero quiero decir que se equiparan las cifras. 18 �El fondo de cohesión europea y todo el drama de la cohesión europea es una balanza desequilibrada entre Alemania y España. Alemania paga y España recibe. Y, ¿por qué paga Alemania? Paga porque Felipe González y Mitterrand convencieron a Kohl de que si quería la unificación alemana tenía que pasar por dos condiciones: abandonar el marco y hacer el euro, que es lo que todos queríamos —menos un grupo importante de alemanes, no Kohl, que estaba de acuerdo; y dos, el fondo de cohesión. Usted tendrá unificación alemana, tendremos a Europa abriéndose al este, pero usted no puede olvidar el sur. Queremos cohesión no sólo intranacional, sino intraeuropea. Así nacieron los fondos de cohesión. Pero mi inquietud creció cuando, a partir de aquí... Eso, por otro lado, era muy sólido, este acuerdo era muy sólido. Además, los protagonistas del propio acuerdo seguían vigentes en aquel momento como dirigentes de sus países, de España y de Alemania, y por lo tanto no parecía que fuera a haber un gran problema. La sorpresa saltó iW> i/W 1 . cuando [Stóber], el presidente de Baviera, me dijo, en su palacio magnífico en Munich, que había sido del rey —un rey que tenían en el año 1914, todavía, con ejército y todo. Me dijo: «Mire, nosotros estamos pagando mucho a los españoles, pero no se crea que esto es lo que nos preocupa más. Lo que nos preocupa más es que nosotros les estamos pagando diez veces más a las regiones del este que acaban de entrar por la unificación». He hecho que lo comprobaran. Antoni Castells, que es el maître penseur de todos nosotros —es el que nos da las cifras a todos, incluso a la otra acera de la calle política... Las cifras de Antoni Castells son las que mandan; es el miembro español del Tribunal Europeo de Cuentas, por otro lado, y es lógico. 19 �Me dice que, efectivamente, el señor [Stëber] tenía razón. Lo que los alemanes pagan de su PNB, de su Producto Nacional Bruto, para la cohesión es un 0,5 por ciento. Lo que las regiones ricas alemanas pagan a las pobres es un cinco por ciento de su PNB. O sea, lo que Baviera, Renania del Norte-Westfalia, Baden-Wuttemberg, etcétera, pagan a sus homologas del otro lado, del este, es diez veces lo que está pagando Alemania, en proporción, a los fondos de cohesión y por lo tanto, básicamente, a España. Vean entonces que buena parte de lo que está pasando es que... Y esto ha sido muy desgraciado, creo, que nosotros, por razones de calendario electoral o lo que sea, hayamos tenido que plantear estos temas —yo creo que yo de una forma más sensata, otros no tanto— en el momento justo en el que Alemania nos estaba empezando a decir que no nos pagaría o que no nos quería pagar el fondo de cohesión y que había conseguido la alianza de Francia y de Inglaterra sobre esto. Si en este momento se le dice al gobierno español: «Señor Rato, mire, no nos hable de Alemania. Nosotros estamos aquí, dentro de España, y lo que le decimos es que Cataluña paga demasiado». Pues el señor Rato se convertirá en la víctima, y las víctimas siempre son de alguna forma simpáticas. Porque aparecerá como la persona a la cual desde fuera y desde dentro se le está diciendo «no queremos pagarte». Por lo tanto, nosotros, para decirlo claramente, nosotros no tenemos que decir que no queremos pagar. Porque además, en primer lugar, lo más importante de lo que pasa con la balanza fiscal negativa de Cataluña no es que pagamos demasiado, sino que recibimos poco. Y por lo tanto —y ahora vuelvo a lo de antes—, no hemos tenido la estrategia, ni la habilidad, que tuvimos 20 �antes del 92 para movilizar las inversiones que había que movilizar en nuestra área de Barcelona y en el conjunto de Cataluña. No hemos podido hacerlo. Y ahora tenemos un Eix Pirinenc cojo en el que te pierdes. No intentéis seguirlo porque os perderéis en Ripoll seguro, porque no hay ni indicaciones, para entendernos. Y entonces vienen las querellas de la Generalitat, que dice: «Esto es de Borrell, esto era del Estado». El Estado que dice: «Culpa tuya en el caso de la Pota Sud, porque nosotros la queríamos hacer pero vosotros no quisisteis porque...» Bueno, es igual. No ha habido la estrategia, no ha habido la visión, no ha habido esta política de acompañamiento que tenía que hacer que las inversiones viniesen. Nosotros no sufrimos por el lado de los impuestos, sufrimos por el lado de los gastos. Pagamos el veinte por ciento y tenemos el veinte por ciento. Incluso me extraña, porque teóricamente el impuesto sobre la renta es progresivo y, por lo tanto, tendríamos que pagar un poco más que la parte de renta que tenemos. Pues pagamos el veinte o el veintidós, como mucho. Creo que las cifras de Pujol son el veinte; las cifras de Castells —de las que me fío más, francamente— son el veintidós. O sea, un poco más desfavorables para Cataluña, en este sentido, pero lógicas, en última instancia. Lo que no recibimos es la parte que nos toca. Y en esto estamos todos de acuerdo: no recibimos la parte que nos toca por población. Aquí nos diría Antoni Zabalza —y tiene razón—, en el fondo, lo que pagamos y lo que recibimos es el resultado de unas políticas que no tienen nada que ver con la balanza fiscal, que son autónomas, que tienen que ver con la progresividad que nos habíamos impuesto y con la distribución de ricos y 21 �pobres en cada región, que no la podemos cambiar así rápidamente. ¿Comprendéis? Es decir, si en Cataluña hay más ricos que en Extremadura y el impuesto sobre la renta es progresivo, Cataluña pagará más y Extremadura menos. Pero seguramente, si acordamos que todos tendrían que cobrar igual, que es de lo que Felipe González ha intentado convencer durante muchos años a Rodríguez Ibarra para que acepte, que los ricos tienen que pagar más y los pobres menos, pero cobrar, todos hemos de cobrar igual. Un rico también es caro, es incluso más caro, a veces. Para el sector público. Esto ya lo estudió Pepe García Duran con los ayuntamientos hace muchos años, lo que se gasta una ciudad; en última instancia, por muy redistributiva y progresista que sea — y Barcelona lo ha sido—, está invirtiendo sobre cada ciudadano en proporción más o menos a su renta. Los ricos hacen más basura, para entendernos. Es así. Y tienen más coches y gastan más. Por lo tanto, aunque uno no quisiera, simplemente para servir, sin redistribuir demasiado, estaría pagando más o menos en función de la renta. Pues bien, aquí nos ha fallado esta parte. Y cierro este punto porque no quiero seguir entrando en él. Cuando Rato dé todas las cifras de todas las balanzas fiscales españolas, etcétera, nos pondremos en ello; pero sepan que no será la discusión más importante. La discusión más importante, la hemos de tener sobre la distribución del gasto. La discusión importante la hemos de tener... [FRASE CORTADA] [FIN DE LA CARA A] 22 �[INICIO CORTADO]... por debajo de Madrid, igual que Chirac había querido hacer en París y no ha hecho —por lo menos de momento, no lo ha hecho. Bueno, el alcalde de Madrid no tiene fama de muy realista y por lo tanto eso no me inquietó excesivamente. Y menos que nadie Alberto Ruiz Gallardón, que dijo exactamente lo contrario el mismo día. Dijo: «Lo que tenemos que hacer es invertir en metro». Este sí que va mucho más allá que nosotros. Este señor, Ruiz Gallardón, junto con el Ayuntamiento, por supuesto, está invirtiendo cien mil millones de pesetas en metro en cuatro años, cuando nosotros invertimos treinta. Estoy, otra vez, repitiendo cifras que Joan Clos se ha cansado de explicar y que ya todo el mundo conoce en este momento. Y es aquí, vuelvo a repetir, donde estamos fallando. No hemos conseguido que en el tema de las inversiones... No hemos conseguido, por decirlo así, una cosa que ahora si la digo aquí será titular mañana y seguramente más en Madrid que aquí... No hemos conseguido un reconocimiento de la bicapitalidad fàctica de España. Y ahora ustedes no lo han oído y por favor no me lo titulen porque se enfadan mucho. Pero es la realidad. Igual que los chavales de Almería o de Asturias se dividen en los del Madrid o los del Barca, la verdad es que España —como Italia, por ejemplo— es una red de ciudades que tiene dos cabezas y que si se quiere optimizar — esto los ingenieros lo saben— debe tener en cuenta esto. No puede tratar al sistema como si fuese monográfico y con una pirámide y con una sola cabeza. Por lo tanto, el interés de Cataluña está en obtener este reconocimiento, que si lo presentamos como bicapitalidad no nos lo darán nunca, porque la Constitución no lo dice y no es lo que queremos. No queremos ser la capital de 23 �España, con una ya basta. Lo que sí que queremos es que una área metropolitana igual, de 4 millones —4,2 la región metropolitana aquí, allí deben tener 4,5, si llegan— debe tener el mismo trato. Y tiene las mismas funciones, exactamente iguales, y los mismos problemas de congestión, y de densidad y de miseria y de riqueza y de tecnología, exactamente igual. De manera que no está justificado que esto no sea así. Claro, en Madrid, de los veinticinco museos que hay, creo que hay veinticuatro que son del Estado y uno del Ayuntamiento, y aquí es al revés: veinticuatro del Ayuntamiento y uno del Estado. Y ahora la Generalitat tiene este nuevo que han hecho del puerto y una participación en el MNAC. No puede ser. Nosotros aquí sí que estamos pagando peajes. Éstos son los peajes que quizás no contamos. La imposición local, por ejemplo. A mí me gustaría que todo esto... Yo no sé si los peajes los cuentan, cuando hablan de balanzas fiscales. Porque también se tendría que contar el tema de lo que estamos pagando de más, no por vía de impuestos, sino por vía de tasas o de precios públicos. Esto es otra cosa importante. Y ahora no me estoy metiendo con vuestro director general, ni mucho menos, sino que me estoy metiendo con el hecho de que el Gobierno, el Gobierno español y, por lo tanto, el Gobierno catalán —que no lo ha sabido mover en este sentido— no haya tenido un poco más de ecuanimidad, en esta materia, y haya hecho pagar a los madrileños lo que nosotros ya nos pagábamos aquí, por ejemplo, cosa que nos hubiese dejado mucho más tranquilos, desde el punto de vista de la equidad. Pero, vuelvo a decir, nosotros no tenemos que ir sólo por el lado de no pagar. Yo creo que esto es un error. La vida es cara en las ciudades grandes, 24 �y si las queremos eficientes y pioneras y tecnológicamente... Si queremos que nuestros hijos no tengan que ir no sé adonde a trabajar, será caro. Será caro desde el punto de vista de que nos tendremos que fabricar los servicios y los atractivos para que las empresas vengan. Dejémoslo aquí. Queda aquí. No es el tema más importante. Una cuestión de cifras sí que la quiero decir. Hace dos años nos dijeron que se había hecho un pacto de financiación autonómica muy bueno. Narcís Serra dijo entonces que «cuidado, que la renta aquí ya es más alta que en los otros sitios y no crecerá tanto como crecerán los demás, no os fiéis tanto del I RPF». Lo que hicieron fue repetir o multiplicar por dos lo que él había hecho con Solbes en el pacto anterior: quince por ciento, pues treinta. Dijeron: «Miméticamente esto irá bien». Pero, claro, nosotros estábamos plafonando respecto del crecimiento relativo en las otras regiones y esto ha hecho que todo esto no diera el resultado que tenía que dar. Narcís dijo: «Coged una cesta de impuestos, coged el IVA, coged impuestos especiales, no les cojáis sólo el IRPF». Pero hay esta idea siempre de que aquí se tienen que vender las cosas de una manera muy fácil. Ahora haremos una movilización por el pacto fiscal e IRPF. Y la pifiamos. Tanto la pifiamos que incluso la cifra que dio el otro día el presidente Pujol en el Cercle d'Economia está equivocada. Dijo ciento veintisiete mil millones que hemos ganado; dijo: «Este año, el beneficio de los dos pactos sumados son ciento veintisiete mil millones». Pues le he pedido a Castells que lo calculara y son ciento ocho mil millones, no ciento veintisiete, y no en un año, sino en cuatro. O sea, desde el 94 hasta el 98. De modo que el beneficio es «cacahuetes», también. No gran cosa. No ha ido bien. Pues como 25 �no ha ido bien, ¿ahora tenemos que hacer una guerra fiscal? No, no, ahora tenemos que reconocer que nos hemos equivocado, poner hilo a la aguja serenamente, pedir al señor Rato las cifras y empezar —repito— la discusión con calma y tranquilidad. Yo querría hablar un momento de federalismo cultural, porque la propuesta federal catalana no puede ser sólo una propuesta económica. Así de mal nos va, de tanto que nos identifican con esto. Yo creo que Cataluña tiene que proponer lo que yo llamo «federalismo cultural», que tal vez no es técnicamente muy correcto. Cataluña tendría que proponer antes que nada una historia común de los pueblos de España. Cataluña tendría que decir: «Nosotros cogemos a los profesores de Historia catalanes, los valencianos, los sevillanos, los de la Complutense, el Carlos III, los gallegos» y como decía Estapé a veces, hablando de algún profesor eminente, «se los encierra en una jaula, se les da pienso y sacan la ley». En fin, no haremos lo mismo, sino que los trataremos bien; pero lo que les tendríamos que pedir es que en cuatro o cinco años fuesen capaces de producir una historia común de los pueblos de España. Un día que comenté esto en una de estas múltiples cenas con empresarios que he tenido, salió uno y me dijo: «Pero si yo ya lo hago» —un editor. Dice: «Ya lo hacemos nosotros, esto». Digo: «¿Ah, sí? ¿Qué haces?». Dice: «Yo envío a cada comunidad autónoma lo que me pide». Digo: «Pues esto es exactamente lo contrario. ¿Tú cuántos ejemplares envías a La Rioja?». Dice: «Mil quinientos». Digo: «Escucha, ¿y te sale a cuenta?». Dice: «Es que 26 �hemos hecho unas inversiones tecnológicas muy importantes para diversificar...» Evidentemente que no sale a cuenta. Pero es lo que piden. Pero es que yo no digo dar lo que piden, en este caso. Si no que digo que se tiene que lograr un acuerdo entre los partidos, las fuerzas políticas de este país, de Cataluña y el resto de las comunidades autónomas y el Estado, para dar de una vez por todas a los chavales de toda España la misma historia. Pero no como dice la ministra de Cultura, sino explicando, de cada una de las comunidades, cuáles son aquellos hechos históricos que la hacen realmente diferente. Le decía yo a un profesor de aquí, que ya ha aceptado y ya están trabajando (hay unos que ya están trabajando en ello; ya veremos cómo les pagaremos, pero en fin, espero que les podremos pagar bien). Si un chaval de Almería pone la radio, la televisión, el Once de Septiembre por la noche, ¿qué ve, indefectiblemente? A unos chavales catalanes quemando banderas españolas. Cosa que, además, la mayoría de los chavales de Barcelona no ha visto, porque esto pasa a las ocho de la noche, a última hora. ¿Cuál es la reacción del chaval de Almería? «Estos catalanes se han vuelto locos y Pujol tiene la culpa, los nacionalistas...» Por esto está tan bajo como está, en las cotizaciones. Lo estoy salvando, lo estoy justificando. Pero también se le habría podido ocurrir antes, la idea. ¿Por qué Cataluña no ha tomado la iniciativa de reabrir las comunidades autónomas españolas? Y el Gobierno de Madrid, el Ministerio de Cultura, sobre todo cuando tienes competencia exclusiva en cultura. Y en lugar de huir y esconderte y decir que vas a lo tuyo, hagamos cosas en común. Pues lo primero es explicar el Once de Septiembre, explicar una historia de España en 27 �Almería, y en Extremadura, y en Orense y en Santander en la que se explique que el Once de Septiembre del año 1714 nos quitaron los derechos que teníamos, el Conseil de Cent y la Generalitat. Después fue muy bien económicamente, pero desde el punto de vista político no. Y que cada año, los catalanes lo celebramos porque nos gusta celebrar derrotas —un poco como a los del Barca— y que, por lo tanto, es normal que haya unos chavales que a última hora quemen banderas, no porque sí, sino porque es el final de fiesta, de una fiesta por otro lado muy digna. Y pasaría lo mismo con el Abrazo de Vergara, y la Batalla de Almansa. Y lo que pasa en Valencia y por qué están tan enfadados con los catalanes. Porque, ¿quién les explica a los chavales las razones por las cuales los valencianos nos tienen manía a veces? Y, ¿por qué no les explican que no nos la tienen, la manía? Que es un sector relativamente reducido y que, además, ha habido esta historia, que además es lógica, de amor y odio. Somos primos, somos primos hermanos, con los valencianos. Yo acabo de estar allí. Porque yo me he empezado a mover por España, también, no sólo por Cataluña. Y les voy explicando esto. Y les gusta. Pero si os tengo que decir que una reunión fue patética. Y acabó a las tres de la madrugada y acabé agotado. Fue en Valencia. Porque en Valencia cada persona es un mundo, no hay dos iguales; todos te aman y todos no te aman, todos querrían y no querrían. Están con el alma dividida, como es lógico, porque están entre dos capitales, entre dos culturas fuertes. Y bien, nosotros tenemos que incorporar a los valencianos. Los valencianos nos han dado la pista. Porque Zaplana y Joan Romero se pusieron 28 �de acuerdo para hacer una cosa que ni los rectores de las universidades valencianas creían que se pudiese hacer. Yo me los encontré a todos en Berlín este verano —Bricall me convocó a la Asamblea de Rectores Europeos. Había varios de Valencia. Para empezar, porque el de la Autónoma de Barcelona, y presidente del Consejo de Rectores, en aquel momento, de España, es valenciano: Solà. Pero estaba Ruiz Torres y los demás. Y eran todos pesimistas respecto a esto. Que no se llegaría nunca a un acuerdo sobre el tema de la lengua, en Valencia. Y llegaron a uno. Ahora este acuerdo parece que se ha roto; nos acercamos a las elecciones, eso que pasa... Y parece ser que el presidente de la Comunidad Valenciana ya no está tan de acuerdo en acordar los nombres de las personas que tienen que interpretar cuáles son las lenguas del tronco común. No sé cómo lo llaman. Hablan de las lenguas del tronco común de la Corona de Aragón, para no tener que decir catalán. Es igual. Pero ya lo han hecho y lo han hecho bien, y han sido los universitarios y han sido unos políticos que han tenido la generosidad de decir: «Pongámonos de acuerdo, vayamos hacia adelante, nombremos a unas personas». Les falta un nombre, creo, sólo. Y espero que esto algún día se arregle. Yo creo, además, que, como dijimos Borrell y yo, sin prepararlo, el otro día, el viernes pasado, en la conferencia del Partido Socialista Europeo, aquí en Barcelona, en el PSC —que fue, creo, un poco más importante que el Consejo Nacional de Convergència de ayer. Pero, en fin, en los periódicos parecía lo contrario. Porque, en fin, en éste «le dicen las bases al presidente». En ésta no. A ésta vinieron varios presidentes, ex presidentes, algunos: estaba 29 �f '"-• f I Gyula Horn, ex primer ministro de Hungría; estaba.Petre Roman,?ex primer* ministrode Rumania; estaba [ININTELIGIBLE], que es el ministro de Economía de Marruecos, socialista, en este momento. En fin, podríamos seguir. Y la discusión que tuvimos allí, obviamente, fue sobre temas... Era el Mediterráneo, el tema. Y qué tenemos que hacer los socialistas en el Mediterráneo. Porque no se os esconde que todo el problema que tenemos con Alemania, lo tenemos sobre todo porque debajo tenemos otra frontera que para nosotros es tan o más importante que la del este para ellos. Ellos tiran Europa hacia allí y nosotros estamos tirando Europa hacia aquí. Y decimos: «Escuche, escuche, que los países del este son muy importantes y hay que ayudarlos, pero la auténtica frontera, la tenemos en el sur, la tenemos en el Mediterráneo». Y esta reunión fue para esto. Fue una reunión importante. Y al final, en la clausura, llegamos Borrell y yo, y le pregunté a Raimon Obiols, en voz baja: «Escucha, ¿en qué se habla aquí?». Porque yo había recibido una nota de Joan Colom que decía: «Escucha, habla en catalán, que hay traducción». Le pregunté a Raimon, que es quien manda, y Raimon me dijo: «Hombre, puedes hablar en catalán, di unas palabras; pero mira, aquí hay mucha gente latinoamericana». Y estaba también Moratinos, y estaba Juan Antonio Yáñez, diplomáticos españoles, etcétera. Y dijo: «Quizá mejor que después hables en castellano y no les hagas poner esto». Y empecé en catalán, antes ya habían oído la voz: «y ahora les hablaré en castellano porque, además, les tengo que decir que el castellano es uno de los grandes patrimonios de los catalanes». Gran aplauso. Los señores estuvieron contentos. E inmediatamente después, Borrell, que no es manco, salió y dijo lo 30 �contrario. Que él se comprometía, como candidato, etcétera, a que España entendiera que el catalán es un gran patrimonio de España. Y eso es de lo que se trata. Se trata de que en los euros ponga «España» en catalán, en castellano, en gallego y en euskera. Se trata de que se traten a las lenguas cooficiales del Estado como lenguas cooficiales del Estado. El primer día que lo dije, me llamaron de Santa Coloma de Gramenet y me dijeron: «Maragall, ¿tú has dicho que los niños de Guadalajara tienen que aprender el catalán?». Digo: «Hombre, yo no he dicho que los niños de Guadalajara tengan que aprender el catalán», «pues dice la televisión y dice la radio...» Pero es que hay una radio, de estas radios que hay en Santa Coloma, que a veces... Pues, «han dicho que tú decías esto». No. Yo lo que digo es que el catalán tiene que estar reconocido por el Estado español como lengua propia oficial y que, por lo tanto, tiene que respetarla, tiene que protegerla, tiene que hacer uso de sus medios, el Instituto Cervantes por todo el mundo, los canales de televisión internacionales, todos los sistemas de edición, etcétera, para que el catalán sea conocido. Porque —¡caramba!— el día en que el Estado español lo haga, los catalanes tampoco nos veremos tan obligados a hacer eso que tampoco nos gusta tanto hacer, que es hablar siempre de lo nuestro. ¡Caramba! Pero tienen que empezar ellos, también. Tenemos que empezar nosotros. Digamos que el castellano es para nosotros una riqueza inmensa, inmensa. Y que todo el exilio que hemos tenido, los [Boix Gimperes], los [ININTELIGIBLE] y los que han estado por América, que se han integrado en aquel mundo, han sido los mejores embajadores de un mundo que para 31 �nosotros, económica y cultural mente, es el protagonista de la telecomunicación y de la edición, por ejemplo. Es absolutamente básico. Las principales editoriales del mundo en lengua castellana están en Barcelona. Y a mí, en Italia, si una cosa me envidiaban, era esto. Me envidiaban dos cosas: una, y ahora hablaré de ello, «/'/ modelo catalano», que decían ellos; y la otra, el hecho de que nosotros tenemos un idioma mundial y ellos no. Y los franceses tampoco y los alemanes tampoco. Saben que nosotros, como país, como españoles, tenemos un activo impresionante, que nos permite ir por el mundo prácticamente sin traducción: a toda América, a América del Sur y, cada día más, a América del Norte. Pues éste es el segundo punto del federalismo cultural. El tercero sería que no sé por qué no hemos hecho más uso del artículo 146 del Tratado de la Unión Europea —y sobre el que me tuve que apoyar cuando era presidente del Comité de las Regiones— que dice que en aquellos casos en los que una comunidad autónoma o región o land tenga competencia exclusiva en una materia, puede representar al Estado en el Consejo de Ministros. Es decir, los alemanes, que no tienen ejército ni tienen policía ni tienen Ministerio de Cultura, porque los americanos no quisieron —reconozcámoslo—: al acabar la Segunda Guerra Mundial, los aliados no quisieron. Así como la Primera Guerra Mundial, la liquidaron en el Tratado de Versalles (que fue un desastre, que obligó a los alemanes a comer pan y agua —creó el fascismo, el nazismo prácticamente, este tratado), en la Segunda Guerra Mundial los aliados dijeron «no volvamos a hacer el mismo horror»: Plan Marshall, dinero por delante. Pero, en cambio, políticamente no. Y les quitamos el ejército, por descontado; 32 �la policía, que es de los lander (todo son Mossos d'Esquadra, para entendernos, o Ertzaintza, no hay policía nacional). Y les quitaron el Ministerio de Cultura, porque consideraron que el Ministerio de Cultura tenía mucho que ver con el ejército, de algún modo. En fin, que a última hora, cuando las cosas se ponen mal, quien inflama los corazones y carga los fusiles no es un soldado sino seguramente un maestro, un profesor, un ideólogo o una universidad. Y se lo quitaron. ¿Y qué pasa ahora? Pasa que cuando la ministra Aguirre se va a Bruselas, o antes el ministro Solana, o el ministro Solé Tura, ¿se encuentran a quién? Se encuentran al presidente del land que está presidiendo el Bundesrat. No, no el presidente; el ministro de Cultura del land que preside el Bundesrat por votación. En Alemania hay una cosa que aquí no existe, que es la Bundestreue. La Bundestreue también horizontal, no sólo de abajo a arriba —ésta tenemos que ir creándola—, sino también —y tenemos que ir creándola igual— la horizontal, entre unos y otros. Es decir, cuando Baviera representa, Hessen no se enfada. O cuando Sajonia está presente, los de Hamburgo, que también es Estado, es Ciudad-Estado, en este momento, todavía, ya veremos por cuánto tiempo—, pues tampoco se ofenden. El artículo 146 lo permite. Y, por lo tanto, en cultura, por ejemplo, Galicia, Euskadi y Cataluña tendrían que enviar a sus consejeros en representación de España al Consejo de Ministros Europeo de Cultura. Y así iríamos siguiendo con otros temas en los que podamos tener competencia exclusiva. Y eso os parecerá que es una cosa que se ha inventado un partido independentista. No, no. Esto se está aplicando, lo que pasa es que nosotros 33 �no lo hacemos. A nosotros a veces se nos caen los anillos rápidamente. Nos dicen: «Nosotros ya no podemos ir más lejos porque ya se ha dado muchísimo. A los escoceses ésos, nada, no les han dado nada». ¿A los escoceses no les han dado nada? Los escoceses, el otro día lo decía el periódico: «Jueces escoceses juzgarán en La Haya a los terroristas libios según las leyes escocesas». ¿Se imaginan ustedes un título similar cambiando Escocia por Cataluña? En un periódico de Madrid, para entendernos. Podría ser terrible, podría ser el fin. Pues Escocia, que no tiene nada, tiene esto. Y Escocia, que no tiene nada, tiene una cosa aún más importante, que es la subsidiariedad. Esto es lo que yo he aprendido, lo que yo he mamado en Bruselas con los regionales y con las ciudades. Juntos, ¿eh? Nuestro presidente quería dividir, él era partidario de dividir regiones y ciudades. Yo creo que se equivocó. Los propios lender alemanes no quisieron, dijeron: «la unidad hace la fuerza». Y es verdad. Y la subisidiariedad interesa a todo el mundo, a unos respecto de los otros. «Subsidiariedad» quiere decir que las cosas... Lo dice el Tratado de la Unión; en el preámbulo, dice: «La Unión Europea es una unión de pueblos cada vez más estrecha donde todo se hará cada vez más cerca, lo más cerca posible de los ciudadanos». Pero el artículo 3b lo niega, porque dice: «La Unión no hará todo aquello que los estados puedan hacer», y se acaba. No dice «los estados, las regiones y los municipios». No lo dice. Ésta es la enmienda que nosotros hicimos en la Conferencia Intragubernamental y naufragó. Ni [ININTELIGIBLE], ni [ININTELIGIBLE], ni nada de nada. Los estados no quisieron. Los estados no quieren que lo que 34 �ellos utilizan ante la Unión sea utilizado en su interior por las regiones, o comunidades autónomas, o nacionalidades históricas, o no. No quieren. Pero querrán. Tendrán que querer porque al final hay cosas en la vida que no se pueden evitar. «No se pueden poner puertas al campo», dicen los castellanos. Con esto pasará exactamente igual. Es tan evidente que si una cosa la sabe hacer la sociedad no tiene que hacerla el Estado; es tan evidente que no hay que predicar demasiado para que esto poco a poco se vaya infiltrando, incluso, finalmente, en las constituciones. La Constitución italiana, que D'Alema ha presidido la Bicameral que deben estar haciendo, la segunda parte —porque la primera parte queda tal como era, que es la del 48 y es el Estado laico, etcétera; la segunda parte empieza diciendo, artículo 51: «La República Italiana» (decía la «República Federal» y entonces Berlusconi se opuso y cayó lo de «federal», pero a lo mejor ahora lo vuelven a poner, con suerte). Dice: «La República Federal Italiana está formada por comuni, provincie, regioni e estafo». Es decir, el Estado es una parte de la República. Se ha acabado aquí. Comuni, provincie, regioni e estafo forman la República. Artículo 52: «Todo aquello que pueda hacer la sociedad, no lo hará la Administración Pública.» Artículo 53: «Por el mismo principio de subsidiariedad, todo aquello que puedan hacer los órganos más pequeños no lo harán los más grandes.» Se ha acabado. Estos tres artículos, que se aprobarán, entre otras razones porque el que era presidente de la Bicamerale, de la Comisión, Senado, Parlamento, que dirigía D'Alema, y ahora es primer 35 �ministro... Son además ya cosas que están avanzando la legislación administrativa. Hay una ley importantísima italiana —ya no los quiero aburrir más sobre este tema—, pero hay una ley muy importante —como tenemos notarios y tenemos juristas también aquí—, la del 15 de marzo del año pasado (lo que llaman la Ley Bassanini) que de hecho aplica todo esto ya a la simplificación de la Administración. Y en esta ley se dice lo mismo que en la ley escocesa de los británicos. Se enumeran las cosas que el Estado se queda, no las que se envían. El gran error, imposible de evitar, de la Constitución española es haber hecho al revés. La Constitución española dice detalladísimamente qué es lo que se envía y qué es lo que se comparte, y qué es lo que es concurrente y qué es lo que es delegable, etcétera. En cambio, los ingleses han dicho, en el caso de Escocia han dicho: «Westminster will take... El Parlamento británico mantendrá la defensa, la ocupación, la economía, la embriología y el aborto». Dos temas por una cuestión de moral anglicana, supongo. Y no dice nada más. Lo cual significa que todo lo que no se dice se entiende que la cláusula abierta, la cláusula residual va hacia abajo, es de Escocia. La ley italiana del 15 de marzo dice una cosa similar. Lo que pasa es que los italianos, que ya sabemos, son más como nosotros, y entonces dijeron: «Bueno, cuatro o cinco», y hay veinticuatro. Empezaron con la a, b, c, d y acabaron con la z. De acepciones, es decir, de cosas que el Estado se queda. Pero es igual porque, en última instancia, el principio ya está asentado, e Italia todos sabemos que es lo suficientemente subsidiaria de facto como para que estas cosas avancen. 36 �Pues bien, el federalismo catalán, la propuesta federalista catalana es ésta, no es mucho más. No es mucho más que esto. Yo añado una cosa que entiendo. Esta la pongo absolutamente entre paréntesis porque yo no querría... Porque además ya es muy tarde y tiene que haber un poco de coloquio si es que alguien quiere preguntar. Pero yo creo que de verdad, tendríamos que hacer un esfuerzo por convencer a la clase política española de que veinte años después de la Constitución... veinte años. Es decir, cuando ya la mitad de la población que votará el año que viene tiene treinta y nueve años y, por lo tanto, más de la mitad de la población no ha votado la Constitución. Cuando hace veinte años que hicimos una Constitución cuando no estábamos ni en Europa ni en la OTAN y no se habían creado las diecisiete comunidades autónomas, sólo se había dicho «nacionalidades y regiones», pero no decía cuáles y no lo podía decir porque no estaban... Quizá sí que el mínimo esfuerzo que tenemos que hacer ante la juventud —que ya no es tan joven, porque llegan a los cuarenta años— es leer en voz alta la Constitución que hicimos, los que somos un poco mayores, y ver si la entienden y les gusta. No estoy diciendo ahora si se tiene que releer, si se tiene que retocar. Hay una cosa que se tiene que retocar, que es el Senado. Pero en esto todo el mundo ya está de acuerdo. Y en el Senado, por favor, los catalanes juntos. En el Senado, tenemos que coger la Propuesta Rigol y, a partir de la Propuesta Rigol y la Armet —y otras, en fin, contribuciones que hay— hacer una propuesta catalana de Senado. No hagamos la tontería inmensa de dividirnos en este tema, porque es el arma más grande que tendremos. 37 �Aún no entiendo yo por qué este año no ha habido el debate sobre las autonomías. Supongo que ha sido por el tema vasco y es comprensible. Pero de aquí a tres meses no debería haber ningún motivo para que no se pudiese hacer. Enseguida dirán que hay las elecciones de junio. En fin, siempre estamos igual. El debate de autonomías en el Senado es el sitio donde Jordi Pujol va a hacer lo que debería haber hecho más —creo yo, modestamente, y con todo el respeto que le tengo—: debería haber ido más a hacer este discurso, como el que hizo en la Carlos III. Se tendría que haber prodigado más, tendría que haber hecho más pedagogía, porque él la hace bien. Y os lo digo porque he estado en Andalucía y, no es tanto como dice el corresponsal de La Vanguardia, pero es cierto que no cayó mal. De modo que lo que tenemos que hacer más es justamente eso, más pedagogía, generar confianza y nos darán confianza. Si no la generamos nosotros, no nos la darán. Y yo creo que, con toda franqueza —y quieren un resumen— que debemos dejar tranquilas las cifras, de momento; que unos, si quieren, opten por la movilización en la calle y todo eso, que hagan. Nosotros optaremos por la discusión seria, amistosa y exigente. En la comida ésta del The Economist me preguntó el presidente de la comida, dice: «¿Qué dirás sobre este tema?». Y le dije: «Hombre, diré que nosotros seremos igualmente exigentes, pero menos patosos». Finalmente no lo dije, pero aquí sí que os lo digo, porque estamos en casa y por lo tanto no hay tantos problemas en este sentido. La confianza es la palabra clave. La confianza y la perseverancia. Mil veces nos negarán y mil veces volveremos a insistir. Debemos tener una 38 �estrategia para todo el Estado y para Europa. Un compromiso de relectura cada veinte años, no cada cinco años, como hacen en el Quebec. Nosotros tenemos que jurar, sobre la Biblia de la Constitución, que cada cinco años no pediremos que se cambie o que haya un referéndum sobre la autodeterminación. Porque es que si no, no podremos ni invertir. No invertir los que tienen dinero para invertir, no. ¡Ni la gente que cursa carreras sabrá cuál escoger! Un país que se plantea cada cinco años preguntarse qué es, o si es o no es, es un país perdido. Y de hecho, el Quebec ha perdido mucho. Yo ya sé que esto se utiliza mucho por el otro extremo, por el extremo del nacionalismo estatal, y de una forma excesiva; pero es verdad. Nosotros nos tenemos que comprometer ante España a pedir una relectura de la Constitución cada veinte años, no cada cinco. Aparte de los detalles —que esto los americanos lo hacen cada año, o los alemanes, cada año uno o dos pequeños. Una estrategia para todo el Estado y un compromiso de relectura cada veinte años. Estudiar qué pasa y seguir muy de cerca qué pasa en Italia y en el Reino Unido. No descartar un margen de autonomía en los tipos. Permitidme, eso sí, un poco de [ININTELIGIBLE] fiscal —yo no veo tanto problema en esto, los americanos lo tienen y los ayuntamientos también. Y no pasa nada, no se exclama tanto todo el mundo. Insistir en el gasto equitativo. Esto es básico. Y, repito, atreverse a arriesgar con prudencia, pero una y otra vez. Hay un artículo de un escritor de finales del siglo pasado, catalán, que se llamaba La patria nueva (lo escribió en castellano) y en él decía: «Cada vez que el catalanismo...». Cada vez que el catalanismo pierde una batalla, en España, en Madrid, hay voces que dicen: «Hemos ganado». Y entonces 39 �nosotros preguntamos: «¿Quién habéis ganado?». Dice: «Nosotros». Y les pregunta: «¿Y quiénes sois vosotros?». Dice: «Nosotros somos la patria». «¿Qué patria?» «La única, la que hay». Entonces, él dice: «Nosotros nos tenemos que acostumbrar a que cada vez que el catalanismo gane una batalla, podamos decir: "España ha ganado". Y entonces nos preguntarán: "¿Qué España?". Y nosotros diremos: "La nuestra". "¿Y quién sois vosotros?" "Nosotros somos los que hacemos patria nueva."» Esto es lo que tenemos que hacer y cuento con ustedes para ello. 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de Pasqual Maragall Cercle Financer: La propuesta catalana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-11-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalanisme Independència Espanya plural Catalunya Territoris Acció política Economia Description An account of the resource Traducció al castellà de la conferència dita originalment en català. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 101 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/577/llibre_maragallismeAZ.jpg c006700e9cbff3f0b1bd3fe2b38cbc12 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El maragallisme de la A a la Z: vocabulari bàsic de la política catalana a la fi del segle XX Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Enciclopèdies i diccionaris Creator An entity primarily responsible for making the resource Pasqual, Josep Maria Publisher An entity responsible for making the resource available Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg 4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa pròxima: Europa, regions i ciutats Subject The topic of the resource Europa Europa Prossima Euroregió Territoris Regions Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions UPC Edicions UB Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré. Sinopsi a la contraportada: Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona. El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus. Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs. Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788483013410 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1761/1999_proleg_delaidentitatalaindependencia_XRdV_PM.pdf 2816dae8c00d23d9fff9f11611821430 PDF Text Text Pròleg Pr imera edició: març de 1999 © Xavier Rubert de Ventós, 1999. © del pròleg: Pasqual M aragall i Mira, 1999. Coberta: Enri c J ardí © d'aquesta edició: Editorial Empúries, SA, Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona www.empur ies.com correu@grup62.com Imp rès a Novagràfik, S.L., Puigcerdà, 127, 08019 Barcelona Dip òsit legal: B. 10.141-1999 ISBN: 84-7596-649-7 Són rigorosament prohibides, sense l 'atttori tza cio escrit" dels tit ulars del «copyright», sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total oparcial d'aquesta obra per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribuciód'exemplars mitjançant llogue1' opr éstecpúblics. Conec Xavier Rubert i sé per què ha escrit aquest llibre, encara que no és l'únic que podia haver escrit. Té a veure amb la seva educació, un seu retorn amb l'edat a l'origen, una èticapersonal intransigent amb la claudicaciódavant els llocs comuns i davant la mandra moral, així com davant la beatificacióde tot el que éspel simple fet que existeix i la incapacitat de p ensar allò que encara no existeix però que pot existir i és millor. Contra la beatificació de les pròpies limitacions. Contra la por a la v uln erabilitat - vulnerable és v en erable, sembla dir- i el blindatge consegüent a les petites certituds estrictament defensives, que esdevenen aleshores edificis opressors, morals immorals, falses veritats. Xavier Rubert ha patit la política, i li interessa sobretot en aquesta m esura. Altrament li interessen la gen ètica i la clonació, amb llurs dilemes morals incorporats, m és que no pas el [ederalismefiscal o eljudici de Clinton, i encara potser aquest sí que li interessa pel' allò que té de possible objecte d'una sociologia i una ètica del desenganyo de la disfuncionalitat de la política. (Encara estem esperant, molts, la pàgina de Xavier Rubert sobre aquestjudici i el seu significat.) �8 Catalunya, de la identitat a la independència De la identitat a la independència Com diu el meu germà, «el més fumut de la política és que hi ha coses més interessants i que la gent se n 'ha adonat.» Sócdels que creuen que la corrupció només apareix en l'escena política (encara que existeixi més o menys sempre, tot i que no en grau superioral de la immoralitat en la societat civil) quan la política deixa de ser interessant. Només uns quants creuen que val la pena mirar de tirar un pont entre la política i la moral que no sigui el delsjutjats de guàrdia o elssermons habituals sobre la matèria. Xavier Rubert és un d'ells. Aquest llibreapassionat i apassionant podria tenir diversos títols: de l'aventura de pensar pel seu compte o de la similitud entre la històriapersonali l'edificació d'una ètica. Xavier Ruben esdivorcia del seu passati fa de la seva experiència personal el punt de partida d'una teoria i d'una proposta. Res no és sobrer en aquest llibredes d'aquesta òptica. Tercersubtítolpossible: de la recuperació, iUació i sutura de lesfilosofies pensades i escrites; de les pròpies lectures de la mítica grega, la ciutat aristotèlica, el dret territorial romà, l'universalisme catòlic, el racionalisme modem, el darwinisme, Freud i Marx; lectura que reconeix Kant com l'únic incontaminat pel perill de reduir-ho tot a una sola escala (<<l'únic que va donar-nos una visió coherent i unitària de l'home sense menystenir mai la pluralitat i mútua conflictivitatde cada una de les esferes que ens constitueixen»). Tractaré de resumir a continuació l'inici del discurs de Xavier Rubert, inici sense el qualles conclusions no tindrien la [orça contundent que tenen al final d'un relat rodó i acabat. L 'home té una feblesa natural (no té U11Jes) i una dificultat adquirida (es complica la vida amb tècniques cada cop més complexes). Ambdues coses ensfan incompetents, aprenents i dependents més temps que altres espècies, ensfan progressivament addictes a la dependència. La cultura esdevéaixí un art del retardament. La cultura fixa unespautes: «una memòria, una llengua i uns déus (. ..) pels quals la gent ha estat sovint disposada a matar i a morir» Pelslliberals això ésun mal, pels comunitaristesmés aviat un bé. Per Rubenles dues coses a l'hora. És el que defineix la natura humana: la passió per la identitat i l'addicció a la dependència. Són només els animals que estimen aquells que manifesten un instint d'agl-essió que va mes enllà de les seves estrictes necessitats. La tendència solidària i l'agressiva són dues cares d'una mateixa moneda. La identificació amb «els nostres» és la responsable de les actituds més sublims i de les més miserables. Identitat i pertinença semblen atributs de la natura humana i, més enllà, de la natura en gene1'al. Però l'instint gregari és recuperat per l'home, amb la irrupció de la raó, a través del mite d'un origen o un destí compartit, que compensaria els desperfectes ocasionats per una raó bàsicament insolidària (homo homine lupus o horno ecanamicus), però que en crea de nous, nous inconvenients (la Guerra Justa, la Santa Indignació, etc.) De[orma semblant a la colonització de l'instint per la raó, la ciutat s'independitza del seu entorn i creix i se serveix d'ell en comptes de servir-lo, i la informacio acaba manufacturant esdevenimentsper assegurar la regular producció de notícies: és el càncer com a metàjora d'aquell creixement incontrolat d'una part del sistema que acaba fagocitant-lo tot sencer. Aquest ésel destí de l'home, la tendència a l'afirmació metastàtica dels propisprincipis en detriment dels dels altres i en 9 �Catalunya , de la identitat a la independència De la identitat a la ind ependència contra de la «dependència de» i la «v ulnerabilitat a» les seves exigències. No és sensat ignorar-ho. Solament podem civilitzar-ne les conseqüències. Aquest ritomel-lo estarà present al final de l'argument de Rubert. La nostra singularitat és, doncs, resultat de la nostra pertinença a un col-lectiu o més exactament a una sèrie d'identitats:familiar, racial, ciutadana, sexual ogremial. Per tant, si la nostra individualitat no és més que una barreja -i-conflictiua, no idillica com en Havel- de pertinences a col-lectius, si el rebuig o l'acceptació a què estem sotmesos deriven d'aquestes, no és legítim suposar que només hi ha drets individuals i que no n 'bi han de collectius. ¿No és cert que una persona és més rebutjada si a més de dona és negra, pobra i immigrada? ¿No ésproporcional el rebuig al nombre de pertinences percebudes com a negatives? El mal no serà, doncs, la nacionalitat o identitat collectiva, sinó les sobiranies territorials que es permeten de negarles, com explica també Yebudi Menuhin en la seva Assemblea de les cultures -si bé Menubin utilitza indistintament territorialisme i nacionalisme. Rubert creu haver trobat aquí la clau explicativa del pel'què de la reacció dels estats occidentals en el cas de Iugoslàvia: acceptar la independència d'una província iugoslava podria ser un mal precedent per altres estats que tenen les seves «províncies problemàtiques». (Els casos d'Eslovènia, Estònia o Eslovàquia, pensojo, foren diferents. Aquí hi haurien, segons l'argument de Rubert, interessos particulars d'estats occidentals particulars) encara que en el darrer cas hi ha hagut la mà sàvia de Havel i Dubceck, que en Xavier no reconeix for the sake of the argu- ment: tots dos eren partidaris d'una compatibilitat de les ciutadanies xeca i eslovaca que no casa amb la conflictivitat intrínseca que ell suposa sempre existent. Però potserjustament per això, penso) perquè ni Dubceck ni Havel eren nacionalistes, tot i no entendre 's entre ells, la separació va ser civilitzada, com Rubert voldria - i potser en elfutur serà parcialment reversible: no m 'estranyaria.) Per morir de gana n 'hi ha p1'OU amb què siguis africà, però perquè et neguin l'existència com a poble cal que siguis nacional d'una nació-sense-estat. Aleshores et poden exterminar. Així conclou la diatriba de Rubert contra el dogmatisme dels drets individuals invocats, per exemple, per Sauater o Vargas Llosa. Es tracta de recon èixer la interdependència entre drets individuals i drets collectius, com Rawls reconeix en certa forma. Un cop, comentant una frase de Pujol en un article publicat en la revista del ministeri espanyol d'afers estrangers, en el sentit que les nacions existiran sempre però el nacionalisme no -solament mentre determinades nacions no siguin reconegudes-, frase que a mi em va sobtar perquè molts anys abans jo havia escrit) a Refent Barcelona, que el catalanisme tenia futur però el nacionalisme no, Rubertja em va tirar en cara que també les dones volen poder prescindir del feminisme: serà senyal que la discriminació ha desaparegut. D 'acord. Et pourtant. Aquestes morals de circumstàncies solien ser molt criticades) quan jo era petit) pels qui se situaven en el comunitarisme nacionalista. Afortunadament Xavier Rubert deixa ben clar que «la ideologia comunitarista insisteix en el fet que les entitats collectiues són subjectes dotats de personalitat i de drets (..) \0 11 �13 Catalunya, de la identitat a la independència De la identitat a la independència però la vertadera justificació d'aquestes entitats és la inversa: el fet que els subjectes som entitats collectiues i que la nostra llibertat no és més que eljoc que sabem establir entre tot allò que ens fa al llarg del nostre període de latència i tot allò en què participem en el no menys llarg període de convivència entre distints codis, principis i conviccions». No al comunitarisme pur, doncs, i sía la polisèmia dels individus, cada un mirall d'una colla de comunitats o identitats distintes -em sembla entendre, i crec compartir. Però -diu Rubert-Ia idea d'una identitat individual confegida per les diuerses empremtes i codis comunitaris (econòmic, familiar, professional o nacional) xoca amb el concepte d'identitat que ens ve de la polis grega, la moral cristiana i la revolució libeml, la darrera de les quals dona un vernís laic o protestant a les dues anteriors. AquíXavier Rubert reitera l'argument del seu llibre anterior (Nacionalisrnos) i ressegueix tota la història de la impostura o sublimació per la qual neix l'Estat modern fins a convertir-se en paisatge natural que ja ni veiem: des del qual mirem. M'estalvio de resseguir aquest itinerari càustic, divertit, esplèndid. El lector hi disfrutarà. Salto al punt on la senyora que compra el cartró de llet s'indigna perquè les instruccions són en català, però que quan la dependenta li diu que allò es portuguès, reacciona de la següent manera: «Ah, entonces vale!» Metàfora aquesta d'una Castella que ha passat de quatre a sis segles reconquerint Espanya i després conquerint Amèricafins a l'extrem obtús de confondre nació amb estat. Res que no sigui estat és entès per ella com a nació -com li passa a la senyom del cartró de llet. Tant per tant, independitzem-nos-en i entendran que som una nació, per fi. Ironia mortífera. Tremendament efectiva per aconseguir el que jo vull aconseguir i Xavier Rubert ja dóna per impossible: convèncer Espanya de la seva miopia. Com quan, amb encara més crueltat, havent citat en un article aquell collaborador de El País que confessa que se sentiria privat de la seva identitat personal com a espanyol en el cas d'una independència catalana, Rubert p1~egunta, pudorós: «¿Tanto me necesitas, corazón loco?» Sens dubte som conscients que Espanya necessita de Catalunya almenys tant com Catalunya necessita d'Espanya -essent aquesta necessitat, diu Rubert, decreixent en una Europa sense aranzels interiors i amb moneda i aviat exèrcit propi (¿en què queda l'equació tradicional dels burgesos catalans de fa 100 anys: fidelitat al govern a canvi de mercat protegit i policia contra els aldarulls, val a dir proteccióal quadratí'), Em permeto interpretar, a partir d'aquí, a la llum de la lectura de Catalunya: de la identitat a la independència de Xavier Rubert, la situació actual i l'impacte possible del llibre. Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d'un lloc en el món obert, proposta de geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia, que tot just fa tres anys va viure la seva primera alternança no traumàtica en tot el segle, i encara amb dosanys més (fins al darrer Congrés del PP) de persecució del vençut pel lleuçerament vencedor, convençut aquest que sense destrucció de l'adversari, amb només victòria electoral, no hi ha autèntica victòria. Catalanisme vol dir avui aprofitar aquest moment únic per plantejar cruament les coses, vint anys després de la Cons- 12 �14 15 Catalunya , de la identitat a la independència D e la identitat a la independèn cia titució, i demostrar que només des de la real autonomia de decisionsse'ns pot demanar solidaritat i amistat. Aquest és el sentit del catalanisme de Xavier Rubert, que jo comparteixo, tot i que discrepo d'alguna de les conseqüències que ell en treu, perquè aquest catalanisme no és per a mi ben bé un nacionalisme més, com ell sembla admetre, sinó un nacionalisme determinat, que convé anomenar pel seu nom: catalanisme, que no es realitzarà més que en la perfeccio del seu objectiu específic, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne, modèlic, de futur. Això és el que Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El «modelo catalana» dels italians. «El Barcelona model» dels anglesos -tant se val el nom. Catalanisme és per ells sobretot guanyar la llibertat en la unió, com volen elsfederalistes, més que no pas en la separació. El gest europeu és un gest d 'unió i diferenciació, no de separació ni d'homogeneïtat. Diferenciació de les cultures i personalitat de les ciutats. Proximitat amb lleialtat a l'interès general. Aquest és e! meu catalanisme. ¿És també el de Rubert? En tot cas, ho admeto, per arribar al meu final s'ha de passar pe! seu camí. La independència que ell proposa, la independència per recrear una interdependència mai abjurada, i no una sobirania ja inexistent (¿per sort, per desgràcia?) en un món on ja no hi ha sobirans, és e! camí racional i el company indefugible. Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic del seu adoersari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i l'alleujament de l'estat -així, en minúscula- a la seva reconstruccióen les escales apropiades, que serien diverses per a cadafunció. Millor per fi que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara, el federalisme homogeneïtzador, que no buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les amb una cotilla elegant. Aquest llibre és la millor resposta a la intenció dels debats -que en Xavier bateja sense embuts de «ventrilòquia política»- que van néixer pels volts del post-olimpisme. Que em perdoni la paradoxa. En efecte, es tractava, dèiem aleshores, de pensar des de Catalunya. De considerar-la com una àgora més que com un temple (tot i que, diria ara, despr és de llegir el « Cataluny a» d'en Xauier, una àgora no exempta de figures, d'estatuària representativa del demos català). Com un punt de partida més que no pas un punt d 'arribada . Per pensar e! món des d'aquí, més que no pas des d'un punt d'arribada. Per pensar el món des d'aquí, més que no pas des d'un punt virtual -inexistent- com ha estat el casquasi sempre que s'ha intentat. Perfer la contribució catalana a un nou universalisme a l'alçada d'uns nous requeriments, i per tant contribucio modesta, datada en el temps i en l'espai, confessióde part, partí pris reconegut per part dels catalans en la discussió del que hagi de ser discutit. Renúncia pamada i curosa al progressisme de la Illustracio que tot ho v eia clar -massa clar, massa llum- i al progressisme del XIX, que ens feia esclaus d'un futur tan esplendorós com ineluctable, i per tant no lliurement escollit, més aviat fàbrica de nous sacerdots. Però també renúncia al passadisme romàntic de la Renaixença excepte en allò estrictament indispensable per ser algú en el diàleg entre les nacions; no perquè Jafre el Pilós o Roger de Flor (o el John �Catalunya , de la identitat a la independència De la identitat a la independència Wallace de Walter Scott) siguin herois catalans (o escocesos) menys importants que els corresponentscastellans (o anglesos), sinó perquè nosaltres (i els escocesos) sabem dels abusos de la historiografia al servei de l'assimilació i la uniformització més o menys forçada dels ciutadans. Xavier Rubert no cau en cap d'aquests paranys -ni en l'unioersalisme futurista i ingenu, pensat des d'enlloc, ni en la història com a fonament únic de la raó. D 'aquí que la seva sigui la millor contribució, crec, al debat obert després del 92. Ni tan solsestà exempta, per bé que quasi no es nota, i això és un altre mèrit, dels efluvis sentimentals que condemna, sense els quals tanmateix cap p7'OpOSta no té interès. Hi ha una passió al darrere de la construcciód'en Xavier, tot i que sotmesa a la prova àcida de la consistència en termes dels interessos materials actuants i de les lliçons de la història del pensament; per bé que minimalista. M'atreveixo a proposar a tot defensor d'altra cosa que la que Rubertformula , a tot nacionalista o sobiranista pur, sigui de la nació espanyola sigui de la catalana (sigui Savater o Cardús), a tot federalista, que passin opassem la prova de refutar Rubert... si poden, ...si podem. La seva fónnula d 'independència per a una autèntica interdependència, racional, i històrica i ideològicament robusta, és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable. Ens convida a p1'ovar, a mi i a d'altres com jo, que l'interès i la capacitat d'entesa de catalans i espanyols tenen un punt de confluència oirtual r-sen el doble sentit d'òptima i a l'hora possible-; i convida els sobiranistes a provar, no solament que tal punt no existeix, contra el que alguns creiem, sinó que tampoc no éspossible una sobirania flonja, com la que dibuixa Rubert, en la qual la sobredeterminació català = del Barça = CiU = teleespectador de TV3 = anticastellà sigui culturalment combatuda, políticament incorrecta. I no s'hi val a assenyalar que hi ha «periquitos» catalanistes, només faltaria. No: es tracta d'establir un codi de moral politica en què l'altra cadena d'equivalències, la fàcil, sigui col-lacada en off-side, tinguda per reduccionista i empobridora, i denunciada quan esdevé anna política . Xauier Rubert ha anat de la seva identitat a la seva independència. D'alguna manera crec que ha tornat així a una identitat primigènia, a reconciliar-se amb el seu origen, Empúries i el Mas Ventós d'Olot i la Serra Cauellera. Ho ha fet travessant uns paisatges que es tornen seductors, rics en detalls i en descobertes felices, racons de la història i la filosofia oblidats o inconnexes, que ell va recosint amb una erudició no e1'Udita, permeteu-me l'expressió; més aviat apassionant, pedagògica, divertent, esbiaixada per la intenció sostinguda de l 'argument, que mai deixa de ser arriscat. Xavier Rubert de Ventós va ser capaç de descriure amb una retina super impressionable el gest de la meva mare, al qualjo estava tan acostumat que no el podia identificar: una mena de vergony a opudor o bé oferta de companyonia, i no un perdó no demanat. Un gust absolut per l'intercanvi intelligent d 'idees i sentiments. També a mi m 'agradaria haver descobert en Xavier un gest que li éspropi: la indignació educada davant el domini de les idees que pertanyen a un passat o un present que encara ens atenalla, no pel que tenen de passat aquestes idees, no per situar-nos nosaltres amb el vent de la història a popa, cosa que a Xavier Rubert més aviat no li interessa, sinó per primar la iniciativa personal, el risc volunta- 16 17 �Catalunya, de la identitat a la independència De la identitat a la independència ri, la independència sensible, la individualitat oberta, un «nosaltres» que (com ell diu) no és un «no als altres» sinó una precondicio de l'existència d'intercanvis interessants entre nosaltres i els altres i un reconeixement de la intrínseca ambivalència de la nostra adscripció al grup, als diversos grups que conformen la nostra individualitat percebuda. Alguns lectorspoden pensar que no he captat allò més original del missatge de Xavier Rubert. Potser ell mateix i tot. La proximitat, de vegades, té aquestes coses. I arriba un moment a la vida que un en realitat només està realment interessat en els llibres dels amics. Podria ser que això fos perjudicial per entendre'ls de la mateixa manera que un lector normal. Ja en parlarem. Freguem-nos les mans esperant les reaccions que «De la identitat a la independència» ha de P1'ovocar. Segons quines siguin aquestes reaccions a Catalunya es confirmaran uns o altres pronòstics, quasi diria unes o altres tesis. Però el mateix espodria dir, i encara més, de les que puguin haver-hi a Madrid el dia que espubliqui en castellà. Per això és un llibre arriscat. Arriscat per l'autor i arriscat per nosaltres, lectors partisans, ara entusiastes, ara contrariats, i pe7' tant beUigerants en un matx del qual no trigarem a saber els resultats. Queda sempre elfet que mai s'havia dit tan clar que som bonsper a l'odi perquè ho som per a l'estimació -que tots dos, amor i odi, deriven de la mateixa genètica i de la mateixa cultura. Que el nacionalisme esdeo émetàstasi quan es converteix en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat, miop pel' la diferència i inútil pel pluralisme. Que elfederalisme i totes les polítiques basades en la confiança (lafamosa bundestreue o confiança federal) ho tenen cru. Que l'evolució de l'home i la de la societat són ontològicament això: illu- 18 19 sions excessives i unidireccionals... I que més val acceptar-ho, prendre-s'ho amb calma (take it easy, com deien a casa els meus pares) i administrar-ne els efectes. Amb tanta honestedat per davant, però, em vénen ganes de preguntar: ¿ què fa un autor com aquest en una política com aquesta? Doncs bé, no hi fa cap nosa sinó ben al contrari. Llegiu, llegiu. PASQUAL MARAGALL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pròleg del llibre "Catalunya , de la identitat a la independència" de Xavier Rubert de Ventós Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Catalunya Independència Federalisme Espanya Nacionalisme Territoris Acció política Rubert de Ventós, Xavier, 1939- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Empúries Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Pròleg EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1762/1999_prologo_delaidentidadalaindependencia_XRdV_PM.pdf 8c1978c6366e6682f81a5a3d4343f913 PDF Text Text ��������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Prólogo del libro "Cataluña, de la identidad a la independencia" de Xavier Rubert de Ventós Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Catalunya Independència Federalisme Espanya Nacionalisme Territoris Acció política Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Anagrama Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Pròleg EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2563/1999_PresentacioColleccio_ModelBCN_Aula_PM.pdf d1a5f5d90a8788456c5fa3d0163a26f0 PDF Text Text - MOD EL BARC ELO N /\ QUADE R S D E GEST iÓ presentació de la col-leccló La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tra cta de recollir l'experiència de gest ió i t ransformació de la ciutat a les darreres dècades tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al llarg d'aquests anys han compart it la idea que a Barcelona existia un cert model de pensar i fer la ciut at, una certa experiència que podia serv ir de referent o d'i nspiració per al futu r d'alt res ciutats i per al nost re propi futur. Hem volgut preguntar-nos en què consisti a aquest 'model Barcelona', si és que realment existeix : podem distingir uns valors propis? Podem distingir una cert a visió? Podem parlar d'es tratègies o projectes que exemplifiquin el nost re model? Com explicar la nost ra experiència? Els valors posen de manifest les principals creences que dirigeixen el comportament i les decisions , les accions i la política de la ciutat. En el nostre 'model Barcelona', sovint apareixen alguns d'aquests valors de la ciutat: consens, participació , complicitat publicoprivada, civisme, diversitat sociocultural, equilibri social, vida al carrer; i potser en podríem afegir d'altres com esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat i, fins i tot, alguns de més antics, com el sentiment de ciutat. No és l'obje ctiu de la col·lecció abordar monogràficament aquests valors però sí que ens agradaria tenir-los al cap per veure si la realitat de la gestió i de la transfo rmació de la ciutat confirma o rebat la seva existència . També podríem preguntar-nos si ha estat la visió de futur un dels elements característics del nostre model. La visió expressa el futur desitjat de la ciutat i representa les seves aspiracions. És la guia que inspi ra i aconsegueix el compromís de la gent amb la transformació de la ciutat. Això té molt a veure amb la idea d'aconseguir la compl icitat entre ciutat i ciutadà. La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden resumir de manera breu . Però si n'hagués d'esmentar un de sol probablement diria que és un fet històric : Barcelona ha estat una ciutat a la qual li han prohibit d'existir amb plenitud durant els quaranta anys de la dictadura franquista. Aleshores va anar pensant en el seu futur d'una manera quasi diria exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, en el camp de l'economia, en el camp de la cultura. Així, quan va arri- �P A SQUAl. M AR ACi /\LL bar la democràcia, tot estava d'alguna manera preparat, tot estava escrit i es va aprofitar. Vàrem acomplir una etapa i vàrem fer realitat la visió compartida per molts durant molts anys. Evidentment , també vàrem aprofitar la visió de futur i la complicitat dels Jocs Olímpics. Un dels elements que crec que s 'ha convertit en pauta a seguir és que la ciutat ha fet d'un gran esdeveniment una excusa o argument de la seva transformació . La nostra història ens ha ensenyat a aprofitar al màxim aquestes rares ocasions. No crec, però, que el nostre model sigui tan sols l'acompliment d'un futur que havia quedat pendent i que la circums tància puntual d'uns Jocs Olímpics va permetre d'accelerar. El nostre model té moltes cares i moltes maneres de veure-les. Les estratègies, els projectes, les experiències concretes són "única manera de presentar aquestes múltiples visions i interp retac ions de la realitat. En aquests moments moltes ciutats volen saber les raons de l'èxit de Barcelona i entendre algunes de les claus de volta de la nostra obra de govern de la ciutat. Els premis de la Universitat de Harvard i del Royal Institute of British Architects han creat molta expectació. Per això hem volgut iniciar la col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió. Volem les opinions de la gent propera als temes encara que no volem posar-nos d'acord en una única interpretació de la transformació de la ciutat. En els primers números de la col·lecció s'hi abordaran qüestions com la Carta municipal, el projecte urbanístic per a la ciutat, la metamorfosi del front litoral, la col·laboració entre l'administrac ió pública i l'empresa privada, les estratègies de transformació cultural, el pla estratègic de Barcelona, l'organització del trànsit o les xarxes telemàtiques i la gestió municipal. Aquests quaderns, alguns de caràcte r més genera l i d'altres més específics , tenen el seu origen en el debat d' idees entre un grup de persones convocades per Aula Barcelona , i també foren matèria de discussió al llarg de la meva estada a la Tercera Universitat de Roma, amb motiu de les presentac ions que diversos invitats hi varen fer sobre el 'model Barcelona' . �¡"IOOEL RARCELONA QUADERNS DE GESTI Ó Amb tota seguretat, la llista de quaderns monogràfics haurà d'ampliar-se per tal de cobrir altres àmbits que també han deixat la seva empremta en el canvi de la ciutat. Com és obvi, no serà possible incorporar el testimoni de totes aquelles persones que podrien parlar de cada tema, però sí que tots els autors que s'han encarregat de la redacció dels dossiers tenen una experiència directa sobre les qüestions que tracten. Esperem d'ells un cert grau de subjectivitat i de moderada autosatisfacció, però també ens agradaria haver aconseguit algunes gotes d'autocrítica i alguna recomanació valenta, que estem segurs que el futur posarà al lloc que correspongu i. Pasqual Maragall i Mira � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la col·lecció "Model Barcelona. Quaderns de gestió". Subject The topic of the resource Ciutats Barcelona Model Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Aula Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Presentació Abstract A summary of the resource. Primer paràgraf de la presentació: <em>La col·lecció Model Barcelona. Quaderns de gestió tracta de recollir l'experiència de gestió i transformació de la ciutat a les darreres dècades tant per a nosaltres mateixos com per a moltes persones de fora que al llarg d'aquests anys han compartit la idea que a Barcelona existia un cert model de pensar i fer la ciutat, una certa experiència que podia servir de referent o d'inspiració per al futur d'altres ciutats i per al nostre propi futur.</em> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf 274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3 PDF Text Text PROGRAMA DE GOVERN PSC �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA �1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA 2.UN PROJECTE PER A CATALUNYA I ............... 5 ESPANYA FEDERA1............ 2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT 2.1. PER UN CATALANISME 2.3. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA I , UN PATRIMONI I JUSTÍCIA EL CASTELLA 2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA ........ 2.5.LA CARTA AUT0N0MICA.............. PROPERA ............ 72 .... t4 COMÚ .... 15 .... .... A LA CIUTADANIA 77 18 GOVERN ........2r 3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS ............. 21 3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT .................. 23 3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27 3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR .................. 32 3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU 3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35 3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ .................. 40 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44 ........... 3.8. AMBICIÓ OT TUTUN PER A LA CULTURA CATALANA.. ......,....... 47 55 JOVES 4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES I DE QUALITAT SOLIDARIA 4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ........... 4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL 4.7. EL DRET A LA SEGURETAT 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT 4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT 4.4. UNA SOCIETAT FORTA I 4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PART]CIPACIÓ ............... 56 .............. 57 ................... 60 .... 64 ............... 66 ....... 68 .................. 69 ............. 77 CIUTADANA .... 74 �5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES 5.1. I CIUTATS .................................................-......--..77 FUTUR DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........ ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU 5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT ................. .................. 78 85 5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES I XARXES DE COMUNICACIONS 5.4.EL CAMP, UN 5.5. EL TURISME: RIQUESA 6. UN GOVERN 6.1. LLOC PER VIURE I I PR05PERAR.............. I DESAFIAMENT........... A LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS .............. PRoPERA CATALA 6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN 6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I 6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL 7.1. I "" 97 UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99 FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA 7. CATALUNYA ....... 89 ......... 92 EL MóN CATALUNYA aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa I EUROPA 7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA, QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT ............... """"""" 99 103 ..................104 .............108 113 ....113 MUNDIAL ...720 �EL CANVI QUE ARA CONVE A CATALUNYA La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres, pobtes i ciutats. És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació. Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa a [a societat catalana. Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania. Per fer possible tot plegat, [a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d) e[ nou pacte social i e) ta devolució de poder a[ territori. �altra manefa de governar Catalunya, basada en el ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista. a) Ens comprometem, en primer [[oc, a una Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya, a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s. de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves Des d'aquesta actitud de respecte i oportunitats per a tothom. per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió. Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un control eficaq de l'acció de govern. i proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi eLs diputats i les diputades a [a ciutadania. Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient, amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament. I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania, i respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents. fer una oferta potiüca de Catalunya i des de [a fortalesa de [a nostra identitat nostra de [a a Espanya, des de l'afirmació confiada cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya. plet És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[ resoldre. perpetuar, de s'han plets de no s'han históric amb Espanya, perqué els b) Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de Ho volem fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat. i i de cordial que, athora que condició europea i també és, pertant, e[ nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat, de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[ procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la. E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra judiciat. La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i �Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques, que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i [a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi de subsidiarietat que inspira [a construcció europea. Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic, i tot conjugant [a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població. fautonomia Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM i les promogui. Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya. c) Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb les intel.ligéncies de ta realitat üva i espléndida tenacitat per desvetllar totes les energies i de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya. Noves oportunitats perats joves, pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora. Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina. i Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats. canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització. Ca[ �Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu, de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[ coneixement. Volem fer de La quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat. Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa. D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a i lingüística com putacionat. Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors. Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant. oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a co[.locació. Les noves d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia gtobal.. Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per i impulsar polÍtiques de natalitat i d'ajuda a les famíties, i per resoldre [a inserció laboral i social dets joves. social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat. que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran. Ca[ un nou pacte �Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[ capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária, i i [[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats sotidaritat. i desvirtuant [a e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[ nostre senyaI distintiu. Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior i de [a devoLució ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa. Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s, dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió social del nostre país. i a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració Donar protagonisme [oca[ catalana. Per aixd, proposem una nova organització territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre. Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari, de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge. territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva Donar protagonisme a[ les grans infraestructures de e[ seu creixement, i permeabi[itat. territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat. Donar protagonisme a[ Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris, és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant. E[ programa del canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat. �2. UN PROJECTE PER A CATALUNYA IES PANYA Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia, que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més immediat. I en aquesta i nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució federalisme. Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat, d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania. Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea Tractat pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[ amaga una reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[ control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba de [a Unió-, i �inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[ que va de baix a da[t. govern En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[ país A Gat'tes. de i a[ Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern i Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos dues idees básiques: [a unió i La ltibertat. UN CATALANISME FEDERAL A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb amb el.[a La nova Espanya federal- neix -i e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a d'una particular esperanqa. Perqué fEuropa federal iorr. qu. restitueix una construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna. per a E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte procés de transformació e[ ha d'encapqalar Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres i pobl.es d'Espanya, i junts avancem en [a mateixa direcció. pacte Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[ constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal. i aprofundiment de [actuaI parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven. i en [a confianEa. Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i perqué se'ns accepta La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és [a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia. E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat �Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história. Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya. E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de Les i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La diversitat [ingüística i cuttural. nacionalitats histdriques, en [a redacció Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura potítica, les seves regtes del joc democrátic. I e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit i diferencial.. Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme: proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant, i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional. És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de [a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat. OBJECTIUS O Reconeixement exptícit de les nacionalitats histórigues. O Convertir e[ Senat en una cambra de representació autonómica. Senat federal, composat per representants acordats per governs autonómics. i parlaments O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a les institucions er¡ropees, assumint o compartint la representació del conjunt de l'Estat en les matéries en gué tenen reconeguda competéncia. �UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA I SOLIDARITAT Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal. El. federalisme fiscal que propugnem té dos components essencials: autonomia i capacitat de decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans; és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de i serveis. Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer i pressupostari. La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies) i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats, de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu. proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat. Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária. Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal sobre aquests ingressos. Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en una igualtat básica d'ingressos per habitant. aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies. Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades. Ca[ Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de ['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica. Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal. �OBJECTIUS O La descentralització de [a despesa pública ha d'arribar abans de deu anys a una distribució 40% (Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis), similar a la dels estats federals més descentralitzats. O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees metropolitanes, segons criteris especifics i un principi básic d'igualtat. O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les comunitats autónomes forals i [a resta, en un període de vint anys. O E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de respondre als dos principis básics d'autonomia i d'igualtat. O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya correspondrá a la Generalitat, amb la participació i correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració pública. PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ Espanya és una realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües i quatre cu[tures básiques: castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva. Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa i imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat. Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara, l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista. �Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya. La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen sine qua non hcci6 de ['Estat. En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna- cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social. OBJECTIUS O Reconeixement constitucional explícit de [a pluralitat cultural i tingüística d'Espanya. O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents d'identitat i en altres ámbits. O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans docents i en les polítiques de difusió pública. O Ensenyament plural de [a história d'Espanya. O Ministeri de les Cultures, participat per les autonomies i amb atenció a [a representació de les quatre llengües i cultures básigues. O Participació dels autogoverns representatius de les quatre llengües i cultures básiques en la representació d'Espanya en els organismes europeus i internacionals de cooperació, amb t'impuls de potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat. �2.4. PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i [estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de ['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte. La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no han estat desenvolupades. Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc, fatribució de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest territori. Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL, deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya. judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya, de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia, com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de resotucions en retació amb [a Memdria judiciat. E[ federalisme judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges, magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de E[ federalisme Catalunya, i més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana en [a Justícia. federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia: terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[ potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes, i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a Justícia com a servei públic. E[ i �OBJECNUS al Tribunal superior de Justícia de catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de recufsos judicials iniciats en aquest territori. o Atribuir O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a Justícia catalana que actualment ostenta el Consell General del Poder Judiciat. O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies retatives sobre fixació de les demarcacions judicials, la participació en e[ nomenament dels jutges i magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de resolucions en relació amb la Memória judicial. | 2.5. I n cARTA AuroNóMIcA i potítica de [a recuperació de les institucions recursos'i de d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de [ega[ suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument [Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica tibte d'ampliació. proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició i ampliació de gran l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més consens potític i social possible. a favor La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual única i de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia; i de sotidaritat, participació i ciutadania europea. plural de ['Estat. Amb e[ Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i compromís d'aprofundir Amb e[ reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat. i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya en les principals institucions de ['Estat. �La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies. La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies i de recursos de [a Generatitat. Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a Catatunya. Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La Mediterrá nia occidenta[. La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat. Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme, amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat dels recursos gestionats per les administracions catalanes. Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i participació a ['organització política i administrativa de [a Generatitat. OBJECTIU O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts Generals. �3. LA CATALUNYA DE FUTUR: PR IORITATS DEL NOU GOVERN i Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen, és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat. Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de ['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les empreses. Per a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur. despesa corrent, que mobilitizi E I un GovERN QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs púBlrcs E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats i que, en els darrers anys, ha �de crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model e[ en Generalitat [a de finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia manteniment del benestar i de [a riquesa del país. de dinamització i impuls económic del paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers Els pressupostos actuals podrien ser, amb tot, un element han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute. [actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre prÓpia de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca. del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent. E[ cre.ixement i, i [abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats. La manca de És necessari üsió de futur un canü en [a gestió económica i financera del Govern de [a Generalitat. OBJECTIUS O Invertir més i gastar menys, per impulsar el desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació, recerca científica, noves tecnologies i infraestructures territorials, com a prioritats d'inversió. O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit i aturar i controlar l'endeutament. O Aturar el descontrol de la despesa corrent. MESURES ) Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin un creixement paral'tet al' det PIB. ) Fer un pl.a de contenció i de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del total del pressupost. �) Miltorar feficiéncia en l'administració. ) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions. ) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió, durant [a propera legislatura, a més de les inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat. ) Respectar [lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000. ) ) ) ) Mantenir t'equitibri entre ingressos i despeses no financeres a partir d'aquest any. RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute. Assegurar [a transparéncia de [a gestió Garantir e[ control i i dels procediments comptables del pressupost. e[ rendiment de comntes. w I r¡oucAcró, LA pRTMERA pRroRrrAT E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació: mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb La recerca científica i tecnotógica. Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos i projectes dels anys anteriors. E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics, ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s, s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats. i 47 instituts d'educació secundária Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha rebut ['impuls necessari. La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura pendent. La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic, i cal acordar les ncessitats financeres per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un �en e[ proper finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat quadrienni. És necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social i ciutadá amb l'educació. OBJECTIUS O Ueducació, prioritat pressupostária. O Resoldre els problemes de l'educació secundaria. O Revalorar i potenciar [a Formació Professional. O Esforq per a la mil[ora de la qualitat. O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei púbtic. O Canviar el modet d'administració educativa. MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA ) homologable Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen. ) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys' [és autes de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl dotació d'insta['lacions i utiLlatge. ) Desenvolupament superior i ) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics. ) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions espottives, materiati aules d'informática. ) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient. ) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i espai propi. MESURES PER ABORDAR I RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ SECUNDÁRIA secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip. Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne [ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat. ) Introduir a [educació ) �) Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals. ) Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[ d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat. ) tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les possibititats seves de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria. ) Garantir a tots els joves joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació. ) Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[ una oferta -amb suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició Dotar i les escola-trebat[. MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA Formació ProfessionaI reg[ada, [a ) Articular les diverses ofertes de formació professional -[a Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos formatius i ocupacionats de cada zona. ) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats. ) Organitzar ets nous estudis professionats estratégic de[ Govern de Catatunya. i formació en centres de trebatl, com a objectiu ) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats. ) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions. ) Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de Cata[unya. MESURES PER MILLORAR tA QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES EDUCATIUS ) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a ciutadania. ) Dotació suficient d'equipament informátic i tetemátic a escotes i instituts. ) Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar una nova marginació. ) ) Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI. ) Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária. Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars de l'atumnat. �) Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária, especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética, noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat de üure i de socialització). ) Incrementar millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en i p[ástica. ) passar del concepte d'escola mixta i a[ d'escola i coeducativa, senyal de qualitat cultural i sociat. material didáctic. ) Idea d'igualtat en els l.[ibres de text ) 0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o técnics, independentment dels seus orígens socials. ) Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb professionats. La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i ) potenciar [a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna i externa dels centres educatius. ) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació. ) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar dues [[engües estrangeres. MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA INTEGRADA ) I INTEGRADORA Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic d'educació. ) Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives diferenciades i segregadores. dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social, aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores". ) Més protagonisme ) tot Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques o pertinenqa a minories étniques o cutturals. en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats, amb un finanEament específic i gestionats pels municipis. ) ELaborar ptans integrats ) Incrementar les beques i ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics. MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA ) i Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat, inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris. �) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats, i característiques capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin. i ) Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials. ) Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius. ciutadá ) Promoure un compromÍs dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a funció educadora dels professionals de [a comunicació. ) Recuperar ta it.tusió i organitzatiu i e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic de millora dets mecanismes de negociació. i ) ) ) Més autonomia funcional ) Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15 anys d'exercici continuat. ) Incorporar, ets serveis i educativa ats centres. Enfortir [a funcié directiva i estimular l'estabititat dels equips docents. Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e. i centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació. A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions. repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya. Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem E[ d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada. defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i xarxa de telecomunicacions d'una continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat En un país que es i als territoris de Catalunya. �actiu respecte de [a societat de [a informació favorables perqué les inversions. els les condicions govern crear ha de emergent. [acció de r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i contribueixin a l'equilibri territorial. E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper i responsable davant dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[ Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics. a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de La creació netament Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics. peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures. poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten El, i aquesta mancanga significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[ Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries, als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de manera incompleta i insuficient. La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a informació sembla una fita inassotibte. E[ nou Govern de [a Generatitat, pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies de [a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a seva especial complexitat. Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació �de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions. Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant. Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de tothom i amb les máximes garanties de transparéncia. Les noves tecnotogies de [a informació de vida dels cata[ans i de les catalanes, i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa- ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant [ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu. OBJECTIUS O Crear infraestructures d'informació. O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic basades en el coneixement i [a innovació de les empreses. O Avangar cap a una Administració de la Generalitat oberta i accessible on-line. O Millorar els serveis públics per als ciutadans i les empreses. O Incorporar tecnologies de la informació i de comunicació en [a política educativa i de formació at llarg de la vida. MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ ) Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[. �) FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia. ) Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb inversió púbtica on els operadors no ho facin. ) Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla. i d'investigació apticació avanEada (Internet Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva. ) posar en marxa els projectes II) que ['actua[ MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES ) Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia específica de Catalunya. ) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar fentrada de capitat risc en [ámbit de Les TIC i específicament adaptat a[ tipus de necessitats d'aquestes PIME. ) impl.antació d'empreses de telecomunicacions a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector. Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de ) Estabtir un tractament fiscal específic La per a [a creació i inversió en empreses ünculades a les TIC. ) Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC. teixit productiu [oca[. Establir 'i estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a nivell [oca[ com a nivetl mundial. ) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització, ) Potenciar i un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[ ajudant els nous emprenedors i emprenedores. ) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i [a creació de nous continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per a publicacions electróniques. MESURES PER AVANGAR CAP OBERTA ) A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT I ACCESSIBLE ON-UNE gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa. ) Imptantar [a finestreta única necessária sobre per a totes les administracions, que integri tota [a informació tots els serveis per donar-ne una üsió unificada. �) Imptantar progressivament lAdministració on-line des de i ) Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de [a informació i de [a comunicació. ) Redissenyar tots els serveis i procediments ofereixen les tecnologies de [a informació ) casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans empreses ets 365 dies de ['any. administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que i de la comunicació. Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. MESURES PER MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS PER AtS CIUTADANS I LES EMPRESES ) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa. ) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar e[ Servei Púbtic Básic en matéria de telecomunicacions a Catalunya. ) Promoure [a utilització de [a Telemedicina sanitaris, i per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut. ) Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de serveis públics. ) Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint [a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques. MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó I AL TLARG DE tA VIDA ) Promoure la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa. ) Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants. etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies. ) Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes, mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons... ) Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran. ) Desenvolupar continguts a educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a xarxa i entendre [a xarxa. �) Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats fent-l.es accessibles a totes les especialitats. ) promoure [a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a i centres de recerca, xaxa: multitingüisme, més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats. I Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses. | 3.4. I u REcERcA cIENTÍFIcA I TEDUcAcIó SUPERIoR Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[ incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives, i tecnológiques i industrials amb les polítiques socials. per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[ i dls finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat .rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de les universitats. Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries, i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat sostenibititat. i [a Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris. i [a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és, indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix. [increment de l'oferta �Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per ['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes. desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries. i ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática relació entre les universitats i e[ Govern. At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses, són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats. Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de recerca. Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana. OBJECTIUS O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats i concentrant els recursos públics. Dedicarem el 2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament. O Reformar e[ marc institucional de les universitats. O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament superior. O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i complementarietat del sistema universitari. �MESURES PER PROMOURE LA RECERCA I LA INNOVACIó i coordinar les potítiques ) Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya, de R+D de tots els departaments de [a Generatitat. ) promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya, que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un esforE particular en aquesta matéria. gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper i que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies d'Europa. desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions ) un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials tecnotÓgica i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base a Catatunya. ) Desenvolupar ) que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D, i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia' Crear ajuts i incentius específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D' ) promoure programes MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS text articulat que definirá un model gtobat i transparent programació de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a d'aprofundir universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu ) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya, Uautonomia universitária. MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER A UENSENYAMENT SUPERIOR ) Establ.ir un model gl.obal. i transparent del. finanqament de les universitats públiques que comportará: un volum Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini promoció comportaments de de suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris grau d'inserció professional socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants, grups socials subrepresentats. dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de - pactats -Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat, amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa. per contrarestar - Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos dels responsable gestió eficient més dels sistema afavorir una les tensions corporatives recursos. i i �- Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis. [Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants. - Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants. Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus en funció de les experimentalitats dets ensenyaments. - Desenvolupar un Programa de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que duptiquin les beques Erasmus. MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI ) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments I de planificació: reordenar [a programació d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris. ) Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques per a ana[itzar les causes del rendiment académic. ) Miltorar l'ordenació del tercer cicle interuniversitária en aquest camp. ) Reüsar els mecanismes i i indicadors de [a formació continuada potenciant [a cooperació d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat d'accés. ) Desenvolupar un programa de formació de formadors, amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies. 3.5. uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs EMPRESES I MÉs EMPRENEDORS a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per Heconomia catatana creix �a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de [a internacionalització, sobretot a América Llatina Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques. Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic. Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies. fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials Ca[ recuperar envejables. La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir per reduir els Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat. i La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i desenvo[upament. i i impulsar [a les petites i de especial millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior. La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les i activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació conjunt de feconomia catalana. i d'actuar de motor per aI �i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris. Tot OBJECTIUS O Promoure polítigues de competitiütat. O Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema educatiu. O i eficients les relacions del Govern amb les activitats empresarials. Fer més lleugeres O Millorar les condicions per a la creació de noves empreses. O Potenciar el sector exportador. O Consolidar grups industrials amb component tecnológic. O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís amb el desenvolupament económic i industrial de Catalunya. MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT ) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics (eLectricitat, gas, tetecomunicacions...). ) Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació dets sectors afectats a tes comissions avaluadores. ) ) Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís. Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes, perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat europeu o en ets mercats estrangers. MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU ) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué i recursos tinguin [a máxima aplicació els esforqos i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu �de donar ocupació i/o formació a tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori. técnica i Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació ) professiona[. i empreses Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes entre trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats La indústria i fensenyament secundari. ) ) Mil.Lor explotació dets resultats dels Programes Marc de La Unió Europea per a [a investigació i e[ i escollint desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses objectius económics Preferents. promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de ) les empreses. MESURES pER AGILITAR L'ACTIVITAT E M P RESA I FER ptÉS ¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB RIAL ) Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió gestió en infraestructures i equipaments productius. ) Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[ especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME' ) Simptificar fadministració per reduir les cárregues i miltorar [a teixit productiu, burocrátiques per a [a creació de noves empreses. MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER A LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES ) per facititar creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses' Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat' les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat púbtics. catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes ) Fomentar La participació ) de Les PIME i en Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant en [eina les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya. d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic. ) Mil,l,ora de les condicions MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials, a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est. ) Fer una selecció �) Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa . ) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar [a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia Generatitat, com [a promoció tuÉstica. ) Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies. ) Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg i organitzacions empresarials, per crear missions comerciats més efectives. ) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de base a les empreses amb vocació exportadora. MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT TECNOToGIC ) Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com [audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement. ) Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat de creixement ) Promoure ) i de creació d'ocupació. actituds obertes i emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats. Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb programes específics. MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT I INDUSTRIAL DE CATALUNYA ) Recuperar i reütalitzar e[ paper de Barcelona i ECONÓMIC de Catatunya com a places financeres, especiatment en e[ mercat de futurs. ) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans industria[s i d'infraestructures. ) Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi e[ sector financer de Catalunya. i projectes económics, del seu paper essencial en ) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s, segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi. ) Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests sectors específics. �UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana de només són 56 de l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment, que efectivament ho cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca), proporciÓ arriba [a fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats de les Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació enfront de donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100, [a mitjana europea suPerior a 50. per tenir una S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats que és e[ 700/o feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals, precáries. més cop entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada amb La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors tecnologies noves a les i l'accés formació a [abast de tothom ets recursos de més d.ificuttats -posant de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats, amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius. positiva Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a de transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs potenciaI proximitat, ni e[ trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a E[ i de col.laboració amb els municipis. i La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa que l'accés innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa de les en contra o favor que a discrimina factor [a incorporació de [a tetemáüca sigui un a les faccés de universalització persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La També cal noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació. promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s i en e[ treball i en [emPresa. [a S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens, gestió de les [a en proximitat ajuntaments del.s participació dels agents sociats i e[ vator de pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic. S'ha de promoure llesperit emprenedor com col'tectiva i estils d'actiütat i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms) societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais (cooperatives i económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació. socials La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents i económics i de Les millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un �dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar. S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament. La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és i un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció, [a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació. E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat, intervencionisme i sense sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic. Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina. E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris, sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[. Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional. OBJECTIUS O Promoure I'esperit emprenedor i l'autoocupació. O Transformar les noves necessitats de la societat en ocupació, a partir det territori. O Reduir i reordenar la jornada de treba[[. O Difondre l'economia social. O Millorar la qualitat de l'ocupació. O Millorar la prevenció de riscos laborals. O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones sense feina. �MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR ) Fomentar els serve'is per a [a creació i I L'AUTOOCUPACIó modernització d'empreses i amptiar els programes de <<üvers d'empreses>. ) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses. ) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure de PIME més interretacionat i un teixit obert a[ mÓn. ) Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.). ) Desenvotupar societats de capital risc d'aquestes noves emPreses. ) possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat. proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[ a temps parciat i ta jubiLació anticipada. ) i capital [[avor, especialment dissenyades per a[ foment MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI ) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar de La societat (serveis a les persones i en ocupació les noves necessitats les empreses). ) preséncia de les administracions locals i els agents socials en [a direcció i gestió del Servei Catalá d'Ocupació. locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI 75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació. ) partic1pació de Les adm'inistracions ) i en e[ potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t contingut tecnolÓgic o coneixement. ) Fomentar e[ desenvolupament aj u dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte nta ments-em preses-formaci ó. MESURES PER REDUIR I REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL [a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans. ) promoure i ) 0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb jornada malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de amb restitució obtigatória de l'estatus anterior. �MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL ) Reformar [a Llei de cooperatives de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu. ) Potenciar [a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les persones. ) Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport i a les línies de finanEament destinats a les empreses. ) Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL, mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures de representació. MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO ) Restablir ) [ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal. Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació i control. ) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment prevenció de[s riscos laborats ) i dels recursos destinats a [a major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[. Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que les mesures de seguretat i de prevenció. facilitin ['increment de ) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat laboral i productiva. ) Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en et qual es troben immersos. ) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats. ) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin l'excessiva judicialització de les relacions laborals. ) EspeciatiEar [a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat i potenciar [a seva frcultat mediadora. MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE DE LES PERSONES SENSE FEINA ) Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats d'interés co[.lectiu. ) Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació i formació professionat. ) Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis. 3 �) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes aturades rebran una oferta de treball o una oferta formativa. ) Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t. ) Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció les convocatóries púbtiques. ) Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[. i ) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació. ) Promoure festabliment del <Compromís establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. ) i Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món [abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s. ) Establir certificats de professionalitat que integrin de [a formació professional: reglada, ocupacional ) Mitlorar i ets itineraris formatius en els tres subsistemes i contínua. estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá i de grau superior. 3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS CONSU MIDORS CONSCIENTS c0MERC E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social. i viünt un procés profund i complex de reestructuració, agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del Peró també és un sector econdmic que está que comporta prob[emes Govern de [a Generalitat. El,s hábits de compra, per moltes raons les quals [a incorporació de [a dona aI treball no -entre és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de transformació de [estructura comerciat. Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels consumidors. �E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una major impticació dets respectius ajuntaments. OBJECTIUS O Modernitzar el comerg catalá. O Fer del comerg urbe una foment i prioritat amb polítiques de modernització. O Retornar als ajuntaments et protagonisme I'ordenació de I'actiütat comercial. en MESURES ) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector. ) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu. ) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració del comerg, amb convenis amb [a Generatitat ) Plans de dinamització i les cambres de comerE. comercia[, per a [a formació elaborar projectes viabtes de reconversió. i reciclatge de comerciants i per ajudar a ) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació. ) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de nou creixement. ) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat. ) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta. CONSUM Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/ inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania. [existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents, e[ més transparents possible. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del fabricant seran promoguts i protegits. �OBJECTIUS o Miltorar les actuacions d'informació del consumidor la xarxa dels serveis públics de defensa dels consumidors i usuaris. o simplificar i agilitar els procediments i de reclamació. O Promoure polítiques de qualitat i atenció al consumidor en els sectors industrial i de serveis. O Dotar de transparéncia els mercats. MESURES ) inclosos ets Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent, subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)' ) i similars. Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances ) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat' ) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards de garantia suficients. ent i/o compensació ¿. 9to. i ta fiab'ititat no-.ot*tpffi ) per a [a Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral reclamacions [es de resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega judiciats. ) ) pressupostáries Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions i Usuaris corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors davant les emPreses. serueis Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear ) Convertir de Serveis" amb de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans. flnstitut administracions autonómica emPresarials ) i en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les [oca[, les associacions de consumidors i ets representants CataLá de Consum i sindicals. que [i assigna Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques en ta producció i ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats e[ consum de béns i serveis. ) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement dels seus drets i deures en matéria de consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits' ) Impulsar programes d'educació formaci ó Professionat. i formació, tant a l'ensenyament primari com secundari j a [a �) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum. ) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris. ) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries i el.s beneficis fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica. ) Fomentar [a lliure competéncia del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors. ) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors, especialment en relació amb els grups socials més necessitats de protecció, com són els menors. ) Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors i protegir els seus drets de manera primordia[. | 3.8. l. I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en matéria cultura[. i Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de Catalunya i que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats. Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats. La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a Catalunya actuat. Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals gtobats. Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa amb les cuttures veTnes i també les llunyanes. Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat. �futur. Posarem en primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats, d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya' Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per Des d'un punt de a [eixamplament del seu ús social. promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador, [a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem patrimoni el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un comú també dels catalans. Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal, cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a. Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa, ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática, amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans pob[es, races i i les diferents cultures, esferes religioses deI p[aneta. Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI. promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[ compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú. Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació, furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió. Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[ amb els ámbits més habituals -com patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats' urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis i culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs... �A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns i continguts culturals. Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[ teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats. En Uera del coneixement, de [a producció de continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i [[atinoamericana. Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors i ats emprenedors culturals. Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és una responsabititat de tota [a societat catalana. Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau en e[ sisterna cultural d'un país. Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país. Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant. Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott especiatment en t?mbit de [a creació emergent. Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft. Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria, [a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes de suport económic per part del sistema financer catalá. Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[ máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ. i Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya -arquitectdnic, arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[, �establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu, social, científic i económic. i Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar per tot e[ territori. Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica. Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya i i de museus, amb xanxes territorials dels diferents museus nacionals. promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació. i de les noves tecnologies com una polítiques públiques que fomentant catalana, per [a societat a[ conjunt de assignatura básica producció técnica i tecnolÓgica. científica, estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis púbtics. Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats. i i Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat, estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement. Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les polítiques educatives i cutturals del país. Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador principal dels únics serveis culturals directes. Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya. �Promourem una reordenació de les competencies cutturals i una redefinició dels nivetts i ámbits territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus, substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de [Administració Loca[. Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional. Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem [a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions. Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[ llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural. Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[. i Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En a eL marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de Cultura dobtin les seves quantitats. Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir, conjuntament amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa ats serveis púbtics culturals de proximitat. Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica. OBJECTIUS O Promoure una cultura que es projecta al món. Un país amb personalitat própia. O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura. O Assegurar gue la cultura genera cohesió social. �O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau en el desenvolupament del País. O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura digital. O Promoure una nova configuració cultural del territori. Del sistema a la xan(a. MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs AMB PERSONALITAT PRÓPIA facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives ) Crear mecanismes que ) ) Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu. en matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions. Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals. activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina. ) pol.ítica FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA MESURES A ) Recuperar el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual i com a mitjá excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis. amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat. ) Definir un contracte-programa La difusió cultural i ) Desenvotupar ) e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica. Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics les indústries cutturals de cada sector específic. i aplicar plans per a[ desenvolupament de ) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI tot de les produccions cultura[s catalanes, i productes aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries d'informació. ) Promoure circuits ) Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana. ) Suport actiu a les arts escéniques. i infraestructures de distribució de l'oferta musical catalana. ) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya, �e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre centres dramátics municipa[s en ) i tot els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de e[ territori. Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves tecnotogies i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin -producció l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació amb Íentorn territorial. ) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de difusió de [a literatura. ) Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar. ) Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic. MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL ) Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no format. i ) Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació. ) ) Crear i les ciéncies com a i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement. La Generalitat afirmará i defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[ nostre temps. ) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades. ) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país. ) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne [a figura i e[ paper social com a generador de valor culturat afegit. ) Les entitats o associacions relacionades amb [a cultura poputar i/o tradiciona[, independentment del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a intertocutora. ) Proposar [a definició d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i en ['extensió dets valors de [a sotidaritat deures. MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS A FACTOR CLAU ) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura. ) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint [a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria. �MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA DIGITAL ) Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura, [a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a cultura. ) promoure serveis ciutadans. i actuacions imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL TERRITORI assentat en una Barcetona ciutat pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt ) promoure a Catalunya un model territorial i capital. i una xarxa de ciutats i gtobat i equilibrat, del territori. ) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional. ) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori, i activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni i museus, etc. ) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat. ) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya. ) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i serveis púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments. ) Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans. ) Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[ desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials de les administracions púbtiques. �4 B ENESTAR P ER A TOHOM E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de persones, molt especialment desigualtat -que afecten de manera més anónima i individual les ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i les tensions entorn dels immigrants. i i La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a taxa d'ocupació femenina tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com -amb les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar [a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també per [impu[s de potítiques de natatitat. E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats. La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social i en [a seva gestió en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats �[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes locals de benestar. | 4.1. I opoRTUNITATS PER A TOTS ELS JOVES 30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de La generació dets catalans entre 20 paíi, i i tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda 'i adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica socia[. Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal pares i a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge. La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin joves, cal que e[ conjunt de [acció de govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius. tot e[ Govern. Més que una pol,Ítica específicament per a OBJECTIUS OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i cap jove es trobi sense feina i/o formació. O Facilitar als joves la creació d'una llar própia. O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure. MESURES ) Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris. ) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient. ) gferir alsjoves sense una formació adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat. �) Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació i formació. ) Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves entre 18 i 30 anys. ) Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per a artistes p[ástics. músics i creadors. ) joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits, que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer Crear una Xarxa de serveis a [a espais de sociatització, expressió culturaI ) Polítiques de prevenció i lteure. i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets joves. I 4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I ooru¡s I iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX, igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat d'oportunitats entre els sexes. lJavanE cap a [a perÓ [a situació encara no és de ptena La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a üda sociaI demostra que [a seva contribució és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una estructura funcional escassa, i ['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia. Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats, amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[. Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional, incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació d'ámbits de participació institucional i social. (acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les dones. �OBJECNUS O Construir una cultura igualitária en qué dones i homes siguin tinguts en compte en igualtat de condicions. Impulsar els projectes coeducatius. O Definir un projecte de país que reconegui diversitat de les dones institucional i social. i [a crear ámbits de participació O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació, l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i privada. O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es comparteixin les responsabilitats entre dones i homes. O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació per raó d'orientació sexual. O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones. MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA i fomentar felecció d'estudis professionats, sense biaixos de génere ) Generalitzar [a coeducació per ats nois i les noies. ) Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant femení cap a carreres on hi ha poques dones. ) Imputsar [educació sexual i afectiva. ) Educar en un ús no sexista del llenguatge. ) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti ets drets dels usuaris i usuáries, en especial e[ dret a [a informació. ) ) Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana. génere' Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de ) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes. ) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a Genera[itat. ) Mil,l,orar les oportunitats sa[ut. de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació i �) Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[ mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni. MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS A L'AUTOOCUPACIó O¡ tES DONES A UOCUPACIÓ, I A UEMPRESARTAT ) Fomentar [a redistribució del trebatl i locupació entre dones i homes. a partir de [a disminució dels horaris laborals. ) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses. ) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de treba[t. ) Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes púbLics. ) Proposar mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat. ) Incentivar i millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat, ajuda per a l'atenció a [a gent gran. ) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa. ) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones. ) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral o amb baixa qualificació. ) Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus i Les potítiques transversals a tota l'administració, mitja n Eant accions positives. ) Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant cap a [a paritat. ) Incentivar [es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius. MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES ) Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones. ) campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema. ) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament, que integri treba[[, habitatge i assessorament. ) Dotar d'espais i recursos a les associacions maltractaments. ) Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol d'actuació per a totes les institucions relacionades. ) Ampliari i col.lectius de dones que tracten els problemes dels mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments. �MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat garanteixin [a que d'adopció, com paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement ) conservació del. LLoc de trebal.l. i [a promoció professional. ) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat. ) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en. ) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a flexibititat laborat. ) proposar [a redefinició dets horaris laborals, escolars dones a [a üda laboral i i púbtics per ajudar a [a inserció de les social. t4-a I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I DE QUALITAT [oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt grácies a anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes, ['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar. població i que ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la [a Generalitat ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de S no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária posar en marxa una més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de i técniques quant concepció [a seva a assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna de gestió. [a reatitat Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits del,s ets d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions. La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament i millorar leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual i sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans ciutadanes ats serveis sanitaris. per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels com de tracte i assisténcia. baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic �OBJECTIUS O Resoldre els probtemes de finangament i millorar I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus recursos humans. O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis sanitaris. O Perfeccionar els mecanismes de participació social, informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a qualitat del servei. O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i garantia de la salut dels ciutadans. MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI HUMANS ) I I MILTORAR DELS SEUS RECURSOS Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini. ) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%. ) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques burocrátiques i aLLiberin temps per a[s pacients. ) Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics; retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions. ) Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat, envelliment, noves matalties, etc. ) Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[, imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa -amb carácter votuntari- de ['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de noves formes de gestió als hospitals. ) Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient. ) Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a máxim de 4 anys. ) Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres. La impl.antació tot e[ territori catalá en un �) proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut. ) primar [a qualitat, l'eficiéncia i La dedicació a [a institució, a canü i [estabilitat de ta flexibititat organitzativa dins del sector sanitari Púbtic. ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá. ) ) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació. ) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de farmácia i [a coordinació amb els serveis d'atenció primária. Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys, co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les ) i en necessitats i els riscos per a [a salut de les dones i ets homes. ) Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris. ) Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un pública sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració d'abséncia de possibles conflictes d'interessos. ) per Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica. Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió. ) E[ Consorci MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS SANITARIS ) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária, ) ) amb [a reducció immediata de les llistes d'espera. Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i genott, hérnies i varius. Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de diagnosi. serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia, cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili. ) potenciarels ) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb els pacients. ) MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres i de confort de les instat.lacions sanitáries, tant als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat i [a confidencialitat. assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de amb una important inversió en sistemes informátics. ) MitLorar [a coordinació entre els niveLls circuits efectius i immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any. ) Distribució tota [a població, amb cobertura �) Reformar [a Llei d'ordenació sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per [autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic. ) Presentar un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies. MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI ) Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions. i ) Presentació d'un informe anual a[ Parlament. ) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica. ) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica i e[ compromís sociaI de La mil.l.or medicina cata- [ana. MESURES PER MITLORAR I ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó I GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS ) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció de prob[emes mediambientats, a[imentaris ) i epidemioLdgics. Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a contaminació mediambienta[. ) Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos. ) Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones. ) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants entre 7 i 15 anys, amb un programa de salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política de fluoració de les aigües de consum. ) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida. ) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars i les derivades dels accidents. ) Regutar les medicines [es males praxis no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar i dignificar aquestes del sistema convenciona[. professions i els aspectes preventius, com a complement �) Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes. | 4.4. I unn socIETAT FoRTA I SoLIDARIA Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir famítia i les seves necessitats' Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat i socia[. A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat, peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les seves responsabilitats. Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha qualitat d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de que les govern és prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de suficie-nts persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge, per en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans. La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en ser habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat, per saber compartir [a cultura i [a riquesa. La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de ats ajuntaments lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat) i dels mercats [oca[s. OBJECNUS OAconseguir una societat sana i integrada. O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud. O Fer de Catalunya un país per a tothom. �MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA ) I INTEGRADA e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans, responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual. Crear, durant ) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa. ) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat públ.ica amb gestió externa. ) Crear un observatori de necessitats sociats, extern i d'avaluació de les polítiques socials, amb e[ sector universitari púbtic. ) Reconvertir les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu i i d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials. ) Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare... ) Promoure, en ets propers quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb púbtica. tuteta Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics. ) Impulsar un pta especial comunitari de suport als adolescents amb risc social que permeti accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária. ) Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori. ) Etaborar un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i vuit anys. ) Promoure potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris. ) Promoure e[ reconeixement del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una singutaritat histórica i cultural prdpia. MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD ) Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL. ) Universalitzar, en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei un mínim de 50.000 ciutadans grans. teleassisténcia. Es creará a 1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de �) Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000 habitants sense aquesta xanxa. ) Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara 0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys. ) Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear places de finanqament fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3 es crea un ptaces residencials púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres i [[oc de trebat[. MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM ) promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució. Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl. ) "Catalunya per a Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació que p[a, un finanEament tindrá tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8 anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics. ) Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret. | 4.5. I unn poLÍTIcA DE suPoRT . A LEs FAMILIES e[ Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació, famílies. desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les de [a práctiques i vators les de La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació són famíties Les vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat. adults' l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats. btanc de Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre [a dones, les homes els entre potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats i doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com element essencial per a [evolució de [a societat. val,orització deL trebal.l. tenir vocació de transversalitat per intervenir des de justícia i [a cultura [economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a de [a imatge i comunicació. Les políüques de suport a La famítia han de �OBJECTTUS O Afavorir la creació, el desenvolupament de les famílies. i l'estabititat O Estabtir polítiques específiques de suport a les famílies i d'increment de la natalitat. O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida laboral i familiar. MESURES ) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia, prestacions fill a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets paisos de la Unió Europea). per ) Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions. ) Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars d'infants o recursos alternatius més flexibtes. ) Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana. ) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys. ) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar. ) i Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els conflictes de les famílies. ) Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho requereixi. ) Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut. ) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents. ) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció a [a paretla, dins ['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars. ) Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[ tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat. ) AgiLitar i donar transparéncia als trámits d'adopció internacional. ) Desenvotupar les normes del Dret ciül catatá per tal de protegir [a maternitat. �L tge digne no pot ser exercit per una part de [a pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats' i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals, joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no s'ha donat sotució. Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies. La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total ¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels ciutadans. fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels Es nuclis urbans ja existents. OBJECTIUS O Promoure la creació d'habitatge social. O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges. O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de 1[oguer. MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals: 48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys. ) promoció anual de 12.000 ) Desenvotupament de les competéncies ) municipals en [a promoció de fhabitatge social. Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[. �MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE ) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics. ) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000 habitatges en e[ període de quatre anys. MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ DEt MERCAT DE THABITATGE DE TLOGUER ) Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials de lloguer en quatre anys. 4.7. ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets riscos tant d'origen natural com industria[. La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a ['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a Catatunya. Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns objectius de seguretat. Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at, sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics. La seguretat és un dret fonamental que [a Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans. [eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les �prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques. OBJECTIUS O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels ciutadans i de les ciutadanes. O Situar la prevenció en et vértex det sistema de seguretat. O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats entre els cossos de seguretat de les diferents administracions, especialment entre mossos d'esquadra i policies locals. MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM CIUTADANS DE LES CIUTADANES A DREÍ FONAMENTAL DELS I ) Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara de les responsabilitats de [a Generatitat pl.anificació i i deLs ajuntaments, introducció d'un sistema de articuLació d'un sistema de participació estabte. ) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat. ) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies cossos i [oca[s, forces de seguretat de ['Estat). MESURES PER SITUAR tA PREVENCIó EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE SEGURETAT ) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat. ) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei. ) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal. ) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu. ) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana. ) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i altres riscs. ) Impulsar l'autoprotecció ciutadana. ) Potenciar i descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172), �) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació. ) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents. I MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS ) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació. ) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[. ) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú acord amb els ajuntaments. una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat. ) Implantar 4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍS DE TESPORT lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes, técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de centenars de miters de ciutadans i ciutadanes. i millora dlnstal.lacions esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una actiütat habitual de gran part de [a pobtació. La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de protagonisme. Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan rica en anteriors etapes. Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels �éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc capdavanter que históricament ha tingut. Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un país de [esport. de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[ seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població, fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs i i ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[ conjunt del territori. fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país. CaL E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí i si s'amplia e[ nombre de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat. La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení. lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport més adequat a cada edat i condició. OBJECTIUS O Fer de clubs i federacions el motor de l'esport catalá. O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar. O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport. O Promoure l'esport com a eina de salut. O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá. �MESURES ) Establir convenis específics amb les federacions per potenciar programes de tecnificació d'esportistes. ) Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat. ) Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives i empreses de gestió e[ nou Pla d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió. ) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives catatanes per a [a promoció i [a formació. ) Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives. ) Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com a mínim, un eguip catalá femení a [a divisió d'honor dels esports amb més lticéncies. ) Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o abonada a un club o insta[.tació. ) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic. ) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim. ) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior d'atletisme. ) Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes sápiguen nedar. ) Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens ) Establir i i nens nenes a partir de 10 anys. un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola. ) Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu. Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions. ) Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars. ) Assegurar [a correcta formació ) Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola, societat i les administracions. i adequada titutació del professorat d'educació fisica. ) Promoure programes d'estades esportives per a joves. ) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i [a federacions, per aconseguir e[ máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals. ) Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya. ) Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu. �4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA pel catatanisme Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle, poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món societats empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives i altres anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social' i populars, d'ajuda La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants, okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes, .rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori. és una Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats potenciant [a llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar, interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[. OBJECIIUS O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el voluntariat. O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari. O Promoure [a participació ciutadana I MESURES PER PRESIIGIAR MILLORAR L'ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT ) Reconéixer ) e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica. Impulsar e[ voluntariat social i cíüc. ) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques. ) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic i ) t'ampliació de les seves bases socials. Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives i a les federacions. ) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació interassociativa i que afavoreixin I'a formació i e[ reciclatge dels dirigents. �) Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos de [es empreses i de [a ciutadania. ) Promoure que les associacions adquireixin MESURES PER IMPUTSAR ) Et locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica. TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari: fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social i culturat. ) Les associacions sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector. ) Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció i [a cogestió d'equipaments i serveis púbtics. ) Nous criteris d'ava[uació tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions que administratives. ) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic. ) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat hi participin. deLs actors sociats (associacions, empreses, sindicats, ajuntaments...) que MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA D Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb tots els agents sociats i de tots els poders públics. ) Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i potenciar [a realitat social i associativa catatana. ) Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics i La participació de les associacions ciutadanes. ) Les relaciones e[ rigor i entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia, [a cerca de [a quatitat. ) Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...). ) Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal ) Donar especial rel[eu a la descentralització Potenciar e[ vo[untariat i a l'articutació local. de tTnstitut i ciutadá. CataLá deL Vol.untariat. i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions. �5. EL NOSTRE PAIS: CAMPS, POBLES I CIUTATS Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce- lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia i alhora un espai a mantenir. La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament, entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá. A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals amenaces. E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums i [a ciutat. La sobretot, e[ i, �mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris 'interconnectats. més interdependents, i els pobtes i les ciutats més fenomen de La les terres de Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les r.n.r. seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país' per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha ciutats de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes problemes mediambientats ets per actuar sobre cal aixó, i un país més saludables, més sostenibtes i, de tot e[ territori. potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el La centratització administrativa i promoció foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de més acreditats. les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR en [a Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern. La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació haver-se creat deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no no hagin les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya país. del nostre potitica i social tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda de En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions positives, i que, necessiries sent grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de que no han sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i rebut e[ suport necessari. Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés, �durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat. Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats, cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori. Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic territori. i tideratge det Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[ territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país. La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió. Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca d'ocupació, -d'educació, d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[ seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[. i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de Sense negar e[ fet que Barcetona regió, cal exptotar Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial. i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país. Les regions seran espais de desenvolupament assumit pel Govern catalá El "trian i gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional. Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió. Es prestará motta atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també i paral.le[ament ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament �a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les necessitats de[ teixit producüu. del món del treba[[. Cal, impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades protagonisme La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar a[ territori. procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de EL Barcetona. Es proposa [a creació de set regions: Barcelona, - Girona, Catatunya Central, Tarragona, Terres de ['Ebre, Ponent i Att Pirineu. bases fermes per a una descentralització definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració que, a [oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i La diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats. fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[ en e[ territori. Les regions són una Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat. per corregir Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir d'estructuració ámbits a Com Administració. e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[ generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat. i fer possibte [aplicació [estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[ territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització de les polítiques púbtiques. Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació dels territoris. �Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori. eL punt de coordinació La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon [toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient). E[s consetts regionals han de sorgir "des de baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de. Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i racionalització del mapa administratiu. "punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[. S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió regionaI de coordinació. Les regions seran un Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de ['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[ legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[ del manteniment de [a província. Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals i estadístiques, servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya, que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a Cata[unya. La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya. final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de Es proposa com a objectiu Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos. �lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La ,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local i cap a[ territori i [a societat. Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració, administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana' i tot a[[Ó que pugui fer una l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci amb un cert grau d'automatisme. qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[. a[s municipis S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos El. i rep¡antejament de La a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt. i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies, amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del El secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge. per [a tant, conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i, una distribució d'assolir l'objectiu en distáncies escurgar sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará de [a despesa de l'ordre det 40/30/30. Els ajuntaments, Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva els nostres pobtes ELs pobLes i i consolidar ciutats i les ciutats que veftebren eL territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni urbanístic que cal conservar i potenciar. úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit que hi hagi en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense i implica una un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[ En aquests modeL. La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les que infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori. ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves produit un árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat, Les árees centrats de mottes ciutats i i principalment, en els nous creixements. �Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als ajuntaments. La reconversió decidida de determinats centres i sectors urbans envettits o que han perdut [a seva funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys 50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials. La incorporació de les idees sobre [a sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o paisatgístic. E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles i petits nuclis no integrats en sistemes urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és i una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge i de les referéncies culturals deL territori. OBJECTIUS O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del territori. O Fomentar el desenvolupament económic territorial. O Implantar la nova organització regional de Catalunya. O Retornar protagonisme, competéncies territori. O Limitar [a urbanització extensiva pobles i i i recursos al conso]idar els ciutats. MESURES ) Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari, i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge i en ámbits deI benestar socia[. �) proposar [a Taula regional de desenvolupament i formació amb [a missió de planificar les necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris. Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de lEbre, Ponent i A[t Pirineu. ) regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin com unes administracions [oca[s: els conselts regionals. ) proposar que aquestes ) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi ambient). ) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de. ) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor de les polítiques regionats: [a Comissió regionaI de coordinació. ) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional. ) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[ fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat. ) Elaborar a un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no urbanitzables. ) prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori: mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc. ) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana enfront del nou creixement. ) Elaborar un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament, reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant mil[ora de les comunicacions i de [equipament. [a [a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[ planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en ) Revisar en profunditat relació amb [a programació de les inversions [oca[s. ) Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques. ) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió ) dels centres urbans, etc. Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter "fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda del.s objectius de l'ordenació ) Estimul.ar l,a participació territorial. ciutadana en els plans d'ordenació territorial. �AMBIENT, QUALITAT DE VIDA I SOSTENIBILITAT La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha tingut fins avuj una resposta adequada que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de govern, sinó una coaftada per tapar ets errors. des de [a Generalitat. Tot i Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a protecció ambiental o foment del transport púbtic. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només -imprescindibte e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable. La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd [a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri- toria[. E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire, afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica. E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a font de vida i de desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya. ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats. E[ nou Govern considerará e[s espais �protecció En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes' les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes ambientats de primera magnitud. les minéres i facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb per a [a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21 Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de En quatitat cap a[ paÍs. OBJECNUS O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una política de sostenibilitat. O Cobrir [a demanda energética, disminuir la contaminació i millorar l'estat atmosféric. O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i aqüífers. O Reduir la producció de residus i crear infraestructures per a un tractament adeguat. O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció del medi ambient. MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT ) Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat. ) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una major biodiversitat. ) ' Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors. d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica. ) pla d'espais �) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius ambientats ) i sociats. Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos mediterranis i ets espais agrícotes intersticiats. ) Pla territoriaI sostenible biodiversitat ) per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural i [a só[. en [a planificació amb criteris de sostenibi[itat. MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA CONTAMINACIó I MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC ) P[a cata[á d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable. i ) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys. ) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors. ) Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació de captadors d'energia sotar en els de nova construcció. ) Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera . ) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge. ) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació de mesures de reducció. ) Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, . i garantir l'aportació ) Prioritat attransport co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia, xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos. ) Mesures per a l'adaptació de motors i carburants dets vehicles a les noves demandes de quatitat. TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS MESURES PER GESTIONAR CICTE D'AQUEST RECURS ) Promoure ) eI consens sobre eI Pl.a hidrotdgic per a Cata[unya. Vetltar per [a correcta depuració de les aigües i [a protecció dets aqüífers. ) Elaborar i apticar programes de sanejament d'aigües residuals urbanes, industriats amb les condicions específiques per a cada zona. ) ) Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral i i ramaderes dels aqüífers. Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial (trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics, geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera. �) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics. ) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació ciutats i humana a les pobles. ) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament. Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum ) d'aigua. ) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals. ) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques. ) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats. ) ApLicar tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori. MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT ) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus. ) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat. ) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització o e[ recictatge dels residus. ) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva. ) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus. ) ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus. ) Apl..icació escrupotosa del, ) criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[ medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[. Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar efectes mediambientals no desitjats. ) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus. ) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius d'aquests programes. MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin [a reducció lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a generació de C0, i attres gasos d'efecte hivernacle. ) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia. productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi. ) Impulsar [a localització d'empreses �) Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de sostenibilitat. ) Promoure una nova cultura ambientaI i [a imp[icació de tots els sectors socia[s en [e[aboració de l'Agenda 21. ) Proposar que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics. ) Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES XARXES DE COMUNICACIONS I té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et 77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta. Catalunya i A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118 -entre en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária. Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, [a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7 sector privat i 1,3 [a General.itat. Aquesta proposta d'inversió ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999. eL S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya, amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori. i �OBJECTIUS O Dotar el país de tes grans infraestructures competitivitat. de O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det territori. O Canüar el model de mobilitat metropolitana de Barcelona. O Superar ets déficits ambientals amb criteris de sostenibilitat. MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE COMPEÍITIVITAT ) Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar. ) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB). ) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un aeroport apte per a 40 milions de passatgers ) Crear [a i 650.000 tones de mercaderies [any. xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i La Seu- Andorra que complementin e[ de Barcelona. ) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa. ) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats aeroports de Barcelona, Reus ) i Girona. Crear una xarxa regional de trens d'alta velocitat que, amb [ús de [a üa del' TGV, comunicará les principals ciutats. ) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país. ) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los a[ capdavant del tránsit espanyol de mercaderies. ) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés. ) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans de finals del. 2001. MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS I FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt TERRNORI ) Estabtir un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals comarcals i ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una �estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona no estigui a més de 90 minuts de cap població important. ) Proposar e[ desdobtament de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro regiona[. ) Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa, així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa. ) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa. ) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot. ) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat i de l'Estat per acabar amb e[ déficit i discriminació de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de ['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les actuacions següents: . desdoblament N-152 Vic-Ripott . desdobtament C-1411 Manresa-Berga . desdob[ament Eix Ebre . autoüa Matgrat-Lloret . desdoblament anella Gavarres . desdobtament C-260 Figueres-Roses . desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc . desdoblament N-260 Figueres-Otot . desdoblament Banyo[es-Besatú . desdoblament Túne[ de Vietla . nova via Abrera-Granotlers . construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada . mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18 . desdoblament de ['Eix Transversal ) Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA). i autovies a partir dels ) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30). ) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya. MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE BARCELONA ) Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de metro i tranüa. ) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres. ) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat. �potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que a infraestructures üáries. ) ) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants. ) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera. ) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una participació en els impostos especials sobre els carburants consumits. MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT ) Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat. ) Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials. ) Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa a [ámbit regional: els primers es podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[ consorci de Tarragona. ) Acabar e[ sanejament dets rius. ) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat. ) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles | 5.4. I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I i ramaders. PROSPERAR món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat [abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a població activa, amb La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats. EL La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni del suport necessaris. a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de carácter mediterrani. La incorporació �E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada. E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá. lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni. S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i comercialització de les seves produccions. S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació. S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL d'aquest patrimoni comú. S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives ADS, ADF, grups -ADV, de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots. OBJECTIUS O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i propiciar la incorporació de joves pagesos. O Desenvotupar una política alimentária de qualitat. O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el món rural. O Defensar [a gestió det medi natural com un patrimoni col. lectiu. �MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos nunnl I PER ) Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic. ) Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració. ) FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament sistema d'ajudes just que eüti fespecutació. i i a a un l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament. ) Fomentar i i fer preüsions futur per a ) Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp produccions. ) Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques millora de les produccions i/o La gestió empresarial. [a pesca de i les sistemes de ) Formació agrária continuada. ) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals. ) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació, facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi, promogui [a incorporació ) Facititar i de joves i permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions. [a incorporació dels joves a factiütat agrária. Habilitar una línia de crédits específics de subvencions per a ['inici d'activitat. ) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances sobre les produccions agráries. ) MiLLorar [a capacitat productiva i de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s o económiques. d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant [a clarificació de les obtigacions mútues. ) Modificar La l,tei ) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració ) amb etsectori les universitats. Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat operativa i productiva de les explotacions. i i del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució i aplicació. ) Modernització ) Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis agronómics, amb un ús racional de [aigua. ) Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda, ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins. ) Desenvolupament de llaqüicuttura, foment de La indústria transformadora i mitlor comercialització dels productes. ) Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a UE. �) Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització. [a MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT ) Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária, incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts, com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os. ) Preveure [a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma -amb efectiva les plagues i malatties més comunes. ) Estabtir els dispositius necessaris per a una acció preventiva i una resposta enérgica ats brots epidémics. ) Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors. ) Potenciar ets sistemes de producció integrada i promovent e[ consum dels seus productes. i l'agricultura ecológica, difonent els seus valors ) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions i transgéniques e[ seu ús en ets productes alimentaris. MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA EN EN uÓn nunnl ) Etaborar ptans de reactivació per económica. ) Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament de cada zona. ) Activar fapticació dels ptans de muntanya. a les zones rurals, que permetin una major diversificació ) Fomentar [a creació d'activitats económiques comptementáries -indústria, artesania, agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de cada ámbit. ) Donar suport a la indústria agroa[imentária i incentivar-ne [a ubicació en e[ medi rurat. ) Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per incrementar [a competitiütat. ) Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes. ) Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[. ) lJAgéncia canalitzará les ajudes a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades i en �guardes rurals i i pesca continental foresta[s. matéria de caqa i gestió dels espais protegits, i s'hi adscriurá e[ cos de ) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA. ) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya. MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI COL. LECTIU ) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes. ) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i [a inscripció en els registres 'i contaminant. cárrega d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a ) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris. ) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió i [a contaminació per adobs i pesticides. tal que es puguin ) promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per acollir ats ajuts preüstos en aquests casos. ) Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals. ) promoure, a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais forestats. ) en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors, voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc. VetLLar per les normes de seguretat ) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc. ) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal básic de [a prevenció. ) Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a. ) ELs ) ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals. Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i [aprofitament de les espécies cinegétiques. i ) Les associacions protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de ['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions. ) Elaborar els plans d'ús i gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[ seu entorn. i les concessions, [elaboració de plans d'ús ) Imputsar també, tenint en compte ets usos dels rius. ) Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar i conreus de [a fauna protegida. i gestió �La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes. turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix E[ productes més etaborats i processos de comercial.ització més segmentats i especialitzats. A [a costa (eL 70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL. turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat. ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent. E[s mercats PerÓ [a successió gairebé lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia i una "cultura turística" mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats s'ha de consolidar i reüsar. La competéncia en preus és cada cop més sent més intens en paiios menys dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte. i E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat, i les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat. �OBJECTIUS O Crear informació de base sobre el sector turístic. O Formació técnica i professional del sector i reforqament dets estudis superiors de turisme. O qualitat el factor diferencial del sector turístic catali. Fer de ta O 0ferir un turisme sostenible. O Singularitzar I'oferta turistica. O Promocionar estratégicament e[ turisme. O Liderar tes polítiques turístiques europees. MESURES ) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca. ) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics. ) sobre Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors estándards mínims. ) Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics. ) aI sector, a Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia consumidors. a com partir de [a informació i [a defensa dels turistes ) capacitat de Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats, les instal.lacions i serveis). promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran ) concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[. �UN GOVERN I UNES INSTITUCIONS MES PROPERES ALS CIUTADANS Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva proximitat als ciutadans i e[s seus probtemes. La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de [a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions i-___FER I 6.1. I I i la ciutadania. . UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES ELS CIUTADANS vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia Després de més ciutadana. té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia E[ nostre sistema institucionaI les ciutadanes i �que e[ vot periódic a La l.l.ista electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de Cata[unya. pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs segon ordre. ¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de als Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració les i nstitucions representatives. i il.eiattat democrática entre Les seves decisions Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern. i [actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents' potents i efectius per aI controI del Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin üngut un paper Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha del mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques' [a manca La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de possibilitat [a d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat burocrátic de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model demandes les a funcionament seu e[ adaptar trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[ de qualitat i capacitat d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia, les notes resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser distintives d'una administració renovada. polítiques públiques i en els La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes en [a relació entre processos de prestació de determinats cot'laboració' i no beneraLitat i les institucions de [a societat polítiques básiques pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[ serueis. civil d de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit' programa d'innovació democráüca A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un l"imitar i que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més i i controla1 els propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat. i les Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans possib[e fer de ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat participació de [a societat una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de de transparéncia en l'increment és ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma parlamentari i lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés paftits. social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets prob[emes La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets j directament s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més i el's Generalitat [a implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre pod.r, locats eficient i i entre les administracions de qualitat. i [a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser �UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a societat. OBJECTIUS O Acostar [es institucions a les ciutadanes i ciutadans. C Donar veu i representació als residents a l'exterior. C Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt institucional de la Generalitat. O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders públics. O Aplicar el principi de subsidiarietat. O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de qualitat. MESURES ) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin diputat que representa eI territori on viuen. i territorials i [a resta en puguin votar directament el ) Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana. ) Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans. ) La ttei electoral catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents [exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament. ) Proposar [establiment d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política. ) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits interna, [a participació dels afiliats i a [a poLítics que garanteixi [a ptena democrácia un finanqament transparent. ) Fer més accessibte l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió púbtica. ) Promoure mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals. �) instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva sobre els tímits de despesa electoral autoritzada. ) partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament després de les eleccions. en qui El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat, La ttei etectoral EL ) delegará funcions de direcció ) i coordinació. Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de Generalitat. ) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes. ) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes cada ) [a de territori. de Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans, carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació i ampliar la participació. ) Instituir mecanismes efectius de consulta parlamentária a [a societat durant els processos [egislatius. ) Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis grans del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets debats. ) Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica Govern a contestar en 24 6 48 hores. i La possibititat d'efectuar preguntes urgents a[ ) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu. ) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern. ) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar davant les comissions d'investigació. ) Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de: . La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu. . [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu. . Uavatuació de potítiques púbtiques. ) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius. ) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és: .Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us. .Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits. .Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i i professionalitat dels em pleats públ'ics. .posar en mana potítiques transversats departaments. i millorar la coordinació i ta co['laboració entre �'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia introducció de criteris de gestió gerencials. i amb [a @. I ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc, en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions. E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir e[ mapa municipa[ actual a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar -com prestació fórmules de dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar els interessos generals. E[s organismes locats supramunicipals -[es comarques i les regions- hauran de desenvolupar un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals. E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments, que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció directa sobre ets problemes. OBJECTIUS O Enfortir e[ poder locat. O Impulsar unes administracions locals amb major autonomia i més competéncies i recursos. MESURES ) Reconeixement del principi d'autonomia local i apticació en sentit extens del. principi de subsidiarietat. ) Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari, opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge. �) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori. ) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant quatsevol criteri partidista. E I un ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT I PRoPERA E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat de fer. i ets seus drets de [a manera en qué ho hauria Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més, contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia i i independéncia de l'aparetl judicial, manca de confianga entre [a ciutadania. els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia. Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i E[ govern judiciat -eL desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles. i de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans. La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les [administració judiciats lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al jutges i magistrats- está organitzat en cossos servei de fadministració de Justícia -excepte nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya. Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent. és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia lestatut de[ Ministeri Fiscal del Govern o del Parlament i a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat. i Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats que pateix l,Administració de Justícia. �A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors. S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient, modernització del dret ciül catalá. i cutminar el.s trebaLts de E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona [a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem. S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal i disciptinária detsjutges i magistrats. La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a carrera judiciat. S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització del personal i les oficines judiciats. Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia. fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o extrajudicia[s. S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária ['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a [a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[. Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[ servei. Ca[ dotar a les institucions penitenciáries -que només compleixen funcions de reclusió, amb ['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves finalitats de reeducació i reinserció sociat. S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració. �i informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en aquest ámbit. Ca[ fomentar La participació És necessari i urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat actua[. OBJECTIUS O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia. C Democratitzar e[ govern de la Justícia i separar les seves funcions de govern de les estrictament jurisdiccionals. O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal disciplinária dels jutges i magistrats. i C Reduir el temps de duració dels processos judicials i de I'execució de les resolucions que recaiguin en aquests processos. O Garantir [a solució dels petits conflictes de convivéncia, sobretot en els grans centres urbans. O Determinar les funcions, dependéncia i principis sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal. O Garantir [a prestació adequada justícia gratuita. i digna del servei de O Modernitzar les infraestructures penitenciáries. Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona. Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció socia[. Millorar la sanitat penitenciária. O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de menofs. O Fomentar la participació i informació ciutadanes. O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit judicial. C Actualitzar e[ Dret Civil catalá. �MESURES ) Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament. ) Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat judiciat. ) Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia, própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat. ) La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants del Partament de Catalunya, [attra. ) [i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les judicials, per territoria[s dels órgans reduir detimitacions ets desplagaments i adaptar-los a [a nova organització territorial de Catalunya. ) Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos. ) E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que a unificar [a doctrina dets tribuna[s. ) Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[ Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia. ) que [a Generalitat sigui ['única institució competent per instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans judiciats desatesos per manca de jutges. ) Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes Fer acomptir l'Estatut dAutonomia i de convivéncia. i ) per Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals -integrats representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors, de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat. ) Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir que no prevatguin ets interessos corporatius. ) Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius. ) Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia. ) La Generalitat i magistrats) ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats l'admin'istració de Justícia a Catalunya. a �) Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució digna dets professionals. ) Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a defensa. ) 0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns. una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels e[ secret en tot moment, si no s'ha decretat assumptes en qué e[ ciutadá és part. ) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats ) Mil,l.orar e[ funcionament de [es de reeducació i institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes rehabiLitació. ) Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i ['internament en centres quasi-penitenciaris. ) Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge jurídic, com s'ha fet a jurisprudéncia com a Anglaterra. ) Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de primera mesura. ) Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya i tota promoure [a cetebració del [a II Congrés Jurídic Catalá. 6.4. PER UIA REFoRMA A F0NS DEL SISTEMA AUDIoVISUAL CATALA sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon [[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i E[ [a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics. han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com La rádio i La tel.eüsió general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les funcions origináries: informar, formar i entretenir. �La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu. E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997 considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de preservar e[ pturatisme deLs media>. teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu. La Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos po[ítics, sociats i econdmics en joc. tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia. La tetevisió púbtica ha de La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment, a les més desvalgudes. Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure [a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector. La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les concessions d'emissió. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema audioüsual, basada en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment, digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i j [a [a consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic, que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió i de cohesió i equitibri democrátic. irrupció E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir �[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts; a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica. i üncular ets mitjans púbtics A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[ reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després, reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en [autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá. i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model púbtic de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000 [ens finangament. clar de milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions, amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió, amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou. Per dur a terme aquest canüs La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats, de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva potenciar [a indústria audioüsual com una opció estratégica externalització de ta producció. S'ha de per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals. amb una bona oferta d'informació i d'esports, i Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar i en bones condicions [a transició a ['era digitiat. OBJECTIUS O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió. O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual. O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans púbtics de comunicació. O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual. O Fer una política per la transició a l'era digital. I �MESURES ) i Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement. ) La Comissió assumirá noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de polÍtiques per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les Catalunya, de les polítiques audioüsuals. ) Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya. ) Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans. ) E[ Consell ha de tenir capacitat Catalunya ) i i [a seva adscripció ha de ser a[ Partament de Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies. ) Ets seus membres acreditat mérits ) sancionadora no pas a[ Consell Executiu. i seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver capacitats davant [a Comissió Parlamentária. Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris. ) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes determinades emissions i/o programacions. ) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida a un número determinat d'espais per dia i amb precises exclusions d'horaris. ) Afavorir [a creació d'un mercat i d'una indústria de [a producció audioüsuat. ) Fer que [a indústria audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic. ) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de quatitat. ) Les productores petites permetran una pluralitat de proveTdors i acollir e[ talent creatiu de [a societat cata[ana. ) Diversificació de [oferta, ) aproximant et mitjá a un públic més ampli i heterogeni. Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat. ) Potenciar [a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació que promoguin una realitat ptural. ) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de proximitat. �) Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar (Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya. �7. cATALUNYA r EL móru l-^ I t.t. I CATALUNYA I EUROPA La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació. La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME tracten habitualment amb empreses d'altres estats. i Des de Catalunya podem sentir-nos realment part d'un espai geográfic comercial, econdmic i cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional; alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita Cata[unya. Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[ Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de -inserir [a globatització Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-. -projectar primer Responent a[ repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions repte europeu �europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de promoció comercial i cultural a diversos paisos. perqué calia Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques, assentar i afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós. Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en un regal que administra e[ Govern autÓnom. S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees. S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió. identitari, ha estat insuficient p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no ara només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme -com ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres de comerq o associacions professionats. projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[ d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa. Ara bé, potser l'error més greu en La arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats. Ha polític, económic- de Catalunya passa ineütablement per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual Més que mai, e[ desenvolupament -socia[, que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[ seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres. En un moment on e[ territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única, els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd, Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa. i �S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials. S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació postures i i et diáteg a ['hora de cercar perseguir polítiques. E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[ máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i internacionals. imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[ Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics És catalans. es retacionaran amb La Unió. OBJECTIUS O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions eutopees i internacionals. C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué disposem per tal d'influir en la fedenlització d'Europa i contribuir a orientar-la cap a la Mediterránia. O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen des del país com una oportunitat que cal aprofitar amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar la seva posada en práctica a[ país. O Desenvolupar polítiques actives en les zones d'interés estratégic per a Catalunya. C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i positiva. �MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ A EUROPA I POTENCIAR EL DEBAT EUROPEU ) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens, permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics. ) Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya. ) Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament Europeu. i ) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya Comunitáries, com ja han fet tots els Ltinder alemanys davant de les Institucions comencen a tenir [a majoria i austríacs, i de les comunitats autÓnomes espanyotes. ) pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per Fer que e[ Patronat Catal.á convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar i ) actuar en les qüestions europees. Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista fet perdre e[ protagonisme que [i i els seus serveis obsolets. ) Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres. ) Ca[ reforgar aquesta tendéncia reatitat i i les oportunitats de [a estendre-ta a altres joves i i d'intercanü sectors socials, que no coneixen [a UE. ) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus. ) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics. ) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del coneixement, e[ respecte, [a confianga MESURES PER PARTICIPAR i l'amistat . AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES COMUNITARIES ) Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl. ) Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a delegació espanyota a[ Consell de [a Unió. ) Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional amb qué funcionen els Liinder atemanys. El. -i I �) Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat principi instrument com fonamental del de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea i [a proximitat a[ ciutadá. ) Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats de Catalunya. ) Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat. ) Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés especial per a[ país. ) Fer sentir una veu única i i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha de significar [a descentralització i federalització de [a Unió. ) Influir perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e. UE ) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá. ) Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área consolidació de sistemes democrátics. i [a creació i MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES COMUNITARIES ) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria i [a participació dets ciutadans, selecció. ) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic. ) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment d'objectius. ) ) Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons. i Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats pels fons estructurals. ) Fomentar [a coordinació amb els organismes locals per unificar criteris, fer propostes i dur a terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats a [a promoció económica i [a creació d'ocupació. ) Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris. ) Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses ordináries. �que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat projectes. ) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior ) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental. ) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i sensible en e[ social. ) Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació tecno[ógic. i desenvolupament ) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials. ) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració i recerca conjunta. ) Compromís d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris relatius a [a Societat de [a Informació. MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS ESTRATEGIC PER A CATALUNYA ) Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord, fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera. ) Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura, turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals. ) Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s. ) Fer de Cata[unya ) Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá. ) Promoció de ) ) ) [eix de l'espai euromediterrani. [actiütat económica i comercial, estretament tl.igada a les polítiques actives en i matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió. Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge. Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat. fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a aquests objectius ambiciosos. Ulnstitut CataLá de La Mediterránia, Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a descentralització de ['Estat. i I i �) Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent de [Est. ) comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá. ReforEar els intercanüs ) Atribuii importáncia ) -técnics, i a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina. Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar interlocutors a [a regió. MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA I POSITIVA ) Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb un component identitari fort que conüu unida i troba e[ seu encaix a Espanya i a [a Unió Europea. ) Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau. [a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics per a crear-hi estudis cata[ans i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina, -[[engua disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu. ) Aprofitar ) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals. ) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans, indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus paisos d'origen ) Miltorar [a preséncia catalana als organismes internacionats, culturats i económics. ) Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[ desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou participació de les empreses catalanes. ) Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus. ) Fer que els instruments de promoció comercial del Govern segueixin estratégies cooperatives, mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials. ) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat. ) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa. ) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització i [a prospectiva sobre nous mercaB. de [economia catatana �7.2. uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT MUN DIAL Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o major debititat -a manca de recursos naturals, vida deL seus habitants. i i de vegades, tot ptegat- pateixin un retrocés de les condicions de La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les seves fronteres. Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions. un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament És eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels resu ltats. OBJECTIUS O Incrementar els recursos económics que Catalunya aporta a la cooperació internacional fins assolir en dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos corrents. O Sensibilitzar la població i formar et personal cooperant. O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació, amb una millor planificació i coordinació, i amb I'avaluació sistemitica dels resultats. i desenvo[upar e[s �MESURES ) Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents de [a Generalitat . ) Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica. ) Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació dets ptans directors ) i i control de [a política de cooperació. Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala. ) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament. ) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic i [oca[ a [a cooperació. ) Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació, enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes. ) Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics. i el. ) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia. ) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[ i coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i contacte amb els diversos agents de [a cooperació. ) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o. ) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament, cooperació ) i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació que ordeni La potítica de a catalunya. Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats. ) Reordenar i crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Canviar és guanyar: programa de govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 121 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg 2c540192f9808535a654f5e080ec150d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La democràcia dels ciutadans Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Gomis, Llorenç Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Democràcia Ciutadania Economia Model social Description An account of the resource Epíleg de Pasqual Maragall. El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d PDF Text Text y ^ Barcelona, 7 de maig de 1999 Homenatge a Santiago Roldan L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es creuen i donen sentit a l'espai públic. En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més justificats i gratificants. Gràcies Santiago. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Santiago Roldán Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-05-07 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Homenatges i distincions Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1 PDF Text Text PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho. Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la memòria... com un bon record. Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò. Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'. Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé. També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme, perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest suposat conseller amb males nits. Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de �venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser. No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o l'escriurem quan sigui l'hora. Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol viure amb il·lusió i esperança. Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones. Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys. Un petó i una abraçada, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-06-19 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Acció política Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf d4479411aaf17cf645df944808af1970 PDF Text Text Ciutadans pel canvi Maragall % /ÚOÍM/H Ciutadans pel canvi Consell de Cent, 323 baixos 08007 Barcelona Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38 Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43 email, maragall@canvi.com Là /ÛL CMMjauu per a Catal Paraules d e Pasqual M a i Barcelona, 7 de juliol de 1999 �A favor de la transparència Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de debò, que siguin aquí: demostren un interès pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta per la transparència i els ho vull agrair de debò. Quatre-cents empresaris catalans reunits avui aquí és una expressió de normalitat i vol dir que hi ha un desig de transparència. Volem que la nostra campanya també es pugui finançar amb recursos aportats pels ciutadans. Però d'una manera oberta i transparent. Sense cap ànim de ser massa transcendent, els puc dir que el pas que avui donem és positiu per la normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives. �Catalunya espera molt d'ella mateixa. Hi ha una gran expectativa que no podem defraudar. También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad: gracias redobladas. Intentaré hablar en un catalán que se entienda. Con buena voluntad nos entenderemos siempre. El primer missatge és justament aquest: Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora. Tractarem que ens entenguin els ciutadans d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes i els de la Unió Europea. El que ara tenim és, potser, massa publicitat i "autobombo" a dins, i poques explicacions sinceres i convincents cap a fóra. No tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país. Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats. Hi ha una gran expectativa que rio podem defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que vaig prendre ara fa un any. Un país esplèndid Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal Institute of British Architects; el premi de �Harvard de disseny; una bona posició a les classificacions de Healey and Baker. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la nostra situació social i de la nostra herència cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb altres autonomies. Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública. Encara que a Catalunya, la Generalitat, per diverses raons, no té el pes inversor que tenen altres comunitats autònomes. Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una situació en la qual el 60% de la despesa es decidirà en territoris autonòmics i Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí. I Ja saben que sóc optimista però també sóc obstinat. Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els 5 �El pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot, és probable. Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb imaginació, no pas amb pessigades ni amb amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però també sóc obstinat. L'optimisme sense insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat. I el pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. No aporten gaire i creen males vibracions dins i fora de Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte. Volem un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Però els vull explicar què ha passat en aquest dotze mesos que portem des que vaig anunciar el meu compromís electoral i també vull explicar què pretenem que passi en els propers anys. Volem un país més participatiu, que no pot ser solament un concepte identitari com el que s'expressa en les emocions esportives o en altres ocasions de vibració col·lectiva. Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest tipus d'emocions, però això no és suficient per desenvolupar un projecte de país. No en pot ser l'únic fil conductor. �Catalunya mereix molt més Catalunya mereix molt més. Mereix allò que els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que sigui un país amic, un país amistós. Un país, per començar, amic dels seus ciutadans, que mereixen ser tractats d'una altra manera. Sense divisions entre els que s'adhereixen a una filosofia de govern i els que en discrepen. Un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Un país amic dels seus alcaldes i dels seus ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no sigui desconfiat. Jo no aspiro a dir als catalans allò que han de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de Sabadell; amb els empresaris de Manresa; del Ripollès i del Berguedà; del Camp de Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a Tarragona, però en totes dues ocasions fent I Jo no aspiro i a dir als catalans allò que han de fer. �ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus i Tarragona estan d'acord a crear una regió metropolitana* una àrea metropolitana que es dirà'El Gamp de Tarragona'. Estratègia, consens i eficàcia Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. També m'he reunit amb les Juntes de Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues, del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els empresaris de Granollers, d'Igualada, de la Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió de Pagesos, que té empresaris i empresàries molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del Penedès, els cooperativistes del Priorat, els hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova, de Blanes... No continuo perquè la llista seria molt llarga, és molt llarga. Estratègia i consens Tots aquests contactes m'han confirmat que aquest país necessita una estratègia, opcions estratègiques. No podem continuar amb improvisació, sense prdre ni concert, amb �esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país. I El nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans I és imprescindible el consens. Un consens ampli. Els reitero que aquesta és justament una de les meves conviccions més rotundes. He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos. Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. Per això he dit que el nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans, perquè és exactament allò que els catalans, en aquest moment, esperen i reclamen. I que sigui un govern competent i eficaç. Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som capaços de posar en marxa la coordinació estratègica i operativa entre els territoris, els empresaris i el sistema educatiu. Poders locals, empresaris i escoles o universitats. És un esquema triangular fonamental. Les seves possibilitats són enormes. Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre empresaris i treballadors. Avui, vostès ho 1 Els catalans i reclamen un govern competent i eficaç. 9 �Les comunicacions i els eixos territorials seran una prioritat del nou govern. saben millor que ningú, el pacte social basat només en l'equació salari-benefici és molt poc viable. Les autèntiques taules de negociació són aquelles que permeten als sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la viabilitat dels projectes empresarials i amb el salari en forma de serveis. Es a dir: els pactes territorials. Perquè els beneficis han de permetre fer front, significativament, a les demandes dels ajuntaments per finançar serveis eficients: serveis educatius, de formació professional, de comunicacions, de seguretat... I si ens referim a la formació, és obvi que les empreses hi han de ser presents. Han de ser presents a l'escola per donar una direcció al tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no m'estendré sobre aquest punt, però us podria donar compte, d'entre aquests contactes que he tingut, de la gran quantitat de persones que feien referència a aquesta qüestió. És una visió qualitativa que cal tenir en compte, molt particularment, pel que toca a la presència de les dones en el mercat de treball i en el mercat empresarial. En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals, 10 �però sobretot de crear xarxes de ciutats que siguin competitives i que formin part d'un sistema. Les accions públiques no han de ser unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el paper de la dona, les noves oportunitats econòmiques i les xarxes d'infraestructures. Inversions necessàries Certament, totes aquestes prioritats demanen unes determinades inversions. Catalunya no ha estat prou previsora. Més ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les ratios d'infraestructures, Catalunya no té el pes que la seva massa crítica exigiria. Les comunicacions i els eixos territorials seran, doncs, una prioritat del nou govern. L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit: quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha quedat estret. I queden altres connexions pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són eixos que han d'acostar poblacions, que han d'ampliar mercats, tant pel treball com per l'ensenyament o per altres serveis socials. Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de �decidir la seva adscripció territorial. I ho han de fer sobre la base de bones connexions Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic. En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades, més aviat s'ha tractat de dur a terme grans obres per resoldre qüestions que poc hi tenien a veure. I penso en l'autopista de Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en canvi, de l'Eix del Llobregat. Ens cal una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui "metro-polità". I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un país que no té els trens que necessita. Ens cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també per garantir la mobilitat ciutadana. Una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui un metro, sigui "metro-polità". Però també les connexions amb la Cerdanya i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona... �Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo també. Les comunicacions s'han de resoldre d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es troba dins de la regió metropolitana de Barcelona, és el coixí entre les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya central, del Pirineu i de l'Ebre. El nou govern de la Generalitat establirà en aquests territoris, en les set regions reals que existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment, de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya i de tota la Península. Catalunya ha de treure el màxim profit d'un triangle Madrid-Barcelona-València fort; fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços siguin iguals. Això és de gran importància; i que apunti de manera eficient cap al cor d'Europa. El creixement de Saragossa no fa més que enfortir aquesta estratègia. Definirem estratègies pels aeroports de Reus, de Girona i els de muntanya. �Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són una fantàstica oportunitat. Això vol dir que l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via europeu han de connectar aquest triangle abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc. No vull ser pessimista i no dic que estiguem fora de joc. Estic dient que sense les inversions necessàries, sense les infraestructures que hem de potenciar, no aconseguirem els nostres objectius. Hem de tenir un port potent a Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta real del sud d'Europa. La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el Govern actual ha descobert fa poc, després d'una trajectòria una mica confusa sobre aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al seu desenvolupament. Sembla mentida que en aquesta qüestió estiguem igual que el 1992. Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent dels aeroports a tota Europa en aquest moments: està encallada des de fa quatre o cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai en una empresa. És impossible d'imaginar com �pot succeir això. Una demanda disparada i una oferta que espera tranquil·lament, amb el seu límit cobert, ben cobert, és clar... Caldrà definir unes estratègies específiques també per als aeroports de Reus i Girona i per als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En aquest terreny, com en tots els altres, tindrem molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una gran creativitat i farà encara més patètics els intents de confrontació que hem viscut. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal. No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i que hem calculat. I us dic que tot això que he anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar i en un termini que no és immediat -encara que algunes coses han de ser immediates-, es pot fer. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Això ha perjudicat el conjunt del país. 15 �La nostra experiència, garantia d'eficàcia És trist haver-ho d'admetre, però des de les inversions de 1992, no hi ha hagut cap altre període inversor important a Catalunya almenys en termes que fossin mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest sentit. I això que els Jocs Olímpics no tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant, passem aquesta pàgina... Les arques són buides però pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Vostès es poden preguntar d'on sortiran les misses, d'on sortiran els diners per a tot això. Les arques són buides, prou que ho sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns dels presents aquí ho saben per experiència pròpia. Ningú no pot negar que la transició ha estat considerable. Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats. Però tots d'acord. Les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, per començar. Treballarem en la direcció adequada per reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa 16 �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA Paraules de Pasqual Maragall Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Hotel Juan Carlos I, Barcelona 7 de juliol de 1999 r-~, (r) Ciutadans pel canvi —Maragall �de ciutats que té Catalunya. Això que els experts avalen com l'única resposta possible al caos i als costos immensos de la ciutat difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat difusa que ocupa els sòls que eren forestals o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un fil que no disposen dels serveis de qualitat urbana imprescindibles. És un sistema que suposa un consum immens de territori i que fa inviables la majoria dels serveis públics. Des de la seguretat a la recollida de les escombraries o el transport. I es podria haver fet d'una altra forma. Nosaltres hem consultat els geògrafs, els urbanistes, els economistes... i ens diuen com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país que és essencialment un país bonic, un país bell. Tenim una Catalunya desendreçada que creix sense mesura, sense planificació i sense estratègia. El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del nostre programa. És l'eix bàsic del programa que els estic començant a desgranar i que en el seu moment aniré explicant amb més detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i els resultats han estat molt bons. En alguns �I PropOSO el Consens, el ll diàleg i la | participado COm a motors del Canvi que el pais pOt fer. casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars. Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra dimensió com a país, i de la nostra relació amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo, per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot fer. I com a garantia de la meva asseveració que el canvi portarà noves oportunitats per a tothom. Més recursos i competències pels ajuntaments Noves oportunitats per a Catalunya, per a les empreses, per a les escoles, per a les dones i el seu rol social, per als municipis i per al territori. Els ajuntaments hauran de disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit explicar, més d'un cop, que penso que un 6% del conjunt de la despesa pública que es fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat, sinó el 6% del que gasta tothom, tots els governs, tots els subsectors públics a Catalunya- s'ha de poder passar de la Generalitat als ajuntaments. I estan estu- �diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona part i les polítiques actives d'ocupació. Campanya electoral neta i de continguts Permetiu-me ara una breu referència als mitjans de comunicació. Molt breu. Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya, a una privatització esbiaixada de patrimoni públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar. L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país. Per això penso en un govern que governi, en una oposició que faci oposició, de manera contundent, però sense estridències. Perquè tampoc no hem sabut -i això potser sigui una mica culpa de tots, com a país- trobar el to i el nivell europeus. M'atreveixo a demanar-los que juguin un paper en aquest projecte. I els demano, per exemple, que m'ajudin a centrar el debat en les autèntiques qüestions i no en les falses qüestions. Vostès tenen molta capacitat de | El canvi portarà noves oportunitats per a tothom. �El meu objectiu no és una Generalitat socialista ni m'agrada l'actual Generalitat convergent. El país reclama la Generalitat de Catalunya, la de tots els ciutadans de Catalunya. Tindrem un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós crear opinió, molta. Posin-la al servei del país, al servei de l'interès del país. És a dir, a favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els asseguro que per la meva banda, així ho faré. I els garanteixo que el canvi no serà pensat a favor de cap partit: serà pensat des d'unes posicions partidàries, ben amples, per cert. Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni a favor de cap sectarisme alternatiu. Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull repetir avui: el meu objectiu no és una Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual Generalitat convergent. Allò que el país reclama és la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de tots els ciutadans de Catalunya, un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós, més franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. Tinc molta confiança i estic convençut que el canvi es produirà. Els garanteixo que compto amb tothom, amb tothom, per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el dia que toqui votar. �Deu principis de l'acció del nou govern Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la seva consideració deu proposicions que volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar. Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura acció de govern. 1.- El consens com a base de l'acció política És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions. Encetarem una etapa d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. | Compto amb * tothom per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa. 2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses Catalunya és un país divers que no pot ser observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes vocacions i unes possibilitats estratègiques prioritàries que són diferents. Les accions del Govern han de tenir en compte aquesta realitat, en tots els terrenys. 21 �I La nova política 1 de govem es basarà en la " COhesiÓ, el COnsenS i el diàleg. 3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies entre els actors socials. I és d'aquí que es deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts aquests projectes. Catalunya ha de recuperar la cultura dels projectes, que és una cultura dinàmica, participativa i mobilitzadora; es refereix als homes i a les dones, a les empreses, a tota una diversitat d'actors que hi poden prendre part. En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat, que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva. 4.- Un lideratge públic potent El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El lideratge públic significa impuls i pot ser decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini. 22 �El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre dia un representant de l'empresariat: "Hi ha massa intromissions". Crec que tenia raó. La participació, la integració dels sectors públic i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública pretén. 5.- La importància de les opcions estratègiques Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions públiques i privades a partir d'unes grans opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí, com a punt de partida d'una reflexió que el país haurà de fer conjuntament durant els mesos que vindran, si el debat és seriós. Primer: l'autèntica reforma educativa. Segon: la devolució de responsabilitats i recursos al territori i a la societat. Tercer: no perdre cap oportunitat de futur en el camp tecnològic i en el de la innovació. Massa que n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i la universitat. I finalment, last but not least, la logística de les grans inversions infraestructurals apun- 1 El Hderatge públic 110 ha de SlipOSar intervencionisme "I intrOITIISSIO. ? �tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels impactes. Es el contrari de les polítiques estrictament tàctiques, del curt termini i de les decisions aïllades. 6.- Més inversió, menys despesa Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres tenim moltes despeses generals, a Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li trobo una causa a tot això. Un altre dia en parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els que m'he trobat, sobretot els que són a prop de les fronteres de l'Aragó o de València, miren a l'altra banda i veuen el que veuen. Veuen serveis que, finalment, tenen més despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i ho hem de corregir. �La nova administració farà un esforç, en aquest sentit, contundent, des del primer moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i ara ho farem a la Generalitat. És possible. En tenim l'experiència. Demostrarem que en el nostre món d'avui els bons projectes obtenen, a més a més, el finançament necessari. 7.- Polítiques integrades El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició de polítiques integrades. Veig venir una Catalunya amb territoris homogenis per a l'educació, la salut, les comunicacions locals i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot la seguretat. Amb aquests instruments a la mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG, podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que afecten, sobretot, joves i persones grans, les zones amb perill d'abandonament i els barris metropolitans més degradats. Amb tots aquests instruments a la mà; en el territori i en un territori dividit racionalment. La nova administració farà un esforç contundent per frenar l'increment de la despesa corrent. Demostrarem que en el món d'avui els bons projectes obtenen el finançament necessari. �8.- Desenvolupament de les infraestructures Es evident que les infraestructures del país, ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les administracions i del sector privat. S'ha de fonamentar, per tant, en la nova cultura del projecte i s'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va poder viure en el període immediatament anterior als Jocs Olímpics de 1992. 9.- Un govern de qualitat S'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va viure amb els Jocs Olímpics de 1992. 26 L'alternativa que proposo vol tornar la màxima rellevància al concepte de qualitat de govern. Catalunya es mereix un govern de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut històricament. Poc govern hem tingut, però quan n'hem tingut, era de gran qualitat: sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la Generalitat Republicana, que va acabar dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat. Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format per personalitats d'altíssima preparació �política i tècnica, un govern del qual es puguin sentir orgullosos els ciutadans de Catalunya. En aquest marc, em proposo de promoure la màxima projecció per al debat pressupostari i per al control de qualitat: què gastem, com gastem, on gastem, per què gastem, quins indicadors de qualitat tenim, quines cartes de serveis, com es diu tècnicament, i quines garanties es donen als ciutadans. El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que hem de ser avaluables. I no solament cada quatre anys. 10.-Tres opcions immediates i dues fites L'esperit de les proposicions anteriors el centrarem en tres grans prioritats i dos objectius político-socials de gran abast. Les tres prioritats són: educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres, però tres vegades educació. Atenció al territori i als eixos vertebradors, al triangle empresa-municipi-escola en cada territori. �I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut. Educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres prioritats. I les dues fites de gran abast són: la prioritat de ^acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi haurà de parlar-ne amb més detall. Però no voldria que tot es centrés aquí, justament aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la campanya. Hi ha solucions millors que les que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar. Dedicarem a això una altra sessió. La prioritat a l'acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre anys, però s'ha de començar. El canvi de les condicions de vida de les dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri del sistema de benestar social. El sistema de benestar social en què estem nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^- 28 �tament aquesta participació més gran de les dones, no només en el mercat del treball, sinó també en el mercat empresarial. I el federalisme és la gran oferta política de Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya no ha de demanar per a ella. Catalunya no té una solució per a ella sola, com a excepció de la solució general d'Espanya. Pot ser que hi hagi altres autonomies que sí... Per la seva història, per la seva mida. Però Catalunya, no. Catalunya és massa gran, massa important, massa decisiva. Catalunya no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em permeteu la redundància i la pretensió de l'expressió. Hem de trobar una solució per a Espanya que sigui la solució de Catalunya. I fora d'això, no tenim solució. Convertir Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels històriques en aquest terreny que no tenim, que no hem tingut mai i que no tenim per què tenir, a més, perquè el que volem són resultats iguals i no procediments estranys, no funciona. No solucionaria res, ni a nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a nosaltres, que quedi clar. Però ja ens hi aturarem el dia que parlarem de federalisme. I Hem de trobar I una SOllICiÓ per § 3 Espanya OUe sigui la SOllICiÓ de Catalunya a Espanya. �Vot per la transparència Per avui, moltes gràcies per la seva atenció. Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir a escoltar i per haver contribuït amb la seva presència al finançament, ni que sigui modest, d'una candidatura que pretén el millor per a Catalunya i el millor per als catalans. No entenc que la seva presència sigui una altra cosa que un vot a favor de la transparència. I és molt. És moltíssim... Moltes gràcies. 30 �Ciutadans pel canvi Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Noves oportunitats per a Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-07-07 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Finançament Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Juan Carlos I (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf 7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840 PDF Text Text "9 I I 99 MAR 1 1 : v.-, j. A V Ciutadans pel canvi Maragatfl Ciutadans ser á l'eler.aó ae 'asa·Jí'. Marigaü s la Presidència ce U Geneialitat 8 de novembre de 1999 Declaracions de Pasqual Maragall "Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP" - Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol. Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de £alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern possible avui és un govern de continuïtat. - La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes. - Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC. - Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la principal força de la continuïtat. Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos 08007 Sarce'.ora T ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33 Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42 e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr, .v.v,7.C3nv-.c"ü �Ciutadans pel canvi Maragalfl Ciutadans per a IV.ecdc de 3asquai Md'aga« a '.a Presidència dt la Generalitat - L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però / no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat. I - En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada. Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem. Per tant, les nostres prioritats són: "El Parlament centre neuràlgic de la política catalana". - Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la seva efectivitat. D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana. 1.- Regulació audiovisual - Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya. CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s ÛS007 Barcelona Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23 Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42 e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T �(19 1) 99 >IAK 1 1 : 2 7 FAX lá¡004 Ciutadans pel canvi Maragall 1 Ciutadans per a l'elecció de Pasa-Jai Maraga'.l a la Presidència cíe la Generalita; - Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents. 2. - Educació, cultural i territori - En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat. L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió amb la societat. - Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura, que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un centenar de figures de la cultura catalana. - L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals. 3 - Senat Federal i la proposta catalana - Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política, començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid. 4 - Reforma política J& &?4 ¿SftiWc" aS - La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de Y M-jt combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més J "L . convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament p , \ >f C petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics ^ '[J//A estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els QMM'íh1 Jf /¡XfM, x a U ~ ¿WM-C^ Cens».', de Cert 323 BS'XOS 03007 Barcelona Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42 �09 11 99 MAR 1 1 : 2 8 FAX lá¡005 Ciutadans pel canvi Maragalll Ciutadans per a l'elecció de Fasqcal MaragaU a U Presidència de ia Generalitat candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara visualització de la connexió territori/Parlament. - Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència de la Generalitat. 5.- Propostes econòmiques 0 \ - Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders monopolístics. Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels partits que fumen el bloc de la majoria. Corneli ce Cent, 323 ba'xcs 08007 Barcebna Tel. 93 215 « 31 - 93 2?2 ?.í 3? Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-? e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i it-i �UH 11 9 9 MAK 1 1 : 2 9 FAA. '' Í i I J Ciutadans pel canvi V - Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar ' aquest procés d'obertura: el PSC. i Autonomia del PSC i dependència de CiU - Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució però mai no ha estat desarrollat. - Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma, insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol. Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter "decisiu" en resultarà afablit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-08 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 87 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1738/0000001395.pdf 3fd36f86134b82505054a2759d97763a PDF Text Text 229 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 The Royal Gold Medal 1999: the City of Barcelona The Royal Institute of British Architects since 1848 has advised the Monarch on the award of the Royal Gold Medal to individuals for distinguished services to architecture. In 1999 precedent was broken to award the Royal Gold Medal to the City of Barcelona. The Journal of Architecture is celebrating this award by publishing the ‘Jury Citation’ and ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, followed by the texts of three of the speeches which preceded and followed the presentation: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ by Robert Maxwell; ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira (Mayor in 1982, 1983, 1987, 1991, 1995 and 1997); and ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ by Oriol Bohigas (who, as architect, served Barcelona City Council as Delegate for Urban Affairs 1979–1983, Co-ordinator for Urban Affairs 1983–4, Urbanism Special Advisor 1984–1991 and elected Councillor for Culture 1991–4). The example of Barcelona as revealed through these texts provides insights, and evidence of a collective inspiration, to be emulated wherever urban regeneration forms part of a political and social agenda shared by city authorities, business interests, designers and citizens. Jury Citation In 1999, precedent has been broken to award the Royal Gold Medal to a city: to Barcelona (Fig. 1), its government, its citizens and design professionals of all sorts. Inspired city leadership, pursuing an ambitious yet pragmatic urban strategy and the highest design standards, has transformed the city’s public realm, immensely expanded its amenities and regenerated its economy, providing pride in its inhabitants and delight in its visitors. All cities, especially London, for too long without directing inuences, can learn much from this example, which many already follow. Both the process and results of Barcelona’s rebirth are exemplary. Though always with citywide goals in mind, initial interventions were local and low budget, yet big in impact – not least © 1999 The Journal of Architecture because their design air drew international plaudits. From creating parks and plazas wherever opportunities arose, this strategy snowballed, gathering enthusiasm and Žnance – adding schools, health-care and cultural facilities and attracting all sorts of public/private partnerships – all the way up to realising very major infrastructural projects. Hosting the Olympics was only a part of this larger, still continuing strategy of up-grading the whole city. Barcelona is now more whole in every way, its fabric healed yet threaded through with new open spaces, its historic buildings refurbished yet its facilities expanded and brought up-to-the-minute. Past and present, work and play are happily inter-meshed in a new totality that is more than its often splendid parts, and is better connected even to sea and 1360± 2365 �230 The Royal Gold Medal 1999 Figure 1. View of Barcelona looking east (Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanistic i d’Infrastructures S.A.). mountains. And yet the character of Barcelona, though changed, is more distinct than ever and ready for the global age in which cities as much as nations are in direct competition for jobs and investment. Many people at all levels of administration, in the city’s business and cultural communities as well as its architects and designers, played large parts in this resurgence. The process was set in motion by Narcis Serra, the Žrst democratic mayor, and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from 1980–4. But most of the transformation was achieved by Pasqual Maragall, mayor from 1982– 1997 and Josep Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8 and Director for the Municipal Institute for Urbanistic Promotions from 1988– 1993. It continues today under Joan Clos, Maragall’s deputy and now successor as Mayor with Acebillo in charge of infrastructural projects as Director of Barcelona Regional. Under the guidance of these men, architects, urban designers, landscape architects and road engineers have fused their disciplines to create the new Barcelona. �231 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 The Award is intended to celebrate the achievements of Barcelona and Catalonia, yet also of Spain, the many excellent architects who remained relatively unknown during the Franco era, as well as the current resurgence of architecture and design. The quality of so many contemporary Spanish buildings and urban spaces, of products and architectural design publishing is outstanding. Probably nowhere else in the world are there so many recent examples, in cities and small towns, of a benign and appropriate attitude towards creating a civic setting for the next century. Notes accompanying the Jury’s Citation Hemmed between mountains and sea, Barcelona is a compact city, its 1.7 million inhabitants crowded into less than 100 square kilometres. Still displaying parts of its Roman walls, it is a city famous for architecture: Gothic ecclesiastical buildings, palaces and shipyards; the grid of its nineteenth-century extension planned by the engineer Idelfons Cerdà; exuberant Modernista architecture of Gaudí, Domenech y Muntaner and Puig y Catafalque; and the Modern architecture of José Luis Sert and José Antonio Coderch, as well as the (now reconstructed) German Pavilion of Mies van der Rohe. Now, since democracy came to Spain in 1975, the city has owered further, both architecturally and in every other way, so as to be unrivalled as a destination for pilgrimages and all other enthusiasts for civilised city life. Decades of Franco dictatorship left Barcelona with its historic fabric largely intact. But, besides being edged by dismal new housing, it was desperately run down and short of civic amenities. It was also in economic doldrums. Urgent action was required – and initiated immediately by Narcis Serra, who became Mayor following the Žrst democratic municipal elections in 1979 and Oriol Bohigas, his delegate for Urban Affairs. They recognised that many proposals of an already existing, city-wide plan for Barcelona – such as construction of a motorway ring around it – were sound, but impossible to implement. So they inverted the normal planning process and, instead of working from the large scale downwards, they started at the local level with the immediate needs of the ten neighbourhoods into which they had divided the city. But, though the initial focus was on small and easily-implemented projects, the ultimate goal was always to transform the whole city. Although this strategy had already been set in motion, those who oversaw most of its implementation were Pascal Maragall, Serra’s deputy who took over as Mayor in 1982 (when Serra was promoted to Minister of Defence in the Spanish government), and Josep Acebillo, the Director of Urban Projects. The Žrst projects were parks and squares, which were relatively cheap yet highly visible. Built wherever sites were available, these provided muchneeded open space in the old city, and foci and deŽnition in the amorphous new suburbs. Where possible, these now form chains of linked spaces that help tie the city together in a more varied yet intact entity. Early projects that brought immediate attention and acclaim include: the astringently avant garde Plaça del Països Catalans by Helio Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles outside Barcelona’s main railway station (Fig. 2); nearby the playful Parc de l’Espanya Industrial by Luis Peña �232 The Royal Gold Medal 1999 Figure 2. Plaça del Països Catalans – Helio Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles (photo Cunningham). Ganchegui and Francesc Ruis; and the Plaça de la Palmera, a collaboration between Pedro Barragán and Bernardo de Sola and the sculptor Richard Serra. Each of these realises very different yet complementary civic visions, as, for example do two slightly later parks in old quarries; the sombre monument of the Fossar de la Pedreera by Beth Galí and the family-oriented Parc de la Cructa del Coll by MBM. Many of these plazas and parks, and the other local projects that followed, are designed in an uncompromisingly contemporary idiom; and the controversy this provoked was welcomed for bringing, along with lively debate, a sense of local involvement as well as international acclaim and investment. Soon the local projects included building such other much-needed facilities as schools, health facilities and libraries, and refurbishing many of Barcelona’s most famous historic monuments. Exemplary schemes of the latter sort include the restoration of Gaudí’s Parc Güell by José Antonia Martinez-Lapeña & Elias Torres, the conversion of a print works by Domenech y Muntaner into the Fundacio Tapies by Amado & Domenech, the extension of Domenech y Muntaner’s Palau Musica by Oscar Tusquets and the conversion of the Casa Caritat into a museum by Piñón & Viaplana. Such undertakings encouraged the sprucing up of the whole city. To accelerate the snow-balling momentum of the regenerative process, Barcelona seized the 1992 Olympic Games. Crucially, the funds drawn in were invested in projects that served not just the Olympics but were key parts of the City’s long-term transformation. Besides leading to many Žne buildings – including Velodrome and Badolona Sports Pavilion, both by Esteve Bonell and Francesc Ruis, the Archery Facilities by Enric Miralles and Carme Pinós and Collserola Telecommunications Tower by Foster and Partners – major urban design and infrastructural projects were realised. The most exemplary of these are the Nova Icaria Olympic Village, master planned by MBMP (Josep Martorell, Oriol Bohigas, Peter Mackay with Albert Puigdomènech) and the Cinturon motorway that now rings Barcelona. Nova Icaria fuses the best of traditional and modern urban forms into a new hybrid that reconnects the city to the sea, and Žve kilometres of new beaches that are part of the many new leisure facilities that enhance the city’s capacity for hedonism. The Cinturon is remarkable for the way skilful design has ensured that it brings together, rather than is a barrier between, the city and the surrounding mountains and sea. This is the result of an extraordinarily close collaboration between road engineers, landscape architects and urban designers brought about by Maragall and Acebillo. �233 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Such intense collaboration is one of their greatest achievements, along with ensuring that private sector investment has been to the same high design standards as found in the public sector. In this last they have been aided by the fact that perhaps no other city has a comparable pool of architectural talent to draw from. The Olympics was a climax to, but not the end of, Barcelona’s transformation. As well as the construction of the controversial but very popular Port Vell leisure complex in the old harbour, new open spaces and public facilities are still being built. Several major infrastructural developments are planned or underway, most of which will serve not only Barcelona but also lead to the better balanced development of its metropolitan region. Such public/private joint ventures are drawing in yet more private investment and jobs that will help ensure that Barcelona should be a major player in the global future as well as one of the most civilised and enjoyable of all cities to live in and visit. Award of the Royal Gold Medal to Barcelona Robert Maxwell I am honoured to have been asked to introduce to you the gifted individuals who have so notably contributed to the development of city planning in our time, so successfully indeed, that the city of Barcelona has been personiŽed so that it can receive the Royal Gold Medal, through their joint efforts and dedication to an ideal city development. City planning is a modern subject, about as old as modern architecture, about as old as Le Corbusier’s concept of urbanism. But does this subject really exist? In spite of the success of Milton Keynes, it is the existing cities that remain the toughest problem. City planning was meant to be a science, but standards change as fast as the practical measures taken, so that evaluation becomes difŽcult. Analytical concepts may not last for very long, statistics have little effect on appearances. There seems to be some unfortunate relation between the logistics of city growth, the economics of business, and the short life of political initiatives, that has made it difŽcult to pursue an evolutionary policy over a long enough time for results to show. Attempts to reshape existing cities like our own Birmingham, using analytical concepts like motorway box, neighbourhood unit, tower block have not been very successful. Appearances have been against them. At the same time the growth of the tourist industry has provided an entirely different measure of what an urban environment can be. People on vacation ock not only to beaches, but to cities that are full of attractive buildings and spaces, that derive their distinctive character from patterns of use rather than from patterns of analysis. Tourists visit Clough Williams Ellis’s Port Mereion and François Spoerry’s Port Grimaud, both elegant Žctions deriving from Camillo Sitte’s largely Žctional work ‘City Planning According to Artistic Principles’. Could it be that architecture has a role to play in Žlling the gap between abstract planning and lived experience, between what works logistically and what works socially, between necessity and �234 The Royal Gold Medal 1999 appearance? Could it be that city planners need to be more sensitive to what buildings can do to shape the city and give it meaning? Because this seems to have been the crucial idea that has resulted in the conspicuous success of Barcelona. Barcelona is, perhaps, a fortunate place, being at one and the same time a city, a port and a beach. It is in the south, so it has sun. But it is also in the north, so it has energy. It has Antonio Gaudí, more familiar to ordinary families than Pablo Picasso. And it has Cerda, whose gridded plan of 1859 provided structure, but also freedom, providing sites for buildings and buildings for sites. But this formula is still too ideal for our situation today. We have to deal with the city largely as it is, and look for growth more from economic management than from an ideal layout. In order to deal with the city more as an organism, we have had to re-conceptualise it in terms of its social value. And this, it seems to me, has been accomplished largely through the insights provided by the Italian architect Aldo Rossi, whose book ‘L’Architettura della Città’ appeared in 1996. Rossi was a visionary who saw the city as a repository of meaning, and who also saw the individual buildings as the catalyst which allowed social energy to ow into the city. The reason why city planning is so difŽcult has nothing to do with the ideology of modern architecture. Radical interventions like Danny Libeskind’s Victoria and Albert spiral or Richard Rogers’s Lloyds take their meaning from the situation in which they are placed in the city, as much as from their unusual forms. Lord Rogers has been unequivocal in his defence of the inner city. The order of the city exceeds the order of any one building and acts as a shared framework which provides meaning, at the same as it accepts each intervention as foreshadowing a change of meaning. To build in Barcelona, then, is analogous to writing in Catalan; the existing both accepts the new and is changed by it. A single gifted individual can provide a crucial stimulus to cultural change, yet at the scale of the city their effort can be lost. To change the evolution of a whole city in a period of twenty years – Catalonia gained its political autonomy only in 1977 – is an outstanding achievement, and it needed more than one man. I give you then Žve men – three mayors in succession: Narcis Serra, Pasqual Maragall and Joan Clos; then Josep Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8, and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from 1980–4. In hailing this achievement in the names of the Žve wise men we salute not only individual efforts but their collective wisdom – their perception of the process by which the city grows, their patience in seeing growth as a way of giving shape, and their moral sagacity in co-operating with the spirit of the times. Architecture and City in an Open World Pasqual Maragall i Mira If we look down upon Europe from a satellite we will see a constellation of points or specks of light. What we will not see are borders between states or regions. The constellations we see are our constructions, our physically existing cultures. �235 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Simply by taking in this image we learn something useful about the world, something that the concept of global village doesn’t tell us. The organisation of these specks of light, which are the reection of our cities, traces certain paths, pointing out concentrations and revealing empty spaces. These are dense concentrations such as the Randstadt, the English South East, the Ruhr-Rhine valley, the Genoa-Turin-Milan triangle, or the high point of some coastal lines that look like a linear city, just as in Naples or in Barcelona and the northern Mediterranean coast of Spain up into the Gulf of León. The only road that leads from the present world of states to the global world, to the open world, to the world without borders, is precisely this: it is a route that traverses the world of cities and the Europe of regions. The global world, this ‘global city’, this notion that my city no longer exists because my real city is the world, is not a very useful idea. It is a paralysing concept. Global thought makes considerable mistakes. In 1974, it announced that oil reserves would last only twenty more years, and here we are in year twentyŽve! Another mistake: we were told that the world population would stop growing in the year 2050, at some 15,000 million inhabitants. Now it seems it will reach its peak long before, in 2015/2020, and with many fewer inhabitants. Fortunately, a good catchphrase emerged from the Rio de Janeiro Earth Summit where global thinking was established. It said: ‘Do locally everything that can be done locally’, by way of saying: ‘avoid the transportation of energy – whether pure or compact – whenever possible’. Also the European Union establishes an ‘evercloser bond between people where everything will be done as close as possible to the citizenry’; in truth, this is a revolutionary proclamation that changes the constant tendency of ideas, since 1789, to adopt a naïve universalit y. At this point, we must ask ourselves what the devil architecture has to do with all this? What architecture has to do with it, is that architecture is the art of constructing cities, and the city is once again taking its place at the centre of the world’s attention. Today’s globalisation is neither right nor deŽnitive. It is just the latest of the waves of universalisation that have followed one another cyclicall y throughout history. At the end of the nineteenth century, both Žnanciers and proletarians were internationalists as well as aristocrats like the Baron of Coubertin. In this century, the lesson in humility that we ought to have derived from the audacity and stupidity of our collective pretensions is overwhelming. We must therefore admit that, for the moment, the global world can only be constructed piece by piece, by regionalising its organisation, and we must understand that such regionalisation will be established at the level marked as the minimum economic size by the largest economy. The creation of the United States in 1776 sanctioned the necessary uniŽcation of Europe two centuries ago. How could we not have realised it? The world is only a global world for a few, and within limits. It is above all a world of cities, of places where business and workers on the one �236 The Royal Gold Medal 1999 hand and public representatives on the other try to meet the demands and problems of the human species. The cities that make up this partially globalised world are the true scene of architecture. On this point, Narcís Serra, Joan Clos and I are only following the masters. The Renaissance masters, the Modernist masters, and the Masters of today, Oriol Bohigas, Richard Rogers and Renzo Piano, and we are obeying our own experience in doing so. In Barcelona, to construct houses in the crumbling Old City in the early 1980s was useless if not accompanied by health, safety and elementary urbanistic measures. Just look. We came into government in 1979 with the mistaken notion that the low housing prices in the Old City were a blessing, and we began to make urban plans that increased the zoning for public structures to the maximum. This was a mistake. We thought we had to behave in such a way that the Old City dwellers would stay there thanks to the maintenance of low prices and the new offer of services. This was another mistake. We didn’t realise that prices were low because people were leaving. The population in the Old City decreased by 30 or 40 per cent. Those familiar places, freighted with meaning, were being deserted. The empty spaces began to be occupied, in part, and only in part, precisely by people lacking the means to maintain a minimum of commercial and public vitality in these neighbourhoods, people who tended to create defensive and ghetto codes of behaviour. The theory of the skier was the solution: not just for urban planning, or public safety, but for both. Urbanism plus public safety, Žrst one and – imme- diately after – the other. Social services plus cleaning services. Commercial policy plus housing. Prevention before correction but, in every case, prevention plus correction. No dogmatics, no magic formula. Public investment plus private investment. Public action plus charity. Total war on poverty. This is what Narcís Serra had shown us, and what Joan Clos carried out as councilman. At Žrst, we lost. Only much later did we tie. And Žnally we began to win. And even as we were winning, the buried mines of old scandals or the hypocrisy of bean counters scandalised by the buying and selling of housing at different prices began to blow up around us. Just as, much earlier, charitable associations had been scandalised when the lines for food or shelter began to grow as we closed down the unhealthy pensions where elderly persons – unseen by and unknown to these associations – were dying on the cheap. Governing the city, to be sure, often requires a certain glossing over or dissimulation of lacerating problems, so as to resolve them without offending public sensibility – how can we deny it? But in most cases, it requires revealing to the public hidden realities. The governor sets the mirror of its miseries before the city, miseries not unknown, but forgotten, covered up, hidden. A new house in a dangerous neighbourhood is not a new house. That is the lesson we learned. That new house quickly grows old, like the faces of boys and girls who go to work too young. The lesson to be learned is that both wealth and poverty colonise territory. Wealth by means of high prices (uptown) and minimum lot sizes (out of town), and when necessary by means of private �237 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 security forces, as in Caracas; poverty by means of an equally efŽcient weapon: the middle class fear of unsafe streets and unbridled diversity. The truth is that in tolerant and liberal Barcelona, crime rates have dropped from 25 per cent to 15 per cent in ten years, that is, by almost half, while in ten years of law-and-order London it rose one and a half times. Tony Blair who made it one of his central campaign issues knows it well. Notice that the London School of Economics had shown that the radical puritanism of Mrs Thatcher’s government condemned the destitute to remain entrenched in their destitution. This brings us to an interesting methodological observation. When a city has gone through years of non-doing and passivity, ideas about its future mature and can be transformed into a fruitful, forceful, and purposeful attitude when the necessary political conditions to take action come into play. This, I believe, is the origin of the demanding optimism of Bohigas, Acebillo, Solà-Morales, Busquets, Llop, and de Lecea that began to overow in 1980 onto the streets and squares of Barcelona. And this, I am convinced, is the moment London, and its politicians, architects, and social workers in general, is entering. If there were such a thing as historical justice, it would consist of a kind of Solomonic distribution of grand projects throughout decades and territories, possibly with a slight preference for territories distant from the centre of the system of cities, to compensate for the fact that proximity to the centre brings with it a density of contacts that makes the external or instantaneous shock of grand initiatives unnecessary. (I say slight prefer- ence in order not to relinquish methodological modesty with regard to public action which I imagine bold and energetic yet not substituting for the very same citizens you are supposed to serve.) It is clear, however, that there is no such thing as distributive justice in history and, nevertheless, or for that very reason, we must lie in wait for the passing of the train of fortune and, if necessary, build fortune a shortcut. That is the purpose of grand events. At times they are nothing more than the announcement of a long-awaited era, excuses that history seizes to make a sudden, splendid appearance with a gift of dreams carried out. Let us call architecture back to its date with history. The best news for the victims of terror in the Basque country, was the inauguration of the Guggenheim Museum in Bilbao. The Gehry Museum and Foster’s underground have broken the spell cast over a Basque city (and the Basque country) that had only been seen in the light of tragedy and death, and which can begin once again to be imagined as a site of life and construction, thus averting the obsession with fear that is the goal of the politics of terror. The Lisbon Expo, the Barcelona Olympics, the high-speed train installed in Seville for the ‘92 Expo, all mark another series of moments in which the spark of the event seems to have put in motion the motor of evolution. No one can survive merely by conservation. If there is no new construction, the city cannot stand; not even the old will endure. Each city must Žnd its own formula for combining existing symbols with new ones. Without the latter, antiquity becomes mere repetition. And I assure you that the �238 The Royal Gold Medal 1999 future of nations will be played out in the efŽcacy of their systems of cities. Our experience as mayors cannot be entirely explained without at least one confession. It is the emotion of seeing new symbols destined to last rise up in the city through the art of architecture and construction. I am not referring so much to the function as to the value of those constructed artifacts. Squares or houses, trees planted in a certain place or a certain order, new monuments, or restored or displaced ones, more or less stable and resistant urban furnishings, schools, sidewalks and boulevards, communications towers, containing walls, dikes, theatres: all of these are the theatre of life, messages thrown more or less consciously like bottles into the sea of history’s course, occasionally excessive references to our passage through the city, but in any case visible, corporeal, criticisable – action become object, which thousands of eyes will gaze on with respect or will pass over, which thousands of hands and feet will touch, trample, or alter, and which make of the city one of the few lasting concepts of our present and our future – one of the most universal concepts, for the experience we have of them is universal and common. And so, if there is any profession that holds the key to their modiŽcation, it is architecture, which makes architects and the profession of architecture, one of the broadest dreams of youth, on a level with those makers of the immaterial, but magical, construction which is stage design. It was not by chance that the 1997 Congress of the UIA in Barcelona turned into a two-tiered ritual of masses and vedettes, all from the same profession. I must say here that I am very grateful to Norman Foster and Kenneth Frampton for recognising at once what was happening, and for agreeing to convert the Plaza of the Angels, also known as the Plaza of Nations, against the white backdrop of the MACBA – the Museum of Contemporary Art of Barcelona – into the scenario of the best architectural debate. Perhaps no architectural congress from now on will be able to do without a debate staged on the hard stone of the city, in which the forum and the agora once again fulŽll their old function. The Žrst President of the reinstated Generalitat, Josep Tarradellas, would often say half-ironically, half-sincerely, with his peasant’s smile, so inscrutable and yet so seductive, that he would have liked to be mayor. ‘Because you, Mr Mayor’, he would say, ‘can see your works, and can touch them, and the people come up to you on the street. But me, do you know what I do? All I do is sign decrees!’ In this way he expressed the bitterness – not lacking in majesty – of the representative of an abstract power, such as a nation, which is incorporeal, which exists – and often with what strength! – but only in people’s heads, and in the false or unreal lines that separate one country from another on a map. An immense strength that has allowed for the greatest progress and caused the greatest catastrophes, but an ideal strength, not a tangible reality. In Barcelona, after 40 years of dictatorship, we reached a moment, and not a eeting or short one, of an ongoing euphoria of constructive explosion. Like a long-awaited spring, surprising in its intensity and beauty when it Žnally arrives, like those �239 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 gardenias that take so long to blossom, that never quite ower, but surpass the imagination in the number, fragrance, and purity of their petals when they Žnally do. This occurred in Barcelona and it continues to occur. The feeling this produces is difŽcult to describe. In the last 20 years in Barcelona, we have come to equate ‘city’ with ‘betterment’. The eye has become accustomed, not to certain forms, but to certain rhythms in the evolution of forms. Rhythms subjected to certain principles of quality occasionally violated, as with the fall of Chillida’s cement hook, or with the rubble of stone from Montjuic in the Ensanche/Extension, or when the ‘small’ communications tower, that of the Telephone Company in Montjuic, was placed two hundred metres within an enclosure which it should, in any case, only have intersected from without, as a useful and respectful point of reference. The other communications tower, Foster’s tower, the result Žrst of a careful process of social and professional acceptance, and then of the task of selection, carried out by Juli Esteban and Joan Busquets, is more in scale than it might appear (Fig. 3). A philosopher friend of mine commented that if you covered it over with your hand you restored the scale of the mountain and the equilibrium of the skyline, which otherwise is reduced to a miniature, shrunk by the overwhelming presence of the tower. And this is true: you can try it yourselves the next time you go to Barcelona. However, in addition to its elegance and originality, the tower supersedes the excessive functionalism of the usual cement tower. It is made to Figure 3. The Collserola Telecommunications Tower – Norman Foster and Partners (RIBA Press OfŽce). the scale of a different city, greater and more distant than the one you can see from this side of the mountain: it corresponds to the scale of the metropolitan city, the city of three to four million people that surrounds the mountain on both sides. Now, when we are on our way home from the mountains or the coast, the tower quickly orientates us, from afar. And, once we are home, it reminds us that the real city we inhabit is not exactly the same as the one we see. I say this in spite of myself, because I am among those who believe that a city you cannot see is more difŽcult to govern. This is so true that I proposed to move the plenary council of the City Government to the last oor of the Novísimo Building, once three of its twelve stories had been eliminated and the skyline of the old city from the sea had been restored. I always felt that the danger of the towers, both the communications towers and the skyscrapers of the Olympic Village would be to initiate a contest of multiplication of those artifacts, of which every generation should construct only a few, a precious few, cum grano �240 The Royal Gold Medal 1999 salis. Manhattan and San Giminiano are not easily reproduced phenomena. Unique architectural phenomena, when they occur in an environment characterised by mobility, are less dramatic; to put it another way, they are acts in a drama that doesn’t stop there, a drama that is ongoing, whose irreversibility is not cause for concern. The city’s conŽdence in itself is immense in these cases. The credence in public action is almost inŽnite. The accumulation of many positive emotions, like the gardens of Elias Torres in Villa Sicilia; or Beverly Pepper’s park; the many new balconies over the city, like the portentous podium of Gae Aulenti over the western part of the city, or the Parc del Migdia a bit higher up, or even the lateral edges of Acebillo’s beltway on the Ronda de Dalt, with unimagined views of the Barcelona plain and the mountain slopes that begin their ascent there; or the campaign to make sense of areas of the city that had no textual language, like General Moragues Square, next to the Calatrava bridge where people exploded with joy when Ellsworth Kelly the sculptor climbed up to greet them, leading him to exclaim: ‘This is the Žrst time a sculptor has received a musician’s ovation!’ All these things have turned the city into a kaleidoscopic reality in less time than it usually takes to perform simple changes. It has been and is an intoxicating time, in which the gods, the state, and the architects have bestowed on the city what we had sought tirelessly for decades, decades of silence, of frustration, of beginnings and quests that, still and all, served to crystallise the most precious jewel of social engineering: a consensus on projects, on grand projects. I only want you to know that this city, seen by so many as a model, this city of which Andrea Rinaldi has said with evident excess: ‘a Barcellona il processo si inverte e le transformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica’ (‘in Barcelona the process is inverted and the transformations originate at the level of public space and then go on to architectural form’) . . . in this city nothing is guaranteed. And this is what makes it the same as any other, and a sister city to all. I would add sister, little sister, of London above all. London has acted as a brilliant mirror in which Barcelona has encountered the way of telling its tale to the world. I foresee a hard road for a world that will not be better if its cities do not improve, and I believe it is possible for them to improve. And I take a stand with Jaime Lerner, ex-mayor of Curitiba, Brazil, in asking universities and nations to stop telling a tale of urban tragedy and begin to write a new ending, which will be a positive one, mark my words. Ten points on an Urbanistic Methodology Oriol Bohigas 1. The city as a political phenomenon The city is a political phenomenon, and as such it is loaded with ideology and with political praxis. It is the continuity of a common ideology and programmes by the three Socialist mayors – Serra, �241 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Maragall and Clos – and their collaborators that have made the coherent transformation of Barcelona possible. 2. The city as domain of the commonalty These political and urban ideas are based on a radical statement: the city is the indispensable physical domain for the modern development of a coherent commonalty. It is not the place of the individual, but the place of the individuals who together make up a community. Very different from what a famous British politician said, that there was no such thing as ‘community’, only individuals and the State. It is the relation between individuals that constantly weaves the threads of ideas and expanding information. The city offers the fullest guarantees for this information, for access to the product of that information and for the putting into effect of any socio-political programme based on that information. There can be no civilisation without these three factors. The new voices of technology have recently tended to say that the traditional city is going to Žnd itself replaced by a series of telematic networks which will constitute a city without a site. This is an anthropological and ecological nonsense. It is a vision put forward by certain political ideas which are opposed to giving priority to the collective and in favour of the privatisation of the public domain. 3. Tensions and chance as instruments of information When I said that the city provides us with certain irreplaceable instruments of information I mean the enriching presence of tensions and of chance. It is only with the potentially conictive superimposition of singularities and differences and the unforeseen gifts of chance that progress can be made in the process of civilisation, with the move from the structure of the tribe to the civilising cohesion of the city. The city is a centre of enriching conicts which are only resolved in their afŽrmation as such or in the coexistence of other conicts with different origins. It does seem to me that the great error made by the urbanism of the Athens Charter was the attempt to cancel out these conicts. To eliminate them instead of resolving them with the recognition of other conicts. Urban expressways, the 7V of Le Corbusier, functional zoning, directional centres, the great shopping areas: these have not served to resolve problems, but have instead destroyed the character and the function of many European cities. 4. The public space is the city If we start out from the idea that the city is the physical domain for the modern development of the commonalty, we have to accept that in physical terms the city is the conjunction of its public spaces. The public space is the city: here we have one of the basic principles of the urban theory of Barcelona’s three Socialist mayors. In order for the urban space to fulŽl its allotted role it has to resolve two questions: identity and legibility. 5. Identity The identity of a public space is tied up with the physical and social identity of its wider setting. �242 The Royal Gold Medal 1999 However, this identiŽcation is bound by limits of scale that are normally smaller than those of the city as a whole. This being so, if authentic collective identities are to be maintained and created it is necessary to understand the city not as a global, unitary system but as a number of relativel y autonomous small systems. In the case of the reconstruction of the existing city, these autonomous systems may coincide with the traditional neighbourhood make-up. I believe that this understanding of the city as the sum of its neighbourhoods or identiŽable fragments has also been one of the basic criteria in the reconstruction of Barcelona, with all its political signiŽcance and with the creation of the corresponding decentralised administrative instruments. However, we are dealing here not simply with the identity of the neighbourhood, but with the particular representative identity of each fragment of the urban space; in other words, with the coherence of its form, its function, its image. The space of collective life must be not a residual space but a planned and meaningful space, designed in detail, to which the various public and private constructions must be subordinated. If this hierarchy is not established the city ceases to exist, as can be seen in so many suburbs and peripheral zones of European cities which have turned away from their urban values to become parodies of certain American or Asian cities. 6. Legibility The designed form of the public space – that is, of the city – has to meet one other indispensable condition: to be easily readable, to be compre- hensible. If this is not so, if the citizens do not have the sense of being carried along by spaces which communicate their identity and enable them to predict itineraries and convergences, the city loses a considerable part of its capacity in terms of information and accessibilit y. In other words, it ceases to be a stimulus to collective life. In order to establish a comprehensible language it is necessary to reuse the semantics and the syntax that the citizen has already assimilated by means of the accumulation and superimposition of the terms of a traditional grammar. It is not a matter of simply reproducing the historical morphologies but of reinterpreting what is legible and anthropologically embodied in the street, the square, the garden, the monument, the city block, etc. No doubt with these ideas I will be accused by many supposedly innovative urbanists of being conservative, reactionary, antiquated. But I want to insist on the fact that the city has a language of its own which it is very difŽcult to escape. It is not a matter of reproducing Haussmann’s boulevards, or the street grids of the nineteenth century, or baroque squares or the gardens of Le Nôtre. It is a matter of analysing, for example, what constitutes the centripetal values of these squares, what is the plurifunctional power of a street lined with shops, what are the dimensions that have permitted the establishment of the most frequent typologies. And it is a matter of being aware of how the abandoning of these canons results in the death of the city: the residual spaces of the periphery and the suburb, the vast shopping centres on the outskirts of the city, the urban expressways, the university campus at a considerable distance from the urban core, etc. �243 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 7. Architectural projects versus General Plans All of the above considerations bring us to another very important conclusion which Barcelona has managed to apply: the urbanistic instruments for the reconstruction and the extension of a city cannot be limited to normative and quantitative General Plans. It is necessary to go further in terms of what is required of the design. It is necessary to give concrete deŽnition to the urban forms. In other words, instead of utilising the General Plans as the sufŽcient document, a series of one-off Urban Projects have to be imposed. It is a matter of replacing Urbanism with Architecture. It is necessary to design the public space – that is, the city – point by point, area by area, in architectural terms. The General Plan may serve very well as a scheme of intentions but it will not be effective until it is the sum of these projects, plus the study of the large-scale general systems of the wider territory, plus the political deŽnition of objectives and methods. During these last thirty years General Plans have justiŽed all over Europe the dissolution of the city, its lack of physical and social continuity, its fragmentation into ghettos, and have paved the way for criminal speculation in non-development land. And they have, in addition, counterfeited a spirit of popular participation, whose criteria cannot logically be extended beyond the local neighbourhood dimension and beyond a comprehensible time span. 8. The continuity of the centralities The controlling of the city on the basis of a series of urban projects rather than unformalised General Plans makes it possible to give a continuity to the urban character, the continuity of relative centralities. This is one way of overcoming the acute social differences between historic centre and periphery. I am aware that in these last few years many voices have spoken out in defence of the diffuse, informalised city of the peripheries as the desirable and foreseeable future of the modern city. The ville eclatée, the terrain vague. This position seems to me to be extremely mistaken. The peripheries have not been built to satisfy the wishes of the users. They have appeared for two reasons, which correspond to the interests of the capital invested in public or private development and to conservative policy: to exploit through speculation the value of plots that were outside of the area scheduled for development, and to segregate from the main body of the community those social groups and activities regarded as problematic by the dominant classes. The urbanists who uphold the model of the periphery seem not to realise that all they are doing is putting themselves on the side of the market speculators, without adding any kind of ethical consideration. As certain neo-liberal politicians say, the market takes over from policy, without considering the economic and social damage suffered by the periphery and even by the suburb. In other words, without culture, without politics. 9. Architectural quality: between service and revolutionary prophecy No urbanistic proposal will make any kind of sense if it does not rest on architectural quality. This is a difŽcult issue. If the city and architecture are to be at the service of society, they need to be accepted �244 The Royal Gold Medal 1999 and understood by society. But if architecture is an art, a cultural effort, it must be an act of innovation towards the future, in opposition to established customs. Good architecture cannot avoid being a prophecy, in conict with actuality. On the one hand actual service in the here and now and on the other hand anti-establishment prophecy: this is the difŽcult dilemma which good architecture has to resolve. 10. Architecture as a project for the city I do not want to conclude without referring to another architectural problem. It is evident that these days there is a great split in the diversity of architectural output. On the one hand there is the tightly rationed production of the great architects which is published in the magazines and shown in the exhibitions. On the other hand there is the superabundance of real architecture, that which is constructed in our horrible suburbs, along our holiday coasts, on the edges of our motorways, in our shopping centres. A very bad architecture, the worst in history, which destroys cities and landscapes. There are many reasons which serve to explain this phenomenon, but the most evident ones are the typological peculiarity of the great projects and the commercialisation of vulgar architecture. The great Ivory Tower projects are no longer capable of putting forward methodological and stylistic models, and as a result the majority of vulgar architecture cannot even resort to the mannered copy. Clearly we are not in any condition today to call for the creation of academic models, as has occurred in the history of all styles. Perhaps the only possibility open to us is that of establishing a rule that is more methodological than stylistic: that architecture should be primordially a consequence of the form of the city and of the landscape and should participate in the new conŽguration of these. This would be a good instrument for a new order, in opposition to the self-satisŽed lucubrations of good architecture and the lack of culture of vulgar architecture. I began by saying that the city must be an architectural project and I have ended by saying that the solution to the present problems of architecture may be to design it as part of the city. Conclusion My intention was to give a simple informal speech of thanks for the medal. But I see that it has come out too academic and, as a result, boring and pedantic. And perhaps futile, too: I am afraid I have spoken of principles that are too simple and too familiar for such an important audience from the Olympus of the British architectural profession. Please forgive me. I could not resist the temptation of underlining these ten successive and interlinked programmatic points, as a consequence of the initial fact of Barcelona’s political approach to urbanism. If our mayors had been Thatcherites, the city today would be very different. These points and their methodological coherence would not have been possible without the political lines marked out by our three Socialist mayors, Serra, Maragall and Clos. The credit is theirs, and it is they who deserve our thanks. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Architecture and City in an Open World Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Bohigas, Oriol, 1925- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived The Journal of Architecture Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Arquitectura Urbanisme Premis i reconeixements Abstract A summary of the resource. Transcripció del discurs pronunciat a l'acte de concessió de The Royal Gold Medal de 1999 a la ciutat de Barcelona, atorgada per la The Royal Institute of British Architects, publicada amb la ‘Jury Citation’ i les ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, seguides dels discursos pronunciats a la presentació: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ de Robert Maxwell ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira i ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ d'Oriol Bohigas. Description An account of the resource v4, n3 (autumn), p. 229-244 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf 2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Discurs al Parlament de Catalunya Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Presentació En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya. Fundació Rafael Campalans 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi. El Sr. Maragall i Mira Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari en aquest debat d’investidura. Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals. Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu voler i el que realment s’aconsegueix. No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor, que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans? El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin oportú. L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació. En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any, s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans. El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius. 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre, l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a mínim, normal. Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció. Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit. Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de nivell en l’autogovern. La referència a Madrid. Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un canvi de Govern. Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos: «Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu. Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una herència liberal. Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme, perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet, històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–: és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya, que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i, concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria, de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema. En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial. Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin. Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat. Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos concrets. Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar. És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment. No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit. Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem. En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis. En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials: l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls municipalista al nostre país. El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració perifèrica de la Generalitat. Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació d’iniciatives locals. Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris, diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu. El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent Catalunya de banda a banda. Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets, l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva? Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones paraules en aquesta matèria. Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la informació. Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc – arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil, massa complicat. Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes. Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures, perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres i ferroviàries interiors. Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses. Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial. En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem. 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost. La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa que ahir se’ns prometien per al mes de juny. La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament; podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés, respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat. En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal? Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs, que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat. Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant, no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert. Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat, teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs. Aquest és el camí a seguir. Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del règim comú i del règim foral. Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%: 60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis. Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i possible. Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana», per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat – i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre finançament autonòmic. Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam. No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra. La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari, així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari. No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals. Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau, d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra. En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència, fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal. Som un país normal, deixem-lo fer. Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern. (Aplaudiments forts i perllongats.) 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Debats Investidura Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Model social Acció política President de la Catalunya. Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2768/19991209_20anysEstatut_PM.pdf 1f5d90bb39c9ea6361bdb1b1da8f32ef PDF Text Text Diseurs de Pasqual Maragall XX ANYS D'ESTATUT 9/12/99 Deixeu-me dir d'entrada que aquesta commemoració del XXè aniversari de l'Estatut no es una ocasió per a la nostàlgia, sinó una magnífica oportunitat per a la projecció del futur. Aquesta sessió coincideix amb l'inici d'una legislatura nova al nostre Parlament, on ressonen ja i seguiran ressonant les expectatives de canvi de la majoria de la nostra ciutadania. Com es contempla l'Estatut de 1979 des d'aquesta nova perspectiva? Quin balanç se'n pot fer i quina projecció futura li poden atribuir? Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 17 d'octubre, les forces que proposaven una ampliació o reforma de l'Estatut van obtenir al voltant de 100000* vots més que les que no la proposaven. Per a la majoria d'aquests votants, això no significava un rebuig del que aquest Estatut ha comportat per a la vida del país i de la seva gent en les dues últimes dècades: la seva contribució ha estat <*~ — -—- molt positiva. No era, doncs, un rebuig. Però era i és i �una intuïció de què l'Estatut ha quedat desbordat per la dinàmica de la història accelerada d'aquest final de segle. Hi haurà ampliació de l'Estatut. No és que l'Estatut hagi envellit prematurament: és la història la que ha corregut més de pressa del que era previsible. I l'Estatut i el marc constitucional hi ha contribuït. És el millor elogi que en podem fer. D'ençà de l'aprovació de l'Estatut hi ha elements nous a considerar. El més important d'ells ha estat l'entrada a laJJE i la ratificació dels seus Tractats i d'altres documents, com ara- la Carta Europea de l'Autonomia local del Consell d'Europa. Aquests documents són llei vigent a Espanya i per tant a Catalunya, i poden ser aplicats pels jutges en les seves sentències. En ells es consagra una renovada concepció de la sobirania, distribuïda entre eís diversos nivells de govern, i es consagra també una indisimulada preferència per la proximitat en la gestió dels afers públics. El principi de subsidiarietat vol que el complement del procés d'unió i integració sigui el de devolució i acostament dels poders: la devolució és la penyora que la unió no se'ns endurà el poder massa lluny quan no cal. 2 �És en aquest marc de principis que Catalunya aconseguirà l'acompliment del seu desig històric de llibertat sense renunciar a la unió amb els pobles d'Espanya i d'Europa. En aquest context nosaltres pensem que l'Estatut no s'ha de tocar_en_allò que constitueix el seujracli jonamental: és un equilibri massa delicat, igual com la Constitució. Però se li pot afegir i se l'hi ha d'afegir el que hem après en aquests 20 anys. Aquests principis derivats W T à formació gradual de l'Europa unida i de la nostra pròpia experiència d'jutogoverrî~ajudaran a interpretar amb una altra llum els textos legals. Altrament els petrificaríem i acabaríem de fet traintlos. D'això se n'ha dit de vegades una nova lectura. Però aquesta nova lectura necessita d'una_ampliació_o jddició al text inicial. Aquesta lectura distinta necessita explicitar les claus de la nova interpretació, que és absolutament legítima i necessària desprès de tot el que ha passat. Perquè tot ha anat prou bé, no ens enganyem. Els més grans ho poden valorar millor que els més joves. 3 �Però, diguem-ho també, sense que aquests, els més joves, hi posin el seu accent no hi haurà realment passes endavant. Entorn de ja meitat de les I ciutadanes i els ciutadans que^ voten noJian-votat ni \ J^L£QnsütucLó_njJL'Estatut. I cada vint o trenta anys tornarà a passar el mateix. I caldrà rellegir les lleis fonamentals en veu alta, permeteu-me l'expressió, si volem saber quina cara hi posen els ciutadans. Si ara haguéssim de fer la Constitució i l'Estatut els faríem diferents. Però es evident que no ens podem arriscar a una re-escriptura total, de cap i de nou. Si per primer cop gaudim de 20 anys de democràcia i d'autonomia, fem-nos-hi forts. El que podem i hem de fer es afegir a l'Estatut els jgrincipis nies claus d'una interpretació més d'acord amb els temps que vivim i les modificacions puntuals que convinguin a aquesta interpretació. M'explicaré: sortint d'una dictadura de 40 anys, on l'Estat ho era tot, forçosament l'Estatut i la » Constitució havien de ser una llista exhaustiva, circumstanciada i prolixa de totes aquelles competències que aquell Estat omnipotent perdria en benefici de les autonomies i de la societat. 4 �Però ara no tenim darrera 40 anys de dictadura sinó 20 anys de democràcia. Això vol dir que si ara Tía^u^ssini d'escriure un text per obtenir el mateix resultat que hem obtingut, ens limitaríem a dir quines són les coses que es quedaria l'Estat, les poques i elementals que es quedaria l'Estat, i no les moltes que deixaria anar i les circumstàncies i condicions en què les deixaria. Això és el que s'està fent a la Gran Bretanya i a la revisió de la segona part de la Constitució italiana. Avui a Europa se sent un clam a favor de fer realitat el vell principi de que la societat és primer que FEstat, primer que les administmdons_públiques. Subsidiarietat vol dir que l'Estat és secundari respecte de la societat, que n'és l'expressió formal i en garanteix l'estabilitat i la justícia, però que no la substitueix. Avui es evident que l'Estat no es necessàriament un bon gerent però que ha de ser un bon garant, una bona garantia, més eficaç i més forta que fins ara, si cal, dels drets de la societat i dels individus enfront dels vells i nous poders fàctics, enfront de la innata tendència dels mercats i els grups socials al monopoli i a la dominació. El Tractat de la Unjo diu clarament en el seu preàmbul que la UE es una Unió dels pobles cada 5 �cop mes estreta i on tot es farà com més a prop dels ciutadans millor. I després en l'articulat afegeix que en virtut del mateix principi, en tots aquells temes que no siguin comunitaris la Unió només farà allò que els estats no puguin fer millor. Aquesta és una visió reductiva però interessant. Reductiva en el sentit de que es limita a la relació entre la Unió i els estats, mentre que el preàmbul es refereix genèricament a totes les relacions entre governs i entre governs i ciutadans. Però interessant perquè ens obre la via del que haurien de ser aquí les relacions^ entre Estat, Generalitat i poders locals. ~ Tot això comportarà tres conseqüències: —En primer lloc, sense alterar-ne substancialment el contingut, rEstatut^ ha de compíax_amb unj^odi intejr^ejajru^jiina guia de lectura, uiia_aiírmació_de principis que permetin la_seva_aplicació en sintonia amb el nou moment que vivim. —En segon lloc, s'han d'elaborar les lleis de desplegament de l^Estatut, que ordenin, reformin o "substitueixin la lletania de lleis post-estatutàries, % * - — — 6 • • — - — ~ �especialment jeja matèrie&_d' organització del territori uJeTàdministració pública catalana. " —Finalment, hem d'estar preparats a respondre de les^_imglic^çiû^—això—pugui—tenir—en_Ja configuració de l'Estat, en particular pel que es refereix al Senat __com a cambra. federaL o dels territoris i a la formació de la voluntat política éstâtâTdavant de tercers. La diferència entre l'esperit amb que es van redactar els textos fonamentals i l'actual es immensa. Les finalitats que es volien aconseguir amb l'estil que es va utilitzar ja han estat aconseguides. Ara el text de l'Estatut es tant una garantia com la seva falta d'actualització seria un obstacle al progrés. No som partidaris de tocar-lo pel que té de garantia. Però som partidaris d'interpretar-lo a la llum de la realitajTi de les nécessitais actuals per evitar que es converteixi en un fre per al nostre progrés natural. El món es fa mes complicat i alhora mes senzill. Més complicat perquè progressivament anem renunciant a la comoditat d'una organització política amb un sol concepte central, la sobirania. I més senzill perquè les distorsions produïdes per aquest simplisme conceptual que ha dominat fins ara són 7 �tan importants que la seva flexibilització serà com un alliberament. Com podem arribar a aquest resultat? Qui ha de participar en aquesta tasca d'eixamplar els marges de l'autogovern en direcció, no a un passat que no pot tornar, sinó cap a un futur que es dibuixa davant nostre? En tot cas nosaltres proposem una entesao^ertaj. sense exclusions. Però naturalmHïTIâ^olnelîçarem a Construir amb aquells que han mostrat la seva disponibilitat a entendre's. Confio que al final ens hi podrem trobar tots. Hem de contemplar també aquest tema a partir de l'examen de la situació política a Madrid. ¿Com pot incidir aquesta situació en el procés que pretenem engegar? En aquest moment la sucursalitzacio més important es produeix indirectament a través de la impossibilitat de fer a Catalunya governs amb majoria suficient sense aliances que limiten la seva llibertat de moviments. I també pel fet que_el nacionalisme català, que es accidentalista en matèria de^cojrfíguració de l'Estat, ha optat per basar la seva capacitat de construir un marc polític català en la necessitat que els partits centrals puguin tenir del 8 �recolzament nacionalista per formar majories de govern a Madrid. Tot això ha complicat extraordinàriament les coses i ha empobrit considerablement el panorama polític. Però aquest escenari s'acaba. El futur de Catalunya en llibertat consisteix també en la participació activa de Catalunya en la nova etapa de l'Espanya que aspira a un rol important i estable dins d'Europa, en el Mediterrani i a Amèrica Llatina. De l'Espanya entesa com un conjunt de pobles diferents que es respecten i s'estimulen. D'això nosaltres en diem federalisme, es a dir, diversitat, unió i llibertat. El nostre projecte es basa en la construcció constant de la confiança, en ej. diàleg i e n e l consens. L'arquitectura institucional d'aquesta confiança i d'aquest diàleg té una primera peça -però no la única- en l'existència d' un òrgan, el Senat federal, on es formulen els compromisos i els objectius compartits imprescindibles. Poc a poc hem anat convencent a la força política que ha estat l'eix i la columna vertebral de la modernització de l'Estat espanyol i de l'entrada d'Espanya a Europa de la necessitat de adoptar un plantejament federal. 9 �Ara hem de convèncer els nacionalistes que la única solució a les seves legítimes aspiracions és un marc de caràcter federal, amb el nom que sigui. Això es el que nosaltres interpretem que els catalans desitgen. Ha de quedar clar que les coses han canviat i que no és factible pensar en un acord a Madrid que no tingui un correlat a Catalunya. Els socialistes catalans hem demanat als nostres companys espanyols que siguin conscients que nosaltres no avalarem cap pacte o entesa a Madrid que no vagi en el sentit que des del nostre punt de vista convé als interessos generals de Catalunya i d'Espanya. Que tothom en tregui les conseqüències oportunes. S' ha acabat el tacticisme, s'ha acabat la supeditació de la política catalana als problemes de la governabilitat espanyola: els dos temes estan relacionats. Si Catalunya no va bé Espanya^anirà malament. I si Catalunya pot encolomar a Madrid tots els mals que li arriben Catalunya anirà malament per força, perquè li mancarà motivació per a superar-se, li mancarà auto-exigència - com ja ha passat en diverses etapes de la nostra història. 10 �Aquest nou plantejament de les relacions Catalunya/Espanya requereix temps, constància i acords. Però requereix sobretot una Catalunya autoexigent amb si mateixa, en les seves relacions socials, culturals i polítiques. Perquè l'autogovern que volem no és una finalitat en si mateix. Només es justifica perquè ha de ser una eina al servei de les aspiracions i les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.d'aquest país. En això vaig totalment d'acord amb el M.H.President del Parlament i li reitero la meva disponibilitat per a col·laborar en la recerca de la Catalunya sense exclusions, culturalment robusta i políticament dialogant que uns i altres hem imaginat possible. Hem de completar l'Estatut per tal d'aconseguir-ho. Aviat, crec, i espero, Euskadi no serà ja una excusa per a que no es pugui parlar de tot això. Els moments alhora dramàtics i expectants en que celebrem l'esperançador vintè aniversari del nostre Estatut ens mouen a pensar amb prudència però també amb gran convicció que estem a prop d'encetar la millor vintena de la nostra història contemporània. H �Que el Parlament de Catalunya, M.HH. Senyors, que vostès han conduït tan dignament fins aquí, se'n faci valedor. I que sàpiga estar a l'alçada de les renovades responsabilitats que li escauen. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a l'acte commemoratiu de 20 anys d'Estatut de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-12-09 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Commemoracions Parlament de Catalunya Description An account of the resource Còpia del discurs de Maragall a l'acte celebrat al Parlament. Conté subratllats manuscrits de Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2767/19991214_DiariSessions_DebatAudiovisual_PM.pdf 631078ea4efd208fb57113a585e64c4a PDF Text Text DIARI DE SESSIONS D E C ATA LU N YA DEL PARLAMENT VI legislatura Sèrie P - Número 5 Primer període Dimarts, 14 de desembre de 1999 Ple del Parlament PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG Sessió plenària núm. 4.1 Í N D E X Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06) �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 2 S U M A R I La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. 1. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres El president anuncia la mort de l’exdiputat i exconseller de Treball Sr. Joan Codina i Torres. Tot seguit, la cambra serva un minut de silenci. 3 2. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06) (punt únic de l’ordre del dia) Exposició: conseller de la Presidència 3 La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Intervenció del G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi: Sr. Maragall i Mira. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Segona rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC). Intervenció del G. P. Popular: Sr. Fernández Deu. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Fernández Deu (P). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Segona rèplica: Sr. Fernández Deu (P). Intervenció del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Bargalló Valls. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Bargalló Valls (ERC). Intervenció del G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Verds: Sra. Comas d’Argemir i Cendra. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sra. Comas d’Argemir i Cendra (IC-V). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Intervenció del G. P. de Convergència i Unió: Sr. Codina i Castillo. La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts. SUMARI 17 21 22 23 24 24 28 30 32 32 32 36 38 39 43 45 47 47 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 3 SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 4.1 La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. de Alfonso i Pinazo. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat dels consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Cultura, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Treball, les conselleres de Justícia i de Benestar Social, i els consellers de Medi Ambient i d’Interior. ORDRE DEL DIA – Punt únic: debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Tram. 255-00001/06. Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Parlamentari Popular. Substanciació. El president S’obre la sessió. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres Les senyores i els senyors diputats probablement saben que s’ha mort recentment un antic diputat d’aquest Parlament, exconseller de Treball de la Generalitat, el senyor Joan Codina i Torres. Els prego que fem un minut de silenci en la seva memòria. (La cambra serva un minut de silenci.) Moltes gràcies. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/ 06) Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia, que és el debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Té la paraula el conseller de la Presidència, l’honorable senyor Xavier Trias. El conseller de la Presidència (Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera) Molt honorable president, il·lustres senyores i senyors diputats, iniciem aquesta sisena legislatura del Parlament de Catalunya, després del Ple del passat dia 1 i de l’acte de commemoració del vintè aniversari de l’Estatut d’autonomia, amb aquest debat general sobre els mitjans audiovisuals, un debat que, més enllà de l’oportunitat política que ha mogut els grups parlamentaris promotors d’aquest, és un reflex de l’interès ciutadà, social i polític, que existeix no solament a casa nostra, sinó també a la resta de l’Estat i dels països del nostre entorn al voltant del paper dels mitjans de comunicació, dels audiovisuals, de les telecomunicacions i de les tecnologies de la informació en general. SESSIÓ NÚM. 4.1 I, per tant, tenint en compte la complexitat i la pluralitat dels factors i els mitjans que, al nostre entendre, són subjectes del present debat, crec que no respondríem a les expectatives creades en tant que representants del poble de Catalunya si avui i demà ens limitéssim a debatre i a arribar a acords sobre aspectes molt concrets i singulars que, tot i ser importants en si mateixos, han de ser considerats en la seva justa mesura. Em refereixo, per exemple, a qüestions susceptibles de rellevants titulars mediàtics i de notòria confrontació política, com ara el sistema d’elecció de determinats responsables dels organismes d’administració i de gestió dels mitjans de comunicació públics. En aquest cas, entenc que estaríem defraudant les expectatives que s’han generat alhora que defugint la nostra responsabilitat política, que en aquest supòsit interpreto que se situa en la demostració de les nostres capacitats de diàleg i de formulació de propostes globals de futur, des de la coherència, la generositat política i la recerca dels màxims acords a què els respectius grups parlamentaris som capaços d’arribar en benefici del país en el seu conjunt. Vagi, doncs, per endavant, l’expressió de la voluntat política del Govern de la Generalitat i del grup parlamentari que li dóna suport d’arribar al màxim consens. Dic això, també, per ajudar a evitar malentesos si plantegem obertament des de l’inici del debat la necessitat d’abordar el conjunt de l’univers dels mitjans audiovisuals. Tot i que entenc que algú podria estar interessat a defensar posicionaments i propostes dirigides a analitzar la situació dels audiovisuals a casa nostra de manera parcial, en el sentit d’excloure del debat determinades realitats, mitjans o sectors, també crec que és de justícia intentar, si més no, una anàlisi general dels mitjans audiovisuals en sentit ampli, és a dir, tant els de naturalesa pública com privada, amb l’objectiu últim d’arribar a propostes de reformulació de l’actual marc normatiu relatiu als audiovisuals a Catalunya, i també a l’Estat. També és cert que, amb motiu del debat d’avui, la força i la capacitat d’influència dels mitjans de comunicació sobre l’opinió pública s’ha constatat de nou en aquestes darreres setmanes. Des del mateix anunci de la sol·licitud de convocatòria d’aquest debat general, no ha passat dia sense que els mateixos mitjans de comunicació i les diferents instàncies polítiques s’hagin fet ressò de la necessitat de modificar la regulació dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, amb una especial incidència sobre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I crec que això és positiu sempre que els mateixos mitjans apostin per fer-se ressò del conjunt del debat, evitant tant com sigui possible el reduccionisme o la simplificació de les propostes que es puguin arribar a donar a conèixer. En aquest sentit, des de la constatació que són diverses les causes que motiven els canvis que es proposen, cal dir que el nou marc legal a nivell de la Unió Europea, la mateixa evolució tecnològica de les telecomunicacions i la innovació que es produeix de manera constant, també, en l’àmbit dels mètodes de gestió de les organit- Punt 1 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 4 zacions, són factors prou rellevants en si mateixos que justifiquen el replantejament de determinades normes i regulacions. No es pot oblidar, tampoc, que, atesa la transcendència de rol dels mitjans de comunicació sobre la societat, es fa cada dia més necessari comptar amb la màxima participació i coresponsabilització dels agents socials i dels usuaris i consumidors en el disseny i control dels continguts que s’ofereixen i de les eines de gestió amb què es doten els mateixos mitjans de naturalesa pública. Però seríem injustos si no valoréssim la importància del camí recorregut a tot arreu –però, especialment, a Catalunya– en el camp dels mitjans de comunicació, aquests darrers vint anys, i, d’una manera més que rellevant, en el dels mitjans en català. El balanç d’aquest període és força positiu si tenim en compte la situació de partida. També és veritat que, com en tots els ordres de progrés de Catalunya i de l’Estat, la feina feta és el resultat del treball de tothom: de les institucions públiques de tots els colors polítics, dels professionals de la informació, de les empreses de comunicació, dels usuaris. Tot i que, durant aquests vint anys, han estat diverses i molt importants les normes legals aprovades tant pel Parlament de Catalunya com per les Corts Generals en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, creiem que reptes del present immediat i del futur ens obliguen a abordar un nou marc normatiu general. Aquesta asseveració es justifica plenament si tenim en compte que la Llei 4/1980, de 10 de gener, de l’Estatut de Ràdio i Televisió Espanyola, després de quasi vint anys d’existència, ha demostrat nombroses limitacions, tant en l’ordre tècnic com en el que crec que més ens afecta: en el del vessant de la norma bàsica en la seva integritat, circumstància que deixa un reduït marge d’acció al legislador català. Permetin-me, a continuació, fer un breu balanç de la feina feta durant aquest període en l’àmbit de la política dels mitjans de comunicació i dels audiovisuals en general. Les iniciatives del Govern de la Generalitat i del Grup parlamentari que li dóna suport han estat, des dels inicis de l’actuació dels governs de Convergència i Unió, encaminades a dotar Catalunya de la situació de normalitat en tots els ordres que, com a país, li corresponen. Aquesta activitat també s’ha desenvolupat en el camp dels mitjans de comunicació i de les telecomunicacions, en la mesura que la Generalitat ha tingut marge de maniobra, i, més recentment, en el camp de la societat de la informació. Punt 2 El primer any de funcionament del Govern de Convergència i Unió es va aprovar el Decret 175/80, pel qual es regulava la concessió d’emissores de radiodifusió institucional i privades en ones mètriques amb modulació de freqüència. Aquest Decret, que va tenir desplegaments posteriors, va ser recorregut davant del Tribunal Constitucional pel Govern de l’Estat, el qual posava en dubte la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya en el camp de la ràdio. Afortunadament, el Tribunal Constitucional va reconèixer clarament aquesta competència a favor de la Generalitat. Aquesta sentència, que no ha estat l’única, va marcar en positiu la resta del desplegament legislatiu que les Corts PLE DEL PARLAMENT Generals, a impuls dels diferents governs espanyols, han anat fent des d’aleshores ençà. No obstant això, com tindrem ocasió d’analitzar posteriorment, cal constatar que les lleis que han anat aprovant les Corts Generals han procurat, d’una forma o d’una altra, limitar en la mesura que els ha estat possible el camp d’acció del Govern de Catalunya. Una altra fita molt significativa de l’actuació en matèria de mitjans de comunicació socials desplegada a Catalunya fou l’aprovació de la Llei 10/1983, de creació de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, fet que va suposar una aportació essencial en el procés de normalització en el camp de mitjans de comunicació. Normalització en el camp de la comunicació social vol dir diverses coses. En primer lloc, significa l’existència de mitjans de comunicació propis en tots els camps, des de la premsa fins a la ràdio i la televisió i, més recentment, els que es difonen per les noves tecnologies: cable i Internet. També vol dir que aquests mitjans de comunicació emprin, ni que sigui de forma més o menys majoritària, la llengua pròpia de Catalunya. En tercer lloc, el procés de normalització comporta l’existència d’una veritable pluralitat d’ofertes, a fi a i efecte que els ciutadans de Catalunya puguin escollir el mitjà de comunicació que volen llegir, que volen escoltar o que volen veure en funció de la diversitat d’ofertes, siguin aquestes de l’ordre de continguts, de les qualitats o de les sensibilitats diverses que es manifesten al si de la societat catalana. I finalment, també vol dir normalització en aquest camp el fet que els mitjans de comunicació analitzin les notícies, els successos, transmetin les opinions a partir dels punts de vista de la societat catalana, a partir de la idiosincràsia dels catalans, a partir de la percepció de com afecta aquest o aquell succés a altres catalans. És a dir, la normalització en el sector dels mitjans de comunicació social comporta l’existència d’un veritable espai comunicatiu català. L’aparició de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i, conseqüentment, la posada en marxa de TV3 i de Catalunya Ràdio i, posteriorment, de Canal 33 i d’altres ofertes radiofòniques de la Corporació va suposar un salt qualitatiu d’una magnitud molt elevada, ja que permetia que els catalans poguessin accedir a una televisió no solament en la seva llengua, sinó també feta i pensada des de Catalunya. I, en el camp de la ràdio, significava l’aparició de mitjans de comunicació també d’alta professionalitat i que venien a reforçar d’una manera molt accentuada els intents anteriors més o menys reeixits d’una ràdio en català, entre els quals no voldria oblidar el que va suposar en el seu dia la creació de Ràdio 4. Crec, per tant, que aquesta ha estat una fita de primer ordre en el camí del nostre govern. Una iniciativa de la qual el Govern de la Generalitat se sent més que orgullós i que respon a la prioritat de defensar, potenciar i projectar la nostra identitat com a país, des de requeriments de professionalitat i de qualitat. D’aquesta manera, estarem d’acord que l’impuls que pot procedir d’un govern en matèria de mitjans de comunicació té dos vessants. El primer és la creació de mitjans institucionals, que crec que a les societats modernes occidentals SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 5 aquesta creació es cenyeix, gairebé en exclusiva, al món de la ràdio i de la televisió, i incloc en aquest camp els diversos suports de difusió que la tecnologia audiovisual permet. El segon vessant és el d’impulsar el sorgiment en el sector privat d’ofertes suficients, tant pel que fa a la diversitat com a l’especialitat, que completin l’acció dels mitjans institucionals quan aquests existeixen. Això que acabo d’afirmar no vol dir en cap cas que pressuposi una situació de subordinació d’uns mitjans respecte als altres, sinó ans al contrari, una situació que suposa una oferta plural i diversa, a fi i efecte que els ciutadans puguin elegir lliurement. M’acabo de referir al que ha fet el Govern en el camp dels mitjans de comunicació institucionals. Però el Govern també ha pretès, amb diversa fortuna, que des de la societat civil, que des de les empreses de comunicació existents a Catalunya, sorgissin ofertes de tot ordre que permetessin parlar d’un espai comunicatiu català, consolidat, plural i atractiu. En aquesta línia voldria destacar el suport que des del Govern s’ha donat a la premsa escrita, tant la diària com la d’altra periodicitat, tant la d’abast nacional català com la d’abast comarcal i local, i també que ha posat aquelles peces que li pertoquen per tal que existissin ofertes radiofòniques genuïnament catalanes, a partir, òbviament, de l’escrupolós respecte a les lleis generals i d’acord amb les propostes que lliurement han pogut fer al llarg d’aquests dinou anys les empreses que han tingut interès, en un moment o altre, per crear i gestionar emissores de ràdio. Abans m’he referit als problemes competencials amb què ens hem trobat en diferents ocasions en el camp de la ràdio i difusió, i, en aquest sentit, crec que és especialment rellevant la sentència de 2 de novembre d’enguany, del Tribunal Suprem, per la qual desestima la pretensió del Govern de l’Estat de qüestionar la capacitat reglamentària en l’àmbit de la radiodifusió de la Generalitat. El Govern socialista, l’any 1991, va recórrer contra el nostre Decret 80/1989, de regulació del servei de radiodifusió sonora, per entendre que la Generalitat no disposava de capacitat reglamentària ni inspectora ni sancionadora en la major part de les qüestions que afecten les emissores de freqüència modulada. Com poden observar, la consolidació de la recuperació de les competències en aquesta matèria no ha estat fàcil ni curta. Voldria remarcar que no he pogut fer un esment específic del camp de la televisió de gestió privada, i no ho he pogut fer perquè la Llei de televisió privada, aprovada per les Corts Generals durant el Govern socialista, i les modificacions que han pogut introduir posteriorment les mateixes Corts Generals durant el Govern del Partit Popular no han permès fins ara l’existència d’una televisió privada d’àmbit autonòmic, afavorint d’aquesta manera exclusivament –jo m’atreviria a dir «voluntàriament de forma exclusiva»– ofertes del que s’anomena a les lleis –i permetin-me dir-ho en castellà– de televisiones de ámbito nacional. Quan hem procurat donar suport, impulsar, ajudar l’aparició d’un marc televisiu català, que fins ara només ha estat possible en el que s’anomenen «les televisions locals», la inactivitat dels successius governs espanyols SESSIÓ NÚM. 4.1 ha aconseguit que també en aquest camp de la televisió local els esforços de la Generalitat topessin amb inconvenients de tot ordre. Aquests inconvenients tenen el seu origen en la mateixa redacció de la Llei de televisions locals, millorada substancialment gràcies a les esmenes del Grup Parlamentari Català, i en la inactivitat dels governs espanyols en el seu desplegament. Aquesta inactivitat ha estat la causa de la no-aprovació fins a la data del corresponent Pla tècnic nacional, que ha d’establir les freqüències que s’han assignar a les televisions locals. I és per això que aquesta important oferta comunicativa de proximitat, que està destinada a tenir un paper molt remarcable a Catalunya, no ha pogut avançar en el seu procés de consolidació, d’extensió i de professionalització. Per demostrar l’estat de la situació en aquest àmbit de la televisió local, vull recordar-los que l’any 1996 la Generalitat va aprovar un decret que regulava el règim jurídic d’aquestes televisions i va obrir el corresponent concurs públic d’atorgament de concessions. Doncs, bé, el Govern de l’Estat no solament va impugnar un article del Decret, sinó que també ha aconseguit paralitzar el concurs obert per la Generalitat perquè, com els he dit, no ha procedit a planificar les freqüències que se’ls havia assignat. No voldria acabar la repassada del que ha estat l’activitat del Govern de la Generalitat en aquest període sense fer un esment de la Llei 8/1996, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable. També en aquest camp el Govern va impulsar l’aprovació d’aquesta Llei, que establia diversos criteris relatius a l’audiovisual distribuït per cable i que pretenia que, quan els ciutadans de Catalunya tinguessin accés a aquestes noves ofertes, poguessin també rebre, a través d’aquest nou mitjà de difusió, una programació diversa i que contingués productes fets i pensats al nostre país. Aquesta Llei, no obstant, contenia una altra aportació absolutament innovadora i pionera en el conjunt de l’Estat; em refereixo, òbviament, a la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, al qual em tornaré a referir posteriorment. Pel que fa al camp de telecomunicacions, molt sintèticament, voldria recordar-los quina ha estat l’actuació del Govern en les passades legislatures. L’any 1982 varen ser transferides a la Generalitat les competències sobre instal·lacions d’antenes col·lectives en edificis i televisió amb circuit tancat. En aquest camp, a partir d’aquell moment, el Govern va procedir a actuar de la mateixa manera que havia estat la tònica general en el conjunt de l’Estat. Però, conscient de la rellevància social i econòmica que anava prenent aquest sector, l’any 1995 va aprovar un decret pel qual s’establia un registre d’instal·ladors que representa, permetin-m’ho dir sense falsa modèstia, una nova mostra d’anticipació respecte a l’activitat de les altres administracions públiques de l’Estat espanyol. La Generalitat va voler, d’acord amb els representants d’aquest sector, introduir elements suficients per tal d’estimular la professionalitat de les empreses que actuaven en aquest sector de les instal·lacions d’antenes en edificis. Dos anys abans, el 1993, el Govern va impulsar l’aprovació d’una llei que creava el Centre de Telecomunicacions de la Gene- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 6 ralitat de Catalunya. Aquestes dues iniciatives normatives he de recordar que s’emmarquen en un terreny molt limitat per a la Generalitat. En aquest sentit, cal recordar que la Constitució espanyola estableix que l’àmbit de les telecomunicacions és competència exclusiva de l’Estat. Sense discutir el contingut d’aquest precepte constitucional, sí que vull remarcar que difícilment el Govern podia plegar-se de braços davant d’un sector industrial professional i, en definitiva, econòmic, que anava adquirint una importància cabdal en els països occidentals i que avui dia ningú no discuteix que està cridat a ser un dels principals, si no el principal sector econòmic d’Europa i de la resta de països desenvolupats. La creació del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat va suposar dotar el país d’un ens que, permetin-me dir-ho amb orgull, s’ha consolidat com un punt de referència obligada quan a Espanya es parla de telecomunicacions. Aquest organisme públic ha estat bàsic per a la modernització dels serveis de telecomunicacions de les administracions catalanes, i en els seus sis anys d’existència ha executat importants projectes a un cost per a la Generalitat molt més baix dels que s’haurien aconseguit amb un mercat bàsicament monopolista. Entre aquests projectes, cal destacar la modernització de les xarxes de ràdio i televisió autonòmiques; la implantació de la xarxa de comunicacions mòbils per a la Policia Autonòmica; la creació de la xarxa corporativa de veu i dades de la Generalitat; la instal·lació de més de tres-centes infraestructures de telecomunicacions a tot el territori, que han facilitat la implantació dels nous operadors de telefonia fixa i mòbil; l’execució de la xarxa de comunicacions mòbils per a altres serveis de la Generalitat, com ara els bombers, els agents forestals, sanitat, carretera, Junta d’Aigües...; la introducció a Catalunya de la televisió i la ràdio digital terrestre, etcètera. Així mateix, i a partir de l’aprovació de la Llei del cable, es va procedir a l’establiment de tres demarcacions a Catalunya, amb què es garantia la viabilitat econòmica dels projectes i s’aconseguia que la implantació de noves xarxes de telecomunicacions fos una eina d’equilibri territorial. Cal remarcar que aquesta fita, la Llei del cable, es va aconseguir malgrat l’oposició frontal inicial del Partit Socialista. En aquest mateix capítol, cal remarcar la creació del Consorci Localret, amb una col·laboració estreta i fructífera de tots els ajuntaments catalans, així com la realització dels concursos per a l’adjudicació dels serveis de telefonia fixa, mòbil i dades de la Generalitat. En darrer terme cal tenir present que, en el context de la liberalització completa a l’Estat de la telefonia fixa, es va procedir a la privatització d’aquesta activitat del Centre de Telecomunicacions amb l’objectiu de potenciar els operadors amb seu a Catalunya, millorar l’oferta de telecomunicacions, millorar la qualitat i els cost dels serveis i potenciar la indústria del país. Punt 2 L’acció del Govern, en aquest camp de les telecomunicacions i de les noves tecnologies associades, té una última referència a la creació, l’any 1998, del Comissionat per a la Societat de la Informació. Comissionat que, en aquest brevíssim període de temps, ha tingut ocasió de demostrar la importància atorgada pel Go- PLE DEL PARLAMENT vern a aquest canvi, no només tecnològic, sinó fins i tot social, que s’està produint ja amb força a tot el món. També es mostra aquest capteniment en la qualitat de les iniciatives preses pel Comissionat en allò que fa referència a preparar el conjunt de Catalunya per a l’accés a això que s’anomena la societat de la informació. No només a nivell de l’Administració pública, a nivell dels serveis essencials –com són l’ensenyament i la sanitat–, sinó també pel que fa al conjunt de l’activitat econòmica i social de Catalunya, a fi i efecte de poderlo situar en l’avançada d’aquest canvi tecnològic, i ferho d’una forma cohesionada, tant pel que fa a l’aspecte social com pel que fa a l’aspecte territorial. Actitud aquesta que es deriva del que ha estat un dels principis inspiradors de l’acció del Govern durant totes aquestes legislatures, i que no és altre que el de preservar la cohesió social i l’equilibri territorial de Catalunya. A tall d’exemple, i pel que fa a l’activitat del Comissionat per a la Societat de la Informació, cal destacar l’execució de més de cinquanta projectes, en els quals sobresurten el Pla estratègic per a la societat de la informació i la realització del Pla estratègic sobre la indústria audiovisual, presentat el passat mes de març. Abans m’he referit a la importància estratègica de la creació i el desenvolupament de la Corporació de Ràdio i Televisió, com a eina pública al servei del país. I és precisament per la transcendència que cal atorgar-li que es mereix un tractament especial en aquesta meva primera intervenció en aquest debat. Un dels principis inspiradors de la programació de la Corporació, motor i raó de ser de la Llei que va crearla, va ser la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. Amb la posada en funcionament de la Corporació, es produeix el que el sociolingüista Francesc Vallverdú denomina «una revolució cultural a petita escala», que trasbalsa, en el pla de les idees i dels comportaments, nombroses pautes socioculturals dins la societat catalana. A tall d’exemple els he de dir que cada setmana el 85% de la població de Catalunya veu o escolta un dels programes de les emissores de la Corporació. Gràcies a l’impacte dels mitjans audiovisuals, la cultura catalana ha entrat en un dinamisme nou, malgrat que el seu efecte multiplicador és desigual, com es veu en l’hegemonia del castellà en les altres televisions, en la premsa escrita, en el cinema o en el vídeo. No obstant això, la missió de normalització lingüística i de cohesió social de la Corporació és tan vigent ara com ho era el 1983. Si bé als anys vuitanta calia crear una ràdio i una televisió fortes i de penetració social ràpida, ara, en l’era de la informació, cal refermar aquesta voluntat normalitzadora, en els mitjans convencionals o generalistes, de ser presents amb entitat pròpia i en català dins d’Internet, el satèl·lit i el cable. Tot i la competència aferrissada en la ràdio i la consolidació de les televisions privades, Catalunya Ràdio i TV3 han aconseguit mantenir-se com a líders d’audiència. I és caricaturesc i frívol que, per desqualificar aquestes dades, s’atribueixi el liderat de TV3 al fenomen futbol o Barça, quan en el terreny de la informació i de l’entreteniment, sigui el dia que sigui, i en l’hoSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 7 rari que sigui, els èxits són tan significatius i de repercussió tan gran. Encara que sembli anecdòtic, em referiré a un cas adient per a les dates nadalenques i de canvi d’any que s’acosten. Televisió de Catalunya va ser la televisió més vista quan es van emetre l’any passat les campanades de fi d’any; va desplaçar Televisió Espanyola, i, diguem-ne, l’emblemàtica Puerta del Sol. Però són tantes les poblacions que demanen la retransmissió de les campanades, que l’elecció, aparentment rutinària, s’ha convertit en un autèntic problema de la direcció de Televisió de Catalunya. Aquesta repercussió, que augmenta el prestigi dels nostres mitjans, és extrapolable a qualsevol altre aspecte de l’actualitat, l’entreteniment o la cultura del país. Si no, aquí tenim l’èxit tan recent de l’última Marató sobre els trasplantaments, d’abansd’ahir, a la qual s’aboca la gent més que davant de qualsevol altra iniciativa semblant. Per moltes raons: perquè és una iniciativa que senten seva, i perquè rere d’una situació com aquesta, hi ha una gran professionalitat i un treball no improvisat. No és estrany trobar-se els titulars dels diaris amb notícies com aquestes: «TV3 concentra l’atenció dels catalans en la nit electoral», «El temps bat el rècord d’audiència de l’any, per la nevada», «Televisió de Catalunya, líder del prime time a Catalunya», «Dos milions de telespectadors veuen la final de Copa d’Europa per Televisió de Catalunya», «Malalts de tele guanya, per primera vegada, Médico de familia»... A falta de saber com acabarà l’any, amb les dades de les setmanes que manquen, tot apunta que Televisió de Catalunya serà líder d’audiència per tercer any consecutiu. Però, per exemple, l’any passat, un de cada dos dels cinquanta programes més vistos a Catalunya va ser emès per TV3. I pel que fa a franges horàries, Televisió de Catalunya va liderar les de 7:30 a 10:30 del matí; al migdia, de 14 a 17:30, i la del prime time, de 20:30 a 23:30. Respecte a les altres televisions autonòmiques, TV3 continua al capdavant de totes, amb una tendència a augmentar les distàncies. L’any passat va acabar amb tres punts d’avantatge sobre la seva immediata seguidora, Telemadrid, que va tenir una quota de pantalla del 20,6%. Vam aconseguir 4 punts per davant del Canal Sur, i 5,3 de Canal 9, i amb diferències més àmplies respecte a les televisions gallega i basca. Aquest posicionament de liderat és perfectament extrapolable a la ràdio. Amb paraules del president de la Generalitat, que es remunten al 1983: «Catalunya Ràdio no ha de ser una ràdio més, sinó la ràdio institucional de Catalunya, que ha d’arribar absolutament a tothom, a tots els ciutadans de Catalunya, per molt allunyats que visquin del centre emissor.» Cobertura, programació de qualitat, servei públic i audiència han estat fonamentals perquè Catalunya Ràdio hagi assolit la posició de liderat indiscutible que ostenta des de fa anys. Concretament, i segons dades de l’Estudi General de Mitjans, Catalunya Ràdio va aconseguir ser líder d’audiència per primera vegada l’any 1989, i des del 1994 ho és de manera ininterrompuda. Un dels principis inspiradors de la programació de les emissores de la Corporació, que proclama la Llei, és SESSIÓ NÚM. 4.1 l’objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions, així com el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic. Aquest punt, que ens parla de conceptes profundament democràtics, situa, en ocasions, els nostres mitjans públics en el centre de la polèmica, i fins i tot el debat polític, com ho ha estat darrerament. Aquest és un fet generalitzat en l’àmbit dels mitjans públics del nostre entorn, i difícil de contrarestar, ja que sembla que formi part de les rutines mediàtiques i polítiques. Certament, ni la prestigiosa BBC, en un context de bipartidisme gairebé pur, ni qualsevol altre mitjà públic europeu, es lliura del debat permanent respecte a aquests principis i com garantir-los. Un debat que té una presència continuada, però que –reconeguem-ho– és més virulent i exacerbat quan s’acosten processos electorals. Tan virulent i exacerbat que arriba a deformar la realitat, una realitat certament millorable –com tot–, però realitat al cap i a la fi. La feina que s’ha fet i que s’està fent en els mitjans públics es basa en uns fonaments molt sòlids. El primer és el de la professionalitat. Aquest criteri, aplicat des del començament, d’aplegar els millors professionals, al marge de les seves ideologies, ha donat uns fruits que salten a la vista: el liderat, la qualitat, la influència, la innovació, la mentalitat oberta, el ser imitats, l’exportació de talent, l’estabilitat. En fi, tot aquest cúmul de valors no s’aconsegueix des del sectarisme, ni des de la intromissió externa sobre l’activitat professional, ni des de la manipulació, ni des de comissariats polítics. El temps de l’autarquia i del monopoli fa anys que ha quedat enrere. Per sort, hi ha moltes opcions per informar-se, molts mitjans de comunicació generalistes i especialitzats que competeixen amb la ràdio i la televisió públiques de Catalunya. En aquest sentit, doncs, des d’aquest punt de vista, no es pot atribuir als oients o als telespectadors de les emissores de la Corporació ni passivitat ni falta de maduresa per la seva fidelitat, gràcies a la qual aquestes emissores se situen al capdavant de les audiències. El públic és molt més que l’aritmètica de les audiències, molt més que l’audiometria, igual que el sufragi universal és molt més que la suma de vots. Aquesta realitat ens porta a recordar el president americà Abraham Lincoln, quan deia que no es pot enganyar tothom durant tot el temps. Per situar-nos a prop en el temps, dos estudis d’opinió recents refermen la bona salut pluralista de TV3. El mes de maig, a punt de començar la campanya de les eleccions municipals, La Vanguardia publicava una enquesta de l’Institut Opina, en la qual es comprovava que, per a la majoria de catalans, votants de qualsevol opció de les representades en aquest Parlament, TV3 està considerada la televisió pública més plural de Catalunya. El mateix succeïa el passat mes de setembre, a punt de començar l’última campanya electoral, quan el PSOE va presentar un informe intitulat «La manipulación informativa en Televisión Española». Les dades del seguiment sobre l’aparició de líders i forces polítiques a les televisions públiques de l’Estat, que efectua l’empresa Sofres, indiquen que Televisió de Catalunya, en els seus informatius, ofereix una infor- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 8 mació plural i en consonància amb la representativitat parlamentària. Per no remuntar-nos excessivament en el temps, un estudi d’Eco Consulting sobre programes informatius, publicat el mes de juliol de l’any passat, conclou que els aspectes en els quals TV3 sobresurt més de la competència és en la credibilitat, la fiabilitat i la claredat amb què s’exposen les notícies. TV3 és també on menys proporció de telespectadors, tant habituals com no, aprecien l’existència del que l’estudi denomina «molta tendenciositat», un 18%, davant del 41% a TV1 i un 26% a Antena 3. Com una garantia més de respecte al pluralisme, l’objectivitat i altres valors de la feina periodística, com són els del codi deontològic, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio són els únics mitjans públics de Catalunya que s’han dotat d’un estatut professional –i avui dia sembla que alguna altra emissora, de les que s’afanyen a endreçar la casa, tingui algun projecte sobre la taula en aquest mateix sentit. La potenciació de la cultura i de totes les seves manifestacions és un altre principi de la Llei 1983, que ens diu que ha d’inspirar la programació dels nostres mitjans públics. Des de la ràdio i la televisió s’ha tingut sempre una especial sensibilitat a donar una visió globalitzadora i no exclusivista de la nostra cultura. El resultat ha estat una programació variada, que aporta continguts més divulgatius als espais de màxima audiència de TV3, de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació, i continguts més especialitzats al Canal 33, Catalunya Música i Catalunya Cultura, l’única emissora de ràdio del país –i ho podem dir amb molt d’orgull– que dedica íntegrament tota la seva programació a la cultura. El paper de la Corporació com a motor de la indústria audiovisual és una realitat objectiva. Si Catalunya Ràdio ha estat impulsora de la nostra indústria discogràfica catalana, amb el reconeixement explícit del sector, Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li pertoca jugar respecte a l’audiovisual a Catalunya, i particularment en el sector cinematogràfic, amb una situació de feblesa industrial. Conseqüència d’aquesta voluntat són els convenis periòdics signats amb les associacions de productors, en els quals es regulen i es fixen les normes d’actuació en diferents aspectes, com la compra de drets d’antena, la realització de TV movies i sèries a través de productores independents, la compra de passis, la precompra sobre projectes, etcètera. L’objectiu d’aquestes polítiques és l’enfortiment del sector, consolidant i garantint les inversions, prioritzant el component industrial sobre el lingüístic, potenciant les seccions encaminades a l’execució de l’obra per sobre de les estructures materials, intensificant els processos de creació i de promoció i treballant per crear un mercat més ampli que permeti l’aparició de nous valors. Punt 2 Dins els diversos compromisos concrets es poden assenyalar diferents fins, com, per exemple, que Televisió de Catalunya ha estat la primera televisió de l’Estat a produir regularment TV movies, que ha estat la primera a establir compres automàtiques de tots els llargmetratges catalans i, en tercer lloc, que Televisió de PLE DEL PARLAMENT Catalunya ha estat la primera a incentivar la comercialitat de les pel·lícules, amb increments en funcions dels rendiments de taquilla, o a incorporar les empreses privades que han fet la producció executiva de les TV movies, en el rendiment comercial de les obres, amb un 33% a partir del tercer any. El passat mes d’abril la revista Tiempo dedicava un ampli reportatge al fenomen del teatre català. Un dels titulars deia: «Nous rostres gràcies a la televisió.» I en el text, que «part de l’èxit de les obres de teatre que s’estrenen resideix en el boom de les sèries dramàtiques que realitza Televisió de Catalunya. A través de Televisió de Catalunya molts actors s’han fet populars.» Aquestes dades no han de fer oblidar un altre fenomen de gran transcendència en el món de la comunicació al nostre país i que parteix de l’èxit de la nostra ràdio i de la nostra televisió: l’aportació de nous talents al mercat. Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya s’han caracteritzat per descobrir i potenciar els seus professionals. Es pot dir, a la vista del que està succeint, que l’efecte de renovació permanent funciona. Una nova generació de professionals, formats a casa, ha anat prenent el relleu d’altres que han marxat a altres mitjans i empreses de comunicació. En els darrers cinc anys la Corporació ha afrontat amb el consens del Consell d’Administració, també, el repte de les noves tecnologies i de la societat de la informació amb els següents objectius: aconseguir la presència de la llengua i la cultura catalana en les noves tecnologies –Internet, televisió digital per satèl·lit, cable–; aconseguir que els nous sistemes de distribució siguin un nou motor per a la indústria audiovisual independent del nostre país, i facilitar l’accés del conjunt de la societat catalana a la societat de la informació. Per aconseguir aquests objectius, i d’acord amb el Consell d’Administració, va dissenyar una estratègia que en el dia d’avui es concreta en el següent: el setembre de 1995 Televisió de Catalunya va iniciar, per primer cop, les seves emissions per satèl·lit amb cobertura europea. El febrer-març del 96 Televisió de Catalunya va aconseguir els drets audiovisuals dels clubs catalans de primera i segona divisió –Barcelona, Espanyol i Lleida– fins a l’any 2003. El futbol es va considerar i es considera un gran motor en el creixement de les plataformes digitals per satèl·lit i en el futur del cable i de la televisió digital terrestre. Televisió de Catalunya va tenir un paper actiu al servei dels objectius fixats i en el que es va anomenar «la guerra del futbol», i amb posterioritat tothom ha reconegut el seu paper determinant en l’acord que es va anomenar com «pacto de Nochebuena», que es va signar el 24 de desembre del 96 amb Sogecable i GMAF, que va donar lloc a l’empresa Audiovisual Sport, que gestiona els drets de la lliga de futbol professional espanyola i que ha permès l’explotació pacífica d’aquests drets. Audiovisual Sport està actualment participada en un 40% per Gest Esport, l’empresa propietat de Sogecable, 40% per GMAF, propietat de Telefònica Media, i 20% per Televisió de Catalunya Multimèdia, societat propietat de Televisió de Catalunya. Respecte a la llengua podem parlar que en aquests moments, pel SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 9 fet de ser dues plataformes, l’opció catalana hi és present en més de trenta hores de programació. Finalment i indirectament lligats als acords audiovisuals, la Corporació va entrar a formar part, el setembre del 97, en l’accionariat i el Consell d’Administració de Via Digital, plataforma de televisió digital per satèl·lit. L’entrada a Via Digital ha permès que més d’un 25% dels canals que ofereix la plataforma siguin produïts o empaquetats a Catalunya. La societat Media Park, centre de producció i de confluència a Multimèdia, constituïda l’octubre del 96 i participada per la Corporació, per Iberdrola, Philips i Antena 3, és proveïdora de vuit canals temàtics per Via Digital, així com per a la totalitat de cables i operadors espanyols. En aquests moments, Media Park, amb els seus vuit canals, és el primer productor de canals temàtics a Espanya, amb 1.500 hores de producció pròpia, 500 hores produïdes per la mateixa Media Park i 1.000 hores de producció delegada a empreses del sector, sent les hores d’emissió de 75.000 per satèl·lit i 30.000 per cable. Els productors de cinema català tenen una finestra permanent als canals de cinema de Media Park de setanta-cinc pel·lícules l’any, i el 25% de la programació emesa pels canals de Media Park hi tenen l’opció lingüística catalana. Finalment la Corporació ha potenciat la presència de la ràdio i la televisió a Internet, amb la creació, l’abril del 96, dels canals Televisió de Catalunya On-line i Catalunya Ràdio On-line. Això ha permès 1,5 milions d’accessos i interaccions amb la ràdio i Televisió de Catalunya de mitjana mensuals. Per altra banda, Catalunya Ràdio On-line s’ha transformat en una real Catalunya Ràdio internacional, que facilita tant la ràdio en directe com la ràdio a la carta des de qualsevol punt del planeta i es reben més de 400.000 visitants per any. El panorama radiofònic a Catalunya ha canviat moltíssim en els darrers vint anys. Només cal recordar que la regularització de la situació de ràdios amb freqüència modulada, que es produí per Ordre del Govern de l’Estat l’any 82, va establir el panorama radiofònic català, pel que fa a la ràdio comercial, en setze emissores. Actualment, en tenim noranta-cinc, és a dir, al llarg d’aquests vint anys la Generalitat ha atorgat setanta-nou emissores de freqüència modulada. Ningú pot discutir que el conjunt de l’oferta radiofònica que representen aquestes emissores de ràdio escampades per tota la geografia de Catalunya configuren un marc absolutament plural. Tant pel que fa a les fórmules radiofòniques emprades per cadascuna d’elles, que van des de la ràdio convencional a la ràdio fórmula musical, més avantguardista, passant per ràdios locals, dedicades a continguts de proximitat, com pel que fa als diferents corrents d’opinió que aquestes emissores ofereixen. La incidència de la Llei de normalització lingüística, primer, i la Llei de política lingüística, posteriorment, ha suposat un avenç qualitatiu molt considerable pel que fa a l’ús de la llengua catalana a les emissores comercials de casa nostra. Així, mentre abans del darrer concurs d’enguany, les emissores que empraven el català habitualment tan sols representaven el 38% del SESSIÓ NÚM. 4.1 conjunt d’emissores comercials, ara, després del concurs, sense comptar les sis emissores que resten per adjudicar, les emissores que utilitzen el català al llarg de tota la seva programació representen el 54% d’aquestes, a les quals podem afegir aquelles emissores que fan un ús del català superior al 50% del seu temps diari, que sumades representen quasi el 16% del total. Estem parlant, per tant, d’un 70% d’emissores comercials que fan ús constant de la llengua catalana durant la seva programació diària. També s’ha produït un increment molt notori de l’oferta d’emissores municipals. Si bé en el 79 existien tan sols tres emissores municipals, actualment n’hi han dues-centes tres. Més de la meitat d’aquest conjunt d’emissores utilitzen el català durant tota la seva jornada diària, i de les que no ho fan, la immensa majoria l’utilitza, en un percentatge significativament superior al 50% del temps diari d’emissió. Si a les anteriors dades hi afegim el que ha fet el conjunt d’emissores que integren l’oferta radiofònica de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, la comparació entre l’oferta de ràdio que hi havia l’any 80 amb el panorama radiofònic de l’any 99 és absolutament positiu. Avui Catalunya gaudeix d’una oferta molt extensa, molt plural, altament qualificada i que permet triar al radiooient entre una gran diversitat de fórmules radiofòniques, com abans s’ha assenyalat. Després de la resolució parcial del concurs concessional obert per la Generalitat a finals de l’any passat i resolt enguany, es van aixecar veus posant en dubte els criteris que s’havien emprat per resoldre aquest concurs. Jo mateix vaig tenir l’ocasió d’explicar en aquesta cambra quines havien estat les regles del joc que va regir aquest concurs. Aquestes regles del joc, recordemho, es deriven directament de les lleis vigents de l’Estat espanyol, les quals han estat respectades escrupolosament. Això no obstant, vull recordar que el sistema concessional utilitzat a l’Estat espanyol per totes les administracions competents en la matèria, és a dir, a l’Estat i a les comunitats autònomes, es deriva de la previsió legal que considera la ràdio i la televisió com un servei públic essencial de titularitat de l’Estat. En conseqüència, l’atorgament de títol d’habilitació per prestar aquest servei públic a través de la gestió privada, el que s’anomena gestió indirecta, passa necessàriament per la via de la concessió administrativa que s’articula a través d’un contracte administratiu de prestació de serveis. Per les implicacions de tota mena que tenen aquest tipus de concessió és cert que normalment solen despertar algun tipus de polèmica, i això ha estat, d’una manera o d’una altra, present a la majoria dels concursos concessionals que s’han produït en el conjunt de l’Estat, sense distinció del Govern que en cada cas li corresponia efectuar aquesta tasca. És cert que el model utilitzat a l’Estat espanyol presenta diferències respecte a l’emprat en altres països occidentals. En general, però, les diferències són de tècnica jurídica i les més profundes es deriven de la diferent concepció de la relació entre el poder públic i l’empresa titular de l’emissora. En aquest sentit, és molt diferent considerar que la rà- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 10 dio i la televisió són un servei públic que considerar que és una activitat econòmica lliurement realitzable per qualsevol persona o empresa. No podria acabar aquesta repassada a la situació actual del panorama de la radiodifusió de Catalunya sense fer un esment de les ràdios comunitàries, també conegudes com ràdios associatives o culturals o educatives. Catalunya, com en tantes i tantes altres coses, també té una important presència d’aquest tipus d’oferta radiofònica, per bé que no s’ha pogut desenvolupar en tota la seva extensió i amplitud, atès que una vegada més els successius governs espanyols no han mostrat el més mínim interès per aprovar la normativa bàsica reguladora d’aquest tipus de barems. Els he de recordar, senyores i senyors diputats, que el Govern de Convergència i Unió ha reiterat fins a l’esgotament, davant els diferents executius espanyols, la conveniència de regular aquesta activitat, que nosaltres creiem altament interessant, no només per les aportacions que representen a l’oferta radiofònica de cada contrada, sinó també pel que aporten d’escola de futurs professionals de la ràdio i de l’alternativa al lleure i a l’entreteniment de tants i tants joves de casa nostra. El Govern de Catalunya no renuncia a impulsar la regulació d’aquestes emissores, a fi i efecte de dotar-les d’un marc jurídic estable i possibilitar-lo en la seva feina, la seva consolidació i permetre que en puguin sorgir de noves a partir de les propostes que generin els col·lectius que estiguin interessats a crear i desenvolupar aquest tipus de ràdio. Ja els he comentat abans, senyores i senyors diputats, quin era i és el capteniment del Govern de la Generalitat pel que fa a les televisions locals. Només voldria afegir, ara, que a Catalunya existeixen actualment un centenar llarg de televisions locals, algunes gestionades per ajuntaments i altres per empreses privades, que segueixen sense poder gaudir d’una empara total a nivell legal per la manca d’activitat de l’actual Govern de l’Estat i també de l’anterior. El Govern de la Generalitat té plantejat un recurs contenciós administratiu contra el Govern de l’Estat a fi i efecte d’aconseguir que, finalment, es planifiquin les freqüències que cal atorgar a aquestes televisions i poder tancar d’aquesta manera el procés concessional obert pel Govern de la Generalitat l’any 1996. Al llarg del meu discurs he fet referència, una i altra vegada, a les freqüències, a l’aspecte radioelèctric i a la seva planificació. Aquesta competència està reservada, actualment, al Govern de l’Estat en virtut del mandat contingut a l’article 149.1 de la Constitució, quan defineix les competències exclusives de l’Estat, entre les quals inclou el règim general de comunicacions, les telecomunicacions, els cables aeris, submarins i la radiocomunicació. Punt 2 La facultat de planificar l’ús de l’aspecte radioelèctric, tot i reconèixer que en part ve dirigida per l’acord de la Unió Internacional de la Telecomunicació, pel que fa a l’ús de les grans bandes d’aquest espectre, és una facultat que incideix d’una manera determinant en l’oferta de mitjans de comunicació que utilitzen les ones hertzianes. PLE DEL PARLAMENT No vull posar en qüestió la bondat o la conveniència de la reserva constitucional que acabo de citar, però tampoc vull passar per alt que l’ús d’aquesta competència per part del Govern de l’Estat pot revestir diverses fórmules: des de l’actual, utilitzada àmpliament durant totes les legislatures de mandat del Partit Socialista i també durant l’actual legislatura el Govern del Partit Popular, fins a un model que comptés amb la participació de les comunitats autònomes, més d’acord amb l’estat de les autonomies, i que, en definitiva, respectaria d’una manera més intensa les competències de les comunitats autònomes en matèria de comunicació social; fins a, fins i tot, fórmules més innovadores, que també tenen referència en la legislació comparada d’altres països occidentals, que podrien consistir a l’atribució d’aquesta facultat a un organisme com la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. És cert que aquesta tasca de gestió de l’espectre radioelèctric comporta necessàriament ser altament respectuós amb les decisions i realitats que prenen els països amb els quals l’Estat espanyol té confrontació d’espais radioelèctrics, i que, per tant, és necessari que el Govern de l’Estat, ja sigui directament o per mitjà d’un organisme adscrit a aquest govern, intervingui d’una manera o altra en la gestió d’aquest espectre, independentment del que pogués dir la carta magna. Però aquesta constatació no comporta necessàriament que la gestió de l’espectre radioelèctric pugui efectuarse discrecionalment. No és admissible que a hores d’ara la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no tingui plenament legalitzades tot el conjunt de freqüències que utilitza per donar servei, segons el mandat d’aquest Parlament, a tot el territori de Catalunya, tant pel que fa a la ràdio com pel que fa a la televisió; res justifica tècnicament aquesta anòmala situació. Tampoc és de rebut que el govern d’una comunitat autònoma s’adreci al ministeri de torn bo i sol·licitant la planificació d’una nova freqüència per atendre necessitats detectades o instades per altres administracions públiques o per altres ens socials, i la resposta que s’obtingui és que en aquell moment no té previst cap tasca de planificació, o alguna cosa per l’estil. Perquè per aquest camí el que s’està produint és, una vegada més, una laminació de les competències de les comunitats autònomes en matèria de mitjans de comunicació social difosos per ones hertzianes. En els propers anys, el mercat audiovisual continuarà experimentant unes transformacions molt profundes que en la seva major part no seran sinó la profundització d’aquelles que es poden observar en el present. Les tendències predominants seran principalment dues. D’una banda, el continu creixement de la demanda degut a la multiplicació dels canals televisius a conseqüència de la digitalització i de la irrupció d’una Internet amb major ample de banda i, per tant, capaç de transportar imatges en moviment. I de l’altra, la segmentació del mercat en funció de l’impacte de dues forces de creixent importància: l’aparició de canals que permeten l’explotació de productes adreçats a mercats cada cop més minoritaris –minisales de cine, canals temàtics a les televisions digitals, Internet– i la globalització del mercat de certs productes de masses –pel·líSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 11 cules de gran pressupost i espectacles esportius, principalment. Si atenem la clàssica divisió dels audiovisuals en cinema i televisió i hi afegim el nou suport que representa Internet, es poden fer les següents previsions. Pel que fa al cinema, la tendència dominant és l’encariment del producte, que requereix pressupostos creixents no sols pel que fa a la producció, sinó també a la promoció, que, a la seva vegada, exigeix públics massius i, per tant, internacionals. També disminuirà el pes de les escoles nacionals de cinema perquè els mercats domèstics són incapaços de rendibilitzar aquestes inversions. En aquest sector, cada cop perdrà més sentit la nacionalitat del producte, que serà finançat en un punt del planeta, decidit en un altre i rodat en un tercer. Per a la potenciació d’aquest sector a Catalunya és imprescindible la consolidació d’empreses potents, organitzades amb criteris empresarials i integrades verticalment –producció, distribució, exhibició. Aquestes empreses haurien de trobar al seu voltant escoles de cinematografia que emfatitzin més la gestió empresarial de la producció, canals de finançament adients a la seva producció –com el que acaba d’implantar la Generalitat a través de l’Institut Català d’Economia i Finances–, estimular o importar talent, particularment en direcció i guionatge. Per altra banda, aquest sector coexistirà amb el cinema d’autor, de baix pressupost i adreçat a mercats molt minoritaris, principalment de caràcter local. Per a la supervivència d’aquest sector a Catalunya, el factor clau és l’existència d’empreses de distribució capaces de comercialitzar aquests productes internacionalment, ja que les productores per si soles no són capaces de fer-ho. Pel que fa a la televisió, també en aquest segment, ens trobem la dicotomia entre productes pensats per a mercats internacionals, com els d’animació, i els locals, com algunes sitcom. L’explosió dels canals de televisió donarà cada cop més oportunitats per a la producció de canals adreçats a públics especialitzats. Catalunya disposa en aquest sector d’una capacitat demostrada per l’èxit de productes de Televisió de Catalunya, encara que aquests productes no s’exporten prou, i per la importància del sector de l’animació, que és molt exportador. Té, en canvi, el gran inconvenient de no tenir la seu de cap televisió adreçada a un públic més ampli que el català. Les claus per a la potenciació d’aquest sector seran principalment quatre: millorar la formació, particularment pel que fa a la gestió de l’empresa audiovisual; millorar la capacitat tecnològica del país en matèria d’animació; externalitzar part de la producció de Televisió de Catalunya, de tal manera que els productors siguin cada cop més empreses privades, les quals amb tota probabilitat buscaran la rendibilització dels seus productes a través de la seva comercialització arreu del mercat de parla castellana; assentar a Catalunya canals de televisió adreçats a àrees de parla castellana. I en darrer terme, pel que fa a Internet, encara no disposem d’elements suficients per preveure l’evolució d’aquest sector, però tot sembla indicar que acabarà SESSIÓ NÚM. 4.1 sent molt important. Pel que fa a assentar les bases per al seu desenvolupament a Catalunya, creiem que el més important serà potenciar la penetració a Internet entre la població catalana, principalment a través de l’escola, i potenciar el nivell tecnològic català a través de la creació i consolidació de centres de desenvolupament tecnològic al voltant d’Internet. Per afrontar aquests reptes de futur, caldrà actuar decididament i des de la màxima col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat. També caldrà abordar alguns canvis des del punt de vista legislatiu de la gestió i també des del punt de vista del control dels mitjans, tant públics com privats. Abans, per referir-me a aquests plantejaments del futur pel que fa a la normativa legal, voldria insistir en alguns aspectes de la indústria visual que crec que condicionen precisament les mesures que esmentaré posteriorment. El sector de l’audiovisual –com els he dit– és un sector de gran importància estratègica per dos motius: per raons econòmiques i per raons culturals. Des del punt de vista econòmic, el sector audiovisual representa una potencialitat de creixement extraordinària; en el conjunt dels països occidentals, abasta una alta taxa de creixement del 10 % anual que supera la de qualsevol altre sector, fora dels de la informàtica i de les telecomunicacions. D’altra banda, totes les prediccions sobre el sector són extraordinàriament optimistes degut a l’enorme demanda de productes audiovisuals que els canvis tecnològics, en especial la digitalització, estan provocant. Des del punt de vista cultural ens interessa disposar d’un sector audiovisual potent perquè els audiovisuals són avui el principal canal de creació i de divulgació dels referents culturals d’un país. En el nostre cas, el fet diferencial de la identitat i la cultura catalanes reclama una acció política decidida per tal de garantir el seu enfortiment i la seva projecció. Així mateix, el sector audiovisual ha de poder aprofitar l’alta creativitat demostrada pels professionals catalans en altres sectors de la cultura. Per tant, interessa molt potenciar l’audiovisual, però tenint en compte tres qüestions prèvies. En primer lloc, cal tenir present que no solament cal potenciar la projecció i, per tant, la producció de pel·lícules en català, sinó que també cal que es facin moltes pel·lícules a Catalunya que tinguin el reconeixement de la crítica i amb èxit de públic. En aquest sentit, és bo recordar, per exemple, que la Resolució de 25 de febrer del 1998 del Departament de Cultura establia la concessió d’ajuts a empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius o sèries de ficció i animació en català per un import de 450 milions de pessetes. En segon lloc, cal tenir present que cal continuar disposant d’instruments de suport per al sector de l’audiovisual, però des de la perspectiva que les previsions de rendibilitat futura han de permetre que aquest sector pugui desenvolupar-se fins i tot millor que la majoria de sectors industrials tradicionals. I en tercer lloc, l’audiovisual interessa també per la seva incidència cultural, encara que seria enganyós considerar-lo globalment com a indústria cultural atenent a Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 12 determinats continguts, que jo qualificaria de poc culturals, d’alguns programes de televisió. Des d’aquesta perspectiva, es pot analitzar l’evolució del sector de l’audiovisual català en funció de tres etapes viscudes. La primera, fins a la creació de la Corporació l’any 83; una segona, que va del 84 fins a la digitalització que ha començat els anys 96-97, i una tercera, a partir de la digitalització fins a la data d’avui. L’àmplia diversificació de l’oferta ha promogut un fort desenvolupament de l’audiovisual fet des de Catalunya: de les 3.065 hores d’emissió l’any 85 s’ha passat a 11.397 l’any 95, sumant TV3 i Canal 33, fins a arribar a les 40.027 hores el passat 98, incloses les dels canals per satèl·lit i les dels canals temàtics. I quant a hores de producció pròpia, en aquests quatre darrers anys, s’ha passat de 6.155 hores l’any 95 a 14.297 l’any 98. En definitiva, Televisió de Catalunya va invertir l’any 97 un total de 672 milions en productores privades de Catalunya, i el 98 s’ha arribat a un total de 1.088 milions també amb la mateixa destinació. Els quinze anys de trajectòria de Televisió de Catalunya han permès també adquirir un especial know how, i, a més de servir els interessos de l’operador públic, han ajudat a molts dels seus professionals a completar un aprenentatge que ha servit perquè alguns d’ells decidissin assumir personalment el risc de muntar-se un negoci audiovisual des de l’àmbit privat. Per tot això, no es pot jutjar la realitat audiovisual d’aquesta segona etapa a Catalunya per l’escassa difusió del cinema català, sinó que cal tenir en compte, a més, altres referents que n’han fet una etapa d’especial rellevància. I és que durant aquesta etapa hem assistit al naixement de productores dedicades a programes de flux i de ficció a les televisions; hem comprovat la clara consolidació d’una reconeguda indústria de l’animació i de la postproducció, com també de la distribució i de l’exhibició. Així mateix, hem detectat un entorn d’escoles de formació que, juntament amb la creativitat, tan present en altres expressions com el teatre, la literatura i la música, anuncien un futur prometedor. I ja ens trobem en la tercera i nova etapa sorgida de la digitalització i del trencament dels monopolis, una etapa que col·loca tots els països tecnològicament preparats en un mateix punt de sortida, però, en canvi, des d’ara, exigeix a cadascun d’ells una determinada capacitat per mantenir-se al front de la nova cursa i no perdre posicions. Per tant, no hi ha res que impedeixi Catalunya excel·lir en aquest sector. I per afrontar aquest futur el Govern de la Generalitat ha treballat, treballa i té projectes de futur, que es consoliden d’una manera especial amb la creació, el mes de maig del 98 –com els he dit abans–, del Comissionat per a Societat de la Informació. En aquest sentit, cal recordar que, segons el Decret de creació del Comissionat esmentat, se li atribueix la promoció del sector de la indústria audiovisual a Catalunya, alhora que es crea la Comissió de la Promoció del Sector Audiovisual, encarregada de proposar la realització d’actuacions de la Generalitat en aquest àmbit. Punt 2 És evident que una de les directes conseqüències de la societat de la informació serà la major demanda de pro- PLE DEL PARLAMENT ductes audiovisuals. En aquest sentit, no només cal tenir en compte les possibilitats que obren les noves tecnologies, com la digitalització, en multiplicar el nombre de canals de televisió possibles i fer-los interactius, i, a més, el procés de liberalització que impulsa la Unió Europea i al qual el Govern de la Generalitat ha donat un decidit suport, sinó que també s’albiren canvis pel que fa als hàbits de consum dels ciutadans durant el seu temps d’oci. Si a aquesta tendència –que ningú nega– hi afegim la imminent revolució que suposarà la convergència entre l’actual sector audiovisual i el de les telecomunicacions i la informàtica, cal preveure, aleshores, que a Europa es produirà un augment encara més destacat en el mercat dels productes audiovisuals. Aquesta visió de l’immediat futur de l’audiovisual, que ara ningú, absolutament ningú, discuteix, va ser intuïda amb claredat al si del Govern de la Generalitat des de l’any 91, i la seva darrera aportació és el recent document elaborat pel Comissionat per a la Societat de la Informació amb el títol El sector audiovisual a Catalunya: una nova etapa, un document que va ser aprovat per la Comissió de Promoció del Sector Audiovisual establert en el si del Comissionat, creat a instàncies dels departaments de la Presidència i d’Indústria, i en què participen els departaments de Cultura i d’Ensenyament, i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Catalunya es troba entre els països europeus de més alt consum de l’oferta audiovisual, per sobre de la mitjana espanyola. I, pel que fa a la seva producció, Catalunya està protagonitzant en aquests darrers anys, en aquests anys, un vigorós desenvolupament, de manera que pot afirmar-se sense cap mena de dubte que, des del punt de vista quantitatiu, es troba en el millor moment de la seva història. Catalunya acull avui dia les empreses més importants de l’Estat en productes d’entreteniment de la televisió i en animació, i les més avançades en serveis de postproducció, i també algunes de les més importants pel que fa a la distribució i exhibició de pel·lícules i a l’empaquetat de canals temàtics de televisió. El sector privat de l’audiovisual de Catalunya va facturar, el passat 98, entorn dels 59.000 milions de pessetes, un 19% més que l’any anterior. Dintre d’aquesta quantitat, es van destinar 12.000 milions de pessetes a produir obres per al cinema i la televisió. Cal, per tant, reforçar aquesta positiva realitat amb la presència d’un entorn industrial que ajudi al desenvolupament de les iniciatives privades en els camps de la producció, distribució i exhibició que promoguin una oferta catalana suficient per compensar l’allau de produccions foranes tant a les sales com a les televisions. En aquest marc, el Govern de la Generalitat ha estat treballant en diversos projectes i actuacions de futur. El document La indústria de l’audiovisual a Catalunya: una nova etapa –com els deia, elaborat i publicat pel Comissionat, amb la col·laboració dels departaments de Cultura i d’Ensenyament i del sector privat de l’audiovisual– analitza aquest sector i arriba a dues conclusions: aconseguir una indústria audiovisual consolidada ha de ser una estratègia prioritària per a Catalunya –només una indústria forta podrà generar productes culturals que reforcin la identitat del país i el projectin SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 13 cap a l’exterior– i proposa una sèrie d’accions per enfortir el teixit industrial de l’audiovisual a Catalunya a fi d’assegurar la seva millor capacitat per produir també obres d’alt contingut cultural que ajudin a projectar la identitat del país. Són les següents: donar suport a les accions encaminades a implantar la televisió digital terrestre, consolidar la televisió per cable, augmentar en la televisió la col·laboració de Catalunya amb el sector privat i desenvolupar les empreses catalanes en l’àmbit de la distribució, exhibició i empaquetat, des del convenciment que són els veritables motors de la producció audiovisual. Potenciar la creació de línies de finançament específiques del sector audiovisual per part de les entitats financeres privades, que completin la iniciativa ja endegada per l’Institut Català de Finances de la Generalitat. Facilitar la comercialització dels productes audiovisuals a les fires internacionals, mitjançant l’elaboració d’un catàleg susceptible de ser ofert a les televisions digitals i altres operadors internacionals, a fi d’exportar la producció de Catalunya arreu del món, completant la tasca que està fent Catalan Films. Potenciar la formació de capital humà amb mesures que ajudin a reforçar la demostrada capacitat creativa dels professionals del nostre país. Les accions previstes per a l’assoliment d’aquests objectius són les següents. Pel que fa a la consolidació empresarial, ajudar a la creació de joint ventures i d’altres fórmules de col·laboració que reforcin el teixit industrial en operacions concretes, en especial les relatives a programes d’exportació i de localització de socis financers estrangers. Col·laborar en l’aprofitament de manera habitual de les experiències reeixides en les indústries d’altres països, incorporant temporalment professionals estrangers de primera línia en la gestió i en l’elaboració de productes fets a Catalunya que permetin contrastar les tècniques pròpies amb les que han consolidat diverses línies de productes en països d’indústria audiovisual consolidada. Organitzar jornades de sensibilització a les entitats financeres privades sobre la creació de riquesa que presenta el sector audiovisual i, en conseqüència, animarles a crear àrees i línies de finançament específiques de l’estil de les establertes en el conveni amb l’Institut Català de Finances. Col·laborar amb el Comissionat per a Universitats i els corresponents centres acadèmics en l’elaboració de plans d’estudi que doni resposta a les necessitats actuals i futures de la indústria pel que respecta a la formació de professionals especialitzats, en especial en les àrees de gestió empresarial de les productores i en les tècniques d’animació i de postproducció. I, a nivell legislatiu, preparar iniciatives parlamentàries que, per una banda, augmentin les desgravacions fiscals per a les inversions dels particulars en productes audiovisuals i, per altra, revisar aquella legislació vigent que no compleixi la finalitat de reforçar el teixit industrial. SESSIÓ NÚM. 4.1 I, pel que fa a l’oferta, estimular l’establiment a Catalunya dels centres de decisions dels nous canals d’àmbit estatal que la digitalització permetrà crear, en especial els derivats de la televisió digital terrenal i ajudar a apropar la producció de Catalunya a tots els radicats a Madrid, que en breu disposaran de més canals. Introduir l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana en totes les concessions que depenguin de la decisió del Govern de Catalunya. Incorporar als Estatuts de Televisió de Catalunya l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana, d’acord amb l’esperit que inspira la legislació sobre televisió sense fronteres i, en conseqüència, reflectir-ho en el seu pressupost, dedicant el 5% de la xifra total dels ingressos de les dues cadenes, TV3 i Canal 33, al finançament de llargmetratges cinematogràfics i pel·lícules per a la televisió produïdes a Europa, quantitat que oscil·la entorn dels 2.000 milions. Pel que fa a la demanda, organitzar amb els ajuts del Copca i del Copecc plataformes de venda de productes audiovisuals en el mercat i fires internacionals destinats a aquesta finalitat. Col·laboració en l’edició de llibreries de productes audiovisuals destinats a l’exportació i estimular la demanda de pel·lícules catalanes a Catalunya, en especial mitjançant ajuts a les accions de promoció publicitària convencional i a través de la implicació informativa de les televisions. Creiem, doncs, que Catalunya està preparada per superar amb èxit la revolució que implica i implicarà encara més en els propers anys tot el sector dels audiovisuals. I en aquest sentit creiem que les conclusions i les propostes contingudes en aquest informe, més les iniciatives posades en marxa per la Generalitat i pel mateix sector privat, són una garantia perquè aquests reptes tinguin una realitat. Però per plantejar-nos noves fites en el camp de l’audiovisual cal que tinguem present quin és l’actual marge de maniobra de què disposa el Govern –el Parlament i el Govern de Catalunya– en aquest camp. Pel que fa a la modificació de la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ja ho he esmentat al començament. Em sembla que cal, primerament i de forma imprescindible, una prèvia modificació de l’Estatut de la ràdio i la televisió aprovat el 1980 a les Corts Generals. L’article 2 d’aquesta Llei estableix de forma clara que el seu text i les disposicions complementàries d’ordre tècnic constitueixen les normes bàsiques del règim de servei públic de radiodifusió i televisió i seran d’aplicació general en tot el territori estatal. Per reblar el clau, l’apartat tercer d’aquest mateix article diu literalment: «L’organització i el control parlamentari del tercer canal regional previst en el paràgraf anterior, així com de la radiodifusió i televisió en el mateix àmbit territorial, s’articularà orgànicament i funcionalment d’acord amb els criteris establerts als articles cinquè a dotzè i vint-i-sisè del present Estatut i segons la llei de la comunitat autònoma.» No cal que els digui, senyores i senyors diputats, que els articles esmentats són els que regulen l’ens públic Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 14 Radiotelevisió Espanyola i que, per tant, obliguen a copiar mimèticament l’esquema orgànic i de funcionament que l’Estatut de la ràdio i la televisió preveu per a aquell ens públic a totes les entitats que constitueixin les comunitats autònomes d’Espanya. És, per tant, absolutament imprescindible que es procedeixi a modificar, com a mínim, aquest article 2 de l’Estatut de la ràdio i televisió, a fi i efecte de permetre amb tota legalitat que el Parlament de Catalunya pugui aprovar, en ús de la seva sobirania, les normes orgàniques i de funcionament que siguin convenients per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Nosaltres, des d’ara mateix, assumim una vegada més, com ja hem fet reiteradament en el passat, el compromís d’impulsar aquesta modificació legislativa a les Corts Generals. Espero que la resta de grups presents en aquest Parlament i que tenen representació a les Corts Generals se sumin a aquesta iniciativa i permetin d’una vegada que aquest Parlament pugui legislar segons el seu propi criteri en allò que fa referència a l’Estatut de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També hem de tenir present que quan ens disposem a legislar sobre ràdio i televisió, s’ha de tenir en compte el que ha anat dictant la Unió Europea en relació amb aquests serveis, així com les recomanacions que sobre el servei públic de televisió ha establert recentment. Tothom té present les recents controvèrsies pel que fa al servei públic de televisió i al seu finançament. Per aquest motiu, senyores i senyors diputats, entenc que és indefugible recollir aquestes directrius europees en el moment de definir el model de servei públic de ràdio i televisió que volem que tingui Catalunya en un futur proper a fi de garantir-ne la viabilitat, no solament en l’àmbit organitzatiu, sinó també –el que és més important– en l’àmbit econòmic. Nosaltres ens proposem, en la propera legislatura a les Corts Generals i tan aviat com sigui possible, modificar l’actual Llei de televisions locals, a fi de tancar definitivament el procés de consolidació de les televisions locals a casa nostra. Sobre aquesta Llei hi ha una unànime coincidència que cal retocar-la, ja que s’ha constatat la seva inviabilitat pràctica. També en l’àmbit de la televisió, el Govern de la Generalitat té tot l’interès per tal que es puguin desenvolupar de forma ràpida les noves ofertes televisives que permeten la introducció de la televisió digital terrenal, tant en l’àmbit de l’Estat com de Catalunya. Entenem que aquest nou marc jurídic i tecnològic ha de permetre superar d’una vegada la injusta restricció que va suposar la Llei de televisions privades pel que fa a l’existència de televisions d’aquest tipus d’àmbit autonòmic. Des del nostre punt de vista, el sorgiment d’aquestes noves ofertes ha de permetre a la vegada un impuls renovat en el món de la producció audiovisual catalana. Punt 2 Volem impulsar la redacció d’una nova llei de l’audiovisual a l’Estat que, d’acord amb les previsions de la disposició transitòria sisena i la Disposició final tercera de la Llei 11/98, de 24 d’abril, general de telecomunicacions, que sigui efectiva i que en aquest moment, fins al moment actual, el Govern no ha fet el seu PLE DEL PARLAMENT desenvolupament. Òbviament, pretenem que la nova llei respecti la capacitat normativa i d’execució a les comunitats autònomes, a fi i efecte de poder debatre en aquest Parlament una proposta de llei de l’audiovisual a Catalunya adaptada a les necessitats i interessos del nostre país i pensada, entre altres coses, per afavorir la consolidació de l’espai comunicatiu català i el desenvolupament de la indústria audiovisual. El nostre Govern i la coalició que li dóna suport es proposen, durant aquesta legislatura, recolzar decididament les emissores municipals a fi i efecte que puguin retrobar el sentit primigeni que inspirà la seva creació, és a dir, els seus mitjans de comunicació de proximitat, oberts a la participació de la societat de cada municipi, i això vol dir que les entitats cíviques, culturals, científiques, sindicals, empresarials, veïnals, polítiques, juvenils i de tot ordre en els seus continguts de programació facin èmfasi absolut en la informació local, en el contacte amb la realitat ciutadana, en la dinamització cultural de la ciutat o poble i, també –per què no?– en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes. També entenem que aquestes emissores tenen un important paper d’escola de formació de futurs professionals d’aquest mitjà de comunicació social. Nosaltres pensem que aquestes emissores són una eina magnífica de participació democràtica en la vida pública d’una localitat. Paral·lelament, creiem que s’ha d’impulsar, d’una vegada per totes, que els plenaris dels respectius ajuntaments assumeixin el paper de control democràtic d’aquests mitjans de comunicació local, d’acord amb el que la Llei estableix i amb el que la lògica d’una societat democràtica reclama, i crear, si cal, òrgans específics sorgits d’aquests plens. Entenem que cal fer un esforç decidit en aquesta línia que acabo d’assenyalar, a fi i efecte que aquestes emissores no perdin, com ha estat succeint en els darrers temps, el seu sentit profund de mitjà de comunicació de proximitat, de mitjà de servei a la comunitat local a què van adreçats. Durant aquesta legislatura tindrem ocasió d’impulsar la implantació de la nova ràdio digital terrenal que, al contrari del que s’ha previst per a la televisió, no està cridada a substituir les actuals ofertes d’ona mitjana i de freqüència modulada, per la qual cosa ens permetrà enfortir i diversificar encara més el teixit informatiu radiofònic de Catalunya. Amb aquesta innovadora oferta, Catalunya consolidarà la seva posició de lideratge en l’aplicació de les noves tecnologies, com a mínim en el sector de la difusió, tal com ho havia estat en el període de l’experimentació. Per acabar aquesta primera intervenció en nom del Govern, a l’espera de tenir oportunitat de donar resposta a les intervencions dels diferents diputats o diputades que prenguin la paraula en nom dels grups parlamentaris durant la sessió de la tarda, voldria, com abans m’he referit, fer alguns plantejaments de futur, especialment a nivell legislatiu català, que valorem com a imprescindibles per avançar en els camins i objectius que he anat desgranant fins ara. En primer lloc, i pel que fa a l’àmbit d’actuació del Principat, i, per tant, d’aquest Parlament i del Govern de la Generalitat, entenem que cal plantejar tres nous SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 15 marcs legislatius que superin les actuals regulacions que afecten l’audiovisual. En primer lloc proposem l’elaboració i l’aprovació d’una nova llei de l’audiovisual, que incorpori entre altres qüestions la regulació del règim jurídic de les ràdios i televisions de Catalunya, tant públiques com privades, i tant les d’àmbit autonòmic com les televisions locals i associatives, els mecanismes de suport a la producció cinematogràfica, l’audiovisual distribuït per taula, la regulació del suport a l’audiovisual pel parc de les televisions catalanes i l’impuls de l’ús del català, d’acord amb les tradicions de la Llei de política lingüística. »Continuar sent un element constitutiu de cohesió i d’integració social i de promoció de la convivència, sense deixar de tenir present que els mitjans ajuden a configurar un país, ja que un país també és un imaginari compartit, i els mitjans ajuden a crear espais de comunicació, amb els quals la gent s’hi identifica. Actualment els mitjans ocupen un lloc preponderant en la cultura popular i en la narrativa comuna, amb una funció exemplar i especular ja que creen referents admesos per tothom i tenen la funció de connectar i articular els individus i els grups que viuen o han de viure a l’interior de la societat catalana. En segon lloc, entenem que la nova conjuntura del sector, la normativa comunitària europea, la de l’ens tecnològic i la mateixa evolució de la Corporació fan imprescindible la modificació de la Llei de creació la Corporació, en la línia dels treballs iniciats durant la passada legislatura per part de la Comissió d’Estudi sobre la Modificació de la Llei 1983. No obstant això, no podem perdre de vista, hi insisteixo, les dificultats derivades del fet que l’Estatut de ràdio i televisió espanyola tingui la consideració de legislació bàsica. Aquesta circumstància, tal com m’he referit durant la meva intervenció, limita extraordinàriament la nostra capacitat d’actuació fins a l’extrem que d’un informe encarregat al senyor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional, es desprèn la quasi nul·la capacitat de modificar la regulació de l’organització de la Corporació, si no és en la línia de les previsions de l’esmentat Estatut. »Continuar el camí que fa possible la promoció de la tolerància, la solidaritat i el respecte per les minories, amb totes les seves possibles expressions i pluralitat pel que fa als canals de difusió i el seu àmbit: local, autonòmic, estatal, europeu. Aquestes consideracions ens porten inequívocament a la necessitat de plantejar l’abordatge de la modificació, com he dit abans, prèvia, de la normativa estatal. I en aquest mateix sentit proposem que també s’abordi la modificació de l’anomenada Llei de tercers canals, amb el propòsit que la Generalitat passi a ser la titular del canal autonòmic, circumstància que entra dins d’una estricta lògica política. El nou marc normatiu, la nova Llei de la Corporació, hauria de vetllar, alhora, per mantenir un conjunt de valors i de principis que defineixen el servei públic que presten les televisions públiques. En concret, crec que Televisió de Catalunya té el deure de potenciar unes determinades funcions i plantejaments generals, en la línia –i que agraeixo que m’hagi sigut enviada– de les defensades per l’Associació de Directors de Realització d’Audiovisual de Catalunya. Aquestes són –i les cito textualment, perquè m’han agradat especialment–: «Continuar reflectint com a televisió pública els valors democràtics, els drets humans i la solidaritat com a elements fonamentals. »Continuar fent un paper de primer ordre en la consolidació i la difusió de la llengua i de la cultura catalanes, amb el màxim nivell de qualitat lingüística. »Continuar posant l’accent en la seva funció informativa i cultural, enfortint-la, potenciant-la i actualitzantla, sense aprimar-la ni desnaturalitzar-la, perquè arribi millor a tothom, és a dir, perquè sigui d’accés universal i esdevingui més eficient en la consecució de la seva missió. SESSIÓ NÚM. 4.1 »Vetllar com a servei públic per la qualitat de tots els programes, amb respecte per la llengua, les persones, les institucions, les tradicions, les minories racials i culturals, la joventut, sense caure en etiquetatges que impedeixen la integració social de col·lectius marginals. »Fer compatible en els seus programes d’entreteniment la qualitat i l’audiència.» Per donar resposta a les transformacions dels propers anys és necessari un nou model de finançament de les televisions públiques a nivell de l’Estat, que tingui en compte la seva realitat plurinacional. Entenem, per la seva transcendència i per la necessitat de definir un model clar i viable de futur, que el finançament de la televisió de la Corporació, en la mateixa mesura que la d’altres empreses públiques d’aquest sector, ha d’incorporar alguns criteris, com ara l’establiment de contractes-programa i plans d’inversió d’una durada no inferior als cinc anys i la confecció de plans de reducció del deute. En aquest sentit, i atesa la finalització de la vigència del contracte-programa aprovat pel Govern l’any 93, i per tal d’assegurar l’equilibri i la suficiència financera de la Corporació i les seves empreses filials, caldrà procedir a la realització d’un nou contracte-programa que fixi les relacions econòmiques per al període 2000-2005, que reflectirà la projecció de les aportacions per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, creiem que serà convenient procedir a l’elaboració d’un nou contracte marc entre la Generalitat i la Corporació. Tot això són iniciatives que amb d’altres que s’aportin a aquest debat han de contribuir a resoldre les tensions econòmiques que provoca l’actual règim de ràdio i televisió, amb un sistema mixt de finançament, i encarar el futur dels nostres mitjans públics, no solament amb la certesa de la seva utilitat i la seva legitimitat, sinó també de la seva viabilitat. Per altra banda, la nova estructura orgànica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de respondre a criteris que, sense menystenir l’adequat control i la convenient participació social, garanteixin una correcta gestió empresarial de l’entitat. En aquest sentit, entenem que el Consell d’Administració hauria de ser un òrgan de composició reduïda, altament professional, i Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 16 que tingués com a missió principal la gestió econòmica i l’alta direcció del conjunt d’empreses que integren la Corporació. Es tractaria, doncs, d’un consell d’administració entès en el sentit que té aquesta figura en el dret mercantil. Paral·lelament caldria que existís un consell general de ràdio i televisió de Catalunya, d’àmplia representació, integrat per persones designades per aquest Parlament, pel Govern, per les entitats socials, acadèmiques, culturals, sindicals i patronals més representatives de Catalunya. Aquest Consell General hauria de tenir com a missió principal concretar les finalitats del servei públic, que són la ràdio i la televisió institucionals, garantir un adequat pluralisme, independència informativa i, en definitiva, exercir el control intern a la Corporació. Finalment, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya li pertocaria el control extern de les activitats de la Corporació, bàsicament en allò referent als continguts, a la publicitat, al respecte a les persones i als diversos col·lectius socials. Aquest nou marc normatiu hauria d’incorporar, així mateix i entre altres previsions, una nova organització interna quant a estructura de gestió, la regulació de la seva participació en altres empreses del sector, i la relació de les seves empreses filials amb el sector privat, així com la possibilitat d’una externalització selectiva de serveis en la línia de les tendències comunament acceptades al conjunt de les administracions i empreses públiques del nostre entorn. Així mateix, i prèvia modificació de l’actual normativa bàsica de l’Estat, caldria plantejar el nou rol de la Corporació que hauria de desenvolupar a la Unió Europea de Radiodifusió... Sóc una mica llarg, eh?, però... (Remor de veus.) Punt 2 Des del nostre punt de vista, cal valorar positivament l’experiència recollida per aquest organisme durant la seva recent existència. Al llarg d’aquests tres anys d’existència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, aquest ha estat capaç de fer-se un lloc en el panorama audiovisual de Catalunya, bo i actuant com a referent en múltiples i diverses qüestions sobre els continguts de mitjans de comunicació audiovisuals. A tall d’exemple, cal citar les seves propostes en la línia de consensuar pactes d’autoregulació del sector i les iniciatives a favor dels membres d’edat respecte a la programació de televisió. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va ser concebut per la Llei de creació com un òrgan plural, divers, representatiu dels diversos sectors que es trobaven a Catalunya en el món dels mitjans de comunicació audiovisual. Si la designació dels seus membres ha estat més o menys encertada, no és una qüestió que calgui atribuir al mateix Consell ni a les previsions de la Llei que el regulen, només podem atribuir-ho a la voluntat de les entitats o de les organitzacions que els han proposat. També s’ha suggerit des de diverses instàncies que el mandat dels membres del Consell de l’Audiovisual havia de ser més llarg que una legislatura. Respecte a això, només cal constatar que les legislatures del Parlament de Catalunya tenen una durada de quatre anys, i que, si llegim l’article 11 de la Llei que crea el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, es preveu que el mandat dels membres del Consell serà de cinc anys, és a dir, superior al d’una legislatura parlamentària. Tal com he avançat en referir-me al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, entenem que del debat d’avui i de demà haurà de sortir un compromís d’aquesta cambra, al més consensuat possible, que instés el Govern a presentar per a la seva aprovació un nou text legal que regulés aquest organisme, per tal de situar-lo en la línia dels organismes homòlegs més avançats dels països del nostre entorn, sense oblidar, però, que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha estat el fruit de la voluntat política del Govern de la Generalitat i pioner a nivell de l’Estat. El programa electoral de Convergència i Unió per a les eleccions al Parlament de Catalunya, recentment celebrades, incloïa, ja, la modificació de la Llei de creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Estem, per tant, legitimats per fer una proposta i per tirar-la endavant, com pensem fer en aquesta legislatura. I, en tot cas, estic segur que aquesta voluntat política es concretarà en la negociació i posterior aprovació de les consegüents resolucions subsegüents al present debat. En conseqüència amb aquest capteniment polític, caldrà afrontar l’elaboració d’una llei pròpia, específica, que reguli la naturalesa d’aquest Consell, bo i dotant-lo de personalitat jurídica pròpia, reconeixent-li autonomia orgànica, funcional i financera. En aquest sentit, cal recordar i tots vostès saben, senyores i senyors diputats, que aquest Consell de l’Audiovisual –que podrem valorar d’una manera o d’una altra– era i segueix sent en l’actualitat l’únic exemple d’òrgan de control del món audiovisual que existeix a l’Estat espanyol. Ningú, cap govern, cap força política de la resta de l’Estat, ha estat capaç o ha volgut impulsar la creació d’un òrgan similar. Convergència i Unió va voler amb aquesta iniciativa acostar Catalunya a la realitat de la majoria de països de la Unió Europea, i ara, transcorreguts alguns anys de la seva creació, som capaços de valorar-ne l’experiència i tenim elements suficients i experiència bastant com per proposar un nou pas endavant que torni a situar Catalunya en aquest camp al capdavant de les experiències en el conjunt de l’Estat. La nostra proposta comportarà l’aprofundiment de les competències del Consell de l’Audiovisual, en el sentit que el seu àmbit d’actuació comprengui totes les formes de radiodifusió sonora i televisiva, i d’emissions de productes audiovisuals, independentment de la seva forma de gestió, o de la tecnologia utilitzada, que efectuïn els operadors que siguin de titularitat de les administracions públiques de Catalunya o que hagin obtingut la concessió o la llicència de la Generalitat de Catalunya, o que també efectuïn emissions específiques per al territori de Catalunya. També voldríem explorar la possibilitat que, si en el futur s’introdueix algun tipus de funcions similars, pel que fa al contingut audiovisual, difoses a través d’Internet, aquest Consell estigués en condicions d’assumir, també, aquesta nova funció. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 17 Tenim la voluntat política, doncs, de concebre el nou Consell de l’Audiovisual de Catalunya com un ens altament professionalitzat i prestigiat, compost per personal de reconegut prestigi professional, i en la línia ja apuntada per l’actual Llei de regulació, consolidant una fórmula de nomenament mixt, en sintonia amb les opcions dels països més avançats d’aquest àmbit, i, per tant, allunyant-nos del que és la fórmula de nomenament de la majoria dels consells d’audiovisuals dels altres països del món occidental, que, com els he esmentat al començament del meu discurs, són nomenats pels respectius governs. La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. Muro i Bas. Al banc del Govern seuen els consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, d’Indústria, Comerç i Turisme i la consellera de Benestar Social. El president També entenem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’intervenir amb informes preceptius en els processos concessionals de freqüències que faci el Govern, a fi de garantir el respecte a la pluralitat d’informació i evitar d’aquesta manera la concentració de mitjans en poques mans; en definitiva, procurar evitar que es produeixin abusos derivats de posicions dominants i de manca de competència en el sector. Creiem necessari introduir-hi un règim d’incompatibilitats, que en garanteixi la independència i, alhora, un tractament de les causes de cessament dels seus membres que compleixi aquesta mateixa finalitat. No voldria deixar d’esmentar el nostre convenciment que, per tal que aquest òrgan pugui complir plenament les funcions a les quals està destinat, ha de tenir la capacitat sancionadora oportuna. Per acabar, crec sincerament que ens hem de sentir orgullosos, orgullosos del camí que hem fet entre tots. Lluny de valoracions catastrofistes o poc constructives, i també lluny de cofoismes i de balanços triomfalistes, podem afirmar que estem en bona disposició per anar superant els escenaris que es dibuixen; no podem oblidar que Catalunya és una nació sense Estat, i que, als problemes de manca de suficient autogovern, s’hi sumen els propis de les característiques d’aquest sector que, com hem dit, transcendeixen les fronteres estatals i el converteixen en un dels principals exponents de l’anomenada «globalització». Hem d’avançar, doncs, entre tots –i jo els ofereixo el màxim consens–, per tal que Catalunya consolidi la seva posició actual i progressi en aquells aspectes que, per diverses raons ja exposades, són susceptibles de millora. Catalunya mai, mai ha renunciat a liderar el progrés, i ara, de la mà del seu Govern i de la mà de totes les institucions i de la del sector audiovisual català, ha de fer realitat l’aspiració i l’ambició de formar part del grup de països capdavanters en l’era de la societat de la informació. Moltes gràcies, president; moltes gràcies, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies, honorable senyor conseller. La sessió es reprendrà aquesta tarda a les quatre. Se suspèn la sessió. SESSIÓ NÚM. 4.1 Es reprèn la sessió. Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups. L’ordre d’intervenció serà de major a menor. Té la paraula, pel Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, l’il·lustre senyor Pasqual Maragall i Mira. El Sr. Maragall i Mira Molt honorable senyor president del Parlament, honorables companys i companyes, aquest matí hem escoltat el Govern, llàstima que no hem escoltat el president del Govern. Això és una mostra més que el Govern, aquest debat, no el volia. M’he quedat parat ara en sortir, el migdia, perquè he sentit a la ràdio que el Govern havia decidit, no sé si avui mateix, fer una nova llei. No sé si ho he entès bé, però m’ha semblat entendre a la ràdio que el Consell Executiu aquest migdia havia acordat –aquest migdia, o aquest dematí, no sé quan exactament..., aquest migdia– una nova llei. En tot cas, jo crec que testimonia una vegada més que aquest Govern no té una clara noció del que el Parlament significa. El Govern no volia aquest debat. De fet, el Govern ha vingut al debat forçat per l’acord de quatre grups parlamentaris i, després d’escoltar el Govern, aquest matí, entenc, perfectament, per què no es volia el debat. No es volia, probablement, perquè el Govern no és capaç de sortir d’un discurs cofoi i autocomplaent: «Tot ho fem bé, tot va bé, si no va bé és perquè no ens deixen...». En definitiva, doncs, «hem fet el que hem pogut», és una mica la filosofia política d’aquest país d’ençà d’una colla d’anys. S’ha volgut parlar de tot sense donar respostes concretes ben bé a res. I això és el que jo crec que pot frustrar el debat: parlar molt i no resoldre res. Això, nosaltres, com vostès comprendran, no ho podem permetre. Com es pot tenir respecte a l’opinió pública, com es pot regular correctament el paper dels mitjans públics i dels privats d’informació i de comunicació si no es té respecte al Parlament? El Parlament és una cosa que és clar..., almenys al Parlament et poden cridar i et poden criticar i et poden dir alguna cosa. L’opinió pública, no. Més enllà de les enquestes. Jo crec que avui hem pogut constatar, aquest matí, la permanència de la vella cançó: «Si no fem més, si no ho fem millor és perquè no ens deixen; a Madrid no ens deixen. Si no podem canviar la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no és perquè no ho vulguem, sinó pel Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 18 que estableix l’article segon de l’Estatut de la ràdio i la televisió espanyola.» Au, va!, no fugim d’estudi. No fugim d’estudi. Volem canviar, sí o no? Estem disposats a arribar a acords? Sí o no? Estan disposats a acordar una nova llei del Consell de l’Audiovisual? Sí o no? Pel que he sentit a la ràdio, sembla que sí. Estan disposats a parlar seriosament del deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Estan disposats a acordar amb el conjunt de grups d’aquesta cambra un procediment que asseguri un ampli consens en el nomenament del director o directora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Ja he dit que el Govern no volia aquest debat. Només cal veure com el seu president no el vol protagonitzar. No només no el vol protagonitzar, sinó que, a més, no el vol sentir aquesta tarda, tret que vingui ara. Tant se val! S’equivoca. He expressat diverses vegades el màxim respecte, el respecte que tinc envers el conseller Trias. De fet, les possibilitats d’acord sobre moltes qüestions són superiors quan en Trias s’hi posa. I com que aquest és un tema important potser és millor que sigui ell qui s’hi hagi posat, francament. Però avui el conseller Trias és un conseller que, com a conseller, té data que caducitat. Aquest és el seu darrer debat en aquesta legislatura que tot just comença. Les garanties que ell ens pugui donar són garanties, doncs, fugisseres. El seu destí és un altre. Sembla reblar-se el clau de la vella màxima: «els millors, com més lluny millor». Però el fet que el president Pujol no hagi volgut protagonitzar el debat, ni sentir-lo, no vol dir que no li atorgui cap importància. Ha estat ell mateix, a través dels mitjans de comunicació, i no en seu parlamentària, qui ha fixat una posició rotunda i esclaridora: «la responsabilitat sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat és meva» –diu–, «i només meva». President, us equivoqueu. L’enorme transcendència del paper dels mitjans de comunicació públics, i també dels privats, fa del tot impossible que la responsabilitat sobre aquests recaigui només sobre una persona, ni tan sols sobre un govern, ni sobre un partit. Fóra un error, un error greu i perillós. Perquè estem davant d’un dels temes que conformen les regles del joc més importants de la política. La qualitat de la democràcia depèn, en bona mesura, del paper que hi juguin els mitjans de comunicació. Els públics, neutrals; els privats, independents. Els públics han de ser neutrals, han de ser del públic, i no de ningú; els privats han de ser independents, no han de ser pas interferits. Així és com els volem. Punt 2 Però com poden ser neutrals els mitjans de comunicació públics si els seus responsables només responen, a la pràctica, davant del Govern que els ha nomenat? Com poden ser independents els mitjans de comunicació privats –sí, els privats– si quan volen estendre el seu negoci a altres àmbits de la comunicació depenen de la discrecionalitat del Govern que atorga llicències i freqüències? No ens enganyem! No hi ha cap mitjà important avui que pugui sobreviure si no és amb un plantejament multimèdia. No és així? Per tant, aquell que no pugui entrar en un sector dels media, no pot ser media, ni en un altre sector. Hi ha de ser una mica en tots. Això no ho ignora ningú. La gent del carrer ho sap. PLE DEL PARLAMENT La qualitat, doncs, de la nostra democràcia, important com és, no és l’única qüestió que depèn dels mitjans de comunicació. També en depenen altres coses. En depenen l’impuls de la nostra llengua, l’impuls de la nostra cultura, el foment de les indústries culturals, l’empenta del sistema educatiu, la qualitat de l’oci dels nostres conciutadans i la nostra presència en les avançades tecnologies de la informació i de la comunicació. Tot això està molt en funció del paper que hi juguin els mitjans de comunicació públics i privats. La necessitat del debat no ha estat, doncs, solament subratllada per nosaltres i per altres grups de la cambra. A tots els països europeus s’ha produït o s’està produint aquest debat. Però no cal sortir de casa nostra per afirmar la necessitat i la urgència del debat sobre els mitjans de comunicació, només cal referir-se als diferents posicionaments públics de sectors professionals sobre aquesta qüestió. S’hi han pronunciat els sindicats, els comitès d’empresa, els comitès professionals i el mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya. Si tenim, a més, un d’aquests posicionaments, ben recents, signat per professionals tan destacats com Enric Bastardas i Josep Gifreu, Victòria Camps i Miquel de Moragas, Llorenç Gomis i Salvador Cardús, Josep Maria Martí, Santiago Ramentol i Imma Tubella. El primer paràgraf d’aquest manifest diu literalment: «L’actual model de gestió i control de la ràdio i la televisió públiques al nostre país travessa una greu crisi. La total dependència dels mitjans públics respecte dels governs de torn i la creixent instrumentalització partidista dels continguts ha creat una dinàmica que atempta contra el pluralisme informatiu i dificulta la tasca dels professionals del periodisme que hi treballen.» Tanco la citació. D’això no n’ha parlat, el conseller Trias, malgrat l’extensió del seu discurs. Tampoc no ens ha explicat per què hi ha manifestacions davant de les principals emissores de titularitat pública. Potser això aniria en contra del cofoisme exhibit impúdicament. Ens trobem, doncs, davant d’un debat –conclusió– necessari i urgent; un debat que vol claredat i consens. Claredat, primer, i consens, després. I la claredat exigeix fer, en primer lloc, un balanç de la situació actual, posant especial èmfasi en els dèficits que arrosseguem, els dèficits i les virtuts. Comencem per les virtuts, perquè les mancances que constatem, ben evidents, no ens han de fer perdre de vista que, en conjunt, el balanç d’aquests anys en matèria de comunicació és raonablement bo. En els darrers quinze anys els canvis han estat molt notables i, en el seu conjunt, prou positius. En primer lloc –en primer lloc perquè el marc constitucional ha permès una cosa tan important com és la llibertat d’expressió–, llibertat, tant pel que fa a la transmissió de les idees com a la creació de mitjans. D’altra banda, l’expansió de mitjans públics ha estat molt notable. I així avui gaudim d’uns mitjans públics de la Generalitat i d’uns mitjans públics del món local importants. Així mateix s’ha expandit de manera molt saludable l’oferta en mans dels grups privats. Tal vegada, els mitSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 19 jans privats catalans haurien de guanyar, efectivament, una major independència –com deia abans– aconseguint que els poders públics renunciïn a interferir-los i donant més responsabilitat, potser, si volen, als professionals que hi treballin; és la seva lliure decisió. Tot això ha permès un avenç notable pel que fa al pluralisme i també –tot i les dificultats que hem trobat– per l’ús públic del català. En aquest balanç positiu hi han tingut un paper clau els professionals dels mitjans. Ha estat en bona part gràcies a la seva capacitat d’innovació i, en definitiva, a la seva professionalitat que els avenços s’han pogut consolidar. Els avenços no s’han restringit als grans mitjans nacionals, sinó que ha renascut amb força arreu de Catalunya un teixit vigorós de comunicació local fet d’una multitud de ràdios, de petites televisions, de butlletins, de revistes i de diaris que configuren, tot i la manca de suport, un enorme potencial, un gran potencial. Com expliquem, doncs, o com ens podem explicar, doncs, en aquestes condicions que, malgrat aquests avenços innegables hi hagi avui una preocupació tan general sobre la situació de la comunicació? Com podem explicar que un exponent significadíssim del món de la comunicació afirmés ahir mateix que mai, de la fi del franquisme ençà, hi havia hagut una inquietud tan gran entre els professionals? Al nostre entendre aquesta situació es deu a la presència de tres grans dèficits, tres grans mancances que responen, en molt bona part, a deficiències en l’acció del Govern català. En primer lloc: manca encara pluralisme. I ha mancat sobretot voluntat de potenciar-lo. Massa sovint hem vist com els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han estat sotmesos a pressions i manipulacions. Vostès han volgut posar-los, de vegades, no al servei del país, sinó al servei d’interessos de partit. D’això, molts dels grups de la cambra en poden donar testimoni. Els estalvio els detalls, d’altra banda coneguts per tots. Em sembla més útil obrir un nou capítol en què puguin fer-se sentir totes les veus, un capítol en què els mitjans públics catalans esdevinguin veritablement plurals i neutrals. I això requereix consens i sobretot voluntat política. Acabem ja amb la propaganda més o menys inconscient, més o menys culpable, i establim unes noves regles del joc clares i equitatives. Acabem amb el partidisme que sortia en alguna de les pancartes que he vist, en els diaris d’avui, fotografiades. En segon lloc: problemes de finançament. En efecte, al costat de les mancances de pluralitat hi ha un greu problema econòmic que afecta la mateixa viabilitat dels mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. Escoltin bé: el deute consolidat de l’any 97 era, si no m’erro, de 57.026 milions de pessetes; l’any 98 en reconeixien ja uns 80.013 milions. Ningú s’acaba d’atrevir ara a dir amb seguretat on som en matèria de deute. Superarem enguany els 100.000 milions? Digui’nsho, si és que pot, senyor Trias –perquè el senyor Mas tampoc hi és, a més. Digui’ns si és veritat, com han afirmat diverses fonts, que Televisió de Catalunya és l’única televisió pública d’Espanya que segueix fent SESSIÓ NÚM. 4.1 créixer el seu nivell d’endeutament. Digui’ns –i sap que ho pregunto a contracor, senyor Trias– si és veritat que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es troba a les portes de la fallida econòmica. Digui’ns com es poden justificar els 13.000 milions de pessetes de pèrdua en el pressupost d’explotació de 1998. Per què arriba tard la proposta de nou contracte programa, que era la responsabilitat d’un conseller que ara tampoc no hi és i que jo crec que va ser la primera víctima d’aquest debat –els ho dic francament–, víctima preventivament? En tercer lloc, falta un marc jurídic més estable per als mitjans locals. La gran riquesa que representa el teixit de comunicació local a què em referia abans, més amunt, no ha trobat el necessari suport per part del Govern. Han estat massa temorosos de la pluralitat, també en aquest camp, fins a tal punt que no s’han preocupat de garantir l’accés de tots els ciutadans a una informació plural, que han permès que en territoris de Catalunya –en alguns territoris de Catalunya– no sigui possible rebre el senyal de totes les televisions i ràdios; i, si no, que els ho preguntin al Pallars o al Ripollès. Sí, hi ha moltes i moltes emissores –és veritat–, però totes amb el mateix parte, que dèiem abans; totes amb el mateix parte. I això no és pluralitat. Els mitjans públics locals no tenen encara un marc jurídic prou sòlid, amb la manca d’aplicació de les lleis de televisions locals i amb el retard injustificat de l’adjudicació de les concessions de les televisions locals. L’excés de dependència dels mitjans locals respecte dels governs municipals no és de cap manera –de cap manera– comparable a la realitat que vostès han creat en la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I, en tot cas, no els pot servir –no ens pot servir– de coartada per tal de mantenir l’estat de coses que tants critiquem. Més aviat el que haurien de fer és seguir el camí que ja han emprès diversos municipis per tal de garantir i potenciar la pluralitat en els seus mitjans. Bé, doncs, en resum, aquesta és una situació insostenible, no s’adiu amb la funció de servei que els mitjans públics han de complir, ni amb la sensibilitat democràtica del nostre poble, ni tampoc amb la necessitat d’adaptar-nos als canvis tecnològics. Ens trobem en un context que ha canviat molt. En aquests darrers deu anys el món audiovisual català, i l’espanyol, i l’europeu, s’han transformat completament. Hem passat d’una situació de monopoli del sector públic a un model mixt públic i privat, d’un model relativament limitat a un model que ha esclatat per la seva potència, per la seva influència i per la seva presència en el conjunt de la societat. En aquesta situació de canvi tecnològic accelerat, vostès no han fet altra cosa que tractar de cavalcar en el tigre, renunciant a portar la iniciativa. I això els ha fet perdre un tren darrere l’altre. Ara, el servei públic i els mitjans públics han de trobar una nova lògica que els justifiqui, que els doni sentit, que permeti explicar, que permeti justificar el seu finançament públic. I per això ens cal resoldre els dèficits que hem anunciat i conferir una nova legitimitat als mitjans públics. Per on ha de passar, aquesta nova legitimitat? Per què volem un nou marc de l’audiovisual? Perquè volem uns mitjans pú- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 20 blics neutrals i plurals. Perquè volem que els mitjans públics ajudin a enfortir la nostra democràcia i la cohesió de la societat. Perquè volem un model audiovisual català equilibrat, competitiu i no dependent exclusivament del mercat. Perquè els canvis tecnològics ens obliguen a tenir un model amb capacitat d’adaptació i d’innovació. Per tot això, oferim un acord a tots els grups de la cambra, per tal de definir el nou marc de l’audiovisual a Catalunya; un marc que al nostre entendre hauria de basar-se en les deu propostes següents. Primer. Modificar, per aprovar-la abans del proper mes de març –i el timing és molt important en aquesta discussió: hem de donar senyals que alguna cosa canvia i que canvia ja–, l’actual Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per tal de convertir-lo, com en altres països europeus, en l’única autoritat reguladora de l’espai audiovisual; un Consell administrativament autònom i amb capacitat sancionadora que ha de poder actuar amb plena independència i efectivitat jurídica, com succeeix en altres països. Segon. Posar sota l’autoritat del Consell l’atorgament de les freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades, que sigui el Consell Català de l’Audiovisual qui pugui atorgar freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades. I hauríem de veure si no hauria de ser també aquest Consell qui atorgués les llicències de les emissores locals. Tercer. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i que ha de tenir com a objectiu l’adequació dels mitjans públics als nous requeriments tecnològics, com s’ha dit aquest dematí; una llei que garanteixi major transparència i neutralitat, que doti de majors atribucions el Consell d’Administració i que defineixi un marc estable per als serveis de comunicació local –també per als serveis de comunicació local. Entre les atribucions del Consell d’Administració ha de figurar de manera destacada el nomenament del director general de la Corporació per una majoria qualificada. Ens sembla que aquesta és una –potser la millor– de les vies que es poden pensar per garantir el que la majoria dels grups d’aquesta cambra desitgen. Quart. Instar el Govern per tal que, mentre aquesta llei no estigui aprovada, el nomenament del director general de la Corporació sigui acordat amb la participació de tots els grups de la cambra. Punt 2 Cinquè. Garantir que els organismes rectors dels mitjans públics estiguin integrats per experts i gestors acreditats. La composició del Consell de l’Audiovisual de Catalunya haurà de ser, igualment, equilibrada i els seus components s’hauran de sotmetre a una avaluació –avaluació de la seva idoneïtat– per part de la Comissió de Control Parlamentari. Crec que aquest control d’idoneïtat s’hauria de fer també, evidentment, amb el director de la Corporació i amb el seu equip. No es tracta només de nomenar una persona: es tracta de nomenar una persona amb un programa i un equip. I independentment del sistema que finalment decidim per al nomenament, crec que aquestes persones han d’estar sotmeses democràticament a l’escrutini d’aquesta cambra; aquestes persones i el seu programa. PLE DEL PARLAMENT Sisè. Acordar un marc de finançament estable per al mitjans de la Corporació Catalana; un marc basat en un contracte programa que permeti, en primer lloc, eixugar el deute, i defineixi les fonts de finançament i les obligacions de la Corporació pel que fa al servei públic en el període 2000-2005, és a dir, el que no ha fet el senyor Vilajoana, fins ara. Setè. Ampliar les tasques de la Comissió de Control Parlamentari de la Corporació a tots els àmbits audiovisuals, tot incloent, així mateix, els nous serveis de comunicació i de telecomunicació: cable, Internet, televisió digital terrestre, etcètera. Aquestes tasques han d’incloure també el fet de vetllar per la qualitat dels serveis i pels drets dels usuaris de la xarxa, amb la consecució, per exemple, de la tarifa plana d’accés a Internet. Vuitè. Impulsar el desenvolupament de la indústria audiovisual de Catalunya a través de les oportunes mesures de foment i mitjançant la constitució d’una entitat de caràcter consorcial que agrupi administracions i empreses, primer les administracions i les empreses concernides. Novè. Defensar el paper de Sant Cugat com a centre de producció audiovisual, tot radicant-hi la producció de la segona cadena de la televisió estatal. En aquest sentit, caldrà impulsar un nou paper del Consell Assessor de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya, modificant, si cal, la llei que en regula el funcionament. El fet que nosaltres diguem que no volem que tot quedi suspès en funció del que passi amb les lleis de Madrid, perquè pensem que moltes coses més de les que s’han fet es poden fer amb aquelles lleis, no vol dir que nosaltres no estiguem d’acord a canviar-les, «al tanto!», que quedi clar. Novè. Defensar el paper de Sant Cugat... I per cert, el senyor Carrillo, el senyor Marc Carrillo, el que va dir en el seu dictamen és que la millor manera de procedir, des del punt de vista de l’ordre jurídic, seria començar per les lleis de Madrid i seguir per les d’aquí. Però mai no va dir –pel que jo he llegit– que no fos possible començar a canviar des d’aquí. D’això, tothom se n’adona en aquest país, menys el Govern, sembla ser. Desè. Aprofitar les potencialitats derivades del modèlic acord impulsat pels ajuntaments catalans que donà lloc a Localred per aconseguir que el sistema de comunicació per cable de banda ampla arribi amb la major simultaneïtat possible a tot el territori de Catalunya, tot evitant nous episodis de marginació i desequilibri territorial. Em consta que per aquesta via s’ha avançat. Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats, avui són molts els ciutadans i els sectors professionals que tenen els ulls posats en aquesta cambra i que esperen d’aquest debat i de les seves conclusions un senyal inequívoc de canvi; un canvi que faci dels mitjans de comunicació públics de Catalunya uns mitjans efectivament neutrals, i no instruments al servei de qui mana. Un canvi que faci dels mitjans de comunicació privats uns mitjans efectivament independents i conscients de la importància pública del servei que presten. Som en un punt de no-retorn: la solució no admet demora. Esperem que, de les nostres propostes SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 21 i de les que puguin aportar els altres grups de la cambra, en surti el senyal que els ciutadans esperen. Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies, il·lustre senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller senyor Xavier Trias. El conseller de la Presidència Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats, és veritat que no ho escolta, el president, no? Jo crec que té lògica, no?, és a dir, el conseller de la Presidència sóc jo. És veritat –i té raó vostè– que amb data de caducitat. Sí, sí, és cert. Em presentaré a les eleccions a nivell de l’Estat i, per tant, dintre d’un temps dimitiré el meu càrrec. Però la veritat és que he estat fent la tasca, i, essent ara el responsable del Departament de Presidència, durant quatre anys, m’hauria sabut molt de greu perdre’m aquest debat. Li ho dic de debò. Semblava lògic que fos, a més, el conseller de la Presidència, que està aquests anys al capdavant del Departament de Presidència, qui donés la cara i qui donés les explicacions. Per tant, no ens amaguem de ningú, no ens amaguem de re; expliquem, expliquem el que hem fet, expliquem el que farem, sense cofoismes... No sé com explicar que, en explicar les coses que s’han fet, en estar orgullosos d’això que vostè diu –que s’han fet coses raonablement bé–, doncs, això, jo crec que és un motiu d’orgull per a tots nosaltres, de satisfacció, i això no vol dir que no hi pugui haver crítiques, que no es puguin millorar coses i que no es pugui avançar en segons quins aspectes, no? La veritat és que jo li he d’agrair que, vostè, quan es refereix a mi, sempre té paraules molt correctes. Jo li agrairia, més que mai, que les fes en contraposició, perquè això crea una situació que jo crec que no és positiva, i, sincerament, crec que no va bé a ningú, no? (Remor de veus.) Jo crec, sincerament, que el debat que hem plantejat avui no és un debat... Vostè diu: «Escolti: els hem forçat, no?» No hauria elegit aquest moment; no hauria elegit aquest moment, no? La veritat és que, si hagués tingut la possibilitat de donar l’opinió, hauria dit que aquest debat sobre els mitjans de comunicació, sobre l’audiovisual a Catalunya, és millor fer-lo fora d’una situació electoral o fora d’una situació preelectoral. Però hi insisteixo: jo crec que és un debat que, com haurà vist, doncs, no fa por; jo crec que podem fer una explicació llarga; podem explicar, certament, quines són les situacions i per què hem pres unes decisions fins ara, i per què, la veritat, estem davant d’una situació nova i d’una situació que exigeix, per part de tothom, noves respostes. Aquesta és una veritat, i és una veritat perquè estem davant d’una autèntica revolució dels mitjans de comunicació, no? I estem davant d’una gran evolució de la societat de la informació; no em canso d’explicar-ho a tots els indrets, i nosaltres, Catalunya, crec que té l’obligació d’apostar –i d’apostar amb força– envers aquesta societat de la informació, no? SESSIÓ NÚM. 4.1 Per tant, escolti’m: jo crec, sincerament, que nosaltres tenim el deure –tots– d’afrontar aquesta nova situació amb força i amb la convicció que és evident que l’experiència d’aquests darrers anys ens pot fer fer un salt endavant. També és cert –i vostè ho ha dit– que estem davant d’una situació en què, a nivell dels professionals dels mitjans de comunicació, hi ha inquietuds. Hi ha inquietuds, i hi ha situacions complexes, no? A mi no em treuen del cap..., jo sempre utilitzo termes sanitaris, no?; sóc un metge, vostès saben que m’agrada la sanitat, i el que passa, el que passa en els mitjans de comunicació no és molt diferent del que passa en els hospitals –no és molt diferent, eh? S’hi sumen diferents coses i diferents situacions, no? Una explosió, un creixement espectacular d’un mitjà, o d’un sistema, i què passa amb això? Els professionals se senten inquiets, se senten incòmodes, perquè es troben en una situació nova, no? Una situació en què jo m’he trobat, com a metge, i és que el meu jefe tenia deu anys més que jo; el meu jefe tenia deu anys més que jo, i em podia haver passat tota la vida en un hospital essent adjunt, perquè la funció pública comporta això: crea aquestes dificultats, aquests problemes, i això genera tensions que se sumen a les tensions lògiques que vostè diu de voler influir en un mitjà o en un altre per part dels polítics, no? Quan vostè diu: «Escolti’m: vostès intenten influenciar a nivell dels mitjans de comunicació?», senyor Maragall, em deixa preocupat. Vostè sap perfectament que vostè intenta influir en els mitjans de comunicació –i ho sap. I escolti’m: jo crec que, entre tots, no?, hem de fer un esforç de mentalització, que no és veritat que no intentarem influir de cap manera en els mitjans de comunicació; el que hem de fer és donar les garanties i forçar els mecanismes que permetin que aquesta influència sigui una influència contrastada, i que siguem capaços de posar en evidència aquestes situacions i siguem capaços de posar autèntics mecanismes de control. Fixi’s vostè que, quan nosaltres diem que han de canviar moltes coses –i canviarem coses–, vostè acaba dient: «Escolti’m: hem de posar un nou consell d’administració, hem de fer això, hem de fer allò.» Vostè sap quin és el problema? El problema és que la gent que posem en els consells d’administració no són persones posades independentment. Jo li’n podria posar un conjunt, d’exemples i de situacions que passen aquí, a Catalunya, no? Per tant, escolti’m: fem el compromís de fer les coses ben fetes entre tots, començant per nosaltres –començant per nosaltres–, perquè, si som capaços de crear un consell d’administració de debò, si som capaços de canviar aquestes coses, les coses aniran endavant. I ho hem de fer, escolti’m, des de la sinceritat i des de la veritat d’aquests temes, no? Perquè el que no és de rebut és defensar unes coses a Andalusia diferents de les que es defensen a Madrid i diferents de les que es defensen aquí. Jo ja entenc que vostè diu: «Escolti: a mi, això, com si plou a la teulada d’un altre...» He, he... Escolti’m, és divertit, però jo, sincerament, crec que li plou –i bastant– i que ha de vigilar que no tingui goteres, perquè, realment, quan un pren la decisió de de- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 22 nunciar segons quines manipulacions i s’atreveix a dir que hi ha manipulacions en els mitjans de comunicació públics dependents de la Generalitat, escolti’m, s’ha d’estar molt segur de no tenir la teulada de vidre, no? Aquest debat és un debat que no es produeix només a Catalunya; vostè ha dit una cosa que és veritat, no? Aquest debat no es produeix només a Catalunya; aquest és un debat que es produeix a nivell de tot Europa, no? Tots els països, totes les administracions, tots els parlaments, intenten veure de quina manera es legisla, la manera d’assegurar aquesta independència dels mitjans de comunicació. I és evident que, dintre de tot això, doncs, escolti’m, hi ha moviments, hi ha... I escolti’m: nosaltres, el que sí que hem ofert –i avui, aquest matí, ho hem ofert de totes totes– és el consens. Em sembla que, la meva intervenció d’avui, no podrà dir que no sigui una intervenció dirigida a buscar el consens dels diferents grups de la cambra. Vostè, al començament de la seva intervenció, feia una explicació i deia: «Escolta: però què feu, que avui sortiu dient que es farà una llei sobre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya?» No avui: ahir es va reunir el Govern, i vam admetre a tràmit en aquest Parlament –va admetre a tràmit– una llei que proposa el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i, per tant, això té una gran lògica, i nosaltres, aquest, és un paper que fem de totes totes: això no és una cosa que ens hàgim tret de la màniga avui. Hi ha un grup parlamentari que ha presentat això, eh?, i, per tant, nosaltres hi estem d’acord, i estem d’acord que vagi endavant, i estem d’acord a buscar fórmules de consens perquè, al cap i a la fi, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya sigui un ens independent, un ens jurídicament independent, i que, a més, tingui un finançament a part, de manera que pugui tenir la seva màxima llibertat. (Remor de veus.) Vostè em diu: «El finançament...» Vostè sap perfectament per què ha passat el que ha passat i per què hi ha l’endeutament a la Televisió catalana, no?, com sap vostè perfectament per què la Televisió espanyola està endeutada. Ho sap perfectament, perquè vostè pertany a un partit que va optar per aquesta situació, de dir: «Escolta’m: què hem de fer per complir els criteris de Maastricht?» Doncs una cosa que es va fer va ser dir: «Escolta’m: deixem les televisions, deixem que es facin avals, o que es faci aquest sistema, i això ens permet un cert coixí...» Evidentment, aquest no és un sistema bo; és evident que això exigeix un nou sistema de finançament; és evident que això exigeix un contracte programa a cinc anys; és evident que exigeix una solució a l’endeutament, però també li dic una cosa: això exigeix que nosaltres busquem una solució al finançament de TV3, de la Corporació, que ha d’anar lligat al sistema de finançament que es doni a tot l’Estat espanyol. Punt 2 Vostè proposa deu punts; amb la majoria d’aquests punts, hi estic completament d’acord, i el que sí que li puc assegurar, de totes totes, és que nosaltres farem un esforç, no?, i farem un esforç de consens, i farem un esforç, malgrat les dificultats legislatives, i farem un esforç perquè el proper director general de la Corporació també neixi –malgrat que el nomeni el president del Govern– del màxim consens possible, no? Aquesta és PLE DEL PARLAMENT la via que prenem, aquest és el camí que jo crec que és important que siguem capaços de prendre entre tots, sense demagògies, sense voler-nos tirar els plats pel cap els uns als altres... Vostè diu: «Escolti’m, els ens locals, no sé què, jo li podria explicar...» Jo li podria explicar moltes coses dels ens locals, no? Li podria explicar molt de les televisions, de les ràdios locals, però, escolti’m, jo crec, jo crec que un debat com aquest no consisteix que ens tirem els retrets, sinó que busquem solucions de futur, i això és el que jo avui els ofereixo: solucions de futur, que no seran fàcils, que seran complexes, però li asseguro que les fem absolutament convençuts que la nova situació que es crearà a Catalunya i a Europa, que la nova situació que crea aquesta revolució tecnològica que és la societat de la informació requereix aquest esforç entre tots. Ha de ser un esforç sincer, basat en la confiança mútua i basat en la confiança que, quan diguem una cosa per a uns, també la diguem per als altres. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall. El Sr. Maragall i Mira Agraeixo la seva intervenció, tant pel to com per l’actitud, que sé que no és senzill de mantenir. Jo he estat president d’un govern local, durant una colla d’anys, i sé, en fi, com, de vegades, dol que a un el critiquin des de l’oposició, i un veu, o un pensa, que no ho ha fet tan malament com diuen des de l’oposició, i un voldria poder contestar, de vegades, amb la mateixa passió amb què l’oposició fàcilment arriba a les seves formulacions, i no pot, d’alguna forma; sobretot, quan un és alcalde, perquè, aleshores, a sobre de president del Govern, és president del plenari, d’alguna forma; és el moderador del plenari, no? De manera que jo li agraeixo molt de debò el que ha dit i com ho ha dit. Vostè diu que no hauria elegit aquest moment; jo crec, francament, senyor Trias, que vostè s’equivoca, en això: les regles del joc són les regles del joc, i el joc no es pot fer bé si les regles no són clares, i no n’estan, de clares –no ho estan del tot. La gent, la gran majoria, jo diria, dels catalans, i la gent que es mou en aquests mitjans i en el món de la política i dels mitjans de comunicació, ho té clar: que les regles no estan prou clares, que el camp de joc no està prou net, i que s’ha de netejar. Després podrem jugar –millor o pitjor–, però el camp ha d’estar net, i les regles han de ser evidents, no? Era el moment, és el moment, després d’unes eleccions? Es podria reflectir en un debat, després de les eleccions, el ressentiment, les angúnies, en fi, les petites ferides personals? No, no s’hi reflecteixen; jo ja els ho dic: jo tinc la impressió que els mitjans de comunicació no han influït en el resultat de les eleccions que hem tingut, tot i que alguns, possiblement, ho volien, però no hi han influït, i estigui segur que aquest és el meu convenciment absolut. És a dir, no vinc aquí a dir: «Ha passat alguna cosa...» No, no, estem parlant del futur; comença un nou període, han passat vint anys SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 23 d’un govern, entrem en un segle nou i en un cicle nou; fem-ho bé; deixem clar què fa el Parlament, què són mitjans de comunicació públics neutrals, què són mitjans privats lliures, independents, que tenen els seus criteris, que no se senten interferits ni per la concessió de freqüències ni per cap altra qüestió. Per tant, bon moment, senyor Trias; jo crec que bon moment. «Els hospitals s’assemblen a les televisions i als mitjans?» Segur! El dolent seria que l’hospital al qual s’assemblés la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió fos l’Hospital General de Catalunya. Ja m’entén: això seria horrible. Però vostès no ens contesten sobre aquesta qüestió. Ens diuen: «A Madrid també en tenen, de dèficit.» D’acord, però aquí hem de governar el nostre i hauríem de demostrar que el dèficit que tenim, en fi, està ben trobat; que, en fi, es té perquè s’ha fet una colla de coses que no es podien fer d’una altra manera. Vostès volen influir, vostès també... Deixem-ho córrer, deixem-ho córrer perquè amb això no convencerem ningú, avorrirem tothom, i, aquest matí, una mica, senyor conseller, ens hem avorrit –una mica. Vostè té exemples? Home, jo, sí; per fer-ho una mica més distret, jo sí que tinc exemples. Vostè diu: «Vostè no pot demostrar...» Sí que ho puc demostrar, perquè vinc del ram que vinc –de la política– i, per tant, he tingut experiències, i vostè dirà: «Doncs no són tan greus». D’acord, no són greus. Diu: «Són divertides?» Doncs sí, són divertides, però són, i demostren l’existència d’un món que jo imagino que deu ser així per a tothom, no només per a mi. Jo vaig a Sarajevo l’any 95 i el corresponsal de la Corporació Catalana –una anècdota que no té més transcendència, eh?, però, en fi...–, de Catalunya Ràdio, que està a Zagreb –no està a Sarajevo–, em pregunta, perquè se n’assabenta, si ha d’anar a Sarajevo, i li diuen: «No», i no hi va, i, l’últim dia, abans, quan ja és tard per anar-hi –al final hi va arribar, pobre home, però amb dificultats i tard–, li diuen: «Vagi-hi corrents, que també hi va el senyor Miquel Roca i Junyent.» El senyor m’ho diu, ho diu, ho explica... S’ha llegit en aquesta cambra, em penso, en una ocasió anterior; de manera que no estic explicant res que no sigui conegut. Aquest estiu passat; pregó de Puigcerdà: «Convergència i Unió està en contra que l’alcalde» –que és d’Esquerra Republicana, per cert– «hagi convidat Pasqual Maragall a fer el pregó de l’estiu, de la Festa Major de la Vella del Llac.» I, és clar, amb això el que fa és, encara, crear més enrenou; el pregó es converteix en un acte públic de masses –massivament seguit–, i es converteix en notícia, i, al migdia, el Telenotícies dóna la notícia d’aquest pregó, i, com que el cap d’aquell informatiu estava de vacances aquell dia, el senyor que està fent la comesa, o la senyora –no sé si era senyor o senyora–, ho posa com a segon lloc en el Telenotícies d’aquell dia i rep una «bronca» descomunal davant de tota la plantilla –o pràcticament– per part del director d’informatius. D’aquestes –que són «tonteries»; vostè em dirà que ho són–, n’arriben cada dia, de manera que un té la impressió que, quan diu que hi ha partidisme en els mitjans no s’ho està inventant. SESSIÓ NÚM. 4.1 «Consens»? A vostè, li ha passat això? Senyor Trias, a vostè, li ha passat això, o alguna cosa semblant, en fi, a Barcelona Televisió, a la COM, en alguna ràdio local...? Li ha passat, en fi, que li facin aquest tipus de cosetes? No? Doncs, fantàstic, si no li ha passat, perquè senyal que les coses van bé. (Rialles.) «Consens»? Vostè –i ara anem al més important–, el pitjor jo crec que seria que les coses no quedessin clares, perquè, amb tanta expectació com aquest debat ha suscitat, seria molt dolent que, d’aquí, no en sortís alguna cosa clara. Jo li he proposat deu coses en les quals vostè diu que, en general, està d’acord, i, aleshores, fa un matís sobre el nomenament del president de la Corporació. Diu: «Farem un esforç perquè el nomenament d’aquesta persona es faci amb les màximes condicions de consens.» Posem-ho una mica més clar. Nosaltres hem dit una fórmula –n’hi ha d’altres de possibles–, nosaltres hem dit que el Consell d’Administració de la Corporació Catalana sigui elegit –aquest, sí– per dos terços –que ja ho és, no?– de la cambra i sigui el que anomeni, com succeeix en d’altres països, el director general de la Corporació i el seu equip –i el seu programa. I vostè em diu: «Bé, el màxim que li puc dir és que farem l’esforç perquè això es produeixi amb el màxim de consens.» Doncs jo faig un esforç, també, i li dic, li pregunto el següent. Vostè estaria d’acord amb una formulació –per anar una mica més enllà d’allà on vostè ha arribat– que digués: «El president de la Generalitat no nomenarà una persona que no tingui el consens del Parlament»? Fixi’s que és ben senzill... Vostè estaria d’acord a dir avui, aquí, fins allà on vostè es pot comprometre –i esperem que, evidentment, comprometi, com l’està comprometent, tot el Consell Executiu i, per tant, el seu president–: «El president no nomenarà una persona que no tingui el consens del Parlament.»? Estaria vostè d’acord que aquest nomenament es produís immediatament després de la renovació del Consell d’Administració que l’ha de controlar –renovació que jo espero que es produirà en la sessió ordinària del dia 21 i 22 d’aquest mes–? Contesti aquestes preguntes, perquè, aleshores, sense haver resolt el problema, perquè aquesta formulació no és cap mètode –és un principi–, tindrem un principi per resoldre’l. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller... El conseller de la Presidència No, des de l’escó, i només perquè, escolti’m, vostè ha posat tot un conjunt d’exemples, eh?, que escolti’m... Jo no pensava contestar, però, escolti’m: vostè s’imagina algun cop que nosaltres féssim aquest anunci i aquí hi hagués, en lloc de BTV, la Corporació Catalana, i que a la Televisió catalana hi hagués la foto del senyor Pujol? (Remor de veus.) El senyor Clos, no? Home, jo, sincerament, crec que hauríem de deixar exemples d’aquest tipus. A vostè, ja li ho he dit, que hi ha cops que es té el sostre de vidre, i, llavors, el que hem de fer és buscar aquestes fórmules de consens, no?, i el que sí que li puc assegurar és que el president Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 24 nomenarà el director de la Corporació buscant el consens dels grups d’aquest Parlament. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Té la paraula el diputat senyor Pasqual Maragall. El Sr. Maragall i Mira Home, la veritat és que no, senyor Trias, que no, que no, que no anem bé, que no és suficient. No, no anem bé, no anem bé; no. Miri: hem de fer, tots, un esforç perquè... Vostè diu: «Farem un esforç: el president mirarà de posar-se d’acord.» No, escolteu: nosaltres defensem el que defensem, es faran diverses propostes diferents a la cambra, aquesta tarda –m’imagino–, i alguna d’elles haurà de sortir; res de res no pot quedar perquè, escolti: els criticaran a vostès i a nosaltres, a tots, quan sortim a fora; ens diran: «Però, què heu fet? Tant de discutir i tot queda igual.» No pot quedar igual, i la seva fórmula encara deixa massa dubtes sobre si quedarà igual o no. De manera que jo li dic: pel que fa al Consell d’Administració, que vostè i jo estem d’acord –n’estic segur– que ha de tenir un paper més important i que ha de ser més d’administració... Estic d’acord amb el que vostè ha dit que no sempre els seus membres han sigut, potser..., no han respost a la configuració que haurien de tenir per ser un consell d’administració que administrés; fa més de control polític... Això ja ho farem aquí, a la Comissió de Control –estic d’acord amb vostè. Però si ha de manar, ha de poder, és clar, manar en el sentit de determinar coses. La més important, quina és? Nomenar el director? Potser no sigui la més important; en tot cas, és la més emblemàtica i la que jo crec, no essent tan categòrica com que sigui el Parlament el qui nomeni, que ja entenc que té..., en fi, ja li he dit que jo tinc una certa experiència de govern, i sé el que és que et diguin: «No, no; això no ho decidiràs tu, ho decidirà el Ple, ho decidirà el Parlament.» Jo entenc que un governant, sobretot si hi està acostumat, digui: «Això és una renúncia que em fa quedar com amb menys força davant del poble, i no ho puc fer, fins i tot per la idea que jo en tinc, del que el poble és i ha de ser, no?, pel bé de Catalunya, diríem.» Doncs us equivocaríeu, en això. En aquest moment, el que Catalunya ha de fer –i n’estem convençuts, jo crec, la majoria dels membres d’aquesta cambra– és enfilar el camí europeu i el camí europeu és que no pot ser que una persona governi, que tingui una personalitat extraordinària... És una bona notícia per al país; de vegades, incòmode per a alguns, per a l’oposició, sobretot, però és bona notícia; el que és una mala notícia és que ell nomeni els senyors que li han de fer la crònica de la seva personalitat, i el comentari. Això no pot ser, això ha de canviar. Hem de ser un país europeu de debò, i el president ha de renunciar a aquesta prerrogativa que té. Punt 2 Si vostè em diu: «Farà els possibles.» Bé, aquesta és una cambra..., la democràcia és, també, un principi de desconfiança raonable, i la desconfiança es manté. Per PLE DEL PARLAMENT tant, mirin de fer un pas més. En tindrà ocasió, perquè, per altra banda, hi haurà altres intervencions, m’imagino, en la mateixa línia, i a veure si el seu pensament va evolucionant una mica més en la línia que convé a tots. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ricard Fernández Deu. El Sr. Fernández Deu Molt honorable senyor president del Parlament de Catalunya, il·lustres senyores diputades, il·lustres senyors diputats, permetin-me, abans que cap altra cosa, l’expansió personal d’expressar davant la cambra una doble emoció: la que suposa adreçar-me per primera vegada al Ple del Parlament des de la tribuna d’aquest hemicicle i la de fer-ho a propòsit d’un argument que ha estat l’eix vertebrador de tota la meva vida professional. Aquesta és, també, la raó que em porta a reiterar als membres del Grup Parlamentari Popular el reconeixement a què m’obliga l’honor que suposa la confiança que han dipositat en mi. Senyor conseller, hem seguit, he seguit amb molta atenció la seva intervenció d’aquest matí; potser –si em permet una crítica constructiva–, més abocada al terreny de les telecomunicacions que no pas al terreny de l’audiovisual, quan del que, segons el meu punt de vista, es tractava era de reflectir la situació per la qual travessa aquest sector a Catalunya i tractar de cercar una solució als problemes que a hores d’ara té plantejats, que són molts i molt importants. I he vist un cert cofoisme en alguns moments de la seva intervenció, quan posava, per exemple, el fet que la transmissió de les campanades de Televisió de Catalunya havia passat per damunt de les campanades de la Puerta del Sol. Jo li diria, senyor conseller, que això, en certa mesura, potser ens ajuda a entendre l’actitud, la idea o el tarannà, o la sensibilitat de vostès a l’hora d’analitzar el paper de la televisió pública de Catalunya, més exactament, de la dependent de la Generalitat de Catalunya. No és tan important passar per damunt de les campanades de la Porta del Sol com que les campanes sonin bé. I jo crec que és això el que ens hem d’aplicar. I el que avui ens porta aquí és tractar de construir entre tots plegats un marc raonable, modern, democràtic i de progrés que vingui a garantir l’existència i el desenvolupament del sector públic de la ràdio i la televisió els propers anys. Però ja els dic, d’antuvi, que des del meu modest punt de vista, aquest debat no pot ser una altra cosa –i, si ho aconseguíssim, ja fóra important– que la primera pedra d’un procés que vingui a garantir el correcte funcionament, l’eficàcia i, àdhuc, la pervivència de les nostres emissores públiques. I això ho hem de fer entre tots; absolutament entre tots; no hi caben exclusions, raó per la qual apel·lo no només al bon criteri que, sens dubte, ens anima a tots els qui estem aquí, sinó també a un exercici d’imaginació i, sobretot, de generositat, un exercici que ens permeti debatre sobre continguts reals, superant la retòrica de la SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 25 confrontació. Per tant, crec amb tota franquesa que ens haurem de prestar a cedir, tots plegats –tots plegats. Creguin-me si els dic que, sense un projecte susceptible de ser assumit per la totalitat de les forces polítiques representades en aquest Parlament, la ràdio i la televisió públiques no tenen garantit el seu futur. Ja sé que les dificultats són molt nombroses –ja ho sé. Vostè, senyor conseller, aquest matí, s’ha referit a la Llei 4/80, del 10 de gener, en el sentit d’atribuir-li un paper de llei de bases, que, des del meu modest punt de vista, no té i que, per tant, resulta impossible o resultava impossible la producció de qualsevol mena de reforma. Miri: les interpretacions a propòsit de textos jurídics són moltes i molt diverses, però aquí hem fet, moltes vegades, exercicis d’imaginació. Recordi, per exemple, com es va posar en marxa el Canal 33 de Televisió de Catalunya –només li recordo això. Però sé també que, de la mateixa manera que Catalunya ha estat capdavantera en la posada en marxa del sector audiovisual a Espanya –ara fa 75 anys que es va produir el llançament al món del primer missatge radioelèctric, justament des de la ciutat de Barcelona–, ara ens pertoca elaborar un marc legal per donar resposta a tota aquesta complexitat de què li parlava. És evident que el model que tenim no resol els problemes que actualment se’ns plantegen. A setze anys vista de la Llei 10/83, de 30 de maig, de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens trobem un escenari totalment diferent, senyor conseller –molt més complex. Les noves tecnologies, per exemple, la digitalització, que en certa mesura vindran a resoldre molts problemes, és veritat, però, que, d’altra banda, ens proposen un repte al qual hem de fer front pel que significa la reordenació, la redistribució de l’espai radioelèctric, on les recents disposicions hagudes en matèria de televisió sense fronteres, les dificultats de finançament, etcètera, s’han d’abordar, s’han d’afrontar decididament. Això sense oblidar que també des de llavors altres operadors institucionals s’han afegit al concert públic de les comunicacions; estic parlant, per exemple, de COMRàdio, estic parlant de Barcelona Televisió, o estic referint-me a qualsevol emissora municipal. El que ens correspon ara, doncs, és donar a tot plegat una solució constructiva. I en aquest sentit, ja els anuncio que el nostre Grup ha resolt proposar la creació d’una ponència conjunta capaç de produir, dins el termini d’un any, la Llei de l’audiovisual de Catalunya, on s’haurà de definir clarament el concepte de ràdio i de televisió públiques que volem, així com tot el que d’això se’n deriva. El conseller aquest matí parlava del règim jurídic. Jo diria que també hem de decidir què és el que fem amb el nous suports; si les televisions públiques han de participar dels mecanismes de la televisió de pagament, de la televisió sota comanda, del pay per view, de la seva presència en les plataformes digitals. Tot això, crec que ho haurem de definir. I, naturalment, també, i com s’ha dit aquí, crec que és fora de qualsevol dubte que la televisió pública, a SESSIÓ NÚM. 4.1 Catalunya, ha d’actuar de dinamitzadora, de locomotora del sector industrial, que, d’altra banda, ja apunta, en determinats aspectes, clarament bé. Aquesta Llei a què em referia, a més, i sobretot, haurà de garantir la neutralitat que justifica l’existència dels mitjans públics de comunicació, cosa que només resulta possible des de la transparència en la gestió i la pluralitat, atributs que, units a la qualitat dels continguts, n’han de constituir els eixos vertebradors. I també, en aquest sentit, els anuncio que el Grup Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució, perquè sembla evident que, sigui quina sigui l’Administració que tingui atribuïda la gestió d’una ràdio o d’una televisió públiques, s’ha d’acostumar a retre comptes i a sotmetre’s a un control rigorós i eficient, a donar una resposta solvent als qui són els seus propietaris que, tractant-se dels mitjans públics, no crec que sigui necessari dir que resulten ser els ciutadans de Catalunya, legítimament representats per tots els qui compartim aquesta cambra. Ningú no pot creure –i actuar molt menys encara, des del meu punt de vista– que, a partir del moment en què se li atribueix l’administració d’una ràdio o d’una televisió públiques, pot fer amb ella el que li plagui. I, dissortadament, aquesta és una pràctica molt habitual. Ens uns casos és cert més que no pas en uns altres, però habitual. Ara els en donaré una mostra. El dia 29 de novembre, senyor conseller, va produir-se el nomenament del director general cessant de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió com a conseller de Cultura. Això va donar lloc que es designés un director general suplent, cosa que es va fer mitjançant una resolució seva, utilitzant la via de la Llei d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. El Consell d’Administració, per tant, no només no va ser consultat sinó que ni tan sols va ser convocat; ni per rebre la notificació formal del cessament de l’anterior director general, ni per obtenir la de la designació del seu suplent, amb clara conculcació, des del meu punt de vista, de l’esperit de l’article cinquè de la Llei de creació. Aquest, senyor conseller, és només un exemple, el més recent; se’n podrien afegir molts més. Vostè em dirà, potser, que el procediment s’ajusta a dret. D’acord, no discutirem aquest tema; a mi em sembla que no, però és igual. Del que no en tinc cap dubte és del menysteniment de què és objecte, de manera sistemàtica, el Consell d’Administració i del fet de considerar-lo com una simple unitat de l’Administració. Aquesta actitud, més enllà de les consideracions procedimentals que pertoquin, el que ve a reflectir clarament és una determinada sensibilitat: la de considerar els mitjans públics un patrimoni exclusiu del Govern. I ja no li parlo de la presència d’uns o d’altres en els espais informatius, ni de l’orientació dels programes, ni tan sols per confegir els continguts; li parlo de quelcom tan simple com la necessitat de tenir present que la ràdio i la televisió públiques són cosa de tots i que, per tant, és des de la pluralitat que es reflecteix en el Parlament que s’han de decidir les qüestions capitals que afecten el seu funcionament. Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 26 Nosaltres hi posem molt èmfasi, en això de la pluralitat, perquè creiem que Catalunya, que el nostre país ho és, de plural, i, per tant, en tot s’hi ha de notar, en tot s’hi ha de veure. Però que passin aquestes coses, senyor conseller, no és culpa només del Govern, no es preocupi; crec, amb tota franquesa, que per part de les forces polítiques, de totes les forces polítiques, hi ha hagut un interès més aviat minso per conèixer l’autèntica problemàtica dels mitjans públics, dedicats com estem quasi exclusivament a controlar el temps de les nostres intervencions davant del micròfon i de la càmera. La major part dels polítics s’obsessionen cronometrant els temps de les seves aparicions, comparant-les amb les dels altres líders. I així és com, instal·lats en aquesta mena de competició iconogràfica, els arbres no ens deixen veure el bosc. I el que passa és que el bosc existeix. Ben sovint és en els programes d’entreteniment i de ficció on es pot trobar, senyor conseller, l’autèntica intencionalitat, la càrrega ideològica que perverteix la finalitat amb què aquests mitjans foren concebuts: els estereotips dels personatges, una determinada manera de parlar o de vestir, un to foteta quan es parla de determinades coses o de certes persones, fins i tot el públic assistent... El públic assistent –fixi’s quina cosa més senzilla!–, el públic assistent pot condicionar –i de fet ho fa– l’opinió dels espectadors. Hem de fer els esforços necessaris per tal d’introduir en els mitjans de titularitat pública criteris de proporcionalitat, però no només pel que fa a les aparicions dels polítics. I ho dic perquè, també en aquest sentit, assistim a un cert desgavell. No es poden, per exemple, esmerçar els recursos públics a produir continguts que no responen a res que tingui a veure amb la finalitat que justifica la seva existència. Només a tall de reflexió em permetré fer-los avinents alguns exemples propers, d’altra banda, en el temps. L’altre dia veia, pel Canal 33, un partit de rugbi entre el Perpinyà i el Narbona, i em preguntava el sentit que pot tenir transmetre des de França, amb tot el que això suposa, la competició d’un esport que, tot plegat, no arriba a tenir a Catalunya ni mig miler de llicències. És que, potser, del que es tracta és d’eixamplar l’abast de la cobertura? No ho sé ben bé. Però mentre això passava a Televisió de Catalunya, Barcelona Televisió ens obsequiava amb el monòleg d’un peculiar actor o comentarista –no sé ben bé, exactament, el que era– que considerava, així com sona, la conveniència d’escanyar la seva mare. Per dir-ho tot, això passava –com dic– a Barcelona Televisió, just després d’emetre’s una pel·lícula a la qual la mateixa cadena atribuïa la qualificació d’«ics», suposo que per indicar que es tractava de sexe explícit, com, efectivament, així era. En conclusió, és aquesta la missió que tenen encomanada les televisions públiques? Punt 2 On tampoc es deixa veure massa el respecte exigit pels mitjans públics és en el que en podríem dir la línia editorial subjacent en alguns d’ells, la línia editorial subjacent. Veuran què vull dir amb això. M’apresso a manifestar, senyor conseller, que moltes vegades em consta que això no és fruit de cap consigna, de consigna explícita, vull dir, però aquesta consigna es percep, existeix, flota en l’ambient. PLE DEL PARLAMENT Em permetré fer només algunes preguntes. És acceptable la desqualificació sistemàtica d’un dirigent polític? És de rebut que cada vegada que es parla d’un determinat personatge es faci per escarnir-lo o per ridiculitzarlo? És una mostra de rigor escoltar en l’informatiu d’una ràdio o d’una televisió públiques «els reis de l’Estat espanyol» per referir-se als reis d’Espanya? O «plou a tot l’Estat», per dir que està plovent en el conjunt de la geografia espanyola? Jo quan sento això m’imagino el despatx del president del Congrés dels Diputats, o el del president del Tribunal de Comptes, o, fins i tot, el del president de la Generalitat –que també és Estat–, mullant-se, plovent allà a bots i a barrals. És evident que, a més d’estar dient una barbaritat, el que s’intenta és utilitzar la teràpia de què parlava per tal que les coses, més que no pas com són, acabin sent el que interessa que siguin; ja saben que les coses presentades com a reals acaben sent reals, amb les seves conseqüències. I que no se’ns digui que són fets aïllats o que es tracta d’un error, perquè mai he sentit dir, per exemple, «la reina de l’Estat britànic» o que «plou a l’Estat francès», no ho he sentit dir mai. A què cal, doncs, atribuir aquestes coses? Sens dubte, a un cert ambient, més o menys tolerat, potser, fins i tot, en alguns casos, estimulat, però reconeixeran amb mi que no, precisament, nodrit de rigor. I aquesta és la raó per la qual molts ens venim queixant des de fa temps, però els que es queixen sobretot són els professionals dels mitjans, de moltes altres coses, tips de veure’s injustament obligats a treballar sota sospita, sense tenir, en la major part dels supòsits, cap mena de culpa. Molts s’han pronunciat en aquest sentit, hem llegit comunicats a bastament difosos, no? Per això, en les propostes de resolució que demà presentarà el nostre Grup hem volgut incloure un reconeixement explícit a la seva tasca. I abans que qualsevol pugui pensar que es tracta d’un afalagament interessat o, tractant-se d’aquest modest diputat que els parla, d’un cert gremialisme, vull dir que ningú no pot posar en dubte que és gràcies, entre altres coses, als professionals dels mitjans de comunicació que s’ha remogut la consciència política en el sentit d’endegar la reflexió pública que significa un debat d’aquesta naturalesa. Un cop més s’ha de valorar que el paper dels professionals hagi estat el de criticar, no pas el d’aplaudir, perquè aquesta és la seva missió i, sens dubte, també la seva obligació. Abans deia que se’ns fa necessari canviar les regles del joc perquè les que tenim, que varen ser produïdes durant la transició, ja no serveixen. I és que la transició ja s’ha acabat, i també es fa necessari que tots plegats en adonem que cal afrontar la realitat des d’una altra perspectiva, sense el menysteniment de ningú i amb amplitud de mires, perquè això, en alguns casos, encara no és així. Quan reclamem –i nosaltres, el nostre Grup, ho fem– una ràdio i una televisió públiques de qualitat, què és el que estem demanant? Doncs, uns continguts que procurin complaure la majoria, al temps que suposin una aportació positiva al patrimoni intel·lectual dels espectadors, molt especialment d’aquells que integren el que SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 27 anomenem públic infantil i juvenil, que reflecteixin valors de tolerància, de rebuig de la xenofòbia i del sexisme, que difonguin arguments d’integració de les minories ètniques marginades. I m’afanyo a dir que això no està renyit amb els índexs d’audiència, perquè espais d’un alt interès informatiu, debats participatius que s’han esvaït en el temps... Quan fa que no assistim a un debat com aquells que es produïen fa alguns temps? I un bon gruix de produccions divulgatives han assolit, per exemple, a Televisió de Catalunya, extraordinaris nivells d’acceptació. En conseqüència, el Grup Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució encaminades a garantir l’acompliment dels criteris esmentats. La Llei de l’audiovisual, per tant, des de la nostra perspectiva, haurà d’abordar el disseny de tots aquests mecanismes i, per tal de garantir la neutralitat i el respecte a la veritat que han d’informar els continguts, per tal d’assegurar el rigor i la qualitat dels mitjans públics, es fa necessari que els dotem d’un òrgan capaç d’exercir des de la independència la necessària supervisió del sector en el seu conjunt. I aquest organisme ha de ser, un cop dotat de les competències necessàries, sorgides de la seva reforma, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquest Consell haurà de reflectir la variada composició social i professional del nostre país, i afegir, a les competències que li varen ser atribuïdes en el moment de la seva creació, aquelles altres que li permetin exercir amb plenitud i garantia la supervisió i el control dels mitjans de comunicació públics, i en determinats aspectes també dels privats. Així, doncs, produirem una proposta de resolució al respecte que faci possible l’inici immediat dels treballs legislatius d’una ponència conjunta que hauran de concloure, en el pitjor dels supòsits, abans de sis mesos. I malgrat que sigui, en aquesta ponència conjunta que proposem, on s’haurà de parlar a bastament d’aquesta qüestió, vagi per endavant la nostra voluntat, la nostra voluntat d’atribuir al Consell Audiovisual de Catalunya competències suficients en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric, és a dir, l’atribució de les llicències i de les freqüències, i capacitat sancionadora en els temes que li corresponguin, per tal de poder fer complir la llei. Com els deia, serà al llarg de l’elaboració del text corresponent que haurem de fer avinents els diversos punts de vista. Algú, per tant, podria pensar que potser ens estem excedint manifestant-nos a propòsit d’aspectes concrets, però nosaltres, al contrari, pensem que això es fa necessari, que, al marge del lliure criteri que ha de presidir els treballs de la ponència, políticament resulta del tot convenient fixar determinats punts amb la finalitat de donar resposta a la inquietud, m’atreviria a dir l’enorme inquietud, que existeix en el sector. I per cert, senyor conseller, en aquest punt voldria dirli que l’atorgament de llicències creiem que no s’hauria de produir només a través d’un criteri presidit per la normalització lingüística. Les ones també tenen la seva democràcia, i la democràcia de les ones exigeix una possibilitat d’accedir als mitjans des de les preferències de cadascú, sobretot quan es tracta de mitjans acreditats, si més no, per la seva llarga història. Però, tornant al fil del que li deia, i pel que fa a la Corporació SESSIÓ NÚM. 4.1 Catalana de Ràdio i Televisió, principal tributària del nostre interès atesa la importància de la seva influència social i cultural, dels seus pressupostos, dels recursos humans de què disposa i, sobretot, de la complexitat de la seva gestió, que correspon a la Generalitat, entenem que s’ha procedir d’immediat a la revisió de la Llei 10/83, de 30 de maig, de la creació d’aquest ens públic. I per tant, proposem que es resolgui elaborar, també a través d’una ponència conjunta, un nou text legal capaç de donar resposta, abans de sis mesos igualment, als reptes que tenim plantejats i que en tot cas atribueixi al Consell d’Administració un paper determinant en la gestió de l’ens i de les seves empreses filials. Igualment, entenem que de forma immediata s’ha de procedir a la renovació de la totalitat d’aquest Consell, respecte del qual la proposta que farem, en tràmit de ponència, i que ja manifestem ara, és que els seus membres siguin elegits per majoria absoluta del Parlament. Respecte del paper que, al nostre entendre, hem d’atribuir a aquest Consell d’Administració, voldria subratllar –hi insisteixo– la necessitat de fer d’aquest organisme un autèntic òrgan de gestió, a l’estil del que passa amb qualsevol societat mercantil, i que tal vegada es podria exercir conjuntament amb el director general des d’una comissió delegada. No tindríem pas cap inconvenient tampoc, senyor conseller, que la fórmula que pogués adoptar-se fos la que vostè proposava aquest matí: un consell més reduït, dotat de competències executives i després, diguem-ne, un consell general de la ràdio i la televisió de Catalunya, més ampli i amb representativitat diversa. No hi haurà problema en aquest sentit perquè qualsevol fórmula que vingui a reflectir la pluralitat serà una fórmula a la qual nosaltres ens afegirem; qualsevol, naturalment, des de la perspectiva del que estic dient, com no podria ser d’una altra manera, és clar. Hi ha aspectes, com per exemple el del finançament, tant de la Corporació com de les seves empreses filials, las solucions dels quals tampoc, senyor conseller, admeten demora. A 31 de desembre de 1998 el deute consolidat arriba ja als 80.000 milions de pessetes; vostès mateixos ho reconeixen. No em detindré ara en els detalls de la gestió duta a terme, però crec no errar si dic que la fórmula de l’aval no és el millor camí ni per a finançar la ràdio i la televisió públiques ni per a treureles de la situació per la qual travessen. Per cert, senyor conseller, permeti’m que li faci una petita correcció. No sé si la voluntat d’arribar a Maastricht en les degudes condicions de l’anterior Govern espanyol, el Govern del Partit Socialista, va dur a produir un nou sistema de finançament des de tots els punts de vista ineficaç, com s’ha pogut revelar de forma manifesta i palesa, en tot cas, el que sí que també és segur és que la decisió de renunciar a la subvenció fou duta a terme l’any 1982 per un director general que, a més de creure només en una televisió antropològica, pel que feia a Catalunya, considerava, com un afegitó, que de la publicitat se’n podia viure, i això quan tothom donava per cantat que la televisió privada era una cosa que estava a punt d’arribar; en fi. Ja he parlat del motor industrial que ha de consistir o que ha de constituir la televisió pública de Catalunya. Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 28 I voldria dir que, respecte a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i pel que fa a aquest aspecte diguemne –per utilitzar una frase que ja ha estat dita– emblemàtic, el del nomenament del director general, el nostre Grup Parlamentari treballarà en aquesta ponència conjunta amb la voluntat que el nomenament del director general de la Corporació passi pel fet que el Parlament assumeixi un paper rellevant. Hi han moltes fórmules, moltíssimes –moltíssimes. Nosaltres el que volem és que el Parlament tingui un paper rellevant, que quedi clar que les coses no poden seguir com fins ara, que s’ha d’atribuir, com dic, protagonisme al Parlament i que hem d’estar oberts a totes les propostes i triar-ne la millor –triar-ne la millor. No podem per menys que creure que la democràcia, la participació i la pluralitat, les veuen, els ciutadans, reflectides molt més que en l’acció de qualsevol govern, dit sigui això amb tots els respectes a tots els governs, en l’actitud que es desenvolupa en el Parlament. I per tant cal enfortir-lo, el Parlament, i la millor manera de fer-ho és atribuint a la cambra un paper decisiu en els assumptes que, com aquest, són, des del nostre punt de vista, fonamentals. Permeti’m dir-li, però, senyor conseller, que, malgrat que és obvi que encara no disposem d’aquest instrument legal –vostè també ho ha apuntat fa un moment, per tant, crec que aquí hi haurà plena coincidència–, fóra bo –jo accepto aquest oferiment seu, doncs, amb satisfacció– que, en efecte, abans de procedir-se, abans –hi insisteixo– que aquesta llei sigui aprovada, la designació del nou director general –cosa que m’imagino que haurà de tenir lloc ben aviat– es faci un cop adequades consultes amb els diversos grups polítics representats a la cambra, perquè, en la pràctica, puguem estar en disposició de dir que tenim, si més no, un director general de consens. Aquesta recomanació, però, no és només per a vostè, perquè creiem que s’ha de fer extensiva a les corporacions locals de què depenen els mitjans públics de ràdio i televisió municipals, igualment tributaris del control que garanteixi la seva pluralitat, com esperem que vingui a reflectir, en efecte, la Llei de l’audiovisual a què em referia en un altre moment del meu discurs, estic pensant, per exemple, en les emissores de ràdio i televisió municipals, en Barcelona Televisió, en COMRàdio, etcètera; com comprendran, atenent a l’interès respecte a la pluralitat, no podem establir diferències entre uns i altres. Temps tindrem, però, per discutir a bastament i constructiva totes aquestes qüestions. No voldria acabar, però, sense fer un breu esment, encara que només fos, al tema de la societat de la informació manifestant a la cambra la voluntat –i així ho recollirà demà una de les nostres propostes de resolució– que, abans de finalitzar la present legislatura, es garanteixi l’accés de tot el territori de Catalunya a la xarxa de banda ampla que permeti la integració de tota la població en les noves tecnologies i en la societat de la informació. Punt 2 Em permetré dir per acabar, senyor president, que aquest debat no només ha suscitat una extraordinària expectació en el conjunt de la societat, sinó que era esperat pels professionals del sector amb autèntic interès, cosa que des d’aquí voldria agrair, i l’esperaven PLE DEL PARLAMENT amb interès amb la confiança de trobar en ell un signe inequívoc que les coses milloraran, que milloraran per a ells i per al conjunt de la societat, perquè el tema de què estem parlant ens afecta a tots. Només, en conseqüència, un desig per acabar: tant de bo que d’aquí a uns quants mesos tots els qui de nosaltres esperaven una resposta en consonància amb els seus anhels puguin dir que en nosaltres l’han trobat. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, senyor diputat, és veritat que aquest matí els he pegat una petita pallissa –això ho reconec–; ha sigut un discurs llarg i jo, sincerament, crec que no estava basat en el cofoisme, però, sincerament, em semblava que o parlava de tot o després vostès em dirien que no havia tocat els temes a bastament, no? Vostè diu: «Home, vostè ha parlat molt més de les telecomunicacions que no pas de l’audiovisual.» Bé, és la seva visió. Jo crec que he parlat de tot; ho he fet llarg expressament per parlar de tot –per parlar de tot. I per tant, escolti, jo, sincerament, crec que aquesta era la meva obligació perquè –hi insisteixo– la meva opinió és que el tema dels audiovisuals, de les telecomunicacions, de la revolució aquesta de la societat de la informació és un tema d’una gran importància de cara al nostre futur. Jo li he dit que el naixement de la televisió, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió responia, entre altres coses, a un intent de normalitzar el país. I bé, és veritat que l’important és com sonen les campanes, però escolti, a mi em sonen molt millor –o em sonaran molt millor– les de Montserrat, aquest any, que no pas les de la Puerta del Sol; segur: és un problema de sensibilitat. Vostè em diu: «Escolti, és la seva sensibilitat.» És cert; és un problema de la meva sensibilitat i l’hi reconec: sóc un enamorat del meu país, sóc un enamorat de Catalunya. Això no vol dir que estiguem contra ningú; sincerament, sóc dels que no creuen que sigui un problema d’estar contra l’altre, però sí que és evident que ens sentim orgullosos del nostre país i de les nostres tradicions, i el fet del final d’any és evident que és un fet que colpeix. Agraeixo que vostè plantegi els temes amb el to que ho ha fet. Vostè diu: «Escolti, hem de prendre decisions encara que sigui sense variar les lleis estatals.» Bé, ho farem –ho farem–, prendrem decisions sense variar les lleis estatals; les lleis estatals no ens impediran crear una llei de l’audiovisual, no ens impediran crear una nova llei de la Corporació, no ens impediran crear una llei del Consorci de l’Audiovisual de Catalunya, però llavors li demano que no ens ho porti al Constitucional; sincerament, l’hi demano de tot cor perquè ho podria portar i, a sobre, guanyaria –i, a sobre, guanyaria. Per tant... Home, aquesta és la veritat. Vostè diu: «Posemhi imaginació.» Bé, escolti, és la imaginació que jo els demanaria; jo li demanaria que fossin imaginatius, SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 29 doncs, en el moment d’interpretar la Llei de seleccions esportives catalanes i s’estalviaria el recurs del Constitucional, per exemple, no? Escolti, jo crec, sincerament, que hem de canviar aquesta llei i aquest article d’aquesta llei. El que sí que és cert és que jo crec que no és raó, el canvi d’aquest article d’aquesta llei, per paralitzar-ho tot. Per tant, jo sóc dels que creuen que ens hem de posar a fer feina, a treballar per a fer els canvis adients, per a legislar, però, evidentment, això també ens exigirà un esforç a nivell de l’Estat, de canviar l’article 2 de la Llei. Estic d’acord que fem una ponència per fer la Llei de l’audiovisual de Catalunya. És important que aquesta llei sigui el màxim consensuada possible. Jo crec que és una de les lleis més importants que podem fer i és una llei que, a més, jo crec que tindrà una importància gran si nosaltres som capaços de consensuar-la. Evidentment, no la lligo a cap llei a nivell de l’Estat, però sí que és evident, també, que seria bo ser capaços de fer una llei a nivell de l’Estat que ens permetés tenir les competències que nosaltres necessitem per desenvolupar aquest sector de l’audiovisual a nivell de Catalunya. Necessitem uns mitjans públics transparents, capaços de retre comptes, capaços de tenir control, i aquest és un punt molt important, no? Nosaltres necessitem, de totes totes, separar els mecanismes de control dels de gestió. Aquesta és una obsessió de barrejar aquests temes, i això fa que les coses no funcionin, i ho explicaré amb un altre exemple, i un exemple que, a més, és nascut del consens, però que jo he viscut; també és sanitari: al seu dia vàrem fer aquí una llei, no?, la Llei del Servei Català de la Salut, i vam crear un consell d’administració molt participatiu, extraordinàriament participatiu, que jo crec que ha anat bé, i ha sigut positiu, i ha sigut un punt de trobada i d’acords amb molts partits, no? Però vostè sap el que em passava...? Jo no sé què li passa ara al conseller Rius –no?–, però sap el que em passava a mi quan jo era conseller de Sanitat i presidia aquest Consell del Servei Català de la Salut, en el qual hi ha sindicats, ajuntaments, hi ha una mica de tot? Doncs el que em passava és que, quan arribava el moment de votar els pressupostos, hi havia tot un conjunt de persones que em deien: «Escolta’m, nosaltres ens abstindrem o votarem sempre negatiu, perquè comprendràs que, el que no et donarem, és la coartada de tenir aprovat aquest pressupost a nivell del Parlament i que després no et puguem criticar en el Parlament.» Aquest és un error, aquesta no és una bona manera perquè funcioni un consell d’administració. Hem de fer un esforç de trobar punts de trobada, punts de discussió, punts on es pugui arribar amb aquest cert grau de complicitat que es pot aconseguir entre partits, encara que tinguin ideologies diferents, però al mateix temps hem de saber impulsar aquests consells d’administració, de gestió, que facin que les coses funcionin i que cada un tingui la seva responsabilitat, i responsabilitats ben assumides a nivell de gestió. Vostè em fa una crítica que li admeto. Diu: «Escolti, vostè ha nomenat un director suplent, no?» És veritat, he nomenat un director suplent. Em semblava que la Corporació no podia estar sense director general. El tràmit de director suplent és un tràmit absolutament SESSIÓ NÚM. 4.1 mecànic, i, escolti’m, jo crec que això és un desastre, si nosaltres hem de consensuar el director suplent per uns dies, fins que es nomeni el nou director general. Sincerament, el nomenament d’un director suplent, que ja em va arribar una música que tothom estava revoltat, el fet de nomenar un director suplent és un tràmit absolutament puntual, perquè en el que consisteix és a nomenar un nou director general; el que no podem tenir és un director suplent mesos i mesos, que aquest és un costum que hi ha llocs que s’ha arribat a fer, de posar suplents mesos i mesos... Escolti’m, no crec que sigui una cosa efectiva. Això seria un gran desastre, i lamento si algú s’ho ha pres, això, com un menysteniment, perquè, en absolut, la voluntat era de tenir un menysteniment, sinó buscar una solució administrativa, puntual, a una situació també puntual que passa ara. És veritat que, en la majoria de casos, la gent es basa més en els minutatges que no pas en l’autèntica pluralitat, no? I això és trist. Home, vostè ha dit una cosa, de tota manera, que em permetrà dir-li que em deixa sorprès, eh? Que el públic assistent hàgim de valorar la quota, a veure quants n’entraran d’un color o d’un altre, o tal, això és impossible, escolti’m, això és impossible. El públic assistent als programes, doncs, hi va qui vol, hi entra qui vol, i estan amb l’actitud que volen, no? Sí que vostè acaba fent una explicació que és veritat, i aquesta veritat és un gran problema de sensibilitat: vostè no entén per què el Canal 33 fa un partit de rugbi a Perpinyà. Lamento que no ho entengui, lamento que no ho entengui... És un problema de sensibilitat profunda, i jo ho entenc perfectament: a nosaltres ens agrada veure un partit de rugbi de la Catalunya Nord, no? Jo, escolti’m, crec que és un problema absolutament de sensibilitats i, per tant, escolti’m, nosaltres estem encantats de la vida que es doni, això. Sí que vostè diu: «Escolti’m...», hi han expressions o hi han maneres de parlar que a vostè el sorprenen, i diu: «Escolti’m, que no són prou correctes, i normalment parlen d’”Estat espanyol”, en lloc d’”Espanya”...» Jo sóc dels que diu molt «Estat espanyol», i escolti, no ho faig per molestar i no ho faig per, quan dic això, donar la sensació que plou dintre de cap institució. A mi em resulta més fàcil dir «Estat espanyol» que «Regne d’Espanya», per raons òbvies, de pronunciació i de dificultat de la meva llengua... (Rialles.) Tota televisió, evidentment, ha de defensar uns valors, no? I jo crec que és important, i crec que és important que nosaltres defensem uns valors, i aquest és un paper important que jo crec que ha de tenir el Consell de l’Audiovisual, i que n’ha de tenir una vigilància especial, perquè no ha de defensar els seus valors o els meus, sinó que són uns valors diferents, de respecte a tothom –de respecte a tothom. Jo ja he dit que hi ha una proposició d’Esquerra Republicana sobre el Consell de l’Audiovisual, que va endavant i, per tant, nosaltres estem disposats a discutir-la i a aprofundir en aquest tema, no? I creiem, sincerament, que el Consell de l’Audiovisual ha de tenir capacitat sancionadora –hi estem completament d’acord–, però, escolti, jo, en el que no estic d’acord –i li ho dic sincerament, i me n’hauran de convèncer molt– és que el Consell Audiovisual hagi d’adjudicar les freqüències, Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 30 eh? Ho he dit repetides vegades; per tant, no... Jo crec que ha de fer informes preceptius, però no acabo d’entendre que el Consell de l’Audiovisual hagi de donar les freqüències, molt més, encara –i em costa d’entendre–, si això no es fa a nivell de l’Estat. I que vostè ho proposi em deixa bastant sorprès, perquè no sé que a nivell de l’Estat s’estigui fent aquest plantejament. És veritat que l’adjudicació de freqüències no s’ha de fer només per la normalització lingüística, seria un gran disbarat, no? Quan es fa un concurs hi han unes bases, hi ha un reglament, i la gent s’ha d’ajustar a això, i el que és evident és que hi ha cops que, la gent, aquests concursos –i entenc que és per falta de costum–, jo, sincerament, crec que se’ls prenen a broma. Diu: «Escolta’m, ens faran una renovació automàtica», i un concurs és un concurs, i està sotmès a una normativa i a unes maneres i a unes formes, no? Escolti’m, el que no es pot fer mai és que, si un senyor té una puntuació de 90 i un altre la té de 45, donar-ho al de 45. Per tant, escolti’m, jo crec que un concurs és un concurs... Una altra cosa diferent és quan s’han de fer aquests concursos, quant de temps ha de ser el temps d’adjudicació que es fa, quan s’han de fer les renovacions i com funciona tot això, no? Perquè és veritat que, segons com és faci això..., i això és cert, i és un fet que ens ha de fer reflexionar a tots, i hem de veure com ho fem, i això jo crec que és una reflexió que hem de fer a nivell de l’Estat, hem de veure que, evidentment, un Govern no tingui un poder discrecional que, sincerament, crec que de cap de les maneres ha de tenir. Nosaltres hem de fer una nova Llei de la Corporació, hi estic d’acord; estic d’acord que es busquin fórmules de fer-la conjuntament, i de fer, si és necessària, una ponència conjunta, però també estic d’acord que, durant aquest temps, el que s’ha de fer és una renovació immediata del Consell d’Administració, i jo demano –hi insisteixo– a tots els grups de la cambra, i el nostre espero que donem exemple especialment, que la renovació la fem ben feta, que la fem ben feta, no?, i que fem una renovació d’una manera clara i amb la màxima independència de les persones i la màxima professionalitat possible, tenint clar que un consell d’administració és un consell d’administració, i que, a més, és un òrgan que separa el control de la gestió. El control és evident –ja ho he repetit diferents vegades– que el pot fer el Consell Assessor de l’Audiovisual, i al control, a més, jo, sincerament, crec que hi hauria d’haver una estructura, que és aquest Consell de Ràdio i Televisió de Catalunya, que jo crec que podria ser un òrgan representatiu que permetés aquestes maneres de control. Punt 2 Vostè critica el finançament... És cert, no?, hi ha un problema de finançament. No, no, hi ha un problema de finançament: un problema gros de finançament, i el tenim nosaltres i el tenim totes les televisions públiques, no? I, escolti’m, no l’hem solucionat, ni nosaltres, ni l’ha solucionat l’Estat central, no? I no dono la culpa al PP, és una culpa que tenim conjuntament tots. La veritat és que, es vulgui o no, agradi o no, el que s’ha buscat és una fórmula en tots els governs, que és aquesta fórmula d’avals que, evidentment, té un joc per un temps, però no pot continuar endavant, no? Per tant, és evident que nosaltres hem de donar una solució de fi- PLE DEL PARLAMENT nançament, que és una solució de finançament que s’ha de donar globalment, però que, evidentment, a part de la solució de finançament global que es doni, i de quina és la participació pública, i de quina és la participació de publicitat en aquest finançament, el que és evident és que s’ha de fer un contracte programa deixant clar quins són els diners que gastarem nosaltres en la nostra televisió pública. Vostè diu: «El Parlament, que faci un paper rellevant»; bé, el pot tenir, escolti’m, però vostè fixi’s en la quantitat de controls que té: si hi ha una Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió, en aquest Parlament! Aquesta Comissió ja existeix, no? El Consell d’Administració es nomena amb una aquiescència important dels grups de la cambra, no? És a dir, jo crec que el que no es pot fer és segons què, més controls dels normals. Però, evidentment, de totes totes, el que sí que he dit i el que repeteixo és que nosaltres el que procurarem, avui, demà i els propers dies, de buscar la màxima col·laboració i el màxim consens amb tots els grups. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat... El Sr. Fernández Deu Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, senyor conseller, vejam, jo també sóc un enamorat del meu país, eh?, i vostè diu que la ràdio i la televisió públiques han nascut amb la voluntat de normalitzar, de normalitzar Catalunya. Bé, em sembla molt bé; si, d’això, no en tenim cap dubte, i a més hi estarem d’acord, amb tota franquesa li ho dic. El que passa és que, això –jo entenc– res té a veure amb aquesta –diguem-ne– actitud escadussera i minimalista de reduir a una consideració entre les campanades d’allà o allà on sigui, sinó que, del que es tracta, és d’abordar els temes amb un cert grau de realisme, si més no, superior del que veiem per part del Govern. Vostè diu –sé que en el millor sentit de la paraula, però ho diu–: «Farem lleis sense variar les lleis de l’Estat.» Escolti, jo, el que li volia dir, senyor conseller, és que hem de fer un exercici d’imaginació, i moltes vegades vostès els han fet, aquests exercicis d’imaginació. N’he citat un; n’hi han més. Vol dir que quan hi ha voluntat política, que quan hi ha interès, que quan existeix realment el desig de donar solució a un problema, les fórmules es troben, perquè existeixen, i, escolti, si per tal d’aconseguir allò que tots els membres de la cambra o que tots els grups de la cambra considerem el millor per a la radiotelevisió pública del nostre país, fa falta produir algun tipus de modificació, doncs, endeguem el procediment necessari per tal d’aconseguir allò que ens permeti produir-nos en el sentit que resulti convenient. Però, en tot cas, ja ho veurem en la ponència; no ens neguem a re, siguem imaginatius! El Consell Audiovisual de Catalunya, escolti, des del meu punt de vista, jo crec que un consell audiovisual sense competències en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric i sense capacitat sancionadora –amb tota SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 31 franquesa, eh?–, vull dir, no serveix de massa cosa. I vostè em dirà: «Per què? És que hi ha desconfiança?» Doncs, no necessàriament hi ha d’haver desconfiança, però el que hi ha és la necessitat d’atribuir a un organisme independent el fet d’afrontar aquest tipus de cosa, perquè, si no, ens trobarem en circumstàncies com les que ja hem tingut oportunitat de viure molt recentment, fa ben poc temps. I és en aquest sentit que es produïa la meva reflexió a propòsit d’aquest tema, i per això deia que hem de fer propostes raonables i viables. I això ho aplico a tot: la viabilitat és molt important, estic d’acord amb vostè, senyor conseller, molt important. De res ens serviria fer lleis que poguessin resultar molt altisonants si, al cap i a la fi, això no ens servís ni per al que és més mínim. Imaginem-nos produir plantejaments en base a majories qualificadíssimes, que probablement –dic en un supòsit teòric, de forma exclusiva– aconseguissin el suport suficient per tirar endavant, però després, a l’hora de materialitzar-ho, això no seria possible. Per tant, estem d’acord: hem de buscar criteris raonables, però també viables. Escolti, pel que fa al tema del director suplent, a veure, no entrarem ara en una discussió a propòsit del procediment emprat, però, amb tota franquesa també, senyor conseller, què costava convocar el Consell d’Administració per dir-li-ho? Què costava? És a això al que em refereixo també, llevat que existeix un fet suplementàriament important, i és que l’article cinquè de la Llei de creació de l’ens públic diu que el Consell d’Administració coneixerà la separació, el cessament del director general quan es produeixi, per decisió del Govern, i al mateix temps serà escoltat abans que es procedeixi a qualsevol designació. Bé és cert també que es refereix a la d’un nou director general, no parla de suplència, però en fi... I tampoc passava res, perquè si comptem des del dia en què el senyor Vilajoana va deixar de ser director general i el dia en què vostès, amb tota probabilitat, produiran el nou nomenament, veurà com alguns viatges del director general eren més llargs que no pas aquest termini i la televisió pública de Catalunya no es va enfonsar per això. Vostè em deia allò del públic assistent. Escolti, escolti, li parlo seriosament, senyor Trias, i sé que vostè em diu això que el públic assistent no té importància, perquè vostè –i no té per què saber-ho– ha viscut una formació intel·lectual i acadèmica que no té res a veure amb tot això, però el que li dic no és cap fotesa, és molt important. Vostè ha de saber que el públic no s’hi presenta espontàniament, a la televisió. El públic és, per dir-ho d’alguna manera, sotmès a allò que en diuen «el banderín de enganche», per entendre’ns; és a dir, hi ha unes empreses que els convoquen, que els inviten, que els donen un obsequi, els hi fan anar, i els criteris que s’han de seguir per a aquest públic es tenen molt presents, i, a més, es produeixen, es donen. No dic quins, però es donen. Sí, sí, d’acord, el Consell de la Corporació s’ha de renovar immediatament, immediatament, i ha de ser un consell de gestió, un consell capaç de treballar en el sentit no només de donar la seva opinió, sinó de comprometre’s en la gestió del dia a dia. Per tant, en això no hi ha cap diferència substancial. Probablement no m’he SESSIÓ NÚM. 4.1 sabut expressar suficientment bé, però el que jo volia venir a dir és exactament això: el Consell d’Administració ha d’anar per aquí. I també en tràmit de ponència jo crec que trobarem –i em fa l’efecte que amb no massa dificultat– fórmules igualment raonables en aquest sentit. El tema del finançament, miri, jo, la fórmula que considero més viable dins d’aquest ampli ventall que suposa dir «finançament mixt: publicitat-subvenció», mai aval, eh?, mai aval –abans ja hem comentat per què, i també hi estem d’acord, però mai aval–, finançament mixt, la fórmula del contracte programa és la millor. La fórmula del contracte programa produeix, a més, senyor conseller, una extraordinària estabilitat. Ara mateix, fa una setmana, he assistit al Fòrum Internacional de la Televisió i he estat parlant amb els companys de la BBC, i els companys de la BBC tenen clarament establert en el temps fins d’aquí a sis anys tot el que faran, i això és gràcies al contracte programa. I existeixen fórmules alternatives, és clar que n’existeixen! Ja les coneixem, ja les vivim o ja les patim, per dirho d’alguna manera, però no ho vénen a garantir de debò. Intentem acostar-nos a aquesta fórmula. I, després, em permeto dir-li que ens hem d’acostumar a inventar recursos. I ho dic amb tota intenció, perquè en aquests moments vostè sap que Televisió de Catalunya, que és una televisió petita –és una televisió petita– té una importància extraordinària en el conjunt del món, molt important, i això és degut segurament al fet que Televisió de Catalunya fa les coses ben fetes, que també s’ha de dir que hi ha coses molt positives a Televisió de Catalunya, però aquí no venim a fer els Jocs Florals, venim a criticar allò que no està bé. Però a més d’aquestes coses que poden, diguem-ne, justificar el fet que tingui un determinat prestigi, el que té és una arma estratègica, que són els drets del Futbol Club Barcelona. I el Futbol Club Barcelona, perquè ho sàpiga tothom, és el producte de televisió més car del món, el més car del món, i aquí incloc tots els altres productes, tots: de cinema, de tota mena, que n’hi ha alguns que déu n’hi do, i del que vostè vulgui. Per tant, ara disposem d’una arma –com deia– estratègica molt important. Tal vegada, això no ho podrem mantenir en el temps molts anys, per una raó: perquè les despeses a què han de fer front, no el Barça, sinó tots els clubs del món, són creixents, i són creixents en funció –perquè això és un peix que es mossega la cua– també del nombre d’espectadors de què disposen aquells qui estan en condicions de pagar quantitats astronòmiques per aquests drets, cosa que tinc la sensació que nosaltres no estarem en disposició de fer. Per tant, també, senyor conseller: imaginació a l’hora d’inventar nous recursos. I, per acabar, no volia dir que hàgim d’establir més controls dels normals; en tot cas, el que hem de fer és establir-los millor. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller... Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 32 El conseller de la Presidència Sí, només una cosa, una mica de distensió, eh? Quan vostè parla del públic assistent i diu: «escolti, Trias, vostè...» No, no, jo ja sé de què va, això del públic assistent. Miri, em va passar un cop que vaig anar a TV3, en un programa, quan era conseller de Sanitat, i a la primera fila tot eren persones que anaven de color negre. Vostè es pot imaginar per què anaven totes de negre, no? Va ser un programa d’aquests catastròfics. Per tant, sí que passa, això. Però és que és lògic que el públic que vagi a un programa sigui el públic que estigui interessat en aquell programa, i, per tant, jo crec que això és d’una lògica absoluta. Gràcies. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat... El Sr. Fernández Deu Ara no el sabré fer anar, jo, aquest aparell... Senyor conseller, no, sense ànim de polemitzar, i només a propòsit d’aquest exclusiu punt a què vostè feia referència. Vostè sap, per exemple, que d’un determinat gènere de molt èxit a totes les televisions del món, que són les comèdies de situació, a la intervenció dels actors que vénen a desenvolupar el contingut d’un guió prèviament escrit, s’hi afegeixen sons característics de somriures, de músiques, etcètera. Això mai es fa com a producte de la casualitat; això es fa perquè a través d’aquestes manifestacions que, aparentment, són espontànies, i que no ho són, que són interessades i preconcebudes, es pot arribar a influir en la gent de manera molt més eficaç. Això és, senyor conseller, al que em referia. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup d’Esquerra Republicana, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Josep Bargalló. El Sr. Bargalló Valls Senyor president, senyores i senyors diputats, senyors consellers, senyora consellera, pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, aquest debat ha de ser el punt d’inflexió en la política de comunicació de Catalunya, i especialment el punt de partida d’un disseny modern, nacional i professional del sistema de ràdio i televisió a partir de l’impuls i la definició del que és el servei públic audiovisual. Punt 2 I això és el que pretenem: definir el servei de ràdio i televisió, i establir els plantejaments fonamentals de refermament del sistema públic. Sens dubte que, en aquest context, l’elecció d’òrgans directius i d’òrgans de regulació i control és un component important, però no l’únic ni el més cabdal. Perquè, de què ens servirà un procés transparent i plural si mantenim un model públic de ràdio i televisió anacrònic i poc professionalitzat? PLE DEL PARLAMENT Ens interessa, doncs, començar pel model, per una concepció global del servei i per l’anàlisi d’un sistema que no deixi de banda cap dels seus elements. Sens dubte, també, que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és una peça clau d’aquest sistema, però no l’única. No podem ni volem deixar de banda els serveis de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya, les televisions i les ràdios locals o supralocals, l’Agència Efe, i tampoc podem deixar de banda el passat, tot i que volem centrar-nos en el futur. El present, que no ens convenç, ve definit per uns mitjans públics que a hores d’ara no conformen un sistema de ràdio i televisió públic; conformen més aviat un sistema oficial. Aquest matí vostè ho deia, amb paraules del president Pujol, que deia que Catalunya Ràdio era la ràdio institucional de Catalunya. Doncs, no volem un servei institucional de ràdio i televisió: volem un servei públic. En aquest present, els errors de la classe política governant han estat continus i diversos. Les institucions que tenen i han tingut ràdios i televisions han actuat sovint més com a amos que com a dipositaris d’una titularitat pública i garants de la seva utilitat social, cultural i nacional. Fins i tot quan aquest Parlament va dotar Catalunya de la primera autoritat audiovisual independent –Consell de l’Audiovisual– ho va fer sense la valentia que calia, donant-li algunes atribucions però denegant-n’hi d’altres d’entre les que defineixen una veritable autoritat independent. No volem parlar del passat, però, en tot cas, en aquest moment en farem un esment per deixar clars aquests errors, aquest sistema que no ens agrada. Si repassem els noms dels dotze membres del CAC trobem mostres d’aquests errors: dels membres nomenats pel Govern hi ha dos diputats d’aquesta cambra; dels designats pel Parlament, un productor audiovisual en actiu; dels nomenats per la Federació de Municipis de Catalunya hi ha un regidor que és president d’una empresa pública que gestiona una televisió i un membre de la direcció política d’un partit, i, finalment, dels designats per l’Associació Catalana de Municipis, una directora de programes d’una ràdio municipal. Aquests no són els perfils d’una autoritat audiovisual independent dels poders polítics i econòmics. No ho diem només perquè en aquest cas –com en els altres– nosaltres tenim les mans netes, sinó que ho diem des del més ferm convenciment moral. Nosaltres també ens vam equivocar, nosaltres també ens vàrem equivocar quan vàrem acceptar una llei que permet aquestes compatibilitats injustificables. Quina regulació independent es pot exercir des d’aquesta perspectiva? Quina caracterització professional tenen reconeguts i coneguts càrrecs que hi ha hagut i hi ha a TV3, a Televisió Espanyola a Sant Cugat, a la COM, a l’Agència Efe, si no la de ser corretja de transmissió? Interferències damunt la tasca dels professionals que sovint han vist constreta i menystinguda aquesta tasca a causa d’aquestes interferències. Tenim un model, doncs, que no és professional, que no pot afrontar amb garanties el futur. Hem de canviar aquest model. I per fer-ho cal la construcció d’un marc legislatiu nou, i cal fer-ho des d’una clara concepció d’on estem, d’on volem anar i de quin és el context SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 33 nacional i internacional en què ens movem. I no ens equivoquem, però; aquest no és un debat entre polítics i periodistes, ni tan sols és un debat entre polítics i professionals dels mitjans audiovisuals, que és un concepte molt més ampli i molt més real que el de periodistes, no és un debat en aquest sentit: és un debat per a la ciutadania catalana espectadora i radiooient, és un debat, abans que res, sobre els drets d’aquesta ciutadania. La constitució d’una comunitat cultural en una col·lectivitat de telespectadors i radiooients, per seguir els conceptes formulats pel professor Joan Manel Tresserras, és el resultat d’un llarg procés històric. La complexitat d’aquest procés i els seus costos materials i d’adaptació ens autoritzen a parlar de la condició telespectadora de les cultures contemporànies com d’un patrimoni comunitari. Aquest patrimoni comunitari ha de ser protegit i administrat per les institucions públiques, i, des d’aquest punt de vista, el marc legal en què ens movem no tan sols és insuficient per a garantir el desenvolupament d’aquest patrimoni, començant per la Llei de l’estatut de ràdio i televisió, per la Llei dels tercers canals o la de les televisions locals, sinó que, de vegades, constitueix un flagrant malbaratament d’aquest patrimoni, com s’esdevé amb la llei reguladora de les televisions privades, constrenyidora, a més, de les facultats i competències d’aquest Parlament. La televisió i els altres mitjans contenen entre les seves funcions el necessari desenvolupament d’uns serveis públics que han de garantir l’accés de la població a la informació i a la participació cultural. És la satisfacció d’aquestes funcions de servei públic, la principal font de legitimació de l’existència de mitjans públics i de l’establiment d’inversions i de subvencions també públiques. La televisió i la ràdio públiques, en una xarxa que ha d’integrar tant els mitjans locals com els nacionals, són el principal instrument de qualsevol política de comunicació que ha de contemplar també el paper dels altres mitjans privats i mixtos, conjuntament amb les xarxes i serveis de telecomunicacions i allò que s’anomena les indústries culturals. Aquesta política de comunicació que reclamem, clara i decidida, ha de contenir objectius precisos en camps com l’expressió de les minories culturals, l’ús de mitjans públics des del sistema escolar o l’establiment de programes nacionals. El professor Miquel de Moragas, en el seu llibre Els serveis públics de comunicació, parla de diverses funcions d’aquests serveis públics: la democràtica, la política, la cultural, l’educativa, la identitària, la social, l’econòmica, la moralitzadora i l’estratègica; és a dir, una definició que ja supera la tradicional tríada de formar, informar i entretenir. Estem en condicions, com a país i com a societat, de defensar el millor model audiovisual europeu per a Catalunya, un model de progrés i professional, universal i català, amb l’explícita renúncia a qualsevol caracterització de control polititzat i amb una ferma aposta per la professionalitat i la no-dependència governamental en consonància, per exemple, amb el conegut Informe Tongue del Parlament europeu, de cultura, educació i mitjans de comunicació. En definitiva, hem d’establir un sistema de ràdio i televisió que accentuï la concepció de servei públic, s’obri SESSIÓ NÚM. 4.1 a la pluralitat social, formuli un clara definició de l’espai comunicacional nacional i de difusió de valors ètics i democràtics, integri les noves tecnologies, esdevingui motor de la indústria audiovisual i tingui una organització àgil i democràtica, amb un finançament proporcional i transparent, i l’estructuració professional adient. I això no és cap plantejament radical; això, en el fons, és el mateix que diu el protocol sobre el sistema de radiodifusió pública inclòs al Tractat d’Amsterdam –i que esdevé, a partir d’aquí, part component del tractat constitutiu de la Unió Europea– quan assenyala que el sistema de radiodifusió pública està directament relacionat amb les necessitats democràtiques, socials i culturals de cada societat, així com amb la necessitat de protegir el pluralisme en els mitjans de comunicació. Doncs bé, aquest plantejament de servei públic ens aboca a la necessitat d’un marc legislatiu que el pugui encabir. La Llei 10/83, de creació de la Corporació, mimètica de la Llei 4/80 espanyola, de l’estatut de ràdio i televisió, és un marc legislatiu que hem de superar ràpidament, no només pel fet que ja des del seu inici consagrava mesures de governamentalització del servei públic, sinó perquè d’aleshores ençà han succeït moltes coses: les noves tecnologies, l’aparició de les privades, la consolidació d’una xarxa de televisió local, les diverses directives europees. L’informe del grup d’alt nivell de política audiovisual, presidit pel comissari Marcelino Oreja, i la consegüent resolució del Consell de Ministres insisteixen en l’honestedat del servei públic, en l’obligació de la seva definició per cada estat membre i per cada territori interestatal que en tingui competències. Aquest mateix Ple va coincidir en aquesta necessitat en la passada legislatura en crear per unanimitat la Comissió d’Estudi de Modificació de la Llei de Creació de la Corporació. És per tot això que el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana també proposa la immediata creació i posada en marxa d’una ponència conjunta que redacti, en un termini inicial de sis mesos, el que nosaltres anomenaríem la llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de Catalunya, per tal que posteriorment passi els tràmits parlamentaris reglamentaris. Cal una reforma a fons de la Corporació i cal trencar els lligams jurídics que obliguen a assimilar les organitzacions de Radiotelevisió Espanyola i les anomenades televisions autonòmiques. Catalunya necessita un sistema propi. Ens cal un nou sistema de televisió pública, ens cal un nou sistema de ràdio pública. Cal ampliar l’àmbit de la Corporació i fer-hi cabre les noves tecnologies, la indústria cultural, l’audiovisual, l’espai comunicatiu nacional. Arribats a aquest punt hem de plantejar la necessitar de fer una aposta política i econòmica decidida per a reforçar la centralitat de Barcelona en l’estratègia de les indústries culturals i de projecció identitària; centralitat respecte a l’Europa d’estats i nacions de baixa demografia i de llengües que es veuen subordinades als grans mercats i a la gran indústria audiovisual; centralitat, també, respecte a un món culturalment tan ric i atractiu com la Mediterrània. Això, des de Catalunya, només es pot fer partint de la indústria de la cultura, partint del sistema públic de ràdio i televisió, tenint la Corporació Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 34 com a eix d’aquest sistema, fent actuar la Corporació com a pivot estimulador d’un sector públic, privat i mixt, articulant al seu voltant subsectors vinculats –informàtica, subtitulat i traducció automàtica, DVD, doblatge, efectes digitals– i procurant atraure l’establiment d’un conglomerat que, des de Barcelona, connecti i coordini coproduccions, intercanviï continguts, participi en cessió de formats, en la comercialització i l’adquisició sindicada de programes en condicions més favorables en el mercat global, en l’adaptació de programes per a certes discapacitats. Un cert lideratge selectiu en el camp de les indústries audiovisuals respecte a les cultures europees mediterrànies de mercat limitat, la seves cadenes i els altres mitjans seria una bona garantia de futur per a la nostra cultura i una porta d’accés immillorable a la societat del coneixement, i trencaria una dinàmica de poca participació en programes europeus com els de producció audiovisual o recerca. Tot això vol dir, també, dotar de més autonomia els professionals a l’hora d’establir criteris de programació, en el marc de les previsions i els objectius dels necessaris contractes programa. I fem un incís, que hauria de ser innecessari, però del qual volem deixar constància perquè ningú vulgui fer demagògia amb la nostra intervenció: el nostre reconeixement de la tasca d’aquests professionals que han desenvolupat Catalunya Radio i Televisió de Catalunya en uns alts nivells de qualitat. Però aquí estem parlant d’una altra cosa, estem parlant de model, de gestió, de continguts, de definició de servei públic. Apostem, en conseqüència, per una llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de Catalunya fonamentada en l’àmbit competencial que ens aporta l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’article 9.1, que centra la facultat organitzativa de les pròpies institucions de la Generalitat, i l’article 16, que fa referència a les competències en comunicació, i en les diverses directives i resolucions europees. Pel que fa a la possibilitat competencial de fonamentar el nostre sistema a través de l’Estatut d’autonomia, hi ha –en som conscients– discrepàncies. El nostre convenciment de poder fer-ho es basa en el convenciment jurídic que les lleis bàsiques estatals no poden arribar a marcar l’autoorganització dels organismes públics d’altres institucions. I com a mostra evident, posem per cas la reforma legislativa aprovada al País Basc en aquesta matèria. El concepte de legislació bàsica de la Llei 4/80 no abraça el que és, simplement, un aspecte relatiu a la potestat autoorganitzativa de l’ens públic. El contingut bàsic de la norma afecta la garantia dels principis inspiradors de les activitats en matèria de radiodifusió i televisió, però no el mecanisme de designació del director general o el nombre i el sistema d’elecció dels membres del Consell d’Administració. Una altra lectura constitueix una expansió exorbitant del concepte de legislació bàsica; no utilitzin el concepte de legislació bàsica com a excusa d’una manca de voluntat política. Punt 2 Un reconegut especialista, el professor Josep Gifreu, en la seva compareixença davant la comissió que estudiava la modificació de la llei, apuntava els següents eixos del que hauria de ser el model de servei públic en la PLE DEL PARLAMENT Catalunya del segle XXI. Primer, creació d’un holding públic potent, canviant el model administratiu actual per un d’industrial. Segon, el servei públic plenament civil, independent. Tercer, el control per objectius de les filials. Quart, la creació d’un grup multimèdia, amb programació de qualitat i per a grans audiències. Cinquè, finançament ajustat a objectius, amb publicitat limitada. Sisè, el motor de la indústria audiovisual i multimèdia. I setè, les sinergies de l’espai català i europeu. En aquesta estructuració d’aquest sistema públic amb aquestes funcions, amb les quals coincidim, per nosaltres cal definir diversos àmbits competencials. Primer, el Parlament, que ha de tenir la responsabilitat de nomenar els òrgans i els càrrecs del Consell Audiovisual i de la Corporació Catalana, així com d’establir mesures de control a través d’una comissió específica més àgil i amb més atribucions que les actuals. En segon lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’autoritat audiovisual independent, garant deontològica, garant del control de continguts i amb capacitat sancionadora sobre tot el sistema, públic i privat, i amb la responsabilitat d’atorgament de les llicències i les freqüències de radiodifusió. En tot cas, emplaço les senyores i els senyors diputats a resseguir la Proposició de llei ja presentada pel Grup d’Esquerra Republicana on, a més a més, es marquen les condicions d’incompatibilitat, pel que fa a l’exercici professional audiovisual i l’ostentació de càrrecs electes o de designació i de càrrecs orgànics en partits, pel que fa als seus membres. I en tercer lloc, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb capacitat executiva, industrial i professional. I, finalment, en aquest sistema públic i en la seva estructuració, també hi caben la funció de les altres ràdios i televisions i de les administracions que en són titulars. La Corporació s’hauria d’organitzar, doncs, com un holding empresarial. El director general hauria de ser nomenat pel Parlament, per dos terços, si més no en una primera volta. El Consell d’Administració, amb competències referents a la gestió, hauria de continuar sent nomenat també pel Parlament. Els seus integrants haurien de complir les mateixes incompatibilitats professionals i polítiques que exigim en la nostra Proposició per als membres del Consell de l’Audiovisual. Cada component d’aquesta estructura –Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, els altres serveis públics que ofereix la Corporació, la gestió de participacions en empreses privades o mixtes– hauria de tenir, per nosaltres, un consell professional amb funcions tècniques, laborals i professionals específiques integrat per representants dels professionals i dels diversos sectors socials. Seria convenient que el mandat de tots aquests òrgans no coincidís, primer, entre ells i, segon, amb el del Parlament. El finançament de la Corporació, d’acord amb les directrius europees, ha de ser mixt, estable i fixat a través d’un contracte programa d’àmplia periodicitat. Aquest finançament s’ha de fonamentar en les aportacions públiques d’Europa, amb els seus programes audiovisuals, de l’Estat –de l’Estat: si tots, encara, i totes, en aquest moment, en formem part, doncs, tenim dret, també, que les televisions públiques del nostre país en SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 35 rebin subvencions– i de la Generalitat, i, en segon lloc, pels ingressos directes. La nova llei també ha de plantejar la connexió dels professionals i els centres de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya amb aquest sistema públic. Perquè, per exemple, és racional plantejar-se que el servei públic de ràdio i televisió sigui un motor del rellançament de les indústries audiovisuals a Catalunya, deixant de banda la gran quantitat de professionals i les instal·lacions de Sant Cugat? I, fent esment del rellançament de les indústries audiovisuals, hem de preveure, també, la connexió del sistema de ràdio i televisió amb el futur Institut Català per a les Indústries Culturals, la creació del qual s’ha anunciat per a aquesta legislatura. Vostè, conseller Trias, aquest matí ha afirmat que «Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li toca jugar respecte a l’audiovisual de Catalunya i, particularment, respecte al sector cinematogràfic. La directiva europea de la televisió sense fronteres recomana que les televisions emetin el 51% de producció europea i, d’aquest 51%, un mínim d’un 10 d’una producció local independent.» Doncs bé: TV3 està a un 2,8 i, el Canal 33, a un 5,6; de llarg, la televisió de l’Estat que menys cas fa a aquestes recomanacions. Al costat d’això hi ha el paper de Televisió Espanyola, que també se subvenciona, com he dit, amb les nostres aportacions, on la marginació a què ha estat sotmesa la indústria catalana és absoluta. Cal negociar amb Televisió Espanyola i les cadenes privades una participació proporcional de la indústria audiovisual catalana. Pel que fa a la ràdio i les televisions d’institucions locals, la llei hauria de preveure processos d’elecció democràtica de control plural, a banda de refermar les competències reguladores i sancionadores del CAC, damunt de tots els mitjans a Catalunya; també d’aquests. Hem de subratllar la funció nacional, precisament, dels mitjans públics. El sistema català de ràdio i televisió ha de ser també l’eix bàsic i fonamental de l’espai comunicatiu nacional. La llengua i la cultura són fonaments identitaris dels espais comunicatius, i l’aportació corresponent i pròpia a la complexa estructuració de l’espai europeu. En aquest sentit i sense oblidar que allò que nacionalitza un espai comunicatiu no són els posicionaments partidistes, sinó les regles del joc, no podem deixar de lamentar que aquesta ha estat una de les possibilitats més inexplorades per Televisió de Catalunya, que només ha recordat la potencialitat del seu espai a l’hora de plantejar potencialitats del seu marcat publicitari. En les documentacions oficials de la Corporació, en l’únic moment on apareixen els països catalans és a l’hora de vendre la publicitat. Per al diner, sí; per als interessos de la nostra comunitat lingüística cultural –climatologia a banda–, no tant. Així ens equivocaríem, també, si situéssim l’Agència Efe fora d’aquest debat. També ens cal una agència informativa i de comunicació en aquesta estructuració del sistema de ràdio i televisió i audiovisual que estem dissenyant. Els recursos humans i materials d’Efe a Catalunya, mitjançant un procés de traspàs, han de ser l’embrió, al costat d’iniciatives semblants que han sorSESSIÓ NÚM. 4.1 git des del món local, d’una agència catalana de comunicació, amb serveis per a la premsa escrita, els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies. I ho hem de fer ara, més que mai, que sobre Efe plana el fantasma de la privatització, amb decisions i actuacions diligents que han provocat que els seus treballadors de Catalunya es trobin avui –precisament, avui– en vaga. Això ens recorda la problemàtica professional i laboral de molts dels actuals mitjans, en absència d’estatuts de redacció en la gran majoria dels casos; amb precarietat laboral, com és el cas, també, dels fotoperiodistes, i amb la utilització inadequada dels estudiants en pràctiques. Aquesta és, a grans trets, la nostra proposta legislativa; la deixem damunt la taula amb voluntat de consens i oberts a qualsevol proposta millor. Com ens recordava el professor Miqueló Tresserras, en la seva compareixença davant l’esmentada Comissió parlamentària, en cap moment d’aquest procés hem d’oblidar que la ràdio i la televisió configuren el país, construeixen l’imaginari col·lectiu que defineix i entrelliga la societat, una nació, en aquest tombant de segle. La televisió articula el país, fa civilitat, fa laïcitat –en el sentit republicà francès i humanista del terme «laïcitat»–, a la vegada que és un mitjà universalitzador, i la civilitat obliga al pluralisme. De fet, per a ser-los sincers, nosaltres preferiríem, més que parlar de pluralisme, que sempre té adjunta la semblança d’estar parlant només de pluralisme polític, preferiríem parlar de reflex de la diversitat i de la riquesa de la nostra societat. Les rèmores predemocràtiques que subsisteixen en bona part del sistema públic de ràdio i televisió en l’Estat també van tenir, han tingut i tenen la seva incidència en aquest model que encara patim al nostre país: l’habitud del control partidista i la manca de transparència en la gestió econòmica i en la contractació de serveis aliens. El model socioconvergent de repartiment institucional sense fórmules de participació ciutadana, ni en un ni en l’altre cas, també ha tingut el seu reflex en els mitjans públics dependents de les respectives institucions, en els quals la primacia de l’administrativisme i la politització dels càrrecs per damunt de la professionalitat hi ha estat evident. Volem creure, des d’Esquerra Republicana de Catalunya, que el principi de consens existent en la necessitat de formular un nou marc legislatiu és, també, un consens per a superar aquest dèficit. Enfoquem, doncs, ara, amb el poc temps que em resta, el darrer interrogant d’aquest debat. Si l’actual Llei no ens agrada i estem d’acord a fer en un període de temps suficient una nova llei, com gestionem aquesta transició a la qual ens veiem abocats? Com es fa la gestió d’aquesta transició en la qual ja som? En primer lloc, és urgent la reforma del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè cal la garantia que en aquest procés hi hagi un òrgan deontològic que vetlli per la seva netedat. Cal, a més a més, que aquest Consell de l’Audiovisual també existeixi per la seva funció –existeixi reforçat– de suport en aquesta recerca del nou model. El nostre Grup –ja s’ha dit aquí– té una proposició de llei presentada, a la qual el Govern de la Generalitat, en la seva reunió d’ahir, va mostrar la seva no-oposició a la tramitació parlamentària. En el proper ple la posarem a la presa de Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 36 consideració dels grups parlamentaris perquè, a partir del proper Ple mateix, que és el dia 22 d’aquest mes, ja puguin iniciar-se els treballs pertinents per a la seva discussió i la seva aprovació; esperem que abans del mes de març, desitgem que abans del mes de març. Hem de renovar el Consell d’Administració ara mateix, en el proper Ple ordinari, també, i comprometre’ns tots –tots– els grups parlamentaris a presentar candidats i candidates que tinguin el perfil que nosaltres hem definit per a membres del Consell de l’Audiovisual, professional no partidista, no institucional. I hem de posarnos d’acord en un sistema de nomenament del director general provisional, fins a l’aprovació de la nova llei, que ens complagui. L’actual Llei diu que l’ha de nomenar el Govern –no podem fer-ho d’una altra manera perquè és l’actual Llei–; l’actual llei no impedeix trobar mecanismes previs a aquest nomenament oficial pel Govern. Nosaltres proposem mecanismes parlamentaris de majoria qualificada. No trobaríem malament altres mecanismes públics, transparents, als quals, previ el nomenament del Govern, hi hagués un consens ampli. No ens agrada parlar de consens entre grups parlamentaris. Ens agrada parlar d’un consens per escrit, en un organisme públic, preferentment parlamentari. No ens oposaríem a la proposta del Consell d’Administració, però no acceptem converses entre grups parlamentaris que no estiguin fetes a la llum pública i que no tinguin el seu referent en les corresponents actes. El president Senyor diputat... El Sr. Bargalló Valls Moltes gràcies, senyor president, per la seva gràcia en concedir-me més temps del marcat. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, vostè pren la partida del que es necessita en fer un sistema de l’audiovisual a nivell de Catalunya, amb un disseny nacional i professional. Hi estem completament d’acord, i vostè fa un especial èmfasi en el sistema públic. Hem de ser capaços que coexisteixi un sistema públic i un sistema privat. Crec, sincerament, que és necessari un sistema públic en el nostre país, no? I ho crec sincerament i, a més, sóc dels que creuen que el sistema públic pot col·laborar d’una manera estreta, en competència dintre d’un mercat, amb el sistema privat, i ser capaços de marcar aquelles regles que limitin quins són els papers que ha de tenir cada un dels dos sistemes: el públic i el privat; com es coordinen i com poden funcionar. Punt 2 Vostè diu: «S’ha de fer un model, s’ha de tenir una concepció global i s’ha de tenir una concepció global d’un model de ràdio i televisió, a nivell del nostre país, que respongui a la idiosincràsia, a la manera de ser, del PLE DEL PARLAMENT nostre país i a la nostra realitat nacional.» Vostè fa una distinció que, des del punt de vista de discurs, està bé –és separar el sistema públic en el sistema institucional–, però, sincerament, no sé si es pot separar una cosa de l’altra, no? Sí que és veritat que vostè diu: «Escolti: no hi ha d’haver amos.» És cert. I és cert que, a més, en aquest sistema públic o en el funcionament d’aquest nostre sistema públic, durant aquests anys s’han comès errors i s’han comès experiències que ens permeten corregir-les. Vostè ho deia d’una manera molt clara. Vostè diu: «Escolti’m: nosaltres hem creat una eina, una eina molt important, i hem estat els primers a crear-la, que és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.» I és cert que la composició i el nomenament de les persones que formen aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya és equivocada. És cert. És una experiència que hem vist, és una experiència en què tots estem d’una manera o d’una altra involucrats. És veritat que nosaltres, probablement..., no per les persones que componen aquest Consell, sinó per la manera, l’acció, o la filosofia en què es va fer l’acció, és equivocada. I, sobretot, és equivocada si nosaltres volem donar-li la força que li volem donar, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, no? Hem de fer una aposta clara, hem de fer una aposta clara envers aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Per tant, escolti’m: estem completament d’acord que es treballi en la línia de creació d’aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb uns paràmetres diferents, amb uns aspectes en què el punt de diferència que tenim i que veig que tenim amb la majoria és en un aspecte que jo crec que és especialment important, que és el fet que, aquest Consell de l’Audiovisual, el que ha de tenir és capacitat de control, capacitat sancionadora per a totes les televisions, ràdios o altres entitats que intervenen en el món de l’audiovisual, i el que és molt més discutible és si aquest Consell de l’Audiovisual ha de donar les freqüències o si aquest Consell de l’Audiovisual les ha d’informar, amb un model transparent –és evident–, amb un model absolutament transparent, que permeti de totes totes que les coses es facin amb una claredat meridiana. Jo sóc dels que creuen, sincerament, que les adjudicacions de freqüències es fan d’una manera clara i transparent. Entenc que altres poden opinar el contrari. Però, escolti’m: jo sempre he dit –i ho he dit a l’últim concurs– que es pot venir a veure exactament, les puntuacions, com es van donar, per veure si estem o no d’acord amb això. Nosaltres hem de marcar unes línies, uns objectius, per a la ràdio i la televisió de Catalunya, del servei públic, i amb els que vostè ha orientat hi estic completament d’acord, no? I això exigeix, evidentment, fer un marc legislatiu, i estem d’acord amb aquesta ponència de redacció de la Llei de l’audiovisual de Catalunya. Crec que és important, com també és important, de totes totes, que siguem capaços de fer funcionar i d’impulsar aquest Institut Català de les Indústries Culturals que ha de posar-nos en una situació de lideratge en l’audiovisual. Jo ho deia en la meva intervenció aquest matí: no és veritat que nosaltres no puguem tenir, malgrat ser un SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 37 país petit, una capacitat de lideratge; hem d’apostar per ser líders en el tema de l’audiovisual i, evidentment, aquesta creació d’aquest Institut Català de les Indústries Culturals pot ser una eina bàsica per a aquest lideratge; un lideratge que, evidentment, s’ha de basar en les nostres indústries, però una tasca que s’ha de basar, també, en els nostres professionals. Per aconseguir segons quins canvis, i per aconseguir canvis de la Corporació, tothom em diu: «escolti’m, no hi ha excusa que hi hagi una legislació bàsica». En discrepo absolutament, però també dic que no servirà d’excusa; també dic molt clar que no servirà d’excusa. Però haurem de canviar aquest article, no? Vostè diu: «escolti’m, no hi ha dret que segons quines lleis hagin sigut capaces de fer uns plantejaments que, a través de la normativa bàsica, envaeixen competències que han de ser nostres de totes totes», no? I en això vostè té tota la raó: és evident que no es pot legislar i que no es pot dir que una cosa que és merament organitzativa és una cosa bàsica. Però el que és evident és que en aquest moment l’article 2 és bàsic. Per tant, l’hem de canviar, no? És allò que dèiem, i hi insistim, i ho repetim diferents vegades, que hi ha lleis que s’han de canviar perquè realment tinguin resposta en el nostre Estatut i en la nostra capacitat d’autogovern. Vostè diu: «escolti’m, hi hem de posar la imaginació, i hem de buscar les escletxes que ha utilitzat el País Basc, el Govern basc...» No és una escletxa, és l’Estatut; no és una escletxa, eh?, ho té més fumut, si ho vol, més fumut, no?, però no és una escletxa, no. Perquè, fixi’s vostè: l’article 16 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix: «En el marc de les normes bàsiques de l’Estat, pertoca a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i casos establerts en la Llei que reguli l’estatut jurídic de la ràdio i la televisió.» Segon: «Li pertoca...», etcètera, etcètera. En canvi, l’article 19 de l’Estatut d’autonomia del País Basc estableix: «Corresponde al País Vasco el desarrollo legislativo de las normas básicas del Estado en materia de medios de comunicación social, respetando en todo caso lo que dispone el artículo 20.» Tercer: «De acuerdo con lo dispuesto en el párrafo primero de este artículo, el País Vasco podrá regular, crear y mantener su propia televisión, radio y prensa, y, en general, todos los medios de comunicación social para el cumplimiento de sus fines.» es porti d’una manera absolutament empresarial i, a més, que es porti amb la màxima transparència, i que estigui lligat a unes regles del joc i a uns objectius molt clars, no? Per a això es necessita un consell d’administració fort, i escolti, per a això es necessita ser capaços que aquest consell d’administració siguin persones d’una alta qualificació, perquè s’hauran de prendre decisions, decisions no fàcils, decisions complexes, amb un sistema globalitzat, ja que estem en una carrera tecnològica espectacular, i s’han de prendre decisions importants d’un dia a l’altre, no? I hem de ser capaços de prendre-les i de decidir, no? És clar, escolti, nosaltres necessitem fer aquesta llei de la Corporació, una llei clara, una llei que sigui capaç de donar aquelles eines necessàries perquè nosaltres puguem gestionar adequadament aquest motor que ha de ser aquest holding, un motor per a la indústria i per a la cultura catalanes. S’ha de buscar un nou sistema de finançament –vostè ho ha dit–, un sistema de finançament mixt, que és veritat que ha de rebre fons d’Europa, de l’Estat, de la Generalitat, ingressos directes. I hem de ser capaços de marcar en quina proporció ha d’anar tot això. I, evidentment, el que no té lògica és que l’Estat estigui finançant, o que acabi finançant, o doni solució als problemes de Televisió Espanyola, i que no es doni solució als problemes de finançament que tenen les televisions i, en el nostre cas, la Televisió i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Sí que és cert que s’han de buscar fórmules d’entesa, de col·laboració i d’aliances amb altres televisions; amb les televisions locals, la Corporació ha de buscar fórmules de col·laboració, però també nosaltres hem de buscar fórmules de col·laboració amb altres televisions autonòmiques, i hem de buscar fórmules de col·laboració, evidentment, amb Televisió Espanyola de Sant Cugat. No té sentit que tinguem centres de producció tan grans com aquests i que no arribem a punts d’acord per fer segons quines coses conjuntament, i buscar solucions conjuntes. Això sempre és difícil, és complex, però estem en un món que, si volem que les empreses funcionin, vagin endavant i siguin competitives, és un món on cada dia més hi ha les aliances, i hem d’aprendre, també, que les administracions públiques han de ser capaces de buscar aliances per potenciar-se unes amb les altres. Malauradament, hi ha una diferència important entre l’Estatut del País Basc i el nostre i, per tant, tenim una deficiència en aquest aspecte, una deficiència important, una deficiència que, amb una relectura o amb una lectura diferent de l’Estatut, podria estar compensada. El que és evident és que aquesta deficiència, si es fa una legislació bàsica tan exhaustiva com la que s’ha produït en l’Estatut bàsic de ràdio i televisió, ens crea una dificultat, i una dificultat que, per superar-la, he dit abans que espero la màxima col·laboració de tots els grups de la cambra per poder plantejar aquests temes a nivell de l’Estat. Necessitem una agència informativa catalana, i no és necessari que la creem nosaltres, ja està creada, no? I nosaltres el que hem de fer és potenciar-la, donar-li el màxim ajut possible, perquè aquest també és un altre motiu de normalització. Jo crec que és normal que un país tingui la seva pròpia agència informativa. I moltes coses no té sentit que les creï una administració si altres administracions o altres entitats, d’una manera clara i d’una manera competent, són capaces de crear-les. Nosaltres el que hem de fer és donar suport perquè neixin aquestes iniciatives, i ajudar-les. I estic completament d’acord que, a més de la pluralitat, nosaltres hem de tenir un gran respecte envers la diversitat. Vostè fa una explicació, que jo hi estic completament d’acord, que la ràdio i la televisió de Catalunya han de ser un holding, un holding amb diferents empreses, que Escolti’m, sí que és cert que tindrem un problema. Podem estar d’acord que ja s’ha de crear una llei del Consell de l’Audiovisual, que tirarem endavant; és veritat SESSIÓ NÚM. 4.1 Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 38 que hem de crear una llei de la Corporació; hem de crear una llei de la ràdio i la televisió i de l’audiovisual a Catalunya, i tenim un problema de com gestionem la transició. És cert. Escolti’m, com es gestiona la transició? Doncs, jo crec que de dues maneres, i de dues maneres molt clares. Primer, creant un nou consell d’administració a la Corporació, i, com deia vostè, posant-nos d’acord en quin tipus de persones i quin plantejament fem amb les persones que posem davant; buscant fórmules d’acord per a la nominació, per part del Govern i del president, del director de la Corporació; però hi ha una altra cosa, encara, més, que hem de fer: nosaltres, com vostè deia, necessitem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya funcioni, i funcioni plenament. I, per tant, el que hauríem de fer és una cosa, i aquesta cosa és complexa; hauríem de demanar que, si us plau, tots els membres dimitissin. Jo crec que nosaltres hauríem de fer que, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, les persones que el formen, que probablement són persones que hi estan posades, i que com vostè explicava abans, probablement, no són les persones més adients per als càrrecs que ostenten, doncs, el que hem de fer és demanar-los que, si us plau, dimiteixin. I fem un altre cop la composició de l’audiovisual, amb persones més independents, amb persones que comencin a respondre, ja, al perfil que han de tenir les persones que componguin el futur Consell de l’Audiovisual, i escolti’m, així començarem a caminar a l’espera que tinguem la llei feta i que les coses puguin funcionar. Jo crec que, aquest tipus de processos, la demostració que tots estem d’acord que les coses funcionen es demostra caminant, no?, i aquest seria un mecanisme o una manera perquè les coses funcionessin o perquè les coses anessin endavant. Aquest és el tipus de consens a què jo crec que tots nosaltres hauríem d’arribar, perquè les coses vagin endavant. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable senyor conseller. L’il·lustre senyor diputat té la paraula. El Sr. Bargalló Valls Gràcies, senyor president. A veure, així, per clarificar alguns dels conceptes que han anat sortint en el nostre debat... Primer, quan nosaltres parlàvem que havíem de distingir entre el sistema institucional de ràdio i televisió i el sistema públic, no fèiem referència al fet que ambdós existeixin a la vegada, subsisteixin a la vegada, sinó que en aquest país –producte dels errors que hi ha hagut en la legislació estatal, i producte, fins i tot, dels errors de la transició política, etcètera, etcètera– es va construir un sistema públic de mitjans d’informació des de la concepció de sistema al servei de les institucions o de sistema que formava part de les institucions. Punt 2 Nosaltres el que diem és que les ràdios i les televisions públiques, de titularitat o de gestió d’institucions públiques, no han de ser concebudes com un element d’aquesta institució, com un òrgan d’aquesta institució, sinó com un servei públic que ofereixen les institucions PLE DEL PARLAMENT per obligació conceptual, cultural, nacional, etcètera, etcètera, i que, per tant, en cap moment es pugui entendre una utilització governamental d’aquests serveis. És aquesta concepció distinta dels mitjans de comunicació com a servei públic o com a servei institucional. Nosaltres diem: la tradició històrica de diverses administracions, per diversos motius, ens ha portat a un sistema més institucional, més oficial que altra cosa; fem el salt, atrevim-nos, fem el salt, i anem al sistema públic. És això el que li volia dir. En segon lloc, la discussió sobre la legislació bàsica, jo, senyor conseller, no la voldria fer amb vostè, perquè jo no sóc jurista, vostè tampoc ho és –segurament que en té molt més coneixement que jo, de lleis–, però en tot cas, sí que aquest migdia, després de dinar amb professionals de la matèria, jo volia qüestionar-los que m’anessin donant la seva opinió, i n’hi ha hagut un que m’ha dit: «depèn de quin catedràtic et dirà que és impossible; un altre et dirà que és totalment possible, i el tercer et dirà que, segons com, ho podràs fer i, segons com, no». Vista, per tant, diguem-ne, l’objectivitat de la ciència jurídica, em sembla que, d’escletxes, n’hi ha pertot arreu, si les volem utilitzar. I, d’acord, si, a més a més, les forces catalanes tenen damunt dels grups parlamentaris del Congrés de Diputats la influència suficient com per modificar la llei bàsica espanyola en el seu article 2, perfecte; si no, no ens quedem aquí, aturats en aquesta paret; la saltem, la girem, fins i tot –i em perdonaran–, si convé la dinamitem, des del punt de vista pacífic i democràtic que ens caracteritza, però, si convé, la dinamitem. Després, també té raó que topem, aquí, amb el nostre Estatut d’autonomia; també té raó. I celebro que ens hagi donat una nova argumentació per a l’exigència d’Esquerra Republicana sobre la necessària, urgent i ineludible reforma d’aquest Estatut, perquè habitualment, quan fem aquest discurs –que no només ens el creiem, sinó que és cert–, en aquest cas l’oblidàvem, i afegirem la contundència de la seva argumentació en el fet que, al llindar del segle XXI, amb les noves tecnologies i amb la societat de la informació el nostre Estatut, en aquest camp, tampoc ens va bé. La gestió de la transició. Nosaltres estem contents, de moment, d’aquest debat; contents del consens, diguemne, d’on volem anar a parar. Sembla que tots estiguem d’acord a on volem anar a parar. Ens preocupa quina transició; ens preocupa quan tardarem a anar a parar aquí –quan tardarem–, què succeirà mentre no hi arribem. I li insisteixo que en aquest camí d’anar-hi anant amb la màxima pressa possible hi ha dos condicionants per nosaltres bàsics: primer, realment, el Consell de l’audiovisual. I si no dimiteixen tots i totes, els seus representants –i a mi em consta que una gran majoria té ganes, moltes ganes de dimitir, per tant, els farem un favor si els ho demanem–..., però si no dimiteixen la nostra previsió és que tampoc hauríem de tardar massa a tenir el nou Consell audiovisual –no hauríem de tardar massa. I el segon és un fet, que jo he dit abans que no era cabdal, que estic convençut que no és el més important, però, miri, estem parlant de mitjans de comunicació, i és un fet que serà sí cabdal per com sortirà reflectit en SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 39 la societat aquest debat, que és si el Govern es tanca, es bloqueja a dir: «nomenem nosaltres, perquè ho diu la Llei, però no establim cap mecanisme previ definit, clar i democràtic», hi haurà un resultat, i si trobem entre tots aquell mecanisme clar, hi haurà un altre resultat. No em satisfà aquest plantejament, perquè per mi el resultat bo ha estat, o haurà estat o serà, l’acord en el servei públic, l’acord en el model, l’acord amb la comunitat independent, però vostès saben, tots sabem, que això també està damunt la taula i que això també ho hem de solucionar, i ho hem de solucionar –ho he dit abans–, ho podem solucionar. Estic convençut que si en una actuació democràtica i de consens tots cedim el que podem cedir sense anar més enllà d’on volem anar, podem arribar a un acord tots –tots. Quan dic «tots» vull dir els grups parlamentaris. Hi havia grups, aquí, que una setmana enrere estàvem capficats en votació en el Ple del Parlament per dos terços; avui ja li ho hem dit: «La votació en el Ple del Parlament per dos terços, en una altra instància parlamentària o» –hi ha grups que li ho han dit– «en el mateix Consell d’Administració.» Doncs, si ens movem tots que es mogui també el Govern en aquest sentit, perquè, si no es mou, nosaltres creiem que perdrà el Govern, però perdrem, fins i tot, la transició, la credibilitat de la transició. I pensin, senyores i senyors diputats, una cosa: aquesta és la primera transició de la Catalunya del 2000; la Catalunya del 2000 tindrà moltes transicions; aquesta és la primera; fem-la bé, comencem a fer aquesta transició que s’espera, i fem-la bé. I em permetrà, senyor president, que doni una informació per al bon coneixement de les senyores i els senyors diputats. La Federació Catalana de Rugbi té 1.989 llicències, de les quals 1.745 són masculines, 244 són femenines; són 26 clubs, els federats, implantats en deu comarques del Principat de Catalunya, i la Federació Catalana de Rugbi és fundadora de la Federació Internacional de Rugbi. (Remor de veus.) Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies. Pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la il·lustre diputada senyora Dolors Comas d’Argemir. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors diputats, som conscients que aquest debat propiciat per quatre grups de la cambra es fa enmig d’un profund malestar per la situació dels mitjans de comunicació, sobretot dels mitjans de comunicació públics, i respon també a una inquietud respecte al conjunt de l’espai català de comunicació i del seu futur. El malestar és evident malgrat que el Govern, senyor conseller, continua dient que tot va bé, que la televisió i la ràdio públiques van bé i que Catalunya va bé –bé, això em sembla que no ho ha dit, però vaja, forma part d’una mateixa lògica o d’un mateix discurs. SESSIÓ NÚM. 4.1 Aquest debat no és gens artificial. El malestar no ha estat inventat ni és oportunisme polític d’una oposició queixosa i només interessada per incrementar les seves quotes de presència en els mitjans. No és així. El malestar està en la mateixa professió periodística, que ha fet un clam molt clar i manifest respecte a la necessitat de despartiditzar els mitjans de comunicació públics i de posar-los al servei de la societat i no sols d’un partit, de convertir-los, doncs, en un veritable servei públic. Així ho han expressat aquests dies el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, l’Associació de Directors i Realitzadors Professionals, els comitès professionals i comitès d’empresa de totes les ràdios i televisions públiques, els fotoperiodistes, diversos representants municipalistes, així com experts en comunicació i personalitats rellevants del món cultural i universitari. Alguna cosa no va bé – alguna cosa no va bé. Vostès han aconseguit violentar tota una professió, perquè, a més, el clam que fan ara no és nou, ni molt menys. L’any 95 ja hi era aquest malestar –ja hi era–, però vostès es van tapar les orelles, no en van voler fer cas i ara, naturalment, la bola de neu s’ha fet més gran. «Estem en situació d’emergència», així m’ho deia fa pocs dies un periodista tot expressant el sentir d’ell i de molts altres professionals pel fet de trobar-se al límit del que poden aguantar: per dignitat professional, per les repercussions laborals que tot això implica, per la voluntat –gens arbitrària, per cert– de voler estar al servei del públic i no de grups polítics o econòmics. Quina ha estat fins ara la resposta del Govern? No veure res, no sentir res, seguir fent la seva com si res no passés i prenent, fins i tot, actituds d’autèntica provocació. Va ser una provocació nomenar Jordi Vilajoana director de la Corporació l’any 95, quan aquesta persona era justament el paradigma del partidisme pur i dur portat a la direcció dels mitjans públics catalans. Continua essent avui una provocació el fet de pagar-li els serveis prestats amb una Conselleria de Cultura, quan el país necessita, senyor conseller, una autèntica política cultural, no un conseller de propaganda governamental. I ha estat una nova provocació i una decisió de dubtós encert, com a mínim pel mecanisme seguit en el nomenament, la decisió de resoldre Lluís Oliva com a suplent, sense ni tan sols l’opinió del Consell d’Administració i sense aplicar el que la Llei 10/83 preveu, que és que sigui nomenat per l’Executiu. El de Lluís Oliva ha estat un nomenament fantasma i per la porta petita. És així que volen continuar? Una de les conseqüències d’aquest debat hauria de ser que els mitjans de comunicació institucionals deixin de ser una corretja de transmissió del partit que governa. Cal introduir els criteris de qualitat, rigor professional i pluralisme en tots els mitjans de comunicació de titularitat pública, en tots: en la Televisió i Ràdio de Catalunya, però també en la COMRàdio, en Barcelona Televisió, en les cent vuitanta-set emissores de ràdio municipals, en les televisions locals, en tots els mitjans públics. I no oblidem que la democràcia, el pluralisme i la professionalitat han d’estar presents també en els Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 40 mitjans de titularitat privada, perquè l’espai comunicacional és públic per definició i ningú es pot sostreure dels criteris bàsics que han de guiar la labor periodística. Si en els mitjans públics cal canviar la forma de nomenar la direcció i els òrgans de gestió, en tots els mitjans, en tots, cal assegurar la implantació dels estatuts de redacció i dels consells de redacció. El fet que el Govern nomeni els màxims responsables dels mitjans de comunicació de titularitat pública perverteix tot el sistema. La persona que ha estat nomenada per dirigir tal o qual televisió o ràdio difícilment mantindrà una posició d’independència en situacions on el principi de veracitat i neutralitat informativa col·lideixi amb el principi de lleialtat cap al superior. I això mateix contamina tot l’organigrama i els criteris de selecció professional, perquè aquesta mateixa persona procurarà rodejar-se de gent fidel, i aquest criteri, el de la legalitat política, passa a prevaler per sobre del de la competència professional. I això és greu; és greu perquè afecta el dret a la informació i afecta la professió periodística. Tot això es fa molt evident en els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Malgrat disposar d’uns excel·lents professionals –i ho vull subratllar, perquè no és a ells a qui estem qüestionant–, l’excessiu intervencionisme del Govern ha donat lloc al fet que hi predominin els criteris partidistes en el seu organigrama, en els mecanismes de promoció professional i en la selecció dels continguts informatius. Hi ha manipulació informativa, diguem-ho sense embuts: hi ha manipulació informativa. M’atreveixo a dirho, perquè n’estic segura. Es pot demostrar, per exemple, amb l’omnipresent presència de Jordi Pujol a la televisió, que pràcticament només li falta sortir per fer d’home del temps, com ens deia Manolo Vázquez Montalbán, en detriment de la presència d’altres polítics, perquè no sols és rellevant el que surt, sinó també el que no surt. És del tot lògic que hi surti el president, és clar que sí, amb la màxima rellevància, a més, però el que ja no és lògic és que a altres polítics se’ls faci aparèixer poc, molt menys del que els correspondria pel que representen en la societat. Com tampoc no surten mai els sectors discrepants respecte a una determinada política del Govern perquè els afecti directament. Només cal repassar els informatius sobre els incendis de l’any 98. On eren els afectats? I els ensenyants de secundària? Se’ls dóna oportunitat perquè expliquin, ells, amb la seva visió, com està funcionant el sistema educatiu? No apareix la crítica. Això incomodaria el conseller corresponent, faltaria més. I és així que Catalunya esdevé en els informatius com una mena de Disneylàndia on tothom viu feliç, i si la cosa no funciona prou bé, ja tenim el gran pare protector, el nostre president, que ens ho arregla tot. Manipulació pura. Punt 2 I, és clar, una altra conseqüència d’això és el baix nivell cultural de la programació, que busca sobretot l’entreteniment: futbol i futbol, i més futbol; l’absència d’espais de debat cultural, social, científic i, per què no dirho, polític; el fet que a les tertúlies sempre es convidi la mateixa gent; la uniformització, en definitiva, de l’ex- PLE DEL PARLAMENT pressió informativa i, per tant, la manca de reflex dels mitjans, del pluralisme existent en la societat. Vostè esmentava aquest matí la importància de tenir una emissora com Catalunya Cultura, i en té, però el que no ha dit és que Catalunya gasta menys de la meitat que les altres comunitats autònomes en cultura, i això ja és ben significatiu. El partidisme ha portat a l’autoritarisme i a l’arbitrarietat amb fets tan rellevants com la concessió o la cancel·lació de llicències de radiodifusió. Encara podem recordar, perquè és ben recent, el cas de la COPE o els intents per eliminar COMRàdio. Altres, però, han tingut un tractament ben diferent. La gent amiga o propera a Convergència i Unió té les coses més fàcils, sigui en la concessió de llicències, sigui en poder gaudir de patrocini públic per a les seves empreses privades. El clientelisme és tan exacerbat que resulta fins i tot un insult. Vostès fan un ús abusiu, un mal ús del poder respecte als mitjans de comunicació que de cap manera poden actuar amb independència i pluralisme. I això no és bo, ni és correcte, ni es pot perllongar per més temps. Aquesta classe d’actuacions mereixen la desaprovació de la societat catalana. Els mitjans de comunicació públics han de ser del país i no del Govern, han de ser de la societat i no d’un partit. I aquesta afirmació val per tots, pels que depenen directament de la Generalitat i pels de titularitat local. Però, lògicament, és la Corporació qui ha de tenir el màxim protagonisme en aquest debat, perquè ha estat la seva situació la que l’ha generat, perquè el volum de pressupost i l’escala de l’àmbit d’influència són incomparables respecte a altres mitjans i perquè no podem permetre de cap manera aquesta degradació progressiva que s’hi està produint; la deslegitimació de la ràdio i televisió públiques només serveix per legitimar els projectes privatitzadors i no volem ni pensar que això estigui en el pensament de cap grup polític. Ens referirem, doncs, bàsicament, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, però cal que prenguem abans una perspectiva més general i fem una reflexió global sobre la situació dels mitjans de comunicació a Catalunya. I és en aquest punt on hem d’expressar, ara sí, la nostra inquietud, no sols malestar, i amb ella la necessitat d’emprendre actuacions decidides per fer-hi front. Què tenim avui? Una desregulació del sector que no es contradiu, sinó que pel contrari dóna lloc a una intervenció política de marcat caire partidista –ja hi he insistit–; l’absència d’una autoritat de l’audiovisual independent; la dificultat de discernir les diferències entre la televisió pública i la privada –i si no hi ha diferències, què justifica el manteniment d’una televisió pública?–; un fortíssim endeutament de la Corporació agreujat, precisament, en els darrers anys sota la direcció del senyor Vilajoana; la feblesa del sector públic, amb dificultats de competir, cosa que s’agreuja amb les noves tecnologies de la comunicació i la informació; la desregulació total dels mitjans de comunicació públics locals; el retrocés constant de la indústria cultural de l’audiovisual; l’allunyament dels objectius per a la normalització lingüística i cultural, i finalment, un bosc SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 41 legislatiu amb grans buits i mancances que dificulta la revisió del sector. Tot això no és poc. De fet, cal avançar molt per arribar al que nosaltres creiem que seria òptim, cal contribuir a crear l’espai comunicacional català i en català que vertebri els mitjans de comunicació locals, que defineixi de forma clara el paper dels mitjans públics en relació als privats, que tingui en compte les grans tendències que s’estan adoptant a Europa, que s’adapti als canvis tecnològics en el sector de les telecomunicacions i que tingui un paper estimulador de la cultura i de la indústria de l’audiovisual. És importantíssim, substancial, abordar totes aquestes qüestions des d’una visió global. Tinguem present l’enorme importància que tenen avui els mitjans de comunicació en la configuració de les nostres societats degut a la seva gran capacitat d’influència. Les democràcies modernes s’enfronten avui, de fet, a tres grans problemes bàsics: el poder dels grups financers, que es fan amos del món; l’avenç de les desigualtats i de la pobresa i, per tant, la necessitat d’una major justícia social, i unes noves tecnologies de la informació i les comunicacions que estan configurant noves formes de poder, influència i desigualtats. D’aquí que no estem parlant de res anecdòtic ni secundari, sinó d’un sector molt substancial, tremendament important i decisiu. I en aquest context és necessària una televisió pública; evidentment que ho és perquè hi ha aspectes que si es deixen a l’arbitri del mercat mai podran assegurar-se: la satisfacció de necessitats d’interès general, la neutralitat informativa, l’accés de grups socials i polítics significatius, l’èmfasi en la transmissió dels valors democràtics, els drets humans, la solidaritat i el respecte a les minories, així mateix com el fet de donar prioritat a la qualitat de la programació. La legitimitat del sector públic audiovisual ha estat ratificat per tots els països de la Unió Europea en forma de diferents resolucions, informes i declaracions, i en cas de Catalunya, s’hi afegeix, a més, la importància de primer ordre que tenen els mitjans de comunicació públics en la consolidació i difusió de la llengua i cultura catalanes. visual i de les telecomunicacions a Catalunya. No es refugiïn, si us plau, per endarrerir sine die el que és una necessitat peremptòria, en allò que cal revisar prèviament la llei estatal. Aquesta cambra ha de legislar, ha de fer ús de la seva sobirania, i ja ens trobarem el conflicte de competències, si ens el trobem. Miri, quan es va voler impulsar Canal 33 es va fer, i llavors es va incórrer en alegalitat. Senyor conseller, de veritat que ens limita, la llei de base? On situa, vostè, la Constitució i l’Estatut d’autonomia? No serà que l’autèntica llei de base limitadora d’aquest Parlament és Convergència i Unió? Anem a més propostes. En primer lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que, per cert, es va crear –recordo–, va ser una proposta nostra que Convergència i Unió va entendre que era interessant de tirar endavant, ha de deixar de dependre del Govern com succeeix ara i ha de ser un organisme independent, amb personalitat jurídica pròpia, pressupost propi i plena autonomia orgànica i funcional per a ser justament la màxima autoritat en la regulació i supervisió dels mitjans de comunicació. I proposem denominar-lo Consell de l’Audiovisual i les Comunicacions de Catalunya, per deixar obert el seu àmbit d’aplicació a totes les possibilitats que la tecnologia actual permet en la comunicació, entre elles, les derivades, per exemple, de l’ús i difusió de la Internet, i que en algun moment caldrà afrontar. Els membres d’aquesta màxima autoritat haurien de ser experts en comunicació de reconegut prestigi, ser escollits pel Parlament, sense poder ser renovats, però tampoc sense poder ser revocats del seu càrrec en el període que l’exerceixin. Tot plegat obliga a redefinir el servei públic de la ràdio i televisió catalanes i obliga a configurar un nou marc organitzatiu institucional que reculli les necessitats de la nova composició de l’espai de la informació i les comunicacions a Catalunya. Ens cal un model alternatiu que asseguri la independència, el pluralisme i la viabilitat del sector públic de les comunicacions; ens cal una autoritat reguladora de l’espai audiovisual, independent, amb competències i recursos propis, i ens cal donar un impuls decisiu a l’espai català de comunicació. I per fer això, no ens serveix el marc legal –altra vegada, justament, el marc legal. Pel que a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Com a mitjans públics, han de ser exemplars en el compliment dels seus deures, han d’estar a l’alçada dels grans reptes del sector audiovisual, s’ha d’assegurar la seva viabilitat econòmica, i cal que funcionin amb criteris de democràcia i pluralisme. Això implica redefinir el seu contingut i paper com a servei públic, i com es reflecteix això en la programació. I cal vetllar per la qualitat. Hem de poder oferir una qualitat superior a la dels productes estrictament comercials que avui dominen el mercat. Cal introduir, també, pluralisme en els continguts. No entenc, per exemple, per què no es fan entrevistes als líders dels grups polítics i, en canvi, les cadenes privades sí que en fan; per què no es fan debats polítics; per què els mitjans públics no són un reflex fidel del treball de les institucions i no sols de la «bronca» política. Tot això, cal revisar-ho, i introduir també el pluralisme cultural i social; es dóna massa sovint una imatge de Catalunya uniformitzadora; cal assegurar l’accés de diferents grups socials perquè puguin expressar la seva visió de les coses. No n’hi ha prou a modificar la Llei 10/1983, de creació de la Corporació, ni la llei 8/96, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, o altres lleis i decrets; Catalunya necessita un sistema legal propi i diferenciat que reguli, en el seu conjunt, l’espai català de comunicació fent ús de les competències i del grau de sobirania que atorga l’article 16, justament, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i, malgrat la seves limitacions, cal elaborar una llei general de l’audio- Pel que fa a les transformacions tecnològiques imminents. Com abordarà Televisió catalana el pas al sistema digital? Quins continguts, per als diferents canals possibles? Tots en obert? S’introduirà el pagar per veure –deixem de dir allò, si us plau, del pay per view, que tenim suficient vocabulari–? S’introduiran canals temàtics o tot serà generalista? Tot això s’ha de definir. Entenem que el pas al món de la comunicació digital s’ha de fer a partir de la idea de servei públic, que cal garan- SESSIÓ NÚM. 4.1 Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 42 tir l’existència de canals temàtics d’interès social i que és indefugible que, almenys, algun d’ells, s’orienti específicament a satisfer les demandes de les minories culturals presents avui a Catalunya. El finançament. El finançament no és un tema menor perquè un finançament estable i suficient és una premissa indispensable per a la independència dels mitjans i la seva viabilitat com a servei públic. Si democratitzem les estructures organitzatives però ofeguem la Corporació econòmicament, no s’aconsegueix, de fet, la seva independència. I no podem seguir com ara, en aquest terreny. L’endeutament de la Corporació és brutal. D’acord amb la liquidació del pressupost del 98, el deute global, el consolidat més el deute a curt termini, és de 93.000 milions de pessetes. Per cert, aquesta és la memòria, és l’informe anual de la Corporació; en ella, hi consta la liquidació del pressupost que és el que he pogut consultar; està publicada. El Consell d’Administració encara no ha aprovat la liquidació del pressupost; un petit detall de com vostès funcionen i quin respecte tenen pel Consell d’Administració. Molt probablement, aquesta xifra que he indicat abans, si fos actualitzada a 31 de novembre d’enguany, seria molt superior i sobrepassaria el 100.000 milions de pessetes. El dèficit respecte a l’any anterior s’ha incrementat, doncs, en 23.000 milions de pessetes. És una progressió del tot insostenible. Cal posar en marxa un pla de sanejament de forma immediata i cal, sobretot, resoldre, en previsió de futur, aquesta qüestió. El finançament ha de ser estable i suficient –hi insisteixo–, i el que s’aporta a través dels pressupostos ha de sufragar les activitats definides com a servei públic, i, per això, l’instrument més útil és el del contracte programa que pot ser de caràcter plurianual i que té l’avantatge d’obligar a especificar compromisos i objectius i, per tant, d’estar subjecte al seguiment i control parlamentari. Totes aquestes qüestions no es poden abordar amb l’actual esquema organitzatiu de la Corporació; uns mitjans governamentals deficitaris, qüestionats fins i tot pels seus mateixos professionals i que malbaraten recursos públics per afavorir el partit governant no poden plantejar-se seriosament cap d’aquests reptes. Vostè, senyor conseller, ens ha presentat la proposta d’una nova estructura orgànica de la Corporació amb un consell d’administració reduït i un consell general més ampli. Aquest és, de fet, el model alemany. Allà, al consell social li diuen consell de la televisió, té setanta-set membres i és d’una gran diversitat i pluralitat. Volen anar per aquí? D’acord, hi han diverses opcions possibles, anem-hi, però amb totes les conseqüències: nomenament del director general, que, en aquest cas, el fa aquest consell tan plural. Quines competències? Quin finançament? De tot això, que és tan substancial, vostè no n’ha dit res i, evidentment, és importantíssim per definir el model. Punt 2 Nosaltres entenem que és imprescindible reformar l’actual estructura organitzativa, canviar el sistema de nomenament de la direcció mitjançant concurs públic que garanteixi capacitat de gestió i professionalitat, donar més competències al Consell d’Administració perquè pugui ser un veritable organisme de gestió, revisar el PLE DEL PARLAMENT paper del Consell Assessor –actualment ben poc operatiu–, crear la figura del síndic del telespectador i del radiooient per atendre les queixes i demandes de la societat, democratitzar la Corporació, despartiditzar-la i fer que tingui un funcionament i una administració general d’empresa, que això és, en definitiva, una empresa pública que, com a tal, ha de tenir capacitat de gestió i la responsabilitat davant del Parlament d’aquesta gestió. És clar, tot això requereix canviar la legislació, però mentrestant cal seguir funcionant i fer-ho ja amb aquests criteris perquè hi ha coses que no poden esperar. Cal abordar primer, i de manera urgent, el nomenament del Consell d’Administració i del director general, i despartiditzar-los ja des d’ara. Proposem que es faci un Ple extraordinari per resoldre aquestes qüestions i que els consellers, nomenats pel Parlament, tinguin un perfil d’independència i prestigi professional, cosa que, per cert, i ho dic amb tota legitimitat, nosaltres hem fet i altres grups, no. I cal nomenar un nou director general. Aquí s’ha parlat de consens. A mi m’agradaria saber què vol dir aquest consens. S’hauria de quantificar per majoria absoluta de la cambra? Per dos terços? Per més d’un grup? Per tres? Per cinc? Nosaltres entenem que aquest director general no pot ser d’altra manera que el que preveu la llei, però proposem que aquest nomenament recaigui en la persona que el Parlament aprovi per majoria qualificada de dos terços, després que el president del Parlament consulti els diversos sectors afectats. Si busquem el consens, fem-ho ara i habilitem els instruments per procedir a modificar després tot el que cal. Un altre aspecte essencial que cal abordar –i és l’últim apartat de la meva intervenció– és l’impuls de l’espai català de comunicació, i això té diferents vessants. Enunciaré, només enunciaré, pràcticament, els aspectes principals. El primer, i més elemental, es refereix a la situació laboral dels treballadors i treballadores –ara estem de nou en el context general i no sols en els mitjans de comunicació públics– i a la negociació dels conflictes. Cal prendre mesures per a garantir unes condicions laborals dignes, perquè ara no ho són per a un bon nombre de treballadors. La precarietat laboral està molt generalitzada, amb utilització abusiva de becaris, situacions d’il·legalitat contractual i baixos salaris. Més d’un 40% de periodistes –més d’un 40%– no tenen cap mena de relació laboral amb els mitjans amb què treballen. Avui mateix, els fotoperiodistes han manifestat la seva protesta en aquesta cambra, i avui mateix, també, els treballadors de l’Agència Efe estan en vaga. Cal que ens dotem d’una legislació similar a la dels països de democràcia consolidada que protegeixi les condicions laborals i professionals dels informadors i informadores. Un segon factor que destacaré és la necessitat de regulació del sector de les ràdios i televisions locals, i la necessitat d’establir unes bases mínimes de coordinació, especialment amb les televisions. Al nostre país no hi ha espai per competir tantes televisions públiques, per això cal una voluntat de diàleg, d’aprofitament i enriquiment mutu entre les empreses de la Generalitat i les del món local. SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 43 Un tercer aspecte: les televisions de titularitat estatal. Cal vetllar per al manteniment i la potenciació de Ràdio 4 i la programació en català de Televisió Espanyola. I cal arribar a acords amb l’ens públic Ràdiotelevisió Espanyola per federalitzar els dos organismes i fer no solament un millor aprofitament dels locals, sinó també dels arxius, que és un element molt important. La qüestió lingüística. Llegiré un fragment de l’informe que, l’any 98, el Consell Audiovisual va publicar. Diu així: «Les disposicions de la Llei de política lingüística no s’han desenvolupat en el cas de la televisió, on el predomini del castellà continua essent evident. Només els canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió utilitzen el català com a llengua única, mentre que en les cadenes d’àmbit estatal la presència del català es limita a algunes desconnexions. Així, des de Televisió Espanyola, a Sant Cugat, al llarg de 1998 s’han emès 1.340 hores de programació en català; 507, a TV1, i 833, a la 2. Mentre que a les televisions privades l’ús del català es redueix als quinze minuts diaris, de 8 a 8,15 del matí, de l’informatiu de Tele 5. La situació de les plataformes digitals tampoc és molt favorable el català.» No cal que jo afegeixi res a aquest informe tan contundent. Cal desenvolupar senzillament el que la Llei de política lingüística preveu. I per anar més enllà, la màxima conquesta de TV3 és «fer el país més petit del que és, malgrat ensenyar un territori més gran en el mapa meteorològic». Aquestes paraules no són meves, són d’Albert Boadella, però em serviran, em vénen bé per mostrar la poca empenta que ha tingut el Govern per potenciar l’espai comunicacional en els territoris de parla catalana. No té sentit avui en dia plantejar la limitació de zones i, tot partint del diàleg i respecte mutus, cal establir acords amb el Govern balear i amb el del País Valencià; instem el Govern que ho faci. Segur que el Govern balear vol normalitzar la relació i no s’entén que no hi hagi hagut iniciatives per fer ja algun conveni de col·laboració. Em referiré, finalment, en aquest apartat, a la indústria de l’audiovisual, que ha estat esmentada tantes vegades i amb una visió diferent a la del conseller. M’alegra, per cert –m’alegra–, que s’anunciïn mesures de cara a aquest sector. Tenim en el país sectors creatius i de talent que no han rebut el suport necessari per mantenir el seu pes específic en el panorama català, en l’espanyol i en l’europeu. La indústria de producció independent de l’audiovisual està en constant retrocés i avui té el perill, fins i tot, d’esdevenir un sector merament testimonial de producció. I això és ben absurd, justament en el context actual en què s’han multiplicat les hores de programació televisiva i s’ha incrementat molt el consum domèstic en productes audiovisuals. Resulta que tenim una televisió que dóna l’esquena a la indústria de producció audiovisual independent. La televisió catalana és la televisió pública d’Europa amb menys hores –amb menys hores– d’emissió de producció independent. D’acord amb un estudi encarregat per l’Associació Catalana de Productors, TV3 només destina un 2,8% de les hores d’emissió a la producció independent, i el Canal 33, un 5,3%. Aquests percentatSESSIÓ NÚM. 4.1 ges estan molt lluny del 10% que recomana la directiva europea de televisió sense fronteres. Fixem-nos-hi: només arribar a aquest percentatge i fer que Televisió Espanyola –que nosaltres també paguem, per cert– s’avingui a emetre la part proporcional que li pertocaria a Catalunya en el conjunt estatal, ja significaria un avenç notable. Ja es comprèn que això no suposa que el sector públic disminueixi la producció pròpia, sinó que s’impliqui amb el sector independent i sigui un veritable motor per al seu desenvolupament. A més, cal desenvolupar línies d’acció des dels departaments d’Indústria i de Cultura, amb ajuts a la producció, millora a la distribució i difusió, i impuls de la formació de professionals. Dues petites qüestions més i ja... El president Senyora diputada, se li ha acabat el temps. Hauria d’acabar ben aviat. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Doncs, sí. Caldria que el Govern donés explicacions sobre la concessió d’ajuts, avals, préstecs i publicitat a determinats mitjans de comunicació. Amb quins criteris? I, finalment, caldria també que el Govern complís les mocions aprovades pel Parlament en relació amb els audiovisuals. I ara sí, per acabar, penso que aquest debat hauria de servir per a alguna cosa. Cal arribar al màxim consens per democratitzar els mitjans de comunicació públics i que el seu funcionament tingui caràcter exemplaritzant per a la resta de mitjans. Nosaltres plantegem que les reformes siguin de fons i de cara al futur. Mirin, estem disposats a negociar, tenim un model, propostes clares i concretes, volem consensuar-lo perquè puguem construir entre tots un model de futur que serveixi per al país. I això té sentit. Mantenir-se en actituds sectàries, senyor Trias, els pot servir a vostès per conservar momentàniament la seva parcel·la de poder, però no és útil per a Catalunya. No deixem que el debat es quedi sols en paraules; cal passar als fets i cal fer-ho ara i, si ho fem, aquest debat haurà tingut els seus fruits i podrem felicitar-nos d’haver donat un pas endavant ben important. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, senyora diputada, vostè em diu que hi ha profund malestar, una inquietud, i és cert que hi ha malestar, és cert... Jo també he rebut la informació de tots aquests grups, a nivell de periodistes, de persones que treballen a diferents mitjans de comunicació, tant de l’Administració nostra com de l’Administració local. Escolti, de Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 44 tots, absolutament de tots. I em sorprèn sobretot la seva primera part de la intervenció perquè sembla que vostè estigui en un món diferent. I el seu Grup col·labora i participa, a nivell d’administracions locals, en mitjans que tampoc n’estan contents, els seus treballadors. L’altre dia jo vaig rebre uns treballadors i em deien: «Escolti, els seus mitjans –i es referia als que depenien de l’Administració pública catalana– no van prou bé.» Però em deia d’una manera molt clara també que: «Escolti, de totes maneres, tenim clar que els altres són bastant pitjors...» (Remor de veus.) Això és així. Li ho dic sincerament. I, per tant, escolti, sincerament... (Remor de veus.) No, no cauré en aquest plantejament, no caure en aquest plantejament perquè m’he plantejat des d’aquest matí que intentaria anar pel camí d’un debat constructiu, d’un debat de consens i li he de dir sincerament, senyora diputada, que probablement la seva intervenció ha estat, amb tota la legitimitat, però la que ha buscat menys consens. És així i jo no cauré ara a intervenir i a fer una explicació sobre aquest mitjà, sobre aquell, sobre el d’aquí, sobre el d’allà. No, no ho faré... Nosaltres, el que és evident i la reflexió que ens hem de fer tots és si tots els mitjans estan funcionant com haurien de funcionar i quins canvis s’han de produir. I el que és evident és que s’han de fer canvis profunds, canvis de funcionament, canvis lligats a aquestes transformacions que es donen i que es continuaran donant en el nostre sistema audiovisual a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat i a nivell d’Europa. Vostè ha dit «perversió del sistema», vostè ha parlat de «manipulació periodística». No estic d’acord en absolut amb el que vostè planteja, vostè parla de criteris partidistes. Vostè no deu escoltar ni Catalunya Ràdio, ni deu escoltar les tertúlies, ni deu veure..., i li podria donar llistats sencers de persones que participen en aquestes tertúlies, de tota classe i de tots colors. També he entès –el que passa és que ho he entès de passada, perquè era en un moment en què vostè deia tantes coses... Em sembla que ha dit que això possiblement encobriria projectes privatitzadors que, sincerament, no conec en absolut. Punt 2 La seva inquietud és la qualitat, la independència i el pluralisme, i en aquest punt nosaltres coincidim. Jo crec que és evident que nosaltres hem de ser capaços, com vostè deia, de crear un sistema propi. Vostè deia, escoltin, han de crear una llei de l’audiovisual, i deia: «Escolti’m, no es refugiï en possibles situacions de les lleis a nivell de l’Estat.» I jo dic, escolti’m, no em refugio en això; des del començament he dit que nosaltres la farem, la llei, des del començament ho he dit. Una altra cosa és que jo digui..., i l’hi puc ensenyar l’informe del senyor Marc Carrillo que diu quin és l’àmbit competencial en què ens movem i les dificultats i les limitacions que tenim, i la importància que tindria la modificació d’aquest marc legal a nivell de l’Estat espanyol. Però això és així. Però malgrat això jo dic que nosaltres farem aquesta Llei. I, per tant, no ens refugiarem en això per retardar fer aquesta Llei, i nosaltres la tirarem endavant. PLE DEL PARLAMENT Vostè fa un plantejament en què també estic d’acord, que és que vostè diu que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual i de comunicacions de Catalunya. Em sembla encertada la proposta. Ja he dit abans que no sé el grau d’intervenció que podrem tenir sobre aquests mitjans, però crec que incidir i estudiar treballar en aquesta línia és especialment important, i és evident que aquest Consell de l’Audiovisual i de Comunicacions hauria d’estar format per persones expertes, professionals reconeguts. La Corporació ha de ser exemplar i ha de ser capaç de redefinir els seus continguts, i hem de ser capaços de fer una corporació que doni qualitat. I és evident que s’han de buscar fórmules en què hi hagi pluralisme, i és evident que hi ha d’haver plantejaments perquè es pugui donar lloc a debats polítics –i jo crec que n’hi ha, però se’n poden intensificar, i aquest és un tema que fins i tot es pot modificar. Aquesta ha de ser una línia d’actuació, que jo crec que no ha de ser ni una línia d’actuació que marqui el Parlament, sinó que ha de ser una línia d’acció que marqui el mateix Consell d’Administració. Sí que haurem de definir què és el servei públic, fins on arriba el servei públic i quin abast té aquest servei públic a nivell dels mitjans audiovisuals. I en això vostè té la raó. Hi hauran plantejaments; hi hauran d’haver uns serveis bàsics; uns serveis bàsics que, evidentment, han de ser absolutament gratuïts per a la població, i evidentment haurem de discutir si una televisió pública ha de fer serveis o ha de donar serveis de pagament. Jo sincerament crec que una televisió pública no té gaire sentit que doni serveis de pagament; probablement els serveis de pagament els han de donar altres televisions privades. Sí que una televisió pública pot col·laborar i donar aliances amb les televisions privades, a fi i efecte de disminuir el seus costos i buscar plantejaments que facin que la seva estructura sigui una estructura més eficient. Vostè parla de canals temàtics, és evident que aquest és un tema que s’ha de plantejar i s’ha de plantejar també des d’un punt de vista de servei i econòmic. Vostè em parla del finançament; parla d’unes xifres d’endeutament de 93.000 milions de pessetes. Vostè té la informació absolutament correcta i vostè planteja la necessitat absoluta –que jo comparteixo– que hi hagi un pla de sanejament, amb un finançament estable, i que la via adient per fer aquest finançament estable seria un contracte programa; un contracte programa que ha de tenir un conjunt de punts. Primer, ha de ser un contracte programa que sigui en un temps, en un període de temps. Jo crec que l’adient és fer-lo a cinc anys, del 2000 al 2005. I crec que aquest contracte marc ha de regular un conjunt d’apartats; ha d’atendre els interessos derivats de les operacions financeres aprovades en els diferents pressupostos de la Generalitat; ha d’atendre les amortitzacions de capital que hauran de suportar la Corporació i les empreses filials, derivades dels diferents endeutaments autoritzats pel Govern de la Generalitat; ha de preveure, en funció del model de televisió i ràdio nacionals de Catalunya, d’acord amb les normatives europees, el futur de la teSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 45 levisió pública, el finançament necessari que correspongui com a servei públic a la societat civil catalana; ha de potenciar mesures correctores que facilitin optimitzar la gestió dels actius, tenint com a objectiu la contenció de l’endeutament; ha de crear la infraestructura financera necessària, d’acord amb el Pla d’amortitzacions de capital de l’endeutament, perquè, a deu anys, l’impacte sigui la reducció d’aquest; ha de contemplar un pla que haurà d’incloure el sistema de finançament, per part de la Corporació i les empreses filials, pel que fa a la publicitat, venda de productes i altres programes; ha de fer la valoració de l’aportació necessària, com a prestació, al servei públic de televisió i ràdio a Catalunya pel Govern de la Generalitat; ha de continuar la tasca, ja iniciada, que té, com a objectiu, un major control de gestió dels recursos existents a les organitzacions, com a eina de l’analítica i altres productes, amb la finalitat de contenir la despesa, i s’ha de dotar de recursos necessaris perquè es consolidi la nostra presència en el món mediàtic i de comunicació; en el sector actual i futur, s’haurà de disposar d’uns mitjans que puguin competir amb la resta: digitalització, adaptació a les noves tecnologies, nous processos informàtics, interactivitat, televisió i ràdio a la carta, i altres. Bé, jo crec que aquest és un plantejament que jo crec que hem de ser capaços de tirar endavant, hem de ser capaços de crear aquesta nova situació d’aquest contracte programa, i aplicar-lo d’una manera que sigui, a més, com vostè deia, seguible i, per tant, que tingui la màxima transparència. Hi ha d’haver un nou esquema organitzatiu –és cert–; l’hem plantejat, l’hem proposat. Creiem que és necessari que es creï una nova llei de la Corporació, i és evident que nosaltres hem de ser capaços, durant el temps en què es consensua aquesta Llei, hem de ser capaços, nosaltres, de totes totes, de tirar endavant una solució intermèdia durant aquest temps, no? Vostè parla d’una nova figura, que és el síndic del televident, o del radiooient. Jo, sincerament, crec que, nosaltres, el que hem de fer, si de cas, és que la sindicatura tingui una eina –ella–, no?, perquè, anar creant noves sindicatures, no crec que sigui positiu; jo crec que, això, evidentment, hauria de ser, si de cas, una secció dintre la mateixa Sindicatura de Greuges actual, a fi i efecte que nosaltres no diversifiquem les estructures, que tenen un cost molt alt, poca eficiència i, probablement, no té una utilitat pràctica, si es fa aquest tipus de coses, no? Nosaltres, és veritat que hem de fomentar un espai català de comunicació i hem de ser capaços de fer que en aquest espai català de comunicació la situació laboral de la gent sigui correcta. Vostè em diu que els fotoperiodistes estan en vaga, l’Agència Efe està en vaga –m’han donat els papers en el moment de l’entrada... Crec que hem de fer un esforç entre tots, però, sincerament, aquest és un tema que, les empreses en les quals s’està fent vaga i que tenen aquestes situacions de precarietat, potser que facin un pensament, s’ho plantegin, perquè, fins i tot, algunes d’aquestes empreses, després, normalment, tenen plantejaments progressistes i avançats, i haurien de plantejar-se si això respon a SESSIÓ NÚM. 4.1 aquesta situació o no respon a aquesta situació, el tractament que donen als seus treballadors, no? Nosaltres col·laborem amb el Govern Balear; hi col·laborem, i hi col·laborem de fa temps, i, encara dissabte, jo vaig tenir la satisfacció d’estar aquí amb el senyor Antich, president del Govern Balear, intentant parlar i buscant fórmules de possible col·laboració amb la Marató de TV3. Jo crec que hi haurà una col·laboració estreta amb el Govern Balear, amb altres governs, a nivell dels Països Catalans, i jo crec, sincerament, que nosaltres serem capaços de trobar unes bones fórmules de coordinació i de col·laboració des del respecte mutu i des d’una col·laboració estreta entre tots nosaltres. Vostè em diu: «Escolti’m: consens, què vol dir consens?» Home, consens vol dir diàleg, no? Consens vol dir diàleg, no?; consens no vol dir posar-se d’acord en tot; vol dir diàleg, ser capaços de contrastar punts de vista i veure si, des de la nostra diferència, som capaços de buscar aquells intersticis que fan possible el fet d’arribar a acords entre tots nosaltres. La veritat, jo li asseguro que nosaltres buscarem, amb el nomenament del director de la Corporació, el màxim consens possible amb tots els grups de la cambra. Buscarem fórmules, buscarem mètodes, no? Potser no els que els agradarien a vostès, no?, però segur que buscarem fórmules per trobar aquest consens i aquesta col·laboració entre tots nosaltres, perquè sí que és cert que crec que és un moment important, i crec que és un moment important no només per la inquietud que hi ha en els mitjans de comunicació –que hi és–, no perquè això sigui culpa, com vostè ha dit, d’un partit, sinó perquè jo crec que tenim l’obligació, tots, de donar resposta a aquesta nova situació que vindrà, que és una situació que no em canso d’explicar que és una situació d’un canvi profund de les estructures, dels mitjans audiovisuals, a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat espanyol, a nivell d’Europa, i nosaltres hem de ser capaços de donar-hi resposta. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula la il·lustre senyora diputada. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Gràcies. Senyor conseller, no confongui la crítica amb no voler el consens. He sigut crítica –ho he sigut–, però, precisament, no perquè estigui en un món diferent. Com pot parlar que són determinats grups els que estan descontents, quan és tot el Col·legi de Periodistes, quan és el Sindicat de Periodistes? És la professió periodística en ple; aquests són «determinats grups», que vostè desqualifica d’aquesta manera? Quins mitjans? Vostè ha al·ludit... Doncs, no li ho puc contestar, perquè diu que hi ha mitjans que estan pitjor que els que depenen de la Generalitat... Com que no hi he al·ludit... En tot cas, jo he parlat de reformes a tots els mitjans públics, però, quina casualitat!, vostès només han parlat de la Diputació de Barcelona o de l’Ajuntament, quan s’ha plantejat, justament, aquest debat; fins ara no havien Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 46 plantejat cap queixa. I, per cert, en aquestes institucions, reformes ja s’han posat en marxa. No em negarà, senyor conseller –per allò de buscar el consens–, que el nostre Grup ha estat fent fins ara contribucions positives en aquest terreny. Abans, li he recordat que l’actual Consell de l’Audiovisual, amb totes les seves insuficiències, va ser una proposta del nostre Grup. L’Estatut de redacció, que existeix fa només dos anys, a proposta nostra, es va poder implantar malgrat l’opinió del senyor Lluís Oliva, i, si es va tirar endavant, va ser gràcies a una part del Consell d’Administració, i no precisament pels nomenats per Convergència i Unió. I torno a recordar que, precisament, nosaltres som els únics que, de cara al Consell d’Administració, hem proposat persones amb perfil d’independència i no partidista, justament. Em diu..., em nega de nou que no hi ha manipulació. Miri, no són coses objectives. Vostè, en el discurs inicial, ha expressat que la gent està satisfeta dels mitjans, que hi ha un elevat índex d’audiència, però, evidentment, al costat d’aquestes coses n’hi ha unes altres. Al costat d’aquestes dades, li’n donaré d’altres d’objectives, perquè, vostè, del que parlat és de qüestions subjectives –el grau de satisfacció és una qüestió subjectiva. Miri: el mes d’agost, Convergència i Unió va acumular el 62% de les informacions dels telenotícies de TV3; al PSC li van dedicar un 16%; a Esquerra Republicana, un 8%, i a Iniciativa - Verds i al PP, el 7%. Precisament entenc que no és de rebut que una sola candidatura superi amb escreix més de la meitat del temps total que es dedica, a Televisió 3, a parlar de les qüestions en què intervenen polítics d’aquest país. Podríem parlar, també, d’altres coses amb relació a la manipulació informativa. Justament el Sindicat de Periodistes ha denunciat recentment que: «quan el dissabte dia 11 de desembre es va obrir el Telenotícies Vespre amb la resposta destacada del president Pujol a l’allau de crítiques contra el pacte PP - Convergència i Unió sobre la Llei d’estrangeria» –estic llegint un comunicat del Sindicat de Periodistes–, «amb un vídeo apologètic basat en un fax sense capçalera enviat des de la Conselleria de Presidència i que començava amb la frase “S’hauria de destacar...”, fax que no van rebre els altres mitjans de comunicació, excepte els de la Corporació...» A la millor, a vostè, aquests grups no li mereixen crèdit; a mi sí que me’n mereixen, però li posaré un altre exemple. En aquest cas és una publicació de Lluís Prenafeta, L’ombra del poder. Explica una altra situació. Diu: «Va haver-hi un moment dur: TV3 va emetre un 30 minuts incendiari sobre el Pla de residus, on es venia a dir que les instal·lacions que volia construir la Generalitat per tractar-los a la Conca de Barberà eren pura dinamita contra la salut dels habitants de la comarca. Vaig ser testimoni de la conversa més dura que he sentit en la meva vida per telèfon, entre el president de la Generalitat i el de la Corporació de Ràdio i Televisió. Pujol li va dir el que li havia de dir.» Passo coses, eh? Punt 2 Diu: «No puc pas imaginar-me com allò va anar a parar a mans d’una becària, que va dedicar tot un 30 minuts a advertir sobre el gravíssim perill potencial que PLE DEL PARLAMENT implicava el sistema, amb insercions d’ecologistes alertadíssims i excitadíssims. No entenc pas com, en una qüestió tan delicada, ningú no es va mirar el programa abans de l’emissió.» Censura. «Quan el programa es va emetre, els resultats van ser fulminants. Jaume Ferrús va oferir a Josep Maria Ràfols –que havia estrenat el càrrec feia poc– una altra destinació més tranquil·la, és a dir, allò de «destituir pujant cap amunt –a Washington, em sembla–, però ell va preferir deixarho córrer i va deixar la casa.» Escolti’m: el senyor Prenafeta, suposo que té més solvència; no és d’Iniciativa, no és dels Socialistes; deu tenir més solvència... O no en té; a la millor, no en té, de solvència... (Remor de veus.) A la millor no en té. D’acord, a la millor no en té... Per tant, miri: sí, hi ha manipulació informativa, hi ha manipulació informativa i, per tant, doncs, pensem que no és anecdòtic això, en què tant hem insistit, de «despartiditzar» els mitjans de comunicació, i això, precisament, pel que fa referència al nomenament del seu director o directora, té una importància fonamental; per tant, no és un element anecdòtic, no és un element gens anecdòtic. Pel que fa referència a la legislació a què abans s’ha referit, vostès s’autoqualifiquen de nacionalistes, però s’autolimiten, per cert, quan els interessa. Abans ja he comentat la creació de Canal 33; ara podríem afegir les seleccions esportives catalanes. Ens diu que l’Estatut de ràdio i televisió ens condiciona. És veritat, ens condiciona, però intentava demostrar que podria ser que no ens condicionés. I ara ens diu que vol canviar l’article 2 d’aquesta Llei, però, miri: quan han tingut oportunitat de fer-ho, no l’han canviat. Ara, fa cosa d’un mes, al mes d’octubre, Convergència i Unió va votar en contra de la modificació, justament, d’aquest Estatut de ràdio i televisió espanyola, que ens condiciona, a partir d’una proposta d’Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya, on es regulava, justament, l’elecció parlamentària del director. I el senyor Burballa i Campabadal va argumentar que aquest no era un tema nuclear. Per vostès, efectivament, no és un tema nuclear, però, per a molta altra gent, sí. L’Estatut ens limita perquè és una llei bàsica; aquesta llei bàsica no marca el que, genèricament, defineixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, perquè hi estan per sobre. Què ens proposem, en definitiva? Legislem en funció de la capacitat que ens atorguen la Constitució i l’Estatut d’autonomia. El Govern estatal, per cert, no ha fet cap recurs contra el Govern basc, quan ells han reformat la seva constitució, malgrat que sí que és cert –com vostè deia– que els límits que imposa el seu Estatut són una mica –una mica– menors. Finalment, per no allargar-me, torno a insistir que aquest debat ha de servir per a alguna cosa. Vostè s’ha referit, ara, a les qüestions de finançament, al fet que cal fer contracte programa –crec que això és positiu. S’ha expressat en aquesta cambra un ampli acord per reformar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i és positiu que s’emprengui aquesta reforma l’abans possible, ens trobarà en qualsevol moment per emprendre totes aquestes mesures i reformes necessàries amb la màxima eficàcia, i perquè realment pugui haver-hi una auSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 47 toritat independent que reguli tot l’audiovisual de Catalunya, però –li ho pregunto una vegada més, senyor conseller– i ara, què? Estem parlant d’un futur, d’un futur proper, naturalment, però li demanaria quins compromisos està disposat a contreure ara mateix; no n’hi ha prou que digui «consens, consens, consens»; li demano, en concret, què farem ara? El president Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller. El conseller de la Presidència Només, des de l’escó, perquè com que la diputada fa unes interpretacions del que dic que, com a mínim, són inexactes, per deixar, en qualsevol cas, absolutament clar que jo en cap cas he desqualificat els professionals dels mitjans de comunicació. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Passem ara al torn de Convergència i Unió, i té la paraula l’il·lustre senyor diputat Francesc Codina. El Sr. Codina i Castillo Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, ja a la recta final d’aquesta primera jornada de debat, em toca, en nom de Convergència i Unió, posicionar quin és el nostre pensament i el que serà demà la presa en consideració, les nostres propostes i les que, eventualment, puguem pactar amb algun altre grup. Voldria tranquil·litzar, d’entrada, la senyora Comas quan diu: «Voldria que aquest debat servís per a alguna cosa.» Senyores i senyors diputats, estiguin absolutament convençuts que aquest debat ja ha servit per a alguna cosa. Aquest debat servirà per a alguna cosa, sobretot perquè avui no ens hem allunyat tant del que hem anat discutint durant anys, o sobretot, i especialment en els darrers temps, la gent que hem tingut una actitud més dedicada al món de l’audiovisual en general. I diré per què. Avui fem aquest debat, i és un debat molt important, hi hauran resolucions que ens permetran prendre posicions clares per part de cadascú. Però insisteixo que aquest no és un debat que neix avui; aquest és un debat que ja fa temps que s’està tenint en aquesta cambra. I m’agradaria, encara que sigui molt breument, fer un petit comentari recordatori de tot plegat com ha anat per arribar on som, per dir què és el que volem. On hem arribat i per què hem arribat fins aquí? Insisteixo, si em permeten, un lleuger record de la història. En el Senat espanyol el Grup Popular presenta la conveniència de crear una comissió d’estudi de continguts televisius en un moment en què la televisió se la coneixia, molt i molt, amb el qualificatiu de «telebasura». Era un moment molt crític i que, a través del Senat, es decideix fer una comissió que estudiï els continguts televisius. Aquella Comissió, que va ser –repeteixo– creada a instàncies del Grup Popular i amb el suport de tots els grups de la cambra, va donar com a fruit, per l’ordenació que tocava en aquell moment de les difeSESSIÓ NÚM. 4.1 rents presidències, la senyora Victòria Camps, senadora independent a les llistes del Grup Socialista. I durant molt de temps, durant molt de temps vam estar treballant per intentar trobar quin era del desllorigador que permetés donar resposta a la societat de què era el que preocupava en aquell moment, sobretot en el món televisiu i en el conjunt de l’audiovisual. Aquella Comissió va acabar les seves tasques i es va demanar que hi hagués una pròrroga, perquè després d’unes jornades en el mateix Senat, de debat, on van participar experts de fora i al marge del que en podríem dir la classe política exclusivament i on, per exemple, un català que va participar va ser el professor Marc Carrillo. Després d’aquelles jornades es va arribar a la conclusió de demanar que es creés una autoritat audiovisual com hi havia ja en alguns països d’Europa. Això era el novembre del 85. El Senat pren aquell acord... (Remor de veus.) Perdoneu, del 95 –el 85 era molt jove, jo encara no estava aquí. El novembre del 95 es pren aquell acord. Les dues forces majoritàries del Senat –no cal dir a nivell de l’Estat–, socialistes i populars, tenien la possibilitat de començar a treballar amb aquell mandat que acabava de fer el Senat. A hores d’ara, a les Corts Generals encara no tenen cap tipus d’acord per crear un consell d’audiovisual. Si la informació que tinc no és errada, hi ha cinc proposicions de llei de tots els grups incapaços de posar-se d’acord en el que ha de ser un consell audiovisual a nivell de l’Estat espanyol. Què va passar a Catalunya? Exactament al cap de cinc mesos, aquesta cambra aprovava una llei en què, en el seu article onzè, creàvem el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquí, a Catalunya, ho vam fer en cinc mesos, l’aprovació; vol dir que prèviament hi havia hagut la presentació, senyora Comas, d’un projecte de llei del Govern que va ser pactat, consensuat, especialment amb Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana, i amb el concurs una mica més tardà del Grup Socialista, i que, exclusivament en un article, el Grup Popular s’hi va abstenir. La resta va ser una llei aprovada per unanimitat. Repeteixo: cinc mesos després. A l’Estat, després de cinc anys, no hi ha manera que s’entenguin. Per tant, vocació del que volem que siguin els mitjans audiovisuals a Catalunya, nosaltres, el Parlament –i modestament, Convergència i Unió– vam plantejar-ho fa molts anys i així està funcionant. Què més? En aquesta mateixa cambra, i més enllà del que han estat els debats pressupostaris, també una moció que vam pactar en aquell moment, casualment també amb Iniciativa per Catalunya i amb Esquerra Republicana –aquesta només va ser a tres bandes–, ens comprometíem a modificar la Llei que crea el Consell de l’Audiovisual. Per tant, sensibilitat, tota; vocació i demostració política, tota. Què més vam fer? Una compareixença del conseller de la Presidència, el conseller Trias, a la Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió. Ell diu, davant del debat que es produïa: «Si el Parlament ho creu oportú, creï’s una comissió que estudiï la possibilitat de modificar la Llei de creació de la Corporació Catalana.» Els grups, òbviament, ho vam acceptar, vam proposar-ho, vam tirar-ho endavant, i aquella Comissió Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 48 s’ha estat reunint, pràcticament acabant els seus treballs, fins quatre dies abans de la convocatòria d’eleccions, cosa que va fer que, per aquesta raó, no es poguessin obtenir les conclusions d’aquella Comissió, que havia estat amb vocació de modificació de la Llei de la Corporació, però que més enllà d’això es veia, es palpava –i em guardaran de mentir qualsevol dels membres que formava part d’aquella Comissió de qualsevol dels grups d’aquesta cambra– que va anar molt més enllà del que havia de ser la pretesa modificació de la Llei de la Corporació. Aquest Parlament ja estava sensibilitzat per això, ja fèiem aquesta feina. I ve la campanya electoral, i dintre de la campanya electoral –la precampanya, més aviat– algú descobreix que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual a Catalunya. Ja hi era, i a partir d’aquí es dóna una marxa –i permeti’m l’expressió– sobre el tema de l’audiovisual, l’autoritat única. Hi va ficar mà tothom, partits polítics, el mateix CAC; tothom ha anat inflant una necessitat que, en un moment determinat –hi insisteixo– com és l’electoral, té una certa explicació que prengui un volum diferent del que seria el dia a dia. I acabem la campanya electoral, i què passa? Doncs, passen dues coses més: Esquerra Republicana presenta una proposició de llei per modificar la Llei del CAC; Iniciativa per Catalunya presenta una proposició de llei per modificar la Llei de la Corporació. Tot això, que no ens estranya res a ningú. I que els discursos d’avui han sigut molt simètrics, molt, i en algun cas gairebé mimètics, no és fruit de la casualitat; és fruit del debat de molt de temps de totes les forces polítiques que hem estat interessades en aquesta qüestió. Això no és cap novetat, això d’avui no és cap novetat. És la concreció d’un estat d’ànim, d’una preocupació que –hi insisteixo– ha vingut des de fa molt de temps. La Proposició de llei d’Esquerra Republicana, ja ho hem dit pel dret i pel revés, estem disposats no només a votar la presa en consideració, sinó que ja dic també públicament que al cent per cent no hi estem d’acord, però estem molt a prop del conjunt de la seva proposta. La Proposició de llei d’Iniciativa per Catalunya, que ara han retirat, era la translació mimètica del que en aquest moment ja està passant: elecció del director general, escoltat el Consell d’Administració de la Corporació. Com que això és el que ja diu la Llei i és el que es feia, suposo que per aquesta raó, molt intel·ligentment, Iniciativa per Catalunya fa la seva retirada. Punt 2 Escolti, aquesta és la situació. Això és al que hem arribat fins ara –això és al que hem arribat fins ara. I ara què volem més? També ho hem dit, i també és molt igual del que han dit tots vostès: volem modificar la Llei de la Corporació, que ens permeti d’una forma immediata elegir els seus membres del Consell d’Administració amb les característiques que vostès han apuntat –que el conseller Trias ha dit que sí i que nosaltres, òbviament, perquè forma part del mateix discurs, també hi estem d’acord–, amb unes competències segurament més àmplies, però molt més de gestió del que és una empresa pública, i un CAC, una autoritat única en l’audiovisual, diguem-li CAC o diguem-li com vulguem, però que, en definitiva, permeti fer tot allò que s’aparti del que és la gestió del dia a dia, que és el que PLE DEL PARLAMENT ha de fer el Consell d’Administració, és a dir, diguem, amb totes les cometes que vulguin, la «policia»; és a dir, el control, el poder sancionar... En tot això estem d’acord, ara, abans i quan en parlàvem fa molt de temps. Què més? L’elecció immediata dels membres del Consell d’Administració en el proper Ple –ja s’ha dit–; hi estem absolutament d’acord. I què queda? Què queda en aquest moment? L’única qüestió que queda pendent quina és? Bé, és el nomenament del director general, que al llarg d’aquesta sessió d’avui i al llarg d’aquests dies que n’hem anat parlant en els passadissos i que hem intentat trobar fórmules que ens poguessin acostar, hem anat acostant. Però què ens podem trobar? I a continuació portaré també la nostra idea de què és el que hem de fer. El CAC, la Llei del CAC la podem modificar com vulguem i quan vulguem, diríem, perquè les competències que li vulguem donar són exclusives, que emanen del nostre propi Estatut i, per tant, no tindrem problemes. La podem fer tan aviat com vulguin; si es tracta de fixar temps també el podríem fixar, i no tenim cap inconvenient que en molt poques setmanes, en molt pocs mesos això pugui ser. Què passa amb la Llei de modificació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Passa el que s’ha dit: que hi ha un component important que emana de la Llei marc, i jo els ofereixo les següents possibilitats. Per una banda, tot allò que des del Parlament de Catalunya siguem capaços –siguem capaços, no: això, és segur que ho serem–..., sinó que ens permeti el marc estatutari poder modificar des d’aquí, fem-ho des d’aquí. El que no ens permeti, aquelles coses que després de discutir a veure fins on arribem, que no ens permeti, jo dic que, també, amb consens de tota la cambra, presentem proposicions de llei a Madrid per modificar aquell reguitzell de lleis –que no és una, només– que ens permetin, després, poder desenvolupar aquells criteris que tots plegats hem anat demostrant al llarg del dia d’avui com a elements aclaridors del que ha de ser el marc audiovisual a Catalunya. I retorno a la qüestió del director general. Seria un error que avui, com a final d’aquest debat, ens tanquéssim –convençuts, si fos el cas– que exclusivament i el més important és el nomenament del director general. I això ja s’ha dit, ja hi han aproximacions i algú en els passadissos em deia, em confessava –i més d’un grup polític–, em deia: «Home, és que és veritat que l’important, el més important no és el nomenament del director general. El més important és la Llei que doni poder al CAC per fer el que ha de fer, la Llei que reguli la Corporació de la forma que ha de fer-ho, però» –deia– «donaria credibilitat que prenguéssim una mesura d’aquestes característiques. Si fem això donarà credibilitat per a tot allò que després ha d’anar venint.» Nosaltres ens ho prenem molt seriosament i volem que hi hagi moltíssima, moltíssima claredat en la nostra exposició i anar en la línia de compromís que agafem amb la modificació de les lleis. I acabo dient públicament a la cambra que una manera de creure, de donar fe, que la gent de Convergència SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 49 i Unió estem compromesos amb aquest futur és que jo, que sóc membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en aquest moment presento la meva dimissió i formalment demà, de forma escrita, ho faré, però avui, en la solemnitat d’aquesta cambra, en la solemnitat d’aquest debat, presento la meva dimissió. Això, senyores i senyors diputats, va de debò. Moltíssimes gràcies. El president comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les 10. El termini per a presentar les propostes transaccionals serà a dos quarts d’una. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a la una del migdia. Comunicació a la Mesa de les propostes de resolució que els grups parlamentaris sol·liciten que es votin separadament, a les dues del migdia. La sessió del debat i la votació de les propostes es reprendrà a dos quarts de cinc de la tarda. Deu minuts abans, especialment per als nous diputats, que encara no han tingut la pràctica de poder votar... (Remor de veus.) No, no ho considerin una..., és que realment es necessita una certa pràctica. I, en consideració als nous diputats, hi haurà a la disposició d’ells, aquí, una sessió d’entrenament. (Rialles.) Moltes gràcies, senyor diputat. Acabat el debat, aquesta Presidència fa avinent que, per tal de donar compliment a l’article 124 del Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la següent. Fins demà a la tarda, es suspèn la sessió. Prego a les senyores diputades i als senyors diputats un minut més d’atenció. El termini per a presentar les propostes de resolució serà demà al matí de 8.30 a 9.30. La La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts. Punt 2 SESSIÓ NÚM. 4.1 PLE DEL PARLAMENT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall al Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Transcripció al Diari de Sessions. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-12-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Parlament de Catalunya Legislació Catalunya Description An account of the resource Diari de sessions que recull les intervencions dels diputats, entre ells Pasqual Maragall com a cap de la oposició i líder del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de sessions del Parlament de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 88 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2880/FMHP_00019.jpg 624151499baa10452ea901c38a024f3a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/01/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Visita Escola Bressol Sol Solet, Sant Joan Despí Title A name given to the resource Pasqual Maragall jugant amb una nena durant la visita al centre Subject The topic of the resource Escoles Bressol Infants Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3080/FMHP_00219.jpeg 3ac2602d745546a426cf27deff339d82 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Foto de l'audiència amb amb l’ambaixador de Suècia a Espanya i Andorra, Sr.Anders Rönquist Subject The topic of the resource Visites oficials Ambaixadors Relacions internacionals Suècia--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rönquist, Anders Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3135/FMHP_00274.jpg c2ca935d00b9de93d5526f43dcfc9a5e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Foto de grup durant la signatura del Pacte Nacional per l’Educació Subject The topic of the resource Pactes Educació Escoles públiques Escoles privades Professors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3137/FMHP_00276.jpg e50d0af8eb3371320ab0bbc2b146ea17 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Foto de grup durant la signatura del Pacte Nacional per l’Educació Subject The topic of the resource Pactes Educació Escoles públiques Escoles privades Professors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3546/FMHP_00687.jpeg 85c0c13e5237e638a5dba60a1d318d86 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/04/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Title A name given to the resource Foto de grup de la trobada a París amb Barnier Subject The topic of the resource Conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Ministres Roses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barnier, Michel Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3053/FMHP_00192.jpeg 72476c9a6c9e9e014bea0df49e09a147 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/04/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Pasqual Maragall fent declaracions sobre la remodelació del govern Subject The topic of the resource Administració autonòmica Partits polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3434/FMHP_00573.jpg 3e233505151d5db750d005756730f6e8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/05/2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Title A name given to the resource Foto de grup de la visita al Fòrum Subject The topic of the resource Congressos i conferències Cultura Vehicles de motor Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3532/FMHP_00673.jpg 830375069ee6f9cad202c546f391efb2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/05/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jordània Title A name given to the resource Foto de grup de la reunió amb el primer ministre de Jordània Subject The topic of the resource Reunions Relacions internacionals Ministres Jordània--Política i govern Banderes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Badran, Adnan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3536/FMHP_00677.jpg dd2febdddac5bd96c4548fc6043eecf9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/05/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jesusalem Title A name given to the resource Foto de grup de la visita al mur de les lamentacions de Jerusalem Subject The topic of the resource Relacions internacionals Israel--Relacions exteriors Publicitaris Culte públic Maragall Mira, Pasqual, 1941- Bassat, Lluís Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3537/FMHP_00678.jpg f06c1987d873946a739d75803722e730 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/05/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jesusalem Title A name given to the resource Foto de grup de l'acte en memòria de les víctimes al Museu de l'Holocaust a Jerusalem Subject The topic of the resource Museus--Visites Holocaust Jueu (1939-1945) Rams Relacions internacionals Israel--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Peres, Shimon Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3456/FMHP_00595.jpeg 493acf2cb68ca46aff9765300c422be0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/06/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Pasqual Maragall i JM Álvarez a la inauguració del Congrés Nacional de la UGT Subject The topic of the resource Congressos i conferències Sindicats Sindicalistes Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Àlvarez, Josep M. (Josep Maria), 1956- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2941/FMHP_00080.jpg 7fc7dc31f020ec842394c256b43da54f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola de Policia de Catalunya, Mollet Title A name given to the resource Pasqual Maragall lliurant els diplomes de la 19a promoció del curs de formació bàsica 2005-2006 Subject The topic of the resource Policia Formació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3563/FMHP_00704.jpeg 474c739a51fb770c8ecc28c1306c8bb5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/07/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona i Sant Adriá Title A name given to the resource Foto de grup de la visita a la Via Trajana Subject The topic of the resource Obres públiques Barris Consellers Alcaldes Quadres, gràfics, etc. Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- San Miguel, Carmen Milà i Solsona, Salvador, 1953- Ganyet, Joan Fernandez, Ricart Bonilla, Miquel Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3647/FMHP_00788.jpeg c4a1e9018df925e5cc5efdda5c552d33 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20/07/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Foto de grup abans de la reunió amb els agents econòmics i socials Subject The topic of the resource Consellers Sindicalistes Empresaris Economia Societat Maragall Mira, Pasqual, 1941- Castells, Antoni (Castells Oliveres) Saura, Joan, 1950- Coscubiela, Joan, 1954- Álvarez, Pepa Rosell, Joan Gonzalez, Josep Valls, Miquel Vilà, Alfons Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies