58 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/940/eltemaesbarcelona.jpg 2b8c60be06fd512a44703207d95a58be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema és Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Economia Barcelona Description An account of the resource 180 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Guillamet, Jaume Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Campana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Bohigas, Oriol, 1925- Espinàs, Josep M., 1927- Estapé, Fabià, 1923-2012 Folch, Ramon, 1946- Camps, Victòria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps. Transcrit per Jaume Guillamet. «Un llibre fresc i viu, un exercici espontani de diàleg i reflexió», diu Jaume Guillamet, testimoni i transcriptor de les converses reunides en aquest volum. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, ha conversat per sepa­rat amb cinc ciutadans ben coneguts, de diversa condició i professió, però que tenen en comú un interès profund per aquesta ciutat. S’ha parlat obertament de molts temes, entre els quals: Les rondes, l’urbanisme i l’àrea metropolitana. Circulació i vida ciutadana. Qui s’ha de cuidar de què. Grans i joves, dia i nit. Projectes i il·lusions, urbanitat i comportaments. Immigració, in­tegració i diferència. Una plataforma de comunicacions. El batec del carrer. Consciència de ser. La Carta, la radicació i la contribució. El que es veu i el que no es veu. Capital econòmica. La memòria de pedra. La dimensió local i el pensament global. Què es pot fer?… El llibre inclou el col·loqui final, ple de vivacitat, que va reunir amb l’alcalde les cinc personalitats que hi havien conversat privadament: Oriol Bohigas, Victòria Camps, Josep M. Espinàs, Fabià Estapé i Ramon Folch. El tema és Barcelona és una excepcional aportació d’opinions i propostes sobre el present i el futur de la ciutat. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8488791186 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7101/45_JacquesDelors_PM.jpg 71e9a1ad09289c8660089eb2fe6bb3ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Jacques Delors Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Delors, Jacques, 1925-2023 Relacions internacionals Ciutats Comitè de les Regions Europa Unió Econòmica i Monetària Europea Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/7220/202060910_011.jpg ac68e54d02ad831a2125c1e9d6f15f07 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudi fotogràfic Title A name given to the resource «Això és un alcalde»: cartell de la campanya electoral de Pasqual Maragall per a les eleccions municipals de 1995. Pòster miniatura en cartolina per a la campanya electoral del 95. Material de campanya electoral Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Candidatura Eleccions Campanya electoral PSC Eleccions locals 1995 Cartells polítics catalans Material electoral Retrat Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa; Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Reproducció en cartolina d’un cartell de la campanya electoral del PSC-PSOE per a les eleccions municipals de 1995. El cartell presenta un retrat de Pasqual Maragall amb camisa i corbata i incorpora el lema «Això és un alcalde», juntament amb la identificació gràfica del PSC-PSOE. Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47 PDF Text Text Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient (Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h) MAJESTATS, ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT. ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI. DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT, A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS, COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS, ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL. VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS. PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ. US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY 1995 L'ANY DE LA TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES. �ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG. ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER() AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995. PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA. MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES PÀTRIES MÉS GRANS. MAJESTATS, ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ) SEXADES BENVIDOS A BARCELONA SED BIENVENIDOS A BARCELONA SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA Ane.L. 919,9:.,:,4111111?,n.ldfk 10 E: V95 LNQ .......... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4335 Title A name given to the resource Benvinguda Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Festes Nació Europa Guerra Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1431/19950120d_00668.pdf b84fb1bd13996cefd0388589cdc7fa8d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 20/1/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Cloenda de la Barcelona Business Week Proposta d'intervenció de l'Alcalde a la cloenda de la Barcelona Business Week: LADIES AND GENTLEMEN, DEAR FRIENDS, I HAVE GREAT PLEASURE IN CLOSING THE BARCELONA BUSINESS WEEK HERE IN LONDON. I BELIEVE THAT THIS EVENT IS A STP AHEAD IN THE WIDE PROMOTION ACTIVITY OF THE BARCELONA CITY COUNCIL FOR SOME REASONS. FIRSTLY, THIS EVENT HAS BEEN ADRESSED TO THE SPECIFIC ECONOMIC AND BUSINESS SECTOR THAT EXISTS IN LONDON ff4 ORDER TO EXPLAIN THE RANGE OF BARCELONA'S CURRENT SPECIFIC OFFERS FN THIS SECTOR: THE LATEST DEVELOPMENTS IN URBAN PLANNING, ARCHITECTURE, DESIGN, TOURISTIC POSSIBILITIES AND FINANCIAL AND LOGISTIC SERVICES. 1 THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS SUPPOSED A SIGNIFICANT CHANGE RESPECT TO THE USUAL AND GENERIC SEMINARIES ON THIS MATTER. YOUR WELCOMING ANSWER TO THIS INITIATIVE HAS SHOWED THAT THIS NEW, RISKY AND MORE DIFFICULT APPROACH4AS BEEN A SUCCESS. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SECONDLY, THIS IS A MIXED INITIATIVE, A JOINT—VENTURE BETWEEN THE BARCELONA CITY COUNCIL, THE BUSINESSMEN AND PUBLIC INSTITUTIONS. IT HAS BEEN A NEW PROOF OF TV E GOOD RELATIONSHIP BETWEEN BARCELONA'S PUBLIC ADMINISTRATION¡ AND PRIVATE BUSINESSES THAT HAS DISTINGUISHED BARCELONA DURING THE LAST YEARS. I WOULD LIKE TO THANK AGAIN ALL THE BUSINESSME^1 AND INSTITUTIONS WHICH HAVE ç COLLABORATED IN THIS INITIATIVE, SP ÉCIALLY ALL THE PEOPLE WHO HAVE MOVED TO LONDON TO TAKE PART I1lsT THE DIFFERENT SESSIONS OF THIS WEEK. THIRDLY, THIS WEEK IS NOT A CIR^CUMSTANTIAL EVENT WITHOUT A PROGRAMME OF CONTINUITY LATER ON'}1 FORTUNATELY, ALL THE SECTORIAL CAMPAIGNS THAT HAVE PRESENTED DURING THESE DAYS HAVE ITS OWN ACTION AND PROMOTION PLAN BEING IMPLEMENTED EVERY DAY. THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS MEANT JUST ONE STEP MORE IN THIS CONTINUOS ACTION. A VERY USEFUL MOMENT TO STRENGTHEN CONTACTS WITH PEOPLE FROM GREAT BRITAIN INTÉRESTED IN BARCELONA. NEVERTHELESS, THE MAIN TASK WILL BEGIN NEXT MONDAY TRYING TO TRANSFORM THE RELATIONSHIP AND CONTACTS HERE INICIATED IN BUSINESS OR SPECIFIC PROPOSALS OF COLLABORATION OR EXCHANGE. FINALLY, BECAUSE THIS IS THE FIRST B 1RCELONA WEEK. IN MID FEBRUARY WE WILL HELD ANOTHER ONE IN NEW YORK AND FROM 13TH TO 17TH OF MARCH IN FRANKFURT. THIS NEW INSTRIIJMENT STARTS GONG ON NOW. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I WOULD LIKE TO THANK YOU ALL. WE ARE WAITING FOR YOU IN BARCELONA I AM SURE THAT BARCEL01.11A WON'T DISAPPOINT YOU. THANK YOU VERY MUCH. -7 A , 777 ._,-------1, A ""'" • n LOND4,NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4337 Title A name given to the resource Cloenda Barcelona Business Week Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Relacions Internacionals Finançament Acció política Territoris Barcelona Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1432/19950210d_00669.pdf 7eea811680dae12405541bbd9e7d10b0 PDF Text Text Transcripció de les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament de la Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona. Divendres, 10 de febrer de 1995. 18:00h. Saló de Cent. Vice-president, President del CIO, autáritats esportives, espanyoles i catalanes, President del Comité Olímpi Espanyol, estimat Conseller Delegat del COOB, Srs. Tinents d'Alcaldes Regidors, estimats mies, Qui és Barcelona ? Qui és aquesta ciutat que avui, a través del seu modest Alcalde, rep aquesta Copa, aquesta distinció que ens fa més feliços que cap de les copes que haguéssim tingut mai, putser més grans i virolades, però cap d'elles tan sintèticament expressant un dels moments de joia mes grans d'aquesta ciutat. És, en primer lloc, la seva gent. És, en primer lloc, els seus voluntaris. És, en primer lloc, els seus esportistes, els seu clubs, que van fer possible que Barcelona fos la capital de l'esport espanyol molt temps enrera, i que comencés a demanar el que era seu, el elle era just per ella i que no va obtenir en altres ocasions, injustament, corn a Pany 36, però que finalment, molt anys després, va tenir la joia que li fqs atorgat. El premi i el repte de ser la millor ciutat olímpica. Però és també una ciutat d'empresaris i de treballadors que es van bolear per fer això possible, que van finançar la candidatura, que van estar al costat de cadascun dels moments difícils que vam travessar per poder dir "tenim la ciutat preparada" i després per conduir uns dies de joia, d'èxit i d'emoció, en els quals va destacar, evidentment, la tensó pròpia de Porganítzació, com aquí sla dit, pero també d'una forma desbordada la il.lusió d'anar veient dia a dia corn s'anava complint el somni d'una ciutat i d'un país. És aquesta ciutat la que avui s'adreça a Catalunya i a tota Espanya, a través deis seus representants aquí. i s'adreça al mln a través d'un seu representant com és el President del Comité Olímpic Mundial, un barceloní, Joan Antoni Samaranch per dir-li "gràcies, perquè ens heu fet feliços a tots". �Catalunya que es va bolear. Catalunya, que en les jornades de la torxa olímpica, corrent pels camins i les carreeres d'aquest país, no va saber pràcticament contenir la seva emoció, qule va fer que pràcticament setze ciutats catalanes fossin també la seu deis JOcs, des de La Seu d'Urgen fins a Castelldefels, Reus i Sant Sadurní, va vibrar en cadascun deis seus punts va constituir, de fet, l'autèntica seu deis JocS. I Espanya, com tots recordareu, quan tot aixó encara era un somni, només un projecte, a Valladolid, amb motiu del Campionat Mundial de Gimnástica Rítmica, a invitació deis seu Alcalde, Tomás Rodríguez Bolaños, va posarse de peu tota la ciutat i ens va fer veure qille al darrera hi havia tot un país vibrant. Segurament, no havia succeït eá aquest segle ni en els segles anteriors que Espanya sencera se sentís representada per Catalunya i concretament per la ciutat de Barcelona. Aquesta va ser una línia d'actuació que v4m mantenir com el més preuat tresor, abans i durant l'organització dels Joçs. Aquesta és la línia que Josep Miguel Abad i el seu equip de directors, Pere Fontana, Carme San Miguel, Miguel Botella, Josep M. Vilà, i els directors esportius, Manuel Fonseca i Pere Miró, que són avui aquí també, van saber desenvolupar durant els Jocs i abans deis Jocs. I aquesta és la línia que d(Isprés deis Jocs, Barcelona ha de continuar seguint. Barcelona está avui agraïda a forganització i a la persona que l'han fet feliç, que l'han entès, que van saber veure que aquesta Ciutat volia els Jocs com a pretext també per transformar-se ella matebo. Aquesta organització és el Comité Internacional Olímpic, i el seu President, Joan Antoni Samaranch, I Barcelona avui faria molt malament si ni° tingués en compte els deutes encara pendents. Els tenim. Tenim dos deutes importants. Un és amb totes les altres ciutats olímpiques que ens van ensenyar a ser olímpics. Vam aprendre de Los Ángeles, de Seúl, i vam patir perquè vam pensar que era impossible que nosaltres tornéssim a fer una cosa com aquella tan important com aquella. I tanmateix, va ser a Corea op vam aprendre els secrets dels comités i de l'organització. A Los Ángeles també, on hi vam anar com a candidats, a vendre la nostra candidatura. �Avui vull destacar una ciutat olímpica, perquè el dia 26 de juliol, en aquesta mateixa sala, 100 alcaldes de tot el món esj van replegar per celebrar l'inici dels Jocs, des de l'Alcalde de París fins a l'Alcalde de Pekín, des de l'Alcalde de Berlín fins als italians, de tot ;arreu vinguts, i entre ells en va destacar un, molt modest, que es va aixec4r per demanar ajut, que es deia xxxxx Jacovich, que era l'Alcalde de Sarajevo. I vosaltres recordareu que jo el dia 25 vaig demanar, i el President del COI també, que els Jocs fossin una treva, i aquesta treva no s'ha complert. El COI és de les institucions, i ho he pogut comprovar directament, que té un respecte a Sarajevo. Així com a ' Sarajevo molta gent estan desesperançats i decebuts de moltes organitzacions internacionals que els ajuden perquè no els donen allò que voldrien del tot, tenen un record pel COI (ells van ser ciutat olímpica), el COI se'n recorda d'ells i tenen un record per Barcelona. Barcelona hi ha anat¡quatre o cinc vegades i els ben asseguro que ells consideren Barcelona, en áquest moment, un mite. Nosaltres tenim un deute amb ells i avui nci podia acabar aquest acte sense dir que totes les ciutats olímpiques es mereicerien aquesta Copa, i Sarajevo, cordialment, mentalment, des de lluny, "Va per ells". En segon lloc, Barcelona té un deute amb ella mateixa. Barcelona va saber no només el que és un moment de glória sinó també uns anys de complicitat. Amb complicitat ciutadana es pot aconseguir pràcticament tot. Aquest és el secret de Barcelona. I Barcelo a no té el dret d'oblidar-ho. Té el dret, després P d'un somni com el que vam iure, de descansar un moment, de respirar i de prendre aire. Però no té el drèt de no continuar endavant i de no utilitzar aquesta complicitat per nous reptes. Nosaltres volem ser la Capital Cultural Eurdpea del 2001. Tenim l'ocasió de ser-ho. Demanem al Vice-president del diovern, aquí present, que ens recolzi per ser-ho, igual com va estar en el naixement del somni olímpic, demanem també al Sr. Joan Antoni Samaranch que amb la seva influència en vèncer en el món de la cultura i de l'esport ens pugui ajudar també en �aquesta (finia. Estem segurs que ho podrem tenir, i estem segurs que aquest altre objectiu és el que una altra vegada en$ ha d'unir per fer possible que la complicitat d'aquests anys passats ens va donar tant d'èxit sigui capaç de posar-se en joc per una Barcelona feliç, plena i rica l'any 2000 i 2001, al segle XXI. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4338 Title A name given to the resource Lliurament Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1433/19950224d_00670.pdf 18597378c27e070747f179aadbd243e6 PDF Text Text "Barcelona en la Catalunya de l'any 2000" Intervenció de l'Alcalde en el sopar-tertúlia organitzat per l'ADAC. (Girona, 24 de febrer de 1995) - La Catalunya moderna s i lla configurat com un sistema de ciutats, com una xarxa de ciutats mitjanes que estructura el territori entorn d'una gran ciutat. Barcelona n'ha estat, des del moment mateix de la constitució de Catalunya com a entitat nacional, l'indiscutit Cap i Casal, la "torre mestra" de qué parlaven els textos medievals. - La puixança de Barcelona ha esta t la puíxança de Catalunya, i viceversa. Sense una capital com Barcelona, l'emergència de la Catalunya industrial al segle XIX no hauria estat possible. Tampoc no ho hauria estat la Renaixença cultural: la generació noucentista sabia perfectament que sense Barcelona, l'evolució de la Renaixença catalana hauria estat semblant a la del felibritge occità. La falta d'una gran capital va fer que Occitània fos definitivament assimilada lingüísticament i culturahnent per Franca. 1 els que tenen por d'una Barcelona gran és que no han entes això. - És més, en un país corn el nostre, que ha estat mancat d'institucions pròpies en els darrers dos-cents cinquanta anys (tret del període republicà afortunadament, del ja llarg període democràtic actual), la Ciutat de Barcelona ha fet un paper substitutori de les institucions (i de les funcions) d'autogovem, que ha estat imprescindible. Els ciutadans de Barcelona encara paguem avui molts d'aquests costos de substitució i de capitalitat que en països més normalitzats corresponen a les institucions nacionals i estatals. - Els temors d'una macrocefàlia barcelonina ja formen part, afortunadament, del passat. Vicens Vives, que era gironí encara que afincat a Barcelona des de l'adolescència, pretenia (al seu llibre Industrials i polítics) que Catalunya havia assolit la perfecció quan, a mitjan segle XIX, s'havia aconseguit un cert equilibri entre la Catalunya interior i la litoral, entre la Muntanya i la Marina. I que després, quan la Barcelona industrial comença a créixer i a augmentar el seu pes �relatiu en l'espai catalá i a atreure població no només de la resta de Catalunya sinó també del sud d'Espanya, aquest equilibri es trenca. - Però aquesta és una visió conservadora, que té molt a veure amb la desconfiança cap a la ciutat industrial cm a lloc on esclata i es manifesta el conflicte social (Vicens atribuïa en bona part a la població immigrada desarralada conflictes com el de la Setmana Trágica, enfront a un suposat "seny" del treballador catalá), enfront a una visió més idíl . lica (i no necessáriament certa) del món rural. - La Catalunya moderna es troba molt iné a prop del model de Catalunya-ciutat deis noucentistes que de les visions un xic catastrofistes de Vicens. La millora de les comunicacions ha permès que la gent ja no hagi de viure al costat d'allà on treballa, o que el seu lleure de cap de setmana ja no es desenvolupi en les poblacions més acostades. - L'itinerari deis nostres avis (el meu havia nascut a la Ciutat Vella, vivia a Sant Gervasi i estiuejava a Caldetes) ja és tot ui altre. Avui molts deis qui han nascut a l'Eixample viuen a Tiana o a Santa Eulália de Ronçana i passen el cap de setmana a l'Empordà o al Pirineu. 1 abans un professor de la universitat de Girona no podia "commutar", que diuen els anglo-saxons, diàriament a Barcelona. D'aquí a pocs anys, tindrá Barcelona a mitja hora en el TGV. El tren regional ja fa, a l'entorn de Barcelona, de metro -és a dir, de metropolità. - Tot plegat fa que l'ambit de Barcelona, la seva zona d'influència, slagi estés a una zona d'aproximadament 15 M d'habitants, que és el que et permet de mantenir una serie d'intlastructures -culturals, per exemple- que altrament, limitades a un públic de 3 o fins i tot de 6 M no es poden desenvolupar. És el cas per exemple del Liceu, o del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Però també el de l'aeroport de Barcelona o el del seu port. - Aquest áinbit de 15 M d'habitants és definit per la xarxa de ciutats C-6 (Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Saragossa, Montpeller i Toulouse), que de fet es correspon, aproximadament, amb el solar de l'antiga Corona d'Aragó deis nostres comtes-reis medievals. Dins d'aquest ámbit, Barcelona exerceix un lideratge evident, i una capitalitat económica i cultural que no fa Inés que créixer. Però dins d'aquest ámbit les ciutats initjanes com Girona o corn Perpinyà també han de trobar el seu paper, perquè l'hi tene i l'hi tindran cada cop més. �- L'aposta de Girona com una ciutat cultural i universitària, capaç d'atreure un nombre creixent de turisme urbà de qualitat, es confirma en aquest sentit com un encert de l'estratègia adoptada. - Però el canvi real que ens acostarà cap a la Catalunya-ciutat no vindrà només de la mà de les infrastructures tradicionals, de les infrastructures pesants com les autopistes o el tren d'alta velocitat (o el de la gasificació del ter ritori català) que estructuren i "empetiteixen" el territori. El canvi que s'acosta és el de la nova generació d'infrastructures intangibles: les `autopistes de la informació. - Les autopistes de la informació, si son capaços de controlar-ne els efectes socials i territorials que tindria una aplicació estricta dels criteris del lliure mercat, són una promesa per a la democratització de la informació, en permetre un accés més fàcil tant socialment com territorialment. Ben aviat, com ja passa als Estats Units, podràs demanar un article des del teu ordinador de casa a una biblioteca universitària distant, que te 1'enfviarà per correu electrònic o bé, si t'ho estimes més, fotocopiat i per fax. Aquest és un gran salt endavant. 11),4„,Q„ - Quin és el paper de Barcelona en aquesta Catalunya de l'any 2000, en aquesta Catalunya-ciutat del segle XXI? Barcelona aspira a exercint el paper de locomotora, de motor de Catalunya i d'Espanya, de dinamitzador econòmic. I, al mateix temps, aspira també a seguir sent utn lloc privilegiat per a la trobada, per a l'intercanvi d'idees i de fets culturals, de diàleg i de tolerància. - Barcelona, en el tombant de segle (i de mil•leni), gira entorn a dos grans projectes, distints però complementaris, g4te es necessiten l'un a l'altre. El primer és del configurar-se com la po rt a d'entrada; sud a Europa. Això vol dir que hem de millorar la nostra accessibilitat: són totes les operacions lligades al Pla del Delta del Llobregat i a l'arribada del ferrocarril l'alta velocitat, a l'ampliació del port i, eventualment, de l'aeroport. - El segon és la capitalitat cultural d'Europa de l'any 2001, entesa com la culminació de tota una sèrie d'infrastructures culturals que hem construït o renovat en aquests anys, però també com una aportació -des de l'afirmació amable, oberta, de la nostra identitat pròpia- al debat sobre la identitat cultural europea. Amb una atenció especial a les r o yes tecnologies com a font de creació i de difusió cultural. �9_ e - D'aquesta manera, Barcelona es configurará finalment com la gran capital económica, cultural i ara fins i tot política de la Mediterránia. - Per?) per això cal que Barcelona tingui els instruments necessaris per a la seva ambició. No podem seguir sotmesos a una visió on predomina la desconfiança cap a les ciutats, cap a les ciutats poderoses. Ciutats hanseátiques, en diuen. És una visió unifonnista que es vesteix de comarcalisme -un comarcalisme finalment inoperant- o de submissió a la llei general catalana: d'aquí les reticències davant l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona. - Aquesta visió oblida, i negligeix, la visió més antiga i poderosa a qué cm referia al principi: Barcelona com a "force de rappe" de Catalunya. Corn a l'época medieval, com en els intents de principis 'aquest segle de modernització del país (que podem veure a l'exposició sobre el Noucentisme que fan a la Casa de la Caritat, a Barcelona), la salut de Barbelona i la de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es Ocien destriar. Q‘ L'exposició del Noucentisme descriu km n dels moments crucials del diàleg Barcelona-Catalunya: quan la ciutat va escampar civilitat per tot Catalunya i va aduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per a tot el país. - Ara de nou Barcelona está estenent cviiitat a tot el país. O millor, i més modestament, está actuant com a model urbà per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n'extrau bona part de la seva força. - Esperem que, en l'horitzó del 2000, aquesta dualitat funcionarà, que se n'admetrà la seva positiva coexistenc4 que s'abandonaran les pors i les suspicàcies que posen traves a la seva inarxa. Si aquesta equació funciona, la força que n'extraurem serà immensa. - Moltes gràcies. G I RON A.GUI �kl,&A qukki\k) N kiv.i[ osA"A`' ''' -17K 1 AA4 V U_O¿ _21 Lt J) atjoiipé,\A-1 ttteL(.¡ItiLt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4339 Title A name given to the resource Barcelona en la Catalunya de l'any 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Model social Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/820/0000001545.pdf 61f576e3a848e6645c5dcc7170acdf88 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/03/1995 (2831310) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 12 Súbditos o ciudadanos PASQUAL MARAGALL En todos los países, incluido el nuestro, parece que se da una cierta reacción de la gente contra el sistema. Se ve, por ejemplo, en los referendos que dan resultados contrarios al voto de los Parlamentos. Es decir, que la gente vota en sentido contrario de los representantes a los que ha votado, como se ha visto en Dinamarca, en Suiza y en Francia. Se ve también que la gente tiene cierta tendencia ya no al cambio de Gobierno, sino al cambio de régimen, como explica Darhendorf. Llevamos algunos años viendo cómo una parte importante de la población deja de votar al político para votar al artista, al empresario, al periodista, al deportista o al presidente del club. Todo empezó con Reagan y en el mismo Estados Unidos siguió un poco con Perot. En Europa acabamos de tener el caso más espectacular del italiano Berlusconi, pero también en Francia han pasado cosas parecidas con Baudis y Tapie. No estaría de más preguntarnos qué pasaría aquí si se presentaran a las elecciones municipales personajes como José Luis Núñez o Cruyff (que puede hacerlo como europeo de los Doce), Puyal, José María García o Norma Duval. Más allá de la especulación hay dos observaciones que me gustaría hacer. Una, que quizás los medios de comunicación antirrégimen son tan causa como efecto de los sentimientos que existen. Y dos, que quizás el sistema se equivoca, es decir, que nos equivocamos. Sin duda, se necesita un caldo de cultivo previo para que cuaje el mensaje negativo que destilan algunos comentaristas. Este caldo de cultivo está probablemente tan presente en el mundo privado como en el público. La gente sabe que en su empresa o en su entorno hay prácticas de favoritismo, corruptelas, etcétera, y tiende a reprochar a sus representantes lo que no puede o no sabe combatir en su propio entorno. "Que yo sea malo o impotente ante el mal, pase, pero que lo sea el diputado, el concejal o el gobernante que me represente, no". Esta es una reacción lógica. Vivimos en el reino de los símbolos, de los valores y de la representación, y en él no pueden admitirse cosas que en la vida cotidiana próxima se aceptan resignadamente, o incluso se desean. De todos modos, no deja de ser un ejemplo de doble moral. Esa doble moral es objetable, especialmente, en quienes, desde los medios de comunicación más influyentes, se limitan a concentrar sus miras en uno de los aspectos de la cuestión. Raramente se atreve nadie a hilar fino y a distinguir en qué momento preciso la inmoralidad privada o social se convierte en corrupción pública, en considerar qué favor o qué amabilidad especial cae en uno u otro lado de la barrera, el de los buenos sentimientos privados o el de la reprobable acción pública. Eso, por un lado. La otra posibilidad es que nos equivocamos de escala en el tratamiento de los problemas. ¿Es una utopía pensar en tratar a las personas como ciudadanos con derechos amplios, plurales y permanentes y no como súbditos de una ley fabricada lentamente en Parlamentos elegidos cada cuatro años? Es una utopía, pero sólo en parte. En parte, porque existe un nivel de gobierno que es el nivel local, que, aun siendo elegido también cada cuatro años (y quizás harían falta más años en vista de que se invierte uno en crear un equipo y otro en defenderse 32 �Articles de Pasqual Maragall a electoralmente), aun así, está tan cerca de la gente que difícilmente puede sustraerse al diálogo que el ciudadano necesita para sentirse tal y no sólo súbdito. Otra cuestión es si las autonomías o pequeñas naciones entran en esta categoría o en la anterior, a la que pertenecen los Estados. En todo caso habría que acercarse a la gente por ahí, por los poderes próximos, a los que habría que dar más cancha. Ya se verá si las autonomías son ayuntamientos grandes o pequeños Estados, o si son las dos cosas, que quizás sería la gran solución. Esa utopía ciudadana es una presencia constante en la vida diaria de los pequeños poderes próximos, los Poderes locales en el amplio sentido que al término se da en la política europea. A menudo me he preguntado si no habría que concebir el Estado como el accionista de las, ciudades, que son el marco político y social donde los súbditos se pueden sentir ciudadanos, y no a la inversa. Accionista de la empresa que está en mejores condiciones de afrontar los problemas de la gente. El súbdito tiene derecho a una ley justa; el ciudadano quiere una justicia rápida. El súbdito tiene derecho a que se respeten los derechos humanos; el ciudadano quiere una convivencia amable, quiere resulta dos. El súbdito tiene derecho a la ley y el orden; el ciudadano quiere, a la vez, que haya seguridad en la calle y que la policía no sea muy aparatosa en su presencia ni en su trabajo. Al súbdito no le importa mucho quién impone el orden; para el ciudadano., cuanto más próxima sea la policía, mejor. Al súbdito le interesa la macroeconomía y la clasificación económica internacional de su nación; al ciudadano le interesa la macroeconomía, pero no la de la producción y el consumo en abstracto, sino en su territorio. Este es el punto decisivo: el territorio es el ámbito donde la acción política y de gobierno adquiere una mayor proyección ciudadana. Los Gobiernos y los Estados se organizan en departamentos, según los temas, y se relacionan con el territorio por medio de unidades territoriales que comprenden vastas áreas administrativas. Las ciudades, en cambio, se organizan interiormente en pequeños distritos sobre los que proyectan su acción las áreas y ámbitos en que se estructura el gobierno local. El territorio urbano es un conjunto de calles, parques, casas y edificios, arbolado y mobiliario, en el que se mueven, trabajan y descansan, utilizando distintos servicios y aparatos, millones de personas. Personas concretas, no solamente clases sociales o muchedumbres como en el caso de los Estados, son el objeto del gobierno local. Cuando un alcalde se despierta oyendo o leyendo que una nueva ley va a arreglar un viejo problema (paro juvenil, mecenazgo, drogadicción, ruido, pensiones), tiembla. Tiembla esperanzado, pero tiembla. Porque en el territorio, fuera del departamento ministerial o de la consejería correspondiente, y lejos del Parlamento donde los responsables de esos departamentos y los candidatos a serlo dirimen sus diferencias, la división entre temas no existe, y la vertical separación de temas, tampoco. Para los Gobiernos, los problemas y su evolución se miden generalmente en resultados estadísticos. Para los poderes locales y las ciudades, esos problemas tienen nombres y apellidos y se aprecian, a simple vista, en el paisaje humano. Una disminución de las pensiones significa una mayor presencia de indigentes en la calle. Una reducción del personal para asistencia a domicilio equivale a la existencia de más inquietud en la gente. Quizá Injustificada en la gente que pasa, pero real en las personas que viven en la plaza donde duerme el sin techo. Los problemas de la calle tienen sus reglas: la riqueza se acumula, y la miseria, también. 33 �Articles de Pasqual Maragall a En esas situaciones, hay barrios que se vacían porque sus habitantes se marchan, en general, a municipios próximos donde el gasto público social es menor, y se crean islas dentro de la gran ciudad o área metropolitana que luego hay que rehabilitar invirtiendo auténticas fortunas en estos barrios. Como la ley no permite el reconocimiento de la ciudad real multimunicipal, ni favorece la colaboración entre los distintos ayuntamientos, todo se hace más difícil y más irreparable. A esas cuestiones, los Parlamentos son poco sensibles, porque los ven en forma de estadísticas. Los Parlamentos y los Gobiernos suelen ignorar también problemas y situaciones que se manifiestan por sentimientos más primarios y más abstractos, como la identidad Reus es el enemigo de Tarragona, etcétera-, el orgullo, el poder o la autoridad. Son problemas que exigen una sensibilidad directa que sólo nace del contacto cotidiano. ¿Qué hay que hacer en el ámbito de la política y del gobierno para que las personas sean tratadas más como ciudadanos y menos como súbditos? Hay dos ideas que me parecen básicas y que sin duda habría que profundizar desde todas las administraciones: una es hacer el sistema más transparente a las personas, y otra, hacerlo más territorial y menos departamental. Dicho en otras palabras, los Estados deberían ser accionistas de las ciudades y pasar cuentas con sus responsables en la junta anual de cada mes de abril o en la junta universal de cada cuatro años, donde los ciudadanos deciden por el Estado si los empresarios lo han hecho bien. ¿Por qué no? Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1087 Title A name given to the resource Súbditos o ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Societat Democràcia Política Ciutadania Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1434/19950306d_00671.pdf e0232d1beaace633b8ac5b0211bb0c01 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del congrés del PSE (Hotel Arts, 6 de març de 1995, 15:10 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Benvinguts a Barcelona, ciutat dos copa mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica. Barcelona, que fa dos anys i mig va ser seu dels JJ.00. amb més àmplia participació que hi ha hagut mai. Quinze anys de govern socialista municipal, moderat i radical alhora, han convertit Barcelona en una referència europea. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquerra i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel dels problemes i hem defensat l'honor del la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem sigut doncs radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova pàtria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Europa és el continent urbà per excel.lència. Les ciutats són cares de mantenir, però, corn la democràcia, són encara el menys dolent dels sistemes de convivència sobre el planeta. Per això Europa té, a més de passat, futur. Té més passat però t mbé més futur que altres continents. a 1 �I aquest futur, així com la memòria de la nostra humanitat, és inscrit a les pedres d'Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres i Berlín. Però no sols en les capitals imperials, també i sobretot en el de les ciutats-ciutats com Florència, Anvers, Manchester, Rotterdam, Frankfurt, Milà, Porto, Gotteborg, Muni o Barcelona. I també, companys, en les sofertes pedres de Sarajevo i Dubrovnik i en les meravelloses pedres de Praga, Budapest i Petersburg, o en les castigades pedres de Dresden i Varsòvia Us dono, per tant, la benvinguda a una ciutat que se sent portaveu de totes les ciutats europees. I us crido a veure en la ciutadania i l'autoritat ciutadana, la més propera, un dels camins de reflexió en la. sortida cap a un segle XXI que sense les esperances que va prometre el segle XX sigui tanmateix igualment creatiu i radicalment menys destructiu. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que 1a nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construccii5 d'una vertadera Europa dels ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses però amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Barcelona ha demos rado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, con conocimiento del territorio y con ambición de objetivos. La experiencia de quince años de gobierno local democrático y progresista ha sido fundamental para donsolidar la democracia en nuestro país y para impulsar su economía, su cultura y su civismo. 2 �El Ayuntamiento de Barcelona, que ha liderado el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector :público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo" de Barcelona se ha basado en la creación de un consenso amplio a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que no segrega, en la que conviven varios usos (de hecho Barcelona es todavía una importante ciudad industrial, a pesar del predominio del sector terciario), donde no se permite que se levanten barreras infmanqueables que separen la pobreza del bienestar. 1 Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos ten materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-, y hcimos establecido unas reglas de juego que condicionan objetivamente&el mercado. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que la ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado. 1 Hemos hecho una gran transformación urbana y hemos apostado por un crecimiento económico, todo ello sin merma alguna de cohesión social, porque hemos buscado siempre el equilibrio territorial en el interior de la propia ciudad. 3 �Hemos creado las condiciones parad una alta calidad en los equipamientos y en los espacios públicos de la ciudad, desde la convicción que la transformación urbana, la calidad urbana, es el imperio de la ciudadanía y del civismo. Por todo ello Barcelona se ha convertido en una referencia en Europa, y más allá de nuestras fronteras comunitarias. Hemos apostado por la competividad pero también por la conplementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros erg la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fuertes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbanos -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de lao instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, no por ningún azar sino como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencila rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. 4 ��t.1 \ti519 fy: L'ALCALDE 1)E BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.) a-ct (G, onti,417(L22 cSlAtt. c-Z-19) �L'ALCALDE DE BARCELONA r ) \./k,t4 'iZ•uç dl■ (9, `I) 21 �L'ALCALDE DE BARCELONA j-\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4340 Title A name given to the resource Inauguració del congrés del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Partit dels Socialistes Europeus Socialisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1435/19950308d_00672.pdf 7e1d008d5d76c14b805edb58bd870ca2 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la cloendaL del congrés del PSE (Hotel Arts, 8 de març de 1995, 10:40 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Barcelona, ciutat dos cops mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica us ha rebut durant aquests dies. La nostra ciutat s'ha convertit en la portaveu de totes les ciutats europees, i alhora en la referència mediterrània més evident. He sentit veus clarament decidides dels assistents al Congrés, com la del tot just elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, a favor de la idea que Europa ha de mirar decididament i generosament cap al sud. Barcelona és precisament una ciutat que és i se sent plenament mediterrània i que té la voluntat i la posició adequada per liderar el diàleg entre una ï altra riba. Avui mateix, d'aquí a una estona, junt amb les ciutats del Caire, Haifa, Marsella, Roma i Tunis obrirem una Conferència de Ciutats del Mediterrani que pot servir de referència a l'anunciada Conferència Intergovernan4ental Euromediterrània que se celebrarà, també a la nostra ciutat, al més de novembre. Barcelona s'ha convertit també en una referència europea. Durant quinze anys, hem dut a terme l'experiència d'un govern d'esquerres, moderat i radical alhora, en una ciutat relativament benestant. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquena i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel �deis problemes i hem defensat l'honor de la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem estat dones radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova patria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que la nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construcció d'una vertadera Europa deis ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses per?) amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Ha demostrado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, a partir de su conocimiento del territorio. Al liderar el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, Barcelona ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo Barcelona" se ha basado en la creación de un consenso amplio en torno a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que ro segrega, en la que conviven �varios usos, donde no se permite que se levanten barreras infranqueables que separen la pobreza del bienestar. Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos -en materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que l ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado, sin merma alguna de cohesión social. Hemos apostado por la competiVídad pero también por la complementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros en la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fugrtes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbano -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de las instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencia rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. La experiencia del "modelo Barcelona" y de nuestra capacidad de transformación de la ciudad nos avala para reclamar un mayor peso de las ciudades en la construcción europea que se concreta en el principio de subsidiariedad en tanto que criterio de proximidad al ciudadano. Barcelona reclama, pues, junto con las demás fuerzas municipalistas y regionalistas europeas una Europa de los ciudadanos a la que quiere contribuir desde la convicción que en la ciudadanía y en la autoridad �local se encuentran una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Sólo si somos más próximos a los ciudadanos y acercamos la toma de decisiones al nivel de administración más próximo, podremos superar con éxito el desánimo que vive Europa desde 1989 y recorrer juntos las amplias avenidas de la esperanza que nos lleven al siglo XXI. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4341 Title A name given to the resource Cloenda congrés PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Administració local Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Europa Socialisme Partit dels Socialistes Europeus Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1436/19950308d_00673.pdf 5c93b4f9df38300c37598d6c79eb9ad5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en el sopar del crup Socialista del PSE (Palau de Pedralbes, 8 de març de 1995, 20:30 h) Mrs. Green, diputados y diputadas, compañeros y compañeras, Es ara Barcelona una gran satisfacción acoger la reunión del Grupo del Partido e 6§-S-ótialistas Eur-o-p- eos del Parlamento Europeo. Esta cludadlia sido siempre europeista, ha sabido siempre-lie-sTilugarc sé encuentra en Europa. Y ha sido y es una ciudad progresista, abierta, dinámica y tolerante, que os recibe con todo su afecto. Quiero, en particular, dedicar un es-p-édal saludo a los parlamentarios socialistas de Austria, Finlandia y Suecia, los nuevos socios comigiitaifos, ¿fue se reunen por vez primera con los demás companeros fflera de las sedes habitualesdel Parlamento Europeo. _ La Barcelona con que os habéis encontrado es una ciudad que ha sabido renovarse en profundidad, y que, al renovarse, ha podido reencontrarse a sí misma. A lo largo de este proceso de transformación, Barcelona ha demostrado que es capaz, que las ciudades son capaces. Que tienen futuro. Y que el futuro de Europa pasa por las ciudades, porque las ciudades son su alma. Barcelona se siente legitimada hoy a ser portavoz de las ciudades europeas. Europa es im-sistenia--de ciudades, es el4ontinente urbano por excelencia" £n el proceso de 'construcción europea, las,eiudades tenemos muchoAue decir. Barcelona reclama, al lado de las demás fuerzas Municipalistas y 'regionálaiséüopeaS, una Europa de los ciudadanos. Y se ofrece a co— nfribuir a ella desde la convicción que hay que ver en la ciudadanía, y en el poder local, que es el más próximo al piudadano, una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Bar lona ocupa, c_prinosaimera del Comité de las Regiones, -fr a aves de su Alcalde. En su primer año de funcionamiento, el Comité sé-Fia-ifíslifiTcionalizado y se ha puesto en marcha, no sin algunas 1 �dificultades, unas de orden práctico, otras, no hay que ocultarlo, de orden político. Como vi presidente primero del Comité de las Regiones, quiero reiterar la voluntad y la necesidad de establecer unas estrechas relaciones de del Còmité redel Párlame colaboración entre los gruqpos _del Europeo. -- to Para muchos miembros del Comité, para; mí, en particular, el Parlamento Einweo-es-turlYrodéló def organización y de imagen de progreso que debe orientarnos. Pódeis contar éonl decidaapovo para inaugurar una nuévá etapa en las relaciones entre el Parlamento Europeo y el Comité de las Regiones ión de -las-tesas.-de _los grupos Tal como se acordó ante socialistas 1'É ^eL dF^la--eooperacién- entre-los -eurodiputados socialistas y el té de las Regiones debe ser, sin -luda, institucional, pero también humana. Todos trabajamos para la Europa de los ciudadanos. Las instituctone son instrumentos, no fines en sí mismos. El Parlamento Europeo y el Comité de las Regiones, cada uno en su lugar, son complementarios, y no se excluyen como algunos pretenden. En este sentido, quiero brindaros toda la colaboración del Comité de las Regiones para trabajar conjuntamente en la revisión del Tratado de la Unión que deberá abordar la conferencia intergubernamental de 1996. Creo que sería importante establecer una lista de posiciones comunes en cuanto a esta cuestión se refiere y, en este sentido, puede ser positivo el intercambio de los trabajos que sobre la revisión se vayan realizando En esa perspectiva, Barcelona quiere Ilamaros la atención sobre dos cuestiones que constituyen los ejes de su reflexión y de su actuación como ciudad europea. En primer lugar, quiero reiterar nuestra convicción que la Europa de los ciudadanos sólo se podrá construir con garantías si también se construye desde las ciudades, contando con las ciudades, aplicando el principio de la subsidíariedad que prevé el Tratado de Maastricht (y que nosotros preferimos llamar por el nombre más transparente de principio de proximidad) no sólo del nivel comunitario al de los estados, sino también, del nivel de los estados al de las regiones y los poderes locales. En segundo lugar, quiero subrayar nuestra convicción que Europa debe mirar cada vez más hacia el área mediterránea. Ayer mismo tuvimos una 2 �muestra palpable de este interés en las palabras de nuestro nuevo presidente del PSE, Rudolf Scharping, y del presidente del gobierno español, Felipe González. Este mediodía, en el Ayuntamiento, hemos inaugurado una Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, que servirá de excelente prólogo a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea que se celebrará a mediados de noviembre en Barcelona, convocada por la presidencia española de la UE. Barcelona renueva así su ofrecimiento como plataforma para el diálogo y la cooperación en el área mediterránea, donde ejerce progresivamente una capitalidad económica, cultural e incluso, cada vez más, política. Nuestra voluntad es también contribuir a la formación de la identidad europea. Es por ello que, en nuestra apuesta para que Barcelona sea designada Capital Cultural Europea en el año 2001 -candidatura para la cual os pido vuestro apoyo-, hemos puesto el énfasis no en mostrar nuestra propia identidad al resto de los europeos, sino precisamente en reflexionar, a partir de nuestra situación, sobre los elementos que deberán definir la nueva identidad europea. No quisiera terminar mi intervención sin reconocer el liderazgo que Pauline Green ejerce sobre el Grupo socialista y socialdemócrata del PE, ni la buena labor que lleva a cabo mi amigo y compañero Joan Cornet como secretario general. Estoy seguro que su condición de antiguo alcalde puede ayudarnos a reforzar los lazos entre el Comité de las Regiones y el Parlamento Europeo, y que aportará esa sensibilidad municipalista a quienes defendemos con ardor una Europa de las ciudades, una Europa de los ciudadanos. Muchas gracias. GRUPPSEJMM ��L'ALCALDE DE BARCELONA iw-i-ke-AA/)1 ¿,(2e l un 17-p, ,LAue.4.4 y,/unitcZbub-y(7-vo)te 1' .,u4 ow), )9_ i¿I24., dzs),,,my: Levte.(4,/,* vErvif„,)//7c4u-f 0/7 (/(•1^ 7:11 /e.t. .i'(,(4ctz, j Le/P----)) )1,(v) fuk„ ktiL■0 (;/¿ (?(5`i ,Y-cuu f -e)2"(Á'9,-") e/v/51uut,t,L ar¿-( /G (7(1‘--L 7-)J2 C-r) 't 1- LZ{j\4.P &riLe diu\Aa_cu/uJ ctQ r`c<4,Jel JCcfc9,_ \f-ç J2-e L,ditx‘A_ �L'ALCALDE DE BARCELONA ' utlk Vt l (11.Le lo, f„„5- J (N4 UL CA' C )-1 1 . ,9_1)" OV- UJ b£WAa ¿r-~-1) - if7v2t/1--) c u(-0,07d 14) / 0-1 )1 fozÁ (3t a(1 („x2„-e \ 5)A e Cuua-ce9_ , . 2A-. AS: kx-UPILPilCk 9 v (s,¿p;. uutoL112-17 v-e (uk,0 cp-Ir Ike IN I ,k2i\MGLe ky/kAA„Hrut,^3..u..;",1 c-) (A.0 (12---~1.--Ç/)-tc0//), j,,c) ‘ig.J) CYkYre~- r2 L•A L7C1- -a( LS" a)~7) k/1 L-(13V-4 /Q--ÇJ VAÁS V-T \reft,. ,GJ) 7/) LO-c¿Lils c¿5~-9`4^ ( LIA,t rtA ter ukt.e (Q5._ gY7 y I- -LX)/A-t A9-'2 C-z UZ:3-d-f", cm,521-~9 \ Ctsk_ LI-0/°C /34J- .,A-9 1k-?° °1‘ (J":e �L'ALCALDE DE BARCELONA u,h (Lte/47,---R) o/5? c2 o z <-5¿frjR) /j'-'1/1 /2-9-c-11-112 /132,t4-04-5 9-t-(4/1«" CL9 (wttALz (-4 4-e-k-g; . (4)(H3 Q-44--- ÇA e C)5(1),-C cui cz,n Lze., L"k‘-<-<,L{. (a/tí& -k re-3 ( 4..1/14.442A.^ HSIC-k24-^ , AT-u-su-A-9 -)2---ykk2 c/LcuA)",0 ..,4/\)•1 „ c/Ut tiL123 '14/ 14-79'1 01\tTtd?-\ ,í-11 t›sf e,e 4A- 1,--zAi-)L‹, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4342 Title A name given to the resource Sopar grup socialista del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Política Euroregió Acció política Model social Barcelona Partits polítics polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1437/19950309d_00674.pdf 92a0f862a79a83c8c74ac9570bac6073 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Wr6tocol L1P !■7 e c)-- Q SESSIÓ DE CLOENDA .DE LA CONFE,1949bA "ClUTATSPEL MEDITERR fi/z t-"1-L---- (--(;) Día: 9 de març de 19 Hora: 19.00 Lloc: Auditori CCCB (Á NA./t 1/111'' • 4v-) \ • - t- - ORDRE DE L'ACTE Q \ssi \SI 11/ 3r) U q * Obre Pacte l'Excm. Sr. Pasqual Maraball, Alcalde de Barcelona, 'u- i dóna la paraula a, 5-•Mk,k J - Sr. Alfred Bosch, qul Ilegirá la resolució de la Conferencia "Ciutats del Mediterrani". - Excm. Sr, Vladimir Petrovsky, Representant de les Nacions Unides. - Excm. Sr. Daniel Tarschys, Secretan i General del Consell d'Europa. - Excm. Sr. Manuel Marín, Vice-president Comissió Comunitats Europees. * Cloenda de Pacte Barcelona. S Pasqual Maragall, Alcalde de Asz. sh1/43-2 kslj`" 4,13 ss)i- --‘11/i" I Uk \ �Intervenció de l'Alcalde en la cloenda de la Conferència de Ciutats del Mediterrani (Casa de la Caritat, 9 de març de 1995, 19:00 h) Autoritats, amics, La celebració de la Conferència de Ciutats del Mediterrani a Barcelona ha posat de relleu un fet fonamental: la consciència creixent de la necessitat d'impulsar el diàleg i la cooperació a la í Mediterránia com una garantia d'estabilitat, de pau i de convivència a la regió. Una pau i una convivencia que només seran possibles si entre tots posem els mecanismes per a la correcció de les injustes desigualtats econòmiques i socials que existeixen entre les dues riberes, i que són el ferment del malestar polític i cultural que somou la riba sud . En una de les sessions d'ahir, i per part d'un representant de l'antiga Iugoslàvia -que és un dels països mediterranis on hem vist que la lògica absurda d'un nacionalisme exacerbajt s'imposava, fatalment i destructivament, sobre la realitat d'una €' ciutat diversa i tolerant com Sarajevo-, vam sentir la queixa amarga qu e, la Mediterrània era una realitat, però no pas encara un projecte. Jo espero, honestament, que la Conferència que ara es clou contribuirà a fer realitat aqu e st projecte comú i solidari. La Conferència de Barcelona ha coincidit feliçment en el temps amb dues expressions clares, per part d'un dels dos principals partits polítics europeus, el dels Socialistes, i per part de la, mateixa Comissió Europea, respectivament, d'aquesta voluntat. El PS>, reunit també a Barcelona, ha defensat una associació privilegiada i permanent entre la Unió Europea i la ribera sud del Mediterrani per a la cooperació política, econòmica, tecnològica, comercial i cultural. I ha subratllat la necessitat d'una política de solidaritat i responsabilitat dels països europeus cap a la immigració �nord-africana i, en particular, magribina. Cree que aquests són dos grans ohjectius a compartir per toles les forces polítiques i socials d'Europa. La Comissió, com acabem d'escoltar del Vice-president Manuel Marín, ha aprovat, ahir mateix, un pla de cooperació,lque és la traducció práctica més important d'aquesta nova consciencia europea. Jo vull agrair particularment al Vice-president Marín el suport de la Comissió a la Conferencia i, ben especialment, la seva presencia avui aquí. 1 Al mateix temps, vull reiterar el suport d la Conferencia de Ciutats a la celebració de la Conferencia Intergovernamental Euromediterránia, que tindrá Iloc a la segona quinzena de novembre a Barcelona -que d'aquesta manera es consolida i s'ofereix novament don] a plataforma privilegiada de diàleg a la regió- i que sentará les bases della nova mirada europea cap a la ribera sud de la Mediterrània. 1 La Conferencia que ara cloem ha posat de lrelleu que, per sota -o al costatdel paper dels estats, les ciutats tenimj molt a dir en aquest diàleg euromediterrani, i que podem contribuir activament, des de la nostra experiencia de ciutats amb problemes comuns, a la cooperació. Però per això, perquè la "xarxa de seguretat" a qué dl ministre Solana i jo mateix ens referíem ahir funcioni, ens cal que s'escolti la veu de les ciutats. En concret, la Conferencia ha resolt reclamar la creació de comissions de poders locals a totes les instàncies que impulsen la pu i la seguretat a la regió, i incrementar la seva participació en els programes de cooperació i d'anida económica que la Unió Europea i d'altres organismes europeus aprovin. Hem sentit ara mateix les paraules del Seeretari General de les Nacions Unides, que s'adiuen perfectament amb l'esperit que hem volgut donar a aquesta Conferencia: les ciutats com els llocs que poden impulsar millor la diversitat i el diàleg, i fer front a l'exclusió i el prejudici. En aquest sentit, vull fer, d'acord amb la Declaració final, una crida a la recuperació del model convivencia] que havia caracteritzat històricament la mar Mediterrània i a la utilització del diàleg en la resolució deis con filetes que ens afecten actualment. Les ciutats, motors de dinamisme económid i de canvi social, hem de jugarhi un paper capdavanter. La capacitat d'integració, la densitat de les relacions humanes, la diversitat, l'enorme capacitat d'intercanvi són els 2 �actius amb què ens comprometem a treballar, amb veu pròpia, en els esforços que els estats despleguen a favor de la pau, la llibertat, la seguretat i la tolerància en el marc de la Mediterrània. Jo espero que aquesta iniciativa tindrà una continuïtat. Barcelona s'ofereix, des d'avui mateix, a seguir-li treballant, dos de la confiança que els passos endavant que hem donat aquí són ja irreversibles, i que podem comptar amb tots vostès, alcaldes i representants de les ciutats de tota la Mediterrània, per seguir avançant en aquest camí. Moltes gràcies. CLOENDA.JMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4343 Title A name given to the resource Cloenda conferencia Ciutats del Mediterrani Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Mediterrani Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1438/19950309d_00675.pdf b1a1f77a5b671c5879b3217c9b6707eb PDF Text Text Inauguración del seminario "El Rol de Naciones Unidas en la Nueva Sociedad Internacional" (Hotel Presidente, 9 de marzo de 1995, 10:30 h) Estimados amigos, Es para mí una satisfacción dar la bienvenida a los participantes en este seminario sobre las Naciones Unidas, que la Fundación Ebert ha organizado en Barcelona. Sin duda, la celebración del 50 aniversario de Naciones Unidas ha puesto sobre la mesa la cuestión de su papel de cara al futuro de la organización y ha abierto un debate en profundidad acerca de su reforma. La crisis o la disolución de las grandes ideologías universalistas y de los bloques político-militares a nivel mundial ha abierto unos espacios en la vida internacional que requieren ser llenados para que funcionen mecanismos de regulación que la mundialización hace más necesarios que nunca. En este contexto, las ciudades se posicionan como actores de las relaciones internacionales al lado de los Estados y de las organizaciones internacionales, que hasta ahora eran exclusivamente de base intergubernamental, por lo menos las más importantes. La Conferencia de Río 92 fue el precedente que permitió, por primera vez, una presencia conjunta de las organizaciones mundiales de ciudades y autoridades locales, conquistando un espacio propio en la Conferencia. Pero no debe ser una excepción. Fue entonces cuando nació el Grupo de los 4, que se creó para gestionar el seguimiento post-Río 92 y de la Agenda 21 y que tiene la virtud de reunir a las dos organizaciones con más vocac4ón universalista, la Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la International Union of Local Authorities (IULA), y a las dos organizaciones más significativas de las grandes ciudades, Summit y Metrópolis. Desde las ciudades, defendemos con ahínco la participación de los alcaldes y de las organizaciones internacionales de ciudades en las conferencias de las Naciones Unidas así como en los foros especializados (Alcaldes por la �Infancia, Ciudades Educadoras...) y en aquellos organismos que correspondan a sus competencias y a sus objetivos. La vocación internacional de Barcelona, especialmente desde el impulso que recibió con ocasión de los J.100, nos ha llevado a formar parte no sólo de redes europeas de ciudades sino también de múltiples organizaciones internacionales de ciudades. Barcelona forma parte, entre otras, del Grupo de los 4 y colabora en los trabajos preparatorios de la Conferencia Habitat II y la Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales. La constitución de la Asamblea Mundial de Ciudades, que tendrá lugar de forma paralela a la Conferencia Habitat II que se celebrará en Estambul en 1996, debe iniciar un nuevo periodo en la vida internacional que suponga el reconocimiento de los gobiernos y la participación de las Ciudades Unidas a través de su Asamblea permanente en el sistema de las Naciones Unidas. Esta Asamblea, destinada a convertirse en una estructura permanente de coordinación y de representación de las organizaciones de ciudades, favorecerá la progresiva unificación de las organizaciones mundiales que comparten objetivos y asociados como son las ya mencionadas Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la Unión Internacional de Autoridades Locales (IULA). La aspiración de establecer un interlocutor único de las ciudades y los poderes locales con los organismos de Naciones Unidas se resume en el lema Ciudades Unidas al lado de Naciones Unidas. Creo que ésta puede ser una de las aportaciones más tangibles y más eficaces a unas Naciones Unidas que tienen detrás de sí una historia de cincuenta años, pero de las que cabe esperar todavía un mayor protagonismo en la escena mundial. Muchas gracias. E BERT. N BB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4344 Title A name given to the resource Inauguració seminari “El rol de Nacions Unides a la societat internacional” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Presidente, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1439/19950310d_00676.pdf 4c7c1e83a7536fb4e8fa78be739a1625 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE UALCALDIA Data: 10.03.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LGS) Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris. Polisportiu Virrei Amat. C/ Joan Alcover, 6 Fitxa de context: Assistència: 500 persones. 21:30 h. a 24:00 h. Durada: Entitats que convoquen: CC.CC. Manuel de Falla (Verdum) CC.CC. Garcia Lorca (Verdum) Entitats que han estat convidades: CC. CC. Juan Ramón Jiménez (Ciutat Meridiana) Colectivo Crisol CC.CC. de la Teixonera Comarca de Estepa La Rocina Bon Pastor, entre d'altres Assistents per part de l'Ajuntament: Juanjo Ferreiro Guerau Ruiz Pena Francesc Narváez Antoni Santiburcio Manel Vila Gerard Preminger Caty Carreras Fernando Pindado Parlaments: (abans de sopar) President del CC.CC. Garica Lorca, José Cuesta (5 min.) President del CC.CC Manuel de Falla, Manuel Rollo (5min) Alcalde NBARRIS3.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actes culturals (40 min ) (al final del sopar) 2 actuacions (balls) del grup Manuel de Falla. 2 actuacions (cançons) de l'entitat del Rocío. Elements a tenir en compte: - Malgrat que el 90 % deis assisistents estan relacionats d'una manera o altra amb el PSC, aquest acte no ha estat concebut com un acte d'aquestes característiques. Les entitats organitzadores formen part de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris, que agrupa unes 80 entitats del districte. - El districte de Nou Barris ha col.laborat en l'organització de lacte donant tot el suport logístic que ha calgut. Hi ha una bona relació del districte amb aquestes entitats, que es posa de manifest, també, amb la seva col.laboració amb els actes del dia d'Andalusia o amb la participació a la Caseta de la Feria de Abril que munta el CC.CC. Manuel de Falla a Santa Coloma. Altrament, aquestes entitats porten una vida molt activa al distrícte. El passat 4 de març, el regidor de presidencia va fer una xerrada sobre Carta Muncipal al Centre Cultural García Lorca Demà dissabte, Pere Jover, diputat a les Corts pel PSC-PSOE, parlará sobre la Llei d'Arrendaments Urbans al CC.CC. Manuel de Falla. Una de les qüestions que pot sorgir durant el sopar és el debat obert aquestes darreres setmanes sobre la prolongació del metro a Nou Barris. El mes d'octubre passat l'Alcalde es va adreçar per carta al president del Centre Cultural García Lorca, José Luis Jiménez, excusant la seva assistència a XII Certamen de Poesía "Federico García Lorca", que va tenir lloc el passat 17 de desembre. L'Alcalde posava de manifest la seva voluntat d'assitir-hi en una propera ocasió. NBARRIS3.LGS �Ajuntainent de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVENCIÓ: ANTES QUE NADA QUIERO AGRADECEROS, COMO REPRESENTANTE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, VUESTRA AMABILIDAD POR INVITARME A ESTA CENA DE HERMANDAD TAN MULTITUDINARIA. ES PARA MI UNA GRAN SATISFACCIÓN ESTAR AQUÍ CON VOSTROS PORQUE REPRESENTÁIS A UNA PARTE MUY IMPORTANTE DE LA SOCIEDAD BARCELONESA Y PORQUE SOIS EL ELEMENTO VERTEBRADOR DE LA CULTURA ANDALUZA EN CATALUÑA. ENTIDADES COMO LAS QUE HOY HAY AQUÍ NOS CONFIRMAN UNA VEZ MÁS QUE SOIS UNO DE LOS PILARES FUNDAMENTALES DEL BARRIO, QUE ENTIDADES COMO LA VUESTRA HACEN QUE EL BARRIO SE ENRIQUEZCA Y CUANDO SE ENRIQUECE EL BARRIO, LA CIUDAD TAMBIÉN LO HACE. VUESTRA PRESENCIA ES TAMBIÉN FUNDAMENTAL PORQUE HACÉIS POSIBLE QUE VUESTROS HIJOS NO OLVIDEN SUS RAÍCES, LAS ANDALUZAS. LA CAPACIDAD QUE TENEMOS PARA NO OLVIDAR NUESTRO ORIGEN, NUESTRAS COSTUMBRES, NUESTRO ACENTO, ES FUNDAMENTAL PARA DESARROLLARNOS PLENAMENTE. LO ES TAMBIÉN NUESTRA CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN EN LA SOCIEDAD QUE NOS ACOJE, DE ASUMIR TAMBIÉN SUS COSTUMBRES Y SU ACENTO. NBARRIS3.L.GS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NO DEBEIS OLVIDAR NUNCA QUE LA HISTORIA DE BARCELONA, DE SUS BARRIOS, SE HA TEJIDO A PARTIR DE ENTIDADES COMO LA VUESTRA QUE HAN HECHO QUE LA CIUDAD CREZCA Y SE ENRIQUEZCA CON VUESTRAS APORTACIONES LAS ADMINISTRACIONES TAMPOCO HAN DE OLVIDARLO, PORQUE LA CULTURA ANDALUZA ES TAMBIÉN CULTURA CATALANA. NO ES UNA CULTURA ENTRE "COMILLAS" QUE SE DEBE MIRAR DE UNA FORMA DIFERENTE. 1 Y QUE LA CULTURA ANDALUZA FORME PARTE DE LA CULTURA CATALANA SE DEBE A VOSOTROS, QUE TRABAJAIS DÍA A DÍA PARA QUE ELLO SEA POSIBLE. LO HE DICHO MUCHAS VECES, LA CIUDAD ES LA GENTE, LA GENTE QUE VIVE, TRABAJA Y QUE PARTICIPA DE LA VIDA CIUDADANA. LA GENTE QUE SE ASOCIA Y QUE CONSTRUYE SOLIDARIAMENTE UNA CIUDAD CADA DÍA MEJOR. ES MUY IMPORTANTE QUE CONTINUÉIS CON VUESTRO TRABAJO CULTURAL, RECREATIVO Y SOCIAL EN EL BARRIO, PORQUE, REPITO, PARA HACER CIUDAD, "PER FER CIUTAT", SE NECESITA EL BARRIO Y EL BARRIO NECESITA DE GENTE COMO VOSOTROS, PORQUE FORMÁIS PARTE DE SU IDENTIDAD. NBARRIS3.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4345 Title A name given to the resource Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Poliesportiu Virrei Amat, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Immigració Cultura Model social Barris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/711/19950312_LV.pdf a4b462e3818ca6337f2e4b44ab4d145c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/03/1995 La Vanguardia, p.028, Opinión Barcelona y el metro Autor : PASQUAL MARAGALL El 14 de enero de 1991 el ministro de Obras Públicas y Transportes, José Barrionuevo, la presidenta de la EMT (Entitat Metropolitana del Transport), Mercè Sala, y el conseller de Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Molins, firmaron un convenio para, entre otras cosas, construir la línea 2 del metro de Barcelona. A los cuatro años de la firma, y habiéndose gastado el gobierno autonómico 29.000 millones de los 36.000 millones de pesetas previstos, de los cuales 12.000 fueron aportados por el Estado y vinculados claramente a la llegada del metro a Montjuïc, sólo se ha acabado lo siguiente: llegada a Fondo (Santa Coloma de Gramenet); cocheras de Sant Genís; tramo de Sagrada Família-Sant Antoni de la línea 2 (el túnel ya estaba abierto desde 1976). Y queda por terminar lo siguiente: Sant Antoni-Palau Nacional de Montjuïc; Sagrada FamíliaLa Pau; estaciones de Tetuán, Sagrada Família y Universitat, y urbanización de calle Guipúzcoa. La cantidad presupuestada será superada con mucho; los plazos se alargarán por lo menos un año o dos, y en el caso de Montjuïc, no queda ni dinero ni capacidad (el metro convencional no puede subir a Montjuïc), ni voluntad de quien debe hacerlo: la Generalitat. El convenio es un fracaso completo, que sorprende a Josep Borrell, actual titular del Moptma, a Mercè Sala y a todos cuantos intervinieron en su negociación. Nadie ignora que el Ayuntamiento de Barcelona se esforzó por obtener el compromiso de unos y otros, que para hacerlo hubo de vencer muchas resistencias, y que nunca creyó (ni pidió) en un metro pesado o convencional para llegar a Montjuïc. Hasta el extremo de inducir a compañías francesas (Matra) y canadienses (UTDC) a hacer ofertas y maquetas de metros ligeros, capaces de subir pendientes del 7 % con facilidad, y mucho más versátiles o flexibles que el metro pesado o convencional. Pero la Generalitat impuso como condición para la firma del convenio: a) el uso del metro pesado o convencional y b) la finalización en 1995, último año del convenio. No ha cumplido lo último y ha sido incapaz -lógicamente- de cumplir lo primero. Si existiera el equivalente de las lágrimas de cocodrilo para expresar, no la pena, sino la alegría ficticia, lo utilizaría hoy para calificar el júbilo que manifiestan los comunicados autonómicos. Se ha demostrado su absoluta incapacidad para invertir, su nula voluntad de cumplir lo que firma, y el problema infinito que se ha creado la propia comunidad autónoma al embarcarse en una subasta de promesas de la que no podrá ahora escapar. El gobierno de la Generalitat tiene que hacer llegar el metro, tal como le pidió hace años la EMT y ahora han aprobado todos los grupos políticos, a Llars Mundet, Canyelles, Roquetes Altes y Trinitat Nova; al Carmel; a Bon Pastor; a Zona Franca y Pedrosa (nuevas instalaciones de la Fira). Y solucionar con un metro elevado o de superficie la conexión con Montjuïc y eventualmente con los destinos antes citados, uniendo así las dos ferias (y por cierto, haciendo buena al menos 78 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA una de las promesas del candidato "prometedor" de CiU: el metro automático en Pedrosa, similar al VAL de Toulouse). Claro que el gobierno autonómico también puede incumplirlo todo, incluso su propio compromiso en el metro a Torre Baró, Ciutat Meridiana y Can Cuyàs. No sería la primera vez. Cuando hace tres semanas, los técnicos que habíamos nombrado el conseller Josep Maria Cullel y yo mismo nos presentaron sus proyectos, creí sinceramente que las cosas se encarrilaban. En vano. Incapaces de cumplir con lo firmado, los responsables convergentes se lanzaron a tapar un incumplimiento con otro: el de Montjuïc-Zona Franca con el de los barrios de la zona norte de la ciudad e intentando así confundir a los ciudadanos con una falsa disyuntiva: El dinero (que no tenían) del primer proyecto (Montjuïc-Zona Franca), lo prometían para el segundo (algunos barrios del distrito de Nou Barris). Vamos a ver ahora cómo se salen de ésta. La ciudad, en cambio, ha salido ganando. La ciudad sabe lo que quiere y cómo lo quiere. Y quién lo tiene que hacer. El Ayuntamiento seguirá abierto a discutir el calendario y los detalles del Programa de Inversiones. También a insistir en Madrid para que se revisen las cantidades disponibles una vez constituida la Autoridad Única del Transporte. También para firmar de una vez el contrato Programa del Transporte. (¿Qué falta, ya?) Y los vecinos pueden confiar en que haremos todo lo posible por obtener respuestas claras, soluciones inteligentes y compromisos firmes. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 79 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1173 Title A name given to the resource Barcelona y el metro Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Transport públic Metro Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf 70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa PDF Text Text li I t EL ALCALDE DE BARCELONA Barcelona, enero de 1995 Sr. Jorge SEMPRÚN París Querido Jorge, Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona, con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari. Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana y europea. Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona, en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea. ¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt. Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años, puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura europea. Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim Xirau editado en Méjico. Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado. Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico Plaça Sant Jaume, I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 l �EL ALCALDE DE BARCELONA y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve. Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve, escèptica y esperanzada a un tiempo. Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas maestras de una partitura europea. Un abrazo y hasta pronto. Domingo, 19 de marzo de 1995 Querido Jorge, Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas. He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert), Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert). 2 �EL ALCALDE DE BARCELONA El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila), tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo. Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha, escrita al final de tu epílogo. Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de enero y las conversaciones de anteayer. Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de "plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género. Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo, es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre. (Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos, en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad. Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios ¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema monetario europeo? El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía. Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá Europa, como tú decías. A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial, dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en menos de 20 años. Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino 3 �EL ALCALDE DE BARCELONA la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl. Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental, frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo. ¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo? ¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son la substancia de Europa? En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal. Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde Barcelona. En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto 4 �EL ALCALDE DE BARCELONA modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos, donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer. Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía de Barcelona. Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse Europa. Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su maravilloso canto al exilio y a la paz del alma: Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany i la seva pau no es mudava; i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava no hi ha vist terrejar l'engany El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar. 5 �EL ALCALDE DE BARCELONA Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior": Vigila, esperit, vigila No perdis mai el teu Nord. No et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...". Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas. Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La S S los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir lentamente. Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave Zo0 grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^ s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se parece. No estoy seguro de que sea lo mismo. Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple". Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona. De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que seguirá durando. Un abrazo para ti y para Colette. >asqual Maragall A L C A L D Í A Registre de Soriidz r 4 ABR.1995 N*...ms: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Semprún, Jorge (1923-2011) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-19 Type The nature or genre of the resource Carta Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Cultura Ciutadania Administració pública Model social Description An account of the resource Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1440/19950322d_00677.pdf 7233a2a97d2071c96d3a58d5f3b8f3c4 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde al local de Saudade: "Barcelona i el seu futur" (Horta, 22 1,1K de 1995, 19:30 h) ola% Benvolguts amics, benvolgudes amigues, El futur de Barcelona és un futur esperançat. Ho és, certament, perquè ens trobem en un moment de recuperació económica, que es comença a notar d'acord amb diversos indicadors i que, sobretot, sembla que obre un període llarg de creixement i de prosperitat que pot durar deu o dotze anys. Dic això d'entrada perquè la crispació política que havíem viscut les últimes setmanes i la tempesta monetária fruit de l'especulació ens havia sumit en un pessimisme que jo crec injustificat i, a més, improcedent. Barcelona té davant un futur esperançat perquè s'hi ha preparat, perquè ens hem sabut preparar bé com a ciutat de manera que estem en condicions de recollir els fruits que aquesta reactivació económica portará. La transformació que ha viscut Barcelona en els setze anys de democràcia municipal és el que ens permet afrontar el futur amb confiança. Perquè en aquesta ciutat hi hagut una idea de ciutat, una idea del que es volia fer i de com ho podíem fer, i deis instruments que necessitàvem. D'aquesta idea de ciutat n'hem dit el "model Barcelona". Aquest és un model que ha permès de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general. �1. El "model Barcelona". El "model Barcelona" és l'aposta per fer ciutat, per di ri gir o, almenys, per liderar el procés de transformació d'aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. En els últims anys la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitàries, és centre d'una euroregió de 15 M d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. Bàsicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l'aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en què conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat indust ri al, tot i el predomini del sector de serveis) i en què no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la misèria. La nostra estr atègia -que no ha estat una estratègia inte rv encionista però sí una estratègia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris perifèrics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en cen tres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va infe ri r a aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, contrari a les necessitats de la gent. Els projectes impulsats per la iniciativa p ri vada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orient ar el creixement econòmic de m an era que la ciutat es transformés de la m an era més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions �empobridores de l'espai urbà i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i això cal dir-ho ben alt, sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats sociald i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de 1'Eixample. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat, impedint que s'hi enquistin les illes de soledat i pobresa, i això es diu molt de pressa, però al darrera hi ha una feina molt impo rt ant, portant nova vida -i això vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la llum del sol- al Raval, a la Ciutat Vella. Hem estat una referència a Europa, i més enllà. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les in stitucions comunitàries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió cap al fet regional, la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa i la vice-presidència p ri mera del Comitè de les Regions. Barcelona és avui a Europa la capital çíel regionalisme i la capital del municipalisme. Aquest model, que inclou tot això (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va po rt ar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la història (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunyà però que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l'aprovació dels dos Plans Estratègics -una fòrmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb èxit a Espanya i a tota l'Amè ri ca Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a �on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, de l'Ajuntament. Dins d'aquest consens ciutadà, ha estat i1és molt important posar l'èmfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l'austeritat, ens hem adonat que la ciutat és un bé escàs, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. Ha calgut dones un nou contracte entre, els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d'aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l'equilibri del trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu carácter de vies urbanes, de rambles, en detriment : del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barteres a l'expansió del trànsit, tant fisiques com econòmiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. En aquesta aposta per la qualitat de vida ala ciutat, hem introduït també uns criteris de disseny urbà que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable. Hem introduït criteris de gestió i d'eficàcia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l'Ajuntament amb l'arribada de la democracia (el 21% de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita a districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi Ajuntament més instituts, s'ha reduït en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un �creixement paral .lel de la productivitat. Això fa que l'Ajuntament sigui més eficaç. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis interns i, després, dels serveis externs (les oficines integrades d'atenció al ciutadà en els districtes), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefòniques per a resoldre tràmits administratius, el telèfon 010 o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicències d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'ofe rt a comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri en tr e l'ofe rt a comercial tr adicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entr e la potencialitat de l'eix comercial cen tr al (des de l'Illa de la Diagonal fins al Po rt al de l'Angel) i la promoció del petit comerç (mercats municipals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gr an de Gràcia, Major de Sarri à o fins i tot la Via Júlia, on hi ha ja un clima de comerç). El nostre model de diàleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un èxit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de con tr ol de la ;delinqüència, amb èmfasi en la prevenció estesa a tot el territori, que és el que permet la governació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21 a un 13 per cent) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37 % en tr e 1988 i 1993. . El colofc necessari per a assegurar l'èxit permanent d'aquest model és la justícia ràpida, que es va començar a aplicar durant els Jocs Olímpics i que la Carta municipal recull. �La idea que ha guiat, i amb qué ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat está continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat per a la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats crec que són importants. Hem bastit una àmplia xarxa d'equipaments -la gestió deis quals hem encomanat sovint a associacions intermèdies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt En els darrers anys hem assistit a canvil espectaculars en el lleure deis nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'index d'hectàrees de verd urbà per habitant en un 40 %-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insólita, més pròpia de Sitges o Castelldefels, al nostre la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics! i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. 2. El futur. Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir duesi idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estratègic de la ciutat i en l'esforç conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estratègic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. 6 �I ens agradaria que el Pla Estratègic, que no és l'Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Fira,' el Consorci de la Zona Franca, el Port... doncs ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l'aglomeració urbana, i no només l'Ajuntament. I per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de qualitat, qi4e és definir els paráinetres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicado0, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, deis 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, in indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut l'indicador, o si no s'ha empitjorat tant com es preveia. Aquesta será la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, que comptem amb uns elements bàsics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perquè n'hi ha que són grans malgrat el període d'austeritat, en aquest període en el qual tothom s'acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és Inés la inversió intangible, que no pas la gran inversió d'obra pública, per?) hi ha algunel grans obres públiques que s'han de fer. Una és la reordenació de la Ilera del Besòs. L'operació del Besòs s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidràuliques del riu; com un espai metropolità que ha d'articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desaparéixer les línies aèries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transpon elèctric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besòs al mar, de l'incineradora, �de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adriá com a Badalona. Com que no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal.lacions (incineradora i depuradora), ¿com es pot fer aleshores per compatibilitzar això amb la prolongació de les platge g que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adrià i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 Ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 Ha noves es faran allá mateix, perquè en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 Ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m3 que es posaran al mar, davant del Besòs, a banda i banda. L'aeroport del Prat no pot continuar con i está. Está molt bé per passatgers, però per la càrrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa heirt de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceánic. I un element importantíssim d'aquest carácter de l'aeropoit és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l'AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hilha l'AVE a l'aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I será l'aeroport d'aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-hi l'AVE que vindrà l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l'AVE, l'aeroport de gran dimensió, i els vols transoceànics. I això no només ho fan a Londres; ho fa a tot arreu oil són intel.ligents. Estan jugant a la intermodalitat. L'ampliació de la Fira la veurem ben aviat. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb Montjuïc. �El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribará un dia que se'ns plantejarà la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'Illaurá de pensar definitivament en l'obertura d'una nova bocana. La distància que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Però això vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitania o del Club Natació o deis restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrània, els vaixells de Mallorca, entrarien per la nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l'estació marítima, el finançament de la qual s'arreglará ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s'ha de fer. En el camp cultural, tindrem d'aquí a una setmana, el 30 de març, el Museu d'Art Contemporani acabat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d'abril. En tot cas, esteu convidats a entrar-hi l'últim cap de setmana d'abril. L'obrirem, amb una mínima presentació, perquè la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fiet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat. És una magnífica construcció que ens ajudarà a vitalitzar la Ciutat Vena, i per altra banda convidarál aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se amb 14 consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, plr quedar-se en una etapa. Dintre de l'any tindrem el romànic, aquesta vegada sí, perquè hi ha el projecte d'inversió, i l'Estat ha dit que sí. És curiós perquè en tots aquests casos no ha estat mai l'Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l'Auditori... Ens han fallat más aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Però en fi, aquests dos museus els tindrem oberts abans d'acabar l'any. �A vegades la gent diu que parlem molt de cultura però que resulta que l'Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just está en la seva primera fase, el MACBA seml?la que no s'acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pedí s'ha de dir que el conveni del Lliure ja s'ha firmat, que el Thyssen está inaugurat des de fa l un any i mig, que l'Arxiu de la Corona d'Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporània també (i el primer any hi han passat 270.000 visitants), que estem fent el Fòrum Nord al Passeig de Verdum que és un centre do difusió cultural i tecnológica en barri obrer, i si se suma tot això es veurál que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, però us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Perquè la culminació del "model Barcelo a", com a pan inseparable de la seva renovació urbanística i de la sefa reactivació económica, és la consolidació de Barcelona com una de les, grans capitals culturals europees. Tots vostès saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidirá en el segon semestre de l'any que ve. Però en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant deis Jocs, quan, sense tenir :la nominació a la butxaca, vam començar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montjuïc. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una sèrie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovatl l'Auditori de Moneo, el Liceu reconstruït-, obriran les seves portes, augmentant l'atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entorn, un entorn cada vegada més ampli. Però no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el diàleg i la tolerància. En el respectl a l'altre, que no és en absolut incompatible amb l'afinnació prudent de la pròpia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en¡aquest sentit hem vist a finals de l'any passat manifestacions molt importants de solidaritat -com la mobilització de la gent jove pel 0'7 %-, que fan de Barcelona un centre actiu de la solidaritat i de la cooperació internacional. Al llarg d'aquest any, 10 �durant la Conferència de Ciutats Mediterranies que acabem de celebrar amb un gran poder de convocatória fa tot just quinze dies, i a la tardor, amb la convocatòria d'una conferència ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrània, Barcelona exercirà la seva capitalitat -económica, cultural i ara també política- sobre la regió. 3. Epíleg Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'èmfasi en els aspectes de qualitat de vida i en el protagonisme -que vol Ir també, abans que res, la responsabilització- dels ciutadans. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. La Barcelona gran que és referència de les ciutats del nord del sud europeu. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gràcies a la complicitat deis barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, económic, tecnológic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de model. 1 Ara calen canvis i canvis trascendents: de carácter tecnològic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti l'entrada al segle XXI, a partir del crèdit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s'ha presentat davant del món. 11 �Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnològiques i culturals, adreçades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcqlona la capital del sud d'Europa. D'aquesta forma, la recuperació econóihica será també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autènticament Espanya en l'estil de vida europeu. I de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperançador i alhora tenebrós que s'anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i, els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. SAUDADE.JMM 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4346 Title A name given to the resource Barcelona i el seu futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Local Saudade Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Cultura Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/712/19950324_LV.pdf 079c2b5841095280994e4959bb514363 PDF Text Text OPINIÓN 2 2 LA VANGUARDIA VIERNES, 24 MARZO 1995 CARTA a PASQUAL MARAGALL de JOSÉ MARTÍ GÓMEZ Y JOSEP RAMONEDA R El discurso del escándalo PONIÉNDOSE DEL lado de los escandalizados uno esculpe a módico precio su propia escultura de héroe moral ecordamos que en las últimas semanas, señor alcalde, usted ha hecho críticas a la hipocresía y apelaciones a la transparencia. A todos los políticos les llega algún momento en que tienen que mirar a otra parte, ha dicho usted. Y si tiene que salir, que salga todo, ha afirmado en otra circunstancia. Ambas afirmaciones invitan a la pregunta retórica: ¿ha tenido usted que mirar a otra parte muchas veces? ¿Tiene usted idea clara de las dimensiones de este todo? Pero, en cualquier caso, sus palabras tocan al centro de gravedad de las cuestiones de corrupción y abuso de poder que enturbian hasta la asfixia el ambiente político. T En estos momentos, el discurso dominante es el del escándalo. Nada es más resulten que rasgarse las vestiduras ante la miseria ajena. Poniéndose del lado de los escandalizados uno se esculpe su propia escultura de héroe moral a módico precio y sin esfuerzo alguno. Mientras este discurso sea el dominante y escasee cierto escepticismo crítico, la hipocresía hará estragos. Y la forma de no resolver el problema está cantada: los que ahora más ostentosamente proclaman su indignación dejarán de hacerlo cuando tengan el poder en las manos. El punto de partida para afrontar la cuestión de la podredumbre nos parece, alcalde, que tiene que asentarse en la realidad de las cosas, sin marcar fronteras anatemizantes, y en el verdadero sentido de la democracia. Los gobernantes democráticos no son por na- turaleza forzosamente más virtuosos que otros se hacen inimaginables. Hay gentes fuera de toda gobernantes. El sufragio electoral da legitimidad sospecha que conocen bien cómo fue el entramapolítica pero no licencia para la impunidad. La do de los GAL y aseguran en conversaciones pridiferencia es que el gobernante autoritario es por vadas que este va a terminar siendo el mayor esdefinición insensible a sus trapacerías y el gober- cándalo de la democracia. nante democrático tiene que obrar en consecuenT cia cuando se le descubre en falta. Así de sencillo. Aparece, al llegar a este punto, la cuestión de la Este obrar en consecuencia es quizá lo que más se participación, que asegure a la vez la transparenecha de menos. Pero la cantidad de gente dando cia y el diálogo entre gobernantes y gobernados. lecciones es, sin duda, lo que más sobra. Por eso a La política, señor alcalde, está perdiendo su virnosotros de todo lo que hemos oído y leído sobre tualidad constructiva y la democracia está cada el GAL la única cosa que realmente nos ha impre- vez más secuestrada en las esferas del poder y de sionado han sido las palabras de Cristina Cuesta, los partidos políticos. ¿Cómo conseguir que el hija de una víctima de ETA, cuando semanas ciudadano no sea sólo sujeto pasivo de las técniatrás, en una carta, nos decía: "El día en que em- cas comunicativas de seducción, sino actor que pecé a comprender que tan víctimas son los del tiene su palabra que decir en el juego democrátiGAL como los de ETA, como una víctima de la co? ¿Cómo abrir este juego? tortura o de los Comandos Autónomos AnticapiTienen aquí posiblemente que cambiar mutalistas, inicié un camino de no retorno al odio". chas cosas y muchas actitudes. Se echan en falta organizaciones intermedias que compliquen el • En el actual debate sobre los GAL, como casi juego y hagan llegar opiniones y propuestas de los siempre, los grandes olvidados son las víctimas. ciudadanos a los gobernantes. Se echa en falta el Que en este caso no son más que el decorado de intercambio y la proximidad comunicativa. Se fondo de una lucha por el poder. Pero las cosas echa en falta la renovación en la vida pública, hay son así y lo seguirán siendo, de modo que la cues- jóvenes que desde que nacieron han visto siemtión no es aumentar el coro de los escandaliza- pre las mismas caras, y unas ciertas posibilidades dos, sino ver qué se puede hacer con la democra- de discriminar entre tanto electo escondido bajo cia para que la podredumbre emerja antes de que las faldas del cabeza de lista. Y se echa en falta, haga metástasis y para que no se vuelva a llegar a sobre todo, cierto respeto al lenguaje. Vivimos inundados de eufemismos. Como si éste una situación como la actual en que la exfuera el único recurso del político y, a presión "que salga todo" asusta pormenudo, del periodista.» que las proporciones de este todo COR IAS RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL E ALCALDE DE BARCELONA Una mayor participación EL MUNICIPALISMO es la mejor apuesta para garantizar la cercanía entre ciudadanos y Administración s cierto que lo que vosotros llamáis "el discurso del escándalo" parece que ocupa todo o casi todo el espacio vital del país, pero no creo que sea lo correcto el dejarse arrastrar por los acontecimientos como si camináramos dentro de una espiral sin salida. Todo lo que ahora acontece tiene que ver con aquella apoteosis barroca del dinero que, como una vorágine, devoró personas de estilos muy diferentes. Ahora, cuando poco a poco todo se empieza a ver más claro, porque en la mayoría de los casos los hechos ya se encuentran en la mesa de un juez, hay que admitir que entre los escandalizados también se encuentran aquellos que no tienen ningún motivo para ello. La hipocresía de los que se aprovechan de las circunstancias se ha añadido en este momento al estupor de quienes con sinceridad se han visto sorprendidos por los acontecimientos. • Ya se ha dicho en más de una ocasión que todos los casos abiertos, y especialmente la suma de todos ellos, provocan escepticismo y falta de credibilidad general en el propio Estado, en sus sistemas y sus servidores, lo cual, desde luego, no es nada bueno para España. Por ello me parece que, más que adentrarnos en un circuito de lamentaciones o en un repaso minucioso de las causas -que las hay- de tanto embrollo, lo que ahora conviene es sacar conclusiones provechosas. El mejor combate a la falta de credibilidad deberá basarse en una mayor participación. Solamente con el concurso de todos los ciudadanos, de una mayoría democrática, podremos resituarnos en el camino y abandonar la cuneta en la que los hechos nos han dejado. Y cuando digo participación me refiero, claro, a un conjunto lo más amplio posible de actitudes. Los ciudadanos podemos dejar de ser lo que vosotros, Martí Gómez y Ramoneda, llamáis "sujeto pasivo", o lo que yo llamo "subditos", a través de muchísimas y variadas fórmulas. En una carta reciente a los jóvenes barceloneses, he invitado a las nuevas generaciones a trabajar con las ONG. Esta es una de las vías posibles, una buena vía. Los servicios de voluntariado y las organizaciones sin afán de lucro son una excelente inmunización contra la fría incredulidad en los recursos de la sociedad. También he dicho otras veces que cuanta más capacidad de decisión tengan las administraciones más cercanas a los ciudadanos, más posibilidades de participación se establecen y mayor control se ejerce. Las comunidades autónomas y ayuntamientos son administraciones próximas. Esta proximidad es lo que puede dar confianza a la ciudadanía. Por eso, entre otras razones, las ciudades merecen ganar capacidad de gestión y de autoridad, más autonomía. La ley de grandes ciudades, todo el paquete que conforma el pacto local y la carta municipal, en el caso de Barcelona, son, aparte de necesidades para un mejor funcionamiento de las ciudades, una forma de asegurar una mayor cercanía entre ciudadanos y Administración local. También para conseguir una mayor participación democrática que nos aleje de los estilos escandalosos necesitamos ganar en proximidad y necesitamos que la legislación se adapte a las especificidades y a los promedios. • Puede parecer que trato de esquivar las cuestiones principales. Pero nada más lejos de mi intención ni de mi convicción. Me parece que lo fundamental, ahora m ismo, ya no es insistir en la búsqueda de algunas causas, sino proponer soluciones para que la misma sociedad disponga de vacunas que la inmunicen contra la desesperanza y la falta de confianza en sus representantes legítimos y que aumenten su propia capacidad de influencia en las transformaciones que se deben llevar a cabo. Es por todo esto, precisamente, que me parece fundamental asegurar el fortalecimiento del espíritu participativo y garantizar la máxima cercanía entre los ciudadanos y la Administración. El municipalismo, otra vez, se erige como la mejor apuesta.» ENCUESTA ¿Sería positivo elevar de 5 a 15 millones el umbral de delito fiscal? J. J. LÓPEZ GARRIGA Abogado. Director de Management Empresarial JOAN COSCUBIELA Secretario de relaciones institucionales CC.OO., Cat. ASSUMPTA TORRENT Periodista. Responsable de gabinete de prensa ANABELLLISET Abogado de Lliset Advocáis Associats CARMEN RANGIL Secret. de política sindical de UGTde Cataluña J. GAY DE MONTELLA Vocal del comité ejecutivo Fomento Trabajo Nacional Sí. Considerando la presión fiscal que soportan las pimes, es importante no "amenazarlas" con prisión menor. Pero debe perseguirse y sancionarse la defraudación recalcitrante. No. Supondría ampliar la tolerancia ante el cáncer del fraude fiscal, causa del déficit público. Es necesaria una mejor tipificación de este delito y más medios para perseguirlo. Sí, siempre que esta cantidad represente, como mínimo, el 20% de la cuota de impuesto que pagar. Asimismo, la regularización voluntaria debería eximir de responsabilidad penal. La criminalización de hechos sociales debe responderá criterios de realismo y proporcionalidad. Estos criterios exigían una actualización de la cifra de cinco millones fijada en 1985. Indistintamente de la cantidad, lo absolutamente necesario es perseguir, controlar y establecer los mecanismos para que desaparezcan las bolsas de fraude y todos paguen. Sí. En cualquier forma hay que separar la infracción administrativa de la vía penal. La cifra de quince millones tampoco se ajusta a la realidad económica de nuestro país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1174 Title A name given to the resource CORRESPONDENCIAS: RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL (ALCALDE DE BARCELONA). Una mayor participación. Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Carta de resposta a José Martí Gómez i Josep Ramoneda (inclosa a la mateixa pàgina de La Vanguardia). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutadania Barcelona Corrupció Espanya Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1441/19950327d_00678.pdf 8c39ba6c90540661726b891cbc926cf4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona en el umbral del 2000 1. El modelo Barcelona de transformación urbana. Vigencia del modelo Barcelona de transformación urbana. Barcelona es una ciudad más abierta, más atractiva (a las personas y a la inversión), más solidaria, más habitable, con más calidad de vida, con más calidad en general. En los últimos 15 años Barcelona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudad "olímpica y metropolitana que pedíamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, una vez suprimidas las fronteras intercomunitarias -hoy, precisamente, en lel primer día de aplicación del espacio "Schengen", ello tiene una especial significación- es el centro de una euroregión de 15 millones de habitantes que aspira a constituirse en la puerta del sur de Europa y corno una de las capitales culturales europeas. Básicamente, en el fondo del modelo Barcelona está la apuesta por la ciudad europea, una ciudad que no segrega, en la que conviven diversos usos (Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar del predominio del sector servicios, en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios pudientes y las zonas pobres. Nuestra estrategia no ha sido una estrategia intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. Hemos cerrado así las heridas que provocó el urbanismo franquista en Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Se ha reequilibrado la expansión espontánea de la ciudad hacia poniente con un desarrollo hacia levante: Vila Olímpica, prolongación de la Diagonal, Diagonal-Mar, Transformación de Nou Barris, Congost del Besòs. Se ha convertido la Plaça de les, Glòries, donde Cerda situó el centro de la nueva ciudad, en un foco de una ciudad que ya no tiene un sólo centro. Se ha hecho una gran transformación urbana sin pérdida de cohesión, sin acentuar las desigualdades sociales y territoriales. En todo este proceso la renta familiar disponible no ha hecho más que crecer (un 26% en términos reales entre 1979 y 1991). Se ha frenado, asimismo, la excesiva tercialización del Eixample. Se ha reactivado, con la complicidad del vector privado, la vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífica por parte de estudiantes y de parejas jóvenes. Se ha esponjado una densidad excesiva, sin desplazar a los vecinos. Se han instalado algunas instituciones culturales muy significativas: Centre cíe Cultura Contemporània, MACBA, nuevas facultades de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Lluil y de la Universittat Pompeu Fabra, Convent de Sant Agustí. Barcelona se ha convertido en una referencia para Europa y, aún más allá. Un modelo seguido por Lisboa en su transformación propiciada por la Exposición Universal de 1998. También,Y por Berlín, para recomponer el centro de la ciudad separado por el Muro.' La experiencia de Barcelona en planificación estratégica ha sido reconocida como modélica por la Unión Europea y por el Banco Mundial y est aplicada en más de cincuenta ciudades de España y del mundo: Río cic Janeiro, Bogotá, Cartagena de Indias. El nuevo alcalde de Roma, F. Rutelli explica públicamente que el modelo de complicidad a la que aspira para su ciudad es el de Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Hemos sido pioneros en la defensa de la iIea de que las ciudaes europeas, a parte de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones) han de cooperar para encontrar la solución de los problemas urbanos. No olvidemos que los problemas de las ciudades son los problemas del 80% de los europeos y europeas que viven en el/las: Eurociudades, Polis, C-6. Este modelo de transformación de la ciudad se ha construído sobre la base del consenso, sobre la implicación de los ciudadanos y la complicidad de los sectores. Barcelona ya ha emprendido su segundo Plan Estratégico, Económico y Social, con la participación de todas las instituciones económicas, sindicales, asociativas y universitarias de la ciudad. En el marco de este consenso urbano es muy importante poner el énfasis en el uso racional de la ciudad. En el contéxo de un discurso más amplio sobre la austeridad como valor a potencie, debe tenerse en cuenta que la ciudad es un bien escaso que debe repartirse entre muchos agentes: entre coches y peatones, entre coches y transporte público, entre viviendas, equipamientos, industrias y espacios verdés, etc... Se ha desarrollado un nuevo contrato e tre los ciudadanos y el coche: mediante una activa política de aparcamientos, mejoras en la conectividad urbana (Prim, Bach de Roda, Guipúscoa, Aiguablava) y el equilibrio en el tránsito entre las grandes vías metropolitanas y las calles del centro (Avda. Mistral, Aragó, Meridiana), que así pueden recuperar su carácter propio de vías urbanas y se han puesto incluso barreras al tráfico en zonas que no lo puede soportar (Proyecto Gaudí). - Se han mejorado muy substancialmente la eficacia en la administración municipal: la plantilla municipal se ha reducido en 2.000 personas en cinco años y se ha descentralizado en los distritos en un 21%. Hemos sido pioneros en la introducción de nuevas ¡tecnologías de la información: primero 010, muy pronto a través del Internet. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actualmente, el 60% de las licencias de obras menores y de actividades no clasificadas se concede en un plazo inferior a los quince días. Se ha procurado romper monopolios' externos: Plan de Hoteles, adjudicación de las contratas de limpieza. Promoción de una oferta comercial de calidad. Barcelona es una marca que vende y la ciudad dispone de una oferta comercial tradicional de una gran calidad. La transformación de la ciudad ha contribuido a promover centros comerciales tradicionales: Rama centre, carretera de Sants, Via Júlia, carrer Gran de Sant Andreu. Barcelona es el centro de un mercado de 15 millones de habitantes. 2. La situación económica de Barcelona La economía de Barcelona ha tenido en 1994 un crecimiento del 2,4%. Esta tasa es superior a la que se ha calculado para la economía catalana (1,9%) y española (1,7%) El crecimiento real acumulativo del PIII en la ciudad será de un 9,9% en el período 1990-1995. En el mismo período, el crecimiento del PIB de Cataluña será del 6,5% y el de España el 6,7%. Este crecimieto por encima de la economía catalana y española se produce por segundo año consecutivo. Se desprende, por lo tanto, que Barcelona resiste mejor la recesión, y está en mejqr situación para aprovechar las fases expansivas. Barcelona y su área metropolitana se han convertido en el motor de la recuperación económica de Cataluña. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA El paro en Barcelona es inferior al de otilas ciudades como: Copenhague (17,3%), Amberes (13,7%), Berlín (13% en el este 12,8% en el oeste), Milán (14%), Londres (13,9%), La Haya (15,2%). Y es similar a la tasa de París (12,5%) y Manchester (12,41%). El tránsito en el aeropuerto de Barcelona el 1994 fué de 10.647.281 pasajeros, 317.000 más que en el récord histórico de 1992 y 648.775 más que en 1993. El tránsito internacional se ha multiplicado por 2,5 en 10 años: de 1.736.000 pasajeros en 1984 se ha pasado, en 1994, a 4.206.000. En seis años se ha pasado de una oferta hotelera de 15.737 plazas a 26.291. Esto ha permitido que el número de pernoctaciones hoteleres haya pasado de 3.790.101, en 1989, a 4.256.524 en 1993. En 1994 el Puerto de Barcelona superó los 20 millones de toneladas de tráfico, con un aumento del 15% respecto al año anterior. Asimismo se ha consolidado como el primer puerto del mediterráneo en tráfico de contenedores. El techo de oficinas ha pasado en seis años de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Y la demanda responde: IBM se instala en l'Illa, Nissan en las Torres Cerdá, Xerox en la calle Tarragona. UAP invierte 20.000 millones de pesetas en Plaça Catalunya-Pelai-Bergara. El Ayuntamiento es un buen empresario: A partir de 1992 genera recursos para dedicarlos a inversión y a amortización de deuda. Recursos generados después de intereses 1990 -957 1991 -361 1992 15.862 1993 22.142 1994 28.746 1995 29.403 1996 37.461 1997 45.170 1998 52.799 ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A partir de 1993 se reduce el volumen de deuda. Total de endeudamiento a final de año 1990 1991 224.780 244.401 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 El Ayuntamiento de Barcelona contribuyó activamente a la convergencia con Europa. Los presupuestos del Aytintamiento para 1995 son, en relación a los de la Generalitat y los del Estado: - Los más austeros de las tres insityciones. - Los únicos que reducen los ingresos tributarios. - Los únicos que reducen los gastos! de personal. - Los únicos que reducen la carga financiera. - Los gastos de capital consolidados se sitúan por debajo de los del Estado (antes del recorte presupuestario) pero por encima de los de la Generalitat. - El Ayuntamiento es la única instiltución que presenta superávit de caja. - Es la única administración qu absolutos. - Es la institución que dedica un porcentaje mayor de su presupuesto a amortizaciones. reduce la deuda en términos ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Las estrategias de Futuro de Barcelona 1 Barcelona afronta estos años decisivos del final de siglo desde una posición consolidada y, lo que es más immtante, con nuevos proyectos de futuro. En este contexto es importante retejer dos ideas: en primer lugar, hay un diseño de ciudad. Un diseño consensuado en el segundo Plan Estratégico. Un Plan Estratégico que apuesta por la calidad de vida y por la calidad de los productos y servicios de la ciudad. Estas son las principales apuestas estratégicas de Barcelona: a) Consolidación de Barcelona como centro de una macroregión europea mediterránea de 15 millones de habitantes. b) Barcelona puerta del Sur de Europa. c) Calidad de vida. Barcelona, ciudad de calidad. d) Cultura y civismo. e) Internacionalización. Principales áreas de proyección: Europa, Mediterráneo y América Latina. Algunas medidas que concretan estas estrategias: - Priorizar las comunicaciones con Europa: conexión con Europa en tren de alta velocidad. Se construirá una gran estación terminal en Sagrera y otra en el aeropuerto para permitir que éstq pueda convertirse propiamente en el aeropuerto de la macroregión. Potenciación del Aeropuerto como "hub" europeo. ESA DE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Crear una gran plataforma logística en el Delta del Llobregat aprovechando las potencialidades de algunas infraestructuras y agentes ya instalados: Puerto, Aeropuerto, construcción de una nueva terminal de carga aérea, Zona Franca, Mercabarna, nulvo recinto Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. - - Plataforma del Besòs. Proyecto Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada y Santa Coloma), creación de un parque fluvial, conexión de los parques de Collserpla i Sant Mateu, compaginación con las penetraciones viarias y ferroviarias a Barcelona. Creación de una nueva zona de actividades lúdicas y recreativas en el litoral de Diagonal Mar i la Catalana. - Telecomunicaciones. Creación de una Wraestructura adecuada en Barcelona para facilitar el máximo desarrollo de las telecomunicaciones avanzadas y los servicios de valor añadido1 - Avanzar en la intermodalidad entre el transporte público-privado en la región metropolitana de Barcelona. Creación de una oferta adecuada de transportes públicos en la región metropolitana, bajo una autoridad única, que no incentive el usos del transporte privado. Asimismo, avanzar hacia mayores niveles de disciplina y de seguridad vial. - Mejorar la calidad ambiental de la ciudad y poner las bases hacia un modelo de desarrollo sostenible. Aplicación generalizada de criterios medioambientales en los procesos de recogida y eliminación de residuos. - Consolidación de Barcelona como capital' cultural europea. Dotación de un sistema de grandes infraestructuras cultÚrales: MACBA, MNAC, Liceo, Teatre Lliure, Auditori, CCCB. - Fortalecimiento de Barcelona como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de lun pacto industrial metropolitano. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Carta Municipal. Dotación de nuevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida cotidiana de sus habitantes. Asimismo, debe avanzarse para conseguir que la ciudad pariticipe en los órganos de decisión de las infraestructuras estratégicas para su territorio (Puerto, Aeropuerto, etc...) y que, disponga, tambiép de los mecanismos para planificar su territorio. ESADE.IRP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4347 Title A name given to the resource Barcelona en el umbral del 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Máster ESADE, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Urbanisme Euroregió Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf 9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT. Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2 8 d'abril de 1995 Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2. Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia. La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més. Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa. Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds, d'equipaments. �'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana. Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a comprovar-ho. L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet, que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any, que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània. El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous grans projectes: - Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades. S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim. S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport. Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la seva área metropolitana. - Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital Europea de la Cultura l'any 2001. �Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada; més internacionalitzada, amb més qualitat de vida. No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No ens equivocarem ara. Moltes gràcies. text/pedrosa.con 3 ��o 11-1-4wvIIA4, v1:3 3-0 7\3-, , 001P 9,\\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4348 Title A name given to the resource Cloenda Saló Construmat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Infraestructures Construmat Congressos i conferències Barcelona Construcció Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/713/19950416_LV.pdf c5a43a55fa69ec68479aea12a8d48e47 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 16/04/1995 La Vanguardia, p.016, Opinión Corazón sí, no un instrumento Autor: PASQUAL MARAGALL Como suele ocurrir cada cuatro años, Barcelona ha vuelto a ser presentada como lo que no es. Y desde luego, me sabe mal. Le sabe mal al alcalde pero, sobre todo, al ciudadano Maragall, a la persona que ama con pasión esta ciudad que fue y es la de las libertades, que fue invitada a ser la del perdón, que ha sido lo que el presidente Pujol dijo hace ya mucho tiempo: la "force de frappe" de Cataluña. Ahora, como suele ocurrir cuando se acercan momentos de distinción de ideas, cuando toca presentar limpiamente las diversas opciones según diferentes principios, Pujol se ha referido a la ciudad, nuestra ciudad, la ciudad de todos, como un instrumento. Concretamente, un instrumento de su proyecto nacional para Cataluña. De ahí, se pasa fácilmente al discurso según el cual Barcelona es sólo medio catalana, como si fuera un poco medio no se sabe qué. ¿Qué puede decirse? ¿Hay que repasar de nuevo la historia del país, marcada desde los orígenes por la presencia y papel de Barcelona? ¿Hay que recordar la importancia social, económica, política y cultural de la concentración urbana en Barcelona y su área metropolitana? ¿Hay que discutir lo que es obvio, nuevamente, por la simple razón de que han pasado otros cuatro años? Me disgusta enormemente y no acierto a comprenderlo. Si solamente es un estilo de combate político, ¿qué indica? ¿Que Barcelona sólo puede ser catalana si un grupo político determinado la gobierna? Creía que los tiempos del exclusivismo de una corriente del catalanismo ya habían pasado; estaba convencido de que la actual situación de comprensiones mutuas y acercamientos entre diversos grupos iba a acabar con todas esas estridencias antiguas... y me siento decepcionado. Tendré que repetir otra vez lo que ya creía sabido por todos: Barcelona y Cataluña laten al unísono, aunque la expresión de la ciudad no sea siempre la que le apetecería al Gobierno de CiU. ¡Qué se le va a hacer! No es lícito jugar a negarle la capitalidad a Barcelona ni es justo que la ciudad pague ella sola el precio de ésta: museos, escuelas y otros servicios se sufragan con los ingresos municipales, cuando es evidente que se trata del llamado coste de capitalidad, aquel que Madrid tiene pagado por el Estado y que Barcelona aspira a ver compensado por una aportación equilibrada de los dineros autonómicos. Cuando se niega a Barcelona la capitalidad se suele mezclar con intentos de disminuir su papel. Es entonces cuando aparecen los argumentos minimizantes, a menudo basados en un supuesto decrecimiento de la ciudad. Fue en este mismo periódico donde leí la afirmación siguiente: "Los demógrafos desmitifican la despoblación de Barcelona y anuncian una ciudad-región". Que nadie interprete esto en clave de voluntades políticas de asimilación. Más bien me parece el resultado lógico de los estudios científicos que ahora confirman lo que muchos defendemos desde siempre: Barcelona no puede sustraerse de la realidad metropolitana. Las rondas, los equipamientos concretos (hoteles, museos, auditorios, centros comerciales, las administraciones) generan movimiento hacia la ciudad y en parte sustituyen algo del total de residencia. Barcelona tiene cuatro millones de habitantes funcionales durante el día. Ante esa realidad tan contundente, ¿cómo puede alguien imaginar una Barcelona que no tenga en cuenta el país? ¿A quién puede ocurrírsele que Barcelona no sea parte indiscutible del país? ¿Quién 82 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA puede creer que es posible seccionar el territorio y el alma alrededor de la ciudad con el bisturí del antibarcelonismo? Seguro que nadie con juicio político. Aunque ha habido tentaciones y ha parecido que se intentaba trasladar la capital al otro lado de Collserola (después del Laboratori d'Assaig y del Arxiu Nacional, hubo quien pensó en situar en esta zona la estación "barcelonesa" del AVE), estoy convencido de que los tiempos de la minimización de Barcelona ya han pasado. Pertenecen a discursos en desuso. Por eso me supo mal que se tildara a la ciudad de simple instrumento para un proyecto nacional concreto, el de CiU. Barcelona es liberal y progresista y tiene su propia visión del proyecto nacional. Que sea propia no menoscaba que sea nacional. Y estoy seguro -lo pido solemnemente como alcalde de la capital de Cataluña- que no volveremos a oír estas afirmaciones, que no volverá a decirse que somos un instrumento. Que no se repita. Que no nos regateen lo que somos: gente orgullosa de la ciudad en que vivimos, el corazón del país. Y contra esta pasión sincera, no vale instrumento alguno. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 83 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1175 Title A name given to the resource Corazón sí, no un instrumento Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Acció política Capitals (Ciutats) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1443/19950418d_00680.pdf a77e5f717ad8383c2a8be6b3b3bec99f PDF Text Text • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde en la inauguració del Centre Comercial Barcelona Glòries 18 d'abril de 1995 Barcelona juga fort al futur. A-aquesta---Giutat---rro la convencen-fiéis plontrrriques-i-menys-les Ilágrimes-4e-ceeedriL Barcelona ha jugat fort i ha guanyat. 1 seguirà fent-ho. Aquest no és el primer centre comercial klanícelona. Aquesta és la segona nova gran área de botigues. Una-( la Diagonal i una altra aquí. Una a cada punta de Barcelona. Aquesta és una nova centralitat per Barcelona. Una centralitat que permet un re-equilibri est-oest en matèria comercial, amb un centre extraordinàriament potent l'Eixample i la Ciutat Vella. ei,(Aín-i„e Barcelona dóna un impuls definitiu a una nova centralitat. Una centralitat que ha hagut d'esperar més de cent anys a començar a ser realitat, després que fos proposada per Ildefons Cera.. Una centralitat d'una dimensió molt clarament metropolitana. El Centre Barcelona Glòries és un centre de futur. Fa realitat una de les idees de R. Rogers quan afirma que en les ciutats del futur, "les estructures han de ser lleugeres i més permeables, que els vianants les puguin travessar més que no pas vorejar-les". Això passa realment al centre Barcelona Glòries; els espais públics travessen completament els edificis. PeT tatt4---1Alealdejilaugura-erls_naus-~s de GrespMch . i dels-StrIstial rlesjiláce eleltrs s a Mens. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA És un axioma que fer una millora per la ciutat mi? sempre suposa una millora per a tots els ciutadans. 41414f6tic plenament convençut que aquest centre és una millora per la ciutat. I no vull deixar de banda el fet que aquest centre creará 1.800 Boa de treball. És evident que el comerç -a tota Europa- viu un procés de transformació molt important i que cal, per no perdre el carro, un procés d'adaptació. El comerç del Clot, per exemple, sha adaptat. Ara dissenya la seva pròpia estratègia a partir de les noves tendències comercials. Aquest és el camí que han seguit nombrosos mercats municipals: el del Clot, el mercat de Sant Antoni, el de la Sagrada Familia, el de la Concepció, el Guinardó i el Carmel. Iben aviat el de Galvany i altres. També és el camí de modernització seguit pel comerç a Barna Centre, a la carretera de Sants, al carrer Gran de Sant Andreu, el carrer Gran de Gràcia. També per l'associació Sant Gervasi Comerç, que agrupa a 500 botigues que han decidit treure una tarja de crèdit comuna. Aquest és un comerç que aposta per la qualitat, el disseny, l'eficácia i que rendabilitza actius importants com la tradició, la proximitat i el tracte personal. El comerç de Sant Gervasi, per citar un exemple, no es rendeix. Té 1'4g mesrcinemes, per-e) ti manquen aparcaments i illes de vianants. Sera per a vostès un competidor terrible. El futur de Barcelona és aquest: no parar mai, lluitar, innovar, competir, atraure gent de fora. El Parlo & Ride de Glòries ho afavorirà: per 500 pts. es podrá aparcar el cotxe i agafar un transport públic. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'experiència ens renova la confiança en la ciutat: les Rondes, el Pla d'Hotels, els estadis (10 milions de visitants a Montjuïc), el 90% deis habitatges de la Vila Olímpica venuts. Barcelona la millor ciutat d'Europa en urbanisme i urbanitat, en cultura i en civisme. M'agradaria que aquesta fos el millor centre comercial d'Europa. Prou de pessimismes. Fora complexes. GLORIES.IRP ��COMUNICACIÓN INTEGRAL CEREMONIA OFICIAL Queridos amigos de BARCELONA GLÒRIES, una vez más y ahora, cara a cara, bienvenidos todos a esta gran fiesta inaugural de BARCELONA GLÒRIES. - ¿Qué te parece BARCELONA GLÓRIES, Paloma? - Una auténtica maravillaJosep Maña. Me he llevado una gran sorpresa al descUbrirlo. Mañana, estoy aquí la primera para quedarme' con unos pantalones y una blusa a los que ya les he echado el ojo... - ¿Has visto a alcalde Maràgall y las caras guapas que nos acompañan? - Todos vienen ya hacia aquí, para inaugurar, primero, las calles y plazas del Centro y luego, para presidir el acto oficial. Les anticipamos que tras la ceremonia de ingylguración de BARCELONA GLORIES tendrá lugar un gran fin de fiesta, que consistirá en un espectacular desfile en forma dequé recorrerá las calles y plazas del Centro. rramota pi• • SiX/ 7-y? a t495. CC") rv)v 190/ '2,3'1740,24c, r emir, '41°94- '45-2 C3Ce0 #.3 _izo: eirtt Al ci I p urn ." .roz ,0 2•2 �COMUNICACIÓN INTEGRAL INAUGURACION CALLES 1 El Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va a proceder dentro de breves momentos al acto inaugural de i las calles del Centro ( BARCELONA GLÒRIES. Cada una de las placas de las nuevas calles barcelonesas está custudiada en estos momentos por un agente de gala de la Guardia Urbana. El Alcalde de Barcelona : descubrirá la placa de la PLAÇA bE LES CONSTEL.LACIONS y simbólicamente quedarán también inaugurados els carrer GREENWICH, el çarrer deis SOLSTICIS i la PLAÇA DE L'OSSA MENOR. 1 �COMUNICACIÓN INTEGRAL PARLAMENTOS 7 /7 Despues de haber reçorrido todo el Centro GLÒRIES y de haber inaugurado las nuevas calles del nomenclator de la ciudad, el Excelentísimo Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, se dispone a presidir desde este escenario el acto oficial de,inauguración. El Alcalde Barcelona estará acompañado en la ceremonia oficial, entre otras disgnísimas autoridades y personalidades, por el I Sr. CARLES PONSA, PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA Fg erAfili-c PA S cit.. ign „no P" p 5-c , A . y por el PRESIDENTE DE CENTROS SHOPPING, S.A., Sr. ALFONSO MERRY DEL VAL Finalizados los parlamentos oficiales, se descubriá una placa conmemorativa del acto. Tiene la palabra el Sr. Caries Ponsa, presidente del Comité Ejecutivo del Consorcio de la Zona Franca ••••• Fn talrarc e4Sc4t ?0/2 ~vNi ars 5.-c1C Tiene la palabra el Sr.: Alfonso Merry del Val, presidente de Centros Shopping, S.A. �(Ti-% COMUNICACIÓN INTEGRAL •• •• • 1 Tiene la palabra el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona ••••• A continuación vamos a proceder al descubrimiento de la placa conmemorativ de este acto inaugural. Sr. Maragall, Sr. Merry del Val, Sr. Ponsa... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DEL DESFILE Muy bien amigoly ahora, que siga la fiesta. Dentro de unos breves instantes va a dar comienzo el desfile del fin de fiesta de la inauguración, que consistirá en un desfile que quiere simbolizar de una forma lúdica y brillante, la oferta comercial que a partir de mañana ofrecerá BARCELONA GLÒRIES a todos sus visitantes. - Hasta ahora, la inauguración no podía haber sido más brillante, ¿no crees, Josep Maria? - Más que a una inaugilración, a lo que estamos asistiendo es a un auténtico descubrimiento. Al descubrimiento de esta maravi a e e Centro que es BARCELONA GLÒRIES... Música y alegría, que ya empieza el desfile de la magía y la ilusión de BARCELONA GLORIES... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DE LA ORQUESTA El desfile ha terminado, amigos. Pero la fiesta sigue. A partir de ahora, a seguir disfrutando del descubrimiento del CENTRO BARCELONA GLÒRIES y bailar también si lo desean con la música de la orquesta OROPÉNDOLA Ha sido un placer pasar estos minutos con vosotros y participar en esta fiesta de inauguración de BARCELONA GLÒRIES. Enhorabuena, a todos, por este Centro. Suerte y felicidad, para todos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4349 Title A name given to the resource Inauguració centre comercial Barcelona Glòries i carrers interiors Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Comercial Barcelona Glòries Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Comerç Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1444/19950419d_00681.pdf 5e91a73e016f2d02d3018f5b031977d1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER A LA PRESENTACIÓ DE LA CONFERENCIA DEL MINISTRE D'INDÚSTRIA 19 d'abril de 1995 És una satisfacció donar la benvinguda al. Ministre d'Indústria en aquest històric Saló de Cent. És cert que el Ministre ha visitat Barcelona en diverses ocasions, a la Fira, a la Cambra de Comerç o al Cercle d'Economia. Però la visita d'avui té una significació especial. Avui donem la benvinguda al Ministre d'Indústria al Saló de Cent, on es reunia l'assemblea dels comerciants i artesans de la gran Barcelona del Consell de Cent -els empresaris i industrials de l'Edat Mitjana. Des d'aquest saló medieval, al cor de la ciutat, parlarem d'indústria. I és ben justificat, perquè es pot afirmar que, des d'aleshores ençà, Barcelona és la capital industrial d'Espanya. I amb aquest acte voldriem posar-ho ben clarament de relleu. Fa una estona, el Ministre Eguiagaray ha inaugurat el Fòrum Nord de la Tecnologia. El Fòrum Nord és el símbol de la Barcelona que es prepara per afrontar el futur amb optimisme, de la Barcelona que no para mai, que lluita, que es modernitza i que competeix. 1 �Junto a estos objetivos generales, el Plan propone que se llegue a un Pacto Industrial Metropolitano. Es probable que el ámbito local o metropolitano sea más adecuado para conseguir un acuerdo de estas características. La experiencia de concierto y unanimidad del Plan Estratégico nos animan a ello. Voldria acabar aquesta introducció fent una breu semblança del conferenciant. Juan Manuel Eguiagaray Ucelay, va néixer a Bilbao el dia de Nadal de 1945. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret per la Universitat de Deusto i Diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Nancy. Ha estat cap del Departament d'Economia de la Facultat de Ciències Económiques i Empresarials de la Universitat de Deusto i ha realitzat diverses publicacions sobro la seva especialitat. Abans de ser nomenat Ministre, va ocupar els càrrecs de delegat del Govern a la Regió de Múrcia i al País Basc. Cedeixo la paraula al Ministre d'Indústria. 1 industri.irp �Som la primera ciutat industrial del país i el centre d'una de les aglomeracions industrials més imp4ytants d'Europa. Estem situats en una área geográfica emergent en el Sud d'Europa (la "Mediterranean banana") com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana" del Nord d'Europa). Hem aparegut en mitjans internacionals com una de les ciutats d'Europa més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona, així mateix, ha liderat el procés de transformació i de projecció exterior de la indústria. També ha esdevingut un model de complicitat entre el sector públiC i el privat. Barcelona ha canviat d'escala en el rànking de les ciutats d'Europa. És una ciutat més moderna i més competitiva. I és evident que només essent competitius podem aspirar a millors nivells de riquesa, ocupació i benestar. Hace unos días el Ministro afirmaba en un artículo suyo que "la competitividad es también una cuestión de calidad, de diseño, de tecnología, de atención al cliente y de presencia en el mercado internacional". Estas ideas -calidad, tecnología, internacionalización- sintonizan plenamente con la apuesta estratégica que ha diseñado y se ha auto impuesto la ciudad. Hace pocos meses, en este mismo recinto, se aprobaba el Segundo Plan Estratégico Barcelona 2.000. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4350 Title A name given to the resource Intervenció del Sr. Alcalde en la conferència de Ministre d'Indústria Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Política Indústria Comerç Lideratge Competitivitat Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9 PDF Text Text }r1 aM? GSSJU^^ f.f-• J \:ALCALDE DE BARCELONA Barcelone, le 20 avril 1995 M. François Mitterrand Président de la République Française Paris France Cher Président, J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?"). Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest, communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous, ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne. Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir la proximité de l'Europe. Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18 ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et s'oriente vers la gauche. C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la gauche française. A L C A L D TA" R e g i s t r e de S o r t i d a Plaça Sant Jaume. I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 2 5 ABR. 1995 N« ¿fcfr.l-. �L'ALCALDE DE BARCELONA Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité de la République. Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995, votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile, politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système. Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où venons-nous. Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève. Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement arriver à l'universel et au raisonnable? Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre? La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des interrogations et non celui des assurances. Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations, mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai osé vous poser. Très sincèrement à vous, Pasqual Maragall Maire de Barcelone Plaça Sani Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Mitterrand, François, 1916-1996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Description An account of the resource 2 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1445/19950421d_00682.pdf 2a09b28d7eff5ccfd7202b93948d2092 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura "Barcelona 2001. El temps de la imaginació" (Annex del Palau Sant Jordi, 21 d'abril, 19:15 h) Conseller, autoritats, amics, Ara fa gairebé tres anys, Barcelona tancava amb els Jocs Olímpics una etapa de profunda renovació urbanística. Una renovació que va permetre dinamitzar una ciutat que durant massa anys havia estat castigada per la manca d'un poder democràtic i autònom, per la falta d'ambició i de projecte, per l'especulació i la desigualtat, per la negligència i la descurança . A partir de 1979, entre tots, vam saber fer una transformació que va situar Barcelona al mapa i que, alhora, va permetre que la ciutat renovada fos també, finalment, la ciutat que es retrobava ella mateixa. Ara són les millors ciutats europees les que es retroben a Barcelona, les que redescobreixen Barcelona í les que la prenen com un dels punts de referència. Quan vam cloure els Jocs, vaig dir que havia arribat l'hora de la cultura. De "farcir el gall", d'omplir les infrastructures que havíem creat. De passar de posar l'accent en l'urbanisme a la ciutat de la urbanitat ï del civisme. Civisme i cultura són els dos grans atots amb què Barcelona ha d'afrontar aquest fi de segle i començar, amb una esperança renovada, el segle XXI que s'inicia l'any 2001. La presentació de la candidatura de Barce ona com a Ciutat Europea de la Cultura per a l'any 2001 s'adiu molt bé aquesta voluntat, perquè reuneix en un sol projecte dues dimensions que, de fet, han caracteritzat històricament Barcelona: la cultura i Europa. La idea de designar anualment una ciutat que representés la cultura europea va ser de Melina Mercouri , una dona d'idees progressistes i una dona profundament grega i, al mateix temps, profundament europea. 4 �Per a nosaltres, esdevenir oficialment la capital cultural europea l'any 2001 significarà la ratificació, el corol•lari d'un model de ciutat que en els darrers anys ha mostrat les seves virtuts. Un model de ciutat que integra, que no segrega, que es reconeix en la pluralitat i len la tolerància, en la diversitat però també en la cohesió i en el consens. Barcelona, que és una ciutat de ciutats, s també la capital d'un país de ciutats. Catalunya, com Europa, és una xarxa de ciutats. I Barcelona n'és la capital indiscutible i indiscutida. La seva capitalitat no es limita al territori estricte de Catalunya, sinó que s'estén, generosament, més enllà. En primer lloc a la resta de l'àmbit cultural propi: de l'Alcoi de l'Ovidi al Vinaròs de Caries Santos, de la Xàtiva de Raimon a la València d'Alfaro i Calatrava, del Felanitx de Miquel Barceló al Perpinyà que es proclama ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona. I encara més enllà, fins a cobrir tot l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, fins a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i Saragossa, i cap al nord d'Itàlia, que ens és tan proper culturalment. I Barcelona és, indiscutiblement, l'altra capital cultural d'Espanya -i n'és la capdavantera en el pla editorial, líric, teatral i artístic-, malgrat que els valors de la pluralitat cultural costin, com hem vist aquests darrers dies, d'arrelar. I és també, i aquesta és la nostra altra dimensió, la capital cultural de la Mediterrània. És aquesta dimensió, la dels quinze milions d'habitants (un cinc per cent de la població europea) de la xarxa C-6, la de l'altra capital d'Espanya, la de capital mediterrània, la que ens permet ser forts, la que ens permet tenir unes infrastructures potents i vitals: un Liceu, un Auditori, un Centre de Cultura Contemporània i un Museu d'Art Contemporani. I és aquesta crítica suficient perquè la dimensió, també, la que ens permet tenir la : creativitat, el soft que deia Ferran Mascarejl, faci funcionar el hard. L'any 2001 Barcelona tindrà en ple funcionament les infrastructures culturals -aquell ambiciós pla de 16 (setze!I) equipaments culturals que vam endegar arran dels Jocs- que li permetran ser una autèntica capital cultural europea: el MNAC reobert, el Liceu reconstruït i ampliat, el MACBa, l'Auditori i el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre a Montjuïc. Mentrestant, amb l'ajut dels promotors privats i dels diversos agents de la cultura, hem sabut crear un públic. Un públic cada dia més nombrós i cada dia més exigent: s'ha creat un cercle virtuós, en què la qualitat del teatre, de les exposicions, dels concerts atreu cada dia més públic, i en què aquest públic es torna cada vegada més entès i més exigent. �Crear això, els contenidors i el públic, no ha estat fácil, però ens n'hem sortit. I ara comenca una etapa en qué les idees són més importants que els diners, en qué la creativitat pot fer més que el pressupost. I les idees hi són. Són en aquest dossier que s'ha fet sota l'égida de la imaginació. Són en les ments i en les obres deis creadors d'aquesta ciutat, que ha estat sempre una ciutat que ha sabut que havia de caminar, tota sola, sense poder refiar-se totalment d'unes institucions que en moltl moments de la nostra història moderna no hem tingut, i que, per tant, ha hagut de fer-se una mica ella sola. Barcelona s'ha destacat sempre i ha de continuar destacant-se ara per la força, la inventiva i l'originalitat deis seus creadors, que són la garantia que Pedifici institucional que hem creat sera sòlid i tindrà vida. La imaginació al poder, deja un vell lema. Fem-lo realitati Ferran Mascaren, en qui jo vull personalitzar el meu agraïment a tots aquells que heu treballat amb entusiasme i rigor per confeccionar aquest dossier de candidatura, ha dit al final !de la seva intervenció que si continuem treballant com fins ara, unitáriainent i convençuts del valor de la cultura, guanyarem. Jo voldria corregir-lo: 1a hem guanyat. Amb aquest dossier ja hem guanyat. Perq4 aquí hi ha el projecte cultural per a la Barcelona del 2001. I el farem. La ciutat el farà, perquè surt de la ciutat, deis ciutadans que integreu aquest Senat nombrossísim i deis qui malden, amb la seva feílla de cada dia, per fer realitat el nostre somni: contribuir, des de la identitat a1 la construcció d'una identitat europea comuna que deixi enrera el segle dels extrems i iniciï, amb passa ferma, el segle XXI del civisme, de l'entesa, de la tolerancia, de la proximitat: l'Europa, en definitiva, deis ciutadans. Barcelona va demostrar al món, durant els dies màgics deis Jocs Olímpics, la seva creativitat, la seva capacitat d'imaginar, de somiar i de fer somiar. L'any 2001, constitituïda en una veritable ciutat europea de la cultura, Barcelona tornará a demostrar la força de la seva creativitat, la força de la seva imaginació, la força de la seva cultura'. Moltes grácies. ��20%04 '95 13:25 T14873369 Z002 2001 BARNA 20/4/95---14:20---1 Benvolgudes autoritats, Distingits senyores i senyors, L'objecte d'aquest acte és doble: 1.- En primer lloc, agrair-los la eol_laboració que al llarg dels darrers nou mesos vostès han tingut en el procés d' elaboració del Dossier de candidatura de Barcelona, Ciutat Europea de la Cultura per a 1' any 2001. 2.- En segon lloc manifestar per p rimera vegada de manera conjunta, a través d'aquesta assemblea, el desig de tota la ciutat, de tot el país, que la nostra candidatura sigui entesa 1t conc allò que és: l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans que creuen en la cultura. Com vostès saben d'aquí a uns ,dies serà entregat el Dossier de candidatura de la ciutat de Barcelona al Ministeri de Cultura. El govern d'Espanya haurà de prendre una decisió abans del 30 de juny vinent. �20%04 ' 95 13:23 $4873369 2 003 2001 B A RN A 20/4/95---14:20---2 ¿Em peimeten que els digui quina és la diferència principal de la nostra candidatura? Doncs que el Dossier que hem preparat per guanyar la nominació aplega el talent d'una gran part de les dones i els homes que fan cultura a Barcelona i a tot Catalunya. Un talent que emergeix dels creadors, dels artistes, també dels promotors i dels diversos agents que fan cultura. És a dir, de tots els qui donen{ carácter a Barcelona, a la nostra ciutat corn a ciutat de cultura, cultura entesa com a creativitat, innovació i recerca, capacitat per idear i imaginar. El dossier de Candidatura s'la mirada fet entre tots, des d'una respectuosa amb la nostra memò ri a col.lectiva, des d'una mirada inquisitiva sobre els reptes culturals del nostre temps, des d'una convicció absoluta sobre els atributs de la identitat cultural catalana, des d'una radical afirmació virtuts de la pluralitat cultural; des de les d'una fe profunda en la �20/04 '95 13:25 $4873369 Z 004 2001 BARNA 2014195---14:20---3 cultura com una eina essencial per millorar la nostra vida espiritual í material. Si em permeten els assenyalaré el que crec que és la segona diferència important de la candidatura de Barcelona. Barcelona ha considerat, precisament perquè estan inscrites en la seva ànima més profunda, Itotes les dimensions reals de la cultura del nou segle: Cultura són idees i són valors. Un ciutat cultural ha de ser capàç de contribuir a la distinció entre idees estructurals i idees de temporada, entre valors descolorits i valors valuosos i positius. La cultura és creativitat. Barcelona es proposa reivindicar la creativitat d'aquells que experimenten amb les paraules, amb les imatges i els sons. Cultura és comunicació. La cultura s'universalitza, és cort. Peró també és veritat que �20/04 '95 13:26 V1873369 2001 BARNA Z 005 20/4/95---14:20---4 les identitats culturals s'enforteixen en funció de la seva capacitat de ser locals però, alhcra, capaces d'aportar coses a una cultura cada cop més universal. Cultura es diàleg. I més que mai caldrà posar en primer pla aquesta dimensió del fet cultural. L'acceptació de l`altre serà un fonament essencial de la cultura del nou segle. Cultura és memòria. És a dir, la cultura també és mantenir una relació intensa, activa, reflexiva i generosa amb el pasat. Cultura és participació. Òbviament. S'han acabat els temps de les tecnocràcies que pensaven ï feien pels altres. Amb el canvi de segle, la cultura serà com mai l'espai de la preséncia activa dels ciutadans, ja sigui com a creadors, ja sigui com a espectadors compromesos. �20/04 '95 13:26 $`-18ï3369 2001 BARNA ZI 006 2014195---14:20---5 Valors, creativitat, comunicació, diàleg, memòria, R participació: aquestes seran les cliimensions que la cultura del tombant del segle considerarà. ot fa pensar, en canvi, que els anys vinents veurem defallir la cultura com a sinònim d'evasió. Veurem emergir, don cs, una nova cultura més i i més útil socialment. I específicament entre nosaltres veurem emergir, a més, la relació profunda entre la cultura i els altres dos fonaments claus de la candidatura de Barcelona: Europa i la imaginació. Per Barcelona, la cultura ha estat una obstinació. Europa ha estat una vocació profunda. La Imaginació s'ha mostrat com un dels més preuats senyals d'identitat de la nostra ciutat. Europa. Europa és un mosaig extraordinàriamnet ric de cultures diverses, entre les quals la catalana n'és una de les més reconegudes, precisamenti pel seu caràcter molt civil, molt cívic, poc contaminada per l'Estat. Europa és també una civilitat. Però, avui per avui, per sobre de la cultura prevalen l'Europa �20/04 '95 13:26 $`4873369 2001 BARNA Z007 2014/95---14:20---6 de l' economia i l'Europa de la iolítica. Tal vegada per això Europa ha deixat de ser l'espai cultural central del món. L'Europa de la cultura ha de construir-se; ha de construir-se a partir del valuós potencial de la seva diversitat, a partir de la presència creixent de les cultufes d'origen migrant, ha de construir-se tenint present el formidable esclat de les noves tecnologies. I per construir-la posseïm la imaginació. La imaginació és més forta que qualsevol droga, digué no fa gaire a Barcelona l'escriptor británïc J.G. B allard. 4 Tant de ho que així sigui. És esperançador. En totcas, cas la tria d'aquesta paraula no és q p anecdòtica. Hem explorat tenaçment un concepte que, a la nostra manera d'entendre, sintdtitza la millor de les nostres facultats culturals, la facultat d'imaginar. És a dir, la facultat de configurar amb talent i creativitat contextos originals per a la nostra vida material i espiritual. ;(C }C ** ?;::;: ',Y. * �20/04 '95 13:27 $4873369 Zoos 20Q1 BARNA 20/4/95---14:20---7 La imaginació, Europa í la cultura han fonamentat el treball d'una gran part de les institucions culturals del nostre país. De les institucions, grans i petites, ortodoxes i heterodoxes, públiques, associatives o privades. De totes elles n'han sorgit un gran nombre de propostes que han conformat els 10 àmbits que es desenvoluparan de manera central el 2001, però també, òbviament, els anys anteriors i els anys posteriors. Els 10 àmbits són: Europa, nous valors per al nou segle. Europa, els futurs de la ciutat. Europa, fabrica d'idees per a les arts, els llenguatges escènics ï les noves paraules i escriptures. Europa, nous mitjans i nous missatges. Europa, la presencia de la tradició. Europa segle XX, el temps de les paradoxes. La Mediterrània o l'àgora del diàleg. Barcelona, ciutat solidària. �20/04 '95 13: 27 $`4373369 : 001 B ARNA 2009 20/4/95---14:20---8 No cal que els digui que el programa 2001 es podrà dur a terme perquè els propers anys iveurem materialitzar-se, per part de les Administracions relponsables, els equipaments culturals en curs. Estem en el tombant d'una época. Una nova generació d'edificis és a punt d'acabar-se. Ara cal pensar en com posar-los a produir cultura conjuntament, òbviament, amb tots els altres centres existents de la ciutat í del país. Per dir-ho pla, la ciutlat ha fabricat el "hard" que permet connectar la nostra cultura amb la nostra infraestructura cultural amb les xarxes mundials; ara ens cal consolidar allò que ens caracteritza, "el soft", o la capacitat de crear. A l'entorn d'aquests àmbits podem contribuir, des dels } millors atributs culturals de la çiutat, a definir la cultura del nou segle. Podem contribuir a fer d'Europa un indret més cultural del que ara és; podem contribuir a fer avançar l'aspiració legítima de fer del nostre país un país culturalment modèlic. Podem contribuir a fer, de la nostra ciutat el sinònim de la cultura que té cura dels valors, que fomenta la �20!01 '95 13:27 $4g73369 20p1 BARNA Zo10 { 20/4195---14:20---9 creativitat, que practica i universalitza el diàleg, que creu en una comunicació més positiva i ulta, que respecta i aprèn de la memòria, que fa realment democràtica i participativa la cultura. Els nou mesos de feina de l'oficina de candidatura estan condensats en el Dossier del qu*1 ara en veuen unes pàgines. i El Dossier condensa els principis intel.lectuals, les diverses dimensions que s'han tingut en compte de la cultura, els àmbits que es proposen pel 2001 i les prop de les 300 propostes elaborades a modus F d'exemple de qualitat. Tot aquest esforç es el testimoni intel.lectual d'una idea-clau: el i món necessita producció d'idees. Barcelona, la ciutat cultural, capital de la cultura ctalana, pot produir cultura, està en magnifiques condicions per produir cultura. Aquest Dossier és l'expressió 'de la potència de la nostra ciutat per alimentar amb idees i creació la cultura contemporània. Una ciutat cultural de cara el nou segle serà aquella que sigui capaç d'alimentar els circuits uní versals no només alimentar-s'en. ï �20/04 '95 13:28 $48ï3369 2001 BARNA 20/4/95-14:20-10 La tercera gran diferència del Dossier de Barcelona són el que vostès representen. Vostès s,ón la representació del Senat cultural possiblement més nombrós fet mai. Vostès són la representació de l'entuasiasme cultural dels ciutadans de Barcelona i de tot Catalunya. Les autoritats que clouran l' ate els agrairan de manera institucional, tal com correspon, els seu suport la seva feina_ Deixim-me dir, com a director del Dossier de Candidatura, però encara més a títol personal, que els agraeixo ben sincerament el suport que ens han donat. A tots gràcies. I també a tots: la cultura val la pena i si continuem treballant com fins ara, molt ï unitàriament, guanyarem. D'una manera o d una altra, guanyarem. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4351 Title A name given to the resource Presentació candidatura Barcelona 2001. El temps de la imaginació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi, Annex Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cultura Euroregió Lideratge Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/821/0000001546.pdf 4fd7f031d809deb04bbdd1725c8de59f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 22/04/1995 (1434454) - Perfil EL PAÍS / Madrid / Base / Agenda, pág. 37 En recuerdo de José Manuel Arija PASQUAL MARAGALL Ahora me entero de que su nombre de guerra en Ruedo Ibérico era Enrique García. El mío era Raúl Torras al final de un largo artículo sobre España y la CEE. Pero él escribía más a menudo. Y escribía ya muy bien, como luego, enseguida, demostró en Cambio 16. Un perfil aguileño, castellano, nuez de Adán pronunciada, acento ligeramente musicado, este hombre ha sido uno de los soportes de la mejor España que se ha ido haciendo desde 1960. Discreto soporte. Mi recuerdo es el siguiente: 1963, después de las huelgas de Asturias y Cataluña y de la caída del Frente (FLP-FOC-ESSA), un seiscientos blanco viaja de Madrid a Barcelona y otro, en dirección contraria, poniendo en contacto lo que queda, en Madrid y Barcelona, de aquella organización de izquierda no comunista, pero radical. En un sentido viaja Arija, que descubre Barcelona, la amistad en la clandestinidad entre las dos cabeceras urbanas del país; Cataluña, el federalismo (éramos una organización confederal). En el otro sentido viajamos nosotros y descubrimos el Madrid real, el barrio de la Elipa, la amistad del matrimonio toledano-yugoslava. Un aroma de futuro se desprendía de aquellos modestos encuentros, del ciclostil y el papel, del radiador en ebullición del seiscientos. Sólo me sabe mal que no haya vivido para ver en qué queda todo esto y poderlo comentar con el valor añadido de la amistad antigua, difícil y purísima. PASQUAL MARAGALL alcalde de Barcelona. 35 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1088 Title A name given to the resource En recuerdo de José Manuel Arija Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Acció política Front Obrer de Catalunya (FOC) FLP Arija, José Manuel Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1446/19950424d_00683.pdf ab44ad4119ee4bac125b98fc9f4f0ab6 PDF Text Text INTERVENCIÓN EN LA INAUGURACIÓN DE LAS JORNADAS SOBRE ACUERDOS Y RECURSOS NO FORMALES EN LAS RELACIONES ENTRE ADMINISTRACIÓN Y CONTRIBUYENTES t La calidad y prontitud de la Justicia Administrativa ha sido y es una preocupación constante del Ayuntamiento de Barcelona, que tiene como objetivo prioritario el acercamiento de la Administración a los ciudadanos, propiciando instrumentos que resuelvan las controversias que se producen entre ambos de forma pactada. Los Municipios, como administración más próxima a los ciudadanos, están interesados en propiciar vías que concreten este acercamiento entre Administración y ciudadanos, evitando que se produzcan situaciones conflictivas que vayan en detrimento de la convivencia ciudadana. Dentro del Programa de Garantías de los Ciudadanos, que líenos desarrollado en los últimos años en el Ayuntamiento de incor.orar los conce.tos de .usticia, Barcelona, retendemos e uidad y arb T itra e en los mecanismos de relación de los ciudadanos i. con la A ministración Municipal,y en los procedimientos generales que regulan los sistemas de resolución de conflictos generados por la convivencia en una gran ciudad. En el año 1988, en virtud de la potestad autoorganizativa municipal se creó el Consejo Tributario como órgano complementario de carácter consultivo. Empezó a funcionar en enero de 1989, es decir, hace seis años que ejerce un control de legalidad sobre la gestión tributaria municipal en los supuestos en que se pide su intervención, ya sea de forma preceptiva —dictamen de los recursos y reclamaciones—, ya sea de forma facultativa —elaboración de estudios y trabajos—. El Consejo Tributario nace como instrumento pará'mejorarla actuación jurídico—tributaria del municipio y, a la vez, para aumentar las garantías de los derechos de los ciudadanos. Se trata de tia órgano que cumple sus funciones con independencia y objetividad, ya que, �por un lado) sus miembros no están sometidos a ninguna relación jerárquica con la Administración municipal, y, por otro lado, actúan exclusivamente de acuerdo a criterios jurídicos, siendo nombrados por razón de su competencia técnica. Por esto, la existencia del Consejo Tributario implica una disminución del número de demandas judiciales y de los posibles supuestos de indefensión del coritfibuyente, que cuenta con un instrumento objetivo de control de la legalidad tributaria sin necesidad de acudir a la vía contenciosoadministrativa, más lenta y más cara. El Consejo Tributario, en estos 6 años de funcionamiento, ha cumplido ampliamente aquello que se esperaba de él. -, se han de .-.- -• ara hacer un balance -: recordar en primer lugar y brevemente sus funciones. p n o, El artículo 2 del Reglamento fija sus aprabuttriper-rl—Consej o e o competencias desde un punto de vista material y funcional. Materialmente, corresponde al Consejo analizar exclusivamente asuntos de naturaleza tributaria, a pesar de que también informa las cuestiones planteadas en relación a los precios públicos, la naturaleza de los cuales es discutible. En cambio, el Consejo no es competente para conocer las reclamaciones y recursos contra sanciones por infracción d las normas de disciplina vial o urbanística, ) . .. ingresos de .- .. -• .. -• Funcionalmente, su actuación se concreta en: - El dictamen preceptivo de las propuestas de resolución de recursos y-rectam aci o [res_tLi b utali.a.. - La resolución de quejas presentadas por los contribuyentes, y - La elaboración de estudios que le sean solicitados por • lás órganos municipales. �'u II ,jun nútmero de asuntos planteados ante el Consejo Tributario que se ha mantenido estable alrededor de los mil expedientes por año, excepto de los años 1991 y 1993 ew que incrementó como consecuencia, de las reclamaciones en materia de la llamada Tasa de Equivalencia (es una modalidad de la anterior P1usslalía –actualmente Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana) y del Impuesto de Actividades Económica. • • •:' 1 El dictamen preceptivo de £las propuestas de resolución de lós recursos y reclamaciones presentadas contra actos de aplicación de exacciones municipales) ha sido la Cuestión que se ha planteado más a menudo al Consejo. Su número 'fue muy superior a del resto de cometidos. Asía las quejas presentadas directamente por los contribuyentes y los estudios solic tados por los órganos municipales, la cifra de 3( y) de 6 respectivamente, mientras no han sobrepasado P P que concretamente el número de recursos tramitados durante estos 6 años ha sido el siguiente: Año N.Recurs os 1989 747 1990 880 1991 1.650 1992 1.230 1993 9.923 1994 1.887 Según se ha dicho, el incremento del año 1991 es el resultado de las reclamaciones por la Tasa de Equivalencia que, de acuerdo con la Ley de Haciendas Locales, se meritó el 31 de diciembre de 1989, pero que no se liquidó hasta bien entrado el año 1990. De los 1.650 recursos presentados el año 199, correspondían a este concepto tributario 1.289. Por su lado, el incremento hasta casi los 10.000 recursos producidos en el año 1993 se debió a la masiva preséntación _dè recursos por la aplicación del IAE,I que en muchos casos-Éespondían más a un ánimo de propuesta cont>ta el Impuesto que a la,èxistencia 1 �de irregularidades en la gestión trijutaria. En este año, el 90% de las reclamaciones tenían como objeto esta figura impositiva. En 1994 se reduce la cifra a 1.887, de los cuales 1.099 son recursos relativos a la aplicación del IAE. t, Así pues, la emisión de informes sobre los recursos y reclamaciones presentados ha sido la misión más importante desde el punto de vista cuantitativo e incluso también desde el punto de vista cualitativo. En este ámbito de actuaciu, el Consejo Tributario sustituía, respetando las diferencias, la vía económico–administrativa. Debía ejercer el control de legalidad que antes ejercía el Tribunal Económico–Administrativo Provincial.. Y la forma de ejercerlo ha sido muy correcta, precisamente por su objetividad y neutralidad. Se ha preocupado por la seguridad jurídica de los contribuyentes y, al mismo tiempo, también ha tratado dé proteger a la Administración de cualquier intento ilícito por parte de los ciudadanos de eludir las obligaciones 'contributivas. La afirmación relativa a la corrección de la actuación del Consejo y el éxito que supone su creación no son gratuitas sino que se basa en datos estadísticos. El percentaje de veces que el Consejo Tributario ha manifestado su disconformidad con la propuesta de resolución de los recursos elaboroda por los negociados gestores competentes ha llegado al 30% , lo que es más importante, el parecer del Consejo Tributario es e que finalmente ha sido aceptado por el órgano municipal encargado de dictar la resolución definitiva. Aunque los informes d oncejo ributario no son vinculantes, a la práctica se han aceptado siempre, por lo que se puede considerar que ejerce una jurisdicción delegada. La consolidación de esta institución se producirá en la nueva Carta Municipal de Barcelona, que atribuye al Consejo Tfibutario.facultad de resolver los recursos contra los actos de gestión.'tributacia y de gestión de precios públicos (,anteproyecto de Texto articulado de la Ley Especial de Barcelona, artículo 152.2 c ). Él Consejo �• Tributario pasará de ser una institución que realiza propuestas al órgano municipal competente, en materia de resolución de recursos tributarios, a un órgano con facultades resolutorias propias. Estos mismos principios, justicia, equidad y negociación, que se han desarrollado a través del Consejo Tributario, creemos que delldrían extenderse también en lo que es propiamente el Procedimiento Administrativo d gestión de los diversos tipos de tributos locales. La novedad de la previsión legal autorizatoria de mecanismos de terminación :onvencional del procedimiento administrativo que realiza la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones. Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, incita la iniciativa administrativa para explorar, determinar y explotar las potencialidades de dicha autorización en aras a hacer más eficaz, sin mengua de la garantía, la actividad de las Administraciones Públicas. La posibilidad de la terminanción convencional de los procedimientos administrativos, debe utilizarse al servicio de la ínejora del sistema de resolución de conflictos con los ciudadanos y, por tanto, de la eficacia administrativa. Si, además, estos mecanismos se complementan y sintonizan coro la introducción de procedimientos impugnatorios de mecanismos! sustitutorios de los recursos administrativos normales o generales (en los términos antes expuestos respecto al Consejo !Tributario), el efecto puede ser realmente importante, repercuti4ndo incluso , en una apreciable dismución tanto de los asuntos cántenciosos que la Administración Municipal pierde ante los Tribunales, como incluso, el número de los mismos asuntos que llegan a estos, La combinación entre la autorización legal general para la aplicación de la terminación convencional de los procedimientos administrativos y la generalización de mecanismos impugnatorios de los actos administrativos, puede significar una agilización de la gestión tributaria y una disminución de la conflictividad en este ámbito. • Por todo ello, espero que los debates y análisis que se realizarán a lo largo de estas Jornadas, sean de utilidad paró delimitar �el ámbito de aplicación de estos nuevos mecanismos y difundir los mismos entre las Administracion s Públicas"), los ciudadanos y sus representantes legales. BarElona, 24 de abril de 1995 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4352 Title A name given to the resource Inauguració jornades sobre reforma de la llei tributària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Legislació Administració pública Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7115/20260805_011.jpg 320f455d35d77c05cdba7720e1d7fd24 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Plaça Sant Jaume, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-17 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Miquel Roca, Lali Vintró i Enric Lacalle, després del ple d'investidura, es dirigeixen a la Generalitat, 1995 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Roca i Junyent, Miquel, 1940- Vintró, Eulàlia, 1945 - Lacalle, Enric Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6 PDF Text Text MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI Dijous 25 de maig. A995 - ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA CAMPANYA. - ESTEM EN EL PUNT CULMINAN HA PERMÈS EXPLICAR-NOS. D'UNA CAMPANYA QUE ENS - I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA. - HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA QUE HEM FET. - PERO SOBRETOT HEM VOLEM FER. EXPLCAT LA BARCELONA QUE - HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE LA MA. - I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT. - SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS. UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA' ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR. - HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA QUE LI SAPIGA GREU. - HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU. �- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER RESOLDRE'LS. - PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA: ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS? - DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR? I '' "] [" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur] - I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR? PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL? QUIN MAL Hl HA? - SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE MADRID ESTA DESCENTRAT. - PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA, MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE. - PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES. - PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET: - MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ. PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT. - QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE UN INCOMPLIMENT SEU. - QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE HAVIEN D'HAVER FET ELLS. NOMÉS ERA NO HAVÍEM FET EL QUE - QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM �- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA SEVA AMBICIÓ PERSONAL. PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA. I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ. CANVI. AMB BARCELONA NO S'HI JUGA. AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS. A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE MADRID. BARCELONA ÉS SENTIMENT. - PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE: GUANYAREM LA CAMPANYA: LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS. PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA. - BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI! - I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI. NO EM FARAN CANVIAR. JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA. SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO FARÉ ALLA ON CALGUI. - ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT. MEU COMPROMÍS UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN: �VINGA MARAGALL, SOM-HI! I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES. PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS: L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN. L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS, CANYA! L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ" L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL. VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T S. NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES. ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ. FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER BARCELONA. POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR. ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA. NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA. I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR. Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho �BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS ARA ES QUAN BARCELONA HA D DIR SOM-HI! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4355 Title A name given to the resource Míting central eleccions municipals 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1450/19950530d_00687.pdf 1e4aa3ba0a2f373ed67fb1a3b0f04ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Declaració de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Les eleccions municipals de diumenge passat, 28 de maig, van ser un èxit molt notable de participació, en superar-se en 7 punts el percentatge de ciutadans que havien anat a votar a les eleccions de 1991. Aquesta més alta participació ha estat fruit, sens dubte, de la netedat, l'interès, la calidesa i fins i tot la passió amb que s'ha viscut la campanya electoral, durant la qual s'han pogut debatre les qüestions que tveritablement afecten els barcelonins i les barcelonines, En aquests moments vull reiterar una vegada mps, amb la màxima formalitat i solemnitat, el meu agraïment als ciutadans de Barcelona i el rneu convenciment que amb la seva confiança han respost majoritàriament a les propostes de progrés i de futur que els hem formulat durant tota la campanya. Barcelona ha dit sí al seu futur. El nostre compromís és, a pa rt ir d'ara, que el govern de la ciutat de Barcelona respongui a les expectatives que el nostre programa ha generat en el conjunt dels ciutadans. I, en aquest sentit, reitetlo que les nostres prioritats durant el mandat que ara comença seran el transport públic, l'habitatge i la creació d'ocupació, i que per això serem estrictament exigents amb les administraci.bns responsables del compliment de les seves obligacions competencials i dels seus compromisos adquirits amb la ciutat. Els dos grans atots amb què Barcelona encara el mandat actual són el civisme i la cultura, que han de ser els instruments que coronin i materialitzin el canvi fisic que ha experimentat la ciutat. Aquesta acció de govern serà conduïda com fins ara pel compromís d'eficiència, d'honestedat i de transparència en l'acció de govern. El nostre estil de govern les nostres prioritats d actuació, al marge de les grans operacions de transformació urbanística -que avui tenen ja una dimensió metropolitana, amb les operacions del pla del Delta del Llobregat i del congost 41 Besòs- i de dinamització econòmica de la ciutat que ja es troben en marxa, es concretar4n en les pròximes setmanes en una sè ri e de gestos i de mesures que vull anunciar avui mateix: Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelon Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia L'aspiració a aconseguir la nominació de Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Durant aquest any 2001, Sarajevo es constituirà en "l'onze districte" de Barcelona i compa rt irà algunes de les activitats de la capitalitat cultural, coma mostra del nostre compromís solidari amb la capital de Bòsnia i Hercegovina. - - La reiteració de la voluntat de la ciutat d'hostatjar amb èxit la Conferència intergovernamental Euromediterrània, que tindrà lloc a Barcelona a finals de novembre. - La celebració immediata d'una reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i els ajuntaments metropolitans per tractar de l'extensió de la xarxa del metro i del tralnspon públic, i l'exigència a la Generalitat de l'acompliment dels compromisos que ha adoptat durant la campanya electoral en aquest camp i, particularment, de la signatura immediata del contracte-programa, que no admet més espera. - L'adopció de mesures, d'acord amb els representants del sector del taxi, que permetin una millora d'aquest servei públic, i que en fomentin la seva racionalització i l'optimització dels seus nivells d'ocupació. - Negociar de forma immediata amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) la posada en marxa d'iniciatives urgents per a la promoció d'habitatges de lloguer assequible destinats especialment als joves, i l'impuls del Pla Central del Raval. - Impulsar la creació d'ocupació, amb l'ajut a la reació de noves empreses i la facilitació dels tràmits per establir-se a Barcelona. - Promoure amb caràcter immediat l'adaptació als minusvàlids dels accessos als edificis públics, en el marc del pla municipal vigent, tot posant l'èmfasi en els locals que són utilitzats com a col. legis electorals. - Posar l'accent en la gestió de les obres al carreo- amb el doble objectiu de donar prioritat als vianants i de mantenir la dignitat de l'espai urbà. - Visitar oficialment les tres presons de la ciutat i impulsar el seu trasllat. Reclamar igualment al Departament de Justicia la construcció de la cinquena presó, amb vistes a reduir la densitat actual d'ocupació de les instal . lacions penitenciàries de la ciutat. - Reprendre les negociacions per a l'aprovació definitiva de la Carta Municipal de Barcelona i impulsar el municipalisme mitjançant la celebraci 4 del II Congrés de Municipis de Catalunya, la tardor que ve. Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia els terminis de l'aplicació de la Justícil Local amb el Ministeri de Justícia i Inte ri or i impulsar el desenvolupament del Pacte Local a les grans ciutats, amb l'objectiu d'aconseguir una distribució de la despesa pública del 50-25-2 % entre els tres nivells d'administració. - Negociar La confiança que els ciutadans i les ciutadanes delBarcelona han dipositat en l'opció de progrés que represento permetrà a Barcelona de situar-se}novament a l'avançada del moviment que, des de les ciutats europees, pugna per una més gran proximitat de l'administració als ciutadans. La consolidació del poder local, amb un nombre més gran de competències i de recursos, serà la garantia d'una renovació i revitalització de la cultura democràtica i de progrés al nostre país. Barcelona, 30 maig de 1995 Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4356 Title A name given to the resource Declaració de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. Valoració de les eleccions municipals de 28 maig 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Govern Acció política Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/822/0000001547.pdf 6f218b720e0ddddc50f8765236999b85 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/06/1995 (2857090) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 De política de mínimos a política de calidad PASQUAL MARAGALL I MIRA Para el autor, la renovación política pendiente tiene que ver más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativo. Las elecciones recientes han valorado negativamente, en general, la permanencia en el Gobierno. Han cambiado muchos Gobiernos locales y autonómicos. Donde no han cambiado tanto -La Coruña, Santiago, San Sebastián, Barcelona, Tarragona, Sevilla y Girona- hallamos un factor común: la existencia- próxima de un Gobierno autonómico igualmente continuista en el tiempo, con un desgaste político parecido al del Gobierno central. El Gobierno socialista ha sido un Gobierno de mínimos y los Gobiernos autonómicos de las tres nacionalidades históricas han sido Gobiernos de normalización. Con los mínimos conseguidos y la normalidad restablecida, ¿qué más pueden ofrecer esos Gobiernos? Ni los mínimos económico-sociales ni la normalización política y lingüística son consecuciones de poca talla. Al contrario, son fundamentales. Su ausencia convirtió a España en un conjunto inestable, incómodo e injusto. Hoy no lo es. Es más: la apertura a Europa y la progresiva homologación con sus exigencias es nuestra mejor baza y debe ser aún, hasta 1999, nuestro norte. En este sentido, Felipe González es, en mi opinión, una garantía indiscutible. En Europa nadie lo pone en duda. Si no preside la Comisión Europea es porque prefirió hacer europeísmo desde la consolidación de una España descentralizada y equilibrada. Sin embargo, en 1993, tras 11 años de Gobierno y en medio de una recesión -factores que, juntos, hunden a cualquier gobernante-, Felipe González ganó porque los mínimos parecían amenazados, sobre todo por -eso, pero también porque prometió haber captado el mensaje y, en consecuencia, la renovación política. La renovación política pendiente tiene que ver más con la calidad que con la cantidad y más con la calle que con el Parlamento -es decir, más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativoEl PSOE -como CiU y quizás el PNV- no ha entendido de pequeños problemas, sólo ha solucionado los grandes: la cuestión de las nacionalidades, la reforma militar, la de la industria básica, la de la empresa pública, la de la balanza comercial, el desmontaje de los grandes tinglados especulativos -Torras, Banesto-, etcétera. También la reforma urbanística de las ciudades. Y no sólo Barcelona, Sevilla y Madrid, sino también Logroño, Murcia, Santiago o Girona. Pero no ha dado autoridad a sus alcaldes. Ni más competencias. El famoso 50 / 25 / 25, referido a los porcentajes de gasto público neto del Estado, las autonomías y las corporaciones locales -sin pensiones ni amortización de deuda pública-, a cinco años del 2000, se ha quedado en el 55 / 30 / 15 o algo parecido. Queda la segunda fase del proceso descentralizador. Queda la sensación de que se resuelve lo difícil y no lo obvio: la suciedad, el vandalismo, el tráfico, la pequeña delincuencia, la indisciplina vial..., el entorno de cada día. Esto y la dificultad de solventar con políticas estatales o autonómicas el piso de los jóvenes y su primer 36 �Articles de Pasqual Maragall a empleo cultivan la decepción. Lo mismo con la drogadicción, la degradación de barrios..., es decir, todo lo que requiere políticas multidepartamentales y pegadas al territorio. ¿Y qué son los Gobiernos locales si no eso? La renovación de la política, la recuperación de la confianza en el sistema, comienzan en la calle, la escuela, el barrio y la oficina local de colocación. Y terminan en Europa, que es el otro referente claro de nuestros conciudadanos, consumidores más o menos forzosos de las desgracias y descubrimientos que se suceden en un mundo cada día más próximo también, cada día más ineludible. La corrupción no es la causa de la crisis política. La crisis política -la falta de proximidad y subsidiariedad cuando se perciben como posibles- es la causa del consumo de estupefacientes mediáticos. Pongamos manos a la obra. Regeneremos nuestras ciudades, démosles autoridad y estaremos renovando la política. La derecha difícilmente lo hará. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1089 Title A name given to the resource De política de mínimos a política de calidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Política Descentralització administrativa Espanya Estat Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf 6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~ CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI . EL CONSELL PLENARI DE 17 d~juny 1995 Regidores i Regidors, Ciuta~ans i Ciutadanes, A vui no hauria de fer un, discurs transcendental, pero si un discurs transcendtrnt. N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest consistori barceloní, en les persones que el formen, en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la recta final del segle. 1 Com immenses són les energies acumulades per una ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia, i va saber remuntar els petills de la desmotivació posterior, les dificultats economiques i la insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica deis períodes festius i euforics. �El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les seves il .lusions. Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós, pero també més segur, de la fvisió crítica. Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven<; cap a una realitat millor i superior. Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer de seguida. 2 �les grans obres públique$ i amb uns terribles problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota evidencia. 1 Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana: solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional de ciutats. ¡ Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre procés de descentralitzaqió, ha fet districtes monocolors, prilner tots socialistes, ara tots populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la vida propia dels barris. En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos, els districtes són massa petits per reunir la massa crítica necessaria per crear! una autentica autoritat local. 4 �Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés de descentralització. Ha c~mbinat significació de ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i, d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin a les parts, que assegurin comunicació pero no al preu de prescindir deis equipament i dels espais verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la nostra ci uta t. Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el formidable impuls de les , associacions i entitats ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell, Abad, Sala, Catnpmany, i tants d'altres, i, per cert, " i ¡ 5 �els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i tants altres tecnics magnífic~ . ! Després van venir els anys pe la transformació o els prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran<;a aquells primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que tantes bases necessaries es van posar pel que havia de succeir a continuació (entre altres, certament, la candidatura olín1pica). 1 Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació, de renovació, d'il.lusió, d'es~or<; conjunt. Necessitem de nou ser capa<;os d'albi~ar un món diferent per Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que ho sabrem fer entre tots. Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera, com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta 6 �¡ asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de convertir en centre cívic i cultural, fins a la recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora respectuosa, etc. ! Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran, és ciar, de nou, després de la primera transformació, sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit abans de dies i dies hagim pogut fer després d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les inundacions que semblaver interminables a Sant Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble No u. l O aixo és possible, o la democracia, i en particular la detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem. O som capayos de fer un gran salt endavant en les ¡ 7 �regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el municipalistne, en la justícia local, en les condicions de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les dictadures 1 altres cálamitats polítiques i ' . econonuques. Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer alhora, gn:lcies a la democracia que permet la simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé. Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n d'encadenar amb un altre per demostrar que Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or good, com diuen els anglesos. Per ternps, per sempre. i X X 1 Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot . 8 �d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero no són tants, que es poden qomptar. .. .. l I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat, la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de pedalar perque cauria, la que no té el formidable estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera. Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix. [(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona] ¡ 1 , Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn). (1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a 18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar del Grec i deis museus. 1 * En 9 �mantenir una visió a plig termini, estrategica, que és essencial per a n~saltres. 1 1 (2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el sistema de ciutats e*ropees, per tractar de convertir-la en perman~nt. La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat, sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva propia detinició. ' A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la més rica, pero justam~nt una de les més representatives: amb un Romanic, un Gotic i un Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot en el Barroc. 1 10 . l �Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant, cultura per sobre de tot: convenció, construcció artificial, no pas natu~a, no pas evidencia automatica. 1 1 Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas, el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona mateix (la nominació, per exemple, no figura entre les reivindicacions més spvintejades per part del govem catala en els freqüents llistats de "coses pendents" a Madrid, tot i <¡tue aixó es pot atribuir a una prudent disminució ael volum sonor de la reivindicació, justament per fer -la tnés efica<; i menys "provocativa"). 11 �Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents. 1 1 1 Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures, la situació geografica i ecopomica i ens falta només la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de qualitat cultural, de qualitat en la producció de serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també, en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva, en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions, etc. 1 1 1 Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de Barcelona ha d'estar orient<!tt, al meu entendre, cap a un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés gran, en que la nova patria europea esdevé 1 12 �ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península · Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, , meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del continent. I l'argument de la nostr: connexió europea esta relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat: aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats. ~ .1 -rJt - Treballarem per .possibilitats que Barcelona. Pero Generalitat i amb X X fer la ens ha també a el Goven arcelona gran. Amb les de donar la Carta de b nous acords amb la Central. I volem renovar el no~ tre compromís amb la Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els · ajuntaments germans de Barcelona tenint com a 1~ �Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen. Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que farem maure les nostres iniciati ves de promoció económica, de construcció 'habitatges, de foment de l'ocupació, de canse lidació de les grans infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les . aspiracions de Barcelona n aquest final de segle, · com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts d'Europa. , 1 1 A . - ... ""1 r" T'l e '"1 't • - . Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent una gran capital europea, competitiva en primera línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura, de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del benestar i la urbanitat. Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del país. Barcelona vol continu essent el gran motor de ' . 14 .. �Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de l'Espanya democratica. ... ' _ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero sobretot per als joves i p~r als més grans i els més febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. . · Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat d'apropar l'Administració j la política a aquells que les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls -fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u possible-. . L'Ajuntament de Barcelolila ha donat mostres ben i reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze · anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl. Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució veritablement propera i mable, que . tingui en el .treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat. 1 · �La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el nostre compromís. Les noves tecnologies de · comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o , la queixa i ens faci sugger· ents. ._ ..... ... Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes de participació, que ha an d'incidir en la presa d'obrir el ventan decisions. Hem de ser capayOS í d'opcions a aquesta part . ic~pació. No descartem les consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o debatre qüestions determirlades o la utilització deis . nous mitj ans electronics i i · formatics. ! L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel ...f ... ' .. .. • .. • • • benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia. · Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a les dificultats i a la diferen ia. " .. ... • ' '1 • Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem actius en els conflictes entre propietaris i llogaters. 1 16 . •. �: Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de qualsevo l origen o condici . Defensarem els vianants del transit agressiu o invasor de voreres. Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en els camps laboral, professi~nal, social i cultural. . 1 . La nostra única intra ,sigencia sera amb la intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les seves formes. 1 Protegirem els drets del discapacitats, guanyant noves fronteres d'accessibi1 itat. Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer . valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació. Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se veure i escoltar. 17i . .. �Ajudarem el naixement de nous empresaris i creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els especuladors, els monopolis abusius i el corporativisme insolidari. Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i !'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat. ' X X X Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no complim dues condicions: 1) Tenir la talla urbana i regional adient, i 1 2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les línies d'enllac;. 1 Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació, habitatge i transport públi<¡; ), totes tres, ten en un ambit que supera el municipL 18 �El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el seu non1-- és tnetropolita per definició. 1 N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit compromisos en aquest camp. ! • 1 Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes polítiques de transport, d'pcupació i promoció i d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem de definir amb els muntcipis veYns i amb la Generalitat, i a voltes també amb l'Estat. Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens proposem de tenir. El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de 200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més significatiu pels nostres objdctius. 19 �N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero sense escandols farisaics sobre banderes i himnes que mai no han existit ni tenen perque existir. Es tracta d'una organització administrativa tecnica, de caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no excessivatnent polititzada ni presidencialista. O sigui: tal com era al principi pero ara sota el control d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament. i 1 I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir les línies de connexió que ens uneixin al centre d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al centre de la península pelt un altre (pel pas del Llobregat). Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb respecte pel medi i creant entom deis dos rius que definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de ' residencia, de comunicació internacional no 20 �obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons entre barris i municipis. Relligant els barris separats, humanitzant els espais intersticials, les servituds gravíssimes de les grans infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit, l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho reconetxen. i Som conscients que t~ts aquests projectes requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de Política Territorial és una garantia de coneixement deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc totalment contrari a la relegació deis municipis al nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a activitat superior com més ~llunyat de la gent és el nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de la millor escola política de atalunya, que és aquest consistori. 1 21 �En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar el nostre respecte absolut per la institució que presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys per endavant i unes e[eccions autonomiques properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat de construir aquesta entesa absolutament imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit amb tots els respectes, per C,atalunya. 1 l Catalunya presideix les reg1ons europees i Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea --concretament en el rol que hi han de j ugar els govems territorials-- i en la :propia presidencia de la institució que els representa. Molt sera que no trobem la formula de cjol.laborar per fer de Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del reconeixement del paper qle les ciutats i de les regions en la construcció real i concreta de l'Europa dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida. Ningú no en dubta arreu d'Europa. , 1 22 �La Conferencia Euromediterninia del novembre i la trobada no govemamental i posterior serviran per posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa. ; Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres institucions de Barcelona com el CIDO B o les universitats. í 1* bona entesa amb les Cree que és fonamental ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem fort aquest espai no serem nilngú. En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern enlloc. ¡ 1 �Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la "Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de formular la "ciutat metropolitana i europea" . 1 La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran o no sera. 1 1 1 *** 1 Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que vivim, com la pritnera. Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any 1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un 15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o autonon1ic (des de zero ). Ara resta la segona gfan onada i aquesta inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable, 1 24 �sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en general cap als municipis ~ Sense augment de la despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda a la majar eficacia d'una fidministració local més propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de comptabilitzar en costos i beneficis per part del ciutada. 1 J 1 1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot vo ler dir també una redistribució de competencies i d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de sentir discursos sobre la qualitat de vida, lluny de la i realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o proximi tat. i Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en 25 �el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no de presó o de grans sancion~ pecunü1ries. 1 Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local? Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres punts fonan1entals . 1 Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans, farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de 26 �Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El acordar el Parlament farem a la tardor - tal com :va i de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15 de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis, en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent. 1 Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans, Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem entrant en una fase decis~va de la vida política d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és, com sempre, potser mé~ que altres vegades, protagonista entre altres pro~agonistes. 1 1 Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes po lítiques, economiques il urbanístiques en els darrers quinze anys 1, en particular, en els últims . ! ctnc anys. 1 27 �Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a fons el principi de subsid~arietat o de proximitat. Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya, en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest any - tomaran a avan<;ar plegats. 1 Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial a tots per a aquest salt enda"Jant. i¡ N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les majories i minories d'aqliest Consistori. I que maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de Barcelona una governació efica<; entorn d'un progratna derivat de la voluntat expressada en les darreres eleccions munici~als, així cotn acords d'ample espectre per fixar les regles del joc polític en aquesta ciutat per al proper quart de segle. En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot seguit donarem compte dels acords mínims que la 1 28 �Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de posar en marxa sense 1 demora l'anomenada "maquinaria municipal", així com per donar a l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició, tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt encomiables. 1 A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer mandat democratic del segle. Estic segur que honorarem les esperances de les ciutadanes i ciutadans que representem. 1 1 Som-hi. S'aixeca la sessió. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4358 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Gestió pública Competitivitat Acció política Model social Ajuntament de Barcelona Govern Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2732/19950716_ElPais_CartesPM_Europa.pdf 194c2304dcccf94ad31fc80e40c838c3 PDF Text Text EL PAIS 1 6 JUL 1995 EL PAÍS. Barcelona El alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha remitido durante d ultimo año una serie de cartas a líderes políticos e intelectuales europeos en las que no sólo plantea una reflexión común sobre Europa, sino que intenta profundizar sobre cómo reactivar el movimiento europeo. El ex presidente de la República Francesa François Mitterrand; ei presidente chcco, Vaclav Havel; d ex presidente de la Comisión Europea Jacques Delors, el escritor Jorge Semprún y d eurodiputado Daniel Cohn-Bendit son algunos de los destinatarios de estas epístolas, que no exduyen a Las epístolas sobre Europa de Maragall (ft quierda, este y oeste, municipios y regiones, le han aclamado. Todos eran conscientes de que a través suyo, aquel dulce dia de otoño en Estrasburgo, era Francia la que se manifestaba. La Francia que dirige palaEl alcalde de Barcelona se cartea con bras de sabiduría a la vecina Alemania y a toda Europa. Y políticos e intelectuales europeos nosotros fuimos reafirmados, reconfortados en nuestra fe europea". Tras recordar que la izotros políticos e intdectuales es- abril de este año, d alcalde bar- quierda mediterránea ha crecido pañoles. El tono de las cartas es celonés le recuerda su discurso mirando a la izquierda francesa. distinto según la franqueza o el ante el Comité de Municipios y Maragall se pregunta si en d degrado de vivencias comunes de Regiones de Europa, que presi- bate europeo Francia afrontará de d propio Maragall: "Hace verdaderamente d discurso de la Maragall con su corresponsal. En la caita que Maragall re- falta institucionalizar Europa, proximidad, de la subsidiamitió a Mitterrand el 20 de ha dicho. Y todos, derecha e-iz- riedad. �EL PAIS 1 6 JUL. 1995 Entre la política y la cultura Dos episodios reaparecen en las misivas: la capitalidad cultural de Barcelona y la existencia de Catalunya Segle XXI Maragall se interroga e interroga a su interlocutor sobre si todo lo que la globalización de nuestras vidas anuncia como posible —"la fraternidad, et conocimiento de los demás, la amistad, la coexistencia internacional— es verdaderamente posible. "¿Cuál algo más que un aparato de apo- punto de partida, no como un es el papel de Europa en este yo electoral. "No sé cuál de los punto de llegada. Se parece a tus marco? La izquierda debe plan- dos —si Hrabal o Kundera, es- palabras sobre la patria como tearse estos interrogantes. La iz- cribe Maragall— transmite me- vía hacia la razón y et universaquierda siempre ha sido, sobre jor la seducción de Praga, la ciu- lismo. Se parece. No estoy segutodo, el partido de los interro- dad de Europa que más me gus- ro de que sea lo mismo". En la gantes y no de las seguridades". ta. Me gusta tanto que le tengo misma carta Maragall aprovecha miedo: respiramos también para empujar la candiLa admiración cuando supimos datura barcelonesa y aclarar la hacia Vaclav Havel ——, Praga aspiraba intención que hay detrás de ella: La izquierda que se mezcla con una a la capitalidad cul- "Me gustaría veros a los dos. a evidente sintonía tural europea del Havel y a ti, defendiendo para siempre ha filosófica. En una 2000. Nosotros es- Barcelona 2001 las líneas maescarta que le dirige sido, sobre cogimos el 2001. tras de una partitura europea", en mayo de este Esperemos que ga- porque como le ha razonado en año, Maragall cotodo, el nemos los dos, Pra- unas líneas previas: la oferta de menta con agrado ga el 2000 y Barce- la ciudad para el 2001 no es, esta la conferencia que partido de ios vez, "utilizar Europa para translona el 2001". el propio Havel haEnvuelto en re- formarse como ciudad, que es lo bía pronunciado interrogantes cuerdos de una vi- que hicimos con los Juegos días antes en la Gesita de Havel a Bar- Olímpicos, sino tratar de sugerir neralitat, donde y no de las celona, Maragall le que se utilice a Barcelona, en el planteó el dilema 2001, como pretexto para definir seguridades** recuerda: "Habla- la de si un político tiecultura europea". ¿Ha llegado mos de Catalunya ne que seguir su Segle XXI, inspira- ese momento?, se pregunta el alinstinto. Pregunta a la que el propio Havel respon- da en buena parte en sus escritos calde. Y vuelve a recurrir a Hadió con un sí en la medida en que Words on words y At home, y me vel para acotar la idea de cultura la historia no es ensayable ni re- manifestó su simpatía por la europea: "Una cultura europea petible. En la carta, Maragall ha- idea. Espero que vendrá a ha- venida del frío, superadora de bla con afecto de los intelectuales blarnos afinalde año. La idea de nacionalismos voraces y univerchecos Hrabal y Kundera. "Lo recuperar los conceptos univer- salismos ingenuos, hija de la loque es claro", comenta Mara- sales a partir de la vida y dellu- cura centroeuropea y de la estugall, "es que Kundera no carece gar de donde somos y pertenece- pidez estalinista, coetánea del de esperanzas, a pesar de los títu- mos, como una pertinencia más, ecologismo y el pensamiento los de sus novelas, porque en una pero más amplia, es muy suya". leve, escèptica y esperanzada a También a Semprún le explica un tiempo". entrevista de hace un año o un La carta a Semprún es una de año y medio a EL PAÍS, decía Maragall, en una carta de enero las más largas y en la que trata de 1995, el horizonte conceptual que el nacionalismo era condenable y peligroso y que ¿1 se lo de Catalunya Segle XXI: "Un más directamente el problema debía todo a Francia. Para man- grupo que nació de la falsa calma político de Europa con el lideraztener dos convicciones tan asi- del 94 (el año en que figuraba go de una Alemania que puede métricas es necesario probable- que en España no había eleccio- tener la tentación de ser lo que el nes, pues las europeas no lo son Kaiser y Hitler quisieron que mente ser un gram optimista". En la carta a Havel, Maragall en el sentido fuerte de la palabra: fuera, "pero ahora no por la cita dos episodios que reapare- ¡grave error!), grupo que se de- fuerza, sino por la economía". "¿Habría que hacer un particen en otras misivas siempre muy nomina Catalunya Segle XXI, do europeo o un mero movipara denotar la precisión de lubrevemente: el empeño de Barcelona para conseguir la capitali- gar (Cataluña, lo dado, lo con- miento europeo? ¿Habría que dad cultural del 2001 y la existen- creto) y de tiempo (el futuro, no predicar el federalismo europeo cia de la plataforma Catalunya el pasado), dke en su manifiesto de Delors y extenderlo al regioSegle XXI, que presenta como que la patria se concibe como un nalismo europeo que Pujol y yo �EL PAIS 1 6 JUL 1995 /jjfl compartimos —con la diferencia de que él quiere suprimir las ciudades, que son la sustancia de Europa? (...) Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Francfort, en 1949 ('mi patria es la lengua alemana'), es una de las bases más sólidas que he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: 'Mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje* (página 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente —si es que no la precede en la reflexión— otra idea: 'Lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual' (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (página 14), pero que creo que es lógicamente posterior: 'Las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". En la carta a Delors también se insiste en este trayecto del sentimiento a la razón y del nacionalismo al europeisme, de la identidad a la fraternidad, sin renuncias. Carta a Jacques Delors Querido presidente y amigo: Le agradezco vivamente la entrevista que tan generosamente me ha concedido, en respuesta a un modesto almuerzo. Reflexiono a menudo sobre las propuestas que usted sostiene en torno a Europa y la política, la Europa de las Regiones y también sobre la generación testigo. Insisto en que nos hace falta un partido europeo, o más bien un movimiento europeo. Existe uno, los hijos de los viejos héroes Schumann, Monnet, Spaak y De Gasperi; en nuestra casa, en Cataluña, son Adroher Gironella y después Jordi Garcia-Petit los que han llevado el peso. Pero, quizá, hace falta ya un federalismo europeo de todas las piezas, un partido de Europa basado en la subsidiariedad y la lenta transferencia de la razón de Estado hacia la supranación que, sola, pueda representarnos a escala mundial, tanto en la cooperación como en el conflicto. ¿Cómo entonces no irritar a los Estados? Ciertamente, los chivos expiatorios del malestar de los Estados son tanto la Comisión como las Regiones —que ahora pasan por un denominador común cubriendo tanto los lànder alemanes como las pequeñas ciudades del Macizo Central o de la Meseta española: todo aquello que no es Estado por debajo del Estado. Los Estados son los verdaderos fundadores de Europa, no se puede prescindir de ellos. Más que eso: siendo los Estados los herederos de la Razón y de las Luces del XVIII, con (Francia) o sin (España) éxito revolucionario, es preciso tener mucha cautela ante cualquier traslado de esta significación. Incluso si hay verdaderamente deseos, algunas veces con urgencia, de hacerlo. He leído en alguna parte a un autor portugués que decía que finalmente el siglo XX ha sido todo lo contrario del siglo de la Razón: el siglo de los sentimientos. En la misma medida que el siglo XIX ha sido pacifico después de Napoleón y ha hecho nacer todos los internacionalismos ingenuos o heroicos —el del capital y el de los trabajadores—, el siglo XX ha sido asesino, traidor y decepcionante. Momento de progreso y de amargura. Escenario del absurdo: la fisión del átomo convirtiéndose en la posibilidad; e Hiroshima fue el ensayo. de la autodestrucción universal. (Cenzaburo Oé ha dicho, con bellas palabras, que cuando un hombre muere, puedes llevarlo en el pensamiento, mientras que si toda una ciudad es destruida, es la memoria misma de los hombres la que desaparece, la huella de hombres y mujeres. (Es justamente lo que todo el mundo ha pensado al saber que Dubrovnik y después Sarajevo fueron bombardeadas). Nos hace falta quizá repensarlo todo a partir de los sentimientos. Rehacer la razón a partir de la pasión y el corazón. Admitir que no hay principio universal de la razón, que no hay un modelo teleológico de perfección que nos pueda indicar la vía de la simple mejoría. Admitir que somos franceses, catalanes o españoles, a lo sumo, europeos primero, y solamente después seres humanos. Que no se convencerá a las gentes por la razón, sino por un lento despliegue de argumentos que conducen del sentimiento a la razón, de la identidad a la fraternidad. Que solamente reconociéndonos singulares, nacionales e incluso, en un sentido, nacionalistas, podemos enfilar el buen ca- �EL PAIS 1 6 JUL. 1935 mino de la trasnacionalidad y, en consecuencia, del humanisme. Aquí, en Barcelona, pero también en otros lugares vecinos, en Vie, en Menorca, etcétera, un movimiento en este sentido, Catalunya Scglc XXI, está en proceso de abrirse a la sociedad, lentamente pero con seguridad. Espero que podremos contar con su presencia enriquecedora, y muy respetada por unos y por otros, entre nosotros. Hasta pronto, con mi manifestación de respeto y amistad. Pasqual Afaragall 1-PS. Muchas veces, me ha dicho que las ciudades son «1 motor de Europa y las regiones un posible nivel de institucionalización. Evidentemente, se puede pensar en un mapa europeo coloreado, dividido en un centenar de regiones (Lombardia, Bretaña, Escocia, Baviera, Sajorna, Eslovaquia, Macedonia, etcétera). En cambio, un mapa de ciudades, ¿qué es? Es como el cielo, la noche, el firmamento. Hace falta o una concreción (¿cuantas ciudades hay en Europa?) o rigor (¿dónde empieza una ciudad —una estrella— y dónde termina la otra?). Y sin embargo... Europa no es más que el desarrollo de las ciudades, después condados, más tarde repúblicas o ducados, y finalmente reinos o Estados. El Reino Unido (Escocia, Inglaterra y País de Gales), Alemania (Renania, Palatinado, Bremen, Hamburgo, Brandenburgo, etcétera), Italia (Pisa, Florencia, Genova); los imperios (Atenas, Roma, etcétera)... es verdad que estas naciones se han formado por adición del hinterland a las ciudades y el dominio de una ciudad sobre las otras, creando otra cosa. ¿Pero no es cierto que en el momento en que Europa sucede a las naciones, hace falta volver a dar a sus elementos originarios toda su libertad? ¿No hace falta incluir la libertad de expresión, de comercio y de organización? 2» P.S. ¿Qué debe entenderse por subsidiariedad? Balladur nos ha dicho hoy en Montpellier que el concepto remite a Tomás de Aquino. Muy bien, pero su fuerza -estuvimos de acuerdo un día con Lubbers— proviene del hecho de que esta vieja idea que se referia a las relaciones entre la Iglesia y el Estado —que entonces era precisamente la sociedad civil!— aparece hoy mezclada con la de federalismo (foedus= contrato, pacto), es decir, a la constatación de que actualmente la democracia no es aquello que se quiere, todo lo que se quiere. Hace falla, además, el respeto a las minorías: la voluntad de la mayoría no es suficiente para dar toda su expresión a la diversidad ni a los derechos individuales, mejor, a los derechos de la persona —para satisfacerle, ya que usted ha sido alumno de Emmanuel Mounicr. Vemos, pues, que subsidiariedad equivale a decir construcción por adición de la voluntad social, primacia de lo local, obligación del poder alejado de demostrar su bien hacer, su razón de ser —incluso si como decía ayer el ministro Branttigam de Brandenburgo, la subsidiariedad puede jugar en favor de la cesión de competencias a la Comisión Europea porque ñnalmente se puede demostrar que determinadas cosas no se pueden hacer mejor más abajo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las epístolas sobre Europa de Maragall Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Europa Relacions Internacionals Description An account of the resource Article de la redacció del diari El País recollint l'enviament de Maragall a diverses personalitats europees, reflexionant sobre els reptes d'Europa i el seu futur. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1453/19950811d_00690.pdf 2e793410d1d7398dc8b29408bc870069 PDF Text Text - PREGÓ FESTES MAJOR D'ALAIOR MENORCA 11 D'AGOST 1995 DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORS DIPUTATS, SENYORS DIRECTORS GENERALS, AUTORITATS LOCALS , ALAIORENQUES I ALAIORENCS. DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE SANT LLORENÇ. SOU MOLT GENEROSOS 1 MOLT ACOLLIDORS INVITANT UN DE FORA, QUE TANMATEIX SE SENT COM UN DELS VOSTRES, NO PER NAIXEMENT NI PER RESIDÈNCIA PERÒ SI PER ESTIMACIÓ. A MENORCA, EM SENTO COM A CASA, COM TANTS BARCELONINS, I DESITJO FERMAMENT QUE PENSEU, QUE NOSALTRES RETEM HONORS SUFICIENTS A LA VOSTRA DIGNA AMISTAT. MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES PER ENDAVANT. NO ESTIC SOLAMENT AGRAÏT, ESTIC TAMBÉ ORGULLÓS. ÉS UN ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL I)E JUSTIFICAR PERÒ PROU EVIDENT, SI CREIEU LES MEVES PARAULES I CONFIEU EN EL MEU GEST. PERQUÈ AQUESTA CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME II, POT REPRESENTAR ARA, AMB SATISFACCIÓ, MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES CIUTATS DEL MÓN TENIM EN AQUEST TEMPESTUÓS ESTIU DEL 95. M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ COM M'AGRADA SENTIRME, PERÒ NO PUC PASSAR PER ALT EL FET QUE HAGUEU VOLGUT A LA VOSTRA FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES PARAULES QUE, COM A ALCALDE DE BARCELONA, US VULL DIR, AMB PRUDÈNCIA PERÒ TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US HO PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I D'EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT = FERMES. NO HI HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA I CAP ALTRA FÓRMULA NO SENS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM A SIMPLE PART DEL TEMPS, SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM I REFEM LES CIUTATS, NO NOMÉS EL PAS DEL CALENDARI. sed\text\alaior.doc �LA CIUTAT LA REFÀ LA GENT I, PER TANT, CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. QUAN EM VAN FER ALCALDE, VAIG FER SERVIR LA FRASE DE SHAKESPEARE "LA CIUTAT NO SÓN NOMÉS LES PEDRES, LA CIUTAT TAMBÉ ÉS LA GENT". ÉS LA GENT QUE AVUI HI ÉS -LA QUE ES VEU, COM ARA ELS 'QUI SOU AQUÍ A ALAIOR- PERÒ TAMBÉ LES PEDRES QUE HAN FET LA GENT QUE JA NO ES VEU. PERQUÈ, EN AQUESTES PEDRES QUE HAN DEIXAT ELS QUE ARA NO HI SÓN, HI HA IMPRÈS TOT UN MISSATGE, TOT UN PROGRAMA, TOT UN CODI, DE VEGADES TOT UN LLENGUATGE. VOSALTRES SOU CIUTAT I, PER TANT, TOT I SENT SINGULARS, DIFERENTS I PROPIS, SOU TAMBÉ GERMANS DE TOTHOM. AQUEST ÉS EL MISTERI DE LA CIUTAT, QUE ÉS ELLA MATEIXA I ÉS GERMANA DE TOTES LES ALTRES CIUTATS. AIXÒ NO PASSA AMB LES NACIONS NI, ELS ESTATS, QUE ES DEFINEIXEN MÉS COM UNA DIFERÈNCIA, DE VEGADES COM UN EGOISME COL.LECTIU, UN EGOISME COL.LECTIU RACIONAL. ALGÚ HA DIT QUE ENS FEM GRANS QUAN ADMETEM L'EXISTÈNCIA DE VALORS SUPERIORS, QUE ENS TRANSCENDEIXEN I, PER TANT, ÉS BO QUE LES CIUTATS NO ES TANQUIN EN ELLES MATEIXES I QUE NO PENSIN QUE ELLES SOLES HO FARAN TOT. PER PODER FER ALGUNA COSA HAN DE SER ELLES MATEIXES I OBRIR-SE MÉS AMUNT I ADMETRE QUE HI HA COSES QUE LES SUPEREN: LES NACIONS, LES REGIONS, ELS ESTATS, I LA PÀTRIA GRAN, EN AQUEST CAS EUROPA, DE LA QUAL TAMBÉ US PARLARÉ UN MOMENT. LES CIUTATS SÓN ALGUNA COSA MÉS QUE UN APLEGAMENT DE PERSONES EN LA MESURA QUE, COM VA DIR MOLT BÉ EL PREMI NOBEL JAPONÈS KENZABURO OÉ , PARLANT D'HIROSHIMA, DE LA QUAL AQUEST ESTIU LAMENTEM LA DESTRUCCIÓ PERLA BOMBA ATÒMICA FA 50 ANYS, "SI MOR UNA PERSONA. AQUESTA PERSONA SEGUEIX VIVINT EN LA MEMÒRIA DELS ALTRES, D'AQUELLS QUE L'ENVOLTEN, D'AQUELLS QUE EL CONEIXEN, DE LA SEVA CIUTAT, PERÒ SI MOR UNA CIUTAT SENCERA, S'HA MORT UNA PERSONA I LA MEMÒRIA DE LA PERSONA". I AIXÒ ÉS EL QUE ENS IMPRESSIONA QUAN VEIEM EL QUE HA PASSAT A HIROSHIMA I EL QUE PASSA A CIUTATS COM SARAJEVO, DUBROVNIC I D'ALTRES QUE HAN PATIT. MOR LA MEMÒRIA DE LES PERSONES I AQUELLS QUE HAURIEN DE RECORDAR ELS QUE HAN DESAPAREGUT. I AQUEST ÉS UN DRAMA IRREVERSIBLE DE LA HUMANITAT QUE NO PODEM ADMETRE. LA CIUTAT ÉS, DONCS, LA HUMANITAT EN PETIT. ÉS EL QUE NECESSITEM PER VIURE. EL MÍNIM VITAL. EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE DIBUIXAR AQUESTA CIUTAT, ALAIOR, SOBRE EL MAPA, O QUALSEVOL ALTRA CIUTAT, HI HAURIA DE REPRESENTAR NO NOMÉS ELS CARRERS I LES PLACES, SINÓ TAMBÉ LA 9 sed\text\alaior.doc �GENT. UN MAPA PERFECTE D'ALAIOR ;SERIA EL DIBUIX DE LES VOSTRES MIRADES, EL QUE JO VEIG ARA AQUÍ. M'AGRADARIA QUE ALGÚ POGUÉS PINTAR LES VOSTRES MIRADES 1 ELS VÒSTRES DESITJOS. AQUEST ÉS UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS MAI NO PODRAN FER. NOMÉS EL PODEU DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS CADA DIA. LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGA DE RECORDAR-NOS, MOLT SOVINT, QUI SOM: LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA. SI NO M'EQUIVOCO, L'ANY 1654 ALAIOR` VA PASSAR PER UNA D'AQUESTES PROVES. EN AQUEST CAS, NO PER VOLUNTAT DELS HUMANS SINÓ DE LA MATEIXA NATURALESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA, PERÒ QUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTÈS, QUE UN TERRATRÈMOL VA ASSOLAR AQUESTA, ALESHORES, VILA 1 QUE LA GENT D'AQUÍ VA FER, VA REFER, EDIFICIS, ESGLÉSIES, CARRERS I VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ UN ALTRE COP. PER DIR-HO CLAR, RALLANT CLAR COM DIEU VOSALTRES, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CÀSOS EN QUÈ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ. PERÒ LES CIUTATS, SI NO SÓN TOTALMENT ASSOLADES, SINÓ SÓN TOTALMENT DESTRUÏDES, SÓN CAPACES DE RENÉIXER. BARCELONA -DEIXEU QUE PARLI DE CASA MEVA QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA- S'ESTÀ FENT, PENSO, PROU BÉ PERQUÈ COMPTA AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LES UNES A LES ALTRES, UNA COMPLICITAT. NO HO DIC PER DONAR LLIÇONS. NO PERQUÈ PENSEM QUE DES DE FORA ES PUGUI FER QUALSEVOL MIMETISME AMB BARCELONA. CAL RESPECTAR L'ESTIL DE CADASCÚ, D'ALAIOR, DE BARCELONA, CADASCÚ AL SEU NIVELL. PRIMER DE TOT, RESPECTAR L'ESCALA DE CADASCÚ. BARCELONA NO POT SER MODEL SINÓ L'ESTÍMUL PER CERCAR LA QUALITAT I SER UN MATEIX I, TAMBÉ, PER COMPARTIR PROJECTES. ALAIOR TAMBÉ SAP EL QUE HA DE FER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN LES PEDRES 1 EN LA GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DUES DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. QUAN DIC LES PEDRES, VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ, ON S'ALÇA AIROSAMENT, I DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA LA CIUTAT ESTESA CA> AL MAR. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT, NO LA PODREM REFER. 3 sed\text\alaior.doc �EL FUTUR ÉS EN LES CIUTATS DEL MON, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LA INFORMACIÓ I ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS, QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIO DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL COMENÇAMENT D'UNA AMISTAT, NO SOLS D'UNA INFORMACIÓ, SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA. TAMBÉ D'EXPRESSIONS DE SOLIDARITAT. DEIXEU-ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT, ABANS D'ACABAR, PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'RXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT AMB LES CIUTATS DEL MÓN: LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ MARIA MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR DE CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE "VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERZEGOVINA. LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPLA, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA: SARAJEVO. A MI M'AGRADARIA QUE EL PREGÓ DE BARCELONA D'AQUEST ANY, DE LA MERCÈ, EL POGUÉS FER TARIK KUPUSOVIC, QUE ÉS L'ALCALDE DE SARAJEVO. NO SÉ SI PODRÀ VENIR. EN TOT CAS, SI NO ÉS ELL, SERÀ MENDILUCE, QUE ÉS LA PERSONA QUE JO CREC QUE, DE TOTS ELS DIPUTATS EUROPEUS, I DE TOTS ELS PERSONATGES PÚBLICS D'EUROPA, ÉS EL MÉS ESTIMAT O DELS MÉS ESTIMATS A SARAJEVO. POTSER ELS PAÏSOS, ELS ESTATS, "FENEN MASSA CONDICIONANTS. POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ENTRAMPATS PER RAONS PODEROSES QUE, DE VEGADES, ENS COSTA D'ENTENDRE I QUE, TOT SOVINT, ESCANDALITZEN LES NOSTRES CONSCIÈNCIES. PERÒ LES CIUTATS SÓN MÉS LLIURES, NO DEPENEN D'AQUESTES SERVITUDS. SARAJEVO, CIUTAT ON .10 HE ESTAT t ON PENSO TORNAR TAN AVIAT COM SIGUI POSSIBLE, REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA. ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT AMB MAJÚSCULES I, EN CERTA FORMA, UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM. UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA. UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. UNA EUROPA INCAPAÇ DE GUERREJAR, PERÒ INCAPAÇ D'ADMETRE LA RENDICIÓ. VOSALTRES' TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ ESTEU SITUATS AL BELL MIG I'UNA ILLA ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT: EL SUD, D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA, I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE FORMAVEN PART DEL MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRES QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR, SINÓ EL CAMÍ QUE ENS UNEIX; AQUELL QUE S'HA NOMENAT EL PONT DE LA MAR BLAVA O EL PONT BLAU. AQUELL MATEIX PONT BLAU TÁMBÉ US HA UNIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA QUE TANT M'ESTIMO, NO NOMÉS PELS ESTUDIANTS ALAIORENCS O PELS MALALTS QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER LA DEVOCIÓ QUE TOTS TENIM A L'ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA, QUE ÉS COPATRONA DE BARCELONA O, PER L'AGERMANAMENT QUE TÉ BARCELONA AMB LES CIUTATS DE 4 sed\text\alaior.doc �MENORCA, NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FLORALS QUE VA TENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEIXEU -ME QUE US RECORDI UN VERSOS DE PONÇ PONS QUE PENSO QUE DIUEN MILLOR QUE JO L'ESPERIT D'ALAIOR QUE TRACTO D'EXPLICAR. DIU: T'ESCRIC DES DE L'EXILI I DE L'ENYOR, DES D'UNA PÀTRIA AMARGA I ESTRANGERA. T'ALBIR DES DE LA MORT. LA VIDA ENCARA MADURA ELS DATILERS I L'AIGUA CORRE PEL RIU CENDRÓS DE LA MALENCONÍA. NO Hl HA CAP MÉS PAISATGE QUE EL TEU NOM NI CAP CAMÍ FELIÇ QUE EL DE TORNADA. EL PARADÍS, MENORCA, ÉS EL TEU COS. QUI SOM? D'ON SOM? QUÈ FEM? CAPÀ ON ANAM? EL PES DEL MÓN ESCLAFA EL COR DF L'HOME. JA L'ÚLTIM PARADÍS ÉS LA LECTURA.' DIU EL POETA. JO PENSO QUE AL POETA LI AGRADA MOLT L'ÀGORA. I ARA SÓC AQUÍ. AIXÒ ÉS UNA ÀGORA. I QUE LA LECTURA PER A ELL ÉS EL REFUGI. I JO LI DIC AL PONS PONÇ "HEM DE TORNAR AlL'ÀGORA, A LA PLAÇA, A ALAIOR, PER RETROBAR EL PUNT QUE FARÀS QUE EL MÓN NO ENS PESI, I AIXEQUEM EL PES DEL MÓN DES DE LA CIUTAT". I LLEGIRIA PÀGINES I PÀGINES D'AQUEST LLIBRET. PERÒ NO ÉS AIXÒ EL QUE S'HA DE FER EN UN PREGÓ. NOMÉS QUE ÉS EVIDENT QUIN ÉS L'ESPERIT D'ALAIOR: ÉS L'ESPERIT DE LES CIUTATS, DE TOTES LES CIUTATS, QUE SÓN EL LLOC ON ES PARLA, EL LLOC ON LES PERSONES ES TROBEN, EL LLOC ON LA GENT Hl VA QUAN ESTAN SOLS. LA GENT SE'N VAN A LES CIUTATS. DESPRÉS DIUEN: LES CIUTATS SÓN L'ENEMIC DEL PLANETA. HI HA MASSA SOROLL. HI 1-A MASSA BROGIT. HI HA MASSA CIRCULACIÓ. HI HA MASSA ACCIDENTS. HI HA MASSA CRIMINALITAT. I JO US DIC: AIXÒ SÓN ELS COSTOS DE L'ÚNICA BONDAT I L'ÚNICA VIRTUT QUE ÉS QUE TOTS VOLEM ESTAR MÉS AVIAT JUNTS QUE NO PAS SEPARATS, PERQUÈ SABEM QUE JUNTS PODEM MÉS. EL SECRET DE LA CIUTAT, DONCS, EL SECRET D'ALAIOR, I EL DE BARCELONA, ÉS SER ELLES MATEIXS I SER GERMANES ALHORA. I 5 sed\text\alaior.doc ��PROPOSTA DE TEXT PER LLEG1R COM A PREGÓ A LES FESTES DE SANT LLORENÇ, A ALAIOR (11 D'AGOST 1995) �DISTINGIDES AUTORITATS DL GOVERN BALEAR, DEL CONSELL INSULAR, AUTORITATS LOCALS, ALAIORENQUES I ALAIORENCS, DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE S NT LLORENÇ r kIVI~ - t~Cdt~~ - `191 Á o N g. Pidik. ( 2k 0 -¿- FolAk Q„ ESTIC SOLAMEN.LAGRATT1''d14: aet 51\5' ryt-ts vtm >‹, k■ •' ESTIC, TAMBÉ, ORGULLÓS. ÉS UN ri-tAi f ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL DE JUSTIFICAR PERÓ PROU EVIDENT SI CREIEU LES MEVES PARAULES 1),s2Á01-,' ,A,,AfAbr CONFIEU EN EL MEU GEST, PERQUÈ AQUESTA ic;12^ CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME , POT REPRESENTAR ARA AMB II _ SATISFACCIÓ MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES '"b). f72"' CIUTATS DEL MÓN TENIM, tkL-CA `k)"1"5L-k4 9-7151 ne,,UZ M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ QUE M'AGRADA SENTIR PERO NO PUC PASSAR PER ALT ».cp)~ N LA VOSTRA VOLGUT ,14-141-P QUE FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES çoi¿ PARAULES QUE NO SOLS UN AMIC SINÓ L'ALCALDE DE BARCELONA US VOL DIR,AMB PRUDÈNCIA, PERÓLL'5":TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT FERMES. NO Hl HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. 2 �LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA 1 CAP ALTRE FÓRMULA NO SE'NS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA !VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM EL SIMPLE PAS DEL TEMPS SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM 1 REFEM LES CIUTATS, NO SOLS ELICALENDARI. \\S" 1/ ÉSVERITAT QUE DESPRÉS Hl HA ►'ESFORÇ D'AQ ELLS QUE A MÉS1 TEN NA F•'TA VOLINTAT UE/SE S T N U A A/► E^ ^L R L RVEI E .A QUE ELS COL. ECTIV A , E ^^ •E SE V• fUN ^T PERMANE E T" F^^' ^ACIÓ • FO"A UP D'HOMES I DON S p0 ONt NGUT, I HISTÒRIA, AL HAN D CIDIT DE VIURE. LA CIUTAT, LA REFÀ LA CENT I PER TANTg CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. I TE1V.. D PF ._ ! ..._ s'6 ~ ANA-BCMRT, ,` '!►^ ^ ^ y, Q ^^ S ^°7v i L Ñv^ t ^^^^^5 /N4 e 4 ^1. F}^ aU2 iJo '1 QK.l. V3SÀM, x kc, u,^ Y ?,¿ (Ajo Sat-().k PCn T^ l n^c ^c.:0771--1 C ^^ 4^ _ _ TAM^ -' sáu ^ ^^ ^ 5 ^R ^^^.c^ ^, - i f ^j7vt ; k^5 t,u.t n ^ a. J l 7rrn e t,3r04- atp C^^^ ^ vU/^.n^,^^^9 , ^^,^ p^ ^ u. 1,9 u( e rS ctAk TIGutu, • ^,,^, ^^ -^ uutÁT,l G �EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE 11~R ALAIOR 10BRE UN MAPAUAL-SEVOL--ALTRA_CBITAT, Hl HAURIAIYE -R-ÉPRESENTAR NO PAS I NOMÉS ELS CARRERS 1 LES PLACES --QUE TAMBÉ-- SINÓ LA GENT. UN MÁ1 2A__PERFECTE D'ALAIOR SERIA DIBUIX DE LES YOSTRFSJAIRAGES, ELREIRATDELS VOSIFIESJOS... AQUEST ES UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS NO PODRAN ,FER, NOMÉS EL PODEM DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS... CADA DIA. Y VISCISSITUDS M ÉS),CAD-A'LLOC TÉ PAkTICULARS, AQ QUE DONEN TESTIMONI DE LA ------ÜNTAT, DE SA--CAPMT7kT DE L.:•100in , 1, T-4t-d(A7A'rs(to:) LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGUÉS DE RECORDAR-NOS QUI SOM 1 LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA___ (iT SI NO 654 ALAIOR_VA PASS)NR S PROVES, EN AQUEST _CAS2NO PAS PER VOLUNTAT DEL –HUMANS SINÓ DE LA MATEIXABAIURAL _ESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA PhóbUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTES QUE UN TERRATRÈMOL ASSOLÀ AQUESTA ALESHORES VILA I QUE LA GENT D'AQUÍ VA REFER EDIFICISÇ ESGLÉSIES, CARRERS, VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ ALTRE COP I, PER DIR-HO PLA, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. M'EQUIVOCO, JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CASOS EN QUÉ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ, LA RENDICIÓ DELS SEUS HOMES. �^ ALA;^^ O R V D =,MO T RA C D D S ^,^ J TADA SE DU C D^ S EL Djó E^ 10. / ^ TI `O . S IC C ME13 A •► L S CIU FE L EVIii E T91/4 EA A, - ■ Ir .. E 111 SE HA ER E CO S, EN N E STAR DEgAL t 1• _ 4/ LA N E S : AT ^ AE A D MO T C •a I q, S TE EN EN. L O O U TAt O Q A BARCELONA --DEIXEU QUE' PARLI DE CASA MEVA, ^^QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA-BARCELONA, DIC, HO ESTÀ FENT, EM PENSO QUE PROU BÉ, I AMB MOLTES GANES, PERQUÈ COMPTA AMB UNA VOLUNTAT COMUNA, AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LE UNES A LES . ï) O a( ALTRES Po, ( c1 'Ñn \V `' S„t ¡O ,15 ó 9J,t, í (fa"A- ALAIOR TAMBÉ S'HA HAGUT DE REFER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN . i^^ ^ e ^ ^^^: ^^^^r• r^ 1, /4érSVQ15Gire .r5 3' 4 ^ • ^ : :^ ;1P^ -14a-o^,r-e^^,; , r+ r' >1 / ‘1, •^” . ^i -i'^ ^J► LES PEDRES I GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. 4. 41,4›.0" 41,4›. ,- .. ^ ^J^w LA i!: DUES QUAN DIC LES PEDRES VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ QUE EL SOL ATÉN GENEROSAMENT, I QUE DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA UNA CIUTAT ESTESA CAP A MAR. �IISTÒRIC, LA CONSERVACIÓ D'AQUEST NUCLI D'ACOR Y AMB LES NECESSITATS DELS CIUTADANS QUE HI VIUE A LA VEGADAD'ACORD AMB LES OBLIGAC ONS QTENIM PLER LLEGAT LA HISTÒRIA QUE HE ERETAT I CONDICIONS EL MÉS BONES DENAMENT DELS POSSIBLES, \ FORCEN UN ATS MOLT ESPECIAL. CENTRES ANT CS D ES ÉS EN AQUES :OBRE O 5 CONJUMINEN EL RESPECTE I IN EVA Ó QUE CER ADAPTAR LA VIDA DEL OMES I D S A L'ESPAI QUE HAN TRIAT PER SO -`• RNAR EN AQUEST MÓN. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT NO LA PODREM REFER. CAL VOLER DEIXAR UNA EMPREMTA CONCRETA - - PER EXEMPLE LA D'UN NOU CONCEPTE DE CIVISME, D'UNA NOVA MANERA DE "FER CIUTAT" QUE SE SOSTÉ EN LA MANERA DE CREURE EN LES COSES, EN LA NOSTRA VISIÓ DEL MÓN. CADA L OC TÉ, NO Ò UE, S EREIX, CO S SOL DI, ,^SI Ó AL I^ Ï J ,:; C,É COM PR0 D/EL MANT S s" O' O^-^AR I AOJÓ ^J^ ALHO ' PC:b ^ TA N ES: I ES JA OLT DE GUANYA UNA CIUTAT ÉS FA I ES REFÀ AMB AQUESTS PRINCIPIS. D'AIXÒ SE'N DIU, DESP ÉS 414—ESTI OSALTRES --I NO EM REFE', XO A SIS SRI, :INit A T TS ELS LO N E' -- DIE U HEM BARC;ELONI ► •'iBA C DA DIA' — L 'R ODEL CREAT --Ql^• E^S BARC ELONAi", D :A RC ONA. UA UNA CIUTAT SAP! TR^OB R EL '^ ^ 'U ES IL ES P TB N DIR QUE HA ^ GUA YAT, PE' ^UÈ GUI QUINA SIGUI L'ADVER ITAT ` QUE A H STÒRIA VULGUI L PRESEN AR —LI, SkBRÀ SUPER AR—LA. ^ �PAS PE E HI ANT ATS rS`LNs / ' LES CI U T;'^ Sb " '' RI ( L'AIGU^^ S "N ^. DIISOLDRA I 111 . I F ^ y • FA E QUE LES IRAN L SEVA RE EN NO SÓC PAS JO QUI US HO HA DE DIR, SOU VOSALTRES ELS QUE M'HO j HEU ENSENYAT: ALAIOR TÉ EL SEU ESTIL, L'HA SABUT DEFINIR DURANT MOLTS ANYS I AIXÒ US ;DÓNA CONFIANÇA PER AFRONTAR EL FUTUR. EL FUTUR ÉS DE LES CIUTATS DEL MÓN, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIÓ DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL 1COMENÇA,MENT DE LES XARXES NO SOLS D'INFORMACIÓ SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA, TAMBÉ D'EXPRESSIONS SOLIDÀRIES. DEIXEU"ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'EXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT ENTRE CIUTATS DEL MÓN. LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ M. MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR A CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERCEGOVINA, LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPA, BIHAC, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA, SARAJEVO. V^3 J L( �MASSA TENEN PAÏSOS ELS POTSER CONDICIONANTS, POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ATRAPATS FIIR RAONS PODEROSES QUE DE VEGADES EN "COSTA D'ÉNTENDRE I QUE - -TOT LES i- NOSTRES ESCANDALITZEN SOVINT CONCIÈNCIES, PERÒ LES CIUTATS SOM MÉS LLIURES, NO DEP-NDEM D'AQUEST S SERVITUDS. L PER AIXÒ LA CIU A T DE BA CELONA --I MOLTES ALTRES CIUTATS D: L MÓN-- A POGUT OFERIR LA SEVA AJUDA A UNA CAUS JUSTA. NO US PARLO SOLS DELS COMBOI ` HUM NITARIS, DEL TELÈFON MITJANÇANT B RCELONA CONNECTA QUE SARAJEVO AMB EL M Ó N/ Hl HA MOLT MÉS: ELS BARCELONINS HAN FE ,DE SARAJEVO UNA CIUTAT AMIGA I, MÉS ENLLÀ lE LES VOLUNTATS DEL CONSISTORI, HAN T 0 AT, ENDAVANT PEL SEU COMPTE ACCIONS S LIDÀ IES DE TOTA MENA. ÉS MÉS: EL GOVERN NICI' Á L POGUT PRENDRE UNA POSICIÓ POLÍT CA AM MOLTA MÉS LLIBERTAT QUE NO PODRIA F: R-HO, SE URAMENT, UN GOVERN MENYS LOCAL, N GOVE'' N AMB MÉS RAONS DIFÍCILS D'ESCAT R PERÒ QU SENS DUBTE Hl SÓN. Í HA PER TANT, TO EL QUE HE FET ESTEM FENT I FAREM PER S' RAJEVO --I PER LES ALTRES CIUTATS DE BÒSNIA-- ÉS UN EX1MP E D'AQUEST ESTIL CIUTADÀ, Q E PARTINT DE PRINCIPI DE LA DEFENSA D S INTERESSOS GE ERALS, NAIXENT EN L'OBJECTIU/ DEL BÉ COMÚ, ÉS CAPAÇ DE TRASLLADAR AQUESTA VOLUN A T A L'INTERÈS ENCARA I^/IES GENERAL DE TOTA LA UMANITAT. LES CIUTATS , DEL MÓN VOLEN EL BÉ .1E TOTES LES CIUTATS DEL MÓN I AQUESTA LÍNI . ÉS LA QUE SOSTÉ ,ACCIONS COM LES QUE HE EMPRÈS A FAVOR DE SARAJEVO. �PERO Np/ VOLDRIA Q E SOLS APA GUÉSAQUÍ LA „, • CIUTA * OM UNA STRÁ/ XEM PL Oi U OBVI E1S LES E E PAR PROVA EVO \ IO NI FÓRA QUE NI S el STA L 11 EVA tl\rr C OMP 0MiS DE\ I A IXÍ JUS QyE Fe IA\ D RANT L'E REOOROAR A» ES S lr U I" ADA E »ADA CT LES NO TRES FESTE IN G gm, PARAU A QU DIGOI ik DA G\E.T h QUEST ERRI ORI ÉS UN ALTR e oTA D \ABO EM ES ENCÉS I 41M MES AIGU DEFEN4 A FIEM LA CA , SA DE A PÁstr JUSTA, LA VOLU1 AT• •LÍTICA »'IMPEDIR EL G out* EL FEr COMPROMÍS D'EMPRENDRE ÁCCIONS DE TOTA M NA CONTRA AQUESTA PRÁCTICA 1-1ORROROSA, TERRIBLE, DE LA NETEJA ÉTNICA. Á !"' L GUERRA OBERTA i BÓSNIA O ÉS PAS --COM SE AR-- UNA T T SOVNT ENS A OLEN G ERRA ,É TRE PO LES, NTRE/CS UI1ATS. Al O N ÉS CM I HA SE1RBIS C M V SAL RES A SABE RRITS MB\ L'JqCCIO AJEVO, Q E VI EN QUE VQ E IMPO R U FkÈGIM FE IST D'AQ NOCOW SENSE ATI S, EN MO OC LTUR AVIAD TING T I ES ISAMENT UN PAÍS QUE PER LA S A MULTTLICITAT. DIS N EIX ENC SARAJEVO --CIUTAT ON HE ESTAT I ON PENSO TORNAR TAN AVIAT CM SIGUI POSSIBLE-REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA --ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT, EN MAJÚSCULES-- I EN CERTA FORMA UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM: UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA, UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. kick 9 �M L'EkJ ÓIA CO ' IVf VO SIN U.'R ITA L'INT`E S GEt9 ''ALS „ i r L^! IS A BE D LA -.. VOSALT ÉS TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ SOU SI DATS AL BELL MIG D'UNA LLENCA DE MAR, ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT -EL SUD D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA-- I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE' FORMAVEN PART D'UN MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRÈS QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR SINÓ !EL CAMÍ QUE ENS HA D'UNIR, AQUELL QUE S'HA ANOMENAT EL "PONT DE MAR BLAVA". LA VOSTRA HISTÒRIA REFLECTEIX AQUESTS MALENTESOS I HEU ESTAT TERRA DE PAS, D'ENTREMIG. PER AIXÒ SABEU DE QUE PARLO. / ~- AQUEST MATEIX PONT BLAI) TAMBÉ US H NIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA r UE TANTS M'ESTIMO. NO SOLS PELS ESTUDIANTS A AIORENCS ' ^(A7 '21`4 QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER A DEVOCIÓ QUE PRESERVEU A L'ESGLSIA DE SANT EULÀLIA -QUE ÉS CO-PATRONA DE BARCELONA-- NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FORALS QUE VA OBTENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEU HAVER-HI MOLTES MÉS RAONS I PRESERVAR AQUEST PONT --TAMBÉ PER AIXÒ SÓC AQUÍ-- ÉS UN DESIG QUE JUSTIFICA LES NOSTRES RELACIONS PLENAMENT. 0J) l u!'\') ï o[ ^1 �QUE BARCELONA I ALAIOR SIGUIN EXEMPLE D'AQUESTA VOLUNTAT CIUTADANA DE SALVAR EL BÉ COMÚ, DE DISTINGIR-SE PER LA SEVA SINGULARITAT --CADASCÚ AMB EL SEU ESTIL, SEGUINT EL SEU MODEL-- ÉS UN DESIG QUE AVUI, US FAIG AVINENT QUE ESTIC SEGUR QUE É COMPARTIT PER TOTS NOSALTRES. QUE AQUESTA FESTA SIGUI EXPRESSIÓ DE LA VOSTRA VOLUNTAT --QUE COMPARTEIXO-- DE CREAR UN ESTIL QUE ÉS I SERÀ "L'ESTIL D'ALAIOR", DE VIURE FENT I REFENT LA CIUTAT, AMB EL PRINCIPI DELS INTERESSOS GENERALS I GOSANT ESTENDRE ELS BRAÇOS CAP ENFORA PER ACOLLIR I ESTIMAR LES ALTRES CIUTATSÍ DEL MÓN, PERQUÈ DEFENSANT-LES --PER EXEMPLE, DEFENSANT SARAJEVO-- DEFENSEM TAMBÉ UN PRINCIPI UNIVERSAL: QUE TOTES LES CIUTATS DEL MÓN FUNCIONIN MILLOR I QUE SIGUIN MÉS LLIURES ÉS EN BENEFICI DE TOTS. QUAN AQUESTA NIT DE SANT LLORENÇ ELS ESTELS FUGAÇOS TRAVESSIN EL CEL AMB MÉS INTENSITAT QUE CAP ALTRA NIT DE L'ANY, I TOQUI DEMANAR UN DESIG, JA SABEU QUE ÉS AQUEST EL MEU DESIG, I ESTIC SEGUR QUE TAMBÉ VOSTRE. I TAMBÉ QUE DEMÀ I DEM PASSAT VISQUEM UNA EXCEL.LENT QUALCADA I QU ;GLORIÓS SANT LLORENÇ ENS VULGUI DONAR EL BO I MILLOR, A LA GENT D'ALAIOR I, SI M'HO PERMETEU DEMANAR, TAMBÉ ALS DE CASA MEVA. GRÀCIES A TOTS I UNA ABRAÇADA DE TOT COR. ¡VISCA ALAIOR! ¡VISCA L'EUROPA DE LES CIUTATS AMIGUES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4359 Title A name given to the resource Pregó Festa Major d'Alaior (Menorca) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alaior, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Model social Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/714/19950825_LV.pdf 6c038da75172a6ef21c5dc90e1ef4b1b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1995 La Vanguardia, p.011, Opinión Churchill ya no sirve Autor: PASQUAL MARAGALL Agosto va acabando agosto y parece que salimos de una penitencia. Cuerpos renovados, espíritus sosegados, sí, pero intranquilos. ¿Qué va a pasar? Nos preguntamos por Sarajevo y Bosnia. Nos interrogamos por lo que hará el Tribunal Supremo con el sumario de Garzón. No sabemos si habrá elecciones; mejor dicho, sabemos que las habrá pero no sabemos cuáles: ¿autonómicas?, ¿generales? Leemos una y otra vez declaraciones de Pujol y Duran matizando, desmintiendo, quizás mintiendo piadosamente o no. De IU, del PNV y, por supuesto, el latiguillo "váyase, señor González" permanente del PP. Declaraciones de Bono, Solana, etcétera. De González muy poco o nada. De Serra menos. Declaraciones de jueces y fiscales, sí, demasiadas para el gusto de muchos. Filtraciones de sumarios aún más (pero quién los da a los medios: ¿la justicia, la policía, las partes interesadas? ¿Pueden hacerlo?). Hablan los abogados defensores, lógicamente. El de Francisco Álvarez, el jefe del Mando Unificado de la Lucha Contraterrorista (MULC), ya ha dicho que no piensa acusar a los aforados González, Serra, Barrionuevo y Benegas. Miren cómo están las cosas que algunos pensarán: ¡menos mal! Porque a veces parece que este señor y sus compañeros tienen de algún modo la sartén por el mango. Mientras tanto, Conde navega en yate, De la Rosa -gran amigo de Álvarez, según declaración propia- no navega en yate, que se sepa, porque lo debe tener embargado, y ETA trata de hacer creer que tuvo el yate del Rey a tiro, pero era un yate del año pasado. En Cataluña, un soplo de aire fresco: la aparición de Quim Nadal. ¡Que tiemblen sus rivales! Es metódico, contundente, honesto y directo. Y es alcalde. No dejará pasar una. Girona, y los poderes locales en general, merecían este primer plano. Catalanismo y municipalismo nunca debieron separarse (ese ha sido el gran error de Pujol). Ahí hay una luz de esperanza, la única buena noticia del verano. La ofensiva croata en Krajina, que parece obligar a una negociación política (¡ojalá!), está por ver si es buena noticia. Temo lo peor para Sarajevo, porque los croatas no la defenderán y las fuerzas multinacionales se escudarán en el poder militar croata para ir retirándose. Kupusovic -el alcalde de Sarajevo- me dice que está dispuesto a venir a hacer el pregón de las fiestas de la Mercè y a volver en noviembre en la antesala de la Conferencia Euromediterránea, porque Izetbegovic, añade, ya ha dicho que, si no se rompe el cerco antes del final de noviembre (por tanto, dos días después de la conferencia), no se romperá nunca. Sarajevo no resistirá otro invierno. Mendiluce cuenta que la gente ya no corre cuando disparan sobre ellos. 84 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Se tiran al suelo, esperan y luego siguen. Y que ya no se arreglan. Se está perdiendo el milagro de Sarajevo: una ciudad sitiada, con conciertos y exposiciones cada día, si bien con la orquesta diezmada, la sala llena de rendijas y las exposiciones tan cargadas de significación que son más bien proclamaciones. Otra rendija de esperanza: los filósofos hablan de política, se mojan, como les pedía hace poco Havel. Aranguren ha sido claro y valiente: o se rompe la baraja o hay que reconocer que el juego que se hizo con ella -incluso el juego sucio- tenía motivos poderosos. Alguno de sus alumnos están más dispuestos a romper la baraja y a decir, con otra valentía, "váyase usted, señor González". A los filósofos hay que pedirles sobre todo valentía y no medias tintas. Para éstas ya están los políticos, se supone. Y yo no me resigno a esa división del trabajo: para unos la verdad y para otros la eficacia. (Tampoco se resignaba Havel en ese llamamiento a los intelectuales a que se mojaran.) Yo creo que la democracia está enferma o, por lo menos, que tiene fiebre. Y no estoy seguro de que esa fiebre no sea preludio o síntoma de la reacción del cuerpo social contra la enfermedad. Pero de eso ya hablaremos otro día. Ya les avanzo mi convicción de que la famosa fórmula de Churchill está periclitada: la democracia ya no es el menos malo de los gobiernos posibles. Mejor dicho: la gente ya no está dispuesta a aceptar un mal menor como sistema de gobierno. Y no lo está porque entrevé posibilidades mejores y no se conforma con menos. Y lo que pasa en Europa (Bosnia) y en España (GAL) es ocasión para mejorar el sistema: sólo con un cambio de cromos o de gobernantes entraríamos en la depresión política más prolongada de este siglo. Porque ¿quién puede tragarse tranquilamente, sin culparse, la desaparición de la ciudad que "practica" lo que los demás europeos simplemente "proclamamos": la tolerancia, la coexistencia de religiones, etcétera? ¿Quién puede creer seriamente que los nuevos gobernantes hubieran sido (y serán) más escrupulosos que los antiguos? Ya se ha visto lo que duran Balladur o Berlusconi o lo que aguanta el crédito de Clinton o Chirac. Nada. Aunque esto no quiere decir que hubiera sido mejor que siguieran Bush o Balladur. Lo que nos gustaría de verdad, aparte de cambiar de gobernantes, si es que hace falta, es avanzar un poco en cambiar el sistema de gobierno. Lo de Churchill ya no sirve. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 85 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1176 Title A name given to the resource Churchill ya no sirve Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Churchill, Winston, Sir, 1874-1965 Democràcia Govern Acció política Guerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80 PDF Text Text (30/08/95) Rupia, 8-20 d'agost de 1991 Estimat President, L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent. i No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar. Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per uns dies i es va posar a treballar com mai. Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem. Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar. Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya. Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si !'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~ cal retenir-ne els detalls. .__ Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona 2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans. Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat ' ALCAL DJA - pag. 1 - R•glstre de Sortfd J.t:fit~j --..:;:.:.;: .. " " ..... . �barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies. En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres. Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre. 1 Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts. Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té sempre una causa. Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a dignament la humanitat i la natura que ens envolte juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament 1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li més humil, servim amb bona fe: la de representar . *** (1) Els Jocs Olímpics L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs. elernent~ i Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92. ,i Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1' aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva, inici ben dramatic per cert, com voste recordara. - pag. 2- ... �1 la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res imprevisible. L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem l'emissió de 19.000 milions. Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives. A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació, la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi. 1 Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i )'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1 La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb els plantejaments que calgui desenvolupar. Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar. 1 El president de la Generalitat que sorgeixi de les crucial. roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general. ¡ Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria - pag. 4- �conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en aquesta línia. A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia. No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste mateix. Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics que s'hi oposen. 1 Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una exageració. 1 n! La veritat és que, per últim, tot plegat no ens les coses més facils sinó més difícils. Tant en 1 l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas deis símbols, deis llenguatges i deis gestos. Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e. *** - pag. s- �(2) Que vol Barcelona. Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa corren!, a partir d'ara. 1 El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis 750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori, Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu, reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.) Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals, 1 assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em referiré més endavant. ¡ ~na Estructurada ja en la realitat física i social com arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats, Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa. Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb - pag. 6- �les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia falten encara coses, com he dit. tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema tan delicat. ¡ Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada) i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt. l ¡ l És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de ser, ateses les tendencies espontimies. 1 ! Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i símbols de la ciutat. d~ Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada, Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no solament en els més dif1cils. j J El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital. 1 - pag. 7- �Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia construcció nacional i urbana. r.hl ¡ ! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora económica, cultural i tecnica. Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem arribarª ser, amb mcnys del queja som. ~ ' A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue aproximadament avui els donaríem. 1 Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit. prepara~ d'aq~í La nostra ciutat es rebre el món, a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se 1 capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers 1 de milions d'homes i dones de tot el món. Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya. Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana. 1 Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors de la convivencia. ' Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord - pag. s- �del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut. *** (3) La Carta Municipal Q Llci Especial de la Ciuta~ 1 i L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones, enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons ¡ situats en elles (!'actual Eixample). ! La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se l'Eixample. 1 La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat". i 1 Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves ! especialitats jurídiques en tres camps: 1 (A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de tantes fronteres locals. - pag. 9- �(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port, Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques, Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió; almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma). 1 Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell). Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa. ! L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera 1 la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. (C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició, per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, la solució deis famosos problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes? ª i Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial. L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga - pag. 1o- �Llei Especial sentit. la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniencia. Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92, Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona *** o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant. ¡ Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible 1 estimulan!. 1 ho han aconseguit. *En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar 1 1 -pág. 11 - �l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció, reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15 anys? 1 Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres. 1 Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar més enlla. El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies. Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central Europeu a Barcelona. Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat i seguimcnt popular. Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt historia, pero ho fa en un moment i en unes e ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia a una de les fragilitats més conegudes de la nostra ndicions que ens permeten de ser prudentment la crisi sovietica és un altre factor encoratjador). Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt. Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i lluitarem aferrissadament per ocupar-lo. 1 - pag. 12- �1 ' ¡ De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida, estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes. 1 L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. ' Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en subsol. ague~ context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns. Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional. ' De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat d'ordenar un subsol enormement carregat, som t pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat - pag. 13 - �local i emprcscs de servei públic. 1k Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6 ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de 1 creixement economic superior. No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una 1 Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est. Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla, com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra! ¡ El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí Puymorens ens hi acosten. i del Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona. 1 A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres 1 amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que podría complementar l'atractiu de l'aeroport). 1 Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és - pag. 14- t . �per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis esforvos estrategics. 1 1 Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen . A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de parlar de diners . *** - pag. 15- �Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera. Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona. En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. }' ª D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló, etc. El text de 1987 deia així: El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982. 11 11 Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983. " De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes. 11 Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe! que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11 Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles. 11 L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les - pag. 16- �mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca. ª lQ-Q 11. punts negres !1 " Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes (gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera. Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates. 1 " El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia. ~apítol 11 El deficit deis transports de Barcelona és un ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~, el lt'. Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es 1 aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al final d'aquestes pagines. _. 1 " Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti ~~·v (d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions. 1 1 SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita importa~. 11 " Motor Ibérica i EN ASA (Idem) . "Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa). 1 " Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit l - pag. 17- �motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants Cardús, d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. 11 "MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus provei"dores), etc. * ª " Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1 ~preses Aquesta realitat és reconeguda gencralment per provei"dores, contractistes i intermediaris financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho. 11 ! " Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis metropolitans contigus. 2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un " En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica. " El tema metropolitano és adjectiu. " Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. - pag. 18 - �" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central. i " La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt. " ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis pleJts histories ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS". l v " Comentem ara les dcspeses de capitalitat. " Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps. " En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal. 1 " Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes, Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en 1 aq uest sentit. " ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis? " Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les transferencies en el seu moment? " Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió. " Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en un percentatge deis ingressos de I'Estat. " Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual. " Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per partida doble alguns deis serveis públics que consur eix. -. " Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut. - pag. 19- 1 �Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització. 1 1 Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100% deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. 11 " Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel! estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i I'Estatut? l 1 11 ¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales privades i les autonomiques? ª ª 11 Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard, com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. 1 " Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu. 11 Aquí serveis !'oferta qüestió !'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta. Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors. 11 i Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueologic de Mérida. 11 - pag. 20- �". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid, 1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit, Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía. " I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~ I'Estat ni de I'A utonmnia. ; 1 " L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. " 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la . '1 oca 1. 1 gestro " L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel! estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalvian_t_. No tot, pero sí aixo. paradox~l " La situació deis Museus es va fcr més encara en establir-se la gratuftat deis Museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus. " El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el manteniment d'allo incautat. ¡ " Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell projecte intervencionista. 1 " La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el financ;;ament no millora. ¡ " No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant deis Ministres i #Consellers" corresponents. - pag. 21 - �Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat. Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt / vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. ( ~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f ª Haig d'assegurar-los que J'única solució aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs." 1 La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les solucions. \ 1 Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria. ¡ Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix. passa~ ¿Comes podía entendre que Barcelona deixés l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa? obr~s Més encara: ¿Com considerar excessives les realitzades quan també neixen de l'excedent generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a - pag. 22- �desc~ns llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en des del 1979, amb unes cmpreses i institucions municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes? i 1 Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon; compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ). ª En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment). 1 Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. ! Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi de la Generalitat. Q4 les despeses en que incorre J2IT compte de I'Estat i 1 i Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la infrastructura crescuda). Ho demana perquc és justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual. Q$ Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de 1989). El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i despcses de 4apitalitat mesures: el pagament de les refinanc;ament olímpic. 1 criteris precisos per als dos tipus de les boni ficacions necessaries per al La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem . - pag. 23 - els tindra, s1 així ho clesitja el �1 Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió relacions financeres. d~ les seves propies La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat. Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local. 1 Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat". 1 En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura. Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari. Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya. *** - pag. 24- t 1 �(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida. . . . -ª 1 1mpress10 . . ' que 1es a dmm1stracwns . 1 Domma no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en Id grans ciutªts. i 1 Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món (llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree, una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals). 1 Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressi vi tats, demograticament decadents ... Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics (quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles 1 d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions. Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament, sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I tanmateix ... estem realment anant més enlla? El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenc;os. - pag. 25- �del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot residencials. 1 Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis districtcs, d'aquí al 97. Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur estridencia. ¡ 1 El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons. 1 La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un 1 cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen que el futur també haura de ser diferent. Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. 1 Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances) que una autoritat local pot adreyar a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de problemes que localment coneixem fins a la nausea La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió. - pag. 28- �1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer concixcr als nivclls més alts de governació. No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi. Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis significati us. 1 Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit, Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-, Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's. Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula. Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars. ! 1 Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més. ! Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern. 1 En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que - pag. 26- �no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos nivells involucrats. *** Concretament: en el tema del trimsit hem de recon~ixer (1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus; (2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia). 1 1 Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe! desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de cotxes, al carrer i sobre les voreres!). Aquesta és la situació, llargament dramatitzada. ~~? ~o hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho 1 1 Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. 1 Estem construint 50 parkings públics o - pag. 27- concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi �* ** No és molt difcrent el me 1 missatge en el que es refereix .. a l'habitatge la degradació de barris. Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona). Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades ' i prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s. Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1 Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura 1 Contcmporania, H.cmeroteca, etc.). El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la 1 policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degrada's). Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora. ¡ Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada? N¡o necessariament Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil. .. pag. 29- �Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos podríem perdre 3 anys . 1 l La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa). Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa. 1 Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia. 1 (* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats). Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de Barcelona que jo faci en materia d'habitatge? j ! ( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona. 1 (2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable. 1 (3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres circumstimcies. (4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge. ¡ (5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama. - pag. 30- �En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella. 1 Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les propietats adjacents. (* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: irnpossible. Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe 1 mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible). 1 Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació. 1 1 Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de !50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). 1 1 No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorablel El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol, els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert. La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les - pag. JI - �operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-). ' Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més. ' q En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat. Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic. 1 El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea. *** Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera. '1 Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la 1 presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc. ! ¡ De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després. -. He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia compromes a trobar ubicacions apropiarles. - pag. 32- m'he �El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles comissaries existents- a cada districte municipal. No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detal ls. j 1 Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament, de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans. Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries 1 aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir. Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia, no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta. qu~ Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva preocupació ". Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no professional). - pag. 33 - �Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després formalment- coma policiajudicial. 1 Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics. 1 Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives. L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que no pas pe! de trobar-les. sed/car/prescat.pmm - pag. 34- �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia 17.12.96 Entrevista JP (di a 19 i després) 1 JC + XT '? reaccwns possibles Dia 19 Llei JP si pero .. Llobregat/Besós PM: jo t'enviaré un text Actes sessions anteriors Cana a JP? 3a,pista alternativa a Barajas 1 Patrimoni . Museus . Tinell . Palau Pedralbes . Monestir Pedralbes 2004 Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD 1 Documcnto2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4360 Title A name given to the resource Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Carta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Govern Infraestructures Indústria Acció política Espanya Territoris González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Barcelona Is Replaced By A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource. Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7407/20261026_029_a.jpg 448c681b3990caee8c7fbd8dfbd806f3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-09-21 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall i l'alcalde de Sarajevo Tarik Kupusovic visita Barcelona (1995) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Kupusovic, Tarik, 1952- Vila i Motlló, Manel, 1956- Mendiluce, José María, 1951-2015 Sarajevo Alcalde Districte 11 Guerra Relacions internacionals Solidaritat Description An account of the resource Pasqual Maragall Pasqual Maragall, l'alcalde de Sarajevo, Tarik Kupusovic, José María Mendiluce, Manel Vila, Anna Ferrer; Gloria Meler Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Publicat al catàleg de l'Arxiu Municipal de Barcelona: <a href="https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/detail/168460151" target="_blank" rel="noopener">L'alcalde de Sarajevo Tarik Kupusovic visita Barcelona</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf 152640f5b84fc9425905635042e57a76 PDF Text Text Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de les Nacions Unides. Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall: "NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES". 17 d'octubre de 1995 CCCI3 Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional, que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó en una capital cultural com és Barcelona. Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà, "no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional. Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial. El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals. Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals. També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra. ALCALDIA f[e^a ts^aa d'Entrada . ______._ _.__......._.___► ? ^4 5• 1.-151 �Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria ningú. I així va ser efectivament. Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims. Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia. El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ? Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va contestar: "un tractat". I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei en el territori de cadascun dels països. Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional. Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial. Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions. �Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules. Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant, pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu, sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els actes de la vida quotidiana. A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte es comença a reflectir en el llenguatge polític. Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans. Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I això els Estats ho saben. La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial que anomenem nacions. 3 �Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats. Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul. A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se conjuntament. Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials, com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local". Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local. Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat. Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat. En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que un "universalisme vacu, estéril". bona 4 �Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i en qualitat de què hi assistien. Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les qüestions que es van tractar a la reunió oficial. La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996. Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de Nacions Unides com Habitat II. Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí n'han sortit dues coses: 1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup dels 4. 2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals: Ciutats Unides. Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats. s La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per 5 �fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides. Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació d'algunes persones, com en Jordi Borja. Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que el millor encara ha de venir. A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial. a Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir. Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat. I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín, del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement, es resisteix a reconèixer. El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació "tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem vivint. �A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant. El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo, ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda: l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà. El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una ciutat catòlica 100% en la imagineria. Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa. Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit, com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats. 7 �Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca. Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener: dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides. Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat culta, preparada i cívica. Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme. Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats. Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals per evitar crisis monetàries. Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una 8 �exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum. Moltes gràcies a tots. 9 ��17/10 '95 19:30 $93 402 75 32 9i0,UaM UtoictiA ,a GABINET ALCALDIA 11002/0 0z cplatl uwaeD IS Oul Gi."4"` ák}p o l g5 - Proposta d'intervenció: NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >` HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL " PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA. L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A NIVELL MUNDIAL. EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ. 1.- EN EL PLA INTERNACIONAL 2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL - D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT �AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE D'ALTRES). ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS EXCLUSIVAMENT ARA FINS INTERNACIONALS INTERGOVERNAMENTALS. AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT . L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN (PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS, ÈTNICS). ÉS EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES RESPONSABILITATS. �LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT. PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES. BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE . EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS. PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR "XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB( ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT. BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS DEL MEDITERRANI. �EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL PREJUDICI. DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992 UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO. QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA. 1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE DIVERSES RELIGIONS. NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA �RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT MULTIÈTNICA. LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS MEDITERRÁNIES (1995). DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA, CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS OBJECTIUS. LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA �CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN TREBALL COORDINAT. ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4. AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I SUMMIT. EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996. LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS, QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB �BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE. AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS, AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET. LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G" MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A PARTIR DE LES CIUTATS. �LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I GLOBAL. COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL: EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS. - 3 EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP E VI SI , EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.; f b C LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA. �EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA. LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT, L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA, EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA. LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT , PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA. L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES AL COSTAT DE NACIONS �UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4361 Title A name given to the resource Nacions unides i ciutats unides Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Societat Globalització Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1456/19951018d_00694_LD.pdf ba052f3e6cc05ba9afe69873f2578e78 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 18.10.95 GUI(> Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JC) Conferencia al Col.legi Major Ramon Llull 19.00 hores. L'acte d'inauguració del curs universitari al Col.legi Major Ramon Llull consistin1 en una conferencia de l'Alc.alde, que pronunciara just després d'una breu presentació que fara el director del CQl.legi Major. Sr. J. Manuel Bermudo. -Posteriorment a la intervencíó de l'Alcalde, hi ha la possibilitat que uns quants alumnes li _puguin fer preguntes. En qualseyol cas, se sugg~reix no allargar gaire aquest moment i limitar-lo a tres o quatre preguntes. Tot seguit, s'adjunta la proposta d'interve~ció de !'Alcalde, que es pretén que serveixi com a model per a d'altres intervencions semblants davant d'auditoris similars. CONFEPM.JCG �/1 Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA El poder de les ciutats. INTRODUCCIÓ: BARCELONA TE PODER NO FA PAS GAIRES DIES, UN DIARI HISTÓRIC DE LA CIUTAT TITULAVA L'EDITOR!IAL: "BARCELONA TIENE PODER". 1 HO EXPLICAVA: BARCELONA, EL 1992, NO VA GASTAR DINERS EN LA CELEBRACIÓ D'UNS ACTES DE QUINZE DIES SINÓ QUE VA FER UNA INVERSIÓ DE FUTUR QUE ARA DÓNA ELS SEUS FRUITS AMB CLAREDAT. AIXÓ NO HO DIEM DES DE L'AJUNTAMENT. AIXÓ NO HO CANTAVA EL PERET AMB EL SEU ESTIL RUMBERO, DE "LA RUMBA DE BARCELONA". AIXÓ HO DEIA LA VANGUARDIA EL DIA 9 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY. 1 NO HO DEIA PERQUE SÍ. SOSTENIA AQUESTA AFIRMACIÓ EN EL BARÓMETRE QUE CONFIGUREN ELS INDICADORS DE LA CIUTAT. ELS INDICADORS Hl HA DIVERSOS ELEMENTS QUE ES MOSTREN COM A SÍMPTOMES DE LA VITALITAT. -EL CONSUM ELECTRIC --QUE ENS PARLA DE L'ESFOR<; INDUSTRIAL 1 EMPRESARIAL-- HA CRESCUT QUASI UN 2 PER CENT EN UN ANY. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -L'OCUPACIÓ HOTELERA HA CRESCUT DE QUASI UN 18%> EN UN ANY. -EL MOVIMENT DE PASSATGERS A L'AEROPORT HA CRESCUT D'UN 10°/o EN UN ANY. -EL TRÁNSIT PORTUARI EN TONES HA CRESCUT D'UN 13°/o EN UN ANY. -EL NOMBRE DE PASSATGERS EN TRANSPORTS PÚBLICS --QUE ENS PARLA DE CIVISME, DE MENYS CONTAMINACIÓ, DE MÉS BON TRANSIT, D'EFICÁCIA 1 DE QUALITAT-- HA CRESCUT UN 6o/o. -1 L'ATUR BARCELONÍ, BAIXA APOCA POC PERÓ BAIXA, JA QUE A 31 D'AGOST EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 1Oo/o. BÉ, NO ES TRACTA PAS DE . LLEGIR ARA UNA LLISTA D'INDICADORS POSITIUS, PERÓ SÍ QUE CALlA COMENc;AR PER AQUÍ, PERQUE LA REFLEXIÓ QUE US VULL FER TÉ A VEURE AMB AQUESTES DADES. D'UNA BANDA, ES RECONEIX QUE BARCELONA VIU UN BON MOMENT, UN GRAN MOMENT. NO SOLS PERQUE ARA VEIEM MOLT CLARAMENT LES RE NDES D'AQUELL CONFEPM.JCCi �Ajuntament de Barcelona GABINET D E L'ALCALDIA ESFORy TRANSFORMADOR QUE VAM FER ELS ANYS PRE-OLÍMPICS SINÓ PERQUE LA CIUTAT HA ACONSEGUIT DOTAR-SE DE LES INFRASTUClfURES 1DE LA MANERA DE FER QUE CALlA TENIR RECONEIXEMENT. NO ÉS so(s PER OBTENIR EL QUE VISQUEM MILLOR, QUE ESTIGUEM MÉS PREPAR~TS PEL FUTUR : ÉS QUE A ¡ MÉS SE'NS RECONEIX. L'ENQUESTA QUE EMPRESARIALS l f~ z~,~ ES PA EUROPEUSl A 500 SOBRE QIRECTIUS í LE$ SEVES 1 PREFERENCIES PER FER NEGOCIS, HAN COL.LOCAT . BARCELONA AL SISE LLOC : (FA UN ANY í ÉREM ELS ;' 1 JA HO CELEBR~j\VEM), SETENS, ZURICH, MILA~. o~f 1 ' PER DAVANT DE t \. 1 ' ¿TOT AIXO HA ESTAT UN Mlfi<ACLE? NO, TOT AIXO HO ~ HEM ANAT FENT AMB LA COMPLICITAT DE TOTS ELS BARCELONINS . HA EST~T AQUEST ESFORy PARTICIPATIU DE TOTHOM EL QUE HA FET POSSIBLE QUE HAGUEM RECUPERAT QUASI CINC QUILÓMETRES DE PLATJA, QUE HAGUEM OB~RT NOUS BARRIS ALLÍ ON ; Hl HAVIA VELLES FABRIQUES 1 SÓL DESAPROFITAT, QUE HAGUEM MILLORAT LES COMIUNICACIONS , OBRINT LES RONDES PERÓ AL MATEIX TEMPS FENT MÉS QUILÓMETRES DE CARRIL-Bitl QUE MAl... ÉS A DIR, EQUILIBRADAMENT 1 AMB UN IMPULS ESPECTACULAR, BARCELONA S'HA SITUAT OIW ÉS, COM UNA DE LES CONFEPMJCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRANS CIUTATS DEL CONTIN;ENT, COM LA PORTA SUD 1 D'EUROPA. HE DIT QUE AQUEST BARÓMETRE SOLS EM SERVIRlA 1' , PERA SITUAR L'INICI DE LA REFLEXIO, NO PERA DONARHI VOL TES NI PER A FER-LO q:>NEJAR COM LA BANDERA DEL COFOISME, DE L'AUTOCOMPLAEN<;A. 0 CAPACITA T DE DECISIÓ PODER ÉS CAPACITAT DE DECISIÓ TORNO, PER TANT, AL COMEr¡.J<;AMENT. QUAN UN DIARI SERIÓS 1 AMB LLARGA TRAD,CIÓ DE RELACIÓ AMB LA ------·- CIUTAT DIU QUE BARCELONA fÉ PODER, ¿QUE VOL DIR? ¿QUE _BABCELGNA~JL~? ; - ¿QUE BARCELONA DECIDEIX SOBRE MOLTES COSES? NO. PER ARA, DE MOMENT, VOL DIR QUE A BA~CELONA LES COSES VAN BÉ . 1 AIXÓ ENS AGRADA, ÉS EVIDENT QUE SATISFA L'ALCALDE , QUE SATISFA L'AJUNTAMENT 1 QUE SATISFA ELS CIUTADANS 1 CIUTADANE$. PERÓ NO ÉS SUFICIENT, , , f , ' , NO ES EL FINAL, NO ES L'OBJIICTIU. AIXO ES, SI DE CAS, EL PRINCIPI, EL PUNT A PAfTIR DEL QUAL PODREM ASPIRAR ALS AL TRES OBJECTIUS, AQUELLS QUE REALMENT ENS PARLEN DEL ~ODER DE LES CIUTATS, EL PODER DE DECIDIR. CONFEPM.JCG �._( Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA UN PETIT REPAS A LA HISTORIA ¡ LA MATEIXA HISTORIA DE ! LA CIUTAT ENS PARLA D'AQUESTA VOLUNTAT DE DECIDIR, D'AQUEST DESIG DE 1 SER-HI. EN DIFERENTS MOMEtJTS, EN SITUACIONS MOL T DIVERSES, BARCELONA HA VQLGUT DIR-HI LA SEVA: ' LA BARCELONA ROMANA QUE ADQUIRIA UN PAPER ! 1 RELLEVANT EN EL COMER<; 1tc oMEN<;AVA A TENIR VEU PROPIA. LA BARCELONA QUE ERA SEU DE LA CORT AMB GAL.LA PLACÍDIA 1 QUE EXIGIA UN TAACTE QUE RESPECTÉS LA !' SEVA VOLUNTAT. LA BARCELONA QUE ESDEVENIA MARCA DE FRONTERA ' ENTRE ELS DOMINIS FRANCS 1 ELS DEL CALIFAT DE CORDOVA. JUSTAMENT LA IN1CAPACITAT DELS FRANCS PER A MANTENIR DEL TOT LA DEFENSA DE LA CIUTAT 1 ' DEL SEU COMTAT VAN SER EL MOTIU EXTERN, O L'APARENT, SI VOLEU, PERQUE ELS COMTES BARCELONINS DECLARESSIN ¡LA SEVA INDEPENDENCIA ¡ DEL REI FRANC. AQUEST VA SER EL PRINCIPI DE L'EXISTENCIA FORMAL D'UN PAÍS, CATALUNYA, QUE TÉ , 1 ELS SEUS ORIGENS EN EL COMTAT DE BARCELONA. CONFEPM J CG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUASI MIL ANYS DESPRÉS, QUAN BARCELONA PREN PARTIT PELS ÁUSTRIES DAVANT LES TROPES 1 DECIDEIX QUE1 HA NO RENDIR-SE ENVIAT FELIP V, BARCELONA CONTINUA DEFENSANT LA CAPACITAT DE DECISIÓ PROPIA 1 CONTINUA REPRESENTANT TOT EL PAÍS. AL CAPDAVALL, LA DEFfENSA DE LA CIUTAT QUE ACABA L'ONZE DE SETEMBREI DEL 1714, QUAN ELS QUE ASSETGEN BARCELONA Hl EfiTREN VENCEDORS, ÉS LA PRINCIPIS QUE HA MANTINGUT EN DEFENSA DELS GENERAL TOT EL PAÍS. 1 y--- REPETIT AL LLARG - DELS . SEGLES: VOLUNTAT DE \ DECISIÓ, VOLUNTAT DE PARtiCIPACIÓ EN PROJECTES DE MÉS ABAST. BARCELONA SEMPRE HA VOLGUT TENIR OPINIÓ SOBRE LA CONSTRUCfló D'ESPANYA 1 SOBRE EL PROJECTE EUROPEU. SEMPRE HA ESTAT AIXÍ, COM UNA MENA DE "MARCA DE LA CASAt'. AIXÓ ENS HA DEFI~ ---- ----~---- .. - .... _________ ..... . ......... ........ ............. ··------·-· ----------------~~-..... BÉ.r ARA HE ESMENTAT UNS QUANTS EXEMPLES QUE EN _PODRIEN SIM _ OLICA, DE F 1 . CREUR!=(a E PR SENTACfO... DAM NT D . TOT/ UNA A PE MAX( A EFIC lA, DE . · CIL -AR LA LES , IUTATS/ QUE DECI ,_ OBJE STIÓ ~S NO ES¡I\IX . O NO ES 11 SOLS AIXÍ. Hl \ ~ e;·· A DE IMA QUALITAT. EN SÓN MÉS CIUTAT, SÓN TIVA~NT MILLORS. V CONFEPMJCG �7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUTONOMIA PERA BARCELONA: ELS RECURSOS ¡ ¡ i QUAN DIEM QUE ARA BARCE~ONA VOL DECIDIR ESTEM AFIRMANT QUE LA CIUTAT ¡ NECESSITA DETERMINAT GRAU D'AUTONOMIA. ¿BARCE~ONA TÉ CAPACITAT PERA DUR ENDAVANT UN PROJECTE URBANÍSTIC 1 PER 1 , INCREMENTAR EL NOMBRE D'HABITATGES? ¿O TE EL PODER DE DECISIÓ PER A O~RIR UN CARRER, TALLARNE UN AL TRE 1 FER AQUELLES MODIFICACIONS QUE CREGUI OPORTUNES? DONdS BÉ, MOL T SOVINT NO. MOL T SOVINT AQUESTA DECISIÓ RECAU EN UN PODER ' 1 SUPERIOR, JA SIGUI L'AUTONOMIC O L'ESTATAL. Hl HA DUES MANERES DE COMPROVAR EL GRAU DE CAPACITAT DE DECISIÓ 1 LA COMBINACIÓ DE TOTES , , 1 DUES ES EL QUE DONA UN INDICADOR FIABLE . PER UNA ' BANDA, ELS RECURSOS DISPONIBLES. ÉS A DIR: ELS DINERS. QUAN ES VA CcpMENc;AR A DISSENYAR L'ACTUAL ESTAT DEMOCRATIC 1 DE DRET COMA ESTAT DE LES AUTONOMIES ES VÁ FIXAR L'OBJECTIU D'UN REPARTIMENT DE LES QUOffES DE RECURSOS QUE TENDIA A EQUILIBRAR EL RODER MÉS PROPER ALS CIUTADANS, EL LOCAL. Pt=Ró ' TOT SOVINT, LES AUTONOMIES, QUE NO VOLIEN DEIXAR PERORE RES DEL QUE TOT JUST COMENc;AV~N A OBTENIR, NO VAN CORRESPONDRE A AQUESTA 'DEA. 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ARA ENS TROBEM QUE MOLTS DELS PROBLEMES ES PODRIEN RESOLDRE MOLT :MILLOR SI LES CIUTATS TINGUESSIN MÉS RECURSOS 1 POGUESSIN ENFRONTAR~ SE ELLES MATEIXES A MOLTES DE LES QÜESTIONS QUE ENCARA CAL RESOLDRE EN ÁMBITS SUPERIORS. EN EL CAS DE BARCELONA, LA INJUSTÍCIA DEL REPARTIMENT DE LES CARREGUES ÉS MÉS tQUE EVIDENT PERQUE Hl HA UN FET QUE NO POT NEGAR NINGÚ 1 QUE APAREIX COM UNA CLARA DISCRIM INfl.\CIÓ. EM REFEREIXO ALS COSTOS DE CAPITALITAT. BARCELONA, PEL FET DE SER lUNA CAPITAL --LA CAPITAL ' , , ' POLITICA DE CATALUNYA, P¡ERO TAMBE LA CAPITAL ECONÓMICA, CULTURAL O SOCIAL-- TÉ UNES DESPESES SUPERIORS 1 HA D'OFERIR VN NIVELL DE SERVEIS 1 PRESTACIONS MOLT CONTRAPARTIDES ELEVAT ¡ QUE EN N'OBTÉ. RELACIÓ SOVINT A LES POSO UN EXEMPLE QUE POT SEMBLA~ PETIT, PERO QUE DIU MOL TES COSES . A MADRID, DE 24 MUSEUS, EL MUNICIPI l EN PAGA UN (LA RESTA ELS RAGA L'ESTAT O ELS PAGA L'AUTONOMIA). A BARCELONA, DE 24 MUSEUS SOLS UN ! O DOS NO SÓN PAGATS AMB ! ELS DINERS MUNICIPALS. 1 NO ES TRACTA PAS DE COMPARAR-NOS AMB MADRID PER JUSTIFICAR UNA PLORANERA VICTIMISTA. ÉS SOLS i , UN EXEMPLE DEL TRACTE 01\tERS QUE Hl HA. PODRIEM FER AL TRES EXERCICIS 1VEUIRE QUANTES GUARDERIES MUNICIPALS Hl HA A BARCELONA --ENCARA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INSUFICIENTS-- QUANTES ' N'HA 1 FET EL GOVERN CATALÁ. 1 AUTONOMIA PERA BARCELONA: LA CARTA MUNICIPAL ¡ l L'AL TRA MANERA COMPETENCIAL. ÉS AQUES~ EN TINDREM MOLT DE CALGUT DONAR-HI OBSERVAR EL TERRENY, GUANYA~.i HAURÁ MOLTES !VOL TES, NIVELL BEN AVIAT COSTAT, HAURÁ PERO S'HAURÁ ACONSEGUIT. LA CARTA MUNICIPAL QUE ES+-lG--SEGUR-f01\JPJD ~ ! QUE ABANS QUE ACABI L'ANY ~A , TINDREM ENLLESTIDA -1 QUE HAURÁ D'APROVAR EL PARLAMENT DE CATALUNYA-- , ES EL ' TRAS~LAT D'AQUESTA VOLUNTAT ' AL DE ¡DECIDIR PACTE PER ESCRIT PART DE BARCELONA. ¿QUE DIRÁ LA CARTA? DIRiA QUE BARCELONA POT APROVAR PLANS URBANÍSTiqS DE DETERMINAT ABAST SENSE NECESSITAT D'UNA PiPROVACIÓ PER PART DE NIVELLS SUPERIORS . DIRÁ buE LA JUSTÍCIA LOCAL PODRÁ FUNCIONAR, AMB MÁXIMA PROXIMITAT, ~APIDESA, AGILITAT S6NSE NECESSITAT RECÓRRER ALS ÁMBITS SUPERIORS. POLICIA LOCAL --LA GUARDIA 1 LA DE DIRÁ QUE LA URBANA-- TINDRA CARÁCTER DE POLICIA JUD!ICIAL EN DETERMINADES QÜESTIONS. DIRÁ QUE MOL TS ¡ DELS CONFLICTES CIUTADANS ES PODRAN RESOLDRE DES DELS NIVELLS CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALDIA MÉS PROPERS ALS MATEIXOp CIUTADANS. 1 DIRA QUE , i BARCELONA TE UN MAR<SE IMPORTANT. CONFERIRA D'AUTONOMIA A ! LA ' CIUTAT PROU AUTORITAT POLÍTICA 1 CAPACITAT DE DECI;ISIÓ. 1, A MÉS, AIXÓ SERA 1 POSSIBLE PERQUE AQUESTA VOLUNTAT D'INCREMENTAR LA NOSTRA q;APACITAT DE DECISIÓ VA MÉS ENLLA DE LES DIVERSES OPCIONS POLÍTIQUES: Hl HA UN ACORD, UNA ENTESA, 1IUN TREBALL ACURAT, PER PART DE TOT EL CONSISTORJI, NO SOLS PER PART DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL. ¡ 1 BARCELONA, PER TANT, A L8S ACABALLES DEL SEGLE , ¡ , XX, O, MES BEN DIT, A LES PO fTES DEL SEGLE XXI, ES A PUNT D'ACONSEGUIR UN !DELS SEUS OBJECTIU S FONAMENTALS. EM PENSO OdJE AQUEST SÍ QUE ÉS UN INDICADOR DEL PODER DE LA iCIUTAT. DEL PODER REAL, 1 D'UN PODER QUE NO SOLS PROVÉ DE LA CAPACITAT DE "FER COSES" SINÓ DE LA VOL~NTAT DE "FER LES COSES D'UNA DETERMINADA MANERAl'. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 8 PROXIMIT A T , , 1 , , MES CAPACITAT DE DECISIO VlOL DIR MES PARTICIPACIO 1 PERO GUANYAR CAPACITAT DE DECISIÓ NO TINDRIA TOT EL SENTIT SI NO ES FA AL! MATEIX TEMPS QUE ES GUANYA CAPACITAT DE PAP,<TICIPACIÓ. ÉS A DIR: A ' MESURA QUE LA CIUTAT GUANYA PODER --GUANYA CAPACITAT PER DECIDIR-- d BÉ TRASLLADA AQUEST PODER ALS CIUTADANS 1 CIUTADANES O BÉ SERIA TOT PLEGAT UN ESFOR<; INÚTIL, UN SIMPLE CANVI EN EL REPARTIMENT DE LES RESPONSABILITATS 1 ENTRE ADMINISTRACIONS, SENSE EFECTES REALS SOBRE LA VOLUNTAT CIUTADANA. PER l AIXÓ ES TRACTA D'UNA ACCIÓ PARAL.LELA, OBLIGADAMENT PARAL.LELA SI VOL ¡ ADQUIRIR TOT EL SEU SIGNIFI ~AT . BARCELONA OBTINDRA MÉS QUOTA DE PODER 1 A LA VEGADA ELS BARCELONIN~ 1 LES BARCELONINES INCREMENT COM UN HAURAN DE PERCEBRE AQUEST ¡ FET REAL. AIXÓ VOL DIR DQNAR MÉS CAPACITAT DE DECISIÓ ALLÍ ON S'ÉS MÉS ~ ROPER ALS PROBLEMES, ALLÍ ON ÉS MÉS FÁCIL RESQLDRE'LS AMB LA MÁXIMA ' ' i , ' EFICACIA PERQUE Hl HA TAMBE LA MAXIMA PROXIMITAT. 1 l ELS GOVERNS DELS DISTRICTES DE LA CIUTAT GUANYARAN, PER TANT, RECURSOS --DEIA ABANS QUE 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA ' / / 1 ELS RECURSOS SOW{JN INDICADOR DE LA CAPACITAT-/ PES ~BDUES POLÍTIC. 1 P~S RECURSOS 1 poSES POLÍTIC. j AIXÓ VAN ÉS 1 LLIGADES. EL QUE ARA TRASLLADEM CAf ALS DISTRICTES, AMB UNA FÓRMULA ----""""'"_"--... 2. . ' ' ,--..~ . ~. . .. ' ..~ - .... -- . .~,._ _ ' -- ~ ' ., ~ QUE ~ ~ t.: -ANIRA SENT-/ A MESURA OUE SE'N DERIVIN LES :t t ..,.,. - -~ 1 CONSEQÜENCIES, A MESURA QUE AIXÓ SIGUI MÉS PALPABLE, QUE LA CIUTADANif\ HO PUGUI "TOCAR". PROXIMITAT: ELS GOVERNS D~LS DISTRICTES ! SERIA ABSURD QUE RECLArylÉSSIM L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT 1--EL PRINCIPI SEGONS EL ' QUAL ELS NIVELLS SUPERIORS HAN DE DEIXAR LLAST PER DONAR PROTAGONISME IALS NIVELLS INFERIORS-SI , DESPRES NO 1 ' CORRESPONGUESSIM A AQUESTA 1 DEMANDA AMB L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI EN EL NOSTRE TERRENY. 1 AIXÓ ÉS E~ QUE FEM. APLICAR ¡ L'ACOSTAMENT MÁXIM DES DE L'AJUNTAMENT, QUE COM 1 A PODER LOCAL JA ÉS LA ! MÉS PROPERA DE LES ,, ADMINISTRACIONS. DONCS BE: L'ACOSTAREM ENCARA 1 MÉS. LES COSES QUE E~ PODEN RESOLDRE EL DISTRICTE ~O CAL QUE PASS~N PER LA PLA<;A DE SANT L--- - · ¡ ~AUME. CADA DISTRICTE, CADr · CONSELL DE DISTRIC~E, ES PODER MUNICIPAL A SEU TERRITORI, ES AJUNTAMENT. CONFEPM.JCG �'l Ajuntament de Barcelona 1 GABINET DE L'ALCALD IA DEIXEU-ME TORNAR A LA HISlÓRIA. QUAN ES VA CREAR EL CONSELL DE CENT 1 (SEGLE XIII) S'ESTAVA PRECISAMENT BUSCANT UN jSISTEMA QUE PERMETÉS DOTAR EL GOVERN CIUTADAI DE LA PARTICIPACIÓ (ÉS VERITAT QUE UNA PARTiqiPACIÓ LIMITADA, PERO JUTJAR ARA AQUELL CONSELU AMB ELS CRITERIS D'AVUI 1 FÓRA UN ANACRONISME INJUST; SI HO MIREM PENSANT EN COM FUNCIONAVEN POT ALE~HORES JA LES CIUTATS, ES DIR QUE BARCELONAJ TENIA UN MODEL AVANc;AT, QUE RECONEIXIA FORc;A LA DIVERSITAT ' BARCELONINA. LA PROVA ÉSI QUE QUAN DESPRÉS DE ¡ L'11 DE SETEMBRE DEL 17!14 ES VA EXTINGIR EL CONSELL DE CENT 1 ES VA ~EGULAR L'ADMINISTRACIÓ CIUTADANA SEGONS UN MCDDEL QUE IMPERAVA AL ¡ REGNE DE FELIP V, APOCA PpC ES VA ANAR PRODUINT UNA SUBSITUCIÓ DEL PATRICI~T URBA PER PART DE LA - NOBLESA, PROVOCANT REPRESENTATIVITAT 1, UNA DISMINUCIÓ PER, TANT, DEL DE LA GRAU DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.) ARA ÉS --SEGUINT EL FIL PER TANT, EL QUE ESTEM FEN[T ¡ DE LA TRADICIÓ BARCELONI~A-- DONAR CONTINU.ITAT AL PROCÉS DE DESCENT~ALITZACIÓ QUE ES VA COMENc;AR TOT JUST QUE iEL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRATIC ES VA FER REALITAT. NO SOLS PERQUE ESTIGUEM CONVENc;UTS --QUE HO ESTEM-- DE l NECESSITAT D'ACOSTAMENT, DE LA POLÍTICA LA ALS CONFEPM.JCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC/\LDIA CIUTADANS --AQUESTA ÉS U~A EXIGENCIA DEL MATEIX SISTEMA DEMOCRÁTIC, QUE S'HA DE RENOVAR SOTA EL PRINCIPI DE LA PARTICIPACtq 1 DE L'ESCALFAMENT DES DE BAIX-- SINÓ TAMBÉ PERQUE AIXÓ L'EFICÁCIA A LA RESOLUCIÓ DÓNA TOTA D~LS PROBLEMES. 1 CIUTAT MÉS JUSTA SOCIALMENT i 1 HE COMENc;AT PARLANT D'UNS INDICADORS QUE SÓN FRANCAMENT POSITIUS. PER~ BARCELONA ENCARA NO ÉS ON VOLDRIA SER. AL MAPA DE LA CIUTAT QUE ANEM DIBUIXANT ENCARA Hl HA CLAPES FOSQUES, TERRITORIS QUE RECLAMEN ' JUSTAMENT UN TRACTE PREFERENCIAL. 1 HEM DE FER-HO A PARTIR 1 EL PROCÉS QUE JA HEM ENGEGAT FA ANYS , 1 QUE 1 FUNCIONA. PENSO, PER 1 EXEMPLE, EN ELS BARRACOTS¡ DE FUSTA DEL BARRI DE LA PROSPERITAT, ON VIVIEN ~LS TREBALLADORS DE LA RENFE 1 LES SEVES FAMÍLIE$ ... FINS EL PRINCIPI DELS VUITANTA. O PENSO, PER EXl::MPLE, EN UN DIUMENGE ' .. i DEL 1964 EN QUE ELS VEINS DJ= ROQUETES VAN AGAFAR EL PIC 1 LA PALA 1 VAN COM~Nc;AR A FER UNA RASA ... ¡ PERQUE NINGÚ NO ELS FEIAI CAS 1 NO ACONSEGUIEN TENIR CLAVEGUERES. AVUI, 1 EN AQUESTS MATEIXOS LLOCS, Hl HA UN URBANISME p uE ENDREc;A LA CIUTAT, ELS CARRERS MEREIXEN 1 AQUEST NOM, S'HAN CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DIGNIFICAT PESTAÑA ELS O ESPAIS LA --COM PLA<;A 1 \ L~ ROJA-< PLA<;A SÓN ANGEL DOTATS 1 D'INFRASTUCTURES --COM CftJN DRAGÓ, COM EL FÓRUM ¡ NORD DE LA TECNOLOGIA-- 1iHAN GUANYAT EL DRET A DISPOSAR DE MONUMENTS COM EL CENTRE DE LA CIUTAT. A CIUTAT VELLA ES PROQ>UEIX UN FENOMEN DE RECUPERACIÓ TAMBÉ ESPECTACULAR. ALLÍ ON Hl HAVIA 1 CARRERS FOSCOS 1 ESTRET$, SENSE SOL, AMB CASES i QUE TRONTOLLAVEN, 1 AMB P¡ENSIONS DE MAL VIURE 1 MOLTS QUADR~TS METRES : PROSTITUCIÓ, AVUI DEDICATS A LA Hl HA !CARRERS MÉS AMPLES, i " PLACES QUE HAN SORGIT DE !LES RUNES DELS EDIFICIS ~ >v~~ QUE QUEIEN, ARBRES 1 SOL. 1!, MOLT MÉS SIGNIFIC~ttí, U~v) S'HI INSTAL.LEN ENTITATS DI~ERSES QUE CONJ.AÓUREN EL CENTRE HISTÓRIC COM UN! CENTRE CU L;JtÍRAL DE LA CIUTAT: EL CENTRE DE MUSEU D'ART CULT~RA CO~YÉMPORÁNIA, CONTEMPORANif/ / LA EL UNIVERSITAT 1 POMPEU FABRA, LA RAMON ijLULL ... 1 TOT AIXÓ PASSA ¡ MENTRE ESCULLEN LA CIUT~T VELLA PER INSTAL.LAR LA SEVA SEU CENTRAL i ELS METGES SENSE FRONTERES, ROSA SENSAT ... I I ES TORNA A OBRIR LA LLIBRERIA DEL RAVAL --QUE EERA LA LLAR DEL LLIBRE--, S'INSTAL.LEN GALERIES D'ART'.... TOT AIXÓ ES FA DES DE LA MÁXIMA PROXIMITAT --AlMB RECURSOS QUE ES 1 GENEREN DES DEL MATEIX DISTRICTE AMB L'EMPRESA i CONFEPM..JCG t\ ( �Ajuntament de Barcelona GAI31NET DE L'ALCALD IA PROCIVESA-- 1 ALHORA AMB iLA MÁXIMA PROJECCIÓ -' 1 PERQUE ES COMPTAAMB REQURSOS EUROPEUS--. 1 AQUEST EXEMPLE EM PERMET D'ENTRAR ARA TERCER PUNT QUE VOL/A AL T~CAR. M'HE REFERIT A LA CAPACITAT DE DECISIÓ --dL GRAU DE PODER DE BARCELONA-- 1 A LA PROXIMITAT --EL GRAU DE PARTICIPA CIÓ DEMOCRATICA loE BARCELONA 1 ALHORA EL GRAU D'EFICACIA MAXIMA DE BARCELONA-- 1 ARA EM VULL REFERIR A LA CAPAC~TAT DE PROJECCIÓ --EL GRAU DE PARTIC/PACIÓ DE~ DE BARCELONA EN ELS NIVELLS SUPERIORS--. 8 PROJECCIÓ DE LA CIUTAT PROJECCIÓ IMMEDIATA: L'ÁREA METROPOLITANA EN PRIMER LLOC, BARCELON4 FORMA PART D'UN NUCLI PRINCIPAL QUE ARA TANT Ll ¡FA SI L'ANOMENEM ÁREA ; 1 METROPOLITANA, REGlÓ BARCELONA. SEMPRE ENS 11 O R~FERIM, CONURBACIÓ DE EN EL FONS, A LA MATEIXA SITUACIÓ. BARCELONA OFEREIX SERVEIS QUE VAN MÉS ENLLA DE LA CIUTATf LA GENT QUE VIU A PROP DE BARCELONA PERÓ QUE Hl fR EBALLA, O AL REVÉS, LA GENT QUE BUSCA A BARC~LONA ELS SERVEIS DE L'OFERTA COMERCIAL O <CULTURAL, FORMEN UN CONJUNT DE CIUTADANS QU~ D'ALGUNA MANERA SÓN CONFEPMJCG �\7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDlA BARCELONINS O, SI MÉS NO,i SÓN AFECTATS PER LES 1 ' DECISIONS QUE PRENGUI BARCELONA. AIXO CONFORMA i EL QUE EN DIEM "LA CIUTAT R~AL" . i 1 ' , , ! PERO ES QUE A MES, EL GO\fERN DE BARCELONA S'HA DE POSAR D~CORD AMB ELS GOVERNS D~LTRES POBLACIONS --BADALONA, SANTA COLOMA, MONTCADA, - SANT BOl, SANT JUST, SANT FELIU, L'HOSPITALET, SANT ADRIA ... -- PER PRENDRE l DECISIONS SOBRE EL TRANSPORT, LES COMUNICApiONS, L'AIGUA, EL MEDI AMBIENT... ÉS IMPOSSIBLE : ANAR ¡ SOL. CAL ANAR D'ACORD , BUSCAR SOLUCIONS COMPARTIDES. TANT Ll FA SI D'AIXÓ, DEL SISTEMA ! DE TROBAR SOLUCIONS COMPARTIDES, EN DIEM CORPORACIÓ METROPOLITANA i O SI O REPARTIM EN DIVERSOS ORGANISME COM 1 L'ENTITAT METROPOLITANA DEtL TRANSPORT, ETC. EL CAS , ÉSA DIR, LA SUBST~NCIA --LA CATEGORIA, NO PAS L'ANECDOTA-- ÉS QUE Hl HA D'HAVER PER FOR<;A l ' VOLUNTATS MANCOMUNADESI.! QUE CALDRA ARRIBAR A ACORDS. DE TOTA MENA. ARA~ SEGURAMENT, SOBRE EL SISTEMA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA. MÉS ENDAVANT, 1 NO HO SABEM ~SER sdBRE LA CREACIO -1YUTW\ ..~~OSSA'~·NA_DE-FUNCTONARIS--QUE-P"ERMETt--Er-.S l M_Q_VI M E NT~----~N __EUJ~~LClÓ-DE -· té-8-NEc-ESSIT"AfS· -TIE---CAPA, - ···· · .. -·-·~"·--·--- ·---~-· ~T. EN Fl, S'ANIRA VEI~NT QUE CAL FER JUNTS, PERÓ ÉS INDUBTABLE QUE CAL FER COSES JUNTS. CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST ÉS EL PRINCIPI 1 AQUEST PRINCIPI NO DESVIRTUA EN CAP CAS EL PODER AUTONÓMIC . ÉS UNA QÜESTIÓ D'EFICÁCIA, NO TÉ .RES A VEURE AMB ANTI! AUTONOMISMES NI AMB CAP ALTRE FANTASMA. ÉS UNA QÜESTIÓ DE RACIONALITAT,¡ D'ORDRE, DE FER LES COSES SEGONS EL MODEL D9 LA PROXIMITAT 1 SEGONS LA LÓGICA DE L'EFICÁCIA. 1 UNA CIUTAT REAL QUE EXISTEIX TAMBÉ HA DE TEN'R UN AUTENTIC GOVERN ' LOCAL. PROJECCIÓ NACIONAL: BARCELONA CAPITAL DE CATALUNYA EN SEGON LLOC, BARCELON~ NO POT OBLIDAR EL SEU PES POLÍTIC SINGULAR COM Á CAPITAL DE CATALUNYA. LA PAU INSTITUCIONAL QUE ($S VIU AL CONSISTORI, LA j VOLUNTAT D'ACORD, LES GANES DE PARTICIPAR DE TOTES LES FORCES, DÓNEN A L'AJUNTAMENT ' CARÁCTER D'EXEMPLARITAT. ' BARCELONA MARCA UNA PAUTA, ASSENYALA UN CAMÍ, IEXERCEIX DE MODEL PER 1 ' A LA RESTA DEL PAIS. 1 l ' PENSEU PER EXEMPLE QUE SEGONS LA LEGISLACIÓ, NO Hl HA CAP OBLIGACIÓ DE FERIQUE ELS CONSELLS DELS DISTRICTES RECONEGUIN LA TERRITORIALITAT DEL VOT. ÉSA DIR: QUE A TOTS ELS DISTR ICTES Hl PODRIA HAVER UN REGIDOR DELEGAT QUE FOS EL DEL PARTIT QUE HA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GA BINET DE L'ALCALDIA GUANYAT LES ELECCIONS 1 ESTARIEM COMPLINT LA ' 1 LLEI. PERO BARCELONA JA Ft UNS QUANTS ANYS QUE VA ESCOLLIR EL CAMÍ DEL I RECONEIXEMENT DE LA ¡ DIVERSITAT ELECTORAL 1 ÉS !ARA JA UN FET NATURAL ¡ QUE PARTITS QUE NO HAN GUANYAT LES ELECCIONS i , SIGUIN RESPONSABLES D'UN! DISTRICTE ON SI TENEN CLARA MAJORIA. NO Hl HA SOLS GENEROSITAT SINÓ SOBRETOT GANES COMPARliiDES DE DUR ENDAVANT t UN MODEL QUE ASSEGURI LA MAXIMA PARTICIPACIÓ 1 EL MAXIM RECONEIXEMENT dE LES SINGULARITATS. BARCELONA ESTA ORGULLOS~ DE SER MODEL POLÍTIC. QUAN, DE VEGADES, ES ~RESENTA EL PAISATGE POLÍTIC COM SI BARCELONA! S'HAGUÉS D'ENFRONTAR NECESSARIAMENT GENERALITAT, AMB ~L GOVERN ES COMET UNA INJUSTÍCIA. 1 DE LA PERQUE BARCELONA NO TÉ UN AJUNTAMENT QUE TRAEXI LA VOLUNTAT AUTONÓMICA DE tATALUNYA, SINÓ QUE TÉ UN AJUNTAMENT QUE RECLAMA --HO DEIA ABANS-- QUE i SE'L DOTI DE MÉS CAPACI~AT, DE MÉS RECURSOS. AQUEST ÉS L'ÚNIC CONFLICTE 1, DE FET, SI HO MIREM ' BÉ, NO ÉS PAS UN CONF~ICTE SINÓ EL GRINYOL f NORMAL QUE Hl HA EN UN E~GRANATGE QUAN S'ESTA AJUSTANT EL SEU FUNCIONAMENT. Hl ANIREM POSANT OLI --JA FA MOLT DE TEMPS a0E HO FEM-- 1 EL GRINYOL ' i ANIRA DESAPAREIXENT. EL "TRES EN UNO" QUE HEM DE 1 FER SERVIR PERQUE L'ENGRANATGE NO GRINYOLI ÉS CON FEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL DE LA PROXIMITAT, QUE L'AUTONOMIA DEIXI ANAR LLAST CAP A L'AJUNTAMENT 1 QUE L'AJUNTAMENT EL DEIXI ANAR CAP ALS DISTRICTES. ¡ 1 1 BARCELONA ASPIRA A UNA PROJECCIÓ SINGULAR DINS i DE CATALUNYA, COM ÉS NORMAL. BARCELONA TÉ UN ' 1 PES DIFERENT. L'AREA DE ¡BARCELONA CONCENTRA , 1 , MES DE LA MEITAT DELS SIS MILIONS DE CATALANS 1 ES 1 NORMAL QUE AQUEST CONJUNT DE CIUTADANS 1 CIUTADANES ASPIRIN A UN PAPER MÉS RELLEVANT. BARCELONA VOL INFLUIR EN1 EL DISSENY DEL PAÍS 1 AIXÓ NO HA DE PREOCUPAR 1 NINGÚ. AL CONTRARI: ÉS UN SÍMPTOMA DE VITALITAT.l BARCELONA ÉS EL COR ¡ DEL PAÍS 1 PER TANT, QUAN BATEGA, MANTÉ VIU EL PAÍS. JA US HE RECORDAll QUE CATALUNYA NEIX, ! PRECISAMENT, COM A PRODLJCTE DEL NOU DESTÍ QUE ! ESCULL EL COMTAT BARCELONÍ EN UN MOMENT EN QUE LES PRESSIONS DEL NORD 1 CERCAR UN CAMÍ PROPI. 1 BARCELONA TÉ UN DEL SUD L'OBLIGUEN A PROJECT~ PERA ESPANYA ¡' BARCELONA TAMBÉ TÉ EL PROJECTE DE VOLU~TAT DE PARTICIPACIÓ EN CONSTRUIR ¡ UNA ESPANYA PLENAMENT DEMOCRÁTICA, QONCEBUDA COM LA UNIÓ VOLUNTARIA DE DIVERSES F?ARTS MÉS QUE NO PAS 1 COM L'ACCEPTACIÓ D'AQUESTES PARTS DE 1 CONFEPM. DOC �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALD!A L'HEGEMONIA QUE UNA D'ELLES PUGUI EXERCIR. BARCELONA TÉ AL CAP UN MODEL D'ESPANYA. L'HA TINGUT DES DE FA MOLT DE TEMPS 1 NO Hl HA RENUNCIAT MAl. BARCELONA EEXERCEIX UNA CERTA CAPITALITAT. O, SI MÉS NO, B~SCA EXERCIR-LA. FOR~A LA 1 DE LA CIUTAT 1 !EL SEU ENTORN COM A DE SERVEIS, COM CENTRE INDUSTRIAL, COM A CENTRE 1 A CENTRE CULTURAL --SOM ESPANYOLA COMPRADORA ESTRANGERS, PER LA DE EXEMPL~, PLA~A PRIMERA DRETS DE LLIBRES 1 LA PRIMERA PLA~A 1 EDITORA EN LLENGUA CASTELLANA-- ENS DONEN UN PAPER RELLEVANT ALHORA DE FORMULAR UNA IDEA DETERMINADA D'ESPANYA, QUE NO CAL DIR QUE S'ADDIU AMB UN CONCEPTE :D'ESPANYA COM A ESTAT PLURINACIONAL 1PLURILINGÜÍSTIC. PERÓ PARTICIPAR , ENCARA VOLEM MÉS ENLLA, 1 BARCELONA TÉ VOCACIÓ D'APORTACIÓ POlÍTICA AL CONJUNT D'ESPANYA. LA INSISTENCIA BARCELONINA PER ACONSEGUIR ADQUIRE IXIN MÉS QUE ELS CAPACITAT NIVELLS DE DECISIÓ LOCALS 1 MÉS RECURSOS 1 L'AMBICIÓ BAR<CELONINA DE RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRATIC SOTA EL PRINCIPI D'INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ 1 DE GOVERNAR AMB EL MÁXIM FONAMENTALS DE PROXIMilfAT ' SÓN D'AQUESTA APORTACIÓ. LES PECES EL NOSTRE CONFEPM.DOC �') v Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ESTIL --NO SOLS EL MEU, QU~ TAMBÉ, SINÓ EL DE TOT EL CONSISTORI 1 EL DEL CON.JUNT DE CIUTADANS-- VOL INFLUIR EN L'ESTIL POLÍTIC I¡:SPANYOL, PERQUE DEIXI DE SER AQUEST D'ACUSACIONS ESDEVINGUI GUIRIGA~L, AQUEST 1 CONTRA-ÁCUSACIONS LA NORMAL REBOMBORI 1 ~ONFRONTACIÓ PERQUE POSITIVA ENTRE IDEES DIFERENTS SEMPRE DES DEL PRINCIPI DEL RESPECTE A LES POLÍTIQUES DELS AL TRES 1 DES DEL CONVENCIMENT QUE TOTS SOM NECESSARIS PERA TIRAR ENDAVANT EL PAÍS. . r D'f.\QUÍ EL NOSTRE MAXIM IN~ERES PER GARANTIR QUE fUNCIONARA LA NOVA ZONA ~'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES / AL \ ( ( DELTA DEL ON ELS SISTEMES PORTUARI, FERROVIARI 1 D'ACTIVITATS DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ i LLOBREGAT, O EMBAILATGE VAGIN D'ACORD. BARCELONA ASPIRA A DOTAR-SE DE LA SEGONA ZAL ESPANYOLA PERA EXERCIR Q)E VERITAT COMA PORTA SUD D'EUROPA. 1 ( ········· · ~ BARCELO~ A EUROPA: LES ~ARXES 1ELS COMITES ~ \%E LA MATEIXA MANERA, BA~CELONA TÉ VOLUNTAT JÉ PROJECCIÓ EUROPEA. DES Q)E FA MOL T DE TEMPS. 1 POTSER ARA, ELS ÚL TIMS ANYS, AMB MÉS FOR<;A 1, SI 1 , ' ¡ MES NO, AMB MES EVIDENCIA., CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC:ALDIA BARCELONA PARTICIPA --1 TOT SOVINT ÉS QUI LES HA 1 IMPULSADES-- EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS C(>NCRETES COM ARA ELS ASSUMPT~ MEDIAMBIENTALS¡ L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR PARTICIPA ET~. SOCIAL, 1 IMPULSA A MÉS, 1 ASS 0CIACIONS BARCELONA DE CIUTATS EUROPEES NO SOLS SECTOfRIALS --COM LES QUE HE DIT-- SINÓ CIUTATS TERRITORIALS. ¡LA PROPERES QUE XARXA C-6 ' <CONFIGUREN AGRUPA UNA GRAN REGlÓ, UN MERCAT ECONÓMIC, SOCIAL 1 CULTURAL, DE PROP DE 15 MILIONS DE PERSONES. BARCELONA PARTICIPA EN ACTIVAMENT LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMIB LA SEVA PRESENCIA AL COMITE DE REGIONS ID'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI QUE BARCELONA VICE-PRESIDEIX. 1SOM AL COMITE DE MUNICIPIS ~ REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIX L\ALCALDE DE BARCELONA. MÉS ENLLA: EL MEDITERRANI l 1 BARCELONA IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÁNIES, DE LES DU~S RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLA DEL CONCEPTE D'EUR<DPA, AMB RESULTATS PER ARA MOL T ESPERAN<;ADORS. LA CELEBRACIÓ A BARCELONA DE LA CONFEREjNCIA EUROMEDITERRÁNIA TÉ A VEURE AMB AQUESTA VOCACIÓ DE BARCELONA 1 ' CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALD IA AMB EL NOSTRE EXIT EN CONVOCATÓRIES RECENTS COM LA TROBADA CIUTATS DEL MEDITERRANI QUE VAM FER LA PRIMAVERA PASSADA. ¡ L'ÚLTIM DELS CERCLES CONcJENTRICS: EL MÓN 1, ENCARA, PARTICIPEM MOL11 ACTIVAMENT EN XARXES MUNDIALS DE CIUTATS, AMS L'OBJECTIU D'UNIR LES DIVERSES ASSOCIACIONS D~ CIUTATS QUE Hl HA 1 FORMAR UN PODERÓS GRUP --CIUTATS UNIDES-- EN EL MARC DE LES NACIONS UNIDES. COM PODEU VEURE, BARCE ~ONA TÉ UNA PROJECCIÓ QUE VA DES DEL SEU TERRITORI MÉS IMMEDIAT FINS AL , MON SENCER, EN UNA i , EVOLUCIO DE CERCLES CONCENTRICS QUE TÉ MOL T A VE URE AMB LA LÓGICA DE LA REALITAT: PROJECTAR-SE NO ANÁRQUICAMENT 1 CAP A LLOCS DISPERSOS, SE~ONS OBJECTIUS PETITS O CONJUNTURALS, SINÓ FER-HO ENDREc;ADAMENT, AMB OBJECTIUS DE GRAN ABAST, DES DEL MÉS PROPER AL MÉS LLUNYA. AIXÓ ÉS EL QUE jESTEM FENT. O SIGUI: DE LA MAXIMA PROXIMITAT ALS SISTEMES DE C/UTATS. CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' i L'EFICACIA DELS SISTEMES DE CIUTATS 1 ARA US PODEU PREGUNTAR:l QUIN SENTIT TENEN ELS GRUPS DE CIUTATS. BÉ, EN 1J"ENEN MOLT, PERÓ SOLS 1 ESMENTARÉ DOS EXEMPLES 1 QUE EM SEMBLEN PROU CLARS 1 SIGNIFICATIUS, REFPRESENTANTS DE MOLTS ' AL TRES MOTIUS . EL PRIMER ÉS L'EFICÁCIA PSR RESOLDRE QÜESTIONS D'INTERES COMÚ. LES AUTOPJSTES DE LA INFORMACIÓ, POSEM PER GAS, NECESSITEN NUSOS CENTRALS, QUE SÓN LES CIUTATS, 1 LES CIUTATS SABEN QUE FORMEN UN SISTEMA --UN MERCAT 1 ' D'INTERCANVIS CULTURALS 1 SINGULAR-- TANT ECONÓMICS COM D'INTERESSOS COMUNS. SI LES CIUTATS EN POSEM --------------~~- -- -- D'ACORD SOBRE COM ORGANITZAR LA PRESENCIA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA, SOBRE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ 1 SOBRE TECNOLOGIES 1 LES ELS USOS SE\/1ES ! DE LES NOVES CONSEQÜENCIES -- TELETREBALL, INCREMENT DE NOUS SERVEIS, PRIMACIA DE LA QUALITAT 1 L'EFICACIA,!ETC.-- SERA MÉS SENZILL RESOLDRE QÜESTIONS QU~ ELS ESTATS , POTSER PREOCUPATS PER AFERS MÉS GENERALS, NO PODEN ATENDRE DEGUDAMENT O Ql¡JE, SI HO FAN, SÓN MOLT MÉS LENTS . LES CIUTATS FqM MÉS DE PRESSA ALLÓ QUE ELS ESTATS TRIGUEN MOLT A RESOLDRE . CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA CIUTATS SOLIDARlES EL SEGON EXEMPLE ÉS LA SOLIDARITAT. EL CAS DE SARAJEVO ÉS MOLT ROTUNO. MENTRE ELS ESTATS DUBTAVEN SOBRE LA NECESSITAT DE FER COSES 1 ¡ SOBRE QUINES COSES PODIEN FER --1 NO PAS PER "DOLENTERIA", SINÓ PERQ~E ELS ESTATS TENEN OBLIGACIONS QUE ELS ATENAJLLEN 1AIXÓ SEMPRE SERA AIXÍ, FORMA PART DE LA ~ATEIXA ESSENCIA DELS ESTATS-- LES CIUTATS ANAVEM FENT LA NOSTRA VIA, MOLL--MÉS RÁPIDA-·--- - ----1 --EFECrriVA. ) PRIMER, AMB LES -- - -: - -- - - ----···- · .. t ~ ----·---------·· _/ ___... TRAMESES COORDINADES DEE COMBOIS HUMANITARIS, D'AJUDA MORAL, POLÍTICA, MATERIAL. 1 DESPRÉS AMB LA PRESSIÓ HEM QUE SXERCIT PER ! AFAVORIR L'ARRIBADA DE LA PAU. 1 ARAJ FINALMENT, PERQUE LES CIUTATS --POTSER SOBRETOT LES ELS CIUTATS-DE RECONSTRUCCIÓ RECONSTRUCCIÓ URBANISME, TAMBÉ COL.LABOREM SARAJEVO VULL CULTURA, ESTATS, (QUAN DIR SERVEIS 1 PERO A LA DIC ARQUITECTURA, COM EL GAS, L'ELECTRICITAT, L'AIGUA, ETC). EL PODER DE LES CIUTATS ELS SISTEMES DE CIUTA"fS, PER TAN T, TENEN CAPACITAT DE DECISIÓ 1 CAPACITAT DE RESOLUCIÓ CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' , ¡ ' D'AFERS DIVERSOS . 1AIXO ES ITENIR PODER, L'AUTENTIC PODER DE LES CIUTATS. EL PODER DE LES CIUTATS ÉS EL PODER DELS CIUTADANS 1CIUTADANES, PE~QUE ÉS EL MÉS PROPER. ' LA RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRÁTIC PASSA PER LES CIUTATS. LA MILLORA QE LA QUALITAT DE VIDA PASSA PER LES CIUTATS. U'EFICÁCIA DELS SERVEIS PASSA PERLES CIUTATS. AQUEST ÉS EL PODER RE~L. EN AQUEST SENTIT, BARCELONA TÉ PODER, SÍ, CQM CANTA EN PERET, PERO N'HA DE TENIR MÉS. NO PAS IPER A L'AJUNTAMENT, NO PAS PERA L'ALCALDE QUE US PARLA. UN OlA Hl HAURA UN AL TRE ALCALDE , UN AL TRE GOVERN MUN ICIPAL, 1 LA CIUTAT CONTI NUARA NECESSITANT DISPOSAR D'AQUEST AL TRE PODER. 1, DE MOMENT, BARCELONA HA SABUT ANAR ADQUIRINT PART D'AQUEST PODER, A POC A POC SEGONS COM, PERO FOR9A DE PRESSA EN REALITAT. L'ESSENCIAL: EL PODER DE FER-SE ESTIMAR A MÉS, BARCELONA TÉ UN\ AL TRE PODER QUE LA SINGULARITZA. EL PODER DE QUE DIU LA RUMBA. ~'ENCANTERI. EL , DE LA EL HECHIZO, SEDUCCIÓ. ELS CONFEPM.DOC �/·)q t 1 [ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONINS SABEN 1 --SABEM-- DISFRUTAR DE LA NOSTRA CIUTAT. S'OBRE EL PARC DEL LABERINT 1AL CAP DE DEU DIES Hl HAN PASSAT DESENES DE ! MILERS DE ¡ PERSONES. S'OBRE LA PASSAREL.LA, LAi RAMBLA DE MAR, 1 ELS DIUMENGES ÉS PLENA DE GO:M A GOM. S'OBRE L'IMAX 1 LA GENT Hl VA ENTUSIASM.t}DA. S'OBRE L'AQUARIUM, L'AQUARI MÉS GRAN D'EUROP,A, 1 ELS BARCELONINS Hl VAN ENCANTATS. Hl ANEM ENc¡;ANTATS. ' POTSER SÍ QUE Hl HA UN MERIT QUE ÉS DE L'AJUNTAMENT, D'HAVER SABi.JT CREAR UNA SENSACIÓ UN ORGULLOSA, SOBRETOT ÉS SENTIMENT 1 UN MERIT 1 D'AUTOESTIMA. CIUTADÁ. DE PERO TOTHOM. D'AQUEST ENCANTERI DE BARP ELONA QUE ALGUNS VAN DIR QUE ERA PASSATGER, QIUE ES LIMITAVA AL 1992, 1 QUE ARA S'HA DEMOSTRAT QUE VA MOLT MÉS ENLLÁ. ! ' AQUEST ÉS UN AL TRE PODER¡ SÍ, PERO SENSE EL QUAL NO PODRÍEM ASPIRAR AL ! PRINCIPAL, EL DE LA CAPACITAT DE DECISIÓ 1 EL D,E LA MÁXIMA PROJECCIÓ. PERQUE TOTES LES GANES PE BARCELONA PER SER PRESENT AL MÓN 1PER ACOSTAR LA POLÍTICA AL NIVELL 1 MÉS PROPER A LA GENT, TOT L'ESFOR<; PER FER ENTENDRE QUE Hl HA UN MOIDEL DE CIUTAT, UN MODEL DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA, UN MODEL DE CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA COMPLICITAT; TOT AIXÓ, DIC, NO FÓRA POSSIBLE SENSE ' EL PODER ENCANTADOR DE LA CIUTAT. TOTS ELS AL TRES PODERS, ELS PODERS DE LES CIUTATS, ENS VÉNEN DONAT~ PEL PRIMER DE TOTS, EL PRINCIPAL, QUE ÉS EL PODERJ1 DE BARCELONA PER FERSE ESTIMAR. ! CONFEPM.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4362 Title A name given to the resource Acte d'inauguració del curs universitari del Col.legi Major Ramon Llull Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi Major Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Història Autonomia Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1457/19951024d_00695.pdf dbfae8417ce06948c4102968c837a364 PDF Text Text PROPOSTA DE TEXT PER A LA CONFERÈNCIA DE L'ALCALDE: "EUROPA I EL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ" [SR. RECTOR] EM PLAU COMPARTIR AMB TOTS VOSTÈS LA OPORTUNITAT QUE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 1 ELS ORGANITZADORS DELS PREMIS OCTUBRE M'HAN OFERT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DEL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I DEL PAPER QUE JUGUEN LES CIUTATS EN AQUEST HORITZÓ. EUROPA ES TROBA EN UN MOMENT CONSTITUENT MOLT IMPORTANT . NO NOMÉS EN EL TERRENY POLÍTIC . TAMBÉ EN EL TERRENY ECONÒMIC, DE LA COMUNICACIÓ, DE LES IDEES I DELS VALORS . ESTEM VIVINT DIES DECISIUS PER AL FUTUR EUROPEU. LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS UN DELS REPTES QUE EUROPA TÉ PLANTEJATS A LA FI DEL SEGLE XX . RECLAMA FÓRMULES IMAGINATIVES TELECOM.IQP �PERQUÈ CAL. RESOLDRE NOUS PROBLEMES I RECLAMA TAMBÉ UN NOU ESTIL DE FER POLÍTICA QUE TINGUI MÉS EN COMPTE, COM VEUREM, LA NECESSITAT DE PENSAR PRIMER LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I CONJUNTAMENT I DE TROBAR ACORDS PER ACTUAR PRIMER GLOBALMENT I DESPRÈS LOCALMENT, AMB COHERÈNCIA. ELS VULL PARLAR CONCRETAMENT DEL QUE PODEM ESPERAR DE LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, DE COM EUROPA Hl ESTÀ PARTICIPANT, DEL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN I, FINALMENT, DEL QUE ESTÀ FENT BARCELONA PER SITUAR-SE EN UNA POSICIÓ DE SORTIDA FAVORABLE PER ESDEVENIR UNA DE LES CIUTATS D'EUROPA, BEN SITUADES, EN NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. 1. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ESTAN TRANSFORMANT RADICALMENT MOLTS ASPECTES DE LA NOSTRA VIDA . (ENS PODEM REFERIR A) LES RELACIONS I ELS MÈTODES DE TREBALL, A 2 TELECOM.IQP �L'ORGANITZACIÓ D'EMPRESES I ADMINISTRACIONS, A LA FORMACIÓ I EDUCACIÓ DELS MÉS JOVES O A LA FORMA COM ELS CIUTADANS ES COMUNIQUEN ENTRE ELLS : ÉS EVIDENT QUE DAVANT NOSTRE S'HA OBERT UN GRAN CAMP D'INNOVACIÓ D'UN ABAST QUE DIFÍCILMENT PODEM ACOTAR AMB ELS PARÀMETRES MÉS TRADICIONALS. LA DIRECCIÓ, LA QUALITAT I LA RAPIDESA DE LA INFORMACIÓ SÓN AVUI ELS, FACTORS CLAUS PER A SER COMPETITIUS . LES TECNOLOGIES D'INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ ESTAN INFLUINT L'ECONOMIA A TOTS NIVELLS . I NO NOMÉS AIXÒ: PODEN PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ. ENCARA QUE PODEN "DUALITZAR" LA SOCIETAT. EL QUE SI QUE ÉS CERT ES QUE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN DIBUIXAR L'UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, MÉS INFORMADA I MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUESTA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO FA REFERENCIA AL SEGLE XXI . FA REFERENCIA A AVUI 3 TELECOM.IQP �MATEIX . ES POT CONSTRUIR, S'ESTÀ CONSTRUINT, EN AQUESTS MOMENTS . CAL CONTROLAR LA SEVA VELOCITAT I DIRIGIR EL SEU RUMB, SEMPRE AMB TACTE I SENSE ACCESSOS INTERVENCIONISTES, PER TAL QUE PUGUI MANIFESTAR ELS SEUS EFECTES POTENCIALS EN TERMES DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA, DE CREACIÓ D'OCUPACIÓ I DE CREIXEMENT CULTURAL I SOCIAL. PAUL VALÉRY, A PRINCIPIS DE SEGLE, VA PREDIR QUE UN DIA LA INFORMACIÓ ARRIBARIA A LES CASES, COM HO FA L'AIGUA O L'ELECTRICITAT . NO ANAVA ERRAT. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO ÉS UNA QÜESTIÓ TECNOLÒGICA . ÉS, BÀSICAMENT, UN DESAFIAMENT CULTURAL I SOCIAL . AQUEST NOU SALT ENDAVANT, QUE TINDRÀ UNES REPERSUSSIONS INNEGABLES EN LA NOSTRA SOCIETAT, NO ES POT ESPERAR TOTALMENT DEL MERCAT . CAL TENIR MOLT'. EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS I, MOLT EN PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA TRANSMISSIÓ DE DADES ÉS AQUI ON LES CIUTATS Hl TENIM 4 TELECOM.IQP �MOLT A DIR. LES CIUTATS I ELS "CIUTADANS DEL CAMP", COM HEM D'ANOMENAR CADA VEGADA AMB MÉS COHERENCIA A AQUELLS QUE VIUEN EN ÀREES DE BAIXA DENSITAT. EN AQUESTA NOVA SOCIETAT EMERGENT Hl HA PASOS QUE ESTAN EN UNA POSICIÓ MÉS COMPETITIVA COM ÉS EL CAS DELS ESTATS UNITS O DEL JAPÓ O NOVES ECONOMIES DEL SUD-EST ASIÀTIC -COM SINGAPUR- QUE ESTAN FENT DE LES NOVES TECNOLOGIES EL PRINCIPAL MOTOR DE CREIXEMENT ECONÒMIC. EUROPA TÉ EL "KNOW-HOW" I L'EXPERIÈNCIA PER ESTABLIR UNA ÁREA COMUNA D'INFORMACIÓ . AMB TOT, ES FA NECESSARI UNA ESTRUCTURA POLÍTICA I UN ESFORÇ DE TOTS ELS ÉSTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA PERQUÈ LES ACTUACIONS S'EMPRENGUIN EL MÉS AVIAT POSSIBLE LA COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA EUROPEA DEPENDRÀ, EN BONA MESURA, TANT DE LES CONDICIONS D'ÚS COM DEL DESENVOLUPAMENT I L'APLICACIÓ D'AQUESTES TE,CNOLOGIES 5 TELECOM.IQP �LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, COM RECORDAVA SOVINT JACQUES DELORS, DESCANSA SOBRE TRES PILARS: LA COMPETICIÓ G -QUE L'ESTIMULA-, LA COOPERACIÓ -QUE UNEIX- I LA SOLIDARITAT -QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. AQUESTS SÓN ELS PRINCIPIS A PARTIR DELS QUALS CAL ACTUAR, TAMBÉ, QUAN ENS REFERIM AL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I A EUROPA. ÉS, PER TANT, NECESSARI CONÈIXER AMB PROFUNDITAT ELS CANVIS QUE PODEM ESPERAR D'AQUESTA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. M'AGRADARIA FER REFERÈNCIA A UNS QUANTS SENSE ESTENDRE-M'HI EXCESSIVAMENT. MILLOR QUALITAT DE VIDA A LES CIUTATS 1. UNA 2. UN ENRIQUIMENT DE LA VIDA DEMOCRÀTICA. ELS CIUTADANS PODRAN DISPOSAR D'UN NOU MITJÀ D'EXPRESSIÓ I DE DISCUSSIÓ D'IDEES . ES DIBUIXA UN NOU ESPAI SENSE LÍMITS (ES POT FER REALITAT EL CONCEPTE DE VILA GLOBAL DE 6 TELECOM.IQP �MC. LUHAN). VILA GLOBAL ÉS IGUAL A MÓN DE CIUTATS. 3. NOVES OPORTUNITATS PER A LES REGIONS I CIUTATS PER EXPRESSAR LES SEVES TRADICIONS CULTURALS I IDENTITATS. 4. UNA NOVA DIMENSIÓ CULTURAL: NOVES POSSIBILITATS PER A LA PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE DIVERSES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL . ACCÉS A LES MINORIES DE CANALS D'EXPRESSIÓ UN IVERSALS. 5. GOVERNS I ADMINISTRACIONS MÉS EFICIENTS MÉS TRANSPARENTS I MÉS PROPERS AL CIUTÁDÀ. ES MODIFICARÁ LA FORMA COM ELS CIUTADANS REBEN ELS SERVEIS PÚBLICS. [PER EXEMPLE, ARA JA ES PODEN FER OBRES MENORS • MÉS CROQUIS PER TELÈFON, EN EL FUTUR. ES PODRAN FER PER CORREU ELECTRÒNIC.] 7 ITLECOM IQP �6. NOUS ESPAIS PER A L'EXPRESSIÓ O FORMACIÓ D'OPINIÓ PÚBLICA. 7. NOVA ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. NECESSITAT D'ESTUDIAR COM APROFITAR ELS RECURSOS PER CONSTRUIR UNA INDÚSTRIA DE LA COMUNICACIÓ VALUOSA PER A L'ECONOMIA I L'OCUPACIÓ EUROPEA. [PERILL DE CONCENTRACIÓ.] 8. NOVES OPORTUNITATS DE TREBALL PER ALS CIUTADANS (TELETREBALL). 9. DIRECCIO I ORGANITZACIÓ MÉS EFECTIVA DEL TEIXIT EMPRESARIAL. 10.OPERADORS EUROPEUS EN TELECOMUNICACIONS . 11.NOUS MERCATS PER LA INDUSTRIA ELECTRÓNICA. 8 TELECOM. IQP �12.NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ DE LA CREATIVITAT: NOUS PRODUCTES I SERVEIS. DE 13.INCREMENT L'OFERTA D'ENTRETENIMENT. ÉS EVIDENT QUE QUANTA MÉS GENT TINGUI ACCÉS A LA INFORMACIÓ MÉS RICA SERA LA NOSTRA SOCIETAT . SI NO ASSEGUREM UN ACCÉS FÁCIL A LES NOVES TECNOLOGIES ENS PODEM TROBAR AMB UNA SOCIETAT DE DUES VELOCITATS ES PODRIEN GENERAR FENOMENS SOCIALMENT EXCLOENTS QUE PODRIEM ANOMENAR "D'INFOELITISME" QUE DERIVARIEN EN NOVES FORMES DE MARGINACIÓ SOCIAL I CULTURAL. 2. COM EUROPA PARTICIPA EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. EN AQUEST NOU ENTORN QUE ELS HE DEFINIT ES FA NECESSARI REFLEXIONAR SOBRE COM EUROPA ESTÁ FENT FRONT ALS NOUS REPTES. 9 TELECOM IQP �EUROPA, DE FET, JA ESTÀ PARTICIPANT D'AQUESTA REVOLUCIÓ TELEMÀTICA PERÒ HO ESTÀ FENT, CREO, D'UNA FORMA EXCESSIVAMENT FRAGMENTÀRIA QUE PODRIA REDUIR ELS BENEFICIS QUE POT APORTAR EN UN FUTUR. EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES VA CELEBRAR A CORFÚ EL JUNY DE 1994 VA APROVAR L'INFORME SOBRE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, ELABORAT A PARTIR DE LES PROPOSTES QUE SOBRE TELECOMUNICACIONS VA PRESENTAR LA COMISSIÓ BANGEMANN -COMISSIÓ CREADA PER LA UNIÓ EUROPEA AMB LA FINALITAT D'ESTUDIAR LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ I EN LA QUAL VAIG REPRESENTAR A ESPANYA AL COSTAT DEL PRESIDENT DE TELEFÒNICA. ELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN ES VAN RECOLLIR EN EL CAPÍTOL SOBRE AQUESTA QÜESTIÓ DEL LLIBRE BLANC DE JACQUES DELORS SOBRE CREIXEMENT, COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ. EL LLIBRE BLANC ESTABLIA AMB CLAREDAT QUE, SENSE UNA APOSTA DECIDIDA PER LA CREACIÓ DE XARXES DE TRANSPORT, D'ENERGIA 1 DE TELECOMUNICACIONS, EUROPA PODRIA PERDRE 10 TELECOM.IQP �UNA BONA PART DE LA POTENCIALITAT QUE LI ATORGA LA PRÒPIA EXISTÈNCIA DEL MERCAT UNIC I DE LA UNIÓ POLÍTICA. A CORFÚ, DONCS, ES VA APROVAR UN INFORME EN EL QUAL ES RECOMANAVA LA CREACIÓ D'UN CONSELL DE MINISTRES ESPECIAL DEDICAT A LA CONSTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ES CONVIDAVA LA COMISSIÓ A ACCELERAR LA INTRODUCCIÓ DE NOVES NORMES I INSTRUMENTS PER A FER-HO POSSIBLE. EN AQUESTS MOMENTS I, FRUIT DELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN, LA UNIÓ EUROPEA -EN CONCRET LES DIRECCIONS GENERALS DE HAN I D'INDÚSTRIATELECOMUNICACIONS CONSTITUÏT PER A UN PERÍODE DE 3 ANYS EL AQUEST FORUM OF INFORMATION SOCIETY FÒRUM, DEL QUAL FORMO PART, HA OBERT UNA DISCUSSIÓ SOBRE ELS ASPECTES SOCIALS, LINGÜISTICS I CULTURALS DE LA SOCIETAT DE LA L'OBJECTIU ÉS ELABORAR UN INFORMACIÓ INFORME ANUAL QUE S'ELEVARÀ ALS ÒRGANS DE DECISIÓ EUROPEUS. lI TELECOM.IQP �EN TOTES AQUESTES REUNIONS HA QUEDAT CLAR QUE ELS PRIMERS PASSOS QUE ENTRIN EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ SERAN ELS QUE S'ENDURAN MÉS BENEFICIS ESTABLIRAN LES PRIORITATS I L'AGENDA DE LA RESTA DE PASSOS. I ÉS PER AIXÓ QUE UNA DE LES QÜESTIONS QUE CALDRIA DEFINIR AMB PRECISIÓ ÉS SI LA UNIÓ EUROPEA ESTABLIRÀ UNA POLÍTICA ESTRATÈGICA COMUNA O BÉ SI ASSISTIREM A UN CONJUNT D'INICIATIVES INDIVIDUALS 1 FRAGMENTADES DELS ESTATS MEMBRES. [BARCELONA I EL CABLE] AMB LA FINALITAT D'EVITAR EL SEGON ESCENARI, EL LLIBRE BLANC DELORS DE RECOMANA EXPLÍCITAMENT L'ADOPCIÓ D'UNA POLÍTICA COMUNITÀRIA QUE TINGUI COM A PRINCIPAL OBJECTIU ESTABLIR UNA ÀREA D'INFORMACIÓ COMUNA QUE AJUDI A INCREMENTAR LA COMPETÈNCIA I A MILLORAR LA COMPETITIVITAT EUROPEA I, DE RETRUC, A CREAR NOUS LLOCS DE TREBALL. 12 TELECOM.IQI' �DE FET, S'HA RECONEGUT ÀMPLIAMENT LA NECESSITAT DE LIBERALITZAR ELS MERCATS EUROPEUS DE TELECOMUNICACIONS 1 FA POCS DIES CONEIXIEM UNA DECISIÓ COMUNITÀRIA PER LIBERALITZAR L'ANY 1996 LES XARXES DE CABLE A EUROPA LES GRANS INVERSIONS QUE ES NECESSITEN PER CONSTRUIR LES XARXES, ELS SERVEIS 1 LES APLICACIONS REQUEREIXEN LA IMPLICACIÓ DEL CAPITAL PRIVAT LA LIBERALITZACIÓ, DONCS, ÉS UNA CONDICIÓ PER POSAR EN MARXA LA INFRASTRUCTURA PERÒ NO ÉS SUFICIENT,. EUROPA, COM ELS DEIA AL COMENÇAMENT DE LA MEVA INTERVENCIÓ, TÉ UN GRAN REPTE . POSAR EN MARXA LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ AMB EL MÀXIM CONSENS ENTRE ELS MEMBRES DE LA UNIÓ, FACILITANT LA INTERVENCIÓ DE TOTS ELS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ I TREBALLANT EN ESTRETA COL.LABORACIÓ AMB LES EMPRESES. COM VEUEN, NO SERÀ FÀCIL. CAL AVANÇAR AMB RAPIDESA PER TAL QUE ELS BENEFICIS ARRIBIN ALS CIUTADANS EN FORMA DE MÉS QUALITAT DE VIDA I DE MÉS DEMOCRÀCIA; CAL 13 TELECOM.IQP �GARANTIR QUE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DONI MÉS OPORTUNITATS DE TREBALL I UN TREBALL MÉS PROTEGIT SOCIALMENT; S'HA D'EVITAR, EN LA MESURA DEL POSSIBLE, L'EXCESSIVA CONCENTRACIÓ DE PROPIETAT EN LA INDUSTRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I GARANTIR ALGUNES PRESÈNCIES PUBLIQUES; I CAL, TAMBÉ, PROTEGIR EL PLURALISME CULTURAL EUROPEU. 3. EL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN. TOTES AQUESTES ACTUACIONS QUE ELS HE ESMENTAT NO ES PODEN POSAR EN MARXA SENSE TENIR EN COMPTE LES CIUTATS. SOVINT M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBÀ PER EXCEL.LÈNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS 1 QUE LES CIUTATS SÓN EL SEU PRINCIPAL MOTOR . A FINALS DEL SEGLE XX, EL 80% DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA EN ZONES URBANES. [D'ALTRA BANDA, ESTIC CONVENÇUT QUE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA SERAN EL GRAN REFERENT POLÍTIC �DEL SEGLE XXI . LES CIUTATS SERAN CADA VEGADA MÉS EL GRAN ELEMENT DE VERTEBRACIÓ DE TERRITORIS MÉS AMPLIS . D'AQUI LA IMPORTÀNCIA D'URBANITZAR EL TERRITORI, D'ESTENDRE-HI L'ESPERIT D'URBS, DE CIVILITZAR-LO, EN EL SENTIT MÉS ETIMOLÒGIC.] RICARD P. CASADO. EL PAÍS 13/10/95 LA FUNCIÓ DE CENTRALITAT DE LES GRANS CIUTATS NO ES TROBA NOMÉS EN EL CAMP POLÍTICOADMINISTRATIU, SINÓ TAMBÉ EN EL FINANCER I COMERCIAL, CULTURAL I D'OCI, CIENTÍFIC TECNOLÒGIC I, ESPECIALMENT, EN EL CAMP DE LES COMUNICACIONS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL COR I EL SISTEMA NERVIÓS DEL FUNCIONAMENT EUROPEU . JA NO CAL, PERÒ, QUE REPETIM ELS VELLS MODELS DE CONCENTRACIÓ URBANA. EL CONCEPTE DE COMUNICACIÓ JA HA CANVIAT. SOVINT PARLEM DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, DELS DIVERSOS MERCATS QUE ES DIBUIXEN PER A LES NOMBROSES XARXES, DEL 15 �TELETREBALL, DE LA XARXA D'UNIVERSITATS CAL TAMBÉ QUE PARLEM DE LES CIUTATS . PERQUE ¿CAP A ON ANIRAN AQUESTES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ SINÓ ÉS A LES CIUTATS? [EX. TELE- MEDECINA 100 000 METGES UNIVERSITAT OBERTA] LES AUTOPISTES, DE FET, JA Hl SÓN . EL QUE CAL ÉS FER-HI ELS CARRERS DE FIBRA ÒPTICA QUE ARRIBIN A LES LLARS DE MILERS DE CIUTADANS . NO CAL PARLAR TANT D'AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ COM DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. [PER CERT: ANECDOTA UNIVERSITAT OBERTA FA POC, SOBRE BANCS DE DADES I AUTOPISTES] [YA PODEMOS LLEGAR A LA BIBLIOTECA DEL CONGRESO DE ESTADOS UNIDOS PERO NO A LA DEL BARRIO] [LA CALLE Y LA TIENDA] LES NOVES TECNOLOGIES SÓN BÀSIQUES PER AL FUTUR DE LES NOSTRES CIUTATS . PERMETRAN QUE LES CIUTATS SIGUIN MÉS COMPETITIVES OFEREIXIN UNA MILLOR QUALITAT DE VIDA. NO Hl HA 16 TELECOM.IQP �DUBTE QUE UNA CIUTAT QUE S'ADAPTI RÀPIDAMENT A LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES SERÁ MÉS CAPAÇ DE CRÉIXER I DE GENERAR OCUPACIÓ, PERQUÈ ELS MILLORS CAPITALS I ELS MILLORS TALENTS ANIRAN ON Hl HAGI LA MÁXIMA INFORMACIÓ AL PREU MÉS BAIX I QUALITAT DE VIDA. EN AQUEST NOU ENTORN, LA COL.LABORACIÓ DE LES INSTITUCIONS PUBLIQUES I PRIVADES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS FONAMENTAL PER APLICAR AMB ÈXIT ELS AVENÇOS TECNOLÓGICS. HEM DE PROTEGIR ELS NOSTRES INTERESSOS COM A PAÍS 1 COM A CIUTADANS . HEM D'ACCEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULAR-LA, HEM DE FER POSSIBLE QUE ELS PREUS SIGUIN REDUÏTS I QUE SOREGEIXI EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE PRODUCTES INDEPENDENTS, DE SISTEMES DE PARTICIPACIÓ LOCALS, DE CREATIVITAT NO ESTANDARITZADA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE I BARCELONA, I MOLTES ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, S'HI ESTAN PREPARANT A CONSCIENCIA PER FER-HI FRONT 1 PER GUÁNYAR LA PARTIDA. �4. QUÉ ESTA FENT BARCELONA. BARCELONA S'HA DESTACAT DARRERAMENT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ SOBRE EL FET URBÀ I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES CIUTATS. EL "MODEL BARCELONA", QUE ES VA DEFINIR ENTORN DE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, ÉS UNA APOSTA PER LA CIUTAT COM A ESPAI DE DIÀLEG I CREACIO . BARCELONA NO PARLA DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS SINO DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES (-UNES SOLUCIONS QUE SÓN, BÁSICAMENT, URBANES-) 1 A AFRONTAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA OFEREIX. BARCELONA HA JUGAT FORT EN ELS DARRERS ANYS I HA ENCERTAT DEIXEU-ME QUE US DIGUI, AMB L'ORGULL QUE SENTO COM A ALCALDE I COM A CIUTADÀ, QUE BARCELONA HA CONTRIBUIT, AMB MOLTES ALTRES CIUTATS, L'ESPERANÇA DEL FUTUR DE LES CIUTATS. 18 FELECOM IQ') �CONCRETAMENT, EN EL CAMP DE LES NOVES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, LA CIUTAT TAMBÉ HA ESTAT CAPDAVANTERA PERQUÈ S'HA FET UNA APOSTA CLARA PEL FUTUR . ESTEM POSANT LES BASES PEL QUE SERÀ LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT. DEIXEU-ME, DONCS, QUE FACI UNA BREU REFERÈNCIA ALS PROJECTES QUE Hl HA EN MARXA A LA CIUTAT EN AQUESTS MOMENTS. [HISTÓRIA = 1980 = INICIATIVES, BARCELONA CABLE, LYONNAISE CODITEL] 1. L'AJUNTAMENT VOL FER PÚBLIC L'ÚS DE LES "AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ". VOL QUE QUALSEVOL CIUTADÀ, DES DE LA SEU DEL SEU DISTRICTE -DE MOMENT- S'HI PUGUI CONNECTAR PREVEIEM INCORPORAR LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES I BIBLIOTEQUES . VOLEM QUE TOTHOM Hl TINGUI ACCÉS. �2. A MÉS, ESTEM TREBALLANT UN PROJECTE PER FACILITAR ALS CIUTADANS QUE DISPOSIN D'ORDINADOR A CASA SEVA LA GESTIÓ DE TRÀMITS ADMINISTRATIUS COM ARA LA PETICIÓ DE PERMISOS, ELS DUPLICATS DE LLICÈNCIES O DE PADRÓ, LES DOMICILIACIONS BANCÀRIES D'IMPOSTOS, O LA RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ DIVERSA. 3, HEM ENDEGAT UN PROGRAMA-PILOT DE TELEVISIÓ PER CABLE -SEMBLA QUE AVIAT S'APROVARÀ DEFINITIVAMENT EL MARÇ LEGAL- PER TAL QUE 45 NOUS CANALS DE TELEVISIÓ ARRIBIN A 20.000 LLARS DISTRIBUÏDES PELS DEU DISTRICTES DE LA CIUTAT A UN COST D'ENTRE 800-3.000 PTES./MES. L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA, CABLE I TELEVISIÓ DE CATALUNYA, OPERARÁ A PARTIR DEL PRIMER TRIMESTRE DE 1996. [USA WEST 40% ENDESA SANTANDER INICIATIVES] 20 �AQUEST PLA PILOT DURARÀ 4 ANYS . L'OBJECTIU ÉS ESTENDRE EL PROJECTE A 40.000 LLARS ARRIBAR A GAIREBÉ TOTES LES DE LA CIUTAT (660.000) EN UN TERMINI RAONABLE. 4 L'AJUNTAMENT VA SIGNAR UN CONVENI AMB LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA -EL 7 DE FEBRER PASSAT- AMB L'OBJECTIU DE CREAR UN CENTRE SERVIDOR DE DADES DE BARCELONA QUE SIGUI ACCESSIBLE MUNDIALMENT A TRAVÉS DE LA XARXA INTERNET . AQUEST SERVIDOR POSA A DISPOSICIÓ DELS USUARIS DE LA XARXA, MÉS DE 30 MILIONS, UN VENTALL D'INFORMACIÓ EXCLUSIVAMENT DE BARCELONA EN ÀMBITS COM EL CULTURAL, ELS MUSEUS, ITINERARIS TURÍSTICS, PLANS URBANÍSTICS. 5. BARCELONA PARTICIPA, CONJUNTAMENT AMB LES CIUTATS D'AVEIRO (PORTUGAL) I METZ (FRANÇA), EN UN PROJECTE-PILOT, PIONER A EUROPA, D'APLICACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A LA LLAR. AQUEST PROJECTE ESTÀ FINANÇAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL III D'INDÚSTRIA DE LA UNIÓ EUROPEA. 21 TELECOM.IQP �6. EN LA XARXA C-6 HAURIÉN DE FER MÉS : PALMA ESP. INFORMÁTICA, VALENCIA REHABILITACIO, BARCELONA TURISME, MONTPELLIER UNIVERSITAT, TOULOUSE TRANVIA. [EL 6 DE GENER NOUS TRENS SURTEN DE STA. PERPETUA.] [CADA DIA DIA ARRIBEN PER COMUNICACIONS AL LLIBRE DE VISITES. WV1/1\1 BCN.ES] COM VEUEN, DONCS, MOLTS PROJECTES EN MARXA . UNA GRAN CAPACITAT PER MOBILITZAR RECURSOS I UNA CONFIANÇA, DES DEL PRIMER MOMENT, QUE CAL APOSTAR FORT PER LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PERQUÈ ENS Hl JUGUEM MOLT . "TOTS" PERQUE VOLEM ESTAR ENTRE LES MILLORS CIUTATS D'EUROPA. MOLTES GRÁCIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4363 Title A name given to the resource Proposta de conferència: conferència inaugural Premis Octubre. Europa i el futur de la comunicació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf de la Universitat de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Societat de la informació Benestar Social Acció política Model social Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1458/19951030d_00696.pdf 343e1f794420bdf92bcec4dbe1850ef1 PDF Text Text Data: 30/10/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la conferència "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, De cara a la intervenció de l'Alcalde a la conferéncia "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, se suggereix de tenir en compte els elements següents: La conferéncia "Developing London's future" -que organitza l'Association of London Government- associació que agrupa els districtes laboristes de Londres- i el Greater London Enterprise, té com a objectiu estudiar les experiències de regeneració urbana de les ciutats de Barcelona, Berlín, Nova York i Estocolm dutes a terme conjuntament amb el sector públic i privat, mantenint la responsabilitat i direcció política deis projectes. (S'adjunta en annex el programa) Aquesta és una qüestió que preocupa molt els responsables municipals de la ciutat atès que moltes de les accions de renovació de Londres s'estan duent a terme per empreses o entitats privades no responsables directament,dels ciutadans londinencs. "N Vi La conferència tractarà sobre la pèrdua del control de les iniciatives privades de desenvolupament local i regional per part de l'Administració i pretén comparar el model de transformació d'aquestes ciutats per veure com es pot dur a terme la renovació de la responsabilitat local i la satisfacció colectiva de la ciutadania londinenca de cara al segle XXI, ALCALDIA FA R9911/1.,1 d'rn“-:lacla �"DEVELOPING LONDON'S FUTURE" ASSOCIATION OF LONDON GOVERNMENT 1. BARCELONA AS A MODEL OF JJRBAN TIRANS F O I WIATON. OVER THE LAST 15 YEARS BARCELONA, HAS MADE A SIGNIFICANT AND QUALITATIVE LEAP. FROM THE OLYMPIC AND METROPOLITAN CITY WE DESIRED IN 1982, WE HAVE PROGRESSED, AND ONCE WE HAVE ELIMINATEDi;-COMPLETELY FRONTIERS, THE CITY WILL BECOME EURO-REGION WITH 15 MILLION INHABITANTS WHICH ASPIRES TO BECOME THE DOOR TO SOUTHERN EUROPE AND ONE OF THE CULTURAL CAPITALS OF EUROPE. 4 AT THE HEART OF THE BARCELONAMODEL IS THE BID FOR A EUROPEAN CITY, A CITY WHICH DOES NOT SEPARATE-, BUT WHERE DIFFERENT ACTIVITIES CAN RIGHTLY COEXIST. BARCELONA IS STILL AN INDUSTRIAL CITY, DESPITE THE PREDOMINANCE OF THE SERVICE SECTOR, INSURMOUNTABLE BARRIERS BETWEEN RICH AND POOR AREAS ARE NOT CREATED. OUR STRATEGY HAS NOT BEEN ONE OF INTERVENTION, BUT INSTEAD ONE OF LJEADERSHIP AND COMPLICITY. AND THANKS TO THIS THE PERIPHERAL DISTRICTS HAVE BEEN REHABILITATED AND INCORPORATED INTO THE CITY, DIGNIFYING THEM AND CONVERTING THEM INTO NEW URBAN CENTRES. THE CITY HAS THEREBY HEALED THE ef L �SCARS CAUSED BY THE URBANISM OF FRANCOS BARCELONA. THERE HAS BEEN A ,!:ZEAT URBAN TRANSFORMATION TAKIÑG CAR l THAT NO 1.1i" COHESION HAS BEEN LOST~AGGRAVATI N (E THE IMBALANCES BETWEEN SOCIAL AND TERRITORIA L 7)A jUL ‘j‘j t\1/1/4 GeWi4-U/j-eW ' , \i (Iej tc (c,' ii( c WITH THE COMPLICITY OF THE PRIVATE SECTOR' F-rc<4-:, THE LIFE OF THE CITY'S OLD QUARTER HAS BEEN REVITALISED. SLOWLY AND1PEACEABLY STUDENTS AND YOUNG COUPLES ARE BEGINNING TO MOVE INTO THE AREA. THEY HAVE REDUCED THE AREA'S DENSITY BY OPENING UP BUILT-UP SPACES crr'YO. -^? WITHOUT FORCING THE POPULATION OUT:- NEW CULTURAL AND EDUCATIONAL INSTITUTIONS HAVE l‘r: FOUND HOMES THERE:': THE CENTRE OF CONTEMPORARY CULTURE, THE MUSEUM OF CONTEMPORARY ART OF (MACBA), NEW FACULTIES OF THE UNIVERSITIES OF BARCELONA AND POMPEU FABRA Ck-t4 BARCELONA HAS BECOME A POINT OF REFERENCE FOR EUROPE. AS A MODEL IT HAS INSPIRED THE TRANSFORMATION OF LISBON PRIOR TO THE 1998 UNIVERSAL EXPOSITION. BÉRLIN HAS ALSO LOOKED TOWARDS BARCELONA, TQ REORGANISE ITS CITY CENTRE WHICH WAS PREVIOUSLY DIVIDED BY THE WALL. 1,,qLit lWbrL‘, BARCELONA'S EXPERIENCE IN STRATEGIC PIANNING IS CONSIDERED EXEMPLARY BY BOTI-T THE EUROPEAN UNION AND THE WORLD BANK, AND HAS BEEN APPLIED IN OVER FIFTY SPANISH CITIES AND BY OTHER CITIES IN THE WORLD: RIO DE JANEIRO DE JANEIRO, BOGOTA, CARTAGENA. THE MAYOR OF OLI) bij �ROME, MR. FRANCO RUTELLI, PUBLICLY DECLARES THAT BARCELONA IS THE MODEL OF COMPLICITY TOWARDS WHICH HE ASPIRES. w -71 .1,■ 1'1 w á 4tAlij"%.....e WE HAVE BEEN PIONEERS 'IN DEFENDING THE IDEA THAT EUROPEAN CITIES, APART FROM COMPETING AMONG EACHOTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT AND LOCATIONS) MUST ALSO COOPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FIND A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS. WE MUST NOT FORGET THAT THE CITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80% OF URBAN DWELLING EUROPEANS: EUROCITIES, POLIS, C-6. /THIS MODEL OF CITY TRANSFORMATION HAS BEEN BUILT UPON CONSENSUS, WITH THE IMPLICATION OF THE CITIZENS AND THE COMPLICITY OF ITS SECTORS. BARCELONA HAS UNDERTAKEN ITS SECOND STRATEGIC, ECONOMIC AND SOCIAL PLAN, WITH THE PARTICIPATION OF ALL THE CITY'S ECONOMIC, TRADE UNION, ASSOCIATIVE AND UNIVERSITY INSTITUTIONS. THIS HAS BEEN THE KEY O THE CONSCIOUS CITIZEN PARTICIPATION IN THE CITY'S TRANSFORMATION. DURIN'b THE OLYMPIC GAMES THE CITIZENS OF /É3ARCELONA MASSIVELY PARTICIPATED IN THESPORTING EVENTS -A151WEIIE 77±c- 2 c t. -1-02 BUT THE GAMES WERE ONLY THE VERY START OF THIS PHENOMENON. SINCE /THEN THE INAUGURATIONS OF SPORTING A D CULTURAL FACILITIES, POPULAR FESTIVITIES AND OTHER CITIZEN EVENTS HAVE ALWAYS,BEEN GUARANTEED •/RESPONSE AND PUBLIC TREMENDOUS �PARTICIPATION, EXPECTATIONS. EASILY ALL SURPASSING THE CITIZENS OF/BARCELONA ARE NOT ONLY PROUD OF LIVMG IN THEIR CITY, OF THE IN ITS INFRASTRUCTURES, IMPROVEMENT FACILITIES AÍD SERVICES BUT ALSO MAKE ACTIVE USE OF THEM. IN THE FRAMEWORK OF THIS URBAN CONSENSUS IT IS ESPECIALLY IMPORTANT TO EMPHASISE THE CITY'S MORE RATIONAL USE WITHIN THE CONTEXT OF A BROADER DISCUSSION ON AUSTERITY, AS A VALUE TO BE STRENGTHENED, IT SHOULD BE KEPT IN MIND THAT THE CITY IS A LIMITED BENEFIT WHICH SHOULD BE DISTRIBUTED AMONG MANY AGENTS: AMONG VEHICLES AND PEDESTRIANS, AMONG ACCOMMODATION, FACILITIES, INDUSTRY AND GREEN AREAS, ETC.... /7' THE EFFICIENCY OF MUNICIPAL ADMINISTRATION HAS BEEN SUBSTANTIALLY IMPROVED: THE MUNICIPAL WORK FORCE 17IAS BEEN REDUCED TO 2000 PEOPLE OVER FIVE YEARS AND THE DISTRICTS HAVE UNDERGONE A 21WDECENTRALISATION. WE HAVE BEEN PIONEERS IN INTRODUCING NEW INFORMATION TECHNOLOGIES; FIRSTLY 010, INTERNET, CABLE. ;)41 r}-1's".ii t., 7 THERE HAS BEEN AN ATTEMPT AT BRÉAKING ait~- MONOPOLIES: THE HOTEL PLAN, oi AJUDICATION OF CLEANING SERVICE COMPANIES TENDERING FOR CONTRACTS. 74 /4-‘1„ t, PROMOTING COMMERCIAL QUALITY. BARCELONA IS A LABEL WHICH SELLS AND THE CITY HAS A RECOGNISED TRADITION IN COMMERCIAL QUALITY. �;c. THE TRANSFORMATION OF THE CITY \1-1AS CONTRIBUTED TO THE PROMOTION OF TRADITIONAL COMMERCIAL CENTRES. BARCELONA IS /ME FIFTEEN MILLION ---41~11F A MARKET WITH INHABITANTS. L( (c) 2. BARCELONA'S FUTURE STRATEGIES BARCELONA FINDS ITSELF IN A CONSOLIDATED POSITION TO FACE THE DEdISIVE YEARS WHICH END THE CENTURY AND, WHAT IS MORE IMPORTANT, WITH NEW PROJECTS FOR THE FUTURE. WITHIN THIS CONTEXT IT IS IMPORTANT TO REMEMBER THAT THE CITY HAS A DESIGN. ONE WHICH IS CONCORDED IN THE SEÇOND STRATEGIC PLAN._ ONE WHICH BIDS FOR QUALITY & LIFE AS WELL AS FOR PRODUCT AND SERVICE QUALITY. --- BARCELONA'S PRINCIPAL STRATEGIC BIDS ARE TO: , , , A A) CONSOLIDATE BARCELONA AS 4.--J.-....illt N-N MEDITERRANEAN EUROPEAN --,01ACROCREGIO, WITH A POPULATION OF 15 MILLION. ------- _:_,.. ) A ‘\)-"\ 9, 1 B) BARCELONA AS THE DO 1-1-u B íN, ,,,,, ,, ..,..2. –11,!' THE SOUTH. J OR\ �- YÓL C) QUALITY OF LIFE. BARCELONA A CITY OF QUALITY. D) CULTURE AND COMMUNITY SPIRIT. fi E) INTERNATIONAL/ISATION. PROJECTION: EUROPE, AND LATIN AMERICA. r i1b PRINCIPAL AREAS OF THE MEDITERRANEAN SOME MEASURES WHICH ARE BEING DEVELOPED AND REINFORCE THESE STRATEGIES ARE: , ( , \ 1.. ., , ( �-THE PRIORI SATION OF COMMUNICATIONS WITH EUROPE, \_,/ -THE CREATION OF AN IMPORTANT LOGISTIC PLATFORM IN THE LLOBREGAT DELTA, -IMPROVING THE QUALITY OF THE CITY'S ENVIRONMENT, -A MODEL OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT, -BARCELONA'S CONSOLIDATION AS EUROPEAN CAPITAL OF CULTURE, -THE STRENGTHENING OF BARCELONA'S ROLE AS CENTRE, INDUSTRIAL AN IMPORTANT CONSOLIDATING AND IMPROVING ITS COMPETETIVENESS VIA A METROPOLITAN INDUSTRIAL PACT, -THE ENDOWMENT OF THE CITY OF NEW JUDICIAL AND LEGAL INSTRUMENTSi TO ALLOW THE CITY TO INFLUENCING THE PROBLEMS RESOLVE THE MUNICIPAL POPULATION'S DAILY LIFE. i CHARTER Q v 1 vU 91-71-1 / > ü\l` ,-,QZLo-- 'brU`')/1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4364 Title A name given to the resource Intervenció a la Developing London's Future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Londres Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1459/19951104d_00697.pdf b21837932c34c6289911a37a51ba936f PDF Text Text L th9 GAit_ 21L/ (Mi *a-- ur¿/BARCELONA: UNA REFERENCIA PARA LA CULTURA EUROPEA DEL S. XXI 111 419 S HE VENIDO AQUÍ COMO ALCALDE DE LA CIUDAD DE BARCELONA QUE ASPIRA A 1SER NOMINADA CIUDAD EUROPEA 1 .,E_LA_CU FLTUfL2A_NÑO 2001. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TIENE UN PÁSADO, UN PRESENTE Y UN FUTURO QUE, SIN DUDA, CONTRIBUIRÁ A CONSTRUIR LA EUROPA DEL MILENIO QUE VIENE. C-u,a‘k& » Qu_ipz - fi EL NUEVO SIGLO, EUROPA Y LA CULTURA, SON TRES REFERENTES ESENCIALES DE NUESTRO FUTURO _INMEDIATO. EL SIGLO XXI PLANTEARÁ MUCHOS RETOS EN LAS MANERAS DE VIVIR, EN EL PENSAMIENTO, EN LAS ARTES, EN LAS CIENCIAS. ES POR ELLO QUE LES PROPONGO UNA REFLEXIÓN BASADA EN LOS SIGUIENTES EJES: - EUROPA - LA NUEVA CULTURA - EL PAPEL- DE LA CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO -BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA. �1. EUROPA: EUROPA ES _ ► ► ►^ ► • OSAICO DE CULTURAS MUY DIFERENTES. ES, TAMBIÉN UN MODELO DE CIVILIZACIÓN DONDE SE HAN FORMADO MUCHOS DE LOS VALORES QUE HAN HECHO POSIBLE NUESTRA CULTURA. SIN INSISTIR EN LA COHABITACIÓN MAS PROFUNDA ENTRE LA CULTURA Y EL EJERCICIO Y LA PRACTICA DE LA LIBERTAD,' DE LA PLURALIDAD, DE LA TOLERANCIA I DE LA CIVILIDAD, EUROPA NO PUEDE EXISTIR Y LA CULTURA TAMPOCO. LA EUROPA DEL NUEVO SIGLO SÓLO ES IMAGINABLE REFORZADA DESDE LA POTENCIACIÓN DE LA CULTURA. D E MOMENTO, POR ENCIMA DE LA EUROPA DE LA CULTURA PREVALECEN LA EUROPA DE LA ECONOMÍA LA EUROPA DE LA POLÍTICA, EGURAMENTE, POR ESTA RAZÓN, PODRIA DEJAR DE SER UN ESPACIO CULTURAL CENTRAL EN EL MUNDO. EUROPA HA SIDO DURANTE 500 AÑOS EL CENTRO DF LA CIVILIZACIÓN MUNDIAL, DE EUROPA SURGIERON 2 �LAS MEJORES IDEAS. DESDE GALILEO HA SIDO LA CUNA DE LA CIENCIA MODERNA Y L S ARTISTASINGENIEROS DEL RENACIMIENTO EMPEZARON EL DESARROLLO DE LA TECNOLOGÍA MODERNA. LA FILOSOFÍA, LA MÚSICA, LA PINTURA, LA LITERATURA FUERON DURANTE MUCHOS AÑOS PATRIMONIO DE EUROPA, LOS MEJORES SUEÑOS, LAS MEJORES UTOPÍAS, LOS MÁS INTENSOS DESEOS, SURGIERON DE EUROPA, EUROPA CREÓ UN MODELO DE CIVILIZACIÓN. EN EUROPA HA CONVIVIDO UN CONJUNTO DE PUEBLOS DIFERENTES, DE CULTURAS DIVERSAS, QUE EN MUCHOS MOMENTOS DE LA HISTORIA HAN SABIDO RESPETARSE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE EUROPA HA GENERADO LAS INTOLERANCIAS MAS DEVASTADORAS. DESDE LA CULTURA ES POSIBLE Y NECESARIO INSISTIR EN LA RECONSTRUCCIÓN DE AQUELLA FABRICA DE SUEÑOS Y DE DESEOS POSITIVOS QUE FUE EUROPA. LA MEJOR IDENTIDAD PARA EUROPA ES LA CULTURA. AQUELLA IDENTIDAD QUE PRETENDE LA UNIVERSALIDAD DESDE LA 3 �PRODUCCIÓN CULTURAL LOCAL. GLOBALMENTE, ACTUAR LOCALMENTE" "PENSAR ES POR TODO ELLO QUE EL GRAN RETO PENDIENTE DE EUROPA ES U RETO, HOY POR HOY, CULTURAL. SOLO DESDE LA CULTURA SE PODRÁ REHABILITAR UN MODELO DE CIVILIDAD QUE ACEPTE LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD Y LA LIBERTAD COMO SUBSTRATOS ESENCIALES DE LA CREATIVIDAD. 1 2. LA NUEVA CULTURA: ESTAMOS ASIST NDO AL DESARROLLO D UN MUNDO MÁS COMP JO, MUCHO MÁ OMPLEJO QUE EL ANTERIOR. U MUNDO •10E EXIGIRÁ MÁS N PARA AFRONTAR INTELIGENCIA, MÁS IMAe N LAS POTENCIALIDADES 0S RETOS DE LA NUEVA ESO ES PERTINENTE SITUACIÓN. POR PREGUNTARSE ,,/QUÉ CUL URA SE ESTA PRODUCIEN2Ó, QUE CONTRIBUCI• SE HACEDESDE LA CULtURA EXPLIL RNOS LAS PARA COMPLEJIDADES DE NUESTRO ENTOR Uc* �ES CIERTO QUE LA CULTURA DE FIN DE SIGLO SE CARACTERIZA POR UNA AMPLIACIÓN CASI ARITMÉTICA DE SUS REGISTROS, PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE LAS RAZONES CULTURALES ESTÁN pERDIENDO PRESENCIA Y CONVICCIÓN EN NUESTRA SOCIEDAD A LAS MÚSICAS "CULTAS" SE HAN INCORPORADO NUEVAS FORMAS DE CULTURA POPULAR COMO EL JAll Ó El.= POP; LA Fl 'TRADICIONAL Y LA TRADICIÓN SE HAN INCORPORADO CON FUERZA EN EL UNIVERSO CULTURAL; LAS PELÍCULAS DE ION CONSTITUYEN UN HOLLEICD Y LA TE AMPLIO UNIVERSO CULT AL. CADA DÍA SE AÑADEN ----, NUEVAS FORMAS DE DISTRIBUCIÓN Y LO CD EL INTERACTIVO DISPUTAN CON LAS FORMAS C FAMILIARES Y ESCOLARES MÁS TRADICIONALES DE TRANSMISIÓN DE LA CULTURA, AL LADO DE LAS DE LAS PEQUEÑAS INSTITUCIONES ASOCIATIVAS DE CRECEN 1 LAS SIEMPRE, PODEROSAS CORPORACIONES EMPRESARIALES PRODUCTORAS DE _________---------BIENES CULTURALES INDUSTRIALIZADOS. LAS ' IDENTIDADES CULTURALES LOCALES O NACIO ES TIENEN UNCOMPETIDOR PODEROSO EN UNA ESPECIE DE 7 SUPRAIDENTIDAD CULTURAL �INTERNACIONAL CONSTRUIDA DESDE UNOS POCOS CENTROS DE EMISIÓN D BIENES CULTURALES, SOBRETODO, AUDIOVISUALES. JACK LANG CUANDO ERA MINISTRO DE CULTURA EN FRANCIA DECÍA "TODO ES CULTURA". CIERTO, TODO ES CULTURA, PERO NO TODA LA CULTURA ES IGUAL., LA CULTURA EN MAYÚSCULAS O LA CULTURA EN MINÚSCULAS PERDERÁ DEL TODO AQUELLA ÁUREA INMACULADA QUE HEREDÓ , DE LOS ILUSTRADOS Y TENDRÁ QUE DEFINIR Y ESCLARECER OPCIONES. TENDRÁ QUE INSISTIR EN EVIDENCIAR ALGUNAS DE LAS {3~ DE LAS CUALES NUNCA DEBÍA HABERSE ALEJADO, COMO SU NECESARIA COHABITACIÓN CON EL EJERCICIO DE LOS VALORES DE CIVILIDAD: LA LIBERTAD, LA PLURALIDAD, LA TOLERANCIA, LA MODERNIZACIÓN. SIN INSISTIR EN LA PROFUNDIZACIÓN DE ESTAS RELACIONES, LA CULTURA NO PODRÁ EJERCERSE. 6 �3. EL PAPEL DE LAS CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO: ESTE NUEVO ORDEN NO PODRÁ PONERSE EN MARCHA SIN TENER EN CUENTA LAS CIUDADES. ME GUSTA RECORDAR QUE EUROPA ES EL CONTINENTE URBANO POR EXCELENCIA, QUE EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES Y QUE LAS CIUDADES SON SU PRINCIPAL MOTOR. A FINALES DEL SIGLO XX, EL 80% DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN ZONA URBANAS. LA FUNCIÓN DE CE RALIDAD D CIUDADES NO SE ENCU Å5 GRANDES SÓLO EN EL CAMPO POLÍTICO-ADMINISTr I VO, INO TAMBIÉN EN EL FINANCIERO Y OMERC IAL, C CIENTIFIC TECNOLÓG ICO' Y EN URAL Y DE OCIO, CAMPO DE LAS COMUN CACIONES. LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL CORAZÓN Y EL SISTEMA NERVIOSO DEL FUNCIONAMIENTO EUROPEO. YA NO HACE FALTA QUE REPITAMOS LOS VIEJOS MODELOS DE CONCENTRACIÓN URBANA. EL CONCEPTO DE COMUNICACKbN HA CAMBIADO. 7 GUADALU.MGA �LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS SON BÁSICAS PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. PERMITIRÁN QUE LAS CIUDADES SEAN MAS COMPETITIVAS Y OFREZCAN UNA MEJOR CALIDAD DE VIDA. NO HAY NINGUNA DUDA DE QUE UNA CIUDAD QUE SE ADAPTE RÁPIDAMENTE A LAS INNOVACIONES TECNOLÓGICAS SERÁ MAS CAPAZ DE CRECER Y DE GENERAR OCUPACIÓN, PORQUE LOS MEJORES CAPITALES Y LOS MEJORES TALENTOS IRÁN DONDE HAYA LA MÁXIMA INFORMACIÓN AL PRECIO MAS û ;l/ifs{\I nfi)-W,(■,f BAJO Y CALIDAD DE VIDA. EN ESTE ENTORNO LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS EN EL DESARROLLO DE ESTA NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN ES FUNDAMENTAL PARA APLICAR CON ÉXITO LOS AVANCES TECNOLÓGICOS. TENEMOS QUE PROTEGER 1NUESTROS INTERESES COMO PAÍS Y COMO CIUDADANOS. TENEMOS QUE ACEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULARLA, TENEMOS QUE HACER POSIBLE QUE LOS PRECIOS SEAN REDUCIDOS Y QUE SURJA EL MAYOR NÚMERO POSIBLE DE PRODUCTOS INDEPENDIENTES, DE SISTEMAS DE PARTICIPACIÓN LOCALES, DE 8 GUADALU.MGA �CREATIVIDAD NO ESTANDARIZADA. ESTE ES EL GRAN RETO Y BARCELONA Y MUCHAS OTRAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS SE ESTÁN PREPARANDO A CONCIENCIA PARA AFRONTARLO Y PARA GANAR LA PARTIDA. 4. BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA HACE TRES AÑOS, BARCELONA CERRABA CON LOS JUEGOS OLÍMPICOS UNA ETAPA DE PROFUNDA RENOVACIÓN QUE PERMITIÓ DINAMIZAR UNA CIUDAD QUE DURANTE DEMASIADO TIEMPO HABÍA SIDO CASTIGADA POR LA FALTA DE UN PODER DEMOCRÁTICO Y AUTÓNOMO, POR LA FALTA DE AMBICIÓN Y DE PROYECTO, ,POR LA ESPECULACIÓN Y LA DESIGUALDAD, POR LA NEGLIGENCIA Y EL DESCUIDO. A PARTIR DE 1979, ENTRE TODOS, SUPIMOS LLEVAR A CABO UNA TRANSFORMACIÓN QUE SITUÓ BARCELONA EN EL MAPA Y QUE A LA VEZ PERMITIÓ QUE LA CIUDAD RENOVADA SE ENCONTRASE A SI MISMA. 9 GUADALIIMGA �AHORA SON LAS MEJORES CIUDADES EUROPEAS LAS QUE SE REENCUENTRAN CON BARCELONA, LAS QUE REDESCUBREN LA CIUDAD Y LAS QUE LA TOMAN COMO PUNTO DE REFERENCIA. CUANDO CLAUSURAMOS LOS JUEGOS DIJE QUE HABÍA LLEGADO LA HORA DE LA CULTURA. LA HORA DE LLENAR LAS INFRAESTRUCTURAS QUE HABÍAMOS CREADO. DE PONER EL ACENTO EN EL URBANISMO TENÍAMOS QUE PASA A HACER LA CIUDAD DE LA URBANIDAD Y DEL CIVISMO. CIVISMO Y CULTURA SON LOS DOS GRANDES PILARES CON QUE BARCELONA HA DE AFRONTAR ESTE FIN DE SIGLO Y EMPEZAR, CON ESPERANZA RENOVADA, EL SIGLO XXI QUE SE INICIA CON EL 2001. PARA NOSOTROS, CONSEGUIR OFICIALMENTE LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA DEL AÑO 2001, SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIÓN, EL COROLARIO DE UN MODELO DE CIUDAD QUE HA MOSTRADO AL MUNDO Y QUE SE OFRECE COMO EXPRESIÓN DE LA CULTURA DEL SIGLO QUE VIENE. UN MODELO DE \ CIUDAD QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE SE RECONOCE EN LA PLURALIDAD Y EN LA TOLERANCIA, 10 GUADALU.MGA �EN LA DIVERSIDAD PERO TAMBIÉN EN LA COHESIÓN Y EN EL CONSENSO. BARCELONA HA DESTACADO SIEMPRE Y LO TIENE QUE SEGUIR HACIENDO POR LA FUERZA, POR SU INVENTIVA Y ORIGINALIDAD DE SUS CREADORES, QUE SON GARANTÍA QUE EL EDIFICIO INSTITUCIONAL QUE HEMOS CREADO SEA SÓLIDO Y TENGA VIDA. LA IMAGINACIÓN AL PODER, bECÍA UN VIEJO LEMA. DEBEMOS HACERLO REALIDAD ENTRE TODOS. BARCELONA HA FIRMADO lUN CONTRATO CON LA CULTURA. UN CONTRATO PARA LA CULTURA QUE EN TÉRMINOS CONCRETOS QUTE DECIR TRES COSAS. EN PRIMER LUGAR, QUE BARCELONA PONE SU ASPIRACIÓN DE CAPITALIDAD CULTURAL AL SERVICIO DE LAS CULTURAS 1 DE EUROPA, DE TODAS AQUELLAS CULTURAS DISPUESTAS A INTERCAMBIAR IDEAS, EXPERIENCIAS, PRODUCCIONES Y VOLUNTAD DE REENCUENTRO. EN SEGUNDO LUGAR, QUE BARCELONA ASPIRA A QUE LA CAPITALIDAD CONTRIBUYA AL HECHO DE QUE LA CULTURA REAL SE HAGA PRESENTE. ESTO 11 GUADALU.MGA �QUIERE DECIR HACER DE LA CAPITALIDAD UN PROCESO ABIERTO DESTINADO A DAR VOZ A TODOS AQUELLOS QUE TIENEN COSAS QUE DECIR, SIGNIFICA ENCONTRAR LA DISTANCIA CORRECTA ENTRE CULTURA PRODUCIDA DESDE LA CIUDAD Y EL PAPEL INSTITUCIONAL. RECUPERAR LA VIVACIDAD Y LA INDEPENDENCIA DE LOS DISTINTOS SECTORES CREATIVOS TRADICIONALES. INCORPORAR LAS NUEVAS REALIDADES CULTURALES A VECES NO CONSIDERADAS O MENOSPRECIADAS POR LA VIGENCIA DE UNA IDEA MUY TRADICIONAL DE LA CULTURA QUE NO EXPLOT1A SUFICIENTEMENTE EL FORMIDABLE POTENCIAL COGNOSCITIVO, PROYECTIVO Y CREATIVO DEL SER HUMANO EN RELACIÓN CON EL MUNDO. EN TERCER LUGAR, EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA TIENE QUE SIGNIFICAR UN PASO ADELANTE PARA LA CULTURA CATALANA Y LA DdL PAÍS. 11,4 Úvl EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA ES UN CONTRATO QUE HA SIDO ACOGIDO Y PROTAGONIZADO POR REPRESENTANTES, LO HOMBRES Y LAS MUJERES„ DE CULTURA DEL PAÍS. 12 �11. UN CONTRATO POR LA CULTURA PROPUESTO POR '\:1\i„,'-W BARCELONAN AL CONJUNTO DE LA LA CIUDAD DE BARCELONA SOCIEDAD CATALANA, AL CONJUNTO DE LA CULTURA n P` V ESPAÑOLA. UN CONTRATO PROPUESTO DESDE LA e^^^,V,^^ CULTURA CATALANA A TODA LA GENTE DE CULTURA D EUROPA. ^ ^" ^ ^ (^tn /' Pfr n —COMA-- F1RMA EN RELACIÓN AL PROYECTO _ BARCELONA 2001, EDUARD DELGADO, UN EXCELENTE CONOCEDOR DEL SECTOR CULTURAL EUROPEO "MUCHOS SECTORES DE LAS CULTURAS DE EUROPA VERÁN CON BUENOS OJOS QUE BARCELONA PROPONGA UN PROYECTO CULTURAL ENTENDIDO COMO UNA PISCINA DONDE SE INVITA A NADAR A TODOS Y NO, COMO SUELE HACERSE, PARA PEDIRLES QUE VENGAN A HACER DE PÚBLICO, SENTADOS EN LAS GRADAS, PARA APLAUDIR MARCAS MÁS O MENOS ¡ GLORIOSAS DEL PAÍS ANFITRIÓN". ^,^1! ` ^ ^^- \ ESTE ES EL PROYECTO DE BARCELONA. ESTE ES EL CONTRATO POR LA CULTURA QUE OFRECE NUESTRA CIUDAD. MUCHAS GRACIAS 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4365 Title A name given to the resource Barcelona: una referencia para la cultura europea del s.XXI. Jornades Europees de Cultura, Oci i Turisme. Ministeri de Cultura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santa María de Guadalupe Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències