56 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1445/19950421d_00682.pdf 2a09b28d7eff5ccfd7202b93948d2092 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura "Barcelona 2001. El temps de la imaginació" (Annex del Palau Sant Jordi, 21 d'abril, 19:15 h) Conseller, autoritats, amics, Ara fa gairebé tres anys, Barcelona tancava amb els Jocs Olímpics una etapa de profunda renovació urbanística. Una renovació que va permetre dinamitzar una ciutat que durant massa anys havia estat castigada per la manca d'un poder democràtic i autònom, per la falta d'ambició i de projecte, per l'especulació i la desigualtat, per la negligència i la descurança . A partir de 1979, entre tots, vam saber fer una transformació que va situar Barcelona al mapa i que, alhora, va permetre que la ciutat renovada fos també, finalment, la ciutat que es retrobava ella mateixa. Ara són les millors ciutats europees les que es retroben a Barcelona, les que redescobreixen Barcelona í les que la prenen com un dels punts de referència. Quan vam cloure els Jocs, vaig dir que havia arribat l'hora de la cultura. De "farcir el gall", d'omplir les infrastructures que havíem creat. De passar de posar l'accent en l'urbanisme a la ciutat de la urbanitat ï del civisme. Civisme i cultura són els dos grans atots amb què Barcelona ha d'afrontar aquest fi de segle i començar, amb una esperança renovada, el segle XXI que s'inicia l'any 2001. La presentació de la candidatura de Barce ona com a Ciutat Europea de la Cultura per a l'any 2001 s'adiu molt bé aquesta voluntat, perquè reuneix en un sol projecte dues dimensions que, de fet, han caracteritzat històricament Barcelona: la cultura i Europa. La idea de designar anualment una ciutat que representés la cultura europea va ser de Melina Mercouri , una dona d'idees progressistes i una dona profundament grega i, al mateix temps, profundament europea. 4 �Per a nosaltres, esdevenir oficialment la capital cultural europea l'any 2001 significarà la ratificació, el corol•lari d'un model de ciutat que en els darrers anys ha mostrat les seves virtuts. Un model de ciutat que integra, que no segrega, que es reconeix en la pluralitat i len la tolerància, en la diversitat però també en la cohesió i en el consens. Barcelona, que és una ciutat de ciutats, s també la capital d'un país de ciutats. Catalunya, com Europa, és una xarxa de ciutats. I Barcelona n'és la capital indiscutible i indiscutida. La seva capitalitat no es limita al territori estricte de Catalunya, sinó que s'estén, generosament, més enllà. En primer lloc a la resta de l'àmbit cultural propi: de l'Alcoi de l'Ovidi al Vinaròs de Caries Santos, de la Xàtiva de Raimon a la València d'Alfaro i Calatrava, del Felanitx de Miquel Barceló al Perpinyà que es proclama ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona. I encara més enllà, fins a cobrir tot l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, fins a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i Saragossa, i cap al nord d'Itàlia, que ens és tan proper culturalment. I Barcelona és, indiscutiblement, l'altra capital cultural d'Espanya -i n'és la capdavantera en el pla editorial, líric, teatral i artístic-, malgrat que els valors de la pluralitat cultural costin, com hem vist aquests darrers dies, d'arrelar. I és també, i aquesta és la nostra altra dimensió, la capital cultural de la Mediterrània. És aquesta dimensió, la dels quinze milions d'habitants (un cinc per cent de la població europea) de la xarxa C-6, la de l'altra capital d'Espanya, la de capital mediterrània, la que ens permet ser forts, la que ens permet tenir unes infrastructures potents i vitals: un Liceu, un Auditori, un Centre de Cultura Contemporània i un Museu d'Art Contemporani. I és aquesta crítica suficient perquè la dimensió, també, la que ens permet tenir la : creativitat, el soft que deia Ferran Mascarejl, faci funcionar el hard. L'any 2001 Barcelona tindrà en ple funcionament les infrastructures culturals -aquell ambiciós pla de 16 (setze!I) equipaments culturals que vam endegar arran dels Jocs- que li permetran ser una autèntica capital cultural europea: el MNAC reobert, el Liceu reconstruït i ampliat, el MACBa, l'Auditori i el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre a Montjuïc. Mentrestant, amb l'ajut dels promotors privats i dels diversos agents de la cultura, hem sabut crear un públic. Un públic cada dia més nombrós i cada dia més exigent: s'ha creat un cercle virtuós, en què la qualitat del teatre, de les exposicions, dels concerts atreu cada dia més públic, i en què aquest públic es torna cada vegada més entès i més exigent. �Crear això, els contenidors i el públic, no ha estat fácil, però ens n'hem sortit. I ara comenca una etapa en qué les idees són més importants que els diners, en qué la creativitat pot fer més que el pressupost. I les idees hi són. Són en aquest dossier que s'ha fet sota l'égida de la imaginació. Són en les ments i en les obres deis creadors d'aquesta ciutat, que ha estat sempre una ciutat que ha sabut que havia de caminar, tota sola, sense poder refiar-se totalment d'unes institucions que en moltl moments de la nostra història moderna no hem tingut, i que, per tant, ha hagut de fer-se una mica ella sola. Barcelona s'ha destacat sempre i ha de continuar destacant-se ara per la força, la inventiva i l'originalitat deis seus creadors, que són la garantia que Pedifici institucional que hem creat sera sòlid i tindrà vida. La imaginació al poder, deja un vell lema. Fem-lo realitati Ferran Mascaren, en qui jo vull personalitzar el meu agraïment a tots aquells que heu treballat amb entusiasme i rigor per confeccionar aquest dossier de candidatura, ha dit al final !de la seva intervenció que si continuem treballant com fins ara, unitáriainent i convençuts del valor de la cultura, guanyarem. Jo voldria corregir-lo: 1a hem guanyat. Amb aquest dossier ja hem guanyat. Perq4 aquí hi ha el projecte cultural per a la Barcelona del 2001. I el farem. La ciutat el farà, perquè surt de la ciutat, deis ciutadans que integreu aquest Senat nombrossísim i deis qui malden, amb la seva feílla de cada dia, per fer realitat el nostre somni: contribuir, des de la identitat a1 la construcció d'una identitat europea comuna que deixi enrera el segle dels extrems i iniciï, amb passa ferma, el segle XXI del civisme, de l'entesa, de la tolerancia, de la proximitat: l'Europa, en definitiva, deis ciutadans. Barcelona va demostrar al món, durant els dies màgics deis Jocs Olímpics, la seva creativitat, la seva capacitat d'imaginar, de somiar i de fer somiar. L'any 2001, constitituïda en una veritable ciutat europea de la cultura, Barcelona tornará a demostrar la força de la seva creativitat, la força de la seva imaginació, la força de la seva cultura'. Moltes grácies. ��20%04 '95 13:25 T14873369 Z002 2001 BARNA 20/4/95---14:20---1 Benvolgudes autoritats, Distingits senyores i senyors, L'objecte d'aquest acte és doble: 1.- En primer lloc, agrair-los la eol_laboració que al llarg dels darrers nou mesos vostès han tingut en el procés d' elaboració del Dossier de candidatura de Barcelona, Ciutat Europea de la Cultura per a 1' any 2001. 2.- En segon lloc manifestar per p rimera vegada de manera conjunta, a través d'aquesta assemblea, el desig de tota la ciutat, de tot el país, que la nostra candidatura sigui entesa 1t conc allò que és: l'expressió de la voluntat de tots els ciutadans que creuen en la cultura. Com vostès saben d'aquí a uns ,dies serà entregat el Dossier de candidatura de la ciutat de Barcelona al Ministeri de Cultura. El govern d'Espanya haurà de prendre una decisió abans del 30 de juny vinent. �20%04 ' 95 13:23 $4873369 2 003 2001 B A RN A 20/4/95---14:20---2 ¿Em peimeten que els digui quina és la diferència principal de la nostra candidatura? Doncs que el Dossier que hem preparat per guanyar la nominació aplega el talent d'una gran part de les dones i els homes que fan cultura a Barcelona i a tot Catalunya. Un talent que emergeix dels creadors, dels artistes, també dels promotors i dels diversos agents que fan cultura. És a dir, de tots els qui donen{ carácter a Barcelona, a la nostra ciutat corn a ciutat de cultura, cultura entesa com a creativitat, innovació i recerca, capacitat per idear i imaginar. El dossier de Candidatura s'la mirada fet entre tots, des d'una respectuosa amb la nostra memò ri a col.lectiva, des d'una mirada inquisitiva sobre els reptes culturals del nostre temps, des d'una convicció absoluta sobre els atributs de la identitat cultural catalana, des d'una radical afirmació virtuts de la pluralitat cultural; des de les d'una fe profunda en la �20/04 '95 13:25 $4873369 Z 004 2001 BARNA 2014195---14:20---3 cultura com una eina essencial per millorar la nostra vida espiritual í material. Si em permeten els assenyalaré el que crec que és la segona diferència important de la candidatura de Barcelona. Barcelona ha considerat, precisament perquè estan inscrites en la seva ànima més profunda, Itotes les dimensions reals de la cultura del nou segle: Cultura són idees i són valors. Un ciutat cultural ha de ser capàç de contribuir a la distinció entre idees estructurals i idees de temporada, entre valors descolorits i valors valuosos i positius. La cultura és creativitat. Barcelona es proposa reivindicar la creativitat d'aquells que experimenten amb les paraules, amb les imatges i els sons. Cultura és comunicació. La cultura s'universalitza, és cort. Peró també és veritat que �20/04 '95 13:26 V1873369 2001 BARNA Z 005 20/4/95---14:20---4 les identitats culturals s'enforteixen en funció de la seva capacitat de ser locals però, alhcra, capaces d'aportar coses a una cultura cada cop més universal. Cultura es diàleg. I més que mai caldrà posar en primer pla aquesta dimensió del fet cultural. L'acceptació de l`altre serà un fonament essencial de la cultura del nou segle. Cultura és memòria. És a dir, la cultura també és mantenir una relació intensa, activa, reflexiva i generosa amb el pasat. Cultura és participació. Òbviament. S'han acabat els temps de les tecnocràcies que pensaven ï feien pels altres. Amb el canvi de segle, la cultura serà com mai l'espai de la preséncia activa dels ciutadans, ja sigui com a creadors, ja sigui com a espectadors compromesos. �20/04 '95 13:26 $`-18ï3369 2001 BARNA ZI 006 2014195---14:20---5 Valors, creativitat, comunicació, diàleg, memòria, R participació: aquestes seran les cliimensions que la cultura del tombant del segle considerarà. ot fa pensar, en canvi, que els anys vinents veurem defallir la cultura com a sinònim d'evasió. Veurem emergir, don cs, una nova cultura més i i més útil socialment. I específicament entre nosaltres veurem emergir, a més, la relació profunda entre la cultura i els altres dos fonaments claus de la candidatura de Barcelona: Europa i la imaginació. Per Barcelona, la cultura ha estat una obstinació. Europa ha estat una vocació profunda. La Imaginació s'ha mostrat com un dels més preuats senyals d'identitat de la nostra ciutat. Europa. Europa és un mosaig extraordinàriamnet ric de cultures diverses, entre les quals la catalana n'és una de les més reconegudes, precisamenti pel seu caràcter molt civil, molt cívic, poc contaminada per l'Estat. Europa és també una civilitat. Però, avui per avui, per sobre de la cultura prevalen l'Europa �20/04 '95 13:26 $`4873369 2001 BARNA Z007 2014/95---14:20---6 de l' economia i l'Europa de la iolítica. Tal vegada per això Europa ha deixat de ser l'espai cultural central del món. L'Europa de la cultura ha de construir-se; ha de construir-se a partir del valuós potencial de la seva diversitat, a partir de la presència creixent de les cultufes d'origen migrant, ha de construir-se tenint present el formidable esclat de les noves tecnologies. I per construir-la posseïm la imaginació. La imaginació és més forta que qualsevol droga, digué no fa gaire a Barcelona l'escriptor británïc J.G. B allard. 4 Tant de ho que així sigui. És esperançador. En totcas, cas la tria d'aquesta paraula no és q p anecdòtica. Hem explorat tenaçment un concepte que, a la nostra manera d'entendre, sintdtitza la millor de les nostres facultats culturals, la facultat d'imaginar. És a dir, la facultat de configurar amb talent i creativitat contextos originals per a la nostra vida material i espiritual. ;(C }C ** ?;::;: ',Y. * �20/04 '95 13:27 $4873369 Zoos 20Q1 BARNA 20/4/95---14:20---7 La imaginació, Europa í la cultura han fonamentat el treball d'una gran part de les institucions culturals del nostre país. De les institucions, grans i petites, ortodoxes i heterodoxes, públiques, associatives o privades. De totes elles n'han sorgit un gran nombre de propostes que han conformat els 10 àmbits que es desenvoluparan de manera central el 2001, però també, òbviament, els anys anteriors i els anys posteriors. Els 10 àmbits són: Europa, nous valors per al nou segle. Europa, els futurs de la ciutat. Europa, fabrica d'idees per a les arts, els llenguatges escènics ï les noves paraules i escriptures. Europa, nous mitjans i nous missatges. Europa, la presencia de la tradició. Europa segle XX, el temps de les paradoxes. La Mediterrània o l'àgora del diàleg. Barcelona, ciutat solidària. �20/04 '95 13: 27 $`4373369 : 001 B ARNA 2009 20/4/95---14:20---8 No cal que els digui que el programa 2001 es podrà dur a terme perquè els propers anys iveurem materialitzar-se, per part de les Administracions relponsables, els equipaments culturals en curs. Estem en el tombant d'una época. Una nova generació d'edificis és a punt d'acabar-se. Ara cal pensar en com posar-los a produir cultura conjuntament, òbviament, amb tots els altres centres existents de la ciutat í del país. Per dir-ho pla, la ciutlat ha fabricat el "hard" que permet connectar la nostra cultura amb la nostra infraestructura cultural amb les xarxes mundials; ara ens cal consolidar allò que ens caracteritza, "el soft", o la capacitat de crear. A l'entorn d'aquests àmbits podem contribuir, des dels } millors atributs culturals de la çiutat, a definir la cultura del nou segle. Podem contribuir a fer d'Europa un indret més cultural del que ara és; podem contribuir a fer avançar l'aspiració legítima de fer del nostre país un país culturalment modèlic. Podem contribuir a fer, de la nostra ciutat el sinònim de la cultura que té cura dels valors, que fomenta la �20!01 '95 13:27 $4g73369 20p1 BARNA Zo10 { 20/4195---14:20---9 creativitat, que practica i universalitza el diàleg, que creu en una comunicació més positiva i ulta, que respecta i aprèn de la memòria, que fa realment democràtica i participativa la cultura. Els nou mesos de feina de l'oficina de candidatura estan condensats en el Dossier del qu*1 ara en veuen unes pàgines. i El Dossier condensa els principis intel.lectuals, les diverses dimensions que s'han tingut en compte de la cultura, els àmbits que es proposen pel 2001 i les prop de les 300 propostes elaborades a modus F d'exemple de qualitat. Tot aquest esforç es el testimoni intel.lectual d'una idea-clau: el i món necessita producció d'idees. Barcelona, la ciutat cultural, capital de la cultura ctalana, pot produir cultura, està en magnifiques condicions per produir cultura. Aquest Dossier és l'expressió 'de la potència de la nostra ciutat per alimentar amb idees i creació la cultura contemporània. Una ciutat cultural de cara el nou segle serà aquella que sigui capaç d'alimentar els circuits uní versals no només alimentar-s'en. ï �20/04 '95 13:28 $48ï3369 2001 BARNA 20/4/95-14:20-10 La tercera gran diferència del Dossier de Barcelona són el que vostès representen. Vostès s,ón la representació del Senat cultural possiblement més nombrós fet mai. Vostès són la representació de l'entuasiasme cultural dels ciutadans de Barcelona i de tot Catalunya. Les autoritats que clouran l' ate els agrairan de manera institucional, tal com correspon, els seu suport la seva feina_ Deixim-me dir, com a director del Dossier de Candidatura, però encara més a títol personal, que els agraeixo ben sincerament el suport que ens han donat. A tots gràcies. I també a tots: la cultura val la pena i si continuem treballant com fins ara, molt ï unitàriament, guanyarem. D'una manera o d una altra, guanyarem. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4351 Title A name given to the resource Presentació candidatura Barcelona 2001. El temps de la imaginació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi, Annex Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cultura Euroregió Lideratge Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/821/0000001546.pdf 4fd7f031d809deb04bbdd1725c8de59f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 22/04/1995 (1434454) - Perfil EL PAÍS / Madrid / Base / Agenda, pág. 37 En recuerdo de José Manuel Arija PASQUAL MARAGALL Ahora me entero de que su nombre de guerra en Ruedo Ibérico era Enrique García. El mío era Raúl Torras al final de un largo artículo sobre España y la CEE. Pero él escribía más a menudo. Y escribía ya muy bien, como luego, enseguida, demostró en Cambio 16. Un perfil aguileño, castellano, nuez de Adán pronunciada, acento ligeramente musicado, este hombre ha sido uno de los soportes de la mejor España que se ha ido haciendo desde 1960. Discreto soporte. Mi recuerdo es el siguiente: 1963, después de las huelgas de Asturias y Cataluña y de la caída del Frente (FLP-FOC-ESSA), un seiscientos blanco viaja de Madrid a Barcelona y otro, en dirección contraria, poniendo en contacto lo que queda, en Madrid y Barcelona, de aquella organización de izquierda no comunista, pero radical. En un sentido viaja Arija, que descubre Barcelona, la amistad en la clandestinidad entre las dos cabeceras urbanas del país; Cataluña, el federalismo (éramos una organización confederal). En el otro sentido viajamos nosotros y descubrimos el Madrid real, el barrio de la Elipa, la amistad del matrimonio toledano-yugoslava. Un aroma de futuro se desprendía de aquellos modestos encuentros, del ciclostil y el papel, del radiador en ebullición del seiscientos. Sólo me sabe mal que no haya vivido para ver en qué queda todo esto y poderlo comentar con el valor añadido de la amistad antigua, difícil y purísima. PASQUAL MARAGALL alcalde de Barcelona. 35 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1088 Title A name given to the resource En recuerdo de José Manuel Arija Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Acció política Front Obrer de Catalunya (FOC) FLP Arija, José Manuel Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1446/19950424d_00683.pdf ab44ad4119ee4bac125b98fc9f4f0ab6 PDF Text Text INTERVENCIÓN EN LA INAUGURACIÓN DE LAS JORNADAS SOBRE ACUERDOS Y RECURSOS NO FORMALES EN LAS RELACIONES ENTRE ADMINISTRACIÓN Y CONTRIBUYENTES t La calidad y prontitud de la Justicia Administrativa ha sido y es una preocupación constante del Ayuntamiento de Barcelona, que tiene como objetivo prioritario el acercamiento de la Administración a los ciudadanos, propiciando instrumentos que resuelvan las controversias que se producen entre ambos de forma pactada. Los Municipios, como administración más próxima a los ciudadanos, están interesados en propiciar vías que concreten este acercamiento entre Administración y ciudadanos, evitando que se produzcan situaciones conflictivas que vayan en detrimento de la convivencia ciudadana. Dentro del Programa de Garantías de los Ciudadanos, que líenos desarrollado en los últimos años en el Ayuntamiento de incor.orar los conce.tos de .usticia, Barcelona, retendemos e uidad y arb T itra e en los mecanismos de relación de los ciudadanos i. con la A ministración Municipal,y en los procedimientos generales que regulan los sistemas de resolución de conflictos generados por la convivencia en una gran ciudad. En el año 1988, en virtud de la potestad autoorganizativa municipal se creó el Consejo Tributario como órgano complementario de carácter consultivo. Empezó a funcionar en enero de 1989, es decir, hace seis años que ejerce un control de legalidad sobre la gestión tributaria municipal en los supuestos en que se pide su intervención, ya sea de forma preceptiva —dictamen de los recursos y reclamaciones—, ya sea de forma facultativa —elaboración de estudios y trabajos—. El Consejo Tributario nace como instrumento pará'mejorarla actuación jurídico—tributaria del municipio y, a la vez, para aumentar las garantías de los derechos de los ciudadanos. Se trata de tia órgano que cumple sus funciones con independencia y objetividad, ya que, �por un lado) sus miembros no están sometidos a ninguna relación jerárquica con la Administración municipal, y, por otro lado, actúan exclusivamente de acuerdo a criterios jurídicos, siendo nombrados por razón de su competencia técnica. Por esto, la existencia del Consejo Tributario implica una disminución del número de demandas judiciales y de los posibles supuestos de indefensión del coritfibuyente, que cuenta con un instrumento objetivo de control de la legalidad tributaria sin necesidad de acudir a la vía contenciosoadministrativa, más lenta y más cara. El Consejo Tributario, en estos 6 años de funcionamiento, ha cumplido ampliamente aquello que se esperaba de él. -, se han de .-.- -• ara hacer un balance -: recordar en primer lugar y brevemente sus funciones. p n o, El artículo 2 del Reglamento fija sus aprabuttriper-rl—Consej o e o competencias desde un punto de vista material y funcional. Materialmente, corresponde al Consejo analizar exclusivamente asuntos de naturaleza tributaria, a pesar de que también informa las cuestiones planteadas en relación a los precios públicos, la naturaleza de los cuales es discutible. En cambio, el Consejo no es competente para conocer las reclamaciones y recursos contra sanciones por infracción d las normas de disciplina vial o urbanística, ) . .. ingresos de .- .. -• .. -• Funcionalmente, su actuación se concreta en: - El dictamen preceptivo de las propuestas de resolución de recursos y-rectam aci o [res_tLi b utali.a.. - La resolución de quejas presentadas por los contribuyentes, y - La elaboración de estudios que le sean solicitados por • lás órganos municipales. �'u II ,jun nútmero de asuntos planteados ante el Consejo Tributario que se ha mantenido estable alrededor de los mil expedientes por año, excepto de los años 1991 y 1993 ew que incrementó como consecuencia, de las reclamaciones en materia de la llamada Tasa de Equivalencia (es una modalidad de la anterior P1usslalía –actualmente Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana) y del Impuesto de Actividades Económica. • • •:' 1 El dictamen preceptivo de £las propuestas de resolución de lós recursos y reclamaciones presentadas contra actos de aplicación de exacciones municipales) ha sido la Cuestión que se ha planteado más a menudo al Consejo. Su número 'fue muy superior a del resto de cometidos. Asía las quejas presentadas directamente por los contribuyentes y los estudios solic tados por los órganos municipales, la cifra de 3( y) de 6 respectivamente, mientras no han sobrepasado P P que concretamente el número de recursos tramitados durante estos 6 años ha sido el siguiente: Año N.Recurs os 1989 747 1990 880 1991 1.650 1992 1.230 1993 9.923 1994 1.887 Según se ha dicho, el incremento del año 1991 es el resultado de las reclamaciones por la Tasa de Equivalencia que, de acuerdo con la Ley de Haciendas Locales, se meritó el 31 de diciembre de 1989, pero que no se liquidó hasta bien entrado el año 1990. De los 1.650 recursos presentados el año 199, correspondían a este concepto tributario 1.289. Por su lado, el incremento hasta casi los 10.000 recursos producidos en el año 1993 se debió a la masiva preséntación _dè recursos por la aplicación del IAE,I que en muchos casos-Éespondían más a un ánimo de propuesta cont>ta el Impuesto que a la,èxistencia 1 �de irregularidades en la gestión trijutaria. En este año, el 90% de las reclamaciones tenían como objeto esta figura impositiva. En 1994 se reduce la cifra a 1.887, de los cuales 1.099 son recursos relativos a la aplicación del IAE. t, Así pues, la emisión de informes sobre los recursos y reclamaciones presentados ha sido la misión más importante desde el punto de vista cuantitativo e incluso también desde el punto de vista cualitativo. En este ámbito de actuaciu, el Consejo Tributario sustituía, respetando las diferencias, la vía económico–administrativa. Debía ejercer el control de legalidad que antes ejercía el Tribunal Económico–Administrativo Provincial.. Y la forma de ejercerlo ha sido muy correcta, precisamente por su objetividad y neutralidad. Se ha preocupado por la seguridad jurídica de los contribuyentes y, al mismo tiempo, también ha tratado dé proteger a la Administración de cualquier intento ilícito por parte de los ciudadanos de eludir las obligaciones 'contributivas. La afirmación relativa a la corrección de la actuación del Consejo y el éxito que supone su creación no son gratuitas sino que se basa en datos estadísticos. El percentaje de veces que el Consejo Tributario ha manifestado su disconformidad con la propuesta de resolución de los recursos elaboroda por los negociados gestores competentes ha llegado al 30% , lo que es más importante, el parecer del Consejo Tributario es e que finalmente ha sido aceptado por el órgano municipal encargado de dictar la resolución definitiva. Aunque los informes d oncejo ributario no son vinculantes, a la práctica se han aceptado siempre, por lo que se puede considerar que ejerce una jurisdicción delegada. La consolidación de esta institución se producirá en la nueva Carta Municipal de Barcelona, que atribuye al Consejo Tfibutario.facultad de resolver los recursos contra los actos de gestión.'tributacia y de gestión de precios públicos (,anteproyecto de Texto articulado de la Ley Especial de Barcelona, artículo 152.2 c ). Él Consejo �• Tributario pasará de ser una institución que realiza propuestas al órgano municipal competente, en materia de resolución de recursos tributarios, a un órgano con facultades resolutorias propias. Estos mismos principios, justicia, equidad y negociación, que se han desarrollado a través del Consejo Tributario, creemos que delldrían extenderse también en lo que es propiamente el Procedimiento Administrativo d gestión de los diversos tipos de tributos locales. La novedad de la previsión legal autorizatoria de mecanismos de terminación :onvencional del procedimiento administrativo que realiza la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones. Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, incita la iniciativa administrativa para explorar, determinar y explotar las potencialidades de dicha autorización en aras a hacer más eficaz, sin mengua de la garantía, la actividad de las Administraciones Públicas. La posibilidad de la terminanción convencional de los procedimientos administrativos, debe utilizarse al servicio de la ínejora del sistema de resolución de conflictos con los ciudadanos y, por tanto, de la eficacia administrativa. Si, además, estos mecanismos se complementan y sintonizan coro la introducción de procedimientos impugnatorios de mecanismos! sustitutorios de los recursos administrativos normales o generales (en los términos antes expuestos respecto al Consejo !Tributario), el efecto puede ser realmente importante, repercuti4ndo incluso , en una apreciable dismución tanto de los asuntos cántenciosos que la Administración Municipal pierde ante los Tribunales, como incluso, el número de los mismos asuntos que llegan a estos, La combinación entre la autorización legal general para la aplicación de la terminación convencional de los procedimientos administrativos y la generalización de mecanismos impugnatorios de los actos administrativos, puede significar una agilización de la gestión tributaria y una disminución de la conflictividad en este ámbito. • Por todo ello, espero que los debates y análisis que se realizarán a lo largo de estas Jornadas, sean de utilidad paró delimitar �el ámbito de aplicación de estos nuevos mecanismos y difundir los mismos entre las Administracion s Públicas"), los ciudadanos y sus representantes legales. BarElona, 24 de abril de 1995 • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4352 Title A name given to the resource Inauguració jornades sobre reforma de la llei tributària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Legislació Administració pública Acció política Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6 PDF Text Text MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI Dijous 25 de maig. A995 - ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA CAMPANYA. - ESTEM EN EL PUNT CULMINAN HA PERMÈS EXPLICAR-NOS. D'UNA CAMPANYA QUE ENS - I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA. - HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA QUE HEM FET. - PERO SOBRETOT HEM VOLEM FER. EXPLCAT LA BARCELONA QUE - HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE LA MA. - I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT. - SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS. UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA' ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR. - HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA QUE LI SAPIGA GREU. - HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU. �- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER RESOLDRE'LS. - PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA: ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS? - DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR? I '' "] [" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur] - I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR? PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL? QUIN MAL Hl HA? - SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE MADRID ESTA DESCENTRAT. - PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA, MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE. - PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES. - PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET: - MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ. PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT. - QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE UN INCOMPLIMENT SEU. - QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE HAVIEN D'HAVER FET ELLS. NOMÉS ERA NO HAVÍEM FET EL QUE - QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM �- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA SEVA AMBICIÓ PERSONAL. PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA. I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ. CANVI. AMB BARCELONA NO S'HI JUGA. AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS. A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE MADRID. BARCELONA ÉS SENTIMENT. - PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE: GUANYAREM LA CAMPANYA: LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS. PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA. - BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI! - I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI. NO EM FARAN CANVIAR. JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA. SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO FARÉ ALLA ON CALGUI. - ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT. MEU COMPROMÍS UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN: �VINGA MARAGALL, SOM-HI! I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES. PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS: L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN. L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS, CANYA! L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ" L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL. VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T S. NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES. ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ. FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER BARCELONA. POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR. ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA. NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA. I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR. Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho �BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS ARA ES QUAN BARCELONA HA D DIR SOM-HI! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4355 Title A name given to the resource Míting central eleccions municipals 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1450/19950530d_00687.pdf 1e4aa3ba0a2f373ed67fb1a3b0f04ab8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Declaració de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Les eleccions municipals de diumenge passat, 28 de maig, van ser un èxit molt notable de participació, en superar-se en 7 punts el percentatge de ciutadans que havien anat a votar a les eleccions de 1991. Aquesta més alta participació ha estat fruit, sens dubte, de la netedat, l'interès, la calidesa i fins i tot la passió amb que s'ha viscut la campanya electoral, durant la qual s'han pogut debatre les qüestions que tveritablement afecten els barcelonins i les barcelonines, En aquests moments vull reiterar una vegada mps, amb la màxima formalitat i solemnitat, el meu agraïment als ciutadans de Barcelona i el rneu convenciment que amb la seva confiança han respost majoritàriament a les propostes de progrés i de futur que els hem formulat durant tota la campanya. Barcelona ha dit sí al seu futur. El nostre compromís és, a pa rt ir d'ara, que el govern de la ciutat de Barcelona respongui a les expectatives que el nostre programa ha generat en el conjunt dels ciutadans. I, en aquest sentit, reitetlo que les nostres prioritats durant el mandat que ara comença seran el transport públic, l'habitatge i la creació d'ocupació, i que per això serem estrictament exigents amb les administraci.bns responsables del compliment de les seves obligacions competencials i dels seus compromisos adquirits amb la ciutat. Els dos grans atots amb què Barcelona encara el mandat actual són el civisme i la cultura, que han de ser els instruments que coronin i materialitzin el canvi fisic que ha experimentat la ciutat. Aquesta acció de govern serà conduïda com fins ara pel compromís d'eficiència, d'honestedat i de transparència en l'acció de govern. El nostre estil de govern les nostres prioritats d actuació, al marge de les grans operacions de transformació urbanística -que avui tenen ja una dimensió metropolitana, amb les operacions del pla del Delta del Llobregat i del congost 41 Besòs- i de dinamització econòmica de la ciutat que ja es troben en marxa, es concretar4n en les pròximes setmanes en una sè ri e de gestos i de mesures que vull anunciar avui mateix: Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelon Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia L'aspiració a aconseguir la nominació de Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Durant aquest any 2001, Sarajevo es constituirà en "l'onze districte" de Barcelona i compa rt irà algunes de les activitats de la capitalitat cultural, coma mostra del nostre compromís solidari amb la capital de Bòsnia i Hercegovina. - - La reiteració de la voluntat de la ciutat d'hostatjar amb èxit la Conferència intergovernamental Euromediterrània, que tindrà lloc a Barcelona a finals de novembre. - La celebració immediata d'una reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i els ajuntaments metropolitans per tractar de l'extensió de la xarxa del metro i del tralnspon públic, i l'exigència a la Generalitat de l'acompliment dels compromisos que ha adoptat durant la campanya electoral en aquest camp i, particularment, de la signatura immediata del contracte-programa, que no admet més espera. - L'adopció de mesures, d'acord amb els representants del sector del taxi, que permetin una millora d'aquest servei públic, i que en fomentin la seva racionalització i l'optimització dels seus nivells d'ocupació. - Negociar de forma immediata amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) la posada en marxa d'iniciatives urgents per a la promoció d'habitatges de lloguer assequible destinats especialment als joves, i l'impuls del Pla Central del Raval. - Impulsar la creació d'ocupació, amb l'ajut a la reació de noves empreses i la facilitació dels tràmits per establir-se a Barcelona. - Promoure amb caràcter immediat l'adaptació als minusvàlids dels accessos als edificis públics, en el marc del pla municipal vigent, tot posant l'èmfasi en els locals que són utilitzats com a col. legis electorals. - Posar l'accent en la gestió de les obres al carreo- amb el doble objectiu de donar prioritat als vianants i de mantenir la dignitat de l'espai urbà. - Visitar oficialment les tres presons de la ciutat i impulsar el seu trasllat. Reclamar igualment al Departament de Justicia la construcció de la cinquena presó, amb vistes a reduir la densitat actual d'ocupació de les instal . lacions penitenciàries de la ciutat. - Reprendre les negociacions per a l'aprovació definitiva de la Carta Municipal de Barcelona i impulsar el municipalisme mitjançant la celebraci 4 del II Congrés de Municipis de Catalunya, la tardor que ve. Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia els terminis de l'aplicació de la Justícil Local amb el Ministeri de Justícia i Inte ri or i impulsar el desenvolupament del Pacte Local a les grans ciutats, amb l'objectiu d'aconseguir una distribució de la despesa pública del 50-25-2 % entre els tres nivells d'administració. - Negociar La confiança que els ciutadans i les ciutadanes delBarcelona han dipositat en l'opció de progrés que represento permetrà a Barcelona de situar-se}novament a l'avançada del moviment que, des de les ciutats europees, pugna per una més gran proximitat de l'administració als ciutadans. La consolidació del poder local, amb un nombre més gran de competències i de recursos, serà la garantia d'una renovació i revitalització de la cultura democràtica i de progrés al nostre país. Barcelona, 30 maig de 1995 Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4356 Title A name given to the resource Declaració de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. Valoració de les eleccions municipals de 28 maig 1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Govern Acció política Ajuntament de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/822/0000001547.pdf 6f218b720e0ddddc50f8765236999b85 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/06/1995 (2857090) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16 De política de mínimos a política de calidad PASQUAL MARAGALL I MIRA Para el autor, la renovación política pendiente tiene que ver más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativo. Las elecciones recientes han valorado negativamente, en general, la permanencia en el Gobierno. Han cambiado muchos Gobiernos locales y autonómicos. Donde no han cambiado tanto -La Coruña, Santiago, San Sebastián, Barcelona, Tarragona, Sevilla y Girona- hallamos un factor común: la existencia- próxima de un Gobierno autonómico igualmente continuista en el tiempo, con un desgaste político parecido al del Gobierno central. El Gobierno socialista ha sido un Gobierno de mínimos y los Gobiernos autonómicos de las tres nacionalidades históricas han sido Gobiernos de normalización. Con los mínimos conseguidos y la normalidad restablecida, ¿qué más pueden ofrecer esos Gobiernos? Ni los mínimos económico-sociales ni la normalización política y lingüística son consecuciones de poca talla. Al contrario, son fundamentales. Su ausencia convirtió a España en un conjunto inestable, incómodo e injusto. Hoy no lo es. Es más: la apertura a Europa y la progresiva homologación con sus exigencias es nuestra mejor baza y debe ser aún, hasta 1999, nuestro norte. En este sentido, Felipe González es, en mi opinión, una garantía indiscutible. En Europa nadie lo pone en duda. Si no preside la Comisión Europea es porque prefirió hacer europeísmo desde la consolidación de una España descentralizada y equilibrada. Sin embargo, en 1993, tras 11 años de Gobierno y en medio de una recesión -factores que, juntos, hunden a cualquier gobernante-, Felipe González ganó porque los mínimos parecían amenazados, sobre todo por -eso, pero también porque prometió haber captado el mensaje y, en consecuencia, la renovación política. La renovación política pendiente tiene que ver más con la calidad que con la cantidad y más con la calle que con el Parlamento -es decir, más con la autoridad local efectiva que con el perfeccionismo legislativoEl PSOE -como CiU y quizás el PNV- no ha entendido de pequeños problemas, sólo ha solucionado los grandes: la cuestión de las nacionalidades, la reforma militar, la de la industria básica, la de la empresa pública, la de la balanza comercial, el desmontaje de los grandes tinglados especulativos -Torras, Banesto-, etcétera. También la reforma urbanística de las ciudades. Y no sólo Barcelona, Sevilla y Madrid, sino también Logroño, Murcia, Santiago o Girona. Pero no ha dado autoridad a sus alcaldes. Ni más competencias. El famoso 50 / 25 / 25, referido a los porcentajes de gasto público neto del Estado, las autonomías y las corporaciones locales -sin pensiones ni amortización de deuda pública-, a cinco años del 2000, se ha quedado en el 55 / 30 / 15 o algo parecido. Queda la segunda fase del proceso descentralizador. Queda la sensación de que se resuelve lo difícil y no lo obvio: la suciedad, el vandalismo, el tráfico, la pequeña delincuencia, la indisciplina vial..., el entorno de cada día. Esto y la dificultad de solventar con políticas estatales o autonómicas el piso de los jóvenes y su primer 36 �Articles de Pasqual Maragall a empleo cultivan la decepción. Lo mismo con la drogadicción, la degradación de barrios..., es decir, todo lo que requiere políticas multidepartamentales y pegadas al territorio. ¿Y qué son los Gobiernos locales si no eso? La renovación de la política, la recuperación de la confianza en el sistema, comienzan en la calle, la escuela, el barrio y la oficina local de colocación. Y terminan en Europa, que es el otro referente claro de nuestros conciudadanos, consumidores más o menos forzosos de las desgracias y descubrimientos que se suceden en un mundo cada día más próximo también, cada día más ineludible. La corrupción no es la causa de la crisis política. La crisis política -la falta de proximidad y subsidiariedad cuando se perciben como posibles- es la causa del consumo de estupefacientes mediáticos. Pongamos manos a la obra. Regeneremos nuestras ciudades, démosles autoridad y estaremos renovando la política. La derecha difícilmente lo hará. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1089 Title A name given to the resource De política de mínimos a política de calidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Política Descentralització administrativa Espanya Estat Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf 6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~ CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI . EL CONSELL PLENARI DE 17 d~juny 1995 Regidores i Regidors, Ciuta~ans i Ciutadanes, A vui no hauria de fer un, discurs transcendental, pero si un discurs transcendtrnt. N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest consistori barceloní, en les persones que el formen, en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la recta final del segle. 1 Com immenses són les energies acumulades per una ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia, i va saber remuntar els petills de la desmotivació posterior, les dificultats economiques i la insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica deis períodes festius i euforics. �El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les seves il .lusions. Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós, pero també més segur, de la fvisió crítica. Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven<; cap a una realitat millor i superior. Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer de seguida. 2 �les grans obres públique$ i amb uns terribles problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota evidencia. 1 Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana: solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional de ciutats. ¡ Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre procés de descentralitzaqió, ha fet districtes monocolors, prilner tots socialistes, ara tots populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la vida propia dels barris. En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos, els districtes són massa petits per reunir la massa crítica necessaria per crear! una autentica autoritat local. 4 �Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés de descentralització. Ha c~mbinat significació de ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i, d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin a les parts, que assegurin comunicació pero no al preu de prescindir deis equipament i dels espais verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la nostra ci uta t. Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el formidable impuls de les , associacions i entitats ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell, Abad, Sala, Catnpmany, i tants d'altres, i, per cert, " i ¡ 5 �els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i tants altres tecnics magnífic~ . ! Després van venir els anys pe la transformació o els prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran<;a aquells primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que tantes bases necessaries es van posar pel que havia de succeir a continuació (entre altres, certament, la candidatura olín1pica). 1 Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació, de renovació, d'il.lusió, d'es~or<; conjunt. Necessitem de nou ser capa<;os d'albi~ar un món diferent per Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que ho sabrem fer entre tots. Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera, com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta 6 �¡ asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de convertir en centre cívic i cultural, fins a la recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora respectuosa, etc. ! Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran, és ciar, de nou, després de la primera transformació, sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit abans de dies i dies hagim pogut fer després d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les inundacions que semblaver interminables a Sant Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble No u. l O aixo és possible, o la democracia, i en particular la detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem. O som capayos de fer un gran salt endavant en les ¡ 7 �regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el municipalistne, en la justícia local, en les condicions de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les dictadures 1 altres cálamitats polítiques i ' . econonuques. Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer alhora, gn:lcies a la democracia que permet la simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé. Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n d'encadenar amb un altre per demostrar que Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or good, com diuen els anglesos. Per ternps, per sempre. i X X 1 Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot . 8 �d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero no són tants, que es poden qomptar. .. .. l I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat, la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de pedalar perque cauria, la que no té el formidable estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera. Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix. [(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona] ¡ 1 , Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn). (1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a 18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar del Grec i deis museus. 1 * En 9 �mantenir una visió a plig termini, estrategica, que és essencial per a n~saltres. 1 1 (2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el sistema de ciutats e*ropees, per tractar de convertir-la en perman~nt. La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat, sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva propia detinició. ' A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la més rica, pero justam~nt una de les més representatives: amb un Romanic, un Gotic i un Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot en el Barroc. 1 10 . l �Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant, cultura per sobre de tot: convenció, construcció artificial, no pas natu~a, no pas evidencia automatica. 1 1 Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas, el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona mateix (la nominació, per exemple, no figura entre les reivindicacions més spvintejades per part del govem catala en els freqüents llistats de "coses pendents" a Madrid, tot i <¡tue aixó es pot atribuir a una prudent disminució ael volum sonor de la reivindicació, justament per fer -la tnés efica<; i menys "provocativa"). 11 �Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents. 1 1 1 Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures, la situació geografica i ecopomica i ens falta només la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de qualitat cultural, de qualitat en la producció de serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també, en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva, en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions, etc. 1 1 1 Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de Barcelona ha d'estar orient<!tt, al meu entendre, cap a un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés gran, en que la nova patria europea esdevé 1 12 �ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península · Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, , meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del continent. I l'argument de la nostr: connexió europea esta relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat: aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats. ~ .1 -rJt - Treballarem per .possibilitats que Barcelona. Pero Generalitat i amb X X fer la ens ha també a el Goven arcelona gran. Amb les de donar la Carta de b nous acords amb la Central. I volem renovar el no~ tre compromís amb la Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els · ajuntaments germans de Barcelona tenint com a 1~ �Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen. Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que farem maure les nostres iniciati ves de promoció económica, de construcció 'habitatges, de foment de l'ocupació, de canse lidació de les grans infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les . aspiracions de Barcelona n aquest final de segle, · com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts d'Europa. , 1 1 A . - ... ""1 r" T'l e '"1 't • - . Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent una gran capital europea, competitiva en primera línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura, de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del benestar i la urbanitat. Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del país. Barcelona vol continu essent el gran motor de ' . 14 .. �Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de l'Espanya democratica. ... ' _ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero sobretot per als joves i p~r als més grans i els més febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. . · Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat d'apropar l'Administració j la política a aquells que les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls -fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u possible-. . L'Ajuntament de Barcelolila ha donat mostres ben i reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze · anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl. Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució veritablement propera i mable, que . tingui en el .treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat. 1 · �La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el nostre compromís. Les noves tecnologies de · comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o , la queixa i ens faci sugger· ents. ._ ..... ... Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes de participació, que ha an d'incidir en la presa d'obrir el ventan decisions. Hem de ser capayOS í d'opcions a aquesta part . ic~pació. No descartem les consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o debatre qüestions determirlades o la utilització deis . nous mitj ans electronics i i · formatics. ! L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel ...f ... ' .. .. • .. • • • benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia. · Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a les dificultats i a la diferen ia. " .. ... • ' '1 • Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem actius en els conflictes entre propietaris i llogaters. 1 16 . •. �: Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de qualsevo l origen o condici . Defensarem els vianants del transit agressiu o invasor de voreres. Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en els camps laboral, professi~nal, social i cultural. . 1 . La nostra única intra ,sigencia sera amb la intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les seves formes. 1 Protegirem els drets del discapacitats, guanyant noves fronteres d'accessibi1 itat. Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer . valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació. Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se veure i escoltar. 17i . .. �Ajudarem el naixement de nous empresaris i creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els especuladors, els monopolis abusius i el corporativisme insolidari. Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i !'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat. ' X X X Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no complim dues condicions: 1) Tenir la talla urbana i regional adient, i 1 2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les línies d'enllac;. 1 Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació, habitatge i transport públi<¡; ), totes tres, ten en un ambit que supera el municipL 18 �El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el seu non1-- és tnetropolita per definició. 1 N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit compromisos en aquest camp. ! • 1 Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes polítiques de transport, d'pcupació i promoció i d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem de definir amb els muntcipis veYns i amb la Generalitat, i a voltes també amb l'Estat. Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens proposem de tenir. El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de 200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més significatiu pels nostres objdctius. 19 �N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero sense escandols farisaics sobre banderes i himnes que mai no han existit ni tenen perque existir. Es tracta d'una organització administrativa tecnica, de caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no excessivatnent polititzada ni presidencialista. O sigui: tal com era al principi pero ara sota el control d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament. i 1 I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir les línies de connexió que ens uneixin al centre d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al centre de la península pelt un altre (pel pas del Llobregat). Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb respecte pel medi i creant entom deis dos rius que definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de ' residencia, de comunicació internacional no 20 �obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons entre barris i municipis. Relligant els barris separats, humanitzant els espais intersticials, les servituds gravíssimes de les grans infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit, l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho reconetxen. i Som conscients que t~ts aquests projectes requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de Política Territorial és una garantia de coneixement deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc totalment contrari a la relegació deis municipis al nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a activitat superior com més ~llunyat de la gent és el nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de la millor escola política de atalunya, que és aquest consistori. 1 21 �En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar el nostre respecte absolut per la institució que presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys per endavant i unes e[eccions autonomiques properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat de construir aquesta entesa absolutament imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit amb tots els respectes, per C,atalunya. 1 l Catalunya presideix les reg1ons europees i Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea --concretament en el rol que hi han de j ugar els govems territorials-- i en la :propia presidencia de la institució que els representa. Molt sera que no trobem la formula de cjol.laborar per fer de Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del reconeixement del paper qle les ciutats i de les regions en la construcció real i concreta de l'Europa dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida. Ningú no en dubta arreu d'Europa. , 1 22 �La Conferencia Euromediterninia del novembre i la trobada no govemamental i posterior serviran per posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa. ; Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres institucions de Barcelona com el CIDO B o les universitats. í 1* bona entesa amb les Cree que és fonamental ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem fort aquest espai no serem nilngú. En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern enlloc. ¡ 1 �Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la "Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de formular la "ciutat metropolitana i europea" . 1 La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran o no sera. 1 1 1 *** 1 Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que vivim, com la pritnera. Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any 1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un 15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o autonon1ic (des de zero ). Ara resta la segona gfan onada i aquesta inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable, 1 24 �sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en general cap als municipis ~ Sense augment de la despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda a la majar eficacia d'una fidministració local més propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de comptabilitzar en costos i beneficis per part del ciutada. 1 J 1 1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot vo ler dir també una redistribució de competencies i d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de sentir discursos sobre la qualitat de vida, lluny de la i realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o proximi tat. i Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en 25 �el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no de presó o de grans sancion~ pecunü1ries. 1 Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local? Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres punts fonan1entals . 1 Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans, farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de 26 �Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El acordar el Parlament farem a la tardor - tal com :va i de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15 de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis, en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent. 1 Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans, Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem entrant en una fase decis~va de la vida política d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és, com sempre, potser mé~ que altres vegades, protagonista entre altres pro~agonistes. 1 1 Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes po lítiques, economiques il urbanístiques en els darrers quinze anys 1, en particular, en els últims . ! ctnc anys. 1 27 �Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a fons el principi de subsid~arietat o de proximitat. Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya, en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest any - tomaran a avan<;ar plegats. 1 Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial a tots per a aquest salt enda"Jant. i¡ N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les majories i minories d'aqliest Consistori. I que maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de Barcelona una governació efica<; entorn d'un progratna derivat de la voluntat expressada en les darreres eleccions munici~als, així cotn acords d'ample espectre per fixar les regles del joc polític en aquesta ciutat per al proper quart de segle. En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot seguit donarem compte dels acords mínims que la 1 28 �Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de posar en marxa sense 1 demora l'anomenada "maquinaria municipal", així com per donar a l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició, tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt encomiables. 1 A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer mandat democratic del segle. Estic segur que honorarem les esperances de les ciutadanes i ciutadans que representem. 1 1 Som-hi. S'aixeca la sessió. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4358 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Gestió pública Competitivitat Acció política Model social Ajuntament de Barcelona Govern Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1453/19950811d_00690.pdf 2e793410d1d7398dc8b29408bc870069 PDF Text Text - PREGÓ FESTES MAJOR D'ALAIOR MENORCA 11 D'AGOST 1995 DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORS DIPUTATS, SENYORS DIRECTORS GENERALS, AUTORITATS LOCALS , ALAIORENQUES I ALAIORENCS. DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE SANT LLORENÇ. SOU MOLT GENEROSOS 1 MOLT ACOLLIDORS INVITANT UN DE FORA, QUE TANMATEIX SE SENT COM UN DELS VOSTRES, NO PER NAIXEMENT NI PER RESIDÈNCIA PERÒ SI PER ESTIMACIÓ. A MENORCA, EM SENTO COM A CASA, COM TANTS BARCELONINS, I DESITJO FERMAMENT QUE PENSEU, QUE NOSALTRES RETEM HONORS SUFICIENTS A LA VOSTRA DIGNA AMISTAT. MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES PER ENDAVANT. NO ESTIC SOLAMENT AGRAÏT, ESTIC TAMBÉ ORGULLÓS. ÉS UN ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL I)E JUSTIFICAR PERÒ PROU EVIDENT, SI CREIEU LES MEVES PARAULES I CONFIEU EN EL MEU GEST. PERQUÈ AQUESTA CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME II, POT REPRESENTAR ARA, AMB SATISFACCIÓ, MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES CIUTATS DEL MÓN TENIM EN AQUEST TEMPESTUÓS ESTIU DEL 95. M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ COM M'AGRADA SENTIRME, PERÒ NO PUC PASSAR PER ALT EL FET QUE HAGUEU VOLGUT A LA VOSTRA FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES PARAULES QUE, COM A ALCALDE DE BARCELONA, US VULL DIR, AMB PRUDÈNCIA PERÒ TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US HO PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I D'EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT = FERMES. NO HI HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA I CAP ALTRA FÓRMULA NO SENS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM A SIMPLE PART DEL TEMPS, SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM I REFEM LES CIUTATS, NO NOMÉS EL PAS DEL CALENDARI. sed\text\alaior.doc �LA CIUTAT LA REFÀ LA GENT I, PER TANT, CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. QUAN EM VAN FER ALCALDE, VAIG FER SERVIR LA FRASE DE SHAKESPEARE "LA CIUTAT NO SÓN NOMÉS LES PEDRES, LA CIUTAT TAMBÉ ÉS LA GENT". ÉS LA GENT QUE AVUI HI ÉS -LA QUE ES VEU, COM ARA ELS 'QUI SOU AQUÍ A ALAIOR- PERÒ TAMBÉ LES PEDRES QUE HAN FET LA GENT QUE JA NO ES VEU. PERQUÈ, EN AQUESTES PEDRES QUE HAN DEIXAT ELS QUE ARA NO HI SÓN, HI HA IMPRÈS TOT UN MISSATGE, TOT UN PROGRAMA, TOT UN CODI, DE VEGADES TOT UN LLENGUATGE. VOSALTRES SOU CIUTAT I, PER TANT, TOT I SENT SINGULARS, DIFERENTS I PROPIS, SOU TAMBÉ GERMANS DE TOTHOM. AQUEST ÉS EL MISTERI DE LA CIUTAT, QUE ÉS ELLA MATEIXA I ÉS GERMANA DE TOTES LES ALTRES CIUTATS. AIXÒ NO PASSA AMB LES NACIONS NI, ELS ESTATS, QUE ES DEFINEIXEN MÉS COM UNA DIFERÈNCIA, DE VEGADES COM UN EGOISME COL.LECTIU, UN EGOISME COL.LECTIU RACIONAL. ALGÚ HA DIT QUE ENS FEM GRANS QUAN ADMETEM L'EXISTÈNCIA DE VALORS SUPERIORS, QUE ENS TRANSCENDEIXEN I, PER TANT, ÉS BO QUE LES CIUTATS NO ES TANQUIN EN ELLES MATEIXES I QUE NO PENSIN QUE ELLES SOLES HO FARAN TOT. PER PODER FER ALGUNA COSA HAN DE SER ELLES MATEIXES I OBRIR-SE MÉS AMUNT I ADMETRE QUE HI HA COSES QUE LES SUPEREN: LES NACIONS, LES REGIONS, ELS ESTATS, I LA PÀTRIA GRAN, EN AQUEST CAS EUROPA, DE LA QUAL TAMBÉ US PARLARÉ UN MOMENT. LES CIUTATS SÓN ALGUNA COSA MÉS QUE UN APLEGAMENT DE PERSONES EN LA MESURA QUE, COM VA DIR MOLT BÉ EL PREMI NOBEL JAPONÈS KENZABURO OÉ , PARLANT D'HIROSHIMA, DE LA QUAL AQUEST ESTIU LAMENTEM LA DESTRUCCIÓ PERLA BOMBA ATÒMICA FA 50 ANYS, "SI MOR UNA PERSONA. AQUESTA PERSONA SEGUEIX VIVINT EN LA MEMÒRIA DELS ALTRES, D'AQUELLS QUE L'ENVOLTEN, D'AQUELLS QUE EL CONEIXEN, DE LA SEVA CIUTAT, PERÒ SI MOR UNA CIUTAT SENCERA, S'HA MORT UNA PERSONA I LA MEMÒRIA DE LA PERSONA". I AIXÒ ÉS EL QUE ENS IMPRESSIONA QUAN VEIEM EL QUE HA PASSAT A HIROSHIMA I EL QUE PASSA A CIUTATS COM SARAJEVO, DUBROVNIC I D'ALTRES QUE HAN PATIT. MOR LA MEMÒRIA DE LES PERSONES I AQUELLS QUE HAURIEN DE RECORDAR ELS QUE HAN DESAPAREGUT. I AQUEST ÉS UN DRAMA IRREVERSIBLE DE LA HUMANITAT QUE NO PODEM ADMETRE. LA CIUTAT ÉS, DONCS, LA HUMANITAT EN PETIT. ÉS EL QUE NECESSITEM PER VIURE. EL MÍNIM VITAL. EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE DIBUIXAR AQUESTA CIUTAT, ALAIOR, SOBRE EL MAPA, O QUALSEVOL ALTRA CIUTAT, HI HAURIA DE REPRESENTAR NO NOMÉS ELS CARRERS I LES PLACES, SINÓ TAMBÉ LA 9 sed\text\alaior.doc �GENT. UN MAPA PERFECTE D'ALAIOR ;SERIA EL DIBUIX DE LES VOSTRES MIRADES, EL QUE JO VEIG ARA AQUÍ. M'AGRADARIA QUE ALGÚ POGUÉS PINTAR LES VOSTRES MIRADES 1 ELS VÒSTRES DESITJOS. AQUEST ÉS UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS MAI NO PODRAN FER. NOMÉS EL PODEU DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS CADA DIA. LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGA DE RECORDAR-NOS, MOLT SOVINT, QUI SOM: LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA. SI NO M'EQUIVOCO, L'ANY 1654 ALAIOR` VA PASSAR PER UNA D'AQUESTES PROVES. EN AQUEST CAS, NO PER VOLUNTAT DELS HUMANS SINÓ DE LA MATEIXA NATURALESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA, PERÒ QUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTÈS, QUE UN TERRATRÈMOL VA ASSOLAR AQUESTA, ALESHORES, VILA 1 QUE LA GENT D'AQUÍ VA FER, VA REFER, EDIFICIS, ESGLÉSIES, CARRERS I VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ UN ALTRE COP. PER DIR-HO CLAR, RALLANT CLAR COM DIEU VOSALTRES, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CÀSOS EN QUÈ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ. PERÒ LES CIUTATS, SI NO SÓN TOTALMENT ASSOLADES, SINÓ SÓN TOTALMENT DESTRUÏDES, SÓN CAPACES DE RENÉIXER. BARCELONA -DEIXEU QUE PARLI DE CASA MEVA QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA- S'ESTÀ FENT, PENSO, PROU BÉ PERQUÈ COMPTA AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LES UNES A LES ALTRES, UNA COMPLICITAT. NO HO DIC PER DONAR LLIÇONS. NO PERQUÈ PENSEM QUE DES DE FORA ES PUGUI FER QUALSEVOL MIMETISME AMB BARCELONA. CAL RESPECTAR L'ESTIL DE CADASCÚ, D'ALAIOR, DE BARCELONA, CADASCÚ AL SEU NIVELL. PRIMER DE TOT, RESPECTAR L'ESCALA DE CADASCÚ. BARCELONA NO POT SER MODEL SINÓ L'ESTÍMUL PER CERCAR LA QUALITAT I SER UN MATEIX I, TAMBÉ, PER COMPARTIR PROJECTES. ALAIOR TAMBÉ SAP EL QUE HA DE FER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN LES PEDRES 1 EN LA GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DUES DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. QUAN DIC LES PEDRES, VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ, ON S'ALÇA AIROSAMENT, I DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA LA CIUTAT ESTESA CA> AL MAR. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT, NO LA PODREM REFER. 3 sed\text\alaior.doc �EL FUTUR ÉS EN LES CIUTATS DEL MON, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LA INFORMACIÓ I ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS, QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIO DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL COMENÇAMENT D'UNA AMISTAT, NO SOLS D'UNA INFORMACIÓ, SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA. TAMBÉ D'EXPRESSIONS DE SOLIDARITAT. DEIXEU-ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT, ABANS D'ACABAR, PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'RXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT AMB LES CIUTATS DEL MÓN: LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ MARIA MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR DE CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE "VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERZEGOVINA. LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPLA, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA: SARAJEVO. A MI M'AGRADARIA QUE EL PREGÓ DE BARCELONA D'AQUEST ANY, DE LA MERCÈ, EL POGUÉS FER TARIK KUPUSOVIC, QUE ÉS L'ALCALDE DE SARAJEVO. NO SÉ SI PODRÀ VENIR. EN TOT CAS, SI NO ÉS ELL, SERÀ MENDILUCE, QUE ÉS LA PERSONA QUE JO CREC QUE, DE TOTS ELS DIPUTATS EUROPEUS, I DE TOTS ELS PERSONATGES PÚBLICS D'EUROPA, ÉS EL MÉS ESTIMAT O DELS MÉS ESTIMATS A SARAJEVO. POTSER ELS PAÏSOS, ELS ESTATS, "FENEN MASSA CONDICIONANTS. POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ENTRAMPATS PER RAONS PODEROSES QUE, DE VEGADES, ENS COSTA D'ENTENDRE I QUE, TOT SOVINT, ESCANDALITZEN LES NOSTRES CONSCIÈNCIES. PERÒ LES CIUTATS SÓN MÉS LLIURES, NO DEPENEN D'AQUESTES SERVITUDS. SARAJEVO, CIUTAT ON .10 HE ESTAT t ON PENSO TORNAR TAN AVIAT COM SIGUI POSSIBLE, REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA. ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT AMB MAJÚSCULES I, EN CERTA FORMA, UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM. UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA. UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. UNA EUROPA INCAPAÇ DE GUERREJAR, PERÒ INCAPAÇ D'ADMETRE LA RENDICIÓ. VOSALTRES' TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ ESTEU SITUATS AL BELL MIG I'UNA ILLA ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT: EL SUD, D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA, I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE FORMAVEN PART DEL MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRES QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR, SINÓ EL CAMÍ QUE ENS UNEIX; AQUELL QUE S'HA NOMENAT EL PONT DE LA MAR BLAVA O EL PONT BLAU. AQUELL MATEIX PONT BLAU TÁMBÉ US HA UNIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA QUE TANT M'ESTIMO, NO NOMÉS PELS ESTUDIANTS ALAIORENCS O PELS MALALTS QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER LA DEVOCIÓ QUE TOTS TENIM A L'ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA, QUE ÉS COPATRONA DE BARCELONA O, PER L'AGERMANAMENT QUE TÉ BARCELONA AMB LES CIUTATS DE 4 sed\text\alaior.doc �MENORCA, NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FLORALS QUE VA TENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEIXEU -ME QUE US RECORDI UN VERSOS DE PONÇ PONS QUE PENSO QUE DIUEN MILLOR QUE JO L'ESPERIT D'ALAIOR QUE TRACTO D'EXPLICAR. DIU: T'ESCRIC DES DE L'EXILI I DE L'ENYOR, DES D'UNA PÀTRIA AMARGA I ESTRANGERA. T'ALBIR DES DE LA MORT. LA VIDA ENCARA MADURA ELS DATILERS I L'AIGUA CORRE PEL RIU CENDRÓS DE LA MALENCONÍA. NO Hl HA CAP MÉS PAISATGE QUE EL TEU NOM NI CAP CAMÍ FELIÇ QUE EL DE TORNADA. EL PARADÍS, MENORCA, ÉS EL TEU COS. QUI SOM? D'ON SOM? QUÈ FEM? CAPÀ ON ANAM? EL PES DEL MÓN ESCLAFA EL COR DF L'HOME. JA L'ÚLTIM PARADÍS ÉS LA LECTURA.' DIU EL POETA. JO PENSO QUE AL POETA LI AGRADA MOLT L'ÀGORA. I ARA SÓC AQUÍ. AIXÒ ÉS UNA ÀGORA. I QUE LA LECTURA PER A ELL ÉS EL REFUGI. I JO LI DIC AL PONS PONÇ "HEM DE TORNAR AlL'ÀGORA, A LA PLAÇA, A ALAIOR, PER RETROBAR EL PUNT QUE FARÀS QUE EL MÓN NO ENS PESI, I AIXEQUEM EL PES DEL MÓN DES DE LA CIUTAT". I LLEGIRIA PÀGINES I PÀGINES D'AQUEST LLIBRET. PERÒ NO ÉS AIXÒ EL QUE S'HA DE FER EN UN PREGÓ. NOMÉS QUE ÉS EVIDENT QUIN ÉS L'ESPERIT D'ALAIOR: ÉS L'ESPERIT DE LES CIUTATS, DE TOTES LES CIUTATS, QUE SÓN EL LLOC ON ES PARLA, EL LLOC ON LES PERSONES ES TROBEN, EL LLOC ON LA GENT Hl VA QUAN ESTAN SOLS. LA GENT SE'N VAN A LES CIUTATS. DESPRÉS DIUEN: LES CIUTATS SÓN L'ENEMIC DEL PLANETA. HI HA MASSA SOROLL. HI 1-A MASSA BROGIT. HI HA MASSA CIRCULACIÓ. HI HA MASSA ACCIDENTS. HI HA MASSA CRIMINALITAT. I JO US DIC: AIXÒ SÓN ELS COSTOS DE L'ÚNICA BONDAT I L'ÚNICA VIRTUT QUE ÉS QUE TOTS VOLEM ESTAR MÉS AVIAT JUNTS QUE NO PAS SEPARATS, PERQUÈ SABEM QUE JUNTS PODEM MÉS. EL SECRET DE LA CIUTAT, DONCS, EL SECRET D'ALAIOR, I EL DE BARCELONA, ÉS SER ELLES MATEIXS I SER GERMANES ALHORA. I 5 sed\text\alaior.doc ��PROPOSTA DE TEXT PER LLEG1R COM A PREGÓ A LES FESTES DE SANT LLORENÇ, A ALAIOR (11 D'AGOST 1995) �DISTINGIDES AUTORITATS DL GOVERN BALEAR, DEL CONSELL INSULAR, AUTORITATS LOCALS, ALAIORENQUES I ALAIORENCS, DEIXEU-ME, PRIMER DE TOT, QUE US DONI LES GRÀCIES PER HAVER-ME CONVIDAT A SER AQUÍ, COM A PREGONER D'AQUESTES FESTES DE S NT LLORENÇ r kIVI~ - t~Cdt~~ - `191 Á o N g. Pidik. ( 2k 0 -¿- FolAk Q„ ESTIC SOLAMEN.LAGRATT1''d14: aet 51\5' ryt-ts vtm >‹, k■ •' ESTIC, TAMBÉ, ORGULLÓS. ÉS UN ri-tAi f ORGULL ÍNTIM, POTSER DIFÍCIL DE JUSTIFICAR PERÓ PROU EVIDENT SI CREIEU LES MEVES PARAULES 1),s2Á01-,' ,A,,AfAbr CONFIEU EN EL MEU GEST, PERQUÈ AQUESTA ic;12^ CIUTAT MENORQUINA, EX-VILA FUNDADA PER JAUME , POT REPRESENTAR ARA AMB II _ SATISFACCIÓ MOLTES DE LES VOLUNTATS QUE LES '"b). f72"' CIUTATS DEL MÓN TENIM, tkL-CA `k)"1"5L-k4 9-7151 ne,,UZ M'HEU CONVIDAT AQUÍ COM A AMIC, I ÉS AIXÍ QUE M'AGRADA SENTIR PERO NO PUC PASSAR PER ALT ».cp)~ N LA VOSTRA VOLGUT ,14-141-P QUE FESTA L'ALCALDE DE BARCELONA. SEGURAMENT, PER TANT, EM CORRESPON ARA ADREÇAR UNES çoi¿ PARAULES QUE NO SOLS UN AMIC SINÓ L'ALCALDE DE BARCELONA US VOL DIR,AMB PRUDÈNCIA, PERÓLL'5":TAMBÉ AMB LA CERTESA QUE COMPARTIM UNA IDEA DE CIUTAT. I PER A MI, JA US PODEU IMAGINAR, PARLAR DE LA CIUTAT ÉS MOTIU D'ENTUSIASME I EXPRESSIÓ DE CONVICCIONS MOLT FERMES. NO Hl HA RES QUE EM COMPLAGUI MÉS. 2 �LA CIUTAT ÉS L'ESPAI PREDILECTE DE CONVIVÈNCIA HUMANA 1 CAP ALTRE FÓRMULA NO SE'NS HA DESCOBERT ENCARA MÉS EFECTIVA QUE AQUEST APLEGAMENT DE PERSONES DE PROCEDÈNCIA SOVINT DIVERSA, EMPESES PER LA !VOLUNTAT I TAMBÉ PELS ESDEVENIMENTS PERSONALS. LA CIUTAT LA FA LA HISTÒRIA, PERÒ LA HISTÒRIA NO PAS VISTA COM EL SIMPLE PAS DEL TEMPS SINÓ COM A SUMA DE VOLUNTATS HUMANES. SOM ELS ÉSSERS HUMANS ELS QUE FEM 1 REFEM LES CIUTATS, NO SOLS ELICALENDARI. \\S" 1/ ÉSVERITAT QUE DESPRÉS Hl HA ►'ESFORÇ D'AQ ELLS QUE A MÉS1 TEN NA F•'TA VOLINTAT UE/SE S T N U A A/► E^ ^L R L RVEI E .A QUE ELS COL. ECTIV A , E ^^ •E SE V• fUN ^T PERMANE E T" F^^' ^ACIÓ • FO"A UP D'HOMES I DON S p0 ONt NGUT, I HISTÒRIA, AL HAN D CIDIT DE VIURE. LA CIUTAT, LA REFÀ LA CENT I PER TANTg CADA CIUTAT ÉS L'EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTS. ÉS AIXÍ COM S'ENTÉN I PER AIXÒ SEMPRE M'HA AGRADAT DIR QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. I TE1V.. D PF ._ ! ..._ s'6 ~ ANA-BCMRT, ,` '!►^ ^ ^ y, Q ^^ S ^°7v i L Ñv^ t ^^^^^5 /N4 e 4 ^1. F}^ aU2 iJo '1 QK.l. V3SÀM, x kc, u,^ Y ?,¿ (Ajo Sat-().k PCn T^ l n^c ^c.:0771--1 C ^^ 4^ _ _ TAM^ -' sáu ^ ^^ ^ 5 ^R ^^^.c^ ^, - i f ^j7vt ; k^5 t,u.t n ^ a. J l 7rrn e t,3r04- atp C^^^ ^ vU/^.n^,^^^9 , ^^,^ p^ ^ u. 1,9 u( e rS ctAk TIGutu, • ^,,^, ^^ -^ uutÁT,l G �EN REALITAT, SI ALGÚ HAGUÉS DE 11~R ALAIOR 10BRE UN MAPAUAL-SEVOL--ALTRA_CBITAT, Hl HAURIAIYE -R-ÉPRESENTAR NO PAS I NOMÉS ELS CARRERS 1 LES PLACES --QUE TAMBÉ-- SINÓ LA GENT. UN MÁ1 2A__PERFECTE D'ALAIOR SERIA DIBUIX DE LES YOSTRFSJAIRAGES, ELREIRATDELS VOSIFIESJOS... AQUEST ES UN MAPA QUE ELS CARTÒGRAFS NO PODRAN ,FER, NOMÉS EL PODEM DIBUIXAR ELS MATEIXOS CIUTADANS... CADA DIA. Y VISCISSITUDS M ÉS),CAD-A'LLOC TÉ PAkTICULARS, AQ QUE DONEN TESTIMONI DE LA ------ÜNTAT, DE SA--CAPMT7kT DE L.:•100in , 1, T-4t-d(A7A'rs(to:) LA MATEIXA HISTÒRIA S'ENCARREGUÉS DE RECORDAR-NOS QUI SOM 1 LA PETITESA DE LA CONDICIÓ HUMANA___ (iT SI NO 654 ALAIOR_VA PASS)NR S PROVES, EN AQUEST _CAS2NO PAS PER VOLUNTAT DEL –HUMANS SINÓ DE LA MATEIXABAIURAL _ESA, QUE DIUEN QUE ÉS SÀVIA PhóbUE DE VEGADES ENS POSA LES COSES MOLT DIFÍCILS. TINC ENTES QUE UN TERRATRÈMOL ASSOLÀ AQUESTA ALESHORES VILA I QUE LA GENT D'AQUÍ VA REFER EDIFICISÇ ESGLÉSIES, CARRERS, VAN REENDREÇAR EL TERRITORI URBÀ ALTRE COP I, PER DIR-HO PLA, VAN AIXECAR EL CAP ORGULLOSAMENT. M'EQUIVOCO, JA SÉ QUE AIXÒ NO ÉS UNA EXCLUSIVA D'ALAIOR, PERÒ EM PENSO QUE AQUEST CAS DIU MOLT DE LA VOLUNTAT D'UNA CIUTAT. LA HISTÒRIA TAMBÉ COMPTA AMB CASOS EN QUÉ LA DESGRÀCIA VA SIGNIFICAR EL FINAL D'UNA POBLACIÓ, LA RENDICIÓ DELS SEUS HOMES. �^ ALA;^^ O R V D =,MO T RA C D D S ^,^ J TADA SE DU C D^ S EL Djó E^ 10. / ^ TI `O . S IC C ME13 A •► L S CIU FE L EVIii E T91/4 EA A, - ■ Ir .. E 111 SE HA ER E CO S, EN N E STAR DEgAL t 1• _ 4/ LA N E S : AT ^ AE A D MO T C •a I q, S TE EN EN. L O O U TAt O Q A BARCELONA --DEIXEU QUE' PARLI DE CASA MEVA, ^^QUE JA SABEU QUE TAMBÉ ÉS CASA VOSTRA-BARCELONA, DIC, HO ESTÀ FENT, EM PENSO QUE PROU BÉ, I AMB MOLTES GANES, PERQUÈ COMPTA AMB UNA VOLUNTAT COMUNA, AMB UN CONJUNT DE VOLUNTATS QUE SE SUMEN LE UNES A LES . ï) O a( ALTRES Po, ( c1 'Ñn \V `' S„t ¡O ,15 ó 9J,t, í (fa"A- ALAIOR TAMBÉ S'HA HAGUT DE REFER I TAMBÉ ES REPENSA ELLA MATEIXA, EN . i^^ ^ e ^ ^^^: ^^^^r• r^ 1, /4érSVQ15Gire .r5 3' 4 ^ • ^ : :^ ;1P^ -14a-o^,r-e^^,; , r+ r' >1 / ‘1, •^” . ^i -i'^ ^J► LES PEDRES I GENT, QUE REPRESENTEN LES DUES DIRECCIONS PRINCIPALS, DIRECCIONS QUE AVANCEN PARAL.LELES. 4. 41,4›.0" 41,4›. ,- .. ^ ^J^w LA i!: DUES QUAN DIC LES PEDRES VULL DIR L'URBANISME, LES TRANSFORMACIONS FÍSIQUES DE L'ESPAI. ALAIOR HA CRESCUT AL VOLTANT D'UN CENTRE INSTAL.LAT ORGULLÓS I GENS ALTIU EN UN TURÓ QUE EL SOL ATÉN GENEROSAMENT, I QUE DESPRÉS HA VIST CRÉIXER AL SEU VOLTANT TOTA UNA CIUTAT ESTESA CAP A MAR. �IISTÒRIC, LA CONSERVACIÓ D'AQUEST NUCLI D'ACOR Y AMB LES NECESSITATS DELS CIUTADANS QUE HI VIUE A LA VEGADAD'ACORD AMB LES OBLIGAC ONS QTENIM PLER LLEGAT LA HISTÒRIA QUE HE ERETAT I CONDICIONS EL MÉS BONES DENAMENT DELS POSSIBLES, \ FORCEN UN ATS MOLT ESPECIAL. CENTRES ANT CS D ES ÉS EN AQUES :OBRE O 5 CONJUMINEN EL RESPECTE I IN EVA Ó QUE CER ADAPTAR LA VIDA DEL OMES I D S A L'ESPAI QUE HAN TRIAT PER SO -`• RNAR EN AQUEST MÓN. SI NOSALTRES NO REPENSEM D'UNA MANERA DETERMINADA LA NOSTRA CIUTAT NO LA PODREM REFER. CAL VOLER DEIXAR UNA EMPREMTA CONCRETA - - PER EXEMPLE LA D'UN NOU CONCEPTE DE CIVISME, D'UNA NOVA MANERA DE "FER CIUTAT" QUE SE SOSTÉ EN LA MANERA DE CREURE EN LES COSES, EN LA NOSTRA VISIÓ DEL MÓN. CADA L OC TÉ, NO Ò UE, S EREIX, CO S SOL DI, ,^SI Ó AL I^ Ï J ,:; C,É COM PR0 D/EL MANT S s" O' O^-^AR I AOJÓ ^J^ ALHO ' PC:b ^ TA N ES: I ES JA OLT DE GUANYA UNA CIUTAT ÉS FA I ES REFÀ AMB AQUESTS PRINCIPIS. D'AIXÒ SE'N DIU, DESP ÉS 414—ESTI OSALTRES --I NO EM REFE', XO A SIS SRI, :INit A T TS ELS LO N E' -- DIE U HEM BARC;ELONI ► •'iBA C DA DIA' — L 'R ODEL CREAT --Ql^• E^S BARC ELONAi", D :A RC ONA. UA UNA CIUTAT SAP! TR^OB R EL '^ ^ 'U ES IL ES P TB N DIR QUE HA ^ GUA YAT, PE' ^UÈ GUI QUINA SIGUI L'ADVER ITAT ` QUE A H STÒRIA VULGUI L PRESEN AR —LI, SkBRÀ SUPER AR—LA. ^ �PAS PE E HI ANT ATS rS`LNs / ' LES CI U T;'^ Sb " '' RI ( L'AIGU^^ S "N ^. DIISOLDRA I 111 . I F ^ y • FA E QUE LES IRAN L SEVA RE EN NO SÓC PAS JO QUI US HO HA DE DIR, SOU VOSALTRES ELS QUE M'HO j HEU ENSENYAT: ALAIOR TÉ EL SEU ESTIL, L'HA SABUT DEFINIR DURANT MOLTS ANYS I AIXÒ US ;DÓNA CONFIANÇA PER AFRONTAR EL FUTUR. EL FUTUR ÉS DE LES CIUTATS DEL MÓN, QUE CADA VEGADA SÓN MÉS UNIDES. LES XARXES DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS QUE PERMETEN LA MILLOR CONNEXIÓ DINS D'UNA CIUTAT I D'AQUESTA CIUTAT AMB LES ALTRES, SÓN EL 1COMENÇA,MENT DE LES XARXES NO SOLS D'INFORMACIÓ SINÓ TAMBÉ D'INTERCANVIS DE TOTA MENA, TAMBÉ D'EXPRESSIONS SOLIDÀRIES. DEIXEU"ME ARA QUE M'ATURI UN INSTANT PERQUÈ ESMENTI UN CAS MOLT CONCRET D'EXPRESSIÓ DE SOLIDARITAT ENTRE CIUTATS DEL MÓN. LA PLATAFORMA EUROPA PER BÒSNIA, IMPULSADA PER L'EURODIPUTAT JOSÉ M. MENDILUCE, HA DEMANAT QUE DURANT TOT L'ESTIU, A CADA FESTA MAJOR A CADA POBLE I CIUTAT, ES RECORDI EL MARTIRI QUE VIUEN LES CIUTATS DE BÒSNIA I HERCEGOVINA, LES CIUTATS COM GORAZDE, ZEPA, BIHAC, TUZLA I LA CIUTAT AMIGA DE BARCELONA, SARAJEVO. V^3 J L( �MASSA TENEN PAÏSOS ELS POTSER CONDICIONANTS, POTSER ELS ESTATS ES TROBEN ATRAPATS FIIR RAONS PODEROSES QUE DE VEGADES EN "COSTA D'ÉNTENDRE I QUE - -TOT LES i- NOSTRES ESCANDALITZEN SOVINT CONCIÈNCIES, PERÒ LES CIUTATS SOM MÉS LLIURES, NO DEP-NDEM D'AQUEST S SERVITUDS. L PER AIXÒ LA CIU A T DE BA CELONA --I MOLTES ALTRES CIUTATS D: L MÓN-- A POGUT OFERIR LA SEVA AJUDA A UNA CAUS JUSTA. NO US PARLO SOLS DELS COMBOI ` HUM NITARIS, DEL TELÈFON MITJANÇANT B RCELONA CONNECTA QUE SARAJEVO AMB EL M Ó N/ Hl HA MOLT MÉS: ELS BARCELONINS HAN FE ,DE SARAJEVO UNA CIUTAT AMIGA I, MÉS ENLLÀ lE LES VOLUNTATS DEL CONSISTORI, HAN T 0 AT, ENDAVANT PEL SEU COMPTE ACCIONS S LIDÀ IES DE TOTA MENA. ÉS MÉS: EL GOVERN NICI' Á L POGUT PRENDRE UNA POSICIÓ POLÍT CA AM MOLTA MÉS LLIBERTAT QUE NO PODRIA F: R-HO, SE URAMENT, UN GOVERN MENYS LOCAL, N GOVE'' N AMB MÉS RAONS DIFÍCILS D'ESCAT R PERÒ QU SENS DUBTE Hl SÓN. Í HA PER TANT, TO EL QUE HE FET ESTEM FENT I FAREM PER S' RAJEVO --I PER LES ALTRES CIUTATS DE BÒSNIA-- ÉS UN EX1MP E D'AQUEST ESTIL CIUTADÀ, Q E PARTINT DE PRINCIPI DE LA DEFENSA D S INTERESSOS GE ERALS, NAIXENT EN L'OBJECTIU/ DEL BÉ COMÚ, ÉS CAPAÇ DE TRASLLADAR AQUESTA VOLUN A T A L'INTERÈS ENCARA I^/IES GENERAL DE TOTA LA UMANITAT. LES CIUTATS , DEL MÓN VOLEN EL BÉ .1E TOTES LES CIUTATS DEL MÓN I AQUESTA LÍNI . ÉS LA QUE SOSTÉ ,ACCIONS COM LES QUE HE EMPRÈS A FAVOR DE SARAJEVO. �PERO Np/ VOLDRIA Q E SOLS APA GUÉSAQUÍ LA „, • CIUTA * OM UNA STRÁ/ XEM PL Oi U OBVI E1S LES E E PAR PROVA EVO \ IO NI FÓRA QUE NI S el STA L 11 EVA tl\rr C OMP 0MiS DE\ I A IXÍ JUS QyE Fe IA\ D RANT L'E REOOROAR A» ES S lr U I" ADA E »ADA CT LES NO TRES FESTE IN G gm, PARAU A QU DIGOI ik DA G\E.T h QUEST ERRI ORI ÉS UN ALTR e oTA D \ABO EM ES ENCÉS I 41M MES AIGU DEFEN4 A FIEM LA CA , SA DE A PÁstr JUSTA, LA VOLU1 AT• •LÍTICA »'IMPEDIR EL G out* EL FEr COMPROMÍS D'EMPRENDRE ÁCCIONS DE TOTA M NA CONTRA AQUESTA PRÁCTICA 1-1ORROROSA, TERRIBLE, DE LA NETEJA ÉTNICA. Á !"' L GUERRA OBERTA i BÓSNIA O ÉS PAS --COM SE AR-- UNA T T SOVNT ENS A OLEN G ERRA ,É TRE PO LES, NTRE/CS UI1ATS. Al O N ÉS CM I HA SE1RBIS C M V SAL RES A SABE RRITS MB\ L'JqCCIO AJEVO, Q E VI EN QUE VQ E IMPO R U FkÈGIM FE IST D'AQ NOCOW SENSE ATI S, EN MO OC LTUR AVIAD TING T I ES ISAMENT UN PAÍS QUE PER LA S A MULTTLICITAT. DIS N EIX ENC SARAJEVO --CIUTAT ON HE ESTAT I ON PENSO TORNAR TAN AVIAT CM SIGUI POSSIBLE-REPRESENTA LA CONVIVÈNCIA --ÉS A DIR, REPRESENTA LA CIUTAT, EN MAJÚSCULES-- I EN CERTA FORMA UN MIRALL DE L'EUROPA QUE VOLEM: UNA EUROPA QUE NO SIGUI DIVIDIDA PER RAONS D'ÈTNIA, DE RELIGIÓ O DE LLENGUA, UNA EUROPA ON NO TOQUI VIURE CLASSIFICATS SEGONS ALGUNES D'AQUESTES ETIQUETES. kick 9 �M L'EkJ ÓIA CO ' IVf VO SIN U.'R ITA L'INT`E S GEt9 ''ALS „ i r L^! IS A BE D LA -.. VOSALT ÉS TAMBÉ SABEU DE QUÈ US PARLO PERQUÈ SOU SI DATS AL BELL MIG D'UNA LLENCA DE MAR, ENTRE DUES TERRES QUE S'HAN BARALLAT SOVINT -EL SUD D'EUROPA I EL NORD D'ÀFRICA-- I QUE NO SEMPRE HAN ENTÈS QUE' FORMAVEN PART D'UN MATEIX MÓN, QUE NO SEMPRE HAN COMPRÈS QUE EL MAR MEDITERRANI NO ÉS CAP FRONTERA ON TOQUI GUERREJAR SINÓ !EL CAMÍ QUE ENS HA D'UNIR, AQUELL QUE S'HA ANOMENAT EL "PONT DE MAR BLAVA". LA VOSTRA HISTÒRIA REFLECTEIX AQUESTS MALENTESOS I HEU ESTAT TERRA DE PAS, D'ENTREMIG. PER AIXÒ SABEU DE QUE PARLO. / ~- AQUEST MATEIX PONT BLAI) TAMBÉ US H NIT AMB LA MEVA CIUTAT, AMB LA BARCELONA r UE TANTS M'ESTIMO. NO SOLS PELS ESTUDIANTS A AIORENCS ' ^(A7 '21`4 QUE HAN VINGUT A BARCELONA, O PER A DEVOCIÓ QUE PRESERVEU A L'ESGLSIA DE SANT EULÀLIA -QUE ÉS CO-PATRONA DE BARCELONA-- NI ENCARA NOMÉS PELS LLAÇOS POÈTICS QUE S'HAN FET EVIDENTS AMB LA FLOR NATURAL DELS NOSTRES JOCS FORALS QUE VA OBTENIR EL VOSTRE POETA PONÇ PONS. DEU HAVER-HI MOLTES MÉS RAONS I PRESERVAR AQUEST PONT --TAMBÉ PER AIXÒ SÓC AQUÍ-- ÉS UN DESIG QUE JUSTIFICA LES NOSTRES RELACIONS PLENAMENT. 0J) l u!'\') ï o[ ^1 �QUE BARCELONA I ALAIOR SIGUIN EXEMPLE D'AQUESTA VOLUNTAT CIUTADANA DE SALVAR EL BÉ COMÚ, DE DISTINGIR-SE PER LA SEVA SINGULARITAT --CADASCÚ AMB EL SEU ESTIL, SEGUINT EL SEU MODEL-- ÉS UN DESIG QUE AVUI, US FAIG AVINENT QUE ESTIC SEGUR QUE É COMPARTIT PER TOTS NOSALTRES. QUE AQUESTA FESTA SIGUI EXPRESSIÓ DE LA VOSTRA VOLUNTAT --QUE COMPARTEIXO-- DE CREAR UN ESTIL QUE ÉS I SERÀ "L'ESTIL D'ALAIOR", DE VIURE FENT I REFENT LA CIUTAT, AMB EL PRINCIPI DELS INTERESSOS GENERALS I GOSANT ESTENDRE ELS BRAÇOS CAP ENFORA PER ACOLLIR I ESTIMAR LES ALTRES CIUTATSÍ DEL MÓN, PERQUÈ DEFENSANT-LES --PER EXEMPLE, DEFENSANT SARAJEVO-- DEFENSEM TAMBÉ UN PRINCIPI UNIVERSAL: QUE TOTES LES CIUTATS DEL MÓN FUNCIONIN MILLOR I QUE SIGUIN MÉS LLIURES ÉS EN BENEFICI DE TOTS. QUAN AQUESTA NIT DE SANT LLORENÇ ELS ESTELS FUGAÇOS TRAVESSIN EL CEL AMB MÉS INTENSITAT QUE CAP ALTRA NIT DE L'ANY, I TOQUI DEMANAR UN DESIG, JA SABEU QUE ÉS AQUEST EL MEU DESIG, I ESTIC SEGUR QUE TAMBÉ VOSTRE. I TAMBÉ QUE DEMÀ I DEM PASSAT VISQUEM UNA EXCEL.LENT QUALCADA I QU ;GLORIÓS SANT LLORENÇ ENS VULGUI DONAR EL BO I MILLOR, A LA GENT D'ALAIOR I, SI M'HO PERMETEU DEMANAR, TAMBÉ ALS DE CASA MEVA. GRÀCIES A TOTS I UNA ABRAÇADA DE TOT COR. ¡VISCA ALAIOR! ¡VISCA L'EUROPA DE LES CIUTATS AMIGUES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4359 Title A name given to the resource Pregó Festa Major d'Alaior (Menorca) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alaior, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Model social Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/714/19950825_LV.pdf 6c038da75172a6ef21c5dc90e1ef4b1b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1995 La Vanguardia, p.011, Opinión Churchill ya no sirve Autor: PASQUAL MARAGALL Agosto va acabando agosto y parece que salimos de una penitencia. Cuerpos renovados, espíritus sosegados, sí, pero intranquilos. ¿Qué va a pasar? Nos preguntamos por Sarajevo y Bosnia. Nos interrogamos por lo que hará el Tribunal Supremo con el sumario de Garzón. No sabemos si habrá elecciones; mejor dicho, sabemos que las habrá pero no sabemos cuáles: ¿autonómicas?, ¿generales? Leemos una y otra vez declaraciones de Pujol y Duran matizando, desmintiendo, quizás mintiendo piadosamente o no. De IU, del PNV y, por supuesto, el latiguillo "váyase, señor González" permanente del PP. Declaraciones de Bono, Solana, etcétera. De González muy poco o nada. De Serra menos. Declaraciones de jueces y fiscales, sí, demasiadas para el gusto de muchos. Filtraciones de sumarios aún más (pero quién los da a los medios: ¿la justicia, la policía, las partes interesadas? ¿Pueden hacerlo?). Hablan los abogados defensores, lógicamente. El de Francisco Álvarez, el jefe del Mando Unificado de la Lucha Contraterrorista (MULC), ya ha dicho que no piensa acusar a los aforados González, Serra, Barrionuevo y Benegas. Miren cómo están las cosas que algunos pensarán: ¡menos mal! Porque a veces parece que este señor y sus compañeros tienen de algún modo la sartén por el mango. Mientras tanto, Conde navega en yate, De la Rosa -gran amigo de Álvarez, según declaración propia- no navega en yate, que se sepa, porque lo debe tener embargado, y ETA trata de hacer creer que tuvo el yate del Rey a tiro, pero era un yate del año pasado. En Cataluña, un soplo de aire fresco: la aparición de Quim Nadal. ¡Que tiemblen sus rivales! Es metódico, contundente, honesto y directo. Y es alcalde. No dejará pasar una. Girona, y los poderes locales en general, merecían este primer plano. Catalanismo y municipalismo nunca debieron separarse (ese ha sido el gran error de Pujol). Ahí hay una luz de esperanza, la única buena noticia del verano. La ofensiva croata en Krajina, que parece obligar a una negociación política (¡ojalá!), está por ver si es buena noticia. Temo lo peor para Sarajevo, porque los croatas no la defenderán y las fuerzas multinacionales se escudarán en el poder militar croata para ir retirándose. Kupusovic -el alcalde de Sarajevo- me dice que está dispuesto a venir a hacer el pregón de las fiestas de la Mercè y a volver en noviembre en la antesala de la Conferencia Euromediterránea, porque Izetbegovic, añade, ya ha dicho que, si no se rompe el cerco antes del final de noviembre (por tanto, dos días después de la conferencia), no se romperá nunca. Sarajevo no resistirá otro invierno. Mendiluce cuenta que la gente ya no corre cuando disparan sobre ellos. 84 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Se tiran al suelo, esperan y luego siguen. Y que ya no se arreglan. Se está perdiendo el milagro de Sarajevo: una ciudad sitiada, con conciertos y exposiciones cada día, si bien con la orquesta diezmada, la sala llena de rendijas y las exposiciones tan cargadas de significación que son más bien proclamaciones. Otra rendija de esperanza: los filósofos hablan de política, se mojan, como les pedía hace poco Havel. Aranguren ha sido claro y valiente: o se rompe la baraja o hay que reconocer que el juego que se hizo con ella -incluso el juego sucio- tenía motivos poderosos. Alguno de sus alumnos están más dispuestos a romper la baraja y a decir, con otra valentía, "váyase usted, señor González". A los filósofos hay que pedirles sobre todo valentía y no medias tintas. Para éstas ya están los políticos, se supone. Y yo no me resigno a esa división del trabajo: para unos la verdad y para otros la eficacia. (Tampoco se resignaba Havel en ese llamamiento a los intelectuales a que se mojaran.) Yo creo que la democracia está enferma o, por lo menos, que tiene fiebre. Y no estoy seguro de que esa fiebre no sea preludio o síntoma de la reacción del cuerpo social contra la enfermedad. Pero de eso ya hablaremos otro día. Ya les avanzo mi convicción de que la famosa fórmula de Churchill está periclitada: la democracia ya no es el menos malo de los gobiernos posibles. Mejor dicho: la gente ya no está dispuesta a aceptar un mal menor como sistema de gobierno. Y no lo está porque entrevé posibilidades mejores y no se conforma con menos. Y lo que pasa en Europa (Bosnia) y en España (GAL) es ocasión para mejorar el sistema: sólo con un cambio de cromos o de gobernantes entraríamos en la depresión política más prolongada de este siglo. Porque ¿quién puede tragarse tranquilamente, sin culparse, la desaparición de la ciudad que "practica" lo que los demás europeos simplemente "proclamamos": la tolerancia, la coexistencia de religiones, etcétera? ¿Quién puede creer seriamente que los nuevos gobernantes hubieran sido (y serán) más escrupulosos que los antiguos? Ya se ha visto lo que duran Balladur o Berlusconi o lo que aguanta el crédito de Clinton o Chirac. Nada. Aunque esto no quiere decir que hubiera sido mejor que siguieran Bush o Balladur. Lo que nos gustaría de verdad, aparte de cambiar de gobernantes, si es que hace falta, es avanzar un poco en cambiar el sistema de gobierno. Lo de Churchill ya no sirve. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 85 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1176 Title A name given to the resource Churchill ya no sirve Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Churchill, Winston, Sir, 1874-1965 Democràcia Govern Acció política Guerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80 PDF Text Text (30/08/95) Rupia, 8-20 d'agost de 1991 Estimat President, L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent. i No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar. Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per uns dies i es va posar a treballar com mai. Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem. Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar. Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya. Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si !'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~ cal retenir-ne els detalls. .__ Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona 2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans. Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat ' ALCAL DJA - pag. 1 - R•glstre de Sortfd J.t:fit~j --..:;:.:.;: .. " " ..... . �barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies. En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres. Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre. 1 Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts. Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té sempre una causa. Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a dignament la humanitat i la natura que ens envolte juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament 1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li més humil, servim amb bona fe: la de representar . *** (1) Els Jocs Olímpics L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs. elernent~ i Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92. ,i Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1' aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva, inici ben dramatic per cert, com voste recordara. - pag. 2- ... �1 la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res imprevisible. L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem l'emissió de 19.000 milions. Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives. A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació, la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi. 1 Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i )'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1 La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb els plantejaments que calgui desenvolupar. Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar. 1 El president de la Generalitat que sorgeixi de les crucial. roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general. ¡ Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria - pag. 4- �conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en aquesta línia. A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia. No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste mateix. Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics que s'hi oposen. 1 Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una exageració. 1 n! La veritat és que, per últim, tot plegat no ens les coses més facils sinó més difícils. Tant en 1 l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas deis símbols, deis llenguatges i deis gestos. Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e. *** - pag. s- �(2) Que vol Barcelona. Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa corren!, a partir d'ara. 1 El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis 750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori, Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu, reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.) Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals, 1 assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em referiré més endavant. ¡ ~na Estructurada ja en la realitat física i social com arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats, Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa. Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb - pag. 6- �les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia falten encara coses, com he dit. tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema tan delicat. ¡ Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada) i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt. l ¡ l És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de ser, ateses les tendencies espontimies. 1 ! Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i símbols de la ciutat. d~ Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada, Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no solament en els més dif1cils. j J El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital. 1 - pag. 7- �Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia construcció nacional i urbana. r.hl ¡ ! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora económica, cultural i tecnica. Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem arribarª ser, amb mcnys del queja som. ~ ' A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue aproximadament avui els donaríem. 1 Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit. prepara~ d'aq~í La nostra ciutat es rebre el món, a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se 1 capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers 1 de milions d'homes i dones de tot el món. Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya. Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana. 1 Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors de la convivencia. ' Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord - pag. s- �del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut. *** (3) La Carta Municipal Q Llci Especial de la Ciuta~ 1 i L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones, enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons ¡ situats en elles (!'actual Eixample). ! La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se l'Eixample. 1 La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat". i 1 Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves ! especialitats jurídiques en tres camps: 1 (A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de tantes fronteres locals. - pag. 9- �(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port, Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques, Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió; almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma). 1 Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell). Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa. ! L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera 1 la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. (C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició, per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, la solució deis famosos problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes? ª i Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial. L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga - pag. 1o- �Llei Especial sentit. la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniencia. Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92, Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona *** o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant. ¡ Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible 1 estimulan!. 1 ho han aconseguit. *En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar 1 1 -pág. 11 - �l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció, reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15 anys? 1 Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres. 1 Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar més enlla. El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies. Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central Europeu a Barcelona. Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat i seguimcnt popular. Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt historia, pero ho fa en un moment i en unes e ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia a una de les fragilitats més conegudes de la nostra ndicions que ens permeten de ser prudentment la crisi sovietica és un altre factor encoratjador). Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt. Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i lluitarem aferrissadament per ocupar-lo. 1 - pag. 12- �1 ' ¡ De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida, estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes. 1 L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. ' Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en subsol. ague~ context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns. Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional. ' De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat d'ordenar un subsol enormement carregat, som t pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat - pag. 13 - �local i emprcscs de servei públic. 1k Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6 ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de 1 creixement economic superior. No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una 1 Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est. Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla, com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra! ¡ El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí Puymorens ens hi acosten. i del Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona. 1 A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres 1 amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que podría complementar l'atractiu de l'aeroport). 1 Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és - pag. 14- t . �per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis esforvos estrategics. 1 1 Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen . A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de parlar de diners . *** - pag. 15- �Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera. Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona. En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. }' ª D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló, etc. El text de 1987 deia així: El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982. 11 11 Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983. " De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes. 11 Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe! que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11 Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles. 11 L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les - pag. 16- �mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca. ª lQ-Q 11. punts negres !1 " Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes (gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera. Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates. 1 " El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia. ~apítol 11 El deficit deis transports de Barcelona és un ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~, el lt'. Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es 1 aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al final d'aquestes pagines. _. 1 " Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti ~~·v (d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions. 1 1 SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita importa~. 11 " Motor Ibérica i EN ASA (Idem) . "Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa). 1 " Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit l - pag. 17- �motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants Cardús, d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. 11 "MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus provei"dores), etc. * ª " Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1 ~preses Aquesta realitat és reconeguda gencralment per provei"dores, contractistes i intermediaris financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho. 11 ! " Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis metropolitans contigus. 2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un " En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica. " El tema metropolitano és adjectiu. " Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. - pag. 18 - �" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central. i " La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt. " ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis pleJts histories ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS". l v " Comentem ara les dcspeses de capitalitat. " Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps. " En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal. 1 " Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes, Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en 1 aq uest sentit. " ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis? " Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les transferencies en el seu moment? " Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió. " Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en un percentatge deis ingressos de I'Estat. " Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual. " Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per partida doble alguns deis serveis públics que consur eix. -. " Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut. - pag. 19- 1 �Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització. 1 1 Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100% deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. 11 " Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel! estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i I'Estatut? l 1 11 ¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales privades i les autonomiques? ª ª 11 Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard, com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. 1 " Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu. 11 Aquí serveis !'oferta qüestió !'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta. Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors. 11 i Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueologic de Mérida. 11 - pag. 20- �". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid, 1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit, Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía. " I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~ I'Estat ni de I'A utonmnia. ; 1 " L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. " 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la . '1 oca 1. 1 gestro " L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel! estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalvian_t_. No tot, pero sí aixo. paradox~l " La situació deis Museus es va fcr més encara en establir-se la gratuftat deis Museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus. " El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el manteniment d'allo incautat. ¡ " Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell projecte intervencionista. 1 " La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el financ;;ament no millora. ¡ " No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant deis Ministres i #Consellers" corresponents. - pag. 21 - �Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat. Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt / vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. ( ~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f ª Haig d'assegurar-los que J'única solució aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs." 1 La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les solucions. \ 1 Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria. ¡ Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix. passa~ ¿Comes podía entendre que Barcelona deixés l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa? obr~s Més encara: ¿Com considerar excessives les realitzades quan també neixen de l'excedent generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a - pag. 22- �desc~ns llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en des del 1979, amb unes cmpreses i institucions municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes? i 1 Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon; compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ). ª En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment). 1 Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. ! Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi de la Generalitat. Q4 les despeses en que incorre J2IT compte de I'Estat i 1 i Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la infrastructura crescuda). Ho demana perquc és justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual. Q$ Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de 1989). El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i despcses de 4apitalitat mesures: el pagament de les refinanc;ament olímpic. 1 criteris precisos per als dos tipus de les boni ficacions necessaries per al La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem . - pag. 23 - els tindra, s1 així ho clesitja el �1 Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió relacions financeres. d~ les seves propies La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat. Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local. 1 Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat". 1 En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura. Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari. Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya. *** - pag. 24- t 1 �(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida. . . . -ª 1 1mpress10 . . ' que 1es a dmm1stracwns . 1 Domma no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en Id grans ciutªts. i 1 Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món (llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree, una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals). 1 Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressi vi tats, demograticament decadents ... Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics (quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles 1 d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions. Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament, sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I tanmateix ... estem realment anant més enlla? El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenc;os. - pag. 25- �del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot residencials. 1 Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis districtcs, d'aquí al 97. Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur estridencia. ¡ 1 El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons. 1 La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un 1 cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen que el futur també haura de ser diferent. Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. 1 Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances) que una autoritat local pot adreyar a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de problemes que localment coneixem fins a la nausea La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió. - pag. 28- �1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer concixcr als nivclls més alts de governació. No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi. Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis significati us. 1 Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit, Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-, Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's. Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula. Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars. ! 1 Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més. ! Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern. 1 En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que - pag. 26- �no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos nivells involucrats. *** Concretament: en el tema del trimsit hem de recon~ixer (1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus; (2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia). 1 1 Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe! desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de cotxes, al carrer i sobre les voreres!). Aquesta és la situació, llargament dramatitzada. ~~? ~o hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho 1 1 Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. 1 Estem construint 50 parkings públics o - pag. 27- concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi �* ** No és molt difcrent el me 1 missatge en el que es refereix .. a l'habitatge la degradació de barris. Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona). Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades ' i prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s. Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1 Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura 1 Contcmporania, H.cmeroteca, etc.). El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la 1 policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degrada's). Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora. ¡ Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada? N¡o necessariament Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil. .. pag. 29- �Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos podríem perdre 3 anys . 1 l La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa). Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa. 1 Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia. 1 (* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats). Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de Barcelona que jo faci en materia d'habitatge? j ! ( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona. 1 (2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable. 1 (3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres circumstimcies. (4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge. ¡ (5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama. - pag. 30- �En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella. 1 Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les propietats adjacents. (* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: irnpossible. Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe 1 mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible). 1 Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació. 1 1 Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de !50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). 1 1 No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorablel El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol, els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert. La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les - pag. JI - �operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-). ' Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més. ' q En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat. Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic. 1 El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea. *** Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera. '1 Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la 1 presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc. ! ¡ De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després. -. He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia compromes a trobar ubicacions apropiarles. - pag. 32- m'he �El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles comissaries existents- a cada districte municipal. No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detal ls. j 1 Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament, de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans. Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries 1 aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir. Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia, no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta. qu~ Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva preocupació ". Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no professional). - pag. 33 - �Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després formalment- coma policiajudicial. 1 Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics. 1 Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives. L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que no pas pe! de trobar-les. sed/car/prescat.pmm - pag. 34- �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia 17.12.96 Entrevista JP (di a 19 i després) 1 JC + XT '? reaccwns possibles Dia 19 Llei JP si pero .. Llobregat/Besós PM: jo t'enviaré un text Actes sessions anteriors Cana a JP? 3a,pista alternativa a Barajas 1 Patrimoni . Museus . Tinell . Palau Pedralbes . Monestir Pedralbes 2004 Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD 1 Documcnto2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4360 Title A name given to the resource Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Carta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Govern Infraestructures Indústria Acció política Espanya Territoris González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Barcelona Is Replaced By A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource. Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-08-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf 152640f5b84fc9425905635042e57a76 PDF Text Text Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de les Nacions Unides. Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall: "NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES". 17 d'octubre de 1995 CCCI3 Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional, que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó en una capital cultural com és Barcelona. Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà, "no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional. Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial. El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals. Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals. També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra. ALCALDIA f[e^a ts^aa d'Entrada . ______._ _.__......._.___► ? ^4 5• 1.-151 �Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria ningú. I així va ser efectivament. Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims. Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia. El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ? Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va contestar: "un tractat". I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei en el territori de cadascun dels països. Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional. Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial. Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions. �Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules. Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant, pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu, sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els actes de la vida quotidiana. A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte es comença a reflectir en el llenguatge polític. Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans. Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I això els Estats ho saben. La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial que anomenem nacions. 3 �Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats. Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul. A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se conjuntament. Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials, com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local". Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local. Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat. Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat. En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que un "universalisme vacu, estéril". bona 4 �Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i en qualitat de què hi assistien. Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les qüestions que es van tractar a la reunió oficial. La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996. Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de Nacions Unides com Habitat II. Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí n'han sortit dues coses: 1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup dels 4. 2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals: Ciutats Unides. Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats. s La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per 5 �fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides. Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació d'algunes persones, com en Jordi Borja. Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que el millor encara ha de venir. A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial. a Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir. Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat. I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín, del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement, es resisteix a reconèixer. El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació "tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem vivint. �A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant. El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo, ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda: l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà. El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una ciutat catòlica 100% en la imagineria. Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa. Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit, com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats. 7 �Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca. Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener: dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides. Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat culta, preparada i cívica. Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme. Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats. Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals per evitar crisis monetàries. Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una 8 �exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum. Moltes gràcies a tots. 9 ��17/10 '95 19:30 $93 402 75 32 9i0,UaM UtoictiA ,a GABINET ALCALDIA 11002/0 0z cplatl uwaeD IS Oul Gi."4"` ák}p o l g5 - Proposta d'intervenció: NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >` HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL " PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA. L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A NIVELL MUNDIAL. EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ. 1.- EN EL PLA INTERNACIONAL 2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL - D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT �AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE D'ALTRES). ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS EXCLUSIVAMENT ARA FINS INTERNACIONALS INTERGOVERNAMENTALS. AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT . L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN (PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS, ÈTNICS). ÉS EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES RESPONSABILITATS. �LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT. PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES. BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE . EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS. PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR "XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB( ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT. BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS DEL MEDITERRANI. �EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL PREJUDICI. DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992 UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO. QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA. 1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE DIVERSES RELIGIONS. NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA �RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT MULTIÈTNICA. LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS MEDITERRÁNIES (1995). DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA, CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS OBJECTIUS. LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA �CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN TREBALL COORDINAT. ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4. AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I SUMMIT. EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996. LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS, QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB �BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE. AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS, AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET. LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G" MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A PARTIR DE LES CIUTATS. �LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I GLOBAL. COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL: EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS. - 3 EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP E VI SI , EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.; f b C LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA. �EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA. LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT, L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA, EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA. LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT , PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA. L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES AL COSTAT DE NACIONS �UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4361 Title A name given to the resource Nacions unides i ciutats unides Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Societat Globalització Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1456/19951018d_00694_LD.pdf ba052f3e6cc05ba9afe69873f2578e78 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 18.10.95 GUI(> Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JC) Conferencia al Col.legi Major Ramon Llull 19.00 hores. L'acte d'inauguració del curs universitari al Col.legi Major Ramon Llull consistin1 en una conferencia de l'Alc.alde, que pronunciara just després d'una breu presentació que fara el director del CQl.legi Major. Sr. J. Manuel Bermudo. -Posteriorment a la intervencíó de l'Alcalde, hi ha la possibilitat que uns quants alumnes li _puguin fer preguntes. En qualseyol cas, se sugg~reix no allargar gaire aquest moment i limitar-lo a tres o quatre preguntes. Tot seguit, s'adjunta la proposta d'interve~ció de !'Alcalde, que es pretén que serveixi com a model per a d'altres intervencions semblants davant d'auditoris similars. CONFEPM.JCG �/1 Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA El poder de les ciutats. INTRODUCCIÓ: BARCELONA TE PODER NO FA PAS GAIRES DIES, UN DIARI HISTÓRIC DE LA CIUTAT TITULAVA L'EDITOR!IAL: "BARCELONA TIENE PODER". 1 HO EXPLICAVA: BARCELONA, EL 1992, NO VA GASTAR DINERS EN LA CELEBRACIÓ D'UNS ACTES DE QUINZE DIES SINÓ QUE VA FER UNA INVERSIÓ DE FUTUR QUE ARA DÓNA ELS SEUS FRUITS AMB CLAREDAT. AIXÓ NO HO DIEM DES DE L'AJUNTAMENT. AIXÓ NO HO CANTAVA EL PERET AMB EL SEU ESTIL RUMBERO, DE "LA RUMBA DE BARCELONA". AIXÓ HO DEIA LA VANGUARDIA EL DIA 9 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY. 1 NO HO DEIA PERQUE SÍ. SOSTENIA AQUESTA AFIRMACIÓ EN EL BARÓMETRE QUE CONFIGUREN ELS INDICADORS DE LA CIUTAT. ELS INDICADORS Hl HA DIVERSOS ELEMENTS QUE ES MOSTREN COM A SÍMPTOMES DE LA VITALITAT. -EL CONSUM ELECTRIC --QUE ENS PARLA DE L'ESFOR<; INDUSTRIAL 1 EMPRESARIAL-- HA CRESCUT QUASI UN 2 PER CENT EN UN ANY. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -L'OCUPACIÓ HOTELERA HA CRESCUT DE QUASI UN 18%> EN UN ANY. -EL MOVIMENT DE PASSATGERS A L'AEROPORT HA CRESCUT D'UN 10°/o EN UN ANY. -EL TRÁNSIT PORTUARI EN TONES HA CRESCUT D'UN 13°/o EN UN ANY. -EL NOMBRE DE PASSATGERS EN TRANSPORTS PÚBLICS --QUE ENS PARLA DE CIVISME, DE MENYS CONTAMINACIÓ, DE MÉS BON TRANSIT, D'EFICÁCIA 1 DE QUALITAT-- HA CRESCUT UN 6o/o. -1 L'ATUR BARCELONÍ, BAIXA APOCA POC PERÓ BAIXA, JA QUE A 31 D'AGOST EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 1Oo/o. BÉ, NO ES TRACTA PAS DE . LLEGIR ARA UNA LLISTA D'INDICADORS POSITIUS, PERÓ SÍ QUE CALlA COMENc;AR PER AQUÍ, PERQUE LA REFLEXIÓ QUE US VULL FER TÉ A VEURE AMB AQUESTES DADES. D'UNA BANDA, ES RECONEIX QUE BARCELONA VIU UN BON MOMENT, UN GRAN MOMENT. NO SOLS PERQUE ARA VEIEM MOLT CLARAMENT LES RE NDES D'AQUELL CONFEPM.JCCi �Ajuntament de Barcelona GABINET D E L'ALCALDIA ESFORy TRANSFORMADOR QUE VAM FER ELS ANYS PRE-OLÍMPICS SINÓ PERQUE LA CIUTAT HA ACONSEGUIT DOTAR-SE DE LES INFRASTUClfURES 1DE LA MANERA DE FER QUE CALlA TENIR RECONEIXEMENT. NO ÉS so(s PER OBTENIR EL QUE VISQUEM MILLOR, QUE ESTIGUEM MÉS PREPAR~TS PEL FUTUR : ÉS QUE A ¡ MÉS SE'NS RECONEIX. L'ENQUESTA QUE EMPRESARIALS l f~ z~,~ ES PA EUROPEUSl A 500 SOBRE QIRECTIUS í LE$ SEVES 1 PREFERENCIES PER FER NEGOCIS, HAN COL.LOCAT . BARCELONA AL SISE LLOC : (FA UN ANY í ÉREM ELS ;' 1 JA HO CELEBR~j\VEM), SETENS, ZURICH, MILA~. o~f 1 ' PER DAVANT DE t \. 1 ' ¿TOT AIXO HA ESTAT UN Mlfi<ACLE? NO, TOT AIXO HO ~ HEM ANAT FENT AMB LA COMPLICITAT DE TOTS ELS BARCELONINS . HA EST~T AQUEST ESFORy PARTICIPATIU DE TOTHOM EL QUE HA FET POSSIBLE QUE HAGUEM RECUPERAT QUASI CINC QUILÓMETRES DE PLATJA, QUE HAGUEM OB~RT NOUS BARRIS ALLÍ ON ; Hl HAVIA VELLES FABRIQUES 1 SÓL DESAPROFITAT, QUE HAGUEM MILLORAT LES COMIUNICACIONS , OBRINT LES RONDES PERÓ AL MATEIX TEMPS FENT MÉS QUILÓMETRES DE CARRIL-Bitl QUE MAl... ÉS A DIR, EQUILIBRADAMENT 1 AMB UN IMPULS ESPECTACULAR, BARCELONA S'HA SITUAT OIW ÉS, COM UNA DE LES CONFEPMJCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRANS CIUTATS DEL CONTIN;ENT, COM LA PORTA SUD 1 D'EUROPA. HE DIT QUE AQUEST BARÓMETRE SOLS EM SERVIRlA 1' , PERA SITUAR L'INICI DE LA REFLEXIO, NO PERA DONARHI VOL TES NI PER A FER-LO q:>NEJAR COM LA BANDERA DEL COFOISME, DE L'AUTOCOMPLAEN<;A. 0 CAPACITA T DE DECISIÓ PODER ÉS CAPACITAT DE DECISIÓ TORNO, PER TANT, AL COMEr¡.J<;AMENT. QUAN UN DIARI SERIÓS 1 AMB LLARGA TRAD,CIÓ DE RELACIÓ AMB LA ------·- CIUTAT DIU QUE BARCELONA fÉ PODER, ¿QUE VOL DIR? ¿QUE _BABCELGNA~JL~? ; - ¿QUE BARCELONA DECIDEIX SOBRE MOLTES COSES? NO. PER ARA, DE MOMENT, VOL DIR QUE A BA~CELONA LES COSES VAN BÉ . 1 AIXÓ ENS AGRADA, ÉS EVIDENT QUE SATISFA L'ALCALDE , QUE SATISFA L'AJUNTAMENT 1 QUE SATISFA ELS CIUTADANS 1 CIUTADANE$. PERÓ NO ÉS SUFICIENT, , , f , ' , NO ES EL FINAL, NO ES L'OBJIICTIU. AIXO ES, SI DE CAS, EL PRINCIPI, EL PUNT A PAfTIR DEL QUAL PODREM ASPIRAR ALS AL TRES OBJECTIUS, AQUELLS QUE REALMENT ENS PARLEN DEL ~ODER DE LES CIUTATS, EL PODER DE DECIDIR. CONFEPM.JCG �._( Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA UN PETIT REPAS A LA HISTORIA ¡ LA MATEIXA HISTORIA DE ! LA CIUTAT ENS PARLA D'AQUESTA VOLUNTAT DE DECIDIR, D'AQUEST DESIG DE 1 SER-HI. EN DIFERENTS MOMEtJTS, EN SITUACIONS MOL T DIVERSES, BARCELONA HA VQLGUT DIR-HI LA SEVA: ' LA BARCELONA ROMANA QUE ADQUIRIA UN PAPER ! 1 RELLEVANT EN EL COMER<; 1tc oMEN<;AVA A TENIR VEU PROPIA. LA BARCELONA QUE ERA SEU DE LA CORT AMB GAL.LA PLACÍDIA 1 QUE EXIGIA UN TAACTE QUE RESPECTÉS LA !' SEVA VOLUNTAT. LA BARCELONA QUE ESDEVENIA MARCA DE FRONTERA ' ENTRE ELS DOMINIS FRANCS 1 ELS DEL CALIFAT DE CORDOVA. JUSTAMENT LA IN1CAPACITAT DELS FRANCS PER A MANTENIR DEL TOT LA DEFENSA DE LA CIUTAT 1 ' DEL SEU COMTAT VAN SER EL MOTIU EXTERN, O L'APARENT, SI VOLEU, PERQUE ELS COMTES BARCELONINS DECLARESSIN ¡LA SEVA INDEPENDENCIA ¡ DEL REI FRANC. AQUEST VA SER EL PRINCIPI DE L'EXISTENCIA FORMAL D'UN PAÍS, CATALUNYA, QUE TÉ , 1 ELS SEUS ORIGENS EN EL COMTAT DE BARCELONA. CONFEPM J CG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUASI MIL ANYS DESPRÉS, QUAN BARCELONA PREN PARTIT PELS ÁUSTRIES DAVANT LES TROPES 1 DECIDEIX QUE1 HA NO RENDIR-SE ENVIAT FELIP V, BARCELONA CONTINUA DEFENSANT LA CAPACITAT DE DECISIÓ PROPIA 1 CONTINUA REPRESENTANT TOT EL PAÍS. AL CAPDAVALL, LA DEFfENSA DE LA CIUTAT QUE ACABA L'ONZE DE SETEMBREI DEL 1714, QUAN ELS QUE ASSETGEN BARCELONA Hl EfiTREN VENCEDORS, ÉS LA PRINCIPIS QUE HA MANTINGUT EN DEFENSA DELS GENERAL TOT EL PAÍS. 1 y--- REPETIT AL LLARG - DELS . SEGLES: VOLUNTAT DE \ DECISIÓ, VOLUNTAT DE PARtiCIPACIÓ EN PROJECTES DE MÉS ABAST. BARCELONA SEMPRE HA VOLGUT TENIR OPINIÓ SOBRE LA CONSTRUCfló D'ESPANYA 1 SOBRE EL PROJECTE EUROPEU. SEMPRE HA ESTAT AIXÍ, COM UNA MENA DE "MARCA DE LA CASAt'. AIXÓ ENS HA DEFI~ ---- ----~---- .. - .... _________ ..... . ......... ........ ............. ··------·-· ----------------~~-..... BÉ.r ARA HE ESMENTAT UNS QUANTS EXEMPLES QUE EN _PODRIEN SIM _ OLICA, DE F 1 . CREUR!=(a E PR SENTACfO... DAM NT D . TOT/ UNA A PE MAX( A EFIC lA, DE . · CIL -AR LA LES , IUTATS/ QUE DECI ,_ OBJE STIÓ ~S NO ES¡I\IX . O NO ES 11 SOLS AIXÍ. Hl \ ~ e;·· A DE IMA QUALITAT. EN SÓN MÉS CIUTAT, SÓN TIVA~NT MILLORS. V CONFEPMJCG �7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUTONOMIA PERA BARCELONA: ELS RECURSOS ¡ ¡ i QUAN DIEM QUE ARA BARCE~ONA VOL DECIDIR ESTEM AFIRMANT QUE LA CIUTAT ¡ NECESSITA DETERMINAT GRAU D'AUTONOMIA. ¿BARCE~ONA TÉ CAPACITAT PERA DUR ENDAVANT UN PROJECTE URBANÍSTIC 1 PER 1 , INCREMENTAR EL NOMBRE D'HABITATGES? ¿O TE EL PODER DE DECISIÓ PER A O~RIR UN CARRER, TALLARNE UN AL TRE 1 FER AQUELLES MODIFICACIONS QUE CREGUI OPORTUNES? DONdS BÉ, MOL T SOVINT NO. MOL T SOVINT AQUESTA DECISIÓ RECAU EN UN PODER ' 1 SUPERIOR, JA SIGUI L'AUTONOMIC O L'ESTATAL. Hl HA DUES MANERES DE COMPROVAR EL GRAU DE CAPACITAT DE DECISIÓ 1 LA COMBINACIÓ DE TOTES , , 1 DUES ES EL QUE DONA UN INDICADOR FIABLE . PER UNA ' BANDA, ELS RECURSOS DISPONIBLES. ÉS A DIR: ELS DINERS. QUAN ES VA CcpMENc;AR A DISSENYAR L'ACTUAL ESTAT DEMOCRATIC 1 DE DRET COMA ESTAT DE LES AUTONOMIES ES VÁ FIXAR L'OBJECTIU D'UN REPARTIMENT DE LES QUOffES DE RECURSOS QUE TENDIA A EQUILIBRAR EL RODER MÉS PROPER ALS CIUTADANS, EL LOCAL. Pt=Ró ' TOT SOVINT, LES AUTONOMIES, QUE NO VOLIEN DEIXAR PERORE RES DEL QUE TOT JUST COMENc;AV~N A OBTENIR, NO VAN CORRESPONDRE A AQUESTA 'DEA. 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ARA ENS TROBEM QUE MOLTS DELS PROBLEMES ES PODRIEN RESOLDRE MOLT :MILLOR SI LES CIUTATS TINGUESSIN MÉS RECURSOS 1 POGUESSIN ENFRONTAR~ SE ELLES MATEIXES A MOLTES DE LES QÜESTIONS QUE ENCARA CAL RESOLDRE EN ÁMBITS SUPERIORS. EN EL CAS DE BARCELONA, LA INJUSTÍCIA DEL REPARTIMENT DE LES CARREGUES ÉS MÉS tQUE EVIDENT PERQUE Hl HA UN FET QUE NO POT NEGAR NINGÚ 1 QUE APAREIX COM UNA CLARA DISCRIM INfl.\CIÓ. EM REFEREIXO ALS COSTOS DE CAPITALITAT. BARCELONA, PEL FET DE SER lUNA CAPITAL --LA CAPITAL ' , , ' POLITICA DE CATALUNYA, P¡ERO TAMBE LA CAPITAL ECONÓMICA, CULTURAL O SOCIAL-- TÉ UNES DESPESES SUPERIORS 1 HA D'OFERIR VN NIVELL DE SERVEIS 1 PRESTACIONS MOLT CONTRAPARTIDES ELEVAT ¡ QUE EN N'OBTÉ. RELACIÓ SOVINT A LES POSO UN EXEMPLE QUE POT SEMBLA~ PETIT, PERO QUE DIU MOL TES COSES . A MADRID, DE 24 MUSEUS, EL MUNICIPI l EN PAGA UN (LA RESTA ELS RAGA L'ESTAT O ELS PAGA L'AUTONOMIA). A BARCELONA, DE 24 MUSEUS SOLS UN ! O DOS NO SÓN PAGATS AMB ! ELS DINERS MUNICIPALS. 1 NO ES TRACTA PAS DE COMPARAR-NOS AMB MADRID PER JUSTIFICAR UNA PLORANERA VICTIMISTA. ÉS SOLS i , UN EXEMPLE DEL TRACTE 01\tERS QUE Hl HA. PODRIEM FER AL TRES EXERCICIS 1VEUIRE QUANTES GUARDERIES MUNICIPALS Hl HA A BARCELONA --ENCARA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INSUFICIENTS-- QUANTES ' N'HA 1 FET EL GOVERN CATALÁ. 1 AUTONOMIA PERA BARCELONA: LA CARTA MUNICIPAL ¡ l L'AL TRA MANERA COMPETENCIAL. ÉS AQUES~ EN TINDREM MOLT DE CALGUT DONAR-HI OBSERVAR EL TERRENY, GUANYA~.i HAURÁ MOLTES !VOL TES, NIVELL BEN AVIAT COSTAT, HAURÁ PERO S'HAURÁ ACONSEGUIT. LA CARTA MUNICIPAL QUE ES+-lG--SEGUR-f01\JPJD ~ ! QUE ABANS QUE ACABI L'ANY ~A , TINDREM ENLLESTIDA -1 QUE HAURÁ D'APROVAR EL PARLAMENT DE CATALUNYA-- , ES EL ' TRAS~LAT D'AQUESTA VOLUNTAT ' AL DE ¡DECIDIR PACTE PER ESCRIT PART DE BARCELONA. ¿QUE DIRÁ LA CARTA? DIRiA QUE BARCELONA POT APROVAR PLANS URBANÍSTiqS DE DETERMINAT ABAST SENSE NECESSITAT D'UNA PiPROVACIÓ PER PART DE NIVELLS SUPERIORS . DIRÁ buE LA JUSTÍCIA LOCAL PODRÁ FUNCIONAR, AMB MÁXIMA PROXIMITAT, ~APIDESA, AGILITAT S6NSE NECESSITAT RECÓRRER ALS ÁMBITS SUPERIORS. POLICIA LOCAL --LA GUARDIA 1 LA DE DIRÁ QUE LA URBANA-- TINDRA CARÁCTER DE POLICIA JUD!ICIAL EN DETERMINADES QÜESTIONS. DIRÁ QUE MOL TS ¡ DELS CONFLICTES CIUTADANS ES PODRAN RESOLDRE DES DELS NIVELLS CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALDIA MÉS PROPERS ALS MATEIXOp CIUTADANS. 1 DIRA QUE , i BARCELONA TE UN MAR<SE IMPORTANT. CONFERIRA D'AUTONOMIA A ! LA ' CIUTAT PROU AUTORITAT POLÍTICA 1 CAPACITAT DE DECI;ISIÓ. 1, A MÉS, AIXÓ SERA 1 POSSIBLE PERQUE AQUESTA VOLUNTAT D'INCREMENTAR LA NOSTRA q;APACITAT DE DECISIÓ VA MÉS ENLLA DE LES DIVERSES OPCIONS POLÍTIQUES: Hl HA UN ACORD, UNA ENTESA, 1IUN TREBALL ACURAT, PER PART DE TOT EL CONSISTORJI, NO SOLS PER PART DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL. ¡ 1 BARCELONA, PER TANT, A L8S ACABALLES DEL SEGLE , ¡ , XX, O, MES BEN DIT, A LES PO fTES DEL SEGLE XXI, ES A PUNT D'ACONSEGUIR UN !DELS SEUS OBJECTIU S FONAMENTALS. EM PENSO OdJE AQUEST SÍ QUE ÉS UN INDICADOR DEL PODER DE LA iCIUTAT. DEL PODER REAL, 1 D'UN PODER QUE NO SOLS PROVÉ DE LA CAPACITAT DE "FER COSES" SINÓ DE LA VOL~NTAT DE "FER LES COSES D'UNA DETERMINADA MANERAl'. CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 8 PROXIMIT A T , , 1 , , MES CAPACITAT DE DECISIO VlOL DIR MES PARTICIPACIO 1 PERO GUANYAR CAPACITAT DE DECISIÓ NO TINDRIA TOT EL SENTIT SI NO ES FA AL! MATEIX TEMPS QUE ES GUANYA CAPACITAT DE PAP,<TICIPACIÓ. ÉS A DIR: A ' MESURA QUE LA CIUTAT GUANYA PODER --GUANYA CAPACITAT PER DECIDIR-- d BÉ TRASLLADA AQUEST PODER ALS CIUTADANS 1 CIUTADANES O BÉ SERIA TOT PLEGAT UN ESFOR<; INÚTIL, UN SIMPLE CANVI EN EL REPARTIMENT DE LES RESPONSABILITATS 1 ENTRE ADMINISTRACIONS, SENSE EFECTES REALS SOBRE LA VOLUNTAT CIUTADANA. PER l AIXÓ ES TRACTA D'UNA ACCIÓ PARAL.LELA, OBLIGADAMENT PARAL.LELA SI VOL ¡ ADQUIRIR TOT EL SEU SIGNIFI ~AT . BARCELONA OBTINDRA MÉS QUOTA DE PODER 1 A LA VEGADA ELS BARCELONIN~ 1 LES BARCELONINES INCREMENT COM UN HAURAN DE PERCEBRE AQUEST ¡ FET REAL. AIXÓ VOL DIR DQNAR MÉS CAPACITAT DE DECISIÓ ALLÍ ON S'ÉS MÉS ~ ROPER ALS PROBLEMES, ALLÍ ON ÉS MÉS FÁCIL RESQLDRE'LS AMB LA MÁXIMA ' ' i , ' EFICACIA PERQUE Hl HA TAMBE LA MAXIMA PROXIMITAT. 1 l ELS GOVERNS DELS DISTRICTES DE LA CIUTAT GUANYARAN, PER TANT, RECURSOS --DEIA ABANS QUE 1 CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA ' / / 1 ELS RECURSOS SOW{JN INDICADOR DE LA CAPACITAT-/ PES ~BDUES POLÍTIC. 1 P~S RECURSOS 1 poSES POLÍTIC. j AIXÓ VAN ÉS 1 LLIGADES. EL QUE ARA TRASLLADEM CAf ALS DISTRICTES, AMB UNA FÓRMULA ----""""'"_"--... 2. . ' ' ,--..~ . ~. . .. ' ..~ - .... -- . .~,._ _ ' -- ~ ' ., ~ QUE ~ ~ t.: -ANIRA SENT-/ A MESURA OUE SE'N DERIVIN LES :t t ..,.,. - -~ 1 CONSEQÜENCIES, A MESURA QUE AIXÓ SIGUI MÉS PALPABLE, QUE LA CIUTADANif\ HO PUGUI "TOCAR". PROXIMITAT: ELS GOVERNS D~LS DISTRICTES ! SERIA ABSURD QUE RECLArylÉSSIM L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT 1--EL PRINCIPI SEGONS EL ' QUAL ELS NIVELLS SUPERIORS HAN DE DEIXAR LLAST PER DONAR PROTAGONISME IALS NIVELLS INFERIORS-SI , DESPRES NO 1 ' CORRESPONGUESSIM A AQUESTA 1 DEMANDA AMB L'APLICACIÓ DEL PRINCIPI EN EL NOSTRE TERRENY. 1 AIXÓ ÉS E~ QUE FEM. APLICAR ¡ L'ACOSTAMENT MÁXIM DES DE L'AJUNTAMENT, QUE COM 1 A PODER LOCAL JA ÉS LA ! MÉS PROPERA DE LES ,, ADMINISTRACIONS. DONCS BE: L'ACOSTAREM ENCARA 1 MÉS. LES COSES QUE E~ PODEN RESOLDRE EL DISTRICTE ~O CAL QUE PASS~N PER LA PLA<;A DE SANT L--- - · ¡ ~AUME. CADA DISTRICTE, CADr · CONSELL DE DISTRIC~E, ES PODER MUNICIPAL A SEU TERRITORI, ES AJUNTAMENT. CONFEPM.JCG �'l Ajuntament de Barcelona 1 GABINET DE L'ALCALD IA DEIXEU-ME TORNAR A LA HISlÓRIA. QUAN ES VA CREAR EL CONSELL DE CENT 1 (SEGLE XIII) S'ESTAVA PRECISAMENT BUSCANT UN jSISTEMA QUE PERMETÉS DOTAR EL GOVERN CIUTADAI DE LA PARTICIPACIÓ (ÉS VERITAT QUE UNA PARTiqiPACIÓ LIMITADA, PERO JUTJAR ARA AQUELL CONSELU AMB ELS CRITERIS D'AVUI 1 FÓRA UN ANACRONISME INJUST; SI HO MIREM PENSANT EN COM FUNCIONAVEN POT ALE~HORES JA LES CIUTATS, ES DIR QUE BARCELONAJ TENIA UN MODEL AVANc;AT, QUE RECONEIXIA FORc;A LA DIVERSITAT ' BARCELONINA. LA PROVA ÉSI QUE QUAN DESPRÉS DE ¡ L'11 DE SETEMBRE DEL 17!14 ES VA EXTINGIR EL CONSELL DE CENT 1 ES VA ~EGULAR L'ADMINISTRACIÓ CIUTADANA SEGONS UN MCDDEL QUE IMPERAVA AL ¡ REGNE DE FELIP V, APOCA PpC ES VA ANAR PRODUINT UNA SUBSITUCIÓ DEL PATRICI~T URBA PER PART DE LA - NOBLESA, PROVOCANT REPRESENTATIVITAT 1, UNA DISMINUCIÓ PER, TANT, DEL DE LA GRAU DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.) ARA ÉS --SEGUINT EL FIL PER TANT, EL QUE ESTEM FEN[T ¡ DE LA TRADICIÓ BARCELONI~A-- DONAR CONTINU.ITAT AL PROCÉS DE DESCENT~ALITZACIÓ QUE ES VA COMENc;AR TOT JUST QUE iEL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRATIC ES VA FER REALITAT. NO SOLS PERQUE ESTIGUEM CONVENc;UTS --QUE HO ESTEM-- DE l NECESSITAT D'ACOSTAMENT, DE LA POLÍTICA LA ALS CONFEPM.JCG �1 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC/\LDIA CIUTADANS --AQUESTA ÉS U~A EXIGENCIA DEL MATEIX SISTEMA DEMOCRÁTIC, QUE S'HA DE RENOVAR SOTA EL PRINCIPI DE LA PARTICIPACtq 1 DE L'ESCALFAMENT DES DE BAIX-- SINÓ TAMBÉ PERQUE AIXÓ L'EFICÁCIA A LA RESOLUCIÓ DÓNA TOTA D~LS PROBLEMES. 1 CIUTAT MÉS JUSTA SOCIALMENT i 1 HE COMENc;AT PARLANT D'UNS INDICADORS QUE SÓN FRANCAMENT POSITIUS. PER~ BARCELONA ENCARA NO ÉS ON VOLDRIA SER. AL MAPA DE LA CIUTAT QUE ANEM DIBUIXANT ENCARA Hl HA CLAPES FOSQUES, TERRITORIS QUE RECLAMEN ' JUSTAMENT UN TRACTE PREFERENCIAL. 1 HEM DE FER-HO A PARTIR 1 EL PROCÉS QUE JA HEM ENGEGAT FA ANYS , 1 QUE 1 FUNCIONA. PENSO, PER 1 EXEMPLE, EN ELS BARRACOTS¡ DE FUSTA DEL BARRI DE LA PROSPERITAT, ON VIVIEN ~LS TREBALLADORS DE LA RENFE 1 LES SEVES FAMÍLIE$ ... FINS EL PRINCIPI DELS VUITANTA. O PENSO, PER EXl::MPLE, EN UN DIUMENGE ' .. i DEL 1964 EN QUE ELS VEINS DJ= ROQUETES VAN AGAFAR EL PIC 1 LA PALA 1 VAN COM~Nc;AR A FER UNA RASA ... ¡ PERQUE NINGÚ NO ELS FEIAI CAS 1 NO ACONSEGUIEN TENIR CLAVEGUERES. AVUI, 1 EN AQUESTS MATEIXOS LLOCS, Hl HA UN URBANISME p uE ENDREc;A LA CIUTAT, ELS CARRERS MEREIXEN 1 AQUEST NOM, S'HAN CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DIGNIFICAT PESTAÑA ELS O ESPAIS LA --COM PLA<;A 1 \ L~ ROJA-< PLA<;A SÓN ANGEL DOTATS 1 D'INFRASTUCTURES --COM CftJN DRAGÓ, COM EL FÓRUM ¡ NORD DE LA TECNOLOGIA-- 1iHAN GUANYAT EL DRET A DISPOSAR DE MONUMENTS COM EL CENTRE DE LA CIUTAT. A CIUTAT VELLA ES PROQ>UEIX UN FENOMEN DE RECUPERACIÓ TAMBÉ ESPECTACULAR. ALLÍ ON Hl HAVIA 1 CARRERS FOSCOS 1 ESTRET$, SENSE SOL, AMB CASES i QUE TRONTOLLAVEN, 1 AMB P¡ENSIONS DE MAL VIURE 1 MOLTS QUADR~TS METRES : PROSTITUCIÓ, AVUI DEDICATS A LA Hl HA !CARRERS MÉS AMPLES, i " PLACES QUE HAN SORGIT DE !LES RUNES DELS EDIFICIS ~ >v~~ QUE QUEIEN, ARBRES 1 SOL. 1!, MOLT MÉS SIGNIFIC~ttí, U~v) S'HI INSTAL.LEN ENTITATS DI~ERSES QUE CONJ.AÓUREN EL CENTRE HISTÓRIC COM UN! CENTRE CU L;JtÍRAL DE LA CIUTAT: EL CENTRE DE MUSEU D'ART CULT~RA CO~YÉMPORÁNIA, CONTEMPORANif/ / LA EL UNIVERSITAT 1 POMPEU FABRA, LA RAMON ijLULL ... 1 TOT AIXÓ PASSA ¡ MENTRE ESCULLEN LA CIUT~T VELLA PER INSTAL.LAR LA SEVA SEU CENTRAL i ELS METGES SENSE FRONTERES, ROSA SENSAT ... I I ES TORNA A OBRIR LA LLIBRERIA DEL RAVAL --QUE EERA LA LLAR DEL LLIBRE--, S'INSTAL.LEN GALERIES D'ART'.... TOT AIXÓ ES FA DES DE LA MÁXIMA PROXIMITAT --AlMB RECURSOS QUE ES 1 GENEREN DES DEL MATEIX DISTRICTE AMB L'EMPRESA i CONFEPM..JCG t\ ( �Ajuntament de Barcelona GAI31NET DE L'ALCALD IA PROCIVESA-- 1 ALHORA AMB iLA MÁXIMA PROJECCIÓ -' 1 PERQUE ES COMPTAAMB REQURSOS EUROPEUS--. 1 AQUEST EXEMPLE EM PERMET D'ENTRAR ARA TERCER PUNT QUE VOL/A AL T~CAR. M'HE REFERIT A LA CAPACITAT DE DECISIÓ --dL GRAU DE PODER DE BARCELONA-- 1 A LA PROXIMITAT --EL GRAU DE PARTICIPA CIÓ DEMOCRATICA loE BARCELONA 1 ALHORA EL GRAU D'EFICACIA MAXIMA DE BARCELONA-- 1 ARA EM VULL REFERIR A LA CAPAC~TAT DE PROJECCIÓ --EL GRAU DE PARTIC/PACIÓ DE~ DE BARCELONA EN ELS NIVELLS SUPERIORS--. 8 PROJECCIÓ DE LA CIUTAT PROJECCIÓ IMMEDIATA: L'ÁREA METROPOLITANA EN PRIMER LLOC, BARCELON4 FORMA PART D'UN NUCLI PRINCIPAL QUE ARA TANT Ll ¡FA SI L'ANOMENEM ÁREA ; 1 METROPOLITANA, REGlÓ BARCELONA. SEMPRE ENS 11 O R~FERIM, CONURBACIÓ DE EN EL FONS, A LA MATEIXA SITUACIÓ. BARCELONA OFEREIX SERVEIS QUE VAN MÉS ENLLA DE LA CIUTATf LA GENT QUE VIU A PROP DE BARCELONA PERÓ QUE Hl fR EBALLA, O AL REVÉS, LA GENT QUE BUSCA A BARC~LONA ELS SERVEIS DE L'OFERTA COMERCIAL O <CULTURAL, FORMEN UN CONJUNT DE CIUTADANS QU~ D'ALGUNA MANERA SÓN CONFEPMJCG �\7 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDlA BARCELONINS O, SI MÉS NO,i SÓN AFECTATS PER LES 1 ' DECISIONS QUE PRENGUI BARCELONA. AIXO CONFORMA i EL QUE EN DIEM "LA CIUTAT R~AL" . i 1 ' , , ! PERO ES QUE A MES, EL GO\fERN DE BARCELONA S'HA DE POSAR D~CORD AMB ELS GOVERNS D~LTRES POBLACIONS --BADALONA, SANTA COLOMA, MONTCADA, - SANT BOl, SANT JUST, SANT FELIU, L'HOSPITALET, SANT ADRIA ... -- PER PRENDRE l DECISIONS SOBRE EL TRANSPORT, LES COMUNICApiONS, L'AIGUA, EL MEDI AMBIENT... ÉS IMPOSSIBLE : ANAR ¡ SOL. CAL ANAR D'ACORD , BUSCAR SOLUCIONS COMPARTIDES. TANT Ll FA SI D'AIXÓ, DEL SISTEMA ! DE TROBAR SOLUCIONS COMPARTIDES, EN DIEM CORPORACIÓ METROPOLITANA i O SI O REPARTIM EN DIVERSOS ORGANISME COM 1 L'ENTITAT METROPOLITANA DEtL TRANSPORT, ETC. EL CAS , ÉSA DIR, LA SUBST~NCIA --LA CATEGORIA, NO PAS L'ANECDOTA-- ÉS QUE Hl HA D'HAVER PER FOR<;A l ' VOLUNTATS MANCOMUNADESI.! QUE CALDRA ARRIBAR A ACORDS. DE TOTA MENA. ARA~ SEGURAMENT, SOBRE EL SISTEMA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA. MÉS ENDAVANT, 1 NO HO SABEM ~SER sdBRE LA CREACIO -1YUTW\ ..~~OSSA'~·NA_DE-FUNCTONARIS--QUE-P"ERMETt--Er-.S l M_Q_VI M E NT~----~N __EUJ~~LClÓ-DE -· té-8-NEc-ESSIT"AfS· -TIE---CAPA, - ···· · .. -·-·~"·--·--- ·---~-· ~T. EN Fl, S'ANIRA VEI~NT QUE CAL FER JUNTS, PERÓ ÉS INDUBTABLE QUE CAL FER COSES JUNTS. CONFEPMJCG �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST ÉS EL PRINCIPI 1 AQUEST PRINCIPI NO DESVIRTUA EN CAP CAS EL PODER AUTONÓMIC . ÉS UNA QÜESTIÓ D'EFICÁCIA, NO TÉ .RES A VEURE AMB ANTI! AUTONOMISMES NI AMB CAP ALTRE FANTASMA. ÉS UNA QÜESTIÓ DE RACIONALITAT,¡ D'ORDRE, DE FER LES COSES SEGONS EL MODEL D9 LA PROXIMITAT 1 SEGONS LA LÓGICA DE L'EFICÁCIA. 1 UNA CIUTAT REAL QUE EXISTEIX TAMBÉ HA DE TEN'R UN AUTENTIC GOVERN ' LOCAL. PROJECCIÓ NACIONAL: BARCELONA CAPITAL DE CATALUNYA EN SEGON LLOC, BARCELON~ NO POT OBLIDAR EL SEU PES POLÍTIC SINGULAR COM Á CAPITAL DE CATALUNYA. LA PAU INSTITUCIONAL QUE ($S VIU AL CONSISTORI, LA j VOLUNTAT D'ACORD, LES GANES DE PARTICIPAR DE TOTES LES FORCES, DÓNEN A L'AJUNTAMENT ' CARÁCTER D'EXEMPLARITAT. ' BARCELONA MARCA UNA PAUTA, ASSENYALA UN CAMÍ, IEXERCEIX DE MODEL PER 1 ' A LA RESTA DEL PAIS. 1 l ' PENSEU PER EXEMPLE QUE SEGONS LA LEGISLACIÓ, NO Hl HA CAP OBLIGACIÓ DE FERIQUE ELS CONSELLS DELS DISTRICTES RECONEGUIN LA TERRITORIALITAT DEL VOT. ÉSA DIR: QUE A TOTS ELS DISTR ICTES Hl PODRIA HAVER UN REGIDOR DELEGAT QUE FOS EL DEL PARTIT QUE HA CONFEPM.JCG �Ajuntament de Barcelona GA BINET DE L'ALCALDIA GUANYAT LES ELECCIONS 1 ESTARIEM COMPLINT LA ' 1 LLEI. PERO BARCELONA JA Ft UNS QUANTS ANYS QUE VA ESCOLLIR EL CAMÍ DEL I RECONEIXEMENT DE LA ¡ DIVERSITAT ELECTORAL 1 ÉS !ARA JA UN FET NATURAL ¡ QUE PARTITS QUE NO HAN GUANYAT LES ELECCIONS i , SIGUIN RESPONSABLES D'UN! DISTRICTE ON SI TENEN CLARA MAJORIA. NO Hl HA SOLS GENEROSITAT SINÓ SOBRETOT GANES COMPARliiDES DE DUR ENDAVANT t UN MODEL QUE ASSEGURI LA MAXIMA PARTICIPACIÓ 1 EL MAXIM RECONEIXEMENT dE LES SINGULARITATS. BARCELONA ESTA ORGULLOS~ DE SER MODEL POLÍTIC. QUAN, DE VEGADES, ES ~RESENTA EL PAISATGE POLÍTIC COM SI BARCELONA! S'HAGUÉS D'ENFRONTAR NECESSARIAMENT GENERALITAT, AMB ~L GOVERN ES COMET UNA INJUSTÍCIA. 1 DE LA PERQUE BARCELONA NO TÉ UN AJUNTAMENT QUE TRAEXI LA VOLUNTAT AUTONÓMICA DE tATALUNYA, SINÓ QUE TÉ UN AJUNTAMENT QUE RECLAMA --HO DEIA ABANS-- QUE i SE'L DOTI DE MÉS CAPACI~AT, DE MÉS RECURSOS. AQUEST ÉS L'ÚNIC CONFLICTE 1, DE FET, SI HO MIREM ' BÉ, NO ÉS PAS UN CONF~ICTE SINÓ EL GRINYOL f NORMAL QUE Hl HA EN UN E~GRANATGE QUAN S'ESTA AJUSTANT EL SEU FUNCIONAMENT. Hl ANIREM POSANT OLI --JA FA MOLT DE TEMPS a0E HO FEM-- 1 EL GRINYOL ' i ANIRA DESAPAREIXENT. EL "TRES EN UNO" QUE HEM DE 1 FER SERVIR PERQUE L'ENGRANATGE NO GRINYOLI ÉS CON FEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL DE LA PROXIMITAT, QUE L'AUTONOMIA DEIXI ANAR LLAST CAP A L'AJUNTAMENT 1 QUE L'AJUNTAMENT EL DEIXI ANAR CAP ALS DISTRICTES. ¡ 1 1 BARCELONA ASPIRA A UNA PROJECCIÓ SINGULAR DINS i DE CATALUNYA, COM ÉS NORMAL. BARCELONA TÉ UN ' 1 PES DIFERENT. L'AREA DE ¡BARCELONA CONCENTRA , 1 , MES DE LA MEITAT DELS SIS MILIONS DE CATALANS 1 ES 1 NORMAL QUE AQUEST CONJUNT DE CIUTADANS 1 CIUTADANES ASPIRIN A UN PAPER MÉS RELLEVANT. BARCELONA VOL INFLUIR EN1 EL DISSENY DEL PAÍS 1 AIXÓ NO HA DE PREOCUPAR 1 NINGÚ. AL CONTRARI: ÉS UN SÍMPTOMA DE VITALITAT.l BARCELONA ÉS EL COR ¡ DEL PAÍS 1 PER TANT, QUAN BATEGA, MANTÉ VIU EL PAÍS. JA US HE RECORDAll QUE CATALUNYA NEIX, ! PRECISAMENT, COM A PRODLJCTE DEL NOU DESTÍ QUE ! ESCULL EL COMTAT BARCELONÍ EN UN MOMENT EN QUE LES PRESSIONS DEL NORD 1 CERCAR UN CAMÍ PROPI. 1 BARCELONA TÉ UN DEL SUD L'OBLIGUEN A PROJECT~ PERA ESPANYA ¡' BARCELONA TAMBÉ TÉ EL PROJECTE DE VOLU~TAT DE PARTICIPACIÓ EN CONSTRUIR ¡ UNA ESPANYA PLENAMENT DEMOCRÁTICA, QONCEBUDA COM LA UNIÓ VOLUNTARIA DE DIVERSES F?ARTS MÉS QUE NO PAS 1 COM L'ACCEPTACIÓ D'AQUESTES PARTS DE 1 CONFEPM. DOC �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALD!A L'HEGEMONIA QUE UNA D'ELLES PUGUI EXERCIR. BARCELONA TÉ AL CAP UN MODEL D'ESPANYA. L'HA TINGUT DES DE FA MOLT DE TEMPS 1 NO Hl HA RENUNCIAT MAl. BARCELONA EEXERCEIX UNA CERTA CAPITALITAT. O, SI MÉS NO, B~SCA EXERCIR-LA. FOR~A LA 1 DE LA CIUTAT 1 !EL SEU ENTORN COM A DE SERVEIS, COM CENTRE INDUSTRIAL, COM A CENTRE 1 A CENTRE CULTURAL --SOM ESPANYOLA COMPRADORA ESTRANGERS, PER LA DE EXEMPL~, PLA~A PRIMERA DRETS DE LLIBRES 1 LA PRIMERA PLA~A 1 EDITORA EN LLENGUA CASTELLANA-- ENS DONEN UN PAPER RELLEVANT ALHORA DE FORMULAR UNA IDEA DETERMINADA D'ESPANYA, QUE NO CAL DIR QUE S'ADDIU AMB UN CONCEPTE :D'ESPANYA COM A ESTAT PLURINACIONAL 1PLURILINGÜÍSTIC. PERÓ PARTICIPAR , ENCARA VOLEM MÉS ENLLA, 1 BARCELONA TÉ VOCACIÓ D'APORTACIÓ POlÍTICA AL CONJUNT D'ESPANYA. LA INSISTENCIA BARCELONINA PER ACONSEGUIR ADQUIRE IXIN MÉS QUE ELS CAPACITAT NIVELLS DE DECISIÓ LOCALS 1 MÉS RECURSOS 1 L'AMBICIÓ BAR<CELONINA DE RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRATIC SOTA EL PRINCIPI D'INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ 1 DE GOVERNAR AMB EL MÁXIM FONAMENTALS DE PROXIMilfAT ' SÓN D'AQUESTA APORTACIÓ. LES PECES EL NOSTRE CONFEPM.DOC �') v Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 ESTIL --NO SOLS EL MEU, QU~ TAMBÉ, SINÓ EL DE TOT EL CONSISTORI 1 EL DEL CON.JUNT DE CIUTADANS-- VOL INFLUIR EN L'ESTIL POLÍTIC I¡:SPANYOL, PERQUE DEIXI DE SER AQUEST D'ACUSACIONS ESDEVINGUI GUIRIGA~L, AQUEST 1 CONTRA-ÁCUSACIONS LA NORMAL REBOMBORI 1 ~ONFRONTACIÓ PERQUE POSITIVA ENTRE IDEES DIFERENTS SEMPRE DES DEL PRINCIPI DEL RESPECTE A LES POLÍTIQUES DELS AL TRES 1 DES DEL CONVENCIMENT QUE TOTS SOM NECESSARIS PERA TIRAR ENDAVANT EL PAÍS. . r D'f.\QUÍ EL NOSTRE MAXIM IN~ERES PER GARANTIR QUE fUNCIONARA LA NOVA ZONA ~'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES / AL \ ( ( DELTA DEL ON ELS SISTEMES PORTUARI, FERROVIARI 1 D'ACTIVITATS DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ i LLOBREGAT, O EMBAILATGE VAGIN D'ACORD. BARCELONA ASPIRA A DOTAR-SE DE LA SEGONA ZAL ESPANYOLA PERA EXERCIR Q)E VERITAT COMA PORTA SUD D'EUROPA. 1 ( ········· · ~ BARCELO~ A EUROPA: LES ~ARXES 1ELS COMITES ~ \%E LA MATEIXA MANERA, BA~CELONA TÉ VOLUNTAT JÉ PROJECCIÓ EUROPEA. DES Q)E FA MOL T DE TEMPS. 1 POTSER ARA, ELS ÚL TIMS ANYS, AMB MÉS FOR<;A 1, SI 1 , ' ¡ MES NO, AMB MES EVIDENCIA., CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALC:ALDIA BARCELONA PARTICIPA --1 TOT SOVINT ÉS QUI LES HA 1 IMPULSADES-- EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS C(>NCRETES COM ARA ELS ASSUMPT~ MEDIAMBIENTALS¡ L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR PARTICIPA ET~. SOCIAL, 1 IMPULSA A MÉS, 1 ASS 0CIACIONS BARCELONA DE CIUTATS EUROPEES NO SOLS SECTOfRIALS --COM LES QUE HE DIT-- SINÓ CIUTATS TERRITORIALS. ¡LA PROPERES QUE XARXA C-6 ' <CONFIGUREN AGRUPA UNA GRAN REGlÓ, UN MERCAT ECONÓMIC, SOCIAL 1 CULTURAL, DE PROP DE 15 MILIONS DE PERSONES. BARCELONA PARTICIPA EN ACTIVAMENT LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMIB LA SEVA PRESENCIA AL COMITE DE REGIONS ID'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI QUE BARCELONA VICE-PRESIDEIX. 1SOM AL COMITE DE MUNICIPIS ~ REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIX L\ALCALDE DE BARCELONA. MÉS ENLLA: EL MEDITERRANI l 1 BARCELONA IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÁNIES, DE LES DU~S RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLA DEL CONCEPTE D'EUR<DPA, AMB RESULTATS PER ARA MOL T ESPERAN<;ADORS. LA CELEBRACIÓ A BARCELONA DE LA CONFEREjNCIA EUROMEDITERRÁNIA TÉ A VEURE AMB AQUESTA VOCACIÓ DE BARCELONA 1 ' CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB!NET DE L'ALCALD IA AMB EL NOSTRE EXIT EN CONVOCATÓRIES RECENTS COM LA TROBADA CIUTATS DEL MEDITERRANI QUE VAM FER LA PRIMAVERA PASSADA. ¡ L'ÚLTIM DELS CERCLES CONcJENTRICS: EL MÓN 1, ENCARA, PARTICIPEM MOL11 ACTIVAMENT EN XARXES MUNDIALS DE CIUTATS, AMS L'OBJECTIU D'UNIR LES DIVERSES ASSOCIACIONS D~ CIUTATS QUE Hl HA 1 FORMAR UN PODERÓS GRUP --CIUTATS UNIDES-- EN EL MARC DE LES NACIONS UNIDES. COM PODEU VEURE, BARCE ~ONA TÉ UNA PROJECCIÓ QUE VA DES DEL SEU TERRITORI MÉS IMMEDIAT FINS AL , MON SENCER, EN UNA i , EVOLUCIO DE CERCLES CONCENTRICS QUE TÉ MOL T A VE URE AMB LA LÓGICA DE LA REALITAT: PROJECTAR-SE NO ANÁRQUICAMENT 1 CAP A LLOCS DISPERSOS, SE~ONS OBJECTIUS PETITS O CONJUNTURALS, SINÓ FER-HO ENDREc;ADAMENT, AMB OBJECTIUS DE GRAN ABAST, DES DEL MÉS PROPER AL MÉS LLUNYA. AIXÓ ÉS EL QUE jESTEM FENT. O SIGUI: DE LA MAXIMA PROXIMITAT ALS SISTEMES DE C/UTATS. CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' i L'EFICACIA DELS SISTEMES DE CIUTATS 1 ARA US PODEU PREGUNTAR:l QUIN SENTIT TENEN ELS GRUPS DE CIUTATS. BÉ, EN 1J"ENEN MOLT, PERÓ SOLS 1 ESMENTARÉ DOS EXEMPLES 1 QUE EM SEMBLEN PROU CLARS 1 SIGNIFICATIUS, REFPRESENTANTS DE MOLTS ' AL TRES MOTIUS . EL PRIMER ÉS L'EFICÁCIA PSR RESOLDRE QÜESTIONS D'INTERES COMÚ. LES AUTOPJSTES DE LA INFORMACIÓ, POSEM PER GAS, NECESSITEN NUSOS CENTRALS, QUE SÓN LES CIUTATS, 1 LES CIUTATS SABEN QUE FORMEN UN SISTEMA --UN MERCAT 1 ' D'INTERCANVIS CULTURALS 1 SINGULAR-- TANT ECONÓMICS COM D'INTERESSOS COMUNS. SI LES CIUTATS EN POSEM --------------~~- -- -- D'ACORD SOBRE COM ORGANITZAR LA PRESENCIA DEL CABLE DE FIBRA ÓPTICA, SOBRE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ 1 SOBRE TECNOLOGIES 1 LES ELS USOS SE\/1ES ! DE LES NOVES CONSEQÜENCIES -- TELETREBALL, INCREMENT DE NOUS SERVEIS, PRIMACIA DE LA QUALITAT 1 L'EFICACIA,!ETC.-- SERA MÉS SENZILL RESOLDRE QÜESTIONS QU~ ELS ESTATS , POTSER PREOCUPATS PER AFERS MÉS GENERALS, NO PODEN ATENDRE DEGUDAMENT O Ql¡JE, SI HO FAN, SÓN MOLT MÉS LENTS . LES CIUTATS FqM MÉS DE PRESSA ALLÓ QUE ELS ESTATS TRIGUEN MOLT A RESOLDRE . CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA CIUTATS SOLIDARlES EL SEGON EXEMPLE ÉS LA SOLIDARITAT. EL CAS DE SARAJEVO ÉS MOLT ROTUNO. MENTRE ELS ESTATS DUBTAVEN SOBRE LA NECESSITAT DE FER COSES 1 ¡ SOBRE QUINES COSES PODIEN FER --1 NO PAS PER "DOLENTERIA", SINÓ PERQ~E ELS ESTATS TENEN OBLIGACIONS QUE ELS ATENAJLLEN 1AIXÓ SEMPRE SERA AIXÍ, FORMA PART DE LA ~ATEIXA ESSENCIA DELS ESTATS-- LES CIUTATS ANAVEM FENT LA NOSTRA VIA, MOLL--MÉS RÁPIDA-·--- - ----1 --EFECrriVA. ) PRIMER, AMB LES -- - -: - -- - - ----···- · .. t ~ ----·---------·· _/ ___... TRAMESES COORDINADES DEE COMBOIS HUMANITARIS, D'AJUDA MORAL, POLÍTICA, MATERIAL. 1 DESPRÉS AMB LA PRESSIÓ HEM QUE SXERCIT PER ! AFAVORIR L'ARRIBADA DE LA PAU. 1 ARAJ FINALMENT, PERQUE LES CIUTATS --POTSER SOBRETOT LES ELS CIUTATS-DE RECONSTRUCCIÓ RECONSTRUCCIÓ URBANISME, TAMBÉ COL.LABOREM SARAJEVO VULL CULTURA, ESTATS, (QUAN DIR SERVEIS 1 PERO A LA DIC ARQUITECTURA, COM EL GAS, L'ELECTRICITAT, L'AIGUA, ETC). EL PODER DE LES CIUTATS ELS SISTEMES DE CIUTA"fS, PER TAN T, TENEN CAPACITAT DE DECISIÓ 1 CAPACITAT DE RESOLUCIÓ CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ' , ¡ ' D'AFERS DIVERSOS . 1AIXO ES ITENIR PODER, L'AUTENTIC PODER DE LES CIUTATS. EL PODER DE LES CIUTATS ÉS EL PODER DELS CIUTADANS 1CIUTADANES, PE~QUE ÉS EL MÉS PROPER. ' LA RENOVACIÓ DEL SISTEMA DEMOCRÁTIC PASSA PER LES CIUTATS. LA MILLORA QE LA QUALITAT DE VIDA PASSA PER LES CIUTATS. U'EFICÁCIA DELS SERVEIS PASSA PERLES CIUTATS. AQUEST ÉS EL PODER RE~L. EN AQUEST SENTIT, BARCELONA TÉ PODER, SÍ, CQM CANTA EN PERET, PERO N'HA DE TENIR MÉS. NO PAS IPER A L'AJUNTAMENT, NO PAS PERA L'ALCALDE QUE US PARLA. UN OlA Hl HAURA UN AL TRE ALCALDE , UN AL TRE GOVERN MUN ICIPAL, 1 LA CIUTAT CONTI NUARA NECESSITANT DISPOSAR D'AQUEST AL TRE PODER. 1, DE MOMENT, BARCELONA HA SABUT ANAR ADQUIRINT PART D'AQUEST PODER, A POC A POC SEGONS COM, PERO FOR9A DE PRESSA EN REALITAT. L'ESSENCIAL: EL PODER DE FER-SE ESTIMAR A MÉS, BARCELONA TÉ UN\ AL TRE PODER QUE LA SINGULARITZA. EL PODER DE QUE DIU LA RUMBA. ~'ENCANTERI. EL , DE LA EL HECHIZO, SEDUCCIÓ. ELS CONFEPM.DOC �/·)q t 1 [ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONINS SABEN 1 --SABEM-- DISFRUTAR DE LA NOSTRA CIUTAT. S'OBRE EL PARC DEL LABERINT 1AL CAP DE DEU DIES Hl HAN PASSAT DESENES DE ! MILERS DE ¡ PERSONES. S'OBRE LA PASSAREL.LA, LAi RAMBLA DE MAR, 1 ELS DIUMENGES ÉS PLENA DE GO:M A GOM. S'OBRE L'IMAX 1 LA GENT Hl VA ENTUSIASM.t}DA. S'OBRE L'AQUARIUM, L'AQUARI MÉS GRAN D'EUROP,A, 1 ELS BARCELONINS Hl VAN ENCANTATS. Hl ANEM ENc¡;ANTATS. ' POTSER SÍ QUE Hl HA UN MERIT QUE ÉS DE L'AJUNTAMENT, D'HAVER SABi.JT CREAR UNA SENSACIÓ UN ORGULLOSA, SOBRETOT ÉS SENTIMENT 1 UN MERIT 1 D'AUTOESTIMA. CIUTADÁ. DE PERO TOTHOM. D'AQUEST ENCANTERI DE BARP ELONA QUE ALGUNS VAN DIR QUE ERA PASSATGER, QIUE ES LIMITAVA AL 1992, 1 QUE ARA S'HA DEMOSTRAT QUE VA MOLT MÉS ENLLÁ. ! ' AQUEST ÉS UN AL TRE PODER¡ SÍ, PERO SENSE EL QUAL NO PODRÍEM ASPIRAR AL ! PRINCIPAL, EL DE LA CAPACITAT DE DECISIÓ 1 EL D,E LA MÁXIMA PROJECCIÓ. PERQUE TOTES LES GANES PE BARCELONA PER SER PRESENT AL MÓN 1PER ACOSTAR LA POLÍTICA AL NIVELL 1 MÉS PROPER A LA GENT, TOT L'ESFOR<; PER FER ENTENDRE QUE Hl HA UN MOIDEL DE CIUTAT, UN MODEL DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA, UN MODEL DE CONFEPM.DOC �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA COMPLICITAT; TOT AIXÓ, DIC, NO FÓRA POSSIBLE SENSE ' EL PODER ENCANTADOR DE LA CIUTAT. TOTS ELS AL TRES PODERS, ELS PODERS DE LES CIUTATS, ENS VÉNEN DONAT~ PEL PRIMER DE TOTS, EL PRINCIPAL, QUE ÉS EL PODERJ1 DE BARCELONA PER FERSE ESTIMAR. ! CONFEPM.DOC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4362 Title A name given to the resource Acte d'inauguració del curs universitari del Col.legi Major Ramon Llull Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi Major Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Història Autonomia Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1457/19951024d_00695.pdf dbfae8417ce06948c4102968c837a364 PDF Text Text PROPOSTA DE TEXT PER A LA CONFERÈNCIA DE L'ALCALDE: "EUROPA I EL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ" [SR. RECTOR] EM PLAU COMPARTIR AMB TOTS VOSTÈS LA OPORTUNITAT QUE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 1 ELS ORGANITZADORS DELS PREMIS OCTUBRE M'HAN OFERT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DEL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I DEL PAPER QUE JUGUEN LES CIUTATS EN AQUEST HORITZÓ. EUROPA ES TROBA EN UN MOMENT CONSTITUENT MOLT IMPORTANT . NO NOMÉS EN EL TERRENY POLÍTIC . TAMBÉ EN EL TERRENY ECONÒMIC, DE LA COMUNICACIÓ, DE LES IDEES I DELS VALORS . ESTEM VIVINT DIES DECISIUS PER AL FUTUR EUROPEU. LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS UN DELS REPTES QUE EUROPA TÉ PLANTEJATS A LA FI DEL SEGLE XX . RECLAMA FÓRMULES IMAGINATIVES TELECOM.IQP �PERQUÈ CAL. RESOLDRE NOUS PROBLEMES I RECLAMA TAMBÉ UN NOU ESTIL DE FER POLÍTICA QUE TINGUI MÉS EN COMPTE, COM VEUREM, LA NECESSITAT DE PENSAR PRIMER LOCALMENT, DESPRÉS GLOBALMENT I CONJUNTAMENT I DE TROBAR ACORDS PER ACTUAR PRIMER GLOBALMENT I DESPRÈS LOCALMENT, AMB COHERÈNCIA. ELS VULL PARLAR CONCRETAMENT DEL QUE PODEM ESPERAR DE LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, DE COM EUROPA Hl ESTÀ PARTICIPANT, DEL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN I, FINALMENT, DEL QUE ESTÀ FENT BARCELONA PER SITUAR-SE EN UNA POSICIÓ DE SORTIDA FAVORABLE PER ESDEVENIR UNA DE LES CIUTATS D'EUROPA, BEN SITUADES, EN NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ. 1. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ESTAN TRANSFORMANT RADICALMENT MOLTS ASPECTES DE LA NOSTRA VIDA . (ENS PODEM REFERIR A) LES RELACIONS I ELS MÈTODES DE TREBALL, A 2 TELECOM.IQP �L'ORGANITZACIÓ D'EMPRESES I ADMINISTRACIONS, A LA FORMACIÓ I EDUCACIÓ DELS MÉS JOVES O A LA FORMA COM ELS CIUTADANS ES COMUNIQUEN ENTRE ELLS : ÉS EVIDENT QUE DAVANT NOSTRE S'HA OBERT UN GRAN CAMP D'INNOVACIÓ D'UN ABAST QUE DIFÍCILMENT PODEM ACOTAR AMB ELS PARÀMETRES MÉS TRADICIONALS. LA DIRECCIÓ, LA QUALITAT I LA RAPIDESA DE LA INFORMACIÓ SÓN AVUI ELS, FACTORS CLAUS PER A SER COMPETITIUS . LES TECNOLOGIES D'INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ ESTAN INFLUINT L'ECONOMIA A TOTS NIVELLS . I NO NOMÉS AIXÒ: PODEN PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ. ENCARA QUE PODEN "DUALITZAR" LA SOCIETAT. EL QUE SI QUE ÉS CERT ES QUE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN DIBUIXAR L'UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, MÉS INFORMADA I MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUESTA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO FA REFERENCIA AL SEGLE XXI . FA REFERENCIA A AVUI 3 TELECOM.IQP �MATEIX . ES POT CONSTRUIR, S'ESTÀ CONSTRUINT, EN AQUESTS MOMENTS . CAL CONTROLAR LA SEVA VELOCITAT I DIRIGIR EL SEU RUMB, SEMPRE AMB TACTE I SENSE ACCESSOS INTERVENCIONISTES, PER TAL QUE PUGUI MANIFESTAR ELS SEUS EFECTES POTENCIALS EN TERMES DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA, DE CREACIÓ D'OCUPACIÓ I DE CREIXEMENT CULTURAL I SOCIAL. PAUL VALÉRY, A PRINCIPIS DE SEGLE, VA PREDIR QUE UN DIA LA INFORMACIÓ ARRIBARIA A LES CASES, COM HO FA L'AIGUA O L'ELECTRICITAT . NO ANAVA ERRAT. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ NO ÉS UNA QÜESTIÓ TECNOLÒGICA . ÉS, BÀSICAMENT, UN DESAFIAMENT CULTURAL I SOCIAL . AQUEST NOU SALT ENDAVANT, QUE TINDRÀ UNES REPERSUSSIONS INNEGABLES EN LA NOSTRA SOCIETAT, NO ES POT ESPERAR TOTALMENT DEL MERCAT . CAL TENIR MOLT'. EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS I, MOLT EN PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA TRANSMISSIÓ DE DADES ÉS AQUI ON LES CIUTATS Hl TENIM 4 TELECOM.IQP �MOLT A DIR. LES CIUTATS I ELS "CIUTADANS DEL CAMP", COM HEM D'ANOMENAR CADA VEGADA AMB MÉS COHERENCIA A AQUELLS QUE VIUEN EN ÀREES DE BAIXA DENSITAT. EN AQUESTA NOVA SOCIETAT EMERGENT Hl HA PASOS QUE ESTAN EN UNA POSICIÓ MÉS COMPETITIVA COM ÉS EL CAS DELS ESTATS UNITS O DEL JAPÓ O NOVES ECONOMIES DEL SUD-EST ASIÀTIC -COM SINGAPUR- QUE ESTAN FENT DE LES NOVES TECNOLOGIES EL PRINCIPAL MOTOR DE CREIXEMENT ECONÒMIC. EUROPA TÉ EL "KNOW-HOW" I L'EXPERIÈNCIA PER ESTABLIR UNA ÁREA COMUNA D'INFORMACIÓ . AMB TOT, ES FA NECESSARI UNA ESTRUCTURA POLÍTICA I UN ESFORÇ DE TOTS ELS ÉSTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA PERQUÈ LES ACTUACIONS S'EMPRENGUIN EL MÉS AVIAT POSSIBLE LA COMPETITIVITAT DE L'ECONOMIA EUROPEA DEPENDRÀ, EN BONA MESURA, TANT DE LES CONDICIONS D'ÚS COM DEL DESENVOLUPAMENT I L'APLICACIÓ D'AQUESTES TE,CNOLOGIES 5 TELECOM.IQP �LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, COM RECORDAVA SOVINT JACQUES DELORS, DESCANSA SOBRE TRES PILARS: LA COMPETICIÓ G -QUE L'ESTIMULA-, LA COOPERACIÓ -QUE UNEIX- I LA SOLIDARITAT -QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. AQUESTS SÓN ELS PRINCIPIS A PARTIR DELS QUALS CAL ACTUAR, TAMBÉ, QUAN ENS REFERIM AL FUTUR DE LA COMUNICACIÓ I A EUROPA. ÉS, PER TANT, NECESSARI CONÈIXER AMB PROFUNDITAT ELS CANVIS QUE PODEM ESPERAR D'AQUESTA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. M'AGRADARIA FER REFERÈNCIA A UNS QUANTS SENSE ESTENDRE-M'HI EXCESSIVAMENT. MILLOR QUALITAT DE VIDA A LES CIUTATS 1. UNA 2. UN ENRIQUIMENT DE LA VIDA DEMOCRÀTICA. ELS CIUTADANS PODRAN DISPOSAR D'UN NOU MITJÀ D'EXPRESSIÓ I DE DISCUSSIÓ D'IDEES . ES DIBUIXA UN NOU ESPAI SENSE LÍMITS (ES POT FER REALITAT EL CONCEPTE DE VILA GLOBAL DE 6 TELECOM.IQP �MC. LUHAN). VILA GLOBAL ÉS IGUAL A MÓN DE CIUTATS. 3. NOVES OPORTUNITATS PER A LES REGIONS I CIUTATS PER EXPRESSAR LES SEVES TRADICIONS CULTURALS I IDENTITATS. 4. UNA NOVA DIMENSIÓ CULTURAL: NOVES POSSIBILITATS PER A LA PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ DE DIVERSES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL . ACCÉS A LES MINORIES DE CANALS D'EXPRESSIÓ UN IVERSALS. 5. GOVERNS I ADMINISTRACIONS MÉS EFICIENTS MÉS TRANSPARENTS I MÉS PROPERS AL CIUTÁDÀ. ES MODIFICARÁ LA FORMA COM ELS CIUTADANS REBEN ELS SERVEIS PÚBLICS. [PER EXEMPLE, ARA JA ES PODEN FER OBRES MENORS • MÉS CROQUIS PER TELÈFON, EN EL FUTUR. ES PODRAN FER PER CORREU ELECTRÒNIC.] 7 ITLECOM IQP �6. NOUS ESPAIS PER A L'EXPRESSIÓ O FORMACIÓ D'OPINIÓ PÚBLICA. 7. NOVA ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. NECESSITAT D'ESTUDIAR COM APROFITAR ELS RECURSOS PER CONSTRUIR UNA INDÚSTRIA DE LA COMUNICACIÓ VALUOSA PER A L'ECONOMIA I L'OCUPACIÓ EUROPEA. [PERILL DE CONCENTRACIÓ.] 8. NOVES OPORTUNITATS DE TREBALL PER ALS CIUTADANS (TELETREBALL). 9. DIRECCIO I ORGANITZACIÓ MÉS EFECTIVA DEL TEIXIT EMPRESARIAL. 10.OPERADORS EUROPEUS EN TELECOMUNICACIONS . 11.NOUS MERCATS PER LA INDUSTRIA ELECTRÓNICA. 8 TELECOM. IQP �12.NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ DE LA CREATIVITAT: NOUS PRODUCTES I SERVEIS. DE 13.INCREMENT L'OFERTA D'ENTRETENIMENT. ÉS EVIDENT QUE QUANTA MÉS GENT TINGUI ACCÉS A LA INFORMACIÓ MÉS RICA SERA LA NOSTRA SOCIETAT . SI NO ASSEGUREM UN ACCÉS FÁCIL A LES NOVES TECNOLOGIES ENS PODEM TROBAR AMB UNA SOCIETAT DE DUES VELOCITATS ES PODRIEN GENERAR FENOMENS SOCIALMENT EXCLOENTS QUE PODRIEM ANOMENAR "D'INFOELITISME" QUE DERIVARIEN EN NOVES FORMES DE MARGINACIÓ SOCIAL I CULTURAL. 2. COM EUROPA PARTICIPA EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. EN AQUEST NOU ENTORN QUE ELS HE DEFINIT ES FA NECESSARI REFLEXIONAR SOBRE COM EUROPA ESTÁ FENT FRONT ALS NOUS REPTES. 9 TELECOM IQP �EUROPA, DE FET, JA ESTÀ PARTICIPANT D'AQUESTA REVOLUCIÓ TELEMÀTICA PERÒ HO ESTÀ FENT, CREO, D'UNA FORMA EXCESSIVAMENT FRAGMENTÀRIA QUE PODRIA REDUIR ELS BENEFICIS QUE POT APORTAR EN UN FUTUR. EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES VA CELEBRAR A CORFÚ EL JUNY DE 1994 VA APROVAR L'INFORME SOBRE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, ELABORAT A PARTIR DE LES PROPOSTES QUE SOBRE TELECOMUNICACIONS VA PRESENTAR LA COMISSIÓ BANGEMANN -COMISSIÓ CREADA PER LA UNIÓ EUROPEA AMB LA FINALITAT D'ESTUDIAR LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ I EN LA QUAL VAIG REPRESENTAR A ESPANYA AL COSTAT DEL PRESIDENT DE TELEFÒNICA. ELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN ES VAN RECOLLIR EN EL CAPÍTOL SOBRE AQUESTA QÜESTIÓ DEL LLIBRE BLANC DE JACQUES DELORS SOBRE CREIXEMENT, COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ. EL LLIBRE BLANC ESTABLIA AMB CLAREDAT QUE, SENSE UNA APOSTA DECIDIDA PER LA CREACIÓ DE XARXES DE TRANSPORT, D'ENERGIA 1 DE TELECOMUNICACIONS, EUROPA PODRIA PERDRE 10 TELECOM.IQP �UNA BONA PART DE LA POTENCIALITAT QUE LI ATORGA LA PRÒPIA EXISTÈNCIA DEL MERCAT UNIC I DE LA UNIÓ POLÍTICA. A CORFÚ, DONCS, ES VA APROVAR UN INFORME EN EL QUAL ES RECOMANAVA LA CREACIÓ D'UN CONSELL DE MINISTRES ESPECIAL DEDICAT A LA CONSTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ES CONVIDAVA LA COMISSIÓ A ACCELERAR LA INTRODUCCIÓ DE NOVES NORMES I INSTRUMENTS PER A FER-HO POSSIBLE. EN AQUESTS MOMENTS I, FRUIT DELS TREBALLS DE LA COMISSIÓ BANGEMANN, LA UNIÓ EUROPEA -EN CONCRET LES DIRECCIONS GENERALS DE HAN I D'INDÚSTRIATELECOMUNICACIONS CONSTITUÏT PER A UN PERÍODE DE 3 ANYS EL AQUEST FORUM OF INFORMATION SOCIETY FÒRUM, DEL QUAL FORMO PART, HA OBERT UNA DISCUSSIÓ SOBRE ELS ASPECTES SOCIALS, LINGÜISTICS I CULTURALS DE LA SOCIETAT DE LA L'OBJECTIU ÉS ELABORAR UN INFORMACIÓ INFORME ANUAL QUE S'ELEVARÀ ALS ÒRGANS DE DECISIÓ EUROPEUS. lI TELECOM.IQP �EN TOTES AQUESTES REUNIONS HA QUEDAT CLAR QUE ELS PRIMERS PASSOS QUE ENTRIN EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ SERAN ELS QUE S'ENDURAN MÉS BENEFICIS ESTABLIRAN LES PRIORITATS I L'AGENDA DE LA RESTA DE PASSOS. I ÉS PER AIXÓ QUE UNA DE LES QÜESTIONS QUE CALDRIA DEFINIR AMB PRECISIÓ ÉS SI LA UNIÓ EUROPEA ESTABLIRÀ UNA POLÍTICA ESTRATÈGICA COMUNA O BÉ SI ASSISTIREM A UN CONJUNT D'INICIATIVES INDIVIDUALS 1 FRAGMENTADES DELS ESTATS MEMBRES. [BARCELONA I EL CABLE] AMB LA FINALITAT D'EVITAR EL SEGON ESCENARI, EL LLIBRE BLANC DELORS DE RECOMANA EXPLÍCITAMENT L'ADOPCIÓ D'UNA POLÍTICA COMUNITÀRIA QUE TINGUI COM A PRINCIPAL OBJECTIU ESTABLIR UNA ÀREA D'INFORMACIÓ COMUNA QUE AJUDI A INCREMENTAR LA COMPETÈNCIA I A MILLORAR LA COMPETITIVITAT EUROPEA I, DE RETRUC, A CREAR NOUS LLOCS DE TREBALL. 12 TELECOM.IQI' �DE FET, S'HA RECONEGUT ÀMPLIAMENT LA NECESSITAT DE LIBERALITZAR ELS MERCATS EUROPEUS DE TELECOMUNICACIONS 1 FA POCS DIES CONEIXIEM UNA DECISIÓ COMUNITÀRIA PER LIBERALITZAR L'ANY 1996 LES XARXES DE CABLE A EUROPA LES GRANS INVERSIONS QUE ES NECESSITEN PER CONSTRUIR LES XARXES, ELS SERVEIS 1 LES APLICACIONS REQUEREIXEN LA IMPLICACIÓ DEL CAPITAL PRIVAT LA LIBERALITZACIÓ, DONCS, ÉS UNA CONDICIÓ PER POSAR EN MARXA LA INFRASTRUCTURA PERÒ NO ÉS SUFICIENT,. EUROPA, COM ELS DEIA AL COMENÇAMENT DE LA MEVA INTERVENCIÓ, TÉ UN GRAN REPTE . POSAR EN MARXA LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ AMB EL MÀXIM CONSENS ENTRE ELS MEMBRES DE LA UNIÓ, FACILITANT LA INTERVENCIÓ DE TOTS ELS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ I TREBALLANT EN ESTRETA COL.LABORACIÓ AMB LES EMPRESES. COM VEUEN, NO SERÀ FÀCIL. CAL AVANÇAR AMB RAPIDESA PER TAL QUE ELS BENEFICIS ARRIBIN ALS CIUTADANS EN FORMA DE MÉS QUALITAT DE VIDA I DE MÉS DEMOCRÀCIA; CAL 13 TELECOM.IQP �GARANTIR QUE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DONI MÉS OPORTUNITATS DE TREBALL I UN TREBALL MÉS PROTEGIT SOCIALMENT; S'HA D'EVITAR, EN LA MESURA DEL POSSIBLE, L'EXCESSIVA CONCENTRACIÓ DE PROPIETAT EN LA INDUSTRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I GARANTIR ALGUNES PRESÈNCIES PUBLIQUES; I CAL, TAMBÉ, PROTEGIR EL PLURALISME CULTURAL EUROPEU. 3. EL PAPER DE LES CIUTATS EN AQUEST NOU ENTORN. TOTES AQUESTES ACTUACIONS QUE ELS HE ESMENTAT NO ES PODEN POSAR EN MARXA SENSE TENIR EN COMPTE LES CIUTATS. SOVINT M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBÀ PER EXCEL.LÈNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS 1 QUE LES CIUTATS SÓN EL SEU PRINCIPAL MOTOR . A FINALS DEL SEGLE XX, EL 80% DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA EN ZONES URBANES. [D'ALTRA BANDA, ESTIC CONVENÇUT QUE LA CIUTAT I LA CIUTADANIA SERAN EL GRAN REFERENT POLÍTIC �DEL SEGLE XXI . LES CIUTATS SERAN CADA VEGADA MÉS EL GRAN ELEMENT DE VERTEBRACIÓ DE TERRITORIS MÉS AMPLIS . D'AQUI LA IMPORTÀNCIA D'URBANITZAR EL TERRITORI, D'ESTENDRE-HI L'ESPERIT D'URBS, DE CIVILITZAR-LO, EN EL SENTIT MÉS ETIMOLÒGIC.] RICARD P. CASADO. EL PAÍS 13/10/95 LA FUNCIÓ DE CENTRALITAT DE LES GRANS CIUTATS NO ES TROBA NOMÉS EN EL CAMP POLÍTICOADMINISTRATIU, SINÓ TAMBÉ EN EL FINANCER I COMERCIAL, CULTURAL I D'OCI, CIENTÍFIC TECNOLÒGIC I, ESPECIALMENT, EN EL CAMP DE LES COMUNICACIONS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL COR I EL SISTEMA NERVIÓS DEL FUNCIONAMENT EUROPEU . JA NO CAL, PERÒ, QUE REPETIM ELS VELLS MODELS DE CONCENTRACIÓ URBANA. EL CONCEPTE DE COMUNICACIÓ JA HA CANVIAT. SOVINT PARLEM DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, DELS DIVERSOS MERCATS QUE ES DIBUIXEN PER A LES NOMBROSES XARXES, DEL 15 �TELETREBALL, DE LA XARXA D'UNIVERSITATS CAL TAMBÉ QUE PARLEM DE LES CIUTATS . PERQUE ¿CAP A ON ANIRAN AQUESTES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ SINÓ ÉS A LES CIUTATS? [EX. TELE- MEDECINA 100 000 METGES UNIVERSITAT OBERTA] LES AUTOPISTES, DE FET, JA Hl SÓN . EL QUE CAL ÉS FER-HI ELS CARRERS DE FIBRA ÒPTICA QUE ARRIBIN A LES LLARS DE MILERS DE CIUTADANS . NO CAL PARLAR TANT D'AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ COM DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. [PER CERT: ANECDOTA UNIVERSITAT OBERTA FA POC, SOBRE BANCS DE DADES I AUTOPISTES] [YA PODEMOS LLEGAR A LA BIBLIOTECA DEL CONGRESO DE ESTADOS UNIDOS PERO NO A LA DEL BARRIO] [LA CALLE Y LA TIENDA] LES NOVES TECNOLOGIES SÓN BÀSIQUES PER AL FUTUR DE LES NOSTRES CIUTATS . PERMETRAN QUE LES CIUTATS SIGUIN MÉS COMPETITIVES OFEREIXIN UNA MILLOR QUALITAT DE VIDA. NO Hl HA 16 TELECOM.IQP �DUBTE QUE UNA CIUTAT QUE S'ADAPTI RÀPIDAMENT A LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES SERÁ MÉS CAPAÇ DE CRÉIXER I DE GENERAR OCUPACIÓ, PERQUÈ ELS MILLORS CAPITALS I ELS MILLORS TALENTS ANIRAN ON Hl HAGI LA MÁXIMA INFORMACIÓ AL PREU MÉS BAIX I QUALITAT DE VIDA. EN AQUEST NOU ENTORN, LA COL.LABORACIÓ DE LES INSTITUCIONS PUBLIQUES I PRIVADES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS FONAMENTAL PER APLICAR AMB ÈXIT ELS AVENÇOS TECNOLÓGICS. HEM DE PROTEGIR ELS NOSTRES INTERESSOS COM A PAÍS 1 COM A CIUTADANS . HEM D'ACCEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULAR-LA, HEM DE FER POSSIBLE QUE ELS PREUS SIGUIN REDUÏTS I QUE SOREGEIXI EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE PRODUCTES INDEPENDENTS, DE SISTEMES DE PARTICIPACIÓ LOCALS, DE CREATIVITAT NO ESTANDARITZADA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE I BARCELONA, I MOLTES ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, S'HI ESTAN PREPARANT A CONSCIENCIA PER FER-HI FRONT 1 PER GUÁNYAR LA PARTIDA. �4. QUÉ ESTA FENT BARCELONA. BARCELONA S'HA DESTACAT DARRERAMENT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ SOBRE EL FET URBÀ I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES CIUTATS. EL "MODEL BARCELONA", QUE ES VA DEFINIR ENTORN DE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, ÉS UNA APOSTA PER LA CIUTAT COM A ESPAI DE DIÀLEG I CREACIO . BARCELONA NO PARLA DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS SINO DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES (-UNES SOLUCIONS QUE SÓN, BÁSICAMENT, URBANES-) 1 A AFRONTAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA OFEREIX. BARCELONA HA JUGAT FORT EN ELS DARRERS ANYS I HA ENCERTAT DEIXEU-ME QUE US DIGUI, AMB L'ORGULL QUE SENTO COM A ALCALDE I COM A CIUTADÀ, QUE BARCELONA HA CONTRIBUIT, AMB MOLTES ALTRES CIUTATS, L'ESPERANÇA DEL FUTUR DE LES CIUTATS. 18 FELECOM IQ') �CONCRETAMENT, EN EL CAMP DE LES NOVES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, LA CIUTAT TAMBÉ HA ESTAT CAPDAVANTERA PERQUÈ S'HA FET UNA APOSTA CLARA PEL FUTUR . ESTEM POSANT LES BASES PEL QUE SERÀ LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT. DEIXEU-ME, DONCS, QUE FACI UNA BREU REFERÈNCIA ALS PROJECTES QUE Hl HA EN MARXA A LA CIUTAT EN AQUESTS MOMENTS. [HISTÓRIA = 1980 = INICIATIVES, BARCELONA CABLE, LYONNAISE CODITEL] 1. L'AJUNTAMENT VOL FER PÚBLIC L'ÚS DE LES "AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ". VOL QUE QUALSEVOL CIUTADÀ, DES DE LA SEU DEL SEU DISTRICTE -DE MOMENT- S'HI PUGUI CONNECTAR PREVEIEM INCORPORAR LES NOVES TECNOLOGIES A LES ESCOLES I BIBLIOTEQUES . VOLEM QUE TOTHOM Hl TINGUI ACCÉS. �2. A MÉS, ESTEM TREBALLANT UN PROJECTE PER FACILITAR ALS CIUTADANS QUE DISPOSIN D'ORDINADOR A CASA SEVA LA GESTIÓ DE TRÀMITS ADMINISTRATIUS COM ARA LA PETICIÓ DE PERMISOS, ELS DUPLICATS DE LLICÈNCIES O DE PADRÓ, LES DOMICILIACIONS BANCÀRIES D'IMPOSTOS, O LA RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ DIVERSA. 3, HEM ENDEGAT UN PROGRAMA-PILOT DE TELEVISIÓ PER CABLE -SEMBLA QUE AVIAT S'APROVARÀ DEFINITIVAMENT EL MARÇ LEGAL- PER TAL QUE 45 NOUS CANALS DE TELEVISIÓ ARRIBIN A 20.000 LLARS DISTRIBUÏDES PELS DEU DISTRICTES DE LA CIUTAT A UN COST D'ENTRE 800-3.000 PTES./MES. L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA, CABLE I TELEVISIÓ DE CATALUNYA, OPERARÁ A PARTIR DEL PRIMER TRIMESTRE DE 1996. [USA WEST 40% ENDESA SANTANDER INICIATIVES] 20 �AQUEST PLA PILOT DURARÀ 4 ANYS . L'OBJECTIU ÉS ESTENDRE EL PROJECTE A 40.000 LLARS ARRIBAR A GAIREBÉ TOTES LES DE LA CIUTAT (660.000) EN UN TERMINI RAONABLE. 4 L'AJUNTAMENT VA SIGNAR UN CONVENI AMB LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA -EL 7 DE FEBRER PASSAT- AMB L'OBJECTIU DE CREAR UN CENTRE SERVIDOR DE DADES DE BARCELONA QUE SIGUI ACCESSIBLE MUNDIALMENT A TRAVÉS DE LA XARXA INTERNET . AQUEST SERVIDOR POSA A DISPOSICIÓ DELS USUARIS DE LA XARXA, MÉS DE 30 MILIONS, UN VENTALL D'INFORMACIÓ EXCLUSIVAMENT DE BARCELONA EN ÀMBITS COM EL CULTURAL, ELS MUSEUS, ITINERARIS TURÍSTICS, PLANS URBANÍSTICS. 5. BARCELONA PARTICIPA, CONJUNTAMENT AMB LES CIUTATS D'AVEIRO (PORTUGAL) I METZ (FRANÇA), EN UN PROJECTE-PILOT, PIONER A EUROPA, D'APLICACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A LA LLAR. AQUEST PROJECTE ESTÀ FINANÇAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL III D'INDÚSTRIA DE LA UNIÓ EUROPEA. 21 TELECOM.IQP �6. EN LA XARXA C-6 HAURIÉN DE FER MÉS : PALMA ESP. INFORMÁTICA, VALENCIA REHABILITACIO, BARCELONA TURISME, MONTPELLIER UNIVERSITAT, TOULOUSE TRANVIA. [EL 6 DE GENER NOUS TRENS SURTEN DE STA. PERPETUA.] [CADA DIA DIA ARRIBEN PER COMUNICACIONS AL LLIBRE DE VISITES. WV1/1\1 BCN.ES] COM VEUEN, DONCS, MOLTS PROJECTES EN MARXA . UNA GRAN CAPACITAT PER MOBILITZAR RECURSOS I UNA CONFIANÇA, DES DEL PRIMER MOMENT, QUE CAL APOSTAR FORT PER LA NOVA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PERQUÈ ENS Hl JUGUEM MOLT . "TOTS" PERQUE VOLEM ESTAR ENTRE LES MILLORS CIUTATS D'EUROPA. MOLTES GRÁCIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4363 Title A name given to the resource Proposta de conferència: conferència inaugural Premis Octubre. Europa i el futur de la comunicació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf de la Universitat de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Societat de la informació Benestar Social Acció política Model social Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1458/19951030d_00696.pdf 343e1f794420bdf92bcec4dbe1850ef1 PDF Text Text Data: 30/10/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la conferència "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, De cara a la intervenció de l'Alcalde a la conferéncia "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, se suggereix de tenir en compte els elements següents: La conferéncia "Developing London's future" -que organitza l'Association of London Government- associació que agrupa els districtes laboristes de Londres- i el Greater London Enterprise, té com a objectiu estudiar les experiències de regeneració urbana de les ciutats de Barcelona, Berlín, Nova York i Estocolm dutes a terme conjuntament amb el sector públic i privat, mantenint la responsabilitat i direcció política deis projectes. (S'adjunta en annex el programa) Aquesta és una qüestió que preocupa molt els responsables municipals de la ciutat atès que moltes de les accions de renovació de Londres s'estan duent a terme per empreses o entitats privades no responsables directament,dels ciutadans londinencs. "N Vi La conferència tractarà sobre la pèrdua del control de les iniciatives privades de desenvolupament local i regional per part de l'Administració i pretén comparar el model de transformació d'aquestes ciutats per veure com es pot dur a terme la renovació de la responsabilitat local i la satisfacció colectiva de la ciutadania londinenca de cara al segle XXI, ALCALDIA FA R9911/1.,1 d'rn“-:lacla �"DEVELOPING LONDON'S FUTURE" ASSOCIATION OF LONDON GOVERNMENT 1. BARCELONA AS A MODEL OF JJRBAN TIRANS F O I WIATON. OVER THE LAST 15 YEARS BARCELONA, HAS MADE A SIGNIFICANT AND QUALITATIVE LEAP. FROM THE OLYMPIC AND METROPOLITAN CITY WE DESIRED IN 1982, WE HAVE PROGRESSED, AND ONCE WE HAVE ELIMINATEDi;-COMPLETELY FRONTIERS, THE CITY WILL BECOME EURO-REGION WITH 15 MILLION INHABITANTS WHICH ASPIRES TO BECOME THE DOOR TO SOUTHERN EUROPE AND ONE OF THE CULTURAL CAPITALS OF EUROPE. 4 AT THE HEART OF THE BARCELONAMODEL IS THE BID FOR A EUROPEAN CITY, A CITY WHICH DOES NOT SEPARATE-, BUT WHERE DIFFERENT ACTIVITIES CAN RIGHTLY COEXIST. BARCELONA IS STILL AN INDUSTRIAL CITY, DESPITE THE PREDOMINANCE OF THE SERVICE SECTOR, INSURMOUNTABLE BARRIERS BETWEEN RICH AND POOR AREAS ARE NOT CREATED. OUR STRATEGY HAS NOT BEEN ONE OF INTERVENTION, BUT INSTEAD ONE OF LJEADERSHIP AND COMPLICITY. AND THANKS TO THIS THE PERIPHERAL DISTRICTS HAVE BEEN REHABILITATED AND INCORPORATED INTO THE CITY, DIGNIFYING THEM AND CONVERTING THEM INTO NEW URBAN CENTRES. THE CITY HAS THEREBY HEALED THE ef L �SCARS CAUSED BY THE URBANISM OF FRANCOS BARCELONA. THERE HAS BEEN A ,!:ZEAT URBAN TRANSFORMATION TAKIÑG CAR l THAT NO 1.1i" COHESION HAS BEEN LOST~AGGRAVATI N (E THE IMBALANCES BETWEEN SOCIAL AND TERRITORIA L 7)A jUL ‘j‘j t\1/1/4 GeWi4-U/j-eW ' , \i (Iej tc (c,' ii( c WITH THE COMPLICITY OF THE PRIVATE SECTOR' F-rc<4-:, THE LIFE OF THE CITY'S OLD QUARTER HAS BEEN REVITALISED. SLOWLY AND1PEACEABLY STUDENTS AND YOUNG COUPLES ARE BEGINNING TO MOVE INTO THE AREA. THEY HAVE REDUCED THE AREA'S DENSITY BY OPENING UP BUILT-UP SPACES crr'YO. -^? WITHOUT FORCING THE POPULATION OUT:- NEW CULTURAL AND EDUCATIONAL INSTITUTIONS HAVE l‘r: FOUND HOMES THERE:': THE CENTRE OF CONTEMPORARY CULTURE, THE MUSEUM OF CONTEMPORARY ART OF (MACBA), NEW FACULTIES OF THE UNIVERSITIES OF BARCELONA AND POMPEU FABRA Ck-t4 BARCELONA HAS BECOME A POINT OF REFERENCE FOR EUROPE. AS A MODEL IT HAS INSPIRED THE TRANSFORMATION OF LISBON PRIOR TO THE 1998 UNIVERSAL EXPOSITION. BÉRLIN HAS ALSO LOOKED TOWARDS BARCELONA, TQ REORGANISE ITS CITY CENTRE WHICH WAS PREVIOUSLY DIVIDED BY THE WALL. 1,,qLit lWbrL‘, BARCELONA'S EXPERIENCE IN STRATEGIC PIANNING IS CONSIDERED EXEMPLARY BY BOTI-T THE EUROPEAN UNION AND THE WORLD BANK, AND HAS BEEN APPLIED IN OVER FIFTY SPANISH CITIES AND BY OTHER CITIES IN THE WORLD: RIO DE JANEIRO DE JANEIRO, BOGOTA, CARTAGENA. THE MAYOR OF OLI) bij �ROME, MR. FRANCO RUTELLI, PUBLICLY DECLARES THAT BARCELONA IS THE MODEL OF COMPLICITY TOWARDS WHICH HE ASPIRES. w -71 .1,■ 1'1 w á 4tAlij"%.....e WE HAVE BEEN PIONEERS 'IN DEFENDING THE IDEA THAT EUROPEAN CITIES, APART FROM COMPETING AMONG EACHOTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT AND LOCATIONS) MUST ALSO COOPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FIND A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS. WE MUST NOT FORGET THAT THE CITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80% OF URBAN DWELLING EUROPEANS: EUROCITIES, POLIS, C-6. /THIS MODEL OF CITY TRANSFORMATION HAS BEEN BUILT UPON CONSENSUS, WITH THE IMPLICATION OF THE CITIZENS AND THE COMPLICITY OF ITS SECTORS. BARCELONA HAS UNDERTAKEN ITS SECOND STRATEGIC, ECONOMIC AND SOCIAL PLAN, WITH THE PARTICIPATION OF ALL THE CITY'S ECONOMIC, TRADE UNION, ASSOCIATIVE AND UNIVERSITY INSTITUTIONS. THIS HAS BEEN THE KEY O THE CONSCIOUS CITIZEN PARTICIPATION IN THE CITY'S TRANSFORMATION. DURIN'b THE OLYMPIC GAMES THE CITIZENS OF /É3ARCELONA MASSIVELY PARTICIPATED IN THESPORTING EVENTS -A151WEIIE 77±c- 2 c t. -1-02 BUT THE GAMES WERE ONLY THE VERY START OF THIS PHENOMENON. SINCE /THEN THE INAUGURATIONS OF SPORTING A D CULTURAL FACILITIES, POPULAR FESTIVITIES AND OTHER CITIZEN EVENTS HAVE ALWAYS,BEEN GUARANTEED •/RESPONSE AND PUBLIC TREMENDOUS �PARTICIPATION, EXPECTATIONS. EASILY ALL SURPASSING THE CITIZENS OF/BARCELONA ARE NOT ONLY PROUD OF LIVMG IN THEIR CITY, OF THE IN ITS INFRASTRUCTURES, IMPROVEMENT FACILITIES AÍD SERVICES BUT ALSO MAKE ACTIVE USE OF THEM. IN THE FRAMEWORK OF THIS URBAN CONSENSUS IT IS ESPECIALLY IMPORTANT TO EMPHASISE THE CITY'S MORE RATIONAL USE WITHIN THE CONTEXT OF A BROADER DISCUSSION ON AUSTERITY, AS A VALUE TO BE STRENGTHENED, IT SHOULD BE KEPT IN MIND THAT THE CITY IS A LIMITED BENEFIT WHICH SHOULD BE DISTRIBUTED AMONG MANY AGENTS: AMONG VEHICLES AND PEDESTRIANS, AMONG ACCOMMODATION, FACILITIES, INDUSTRY AND GREEN AREAS, ETC.... /7' THE EFFICIENCY OF MUNICIPAL ADMINISTRATION HAS BEEN SUBSTANTIALLY IMPROVED: THE MUNICIPAL WORK FORCE 17IAS BEEN REDUCED TO 2000 PEOPLE OVER FIVE YEARS AND THE DISTRICTS HAVE UNDERGONE A 21WDECENTRALISATION. WE HAVE BEEN PIONEERS IN INTRODUCING NEW INFORMATION TECHNOLOGIES; FIRSTLY 010, INTERNET, CABLE. ;)41 r}-1's".ii t., 7 THERE HAS BEEN AN ATTEMPT AT BRÉAKING ait~- MONOPOLIES: THE HOTEL PLAN, oi AJUDICATION OF CLEANING SERVICE COMPANIES TENDERING FOR CONTRACTS. 74 /4-‘1„ t, PROMOTING COMMERCIAL QUALITY. BARCELONA IS A LABEL WHICH SELLS AND THE CITY HAS A RECOGNISED TRADITION IN COMMERCIAL QUALITY. �;c. THE TRANSFORMATION OF THE CITY \1-1AS CONTRIBUTED TO THE PROMOTION OF TRADITIONAL COMMERCIAL CENTRES. BARCELONA IS /ME FIFTEEN MILLION ---41~11F A MARKET WITH INHABITANTS. L( (c) 2. BARCELONA'S FUTURE STRATEGIES BARCELONA FINDS ITSELF IN A CONSOLIDATED POSITION TO FACE THE DEdISIVE YEARS WHICH END THE CENTURY AND, WHAT IS MORE IMPORTANT, WITH NEW PROJECTS FOR THE FUTURE. WITHIN THIS CONTEXT IT IS IMPORTANT TO REMEMBER THAT THE CITY HAS A DESIGN. ONE WHICH IS CONCORDED IN THE SEÇOND STRATEGIC PLAN._ ONE WHICH BIDS FOR QUALITY & LIFE AS WELL AS FOR PRODUCT AND SERVICE QUALITY. --- BARCELONA'S PRINCIPAL STRATEGIC BIDS ARE TO: , , , A A) CONSOLIDATE BARCELONA AS 4.--J.-....illt N-N MEDITERRANEAN EUROPEAN --,01ACROCREGIO, WITH A POPULATION OF 15 MILLION. ------- _:_,.. ) A ‘\)-"\ 9, 1 B) BARCELONA AS THE DO 1-1-u B íN, ,,,,, ,, ..,..2. –11,!' THE SOUTH. J OR\ �- YÓL C) QUALITY OF LIFE. BARCELONA A CITY OF QUALITY. D) CULTURE AND COMMUNITY SPIRIT. fi E) INTERNATIONAL/ISATION. PROJECTION: EUROPE, AND LATIN AMERICA. r i1b PRINCIPAL AREAS OF THE MEDITERRANEAN SOME MEASURES WHICH ARE BEING DEVELOPED AND REINFORCE THESE STRATEGIES ARE: , ( , \ 1.. ., , ( �-THE PRIORI SATION OF COMMUNICATIONS WITH EUROPE, \_,/ -THE CREATION OF AN IMPORTANT LOGISTIC PLATFORM IN THE LLOBREGAT DELTA, -IMPROVING THE QUALITY OF THE CITY'S ENVIRONMENT, -A MODEL OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT, -BARCELONA'S CONSOLIDATION AS EUROPEAN CAPITAL OF CULTURE, -THE STRENGTHENING OF BARCELONA'S ROLE AS CENTRE, INDUSTRIAL AN IMPORTANT CONSOLIDATING AND IMPROVING ITS COMPETETIVENESS VIA A METROPOLITAN INDUSTRIAL PACT, -THE ENDOWMENT OF THE CITY OF NEW JUDICIAL AND LEGAL INSTRUMENTSi TO ALLOW THE CITY TO INFLUENCING THE PROBLEMS RESOLVE THE MUNICIPAL POPULATION'S DAILY LIFE. i CHARTER Q v 1 vU 91-71-1 / > ü\l` ,-,QZLo-- 'brU`')/1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4364 Title A name given to the resource Intervenció a la Developing London's Future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Londres Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1459/19951104d_00697.pdf b21837932c34c6289911a37a51ba936f PDF Text Text L th9 GAit_ 21L/ (Mi *a-- ur¿/BARCELONA: UNA REFERENCIA PARA LA CULTURA EUROPEA DEL S. XXI 111 419 S HE VENIDO AQUÍ COMO ALCALDE DE LA CIUDAD DE BARCELONA QUE ASPIRA A 1SER NOMINADA CIUDAD EUROPEA 1 .,E_LA_CU FLTUfL2A_NÑO 2001. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TIENE UN PÁSADO, UN PRESENTE Y UN FUTURO QUE, SIN DUDA, CONTRIBUIRÁ A CONSTRUIR LA EUROPA DEL MILENIO QUE VIENE. C-u,a‘k& » Qu_ipz - fi EL NUEVO SIGLO, EUROPA Y LA CULTURA, SON TRES REFERENTES ESENCIALES DE NUESTRO FUTURO _INMEDIATO. EL SIGLO XXI PLANTEARÁ MUCHOS RETOS EN LAS MANERAS DE VIVIR, EN EL PENSAMIENTO, EN LAS ARTES, EN LAS CIENCIAS. ES POR ELLO QUE LES PROPONGO UNA REFLEXIÓN BASADA EN LOS SIGUIENTES EJES: - EUROPA - LA NUEVA CULTURA - EL PAPEL- DE LA CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO -BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA. �1. EUROPA: EUROPA ES _ ► ► ►^ ► • OSAICO DE CULTURAS MUY DIFERENTES. ES, TAMBIÉN UN MODELO DE CIVILIZACIÓN DONDE SE HAN FORMADO MUCHOS DE LOS VALORES QUE HAN HECHO POSIBLE NUESTRA CULTURA. SIN INSISTIR EN LA COHABITACIÓN MAS PROFUNDA ENTRE LA CULTURA Y EL EJERCICIO Y LA PRACTICA DE LA LIBERTAD,' DE LA PLURALIDAD, DE LA TOLERANCIA I DE LA CIVILIDAD, EUROPA NO PUEDE EXISTIR Y LA CULTURA TAMPOCO. LA EUROPA DEL NUEVO SIGLO SÓLO ES IMAGINABLE REFORZADA DESDE LA POTENCIACIÓN DE LA CULTURA. D E MOMENTO, POR ENCIMA DE LA EUROPA DE LA CULTURA PREVALECEN LA EUROPA DE LA ECONOMÍA LA EUROPA DE LA POLÍTICA, EGURAMENTE, POR ESTA RAZÓN, PODRIA DEJAR DE SER UN ESPACIO CULTURAL CENTRAL EN EL MUNDO. EUROPA HA SIDO DURANTE 500 AÑOS EL CENTRO DF LA CIVILIZACIÓN MUNDIAL, DE EUROPA SURGIERON 2 �LAS MEJORES IDEAS. DESDE GALILEO HA SIDO LA CUNA DE LA CIENCIA MODERNA Y L S ARTISTASINGENIEROS DEL RENACIMIENTO EMPEZARON EL DESARROLLO DE LA TECNOLOGÍA MODERNA. LA FILOSOFÍA, LA MÚSICA, LA PINTURA, LA LITERATURA FUERON DURANTE MUCHOS AÑOS PATRIMONIO DE EUROPA, LOS MEJORES SUEÑOS, LAS MEJORES UTOPÍAS, LOS MÁS INTENSOS DESEOS, SURGIERON DE EUROPA, EUROPA CREÓ UN MODELO DE CIVILIZACIÓN. EN EUROPA HA CONVIVIDO UN CONJUNTO DE PUEBLOS DIFERENTES, DE CULTURAS DIVERSAS, QUE EN MUCHOS MOMENTOS DE LA HISTORIA HAN SABIDO RESPETARSE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE EUROPA HA GENERADO LAS INTOLERANCIAS MAS DEVASTADORAS. DESDE LA CULTURA ES POSIBLE Y NECESARIO INSISTIR EN LA RECONSTRUCCIÓN DE AQUELLA FABRICA DE SUEÑOS Y DE DESEOS POSITIVOS QUE FUE EUROPA. LA MEJOR IDENTIDAD PARA EUROPA ES LA CULTURA. AQUELLA IDENTIDAD QUE PRETENDE LA UNIVERSALIDAD DESDE LA 3 �PRODUCCIÓN CULTURAL LOCAL. GLOBALMENTE, ACTUAR LOCALMENTE" "PENSAR ES POR TODO ELLO QUE EL GRAN RETO PENDIENTE DE EUROPA ES U RETO, HOY POR HOY, CULTURAL. SOLO DESDE LA CULTURA SE PODRÁ REHABILITAR UN MODELO DE CIVILIDAD QUE ACEPTE LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD Y LA LIBERTAD COMO SUBSTRATOS ESENCIALES DE LA CREATIVIDAD. 1 2. LA NUEVA CULTURA: ESTAMOS ASIST NDO AL DESARROLLO D UN MUNDO MÁS COMP JO, MUCHO MÁ OMPLEJO QUE EL ANTERIOR. U MUNDO •10E EXIGIRÁ MÁS N PARA AFRONTAR INTELIGENCIA, MÁS IMAe N LAS POTENCIALIDADES 0S RETOS DE LA NUEVA ESO ES PERTINENTE SITUACIÓN. POR PREGUNTARSE ,,/QUÉ CUL URA SE ESTA PRODUCIEN2Ó, QUE CONTRIBUCI• SE HACEDESDE LA CULtURA EXPLIL RNOS LAS PARA COMPLEJIDADES DE NUESTRO ENTOR Uc* �ES CIERTO QUE LA CULTURA DE FIN DE SIGLO SE CARACTERIZA POR UNA AMPLIACIÓN CASI ARITMÉTICA DE SUS REGISTROS, PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE LAS RAZONES CULTURALES ESTÁN pERDIENDO PRESENCIA Y CONVICCIÓN EN NUESTRA SOCIEDAD A LAS MÚSICAS "CULTAS" SE HAN INCORPORADO NUEVAS FORMAS DE CULTURA POPULAR COMO EL JAll Ó El.= POP; LA Fl 'TRADICIONAL Y LA TRADICIÓN SE HAN INCORPORADO CON FUERZA EN EL UNIVERSO CULTURAL; LAS PELÍCULAS DE ION CONSTITUYEN UN HOLLEICD Y LA TE AMPLIO UNIVERSO CULT AL. CADA DÍA SE AÑADEN ----, NUEVAS FORMAS DE DISTRIBUCIÓN Y LO CD EL INTERACTIVO DISPUTAN CON LAS FORMAS C FAMILIARES Y ESCOLARES MÁS TRADICIONALES DE TRANSMISIÓN DE LA CULTURA, AL LADO DE LAS DE LAS PEQUEÑAS INSTITUCIONES ASOCIATIVAS DE CRECEN 1 LAS SIEMPRE, PODEROSAS CORPORACIONES EMPRESARIALES PRODUCTORAS DE _________---------BIENES CULTURALES INDUSTRIALIZADOS. LAS ' IDENTIDADES CULTURALES LOCALES O NACIO ES TIENEN UNCOMPETIDOR PODEROSO EN UNA ESPECIE DE 7 SUPRAIDENTIDAD CULTURAL �INTERNACIONAL CONSTRUIDA DESDE UNOS POCOS CENTROS DE EMISIÓN D BIENES CULTURALES, SOBRETODO, AUDIOVISUALES. JACK LANG CUANDO ERA MINISTRO DE CULTURA EN FRANCIA DECÍA "TODO ES CULTURA". CIERTO, TODO ES CULTURA, PERO NO TODA LA CULTURA ES IGUAL., LA CULTURA EN MAYÚSCULAS O LA CULTURA EN MINÚSCULAS PERDERÁ DEL TODO AQUELLA ÁUREA INMACULADA QUE HEREDÓ , DE LOS ILUSTRADOS Y TENDRÁ QUE DEFINIR Y ESCLARECER OPCIONES. TENDRÁ QUE INSISTIR EN EVIDENCIAR ALGUNAS DE LAS {3~ DE LAS CUALES NUNCA DEBÍA HABERSE ALEJADO, COMO SU NECESARIA COHABITACIÓN CON EL EJERCICIO DE LOS VALORES DE CIVILIDAD: LA LIBERTAD, LA PLURALIDAD, LA TOLERANCIA, LA MODERNIZACIÓN. SIN INSISTIR EN LA PROFUNDIZACIÓN DE ESTAS RELACIONES, LA CULTURA NO PODRÁ EJERCERSE. 6 �3. EL PAPEL DE LAS CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO: ESTE NUEVO ORDEN NO PODRÁ PONERSE EN MARCHA SIN TENER EN CUENTA LAS CIUDADES. ME GUSTA RECORDAR QUE EUROPA ES EL CONTINENTE URBANO POR EXCELENCIA, QUE EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES Y QUE LAS CIUDADES SON SU PRINCIPAL MOTOR. A FINALES DEL SIGLO XX, EL 80% DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN ZONA URBANAS. LA FUNCIÓN DE CE RALIDAD D CIUDADES NO SE ENCU Å5 GRANDES SÓLO EN EL CAMPO POLÍTICO-ADMINISTr I VO, INO TAMBIÉN EN EL FINANCIERO Y OMERC IAL, C CIENTIFIC TECNOLÓG ICO' Y EN URAL Y DE OCIO, CAMPO DE LAS COMUN CACIONES. LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL CORAZÓN Y EL SISTEMA NERVIOSO DEL FUNCIONAMIENTO EUROPEO. YA NO HACE FALTA QUE REPITAMOS LOS VIEJOS MODELOS DE CONCENTRACIÓN URBANA. EL CONCEPTO DE COMUNICACKbN HA CAMBIADO. 7 GUADALU.MGA �LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS SON BÁSICAS PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. PERMITIRÁN QUE LAS CIUDADES SEAN MAS COMPETITIVAS Y OFREZCAN UNA MEJOR CALIDAD DE VIDA. NO HAY NINGUNA DUDA DE QUE UNA CIUDAD QUE SE ADAPTE RÁPIDAMENTE A LAS INNOVACIONES TECNOLÓGICAS SERÁ MAS CAPAZ DE CRECER Y DE GENERAR OCUPACIÓN, PORQUE LOS MEJORES CAPITALES Y LOS MEJORES TALENTOS IRÁN DONDE HAYA LA MÁXIMA INFORMACIÓN AL PRECIO MAS û ;l/ifs{\I nfi)-W,(■,f BAJO Y CALIDAD DE VIDA. EN ESTE ENTORNO LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS EN EL DESARROLLO DE ESTA NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN ES FUNDAMENTAL PARA APLICAR CON ÉXITO LOS AVANCES TECNOLÓGICOS. TENEMOS QUE PROTEGER 1NUESTROS INTERESES COMO PAÍS Y COMO CIUDADANOS. TENEMOS QUE ACEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULARLA, TENEMOS QUE HACER POSIBLE QUE LOS PRECIOS SEAN REDUCIDOS Y QUE SURJA EL MAYOR NÚMERO POSIBLE DE PRODUCTOS INDEPENDIENTES, DE SISTEMAS DE PARTICIPACIÓN LOCALES, DE 8 GUADALU.MGA �CREATIVIDAD NO ESTANDARIZADA. ESTE ES EL GRAN RETO Y BARCELONA Y MUCHAS OTRAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS SE ESTÁN PREPARANDO A CONCIENCIA PARA AFRONTARLO Y PARA GANAR LA PARTIDA. 4. BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA HACE TRES AÑOS, BARCELONA CERRABA CON LOS JUEGOS OLÍMPICOS UNA ETAPA DE PROFUNDA RENOVACIÓN QUE PERMITIÓ DINAMIZAR UNA CIUDAD QUE DURANTE DEMASIADO TIEMPO HABÍA SIDO CASTIGADA POR LA FALTA DE UN PODER DEMOCRÁTICO Y AUTÓNOMO, POR LA FALTA DE AMBICIÓN Y DE PROYECTO, ,POR LA ESPECULACIÓN Y LA DESIGUALDAD, POR LA NEGLIGENCIA Y EL DESCUIDO. A PARTIR DE 1979, ENTRE TODOS, SUPIMOS LLEVAR A CABO UNA TRANSFORMACIÓN QUE SITUÓ BARCELONA EN EL MAPA Y QUE A LA VEZ PERMITIÓ QUE LA CIUDAD RENOVADA SE ENCONTRASE A SI MISMA. 9 GUADALIIMGA �AHORA SON LAS MEJORES CIUDADES EUROPEAS LAS QUE SE REENCUENTRAN CON BARCELONA, LAS QUE REDESCUBREN LA CIUDAD Y LAS QUE LA TOMAN COMO PUNTO DE REFERENCIA. CUANDO CLAUSURAMOS LOS JUEGOS DIJE QUE HABÍA LLEGADO LA HORA DE LA CULTURA. LA HORA DE LLENAR LAS INFRAESTRUCTURAS QUE HABÍAMOS CREADO. DE PONER EL ACENTO EN EL URBANISMO TENÍAMOS QUE PASA A HACER LA CIUDAD DE LA URBANIDAD Y DEL CIVISMO. CIVISMO Y CULTURA SON LOS DOS GRANDES PILARES CON QUE BARCELONA HA DE AFRONTAR ESTE FIN DE SIGLO Y EMPEZAR, CON ESPERANZA RENOVADA, EL SIGLO XXI QUE SE INICIA CON EL 2001. PARA NOSOTROS, CONSEGUIR OFICIALMENTE LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA DEL AÑO 2001, SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIÓN, EL COROLARIO DE UN MODELO DE CIUDAD QUE HA MOSTRADO AL MUNDO Y QUE SE OFRECE COMO EXPRESIÓN DE LA CULTURA DEL SIGLO QUE VIENE. UN MODELO DE \ CIUDAD QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE SE RECONOCE EN LA PLURALIDAD Y EN LA TOLERANCIA, 10 GUADALU.MGA �EN LA DIVERSIDAD PERO TAMBIÉN EN LA COHESIÓN Y EN EL CONSENSO. BARCELONA HA DESTACADO SIEMPRE Y LO TIENE QUE SEGUIR HACIENDO POR LA FUERZA, POR SU INVENTIVA Y ORIGINALIDAD DE SUS CREADORES, QUE SON GARANTÍA QUE EL EDIFICIO INSTITUCIONAL QUE HEMOS CREADO SEA SÓLIDO Y TENGA VIDA. LA IMAGINACIÓN AL PODER, bECÍA UN VIEJO LEMA. DEBEMOS HACERLO REALIDAD ENTRE TODOS. BARCELONA HA FIRMADO lUN CONTRATO CON LA CULTURA. UN CONTRATO PARA LA CULTURA QUE EN TÉRMINOS CONCRETOS QUTE DECIR TRES COSAS. EN PRIMER LUGAR, QUE BARCELONA PONE SU ASPIRACIÓN DE CAPITALIDAD CULTURAL AL SERVICIO DE LAS CULTURAS 1 DE EUROPA, DE TODAS AQUELLAS CULTURAS DISPUESTAS A INTERCAMBIAR IDEAS, EXPERIENCIAS, PRODUCCIONES Y VOLUNTAD DE REENCUENTRO. EN SEGUNDO LUGAR, QUE BARCELONA ASPIRA A QUE LA CAPITALIDAD CONTRIBUYA AL HECHO DE QUE LA CULTURA REAL SE HAGA PRESENTE. ESTO 11 GUADALU.MGA �QUIERE DECIR HACER DE LA CAPITALIDAD UN PROCESO ABIERTO DESTINADO A DAR VOZ A TODOS AQUELLOS QUE TIENEN COSAS QUE DECIR, SIGNIFICA ENCONTRAR LA DISTANCIA CORRECTA ENTRE CULTURA PRODUCIDA DESDE LA CIUDAD Y EL PAPEL INSTITUCIONAL. RECUPERAR LA VIVACIDAD Y LA INDEPENDENCIA DE LOS DISTINTOS SECTORES CREATIVOS TRADICIONALES. INCORPORAR LAS NUEVAS REALIDADES CULTURALES A VECES NO CONSIDERADAS O MENOSPRECIADAS POR LA VIGENCIA DE UNA IDEA MUY TRADICIONAL DE LA CULTURA QUE NO EXPLOT1A SUFICIENTEMENTE EL FORMIDABLE POTENCIAL COGNOSCITIVO, PROYECTIVO Y CREATIVO DEL SER HUMANO EN RELACIÓN CON EL MUNDO. EN TERCER LUGAR, EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA TIENE QUE SIGNIFICAR UN PASO ADELANTE PARA LA CULTURA CATALANA Y LA DdL PAÍS. 11,4 Úvl EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA ES UN CONTRATO QUE HA SIDO ACOGIDO Y PROTAGONIZADO POR REPRESENTANTES, LO HOMBRES Y LAS MUJERES„ DE CULTURA DEL PAÍS. 12 �11. UN CONTRATO POR LA CULTURA PROPUESTO POR '\:1\i„,'-W BARCELONAN AL CONJUNTO DE LA LA CIUDAD DE BARCELONA SOCIEDAD CATALANA, AL CONJUNTO DE LA CULTURA n P` V ESPAÑOLA. UN CONTRATO PROPUESTO DESDE LA e^^^,V,^^ CULTURA CATALANA A TODA LA GENTE DE CULTURA D EUROPA. ^ ^" ^ ^ (^tn /' Pfr n —COMA-- F1RMA EN RELACIÓN AL PROYECTO _ BARCELONA 2001, EDUARD DELGADO, UN EXCELENTE CONOCEDOR DEL SECTOR CULTURAL EUROPEO "MUCHOS SECTORES DE LAS CULTURAS DE EUROPA VERÁN CON BUENOS OJOS QUE BARCELONA PROPONGA UN PROYECTO CULTURAL ENTENDIDO COMO UNA PISCINA DONDE SE INVITA A NADAR A TODOS Y NO, COMO SUELE HACERSE, PARA PEDIRLES QUE VENGAN A HACER DE PÚBLICO, SENTADOS EN LAS GRADAS, PARA APLAUDIR MARCAS MÁS O MENOS ¡ GLORIOSAS DEL PAÍS ANFITRIÓN". ^,^1! ` ^ ^^- \ ESTE ES EL PROYECTO DE BARCELONA. ESTE ES EL CONTRATO POR LA CULTURA QUE OFRECE NUESTRA CIUDAD. MUCHAS GRACIAS 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4365 Title A name given to the resource Barcelona: una referencia para la cultura europea del s.XXI. Jornades Europees de Cultura, Oci i Turisme. Ministeri de Cultura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santa María de Guadalupe Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1460/19951111d_00698.pdf a1cd06fbdecec251245c5c61d67c93cb PDF Text Text — Intervención del Alcalde en la clausura de la 6a Asamblea de la FEMP. ^i1 ^ ^'^,lL!l , I I ^.^ ^S ES UNA SATISFACCIÓN PARTICIPAR EN LA CLAUSURA DE LA 6A ASAMBLEA DE LA FEMP, EN MI CALIDAD DE PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y DE VICE-PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. QUIERO FELICITAR MUY SINCERAMENTE A RITA BARBERÀ POR SU ELECCIÓN COMO PRESIDENTA DE LA FEMP. ESTOY CONVENCIDO DE QUE EN ESTE NUEVO MANDATO, LA FEMP VA A TRABAJAR INTENSAMENTE PARA DOTAR A LAS CIUDADES Y LOS MUNICIPIOS DE MAYORES COMPETENCIAS Y RECURSOS Y DE QUE, FINALMENTE, SE VA A DAR EL IMPULSO DEFINITIVO AL PACTO LOCAL. RITA BARBERA SABE QUE COMPARTO CON ELLA MUCHAS OPINIONES SOBRE CÓMO DEBE PLANTEARSE EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. Y QUIERO EXPRESARLE NUEVAMENTE MI TOTAL DISPONIBILIDAD A TRABAJAR PARA CONSEGUIR ESTOS OBJETIVOS. FEMPi.iQP �LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS JUGADO UN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS CONTRIBUIDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS HÁBITOS Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICOS. LOS AYUNTAMIENTOS -Y TODOS LOS QUE SOMOS ALCALDES LO SABEMOS- SON UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRESTADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA A LA CONSTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. PERO DURANTE LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALIZACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOS, LOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURANTE ESTE TIEMPO HEMOS REALIZADO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS HAN ESTADO MAL DISTRIBUIDOS. Y LAS CIUDADES HAN MEJORADO DE FORMA INNEGABLE EN NUESTRO PAÍS. 2 FEMP 1.IQP �ES POR ELLO QUE HAY QUE RECLAMAR CON INSISTENCIA MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA MUNICIPAL. TANTO EN LAS GRANDES CIUDADES, COMO EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS. POR ELLO CONSIDERO QUE LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL QUE EL PARTIDO SOCIALISTA PRESENTÓ ESTE AÑO ES UN BUEN PUNTO DE PARTIDA PARA RECLAMAR DESDE LOS MUNICIPIOS MÁS ATENCIÓN DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y ES UNA OPORTUNIDAD PARA PONER EN MARCHA UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. EL PACTO LOCAL NO PUEDE DEMORARSE POR MÁS TIEMPO. LO SABEMOS BIEN LOS ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES, QUE COMPARTIMOS UN GRUPO DE TRABAJO EN EL QUE ESTUDIAMOS AQUELLAS CUESTIONES QUE AFECTAN MÁS DIRECTAMENTE A LA GRANDES CIUDADES PERO EN EL QUE, EN DEFINITIVA, SE PLANTEAN SIGNIFICAN UN AVANCE MUNICIPIOS. LAS GRANDES PROPUESTAS PARA TODOS CIUDADES QUE LOS ACTUAN COMO AVANZADILLA DE LOS MUNICIPIOS EN GENERAL. FEMP1.[QP �LOS PODERES LOCALES DEBEMOS CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE NO SÓLO EN LOS FOROS DE NUESTRO PAÍS -EL G-7, LA FEMP, [LA FMC-] SINÓ TAMBIÉN Y DE FORMA MUY ESPECIAL EN LOS FOROS EUROPEOS EN LOS QUE PARTICIPAMOS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE EN LA ACTUALIDAD CUENTA CON MÁS DE 100.000 MIEMBROS QUE PERTENECEN A 27 PAISES EUROPEOS, ES LA ORGANIZACIÓN QUE MEJOR REPRESENTA LA DEMOCRACIA LOCAL Y REGIONAL EN EUROPA. EL PRÓXIMO 30 DE NOVIEMBRE EN TURÍN SE CELEBRARÁ LA ASAMBLEA DE DELEGADOS DEL CMRE A LA QUE [HE PRESENTADO MI CANDIDATURA A LA REELECCIÓN, SIN NINGUNA CANDIDATURA RIVAL. VOY A CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE PARA QUE SE RECONOZCA EL PAPEL Y EL LUGAR DE LAS CIUDADES Y LOS ENTES TERRITORIALES EN EUROPA. LA ACTUACIÓN DEL CMRE HA CONDUCIDO A LA APROBACIÓN DE LA CARTA EUROPEA DE 4 f EMPI.IQP �AUTONOMÍA LOCAL Y A LA CREACIÓN DE ÓRGANOS DE REPRESENTACIÓN EUROPEOS COMO EL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES, DE CREACIÓN MÁS RECIENTE (TRATADO DE MAASTRICHT). EL CMRE ESTÁ EN ESTOS MOMENTOS COMPROMETIDO EN LA PREPARACIÓN DE SU POSICIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE LA REVISIÓN DEL TRATADO DE MAASTRICHT Y ESTÁ PROMOVIENDO, EN ESTE SENTIDO, UN MOVIMIENTO ENTRE LOS ELECTOS LOCALES Y REGIONALES EUROPEOS PARA RECOGER LAS DEMANDAS DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES. SIN DUDA, ESTA INICIATIVA ES UN EJEMPLO DE LO QUE LAS CIUDADES -COMO ENTES MÁS PROXIMOS AL CIUDADANO- PODEMOS HACER PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE LLEVE A CABO, TAMBIÉN, DE ABAJO A ARRIBA. EN ESTE SENTIDO, SE HA CONSTITUIDO UN COMITÉ POLÍTICO DE SEGUIMIENTO QUE SE REUNIRÁ EN VALENCIA EL PRÓXIMO 12 DE DICIEMBRE, 5 FEMPLIQP �RESPONDIENDO A LA INVITACIÓN DE LA PRESIDENTA DE LA FEMP, ESTE ESFUERZO QUE LLEVAMOS A CABO DESDE EL CMRE VA EN PARALELO AL QUE ESTAMOS REALIZANDO DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES. INICIATIVAS TODAS ELLAS QUE TIENEN COMO OBJETIVO FINAL AUMENTAR LA REPRESENTACIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN LOS ÓRGANOS DE DECISIÓN COMUNITARIOS. LA FEMP QUE, DESDE SU CREACIÓN SE HA CONSTITUIDO EN SECCIÓN ESPAÑOLA DEL CMRE, JUEGA UN PAPEL FUNDAMENTAL EN ESTA ORGANIZACIÓN EUROPEA. ES UNA DE LAS 5 SECCIONES QUE FORMAN EL NÚCLEO DEL CMRE. ME CONSTA QUE EL COMPROMISO EUROPEO DE LOS ALCALDES ESPAÑOLES A TRAVÉS DE LA FEMP ES RECONOCIDO EN TODA EUROPA. LAS CIUDADES ESPAÑOLAS SE ESTÁN IMPLICANDO EN PROYECTOS DE COOPERACIÓN Y PARTICIPACIÓN EN REDES DE CIUDADES EUROPEAS. 6 FEMPLIQP �LAS CIUDADES Y MUNICIPIOS ESPAÑOLES SABEMOS QUE SÓLO PONIENDO EN PRÁCTICA EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UNO DE LOS PILARES DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, SEREMOS CAPACES DE ACERCAR LA POLÍTICA AL CIUDADANO. LA UNIÓN EUROPEA DEBE ABRIRSE A LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS. Y HOY TENEMOS LA OPORTUNIDAD DE PONER EN MARCHA ESTE CAMBIO DE ESCALA. PORQUÉ LA EUROPA NACIDA DEL TRATADO DE LA UNIÓN ES UNA NUEVA EUROPA. UN PROYECTO QUE HA DEJADO DE SER PATRIMONIO EXCLUSIVO DE LOS ESTADOS PARA DAR CABIDA A LAS REGIONES Y LAS CIUDADES. 7 FEMPI IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4366 Title A name given to the resource Cloenda de la 6a assemblea de la FEMP Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Federación Española de Municipios y Provincias Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1461/19951124d_00699.pdf 72b48d8cc495350c2885a4b527eecd3b PDF Text Text KavIOaS€ Q ensPiL bff.c . Ajuntament de Barcelona T^R^ W ó EIJiQelupA ,tyj^u^ss GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció: - NO VULL DEIXAR D'AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DE LA UFEC A PARTICIPAR EN AQUEST HOMENATGE AL MEU AMIC I COMPANY ENRIC TRUÑÓ. - TOTS SABEM LA FEINA QUE L'ENRIC HA FET AL LLARG DE TOTS AQUESTS ANYS AL CAPDAVANT DE L'ESPORT MUNICIPAL. L'ENRIC HA ESTAT UN HOME DE CONSENS 1 LA PROVA D'AIXÒ SOM TOTS ELS QUE AVUI ENS APLEGEM AQUÍ AMB UN MATEIX OBJECTIU. L'ENRIC ÉS UN VETERÀ A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. LA SEVA FEINA, DES DE LES SEVES DIFERENTS RESPONSABILITATS EN ELS ÀMBITS DE LA JOVENTUT -EN ELS SEUS INICIS AMB NARCIS SERRA-, I DE L'ESPORT, HA ESTAT DECISIVA PER DISSENYAR LA BARCELONA DEL FUTUR. UNA BARCELONA QUE VOL CONSOLIDAR-SE COM A CAPITAL INTERNACIONAL DE L'ESPORT. - NO PODEM OBLIDAR QUE EL GRAN SALT QUE BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS HA ESTAT, EN GRAN PART, AMB L'EXCUSA DE L'ESPORT. BARCELONA NO SERIA LA MATEIXA SI NO HAGUÉS CELEBRAT ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. 0, MILLOR DIT, S'HAURIA TARDAT MOLT MÉS TEMPS EN ESPORTS3.LGS �::Ï Ï1 'II; Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA RECÓRRER EL CAMÍ QUE ENS HA PORTAT A LA SITUACIÓ ACTUAL. I L'ENRIC HA ESTAT AL DARRERA DE TOT AIXÒ. HA TREBALLAT DE VALENT I SENSE DEFALLIR EN CAP MOMENT PER CREAR L'ENTREMAT DE L'ESPORT DE BASE -"DIMECRES OLÍMPIC", "A L'ESCOLA, MÉS ESPORT QUE MAI"- I HA TREBALLAT ESTRETAMENT AMB TOTES LES INSTITUCIONS QUE HAN FET POSSIBLE ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA MODERNA. - GRACIES ENRIC PER SEGUIR LLUITANT PER LA CIUTAT, ARA DES D'UNES ALTRES RESPONSABILITATS MUNICIPALS. SÉ DEL CERT QUE HO FARAS AMB LA MATEIXA IL.LUSIÓ I ENTUSIASME AMB QUE HO HAS FET EN ELS DARRERS ANYS. ESPORTS3.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4367 Title A name given to the resource Homenatge a Enric Truñó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UFEC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Joventut Esport Acció política Model social Truñó, Enric, 1949- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1462/19951127d_00700.pdf fb0e68cdf92790f6f99146b64adcfd16 PDF Text Text Data: 27/11/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr , Alcalde Gabinet (NB) Recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània, es fan avinents les qüestions següents: A la recepció hi assistiran els ministres d'Afers Exteriors dels 15 països membres de la Unió Eu ro pea i els representants dels governs dels 12 països mediterranis no membres de la UE, a més dels alcaldes i representants de les ciutats mediterrànies que pa rt icipen a la Conferència de Ciutats del Mediterrani. (S'adjunta en annex les llistes d'assistents). L'Alcalde ha de fer una intervenció de benvinguda als assistents, d'uns 8 minuts aproximadament, que ha estat traduïda a l'anglès, el francès i l'àrab. A.l k �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA DE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LIDERADO POR LOS ESTADOS EUROPEOS Y MEDITERRÁNEOS. ES EN ESTE SENTIDO QUE SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FUE EN ESTA MISMA SALA DEL CONSEJO DE CIENTO DONDE, EL 21 DE MAYO DE 1990, EL ENTONCES MINISTRO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, PLANTEO LA POSIBILIDAD DE UNA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACION EN EL MEDITERRANEO. BARCELONA ACOGIÓ CON SATISFACCIÓN ESA IDEA, FORMULADA CON EL APOYO DE LA DIPLOMACIA-ITALIANA, DE CREAR UN FORO PERMANENTE DE COOPERACIÓN ENTRE LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, INSPIRADO EN LA FÓRMULA Y EN LA EXPERIENCIA DE LA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACIÓN EN EUROPA QUE HABIA TENIDO LUGAR EN HELSINKI. DESDE BARCELONA SIEMPRE SE HA REIVINDICADO EL CONCEPTO MEDITERRÁNEO EN SU TOTALIDAD GEOGRAFICA Y SE HAN VISTO CON INCOMODIDAD LOS INTENTOS DE LIMITARLO O DIVIDIRLO EN UN NORTE Y UN SUR, EN UN ORIENTE Y UN OCCIDENTE. LA PROPUESTA HISPANO-ITALIANA DE UNA CONFERENCIA DE COOPERACIÓN SE VIO FRUSTRADA, TEMPORALMENTE, POR LA GUERRA DEL GOLFO, UN CONFLICTO QUE PONIA DE RELIEVE "LA AUSENCIA DE UN SISTEMA EN ESTA REGIÓN PARA PREVENIR Y HACER 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FRENTE A LAS CRISIS" A LA QUE FERNANDEZ ORDOÑEZ HABIA HECHO REFERENCIA. LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA SUPONE, PUES, UN RELANZAMIENTO DE ESTA IDEA . UN PRIMER PASO HACIA EL ESTABLECIMIENTO DE VÍNCULOS FUERTES Y ESTABLES ENTRE LAS RIBERAS NORTE Y SUR DEL MEDITERRÁNEO. QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS, QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITE DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, Y BARCELONA PARTICULARMENTE, PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS PROPUESTAS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. BARCELONA REITERA SU DISPONIBILIDAD A SER UN ESPACIO PARA EL DIÁLOGO Y EL ENCUENTRO DE LAS DIFERENTES CULTURAS Y RELIGIONES DEL AREA DEL MEDITERRANEO ASI COMO SU INTERES EN PARTICIPAR EN EL SEGUIMIENTO Y PUESTA EN MARCHA DE LOS ACUERDOS LOGRADOS EN ESTA CONFERENCIA. LA SEGURIDAD Y LA COOPERACIÓN EN EL MEDITERRÁNEO CONCIERNE A TODOS . BARCELONA, LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, SE SIENTEN COMPROMETIDAS EN ESTA TAREA Y DESEAN QUE LOS TRABAJOS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA SUPONGAN UN PASO DECISIVO HACIA UNA PAZ ESTABLE. MUCHAS GRACIAS. 6 �Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS1 TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA QE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LOS ESTADOS EUROPEOS Y LIDERADO POR EN ÉSTE SENTIDO QUE MEDITERRÁNEOS. ES SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION1 DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 EUROMED.NBB �[CANVIAR A CATALÀ] VA SER EN AQUEST MATEIX SALÓ DEL CONSELL DE CENT ON, EL 21 DE MAIG DE 1990, L'ALESHORES MINISTRE ESPANYOL D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, VA PLANTEJAR LA POSSIBILITAT D'UNA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÁNIA. BARCELONA VA ACOLLIR AMB SATISFACCIÓ AQUESTA IDEA, FORMULADA AMB EL SUPORT DE LA DIPLOMACIA ITALIANA, DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PASOS DE LA MEDITERRÀNIA, INSPIRAT EN LA FÓRMULA I EN L'EXPERIÈNCIA DE LA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EN EUROPA QUE HAVIA TINGUT LLOC A HELSINKI. DES DE BARCELONA SEMPRE S'HA REVINDICAT EL CONCEPTE MEDITERRANI EN LA SEVA TOTALITAT GEOGRÁFICA 1 S'HAN VIST AMB INCOMODITAT ELS INTENTS DE LIMITAR-LO O DIVIDIR-LO EN UN NORD I UN SUD, EN UN ORIENT I UN OCCIDENT. LA PROPOSTA HISPANO-ITALIANA D'UNA CONFERÈNCIA DE COOPERACIÓ ES VA VEURE FRUSTRADA, TEMPORALMENT, PER LA GUERRA DEL GOLF, UN 3 EUROMED.NBB �CONFLICTE QUE POSAVA DE RELLEU "L'ABSÈNCIA D'UN SISTEMA EN AQUESTA REGIÓ PER PREVEURE I FER FRONT A LES CRISIS", A LA QUAL FERNANDEZ ORDOÑEZ HAVIA FET REFERÈNCIA. LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA SUPOSA, DONCS, UN RELLANÇAMENT D'AQUESTA IDEA, QUE HA POTENCIAT EL MINISTRE SOLANA. UN PRIMER PAS CAP A L'ESTABLIMENT DE VINCLES FORTS I ESTABLES ENTRE LES RIBERES NORD I SUD DE LA MEDITERRÀNIA. [CANVIAR A CASTELLÀ] QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS ; PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. 4 EUROMED.NBB �LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE ! LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. 5 EUROMED.NBB �SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS LA PROPUESTAS DE CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. [CANVIAR AL CATALÀ] BARCELONA [REPRESENTADA AVUI AQUÍ PER UNES 50 SINDICALS, EMPRESARIALS, PERSONALITATS REITERA LA SEVA CULTURALS I ASSOCIATIVES] DISPONIBILITAT A SER UN ESPAI PER AL DIÀLEG I L'ENCONTRE DE LES DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS DE L'ÀREA DE LA MEDITERRÀNIA, AIXÍ COM EL SEU INTERÈS A PARTICIPAR EN EL SEGUIMENT 1 LA POSTA EN MARXA DELS ACORDS ASSOLITS EN AQUESTA CONFERÈNCIA. LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA ENS CONCERNEIX A TOTS. BARCELONA, LES CIUTATS 6 EUROMED.NBB �DE LA MEDITERRÀNIA, SE SENTEN COMPROMESES EN AQUESTA FEINA I DESITGEN QUE ELS TREBALLS DE LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA REPRESENTIN UN PAS DECISIU CAP A UNA PAU ,ESTABLE. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 7 EUROMED.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4368 Title A name given to the resource Recepció oferta per l'Ajuntament als assistents a la conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Euromediterrània Municipis Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1463/19951127d_00701.pdf 938f920d754c21af045f6299d56bb1db PDF Text Text Qe. C MAJESTADES: r¿txua. eq.AT 9.ckv,oárr�c vu e)ciketi/.~ (I'S COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME COMPLACE PRESENTARLES EN NOMBRE DE LA CORPORACIÓN MUNICIPAL DE BARCELONA Y DE TODA LA CIUDAD NUESTRO RESPETO Y NUESTRA GRATITUD. BARCELONA VIVE ESTOS DÍAS UNAS JORNADAS MUY ESPECIALES DE ILUSIÓN POR EL DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO. A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL CONVOCADA POR LA UNIÓN EUROPEA SE HA SUMADO UNA INSÓLITA EXPLOSIÓN DE INICIATIVAS DE INSTITUCIONES PÚBLICAS TERRFFORIALES, DE ENTIDADES PRIVADAS Y DE ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTAL ES. ESTA ACTIVIDAD ES UN FIEL REFLEJO DE UN ANSIA DE DEBATE, DIÁLOGO Y PARTICIPACIÓN. BARCELONA SERÁ UN ESCENARIO ORGULLOSO DE ESTAS INICIATIVAS. PERO BARCELONA QUIERE SER MÁS QUE UN ESCENARIO. QUIERE HACER SU APORTACIÓN AL ENCUENTRO, QUIERE DAR EL CALOR DE LA PARTICIPACIÓN Y MOSTRAR LA CONTRIBUCIÓN QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN HACER A LA PAZ. ASÍ QUISIMOS SER, Y ASÍ FUÍMOS, PARA QUIENES DESDE TODO EL MUNDO SE ACERCARON A BARCELONA DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. Y QUEREMOS SERLO HOY NUEVAMENTE. �PERMITIDME QUE, EN EL MARCO DE ESA VOLUNTAD DE SERVIR A LA PAZ, MOSTREMOS NUESTRA CONFIANZA HACIA QUIENES VIENEN A NUESTRA CIUDAD PARA AVANZAR EN LA PACIFICACIÓN DE ZONAS EN DÓNDE EL CONFLICTO TODAVIA PERVIVE. BARCELONA SE ENORGULLECE DE SER LUGAR DE ENCUENTRO PARA LA PAZ. SENYOR_: BARCELONA S'ENORGULLEIX DE PODER SER EL LLOC D'ENCONTRE PER A LA PAU. TENIM LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT QUE ESPANYA HA DE TENIR UN PAPER ESSENCIAL EN AQUEST ESFORÇ COOPERADOR, EN AQUESTA ABRAÇADA A FAVOR DE LA COL.LABORACIÓ. A MÉS, PERO, COMA ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT DE LA QUAL N'OSTENTEU EL TÍTOL DE COMTE, VULL APROFITAR L'AVINENTESA I)E TENIR-VOS ENTRE NOSALTRES PER FELICITAR-VOS AMB MOTIU DEL VINTÉ ANIVERSARI DE LA VOSTRA CORONACIÓ COM A REI DE TOTS ELS ESPANYOLS. HAN ESTAT TEMPS COMPLICATS, NO SEMPRE AMABLES NI SEMPRE COM HAURÍEM DESITJAT, I VÓS HEU SABUT ASSENYALAR-NOS EN TOT MOMENT EL CAMÍ DE LA CONCÒRDIA I EL DE LA PROJECCIÓ CAP A LA RESTA DEL MÓN. �TINGUEU BEN SEGUR, SENYOR, QUE BARCELONA US ACULL ARA COM HO HA FET SEMPRE, AMB L'ESTIMA QUE US rfENIM I AMB EL RESPECTE QUE US DEVEM, I QUE ES EN NOM D'AQUESTS SENTIMENTS QUE US REITEREM LA NOSTRA ADHESIÓ A VÓS I A LA INSTITUCIÓ QUE TAN DIGNAMENT REPRESENTEU. BENVINGUTS A CASA VOSTRA, MAJESTATS, BENVINGUTS A LA CASA QUE ARA VOL SER-HO TAMBÉ DE LA PAU I DE LA COOPERACIÓ, CAPITAL --NI QUE SIGUI PER UNS DIES-- D'EUROPA 1 DEL MEDITERRANI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4369 Title A name given to the resource Recepció SSMM Reis d'Espanya. Conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Municipis Euromediterrània Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1464/19951204d_00702.pdf 9f79e729254441bb165a1bf4f0b2060e PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 4.12.95 GU I Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB/EQ) Conferència a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago. Hora: 11:30 h. (c. Aragó, 271) De cara a la conferència de l'Alcalde a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago a Barcelona, es fan avinents els aspectes següents: 1. Desenvolupament de l'acte - L'Alcalde s'adreçarà als alumnes del màster en Administració i direcció d'empreses responent a la petició que li va fer arribar Pere Pi-Sunye r . S'escau recordar que Hl1 d'octubre passat l'Alcalde va ser convidat a assistir a la conferencia que va pronunciar el president de la Generalitat per inaugurar el curs de l'Escola i que es va haver d'excusar la seva presència. - L'ordre de l'acte serà el següent: - Arribada de l'Alcalde i recepció a l'entrada de l'edifici a les 11:30 hores. - Salutació al cos docent i als alumnes. - Introducció de l'acte a càrrec de Pere Pi-Sunyer, ex-conseller d'Educació i Cultura i director del Catalan Chicago Group. - Conferència a càrrec de l'Alcalde. Està previst que pronunciï un parlament d'uns 40 minuts i que després s'obri un torn de precs i preguntes d'uns 20 minuts. [N.B. S'escau informar que el President de la Generalitat, un cop acabada la seva intervenció, va mantenir urgia conversa més informal amb els alumnes al bar de la Universitat. La Universitat està oberta a qualsevol proposta de l'Alcalde si hí ha temps suficient per dur-la a terme]. - L'Alcalde estarà acompanyat a la taula per !`Bernard Angénieux,Jirector executiu del International Executive M.B.A. Program a Barc%èl- Carmen Pí-Sunyer, directora associada del màster, serà present durant tot el desenvolupament de la trobada �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - L'Alcalde pronunciarà la conferència davant '.`els 54 matriculats que conformen la segona promoció d'aquests estudis (juliol de 1995 - desembre de 1997). La majoria són europeus o nord-americans. Vuit són espanyols (entre els quals hi ha Anton Codina, que treballa a l'àrea de Finançament de l'Ajuntament). Hi ha, però, representants de tots els continents. La mitjana d'edat oscil.la entre els 35 i 40 anys. S'adjunta una llista amb el perfil i les dades dels alumnes. - La primera promoció d'aquest màster va finalitzar el seu programa el passat dissabte, 2 de desembre. 2. La Universitat de Xicago a Barcelona - Aquesta Universitat va començar a impartir els seus cursos el 17 de juliol de 1994. És l'únic centre d'aquesta Universitat a Europa. L'immoble del carrer Aragó és propietat d'Argentària i ha estat adequat ï rehabilitat totalment. El nombre màxim de matriculats per curs és de 80. Durant el 1995 han coincidit poc més de cent matriculats repartits entre les dues primeres promocions. El preu dels estudis s'apropa als 5 M. de ptes, amb les despeses d'estada i manutenció a part. Els alumnes resideixen en hotels de la ciutat mentre s'imparteixen els diferents mòduls del curs. - La Universitat de Xicago va ser fundada el 1892 per John D. Rockefeller. Aplega estudis de diplomatura; quatre llicenciatures (biologia, humanitats, fisica i ciències socials); i sis escoles professionals per a llicenciats (empresarials, teologia, dret, medicina, administració pública i assistència social). 3. The Graduate School of Business - Aquesta Escala va ser fundada el 1898. És la segona escola més antiga per a graduats empresarials als Estats Units i una de les de més prestigi. El 1982 George J. Stigler, catedràtic d'aquesta Universitat, va ser el primer membre d'una facultat d'empresarials guardonat amb el Nobel d'Economia. Posteriorment, ho van ser tres membres més: Merton H. Miller (1990), Ronald S. Coase (1991) i Robert W. Fogel (1993). 4. Contintut del International Executive M.B.A. Program a Barcelona - El màster que ofereix aquesta Universitat a Barcelona, anomenat International Executive M.B.A., està pensat per a executius i directius d'empreses que treballen en fi rmes d'arreu del món que volen aprofundir els seus coneixements en direcció empresarial sota una perspectiva internacional. 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - El programa del màster té una durada de 18 mesos (de juliol de 1995 al desembre de 1996) i està dividit en 10 sessions o mòduls amb una durada d'una a dues setmanes d'horari intensiu. Té com a principal objectiu que els alumnes delimitin quines són les tasques específiques per operar en el món dels negocis a nivell internacional; que coneguin les forces econòmiques, socials i culturals tant globals com locals que condicionen les relacions empresarials. La orientació és eminenment pràctica i forma els participants a ser capaços d'analitzar situacions en entorns reals i a implementar estratègies de treball i solucions creatives. - Els matriculats en aquest curs (fins un màxim de 80) tenen un mínim de 10 anys d'experiència professional i representen un ampli ventall de països, indústries i càrrecs empresarials, alhora que pertanyen a empreses líder en el seu sector. �¿),u6k,,vbk y ki Grldi WÁ i:A4v< l; 0'1 :71,,t PROPOSTA PER A LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE A LA UNIVERSITAT DE XICAGO WITHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, THE ROLE OF CITIES IN RELATION TO NATIONS AND STATES IS CHANGING. IMPORTANT CITIES ACT AŠ Ce '11514*' S IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. THE STRONG DEVELOPMENT EXPERIENCED IN THE FIELD OF TELECOMMUNICATIONS HAS PERMITTED THIS COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC DIVISION OF PRODUCTION AND THE ECONOMIC AND FINANCIAL CONTROL. WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONAL SUBCENTRES EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO THE NEW SITUATION. I AM TALKING OF CITIES THAT HAVE SPEZIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITIES ORIENTED TO THE GLOBAL MARKETS. I AM TALKING OF BARCELONA, TEE-- C-Edt+TRE OF EUROPEAN RSG1ON WITH 15 tu. MILLION P OPLE. 1-14,„i7r �1.- URBAN TRANSFORMATION: THE BARCELONA PATTERN BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR EUROPE, A(N_VE-V~ON-0. THIS IS NOT MERE THEORY, I CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES: LISBON HAS FOLLOWED THIS PATTERN IN ITS OWN TRANSFORMATION ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998. BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY CENTRE PREVIOUSLY CLEAVED IN TWO BY THE WALL. THE EXPERIENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNIOK AND THE WORLD BANK. OUR CITY, WHICH I HOPE YOU ALREADY CONSIDER AS YOURS, HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES AND METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA AND SPAIN: BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, BILBAO, CARACAS, ETC. 19(/'? ALw BY PIONEERING SUCH A PROJECTION TOWARDS LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMENT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES �IN 1995, THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS THE MEDITERRANEAN BASIN. YOU HAVE HAD THE OPPORTUNITY TO WITNESS THE EVENTS THAT TOOK PLACE LAST WEEK WITH THE CONVENING OF THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN CONFERENCE. THIS IS THE BEGINNIG OF WHAT IS ALREADY CALLED THE "BARCELONA PROCESS" WHICH WE ALL HOPE WILIL LEAD TO SUSTAINABLE DEVELOPMENT IN A CONTEXT OF PEACE AND MUTUAL CONFIDENCE. AP._(2-14-1m,f ttfd41? lituLu9 BARCELONA HAS IMPROVED IN MANY ASPECTSTMOST OF YOU PERHAPS HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER A DECADE AGO, BUT I CAN ASSURE YOU THAT THE CITY HAS UPGRADED ITS OPENNESS (AND OPENMINDEDNESS), ITS SOLIDARITYAND ITS QUALITY OF LIVING. RICHARD ROGERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATTERN" AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWED BY CONTEMPORARY CITIES. ACCORDING TO ROGERS, THE CITY OF THE FUTURE SHOULD GATHER SIX FEATURES: 1) IT SHOULD BE DENSE AND POLYCENTRAL, BECAUSE THESE CHARACTERISTICS HELP TO CREATE COMMUNITY FEíELING AND THEY ALSO TEND TO MINIMIZE CITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. i �2) ACTIVITIES MUST OVEILAP, SINCE IT SIGNIFIES CLOSER CONTACTS AND IVERSITY 3) THE CITY SHOULD BE SOCIALLY AND TERRITORIALLY BALANCED, AND ITS CIVIC IDENTITY SHOULD BE PROMOTED. 4) IT OUGHT TO BE ECOLOGICAL. 5) IT SHOULD REMAIN QPEN. I MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH NEW POPULATION AND IDEAS. 6) LAST BUT NOT LEAST, +HE CITY OF THE FUTURE SHOULD BE BEAUTIFUL. A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AND LANDSCAPE COMBINE TO BETTER ITS SOUL. ACTUALLY AT THE CORE _QF THE BARCELONA ATTEUEŠRE .13J1:)__EC__ 5-F_, A CITY TH_ArDOES__NOL, SEGRE 5 ATE A CITY WHICH HAS _ELI_MINATED ALL BARRIERS BETWEEN RICH AND PdbR AREAS. - - -37 1 1-72 OUR STRATEGY HAS NOT BEEN INTERVENTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF LEADERSHIP AND COMPLICITY. THANKS TO THIS STRATEGY MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, AND THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVE BEEN DIGNIFIED AND HAVE BECOME NEW CITY CENTRES. 4 (72 ¿( 7 �2.- BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE 2.A) GLOBAL OUTLOOK TO BEGIN WITH BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE I WOULD LIKE TO GIVE YOU SOME FIGURES: THE CITY'S PER CAPITA GROSS DOMESTIC PRODUCT (GDP) IN 1994 AMOUNTED TO SOME TWENTY FIVE THOUSAND DOLLARS, WHICH IS ALMOST DOUBLE THE SPANISH AVERAGE AND QUITE A LOT HIGHER THAN THE EUROPEAN UNION AVERAGE. BESIDES, IN 1994 THE CITY'S ECONOMY GREW AT A REAL RATE OF 2.4%, AGAIN SOMEWHAT £t)(,(.(1LHIGHER THAT THE SPANISH AVERAGE. -m/1~ BARCELONA DERIVES ITS ECONOMIC STRENGTH FROM ITS POSITION AS ONE OF EUROPE'S MAJOR MANUFACTURING, COMMERCIAL AND FINANCIAL CENTRES. BUT LET ME TRACE BACK ALONG THE PATH: BECAUSE IN RECENT YEARS THE CITY'S ECONOMY HAS UNDERGONE A PROCESS OF SUBSTANTIAL TRANSFORMATION. EMPLOYMENT IN THE SERVICE SECTOR INCREASED TO 71% LAST YEAR, FrROM 61% OF TOTAL EMPLOYMENT IN 1989, VVHILE THE SHARE OF MANUFACTURING EMPLOYMENT DECLINED TO 23% FROM 32% OVER THE SAME PERIOD. ALL THIS DESERVES TO BE EXPLAINED: �- ON THE ONE HAND, THE INCREASING IMPORTACE OF THE WELL DIVERSIFIED SERVICE SECTOR HAS BEEN FUELLED LARGELY BY CONSIDERABLE IMPROVEMENTS IN TRANSPORTATION AND TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURE. WE HAVE STRONG FINANCIAL INSTITUTIONS. AS A UNIVERSITY CENTRE, WHOSE LEVEL HAS IMPROVED CQNSIDERABLY THANKS TO THE UNIVERSITY OF CHICAGCr'BARCELONA IS WELL KNOWN FOR THE HIÓRDEGREE OF PREPARA ION OF ITS STUDENTS. - ON THE OTHER HAND, IN ' SPITE OF THE GRADUAL DECREASE IN THE TOTAL SHARE OF THE MANUFACTURING EMPLOYMENT, THE BARCELONA AREA CONTINUES TO BE ONE OF EUROPE'S INDUSTRIAL CENTRES. OVER THE PAST FEW YEARS, SOME HIGH VALUE-ADDED INDUSTRIES, SUCH AS PHARMACEUTICALS, CONSUMER ELECTRONICS, PRINTING AND PUBLISHING, HAVE BEEN CONSISTENTLY GROWING. BARCELONA IS THE SPANISH AND LATIN AMERICAN CAPITAL OF PUBLISHING. THIS TREND TOWARD HIGHER VALUE-ADDED PRODUCTS HAS BEEN FOSTERED BY CONSIDERABLE FOREIGN INVESTMENT FLOWS, AND WHICH ARE MOST LIKELY TO CONTINUE. 6 �OVER THE PAST FEW YE,BrRS, BARCELONA'S ECONOMY HAS OUTPERF. R1C%ÍÉD THE REST OF THE COUNTRY'S. THE HI PROPORTION OF STABLE SERVICE ACTIVTES AND ITS DIVERSIFIED MANUFACTURING BASE MAKE BARCELONA LESS SENSITIVE TVRECESSIONARY PERIODS THAN MOST SPANISH f^GIONS. IN DECEMBER 1986, BARCELONA'S UNEMPLOYMENT RATE WAS 18,5%. LAST OCTOBER, 10,79%. LOWER THAN, FOR INSTANCE, THE _RATE OF_ MTA^1, COPENHAGEN ONDON, THE ^I^GUE. --_._ WE REALISE THAT UNEMPLOYMENT FIGURES ARE STILL TOO HIGH, BUT WE REFUSE TO SURRENDER TO THE PROBLEM AND, USING THE KNOWLEDGE THAT THE PROXIMITY BETWEEN LOCAL POWER AND LABOUR REALITY PROVIDES, WE ARE DEVELOPPING A STRATEGY AIMED AT PROMOTING SELF EMPLOYMENT AND PROFESSIONAL KNOWLEDGE. MORE AND MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: THE RECORD OF AIR TRAFFIC LOGGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS YEAR BY A MILLION PASSENGERS MORE, MAKING A TOTAL 11 MILION. 7 CI IICAGO.GBR �THE COMMERCIAL PORT HAS STRENGTHENED ITS POSITION AS THE FIRST MEDITERRANEAN PORT IN TERMS OF CONTAINER TRAFFIC. IN SIX YEARS, OFFICE SPACE HAS GROWN BY ALMOST 1 MILLION SQUARE METRES, AN OFFER BALANCED WITH DEMAND: IBM MOVES TO THE ILLA BUILDING, NISSAN TO THE TORRES CERDÀ, SOME OF THE BRANCHES OF GENERAL ELECTRIC HAVE CHOSEN BARCELONA AS THE SITE FOR THEIR EUROPEAN HEADQUARTERS. AND SO ON. BARCELONA IS A SELLING TRADE MARK. AS A PROOF, THE CITY RANKS NOW THE SIXTH AS EUROPE'S MANAGERS FAVOURITE FOR DOING BUSSINESS. 2.B) THE LOCAL GOVERNMENT IS A GOOD MANAGER: BARCELONA'S FISCAL PERFORMANCE HAS REMARKABLY IMPROVED OVER THE PAST THREE YEARS. FROM THE MUNICIPAL GOVERNMENT WE HAVE TAKEN STEPS TO CORRECT BUDGETARY IMBALANCES AND TO ABIDE DEBT GROWTH. BUT IT IS NOT ME WHO SAYS SO, THIS IS ACCORDING TO STANDARD & POORS. 8 �THE DEFICIT BEFORE DEBT REPAYMENT HAS BEEN SHARPLY REDUCED. OUR GOAL /t TO REACH A BUDGETARY SURPLUS IN 1995 AND TO GRADUALLY REDUCE DEBT BY A TOTAL OF 15% IN THE FIVE YEARS TO 1999. THE CORNERSTONE OF THIS DEBT REDUCTION PLAN IS TO MAINTAIN TIGHT CONTROL ON OPERATING EXPENDITURES., WHICH GREW STRONGLY IN THE YEARS BEFORE 1992 AS THE DEMAND FOR CITY SERVICES INCREASED BECAUSE OF RAPID ECONOMIC GROWTH AND THE PREPARATION FOR THE OLIMPIC GAMES. HOWEVER, THE TREND WAS SHARPLY REVERSED AFTER THE CELEBRATION OF THE GAMES AND NONFINANCIAL OPERATING EXPENDITURES WERE REDUCED BY 1,6% IN 1993 AND BY 2,71% IN 1994. 3.- BARCELONA'S STRATEGIES FOR THE FUTURE BARCELONA FACES THE TURN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS. 3.A) LOGISTIC CENTRE THE AREA OF BARCELONA HAS A PROFILE, BOTH SECTORIAL AND TERRITORIAL, WHICH GIVES THE CITY SOME ADVANTAGES FROM THE STARTING POINT. 9 �THESE ADVANTAGES STEM FROM THE FACT THAT, WITHIN A LIMITED SPACE, IT CONCENTRATES THE PORT, THE AIRPORT AND THE LOGISTIC ACTIVITIES, PLUS A TRANSPORTATION; AND COMMUNICATIONS NETWORK THAT ALREADY EXISTS, AND FINALLY THE ECONOMIC AND URBAN CONGLOMERATE. HAMBURG AND ROTTERDAM, AMONG OTHER CITIES, HAVE A STRONG PORT, BUT THEY LACK A STRONG AIRPORT. THE POTENTIAL OF THE AREA OF BARCELONA RESTS ON A NUMBER OF FOUNDATIONS: - AN INTERMODAL STRUCTURE LAND-SEA-AIR, WITHIN AN INTEGRATED TERRITORY WITH EXTRAORDINARY COMPETITION POSSIBILITIES. - A SHARP INCREASE IN THE CONTAINER TRAFFIC AT THE PORT, IN COMPETITION WITH OTHER MEDITERRANEAN PORTS. - A GOOD POSITION IN THE TRADE FLOWS WITH THE FAR EAST - A DIRECT LINK WITH THE PORTS OF THE NORTH OF AFRICA, AND MORE GENERALLY, WITH THE MEDITERRANEAN BASIN. - PROSPECTS OF PROGRESS OF THE PORT, BASED ON THE DEVELOPMENT OF THE LOGISTIC ACTIVITIES AREA. io CI IICAGO.GBR �A RENOVATED AIRPORT WITH GROWING CAPABILITY WHICH HAS TO BE ENLARGED IN TERMS OF BOTH SERVICES AND ACTIVITY. A HINTERLAND OF MANUFACTURING, CONSUMPTION AND SERVICES OF GREAT IMPORTANCE. - BARCELONA IS TO DEVELQP, TO BALANCE AND TO MAKE THE MOST OF ALL THESE FACTORS. THE CITY HAS TO GUARANTEE THE SUCCESS OF THE APPARENT POTENTIALITIES, IMPROVING THE COMMUNICATIONS THAT ARE TO LINK ALL THESE ELEMENTS BETWEEN THEMSELVES AND ALSO WITH THE HUGE EUROPEAN COMMUNICATIONS NETWORK. IN ONE WORD, IT IS A MATTER OF CREATING A BALANCED TRUE LOGISTIC HUB, THE MAIN OF SOUTHERN EUROPE. BARCELONA IS TO BECOME, TOGETHER WITH MADRID, IN THE BIGEST LOGISTIC POLE OF THE COUNTRY. WHILE MADRID STRENGTHENS ITS DOMINANT POSITION IN RELATION TO ALMOST ALL ,PIN AND TENDS TO SPETIALIZE IN THE REST OF INTERCONTINENTAL TRADE BETWEEN EUROPE AND AMERICA, BARCELONA INCREASES ITS CHARACTER AS INTERMODAL LOGISTIC AREA AND SOUTHERN PORT USHERING IN AND OUT THE TRAFFIC WITH THE MEDITERRANEAN BASIN, EUROPE IN GENERAL AND THE EAST. �IN THIS CONTEXT, THE SPANISH AND CATALAN GOVERNMENTS, TOGETHER WITH THE LOCAL AUTHORITIES AFFECTED, ADOPTED THE PLAN FOR THE INFRASTRUCTURES QF THE "DELTA OF THE LLOBREGAT". AMONG THE PROJECTS, I WOULD LIKE TO MENTION THE ENLARGEMENT OF BOTH THE PORT AND THE AIRPORT, AND THE IMPROVEMENT OF THE LINKAGE BETWEEN THE HIGHWAYS AND MOTORWAYS. 3.B. STRATEGIC PLAN. THIS IS PART OF THE SÉCOND STRATEGIC PLAN BARCELONA 2000, WHOSE MAIN GOAL IS TO ENHANCE THE INTEGRATION OF THE AREA OF BARCELONA WITHIN THE INTERNATIONAL ECONOMY IN ORDER TO ASSURE ITS GROWTH IN TERMS OF ECONOMIC, SOCIAL AND QUALITY-OF-LIVING PROGRESS. TO REACH THIS GOAL, THE PLAN CONTAINS FIVE STRATEGIC LINES WHICH ACT AS A FRAMEWORK. THE FIRST LINE IS AIMED AT MAKING EASIER THE ADAPTATION PROCESSES OF THE ECONOMIC SECTORS TO THE REQUIREMENTS OF THE INTERNATIONAL ECONOMY. 12 �THE SECOND FORESEES THE TERRITORIAL DIMENSION OF THE AREA OF BARCELONA, UNDERLINING THE NECESSITY OF SHAPING THE MEASURES THAT ARE TQ BE IMPLEMENTED IN ACCORDANCE WITH THE WHOLE AREA. THE THIRD LINE PUTS THE STRESS ON SOCIAL INTEGRATION. THEN COMES THE EFFORT TO PROMOTE A SERIES OF NON EXCLUSIVE ECONOMIC ACTIVITIES THAT CAN ASSURE THE INTERNATIONAL PRESENCE OF THE CITY: LOGISTICS, HEALTH, AND ACTIVITIES RELATED TO THE INFORMATION INFRASTRUCTURES. FINALLY, THE MACRO REGION OF BARCELONA WHICH I HAVE JUST MENTIONED AT THE BEGINNING AND WHICH INCLUDES THE AREA LIMITED BY BARCELONA, PALMA DE MALLORCA, ZARAGOZA, MONTPELLIER, TOULOUSE AND VALENCIA. THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR CITY AND THE SUITABLE FRAMEWORK TO DEVELOP A SERIES OF ACTIVITIES AND PROJECTS THAT WOULD OTHERWISE BE UNTHINKABLE. 13 CIIICAGO.GBR �4.- IN CONCLUSION BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT FUTURE. THE PATTERN WE HAVE BEEN FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT. WE ARE STILL WORKING AND, ABOVE ALL, WE RELY ON THE COMPLICITY OF OUR FELLOW CITIZENS AS WELL AS THE ONE OF ALL THE SOCIAL, ECONOMIC AND CULTURAL SECTORS. BARCELONA DOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF DYNAMISM AND MODERNITY. WE ARE A CITY THAT OFFERS MANY OPPORTUNITIES, A CITY THAT HAS A CALLING FOR ITS PROJECTION OUTWARDS AND HAS ALSO UNDENIABLE ASSETS. I AM REALLY CONVINCED THAT YOU ARE AWARE. THANK YOU VERY MUCH. 14 CI IICAGO.GBR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4370 Title A name given to the resource Conferència Graduate School of Business Universistat Chicago Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Universitats Acció política Economia Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1465/19951207d_00703.pdf ea30081bc9d19c795aa56304a8bb711d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7.12.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Participació de l'Alcalde a la conferència "The Implementation of the Inforrnation Society in Cities and Regions" De cara a la participació de l'Alcalde a la conferència que se celebra a Estocolm sobre The Implementation of the Information Society in Cities and Regions, es fan avinents els aspectes següents: - La conferència es planteja con un desafiament de la ciutat d'Estocolm sobre l'ús de les noves_ tecnologies de la informació adreçat a altres 63 ciutats de més de 400.000 habitats de tota Europa . Les altres ciutats espanyoles que han estat convidades a pa rt icipar en aquesta conferència són Sevilla, Màlaga, Madrid. València i Saragossa. Cap d'elles ha respost a la invitació. - El certamen, que es planteja en forma de concurs, té les deu categories següents: • Treball a distància. • Ensenyament a distància. • Xarxes universitàries. • Telemàtica per a petites i mitjanes empreses. • Gestió de trànsit vial. • Control de trànsit aeri. • Xarxes d'atenció sanitària. • Licitacions electròniques. • Administració Pública. • Autopistes d'informació urbanes. - El concurs es desenvoluparà al llarg de 1996. A principis de 1997 un jurat independent triarà el guanyador de cadascuna d'aquestes categories. El primer premi és un espai gratuït a l'Exposició d'Estocolm de 1997, que tindrà com a principal centre d'interès la societat del futur. - La finalitat d'aquest fòrum és posar en comú els projectes que desenvolupen les ciutats participants i buscar fórmules que permetin competir amb Estats Units i Japó en el camp de la tecnologia de la informació. - L'Alcalde participarà a la sessió plenària i en la taula rodona posterior, en què es debatrà el paper de les ciutats i les regions en la posada en marxa de les tecnologies de la informació. - La sessió plenària serà oberta per l'alcalde d'Estocolm, Mats Hulth i per Martin Bangemann. ALCA Et 4e l'Alcalde, hi participaran a la sessió plenària el director general de la DG III ,^ usuic) de la Comissió Europea, Stefano Micosi; el director executiu del grup ICL, Registre d prada ( 18 S iefq ESTOCOLM.JMS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Richard Levesey-Harwoth; la directora general d'Stattel, Ann-Marie Nilsson; el ministre de Coordinació suec i president de la comissió de Tecnologia de la Informació, Jan Nygren; el president de la xarxa Telecities, Dave Carter; el director de la DG XIII (Tecnologies de la Informació), Michel Richonnier, i el director d'Olivetti Telemedia, Marco de Benedetti. - La intervenció de l'Alcalde té una durada prevista de 25 minuts. S'adjunta en annex 3 la intevenció. - Durant la conferència tindran lloc tot un seguit de sessions paral . leles en què diverses ciutats presentaran els projectes que duen a terme relacionats amb els diversos punts establerts per la Comissió Bangemann. - En aquesta sessions paral . leles participarà la cap de projectes de l'INI, Teresa Serra. S'adjunta el guió de la intervenció de Teresa Serra a les sessions paral leles - S'ajunta a l'Alcalde un dossier sobre les principals actuacions que es fan a Barcelona relacionades amb els punts desenvolupats a la Comissió Bangemann. (Annex 4) - La llengua o fi cial de la conferència és l'anglès. - En annex 5 s'adjunta el document "lniormation technology strategies in the city of Barcelona" de l'INI. ESTOCOLM.JMS �3 Elements per a la intervenció de l'Alcalde DECEMBER 1993 THE COUNCIL OF EUROPE PETITIONED A GROUP OF PERSONALITIES, AMONGST WHOM I HAD THE HONOUR OF FORMING PART, TO WRITE UP A REPORT ON THE SPECIFIC MEASURES TO BE STUDIED BY THE EUROPEAN UNION AND ITS MEMBER STATES IN ORDER TO DEVELOP FOR INFRASTRUCTURES INFORMATION TECHNOLOGIES. THIS WAS THE FIRST STEP TAKEN BY EUROPE IN ORDER TO BE ABLE TO COMPETE ON EQUAL TERMS WITH THE UNITED STATES AND JAPAN IN THIS AREA. . IN . THE VICE- PRESIDENT OF THE UNITED STATES, AL GORE, IS CURRENTLY PROMOTING INFORMATION HIGHWAYS. EUROPE RAN, AND CONTINUES TO RUN, THE RISK OF REMAINING BEHIND, OF LEAVING THE INITIATIVE IN HANDS OF THE NORTH AMERICANS, WITH ALL THE COMMERCIAL AND CULTURAL CONSEQUENCES WHICH THESE COULD HAVE. CERTAIN CONSEQUENCES WHICH WERE EASILY IMAGINED. ALL WE HAVE TO DO IS TURN ON THE TELEVISION OR SEE THE CINEMA BILLBOARDS IN ANY EUROPEAN CITY. D,' . ONE OF THE FIRST CONCLUSIONS OF THE REPORT DRAFTED BY THE BANGEMANN COMMISSION' WAS ^`4THAT ANY POLITICAL ATTENTION BEING PAID TO THIS QUESTION IS TOO INTERMITTANT. THE PRIVATE SECTOR AWAITS TO RECEIVE THOSE IGNALS ^ SENT 7 , TO THEM BY THE DIFFERENT EUROPEAN ¡GOVERNMENTS IN ORDER TO BEGIN TO ACT. THIS ■ OES NOT MEAN THAT THE STATES SHOULD LEAVE HE DEVELOPMENT INFORMATION OF ECHNOLOGIES SOLELY IN PRIVATE HANDS. . IF TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURES ARE TO BE COMPLETELY LIBERALISED -4a1191- THE 1ST OF JANUARY 118, IT IS NECESSARY FOR THE MEMBER �STATES OF ,THE EUR PEAN UNION EFORE~ ESTABLISH' A JURIDIC FRAMEWORK IN ORDER TO CONCESSIONS AND LICENCES ON THE PRINCIPLE OF TRANSPARENCY, NON-DISCRIMINATION AND PROPORTION. TO SEPARATE P1EGULATOR (1A)IA. THE OPERATOR 115911‘á--1§— INDISPENSABLETO MÁINTAIN THE BALANCE BETWEEN THE APPLICATION THE GENERAL... LEGISLATION OF ON COMPETITIVENESS ANDŠPECIFIC REGULATION ON TELECOMMUNICATION'S TENDERING. • UPON REACHING THIS POINT, IT 1S LOGICAL TO SUPPOSE THAT THE THREE OR FOUR EUROPEAN UNION COUNTRIES WHO HAVE MOST DEVELOPED THEIR LEGISLATION AND THE IMPLEMENTATION OF NEW INFORMATION TECHNOLOGIES, ARE IN CONDITION TO IMPOSE THEIR OWN CRITERIA UPON THE DEVELOPMENT OF THIS COMMON LEGISLATIVE FRAMEWORK OVER AND ABOVE THE REST OF THE UNION'S MEMBERS. 1 THE CITIES, WHO MOSTI: -_--- DIRECTLY APPLY LEGISLATION ON INFORMATION TECHNOLOGIES AND BRING THESE NEARER TO THEI --61-TIZENS.,~1E-PLAY)AN IMPORTANT ROLE. _ c:41,,,,,u .1 L THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY ESTABLISHED BY THE MAASTRICHT TREATY FURTHER REINFORCES THE CITIES' IMPORTANT PROTAGONISM. THE MUNICIPALITIES, AS THE CLOSEST ADMINISTRATIVE BODIES TO THE CITIZENS, ARE THOSE WHO BEST BRING NEW TECHNOLOGICAL ADVANCES TO THEM. ALL TOLD, WE MAY CONCLUDE THAT THOSE STATES WHOSE CITIES HAVE BEST DEVELOPED AND IMPROVED INFORMATION TECHNOLOGIES, WILL BE THOSE WHO INTRODUCE THEIR CRITERIA TO THE ENTIRE EUROPEAN UNION PF THE FUTURE. Iti-' �. BUT WHAT ARE THESE INFORMATION TECHNOLOGIES? SIMPLY THE REALISATION OF A PROPHECY MADE BY PAUL VALERY AT THE BEGINNING OF THE CENTURY WHEN HE PREDICTED THAT ONE DAY INFORMATION WOULD REACH OUR HOMES JUST AS WATER OR ELECTRICITY NOW DOES. NOT IN THE TOO DISTANT FUTURE WILL EVERY HOUSE AND EVERY OFFICE OWN AN INTERACTIVE TERMINAL WHICH WILL SERVE AS COMPUTER, TELEVISION, TELEPHONE, NEWS AND ENTERTAINMENT SOURCE, INSTRUMENT FOR WORK AND FOR SERVICES. ALL THIS WILL CIRCULATE ALONG INFORMATION HIGHWAYS, BUT THESE INFORMATION HIGHWAYS, WHICH ALREADY EXIST, MUST REACH SOME PLACE, AND THIS PLACE IS THE CITY. . IT IS DIFFICULT TO GUESS WHAT CONSEQUENCES THE GENERALISATION OF THESE INFORMATION TECHNOLOGIES WILL HAVE ON OUR SOCIETY. IN ANY CASE WE SHOULD ATTEMPT THE ACHIEVEMENT OF TWO AIMS: THE ESSENTIAL STRUCTURATION OF EUROPE AND A SOCIETY WHICH WILL BE MORE PARTICIPATIVE AND DEMOCRATIC. UNITED STATES IN THE . THE PREDOMINANCE OF'THE ,^ E WORLD OF COMMUNfCATION, A 11~151;027HAS MEANT THAT ANÍY EUROPEAN CITIZEN. KNOVV, BETTER THE STREETS OF NEW YORK OR SAN FRANCISCO THANANY EUROPEAN CAPITAL. . INFORMATION TECHNOLOGIES SHOULD PERMIT US TO IMPROVE THIS DEFICIT AND REACH A HIGHER IN THIS LEVEL OF MUTIJPÁL UNDERSTANDING. SENSE, THEY WI'LL BECOME AN INDESPENSABLE ELEMENT TO IMPROVE UNDERSTANDING AMONGST THE CITIZENS OF THE DIFFERENT STATES OF THE EfiU,ÓPEAN UNION AND FOR ITS STRUCTURE AS A �__17-7-41t311:11t THRE~---ELEMENT POLITICAL UNDERS-T~NG WHICH 1S MUCH STRONGER THAN SIMPLY AÑ ECONOMIC UNION. • ON THE OTHER HAND, THEY OFFER A UNIQUE POSSIBILITY TO DEEPEN THE DEMOCRATISATION OF OUR SOCIETY. T-41 :. CITIZENS MAY HAVE AT THEIR DISPOSIT4LÉ NEW MEANS OF EXPRESSION AND A FORUM TO DEBATE IDEAS. A NEW SPACE IS BEING DESIGNED WITHOUT BOUNDARIES WHICH COULD TURN THE CONCEPT OF A GLOBAL VILLAGE, IDEALISED BY MARSHALL MACLUHAN, INTO A REALITY. • NEW COMMUNICATION INFORMATION TECHNOLOGIES BRING US CLOSER TO A MORE PARTICIPATIVE SOCIETY WITH GREATER QUALITY OF LIFE FOR THE CITIZENS, WITH MORE TRANSPARENCY -041143E~ OF THE ADMINISTRATIONS, CARRYING US NEARER TO A WORLD IN WHICH WE MOVE INFORMATION AND NOT PEOPLE. THE CITIES AND REGIONS OF EUROPE WILL HAVE NEW MEANS AT THEIR DISPOSAL TO EXPRESS THEIR CULTURAL TRADITIONS AND IDENTITIES. A NEW CULTURAL DIMENSION BEGINNING TO OPEN-UP, AND NEW POSSIBILITIES FOR PRODUCTION AND DISTRIBUTION OF NEW CULTURAL EXPRESSIONS, ARE BEING SHAPED. CULTURAL MINORITIES, (CATALONIA AŠÑ EXA1V1PLÉIMAY GAIN ACCESS TO CHANNELS OF UNIVERSA EXPRESSION. GOVERNMENTS AND ADMINISTRATIONS MAY ALSO FEEL OBLIGED TO BE MORE EFFICIENT, MORE TRANSPARENT AND ATTEMPT GREATER RAPPORT WITH THE CITIZENS. THE ATTITUDE AND RELATIONSHIP OF THE CITIZENS WITH THESE ADMINISTRATIONS WILL BE SERIOUSLY MODIFIED. �. THIS NEW WORLD OF TELECOMMUNICATIONS QUESTIONS THE TRADITIONAL CONCEPT OF THE CITY. 1-;K ABOVE ALL IN THOSE EUROPEAN CITIES WITH A GREAT POPULATION DENSITY, PROXIMITY IS NO LONGER AN ABSOLUTELY NECESSARY CONDITION TO GUARANTEE QUALITY OF LIFE AND DEVELOPMENT OF COMPANIES AND BUSINESSES, AS DECENTRALISATION IN THE WORKPLACE IS NOW BEGINNING. NOW MANY TASKS MAY BE CARRIED OUT FROM A DISTANCE. . THE CONCEPT OF PROXIMITY, THEREFORE, MUST BE GIVEN NEW VALUES AND SHOULD REINFORCE THOSE CURRENTLY EXISTING. THE CITIES SHOULD PROMOTE THEIR CIVIC PRESENCE, ITS PEOPLE, CONTACTS OR WALKABOUTS, VIS-A-VIS ENCOUNTERS, BEFORE THE INTERACTIVE CONTACTS WHICH TECHNOLOGY PERMITS. AT THE SAME TIME THEY SHOULD ELIMINATE THE NEGATIVE EFFECTS OF THIS PROXIMITY, SUCH AS AGLOMMERATIONS, POLLUTION, NOISE OR TRAFFIC. . NEVERTHELESS, FROM BARCELONA'S POINT OF VIEW, PROXIMITY IS ALSO AN IMPORTANT VALUE FOR TELECOMMUNICATIONS. CABLING TAKES ADVANTAGE OF EXISTING INFRASTRUCTURES IN THE SUBSOIL AND THE DENSITY OF THE BUILDINGS SHOULD IN THEORY REDUCE THE GLOBAL COSTS OF DATA TRANSMITION. THEREFORE, IN A COMPETITIVE SITUATION BETWEEN A DENSELY POPULATED CITY AND ONE WITH A DISPERSED POPULATION, THE AVAILIBILITY OF COMMUNICATION AND, ABOVE ALL, ^ THE COSTS, SHOULD FAVOI'JR THE FORMER. . BARCELONA NSZ1:4---Twi9 ESTABLISH' A POWERFUL COMMUNICATION INFRASTRUCTURE WHICH WOULD PERMIT ITS CITIZENS TO ACHIEVE RADICAL IMPROVEMENTS IN ITS QUALITY OF LIFE, OFFERING �BETTER INFORMATION, CAPACITY FOR SELFINFORMATION AND THE POSSIBILITY OF NEW SERVICES, THEREBY REDUCING THE NEED TO TRAVEL. . 1 WOULD NOT LIKE TO FINISH WITHOUT MAKING REFERENCE TO SOMETHING WHICH USUALLY PASSES US EUROPEANS INADVERTENTLY WHEN WE TALK ABOUT THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES: THE GROWTH OF THE NORTH-SOUTH IMBALANCE. WHILE EUROPE, THE UNITED STATES AND JAPAN HAVE BROKEN INTO A HEADLONG RUSH TOWARDS THE RACE TO CONTROL OR, AT LEAST TO MARK OUT, THEIR COMMUNICATION AND CULTURAL TERRITORY, THE UNDERDEVELOPED COUNTRIES CONTINUE TO LACK THE MEANS TO BROADCAST THESE INFORMATION TECHNOLOGIES, A TECHNOLOGY WHICH THESE CITIZENS CANNOT EVEN IMAGINE. THEREFORE AGGRAVATING THE BARRIERS BETWEEN THE INDUSTRIAL WORLD AND THE UNDERDEVELOPED ONE. THE CONSEQUENCES OF THIS IMBALANCE, WHICH WE CONTINUE TO HEIGHTEN LITTLE BY LITTLE ARE IMPOSSIBLE TO IMAGINE, WE ARE HARDLY ABLE TO IMAGINE HOW OUR SOCIETY MIGHT BE CHANGED, BUT IT IS AN ELEMENT OF DEBATE WHICH I WOULD LIKE TO SET FORTH UPON THE TABLE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4371 Title A name given to the resource Intervenció a la conferència "The implementation of the information society in cities and regions" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estocolm Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Societat de la informació Municipis Comunicació Regions Model social Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1466/19951211d_00704_LD.pdf a7b29bcf22796e1a9cb1a1839d574808 PDF Text Text Pág. 1/ SIGLO XXI/11.12.95/PM Transcripció de la intervenció de !'Alcalde al Club Siglo XXI Quiero unirme en primer lugar a las palabras de Joaquín Leguina y a las que me ha manifestado telefónicamente el alcalde de Madrid sobre el atentado de esta tarde en el corazón de Vallecas, que es un atentado al corazón de Madrid, al corazón de los pueblos y de España. de las ciudades de España. Y como es un atentado hay que contestar con la parquedad y con la emoción con que lo ha hecho Joaquín hace un momento. Me sumo totalmente. Me pillan ustedes en un día en que vuelvo de lejos, de un viaje largo. Por lo tanto, si aprecian cansancio en mis palabras no piensen que es que no siento mucho lo que les voy a decir. Vuelvo de Estocolmo y de Copenhague. De un viaje que ha sido en parte familiar, pero en todo caso también profesional. Las ciudades europeas ahora mismo están en lucha entre ellas de forma pacífica, sobre cuál va a ser su capacidad de responder a los retos del presente y del futuro y de cómo hacerlo para ser alguien en Europa. Estocolmo es una ciudad al mismo tiempo muy seria y muy deportiva que ha organizado con un éxito tremendo, que creo que ni ellos mismos esperaban, una reunión denominada el Bangemann Challenge, es decir el reto de Bangemann. Bangemann es el comisario europeo que ha presidido una comisión parecida a la que Al Gore formó en Estados Unidos sobre la nueva sociedad de la información, sobre las autopistas de la telecomunicación. Esta comisión llevó a la Comisión Europea y al Consejo Europeo de Corfú diez recomendaciones sobre lo que se tenía que hacer para que Europa estuviera en el mundo de las tecnologías de la información con voz propia y con potencia. En este momento hay una pugna entre las ciudades europeas para ver cuál de ellas está por delante en todas estas cuestiones. Estocolmo, que creo que efectivamente es la más avanzada de todas, nos ha convocado a que fuéramos a responder al reto siguiente: el año próximo Estocolmo premiará a aquellas ciudades que la superen en cualquiera de los diez puntos que la comisión Bangemann ha seleccionado como importantes para el desarrollo de la tecnología de la telecomunicación (teletrabajo. universidad a distancia, asistencia médica a través de sistemas telemáticos, entre otros). La verdad, creo que nosotros podemos superarlos en alguno de los puntos citados y por ese motivo hemos participado en la conferencia. También he ido a Estocolmo a estrechar una antigua amistad con el alcalde Mats Hulth y a hacer un poco ese puente norte-sur que tanta falta nos hace cuando hablamos de una Europa que se está tratando de ampliar hacia el este, pero que al mismo tiempo SIGLXXI2.DOC �Pág. 2 1 SJGI.O XXI/11.12.95/I'M nosotros querríamos que tuviera una fuerte calzadura aquí en el Mediterráneo para que se mantenga su equilibrio. Esta conexión ha funcionado bien. Les he dicho que ellos son la estrella del norte en la tecnología y que Barcelona quiere ser la estrella del sur. Esta propuesta ha tenido éxito y Barcelona acogerá probablemente la segunda reunión del reto Bangemann después del próximo verano. Vamos a ver qué podemos hacer. Nosotros empezamos muy pronto. Era una "manía del alcalde" que tenía su historia particular -que no voy a repetir aquí. En todo caso nos ha llevado a participar en una empresa que está ahora mismo cableando Barcelona como segundo operador. Esta iniciativa fue por supuesto muy aplaudida en Estocolmo, donde socialdemócratas y liberales han valorado positivamente la existencia de esa competencia en el mercado de la tecnología. Porqué está claro que las ciudades no van a mejorar mucho si no utilizan el mercado sabiamente. Y me refiero a utilizar el mercado sabiamente y no a adorarlo, porque ésta es una religión a la que no pertenezco. En todo caso, es evidente que sin competencia no va a haber capacidad de progreso en este campo, como en otros. Ni las ciudades, Barcelona y todas las demás van a poder conseguir lo mucho a lo que aspiran. En este momento Telefónica, junto con una sociedad muy potente, también está empezando también a crear una red de televisión en Barcelona. Telefónica ya tiene Barcelona prácticamente cableada desde el 92, con la inversión que hizo para los Juegos Olímpicos y gracias al Plan Fotón que, como ustedes saben, hace que Madrid y Barcelona tengan todas las manzanas en las cuales como mínimo hay una agencia o sucursal bancaria conectadas por fi bra óptica y potencialmente, por tanto, susceptibles de ser integrada en este sistema telemático moderno. Como les digo, Barcelona tiene dos operadores que están empezando a competir entre sí y los dos han prometido que antes de terminar el a!l.o 1996 van a tener un mínimo de 5.000 usuarios conectados. Desde esta cifra se pasará a 20.000, que es lo que les permite la prueba inicial. Quiere ello decir, en primer lugar, que la ciudad se está equipando bien para el futuro y, en segundo lugar, que la ciudad cree que la competencia es buena teniendo en cuenta que ella misma ha íijado un poco las condiciones del juego. Esto es lo que básicamente tiene que hacer. Incluso sustituir a la empresa privada si ésta se duerme un poco en no comprender que hay oportunidades comerciales que no se están realizando. Este es uno de mis puntos de reflexión. Si huimos del dogma rotundo del blanco y negro "mercado o estado", nos damos cuenta de que entre el estado y el mercado hay muchas transiciones, hay muchos grises entre ese blanco y ese negro. Será más fácil entonces que comprendamos que las ciudades a veces tienen más capacidad para tener voz en el mercado -no decirle al mercado sino SIGLXXI2.DOC �Pág. 3 1 SIG LO XXIII 112.95/PM decir en el mercado, lo que hay que hacer- que algunas empresas que se han habituado a un entorno más o menos favorable o más o menos cómodo en el cual nada les obliga a ir mucho más allá. En Barcelona ha sido así y, repito, algunos de los aplausos que he oído en Estocolmo han respondido a esta estrategia, que puede ser resultado de una picardía si ustedes quieren, pero que, en definitiva, ha conseguido este progreso y esta combinación, yo diría que benéfica, entre mercado y ciudad o entre mercado y estado en su acepción más primaria. He tenido ocasión de comprobar. una vez más, hasta qué punto Europa es diversa. Hasta qué punto lo que aquí es luz allí es noche. Hasta qué punto la luz del norte es tan distinta, como hemos dicho muchas veces, y muy sorprendente y muy seductora para nosotros cuando existe -que es muy pocas horas al día en invierno- y cómo debajo de esa luz se desarrolla un tipo de vida social distinto al nuestro y, sin embargo, de alguna forma complementario y progresivamente tan integrable y tan integrado en el nuestro. Eso es algo que está empezando a existir y que sólo viene negado por las peripecias del viaje, puesto que el viaje les puedo asegurar que ha sido todo menos tranquilo. Ha sido un v iaje larguísimo, con cuatro cambios de avión, con una pernoctación no prevista, con el uso de dos o tres compañías en vez de una (que además no era una, era unjo in! flight, un vue lo conjunto de dos compañías, que es la manera de que no vuele ninguna); salió tardísimo, perdimos la conexión y nos dimos cuenta de hasta qué punto el mundo está todavía pensando muy lejos y actuando muy cerca, porque los ordenadores del aeropuerto de Copenhague no son nada del otro mundo -o los ordenadores o los ordenantes--- porque algo pasó allí que no funcionó muy bien. La experiencia de estos dí<ls me ha llevado a reflexionar sobre lo importante que es que estemos preparados para un futuro distinto y lo difícil que es muchas veces que el presente más sencill o se pueda practicar de forma efectiva. Viniendo para acá me he encontrado con que un periódico de Barcelona ha publicado que se va a poder en pocos años hacer tantas cosas a través del ordenador como las siguientes: desde parlamentar con un amigo lejano hasta ver una fotografía que ha tomado y que nos envía nuestro hijo en Canadá para que le veamos con sus amigos, por ejemplo, y nosotros contestarle por correo electrónico, sabiendo que, aunque las líneas estén ocupadas, ese mensaje le va a llegar en las próximas horas. Desde ordenar que nos traigan una pizza a casa y pagar también por correo electrónico o a 'través de un sistema semej ante, hasta otras cosas más. Esto no es ciencia ticción, dice el periódico, y lo vamos a ver todos Jos que estamos aqu í porque es un a cosa que va a andar con una rapidez increíble. SIGLXXI2.DOC �Pág. 4/ SIGLO XXI/11.12.95/PM La cuestión que se plantea un alcalde, que se plantea el Alcalde de Barcelona (yo creo que un poco todos y también los ministros implicados en estas cuestiones) es la de saber si este mundo va a ser un mundo más justo, más equitativo y más igualitario o no. La famosa cuestión de la dualización. Si la información va a dividir todavía más a la sociedad en dos, o al contrario va a igualar y a aproximar. Nos podemos preguntar: ¿lo que va a suceder en el mundo de la tecnología va a ayudar o va a dificultar la equidad? Por supuesto que parece que va a ayudar a la eficacia, ¿pero a la equidad .. ? Creo que puede ser que ayude si desde el principio se contla en la ciudad. Me van a permitir los ministros y los presidentes y consejeros, que han sido o que son de comunidades autónomas, que por un momento se sientan representados por un poder más pequeño, que es algo que les ofrezco a menudo. Tomemos un ejemplo cercano a casa: la r~lación entre Barcelona y el Pirineo o Madrid y la Sierra. A todos nos gusta ir· a la Sierra y encontrar que las cosas funcionan, que los campos están hasta allí labrados y los bosques más o menos limpios. Nos gusta que en el Pirineo haya vacas y prados verdes y podamos disfrutar de lo que es la antítesis de nuestra ciudad. Para que esto exista, hay 500 familias que mantienen este entorno con pierta dificultad. Pero querríamos que siguieran conservándolo, querríamos que ese equilibrio ya muv dañado se mantuviera. ¿Es posible que la sociedad que viene lo permita? Es posible a condición de que desde el principio los que representamos a, la ciudadanía, no a un ciudadano sino a todos, en algún nivel territorial, apostemos por una regla de juego que sea la siguiente: nada se puede hacer para mejorar la vida congestionada de nuestras ciudades a través de la telemática, por ejemplo, si no se hace al mismo tiempo para mejorar la vida de los que viven en soledad, es decir para mejorar los problemas no de la congestión sino de la soledad. Y se puede mejorar; es decir, la tecnología parece nacida para ello. Ahora me gustaría a mí que el mismo periódico u otro en Barcelona sacara las equis cosas que va a poder hacer un camp~sino de Prullans (o Llers, o Senillers, entre Puigcerdá y La Seu d'Urgell pero en lo alto del monte), un señor que tenga caballos, por ejemplo. La idea que probablemente tenemos es la de que esta gente no van a poder vivir mucho tiempo alH puesto que sus hijos se irán y no van a seguir haciendo lo mismo, a no ser que haya algunos datos técnicos que cambien y permitan que aquella persona viva en P¡rullans, dé clases en La Seu d'Urgell, pueda bajar a Barcelona a menudo y a La' Seu cuando le convenga pero además pueda, desde Prullans, tener una serie de servicios que van a costar caros (puesto que no van a ser muchas las familias que estén en Prullans para amortizarlos) y SIGLXXI2.DOC �Pag s 1 SIG LO XXI/11.12.95/PM va a tener que ser la sociedad (como dice Pepe Borrell muy a menudo) quien garantice la universalidad del servicio. No una universalidad entendida como un concepto vacío, sino adecuado a esta idea de la habitabilidad, a esta idea del equilibrio, a esta idea de la lucha contra la congestión y contra la soledad al mismo tiempo. Yo creo que esto se puede hacer, se debe hacer y se deben imponer los costes de hacerlo a los que están luchando por los mercados más rentables, que van a ser los mercados de la congestión. Decía una representante de la compañía telefónica sueca en esta reunión a la que he asistido que la demanda para servicios telemáticos de este tipo en Estocolmo era mucho mayor que en el nmie de Suecia. Por cierto : si ustedes miran este mapa del mundo desde el satélite, con lucecitas sobre fondo azul que parecen estrellas y son ciudades, les parecerá igual que el firmamento. De repente verán que hay constelaciones, que hay grupos, que hay vacíos, que hay desiertos, algunos relativamente desiertos, luego hay unos puntos con mucha personalidad porque están puestos como fuera de la distribución aleatoria, puntos solitarios y de gran potencia: estos puntos son las capitales (Madrid, París, Berlín, Estocolmo o Moscú). Son las capitales que se han hecho probablemente, no por la marcha sencilla de las decisiones individuales de personas que van y vienen y se instalan, sino por la decisión de un colectivo nacional que decide que en el centro tiene que haber alguien que distribuya y que este es el punto no sólo económicamente sino políticamente necesario. Bien, pues a la pregunta que hice en Estocolmo de cómo garantizarán la igualdad de acceso a estos servicios, me respondieron que ya se espabilarían las compañías que van a trabajar en Suecia. Están muy orgullosos de ser el pais más liberalizado. Tienen 25 operadores en el mercado de Estocolmo, con una sola red, no dos como Barcelona, pero 25 operadores de servicios telemáticos . Y la verdad, yo tuve un poco la impresión de que lo que nos estaban diciendo era lo siguiente: ya se cuidarán las empresas porque sino no les vamos a dar Estocolmo, no van a tener el mercado bueno, y entonces también tendrán que quedarse el mercado malo. Y algún malicioso me dijo: sí, algo de eso ha ocurrido, pero estas empresas probablemente dentro de poco lo dejaran porque no es rentable. ¿A qué viene todo esto? Viene a que ciudadanía quiere decir tener la capacidad de tijar unas reglas del juego no excesivamente intervencionistas, no en que deba haber alguien siempre que vaya reiterando que es lo que se debe hacer, sino que alguien un día diga las reglas del juego o Jo que no se puede hacer y luego deje que las cosas se hagan como se deben de hacer espontáneamente y, por supuesto, que no se hagan contra la regla del juego que se ha establecido. Esto para mí es ciudadanía y en la famosa discusión actual sobre qué es lo que le está pasando a la sociedad en relación con el estado, esto tiene, me parece. algo que ver. SIGLXXI2.DOC �SIGLO XX I/11 .12.95/PM Pág. 6 / Las ciudades, decía The Econonúst hace dos años, son la definición del infierno. Lo decía en una portada gráfica, que es la manera más brutal de decir las cosas. Una fotograila de una vivienda en el Bronr., degradada, con un sefíor mayor cojo pasando por delante, cargado de pobreza ien su vestimenta y en su aspecto. The Economist, que es una revista como ustedes saben muy ecuánime, decía "Hell is an American city" , no decía "An American city is hell", es decir no decía que una ciudad americana era como el in1ierno, decía que el infierno es una ciudad americana. O sea, que la mejor definición :de infierno que podemos encontrar es una ciudad americana, o ese trozo de una ciudad americana. Y The Economíst, dos años después, ha hecho un estudio a fondo, un informe que debe haber durado meses, para ver qué estaba pasando en realidad con las ciudades a nivel mundiaL Y ha llegadJ a la conclusión de que incluso las ciudades americanas van bien, van bien en iel sentido de que finalmente vuelven a crecer. Los centros de la ciudad norteamericana, los centros de la ciudad que estaban perdiendo población desde la década de los 50, en la década de los 80 han vuelto a ganar población. Las ciudades americanas y toda ciudad, pero sobre todo de las norteamericanas que van un poco por delante, han vivido una crisis tremenda. Decía Marx a los alemanes cuando hablaba de Ingl aterra; "fabula de te narratur", "de tí va la historia", y los alemanes se preguntaban ¿qué nos explica Marx de Inglaterra si estamos en Alemania? y Marx les contestaba: les estoy a ustedes contando su futuro. Si querem~s ver nuestro futuro muchas veces tenemos que ver el presente de otros lados como no, el presente de las ciudades norteameri canas. y, Pues bien, estas ciudades van mejor ahora, van un poco mejor. Crecen, la gente vuelve a vivir en ellas, y Tlze Econonúst llegaba a la conclusión de que tanto en el hemisferio norte como incluso en el Tercer Mundo todas las correlaciones de progreso se dan positivamente en la ciudad. La esperanza de vida, el nivel de educación, de productividad, en fin todos. De modo que en el primer mundo o en el tercer mundo sigue siendo verdad que ¡la mejor manera que tiene la especie humana de progresar es v ivir en ciudade~. Dejo de lado el tema que ya hemos discutido de hasta qué punto eso debe de ¡vaciar las otras formas de vida o qué prevenciones debemos tomar como especie también para que precisamente no desaparezca. Pero la ley es que los hombres y mujeres convivimos juntos justamente para progresar, para progresar en todos los casos. Los ancianos del pueblo donde yo veraneo en el Emporda se van a La Bisbal, que es una ciudad más grande. de 7.000 habitantes, y no se quedan en ese pueblo de 300, porque quieren estar cerca de la farmacia y del médico o de sus hijos que están trabajando en la ciudad mayor. O sea, que no me estoy retiriendo al progreso en el sentido sólo juvenil, o sólo !vital, sino al progreso en general de la especie humana, joven y mayor. • i SIGLXX12.DOC �Pág. 71 SIGLO XXII 1l. 12.95/PM Europa es, por definición, el continente de las ciudades. Si lo miramos bien, si miramos la fotogratla del satélite, Europa es un sistema de ciudades mucho más denso que cualquier otro, que Asia, que África por supuesto, que Norteamérica y que Latinoamérica. Aunque es cierto que en Norteamérica hay megaciudades, hay grandes concentraciones que en esa fotograt1a saldrían muy densas. Pero Europa también es un sistema de ciudades porque cada uno de sus puntos nos dice algo de su historia. No se puede contar la historia de Europa si no se habla de Florencia o si no se habla de Pisa, o si no se habla de Roma y Atenas o de Viena, claro, o de Madrid, o de París, o de Manchester. En el momento que hablamos de Manchester pensamos en la historia, en una serie de cosas, a lo mejor en deportes y a lo mejor en industria. Como cuando nos referimos a Florencia, qué duda cabe, pensamos en cultura, arquitectura, arte, etc. ¡Cuántas cosas de la historia europea no se podrían explicar sin este dato, sin la existencia de estas ciudades como sis tema! ¿Para cuándo la Europa como sistema de ciudades reconocida oficialmente? Pues creo que todavía falta. Primero tiene que desarrollarse una Europa como sistema de estados, dirán algunos. Pero en seguida se va a desarrollar una Europa como sistema de regiones, no nos quepa ninguna duda. Está ocurriendo ya. Ha ocurrido en España. Ha ocurrido por supuesto en Alemania, incluso antes, en el ail.o 45, con el triunfo de los aliados después de la Segunda Guerra MundiaL cuando impusieron un sistema federal para evitar que Alemania fuera un sistema nacional fuerte, porqué digámoslo todo, no tenía ejército, no tenía ni siquiera policía, ni siquiera Ministerio de Cultura, pero no por un federalismo innato de los alemanes, que lo hay, sino también por una decisión de las potencias que ocuparon Alemania. La lección del Tratado de Versalles, del desastre del Tratado de Versalles, había sido bien aprendida y las potencias occidentales se dieron cuenta de que era mejor ayudar económicamente y limitar políticamente que al revés . En Versalles se limitó económicamente y se fabricó la Segunda Guerra Mundial inmediatamente, se fabricó el fascismo y el nazismo. No ocurrió así tras la Segunda Guerra Mundial y, por lo tanto, la Alemania contemporánea nació ya como un sistema federal, como un Estado débil y una economía fuerte (gracias al Plan Marshall). La semana pasada 17 ministros de educación y cultura de los lünder decidieron cambiar el diccionario, el alfabeto alemán, tras una serie de discusiones que se venían arrastrando desde hacía ail.os. Alemania se gobierna a través de un sistema no centralizado, incluso en temas que, por definición, suelen asociarse con el concepto de nación, como es el lenguaje. El lenguaje alemán lo están cambiando 17 individuos, hombres o mujeres, que son ministros de los lander respectivos en materia lingüística y cultural. SIGLXXI2DOC �l'ag. 81 SIGLO XXI/11.12.95/PM Esta política tiene una potencia enorme en Europa porque está diciendo a los demás estados que se puede gobernar sin necesidad de centralizar. Se pueden tomar decisiones sobre cuestiones tan delicadas como el lenguaje porqué tienen en común algo que a veces nosotros no tenemos ni tampoco tienen en Bélgica, por ejemplo, que es lo que los alemanes llaman hundestreue o confianza federal, o lealtad constitucional si ustedes quieren, o confianza europea la llamaría yo. Creo que es el momento de que esta confianza la empecemos a tener no sólo respecto de nuestra federación o de nuestra diversidad en nuestro estado, sino en los demás, es decir con los demás. Por Jo tanto no va a funcionar Europa, como no hubiera funcionado Alemania, si no hay en común una lealtad de principios, de partida. Y a esta lealtad yo la llamaría lealtad constitucional , confianza general o, si ustedes quieren, confianza europea. Europa va a ser un sistema de regiones con desarrollo desigual. Nosotros somos de los primeros en poder plantear un avance en dos frentes. Un avance en Europa, como sistema de regiones, y un avance simultáneo, quizá un poco retrasado, unos pasos retrasado, de Europa como sistema de ciudades. Ustedes dirán que la experiencia de todo alcalde, de todo presidente de región, es la experiencia de una contradicción o de una tensión. Y por supuesto que lo es. Pero esto no quiere decir que no sea una buena experiencia y me parece que el actual Ministro de Administraciones Públicas y durante tiempo presidente de la Comunidad Valenciana no estará en desacuerdo conmigo en este sentido. Una tensión, pero una tensión positiva, necesaria si queremos darle al país un reflejo de la diversidad que efectivamente tiene y de los niveles de síntesis en los que esta diversidad se constituye como unidad. Tal síntesis se manifiesta primero a nivel de ciudad, por supuesto, y este es un nivel muy abierto; en segundo lugar y de forma muy clara y creciente y positiva e innegable, a nivel regional; y en tercer lugar: a nivel de estado. Y hoy, además también, a nivel europeo. Yo creo que la Europa del sistema de ciudades está viniendo justo detrás de la Europa del sistema de regiones. Como ustedes saben, yo defiendo en el Comité de Regiones que esta compatibilidad es buena, que es posible y que nos va a beneficiar puesto que, de una parte, disminuye el resentimiento, el temor que puedan tener los estados respecto de una. desagregación regional de su propia existencia. A veces las regiones dicen: es que las ciudades están aquí justamente para aguamos la fiesta, para hacemos la pascua a las regiones y a las nacionalidades, puesto que los estados, al relacionarse con ellas, en realidad nos están by-pasando, nos están pasando por encima, nos están "haciendo el puente" como se dice vulgarmente. Y no es así. Lo que pasa es que las ciudades tienen en común con las regiones la singularidad y por otra parte tienen en común entre sí el sentimiento de ciudadanía. Todos hemos oído alguna vez algún SIGLXX12.DOC �Pitg. 9 1 SIGLO XXI/ 11 .12.95/PM latinoamericano decir que se ha sentido en jBarcelona como en Buenos Aires, que lo más parecido a Montevideo es Barcelon~, o que lo más parecido a Santiago de Chile es Madrid, y así iríamos siguiendo. Es decir, que una ciudad tiene algo que hace que el ciudadano se sienta en su casa en cualquier ciudad. La ciudad tiene algo que la hace común,¡que la hace objeto común, no objeto diferencial , y por lo tanto es representante de la diversidad pero también de la comunidad y de los sentimientos de comunidad. Las ciudades. no sólo por esta razón, sino por su propio desarrollo, y :p or la propia dinámica del mercado político, vamos a llamarle así, del mercado de los servicios públicos en Europa, van a seguir subiendo en importancia y, domo dice The Econom ist, van a ser y cito casi textualmente, "el lugar significativo de las decisiones económicas, y el lugar más significativo de la transmisión del conocimiento". Las ciudades son el lugar donde se produpen el 90% de este tipo de decisiones significativas o de complejas transmisiones. Y la Europa de las ciudades va a ser la Europa que se reconozca como tal Europa. Sólo a partir de la aceptación de las identidades que nos pertenecen somos capaces, tenemos que ser capaces, de sub~imar, de progresar, de crear síntesis y de llegar a ideas comunes o ideas generalh que nos hagan universales, pero no como en Rousseau , no como en la Revolu~ión Francesa, no como ingenuamente defendía la Asamblea de 1879 dando la receta de la libertad, la igualdad y la fraternidad . Eso no es así. Se va a llegar a la libertad, a la igualdad y a la fraternidad, pero no sólo a base de repetirlo sino también y sobre todo, sobre la base de convertir en universal y en común y en fraternal y en igualitario y en libre nuestra propia identidad como ciudad , como región y como nación. Voy terminando, porque no les quiero cansar mucho más. Decirles que lo que está ocurriendo en Europa es una revolución política y que esa revolución política tiene un nombre: subsidiariedad. El Tratado de la Unión recoge en su preámbulo que nada debería hacerse lejos de los ciudadanos si se puede hacer cerca, lo dice más o menos así. Y a continuación el artículo 3.b) niega lo dicho en el preámbulo y dice: los Estados, en virtud del principio: de la subsidiariedad, son primero que la Unión, que la Comisión, que el Consejo y que el Parlamento. Dicho de una forma muy brutaL porque no es exactamente así, pero en el fondo sí lo es. En un momento de sentimentalismo. de remacionalización como se dijo entonces, en un momento de presidencia británica -J amos a decirlo todo-, en un momento en el que algunos de los primeros referéndums estaban empezando a decirnos que la población europea no lo tenía tan claro,¡ en que los daneses no querían que se les dijera el tamaño que tenían que tene~ sus manzanas, en que los suecos no SIG LXX12.DOC �Pag. 10 1 SIGLO XXI/11.12.95/PM querían, porque se lo creyeron, que les iban a quitar el Snaps, su aguardiente. Esto efectivamente no era así pero se lo creyeron. Hay momentos en que Europa tira mucho del carro sin explicarse. Mucha gente puede sacar partido de esta situación diciendo, "vendiendo" (como se dice vulgarmente) a sus connacionales que la nación está en peligro, que la particularidad lo está, que nuestra identidad está en entredicho y que, por lo tanto, hay que ir poquito a poco hacia Europa. No entendiendo que muchas veces este ir poquito a poco puede dar al traste con toda la ilusión. Muy singularmente en materia monetaria, pero no es este el tema que a mí me pcrtoca. Yo creo, por supuesto, que hay que ir despacio muchas veces pero que lo que no se puede es dejar de avanzar en ningún momento puesto que dejar de hacerlo podría ser la señal que muchos esperan para truncar el proceso. El mundo es un mundo de expectativas, como lo demuestra el Premio Nobel que han otorgado a un profeso r de la teoría de las expectativas y de la teoría de las previsiones. Pero es evidente que las expectativas int1uyen en la realidad, y es evidente que en Europa si no se va haciendo camino puede llegar un momento en que todo se detenga porque los obstáculos que se nos vayan poniendo sean superiores a nuestra capacidad de superarlos. La subsidiariedad es en este momento un principio que debemos de explicar mejor. Debemos decir claramente que tiene que ver con la proximidad, puesto que así lo dice el preámbulo del Tratado. El día en que Carlos Westendorp visitó el Comité de Regiones, como fruto de la discusión, casi nos salió una definición completa de subsidiariedad. Primero, la subsidiariedad no es un principio jurídico formal, es un criterio político de interpretación que nos tiene que ayudar a decidir dónde se hace qué cosa y cómo se debe hacer. Segundo, es un criterio político basado en un principio, eso sí, en el principio de la proximidad, en la hipótesis de que la proximidad es mejor y, por lo tanto, en la consecuencia de que la vulneración de ese principio debe ser demostrada (aunque no se dice en el Tratado) por quien está más lejos, no por quien está más cerca, si se supone que estar cerca es una ventaja. Y, en tercer lugar, debe estar siempre en armonía con los principios de eficacia y de equidad ¿Cuándo es mej or, si se puede probar, que un gobierno lejano actúe en vez de un gobierno próximo? Cuando sea claramente más eficaz o cuando sea claramente más equitativo. He dado un ejemplo antes de cómo se debe redistribuir la sociedad de la información entre el Pirineo y Barcelona. Eso sólo lo puede hacer alguien que no es sólo el Pirineo o que no es sólo Barcelona. Tiene que ser alguien que esté por encima de ellos y que tenga una razón poderosa para hacerlo. En este caso la de SIGLXXI2.DOC �Pilg 11 / SIGLO XXI/1 1.12.95 /PM equidad, se trata de uno de los principi<bs mJnJmos de ciudadanía que todos querríamos ver respetar para sentirnos partícipes de la sociedad en la cual estamos. Lo mismo diríamos en el caso de la eticacia. Y todavía, en cuarto lugar, habría que añadir que la subsidiariedad, para ser completa, tiene que comb inar la proximidad con la lealtad europea de la cual antes he hablado. Sólo cuando cada una de las partes del todo se sienta representante del todo, sólo en ese caso, se puede aplicar a rajatab la ese principio, que es un principio de una radicalidad eporme. No tiene mucho que ver este principio radical con la sustitución que 'hizo la Revolución Francesa de los principios de derecho divino de Bodino por otros en los cuáles a Dios se le sustituía por la voluntad de la mayoría. , La diversidad quedaba igualmente a resultas de lo que la mayoría decidiera. ¿Y que pasaba con las minorías? Esto es lo: que el mundo de hoy se pregunta. Las minorías acaban en el individuo, por supuesto, de modo que la pregunta no es una pregunta sencilla de contestar, ni muchísimo menos. Pero es evidente que lo que está diciéndonq>s el Tratado de la Unión, y espero que su revisión lo remache, lo explique y lo dej e bien claro, es que dónde las ciudades pueden actuar las naciones no deben de hacerl o, y también, pero no sólo, que dónde las naciones puedan actuar, la unión no debe hacerlo . Pero entonces las ci udades se deben $entir responsables de la nacwn, y representantes de la nación. Pondría el ejemplo de los Juegos Olímpicos de Barcelona que fueron los Juegos de Catalunya y del gobi erno español, o del Estado. Y así nos fue de bi en, en la medida en que combinamos la idea de unidad, la idea de totalidad, la idea de globalidad de sociedad. con el reconocimiento de que en definitiva la parte es mucho mejor gue el todo cuando se trata de avanzar, cuando se trata de imaginar, cuando se trata de innovar. Simplemente esa parte tiene que ser consciente de que no hace eso para ella o para ella sola, sino que lo hace en compañía de otras partes con las cuales forma ese conjunto al cual hay que ser leal. En definitiva, pues, estamos ante un momento de nuestra historia y de la historia de Europa en generaL muy importante. Muy decisivo, como se suele decir. Vamos a ver dentro de pocos días el resultado cuando conozcamos cuáles son los principios que deben de pres idir el esfuerzo de revisión que presenta el grupo de reflexión presidido por Carlos Westendorp. Todo el mundo es consciente de que Europa no va a ir adelante si al mismo tiempo que se ensancha no se transforma. La Europa actual no es ensanchable, no es aplicable de 15 a 25 . Como decía Engels. la cant idad se conv ierte en calidad a partir de un momento determinado. SIGLXXI2.DOC �Pag. 121 SIGLO XXI/11.12.95/PM Ese momento existe, se va a producir, y yo creo que realmente en los días que seguirán vamos a ver cómo el informe del grupo de reflexión plantea las bases de lo que tiene que ser el cambio de calidad de la Unión Europea debido al cambio de cantidad. Debido a su ampliación hacia el este y debido también a su clara decisión - que se ha reafirmado en la conferencia de Barcelona hace dos semanas- de anclarse firmemente en el M.editerráneo como base cultural y como base económica y demográfica. Esto va a representar que los esfuerzos que se han hecho hasta ahora en materia de sentimiento europeo, van a ser recompensados. Lo digo con toda sinceridad. Creo que estos estuerzos están repartidos de una manera muy uniforme en el panorama ideológico. Hay esfuerzos en la derecha, los hay en la izquierda y hay escepticismos en los dos lados. Viniendo del norte, para terminar por donde he empezado, tengo la convicción de que se va a imponer una construcción europea amplia y radical basada en principios como los de eficacia, transparencia y democracia. Con sobresaltos, pero se va a imponer. Van a reducirse enormemente el número de sistemas de decisión a 3 o 4 (ahora tenemos 29); va a hacerse más transparente Europa, va a hacerse más democrática en el sentido de más próxima a los ciudadanos y eso tiene que pasar precisamente, creo, por el criterio de subsidiariedad, para decirlo de una forma que la gente entienda y con todas las calificaciones que antes he añadido. Creo que en eso todos estamos de acuerdo. Creo que estaríamos de acuerdo con Felipe González, que ha sido un adalid de ~sta construcción, y que estaríamos de acuerdo con Jordi Pujol. A ellos dos me gustaría decirles hoy, de una forma elíptica, que tengan en cuenta que tinalmente son los ciudadanos europeos los que van a decidir si la construcción que estamos haciendo va adelante o no y que van a decidir en función de la capacidad que tengan todos aquellos que tienen poder en este momento, para hacer una construcción que sea al mismo tiempo tan grande como es la ambición de los ciudadanos europeos que quieren más Europa, para poder impedir Bosnia o Ruanda, y tan inteligible como las acciones de gobierno en un distrito de Barcelona (que es lo que la gente más entiende), o Vallecas pongamos como ejemplo, puesto que hoy Vallecas es terriblemente noticia. La persona que les habla milita en los dos niveles. Son los dos niveles que más me interesan. A partir de las últimas elecciones hemos decidido que en Barcelona todos los concejales tienen que estar en su distrito. Tienen que dar la cara, como se dice normalmente, que es lo que la gente quiere. Recuerdo que cuando discutíamos esto, alguien -alguien de la mayoría de la coalición que está gobernando en el Ayuntamiento- me decía: quiere esto decir que van a saber a qué día y a qué hora voy y por tanto van a saber cuánto me pueden pedir y de qué SIGLXXI2.DOC �P<ig. 13/ SIGLO XXI/11.12.95/PM forma, y van a planificar el abucheo y van a planificar, en fin, tantas cosas que no me gustarán? La respuesta fue: pues ciar<;>, para esto te enviamos, para que la gente sepa cuándo y dónde te puede ver, te puede encontrar y te puede decir lo que te tenga que decir. Si esto lo tiene que hacer un Ministro de Justicia, con 30 millones de españoles, o es un suicidio personal de este señor o es una enorme equivocación política, y esto no sucederá nunca. En cambio, si esto lo hacen los concejales de una ciudad, en barrios de entre 30 y 50.000 habitantes, o en distritos de 150.000 que ya empieza a ser una cifra en la que la utopía está presente, se agradecen enormemente estos esfuerzos que hacemos por aproximarnos. Creo que, en este momento, debemos poner el acento en el barrio y en Europa. Creo que debemos hacerlo desde nuestra fidelidad hacia la labor del estado español en materia de construcción europea sin olvidar nunca que la Unión Europea no es nada más y nada menos que precisamente una unión de estados . Si ustedes me preguntan y los estados ¿qué? Pues los estados deben unirse. Los estados deben ser estados unidos. Esto es lo que tienen que hacer los estados y lo que están haciendo los mejores estados y los mejores gobernantes. Y sin ninguna reticencia tampoco por parte de las culturas, las nacionalidades, las regiones, como la mía, como la del Sr. Gomis o la del Sr. Clos, o la de mi padre o la de mi abuelo. Nacionalidades que se quieren propias, idénticas y respetadas y al mismo tiempo, como se dijo ya en Catalunya a principios de siglo y a finales del anterior, abiertas y dispuestas a entender a las demás identidades. Sólo merece respeto para nosotros aquella identidad que es capaz de verse como una más entre muchas; sólo es patria respetable aquella que quiere darse la mano con otras patrias, que quiere más, que quiere conocer otros vientos, como decía el poeta, conocer no sólo lo suyo. Nosotros tenemos ocho vientos en Catalunya, son lo que nos gustan y los que nos sabemos de memoria: el garbí. la tramuntana, el llebeig, el ponent, etc.; pero también nos gusta conocer otros vientos: como el mistral, que está tan cerca. Y otros que están más lejanos, como los vientos del norte, como la luz del norte que es tan distinta de la nuestra y tanto nos dice de nuevo. Eso es lo que la ciudad hoy , la ciudad de Barcelona en particular, les dice a todos ustedes. Muchas gracias. SIGLXXI2.DOC ��Pilg. l / f~ ...b SIGLO XXI/ PM Gd{e\~ Buenas noches, [lntroducc ió] Dejénme empezar, como corresponde, agradeciéndoles su amabalidad por invitarme a pronunciar esta conferencia ante un foro de tal relieve, que es a la vez un magnífico altavoz dirigido al conjunto de la sociedad. Les agradezco su interés, que espero no defraudar. Al presentar a las ciudades como una de las posibles respuestas a los retos del siglo XXI. como reseña el título de esta conferencia, puede parecer que pecamos de petulantes o que tendemos a una visión desenfocada, atribuible a mi condición de alcalde. A lo largo de mi intervención espero demostrar que no hay ni lo uno ni lo otro. - De todos modos, y antes de entrar a resolver lo que el titulo de esta presentación señala, quiero referirme, brevemente, a la situación actual de mi ciudad, aunque solo sea para tener claro un punto de partida, una base que sostenga los argumentos inciales de mi exposición. [Barcelona viu un bon moment] Para ello voy a hacer una afirmación rotunda, que seguidamente justificaré: "Barcelona vive uno de sus mejores momentos". En efecto, en Barcelona se temió --como era; lógico-- que alguien sospechara que los esfuerzos de 1992 fueran a parar en saco roto. No porque así fuera, sinó porque así podía aparecer ante los ojos escépticos, que los hubo. Ahora, con el paso del tiempo, se ha demostrado que tales temo res --lógicos, repito-- no tenían un fundamento real. Hace algunas semanas, un periódico barcelonés decía que Barcelona, en 1992, no gastó unos dineros en la celebración de unos actos de 15 días, sino que hizo una inversión de futuro que ahora da my claramente todos sus frutos. Es decir: no se trató de un castillo de fuegos artiticiales. Todo lo contrario: Barcelona percibió entonces --y mucho más ahora-- que la ciudad podía y debía aprovechar los Juegos como una oportunidad única, y casi, si se me permite y sin que se vea en ello frivolidad alguna, como una simple excusa. Para ilusionarnos, para recuperar ciertq orgullo, pero sobre todo para preparar la ciudad para el momento actual. No se trata solamente de las infrastucturas heredades de la inversión olímpica --desde las Rondas hasta todas las instalaciones deportivas pasando por las mejoras urbanísticas y la creación de nuevos barrios, nuevas centralidades, o la recuperación definitiva de las playas--, puesto que con todo ello podríamos habernos quedado estancados igualmente. Hubo y hay algo más, eso algo más que nos situó en una ola en la cual todavía seguimos montados, a una velocidad de crucero más quti correcta. Sin ese algo más, nos hubieran quedado las infraestructuras pero no hubiéramos garantizado esa veloc idad ni la posición de privilegio en la cual nos mantenemos. L:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc �Pag. 21 SIGLO XXI/ PM No quiero ofrecerles una lista de pruebas --al fin y al cabo no estamos juzgando la ciudad, y ustedes ya conocen, respetan y admhan, creo, nuestra firme posición que nos permite hablar sin miedo de un prestigio internacional y de un reconocimiento muy destacados-- pero sí voy a poner algunos ejemplos para justificar mi afirmación precedente. El consumo eléctrico --que nos habla del esfuerzo industrial y empresarial-- ha crecido casi un 2% en un solo año. La ocupación hotdera ha crecido casi un 18% en un año y hemos incrementado otra vez, en 1995, el número de turistas que nos han visitado. El movimiento de pasajeros en el aeropuerto na crecido el 10% en un año. El tráfico portuario, en toneladas, ha crecido en un añQ el 13%. El número de pasajeros en los transportes públicos --dato que nos habla de civismo, de menos tráfico, de menos contaminación-- ha crecido un 6%. El paro registrado en Barcelona baja, lentamente, es cierto, pero baja. A 31 de agosto el descenso :era de un 10% respecto del año anterior. No solo tenemos buenos datos, buenos indicadores, sino que además éstos se nos reconocen. La encuesta que anualmente se hace a cerca de 500 directivos de empresas sobre sus preferencias para la instalación de negocios ha situado Barcelona, en su última entrega, en el sexto lugar (hace un año estábamos en el séptimo lugar y hace un par de años estábamos menos arriba aún). La conclusión es que, tres años después de los Juegos Olímpicos, Barcelona sigue teniendo empuje, Barcelona sigue subiendo puestos en las escalas de valoración internacional, Barcelona sigue ganado posiciones y los ciudadanos de Barcelona perciben claramente los beneficios de tal situación. Lo repito : "Barcelona vive uno de sus mejores momentos." Y, por lo que indican los datos y por lo que se deduce de los estudios existentes, Barcelona tiene serias posibilidades de seguir manteniéndose en esa posición de privilegio durante mucho tiempo, para entrar en el siglo XXI en las mejores condiciones posibles. Para ello tenemos nuevos retos a cumplir, nuevos objetivos que nos sitúen en la banda alta de los compromisos que las ciudades desean tomar en ese traspaso de calendario. Quiero señalar algunos, para mostrar las línias maestras que vamos a trazar en el futuro inmediato. [Els reptes: serveis de q ualitat., cultura, logística] Voy a referirme a tres asuntos principalmente: el esfuerzo por la calidad de los servicios, los retos culturales y la concentración estratégica en la maximización de Barcelona como auténtica plataforma logística. Nuestra nueva organización del gobierno municipal tiene algunas consecuencias muy relevantes para los ciudadanos y ciudadanas. Los regidores adquieren un carácter netamente político --lo que les acerca a la geqte y les pone en situación de escuchar y resolver problemas muy de cerca-- mientras que la gestión propiamente dicha depende de unos profesionales que, con carácter gerencial, responden de un modo parecido a como responden en el sector privado: en función de unos resultados claramente perceptibles. Todo eso nos permite incrementar, el esfuerzo en la oferta de unos servicios de mayor calidad, tanto porque le damos uh marco concreto --unos Estatutos del z:ldades\sedltext\sigloxxi.doc ... -~ ..... �Pag. 31 SIGLO XXII PM ciudadano aplicables en casos diferentes y en función del tipo de servicio, del mismo modo que pueden tratarse eu general los derechos de los consumidores, en este caso, consumidores de servicios-- como porqué se señalan unos objetivos a conseguir en unos plazos fijados, como un reto interno de la administración. La calidad de los servicios -de unos servicios que ya han sido pioneros muchas veces, y recuerdo ahora los servicios telefónicos del O1O y del Audiotex-- va a mejorar mucho más todavía en un tiempo relativamente corto. Eso nos llena no solo de orgullo, legítimo, sino también, y sobretodo, de esperanza. Da motivos para la confianza en nuestras posibilidades y muy significativamente da motivos para confiar en la capacidad de las administraciones para actuar de verdad como un servicio a la ciudadanía. Los principales objetivos culturales de la ciudad --ahora que hemos abierto el magnífico Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona y que vamos a abrir (en cuatro días) las salas del románico y gótico del Museo Nacional de Arte de Cataluña-- se expresan en la finalización de aquellas infrastucturas pendientes: el Teatre Nacional y el nuevo y reconstruído Liceu. Pero más allá de esos plazos que se van cumpliendo, tenemos un gran reto traducido en nuestra candidatura para ser capital europea de la cultura en el año 2001, justo el año de la entrada en el próximo siglo, justo el año de la entrada de Barcelona en su tercer mi lenio de historia, que no es poco. Ha habido ciertas dificultades, pero tenemos toda la confianza y estamos convencidos de que cualquier inconveniente que pudiera haber será superado. Disponenos de unos proyectos aplaudidos en España y en el resto de Europa y creemos muy firmemente en nuestra capacidad y en el valor de nuestras propuestas. Nuestros retos culturales, pues, van por la buena senda y deben llevarnos a otro éxito que quiere ser de la ciudad pero también de Cataluil.a y de toda España . Así como queremos entrar en el nuevo siglo de la mano de nuevas ofertas culturales, queremos hacerlo también -- lo necesitamos-- con claros objetivos estratégicos como ciudad. Nuestra conversión en centro logístico deviene pues el nudo central de nuestras actividades presentes y futuras. Si los años ochenta fueron para nosotros los de la gran transformación urbana con los Juegos Olímpicos de referencia, los noventa deben ser -ya lo están siendo-- los de la configuración de Barcelona como una plataforma logística de primer nivel. Nosotros nos referimos a ese objetivo con una expresión que ya ha tenido cierta fortuna, y que permite entender la finalidad que perseguimos muy gráficamente: ser la Puerta Sur de Europa. Necesitamos pues que nuestra zona de actividades logísticas se adapte a las necesidades que pretendemos atender en los próximos veinte años. Es decir: necesitamos que el Plan del Delta del Llobregat --cuyo convenio se firmó en 1994-- se lleve a cabo sin dilaciones, para disponer de las infrastucturas que allí se mencionan. El reto es muy claro: Barcelona quiere y puede competir directamente con otras ciudades europeas de la cuenca sur --Marsella, Génova ... -- para ser la primera ciudad portuaria, captando las mercancías que llegan a Europa desde el Lejano Oriente, desde Oriente Medio y desde el Norte de África. Debemos ganar posiciones no solo comerciales, sino de prestigio político, social y cultural para que todo avanze al unísono. z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pág. 4/ SIGLO XXI/ PM Un puerto mejor y un aeropuerto mejor, conectados con la ciudad y con las coronas industriales y además con las principales vi').s del transporte tanto de carretera como ferroviario y aéreo deben damos esta primac!a. Conseguir que los grandes operadores intemacionales vean en Barcelona esta Puerta Sur, una gran puerta, es trabajo esencial para los próximos años. Nos jugamos claramente nuestras opciones de futuro en este reto. Debo añadir aquí que comprendo las dificultades para las inversiones. Al fin y al cabo, si sumamos estos esfuerzos a los que ya estarpos empezando a llevar a cabo en el otro extremo de la ciudad, con el Plan del Besós --que debe incluir vivenda, comunicaciones, espacios para el ocio y una península artificial frente al mar-- deberemos reconecer que aspiramos a unas inversiones superiores a las que entre todos hicimos de cara al reto del 1992. Pero debo decir también, que estas inversiones en las que ahora nos cocentramos son a más largo plazo y que sus frutos serán todavía más relevantes. De esas inversiones depende que Barcelona consiga situarse al em~ezar el siglo XXI como lo que quiere ser o que nos veamos obligados a dar pasos atrás. ;Estoy seguro de que los pasos los vamos a dar hacia adelante y deseo q~ue ese optimisrino sea compartido por todos ustedes, solamente en relación a Barcelona y sus posibilidades sino, de un modo más general, en relación a una manera de actuar y de pensar políticamente. no Las bases para el cumplimiento de estos retos van a ser --como lo han sido hasta ahora-el espíritu del civismo y la complicidad. El civismo es una actitud que permite comprender la colectividad como un todo formado por partes participantes, porque en ; cierto modo todos los ciudadanos que habitamos en una urbe somos responsables dirf ctos de cuanto acontezaca en ella. No se trata solo de mantener comportamientos adecuados, eso que podríamos llamar la "urbanidad". Hay que ir un poco más lejos y entender que el formar parte de una ciudad implica determinados puntos de vista y, por lo tanto, una visión especial de la idea de ciudad. Compartir la idea de ciudadanía, recupbrando un concepto clásico que se refiere 1 a la participación democrática y a la implicación individual en todo lo colectivo, debe ser la pauta que nos guíe. Y la complicidad, porque ha sido la marca de la ciudad. Esa complicidad que el alcalde de Roma, Francesco Rutelli, dice a menudo que quisiera obtener en la capital italiana. Esa complicidad que se traduce en la aprobación ciudadana de todo cuanto acontece en ella, y que al mismo tiempo es una afrirmación pública de ciudadanía y de autoestima, del orgullo de pertenecer a una comunidad que avanza segura y con ganas. Sin esas ganas, sin la voluntad de los ciudadanos y ciudadanas, muchos de nuestros esfuerzos hubieran sido inútiles. Esta complicidad que hace que a los pocos días de inaugurarse el Aquarium --el acuario más grande de Europa-t las colas sigan siendo de centenares de personas que no quieren perderse tal espectáculo. La que hace que todas y cada una de las nuevas obras --un parque, un puente de madera en el puerto, una calle com la acera ensanchada, un paseo, una exposición, etc.-- sean reconocidas como propias --y queridas-- casi inmediatamente. Esta complicidad que permitió llevar a buen p~erto el proyecto olímpico, porque hubo un consenso muy generalizado de todas las instituciones, que implicaba a la sociedad z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pag. s ; SIGLO XXII PM civil y combinaba Jos esfuerzos públicos --i~pulsores sobretodo-- con los privados, protagonistas muy significados de todo cuanto se obtuvo. La misma complicidad consensuada que debe permitirnos ahora lograr los retos culturales y logísticos y sin la cual todo progreso sería, si no imposible, muc~ísimo más lento. Hasta aquí, les he hablado de Barcelona. Le¡:; he hablado de una ciudad que ustedes conocen y que, por lo que sé, respetan y a menudo admiran. Eso nos complace, nos llena de orgullo. Pero no nos confonnamos. Porqutt Barcelona desea aportar algo más, desea ofrecer algo más que su modelo de ciudad. • • 1 • Barcelona cree hallarse en condtcwnes para ¡aportar al menos dos tdeas claves, que pretendo desarrollar de aquí en adelante. N~stro espíritu político, lo que podríamos llamar el estilo político de Barcelona, y nuestr~ convencimiento de la importancia de los sistemas de ciudades. [L' estil_polític de BCN] Empiezo por el estilo político. El edificio enj el cual se aloja este estilo, si así puede llamarse, tiene algunos pilares principales. Uno de ellos es la convivencia, y me refiero, claro está, a la convivencia política --la otra, la convivencia ciudadana, se supone, porque sin ella la primera sería imposible--. Nuestro gobierno municipal es fruto de un pacto entre tres fuerzas políticas: el PSC, cuya lista electoral encabezaba yo mismo, (~C) Iniciativa per Catalunya-Els Verds y (ERC) Esquerra Republicana de Catalunya. Hemos firmado un pacto de gobierno y nos hemos puesto de acuerdo en lo esencial sobre¡la gobernación de la ciudad. Además --y ese complemento no es baladí-- contamos cqn una actitud dialogante, propicia a los acuerdos siempre que sea posible, de la ¡oposición, tanto de la mayoritaria de Convergencia i Unió --cuyo Jefe es Miquel R~ca-- como de la minoritaria, la del PP -cuyo liderazgo ejerce perfectamente Enrique Ilacalle--. El diálogo, el consenso siempre que podamos, la voluntad de persecución de apuerdos, conforman un talante sin el cual sería imposible aparecer como modelo de convivencia política. Y cuando lo llamo modelo les pido que no vean en ello ningun~ petulancia. Si lo prefieren, llamémoslo simplemente un estilo, un espíritu. Permítanme, no ya por establecer comparacion,es --siempre equívocas y falsas, más que odiosas-- sino para tener claros los puntos de referencia, que me detenga a hablarles de Madrid. No del Madrid ciudad, desde luego. Me refiero al Madrid capital del Estado, al Madrid político. Ustedes conocen perfectamente ése Madrid, pero yo quiero trasladarles las impresiones que, desde 600 quilómetrqs, podemos tener los que vivimos en Barcelona. La distancia, por un lado, hará im¡:}erfectas estas sensaciones, pero, por otro lado, reconózcanme que esa mtsma distanc~a puede mejorar la visión de algunas 1 actitudes. [Madrid, olla de grills] Desde mi ciudad, Madrid aparece como ,un hervidero de rumores, discordias, enfrentamientos, y a menudo tenemos la im~resión de que en tales circunstancias se 1 z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �SIGLO XXII PM Pag 6 / pierde el norte, es decir, se hace mucho ruí~o sin tener claro quizás qué mustca se intenta componer. Seguro que no es solamentd eso. Pero les hablo ahora no de lo que es sino de lo que parece. O de lo que nos parece. Tómenlo, si acaso, como un apunte lejano, como una aportación hecha con volundd positiva. La distancia a veces permite expresar con serep.idad aquello que la cercanía impide. Les pondré un ejemplo de distanc ia no espacial sinp temporal. ! [Suárez-González] Hace algunas semanas, tuvimos ocaswn de ver en televisión una entrevista al expresidente Adolfo Suárez. Me pareció una etittrevista magnífica, en ella misma, pero sobretodo obtuvimos una visión magnífica dd la persona. El ex-presidente Suárez era tratado con j ustícia por la historia, por la dist~ncia ... por el tiempo. Enseguida concluí que según qué actuaciones, según qué méritos, no se reconocen hasta pasado este tiempo, el necesario para admitir lo importante y para apartar lo accesorio. Para ser honesto con ustedes, les diré que enseguida pensé que algo parecido va a ocurrir probablemente con el presidente del gobierno, t on Felipe González. Su gobierno ha sido de los más importantes en muchos años, en siglos. En infrastucturas, en modernización, en universalización del Estado del bienestar, en nueva posición internacional, en reconocimiento de la pluralidad del Estado~ y en tantas y tantas cosas, se trata objetivamente de un gobierno muy importante jy de una etapa crucial para la historia de España. Pero, quizás ese sea el precio a pagar,i los hechos acaecidos en los dos últimos años puedan borrar parcialmente esta valoraciqn y deberemos esperar que el tiempo nos aleje, que nos distancie, para reconocer según que actuaciones, según qué méritos. [Estils diferents en l'oposició] La oposición debe legítimamente aspirar a gobernar el país. Pero creo que se ha equivocado cuando persiguiendo ese objetivo se ha sumado, por acción o por omisión, al acoso y derribo que se ha practicado desde cjírculos de poderes externos, poderes que ahora se perciben más claramente como lo qu~ son. Cuando por intereses personales o de grupos económicos y mediáticos se lleva a dtbo un pulso al Estado, la oposición debe demostrar su concepto de Estado, su capacidad de gobernar, es cuando toca alejarse de lo menos limpio y concebir, si hace falta de acuerdo con los adversarios políticos, un sistema de protección ante tales injerencias. A veces, en la ascensión crítica se han llegado a verter comentarios especialmente ácidos --y a mi modo de ver injustos-- contra p~rsonas que pertenecen al mismo partido que lidera la oposición. El trato que en ciertos medios de comunicación se ha dispensado al presidente de la Comunidad dt Madrid o al presidente del Gobierno Balear no parace ni lógico ni sincero. Barcelona prefiere mil veces el estilo del presidente Ruiz Gallardón, o la claridad de Cristofor Soler, incluso la voz que quiere ser pzonable de Fraga lribame, a los gritos que oímos pronunciar en otras gargantas y que ~n nada favorecen un clima ideal para el 1 desarrollo de la política. z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc .·- �Pag 7 1 -. . ...__. SIGLO XXI/ PM El estilo Barcelona, ese espítiru al que me he referido, se acerca mucho más a la labor de cada día de quien persigue consensos, de quien quiere lo bueno de todos, porque en todos hay lo bueno, antes que el vociferío, h~ sed de destrucción por la destrucción o algunos gestos irresponsables de quienes se ¡ pusieron en la cola de los que tiraban tomates al Estado solo porque les pareció que sacarían provecho, por aquello del rio revuelto y la ganancia de pescadores. Por todo eso --convencido de que ustedes lo tomarán como lo que es y no como otra cosa-- quiero darles mi punto de vista sobre lo~ hechos que nos dominan últimamente -un punto de vista que es mío pero que, desde luego, creo compartir con buena parte de quienes lo analizan y razonan sobre ello desde Barcelona--. [El "pols" a l'Estat] Durante la época especulativa de los ochenta ~recieron en España grupos dominados por marcadas voluntades personales, y personalistas, que llegaron a convertirse en figuras de referencia en ciertos ámbitos de la sociedad. Estas personas detuvieron un enorme poder económico y, al cabo, comprendieron que si añadían a éste el poder mediático tendrían capacidad para manejar algo más que cuentas millonarias y juntas de accionistas. Para completar esta acumulación de elementos de control, tuvieron cuidado de disponer de lo que suele llamarse il?fórmación sensible, hasta niveles probablemente nunca alcanzados anteriormente, adquiriendo los servicios de empresas dedicadas al espionaje de toda clase (algunas de estas empresas han sido desmanteladas y algunos de sus propietarios, no todos, han visitado comisaría y juzgado). Devinieron auténticos personajes de la Espaí'ía de hace diez años, que se lucían en paseos por tien·a, mar y aire a bordo de vehículos tan poderosos como ellos mismos. Se procuraron un entorno que les permitiera codearse, esa es la palabra, con los habitantes de los círculos de poder. Además, según parec;e, tuvieron tiempo para combatirse entre 1 algunos de ellos y de paso con quien fuera, en un ejercicio de lo que puede llamarse la esgrima de los dosieres. Obtenían con este fin todo tipo de información, ya fuera acudiendo al mercado, que desde luego existe en el sector del espionaje privado, ya fuera, por lo que ahora se deduce, adquiriendp los servicios de agentes que ya tenían patrón: el Estado. Fue así como se iba construyendo un paraestado, dentro del Estado. Seguro que no tenía todo lo necesario para llegar a ser un Estado real, pero sí se dispuso de muchos elementos que permitían ejercer un contrapoper no legitimado por las urnas ni tan siquiera por el resto de fuerzas privadas con poder económico (al fin y al cabo, algunos de estos señores fueron tildados de advenedizos). Tuvieron, y tienen, dinero en cantidades ingentes, información privilegiada, control o influencia sobrada en medios de comunicación y, a menudo, connivencia o acuerdos parciales con dirigentes de relevancia, políticos que sin llegar a mezclarse del todo con los dueños de este infraestado sí que aplaudieron determinadas acciones o intercambiaron favores de todo tipo para conseguir éxitos susceptibles de convertirse en bazas electorales. z:\dades\sed\tcxt\sigloxxi.doc �Pag. s1 SIGLO XXIIPM No digo, sería inverosímil, que esa estructu$ se haya organizado conspirativamente. Más bien se trata de una suma de voluntad~s, de un encuentro de arrebatos, de una coincidencia de actitudes. Se hace evidente¡ que no vale, ni siquiera por omisión, apuntarse al carro de los que han decidido retar al Estado, lanzándole a la cara no ya pasteles de nata --como hiciera otro empresarip reñido con el gobierno-- sino auténticas bombas de relojería. · Y aquellos que se atrevieron a defender los intereses generales por encima de los particulares, aquellos que como Narcís Serra quisieron poner por delante los intereses de todos, acabaron pagando el pato. Injustamente, claro, ni siquiera debería decirlo porque su evidencia es tal que nadie, serenament~ --es decir, más allá de las trifulcas parlamentarias--, puede negarla. No quiero decir con todo eso que se trate de dividir la sociedad política en un grupo de buenos y otro de malos, los que supuestamentf conspiraron. Ese me parecería un estilo fruto del anterior_y por lo tanto nada positivol Si acaso, creo que algun~s se sumaron irresponsablemente a los poderosos que defendían exclusivamente sus intereses, quizás porque les pareció una buena táctica o porqué ¡pensaron que más tarde ya se apartarían. Se equivocaron, claro. Porque el asunto a discutir no debe ser quien jsí y quien no se apunta a la defensa del sistema. Eso lo compartimos todos, o al men~ esa debería ser la base fundamental, el punto seguro de apoyo. Lo que discutimos es lcomo puede mejorarse este sistema y si tenemos voluntad para ello, aprovechando que lla situación cre~da permite ese debate o, mejor aún, lo hace casi necesario. Por eso, más que seguir revolcandonos en la fspécie de ciénaga en qué se ha querido convertir la vida política, prefiero entrar de lle~ en ese debate. [Reflexió sobre la democracia] Se afirma que la democracia es el menos maloi de los sistemas políticos conocidos y se dice una verdad. Pero esta frase no puede se~ jamás el final de una reflexión sino el principio de una discusión honesta sobre nuestrtt capacidad para mejorar este sistema. Si no fuera así, nos limitaríamos a usar a Churchill como el caparazón de una de tortuga, un escudo bajo el cual agazaparnos cuando 1 intuyamos amenazas, confiando en su resistencia sin preocuparnos de buscar ottas posibles actuaciones. Cuando tal aseveración es el comienzo de un debate adquiere un valor distinto al que se le quiere dar cuando simplemente nos cubrimos la espalda, por si acaso. La ambición auténtica, el reto al que nos queremos enfrentar, es hacer i que la democracia sea el mejor de los sistemas, no el menos malo. Y para ello debemos empezar por no conformarnos con los modos actuales y comprender que la clave se llama participación. No es ningun secreto que la capacidad transformadora de la democracia se sostiene en su virtud participativa. El historiador polaco Geremek nos señalaba que la indiferencia, la pasividad de los ciudadanos y la impotencia¡ frente a un universo kafkiano del poder son los enemigos principales de la democracia. La misma frialdad del sistema democrático es la que conlleva la necesidad ~e sentimientos políticos calientes, que z:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc �Pitg. 91 SIGLO XXII PM pueden construirse fácilmente entorno al mito de la comunidad nacional , y por lo tanto alimentándose de agresividad hacia lo ajeno. (El actual nacionalismo catalán de derechas y el nacionalismo español que ahora renace, de derechas también, podrían entenderse mejor vistos desde esta óptica de Geremek, pero eso sería otra cuestión que no quiero tratar aquí). Ralf Dahrendorf respondía a (ieremek que la.ff:ialdad de la democracia y de la economía de mercado son el modo deliberado de reducir el coste de los posibles errores humanos, porque permiten los cambios sin violencia. Y este es el punto al que quería llegar. Ante los últimos acontecimientos, Xavier Rubert de Ventós ha dicho que los gobiernos son algo así como losfúsibles de la democracia. Bastaría, segun Rubert, que un gobierno que lo haga mal --o que haga el mal-- abandone su posicion para que el sistema se recupere. La idea funciona, quiero decir que S\}ena como una música sincera y a la vez atractiva, pero me parece algo así como administrar un antipirético para combatir un proceso infeccioso, olvidándonos de los antibióticos. O sea: es correcto enfrentarse a los síntomas, pero no podemos olvidar las causas. Concedamos, ni que sea como ejercicio pensante, que se trate de un fusible. ¿Basta con un simple cambio efectuado con rapidez, antes; de que el apagón nos deje sumidos en la más seria oscuridad? Demos otro paso: ¿acaso el gesto de cambiar el fusible implica renunciar a la posible mejora del sistema eléctrico? Como mínimo sería poco estimulante no aceptar este planteamiento. ¿No debe preocuparnos el creciente desencanto de quienes creen que tanto da unfusible como otro porque lo que no va es el sistema? ¿No deberíamos reduci r el índice de .frialdad de nuestro alimentador eléctrico? ¿No hay motivos para convencernos de que el descrédito aumenta incrementando a su vez la pasividad ciudadana? ¿No hay motivos para sospechar que se trata al sistema como si fuera ajeno, como algo que no nos pertenece ique es coto privado de no se sabe quien o qué? Al mismo tiempo que nos respondemos estas preguntas deberíamos acertar en el intento de ampliar el círculo del debate. La polítical adquiere con frecuencia el carácter de representación virtual de lo irreal, puesto que el puente de troncos y cuerdas que une el quehacer de aquellos que tienen capacidad para decidir con la voluntad de aquellos que basan su capacidad de decidir en el gesto de elegir se resquebraja, y cruzarlo es un acto cada vez más temerario. Se exige de la política una capacidad de resistencia, una apariencia ostensible de honestidad --sobretodo se le exige la apariencia-- y un volumen de sinceridad que no responde del todo a lo que al otro lado del espejo se practica en la vida privada. Se entienden --se perdonan-- los errores de a pie:¡defraudar a hacienda, lanzar residuos en un rio, jugar con el patrimono de accionistas, ¡no hacer facturas, vivir del compadreo, etc., pero la política debe ser algo así como un!campo virgen en el que cualquier rastro de lo humano --por lo tanto, de lo imperfecto, !de lo real-- sea borrado por la gracia, la 1 elegancia, la majestuosidad y la falsedad de la apariencia, cierta apariencia. La política se convierte entonces en un ejercicio de representación --eso ya se sabía-- vació y sin z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pág. 10 1 SIGLO XX!/ PM efectos sobre lo rea l-- y eso no importa si se ha sabido nunca o no, simplemente es insuficiente--. El discurso que me parece debe hacerse, pues, va más allá de la aceptación del sistema, con sus defectos, o del aplauso a su capa~ idad de establecer recambios sin gran dificultad. Deberíamos ser capaces de aproxirlnarnos a los futuribles y tender nuestras proyecciones hacia el reto de la mejora del sistema. Cada uno aportará ahí su baza. No voy a dictar ahora una receta mágica para cocinar en una marmita de brujas, pero sí me atrevo a mencionar al menos un ingrediente fu1~damental del mejunge: la proximidad. Cuando hablamos de lo local, de lo cercano, estamos tambien buscando fórmulas para el t mañana. Más poderes más próximos a los ~ iudadanos parecen un buen argumento contra la indiferencia. En su momento, me !1 atreví a sugerirle al presidente Felipe González que soltara lastre. A eso me refería. tLo cercano es más caliente (no vamos a discutir ahora cuantos grados, digamos solo que más caliente). Ahí ya hay un esbozo del camino a seguir para la mejora del sistema: que los poderes locales adquieran la cuota que reclaman, que los- ciudadanos ganen proximidad al poder (que el puente se 1 reconstruya, ¡seamos los zapadores!) Pero habrá otros ingred ientes, otras posibilid~des: sin duda es mejorable el sistema electoral, sin duda deberemo s adaptamos a la¡ lógica de un poder mediático cada vez más universal y vinc ulado a poderes econófuicos que ven en la comunicación un instrumento más que un servi cio ... Sin duda habrá que preguntarse todo nuevamente, sin miedo: ¿que haran los servicios secretos cuando por las redes de las autopistas de la información circulen sin contro l datos relevantes o sensibles? ¿Que baran los sindicatos cuando el teletrabajo sea moneda mucho más corriente? ¿Qu ienes tomaran las decisiones oportunas cuando los ciudadanos ganen independencia gracias por un lado a las nuevas tecnologías y por otro a su mayor beneficio en el reparto de los bienes culturales, socia les y de servicios? Encerrarse ante estas cuestiones con la retórica afrimacion de que vivimos en el mejor de los mundos posibles --el menos malo-equivaldría a cometer no solo un grave error ~e estrategia --el tiempo nos pasaría por encima y las manecillas del reloj universal nos:decapitarían dejándonos si n ideas-- sino que rompería del todo las redes de contacto --que existen claro está, y por fortuna-- entre el mundo real y e l de su representación política. [Un model espanyol] Además, en España debieramos añadir a esa ref1exion otra de calibre quizás menor pero no por ello menos trascendente. España, con su transición modélica, se ha ganado el derecho a no renunciar a ella a pesar de los costes del sistema. Y parece que tenemos la obligación --no ya solamente por nosotros mismos, sino por todo aquel que obtuvo de este modelo inspiracion para sí-- de atajar cualquier duda sobre la validez de lo que hicimos. La dimisión del presidente Suárez estuvo cercana a un proceso de destrucción interna y un cierto acoso --a pesar de lo que ahora digan,algunos, este acoso lo lideraba entonces la extrema derecha, los herederos de un búnÚr que se la tenía jurada a Suárez--. La investidura del siguiente presidente se vio interrumpida por la entrada violenta de un z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc �Pág 11/ SIGLO XXI/ PM 1 argumento pistolero. Parece como si los cambios de gobierno --esos cambios que segun Darhendorf pueden sucederse sin violencia-- tuvieran que hacerse en España con fieros movimientos. Como si fuera en nosotros lo natural acceder a la alternacia por la destrucción de lo que es sustituído. No voy a alargarme ahora con una lista de 1los gestos que hemos observado en los últimos dos años. pero que un sucinto rcsumenlnos impida no ver lo que habido: ataques personales a dirigentes políticos, intentos de atentar contra las vidas privadas, búsquedas de falsas descendencias, chant~jes desmedidos al Ejecutivo, intentos de atacar la imagen pública del jefe del Estado, y. por el camino, destrozar todo lo que se halle aunque nada tenga que ver: periodistas, fiscales, y hasta pintores, si se tercia. Otra vez la necesaria destrucción como paso previo al recambio. Entonces, si creíamos vivir en un sistema constituido, podemos pedirnos sí no erramos y: si no resulta que todavía crecemos en un periodo constituyente (en parte, éste es uno de ¡tos elementos del mensaje de la derecha, ! mensaje que desde luego no comparto). Y en ésas estamos . Podríamos aceptar la metafora del fusible. Pero no acierto a comprender que sea necesario dejarlo inutilizado. Dice Rubert que ha habido un apagón y que se requiere cambiar el fusible para que,¡ ¡zas!, se haga la luz. Bien. ¿Y tambien necesitamos pasar el fusible por un baño de ácido clorhídrico para que no quede rastro de él? ¿Es menester poner en peligro el mismo suministro de f1uído eléctrico, de fluído democrático'? ¿Han pensado en la posibilidad de sentar otro precedente segun el cual ya siempre deberá usarse el mismo estilo ¡ destructor? Además, para que nos conformaríamos con el fusible: ¿no sería detnasiado sencillo, demasiado injusto, si además no nos planteamos el recambio de las bombillas, del cableado. y, quizás, la posibilidad de instalar un relé? [L'estil polític que proposem] Quiero llamar su atención sobre los puntos en que baso una propuesta que, si quieren, y para su comodidad. pueden clasificar como propia del "estilo Barcelona" . Atajar la insensibilidad por la vía de la máxima participación democrática, es decir, ganando proximidad política y otorgando a los poderes locales --a los municipios, también a las autonomías-- más capacidad de decisión, más recursos, ya que ambas capacidades deben ir a la par. Entrar de lleno en el debate sobre la mejora del sistema en vez de conformarse con la crítica de aquellos a quienes corresponde aplicar desde la legítima pertenencia a un ideario político la gestión de todo cuanto el sistema provoca y necesita. Atreverse a pensar nuevas posibilidades de acercamiento entre la representación política y lo representado . Y enfocar las discrepancias como algo válido, t omo un conjunto de ideas positivas que se mezclan para conseguir sacar conclusiones que aporten mejorabilidad en vez de poner de relieve las crispaciones personales ¡a de grupo y las tendencias a marcar distancias. Eso es algo tan sencillo --.y por ello; supongo, tan complicado-- como hacer 1 z:\dadcs\scd\tcxt\sigloxxi.doc .. ··- �SIGLO XXI/I'M Pilg. 12/ de la política un instrumento útil, un modo de actuar que no se base solamente en los enfrenamientos ideológicos --o simplementtl partidarios-- porque no puede vivirse permanentemente en campaña electoral. En cierto modo, para ser justos, hay que atribuir el error de convertir la vida política, el normal debate político, en una campaña constante a aquellos que, quizás por impaciencia, quizás porque han reducido su ideario a una simple estrategia de toma del palacio ;(y luego ya se arrepentirán), han venido convirtiendo su legítima aspiración en el obj~to principal de su actuación. Es un error que la dercha, tarde o temprano, va a tener que pagar, aunque preferiría que en vez de echamos las cuentas --y en vez de decir quien debe pagar qué-- nos sentáramos ya desde ' ahora a discutir sobre nuevas bases de comportamiento, para definir un estilo de consenso en el cual la lucha por el poder, es 'decir, la lucha lógica entre partidos para gobernar, no sea, como en los tres últimos años, un mero acoso salvaje los frutos del cual van a ser, para todos, amargos y de compljcada digestión. j Quiero sumar a ese llamamiento --a ese ofrecimiento de un modelo que funciona en Barcelona-- una breve reflexión sobre los sistemas de ciudades, es decir, sobre el modelo que por ellas mismas representan las ciudades. [Eis sistcmcs de ciutats] Barcelona participa --y a menudo ha sido quien las ha impulsado-- en diferentes redes de ciudades, dedicadas a cuestiones concretas, desde Jos asuntos medioambientales a la vivienda, la salud, el bienestar social o la cultura. Barcelona participa activamente en la construcción europea con su presencia en ~1 Comité de las Regiones, organismo comunitario que Barcelona vice-preside. Estamos también en el Comité de Muncipios y Regiones de Europa, organismo que el alcalde pe Barcelona preside. Además, Barcelona impulsa agrupaciones de ciudades mediterraneas. Hemos celebrado dos conferencias y hemos participado, como sede, sí, pero como algo más, con cierto espíritu de capitalidad mediterranea, en la Conferencia Euromediterranea, que ha sido un éxito rotundo por el cual todos Jos partidos deberían felicitarse y felicitar al ministro Javier Solana. Hay momentos, y permítanme aquí la introducció de un paréntesis, en los que uno percibe claramente como son las personas. Ahí se ve si uno antepone los intereses lamiq.adores, propios de su partido, a los del Estado, y creo de verdad que el éxito de la c~nferencia de Barcelona es un éxito del gobierno, claro, pero es mucho más, es un éxitp español. Los intentos que ha habido de reducir este éxito me parecen miserables y, por decirlo de algun modo, pecan de españolear poco. Hay momentos en los que uno debe felicitarse por los éxitos porque además de serlo del gobierno lo son para todos ~ Dejenme que riña ahora, modestamente, pero con severidad, a algunos medios de comunicación madrileños (y digo algunos, porque no fueron todos) que trataron con desprecio la conferencia de Barcelona y buscaron la manera de reducir su auténtico relieve. Se equvocaron, porque creyeron que despreciando un éxito de España se debilitaba¡al gobierno y el papel de los medios es informar, incluso crear opinión, pero nunca certenar la imagen del país creyendo que se ataca al gobierno. No voy a recordar ahora aquello que se dijo de los "pedigüeños", pero la cosa va por ahí. 1 z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pitg. 13 1 SIGLO XXI/ PM Cierro el paréntesis y vuelvo a mi discurso~ vuelco a mi ciudad. Barcelona, decía, participa en redes diversas. Participamos e~ las redes que europeas y en las redes mundiales de ciudades, con el objetivo de uni¡r esfuerzos de las diferentes asociaciones de ciudades para formar un grupo poderoso, en el marco de Naciones Unidas. De modo que Barcelona se plantea un modeJo segun el cual partimos de la máxima proximidad hacia la proyección universal gracias a los sistemas de ciudades. ¿Cual es la eficacia de estos sistemas? Podría poner mu~hos ejemplos pero ya es tarde y voy a centrarme en solo dos aspectos, que creo que permiten percibir con claridad todo lo que . . . ~ ! qUiero s1gmhcar. El primero, es la eficacia para resolver cuestiones de interés comun. Pongamos por caso las autopistas de la información. Requieren dd nudos centrales. Y esos nudos se llaman ciudades. Las ciudades saben que forman u~ sistema, un mercado singular tanto de intercambios culturales y económicos como de intereses comunes. Si las ciudades se ponen de acuerdo sobre como organizar la E_!"esencia del cable de fibra óptica, sobre las autopistas de la infrmación, sobre los usos de las nuevas tecnologías y sus consecuancias --teletrabajo, incremento de nu~os servicios, primacía de la calidad y de la eficacia, etc.-- será más üícil resolver cuestiones que los Estados, quizás preocupados por asuntos más generales, no pueden atender debidamente o que, cuando lo hacen, actúan con más lentitud. Las ciudades hacemos más de prisa aquello que los Estados tardan más a resolver. Otro ejemplo sería el de la solidaridad. El ca~o de Sarajevo es muy rotundo. Hubo un tiempo en el que los Estados dudaban --ahora ~a se han decidido, pero admitamos con vergüenza que Estados Unidos han tenido un protagonismo que hubiera correspondido a Europa y que Europa, por razones que ahora nó quiero abordar, para no escaparme de lo que les he anunciado, ha f1aqueado--. Bueno, ¡~ues ante las dudas de los Estados, dudas sobre la necesidad de hacer cosas y dudas sobre qué cosas de podían hacer, las ciudades axtuaron, actuamos. Quiero apuntar aquí, para evitar malas interpretaciones, que no creo que los Estados dudaran por "maldad". Digamos si acaso que los Estados tienen ciertas obligaciones que los hacen un poco prisionerbs, y eso siempre será así porque forma parte de la misma esencia de los Estados. Mientras tanto, las ciudades colaborábamos, con nuestra ayuda moral, política, humanitaria y material. Luego ejercimos presiones sobre los Estados, para la llegada de acuerdos de paz. Y finalmente, porque cu(lndo se trata de empezar a hablar de reconstrucción, de convertir la paz en durad~ra y de recuperar el tiemp perdido, las ciudades nuevamente nos hemos puesto delant~, a la cabeza. Los sistemas de ciudades, por lo tanto, tienen capacidad de decisión y capacidad de resolución. Eso es tener poder. El auténtico poder de las ciudades. Y, vuelvo a mis afirmaciones sobre la proximidad, como las c~ udades son las organizaciones humanas que más en cuenta tienen a las personas, a la ciudadanía, resulta que hablar del poder de los sistemas de ciudades es hablar del poder de los ciudadanos y ciudadanas. Lo repito: de la máxima proximidad, es decir, del poder más cercano a la gente, al máximo poder, el poder de resolver cuestiones en cualquier pm~e del mundo. Me parece que la ecuación además de funcionar nos debe emocionar. Se ~rata de devolver a las personas aquello z:\dadcs\sed\tcxt\sigloxxi.doc �Pilg. 141 SIGLO XXI/ PM que les pertenece: la capacidad de la maxi,ma decisión para abarcar los máximos objetivos. No van a negarme que se trata de un¡ modelo ambicioso. [Les nostrcs aportacions] 1 1 La renovación del sistema democrático pasa ¡pues por las ciudades. La mejora de la calidad de vida pasa por las ciudades. La eficapia en los servicios pasa por las ciudades. El nuevo estilo de hacer política, más cercano y más amable, sin rencillas ni derribos innecesarios, pasa por las ciudades. Como respuesta a los retos del siglo XXI creo que está nada mal. ¿Qué más queremos aportar? Lo que nos es más propio, eso que despectivamente se ha llamado pactismo y que yo prefiero llamar entqndimiento. La búsqueda de los acuerdos, el estilo en el que la oposición intenta ganarse el gobierno sin miedo, con valentía, es decir, sin necesidad cobarde de acudir a los qu~ desde fuera de la política quieren dañar el sistema en vez de debatir sobre como mejorarlo. [lJna idea d 'Espanya] Barcelona quiere aportar también su visión de España, de esta España plurinacional, plurilingüística, de esta España de todos en la que lo común puede más que lo particular. Una España que cuente con las autonomías porque precisamente la suma de todas ellas es lo que confiere a España su carácter de gran país. No una España en la que el estilo de algunos se imponga sobre los otros aunque ~ disimule hablando de tolerancia a las particularidades. Como si España fuera un todo uniforme en el cual hubiera algunas formas anexas y peculiares, que habría que tolerar. Todo lo contrario: la suma de las peculiariedades es lo que conforma el todo, no hay todo sin suma de las partes y cuando se ha intentado que el todo sustituya las partes, España ha emprendido una vía sin futuro. Una España que cuente con las ciudades, con lqs poderes locales, con los gobiernos más cercanos a los ciudadanos, que son los gobierpos municipales. Una España que tenga claro que la proximidad, la proximidad de los gobiernos a la ciudadanía, es la base de la participación democrática y el punto de part~da para llevar a cabo las mejoras del sistema. Una España que piense en la suma d~ las ciudades y pueblos, no una España pensada como algo abstracto e ideal --inicio y raíz del pensamiento nacionalista de derechas-- sinó como algo real, concreto, que ¡se manifiesta y expresa precisamente a través de la diversidad de las personas, de la diversidad de los pueblos y ciudades, de la diversidad de las comunidades autónomas. No tengo una solución fácil ni puedo señalar con precisión --no es esa mi labor-- de qué modo debemos aportar ese punto de vista, ese 1estilo Barcelona, a la política-hervidero que todavía ocupa el espacio principal en la cawtal del Estado. Pero si creo que tenemos esa obligación, esa responsabilidad. ¡ Alberto Ruiz Gallardón declaró en una entrevista, hace algunos meses, que le paracería bueno "catalanizar un poco España" y con esa f1;ase provocadora hablaba de un estilo, de z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �Pag. 15 1 SIGLO XXII PM un modo de hacer. Yo les propongo, con toda humildad, pero con el orgullo de ver qué el modelo funciona, barcelonizar un poco la plj>lítica del Madrid capital de España. 1 No vean en ello --no lo hay, es imposible que ¡nadie vea lo que no es-- un ofrecimiento personal del Alcalde de la Ciudad. Les hablo d~ un modo de actuar, de un estilo político, de un pensamiento, que viene representado qn muchas voces. Por ejemplo, en la de Narcís Serra, que fue alcalde de Barcelona antes de ser ministro de Defensa y vicepresidente del Gobierno. Por ejemplo, en la dq Miguel Roca, que ahora ~jerce de digno opositor --partidario de los consensos y acuerdos-- en el ayuntamiento de Barcelona y que antes estuvo aquí, en el Congreso de Digutados, y creo que siendo admirado por casi todos. En fin, no quería personalizar en nadie ese esttlo pero el temor justificado a que ustedes me lo atribuyan como algo personal me obligaba a poner al menos un par de ejemplos que desmintieran tal sospecha . 1 1 Lo que pido --y creo que lo que pide Barcelona-- es que la política espaí1ola se cií1a al terreno que le corresponde, que la política se inspire en la confianza, en la legitimidad de la lucha por gobernar sin caer en los derribps, en la seguridad de que, ocurra lo que ocurra, hay ciertas cosas que todos comparti¡nos y en la certeza de que el objetivo común, más allá de las ideologías, más allá de las lógicas discrepancias de modelos o de 1 modos de gestión, es el mismo para todos, puesto que una política que no tenga de objetivo servir a Espaí1a --eso es: servir a los ciudadanos y ciudadanas de Espaí1a-- no tiene sentido ni justifica su existencia. [Optimisme] Quiero terminar refiriéndome a una pieza clave1 este modelo que creo que ya se ha ido percibiendo a lo largo de mi intervención pero 'que no he explicitado todavía. Hablo del optimismo. Seguro que ustedes lo han ido no~ando, pero no lo mencionado como un elemento fundamental y lo hago ahora. DJrante demasiado tiempo Espaí1a vivió sumergida en una filosofía que tendía a destacar lo oscuro. Incluso en Cataluí1a hubo un tiempo en que el fatalismo dominaba la escena y Barcelona no fue ajena a ese miedo. Ahora, desde hace ya tiempo, nos hemos alejapo por fortuna de la oscuridad. Perpo se observan riesgos de volver hacia aquellos días sin luz. Parece como si hubiera quien creyera que para sacar provecho, para obtener beneficios políticos, necesita teí1ir de oscuro todo lo bueno, pintar paisajes dominados por el pesimismo y lanzar mensajes depresivos. Se percibe, por ejemplo, en las posiciones antieuropeas que a veces parece que resurjan de las cuevas profundas de lo antiguo, de un "nosotros solos" que no nos lleva a ningua parte. Quiero creer que se tra* solamente de brisas que pasan, no de vientos que mueven nada. Quiero creer que no tienen fuerza. Quiero creer que son pocos y sin capacidad de convencimiento. Porque es evidente que hay muchísimos más ! motivos para el optumsmo. Basta con mirar hacia atrás y darnos cuenta de lo recoqido, que es mucho y bueno. Basta con mirar a los más jóvenes para comprender que tenemos todas las posibilidades del mundo para ir hacia donde queremos. Basta ver el empuje de las ciudades --yo les he hablado de Barcelona, peró hay muchas más que quieren y desean con fuerza situarse en z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc �........... Pág. 161 SIGLO XXII PM posiciones mejores en los próximos años y que!estan trab~jando para ese objetivo-- para creer que podemos llegar lejos. Basta con ~omprobar que hay muchos dirigentes políticos capaces que creen en el entendimientb, en la razón, en la persevrancia, en los acuerdos, en la buena voluntad. Basta con entender el papel magnífico de la Corona y de Su M~jestad el Rey para saber que los español~ ya nos hemos decidido hace mucho por la vía del optimismo. Tenemos condiciones objetivas para mejorar nuestra posición en Europa. Tenemos motivos para creer en nuestras posibilidades '·n materia de competitividad. Tenemos buenas razones para creer en nuestras capacidades como país. Por ello quiero hacer una invitación al optimismo y, si me permiten el,uso de una expresión coloquial, quiero decirles que "los cenizos" no tienen nada qud hacer, ni en política ni en ningun otro ' a seguir los pasos de los optimistas. campo, porque España les va a olvidar y solo ¡va Sobretodo, porque objetivamente hay millones Íde razones para el optimismo y ninguna que justifique los malos agoreros. Gracias por su atención, gracias por compa~tir --estoy seguro de ello-- esa visión generosa y honesta de la vida política. Dese~ que entre todos rehagamos lo que sea necesario para empezar con nuevo impulso, pon nuevas voluntades. a trab~jar para conseguir lo que el país espera de todos nosotr~. Muchas gracias. z:ldadeslsedltextlsigloxxi.doc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4372 Title A name given to the resource Conferència Club Siglo XXI Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Comunicació Societat de la informació Relacions Internacionals Acció política Model social Club Siglo XXI Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1467/19951214d_00705.pdf 56b161a8626f496bddcb08292ca29c60 PDF Text Text tluv‘ (.11, 1)v(ii • 191'' (-4 PROPOSTA D'INFORME DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE TURISME 5E16 ze oebnr 91.50ÑT4trte1a De- 8412,cetAA11 Barcelona ha fet el salt turístic el 1995. Ha estat una sorpresa per a tothom. Per a nosaltres relativament, perquè sabíem que els esforços duts a terme havien de donar bons resultats. 1. Benvinguda als nous membres i agraïment als que deixen el càrrec. Aquesta és la segona reunió de l'any del Consell General de Turisme de Barcelona. Des del 8 de maig passat hi ha hagut unes eleccions municipals que han renovat l'Ajuntament de Barcelona i, per això, avui també modifiquem aquest Consell General amb la incorporació de nous membres en representació del govern de la ciutat: - Els membres que segueixen: Enric Truñó, Albert Baffle, Enric Lacalle i Xavier Roig. - Els que entren de bell nou: les senyores Maravillas Rojo, Pilar Rahola, Teresa Sandoval i Maria del Carme Servitje, i els senyors Joan Fuster i Eugeni Forradellas. - També, en representació de l'Ajuntament segueixen el president del Port Autònom, en aquest cas el Sr. Antoni Pujol, que acaba de ser nomenat per aquest canee, així com al Sr. Alfonso de Alfonso, director de l'Aeroport. Els directors de Renfe i d'Iberia, dues institucions amb les quals Turisme de Barcelona hi manté Ilaços estrets de col.laboració, també ens seguiran acompanyant en aquest Consell General, encara que com membres a Observadors per no forçar la representació de l'Ajuntament al Consorci. Vull agrair, en nom de tots els presents, la feina que han dut a terme els representants de l'Ajuntament que han cessat i que ens han acompanyat durant els dos primers anys d'existència de Turisme de ,9€ t/ �Barcelona: els senyors Joan Clos, Francesc Vicens, Joan Colidecarrera i Miquel Lumbierres, així com el fins ara president del Port, Sr. Josep Munné, i al fins fa poc director d'Iberia, Sr. Francesc Robles, que des del primer moment ens van donar el seu suport. També s'ha d'agrair la presència fins ara del senyor Josep Miquel Abad, en representació de la Fundació Barcelona Promoció, que a pa rt ir d'avui serà rellevat pel senyor José Antonio Díaz Salanova; la del senyor Lluís Monreal que és substituït pel president de la Cambra de Comerç, Sr. Antoni Negre; la del senyor Jordi Oliveres, que el relleva el nou gerent de la Cambra, Sr. Carles Castells, ï també hem d'agrair, en especial, l'assistència del secretari general, Sr. Jordi Baulies, càrrec pel qual avui anomenem el Sr. Guerau Ruiz i Pena. 2. L'any rècord del turisme a Barcelona Reprenent l'inici de la meva intervenció, els haig de dir que aquest any ha estat per a Barcelona el de la represa econòmica, sobretot en el sector turístic on la ciutat ha iniciat un procés ascendent. Per primera vegada en la història, l'activitat turística comença a pesar dins el conjunt de l'economia de la ciutat. La inversió duta a terme comença a donar els seus fruits. Les noves infrastructures, els nous hotels sorgits amb el projecte olímpic, juntament amb els esforços de modernització del sector, han estat decisius per veure com el mes d'octubre passat ja havíem superat en 780.000 les pernoctacions de 1994. - Per tant, a finals d'any, consolidarem amb escreix l'objectiu fixat per a l'any 1995 que era arribar a superar els 5 milions de pernoctacions. - I també superarem el nombre de visitants, arribant fins els 3 milions. Recordo que les bones previsions eren arribar als 2.850.000 visitants. - L'any 1995 ja s'inscriu en aquests moments corn a l'any rècord del turisme a Barcelona. Un any en què el turisme urbà ha crescut per 2 �damunt del tradicional de sol i platja, com es va detectar a l'estiu, quan l'ocupació de places hoteleres va pujar 8 punts respecte el 1994 situant-se al 55%, el mateix percentatge amb el qual s'acabará probablement. - Aquest any, els hotels de Barcelona han posat quatre vegades el Mol de "complet". Amb ocasió de Construmat, del Saló de l'Automóbil, que va coincidir amb el Gran Premi de Fórmula 1, a la segona setmana de setembre i fa dues setmanes amb la celebració de la Conferencia Euromediterrània. En xifres rodones, el conjunt d'aquests resultats representen un increment en pernoctacions de l'ordre del 20%, un percentatge que supera el que obtenen els altres sectors econòmics de la ciutat com a mitjana. Això ha estat així perquè hi ha una reactivació económica general que ha permès que s'incrementin els viatges de negocis, els desplaçaments per visites turístiques i un increment deis certàmens firals. El que el sector turístic pugi per sobre de la mitjana també ens indica que el sector turístic está guanyant pes sobre el P.I.B. de la ciutat. Si aquesta tendencia es manté, com tot sembla indicar encara que potser no amb el mateix índex de creixement, el sector turístic está esdevenint un important àmbit económic a la ciutat , Dit això, s'ha de matisar, però, que aquest creixement es deu -en una proporció de dos a tres- sobretot al turisme derivat de les activitats de negocis, firals i congressuals, tot i que s'aprecia un fort desenvolupament del turisme vacacional. 3. Reactivació econòmica a la ciutat Pel que portem d'any, altres dades significatives sobre la reactivació económica de Barcelona que cal destacar són: 3 �- L'atur ha baixat un 12% (com a la resta de Parea metropolitana i a Catalunya), mentre que pel conjunt d'Espanya el descens només arriba a un 7,4%. - Les llicències d'obres per habitatges han crescut un 88%. - L'activitat del Port ha augmentat un 12%. - A l'Aeroport, el nombre de passatgers ha augmentat un 10% i el total de mercaderies un 14,7%. I durant set mesos consecutius, l'Aeroport ha superat el milió de passatgers. El récord de l'any olímpic ha estat pulveritzat. - 1 a la Fira, només en el primer semestre, deis prop de 150.000 metres quadrats de superfície contractada respecte l'any 94, s'ha passat als 278.000 metres quadrats. Certament, aquest any 95 ha estat excepcional per a la Fira i això ha incidit favorablement en l'ocupació hotelera. Per a l'any que ve, les perspectives de la Fira també son molt bones, tot i que possiblement no als mateixos nivelis que aquest any, en el que han confin certàmens corn Construmat, de carácter bianual. 4. Nous equipaments d'atracció turística Tot i així, la ciutat ofereix noves infrastructures que augmentaran l'atractiu turístic. El nou recinte firal de Montjuïc - 2, la finalització del gran projecte lúdic del Maremágnum, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, inaugurat fa poc, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, que tot just ara obre amb una joia única al món com és la col.lecció d'art romànic. I esperem que ben aviat s'hi pugui afegir a aquesta llista la nova Estació Marítima -la nova direcció del Port s'ha compromès a tenir enllestida una primera fase per a l'estiu de l'any que ve-, el Teatre Nacional de Catalunya (1996), l'Auditori de Glòries (1997), el Liceu (finals de 1997), el Teatre Lliure (1998), un nou Palau de 4 �Convencions i Congressos i la nova Estació de Sagrera amb la seva área de centralitat i l'arribada del Tren d'Alta Velocitat. Cal a dir que, seguim comptant amb poderoses infrastructures d'atracció de visitants com són els altres museus de la ciutat (el Picasso, el de la Ciutat, les fundacions Miró i Tàpies, o la Col.lecció Thyssen), el Port Olímpic i el complex lúdico-comercial de l'Hotel Arts, el Maremágnum del Port Vell, el barri gòtic, la Rambla, Gaudí i el modernisme, així com els centres de l'Illa i de Glòries i els altres eixos comercials de la ciutat. 5. Els reptes: les noves infrastructures i aconseguir més visitants El nostre repte és reforçar la posta en marxa de les noves infrastructu res que abans he esmentat per tal que repercuteixin positivament en el conjunt de la nostra economia. 1, en concret, en el sector turístic. Perquè a més d'anar més enllà constituint programes de promoció i serveis sòlids, l'objecti u és aconseguir més visitants. Aquí voldria assenyalar dos iniciatives impulsades per Turisme de Barcelona que hi incideixen molt favorablement. D'una banda, el Barcelona Convention 13ureau, que consolida la seva tasca mantenint Barcelona en els primers nivells de les ciutats organitzadores de Congressos, Convencions i Viatges d'Incentius. Aquest any hem tingut dues grans reunions (la de la Societat Europea de Respiratòria -9-500 delegats-, i la presentació de Renault -7.000 delegats) i per a l'any que ve tindrem dos grans esdeveniments més com el Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (6.000 delegats) i el Congrés Internacional de Trasplantament (3.000 delegats). I, d'altra banda, el programa Barcelona Ciutat de Compres, que está esdevenint l'instrument principal de promoció del nostre comerç de cara a la demanda externa. L'actual campanya al sud de França, Navarra, Aragó, el País Valencià o les Illes Balears está demostrant 5 �els seus fruits com es pot comprovar en l'animació del comerç de la ciutat del que hem anomenat "Shopping Line". 6. Els reptes de Turisme de Barcelona Turisme de Barcelona té el gran repte de la promoció exterior de la ciutat. L'anar a buscar "clients", com es diria colloquialment. Però també, entre tots, hem de garantir que els acollim amb qualitat, tal com preveu el II Pla Estratègic Barcelona 2000. El que Barcelona pugui seguir sent una ciutat de qualitat, en urbanisme, en serveis, en establiments hotelers i en restauració, en equipaments per a congressos. Aquesta és la clau del nostre creixement. No vull acabar la meya intervenció sense comentar una qüestió que ens afecta directament com a consorci, com és la qüestió del seu finançament. En aquests moments, tant l'Ajuntament de Barcelona com la Cambra de Comerç aporten cadascun 190 mil ions de pessetes. Aquesta és una aportació que no pot baixar de sostre si volem seguir endavant. Tant una institució com l'altra veiem amb expectació la possible sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'obligatorietat o no de les quotes a les cambres de comerç. No cal dir que una sentencia desfavorable repercutiria negativament en el Consorci. Els avanço, però, que si convé cercarein noves fórmules de finançament, obrint el Consorci a nous sectors. Com han vist per les dades que els he facilitat, estem en el bon camí. Aquest Consorci, fruit de la cooperació entre els sectors públic i privat, tal com vam fer amb els Jocs, está donant els seus fruits. S'està treballant arnb imaginació i amb professionalitat i, de ben segur, que aquesta és la fórmula per consolidar el que ja hem assolit. Superarem nous reptes i Barcelona no deixará de ser una referencia internacional. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4373 Title A name given to the resource Proposta d'informe del President del Consell General de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1468/19951218d_00706_LD.pdf 71f4989235ee0499098d906e1326126e PDF Text Text Gabinet Tecnic de Relacions Públiques i Protocol BARCELONAPUNTCLAU CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL 1 MIRA, ALCALDE DE BARCELONA Dia : 18 de desembre de 1995 Hora: 19.00h . Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar (e/ Con solat , núm. 2) ORDRE DE L'ACTE * Obertura de l'acte a ca rrec de l'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia, President de la Cambra Oficial de Comer<;, lndústria i Navegació de Barcelona, qui dóna la paraula a, - Excm. Sr. Caries Ponsa i Ballart, President de Barcelona Centre Logistic. - Conferencia a carrec de I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelon a, sota el títol Barcelona Centre Logístic Europeu. * Cloenda de l'acte a cura de I'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia, President de la Cambra Oficial de Comerr; , lndústria i Navegació de Barcelona. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta per a la conferencia de !'Alcalde sobre els reptes de Barcelona en el camp logístic EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR AL PRESIDENT ANTONI NEGRE LA DISPOSICIÓ DE 'LA CAMBRA DE COMER<;, r,· · (JI ~ ~:.• INDÚSTRIA 1 NAVEGACIÓ A FACILITAR EL SALÓ DAURAT DE LA CASA DE LA LLOTJA PER A AQUESTA CONFERENCIA. 7 l~¡~ >f~~t~, t .'\9 SEGURAMENT ES TRACTA DEL LLOC MÉS IDONI PER PARLAR DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA 1 L'ÁREA \ fJ METROPOLITANA ¡r \' VOCACIÓ EUROPEA. AQUEST SERÁ EL NUCLI DE LA MEVA ~ rrl COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA DE INTERVENCIÓ, EN LA QUAL INTENTARÉ COMPAGINAR LES DADES OBJECTIVES AMB LES REFLEXIONS, ELS FETS AMB LES PROJECCIONS DE FUTUR. TAMBÉ VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE LOGÍSTIC LES ACTIVITATS QUE ESTA DUENT A TERME, EN EL MARC DE LES QUALS SE SITUA AQUESTA CONFERENCIA. EL MODEL "FLEXIBLE" DE DESENVOLUPAMENT EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'UNA GRAN CIUTAT ES POT DEFINIR A PARTIR DE TRES GRANS FACTORS: L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, LA POLÍTICA 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ECONÓMICA GENERAL (QUE COMPREN EL GRAU D'OBERTURA A L'EXTERIOR 1 LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ) 1 L'ORGANIT?ACIÓ DEL TERRITORI (QUE INCLOU EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC LES INFRASTRUCTURES). ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ ADOPTANT L'ANOMENAT MODEL "FLEXIBLE" 1 S'ESTAN PRODUINT UN SEGUIT DE CANVIS EN LA FORMA D'ORGANITZACIÓ Dq LA PRODUCCtÓ 1 DE GESTIÓ MACROECONÓMICA, CANVIS qUE RECLAMEN RESPOSTES URBANÍSTIQUES 1 DE PROVISIÓ D'INFRASTRUCTURES. L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODlUCCIÓ ESTA DOMINADA PER PRINCIPIS DE NATURALESA AVENyOS TECNOLÓGICS FLEXIBILITZADORA. PERMETEN ELS INCREMENTAR L'EFICIENCIA REDUINT EL TAMANY DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS. ES GENERALITZA L'ÚS DE LA INFORMÁTICA EN LA PRODUCCIÓ PARAL.LELAMENT, FINANCERS, CANVIAR INDUSTRIAL CREiiXEMENT EL SALARIALS ASPECTES DE SERVEIS. DELS COSTOS 1 ENERGETICS OBLIGUEN BÁSICS L'ESTRATEGIA DE A PRODUCTIVA, EN UNA DIRECCIÓ FLEXIBILITZADORA QUE COMPREN ELEMENTS COM !LA DISMINUCIÓ D'ESTOCS, L'EXTERNALITZACIÓ DE FASES SENCERES DEL PROCES PRODUCTIU 1DE SERVEIS, ETC. 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LOG ÍSTICA PRIORITATS SUBSTITUEIX EL D'ORGANITZACIÓ MÁRKETING DE LES EN LES EMPRESES INDUSTRIALS . LA RECUPERACIÓ DE L'OFERTA PASSA A SER L'OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÓMICA; L'EXTENSIÓ DE LA DEMANDA ES VOL OBTENIR OBRINT ELS MERCATS 1 FENT POSSIBLE LA GLOBALITZACIÓ DE LES ECONOMIES NACIONALS. CREIXEN INTENSAMENT ELS REQUERIMENTS D'INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT 1 COMUNICACIONS DIMENSIONATS A ESCALA INTERNACIONAL. ES FA NECESSARI PLANTEJAR ESTRATEGIES ECONÓM IQUES REFERENCIADES EN EL TERRITORI, QUE POSIN L'EMFASI POSITIVES PER EN LA GENERACIÓ AL SISTEMA D'EXTERNALITATS PRODUCTIU; LA UNITAT D'ANÁLISI JA NO ÉS EL SECTOR SINÓ ~L TERRITORI. EL MODEL DE "CIUTAT FLEXIBLE" COMPORTA TOT UN CONJUNT DE CONSEQÜENCIES: - NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI DE LES GRANS, CIUTATS. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS SEGUEIXEN SENT FONAMENTALS, PERÓ PERA LA SEVA CONTINUrTAT CAL ADAPTAR LA POLÍTICA TERRITORIAL 1EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - EL NOU MODEL TENDEIX A INCREMENTAR LA DEMANDA DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS. - L'OFERTA D'INFRASTRUCTURES S'HA D'ADAPTAR 1 AVANCAR-SE A AQUESTS GANVIS. LA NECESSITAT DE REDIMENSIONAR LES INFRASTRUCTURES EXIGEIX UN TRACTAMENT AMPLI 1 COORDINAT, FINS 1 TOT ENTRE DIVERSES CIUTATS , PER ASSOLIR LA "MASSA CRÍTICA" SUFICIENT- 1 ATRAURE GRAN S OPERADORS INTERNACIONALS. - L'INCREMENT HA DE SER TAN QUANTITATIU COM QUALITATIU . S'HA D'ACONSEGUIR QUE LA DEMANDA ES DIRIGEIXI DE MANERA CREIXENT CAP A L'EXTERIOR, GLOBALITZANT L'ECONOMIA, 1 S'HA D'AMPLIAR L'ABAST 1 LES FUNCIONS DELS SISTEMES PORTUARIS AEROPORTUARIS. - EN LA POLÍTICA D'INFRASlRUCTURES CAL INTEGRAR L'ESCALA NACIONAL AMB LA LOCAL. - LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT COMUNICACIONS HAN DE RESPONDRE AL DOBLE REPTE DE GLOBALITZACIÓ 1 FLEXIBIL.ITAT DE L'ECONOMIA. - LA FLEXIBLE PRODUCCIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA 5 EXIGE IX LOGÍSTICA EN EL AMBITS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CREIXENTS DE LA PRODUCCIÓ 1 EL REPLANTEJAMENT D'ALGUNES PECES PLANEJAMENT BASIQUES URBANÍSTIQ; DEL CALEN SISTEMA NOVES DE AREES ESPECÍFIQUES (ZONES D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES). - LA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ DE LES CIUTATS DERIVA CAP A NOVES TENDENCIES QUE POSSIBILITEN UNA DIVERSIFICACIÓ MÉS GRAN. - LA MIDA DELS ESTABLIMENTS PRODUCTIUS TENDEIX A DISMINUIR. - LA DINÁMICA DE LOCALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA TENDEIX A SlifUAR LA PRODUCCIÓ A LA PERIFERIA DE LA METRÓPOLIS. BARCELONA, "CIUTAT FLEXIBLE" EL CONJUNT DEL SISTEMA METROPOLITA DE BARCELONA HA SEGUIT UNES PAUTES PRÓPIES DEL MODEL DE DESENVOLUPAMENT FLEXIBLE. L'EVOLUCIÓ QUE BARCELONA 1 EL SEU ENTORN HAN SEGUIT ELS DARRERS ANYS ES CARACTERITZA CREIXEMENT DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 INDUSTRIAL 6 PEL (1 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PER TANT DE L'OCUPACIÓ POBLACIÓ) l1 DE LOCALITZACIÓ DE LA A LES DUES CORONES METROPOLITANES. AQUEST FET S'HA POSAT ESPECIALMENT DE MANIFEST ALS MUNICIPIS SITUATS A L'ENTORN DEL RIU LLOBREGAT 1 EL CORREDOR DE LA B-30. ENTRE LES CONSEQÜENCIE$ QUE SE'N DERIVEN ES TROBEN EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS A BARCELONA, NECESSITAT LA L'EXTERIOR DEL --MUNICIPI D'INCREMENTAR DE LA CONNECTIVITAT ENTRE LA "CIUTAT CENTRAL" 1 LES DUES CORONES 1 ENTRE LA PRIMERA 1 LA SEGONA CORONA METROPOLITANA, 1 LA NECESSITAT D'ARTICULAR LES INFRASTRUCTURES LOCALITZADES AL BAIX LLOBREGAT AMB EL CONJUNT DE CIUTATS, CENTRES DE PRODUCCIÓ 1 MERCATS DE TREBALL DE LA SEGONA CORONA, TANT EN SENTIT GARRAF 1AL T PENEDES COM EN SENTIT TERRASSASABADELL-GRANOLLERS. EL PRINCIPAL REPTE D'AQUEST ENTRAMAT METROPOLITA EN ENTRAR A LA DECADA DELS NORANTA ERA EN BONA MESURA DE NATURALESA INFRASTRUCTURAL. AQUEST REPTE PASSAVA, COM JA S'HA piT, PERLA CONNECTIVITAT ENTRE BARCELONA 1 LES CORONES METROPOLITANES, PERÓ, TENINT EN COMPTE LA GLOBALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA, CAL GARANTIR QUE LES GRANS INFRASTRUCTURES (AERIES, MARÍTIMES, FERROVIARIES, 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA VIÁRIES 1 DE TELECOMUNICACIONS) SUPOSIN UNA OFERTA D'ABAST INTERNACIONAL PER AL CONJUNT DE L'ÁREA DE BARCELONA. EL CONTEXT SITUATS EN AQUEST PUNi, EL CONTEXT EUROPEU INTERNACIONAL PRESENTA UNS TRETS CARACTERÍSTICS: - EUROPA OCCIDENTAL CONC!ENTRA EL 44% DEL COMER<; MUNDIAL; AMERICA DEL NORD EL 17°/o 1EL JAPÓ EL 8°/o. -- ES CALCULA QUE LA DEMANDA DE SERVEIS DE TRANSPORT, DES D'ARA FINS A L'ANY 2010 , CREIXERA FINS A UN 60°/o PEL QUE FA A MERCADERIES 1 FINS A UN 120°/o QUANT A PASSATGERSi. - AQUESTA TENDENCIA ES POT VEURE AFECTADA PER L'APARICIÓ DE "TRAMS DE SATURACIÓ" (ESPECIALMENT EN EL TRANSPORT PER CARRETERA 1 EL FERROVIARI) 1 PER LA MAJOR REPERCUSS 1Ó QUE EL TRANSPORT PER 1 CARRETERA TÉ SOBRE EL IMEDI AMBIENT 1 SOBRE LA SEGURETAT VIARIA (CQNSUM D'ENERGIES RENOVABLES, CONTAMINAqló ATMOSFERICA, SOBRE EL TERRENY). 8 NO EFECTE �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - TAMBÉ Hl PODEN INCIDIR, COM A RESTRICCIONS A L'OFERTA, LA PERVIVENCIA DE XARXES DE TRANSPORT 1 LA INAPROPIADA INTEGRACIÓ DELS INCOMPLETES MODUS DE TRANSPORT (CAL PENSAR QUE FINS ARA, EL DISSENY DE LES XARXES DE TRANSPORT S'HA FET SOVINT DES NACIONAL D'UNA 1, A PERSPECTIVA MÉS, EXCLUSIVAMENT L'EVOLUCIÓ ECONÓMICA HA DElCRMINAT UNA DOTACIÓ , 1 UNA QttALITAT DESIGUAL ENTRE D'INFRASTRUCTURES D'EUROPA 1 LES ÁREES EL MÉS CENTRE-NORD MERIDIONALS DEL CONTINENT). - LES INSTITUCIONS EUROPEES ESTABLEIXEN QUE EL DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TRANSEUROPEA DE TRANSPORTS HA DE COMPLIR LES CO NDICIONS SEGÜENTS: 1.- HA DE GARANTIR UNA MOBILITAT DURABLE 1 SEGURA DE PERSONES 1 BENS EN L'ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS, CONTRIBUINT ALHORA ALS MEDI OBJECTIUS COMUNITARIS EN MATERIA DE AMBIENT ASSEGURANT LES MILLORS CONDICIONS 1 SOCIALS POSS IBLES . 2.- HA D'OFERIR ALS USUARIS INFRASTRUCTURES 1 SERVEIS DE QUALITAT ECONÓMICAMENT ACCEPTABLES . 9 EN CONDICIONS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3.- HA DE COMBINAR TOTS ELS TIPUS DE TRANSPORT, TENINT EN COMPTE ELS AVANTATGES DE CADASCUN. 4.- HA DE PERMETRE UNA UTILITZACIÓ ÓPTIMA DE LES CAPACITATS EXISTENTS. 5.- HA DE SER INTER-OPERABLE EN TOTS ELS SEUS ELEMENTS . 6.- HA DE COBRIR TOT EL TERRITORI, CONNECTANT LES GRANS ÁREES URBANES 1 REGIONS, FACILITANT L'ACCÉS GENERAt 1 ESTABLINT ENLLA90S ENTRE tES REGIONS INSULARS 1 PERIFERIQUES 1 LES REGIONS CENTRALS. 7.- HA DE PREVEURE L'AMPLIACIÓ A LES XARXES DELS ESTATS MEMBRES DE L'ASSOCIACIÓ EUROPEA DE LLIURE COMERc;, DELS PA"iSOS DE L'EUROPEA CENTRAL 1ORIENTAL 1DELS PArSOS MEDITERRANIS. - PEL QUE FA ALS PORTS, ES PREVEU QUE L'EUROPA OCCIDENTAL SEGUIRÁ ESSENT L'ÁREA ECONÓMICA AMB UN MAJOR VOLUM DE TRÁFICS INTERREGIONALS 1 QUE ELS PRINCIPALS INTERCANVIS EXTERNS SERAN AMB ASIA 1 AMERICA DEL NORD. NO ES PREVEU QUE ELS PORTS DEL NORD DE LA UNIÓ EUROPEA PERDIN EL DOMINI DELS FLUXOS AMB NORD-AMERICA, PERÓ ELS PORTS DE LA MEDITERRÁNIA HAN DE JUGAR EL PAPER PREEMINENT EN EL TRÁFIC A L'ORIENT LLUNYA. 10 �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALCALDIA ES PERFILA UN REFOR~AMENT DE LA CONCENTRACIÓ PORTUARIA 1 EL DESENVOLUPAMENT D'ENCLAVAMENTS 1 FORTS ("PORTS-CRU"iLLA", GRANS "MAIN PORTS", CADA VEGADA MENYS NOMBROSOS), UN INCREMENT DE LA COMPETENCIA INTERPORTUARIA A ESCALA CONTINENTAL 1 UNA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ PORTUARIA. EN - L'AMBIT DELS PORTS MERIDIO~ALS JUGARA UN 1 PAPER BASIC LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DEL TRAFIC AMB L'ORIENT LLUNYA 1, TAMBÉ, AMB L'ORIENT MITJA 1 EL NORD D'AFRICA. ENTRE ELS FACTORS DE Cq)MPETITIVITAT DELS PORTS MEDITERRANIS ES TROBEfr'J LA DIMENSIÓ DEL SEU "HINTERLAND", LA PRODUClfiVITAT DELS TRANSPORTS TERRESTRES 1LA PROPIA EFICACIA PORTUARIA - QUANTS ALS AEROPORTS, SEMBLANTS. ES TENDEIX A LES PREVISIONS SÓN LA CONCENTRACIÓ CREIXENT EN ALGUNS GRANS "HUBS" :EUROPEUS, EN DETRIMENT DELS AEROPORTS PERIFERICS, 1 A UNA CREIXENT POLARITZACIÓ ENTRE ELS GRANS AEROPORTS 1 ENTRE ELS GRANS EIXOS DE TRÁNSIT INTERNACIONALS. 11 INTEREUROPEUS 1 �Aj untament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES PREVEU UN INCREMENT DE L'ESPECIALITZACIÓ (TANT EN CAPTACIÓ DE PASSATGEIRS COM DE MERCADERIES) 1 UN PAPER CADA VEGADA MÉS RELLEVANT DE LES MERCADERIES (EL 25% DEL COMERc; MUNDIAL D'ARTICLES MANUFACTURATS ES TRANSPORTA JA ARA PER VIA AERIA). ELS FACTORS BÁSICS EN L'ESTRATEGIA AEROPORTUARIA SÓN LA LOCALITZACió- DE¡ LES INSTAL.LACIONS, LES POSSIBILITATS DE CONINEXIÓ DELS ENLLAc;os TERRESTRES (CARRETERA I!FERROVIARIS), LA INSERCIÓ EN UNA ZONA DE POTENCIA~ DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC, 1 LA QUALITAT DE L'OFERTA DELS SERVEIS DE TERRA, DE DUANES 1 DE SEGUIMENT 1 GONTROL INFORMÁTIC DE LA CÁRREGA, AMB UNA TARIFAdló COMPETITIVA. - PEL QUE FA ALS SERVEIS ~OGÍSTICS, AMB L'AMPLIACIÓ DE MERCATS LA DEMANDA HA CRESCUT ESPECTACULARMENT 1 S'HA MODIFICAT. LES EMPRESES HAN D'ESTAR PRESENTS EN ÁREES DE CONSUM DIVERSES, TENEN UNA MAJOR PRESSIÓ COMPETITIVA 1 S'HAN D'ADAPTAR A L'EVdLUCIÓ DE LA DEMANDA 1 AVANc;AR-S'HI. LES EMPRESES D'ABASTAMENT HAN 1 DE CONTROLAR DISTRIBUCIÓ. LES ELS FLUXOS OPERACIONS RELACIONADES AMB LA diRCULACIÓ DE MATERIALS 12 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AUGMENTEN CONSTANTMENT; ELS TERMINIS D'ENTREGA SÓN MÉS CURTS 1 LA FRBQÜENCIA D'ENVIAMENTS ÉS MÉS GRAN. DE LA GESTIÓ DE FLUXOS MASSIUS ES PASSA A LA NECESSITAT DE GES-rliONAR FLUXOS DIFUSOS DE MERCADER! ES. EL MERCAT 1 L'OFERTA DE SERVEIS LOGÍSTICS, DONCS, S'ESTA TRANSFORMANT. AIXÍ, 1 Hl HA UNA CREIXENT SUBCONT---RACTACIÓ DE LES ACTIVITATS tOGÍSTIQUES PER PART DE LES GRANS EMPRESES INDUSTRIALS A OPERADORS ESPECIALITZATS, ELS OPERADORS LOGÍSTICS , MÉS GLOBALS ¡l AMB MÉS PRESTACIONS, ESDEVENEN AGENTS POLIVALENTS AMB UNA AMPLIA CAPACITAT DE SERVEIS. EN AQUESTA D'ACTUACIÓ TRÁFICS DIRECCIÓ, PROU CAL AMPLfS, 1 DIFERENTS GARANTIR COMBINAR MODUS t DE ÁMBITS DIFERENTS TRANSPORT 1 DISPOSAR DE XARXES D'ALTA QUALITAT DE SERVEI. LA LOCALITZACIÓ DELS ' SERVEIS LOGÍSTICS ÉS FONAMENTAL. LA CREACIÓ 1¡UBICACIÓ DE PLATAFORMES LOGÍSTIQUES / TÉ ELS FACTORS PRINCIPALS EN! L'EXISTENCIA D'UNA GRAN DENSITAT 1 UNA ~ONNEXIÓ EFICA<; D'INFRASTRUCTURE~ DE TRANSPORT; EN EL FET QUE ELS CENTRES DE TRANSIT 1 REDISTRIBUCIÓ HAN D'OFERIR SERVEIS DE QUALITAT, ; 13 DE TRACTAMENT �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAtDIA ESPECIALITZAT DELS PRODUCTES 1 DE TRANSMISSIÓ D'INFORMACIÓ; EN LA CAJPACITAT D'ACOLLIR GRANS VOLUMS DE TRÁFIC 1 PROJECTAR ADEQUADAMENT LA IMATGE DE LES EMPRESES INSTAL.LADES A LA PLATAFORMA; EN EL FET QUE L'ÁREA D'INFLUENCIA HA ' DE TENIR PROU PES DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC; 1 EN EL FET QUE CAL CALI BRAR LA DISTANCIA RESPECTE D'AL TRES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES. LES TENDENCIES SOBRE LpCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PRODUCTIVES A LA UNIÓ EUROPEA SITUEN UNA GRAN ÁREA DE PRODUCCIÓ A L'EEUROPA CENTRAL 1 TRES CENTRES LOGÍSTICS QUE, PER RAONS ECONÓMIQUES 1 GEOPOlÍTIQUES, HAURAN DE SITUAR-SE A L'EUROPA DE L'EST, AL NORD D'EUROPA 1AL $UD Ó ÁREA MEDITERRÁNIA. BARCELONA HA DE SER Ell. PUNT CLAU ~~ DE L'ÁREA LOGÍSTICA DEL SUD D'EUROPA. LES POTENCIALITATS DE L'ÁREA DE BARCELONA EN EL CONTEXT DESCRIT, L'ÁREA DE BARCELONA COMPTA AMB UN PERFIL SECTORIAL 1 TERRITORIAL QUE Ll ATORGA AVANTATGES DE SORTIDA. SÓN ELS AVANTATGES D_ ERIVATS DEL FET D'APLEGAR. EN UN ESPAI TERRITORIAL 14 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DELIMITAT, EL PORT. L'AEROPORT 1 L'ACTIVITAT LOGÍSTICA, UNA XARXA DE _TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS JA EXISTENT 1 UN CONGLOMERAT ECONÓMIC 1 URBA DINÁMIC 1 ----- ------- -------- ·-·--· - -----· ------ ·-·- ACTIU. HAMB~OTIERDAM, PER EXEMPLE, DISPOSEN D'UN PORT MOLT POTENT PERÓ NO D'UN AEROPORT DEL MATEIX NIVELL. MARSELLA DISPOSA D'UN PORT ACTIU, PERÓ TAMBÉ TÉ MANCANCES EN AEROPORf 1 "MASSA CRÍTICA". BARCELONA TÉ UN VENTALL DE POSSIBILITATS LA SINERGIA DE LES QUALS ÉS UNACTIU DE PRIMER ORDRE. LA POTENCIALITAT DE L'ÁREA DE BARCELONA ES FONAMENTA EN FACTORS CONCRETS: - ESTRUCTURA INIERMODAL TERRA-MAR-AIRE, ...___----- EN UN ~ TERRITORI INTEGRAT D'EXTRAORDINÁRIES POSSIBILITATS COMPETITIVES. - --- - GRAN CREIXEMENT DEL TRÁNSIT DE CONTENIDORS AL PORT, EN COMP~- AMB ; D'AL TRES PORTS MEDITERRANIS. - BON POSICl'-. ' "'--'--'LUO_ EL COMER<; AMB L'ORIENT I LLUNYA. 15 �Ajuntament de Barcelona GAB1NET DE L'ALCALDIA - UNA CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS PORTS DEL NORD D'ÁFRICA 1, EN GENERAL, AM'B LA CONGA MEDITERRÁNIA. - UNES PERSPECTIVES DE PROGRÉS PORTUARI PLANIFICADES 1 JA ENGEGADES ELS DARRERS ANYS, QUE ES BASEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. - UN AEROPORT RENOVAT, LA CAPACITAT DEL QUAL ESiÁ EN CONSTANT CREIXEMENT 1 QUE HA D'AMPLIAR-SE EN SERVEII ACTIVITAT. - UN HINTERLAND PRODUCTIU, DE CONSUM 1 DE SERVEIS MOLT IMPORTANT. BARCELONA HA DE DESENVOLUPAR, EQUILIBRAR 1 APROFITAR AQUESTS FACTORS, ACTUANT DE MANERA QUE S'ASSEGURI L'EXIT D'UNES POTENCIALITATS EVIDENTS. AIXÓ VOL DIR MILLORAR CADASCUN DELS ELEMENTS, ADEQUAR LES COMUNICACIONS QUE ELS HAN DE RELACIONAR 1 ELS HAN D'ENLLA<;AR AMB LES GRANS XARXES DE COMUNICACIÓ EUROPEES, 1 GARANTIR-NE UNA ADEQUADA INTEGRACIÓ EN EIL TERRITORI, RESPECTUOSA AMB ELS VALORS MEDIAMBIENTALS. ES TRACTA, EN DEFINITIVA, DEi CONFORMAR UN VERITABLE 1 EQUILIBRAT "HUB" LOGÍSTIC, 16 UNA PLATAFORMA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INTEGRADA D'ESCALA INTERCONTINENTAL AMB EUROPEA QUE DE FACI VOLUNTAT EL BARCELONA PRINCIPAL CENTRE LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA. BARCELONA HA DE CONVERTIR-SE, JUNTAMENT AMB MADRID, EN EL GRAN POL LOGÍSTIC DEL PAÍS . EN AQUEST DOBLE EIX RECONEGUT D'ALTRES BARCELONA-MAQRID COM A (QUE JERÁRQUICAMENT PLATAFORMES DE LA HA DE SER SUPERIOR PENÍNSULA A -BILBAO, VALENCIA, ALGECIRAS ... -), MENTRE MADRID CONSOLIDA LA ' SEVA POSICIÓ DOMINANT EN RELACIÓ AMB LA PRÁCTICA TOTALITAT DE LA PENÍNSULA 1 TENDEIX A UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EUROPA-AMERICA, CARÁCTER D'ÁREA EN CÁRREGA INTERCONTINENTAL BARCELONA POTENCIA LOGÍSTICA INTERMODAL EL SEU 1 PORT MERIDIONAL D'ENTRADA PER AL TRÁNSIT AMB LA CONGA MEDITERRÁNIA, AMB EUROPA EN GENERAL 1 AMB ORIENT. LA POTENCIACIÓ DEL CENTRE LOGÍSTIC DE BARCELONA SE ¡ SITUA EN L'ESQUEMA DE DES-RADIALITZACIÓ DESENVOLUPAMENT DE L'EIX MEDITERRANI . EL PLA DEL DELTA EL CRITERI AMB QUE BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE ÉS UN PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS 17 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ. UN OBJECTIU COMÚ DES DEL PUNT DE VISTA ECONÓMIC 1 DES D'UNA ÓPTICA INSTITUCIONAL AQUEST ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR 1 QUE TAN BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT OlÍMPIC: EL DEL CONSENS, LA ;COORDINACIÓ D'ESFOR<;OS, ,......________ LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS 1 PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULsPERÓ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME. EL PLA ESTRATEGIC , QUE ENTRE LES SEVES CONCLUSIONS ----oBJEcríus DESENVOLUPAMENT PRIORITARIS ESTABLEIX DE COM BARCELONA A EL CENTRE LOGÍSTIC, JAVA PARTICIPAR D'AQUESTA MANERA DE FER. 1 VA SER AQUESTA MANERA DE FER LA QUE VA DESEMBOCAR, EL 16 D'ABRIL DE 1994, EN LA SIGNATURA DEL CONVEN I LLOBREGAT, D'INFRASTRUCTURES SUBSCRIT PEL DEL GOVERN DELTA CENTRAL, DEL LA GENERALITAT 1 ELS ENS LOCALS IMPLICATS (AJUNTAMENTS DE BARCELONA 1 DEL PRAT, CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT). A GRANS TRETS, ELS PROJECTES CONCRETS QUE CONFIGUREN EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT SÓN ELS SEGÜENTS: 18 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDJA - AMPLIACIÓ DEL PORT, AMB EL PLA ESPECIAL D'AMPLIACIÓ, L'ACCÉS FERROVIARIA LA NOVA CAMPA DE CONTENIDORS, EL NOU DIC !D'ABRIC 1 L'EXTENSIÓ DE LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. DE AMPLIACIÓ L'AEROPORT, A TRAVÉS DEL PLA DIRECTOR 1 EL PLA ESPECIAU DEL COSTAT TERRA - PR()JECTES VIARIS, CONCRETAMEN'f, LA POTA SUD (ENLLA<; RONDES - AEROPORT 1 A-16), L'AUTOVIA DEL BAIX LLOBREGAT PORT) 1 LA (MARTORELL-ABRERA-SANT MILLORA GLOBAL FELIU- D'ACCESSOS CONNECTIVITAT (VIAL PORT-AEROPORT, VIA DE TRÁFIC PESAT MORROT - ZONA FRANCA - AUTOVIA BAIX LLOBREGAT). - PROJECTES FERROVIARIS, GARANTEIXIN POLIVALENT ELS AL DE ACCESSOS PORT MANERA AMB (PAPIOL-CAN QUE ES TRAVESSA TUNIS-ZAL) 1 L'EXTENSIÓ FINS A L'AEROPORT - PLANS URBANÍSTICS, AMB E~ CENTRE DIRECCIONAL DEL PRAT. - PROJECTES MEDIAMBIENTALS TAN TRASCENDENTS COM EL DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, LA PRESERVACIÓ D'ESPAIS HUMITS, LA DEPURADORA 19 D'AIGÜES �'~ ·l f Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA RESIDUALS, LA INCINERADORA 1 LA REGENERACIÓ DEL FRONT LITORAL. LES GRANS XIFRES DEL PLA DEL DELTA PODEN DONAR UNA IDEA DE LES DIMENSIONS D'AQUEST PROJECTE EN UN PERÍODE D'ENTRE 1O 1 15 ANYS: - INVERSIÓ DIRECTA DE PROP DE MIG BILIÓ DE PESSETES. GENERACIÓ DE DIRECTAMENT 134.000 LLOCS DE TREBALL (94.000, PER LA CONSTRUCCIÓ D'INFRASTRUCTURES; 40.000 'COMA OCUPACIÓ INDU"iDA). - S'ACTIVARA LA PRODUCCIÓ PER VALOR DE 770.000 MILIONS DE PESSETES A LA REGlÓ METROPOLITANA (494.000 D'INVERSIÓ DIRECTA 1 275.000 DE PRODUCCIÓ INDU"fDA). - 381.000 MILIONS DE VALOR AFEGIT BRUT GENERAl PER LA INVERSIÓ (246.000 DIRECTES 1 135.000 INDUTTS). ES POT PERCEBRE QUE AQUESTA OPERACIÓ REQUEREIX, SI MÉS NO, UN DOBLE REPTE: D'UNA BANDA, L'EQUILIBRI ENTRE LOGÍSTICA 1 MEDI MABIENT, 1 DE L'ALTRA, ESTABLIR UN ORDRE DE PRIORITATS 1UN CALENDARI D'ACTUACIÓ. 20 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ELS ACORDS ASSOLITS FINS ARA INCIDEIXEN EN AMBDUES DIRECCIONS 1, PAS A PAS, HAN D'ASSEGURAR L'EXIT DEL PROJECTE. CAL, PERÓ, ESTAR-HI ATENTS 1 MANTENIR UN RITME CONSTANT D'ACTUACIÓ QUE PERMETI INTRODUIR ELS MATISOS O MODIFICACIONS PERTINENTS PERÓ QUE EVITI ENDARRERIMENTS _I COMPLEIXI ELS TERMINIS AMBLA MÁXIMA EXIGENCIA POSSIBLE. EL PROJECTE DE BARCELONA COM A CENTRE LOGÍSTIC NO ÉS UN PROJECTE A LLARG TERMINI. AIXÓ VOL DIR QUE CAL DONAR UN IMPULS ESTRATEGIC GLOBAL AL CONJUNT DE PROJECTES QUE CONFIGUREN EL PLA. AQUEST FET, A MÉS, AFAVOREIX LA CONSOLIDACIÓ D'UNA "MARCA" ÚNICA PER AL CONJUNT, FACTOR RECOMANABLE TANT PERA LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE COM PER AL SEU PROGRESSIU DESENVOLUPAMENT 1 PROJECCIÓ. QUAN ES COMPLEIXEN VINT MESOS DE LA POSTA EN MARXA DEL PLA DEL DELTA, EN AQUESTS MOMENTS ENS TROBEM QUE ELS DIFERENTS PROJECTES ESTAN AVAN<;ANT. FA BEN POCS DIES, PER EXEMPLE, S'HA DONAT UN PAS IMPORTANT PEL QUE FA AL DESVIAMENT DEL RIU 1 A LA LOCALITZACIÓ DE LA DEPURADORA. 21 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ENS HEM DE CONGRATULAR DELS AVENCOS, PERÓ AIXÓ NO ENS POT FER OBLIDAR QU~ Hl HA ALGUNES URGENCIES 1 PRIORITATS QUE CAL RESOLDRE 1 QUE , D'ALTRA BANDA. ES FA NECESSARI ADOPTAR UN SISTEMA DE FUNCIONAMENT QUE GARANTEIXI L'EXIT DE L'OPERACIÓ DE MANERA GLOBAL. COMA CRITERI GENERAL, CALDRA TENIR MOLTA CURA PER TAt QUE LES INFRASTRUCTURES ~ 1 LOCALITZACIONS LOGÍSTIQUES NO TRASBALSIN EL MODEL TERRITORIAL QUE NECESSITEM 1VOLEM. ESTEM DAVANT D'UNA OPERACIÓ QUE, ENTRE LES SEVES MOL TES REPERCUSSIONS, SIGNIFICATIVA COM A ÉS ELEMENT ESPECIALMENT D'ARTICULACIÓ -1 CONSOLIDACIÓ- DEL SISTEMA METROPOLITA. AQUEST ÉS UN FACTOR QUE NO PODEM OBVIAR EN CAP MOMENT. AIXÓ VOL DIR QUE HEM DE GARANTIR UN NIVELL ÓPTIM DE QUALITAT EN ELS CAMPS SEGÜENTS: - ELS ESPAIS NATURALS 1 AGRÍCOLES NO HAN D'ACABAR DEGRADATS 1 MINUSVALORATS, SINO QUE S'HAN DE POTENCIAR. - NO PODEM MALVERSAR TANTA QUANTITAT DE TERRITORI. EL LLOBREGAT 1 EL SEU DELTA NO SÓN UN 22 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRAN SOLAR DESTINAT EXCLUSIVAMENT A ACTIVITATS PRODUCTIVES . HEM D'ACONSEGUIR UN DISSENY TERRITORIAL EQUILIBRAT. - LA LOCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PUNTUALS 1 DE XARXES HA DE SER EL MÉS FLEXIBLE POSSIBLE: ELASTICITAT NO VOL DIR DES-REGULACIÓ URBANÍSTICA SINÓ REGULACIÓ AMB CRITERIS FLEXIBLES. MÉS ENLLA DELS PROJECTES CONCRETS, CAL ADOPTAR UNS MECANISMES QUE ASSEGURIN UNA VERITABLE GESTIÓ COORDINADA 1 GLOBAL DEL PLA. AQUEST ÉS EL GRAN REPTE PENDENT EN EL FUTUR IMMEDIAT DEL PLA DEL DELTA DEL LLOSREGAT. EN PRIMER LLOC, ES FA NECESSARI GARANTIR EL COMPROMÍS INSTITUCIONAL, ENTES COM A ESFOR<; DE CONSENS PERÓ PARTINT DE LA BASE QUE HEM DE MANTENIR 1 REFOR<;AR EL COMPROMÍS DE TOTES LES PARTS . TENINT EN COMPTE EL CALENDAR! MÉS ADEQUAT, S'HA DE CONSTRUIR UN ESQUEMA TEMPORAL AMB LES DIFERENTS INTERDENPENDENCIES QUE INCIDEIXEN EN EL PLA 1 AMB UNA SEQÜENCIA CONCATENADA DE DECISIONS. LES COMISSIONS PERMANENTS 1 DE SEGUIMENT DEL PLA HAN �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE SER L'ESTRI PER FER-HO POSSIBLE, PERÓ AL DARRERA HA D'HAVER-HI , LÓGICAMENT, UNA VOLUNTAT POLÍTICA CLARA 1UNA DISPOSICIÓ FERMA. ENCERTAR AMB ELS COSES QUE S'HAN DE FER ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT. ES POT DIR QUE TOTHOM SAP EL QUE S'~A DE FER PER ORGANITZAR UNS JOCS OlÍMPICS, PERÓ SEGURAMENT NO ESTEM tJ'ACORD SOBRE COMES FA. HEM D'EXTENDRE LA REFLEXIÓ AL COM FER LES COSES. ES TRACTA D'INCORPORAR CRIT¡ERIS QUALITATIUS DES DE L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ 1 DES DE LA GESTIÓ DELS PROJECTES. ES TRACTA D'EVITAR INCERTESES 1 ENCARA EN QUEDEN ALGUNES . SI NO Hl HA UN MODEL DE GESTIÓ ADIENT (1 SOBRE AIXÓ VAM APRENDRE MOLT EN L'EXPERIENCIA OLÍMPICA), ES FA IMPOSSIBLE L'EXIGENCIA DE QUALITAT. --------------- ~----- -- , , PROPOSEM UN ~E GESTIO DE; ~CLAU UNIC_ QUE GESTIONI LES ELS ADMINISTRACIONS _ _ _ES_S _ . PÚBLIQUES LEj 1 DE -· . LES - EMPRESES PRIVADES IMPLICADES, PERÓ QUE NO PERMETI FUGUES O INTERPRETACIONS ALIENES !A INICIALMENT APROVAT. 24 L'INTERES DEL MODEL �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AIXÓ ES POT FER DE M<DLTES MANE RES. AMB EL NOMENAMENT D'UN COMISSARI O DE COMISSIONATS DE LES ADMINISTRACIONS, A PARTIR DE LA FORMACIÓ DE ' CONSORCIS O SOCIETATS, PERÓ SEMPRE AMB LA IDEA D'ESTABLIR UNA DIRECCIÓ TECNICA ÚNICA QUE NO EXCLOGUI NINGÚ. EN AQUEST MODEL, L'ADMINISTRACIÓ LOCAL HA DE TENIR UNA PARTICIPACIÓ PREEMINENT. EL PRINCIPI - DE SUBSIDIAREITAT TAMBÉ ÉS PERFECTAMENT APLICABLE AL CAMP DE LES INFRASTRUCTURES. afo<~t~c ~~L L{ ENTRANT, ARA SÍ, EN EL TERRENY CONCRET, CAL TENIR~ PRESENTS ELS ELEMENTS SEGÜENTS, QUE CONSIDER~ ESPECIALMENT IMPORTANTS EN AQUESTS MOMENTS: - NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT TOTS ELS FACTORS QUE INCIDEIXEN EN L'AMPLIACIÓ 1 MILLORA DE L'AEROPORT. MANQUEN DECISIONS CLARES EN MATERIA AEROPORTUARIA. AIXÍ, EL NOMBRE DE PISTES HA DE SER COMPATIBLE AMB LES AREES NATURALS; NO PODEM ADMETRE L'EQUACIÓ "BON AEROPORT = DEGRADACIÓ MEDIAMBIENTAL.tC L'ACCESSIBILITAT FERROVIARIA EN AMPLE RENFE 1 ALTA VELOCITAT HA DE DONAR A L'AEROPORT LA MASSA 25 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CRÍTICA NECESSÁRIA. EN: EL COSTAT TERRA HEM D'ASSUMIR FORMALMENT UNA ÁREA DE CÁRREGA AMB CAPACITAT 1DIMENSIÓ DE FUTUR. - ACORDAR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT 1 LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. S'HAN D'ELIMINAR INCERTES EN RELACIÓ AL PORT. 7\IXÓ VOL DIR GARANTIR L'ACCESStBILITAT FERROVIARIA DE MERCADERIES EN LES CONDICIONS ÓPTIMES. - PEL QUE FA A LES INFRAS! RUCTURES VIÁRIES, EL NUS DE CONNEXIÓ DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA DEL LLOBREGAT 1 L'AUTOPISTA A-7 (8-30) HA DE SER UN NUS COMPLERT. PESANTS HEM DE GARANTIR PROCEDENTS DE QUE ELS TARRAGONA TRÁFICS 1 GIRONA ARRIBIN DIRECTAMENT AL AORT PER LA MARGE DRETA 1 DESCONGESTIONAR AIXÍ TRAMS DE L'A-7, L'A-2 1 LES RONDES. L'AUTOVIA DEL LLOBREGAT NO HA DE CONVERTIR-SE EN UN NOU ~LIMENTADOR DE CAMIONS). EL PAS DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA CAP AL PORT CONVIDRA FER-LO EL MÉS AIGÜES AMUNT POSSIBLE, PER DONAR LA MÁXIMA ACCESSIBILITAT A LES ZONES INDUSTRIAL DE L'HOSPITALET 1 CORNELLA 1 PER GARANTIR UN MILLOR CONTACTE DEL PRAT AMB EL RIU. 26 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CAL RECORDAR L'ESQUEMA DE LA NECESSITAT PEATGE$ VIARIS DE DE REMODELAR LA REGlÓ METROPOLITANA, 1 BASICAMENT DE LA B-30, PER TAL D'OPTIMITZAR L'ÚS DE LES INFRASTRUCTURES DISPONIBLES 1 MILLORAR ELLS ITINERARIS DELS CAMIONS CAP AL PORT 1 AREES LOGÍSTIQUES, SENSE HAVER DE TRAVESSAR CENTRES URBANS 1 LES RONDES. S'ESTIMA QUE 10.000 VEHICLES DIARIS PASSEN PERLES RONDES, NO PER LA B-30, PER ESTALVIAR-SE EL 1 PEATGE, INTRODUINT FORTES DESEGONOMIES A LES DINÁMIQUES URBANES 1 DE TRANSPORT. D'AL TRA BANDA, S'HAN DE CONSTRUIR DUES VI ES DE DESDOBLEMENT DE LA RONDA LITORAL EN EL TRAM DEL MORROT. UNA, BÁSICAMENT PER AL TRÁFIC PESANT, QUE ESTIGUI SITUADA A LA BANDA DE MAR DE LA RONDA 1 RELLIGARÁ LES ÁREES PORTUARIES, INDUSTRIAL 1 LOGÍSTIQUES. L'ALTRA, A LA BANDA DE MUNTANYA, CONNECTARÁ LA CIUTAT VELLA AMB LA ZONA FRANCA, PEDROSA 1 L'HOSPITALET, A TRAVÉS D'UN TÚNEL SOTA MONTJU"iC, AMB FUNCIONS SIMILARS A LES DEL TÚNEL DE LA ROVIRA. - FINALMENT, UN APUNT SOBRE EL TRANSPORT FERROVIARI DE PASSATGERS, QUE NO ENTRA EN EL CAMP LOGÍSTIC PERÓ QUE COMPARTEIX INFRASTRUCTURES AMB LES MERCADERIES. 27 AMB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL PRÓXIM ANY COME~<;ARA A FUNCIONAR EL "CORREDOR MEDITERRANI AMB VELOCITAT ALTA". S'HAN DE QUADRUPLICAR LES VIES ENTRE BARCELONA 1 EL GARRAF PER NO PERJUDICAR LES CIRCULACIONS DE RO DALlES. LA XARXA D'INFRASTRUCTURA FERROVIARIA D'ALTA ---VELOCITAT EN AMPLE U.I.C. HA DE- TANCAR UNA ANELLA ENTORN DE FRAN<;A BARCELONA AMB MADRID-SEVILLA, CONNEXIONS AMB UNA CAP A TERMINAL PRINCIPAL DE VIATGERS A LA SAGRERA, UNA SEGONA TERMINAL A L'AEROPORT 1 UNA TERCERA ESTACIÓ AL VALLES, PER AQUEST ORDRE DE PRIORITATS. LES ESTRATEGIES EL PLA DEL DELTA HA D'APORTAR AVEN<;OS EN TRES CAMPS: - AMPLIACIÓ DE LES CAPACITATS DE LES INFRASTRUCTURES JA EXISTENTS, 1 EN PARTICULAR DEL PORT 1L'AEROPORT. - DESENVOLUPAMENT DE TRANSPORT GRANS MULTI MODAL, 28 POTENCIALITATS JA QU E DE LES �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INFRASTRUCTURES AFAVORIDES PER ESMENTADES UNS ENLLAc;OS ES VEURAN TERRESTRES DE PRIMER ORDRE. - LA CONSOLIDACIÓ 1 AMPLIACIÓ EN AQUESTA ZONA D'UN SECTOR LOGÍSTIC POTENT 1 AVANc;AT, SUSCEPTIBLE DE MILLORAR SIGNIFICATIVAMENT LA PRODUCTIVITAT DE LES EMPRESES SITUADES A L'ÁREA D'INFLUENCIA DE LA PLATAFORMA DEL DELTA 1 D'ATRAURE NOVES ACTIVITA TS LLIGADES A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS LOGÍSTICS. EN EL CAS DEL PORT, EL PLA HA DE CONSOLIDAR 1 DONAR CONTINUlTAT A UNA ESTRATEGIA DE FUTUR QUE ES VA INICIAR FA JA UNS ANYS. LES BASES D'AQUESTA ESTRATEGIA SÓN: - LÍNIA D'ESPECIALITZACIÓ, FONAMENTALMENT EN CARREGA GENERAL 1 CONCRETAMENT EN TRÁFIC DE CONTENIDORS, QUE ÉS EL CAMP AMB MÉS EXPECTATIVES (LA "CONTENERITZACIÓ" HA PASSAT DE REPRESENTAR EL 30%, DE LA CÁRREGA GENERAL EL 1980 AL 72%> EL 1994). PARAL.LELAMENT, MANTENEN UN PAPER IMPORTANT LA CARREGA DE GRANELS LÍQUIDS GRANELS SOLIOS 1DESTACA EL TRÁFIC D'AUTOMÓBILS. 29 1 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - LA CREACIÓ D'UNA XARXA REGIONAL D'ALIMENTACIÓ DELS VOLS EUROPEUS 1 INTER-CONTINENTALS. - DESENVOLUPAR LA VOCACIÓ INTERCONTINENTAL DE L'AEROPORT AMB LA PROMC>CIÓ DE NOVES LÍNIES CAP A AMERICA DEL SUD 1CAP A ORIENT. - APROFITAMENT DELS AVANTATGES DEL CAMP DE VOL DEL PRAT PER~-A LA CAPTACIÓ DE VOLS EN HORES DE MENOR TRÁNSIT. - POSSIBILITAT DE SER ELEGIT COM AEROPORT "HUB" D'ALGUNA GRAN COMPANYIA. - MÁXIMA EXPLOTACIÓ DELS AVANTATGES ASSOCIATS A L'OFERTA INTERMODAL DEL DELTA. VEIENT L'ORIENTACIÓ 1 LES POTENCIALITATS DEL PLA DEL DELTA, 1 CONFRONTANT-LES AMB EL CONTEXT DESCRIT, BARCELONA 1 LA SEVA ÁREA METROPOLITANA ESTAN EN CONDICIONS DE CONSTITUIR-SE EN LA PRINCIPAL PLATAFORMA-PORTA D'ENTRADA A EUROPA DES DEL SUD. ARA BÉ, ELS PUNTS DEBILS TAMBÉ EXISTEIXEN, 1 CAL ESTAR ALERTA PER REDUIR-NE LA SEVA INCIDENCIA. AQUESTES FEBLESES ES PODEN CONCRETAR EN: 31 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - POSSIBLES INCOMPLIMENTS O RETARDS DELS COMPROMISOS ASSOLITS EN EL PROJECTE - DESENVOLUPAMENT ESCAS D'UN SECTOR LOGÍSTIC AVANc;AT AUTÓCTON, QUE NO ES CORRESPONDRIA AMB L~REA DE BARCELONA 1 QUE HA ESTAT PROVOCAT PROBABLEMENT PER LA POCA DEMANDA DE SERVEIS LOGÍSTICS D'UNES EMPRESES SOVINT PETITES 1 MITJANES 1 AMB POCA VOCACIÓ EXPORTADORA FINS ARA. - DEFICIT LOGÍSTIQUES D'INFRASTRUCTURES CATALUNYA, CONCRETAMENT A LA A REGlÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, 1 MANCA D'EQUILIBRI EN LA SEVA LOCALITZACIÓ. - DEPENDENCIA DELS GRANS OPERADORS ESTRANGERS. - TEMPTACIÓ D'INVERTIR GRANS RECURSOS ECONÓMICS EN LA CREACIÓ D'ALTRES "HUBS" LOGÍSTICS PENINSULARS. - EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZAL, PREUS ELEVATS PERA LA DISPOSICIÓ DEL SÓL NECESSARI, LIMITACIONS PER A POSSIBLES AMPLIACIONS A MÉS LLARG TERMINI 1 LA COMPETENCIA D'ALTRES PORTS. 32 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'Al,CALDIA - CALDRA CALIBRAR ADEQUADAMENT ELS IMPACTES URBANÍSTICS 1 MEDIAMBIENTALS, PERQUE Hl HA EL RISC QUE ELS BENEFICIS QUE INICIALMENT S'HAN D'OBTENIR PUGUIN CONVERTIR-SE ESPECIALMENT CLAR EN EN PREJUDICIS. EL TERRENY AIXÓ ÉS DE LA PRESERVACIÓ DE L'ENTORN NATURAL, PERÓ TAMBÉ INCLOU LA NECESSITAT DE GARANTIR EXTERNALITATS 1 EFECTES URBANÍSTICS POSITIUS EN LEs--AREES QUE ENVOLTEN LES INFRASTRUCTURES. EL GRAN REPTE DE BARCELONA EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA POT TENIR UNA INCIDENCIA EN LA BASE ECONÓMICA 1 SOCIAL COMPARABLE ALS GRANS PROJECTES QUE HAN CONFIGURAT BARCELONA DES DEL SEGLE XIX. AIXÓ ES DERIVA, PRINCIPALMENT, DEL FET D'INTRODUIR, DEFINITIVAMENT 1 AMB LES CONDICIONS MÉS IDÓNIES, UN MODEL EN EL QUAL LES ECONOMIES 1 LES RELACIONS S'ORIENTIN NO NOMÉS O NO TANT CAP A MERCATS NACIONALS SINÓ CAP A MERCATS MÉS AMPLIS, EUROPEUS 1MUNDIALS. 33 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'OPERACIÓ DEL DELTA TINDRÁ UN EVIDENT, TANT EN L'ACTIVITAT EFECTE DI RECTE CONSTRUCTIVA 1 ECONÓMICA COM EN ELS LLOCS DE TREBALL QUE ES GENERARAN DIRECTAMENT. CAL PENSAR, PERÓ, QUE LA CONTRIBUCIÓ MÉS IMPORTANT RAU EN ELS EFECTES INDUi"TS SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA A BARCELONA, L'ÁREA METROPOLITANA, EL CONJUNT DE CATALUNYA 1 LA RESTA D'CSPANYA, SOBRE ELS SERVEIS 1 PERSPECTIVES DE LES EMPRESES 1 SOBRE L'AUGMENT DE LA COMPETITIVITAT. EN AQUEST SENTIT, ELS EFECTES ES PODEN CONSIDERAR A CURT TERMINI ACTIVITATS (SECTOR DE LA COMPLEMENTARlES), CONSTRUCCIÓ A MIG 1 TERMINI (CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS VINCULADES AL COMER<;, L'EMMNAGATZEMATGE 1LA DISJRIBUCIÓ) 1A LLARG TERMINI (INFLUENCIA D'AQUESTES EN LA CREACIÓ ACTIVITATS 1 DESENVOLUPAMENT EFECTES DE LES INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT). UN ÚLTIM APUNT, IMPORTANT PERA L'EXIT DE L'OPERACIÓ. SI ABANS PARLAVEM D'UNA "MARCA" DE CONJUNT ERA PER UN MOTIU BEN CLAR: CAL UNA ACCIÓ COORDINADA D'ADMINISTRACIONS 1 EMPRESES 1 ORGANISMES PRIVATS QUE ABASTI NO NOMÉS L'EXECUCIÓ DELS PROJECTES SINÓ EL SEU DESENVOLUPAMENT. 34 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AIXÓ VOL DIR QUE S'HA D'INCIDIR SOBRE: - POLÍTICA GENERAL DE PROMOCIÓ DEL PROJECTE ALS CLIENTS 1A LES ZONES QUE PODEN TENIR-HI UN INTERES ESPECIAL. - UTILITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS DE BARCELONA 1 DE LES DELEGACIONS D'ALTRES PATSOS, DE CATALUNYA DE INSTAL.LADES A L'ESTABLIMENT D'ENTITATS, REPRESENTACIONS 1 EMPRESES D'ALTRES PArsos A BARCELONA. - ACTUACIONS ADRE<;ADES A EMPRESES CONCRETES, AMB OFERTES ATRACTIVES PER A LES PRINCIPALS COMPANYIES DE TRANSPORTS 1DISTRIBUCIÓ. - REFOR<;AMENT D'ASPECTES VINCULATS A LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM A PLATAFORMA LOGÍSTICA, COM ARA LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA 1 LA PROMOCIÓ COMERCIAL 1TECNICA. - ELABORACIÓ D'EFECTES D'ESTUDIS DEL PLA SOBRE EN LA GLOBALITAT L'ESTRUCTURA SÓCIO- ECONÓMICA, URBANA 1 TEf1RITORIAL; POSSIBILITAT DE CREAR UN "OBSERVATORI" ESPECÍFIC. 35 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EN TOTS AQUESTS CAMPS JA S'HI ESTA TREBALLANT, PERÓ CAL FER-HO AMB MÉS INTENSITAT. ESTEM PARLANT D'UNA OPERACIÓ QUE VOL PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC A TRAVÉS DE LA COORDINACIÓ INFRASTRUCTURAL. EL PLA DEL DELTA, EN AQUEST SENTIT, ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT: LES INSTITUCIONS, ORGANITZACIONS 1 EMPRESES HAN DE COL.LABORAR EN LA SEVA PROMOCIÓ, PARAL.LELAMENT 1, SI CAL, AMB UNA CERT~A INDEPENDENCIA RESPECTE LES ~ OBRESINFRASTRUCTURALS. EL PLA DEL DELTA ÉS EL PRINCIPAL INSTRUMENT PER ASSOLIR L'OBJECTIU DE FER DE BARCELONA LA VERITABLE PORTA D'ENTRADA DEL SUD D'EUROPA. CAL MANTENIR LA "MARCA" DE CONJ UNT DE L'OPERACIÓ, FER AVAN<;AR TOTS ELS SEUS ELEMENTS AMB LA MÁXIMA CURA POSSIBLE 1 APLICANT ELS CRITERIS DE RACIONALITZACIÓ NECESSARIS . L'EXPERIENCIA . ROJECTES, DE COM BARCELONA L"'OPERACIÓ AMB AL TRES OlÍMPICA", GRANS ÉS UN REFERENT IMPORTANT. / REIVINDIQUEM EL PLA DEL DELTA, EN LA SEVA CONCEPCIÓ 1 EN LA SEVA EXECUCIÓ, COM UN MODEL DE COORDINACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS, DE COOPERACIÓ ENTRE AGENTS PÚBLICS 1 PRIVATS 1 DE COMPLICITAT AMB EL CONJUNT DE SECTORS DE LA SOCIETAT. 36 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A MÉS, EL PROPUGNEM TAMBÉ COM UNA REFERENCIA QUE TORNA A POSAR DE RELLEU LA REALITAT INNEGABLE QUE ÉS L'ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA. PER LA SEVA TRASCENDENCIA, PER LA SEVA PROJECCIÓ DE FUTUR 1 PER LES SEVES DIMENSIONS, EL PLA DEL DELTA, EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLATAFORMA LOGÍSTICA DE BARCELONA, ÉS EQUIPARABLE AL PROJECTE OLÍ MPIE. A EN AQUEST SENTIT, HEM DE SER CAPAc;os DE DONAR-'til LA MÁXIMA ATENCIÓ, TREBALLAR AMB LA CELERITAT ADEQUADA 1ACONSEGUIR LA MÉS GRAN UNIÓ D'ESFORc;OS POSSIBLES. AIXÓ SIGNIFICA, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, QUE EL PLA DEL DELTA, COM EN EL SEU MOMENT ELS JOCS OLÍMPICS, HAURIA DE MANTENIR-SE PROU Ai'LLAT DE DETERMINATS CONDICIONAMENTS EXTERNS. SI ELS ANYS VUITANTA VAN SER LA "DECADA OLÍMPICA" 1 TENIEN COM A REFERENCIA EL 92, ELS ANYS NORANTA, PRENENT L'HORITZÓ IMMEDIATiDEL SEGLE XXI, HAN DE SER LA "DECADA LOGÍSTICA". LES INFRASTRUCTURES 1 LA "SEGONA TRANSFORMACIÓ" 37 �Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES GRANS FITES QUE HAN MARCAT ELS CANVIS DE BARCELONA EN L'ÚLTIM SEGLE, 1 QUE HAN DETERMINAT EN BONA MESURA EL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT, S'HAN CARACTERITZAT, REPERCUSSIÓ D'UNA EN EVIDENT BANDA, LES PER UNA ESTRUCTURES ECONÓMIQUES 1 URBANÍSTIQIJES, 1 D'ALTRA BANDA, PER MODIFICAR -A MILLOR, NO CAL DIR-HO- LA RELACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL CONTEXT NACIONAL !INTERNACIONAL. LES EXPOSICIONS DE 1888 1 1929 VAN SER UN CANVI IMPORTANT, PERÓ NO DEIXAVA DE SER UN CANVI LIMITAT 1 CONCENTRAT EN PARCEL.LES CONCRETES. ÉS EN EL MARC DELS JOCS OLÍMPICS 1 EN EL CONJUNT DELS ANYS 80 QUAN BARCELONA EMPREN UNA TRANSFORMACIÓ AMB VOCACIÓ GLOBAL. FA QUINZE ANYS, BARCELONA HAVIA DE FER UN GRAN ESFOR9 PER A POSAR AL OlA LA SEVA ESTRUCTURA URBANA 1 AVAN9AR CAP A UN TEIXIT MÉS COHERENT, ORGANITZAT IINTEGRAT. EN MOLT POC TEMPS S'HA DONAT UN TOMB ESPECTACULAR A L'ORGANITZACIÓ URBANA, S'HA CONSTRU"fT UN INFRASTRUCTURA BÁSICA COM SÓN LES RONDES, S'HA RECUPERAT EL FRONT DE MAR, S'HA DEFINIT LA FRONTERA DE MUNTANYA AMB COLLSEROLA, S'HAN POTENCIAl NOVES AREES URBANES 1 S'HA PARAT ATENCIÓ ALS ESPAIS MÉS DEGRADATS. 38 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUESTA GRAN TRANSFORMACIÓ URBANA HA ESTAT ENLLESTIDA AMB EXIT, 1 A MES S'HA ACOMPANYAT D'UNA POTENCIACIÓ MOL T IMPORTANT DEL POSICIONAMENT EXTERIOR DE BARCELONA. AQUESTS ANYS HAN PERMES, TAMBÉ, POSAR LES BASES PER A UNA NOVA GRAN ETAPA DE CANVI 1 PROGRÉS. PARAL.LELAMENT ALS PROJECTES "OLÍMPICS", 1 EN BONA MESURA GRACIES A ELLS, BARCELeNA HA POGUT PLANIFICAR 1 PREVEURE LES NOVES FITES. ÉS AIXÍ COM BARCELONA HA DISSENYAT UN CONJUNT D'OPERACIONS QUE CONFIGUREN EL QUE EN DIEM LA "SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA". PROJECTES COM SANT ANDRE~-SAGRERA 1 L'ESTACIÓ DEL TGV, EL TRIANGLE DE DIAGONAL-MAR O LA POLÍTICA DE TRANSPORT 1 HABITATGE, FORMEN PART D'AQUESTA NOVA ETAPA. UNA NOVA ETAPA DE LA QUAL EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, 1 AMB ELL ;EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA COM A PLATAFbRMA LOGÍSTICA, N'ÉS UN ELEMENT CRUCIAL. LA REALITAT DE BARCELONA ÉS INTERMUNICIPAL, MULTITERRITORIAL, EN UNA PARAULA. METROPOLITANA. AQUESTA DIMENSIÓ ÉS ESPECIALMENT EVIDENT EN EL REPTE QUE BARCELONA AFRONTA EN EL CAMP DE LES INFRASTRUCTURES. 39 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AQUEST REPTE ÉS EL DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS, POTENCIAR EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE LES CIUTATS 1 ELS TERRITORIS, MILLORAR L'ACCESSIBILITAT, INTEGRAR EL DIFERENTS MARCS (URBA, METROPOLITA, REGIONAL 1 EUROPEU) 1 GARANTIR LES GRANS BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, LABORAL 1 ECONÓMIC. SI A LA BANDA DEL LLOBREGAT L'ARGUMENT DE FUTUR ÉS LA INTERMODALITAT 1 LA LOGÍSTICA, JUNTAMENT AMB L'ESPECIFICITAT 1 EL TRACTAMENT DEL MEDI NATURAL, A L'ALTRA "FRONTERA FLUVIAL", EL BESOS, L'ARGUMENT ÉS EL DE LA REGENERACIÓ. UNA REGENERACIÓ QUE COMPORTA LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESOS, LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA RESIDENCIAL 1 SOCIAL 1 LA RECUPERACIÓ DEL FRONT MARÍTIM QUE HEM DE COMPLETAR. AQUEST DOBLE LOCALITZACIÓ, MARCADA EN AQUEST GAS PELS DOS RIUS BARCELONINS, REFLECTEIX LA VOCACIÓ GLOBALITZADORA QUE TÉ, QUE HA DE TENIR LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ DE BARCEL_ONA L'ÁREA METROPOLITANA . - .. ·- - . EN AQUESTA VOCACIÓ, VAL LA PENA FER UN BREU REPÁS DELS SISTEMES GENERALS QUE EN EL CAMP QE LES 40 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA INFRASTRUCTURES REQUEREIXEN UN REPLANTEJAMENT. ELS ESMENTARÉ A GRANS TRETS, PERQUE PARLAR-NE A BASTAMENT REQUERIRlA SENGLES CONFERENCIES MONOGRÁFIQUES: - EL SISTEMA FERROVIARI, QUE HA D'ATENDRE EL TRÁNSIT D'ALTA VELOCITAT, INTER-CIUTATS, DE RODALIES 1 DE MERCADERIES . - EL SISTEMA AEROPORTUARI, PER ACONSEGUIR L'OBJECTIU QUE ENS PROPOSEM PER A LA REGlÓ C-6 1 DE CATALUNYA EN GENERAL, OPTIMITZANT-NE LES DIMENSIONS 1 EL FUNCIONAMENT PER ASSOLIR UNA CAPACITAT DE FINS A 40 MILIONS DE PASSATGERS 1 MIG MILIÓ DE TONES DE MERCADERIES. - LES TELECOMUNICACIONS, SENS DUBTE UNA DE LES GRANS OPCIONS ESTRATEGIQUES A DESENVOLUPAR. - EL SISTEMA L'ABASTAMENT HÍDRIC, TANT D'AIGUA COM EN LA VESSANT DE LA DEPURACIÓ DE L'APROFITAMENT. - EL SISTEMA PORTUARII D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. - 1 LA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL DELS DIFERENTS SISTEMES GENERALS, AMB ELS EIXOS, JA ESMENTATS, 41 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DEL DELTA DEL LLOBREGAlT, EL RIU BESÓS 1 EL FRONT LITORAL. QUEDIN AQUESTS ELEMENTS APUNTATS. EN EL FONS ESTEM PARLANT DEL PAPER QUE LES INFRASTRUCTURES HAN DE JUGAR EN LA QUALITAT DE VIDA D'AQUELLS QUE VIUEN A LES CIUTATS, EN LA PLURALITAT 1 BARREJA D'ACTIVITATS, - EN LA CONViVENCIA URBANA i INTER- URBANA. DEL DIMENSIONAMENT D'AQYJESTES INFRASTRUCTURES, DEL SEU DISSENY EQUILIBRAT 1 INTEGRADOR, DEPEN DE MANERA CRUCIAL EL FUTUR SOSTENIBLE DE BARCELONA 1 L'ÁREA METROPOLITANA, DEL PAÍS EN DEFINITIVA. ' J MOLTES GRÁCIES. 42 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4374 Title A name given to the resource Conferència “Barcelona, punt clau” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Daurat, Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2732/19950716_ElPais_CartesPM_Europa.pdf 194c2304dcccf94ad31fc80e40c838c3 PDF Text Text EL PAIS 1 6 JUL 1995 EL PAÍS. Barcelona El alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha remitido durante d ultimo año una serie de cartas a líderes políticos e intelectuales europeos en las que no sólo plantea una reflexión común sobre Europa, sino que intenta profundizar sobre cómo reactivar el movimiento europeo. El ex presidente de la República Francesa François Mitterrand; ei presidente chcco, Vaclav Havel; d ex presidente de la Comisión Europea Jacques Delors, el escritor Jorge Semprún y d eurodiputado Daniel Cohn-Bendit son algunos de los destinatarios de estas epístolas, que no exduyen a Las epístolas sobre Europa de Maragall (ft quierda, este y oeste, municipios y regiones, le han aclamado. Todos eran conscientes de que a través suyo, aquel dulce dia de otoño en Estrasburgo, era Francia la que se manifestaba. La Francia que dirige palaEl alcalde de Barcelona se cartea con bras de sabiduría a la vecina Alemania y a toda Europa. Y políticos e intelectuales europeos nosotros fuimos reafirmados, reconfortados en nuestra fe europea". Tras recordar que la izotros políticos e intdectuales es- abril de este año, d alcalde bar- quierda mediterránea ha crecido pañoles. El tono de las cartas es celonés le recuerda su discurso mirando a la izquierda francesa. distinto según la franqueza o el ante el Comité de Municipios y Maragall se pregunta si en d degrado de vivencias comunes de Regiones de Europa, que presi- bate europeo Francia afrontará de d propio Maragall: "Hace verdaderamente d discurso de la Maragall con su corresponsal. En la caita que Maragall re- falta institucionalizar Europa, proximidad, de la subsidiamitió a Mitterrand el 20 de ha dicho. Y todos, derecha e-iz- riedad. �EL PAIS 1 6 JUL. 1995 Entre la política y la cultura Dos episodios reaparecen en las misivas: la capitalidad cultural de Barcelona y la existencia de Catalunya Segle XXI Maragall se interroga e interroga a su interlocutor sobre si todo lo que la globalización de nuestras vidas anuncia como posible —"la fraternidad, et conocimiento de los demás, la amistad, la coexistencia internacional— es verdaderamente posible. "¿Cuál algo más que un aparato de apo- punto de partida, no como un es el papel de Europa en este yo electoral. "No sé cuál de los punto de llegada. Se parece a tus marco? La izquierda debe plan- dos —si Hrabal o Kundera, es- palabras sobre la patria como tearse estos interrogantes. La iz- cribe Maragall— transmite me- vía hacia la razón y et universaquierda siempre ha sido, sobre jor la seducción de Praga, la ciu- lismo. Se parece. No estoy segutodo, el partido de los interro- dad de Europa que más me gus- ro de que sea lo mismo". En la gantes y no de las seguridades". ta. Me gusta tanto que le tengo misma carta Maragall aprovecha miedo: respiramos también para empujar la candiLa admiración cuando supimos datura barcelonesa y aclarar la hacia Vaclav Havel ——, Praga aspiraba intención que hay detrás de ella: La izquierda que se mezcla con una a la capitalidad cul- "Me gustaría veros a los dos. a evidente sintonía tural europea del Havel y a ti, defendiendo para siempre ha filosófica. En una 2000. Nosotros es- Barcelona 2001 las líneas maescarta que le dirige sido, sobre cogimos el 2001. tras de una partitura europea", en mayo de este Esperemos que ga- porque como le ha razonado en año, Maragall cotodo, el nemos los dos, Pra- unas líneas previas: la oferta de menta con agrado ga el 2000 y Barce- la ciudad para el 2001 no es, esta la conferencia que partido de ios vez, "utilizar Europa para translona el 2001". el propio Havel haEnvuelto en re- formarse como ciudad, que es lo bía pronunciado interrogantes cuerdos de una vi- que hicimos con los Juegos días antes en la Gesita de Havel a Bar- Olímpicos, sino tratar de sugerir neralitat, donde y no de las celona, Maragall le que se utilice a Barcelona, en el planteó el dilema 2001, como pretexto para definir seguridades** recuerda: "Habla- la de si un político tiecultura europea". ¿Ha llegado mos de Catalunya ne que seguir su Segle XXI, inspira- ese momento?, se pregunta el alinstinto. Pregunta a la que el propio Havel respon- da en buena parte en sus escritos calde. Y vuelve a recurrir a Hadió con un sí en la medida en que Words on words y At home, y me vel para acotar la idea de cultura la historia no es ensayable ni re- manifestó su simpatía por la europea: "Una cultura europea petible. En la carta, Maragall ha- idea. Espero que vendrá a ha- venida del frío, superadora de bla con afecto de los intelectuales blarnos afinalde año. La idea de nacionalismos voraces y univerchecos Hrabal y Kundera. "Lo recuperar los conceptos univer- salismos ingenuos, hija de la loque es claro", comenta Mara- sales a partir de la vida y dellu- cura centroeuropea y de la estugall, "es que Kundera no carece gar de donde somos y pertenece- pidez estalinista, coetánea del de esperanzas, a pesar de los títu- mos, como una pertinencia más, ecologismo y el pensamiento los de sus novelas, porque en una pero más amplia, es muy suya". leve, escèptica y esperanzada a También a Semprún le explica un tiempo". entrevista de hace un año o un La carta a Semprún es una de año y medio a EL PAÍS, decía Maragall, en una carta de enero las más largas y en la que trata de 1995, el horizonte conceptual que el nacionalismo era condenable y peligroso y que ¿1 se lo de Catalunya Segle XXI: "Un más directamente el problema debía todo a Francia. Para man- grupo que nació de la falsa calma político de Europa con el lideraztener dos convicciones tan asi- del 94 (el año en que figuraba go de una Alemania que puede métricas es necesario probable- que en España no había eleccio- tener la tentación de ser lo que el nes, pues las europeas no lo son Kaiser y Hitler quisieron que mente ser un gram optimista". En la carta a Havel, Maragall en el sentido fuerte de la palabra: fuera, "pero ahora no por la cita dos episodios que reapare- ¡grave error!), grupo que se de- fuerza, sino por la economía". "¿Habría que hacer un particen en otras misivas siempre muy nomina Catalunya Segle XXI, do europeo o un mero movipara denotar la precisión de lubrevemente: el empeño de Barcelona para conseguir la capitali- gar (Cataluña, lo dado, lo con- miento europeo? ¿Habría que dad cultural del 2001 y la existen- creto) y de tiempo (el futuro, no predicar el federalismo europeo cia de la plataforma Catalunya el pasado), dke en su manifiesto de Delors y extenderlo al regioSegle XXI, que presenta como que la patria se concibe como un nalismo europeo que Pujol y yo �EL PAIS 1 6 JUL 1995 /jjfl compartimos —con la diferencia de que él quiere suprimir las ciudades, que son la sustancia de Europa? (...) Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Francfort, en 1949 ('mi patria es la lengua alemana'), es una de las bases más sólidas que he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: 'Mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje* (página 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente —si es que no la precede en la reflexión— otra idea: 'Lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual' (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (página 14), pero que creo que es lógicamente posterior: 'Las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". En la carta a Delors también se insiste en este trayecto del sentimiento a la razón y del nacionalismo al europeisme, de la identidad a la fraternidad, sin renuncias. Carta a Jacques Delors Querido presidente y amigo: Le agradezco vivamente la entrevista que tan generosamente me ha concedido, en respuesta a un modesto almuerzo. Reflexiono a menudo sobre las propuestas que usted sostiene en torno a Europa y la política, la Europa de las Regiones y también sobre la generación testigo. Insisto en que nos hace falta un partido europeo, o más bien un movimiento europeo. Existe uno, los hijos de los viejos héroes Schumann, Monnet, Spaak y De Gasperi; en nuestra casa, en Cataluña, son Adroher Gironella y después Jordi Garcia-Petit los que han llevado el peso. Pero, quizá, hace falta ya un federalismo europeo de todas las piezas, un partido de Europa basado en la subsidiariedad y la lenta transferencia de la razón de Estado hacia la supranación que, sola, pueda representarnos a escala mundial, tanto en la cooperación como en el conflicto. ¿Cómo entonces no irritar a los Estados? Ciertamente, los chivos expiatorios del malestar de los Estados son tanto la Comisión como las Regiones —que ahora pasan por un denominador común cubriendo tanto los lànder alemanes como las pequeñas ciudades del Macizo Central o de la Meseta española: todo aquello que no es Estado por debajo del Estado. Los Estados son los verdaderos fundadores de Europa, no se puede prescindir de ellos. Más que eso: siendo los Estados los herederos de la Razón y de las Luces del XVIII, con (Francia) o sin (España) éxito revolucionario, es preciso tener mucha cautela ante cualquier traslado de esta significación. Incluso si hay verdaderamente deseos, algunas veces con urgencia, de hacerlo. He leído en alguna parte a un autor portugués que decía que finalmente el siglo XX ha sido todo lo contrario del siglo de la Razón: el siglo de los sentimientos. En la misma medida que el siglo XIX ha sido pacifico después de Napoleón y ha hecho nacer todos los internacionalismos ingenuos o heroicos —el del capital y el de los trabajadores—, el siglo XX ha sido asesino, traidor y decepcionante. Momento de progreso y de amargura. Escenario del absurdo: la fisión del átomo convirtiéndose en la posibilidad; e Hiroshima fue el ensayo. de la autodestrucción universal. (Cenzaburo Oé ha dicho, con bellas palabras, que cuando un hombre muere, puedes llevarlo en el pensamiento, mientras que si toda una ciudad es destruida, es la memoria misma de los hombres la que desaparece, la huella de hombres y mujeres. (Es justamente lo que todo el mundo ha pensado al saber que Dubrovnik y después Sarajevo fueron bombardeadas). Nos hace falta quizá repensarlo todo a partir de los sentimientos. Rehacer la razón a partir de la pasión y el corazón. Admitir que no hay principio universal de la razón, que no hay un modelo teleológico de perfección que nos pueda indicar la vía de la simple mejoría. Admitir que somos franceses, catalanes o españoles, a lo sumo, europeos primero, y solamente después seres humanos. Que no se convencerá a las gentes por la razón, sino por un lento despliegue de argumentos que conducen del sentimiento a la razón, de la identidad a la fraternidad. Que solamente reconociéndonos singulares, nacionales e incluso, en un sentido, nacionalistas, podemos enfilar el buen ca- �EL PAIS 1 6 JUL. 1935 mino de la trasnacionalidad y, en consecuencia, del humanisme. Aquí, en Barcelona, pero también en otros lugares vecinos, en Vie, en Menorca, etcétera, un movimiento en este sentido, Catalunya Scglc XXI, está en proceso de abrirse a la sociedad, lentamente pero con seguridad. Espero que podremos contar con su presencia enriquecedora, y muy respetada por unos y por otros, entre nosotros. Hasta pronto, con mi manifestación de respeto y amistad. Pasqual Afaragall 1-PS. Muchas veces, me ha dicho que las ciudades son «1 motor de Europa y las regiones un posible nivel de institucionalización. Evidentemente, se puede pensar en un mapa europeo coloreado, dividido en un centenar de regiones (Lombardia, Bretaña, Escocia, Baviera, Sajorna, Eslovaquia, Macedonia, etcétera). En cambio, un mapa de ciudades, ¿qué es? Es como el cielo, la noche, el firmamento. Hace falta o una concreción (¿cuantas ciudades hay en Europa?) o rigor (¿dónde empieza una ciudad —una estrella— y dónde termina la otra?). Y sin embargo... Europa no es más que el desarrollo de las ciudades, después condados, más tarde repúblicas o ducados, y finalmente reinos o Estados. El Reino Unido (Escocia, Inglaterra y País de Gales), Alemania (Renania, Palatinado, Bremen, Hamburgo, Brandenburgo, etcétera), Italia (Pisa, Florencia, Genova); los imperios (Atenas, Roma, etcétera)... es verdad que estas naciones se han formado por adición del hinterland a las ciudades y el dominio de una ciudad sobre las otras, creando otra cosa. ¿Pero no es cierto que en el momento en que Europa sucede a las naciones, hace falta volver a dar a sus elementos originarios toda su libertad? ¿No hace falta incluir la libertad de expresión, de comercio y de organización? 2» P.S. ¿Qué debe entenderse por subsidiariedad? Balladur nos ha dicho hoy en Montpellier que el concepto remite a Tomás de Aquino. Muy bien, pero su fuerza -estuvimos de acuerdo un día con Lubbers— proviene del hecho de que esta vieja idea que se referia a las relaciones entre la Iglesia y el Estado —que entonces era precisamente la sociedad civil!— aparece hoy mezclada con la de federalismo (foedus= contrato, pacto), es decir, a la constatación de que actualmente la democracia no es aquello que se quiere, todo lo que se quiere. Hace falla, además, el respeto a las minorías: la voluntad de la mayoría no es suficiente para dar toda su expresión a la diversidad ni a los derechos individuales, mejor, a los derechos de la persona —para satisfacerle, ya que usted ha sido alumno de Emmanuel Mounicr. Vemos, pues, que subsidiariedad equivale a decir construcción por adición de la voluntad social, primacia de lo local, obligación del poder alejado de demostrar su bien hacer, su razón de ser —incluso si como decía ayer el ministro Branttigam de Brandenburgo, la subsidiariedad puede jugar en favor de la cesión de competencias a la Comisión Europea porque ñnalmente se puede demostrar que determinadas cosas no se pueden hacer mejor más abajo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las epístolas sobre Europa de Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995/07/16 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Europa Relacions Internacionals Description An account of the resource Article de la redacció del diari El País recollint l'enviament de Maragall a diverses personalitats europees, reflexionant sobre els reptes d'Europa i el seu futur. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf e935aced4007af7ed85af165aa90b99d PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DEL' ANY 1995. L'ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona i el repte europeu" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995, de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré, perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill és més gran que el primer. L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins 13 �i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol, que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons d'una i altra cosa. cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia. Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns, més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa. En tinc records també molt emotius a Estrasburg, l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara no el tenim. D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del moment. Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari, que era el seu país. Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991, que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament, a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació. 14 15 �La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una idea. L 'Europa deis poders propers Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi constitucional europeu. De totes les idees europees, més que la de federalisme, que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea. L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura. L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa dels poders propers. i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant, és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de responsabilitat. Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general , com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó també J intere general. Aque taba e aque ta uperació aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local amb una idea general també cree que era la ba e de la con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el seu descabdellament amb la conferencia de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa ha fet del principi de proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de complementar amb altres principis perque sigui admes pels que han de garantir la construcció, que són els Estats, Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia, és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per 16 17 �l la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant. S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó, com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus. tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma que no consideraríem legítima. Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es titula "Una tamba en els núvols". I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya, també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany". La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar- Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la 18 19 �9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests 1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge." E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún, a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir. de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha capitalitat com si no n'hi ha. Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu. Barcelona i la cultura europea M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa. ?e Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument. No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem ~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure, hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i ~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants 1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea 20 Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a Europa. Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes que ens afecten, probleme internacionals pero que ens afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies. Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor. Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme, el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21 �tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs. El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo. Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~ ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi. . Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que ~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia, 1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el procés. Aquest és el punt en el qual estem. de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai. Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida. Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició, per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant. I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida i s'hijuga el seu projecte, en aixo. És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que 'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia' q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~ te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera Barcelona ha de construir les seves bases logístiques, ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten. Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant, 22 23 �i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~ ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~ parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant. Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona. Probablement, tenim tots els números perque així sigui. Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que 24 Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir. La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?, un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb compte que Portugal é important. Cada nacionali me torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que ve de Castella, més que no d'Espanya. Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que podem explicar le idee general perque i no aquestes idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a. Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu- 25 �mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món". I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura política del segle XXI que esta naixent en aquest moment. La Carta Municipal que voldríem I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats. La nova cultura política ha de permetre que aspectes que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució. 26 Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e­ leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé llunyans del govem i no a l' inrevés. Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue <ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e concurrent que les competencies que han de dilucidar inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello fin i tot uperior al de le Uei ba ique . El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que la oO"ent vol una altra co a que no en tenim prou amb. aixo . , . que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat mé participació mé ub idiarietat. En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27 �volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el qual París decideix per la patria, decideix malament. Als diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes regles són també per suscitar les estrategies comunes que calen. Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la residencia s' obtindra normalment després de tant temps d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem­ ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc. Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius, directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres, comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea. Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~­ tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~ dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a ciutada una persona?- i protegir els espais públics". 28 29 �Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi bé, els ciutadans han de fer respectar els espais. Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania, no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal". Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo, no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera, com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com també succeeix. racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física. Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no els podem i que segurament no els hem de donar, que és la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color. Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat". Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid, i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el problema deis joves amb una llei. Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene- N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors, coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir en compte la seva especificitat en el territori, que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de 30 31 �drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap. són molt més efectives que no pas les nacionals -perque es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del problema. Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni en serveis socials, no hi havia solució. N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats, etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei, que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en aquest terreny, o no hi ha solució. La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars. 1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament, no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan vostes". S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular, invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa. 32 33 �Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per motius de cohesió nacional, perque és un valor important. / Index onomastic V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada. Adenauer, Konrad, 14 Arendt, Hannah, 17 Bangemann, Martin, 24 Camus, Albert, 15 Corcuera, José Luis, 30 Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31 Delors, J acques, 17 González, Felipe, 18 Havel, Vaclav, 25 J oan Pau 11, 25 Levinas, Emmanuel, 22 Mann, Thomas, 19 Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15 Monnet, Jean, 14 Obiols, Raimon, 26 Pujol, Jordi, 17, 25 Sampaio, Jorge, 25 34 35 �Savater, Femando, 22 Schuman, Robert, 14 Semprún,Jorge, 19,20 Trias [Fargas], Ramon, 15, 16 Col·lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992 7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 36 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf 8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5 PDF Text Text u* QUADERN EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la creació d'un llenguatge europeu comú, amb el Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat per sempre més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després de la guerra mundial, va dir que volia una Alemanya europea i no pas una Europa alemanya. És això el que hauríem de voler. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic, base d'un posterior lli- " bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna 50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols". I explica que quan Thomas Mann torna a Alemanya també diu: "No, jo no he marxat mai d'Alemanya, jo hi estat sempre, perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany". Semprún es pregunta si això és veritat. Si és veritat per a ell. Si, és veritat que l'espanyol és la seva pàtria. És la llengua dels seus pares: en alguna mesura és, doncs, la seva pàtria. El francès també ho és: és la llengua en què més ha escrit.-L'alemany també, és la llengua, diu, en la qual ha llegit el Quixot. I acaba dient: "Cap d'aquests idiomes és la meva pàtria, la meva pàtria és el llenguatge". I jo aleshores em preguntava, i li comentava l'altre dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ ritat que Europa reconeixeria que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de construir. M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja sabeu que Barcelona vol ser la capital del llenguatge europeu, l'any 2001, de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa. .Òbviament nosaltres no ens és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs, sembla que nosaltres no hauríem endavant. Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que com ha dit Felipe tindrem el 2001 ja Gonzalez sovint, _ . els estem fent. . d'una manca d'EuBarcelona s'ha Per tant Barceropa per fer front lona, ben pensat, al'que volem com a d'oferir com s'ha d'oferir a europeus. Europa com l'esceLa resposta de escenari d'un nari no de la transDahrendorf té un llenguatge formació sinó de aspecte positiu que l'afirmació d'una jo vull remarcar: europeu cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya. Ara, aquest és Dahrendorf diu que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea. d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa que per tant l'important és que Europa. Estem en una situació, a finals les monedes s'uneixin en un lloc on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé. Tot sembla que pot tornar a Europa existeixi i desaparegui Per un llenguatge europeu PASQUAL MARAGALL L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és, pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers. Hem d'anar confiats a la i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de •focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de altra. Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al de Barcelona, i parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem tats euro] de donar als garants de la constat, entroi trucció europea perquè aquesta que s'està ¿oi es pugui fer en el sentit que estic Tractat de defensant és el principi de lleialportància d tat europea, que els el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue talcom un principi Hem d'anar constitucional eu(principi de lleialtat ropeu. D« totes les confiats cap a federal) i que al-' guns, per exemple idees europees, més Jordi Pujol, han que la de federalisuna Europa anomenat principi me, que alguns dels poders de responsabilitat. compartim i altres Es tracta, de no tant, és la idea propers complementar la que pot fundar subsidiarietat, és a Europa. És el prindir, la proximitat, cipi d'organització, no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo? construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt no només defensant el seu propi interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local amb una idea també general crec que serà là base de la construcció europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Veiem, doncs, que hi ha una aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims. Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, a qui jo respecto moltíssim, un sociòleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea", en què textualment està dient el contrari; està dient que la unitat monetària no cal, està dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franca vol fer Mururoa que ho faci, que si Alemanya es vol reunificar no li preguntem per què i que si Anglaterra vol atacar punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada conferència. �© QUADERN El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat. incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el estem sempre a les portes que es punt de partida. desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa? què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que, nas, que li van precom hem vist, per guntar: però vostè altra banda no és com resumiria la és reUn problema irreversible, seva filosofia? I va versible. J"pt tornar dir: "Vostè pria haver-hi procés-, civil, de les mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant, ciutats, com el queus. Perquè Barque passi. celona vol posar-se dels suburbis . Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament s'ha de aquesta bonhomia, tats, de les ciutats i aquesta filosofia regions d'Euroresoldre a.les les benevolent, que pa en la construcestà basada a més ció de l'Europa ciutats -en un racionalisme pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant. nerals, no ha donat el resultat I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les cadenar i seguir el procés. dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«". és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre rai. pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà. Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels flmot£±â5£ËM. •Ul iEn«0> IMPAGADOS MOROSOS "^UNIVERSITAT i¡f Lo cnfc*»«iog todo o juuiijmiim sui iintifrT ROMPEU FABRA L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI) . (¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de * Tuto. (93) 4S&91.&4 JRL ^IMAM-MUTI* EDIMI, S. A. DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN Dal«: Del 13 de febrer al IS de març de 1996 Borali: De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95 del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria, presentació escènica, presa de decisions, etc. Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos professionals amb experiència en l'exercici del dret davant el jurat a EE.UU. Informació i matricida: Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona (Preguntar per Monica Uñó) Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS IO* mat tataOnft da »Imam. Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia 20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y cainaloaiquiaaaùn: ACTKO Paaata. Binx» . CuaMa at. aodoa TgM 3K.1S4.I45 1.000.000 3fa.1M.14» PASIVO CapM muri UM RaaantvoUMa nil.il J.I _.. 100.000-000 20.000.000 2I3Ä7.3K niiiOdm al 15-12« TaM Passa a la oàaliu ( GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M *"** ACTIVO MMtM Apfcatíones MormáttCM 22.955 fW) 4M 19 US J0KX Ftt.(M»4M¿¿00 ^mi^ fij iirtiM4«*Mto. Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer CURS SOB R E HL JURAT ciutadans de Barcelona, en això hi han de pesar, se'ls ha de sentir. Crec, per altra banda, que anem tocant vores d'una nova cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, ja farà bastants anys: és des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia Joan Pau II l'octubre passat a les Nacions Unides: "Els drets de les nacionalitats s'han de respectar, perquè són drets humans acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el que expressava Raimon Obiols fa un parell d'anys en un article titulat La desgràcia de Europa: "Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen personalitats molt diferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avança, una nova cultura política, no sé com s'haurà d'anomenar però que és evidentment la cultura política del segle XXI que està naixent en aquest moment. Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com Barcelona? Doncs bé, la nova cultura política subsidiària ha de representar la possibilitat per a la ciutat —en el moment que està fent la seva pròpia Constitució, que és la Carta Municipal o la Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i estatutaris que semblen poc utilitzats. „ 2»ü»o» 3H.W4.14« Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa. Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr M. Caratruccfonm „ M. htoquiraria H.OtmíntM»cnnM M. MobukVto M. Equipe» pare Proc. Mom. M. EtoiTwnto.. d« transport« Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri M** DwdofM tíniámm ........ _ .. - — . lOUMMC 7*000.741 ... rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía. „ Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»« Crédito« • cofto ptMO •VMNporfMriodMeaeidn .. Pago* Querido« ~ ToMacttvo ... PASIVO Fondo» prop«* „ C«ftal social n •« Rasarva laga! „ „ .. .. ~ S4.276.S30 25.000.000 3«J14 133 5.000.000 .. .. PardidMrQananciM XOM3M7 tfntttont • larao plant Otoacrwdoraa* ...... Deuda* a IVOQ pl*2O PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'.. Ov*m¿*m* <*<***> AcfMdorMacwtoptaD ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln 0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o "EESaS^^^ 9.528.4OS 80.543.3« Z5.000.OOO -«.775 -36.775 1«7.002J77 „ - Ao^dox« por pniiiciún da mntía* OkwdBudMiMMMmW.» 15.000.000 1.414.200 3.807.446 3.967.406 850.700 241.165 -10.558.961 .. 17 201 140 «7JÕ1.14Õ 20030.600 17.221.54* -«2.000.000 - "" . _.. „ : ...... 0*444JOt .r tStStVtï -' «3¿39Jt»'" lX>' ^ftnes dci - '~ÍMM,»f>¿tre mà per �(SA EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 lUADERN BALANÇ DE L'ANY 1995 hem de donar, segurament, que és la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un color. Ens agradaria poder dir que les lleis sectorials s'adaptaran a Tes circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu: "Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- , ten lleis a la placa de Sant Jaume. I no se soluciona el problema dels joves amb una llei. Nosaltres tenim l'experiència, com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de ben poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l'existència d'un problema, com aquest que tenen els joves per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de SÍLVIA T. COLMENERO joves, d'aturats, de drogoaddictes, •Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...' no tenen en compte que finalment • següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''. Nosaltres sabem el que ens ha sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè comunes que són menester. sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea. Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien d'establir que de la totalitat dels els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien. la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant. La majoria dels problemes que respecte a l'Estat és molt delicat. Gener, febrer, març 1996 Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només : de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de solucions particiutadania. Si nosal,— culars. tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim dtì Rodolf Sirera ríem de poder exigir lucions particulars respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el Dirtíccio Joan Lluís Bozzo dret i demanem, mes bisiques de convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem guanyat com a ciunosaltres ens hem donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho les normes que mes, que hi hagi poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat altres. ses del que moltes vegades és finalNosaltres què proposem? En habiment el racisme i la •„ xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari. ••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats, l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se .per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè aquí els preus són més cars; perme municipal. Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes Elan Teatro tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no • tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a •» NCM AZMM rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge. Que fugi el cofoisme: tenim juvenil és considerable, la gent Mrecdfe gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes Antonio Simón anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna rant l'etapa del major vigor físic. Estats, qu Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt. T I Q U E T S veuran construcció èti. protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya, s'han de sentirr <coi Al els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un construcció de l'Euri ció que no els podem i que no els paper a Europa. Ve de la pigli» S La. nova cultura politica ha de permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet, igual. Però fer-ho també amb un nou esperit, jo crec, Hauríem de poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables s'entendran atribuïdes al nivell més proper al ciutadà, punt. Aquest seria un article fantàstic i aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell més proper al ciutadà voldria dir districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així aniríem seguint, llevat del cas que per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi legalment el contrari clar. Però aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més llunyans del govern i no al revés. En realitat Maastricht, si ho pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No hi ha minories, en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que . és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Crec que a Barcelona harían de ser capaços de dir aquestes coses en la nostra llei, de dir veritats com les M aror Croades «v � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per un llenguatge europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ajuntament de Barcelona Europa Subsidiarietat Description An account of the resource Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1469/19960126d_00708.pdf 395168a67458c45cb05000703e166e99 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 26.1.96 GUIO Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LG) Concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu als judadors de bàsquet Juan Antonio San Epifanioi Nacho Solozábal. Saló de Cent, 18:30 h. De cara a la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu a Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal, es fan avinents els aspectes següents: El Consell Plenari del 22 de desembre passat va aprovar per unanimitat la moció per la qual es concedia als dos jugadors de bàsquet la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu per la seva llarga llista d'èxits esportius a nivell nacional i internacional i per la seva contribució a la difusió dels valors esportius de la ciutat, des de les files del conjunt del F.C. Barcelona de Bàsquet. A través de l'equip de basquet del F.C.Barcelona, l'Epi ha estat un actiu important pel club durant 20 anys i el Nacho Solozábal durant 17, sent tots dos peces clau en els resultats del club. Durant aquests anys, el Barça de Bàsquet ha estat set vegades campió de lliga, tres vegades subcampió de la Copa d'Europa (1984, 1990 i 1991) i Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, entre d'altres èxist esportius. - Actualment, Nacho Solozábal és economista en actiu i dirigeix una escola de bàsquet que porta el seu nom. Aquesta escola va iniciar la seva activitat ara fa dos anys al poliesportiu de la Nova Icàrïa i actualment està ubicada al poliesportiu de l'Estació del Nord. - Epi és assessor de la Lliga Professional de Bàsquet (ACB), responsable (exclusiu) de la Publicitat de la Selecció Espanyola de Bàsquet, propietari de l'empresa New Events, comentarista de C anal Plus i articulista al Mundo Depo rtivo. Epi va rebre un homenatge del Futbol Club Barcelona el 26 de desembre passat al Palau Blaugrana, al qual es va excusar l'assistència de l'Alcalde. Desenvolupament de l'acte: - Parlament del regidor ponent de Relacions Ciutadanes i Esports, Albert Batlle. Lectura del decret de concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu per la secretària general en funcions, Irene Pagès. Paraules dels guardonats. Cloenda de l'Alcalde. ESPORTS4.LGS �IJ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta de paraules de l'Alcalde: - En primer lloc, vull agrair totes les persones que ens acompanyen el testimoni d'estimació cap a dues figures imprescindibles de l'esport català i espanyol, com són luan Antonio San Epifanio "Epi" i Nacho Solozábal. - La trajectória esportiva i la gran qualitat humana d'en Nacho i de l'Epi són exemples a seguir per tots els nois i noies que fan de l'esport una eina de civisme, d'integració i de participació social. Si bé és cert que no tots els joves que practiquen esport poden aconseguir el que vosaltres heu fet -el vostre palmarès- també ho és que els anys que es dediquen a 14 práctica esportiva sempre seran recordats com els millors de la joventut. Tots sabem que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'excusa per a una gran transformació de la ciutat i que varen fer possible que la ciutat es dotés d'unes instal.lacions esportives que mai hagués pogut somiar. Els ciutadans han fet seves les instal.lacions esportives i la ciutat per a la práctica esportiva. Barcelona és la ciutat en la qual es fa més esport al carrer d'Europa. 262.000 persones han fet esport al carrer de manera organitzada l'any 1995, més de mig milió de barcelonins fan entre 20 i 30 minuts d'esport 1 cop la setmana, i les installacions esportives ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA municipals ofereixen cada vegada millors serveis als seus abonats. Més de 31.000! Què hem de fer amb tot aquest actiu? Mantenir-l'ho. Les línies ja estan marcades. L'esport escolar i la consolidació de Barcelona com a capital internacional de l'esport són el camí que hem de seguir per ser un punt de referéncia esportiva. Com a ciutat no farem res a nivell esportiu, si la gent no considera l'esport com un element més de la seva vida quotidiana. - Els més joves han de viure l'esport des de l'escola, com a part inqüestionable de la seva educació i formació. Són els esportistes del futur. No farem res en el camp de l'esport a nivell català., espanyol o internacional si l'esport de base no el treballem, si no el consolidem. (Anunciar que recuperem els els Dimecres Olímpics en aquest any olímpic.) El Nacho i l'Epi treballan des de les seves noves responsabilitats en la promoció de l'esport. Ells saben corn ningú l'esforç i el sacrifici que significa estar entre els millors. Han après des de molt joves tant les lliçons de la derrota com les del triomf, perquè han estat uns bons jugadors en el més gran sentit de la paraula. Barcelona ho sap perquè ha vibrat amb les seves victòries i avui la ciutat els fa aquest homenatge i els atorga aquesta distinció. ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Des d'aquí els convido a seguir treballant perquè Barcelona sigui punt de referència en la promoció de l'esport de base i en la consolidació de Barcelona corn a capital internacional de l'esport. - Moltes felicitats i molta sort en tots els reptes que us marqueu d'ara en endavant. 1 ESPORTS4.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4375 Title A name given to the resource Concessió de la Medalla d'Or de la ciutat al mèrit esportiu Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Esport Model social San Epifanio, Juan Antonio, 1959- Solozábal, Ignacio Basquetbol Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1470/19960127d_00709.pdf 39cbeed7bd2c1fda7436519d4eac4df0 PDF Text Text ( 41" Transcripció paraules Sr. Alcalde. Benvinguda President de Mèxic, Ernesto Zedilla (27 de gener de 1996) Bienvenidos Sr. Presidente y Sra. Sres. Secretarios Sres. Embajadores Barcelona les recibe con mucho afecto. Agradecemos el gesto. Calculado, sensible, civilizado, de visitar Barcelona. Muchos lo hicieron: De la Madrid, (Echeverría), Lopez Portillo. El Presidente de la Generalitat le hablará seguro de cómo los catalanes valoramos su acogida a muchos durante el exilio. Barcelona, la catalana, la europea, la republicana, la liberal, la progresista, la comerciante, la olímpica, la industrial y tecnológica, la culta, la literaria. Hermanados con Monterrey, cuyo alcalde nos regaló un magnífico monumento a América, xxxxx cultural. Presentes en el maravilloso Mundial del 86 Tepito, y vuelta en el 91 a remarcar P. Garibaldi - P. Real - Tonanguitla - Octavio Paz (Xavier Rubert de Ventós) Echame una manita. >.evt.t Las primeras revoluciones ya dieron de sí, las: xxix, que vienen ahora, no sabemos como serán. O si sabemos algo. La proximidad y la pluralidad van a jugar un papel más importante. Donde hay 2 habrá 3. Donde uno, dos. Donde monolitismo, alternancia. Donde sólo mayorías, minorías. Donde sólo Estado, sociedad civil. Donde sólo mercado, ciudadanía. Tenemos derecho las ciudades a hablar de todo esto? Tenemos un derecho limitado. Pero no nulo. Tenemos un derecho limitado que debemos administrar con tiento, y con la venia. Y así lo hacemos. Que su estancia entre nosotros sea recordada en los años como un punto de partida, o mejor como un relanzamiento. Que el himno catalan de México que compuso Nunó de St. Joan sea algo más que una casualidad afortunada. MEXIC.PMM tottle 119 �Que Barcelona y Monterrey y DF puedan en xxxxx vean la nueva era con ilusión MEXIC.PMM ��rie`trit / f(7-- z -VD/ L'ALCALDE DE BARCELONA „^ , •^^ ^ ^.inbt,^ k ^ ir( (Ay(7-z.- )/{? 9 ^ ^'^u ^ ai..) ^` ' ------ ^' 3 , r ?-¿4^ , rr i 'r...0-11-3 cÑ (f-r,,,„ b.e} FickeL.zi a-ttifei-4-t) ,E Je' "<nli 1‹. i ,\J~ Ho_ek l ^^^^ . ((t-0"--) ^ ‹-yIN ' ui1 oillM/r^- L- �L'ALCALDE DE BARCELONA ir‘‹AQ') L:Luitç ìJ CUi �2 L'ALCALDE DE BARCELONA 2 7 / Oi c2Th /U-NR1-4-- CA‘A\--1 i'eÁitit-t (ÁitA (LQ.Aam II' /./Le.lt,kti) ¿t.t/ucis . tkx. 6(A, t-e , b v\cf¿ t,vvt („›-j 1 L A CL:eit"("- tit ttliV4 c;u,&v I i/L-0 a,le \n(A,JOLak- VU-4ja, k91-t 7 I '-i/Ce 2 LAI)q-4. j: . ktilciA4M-q~, . 1)(Aik /t7?- ((r~ . kv", ps5G ck 0,2 Gt4 „cut Abi2,kca,L, �L'ALCALDE DE BARCELONA csiuttmf') ettgb¿A kçA c, L /1/írti)cirl(;) (-Co, -CAAD it( 1")./Uk (-\.1 U,\I\ . .AA/ ‘nevagr. Otiki r (t2, ( ( n 4/(4 4:1/ 1/1 - (2;1AQ Ct/14/14/virz y lvirvb uC atic,47, (:)7240 (,./vu / � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4376 Title A name given to the resource Transcripció notes Sr. Alcalde de benvinguda del President de Mèxic, Ernesto Zedillo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Mèxic Zedillo, Ernesto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1471/19960204d_00710_LD.pdf e6725bac0ad337f29e27abc304a74e50 PDF Text Text ~ INCOMODITAT I ,·f !frCIENCIA L'estiu maleit Amb un retard pel qual m'excuso d'entradajarribo a la cita de cap d'any amb els lectors d'aquest diari, I'admirat i valent Didri de Girona. Vaig faltar a la cita de l'estiu. Pero el de 1995 va ser un estiu maleYt, que només ens oferia escandols. Era impossible llevar-se un matí, baixar al poble, comprar els diaris, asseure's a la ¡ cadira del porxo i llegir alguna cosa passablement simpiltica. Tot al contrari. González i Pujol jugaven al gat i a la rata amb la data de les eleccions. González, amb una coherencia dictada pe! canlcter ped) també per la necessitat, i Pujo! amb ¡ una habilitat que va esdevenir excessiva i c.rregosa. Tot plegat, per anunciar allo que ja sabíem ~ des de feia dos ~ t~ .·· anys: eleccions autonomiques enganxades a les municipals, i ~ legislatijves anticipades. ! Les autonomiques anticipades eren canta(ies si CiU perdía les municipals a Barcelona.. ~;~~á:. Tanm~tei~/P~jo~ v~ esgarrar el tret. ~'~dver~a~i no er~ Maragall --tranquiC J~dt1, tranqml-- pero ppdm ser Nadal.r::~ ~ Ye't aqm 1 que la campanya curta, brillant i savia de Quim Nadal (tot i ~ "'· 'no haver-hi un 1 ~ cara a cara televisiu, com hauria calgut) va ser justament el que es necessitava per a obrir la fase final del domini convergent. Una persona relativament nova en 1 !'escena política catalana, ~S amb una traj~ctoria previa rutilant, intatxable, ~ influiría positivament en un canvi d'escenatii. I així va ser. ~ / .-~ r} ~~ ~ei}W,IJ~ ¡ ·' A l'escenari espanyol, Ci,IJ, mitjanyant Jo"quim Molins, havia rematat la feina bruta contra Narcís Serta que els fabricadts de dossiers (Conde-Perote, De la Rosa-Álvarez) havien q'omenc;at. Tot era es~ectacular, pero al final N' es va veure que no n'hi havia per tant. Hem sabut que l~s escoltes telefoniques ~ren aleatories i que el CESID feia'CI que havia de fer. Pero l'atac a Serra havia tingut els seus efectes 4(,aixo es tractava. / dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 1 , \K ~ /X ~/ �Serra i els interessos generals_ Serra m'havia passat la vara de mando al Saló de Cent el2 de desembre del 1982. ~ffe n'anava a fer una feina que semblav~ impossible i que ara s'ha vist que no ho era, o almenys, que no ho era per a Narcís Serra: canviar l'exercit espanyol, que sortia d'un cop d'Estat fallit, i fer-ne l'exercit que tenim ara, aquest que va a Mostar a aixecar ponts, a ajudar els ciutada~s tocats perla guerra. Quan vaig prendre possessió de l'alcaldia 1per cinquena vegada, 12 anys i mig després d'aquell 2 de desembre, vaig parlar d'una persona que estava sent tractada molt injustament. Vaig elogiar el coratge¡ de Serra en la defensa de l'interes 1 general. ' Miquel Roca i Jordi Pujo! van fer arrib;:tr la seva satisfacció per les meves paraules just aquell mateix dia: "Algú havia d'encetar la defensa de Serra, nosaltres no podiem ser els primers, etc ... ". Pero aquest sentiment va durar tot just dFl 1 una setmana, fins que va arribar el Pie Congrés deis Diputats, un Ple on tothom es va apuntar al grup deis que "llaq~aven tomaquets". CiU els va llan~ar amb més elegancia pero amb efectes més feridors. Allo va ser el Ple del Corral de la Pacheca. Dins del socialisme espanyol hi havia sect~rs que potser havien considerat Serra com un intrús. Aquell dia al Congrés deis Diputats aquests sectors van assistir a tot l'espectacle, en el millor deis casos, amb circumspecció. El canvi del cal'Jv( Felipe i Serra havien calculat malament l'abast del compromís que van adquirir en prometre "el canvi del canvi" -- un fórmula inventada a Barcelona-- i en assegurar als votants que s'havia captat el missatge. Ni Garzón, ni Perez Mariño, ni Asunción (per raons diferents) van poder ser els protagonistes de la reforma policial i de 1la lluita contra la corrupció des del govern i la majoria. Ho han hagut de ser Belloch, Robles i Fernández de la Vega. El perill que hi havia era que "tot estirant la manta"{amb energía, es sacsegessin els equilibris polítics, més enlla de la capac~tat del propi govern pera controlar el ritme de l'operació. I aixo es el que va sJccei"r. Perote era un "electró lliure"t#J dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.2 /1 r_¡ { �perillosíssim i Conde-De la Rosa formaven un equip massa poderós encara pera posar-los allloc que els corresponia sense córrer riscos. 1 Hem pagat molt carel no haver gosat canviar la cúpula policial compromesa amb la dictadura, ni en el període de la UCD ni en el període del PSOE fins al 1987. La tragedia del terrorisme renovada un i altre cop ho complicava tot. La barreja de bajanades i corrupcions que es va covctr en aquesta situació ha permes que o o 1 ' pass1 tot atxo: 1) Que el PP --que hagués comes barbaritatvs tant o més lamentables si hagués heretat el govem d'UCD-- haki aparegut ara com la "for9a neta". ¡ 2) Que CiU, que va caure de quatre potes en els excessos de la bambolla especulativa i el nou-riquisme deis¡ anys 80 --tal com ja va denunciar Raimon Obiols molt aviat-- hagi aparegut davant l'opinió pública catalana i sobre tot espanyola, com aquell ¡que ha aportat al PSOE un suport 1 interessat, inestable, fragilitzant, que no responia a una alian9a de Catalunya amb el progressisme espanyol --com historicament en altres ¡ ocasions havia succe"it-- sinó a una ta,btica a curt termini. 3) Que, en conseqüencia, el foname9talisme passat de rosca --i de moda-de Julio Anguita hagi pogut jugar¡ el rol de fiscal acusador d'aquesta majoria inestable en benefici del Pf, tot creant una mena d'alian9a deis extrems per retomar als bons vells ~emps de la dialectica dreta-esquerra segrestada pel centrisme pragmati~ de Suárez i González. Aquest es l'ambient que es respira, no a Catalttnya, pero si a Madrid i a altres punts de la resta d'Espanya. 4) Que les relacions Justícia-Go'{em-Mi~jans de Comunicació hagin experimentat una serie de revolucions imparables, que van comen9ar amb la concessió deis canals de TV priv~ts, el creixent contacte entre mitjans i bancs (aquests drasticament renovat~ perla generació Conde-De la Rosa) i la pervivencia d'una columna judicial no conservadora sinó nostalgica -que és molt diferent. El paper deis intel.lectuals en tot aquest pr~cés ha estat en alguns casos coratjós, pero no "revolucionad" ni determinant. En lels millors dels casos s'han obstinat a reivindicar~ circulació del poder més que.la seva transformació. Aranguren va l!6.. ¡ dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.3 �gosar dir en veu alta el que molta gent dei~ en privat (com ja va fer al 1963). I poca cosa més. L 'esperam;a basca Una esperanya ha nascut a Euskadi. Recalde com sempre ha estat el més lúcid -no endabades ETA java posar petards a la lllibreria progressista de la seva dona els anys 60--, Jáuregui ha interpretat ami) enorme dignitat i forya el rol del ¡ ()./'~ socialisme base, pressionat per una banda i ~na altra, convertint-se per a mi enf.kp personatge:,polítiqmés considerable:.,de l'Estat. Mayor Oreja ha sabut també fer les 1 passes que calien per aclimatar un partit tant allunyat dels sentiments generals bascos com el PP. Ordóñez va pagar amb lla vida el seu coratge. Odón Elorza s'afirma més i més com un dels millor$ alcaldes de país. I, sobretot, els l moviments silenciosos, espectacularment diiscrets, diflcils i massius, entom als segrestaments d'ETA, representen una clara esperan ya. El grup de Cristina Cuesta i altres com el seu seran finalment la base del capgirament social. El PNB no ha entrat en el joc fatigant de la "dutxa escocesla" que ha practicat CiU ni tampoc en l'irritant credit polític a curt termini ( ara fin~ al 17 de juliol; ara fins a l'agost, ara fins al 15 de setembre, etc.). Un altre motiu d'esperanya, ja passat l'estiu, ha estat l'evolució deis processos polítics a Palestina i a Bosnia; i també a l'Ulster. Els nord-americans hi han jugat un paper rellevant. 1 si Europa no hi ha ~t un paper més important, aixó no hauria de ser causa d'escepticisme sinó! que és conseqüencia d'un excés d'escepticisme. Més Europa hagués estat millor que menys Europa. Circula ció i transformació del poder Des de la meva talaia local d'alcalde d'un~ ' ciutat de les moltes que formen el sistema europeu --de les més entusiastes-- 4onstato que Europa i les ciutats i les regions s'emporten les millors esperanqes, les més pures, deis nostres conciutadans. És cert que a Franya, encara, la gent creu 9n l'Estat republica com a solució de totes les coses. Com han assenyalat Xavi~r Rubert de Ventós, Miguel Angel Bastenier i Jean Daniel, la vaga general fr<ancesa apareix com un dels darrers moviments del segle deis Estats, el segle X.k; com un deis darrers estirabots del 1 nacionalisme d'Estat. L'atac a les institucioni republicanes tradicionals (sobretot a 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 4 �l'Escola pública) ha estat sentit per molts francesas com una agressió a la "nació francesa", a alló que fa de Franc;a una nació piferent. ! l Mitterrand ho va intuir ja fa temps. El dia j que es va re-inaugurar el Museu de Ceret, de la ma del bon alcalde Sicre i dti la Josefina Matamoros. Mitterrand, aleshores encara president de la República, va acceptar amb complaenc;a de rebre els manifestants contra les primeres reformes educatives del govern Balladur. A l'hora de dinar, en la "intimitat socialista" 4e la taula d'un bon restaurant cereta, voltat d'alcaldes que eren de la mateixa co~da, Mitterrand s'explicava clarament sobre aquesta qüestió. Si a Espanya la crisi de l'Estat és profunda a Franc;a esta esdevenint patetica. A Espanya hi ha un element de desgast del govem que a Fran9a no hi és. La "circulació del poder" no és la solució. Ja s'ha produ'it. Ara s'aproxima la transformació del poder. Més democracia és més proximitat La gent ja no accepta, amb Churchill, la deh10cracia "tal com és". Els ciutadans volen una democracia "tal com podria ser". És a dir: millorada . .la no ens conformem amb tenir el menys dolent deis sistemes politics. Volem el millor deis sistemes polítics. Una democracia canviaqa. Més europea i alhora més local. Mundialització i proximitat. "Europa i el meu barrí" sembla que sigui la tonsigna. ¡ l¡ Vaig veure fa poc, des de Brussel.les estan¡t, i a la televisió francesa --viatjar és -- com el govern Juppé ha canviat finalment ara una apassionant assignatura ' aquesta contradicció flagrant en els terme~ que era el "programa nacional pel suburbi". Ha canviat el nom, no sé si tampé la cosa. A Fran9a, encara ara, un l funcionari de l'Estat, des del Departament !Provincial, porta la comptabilitat de centenars de municipis. La policía local no existeix, i l'escola local, per descomptat, tampoc. El sistema més avan9at, democratic i ben organitzat, probablement, de tot el món, ha esdenvingut més i més obsolet a mesura !que la democracia possible --possible per la cultura de la gent, per les mili ores 1tecnologiques, per la diversitat dels conciutadans, per la revolució de la inforfl\ació-- s'acosta. I la democracia real i formal queda enrera. La meitat més un d~ l'Assemblea Nacional és una oferta 1 molt pobra. Molt cega. Molt llunyana. dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.s �El federalisme i la subsidiarietat s'imposen. Les minories belluguen i són tan importants com les majories. La particuJaritat es resisteix a la generalitat. L'interes general s'ha de justificar, s'ha de Uemostrar cada cop, és subsidiari de l'interes particular, no "se li suposa", com el ¡valor al soldat. l A l'Espanya de les Autonomies, ¿estem més¡ben situats pels canvis que s'acosten? E~~~=~ ~ €)l Fran9a, el culte de l'Estat democratic ha anat aparellat amb la veneració pels ~ drets personals, amb la tradició del dret d'akil, amb la llibertat de crítica, amb la independencia intel.lectual. Aixo que fa qu~ Milan Kundera, després d'atacar els mesos, quan li pregunten finalment nacionalismes, en una entrevista de fa 8 o lP en que creu, di u: "en Fran9a". 1 Mitterrand i el ternps Un espectacle apassionant, el que Mitterrahd va preparar minuciosament per a després de la seva mort. Primer, perque, en ¡efecte, potser ningú com ell ha tingut un domini tan absolut --i tan conegut-- de les circumstancies del seu traspas, un dialeg tan llarg, lúcid i emocionant amb l'altre costat. l Pero també apassionant perque Fraw;a, q~e l'ha adorat, no li ha perdonat cap falla, cap ni una. I l'ha enterrat, sí, escandalitzant els puritans anglosaxons --i alguns deis nostres-- amb la tendresa possible en la superació de les tendreses convencionals: la dona, !'esplendida Danielle, abra9ada a Mazarine, la filia de Mitterrand i d'una altra dona, i aquesta kambé al costat de les altres dues. 1 Escandalosa tendresa, lucidesa a voltes cruel. Llegiu Jean Daniel i Régis Debray, dscolteu-los explicar la parsimonia maquiavelica del govemant que deixa fer ~1 temps la seva obra, que arriba tard voluntariament --a mi, que tinc fama de fe~ tard i sempre em sembla inevitable, ; aquest domini del temps m'admira encara rriés--, que es casa amb els comunistes per a després minoritzar-los. Visioneu les imatges que els realitzadors del canal Arte han sabut trobar fa pocs dies: els militants comunistes rebent amb un silenci ominós, a les vuit del vespre d'un día de 1981, la notícia que Mitterrand havi a estat elegít President de la República. (Aq~lla tarda del 81 i en aquel! moment, estrenavem a Rupia una antena direccional ~er a veure la tele francesa i saber al t dad es/sed/tex/d dgpm .do e Pag.6 �minut, al segon, la notícia que espen'lven-t: Franya era per ti d'esquerres. En Francesc Vicens, que era amb nosaltres, es ~a emocionar tant que sortint amb el cotxe va passar per damunt d'una acacia queiencara en dula marca). Fran9a no té una "política" moderna, pero té una cosa més important --entre moltes altres--, té una cultura política capaf de la transformació, perque és una cultura crítica. (Chirac en pot donar fe; e~ un altre sentit, també Clinton, als EUA, podría testimoniar del mateix). No sé si nosaltres la tenim, aquesta cultura ~olítica crítica. Ho veurem aviat. No m'ho sembla. Jnteres nacional i interes del govern La facilitat relativa amb que hem passat d'un Estat centralista a un Estat autonomic no pot amagar l'altra facilitat, aquella amb la qual les autonomies han incorporat una mentalitat de petits estats en !el pitjor sentit: grans des peses, grans deutes, grans protocols ... i l'Estat s'ha atrinx~rat de nou en l'escepticisme respecte de la proximitat que predica Maastricht. Molt intervencionisme, massa, i poc respecte al poder local i a la societat civil --tbt invocant-la, és ciar--. ; ¿Era inevitable? Potser era inevitable, pero ~orpren l'amabilitat i el cofoisme amb que tot aixo ha estat rebut, la confusió entre! interes nacional i interes del govern, ¡ l'acomodació deis mitjans al repartiment o ¡'lottizzazione" del seu esperit crític: una mica per aquí, una mica per alla... i tots contents. En el cas del govem espanyol, ha esta rqmarcable la rotunditat amb que ha incoporat el que jo anomenaria un nacionalifme basat en la cohesió social, sense questionar les relacions polítiques establert~s, els sistemes electorals, el sistema judicial --com he dit-- ni per descomptat el paper de la política en la vida social, l'excessiu paper del govern en la vida local i 1~acial. f No deixa der ser curiós que el partit socialifta s'hagi convertit en un partit votat per la tercera edat --i molt menys per la jpventut--, per les petites capitals de província i algunes zones rurals --molt ~enys que les grans concentracions urbanes, amb l'excepció de Barcelona, mal tjn'esta el dir-ho-- i que hagi de veure com el partit rival de la dreta incorpora les !dones d'una forma més espectacular als !loes de comandament, sobre tot a niv~ll local, i com una bona part dels ! dades/sed/tex/ddgpm.doc rag. 7 �intel.lectuals se li giren d'esquena (aixo també ha succeit amb bona part de la 1 intel.lectualitat francesa). 1 Un bon sistema que garanteixi el bon goverh Mentrestant alguns deis intel.lectuals qve segueixen militant a !'esquerra practiquen un moralisme de mínims, com f~ia no fa gaire Fernando Savater quan citava Spinoza en el sentit que la política n$ s'hauria de confondre amb la moral. Venia a dir que no tora bó un sistema politic que hagués de suposar la bondat moral dels polítics per funcionar bé: més rviat el sistema fóra bó si forcés als polítics, tot i eticament imperfectes, a actuar bé (potser ens convingui pensar aixo a la llum del pertil personal d'alguns deis pdssibles nous governants!). ! Tot aixo és magnífic, pero no treu que el més greu error deis polítics es produeix quan s'equivoquen amb les persones en lesi quals confien o deleguen part de les seves responsabilitats. I aquest és un judici inevitablement moral, en el sentit més ¡ ampli de la paraula. ' L'altre error que poden cometre els polítics es refereix a la distancia en la qual trien de solucionar els problemes. La més gran equivocació de la política t;ts produeix quan es vol resoldre un 1 problema sense situar-se a la distancia adequada. Quan un polític d'Estat s'aixeca un dia amb intenció d'arreglar l'atur de llarga durada o la vivenda dels joves, tremoleu. La major part deis cops els efectes negatius son tan grans com els positius. No diria coses molt diferents de Iajcúpules sindicals o empresarials, i de les lleis del Parlament. Recentment s'ha aprovat un nou Codi Penal. Veient que el vandalisme urba creix i que revolta més i més a molts ciutadansJ, s'ha decidit penalitzar, criminalitzar, els "graftitti". D'aixo se'n diu "matar mosqub a canonades". Qualsevol alcalde de ciutat mitjanament gran sap que els "graffi¡tti" no se solucionaran si no és amb jutges locals, ju(jes de pau de grans ciutat~, amb sistemes de reparació i no de presó, amb ordenances i policía local pr~parada per a actuar com a policía judicial. j 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. s �~ ~ j".J~~-Pero -~ls parlamentaris tMt! ·-~!_~ Han sentit que els "graffitti" revolten la gent i no es volen privar de mirar de solucionar-hb amb l'instrument que tenen a lama, que es una nova llei. Sense adonar-se que ,s ón massa lluny i que aquestes coses s'han de fer de molt més a prop. Aquest és lfesaíñcroi¿~ Planificadors convergents En el nivell autonomic no es pot dir que Jnem gaire més bé. Hi ha una fal.lera immensa per intervenir, planificar, prohibir, dibuixar circumscripcions, fixar horaris i normalitzar-ho tot. Ara, els planificadors convergents, amb e[ seu intervencionisme de sempre, tan fet a la seva, han decidit posar les estaci~ns del tren d'alta velocitat tora de les ciutats. A tot Europa es posen les estacion$ tant al centre com sigui possible per competir amb !'avió, i estalviar temps en el trajecte domicili-estació per comparació amb la distancia,l domicili-aer~port, i en tot cas prop deis aeroports t~· ~ intercontinentals per captar la massa críti~a de passatgers que permet sostenir aquest tipus de vols. Dones aquí no. Aqrí, l'estació de Barcelona ha d'anar a Cerdanyola, i la de Girona, a Cassa. 1 Els centres urbans, amena9ats arreu de decadencia per la congestió, pels preus del 1 sol i perla multiplicació deis centres cometcials i terciaris suburbials (al costat de les autopistes), competeixen conjuntament entre ells a escala europea per mentenir la barreja d'activitats residencial$, culturals, de petit comer9 i de gran comer9, etc. que fan d'un centre urba un llof irrepetible i agradable. t ! Dones bé, aquí els planificadors correspon~nts, obsessionats amb un clientelisme equivocat cap al petit comer9, han condemnat la Pla9a Catalunya i el carrer Pelai de Barcelona a la decadencia. Perque han¡ paralitzat una operació de gran abast comercial i una transacció interessant. No ~olament han tirat per terra mesos, anys 1 d'esforyos per revitalitzar un centre urba ! permanentment amena9at (com tots) sinó que ho han fet contra els interessos <kl petit comer9 del Passei g de Gracia, Barnacentre, Rambles, etc. que veuen astotats comes beneficia, entre moratoria i moratoria, tots aquests bolets d'autopista, :que en part tenen raó de ser (perque abarateixen els preus en zones de treballad~rs) pero que no aporten les economies d'aglomeració i la qualitat de vida d'un cen~re urba potent i digne. dades/sed/tex/ddgpm .doc Pag.9 �L 'anv queja ha oassat... l'any que oassem Ve't aquí que, al tinal, mentre les brases: de la llar de foc de Rupia es van refredant i la nit camina lentament cap a ~a matinada, he acabat fent d'alcalde. Amb aquell punt d'indignació que els alcaldes aprenem deis ve"ins que ens exigeixen i ens canten les seves raons. 1 i L'estiu va passar. La tardor ens va dur un! nou Parlament a Catalunya. L'hivern ! ens dura un nou govern a Espanya. 1 l'an~ 1996 ens dura una nova constitució europea: la revisió del tractat de Maastrichi. Potser sera pel 1997, pero en tot cas aquest any 1996 sera l'any de la nova concepció europea. 1 1 Que el Canigó i les Medes ho contemplin ~ot plegat amb la mateixa serenitat de sempre, sobretot ara a l'hivern, quan l'air~ és ciar i els perfils vius, el blau de l'horitzó nítid i el blanc deis Pirineus quasi yiolent. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 10 ��~ ,Y L' ALCALDE DE BARCELONA ~,;_~ LiP ~ (}1~7{~/tl ' L 1 ))_C( /(,V) rYL~Á_O_ ( /;. ~--r ?~1 ~ -áM-7 �L'ALCALDE DE BARCELONA ~ ~t_ A cA' .JI-.~ . ~ ~ ~ Y., /tU vz. ~ ~ r~.,e M~~ oJ- ~~~ au.Js- LU-u. \. WLu'.f'v.). ~,.~· ~,v{~ .· "'- ~ auJ- ~ ~ ~~ oi'Je-~ ~ ~~ . \-LetJU\At;Jr fy . . ~ Jt ~ ~ ~ o~ ~ (A~ ~~·"'t0 .L. ~ V t~r.( ~ ~ ~ ~. ~ l. )(:_~\t. ~.· ~ ü)o_ jevv;~ 1 ~ : c.. lílM tAM.Uh-1 r (2¡( , CJ:; ~ 4~~-\.Q, ~ ~ ¿c-..~. \~t\A..IO-'W 4. · G·v //'~ , 2.,., ~'-,1 ~ ~ 0ev...~ . t-.e /~"'1-e~ ~ 1 ~ ~, e~- ·~~ \JC\, ~ '. A q~ ·'- -~~~ ~~ ("b.. elt~~ ~~~ ~~~~ A~~ ~~~ [~ ~-~X'~ • .e,~ l.i.. ~;yJJ> / ~1 1-U.. ~62; J-.~.~·.-;(.>.{._ ca.d..'L<. ~ }~~~ f_ ~ /Gf r VttlÍ ~ ~ r~ J¡~r~n'~' pv'<:P ; r "~ ¡('~ ~,''{" ~ ~{J-Q_7 , V-;_ ~ Í 1M 1Of J!·4~ ~ /~ -J( ~~rM.~, tkt \.9, • ·~ ~1 ¡vJ.·, ~ _:__) .Q) w..t;_ ~<L"-t. R~~(~ ,~ ~ Nc.~ ¡l.L t ~ ~ ~c. WM1,~<-¡c. u.JVt"' e)~" s~· cA..c. "'' c.tuo. \ +J-) r-Jv.4.Q ~ ~~ "~ re-r jv.,r~ ~ H ~ ~ r 1 { lon'/l~; J¡v~ ~ r ~- ~v ~ ~~ U\A~~~. tk ~ Q.A... l' "0U....9- ((2:.J¡ ~ ~ ( ;;.:... �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ Jr-w ~ ~ .~ ~"'" ~ (·~~ ·. ~· ¡ · ._,~ ~CMAftvfl Cw ~ ~-h'(~ f'JI7l-<.~ ~ tr ~vL ~f l í~ ~ t~·~ ~ ~~ ~ e \...¡\.-~ -~~~CQ . ~ .t.. A, 9-Jr-~~ ~ ~ y: ~1 ' J.~1 ~) ri' t ,~ \U.,._ ,'\A)c.. - 6ff ~) t ~ rv·~ l-t- 1'~ Jo-~ ~ \, ........... \ t {A_f j_ f ) ' ~ro~ (/r¡~~ ~ ~ ! e. '!J ~ Jd..::; '/(_ c.. · .~ ~ 9.JI!iP;!;t. ~~~ .Q) ( • \(,U.. ~~ G~ N-A"l~ \V> ff- -~ oG.t_ •• l v\J..•.'ou.¡ ~~ .,z,. ~ J.u 1 -- )) r ~~-- ~ 9&azc!. .e!( "' ú {c/Vf¡~ el 154 c. ''c.tr~ ~ . d'.RM~ t;n- 1\.-{- ~ cf¡ ~ (~'+ . ~ ~~ ~ 1 tAM..Q . 1 1..-4- cifd.~ -.. ~ ~~ ~ ~ f~(c.l ;.; ~ <;.¿. - va-u.. ~ ~oto~ ~ ~ M. 2 ~ ~- tko c¡j ¿_ ' l~ J'4 ~ /"~ ~- 1 1' V1M ~r A ~ l t~~;- ~~v{ r-- _)v"w-u... ~ (SI. P~-~-~ ~ ~. ~i~~ , (--------· ~·~......, .. /~ -e). ~ t.~~ i ifV --- ~;UwLMY l~ - R.J... v4 L1t..~ ~;;(A;r ~ -- . ~ ~ C-J::>·) ,J.~ ' ~) ~ c.A-""7 M' ~ (vi CM. •' • -.J- ~ , ls,_ ,, r c('&N'.';_j' ' \.9., ~ ~ 4 ~~ _¡J ~ ~. �L' ALCALDE DE BARCELONA ulP-- \- ~ ~ ~~ (91.~ ~ 4 p~ ~ ~ ~- ~ r-··~ ~ ~ c. Jú ~v. · rh.e - f ;~ ,' ~~(c.._~ \ MA-0- o.()"""'-~ - . , .,\.A · re¡ ·' \ ~· ~:l) ~~ ~ ~ ~~ ~ ~~ . ~~ v-o...twt¡ ~ L\ l,OM.11 e..ta. M'-»-~ C.:,l:c.t r;.M.R, '\ . +""'. ..r "'--' 4 JI-"> ~ ~ ~ tJ:;, -~ á.rl 1 oWl ~ ~, ¡¡.; .¡-;0 1 1 ~, · k ...._,; TcJs ,· ~ ~ U~c.,. [o.u}J ~ ,;__ .....J1.0. .V .¡_, ., '-T ~ r~ ~ ~ ~~-~ M. ..n~ .&-<,~ ~~- .. NJ z_G\.A~ 9-, •, tR r~ vz.. "M ~.M.o J.tc..~ lh"'rt. . }4 lit. t·'~'·""' ..... ~- \l).Q. ~ M"\e>- ~ ~~~~J'f ~~ ~<-. )'-1(>"-' - l.-n "' ~h, ) UV~ )'n44- pt~. p.(_¡\1)-tt l~ll'. t .tA"- T.& ~ \(cJJ ~t- ~ .V ~ ~~ CGuM~ %o ~ c1t~ )~·~ ~ ~ G. Lc_f~ t.M~ , [?- VA# c1.t h ~f~~ ~~ 1 ~ ~ Wf' . ~ $·~~~ rk. ~~ 9-, ~ ' \U . .M.. rs0t ~ ~ .AA v.JA"~~ 0c.-- ~ ~ ~ce ~r'~~ \AM ~k) ~ ~r:::: ~ ~~ ~ 1. veicf'/W& r·~ A. ~ ~ e_wJ¿ ,· • ~~ cAQ (.,O \/1:>\..I ........ r"F- t. /)f"f, ~v~vh 0/'YY ""11 .J· (11...t.. ~ u·~!> ~ ~ ~~ C\> Q~ w.e~ ~~~~ ~ -t-..hil ,..... ft....J.D ·~ ~-- I.NjJw,. ,_,.,.,..,.r ~t:_·!"'"'1. ~ r~ ( JAU> ~ru~ _J rP, c¡ .w: ¡.-... J \) (_1) . -. f- ~~ ~ vu~ ,,· ['V- ~' ~, · (<MJ~ CPJUA, ~ l ~CAAf~ (_)(V... CA. ··1 ~ w::tr.. .. �L' ALCALDE DE BARCELONA 4. ~ h-; C. u . tU_a, ~~ ~l ~~ ~ ~ l_ R_ ÁQQfSJ) ' a-u¡/"\ 8o - a. <ti- u, U~, ~ f-c.u1út>k ~ . t.f ~- r - )~~ . 1rJ ~ ~ v{~- ~~ U\M r - 1\r¡-·~ r-:~ l..... ~~ í~ vz. ~~ ~ ~, - ~~~ ~ ; ~Vr ~~~~; a--t~l~ ~,- /~ -f.o.....J' ;...e.,. --~· ~ 1 'c-v..~ ._.p i:~ ~. ~~ ; I~;J ·t,·rJ~ ~~·~ ~ ,·v.~J~ ~ r '~r~ ~~ ~ fjo¿ \AM ~ ~ ~ ~ ~ k:,jbv¡U.. - c.o-twl~~­ o.h ·CM.-< ]'c.... . ~ ~'l(M.Q .-t-.;~.-~ ~ '-"- ~~ d 1~~~ /'O.~Jc( ~ /l&(R ¡'<4 ~~ ~ ~·ftMfr.- ~ \ t'~- ~ 1 ú.CW~ ~ d.' r t MM9. ' ~ ~~ ficv Vr~ ~ nre ~ ~ ~ o P.. . , 1 ~Jl.AO..~Q.M. - v---0"~ ~PP, ~ o( c.UGtu.~ 1 J.. {_¡(_~ ~P- c. J.-0 ,· ~~ oJ-; ~ A~ J.J ~ d.c..W<./l~ ~ ---~~J vO ~lork. ~:,~ ~~e_ ck ~,·~c.~ : ~t- ~ I'CA.~.uAA·~ ~ e_, ~- e- ~~ , ,· ¡J4i~ (4) 0 Jo, e- --0-,rn.. ( (w'l~ _ ~ J""t>' r..:,. - ~" _ 4~~() ~ . (...WO,~'lt\,k~ , ·M~I ~ a. ~ , ~ ()AA J-¡---. J · JI-'-~ -r-'-1 e• ~'.2 -4 ~~Cl_ 1 ~ ~ ~ ~ vU 71 b»'Vttf¡; 1 J. ~u.wr ~~ - -\..Q.. Gv\..(.LJJJ.-.o ,· ~ ~t.:) (~t~,n ~~\r~ r~ ~ ~ ~ ~~) ~ 4 v,Ail\·~ :~ J_ ~ ~~~rcL·~ r) 'A.JJ;; MA>\-¡ ~- Ú1... - ~ '> ~ c:1 ~ ,\.l-0 U!Aftv~ �L'ALCALDE DE BARCELONA ú ~ .w, .~·~ r ÁA r ~(/\ ~'o>: ..J -wv· ~ ~ \AI¡J) '?' wr ~~~ ~ u.. "' r ~-- t (JVv. 'JI.-< ,·CA \/?. ~ </&.¡-.,;.,~¡"¡e. ~-~ ¿ ~ ~~~ ~- ~ vW, r _r t;.t y. ~ rw *'·w...f "'- z ~1vv'~ ~~ )Wt r 'V(,<., lA r,l '- l-uu~ c..l~<f~ ~: ..~CW: e( ~ ~M_.:Y \ 1 ) . '-'act'f J ./,;.;;? ·P ~ V P ~ Y'-' ~, "" ~~ ' c..{ 1 k n._t. ./ j.LvL., CJx,_ 1 1 ¡vrz_ ~ . 1 ~~~- . ¡U~JJ LMi (7~ ~ ~ ;;,.~ ~~~ ~~ ¡C, ~ ( (J)~-~- ~ ~ ;_,_ ~~é" ti~ ~" t. la ~ )-.rw._. eA ~ tp (JJJ).s ~ if TJ'1(1-.I( :W (oz:; JaU&;~ - 1 r L..c, .1 rL 4 . ,;.(k~ zt. "':"' ~ t ~ ~' L.A.Mv«~\- .k ~~ e_ ~ JM t.A ~4e ¡t.ltk ~ rE>~ ·r· ·1 . L l . tí4 ~ - -¡-~~~(/~'V~~~ q 1 . (Al.vlL~ • ~JvvX ~( l)M tu ta, /Cifl~ ¡/ ~!!~- -z;ty F r_p.¿·~ ¡;.c_L·~ ¡;.-. ~ -'F~ J1M2f M~ ~ ~~ ~ 1V\{ tW ·CUMÁ-- ~ V\~ r¿} ~ ~-< ( ,~t M-- o~;;('_ 2~~ ~ ·11'(1.\.(p. .! 1 / 1 JPlA.{ M-V,. ,· tvf-¡ J..h -~ v',"~ fltl-, 1 oJ....;v, ~ ~ (¡\M~ UM ·L~ c.ivJ~ ~ t ~ w.fí , ¡. f '-<, ~:V~ U.[J/.-, ( 1: ~v·~/if) 1 ~ Lv/z. ~ u ....J..... A-- ~~~ hiA..; ./ --~o .o.~~"} ' .. "-{ fr'1r )v.. ~~ CMhtQ./ ~ f~ ~ h. cke '-fif~ (~ - e:l Prv!} A-JC..mVlc., t\ u M.o ~ ~lA-. ~ ~ lA ~W·~ {;u l CA.(t ~uúiM. (~ TÑV) ~ ~..vh- .. ). o,f 1,_ : 'M. ,./)·(._ \ ~ifl_ .1M ~ r!..A,-~ ~ vvw.. , 'MÁC~e c'rv-¡ ~f t4a}tt;-- rlil,h)ttwf ¡- L.L (Jh /J~- · ..1 0 el!_..,. )- , % ~ f...__· _ r--. et u �L' ALCALDE DE BARCELONA '-AMJ4 ~1)~ ) 1 ~~ JV. "' vlll..tu . 1 41. ~ fk~ c)'UA J ' ~[~7-t:- \\CA. ~a..t Q.'t;~ ~ ~ 0 l\~U; u, ~...J.u· w.v.. ~ l lo- rÑ }..U' P~~"fl·tro- ,. c. ~es ~ , ~- ~ k ""- c..._ tf..K- '-"- 't'f' ('~ cA (JUJC, ~-h~ w. 1 Q, kc. ~t..Lr ,.,_u.~- ,·4'-"'[iu,fl cMkS IMA \tA ¡w ~ ~V...~ '11' \.LA {~ J'4.~~~ . f\i ~ ~~ ~% ~ ·~ !1.ue¡p ~- ~ ~ ~ \M.ON~ ~ ~d. 'cvf_~ ~ u.Jt9, ~ 4 yw ~ iw-1•(;1~ - ~· ~~~~<tJM Á ¡V.../)~ ~ v\-f'-.~(. L.Qj..t ~~ 41\ÁA~· ~ ~V. c. re ÚMv~ i d - ·~ u~ ~ ¡¡:.~~ \.<; <>(, G, e-'~) ~ ,· ~AM.l LM ~e...~U3, ~ ~ ~, ~ ~'r<-o {Á ¡.;~ ~ _J Li'Jr1tclti Mf\'tv~ Í> ÍJP t ~~A r~ ~ ¡d~~- ~ kCs u. { 1 "'~ (s ~ . ~ ~ ~~ ~l ~"Jh~·a.-< {.p.~ o~·e..€. (_h.- "~c. ~ ~~ t><;.t:- ~ .)-<..( v¡W. ~~y (..M.o~ ~ ~- VI.M>V ~ 1 "'/~ Xij cW1, 'Z., Tc.fs , (;¡ e::Ws ~ ~ -t ,·flJ.r{s e~ ~~ u..ca d 'r; ti.( . J.. 'c:f-a.c_ ~ D.. -=:,_ r~t.· ·~~·VW) (~·~~eL-~ ( rtll4Jt l 'e.ue0 ·~ ~-u ~-¡- ~ ~} f~~~ ~ ~ c.-t~ "- ~ "....,~· frw. ~·· ~ '" ~ r' ~ &.. ~~~~. ·¡.¿ Ul... ~~ �L'ALCALDE DE BARCELONA _1-'.,ft~ lw "" ~~ r ¡R-•~WIM ~ ~~ rb fire,t ~ \-c.A"e. ~· 1)}-" 1 ~ b ~ &.tfl~ ~ ,ten,._~ L.n ~ J~ ~'~ ct. yv s ~ (d«~ , V ~ -w.-. ~ i {~ wr_, . ;¿ .ill., , '/',..Jr..l,4v- J'w. ·~ v~· ~~ tL 4 ~kl.u.._ (~ ~,t_Lt,_.tCM. ~ ~cU-uf-., ~ ~ ~ ~~~> ~c.. la, ~~1' ve{~ Q~- u}t~~ JvJ ~~ {'>~· j \Jv-~ k t. ls J.J, vL. l.. ~ el 'l4.. )J. ~~\:..o. ~ \ ~[?'~A~ ' ~ {!V'-1 ~ ~ ~ i'tt.~·~..t.•.'N L.._ e{ t~CA( L-VfJc. cU ~ · tr~ r't'(J,.·~ e)_~ b/lp o...~Y ~~[( ' e ~ [~'- ~ ta.Ji·-h·ÚL . A 4lMiLf n~t ~ Y--¡ el,jfr..f t lf;{(\ , 'r ~ ~r J2, IM'k ~de. lM- 1 tvcu.~t_ f4 t<J v-. ~ ~ cL,rt F'· ~ ~A~~ - f.o ('ur-~¿_¿ dú. W<> JJ(J k. ~~u..; , ~ .r·~ ~- ~ J'rx_~ ~ b i~Jw_ ~~ cJtJ r~- -4. r~ CAf\M. e-1 1' No 1 1 : (-. ~l~ e ~ úhwrrk; u k ~~ "t-~ v-u{··~ ~ l ~ ~·.' ~ rA~. "'\.M, Llra.~ , (.U) -<a. CAL.+ t U\k\ eR ~ ~ M vu-<- ~\.)~~~ - ~ ~ ~ \~ · \ _" . . n t r~ Vc:;v...e ~ l~A D - Vlif)c..... e: ,., \ L) . fl, L- \. ~ .~ ~ , ¡Ji-.'h~. ~ ~ l.ú2. •• ll . ~~(,U. , ~;, :~ ~ · vvt¿.t/_'~i)~ 1 F r ~~ ¡~t¡~' ~l.~.x..e.l·t-;~ ~ Jrd!., '/ ~ , "' ~V\ 1 w ka" 1 - f vz::u.. · l...9:;,cz. ~ ~ ~~ c-.Jty~~ ~ ~ t.d..a/ ~ ~v 1 ~ (j'"'-w-rJ~" ~ ~ --!e...-\.Á.-L\'~ ~ l. <h··)lW...g 1 ~ - , ,{.~ ~ (' .(.u_ , •·.._¡; ~ y ,-.( ~ 1 W--.Jvr..d. e ( • .- () ~'-< "":::.~ 't �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ ~~ ~~ 1~ 1--ftt uw t• . "'~ d U-t;u, 1 0-0 le' ; ~ ·!c.. ~L.·~· ~ t.'!..[~- . l.Á/1.. t,._ ~tz-¿ t. "fr-r cM_ c6-, 11 !Wutk. L-J\c,. De¡~~ N . ~ ¡/\ ·~ ~ \A.-Ot~~·x,, · ( 'i ~ .l,rw_,, ~ d-9,~~~ ~~. ~ ~ "\úw_ ~ ~~ t~<. ~ ~ ·'-tf:, ~,)._¿ C\JV7.u..y.J-, ~1 ~td( .~~. ~ Jw' k ~-l-W\Q. C-\ ~ lf'(U•:~, t ka.,~~~~,· ~· ~lÑ.. ¡~b~ ~ - ~ ~ ~ ~ ~ ~ l \)A ~ ~- \~ ~·~¡~ 1 ~ M el'~ fi.r ~ ~ " " ' " " - (,_,; - j ' wv.c, v-v~~ rY ~ ~~u.:./ k /~ t ~ ~ vJ.C\9.. .n..J.P ..... ~ "W)j¡_ ' ,· ~ tu.JLV~ . t k ~·M ~ ~ ~ t ' ~ ~ ~ 0~ ~ ¡~ p, J0: e~~ .- ~ u . M~~~ ~ ru-J...t n(.t'l\1~. .J."-'-~ .., , ,._;_~~. A.. """~ ·~~ : ~~ r'~~ ~~~·~~Fr >'V\A. 9¡ ~k.·v e ~~~~.k.. Lo ~nJ.:~. etC 'w;~~ ~ ck~t:t:~, e:..·~~~~ ~ ~ {}, J~'d.~ ~ t'~ ~~~ 1\Ñ() ~ Ji~ t--. ~ ''Je <)__ ~ CJ-{ /v~·. ~ ~~<r ~L_ c,Q¡(~ ~ p~ t ~~~~ ~tt ~~v·~~ r~~? ~~~ . t~4 ~~ "'IJLJw:- J_ wltt rit e·c.,¡~- ~f)c:_ ~ ~ ..,.Jr .k- ~~u::~ ~, J,uJ; a...W -iz ~-~~ ~ ciAl{ cJ,l"r · ~ , ~ )._¡_ )l;t,~r-~ ú)rñu_ . . ~ ;\,. ,~.;~ lkl'kL.N . +."" f"" c~ \J't ( �L'ALCALDE DE BARCELONA ¡eu...._~ r V>, .1\..W-w) . J'cv{l:~ 1 w 11.w<- ~1¿ ¿ G. g'> lo w.-~ ~ 1 t: rt....:~ r~ C<.. •~ ~, , ~ : ~~k· . ~ a,~ JZ:~ (;l(AM,·~) rr ~··~ ~ KF v ~ tiN.A CA'J) ~ 1,QA ~ ~ ·tL ~ ~ ~ - _k ~=~ - - ~ ~~~~ ~ .lM- ~~~ , ~ ~~ lr ~ ,;.q ,.; v.u.,· ,~ QJM)u L'Jf;.e t&..V . <{ w, 1' u,;;, tru,J--e' ~- ~ ~~ CJ1J %0 py,·IAAiA, _ ~, ~~~- ~ ~LU ~ J_Q ~ (~v~~,u~ ~ ~,U. _ :.;x lit"" e~ ¡.. ,v/..e' ~Y~ , ~ ;{Jk coy ~· LA.M.9.. l 1'k. a~, 1 t 'k ~ ~ f Atv't-VJ - c.auJo.-i·~ ~ ~ ~-~ 1- ~CÁM/) ~ ~~ - ~ h ;f V...~" ~·~ .{A &. lw¡j-~ 4 • ' o - lo . A. " " -~ AA~1/'-.--7 ~ ~CA ' ~~ -.:~~i'V(, ·- . 1 /}-. 1 1-1 (M} j/\4 • . . ¡ ~ · ~- )Jr· ~iv. _t-~ btM,._¡"C)~, ~C¡ ~~ ~t~- ~ ~ )'--.~~~a__ ~ v--A-Jv~ ~/l c:UW\r ~ )M.<A~ ~ "~J~ ~. 4..eet'L .J • JI /\~ • {)..W... rr- -~ J " '{ u..vJL ~ ~ ,~ · ~~ ~ 1 J¡wu~~ -~~ ~-~ ~ ~ f~h~~ ~~l~ M f.k~ ~ ~K._ ~ ,J_ ~A ¡.W, ~. rr- CMAAk M ~"~ ~, r~ ~ t;~ :1f ~ ~ kf ~ ~ ~ ~ ~<-/Mp' .;&~"" JJ, ~ ' ' 1 - Ct .1 .. ,1-u. · ~rt,_ [,Vt <\_. Lu~ / ~- k(F=J ~ ~ /' , ~;y~~ '"' tuwV !M> 0 1 ~~s (<o<¡~¡;¡,-~ j ~· v:) ,· ~ .0, 'otA(y, fw eJ N.t.\)~ ~\ ~ ~r~ ~ ~)( ~ ·. ~9, \Á-VI~·~ b ~ ~\6 �ID �L'ALCALDE DE BARCELONA .tncie(;'v" utu„,d4'1- aV (tA.J9~1 CÁA),A5-1-k4L (AdA41;3A,¿ 9t1~. ./2-1GUI UQ- 149- - r tal& /(j 144 Lq___ ti lkue 1cp,, s¿ p (T-2-J 1 pl "Y;;F p1;1--4AdJ> "N: (0_ tA,4 (e_ » )2A, it (A:01Z e- cutvs-. t(~,:~adi M o 4.4). (3/4 ->.?,,t j,1 la4/tJr ~tu-, p• ika_Utufz. 944- – (AA4 (okAit5t vulot ,1,0 v■‘Lev,..z L4-erts 1 )9N.9.1 \k,p,9--Q?vudÁmt) k 17~ LAx-t litkokAik.)5 1 75a, ca,ta, catAnf 14,4-( (--eÁitAe uf&-t. ,e) (A,․) Jk 14. GLat (-Alr:»1"-- /te, kt•3 <-‹-t-r¿ ‘v‘, ata-\ /5-kk t . u&t... idu, A,„kakir ILCAÁÁAA1: 111-1 '/t4 /L-spvc, ~42_ /(J\A".e_ cAÁA- 'etaz,,sz (.&ps~cfa-tc, k (ctAit ‘( 1444.a• [Giilk olLtA lt4TML'S r eofi,k3z_ ketc¿ ot,"&/1/ ,ÁP(L ,/(f(ta~) (DuLt- 1 (,c,ot.e ttl 'sodz,' itpAtt-Y- tetar, tAtt kAit,svai,--,ttlk.ttCti,,,,,„,5 I tArz— S-6urr-vt¿ t Cm9u, Leiehhrl �L'ALCALDE DE BARCELONA �~ ,,~(; - '~~&U~~ /3 // ' L' ALCALDE DE BARCJ<:LONA ¡tv:> ~ ~ ~· ct, W> ~M(], ~ 1 ~ ~ ~~<4r d.~~~ ~ v-u~ ~ ~t~ ~ "' ti.~ /..,.M..v r1-.-~ "' i p~ot( r ~ W. - r(Ar eJ. ~ ~J. (c. ~ ;JJ- r ~ , ~- ~,., ~rw = ~\[M ca< }k ~- ({ ~ ~ ,r k ¡..t L, j2, iA.MO- u:~ ~ Lu¡ ¿_ 9, ~ ~-""""--' ~ ~ e~w,~r~ \).-<)VZ_ !\.v> 'l.Q_¡ . ~ IM-_,¡Q_,f-- ,M'..,' iW. /.,J.; ~ ~ rrJlw ~~~"- 0 :"'~. ~ t~-¡,~~ J;~~ CA~ t-<.~~ {t'<IM ~ ~/ 1 1 ~'Y-' -(,_, ~ J, ·tst- . F~,-~ L4~ ~ ~'" 4 1~ ¡e,~ oiJ.(/J_ ~d~ ~t;t lf.-: ~ (h e,~ . ~ "' ti- ~ _n ¡v2-0- ~ M~ -fe..- «< ~ UWt '"r /<JW-,~. ifo, <. G~ euvvV e~ f41·a,~ ~ c-.f ~- ...&Q ,(;u.,·,.: e.;- 1/-, ~ u../ V) . ~ '- [; - ~ 1 ¿ u.W <O") )4' i,w, ,~ ,..-k_u.n~ \)A "' ~ t... \W>i(K _ """~Lo- ~ 1oM~ r~ ~~ ~· {,r~/7 ~r~-r l~J., ~c ~ cA~~h ~ /V - L~~~ ~ ~ ¡ �J4L, ALCAI~DE DE BARCELONA 7h ~ w.~ ~f-J;~ ~ ~ ti<~~~. 1 ~ h ~~~ M ~ ~ f r )U ~ (J._ ), /~ WMJJ<t ~ ~ l· ~~·~ }~~-~. ~ wQr ¿ ~ ~~. r-n (, }~ ~-XV- /~l~~ ~Cok ~ t~ ~ ~ ~ ~', d_<[Ad)/,·K ~-)._4,_~~ ~,A k r~ ~1 (·~·l4 l , ~ ~ ! r--u fcu. J.."'"" _,), -- tVCr ~ ~ ~ 1/..rc. w(v~. DJ\<"" ~ , ;w' A ~f'~ ~, Jt.,~~ ~ "'-t J,. ~ "-<R._ r~ L-4' J ¡yM- ~<:: r ~ ~~ \a_ r~· ~CL ~·e) ~ f~ cA lt k~~~ .0-- ~ ~~r ~~ (~·~ A. lA-w1. ~~ ~ ¡,~ ~t-<-~ c_c,Q- (-~ v--~ (}o~ ~ ( --1-i'W[)k ~ u~-~ q \Mhv) , ~, Jy7 'J ~~-~~ ~ ~ ~ -w:~irJ; ~7J r~ ~J J, · ~ ~ ~ ~ /l,Jf ~ J.<~ /11 ¡vt;lr ~,e~/ f).~ {?<Al' , ~~~ ~ e/l.,, fw~ ~ ~ /lA.uf~A.i • ~~~. ~ ~n.; cu.e,_ J' VÚ-1 , - cvu 1 .c.h:J{ ¡;/ f.-, ~~v:,t . v"-'U "" F /"'->A et'1" ""'· ":""'k~ ~ ~ ~ r Jw ~ ~ ~~~ ~ 1 --U;o ~ ~-u· .ee ~ ~ ~J "{~ ~ ~ d'¡Á ( ~ C{~tfoJr e¿ lfl~ e(~~ rr&A- /{ r J. e),~ �L'ALCALDE D.E BARCELONA \J t ' A t . \ r' J ~ ~ )<. ~ ~ +,w ,· te.~ ~ ~ 1 <-, """' (/llV- ~, lt "' ct ·c.e~~ fLw-a-t"-f, •---. ..,. V~ (._Cu.A. ~ ~ • \ Í~ l. cWs ~ ~ t-~ '\...l..IV'J j (~ ( 'il> <ÜJ \tZ- ~ ~ (p.. ~ ¡¡\.<AA L1~ \MJ'{Z- .L ~"""' ~ <1.Lv, tff co-. '--'< i ~-e~ c.:; f-"· -~ t "-' t" X-k. • ~ ..t.v-, ,.,_ ...... ~ "'- ~ ~. Wl'- t:: ~1--~ ~ : l.. ~ ~­ ct.. no;,,lt;vLX (/tiVt ~ \CJ\11""' ·' ,..e ' 'l. " LO- /ro1í' r/k.,r · ~ ~r ~ <t, ~ ~ l ~ ,,;s t~ ~ ~ _¡; ~ ~ ) '~~ ll'J_)')~ / ,¿ L, 4f~- VÑ-~ . ~ ó 1 fh ~ ¿,__. '-""~ Lr1' V1_ck' ~ ;. ~X.>'- ~ ~ J.. ~ ~ ,_¡ 1 1 e;.{" C\A.L ~ t '(..,' ~ ' ~ 1~ ~~-f-J, "'.""' , J ~ ~( J,j p<~ t1..., L, c2., (k<M.ty;' ~ V• Jo,.... ' Vi, w'h'i ' o-fu<-J. ~ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4377 Title A name given to the resource Incomoditat i paciència. Article fi d'any al Diari de Girona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Democràcia Govern Acció política Description An account of the resource Document preparatori de l'article, amb notes i la versió preliminar, manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/715/19960206_LV.pdf 6d641988e0bf032a75b1734449abf304 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/02/1996 La Vanguardia, p.025, Sociedad Lluís Carreño Autor: PASQUAL MARAGALL LA HISTORIA, NOMBRE que a veces utilizamos para referirnos al futuro, dirá que ciertas personas hicieron tales y tales cosas. Difícilmente dirá la verdad. Kundera ha dicho hace poco que no es lo mismo "lo que realmente ocurrió" que lo que el historiador dice que ocurrió realmente. El tiempo deforma la lente con que miramos. Lo que interesa va variando y, sobre todo, se destiñe el fondo de la imagen, quedando sólo los caracteres más centrales y prominentes. Pero estos no son siempre los que fueron decisivos. Lluís Carreño acaba de morir, aún joven y fuera del centro de la imagen y, sin embargo, fue decisivo. Lo fue en persona, en singular, y lo fue en equipo. En persona lo fue dirigiendo con coraje el Consorcio de Información y Documentación de Catalunya, "la Mixta", como se le llamó primero: la Comisión Mixta de Estadística. Hoy es el Institut d'Estadística de Catalunya. Digámoslo claro: el Institut lo creó Carreño. Gracias a Gorina, Serratosa y otros adelantados primero, y gracias a Ramon Trias, en su fase de conseller d'Economia, después. Con él firmé la paz institucional que traspasó la institución del campo local al autonómico. Y gracias también, sobre todo, a Isidre Canals, a Vegara, a Raimon Obiols, a Capellades, a Bravo, a Flors, a Casco, a Núria Bozzo... y a tantos otros profesionales que, en equipo, generaron el "know how", que es lo más difícil, en la Escuela Industrial. En equipo también Carreño, después de su etapa en la Corporación Metropolitana de Barcelona, creó y sostuvo, con Ludevid y otros, la red de ciudades C-6: Barcelona, Montpellier, Toulouse, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Sí: Carreño ha sido un metropolitano, un gran ciudadano de esta metrópolis que lucha por ser alguien en un mundo de capitales estatales. En el cuadro de las lanzas de Velázquez, él no sería, sin duda, el caballero que se inclina para recibir las llaves, ni el que las da, sino uno de los que lo rodean. Pero podría ser que fuera tan importante como aquéllos. Sin duda, el esfuerzo titánico de la metrópolis Barcelona desde 1965 a 1995, desde el Esquema Director del área hasta la Barcelona de los doce millones de pasajeros en el aeropuerto y cinco millones de visitantes anuales, desde la Barcelona provinciana hasta la envidiada por Londres que nos imita en su logotipo- ha dejado huella en un par de generaciones. Huella trágica, a veces, como hoy. 86 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1177 Title A name given to the resource Lluís Carreño Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Carreño i Piera, Lluís, 1933-1996 Necrologies Barcelona Àrees metropolitanes Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1472/19960207d_00711_LD.pdf 7ffce1cdeed79312fc36aaf42cceb062 PDF Text Text ( sv~\¡ ~ . 0"ul\ fJ 'M }\t. t 1Lu /) ~'-- "'-, i Q . , -~t ~~u tt-.cr , J t" ,. eJe d;o r, h ~r·l. . . .A~ L _5 w -, --vu j}') \/ \~} ~,~/ N . \1'V~ ' )! \J V \ \ _} ~\J\ . s!' j ~"~ 1(' A}J\ ~~"'" ~ ~\Slx \j'~· \~ ' , \J . - VI)\¡~[ '·fl., {A)~ . VlA./) ( Vt1 J \¡viL rr n h L {;~d./(;;"~ fl.-e fJZLJ~ ' LOE - Wl<.~ -( PROPOSTA D'INTERVSNCIÓ DE L'ALC AL SEMINARI "BARCE40NA: THE GATEWAY ti~ e_ v TO ~OUTHERN EUROPE" )-11-vu~~ f\ t 0J ().M. \';. .1\rA \ . 't" \- \ \ ~"' \}1' tJVJ \ · 'No!€ot ~ ~ N~~ Yf!-<k +l.:z[ q~ o.-INrRooucrloN. . ~ k_· r ~rvlt\9{ -e ~KAA- ~\ce_ ), , r-, r-m~ fLL-L·~ /\ Y) ( ,(\ 1~ WITHIN THF NF\1\/ \A/ORI n ORnFR WHir.H u~ÑoER '- ·oEFIÑ.ii-loN, -;-¡;"Ei_ftc)LE ~ • NOW " ~ .J Gv\...l, ·af: ·-crriEs ~- 1Ñ kfcu:u7 J~ RELATION TQN,J\TJONS_ANJt-ST8TES IS CHAi'tGitiG. jE;ULLING.ENGI!~H:S he{ IMPORTANT CITIES ACTAS IN THE ORGANIZATION OF THE Y'JORLO ECONOMY. THE LJ GvJt STRONG OEVELOPMENT E~PERIENCEO IN THE FIELO cv~ OF .JELECO~S HAS PERMITTED THIS \N--..Q. . COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC OIVISION '(0-v\¡t_ t; OF PRODUCTION ANO THE ECONOMIC ANO J;tv FINANCIAL CONTROL. ~ . Vt~WITHIN A FRAME OF INT:ERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, ti~W _REGIONAU SUBCEtflf.E_.s__EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO AOAPT TO TtHE NEW SITUATION. l_!.~~~.f5!NG Of_CITIES tl::lAT HAVE SPECIALIZ¡;:D ' THEMSELVE_§ ___lli __ ACT_LVII.I:ES_ OBIENTEO_____TQ .I_HE 1Gt0BALMAR.KETS. 1 AM_~__QJ;--BARCELGNA, THE-CENTRE O~i 8_EUROREAN NETWORK WITH 15 IMILLION _ PEOPJL ONE OE 6UROPE'S MOSI..DYNAMIC REAS, THE ONE FORMED ~_EALMA DE_MALLORCA, ISARAG-OSSA{ VAI.'ENCIA AÑO BARCELONA, IN SPAIN; ANu-BVTQtll5UsE ANO MONTPELLIER IN FRANCE. ~:f ~ll\ /{~~? r~"h) wYl " wQ. . . i-'; , _, ~ íC . ' Re_f. 'v . D h. ~ L-V'))"'-t..{"'~/W-1 1 ~ ~~~ (:i\d .1 Y~ ~ - 2~rrt{~6. . 1 1'" ' 1 ,1 -J--. .~ ~jt~ w'vii--J ~~ 1 -'< l!Lo/_n_~ . . n. . . / l!z/,, J / .(..Y ..,u..A.' / NY .GBR r.~ lAtt::\-L-M ~ r ~.t~ : =~ o..v, ~~"' 1/!)i ;:r .. . { l ~' 1'l ~ 1 ~~{~u: () ,1 - -- ...~ , �LN"-1 ' ~~ u ESPECIALLY SltJ~ E THEE SU C&SS OF THE ORGANISATION @fj THE Q!:YMEJC: GAMES OF 1992, BARCELONA IS A-.. SEÁ_lJNG I ~ . ' _M_~. ITS CITIZENS DIO TH EJ'R UTMp§T TO WELCOME THE ATHLETES ANO THE OTHER VISITORS. THE WHOLE WORLD SAW THE MARVELS OF BARCELONA. NY.Gl3R �(¡v , _. "~ '· THE OUTLYING-=-> ~ OF BARCELONA HAVE ~~~~tY"_¡ B~EN RERABILITA"(ED, syt -NOT JUST FRoM AN ~r , · . ARCRrrEc11JRAL POINT OF VIEW. OUR PROJECT , \J0 lJ .· ~t WENT _ FURTHER: THESE OISTRICTICS . CAh.J/ .~ HAVE BEEN OIGNIFIEO AN0 1RE-INCORPORATEO WITHn\/2~{( v~.j~ . ~~ THE CITY. THEY ARE NOW, ON THE ONE HANO, ~ ·\P \J0~ OEEPL Y ROOTED INTO THE CITY LIFE. ON THE uOTHER HANO, THEY HAVE BECOME AREAS OF NEW CENTRALITY. THEY ENJOY A NEW LIFE OF THEIR OWN . . --- ------THE PROCESS HAS BEEN OOUBL Y BENEFICIAL: BARCELONA HAS MANY AREAS OF NEW CENTRALITY THAT ENJOY OOWNTOWN¡ QUALITY ANO, AT THE SAME TIME, THE CITY HAS A OOWNTOWN WHOSE TRENO TOWAROS A TOO LARGE SERVICES SECTOR • J t.-<) ~J E l) ye~vf'J · HAS BEEN t\1::. . ¡ ( ¡ �C{)l~Q_~ (L FOLLOWING THIS PATH, THIE TURAL SOUTHWARD EXPANSION OF THE CITY H . BEEN BALANCEO WITH A NORTHWARD DEVELO ·, IENT LEO BY THE OL YMPIC VILLAGE ANO THE · -AWARD EXTENSION OF THE . ¡ DIAGONAL AVEN~~ 8ARCELONA'S LONG:_s_~· .(8- CIUTATVELl..A) e~ \)(kJ N 1 o~AJ 1 UNDERSTANDING ANO COMPLICITY WITH THE ¡oc/,thi,) PRIVATE SECTOR HAVE : BEEN DECISSIVE TO REACTIVATE THE OLD CEN1rRAL AREA OF THE CITY. j .. ( THE COMPANY "PROMOCIO CIUTAT VELLA", 1 MUNICIPAL PROJECT SET UP WITH ~ ::_:+w~ HAS SUCCESSFULL Y CARRYIED OUT THE TASK O -~;:(lt / FREEING LAND AS FORESEEN IN THE DIFFERENT ¡;· e CITY PLANNING REFORM PROGRAMMES IN FORCE. WE'RE INTENDEO TO EXTEND THIS NOW, MECHANISM TO OTHER DISTRICTS. IN THE OLD CENTRAL AREA WE'VE FAVORED A ¡j E R E S M .-SLOWJ:'Ait-ILESs_SETILEM. ENT STAR. R.~D BY ~ SJ11pENT_5 ANQ_Y~ C-QUPL§. MANY G~ FACILI11ES HAVE BffN INSffALLED: Tl::I.E_Q_ENTER OF CQ'"'f\JTEMPQRA-Br_. CULTURE, THE ~Jl~. OF CóN1EMPORARY _ ART (DESIGNE O BY ~~CHARO ~ER}, NEW COLLEGES Cj)F TH~§.E,~ERS~TIES, Eto . WE'VE PAVED THE · WAY ANO IPED TO CREATE THE ADEQUATE ENVIRONMENTAL CONDITIONS: FOR EXAMPLE, MANY J)EIT-CiAU ,EBI~S HAVE FOLLOWED THE PAl[H ANO THUS ADDED TO THE RECOVERY. 4 NY.GBR �WE USE AN ~ THAT MEASURES THE /F CITIZENS WHO HAVE HAO PERCENTAGE 1 EXPERIENC OF WHICH THEY HAVE BEEN OR FELT 1988 THIS PE~CENTAGE WAS 21'6°/o. IN VICTIMS .. 1994 1 WAS 18°/o. IT HAO> BEEN REDUCED BY A 16'6( o. : ' f f ,/ / (C.- EIXAMPLE) ~1 1 l) \ ()C~ N ,-77 \ BY THE END OF THE !NINETEENTH CENTURY, ILDEFONS CERDA DESIGNED THE URBAN PLAN OF BARCELONA. THE PATTERN TO BE FOLLOWED BY THE EXTENSION OF THE ! CITY BEYOND ITS OLD WALLS. A USEFUL TOOL EVEN TODA Y. . ' ~ · · -"-·--,~·-···-··-·~-----·---··-·-'-· ' "-~""-...- ·--··---~ ,. · ~· RD ..,_ ._ ,.- . ... ~ ·---------- -· ~ AHEAD OF HIS~HE DESIGNED THE HOUSE BLOCKS CALLEO "ILLAS", ISLANDS IN CATALAN, CHARACTERISTIC BARCELONA. THEY .~a€ SHAPED, BUfr THEIR VERTEXES ARE.. \ FLAT. ¿ THE REASON?, AS HE THOUGHT THAT, IN THE ~SE OF TIME, EVERYBODY WOULD HAVE A SMALL STEAM ENGINE TO (JO FROM ONE PLACE TO ANOTHER, \{ISIBibJJ_'( WOU~D BE OF THE GREATEST IMPORTANC=E.IT IS, (O . . . OF TH_'k ' · ~ ·S-INSIDE THE 1 BLOCKS SHOULD HAVE '-;~e CITY THE NECESSARY SPACE FOR ~ USE. HOWEVER, EVENTUALL Y WAREHOUSES ANO FACTORIES WERE BUILT INSTEAD IN MANY CASES. , �-~ -;·d J7 \""' J)IJ.i'IJ.) .. -'1--''-->"~ -o <XII / v~- / ~w,L..- e / --~&d!!~~ - A CITY LIK~ BARCEI,.QNA, EUROPE'S SECOND DENSEST AFTER PARIS/ NEEDS THOSE SPACES DESIGNED BY CE~DA.fiff~ , TO ACHIEVE THIS OBJECTIVE, THE LOCAL ~GIL PASSED A BYLAW INTENDED TO RETRIEVE THOSE SPACES. fREIVíETHOD IS SIMPLE: COMPANIES PROMOTING BUILDINGS HAVE TO SWAP:THE SPACES INSIDE TH BLOCKS FOR THE CONCE~SION TO MANAGE NE . PARKINGS IN THE/ SUB_SOIL.'THOSE SPAC~S BECOM , o F PuB u e usE. , ~;(' Cf'rJ~¡,"' ~-< 4 J'vNIN.M"'f.· 1~f. ·. , 6~-r~ ~..u~ ) Lt AT THE SAME lJ~, THI~ METHOD ALLOWS THE RECUPERATIO ~OFJONE cj>F THE PEARLS OF THE ARCHI""[ECTU,.RÁL HERITAGE OF BARCELONA: MODERNIS~JHE MqVEMENT THAT GAVE BIRTH TO - _.· "~ . GtW-01 ANO THAT BEQUEATHED US SUCH BUILDINGS AS LA __PEDRERA, THE PA~ÜELL OR THE BAT~H;z~sE. ~,Uf~:~ CERDA IS THE CORNERSTO OF THE CITY'S FUTURE. AS A CONSEQUENC OF THE COMPLETION OF HIS CROSS RULING, TH - CITY HAS BEEN GIVEN PROJECTS WHOSE INV · TMENT IS TWICE THE OL YMPIC GAMES . AMOUNT DEVOTED TO T ! 6 NY.GBR 1 }JWl. l.fJ,_ �1f{f L!tv1t 0 (D.- TRIANGLE GLQRIE~I_DIAGONAL MAR/PORT VELW · S:- -~~Z'l - ~ " - .- THE EXTENSION OF THE DIAGONAL AVENUE, THE CI"WY'S LONGEST, DOWN TO THE SEA, MEANS THE CREftJTION OF A NEW DISTRICT WITH MQRE THAN 5.000 DWELLINGS, TWICE THE ~ N\JMBER OFTRE OLYMPIC IVILQ\GEt. fT-lS-ONE of: (J THI=rruANG!:E'S.AXIS OF ]HE RENOVATION OF THE SANT MARTIN DISTRICT IN liHE NORTH. AT THE VERTEX OF THE TRIANGLE ~Tef'Tf"~l& "S6li!TMWEST, WHERE THE EXTENSION OF DIAGONAL AVENUE TO THE SEA BEGINS, . ·. : ·~ I ' -L C~- HAS BEEN BUI4T CLqSE TO THE NEW COMMERCIAL CENTER OF THE GLORIES. · · · · ··- - - 1 ~-~/'-...-......--/"...__ ~'\.., 1 1 ¡ l.\.;"''~ \A?. ¡¿ .--. ~'"'/JF n ,d.lfu{V~ ,() ¿: 5Jo' ( 'J'. ~ · ·~ z.J .~;q-- f ~ ¡ \'\A. U. sLt rDT!Ivt { THE CULTURAL COMPLEX HAS E ARCHIVE OF · CROWN OF ARAGON, EUROPE' • IEVAL DO MENTS ARCHIVE. l FURTHERMORE, THE - ·_-- lA NATIONAL THE~ _:::-:-~./ANO A MAGNIFICENT DI .'ORI · TO BEr INAOQURATED BEFORE LONG, " - GOl G TO BRING I NEW LIFE TO THE NE GHBO~HOODS WHICH ARE TO EMERGE. 1 _ ~ .J ,(¡.__ fw- 2\l ) '-"1{ 1 7 NY.GBR ~ M1 ~ �1 l~L\D r:.-. ~ , '\J'~, l . 1G~~ ·~vS ~ ,~ . 1~\5>"~ ~~ TAL ~GuCJlt~ - F~QbDE.llliQ_}"Hs,D AGONAI,._AVENUE JO CITY BORDERt RIVILEGED PLACE FROM THE P T OF V ' OF COMMUNICATIONS BECAUSE THE N Rl ' ~ ' OADS MEET THE CITY'S NATURAL OUTLET B HE (j;OAST. THERE , WE WANT A COMMERCIAL C - TE O BE BUILT IN ORDER TO BRING ON NE • 'I'NAMISM D TO AVOID THE RISK OF DEGRADA"' ~~ N . 1 e •... -·<·~--· --· ···- - - - - ___......--.. --- ~NOTHER AXIS IS THE fkECUPERATION- OF THE EAFRONT, A PROOF TH~T BARCELONA HASN~T OST THE OYNAMISM THAT CHARACTERIZED IW URING THE OL YMPIC GAMIES, WHEN WE BEGAN T _, VELOP BARCELONA'S NEW SEAFRONT. - ----------- THE¡ -EÑ-TIRE OLO PORT AREA\ HAS EN TRA~NSFORMED WITH COM··· MERCIAL, \ QFFICE NO LEiál.JRE FACILITIES SUCH AS THE ~~ AQUARI" M, CRE~TING ONE OF EUROPE'S MOST CHARMI, G . F PORt S FLANKEO NOW f3Y 5 KILOMETERS BEAT FUL C~~ ----=------- - - - - - - - -------._ - · ---::(>:..;, ( A BIT TO THE pi6RTH ANO NORTH~ THE LOCAL GOVERNMEN1 OVER W~ICH 1 lRESIOE HAS INCLUOEO ,fN THE RU~NING P·«:>GRAM THE OEVELOPM T OF THE RIVER B .' . S ANO OTHER URBAN ANO INFRASTRUCTURE '='-hOJECTS. WE ARE / INTENOEO T REGAIN M'- ¡.b SEAFRONT ANO THE SURROUNOIN - O E RIVER, COMMITTED TO INTEGRATE THE RIVER INlfO THE CITY. T~ -~~ ¡ ' qt~ [}J-.- Z~SG_91NG..}:?~~ERE. 'J -J\ ~c.--t\l --- ~ 1? l_- ~ / 1 ~8 1 / ~ ¡vC) NY.GBR \1 �VISITEO BY 9 MILLION PEOPLE IN 1995, THIS SUPER MOOERN CENTER HAS PIVEN CONTINUITY TO BARCELONA'S MAIN SHOPPING LINE WITH THE BEST ' VARIETY OF FASHION ANO DESIGN SHOPS, NEW GAFES , ETC. A DIRECT CdMPETITOR FOR LONOON OR PARIS. HOWEVER, THIS IS ONL Y PNE OF THE PURPOSES WE HAO IN MINO. APART RROM THE VALUE AODEO OF THE BEST ARCHITECTURAL QUALI2, WE'VE REINTEGRATEO THE NEIGSHBORING UNIVERSITY CAMPUSES TO THE CITY, \NE'VE AGA N PAVEO THE WA Y FOR ANOTHER ARE~ OF PJÉW CENTRALITY, BRINGING NEW LIFE Tp A~EAS OTHERWISE DESERTED ANO EVEN DANG OUS AFTER WORKING HOURS. ','\ (\ ()_() (' ¡. t\.:l-~t{uJ., d\-N\l- . r¡\.. ~-)rl e jv\ lfl!--,·p wvl1) 'f ~~ u ,, ~w./~. J\~ . j \ ~ ~ r ~~ e urvv_j_ v~, ~'-1 F;J' 9 NY_GBR �2. LOG ISTICS. (A.- THE TRENOS.) 1 WE'VE ASSUMED THAT THEE PATTERN OF THE "NEW CITY" IS ONE OF AN INCREASING DEMAND OF TRANSPORT AND COMMUN!CATIONS SERVICES. THE SUPPL Y OF INFRASTRUCTURES MUST ADAPT ITSELF TO THESE CHANGES AND ANTICIPA TE THEM. THE NEED OF RESHAP.ING INFRASTRUCTURES REQUIRES A WIDE TREATMENT IN ORDER TO ATIAIN A CRITICAL MASS SUFFICIE~T TO ATTRACT THE MAIN INTERNATIONAL OPERATOR.S. THE GROWTH HAS TO BE 80TH QUANTITATIVE ~ND QUALITATIVE. 80TH THE SCOPE AND THE FUtiJCTIONS OF PORTS AND AIRPORTS HAVE TO BE WID!ENNED. 10 NY.GBR �HAMBURG ANO ROTTEROA_M, FOR EXAMPLE, _HAVE S_TBONG PORTS, BUT THEIR AIRPORIS HA~EN'T TH SAME LEY~ MARSEILLES j H.AS-A-- BUS~--E-OB.I}-_BUT ITS-.. OEELCliS APPEAR IN jiTS _AIRPORT ANO ALSO LACKS THE SUFFICIENT CRID"ICAL MASS. ----~---- THE POTENTIAL OF PRECISE FACTORS : i BA~CELONA IS BASEO ON - INTERMOOAL STRUCTUfRE SEA-AIR-LANO, WITHIN 1 OF EXTRAOROINARY A TERRITORY FULL POSSIBILITIES OF COMRETITION. 1 - A _GREAT INCREASE IN ! TERMS OF CONTAINERS ~ATTHE PQRT. )r(.,oD r ~tf'o -~ ~Wh~ -A G. OOO POSITIONING I.N! THE/>TRAOE FLOWS W.ITH Tt!_~i8J3__EAST. r\J !~&ea /lAW J;rj f'cv'lft'<tJ ~OF - A DIR T LINK 1 HE PORTS NORTH AFRICA ANO THE REST OF THE MEO~ .~1N. - ¡- . U4UA _ fvc'!{ [AA-iktf ~~ l0 (~ l \ ~ ( "1 (\l<--k ~~,{_tL'If~ 11 NY.GBR �- GOOD PROSPECTS FOFR IMPROVING THE PORT, SOMETHING THAT BEGAN IN RECENT YEARS BY MEANS OF THE DEVELQPMENT OF THE LOGISIIC 1 ACTIVITIES ZONE. • f1,. ~NEWED AIRPORj_ WHOSE CAPACITY IS GRnwJNG(iAY BY OAY. MORE ANO MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: ; )"_HE REC_ORQ__ OF AIR TRAFFIC LO_.GGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS VEA~MILLION PASiSENGERS MORE, M8JS,ING A TOTAL ELEVEN MILION. <----... --~------------ ¡; - LAST BUT NOT LEAST lCOMES A PRODUCTION, SERVICES ANO CONSUMERS HINTERLAND OF ! CONSIDERABLE IMPORTANCE. 12 NY.GBR �.. -=== j l REALLY, ALL THIS AMOUNtrS TO CREATE A REAL WELL BALANCEO LOGIST'C HUB, A EUROPEANPLATFORM WITH SCALE INTEGRATED 1 INTERCONTINENTAL OBJEClfiVES AS WELL. S: ¡ ROUGHLYJHE PLAN ISMAI)E OF MANY PRO_J_E.CIS: EX1E N _ · _ TtlE- ' _~ . ...~N L..r THE AIB.PORT, RAIL -~ IMPRGVEMENIS, NEW ROAD~, URBAN PLANS ANO ENVIRON~nENTAL PLANS AS THE DIVERTION OF THE LLOBREGAT RWERA-SWEtt--- -- 1 13 ' 1 NY.GBR �WITH THE HELP OF THE DEILTA PLAN, THE PORT HAS A STRATEGY WHOSE FOUNIPATIONS LIE ON : 1 - Ji__§PECIAL!iZATIQNL MAINL y FOCUSSED ~ THE TRAFFIC OF (j.Q!flbj¡)JEBS, ALTHOUGH KEElJING AN IMPOR,TANT ROLE j FOR ( oTHER KIND OF LOADINGS) ¡ ~ ,.__, e_ , 1 1 ~- - THE IMPROVEMENT OF li-tE Efft . ~--~~~~ - ! THE E~~ ~E CAPACITIES, ANO ,..- liS OPER.A.TIONAL THE AIRPORT HAS TOO A sfrRATEGY LINKED TO THE i . ------------ -------+-J- DELTA PLAN: _____ �~ ' ÜQJ{I \\0 ~/ .~ - TO CREATE A REGIONA~ NETWORK NOURISHING EUROPEAN ANO INTERCONTINENTAL LINES. - TO OEVELOP THE INTER!CONTINENTAL VOCATION OF THE AIRPORT BY ME~NS OF PROMOTING THE NEW LINES TOWAROS AMERICA ANO TOWARDS ' THE EAST. - (IN CONCLUSION): --·-- ---------- - - ------- ----- - -·-· - -····--···-· \ ANY LOGISTICS OPERATOjRS HAVE ALREADY TRIEO RCELONA AS ONE OF T~EIR TRAOE KEY POINTS. . E OEVELOPMENT OF THE POTENTIALITIES I'VE IS BOUNO! TO CREATE NEW SCRIBED PPORTUNITIES THAT, I'M SURE, WILL BE ALSO S IZED BY THE AMERICAri-.J AGENCIES OPERATING El R _DIRECTL Y OR INDIRFCTLY WITH EUROPE. - 1 ··---------·------- -- ~ARCELONA IS NOWAOAYS FAIRER, MORE , EQUITABLE THAN EVER. ; THOUGH THE URBAN J/TRANSFORMATION HAS aEEN HUGE, IT HASN'T 1 IMPLIED A LOSS OF , N. TO THE CONTRARY, 1 IT HAS BROUGHT A_ LING OF SOCIAL ANO TERRITORIAL INgQUQJ-WE$. THESE ARE THE RIGHT, - NO 1 WOULD " SAY !THE ONL Y POSSIBLE OUNDATIONS, OF THE ¡URBAN PROJECTS I'VE ' ENTIONEO. UJ ífl11 1 w;tv - /lt" !VU rcU\ d;¿ iUJ;. i úvtAr-c~, 15 . \J)tA ~ NY.GBR 1 �r\[)·. \..'~,\\0 IT IS NOT BY MERE ¡ CHA . CE THAT THE INTERNATIONAL DEVELOPMENT R SEARCH COUNCIL WILL HELD ITS FIRST 11996 ONFERENCE IN BARCELONA IN TWO WEEKS 'IME , THAT THE INTERNATIONAL FAClllTY MANAGEMENT ASSOCIATION CONVENES IN BARCE ONA IN MAY, OR THAT THE NINETEENTH j CONG - ESS OF THE INTERNATIONAL UNION OF I ARCHIT -CTS WILL TAKE 8 1 l ~~~~~;~E ~~~~~~t-~A~¡ifN~U~~Q~~~TF~¡:u~R~I~~ ~ GATHER MANY TOP POLICITICIANS, ECONOMISTS ANO M.ANAGERS. l HOPE Y~ILL BE A_f111QJ:tG ~ OUR ~--~ ~-----VISITORS. ~ ~~¡ --¡¡::;:; . r1 Y) r \J LJJ e)' " '/ \JIJ'/2 l ' . .,o q___ ~ }Y~ ¡_JJl/ c,l ,...Y (IJ-' { ni\J') ~vd 1/ / 1 16 NY.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7/2/96 GUIÓ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferencia de !'Alcalde "The European City on the Threshold ofthe 21st Century" al Centre Juan Carlos I ~ la Universitat de Nova York.. 1 De cara a la conferencia de !'Alcalde al Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, es fan avinents els aspectes següents: El mailing convidant a aquesta conferencia s'ha fet amb bases de dades de la Universitat de Nova York (500 invitacions), de l'Spanish Institute (200), de !'Instituto Cervantes (200) i alguns contactes de John Brademas (lOO). S'adjunta en annex la proposta d'intervendó de l'Alcalde que se centra en els punts següents: 1.- El paper internacional de les ciutats. Les ciutats com a centres de macroregions. El sistema de ciutats a Europa. 2.- La internacionalització del model Barc~lona. L'area d'America Llatina. L'area Mediterrania. 3.- Conclusions. NYU.NBB �JAN-31-1996 10:05 NYU OFF ICE 1 212 790 1357 ~---------r '-~~~~~ ~--~- ---~-~~~ ' .A------..._~_// i ____ ""'-.1 The King Juan Qarlos I of Spain Center · ' and The Taub Urban Research Center ' Robert F W agner Grad;uate School of Pub líe Service New Ybrk University 1 in cooperation with l The Spanish Institute : and Instituto Cervantes 1 invite you tdattend a lecn1re by 1 His Excellency P~qual Maragall y Mira Mayor of the! City of Barcelona i who will speak on "The European City on thel Threshold of the 21st Century" 1 1 \Vednesday,'February 7, 1996 4:00p.m. The Great Hall D' Agostind> Residence Hall New York University 110 West Third Street N ew !York City ¡ l ¡ 1 1 RS VP (2~2)998-7500 FAX: (2r2)995-3890 P.0.3 �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CENTRE REI JUAN CARLcpS 1 D'ESPANYA DE LA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD OF THE 21ST _CENTURY" 1 WOULD LIKE TO GREATL Y ÍTHANKt THE JUAN CARLOS 1 CENTER, ANO PARTICOCARLY MY FRIEN O JOHN BRADEMAS DIRECTOR OF THIS CENTER, FOR HAVING INVITED ME, AS M,AJYOR OF BARCELONA, TO ADRESS THIS CONFERENC~. ¡ THE TITLE OF TODA Y' S SPEECH "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD !OF THE 21ST CENTURY" ESPRESSES ONE OF THE KEY QUESTIONS IN THE INTERNATIONACARENA NOWADAYS ____ WfTHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, WOL~OF j CITIES IN RELATION TO NATIONS ANS TES CHANGING. TODAY ,._~ THE IMPORTANT CITIES ~a ACTAS PULLING~GINES IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. 1 AM TALKING OF CITIES tHAT HAVE SPECIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITiq:S GLOBAL MARKETS. : ORIENTED TO THE NYU96.NBB �CITIES AS MACROREGIONAL CENTERS ~- ' WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONALi SUBCENTERS EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO T~E NEW SITUATION. 1AM TALKING OF BARCELONA, THE CENTRE OF EUROPEAN NETWORK REGION WITH 15 MILION PEOPLE. 2 NYU96.NBB �1 BARCELONA TAKES PART OF A NETWORK OF SIX EUROPEAN CITIES EMBRACING TOULOUSE ANO MONTPELLIER IN SOUTHERN FRANCE; ZARAGOZA, VALENCIA ANO MAJORCA ~N SPAIN . THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR1 CITY ANO THE SUITABLE FRAMEWORK TO OEVELOP, A SERIES OF ACTIVITIES BE ANO PROJECTS THAT V¡VOULO OTHERWISE 1 UNTHINKABLE. ·· {~ [~M if})AY~ 1 l l,'t-,id r L,u "~ .~ . - 1 THIS MACROREGION -W,TH THg 5°/a/ OF THE EUROPEAN UNION'S INH(\BITANT~ ON THE THRESHOLO OF COMPETING SUCCESSFULL Y WITH 1 CENTRAL ANO NORTHERN EUROPE. l THE EUROPE OF CITIES EUROPE IS A SYSTEM OR CITIES . EUROPEANS LIVE IN CITIES ~ OF ' BARCELONA HAS A LONG TRAOITION IN OEFENOING 1 ANO PROMOTING CITIESANó LOCAL AUTHORITI ~ THE EUROPEAN CONSTRUOTION PROCESS . u.~~'~\~h9~ 1)7 TH~T Hl~~~i¡TI ~~~~~ IS FOR THAT REASON BARCELON • PRESIDENCY OF THE COUNCIL OF EUROPEAN RuiL MUNICIPALITIES ANO RE$IONS ANO THE VICE- {(he, PRESIDENCY OF THE : EUROPEA UNION'S COMMITIEE OF THE REGIOrNS - WHICH EPRESENTS«J r_ ·~K EUROPEAN LOCAL ANO REGIONAL AUTH RITIES. ~ ~ t 4 6-7 ÓCvtf / 3 NYU96.NBB �WE HAVE BEEN PIONEERS IN DEFENDING THE IDEA ( (' THAT EUROPEAN CITIES, f-PART FROM COMPETING ~ )AMONG EACH OTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT ANO LOCATION) MUST ALSO CO-OPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FINO A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS . WE MUST NOT FORGET, AS 1 JUST MENTIONED, THAT THE jCITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80o/o OF URBAN¡ DWELLING EUROPEANS. 1 1 • FACING THE \ NEXT EUROPEAN INTERGOVERNMENTAL CONFERENCE FOR THE MAASTRICHT'S TREATY RElVISION, THE COMMITIEE OF THE REGIONS IS FIGttiTING TO INCREASE ITS WEIGHT IN THE EUROPIEAN DECISION MAKING ' PROCESS . 'l-~ ~u~ \\~ G ·-~ (\l X;0 ~·~-tc\· ~JtwV\ r\li IN THIS SENSE, IS DEFENDriNG THAT THE PRINCIPLE OF SLWSJOL.ARff:TY BEINq3 CONSIDERATE AS A POLITICAL PRIN PLE OF O~GANIZATION ALONGSIDE WITH THOSE ONE· OF EFFICIENCY ANO SOLIDARITY. -- ~l ! \AAJL THE INTERNATIONALISATION OF THE PATTERN {€QQ L1 ¿n1 , ) \ BARCELONA 1 BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR 1 EUROPE . THIS IS NOT MEjRE THEORY, 1 CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES : IUSBON HAS FOLLOWED THIS PATIERN IN ITS OWN TRANSFORMATION t ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998 . BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY 4 NYU96.NBB �CENTRE PREVIOUSL Y CLfAVEO IN TWO BY THE WALL. i 1 BARCELONA HAS IMPRO\I'EO IN MANY ASPECTS. MOST OF YOU PERHAF;>S HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS I ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER ~ OECAOE AGO ON THE OCCASION OF THE ~JC GAMES, BUT 1 CAN ASSURE YOU THAT THE ~ITY HAS UPGRAOEO ITS OPENNESS (ANO OfENMINOEONESS), ITS SOLIOARITYANO ITS QUALITY OF LIVING. 1 • R~CHA~----R-GG-ERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATIERN " AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWEO BY CONTEMPORARY CITIES. ACCOROING TO R<bGERS, THE CITY OF THE ' FUTURE SHOULO GATHER $IX FEATURES : ¡ IT SHOULO BE OE~SE ANO POL YCENTRAL, AJRACTER ELP TO BECAUSE THESE - CREATE COMMUNITY FEELING ANO THEY ALSO TENO TO MINIMIZE GITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. 1) 1 tl\_~ 2) ACTIVITIES _MU~~'41:" SIGNIFIES CLOSER CONTACTS ANO !OIVERSITY 3) THE CITY SHOUL¡O BE SOCIALL Y ANO TER81JORIALL Y BALANCEO, AND ITS --ov1c IOENTITY SHOULO BE PROMOTEO . .------- ---- ------- - ----------------- 4) IT OUGHT TO BE ECOL<DGICAL. NYU96.NBB �5) lLS!:!Q_l¿!d2_ REMA!!i_~N. 1 MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH !NEW POPULATION ANO 1 Al {\_p L O IDEAS. 1 ~ (J)...J0/' ( ~ "'-. >o---- 6) LAST BUT NOT LEAST, CITY OF THE f=UTURE SJiOULD-13E BEAUTIFUL-:1 A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AÑ1J LANDSCAPE COMBINE TO i BETTER ITS SOUL. ATTHIS POINTWE GATHERALL THOSE FEATURES. ACTUALL Y, AT THE CORE OF THE BARCELONA PATTERN LIES THE BID FO,R A CITY THAT DOES NOT SEGREGATE, A CITY WHI~H ~ ELIMINAT~ BARRIERS BETWEEN RICH ANO POOR AREAS. AREAS IN THE CITY) (CREATION OF NEW CENTf1AL , OUR STRATEGY HAS NO . . 1. _ . _ NTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF~E~$RSHJP--ANO "('- .' ·; ICITY. THANKS TO THIS S RATE(8Y MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, ANO THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVING BEEN OIGNIFIEO ANO BECOMING NEW CITY CENTER (FOR EXAMPLE, INNER iCITI fu~t~~ AS NEW CULTURAL ANO UNIVeRSITY CENTER, MUSEUMS) 1 THE WHOLE INTENTION TO RESTRUCTURE BARCELONA, THAT IS TO ¡SAY, THE RECOVERY OF THE CITY THROUGH ITS PUBLIC SPACES, THE 6 NYU96.NBB �POLICY OF OPENNING 1 OUT MOST OENSELY POPULATEO AREAS ANO THIE AIM OF ENOING UP THE ISOLATION OF THE SUBUiRBS, HAS BEEN GUIOEO PRIMARIL Y BY THE OLO SHAKEASPEREAN PRINCIPLE : "THE CITY IS THE PEOPL ¡". (FOR EXAMPLE, THE SEA1 FRONT RENEW)\L, NEW CITY CENTERS) , f'ii/~~L52- 7 FOLLOWING Tt1ÓSÉ TRENOS, WE BET THAT CITIES BECOME 1\~RS IN TH~ INTERNATIONAL~ENA ~ h STATES ANO INTERNATIONAL ORGANIZATIONS·.- ------ -·---- ---------·--- C'\tt~ /-- - ---- !i~EN AS IT REC.OGNI!j>. EO, BY A CITIES SURVEY \__ ; IN ~-=ECON~T, C ~TIES ARE PLACES OF l'<M ECONOMI~ ~~AMISM, KNQW-HOW TRAN~I\IIISSION A..•JJ ·(J AI~Íi.A-l-€AOíÑG ROLE IN--"IfHE=6Rr:~F A NEW L'' \u \, . """ INTERNAXIONAL WILL . , THEIR CAPAC-ITY OF (;,~' INTEGRATION, THE DEN$1TY OF THEIR HUMAN RELATIONS , THE OIVERSITJY , ANO A BIG CAPACITY OF EXCHANGE ARE THE ¡PORTFOLIO ITEMS THAT MAKE A CITY CAPAB WE TO OEAL IN THE INTERNATIONAL SPHERE. ¡ '~ --~~~ETWEEN LO~AL AOMINISTRATION ANO C~ ALLOWS TOA QUICK IO~ATION OF OAILY CITY ANO CITIZEN$ CONCERN~~~ A PflO~I~tU-TY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN ...SOLVING PROBLEMS ANO AORESSING THEIR WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLAC~ FOR OEMOCRACY. l 1 NYU96.N HB LJJ L-t �WITH THE AIM TO OBTAIN ""J1HIS RECOGNITION, CITIES HAVE INITIATED A PROCESS IN ORDER TO GET A STATUS LEGAL IN ITHE MAJOR WORLD ORGANIZATION: UNITED N~TIONS. i 1 TOMORROW 1 AM GOIN(p TO TAKE PART . IN A MEETING OF THE GROUP OF 4 + -AN INTERNATIONAL ASSOCIATION OF MAJOR ¡woRLD ORGANIZATIONS OF CITIES- TO DEAL THIS 1 MATTER IN THE COMING UNITED NATIONS CONIFERENCE OF HUMAN SETILEMENTS, HABITAT 1 ~ THAT WILL BE HELD IN ' ISTANBUL NEXT JUNE., .1íZ{.(' (ltí'-'~ J f~ -irtL¡.- 7í1 ~G V'rf~i-- . f- _lat•ia~ THE RELATIONS BETWEEN BARCELONA ANO LATIN AME RICA 1 THE CITY GOVERNMENT' KNOW-HOW THAT HAS BEEN ACHIEVED BY BARCELONA DURING THE LAST 1O YEARS, ALLOWS l US TO PROMOTE COLLABORATION BETWEEN CITIES OVER THE 1 WORLD . l FOR EXAMPLE, THE EXPEf11ENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNION ANO THE WORLD BANK. OUR CIT)f HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES ANO METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA ANO SPAIN : BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, CARACAS, NYU96.NI3B �CARTAGENA DE INDIAS, BcpGOTÁ ANO SANTIAGO DE CHILE . , ~1v : 1 T1CfHS IN 1997 THE ANUAL ASSEMBL Y OF THE INTERAMERICAN DEVELOPMENT ~ANK WILL ~ ~¡v~-b~wer t.i;~' IN BARCELONA. 1 Jc 1 0. u l !t [AJ~Ll-lv7 • n 1 ~v 1 1 1.s ~ / l,OJ..y'l ~~1,'- ctvJJ.u\)Ñ? BY PIONEERING SUCH JlJ PROJECTION TOWARdS ~ LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMErt-JT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES. BARCELONA: THE CAPITA~ 1 OF THE MEDITERRANEAN. ~n oN BESIDES BARCELONA'S EUROPEAN IMPLICjfN WE CAN NOT TURN OUR BACK TO OUR MEDITERRANEAN NATURAL DIMENSION. BARCELONA IS WILLING TO ENHANCEff THE RELATIONSHIP BETWEEN THE MEDITERRANEAN CITIES Jtrk/~tlt!M TOi SHARE WITH THEM OUR EXPERIENCE ON URBAN NJANAGEMENT, STRATEGY PLANNING ANO URBAN TE~NOLOGIES. ! BARCELONA HAS BEEN CONSOLIDATING ITS LEADERSHIP IN THE MEDITERRANEAN AREA IN 1995 WHEN THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS ! THE MEDITERRANEAN F~MEWORK OF THE BASIN. IN THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN 1 ' NYU96.NBB �c(lv ·" e, 1{'-;~A 1 ) // CONFERENCÉ THAT TOOK1 PLACE LAST NOVEMBER IN OUR CITY BARCELONA HAS CREATED THE MEDITERRANEAN CITIES CONFERENCE BELIEVING THAT CITIES ARE PRIVILEGIED SPACES FOR DIALOGUE, FOR TRADI~G GOODS ANO FOR 1 EXCHANGING IDEAS . f 1 THIS STABILISING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE 1/N THE MEDITERRANEAN REGION ANO IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT¡CIRCUMSTANCES. THE CITIES ANO REGIONS HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO MEDITEFJ{RANEAN DIALOGUE ANO TO CO-OPERATION WHICH MUST NECESSARIL Y RESUL T FROM THAT DIALOGUE. THE CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMA TIC CONSTRAINTS ANO CAN BETTER AVOID THE lfÑEVrTABLE-RTGtDlNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES. 1 L¡ , ,/ THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE "S~FETY NET" UNDERL YING THIS ENTIRE PROCESS. i IT WOULD, 1 FEEL, 8~ APPROPIATE IF THIS SUPPORTING ROLE WERE: FORMALISED IN EXPRESS RECOGNITION OF THIE REPRESENTATIONAL CAPACITY WITH WHICH THiE REGIONS ANO CITIES OF EUROPE HAVE ENTRUSTED THE EUROPEAN UNION'S COMMITIEE OF THE REGIÓNS. 10 NYU96.NBB �1AM CONVINCEO THAT THE! MEOITERRANEAN CITIES, ANO PARTICULARL Y BAROELONA, CAN ANO MUST PLAY A LEAOING ROLE IN CARRYING OUT THE. . ACTIVITIES RESUL TING FROM THE PROPOSALS AT THE EURO-MEOITERRANEAN PRESENTEO CONFERENCE. IN THE SECURITY ANO CO-OPERATION MEOITERRANEAN REGION . CONCERN BARCELONA ANO ALL THE MEOITERRANEAN CITIES . WE ARE COMMITTEO TO THE TASK dF PROMOTING SECURITY ANO CO-OPERATION. CONCLUSION TOOAY, CITIES ARE RE-ASSWMING A CENTRAL ROLE FOR OUR WAY OF LIFE i . THIS RENOVATEO STRENGTH IS NOT ONL Y THE RESUL T OF IMPROVEO PHYSICAL ANO ENVIRONMENTAL CONOITIONS . BIG CITIES ARE AGAIN A FOCAL POINT IN THE PUBLIC 1 REPRESENTIVE/SYMBOLIC $YSTEM OF A COUNTRY AS WELL AS A OECISIVE F~CTOR IN ITS ECONOMY . THIS IS THE CASE OF THE REGION (OR, IN THE AMERICAN TERMS, STATE) 1 BELONG TO, CATALONIA, WHOSE REFERENCE COULQ NOT BE UNOERSTOOO WITHOUT BARCELONA'S \WEIGHT, OIMENSIONS, SIGNIFICANCES ANO VITALITt-f. i 1 ¡ FURTHERMORE, THE CITY ElxTENOS ITS INFLUENCE ANO IS AN ACTOR IN THE INIT"ERNATIONAL POLITICS. BECOMES A GLOBAL CITY. Ll NYU96.NBB �PRECISEL Y, THE ARTICLE J•THE APPLE IS BACK" OF DECEMBER 30TH, 1995 P BLISHED IN NEWSWEEK MAKES REFERENCE TO CONCEPT OF GLOBAL CITY ANO IT PUTS AS EXAMPLE, NEW YORK CITY . {v~ ¡))VI ~ cJ , \l ?al:! . THE POINT / ls:'IN A GLOBAL WORLD, A CITY IS NO 1 LONGER <A / CITY . ~ CLUSTER OF CITIES IS NECESSARY FOR FINANCIN~ THE AMENITIES THAT IHflR_URBAN RIG.HTMJ\NY CIIlZENS-BEliEVE EITHER AN OPERA HOUSE, A MAJOR INTERNATIONAL ------AIRPORT, ORA FOOTBALL TEAM. ·>e --..:. .. ~~~ - -~-- --~--·---~· -- --- ----- ~~----~--~--' A CLUSTER IS ALSO NEqESSARY TO HAVE THE FORCE TO BARGAIN WITH THE GLOBAL MULTINATIONALS . IS TO DEVELOP A THE CHALLENGE FOR Cll11ES ! CAPACITY TO INVOLVE THEMSELVES IN THE MAJOR PROCESSES RESUL TING FROM THE GLOBALISATION ANO ADAPTING ALL THESE NEW RESPONSIBILITIES. 1 THIS SUPOSES THE IMAROVEMENT OF THEIR COMPETITIVENESS . BARCELONA HAS DONE IT WITH A BETTER CO-OPERATION ANO CONSENSUS 1 BETWEEN PUBLIC ANO PRIVATE SECTORS. (FOR EXAMPLE, HOUSING JfROMOTION, THE LICEU RECONSTRUCTION ANO 1¡HE MANAGEMENT OF MUNICIPAL ENTERPRISES) 1 ! AS 1 MENTIONED BEFORE, iHE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, GAN CONTRIBUTE ~ 12 NYU96.NBB �BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT MILLENIUM r. THE PATTERN w·E HAVE {r-{[IL-, FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT . WE ARE STILb , WQRK ING ANO, cRMatCirL JL· JJ:.;fEthr - ~IT'z~~ As Ale - T HE ECO~O , SO,C fAL, .. ~ ~SeCTOR S~ BARCELONA FACES THE ~ URN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS IN ~ ~ROER TO ASSURE THE INTERNATIONAL PRESEt}JCE OF THE CITY: LOGISTICS, ~' - ' , . ANO ~. ACTIVITIES RELA TEO TO THE INFORM TIO , INFR/\STRaeTttRES~./~ ~h t~ \{;, . 7 . BARCELONA OOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF OYNAMISM ANO MOOERNITY. 1 WE , RE /Í CIT~, h-- T OPP ' T.Ut'ítiE ~ , A - IT T.' -- T ITS R Cli . N O . \.1 :8. -, - _ UN E :ABL · S TS . , . --- A 1 9J 1 1AM REALLY CONVINCED T~AT YOU ARE ~WARE.fj ~ THANK YOU VERY MUCH. /LU}_cf e/) )0 ~- e ~ /U. {( vJ iAJ / .•~'-(-1 Je_rf 1 1 1 v¡G0l~ ~,l{k ~'Y :~ ri 1 ~ " f....l..-~.-(_/ _ ' tll ¿n ,1 (. A W LAil}/-1é ---1)C:. [; . , { Vv:] \.:: ),_\_ ¿ ~1 1 ,11 • ~ ~ ~ <1;1i!B . L.,j ,' ~YU96.NI313 j ~t ~V( . y /J. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4378 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Barcelona: the gateway to southern Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Wolrd Trade Center, Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Infraestructures Acció política Europa Barcelona Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1473/19960208d_00712.pdf b407eff710c573168a4e4d9c1d81475d PDF Text Text , • ",'"190,1111.4.-',...,4,,I,'1411,:i'ilY,~:Z.SCtilkP'iZ>,',',5:5,.." Paraules de l'Alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York. MOMA, Nova York, 8.2.96 BENVOLGUTS SENYORS, LA CIUTAT DE BARCELONA TÉ L'HONOR D'OFERIR A TOTS VOSTÈS, DIGNES REPRESENTANTS DEL MON CULTURAL DE LA CIUTAT DI NOVA YORK, AQUESTA RECEPCIÓ AL MoMA, UN DEL LLOCS MÉS EMBLEMÀTICS DE LA CULTURA NEOYORQUINA. AMB AQUESTA RECEPCIÓ VOLEM D'UNA BANDA, ESTRÈNYER ENCARA MÉS, SI ÉS POSSIBLE, ELS LLAÇOS QUE DES DE FA MO T ANYS LES CIUTATS DE NOVA YORK I BARCELONA MANTENEN, PERÒ SOBRETOT VOLEM DONAR A CONÉIXER EL PROJECTE CULTURAL QUÉ BARCELONA, COM A CIUTAT CAPITAL DE LA CULTURA MEDITERRÁNIA, I COM A UNA DE LES PRINCIPALS CAPITALS CULTURALS EUROPEES, *HA PROPOSAT DUR A TERME A LES PORTES DEL SEGLE XXI. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PEER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA HA TINGUT SEMPRE UNA PRESENCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCENCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. MOMA.MGA 1:«0~z,0 �', .1~,2,-Y,1m1rt •.r.1?Mdt~Olik0~1W, EN EL DESENVOLUPAMENt D'AQUESTA ACTIVITAT CULTURAL SEMPRE HA ESTAT VITAL EL TREBALL CONJUNT DEL SECTOR PÚBILIC I PRIVAT QUE TANTS BONS RESULTATS HA DONAT A LA CIUTAT, NO NOMÉS EN L'ÀMBIT CULTURAL SINO EN TOTS AQUELLS SECTORS D'ACTIVITAT QUE VAN CONSTRUINT LA CIUTAT. BARCELONA ÉS RECONEQUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SEF MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÉS I ALGUNES VEGADES AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERENCIA A EUROPA. A PARÍS, BERLÍN, AMSTERDAM, VIENA O PRAGA. S'HA DESPERTAT UÑ RENOVAT INTERÉS PEL QUE ES FA A LA CIUTAT. I ARA BARCELONA VOL SER LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA DE L'ANY 2001, I HA PRESENTAT UN PROJECTE MOLT AMBICIOS PERQUÈ AQUESTA CREATIVITAT DE LA QUAL ELS PARLO, AQUESTA EFERVESCENCIA, NO S'ATURI. 2 MOMA.MGA �, LA IDEA DE DESIGNAR ANUALMENT UNA CIUTAT QUE REPRESENTI LA CULTURA: EUROPEA VA SER DE MELINA MERCOURI, UNA DONA D'IDEES PROGRESSISTES, UNA DONA PROFUNDAMENT GREGA 1, AL MATEIX TEMPS, PROFUNDAMENT EUROPEA. A MOLTES CIUTATS LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ELS HA SERVIT ; COM A PRETEXT PER IMPULSAR UNA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT O, SI MÉS NO, ACCELERAR LA CONSTRUCCIÓ DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURALS. NOSALTRES TOT AIXÒ JA HO TENIM. BE JA HO TENIM ENCARRILAT. ELS JOCS QLÍMPICS VAN SER EL NOSTRE PRETEXT I EL VÀREM SABER APROFITAR. ARA . SI VOLEM LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ÉS PER OFERIR-NOS A EUROPA COM A ESCENARI NO DE LA TRANSFORMACIÓ SINO DE L'AFIRMACIÓ D'UNA CULTURA, D'UN LLENGUATGÉ EUROPEU COMÚ. PER A NOSALTRES, ESDEVENIR OFICIALMENT LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA L'ANY 2001 SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIjÓ, EL COROL.LARI D'UN MODEL DE CIUTAT QUE EN IELS DARRERS ANYS HA MOSTRAT LES SEVES VIRTUTS. UN MODEL DE CIUTAT QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE ES RECONEIX EN LA PLURALITAT I EN LA TOLERANCIA, EN LA DIVERSITAT PERÒ TAMBÉ EN LA COHESIÓ I EN EL CONSENS. 3 MOMA.M( ■A " ' �BARCELONA DURANT MOLTS ANYS HA ESTAT MANCADA DE LES INSTITUCIONS CULTURALS QUE CORRESPONIEN A UNA CIUTAT DE LA SEVA AMBICIÓ I DE LA SEVA CAPACITAT CREATIVA I DE PROJECCIÓ. LA MODERNITAT ARTÍSTICA 1 QUE HA TINGUT EN LA NOSTRA CIUTAT EXEMPLES TAN NOTABLES COM ELS DE PICASSO, MIRÓ O DALÍ, NO S'HAVIA VIST DEGUDAMENT REFLECTIDA EN LES SEVES INSTITUCIONS ARTÍSTIQUES. EN ELS DARRERS ANYS, SHAN INCREMENTAT LES INFRESTRUCTURES CULTURALS GRÁCIES A L'ESFORÇ CONJUNT DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES I DE LA INICIATIVA PRIVADA. L'OBERTURA DEL MUSEU PICASSO - EPISODI SIGNIFICATIU SOTA EL RÉGIMANTERIOR- VA ANAR SEGUIDA DE LA OBERTURA DE LA FUNDACIÓ MIRÓ I, MÉS TARD, DE LA FUNDACIÓ TÁPIES. TOTS TRES ESPAIS NO NOMÉS SÓN APARADORS PRIVILEGIATS DE L'OBRA DE TRES ARTISTES DECISIUS DE L'ART MODERN, SINÓ TAMBÉ LLOC 'S D'EXPOSICIÓ DE L'ART CONTEMPORANI. A BARCELONA, PERÒ, ENS CALIA UN MUSEU QUE FOS UN LLOC DE DOCUME1VTACIÓ, DE REFLEXIÓ I D'EXPOSICIÓ DE LART MESI NOU: UN IVUSEU D'ART CONTEMPORANI. UN LLOC 1ESPECÍFIC PER PODER ESTAR DEGUDAMENT REPRÉSENTATS EN AQUESTA XARXA EUROPEA I MUNDIAL QUE ÉS L'ART 4 MOMA.MGA �CONTEMPORANI, UN ART QUE GAIREBÉ. PER DEFINICIÓ, NO TÉ FRONTER1S. TANT ELS CREADORS LOCALS COM LA CIÜTAT, NECESSITAVEN IMPERIOSAMENT AQUEST mysEu. ES PER AIXÒ QUE, A MITJANS DELS ANYS VUITANTA, ENS VAM POSAR EN CONTACTE, AQUÍ A NOVA YORK, AMB L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. ELL ÉS, PROBABLEMENT,EL MES EUROPEU DELS ARQUITECTES NORD-AMERICANS. UN CONSTRUCTOR DESTACAT DE MUSEUS. ALS QUALS SAP DOTAR D'UNA FORTA PERSONALITAT. I L'ANY PASSAT. RICHARD MEIER VA LLIURAR L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA A LA CIUTAT. PUC ASSEGURAR-VOS, ALS QUI ENCARA NO Hl HEU ESTAT, QUE ÉS UN DELS EDIFICIS CLÀSSICS MÉS IMPORTANTS QUE S'HA FET A ESPANYA EN ELS DARRERS ANYS, I DIC CLÀSSIC DELIBERADAMENT. L'EDIFICI;DE MEIER ÉS COM UNA CATEDRAL LAICA, UN TEMPLE QUE US IMPRESSIONA PER LA SEVA LLUMINOSITAT I LA SEVA DISTRIBUCIÓ D'ESPAIS QUE, EN TOT MOMENT, SABEN GUARDAR L'ESCALA HUMANA, EL MUSEU SITUAT AL VELL MIG DEL BARRI DEL RAVAL A LA CIUTAT VELLA, AL COSTAT DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORANIA DE BARCELONA, INAUGURAT FA DOS ANYS ESTÀ AJUDANT A LA REGENARACIÓ URBANA DEL10ENTRE DE LA CIUTAT INNERCITY- I IMPULSANT NOUS ESPAIS CULTURALS QUE FA UNS ANYS NO ES I PODIEN IMAGINAR EN �AQUEST EMPLAÇAMENT. L'ENTORN DEL MUSEU ESTÁ VIVIN UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ- LES UNIVERSITATS OBREN CENTRE AL SEU COSTAT, S'OBREN NOVES GALERIES D'ART, LLIBRERIES. L'ACTUACIÓ ESTÁ TENINT UN GRAN IMPACTE EN UNA ZONA QUE PODRIEM QUALIFICAR DE FRONTERERA I QUE, SENS DUBTE, ESTÁ DEÍXANT DE SER-HO. EL MUSEU FA TOT JUST DOS MESOS QUE HA OBERT LES SEVES PORTES. ARA TÉ DAVANT EL REPTE I LA ILLUSIC5 DE CONSTRUIR UNA COL.LECCIÓ 1 DEFINIR UN PROGRAMA D'ACTIVITATS. TANT L'UNA COM LES ALTRES SE CENTRARAN EN L'ART DELS DARRERS QUARANTA ANYS, SENSE DEFUGIR ELS REFERENTS HISTÒRICS DE LES AVANTGUARDES , JO VOLDRIA PENSAR QUE EL NOU MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA, EL MACBA, NO NOMÉS S'EMMIRALLARÀ EN EL MUSEU D'ART MODERN DE NOVA YORK (QUE HA ESTAT PER A NOSALTRES SEMPRE UN REFERENT I UN ALTÍSSIM EXEMPLE A SEGUIR) SINO, I SOBRETOT. QUE SABRÁ TROBAR EN EL MoMA LA COLLABORACIÓ NECESSÁRIA , UNA COLLÁBORACIÓ QUE JA HA COMENÇAT, ATÉS QUE UNA DE LES VOSTRES EXPOSICIONS ("LIGHT CONSTRUCTIONS" VIATJARÀ AL MACBA AQUEST ESTIU) PERO QUE ESPERO QUE CRE1XERÁ I S'ENFORTIRÀ EN EL FUTUR IMMEDIAT. ÉS PER TOT AIXÒ QUE EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA, VULL LLIURAR EL TÍTOL D'AMIGA DE MOMA.MGA �BARCELONA A LA PRESIDENTA DEL MoMA, AGNES GUND. UNA PERSONA QUE HA COL.LABORAT EN MOLTS DELS PROJECTES CULTURALS DE BARCELONA (PROGRAMA D'ESCULTURES AL CARRER) I QUE SÉ QUE AQUÍ A NOVA YORK, FA D'AUTÉNTICA AMBAIXADORA DE LA CIUTAT. MOLTES GRÁCIES. 7 MOMA.MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4379 Title A name given to the resource Proposta de paraules de l'alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Model social Acció política Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1474/19960212d_00713.pdf e9e95fc8c47b0589390757bec7fd6ec4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 12.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (MGA) Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona De cara a Pacte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona s'escau informar deis punts següents: - La conferència marc de l'acte será pronunciada per José Luís Borau, president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Sota el títol, "Barcelona y sus misterios", Borau parlará de la relacion entre Barcelona i el cinema i deis punts culmin.ants d'aquesta relació. S'adjunta un currículum de José Luís Borau - Han estat convidats a Pacte, a part dels premiats i del jurat, diverses personalitats del món del cinema. De cara a la intervenció de l'Alcalde en la cloenda de lacte, se suggereix de tenir presents els punts següents: -EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR TOTS ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA DE L'EDICIÓ D'ENGUANY I TAMBÉ ALS MEMBRES DELS JURATS QUE HAN FET UNA BONA ELECCIÓ I AGRAIR LA PRESENCIA EN AQUEST ACTE A JOSÉ LUÍS BORAU. UNA VEGADA MÉS, BARCELONA A DEMOSTRAT SER UNA CIUTAT DINÁMICA, CREATIVA, SOLIDARIA, QUE PERMET PREM1S95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESENVOLUPAR EL MILLOR DELS SEUS CIUTADANS. QUE POSA LES EINES AL SEU ABAST. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA; HA TINGUT SEMPRE UNA PRESÈNCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCÈNCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. ELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA SENS DUBTE, HAN ESDEVINGUT UN INSTRUMENT DE PROMOCIÓ I D'IMPULS D'AQUESTA CREATIVITAT. -BARCELONA, COM ENS HA EXPLICAT JOSÉ LUÍS BORAU, HA MANTINGUT DES DE PRINCIPIS DE SEGLE UNES INTENSES RELACIONS AMB EL CINEMA. AQUEST ANY ES COMPLEIX EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DEL CINEMATÒGRAF, UN DELS GRANS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE I LA CULTURA DEL SEGLE XX NO POT ENTENDRE'S SENSE TENIR EN COMPTE EL QUE VA SUPOSAR L'INVENT D'AQUEST ENGINY. -PER AIXÓ AVUI PODEM PARLAR DE BARCELONA I EL CINEMA I HO PODEM FER AMB ESPERANÇA. DES DE FA UNS ANYS, SOBRETOT DES DE LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VAN POSAR LA CIUTAT EN EL PRGMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MAPA DEL MÓN, LA RELACIÓ DE BARCELONA AMB EL CINEMA COMENÇA A PASSAR PER UN DELS SEUS MILLORS MOMENTS. EN ELS DARRERS TRES ANYS HA TINGUT LLOC UNA GRAN RENOVACIÓ DE LES SALES DE CINEMA. AVUI COMPTEM AMB GAIRABÉ 100 SALES DE CINEMA. NOMÉS EN AQUESTS ÚLTIMS ANYS HEM OBERT 30 NOVES SALES I S'HAN CONVERTIT ANTIGUES SALES AMB MULTICINES. TOT AIXÒ HA PERMÈS UNA MAJOR DIVERSIFICACIÓ I UN AUGMENT DEL CONSUM. EN AQUESTS MOMENT, LA CIUTAT TÉ UNS 9.000.000 MILIONS D'ESPECTADORS L'ANY. EL CINEMA S'HA REVIFAT I MOLT, NO NOMÉS SI ENS REFERIM A PÚBLIC. TAMBÉ SI PARLEM DE PRODUCCIONS PRÒPIES - NOVES GENERACIONS DE DIRECTORS 1 ACTORS, PRODUCCIONS DE TOT L'ESTAT QUE TRIOMFEN ARREU. -BARCELONA JA ÉS RECONEGUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SER MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÈS I, SOVINT, AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERÈNCIA A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, LA SETMANA PASSADA HE ESTAT A NOVA YORK I PREMIS45.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE POGUT COPSAR, UNA' VEGADA MÉS, AQUEST INTERÈS PER TOT ALLÒ QUE ES FA A LA CIUTAT. - EN ELS ÚLTIMS ANYS BARCELONA HA ESTAT TAMBÉ REDESCOBERTA PELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE TOT EL MÓN. ELS CARRERS, LES PLACES, LA GENT, LA PERSONALITAT DE LA CIUTAT HA ESTAT ENSENYADA I M'AGRADA PENSAR, ADMIRADA, PER MOLTS CIUTADANS D'ARREU DEL MÓN. -AQUEST FET JUNT AMB ELS GRANS CANVIS QUE HA SOFERT LA CIUTAT EN ELS ÚLTIMS ANYS EN QUANT A SERVEIS, EN QUANT A MODERNITZACIÓ DE LA SEVA CAPACITAT GESTORA, HA FET QUE SIGUI UN BON MOMENT PER A POSAR EN MARXA EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ. UN PROJECTE QUE COMENÇA COM MOLTS D'ALTRES, PER CELEBRAR EL CENTENARI DEL CINEMA, PERÒ QUE DESTACA PER LA SEVA CONTINUITAT EN EL TEMPS. - EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ RESPON A LA NECESSITAT QUE TÉ BARCELONA, COM TOTES LES CIUTATS MODERNES, DE TRENCAR ELS SEUS LÍMITS. AVUI RESULTA INEVITABLE ABORDAR LA CONSTRUCCIÓ DE BARCELONA BASANT-SE EN L'ÀMBIT AUDIOVISUAL (CINEMA, TELEVISIÓ, VÍDEO-CREACIÓ I IMATGES PER PREMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA SINTESI), QUE PROPOSA AMPLIAR L'ESPAI URBÀ I EXPLORAR NOVES FORMES, DE COMPRENSIÓ DE LA CIUTAT, LES CIUTATS NECESSITEN LESTIMUL DELS OBJECTIUS DE LES CÀMERES PER COMUNICAR-SE I DONAR-SE A CONÈIXER AL MÓN. LES SEVES IMATGES FRAGMENTADES O EN CONTINUÏTAT, FORMEN PART DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I ENS DEIXEN ELEMENTS QUE TESTIMONIEN EL PASSAT, QUE ABORDEN EL PRESENT I QUE ENS PROPOSEN VISIONS QUE CONFORMARAN EL FUTUR. EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ ÉS UNA IMMILLORABLE OCASIÓ PER INICIAR UNA NOVA FORMA DE DIÀLEG AMB LA CIUTAT, ENCAMINAT A NORMALITZAR LA RELACIÓ ÈNTRE CREADOR I CIUTAT, POTENCIANT LA SEVA ACCESSIBILITAT I DONANT SUPORT A TOTES AQUELLES INICIATIVES QUE AJUDIN A PROMOCIONAR I A PERPETUAR ELS SEUS INSTANTS. AMB AQUEST OBJECTE, SERÁ NECESSARI POSAR AL SERVEI DEL SECTOR AUDIOVISUAL TOT ALLÒ QUE LA CIUTAT POT OFERIR. I EL QUE MILLOR EXPLICA QUÉ ÉS LA CIUTAT SÓN ELS SEUS ESCENARIS. ELS SEUS ESPAIS. -BARCELONA PLATÓ ENS PORTARÁ CAP A UN CANVI D'ACTITUD, ÉS NECESSARI PER A QUALSEVOL CULTURA DE FINALS DEL SEGLE XX, PER A QUALSEVOL CIUTAT PREMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUE PRETÉN SER CAPITAL DE LA CULTURA DEL SEGLE QUE VE, QUE EL CINEMA TORNI A LA CIUTAT I APUNTI CAP A ALTRES CREADORS, ALTRES LLENGUATGES I UNA MANERA DE FER PRÒPIA. ÉS NECESSARI DONAR SUPORT OBERTAMENT A UN DELS LLENGUATGES MÉS POTENTS DELS NOSTRES TEMPS. AMB BARCELONA PLATÓ, VOLEM PORTAR CREADORS INTERNACIONALS 1 ESTATALS A LA CIUTAT, DONAR FACILITATS DE RODATGE I DIFONDRE LA POTENCIALITAT D'UNA INDÚSTRIA QUE ESTÀ TORNANT A AGAFAR IMPULS. AQUESTA INICIATIVA PERMET DOTAR D'INFRASTRUCTURES ALS NOSTRES CREADORS I DE FACILITAR-LOS EL SEU ACCÉS A UNS MITJANS QUE, DE PER SI, TENEN UN COST MOLT ELEVAT. -I TOT AIXÒ HO FEM EN UN MOMENT QUÈ ESTEM DONANT, PER EXEMPLE, UN PREMI CIUTAT DE BARCELONA A LA FAROLA, O A TOTS AQUELLS QUE TREBALLEN PER LA SOLIDÀRITAT AMB SARAJEVO. QUE VULL DIR AMB AIXÒ, QUE BARCELONA TREBALLA PER ESTAR AL MÓN, PER SER UNA CIUTAT INTERNACIONAL, PER CONTRIBUIR A ENFORTIR LA CULTURA DEL PRÒXIM MILENI, PERÒ NO HO FA DE QUALSEVOL MANERA, NI A QUALSEVOL PREU. SINO TREBALLANT ELS VALORS ESSENCIALS D'UNA SOCIETAT COM SÓN EL CIVISME, LA URBANITAT I LA SOLIDARITAT. PREMiS95.MGA �BARCELONA, 12-2-96 ( 7L,f¿o c 2 (/ riLeMiz-t ck' AA hki REGIDORS QUE S'HAN EXCUSAT A LA ASSISTÈNCIA /DEL PLENARI EXTRAORDINARI "PREMIS CIUTAT DE BARCELONA'' - MIQUEL ROCA JUNYENT 0,71A-ji - JAUME CIURANA LLEVADOT - ALBERT BATLLE BASTARDAS - AGUSTI SOLER REGÀS e uk-k (ivt, a ati---&L,t-,6 \CQ‘-)C7, AMAJ, wimoLIP: 1„Din2_ A/--) 0-1 e o --14.74,4„Jki„e e 1,211-) /An rt-U. j ('AA) lit (A.,410 GAT-cly) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4380 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Competitivitat Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1475/19960214d_00714.pdf 5d6a60f49fcced92bd8f263091d36aed PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN EL MARC DEL CONSELL GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC DE TERRASSA (14/02/96) 1.- INTRODUCCIÓ NO FA MASSA, EN EL DECURS DE LA CONFERÈNCIA BALANÇ 95, VAIG AFIRMAR QUE BARCELONA ES VOL SITUAR, AMB D'ALTRES CIUTATS, AL FRONT DE LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA PRÒXIMA, SUBSIDIÀRIA I NO ARROGANT. DEIA QUE, FINS I TOT, BARCELONA S'HI JUGA LA VIDA, S'HI JUGA EL SEU PROJECTE. PERQUÈ LA CIUTAT HA DE GARANTIR QUE LA SEVA INDÚSTRIA VA ENDAVANT I QUE ES RECONVERTEIX AMB EL RITME ADEQUAT, HA DE GARANTIR LA QUALITAT DELS SEUS SERVEIS, L'ATRACCIÓ DE LA SEVA CULTURA, LA MILLORA DEL SEU SISTEMA HOTELER I D'ACOLLIDA, LA BELLESA DE LES SEVES PLATGES I TURONS. EN FI, TOTES LES SEVES VIRTUTS. BARCELONA HA ESTAT CAPAÇ DE TRAÇAR UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT, UNA ESTRATÈGIA DE FUTUR FETA A PARTIR DEL CONSENS DELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DE LA CIUTAT. BARCELONA HA ESTAT MODEL PER A D'ALTRES CIUTATS QUE, COM TERRASSA, VOLEN MILLORAR EL SEU NIVELL DE QUALITAT. HO DIC AMB ALCALDIA Rw:gf*tra ^ ,ntrada f 26 Eñ 4946 1 N4 -el% .........( �SATISFACCIÓ I SENSE PATERNALISME, VALORANT QUE UN DELS VOSTRES OBJECTIUS SIGUI MANTENIR LA PERSONALITAT DE TERRASSA DINS DEL SISTEMA METROPOLITÀ. 2.- EL MODEL BARCELONA DES DE 1985, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VE IMPULSANT ACCIONS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT. - CALIA QUE, L'AJUNTAMENT ACTUÉS COM UN AGENT ECONÒMIC MÉS AMB UNA SÈRIE D'INICIATIVES, COM ARA LA FORMACIÓ OCUPACIONAL I L'AUTOOCUPACIÓ, LES OPERACIONS INTEGRALS EN ZONES AMB TENDÈNCIA A LA MARGINACIÓ, O LA CREACIÓ D'INFRASTRUCTURES DE SUPORT A LES INICIATIVES EMPRESARIALS. - EN SEGON LLOC, ES VAN CREAR EMPRESES DE CAPITAL MUNICIPAL QUE TENIEN L'OBJECTIU D'ACTUAR COM A CATALITZADORS DE LES INVERSIONS PRIVADES A EMPRESES O PROJECTES NECESSARIS I BENEFICIOSOS PER A LA CIUTAT L'EXEMPLE FOU INICIATIVES, S.A. QUE TOT JUST HA CELEBRAT EL 10E ANIVERSARI, ARA JA COM CATALANA D'INICIATIVES. - AL MATEIX TEMPS, ES VA IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES TER RASSA.GQR �D'ACCESSIBILITAT A LA CIUTAT, QUE PREVEIEN LA INTEGRACIÓ EN LES GRANS XARXES DE TRANSPORT LA POTENCIACIÓ DE L'AEROPORT, ENTRE D'ALTRES. - EN AQUEST CONTEXT, L'AJUNTAMENT VA SER LA INSTITUCIÓ IMPULSORA I PROMOTORA DEL PLA ESTRATÈGIC, I VA ACTUAR AMB LA VOLUNTAT DE QUE FOSSIN ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT ELS PROTAGONISTES, NO NOMÉS DE L'ELABORACIÓ, SINÓ TAMBÉ DE LA SEVA APLICACIÓ. - QUATRE ANYS DESPRÉS DE L'INICI DEL PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA, ES POSÁ DE MANIFEST L'EXISTÈNCIA D'UN CERT MODEL DE FER LES COSES: EL MODEL BARCELONA, QUE ES CARACTERITZA PER: - LA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I INNOVACIÓ, DE COOPERACIÓ PÚBLICA I PRIVADA, - L'EQUILIBRI ENTRE LA PRESA DE DECISIONS CENTRALITZADA I LA DESCENTRALITZACIÓ, - LA RECERCA DEL CONSENS SOCIAL COM A LA PLURALITAT RECONEIXEMENT DE D'INTERESSOS EN JOC, - O LES ACTUACIONS QUE PREVEUEN TANT EL LLARG TERMINI DE MANERA INTEGRADA COM EL CURT TERMINI 1 LES NECESSITATS IMMEDIATES. 3.- L'APOSTA ARA ÉS LA QUALITAT TERRASSA.GBR �3.1.- JAPÓ I ELS ESTATS UNITS. UN TERRENY EN QUÉ ALTRES PASOS MÉS AVANÇATS SON UN EXEMPLE A SEGUIR: AL JAPÓ CREUEN ALTAMENT IMPROBABLE QUE UNA EMPRESA PUGUI FER UN TREBALL D'ALTA QUALITAT EN MIG D'UNA , CULTURA DE QUALITAT DEFICIENT. DONCS BÉ, A PARTIR D'AQUÍ, CONSIDEREN QUE PARTICIPAR EN L'APRENENTATGE SOCIAL A TRAVÉS DE XARXES DE QUALITAT ÉS LA QUARTA REVOLUCIÓ EN LES IDEES SOBRE LA GESTIÓ (DESPRÉS DE LES REVOLUCIONS QUE VAN SUPOSAR L'ATENCIÓ ALS CLIENTS, LA MILLORA CONTINUA I LA PARTICIPACIÓ TOTAL DEL PERSONAL). EL PRESIDENT DELS ESTATS UNITS, BILL CLINTON, VA GUANYAR BONA PART DEL SEU PRESTIGI COM A GOVERNADOR D'ARKANSAS EN IMPULSAR UN PLA DE QUALITAT A NIVELL D'ESTAT I EN HAVER DONAT SUPORT A INICIATIVES DE QUALITAT DE LES COMUNITATS LOCALS. 3.2.- AJUNTAMENT DE BARCELONA. PEL QUE FA A NOSALTRES, PARTIM DE LA PREMISA QUE L'ACTIVITAT MUNICIPAL ADQUIREIX SENTIT EN FUNCIÓ DE LES EXPECTATIVES, DEMANDES I NECESSITATS DELS CIUTADANS. EN EL PRESENT MANDAT, LA MILLORA GENERAL DE LA QUALITAT DE LA CIUTAT EN EL SEU CONJUNT I, EN �PARTICULAR, LA MILLORA CONTÍNUA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS ÉS UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL TREBALL QUOTIDIÀ DE L'AJUNTAMENT. ELS RESULTATS ASSOLITS FINS ARA EN AQUESTA LÍNIA SÓN POSITIUS I ESTIMULANTS, COM TAMBÉ SÓN DEMOSTRATIUS DEL COMPROMÍS DELS TREBALLADORS MUNICIPALS AMB LA CIUTAT QUE SERVEIXEN. ACONSEGUIR LA MILLORA CONTINUA DE LA QUALITAT REQUEREIX UN DOBLE ESFORÇ: D'UNA BANDA, EL DELS INTEGRANTS DE L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. DE L'ALTRA, L'ESFORÇ DELS MATEIXOS CIUTADANS, ALS QUALS HEM DE CONVERTIR EN COLLABORADORS DE LA NOSTRA GESTIÓ, QUE ÉS LA SEVA, MITJANÇANT L'ESTÍMUL DE LA PRÁCTICA DEL CIVISME 1 DEL SEGUIMENT DE LES INDICACIONS MUNICIPALS PER A UN MILLOR APROFITAMENT DE CADA SERVEI. EL PLA DE QUALITAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'INSTRUMENT QUE ENS HA DE SERVIR DE GUIA I REFERENT METODOLÒGIC PER POSAR EN PRÁCTICA LA POLÍTICA DE MILLORA DE LA QUALITAT. NO OBSTANT, AMB INDEPENDENCIA DELS SEUS TERMINIS DE DESENVOLUPAMENT I DE LES ACCIONS CONCRETES QUE, SERVEI A SERVEI, ES PUGUIN DETERMINAR, HEM CREGUT NECESSARI QUE EL CONJUNT DE L'AJUNTAMENT COMENCI PER POSAR EN PRÁCTICA DETERMINATS PRINCIPIS 5 �GENERALS QUE SÓN PART SUBSTANCIAL DE LA QUALITAT DEL SERVEI. ELS RESPONSABLES DE CADA SERVEI HAN ESTAT CRIDATS A FIXAR ELS SEUS PROPIS ESTÀNDARDS DE QUALITAT, UNS ESTÀNDARDS QUE SERAN DONATS A CONÈIXER ALS CIUTADANS EN FORMA DE COMPROMISOS DINS D'UNA CARTA DE SERVEI. PERIÒDICAMENT ES CONTROLARÀ EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DE LA CARTA I SE'N PUBLICARAN ELS RESULTATS. 3.2.- PLA ESTRATÉGIC BARCELONA 2000. EN L'ÀMBIT DEL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, L'ASSOCIACIÓ HA PORTAT A'TERME DURANT EL 1995 UN PROGRAMA DE QUALITAT. S'HA ACONSEGUIT, ENTRE D'ALTRES COSES, QUE UN CONJUNT AMPLI VARIAT DE PERSONES S'HAGI IMPLICAT A FONS EN LES ACTIVITATS DE QUALITAT MITJANÇANT SESSIONS DE FORMACIÓ I PROMOCIÓ. S'HA INICIAT L'ELABORACIÓ D'INDICADORS DE QUALITAT, I TAMBÉ HA ESTAT NOTABLE LA , IMPLICACIÓ DE LES INSTITUCIONS DEL PLA I SECTORS DIVERSOS A LA XARXA PER LA QUALITAT, AMB ELS GRUPS SECTORIALS DE PROMOCIÓ DE LA QUALITAT (TRANSPORTS, UNIVERSITAT I HOTELERS). S'HA AVANÇAT, IGUALMENT, EN LA SENSIBILITZACIÓ CAP A LA VALORACIÓ CIUTADANA DE LA QUALITAT. LA IDEA I LA VOLUNTAT DE QUALITAT ESTAN PRESENTS AL LLARG DEL II PLA ESTRATÈGIC DE 6 �BARCELONA. UN NOU PLA QUE PRETÉN ACCENTUAR LA INTEGRACIÓ DE L'ÀREA DE BARCELONA EN L'ECONOMIA INTERNACIONAL PER TAL DE GARANTIRNE EL CREIXEMENT EN TERMES DE PROGRÉS ECONÒMIC, SOCIAL I DE QUALITAT DE VIDA. 4.- LES CIUTATS EN LA I NOVA ETAPA DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA PRECISAMENT, AQUEST MODEL DE TRANSFORMACIÓ URBANA HA FET QUE BARCELONA HAGI ESDEVINGUT UNA REFERÈNCIA A EUROPA. COM JA HE DIT ABANS, VULL PARLAR-VOS D'EUROPA, DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA I DEL PAPER DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. L'EUROPA NASCUDA DEL TRACTAT DE MAASTRICHT És L'EUROPA ENTESA COM À PROJECTE COMPARTIT PELS ESTATS MEMBRES, PERÒ ÉS TAMBÉ L'EUROPA DE LES CIUTATS EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. 120 GRANS CIUTATS EUROPEES CONCENTREN MÉS DE LA MEITAT DE LA. POBLACIÓ DEL CONTINENT. EUROPA ÉS EL CONTINENT DE LES CIUTATS. PERÒ CAL AFEGIR QUE LA IMMENSA MAJORIA D'AQUESTES CIUTATS SÓN CIUTATS MITJANES I QUE SÓN LES QUE DONEN AUTÈNTICAMENT VIDA A EUROPA . PER DAMUNT DE LES SEVES CAPACITATS, PER DAMUNT �DELS SEUS RECURSOS, TREBALLANT JUNTES I AL COSTAT DE LES GRANS CIUTATS, ESTAN ESDEVENINT EL VERITABLE CIMENT DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. EUROPA ÉS UN CONTINENT DENS I NO TÉ, A DIFERENCIA D'ALTRES CONTINENTS, GRANS EXTENSIONS DESPOBLADES. AIXÒ ACCENTUA EL CARÁCTER EMINENTMENT URBÀ DE LA REALITAT EUROPEA. LES CIUTATS SÓN L'AUTÈNTIC MOTOR D'EUROPA JA QUE SÓN LES CONCENTRACIONS URBANES LES QUE IMPULSEN I PILOTEN L'AVENÇ DE LES SEVES REGIONS I EL CONJUNT DE LA UNIÓ. D'ALTRA BANDA, UNA GRAN PART DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I DE LES INTERVENCIONS FINANCERES DE LA UNIÓ EUROPEA AFECTEN LES ÀREES URBANES. ELS NUCLIS URBANS NO SÓN NOMÉS ELS PRINCIPALS PUNTS DE CONCENTRACIÓ HUMANA S1NÓ TAMBÉ ELS PRINCIPALS CENTRES DE DIFUSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ . ÉS EN AQUEST ÀMBIT QUE LES CIUTATS MITJANES TENEN UN DINAMISME QUE SUPERA SOVINT AL DE LES GRAN CIUTATS . NO HO TENEN TOT FET I LES SEVES PRÒPIES NECESSITATS DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT AIXÍ , COM LA VOLUNTAT D'INTEGRACIÓ EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS, LES IMPULSEN A CERCAR MECANISMES DE COOPERACIÓ I D'INTERCANVI. 8 TERRASSA.GE3R �EL MOMENT ACTUAL EN QUÉ ES TROBA EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, SENS DUBTE, S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTITUENT EN DIVERSOS CAMPS ENGUANY, ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA INICIARAN EL PROCÉS DE REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT A TORÍ, EL PROPER 28 DE MARÇ . LES CIUTATS I AUTORITATS LOCALS I REGIONALS EUROPEES NO VOLEM DEIXAR D'APROFITAR AQUEST MOMENT PER RECLAMAR UN MAJOR PES EN EL PROCÉS DE DECISIÓ EUROPEU. REGIONS I MUNICIPIS ENS HEM POSAT D'ACORD PER DEFENSAR JUNTS LA SUBSIDIARIETAT DAVANT ELS ESTATS I LA UNIÓ EUROPEA. COM HE DIT ABANS, ESTEM EN UN MOMENT CONSTITUENT I HEM D'APROFITAR-LO. 4.1- LA PROXIMITAT COM A FACTOR D'ÈXIT. AL SI DEL COMITÉ DE LES REGIONS DEFENSEM, DE CARA A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, UNA DE LES QÜESTIONS FONAMENTALS PER ALS PODERS LOCALS 1 REGIONALS COM ÉS EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT AQUEST PRINCIPI, ENTÈS COM UN CRITERI POLÍTIC BASAT EN EL PRINCIPI DE PROXIMITAT I COMPLEMENTAT AMB ELS D'EFICÀCIA, JUSTICIA 1 RESPONSABILITAT, CONTRIBUEIX A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓ EUROPEA, GARANTINT QUE LES DECISIONS ES PRENGUIN AL NIVELL MÉS PRÓXIM POSSIBLE AL 9 �CIUTADÀ 1 QUE, A LA VEGADA, ASSEGURI LA TRANSPARENCIA I L'EFICÁCIA EN L'ACCIÓ DELS PODERS PÚBLICS LA PROXIMITAT ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I ELS CIUTADANS PERMET ,UNA MÉS RÁPIDA IDENTIFICACIÓ DELS PROBLEMES DIARIS DE LA CIUTAT 1 DE LES PREOCUPACIONS QUOTIDIANES DELS CIUTADANS . ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NEIX ÚNICAMENT DEL CONTACTE QUOTIDIÀ. AQUESTA PROXIMITAT INdREMENTA LA NOSTRA EFICIENCIA A L'HORA DE RESOLDRE ELS PROBLEMES . AQUESTA ÉS LA NOSTRA LEGITIMITAT. LA CIUTAT ÉS EL LLOC MÉS ADEQUAT PER A LA DEMOCRÀCIA. LA SOCIETAT CIVIL ES TROBA MÉS FÁCILMENT REFLEXADA EN LES CIUTATS I REGIONS QUE EN LES NACIONS I LA UNIÓ EUROPEA . DIT D'UNA ALTRA MANERA, L'AUTONOMIA DL CIUTADÀ, LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA PRIVACITAT I SEGURETAT EXIGEIXEN QUE SIGUIN VETLLATS PELS PODERS LOCALS I REGIONALS, EXIGEIXEN UNA IDENTITAT CULTURAL I UN ENTORN CONTROLABLE. EN L'ÀMBIT DE LA POLÍTICA COMUNITÀRIA LES AUTORITATS LOCALS TENIM LA RESPONSABILITAT DE DEFENSAR 1 LLUITAR PER FER QUE EL SISTEMA COMUNITARI TENDEIXI A RESPECTAR EL FET QUE LES DECISIONS QUE ES RELACIONEN AMB ELS 10 �CIUTADANS SIGUIN PRESES PER REPRESENTANTS MÉS PROPERS. ALS SEUS LA UNIÓ EUROPEA PROGRESSARÀ I ES CONSOLIDARÁ SI ELS CIUTADANS SE SENTEN PARTÍCEPS DEL PROJECTE EUROPEU . ÉS PER TOT AIXÒ QUE EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMIJAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. TINO L'ESPERANÇA QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT S'ORIENTARÀ pN AQUESTA LÍNIA. 4.2- BARCELONA CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA. A BANDA DE LA IMPLICACIÓ EUROPEA DE BARCELONA, NO PODEM OBLIDAR-NOS DE LA SEVA DIMENSIÓ NATURAL, LA MEDITERRÀNIA. BARCELONA VOL CONSOLOAR EL SEU PES A LA MEDITERRÀNIA I ESDEVENII EL CENTRE D'UN EIX MEDITERRANI EUROPEU QUE EQUILIBRI EL FORT PES DELS PASOS DEL NORD DE L'UNIÓ EUROPEA. BARCELONA TÉ LA VOLUÑTAT DE LIDERAR LA CONSOLIDACIÓ DE L'EUROPA MEDITERRÀNIA I PER AIXÒ HA DE COMPTAR AMB LA NECESSÀRIA IMPLICACIÓ DE LA XARXA DE CIUTATS GRANS I MITJANES QUE L'ENVOLTEN . ÉS EVIDENT QUE SI DES DE BARCELONA VOLEM DESENVOLUPAR EL POL �MEDITERRANI DE LA UNIÓ EUROPEA HEM DE COMPTAR AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ÀREA METROPOLITANA I DE LES ALTRES CIUTATS QUE FORMEN EL DENS SISTEMA DE CIUTATS MITJANES QUE ÉS CATALUNYA. UN TERRITORI FORMAT PER CIUTATS GRANS COM TERRASSA, CERDANYOLA DEL VALLÈS, MANRESA, RUBÍ, SABADELL, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA; CIUTATS MITJANES COM VIO, ESPLUGUES, FIGUERES, LA SEU D'URGELL, BERGA, BANYOLES QUE JUGUEN UN PAPER CENTRAL I DINAMITZADOR DEL CONJUNT DEL PAÍS I AMB UN CONJUNT DE CIUTATS MÉS PETITES COM MONTBLANC, PUIGCERDÀ, TREMP O CERVERA. L'EXPERIÈNCIA DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES AL NOSTRE PAÍS 1 LA SEVA NECESSÁRIA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS ECONÓMIQUES INTERNACIONALS, COM HO ESTÁ FENT TERRASSA, HAN DE SER LES CONTRIUCIONS NECESSÀRIES REALITAT AQUESTA PER FER EUROPA MEDITERRÀNIA. NO ES POT DEIXAR DE BANDA, DONCS, UNA REALITAT MUNICIPAL COM LA NOSTRA. AVUI, DESPRÉS D'UNA DÉCADA DE CONSOLIDACIÓ DE L'AUTONOMIA HEM DE CONTINUAR LLUITANT PERQUÈ EL PROCÉS ZSCENTRALITZADOR DE L'ESTAT ATORGUI MÉ$ PODER A LES CORPORACIONS LOCALS. 12 �BARCELONA ESTÁ TREBALLANT PER GARANTIR UN GRAU MÉS ALT DE COMPETÈNCIES I DE RECURSOS A LES CIUTATS GRANS I MITJANES. LA NOVA CULTURA DEL PACTE I DEL CONSENS QUE HE DESCRIT AL PRINCIPI DÉ LA MEVA EXPOSICIÓ I QUE ENS ÉS COMUNA, A TERRASSA I A BARCELONA, ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL PER DONAR UNA RESPOSTA SOCIAL A !LES EXIGÈNCIES DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL. LA PARTICIPACIÓ ÉS UN CAPITAL QUE REFORÇA LA CAPACITAT D'ASSUMIR ELS REPTES DE FUTUR: LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE PAÍS, LA CONSTRUCCIÓ D'UNA EUROPA PRÓXIMA I D'UNA EUROPA MEDITERRÀNIA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4381 Title A name given to the resource Consell General del Pla Estratègic de Terrassa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Terrassa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1476/19960216d_00715.pdf 83c30b7e44cbc35d280cd70c340f3b18 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 16.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (MGA) Cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve" De cara l'acte de cloenda del Fòrum "La cultura en el món que ve", s'escau informar dels punts següents: - Desenvolupament del Fòrum: Cadascuna de les set dimensions de la cultura considerades en el Dossier de candidatura Barcelona 2001 ha estat objecte d'un debat monogràfic estructurat en dues grans parts: a) Sessió plenària: obrir i estimular el debat. Els ponents convidats obrien la sessió amb les seves intervencions. A continuació, s'obria el debat amb una taula rodona en la qual participaven personalitats rellevants del món cultural de la ciutat i membres del Senat Barcelona 2001. b) Sessió de treball: participació de la ciutat S'han creat uns grups de treball multidisciplinari integrats per creadors i intel.lectuals que, una vegada acabada la sessió plenària, es reunien en una taula de treball per debatre i aprofundir les idees i els posicionaments manifestats en la sessió plenària. Per cadascuna d'aquestes sessions plenàries hi havia un text previ de contingut a discutir per tal de canalitzar o estimular, una mica, el debat. - Parlaments previstos en la cloenda: En primer lloc pronunciarà unes paraules Ferran Mascarell i seguidament tancarà l'acte l'Alcalde Per a la intervenció de l'Alcalde, se suggereixen els puts següents: ALCALDIA ntrada Rc^stra 2 0 Ftíü N9 1:1-9JC-` fORUM1.MGA �C,Q-Be^w^vv^ ^ ©cuuti ,hk_ ua,d c c,_. c14 04. rn 9 uQ cre ^, C.C.Cb ik6 . q C Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA -FELICITAR TOTS ELS PONENTS PER L'ALT CONTINGUT DE LES SESSIONS D'AQUEST FÒRUM. EL NIVELL DE PARTICIPANTS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. EL MÓN DE LA INTEL.LECTUALITAT S'HA SUMAT AL FÒRUM PLENAMENT. -LA GRAN PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC ENS HA REAFIRMAT LA IDEA QUE LA GENT, ELS CIUTADANS, TENEN GANES DE DISCUTIR SOBRE CULTURA. UN COP MÉS, AQUESTA CIUTAT HA DEMOSTRAT EL SEU ALT NIVELL DE PARTICIPACIÓ EN TOT ALLÒ QUE GENERA IL.LUSIÓ, DEBAT I QUE A LA FI COMPORTA UNA MILLORA EN LA QUALITAT DE VIDA. LA CIUTAT PARTICIPA PLENAMENT ALTRA COP D'UN PROJECTE COMÚ. -S'HA COMPLERT L'OBJECTIU FINAL D'AQUEST FÒRUM QUE ERA AMPLIAR DE MÉS CONTINGUT LA IDEA DE CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA DE BARCELONA. UN MODEL DE CAPITALITAT DE BARCELONA ENTÉS COM UN PROCÉS OBERT DESTINAT A DONAR VEU A TOTS AQUELLS QUE TENEN COSES A DIR SOBRE CULTURA. UN MODEL DE CAPITALITAT INCITADORA DE NOUS CONEIXEMENTS, DE NOVES REALITATS. UN MODEL DE CAPITALITAT INTEGRADOR DE TOTES LES CULTURES. UN MODEL QUE CONTRIBUEIX, DES DE LA IDENTITAT PRÒPIA, A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA IDENTITAT FORUM 1.MGA �:111 I • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EUROPEA COMÚ QUE DEIXI ENRERA EL SEGLE DELS EXTREMS I INICII, AMB PASSA FERMA, EL SEGLE XXI. EL SEGLE DEL CIVISME, DE L'ENTESA, DE LA TOLERÀNCIA, DE LA PRÒXIMITAT: L'EUROPA, EN DEFINITIVA, DELS CIUTADANS. UNA CAPITALITAT QUE S'EXPRESSA EN DIMENSIÓ / EUROPEA. ATÈS QUE SERAN ELS ORGANISMES ) EUROPEUS QUI A PARTIR DEL 2000 DESIGNARAN LES CAPITALITATS EUROPEAS DE LA CULTURA, BARCELONA ENCARA TÉ MOLT HA DIR. EL MODEL DE CAPITALITAT QUE BARCELONA PROPOSA ÉS EL QUE A PARTIR DE L'ANY 2000 ES VOL QUE SIGUI LA CAPITAL EUROPEA. EUROPA VOL AQUEST MODEL I BARCELONA HA TREBALLAT, TREBALLA I SEGUIRÁ TREBALLANT PER ACONSEGUIR-HO. -COM JA HE DIT EN DIFERENTS OCASIONS, BARCELONA JA HA GUANYAT LA CANDIDATURA A LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA. TENIM EL PROJECTE CULTURAL PER A LA BARCELONA DEL 2000. I EL FAREM. LA CIUTAT EL FARÀ, PERQUÈ SURT DE LA CIUTAT. I TENIM, TAMBÉ, EL MODEL DE CAPITALITAT QUE VOL EUROPA. -DESPRÉS DEL JJOO VAIG DIR QUE DE LA BARCELONA DELS JOCS PASSAVEM A LA BARCELONA DE LA FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA CULTURA. HEM COMPLERT L'OBJECTIU DE LES INFRASTRUCTURES, ARA ESTEM COMPLINT L'OBJECTIU DELS CONTINGUTS. UNS CONTINGUTS QUE ENS DEMOSTREN ALTRE COP QUE BARCELONA ÉS PIONERA \\ EN MOLTES DE LES COSES QUE ES PROPOSA. QUE BARCELONA ÉS EXEMPLE A EUROPA. -EL MODEL D'ACTUACIÓ DE BARCELONA QUE TANTS BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT OLÍMPIC ES MÉS VÀLID QUE MAI QUAN PARLEM DE CAPITALITAT EUROPEA DE LA CULTURA, AQUEST MODEL ÉS EL DEL CONSENS, LA COORDINACIÓ D'ESFORÇOS, LA COMPLICITAT D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, EL LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULS PERÒ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME. -AMB EL FÒRUM QUE S'HA CELEBRAT AQUESTS DIES, BARCELONA APOSTA AMB MÉS CONTUNDENCIA QUE MAI PER LA CULTURA DE LA CIVILITAT. LA CULTURA QUE ASSUMEIX LES SET DIMENSIONS QUE S'HAN TRACTAT AQUI (CULTURA SÓN VALORS, ÉS COMUNICACIÓ, ÉS CREATIVITAT, ÉS DIÀLEG, ÉS RECERCA, ÉS MEMÒRIA I ÉS PARTICIPACIÓ) I QUE CONTRIBUEIX A FER L'EUROPA QUE TOTS VOLEM I DE LA QUE PARLAVA ABANS. L'EUROPA DE LA QUE PARLA GIORGIO STRHELER (PICCOLO TEATRO DI MILANO) QUAN AFIRMA "LA BASE FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABIN FI DE L'ALCALDIA DE L'EUROPA DEL FUTUR O ÉS CULTURA O NO SERÁ. JO CREO EN UNA EUROPA UNIDA EN LA DIVERSITAT, OBERTA, SENSE FRONTERES" O L'EUROPA DE LA QUE PARLA JACQUES DELORS (EXPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA) QUANT DIU "ESPERO VEURE L'EUROPA DE LA CULTURA COM ES TRANSFORMA, AL SEGLE XXI, EN UNA CIUTADANIA ACTIVA, PLENAMENT COMPROMESA AMB L'ESCENIFICACIÓ DELS NOSTRES VALORS HUMANISTES; UNA CIUTADANIA FIDEL A ALLÒ QUE EUROPA HA PRODUÏT DE MILLO". -WIM WENDERS DIU "EUROPA NOMÉS SERÁ FORTA QUAN SIGUI CAPAÇ DE PROJECTAR UNA IMATGE POTENT D'ELLA MATEIXA BASADA EN LES MILLORS IDEES I LA SEVA IMAGINACIÓ MÉS AUDAÇ. NECESSITARÀ UN PUNT D'ENFOCAMENT, UNA CIUTAT CERVELL QUE TINGUI L'ENERGIA, LA CREATIVITAT I LA FORÇA PER REALITZAR AQUESTA COMESA DECISIVA". ESTIC SEGUR QUE BARCELONA ÉS AQUESTA CIUTAT. I QUE SEREM CAPAÇOS ENTRE TOTS D'ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU. GRÀCIES A TOTS PER A CONTRIBUIR AMB LES VOSTRES REFLEXIONS A ENRIQUIR AQUEST DEBAT. -EN AQUESTS MOMENTS LES IDEES SÓN MÉS IMPORTANTS QUE ELS DINERS I LA CREATIVITAT POT FER MOLT MÉS QUE ELS PRESSUPOSTOS. LES IDEES Hl FORUM 1 .MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SÓN. HO HEM VIST. Hl SÓN EN LES MENTS I EN LES OBRES DELS CREADORS D'AQUESTA CIUTAT QUE HA SABUT QUE, TOT SOVINT, HA DE CAMINAR SOLA. MOLTES GRÀCIES. FORUM 1 .MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4382 Title A name given to the resource Cloenda del Fòrum La cultura del món que ve Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1477/19960226d_00716.pdf 231cf0e296a58c843de9a36f877af68a PDF Text Text Ajintament de Barcelona - GABINET DE L'ALCALDIA Data: 26.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Conferència de Pedro Solbes al dinar de Tribuna de Barcelona. 14-16 h. Hotel Ritz De cara a la participació de l'Alcalde en el dinar de Tribuna de Barcelona es fan avinents els aspectes següents: - L'Alcalde té previst incorporar-se a l'aperitiu cap a les l4 h. - Uns 30 minuts després d'iniciat el dinar, l'Alcalde fa la presentació de Pedro Solbes, Ministre d'Economia i Hisenda. La duració aproximada de la presentació ha de ser de 5 minuts. - Se suggereix a l'Alcalde de fer esment del caràcter enèrgic i la constància del Ministre en defensar les posicions que considera millors en un context polític dificil, així com la seva proximitat i entesa amb Narcís Serra, amb qui va col laborar estretament en el si del Govern. - S'adjunta proposta per a la intervenció de l'Alcalde. - La conferència de Solbes porta el títol de "La situación de la economía: balance y perspectiva". - Després de la inte rv enció de Solbes s'obre un breu col.loqui. - El president de Tribuna de Barcelona, Juan José López-Burniol, clou l'acte poc abans de les 16 h. SOLBES2.GBR �PROPUESTA PARA LA PRESENTACIÓN DEL MINISTRO DE ECONOMÍA. INDEPENDENCIA Y COMPROMISO. ESTAS DOS PALABRAS DEFINEN, EN SU APARENTE CONTRADICCIÓN, EL CARÁCTER, LA ACTITUD Y EL TRABAJO DE PEDRO SOLBES. EL COMPROMISO PERSONAL CON EL PAÍS, QUE ARRANCA CON SU INGRESO EN LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA EN 1968, HA SIDO Y ES UN COMPROMISO SOCIAL Y DE PROGRESO. LA INDEPENDENCIA HA PERMITIDO Y PERMITE A PEDRO SOLBES DEFENDER SUS POSICIONES CON LA ENERGÍA QUE LE CARACTERIZA. ESTAS POSICIONES SIEMPRE REALISTAS REFLEJAN EL RIGOR, LA PRUDENCIA Y LA PREOCUPACIÓN SOCIAL. LA EXPERIENCIA EUROPEA DE PEDRO SOLBES NO TIENE PARANGÓN EN ESPAÑA: DESDE LA RENEGOCIACIÓN DEL ACUERDO PREFERENCIAL CON LA COMUNIDAD ECONÓMICA EUROPEA, PASANDO POR LA PREPARACIÓN DEL TRATADO DE ADHESIÓN A LAS COMUNIDADES, HASTA SU LABOR AL FRENTE DEL MINISTERIO DE AGRICULTURA. NO ES EXTRAÑO, PUES, QUE FELIPE GONZÁLEZ ESCOGIERA A PEDRO SOLBES COMO MINISTRO DE ECONOMÍA Y HACIENDA EN JULIO DE 1993. EN EL ÚLTIMO EJERCICIO CERRADO, HASTA AHORA, CON PEDRO SOLBES AL FRENTE DE LA CARTERA, LA �ECONOMÍA ESPAÑOLA HA CRECIDO A MUY BUEN RITMO, Y LO HA HECHO CON LOS INCREMENTOS DE PRECIOS MÁS BAJOS DE LOS ÚLTIMOS 27 AÑOS, POR DEBAJO DEL 4% ANUAL MEDIDO EN EL MES DE ENERO. PERO AÚN HAY UN DATO MÁS SIGNIFICATIVO E IMPORTANTE. EL OBJETIVO PRIORITARIO DEL NUEVO MINISTRO DE ECONOMÍA EN JULIO DE 1993 ERA LA CREACIÓN DE EMPLEO. PUES BIEN, NUESTRA ECONOMÍA CREA EMPLEO, TANTO PARA LOS QUE ACCEDEN POR PRIMERA VEZ AL MERCADO DE TRABAJO COMO PARA LOS DESEMPLEADOS QUE EN NÚMERO DE 180.000 HAN DEJADO DE SERLO A LO LARGO DE 1995. POR LO DEMÁS, Y AUNQUE MUCHO SE EMPEÑEN EN DECIR LO CONTRARIO, EL PESO RELATIVO DE LOS CONTRATOS FIJOS HA CRECIDO TAMBIÉN DE MANERA CONSIDERABLE. AHORA QUE ESTAMOS EN TIEMPO DE GRANDES OFERTAS Y PROMESAS MUCHAS DE ELLAS IRREALIZABLES, PEDRO SOLBES SIGUE DEFENDIENDO ESA ENERGÍA Y ESE RIGOR A LOS QUE HACÍA REFERENCIA LA PRIORIDAD DE LA LUCHA CONTRA EL DÉFICIT. ES DECIR, QUE HAY QUE SER CAUTELOSOS CON LAS MEDIDAS QUE REDUZCAN LOS INGRESOS. CAUTELOSOS Y RESPETUOSOS CON LOS PRINCIPIOS QUE, CON EL DE PROGRESIVIDAD, INFORMAN NUESTRO RÉGIMEN FISCAL. 2 soLBes.cI3R �r EN EL CONTEXTO PRE-ELECTORAL Y POLÍTICO EN QUE NOS ENCONTRAMOS, LAS PALABRAS DEL MINISTRO, SIEMPRE SENSATAS Y COMEDIDAS, PERO NUNCA EXENTAS DE RIGOR Y APASIONAMIENTO POR LA REALIDAD, NOS OFRECEN LA OPORTUNIDAD Y EL VALOR DE LA ECUANIMIDAD. 3 ��oL ( 2 ^ L'ALCALDE DE BARCELONA ( ^D r-R E T) U C cA a (^ i^ r,)l(/u2, ^^^^^ t iv Ft,-A ci D _ ( -9}1 tYltt , ,^, ^^--;; } ^^ La- ^^`` Ay? Jt^ \-^ ,^-r,..^.^ 3o 1-A (5g /^^^n U.^ ^t c c,c^ ,c ` cunk ^ fiu, N 1) 0 11111 CA: v i-hs-a) n-t cy} In..G+tier - Ics a c..0-k. u_tmA}ir eQuAili- akk)bi; t,,,tauAN (AL., I ^ t'e .1.44,1444r dl-( c.,im/lr ^ X^ ^ .a.t^t.3^ / ^^,, P39 1, 14-0 ^r,t^ = 11 ^^ ^^ ^ Ftt c‹,44^'-I pt",t } t.3 (^LcJ, ^^ C^^ . ^^ ^ t Yt'te — p^-"."1 G , , + L.s ,L,Q 44.4A- -U:7 p Tb R,i., út1i~ ^ ¡Ï bJ"--( vb.3wS k -i\d/JA., -É?x:JUA1-41 Ja Lit a, i wo II^..- 0t- ¡K,w• S w+ Cla 11' �L'ALCALDE DE BARCELONA fr5'sfrt (94 L tit-tuAA hu;5 kL bu a AMA' 14-44..& Awnt SbYJ Crbikah) e cA:( (Afi, 14414 uclui*/ kco4 t24.41t koJÁNSit })--1 -b) Pku.. kiv tÁxii 1-4-* otit )(A) ot.:( W-/ VeSfr (ht-Gudir • 9,10J ÁL cuit-c-,41)AL4.- ciA L- L 1.7 '' Ut, t 4,»S"' ■^"e14/ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4383 Title A name given to the resource Dinar-col.loqui organitzat per Tribuna Barcelona. Presentació Ministre Pedro Solbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Acció política Espanya Solbes Mira, Pedro, 1942- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1478/19960229d_00717.pdf 8b2fcaad4e2fbb649e6cf9d1a0b27af8 PDF Text Text z*shW toiltiVcuti .t9 l.1 i9a 119 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Proposta d'intevenció de l'Alcalde: O. PRESENTACIÓ: ABANS QUE RES M'AGRADARIA QUE SABÉSSIU PER QUÈ HE VINGUT A PARLAR UNA ESTONA AMB TOTS VOSALTRES. NO US HA DE SORPRENDRE QUE L'ALCALDE DE LA VOSTRA CIUTAT VULGUI CONÈIXER ELS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I, AL MATEIX TEMPS, FER-VOS CONÈIXER QUINES SÓN LES PREOCUPACIONS DE L'AJUNTAMENT, EN QUINS PROJECTES TREBALLEM I PER A QUÈ HO FEM. VOSALTRES, LA JOVENTUT, SOU PART DE BARCELONA, UNA PART MOLT IMPORTANT. DE FET SOU LA BARCELONA DEL 2000, LA DEL SEGLE XXI. PER TANT, EL JOVES SOU ELS PROTAGONISTES D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS ÀREES DE LA VIDA DE LA CIUTAT. ENTRE TOTS HEM DE TREBALLAR PER DISSENYAR POLÏTIQUES QUE RESOLGUIN ELS VOSTRES PROBLEMES I RECULLIN LES VOSTRES APORTACIONS QUE, COM A NOVA GENERACIÓ, PODEU FER A LA CIUTAT, LA CIUTAT D'ARA MATEIX I LA CIUTAT DEL FUTUR. VOSALTRES SOU LES PERSONES QUE FAREU QUE LA CIUTAT VAGI CAP ENDAVANT I AIXÒ ÉS UNA GRAN RESPONSABILITAT. 3 �, • Ajuntament de Barcelona GABINEF DL L'ALCALDIA PER AIXÒ ESTIC AQUÍ, PER A QUÉ EM FEU CONÈIXER LES VOSTRES NECESSITATS I INQUIETUDS. NI VOSALTRES NI NOSALTRES PODEM PASSAR -ÑE NI PRESCINDIR-NE. MALGRAT QUE MOLTS DE VOSALTRES ENCARA NO TENIU EL DRET A VOTAR, HEU D'OPINAR. US HEU DE FER SENTIR PERQUÈ NO NOMÉS A TRAVÉS DE LES URNES S'ENCOMANA A UNS QUANTS EL GOVERN DE LA CIUTAT. 1. LA SITUACIÓ DE BARCELONA: PRIMER DE TOT US VULL PARLAR DE BARCELONA, QUE ÉS LA MEVA FEINA, I DEL MOMENT QUE VIU LA CIUTAT I QUE VIVIM ELS SEUS HABITANTS. DESPRÉS US CONTINUARÉ PARLANT SOBRE EL QUE FEM A BARCELONA EN RELACIÓ A QÜESTIONS TAN DIVERSES COM EL CIVISME, LA CULTURA I L'OCI, L'OFERTA DE FORMACIÓ, EL TREBALL I L'HABITATGE, EL MEDI AMBIENT I LES NOVES TECNOLOGIES. 1.1. CONTEXT INTERNACIONAL: PER PARLAR DE BARCELONA CAL, EN PRIMER LLOC, FER REFERÈNCIA AL CONTEXT INTERNACIONAL EN QUÉ ENS TROBEM. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA TÉ UNA CLARÍSSIMA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ EUROPEA, DES DE FA MOLT TEMPS, I CADA COP AMB MÉS FORÇA. - BARCELONA PARTICIPA EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS CONCRETES COM ARA EL MEDI AMBIENT, L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR SOCIAL O L'EDUCACIÓ. - BARCELONA PARTICIPA I IMPULSA ASSOCIACIONS DE CIUTATS EUROPEES NO NOMÉS SECTORIALS, COM LES QUE HE ESMENTAT FINS ARA. PER EXEMPLE, LA XARXA C-6 AGRUPA SIS CIUTATS DE L'ÀREA MEDITERRÀNIA QUE JUNTES FORMEN UNA GRAN REGIÓ, UN MERCAT ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL DE 15 MILIONS DE PERSONES. - BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMB LA SEVA PRESÈNCIA AL COMITÈ DE REGIONS D'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI DEL QUAL SERÉ ELEGIT PRESIDENT EL MES DE MARÇ. I TAMBÉ SOM AL COMITÈ DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIXO. - BARCELONA TAMBÉ IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, DE LES DUES RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLÀ D'EUROPA. LA RECENT CONFERÈNCIA �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA EUROMEDITERRÀNIA CELEBRADA EL MES DE NOVEMBRE A BARCELONA ENS FA TENIR PERSPECTIVES MOLT ESPERANÇADORES DE SER UN PUNT DE TROBADA I DE DIÀLEG ENTRE DIFERENTS SISTEMES 1 CULTURES. AIXO ENS REFERMA COM LA PORTA SUD D'EUROPA. AIXÍ DONCS, PODEU VEURE QUE LA SITUACIÓ INTERNACIONAL ÉS CADA VEGADA MÉS IMPORTANT, I QUE ENS CONDICIONA A TOTS COM A CIUTADANS DEL MÓN I, SOBRETOT, COM A CIUTADANS EUROPEUS. A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA AQUEST FET ÉS ESPECIALMENT SIGNIFICATIU, PERQUÈ LA NOSTRA CIUTAT S'HA GUANYAT A POLS, GRÀCIES A LES MILLORES DELS ÚLTIMS ANYS, UNA POSICIÓ RELLEVANT: BARCELONA TÉ UN LLOC DESTACAT AL MAPA, QUAN QUINZE ANYS ENRERA EREN MOLT POCS ELS QUE ENS CONEIXIEN. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA S'HA PRODUÏT COINCIDINT AMB UN MÓN QUE HA CANVIAT PROFUNDAMENT. EL NOSTRE FUTUR ÉS EUROPA, PERÒ HA DE SER UNA EUROPA ON S'EXPRESSIN TOTS ELS SEUS POBLES AMB VEU PRÒPIA 1 ON ES CONFIGURI UN MARC DE RELACIÓ I 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA DE SOLIDARITAT ENTRE ELS CIUTADANS; UNA EUROPA MULTIRACIAL I MULTICULTURAL, ON LES MINORIES SIGUIN RESPECTADES I PROTEGIDES; UNA EUROPA CONSCIENT DE LES SEVES NECESSITATS PERÒ TAMBÉ DELS PROBLEMES D'ALTRES INDRETS DEL MÓN. 1.2. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA: SI ENS MIREM A NOSALTRES MATEIXOS, SI MIREM EN DIRECCIÓ A BARCELONA, VEUREM QUE LA CIUTAT TORNA A AFRONTAR AMB ENTUSIASME NOUS REPTES, QUE ESTÀ ENGRESCADA EN CONSOLIDAR LES MILLORES QUE HEM ACONSEGUIT I QUE SEGUEIX GENERANT NOVES INICIATIVES. BARCELONA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT DE TREBALLAR AMB IMAGINACIÓ I FERMESA, I ARA ESTÀ DECIDIDA A FER-SE VALER I A DESENVOLUPAR NOUS PROJECTES QUE PERMETIN MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DE TOTS ELS SEUS CIUTADANS. ELS ANYS 90 VAN COMENÇAR AMB UNA CRISI ECONÒMICA MOLT FORTA. AQUESTA CRISI ENS VA AFECTAR UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, EN UN MOMENT EN QUÈ LA CIUTAT HAVIA FET L'ESFORÇ MÉS IMPORTANT. L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS VA 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA SER LA GRAN EXCUSA PER DUR A TERME UNA TRANSFORMACIÓ PROFUNDA DE BARCELONA EN POCS ANYS, QUE RESOLGUÉS MOLTS DELS PROBLEMES I MANCANCES QUE ARROSSEGAVA LA CIUTAT. ALGUNS DELS PRINCIPALS DÉFICITS HAN ESTAT SUPERATS, I AVUI PODEM DIR QUE BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUTATS AMB MÉS PERSPECTIVES DE FUTUR. LA CIUTAT, PER TANT, HA FET FRONT A LA RECESSIÓ PERQUÈ HA ESTAT SITUADA EN UNA MILLOR POSICIÓ DE PARTIDA I HA REFERMAT LA SEVA PRESENCIA EN EL MÓN. HEM ACONSEGUIT OBRIR BARCELONA AL MAR (GAIREBÉ 5 KM DE PLATGES I NOUS PASSEIGS MARÍTIMS), CONNECTAR TOTS ELS RACONS DE LA CIUTAT I MILLORAR EL TRÀNSIT AMB LES RONDES, TENIR MÉS INSTAL.LACIONS ESPORTIVES QUE CAP ALTRA CIUTAT, TENIR MÉS PLACES, PARCS, JARDINS I ESPAIS PÚBLICS QUE NINGÚ, I TENIR ÀREES MODERNES DE LA CIUTAT ON ABANS Hl HAVIA DEIXADESA I MARGINACIÓ. AQUESTA TRANSFORMACIÓ HA POSAT LES BASES PERQUÈ BARCELONA SUPERES LA CRISI. UNA CRISI QUE ARA ESTÁ ARRIBANT AL FINAL: TOTS ELS SÍMPTOMES INDIQUEN QUE LA RECUPERACIÓ ÉS UN FET. �t^. Ajuntament de B arcelona GABINET DE L'ALCALDIA ARA ESTEM IMPULSANT LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ. LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESÒS, QUE SUPOSARÀ LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA URBANA, RESIDENCIAL I SOCIAL I LA RECUPERACIÓ DE LA TOTALITAT DEL FRONT MARÍTIM DE LA CIUTAT; EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT; ELS NOUS TRAMS DE XARXA FERROVIÀRIA; L'ESTACIÓ DE SAGRERA, FINS ON ARRIBARÀ EL TREN D'ALTA VELOCITAT; L'AMPLIACIÓ DE L'AEROPORT; LES MILLORES DEL PORT; ELS NOUS TRAMS DE XARXA VIÀRIA, QUE CONTEMPLA L'AUTOVIA DEL MARGE ESQUERRA DEL BESÒS, I MOLTS D'ALTRES PROJECTES FORMEN PART D'AQUESTA SEGONA ETAPA. 2. CIVISME I VALORS: LA URBANITAT, LA BONA EDUCACIÓ, EL CIVISME. AQUEST ÉS UN REPTE QUE TENIM COM A COMUNITAT. VAL A DIR QUE LES FAMÍLIES, LES ESCOLES I ELS INSTITUTS COM EL VOSTRE FAN UNA FEINA CABDAL. TOT EL QUE TENIM A LA CIUTAT I QUE HA COSTAT TANT D'ESFORÇ (LES PLATGES, ELS PARCS, LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, ELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS, EL MOBILIARI URBÀ) HO HEM DE MANTENIR ENTRE TOTS. NO S'HI VAL QUE UNS QUANTS, POCS, AMB ACTITUDS POC RESPECTUOSES AMB LA RESTA HO FACIN MALBÉ. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA CIUTAT, A MÉS, TÉ D'ALTRES VALORS. BARCELONA HA ESDEVINGUT UNA DE LES PRINCIPALS CIUTATS QUE ES MOBILITZA I FA PINYA PER AJUDAR A QUI MÉS HO NECESSITA. ÉS UN FET QUE EL VOLUNTARIAT I L'ASSOCIACIONISME SERVEIXEN MOLT PER A REVIFAR PROJECTES I IL.LUSIONS COMPARTIDES. ELS MATEIXOS JOCS OLÍMPICS EN SÓN UN EXEMPLE. PER AIXÒ, SÉ QUE MOLTS DE VOSALTRES COL.LABOREU EN ONG'S 1 ENTITATS DIVERSES I US ANIMO A CONTINUAR FENT-HO. HEU DE FORMAR PART DE L'ASSOCIACIONISME I UTILITZAR ELS MITJANTS FÍSICS I ECONÒMICS QUE, DINS LES SEVES POSSIBILITATS, L'AJUNTAMENT POT OFERIR. ELS JOVES TAMBÉ HEU DE COL.LABORAR PER FER REALITAT ELS PROGRAMES D'INTEGRACIÓ SOCIAL. HEU DE SER ELS PRIMERS EN COMPENSAR DESIGUALTATS CAP ALTRES JOVES NOUVINGUTS, D'ALTRES MINORIES ÈTNIQUES O DE SECTORS MARGINATS. 1 FER-HO DE FORMA ESPONTÁNIA , COMPLETAMENT ASSUMIDA. SI VOLEU QUE LA SOCIETAT DEL FUTUR SIGUI OBERTA I TOLERANT ÉS DES D'ARA QUE HEU DE TREBALLAR PER ACONSEGUIR-HO. 10 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PENSEU QUE AQUESTA VOLUNTAT D'AJUDAR TAMBÉ ES POT FER I ES FA FORA DE LES NOSTRES FRONTERES. VOSALTRES, QUE DE BEN SEGUR ESTEU PENDENTS DE LES NOTÍCIES I QUE LLEGIU ELS DIARIS -S'HAN DE LLEGIR DIARIS!-, SABEU QUE EL MÓN ESTÀ MOLT CANVIAT I MOLT TRASBALSAT ALHORA. ELS JOVES PODEU CONTRIBUIR PER TAL QUE ELS PROBLEMES DELS ALTRES PAÏSOS SIGUIN MENYS GREUS: ELS PROBLEMES DELS ALTRES SÓN TAMBÉ ELS NOSTRES. LES RECLAMACIONS QUE FA POC MÉS D'UN ANY MOLTES PERSONES I ENTITATS -I MOLTS JOVES ENTRE D'ELLESVAN FER PERQUÈ LES ADMINISTRACIONS DESTINESSIN EL 47% DELS SEUS PRESSUPOSTOS A LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL, VA ACABAR QUALLANT EN MAJOR O MENOR GRAU. AQUESTA ÉS DUNA REIVINDICACIÓ QUE CALIA ATENDRE, PERQUÈ ERA I ÉS UNA FÓRMULA ENCERTADA PER DONAR RESPOSTA A LES DEMANDES D'ALTRES POBLES. DES DE L'AJUNTAMENT Hl COL.LABOREM, I PER AIXÒ TENIM UN PROGRAMA QUE ES DIU 'BARCELONA SOLIDÀRIA", QUE APLEGA ELS ESFORÇOS MUNICIPALS PER AJUDAR LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS I PER COL.LABORAR DIRECTAMENT AMB ALTRES PAÏSOS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'AJUNTAMENT TAMBÉ HA FET UN ESFORÇ PER AJUDAR A SARAJEVO. ACTUALMENT ÉS EL DISTRICTE NÚMERO ONZE DE LA CIUTAT. BARCELONA HA DEMOSTRAT UNA VOLUNTAT CONSTANT PER TREBALLAR PER LA PAU. EN EL CAS DE L'ANTIGA IUGOSLÀVIA, DES DE BARCELONA ESTEM COL.LABORANT AMB ELS CIUTADANS DE BÒSNIA, I ESPECIALMENT AMB SARAJEVO, ENVIANT COMBOIS D'AJUT HUMANITARI, SUBMINISTRANT MATERIAL SANITARI I DE TRANSPORT, I ENVIANT TÈCNICS PER A LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT. VOSALTRES TAMBÉ PODEU COL.LABORAR, PERQUÈ MOLTES D'AQUESTES ORGANITZACIONS NECESSITEN VOLUNTARIS QUE ELS AJUDIN. EL VOLUNTARIAT ÉS IMPRESCINDIBLE. LA SOLIDARITAT NO POT SER UN CONCEPTE BUIT. I VOSALTRES PODEU AJUDAR A OMPLIR-LO DE CONTINGUT. INSISTEIXO EN DIR QUE EL CIVISME I LA SOLIDARITAT SÓN BASES DE LA CONVIVÈNCIA I ELS FACTORS PRINCIPALS PERQUÈ LA CIUTAT SIGUI UN CONJUNT PLURAL, EN QUÉ LA TOLERÁNCIA I EL RESPECTE SIGUIN ELS ELEMENTS COMPARTITS PER TOTHOM. 12 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. CULTURA 1 OCI: I TAMBÉ US VULL PARLAR DE LA CULTURA, QUE ÉS UNA ALTRA BASE DE LA CONVIVÈNCIA. MOLTS DIUEN QUE A LA GRAN CIUTAT TOT SÓN PROBLEMES, PERÓ EL CERT ÉS QUE LA MAJORIA DE LES PERSONES VIUEN EN CIUTATS. I SI Hl VIUEN ÉS PERQUÈ A LA CIUTAT ÉS ON ES TROBEN MÉS OPORTUNITATS, MÉS OFERTA CULTURAL I D'OCI. HEU DE SER VOSALTRES QUI AMB LA PARTICIPACIÓ DIRECTA, MANTINGUEU L'EXPLOSIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT I SOSTENIR-LA SOBRE LA BASE DE JOVES CREADORS I DE PÚBLIC JUVENIL. NOSALTRES, LES ADMINISTRACIONS, US HEM DE GARANTIR L'ACCÉS A LA CULTURA, A CREAR-LA EN TOTES LES DISCIPLINES: MÚSICA, LITERATURA, ARTS ESCÈNIQUES, ARTS PLÀSTIQUES. LES ADMINISTRACIONS I LA SOCIETAT TREBALLEM CONJUNTAMENT. LA CAPITALITAT CULTURAL PER AL 2001 ENS HA D'AJUDAR I VOSALTRES TAMBÉ. PERQUÈ ELS JOVES SOU L'ACTIU MÉS IMPORTANT QUE TENIM LES CIUTATS I ELS POBLES I PERQUÈ LA CULTURA ENS FA MÉS LLIURES. 13 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA FA UN ESFORC PERQUÈ LA CULTURA I L'ESPORT ARRIBIN A TOTHOM. A LES SEVES ESCOLES, ALS EQUIPAMENTS CULTURALS I ALS PAVELLONS POLIESPORTIUS. LA CULTURA ÉS UNA DE LES SOSTRES PRIORITATS. SI ENS REFERIM ALS CONTENIDORS DE LA CULTURA PODEM DIR QUE EN POC TEMPS HEM OBERT EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀÑIA DE BARCELONA A LA CASA DE LA CARITAT, S'HA INAUGURAT EL MACBA I EL MNAC, EL MONESTIR DE PEDRALBES ACOLLIRÀ NOVES COL.LECCIONS, EL LICEU TORNARÁ A SER UN DELS PRINCIPALS CENTRES D'OPEF4A D'EUROPA, I L'AUDITORI SERÁ UN ACTIU CENTRE MUSICAL. D'ALTRA BANDA, DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT DE L'AJUNTAMENT ES TREBALLA PER FER PASSOS ENDAVANT EN AQUESTA ÁREA. D'UNA BANDA S'ESTÀ PROJECTANT EL PACTE PER ILA NIT. TOTES LES GRANS CAPITALS EUROPEES PERMETEN UNA INTENSA VIDA SOCIAL I CULTURAL DURANT LA NIT. I ÉS BEN CERT QUE ELS JOVES PODEU SER ELS "PRINCIPALS IMPULSORS I BENEFICIARIS D'UNA BARCELONA QUE FUNCIONI LES 24 HORES DEL DIA. 14 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROGRESSIVAMENT I AMB UN GRAN CONSENS HEM D'ACONSEGUIR ORDENAR I AMPLIAR LES ACTIVITATS DE LLEURE, CULTURA 1 CONSUM QUE BARCELONA ACTIVA PER LA NIT. AQUEST ÉS UN PROCÉS AMBICIÓS PER TOTA LA CIUTAT QUE ELS JOVES HEU DE LIDERAR. LA NOVA I MÉS COMPLEXA ORGANITZACIÓ SOCIAL, QUE AFECTA DIRECTAMENT ELS JOVES (FLEXIBILITAT LABORAL, INTENSITAT D'ESTUDI, FORMACIÓ CONTÍNUA, INCORPORACIÓ SOCIAL DE LES DONES) DEMANA LA UTILITZACIÓ DE LA NIT PER REALITZAR ACTIVITATS QUE NO ES PODEN DUR A TERME DURANT EL DIA ATESES LES SEVES CARACTERÍSTIQUES O DEMANDA (ESTUDI, ESPORT, LLEURE, CULTURA, VOLUNTARIAT, ASSOCIACIONISME). PER ACONSEGUIR-HO CALDRÀ AMPLIAR L'HORARI NOCTURN DE SERVEIS I EQUIPAMENTS TANT PRIVATS COM DE LES ADMINISTRACIONS, COM ARA BIBLIOTEQUES, CASALS, CENTRES CULTURALS O POLIESPORTIUS, ENTRE DIALTRES; MILLORAR EL TRANSPORT NOCTURN, I ARRIBAR A NOUS PACTES SOBRE LES ZONES D'ESBARJO DE BARCELONA. 15 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 4. OFERTA DE FORMACIÓ: COM JA SABEU, ARA ENS TROBEM EN EL PROCÉS D'APLICACIÓ DE LA LOGSE. L'APLICACIÓ DE LA REFORMA COMPORTA PER A BARCELONA EL NOU MAPA ESCOLAR, QUE SIGNIFICARÁ LA REMODELACIÓ O CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN NOMBRE EDIFICIS ESCOLARS EN 10 ANYS, ENTRE ESCOLA BRESSOL, PRIMÁRIA I SECUNDÀRIA AMB BATXILLERAT, FORMACIÓ PRCIFESSIONAL I ESCOLES DE MÚSICA. BARCELONA VOL UNA ESCOLA PÚBLICA BEN CONSTRUIDA 1 EQUIPADA FOCAMENT, PORTADA PER EQUIPS DE MESTRES BEN ORGANITZATS, AMB ELS ESPECIALISTES NECESSARIS I QUE COMPTI AMB LA PARTICIPACIÓ DE PARES, ALUMNES I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS. LA UNITAT DE GESTIÓ PEDAGÓGICA I ADMINISTRATIVA HA DE SER EL DISTRICTE ESCOLAR QUE A BARCELONA COINCIDEIX AMB EL DISTRICTE MUNICIPAL A MÉS, A LA CIUTAT L'EDUCACIÓ TAMBÉ ES DONA FORA DE LES ESCOLES. DES DE LÁJUNTAMENT ES VOL QUE ELS JOVES DESCOBREIXIN LA CIUTAT 1 LES SEVES ACTIVITATS 1 VALORS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA MOLTS DE VOSALTRES AVIAT US PLANTEJAREU SI VAL LA PENA SEGUIR ESTUDIANTi NO ÉS ESTRANY TROBAR CASOS D'UNIVERSITARIS QUE DESPRÉS DE FINALITZAR UNA CARRERA, O FINS I TOT DUES, SEGUEIXEN TENINT MOLT DIFÍCIL ENTRAR EN EL ,MÓN DEL TREBALL. PERÒ NO ENS HEM DE DONAR PERVENÇUTS ABANS D'HORA. CAL FORMAR-SE I CAL QUE ELS GOVERNS FACILITIN L'OPORTUNITAT ALS JOVES DE POSAR A DISPOSICIÓ DE LA RESTA DE CIUTADANS AQUESTA FORMACIÓ, DE RENDIBILITZAR ELS CONEIXEMENTS QUE S'HA ANAT APRENENT DURANT LA JOVENTUT. EL REPTE DEL FUTUR ÉS LA FORMACIÓ, O MILLOR DIT, PER ENFRONTAR EL FUTUR AMB EL MAJOR NOMBRE DE GARANTIES CAL FORMAR-SE CONTÍNUAMENT, I L'AJUNTAMENT ESTÁ FENT UN GRAN ESFORÇ PERQUÈ AIXÒ SIGUI POSSIBLE. DE FET, BARCELONA APOSTA PER CONVERTIR-SE, JA HO ÉS, EN UNA CIUTAT UNIVERSITARIA. VOLEM CONVERTIR LA CIUTAT EN UN GRAN CAMPUS QUE RESPONGUI A LA DEMANDA DELS ESTUDIANTS AMB UNA OFERTA D'ESTUDIS I PRESTACIONS D'ALTÍSSIMA QUALITAT, TANT PER ALS ALUMNES D'AQUÍ COM PER ALS ESTRANGERS. EN CONCRET I AMB AQUEST OBJECTIU, EL PROPER MES DE MARÇ ES CONSTITUIRÁ FORMALMENT L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE UNIVERSITARI. 17 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDE\ 5. TREBALL I HABITATGE: ESTIC SEGUR QUE ARA ESTEU PENSANT QUE VOLEU CONTINUAR ESTUDIANT, PERÒ QUE TAMBÉ VOLEU TREBALLAR I INDEPENDITZAR-VOS. I QUE AIXÒ ESTÁ DIFÍCIL, I QUE BARCELONA, A MÉS, ÉS UNA CIUTAT CARA. I, EN PART, TENIU RAÓ. A L'IAJUNTAMENT SABEM ELS PROBLEMES QUE HEU D'AFRONTAR. PER AIXÒ HEM POSAT EN MARXA ACTUACIONS PER TAL QUE ELS JOVES, QUE ESTEU MÉS PREDISPOSATS A MOURE-US GEOGRÀFICAMENT, MENYS PRESSIONATS PER LES OBLIGACIONS I, ALHORA, DISPOSEU DE MENYS RECURSOS ECONÓMICS, TINGUEU ACCÉS A UNA OFERTA MÉS ÀMPLIA EN L'HABITATGE DE LLOGUER. L'AJUNTAMENT DESTINARÁ UNA PART DELS HABITATGES PÚBLICS DE LLOGUER ALS JOVES, INCENTIVARÀ EL LLOGUER ALS JOVES DE PISOS DE PROPIETAT PARTICULAR MITJANÇANT LA ;CREACIÓ D'OFICINES QUE INTERMEDIARAN ENTRE LLOGATERS I PROPIETARIS. VAL A DIR QUE ELS P1REUS DELS LLOGUERS ACTUALMENT ESTAN BAIXANT: A FINALS DE 1994 EL 18 �Ajuntament de Barcelona GABINEI: DE L'ALCUDIA PREU PER METRE QUADRAT D'UN PIS DE LLOGUER ERA UN 17% MÉS BAIX QUE EL 1992. ÉS AIXÍ EN BONA PAFT GRÀCIES A QUÉ S'HA INCENTIVAT L'INCREMENT DE , L'OFERTA I A QUÉ S'HAN FET ALGUNES OPERACIONS DEL QUE EN DIEM HABITATGE ASSEQUIBLE. EL QUE PASSA ÉS QUE LA LEGISLACIÓ NO ESTÁ EN LES NOSTRES MANS. ELS GRANS PLANS D'HABITATGE ESTAN EN MANS DE LA GENERALITAT. EL MÉS CERT ÉS QUE ELS PLANS QUE HAN FET FINS ARA NO HAN AFAVORIT GAIRE LA CIUTAT DE BARCELONA. AIXÒ LA LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS, PERÒ, AFAVOREIX L'HABITATGE DE LLOGUER, QUE ÉS LA FÓRMULA QUE HAURÍEU D'UTILITZAR EL JOVES MENTRE NO ESTABILITZEU LA VOSTRA SITOACIÓ. PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, ESTÁ CLAR QUE TROBAR UNA BONA FEINA NO ÉS FÁCIL. PERO EL PROBLEMA DE L'ATUR JUVENIL A BARCELONA NO ÉS TAN GREU COM HO ERA ABANS. TENINT EN COMPTE QUE LA VOSTRA ÉS UNA GENERACIÓ NOMBROSA, TOT I QUE CADA VEGADA EN SOU MENYS, HEU DE COMPETIR PER UN NOMBRE LIMITAT DE LLOCS DE TREBALL QUALIFICATS. PERO JO CONFIO QUE LA 19 �::111 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA DE LA CIUTAT I ELS CANVIS QUE S'ESTAN PRODUINT EN EL SISTEMA EDUCATIU CONTRIBUIRAN FACILITAR LA VOSTRA INSERCIÓ GRADUAL EN EL MERCAT LABORAL. AQUESTA INSERCIÓ JA S'ESTÀ VEIENT AFAVORIDA PER LES NOVES MODALITATS DE CONTRACTACIÓ, QUE PRECISAMENT SERVEIXEN PER INICIAR DETERMINATS COL.LECTIUS DE JOVES EN EL MÓN LABORAL. AQUESTES MESURES COINCIDEIXEN AMB LA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA. UN BON SISTEMA D'INFORMACIÓ DE LES OPORTUNITATS QUE Hl HA PER ALS JOVES, 1 COM EL QUE POSEM AL VOSTRE SERVEI DES DE L'ÁJUNTAMENT, TAMBÉ ÉS IMPORTANT EN AQUEST SENTIT. CAL UTILITZAR AQUESTS SERVEIS. ÉS EVIDEt\IT QUE LA CONDICIÓ MÉS IMPORTANT ÉS UNA BONA1 FORMACIÓ, I ARA LES POSSIBILITATS QUE OBRE LA REFORMA EDUCATIVA I LA TRANSFORMACIÓ DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL HO AFAVOREIXEN. TAMBÉ CAL, PERÒ, TENIR EN COMPTE ALTERNATIVES. PER EXEMPLE, Hl HA UNA POSSIBILITAT QUE S'UTILITZA POC I QUE SOL DONAR BONS RESULTATS: EM REFEREIXO A L'AUTOOCUPACIÓ, A ESTABLIR-SE PEL 20 �It \uy; .Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA VOSTRE COMPTE. LA CIUTAT AJUDA ELS QUI VOLEN MUNTAR PETITES EMPRESES. D'ALTRA BANDA, L'ATUR BAR ELONÍ BAIXA POC A POC, PERÒ BAIXA, JA QUE A FINALS DE L'ESTIU PASSAT EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 10%. Hl HA MOLTS INDICADORS D L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT -QUE US ESTALVIARÉ- QUE ENS DIUEN QUE L'ECONOMIA MILLORA. ÉL FET QUE L'ECONOMIA CREIXI VOL DIR QUE TAMBÉ BAIXA L'ATUR. AQUEST ÉS EL PROBLEMA MÉS GREU DE LA CRISI, I CAL SUPERARLO. BARCELONA, PER LA SEVA MILLOR POSICIÓ, HA TINGUT UNS ÍNDEXS D'ATUR! MÉS BAIXOS QUE A LA RESTA D'ESPANYA I MÉS PROPERS A LA MITJANA EUROPEA, PERÒ CAL APLICAR MÉS ESFORÇOS EN AQUEST SENTIT. AQUESTS CONCEPTES ECONÒMICS PODEN SEMBLARVOS UNA MICA COMPLICATS I POTSER UNA MICA LLUNYANS, PER() D'ELLS DEPENEN MOLTES COSES, TAMBÉ EL VOSTRE FUTUR COM A CIUTADANS I COM A PERSONES QUE HAN DE VIURE I TREBALLAR A LA CIUTAT. PEL QUE FA AL FET QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT MASSA CARA, US VULL DIR DIVERSES COSES. TOTA 21 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRAN CIUTAT ÉS CARA PERQUÈ OFEREIX MOLTS SERVEIS -QUE TENEN UN COST ELEVAT- A MOLTA GENT. PERÒ A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA, HEM FET UN ESFORÇ AFEGIT DE TRANSFORMACIÓ TAN ENORME QUE LA CIUTAT VAL ARA MOLT MÉS,. ÉS A DIR, VIURE-HI TÉ UN COST MÉS ALT. AIXÒ NO OBSTANT, US HAIG D DIR QUE NO SOM DE LES CIUTATS MÉS CARES D'EUROPA. I QUE OFERIM UN VENTALL DE POSSIBILITATS MOLT MÉS EXTENS. D'ALTRA BANDA, EL COST DE VIURE EN UN PAÍS O CIUTAT NO ESTÁ DIRECTAMENT RELACIONAT AMB LES POLÍTIQUES MUNICIPALS. Hl ADMINISTRACIONS INTERVENEN LES (L'EUROPEA, DIFERENTS L'ESTATAL, L'AUTONÒMICA) I TOTES TENEÑ MOLT A DIR. 6. MEDI AMBIENT: UNA ALTRA QÜESTIÓ DE LA QUE US VOLIA PARLAR ÉS LA QUALITAT DE VIDA. UN DELS FACTORS CLAU PE ACONSEGUIR AQUESTA QUALITAT CONSISTEIX EN ESTABLIR UN PUNT D'EQUILIBRI ENTRE LES NECESSITATS DE CREIXEMENT 1 TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL MANTENIMENT DEL SEU ENTORN. BARCELONA GAUDEIX, A MÉS D'UN 22 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LITORAL MARÍTIM MAGNÍF C, D'UNA COSTA DE MUNTANYA: EL PARC DE COLLSEROLA. BARCELONA TÉ CURA DELS SEUS PARCS I JARDINS. VIGILA LA CONTAMINACIÓ, INTENTA REDUIR ELS SOROLLS AL CARRER, CREA MÉS ESPAIS VERDS I PLATGES, MÉS TRANSPORT PÚBLIC, MÉS CARRIL BICI, MÉS I MILLOR UTILITZACIÓ DELS SERVEIS. ALHORA, TÉ CURA DE MANTENIR LA CIUTAT TRANSFORMADA I HA CREAT MECANISMES DE NETEJA CONSTANT DELS CARRERS. TOT AIXÒ ENS PERMET DIR QUE ESTEM MILLOR QUE NÓ ESTÀVEM I MILLOR QUE ALTRES CIUTATS, PERÒ CAL UNA IMPLICACIÓ MÉS GRAN DELS CIUTADANS. PRECISAMENT, LA COL.LABORACIÓ DELS CIUTADANS HA FET QUE LA CAMPANYA MUNICIPAL DE RECOLLIDA SELECTIVA D'ESCOMBRARIESSIGUI UN ÈXIT I QUE ARA ES PUGUI DETERMINAR EN QUINS PUNTS DE LA CIUTAT S'HA DE POTENCIAR LA RECOLLIDA DE BROSSA NETA. DES DE L'AJUNTAMENT, PER EXEMPLE, S'ESTAN DISSENYANT PROGRAMES QUE AJUDIN A REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 A L'ATMOSFERA. AQUESTA ACTITUD PER ACONSEGUIR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE QUE INCLOU EL ,RESPECTE VERS EL MEDI 23 = �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AMBIENT HA FET QUE LA XARXA FÒRUM MED, UNA XARXA DE ONG'S MEDIAMBIENTALS D'ACCIÓ A 1:ÁREA MEDITERRNIÀ, PROPOSI BARCELONA COM A SEU DE LA SEVA ENTITAT. 7. NOVES TECNOLOGIES: TAN POSITIU ÉS TENIR RESPECTE PEL QUE JA TENIM, PER CONSERVAR-HO, COM ESTAR OBERT A LES NOVES TECNOLOGIES. ELS JOVES TAMBÉ HEU D'ESTAR PREPARATS PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I CONÈIXER ELS NOUS LLENGUATGES I CANALS PELS QUALS AQUESTA INFORMACIÓ VIATJARÀ 1 ESTARÁ CODIFICADA. BÉ, DE FET, TOTS ESTEU AL CORRENT DE TOT EL QUE S'ESTÀ AVANÇANT EN AQUEST CAMP. SOU ELS RESPONSABLES D'INTEGRAR BARCELONA EN LA NOVA SOCIETAT DE LA INirORMACIÓ QUE JA S'ESTÀ FORMANT. DE VOSALTRES DÉPÈN QUE LA UTILITZACIÓ DELS NOUS RECURSOS TECNOLÒGICS ESDEVINGUI MASSIVA, ÚTIL I RENTABLE SOCIALMENT PER A LA CIUTAT. L'AJUNTAMENT ESTÁ TREBALLANT PER A LA INFORMATITZACIÓ 1 MODERNITZACIÓ DE LA XARXA D'INFORMACIÓ JUVENIL DE LA,CIUTAT I PER COORDINAR 24 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL EQUIPAMENTS MUNICIPALS ALS DISTRICTES I ALS DIFERENTS CENTRES D'INFORMACIÓ PER A JOVES AMB ELS DE LA GENERALITAT I D'ALTRES ENTITATS. DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT TAMBÉ ES VOL CREAR UNA XARXA TELEMÀTICA QUE CONNECTI INSTITUTS, CASALS, BIBLIOTEQUES, ENTITATS I ESPAIS LÚDICS, QUE PERMETI ALS JOVES DESENVOLUPAR ACTIVITATS DE FORMACIÓ, D'OCI, DE RELACIÓ, EDUCATIVES O CREATIVES BASADES EN LES NOVES TECNOLOGIES. I EN TOTA LA CIUTAT Hl HA DIVERSOS PROJECTES EN MARXA COM ARA LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SEGONA XARXA DE COMUNICACIONS DE CARÁCTER UNIVERSAL (QUE HAURÀ D'ARRIBAR A TOTS AQUELLS CIUTADANS QUE DESITGIN CONNECTAR AMB LA TELEVISIÓ PER CABLE I D'ALTRES SERVEIS); EL DISSENY D'UN CONTROL INFORMATITZAT DEL TRÀNSIT A LA CIUTAT, O L'AUGMENT DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS QUE S'OFEREIXEN AL CIUTADÀ PERMETENT QUE A TRAVÉS DE L'ORDINADOR S'ACCEDEIXI A CERTES INFORMACIONS O ES FACIN GESTIONS QUE ACTUALMENT ES FAN PER TELË FON. -7 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 9. FINAL: PER DUR A LA PRÁCTICA TQTS ELS PROJECTES DE FUTUR DELS QUALS US HE PÁRLAT ÉS INDISPENSABLE EL TREBALL EN EQUIP. SI ESTEM SEGURS DEL QUE VOLEM, HEM DE LLUITAR FINS ACONSEGUIR-HO VOSALTRES COM A CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA HAUREU D'ASSIOMIR MOLTS REPTES AL LLARG DE LA VOSTRA VIDA. ll'INSTITUT JA HO ÉS I CAL QUE SAPIGUEU TREURE EL MÀXIM PROFIT DE TOT ALLÒ QUE POGUEU APRENDRE, DE ITOT ALLÒ QUE US APORTA A LA VOSTRA FORMACIÓ. DEIXEU-ME QUE US TORNI A DIR QUE SOU UN ACTIU IMPORTANTÍSSIM PER A BARCELONA. I NO PARLO D'UN ACTIU POTENCIAL, EN RESERVA, QUE ESTÁ MADURANT I DEL QUAL NO SE'N PODRÁ GAUDIR FINS D'AQUÍ UNS QUANTS ANYS. SOU UN ACTIU OPERATIU DES D'ARA MATEIX. SI ABANS DEIA QUE BARCELONA EDUCA, FA ESPORT, ÉS SOLIDARIA, PARTICIPA I FA CULTURA, HO ESTAVA DIENT TAMBÉ DE VOSALTRES, SOBRETOT DE LA JOVENTUT, QUI HEU DE MANTENIR I MILLÓRAR AQUESTA REALITAT, PERQUÈ SEREU VOSATRES QUI VIUREU I SEREU ADULTS EN LA BARCELONA QUE CONSRUIM DIA A DIA. 26 �Ajuntament de .13arcelona GABINET DE L'ALCALDIA MOLTES GRÀCIES. 27 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4384 Title A name given to the resource Xerrada Institut Besós Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Besós, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Joventut Cultura Educació Ocupació Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/1479/19960301d_00718.pdf 418ed3acab3c4df54b7b39099f073c0f PDF Text Text 1 DE MARÇ DE 1996 CARTA OBERTA A JORDI PUJOL I A XAVIER RUBERT DE . VENTOS p kí), C DI/1 --IZA 171° .a /U3 19C) ¿Ximples? ¿Tontainas? ¡Qué bonito es ser neutral! ¡Qué bello es el centro! ¡Qué tontainas son los que no están en él! Así podríamos seguir indefinidamente, pero ese estribillo suele esconder una inquietante ausencia de opciones y de mensaje. En estas elecciones, al final, se nos ha impuesto la ausencia de debate cara a cara. Ni siquiera podernos optar entre las personas. NI siquiera podemos apreciar por nosotros mismos las opciones que ofrecen el gobernantey el aspirante, el uno frente al otro. Analicemos la cuestión y veamos "qué voto" y "para qué votar". La mala razón de Estado - la que hace abuso de la razón y deviene arrogancia o insolencia del poder - es doblemente mala, dijo Tomás y Valiente hablando del contraterrorismo y la corrupción: mala cuando se usa, mala cuando se denuncia, si esa denuncia es tardía y no es para suprimir aquella sinrazón, sino para ganar el poder al precio que sea. Inclusive al precio de dar alas a los que combaten contra la democracia. Ese es el dilema ante el que nos encontramos. Aceptar el esfuerzo que hizo el Gobierno para terminar con la mala razón de Estado, cuando lo hizo, o acoger todas las miserias y los miserables que ese esfuerzo ha puesto al descubierto para convertirlos en víctimas del Gobierno que los puso en su sitio, y a la vez condenar por ello al propio Gobierno. ¿Hemos de dar por buenas las cambiantes opiniones de los medios (y de los políticos) que jaleaban la mala razón de Estado para perseguir terroristas en Francia, y hoy piden cárcel no para los que siguieron sus consejos - y están en ella - si no para los políticos de quienes dependían, que es de lo que se trata? ¿Olvidar sin excusa alguna que se logró hacer dimitir al vicepresidente del Gobierno acusándole de dos affiiires, el Informe Crillón y los escuchas del CESID, que la justicia ha archivado? Es más: ¿Hemos de olvidar el esfuerzo de la Moncloa por terminar con los dos casos más claros de intromisión financiera en el dominio de los medios de comunicación y finalmente en la instrumentalización de la política y los políticos en beneficio propio? Todo esto ¿es algo que debamos olvidar o pasar por alto? ¿Se puede ser neutral en estos temas? No lo creo. No creo que se pueda decir "entré estas fechorías pasadas y determinados temores futuros lo mejor es no optar". Hay que elegir. Hay que optar entre la asunción �más o menos tardía de errores - incluso de los no cometidos pero sospechados - con renuncia efectiva de los responsables políticos (no está mal: Solchaga, Asunción, Corcuera, Albero, García Vargas, Serra....) o bien la apuesta por un pase de página montado sobre la ola del escándalo provocado por la propia asunción de esos errores, jaleada por una serie de poderosos personajes„ interesados en convertirla en depuración de los que intentaron poner coto a sus pretensiones desmesuradas. No creo tampoco que pueda decirse: "qué simples son estos, y qué simples los otros". Aquí los únicos que no son simples, y sí listos, son los que al abrigo de esa fratricida controversia no sobre los temas de la política, si no sobre las intenciones políticas y la decencia de las personas, hacen su agosto o piensan aliviar su invierno y sus penas. A costa de la democracia. El terrorismo se beneficia de todo ello. Esas son la segunda y la tercera perversión que exponía Tomás y Valiente en su artículo póstumo: la fragmentación de la política y, como consecuencia, el abandono de la calle, la pérdida de la paz civil, el fracaso del Estado como garantía. Tampoco les ha ido mal a los que han soplado los fogones de la lucha fratricida, o a los que se han lucrado en algún momento de la falta de consenso, por ejemplo en el nombramiento de decisivos cargos judiciales, o a los que bajo esos grandes escándalos han escondido los suyos, pidiendo sosiego para; ocultar vergüenzas propias. La ausencia de mensaje no es aceptable. Hay que optar, hay que mojarse. Todas las opciones son buenas si no eluden las cuestiones fundamentales. ¿Se puede argumentar que lo primero es que los políticos bajo cuyo gobierno sucedieron "todas estas cosas" dejen paso a otros, inmaculados y dispuestos a arreglarlas? No es tan sencillo. "Todas estas cosas" son también la reforma del ejército, la de la industria pesada, la de las pensiones, la entrada de España en Europa por la puerta grande, la creación de las condiciones para que haya un millón más de puestos de trabajo (aun manteniendo el número de parados, una vez censados los dos millones de nuevos buscadores de trabajo por la entrada ¡por fin! de la mujer en ese mercado), la multiplicación de los universitarios y becarios, el acceso de todos a la sanidad, el traslado de un 20 por ciento del gasto público desde el centro a las autonomías - cosa que en Alemania necesitó previamente de una derrota bélica del Estado y que Francia y Gran Bretaña aún no han acometido- , la transformación de nuestras ciudades, etc... Bueno, también se puede decir que, hecho esto, pasen los otros y hagan otras cosas. Pues eso: ¿qué cosas? Aquí es donde falla el cálculo de los centristas, de los que no son "ximples". Porque para convencernos de que dejemos de votar a la izquierda que ha hecho "todo esto", con sus costes y su lado sombrío, nos ofrecen: 1- Una total ausencia de noticias sobre las cosas que pasarían si ganara la derecha: simplemente que la izquierda podría regenerarse fuera del gobierno. �2- Una oferta de voto centrista o nacionalista que de algún modo reúne lo peor de los dos mundos: el lado sombrío de todo gobierno (sólo que en proporción a sus responsabilidades, aunque yo creo que en esto han sobresalido un tanto) y ni una sola apuesta de futuro concreto (reparto del tiempo de trabajo, conexión Barcelona/Europa, deltas del Llobregat y del Besós, Plan de Metros, vivienda... Nada). Ese sí que es un voto tontaina. ¿Para qué? ¿Para quién? PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona ��¿Ximples? ¿Majaderos? ¿Qué bonito es ser neutral! ¿Qué bello es el centro! ¿Qué mentecatos son los que no están en él! Así podríamos seguir indefinidamente, si no fuera porque ese estribillo suele esconder una ausencia total de mensaje. Analicemos el asunto. La mala razón de Estado - la que hace abuso de la razón y deviene arrogancia o insolencia del poder - es doblemente mala,: dijo Tomás y Valiente, hablando del contraterrorismo desde el Estado y de la presente ola antigubernamental: nada cuando se usa, nada cuando se denuncia, si esa denuncia es tardía no es para suprimirla, si no para ganar el poder al precio que sea, incluido el de dar alas a los que combaten contra la democracia, víctimas o no de la mala razón de Estado. Ese es el dilema ante el que nos encontramos. Aceptar el esfuerzo que hizo el Gobierno para terminar con la mala razón de Estado, cuando lo hizo, o acoger todas las miserias y los miserables que ese esfuerzo ha puesto al descubierto para convertirlas en víctimas del Gobierno que las puso en claro, y condenarlo por ello. Esto es: dar por buenas las opiniones cambiadas de todos los medios (y de los políticos) que jaleaban la mala razón de Estado para perseguir terroristas en Francia (article de Leguina) y hoy piden cárcel no para los que siguieron sus consejos - y están en ella - si no para los políticos de quienes dependían, que es de lo que se trata; olvidar sin excusa alguna que se logró hacer dimitir al vicepresidente del Gobierno acusándole de dos affaires, el Informe Crillón y los escuchas del CESID, que la jusícia ha archivado: es más: olvidar el esfuerzo de la Moncloa por terminar con los dos casos más escandalosos de intromisión financiera en el dominio de los medios de comunicación y finalmente en la instrumentalización de la política y los políticos en beneficio propio... Todo esto ¿es algo que debamos olvidar o pasar por alto? ¿Se puede ser neutral en estos temas? No lo creo. No creo que se pueda decir "entre estas fechorías pasadas y aquellos temores futuros lo mejor es no optar". Hay que elegir. ; Hay que optar entre la asunción más o menos tardía de errores, con depuración más o menos completa de responsables (no está mal: Solchaga, Asunción, Corcuera, García Vargas, Serra....) o bien la apuesta por un pase de página montado sobre la ola del escándalo provocado por la propia asunción de esos errores, jaleada por una serie de poderosos personajes, interesados en convertirla en depuración de los que intentaron poner coto a sus pretensiones desmesuradas. No creo tampoco que pueda decirse: "qué simples son estos, y qué simples los otros". Aquí los únicos que no son simples, y sí listos, son los que al abrigo de esa fratricida controversia no sobre los temas de la política, 'si no sobre las intenciones políticas y la �decencia de las personas, hacen su agosto o piensan aliviar su invierno y sus penas. A coste de la democracia. ETA se beneficia de todo ello. Esas son la segunda y la tercera perversión que exponía Tomás y Valiente en su artículo póstumo: la fragmentación de las políticas y, como consecuencia, el abandono de la calle, la pérdida de la paz civil, el fracaso del Estado como garantía. También se benefician los que han soplado a loes fogones de la lucha fratricida, o los que se han lucrado en algún momento de la falta de consenso, por ejemplo en el nombramiento de decisivos cargos judiciales, o los que bajo esos grandes escándalos han escondido los suyos. La ausencia de mensaje no es aceptable. Hay que optar, hay que mojarse. Todas las opciones son buenas si no eluden las cuestiones fundamentales. ��• L'ALCALDE DE BARCELONA -7 /krILA-11, ()A (e' Y\ 4 CÌQ I■ (V\"_-("1\i- r2 �v"- L'ALCALDE DE BARCELONA ` .^ f9N`t ^ ^f ^^3^ L% Q/'^ _ r ^ cra--7 J ,^^,^ ^ /^ ^ ^ ^^ ^ r ^^ rcLkS ^ -- P \--Q 49j1,)J C 1 •^^—°^^ ^^ ^ ^ ÁL- u„m,(9 n ^^ ít,.,‘ J ciA"_,,91\17/1..AAA-U`) • ( ji)/\ Q; -12) G P --,,Qr \ . J^ 9-2 ^ 00--j ^s, ^ 0„3, ^.^ u•¿)--t-7 ( cuom6L. 7 , (^/ 1 LG^IC u^ L,LA i-PA4 C4y ^ c,&■ (reAJÁA (5'7 Un, ? G^i ¿,(/-a-) ¿,(/-a-) ^ ab,A-0 ne C, /),1 ^ J ^ _ l ¡^ Y ^^ ^ ^^ ^ cx-^_ YAtu ( (y),? ^^ ^ ` 1,^ ^ f ^ (1 fAkf,^^ ^ ^ ^;^ w^-,^ ^' .^ ^ ^u c.x Gi ^ ^ 4 ^ -^ ^ 4.melT yLA 1 Va Oc_ )-,^ "° P - 4 C a^ i-t4.í t^WZM I ^ . s ^^ r ^, 7 1, ( N/`^)^-, ^ ^ J ^ ^' (.^.^ (^`-^` 1/1A'"1-'`),4 ( ,CQA u9, U iti b ^ ) It.la G^ t f^L,c.^ ^'ow ^ 4---\ -Q .„ �L ' A LCALDE DE BARCELONA 1-0 ha.k_94 LA4, 'AD J J-< 5 (1 -) ceu C1-(, -ttP ctq t 9 , (2.P- 12, # tÍLZ\,■ tb-C--.,Cs(- t-kci-.,,4 c,' )1 PAÁ 1 r\o-,nou, •• -.a.é t. 2 -J "2-1 d ..oh -9/'1 1Á'Á' ' trilcsí- C5r\ Álj f\C-°-5 (3 / iunr{~411 i ` ,j--\, k 2t,t ¿>1-/ck-4\-t-r 4 411',~1)4011.,.......,"~. Y ce D--t a cZ /L "}"19:r1 )ç C9-A- GUAP, U-1'm' uu--.) £( c-si ci,cuum A v+0 g`-'\ 72,(A 4 ? �L'ALCALDE DE BARCELONA l OvitO j 9 P(9-1 ILO C4-)0 , 'Ái_fX10/ Á„k9/ "ikrai;fi iv,i,TV-0 'CV1(9A/1 CC/1/‘:' ÇAPj. 5)J\°.3\-\( N js-P-Qkl"r') kr)s)(C1)°-Q, ,-(5 pj 4-1 04 ( 9A &Ÿ-k 114 Ift,--:tiO c. I ( \ Ce/ N- - o 1\ JY-Ah.) ? A-1^A"./., C.k,‘-1-"sk o \ivit)-- Ja ott? pik~h-eito {T uk-/-, \C, Ot-01' 7 7A t , tA) 4J-n ks'f Yl\-" /‘1‘ 06y)lj'‘L 1)(Jk 51:5"\-AtA--Cve; (A 4 ç,_ ( •L Pe-J L/1 ceo. t„, A e"/ �L'ALCALDE DE BARCELONA 1 Ulr'\`'(b\i-rL-511‘c-, yuk,0 \ tA"-e ' U c,s(, .A tsts- l< i ,,Q) (.,;,-, v».-, IP'\.(---; 1,, l A w, 5~ i 1 t ,../\----i 1 t-4- 5._ ,,Li 6 '¿.`1--"le Clitri/L__12- (1- r p cvock i-i" pa3 )c„ cLp (1- 6 ,)\ t)( 141-e<-k L-L4----5 A LA,&‘,,, 1g. LP d I ,v) orl/t-uL (--f\ IV &(_19 c-/CQ j„ .11, oca(in J¿,) r tL.fr)-- ()\r_ Gtki/W-bl, , I 1( nks3 4 (I- e t o 1A òš (AA-cA cmfu,„ y ki-euiukA c)--f 11)/ 4 917 • u,941 ii Ç) �L'ALCALDE DE BARCELONA t-o, ■)\,9 1-Qhi, (),_su 4_9 ~c-i .e A„A A u)\A-(2,fite �L'ALCALDE DE BARCELONA DE) )(-12 9 )1,9-7 r, (2k \ré Ul? c_511-75/b �,Aiuk9 L'OIC d ( �IV L'ALCALDE DE BARCELONA (k M79 671"' <)'•-kl\ &-i ..,\--7_ 1 --1,) ,,i-kákkik__ ir_C"' j UJJ-¿-_ Uii Cy )\ ,, r)--'\ K Ud d' \IrU:g '-_R) j\-1\-1' '-/I—AD 1)}` C-b- VX.U.iSr/UsC12^. A_ {-k,- J, kg &_ , 1 Uu \ -N) /A- u1/4.,,u\_ á 1 Ç-., 1 ç o \ lj- , CL :,--W ),C,NYOAIL., ci. kQ G.k,.. WL)4" J ' QINi sc u\-D- cl , \,1,,L;JJ-7 o,(À 0t2 4_, V .y& u,,,c,... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4385 Title A name given to the resource Carta oberta a Jordi Pujol i a Xavier Rubert de Ventós, llegida per l'alcalde a Com Ràdio Type The nature or genre of the resource Carta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Política Acció política Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Pujol, Jordi, 1930- Espanya Eleccions Idees polítiques Esquerra (Ciències polítiques) Description An account of the resource Conté la versió preliminar manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/716/19960304_LV.pdf 4ecd29ebae74bed177ac4bd9e9fe7c4e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/03/1996 La Vanguardia, p.055, Opinión Escrito antes Autor: PASQUAL MARAGALL Escribo estas notas en el día de la reflexión. Antes del resultado que ya todos sabremos cuando el lector, si se deja seducir por un título que huye de la actualidad -para entenderla mejor-, posa sus ojos en estas letras. A los efectos de lo que diré el resultado es indiferente. Durante la campaña he leído y oído palabras de preocupación por la situación creada antes. Desde el 93 algo ha ido mal para todos. Insisto: para todos. Para muchos, algo ha ido mal desde el 91, para algunos desde el 89, para otros desde el 87. Para los más partidarios, por supuesto, desde el 28 de octubre del 82. Muchos podríamos coincidir en que, tras las elecciones de 1993, se abrió un periodo necesariamente perverso de la política española. Hasta ese momento tal tipo de coincidencia no era pensable. ¿Por qué? Hasta 1993 no se había agotado ni el crédito del Gobierno para gobernar ni el de la oposición para controlar. A partir de junio del 93, el Gobierno debía cambiar inmediatamente y la oposición debía impedirlo. Y lo decisivo es que la oposición podía impedirlo: le bastaba con apretar las tuercas mediáticas y morales de las que disponía. Sin embargo, esa casi inevitable media vuelta de más a la presión de la olla política madrileña podía hacer saltar el puchero por los aires, y no es seguro que ello no haya sucedido incluso sin que nos hayamos dado cuenta del todo. Algunos hechos parecen corroborarlo: los asesinatos de ETA, la pérdida de la presunción de que la calle es de todos, al menos en Euskadi, pero no sólo en Euskadi; ¿hay que recordar que tampoco los tranquilos despachos de la Universidad de Madrid son seguros? ¿Que Tomás y Valiente no era cualquiera sino uno que había dicho: o ustedes o nosotros? ¿Que Tomás y Valiente andaba por la estrecha senda de la "España, nación de naciones", la única que puede salvarnos juntos? Es más: el éxito espontáneo y masivo del "no pasarán" en el mitin del Palau Sant Jordi; el de las menciones a Franco de Raphael en los mítines del PP; el canto de "La Internacional" en la cena de fin de campaña de los socialistas de Cuenca; la alusión de una diputada a la permanencia de González en el escaño "mientras la justicia lo permita"; la de una concejala al "cerdo de Setién"; la imagen de los folklóricos de HB disparando salvas al aire ante 30.000 personas en Anoeta, y sobre todo, sobre todo, el "si me miras te mato", del asesino de Múgica a la mujer que lo vio todo y frases aún peores que se han oído en San Sebastián... Todo esto ¿no nos está diciendo que el puchero estalló y que es hora de ponernos todos de acuerdo, haya ganado quien haya ganado, en hacer que el lenguaje democrático se fortalezca de modo que el de la intolerancia y el odio, e incluso el de la amenazante nostalgia, sea progresivamente imposible, impensable? Y es que todo esto nos ocurre justo cuando tenemos a tocar de dedos la solución. Cuando estamos bien en Europa, como querían Azorín y Baroja, Cambó y Macià, Blas Infante y Cunqueiro; cuando la España permanentemente haciéndose que Tomás y Valiente citaba de nuestros exiliados en México (Bosch i Gimpera) se acepta bien como tal proyecto y se consagra ya en una Europa multiidentitaria y unida en la moneda; cuando parecía, a partir del fracaso de ETA en el 92 y de la fuerza manifiesta de los gestos por la paz y el diálogo, que éstos se 87 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA imponían en Euskadi; cuando los sucesivos pequeños retoques de la Constitución podían comenzar sin sobresalto, como sucede en países de larga tradición democrática; cuando, en fin, la economía no va mal... En los días preelectorales he leído artículos preocupados de Alberto Oliart ("Al día siguiente") y Miquel Roca ("Gane quien gane"), artículos certeros de Herrero de Miñón y un artículo espléndido de Ramón Jáuregui sobre el reparto del trabajo a pesar del poco caso que se le hacía en la campaña. Coincido con ellos en tratar de saber, más que lo que realmente ha ocurrido, lo que debería suceder tras las elecciones. Lo primero es un gran acuerdo sobre el poder judicial, para dotarlo de prestigio renovado, sobre la base de un consenso político profundo -no de un corporativismo respetable- que mire más allá de intereses partidarios y consagre a personalidades judiciales con criterio propio, discreción probada y profesionalidad indiscutible. Un juez o un fiscal indiscretos deberían considerarse el peor enemigo de la sociedad. Sin eso, los demás pasos serán imposibles. Porque el segundo paso es un tratamiento radicalmente distinto del terrorismo, sobre el cual los políticos y aún más los jueces harían bien en no hablar demasiado y en juzgar más deprisa. Los pactos (Ajuria Enea y Madrid) han de respetarse sin gran discusión ni publicidad. El tercer paso es el tratamiento progresivamente transparente de la financiación de los partidos, la disminución de los gastos electorales y de la publicidad, la obligatoriedad de los debates cara a cara entre los candidatos mejor situados, la prohibición de la financiación empresarial de los partidos y la progresiva dependencia de los mismos de las cuotas de sus afiliados y simpatizantes. Se trataría de reducir el peso de la política -publicitariamente hablando- en la sociedad. Como en Suiza, donde una elección es difícilmente perceptible en la calle. En ambos casos (terrorismo y corrupción política) hemos sufrido más por lentitud que por injusticia. Ya en el monólogo de Hamlet la parsimonia de la justicia se equiparaba a la insolencia del funcionario entre los males de la sociedad. Por otra parte la única forma de igualar las oportunidades entre partidos de empresarios y partidos de trabajadores, o que defienden mayormente los intereses de unos u otros, es limitar el peso del dinero en la política. Esto traerá consigo también una menor influencia de la política en el manejo del dinero. Quizá también habría que limitar la arrogancia de unos y otros en la defensa de lo privado y lo público, pero eso es tema para otro día. Y llega el tema más difícil de tratar: la relación entre medios, política y dinero. Sin una especie de código no escrito de los grandes medios relativo a sus propios límites a la hora de influir en el desarrollo de los acontecimientos "no farem res", como decimos en Cataluña: no haremos nada, no se conseguirá nada. Aunque el espectáculo del canibalismo mediático madrileño no es fácil de comprender desde la periferia, no quiero que esto se interprete como una defensa de la "omertà", del silencio cómplice o cómodo. No creo que Cataluña haya sido un ejemplo en este terreno, aunque se ha hablado muchas veces en esta línea. (La política y los políticos locales hemos tenido que ver algo en ello, y los empresarios también.) Por fin, sin una reforma del Senado a la alemana, para sustanciar el debate entre territorios, no podríamos entrar en la era de la estabilidad y la efectiva europeización. 88 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El compromiso por la subsidiariedad que se inscribe entre los principios fundamentales del tratado de la Unión es imprescindible para navegar en la política del siglo XXI, es decir, dentro de cuatro años. Es el efectivo cemento constitucional, el punto de encuentro de las tradiciones federalista y liberal que han hecho Europa, de las pulsiones diferenciales y las solidarias. Pero todo esto, que tenemos al alcance de la mano, se nos puede estar escapando como el agua entre los dedos. Hemos construido entre todos un escenario infernal en el cual, si el PSOE sigue gobernando, la amenaza de una reacción furibunda de la derecha ha sido tan virtual, ha estado tan presente, que, aparte de haber amedrentado a algunos y condicionado curiosamente su voto (no votemos a éstos no sea que los otros se lo tomen rematadamente mal y nos condenen a cuatro años más de tertulias sin freno), aparte de eso, que es inadmisible, puede haber influido en la cerrazón en banda de los socialistas, más allá de lo conveniente para el país. Y si ha ganado el PP, además de felicitarle democráticamente, debemos advertirle de que lo habrá hecho al precio, altísimo, de inducir a la mayoría a pensar que todo está permitido y a los que le han apoyado desde la democracia y la decencia, a concluir que ese nuevo gobierno será su rehén. Mal si han ganado unos, mal si han ganado los otros: nada sería reprochable en un caso, todo estaría permitido en el otro. Y si se ha impuesto el "quinto votante", el voto en blanco, o los pequeños partidos que harían cualquier mayoría estable imposible o precaria e interesada, la conclusión no es mucho mejor: no nos habíamos atrevido a hincarle el diente a los dilemas del país y lo pagaríamos caro, quizá con unas elecciones más como castigo. España tiene la oportunidad de ser el primer país europeo en afrontar sus demonios mirándoles a los ojos: terrorismo, contraterrorismo, corrupción, insolidaridad o intolerancia ante la diversidad. Contra lo que se ha dicho, poco tenemos que aprender en estos terrenos de la Alemania de los Baader-Meinhof, la Gran Bretaña de los IRA asesinados en Gibraltar, la Francia de Mururoa y los suicidios políticos, la Italia de Craxi, Berlusconi y la Mafia invicta. Admitamos que esto sería mérito que compartir y apresurémonos a crear las condiciones -ya dichas con toda modestia, otras pueden faltar o mejorar las aquí aventuradas- y a pedir al líder de la mayoría y al de la minoría, o al del Gobierno y al de la oposición, a poner en común ante todo lo que haga falta para recrear un diálogo entre unos y otros. Todas las fuerzas con influencia y responsabilidad (política, bancaria, sindical o eclesiástica, o mediática) respaldarían ese espíritu. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 89 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1178 Title A name given to the resource Escrito antes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Eleccions Espanya Corrupció Cooperació Acció política Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78 PDF Text Text :I I Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democràcia Local. (13/03/96). Dear friends from Sarajevo, Here we have come trons different European cities to teli you that we want to help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do it. But we have also come to tell you another thing which is even more important: we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the future. Here we are, elected representatives from BOLONIA BUDAPEST LISBON LJUBLIANA (Mayor) SABADELL (Mayor) VIENA Canton of GENEVA As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity. We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe, and local authorities. Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional Powers provided for the creation of Embassies for Local Democracy to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics emerging from former Yugoslavia. ALCALDIA ntrada Reg is t re I [ sed\text\sarajevo.pinm +- N4 1 9 ,^•^ MAR 1996 9 52 �A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of European cities: namely in MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F) OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH) SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL) New Embassies are foreseen in: SISAK (CRO) BRTONIGLA (CRD - Istria) OHRID (Macedonia) and MOSTAR (BH). More than that: The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated in the past and now belong to different nation - states. This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network. Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to establish a regional_space of economic exchanges. A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign. More than this: The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up: The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR deployment in Bosnia. [mention Fraga] Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in Sarajevo AMSTERDAM - HRSNO BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic) sed\text\sarajevo.pmm �and perhaps Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert) The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with the links program (mention M. Samaranch). Many utilities companies from different European cities, as well as universities and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution agreements with their correspondants in Sarajevo. These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD. optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica! workings of the ELD). But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us. We need you in your example to build a multicultural and open Europe and We need you ín conducting our spontaneous efforts to help in reconstruction. We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned Marshall Plan. We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it. I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin, I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many more to come. sed\text\sai ajevo.pnim �Dear friends from Sarajevo, All of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in constructing a muiticultural and democratic Sarajevo. Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services). Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to accept the sending of peace enforcement units to this city and this country. Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference. A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in Barcelona has been welcome. More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real effort to build real democracy at the local level. Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human dignity because of our nationality. This happened in Bosnia. But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this nation of tolerance and culture. This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail. Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting together. sed\text\sarajevo.pmin ��L'ALCALDE DE BARCELONA HE 1J-L)öv itk j yDu CAT t , - \ u-vt) j DJ-t..)5 k L r¿c --11 ( (.4-L. it-T\J,j c. y- c C K 1-- P --.1-\:1 O et t'Ac A t: h-t () (,-)1 TA-1-t 1)1 Fril:11¿-.9\i) QN L -11) (A) fi tÇ O 1T: iC Le( Le -911 e iz)t--- L jT f\JO& 5 c: A 1LTI: f1-11} 1. CL'L, �L'ALCALDE DE BARCELONA tì 9t-cLA. L'71)-)s) Ht 1t4 E cm E CTË T), PFL. Vuu tr, i;\ tin c»L ,AvL Y) sc() H-e-u-s yo u lu,-J v\I itk ifj- e1V\ C C r() C y- \ ccy A (id P (rn 7-7[-NT () Di'FFt:- A tL P iL Li K1 tç 6'\-jt AS'Y SO ú'j-11. t-: - r\) Q p -11-A �L'ALCALDE DE BARCELONA L 1") 1 j K-1 _ , , _., I' \') 7-(k G4' OI A çA k__ s ...- 'i t'-' (41: fi T-- ' ( i'Ll b ,i,.. .:----------- 7 ' Ct 1 ,L1 ()C 7,./\ 1./LÁ/ti, J 1, (7t2 Ó--CZ \I- v.. 4 ( ) 1 (14 -1 A ï 1c .J f i7A ¿ L -7- (4- p ti I 7 .ro u,)p c- ,- �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-1 it-\`) 3Lt1 1 L_ 07' 4 0—f\ f2_Û Pc: 1,7) C t)r,if7 uÑ trj, P11 c. 1-1 L-(1: - G-P' L-k T/? Di\.) -r 141 F-C-r: L7,ur_ . f T Jr, c:i KJ1,1\-Á A . 1:17-Un b1,1(; )) • c o,--17ij1 r uy P T i-z>( ,„( 1(1. fR ( (»I S It L-0 /t /kilt (J1,t (E". t L(z.lo) k e ( c) - NaIvuir(i) 'RFY) M9,C7 fc Lif,) ( - t'E N t ) N1(j)-LP (P) - iAtoc:). .1\ADn-ft. ( �L'ALCALDE DE BARCELONA . tirT E —171'tlfl— U-1 u -m (53\1747 \I ü rus F-L: y:2A R---vul) 7 ) ïs_\J+í).(1- c> 9 eiL_ L1)11 V bt1'1,\ 172-.11) c 77 fi, 7 A fi -o-1 ( LAt._ -?1 cin D SUCV- i ■-\)zul t—t--11 /e/ L, /M. c‘J /1 L e N -1147-i:1 frtc (AJ A S' T/1-q,- Afki c:n filr •J t-C-5 ITTEVI. Trit- 71) Y rp, A» I\J` (C)0 71. A t)-11-7)-- p-6__P\a3,1Liv / cy-7,) , �L'ALCALDE DE BARCELONA 65-1AA-t (-( eL) ru-.) c7P tí c. 7,—J 1K. Ñ - Pcki C-ryi ig e7 (op,;; Ç Ñ1-1 uA1 j,/\Ti C)-(D (C)C;r? )" 1T) C,1\1Ç ( - L' }9 f\J CTP 1CK (TY G o f.,Çt_ J1:7 - L. (_ Pt f)./ r I) ti .:75 (9, (00 ti C t s'7-yto_ POt- 5- c Th e Cif F' p olr T( 7-?-/ 04, E7j.7" P Cir L Stv n .J 1c c15 71Z D-Nc»Y í) AS Lit-s :P> 1- 1' 1-'11C. lt /\-'1 Ñ )L () 971-re 1 (AD-) e I') 1 ).1AiA )'ù r v y,/ f>111-1-S Ovr22R titi P. Lt+nr; G(--z-71 �L'ALCALDE DE BARCELONA (5 01J )6 Gt- tIn Y/1,11)(c: Li 1 1 f.) rk.e t IV A P ,,Ce_-,77-9NL),- ( 1. o (I cxílt r P C r,or., v 1-11) f kte tZji T C1-1■ I 74(_:- d /-4. • fk9L-14-,; C\ 1:.1 C -5 ( 1.„) CT. 1-1 T'.) 7) 1 )-{ ', ( -1 NI --i-) Tu -- ok) ( e.)1': Gr/ 1 ‘(- ; Q- j /1 - C,1 -1 ,._.) 1 1:1--,, «75 rrill 4, je )),,y ¿- 9 r c.) L ifiL L 11\ 0 L')-\i i L n , 'f.i f./ ..,' i\) ( S i' ' C, (N 1) 7 1---1 4*\11,--9 ,r--r e L-1' IV7-' ,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-; (-.:2_,' /1,k7i) \:-.7' it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,' i F"\I S ---(1 -11) As i r,-s 'ct L 1 5 ,--■,--tYL_ c7 ft c ç 1T) ; 1,-; / A 7 /-)ri-•-•(±) LIS di/tu cA5:4 C.4 77- y 1, .r) r-71- A (‘: hl CAL (,) kh,) C2,yrkAH ti-Lr> L) (-7-1( E-tly Lrt■J -7-tú jr4-k) 1f) y AL r n A .z_:+–■ (.7n -1") �L'ALCALDE DE BARCELONA o t. . '"7 o u r, 5 (1 e.16:75 1A) (,131 ', ' 1) ¿:trv,PL J1J LJ 0Ç „ ( ¿!pi 1) --i 9 V U Vi Uçí] C U ik L U' e NOT N J\_-1 (. - õt\ :-.L - v-li,-;17 L CP i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L PC A.--r\-) 1 11 i ! I i-tltL, 1 .16,-) - ntl;-- ñez-is 5 D.-zucpb-).) E CV •I: 6- ) 11 I ("Ç kuL 1-J1 �(..¿A 11-7-11)q l r L'ALCALDE DE BARCELONA 0),,,k_Qt)1,1) () I—) r <r1 e, ¿:711, 11,1 11-3'kik (), LL t; ‘t /\,■ u ‘,..) r\1 ;:(-11 t - 1-5 ),-11) Lîf i ) (( J 7))--) 11 rrr »r ‘ -1-1-i ,..,: - ,-,,',,.-e- k.-,- l• - ..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2') / V-5- ,.-_, r 1 h-U.A4'Z,s, - /4-1,-,--1-' A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --) r-• J it _1 a.„“1 elw--() " ak.c e ■--) t PI Dr No .:7c)_‘)v'i. 1-71-4 -T-Pri 7) DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u - C-CTUA--e 770ü t._ T.-1-1LT -1." > - ¿)/ 'W 1 -.1- e (“: [\t-L- jf Lii-\\J 0\1 OtIT .,: 77 c.z,c.,./1 t í..21—<— 1) o IN) ¿I --71tI 17, ' i k ( -I-) -11-/L1 f uP L 7 tr>1 -niz ‘/ - (A L, ,(* TD , 7 p 77 ) 77, /) o-7Tb 1-P » C: 1 ti fe ,u1mAk ) ( A-ri,J(.9 L P N) o 5,7,4 71,LS y ry-\) LIA,3? C-7; ) 0A-1 +,) L.7 Ut.) ),) TWkil-t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Do kJL Ls ? tÁÁ_ uc.)-€ LÇA,L 7-ft-e-Y ci 1-',)c Q frV^t-5 y pe" r\J A 71-tt: (1.ti-: Ñ 'T-7> 71) CL //yet-7.,¿)„,„( /),y,, As 771. /, A--(,...() 1A1 v s Lvi ÏL Cc`51<-71- t.,J €-:).\;(5 /"■. t\) /v ti I-N1 x:( ¡I— e c)n rEJ p klS -7 0 PLIt--Tb\J C L L C—c) (7- ��fie)c-t me vi Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GUIÓ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo. Per a: De: Assumpte: - Ordre de l'acte I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de: - - Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE. Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa. [N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin d'uns 10 minuts de durada.] 2. Signatura d'un aco - rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de l'ADL. 3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local. - De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents: ^^' ,^ j` , /^¡.'^/•^`! /J^//[/^^_ ^Y^ D ^ 1^^,^i^/^/V _ ^^ _ ' I t ^^ J 1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES IN THE LOCAL DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT . ^ / II ^ dÍ rl/CZ I C.O^ tAN ^,,,^, ^ C^ (C p R I )T``r^i+y5 clAL7_, SARAJEV2.NBB �t3^ y uz L^ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDUI La T ^ Q OLO ^ .\\C 14^^^ 144t S^ ^ ^L^ `1^^ r(1 / Qr(a ^p^P J MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A -S THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES, REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND OTHER ATTENDANTS. ,^i. ^^, . ^ w . ,•. . OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY. 2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA. THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA . OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI. THE LOCAL DEMOCRACY EMBA S „G uttgLi. IS THE MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY, 2 SARAJEV2.NBB . • �Ajuntament de Barcelona GAI3INET DE L'ALCALDIA TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS HISTORY. WHY ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL ROLE OF CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY? FIRST OF ALL, PROXIMITY THE KEY VALUE THE IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND AS IN CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS' WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY. ^ c1¿11111)1 \ ``4/1/É. ,/ SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH MUST NECESSARILY RESULT FROM DIALOGUE . CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE 'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN STATES. SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY ^ SARAIEV2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA. SINCE THE START OF SNIA AND HERZEGOVINA CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH THE CITY OF SARAJEVO . ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE ESTABLISHMENT OF DAYTON AGREEMENTS, BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS BUT NOW, COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE HAS BEEN THE LOCAL RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS ONE OF THE REASONS TO LEAD DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE IN THIS CITY . i 3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS ; SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES. I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^ G` " ,c d^, ^ `'`^ `^^ ^ LAV-k" ^ 4 ^, ^ iu \l/ Y ^ tJ`^ ^1(7,0 SAR AJE V2.NBB <<1 n_ _ �::1 1 1 11;" Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON, LM, ST~RG AND BUDAPEST, REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING PROCESS. OU ALL TO AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT ART S OF THE THE HEA FOR AL IN' IS CIT H LL EMB S Y, NE 5 SARAJEV2.NBB �L'ALCALDE DE BARCELONA --PfYb (A-7i/'i ti) 5 C. C-K) A-2_5 r) LL eiT) (ìt A f.) e ?u . o c. 1\ e L e.• t 1— FriN E k y y I; 5- D 7 ) C c.71 ( h 1ft y c9- -)0 • is;7z, );•, /19_5-7, rç n cr):' < 0\-1 fi 175 c: c„ e L,70'1:21-z,J 1 TY (,)-1 No) ( u u-ni ATI-7 /1 1-?()S I\PIA (S ilti1 A Ju - I 1, P" tb Y iT)L--17-7á\J -\_-'1) Cr) 47--' t A-P e:1 tru; y' ó Te Le-v■ /nr , (.e: it - \iú cuLTRA‘j 1 1, 1- 71 1 1 ,‘.) 1-1 y f.). CA.> A ct; 5 , ELi /k i() () L e l) ti.* OPC: NO1,1 c-f Pr),,r1 1 Jiu- f•ILL: O 127TÒ -tz ,./(-,,ve., e. pvi-,, JLL 7(.71-){: JUR c suí2 )('\ ( í- I rtz_ 7(..x....s. /t-?, r) t,-#-FIL 7-11 7 c.)13 4-2-\)o � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4386 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Democràcia Relacions Internacionals Acció política Sarajevo Guerra Europa Barcelona Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1481/19960321d_00720.pdf d2d2165e8e203f35dc696e55f186df12 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'ALCALDE EN LA INVESTIDURA COM A PRESIDENT DEL COMITÉ DE LES REGIONS. BRUSSEL.LES, 21 DE MARÇ DE 1996. �2 QUERIDOS COLEGAS. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS AÑOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. Es UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON EL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO, DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DÍA PENSARON SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIÉN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA EN LA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SERAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HE HONRADO EN PRESIDIR. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. AHORA ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR LO SIGUIENTE: �3 • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA, TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD; • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • EL IMPULSO DE LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES EN TORNO A LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT. • LA CONSOLIDACIÓN DEL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ, EN GENERAL, EN EL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. NUESTRO COMITÉ ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS ORÍGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. TAMPOCO EL HECHO DE QUE PROVENIMOS DE PAÍSES MÁS GRANDES Y PAÍSES NO TAN GRANDES, MÁS PEQUEÑOS, LO CUAL, A VECES, SE CONVIERTE EN DIFERENCIA CUALITATIVA. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DÍA EN QUE NOS SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, �4 COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS QUE ESPAÑOLES, FRANCESES O DANESES... NUESTRO VALOR AÑADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS POLÍTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, ÉSTAS HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA, DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD, UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. PERO, ¿QUÉ ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, EN LA CATANIA DE BLANCO BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CÍVICO INSCRITO EN SUS PAREDES MARAVILLOSAS DEL TEATRO BELLINI, O DE LA UNIVERSIDAD QUE YO LLAMO UNIVERSIDAD BENEDICTINA, PORQUE HABÍA SIDO UN MONASTERIO BENEDICTINO EN EL S. XVI, XVII Y SEGURAMENTE HASTA EL S.XVIII. UNA CIUDAD QUE HA SOPORTADO DOS �J TERREMOTOS, UN VOLCÁN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ÚLTIMOS TRES SIGLOS. LA EUROPA QUE ENCONTRAREMOS EL DÍA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL SIGLO DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO QUE TERMINÓ TRIUNFANDO EN TURÍN Y EN MADRID, DONDE CONSTRUYÓ EL PALACIO REAL. EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS Y A VECES INCLUSO ENFRENTADAS, QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA, CON ILUSIÓN Y TEMOR AL MISMO TIEMPO, EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVÍA MÁS GRANDE Y MÁS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUÉS), DE AQUEL 1871 EN QUE ITALIA NACIÓ JUSTAMENTE COMO ESTADOY QUE SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGIÓN-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE PRESIDE (UN IRLANDÉS) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASIÓN DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUSTANCIAL PARA LA ELABORACIÓN DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR UN MEJOR GOBIERNO. �6 DEL MISMO MODO, EUROPA SON LAS ISLAS DEL BÁLTICO Y EL ESTOCOLMO DE MATS HULTH, QUE LANZÓ EN DICIEMBRE EL LLAMADO "RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ESTAS CIUDADES DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS TENER EN BARCELONA LOS DIAS 7, 8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA A ESTA PREGUNTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN". SI UNO TOMA EL TREN DESDE ESTOCOLMO HACIA EL SUR, Y EN VEZ DE IR A LA FANTÁSTICA GÓTEBORG DE BENGT MOLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VEZ DE ESO, SE VA AL SUR DE SUECIA, A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARÁCTER DE LA VIDA Y DE LA MUERTE, DE LA MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. YA RECUERDAN AQUELLO DE SI SI O NO ACEPTAR LOS BANDAZOS, LOS ATAQUES DE UNA FORTUNA DESCONSIDERADA. SE LO PREGUNTABA HAMLET Y NOS LO PREGUNTAMOS NOSOTROS. �7 ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. POR CIERTO, QUE EN ESTE MISMO PUNTO HAMLET DECÍA, DENUNCIABA MEJOR, ALGO QUE NOSOTROS HOY TODAVÍA TENEMOS QUE DENUNCIAR. ES LA ARROGANCIA DEL FUNCIONARIO Y LA LENTITUD DE LA JUSTICIA. NOSOTROS SOMOS LA EUROPA QUE TIENE QUE VIGILAR QUE ESTA ARROGANCIA Y ESTA LENTITUD NO SE PRODUZCA. NOSOTROS SOMOS LOS REPRESENTANTES DE LOS CIUDADANOS CONCRETOS Y REALES DE LA EUROPA QUE QUIERE VER, NO SÓLO GRANDES PALABRAS, NO SÓLO GRANDES SOLUCIONES, SINO UNA VIDA COTIDIANA MEJOR COMO YA SE PEDÍA EN EL S. XVI. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA AL NORTE DE ESCOCIA, A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEÓRICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL, SABRÁ QUE SHAKESPEARE, UN INGLÉS, SABÍA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIÓ DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICIÓN HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES EUROPEAS, UNIVERSALES, PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS Y REGIONES. AYER TUVE EL ORGULLO Y LA SATISFACCIÓN DE ASISTIR A LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO CULTURAL BALEAR EN BRUSELAS, Y OÍ HABLAR EN MALLORQUÍN, QUE ES UNA VARIEDAD DEL CATALÁN, MI IDIOMA �8 MATERNO. A MÍ ME PARECIÓ QUE OYENDO ESTE ACENTO TAN PURO, PUESTO QUE ES MÁS PURO QUE EL CATALÁN YA QUE SE HA CONSERVADO MEJOR, A MÍ ME PARECIÓ VER EN AQUEL ACENTO Y EN EL HECHO DE QUE SE PRONUNCIASE EN BRUSELAS, LA GARANTÍA DE QUE LA EUROPA DE VERDAD ESTÁ NACIENDO. LA EUROPA DE LAS 1.000 CARAS, LA EUROPA QUE NOSOTROS REPRESENTAMOS. ¿ES ESO IMPOSIBLE. ES UN SUEÑO IMPOSIBLE? NO LO CREEMOS. SERÁ LARGO, ESO SÍ, UN LARGO VIAJE. PERO UN VIAJE APASIONANTE. EL NACIMIENTO DEL COMITÉ Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA EXPERIENCIA ACUMULADA NOS PERMITE, YA DESDE AHORA, PONER EN MARCHA LAS NUEVAS ORIENTACIONES NECESARIAS. LA ADMINISTRACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES AFRONTA UNA NUEVA ETAPA EN LA QUE DEBE PRIMAR UN FUNCIONAMIENTO MÁS EFICAZ, SIN INTERFERENCIAS EXTERNAS NI BLOQUEOS INTERNOS. EL RESPETO A LA LEGALIDAD, EL APROVECHAMIENTO DE LOS RECURSOS HUMANOS Y TECNOLÓGICOS, LA AUSTERIDAD PRESUPUESTARIA Y LA CONCERTACIÓN SINDICAL QUE SERAN ALGUNOS DE LOS EJES DE NUESTRA ACCIÓN A PARTIR DE AHORA. ESPERAMOS DE LOS FUNCIONARIOS UN ESPÍRITU DE TOTAL LEALTAD INSTITUCIONAL. �9 ES VOLUNTAD DE 'TODOS NOSOTROS EL OBTENER LA AUTONOMÍA ORGANIZATIVA Y PRESUPUESTARIA DE NUESTRO COMITÉ. ESTA PRESIDENCIA SE COMPROMETE A AVANZAR EN ESTE OBJETIVO DE FORMA PRIORITARIA. EL REGLAMENTO INTERIOR DEBE SER COMPLETADO Y PERFECCIONADO CON EL OBJETIVO DE ACELERAR LOS PROCEDIMIENTOS Y MEJORAR LOS SISTEMAS DE DECISIÓN DE NUESTROS ÓRGANOS. TAMBIÉN PARECE OPORTUNO REVISAR LA ESTRUCTURA DEL PRESUPUESTO Y SUS MODALIDADES DE EJECUCIÓN PARA GARANTIZAR SU AGILIDAD Y ADECUACIÓN A LAS NECESIDADES REALES. LA MESA DEL COMITÉ DEBE ASUMIR EL ROL DE MOTOR DEL DEBATE ORGANIZATIVO, POLÍTICO Y DE TOMA DE DECISIÓN, POTENCIANDO, SI ES PRECISO, ALGÚN GRUPO AD HOC COMO LOS QUE HAN VENIDO FUNCIONANDO, PARA RESOLVER CUESTIONES TÉCNICAS Y ADMINISTRATIVAS. EN CUANTO A NUESTRAS SESIONES, COMO LA DE HOY, DEBEMOS EMPLEARNOS A FONDO PARA CONVERTIR NUESTROS ENCUENTROS EN AUTÉNTICAS SESIONES DE DEBATE, INTERCAMBIO Y DECISIÓN. ESTO SIGNIFICA, SOBRETODO, UN INTENSO TRABAJO PREVIO, CON INFORMACIÓN DISTRIBUIDA CON TIEMPO SUFICIENTE Y UNA REVISIÓN ADECUADA DE LOS MECANISMOS Y TRÁMITES ESTABLECIDOS. EN EL GRUPO DE TRABAJO QUE SE CONSTITUYÓ AYER AL MEDIODÍA PARA ANALIZAR �10 LA PROPUESTA DEL AMIGO STINGL, ALCALDE DE GRAZ, SE LLEGÓ A LA CONCLUSIÓN, QUE VAMOS A APLICAR, DE QUE NO SE VAN A ACEPTAR REUNIONES DE LAS COMISIONES POSTERIORES A UN MES ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE ESTE PLENARIO. ES LA ÚNICA MANERA DE GARANTIZAR QUE LOS DOCUMENTOS SON TRADUCIDOS Y ENVIADOS A TIEMPO, Y VAMOS A EMPLEARNOS A FONDO EN ELLO. Es DECIR, PUEDEN HABER SESIONES DE CONCLUSIONES POSTERIORES A ÉSTA FECHA, PERO LOS PRESIDENTES Y LOS PONENTES DEBERÁN SABER QUE EL RESULTADO DE ESA COMISIÓN NO SE VERÁ EN EL SIGUIENTE PLENARIO SINO EN EL ULTERIOR. TODO ESTO PASA POR LA POSIBILIDAD DE RESPONSABILIZAR A LAS COMISIONES DE LOS INFORMES MÁS TÉCNICOS, LIBERANDO UNA PARTE SUSTANCIAL DEL TIEMPO DE LAS PLENARIAS QUE PODRÁN EMPLEARSE EN ACTIVIDADES DE MAYOR INTERÉS GENERAL. LA VISIBILIDAD DE LA ACCIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, DEBERÁ FORTALECERSE Y LA VALORACIÓN Y EL SEGUIMIENTO DE NUESTROS INFORMES DEBERÁ SER ANALIZADA CON POSTERIORIDAD. TENEMOS QUE TENER INFORMES DE SEGUIMIENTO DEL EFECTO DE NUESTRAS OPINIONES, PORQUE DE OTRO MODO VENIMOS AQUÍ A DISCUTIR ACALORADAMENTE UN PAPEL QUE APROBAMOS CON MÁS O MENOS VOTOS A FAVOR O EN CONTRA, PERO QUE LUEGO NO SABEMOS QUE EFECTO TIENE. Hoy SE VA A REPARTIR UN MAGNIFICO TRABAJO QUE RESUME EL EFECTO QUE HAN TENIDO LAS 74, CREO QUE SON, OPINIONES QUE HEMOS EMITIDO, PERO NOS GUSTARÍA, QUIZÁ A PARTIR DE ESE MAGNÍFICO �11 DOCUMENTO, UNA PUBLICACIÓN MÁS AUSTERA, MÁS SENCILLA PERO MÁS REGULAR SOBRE LAS PEQUEÑAS CONSECUENCIAS, LAS PEQUEÑAS ANÉCDOTAS 1 DE LA VIDA DE NUESTRAS OPINIONES EN EL SENO DE LAS INSTITUCIONES QUE NOS CONSULTAN: EL CONSEJO, LA COMISIÓN Y MAÑANA EL PARLAMENTO. HEMOS DE ASEGURAR TAMBIÉN LA INCIDENCIA DE NUESTRAS OPINIONES EN LOS DEBATES PRINCIPALES. Es NECESARIO REFORZAR EL RIGOR CON QUE NUESTRA FUNCIÓN PRINCIPAL -LA DE EMITIR INFORMES- SE LLEVE A CABO EN TODAS SUS FASES. VAMOS A ESTUDIAR LA OPTIMIZACIÓÑ DE LOS SISTEMAS DE COMUNICACIÓN ENTRE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES Y MUY EN ESPECIAL ENTRE LOS DE LAS COMISIONES. SOY UN CONVENCIDO DE QUE SE PUEDE MEJORAR MUCHO EN ESTO. DEBERÍAMOS CONSEGUIR UNA RED EUROPEA QUE CONECTE EFECTIVAMENTE TODOS LOS CENTROS LOCALES Y REGIONALES, DE ACUERDO CON LA DG XIII, QUE TIENE PROGRAMAS PARA ELLO, DE FORMA QUE CONSTITUYERAMOS UNA ESPECIE DE EURONET O EUROWEB, EN LA CUAL, LOS MIEMBROS DE NUESTRAS COMISIONES PUEDAN ENVIAR SUS ENMIENDAS Y RECIBIR SUS COMENTARIOS DE FORMA MUCHO MAS RÍGIDA Y CON COSTES MUCHO MENORES DE LOS QUE AHORA SOPORTAMOS PARA TRASLADARNOS. ESTE SISTEMA FACILITARÍA LA COMPATIBILIDAD ENTRE NUESTRO TRABAJO EUROPEO Y LA PROXIMIDAD QUE NUESTROS ELECTORES NOS EXIGEN COMO ALCALDES O PRESIDENTES. No SOMOS PARLAMENTARIOS, NO SOMOS PROFESIONALES DE LA REPRESENTACIÓN EN UN PARLAMENTO. SOMOS �12 GOBERNANTES. POR DEFINICIÓN SOMOS LOS REPRESENTANTES EUROPEOS MÁS NECESITADOS DE PERMANECER EN NUESTROS PUESTOS, CON MENOS OPCIONES DE MOVILIDAD. ESTA ES NUESTRA SERVIDUMBRE, PERO ESTA ES TAMBIÉN NUESTRA GRANDEZA. EN CUALQUIER CASO EL CONTACTO PERSONAL AQUÍ ES INSUSTITUIBLE. SI HEMOS DE CREAR (INA CULTURA REGIONAL EUROPEA. HAY OUE HACERLO TAMBIÉN COINCIDIENDO AQUÍ EN BRUSELAS, Y EN LOS PAÍSES QUE SUCESIVAMENTE VAN PRESIDIENDO EL CONSEJO EUROPEO. DEBEMOS CONOCERNOS LAS CARAS Y MIRARNOS A LOS OJOS CUANDO DISCUTIMOS LOS TEMAS QUE REALMENTE IMPORTAN EN EUROPA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES SE HA PRONUNCIADO A FAVOR DE SU RECONOCIMIENTO COMO INSTITUCIÓN EUROPEA. SABEMOS DE LAS DIFICULTADES QUE UNA PROPUESTA 'DE ESTE SIGNIFICADO POLÍTICO PUEDE ENCONTRAR PARA ALCANZAR UNA ACEPTACIÓN GENERAL, PERO VAMOS A PONER TODO NUESTRO EMPEÑO EN CONSEGUIRLO. NUESTRA AMBICIÓN ES LEGÍTIMA Y NADIE MEJOR QUE TODOS NOSOTROS, REPRESENTANTES DE INSTITUCIONES BÁSICAS, PUEDE DEFENDERLA. ÉSTA ES TAMBIÉN UNA APUESTA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR LA CONSOLIDACIÓN DE LA EUROPA PLURAL QUE REPRESENTAMOS, DE UNA EUROPA RESPETUOSA CON LOS HECHOS DIFERENCIALES Y COMPROMETIDA CON LA SUBSIDIARIEDAD. SOMOS JÓVENES, Y A PESAR DE ELLO PODEMOS YA PRESENTAR UN BALANCE DE UN BUEN INICIO. �13 REPRESENTAMOS A LOS GOBIERNOS MÁS INMEDIATOS Y ES LÓGICO QUE LOS DEMÁS REPRESENTANTES EUROPEOS TENGAN CON NOSOTROS UNA RELACIÓN QUE, FINALMENTE, SERÁ DE AMISTAD 1Y COOPERACIÓN, AUNQUE INICIALMENTE PUEDA HABER SIDO INCLUSO DE DESCONFIANZA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES RECONOCE LA PRIMACÍA INSTITUCIONAL DEL PARLAMENTO EUROPEO. QUE QUEDE CLARO. Y EN ESTE RECONOCIMIENTO VA IMPLÍCITA NUESTRA VOLUNTAD DE UN TRABAJO CONJUNTO Y DE UN DIÁLOGO PRODUCTIVO. LAS LEGITIMIDADES DEL PARLAMENTO Y LA DEL COMITÉ DE REGIONES SÓLO PUEDEN CONCEBIRSE COMO UNA SUMA ENRIQUECEDORA. QUEREMOS MULTIPLICAR NUESTROS CONTACTOS CON EL PARLAMENTO Y CON LA COMISIÓN Y ASIMISMO COMPATIBILIZAR NUESTRAS REUNIONES CON LA PRESENCIA DE LOS PARLAMENTARIOS Y MIEMBROS LA COMISIÓN EN BRUSELAS. MIRAREMOS DE HACER QUE NUESTRAS , SESIONES COINCIDAN CON EL ÚLTIMO DE LOS DÍAS EN QUE EL PARLAMENTO SE REUNE AQUÍ ANTES DE IR A ESTRASBURGO O DESPUÉS DE IR A ESTRASBURGO TAMBIÉN ES NUESTRO PROPÓSITO EL ABUNDAR EN LA POLÍTICA DE PRESENCIAS SIGNIFICATIVAS EN NUESTRAS ASAMBLEAS. COMO YA COMENZAMOS A HACER EN LA PRIMERA PARTE DEL MANDATO. NUESTRA REPRESENTACIÓN ES MÁS HETEROGÉNEA Y ALEATORIA QUE LA DEL PARLAMENTO Y POR ELLO DIFERENTE: NUNCA PODRÁ HABER TANTAS CIRCUNSCRIPCIONES EUROPEAS COMO REGIONES Y CIUDADES HAY. LOS �14 CIUDADANOS DE LOS TERRITORIOS 1 QUE REPRESENTAMOS CUENTAN CON NUESTRA VOZ EN EL CONCIERTO EUROPEO, PARA TRANSMITIR SUS EXIGENCIAS CON UN ACENTO ESPECÍFICO QUE INCREMENTA EL VALOR DE SU PRESENCIA. AL FINAL VOY A HACER UNA PROPUESTA, EN ESTE SENTIDO, CONCRETA QUE DEBEREMOS IR MADURANDO Y DISCUTIENDO. HOY DEBEMOS MANTENER LA UNIDAD QUE NOS HACE FUERTES, EL RESPETO QUE NOS HACE ACEPTABLES Y LA SINGULARIDAD QUE NOS HACE INSUSTITUIBLES: LA PARTICIPACIÓN DEL COMITÉ DE 1 LAS REGIONES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO SE AGOTA CON SU INTERVENCIÓN EN EL PROCESO DECISORIO COMO ÓRGANO CONSULTIVO. EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ CONVENCIDO DE SU POTENCIAL EN EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN DE LA UNIÓN PARA FACILITAR EL CONOCIMIENTO Y LA COOPERACIÓN ENTRE LOS DISTINTOS TERRITORIOS, AYUDANDO A HACER UNA EUROPA DESDE ABAJO. No DE ARRIBA A ABAJO SINO DE ABAJO HACIA ARRIBA. LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁN EN LAS MEJORES CONDICIONES PARA EXPLICAR LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, PARA ESTABLECER LOS ESLABONES NECESARIOS PARA PALIAR EL TEMIDO DÉFICIT • DEMOCRÁTICO. �15 DEBEMOS GARANTIZAR NUESTRA INCIDENCIA EN TEMAS DE ENORME IMPORTANCIA ESTRATÉGICA PARA NUESTRAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES, Y ESTOS SON: LA COHESIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL, EL EMPLEO, LAS GRANDES INFRAESTRUCTURAS Y EL MEDIO AMBIENTE, LOS PROBLEMAS URBANOS (QUE QUEDARON AUSENTES, DESGRACIADAMENTE, DE LA DECLARACIÓN QUE HICIMOS EN CATANIA PARA ENTREGAR EN TORINO, DE ACUERDO CON LAS RESOLUCIONES DE NUESTRA COMISIÓN RELATIVA AL TEMA URBANO, PERO QUE VAMOS A INCLUIR EN NUESTRO DISCURSO FRENTE A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL) Y LAS RELACIONES INSTITUCIONALES ENTRE TODOS LOS NIVELES DE GOBIERNO. HEMOS DICHO EN ESTE FORO, DE FORMA REPETIDA, QUE NUESTRA CARTA DE IDENTIDAD ERA Y ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. TODOS RECORDARAN QUE KLAUS HÁNSCH, PRESIDENTE DEI. PARLAMENTO, NOS DIJO EN ESTA MISMA SALA, QUE NOSOTROS NO ERAMOS LOS DEPOSITARIOS ÚNICOS, NO ERAMOS LOS PROPIETARIOS MONOPOLISTAS DE ESTE PRINCIPIO. TENÍA RAZÓN. DEBEMOS COMPARTIR ESE PRINCIPIO. PERO ESTE ES PARA NOSOTROS UN EJE VERTEBRADOR INELUDIBLE DEL CONJUNTO DE NUESTRA ACTIVIDAD. LA SUBSIDIARIEDAD ES UN CRITERIO POLÍTICO, NO UN PRINCIPIO JURÍDICO CERRADO Y FORMAL. ¡ ESTÁ BASADO EN EL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS Y COMPLEMENTADO POR LOS PRINCIPIOS DE EFICACIA, JUSTICIA O EQUIDAD Y EL PRINCIPIO FUNDAMENTAL DE LEALTAD¡CONSTITUCIONAL O RESPONSABILIDAD. �16 LA BUNDESTRAUER DE LA CUAL HABLA LA DOCTRINA FEDERAL ALEMANA. Es DECIR, LA NECESIDAD Y LA POSIBILIDAD DE QUE CADA UNA DE LAS PARTES REPRESENTE AL TODO Y DE QUE ACTÚE SIEMPRE CON AUTONOMÍA EN FUNCIÓN DE LA PROXIMIDAD PERO REPRESENTANDO A LOS INTERESES GENERALES, RESPETANDO LOS INTERESES GENERALES. DEBEMOS MANTENER CON TOZUDEZ EL REFORZAMIENTO DE LA PROXIMIDAD EN EL ESPÍRITU DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EL PRESIDENTE SANTER EN SU INTERVENCIÓN ANTE ESTE MISMO COMITÉ DE LAS REGIONES EL 21 DE SEPTIEMBRE DE 1995, ESTABLECÍA CRITERIOS DE GRAN INTERÉS QUE QUIERO RECORDARLES: • LA RELACIÓN SUBSIDIARIEljAD-PROXIMIDAD, • EL CARÁCTER DE NORMA DE CONDUCTA DE ESTE PRINCIPIO, MÁS POLÍTICO QUE JURÍDICO • NO SE TRATA DE ESTABLECER UN CATÁLOGO CERRADO DE COMPETENCIAS POR NIVELES, QUE SERÍA IMPOSIBLE DE APLICAR EN TODOS LOS PAÍSES EUROPEOS CON UNIFORMIDAD, SINO DE ESTABLECER UN CRITERIO PARA REPARTIR ESAS COMPETENCIAS. • LA NECESIDAD DE SOLUCIONAR LA CONTRADICCIÓN ENTRE EL PREÁMBULO DEL TRATADO DV MAASTRICHT Y EL ARTÍCULO 3B, MÁS RESTRICTIVO, • 1 LA ESTRECHA RELACIÓN ENTRE SUBSIDIARIEDAD-PROXIMIDAD POR UN LADO Y DEMOCRACIA POR OTRO. �17 EL COMITÉ DE LAS REGIONES QUIER CONSOLIDAR Y REFORZAR SU PAPEL DE PORTAVOZ DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. PARA GARANTIZAR UNA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, NOSOTROS DEFENDEMOS QUE EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD SEA INSEPARABLE DEL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN EUROPEA. ESTE PRINCIPIO SUPONE UNA CONTRIBUCIÓN AL REFUERZO DE LA LEGITIMIDAD DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓN. TAMBIÉN ESTA SUBSIDIARIEDAD PUDE ALZARSE COMO GARANTÍA CONTRA ALGUNOS EXCESOS DE LA ACCIÓN COMUNITARIA Y CONTRA LAS INQUIETUDES QUE GENERA LA BUROCRACIA. TODO ELLO SIGNIFICA POR TANTO QUE LOS PODERES PÚBLICOS MAS PRÓXIMOS DEBEN PARTICIPAR ACTIVA Y PLENAMLNTE EN EL PROCESO DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE NOS LLEVARÁ A LA NUEVA DEFINICIÓN DE EUROPA. NO VA A SER NADA FÁCIL. ESTE ES UN EMPEÑO QUE HOY POR HOY ENCUENTRA SUS DIFICULTADES, PERO, ES TAN RAZONABLE QUE NUESTRAS ASPIRACIONES SE ABRIRÁN PASO SIN DUDA EN LA ETAPA pUE SE INICIA. PARTICIPAR SIN COMPLICAR: ESTE ES NUESTRO RETO (ES DECIR, SIN COMPLICAR MÁS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD NOS EXIGE, AÑADIENDO SOLUCIONES Y NO PROBLEMAS). �18 EN ESTE SENTIDO QUEREMOS MANIFESTAR NUESTRO MÁS FIRME APOYO A LA LEGÍTIMA DEMANDA DEL PARLAMEN» EUROPEO DE OBTENER UNA MAYOR REPRESENTACIÓN EN EL SENO DE LA C I.G. . SOMOS LOS ALIADOS NATURALES DEL PARLAMENTO EN ESTE PROCESO QUE SE INICIA. SIN LA PRESENCIA DE REGIONES Y CIUDADES, DIFÍCILMENTE EDIFICAREMOS LA EUROPA QUE TODOS DESEAMOS PARA LA CIUDADANÍA. EN ESTA LÍNEA DEFENDEMOS QUE LA CARTA DE LA AUTONOMÍA LOCAL SEA INCORPORADA EN EL CUERPO DEL NUEVO TRATADO, Y DEFENDEMOS TAMBIÉN, EN ESTE PROCESO, QUE LA EUROPA DE LAS REGIONES SE ABRA PASO CON TODA LA DIGNIDAD QUE LE CORRESPONDE. LA EUROPA QUE ESTAMOS EDIFICANDO NO PUEDE IGNORARSE, Y DEBE RESPETAR TODAS Y CADA UNA DE LAS PARTICULARIDADES CULTURALES Y LINGUÍSTICAS QUE LE SON ESENCIALES, COMO YA HICIMOS EN LA DECLARACIÓN QUE APROBAMOS EN CATANIA. LA SOCIEDAD CIVIL, Y ESTO ES ENORMEMENTE IMPORTANTE, ES UN CONCEPTO PROGRESIVO, DEL QUE CIUDADES Y REGIONES SON MÁS FÁCILMENTE REFLEJO QUE LAS NACIONES Y LA UNIÓN. LA SOCIEDAD CIVIL NO ES EL BLANCO DEL NEGRO DEL ESTADO, SINO UN ESTADIO 'FRENTE A UNA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA CON DIVERSOS NIVELES QUE PROGRESIVAMENTE SE ALEJAN Y GANAN EN GENERALIDAD PERDIENDO EN PROXIMIDAD. �19 LA CIVILIZACIÓN EUROPEA ES PORTADORA DE VALORES HUMANISTAS DE LOS QUE ESTA SOCIEDAD ES SU MÁS FORMIDABLE PROTAGONISTA. ESTA CIUDADANÍA ES LA QUE PUEDE DOTAR DE UN ALMA 1 A EUROPA QUE TODAVÍA NO ÉS MÁS QUE UNA ADMIRABLE MÁQUINA MODERNA. DICHO DE OTRO MODO: LA AUTONOMÍA DEL CIUDADANO, SU LIBERTAD, SU INTIMIDAD Y SU SEGURIDAD EXIGEN, ANTE TODO, PODERES LOCALES Y REGIONALES AUTÓNOMOS, EXIGENI IDENTIDAD CULTURAL Y ENTORNO CONTROLABLE. "EUROPA Y MI BÁRRIO", PARECE SER EL LEMA QUE DEBERíAMOS ESCRIBIR EN NUESTRAS BANDERAS. NUESTROS CIUDADANOS QUIEREN MÁS EUROPA Y MÁS PROXIMIDAD AL MISMO TIEMPO, EN PALABRAS DE FELIPE GONZÁLEZ, ¶'EL ESCEPTICISMO DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS NO PROVIENE DE UN EXCESO DE EUROPA, SINO DE UNA CARENCIA DE EUROPA PARA AFRONTAR LO QUE QUEREMOS COMO EUROPEOS". Y YO AÑADIRÍA: PARA SER ALGUIEN EN BOSNIA, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA COMPETENCIA ECONÓMICA INTERNACIONAL, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA LUCHA CONTRA EL TERRORISMO Y CONTRA EL NARCOTRÁFICO, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA. SIN EMBARGO, AÚN CON TODO ESTO, UN REFERÉNDUM SOBRE ESTA EUROPA SE PERDERÍA SI NO FUERAMOS CAPACES DE CONSTRUIR ESA EUROPA GENERAL DESDE ABAJO, DESDE NUESTRO ACENTO Y CON NUESTRO ACENTO, DESDE NUESTRO IDIOMA Y 1 CON NUESTRO IDIOMA. �20 NUESTRO COMITÉ DEBE ENCONTRAR SV LUGAR EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. Y ESE LUGAR DEBE SER RESPETADO !SI LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA QUIERE ARRAIGAR REALMENTE ENTRE NUESTROS CONCIUDADANOS. LA SEMANA PRÓXIMA EN TURÍN EMPIEZA LA PARA REVISAR EL TRATADO DE LA UNIÓN. NUESTRO DICTÁMEN HA SIDO TRANSMITIDO Y TENEMOS NOTÍCIAS DE QUE LA PRESIDENCIA ITALIANA, A TRAVÉS DE LA SRA. AGNELLI (CON UNA LARGA EXPERIEN4IA COMO ALCALDESA), HA DESTACADO ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO E "PAPEL ESENCIAL DE LOS PODERES TERRITORIALES EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA". AYER MISMO, CON LA PRESENCIA DEL MINISTRO ITALIANO DE RELACIONES CON EUROPA, ES DECIR, CON EL MINISTRO DE LA PRESIDENCIA EUROPEA PUDIMOS COMPROBAR EL INTERÉS DE LA ACTUAL PRESIDENCIA POR ESCUCHARNOS Y TUVIMOS LA POSIBILIDAD DE UNA CONEXIÓN QUE YO CREO QUE SERÁ POSITIVA EL DÍA 28 EN TURÍN CON LA PRESIDENCIA EUROPEA DIRECTAMENTE. SEGUIREMOS ATENTOS AL DESARROLLÓ DE LA CONFERENCIA, ESFORZÁNDONOS EN LLEVAR A ADELANTE NUESTRAS PROPUESTAS SOBRE LA BASE DE DOS PRINCIPIOS: (A) NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FUERZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNERABLES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 o 444, COMO USTEDES QUIERAN, HOMBRES Y MUJERES EUROPEOS, ELEGIDOS EN REGIONES O CIUDADES, DE DERECHA O DE IZQUIERDA, DE CULTURA ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA O MEDITERRÁNEA, O A VECES DE UNA MEZCLA DE ELLAS. �21 (B) No SOMOS NI PROFESIONALMENTE REPRESENTANTES EN EUROPA, COMO LOS PARLAMENTARIOS EUROPEOS; NI PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS MIEMBROS Y LOS EMPLEADOS DE LA COMISIÓN Y DE LAS DEMÁS INSTITUCIONES EUROPEAS: SOMOS PERSONAS QUE EJERCEMOS EL GOBIERNO, A NIVEL LOCAL, EN ALGUNO DE LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN. SOMOS GOBERNANTES O CONCEJALES ELECTOS. TODO ELLO HACEN NUESTRA TAREA DIFÍCIL PERO REALMENTE ATRACTIVA, MÁS FIABLE: SOSPECHO QUE NUESTROS CIUDADANOS VAN A ENTENDERLO ASÍ DE UNA MANERA PROGRESIVA. NUESTRA MISIÓN PRINCIPAL ES OPINAR SOBRE LOS TEMAS QUE NOS AFECTAN, TAL COMO NOS SON SOMETIDOS POR LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. Y HACERLO EN TIEMPO Y FORMA, Y HACE/LO BIEN. INFORMALMENTE, PERO NO CON MENOR TRASCENDENCIA, AL CONTRARIO, NUESTRAS REUNIONES SE HAN CONVERTIDO EN UN INTERESANTÍSIMO FORO EUROPEO. ESCUCHAMOS OPINIONES DE LOS DIRIGENTES Y REPRESENTANTES DE LA UNIÓN Y ELLOS ESCUCHAN LAS NUESTRAS. TENEMOS MUCHO QUE OBTENER DE ESE CONTACTO INFORMAL. NUESTRA MISIÓN COMPLEMENTARIA PUEDE SER TAMBIÉN, LA DE CREAR POCO A POCO UN LENGUAJE EUROPEO AL NIVEL MÁS PRÓXIMO DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, INTERCAMBIAR INFORMACIÓN ENTRE NOSOTROS, COMPARAR NUESTROS �22 SISTEMAS Y NUESTROS ESTÁNDARES, IR CREANDO UNA CULTURA DE LA ADMINISTRACIÓN TERRITORIAL EUROPEA, RESPETANDO SU DIVERSIDAD PERO CREANDO VÍAS DE COMPETENCIA Y DE COLABORACIÓN, EN BENEFICIO DE NUESTROS CIUDADANOS. ENTRE NUESTROS OBJETIVOS DEBE ESTAR EL DE AVANZAR EN LA DEFINICIÓN DE LA " EUROPA DE LAS REGIONES", A TRAVÉS DE UN DIÁLOGO PERMANENTE CON LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y CON LA PARTICIPACIÓN DE TODOS LOS PODERES TERRITORIALES. VAMOS A TRABAJAR EN UNA CONFERENCIA DE REGIONES, PREFERENTEMENTE A MITAD DEL 97, QUE PUEDA SERVIR DE INTERLOCUCIÓN BÁSICA PERO SOBRETODO DE ESCENARIO QUE PRESIONE, MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE, SOBRE EL DEBATE DE LA REVISIÓN DEL1 TRATADO Y A LA CONFIGURACIÓN DE LA FUTURA EUROPA. EN EUROPA, AHORA MISMO, HAY 'UN NÚMERO CONTABLE, UN NÚMERO CUANTITATIVAMENTE ASUMIBLE DE REGIONES, POR ENCIMA DE 100, PERO NO MUY POR ENCIMA DE 100, DEBERÍAMOS COGER LOS CRITERIOS DE EUROSTAT. Y HAY UN NÚMERO CONSIDERABLEMENTE REDUCIDO TAMBIÉN DE CIUDADES DE MÁS DE MEDIO MILLÓN DE HABITANTES, Y HAY UN NÚMERO MUY GRANDE DE PEQUEÑAS ADMINISTRACIONES LOCALES O TERRITORIALES PERO QUE ESTÁN BIEN REPRESENTADAS EN SUS FEDERÁCIONES REGIONALES O NACIONALES Y, POR TANTO, ES POSIBLE PENSAR EN UNA REUNIÓN DE LAS REGIONES DE EUROPA ��V«r*Zk lé¿ ^^x^^ DECLARACION DE PASQUAL MARAGALL PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BRUSELAS, 21 DE MARZO DE 1 1996 �1. (IN TRODUCCIÓN) SRES. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS ANOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. ES UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. UN HONOR Y UNA GRAN SATISFACCIÓN PARA QUIEN INICIÓ SU ACTIVIDAD POLÍTICA LUCHANDO CONTRA UNA DICTADURA QUE TRATÓ DE ELIMINAR LA PERSONALIDAD DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES QUE SOJUZGABA; UN SISTEMA POLÍTICO QUE CONSIDERABA LAS CIUDADES LUGARES SOSPECHOSOS DONDE LOS SÚBDITOS APRENDÍAN A SER CIUDADANOS, A SER HOMBRES Y MUJERES LIBRES. LOS CATALANES, LOS ESPAÑOLES, VEÍAMOS EUROPA COMO UNA PROMESA DE LIBERTAD DE LA QUE NUESTRO PAÍS HABÍA SIDO APARTADO POR UN RÉGIMEN INDIGNO. COMPRENDERÁN USTEDES MI EMOCIÓN AL PRESIDIR UNA ALTA INSTITUCIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA DONDE LA ESPAÑA DEMOCRATICA Y AUTONOMISTA ES UN MIEMBRO LEAL Y RESPETADO. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON qL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA ¡DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DIA SONARON �3 SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIEN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SIRAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HOY LA MAYOR ORGÁNIZACION DE PODERES TERRITORIALES DE NUESTRO CONINENTE QUE ME HOMO EN PRESIDIR Y QUE TANTO HA APORTADO EN SU HISTORIA A ESTA GRAN TAREA QUE ES LA CONSTRUCCION EUROPEA. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES I-IA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR: • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA Y TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO IiEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • IMPULSAR LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES DE LA REFORMA !DEL TRATADO DE M AASTRICII. CONSOLIDAR EL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ EN LL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �4 2. (EL COMITÉ DE LAS REGIONES Y LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA) EL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS `ORIGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE { RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DIA EN QUE NOS .SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS Que ESPAÑOLES O DANESES....NUESTRO VALOR ANADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS P(LTTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS �5 ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE ÉUROPA. ¿QUE ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CIVICO INSCRITO EN SUS PAREDES (TEATRO BELLINI, UNIVERSIDAD BENEDICTINA, TRAS DOS TERREMOTOS, UN VOLCAN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ULTIMOS TRES SIGLOS. LA QUE ENCONTRAREMOS EL DIA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO TRIUNFANTE EN LA CAPITAL DE LOS SABOYA Y AUTOR DEL PALACIO REAL DE MADRID . EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO ENORMEMENTE DISTINTAS t Y A VECES ENFRENTADAS QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA CON ILUSION Y TEMOR AL MISMO TIEMPO EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVIA MAS GRANDE Y MAS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUES), Y SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGION-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE �6 PRESIDE (UN IRLANDES) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASION DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUBSTANCIAL PARA 1 LA ELABORACION DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR MEJOR GOBIERNO. DEL MISMO MODO EUROPA SON LAS ISLAS DEL BALTICO Y EL ESTOCOLMO QUE LANZO EN DICIEMBRE EL LLAMADO 'RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UNA AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ELLAS DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENT , COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS 'TENER EN BARCE A NA, LOS DIAS 7,8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN ". SI UNO TOMA EL TREN DEL SUR DESDE ESTOCOLMO Y EN VEZ DE IR A LA FANTASTICA GÓTEBORG DE BENGT QLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VÈZ DE ESO SE VA A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARACTER DE LA VIDA, DE LA �7 MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEORICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL SABRA QUE SHAKESPEARE, UN INGLES, SABIA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIO DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICION HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS. ¿ES IMPOSIBLE?. NO LO CREEMOS. SERA LARGO, ESO SI, UN LARGO VIAJE. UN VIAJE APASIONANTE. 3. (ORGANIzACIÓN INTERNA) 3.1. (ADMINISTRACIÓN) EL NACIMIENTO DEL COMI'I'E Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA �23 QUE TENGA EL TESTIMONIO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE LOS REPRESENTANTES DE LAS PEQUEÑAS CIUDADES Y DE LAS FEDERACIONES QUE LAS REÚNEN. ES POSIBLE PENSAR EN ESE ESCENARIO, Y, ESE ESCENARIO, SI REALMENTE ACABAMOS DECIDIENDO CONSTRUIRLO VA A PESAR MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE SOBRE LA PROPIA REVISIÓN DEL TRATADO MÁS DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PREVEER O DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PLANIFICAR. UN ESCRITOR ESPAÑOL DEL S. XVII DIJO UNA VEZ QUE, LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. Y COMENTÁBAMOS CON LOS COMPAÑEROS QUE TENÍA A LADO Y LADO, QUE, MUCHAS VECES LA CULTURA EUROPEA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO SE HACE SOBRE LA BASE, NO SÓLO DE IDIOMAS DIFERENTES SINO DE ESTRUCTURAS MENTALES DIFERENTES Y DE DISCURSOS DIFERENTES: LOS MEDITERRÁNEOS MÁS LARGOS; LOS INGLESES MUCHO MÁS CONTUNDENTES, MUCHO MÁS ARTICULADOS EN EL ARTE DE LA DIÁLECTICA; LOS ALEMANES MUY PRECISOS, A VECES TAMBIÉN UN POCO LARGOS; EN FIN, LOS GRIEGOS NO SÓLO CON UN TONO DISTINTO SINO TAMBIÉN CON UNA ESTRUCTURA LÓGICA DIFERENTE. BIEN, LO QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO AQUÍ, ENTRE TODOS, ES UN NUEVO LENGUAJE EUROPEO, Y HOY ME HE PERMITIDO ABUSAR DE SU TIEMPO PORQUE ME PARECÍA PRECISO HACERLO, AUNQUE SEA UNA VEZ CADA DOS AÑOS. LES PROMETO DE TODOS MODOS QUE, LA FRASE DE QUEVEDO, NUESTRO ESCRITOR BARROCO, LA VOY A TENER EN CUENTA LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4387 Title A name given to the resource Transcripció del discurs pronunciat per l'alcalde en la investidura com a president del Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Acció política Relacions Internacionals Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1482/19960418d_00721.pdf ef31100b3bdcebb18e7606f4511ee2ea PDF Text Text CONFERENCIA DE COPENHAGUE CON MOTIVO DEL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL LA AUTONOMÍA LOCAL EN EUROPA: LA CARTA COMO MECANISMO DEMOCRÁTICO DE PROMOCIÓN DE LA SUBSIDIARIEDAD. INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL, PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y ALCALDE DE BARCELONA COPENHAGUE, 18 DE ABRIL DE 1996 �SEÑOR ALCALDE, SEÑOR PRESIDENTE,ESTIMADOS COLEGAS Y AMIGOS, Es PARA MÍ UNA ENORME SATISFACCIÓN ENCONTRARME HOY ENTRE TODOS USTEDES, COMO ALCALDE, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNIÓN EUROPEA, PARA CONMEMORAR EL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL. LA CARTA ES EL PRIMER INSTRUMENTO JURÍDICO DE CARÁCTER MULTILATERAL QUE DEFINE EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA LOCAL, PRINCIPIO FUNDAMENTAL PARA TODOS AQUELLOS QUE ESTAMOS COMPROMETIDOS EN LA DEFENSA DE LA DEMOCRACIA, LAS LIBERTADES Y LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. QUIERO FELICITAR A LA PRESIDENCIA DANESA DEL CONSEJO DE EUROPA, POR ESTA INICIATIVA, RECORDANDO QUE DINAMARCA FUE UNO DE LOS PRIMEROS PAÍSES QUE RATIFICÓ LA CARTA. POR SUPUESTO HAGO EXTENSIVA ESTA FELICITACIÓN AL CONSEJO DE EUROPA, LA ORGANIZACIÓN REPRESENTATIVA DE LA GRAN EUROPA Y TAMBIÉN AL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, CUYOS MÁXIMOS DIRIGENTES, TCHERNOFF Y HOFMANN, HAN TENIDO UN RELEVANTE PAPEL EN ESTE ENCUENTRO. 2 �Los MÁS DE DOSCIENTOS ELECTOS LOCALES REUNIDOS HOY EN COPENHAGUE, ENTRE LOS CUALES QUIERO DESTACAR AL ALCALDE DE LA CIUDAD QUE NOS ACOGE, EL SR. JENS KRAMER MIKKELSEN, SON UNA PRUEBA PALPABLE DEL INMENSO VALOR QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL TIENE PARA TODOS NOSOTROS. PERMÍTANME QUE LES HABLE EN PRIMER LUGAR COMO PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, LA MAYOR ORGANIZACIÓN DE PODERES TERRITORIALES DEL CONTINENTE EUROPEO, FUNDADA EN 1951 CON EL OBJETIVO DE PROMOVER LA AUTONOMÍA LOCAL Y FAVORECER LA PRESENCIA DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA CARTA DE VERSALLES, ADOPTADA POR NUESTROS PREDECESORES EN 1953, SENTÓ LAS BASES DE LO QUE 30 AÑOS MÁS TARDE HABRÍA DE SER LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL. Los PRINCIPIOS DE VERSALLES, QUE CONSTITUYEN EL CORAZÓN DE LA CARTA, SIGUEN ESTANDO MÁS QUE NUNCA DE ACTUALIDAD: DEFENSA DE LAS LIBERTADES MUNICIPALES, QUE CONSTITUYEN EL FUNDAMENTO DEL ESTADO. LIBERTAD ADMINISTRATIVA DE LOS PODERES LOCALES EN EL MARCO DEL RESPETO A LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS. 3 �DERECHO A DISPONER DE RECURSOS PROPIOS SUFICIENTES PARA PODER EJERCER LAS COMPETENCIAS ATRIIBUIDAS. ESTA ES LA ESENCIA DE LA CARTA, INDISOCIABLE DE LA NOCIÓN DE SUBSIDIARIEDAD Y POR TANTO DE UNA ENORME IMPORTANCIA IDEOLÓGICA Y A NIVEL DE LOS PRINCIPIOS GENERALES, PERO TAMBIÉN DE UNA GRAN TRASCENDENCIA PRÁCTICA. EL CMRE FUE, DESDE SU CREACIÓN EL ABANDERADO DE LA AUTONOMÍA LOCAL, PRIMERO EN SOLITARIO Y DESPUÉS CON LA CONFERENCIA, PERMANENTE DE PODERES LOCALES Y REGIONALES, ACTUALMENTE CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES EN LO CONCERNIENTE A LOS PRINCIPIOS GENERALES, LA CARTA ES PERFECTAMENTE COHERENTE CON EL NACIMIENTO EN MAASTRICHT DE UNA EUROPA TERRITORIAL, DOTADA, SEGÚN EL ARTÍCULO 198-A DEL TRATADO DE LA UNIÓN, DE UN ÓRGANO DONDE ESTÁN REPRESENTADOS MUNICIPIOS Y REGIONES. EL HECHO DE QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL NACIERA EN EL ÁMBITO MÁS AMPLIO DEL CONSEJO DE EUROPA, NO HACE SINO REFORZAR SUS POSIBILIDADES DE FUTURO. EUROPA NO PUEDE IGNORAR QUE SU PROPIA CONFIGURACIÓN ESTÁ LIGADA, EN EL PASADO Y EN EL FUTURO, A LA MARCHA DE SU POTENTÍSIMO SISTEMA DE CIUDADES. 4 �EL ARTICULADO DE LA CARTA, QUE ESTABLECE EL RECONOCIMIENTO DE LA AUTONOMÍA LOCAL POR LAS LEYES INTERNAS DE CADA PAÍS Y, A SER POSIBLE, POR LOS TEXTOS CONSTITUCIONALES, LA DEFINE COMO "EL DERECHO Y LA CAPACIDAD EFECTIVA DE LAS ENTIDADES LOCALES DE ORDENAR Y GESTIONAR UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS ASUNTOS PÚBLICOS, EN EL MARCO DE LA LEY, BAJO SU PROPIA RESPONSABILIDAD Y EN BENEFICIO DE SUS HABITANTES". PARTIENDO DEL HECHO QUE EL EJERCICIO DE LAS COMPETENCIAS PÚBLICAS "DEBE INCUMBIR PREFERENTEMENTE A LAS AUTORIDADES MÁS CERCANAS A LOS CIUDADANOS", LA CARTA DICE QUE DICHAS COMPETENCIAS "NO PUEDEN SER PUESTAS EN TELA DE JUICIO NI LIMITADAS POR OTRA AUTORIDAD CENTRAL O REGIONAL. MÁS QUE DENTRO DEL ÁMBITO DE LA LEY" LA CARTA GARANTIZA ASIMISMO LA PROPORCIONALIDAD ENTRE LOS RECURSOS FINANCIEROS Y LAS COMPETENCIAS Y RECOGE EL DERECHO DE LOS ENTES LOCALES A UTILIZAR LOS RECURSOS JURISDICCIONALES "A FIN DE ASEGURAR EL LIBRE EJERCICIO DE SUS COMPETENCIAS Y DEL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE AUTONOMÍA LOCAL CONSAGRADOS EN LA CONSTITUCIÓN O EN LA LEGISLACIÓN INTERNA". EN LA ACTUALIDAD LA CARTA HA SIDO RATIFICADA POR 26 PAÍSES MIEMBROS DEL CONSEJO DE EUROPA, ENTRE ELLOS 11 DE LOS 15 PAÍSES MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA. DEBEMOS ESTAR ORGULLOSOS DEL LARGO CAMINO RECORRIDO EN DIEZ AÑOS, A PESAR DE QUE, COMO PRESIDENTE DE UN ÓRGANO DE LA UNIÓN EUROPEA, DEBA LAMENTAR QUE BÉLGICA, FRANCIA, IRLANDA Y EL REINO UNIDO, NO SE �HAYAN SUMADO TODAVÍA A ESTE MOVIMIENTO. QUIERO DESTACAR LA ENORME LABOR DE CONCIENCIACIÓN QUE NUESTROS AMIGOS ELECTOS LOCALES DE ESTOS PAÍSES REALIZAN EN ESTE SENTIDO Y ANIMARLES A CONTINUAR CON SU ACCIÓN. No DEBEMOS OLVIDAR, SIN EMBARGO, QUE EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS NO ES SUFICIENTE. ES NECESARIO QUE SIGAMOS TRABAJANDO ATENTAMENTE PARA ASEGURAR EL RESPETO EFECTIVO DE LA AUTONOMÍA LOCAL ESPECIALMENTE EN LO REFERENTE A: * LA IGUAL DIGNIDAD DEL CONJUNTO DE LOS PODERES TERRITORIALES * EL DERECHO A DISPONER DE LOS RECURSOS FINANCIEROS SUFICIENTES * LA REAL APLICACIÓN, DE ABAJO ARRIBA, DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ESTE ES EL MENSAJE QUE, COMO ALCALDE DE BARCELONA, PRESIDENTE DEL CMRE Y RECIENTEMENTE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES .ME COMPROMETO EN DEFENDER. PERMITANME AHORA QUE ME CENTRE EN EL ÁMBITO DE LA UNIÓN EUROPEA. ESTAMOS VIVIENDO UN MOMENTO CRUCIAL CON LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT, UN MOMENTO QUE DEBEMOS APROVECHAR PARA HACER OIR NUESTRA VOZ. LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LA REGIONES FUE UN IMPORTANTE PASO ADELANTE, PERO EL 6 �SIGUIENTE PASO ES DEJAR DE SER UN ORGANO CONSULTIVO PARA PASAR A SER UNA INSTITUCIÓN DE LA UNIÓN, LOS MIEMBROS DEL COMITÉ, DESDE NUESTRA DIVERSIDAD LOCALREGIONAL, NACIONAL Y DE PERTENENCIA POLÍTICA, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE PODEMOS HACER MUCHO POR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS QUE CONSAGRA EL TRATADO Y POR EL DESARROLLO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O PROXIMIDAD. LA CIUDADANIA EUROPEA QUE NOSOTROS ENTENDEMOS NO SE LIMITA A LA POSESIÓN DE UNA NACIONALIDAD EN ALGUNO DE LOS PAISES INTEGRANTES Y A LA LIBERTAD DE CIRCULACIÓN A TRAVÉS DE ÉSTOS. ESTA ES LA INTERPRE TACIÓN LIMITATIVA DEL TRATADO DE LA UNIÓN. PARA NOSOTROS LA CLAVE DE LA FUTURA EUROPA SE ESTA DIRIMIENDO EN LAS CALLES DE CADA UNA DE NUESTRAS CIUDADES, EN LA CONVIVENCIA ENTRE LOS INDIVIDUOS QUE LAS PUEBLAN, EN SU CAPACIDAD DE ENTENDIMIENTO Y DE SUPERACIÓN DE LAS DIFERENCIAS QUE LES SEPARAN. LOS PODERES LOCALES AFRONTAMOS DIARIAMENTE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA A TRAVÉS DE NUESTRA IMPLICACIÓN EN LAS TAREAS DE COHESIÓN SOCIAL. NUESTROS ESCENARIOS SON, A MENUDO, LOS MÁS DIRECTOS Y LOS MÁS DRAMÁTICOS, PERO TAMBIÉN SON LOS ESCENARIOS MÁS REALES, LOS QUE PRODUCEN RESULTADOS TANGIBLES Y SATISFACCIONES INCONMENSURABLES. 7 �ESTA ES LA CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDADANÍA QUE NOS INTERESA,Y ÉSTA ES LA RAZÓN POR LA QUE DEBE OIRSE NUESTRA VOZ. EL PASADO DÍA 29 DE MARZO SE INAUGURÓ EN TURÍN LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO. EN DICHA CIUDAD TUVIMOS OCASIÓN DE INTERCAMBIAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA CON LA PRESIDENCIA ITALIANA A TRAVÉS DE LA MINISTRO SUSANNA AGNELLI, QUIÉN EN SU INTERVENCIÓN DIJO TEXTUALMENTE: Nos ENCONTRAMOS HOY RECORRIENDO UNA ETAPA DE UN CAMINO QUE SE ANUNCIA LARGO Y DIFÍCIL Y QUE DEBERÁ CONCILIAR EL ASENTAMIENTO INSTIUCIONAL DE LA UNIÓN PARA DAR MAYOR EFICACIA A SUS INSTANCIAS CENTRALES Y, AL MISMO TIEMPO RELANZAR EN EL NIVEL COMUNITARIO LA AUTONOMÍA LOCAL EN UN MARCO DE MAYOR INTEGRACIÓN Y DIÁLOGO, ESTE RETO DE RENOVACIÓN, QUE DEBE CONCILIAR EL REFORZAMIENTO DE LA UNIÓN CON SU DESENTRALIZACIÓN A NIVEL NORMATIVO Y DECISIONAL, SE INTRODUJO EN EL TRATADO DE MAASTRICHT, CON EL RECONOCIMIENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD COMO LÍNEA MAESTRA DE LA A CCIÓN COMUNITARIA. SIMPLIFICACIÓN NORMATIVA, SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD DEBERÍAN SER LOS EJES, QUE BIEN APLICADOS, NOS LLEVARÍAN A UNA MEJORA EFECTIVA DE LA ACCIÓN COMUNITARIA, PERMITIENDO, EN UN MARCO DE INTEGRACIÓN Y COORDINACIÓN, LA PLENA EXPRESIÓN DE UNA 8 �AMPLIA GAMA DE ACTUACIONES A NIVEL EUROPEO, NACIONAL, REGIONAL Y LOCAL." LA SUBSIDIARIEDA.D ESTÁ ASOCIADA A NUESTRA FORMA DE ENTENDER LA CIUDADANÍA EUROPEA. SOLO UNA EUROPA QUE RESPETE LA PROXIMIDAD DE LAS DECISIONES ESTARÁ LEGITIMADA PARA RESOLVER LAS GRANDES CUESTIONES GLOBALES DESDE POSICIONES CENTRALIZADAS. EL CIUDADANO QUIERE MAS EUROPA, PERO QUIERE TAMBIÉN MAS CERCANÍA EN LA SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS DESDE SU CREACIÓN, EN MARZO DE 1994, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO PARA TENER UNA INCIDENCIA EN TODO EL PROCESO DE REVISIÓN DEL TRATADO. DESDE SU COMISIÓN DE ASUNTOS INSTITUCIONALES SE ELABORÓ UN DICTÁMEN, EL LLAMADO DICTÁMEN PUJOL, SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL, QUE RECOGE LAS DEMANDAS ESENCIALES DEL CDR AL RESPECTO. ESTE DOCUMENTO FUE ENTREGADO AL GRUPO DE REFLEXIÓN QUE PREPARÓ EL DOCUMENTO BASE PARA LA CIG. POSTERIORMENTE, EL PASADO MES DE MARZO, EN CATANIA, EL COMITÉ ADOPTÓ UNA DECLARACIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL., QUE FUE ENTREGADA A LA PRESIDENCIA ITALIANA. 9 �EN AMBOS DOCUMENTOS SE RECOGE LA DEMANDA DE QUE LOS PRINCIPIOS DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL, SEAN EXPLÍCITAMENTE RECOGIDOS EN EL REDACTADO DEL TRATADO. ESTA PETICIÓN FUE APOYADA POR LA TOTALIDAD DE LOS MIEMBROS DEL CDR, ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL COMITÉ DE LAS REGIONES DEBE ESTABLECER UNA LÍNEA DE COOPERACIÓN CON EL CPLRE. DURANTE LA PLENARIA DEL MES DE ENERO, TUVIMOS EL PLACER DE CONTAR CON LA PRESENCIA DEL PRESIDENTE TCHERNOFF Y HE SABIDO QUE LA CÁMARA DE LAS REGIONES, PRESIDIDA POR MI BUEN AMIGO CLAUDE HAEGI, ESTÁ REFLEXIONANDO SOBRE LA ELABORACIÓN DE UNA CARTA DE AUTONOMÍA REGIONAL. ESTA ES UNA INICIATIVA DE GRAN IMPORTANCIA QUE PARTIENDO DEL MODELO DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL , CONTRIBUIRÁ A REFORZAR LA AUTONOMÍA TERRITORIAL Y LA COOPERACIÓN ENTRE TODOS LOS NIVELES DE LOS PODERES TERRITORIALES. EN DEFINITIVA CONTRIBUIRÁ A MEJORAR NUESTRA EFICACIA Y POR TANTO EL BIENESTAR DE NUESTROS CIUDADANOS. LES PROPONGO QUE UNAMOS ESFUERZOS, EL COMITÉ DE LAS REGIONES NO DEBE ENCERRARSE EN LA EUROPA DE LOS 15, USTEDES HAN DE SER NUESTRA PUERTA ABIERTA A LAS REGIONES Y MUNICIPIOS DE EUROPA CENTRAL Y DEL ESTE, PORQUE TODOS NOSOTROS SOMOS MENSAJEROS DE LAS INQUIETUDES Y DE LAS ESPERANZAS DE NUESTROS CIUDADANOS Y POR TANTO DEBEMOS LLEVAR ESTA EUROPA HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DE SU TERRITORIO. 10 �LA INFLUENCIA DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL ES ENORME PARA LOS EUROPEOS, PERO TAMBIÉN SE HA CONVERTIDO EN UN ELEMENTO DE REFERENCIA Y ESTUDIO EN PAÍSES LATINOAMERICANOS Y DE OTROS CONTINENTES. EN ESTE SENTIDO, QUIERO ACABAR MI INTERVENCIÓN REITERANDO MI COMPROMISO PERSONAL E INSTITUCIONAL POR LA DEFENSA DE LA AUTONOMÍA LOCAL Y ANUNCIÁNDOLES QUE EL PRÓXIMO MES DE JUNIO EN ISTAMBUL, TANTO EN LA ASAMBLEA MUNDIAL DE CIUDADES Y AUTORIDADES LOCALES, COMO EN LA CONFERENCIA HABITAT II PROPONDRÉ QUE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL SEAN RECONOCIDOS POR LAS NACIONES UNIDAS, Y PUEDAN SER EXTENDIDOS AL CONJUNTO DEL PLANETA. GRACIAS POR SU ATENCIÓN. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4388 Title A name given to the resource Conferencia de Copenhague en motivo del décimo aniversario de la Carta Europea de la Autonomia Local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Copenhague Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Relacions Internacionals Municipis Acció política Subsidiarietat Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1483/19960422d_00723_LD.pdf 18e03c3aedbff2924c40e57b3a70c264 PDF Text Text CONFERENCIA AL CERCLE D'ECONOMIA �Barcelona: projectcs pcr al scgle XXI. L'aposta logística. Conferencia de !'Alcalde al Cercle d'Economia. 22 d'abril de 1996 - Moltes gnkies. El primer que ens podríem preguntar és que vol dir logística, pcrque aquí hi ha rnolta gent que ho sap, i millor que jo. Em penso que amb un públic tan extens i tan dívers com aquest és de rigor que primer detineixi l'objecte del meu parlament. Logística, entenc jo, que no sóc un expert, vol dir l'analisi deis moviments de les persones, de les coses, pero també de les idees, de tot alió que és immaterial, del diner, en un determinat territori, en una determinada ciutat, en una determinada regió. Avui parlarem d'una ciutat, que és la ciutat de Barcelona. Evidentment, parlarem de la ciutat reaL no del municipi. Mirarem de saber quins són els projectes que tencn a veure amb que aquest territori funcioni bé, i funcioni bé en relació amb tots aquells territoris més grans als quals pertany: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Vull agrair al Cercle que hagi mantingut una curiositat intel·lectual, quasi política --en el millor sentit de la paraula--, sobre aqu9stes qüestions. Cree que, en alguna mesura, necessitem tornar a tenir el paper que el Cercle va fer al principi deis anys 70. Estem en un període no u, caminem cap al segle XXI, i probablement ens falta una renovació d'idees com les que aleshores va representar aquella mena de doll d'aigua fresca que va ser el fet que hi hagués gent de la societat civil que es plantegés com havia de ser aquesta ciutat, amb plantejaments que no eren els oticials i que van trencar motiles i obrir portes i finestres. - El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o un seguit de desitjos encadenats di~1cils d'aconseguir. Tot al contrari. Són els projectes que Barcelona ha d'afrontar per al canvi de mi l·lenni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tota !'arca metropolitana, i per aixo els hem de tenir ben pensats i definits. Aquesta no és una atirmació gratuita ni molt¡ menys retórica. Si en el marc deis Jocs Olímpics vam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" i �dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenill\1 l'oportunitat de conso lidar el que ens hem guanyat i, sobretoL donar un pas endqvant clarament decisiu. Si abans deis .loes estavem convent;uts que teníem un lloc destacat i una veu própia, els projectes que afrontcm ara han de confirmar que realment "estem on ens pensavem que estavem", i que podem estar encara millor. Barcelona --i dient Barcelona vull dir l'area, o la regió metropolit~na; després veurem la di fcrencia-no vol perdre el tren. Ara que hem aconseguit tcnir l'estació, el punt de partida, hem d'agafar definitivament el tren que ens ha,de portar més enllú. 1.- "La scgona gran transformació" .... Les grans tites que han marcat els canvis de ¡Barcelona en el darrer segle, i que han determina! en hona mesura el deseJ¡lvolupament de la ciutat, s'han ' les estructures económiques i caracteritzat per una repercussió evident dn urbanístiques. Les exposicions de 1888 i 1929 van ser un canvi important, pero en horra mesura limitat i centrat a parcel·les ~oncretes. És en el marc deis .Toes Olímpics i en la decada deis 80 quan Barcelona empren una transformació amb vocació global. Fa quinze anys, Barcelona havia de fcr un gran esfort; per a posar al dia la seva estructura urbana i avan<;:ar cap a un teixit méf coherent, organitzat i integrat. En poc temps s'ha donat un tomb espectacular a Ilorganització urbana. S'ha constru"it una infrastructura basica com són les Rondes, :s'ha recupera! el front de mar, s'ha ' definit la fl·ontera de muntanya amb Collsdrola, s'han potenciat noves arces urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transfonnació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permes posar progrés. Paral-lelament als projectes Barcelona ha planificat i previst d'operacions que configuren el que Barcelona". les bases per a una nova etapa de canv1 1 "olímpiq", i en bona mesura gracies a ells, les no~es fites, dissenyant un conjunt en diem ;1a "segona gran transformació de Els projectes sobre els que avui reí1exionem són el nucl i d'aqucsta nova etapa. Són projectes referenciats, que no dclimitats físicament, entre la serra de Collserola, el Llobregat, el Besós i el mar. Estem parlant d'una zona on viu el 8% de la població es pan yola --més del 10% si parl~m de la població metropolitana--, on s'ubica més del 20% del sector industria) i es genera el 15% del producte interior brut ( PIB). 2 �El criteri amb que Barcelona afronta aquest repte és un plantejament global, format per diversos elements que es coordiner~ en un objectiu comú . i\.quest és el model que Barcelona ha de seguir i que tar~ bons resultats ha gcnerat: el del consens, la coordinació d'esfor~os, b compli~itat d'agents públics i privats pero amb un liderat institucional necessari per assegurar l'impuls. Sempre he dil que el gran secret de l'exit o~ímpic de Barcelona va ser que un projecte nacional i d'Estat com els .loes va s~r liderat pel poder més petit i més proxim, el de la ciutat. Aixo va permetre que ¡Ja ciutat no fos utilitzada, sinó que fos transformada. - L'Administració local ha evidenciat la sev* valua i la capacitat de generar iniciatives, i ha de mantenir una partici~ació preeminent: el principi de subsidiarietat també ha de ser aplicable al camp de les in !'rastructures i els grans projectes. L'Administració local ha de tenir, seg ur. competencia tecnica i moral per intervenir-hi, i no descartar en cap cas la ¡possibilitat que tingui reconegudes competencies reals i lega lment establertes. Per deixar-ho ciar, la Carta Municipal que ~c tualment estem debatent incloura referencies explícites a la participació directa ~e I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de l ~s intl·astructures existents i en els organismes que més específicament cls han dq dirigir. Mentre a la banda del Llobrcgat l'argument¡ és la intcnnodalitat i la logística, juntament amb l'especificitat i el tractament ¡del medí natural, a l'al tra frontera ¡ fluvial, el Besos, l'argument és el de la reg~neració, en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pel ~ dos rius barcelonins, retlecteix la vocació globalitzadora que té la segona gratl transformació de Barcelona i de l'area metropo litana. Ja saben que aquestes dues conques tluvials l~an estat el lloc pel qual la historia ha entrat en el pla de Barcelona. Llevat del que hagi pogut passar després de la construcció de l'aeroport i del port, des del pupt de vista de connexió terrestre de Barcelona amb el conjunt de la península ibhica no ha passat res que no hagi estat per aquests dos estrets ; des de les guerrb fins a l'aigua i el gas, des de les torres de l'electricitat tl ns als rius, les autopistjes --que es van multip!icant-- i les línies ferroviaries --que també es van increm4ntat-- . Aquests dos espais són, per tant, les nostres arteries, fonamentals perque e! cap, el cor i el cos d'aquesta ciutat funcionin. La creació d'una autoritat única del transport, ~ 1 túnel d'Horta, el C)uart Cinturó, el replantejament de la política de peatges i les actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'arJa del Llobregat, són elements que, 3 �entre les seves múltiples repercussions, teneq un denominador comú : incideixen directament i decisivament en l'articulació d~ l sistema mctropolita. i en la seva plena consolidació. Aquest és un l~tctor que no podcm obviar en <lap moment. Ens trobem amb un fet ara més palpable qu e mai: la realítat de Barcelona és intennunicipaL multiterritorial, metropolitana. Aquesta dimensió ~s especialment cvícknt en el repte que Barcelona afl·onta en el camp de les infra~tructurcs. Que vol dir aixó? En primer !loe, i com a orientació global, que cal tcnír molta cura que les infrastructures no trasbalsin el model territori~l que necessitem . En segon lloc, que el s projectes que Barcel~na té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que s'e~tá duent a termc. Conseqüentment, cal pensar. obertament, sense prejudicis 1'Ílal lixats pero amb la sinceritat necessaria, en la possibílitat de reconsiderar !el paper i el dimcnsionament deis organismes que !'han d'aplicar. I entre aquesis organismes es troben les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les difcrcnts instítucions i agents actuants. l. l.- La realitat mct ropolitana Barcelona ha estat durant molt tcmps, com <'eía el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de ríu a ríu estesa". També ho havia !!lit abans Mossen Cinto Verdaguer. Barcelona no ha pcrdut aquest scntit, ben al contrari, ha estat aixó el que l'ha reforvada progressivament. Ara bé, el que en podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" (la "ciutat viscuda") esta ana1 t cada cop més lluny. Vull definir aquí, pcr l'ús d'aquesta xerrada, i sense pretensió de crear ciencia pero per utilitat d'aquesta hora i mitja que ssarem plegats, el que entenc per area i el que entenc per regió. Si haguéssim de definir el que és Shanghai, o el que és París o Londres o Boston, probablement no podríem limitar-nos al que e.s matematics en diuen un escalar, a un número, una xifra, una població, una ex ter sió. Probablement necessitaríem un vector de més d'un i de dos elements, de tre~. Si haguéssim de dclinir el que és demograficament i J'ísicamcnt Barcelona, lhauríem d'utilitzar tres elements d'aquest vector. L'element "C", ciutat; l'elemeht "M", metrópolis, i l'elerncnt "R", regió. Nosaltres, que hem provat de fer aqU¡esta deíinició --pnque vam tenir �l'encárrec de Nacíons Unides de fer l'Urban S~rvey, l'cstudi de les ciutats del món 1 quant a poblacíó í ind icadors demogn.Hics, t~sics i económics més irnportants-- , nosaltres. dic . vam veure que si no teníem ! tres dimensions de cada ciutat no podíem anar més ll uny. ,... No cal que e ls exp liqui que la Barcelona ref!l té 3,1 milions d'habi tants en una arca d'uns 470 Km2 i Madrid té 3,1 miliods en una área de 600 Km2. En la primera, pero, hi ha trenta-tres municipis, i ~n la segona n'hi ha un. Si anem a Saragossa, e l municipi té 1.000 km2, pejro probablemcnt no és una área metropolitana; és molt més gran que una arca metropolitana, peró hi ha molt terreny comú i rural que no formaria part est~ctament del que podríem anomenar arca metropolitana. Per tant, area metro¡j>olitana. connurbació, ciutat real, metrópoli , en el cas de Saragossa seria mepys que un municipi, en el cas de Madrid seria bastant semblant a un municip t i en el cas de Barcelona són trenta ' 111UI11C lp!S . Per tant, traiem-nos del cap que !'arca metrqpolitana és un problema polític. El que esta plantejat no és un problema polítici és un problema de llenguatge que hem de traslladar a la política. L'Estatut d9 Catalunya ja va reconeixer el fet metropolita, pero tot el que ha vingut desp~és de l'Estatut no ho ha reconegut pro u, sobretot a partir de 1987. · - 1 ara entrem en el concepte de regió metrqpolitana, aquest tercer element del vector que va més enlla de la continu"itat fí~ica peró que es manté di ntre de la unitat de mercat. El mercat diari, de treball~ de transport i de residencia, esta format per aquell territori en el qua! la ge~t treballa, pel qua! diariament es desplaya. Hi ha uns percentatges que estadís ~icament estan servint per decidir si un municipi és metropolita: els científics flUe ho valoren consideren que el cankter metropolita es crea quan un 15, un o un 30 per cent deis moviments es fan "tallant el cordó", ja sigui per anar a ¡ treballar o per rebre normalment població activa; aquestes dades serien el qu~ ens fa pensar que aqucll municipi forma part d'una ciutat real més gran que ell mateix. 2g i La regió metropolitana va molt més enlla df l "continu" normal tlsic, d'aquesta Barcelona del Llobregat i del Besos. La regi<!> metropolitana travessa la Serra de Collserola, i probablement la del Garrat~ i l'~stret de Montgat, i se'n va a trobar unes ciutats que són la segona corona metrop~litana amb personalitat propia. Són ciutats que van de Mataró a Vilanova pas~ant per Vilafranca, per Terrassa i Sabadell, per Granollers i per altres ciutats, potser de menor entitat pero també amb forta significació. Aquestes ciutats, a diferencia de les que formen l'area metropolitana estricta, són ciutats que tenen d'alguna forma el seu propi !"hinterland", depenent també de les 5 �seves dimensions. Per exemple, Sabadell és e 1 casc urbà estricte, el municipi, i en canvi Terrassa té camp a córrer, té molt més terreny: la mancomunitat va ser un intent de compartir aquest camp que tenia T rrassa. Aniríem veient cada una de les situacions. i En conjunt, aquesta regió formada per l'àrea metropolitana més les polaritats de la segona corona metropolitana ens porta a 1.500 km 2 . i una població de 4,5 milions. Per tant, a una ciutat que ja es pot comparar, no a Londres, com he tingut ocasió de comparar-la aquesta setmana, pelò sí amb la majoria de les grans ciutats milionàries europees. Fa 43 anys que es va aprovar el Pla Comarcal, que és el que va crear el que després va ser definit com a Corporació Metropolitana. Han passat molts anys però la democràcia encara no ho ha reconegjat del tot, i això que l'Estatut sí que ho reconeix com a necessitat però sense dir-n. els límits. Catalunya no pot viure sense aquesta Barcelona gran, sense dedicar una atenció específica a aquesta Barcelona real, més gran que el propi municipi. 2.- Els projectes Parlem ara de les infrastructures a les quals v1ll dedicar una atenció. Per dur a terme els reptes del segle XXI hepi de treballar a partir d'uns criteris bàsics per garantir un nivell òptim de qualitat Els espais naturals no poden acabar degradats. El planejament i l'execució dels projectes no pot oblidar l'equació entre progrés urbanístic i econòmic, d'una banda, i degradació ambiental d'una altra. Persones com en Ramon Folch, i d'altres, han demostrat tot el contrari: treballar sense pensar en l'entorn, o, pitjor encara, treballar "contral' l'entorn, no només és injustificable sinó que ja no és rendible, ni socialment n econòmicament. No podem malversar territori. Desgraciadament, els darrers anys a Catalunya s'han posat en pràctica algunes polítigpes urbanístiques, especialment en matèria d'infrastructures, que, al marge la seva necessitat i rendibilitat, no s'han caracteritzat per l'estalvi en l'ocupació territorial. .io m'esvero cada vegada que veig el consum d'espai dels postres intercanviadors d'autopistes. Està molt bé que en els Monegros, en espais on el sòl és absolutament abundant, passi això, i fins i tot que pugui passar en carreteres exteriors al que és una configuració urbana, el que és lU ciutat real, pero no pot passar a 4 �l'cntorn de les ciutats. Suposem el nord d~ Girona; en aquests intcrcanvis que s'hi han fct, per !'arribada de l'autovia d~ Banyoles i pcr la cunnexió de la Nacional 11, hi ha un consum de l'espai que jo cree que el fcm amb el sentit comú d'un nen de cinc anys. Hi ha un excés de consum de l'espai. hi ha una malversació de territori. El que s'ha fet en un territori com el que nosaltre · tenim, i no estic assenyalant ningú, ha estat una tradició de la projecció de les obres públiques que no ha tingut en compte el fet que l'ús del territori havia de ser una mica més contingut. Tercer criteri: s'ha de generar "més ciutat '. No es pot caure en una ordenació 1 urbana i territorial que suposi fer "una peqiferia de la pcri láia". He m de saber compaginar l'entorn i el territori amb les ryecessitats urbanes i económiques. 1 Aquests serien els principis que hauríem de tenir en compte en el moment de comenc;ar a analitzar les infl·astructures neces ~ aries. Si Catalunya, i més concretament la regió metropolitana de Barcelona, estan practicament equiparades amb la Unió Euro¡pea. tant en nivel! de renda com en generació de riquesa --i estic parlant de mi Uanes de la Unió-- . és ciar que la dotació d'infrastructures lli té molt a veure ... i 'encara ha de ser més decisiva. Podríem parlar un moment, encara que nmw!s sigui de passada, pcrc¡uc no seria just no fer-ho, de quin és !'impacte que a ¡uest conjunt d'infrastructures i el creixement economic que s'hi ha de de~env olupar poden tcnir sobre les diferencies socials. Aquests dies s'ha par!* d'uns estudis realitzats per una institució privada pero molt meritoria que tr9balla d'una forma molt positiva en la nostra ciutat, en el camp de Benestar SociaL i per tant no vull deixar d'aturarm'hi. L'Área Metropolitana de Barcelona, tan fragil:com és, ha estat capa<; tanmateix de 1 fer una Enqucsta Metropolitana cada 3-4 an~s, i aquesta enquesta ens diu, entre d'altres coses, que esta passant amb les diferencies socials a la ciutat real de Barcelona. Només ho apunto, ho deixo sobre IIa taula, són coses que s'han d'haver dit i després ja les analitzarem amb més det~ll, i si hi ha temps de fer un debat dones possiblement el farem. L'Enquesta Metropolitana no sembla que lligui amb els resultats de l'enquesta esmentada abans: 'i no dóna el resultat d'una creixent 1 diferenciació social o dualització de la nq;tra ciutat barcclonina real, de la Barcelona gran. No és així. Més aviat el condari, es dóna la tendencia a una certa homogeneHzació. Tanco aquest parentesi per seguir endavant ~obre els projectes : primer parlarem de les xarxes, després parlarem del Besos i fínalment del Llobregat. 1 1 t 7 1 • ~ �- 2. I. Xarxes: La xarxa ferroviaria És un deis elements claus per a l'area de B< rcelona. No només pcr a l'area de Barcelona, és clau per a tota Europa. Ja saben vostes que Europa esta patint un9 congestió en aquests mapes tant bonics que es fan ara sobre !'existencia de ¡ les zones més dcnsi ficades de la "lotaringia" industrial del continent. És aque~ta mena de riu que baixa des del sud-est brit~mic i Londres, entra pcr Holanda, ~a i:-.:a pel Rin i s' introdu eix a través del Rhone i fins al nord d'Italia, amb el triangl~ famós que formen Genova, Mila i Torí, i que té un bra~ que baixa pcr la costa nprd-oriental de la península iberica, que som nosaltres. Aquí és on som, aquesta ésjla realitat que estem vivint. Ocia que Europa esta patint de congestió eh aquesta area. Europa esta patint 1 d'excés de camions, d'excés de vol~ també r d'alguns problemes de congcstió ferroviaria, en tot l'eix Rhin-Rhone. Es una pr~oc upació constan( de les autoritats europees en aquest moment que a nosaltres ~ns afecta i que a nos<lltres ens pot beneficiar. Estem parlant amb coniian<;a i este¡11 parlant amb lotes les cartes sobre la taula: ens pot beneíiciar en la mesura ~ue nosaltres encara no estem tan congestionats com alguns ports, aeroports 10 carreteres europees. En aquests corredors, potser nosaltrcs podem oferir uns c(l stos de congestió més baixos. No es pot entrar a la regió del Po venint de Londres i passar per Barcelona per carretera. Pero sí que es pot fer per mar, o PF aire o. encara, telcmaticament. I encara anant per terra, en el tn'tnsit de :.eterminades mercader ies. Hi ha mercaderies que arriben físicament a Bar~.. elona pero que es despatxen a Rotterdam, perquc allí són més efica<;os. Pero per fer aixo hem de tenir les estructures, j1em de tenir els túnels que haguem de tenir --que ara diré quins són--, l'accé$ ferroviari a l'aeroport que seria necessari, els accessos al port i el moviment ~-~rroviari de mercaderies óptim, una bona solució al problema del cordó mediterra i, un canal ferroviari del Llobregat, una solució pel corredor del Valles i, per el scomptat, i aixó és central, una concepció completa del punt crucial de tot aix,~, que és la Sagrera. - Els túnels.- Dos túnels ferroviaris travesse1~ actualment la ciutat. 1 aixó és una sort; Madrid no ho té, Madrid té un sol t( 11el que travcssa des de Chamartín iins a Atocha. Nosaltres tenim dos túncls en ample iberic i amb l'estació Sants com a nucli centra l. Tenint en comp ~e que l'estació de la Sagrera haun't 8 �de ser un nou punt d'enlla<; de les línie ~ de rodalies i regionals i que s'hi 1 sumara !'alta velocitat. caldn't disposar robablement d'un tercer corredor. Avan<;o en aquesta intervenció meva, qw vol ser una mica provocativa, que vol ser per obrir temes i no pas pcr tanca -ne cap encara, av<uwo que des del meu punt de vista el corredor s'hauria de i'fr aprofitant !'actual túnel que arriba fins a l'Estació de Fran¡;a (ramal Glories~, molt poc utilitzat --és el que en deiem graficament "la pera", perque la fo rma que té és aquesta, donant la volta al Pare de la Ciutadella-- , i creant ¡un túnel nou, probablement de 2'7 quilometres, sota el front 1itoral, tíns al M ~rrot, per poder arribar a l'aeroport. - 1 - L'aeroport.- L'aeroport demana una ac'P essibilitat ferroviaria amp lia. Per garantir tots els enlla¡;os caldrú duplicar l'qctual via única, fer una variant de la línia de la costa que passi per l'aeroport i preveure el pas de !'alta veloc itat. La intermodalitat és la base d'aquest mode~. L'aeroport tindrá. aixL una nova estació de sis vi es (4 d'ample iberic i 2 ~·ample internacional) integrada en l'edifíci de la terminal que es vagi desenv<)lupant. Tots els trens regionals o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tin lran parada a l'acroport. 1 - Les mercaderies i el port.- L'estació de ctan Tunis és el punt clau. S'han de 1 millorar les connexions entre tots cls eleqnents del port, integrant-los en una anella ferroviaria consti tu"Ida per dos nous laccessos, l'un seguint el desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexi~ directa entre Can Tunis i la nova terminal de contenidors del Moll Sud. P~r ccrt, no sé si vostes coneixen la nova terminal del port, per descomptat qfe alguns sí, pero si no la coneixen els recomanaria que la visitessin. 1 1 Aquestes són les noves realitats de Bar~elona, aquí és "on ens juguem les faves" d'una forma molt directa. Aquq;tes zones d'activitats logístiques, aquestes tcrminals de contenidors que el ibarceloní no coneix potser prou. A més, l'ampliació del port preveu una nova estació de mercaderies, term inal de l'accés en ample internacional. El día 15 d'abril va sortir en proves el prilmer tren complet de contenidors de Barcelona a. Madrid. Aixo ~ls ~embla~a estrany, peró és aixi: . ha estat Barcelona qu1 ha creat a Madnd, tmalme~t, una duana, un punt d'arnbada del port de Barcelona. O sigui, el port de Barqelona és ara el port de Madrid en el sentit que té un sistema de trens cotjnplets cada nit, que s'inaugurara oficialmcnt d'aquí uns dics quan les pro~es que s'estan fent demostrin que realrnent va bé --el dia 15 va sortir el p~imer tren, pero aixo no vol dir que estigui totalment operatiu-- . El tren va fins a Azuqueca, a la província de Guadalajara, a les portes de Madrid. 9 �Barcelona no sera tot el que pot ser logísticament. i en delínitiva com a ciutat, si no és capa¡; de fer arribar els seus servei~ líns a la porta del consumidor. l el consumidor nostre és la península iberica n el seu conjunt. pcró també el cor d'Europa. Pensin que Rotterdam en aquest moment és el port de Mi la, ja ho he dit alguna vegada anteriormcnt: no és Gcnova, és búsicamciJt Rotterdam. Pensil~ que Rotterdam avan<;a pel Rhin i 4stú preocupant-sc d'anar més enlla, ! d'enllayar amb el Danubi i fer arribar¡ els seus trcns. i a partir d'aquí possiblemcnt barcasses, pcrque les seves rercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, no tinguin una lhmtera. I nofaltres, mcntre, no teníem un tren complet fins a Madrid. Ara el tenim. i en qquest cas és un tren privat, tot i que !'empresa que l'ha creat té presencia públilca. El port hi és. la Zona Franca hi és, la Renie hi és; pero en definitiva es tr~cta d'una iniciativa privada que ha costal moltíssim d'arrancar pcrquc aquestes idees noves. tant cvidents com són, tant óbvies. tanmateix es troben an~b les resistencics d'operadors que estan acostumats a actuar d'una altra fonm~. 1 Els die, perla seva tranquilitat, que també lhi ha un altre tren que va a Lisboa i "Leixoes" , que és el port d'Oporto, cad1 nit: que n'hi ha un altre que va a Metz, que és el cor d'Europa, cada nit; i qpe d'altres aniran sortint. Pero s'han d'anar creant els punts d'arribada, s'ha d'al1ar buscant la demanda com ha fet Rotterdam des de Üt molts anys; els hol~ndesos fa molts scgles que viucn d'una bona logística, i són la gcnt que viueh millor d'Europa. ja ho sabem. Tornem a la llista d'estructures necessaries: - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicar {'actual via doble entre Ca: telldefels i El Prat, i construir la variant cap a l'aeroport. Canal terroviari del Llobregat.- Els trens !de mercaderies hauran d'entrar tots per !'interior, pero a partir de Martorell anlran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma logística del Delta sense interierencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a l'acroport i de les mercaderie~ en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En !total, dones, caldra construir, igual com ara s'esta construint !'autovía del mate dret del Llobregat, 4 noves vies (dos de cada ample) des ele Castellbisbal t1ns al Port, seguint el Llobregat. 1 1 En aquesta qüestió els meus tecnics són nfolt especílícs en el sentit que no es pot malversar territori i que s'han de ~a lvar fronteres corporatives d'uns ministeris amb uns altres, o deis operador$ ferroviaris amb els ruters. Hem de ser capayos de ter com altres pai"sos civi ~itzats han let, definir una xarxa de serveis en la qua! la ruta i la t'errovia ipuguin coexistir de forma que la 1 ro �- utilització de sól sigui la mínima, en una area en la quaL com sahem, com he dit abans, e l sól és molt car. Aquí és on e~ demostrara el que és un Estat fort necessari, lleuger i intel·ligent, no una smnf! d'autoritats que defcnscn els seus territoris a costa del contribuent. .. i de l'ent~ rn. - - Corredor del Valles.- Pantl·lela a la línia d~ble actual Mollet-E! Papiol caldra construir-ne una altra en ample internacior1aL per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat: que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta nova línia es creara l'estació ldel Valles peral TGV. - La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pe1 oés el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelqna. Concebuda com una estació intermodal (amb quatre nivclls) --esta ldemostrat que infrastructures com aquesta funcionen millor si tenen un cara< ter compacte--. concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i !'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en substitució de Sant Andrcu Comtal), la terminal del corredor mediterrani. i !'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a l'aeroport.. a la xarxa de metro i a la xarxa viaria. i incorporara una estació d'autobusqs, un servei de taxi i un aparcament de cotxes. Barcelona aeroport i ferroviaria tlexibilitat Lió. té ciares les pnontats en l'arribada de !'alta velocitat: Sagrera, Valles, per aquest ordre. A ~xí s'ha de configurar una anella d'ample internacional i alta ~elocitat. Aquest esquema permet i efectivitat, i és el que s'esta d.hsenvolupant en ciutats com París o La xarxa viaria Els darrers anys hem aconseguit la constru~ció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitan~s. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit una intensitat de transit notable. He m superat els 100.000 v~hicles/dia a la Ronda Litoral i hem arribat als 140.000 d'intensitat mitja diaria a 1~ Ronda de Da! t. No hi cap carretera d'Espanya ni cap vía urbana que doni aqt~esta intensitat. Cal ler tl·ont a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen, en un marc de creixement constant de la mobilitat. En aquest camp haurem de treballar tant o niés el sojt com el hard, en la gestió del trimsit que hi passa, que és més complexa: des del punt de vista de les actituds 11 �i deis incentius, peró més senzilla des del nunt de vista de l'eng.inyeria, de la inversió. S'haurá de treballar en els dos camps~ l, evidentment, l'elemcnt fonamcntal de la qit.estió són els preus, l'incentiu més potent. Un incentiu encara més potent, perr que s'ha d'utilitzar amb molt de compte, és la prohibició. Nosaltres prohibintm el pas deis camions perque les Rondes no estan pensades per aixo. Les Ron~es estan atraient una bona part del transit ( 10.000 vchicles cliaris) que hi passa itugint ele la B-30, pel fet que les Rondes no tenen peatge i la B-30 sí. Aban~ un senyor que anava de Lleida a Mataró a portar uns vedclls anava per clalt, i ~ra passa pcr la Ronda del Litoral i s'estimba. No es tan fetes les Rondes per aixct i per tant ho prohi birem en el se u di a. Pero no ho farem sense una !larga explicaJió ni sense que abans els gestors d'aquests itineraris alternatius que estan impe~i ts per !'existencia de peatges prou importants no Ü1cin amb nosaltres l'esfor<; d ~ disminuir aquests peatges per tal que aquests scnyors trobin la ruta natural se*se un cost, sense una penalització excessiva. En aixo ja hi estan treballant Carm~ San Miguel i l'amic Basáñez, i ben aviat, espero, ens podran donar alguna notíci ~ positiva en aquest scntit. Aixo no vol dír una ofensiva generalitzada per la ~neva part contra tots els peatges existents. Compte amb fcr modi1icacions e¡1 aquest sentit. que probablement serien molt benvingudes, i nosaltres no descat1em que es facin. pcrque óbviament tot aixo s'ha de treballar mantenint l'equinibri económic i linancer de les explotacions, que estan donant un bon resultat 1en aquesta materia. 1 Quan veiem la intensitat de tránsit en el tún ~l de Vallvidrera. ens sorprenem de fins a quin punt és possible que hi hagi un1s Rondes com les que teni m, ben plenes, i en canvi un magnífic túnel que f ompleix una funció molt similar enregistri una baixíssima intensitat per mor ¡ del peatge que s'ha de pagar per finan~ar la invcrsió. r.a inversió, com voslés s~ben molt bé, va ser Ida primer per una empresa privada i després recuperada per I'Ajuntament --que va rescatar-ne la concessió pagant a tots els provei"dors i a jtots els obligacionistes que teníem estesos per tota Espanya-- , i un cop recuperaqa pe! sector públic, l'Ajuntament ho va regalar a la Generalitat (es va quedar un te~<; de les accions i en ~a regalar dos ter<;os) a canvi que fes les inversions que equivalien al valor d'aquelles accions durant un número determinat d'anys. Inversiops que tinalment es van fcr, com és bcn notori, perque el túnel está funcionant. 1 'fambé s'ha de dir que es van fer a credit, i nQ amb carrec al capital, pero en tot cas es va fer i el túnel esta funcionant, pero ¡amb la hipoteca d'un peatge potser una mica massa alt, contra el qual jo avui no aixeco cap bandera. Estic parlant deis camions de llarg recorregut o de curt recorregut, perque en definitiva accedeixen al port, a Mercabarna, a la zona ~'activitats logístiques, i ho fan per 1 12 l �vies que no són óptimes socialment sistema de preus relatius. que requereixen d'una mod i licació del ¡ En aquest context, les actuacions més nece sáries en la xarxa vtana, rcpercussió més important, són: les de - Autovía del Baix Llohregat.- Va des d'Abrera tins al port i es preveu que estigui enllestida cap a mitjans del 199l És fonamental per a l'accés de camions a la plataforma del Delta, un asp~cte que passa pe! fet que el nus de connexió de !'autovía i !'autopista A-7 (8- O) sigui complct. 1-lem de garantir que els tránsits pesants procedents de Tanagona i Girona arrihin directament al port pe! marge dret i descongestionar ai ~í trams de I'A-7, I'A-2 i les Rondes. - Pota Sud.- Actualment en construcció, s'h~ decidit incorporar-!Ji un seguit de millores que afavoreixen la seva integracjió territorial al terme del Prat. En relació directa amb la Pota Sud s'ha dona~ un pas important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estará acabat et~ un mes: el nou Nus preveu l'accés a la Pota Sud i alhora millora significati~ament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. - Autovía del marge esquerre del Besós.- $a de tenir una !'unció d'ordenació deis tr~msits locals. Jugará un paper basic ~n la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adriú al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es tracta de dota¡r la Ronda 1jtoral de dues cal<;ades laterals. Saben que el gran exit de les ~ondcs és la combinació troncalslaterals, moltes vegades fent aquesta men~ de voladís sobre els troncals, que marca molt quina ha estat la intenció de t~r una ronda que no trenqués ciutat, sinó que justament s'acompanyés de la 1ciutat i la permetés en les seves funcions més socials, humanes. ¡ Quan veig el riu de la M-30 de Madrid ~'he de trcure el barret davant de l'espectaclc estetic, fabulós, que represent~ aquell riu de vehicles, peró sé com a alcalde que alió trenca la ciutat igual cor si passés una ~utovia pe! mig de Nova York, sobretot en la ciutat futura qu~ anira creixent. Es una decisió que s'hauria d'haver pcnsat moltes vegades, i ~ Barcelona és va decidir no fer-Ia, 1 primer perque no podíem --per necessit4t, perque no teníem cspai-- , peró segon pcrque no volíem. l quan ens han qit si volem fer la Ronda Litoral de més carrils hem dit que no. No volem cre~r un t1ux de transit que sobrepassi la capacitat d'absorció del nostre territori urbá. 1 13 �- Túnel d'Horta.- Es la continuació de l'e x que arrcnca en cls túnels de la Rovira i permetni una connexió alternat va a l'A-1 X en les comunicacions amh el Valles Occidental. Urgent. és el gn¡m emhús diari de la ciutat real. A-16 Sitges-Vendrell.- Tancará l'eix de la costa de PonenL el vuit catala. ! Quart cinturó (B-40).- La prioritat més urgent és el tram Abrera - 1 errassa, per enllac;:ar Sabadell i Terrassa amh les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa electrica Els ho resumeixo per alleugerir una mica la cqnferencia. Ens preocupen les torres d'alta tensió. Les grans ciutats del mon ~'un nivell de vida i d'exigencia importants no tenen conduccions d'aquest aba~t tan a prop de la ciutadania. Tenen conduccions subtcrrrmies que nosaltres no ten1m. Tenim unes galeries de serveis que vam obtenjr de les companyies de serveis amb l'ajuda del Govern espanyol, imposant unes c9rtes condicions de linan<;ament que eren més favorables per a les companyies, t~t i que aquestes van rer un esforc;: important. 1 ara podem dir que tenim una co~a que moltes ciutats no tenen, una anella subterrania, sota de les Rondes, de t30 a 40 km., que permet el pas d'electricitat. de telefonía, de cable de fibr~ óptica, que pennctria tins i tot, teóricament, el pas del gas ciutat, pero no ho Ita per raons tecniques i de carácter psicológic que jo ara no discutiré. En tot tas, una galería de gran capacitat perfectament visitable i que recomano que vis!tin. La xarxa de telecomunicacions Vostes saben també que amb motiu deis Jocs¡Olímpics Telefónica va avanc;:ar la seva inversió de 7 anys en 4 anys. Va invertir de l'ordre de 250.000 milions, bastant més del que hagués invertit normaltrlent. Es va avanc;:ar el famós "Plan Fotón", que és un plaque deia que a Madrid i¡a Barcelona totes les illes amb una agencia bancaria havien de tenir connexió ¡per fibra óptica. Ja la tenim. Els objectius del Plan Fotón ja s'han aconseguit j 1 avui, si hi ha grans empreses a aquesta ciutat que no estan utilitzant la xarxa digital de serveis integrats és perque no volen o no poden económicament, o no volen políticament, peró no perque no puguin tlsicament. H.o poden ter. 14 �No és el matcix el cas de Madrid. Recon o quan vam comcn<;ar a discutir d'aquestes qücstions i a Madrid es parlava de 'Onvcrtir la Castcll;tna en "autopista inteligente". i nosaltres vam f'er el "Pacte del Valles". Ens vam reunir un grup de municipis i vam dir: a que ens equivalla Castellana en aquest cas'!; dones l'A-18, la B-30 que va de Monteada tins a Sabadell i; Terrassa. 1 de fet vam arribar a un pacte per crear un eix de libra óptica, l'any 84. molt pioner, des del Pare Tecnológic fins a Terrassa. Tot aixó va ¡ quedar una mica esmorte"it pels esdeveniments legals de l'any 87, les llcis d'o~denació territorial. pero a nivell de case urba les coses estan molt ben plantejades1 i a nivel! de l'area ho estaran aviat. 1 Cree que l'acord a que s'ha arribat amb la Llti de Telecomunicacions per Cable, en la delínició de demarcacions entre Generalitat. 1\juntament i ds operadors, és un acord mol t imnortant. Ha estat anunciat Üt un narcll de dies. L'cntesa amb el conseller Sub ira en aquesta qüestió ha estat I erfecte. A vui sabcm que tenim una demarcació admesa. Aqucst era un assumpté d'una complcxitat molt gran. 1 per altra banda sabem que Barcelona té dos op radors. cosa que ens garanteix un factor tan fonamental com és la competencia. . . Barcelona és la primera ciutat d'aquest país i ie molts pa"isos d'Europa que té dos operadors, no solament en telefonía móbil siqó també en la telcronia de cable de libra óptica. A linal d'any tindrcm dues conipanyies okrint a uns ).000-1 0.000 abonats. ampliables Jins a 20.000, tots els fe rveis de televisió que es puguin donar per cable de fibra óptica. I a partir de ll' 1 de gener del 98. si és que no és abans, perque les pressions de la Unió Euro¡ ea van en aquest sentit, també els serveis de telefonía a través d'aquesta fibra. Recordo, discutint amb els suecs. que cm deien: vostes tenen dos operadors pero nosaltres en tenim 25, a Estocolm. Vaig anitr a Estocolm el mes de desembre passat a una reunió del Bangemann Challeng~, en virtut del qua! Estoco lm repta a Barcelona, i a tates les ciutats europees que ~ 'atrcvcixen a tenir alguns deis deu productes proposats per la Comissió Bange~ann, a ser millors que Estocolm d'aquí a un any. Nosaltres vam acceptar eJi repte i a més va m propasar que Barcelona tos la seu de la segona reunió del $angemann Challenge. i ho sera, els primers dies del mes d'octubre d'aquest any. 1 Ells són !'estrella del Nord i nosaltres ¡serem !'estrella del Sud de les telecomunicacions. l tot gracies a una deriai que aquesta ciutat va comprendre afortunadament a temps, que és que la densit~t que nosaltres tenim i que paguem en forma de congestió i en molesties té tam~é alguns avantatges, i alguns d'ells suposen que les xarxes per dtpita o per famíl .a són més barates. Aixó ens permet d'anar una mica més endavant que altrcs en a(iuesta línia. 15 �2.2. Besos: El Besos, al seu pas per !'área de Barcel< na, és el nu més contaminat de Catalunya. Una altra dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 p~r cent de la pohlació de Catalunya. Els darrers anys, per convenís entre Administracions i per acords entre els ajuntament implicats, s'han posat les bases pojlítiques de l'actuació. Ara s'inicia la fase d'intervenció directa. Una intervenció qpe es concreta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu í el Pla del Congost del Besós. El Pla del Congost Aquest és un nom que vostes haurien d'obliqlar, perque hi ha un riu que es diu 1 Congost que va a petar justament al Besqs i que está molt gelós d'aquesta 1 denominació, i per tant no els agrada que parlf m del pla com del Besos. Pero ens hi hem acostumat. lnvcn.tarem un altre noti1· pero. de moment... Que és el Congost per a nosaltres? Es el tros on el Bes<)s passa acanalat entre Sant Joan de Monteada i les Trinitats, que van ser partide~ i separades per la Meridiana. i per on efectivament succeeixen el 90 per cent deis problemes que tenim. Tots els fenomens problemútics tenen una presencia o ~ltra en aquella zona. - És un pla de 4.500 milions, tinanc;ats amb tqns europeus básicament, que no va aconseguir entrar en fons de cohesió i que el! ministre Borre!! va en tomar d'una forma valenta que permet ara tenir aquests projectes a disposició. 1-fi esta treballant l'enginyeria de Barcelona Region~l per crear les transversalitats que salvaran la vida urbana en aquel! lloc, tan ca4igat pcr vies longitudinals, amb els trens, les autovies, 11electricitat i les noves vie$ de tren que encara s'han de fer. 1 1 Nosaltres volem reconstituir !'existencia d'u pa trama urbana sobre la base de ponts per sobre de les autopistes entre els barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona, i des de Vallbona fins a l'altre can~ó, a Santa Coloma i a la part baixa de Monteada. I també sobre la base de l'allargament de la Vía Júlia lins a la plac;a Roja de la Ciutat Meridiana. El procés de regeneració de l'area del Be~sós tractament de la xarxa d'alta tensió, la dot~ció actuació integral als barris implicats. Hi ha b<irris marginalitat del Besos, com és el cas de la M~na, molts anys a duríssims processos de degradac¡ó. s'haurá de completar amb el de serveis i habitatges, i una que han pagat molt car aquesta i que han estat sotmesos durant �- Recuperar la llera des de Monteada lins al mar Tenim un projecte per al qua! s'ha sol·lic tat l'ajut dd fons de cohesió. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el xo<Vt) deis quals es finanyaria amb aquests ajuts. La proposta compren el tractament de l'aigua er mi llorar-la en qualitat i quantitat i el tractament de la llera, doblant el cabal actuaL adequant passejos laterals i regenerant els elements naturals. Preveiem que ben aviat es podn1 dura terme ~na prova pilot de regeneració en un tram limitat del riu, a l'alyada de Santa Col01~a. Front litoral Entre el carrer Selva de Mar de Barcelona id futur port de Badalona es troba una area determinada per la desembocadura del ~iu Besos i delimitada per la Ronda LitoraL la línia de RENFE, la platja nova < ~e la Mar Be!Lt i el tcrme de Sant Adriú. Aquesta arca, un paratge pla format per l~s sedimentacions del riu, es veu intcrrompuda per instal·lacions tecniques sitpades arran de mar i que tenen un gran impacte sobre el territori (depuradora, i11cincradora i les centrals termiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat lurbana i la densitat deis barris de la zona. En aquest context, hi ha dos factors claus. D 1una banda, les instal·lacions tenen i han de seguir tenint un papcr importantíssilm a !'arca, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable económicam~nt. D'altra banda, l'espai en que es troben té grans possibilitats per completar l'ordenació del front marítim i esdevenir un úrea d'ús i integració urbana de primer ordre. 1 Així, les actuacions a desenvolupar s'han de ipnamentar en dos criteris basics. cont~nu .... En primer !loe, construir un front litoral que sigui el nucli identificador i qualificador dels barris de l'entorn i que resp?ngui a les demandes d'usos i lleure associat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreqy al mar, ampliant la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'ampl~da i 2 quilómetres de llargada (75 hectarees). Aixó ja ho vam comenyar afer amb la Ronda Litoral i el sanejament de les platges; vostes recordaran haver vist una escullera ele pedres a l'últim tram 17 ¡ 1 �des de !'última platja de la Mar Bella. Aixo S1 ha de continuar !Cnt, peró amb una extensió molt més gran . Potser va m guanyar , O o 12 hectarecs. 1 este m parlant de ter-ne 75 més . · En segon !loe, integrar les inll·astructurcs te"niques existents, que mantindran la seva funció i les perspectives de desenvolu~ament pero hauran qucdat en una segona línia. No les haurem . per tant. de tdaslladar. perque aquesta porció de terreny entre les grans estacions mediambientals que he menciona! i el mar fara possible que el passeig marítim (i el lleure i la qualitat de vida) passi per davant sense fer un trasllat que s'havia estimat ath1b un cost de 13.000 milions de pessetes, que ens estalviarem. 2.3. Llobregat: - L'area del Llobregat és probablement la ql.le té una dimcnsió més clarament 1 económica, juntament ambla logística que he mencionat. El cont.~~ situ~r La plataforma del Llobregat l'hauríem de dintre del que és el nostre mercat exterior i tenir en co mpte qu ins seran els pafametres del funcionament d'aquest ' mercat, que s'exercira com a demandant. ! ! Pel que fa als ports, es preveu que I'Eur~pa Occidental seguira essent l'area económica amb un major volum de trMiqs interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i Amerjica del Nord. t Quan die Asia vostes podran pensar ¡que es tic parlant de coses que possiblement encara no existeixen. No. ~ vui hi ha hagut la inauguració de Samsung; les grans empreses del sud~t asiatic. de l'est asi atic, s'estan posicionant a Barcelona i considerant-la ~om el punt d'entrada de les seves línies comercials i econorniques al sud dj Europa, i a Europa en conjunt. El presidcnt de !'empresa Cosco, que és la n~viera xinesa més important i té un tonatge brut de siso vuit vegades el de la jt1ota espanyola mercantiL va visitar aquesta zona fa dues setmanes (encara que aixo no va sortir enlloc). Cosco esta creant un nou servei de contenidors efes d'un port al sud de Shangai, que es diu Ningbó i que s'esta llanyant com a ~ran port d'exportació al centre de la Xina, i d'aquí sortiran línies de contenidob cap a la costa est de l'Atlantic; el canal de Panama és cada vegada més pro~lematic des de molts punts de vista, i estan buscant un lloc de parada al Mediterrani. Segons el presidcnt de Cosco, 18 �tots els números els té Barcelona, si ~ fectivament es contirma la bona disposició, la qualitat de la ubicació i del ~ scrvcis que ell va creure trobar en aquesta ciutat. Per tant, quan parlem de !'Asia no és r omés per quedar bé . Ens hem de guanyar, i ens estem guanyant, també aqllLest mcrcat. Ho aconseguircm si en la plataforma del Llobregat nosaltres ar~ibem a guanyar una pos ició en el procés de concentració portuúria i de de* nvolupament d'enclavaments forts que s'esta prod uint. En l'ámbit deis ports mcridional s juga1 a un paper básic la capacitat de captació del trati c amh l'Orient Llunya i, també, amh I'Orient Mi~ja i el Nord d'África. Quant als aeroports, les previsions són sen blants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europcu ·, (entcnem per "hub" un punt de concentració i redistribució del tdmsit de ~assatgers, i del de mercaderies, que és creixent, molt creixent), en dctriment¡ deis aeroports periterics, i a una 1 creixent polarització entre els grans aerop< rts i entre els grans eixos de trimsit intereuropeus i internacionals. Es prcvc u un increment de l'especialitza~ ió (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega a més rellevant de les mercaderies (el 25% del comen;: mundial d'articles nu mfacturats es transporta ja ara per vía aeria). Pel que fa als serveis logístics, amb l'an pliació de mercats la demanda ha crescut espectacularment i s'ha moditicat. Les empreses han d'cstar presents en arces de consum diverses, han de cpntrolar els tluxos d'abastament i distribució . Les operacions relacionade~ amb la circulació de materials augmenten constantment; cls terminis d'erytrega són més curts i la freqüencia d'enviaments és més gran. El mercat i !'oferta de serveis logístics, do11cs, s'csta transformant. Així, hi ha una creixent subcontractació de les activitats logístiques per part de les grans empreses industrials a operadors especiali ~zats, i els operadors logístics, més globals i amb més prestacions, esdevenen ¡agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal garantir ámbits l d'actuació prou amplis, combinar diferents transits i diferents modalitats de transport. 19 �La localització deis serveis logístics és f~ namental. La creació i ubicació de plataformes logístiques té els seus fact~rs d'exit en !'existencia d'una gran densitat i una connexió eficav d'infrastruqtures de transport i en el fet que els centres de tn1nsit i reclistribució han cl'ofe ·ir serveis de qualitat. de tractament especialitzat deis procluctes i de transmiss ó d'infónnació. Les tendencies sobre Jocalització d'activitats ¡iroductives a la Unió Europea situen una gran arca de producció a !'Europa centtal i tres centres logísti cs que, per raons economiques i geopolítiques, hauran ~e situar-se a !'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o area de la Mediterra~ia. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. - Ara vine de Copenhaguen, que esta en el seu rny de capitalitat cultura l. Cree que és una ciutat que s'ha d'analitzar amb molta Ftenció, perque, així com nosaltres som el norcl del su d, ells són el sud del nor~. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escand inau. Ara construiran un pont sopre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suecia. Pocs quilometrf S, en 30 minuts es podrú ;mar amb cotxc. Aixo creará un espai nou, molt més ~ran que el de cadascu n d'aquests pa"isos. Estan utilitzant per a aixo una filo~ fia que és bastant semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com un punt ~e trobada, com un punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofertes de ~ · erveis tecnológics sofisticats. L'área ele Barcelona compta amb un perfil ¡sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges de~ivats del fet d'aplegar, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activi~at logística --cosa que no succeeix pn'tcticament enlloc-- , una xarxa de transpor ts i comunicacions ja existcnt i un conglomerat económic i urbá dinamic i actiu. Hamburg i Rotterdam. per exemple, disposen d'un port molt potent peró no cl'un aeroport del mateix nivel!. Marsella dispo~ a d'un port actiu, pero també té rnancances en aeroport i li üt!ta "massa críqca". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i u~ port directament connectats a les línies viáries i ferroviáries i a menys d'un quqrt d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, han hagut de fer una illa artiticial. Barcelona ha de desenvolupar. equilibrar i apfotitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "huW logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. 20 �Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid. en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataforme!) de la Península com són Bilbao, Va!Cncia, 1\lgeciras i d'altres) , mentrc Ma~rid consolida la seva posició en relació amh la prúctica totalitat de la lfcnínsula i tcndeix a una certa especialit~ació e~1 cúrre~a .i nt~rcontincnta.l E~ropa-0~ncrica; Barcelona pote.nci.a el seu caracter d'area logtstlca mtermodal 1 port mendtonal d entrada peral trans1t amb la conca mcditerrania, amb Europa en g~neral i amh Oricnt. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa ~n !'esquema de desradialització i desenvolupament de l'eix mediterrani. ' Per posar en marxa tots els elements necessa is per assol ir aquest objectiu, el 16 d'abril de l 994 es va signar el Conveni d'I nfi·as tructures i Mcdi Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pe! Govern ce~traL la Generalitat i els ens locals implicats (ajuntaments de Barcelona i d'El Ptat, Mancomunitat de Municipis de !'Área Metropolitana de Barcelona i Cons 11 Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni és l'instrument inicial per de! envolupar l'anomenat Pla del Delta del Llobregat. '- - - Dos anys després, fa cinc dies, el 16 d'abril d'enguany, hcm signat un deis dos convenís de desenvolupament practic. Hem arrihat a fer tots els ac01·ds jurídics i económics (complicadíssims) referents a a~gunes de les zones que esta ven incloses dintre del Delta. El que estava previst que seria la depuradora del Llobregat estava situada en una gran finca que va ser propictat del Consorci le la Zona Franca i es va vendre al Port en el seu moment. en el procés de san~jament del Consorci, quan amb en Narcís Serra el vam trabar com el vam tro!Jflr. Es va haver de sanejar, i es va sanejar. Una de les coses que vam aprendre v~ ser que havíem d'aprolitar aquesta gran extensió de 100 hectarees tocant al riu i a la vora del mar. que després ha estat utilitzada com gran aparcament de lcotxes ahans del transport. La localització d'aquesta depuradora s'ha traslla~at a l'altra banda del riu desviat i s'ha mantingut la posició de la incinerador~, pero aquesta zona all i he rada per aquesta permuta sera destinada a potencipr la ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques, de la qua! estem comen<;:ant a !tocar els límits de les necessitats. Necessitem més zones d'activitats logístique$ si efectivament volem jugar el rol de gran poi logístic del sud d'Europa que abaqs he mencionat. 1 ¡ 21 �L'aeroport Tenim prcvist que arri bará a tenir més de 301miiions de passatgers l'any 2011 i entorn de 40 milions ci nc anys dcsprés, tot i !les prcvencions que s'han de tenir respecte a aquestes xifres de previsions tan !largues . Pe! que fa a les mercaderies, és previsible que s'assoleixi el mig milió de to*es de carrega el 2020. Aixo vol dir assumir els serveis, les capacitats i les dimensipns adequades. - 1 Hem de tenir en compte que a l'aeroport e~ generen actualmcnt més 30.000 milions de pessetes de valor afegit brut, pr4p de 5.000 llocs de treball i una producció de bens i serveis valorada en 50.0$0 milions de pessetes. Els efectes indirectes arriben als 112.000 milions de valpr afegit brut. 208.000 milions de producció i 44 .000 llocs de treball. 1 1 Dones bé, al Sud d'Europa Ji cal una instapació prou dimensionada, i hem d'aconseguir que sigui a Barcelona. Aquest tip~s de localitzacions. no les proposa ningú des de tora; hem de ser nosaltres mkteixos els que trehallem en una proposta seriosa i realista. 1 Arribar a aquests obj<..:ctius vol dir: - Fer una tercera pista.- Les pistes actuals e1 trobaran saturades abans d'arribar als 20 milions de passatgers (any 2004). '~othom. comenyant per les entitats economiques, valora la necessitat i lins i tpt la urgencia de la nova pista. Es fara seguint alhora criteris d'eficiencia aer háutica i de compatibilitat amb les reserves naturals de la zona. Ja els avanyo que en les discussions que hem tingut amb els experts de la ciutat, discussions algunes d'elles semipúb~iques, s'ha lct pales per part deis expertes ecológics amb més solvencia que¡alguncs de les reserves d'aqüífers tcnen data en el seu naixement, que el Ren~olar i la Ricarda probablement no tenen més d'un número d'anys, que ara jo no diré perque no em puguin després desmentir pero que és un número n~ molt llarg. Deia R.amon Folch en una d'aquestes reunions que aquest no és e problema ecologic més dificil de resoldre: en una zona humida com aquella reconstituir aquest tipus d'estanys és perfectament possible i no és novedós, en el sentit que no fa cent anvs que les extraccions o altres operacions de can'tc~er industrial van provocar aquests forats, que després es van reomplir amb liaigua deis aqiiíJcrs . És a dir, que aquests aqüífers són forats provocats per upa aetivitat industrial relativament recent, i es poden reconstituir en relativa~nent bones condicions, si és que haguessin de ser afectats. Hi ha una preo~upació per aquest assumpte 1 es 1 resoldra bé. 1 - - - - f 22 - - • �Punts de recepció d'avions.- Terminals.- Es preveu una nova termin~tl central situada entre la línia del ferrocarril i !'actual terminal B amb conne ~ ió amb ]'actual pont de plataforma i amb el complemcnt de les noves zones d'itparcamcnt. Connexions interiors.- Fan1 falta un siste1~a de transport interior, soterrat i de caracter lleuger, que rnillori les connexion$ en termes de freqüencia, temps de recorregut i confort per als viatgers. 1 ~ ~ Qualitat.- S'ha de mantenir el nivell l arquitectónic, molt remarcable, aconseguit ambla renovació del 92. Zona de dtrrega al costat terra.- Es prevt_tu destinar-hi una superficie de 59 hectarees com a zona d'activitats logístiquds. 1 l <..- - Zona modular al costat aire.- Zona d'ate~ció als avions, de 7 hectarees, on s'instal·laran serveis de "handling", tallers, nagatzems. hangars i heliport. ¡ - Pare Tecnol6gic i Serveis.- 80 hectarees d Pare Tecnológic i de Serveis, que ha de permetre convertir l'aeroport en base d'operacions d'una o més aerolínies i ser-ne centre de mantenimept. El que Delta Airlines és per 1 Atlanta, ho hem d'aconseguir, sense la m.teixa dimensió, peró en el mateix sentit: que algunes línies tri"in el nostre aerc}port coma base. ¡ l - Ciutat aeroportuaria per serveis i activit~ ts complementaries.- Es preveuen unes 100 hectarees en aquest sen ti t. Els darrers anys han estat els de la plena cons, lidació de !'área del Port Vell com a part integrada en la ciutat, alliberada de n.ercaderies. Aquesta transformació s'ha de completar amb la renovació de les! estacions de viatgers, un edifici d'oficines i serveis (el World Trade Center, ara desencallat amb la reordenació accionarial) i la segona bocana, que facilitara ¡a segregació del transit de viatgers i vaixells esportius . S'ha produH una evolució ascendcnt del tratic de mcrcaderies, amb la recent ampliació del Mol! Sud, que acull la nova terminal de contenidors, i amb la ' que arriba fins a la llera actual primera fase de la Zona d'Activitats Logístiqqes, del Llobregat. 23 �En l'actualitat el port de Barcelona ocupa 43 ~ hectúrees. Amh l'ampl íació de la ZAL, gracies a la desviació del riu, i amb cls t¡errenys que es guanyaran al mar, la superfície a l'any 2000 sera de 773 hectareesi Seguint el Pla Director, el máxim desenvolupament del Port es preveu que arri~i, el 20 1O, a les 1.04X hectarees, a través de la perllongació deis elics el'abric. La Zona d'Activitats Logístiques, en aquest sertit, sera fonamental. 1 tot aixo s'ha de fer amb un respecte total de la línia :de costa, deis aqüífers i de les infrastructures mediambientals que són nec~ssaries per tirar endavant aquest projecte, tot mantenint l'equilibri del Delta det lL!obregat. Un rnodcl de gestió Quin és el repte pendent en el futur del Pla del¡Delta del Llobregat ? Tenint en comptc el calendari més adequtt, s'ha de construir un esquema temporal amb les diferents interdependcncies !que incideixen en el Pla i amb una seqüencia concatenada de decisions. Les coniissions permanents i de segu iment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possit 1le, pero al darrera ha d'haver-h i, logicament, una voluntat política clara i una di 'posició fcrma. Encertar-la en les coses que s'han de fer é~ una condició necessaria pero no suficient. Es pot dir que tothom sap el que ~ 'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, pero segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. 1-Iem d'estendre la retlexió al com fer les ce ses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la planificació i de~ , de la gestió deis projectes. Si no hi ha un model de gcstió adient (i ·obre aixo vam aprendre molt en !'experiencia olímpica), es fa impossible l'exig~ncia de qualitat. Avui he tingut ocasió de veure el ministre el · Comen;, que ha volgut atorgar a Barcelona la medalla del merit turístic, cosa lfUe li hem agra"it profundament. És un gest per part d'una persona que ha sabut ¡entendre aquesta ci uta t. Abans ho comentavem amb el president del Cercle, ha 1abut entendre quines són les coses que ens interessaven, les que necessitavemi sense gaire prejudicis, amb una mentalitat pragmatica i al mateix temps sensible. Comentavern que la granelesa ele l'organització deis Jocs va consistir en que les lgrans aelministracions van admetre que la petita administració fos la que presidí1. 1 aquest exercici d'humilitat, que no hagués estat possible si no hi hagués en el govcrn espanyol uns components de catalanitat importants, va permetre que els J ~s es convertissin no només en un 24 1 �gran exit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran exit urbá, de transformació de la ciutat i de salt endavant. 1 Perque qui va presidir aquella ocasi(J históri a va ser justamcnt el poder més pctit, el més proper a la societat civil. Hcm d'e~tendre aquesta re11exió de com fer les coses a aquest tipus de qüestions. ; 1 1 - Aixó es pot fer de moltes maneres. Jo prop~saria un model de gestió de clau única, que gestionés els interessos legítims del les administracions públiques i de les empreses privades implicades, peró que n~ permctés fugues o interprctacions alienes a l'interes delmodel inicialment aprova¡t. Aixó és molt importan t. Quan van acabar els JJcs vaig dir. en el moll del port, en presencia del ministre d'Obres Públiqucs, que ~auríem de crear un comissionat, o conseller delegat, del Delta del Llobregat. No ¡es va crear. Vam trigar dos anys a signar el conveni i dos més a eomenc;ar a sigqar convenís comparatius. Aixó no vol dir que no s'hagi fet res; sí que se n'han t~t de coses, ja n'he dites algunes, i altres que estan en marxa. PcJtser avui estic substituint d'altres Pero ens ha taltat tenir visió de conJ·unt. 1 persones que l'haguessin pogut tenir o que rhaguessin hagut de tenir. .la cm sembla bé, i espero que a vostes també, que ~igui !'alcalde de Barcelona qui en definitiva prengui la bandera de la gestió d'a~uests projectes i de la necessitat d'un sistema organitzatiu que es correspongui am b els reptes que tenim i amb la qualitat que volem donar als eiutadans. - - Aixó és el més important del que els volia dir. Els anys vuitanta van ser la "decada olímpica" i tenien com a referencia [el 92. Els anys noranta, prenent l'horitzó immecliat del segle XXI, han de ser, eSJ:an sent, i seran probablement, la "decada logística" i la decada europea. 1 Acabo aquí les meves paraules. Si és que hi ha temps, i sobre el_judici polític que podem tenir tots plegats en el moment actual, deixaria, Sr. President, que fossin els aquí presents els que formulessin les preguntes. ¡ Moltes gracies. 25 �""' - - r ,.. - - ��Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCA LDIA Data: 22.4.96 GUIQ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferencia al Cercle d'Economia. ~ 9:00 h. De cara a la conferencia que !'Alcalde pronuncim' al Cercle d'Economia, es fan avinents els aspectes següents: La conferencia esta centrada en els projecte~ que s'han de desenvolupar al llarg deis propers anys a h1rea de Barcelona en el carhp de les infrastructures, la logística i les comunicacions. En aquest sentit, porta per títol "Barcelona: projectes per al segle XXI. L'aposta logística" . La conferencia té lloc a petició de !'Alcaldía i s'inscriu en les diferents actuacions que, impulsades per !'Alcalde, s'estan duent a term< per difondre i promoure el debat sobre els grans projectes metropolitans. Altres accions ¡en aquesta dírecció han estat les reunions que !'Alcalde ha mantingut al Palauet Albéniz pmb alcaldes metropolítans, parlamentaris i rectors d'universitat, i amb sectors professionals. En aquest sentit, la conferencia permet orientar les explicacions a una representació amplia deis sectors economics, financers i empresaríals. La conferencia s'iniciara a les 19:30 h. Pre iament, el Cercle d'Economia ofereix la possibilitat que el ponent mantingui un contac e amb els mit_jans de comunicació. L'ordre previst és el següent: - Presentació a carrec del president del Cerclf d'Economia, Josep Piqué. -Conferencia de !'Alcalde (aproximadament !45 minuts). - Col.loqui a partir de les preguntes deis assi. tents. (*). S'adjunta a continuació la proposta de te: t pera la intervenció de !'Alcalde, elaborada conjuntament amb Josep A. Apebillo. Un cop fina !itzats la conferencia i el col.loquif és previst que !'Alcalde assisteixi al sopar que el Cercle d'Economia ofereix als conferencjiants. El sopar tíndn'l lloc al restaurant Reno i hí ~ón convidats els membres de la junta del Cercle, així com representants d'algunes de le$ entitats membres. S'hi preveu l'assistencia del primer i la tercera tinent d'alcalde. ' CERCLE.AB �A De :Excm.Sr.Alcalde :Gabinet (A V) -------------~------~- -------------- ------·------- ------------- --~-------------------~~--- ------~--------- Estractes de la Conferencia que poden ser utilitzats a la Conferencia de Premsa previa 1 - L'Administració local ha de tenir una jparticipació preeminent en tots els projectes que conformen la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza. La realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial, metrppolitana. Aquesta dimensió és especialment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp de les infrastructures. 1 - A l'Administració local, impulsora lde totes les grans infrastructures projectades, se Ji han de reconeixer competencies reals i legalment estableties per intervenir-hi. - La Carta Municipal incloun1 refer€mcies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona :en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més especíticament en els organismes que les dirigeixen. - Els projectes que Barcelona té ens p~rspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que es duu a lterme. l pensar en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimension~ment deis organismes que I'han ' d'ap1icar. entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'~sta_blirJ~s _dif~rentsjns_tüucions i agehts actuants. - Barcelona té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal refon;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el cankter de cocapital f:ktica de l'Estat. Alhora, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les altres "centralitats", igualment 'nnegables. 1 - Barcelona ha de convertir-se, logístic del país. junta~ent i amb Madrid, en el gran poi �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCAL DIA PROPOSTA PERA LA INTERVENCIÓ DE I...'ALCALDE 0.- lntroduQ.ció Vull agrair al Cercle d'Economia, i al seu president, l'oportunitat de comptar amb aquest fórum, reconegut i qualificat, per a exposar els projectes de Barcelona per al segle XXI . El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o una mena ¡de desitjos encadenats difícils d'aconseguir. Tot el contrari. Só~ els projectes que Barcelona ha d'afrontar, esta afrontant ja, lper al canvi de mil.leni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tata l'area metropolitana, i per aixó els tenim; ben pensats i definits. ¡ 1aquesta no és una afirmació gra tu"lta ni molt menys retórica. Si 1 en el marc deis Jocs Olímpics tJam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" ii dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenim l'oportunitat !de consolidar el que ens hem guanyat i, sobretot, donar un pas ~ndavant clarament decisiu. 1 ! ! Si abans deis Jocs estavem convenc;uts que teníem un lloc destacat i una veu propia, els projectes que afrontem han de confirmar que realment "estehl on ens pensavem que estavem", i que podem estar en~ara millar. Barcelona, i dient Barcelona vull dir l'area o regió metropolitana de Barcelona, no vol perdre el tren; ara que hem aconseguit tenir l'estació, hem d'agafar definitivament el tren. ! Miraré d'orientar la meva interverilció en tres parts : una primera sobre el que en diem la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza; una segona centrada en els projectesl própiament dits, amb especial atenció al camp de la logística; i una tercera per fer una valoració global , situats com esteh, en un context determinat. 2 CERC LE.AB �Ajuntament de Barce lona UABI NET DE L'ALCALDIA 1.- "La segona gran transformació" Les grans fites que han marca~ els canvis de Barcelona en l'últim segle, i que han determinat en bona mesura el desenvolupament de la ciutat, s'han caracteritzat per una repercussió evident en les estructures económiques i urbanístiques. Les exposicions d' 1888 i 1929 van ser un canvi important, peró en bona mesura limitat i centrat en parcel.les concretes . És en el marc deis Jocs Olímpics i en la década deis 80 quan Barcelona empren unf transformació amb vocació i global. 1 Fa quinze anys , Barcelona havia de fer un gran esforc; per a posar al dia la seva estructura utbana i avanc;ar cap a un teixit més coherent, organitzat i integrat. En molt poc temps s'ha donat un tomb espectacular a l'organització urbana, s'ha construH un infrastructura basica com són les rondes, s'ha recuperat el front de mar, s'ha definit la frontera de muntanya amb Collserola , s'han potencia~ noves arees urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transformació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permés pqsar les bases pe r a una nova etapa de canvi i progrés. lParal.lelament als projectes "olímpics", i en bona mesura gracies a ells, Barcelona ha planificat i previst les noves ,fites, dissenyant un conjunt d'operacions que configuren el QUe en diem la "segona gran transformació de Barcelona". : ¡ Els projectes sobre els que avui reflexionem són el nucli d'aquesta nova etapa. Són projectes referenciats, que no delimitats físicament, entre la serra de Collserola , el Llobregat, el Besos i el mar, és a dir, una zona on vi u més del 10°/o de la 3 CERCLE .AB �Ajuntament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA població espanyola, s'ubica més del 20°/o del sector industrial i es genera el 15o/o del Producte Interior Brut. El criteri amb qué Barcelona ~fronta aquest repte és un plantejament global , format pe ~ diversos elements que es coordinen en un objectiu com~ . Aquest és el model que Barcelona ha de seguir i que tan! bons resultats ha generat: el del consens , la coordinació d'es~or<;os, la complicitat d'agents públ ics i privats pero amb un li~eratge institucional necessari per assegurar l' impuls . En aquest sentit, I'Administració local ha evidenciat la seva valua i la capacitat de generar ini~iatives, i ha de mantenir una participació preeminent (el principi de subsidiareitat també ha de ser aplicable al camp de les infrastructures i els grans projectes ). L'Administració local h~ de ten ir, segur, competencia técnica i moral per intervenir-hi, 'i no descartar en cap cas la possibilitat que tingui reconegudes competéncies reals i legalment establertes. La Carta Municipal que actualment estem negociant, incloura referéncies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més específicament en els organismes que les dirigeixen. Mentre a la banda del Llobregat l'~rgument és la intermodalitat i la logística , juntament amb l'especificitat i el tractament del medí natural , a l'altra "frontera tlyvial" , el Besos, l'argument és el de la regeneració , en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pels dosi rius barcelonins , reflecteix la vocació globalitzadora que té la ~ egona gran transformació de Barcelona i l'area metropolitana. 1 1 La creació d'una autoritat única d~l transport, el túnel d'Horta, el Quart Cinturó , el replantejament pe la política de peatges, les 1 4 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'area del Llobregat, elements que ara veurem, són elements que , entre les seves múltiples repercussions , tenen un denominador comú: incideixen ~irectament i decisivament en l'articulació i desenvolupament ~el sistema metropolita , en la seva plena consolidació. Aquest és un factor que no podem obviar en cap moment. Ens trobem arnb un fet ara més pa~pable que mai: la realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial , metropolitana. Aquesta dimensió és especialrment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp deJes infrastructures. Qué vol dir aixó? En primer lloc, i coma orientació global, cal tenir malta cura per tal que les infrastructures no tra~balsin el model territorial que necessitem. En segon lloc, els projectes que Barcelona té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'~scala de la gestió que es duu a terme. 1, conseqüentment, i pensar -obertament, sen se prejudicis malfixats pero amb la sinceritat necessaria-- en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimensionament deis organ1smes que l'han d'apliqar, entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les diferents institucions i agents actuants. Barcelona --i , insisteixo, vull dir tant la ciutat com l'entorn metropolita-- ha estat durant m61t temps, com deia el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de riu a riu extesa". Barcelona no ha perdut aquest sentit, ans al contrari , l'ha refor<;at progressivament. Ara bé, el que len podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" esta anant cada vegada més lluny. 1 5 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALC/\LDI/\ Barcelona és el terme municipal i l'ambit que marquen les actuals entitats metropolitanes. ¡ Barcelona, pero, "és" cada vegada més Sabadell , Granollers¡, Matará, Terrassa o Vilanova; el que es coneix com la segoria corona metropolitana. 1 en aquest sentit, els projectes que ara veurem són tan decisius com necessans. De la mateixa manera que és irr~,prescindible una bona relació entre Barcelona , L'Hospitalet, Gava o Montgat, es fa necessari establir els mecanismes més i adequats entre Barcelona i Terrassa, Barcelona i Vilafranca o Vilanova i Sabadell. Les dades sobre mobilitat de persones, vehicles i mercaderies, les necessitats empresarials a Ba~alona o Cornella, tetes les dades de que disposem ja ara mateix, així ens ha demostren. Amb els nous projectes, i amo el debat necessari, aquesta realitat s'ha de veure del tot evidenciada. j L'area metropolitana "classica" é~ la que correspon als actuals ens metropolitans i va ser delimitada fa ja més de 40 anys pel "Pia Comarcal de Barcelona". Fixint-se: estem parlant d'una realitat que es va reconeixer el~ anys 50, en plena dictadura, pero que en la democracia enca~ra no ha estat reconeguda del tot, i aixo que a I'Estatut queda ciar que Catalunya no pot viure sense una "Barcelona gran". La contigüitat i continuHat del earcelones i el Baix Llobregat amb les comarques del Valles i el Maresme ens donen un aglomeració de gairebé 4 milions de persones . En aquest context, les relacions "amb" o "d~s de" Barcelona ja no són els únics parametres per entendre 1i la funcionalitat metropolitana. Un exemple: de la mateixa manera que les noves demandes d'oficines es cobreixen encara ~ajoritariament prop del centre, el gruix de !'oferta de sol industrial es traba a la segona corona metropolitana , on també se satisfa més de la meitat de !'oferta de nou habitatge. 1 6 CE RCLE./\B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA Vull, dones, que no se'm malintenpreti: Barcelona --i ara vull dir el terme municipal estricte-- no té vocació expansionista, no es vol apropiar de res. Barcelona, pero, té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal reforc;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el caraater de capital de Catalunya i ca-capital factica de I'Estat. Alho r¡a, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les "altres centralitats", igualment innegables. D'aquesta mena d'unió de centralitats ha de sortir la forc;a urbana, social i económica que ens permet tenir un lloc al país i, sobretot, en la nova Europa que ja tenim. No hem d'oblidar que Barcelona esta obligada a int~grar-se, a guanyar-se un lloc en el sistema de ciutats europees. 1 ho ha de fer sense ser formalment capital d'Estat (som nrtés que una capital provincial o regional , pero menys que una capital d'Estat) , amb malta dosi d'iniciativa propia i amb no pdques dificultats. Barcelona no ha de competir amb París o Londres --tot i que parlant en termes i dimensions metropolitanes les diferencies no són tan grans--. Barcelona, p~ro, sí pot competir clarament amb ciutats com Mila, Lió o Frarbkfurt. En aquest repte tenim molt a guanyar i ens hi hem de dedicar amb determinació. Per dur a terme els reptes del segle XXI hem de treballar a partir d'uns criteris basics per gar~ntir un bon nivel! de qualitat: - Els espa1s naturals no han d'acabar degradats 1i minusvalorats, s1no que sj'han de potenciar. Hem d'aconseguir que les infrastructures contribueixin a l'articulació i a la qualificació 1productiva del territori, pero també , i en el mateix nivell d'importancia, a la seva qualificació mediambiental. En el planejament i l'execució deis projectes no és admissible l'equació "progrés urbanístic i economic igual a degradació ambiental". Persones com en Ramon Folch, i 7 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A 2.- Els proiectes El conjunt de projectes de qué parlem es poden distribuir en tres grans blocs: xarxes (ferr9viaria, viaria, eléctrica, de telecomunicacions i de transport P,úblic), Besos i Llobregat. Tot i el risc de simplificació, intentaré fer-hi les referéncies més ' ciares i succintes possible. 2.1. XARXES: La xarxa ferroviaria: És un deis elements claus pera l'area de Barcelona. i Els darrers anys han estat els de ~a planificació de la lí ni a d'alta velocitat, que després de la concr~ció en el tram Madrid-Sevilla esta preparada per a tenir en la qonnexió amb Franc;a la nova prioritat í en Barcelona el punt e rucia l. També han estat els anys de la millora deis serveis de 1F dalies í deis trens regionals. 1 La nova etapa ha de ser la que do'ni resposta a les necessitats i possibilitats del ferrocarril que s'esta configurant a Europa, amb serveis competitius i especialitz~ts i seguint el criteri de la intermodalitat. En aquest sentit, !les perspectives a l'area de Barcelona són les següents: 1 1 - Els túnels.- Dos túnels travessen actualment la ciutat, en ample ibéríc i amb l'estació de Sants com a nucli central. Tenint en compte que l'estació ee la Sagrera haura de ser un nou punt d'enllac; de les línies de rodalies i regionals i que s'hi sumara l'alta velocitat, < aldra disposar d'un tercer 9 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDI/\ corredor, que s'haura de fer aprofitant !'actual túnel que arriba fins a I'Estació de Franc;a (ramal Glories) i creant un de nou, de 2'7 kilómetres, sota el lfront litoral, fins al Morrot, per l a poder arribar a I'Aeroport. deman~ - L'Aeroport.- L'Aeroport una accessibilitat ferroviária amplia. Per garantir tots els e~llac;os caldra duplicar !'actual vi a única, ter una varia nt de la !Hnia de la costa que passara per I'Aeroport i preveure el pa$ de l'alta velocitat. L'Aeroport tindra, així, una nova estació de sis vies (4 d'ample iberic i 2 d'ample internacional) integrkda en l'edifici de la futura terminal. Tots els trens regionf;lls o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tindran para~a a I'Aeroport. ·~ i Les mercaderies i el Port.- U.'estació de Can Tunis és el punt clau . Es milloraran les¡ connexions entre tots els elements del Port, integrant-l1~s en una anella ferroviaria constitu'1da per dos nous accessos, i·'un seguint et desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexió directa entre Can Tunis i la nova ter1inal de contenidors del Moll Sud. A més, l'ampliació del Portt preveu una nova estació de mercaderies, terminal de l'accés en ample internacional. - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicc'r !'actual via doble entre Castelldefels i El Prat, i construir la variant cap a I'Aeroport. 1 Canal ferroviari del Llobrega ~.- Els trens de mercaderies hauran d'entrar tots per l'interi?r, peró a partir de Martorell aniran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma l1 gística del Delta sense interferencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a I'Aer~ port i de les mercaderies en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En total, dones, caldran 4 noves vies (dos de cada ample) des de Castellbisbal fin si al Port, seguint el Llobregat. 10 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA - Corredor del Valles.- Paral.lela a la línia doble actual MolletEl Papiol caldra construir+ne una altra en ample internacional, per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta noV¡a línia es creara l'estació de viatgers del Valles peral TGV. 1 1 La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pero es el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelona. Concebuda com uha estació intermodal --esta demostrat que infrastructures Q;om aquesta funcionen millar si tenen un caracter compactet-, concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el ! pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i L'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en ~ ubstitució de Sant Andreu Comtal) , la terminal del corredqr mediterrani, i l'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a I'Aeroport, a la xarxa de metro i a la xarxa viaria, i incorporara una estació d'autobusos, un servei de taxi i :~ n aparcament de cotxes. Barcelona té ciares les prio~itats en !'arribada de l'alta velocitat: Sagrera, Aeroport i Valles, per aquest ordre. Així s'ha de configurar una anella fe ~roviaria d'ample internacional i alta velocitat. Aquest esquem~ permet flexibilitat i efectivitat, i és el que s'esta desenvolupant en ciutats com París o Lió. La xarxa viaria: Els darrers anys hem aconseguit la construcció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitanes. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit un~ intensitat de transit notable. Cal fer front a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen , en un marc de creixemE¡nt constant de la mobilitat. 11 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Dos fets apareixen com a referer¡¡ts. D'una banda, el fet que la xarxa no esta completa. D'altra banda, la necessitat de 1 remodelar !'esquema de peatges v1ans de la regió metropolitana, implantats en el seu moment amb criteris de finan<;ament de la inversió pero: no de gestió equilibrada del sistema viari. Aquest extrem, que limplica especialment la B-30, és fonamental per tal d'optimitz~r l'ús de les infrastructures i millorar els itineraris deis camions cap al Port i les arees logístiques. S'estima que 10.000 vehicles diaris passen per les Rondes, i no per la B-30, per ~stalviar-se el peatge, i a1xo provoca fortes deseconomies a !es dinamiques urbanes i de transport. En aquest context, les actuaci¡ons més necessaries repercussió més important són: l de 1 Va Autovia del Baix Llobregat.des d'Abrera fins al Port i es preveu que estigui enllestid~ cap a mitjans del 1997. És fonamental per a l'accés de $amions a la plataforma del Delta, un aspecte que passa pel fet que el nus de connexió de l'autovia i !'autopista A-7 (S-30) sigui complert. Hem de garantir que els trafics pesants procedents de Tarragona i Girona arribin directament al l Port per la marge dreta i descongestionar així trams d~ I'A-7, I'A-2 i les Rondes. L'autovia del Llobregat no ha[ de convertir-se en un nou alimentador de camions. - Pota Sud.- Actualment en 1 construcció, s'ha decidit incorporar-hi un seguit de millores que afavoreixen la seva integració territorial al terme del Prat. En relació directa amb la "Pota Sud" s'ha donat un pas1important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estara ~cabat en un mes: el nou Nus preveu l'accés a la "Poté!J Sud" i alhora millora significativament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. 12 CERCLE. AB �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA - Aut~~ia, del ma~~e esq~er~a ¡del Besós.- ~a de tenir una func1o d ordenac1o deis trans1tsi locals. Jugara un paper basic en la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adria al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es trFJcta de dotar la Ronda Litoral de dues calc;ades laterals en el$ trams urbans que encara no en tenen (a partir del Morrot), per afavorir l'accesibilitat al nou fer de via especialitzada de recinte de la Fira a Pedrosa i per 1 camions. El primer objectiu passa per la construcció d'un túnel sota Montjüfc, entre Colom i el passeig de la Zona Franca. El segon, per un vial i perimetral al Port, és a dir, connexió entre la Zona Franca (carrer A) i el passeig de Colom per relligar les arees portuaries, industrials i logístiques. - Túnel d'Horta.- És la continuaGió de l'eix que arrenca en els túnels de la Rovira i permetra L¡na connexió alternativa a I'A18 en les comunicacions amb ~ 1 Valles Occidental. La seva urgencia i necessitat va marca~ a pels embussos diaris que ha de contribuir a resoldre. - A-16 Sitges-Vendrell.- Tancar~ l'eix de la costa de Ponent. - Quart cinturó (B-40).- La pric ritat més urgent és el tram Abrera - Terrassa, per enllac;ar Sabadell i Terrassa amb les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa eléctrica: Partim de la base que les xarxes1 de serveis formen part de !'estructura del territori i en bona p4lrt el condicionen . Els darrers anys han suposat una transfonmació clara en l'ordenació d'aquestes xarxes. Ara bé, tot i que s'ha avanc;at notablement 13 1 CERC LE .AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA en la seva integració, la xarxa eléctrica és l'única que manté grans infrastructures aéries com a elements de transport, amb l'ocupació de territori i les limitaciqns que aixó suposa . Ens trobem que les xarxes de les diferents companyies eléctriques són independents i n9més estan coordinades molt parcialment; i que les xarxes eléc¡:triques s'han anat implantant sense gai re planificació territori~l, sense lligams amb altres infrastructures lineals i provocant un impacte ambiental, urbanístic i visual evident. : Paral.lelament, les línies subtern3nies que arriben a l'area qje Barcelona encara són mott 1 escasses . 1 Si afegim que la xarxa actual és insuficient per atendre les previsions de demanda en l'hori~zó del 2005, cal una doble actuació: retirada de línies aéries !i soterrament de la xarxa per un costat, redimensionament de ¡la xarxa a través de noves inversions per l'altre. Estem treballant (les empreses l. eléctriques catalanes, Red Eléctrica Española, Ministeri d'lnl~ ústria i Energia i Barcelona Regional) en aquesta direcció. Aq'uest és el model a seguir: un gran pacte que contempli la viabilitat técnica, económica i territorial de les operacions. Els plans per a la remodelació qe la xarxa d'alta tensió a la regió metropolitana es concreten en: - Relligar les centrals de Begue~, Sant Boi, Sant Just i Santa Coloma, amb una línia de 400 ~V, que no pot ser subterrania i que es crearia utilitzant la trac;a d'una línia ja existent a Collsero la (sera l'única que romk ndra a la serra) . 1 - Formar una anella de 220 k!v a !'interior de Barcelona utilitzant les galeries de serveis lde les Rondes, fent-la arribar a Santa Coloma 1 14 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Ampliar els eqUips de maniobra centrals. transformació d'algunes A partir d'aquestes actuacions e~~ poden retirar quasi tates les línies aeries de Collserola i tates les que recorren el Besos des de Santa Coloma al mar, un element imprescindible per a qualsevol actuació de regeneraciq del riu. La xarxa de telecomunicacions:l i Hem arribat a definir el marc legal amb la Llei de Telecomunicacions per Cable, ¡ que determina un segon operador a més de Telefónica per a tots els ambits territorials. Paral.lelament, s'han iniciat un ~eguit de processos que en diverses ciutats, entre elles Barcelona i les de la regió metropolitana, han posat les bases per a la implantació d'una xarxa de telecomunicacions. L'acord que fa ben pocs dies van signar les agrupacions de municipis amb el conseller Subira, amb la regulació per demarcacions, ha de consolidar els fonaments de la feina a fer. Tenint en compte que la constrycció d'una segona xarxa de telecomunicacions comporta un increment de les afectacions a la via pública i un impacte en l'ocUJpació i gestió del subsól, els interessos de les Administracions locals han de ser compatibles i anar coordinats amb els objectiu ~ globals. 1 1 En el cas de Barcelona, I'Ajuntament ha elaborat un pla especial per a la implantJció de les xarxes de telecomunicacions. Els objectius s·pn: 15 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Permetre una rapida i eficac; implantació amb la mm1ma afectació possible al transit i la via pública. ~ Establir les reserves d'espais necessaries. - Contribuir a una gestió adequada del subsol de domini públic - Utilització generalitzada de le~ infrastructures subterranies existents (metro, clavegueram, aparcaments, canalització de semafors, galeries de serveis ).\ 1 El transport públic: Recordaran que durant la campariya vaig dir que havíem de fer "!'olimpíada del transport públic". Seguim entestats a fer-Ia. 1 Per aixo comptem amb algunes¡1 peces clau, algunes de les quals ja les hem muntades i <tl'altres estem treballant per 1 aconseguir-les . 1 A grans trets , hem aconsegui~ un instrument llargament esperat, el nou contracte-progra¡ma, que ja esta repercutint sensiblement en millares notable ~ , com la renovació de la flota d'autobusos, i que permet eixugar els deutes existents. Ens falta, pero, desenvolupar-lo i fer-Io arribar fins a la integració tarifaría i la constitució de I'Autoritch Única del Transport. 1 També ens falten altres coses, pe1 a les quals ja vaig dir davant del Consell Plenari de I'Ajuntament que Barcelona espera col.laboració i compromisos. E m 1refereixo a l'ampliació de la xarxa de metro, amb 13 nove~ estacions, una exigencia ineludible. Finalment, també ens falta resoldre dos pilars fonamentals, perqué el metro no és l'únic modb que implica prestigi i hi ha alternatives igualment "netes", caqaces i eficients: d'una banda, el transport a l'area de Montju·lc i lla Zona Franca, sobre la qual s'estan estudiant propostes com la construcció d'un monorrail; !6 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA d'altra banda, el tramvia del Baix lllobregat, del qual farem una prava pilot a la Diagonal, que comen<;ara el proper mes de novembre 2.2. BESOS : El Besos, al seu pas per l'area de Barcelona, és el riu més contaminat de Catalunya. També és, pero, un element que vertebra l'ambit metropolita. En aquest context, és ineludible regenerar el Besos i donar-hi ! el paper d'espai natural i ordenador del contínuum urba del~ municipis que s'hi aboquen. Una dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 per cent de la població de Catalunya. 1 Els darrers anys, per convenis entre Administracions i per acords entre els ajuntament impljcats, s'han sentat les bases polítiques de l'actuació. Ara s'inici~ la fase d'intervenció directa. Una intervenció que es concneta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu , el ~la del Congost del Besos i la reordenació del front litoral. ! El procés de regeneració de l'~rea del Besos s'haura de completar amb el tractament de la¡xarxa d'alta tensió , la dotació de serveis i habitatges, l'autovia de la marge esquerra, la remodelació de les infrastructure1s ferroviaries i una actuació integral als barris implicats -la M!na i altres-, sotmesos durant molts anys a duríssims processos 'de degradació. Recuperació de la llera des de Monteada fins al mar 1 En el marc del Consorci per a la 1Defensa de la Canea del riu Besos, els ajuntaments de Barcelqna, Santa Coloma, Monteada 17 CERCLE.AB �Aj untament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA i Sant Ad ria han fet una proposta de projecte per al qual se sol.licita l'ajut deis fans de cohesió de la Unió Europea. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el 80o/o deis quals es financ;aria amb¡aquests ajuts . La proposta compren el tractament de l'aigua per millorar-la en qualitat i quantitat i el tractamenti de la llera doblant el cabdal actual, adequant passejos later~ls i regenerant els elements naturals. · 1 , Preveiem que ben aviat es podra dur a terme una prava pilot de regeneració en un tram limitat ~el riu, a l'alc;ada de Santa Coloma . Pla del Congost del Besós Ara fa un any, el MOPTMA i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma i Monteada vam si~nar el conveni d'actuacions a 1 l'area del Congost del Besos. El conveni feia referencia a les conseqüencies que la presencia de grans infrastructures, carreteres i autopistes i línies ferroviaries comporta en aquesta area , compartida pels municipis esmentats , i es planteja¡ a l'objectiu de definir i aplicar estrategies d'actuació al respecte. 1 La connectivitat entre barris i npunicipis i la millora de les cond icions d'u rbanització eren ¡els criteris basics de les actuacions recollides en el conveni , que planteja també la creació de futurs usos de serveis li equipaments a la zona, així com la co ntin unat amb la recuperació de la serralada de la Marina. En aquest punt, el Pla dél Congost del Besos enllac;a directament amb el procés de recuperació de Collserola. 1 18 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 El 12 de febrer d'enguany es :va signar una addenda del conveni que formalitzava la incorporació de la Generalitat i de I'Ajuntament de Sant Adria. Una vegada completats els acords, el pla del Congost del Besos es tradueix en la construcció de tres ponts o passarel.les sobre elj riu, nous vials i espais verds i promoció d'habitatges. 1 1 El pressupost total de les milions de pessetes. actua~ions a puja a prop de 6. 000 ' 1 1 l Eront litoral Entre el carrer Selva de Mar del Barcelona i el futur port de Badalona es troba una a¡rea determinada per la desembocadura del riu Besos i delimitada per la Ronda Litoral, la línia de RENFE, la platja nova \de la Mar Bella i el terme de Sant Adria Aquest area, un paratge pla format per les sedimentacions del riu, es veu interromput per inst$l.lacions técniques situades arran de mar i que tenen un gnan impacte sobre el territori (depuradora, incineradora i ce~trals térmiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat urbana i la densitat deis barris de la zona . En aquest context, dos factors són claus. D'una banda, les instal.lacions tenen i han de seguir tenint un paper importantíssim a l'area metropolitana, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable et onómicament. D'altra banda, l'espai en qué es traben té gran¡s possibilitats per completar l'ordenacíó del front marítim i esde'venir un area d'ús í integració urbana de primer ordre. Així, les actuacions a desenvolup~r s'han de fonamentar en dos criteris bas1cs . 19 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA En primer lloc, construir un front litoral continu que sigui el nucli identificador i qualificador deis barris de l'entorn i respon gui a les demandes d'usos i lleure aspociat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreny al mar, amplian~ la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'amplada i 2 kilómetres de !largada (75 hectarees). En segon lloc, integrar les infras~ructures técniques existents, que man tindran la seva fun ció i les perspectives de desenvolupament pero hauran guedat en una segona línia, reduint-se !'impacte territorial i ciu~ada actual. 1 ' L'ordenació d'aquesta area compta amb noves platges i zones de bany en piscines a la marge qreta del riu, la instal.lació del nou Zoo, un pare natural de 15 h€fctarees, un canal aquatic i el port esportiu de Sant Adria, ~ més de l'ordenació viaria necessana. 2.3. LLOBREGAT: L'area del Llobregat és probablement la que té una dimensió més clarament económica, en ta~ que concentra la que ha de ser la plataforma logística del Delta. Aix6, pero, no ens ha de fer creure que s'hi treballa amb <triteris menys globals. Tot el contrari, ens obliga a compaginar tots els elements que es deriven de la construcció d'infrastructures i treure'n el maxim profit possible, a tots els nivells. El context Per les característiques de la plataforma del Llobregat, em permetran que refereixi algunes d~des per situar l'operació. 20 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ~ Europa Occidental concentra el 44°/o del comen; mundial; América del Nord el 17°/o i el Jqpó el 8°/o. 1 - Es calcula que la demanda de serveis de transport, des d'ara fins a l'any 201 O, creixera fins a un 60°/o pel que fa a mercaderies i fins a un 120°/o qpant a passatgers . - Aquesta tendencia es pot veJre afectada per l'aparició de "trams de saturació" (especialment en el transport per carretera i el ferroviari) i per :la major repercussió que el transport per carretera té sob~ el medi ambient i sobre la seguretat vrana (consum id'energies no renovables, contaminació atmosférica, efecte sobre el terreny). ~ També hi poden incidir, com l a restriccions a l'oferta, la pervivéncia de xarxes de ~ransport incompletes i la inapropiada integració deis mddus de transport (cal pensar que fins ara , el disseny de les xarxes de transport s'ha fet sovint des d'una perspectiva jexclusivament nacional i, a més, l'evolució económica ha ~ eterminat una dotació i una qualitat desigual d'infrastructures entre el centre-nord d'Europa i les arees més meridipnals del continent). - Pel que fa als ports, es preveu que I'Europa Occidental seguira essent l'area económipa amb un major volum de trafics interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i América del !Nord. No es preveu que els ports del Nord de la Unió europea perdin el domini deis fluxos ar11b Nord-América, per~ els ports de la Mediterrania han de jugar el paper preeminent en el trafic a I'Orient Llunyá 1 Es perfila un refor<;ament de 1~ concentració portuaria i el desenvolupament d'enclavame~ts forts ("ports-cru'r'lla", grans "main ports", cada vegada men~s nombrosos), un increment 21 CERC LE. AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ' de la competencia interportuaria a escala continental tendencia a l'especialització portuaria. una En l'ambit deis ports meridionals jugara un paper basic la capacitat de captació del trafic1 amb I'Orient Llunya i, també, amb I'Orient Mitja i el Nord d'Aflíica. 1 Quant als aeroports, les pr~visions són semblants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europeus, en detriment deis aeroports periferics, i a una creixent polarització entre els ¡ grans aeroports i entre els grans eixos de transit intereuroroeus i internacionals. Es preveu un increment de l'especialització (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega da més rellevant de les merca~eries (el 25°/o del comen; mundial d'articles manufacturat~ es transporta ja ara per via aeria) . i - Pel que fa als serveis logístics, amb l'ampliació de mercats la demanda ha crescut espec¡tacularment i s'ha modificat. Les empreses han d'estar presents en arees de consum diverses, tenen una majar pressió competitiva i s'han d'adaptar a l'evolució de la demknda i avanc;ar-s'h i. 1 Les empreses han de control~r els fluxos d'abastament i distribució. Les operacions relationades amb la circulació de materials augmenten constantment; els terminis d'entrega 1 són més curts i la freqüencia d ~ enviaments és més gran. De la gestió de fluxos massius ~s passa a la necessitat de gestionar fluxos difusos de merc~aderies. El mercat i l'oferta de serveis logístics, dones, s'esta transformant. Així, hi ha una c~ixent subcontractació de les activitats logístiques per parit de les grans empreses industrials a operadors especialltzats, els operadors logístics, 22 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A més globals i amb més prerstacions, esdevenen agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal gartantir ambits d'actuació prou amplis, combinar diferents trafics i diferents modus de transport i disposar de xarxes d'alta qualitat de servei. i 1 1 La localització deis serveis logístics és fonamental. La creació i ubicació de platafor:mes logístiques té els seus factors d'éxit en !'existencia 1 d'una gran densitat i una connexió eficac; d'infrastructures de transport i en el fet que els centres de transit i redistribució han d'oferir serveis de qualitat, de tractament espe~ialitzat deis productes i de transmissió d'informació. També depenen de la capacitat d'acollir grans volums de trafiq i projectar adequadament la imatge de les empreses instal ~ lades a la plataforma i de la relació respecte d'altres plataformes logístiques. 1 Les potencialitats de l'area de ~arcelona Les tendéncies sobre localitzaci<!> d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran $rea de producció a l'europa central i tres centres logístics qlLJe, per raons económiques i geopolítiques, hauran de situar-sb a !'Europa de I'Est, al Nord d'Europa i al Sud ó area de la Me~iterrania. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. L'area de Barcelona compta amq un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet d'aplegar, en un espai · territorial delimitat, el Port, I'Aeroport i l'activitat logística, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un qonglomerat económic i urba dinamic i actiu . 23 CERCLE.AB �Aj untament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA Hamburg 1 Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent peró no d'un aeroport del mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, pero també té mancances en aeroport i "massa crítica". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viaries i ferroviaries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, van haver de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i aprofitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "HUB" logístíc, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid , en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataformes de la Península -Bilbao , Valencia, Algeciras .. .-), mentre Madrid consolida la se va posició en relació amb la practica totalitat de la Península i tendeix a una certa especialització en carrega intercontinental EuropaAmérica, Barcelona potencia el seu caracter d'area logística intermodal i port meridional d'entrada per al transit amb la canea mediterrania, amb Europa en general i amb Orient. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa en !'esquema de des-radialització i desenvolupament de l'eix mediterrani . Per posar en marxa tots els elements necessaris per assolir aquest objectiu , el 16 d'abril de 1994 es va signar el Conveni d'lnfrastructures i Medí Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pel Govern central, la Generalitat i els ens locals implicats (Ajuntaments de Barcelona i del Prat, Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni es l'instrument 1 24 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UABINET DE L'ALCALD IA l'intercanvi modal, acull un seguit d'operacions que augmenten el valor afegit de les mercaderies aplega un conjunt de serveis relacionats amb la gestió d'estqcs, la distribució , processos industrials lleugers, control de q ~ alitat, embalatge i etiquetat, etc. Tot plegat, en coordinació ar11b la resta d'elements que configuren el Pla del Delta i direc~ment relacional amb l'entorn metropolita, especialment la Zon~ Franca --recordem el nou centre de mercaderies, 37 hectarees en els terrenys que SEAT de mercaderies de acaba de retornar--, i amb la plataforma 1 Santa Perpetua. La ZAL comptara amb dues arees funcionals: serveis generals comuns (administratius, terciaris, ~a llers, aparcaments , fora del recinte tancat) i arees logístique~ (amb el conjunt d'activitats d'emmagatzematge i intermodalitiü). Actualment la ZAL ocupa 65 hectarees , que passaran a ser 268 amb la desviació el riu. Es preveu que , una vegada cpmpleta, hi treballin 10.000 persones i s'hi moguin 9 milions d~ tones anuals. 1 Fa tot just una setmana vam signar, amb !'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el president de I'Autoritat Potuaria de Barcelona, Antoni Pujol , el conveni que permet tirar definitivament endavant l'ampliació del Port i la ZAL i, paral.lelament, la ubicació i construcció de la dept .radora del Llobregat. El pas immediat ha de ser, pero, una acceleració del procés per a la desviació del riu Llobregat, que¡ depén deis acords entre la Generalitat i I'Ajuntament del Prat.; El medi natural 1 El Pla del Delta és probablemen1 la primera gran operació en qué explícitament, per conveni i amb la maxima ratificació possible , es compagina la creació d'infrastructures molt 29 CERCLE.A1:3 �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA diferents amb la preservació del rjnedi natural. La mateixa area del Delta i la vall baixa del Llobregat en depenen en gran mesura . 1 No es pot parlar de condicion~ment, sinó de coordinació i interessos mutus. El Pla del Delta ¡demostrara fefaentment, com deia abans, que infrastructures i desenvolupament económic no només no són incompatibles !¡ sino que són mútuament interdependents amb els intere,ssos medi ambientals i la necessitat d'assolir unes ciutats i un territori sostenibles. Minimització d'impactes, auditories i estudis mediambientals, permeabilitat, heterogenenat d'ha~itats o biodiversitat no són, al PI a del Delta , termes abstractes. j Són en bona part la el a u de l'éxit. 1 Per la seva incidencia i significat els elements més destacats en relació amb el medi natural sóri: 1 - Desviament del riu.- El Llobregat ha de recuperar un paper vertebrador del territori i s'hil han de compatibilitzar les necessitats hidrauliques, infras~ructurals i mediambientals. A ' grans trets, és una operació asimétrica: la marge esquerra, determinada per la ZAL, la marge dreta, afavoridora deis recursos naturals. - Cicle hídric.- Cal millorar ¡1es condicions actuals de contaminació mitjan<;ant la r~cionalització de tot el cicle hidrológ ic, tant en qualitat corh en quantitat de l'aigua. La qualitat passa pel Pla de Sanej$ment, la nova depuradora i la mi llora deis afluents Anoia i Ru~í, així com el control estricte de qualsevol vessament perjudiCial. - Aqüífers i aiguamolls.- Establir tots els mecanismes necessaris per garantir la recatrega i reduir la contaminació als aqüífers. Als aiguamolls s'h~n censat fins a 337 especies diferents d'aus, i caldra coordinar el tractament de les zones 1 30 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA humides del Delta amb el pla de I'Aeroport i el desviament del riu. ' - Línia de costa.- En l'últim segl~ la línia de costa a la zona de la desembocadura del Prat ha! patit un retrocés de més de 200 metres. L'aportació artificial de sorres, la construcció d'obres de defensa i les actuacions que es derivin del comportament del riu un cop qesviat i del nou contradic del Port, són els elements neces~aris per regenerar el litoral i estabilitzar les platges. - lnfrastructures mediambientals.- Són dues: la depuradora del Prat i la incineradora de residus solids urbans. La depuradora ocupara 43 hectarees al marge esquerra de la nova llera del riu i sera una planta de tractament biologic. Quant a la incineradora, s'esta en fase de definició i dimensionament, pero la se~a necessitat i viabilitat no admeten dubtes; entre d'altres lraons, per la durada limitada 1 del col.lector del Garraf. Les grans xifres del Pla del Delta poden donar una idea de les dimensions d'aquest projecte, er un període d'entre 1O i 15 anys: - lnversió directa de prop de n1ig bilió de pessetes. Aquest nivell d'inversió, malgrat la seva1 dimensió, no és desgavellat; se situa en la quota del promig d'inversions públiques que fan les administracions en te fritoris complexes i altament · productius com el Delta. - Generació de 134.000 llocs dé treball (94.000, directament per la construcció d'infrastructlílres; 40.000 com a ocupació indu"lda). 31 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA - S'activara la producció per ~alar de 770.000 milions de pessetes a la regió metropolitana (494.000 d'inversió directa i 275.000 de producció indu'lda). ¡ - 381.000 milíons de valor afegi~ brut generat per la inversió (246.000 directes i 135.000 ind1f!'lts). Es pot percebre que aquesta operació requereix, si més no, un doble repte: d'una banda, l'eqlllilibri entre logística i medi mabient, i de l'altra, establir un ordre de prioritats i un calendari 1 d'actuació. Els acords assolits fins ara incideíxen en ambdues direccions i, f pasa pas, han d'assegurar l'exit d,el projecte. Cal, pero, estar-hi atents i mantenir un ritme cons,tant d'actuació, que permeti introduir els matisos o modificacipns pertinents peró que eviti endarreriments i compleixi elsl terminis amb la maxima exigencia possible. Cal donar un impuls estrategic global al conjunt de projectes que configuren el Pla. Aques' fet, a més, afavoreix la consolidació d'una "marca'' única per al conjunt, factor recomanable tant per a la realitzjació del projecte com per al seu progressiu desenvolupament projecció. 1 1 Més enlla deis projectes concrets,¡ cal adoptar uns mecanismes que assegurin una veritable gestió coordinada i global del Pla. Aquest és el gran repte pendent er el futur immediat del Pla del Delta del Llobregat. En prime r lloc, es fa neces~ari garantir el compromís institucional, entes com a esfor<; de consens peró partint de la base que hem de mantenir i refor~ar el compromís de tates les parts. 32 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA t Tenint en compte el calendari més adequat, s'ha de construir 1 un esquema temporal amb les di~erents interdependéncies que incideixen en el Pla i amb un~ seqüéncia concatenada de decisions. Les comissions permarents i de seguiment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possible, pero al darrera ha d'haverhi, logicament, una voluntat polític~ clara i una disposició terma. Encertar amb les coses que s'·han de fer és una condició i necessaria pero no suficient. Es ~ot dir que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocf Olímpics, pero segurament no estem d'acord sobre com es fa ¡ j Hem d'extendre la reflexió al c~m fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius de~ de l'inici de la planificació i des de la gestió deis projectes. 1 Si no hi ha un model de gesticf> adient (i sobre a1xo vam aprendre molt en !'experiencia !olímpica), es fa impossible l'exigéncia de qualitat. Proposem! un model de gestió de clau un~ca, que gestioni els in~eressos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, pero que no perm~ti fugues o interpretacions alienes a !'interés del model inicialment aprovat. 1 Aixo es pot fer de moltes maner$s. Amb el nomenament d'un comissari o de comissionats de l~s administracions, a partir de la formació de consorcis o societé!üs, pero sempre amb la idea d'establir una direcció técnica únida que no exclogui ningú. Les estratég ies En el cas del Port, el Pla ha de cbnsolidar i donar continunat a una estrategia de futur que es J.a iniciar fa ja uns anys. Les bases d'aquesta estrategia són: 33 CERCLE.AB �t Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Línia d'especialització, foname ~talment en carrega general i concretament en trafic de contenidors, que és el camp amb més expectatives (la "cont~nerització" ha passat de representar el 30°/o de la carrepa general el 1980 al 72°/o el 1994 ). Paral.lelament, mantenen un paper important la carrega de granels líquids i gránels sólids i destaca el trafic ¡ d'automóbils. 1 - Millora de !'eficacia, ja evidenciada els últims anys, amb una 1 escassa conflictivitat laboral i ~na qualificació del personal que afavoreixen la qualitat en la prestació de serveis. ' - Ampliació de les seves cap~citats operatives i del seu Té la seva confirmació en "hinterland". És el factor essencial. ! el PI a del Delta i l'element ¡més important en la Zona d'Activitats Logístiques. 1 - Aprofitament adequat deis nou ~ accessos, fet que haura de repercutir en un creixement del !trafic "roll on-roll off' i que, en el cas de les connexions ferroviaries, permetra un sistema 1 polivalent d'enllac;os. 1 1 Pel que fa a I'Aeroport, les peq;pectives d'ampliació han de garantir-ne una capacitat i un ~esenvolupament de primer ordre. L'estratégia passa per: - Consolidar Barcelona com el penínsu la. ~ri ncipal "hub" europeu de la 1 - La creació d'una xarxa regicbnal d'alimentació deis vols europeus i inter-continentals. - Desenvolupar la vocació intercqntinental de I'Aeroport amb la promoció de noves línies cap ¡ a América del Sud i cap a Orient. 34 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALO IA - Aprofitament deis avantatges dl61 camp de vol del Prat per a la capta ció de vols en hores de menor transit. - Possibilit~t de ser elegit com ~eroport "hub" d'alguna gran company1a . - Maxima explotació deis ava tatges associats a l'oferta intermodal del Delta. Les potencialitats, dones, són moltes. Peró els punts debils també existeixen, i cal estar ~lerta per reduir-ne la seva incidencia. Aquestes febleses es ~oden concretar en: ¡ - Possibles incompliments o retar;ds deis compromisos assolits en el projecte Desenvolupament escas dlun sector logístic avan9at autócton, que no es correspondria amb l'area de Barcelona i que ha estat provocat probabler¡nent per la poca demanda de serveis logístics d'unes empre$es sovint petites i mitjanes i amb poca vocació exportadora fins ara. 1 1 - Déficit d'infrastructures log,ístiques a Catalunya, i concretament a la regió metropplitana de Barcelona, i manca d'equilibri en la seva localitzaciq. - Dependencia deis grans operaqors estrangers. - Temptació d'invertir grans recursos económics en la creació d'altres "hubs" logístics peninsulars. 1 1 - En el desenvolupament de la ZAL, preus elevats per a la disposició del sól necessari, limitacions per a possibles 35 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ampliacions a més llarg term.ini 1 ports. ~· la competencia d'altres Caldra calibrar adequadament els impactes urbanístics i mediambientals, perqué hi ha jel risc que els beneficis que inicialment s'han d'obtenir pugll.Jin convertir-se en perjudicis. Aixó és especialment ciar en el terreny de la preservació de l'entorn natural, pero també íntlou la necessitat de garantir external itats i efectes urbanísti~s positius en les arees que envolten les infrastructures. 1 El desenvolupament de Barcelonia com a plataforma logística pot tenir una incidencia en lq base económica i social comparable als grans projectes 1ue han confígurat Barcelona des del segle XIX. 1. Aixó es deriva, principalment, del ~et d'íntroduir, definitivament i amb les condicions més idónie$, un model en el qual les economies i les relacíons s'orientin no només o no tant cap a mercats nacionals sinó cap a mercats més amplís , europeus i mundials. · L'operació del Delta tindra un efecte directe evídent, tant en l'activitat constructiva i económic~ com en els llocs de treball que es generaran directament. ¡ Cal pensar, pero, que la contríbució més important rau e11 els efectes induHs sobre el conjunt de l'economia a Barcelona, l'area metropolitana, el conjunt de Catalunya i la resta d¡'Espanya, sobre els serveis i perspectives de les empreses i sobre l'augment de la competitivitat. En aquest sentit, els efectes es p<pden considerar a curt termini (sector de la construcció i activi~ats complementaries), a mig termini (creixement de les actititats vinculades al comen;, l'emmnagatzematge i la distribucip) i a llarg termini (influencia 1 ¡ 36 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA en la creació i desenvolupament ld'aquestes activitats i efectes de les infrastructures de transport). Un últim apunt, important per a il'éxit de l'operació. Si abans parlavem d'una "marca" de conjufnt era per un motiu ben ciar: cal una acció coordinada d'aqministracions i empreses i organismes privats que abasti ' no només l'execució deis projectes sinó el seu desenvolupa~ent. Els anys vuitanta van ser la "década olímpica" i tenien com a referencia el 92 . Els anys noranta, prenent l'horitzó immediat del segle XXI , han de ser, estan sent, la "década logística". 1 1 3.- Els projectes en el context polític actual Podríem dir que Barcelona "ja n9 necessita convencer ningú". Ara bé, sí que ens cal una doble f~in a de reafirmació. En primer lloc, reafirmar-nos nosaltres matei~os en les nostres capacitats; en segon lloc, convencer els , nostres interlocutors de la trascendencia del moment en qué ens trobem . Per qué diem que ens trobem en· un "moment" trascedent i no parlem deis "propers anys" ? La resposta és rotunda: tot alió que no engeguem ara mateix, diftícilment tindra garantit el seu desenvolupament. Aquest argument es aplicable excepc1o. ~ tots els projectes, sense En el context deis Jocs Olímpics tots vam assumir la importancia d'aquell repte. Sabíe~ que no treballavem només per "quinze dies de gloria" sinó per transformar la ciutat. Ara podem dir que ens trobem elfl una situació equiparable. 37 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA Equiparable fins i tot per raons de calendari. Alguns diran que el 92 teníem aquell 25 de juliol que ens impel.lia , i que ara no 1 tenim data-límit. Aixó no és cert:¡ tenim la data-límit del segle XXI, i aixó és un repte tanto més mportant que el del 92. Si voleu , encara podem afegir l l'argument de les xifres. A l'entorn deis Jocs es va arribar a 4Jn total de 800 .000 milions de pessetes d'inversió. Els projectes¡ara en curs ultrapassen amb escreix aquesta xifra. L'analisi d'aquesta dada , que podria semblar un obstacle per a la realització deis projectes, ha del ten ir en compte que el sector públic no ha de financ;ar íntegranPent, ni de bon trae;, tates les operacions previstes. Recordem ~ue apostem per l'i mpuls, per un cert lideratge públic, peró no per una actuació monograficament pública generadora de despeses excessives i sovint inabastables . Els darrers quinze anys han estat positius per a Barcelona, i aixó ningú no pot negar-ha. Ho han estat sobretot per la tossuderia de la ciutat, !'empenta, el dinamisme i, també, 1 peró en bona mesura gracies a la complicitat que hem sabut provocar i a la col.laboració de molts esforc;os. Els projectes que avui hem vist depenen en gran mesura de la continuHat d'aquesta manera ~e fer. Aquest conjunt de projectes són tan necessaris con!l viables. Demostren que cal mantenir l'esforc; inversor per seguir endavant en la línia de superació deis déficits que la regiq metropolitana encara pateix. 1 Barcelona , en el nou context polític, es considera legitimada a reclamar les seves necessitats. due no són només seves sinó de tot el país . Confiem que trobar1em una sensibilitat adequada per part deis nous i vells respons~bles polítics. 1 38 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UA131NET DE L'ALCALDIA Tanquem una legislatura escur9ada i de la qual molts han dit que ha estat poc profitosa. Barcblona pot dir que aixó no és cert. Aquesta legislatura ha estat la de l'impuls definitiu, amb dates, compromisos, convenís i ~ifres concretes , a nombrosos projectes . Un impuls técnic, polític i en molts casos ja engegat amb realitzacions concretes. 1en quines condicions aixó s'ha roduH ? Entre d'altres coses, amb una ordenació territorial per definir, que s'esta perfilant a través del futur Pla Territorial perq que ha de trabar les sortides adequades . En certa manera estem en un rnoment en qué s'ha perdut aquell debat que la ciutat i l'area metropolitana generaven. 1 Calen alternatives, abrir noves vies de consens i participació als ajuntaments i els ens local~. Tot i les circumstancies, coratge polític i la voluntat Barcelona sí que ha mantingut d'actuació necessaria , perqué la¡ ciutat i l'area metropolitana creixen, tenen noves exigéncies, i perqué l'entorn internacional ens demana molts esfor9os. 11 Vull convidar-vos a reflexionar er un esperit de col.laboració i cooperació. El que demanen Barc~lona i el seu entorn (diguemli area metropolitana, Regió 1 o¡ conurbació barcelonina) és complicitat i coordinació d'esfor90 ~. 1 Tenim experiencia i bagatge, hem demostrat de qué som capa9os . Molts deis que este4 avui aquí heu treballat i col.laborat en la Barcelona que¡ avui tenim. Comptem amb vosaltres per a la Barcelona que hlem de ten ir. 39 CERCLE.AB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4389 Title A name given to the resource Barcelona: proyectos para el siglo XXI. La apuesta logística. Conferència. Proposta d'intervenció. Resum. Transcripció notes manuscrites. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Model social Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1485/19960502d_00725.pdf d9e750a4096d6db19bca37426abe98f5 PDF Text Text DISCOURS DE PASQUAL MARAGALL MAIRE DE BARCELONE PRÉSIDENT DU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE PRÉSIDENT DU CONSEIL DES COMMUNNES ET RÉGIONS D'EURPPE - LAUSANNE, LE 2 MAI 1996 - �MADAME LA SYNDIQUE, CHÈRE PRÉSIDENTE, MESDAMES ET MESSIEURS, CHERS AMIS, C'EST AVEC UN PLAISIR PARTICULIER QUE JE RÉPONDS À VOTRE INVITATION ET QUE JE ME RETROUVE ICI, À LAUSANNE, VILLE QUI M'EST PARTICULIÈREMENT CHÈRE. LAUSANNE EST EN EFFET LE SIÈGE DU COMITÉ INTERNATIONAL OLYMPIQUE - ET VOUS CONNAISSEZ MON ATTACHEMENT` AU MOUVEMENT OLYMPIQUE MAIS ÉGALEMENT LE SIÈGE DE LA SECTION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EUROPE, QUE J'AI L'HONNEUR DE PRÉSIDER. JE N'OUBLIE PAS QUE LE APRÈS LA GUERRE, EN CCRE A ÉTÉ FONDÉ 1951: EN SUISSE, ET QUE VOS COMPATRIOTES ONT TOUJOURS JOUÉ UN ROLE ACTIF ET ENGAGÉ AU SEIN DE NOTRE OIRGANISATION. JE SUIS AINSI PARTICULIÈREMENT HEUREUX DE SALUER ICI TOUS NOS AMIS SUISSES DU CCRE, ET EN PREMIER LIEU MME LA SYNDIQUE DE LAUSANNE, YVETTE JAGGI, QPI PRÉSIDE NOTRE SECTION SUISSE ET QUI EST À L'ORIGINE DE CETTE EXCELLENTE INITIATIVE. LAUSANNE EST UNE VILLE PROFONDÉMENT EUROPÉENNE. LES RÉSULTATS DU RÉCENT RÉFÉRENDUM SUR L'ADHÉSION À L'UNION EUROPÉENNE N'ONT ' FAIT QUE CONFIRMER UN MOUVEMENT ANCRÉ DANS L'HISTOIRE PARTICULIÈREMENT RICHE DE CETTE CITÉ... 2 �IL EST DONO PRESQUE NATUREL DE PARLER ICI À LAUSANNE, DE L'EUROPE DES VILLES. L'EUROPE DES VILLES S'INSCRIT DANS UNE LONGUE HISTOIRE. ELLE PEUT SE RÉSUMER DE FAON -CERTES TROP SIMPLISTE- À L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ÉGALEMENT L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ENFIN L'EUROPE DE LA COOPÉRATION. 1. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE S'EST AVANT TOUT GONSTRUITE À PARTIR DE SES VILLES ET DE CES CITÉS QUI ONT SOUVENT PRÉCÉDÉ LES ETATS. IL N'EST PAS BESOIN D REMONTER À ATHÈNES OU ROME AVEC SES VILLES-RÉPUBLIQUES OU AUX LIGUES DE VILLES QUI, NOTAMMENT DANS LE NORD DE L'EUROPE ET DANS LA BALTIQUE, CONSTITUAIENT AL. 16ÉME SIÈCLE DES RÉSEAUX PARTICULIÉREMENT ÉLABORÉS EIT ORGANISÉS, ET TELLEMENT PUISSANTS! IL SUFFIT DE RAPPE;LER, ICI EN SUISSE, LE ROLE ESSENTIEL DES CITÉS, QUI ONT ATTEINT DES NIVEAUX DE DÉVELOPPEMENT ET D'AUTONOMIE INÉGALÉS, ET QUI ONT MARQUÉ ET IMPRÉGNENT TOUJOURS LA VIE DE CE PAYS. L Y ON TROUVE TOUJOURS, À L'ORIGINE DE L'AFFIRMATION DES VILLES, LES MÉMES AMBITIONS, LES MÉMES VOLONTÉS, LES MÉMES PRÉOCCUPATIONS : LA DIMENSION LOCALE, PAR SA 3 �PROXIMITÉ, PERMET DE GÉRER EFFICACEMENT LES QUESTIONS URBAINES, DE RÉPONDRE AUX BESOINS DES POPULATIONS ET STIMULER EFFICACEMENT LES POLITIQUES DE DÉVELOPPEMENT, ÉCONOMIQbES, COMMERCIALES OU DE CULTURELLES. IL S'AGIT ICI DE L'EXPRESSION Dl) PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE LA PROXIMITÉ! CE PRINCIPE QUI PUISE SA SOURCE CHEZ ARISTOTE, EST UN PRINCIPE POLITIQUE EUROPÉEN DONT S'INSPIRERONT DE NOMBREUX PENSEURS, ET Nid)TAMMENT HOBBES, LOCKE, TOQUEVILLE ET PROUDHON. C'EST CEPENDANT ALTUSIUS QUI POSERA CE PRINCIPE DANS TOUTE SA DIMENSION AU DÉBUT DU 17ÈME SIÈCLE, EN METTANT EN; AVANT LA COMPLÉMENTARITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX DE COMPÉTENCES ET EN JUSTIFIANT LEUR NÉCESSAIRE RÉGULATION PAR RAPPORT AUX CITOYENS. ALTUSIUS ÉTAIT UN JURISTE, 14JIVERSITAIRE, THÉOLOGIEN; IL FUT AUSSI SYNDIC DE LA VILLE D'EMDEN, ET IL FIT MERVEILLE DANS LA LUTTE POUR L'AUTONQMIE DE LA VILLE CONTRE LE PRINCE SUZERAIN. POUR LUI, LA FAMILLE CONSTITUE LA PLUS RESTREINTE DES COMMUNAUTÉS; VIENNENT ENSUITE LA CORPORATION, LA CITÉ ET LA PlIOVINCE. TOUS CES CERCLES SE SUPERPOSENT SANS SE CONFONDRE. 4 �D'ESSENCE FÉDÉRALE, LE PRINCIPE FONDE DONC LA DIGNITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX D'ADMINISTRATION ET LA QUALITÉ DE L'ACTION POLITIQUE. AUJOURD'HUI, DANS LE FÉDÉRALISME MODERNE, LE PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE PROXIMITÉ VEUT QUE DU CITOYEN À L'UNION EUROPÉENNE, CHAQUE NIVEAU NE DELEGUE AU NIVEAU LE PLUS ÉLOIGNÉ ; DU CITOYEN - COMMUNE, RÉGION /CANTON, ETAT, EUROPE - QUE CE QU'IL NE PEUT PAS BIEN FAIRE LUI-MÉME, ET PEUT DONO ÉTRE MIEUX RÉALISÉ PAR L'AUTRE NIVEAU. L'EUROPE DES VILLES A DONO UN ROLE ESSENTIEL À JOUER DANS LA MISE EN OEUVRE CONCRETE DE LA SUBSIDIARITÉ ET DANS LA CONSTRUCTION DE L'EUROPE, NOTIONS QUI SONT INSEPARABLES. SI L'AFFIRMATION DU ROLE DE LA PLACE DES VILLES S'EST SOUVENT FAITE, À TRAVERS L'HISTOIRE, DE F A-C ON CONFLICTUELLE CONTRE LES ETATS QUI VOULAIENT REPRENDRE DES COMPÉTENCES 1ET DES MOYENS D'ACTION, SI CE COMBAT POUR L'AUTONOMIE LOCALE (ALORS QUE NOUS FÈTONS LE 10ÈME ANNIVERSAIRE DE LA CHARTE POUR L'AUTONOMIE LOCALE, À L'ORIGINE DUQUEL SE TROUVE NOTAMMENT LE CCRE, DEPUIS VERSAILLES EN 1953) RESTE TOUJOURS D'UNE GRANDE ACTUALITÉ, L'IDÉE DU PARTENARIAT AVEC LES VILLES S'IMPOSE CHAOUE JOUR DE PLUS EN PLUS, CHACUN RECONNAISSANT LE ROLE ESSENTIEL QUE LES VILLES JOUENT AUJOURD'HUI DANS LA MISE EN OEUVRE DE TOUTES POLITIQUES. 5 �2. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. UNE GRANDE MAJORITÉ DE NOS CONCITOYENS VIT AUJOURD'HUI EN VILLE. C'EST UNE DONNÉE INCONTOURNABLE POUR TOUS LES DÉCIDEURS ET TOUS CEUX QUI RÉFLÉCHISSENT AUX PERSPECTIVES DE NOS SOCIÉTÉS. CERTES, L'ON VIENT MOINS AUJOURD'HUI EN VILLE POUR Y TROUVER REFUGE ET LIBERTÉ COMME C'ÉTAIT LE CAS DANS LES SIÈCLES PASSÉS. JE ME SOUVIENS AINSI, ET J'AIME RAPPELER, CETTE CÉLÈBRE PROVERBE ALLEMANDE : "L'AIR DES VILLES REND LIBRE" (DIE LUFT DER STÀDTE MACHT FREI). —CETTE DIMENSION EST CERTES TOUJOURS PRÉSENTE DANS LES MOTIVATIONS DE CERTAINS DE NOS CONCITOYENS QUI ASPIRENT, EN HABITANT EN VILLE, À Y TROUVER DES ESPACES DE LIBERTÉ, D'AUTONOMIE, D'ÉPANOUISSEMENT PERSONNEL ET s DE TOLÉRANCE. 1LS SOUHAITENIr CEPENDANT AUJOURD'HUI Y TROUVER DES EMPLOIS, LE BIEN—ÉTRE SOCIAL, L'ACCÉS À TOUTES LES CULTURES, ET LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. LES VILLES SONT AINSI AUJOURD'HUI DEVENUES LES MOTEURS DU DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE, SOCIAL ET CULTUREL DE L'EUROPE, MAIS DANS LE MÈME TEMPS ELLES CONCENTRENT F LES DIFFÉRENTES DIFFICULTÉS LI'ÉES À LA CONCENTRATION DE POPULATIONS FRAGILISÉES PAR L tA CRISE ÉCONOMIQUE. NOUS 6 �SOMMES AUJOURD'HUI, AINSI QUE NOUS L'AFFIRMIONS DANS LE MANIFESTE DES ETATS GÉNÉRAUX DU CCRE À STRASBOURG, EN 1993, CONFRONTÉS CHAQUE JOUR À LA TRAGÉDIE DU CHOMAGE, AUX CONSÉQUENCES SOCIALES DE LA RÉCESSION ÉCONOMIQUE ET AUX DANGERS QUI PÈSENT SUR NOTRE ENVIRONNEMENT. LES VILLES CONCENTRENT LA GRANDE MAJORITÉ DES MILLIONS DE CHÓMEURS QUE CONNAÍT L'EUROPE AUJOURD'HUI. LES RÉGIONS DOIVENT AFFRONTER À LA FOIS DES DÉSÉQUILIBRES DE PLUS EN PLUS LOURDS DANS LES ZONES URBAINES COMME DANS LE MONDE RURAL. L'EUROPE DES VILLES DOIT ReLEVER CE DÉFI. ELLE DOIT MAINTENIR ET ACCÉLÉRER LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE CRÉATEUR -D'EMPLOIS, DANS LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. ELLE DOIT EN MÉME TEMPS CRÉER LES INSTRUMENTS QUI PERMETTENT DE MAINTENIR LA COHÉSION SOCIALE ET URBAINE ET DE FAIRE VIVRE AU QUOTIDIEN LA SOLIDARITÉ ENTRE LES CONCITOYENS ET PROMOUVOIR LA PARTICIPATION ET LA DÉMOCRATIE LOCALE. COMMENT POURRAIT -ON CONCEVOIR EN EFFET QUE L'ON PUISSE CONSTRUIRE UNE UNION EUROPÉENNE FORTE, SI CELLE-CI NE POUVAIT ET SI NOUS NE POUVIONS DANS CELLE-CI ASSURER DES CONDITIONS DÉCENTES À NOS CONCITOYENS? 7 �TOUTES LES VILLES DE L'EURQPE SONT CONFRONTÉES AUX MÉMES ENJEUX ET DOIVENT RELEVER LES MÉMES DÉFIS. C'EST DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT QU'ELLES POURRONT LE MIEUX Y FAIRE FACE. 3. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA COOPÉRATION ET DU PARTENARIAT. LES CITOYENS DE NOS VILLES SE MOBILISENT LARGEMENT AUJOURD'HUI POUR ASSURER LA SOLIDARITÉ AU QUOTIDIEN ET POUR EXPRIMER EN COMMUN, SUR TOUT LE CONTINENT MAIS AUSSI À L'EXTÉRIEUR, LA SOLIDARITÉ DE L'EUROPE. LES VILLES ELLES AUSSI PARTICIPENT LARGEMENT À CE MOUVEMENT ET SAVENT -COOPÉRER POUR ASSURER LE SOUTIEN À DES POPULATIONS EN DANGER OU QUI ONT SUBI LES RAVAGES DE LA GUERRE, ET POUR AIDER A LA RECONSTRUCTION. J'ÉTAIS IL Y A QUELQUES SEMAIÑES, AU NOM DE LA VILLE DE BARCELONE, À SARAJEVO LORS DE L'OUVERTURE D'UNE AMBASSADE DE LA DÉMOCRATIE LOCALE, INITIATIVE DU CONSEIL DE L'EUROPE. J'Y ÉTAjIS AVEC DE NOMBREUX ÉLUS EUROPÉENS, DES REPRÉSENTANTS DE LA VILLE DE STRASBOURG NOTAMMENT, ET MON AMI CLAUDE HAEGI, LE PRÉSIDENT DE LA CHAMBRE DES RÉGIONS ET CONSEILLER D'ETAT DU CANTON DE GENÈVE. 8 �NOUS AVONS BEAUCOUP AVANC DANS TOUS LES DOMAINES 01) LES VILLES EUROPÉENNES ONT ET VONT CONCRÈTEMENT AIDER À RECONSTRUIRE SARAJEVO. JE PENSE AUSSI À MOSTAR OC.1 MON AMI RICARD PEREZ Ck■SADO, L'ANCIEN MAIRE DE VALENCE, VIENT DE SUCCÉDER À HANS KOSCHNICK, L'ANCIEN MAIRE DE BRÉME POUR ESSAYER DE RÉCONCILIER ET DE RECONSTRUIRE LA VILLE. MAIS L'EUROPE DES VILLES N'EST PAS SEULEMENT PRÉSENTE APRÉS LES CRISES OU LES GUEERES. ELLE EXISTE LARGEMENT AU QUOTIDIEN, DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT. DES VILLES EUROPÉENNES AUJOURD'HUI ÉCHAGENT LEUR EXPÉRIENCES, DÉVELOPPENT DES PROGRAMMES DE COOPÉRATION, REFLÉCHISSENT ENSEMBLE DANS DES DOMAINES AUSSI DIVERS QUE LES POLITIQUES DE TRANSPORT, DE L'E-NVIRONNEMENT, LA POLITíQUE SOCIALET LES POLITIQUES CULTURELLES, ETC. LES RÉEAUX SE CRÉENT ET SE MULTIPLIENT, LES ACTEURS LOCAUX VOYAGENT ET PARTICIPENT AUX ÉCHANGES. C'EST NOTRE DEVOIR ET C'EST 'UNE DES RAISONS D'ÉTRE DU CONSEIL DES COMMNUES Et RÉGIONS D'EUROPE QUE D'ENCOURAGER CES INITIATIVESI QUI FONT VIVRE L'EUROPE AU QUOTIDIEN. L'EXTRAORDINAIRE MOUVEMENT DES JUMELAGES, QUE NOUS AVONS FAIT NAtTRE ET QUI A FACILITÉ LA RECONCILIATION FRANCO-ALLEMANDE, SE COMPLÈTE AUJOURD'HUI D'UN MOUVEMENT PLUS LARGE DE COOPÉRATION ET DE PARTENARIAT DES VILLES EUROPÉENNES. 9 �LE PARTENARIAT EST EN EFFET UN CONCEPT CLÉ AUJOURD'HUI. LES VILLES DOIVENT PRENDRE TOUTE LEUR PLACE SUR LA SCÈNE EUROPÉENNE. ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'ENSEMBLE, ET ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'AVEC LES AUTRES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERRITORIALES, ET NOTAMMENT LES RÉGIONS, LES CANTONS, AVEC LES ETATS ET AVEC L'EUROPE POUR LES PAYS MEMBRES DE L'UNION. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE JE DÉFENDS AU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE, DONT J'AI L'HONNEUR D'ASSURER LA PRÉSIDENCE DEPLIIS LE MOIS DE MARS. L'EUROPE DES VILLES, C'EST EN EFFET AUSSI L'EUROPE DE LA PARTICIPATION ET L'EUROPE DE CÉGALE DIGNITÉ DE TOUS LES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERR TORIALES. *** J'ÉVOQUAIS RÉCEMMENT À E BRI^XELLES, ET RAPPELER ICI, QUE L'EUROPE JE ME PLAIS À VILLES C'EST L'EUROPE DE CATANIA ET DE TURIN, OlJ NOUS IAVONS LANCÉ DES MESSAGES ESSENTIELS POUR LE RENFORCEMENT DE L'UNION POLITIQUE EUROPÉENNE DANS LE CAORE DE LA CONFÉRENCE INTERGOUVERNEMENTALE, C'EST IL'EUROPE DE STOCKHOLM OlJ NOUS AVONS LANCÉ LE RÉSEAU BANGEMANN SUR LES TÉLÉCOMMUNICATIONS, C'EST L'EUROPE DE GOTEBORG AVEC LA CÉLEBRE UNIVERSITÉ, C'EST L'EUROPE DES VILLES lo �BRITANNIQUES ET ALLEMANDES, QUI FONT VIVRE AU QUOTODIEN LA SOLIDARITÉ, C'EST L'EURCIPE DE BARCELONE, C'EST L'EUROPE DE LAUSANNE! CES DEUX VILLES VIVENT PLEINEMENT EN EUROPE, ET ELLES SONT PROFONDÉMENT ATTACHÉES AU PRINCIPE DU MOUVEMENT OLYMPIQUE QUI RASEMBLE LES INDIVIDUS DANS UN ESPRIT CERTES DE COMPÉTITION, MAIS SURTOUT DE FRATERNITÉ ET DE PAIX UNIVERSELLE. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE L'EUROPE DES VILLES VEUT TRANSMETTRE, DONT NOUS DÉ 3ATTRONS À THESSALONIQUE POUR LES 20ÈME ETATS GÉNÉRAUX DU TRANSMETTRONS À LA FIN DU CCRE, ET QUE NOUS 1MOIS À ISTANBUL, POUR LA PREMIÈRE ASSEMBLÉE MONDIALE DES VILLES. -POUR FINIR, JE VOUDRAIS UNE FOIS ANCORE, ENCOURAGER LES TRAVAUX DE L'ASSOCIATION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EURQPE. JE SUIS BIEN CONSCIENT DE L'ÉNORME TÀCHE DE SENSI3ILISATION QUE VOUS MENEZ POUR L'INTÉGRATION DE LA SUISSE DANS L'UNION EUROPÉENNE. JE SUIS CONVAINCU QUE VOUS, LES EUROPÉISTES RÉUSSIREZ, PARCE QUE SANS VOUS, CETTE EUROPE FÉDÉRALE ET SOLIDAIRE QUE NOUS SOUHAITONS NE SERA JAMAIS COMPLETE. MERCI DE VOTRE ATTENTION. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4391 Title A name given to the resource Discours de Pasqual Maragall. Comite des Regions de l'Union Europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Model social Acció política Europa Comitè de les Regions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències