57 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf 6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA DE BARCELONA (1/6/94) LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993 DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL. L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS J./ 2 MILIONS DE VISITANT S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90% EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES EMPRESES I EL COMERÇ. AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS. 1 �AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL MÓN. AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA. FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE CONTINUAR CREIXENT. D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA. 2 �LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE, SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE TENIM. NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS. DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ACTIVITAT. EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL. PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT. 3 �AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ. FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP 1 MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS. PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN OPERATIVES. VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU PEL TREBALL REALITZAT EL 1993. irp/fira.txt 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4295 Title A name given to the resource Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Fira de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1390/19940601d_00627.pdf 81af58d45593e780ca39c81945a7f841 PDF Text Text 1. Intervenció de l'Alcalde Vine a parlar-vos de Barcelona, que és la me y a feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, per() voldria parlar primer una mica del context nacional i internaciOnal en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores va comenear el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. Han aparegut naves incerteses, perquè ara el món no ens sembla tan segur. S'han anat donant passos ferMs cap a la unitat política de la Unió Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància deis efectes d'aquesta unificació. - Des de l'any passat ha entrat en vigència el mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la Unió Europea. �- L'any que ve s'ampliarà la Unió Europea amb la incorporació d'Austria, Suecia i Finlàndia i Noruega. Cal que el països del Sud fem sentir la nostra veu, - Fa pocs mesas es va constituir el Comité de les Regions Municipis d'Europa. Importancia que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, en sigui el vice-president. En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i está menys clar que abans qué és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Perb la pau que es viu a Sarajevo i que es va estenent per d'altres ciutats de Bòsnia és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Perà ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia on es configuri un maro de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades 1 protegides. �poq o ;7,,,v,J,, ..liVZ:.7\7.)S: o vi'VZWL1 A o P Obb I per construir aquesta Europa ara tenim una oportunitat ben clara de participad() directa, amb les eleccions del proper día 12 de juny. Jo us vull fer una invitació explícita a votar (encara que la major» ia de vosaltres no hi tingueu l'edat de 18 anys), o, almenys, a seguir amb atenció aquestes eleccions i traslladar l'interés als pares o germans grans que tingueu. Els heu de dir que no s'abstinguin, perquè a Europa ens hi juguem molt. El nostre futur és també un filtre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar fa ben poc presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. b) El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb una crisi económica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després deis Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització deis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme .4na transformad() profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts deis problemes i mancances que arrossegava lá ciutat. Alguns deis principals �déficits han estat superat , i avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris 4e1 món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fat front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impulá que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit abrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges 1 nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, pares, jardins i eápais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas dé Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més significatiu és que la ciutat ha après una nova manera de gaudir de la ciutat, i aixó és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais püblics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge, centres cívics. �Com us deia abans, la situació económica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts deis voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. 1 c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. 1 En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuaciió municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los b4ixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Això és el �que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines está baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El mes cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirá l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pe] que fa a l'ocupació, ¡ está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. �Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millor de la situació económica de la ciutat i els canvis que 'estan produint en el sistema educatiu contríbuiran a faciiiitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb una millora paulatina, lenta però que s'está produint, de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajunta- ment, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilit t que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui valen muntar pltites empreses. �d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. De cara al futur mes immediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa cárrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. Sha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Si es dóna poder - i això vol dir recursos- a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè 11 són pròxims, sap cm resoldre'ls. Queden molts problemes, encari a, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han reáolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: i4enys soroll, més espais verds platges, mes transport públic, mes carril bici). - Manteniment: mantenir la ciutat transformada. - Més neteja: estem mWor que no estàvem i millor que altres ciutats, però encara estem lluny de la implicació més directa dels ciutadans. �- Més cultura. Com ja he dit al començament, la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. Hem inaugurat el Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona a la Cada de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el MA.BA i les sales destinades al Románic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur noves cól.leccions, el Liceu tornará a ser un deis principals centres d'òpera d'Europa, l'Auditori será d'aquí a pocs anys un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens ha d'ajudar a fer tot això possible 1 vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la 9ultura ens fa més lliures. �2. Intervencions deis estudiante: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personal s. b) Respondre a les preguntes1 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confianca, el diàleg i la tolerància. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4296 Title A name given to the resource Visita - Col.loqui a l'Institut de Batxillerat Fort Pius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I.B. Fort Pius Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7055/20260803_014.jpg 6274e9748caf383de72b8d98fe6bd79c https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7055/202060910_005.jpg 4b1b6bdfee9d85432b30542e68599373 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7055/202060910_006.jpg 15416455f0cc945c316c64f48bf34411 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7055/202060910_007.jpg 00a6dc38558a531d2ca4ebf815bada17 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Passeig de Gràcia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall durant la 16a Cursa El Corte Inglés, acompanyat pel periodista Arcadi Alibés Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Cursa Carrers Esport Alibés, Arcadi Relation A related resource <a href="https://elpais.com/diario/1994/06/06/madrid/770901859_850215.html" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1994/06/06/madrid/770901859_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona arrebata el récord a Madrid ante notario</a> <a href="https://lacursa.barcelona/es/presentacion/" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a La Cursa: <a href="https://lacursa.barcelona/es/presentacion/" target="_blank" rel="noopener">La Cursa</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia (Barcelona) Description An account of the resource Documentació fotogràfica i acreditativa de la participació de Pasqual Maragall a la Cursa El Corte Inglés. L'ítem agrupa les fotografies del recorregut juntament amb el dorsal oficial de la cursa i el certificat de participació amb la marca de temps assolit EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf 64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis Barcelona Economia (Saló de Cent, 6 de juny de 1994) REGIDORS, AUTORITATS, AMICS, VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I. EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA POST'92. �FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA FINANCERA. PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE ÉS PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ. EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I ÉS, AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó. AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL, INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /- I TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS 1 M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI, QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT ENORME DE TREBALL. �FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL /.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH. EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR. ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE MADRID. e, If¿ /A. • \o").A.,bk.` ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT, DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA ?? UNIVERSITAT DE BARCELONA. use 1n4„0 Le C ov ,61 Ij-J2(m)f,,vuu„,./ �E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT MOLT. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT. AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE, LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR. MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/ QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES. ^-----..._ ALCALDIA Ragixlra d'Enersala 1 JJN 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4297 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Ciència Model social Estapé, Fabià, 1923-2012 Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf 83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d PDF Text Text Míting final de campanya a Badia Avinguda Burgos Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h. - Intervinents: Loli Martínez Pasqual Maragall (Presentará l'acte: T. Lor t ) - AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU. - PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA. - PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE. i MENYS EN EL NOM D'EUROPA! - HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT. i - HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE, UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS. - AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA. - ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA NO S'HA DESENTES DEL DRAMA. - PER RESOLDRE PROBLEMES COM MES EUROPA. 4L DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA. �- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS. PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT, L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE VULGUEU... - EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR. t - NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA, TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES. - ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS. - QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES. ES - L'EUROPA DELS SOCIALISTES UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX, S'APROFUNDEIX, OLIDA. UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A QUE ES CON QUE TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS CIUTADANS. - I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA. - FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT! - I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI. �- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198 ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS). - PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR SOCIALISTA!!! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4298 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Badia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7234/20260910_026.jpg 3c71cf66d2e8b3ec67be9c858a2bf14b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-19 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Avinguda de Maria Cristina, Montjuïc, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Enric Truñó a la Festa de la Bicicleta (1994) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ciclistes Alcalde Bicicleta Truñó, Enric, 1949- Esports Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/es/ciutats/activitats/194/presentamos-i-per-qu%C3%A8-no-el-retorn-de-la-bicicleta-a-barcelona-1977-1997" target="_blank" rel="noopener" title="&quot;I per què no? El retorn de la bicicleta a Barcelona (1977-1997)&quot;"></a>Notícia a la FCE: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/es/ciutats/activitats/194/presentamos-i-per-qu%C3%A8-no-el-retorn-de-la-bicicleta-a-barcelona-1977-1997" target="_blank" rel="noopener">"I per què no? El retorn de la bicicleta a Barcelona (1977-1997)"</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Imatge cedida per Enric Truñó Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, i Enric Truñó, regidor d'Esports, participen en la Festa de la Bicicleta de 1994 a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a Montjuïc. Tots dos apareixen muntats en les característiques bicicletes grogues promogudes per la cooperativa Biciclot, en el marc de les activitats ciutadanes per fomentar la mobilitat sostenible i l'ús del transport no contaminant a la ciutat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1393/19940621d_00631.pdf 777eba5b0009e0caf8f4a17ad18e44d0 PDF Text Text Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Xavier Roig Assumpte: Conferència sobre la Carta Municipal Se suggereix a l'Alcalde que, en la conferència que ha de pronunciar al Col.legi de Periodistes, tingui en compte els elements següents: - La conferència no ha despertat un gran interès, segons la informació que s'ha obtingut del propi Col.legi de Periodistes. (N.B. S'ha fet el mailing habitual del Col.legi, reforçat amb trucades telefòniques). - De tota manera, Presidència i el Gabinet han fet un mailing específic, de 61 persones relacionades al llarg dels anys amb l'elaboració de la Carta, i que sí que ha obtingut un nivell de resposta satisfactori. - En el context de pre-campanya que es comença a dibuixar són més importants les connotacions de l'acte que el propi contingut de la conferència. - Es fonamental de cara al públic de periodistes que constituirà una part substancial de l'audiència que es doni una imatge adequada a les circumstàncies. - Il.lusió i combativitat, que s'han de reflectir en la manera de moure's, de seure, de llegir i de relacionarse amb els altres integrants de la mesa i amb l'audiència. - L'exposició del missatge ha de suscitar les idees de renovació i projecció al futur (La Barcelona del 2.000). - El to ha de ser afirmatiu i programàtic. (N.B. Es podria imaginar com a referència el discurs de presa de possessió de juny de l'any que ve). - Pel que fa al contingut, cal evitar referències als adversaris polítics i a condicionaments de l'activitat pròpia. No s'han de fer referències tampoc ni al grup de CiU, ni a J. Caminal, ni a la consellera de Governació. No s'ha de desprendre de la conferència que s'entra en un camí sobre el que són uns altres els que hauran de decidir. �- Si hi ha preguntes de periodistes, abans o després de l'acte formal, s'ha d'intentar que les respostes siguin redundants amb les posicions expressades en la mateixa conferència. Només així s'evitaran títols no controlats® �"LA NOVA CARTA MUNICIPAL, UNA CONSTITUCIÓ PER A BARCELONA" CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE Data: 21 de juny del 1994 Lloc: Collegi de Periodistes Hora: 19,00 Sr. President del Col.legi, autoritats i amics, Durant 10 anys, cree que amb un costum que es va establir justament en ocasió del meu primer any de mandat, i que altres institucions, també després, han continuat i han vingut aquí a parlar cada any del Balanç de l'any, és a dir, a fer balanç del que havia passat en l'any transcorregut, i explicar algunes de les línies de l'any que s'encetava. Avui, tinc la satisfacció de fer una compareixença que és diferent, més sobtada, de carácter extraordinari, sobre un tema només, no sobre un any, ni de l'any passat, ni de l'any que vindrá, sinó sobre un aconteixement, sobre un esdeveniment, sobre un document, sobre un projecte, no sobre un any, sinó, esperem, sobre una futura Llei basada en un document, que ha estat ja aprovat en el Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament. La Ciutat compta, finalment, amb un nou text de regulació de la seva pròpia vida que és adequat a les circumstàncies que estem vivim. La nova Carta, ha estat el resultat d'un Ilarg procés d'elaboració iniciat l'any 1980, i ja en temps de l'Alcalde Serra i del Tinent ,d'Alcalde Maragall que s'en cuidava, perquè s'en cuidava de la reforma administrativa i un deis objectius de la reforma administrativa, a més deis objectius a curt termini, era justament, el de dissenyar el que seria un horitzó diferent, més a Ilarg termini -que ha sigut molt Ilarg, efectivament- de la governació d'aquesta ciutat . No és cert que després no s'hagi fer res, tampoc seria correcte dir que des d'aquell moment, dones, això va convertir-se en un desig fiador ì poca cosa més. No és cert!. Es va avançar, perquè en la práctica, tot i que no es va fer la Carta, en tan que tal sencera, sí que es van fer trossos de la Carta, i trossos molt importants, es van fer decisions enormement importants, només en el terreny de la governació de la ciutat, que es va reformar efectivamert i d'una manera molt profunda, sinó també, en el terreny de l'ordenació legal de la Ciutat pels seus propis reglaments. I així doncs, a l'any 85 vam arribar amb un acord amb el que aleshores era el Cap de l'oposició, Ramon Trias Fargas, i va ser aprovat per unanimitat, un text enormement decisiu que era el de la nova divisió de la ciutat en Districtes. 1 �Es van fer 10 distr ctes, abans hi havien 12, alguns ha recordeu í quan déiem el Districte Vè, volíem dir el "Barrio Chino" i ara no, el Districte Vè. és Sarrià-Sant Gervasi , i el Districte I és la Ciutat Vella. justament. Són Districtes més grans, n'hi ha 10 no 12. Va costar d'arribar-hi perquè en la nostra intenció hi havien dos objectius conflictius: l'un, era la participació per tant, la proximitat, la governació aprop -que és jo diria el "fat" quasi inexorable del govern municipal- d'altra banda, el tenir aquell tamany mínim que permetés que aquell govern pròxim tingués contingut, tingués substancia i tingués carn i sang. Llavors es va arribar a una ponencia que dirigia En Jordi Borja, En Joaquim Clusa i En Lluís Cassasas, (el malaguanyat Cassasas) geògraf, potser el que millor coneix, ha conegut i ha estudiat la plana de Barcelona, ell va arribar a la conclusió que calia unes administracions que arribessin al voltant de 150.000 cada una, per poder tenir cos i pes, va coincidir, a més a més, amb la preexistencia d'Ajuntaments que havien sigut Ajuntaments en el terme d'aquesta ciutat, com havia sigut el cas de Sarria, Sant Martí, Les Corts, Sant Andreu, etc. Per tant, va haver-hi un casament de les necessitats, de les oportunitats de govern econòmic, tecnològiques i de la história i es va anar a una nova divisió que dura i que durará -que jo crec que está aquí per durar 30,40 ó 50 anys- que va ser acompanyada d'una Reglamentació de Descentralització i de Participació, en virtut de la qual es va començar a governar aquesta ciutat d'una manera diferent i en virtut de la qual passa en aquesta ciutat una cosa que no passa en lloc més de la resta d'Espanya, i és que hi ha Districtes que estan governats pel partit de l'oposició que nosaltres considerem, partit de govern -en aquell districte per descomptat- i vostès saben molt bé, que ha sigut una oferta reiterada del meu equip de govern, que aquests Regidors de l'oposició que governen Districtes, passin a formar part de la Comissió de Govern; només que no han volgut, -no han volgut ells!- però, és intenció í crec que finalment algun dia s'acomplirà, que en la Comissió de Govern de la Ciutat hi hagi també aquells Regidors directa o indirectament representatius del que és la realitat sociológica i política del Districte que regeixen, i que són govern, i que són gent que manen a la Ciutat i que tenen alguna responsabilitat. Algunes de les coses que han passat darrerament, no haguessin passat, si això hagués estat així, perquè a vegades, la comunicació entre aquesta governació del Districte i la governació de la ciutat es fa complicada pel fet de la inexistencia o la no presencia d'aquests Presidents de Districte en la Comissió de Govern. En tot cas, mireu que les coses no s'han quedat parades, així s'ha anat fent i s'ha fet molt més del que sta fet en qualsevol altre ciutat en aquesta materia. A Madrid això no passa, la majoria del Plenarí a Madrid nomena els seus Presidents de Districte i s'ha acabat. Em direu, "Home! hi han altres ciutats d'Europa que si que ho fan". Sí, inclús que elegeixen els seus Presidents, sí. El cas de París. per exemple, Paris té Presidents de districtes i a més a més els té electes, peró, els "arrondissements" que n'hi ha més de 20 com sabeu i amb una ciutat que té aproximadament la mateixa població i territori que Barcelona, i per 2 �tant, amb menys pes cada un, jo diria amb menys competències, amb menys importància política també. En tot cas, les coses van avançant í les prometien feliços, perquè en el moment 8586, nosaltres estàvem convençuts que en aquest primer enlaire, en aquesta primera empenta de reforma de la nostra pròpia governació. hi seguiria una altra que seria el desenvolupament metropolità, que de fet el que faria, seria reconèixer l'existència de dos nivells de ciutat, si valeu, la ciutat gran, la Barcelona gran, la ciutat metro politana, mantenint els municipis, perquè al final vam arribar a la conclusió que hi fossin, que no pas que s'haguessin d'inventar. Com en els voltants de Londres, les "New town" de després de la guerra o aquests "grand ensemble" francesos que no tenen personalitat i que han tingut un problema d'anodínia, de falta de personalitat, etc,. Nosaltres sí, nosaltres tenien els municipis de la plana barcelonesa en el sentit més ample, -des del "Montecato" fins al "Castrofelix"; des del Montgat fins a Castelldefels- aquests tenien noms i cognoms, hi tenien història, hi tenien el seu propi edifici: tot i que tots havien sigut Consell de Cent, -al tanto!-. Tots aquest municipis són fills del 1714, ho són, perquè abans del 1714 eren parròquies, sufragánies, moltes vegades, d'algunes parròquies de l'interior de les muralles de Barcelona i després amb el decret de la Nova Planta es van constituir en una cosa nava que no existia a Catalunya que eren ' Ayuntamientos". És a dir el règim borbònic absolutista i modern, el que va fer, va ser uniformitzar, crear un nou tipus d'administració local que era l'Ajuntament, inexistent aquí la tradició castellana. dintre del territori del Consell de cent, i així doncs, la prova d'això que us estic dient, és que tots els noms deis Ajuntaments de la plana del barcelonès, que avui són termes de Barcelona i d'aquells que no ho són, tenen nom de sant o de verge, pràcticament tots, des de Sant Boi fins a Sant Cugat passant per Sant Martí de Provençals. Per què? perquè eren parròquies en torn deis quals hi havien algunes masies, alguns casalots, alguna aglomeració humana que es van convertir aleshores en municipi. Molt bé, doncs, nosaltres pensàvem als envoltes del 1985-86, que el nostre moviment de reforma interior aniria acompanyat d'un moviment de reforma exterior més ample, en el qual l'Area Metropolitana seria reconeguda com a tal i en el que d'alguna forma el President del Districte i l'Alcalde del Municipi Metropolità, sense arribar a ser el mateix, s'arribaria d'alguna manera a trobar en una situació similar, i que per tant, el sacrifici polític o la concessió política que s'havia fet dins de la ciutat, dins del terme municipal, tindria la seva recompensa, el seu equilibri o la seva compensació, en el reconeixement exterior de l'existència d'una Barcelona gran Això no va ser així, sinó que després de la nominació de la Barcelona olímpica, famosa, de l'octubre del 86 vam veure, molt poc després -si això va ser a l'octubre pues, al març de l'any després de l'any 87- van arribar les famoses LLOT'S (Lleis d'Ordenació Territorial de Catalunya) que no van satisfer a ningú, i menys que ningú, la ciutat de Barcelona perquè la van deixar afillada de la resta, d'alguna 3 �manera, suprimint l'Area Metropolitana i creant aquestes entitats, que ara estan funcionant corn poden, amb uns àmbits diferents: les de transports és diferent que la de les aigües, totes aquelles diferents que la pròpia Mancomunitat, que és una entitat voluntária que s'ha creat per mantenir pràcticament, jo us diria, l'edifici, els serveis generals que existien i que han seguit tirant amb molt de mèrit, amb molt de mèrit, jo diría amb molt entusiasme, amb un ambient en un entorn polític que no ha sigut pas el més favorable, però no hem vingut a parlar d'això. En tot cas, perqué quedi ben ciar, va haver-hi un camí de la Carta que es va truncar en un moment determinat, que va ser aleshores seguit d'un període de perplexitat, en el qual d'alguna forma, vam quedar una mica atenallats per la situació, sense saber exactament com havíem de tirar endavant, perquè finalment va ser superat de la forma que ara diré. Concretament, jo situaría el final d'aquest període, ja després del 87, quan sota la Presidencia del Primer Tinent d'Alcalde Lluis Armet, en la ponencia que va redactant, un text d'intent d'acord, sobre la Carta Municipal amb el recolzament de l'equip , al qual m'havia referït abans, dirigit pel Jordi Borja, arriba prácticament amb un text de consens, però que no és de consens, que no té el consens de tots els equips municipals, malgrat els esforços que es van fer en aquell moment. Recordo que estem a l'any 90, estem probablement aprop de les eleccions del 91, hi ha aquest comentan que jo he agrait sempre, precisament per la seva franquesa, del Cap de l'oposició que diu " . en el Maragall no Ji donarem pas aquesta foto" doncs molt be!. És aquesta manera de parlar que tenen els polítics, que tenim els polítics de vegades ; que no agrada gens a la gent o que si agrada, perquè la gent hi riu, peró en el fons condemna moralment; no es va produir la foto però lo important no era la foto, sinó lo important és que no es va produir el consens i per tant, no va haver-hi Carta, i aquest és el punt segurament més greu. Aquesta Carta es va arxivar momentàniament aleshores, passades les naves eleccions, passada l'ocasió també, i arribat el moment, el clima deis Jocs Olímpics, a l'estiu deis Jocs, vaig demanar al Regidor de la Presidencia, el Sr. Ruiz Pena, que es posés en contacte amb Convergencia i Unió, per veure si no hi hauria forma en aquell moment, -en que altres coses dominaven l'escenari polític- de trobar la discreció, el silenci i la tranquil.litat suficient per trobar un nou camí. Partint del text en el qual la ponéncia Armet havia arribat i tractant -no d'incrementar-la, sinó de despullar-la, precisament- de tot alió que la podia fer conflictiva des del punt de vista del consens. 1 així es va començar a procedir, casi per despullament en comptes per desvestiment, diguem-ne, de l'avantprojecte en el qual s'havia arribat al 1990-91. Estem a l'estiu del 92, comença el treball, i aviat, es va arribar en una situació en la qual els que hi treballaven, van veure que ells no hí temen de problemes, en fi, que ells podien arribar a uns acords tecnics que necessitaven de benedicció, i bé, aquestes benediccions polítiques d'alt nivell, es van produir en un parell d'ocasions, en un període que ha durat pràcticament dos!anys, perquè ara ja fará dos anys deis Jocs Olímpics, no?. 1 bé en un parell d'ocasions que aquestes benediccions van haver d'arribar, a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, doncs, les benediccions es van produir, es a dir que se l ls hi va dir en aquells senyors que treballaven. 4 �Treballeu!. Bé, van anar treballant, fins que van arribar a un text pràcticament acordat. Sempre amb aquesta sensació nostra d'anar apretant, de ser pesats, de ser incordiants, de ser un grup que sembla que vulgui coses que la gent no vol o que té , com una mena de mania d'arribar a una situació que potser, la gent no vol. I creiem, que no ens falta la raó, nosaltres creiem que aquesta mania, aquesta obsessió, aquesta obstinació, si voteu, té unes arrels en la història. que ara explicaré breument, i que la justifiquen. Finalment doncs, hem arribat a un text despullat, com dic, que no vol dir un text dolent, ara ho explicaré també, succintament, però en tot cas, modest, realista , ambiciós 1 realista, com hem dit alguna vegada, i crec que mereixerà l'aprovació del Parlament de Catalunya i, per descomptat, de tots els barcelonins. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat, és a dir, el propi Ajuntament ja s'ha pronunciat. és ben cert, per la iniciativa del nostre Grup, que ha sigut el que la mantingut. I jo, com que la meva experiència em diu, que quan hem deixat de tirar endavant coses, en les quals ens havíem quedat sois, després la història, ens ha condemnat més, que no pas si ens haguéssim creuat de braços. Cas del Liceu, al desembre del 90 i en una circumstància similar, ens vam trobar que els Grups que havien votat a favor a l'aprovació inicial del Pla del Liceu, de la reforma urbanística, (no el projecte), sinó les reformes de les afectacíons urbanístiques del Pla del Liceu, doncs, ens abandonaven perquè efectivament estàvem també a prop de les eleccions, í per tant, aquella foto tampoc convenia , en el sentit, en aquest cas, que podien haver-hi uns afectats que podien votar en contra i eren vots que perdien. per dir-ho d'alguna forma. I molt bé, ens vam trobar, que en el grup que tenim aliat en el govern de la ciutat, que sempre havia dit que no va seguir dient que no, perquè considerava que les expropiacions, no es feien amo prou generositat de cara als expropiats, -aquesta és la veritat-, i que els grups que havien votat a favor, en tot cas, un d'ells, perquè consideraven que era positiu, (hi havien votat a favor al mes juny), doncs al mes de desembre del 90, 1 prop a les eleccions del maig del 91, vam trobar que allò era millor no votar-ho, i per tant, doncs, no van votar, i la reacció nostra va ser dir, "doncs, no podem fer res i esperem el mandat següent". Malament!. Il.lusos!. Esperem al mandat següent, el mandat següent va arribar, es va començar a discutir si era primer el passat o el futur, es va imposar l'argument que és irreprotxable, però inútil, de que el passat, és primer que el futur, ï finalment el que va passar, és que el futur es va menjar el passat, és a dir, la falta de futur, les no obres, el fet de no haver fet, les obres de reforma perquè es va dir; "això és de futur!. Primer, mirem el dèficit del passat, 1 quan haguem arreglat el dèficit del passat, ja veurem el futur". Doncs molt bé, com que no ha estat pel futur, el futur es va menjar el passat, es va cremar el Liceu. De la mateixa manera, us dic ara, que la nostra convicció és que en la Carta, això, no ens passarà. Nosaltres tirarem endavant aquest projecte, sense desafiar a ningú, però amb la convicció que ens ve reiterada, pel fet que ningú l'ha votat en 5 �contra. gossa votar en contra de la Carta Municipal, perquè lògicament és una millora per la ciutat. Quí la vota en cóntra? amb o sense eleccions. Potser menys, inclús, abans de les eleccions. No?.i Ningú voldria tampoc que fos un gran clam. i això ho entenc, i ho entenem tots perfectament. Nosaltres interpretem aquesta abstenció del Grup (que no són el Grup nostre, el Grup majoritari, el Grup socialista) en clau de significació política, noten clau d'oposició, perquè no hi és. Una reparació histórica Tenim un text que en un acte de diferenciació política -podríem dir-ho així- no tothom ha votat a favor, que ningú a combatut. Jo crec que d'aquesta forma es produeix una reparació històrica, perquè Barcelona històricament ha tingut sempre un règim especial, ha tingut des de Pere II o des de Jaume I. segura ment. En Font i Rius deia sempre que el "Recognoverunt proceres" era "la font més destacada de !'específic dret local C3 la capital catalana ". Sempre en la història i des d'aquell momenti ha hagut un règim, ha hagut una Llei d'aquesta Ciutat reconeguda pel Rei, per l'autoritat, per l'estat en definitiva. Aquesta ciutat era massa important com per passar pel "reset" de la Llei General, la Llei General no iï era suficient i necessitava unal Llei Especial, un Règim Especial, una Carta. Abans estàvem discutim, si era una Carta de població o de despoblament, en tot cas un Règim Especial, no seria en aquest cas de despoblament sinó de poblament metropolità o de descongestió si voleu, en tota cas, una Carta de governació pròpia. I això, ha sigut així sempre, potser amb la salvetat del període que ve després de la Nova Planta, i encara que dura poc. perquè al S. XIX, primer per la realitat i després per la pròpia Llei, ja en el XX, es torna a guanyar el que en el XIV s'ha perdut. Hi ha qui diu que la guerra i el sesgue de Barcelona es produeix, sobre tot, justament pel Consell de Cent, és a dir que havent-hi un acord bastant generalitzat en l'acceptació per part de Felip V, lo que es diu les constitucions catalanes en general, que estaven compostes de moltes regulacions, en canvi els temes referents als Consell de Cent, a eleccions dels consellers i del Conseller Primer, qui manava en el Consell de Cent. Tot això va ser motiu, que un Rei absolutista que no volia deixar coses a l'atzar, coses a l'arbitri d'una població, tan orgullosa, tan canviant, de vegades llibertaria, imprevisible com era Barcelona, doncs això, no va acceptar-ho. I el procés progressiu, en virtut del qual, els consellers i els Consellers Primers eren elegits d'una forma progressivament democràtica pel sistema, d'aquest nom tant lleig que se'n diu "la insaculació", d'uns noms de consellers dins un petit sac, que aleshores una mà innocent treia la bola del nom que seria ai Conseller Primer, però això, havia estat sempre intermediat pels poders superiors i concretament pel Rei, i 6 �un Rei com Felip V, no podia acceptar que això no fos així, aquesta és la veritat i va voler anar enrera d'un cert procés de progressiva democratització, és a dir, la bossa cada vegada era més gran, per dir-ho més clarament, cada vegada hi havia més noms. Mireu. hi ha un llibre molt "maco" que és "El govern de la Ciutat" des del 1230 fins avui, que hi han tots eis Alcaldes que han hagut, i veieu que en els primers 300 anys, eis noms es repeteixen de 15 en 15 o de 20 en 20, no hi han més, hi han 30 noms sobre 30 famílies, després això s'amplia a cent noms, i finalment, es distribueix en un anonimat, són noms ja imprevisibles sempre perquè representen la democràcia que a última hora no té res que veure amb un grup de famílies concret, molt bé doncs, tot i que encara tenim En Joaquim de Nadal que si no és net deu ser besnét d'Alcalde, alguna referència té, bé però això seria filar molt prim. El fet és que 1714 representa un tall, d'una autoregulació, que després amb el temps torna a revifar, í que revifa en qualsevol règim i en qualsevol ideologia. Tenim el Cambó, Regidor, que se'n va a Vallvidrera a buscar a Mossèn Cinto, mort, i el porta al Saló de Cent, perquè s'ha n'adona (Ull!, Vallvidrera, és Sarrià aleshores, és un altre . ojuntament, estem abans del 1921) i per tant, En Cambó amb visió política, veu el que hagués pogut representar que un Mossèn Cinto mort fora del terme municipal, adorat pel poble, no reconegut per les institucions, i se'n va, doncs. en un cotxe de cavalls, diuen, en una nit de llamps i trons, a buscar a Vallvidrera el fèretre, el porta al Saló de Cent, i el fa heroi nacional de la ciutat, per dir-ho així, era un heroi de i ciutat en Mossèn Cinto, i així s'arriba en aquesta comunió amb Mossèn Cinto, com un ídol de les classes més potentades, a més de ser-ho del poble, de qui era el gran ídol . Hi ha el gran enterrament, pot ser el més important amb el d'En Macià, que ha hagut en aquest país. Bé, Cambó que fa això, també és el Cambó , que demana la Llei per la ciutat, fa el famós discurs l'any 4, l'any 5 ó 6, en que demana al Rei una Llei per aquesta Ciutat, aquesta ciutat està creixent, està movent-se, no s'adapta a la Llei. la Llei que hi ha no és suficient, no hi cap la Ciutat, trenca els coixins, no? I li diu, "necessitem Majestat una Llei" I aquesta, ha sigut una permanent del catalanisme polític, del regionalisme i del catalanisme d'esquerra. Després arriba la república, i arriba la Llei Municipal, i en el seu article, penso que és el 149, reconeix l'especifitat del règim del municipi de Barcelona amb una predominància d'esquerra, perquè llavors estem a l'any 34 i és l'Esquerra Republicana qui està dictant des de la majoria, per dir-ho d'alguna 'arma, encara que hi ha un consens en la progressió d'aquesta Llei, però des la majoria parlamentaria, està dictant la Llei Municipal Catalana, en la qual, els repeteixo, es reconeix l'especificitat del règim municipal de Barcelona. Doncs bé, jo dic, que en molt poques excepcions o moments històrics excepcionals, en els quals no hi ha Llei de Barcelona, no hi ha règim, no hi ha reconeixement d'això, Barcelona ha tingut sempre, una regulació pròpia per les seves pròpies necessitats. 7 �Tant és així, que arriba el franquisme i no ho pot evitar, passant els anys 30, 40 i 50 sense que això pugui ser recuperat, però, arriba els 60, i torna haver-hi el que se'n diu la "Ley de Régimen Especial del Ayuntamiento de Barcelona", en la qual i sota la mà d'En Vallvé del gran administrativista l'ajuda d'En Pi i Sunyer, es dibuixa el que será l'inici: Primer, una adaptació de que la pràctica governació de Caries Pi i Sunyer, el gran Alcalde de la República a Barcelona, havia inaugurat a Barcelona; els delegats de serveïs, alguna administració més moderna; més executiva, etc, s'ha convertit en Llei. I per altra banda, la dotació a la ciutat de nous recursos que no tenia i que cap Ajuntament no tenia, i que després en canvi, els demés Ajuntaments van acabar tenint, per extensió del règim barceloní al règim general, va ser el cas del famós import de radicació, i pot ser, de la taxa d'estacionament o de l'impost de vehicles. És a dir recursos, és a dir cornpetències, és a dir executivitat i modernitat, Gabinet Tècnic de Programació, transformació de la Comarca del 53, que depenia del Ministeri de la Vivenda. en Comissió d'Urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, estem parlant de l'any 60. Per tant, primer dibuix del que és l'Àrea Metropolitana dels 27 municipis, si no recordo malament, 1 sota aquesta Ca rta es produeixen situacions econòmiques i socials tan contradictòries, com l'especulació i autodestrucció del teixit urbà dels anys 60-70, com el ressorgiment de l'urbanisme i la vida local de Barcelona i la seva àrea, en els anys 70-80, sota la mateixa Ca rta. La democràcia va permetre millores, en el nivell metropolità i en la pròpia governació municipal, com ja he dit, i en definitiva sota aquesta Ca rta la gran projecció econòmica de Barcelona i l'execució del projecte olímpic de l'any 92, i per tant, la projecció internacional de la ciutat, la seva oclusió com a gran metròpolis, com a metròpolis de tamany mig europeu amb una influència certa. Es veritat que. entretant, hi han hagut noves ;Lleis generals: la Llei de Bases del 75, les Lleis catalanes del 87 i que Barcelona d'alguna forma se n'ha gaudit, tot i que cap de les dues Lleis són perfectament adients a les necessitats d'aquesta ciutat. En la Llei de Règim Local del 85, hi ha un pacte en virtut del qual, les àrees metropolitanes es poden crear -o suprimir (s'afegeix)- per pa rt de l'autonomia, que va ser un pacte, com després es va demostrar, no massa positiu, però en definitiva un pacte que reconeixia una competència autonòmica a Catalunya, i per tant, des d'aquest punt de vista difícil d'obstar. Aquest pacte es va produir entre socialistes i'convergents, ja en aquell moment. I després hi ha una disposició addicional catalana, molt curiosa i una mica per la nostra vergonya, perquè en aquesta es tira a mà, de l'existència d'una tradició comarcal a Catalunya, per dir que si determinats numero de municipis a Catalunya, no volen una comarca, tot això es pot fer, en fi, no m'estenc perquè és una mica 8 �mes complicat que això ; però a Catalunya, de tots els aaas i uus, que es necessiten en una Comunitat Autònoma, per modificar els límits d'una comarca, pel fet de l'existència d'una tradició comarcal més forta, en definitiva, això va donar lloc a una colla de recursos, que em penso que algun d'ells encara deu està ballant, perquè la vida judicial d'aquest país es tan lenta que segurament, algun dels recursos que en aquell moments es van produir, encara un dia el veurem caure i ens diran que allò no era ferm. En tot cas, aquestes Lleis no van satisfer del tot, Barcelona les va acceptar, es van produir les eleccions, es van reproduir les majories parlamentàries que hi havien, tan a nivell espanyol o a nivell català, i per tant, l'Ajuntament de Barcelona es va adaptar i va dir, ens hem d'adaptar a les Lleis que existeixen, que han sigut votades per unes majories no transitòries, sinó reiterades, per tant, endavant, hem de continuar i el que hem d'anar a buscar, és una Llei que tracti de passar aquest camí difícil del que és l'interès de la ciutat del que és l'interès general, convencent en els dos parlaments, el català i l'espanyol, i prèviament, com és obvi en la pròpia diversitat del Grup Municipal, de que això és , necessari. La realitat social, mentrestant, anava creant una ciutat diferent, ja ho he dit abans, des de les Rondes fins a tantes altres coses que han succeit en aquesta ciutat, ha canviat no ja la governació sinó la vivència d'aquesta ciutat i fins a on el lloc on admetríem, com dèiem abans d'entrar que som a Barcelona, som ciutadans que treballem a Barcelona, el mercat de treball s'ha anat ampliant, aquesta ciutat s'ha fet més gran, no és que se'n vagi la gent, al revés el que passa és que la gent considera que està més lluny i continua vivint aquí, i el terme municipal s'ha quedat petit i per tant no dona raó de la ciutat real, aquesta és la veritat del que ha anat succeint molt acceleradament en els darrers anys per les noves infrastructures que s'han creat, però no només les de caràcter de mobilitat, sinó també les culturals etc. Per què la Carta Municipal ? També es pot preguntar, en definitiva i resumint. Per què la Carta Municipal ?. Primer, perqué és necessària per la pròpia tradició d'autogovern de la ciutat. En segon lloc, pel fet de ser capital de Catalunya, Barcelona. Es podria justificar la Carta només pel fet de ser la Llei de la capitalitat de Catalunya, com és el cas de Madrid. Madrid, també té Llei Especial, només hi han dos Lleis Especials previstes per la legislació general espanyola, la de Madrid i ' la de Barcelona, la de Madrid per Llei de capitalitat, és la capital del regne i la de Barcelona perquè sempre l'ha tingut, en part i bona part, perqué és la capital d'una nació, d'una cultura d'un petit país enquadrat dins de l'estat que és diu Catalunya. La Carta ha de regular en aquest sentit la participació de la Generalitat de Catalunya en la vida de Barcelona i en la seva promoció i la participació de Barcelona en l'acció de govern de Catalunya. Tema aquest enormement important, jo diria que decisiu, no pas fàcil de tractar, però no impossible de tractar com a 9 �vegades es diu, és millor no tractar-l'ho perquè ens enredaríem. És un tema que s'ha de tractar, ja portem prou anys 'le governació democràtica i autònoma per no eludir i l'hem d'enfrontar. Barcelona, a més. és una capital important a Espanya i és una ciutat de referència en el sistema europeu, i això no s'ha d'oblidar en el moment de redactar la Ca rta de Barcelona. Barcelona és la capital de Catalunya i és una referència enormement important pel conjunt d'Espanya i una ciutat que té un rol europeu que vol jugar. En tercer Lloc, Carta per i' aprofundiment` de l'autonomia local, que ha estat proclamada per la Carta Europea de 1992, és a dir, pel Tractat de la Unió també i refermada pel principi de subsidiarietat, que el que diu, justament, que són pels poders locals, els poders petits i pròxims, aquells que han de fer la majoria de les coses que es puguin fer, i que aquelles coses que no es fan en aquell nivell, s'han de justificar. Aquest és el principi que està dominant, que domina per una banda la interpretació de la relació entre societat i estat o administració en el seu conjunt, la societat que faci tot el que pugui, l'estat tot allò que sigui necessari, aquesta és la domináncia de la filosofia política a dreta i a esquerra, jo em nego a acceptar, (és un pensament meu) que això sigui un punt en el qual la dreta i l'esquerra es diferenciïn, una certa dreta portat això en uns extrems que cap esquerra acceptaria i que moltes dretes tan poc accepten, però una certa esquerra ha anat també molt Iluny en aquest camí, justament l'esquerra llibertària per descomptat, però les altres esquerres més moderades també. En quart lloc, pel rebuig de l'uniformisme i la necessitat de trobar les solucions especifiques que la realitat i el govern de Barcelona necessiten. En cinquè, per la pròpia capacitat institucional que té Barcelona per gestionar competències, és a dir, Barcelona té una tradició, l'Administració de Barcelona té una confiança en ella mateixa, en el :terreny del Patronat Escolar o de l'ensenyament, en el terreny del Laboratori municipal històricament el del Dr. Ferran, i el del Dr. Turró i el del Pere Domingo, etc, que han fet tantes coses, que han sigut tan importants per la història de la ciència mèdica d'aquest país, ha sigut el Laboratori de referència de Catalunya i ha sigut una mica el viver on s'han format, aquest Laboratori. Però també, el Patronat Escolar, i també els hospitals municipals, i també l'Orquestra Municipal i també aniríem seguint amb les institucions de caràcter cultural i les de' tecnològic, com el Centre d'Ordinador Municipal, va ser el primer o un deis primers centres que hí va haver en aquesta Ciutat. Què vol dir, això?. Que la ciutat, ella mateixa, té confiança en la capacitat de gestionar, millor que no pas altres administracions, que s'ho miren de més Iluny i que poden tenir més mitjans pel fet de ser més grans, però menys eficàcia pel fet de ser llunyanes. En sisè lloc, per la innovació i la millora dels serveis públics, que cal en aquest moment, que se'ns exigeix, que és una mica la base, segurament, de la crisi política que estem vivim, una crisi que consisteix en demanar-se'ns, si, sí o no, hem de 10 �canviar el sistema de producció de serveis. i de quina manera l'hem de fer arribar als ciutadans. Aquí, nosaltres creiem, que la ciutat hi té molt a dir. i, setè. englobant els anteriors motius, per l'acostament de l'Administració al ciutadà que tot això representa, la Carta doncs, a vora de tots aquests problemes inclosos el del caràcter de la governació, tracta de resoldre la síntesi de parlament executiu que és el Plenari municipal. En els parlaments, es debat i es voten lleis i en els governs s'executen decrets, -. se'n mana-, en l'Ajuntament, això no és així, en el Plenari municipal és un òrgan de debat i d'execució, perquè té que comprar i vendre a determinades quantitats, coses de menor quantia no, però una certa quantia, només es poden aprovar en el Plenari. Això, dóna lloc a problemes que la Ca rta tracta de resoldre, incrementant alhora, el caràcter d'òrgan de debat del Consell Municipal, i per tant, d'òrgan executiu de la Comissió de Govern i de l'Alcalde, però també, incrementant el control polític de l'executiva per part del Consell Plenari, de manera que en aquest sentít, hi ha una certa "pariamentarització" de la vida de la ciutat, des del punt de vista, no de fer-la més ineficaç, sinó de fer-la més participativa. Pa rt icipació i iniciativa Nosaltres voldríem que continués el procés d'acostament de la governació en els ciutadans a través dels Districtes. Nosaltres voldríem, i així està recollit en aquest text que vostès tenen, que els consellers de districtes fossin elegits per la gent en el districte. Hi havien varies possibilitats, s'hagués pogut optar per una solució "Parisenca" del tipus d'elecció directa del President del Districte, però, n'oblidem mai la petita trampa que representa el fet deis "arrondissements", el fet que són administracions, molt i molt administratives Nosaltres creiem, per altra banda, que mentre no estigui solucionat el tema metropolità, és difícil d'imaginar que no sigui un risc per Barcelona, el esquarterà excessivament la seva pròpia entitat i el seu propi poder local, en el moment que la ciutat real no acaba de tenir el reconeixement que hauria de tenir, per tant, per un motiu de prudència histórica i de cautela política he pensat que fóra bo que continués la línia, que els Presidents de Districte, siguin Regidors elegits per la ciutat i anomenats per l'Alcalde i ratificats pei,Plenari, per majoria, que és la situació en la qual estem ara, però, acompanyats per uns consellers, quinze o no quinze, que són els que hi ha ara, potser en número' proporcional segons la població, això és un tema obert, però en tot cas, aquests sí, elegits, en la forma que es reglamentarà en la Ca rt a, per la ciutadania del districte, el qual donarà a aquests consellers i al districte una potència molt més gran, de relació i connexió amb el ciutadà. Per altra banda, mantenim i desenvolupem: - La consulta ciutadana 11 �- Audiència pública - Iniciativa ciutadana Gestió cívica i de serveis, que tot just ha fet les primeres armes en aquests anys però que s'han d'enfortir. Es creen consells sectorials, alguns ja existeixen, el Consell de Seguretat Urbana, el Consell Econòmic i Social, el de Benestar social, peró se'n creen d'altres com el Consell de Justícia Municipal o el Consell de Ciutat, previst per la Ca rta com un gran òrgan de debat del Programa d'Actuació dels Pressupostos Municipals i els grans projectes de ciutat, que reuniria tots aquests Consells que he dit abans. Drets deis ciutadans Es regulen els drets dels ciutadans: - el dret a la informació, - el dret de pet ció, el dret a la intimitat i privacitat per l'ús de la informàtica (tema aquest enormement actual) la protecció deis usuaris dels consumidors davant les companyies de serveis el dret a la informació mediambiental el dret a contreure matrimoni civil a la Casa de la Ciutat - el dret a no tenir que presentar en el Registre municipal cap document que ja hagi presentat en qualsevol altra Administració. , Per tant, un dret de "finestreta única" que si un ha presentat una pa rtida de naixement, a nivell del Departament d'Ensenyament a la Generalitat, per la matriculació del nens o el que sigui, ha de poder dir-li, al districte municipal on es fa la matriculació, que aquell document ja ha estat lliurat al Departament, i que per tant, no porta un altra. L'Ajuntament s'ha d'espavilar, i les Administracions s'han d'espavilar, d'entendre'ns entre si, aquesta és una de les preocupacions, justament, d'aquests programes informàtics europeus que tracten a través de la informàtica lligar, totes les administracions. 12 �Justicia municipal i seguretat Senyor President del Collegi, aquest és un punt, pot ser, el més decisiu. Nosaltres, hem tractat de millorar la situació de la seguretat d'aquesta Ciutat i, ha millorat. L'any 1984 va haver-hi un dalt a baix, una situació d'una gran sensibilitat sobre aquesta qüestió, inclús una campanya pública deis comerciants contra la inseguretat. Vam ter una enquesta, ens vam passar la píndola amarga de saber quina era la víctima, era altíssima, el 27% dels ciutadans declaraven que en els 15 mesos anteriors, havien sigut o algú de la seva família, víctimes d'una atracament o algun tipus d'acte delictiu, era molt fort empassar-se això, però, ens vam passar aquesta medicina i a partir d'aquí vam millorar, perquè el Consell de Seguretat Urbana que va, justament, fer aquesta primera enquesta, la va reiterar cada any, i no només la va reiterar cada anys, sinó que la va controlar, que anessin millorant els sistemes de seguretat i els sistemes de justícia. Aquest Consell de Seguretat, cosa nova, que al principi va costar perquè aquest sentiment de Montesquieu, que no poden seure en una mateixa taula, un governant i un jutge, o un fiscal i un policia, doncs, en el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, (perquè això correspon al model Montesquieu, que s'hauria de reconèixer això) hi han de seure el jutge, el fiscal, el policia, l'Associació de Veïns, els sindicats, la patronal, els comerciants i la Guàrdia Urbana. Hi són tots ells. Presidits pel Governador Civil i l'Alcalde, que en definitiva són eis que animen aquest Conseil. Primer, ha servit per explicar situacions inexplicables, o dures, o difícils, 1 això ja és molt, Segon lloc, ha servit per corregir, ha servit per informar, perquè hi ha la justícia rápida, els famosos judicis ràpids es creen a Barcelona i a Sevilla amb l'excusa, diguem-ho clarament, amb l'argument deis JJ.00. i amb la secreta intenció de ferias durar després, que és el que ha passat. Es creen quatre jutjats, tres de guàrdia i un clfincidéncies, que permanentment hem d'anar defensant, perquè sempre hi ha algun cos judicial o extrajudicial que diu: "això s'hauria de suprimir, ja no cal, etc.", per tornar una mica a la situació anterior. I bé, les estadístiques, ens diuen que aquells jutjats de justícia rápida estan complint, estan cobrint una part importantíssima de la tasca judicial, ho fan a satisfacció, hi ha una ratio, una tassa de sOspensió de judicis, molt superior a la mitja. Lo qual vol dir que havent-hi les proves molt més vives i recents, molt més fácil de substanciar les causes, no s'obliden els records, en definitiva, no costa tant de trobar aqueli policia, aqueli guàrdia que hi ha, al cap de tres anys, quan se'l demana el testimoni d'un homicidi que es va produir fa tant de temps que ni el 13 �recorda. Aquesta virtut de la immediatesa de la justícia que a vegades a sigut mal interpretada en aquest país, i en altres, en,que es pensa que la distància és una condició d'equitat 1 ho és, des d'un cert puny de vista, però, no ho és des d'un altre, perquè des del punt de vista de la pràctica, tots sabem que la distància en el temps o la falta d'immediatesa, ha provocat les pitjors injustícies del món. En aquesta Ciutat, dones, tenim una justícia ràpida, en permanent perill, que la volem consagrar, que volem que la Ca rt a I consagri com a Llei, i voldríem, i hem trobat amb el Consell del Poder Judicial, un acord, (representats en aquell moment per membres del Consell que ara són personatges molt rellevants de la política d'aquest país, algun d'ells Ministre), vam arribar a l'acord que una Justícia de Pau de grans ciutats seria constitucional, és a dir, que així com la Constitució diu que hi haurà una sola justícia per tots els espanyols, i a les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, en el fons es creen dos justícies, una de professional a la ciutat i una de no professional en el camp, que és el Jutge de Pau, es podria crear un Jutge de Pau de gran ciutat. Nosaltres, ens hem trobat que hem aprovat] una Ordenança, que fa als propietaris dels locals de concurrència pública, responsables del que succeeix en la vorera del seu local, en el moment de sortir la gent del local, és l'única forma de fer que el sistema públic funcioni, és involucrant en el sistema molta més gent de la que hi ha, corresponsabiiitzar-nos tots, perquè sinó, és impossible, que un cos policial amb tres mil urbans que vol dir 60 o 70 al carrer ' nit, a cada Districte, es pugui fer càrrec d'un Districte que tenen 600, 700 ó 800 locals de concurrència pública, cada nit amb milers de persones que hi van sobre tot al cap de setmana. Ens hem trobat que en aplicació d'aquesta Ordenança que vam aprovar, hem posat sancions a locals, que van ser recorregudes; i els jutges van tenir de donar la raó al local, no a l'Ajuntament. Per què?. Perquè ho recordo exactament, quin article de quina Llei General, és el que en aquell cas quedava vulnerat, però vulnerava un, i el que tractem de fer és que aquesta Llei Especial, declari que en les ciutats com aquesta, o millor en la nostra per començar, aquest tipus d'actituds, per part dels propietaris de locals concurrència pública, es pugui exigir legalment. i Quasi tots eis punts que nosaltres hem anat posant en això, en aquest petit document, tan ric, són resultats d'experiències viscudes, són pàgines viscudes, és una mica com el Folch i Torres, tot això són :,coses, que l'experiència ens ha dit que falla la Llei i com que portem tant temps, i com que ha hagut tanta dificultat a fer-ho, sabem més, i lo curiós és que cada día que, passa, afegiríem d'articles, així que, lo millor és que ens ho aprovin ara o encara ho farem més llarg, cada dia que passa su rt en noves coses. La Llei de Fires, s'aprova una Llei de Fires, cada Llei que s'aprova és una amenaça a totes les demés Lleis, per descomptat, i és un benefici pel ciutadà, però al mateix temps un perill o al menys un interrogant. Quan em diuen "hi ha una nova Llei", penso, "magnífic!, deu tenir coses bones", però, com Alcalde i com a representant dels ciutadans, comença a tremolar una part de mi. Llei del model policial, suposo que serà per millorar, perquè si ara hem baixat del 27% al 14%, que us deia abans que hem aconseguit, jo suposo que aquesta Llei 14 �nova que sortirà, serà per baixar del 14 al 10, no serà per pujar del 14 al 28, un altra vegada. Perqué veig, que es discuteiX el color dels uniformes que s'han de portar, però no em pregunten el que jo sé: Que és la causa de la millora?. Que són els Consells de Prevenció de cada districte i les Taules de Coordinació?, que hi ha ara, entre els Oficials dels Districte de la Guàrdia Urbana i els Comissaris de les Comissaries que corresponen al districte. Si això continuarà o no, això, no m'ho pregunten, i com que no ho fan. Voleu dir que aquesta Llei anirà a fi de bé?. Esperem que sí, que a última hora, a lo millor perdrem un parell d'anys i després tornarem a la situació d'un 14%, però a lo millor hem de passar per un període del 16 o del 18. perquè tot canvia i necessita unes adaptacions. Dic això, perquè insisteixo, aquí hi ha una experiència conve rtida rigorosament en forma, no amb emoció, abans de l'emoció ¡ hi ha la passió, si voleu, però hi ha, després, el rigor del cap i dels equips que han convertit això, en un pacte polític dífícil d'aconseguir. Per això quan em diuen "això és un pacte devaluat". Escolteu, això és una joia!. Una cosa, que recollint l'experiència de catorze anys de govern d'un Ajuntament democràtic, té l'abstenció dels Grups que nb l'han fet, per entendre'ns, l'abstenció per altra banda, que a més a més, s'anuncia com a tal, inclús en el Grup majoritari de l'oposició. No estan en contra i no poden estar, perquè és que l'han corredactat entre els dos Grups majoritaris, un a cada banda de l'aspecte polític. Doncs molt bé, aquesta petita joia, té la virtut de l'experiència i té el rigor de la forma. suficient, jo crec, perquè el Parlament de Catalunya, (en definitiva és el que s'haurà de pronunciar' ho faci amb urgència cordial, amb la sensació que té a les mans un projecte que pot canviar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, i per tant, no té dret a retardar per raons que no siguin de la màxima impo rtància. Eixamplar les competències En urbanisme s'intueix una cosa tan senzilla com que les expropiacions urgents les declara l'Ajuntament, ara paradoxalment, una expropiació urgent no l'aclara qui la fa, i per tant, ja no és urgent, s'ha de demanar a una autoritat superior. Jo he vist algun argument jurídic en aquest sentit a favor de la remissió a una autoritat superior de la declaració d'urgència, superior a la de l'autoritat que la gestiona, i crec que té un principi que es pot^admetre, de no excessiva concentració de poder. Però, quí no em diu a mi que els danys que es deriven, torno a dir, de la manca de rapidesa, no són més grans que els beneficis que s'obtenen, en tot cas ens ho haurien de demostrar. L'aprovació dels plans especials per part del propi l'Ajuntament, sense haver de passar per l'autoritat única, i quasi diria una persona, que és el Director General, que és el que aprova tots els plans especials que passen per Catalunya, sense que siguin materialment possible que aquesta persona es faci el càrrec de tots els detalls d'un país, sembla mentida que sigui així però ho és en aquest moment. 15 �L'aprovació de les modificacions del Pla General, en això hi guanyarien mesos, en cada Pla Especial, totes aquestes baralles clue tenim amb l'antiga Maquinista, etc, la meitat provenen, no de desacords substantius, sinó formals, és a dir, de l'extraordinària complexitat del procediment que ens hem creat històricament, i per tant haurien d'anar, a través de la Carta, a un sistema més senzill. El Pla General és evident que la ciutat no s'ho pot autoaprovar, sense que algú faci el control de la coherència entre aquest iPla General i el conjunt dels Plans Generals del país. És com si a mi em diguessin ara, que s'aprova un pla del baix Llobregat, en carreteres, en línies ferroviàries, etc., que s'aturen en el terme municipal de Barcelona, com acaba de passar ara, la setmana passada que s'acaba d'aprovar pel Director General d'Urbanisme un Pla de Transports del Baix Llobregat, que quan arriba a qui dalt a Esplugues, es para, com que no entra dins el terme municipal de Barcelona que és Comarca del Barcelonés, doncs, no se sap com continua. De la mateixa forma que això és absurd, ho fóra, que Barcelona s'aprovés ella mateixa un Pia que passés al revés, i que la Diagonal es multipliqués per dos i en el moment d'arribar a Esplugues, continués exactament com és ara," malament rai". Per tant, ha d'haver algú que controli això, i és per això, que es crea una Comissió paritària entre la Generalitat i l'Ajuntament . 1 Ara tenim dos representants en una Comissió de quinze, vint o trenta, que pobres aixequen la mà quan poden, però en definitiva, no tenen cap poder davant d'una situació que està cantada sempre, i en la qual, pràcticament, les actes es redacten ál sortir de la reunió sense que es tingui massa en compte, normalment, quines són les opinions de l'Ajuntament. I això, que consti, no és cap acusació, jo tinc una gran admiració per les persones que han portat responsabilitats en la governació de la Generalitat de Catalunya en aquests anys, començant pel Sr. Armet, que va ser un d'ells i un dels primers, i que per cert, es va rodejar de tècnics eminents, que després han fet bona carrera dins la Generalitat, com ara el Sr. Vilalta i altres. Jo tinc una gran admiració, però sé que hem arribat a un punt, en que les coses són manifestament millorables, si a nivell local i a nivell autonòmic, hi hagués una més bona repartició de les tasques de cadascú, i crec que aquesta Llei ho permet. En aquesta Llei, Barcelona està representada en el govern de l'Aeroport, proposa el President del Port, que per cert, si aquesta Llei s'aprovés avui, segurament, proposaríem el mateix que hí ha, que consti, però és la ciutat de Barcelona qui proposa. Em digueu "a Rotterdam, l'Alcalde és el President del Port i d'Anvers, també". Nosaltres no demanem tant, però Si que demanem que la ciutat estigui representada en el Port i que, a més a mas, tingui facultat de proposta, sembla raonable. Representació en: - Les empreses de servei públic. - El Control de costes, platges i conques hidrogràfiques. 16 �- Les entitats firals, per descomptat, encara que la Fira de Barcelona és apart de la Llei Firal de Catalunya. - Les caixes d'estalvi. - Les entitats concessionàries de serveis bàsics, com ara les aigües, electricitat, gas natural. telèfon, hi hauríem de ser d'alguna forma. I tantes altres petites coses, que milloraran{ la qualitat de vida d'aquesta ciutat, el dia que això s'aprovi, com aquelles que fan que la disciplina augmenti i la urbanitat no hagi de passar per aquest complexíssitfi sistema sancionador, que passa per una triple notificació, primer per la infracció després per la sanció, després, en el seu cas, de l'apressament i finalment de I'émbargament, que ja és una cosa que ningú voldria que existís, perquè és com una mena d'intromisió en la vida privada de cadascú, que et vinguin a buscar en el t;u compte corrent. En tot això, no hem trobat una sistema millor per evitar-ho i In'hi ha, a la Carta, sistemes antics relativament senzills que farien que la gerlt en el moment de pagar l'impost de circulació, cada any, pagués les multes que'té atraçades i s'ha acabat, i el número de multes baixaria en picat, la disciplina pujaria i els embargaments desapareixerien, és tan senzill com això. Es creen, per descomptat, com una comissió tripartita Estat-Generalitat-Ajuntament, per finançar el serveis de capitalitat de l'Ajuntament i s'acaba amb aquesta situació actual, en la que molts deis serveis estan sent pagats dos vegades pel barceloní, el paga pel IRPF, p?rquè són serveis de caràcter estatal o autonòmic, i el torna a pagar per l'IBI, perquè tot servei d'aquest caràcter el gestiona l'Ajuntament, i per tant, s'han de pagar per l'IBI o I'IAE, l'han pagat dos vegades, això no pot ser, i la Carta acaba amb aquesta situació, Es preveu una millor col.laboració entre empreses públiques i privades, vam tenir molts problemes amb el Tribunal Suprem, inclús, quan vam crear una empresa de capital risc, que es deia Iniciatives, el tribunal ens va donar la raó, sobre el fons, ens va dir 'Vostès poden crear una empresa de capital risc i el Foment de Treball Nacional que havia recorregut en contra, no té raó ". Ara, i mirant els papers, per iniciativa del jutge, no de la part demandant,"hem trobat que hi ha un error procedimental en l'acta de creació, i per tant, l'anul.lem". Ens vam tenir dos anys penjats, que la societat existia, que els sets actes eren vàlids, però, s'havia de tornar a crear 1 Hauríem de deixar ben clar, que aquestes fronteres de grisor que hi ha a les Lleis, desapareguessin de forma que quedés claríssim, que les entitats públiques locals, al menys la nostra en aquest cas, pot crear empreses i pot crear empreses mixtes juntament amb el sector privat, per perseguir, l'interès privat i l'interès general. Conclusió Nosaltres esperem dels membres del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, davant deis quals el text de la ; Ca rta que ja ha estat aprovada per 17 �l'Ajuntament, ha de seguir el tràmit preceptiu fins a .onvertir-se en Llei, la sensibilitat i l'ïnteràs que, de ben segur, sabran demostrar en l'estudi i aprovació d'aquesta Llei singular i que ha de ser la Carta Municipal de Barcelona Hem dit, sovint, que la Carta és com la constitució o l'estatut que ha de regir la vida de la ciutat. Doncs, per damunt de tot, la Carta serà l'instrument fonamental de govern de la ciutat en aquest llindar del segle XXI i esperem que ho sigui ben aviat. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4299 Title A name given to the resource La Nova Carta Municipal, una constitució per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla del Liceu. Drets dels ciutadans. Llei del model policial, Llei de Fires. Urbanisme i expropiacions. Representació de l'Ajuntament en: empreses de servei públic, control de costes, platges i conques hidrogràfiques, entitats firals, caixes d'estalvi, entitats concessionaries de serveis bàsics (aigua, gas, etc.). IRPF, IBI. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Carta Municipal Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf 76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9 PDF Text Text (j l c bri4 oi( CIA4 dcMc( bi( t /diuLtun, NaAr,_& CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES _...------ INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE vvt&VL,' CC C C (7,75 INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA. t'^^ f' ^- ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO "HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO. ›- --^ i Sç ^ ^ PRIMARIAS T/FI$DALES„j POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS = ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE. PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO: PARA FORMAR UN GOBIERNO. JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO. ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL. "ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX): LUBBE 2S / DEHAENE. PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA. HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL, DE 15 . kt:VM C1 ^ @S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS. USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb? GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE. 1 ^ ^, y^1 ti,L �USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA LilfsLU IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA, TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS QUE HAY QUE DESCARTAR. ¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE CASEN BIEN? ¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS? NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS. O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA. ¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA MANZANA? BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI �CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS, COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20? POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE NUESTRA VIDA EN COMÚN. COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO? ¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA, COMO SABEN). ¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS? ¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD? QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS. HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA 3 �SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN. Él -&-\_ PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ? CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA. 4 �r ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO: LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS( CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL. HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO. PASQUAL MARAGALL 5 ��22 ce6- o L'ALCALDE DE BARCELONA ,�^, »tpi'vt,„.„-e 4—twcLA--1 A cv\-.4./k 2ukr,9 /AA„, ,1 -5( \AA") veim í, e 6L, „xko4 Ý 42..) r- L LA;¿k („t1 a– 1.7 c--(-4?) elo4 (c.“_e_f Jute, 1-? tL (A11-17 LA, ytn..) (--) A-11-h 11-19 -Y11 1 1-4111 41 t( 7 c.--) k (-91 , (t)2-41;j12 �- L'ALCALDE DE BARCELONA ,k3uLe, 1".r (A-9 ca..; tog d(p Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5 LAtiLL-f 61-4,N „tt vk_An LC 1 PLI 1 /./ o c'(.7 7 cl utul-sr- cz.,_11.9) (j> CLCL-4"1 -‘ kiA) A c/f cm,/ VI' el (Así-) —7, ,)cì- I, cf2,ej_ cÀ1c vv)' 0(2.4 ctite, • �L'ALCALDE DE BARCELONA c.,4-22) tL (3 /U- ¿c- z ÁÁ\ A 4 ‘` ( b),„, ‘.; 14/1,› ívtg v (V- — ¿AM", ivre 2-e --Ut.,1.--tí: . JL&t-•tivtp--1 1-1A--.4-) 2fi. ti ? -1)-4) f C-b rtA-4." ' litl',LLAIrry) NI( ‘.j15" f)-0 < 1;6, 1 tz_ ki,s1,‘ /LIÁ, '7 �L'ALCALDE DE BARCELONA. o o O <1-daL, cletA--e( oý ("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,( C\ (C2, ( n! (1ce.? k\ç, cj ,, LA), A--) am-Q- V7ÁŠ • 1 `'Qrs- Ctik--‘ a-2 a-u IQ -LeAvto (vc) Oa Ir '7 1('aZ 1 (ft-, ? t7 1- um-V—r) (11 UL,"-Azu. tpLUA-4-4) 1,H ¿4UA4-,9 7 c-, tÁveu,c,-, L CAN-e Crtj-Dt---( L.A.AA CA.7.1,(J7/(9,-) oul dcfr-Gtva--11--‘` ,.-b ve c4.4,-; ("7 Art. i-?-1-4-1 c.- cy~ G-Le c, 0Ld_9› L7 2 �L'ALCALDE DE BARCELONA ,. \ Va 1' Lit,-,) 1 CÁ, titiv•-0-- IA.As-vt"--‘.9---) , 1 CienA) k-rf --) t:L{'/\A–st--0 , pm. , &ti atr k pi-g fr ef\v9i-` ( Ls ,..1 ,/, (ir-a, p., 6tit'Al c'.7 7)c.,t0-1-A- ‘)1-- ..cb LA--e.A,v-„e"-- J ml vtit- ,,,t)..4 ,I c-,t1--, i,ii^:" vzfr- .1'i'd:' i-rvy ,AL0--, . ‘1-4 N-1 - ( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4300 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Indústria Acció política Territoris Empreses Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf 140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde. Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea. 2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. 10:30 hores. "LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI" INTRODUCCION AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN. COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE, SIENTO UNA INCLINA- CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA. ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA. INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN. LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA MAYOR PREOCUPACIÓN. �LAS CIUDADES DE HOY LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY DISTINTA DE LA DE LA DE HOY? EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER, REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE. - CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS) - CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS TELECOMUNICACIONES. - CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS DE POBREZA. EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO �NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS ESTADOS UNIDOS. DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE 1 EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA RECONSTRUCCIÓN. EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES. COLABORACION ENTRE CIUDADES LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE. EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300 KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA. LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA. - POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES. �- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE CAMBIOS Y CRISIS. EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA, CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA, HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA. EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES ANTE LA COMISIóN EUROPEA. LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA, CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO. �LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN. LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS áMBITOS: - EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY ANTE LA COMISIÓN. - GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES, CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES PERIFÉRICAS, ETCÉTERA. - REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE 1 A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA, PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO DE LEYES ESPECIFICAS. OBJETIVOS DE FUTURO ¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI? �* REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA, POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA. LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES. * COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI Y DE AUTOPISTAS. * TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN. JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E IMáGENES. �LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CALIDAD DE VIDA. * CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL DE CADA CIUDAD. LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA OFERTA DE LAS CIUDADES. * CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS. LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y TRAS CIUDADES DE LA ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO. �LA SUBSIDIARIEDAD HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES. EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE SER SEÑALADO. EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS PROBLEMAS COTIDIANOS. BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE, SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA. �BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS EN VARIOS ASPECTOS. - PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES. - EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE 1997) . - AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES. - AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE 1 GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO. - AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES POR TURISMO. - INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS (BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS (PLAN DELTA). - INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y ARTLSTICAS. BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO. 9 �HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA. LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA. EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES. k NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS SON: - CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA, COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL LLOBREGAT). 1 - CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN" EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.). - APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO 10 �Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE UNA GRAN CIUDAD. - COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CAPITALIDAD DE BARCELONA Y DEL EN APOYO DE LA DESARROLLO DE CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA EN TODO EL PAíS. CAPITALIDAD 2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL. UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA. SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ CONSECUENCIAS. NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES, PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y DIVERSAS TRADICIONES. 11 �ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA CONTEMPORáNEA. A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL, VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA. LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA AL ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE DE CIUTAT VELLA DONDE Y SE EXPANDIÓ HASTA LA CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO BARCELONA NACIó, CRECIÓ LA SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN DERRIBó LAS MURALLAS. BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA. SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX. CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS NUESTRO PROPIO PRESENTE. TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4302 Title A name given to the resource La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Euroregió Relacions Internacionals Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf 9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ) Dijous, 7 de juliol de 1994.E BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS, ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS. MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000 HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ. BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT CATALUNYA. AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA QUE HAN DEDICAT LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA �VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA. VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL T DE VALENT PER BARCELONA. A TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA MÉS SEGURA. I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI- MOLL D'INFLAMABLES). TOTES TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT. ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI. ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR ELS PARCS I EL MATERIAL -COM PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT. 4 �TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT. US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES. ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES PEL VOSTRE ESFORÇ. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4303 Title A name given to the resource Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Simulacres d'accidents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Bombers, carrer Provença Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Model social Bombers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf 05902f6427872be05b5acf5ba745884e PDF Text Text l'Alcalde en l'acte d'inauguració de Intervenció de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró. (11 de juliol de 1994. 11:30h.) AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA. VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA. PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR. PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU BARRIS, I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL •/•• �FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ DELS VEïNS. AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN. PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA EN AQUEST CAS. DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS ASSEQUIBLES POSSIBLES. DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4304 Title A name given to the resource Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Col.laboració RENFE, MOPT i veïns. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ciutat Meridiana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Transport públic Infraestructures Acció política RENFE Barcelona Ciutat Meridiana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf 40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6 La ciudad con cable Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más informada y más descentralizada PASQUAL MARAGALL Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas, entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades europeas del 2000. Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada. Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado, sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede llevar consigo. El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas normas de convivencia y ciudadanía. Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92, es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación. Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16 países. Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las 27 �Articles de Pasqual Maragall a calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos. E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en Madrid y Barcelona. Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de comunicación está ofreciendo. En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a distancia) serán viables. En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores" (o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia. Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad. Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle frente y para ganar la partida. ¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora en adelante vamos a insistir en ello. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1085 Title A name given to the resource La ciudad con cable Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf 9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà 17:00h. AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS, PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN ENTRANYABLE. ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER JA QUE ÉS UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó. MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA, MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL DE CENT DE BARCELONA. SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA ÉS EL SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA. �ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL. LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES. PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE: QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT. CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS. LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES. ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR IaA FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà, RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA. �I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà, ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE VA DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA. SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL I ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT ENTUSIASME, ANY I COM AMB UN GRAN RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE. DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM UNS JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES FIGURES DEL MÓN CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN- CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL GRUP DE LA FURA DELS BAUS). ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT LLARG DELS ANYS I L'HEU MANTINGUT AL COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU HEM CELEBRAT EL 90è ANIVERSARI- NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER. NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA FESTA S'HAN IMPULSAT: EL CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR I L'INTERèS PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR SIGNIFICANT LA MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS \(p �PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA CONVIVèNCIA. JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA VOSTRA VILA. MOLTES GRáCIES. BONA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4305 Title A name given to the resource Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Moià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Agricultura Model social Casanova, Rafael, 1660?-1743 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/819/0000001544.pdf e97b6833313a3fb322a5770fc4f0e572 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 20/08/1994 (2954484) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18 LOS SOCIALISTAS Y SUS ALIADOS El poder y el alma PASQUAL MARAGALL El autor sostiene que socialistas y nacionalistas catalanes pueden andar un trecho juntos en la recuperación política si no se amordaza la capacidad de crítica mutua. Dice José Ramón Recalde en su artículo Conservar el poder, salvar el alma que difícilmente se pueden salvar los dos a la vez, pero que no es imposible. Estando de acuerdo, como ocurre invariablemente, con el consejero de Justicia del Gobierno vasco, me gustaría añadir al mismo escenario la perspectiva de un catalán socialista. Superar el espíritu de grupo y la prepotencia de la burocracia; colocar los intereses particulares -incluso los colectivos de partido- al servicio de los generales; hacerse permeable a la crítica; resistir la tentación autoritaria; luchar contra la discriminación por razón de sexo; defender el medio y asumir compromisos internacionales. Y todo ello, hacerlo más pendientes de las adhesiones ciudadanas que de los pactos con otros partidos. Ésta es la receta de Recalde. Básicamente es la que compartimos, creo, muchos socialistas. Incluso muchos que no lo son. En realidad, todos los partidos deberían perseguir estos objetivos. ¿Tiene Convergència necesidad de superar un cierto espíritu de grupo y subordinar mejor los intereses partidistas a los generales? ¡Desde luego! ¿Tiene el PNV algún problema en hacerse más permeable a la crítica? Seguramente. ¿Debe IU hacer esfuerzos por resistir la tentación autoritaria? Más le vale. ¿Deben todos, incluso el PP, luchar contra las discriminaciones por razón de sexo, defender el medio ambiente, etcétera...? A buen seguro. La diferencia está en que sectarismo, inmunidad a la crítica, exceso de autoridad, son rasgos que preocupan sobre todo de quien tiene el poder, claro. O el poder mayor, porque PNV y CiU, y hasta IU en alguna medida (en Córdoba, IC en Barcelona...) tienen poderes. Incluso el PP tiene poder. Conservar cada uno su poder y a la vez salvar el alma -la cuestión que inquietaba a Maquiavelo, a Federico II, y al moderno príncipe, el partido- requiere no equivocarse de aliado, dice José Ramón Recalde. Y requiere también pasar la prueba de esas preguntas. Recalde hace dos consideraciones que atañen a CiU, nuestro aliado en el Parlamento. "Para conservar, hoy, el Gobierno es necesario el pacto con CiU", dice el autor. Y añade: "Es posible caminar junto al actual aliado circunstancial en ciertas vías de regeneración de la política". La segunda consideración atañe a la credibilidad de la renovación socialista ante los ciudadanos. Estoy totalmente de acuerdo. Con CiU Podemos hacer una parte de la reforma política necesarias incluso de la regeneración del sistema Hay un aspecto más importante, que es el de la consolidación del Estado federalizante en que vivimos, que sólo puede hacerse con CiU. El error de la LOAPA consistió en no entenderlo así. En el sentido de la regeneración ya tengo más dudas. Nuestros nacionalistas -me refiero a los que gobiernan en Cataluña- han sufrido tanto como los socialistas, como mínimo, los zarpazos del poder que anunciaba Lord Acton. Se sabe menos, pero no es menos cierto. Quizás incluso lo es más. Si no la extensión, sí la intensidad de su poder gubernamental, mediático...) puede ser incluso más fuerte. Más indiscutible. Más 29 �Articles de Pasqual Maragall a causante de actitudes de inhibición moral, de conformidad acrítica, y de temor reverencial, ése que causa tantos y tantos estragos en la fortaleza de la sociedad civil. Seguramente algo parecido ocurre en Euskadi. Pero no puedo afirmarlo con tanta seguridad. El hecho es que el autogobierno es en sí mismo un bien deseado, largamente anhelado durante años de dictadura y que su sola existencia es una bendición. Lo cual no debería eximir de rigor en los análisis del ejercicio de ese gobierno autónomo en tanto que tal gobierno. Pero parece que exime. De modo que la ecuación democrática del control desde abajo funciona con menos eficacia en este caso; el valor de la cohesión y la identidad recuperada y compartida se impone a los de la diferencia, la calidad y la pluralidad. Por tanto, sí podemos andar con los nacionalistas un trecho juntos en la recuperación de la política, pero a condición que se acepten reproches mutuos y no en una sola dirección, como hasta ahora. Cuando oímos a los representantes de nuestros aliados exigir de los socialistas firmeza contra la corrupción, entereza moral y otros valores semejantes, muchos catalanes no podemos menos que reprimir una primera reacción que está entre el asombro y una leve indignación. Por supuesto que esto también es cierto de las acusaciones del PP. Pero el PP es nuestro adversario y al adversario se le supone contrariedad a todo lo que uno representa. No tanto al aliado. Lo que debería suceder entonces es que si el señor López de Lerma (CiU) preside la Comisión Roldán o Rubio, el señor Higini Clotas (PSC) por ejemplo, y sin que nadie se ofendiera, presidiera la Comisión BPF, escándalo político motivado por el hecho de que una empresa de la que formaba parte el ex consejero de Economía y Finanzas Planasdemunt (de ahí la P) no pagara los pagares que emitía. Planasdemunt fue presidente del periódico El Observador y ejercía de presidente del Institut Català de Finances mientras BPF emitía unos curiosos documentos mercantiles. Porque si no, si esa clarificación de coincidencias y discrepancias y esa reciprocidad de situaciones no se produce, ocurre: 1 - que la gente piensa que uno de los aliados le está sacando el jugo al otro por el mero hecho de ser su voto indispensable y no a la inversa. (La moral que se deriva de esa constatación es interesante, porque viene a decir que uno puede ser juez del otro, y no el otro del uno, y que, por tanto, determinados comportamientos son censurables en cualquier dirección sólo si no hay mayoría absoluta y si, además, la coalición existente es recíproca, que es lo que estoy pidiendo). 2- que uno de los aliados (el grandullón) representa el aburrido" interés general y el otro (el pequeño) los "interesantes" intereses particulares, o la macro y la micro política. Todos los hijos de padres, todos los padres de hijos, todos los ex combatientes y los futuros combatientes, todos los pequeños tenderos y los hipermercados, tienen algo que agradecer al pequeño aliado que pone el acento a la ley general que los ignoraba, la LAU de turno u otra, mientras el pobre gran aliado se limita a enunciar los principios generales de bondad que interesan a todos a la vez y por tanto a nadie en particular. Y encima el pequeño aliado puede permitirse argüir que no votando en contra de lo obviamente bueno es él quien no lo impide y, por tanto, quien lo causa. Popper ha hablado de la perversión del sistema electoral proporcional cuando da aparentemente a uno el poder que niega a cuatrocientos. Sin duda ese sistema y las coaliciones en general impiden en sí mismos muchos de los excesos de soberbia de las mayorías absolutas. Lo que Popper no había ni imaginado es que el uno que puede decantar lo es no porque haya ganado las elecciones en la parte del territorio en que se presenta 30 �Articles de Pasqual Maragall a (en Cataluña CiU perdió ante el PSC en 1093) sino porque en otros territorios su aliado perdió terreno frente a terceros. Para terminar, el requerimiento más ambicioso que Recalde nos pone a los socialistas, y se autopone, es el de conciliar igualdad y desarrollo, solidaridad y autonomía, libertad y autoridad. Ese requerimiento no podremos andarlo juntos con nuestros aliados, por la sencilla razón de que para ellos el desarrollo, la autonomía y la autoridad se anteponen siempre a la igualdad, la solidaridad y la libertad. Siempre que entran en conflicto. Quizás los socialistas nos complicamos la vida cuando queremos conciliar tantas cosas. Quizás sea cierto que, como suelen decir nuestros aliado s "no entendemos a la gente". Ellos sí. Ellos saben que la gente lo que quiere es más riqueza, ser ellos mismos, que no les importunemos con peticiones y que haya orden. Aunque incluso en eso podríamos hacerles reflexionar un poco. Porque algunos de esos simplismos que la gente en Europa entiende tan bien acaban a veces, muy mal. Pero también es cierto que a golpe de libertad, igualdad y fraternidad (o solidaridad) ya no se ganan revoluciones. Ni elecciones. Por tanto, somos nosotros quienes debemos reflexionar si queremos gobernar y salvar el alma. Les aconsejo en este sentido que lean las palabras que pronunció Václav Havel en el Independence Hall de Filadelfia el 4 de julio. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 31 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1086 Title A name given to the resource El poder y el alma Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Nacionalisme Socialdemocràcia Política Ètica Poder (Ciències socials) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf 13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2 PDF Text Text LAVANGUARDIA .... � 2 Aiumamem de Barce1on;; , AGO. 1991t t 1,:) En busca de la trascendencia El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano había poseido tanta iníormación y, sin embargo . dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro- Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten· ta desbrozar el camino ya planteado por Walter Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun VA(:LAV HAVJU, H . • ay buenas raz.Ones paracreér que la era moderna ha termi­ nado. Mucha& son las cosas que indican que estamos atravesando un periodo de transición: algo parece �r yéndose y algo distinto estar naciendo peno­ samente. Es como si algo estuviese detrum­ bándose, decayendo y acabándose 111ientras algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de . la confiisión. Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- · sión es la mema y fusión de cultura y la plura­ lidad o el paralelismo de los csccnarios int� lectualcs y espirituales. Son periodos en que · . todos los sistemas consistentes de valores se desmoronan; en que culturas distantes en el tiempo y en el espacio son descubiertas o re­ ::,-.- destrucción de las culturas indlgenas que con­ lleva la expansión comercial de Occidente. Lo veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una amalgama de cultutas se está formando. Algo nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re. sulta posible. . El mareante desarrollo de la ciencia, con su fe incondicional en la realidad objetiva y su completa fun�ament.aclón ·en leyes generales y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló­ gica. Se trata de la primera civilización con una cobertura global y ata unas sociedades a otras, .sometiéndolas a todas a un destino � mún y generaJ. Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien­ cia moderna y el mundo parece baber agotado su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal­ ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri� ca de la realidad y con la experiencia humana natural. la ciencia moderna cl!sica describia �'Algo parece estar yéndose y algo_· distinto estar naciendo penosamenie. Es como si algo estuvi�e derrumbdndose y algo nuevo :emergiera de la confusión" sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen­ sión de la realidad. A más . dogmatismo en la confusión entre esa sola dimensión y la auténtica esencia de la realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos ahora inconmensurablemente más ace·rca del universo ctue nuestros antepasados y, sin em­ bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa­ blan algo más esencial que nosotros, algo que se nos escapa . .Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu­ rre con nosotros mismos. Conocemos más profundamenl� que nun� todos nuestros ór­ ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y descubiertas. Nuevos significados naeen gra­ duafmente en ese encuentro o ioferseoción de dementas muy diversos. Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un símbolo de ese estado seria un beduino mon­ tado en un camello con sus túnicas tradiciona­ les, con tejanos debajo, un transistor en la mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola del animal. No estoy haciendo broma sobre el beduino, ni vierto ninguna lágrima intelectual por la . puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju­ lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc­ dal. La publicamos en la versión dr un traductor de excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona. · · las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci­ m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri­ tu, el proP.6sito y el significado del sistema que nuestros órganos forman en sú conjunto y que experimentamos como nuestro unico yo, como nuestra única identidad. �¡ pu�. disfrutamos de los avances de la civilización moderna que han hecho más fácil nuestra existencia fisica en tantos aspectos importantes. Pero no sabemos qué hacer euctamente con nosotros mismos, hacia dónde ir. El mundo de la experiencia parece caótico, confuso. Los expertos nos explicarán lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en­ tenctemos cada vez menos nuestras propias vidas. ... . .Vivimos en el mundo posmodemo, donde todo es posible y casi nada cierto y seguro. F.sta situación tiene consecuencias sociales y políticas. La civilización planetaria a la que pertenecemos todos nos enfrenta con retos globales. Pero permanecemos i mpotentes · ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili­ ziwión ha globalizado sólo la superficie de nuestras vida&. Pero nuestro yo interior continúa teniendo vida propia, aparte. Y a menos respuestas �LAVANGUARDIA * � 2 1 .:..1umamen1 lie Barceiot:<• m:rse · que en' otros periodos históricos. Los politicos se preocupan oon raz:ón por encontrar solu� · . "" · · Cuando buscamos la fuente más natural para la c reaéión de un nu evo orden mundi81, es normal qu�:miremos.hacia los fundamen­ tos tradicionales de la justicia moderna y ha- 1991t cía uno de los lugares ·más grandes de la era moderna: el .conjunto de valo res que fueron .proclamados por pJ'.imera vez en este edificio (el Independence Hall de Filadelfia). Me re­ fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y único y sus libertades y derechos inalienables, y tambi6n al principio de que todo poder deri­ va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas fundame"talesdela democracia moderna. Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs. lenemos que ir mucho más allá y más a fon� do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a uua situación diferente:, a la cual no pueden dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas. , .� realidad..el principio mismo de los dere­ chos humanos inalienables. conferidos al ser humano por el Creador, nació de la idea típi­ came nte moderna de que ese ser humano, sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el mundo, era la cumbre de la creación y el señor de este muo�. �e antropocentrismo mo- proporcionadas por la era del conocimiento raéio nal a las preguntas básicas del ser huma­ no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo a las antiguas certi dumbR5 de su tribu. Debido.a ello, las culturas singulares, cada vtz más en contacto entre it como resultado de la civiliución contemporánea, 9e · dan cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto­ nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en relación con otras culiuras. Los conflictos cut. turales están en alza y son més peligrosos hoy ciories a 1a supervivencia de una civilización que es global y multicUltural; buscan mecanis­ mos de coexistencia pacifica que puedan·ser. establecidos y respetados, así como una serie de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto. Estas cuestiones han sido parti<:ularmente dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru­ ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro­ lapso del cofonialismo y la cafda del comunis­ mo. El ornen mundial artificioso de las déca­ das anteriores se ha desvanecido y aún no ha aparecido un orden distinto y más justo. La tarea política principal de los últimos años de este siglo, en consecuencia, es la crea-­ ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en­ tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas religiosas dentro de una sola civilización in­ terconectada. Muchos.creen que esto puede conseguirse a través' de medios técnicos: por ·la inven ción de n uevos instrumentos organi­ zativos, poUticosy diplomáticos. Sf, es claramente .necesario imaginar es­ tructuras · organi:zativas apropiadas a la era multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti­ les si no nacen de algo más profundo, si no se basan en valores gene�mente admitidos. AGO. · "La tarea po/ltica principal � la creación de un nuevo modelo de coexistencia entre culturas, pueblos, razas y religiones en una sola civilización .interconectada" derno si&nificó inevitablemente que aquel que teóricamente dotó al ser humano de sus deiechos inalienables, empezó a desaparecer del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan­ oe de J� ciencia moderna, que fue gradual­ · mente empujado hacia una espe cie de esfera privada, cuando no d i rectamente hacia la es­ femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un lugar en que Jas obligaciones póblicas no son de aplicación. La existencia de una autoridad superioralserhumanoempezópuraysimple­ mente a inteñerir en las aspiraciones de �te. · Clt' ••• �LAVANGUARDIA .... ttJ ::..iumament de Sarceior.a Havel: "El ser humano sólo puede ser libre si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2 La idéa de los derechos y l iberta­ des humanos deb e estar presente en el nuevo orden mundial, en cual­ quier orden mundial que tenga sen­ tido. Pero creo que deb e anclarse en un lugar distinto y de un modo dife­ rente al que ha sido habitual hasta aho ra. .... Paradoja: la ini>pirnci6n necesa­ . de la inte­ ria para la n-gcneración gri dad perdid a puede ser q ue se en­ cuentre otra vez en la cicnda. En una ciencia que es nueva -posmo­ derna- y que produce ideas que en cierto sentido le per mit an trascen­ der sus propios límites. Daré dos ejemplos: El .. principio cosmológico antró­ pico" nos conduce a la idea, quizá tan antigua como la humanidad misma, de que no somos una ano­ malla accidental, ni el capricho mi­ croscópico de u na minúscula par­ tícula dando lumbos en los abis mos sin fin del universo. Al contrario, se­ gún este principio, estamos miste­ riosamente conectados con el uni­ verso, nos v em os reflejados en él, del mismo modo que la evolución del universo se rcílcja en no�otros mismos. En el momen to en 4ue empieza a estar claro que estamos pruíunda­ rncntc conectados con el universo entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S extremos de su poder. Con el "prin­ ci p io cosmológico antrópico" la ciencia se ha situado en el borde en­ t re c iencia y mito. Con ello, no obstante, la cie nc ia ha vuelto, después de un gran rodeo, al ser humano , y le ofrece de n uevo la integridad que había perdido. Y lo hace anclando al ser humano en el cosmos. El segundo ejemplo es el de la "hi­ pótesis Gaya... Esta teoria prueba que l a densa red de interacciones entre la parte orgánica y la parte inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti� rra forma un solo sistema, una esp� de de megaorganismo, un planeta vivo, Gaya, denominación deriva­ da de una antigua diosa reconocida como arquetipo de la Madre Tierra en casi todas las religiones existen­ tes. · � t11t \ De a c uerdo con la hipóh."SÍS Gaya, todos nosotros formamos parte de un conjunto superior, mas grande. Nuestro destin o no depen­ de me ramente de lo que hac emos para nosotros mismos; sino de lo que· hacemos por Gaya en su �n­ ju nto. Si la pone mos en pehgro, Gaya prescindirá de nosotros en be­ neficio de un valor superior. la vida misma. ¿Qué es lo que hace tan sugestivos la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an· trópico? Muy simple: ambos nos re­ cuerda n algo qu� sospechábamos desde hace tiempo, algo que habla­ mos proyectado en nuestros olvida­ dos mitos y qu e quit.45 ha estado durmiendo dentro de nuestros ar­ quetipos desde siempre. Esto es, la oonciencia de estar an­ clados en la Tierra y el universo; la certeu de que no estamos aquí so­ los ni sólo para nosotros mismos, s in o que formamos parte de entida­ des misteriosas y superiores contra las cuales no es aconscjabte blasfo· .· mar. .... conciencia olvidada está co­ dificada en todas las religiones. Las cultu ras la prefiguran en for mas va­ rias. Es una de las cosas que for m an la base de la comprensión que el ser humano tiene de si mismo , de su lu­ gar en el mundo y, en último lugar, . del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id­ da para autotniscendemos. Esta En los foros internacionales, Jos polf ticos pueden reiterar mil veces que la base del nuevo orden mun­ dial debe ser el respeto U Jli versal por Jos derechos humanos, pero eso no significaría nada a no ser que tal im­ perativo proceda del respeto por el milagro de Ser, el milagro d el uni­ verso, el milagro �e la naturaleza, el milagro de nuestra propia existen­ cia. Sólo aquel que se someta a la au­ toridad del orden un i ve rsal y de la cre ación, aquel que valore la impor­ tancia del derecho a fonnarpartede ese orden·y de particular en él, pue­ de valorarse genuinamente a sí mis­ mo y a sus vecinos, y por consi· guiente honrar tambi én los dere­ chos de éstos. La Decla raci ón de lndependen­ cía adoptada hace 2l8 años en este edificio, a fi rm a que el Creador dio al hombre eJ derecho a disfrutar de la libertad. Parece que el ser huma­ no $6lo puede materializar la liber­ tad si no olvida a aq uel que le dotó de ella.• · Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En busca de la trascendencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Història Description An account of the resource Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf 708c37697661af40ae289118efe93d87 PDF Text Text PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL 22 d'agost de 1994 Ajuntament de la Seu d'Urgell EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA .69~T MEDALLA D'OR DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU ATORGAT PER MEV NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS, Í g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA. REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU. COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS. LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS 41WOR` L; ò ►^^. - - e DE PERSONES D'AQUEST PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT. LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN �SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM UN INSTANT MàGIC. - VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS. - VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA. - I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN I L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA. HAN PASSAT DOS ANYS L'ENERGIA CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR. 1 ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS QUE SIGUIN. AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA 1 VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. �L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS. ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES. PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS. ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER AL QUAL Té GRANS PROJECTES. ‘)10 s L LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR U CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES FUTURS. 1 # _ �LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL Dilluns 22 d'agost de 1994 PREVISIÓ DE PROGRAMA 16,30 hores - Arribada a La Seu d'Urgell Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació Municipal. 17,00 hores Inauguració de la placa en homenatge als voluntaris olímpics. "Mirador dels Voluntaris Olímpics" (Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre). 18,00 hores Sala de Sant Domènec Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou. Desenvolupament dels parlaments : - Discurs inicial i presentació dels homenatjats a càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan Ganyet. - Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat. • Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall. - Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni Samaranch. 19,00 hores - Sala de Sant Domènec Concert commemoratiu. Obres de "Hyeronymus Kapsberger & Le Nouve Musiche". ��fLuuittivu ç- u\,--oupvv rD1 WO 4 el L-ç 7 QÜL--- eirI Sy t-\ uní- --e (('., j o p uj § ! 1 IQ,{)--cut I li Apiut,,.. ' t...) , 32_9-7 (ni,11-,1,5 (=o vs C12.--i )fi vltÙ P.4., , rut I ru1 tb-S le, e) '¿( l\ra1/4,0".9 40 c \." Juk-i? 11 11-1 I"! /1-1A Il ra. ki[Litt,u ,,,,L ( )L[ _Dos 111\--V LUji\T juci c? <-1 e ©^ U íge-ft. 3 &s'Al PA e(-- T\ST I 1()( -K uilu )4 Lill- ,( Fu oJ (7.A V-ILY cif u rv �juil W; tt, ¿a. u D¿,) (Lk,etk (k) U41 b utto_ e o Lv?,tiut (tt,o4,_,/,(_ (tko: CL-44 1 -, Uic_ , vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11- /a1 a itj- L2ALÁ-Ae", L� a:9)11 cA_ x\co (,) 11-\ /11,:iL (2.t9 ck_Lutl U--(0-ve7 Grlit: A . 1 ,,tr~ �::7K-7c,c,,LA) 611 0—, ,,,,et.(2 C11-1-c.j, i Q tv 'CL¿ A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4306 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de la Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Competitivitat Infraestructures Model social Acció política Territoris La Seu d'Urgell Jocs Olímpics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/709/19940827_LV.pdf 2a93aa3a1083297471505848a2dd218b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 27/08/1994 La Vanguardia, p.010, Opinión Cambiar el paso Subtítulo: SOLO EN BARCELONA el número de funcionarios ha disminuido en 2.000 en los últimos cuatro años. Autor: PASQUAL MARAGALL En el último comité federal socialista tuve la sensación de que Felipe González estaba en la posición del corredor de fondo, en la soledad del corredor de fondo. A las 12 de la noche, tras 27 intervenciones mayormente mirando a la izquierda, a la base, a las clases medias urbanas, y a las raíces históricas, González contestó -ahora ya se sabe- que los trabajadores y la clase media urbana no eran colectivos tan distintos. Que en todo eso no debían contraponerse. Que había que abrirse hacia ellos, más que a la izquierda o a la derecha: abrirse al gran espacio central del panorama político, donde se cuecen no las certidumbres extremas, sino los interrogantes comunes. Una ventana se abría en la dirección que un alcalde socialista de una ciudad metropolitana querría ver siempre bien enfocada. Vaya por delante que admito que la ciudad que represento es una ciudad afortunada, que ha sido bien entendida por el Gobierno en sus aspiraciones. Añado enseguida que se lo ha ganado y que ha devuelto ciento por uno a los que han creído en ella y más aún a los que tenemos el privilegio de estar al frente de su gobierno. El milagro de las ciudades españolas ha sido la base del asentamiento de la democracia y de la estabilidad de un sistema político baqueteado por crisis sectoriales, estructurales y por innovaciones políticas formidables, en los últimos quince años. Almería, su "riera" cubierta, su teatro de ópera y rock y su universidad; Logroño, su Ayuntamiento de Moneo -de finales del régimen anterior o de la transición-, su ribera del Ebro recuperada y su nueva universidad con Ciencias de la Alimentación, Matemáticas Aplicadas, etcétera; el Madrid de Tierno y el de Semprún, Solana y Solé Tura; el Bilbao de Ortuondo, con su nuevo puerto y las instalaciones industriales recuperándose en el centro de la ciudad para el arte y el terciario avanzado, y en su ambicioso metro de Norman Foster; la Girona de Nadal, ayer negruzca, húmeda, triste y carca, y hoy brillante, colorida, europea y progresiva, con una magnífica universidad en marcha y a 30 minutos del centro de Barcelona con el AVE del 2002... ¿No han contribuido esas realidades y perspectivas tanto como la generalización de las pensiones, de la cobertura sanitaria y de la educación -sobre todo de las mujeres jóvenes- a la consolidación de España como estado moderno? Si así fuese ¿por qué no se habla de ello en las elecciones, ni europeas ni otras? ¿Por qué no se juega todo -como se jugó en 1993- entorno a la continuidad y la mejora de esos factores urbanos de progreso? Tenemos una vida política verticalmente sectorializada en tantos temas como ministerios o en tantas secretarías de Estado como temas al nivel de abstracción en que se sitúa la gobernación de un Estado como el nuestro, con 40 millones de habitantes, 17 comunidades autónomas y medio millón de kilómetros cuadrados. Horizontalmente, tres niveles de gobierno cortan las temáticas verticales: el nivel central, el autonómico y el local. Pero en los últimos 15 años sólo se ha dejado florecer con fuerza la dialéctica -potentísima, cargada de significado- entre el primer y el segundo nivel. 73 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Obsesionados por nuestros demonios seculares (la modernidad, la diversidad cultural, la pobreza, el atraso industrial, y la entrada en Europa y el mundo) no hemos sabido ver que el auténtico problema que se nos echaba encima era el de la calidad de la vida cotidiana, en la calle de al lado. Desde el punto de vista del alcalde de una ciudad media o grande, la calidad de vida depende hoy básicamente de tres factores: Los barrios degradados, la marginación y la solución de sus problemas conciernen al segundo y tercer factor. En estos tres temas no hemos mejorado claramente en los últimos siete años. Quizás Barcelona es de las ciudades en las que, gracias a una inversión masiva en movilidad y en rehabilitación de la ciudad vieja, las cosas han mejorado algo más que por término medio. Y por supuesto el aumento de las zonas verdes, la apertura al litoral y a los ríos, la multiplicación de centros cívicos e instalaciones deportivas han seguido mejorando durante los últimos siete años. En Barcelona hemos doblado el número de piscinas municipales. Pero no han tenido ya el efecto sorpresa de los primeros años de la democracia. Por otra parte, los ayuntamientos "se han viciado" a mejorar a un ritmo rápido. Pero han aprendido a ser más eficaces con su dinero, sin aumentarlo sobre el total del dinero público debido a la gran expansión autonómica. Mucho más eficaces que las administraciones más elevadas (y alejadas). Sólo en Barcelona el número de funcionarios ha disminuido en 2.000 en los últimos cuatro años. Estoy convencido de que los órganos de reflexión al más alto nivel, tanto en la familia socialista como en las otras, y en toda Europa, deberían sacar provecho de esas "lecciones de cosas" municipales. Y no lo sacan. Siguen aferrados a los grandes temas verticales, a la gran dualidad horizontal entre Estado y naciones (Europa-España, o España-Cataluña). Y olvidan el portillón por donde se les van todas las adhesiones: el nivel local, la vida en la ciudad y en el pueblo. La gente está satisfecha en tanto que súbditos de un Estado y descontenta en tanto que ciudadanos. Me explico: los grandes temas de Estado, o están solucionados, o no lo están, y entonces forman parte de la galaxia de las ansiedades de final de siglo, es decir, no forman parte de los problemas por los cuales culpamos a un gobernante concreto. En cambio, en tanto que individuos reunidos en una ciudad, o abandonados en un pueblo, experimentamos diariamente las posibilidades de mejorar, las mejoras concretas, y la total incapacidad de rematarlas del todo, de trasladar a ese nivel de lo concreto y tocable toda la autoridad y capacidad resolutiva que se predica de los poderes alejados, o experimentamos simplemente la pérdida de calidad, la degradación. Se nos obliga a escoger: o grandes soluciones o pequeños problemas. Unas y otras no se encuentran casi nunca. Ministros brillantes y tenaces; teorías irrebatibles y llenas de sentido común, de "seny" como decimos en Cataluña; políticas ineluctables de convergencia/competencia son ámbitos cada vez mayores: todo ello convive con una falta considerable de habilidad para disminuir la delincuencia en Malasaña, el Raval o el Carmen; juzgar con inmediatez temporal y espacial, es decir, rápido y allí donde suceden los delitos o faltas; cobrar las multas, y por tanto disminuir su número, porque sólo cuando se paguen éstas se infringirá menos; reservar a los peatones y a los ciudadanos en general las cuotas de paseo, tranquilidad, silencio y concurrencia amable sin las cuales no hay ciudad; agilizar la rehabilitación dando dinero a empresas mixtas capaces de hacer cloacas y abrir plazas lo mismo que restaurar fachadas y escaleras o poner ascensores 74 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA donde no los hay: sólo así se hace ciudad en un casco urbano ya lleno y sólo haciendo ciudad se hace vivienda y bajan los precios, no al revés, etcétera. Si no conciliamos la buena fe y la eficacia de unos y otros administradores, corremos el riesgo de gastar mucho en un juego de suma cero. Más modestia es lo que hace falta y más capacidad de apoyar, alentar, modular desde arriba lo que desde abajo se hace, se propone, se argumenta y se realiza. Si a ello añadimos la complicación de que "arriba", aquí, quiere decir dos cosas a la vez (Estado y autonomías), una vieja y la otra nueva, se comprende que los de "abajo" lo tengamos crudo. Mientras los de arriba se pelean, los de abajo desesperan. Entretanto, el Estado traslada el 20 o el 25% de su gasto neto a las autonomías, los ayuntamientos permanecen fijos o en ligero descenso. También en competencias, autoridad y capacidad resolutiva. Todos los equilibrios, no sólo los económicos, de nuestro sistema fallan entonces. La política se ha acercado y alejado a un tiempo. Se ha hecho más accesible y, al mismo tiempo, más blindada. Más legítima y, por tanto, menos objetable. Los de la calle hemos salido perdiendo. Y la fuerza política que dirige el Estado lo paga caro. Hay que cambiar el paso. Hay que cambiar de obsesiones si queremos entrar en el corazón del pueblo, allí donde se cuecen las preguntas y las respuestas pertinentes. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 75 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1171 Title A name given to the resource Cambiar el paso Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Subsidiarietat Espanya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf 873054ce75aed2ba317769f580fad11c PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació 5 de setembre 1994, 17 h Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU. LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL TEATRE. LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL 1 �BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT RECORDARá AMB AGRAÏMENT. PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA, PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD, QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT I LES PRESTACIONS TèCNIQUES. LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó PúBLIC-PRIVAT. AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS 1 OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA VERITAT ESTABLERTA. BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó- �WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-, BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I ATRACTIVA. COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE PLANTEJAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS. C fv\-¿)¿A-117 L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. SENSE MOURE'NS L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-, L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS �oe DARRERS ANYS. AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT, LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT. EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~ AbOAPOAVAW, QUAN Øs MESOS ABANS HAVI VOTAT A FAVOR DE L'APROVACIÓ INICIAL-, VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU, Ob AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß A LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT. ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA. \ »1( ,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL _-/ FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI, EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR POC MÉS DE TRES ANYS ABANS. �AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM". çuh, MOLTES GRACIES. Clv n LO 041,4 ) L UtTk � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4307 Title A name given to the resource Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló dels Miralls, G.T. Liceu Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Gran Teatre del Liceu Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf 18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829 PDF Text Text . INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • • MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER. 1 "POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES CIUDADES" INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL 1 El r'gimen especial de las los países occidentales. grande ~ ciudades es reconocido én todos ! i Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los intereses privativos de los mún1clp1os. - . ------ i Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de ámbito do~~~o. i ---·-- ! El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de expansión social y del gasto públ ~ co. . ! En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder central . . l r" v-"Q :¡,_y "!! 61"' j -__ 1,01' 1, ...~-~\ ~ · · ' En la ~ropl~ &~ esta concepción de la autonomía local v~ perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses privativos del estado y de los otros entes territoriales. e/-. . En países del centro y -~-eu .~sí como ~n el reino unido y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _ 1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las pol~as puDr!cas. · Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r entes locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las 1 �politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana. ~en~ral He aquí, pues, que la tendencia sea fortalecer el poder munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar, con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas que afectan a la respectiva comun~dad urbana. 1 - En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo, competencial--y--f1nancrero-.- --· . Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón de ser está en las singularidades propias de cada ciudad. Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades - j ~ I.M q eCt.r"' 1~~ grandes ciudades del mundo1 tienen un régimen municipal son de una gran divers1.dad, adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas. éspeciat-;-~as-espeer-alidades Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son organizaciones jurídicas complejas. La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los nuevos fenómenos sociales y urbands. agrav,~, -'--~ ~s CQntinúan existiendo "i . ' ....J,...t¡adjc i 1na, de li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas necesidades. ¡ La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina, por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal. Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más . ---· . -·~· - . ..... ... ~·· ---- ( 2 �político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración. j El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona, cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente dentro del propio ámbito autonómico que la defensa de barcelona como segunda capital ide españa, en el ·j 1 como capital de más reticencias de la identidad ámbito estatal. 1 Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona, con motivo de los juegos olímpicos. ' La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado. ( A ello hay que añadir tiene barcelona, además y cultural catalán, la condición de capital de por el sur de fr~ncia. la condictón de capital mediterránea que de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su toda una ~egión más amplia que se extiende · · En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de ¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta , del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y / ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de españa en la economía política europea e internacional. Se trata de . fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1 ~ e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta del sur de europa.) 1 .l 1 Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes ·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas municipales, agravando la tradicional deficiente situación fininciera de los municipios espaijolds. 1 Normativa especial para grandes n~cleos urbanos 1 los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona ~ ·n s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran e u es ~spongan de los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad. 1 La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones y competencias a los municipios. 3 �Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas. 1 1 Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos urbanos ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales. ¡ i De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero. ( . El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica. 1' La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de las bases de régimen local- lrbr ~ ). Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones interadministrativas o &educción f e tutelas de oportunidad- pero remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin ninguna garantía que configur un final armónico de las competencias locales. .1 Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial, al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales, suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales. Se deja, pues, la determinación la competencia' municipal a la legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de competencias en cada una de las materias. 1 Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que la tendencia natural de la legislación sectorial es la de centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno que legisla, sea estatal o autonómico. 4 �1 En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de intervención social de los entes !~ocales. 1 Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales especificas a los grandes nucleos¡ urbanos. La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización administrativa de los entes local~s. 1 Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en la misma forma. Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales. ¡' . La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también de capacidad. . ' Las grandes ciudades son un focc de atracción de personas y de concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que no resiQen en el término municipal estricto. . , . l Deben contemplarse tecnicas que afronten la creac1on y mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que exigen las necesidades de su población estricta. ¡ La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de servicios exigible a un municipi,o con una importante población flotante. 1 Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de estas actividades. 5 �1 intervdncion normativa u~gentes para gran del a) seguridad ciudadana. - Carencias : la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen un ámbito muy limitado a las competencias locales. El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de competencias propias de los munic~ pios en esta materia. La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades. . ! Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos de que dispone cada tipo de admin stración local. El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las funciones locales en materia de s~guridad. 1 En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto de policías estatales o autonómicas. . . ¡ ' El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana. Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar conductas en las correspondientes ordenanzas locales. 6 �Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac), instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar i . cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada previamente en una norma de rango¡ legal. - Propuestas: 1 • las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de· otras administraciones. j La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma suficiente. · ¡ Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana. Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la condición de autoridades competEintes en materia de seguridad, reconocer a estos ayuntamientos funciones en materia de prevención, 1 . ' mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas competencias incluyendo la potest.d sancionadora. B) seguridad vial. · - Carencias: las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de disciplina viaria. 1 Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria. Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las nuevas prácticas necesarias. • El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso con el ciudadano. 1 �Hay que dar al ciudadano las las reclamaciones. máx~mas i garantías y facilidades para Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en las grandes ciudades. - Propuestas: es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad ~e las multas, medidas alternativas a la sanción económica, ~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc. 1 Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no tienen una regulación adecuada enl la normativa actual. El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente las garantías de los ciudadanos. 1 1 ~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la inadecuación de la regulación urbanos. ge~érica para los grandes núcleos 1 La reciente lrj-Rac (ley d~ régimen jurídico de las administraciones publicas y del procedimiento administrativo común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia (alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en las grandes concentraciones urban~ s). , La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial. 1 Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como sistema paralelo a la notificació~. --------· ¡ Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de traCción mecánica y multas qe tráfico, que permita .la inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo. �C) protección del medio pmbiente y calidad de vida. - Carencias: la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas actividades. ¡ En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente reducida. 1 La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de entidad promotora, p~ no como aaministración publica con competencias sobre la protección pel medio ambiente . 1 En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y ~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas, y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en la mayoría de los casos. En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de protección del medio ambiente atm~ sférico). · ' Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los n6cleos urbanos. ! 1 Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de actuación de los entes locales. En conjunto, no se tiende a recon competencias, ni tan solo en los podría ser especialmente 6til, o tienen una trascendencia local in1 cer a los entes locales nuevas asos en que la actividad local uando se trata de mat'erias que gable. Son significativas, en este sent _ _ _ ____________. Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la legislación sectorial:-¡ 9 �Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.). - Propuestas: el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc). . 1 Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la ' participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno local y la posibilidad de 1 crear órganos y servicios complementarios. 1 ' Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora para la pro _ ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_ sistema ed· ca. · . no u ni ver si tar io la prestación de los se S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de pobreza, etc.). L l · En relación con el me iente~ los problemas no derivan tanto de la falta de compete .s municipales, como la prestación misma del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones, especialmente la autonómica la local con duplicidad de actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda ·ciudadana. ~, -......-............, En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados (agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios. Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una presta~iente y completa de estos servicios. En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-<H"es, 10 �•' además de problemas nuevos que no se producen en niveles municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración, etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la administración local para su res~lución. ~----------1 ~------- - -- La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de exigencia y calidad de estos servi cios aumentan. En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos correspondientes, aumentar la r ;earticipación del resto de administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos. rí~ justicia municipal db ';~~ ~arencias: - - --- -· la ley de grandes ··ctuoades d ber ía establecer una justicia municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las· garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana. La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje. Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados coordinada entre la administrac: ón de justicia y ciudaoes. l _____ forma andes ~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial de est os órganos y su financiación realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración justicia. · _ _ __________ _ ------------.______ ______ - Propuestas: ' además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel de seguridad de las ciudades. Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica, para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda<laha. 1 ------ -----11 --- �La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia ciudadana. · Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en CQ!lflictos relativos . derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables añte e l tr ih._ _ mun cipal. · -· a El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado en 'la vía de la justicia equitati, a. Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución, de participación de los ciudadanos en la administración de justicia . Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos r del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades para las grandes ciudades: - necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de competencias para las grandes ciudades, especialmente en materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida, desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa (consorcios, agencias), p~ r tratarse de materias de titularidad concurrente. 1 1 - En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de la administración del estadd,, que tratara todos los temas referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas relacionados con la calidad d~ vida). ! 1 12 �Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes ciudades. Regimenes especiales de carta las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas, funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año 1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona, se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/ {limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios \) inferiores, sino que representan j características peculiares, que necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado". ! Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de 1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso del totalitarismo al autoritarism!:>. político. 1J~o m~rcada La ley especial de barcelona de estaba por el entorno antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal republicana de 1935, y que form parte hoy del fondo común de convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de barcelona . Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en J . \ el régimen local español. La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación a la nueva estructura autonómica ~el ~stado. Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios de madrid o barcelona. . 13 ~ �La carta municipal e s necesari para completar el proceso de institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y barcelona. 1 En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente ano. · La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital \ de españa nos obliga a luchar po ~que sea posible. No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como' se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona, la carta municipal es una obliga4ión perentoria. · . La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de 1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado español y de cataluña . 1 También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que "el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local, aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su aprobación. La carta municipal de barcelona el ayuntamiento de municipal, que ha correspondientes de características más barcelona ha aprobado un proyecto de carta sido elevado ya a los órganos legislativos la generalit• t de cataluña y del estado. Las signifi9a._tiva de esta .propuesta son: / - 1 . a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que, aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en 11 �•' ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y bandera, y el reconocirniento i de sus títulos. ¡ El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el legislador específicament~ p.ra barcelona. ! B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las ordenanzas fiscales. ---------t- • 1 ' : En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que ha sido una cierta tra~! cián en el réairnen local con la reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es de ,caracter general a a~as -~ el ·conseJO plenan.o, rn~entr~s. que la denorn~nacióp T: e r. e anza queda para ~quellas dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea exclusivamente fiscal. /./~ · . · ·--·--·· ... C) la organización política ~nicipal que se contempla en el título I del anteproyecto !supone la aplicación de los principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas, atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas determinaciones suponen la mqdificación de las competencias que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las disposiciones reglamentarias el relevar al consejo plenario de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado. t se mantiene la organiza ión en distritos actualmente regulada en las normas de organización de los distritos, con clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de elecciones o en función de les resultados electorales en el distrito. D) 15 �,• . ' En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución, regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes formas de participación, conjuntamente con los derechos de los vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite trámites innecesarios al ciu~adano. E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin predeterminar la obligat~riedad de utillzar formas organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán sucediéndose. F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor número de competencias a los lentes locales, con el límite de que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión. Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda, transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud, deportes, educación, form4ción ocupacional, seguridad ciudadana y protección civil. 1 Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de carta se establece la partic pación del ayuntamiento en planificación y gestión de todas aquellas actividades servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto . · la la y la de i G) las suponen incidan efecto, ' ¡ prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en 16 ,. �otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y establecimiento residencial~s, que afecta a personas no residentes en el municipio ~e barcelona. H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral. Conclusion la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual momento de la vida de nuestro paíp. l La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en esta conferencia. 1 La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes líneas acabo de presentarles. He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de pasos adelante. ckú ¡Vv~'4o.Jj (~ {)~e~ >e t. l~- , 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4309 Title A name given to the resource Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Federalisme Acció política Barcelona Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4310 Title A name given to the resource Barcelona, un nou salt endavant Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Economia Cultura Acció política Planificació Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4311 Title A name given to the resource Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. València Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració local Territoris Acció política CMRE Barcelona Description An account of the resource Inclou el programa de l'acte. Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf 08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94. Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores. �L'ALCALDE DE BARCELONA Benvolguts amics, Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el marc de la cooperació cultural. Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per administrar adequadament els recursos que les administracions públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més, sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa. Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a tothom® Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni. L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir sistemes de gestió, de finançament, de participació i d'avaluació de programes i projectes culturals. Els participants, professors i visitants a Interacció 94, constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en les sensibilitats col.lectives. Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals, la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i integradora. �L'ALCALDE DE BARCELONA En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94, volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la nostra societat. r Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4312 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Cultura Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf 894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la Mercè (23 de setembre de 1994) - EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES. LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT. EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE. �EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS. AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR. L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES, GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS ASCENSORS. - PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER D'ENGUANY. - L'ORIOL BOHIGAS ÉS UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL 9frátm, QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI. J- I11w' t 5 ^^ - QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL 2 �AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY. NO ERA CAP ATZAR, CAMELA T A Á^-10A ^CIRIG HAVI -1 ASCUT QENERACIó .1918, -L- ÉS, 8$Bi BIerT FILL DE LA MATEIXA TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ (CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS. AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET, EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME, URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA. LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT 3 u \ ^^ ^`çv ni ^^^^^ v S (), ^- Ç^ 11(_ �D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR. DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI. I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL", C ï G .,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP. L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS. LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA, LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS 4 �° ^, ,p,(.,. ti uuu 9fi NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA ESCATIMAT. L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA CIUTAT EN TOT EL SEGLE. MOLTES GRáCIES, ORIOL. ^^^^^ ^^^ ^ L ^ G 'fl^^ü vU ^ V / r ! Loy(L t---e„ ^ ^^^.9 d Q--Lk4 / ./ ^ % CL ty(j r'^ ^ ^ ^ P 1'1 ^,^ ^,- ^ `3 cm, `^ ^ ^ -Mt v 5 1"-ev,, °titiC(/),z 14» .)^i^, 1i A.94,, c CW M( 4 1.4 M L1.a ,1`, 417? "'1 ^ , ,,,, G4^- 9 ^ ^^ ,ç^ ^(7Z) ^ ^ ^^ u,,^,1,^ . /,u,,d,2,uwK,; ( ^^ ,{,,-^d--' ^ ¡¡ c0 y^^ ` ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4313 Title A name given to the resource Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Urbanisme Model social Acció política Bohigas, Oriol, 1925- Festes Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf 04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European challenge for a Global Information Society" (Brussel . les, 27 de setembre de 1994) De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The European challenge for Global Information Society" se suggereixen tenir en compte els següenst punts: - Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. ti Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea como un agente de bienestar, de progreso y de creación de empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas i Iiheral --que ponen --el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única e nst uye a n,, eatro---parecer e= ^Ea^ 4n40• - ■ y • Tia = una salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual - Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos: - el fortalecimiento de la competitividad industrial y el fomento de la creación de empleo; - el fomento de nuevas formas de organización del trabajo; - la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente; - la respuesta a las necesidades sociales y una mayor eficacia de los servicios públicos. - La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras. - Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques según el destinatario final: - el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio). - las aplicaciones empresariales y sociales �- El gran desafío de la Sociedad de la Información está relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa como catalizador de un proceso de reorganización total (en realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a través de la difusión del uso de esa tecnología. En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno de experimentación de la Sociedad de la Información. En las ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control de tráfico), así como un fuerte consumo de información. Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. - ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida? - El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos. Algunos de los problemas que se plantean son los derivados de las menores posibilidades de relacionarse y también habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la legislación laboral y de la seguridad social. - La educación a distancia supone la creación de centros de enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico y servicios de formación para las PYMES, las grandes empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e institutos de formación profesional. - Una red de universidades y centros de investigación de banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y centros de investigación de toda Europa con acceso y sin restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga- �ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos. - Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer soluciones telemáticas a escala europea para sistemas avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.) - Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de comunïcacioñ del tráfico aéreo europeo que proporcione conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra entre los aviones, los centros de control de la UE y la Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo. - Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los centros sociales a escala europea. - Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea. Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia variedad de ofertas para el entretenimiento y para las transacciones y las gestiones (transacciones bancarias, telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia). - Barcelona es consciente de la importancia capital que la tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato futuro. - Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar. - Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa GAUDI) ��26'09 '94 0A:53 40 á V93 402 31 84 23/99'94 11:14 ^ ^ 001 COOR INFO BASE O a 93 2 Fecha: Z6-9..q TELEFAX N.° de Fax: A: t C^\D EMPRESA: qS32 ^^ Ilt1 7 DEPARTAMENTO: rrlt'. 3Y REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS 1.-- z N.° de hojas: de: Gi E-57 ItrsmK Empresa: _ Departamento: El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...). Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis. Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots. 2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja tonen). P.ex.:- a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.), tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns amics en un bar preneu oí sol. 3.- Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo. 4.- 1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc. 5.- Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les tolen o nunicacions. r Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió. 8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r aquestes avantatges de dutat. 7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats denses. El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat. 8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir, aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que altes entitats no poden o no saben donar. AlnotarneTti de ltartttonw �23/89'94 ñ 1;t 14 002 COOR INFO BASE O C93 402 31 :54 26/09 '94 09:53 93 2910261 I. N .I. P.03 Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1 tu-L: 141.222 .130C bw:t2.11WCIa 9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del mercal Iilurament,. yy ^ 10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá. La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per ondegar projectes tals com: - - Tele- treball, Tele-ensenyament, tole-formació, Serveis de Telecomunicació potents entre empreses, Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors. 11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació, millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb clutadana i reduint els costos de gestió administrativa. ^..._ ..^ ^ . .. . ., Atiludtemettt dC D arrclut7u � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4314 Title A name given to the resource Conferència "The European Challenge for a global information society" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat de la informació Relacions Internacionals Unió Europea Benestar Social Competitivitat Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85 PDF Text Text 28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCALDIA PREMSA 444 CES "S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del corzt~ri de la capital de catalunya." No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els acords institucionals per aquest gran compromís que el país reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí sencer." 4 o 4P "Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible. Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local." "Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als municipis. És ara més important que mai defensar una línia de col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47 ayurq-vv1/4 - ‹ (AA "Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental en la reordenació de l'Estat." "Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de manera. que eeamnGpi pugut-triar punt dispesasr d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis P\r-tiv"( Z002 �28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCÁLDIA PREMSA ..+44 CES Z003 plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una documentació davant d'una administració, la central o la municipal, no calgui que la dupliqui." "Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui considerar excessiu." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4315 Title A name given to the resource Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Autonomia Acció política Carta Municipal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1410/19940929d_00647.pdf 9d4fa5b84ddb8c281b819352ac52d6e9 PDF Text Text octubre 94 Notes d'interès col•legïal Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona "Vull desitjar-vos que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb l'exemple que vosaltres heu donat" o olt Honorable senyor president, senyors consellers, senyor tinent d'alcalde, senyors regidors, senyor president del Col:legi, estimats amics: molt breument, vull expressarvos la felicitació de la ciutat amb motiu d'aquest centenari. La ciutat de Barcelona ha estat molt i molt lligada a la vostra professió, i em consta que els metges han format part d'una manera molt prominent de la família municipal, des de 1886, que és quan es crea el Laboratori Municipal, dirigit aleshores pel doctor Jaume Ferran fins al 1905. Després pel doctor Ramon Turró, fins l'any 1926, i més tard pel doctor Pere González fins al fi nal de la guerra civil, de la nostra guerra. Aquest període en què es va viure la introducció de la vacuna del còlera i de la vacuna con tra la ràbia, gràcies a l'equip del doctor Ferran, amb en Jaume Pi i Sunyer, amb en Lluís Comenge, amb en Giner i Partagás; en el segon període, amb el doctor Turró, es va viure un episodi de pesta molt fort, 1905-1906, encara en aquest segle, i una epidèmia de tifus important l'any 14, en un moment en qué el doctor Turró està acompanyat d'en Lluís Claramunt i l'August Pi i Sunyer. A l'Institut Municipal d'Higiene, d'altra banda, que representa la medicina pràctica –no tant el centre hospitalari i d'investigació com van ser el Laboratori Municipal i l'Hospital del Mar–, inicialment, hi te- nirn el doctor Lluís Comenge des de 1891. Més tard, bastant més tard, l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, amb el doctor Foz i amb el doctor Gras, que del 1950 fins als Jocs Olímpics mantenen la{ qualitat d'una investigació important, dins del que és el terreny municipal. E4 aquesta ciutat ha passat que durant Molts anys hi ha hagut persones que han fet les seves armes, i les han fet amb gran qualitat, dintre del món municipal i després han passat a ser molt conegudes exterior- ment. I a la millor la història no els reconeix després coma funcionaris sinó com a grans metges. El cas d'en Pere Domingo és exactament igual: surt del Laboratori Municipal, acaba a Cuba i funda antibiòtics, com vosaltres sabeu. Bé, l'Institut d'Investigacions Mèdiques acaba convertint-se, finalment, en el famós laboratori antidopatge durant els Jocs Olímpics. No puc deixar d'esmentar els hospitals municipals, que vosaltres heu animat i que encara són la saba d'aquesta ciutat juntament amb els altres associats al Consorci Hospitalari de Barcelona: l'Hospital del Mar, amb el doctor Subirana, el doctor Molins i el doctor Bosch, que és el que jo vaig trobar quan vam arribar a l'Ajuntament amb la democràcia, i era un hospital que jo diria que estava malalt i que a poc a poc va anar millorant fins a ser ara un gran hospital; l'Esperança; el Geriàtric; el Psiquiàtric, amb en Costa Molinari, i no vull deixar d'esmentar l'epidemiologia, amb la seva lluita titànica, de vegades, com va ser la que van fer durant el famós brot d'asma al•lèrgica per la síndrome de la soja, que va ser l'objecte d'un estudi d'epidemiologia que es pot considerar un descobriment mundial. No se sabia que hi podia haver una asma, i una asma mortal de vegades motivada per la soja i va ser a Barcelona que es va descobrir. Vull expressar personalment la meva admiració per tots vosaltres, com a per- 1994 1894 Servei d'Informació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col•Iegial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Jordi Pujol, president de la Generalitat "Els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país" plicava "escolteu, si és veritat, si es pot escriure un llibre sobre la hipertensió en català, per què el català només ha de se rv ir, com dieu vosaltres, per explicar rondalles?" Perdonin, això és una pura anècdota, però és per dir que, realment, de sempre, els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país. I després, com abans ja s'ha recordat, durant els anys seixanta i durant els anys setanta, i fins avui mateix. Vet aquí, doncs, tota una serie de raons per les quals jo em sentia moralment molt obligat avui a venir aquí, a saludar-los, a acompanyar-los en aquesta festa i en la joia d'aquesta festa. A donar-los les gràcies. Si tot el que es fa a Catalunya tingués el nivell que té l'activitat mèdica, Catalunya, en el rànquing dels països europeus, estaria més amunt que no està. Si totes les nostres activitats tinguessin el nivell que té la nostra medicina, nosaltres en conjunt estaríem més enlaire, estarïem més amunt. I per això he vingut a donar-los les gràcies, a demanar-los que segueixin –i sé que no cal–, que segueixin fidels a aquesta línia, que ha estat sempre la seva, en defensa de la llibertat en general, però d'una manera més específica també de la defensa dels catalans i de Catalunya. I, a més, que ho facin amb aquesta competència, amb aquesta qualitat tècnica i humana que els ha caracteritzat. Moltes gràcies, doncs, per tota la feina que han fet i expresso el meu desig que la puguin seguir fent amb el mateix esperit de servei al país i de servei als ciutadans, de servei als Malalts, de servei a la gent, concretament. M'atreviria a dir que en aquests moments la nostra classe mèdica, metges, infermeres, té molt en compte que la Feina d'un metge, naturalment, és cuidar el cossos, però cuidar-los de tal manera que la gent se senti humanament reconfortada, o humanament confortada. Em sembla que en molts sectors de la nostra medicina això també es té més en compte avui que no pas temps enrere. Per tot plegat, repeteixo, moltes gràcies i que durant molt de temps en el futur puguin seguir fent aquest servei a la seva professió i al nostre país.. Diverses personalitats, representants d'institucions sanitàries públiques i privades, col legis professionaLs, Administucions públiques i institucions ciutadanes, duran! el sopar. .t-C-nd -0*yf 1994 1894 Servei d'Intormació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col.legial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona "Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta." sones, perquè els alcaldes, com tantes altres posicions i professions, avui patim, com segurament vosaltres patiu, d'una certa crisi del concepte d'autoritat. I jo estic convençut que els metges patiu també del fet que una certa autoritat, que abans us era reconeguda d'una manera molt fàcil, ara probablement us costa més de mantenir. Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta. A l'últim, vull desitjar-vos que aquests cent anys siguin la base d'un futur encara millor, que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb la vostra ajuda i amb l'exemple que vosaltres heu donat, i que s'ha imposat en aquesta ciutat, ja que heu fet pràcticament que les institucions col . laboressin, que l'exemple de col .laboració que hi ha entre la Generalitat i l'Ajuntament en el camp de la salut pública es pugui estendre a altres camps. Jo de vegades em pregunto per què es va donar amb tanta força en el camp de la sanitat i de la salut pública, i penso que és perquè la vostra professió i la vostra professionalitat ho van imposar. Moltes gràcies i per molts anys. I ara prego al Molt Honorable president de la Generalitat que s'acosti a aquesta estrada per cloure l'acte.■ Revista de premsa Els diversos mitjans de comunicació v an donar informació sobre l'acte commemoratiu del Centenari al Palau Nacional de Montjuïc. Els diaris "La Vanguardia" i "Avui" van glossaren sengles editorials l'efemèride del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona. Centenari mèdic El Col legi de Metges de Barcelona conmemorà el 29 de setembre passat el centenari de la seva fundació amb una trobada amb les institucions polítiques i mèdico-sanitàries ciutadanes, així com amb altres col . legis professionals. L'acte es va inscriure dins de l'ambiciós venta11 d'iniciatives amb què els metges barcelonins commemoraran els cent anys d'un col . legi professional que ha estat clau per a la ciutat de Barcelona i per a la seva projecció exterior. Però les celebracions, i això és important, no semblen dissenyades per subratllar només el passat, sinó perquè la professió mèdica barcelonina miri d'adequar la seva missió a una societat canviant, amb nous reptes i noves demandes. En aquest sentit, l'acte del passat dijous marcà la pauta que ha de seguir aquesta commemoració. Els objectius del Col .legi de Metges de Barcelona, en general, no s'han esgotat en les qüestions referents a la competència professional científica. Evidentment, aquests aspectes com en qualsevol professió, són absolutament bàsics i prioritaris. Però els metges de Barcelona, com els de la resta de Catalunya, també han estat actius i representatius socialment i política. Això, unit a la seva competència professional i científica, és el que ha fet de la medicina barcelonina no tan sols una de les més dinàmiques d'Espanya, sinó que la seva projecció internacional sigui prova inequívoca del seu alt nivell. Ningú millor que una corporació ja centenàri a pot conèixer els perills que comporta el corporativisme. És per això que el tarannà amb què el Collegi de Metges afronta el seu futur pot ser motiu de satisfacció per a tota la societat. Pera un col. lectiu la producció científica i la tasca d'assistència del qual són de p ri -merod,lantimeolra de la seva competència professional ha d'estar acompanyada d'una participació cada vegada més gran en l'esperit de progrés del país i en una més àmplia interrelació amb la societat civ il . Els desafiaments que la medicina mode rna té plantejats són múltiples. Una societat democràtica exigeix una millor preparació dels seus professionals, i els professionals d'una medicina cada vegada més científica han d'oferir garanties, però sense que la competència comporti una renúncia de la seva responsabilitat social. En aquest sentit, el tarannà obert –partidari d'una interrelació més gran amb la societat civil catalana– amb què el Col . legi de Metges de Barcelona afronta els actes commemoratius del seu centenari és la millor garantia de futur per a Barcelona i Catalunya. La Vanguardia, 1-10-94 Cent anys de servei mèdic El Col . legi de Metges de Barcelona compleix cent anys i en aquest primer segle d'existència ha esdevingut una institució clau en l'evolució de la ciutat i dels seus usos i costums sanitaris. Si, d'una banda, com altres estaments de la mateixa mena, el Col-legi va néixer amb una marcada vocació corporativa, d'una altra, resulta innegable que, al llarg dels anys, i amb els alts i baixos corresponents als difícils períodes polítics pels quals ha passat el país, la institució ha sabut incardinarse en la vida de la ciutat, hi ha projectat les seves inquietuds, l'ha ajudat decisivament en els seus avenços culturals, socials i assistencials. En camps tan diversos com el de la defensa i propagació de la llengua catalana o l'establiment d'un codi deontològic, el Col. legi de Metges de Barcelona ha tingut aportacions decisives, incorporades per sempre més al patrimoni de la ciutat. En definitiva, el Col . legi de Metges de Barcelona forma part destacada de l'entramat civil, social, que caracteritza Catalunya. Subratllar-ho és un acte de justícia i de confiança en la fortalesa del país. Avui, 2-10-94 1994 1894 Servei d'Informació Col . legial. Passeig Bonanova, 47, 1 a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4316 Title A name given to the resource Sopar commemoratiu del centenari del Col.legi de Metges de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Metges de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Salut Acció política Model social Metges Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1411/19940929d_00648.pdf 438ead55ee7264c8a3e5ad5d310f785e PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència de l'Urban Land Institute (29 de setembre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona - Barcelona es hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición, una ciudad atractiva para los negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de cualquier alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio de cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: el Financial Times. - El Financial Times, en su edición de anteayer, martes, publicaba un ránking de ciudades europeas bajo el lema: "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, Paris, Frankfurt, Bruselas, 1 �Amsterdam y Zurich. ^ Qu / a continuación se sitúe Barcelona, por delayite de Düsseldorf, Milán o Madrid, es algo Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. - La emergencia de Barcelona se sitúa, sin duda alguna, en el contexto más amplio de la importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado, más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de sus regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. 2 ckY/Vj �- En 1986, cuando la ciudad fue designada sede de los Juegos Olímpicos de 1992, teníamos ante nosotros un gran reto. Un gran reto organizativo, en primer lugar, que superamos con un éxito innegable. Pero también teníamos el reto de aprovechar esa oportunidad única para transformar urbanfsticamente la ciudad. - Y así lo hicimos, con un éxito e parable al de los Juegos pero con unas conse encías positivas para la ciudad de mucho m or alcance. Piensen que, del presupuesto tota dedicado a los Juegos, sólo el 10 % fue para ' stalaciones deportivas. - Lo que hicimos es fácil de resumir, pero mucho más complejo de materializar, dadas las dimensiones del proyecto y el escaso tiempo en que lo ejecutamos. Hicimos, en resumen, una ciudad más accesible y más habitable, con mayor calidad de vida. - Más accesible: renovamos completamente el aeropuerto, construimos 40 km de cinturones de ronda, mejoramos substancialmente nuestras telecomunicaciones (con la torre de telefónica en Montjuïc y la de Norman Foster en Coliserola), 3 �suprimimos la vía férrea que separaba una parte de la ciudad del mar, construimos un nuevo barrio (la Villa olímpica) en unos antiguos terrenos de uso industrial obsoleto, ganando 4 km de nuevas playas para el disfrute de nuestros ciudadanos. Barcelona fue justamente descrita entonces como la mayor cantera de obra civil de Europa. - La clausura de los Juegos Olímpicos abrió un interrogante para Barcelona. ¿Seríamos capaces de mantener la marcha de la ciudad hacia un futuro más competitivo? El clima de recesión económica, general en toda Europa y que se instaló entre nosotros el día después de los Juegos, pareció por un momento dar una respuesta e W l kla negativa a esta cuestión. - Pero superado el bache, y ante los indicios claros de crecimiento económico y de recuperación del empleo que se están dando entre nosotros, la respuesta a esa difícil cuestión: "Después de los Juegos, ¿qué?", parece ahora más clara y optimista que nunca. - Barcelona está embarcada actualmente en varios grandes proyectos de futuro, algunos de los 4 �cuales, según tengo entendido, tendrán ustedes la posibilidad de visitar personalmente mañana. - La reforma del Port Vell es el primero de ellos. Su conversión en un gran espacio de ocio ciudadano culminará una de las grandes operaciones que hemos realizado en los últimos años: abrir la ciudad al mar, integrar su viejo puerto a la ciudad, en la línea de lo que han hecho ciudades americanas como San Francisco, Boston o Baltimore. - Sin movernos del frente marítimo, hay en estos momentos en marcha una operación urbanística de una importancia difícil deminimizar: DiagonalMar, un proyecto que es la continuación lógica de la Villa Olímpica y que tiene una envergadura comparable. El proyecto, que lleva a cabo la empresa Kepro, de capital norteamericano, con la colaboración del arquitecto Ricar6 Bofi comprenderá usos residenciales, comerciales y terciarios, así como zonas verdes (allí se instalarán un parque marino y el zoo marino) y varios equipamientos. Esta operación permitirá "terminar" el sector norte de la ciudad de acuerdo con las directrices del plan de su ensanche moderno, diseñado por el gran ingeniero Cerdà a 5 �mediados del siglo pasado. - En el plan de ensanche de Cerdà el centro de la nueva ciudad se situaba precisamente en la plaza de las Glòries, que ustedes van también a visitar y donde el Consorcio de la Zona Franca está construyendo un centro comercial y de oficinas que significa una apuesta clara no sólo por la potencialidad de este enclave como uno de las áreas de nueva centralidad (en realidad, nunca tuvo la centralidad que le habla dado Cerdà sobre el plano), sino también por la potencialidad de la propia ciudad. - Más allá, hacia la salida norte de la ciudad, está en proyecto la gran operación de—la Sagrera, entorno a la estación de tren donde llegará, en el año 2001, el tren de alta velocidad que nos conectará no sólo con Madrid sinó también con la red europea de trenes de gran velocidad. La Sagrera tendrá también usos residenciales, comerciales y terciarios, así como un gran parque lineal, una extensa zona verde. - Pero la ciudad de Barcelona no se limita a los 100 km2 de su término municipal, ni a su 1.6 6 �millón de habitantes. Barcelona, la ciudad real, es una aglomeración metropolitana de 3.5 millones de habitantes cuya vocación es convertirse en la puerta sur de Europa, en la gran puerta de entrada del sureste asiático y, más en general, de la cuenca del Pacífico en Europa. Nosotros queremos ser la Rotterdam del Mediterráneo. - Para ello está en marcha el Plan del Delta del Llobregat, que incluye la ampliación del puerto de Barcelona (que es ya, por lo que respecta al tráfico de containers, el primero del Mediterráneo por delante de Marsella y Génova), una futura ampliación del aeropuerto (que puede absorber todavía su enorme crecimiento: ¡en muy pocos años hemos pasado de 4 millones de pasajeros anuales a 10 millones!) y la construcción de una zona de actividades logísticas, de un gran núcleo intermodal donde concurranlel tráfico marítimo, aéreo, ferroviario y de carraetera. Esta es una de las grandes apuestas de Barcelona: convertirse en el gran centro de distribución del sur de Europa. 7 �- Podría añadir, pero ya lo hace en su comentario el "Financial Times", otros dos grandes atractivos de Barcelona: en primer lugar, la calidad de vida que ofrece su clima mediterráneo, su localización geográfica, la riqueza de su arquitectura y diseño, la calidad de su oferta cultural. En segundo lugar, last but not least, sus precios, que la convierten en un sitio atractivo para los negocios. - Sin embargo, no quiero terminar mi intervención sin citar otro de los grandes objetivos de Barcelona en este momento: ser una ciudad líder en la telemática. Una ciudad accesible y competitiva es una ciudad bien comunicada. Y las autopistas de nuestro futuro inmediato no van a ser ya las autopistas para los coches y los camiones, sino las autopistas de la información. En el diseño de este futuro que es ya presente, el diálogo entre el sector empresarial y las ciudades, como nivel de gobierno más próximo a los ciudadanos, debe ser fluido y constante. Esta es una de las grandes aportaciones que Barcelona, en su desarrollo presente, ha hecho: ser un modelo de �la concertación público-privado para avanzar conjuntamente hacia mayores cotas de bienestar Y de calidad de vida en nuestras ciudades. - Es por todo ello que les renuevo mi bienvenida a Barcelona y me pongo a su disposición para contestar a sus preguntas. - Muchas graciasm 9 ��wv\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIó DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats más atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats económiques. No ho diu l'Alcalde, inó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 217 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hí un negoci. Barcelona apareixia situada en un 1 más que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam iJZúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Peró no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergència de Barcelona se situa, Oens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Peró seria injust no tenir en compte 1 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de província. Una capital de província angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats; per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Gènova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas des Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Coma exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'àrea de Barcelona és,amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la mtdernització de l'estructura econòmica, que ha de permetre una posició més sòlida en el context de la intensificació de la competència internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya ï amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El julictl de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya ei 16,5% i a la UE el 10,8%. 3 �La taxa d'atur a Barcelona era, pei- exemple, molt similar a la de França, 12,6%). Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Socl.al Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, 4a ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la clutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de Planificació estratègica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament localli ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a Amèrica Llatina. La majoria dels elements que avui sdn assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. I de ben segur que les qué tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: 4 �- Infrastructures i equipaments. L'estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importa4tíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliar i el Port i Barcelona quedarà connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanta en aquesta matèria. Voldria citar alguns dels resultats; • El trànsit internacional a 1 'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de x.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. ALxò supera en quasi 70.000 passatgers el rècord de trànsit de 1992. • En sis anys s'ha passat d'uni oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permèd que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 5 �• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de 14 jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les lïn4es Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Això ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993, • El Port de Barcelona s'ha copsolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Peus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 30.000 de Gènova . Mereix posar-se també de rèlleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocràtica. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m4 Això ha permés que poguem oferir una relació qualitat-prèu molt avantatjosa. 6 �I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseï guit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. El proper gran repte serà, sens dubte, l'endreça i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat. - Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat,ïperó no és una ciutat cara. } No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliured esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Am$terdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mil 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaria 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tilguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per 1 quatre persones costaria l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. a ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues págineá a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majOria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'eco omia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat: substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorirjel sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitatá industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va 4onstituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de lfa ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç .'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les z nes d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de 1'Oper4ció Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de Iromoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona om a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. 9 �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importaciofs- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ï reforçar l'oferta d'espais per a activi1tats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i, probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcqlona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el iànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacionll amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació i els tractaments en diverses especialitats mèdiques. 10 �Hi ha en projecte altres campany es com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els produ ates tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi uno iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de Barcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frenkfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi acadèmic de la ciutat per captar més estudiants, professors i investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant qis esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya universitats Barcelona Centre barcelonines Universitari també, agrupa s'ha obert a les cinc les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va inugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demandes d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es convertirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residè4cies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Tutisme de Barcelona. 11 �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i ínstitucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 �FINANCIAL TIMES Aluntamenl àe Barcelona ze 2 ? SET, 199'1 aicaic^a The best cities to locate a business Rank Rank 1994 City Weighted score 1993 1994 1993 1.05 0.97 1 London 1! 2 Paris"" a 0.80 0.82 3 Frankfurt `. 3 0.64 0.69 4 Brussels 4 0.47 0.45 5 Amsterdam ; 0.35 0.39 6 Zunch -' ^ 0.25 0.29 7 \@arc,élona 10 0.24 0.24 8 Dusseldorf 0.22 0.26 9 Milan 12 0.21 0.22 10 Madrid 16 0.21 0.19 11 Geneva Manchester Munich 10 9 18 0.18 0.18 0.18 0.24 0.25 0.19 14 Benin Stockholm 14 12 0.17 0.17 0.21 0.22 16 Prague 20 0.16 0.17 7 0.15 0.15 0.15 0.15 0.15 0.26 0.19 0.20 0.16 0.12 17 Glasgow Hamburg Lisbon Lyons Warsaw 16 15 21 23 22 Budapest 19 0.13 0.18 23 Vienna 23 0.10 0.12 24 Copenhagen 22 0.09 0.15 25 Athens 27 29 20 Oslo - 0.07 0.07 0.08 - Tunn 25 0.06 0.06 0.09 0.08 0.04 0.08 Roma Moscow 26 28 This tabla is basad on interviews with 500 executives in nine EU countries. It takes into account 11 indictators, ranging from access to markets and telecommunications, to cost and availability of staff and accommodation Since Tast year's tabla, London, Paris, Frankfu rt and Brussels have consolidated their positions as the best cities in which to tocata. The southem sities of Barcelona, Milan and Madrid have all moved up. Source: European Real Eetate Monitor (Heder & ~en r, • en. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4317 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència del Urban Land Institute Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Financial Times: Bcn en la setena posició de la millor ciutat per posar un negoci. Reforma del Port Vell, operació urbanística a Diagonal Mar, Plaça de les Glòries, operació Sagrera. Volem ser la Rotterdam del Mediterrani. Autopistes de la informació. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Urbanisme Competitivitat Infraestructures Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7092/19941004_KlausHasnch_PresidentParlamentEuropeu.jpg 7a71bb4e51d3fc160bdf084a236a24f6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-04 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Hänsch, Klaus, 1938-2026 President del Parlament Europeu Eurodiputat Alcalde Relacions internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb l'eurodiputat socialista alemany Klaus Hänsch EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf 3cde178438d95a978dd6645e69def50a PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència financera internacional organitzada per l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona. - La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición una ciudad atractiva para las negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times. - En su edición del pasado 27 de septiembre, el Financial Times publicaba un ranking de las ciudades europeas bajo el lema. "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. �- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en el contexto más amplio de la:importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de las regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. - Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de Barcelona como centro financiero. Se temía que la internacionalización y la introducción de nuevas tecnologías en los mercados financieros comportara una concentración irreversible en unos pocos centros y, con ello, la desaparición de todos los demás. �- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo para encontrar su lugar en el sistema europeo de centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona aportó imaginación, una decidida voluntad de competir abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/ 1 - i Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa, 17- bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de I I 'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a la prensa internacional más prestigiosa. El Wall Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de if / Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar Barcelona "on Europs'-g-Financiarigiáp -Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que ha acompañado el mercado de futuros y derivados financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha logrado situarse entre los cinco primeros lugares de Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos finacieros derivados de renta fija: más de ocho millones de contratos en el ejercicio pasado. Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo plagado de incertidumbres en los mercados financieros internacionales y en el contexto de una competencia �cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel nacional como internacional. Y aún muchas pesan en contra. - La fórmula de Barcelona para este proceso se ha basado en un amplio consenso institucional y en la vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad a los intereses legítimos de cada institución representada. - Gracias a la labor de la Asociación han fructificado otros proyectos muy significativos como la propia celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo ----,-,` lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa Universidad de Chicago. También deseo destacar la decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997. - Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos. Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas �incomparable por su calidad y competitividad, la mejor oferta formativa especializada en negocios y finanzas de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente, que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de erigirse en ciudad líder en la revolución telemática que se aproxima a pasos agigantados. - Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones nacionales e internacionales a confiar y apostar por ella. Quisiera finalizar esta presentación expresando mil satisfación por los grandes pasos que se han dado en este período y felicitando a todas aquellas personas e instituciones que los han hecho posible. Pero \también quisiera que estas palabras sirvieran de estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá de las posiciones ya afianzadas. - Muchas gracias. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4319 Title A name given to the resource V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Finançament Competitivitat Model social Acció política Telecomunicacions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994) LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES Quina és la principal petició a les administracions públiques, que probablement subscriurien la majoria d'empresaris? No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors condicions possibles per al funcionament de les empreses. VA■14,1/d)/\41,--1 Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial Times. cuqc,,iiit„,L.--1._ eáikiN En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. tet-V7t Cr.54PCITf e "l'Ad 1/1¿11.4.41,1 1 (jL �L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent somia sortir. Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. (Zet-it Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem 2i �córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo í seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el �la competència context de la intensificació de internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de Franca, 12,6%). Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per contribuir en tot aquest procés? Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat 4 �guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local. La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les connexions internes externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria. Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito alguns: 5 �• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. • En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 7 )(le() • Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de la jornada laboral. 2s Q r "-t- • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es �van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors immobiliaris els qui els fan. I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El 7 1 �mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá 209 i a Londres 202. • El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 zA\1 j\r° dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. y - Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". 8 �Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura productiva. Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. �- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. 10 �- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat í reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar els intercanvis universitat-empresa. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. 11( En connexió amb la promocip turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de �Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. - Modernització administrativa.- En el document de propostes de SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que considero molt trascendentals: • La simplificació de l'administració. És una reclamació justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen en aquesta línia. • La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja existia a Barcelona amb el Consolat del Mar. Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la justícia per garantir una major seguretat jurídica en les transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona serà total. També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja funciona a Barcelona, a la Llotja. 12 �Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local a Barcelona per al futur de les PIMES? L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de la seva àrea d'influència. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4323 Title A name given to the resource Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Model social Empreses Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf 7f75020ce2867c7b08257c1003083e11 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Conferència sobre creixement econòmic i qualitat de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94) CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE BARCELONA L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat de Barcelona per al desenvolupament d'activitats. Els grans eixos de la política de Barcelona fóren: 1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística dels barris perifèrics: - Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les bases d'un canvi d'escala de la ciutat. - Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de capital-risc per a l'atracció d'inversions. - Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon industrial de la Zona Franca. 2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai de temps curt. Els principals objectius i resultats són: - Situar Barcelona en el mapa internacional. - Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura, esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra òptica. Crear les bases per al desenvolupament de serveis avançats a la producció. �- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona, obrint -la al mar.. - Creació de 10 noves zones !de centralitat. - Establiment de les bases de cooperació público-privada. Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge Urbà. 3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992) va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està treballant en la seva implementació. El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica. Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a projectes de desenvolupament urbà. El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç, les Universitats i el Cercle d'Economia. Els tres objectius estratègics del primer pla eren: a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro- regió. • Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i aglomeracions metropolitanes d'arreu del món. • Vertebració de l'entorn metropolità. b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones. • Millora del medi ambient. • Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés. • Augmentar les oportunitats socials. • Prioritzar les infrstructures culturals. �c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa. • Creació de les infrastructures bàsiques per als serveis avançats, altres que les viàries i les de telecomunicacions. • Foment de la innovació tecnològica per al progrés de la indústria. • Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de l'àrea metropolitana. Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius: - S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat. - S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de platges i més de 300 hectàrees de zones verdes. - S'ha produït una transformació estructural important de la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels sectors més avançats i competitius. - S'han adequat les infrastructures de manera que avui en dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta turísitca, espais per a activitats productives, serveis de telecomunicacions. - Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6. El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels processos i de les persones, per garantir un desenvolupament sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social. Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als productes i serveis de la ciutat. 3 �En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són: a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional. • Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia. • Millorar l'eficiència dels serveis privats. • Millorar l'eficàcia de l'administració pública i deis serveis públics. b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona. • Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona. • Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá. c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social. • Prevenir els riscs d'augment de la desocupació. • Crear nous espais d'ocupació. • Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment de la població. • Integrar les potencialitats dels joves. • Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen en creixement. d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat económica d'àmbit internacional. • Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies. • Activitats i infrastkuctures relacionades amb les "autopistes de la infor ació". • Barcelona Centre Universitari. • Promoció de les adtivitats turístigues, fires, congressos convencions. • Sectors de salut. • Manteniment de l'activitat productiva industrial. 4 �e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional. Els escenaris prioritaris són els següents: • La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental. • Europa. • América Llatina. • Nord d'Africa. irp/granollers.con � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4325 Title A name given to the resource Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Província metropolitana - Regió 1. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Societat Benestar Social Urbanisme Competitivitat Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b PDF Text Text 'Proposta per a la intervenció de Alcalde LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE, UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU. EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE PRENDRE COM UN CRIT A LA SOLIDARITAT. SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS, PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN. AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE NOSALTRES. BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA. �HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS. AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM, TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE. EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET, { L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA. HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS. LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT, LES NOSTRES POSSIBILITATS. INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE �EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR. DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA. AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE r PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT CIVIL. EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA PRACTICA. �La Guia d'ONGs ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA QUE AVUI PRESENTEM. AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT. EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL. LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON PRESENTS 51 ONGS. L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE SENSIBILITZACIO I INFORMACIO. �BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS. AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT. LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA. MOLTES GRACIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4326 Title A name given to the resource Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1421/19941117d_00658.pdf 1a58b131523270874f602dec35026bb8 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ PER AL BRINDIS DEL SOPAR DEL 75 ANIVERSARI DEL SALÓ DE L'AUTOMÒBIL ES UN HONOR PODER DIRIGIRME A UNA REPRESENTACIÓN TAN NUTRIDA DE UN SECTOR TAN TRASCENDENTAL EN NUESTRA ECONOMÍA COMO EL DE LA AUTOMOCIÓN, Y AGRADEZCO SINCERAMENTE QUE HAYAN QUERIDO ACOMPAÑARNOS EN UNA CELEBRACIÓN TAN SIGNIFICATIVA PARA BARCELONA COMO ESTE 75 ANIVERSARIO DEL SALÓN DEL AUTOMÓVIL. HOY BARCELONA ES UNA CIUDAD MUY BIEN POSICIONADA EN EL CONTEXTO EUROPEO. HACE UNAS SEMANAS EL FINANCIAL TIMES SE HACÍA ECO DE UN ESTUDIO INDEPENDIENTE QUE SITUABA BARCELONA EN EL SÉPTIMO LUGAR NTRE LAS CIUDADES EUROPEAS MÁS ATRACTIVAS PARA INSTALAR UN NEGOCIO. POSTERIORMENTE SE HAN DADO A CONOCER LOS RESULTADOS DE UNA ENCUESTA ENCARGADA POR LA UNESCO QUE CONCLUÍA QUE BARCELONA ES, JUNTO CON DUBLÍN, LA CIUDAD QUE MÁS SATISFACE A SUS CIUDADANOS. MUCHOS DE USTEDES PUDIERON CONOCER LA BARCELONA OLÍMPICA EN 1992, MODELO DE IMAGINACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CALIDAD. UNOS JUEGOS DE LOS QUE LA CIUDAD SUPO SACAR PROVECHO PARA REALIZAR LA QUE HA SIDO, CON TODA PROBABILIDAD, LA MAYOR OPERACIÓN DE TRANSFORMACIÓN URBANA REALIZADA EN EUROPA EN LAS ÚLTIMAS DÉCADAS. 1 BARCELONA ES HOY UNA CIUDAD EFICIENTE Y PRODUCTIVA, QUE MANTIENE UN RENOVADO ÍMPETU DE TRANSFORMACIÓN Y MODERNIZACIÓN. UNA CIUDAD QUE SE CONSOLIDA COMO EL CENTRO NEURÁLGICO DEL SUDOESTE DE EUROPA Y DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, UNA DE LAS REGIONES CON MÁS POTENCIAL DE CRECIMIENTO DEL CONTINENTE. �BARCELONA ES, EN FIN, UNA CIUDAD CON UNA PROFUNDA VOCACIÓN DE PROYECCIÓN EUROPEA Y NEXO PRIVILEGIADO DE UNIÓN CON LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, DE AMÉRICA Y DE ASIA. AL IGUAL QUE HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA CIUDAD, HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA ECONOMÍA. LA COMPETITIVIDAD DE LA CIUDAD ESTIMULA LA COMPETITIVIDAD DE LAS EMPRESAS EN UNA SINERGIA QUE REPERCUTE POSITIVAMENTE EN TODA LA ECONOMÍA. EL PROCESO DE MODERNIZACIÓN SEGUIDO EN LA INDUSTRIA DEL AUTOMÓVIL HA SIDO, EN ESTE SENTIDO, PARADIGMÁTICA. AQUÍ QUISIERA CITAR COMO EJEMPLO EL HECHO QUE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS ' DE COMPONENTES PARA LA AUTOMOCIÓN PRESENTAN LOS NIVELES DE PRODUCTIVIDAD MÁS ALTOS DEL MUNDO, COMO HA SIDO PUBLICADO RECIENTEMENTE EN LA PRENSA INTERNACIONAL (THE ECONOMIST DE 5 DE NOVIEMBRE). BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA SABIDO DAR RESPUESTAS IMAGINATIVAS Y RESPONSABLES A LOS RETOS DE FUTURO. BARCELONA SABE QUE EL SECTOR DE LA AUTOMOCIÓN TIENE FUTURO Y ESTÁ DISPUESTA A APOSTAR POR ÉL. ÉSTE ES UN SECTOR CLAVE DE NUESTRA ECONOMÍA Y' QUEREMOS POTENCIAR LAS VENTAJAS COMPARATIVAS QUE SUPONEN NUESTRA EXPERIENCIA, LA RIQUEZA DE NUESTRO ENTRAMADO PRODUCTIVO Y LA POTENCIALIDAD DE NUESTRA SITUACIÓN GEOGRÁFICA Y DE NUESTRAS COMUNICACIONES. I ESPECIALLY WELCOME THE ± PRESENCE OF SO MANY REPRESENTATIVES OF THE CAR INDUSTRY WHO HAVE COME HERE FROM EUROPE AND THE REST OF° THE WORLD. BARCELONA'S INTERNATIONAL AUTOMOBILE FAIR HAS BEEN A REGULAR MEETING POINT FOR MOST OF YOU. THE 75TH ^ ■NNIVERSARY OF THIS EVENT IS THE PROOF OF THE STRONG COMMITMENT OF THE CITY OF BARCELONA TO ITS MOTOR INDUSTRY . I AM EXTREMELY GLAD TO RENEW THESE LINKS WITH YOU ALL. € THANK YOU VERY MUCH. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4327 Title A name given to the resource Sopar oficial en motiu del 75è aniversari del Saló Internacional de l'Automòbil Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran saló, Palau Nacional Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Competitivitat Acció política Model social Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1422/19941123d_00659.pdf 854c5adc3c1e5d445523be6850c3d9b5 PDF Text Text Data: 22/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció en la cloenda del seminari "Los medios y la convergencia tecnológica en Europa" (Madrid, 23 de novembre de 1994) - La intervenció de l'Alcalde té lloc en el marc de la cloenda del seminari, en què prendran la paraula el president de l'Asociación de Periodistas Europeos, Carlos Luis Alvarez, i la secretària general de Comunicacions del MOPTMA, Elena Salgado. - El seminari va ser obert dilluns per Cándido Velázquez, president de Telefònica i membre de la comissió Bangemann, així com pel director general d'Eunet i un membre del gabinet Bangemann (cf el programa adjunt). En una de les sessions també hi ha intervingut Joan Majó. - De cara a la seva intervenció, se suggereix a l'Alcalde de tenir en compte els elements següents: - EN EL CURSO DE ESTE SEMINARIO HAN TENIDO YA LA OPORTUNIDAD DE CONOCER CON CIERTO DETALLE LAS PROPUESTAS CONTENIDAS EN EL INFORME QUE ELABORÓ LA COMISIÓN BANGEMAN -DE LA QUE TUVE LA SATISFACCIÓN DE FORMAR PARTE EN MI CONDICIÓN DE VICEPRESIDENTE DE POLIS- PARA DESARROLLAR EL CAPÍTULO DE LAS TELECOMUNICACIONES DEL LIBRO BLANCO DE JACQUES DELORS. - EL LIBRO BLANCO DE DELORS, O MÁS PROPIAMENTE EL LIBRO BLANCO SOBRE EL CRECIMIENTO, LA COMPETITIVIDAD Y EL EMPLEO, TIENE EL INMENSO MÉRITO DE CENTRARSE EN LAS GRANDES CUESTIONES QUE DETERMINARÁN EL FUTURO DE LA UNIÓN EUROPEA ASÍ COMO SU CAPACIDAD, A LOS OJOS DE SUS CIUDADANOS, DE SER UNA FUENTE DE BIENESTAR, PROGRESO Y CREACIÓN DE EMPLEO. SIN UNA APUESTA DECIDIDA POR LA CREACIÓN DE REDES DE TRANSPORTE, DE ENERGÍA Y DE TELECOMUNICACIONES, EUROPA PUEDE PERDER UNA BUENA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PARTE DE LA POTENCIALIDAD QUE LE OTORGA LA PROPIA EXISTENCIA DEL MERCADO ÚNICO Y DE LA UNIÓN PorAncA -QUE PRONTO SE VERÁN AMPLIADOS A QUINCE O, COMO ES DE ESPERAR, A DICIESES PAISES. - LAS PROPUESTAS DE LA COMISIÓN BANGEMANN -QUE FUERON PRESENTADAS EN LA CUMBRE COMUNITARIA QUE SE CELEBRÓ EN CORFÚ - A FINES DE JUNIO PASADO- INTENTAN ABARCAR UNA SERIE DE OBJETIVOS • MACROECONÓMICOS, TALES COMO UNA MAYOR COMPETITIVIDAD INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓN DE LA CREACIÓN DE EMPLEO Y NUEVAS FORMAS ,) DE ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO, MEJORAS EN LA CALIDAD DE VIDA Y EN EL MEDIO AMBIENTE. ESTOS OBJETIVOS INCLUYEN TAMBIÉN UNA RESPUESTA A LAS NECESIDADES SOCIALES Y UNA MAYOR EFICACIA EN LA PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS. - LAS PROPUESTAS PRIORITARIAS SE DIVIDEN EN DOS GRUPOS, SEGÚN SU DESTINATARIO FINAL. EL PRIMER GRUPO SE REFIERE AL MERCADO INTERNO Y LAS APLICACIONES INTERACTIVAS Y LAS TRANSACCIONES DERIVADAS DE LA TELE-COMPRA, LAS TRANSFERENCIAS BANCARIAS Y EL OCIO; EL SEGUNDO GRUPO HACE REFERENCIA, POR SU PARTI, A LAS APLICACIONES EN LAS EMPRESAS Y LAS APLICACIONES SOCIALES O RELACIONADAS CON EL EMPLEO. - EL GRAN DESAFIO PARA LA SOCIEDAD DELA INFORMACIÓN DEPENDERÁ DE NUESTRA CAPACIDAD DE INTRODUCIR, EXPERIMENTAR Y DESARROLLAR A GRAN ESCALA ESTAS NUEVAS APLICACIONES. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DEBEN SER VISTAS COMO UN MEDIO PARA MEJORAR LA EFICACIA Y COMO UNA VÍA PARA CREAR NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LOS CIUDADANOS. LA TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓN NO SÓLO ES APLICABLE DE FORMA PASIVA AL MODO DE OPERAR DE UNA EMPRESA, SINO QUE ES TAMBIÉN UN CATALIZADOR PARA UNA REORGANIZACIÓNMÁS AMPLIA. - LAS ORGANIZACIONES -EMPRESAS, INSTITUCIONES- DEBEN SER COMPLETAMENTE RENOVADAS, Y ELLO SERÁ POSIBLE GRACIAS A LA DIFUSIÓN 7.11_1,}} / L DE ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. A PRINCIPIOS DEL PASADO VERANO, EN EL CURSO DE LA CONFERENCIA EURO4IUDADES-EUROEMPRESAS QUE ORGANIZAMOS EN BARCELONA, LOS QUE TENEMOS RESPONSABILIDADES DE GOBIERNO EN LAS CIUDADES PREGUNTAMOS A LOS EMPRESARIOS QUÉ PRODUCTOS QUERÍAN DESARROLLAR PARA NUESTROS CIUDADANOS, Y LES 2 L ut,,-;_ �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EXPUSIMOS NUESTRAS DEMANDAS PARA HACER COMPATIBLES ESTA OFERTA DE PRODUCTOS CON UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA Y CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE URBANO, LOS EMPRESARIOS EUROPEOS NOS RESPONDIERON PIDIÉNDONOS A LOS ALCALDES CUÁL ERA LA CAPACIDAD DE LAS CIUDADES PARA DESARROLLAR REDES. - LOS TRES TEMAS DE LA CONFERENCIA -EL COCHE URBANO, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN Y LA GESTIÓN DE LOS RESIDUOS- SON LEMAS FUNDAMENTALES PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. POR LO QUE RESPECTA AL SEGUNDO TEMA, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN DEBEN PERMITIR UN ACCESO ÁGIL, RÁPIDO Y MAYORITARIO A LA INFORMACIÓN, DEBEN ASIMISMO PERMITIR DIBUJAR LA UTOPIA DE UNA SOCIEDAD MÁS LIBRE, EN TANTO EN CUANTO SERÁ UNA SOCIEDAD MÁS INFORMADA Y UNA SOCIEDAD MÁS DESCENTRALIZADA, DONDE EL PODER DE DECISIÓN FACILITADO POR UN MAYOR ACCESO A LA INFORMACIÓN- ESTARÁ MÁS PRóX1Iv10 AL CIUDADANO. - ESTE NUEVO SALTO ADELANTE TECNOLÓGICO, QUE TENDRÁ UNAS REPERCUSIONES INNEGABLES SOBRE NUESTRA SOCIEDAD, NO DEBERÍA CONFIARSE ÚNICAMENTE AL LIBRE JUEGO patisERcpwo, POR CUANTO DEBEN TENERSE MUY EN CUENTA SUS IMPLICACIONES SOCIALES Y TERRITORIALES -Y, MUY EN PARTICULAR, EL ACCESO DEMOCRÁTICO. A_ LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA TRANSMISIÓN DE DATOS. ES AQUÍ DONDE LAS CIUDADES TENEMIS MUCHO QUE PUESTO QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN LAS CIUDADES. - SE HABLA MUCHO DE LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, PERO NO DEMASIADO DE SUS CALLES. DEBEMOS LLEGAR A LAS PUERTAS Y A LAS ESCALERAS DE LOS CIUDADANOS. PARA CONSEGUIRLO, DEBEMOS TRABAJAR CONJUNTAMENTE. LAS AUTOPISTAS ESTÁN ENCIMA DE LAS REDES, PERO HAY QUE CREAR PRODUCTOS QUE SEAN REALMENTE VIABLES. Es POR ELLO QUE, MÁS QUE DE AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, ES IMPORTANTE HABLAR DE SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. - LA COMISIÓN BANGEMANN ESTABLECIÓ ALGUNAS OBLIGACIONES PARA LOS CONSUMIDORES Y PARA MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA. EL TELETRABAJO AYUDARÁ A PROMOVER LAS CONEXIONES: ELECTRÓNICAS CON EL MUNDO 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROFESIONAL, CON INDEPENDENCIA DEI4 SISTEMA UTILIZADO. EN ESTE SECTOR SURGEN ALGUNOS PROBLEMAS DERIVADOS DEL HECHO QUE LAS POSIBILIDADES DE CONEXIÓN SON TODAVÍA ESTRECHAS, Y QUE TENDRÁN UN EFECTO INDIRECTO SOBRE LA LEGISLACIÓ$ LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL. EL APRENDIZAJE A DISTANCIA EX/0E LA CREACIÓN DE CENTROS DE ENSEÑANZA A DISTANCIA (COMO ACABA DE OCURRIR EN CATALUÑA CON LA CREACIÓN DE LA UNIVERSITAT OBERTA OA DISTANCIA) PARA EL PÚBLICO, LAS GRANDES EMPRESAS Y LAS ADMINISTR4CIONES PÚBLICAS. IRÁ SERVICIOS - UNA RED DE BANDA ANCHA Y ALTA DEFINICIÓN TRANSMITIRÁ MULTIMEDIA INTERACTI VOS Y CONECTARÁ SIN RESTRICCIONES UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN EN TODA EUROPA. SISTEMAS TELEMÁTICOS DE ALCANCE EUROPEO DIRIGIRÁN EL TRÁFICO POR CARRETERA • 1 Y OTROS SERVICIOS DE TRANSPORTE. ESAS IDEAS SON SIMILARES A LAS DESARROLLADAS POR LA RED POLIS IY EN EL PROGRAMA GAUDI (GENERALIZED ADVANCEI) URBAN DISTRIBUTING INSTRUMENTS), QUE FUE LANZADO EN BARCELONA. - BARCELONA, DESDE LA RECUPERACIÓN DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL, SE HA DESTACADO POR SU CAPACIDAD DE REILEXIÓN ACTIVA SOBRE EL HECHO URBANO, Y POR SU CAPACIDAD DE GENERAR PROPUESTAS DE FUTURO PARA NUESTRAS CIUDADES. EL "MODELO" BARCELONA, QUE CISTRALIZÓ ENTORNO A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, CONSTITUYE UNA CÁPUESTA POR LA CIUDAD COMO SITIO 1DE DIÁLOGO Y DE CREACIÓ1517■9 BARCELONA NO HABLA-DE LOS PROBLEMAS DE LAS CIUDADES, SINO DE c¿My----CONTRIBUIR, DESDE SU PROPIA EXPERIENCIA, A HALLAR LAS SOLUCIONES A ESTOS PROBLEMAS -UNA SOLUCIONES QUE SON, BÁSICAMENTE, URBANAS- Y A AFRONTAR LOS NUEVOS RETOS QUE LA TEPNOLOGIA PONE ANTE NOSOTROS. AL CA 1_ / fl A 2 11 NOV N ,........... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4328 Title A name given to the resource Paraules de cloenda del seminari “Los medios y la convergencia tecnológica en Europa” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Mitjans de comunicació Relacions Internacionals Competitivitat Societat de la informació Acció política Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf 8df420273157b9433a891a8579c8a15c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 24/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil. De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar del següent: La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja hora. Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants, tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic (vid, programa en annex 1). PONENCIA DE L'ALCALDE: PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA MUNICIPA L. ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR BARCELONA. EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES NUCLEOS URBANOS. ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS. LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES, SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA CARTA MUNICIPAL, LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA. ./E7 LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA, SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD Y AL GOBIERNO DE BARCELONA. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona vt3 GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD. EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA ES E- QUE LA CARTA MUNICIPAL ES E:tc;f6111-0 1 (7-) NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO. ASy/ zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE iis 7 IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES. ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE ESTE SIGLO. 1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS. LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO. NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN JUDICIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE 1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907). EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD. NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE 1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO, RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER PROFESIONALES TECNICOS, EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL. ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA, HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ. ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS, EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD. ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS. 2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ DE LAS DECISIONES. DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA EN EL CIUDADANO. POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES: ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ, LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS JUECES DE PAZ. SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES. - DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES. RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE PAZ. EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS MUNICIPIOS. DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO. 3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN. LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES. POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL. EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS. POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES ADMINISTRATIVAS. MUCHAS GRACIAS, [N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.] {1) (,-Lk 51\,\7\ - 4 Cuí/iii, .0„ 1 m - (VV\ (7,1 CONGRES.IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4329 Title A name given to the resource Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde El giro local: la apuesta por los municipios (Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994) EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS MUNICIPIOS. CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-. ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE, AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS. �SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE i BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1 PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN. LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS, DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA. DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA NÓRDICA. PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 % VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS 2 �A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD NECESARIA PARA AFRONTARLO. AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA ADMINISTRACIÓN CENTRAL). PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO, DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS MUNICIPIOS. VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS. 3 �LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15 AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO 1 Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA, UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL. PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES, EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS. 4 �DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS. EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS. ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE, DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO 5 �LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS. EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES, CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE. EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR 6 �ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS. NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30. HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO INDEFINIDAMENTE. SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS. HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO 7 �LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS. LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS RESPECTIVOS TERRITORIOS. EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO PAÍS Y DE EUROPA. 8 �QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO, HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO i APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA EUROPA DE LAS CIUDADES. EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL 1 CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS, LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA 1 CONSTRUCCIÓN EUROPEA. PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN LAS ÁREAS URBANAS. NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO 9 �NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE, CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN JUEGO. MUCHAS GRACIAS. SED \TEXT\CORDOVA.DOC 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4330 Title A name given to the resource Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Política Administració local Relacions Internacionals Gestió pública Finançament Territoris Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7093/19941209_DalaiLama_PM.jpg e1ba7a88b5cdec3dceccc8fdf073ce13 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, amb Dalai Lama al palauet Albéniz, Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-09 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Lama, Dalai, 1935- Premi Nobel de la Pau Relacions internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource <a href="https://elpais.com/diario/1994/12/09/ultima/786927601_850215.html" target="_blank" rel="noopener"></a>Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1994/12/09/ultima/786927601_850215.html" target="_blank" rel="noopener">El Dalai Lama predica en el monte olímpico</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1425/19941213d_00663.pdf 33f3114f207e6a9daa48cc3ab152664f PDF Text Text La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa (Dinar-col . loqui al Cercle Eqüestre, 13 de desembre de1994) VULL AGRAIR AL PRESIDENT I ALS SOCIS DEL CERCLE QUE MTIAGIN BRINDAT AQUESTA OPORTUNITAT PER PARLAR-LOS DEI,, MOMENT DE LA CIUTAT I DEL SEU FUTUR EN EL CONTEXT CATALÀ, ESPANYOL I EUROPEU. I MTIAURAN DE PERMETRE QUE COMENCI LA MEVA INTERVENCIÓ AMB 1.1NA AFIRMACIÓ QUE FAJO DES D'UN ESTRICTE REALISME: BARCELONA ES TROBA EN UN MOMENT ESPERANÇAT, N'HI HA PROU AMB LLEGIR ELS TITULARS DELS DIARIS D'AVUI. ELS SIGNES DE REPRESA ECONÓMICA COMENCEN A SER, SON EVIDENTS , A ESPANYA L'ATUR PUJA, PER() HO FA A UN RITME MOLT MES LENT (SIS VEGADES MENYS QUE EL NOVEMBRE DE L'ANY PASSAT). MENTRE, A CATALUNYA -I, CONCRETAMENT, A LA PROVINCIA DE BARCELONA, PERQUÈ A LA RESTA ES MANTÉ ESTABLE-, L'ATUR BAIXA. AL MATEIX TEMPS, FELIPE GONZÁLEZ I JORDI PUJOL PACTEN UNA ESTABILITAT POLÍTICA, CONSCIENTS QUE CAL APROFITAR EL MOMENT DE BONANÇA ECONÒMICA. PUJOL SAP QUE NO S'EQUIVOCA DONANT ESTABILITAT AL PROJECTE DE PROGRÉS QUE, DES DE FA DOTZE ANYS, HA PORTAT ESPANYA A COTES ALTES DE BENESTAR I DE MODERNITZACIÓ ECONÒMICA BARCELONA NO ES TROBA EN AQUESTA SITUACIÓ PERQUÉ S'HI TROBA PERQUÈ EN AQUESTA CIUTAT Hl HAGUT UN PROJECTE, MI HAGUT UN DISSENY, HI HA HAGUT UNES OPCIONS CONSCIENTS. 1 HI HA HAGUT UA AMBICIÓ -UNA AMBICIÓ DAVANT DE LA QUAL ELS TEMORENCS, ELS PESSIMISTES DE TORN S'HAN HAGUT DE RENDIR. �AQUEST PROJECTE, AQUEST DISSENY, AQUESTA AMBICIÓ HA GIRAT ENTORN D'UN NOM: ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. PER() ATENCIÓ: LA NOSTRA AMBICIÓ -I HO VAM DIR ABANS DE LA NOMINACIÓ- S'IlAURIA DITÍ A TERME IGUALMENT, AMB JOCS O SENSE, POTSER AMB UN ALTRE RITME, POTSER AMB UNES ALTRES CARACTERÍSTIQUES QUE SENSE AQUELL GRAN CATALITZADOR. PER() AMB LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT I AMB LA MATEIXAiCOMPLICITAT CIUTADANA QUE VAM SABER CREAR. AQUEST IMPULS ENDAVANT, AQUEST PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA I DE PROJECCIÓ ECONÒMICA NO ESTAVEN DISSENYATS, PERO, PER AL 1992. ESTÀVEM, EN CONSTRUIR LA BARCELONA DL 1992, AIXECANT LA BARCELONA DEL SEGLE XXI. I ARA, DOS ANYS DESPRÉS DELS JOCS, QUAN COMENCEM A SUPERAR LA RECESSIÓ QUE HA AFECTAT TÓT EUROPA, ENS ADONEM DE LA VALIDESA, DE L'OPORTUNITAT DE LA NOSTRA APOSTA. HEM ESTAT MENYS DANYATS PER LA RECESSIÓ: A BARCELONA LES TAXES D'ATUR NO HAN REBOTAT ALS NIVELES, ALS ALTS NIVELES DE MITJAN DÉCADA DELS VUITANTA. 1 ARA S'ESTÀ CREAN]' OCUPACIÓ. MENTRE, LA CIUTAT HA COMENÇAT A CONÉIXER ELS BENEFICIS D'HAVER-SE POSAT AL MAPA: AQUEST ANY QUE SOM A PUNT DE TANCAR SE SUPERARÀ EL NIVELL, EL RÉCORD HISTÒRIC DE PASSATGERS QUE VAN PASSAR PEL PRAT EL 1992. ARA TENIM MÉS VISITANTS QUE L'ANY OLÍMPIC. ARA SOM MES CONEGUTS. I TENIM MES PRESTIGI. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA, EN ÇAMPS DIVERSOS: L'ARQUITECTURA I EL DISSENY, ÉS CLAR, PERO TAMBÉ EN ALTRES CAMPS: LA MEDICINA, LA INDUSTRIA DE PUNTA, ELS SER VEIS AVANÇATS A LES EMPRESES. UNS SECTORS QUE, CONJUNTAMENT AMB EL SECTOR PRIVAT, ;ESTEM PROMOCIONANT A NIVELE ESPANYOL I A NIVELL INTERNACIONAL. 2 �SOM TAMBÉ UN PUNT DE REFERENCIA EN COSES POTSER MENYS TANGIBLES, PERO IGUALMENT IMPORTANTS: L'ANY 1995 BARCELONA ESDEVINDRÀ LA CAPITAL DEL DIÀLEG A LA MEDITERRÁNIA. DEL DIÀLEG ENTRE CIUTATS -EL 8 1 9 DE MARÇ FAREM UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDItERRÀNTES- PERO TAMBÉ DE DIÀLEG ENTRE ELS ESTATS -AL SEGON SEMESTRE DEL 1995, DURANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA, TINDRÀ LLOC AQUÍ UNA CONFERENCIA GOVERNAMENTAL QUE APLEGARÀ ELS 15 PAISOS DE LA UNIÓ I ELS SEUS SOCIS DE LA RIBERA SUD. BARCELONA AFRONTA, DONCS, AQUESTS ANYS DECISIUS DEL FINAL DEL SEGLE QUE SON, RECORDEM-HO, ELS ANYS EN QUÉ S'ACABARÀ DE DEFINIR LA CONVERGENCIA ECONÒMICA EUROPEA I QÜESTIONS TAN IMPORTANTS COM LA MONEDA ÚNICA EUROPEA- DES D'UNA POSICIÓ CONSOLIDADA 1, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, AMB NOUS PROJECTES DE FUTUR, EN EL COL • LOQUI TINDREM TEMPS D'ENTRAR-HI AME UN CERT DETALL. PERO ÉS IMPORTANT RETENIR DUES IDEES: EN PRIMER LLOC, Hl HA UN DISSENY DE CIUTAT. UN DISSENY CONSENSUAT EN EL SEGON PLA ESTRATÈGIC DE LA CIUTAT I EN L'ESFORÇ CONJUNT, PÚBLIC-PRIVAT, DE PROMOCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT. EL SEGON PLA ESTRATÉGIC APOSTA PER LA QUALITAT. LA QUALITAT DE VIDA I LA QUALITAT DELS SERVEIS HAN DE SER ELS TRETS DEFINIDORS DE LA BARCELONA DE L'ANY 2000. I EN SEGON LLOC, LA SEGONA IDEA A RET4NIR, ÉS QUE COMPTEM AME UNS ELEMENTS BÀSICS: EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, QUE COMPORTARÁ UNA OPERACIÓ D'UN ABAST POTSER MENOR QUE EL DELS JOCS OLÍMPICS, PERO D'UN IMPACTE MÉS PERDURABLE EN EL TEMPS. LA CREACIó D'UNA ZONA D'ACTIVITATS LOGISTIQUES, AME UN PORT I UN AEROPORTI AMPLIATS I AME L'ARRIBADA DEL TGV, CONVERTIRÁ BARCELONA EN LA GRAN PORTA D'ENTRADA SUD A EUROPA. �LA CULMINACIÓ D'AQUEST PROJECTE, COM A PART INSEPARABLE, ÉS LA CONSOLIDACIO DE BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS CULTURALS EUROPEES. TOTS VOSTÉS SABEN QUE ASPIREM A SER DESIGNATS CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001. AQUESTA ÉS UNA QÜESTIÓ QUE ES DECIDIRÁ EN EL SEGON SEMESTRE DE L'ANY QUE VE. PERO EN TOT CAS, NOSALTRES TENIM LA MATEIXA ACTITUD QUE DAVANT DELS JOCS, QUAN, SENSE TENIR LA NOMINACIÓ A LA BUTXACA, VAM COMENÇAR A RECONSTRUIR. DE BELL NOU EL VELL ESTADI DE MONTJUIC. EN ELS ANYS IMMEDIATS, A VEGA ES EN ELS MESOS IMMEDIATS, UNA SERIE D'INFRASTRUCTURES CULTURALS -EL MACB, EL MNAC RENOVAT, EL LICEU RECONSTRUÏT-, OBRIRAN LES SEVES PORTES, AUGMENTANT L'ATRACCIÓ QUE BARCELONA EXERCEIX SOBRE EL SEU ENTORO, UN ENTORN CADA VEGADA MÉS AMPLI. UN ENTORN QUE JA NO ÉS L'ESTRICTAMENT METROPOLITÀ -ON TROBEM A FALTAR L'ORGANISME QUE SUBSTITUEIXI EFICAÇMENT LA, EN MALA HORA, DESAPAREGUDA CORPORACIÓ METROPOLITANA-, SINO QUE S'HA AMPLIAT A L'EUROREGIÓ ELS LIMITS DE LA QUAL DEFINEIXEN LES SIS CIUTATS DE LA XARXA C-6 (PALMA, VALENCIA, SARAGOSSA, TOULOUSE I MONTPELLER), AME BARCELONA COM A CENTRE. I QUE S'EIXAMPLA CADA VEGADA MÉS, ESPANYA ENDINS 1 EUROPA ENFORA. EL FUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS UN FUTUR D'ESPERANÇA BASAT EN REALITATS TANGIBLES, PASSA, PERÒ, PER DONAR MÉS PODER A LES CIUTATS. LES CIUTATS VOLEM MES RECURSOS, PERQUÉ VOLEM MES COMPETÉNCIES, MÉS RESPONSABILITATS. LES CIUTATS SOM UNS BQNS EMPRESARIS. HEM DEMOSTRAT QUE EN SABEM. LA BARCELONA DEL 92 ÉS UN EXEMPLE DE RIGOR, DE FEINA BEN FETA. 1 ÉS TAMBÉ, I AIXÒ PUC DIR-HO BEN ALt, UN EXEMPLE DE TRANSPARENCIA I DE CLAREDAT EN LA GESTIÓ D'UNA XIFRA NO GENS MENYSTENIBLE DE DINERS. 4 �NO NECESSITEM, DONCS, TU I ELES. DURANT ELS ANYS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPANYA DEMOCRÁTICA, DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HEM TINGUT MOLTA PACIENCIA. HEM VOLGUT CONTRIBUIR A UNA COSA QUE ERA BÁSICA PER A NOSALTRES COM A CATALANS I PER A LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRACIA A ESPANYA. 1 ESTEM ORGULLOSOS DE LA NOST1ZA CONTRIBUCIÓ A AQUEST ESFORÇ. PERO ARA ÉS L'HORA DELS MUNICIPIS. EN L'HORITZÓ D'UNA DISTRIBUCIÓ FEDERAL, O ALMENYS FEDERALITZANT, DE LA DESPESA PÚBLICA A ESPANYA, REIVINDIQUEM UNA DISTRIBUCIÓ DEL 50-25-25. QUE ÉS T.JNA DISTRIBUCIÓ QUE ELS PAÏSOS NÒRDICS, COM DINAMARCA, JA HAN DEIXAT ENRERA, 1 QUE SE SITUA ENTOR_N DEL 30 % A CADA NIVELE D'ADMINISTRACIÓ. I AIjSCÒ VÓL DIR QUE TANT L'ESTAT COM LES COMUNITATS AUTÒNOMES -LA GENERAII,ITAT EN EL NOSTRE CAS- HAN DE DONAR COMPETÈNCIES I RECURSOS A LES CIUTATS. I HO HAN DE FER PERQUÉ ÉS JUST, PERO TAMBÉ PER UN PRINCIPI D'OPORTUNITAT POLITICA: ACOSTANT EL PODER ALS CIUTADANS, ACOSTANT LA PRESA DE DECISIONS I LA PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA AL NIVELE MÉS IMMEDIAT -QUE ÉS EL NIVELE MUNICIPALCONTR1BUIREM A ESMENAR EL DESPRESTIGI QUE A TOT EUROPA PATEIX LA CLASSE POLÍTICA. BARCELONA TÉ ELS PROJECTES, TÉ UN PASSAT RECENT QUE L'AVALA, I EN TÉ GANES. CAL QUE L1 DONEM LES EINES PER (IONTINUAR ENDAVANT, PER FER UN SALT MÉS CAP AL FUTUR QUE ÉS SEU. MOLTES GRÀCIES. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4331 Title A name given to the resource Dinar col.loqui. La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital del diàleg a la Mediterrània. Ciutats mediterranies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Eqüestre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Lideratge Infraestructures Territoris Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1426/19941214d_00662.pdf bcc8da83fbf0de64a65e7692ffa4f5ad PDF Text Text Data: 14.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Visita a l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert". (c. Coronel Monasterio,1 / passeig de Sant Coloma). 10:00 hores. De cara a la visita de l'Alcalde a l'Institut de Bat¡xillerat "Doctor Puigvert", es fan avinents els aspectes següents: - La presencia a l'Institut "Doctor Puigvert" s'inscriu dins de les visites que l'Alcalde fa periòdicament als centres públics d'ensenyamentl secundan, i es la primera que tindrà lloc el curs 94-95. Les anteriors van ser a l'Institut "Fort Pius" (Eixample) i a l'Institut de la Maternitat (Les Corts), ambdues el passat mes de juny. - És previst que la visita inclogui, per aquest ordre: Breu recorregut per les instal.lacions del centre. - Entrevista a l'emissora de radio de l'Institut. - Intervenció de l'Alcalde davant deis alumnes (*). - Preguntes deis assistents. j (*). Prèviament a les paraules de l'Alcalde, es preveu que intervingui la directora de l'Institut, Maria Serrano. Hi seran presents el regidor de Joventut, Francesc Trillas, i Antoni Santiburcio com a regidor-president del Districte de Sant Andreu. A continuació del guió s'adjunta una propo$ta per a la intervenció de l'Alcalde. (**). S'adjunta també el dossier informatiu trames per l'Area d'Afers Socials i Joventut sobre l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert" ij la seva relació amb els programes i ajuts que ofereix l'Ajuntament. ,A1 CALDIA ! Re.sais9roi d'Err.vtln 21 DI r 1094 N - 7 9 `-( �De cara a la intervenció de l'Alcalde davant dels alumnes de l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert", se suggereix tenir en compte els elements següents: 0. Salutació als estudiants i introducció sobre la visita: a). Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament: Vosaltres sou uns barcelonins molt importants; la Barcelona del 2000 sou vosaltres. b). Interés especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes deis estudiants: com veieu Barcelona, com la vpleu, qué hi faríeu. c). Referència al barri i districte on es troba l'institut, i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. En aquest cas es tracta de la zona del Districte de Sant Andreu llindant amb Santa Coloma de Gramenet. Es podria fer referència a: - Nus de la Trinitat i Ronda de Dalt: exemple de la gran transformació de Barcelona en els últims anys, que ha suposat l'organització de comunicacions i una operació d'ordenació urbana amb un gran parc a l'interior. - Actuacions de millora urbanística' al Districte de Sant Andreu: la més recent, la remodelació del carrer Gran de Sant Andreu. - Projectes de futur: l'operació Sant Andreu-Sagrera, amb un conjunt d'elements importantissims per a la projecció de la ciutat i d'aquesta área de Barcelona en concret: estació del tren d'alta velocitat, creació d'una extensa zona verda i construcció d'habitatges.1 �1. La situació de Barcelona Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i fies barcelonines. Per parlar de Barcelona, cal, en p ri mer lloc, fer referència al context inte rn acional en què ens trobem. La situació internacional és cada vegada més impo rtan t, i ens condiciona a tots com a ciutadans del món i, sobretot, com a ciutadans europeus. A més, en el cas de Barcelona això és especialment significatiu, perquè la nostra ciutat s'ha guanyat a pols, gràcies a les millores dels últims anys, una posició rellevant: Barcelona té un lloc destacat al mapa, quan quinze anys enrera eren molt pocs els que ens coneixien. a) El context internacional La transformació de Barcelona s'ha produït coincidint amb un món que ha canviat profundament. S'han donat passos ferms en la Unió Europea, tot i que no hi falten algunes tensions. Estem en un mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la unificació d'Europa. Aquesta Unió Europea és a punt d'ampliar-se amb tres nous països (Àustria, Suècia i Finlàndia), i els països del Sud hem de fer sentir la nostra veu. Les ciutats i les regions estem representades en un Comitè específic (impo rt ància que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, sigui el vice-president del Comitè de les Regions i presideixi el CMRE). En els últims anys, i encara avui, h an canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores Va començar el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i h an donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. H an aparegut noves incerteses, perquè ara el món no ens sembla t an segur, i Europa està vivint un seguit de conflictes nacionals cruents, ben a prop de nosaltres.i La guerra segueix a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i 1'OTAN, i són nombrosos els països que pateixen enfrontaments civils. �Hem de ser capaços de treballar plegats per la pau. En el cas de l'antiga Iugoslàvia, des de Barcelona estem col.laborant amb els ciutadans de Bòsnia, i especialment amb Sarajevo (convois d'ajut humanitari, subministrament de material sanitari i de transport, telèfon lliurat a l'alcalde de Sarajevo...). Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora, i també podeu contribuir per tal que els problemes deis altres països siguin menys greus: els problemes deis altres són també els nostres. Aquests dies haureu pogut veure o viure les reclamacions que fan moltes persones i entitats perqué les Administracions destinin el 0'7% deis seus pressupostos a la cooperació internacional. Aquesta és una reivindicació que cal atendre, perquè és una fórmula encertada per donar resposta a les demandes d'altres pobles. Des de l'Ajuntament hi col.laborem, i per això tenim un programa que es diu "Barcelona Solidària", que aplega els esforços municipals per ajudar les organitzacions no governamentals i per col.laborar directament amb altres països. Vosaltres també podeu col.laborar, perquè moltes d'aquests organitzacions necessiten voluntaris que els ajudin. El voluntariat és imprescindible. Amb els Jocs Olímpics tots vam veure la seva importáncia, però és necessari que la societat segueixi comptant amb els voluntaris. Vull animar-vos a qué us interesseu per ser voluntaris i col.laboreu amb aquelles entitats que treballen per millorar les condicions d'altres països, o de les persones que a la nostra ciutat, a la nostra societat, demanen una atenció especial. La solidaritat no pot ser un concepte buit. I vosaltres podeu ajudar a omplir-lo de contingut El nostre futur és Europa, però ha de ser una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans; una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides; una Europa conscient de les seves necessitats però també deis problemes d'altres indrets del món. 3 Precisament, aquesta mateixa setmana celebrarem una Conferència que té el nom de "Europa Jove" i que aplegará representants d'entitats juvenils i d'ajuntaments de tot el continent. S'hi parlará de tolerància i deis problemes deis joves, i les conclusions que en surtin ben segur que ens ajudaran a tots plegats. �b) El canvi de Barcelona. La ciutat to rn a a a fr ontar amb entusiasme nous reptes, està engrescada en consolidar les millores que hem aconseguit i segueix generant noves iniciatives. Barcelona ha demostrat la seva capacitat de treballar amb imaginació i fermesa, i ara està decidida a fer-se valer i a desenvolupar nous projectes que permetin millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els seus ciutadans. Els anys 90 van començar amb una crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens va afectar un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització dels Jocs Olímpics va ser la gr an excusa per dur a terme una transformació profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava la ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats, avui podem dir que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat 1a seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació. Aquesta transformació ha posat les bases perquè Barcelona superés la crisi. Una crisi que ara està arribant al final: tots els símptomes indiquen que la recuperació és un fet. En el cas de Barcelona, les últimes dades diuen que l'economia de la ciutat haurà crescut, quan acabi aquest any, prop d'un 2'5 per cent, per sobre del 2 per cent que creixerà l'economia espanyola. Aquest creixement tindrà lloc per segon any consecutiu, la qual cosa demostra que B ar celona ha ressistit millor la recessió. �Les previsions per al 1995 també indiquen que l'economia de Barcelona creixerà encara Inés (es calcula que ho farà també en un 2'5%). El fet que l'economia creixi vol dir que també baixarà l'atur. Aquest és el problema més greu de la crisi, i cal superar-lo. Barcelona, per la seva millor posició, ha tingut uns índexs d'atur más 'baixos que a la resta d'Espanya i més propers a la mitjana europea, però cal esmerçar más esforços en aquest sentit. c) La promoció de la ciutat, els preus i les loportunitats per als joves Aquests esforços s'han de concentrar en la promoció de la ciutat com a centre econòmic, industrial i de serveis, aprofitant les moltes possibilitats que tenim. Aquestes possibilitats estan a la ciutat, pe/6 també a la seva área metropolitana. Hem de comptar amb les noves infrastructures que hem creat, i tirar endavant els nous projectes. Entre aquests projectes es ,troben el Pla del Delta del Llobregat, la finalització de la reforma del Port i la seva ampliació, l'estació de la Sagrera, les noves millores urbanístiques, la consolidació de la indústria i de sectors com els serveis i les oficines, el comerç i la promoció de Barcelona en tots aquests àmbits. Es tracta de fer de Barcelona una ciutat més competitiva. Aquests conceptes econòmics poden semblar-vos una mica complicats i potser una mica llunyans, però d'ells depenen moltes coses, també el vostre futur com a ciutadans i com a persones que han de viure i treballar a la ciutat. Segurament, també pensareu que Barcelona és ara una ciutat massa cara i que costa trobar-hi oportunitats. En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encara perquè valen más, perquè ofereixen más, perquè són Inés atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves, i per als joves quan han de buscar un pis. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge han anat pujant. L'actuació municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar más oferta al mercat per tal de fer-los baixar, tot i que Barcelona é§ una ciutat molt densa i amb poc sòl disponible. Això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes, fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. �Ara els preus estan baixant, i en bona part gràcies a qué s'ha inventivat l'increment de l'oferta i a qué s'han fet algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El más cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirà l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 pel que fa a l'ocupació, está ciar que tróbar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no es tan greu com ho era abans. Tenint en compte que la vostra és una gentració nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen I per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb la millora de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. És evident que la condició més important és una bona formació, i ara les possibilitats que obre la reforma educativa i la transformació deis estudis universitaris i de la formació professional afavoreixen molt aquest aspecte. També cal, però, tenir en compte alternatives. Per exemple, hi ha una possibilitat que s'utIlitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d. Els reptes de futur, el paper deis joves i el civisme Aquesta és una idea important: la ciutat ajuda, té possibilitats i ofereix solucions. �Molts diuen que a la gran ciutat tot són problemes, però el cert és que la majoria de les persones viuen en ciutats. I si hi viuen és perquè a la ciutat és on es troben más oportunitats, més oferta cultural i d'oci, més i millor de la majoria de les coses que ens agraden i que volem. També hi ha problemes, evidentment, però la ciutat té la capacitat de trobar solucions per a aquests problemes. És important que ens fixem en els problemes que tenim, però també en els que hem estat capaços d'anar solucionant. El que cal és que la ciutat tingui una veritable capacitat de decisió i disposi de recursos per treballa r. És per aixj que a Barcelona volem tenir una Carta Municipal. La ciutat té futur, i el futur de Barcelona és molt engrescador. En els últims anys hem aconseguit una ciutat millor, i això ningú no ho discuteix. Hem de seguir treballant-hi, per?) també hem de gaudir de la nostra ciutat. Gaudirne i respectar-la. De cara al futur més limmediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. En aquests moments, els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: menys soroll, más espais verds i platges, més transport públic, més carril bici, más i millor utilització deis serveis. - Manteniment de la ciutat transformada. - Més neteja: estem millor que no estáveni i millor que altres ciutats, però cal un implicació més gran dels ciutadans. i - Més cultura: la cultura segueix sent unai de les nostres prioritats. Hem obert el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, ben aviat inaugurarem el MACBA i algunes sales del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà noves col.leccions, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions i la societat treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens, ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perqué la cultura ens fa más llhares. �La cultura i el civisme són la base de la convivència i el factor principal perquè la ciutat sigui un conjunt plural, en què la tolerància i el respecte siguin els elements compartits per tothom. Barcelona ha aconseguit millores molt importants; es pot dir que tenim més urbanisme, però que ens falta més urbanitat. Els últims temps ens h an fet més cívics i més conscients de les condicions necessàries per a la convivència, però, precisament perquè hem millorat en molts aspectes, cal que ens esforcem en aquest sentit. I esforçar-se vol dir defensar els drets que tots tenim, però també assumir i comprometre's amb els deures que la ciutat i la societat necessiten de cadascú de nosaltres. Aquest és un repte de futur, i vosaltres heu de prendre la paraula per complir-lo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4332 Title A name given to the resource Visita a l'institut de batxillerat "Doctor Puigvert" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat doctor Puigvert, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Globalització Relacions Internacionals Benestar Social Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf 48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298 PDF Text Text La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994) 1 l—" VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC, PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA y'^t SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC, PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA r _ POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI. ^fln.v^, BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL ti^L MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE I EN COL.LABORÀCÍÓ AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1 L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL. ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA. CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ. LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES. ^ "J 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA • ,J-://‘,/g r7 D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN ..I _ ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE LES IDEES. / i!„.„,„) I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS. LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA, •-. AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN. BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR- 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A EUROPA I AL MÓN SENCER. SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM 1 PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL INTERNACIONAL DE LA NOSTRA OBC. SENSE LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA MONNAIE. I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL. LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A L'ANY 2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA- ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT. PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ. A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA AMBICIÓ. I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU DELS JOCS OLIIVIPICS DEL 1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA 4 �o Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO PEES DE LA CULTURA. _SERA_PRECISAMENT PER LA COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU • VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES. EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES. I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS , No ÉS CAP ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE Lió I UN CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL. 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA, MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS _ . DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN. EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS. AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA ........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I ..... ......... APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ. ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I PROGRÉS. EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI TÉ UN PAPER BÀSIC. 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S. EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA. LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON 8 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA A LES CIUTATS. EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE TREBALLAR CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL. L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES , UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT. 9 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°' BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE DIÀLEG I DE CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE. PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA ICE CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA. MOLTES GRÀCIES. lo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4333 Title A name given to the resource Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Mitjans de comunicació Competitivitat Cultura Societat de la informació Model social Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf 4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5 PDF Text Text Data: 16.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferència "Europa Jove" 18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes següents: - La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en el segle XXI". - En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i presentar José Maria Mendiluce. - Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats, representants de diferents entitats i organitzacions. (*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde. La Conferència "Europa Jove" Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup Eurociutats i del Youth Forum. La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes adreçats als joves. La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut. Í Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co s ',. una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut t da ' _ j r: 1994 �Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen: - La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI - L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments de futur de les ciutats europees. - Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000. La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre, un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI. (*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes. �De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se suggereix tenir en compte els elements següents: - Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en Barcelona. - El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos momentos nos ocupan. - La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso. - Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello. - No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro). - La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello, y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa por el poder local - Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo. �- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente. - Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a cumplir con los principales retos de futuro. - Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del Mundo. - Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí mismos pero especialmente impactantes por Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las intervenciones de mayores dimensiones. - Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la solidaridad no puede ser una idea vacía. - Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido, la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4334 Title A name given to the resource Conferència Europa Jove Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Societat Euroregió Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/710/19941223_LV.pdf c787a6c19b8cf8ccc7e5da8dfcfd452e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/12/1994 La Vanguardia, p.021, Opinión Nicole, Pierrette, Mariette Subtítulo: SABEN VIVIR rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas muy excepcionales... Autor: PASQUAL MARAGALL Apel·les Fenosa, Pablo Gargallo y Joanet Llorens Artigues estuvieron acompañados por unos seres muy especiales: unas mujeres -hijas o esposas- que les sobrevivieron, cuidaron su obra y su nombre y alcanzaron un estadio realmente extraordinario de sensibilidad, educación y energía. Hay más. Deberíamos citar a Jacqueline Picasso y su hija Katy; a Pilar Juncosa, mujer de Miró, y sus hijos y nietos; a Conxa Farré, esposa de Rebull; a Montserrat Albiol, viuda de Ramon Rogent. Y a otras mujeres que conocieron a todos ellos y ellas, como Anna Torra o Elvira Farreras, y que tanto nos han ayudado a comprender el mundo riquísimo de nuestros artistas en una época emocionante, trágica y creadora, como fueron los 80 primeros años del siglo. Seguro que hoy puede sonar un poco anticuado este breve homenaje a unas mujeres en tanto que relacionadas con hombres que han sido artistas importantes. Tanto da. Sin duda, buena parte del feminismo ha nacido de esas mujeres que se han enfrentado a la difícil papeleta de convivir, luchar contra y a favor, amar y conservar el recuerdo de aquellos hombres complejos, poniéndolas en una especie de situación límite de la que extrajeron para nosotros muchas enseñanzas. En sus casas viven hoy, mejor que en ningún museo, las piezas aún cálidas de los creadores que vislumbraron con su arte las grandes encrucijadas humanas del siglo veinte. Muchos de ellos eran de aquí, catalanes, de Barcelona. Los vacíos de Gargallo, la ruptura inicial de Picasso con el realismo en 1907, en las "Senyoretes del carrer Avinyó", las figuras temblorosas de Fenosa, las vicisitudes de "La masia" de Joan Miró -otro cuadro que es piedra angular de la pintura contemporánea- son cosas que hemos vivido no sólo mirándolas, sino escuchándolas de la viva voz de Pierrette, Nicole, Pilar o Katy. Es una suerte inmensa. Pero insisto, lo más importante está quizás en el gesto de estas personas, en la cultura que transportan sus actitudes y palabras: su propia cultura, la de ellas. Algunas, además, añaden un carácter binacional a su manera de ser y han creado un lenguaje único, parecido al catalán que se habla -poco- en la Cataluña francesa, pero no exactamente igual. Es un catalán mezclado con francés, o con construcciones francesas, sobre todo parisinas, pariente del de muchos exiliados, en el que los "pas", las "e" abiertas y las "o" cerradas tienen mucho más juego, siempre con una "cantarella" propia. Se expresan normalmente con gran seguridad y corrección, con gran convicción. Seguramente han visto la otra cara de la moneda de la creación: la soledad, la melancolía, la depresión, el 76 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA hastío... La han visto y la han superado, han sobrevivido. Saben convencer. Saben dar y recibir con naturalidad. Tienen curiosidad por las personas y preferencias muy marcadas. Saben vivir rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas excepcionales, que siempre agradeceremos haber conocido. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 77 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1172 Title A name given to the resource Nicole, Pierrette, Mariette Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7094/19941228_MargaretThatcher_PM.jpg 3b4d5fbb3d9f1af02b2ca4290f3ecc8c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Margaret Thatcher durant l’estada privada de l’exprimera ministra britànica a Barcelona, el desembre de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-28 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Relacions internacionals Thatcher, Margaret, 1925-2013 Primera Ministra Regne Unit Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document