56 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1354/19931005d_00587.pdf 31a689c1e097960b181f23ac21566056 PDF Text Text CONFERèNCIA INAUGURAL DEL CURI 1993-94 A LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA Dimarts, 05.10.93. 12:00 hores. LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX: IDENTITAT 1 FRATERNI TAT ABANS D'AHIR, DIUMENGE, A AQUESTA MATEIXA HORA, VAIG ANAR A COLLSEROLA, AQUESTA PETITA $ ERRA QUE SEPARA EL LLOC ON SOM ARA DEL LLOC ON PASSO LA PART MÉS GRAN DE LES MEVES HORES DE FEINA. LA SERRA DE COLLSEROLA ÉS A MIG CAMí ENTRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I EL CAMPUS ON SOM ARA, A BELLATERRA. EL QUE AIXò SIGNIFICA HO PODIM DIR DE DUES MANERES: - COLLSEROLA ES EL GRAN PARC COMu DE TOTS ELS MUNICIPIS ENTORN DE BARCELONA, INCLOEN -HI NATURALMENT BARCELONA MATEIXA. - COLLSEROLA ÉS EL GRAN PARC CENTRAL D'UNA GRAN CIUTAT MULTIMUNICIPAL 1 METROPOLITANA. �LA PRIMERA MANERA DE DIR-HO ES LA CONVENCIONAL, BASADA EN LES DIVISIONS ADMINISTRATIVES QUE ORGANITZEN LA VIDA MUNICIPAL. LA SEGONA MANERA DE DIR-HO É$ MÉS AGOSARADA, BASADA EN ELS CANVIS ECONóMICS, DEMOGRàFICS I DE COMUNICACIONS QUE DETERMINEN LA VIDA SOCIAL, ECONOIICA I CULTURAL. ES UNA DE LES MANERES COM M'AGRADA DIR-HO'A MI. Hl HAURIA UNA TERCERA MANERAIDE DIR-HO, SI ES VOL: - COLLSEROLA ES LA MUNTANYA PER SOTA DE LA QUAL PASSEN CADA DIA EN TÚNEL DE TREN I DE COTXE MOLTS ESTUDIANTS I PROFESSORS PER ANAR I VENIR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. A LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA HIiVÉNEN CADA DIA ESTUDIANTS D'UNA I ALTRA BANDA DE LA SERRAíDE COLLSEROLA, DEL BARCELONéS, DEL BAIX LLOBREGAT, DELIVALLéS I DEL MARESMES, PER NO DIR DE COMARQUES MÉS ALLUNYADES. UNS PASSEN PER COLLSE! ROLA I ALTRES NO, PERó NO Hl HA1MASSA DIFERèNCIA ENTRE LES DISTáNCIES QUE HAN DE CÓRRER CA A DIA UNS I ALTRES. LA UAB ÉS, ALHORA, UNA UNI\YERSITAT PLURICOMARCAL I DE BARCELONA, REGIONAL 1 METROPO ITANA. ES UNA UNIVERSITAT �MOLT IMPORTANT DES DE TOTS ELS 1)UNTS DE VISTA. LA UAB ÉS UN BON EXEMPLE DEL CANVI DEL NO TRE PAíS. QUAN FA VINT-I-CINC ANYS V SER INAUGURADA, AQUESTA UNIVERSITAT QUEDAVA MOLT LLUNY DE LA BARCELONA TRADICIONAL. AVUI ÉS UN CENTRE SIGNIFICATIU DE LA GRAN CIUTAT ON TOTS PLEGATS VIVIM I QUE NO ES IU NOMÉS BARCELONA -ES DIU MOLTS NOMS MÉS COM BELLATERRA, CERDANYOLA, SANT CUGAT, SABADELL, TERRASSA, ETCèTERA- ERò QUE SENS DUBTE S'IDEN- kivokp TIFICA AMB BARCELONA. HE VOLGUT FER AQUESTA REFLEX O INICIAL PERQUè PENSO QUE S'ADIU AMB EL TEMA QUE SE M'HA DEMANAT DE TRACTAR: "LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX; I ENTITAT I FRATERNITAT". ÉS UNA MANERA DE DIR COM EL CONCEPTE MATEIX DE CIUTAT HA CANVIAT EN ELS DARRERS ANYS. LA IDENTITAT CIUTADANA NO ES POT MESURAR PAS, AVUI, AMB E S MATEIXOS CRITERIS QUE FA UN QUART DE SEGLE. L.1 1. ENCARA QUE LELSDTtTÑXÏS NO HAGIN SEVES DEFINICIONS DE CIUTAT I QUE LES LLEIS ES CONTINUiN APLICANT SOBRE ELS MATEIXOS L1MITS ADMINISTRATIUS, ÉS EVIDENT QUE AVUI, QUAN PARLEM DE CIUTAT, PARLEM DE MOLTES COSES ALHORA. QUE EL SENTIMENT 'IDENTITAT I DE PERTINENÇA 3 �JA NO S'ADIU TAN SOLS AMB LA TRADICió I AMB LES LLEIS, SINó TAMBÉ AMB LES REALITATS OCIOECONóMIQUES I AMB ELS PROJECTES DE FUTUR, EN OCASIó DELS JOCS OLíMPICtS, TOTHOM S'HA SENTIT DE BARCELONA I BARCELONA HA ACCEPTAT DE BON GRAT L'AMPLIACIÓ MORAL DE LA SEVA POBLACIÓ EN AQUEST CAS. PER5 UN COP PASSATS ELS JOCS, I SENSE PERDRE LA IL.LUSIó DE COMPARTIR ENTRE TOTS NOUS PROJECTES DE FUTUR, ÉS BEN CERT QUE EL CONCEPTE I LA VIVèNCIA DE LA CIUTAT CONTINUEN TENINT NOVES DIMENSIONS, CIUTAT ENDINS I CIUTAT ENFORA. BARCELONA ESTà REDESCOBR4NT LES SEVES CIUTATS INTERIORS: ELS SEUS BARRIS I EL$ SEUS DISTRICTES. (1_,/4 I ()4,'i '11 ' LA BARCELONA D AQUEST ¡SEGLE ÉS EL RESULTAT DE LA INCORPORACIÓ DELS ANTICSMUNICIPIS DEL PLA DE BARCELONA, ANNEXIONATS ENTRE 1897 I 1921, I LA BARCELONA DEMOCRáTICA DEL $ ANYS 80 HA RESTITUlT ALS ANTICS MUNICIPIS I ALS MATEIXOS BARRIS DE LA CIUTAT VELLA I NOVA UNA PERSONALITAT PRÓPIA AMB EL PROGRAMA DE �DESCENTRALITZACIÓ I LA CREACIÓ DELS DEU DISTRICTES, DOTATS DE PERSONALITAT POLíTICA. ALHORA, BARCELONA, CONTINUA PROMOVENT FORMES DE COORDINACIó I DE GESTIó CONJUNtA AMB LES CIUTATS VEiNES. SE'NS VA SUPRIMIR, INSTRUMENT EFICAÇ PER SIMPLES MOTIUS POLÍTICS, UN DE REDISTRIBUCIó DE RECURSOS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA COM F01 LA CMB I S'HAN HAGUT DE TROBAR NOVES FóRMULES, NO SEMPRE SATISFACTóRIES, PER A FER FUNCIONAR AQUESTA GRAN CIUTAT DE CIUTATS QUE ÉS L'àREA METROPOLITANA. BARCELONA, TAMBÉ, COL.LABORA A DIFERENTS I MOLT DIVERSOS NIVELLS AMB LES CIUTATS I POBLES DE LA RESTA DE CATALUNYA: AMB CAPITALS DE PRCPVINCIA, AMB CAPITALS DE COMARCA, AMB PETITES CIUTATS1I VILES I FINS I TOT AMB POBLES PETITS. Hl HA MOLTES MANtRES DE FER-HO. AIXI COM LA COL.LABORACIÓ MEtROPOLITANA TÉ UN PRECEDENT HISTòRIC EN EL CONSELL DE CENT, QUE ERA EL GOVERN MEDIEVAL DE TOT EL PITA DE BARCELONA, Hl HA UNA ALTRA TRADICIó QUE AJUDA A MANTENIR VIVA I A RENOVAR AQUESTA COL.LABORACIó: ARREU DE CATALUNYA Hl HAVIA POBLES QUE ES FEIEN "CARRERS DE BARCELONA" PER ESCAPAR DE LA JURISDICCIó FEUDAL. 5 �ELS JOCS OLÍMPICS ENS VAN IONAR UNA OPORTUNITAT SINGULAR DE COMBINAR TOTES AQUESTES COL.LABORACIONS EN UNA GRAN TASCA COMUNA. ELS JOCS DE BARCELONA VAREN SER ELS JOCS DE CATORZE SUBSEUS OLíMPIQÏ4ES, AMB CIUTATS METROPOLI1 TANES, CAPITALS COMARCALS I FIN$ I TOT DUES CIUTATS HISTòRIQUES DE LA CORONA D'ARAGÓ, V1ALèNCIA I SARAGOSSA, COM A SUBSEUS DE FUTBOL. EL PROJECTE OLÍMPIC VA SER UNA GRAN OCASIó QUE BARCELONA I UNA DOTZENA Dlt CIUTATS DE CATALUNYA ï TREBALLESSIN CONJUNTAMENT. I VASER UN GRAN èXIT. LA BARCELONA DEL '93 ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA CONFORMAT AMB L'èXIT DELS JOCS, SI1 QUE EN VOL TREURE TOT EL PROFIT: BARCELONA ES PROPOSA ARA UN SEGON OBJECTIU AMBICIóS: ESDEVENIR UN POL ECONÒMIC I SOCIAL IMPORTANT A EUROPA, LA PORTA SUD D' EUROPA. BARCELONA S'HA OFERT AL G OVERN DE CATALUNYA I AL GOVERN D'ESPANYA PER ENCAPÇALAR UN GRAN PROJECTE EN AQUEST SENTIT, QUE SIGUI, COM ELS JOCS,, UN GRAN PROJECTE DE FUTUR PER A TOTHOM. 6 �2. CIUTAT ENDINS, BARCELONA S'áA MARCAT UN DOBLE PROGRAMA DE CULTURA I DE CIVISME. AQUEST ESTIU PASSAT S'HAN VIST TOTES LES POSSIBILITATS QUE TÉ BARCELONA DESPRÉS DELS JOCS DE GAUDIR DE LA CIUTAT, D'APROFITAR EL QUE S'HA FET; I DE NOU, ENTRATS A LA NORMALITAT DEL CURS, CADA DIUMENGE ES REPRODUEIX A PETITA ESCALA L'ESPECTACLE QUE TANT ENS VA COLPIR DURANT ELS JOCS: L'OCUPACIó DELS NOUS ESPAIS PELS CIUTADANS. HI HA ENTRE ELS CIUTADANS, A BARCELONA I ARREU, UNA GRAN DEMANDA DE CIVISME, DE TRANQUIL.LITAT, D'URBANITAT. BARCELONA SE SENT LA CASA DE TOTS ELS QUE Hl VIUEN, QUE HI TREBALLEN I QUE HI GAUDEIXEN DEL SEU LLEURE. LA PRIMERA CASA DE TOTS ELS BARCE ONINS I LA SEGONA CASA DE TOTS ELS CATALANS. LA CASA COMUNA DE TANTS FORASTERS AMICS. S'HA PRODUÏT EL RETROBAMENT DELS BARCELONINS EN EL CIVISME I EN LA URBANITAT, DEPRÉS DEL GRAN ESFORÇ DE CONSTRUCCIó, D'ORGANITZACIó, DE PROJECCIó I D'ACOLLIDA QUE HA SIGNIFICAT EL LLARG PROCÉS F NS AL 92. �EL CIVISME ÉS LA DIMENSIÓ PROFUNDA DE LA DEMOCRàCIA. - LA POLÍTICA DE LES CQSES CONCRETES. ÉS LA INSATISFACCIÓ CIUTADANA DAVANT DE LA QUE ES CONSIDERA UNA RESPOSTA INADEQUADA ALS PROBLEMRS DE LA VIDA DE CADA DIA. - RECREACIÓ DE LA CONVIVèNC$A A ESPANYA I A CATALUNYA, EN LA SEGONA DèCADA DE CONSOL$DACIÓ HISTòRICA DE LA DEMOCRàCIA I L'AUTONOMIA. JA PORTEM 16 ANYS DE DEMO RàCIA, 15 D'AUTONOMIA, 14 DE DEMOCRàCIA LOCAL. EL CIVISME ÉS UNA APORTACI$ GENUïNA DE LES CIUTATS A LA RENOVACIÓ DE LA VIDA SOCIAL 3. EL CIVISME ÉS POLÍTICA. L'ESPERIT 11 EL CIMENT DE CIUTADANIA EUROPEA. VALCLAV HAVEL HA DEFINIT EL CIVISME COM A SENTIMENT DE PERTANYENÇA A TOT EL QUE ÉS 'LA NOSTRA CASA" (FAMÍLIA, CIUTAT, NACIÓ, ESCOLA, FEINA, ETC). EL CIVISME ÉS L'úNIC "ISME" CARREGAT DEL RESPECTE NECESSARI ENVERS TOTS ELS ALTREd, L'úNIC CONSCIENT QUE CAP 8 �PERSONA NO POT SER PRIVADA DE CAP DE LES DIMENSIONS QUE CONSTITUEIXEN "LA SEVA CASA". JACQUES DELORS HA PLANTEJAT LA NECESSITAT DE RESPONDRE AL DÉFICIT DEMOCRàTIC D'EUROPA, AMB UNA APLICACIÓ MÉS GRAN DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT. LES CIUTATS SÓN ELS ELEMENTS ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA AUTèNTICA, ELS INTERMEDIARIS INDISPENSABLES ENTRE UN PODER QUE S'ALLUNYA AMB PROBLEMES QUE ES COMPLIQUEN, I ELS SEUS CUTADANS. LES CIUTATS SóN L'àMBIT MÉ PRòXIM DE LA DEMOCRàCIA, EL MÉS PROPICI A LA RENOVACIc DE LA VIDA PÚBLICA EN L'ACOSTAMENT DE LA POLITICA A LA VIDA QUOTIDIANA I L'IMPULS DEL CIVISME. 4. POLíTIQUES " FREDES" I POLíTI QUES (/^a "CALENTES ". EL SETEMBRE DE 1992, JUST E2\i ACABAR ELS JOCS OLÍMPICS, RALF DAHRENDORF I BRONISLAW GEREMEK PLANTEJAREN AMB GRAN CLAREDAT AQUEST PROBLEMA, EN EL LLIBRE DE LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992). PLANTEJAVA GEREMEK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COM UN SISTEMA FRED, CONSTITUïT PER PRINCIPIS, REGLES I �INSTITUCIONS, L'EXISTèNCIA DE LA QUAL DEPèN DEL COMPROMÍS DEL CIUTADà. L'ENEMIC MORTAL DE LA DEMOC áCIA SERIA, PER TANT, "LA INDIFERèNCIA, LA PASSIVITAT DELS CIUTADANS, LA IMPOTENCIA DE L'INDIVIDU DAVANT L'UNIVERS 1 AFKIà DEL PODER". i 1 LA NECESSITAT D'UN SENTIMENT CALENT QUE ES DERIVA D'AQUESTA REALITAT ES POT CONSTRUIR FáCILMENT, CONTINUA GEREMEK, ENTORN DEL MITE DEjLA COMUNITAT NACIONAL O ÉTNICA. JA QUE "EL SENTIT DE LA COMUNITAT TENDEIX A ALIMENTARSE D'AGRESSIVITAT CAP A L'ALTIE, CAP AL NO-HOMOGENI", APAREIX "LA FONT D'UN NOU PERIL 1 AUTORITARI, QUE NO HA DE REDUIR-SE ALS FANTASMES HISTÓRICS DELS TOTALITARISMES DERROTATS". EN EL MATEIX LLIBRE, D4HRENDORF, RESPON A LA PREOCUPACIÓ DE GEREMEK APUNTANT-SE A LA TEORIA DE LA PERTINENÇA DE VACLAV HAVEL. LA DEMOCRàCIA I L'ECONOMIA DE MERCAT SÓN, EN EFECTE, MECANISMES "FREDS" I HO SóN DEI MANERA DELIBERADA, DIU 10 �DAHRENDORF -"SÓN UN MÉTODE PE12 ERRORS HUMANS. EL SEU OBJECTIU REDUIR ELS ÉS COSTOS DELS EL CANVI NO VIOLENT"- I NO RESOLEN LA NECCESSITAT DE PERTINENÇA, DE SENTIR-SE EN CASA PROPIA, QUE EN ALTRES TEMP$ SATISFEIA LA RELIGIÓ. "NOSALTRES HEM DE VIURE AM]3 ELS CIRCUITS CONCÉNTRICS DE PERTINENÇA TAN BEN DESCRITS SOR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE LA COMUNITAT LOCAL A LA NACIONAL I A L'ESGLÉSIA, PASSANT PER DIVERSES ASSOCIACIOIÑS". 5. ¿ES COMPATIBLE L'ESTRATèGIA I}PE FUTUR DE LES CIUTATS AMB LA POLÍTICA "CALENTA" DE LA PERTINENÇA, DE LA IDENTITAT, QUE GEREMEK CONTRAPOSA A LA POLÍTICA "FREDA" DE LA DEMOCRàCIA? JO CREC QUE HO ÉS, PERQUè LIAUTÉNTIC PATRIOTISME ES LA BúSQUEDA DE L'ALTRE L'AUTÉNTIC I NO PAS LA SEVA NEGACIÓ. PATRIOTISME 1111. DE BUSCAR LES ARRELS COMUNES, NO TAN SOLS LES ARRELS PRòPIES (LA PàTRIA), I LES BRANQUES (LA FRATERNITAT CAP ENFORA). A CATALUNYA, AVUI, AMB LA DEMOCRàCIA CONSOLIDADES, AMB LES COMPEI'èNCIES RESOLTS, L'HORA DE LES ÉS 1 1 I CIUTATS, I L'AUTONOMIA EL FINANÇAMENT L'HORA DELS �AJUNTAMENTS, L' HORA DEL MUNICIPALISME. EL MUNICIPALISME TÉ LA FORÇA DE LA DEMOCRàCIA LOCAL, DE LA REPRESENTACIÓ MÉS PRòXIMA ^ DEL CONEIXEMENT-DIRECTEI DEL CONTACTE DIARI AMB EL CIUTA/pà. EL MUNICIPALISME ÉS UN GRAI MOVIMENT EUROPEU, PLE DE TRADICIÓ DEMOCRàTICA I EUROPEíSTA. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA RECOLLIT LA FORÇÁ D'AQUESTA TRADICIÓ AMB EL RECONEIXEMENT DELS MUNICIPIS COM A PART INTEGRANT DEL COMITè DE LES REGIONS. EL MUNICÏPALISME ÉS A LA BASE DEL CATALANISME. CATALA- NISME I MUNICIPALISME HAN ESTAT INDESTRIABLES EN LA TRADICIÓ REPUBLICANA DELS MACIà COMPANYS I TARRADELLAS. PER TRADICIÓ POLÍTICA DEMO RàTICA, A CATALUNYA NO ES POT SER CATALANISTA I ANTIMUNICIPALISTA. NACIONALISTA I ANTIMUNICIPALISTA Sí, PERO CATA NISTA NO. LA DEFINICIÓ DE CIVISME DE HAVEL TÉ UNA CONNEXIÓ, PER A MI, AMB LA TEORIA DE L'EMP4RDà QUE S'ENUNCIA EN ELS ESCRITS DÉ\,JOAN MARAGALL,1 A PRIMERS DE SEGLE. 12 �LA TEORIA DE L'EMPORDà ÉS LA DEFENSA QUE LA PART ÉS L'ESSèNCIA DEL TOT, QUE L'IMPORTANT ÉS LA PART I NO EL TOT. CATALUNYA PODRIA DESAPARèIXER SI QUEDÉS L'EMPORDà, NO PAS A L'INVERSA, PERQU L A PARTIR DE LA PART ES POT RECONSTRUIR EL TOT. CAL PROMOURE EL FUTUR OE CATALUNYA DES DE LA VIVIFICACIó I L'IMPULS DE LA VIDA LOCAL I COMARCAL, DE CADA RACó DEL PAÍS. NO PAS DE DE L'EXALTACIÓ ÚNICA DEL TOT, DES D'UN GRAN PODER CENTRAL DE LA GENERALITAT. LA GENERALITAT HA DE FER CONFIANÇA ALS AJUNTAMENTS, A LES CIUTATS. CAL L'IMPULS D'UNA ACCIo CATALANA, EN MINÚSCULES, DE REDEFINICIÓ BASE DEL CATALANISME I1E FINAL DE SEGLE SOBRE LA DEL CIVISME, LA CULTURA I LA PLANIFICACIÓ ESTRATéGICA. CAL INVITAR EL NACIONALISME A CREAR ESPAIS COMUNS I A ACTUAR EN CONSEQUèNCIA. DRETA ESQUERRA, NACIONALISTES I SOCIALISTES S'HAURIEN DE RETROBAR EN EL CATALANISME. ELS NACIONALISTES PROPOSEN DAVANT DE LA INCERTESA, LES ARRELS I LA PETITA PáTRIA. LA CONSEQUéNCIA LÒGICA HAURIA 13 �DE SER QUE APOSTESSIN PER LA IUTAT, PER LA VILA I EL POBLE. PEL MUNICIPI, PER LA CIUTADANIA I EL CIVISME. 6. IDENTITAT I FRATERNITAT SON ELS VALORS DE FUTUR QUE LES CIUTATS MIREN DE PROMOURE A{EUROPA DES DEL FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. ÉS UN MISSATGE QUE AVUI FINALMENT POT PRENDRE FORÇA. ÉS UN MISSATGE QUE EUROPA NECESSITA AVUI I QUE NOSALTRES NO PODEM IGNORAR. ÉS EL MISSATGE DEL MUNICIPA4ISME, ÉS LA TRADICIÓ DELS AJUNTAMENTS. LES CIUTATS SEMPRE S'HAN ]NTèS, PEL DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS, PERQUè ÉNTRE LES CIUTATS NO HI POT HAVER CONFLICTES NI GUERRES. H$ POT HAVER COL.LABORACIó, CREATIVITAT I EMULACIÓ. HI HA SEMPRE SOLIDARITAT. LES CIUTATS HAN ESTAT LES PROTAGONISTES DEL GRAN CANVI SOCIAL I CULTURAL DE CATALUNYA. LA VIDA PÚBLICA CATALANA HA ESTAT OCUPADA DURANT MOLTS ANYS PER GRANS TEMES NO RESOLTS. NO S'HI HA VIST PROU EL PROTAGONISME DE LES CIUTATS, QUE 14 ARA ES FA MÉS EVIDENT. �A LES CIUTATS, GRANS I PETITES, HI HA HAGUT EN EL TERRENY POLÍTIC LES COL.LABORACIONS QUE NO SEMBLEN ENCARA POSSIBLES A NIVELL GENERAL. PER QUè LES CIUTATS SEMPRE JAN PEL DAVANT. 15 ,J � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4260 Title A name given to the resource Les ciutats a la fi del segle XX: identitat i fraternitat / Conferència inaugural del curs 1993-94 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Competitivitat Cooperativisme Democràcia Ciutats Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1355/19931007d_00588.pdf d500e5977ace0963be148986aa78d680 PDF Text Text Sr. Presidente, distinguidos amigos: Es para mí un honor dirigirme a ustedes en el marco de ésta conferencia Europea para reflexionar y debatir sobre la cultura en la ciudad y es, además, una satisfacción hacerlo en el marco incomparable de Praga, capital de cultura, representación emblemática ella misma de la ciudad como gran aportación civilizatoria de Europa. Este honor me ha correspondido, creo, por mi condición de Presidente de la organización más importante de gobiernos locales de Europa, el CMRE, pero también estoy aqui, quiero creer, 'por el hecho de representar a una ciudad, BCN, que probablemente encarna muchos de los atributos que identifican esta Europa que estamos construyendo. La mezcla de historia, tradición y futuro, las tensiones y la fuerza de identidades plurales; los conflictos de nueva generación, pero también el empuje y la imaginación creadora, son esencias en las que todos podemos reconocernos. Hablar en nombre de una ciudad, en este foro, aquí en Praga, es lo que legitima mi presencia. Las ciudades son los espacios donde se producen y entrecruzan discursos y culturas diversas. Son los laboratorios del futuro donde se ponen a prueba la invención de nuevas fórmulas. En ella se multiplican las oportunidades imprevisibles que son el caldo de cultivó de la historia de nuestra especie. ¿Donde, sino en las ciudades puede hablarse de cultura? �La cultura, como la civilización o la civilidad es el territorio para el entendimiento, donde pueden convivir las pertenencias y las alteridades, donde se puedan conciliar lenguajes de todo orden sin exigencias uniformistas. Esta es su grandeza y su complementariedad con la democracia, sin la cual resulta incompleta, pero para la cual resulta imprescindible. Las democracias no sobreviven lejos de la energia y el calor de la cultura. Los gobiernos locales son el primer y el más importante ámbito de la actividad cultural. Por su naturaleza son tos que pueden y deben combinar el apoyo y el estímulo a los ciudadanos para el conocimiento y para la creatividad, pero tambien para la crítica y el debate. En efecto las ciudades son los lugares privilegiados para que el poder y el individuo se acerquen, probablemente son el único punto de encuentro que puede garantizar el fluido entre gobernado y gobernante. De este fluido nace la cultura en su sentido más cóncavo, en el que caben más acepciones. La cultura entendida como civilización. Debemos congratularnos del camino que la joven Europa está emprendiendo. Y digo joven porque cOntiene todos los elementos de un proyecto en formación, con larga historia a sus espaldas, con dolor y pasiones, pero que llegará a conformarse si somos capaces de seguir creyendo y luchando por ello. Creo que debemos congratularnos porque en el Tratado instituyente de la Union Europea se reconoce rotundamente el principio de subsidiariedad, al que ya hemos empezado a llamar de proximidad. Este principio, que para nosotros es una actualización de nuestra vieja cultura federalista, cobra todo su sentido dentro de un contexto en el que los poderes locales son considerados elementos estructurales, con igual dignidad que todos los 2 �demás niveles del gobierno. La aceptación solemne de que las competencias deben siempre ser ejercidas lo más cerca posible a los ciudadanos es el nuevo paradigma. Los que siempre hemos creido en ello, estamos convencidos de su autenticidad y sabemos que es el mejor instrumento para construir una convivencia. Quiero recordar aquí que fue precisamente el Consejo de Europa, a través de la creación en 1957 de la conferencia permanente de poderes locales y regionales, quien puso una primera piedra sólida en este cometido. Estos dias se consolidaran nuevas reformas que tambien avanzan en este sentido. Como Presidente del CMRE aplaudo este avance. La gran Europa es el marco que todos deseamos para que estos principios tengan su máxima virtualidad. Mient0s, nos corresponde a cada uno llevarlos a la práctica. En momentos corno los que estamos viviendo, con la paz todavia amenazada, con el florecimiento, a veces enaltecedor a veces destructor de los nacionalismos sepultados por la historia, con una crisis grave del estado del bienestar y la consciencia planetaria de los límites del crecimiento, ahora más que nunca estarnos obligados a creer en nuevas ideas. Estas ideas ya se estan gestando y desde muchos áng4los ya aparecen como realidades tangibles. La nueva cultura solo puede ser universalista y localista, ambas a la vez, sin contradicciones. Hay motivos para confiar en los camin s que se emprenden. Puedo hablar de nuestra experiencia particular y creo 'que es un ejemplo del discurso que quiero transmitir. 3 �En Barcelona hemos sido privilegiados don una oportunidad excepcional. La celebración de los 1100 en nuestra ciudad ha sido la gran ocasión para que se encadenaran a lo largo de más de una década todos los elementos que hacen posible que una ciudad se sienta Iviva. Creo que puedo decir que los éxitos de nuestros proyectos tienen una razón clave, y ésta es la identificación de los ciudadanos y su participación apasionada, desde todos los sectores de la sociedad. Esta es una prueba del valor de proximidad. El mismo proyecto, dirigido desde un gobierno más lejano al ciudadano, no hubiera alcanzado ni una mínima parte de los logros que se han conseguido. Efectivamente hemos movilizado a la sociedad civil no solo para financiar construcciones y actividades culturales., sino tambien para generar nuevas ideas, para sumarse a viejas aspiraciones y para consolidar un orgullo de ciudad sin exclusiones. Somos conscientes de que la imagen de _BCN puede aparecer hoy fuertemente asociada a un éxito económico, urbanístico o promocional. Así es, en parte, creo, su realidad. Sin embargo quiero hacer patente que el verdadero secreto de todo ello estriba en lo que podríamos llamar "cultura cívica" que se ha conseguido levantar entre todos, esta vez gracias a un objetivo feliz, pero que debemos ser capaces de mantener y acrecentar. Somos conscientes de su fragilidad, y éste es el reto. Es un reto que quiero hacer extensivo a todos nosotros. El equilibrio de la convivencia y su grado de madurez cultural es inestable por naturaleza y exige una tensión constante que sea capaz de crear una atmósfera propicia para el intercambio, el conocimiento y la creatividad. �Los gobiernos locales tenernos depositada en primera instancia la confianza de los ciudadanos para asegurar los Mecanismos que permitan la libre expresión de las personas y ésta es una enorme responsabilidad. Tenernos una ventaja y ésta es que nos: podemos alimentar de las propias fuerzas de la ciudadanía. El ciclo de aprendizaje entre unos y otros se produce de de forma natural en los niveles inmediatos de gobierno. La vitalidad de los pueblos y ciudades de Europa y del mundo entero empieza por este eslabón. Pero ésta no es la (Mica responsabilidad. Nuestros objetivos deberian ir más allá y ser muy ambiciosos en lo que se refiere a la cooperación. La cooperación y el diálogo estan en el origen de cualquier empresa humana, la cultura no es sino una cadena de transmisiones elaborada y es núcleo de la civilización. Estarnos aqui reunidos para ejercer esta función y añadir piezas a este edificio en un contexto precisamente ¡ que, creo yo, ostenta la mejor representatividad de la Europa real. Esté es el principal foro de encuentro del que disponemos, y creo sinceramente que nadie en la actualidad discute esta evidencia. No quiero dejar de referirme a las comunidades multiraciales y pluriculturales. Estas son una realidad creciente en nuestro mundo. La mayor parte de ciudades estan enfrentadas a e'ta complejidad que tiene un doble perfil. De un lado éstas pluralidades' son un terreno fértil para los desencuentros, para las hostilidades. De otro son la esperanza de una sociedad más rica. Nos concierne a todos decantar esta frágil frontera. Pero además en nuestras ciudades existen grupos vulnerables (la tercera edad, los niños) y sectores crecientes de población que viven o estan 5 �amenazados por la terrible exclusión del desempleo que conlleva la pérdida del principal vínculo con el tejido social. Dia a dia debernos esforzarnos en hacer retroceder los límites de la marginación, en promover la integraçión cultural de las poblaciones periféricas y generar nuevas cohesiones :que refuercen las identidades pero tambien su incorporación a culturas universales. Las grandes ciudades europeas soy hoy también el contrapunto indispensable al renacimiento de las culturas nacionalitarias o regionales, de base histórica y linguistica, revestidas a veces por una identidad étnica. Aunque esta identidad puede tener derivaciones peligrosas, es también un factor de cohesión y de movilizaciones ;constructivas de comunidades que pretenden afirmarse en un mundo de fronteras confusas. c Nuestras ciudades, lugares de intercambio y escenarios de tolerancia, deben jugar una función thirilitusatigria de los renacidos regionalismos y nacionalismos de base cultural. Todos somos cómplices de lo que ocurre en cualquier lugar de nuestro planeta y no promoveremos lo mejor de lls personas de nuestras ciudades, si no estimularnos su dimensión solidaria. Si no somos capaces de tener iniciativas que generen reacciones colectivas de acción humanitaria o de intervención en allí donde el sufrimiento y la negación de derechos humanos sea inaceptable, no seremos capaces de resolver las encrucijadas de nuestra era. El verdadero humanismo para el s. XXI, es el de una cultura que reclama universalidad mientras respeta al individuo y sus pertenencias (morales, 6 �religiosas, territoriales, linguísticas, familiares) pero se enfrenta con solidaridad y con energía ante toda clase de marginacion. No quiero terminar siendo demasiado trascendental, pero creo firmemente que el futuro de la cultura está íntimamente atado al futuro de las ciudades. Debernos salvar a ambas y al mismo tiempo. Esta es mi propuesta. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4261 Title A name given to the resource Culture in towns: Cultura a les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cultura cívica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Cultura Ciutats Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1358/19931015d_00591.pdf 0353e742e29df06a83d8309450095720 PDF Text Text Conferencia inaugural de la re nió de la Comissió Trilateral i recepció Divendres 15.10.93. Gran Saló del Palau Nacional. 20:30 hores Guió per a les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde - Salutació de benvinguda a tots els assistents a l'assemblea anual de la Secció Europea de lai Comissió Trilateral. Agraïment per haver triat Barcelona com a seu d'aquesta reunió. La ciutat s'ha esforçat mol en aquests darrers anys per a poder acoliir reunions d'aquestes característiques. La ciutat comenca a sentir reconegut el seu esforç. - Després deis Jocs Olímpics, que han consagrat internacionalment el renaixement de Barcelona, glie avui és reconeguda com una de les ciutats mes dinàmiques d'Európa, ens hem marcat un nou objectiu. La Barcelona de 1993 es proposa ser un pol económic i estratègic important de la nova Europa, 1 la Porta del Sud d'Europa. En la situació general de criSi de l'economia internacional, Barcelona no ha deixat de banda el llenguatge de l'optimisme. No volem ser pessimistes. babem que per anar endavant cal començar per proclamar-ne la confiança. - Jo creo que aquest és l'espeirit actual de les ciutats i les regions d'Europa, que els dies 20-23 d'octubre, la setmana en; �trant, celebrarem a Estrasburg els XIX Estats Generals deis Municipis i les Regions d'Europa. Barcelona, a través del seu alcalde, presideix el CMRE i nosaltres ho interpretem com un reconeixement de l'impuls que la nostra ciutat ha donat al projecte europeu de les ciutats. El lobby de les ciutats és important avui a Europa: el grup Eurociutats, la col.laboració entre Ciutats i Empreses, la col- / y.,s2, vgr)( r \*k P a,,k,...)k-eij - Deis XIX Estats Generals dels Municipis i les Regions d'Europa, que celebrarem ciutats regions la setmana que ve a Estrasburg, n'ha de sortir, ben probablement, un nou impuls per la unió d'Europa. Els meus predecessors a la presidencia del CMRE solen recordar, sovint, com la col.laboració entre les ciutats i les col.lectivitats locals var ser en l'origen de l'esperit europeista. A mi m'agrada dir que l'Europa de les ciutats és la xarxa de seguretat de la unió europea. Europa és una xarxa de ciutats, antiga i potent, decisiva en la formació de la nostra civilització, del nostre sistema polític i de la revolució económica que és en l'origen de l'Edat Contemporánia. 1 Les ciutats s'ofereixen als Governs i a les empreses per a posar-se a col.laborar en el procés de ressorgiment econòmic. 2 �Les ciutats també poden fer una certa política económica i in dustrial, poden ser motors morals i materials de la reactivació i de la renovació. Amb el Tractat de la Unió Europea, que incorpora el principi de la subsidiarietat, les ciutats 1 les regions han vist reconegut el seu rol en la construcció europea. - Els reitero la benvinguda, l'agraïment i l'interés de la ciutat per la seva presència a Barcelona. Celebero especialment poder-me adreçar a vostès en el lloc on som. Aquest Gran Saló Oval del Palau Nacional que avui ens acull és un símbol de l'esperit de Barcelona. Hem convertit el Palau Macional, que és una herència de l'Exposició Universal de 1929, en una de les peces importants de la ciutat postolimpica, com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest edifici alberga mostres excepcionals de l'art románic i gótic, que constitueixen una de les nostres aportacions més significatives a la història de la cultura europea. - Els Jocs Olímpics varen ser el nostre gran pretext per encarar ! el futur. D'aquell éxit en feM una carta de presentació a les institucions internacionals, als governs i a les empreses. 1 Després dels Jocs Olímpics, Barcelona ha mantingut un alt nivell d'activitat económica i han continuat endavant la majoria �de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora, - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança i suport per als nous objectius de la ciutat. �nivell d'activitat econòmica i han continuat endavant la majoria de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora. - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança ï suport per als nous objectius de la ciutat. ord. tandon #7# trilat.txt ��l L^¡^ , 1/1 ^;^t E t ^ ^^ r^+ ^ ^4^/ ¡W/1 j i,-/c_.^ úUL-t e-e. ^^ ^,,^r^.^.,vL -... t^ 11 ^ Heu ^ , l, C,4-1 ry Ct,ri ^ N41 L 1 ,\J . -1 (V Ck:.t--`-e..1 1 1\ 1 f ^^`1,^^ti2-^ km/ 1, i .-- ^ -1 ^ ^^y^s ( /11 O ri.rb (ril, -i..fC 1 tt.7 v v ` y ^* ,ir/ V ^ ,^.Z^ G 't^^,2r l i- zi zti vl.t ^ Inaugural address of the meeting of the Trilateral Commission and reception Friday 15.10.93, Gran Saló of the Palau Nacional 20.30 hours 2 Outline of the speech by the Mayor of Barcelona r ^ n 1/1 i V% (11-1-/) :1^i-t/-/Ç r/10-ell kdi01`: l Si .1/) ^w3y`^ I c ( f ^ ^^lG=v^..^^ A WARM WELCOME TO ALL THOSE ATTENDING TH^ ANNITAL ASSEMBLY OF o THE EUROPEAN SECTION OF THEtTRILATERAL COMMISSION. I WOULD LIKE TO EXPRESS MY GRATITUDE FOR HAVING CHOSEN BARCELONA AS THE LOCATION FOR THIS MEETING. ext,,, ^^ ?/j,.1_ ^^,, ^ »AD, I^^ ^ ^^ ^ ^^ ^( u ^^ ^^^ THE CITY HAS MADE GREAT EFFORTS IN RECENT YEARS TO BE ABLE ,-^ TO WELCOME GATHERINGS OF THIS NATURE. THE CITY IS NOW ---^ BEGINNING TO FEEL RECOGNIZED FOR THESE EFFORTS. ^G'( ^ j , Ca FOLLOWING THE T1 (T -- V eY1 1992 OLYMPIC GAMES, >Iit/I f WHICH SERVED TO CONSOLIDATE AT THE INTERNATIONAL LEVEL THE RENAISSANCE OF ^. BARCELONA, WHICH IS RECOGNIZED TODAY AS ONE OF THE MOST DYNAMIC CITIES IN EUROPE, WE HAVE NOW SET FOR OURSELVES A i" ^ NEW GOAL. - ^ ^^ ^zJ ^ v- Z ^ ^ _ --__ ^t,^s^ti,._.. �THE BARCELONA OF 1993 ASPIRES TO BECOME A MAJOR ECONOMIC AND STRATEGIC CENTRE OF THE NEW EUROPE, THE GATEWAY TO SOUTHERN EUROPE. IN THE GENERAL SITUATION OF;INTERNATIONAL ECONOMIC CRISIS, BARCELONA HAS NOT ABANDONED ['HE LANGUAGE OF OPTIMISM. i s ho--t-(cZw, A E, n¿Ç ( WE-4{A-V-E---NO —DESIRE -40 BEESSIMISTS". WE ARE 00-NSCIDUS THAT IN ORDER TO MOVE FORWARD, WE MUST BEGIN BY DECLARING OUR SPIRIT OF CONFIDENCE. I BELIEVE THAT THIS IS THE PRESENT SPIRIT OF THE CITIES AND REGIONS .5~E, CIF.47.1 WHO S COMING WEEK WILL CELEBRATE IN STRASBOURG THE XIX GENERAL ASSEMBLY OF THE COUNCIL OF MUNICIPALITIES AND REGIONS OF EUROPE. BARCELONA, IN THE PERSON ÓF ITS MAYOR, WILL CHAIR THIS GENERAL ASSEMBLY OF THE CMRE, AND WE INTERPRET THIS AS FURTHER RECOGNITION OF THE IMPETUS THAT OUR CITY HAS GIVEN TO THE EUROPEAN PROJECT FOR 4HE CITIES. THE CITIES LOBBY IS TODAY A MAJOR FORCE IN EUROPE: THE EUROCITIES GROUP, THE COLfABORATION BETWEEN CITIES AND �^^^ ^ 1.__. COMPANIES, ,, THE . COLLABORATION BETWEEN C TIES AND UNIVERSITIES. FROM THIS ASSEMBLY OF THE EUROPEAN MUNICIPALITIES AND REGIONS, THERE WILL IN ALL PROBABILITY EMERGE A NEW IMPETUS FOR EUROPEAN UNION. MY PREDECESSORS RECALL IN THE PRE$IDENCY OF THE HOW THE COLLABORATION COMMUNITIES WAS IN BETWEEN CMRE CITIES ITS DAV THE ORIGIN OF THE FREQUENTLY AND LOCAL SPIRIT OF EUROPEAN INTEGRATION. I MYSELF AM FOND OF SAYINGÉTHAT THE EUROPE OF THE CITIES CONSTITUTES THE SAFETY NET FOR EUROPEAN UNION. EUROPE IS A NETWORK OF CITIES, ANCIENT AND POTENT, DECISIVE FOR THE MAKING OF OUR CIVILIZATION, OF OUR POLITICAL SYSTEM, AND OF THE ECONOMIC REVOLUTION THAT LIES AT THE ORIGIN OF THE CONTEMPORARY AGE. ^L t^ THE CITIES 1514, .THEM,S.IW7.5B- AT THE DISPOSAL OF GOVERNMENTS AND COMPANIES, TO COLLABORATE IN THE PROCESS OF ECONOMIC RESURGENCE. (( ^^ ` �THE CITIES CAN ALSO CONTRIBUTE IN TERMS OF ECONOMIC AND INDUSTRIAL POLICY, AND AS THE MORAL AND MATERIAL DRIVING FORCE BEHIND REACTIVATION AND RENOVATION. WITH THE TREATY OF THE EUROPEAN UNION, WHICH INCORPORATES THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY, Tpc CITIES AND REGIONS HAVE SEEN EFFECTIVE RECOGNITION OP THEIR ROLE IN THE CONSTRUCTION OF EUROPE. U' '1 ^(7-■..)V\. LET ME EXPRESS ONCE AGAIN TI4E WELCOME, Ta7E-4~ AND TH'E C511 INTEREST 01-=^^`^Y F-Aft- YOUR PRESENCE HERE IN BARCELONA. IT IS A PARTICULAR PLEASURE FOR ME TO BE ABLE TO ADDRESS YOU HERE, IN THIS PLACE. THIS GRAN SALó OVAL, THE`GREAT OVAL ROOM OF THE PALAU NACIONAL IN WHICH WE MEET TODAY, IS A SYMBOL OF THE SPIRIT OF BARCELONA. WE HAVE CONVERTED THE PALAU NACIONAL, A LEGACY OF THE UNIVERSAL EXHIBITION OF 1929 INTO ONE OF THE MOST IMPORTANT ELEMENTS OF THE POST-OLYMPIC CITY, AS THE HOME OF THE MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, OUR NATIONAL ART MUSEUM. THIS BUILDING HOUSES MANY EXCEPTIONAL WORKS OF ROMANESQUE �AND GOTHIC ART, WHICH CONSTITUTE ONE OF THE MOST SIGNIFICANT CONTRIBUTIONS TO THE HISTORY OF EUROPEAN CULTURE. u(\ -^ÉS - WEFLE TUE-6LYÑiPÏC AM OUR GREAT OPPORTUNITY TO LOOK TO THE FUTURE. THE SUCCESS OF THÉ GAMES HAS BEEN OUR LETTER OF RECOMMENDATION TO INTERNATIONAL INSTITUTIONS, TO GOVERNMENTS AND TO COMPANIES. SINCE THE OLYMPIC GAMES, BARCELONA HAS 1NTAINED A HIGH LEVEL OF ECONOMIC ACTIVITY, AND HAS ^ AHEAD WITH THE MAJORITY OF ITS PROJECTS FOR;PUBLIC AND PRIVATE INVESTMENT, EVEN IF wit115^^-SOME ACUTE PROBLEMS larH CONCERN US DEEPLY (AI.j/~W Te--THE-SEAT CRISIS). WE BELIEVE THAT BARCELONA HAS THE CAPABILITY TO ASSIST IN BRINGING ABOUT A SOLUTION TO THE CRISIS. THE BARCELONA OF 1993, AS IT LOOKS FORWARD TO THE START OF A NEW CENTURY, CONTINUES TO BE A CITY ENGAGED IN THE TASK OF PROGRESS AND IMPROVEMENT. �SEVEN YEARS AGO, WHEN WE WERE ENTRUSTED WITH THE ORGANIZATION OF THE OLYMPIC GANES, WE ASKED THE WORLD TO PLACE ITS TRUST IN BARCELONA. AND BARCELONA DID NOT BETRAY THAT TRUST. I BELIEVE THAT TODAY WE Cfk/ si ONCE AGAIN ASK FOR TRUST AND SUPPORT FOR THE CITY IN WORKING TO ACHIEVE ITS NEW GOALS. /1 U11,- L ( -C-ktt: A itvl L-714,7 frw t _ fut 1 .-h) u bi ,u7 90, d,; Ihs' b4t 7f Hl; rk(rt: r T 'TY\ y 57 7 dt-wl L Y•J s C.--3X - t'Y) L(177 JJr 11-112/.1 1.4-77tr &J rr ord. 1 #7# trilater.txt --r14 pv»,írs 41/ c C.) Lk,) /14/iu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4264 Title A name given to the resource Recepció i Conferència inaugural de la reunió de la Comissió Trilateral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Euroregió Acció política Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1359/19931019d_00592.pdf 4f8867da57e0362ae654ab725f715f16 PDF Text Text Inau g uració dels salons Expoouimia/Equiplast (19 d'octubre de 1993) AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA SATISFACCIO, COM A ALCALDE DE LA CIUTAT I PRESIDENT DE LA FIRA, INAUGURAR AQUESTS SALONS D'EXPOQUíMIA I EQUIPLAST. UN SALONS QUE JA HAN ASSOLIT UN LLOC I UNA PREEMINèNCIA CONSOLIDADES ENTRE ELS PROFESSIONALS I LES EMPRESES DEL SECTOR QUíMIC ESPANYOL, COM LA NOMBROSA PRESèNCIA D'EXPOSITORS DEMOSTRA. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT bE LLARGA TRADICIó INDUSTRIAL. LA CIUTAT MODERNA S'HA FET SOBRE LA INDÚSTRIA, L'HA FORJAT LA SEVA INDÚSTRIA, ELS SEUS EMPRESARIS I ELS SEUS TREBALLADORS. DES DE LA SEVA BASE TèXT ]IL TRADICIONAL, S'HA OBERT CAP A D'ALTRES SECTORS, QUíMIC, QUE ES EN QUè DESTACA SIGNIFICATIVAMENT EL AVUI, TOT I LES DIFICULTATS PRESENTS, UN DELS SECTORS EMPRESARIALS PUNTERS DE CATALUNYA. ARA LA CIUTAT ESTá EVOLUCIONANT RàPIDAMENT CAP A UNA CIUTAT DE SERVEIS. EL TERCIARI OCUPA JA EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT �DE LA NOSTRA Mà D'OBRA. ENTRE EL 1960 I EL 1986, LA POBLACIó OCUPADA EN EL SECTOR SECUNDARI VA PASSAR DE LA MEITAT A LA QUARTA PART DEL TOTAL. I AQUESTA ÉS UNA EVOLUCIÓ QUE ENCARA NO S'HA ATURAT. BARCELONA, I AIXí HO DEFINIT EL SEU PLA ESTRATèGIC EN QUè ES DIBUIXA LA CIUTAT DE L'ANY 2000, VOL SER, ENTRE ALTRES COSES, UN CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES, SENSE RENUNCIAR PERÒ DEL TOT i PERQUé L'EQUILIBRI ENTRE ELS DIVERSOS SECTORS ECONòMICS ES UN VALOR PER A LA CIUTAT I UN FACTOR D'EQUILIBRI SOCIAL- A LA SEVA BASE INDUSTRIAL. BARCELONA ÉS LA QUE ÉS GRACIES A LA SEVA PECULIAR BARREJA D'ACTIVITATS INDUSTRIALS; TERCIARIES I RESIDENCIALS. AVUI ENS PREOCUPA LA SITUACIó D'UNA GRAN EMPRESA, QUE HA ESTAT CABDAL PER AL CREIXEMENT I LA CONFORMACIó DE LA BARCELONA ?ODERNA. D'UNA FORMA O ALTRA, ENTRE TOTES LES INSTITUCIONS I ELS ESTAMENTS IMPLICATS, HEM DE TROBAR-HI UNA SOLUCIo, QUE HA DE PASSAR PEL MANTENIMENT DE L'ACTIVITAT INDUSTRIAL. 2 �LA INAUGURACIóN DE LOS SALONES EXPOQUiMIA/EQUIPLAST ES PUES UNA BUENA OCASIÓN PARA REAFIRMAR NUESTRA VOCACIÓN INDUSTRIAL, Y MAS CUANDO COINCIDE CON UN MOMENTO DE INCERTIDUMBRE Y DE PREOCUPACION ECONOMICA (AUNQUE QUIZA LOS PRIMEROS PASOS HACIA LA RECUPERACION ESTEN YA DANDOSE). UNA VOCACION INDUSTRIAL QUE HAY QUE HACER COMPATIBLE CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE 1 LA PROTECCIÓN MEDIOAMBIENIrAL, AUNQUE SE ASOCIE TRADICIONALMENTE AL RESPETO POR LA NATURALEZA, ES TAMBIEN UN ASPECTO DE GRAN INTERES POR LAS CIUDADES. HAY TAMBIEN UN MEDIO AMBIENTE URBANO A PROTEGER, Y A COMPATIBILIZAR CON EL MANTENIMIENTO DE CIERTAS ACTIVIDADES INDUSTRIALES. BARCELONA CUENTA YA CON UNA EXPERIENCIA SIGNIFICATIVA EN EL TRATAMIENTO DE AGUAS, LA ELIMINACIÓN DE RESIDUOS, LA LUCHA CONTRA LA CONTAMINACIÓN DE HUMOS Y OLORES, QUE ABRE POSIBILIDADES DE COOPERACION CON LA INDUSTRIA QUE ENTRE TODOS DEBEMOS EXPLORAR. EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ES TAMBIEN UNA BUENA OCASIÓN PARA PONER DE MANIFIESTO ANTE LOS EMPRESARIOS Y LOS PROFESIONALES DEL SECTOR QUÍMICO LA DECIDIDA VOLUNTAD DE BARCELONA DE CONSOLIDAR SU REPUTADA rRADICIóN COMO CIUDAD DE FERIAS Y CONGRESOS, COMO CIUDAD DE CONVENCIONES, COMO CIUDAD DE SERVICIOS. 3 �LOS JUEGOS OLíMPICOS DEL PASADO AÑO NOS DEMOSTRARON, Y DEMOSTRARON AL MUNDO, QUE NUESTRA CAPACIDAD DE ORGANIZACIÓN NO OFRECE DUDAS. HOY ASPIRAMOS A NUEVAS METAS -LA MáS INMEDIATA, PUES DEBERá DECIDIRSE EN EL PLAZO DE DIEZ DíAS, ES LA SEDE DE LA AGENCIA EUROPEA DE EVALUACIÓN DEL MEDICAMENTO. 1 LA CANDIDATURA DE BARCE1LONA, BASADA EN LA FUERZA DE LA INDUSTRIA QUíMICA Y `ESPECíFICAMENTE FARMACÉUTICA DE CATALUÑA, TIENE GRANDES POSIBILIDADES, SEGúN AFIRMABA LA MINISTRA DE SANIDAD EN VISITA RECIENTE A LAS INSTALACIONES QUE OFRECEMOS COMO SEDE A LA AGENCIA. DADAS LAS VINCULACIONES EUROPEAS DE LA INDUSTRIA QUíMICA CATALANA Y ESPAÑOLA, NUESTRA CANDIDATURA ADQUIERE UN MAYOR RELIEVE. PERO MáS ALLá DE ESTA APUESTA POR UNA SEDE COMUNITARIA, BARCELONA, RENOVADA URBANiSTICAMENTE, CONSOLIDADA SU PRESENft CIA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEAS -UN SISTEMA DONDE LA COMPETENCIA POR OBTENER LOCALIZACIONES, ES DECIR, INVERSIONES, ES BASTANTE ARDUA-, MEJORADAS SIGNIFICATIVAMENTE SUS COMUNICACIONES Y SUS TELECOMUNICACIONES, ES AHORA UNA CIUDAD PROYECTADA HACIA EL FUTURO. 4 �EL SIGNIFICATIVO AUMENTO DE LA OFERTA HOTELERA PRODUCIDO EN LOS ÚLTIMOS MESES, Y LA bUPLICACIÓN DEL ESPACIO DE LA FIRA DE BARCELONA, CON SU NUEVO RECINTO DE PEDROSA, SON BUENOS EJEMPLOS DE ESA CONFIANZA CON LA QUE BARCELONA AFRONTA SU FUTURO. POR ELLO DOY LAS GRACIAS A TODAS LAS EMPRESAS Y A TODOS LOS PROFESIONALES QUE EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ACODEN A ESTA NUEVA EDICIóN DE POR SU CONFIANZA EN LA FIRA DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. ord. JMM =7r expoquim.txt 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4265 Title A name given to the resource Inauguració dels Salons Expoquimia i Equiplast Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Ciència Indústria Barcelona Acció política Model social Expoquimia Equiplast Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1360/19931020d_00594.pdf 18725a3e0083a532c9d415e66f90110c PDF Text Text XIX ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Estrasburgo, 20-23 octubre de 1993. Discurso inaugural del Presidente del CMRE, Excmo. Sr. Pasqual Maragal1 SEÑOR PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, SEÑORA ALCALDESA DE ESTRASBURGO, SRA. VICE-PRESIDENTA DEL PARLAMENTO EUROPEO, SEÑOR MINISTRO, SEÑORES EMBAJADORES, SEÑOR PREFECTO, SEÑOR SENADOR, SEÑORES DIPUTADOS, SEÑORES CONSEJEROS GENERALES Y REGIONALES, SEÑORA SECRETARIA GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, ESTIMADOS COLEGAS, ESTIMADOS AMIGOS, ESTOS SON LOS PRIMEROS ESTADOS GENERALES QUE TENGO EL HONOR DE PRESIDIR. SÉ QUE CONSTITUYEN EL MOMENTO CUMBRE DE REFLEXIÓN Y ENRIQUECIMIENTO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, Y SÉ, TAMBIÉN, EL ENORME ESFUERZO DE ORGANIZACIÓN QUE CONLLEVAN. CREO QUE LA LABOR DESARROLLADA POR NUESTRA SECCIÓN FRANCESA, ENCABEZADA POR SU PRESIDENTE, ! SR. CHABAN DELMAS, HA SIDO 1 EXTRAORDINARIA, ASÍ COMO LO HAN SIDO LOS ESFUERZOS DE TODAS NUESTRAS SECCIONES Y CIUDADES QUE HAN HECHO POSIBLE QUE NUESTRO ENCUENTRO HAYA LLEGADO A SU DECIMONOVENA EDICIÓN. GRACIAS, PUES, A TODOS USTEDES, MIEMBROS DE LOS ÓRGANOS DIRECTIVOS Y DEL SECRETARIADO1DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, DELEGADOS, PARTICIPANTES Y COLABORADORES. LA REUNIFICACIÓN DE EUROPA NUESTRA ANTERIOR REUNIÓN SE CELEBRÓ EN OCTUBRE DE 1990 EN LISBOA, �CUYO ALCALDE, JORGE SAMPAIO, PRESIDENTE DE EUROCIUDADES Y DE LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNiDAS, NOS ACOMPAÑA HOY. COMO MUCHOS DE USTEDES RECORDARáN, AQUELLAS FECHAS COINCIDIERON CON EL PRIMER ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN, QUE LOS 3000 DELEGADOS PRESENTES OVAC ONARON EN UN IMPULSO CARGADO DE EMOCIÓN. DENTRO DE TRES SEMANAS EL MUNDO PODRá CELEBRAR EL CUARTO ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLIN. UN HECHO OCURRIDO EN EL CORAZÓN DE EUROPA HA DEJADO SENTIR SUS EFECTOS HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DEL PLANETA, Y EL BALANCE, NO LO DUDEMOS, ES ENORMEMENTE POSITIVO. CON LA REUNIFICACIÓN DE ALEMANIA HA TERMINADO LA MáS LARGA POSGUERRA DE LOS TIEMPOS MODERNOS. LOS CONFLICTOS DOLOROSOS Y LOS PROBLEMAS INQUIETANTES QUE SALPICAN LA GEOGRAFÍA DEL ESTE Y LA DEL SUR NO DEBEN OCULTAR NI DESMERECER EL HECHO EXTRAORDINARIO DE QUE, POR PRIMERA VEZ DESDE HACE CUATRO DÉCADAS, LA HUMANIDAD ENTERA, Y EUROPA CON ELLA, HA CAMBIADO MIEDO POR ESPERANZA. HOY, LAS GENERACIONES DE JÓVENES DEL ESTE Y DEL OESTE DE EUROPA VIVEN, POR FIN, LA MISMA EXPERIENCIA LIBERADORA QUE VIVIERON LOS JÓVENES FRANCESES Y ALEMANES AL DESCUBRIR QUE CON SU RECONCILIACIÓN NO HABRÍA YA MáS GUERRAS ENTRE ELLOS. AHORA, LA TAREA PRINCIPAL ES APAGAR LOS FUEGOS PROVOCADOS POR LA VIOLENCIA DE ALGUNOS NACIONALISMO Y LA LOCURA DE LOS SEPARADORES �EN EL SUELO DE LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. SARAJEVO NI ÉS LA ÚNICA NI LA MáS DESTRUIDA DE LAS CIUDADES DE ESAS TORTURADAS TIERRAS, Y, SIN EMBARGO, SARAJEVO SE HA CONVERTIDO EN UN SÍMBOLO DEL SUFRIMIENTO DE LAS CIUDADES BAJO LA GUERRA, COMO ANTAÑO LO FUERON GUERNICA, VARSOVIA, COVENTRY O DRESDEN. HAGAMOS DE LA RECONSTRUCCIÓN COLECTIVA DE SARAJEVO EL SÍMBOLO DE LA SOLIDARIDAD DE LAS CIUDADES PARA CON LAS CIUDADES. SOBRE EUROPA 1993 NO SERá HASTA EL PRÓXIMO PRIMERO DE NOVIEMBRE EL AÑO DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, Y EN ESTE SENTIDO DEBEMOS CONSIDERAR QUE VAMOS CON RETRASO SOBRE NUESTRAS AMBICIONES. PERO 1993 HA SIDO EL AÑO DE LA ENTRADA EN FUNCIONAMIENTO DEL MERCADO ÚNICO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EL MAYOR ESPACIO INTERNACIONAL SIN FRONTERAS INTERIORES. JAMáS EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA TANTOS PUEBLOS PUDIERON INTERCAMBIAR LIBREMENTE SUS MERCANCÍAS, SUS CAPITALES Y SUS SERVICIOS, NI TANTOS CIUDADANOS PUDIERON ESTABLECERSE LIBREMENTE EN CUALQUIER LUGAR DEL ESPACIO COMÚN, COMO EN LA EUROPA DEL MERCADO INTERIOR. Y, NO OBSTANTE, LA COMUNIDA0 EUROPEA ES ALGO MáS QUE UN MECANISMO DE MULTIPLICACIÓN DE LA RIQUEZA. ES ANTE TODO UN �SISTEMA INSTITUCIONAL DE SALVAGUARDA DE LA PAZ Y UN NUEVO MODELO DE CONVIVENCIA DE LOS PUEBLOS. SI EUROPA HA CONSEGUIDO EN EL PLAZO PREVISTO LO QUE HACE 15 0 10 AÑOS PARECÍA IMPOSIBLE, ¿POR 01JÉ NO HA DE ALCANZAR SUS OTROS OBJETIVOS, MáS POLÍTICOS, NO MáS DIFÍCILES Y NO MENOS IMPORTANTES? HOY EUROPA, NUESTRAS CIUDADES, NUESTRAS PROVINCIAS, NUESTROS CONDADOS Y NUESTRAS REGIONES SUFREN UNA CRISIS ECONÓMICA, Y MILLONES DE PARADOS COMPRUEBAN 1CON SU DESESPERADA BÚSQUEDA DE TRABAJO QUE LA CRISIS EXISTE REA4MENTE. LA RECESIÓN MUNDIAL AFECTA CON DUREZA A NUESTRAS SOCIEDADES INDUSTRIALIZADAS ENCARADAS A UN ElOBLE DESAFIO: LA COMPETENCIA DE LAS AVANZADAS SOCIEDADES DE ESTADOS UNIDOS Y EL JAPÓN. NUESTRA RESPUESTA A EST DESAFIO NO PUEDE SER OTRA QUE REFORZAR LA UNIÓN EUROPEA Y MEJORAR LA EFICIENCIA DE NUESTROS PROGRAMAS Y POLÍTICAS COMUNES. Y LA COMPETENCIA DE LOS LLAMADOS NUEVOS PAÍSES INDUSTRIALES QUE, HOY POR HOY, PRESCINDEN DE LOS COSTES DE LA PROTECCIÓN SOCIAL Y DEL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE, DOS CONQUISTAS A LAS QUE EUROPA NO PUEDE RENUNCIAR, Y OTROS PUEBLOS ¡MERECEN Y DEBEN ALCANZAR. �EL RELANZAMIENTO DE LA UNIóN EUROPEA LA DE AHORA NO HA SIDO LA úNICA VACILACIóN EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, NI HA SIDO LA MáS GRAVE, NI SERá LA ÚLTIMA. Y CADA VEZ QUE LAS DIFICULTADES HAN RALENTIZADO NUESTRA UNIÓN TEMPORALMENTE, HA HABIDO DESPUÉS UN FUERTE IMPULSO QUE HA COMPENSADO CON CRECES EL TIEMPO NO APROVECHADO. HAGAMOS LLEGAR A LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO, CONSTITUIDOS EN CONSEJO EUROPEO, NUESTRA CONVICCIÓN DE QUE EL RELANZAMIENTO DE LA UNIÓN EUROPEA ES LA úNICA SALIDA RESPONSABLE Y CREATIVA QUE MERECEN NUESTROS PUEBLOS. DENTRO DE POCOS DÍAS, EL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ENTRARá EN VIGOR. DENTRO DE POCOS DÍAS, LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS DOCE SE REUNIRáN EN BRUSELAS.i QUE SEPAN QUE EN NUESTRAS CIUDADES, EN NUESTRAS REGIONES, QUISIÉRAMOS PODER DECIR, IGUAL COMO EL GRAN EUROPEISTA PAUL ENRI SPAAK DIJO EN OCASIÓN DE LA FIRMA DE LOS TRATADOS DE ROMA, QUE: "CETTE FOIS, LES HOMMES D'OCCIDENT N'ONT PAS MANQUÉ D'AUDACE ET N'ONT PAS AGI TROP TARD". UNA NUEVA SACUDIDA POLÍTICA SE IMPONE: LOS CIUDADANOS EUROPEOS, CON FRECUENCIA DESANIMADOS POR LA1CRISIS, LA ESPERAN. 5 �QUE SEPAN QUE NUESTRAS CIUDADES, ESA GRAN CREACIÓN DE EUROPA, QUE DA A NUESTRO CONTINENTE DINAMISMO;Y SINGULARIDAD, Y LAS REGIONES, ESA EXPRESIÓN DE COHESIÓN EN LA DIVERSIDAD, SE HALLAN PRESTAS A PARTICIPAR EN LA CONSTRUCCIÓN COMUNITARIA. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES SE OFRECEN PARA AYUDAR A REDUCIR EL DÉFICIT DE EXPLICACIÓN DE EUROPA. UNA EUROPA MAL COMPRENDIDA SERá UNA EUROPA NO DESEADA. Y LAS INSTITUCIONES EUROPEAS DEBEN SABER QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, CON SU VASTA RED DE MáS DE 100.000 COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN 24 PAíSES EUROPEOS, REPRESENTA UN MULTIPLICADOR DE OPINIÓN ÚNICO, Y QUE NO ENCONTRARáN MEJOR ALIADO PARA HACERSE COMPRENDER POR LOS CIUDADANOS. NO PUEDE HABER CONTRADICCIÓN ENTRE EFICACIA Y AMPLIACIÓN UNA VEZ MáS HEMOS DE ADMIRAR LA BONDAD DE LA ESTRUCTURA Y LOS MECANISMOS QUE TUVIERON SU ORIGEN EN LA COMUNIDAD DEL CARBÓN Y EL ACERO. DE SERVIR PARA ORDENAR Y REGULAR DOS ÚNICOS PRODUCTOS, CON POCOS CAMBIOS HAN SERVIDO PARA LLEVARNOS AL PRIMER MERCADO MUNDIAL. DE SER UTILIZADOS POR SEIS ESTADOS, HAN PASADO A SERLO POR NUEVE, DIEZ Y DOCE ESTADOS. LA EFICACIA DE LA COMUNIDAD NO ES LA MENOR DE SUS VIRTUDES, Y, PROBABLEMENTE, ES LA QUE MáS ATRAE A LOS CANDIDATOS A LA ADHESIÓN. �NADIE QUISIERA ENTRAR, NI QUEDAR M E, EN UNA COMUNIDAD INEFICAZ. POR ESO LA EFICACIA HA DE SER PRESERVADA COM EL MEJOR PATRIMONIO ^ E DENTRO COMO A LOS QUE ASPIRAN COMÚN, QUE INTERESA TANTO A LOS D AL INGRESO. ES EN ESTE SENTIDO QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA APRUEBA, CONVENCIDO, LA POSICIóN DEL PARLAMENTO EUROPEO SOBRE LA AMPLIACIÓN, NOTABLEMENTE BIEN EXPUESTA EN EL INFORME HAENSCH. LA SUBSIDIARIEDAD MEJORA LA EFICACIA LA APARICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD EN NUESTRO HORIZONTE POLÍTICO HA REACTIVADO EL DEBATE DE IDEAS SOBRE LA ATRIBUCIÓN DE RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS, DESBORDANDO EL ESTRICTO MARCO COMUNITARIO E INTERESANDO NO SÓLO A LAS ADMINISTRACIONES ESTATALES Y A LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SINO A LOS MáS DIVERSOS ESCALONES DE LA SOCIEDAD. EL PRINCIPIO, DE NOMBRE POCO ATRACTIVO, QUE PERSONALMENTE ME GUSTARÍA VER SUSTITUIDO POR EL DE PROXIMIDAD, MáS DESCRIPTIVO Y FáCIL DE RETENER, NO HAY QUE ENTENDERLO COMO UNA DESCONFIANZA DE LA PERIFERIA RESPECTO DEL CENTRO, SINO COMO UNA VOLUNTAD DE PARTICIPAR EN EL EJERCICIO, DE LAS RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS DESDE LA EFICACIA Y LA LEALTAD. QUISIERA RECORDAR, EN ESTE PUNTO, QUE PARA EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA: �- LA PROXIMIDAD AL CIUDADANO ES EL FUNDAMENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. - EL PRINCIPIO IMPLICA IGUAL DIGNIDAD DE LOS DIFERENTES PODERES, LOCALES, REGIONALES, ESTATAL Y EUROPEO. - EN SU APLICACIÓN TERRITORIAL EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD/PROXIMIDAD CONCIERNE A CADA UNO DE LOS NIVELES Y EXIGE QUE SE CONFIE A LOS NIVELES MáS ALEJADOS DEL CIUDADANO SÓLO LO QUE NO PUEDE SER EFICAZMENTE REALIZADO AL NIVEL LOCAL O REGIONAL. INCLUSO SI EL REPARTO DE COMPETENCIAS ENTRE LOS ESTADOS Y LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES RESULTA DETERMINADO, A NIVEL ESTATAL, POR LAS TRADICIONES Y I LAS CONSTITUCIONES DE LOS PAÍSES MIEMBROS, EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMPORTA UNA AUTÉNTICA COLABORACIÓN ENTRE LAS COLECTIV DADES LOCALES Y REGIONALES, LOS ESTADOS Y LA UNIóN EUROPEA. LA SUBSIDIARIEDAD HA VENIDO TRADICIONALMENTE LIGADA AL ESPÍRITU FEDERAL, QUE DEBE ORIENTAR LA INTERPRETACIÓN DE SU ALCANCE. NO PONGAMOS FRONTERAS AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. 1 DEJEMOS QUE LA PROXIMIDAD Y LA EFICACIA QUE LO DEFINEN SE VIERTAN EN CASCADA HASTA LA ÚLTIMA COMPETENCIA, HASTA EL ULTIMO áMBITO DE ACTIVIDAD. �EL PREáMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA AFIRMA QUE LOS JEFES DE ESTADO SE DECLARAN "RESUELTOS A CONTINUAR EL PROCESO DE CREACIÓN DE UNA UNIÓN CADA VEZ MáS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS DE EUROPA, EN LA QUE LAS DECISIONES SE TOMEN DE LA FORMA MáS PRÓXIMA POSIBLE A LOS CIUDADANOS, DE ACUERDO CON EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD". 1 NOSOTROS, REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES DE LA UNIÓN EUROPEA, , TENEMOS PROPUESTAS CONCRETAS Y PRECISAS PARA ENCARNAR ESA DECLARACIÓN SOLEMNE SUSCRITA POR LOS JEFES DE ESTADO Y RATIFICAD POR NUESTROS PUEBLOS O SUS REPRESENTANTES PARLAMENTARIOS. TRATAREMOS DE TODO ELLO EN LA MAÑANA DEL VIERNES, EN EL MARCO DE LA COMISIÓN POLÍTICA QUE PRESIDIRá UMBERTO SERAFINI Y EN NUESTRA RESOLUCIÓN FINAL. EL COMITÉ DE LAS REGIONES EL TRATADO DE ROMA SóLO ADMITÍA 4 LOS ESTADOS COMO AGENTES DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA DIVERSIDAD TERRITORIAL DE EUROPA HA SIDO, FINALMENTE, RECONOCIDA EN EL TRATADO DE MAASTRICHT. TENDRá SU EXPRESIÓN ORGáNICA EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES EN EL QUE COLABORARáN LOS REPRESENTANTES DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES PARA HACER LLEGAR A LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS LA VISIóN TERRITORIAL DE LA MARCHA DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �PARALELAMENTE, EL ARTÍCULO 146 DEL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ABRE LA PUERTA A LA COPRESENCIA 4N EL CONSEJO DE MINISTROS DE LAS REGIONES CON COMPETENCIAS DE ESTADO. QUEREMOS UN COMITÉ DE LAS REGIONES, CIUDADES Y ENTES LOCALES EN EL QUE PARTICIPEN LAS AUTORIDADES MáS EMINENTES DE LOS GOBIERNOS TERRITORIALES. ESTE COMITÉ DEBERá DEBATIR Y TOMAR POSTURA SOBRE LAS GRANDES CUESTIONES QUE NOS AFECTEN DE MANERA DIRECTA. LA COMPOSICIóN DEL COMITÉ SERá NECESARIAMENTE EQUILIBRADA, SIN PERJUICIO QUE DESPUÉS DE 1996 SE ,ARBITRE UNA SOLUCIÓN QUE PERMITA DISTINGUIR LA ACTUACIÓN DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES. SEPAMOS APROVECHAR, CIUDADES Y REGIONES, UNIDAS POR EL MISMO EMPEÑO, NUESTRA PRIMERA PRESENCIA EN LA COMUNIDAD PARA GANARNOS EN ELLA Y EN LA CONSTRUCCION EUROPEA EL LUGAR QUE NOS CORRESPONDE. Y DEBEMOS CONGRATULARNOS POR LAS CONCLUSIONES DE LA RECIENTE CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS PAÍSES DEL CONSEJO DE EUROPA, CELEBRADA EN VIENA, QUE HAN RECONOCIDO LA IMPORTANCIA DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN EUROPA, AL REVALORIZAR LA POSICIóN ESTATUTARIA DE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES EN EL SENO DE LA ORGANIZACIÓN. �UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA LA UNIóN EUROPEA NO LO PUEDE ABARCAR TODO, NI SU AMBICIóN DEBE DESBORDAR SU CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN. EUROPA SERá POR MUCHO TIEMPO MáS QUE LA UNIÓN EUROPEA. SUPLAMOS DESDE ABAJO LO QUE LA COMUNIDAD NO PUEDA INTEGRAR INMEDIATAMENTE, CONSTRUYAMOS LOS PUENTES Y LAS REDES QUE UNAN A LOS CIUDADANOS EUROPEOS EN UN ESPACIO FORJADO P R LA COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, REGIONES, AGRUPACIONES EMPRESARIALES, SINDICATOS, UNIVERSIDADES Y ASOCIACIONES PROFESIONALES, DEPORTIVAS Y CIUDADANAS, ASÍ COMO POR EL GRAN MOVIMIENTO DE LOS HERMANAMIENTOS Y COLABORACIONES QUE ES, RECORDÉMOSLO, UNA TRADICIÓN EUROPEA SIN EQUIVALENTE EN EL RESTO DEL MUNDO. Y NO OLVIDEMOS QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA SE HALLA EN EL ORIGEN DE ESE VASTO MOVIMIENTO. MáS DE 7.000 MUNICIPIOS HERMANADOS EN EUROPA A LOS QUE SE AÑADEN LAS REDES, CADA VEZ MáS NUMEROSAS, DE COLABORACIONES Y DE INTERCAMBIOS DE EXPERIENCIAS, QUE LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES NOS AYUDA A FINANCIAR. QUISIERA APROVECHAR LA OCASIÓN PARA RECORDAR TAMBIÉN QUE LA AYUDA COMUNITARIA A LOS HERMANAMIENTO, UNA PARTIDA DE 3 MECU ANUALES HASTA 1992, APROVADA POR PRIMERA VEZ EN 1988 POR EL PARLAMENTO EUROPEO, HA SIDO UN ÉXITO QUE DEBEMOS A LA SEÑORA NICOLE FONTAINE, VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENTO, QUE HOY SE ENCUENTRA �ENTRE NOSOTROS Y A LA QUE SALUDO CORDIALMENTE. EL FIN DE LA BIPOLARIZACIóN DEL MUNDO, AL PONER DE RELIEVE LA DIMENSIÓN UNIVERSAL DE LAS CRECIENTES DESIGUALDADES, HA FAVORECIDO LA EMERGENCIA DE UNA CONCIENCIA UNIVERSAL. MáS QUE NUNCA SE VE REAFIRMADA LA NECESIDAD DE UNA REGULACIÓN DE LOS PROBLEMAS A ESCALA MUNDIAL, Y ELLO HA PERMITIDO EL RESURGIMIENTO DE LAS NACIONES UNIDAS. SU RECONOCIMIENTO COLECTIVO ES AHORA TAN AMPLIO COMO LO SON LOS ÉXITOS DE SU MISIÓN, EL áMBITO DE SUS OBLIGACIONES, E, INEVITABLEMENTE, LA EXTENSIÓN DE SUS DIFICULTADES. LOS PROGRESOS DE LOS úLTIMOS MEES EN LA APROXIMACIÓN DE IULA A LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS SUPONEN, ES NUESTRA PROFUNDA CONVICCIÓN, QUE LAS CIUDADES DEBEN PARTICIPAR COM UNA VOZ UNITARIA EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES: NACIONES UNIDAS/CIUDADES UNIDAS, ESTE ES NUESTRO "MOT D'ORDRE". HAGAMOS DE LA COOPERACIÓN MáS DIVERSA LA BASE MáS SÓLIDA DE UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA, QUE CONSTITUYA, EN ESTE CONTINENTE TAN CREATIVO, LA INNOVACIÓN DE CONFEDERAR LAS SOCIEDADES COMO PASO PREVIO PARA CONFEDERAR LOS ESTADOS. LA CIUDADANíA EUROPEA CON EL APOYO DE TODOS USTEDES, SEREMOS CAPACES DE ASUMIR TODAS ESAS RESPONSABILIDADES. PERO NUESTRA RESPONSABILIDAD PRINCIPAL ES LA QUE TENEMOS ANTE NUESTROSICIUDADANOS 1 TRABAJAR POR EL �PROGRESO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. CONTRARIAMENTE A NUESTRA TRADIC óN EN LOS ESTADOS GENERALES, EN ESTA OCASIÓN, SOMETEREMOS A Si 7 APROBACIÓN UN TEXTO ÚNICO DE CARáCTER GLOBAL Y POLÍTICO QUE SERá EL "MANIFIESTO DEL CMRE". ESTE MANIFIESTO CONSTITUIRá LA BASE DE UNA CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS QUE DIFUNDIREMOS ENTRE EL MáXIMO NÚMERO DE ELEGIDOS LOCALES Y REGIONALES DE TODA EUROPA, ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE LAS PRÓXIMAS ELECCIONES AL PARLAMENTO EUROPEO. SU TRABAJO DURANTE ESTOS DIAS „ EN LAS DIFERENTES COMISIONES, CONTRIBUIRá A ENRIQUECER NUESTRA REFLEXIÓN. NUESTRO PRÓXIMO ENCUENTRO, EN FEBRERO DE 1994, DEBEMOS AGRADECÉRSELO A LA INICIATIVADEL PARLAMENTO EUROPEO QUE HA CONVOCADO LA PRIMERA CONFERENCIA PARLAMENTO EUROPEO/PODERES LOCALES DE LA COMUNIDAD. ESTAMOS SEGUROS DE QUE ESTA IMPORTANTE REUNIÓN SUPONDRá UN AVANCE SIGNIFICATIVO EN LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN EUROPEA Y LAS COLECTIVIDADES LOCALES. DESDE NUESTRA CULTURA FEDERALISTA, CONSIDERAMOS QUE EL FUTURO DE EUROPA Y DEL MUNDO NO PUEDE DEPENDER EXCLUSIVAMENTE DE LAS DECISIONES DE LOS GOBIERNOS NACIONALES Y DE LOS ESTADOS. CIUDADES Y REGIONES RECLAMAMOS UNA CUOTA DE RESPONSABILIDAD EN EL GOBIERNO DE EUROPA Y EN LA CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO SISTEMA DE RELACIONES INTERNACIONALES. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4266 Title A name given to the resource XIX Estats Generals dels Municipis i Regions d'Europa / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Art. 146 del Tractat de Maastricht. Les ciutats han de participar com una veu unívoca en els intercanvis internacionals. Nacions Unides - Ciutats Unides. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Regions Territoris Acció política Europa CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/705/19931024_LV.pdf 1b4471052c7a4ee1a0584165cacdbff7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 24/10/1993 La Vanguardia, p.021, Opinión Ramón Trias, Cataluña y libertad PASQUAL MARAGALL Si no recuerdo mal, estas palabras, Cataluña y libertad, fueron las que utilizó Ramón Trias Fargas para construir su parlamento la noche que el Grup de Set Dones Empresáries le rindió homenaje como ciudadano, días antes de su súbito fallecimiento. Éstos eran sus dos "leit motiv", la libertad y el país, que es tanto como decir: los.otros y nosotros. El respeto a los otros y la autoestima responsable. A veces, hay que haber sido contrincante del otro para conocerle mejor. Creo haber entendido a Ramón Trias Fargas al menos tan bien como muchos de los suyos. Es más: de nuestro debate fue naciendo el respeto mutuo y un cierto clima de diálogo exigente y al mismo tiempo respetuoso, que el país después ha perdido. Me ha complacido de verdad leer en los artículos que el pasado día 22 le dedicaron Miquel Roca y Pere Esteve, secretario general y responsable de información de CDC respectivamente, algunas citas literales y una comparación con Vaclav Havel. "Estamos en la causa de España -dijo Trias Fargas en el Senado el 1 de octubre de 1987- pero de una España auténticamente libre y moderna. Esto es lo que Cataluña pide, más que la defensa de sus intereses más directos." Las palabras de Havel que cita Pere Esteve se refieren a la necesidad de luchar contra la arrogancia de las palabras, incluso las más inocentes o indiscutibles: libertad, justicia, cristianismo, socialismo, etc. La cita proviene de un discurso, convertido después en el libro "Paraules sobre la paraula", que considero una pieza clave en el desmantelamiento responsable de las ideologías antiguas, no por el hecho de abandonarlas, sino para construir otras nuevas, y sobre todo para poner las bases de una nueva moral política o pública. En Ramón Trias Fargas, a pesar de que su tono inspirativo traicionaba normalmente su generosidad, hemos de buscar elementos útiles en esta línea. Citaré algunos ejemplos de lo que quiero decir. Es famoso su abandono de la sala el día que el público del partido al que pertenecía -y que presidía- empezó a corear el nombre del líder: no era seguramente el rencor lo que le dominaba -preguntad a los que le conocían-, era más bien el sentido del ridículo, y era la ofensa a un espíritu elegante. Le disgustaba profundamente, como a Raimon Obiols, en los debates parlamentarios de cada otoño, el estilo autoproclamatorio, "pleurnichard", como dicen los franceses, "ploramiques", y también la "barbagália", como dicen en el Empordá, de cierto nacionalismo. A ambos les enseñaron en casa que se es catalán o no se es, pero que no se habla continuamente de ello; quizás porque la "xerrameca" es la caricatura que a los catalanes nos gusta hacer de nuestros vecinos del norte y del sur. 64 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA De la catalanidad hay que hablar. No es caer en el juego del catalanismo oficialista, como decía hace poco Josep Ramoneda. Pero hay que hacerlo como Ramón Trias Fargas, demostrando siempre que el patriotismo es la base de un humanismo, que la autoestima es el punto de partida del respeto a los demás, que no hay patria (en Europa) si no es pequeña u homogénea y, asimismo, no hay Estado, si no es grande, y más elevado que nuestros sentimientos. Que, por tanto, Estado y nación no tienen por qué ser identificados, en una búsqueda obstinada e inútil, que hace de Europa, otra vez, el teatro de los más crueles enfrentamientos. Más ejemplos. Ramón Trias Fargas escribió sobre la autosuficiencia económica de Cataluña. Pero de este ideal -que si no recuerdo mal le discutió el catedrático Jacint Ros Hombravellanunca dedujo otra cosa que esta conclusión tan decimonónica, tan del cambio de siglo, tan maragalliana: "podemos, pero no queremos". Es decir, podríamos vivir solos, pero no queremos vivir solos. Preferimos vivir juntos. Aunque sea predicando eternamente que nuestro amor por Cataluña no es menosprecio de nadie ni deseo de separación, ni tampoco negación de otra estimación más amplia, menos intensa por tanto, pero más humanista, de una pertenencia más grande: ibérica en Joan Maragall, iberoamericana en Ramón Trias Fargas. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 65 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1167 Title A name given to the resource Ramon Trias, Cataluña y libertad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Catalunya Espanya Territoris Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1361/19931026d_00593.pdf f587c9bb6b25088ddceb0387e1bf9d26 PDF Text Text 4Proposta de parlament de l'Alcalde. VISITA DEL PRINCEP FELIP DE BELGICA, ACOMPANYAT DE REPRESENTANTS DEL MON EMPRESARIAL I ECONOMIC BELGA. 26.10.93. Mons neur, Señor Ministro, Señor Presidente de la Federation des Enterprises de Belgique, Sr. Cónsul General, Señoras y Señores, Salutación Sean bienvenidos a Barcelona. Es para mi una satisfacción acogerles en el Saló de Cent del Ayuntamiento, que en su histórica función de sala de reunión del Gobierno de la ciudad estuvo estrechamente ligado a las actividads productivas y comerciales. Quiero saludar especialmente a Su Alteza el Príncipe Felipe, a quien tuve el honor de conocer en ocasión de los Juegos Olímpicos, cuando encabezó la representación de Bélgica. Presentación de Barcelona - Una ciudad transformada, que une a su rico pasado histórico su ambición de futuro apoyada en su dinamismo del presente. - El bilión (español) de pesetas de inversiones directas con motivo de la preparación de la ciudad para los Juegos Olímpicos �2- nos ha dejado una ciudad con infraestructuras competitivas. A ello hay que añadir la movilización de las energías de amplios sectores de la ciudad así como la experiencia adquirida en el campo de la organización. La ciudad ha crecido en cantidad i ha mejorado en calidad. Els nous projectes de Barcelona Però Barcelona no s'ha aturat amb els Jocs. Barcelona està transformant avui 1000 hectàrees de sol en una vintena de zones de la ciutat, en una estreta col.laboració entre l'Ajuntament i els promotors privats. Vostés tenen una publicació a les mans, anomenada "Barcelona New Projects", que els informa del que són aquests projectes i de les oportunitats de negoci que s'obren, en cada cas, per a la iniciativa privada. Amb molt de gust els ampliarem la informació en tot allò que sigui del seu interés. �3- La candidatura de Barcelona persa ser Seu de l'Agència Europea d'Avaluació dels Medicaments Però els projectes de Barcelona no es limiten, com és natural, al desenvolupament urbanístic. Tradicionalment, Barcelona ha estat un centre internacional de negocis de tota mena. Centenars d'empreses belgues operen des de fa molts anys entre nosaltres, algunes tan importants com Solvay, AGFA Gevaert, Glaverbel, Generale Bank o la Banque Bruxelles Lambert. Una prova de la vocació internacional i europea de Barcelona és la nostra candidatura per acollir la seu de l' Agència Europea d'Avaluació dels Medicaments. Des de fa més de dos anys i mig, el Govern Espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, tota la industria farmacèutica installada a Espanya, aplegada a Farmaindústria, i la Cambra de Comerç estem fent una activa campanya per aconseguir-ho. Vostés tenen en la documentació que els hem facilitat el llibre de presentació de la notra candidatura, de la que voldria destacar alguns punts: * Un magnífic edifici, ubicat al cor de la Vil.la Olímpica, a prop del mar, a quinze minuts de l'aeroport pel cinturó, que la ciutat de Barcelona ofereix perfectament equipat a la Comunitat �4 Europea. * La concentració del 60o de la industria farmacèutica instal.lada a Espanya està localitzada a Barcelona. * Barcelona té cinc Universitats de gran prestigi (130.000 estudiants), amb facultats de medecina, de biologia i de farmàcia molt reconegudes. * Barcelona compta amb un bon sistema sanitari públic, que ha estat recentment citat com a exemple per la OMS. * Algunes de les clíniques privades i centres de diagnòstic més prestigiosos d'Europa estaninstal.lats a Barcelona i acullen pacients de tot el món: Barraquer, Puigvert, Planas, Dexeus, Quirón, Corachán, etc. * El suport entusiasta de totes les institucions i empreses españoles, catalanes i barcelonines. També hi ha moltes empreses no espanyoles, de diferents països d'Europa que ens donen suport, així com diversos governs veuen amb simpatía la nostra candidatura, com és el cas d'Alemanya, Itàlia i França. El proper dia 29 es decidirà el repartiment de les seus europees. Bèlgica exerceix en aquest moment la presidència del Consell de Ministres de la Comunitat. Que vostès veiessin també amb simpatia �s,la nostra candidatura ens podria ajudar molt. Els desitjo una bona i profitosa estada a Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4267 Title A name given to the resource Visita del Príncep Felip de Bèlgica, acompanyat dels representants del món empresarial i econòmic belga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1362/19931028d_00595.pdf 64042719da883afad6152d013ab16d92 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Jcrdi Borja i Sebastià Delegat de Relacions Exteriors NOTA PER DISCURS DE P. MARAG LL A CONFERENCIA EUROCIUTATS PRIMERA PART (5-6 minuts) COM PRESIDENT DE C.M.R.E. REPRENDRE GRANS TEMES ESTATS GENERALS ESTRASBURG (nota redactada per J.G.P.). SEGONA PART (5 -6 minuts) COM A EUROCIUTATS, ALCALDE D'UNA DE LES CIUTATS PROMOTORES D'EUROCIUTATS. INSISTIR EN LA NECESSITAT D'UNA IMPLICACIO DIRECTA DELS ALCALDES EN UNS MOMENTS QUE CAL MAXIMITZAR LA INFLUENCIA DE LES CIUTATS PER IFER AVANÇAR LA UNIO EUROPEA. i VEURE NOTA ADJUNTA A MODULAF1 SEGONS SOPAR AMB ALCALDESCOMITE EXECUTIU E.C. DEL 27 A LISBOA. TERCERA PART (2-3 minuts) PERSPECTIVA MUNDIAL: ASSEMBLEA DE CIUTATS UNIDES ABANS DEL 96. NOTA ADJUNTA. Plaça Sant Jaume. s n. 08002 Barcelona Tels 402 74 43 402 74 40 Fax 402 74 53 Telex 54519 Laye E �VI CONFERENCIA [ E EUROCIUDADES EUROPA - LOS DESAFIOS DE LA DEMOCRACIA URBANA LISBOA 28-30 DE OCTUBRE DE 1993. CEREMONIA DE INAUGURACION INTERVENCION DEL PRESIDENTE INTERNACIONAL DEL C.M.R.E., SR. PASQUAL MARAGALL INTRODUCCION (SALUTACION A LAS AUTORIDADES PRESENTES. EXPRESION DE LA COMPLACENCIA POR PARTICIPAR EN LA CONFERENCIA. REFERENCIAS A LISBOA Y A J. SAMPA10) PRIMERA PART PERMITANME QUE EMPIECE MI INTERVENCION REFIRIENDOME A LA IMPORTANTE REUNION DE REPRESENTANTES DE ENTIDADES LOCALES Y REGIONALES QUE HA TENIDO LUGAR EN ESTRASBURGO HACE UNA SEMANA. LOS XIX ESTADOS GENERALES DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HAN REUNIDO, DURANTE 3 DIAS DE TRABAJO �INTENSO Y DE REFLEXION SERIA CERCA DE 2.000 DELEGADOS PROCEDENTES DE TODO EL CONT NENTE. HA SIDO UNA VEZ MAS LA MAYOR CONCENTRACION DE ELEGIDOS EN LA EUROPA DE LA REPRESENTACION DEMOCRATICA. TAMBIEN, UNA VEZ MAS, SUS VOCES DIVERSAS PROCEDENTES DE -Ye DISTINTAS SENSIBILIDADES PQLITICAS Y NACIONALES, SE FUNDIERON EN UNA SOLA PREOCUPACION: LA EUROPA DE LA CIUDADANIA. LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS FUE LA IDEA CENTRAL QUE ‘7_\ PRESIDIO NUESTRA REFLEXION EN ESTRASBURGO, Y CREO QUE ES PERFECTAMENTE VALIDA PARA ORIENTAR TAMBIEN NUESTRA REFLEXION DE AHORA, AQUI EN LISBOA, COMO EUROCIUDADES. ) PORQUE DE LA IDEA DE PIROXMIDAD AL CIUDADANO DERIVAN LDESDE ; EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA, PILAR BASICO DE LA CONSTRUCCION EUROPEA, )-5 LHASTA1 NUESTRA LEGITIMACION PARA OFRECER Y EXIGIR NUESTRA PARTICIPACION INSTITUCIONAL EN LA CONSTRUCCION EUROPEA. PRESIDIDOS POR ESA IDEA, EN ESTRASBURGO APROBAMOS UNA RESOLUCION, BAJO EL TITULO "LA EUROPA QUE QUEREMOS", QUE ES A LA VEZ EL MANIFIESTO DEL C.M.R.E. DIRIGIDO A LA OPINION PUBLICA, A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y COMUNITARIAS, A LAS INSTITUCIONES ESTATALES, LOCALES Y REGIONALES. �PARA NOSOTROS, EL C.M.R.E., Y ESTOY SEGURO QUE USTEDES SE SIENTEN COMPRENDIDOS EN LA ' REPRESENTACION Y SE SIENTEN PARTICIPES DE LA MISMA CONVICCION, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, LA EUROPA DEL RESPETO A LOS DERECHOS FUNDAMENTALES, FRENTE A LOS FENOMENOS DE EXCLUSION Y DE SEGREGACION, FRENTE AL RESURGIMIENTO DE LOS EXTREMISMOS NACIONALISTAS Y EL RACISMO. PARA NOSOTROS LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD, ES DECIR, LA ,EUROPA DE LA PROXIMIDAD AL CIUDA15/VN-0 EN EL ORDEN DE LA TOMA DE DECISIONES Y DE LA GESTION DE LOS ASUNTOS PUBLICOS, FRENTE A LA DINAMICA CENTRALIZADORA Y TECNOCRATICA, FRENTE A LA SOBERBIA DEL , {k PODER Y A LA LEJANIA DEL CIUDADANO. ----- PARA NOSOTROS, LA EUROPA QUE QUEREMOS ES LA EUROPA DE LA SOLIDARIDAD Y DE LA JUS,T"í', ES DECIR, LA EUROPA QUE RESUELVE SUS DIFERENCIAS SOCIAL S Y TERRITORIALES MEDIANTE EL DIALOGO Y LA PARTICIPACION, FRENLA EXCLUSION SOCIA Y LA MARGINACION, FRENTE A LOS DESEQ1IBRIOS LOCALES Y REGIONALES, TAMBIEN EN ESTRASBURGO TUVIMOS CLARO, COMO ESTOY SEGURO QUE LO TIENEN USTEDES, CUAL ESLA EUROPA QUE NO QUEREMOS. �ESA EUROPA SE PUEDE RESUMIR EN UNA IMAGEN QUE SIMBOLIZA TODO LO QUE RECHAZAMOS: LA PERDIDA DE VIDAS HUMANAS, LA DESTRUCCION DEL PATRIMONIO NMOBILIARIO Y LA DESTRUCCION DE LA ECONOMIA, EL ODIO ENTRELAS COMUNIDADES Y EL FIN DE LA CONVIVENCIA URBANA, ESA IMAGEN QUE RECHAZAMOS ES SARAJEVO, BAJO EL HORROR DE LAS BOMBAS. POR ESO EN ESTRASBURGO, IGUAL COMO ESTOY CONVENCIDO QUE DECIDIRAN USTEDES AQUI EN LISBOA, NOS COMPROMETIMOS CON SARAJEVO, EN INTENSIFICAR LA AYUDA HUMANITARIA Y EN RECLAMAR PARA ESTA CIUDAD IAdt'AliçTIR 't\\SU MOMENTO AHORA DE CAPITALIDAD CULTURAL, PARA ¿S)liJE TODOS SEPAMOS LO QUE ALLI SUCEDE Y SEAMOS CAPACES ASI DE CONTRIBUIR A QUE EL HORROR TERMINE Y LA RECONSTRUCCION EVPIECE, rt„,,.111'41- LP �Lcf.uk o SEGONA PART COMO ALCALDE DE BARCELONA DEBO RECONOCER LA IMPORTANCIA ADQUIRIDA POR EL MOVIMIENTO DE LAS EUROCIUDADES. )ESTE MOVIMIENTO QUE SE ALUMBRO EN ROTTERDAM EN 1986 Y QUE ¡SE FORMALIZO EN BARCELONA EN ABRIL DE 1889 ES HOY UNA REALIDAD INFLUYENTE EN LA VIDA EUROPEA. PERO NO DEBEMOS CONFORMARNOS CON NUESTRO EXITO INICIAL. UNAS 50 CIUDADES EUROPEA, PRACTICAMENTE TODAS LAS IMPORTANTES (CON LA EXCEPCION DE 1AS 3CIUDADES MUNDIALES, ákssv,\ v-wk PARIS--,---RERLIDJ-'7TO-ISID-HES, QUE POR CIERTO NO TIENE GOBIERNO PROPIO) PARTICIPAN EN NUESTRO MOVIMIENTO. ASIMISMO FUNCIONAN DIVERSAS COMISIONES '1 QUE NOS AYUDAN A INTERCAMBIAR NUESTRAS -EXPEPTIETTCIAS Y A DEFINIR POLITICAS SIMILARES. EUROCIUDADES HA PRpPl¿IADO O HA A14A10 TAMBIEN LA CONSTITUCION DE REDES pE COOPERACION TECNICA, QUE TIENDEN A FUNCIONAR AUTONOMAMENTE, LO CUAL ES POSITIVO Y QUE, EN GENERAL, HAN CONSEGUIDO EL APOYO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, (f,„\AAkyg-x-e \■) 1,) SIN EMBARG CREO SINCERAMENTE QUE SERIA UN ERROR NO TENER HOY1V1AS OCIATIV1. EL A TUAL MOMENTO EUROPEO NOS LO EXIGE Y NUESTRA CAPACIDAD DE ACTUACION ES SUPERIOR A LO QUE HASTA AHORA HEMOS HECHO COMO EUROCIUDADES. 1/V2,&-vD Uc_/• u•-.4kid �QUIERO PROPONERLES QUE EUROCIUDADES ASUMA UN PAPEL MAS AMBICIOSO EN LA CONSTRUCCIOÑ EUROPEA Y HAGA OIR CON MAS FUERZA LA VOZ DE LAS CIUDADES EN, LA VIDA COMUNITARIA. ¿PORQUE? PORQUE HAY UN DEFICIT DE 'CONFIANZA EN LA UNION EUROPEA Y PORQUE HAY UN GAP O RETRASO EN LA. ASUNCION DE LA CIUDADANÍA EUROPEA POR PARTE TANTO DE NUESTROS GOBIERNOS COMO DE NUESTROS CONCIUDADANOS. PORQUE LAS CIUDADES PODEMOS "EXPLICAR" EUROP PODEMOS REFORZAR LAS RELACIONES' ENTRE-TOS ACTORES DE LA SOCIEDAD CIVIL DE LA -+COMUNIDAD EUROPEA, PODEMOS TENDER LAZOS DE AMISTAD E INTERCAMBIO CON LAS CIUDADES EUROPEAS NO COMUNITARIAS. ( ¿COMO? ' EUROCIUDADES DE EN SER 1 PROTAGONISTAS, SI ME f"E-FIMITÉN LA. EXPRESION, MEDIAiTICAS DE LA- CONSTRUCCION DE --EUROPA. ES POSITIVO) ELINTEAMBI SON NECESARIAS LAS REDES DE COOPERACION TECNI A, YA O HACEMOS, DEBEMOS MANTENERLO. PERO NO CREO QUE ESTE SEA EL DESAFIO ACTUAL. NO QUEREMOS SER UNA ASOCIACION MAS, UNA REUNION MAS DE LAS MUCHAS QUE SE HACEN HOY EN EUROPA. DEBEMOS UTILIZAR NUESTRA FUERZA Y NUESTRA INFLUENCIA PARA HACER OIR NUESTRA VOZ CONJUNTA EN LA EpCENA EUROPEA. POR ESTO LES PROPONGO~ F RMAS DE ACTUACION ORDINARIA: Primero: LA CONFERENCIA ANUAL DE EUROCIUDADES DEBE SER LA CONFERENCIA DE ALCALDES DE LAS GRANDES CIUDADES �EUROPEAS. LOS ALCALDES DEBEN PONER SU VOZ Y SU LEGITIMIDAD AL SERVICIO DE EUROPA Y DEL INTERES COMUN DE LAS CIUDADES c EUROPEAS. Segundo: c\---te) EL COMITE EJECUTIVO DEBE ESTAR FORMADO ASIMISMO POR ALCALDES Y SE REUNIRA DOS-VEGE-S-AL AÑO (UNA DE -LAS_DOS ECES -GO-INGID-VENDO_ LA-CONFERENCIA). EL COMITE TOMARA POSICION Y HARA PROPUESTAS SOBRE LOS GRANDES TEMAS EUROPEOS DE INTERES DE LAS CIUDADES FCADA UNO DE SUS MIEMBROS SERA RESPONSABLE DE UNA GRAN AREA Y NUESTRO PORTAVOZ ANTE EL CONSEJO EUROPEO Y LOS COMISARIOS CORRESPONDIENTES. Tercero: LAS COMISIONES TENDRAN COMO OBJETIVO PRINCIPAL PREPARAR LAS REUNIONES DE COIvIlfE EJECUTIVO Y ESTARAN PRESIDIDAS POR LA CIUDAD CUY 11) ALCALDE SEA EL RESPONSABLE DEL AREA CORRESPONDIENTE. ASIMISMO ESTAS COMISIONES SEGUIRAN, IMPULSARANrY UTILIZARAN EL TRABAJO DE LAS REDES DE COOPERACION TECNICA, LIGADAS A PROGRAMAS EUROPEOS, QUE SABEMOS / /POR EXPERIENCIA QUE REQUIEREN DE UN FUNGIONAMIENTO AUTONOMO. ADEMAS DE ESTA ACTIVIDAD ORD NARIA CONVIENE QUE TENGAMOS INICIATIVAS EXTRAORDINARIAS O ESPECIFICAS. DESEO CITARLES LA INICIATIVA DE LA CIUDAD DE RARCELONA DE CONVOCAR UNA �CONFERENCIA DE CIUDADE EURQPEAS Y GRANDES EMPRESAS. EL OBJETIVO ES CREAR UN MARCO DE DIALOGO QUE NOS SIRVA A UNOS Y OTROS PARA CONFIGURAR EL PUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. ¿QUE CIUDADES ESTAMOS IMPULSANDO DESDE LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LOS GOBIERNOS LOCALES? ¿QUE CIUDADES- DETERMINAN CON SUS ACTUACIONES O REQUIEREN LOS PRINCIPALES AGNTES EC9VIDMICOS? ¿PODEMOS DEFINIR OBJETIVOS COMUNES"QUIRIR COMPROMISOS MUTUOS? UNA CONFERENCIA DE ESTE TIPO NO PUEDE EXCLUIR A PERSONALIDADES QUE APORTEN LA VOZ DE LOS ORGANISMOS INTERNACIONALES, DE LA CIENCIA O SIMPLEMENTE DE LOS CIUDADANOS-USUARIOS. POR ESTA RAZON, JUNTO A REPRESENTANTES DE 50 GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE 50 GRANDES EMPRESAS, APROXIMADAMENTE, INVITAREMOS A 50 PERSONALIDADES DE LA POLITICA (ENTRE ELLOS EL VICEPRESIDENTE DE EE.UU.) DE LA UNIVERSIDAD, DE LOS SINDICATOS Y ORGANIZACIONES DE CONSUMIDORES, ETC.. ESPERAMOS PODER REALIZAR ESTA PRIMERA CONFERENCIA, QUE DESEAMOS QUE TENGA CONTINUOAD BIANUAL SI ES POSIBLE, EN JUNIO DE 1994. Y LES RUEGO QU LA ASAMBLEA DE E.C. CONFIRME MAÑANA EL APOYO A ESTA INICIATIVA QUE YA EXPRESO EL COMITE EJECUTIVO. �TERCERA PART: REFLEXIO MUNDIAL POR ULTIMO, PERMITANME QUE VUELVA A MI CONDICION DE ALCALDE COMPROMETIDO CON LA ACTUACION INTERNACIONAL DE LAS CIUDADES, MAS ALLA DE LA EUROPA COMUNITARIA. ME SIENTO ORGULLOSO DE SER UNO DE LOS ,PRESIDENTES-DELEGADOS DE LA FEDERACION MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS QUE PRESIDE EL ADMIRADO AMIGO JORGE SAMPAlb, ALCALDE DE LISBOA. Y TAMBIEN DE FORMAR PARTE DEL COMITE EJECUTIVO DE IULA POR MI CONDICION DE PRESIDENTE DEL C.M.R.E. HACE CASI UN AÑO, CONJUNTAMENTE CON EL ALCALDE DE RIO, HICIMOS UN LLAMAMIENTO A LA UNION DE CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. ESTE LLAMAMIENTO RESPONDIA A UN ESTADO DE ESPIRITU QUE PREDOMINA HOY EN EL MUNDO DE LAS CIUDADES Y ES PRUEBA DE ELLO QUÉ IULA Y FMCU \I-IAN INICIADO UN CAMINO DE DIALOGO Y COLABORACI6NJJE DEBE DESE1ABOCAR EN ALGUNA FORMA DE UNION. Ì ESTOY CONVENCIDO QUE HAY UNA DEMANDA LATENTE EN NUESTRAS CIUDADES DE POSEER UN INSTRUMENTO DOTADO DE REPRESENTATIVIDAD, DE INFLUENCIA POLITICA Y DE IMPACTO EN LA OPINION PUBLICA. NECESITAMOS UNAS CIUDADES UNIDAS RECONOCIDAS POR NACIONES UNIDAS Y OTROS ORGANISMOS INTERNACIONALES, CAPACES DE GENERAR COMITTESIDE CRISIS') QUE PUEDAN RESPONDER CON EFICACIA A SITUACIONES QUE CONMUEVEN 9 �/i NUESTRA CONCIENCIA COMO LA Q E SE VIVE HOY EN SARAJEVO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE LEGITIMEN Y HAGAN POSIBLE NUESTRO DERECHO DE INGERENCIA - EN AQUELLAS SITUACIONES EN QUE LA VIDA DE LAS GENTES Y LOS DERECHOS HUMANOS BASICOS ESTAN EN JUEGO. UNAS CIUDADES UNIDAS QUE SEAN EL BALUARTE DE LA DEFENSA Y DESARROLLO DE LAS LIBERTADES Y DE LAS AUTONOMIAS LOCALES, COMO SE EXPRESA EN LA CARTA DE LA AUTONOMIA LOCAL DEL CONSEJO DE EUROPA QUE PROMOVIO EN SU DIA EL C.M.R.E. UNAS CIUDADES UNIDAS QUÉ IMPULSEN LA COOPERACION INTERNACIONAL POR MEDIO DE CAMPAÑAS COMO LA DEL 0'7% DEL P.I.B. O DE LOS PRESUPUESTOS. ;UNAS CIUDADES UNIDAS, EN FIN, QUE EXPRESEN NUESTRA VOLUNTAD DE CONTRIBUIR A ENCONTRAR SOLUCIONES Y PONERLAS EN PRACTICA EN NUESTROS AMBÍTOS r, TERRITORIALES A LOS GRANDES PROBLEMAS Y RETOS DE NUESTRA EPOCA: EL EQUILIBRIO ENTRE DESARROLLO ECONOMICO Y MEDIO AMBIENTE, LA LUCHA CONTRA LA POBREZA, Y LA DEMOCRATIZACION POLITICA Y LA PARTICIPACION SOCIAL EN LA VIDA PUBLICA. POR ESTAS RAZONES NO PUEDO 'SINO MANIFESTAR MI APOYO A LA INICIATIVA QUE PROPONE JORGE SAMPAIO COMO PRESIDENTE DE LA FMCU Y QUE COINCIDE CON LAS POSICIONES APROBADAS POR EL C.M.R.E. Y IULA DE IR HACIA UNA; ASAMBLEA DE CIUDADES UNIDAS COMO BASE DE LA UNION DE LAS CIUDADES A NIVEL MUNDIAL. 0 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4268 Title A name given to the resource Europa: los desafios de la democracia urbana. Dins la VI Conferència de Eurociutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Eurociutats ha recolzat la constitució de les Xarxes de Cooperació Tècnica que funcionen autonomament. Proposta d'actuació ordinària: que la Conferència Anual d'Eurociutats sigui la conferèncica d'alcaldes de les grans ciutats, el comité executiu format per alcaldes i convocar una conferència de Ciutats Europees i Grans Empreses. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lisboa, Portugal Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Municipis Euroregió Unió Europea Competitivitat Barcelona Ciutats Acció política Eurociutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7036/19931028_JorgeSampaio_Lisboa_Eurociutats.jpg 5ae216eafd3c8570149c6f1deb73e2e7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Alcalde Pasqual Maragall i l'alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio, a una conferència de Eurociutats, Lisboa, 1993 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-28 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sampaio, Jorge, 1939-2021 Eurocities Lisboa Alcalde Relacions internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/706/19931029_LV.pdf 33f34996f9a5e58c83000a5ee5f4d15a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/10/1993 La Vanguardia, p.019, Opinión El ejemplo del abad Escarré PASQUAL MARAGALL Con la perspectiva de los años y los hechos se enriquece el recuerdo de la figura del abad de Montserrat, Aureli Escarré. Si los aniversarios son una buena ocasión para profundizar en el conocimiento y la apreciación de las personas, y no sólo para el cultivo del mito, el catalanismo de Escarré nos enriquece más en su ejemplo si acertamos a aceptarlo y sopesarlo en toda su dimensión. Quizá lo esencial en Escarré -a los veinticinco años de su muerte- esté, precisamente, en este cambio de página desde su pasividad inicial ante el régimen de Franco hasta su posterior repulsa de éste y su apoyo a los movimientos democráticos y catalanistas. En lugar de excusar, como se hace a veces, la primera parte de su biografía en aras de la segunda, esa doble dimensión debería acercarnos a una mejor comprensión del drama histórico de la Guerra Civil y de su repercusión en la evolución de destacadas personalidades contemporáneas y del propio catalanismo. Con el paso de los años, el mismo abad Escarré, que había recibido a Franco bajo palio en el monasterio, se daría cuenta de que el régimen en que se habían refugiado los católicos tras las persecuciones de la Guerra Civil -en las que también fueron asesinados muchos monjes- no se comportaba como un régimen católico y que los años transcurridos desde 1939 no eran de paz, sino de victoria, como diría en la famosa entrevista de "Le Monde", en 1963. En vísperas de la celebración de los mal llamados "25 años de paz", la siembra de Escarré entre los jóvenes catalanes crecidos en la posguerra ya había producido sus frutos. Muchos dirigentes universitarios de los años 60 habíamos encontrado en Montserrat un lugar de acogida para nuestras preocupaciones e ideales. Agustí y Plácid Vila-Abadal, Marc Teixonera, el pare Basili, etcétera, eran los "aduaneros" discretos de una isla de libertad. El abad Escarré inspiraba y bendecía aquellas rutas universitarias que, a finales de los 50, llegaban a reunir, en ocasiones, hasta doscientos participantes. Tras ir a pie, a veces, desde Barcelona hasta Monistrol y subir en el aéreo, las reuniones comenzaban con un tema previamente fijado y acababan en debates entusiastas sobre los problemas del país. Las rutas universitarias tenían un claro espíritu confesional, pero la acogida en su seno de todo tipo de ideas e inquietudes revelaba el espíritu abierto y pluralista que ha caracterizado a Montserrat en la Cataluña de hoy. Y si no recuerdo mal, Ramón Garrabou, Xavier Rubert y yo mismo presentamos una ponencia sobre el movimiento universitario y el movimiento obrero. No olvido tampoco una magistral conferencia de Miquel Coll i Alentorn -que a mí me abrió los ojos- sobre la historia de Cataluña. La actitud crítica del abad Escarré con el régimen de Franco, su acogida a los discrepantes y su protección a los perseguidos tienen un especial significado como primer desencuentro entre el catalanismo católico y conservador que había aceptado el franquismo bajo la presión de la Guerra Civil y un régimen que negaba los derechos humanos y se alejaba de la propia evolución de la Iglesia católica después del Concilio Vaticano II. 66 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La actitud valiente y ejemplar del abad Escarré, cuestionando los principios autoritarios del régimen y afirmando la identidad diferenciada de los catalanes en España -"nosotros somos españoles, pero no castellanos", según diría en "Le Monde"-hizo algo más que sentar un precedente. En torno a su figura pudo simbolizarse un reencuentro de los catalanes en torno a un ideal común de libertad y de superación de la división entre vencedores y vencidos heredada de la Guerra Civil. Fuera de Cataluña, su mensaje de un diálogo federativo para la democracia en España tuvo una gran resonancia, cuando apelaba por la aplicación y el respeto del Estatuto de Autonomía de la República, en una entrevista en una clandestina "tribuna democrática española" titulada "Mañana". Su marcha forzada del monasterio en 1965, pese a que tuviera relación con problemas internos de la comunidad, le convirtió en una figura mítica. Su entierro en 1968 en Montserrat, donde por primera vez se cantó públicamente "Els Segadors", fue un signo claro de que se acercaban tiempos nuevos. El ejemplo del abad Escarré es su apuesta decidida por la libertad y por la convivencia, pero sobre todo por la superación de las divisiones que su generación vivió dolorosamente durante la Guerra Civil. La ocasión del 25 aniversario de su muerte nos invita, precisamente, a recordar este ejemplo. Los años y los hechos nos permiten hoy abrigar una fundada confianza sobre el porvenir de la democracia en nuestro país, pero el mensaje de concordia y de unidad que hay en la figura de Escarré siempre será necesario. Los pequeños incidentes que rodearon el paso de la antorcha olímpica por Montserrat fueron una muestra de la intolerancia que aún puede anidar en algunas mentalidades. Pero la presencia del fuego olímpico en Montserrat era un símbolo imprescindible del matrimonio entre el universalismo humanista de la llama y la radical singularidad del país que la recibía en uno de sus recintos más inequívocamente propios. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 67 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1168 Title A name given to the resource El ejemplo del abad Escarré Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Escarré, Aureli M. (Aureli Maria), 1908-1968 Catalunya Model social Acció política Montserrat (Monestir) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf 363e50251f98f641c14553752bbe782b PDF Text Text 2. 11.93 CATALUNYA SEGLE XXI "REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER SEGLE" . OBJECTIU: Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya. Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els objectius que s'han d'assolir. Qu-(UA t{ c..· vt S\lttQ_ [µ ~- f1M r ( DECLARACIO: ~,~ ~ O_ j Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i i-~1 (/r~ Jr:r difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en J. ~ l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat &J\,.,__ 'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives. Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han estat degudament atesos. Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la �proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent, els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys r .· organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres. Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels nostres fills. Lliure de prejudicis esteri~dors, amb imaginació r-distingint les idees /l de les creences. L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de la cohesió social. Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi ' realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos, influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim, a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou. �AMBIT: Tot Catalunya. PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur. METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes. La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya. TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament: l) L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS. 2) L'ECONOMIA CATALANA EN UN MERCAT GLOBAL: COMPETITIVITAT I CREIXEMENT. 3) SOCIETAT: INMIGRACIO, NOVES MODEL TENDENCIES: DE ATUR BENESTAR, ESTRUCTURAL, COHESIO SOCIAL, ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC. 4) PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi ambient i planificació estratègica). 5) IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític intercultural. 1 diàleg �ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones d'elevat prestigi arreu de Catalunya. Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les tasques més de direcció del procès. ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients. Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada act~, jornades, estudis, simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents propostes. Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i aprovar els avanços que es vagin realitzan. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle" Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-02 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Política Model social Description An account of the resource Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI. Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1363/19931106d_00596.pdf be59b81629494e50e38972dee1a8a0e6 PDF Text Text (Transcripció manuscrit de l'Alcalde) La Corunya, 6 de novembre de 1993 Discurs davant els alcaldes de la FEMP BARÇA - DE POR EUROPA Strasbourg 19/23 octubre 30 octubre Lisboa (ver resolución Asamblea) - Comité de Regiones - Sarajevo - Unidad Actuamos con la convicción de que en la Europa de hoy las naciones se pelean y las ciudades sufren (Serbia, Croacia Bosnia) Felicitar Alicante y Bilbao. Y se lo dice un alcalde de Barcelona catalán, socialista y catalanista en la gallega y galleguista La Coruña de 1993, en el marco de la España democrática y plural que entre todos estamos construyendo. Pero todos estos alcaldes, no menos sino más autonomistas, nos hemos cargado de razón. (67 Madrid) Viendo como en los últimos 12 años el Estado pasaba del 80 al 60% del gasto público neto, lps autonomías del O al 24 y las CC.LL del 20 al 16. viendo como 900.000 - 600.000 Estado 40.000 - 600.000 + Autonomías 160.000 - 360.000 Ayuntamientos < Europa ! y en Cataluña ... Estado 20.0000 / 100.000 Autonomía 60.000 San/Ed! 40.000 resto 1 �Es decir que parte de la construcción, de la reconstrucción diría, de nuestras pequeñas patrias maltrechas por la un día prepotente e insensibre Iberia, se ha hecho a costa de un Estado Jacobino pero también a costa de unos Ayuntamientos y Corporaciones Locales que eran la mejor garantía del crecimiento de la planta democrática y plural en el suelo otrora seco y hoy fértil de la España secular. Recordemos el (Recordemos el 23 F y luego los JJ.00. "desencanto") Ya estamos un poca cansados de la ecuación democracia local = Escuela de democracia. que demonios escuela ! En la Europa del Tratado de la Unión, que ha entrado en vigor esta misma semana, los Ayuntamientos son la base de una democracia que comienza en la sociedad civil y termina en Bruselas/Estrasburgo y Frankfurt. La base o punto de partida, la esencia sobre el principio de subsidiaridad, o de proximidad, sobre el cual es el poder en general y el poder más alto en particular quien debe justificar su funcionalidad y no al revés. (Acceso al TC ? Carta Europea de la Autonomía Local -jueces aplican) No nos rompamos más la cabeza investigando sobre la crisis de la política y la distancia entre la gente y sus representantes, entre el pueblo y el Parlamento (ejemplo: Italia y no sólo Italia) Miren: la distancia entre la gente y la política no tiene secretos, es una distancia ante todo física, y los Alcaldes, a los que cualquiera puede agarrarnos por las solapas en la calle para echarnos en cara cualquiera de los defectos de nuestros pueblos y ciudades, y para eso estamos, los Alcaldes, digo, algo podemos testimoniar sobre ese problema de la distancia y esa necesidad de proximidad entre la gente y la política. si la distancia es (Reflexión sobre especialmente en periodos de crisis, transparentes, xxxxxx patrimonial. corta demasiado somos más pero HAVEL ha dicho mejor que nadie que la gente pertenece ... etc. etc... �Pero que de todas las pertenencias, de todos los -ismos (nacionalismo, europeismo, regionalismo, internacionalismo localismo etc..) el más digno es el civismo y porque el civismo es el único de todos los ismos que respeta, por definición, a todos los demás. (El único que reconoce en cada ciudadano un ser con derecho a una nación, a una región, a una ciudad, y a una familia, el único que no excluye a nadie.) Esta es la esencia de la Europa que está naciendo ante nuestros ojos. La Europa de las ciudades. La Europa de las ciudades que sufren y construyen mientras las etnias, las religiones y a veces la regiones se pelean y se destruyen. Ojo ! La Europa de las ciudades que han fundado, provincias, condados, principados, repúblicas (como Pisa, Venecia y Florencia), naciones, estados? , e incluso Imperios , y la Europa de las ciudades que quieren valorar toda esa riqueza y toda esa diversidad de culturas. (Esas ciudades no quieren quitar recursos a las Autonomias sino recibir de ellas, lo que ellas reciben del Estado en la misma proporción). Pero para eso necesitamos dos cosas, que son tres (como veremos) (1) recursos (2) autoridad Recursos quiere decir capacidad de construir, de servir, de vigilar, de limpiar, de atender: dinero, pero dinero transparente ! y flexible como en Alemania y Suecia, % IRPF, Sociedad TP y AJD. Autoridad quiere decir capacidad para ordenar, corregir, inducir a la urbanidad -más allá del urbanismo que hemos construido- para crear cultura más allá de las escuelas y las guarderías que hemos hecho llegar a los rincones más alejados del centro. Autoridad quiere decir que los impuestos hay que pagarlos, la indisciplina hay que poderla corregir, los automóviles deben respetar a los peatones, el verde debe dominar sobre el �cemento especulativo y el alcalde ha de poder enorgullecer a sus conciudadanos, en el sentido de darles la seguridad de que sus derechos, su tranquilidad, su derecho al silencio y su derecho a la cultura serán respetados. En el sentido de que aprobemos nuestros planes especiales de urbanismo!! (son liberales ?) Incluso los vascos! que aprobemos nuestros precios de los transportes (son elevados ?) En el sentido de que la policia municipal es algo más que una engorrosa necesidad y su actuación emana de una de las convenciones más fundamentales de nuestra civilización es decir: que emana del civismo. Pero he dicho que hay un tercer requisito, y aquí termino, y ese requisito es la autocontención de las autoridades superiores, aquellas que pueden hacer apelación a sentimientos que, afortunadamente o desgraciadamente, tienen mucha más fuerza que el civismo, que pueden hacer apelación al Estado, a la nación, a la tribu, a la pertenencia, a lo que nos hace distintos y no iguales, a lo que nos protege en lugar de abrirnos: a esas autoridades les pedimos hoy modestia. - Que apuesten por el municipio. Que confien en el poder pequeño. Que se dejen representar por 1..a ciudad. Que luchen contra el paro confiando en el conocimiento que los alcaldes tienen de dónde está el paro y dónde está el trabajo. Que la descentralización de la Educación (exc Unïv), que la Vivienda, que la xxxxxxxxx, que los xxxxx xxxxxxx (exc Alta iy Competición) - Y ESTO ES ADMINISTRACIO UNICA Ayer en el Parlamento Catalán se impuso la cordura y se aprobó el 2 + 2. Valentía y sensatez. Cxxxxx patrimonial AFLORAR. Que cumplan el famoso 25% de gasto público local tantas veces prometido, que el Banco de España nos diga cada año ... estamos lejos ... o cerca, y que lo hagan en el marco de un gran pacto tripartito -si a las tres administraciones le añadimos la representación de las grandes familias políticas [y éstas primero], y que lo hagan pronto. Galicia, Cataluña, España, Europa están al acecho de lo que ocurre hoy aquí en La Coruña. �Demos una vez más un ejemplo de ponderación y valentía. El Sr. Presidente tiene la palabra. Los Sres. Presidentes, aquí y en Madrid, tienen la palabra. ord. 2 #7# corunya.pm ��L'ALCALDE DE BARCELONA Sçl IÁ 4/ CY-."1 , u ‘--n e tt.../\■"'D el' '7 Vi1/44 ALC4i0é L e 1.1-jk-- elt)k, t-LI-f44-PU p Lu1/1 EN �L'ALCALDE DE BARCELONA 01. eálts MI& ( NO frfrolsy MrSh- tk-rítt4 IQ. tW 20 lid, 60e u cl,) -?•,:uo— cooct ■ieur tV't 40 1(„i.cc,.., —3600°3 1,,tAlYs ect alec 50A1tit Pt'c l Q uE p alAtS e CcjW 0$A34, ~be iMbIL-P~ LA W fi, Wít e Alls 4TQÅ I Akr y aNk. e 711-4ll- 1 4' ZIOV f 4 �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.; ak.,,V) o N paL QC ikéS ' ik E fhl M AkM ,4 4M M' 4 4/4 k 1 o (At / r ci 4 caí L y T.-6 , 004 LIV-041e14 gritst,Rá t5-044 Ci «Te Fl ¿A-A SU IJW ,tít f.) y No �L'ALCALDE DE BARCELONA 0 05 fk,0MP 005 t4 1 MEZA- (WW; PE 4 yOur-- (-71-wit L - Cki Sif SE- £4 4 s hill p Pot '9‘tc 4-- / 41i wk \1_ :4 1ff Kattv-rolTk .7()Glikui4,10--s& ¿i <17 k «Ftp 19(4)1 6-14w LITJ No 140- 1-iutme) 6,~2- y 14 Títmff S 1CA ÉTÓS .'4Çj 14,£(4fç aiut/t.t oup k Cá4 t LO) �L'ALCALDE DE BARCELONA w, 1(44 1'v "/IPPI-41t5 U-- �L'ALCALDE DE BARCELONA P-\ iet bdA,, �L'ALCALDE DE BARCELONA ciu d I 0-- ui m--> (Árfu-(3 rv-eASAAA,-o CtI/v [ 4 ) CUL- em_ 1r I kL( Jtí CUr)a I UW-.1•1) cLt- �L'ALCALDE DE BARCELONA ( > A 2A t.icív Loc. bíts" c.0 kalv) 44,vtaruiA,v., J.,( ?A_ (1)i/1 ¿,i1////fret, ui/Ls c\'Vl 1,1^/ ci / �L'ALCALDE DE BARCELONA Q ,../(44�1(r: La c)---4„¿A c 42,ut 1-1 4.--( cct �L'ALCALDE DE BARCELONA taiivvb ntttc cd.‹ (Luz_ 9 6z,t44_, a(4'---) v a ,CaLL,, 1 eA ( 1/t¿k. ( Ci./tat '4* � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4269 Title A name given to the resource Assemblea General Extraordinària FEMP Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Corunya, Espanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Municipis Administració local Barcelona Acció política Territoris Federación Española de Municipios y Provincias Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1364/19931111d_00597.pdf eddadb0849a394a521145cfed44451f3 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA )0,Ni(-) 12.11çç3 Lan Civ\ 1 1 15 c, HA:TvGievt,c 19,0 po,...; fki 6 ) • PcuLA 4- ,'Iv d j A Go 6s /te ttp y,t,t,1,1 t,Atr FCM4 Nam1-11/ur ytr A NN 'Fiare t 'cluAybcmf< Tcviu K001 Buz yhfçk t---/ Çcz.1■_ELL._ x 4,,c/LA/ 1“3 �L'ALCALIEE DE BARCELONA Li fk a )&V- -S ft A-4-1-4,14 4 t't "tat LtAA-4 H o- 1' 4-5 t-Z-t-1- 1 5 ? (' LAAAljtia- VI'LAA1)‘ e/& OL e 14 .111. ( : exr P vt, h 1/U2 . LÁ.L. 3 ¿Ami / A P-1 ¿Pi ,4 41-1, /11.Q.1-1112', br "t vf-x-, (CA 6 4— ) (c," (In ctAAPhwo,. 44-44., ß4>t 1.1..v Lt..4,. (11, C4X n Lru–Q-tr»t." r are H L, / �L'ALCALDE DE BARCELONA kc\ 5- pi-) r '12> , uutikfi CA 5,1 -PC t" (9) cr,:-4/1&- Lit il 1Å R r Ji v‹. r /AIZ )1/9 ‘}1 t. , 9_, utplikk -S t e (,: C " t3N- \ir f491,1"i 01.114,1»(1,-k: 9,A 1,re 4 L , P e ‘6 1A G-4 i4A í (it I6v, Id, :lo (z) U 1./ru,k,s4,-.4d' 1- ,,d1 �L'ALCALDE DE BARCELONA p 14 1"10,r- t /.1,0,„-‘,„til.:_..,.41,1„, C j¿s \\ a/N ':,3 ti LiViç r --------(4) t. 1 V5 1 RAL\ ruyh,drvole froitily ,1 . ,c^.. L el-a:m.14,m (,e"( 11 \1101 lit 61.1) ( 1 V. r \ii»,‹nefilikr: ,Á • L 1-1 tis / CLA ctitir t Ttf / (A) q v( 4 1-4-6/A' sir f4--.4útt, 1 • (v,, ( re (4, C)) (-1 o cts,,_,L_ 1',G1,44 'frti1/4p -+v4fie tg_ 14.(1, �L'ALCALDE DE BARCELONA k Jis- i L I),Lk9A-UJUI? ,\_44 Ir itf J I. cA V o " a f-P4A-4: (>51A^ fr v o, e _s / Eh 1 ÀÇ ,s,„„t„.„ u �L'ALCALDE DE BARCELONA otu (Y\n,t,TbL-4-/V(,l \ )„.xl\(,t4-0A,cc r)\-1. clve>leilk q4A -V‘ I- e_ kck. �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4270 Title A name given to the resource Estratègies econòmiques de la ciutat / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seminari d'Economia Aplicada, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Ciutats Acció política Planificació Barcelona Description An account of the resource Document de treball manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1365/19931201d_00600.pdf d2a46d7cad47636ab722f36d5fe6bc79 PDF Text Text á_tAzti Nota Intervenció Alcalde CA—ti 2 4)71 c.0 l,1 2,-v- ^a ^.^-,/ ^ j, ' i. h ! ^ ^ ^iL 11 1. 1,{ á 1.12.93 ej 1) TROBADA CIUTATS AMERICANES I EUROPEAS d 19,1it..-..c (No hi ha traducció simultània. Convé utilitzar preferentment castellà, amb algunes frases en anglès), SENYOR CONSELLER D'INDUSTRIA DE LA GENERALITAT; SENYORS MEMBRES DEL COMITE EXECUTIU DEL PLA ESTRATEGIC I DE L'ASSOCIACIO BARCELONA 2000, d■ l ¡¡ . SENYORES I SENYORS PARTICIPANTS A LA TROBADA DE CIUTATS AMERICANES I EUROPEES SOBRE PLANIFICACIO ESTRATEGICA. /I/ , i^ f dxÍvtA- MOLTES GRACIES A TOTS PER LA SEVA ASSISTENCIA I PER LA SEVA PARTICIPACIO A LA TROBADA Y MUCHAS GRACIAS SOBRETODO A TODOS LOS REPRESENTANTES DE CIUDADES IBEROAMERICANAS, DE MUNICIPALIDADES Y OTRAS ENTIDADES, QUE ESTAN AQUI, EN ESTE ENCUENTRO QUE INICIAMOS AHORA Y QUE HAN MANIFESTADO SU ACUERDO EN PARTICIPAR JUNTO A NOSOTROS EN LA CONSTITUCIÓN DEL CIDEU. SALUDO ESPECIALMENTE A LOS ALCALDES DE RIO DE JANEIRO Y CURITIBA, DE LA PLATA, DE SANTIAGO DE CHILE, DE SAN PEDRO DE SULA Y DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS, A LA SECRETARIA DE ESTADO-PRESIDENTE DEL INAP DE ARGENTINA, A LOS REPRESENTANTES DE SANTA FE Dir BOGOTA Y DE CARTAGENA DE INDIAS, DE SALVADOR DE BAHIA, DE ASUNCION DE PARAGUAY, DE CARACAS, DE LA HABANA, CUBA Y DE LA PAZ, BOLIVIA Y CORDOBA, ARGENTINA. , ^^^ ¿A(Aj¿ �SALUDO ASIMISMO A LOS DIRECTIVOS DE ANCO MUNDIAL Y DEL BID, A LOS REPRESENTANTES DE LA CO4ÍION DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS Y DE AMSTERDAM, LI bA, BIRMINGHAM, LILLE, NUEVA YORK Y TORONTO, A LOS P, RTICIPANTES DE MUCHAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS COMO YON, AMBERES, HAMBURGO, BOLONIA, MILÁN, TOULOUSE, BURD, c3S Y VENEZIA. A LOS REPRESENTANTES DE BILBAO Y DE VALENCIA, CIUDADES ESPAÑOLAS QUE ESTAN HACIENDO SU PLAN ESTRATEGICO Y CON LAS QUE MANTENEMOS ESTRECHOS LAZOS DE COLABORACION (TUBSA coLlabora a diversos Projectes Estratègics del Pais Vasc i fa el Pla de València), Y DE ZARAGOZA, SEVILLA, LA LAGUNA, LAS PALMAS, OVIEDO, ORENSE Y GIRONA. 2 �PARA NOSOTROS LA RELACION CON LAS CIUDADES DE AMERICA LATINA NO EMPIEZA AHORA. EN LOS ULTIMOS DIEZ AÑOS HEMOS ESTABLECIDO (citar personas?) VINCULOS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACION CON TODOS USTEDES, CON LA MAYORIA DE CIUDADES IMPORTANTES DE AMERICA LATINA, SE HAN ESTABLECIDO TAMBIEN cLt' VINCULOS PERSONALES DE CONFIANZA Y AMISTAD. HEMOS TOMADO INICIATIVAS COMUNES, COMO LA DECLARACION RIO-BARCELONA 92, SUSCRITA POR MUCHOS DE USTEDES. RECIENTEMENTE NOS HEMOS 14 HERMANADO CON LA HABANA. ANTERIORMENTE LO HICIMOS O Cawl'''¿' FIRMAMOS CONVENIOS DE 000PERACION CON MEXICO-Y MONTERREY, CON SAN PEDRO DE SULA DE HONDURAS Y CON LEON DE NICARAGUA, CON QUITO Y LIMA, CON BUENOS AIRES Y LA PLATA, CON MONTEVIDEO Y ASUNCION, CON SAO PAULO Y RIO DE JANEIRO. C9- 1Fv,u\t, Vul\15N �HEMOS TRABAJADO, DESDE HACE AÑOS, CON CIUDADES Y ONG'S CHILENAS, CON SANTIAGO ESPECIALMENTE. Y EN EL SALVADOR Y EN NICARAGUA, APOYANDO A ONG'S. Y MAS RECIENTEMENTE EN BOGOTA, EN SAN JOSE DE COSTA RICA, EN MEDELLIN Y EN CARACAS. DIRECTAMENTE, POR MEDIO DE NUESTRO GABINETE, O A TRAVES DE TUBSA, HEMOS COLABORADO CON TODAS LAS CIUDADES CITADAS. ESTA COLABOAGION HA CONO EN MUCHAS OCASIONES CON EL APOYO D IA COOPERACIOI9SPAÑOLA, DE LA COMUNIDAD EUROPEA, DEL(IDDY DEL CANCO MUN ÁL. Y HA SIDO POSIBLE PORQUE HEMOS ENCONTRADO INTÉRL-OG1TTORES VALIDOS EN SUS PAISES. HEMOS APRENDIDO UNOS DE OTROS. CREO QUE HEMOS HECHO TODO LO POSIBLE PARA QUE NUESTRA EXPERIENCIA DE GESTION, LA TECNOLOGIA URBANA QUE HEMOS TENIDO LA OCASION DE DESARROLLAR EN LOS ULTIMOS AÑOS Y SI ME LO PERMITEN NUESTRA AFORTUNADA IMAGEN INTERNACIONAL, LES RESULTARA DE ALGUNA UTILIDAD. Y LES ASEGURO TAMBIEN QUE NOSOTROS HEMOS APRENDIDO DE USTEDES, DE SL! VOLUNTAD DE RESPONDER A DESAFIOS QUE A VECES DAN VÉRTIGO, DE SU CAPACIDAD DE IMPULSAR PROCESOS DEMOCRATICOS, DEL DINAMISMO ECONOMICO QUE AHORA MANIFIESTAN, DE LA VITALIDAD DE SUS PUEBLOS Y DE LA COMPETENCIA DE SUS PROFESIONALES. 4 �POR TODO ELLO AHORA DAMOS UN PASO MAS ADELANTE. LA BARCELONA DEL 92 FUE UNA EXPERIENCIA EXITOSA PORQUE FUE UN GRAN MOVIMIENTO DE CIUDADANIA, DE CONCERTACION ENTRE ADMINISTRACIONES, DE COOPERACION PUBLICO-PRIVADA, DE COORDINACION METROPOLITANA, DE OBJETIVOS COMPARTIDOS Y DE PROYECTO COLECTIVO. TODO LO QUE HEMOS HECHO EN LA ULTIMA DECADA FORMA PARTE DE UN PLAN MAS AMBICIOSO, SE HACE EN UN MARCO EN EL QUE PARTICIPAN LOS PRINCIPALES AGENTES ECONOMICOS Y SOCIALES Y PRETENDE CONSTRUIR LA CIUDAD DEL 2000. AHORA BIEN, LA FUERZA DE UN PLAN ESTRATEGICO NO RADICA TANTO EN SUS INTENCIONES COMO EN SUS OBRAS. CREO QUE HEMOS CONSOLIDADO EL. PROYECTO BARCELONA 2000 PORQUE SE HA HECHO INFRAESTRUCTURA URBANA, ESPACIOS PUBLICOS DE CALIDAD, OFERTA CULTURAL, PESCENTRALIZACION POLITICOADMINISTRATIVA, MEJORES SERVICIOS SOCIALES Y PARTICIPACION CIVICA, LO HEMOS PODIDO HACER NO PORQUE FUERAMOS RICOS (LES ASEGURO QUE LA BARCELONA DE 1980 VIVIA UNA CRISIS MUCHO PEOR QUE LA ACTUAL), SINO PORQUE HEMOS APOSTADO POR LA CIUDAD COMO "MOTOR DE DESARROLLO" (PUNTO DE PARTIDA DE LAS EUROCIUDADES) Y HEMOS APLICADO EL METODO DE LA CONCERTACION INSTITUCIONAL Y DE LA COOPERACION PUBLICOPRIVADA, UtItue �USTEDES, REPRESENTANTES DE CIUDADES AMERICANAS Y TAMBIEN DE CIUDADES EUROPEAS, SE HAN PLANTEADO OBJETIVOS SIMILARES, SE HAN PROPUESTO MÉTODOS PARECIDOS. EN CIERTOS CASOS SU EXPERIENCIA ES SUPERIOR A LA NUESTRA, HACE AÑOS YA QUE ELABORARON UN PLAN ESTRATEGICO, CON ESTE NOMBRE U OTRO PARECIDO. EN OTROS CASOS SU EXPERIENCIA' ES MAS RECIENTE, QUIZAS ALGUNO DE USTEDES JUSTO AHORA SE LO PLANTEAN. PERO EN TODOS LOS CASOS LES ASEGURO QUE NOS INTERESA INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS Y REFLEXIONES. ESTE ES EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO Y DEL CIDEU QUE CONSTITUIREMOS AL FINAL DEL MISMO APOYANDONOS EN UN ACUERDO DE LA CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO IBEROAMERICANOS. ESTE MARCO DE INTERCAMBIO NO SUBSTITUIRA, AL CONTRARIO, ESTIMULARA LAS RELACIONES BILATERALES ENTRE NOSOTROS, LAS QUE PUEDEN DAR LUGAAR A UN TRABAJO EN COMUN, CONCRETO, CON RESULTADOS MATERIALES. PERO GRACIAS A ESTE MARCO DISPONDREMOS DE UN MEDIO DE INTERCAMBIO QUE NOS AYUDARÁ A TEJER CONJUNTAMENTE UNA CULTURA CIUDADANA OPERATIVA Y DEMOCRATICA Y NOS PERMITIRA, ESTOY SEGURO, PESAR CON MAS FUERZA EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL Y TAMBIEN ANTE NUESTROS PROPIOS GOBIERNOS. BIENVENIDOS TODOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. 6 �• Presentación Desde los años 80, la Planificación Estratégica Urbana se ha venido afirmando como uno de los instrumentos más idóneos para definir la posición de las ciudades en un entorno de cambio constante. La previsión controlada de los cambios supone una positiva evolución hacia una cultura de la anticipación que pretende el dominio de los problemas y situaciones, en contraposición a la cultura de la improvisación en la que los problemas son los que dominan las situaciones. En la medida en que la Planificación Estratégica Urbana se apoya metodológicamente en la participación y consenso de los ciudadanos se contribuye a avanzar por la vía de una democracia directa, de mayor eficacia para el gobierno y la gestión de la ciudad ante el cambio. Son numerosas las ciudades americanas y europeas que en la actualidad han adoptado la técnica de la Planificación Estratégica Urbana para establecer sus líneas de futuro. Parece oportuno, pues, una reflexión sobre dicho instrumento, sus problemas y resultados. Analizar y valorar metodologías, propuestas estratégicas, problemas y soluciones de la Planificación Estratégica Urbana constituye, por tanto, un objetivo fundamental de este Encuentro que propone el Comité Ejecutivo del Plan Estratégico Barcelona 2000. En el transcurso del Encuentro, del 1 al 3 de diciembre, se debatirán las experiencias concretas de ciudades europeas y de ciudades americanas, así como las políticas de apoyo al desarrollo urbano de la Comunidad Europea, el Banco Interamericano de Desarrollo, el Instituto de Cooperación Iberoamericana y el Banco Mundial. La constitución del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), como asociación de veinte ciudades de este ámbito geográfico, seguirá al Encuentro y, en cierta manera, constituirá la manifestación expresa de la voluntad de dichas ciudades para progresar conjuntamente en la definición de sus mejores estrategias ante el futuro. LL,4(//W Pasqual Maragall I^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4271 Title A name given to the resource Trobada de Ciutats Europees i Americanes per a Intercanvi d'Experiències de Planificació Estratègica / Sessió d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programa de la Trobada. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Acció política Territoris Planificació Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf 33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09 PDF Text Text 4kÏa Slitms kricáve TH . C4Q. (tS<CtS P L'Alcalde de Barcelona ^È1^ JUC ekul 5 ^. .2.15 JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1 CLDL GgiUrZ q- ^ y 12A11/1c-M- zfr-w, S ^.--^Z/ZAt, Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es f [r ( lSc ^T N^^ �DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, THIS SUMMER, IN AN INCREDIBLY COLD EVENING IN BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE ti^> „ A ^ fi7t n BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART. SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND, AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC WAY, BARCELONA'S DEBT. TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY, I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r 1 ^ 6j lU, Y1 6L(..1)1/ TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS 1 �PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE ^--„ PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON ----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA, PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN NEW YORK CITY, WHICH SHARED WITH THIS SOME �—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH NEIGHBOURS, WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN • APPLAUSE FOR HIS "WALL". ^^^^^ ^• ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL COLL rG AND -• -KS ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS' CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE • ¡ A- , PUBLIC ACCLAIM. ^. BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS, PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN BARCELONA IN THE PAST FEW YEARS. THE NEIGHBOURHOOD CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION. ^^ ,J¿- 4._J) r'tp\ Y -ZS ^ .^ BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP, WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB ^ e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". 3 / , ¡^ ^,1G^( ) �WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END, WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY. MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4272 Title A name given to the resource Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Washington Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Urbanisme Kelly, Ellsworth, 1929-2015 Hughes, Robert, 1938-2012 Bruggen, Coosje van, 1942-2009 Serra, Richard, 1939- Oldenburg, Claes, 1929- Art Barcelona Model social Cultura Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993. Mollet del Vallès. Estimats amics, Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va refer fins al segle XVIII. Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen. Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i el regne de Catalunya i Aragó. Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei. Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres. Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals quan necessitava diners. II eren diners que no eren per consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i �als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i esglèsia, i per altra banda, ciutadans. Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la per la seva per la seva indústria, seva artesania, il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor, i que conduïa un senyor que jutjava, que cobrava impostos, també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar. Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per Nadal). Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià van ser clergues. Macià và ser el primer President civil. Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el territori. Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes, manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor, sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir que depenien directament del Rei a través del batlle, que era la representació de la ustícia del Rei. Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir poder territorial. El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer romanes i després gòtique i dintre del que va ser el �Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes. Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge: quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la llibertat del municipis i dels seus ciutadans. Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris. Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la ciutat en els seves vides i en les seves hisendes. L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la llibertat de Catalunya. Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600 anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures. I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella. Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els nostres municipis en l'espeit del carreratge. Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb els seus voluntaris que van tenir un paper tan important, sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix: reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de pobles i ciutats de tot Cat lunya. �Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels 60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat. És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní, Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són avui aquí presents. L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent. Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han de continuar tenint. Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti, també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova llibertat que construïm dia a dia amb el municipalisme. Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint també des de cada ajuntamen... En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans. Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més amunt, però s'ha de demostrar. �L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble, no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a prop es pot controlar. La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans. Continua sent l'esperit del carreratge. Una Catalunya forta necessita uns municipis ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç només ella mateixa sinó strènyer llaços pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots regions i Estats que la conformen. forts. Necesside no mirar-se amb els altres els municipis, Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4273 Title A name given to the resource Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Mollet del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Municipis Territoris Acció política Mollet del Vallès Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1368/19931215d_00603.pdf 061bacfb50f6228934167f8417844290 PDF Text Text ENV ,,,UR :Telecopiad, Xerox 7021,14-12-93 16 36 GABINET REGTORATi ; 04027366.# 2 Gabinet del Rectorat Unitat dc lelacions Exteriors EdifiCi A 08193 Bell (Barcelou). 5paín Te1.: (3) 5811 1103 • (3) 58120 77 Fax. (3) 581 16 14 T81ax:52040PDUC1 E Universitat Autdnema de Barcelona Dia 11 desembre 1993 Hora: 10 Sala $'Actes Facul!at de Ciéncies Econòmiques i Emmiresarials ACTE INAUGURAL DEL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ECONÒMICA Presideix i obre l'acte L'Excm. i Magfc. Reetdr de la UAB, Dr, Josep M. Vallès 1, COMENÇA L'ACTE D'INAUGURACIO ECONÒMICA TÉ LA PARAULA LA DRA. ISABEL FB D'I CONOMIA EL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ERA, CAP DEL DEPARTAMENT 2. TÉ LA PARAULA EL DR. XAVIER VIVES, DIRECTOR DE L'INSTITUT D'ANÀLISI ECONÒMICA 3. TÉ LA PARAULA L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EL QUAL PRONUNCIARA LA CONFERÈNCIA INAUGURAL 4. (PÁRAULES DE L'EXCM. I MAGFC. RIIICTOR DE LA UAB) �LA ECONOMíA DESDE LAS CIUDADES (Notas para la conferencia del Alcalde en la apertura del XVIII Simposio de Análisis Económico, 15 de diciembre de 1993) .1.1)%x ),J2- v (4+2 .1 (.5-v‘A 1. TEORíA ECONOMICA DE LAS CIUDADE [A. Mas-Colell] 41.mmS^c . - Desde un punto de vista económic , la ciudad ha sido intensa- mente estudiada por los historiadores (Pirenne) i también por los expertos en los múltiples aspectos de su entramado organizativo: urbanistas, haciendistas, técnicos en transporte. Pero en cambio no ha sido tan a menudo el objeto d e la reflexión general de los economistas teóricos. (...) La ciudad no acaba de encajar en la visión del mundo del pensamiento ebonómico tradicional. - La ciudad es una aglomeración humana. Hay otros tipos de aglomeración que no son ciudades. Son ejemplos extraños y transitorios: campos de refugiados, campamentos militares, (campus universitarios?). La situación no mal es que una aglomeración humana genere una dinámica interna de organización que es, al fin y al cabo, de lo que llamamos ciudad. 1 �- ¿Por qué hay ciudades? Hipótesis ecologista: En teoría po}3ria ser que la ciudad fuera simplemente un error, una equivocac ón económica tanto mayor como mayor sea la ciudad. Según esta hipótesis, la dinámica de crecimiento de la ciudad sería similar a la percepción del automóvil que se incorpora a una carretera: Cada automovilista p c ede preferir individualmente entrar en la carretera, pero para los que ya circulan en ella, el efecto será de una mayor conges :ión. Similarmente, cada habitante puede preferir trasladarse a vivir a las ciudades, con lo cual éstas tenderán a ser cada vez más densas y más extensas de lo que se la ideal. Esta visión es exagerada. Es vierto que con el concepto congestión se puede resumir el cos e económico de las ciudades. Pero también es cierto que ante este coste hay beneficios de interacción que son decisivos. Estos beneficios pueden clasificarse en dos categorías: 1 a) Categoría convivencial.- Aquí se incluyen todos aquellos aspectos que hacen de los habitan es de una ciudad un bien de consumo para los otros ciudadanos le la misma ciudad. 2 �Los avances tecnológicos en tranE portes y telecomunicaciones deberían de haber tenido una influencia muy importante en la desconcentración de los núcleos urbanos. Estos efectos dispersadores se han detectado claramente len algunas zonas, sobre todo en Estados Unidos. No obstante, Ilas tecnologías también han mitigado algunos de los costes de b) Categoría productiva.- Son todo ongestión. aquellos aspectos que hacen de las ciudades uno de los sistemas más productivos que ha generado la evolución social. La fábrica es otro sistema , si bien la ciudad es más antigua y, por tanto, menos probable que sea transitoria. Las ciudades interaccionan profundamente con su entorno próximo y lejano. Por regla general, en ca a momento de la historia, lo que exporta la ciudad está a un nivel superior -en términos de sofisticación cultural o tecnológi:a- a lo que importa. [En épocas muy antiguas, la agricultura fué inventada y exportada desde las ciudades. "Versalles inventa la agricultura y no la agricultura a Versalles ". Jane Jacobs: Systems of Survival: A Dialogue on the Moral Foundations of Commerce and Politics, 1993] 3 rY.0 �En nuestros días, las manufacturas industriales están siendo substituidas por productos de elaboración más compleja: servicios, ideas, o productos culturales. Parafraseando a Le Corbusier: La ciudad es una aglomeración humana económicamente irradiante. - ¿Por qué persisten las ciudades? La utilización de los factores de producción es más productiva en el contexto ciudadano que fuera( de él. Este "multiplicador" de la productividad del esfuerz de los ciudadanos podría considerarse como un fondo de come r cio de las ciudades. Ya Adam Smith (La riqueza de las n ciones, libro 3 12) identificó este fondo y consideró que debía est ar enraízado en el territorio físico, en el caso de las ciudades, en los edificios. Marshall proporciona una idea más moderna de este fondo de comercio de las ciudades, basado n su ambiente comercial y en ( su capital humano. Esta atmósfera especial debe, como ya apuntaba Smith, estar enraizada en un terri torio físico. Esta idea de la atmósfera especial que crean las ciudades es sumamente atrayente en campos q van más allá del análisis económico estricto. ["Stadt luft macht frei", "carreratge"]. 4 r'" 411 14` l - �rvk - ¿Ciudad especializada o ciudad di. versificada? Difícil tensión entre las dos tendencias. La especialización puede conllevar una vitalidad extraordinaria como consecuencia de los rendimientos crecientes a escala. La diversificación sería más adecuada en los momentos de dificultades económicas. Lo que distinguiría una ciudad madura es que puede ser muy especializada y que dispone de un fondo de comercio más diversificado y más convertible. V■plA - tP 0,40. vik.e 2. SITUACIÓN ACTUAL DE LAS CIUDADES \lAw 11^) • "Heli is an American city" procla}naba recientemente la portada de "The Economist" (6-12 noviembre de 1993). El editorial de la revista alababa la orientación de uchos de los nuevos alcaldes elegidos recientemente: "managers, no políticos". Me remito nuevamente a J. Jacobs, que recomienda no seguir esta tendencia: "Los negocios y el gobierno partee de bases morales muy diferebntes que conviene no confundir". Ejemplos de éxito en la separación política/economía: Hong Kong, Taiwan. 5 �Ejemplos de fracaso de orientación businesslike en la gestión pública: Definición de criterios de productividad en la policía de Nue4a York en los años 80. (conf. J. Jacobs). - "Barcelona, The Most Dynamic City in Europe". (Time, 11 de junio de 1990). Barcelona como successful story de gestión de la ciudad. Se ha conseguido a través de la combinación de: a) Orientación businesslike en mulchos aspectos de la gestión municipal: Contabilidad por partida doble, gestión por objetivos, dirección gerencia! de los ámbitos Se utilizan instrumentos de la gestión empresarial para lograr una mayor eficacia. b) Objetivos políticos: urbanismo redistributivo, cohesión fr social, calidad de vida, solidaridad, civismo. c) Planificación estratégica. Barcelona concibe la planificación estratégica como alternativa a la dos opciones clásicas de la política urbana que, llevadas al extremo serían: - Dejar actuar libremente a lls fuerzas del mercado. - Planificar todos los aspectos del desarrollo urbano. ^ vt"14.- v•4 t,^ -^/ 6 r ! ^ ^ JS tk ^ Y^1 ^ ,t?^ t t/^M l^ < wu► 41 rPh^ , ,,,^^ N.cI J i V +MA, h -11 toms �conseguido crear mecanismos El Plan estratégico de Barcelona de diálogo y elaboración de propuejstas enormemente operativos, en los que participan fuerzas enfrentados: instituciones, con intereses teóricamente organizaciones empresariales, organizaciones sindicales, universidades. Éxitos del Plan estratégico: - La propia creación de los mecanismos operativos de diálogo. - El cambio de escala. Barcelona aparece en las listas de las principales metrópolis mundiales. Centro de la macro-región mediterránea. - Se ha enriquecido el tejido - conómico de la ciudad. Se han construído numerosas infraestructuras de apoyo a la movilidad, de telecomunicaciones, espacio para oficinas, hoteles. Barcelona ha incrementado notablem nte su oferta i la demanda ha respondido muy positivamente. Ha ci tado la demanda, a pesa r us de la crisis actual. A 7 : ..e" c-api Stk ti5 freth W.^454 Aettic, �Ejemplos: - Actividad de congresos (en 1993 quizás 120.000 ó 140.000 participantes). - Aeropouerto: 10 iliones Ilr de pasajeros. Notable incremento del tráfico internacional. - Oferta de espacios comerciales, oficinas y hoteles: L'Illa, próxima apertura Hotel Ritz Carlton Arts, Diagonal Mar empezará pronto. - Centro logístico del delta 1 Llobregat. fr>^lJ Barcelona vende su experiencia en planificación estratégica y en G^^ la aplicación de tecnologías urbanas: TUBSA, Barcelona Tecnología. El Banco Mundial desea que l experiencia de Barcelona se aplique en la modernización de las ciudades de América Latina. g .<4\mrAlk, WN" 3. ¿QUÉ PEDIRÍAN LAS CIUDADES A LA CIENCIA ECONÓMICA? ^'^ O'v - ¿Cómo se vé la economía desde las ciudades? ¿Qué nuevos enfoques de la ciencia económica desearían las ciudades que fueran desarrollados? Estas son lao preguntas -y los retos- que , �como Alcalde quisiera plantear anta una audiencia académica tan destacada. Recuerdo la referència que hacía al principio sobre el profesor Mas-Colell: la ciudad no hl sido estudiada en profundi- ^¡ dad por la ciencia económica. Fundamentalmente ha recibido, en este sentido, aproximaciones tangeiciales. Este sería un primer Jrc: reto. Í1, I'`I #(. ALV`ç/i Necesidad de redefinir la macroeconomía desde un nivel micro. (;) No micro entendido en sentido neocijásico -empresa y consumidor-, sino micro en sentido territorial: la ciudad, los ámbitos territoriales en los que se realiza propiamente la actividad económica. Crítica a la abstracción de las políticas sectoriales que no son espaciales y, por tanto, no eficaces a nivel micro. E t. 1. ( /b 14■∎ 4 an y^, k tRt.AAo Es %.Á G^ la• = Reivindicación de una nueva ! eóptica d V N it$ S01:N Nt. cGt ¡ti> (,11zAnit4.01, _ la economía que incorpore la filosofía del concepko definido en política como L^ ^ ' T R.;S subsidiariedad. La subsidiarieda se define en política con `a^ términos que son fundamentalmente económicos: eficacia, eficien- ^c^ r« ci. Iri• ill. d cia, economía de medios para resol4ver necesidades ciudadanas. k trizk l') N i&- 1^ I .w ^- wg t^ v.. d^ 9 1341 . ti.'^ r ^t •t^t N ltmF.iiw G(iWl NltGiM Q Ch o Si OLp t1 P ^^ S L.1.- �El principio de subsidiariedad, o de proximidad /del poder, significa que nada debe hacerse en un nivel de gob/erno más alto que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. En general, el nive é rgobierno más próximo al ciudadano es el más eficiente. La traducción de este principio a la Economía Política -en sus múltiples aspectos- es otro de los retos que lanzo. En qualquier caso me referiré a continuación a algunos aspectos que podrían considerarse como concreciones de este planteamiento a cuestiones específicas como el paro y el ciclo. Ist„ ¡.1, (fi0y A4,444 3"` 3 11 "" 4. El paro y las políticas contra el par'. Este es un caso paradigmático de la eficiencia de las polí icas micro sobre las macro. El éxito de las iniciativas locale- de promoción económica se han demostrado como una de las herramientas más efectivas para promover el empleo. V VV4•WVW f 7; V I^v► ovo LA,-)411#9 ^t'0 --r...1~~ tMf► #111 Li i C. (,Ç Nefr►S) / k~ t 1tdv ^ yN fr 4./v 5. Correlación del gasto público local con el ciclo económico. Los gobiernos locales han visto tributarias a aquellos impuest ducidas sus posibilidades menos flexibles respecto la evolución de la actividad eco amic?. Ello conlleva que el gasto público local pueda muy • ficilmente tener una repercusión jki1 4 anticíclica. lo 1 ,^ ^^ f^ y -}' hf 1 iI �r vel .^. Cogioloa Sería muy importante encontrar qué 4R efectivos para cambiar el sentido e c anismos serían los más esta correlación. r110J 6. Ciudades y empresas. Como se ha apuntado anteriormente, ¿deben las empresas gestionarse como las ciudades?, ¿y las ciudades como las empresas? ¿Qué retos deben resolver conjuntamente ciudades y empresas? - Sobre las redes de telecomunicaciones, - sobre como han de ser los vehículos y las calles de las ciudades del futuro, - sobre qué papel deben jugar articulación del reciclaje iudades y empresa en la de residuos y ahorro energético. [Conferencia Eurocities-Eurofirms] 7. Ciudades y medio ambiente. ¿Qué papel tienen las ciudades en la articulación de políticas 1de desarrollo sostenible y corrección de los desequilibrios m ndiales? Estos son, sin duda, dos de retos más trascendentales qu(1 tiene planteados la Economía Política en términos generales. 11 �Y no se debe olvidar que es prec.samente en las ciudades del mundo donde estos problemas se plantean de manera más acuciante. Las ciudades ya han dado pasos }importantes en este campo: Conferencias de Rio y Toronto. Declaración de Amsterdam de las ciudades Europeas para la protección del Clima. 8. ¿Cómo se analiza la creciente competencia entre territorios? La creciente mundialización de 1 economía ha conllevado la aparición de un mercado global en el que distintos territorios desean aprovechar sus ventajas estratégicas respectivas para obtener la instalación de industrias, infraestructuras, instituciones. ¿Cuáles son los costes, los beneficios y la eficiencia de este mercado mundial de territorios? ¿Cómo debería mejorarse para beneficiar las zonas más necesitadas de desarrollo? 9. ¿Cómo se articula ciudadanía y mercado? [La derecha prefiere hablar de "ciudadanía activa" a fin de subrayar los deberes de los ciudadanos. La izquierda intenta elaborar una noción de "ciudadanía comunitaria" con la que prete de combinar la solidari 12 �dad con los derechos sociales y las prestaciones. (...) La ciudadanía es un concepto no económico que define la posición de los individuos independientemente del valor particular que se atribuya a la aportación de l cada uno al proceso económico. Y eso vale tanto para los derechos como para los deberes. El derecho al voto, por ejemplo, no depende del pago de los impues- 1 tos, aunque pagarlos sea una condición ligada a la condición de ciudadanía.] (Discurso de Ralph Dahrendorf al recibir el título de Doctor honoris causa en la Un versidad de Urbino) Democracia y mercado como sistema s fríos, coonstituídos como principios, reglas e instituciones cuya existencia depende del compromiso de los ciudadanos. No resuelven la necesidad de pertenencia (sentimiento caliente). (Conf. Gemerek, Dahrendorf) . Circuitos concéntricos. El civismq como derecho de todas las personas a ser respetadas en los div rsos círculos de pertenencia que definen el mundo. (Conf. V. Ha el) 13 �10. ¿Cuál ha de ser el •a•el de las ciudades en el •roceso de construcción europea? Actualmente, el 65% de los problemas y necesidades de la Comunidad se manifiestan en zona urbanas. Sin embargo, las ciudades solo reciben el 25% de los recursos de los fondos comunitarios para resolverlos. La construcción europea debería basarse en el fortalecimiento de la base -las ciudades- y del tejado que nos cobija -la Unión Europea. La Europa del futuro ha de ser la Europa de la Ciudades. Acaso en la próxima Ronda del GATT, los representantes de las ciudades europeas, americanas, asiáticas y de los países en desarrollo deberían tener ya un papel importante en el proceso negociador. [El 15 de diciembre, día de la co ferencia, finaliza el último plazo de la Ronda Uruguay del GATT] irp/econom.con 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4274 Title A name given to the resource Economia desde las ciudades / conferència inaugural del XVIII Simposi d'Anàlisi Econòmica Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7267/20260923_032.jpg ce7bcc9766a2f914426ace187b43df01 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7267/20260923_032.1.jpg ce7bcc9766a2f914426ace187b43df01 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7267/20260923_023.jpg fc8ac96a4d25f8f82bf9589d98a2bf43 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7267/20260923_024.jpg 03cc103d6dd08194bdcf7be330496444 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7267/20260923_025.jpg 725b9ea5b87d8403cedcbbdb5b2476e6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-16 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Josep Pi-Sunyer i Arguimbau, Antoni Siurana, Joaquim Nadal i altres personalitats durant la presentació de l’Informe Pi i Sunyer sobre les comunitats autònomes (1993) Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Pi-Sunyer i Cuberta, Josep, 1913-1995 Siurana Zaragoza, Antoni, 1943- Informes-Redacció Autonomies Administració autonòmica Alcalde Fundació Carles Pi i Sunyer Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource L'alcalde Pasqual Maragall i Josep Pi-Sunyer i Cuberta, i d'altres personalitats, durant l'acte de presentació de l'«Informe sobre les comunitats autònomes», celebrat el 16 de desembre de 1993. Aquest document, conegut col·loquialment en els cercles polítics i acadèmics com a «Informe Pi i Sunyer» i impulsat per la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, va ser una eina de diagnòstic jurídic i polític essencial per avaluar i comprendre la consolidació del model territorial i de l'Estat autonòmic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Carles Pi i Sunyer EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7208/Retrat_de_familia_Maragall_r.pdf 2ef3ab3677c23e20ff9d0a5856f027bd PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource "En Pasqual és la curiositat intel·lectual": retrat familiar de Pasqual Maragall amb Basilisa Mira i Jordi Maragall [article de revista] Creator An entity primarily responsible for making the resource Galceran, Anna, entrevistadora Peyri, Teresa, fotògrafa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-Primavera Type The nature or genre of the resource Reportatge Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall Noble, Jordi, 1911-1999 Mira Azorín, Basilisa (Basi), 1912-1998 Família Infància Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource PDF Description An account of the resource Estrella magazine. Revista de “la Caixa”, publicada a la primavera de 1993. A la secció «Retrat de família», Anna Galceran entrevista Basilisa Mira Azorín i Jordi Maragall Noble, pares de Pasqual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona. Sota el títol «En Pasqual és la curiositat intel·lectual», l’article recull els records i les valoracions dels seus progenitors sobre la infància, l’entorn domèstic, la formació i el caràcter de Pasqual Maragall. Inclou dos retrats fotogràfics de Basilisa Mira i Jordi Maragall, amb fotografies de Teresa Peyrí. Les pàgines digitalitzades corresponen a les pàgines 40 a 43 de l’exemplar. Source A related resource from which the described resource is derived Estrella magazine. Revista de “la Caixa” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pis Maragall Mira, al carrer Brusi de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 1993-Primavera EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7212/202060910_003_a.jpg 82ed8b3cc5fb74eeeec4ec86ffa6634b https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7212/202060910_003.jpg a4b7366b4efb4e1e053ba5daec86ac32 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993, febrer Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carretera de les Aigües, Collserola, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb un grup de ciclistes a Collserola Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ciclistes Alcalde Bicicleta Esports Bicicletes Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf 19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f PDF Text Text Ref.:GUIó 05/94 Data: 13/01/94 GU Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Réception à la Chapelle Saint -Dominique. Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan 17/01/94, 12:45 horas. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i Barcelona, Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Geierals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Moltes gràcies Sr. Batlle. Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de �la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà. En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ... Durant l'acte de salutació i! de presentació del Conveni-marc i del programa de cooperació entre les ciutats de Perpinyà i de Barcelona, l'esplèndid Hotel de Ville, d'expressar el meu agraïment a tingut celebrat a l'ocasió Batlle i al Consell Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar oficialment Perpinyà. Crec que aquest és l'inici d na nova etapa en les relacions entre les dues ciutats, Els catalans de la meva genera ió, igual com molts altres espanyols, Perpinyà, tenim un 1eute particular amb amb les seves institucions i els seus ciutadans. Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens atreia per la seva llibertat política i cultural i la seva abundància material. (Menció a Federica Montseny: la Catalunya de la �llibertat. La Catalunya llibèrtària) Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament. Ara que compartim les ma eixes llibertats i possibilitats, ara que formem part del mateix projecte europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven tant del Mercat Unic eut.opeu com de les característiques de les dues ciutats. I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a Europa (1986) va afirmar: • • • • "pas un cul de sac". Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva voluntat de formar part de la mateixa área regional que Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats". Mesdames et Messieurs, Les Pyrénées ne son plus une barrière physique, culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté Européenne. Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en �train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de défense commune tout en respectant les diverses entités nationales. les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais heureusement pour nótre plaisir "Boulevard des Pyrénées" utilicé par les journaux un plus a toponyme qui "El País" et "Le Monde" pendant été dans 1992 et es Jeux Olympiques de supplément spécial lors des événements de particulièrement parler nous pouvons par contre encore comme montagne, d'un t besoin, ils existent Barcelone, D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud. Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le noeud central d'un espace subcon inental plus large qui comprend Toulouse, Valencia, Saragosse, Bilbao, Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre �Milan. Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge. C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique et culturel des nombreux intéréts que nous partageons. Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent les cohésions territoriales. Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et incluant Palma de Mallorca. Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont Perpignan faisait part. Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions de personnes que partagent une des cohésions les plus claires d'Europe. Plus on est loro du centre de �l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en Europe. C'est de cette dimension humaine et de population que nous devons tenir en compte pour nos projets économiques et culturels. En dessous de cette grandeur pas. ne Ils intercontinental, l'objet de les justifient chiffres ne sortent pas un aéroport TGV -Oont votre station est un l'un de nos principaux accords d'aujourd'hui-, un grand centre de distribution alimentaire, des Universités et centres de recherche compétitifs. Ils ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste, l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne que nous tous ensemble offrons n'existe m'eme pas aujourd'hui. la possibi4ité d'entrer dans les circuits culturels internationaux. Par dessus cette dimension on perd d'autre part le bénéfice de la cohésion. Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera d'hors, elle est déjá, entre les territoires. �Senyores 1 senyors, Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona, al costat de les altres grans ciutats dels nostre entorn, per aprofitar les economies d'escala i els avantatges de la cohesió territorial i convertir l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem, probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al nostre futur. Sr. Batlle de Perpinyà, Digníssimes autoritats, Senyores i senyors, Gràcies per la seva atenció. (LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1") A !I_ D I A . .... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4275 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Acció política Perpinyà Maragall Mira, Pasqual, 1941- Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1370/19940117d_00607.pdf 9dbf15654a4346f6f60cb6cee5f49aaa PDF Text Text Ref.:GUIó 04/94 13/01/94 Data: GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) cooperació de Conveni-marc del Presentació la ciutat de Barcelona i la intermunïcipal entte ciutat de Perpinyà. Hotel de Ville, 17/01/94. 11:45 hores. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers minicipals de Perpinyà i Barcelona. Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Ge4erals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Prpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de erpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Vull agrair en primer lloc la incitació de l'Alcalde de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, Sr. Jean-Paul Alduy, i del Consell Municipal que a permès visitar �oficialment la vostra ciutat. Soc conscient de la transce dència institucional d'aquesta visita, i és per a mi un gran honor ser el primer Alcalde de Barcelona acoilit per vostès des de fa tant de temps. En contra de la voluntat dels npstres ciutadans, ens havien separat més les vicissituds de la història que no pas físicament els Pirineus. Avui dia está superada aquell0 etapa fosca de la separació que imposaren les circúmstáncies, 1 tenim el camí obert per recuperar el temps perdut. El que ens uneix és molt i profupd: * El passat comú. * Els llaços de sang entre gent d'una i altra banda deis Pirineus. * La comunitat cultural i lingüística. * Les excel.lents relaci ns entre França Espanya i entre el Conseil General de LanguedocRousillon i la Generalita de Catalunya. * La integració deis nostres països a la Unió Europea. �* La pertinença de les, nostres ciutats a l'euroregió del Mediterrani nord-occidental. I el que ens correspon fer, de t de Perpinyà i des de Barcelona, és aportar les voluntats polítiques, sumar els esforços ciutadans i ¡establir les bases institucionals per aprofitar les potencialitats de tot el que ens uneix. Els Consells Municipals de Perpinyà i de Barcelona aprovaran un conveni-marc de cooperació i un programa d'actuació per al 1994. Crec que aquestes iniciatives poden ser interpretades com l'inici de la nova etapa dp les relacions entre Perpinyà i Barcelona, em sembla que interpreto un sentiment compartit per les dues parts, si manifesto la meya esperança que aquest inici tindrà una profitosa continuïtat i estimulará també les relacions entre les respectives societats civils. Permetin-me que els expressi igualment una convicció. A Europa és l'hora de les ciutat altra �D'una banda, Europa és elj continent urbà excel.lència i les ciutats I per europees han vist revaloritzada la seva fundó integradora, creativa i polaritzadora de riquesa i de cultura per la millora de les comunicacions entre elles. i Ahir les autopistes i $ 1 ara els trens d'alta velocitatli els ponts aeris han 1 f acostat les ciutats fins a fer d'extenses regions d'Europa una sola aglomeració ur ana. I, d'altra banda, el marc u bà és el lloc on es concentren els principals problemes de la societat europea, inmigracions, atur, drogadiccions delinqüències diverses, però també és el lloc d'on sorgeixen les solucions i els panvis que marquen el progrés i la superació deis prob emes. Mesdames et Messieurs, Les villes souffrent également des conséquences 1 destructives de certains natioialismes agressifs, de l'intolérance culturelle, des haines étniques et religieuses. Je ne peux oubiier, entre nous, 4utorités et population de pays qui jouissent des bénéfipes incommensurables de �la paix, de la compréhension et Oun mutuel respect, la souffrance extraordinaire del villes de la ExYougoslavie sous l'horreur de les bombes. De la méme façon qu'il existe des symboles d'incompréhension et des conséquences de l'haine il en existe du contraire. Je crois que la relation entre est un exemple de ce dernier, erpignan et Barcelone exemple duquel nous pouvons nous sentir orgueilleux çomme Européens. Soyez certain que je transmettrai à Barcelone le message qui surgit de l'accueil offert à son maire. Merci encare pour votre attentio -L C ALD1A 2 4 Eil», 'k24 ..... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4276 Title A name given to the resource Presentació del Conveni - Marc de cooperació intermunicipal entre Barcelona i Perpinyà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de Ville, Perpigna, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Perpinyà Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1372/19940217d_00609.pdf e4f80e51f6ca0ed0f33905700269ca13 PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE AL PRESIDENT DE LA REPúBLICA D'HONGRIA, ARPAD GONCZ SALÓ DE CENT, 17 DE FEBRER DE 1994 BENVOLGUT PRESIDENT, SIGUEU BENVINGUT A BARCE NA. EL GOVERN DE LA CIUTAT US SALUDA EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT, SíMBOL DE LA DEMOCRàCIA MUN I CIPAL I DE LA VOLUNTAT D'AUTOGOVERN DELS BARCELONINS. AQUESTA ÉS UN CIUTAT QUE ES`IMA LA LLIBERTAT -COM TOTES LES CIUTATS. LA LLIBERTAT ÉS EL NOSTRE BÉ i MÉS PREUAT. I AIXò ENS ACOSTA A VALORS QUE SÓN FONAMENTALS PER ENTENDRE HONGRIA. HUNGRÍA ES UNA REFERENCIA IMPORTANTE PARA TODOS NOSOTROS. NO SÓLO PORQUE LOS CATALANES TUVIMOS HACE MUCHOS SIGLOS UNA REINA HÚNGARA, ESPOSA DE JAIME I, SINó SOBRE TODO POR EL PAPEL CENTRAL DE SU PAíS EN LA AGITADA HISTORIA DE LA EUROPA DEL SIGLO XX. J► �MI GENERACIÓN, PRESIDENTE, FEA QUEDADO POLíTICAMENTE MARCADA POR DOS IMPACTOS: LA INVASIÓN SOVIÉTICA DE HUNGRÍA DE 1956, QUE PARA MUCHOS FUE EL DESVANECIMIENTO FINAL DE1 7 POSIBILIDADES...f. LAS LIBERADORAS Y TRANSFORMADORAS DE LOS REGÍMENES ,^, ^^ NACIDOS DE LA REVOLUCIÓN DEI OCTUBRE, Y LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN EN 1989, QUE ABRIÓ PASO A UNA DIFÍCIL TRANSICIÓN HACIA LA DEMOCRACIA EN LOS PAÍSES DEL ESTE EUROPEO. EN ESTE PROCESO DEMOCRATIZPDOR, EL LIDERAZGO DE DESTACADOS INTELECTUALES QUE1 HABÍAN SIDO REPRESALIADOS POR EL RÉGIMEN COMUN STA HA SIDO DECISIVO. HOY, PRESIDENTE, OS SALUDAMOS CON LA CONVICCIÓN Y LA SATISFACCIÓN DE PENSAR QUE LA PRESENCIA DE UN ESCRITOR E INTELECTUAL COMO =USTED AL FRENTE DE UNO DE LOS PAÍSES PIONEROS EN E01 TRANSICIÓN HACIA LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, ES PARA TODOS NOSOTROS QUE TAMBIÉN VIVIMOS HACE1 NO MUCHOS AÑOS UNA TRANSICIÓN DEMOCRáTICA, MUCHO MENOS TRAUMáTICA, EN ESPAÑA- UNA GARANTíA DE ESTABILIDAD, DE CIVISMO Y DE TOLERANCIA. j&3 ^} ^1 .^,^ ^M / ^ o / sr\AÁL? o\t■n. vte.X 4 O-U 0 J 1 UAil l UJ4.Q (yo \¡i\1 ^ (^ V 'h4l (/n ^ k( 3 ' . ""a \r-1( u (" y-^, ^ ^( ¡, V V ^^j t ú ^- ^ ^ /hl)? 4 ( �NUESTROS PAÍSES SE REENCUENTRAN -DESPUÉS DE UN LARGO PARÉNTESIS- Y SE PROPONEN CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO SEGURO, SOLIDARIO, Y DISPUESTO A OFRECER AL MUNDO LA VIGENCIA DE SUS VALORES POL TICOS Y CULTURALES. LA TRAGEDIA QUE SE VIVE EN 11A ANTIGUA YUGOSLAVIA Y QUE ESTá A PUNTO DE ALCANZAR UNA FASE DECISIVA:1/ ILUSTRA SOBRE LAS DIFI ULTADES CON QUE SE ENCUENTRA ESA AFIRMACIóN DE LOS VALORES QUE LOS EUROPEOS, YA SEAN DE LA EUROPA CENTRAL O DE LA MEDITERRáNEA, ESTIMAMOS COMO PROPIOS. BARCELONA ENTIENDE QUE LAS CIUDADES SON LA GRAN RIQUEZA DE EUROPA. EN 1\INGúN OTRO CONTINENTE HALLAMOS UNA PRESENCIA TAN CONSISTENTE DEL FENÓMENO URBANO. SÓLO EN E ROPA PODEMOS ENCONTRAR CIUDADES COMO PRAGA, MUNIC , BUDAPEST, VIENA SE-R44P-, SEPARADAS POR APENAS APENAS CENTENARES DE QUILÓMETROS. BARCELONA SE PROPONE SEGUIR PROMOVIENDO TODAS LAS INICIATIVAS TENDENTES A UN MAYOR PROTAGONISMO DE LAS CIUDADES. ESTA ES NUESTRA APORTACIóN A LA �CONSTRUCCIÓN EUROPEA: CONTRIBUIR A HACER CIUDADANOS DE EUROPA, CIUDADANOS Q1E ASUMAN Y ESTIMEN LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD DE LAS IDEAS, LA RELATIVIDAD DE LAS FRONTERAS, LA COMPATIBILIDAD DE LAS CULTURAS RESPECTIVAS, LA CUR]OSIDAD POR LOS DEMáS, LA MATIZACIÓN DE LA ESTIMA PROPIA. EL CIVISMO DE LA URBANIDAD, EL CIVISMO COMÚN DE EUROPA DEBE CONSTITUIR UNA RED DE SEGURIDAD CONTRA LA EXPANSIÓN DE TODOS AUELLOS SENTIMIENTOS EXCLUYENTES QUE PODRÍAN RETRASAR LA CONSOLIDACIÓN DEL GRAN ESPACIO COMÚN DE TODOS LOS EUROPEOS. ÉS AVUI AMB AQUEST ESPERIT, A BARCELONA. DIVERSES DE PRESIDENT, VOLDRíEM QUE, CADASCú, AMB QUE US AMB LES EL CABAL DEL REBEM PARLES PASSAT HISTòRIC PROPI, PERò AMB LA MATEIXA PROPIETAT AMB QUè ELS ALTRES EUROPEUS SENTIM BUDAPEST COM A NOSTRA, US SENTïSSIU AVUI TAMBÉ A CASA. MOLTES GRàCIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4278 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Hongria, Sr. Arpad Göncz Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Hongria Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1371/19940118d_00608.pdf 35e93fa56cb99f834590687a328024a0 PDF Text Text Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Sumari La intervenció de l'Alcalde d vant dels estudiants hauria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Ba celona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les pregun t es. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invïtacióa pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants. Referència al barri on el troba l'institut i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. Interès de l'Alcalde a coihèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Barcelona del 2000 sou vosaltres. Interès especial en escotar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra socïetat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 v4n passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure 41 mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 2 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de iés llibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en u i clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància dels efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Maastricht. -Ha començat països la negocia? ió amb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, que i Finlàndia Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar; fins i tot el fantasma de la guerra s'ha installat a Europa amb el conflicte; de l'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han(de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té por i s'aferra 0 allò més immediat. 3 1 �Per això es produeixen situlcions d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat. També s'han produït altres canvis, com l'elecció de Bill Clinton com a president dels Estats Units. Als Estats Units, després e dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha iguanyat un candidat demòcrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen drets civils. Clinton ha despertat una giran expectativa entre els ciutadans i, en especial, en Arreu, altrament, els seus e els més joves. anys 80 van estar basats en el poder financer, en la cultur1a del "pelotazo", perquè es va produir un creixement econònic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble, com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem , que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real,, de la producció, de la formació i de l'estalvi. b). El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelona hem estat el centre de l'atenció internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. 4 �Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El Presi- dent del CIO, Joan Antoni Sa4aranch, ja,ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat e s millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organizar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres pe fer. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Ï Que la fórmula dels voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé Ierò que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols np guanyarien medalles. Que el català quedaria rellegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització dels Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, per dur a terme una transformació profunda de la ciutat pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alguns, per exemple, havie s proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, construir-la a Barcelona ens però a donar l'oportunitat de remo- delar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme bari industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sob Olímpica 1-9) la transformació de la Vila (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa dels Jocs, hem aconseguit, o estem aconseguint obrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositives 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, (sèrie de diapositives sobri e la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un nou aeroport, 6 �(sèrie de diapositives sobre les Rondes 25-29) un nou sistema de vialitat c om són les rondes, i amb elles l'existència d'un territori r eal molt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carrer Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha Í tres coses que jo crec que Oón molt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobreltot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació aib el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen méS dificultats que nosaltres. 7 �-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, est4m en condicions de promoure una participació activa dels joves en la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i debla gent. És clar que els voluntar s ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Oüímpics, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al servei dels altres. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als laves. Ha estat molt important, i ara ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxkt, s'hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que dit* que, així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 0 80% del que fan. 8 �Primer de tot perquè una diutat es defineix per ser una concentració que pràcticamE4nt no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. 1 per això les ciutats s'epecialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixer en el cervell de la societat i fan aquelles funcions superi ors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informàtica, capacitat de direcció, esport, comerç. Els Jocs, el seu èxit, I an fet possible que Barcelona superi bona part dels seus problemes històrics i que sigui { una ciutat atractiva. I per 4ixò estem aconseguint fer venir gent de fora, que venen 4 buscar els nostres serveis i { deixen diners aquí, perquè ; s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcètelta. I per això Barcelona té més activitat econòmica que abans. (diapositiva 30: pressupost del COOB'92 1987-1993) El Comitè Organitzador dels Jocs com a tal ha tingut superàvit. Les grans instal.lacions esportives dels Jocs (l'estadi, el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els gestiona una empresa que fa beneficis. 9 �(diapositiva 31: diagrama de sectors de la distribució dels ingressos del COOB) L'economia dels Jocs ha estat molt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en què se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fet sense cap "marro". Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb l'excusa dels Jocs, han generat un deute que les diferents administracions anirem fent ront al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic despaçament corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta i demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixa dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, v4 arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si do hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la segona dècada dels vuitanta, l'economia del nostre país va créixer molt i es van produí: casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a dOsaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostr4 societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. l0 �I aixà és el que hem fet . estem fent: fer el accessible amb les rondes (mes oferta de_sòl ges), un fer fer un pla de pla d'hotels, i sòl més d'habitat- pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus en el centrr de la ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en4 diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres t mans. Els grans plans d'habi atge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els f plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a lla ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatgei de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 I pel que fa a l'ocupació, li està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. 11 �(Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pe de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limit4t de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la mill1ora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que t estan produint en el sistema educatiu contribuiran a faci1litar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informaci 1 de les oportunitats que hi ha des de per als joves, com el que posem al vostre servei l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em ref1reixo a l'autoocupació, a establir se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immeciat, tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. 12 �(diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Venal Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'h4n resolt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que i ha alguns barris que no han rebut l'impacte positiu dels Jocs Olímpics, tot i que en bona mesura, dels Jocs set n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixarjespecialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants. També com a ciutat de moda al món, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues coses- de ser molt actius en • la col.laboració amb altres!ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'Amèrica. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de !passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. 13 �I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demana una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que; la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taulaperò encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a 1'Eixample, ni taii sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens quecla per reconquistar la ciutatciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municipi de Barcelona, sinó per a tots!els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de la paraula. La vostra generació, i nosaltres s ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de i l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 14 �2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposiciq pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelpna. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. T per acabar també usfhe de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicbades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscula, !n partit no organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. 15 �Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar_part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. Els JJ00 van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusias e que d'altres. També van ser un exemple di diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és pocs ble, d'una Catalunya oberta i . orgullosa de la seva persona itat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sem4la, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 16 �Diapositives: Sèrie de diapositived sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre éls equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu paslper Nou Barris. - Sèrie de diapositiveslsobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron. - Sèrie sobre la remodeláció de l'aeroport. la - 1 Diapositiva del ¡ plànol de metropolitana amb les noies rondes i túnels. Barcelona - 1 diapositiva del passeig marítim de la Vila Olímpica Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'ofertai i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil a la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 17 �Ajuntament de Barcelona Regidoria de Joventu Notes per a la intervenció de l'Alcalde als instituts - De la intervenció que utilitzàvem l'any passat, s'haurà de mantenir una referència genèrica, no pormenoritzada, al bon moment de Barcelona després dels millors Jocs Olímpics. Fer referència a alguna dada més actualitzada: xifres atur juvenil i atur general, potencial de creixement econòmic. - Presumir molt de Barcelona: més i millors instal.lacions esportives, els millors concerts de Rock, menys problemes de tràfic. Més marxa: voluntat de fer–la compatible amb el descans d'altres ciutadans. Tocar de passada el problema de l'alcoholisme i les drogodependències, que no s'arregla amb més repressió, sinó amb INFORMACIÓ I PREVENCIÓ. - La Barcelona del futur: més carril bici, menys sorolls, més zones verdes, més platges, més transport públic. Més Qualitat de Vida. - L'Alcalde demana als joves participació i voluntariat (a Voluntaris 2000, a la Creu Roja o a qualsevol associació juvenil, començant per l'associació d'estudiants del propi institut) a canvi d'oferir–los més informació sobre totes les oportunitats: posar l'exemple del nou servei d'informació telefònica per audiotext (podria desplegar el full explicatiu allà mateix) o de la propera inauguració (21 de desembre) del Casal d'Associacions Juvenils de Transformadors. - La importància de saber que el nou espai de convivència es diu EUROPA. C iu tat. 4. 5a. pi 99 08002 Barcel � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4277 Title A name given to the resource Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pautes i discurs tipus. Subject The topic of the resource Educació Model social Description An account of the resource Document de treball. Language A language of the resource Català Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf 43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295 PDF Text Text bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic. Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves esperances que la Corporació Metropolitana continuaria, pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat Vella. Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la seva presencia un any més. 10 Conferencia de l 'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1993. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau, per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí. Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at. Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és l 'Ajuntament per fora. Haig de parlar d'un objectiu que és important per a nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central. Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i la cultura. 13 �Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del 94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt importants que són les europees, pero l' any 98 encara seran més importants. Sera segurament més difícil que el dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral. Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i dir unes paraules per acabar. Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig d' aquesta situació que és una situació de recessió economica. Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona, sinó al primer any del futur de Barcelona. El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en algunes frases que són molt ciares: • Barcelona ha fet front a la recessió. • Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar. • La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important. • Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries, l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera, que tot just arrenca. • Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat cultural. • I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món. El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs, també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran esdeveniment del 92. Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a altres ciutats, com ara cree que podré demostrar. I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9; ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic. • Barcelona ha mantingut les inversions previstes en el terreny públic i en el privat. Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i que els objectius que ens hem marcat per enguany ens 14 15 �permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93. Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia arreu del món. Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc, pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de Programació de l 'Ajuntament, són francament positives, especialment en el segon semestre. I una cosa encara més important: el creixement de Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana del creixement europeu, de la Unió Europea. De la mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que ~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del centre d 'Europa. És a dir, que en un període recessiu com aquest de 1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80. Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que se superara probablement durant aquest any 1994, de manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma, dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem. La ciutat industrial i de serveis Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest 1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i, perque no es digui que totes les encaro d 'una manera optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT. És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat, de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa. Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo cree que ho estem fent i que ho continuarem fent. No hem de perdre de vista el que significa la crisi de SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de l 'economía a la qual pertanyem. Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja A part dels efectes de caracter economic i social, la decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona Franca representa un canvi de pagina en la relació de la ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials, la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors que l'Ajuntament, la SEAT. 16 17 �El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una autentica factoria industrial complexa i innovadora, al costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa. Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986, en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen. Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT. i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una condició important. Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho estava, perque els alemanys havien tallat els plans de Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de la teva pena, sinó d'una pena compartida. En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny. Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació urbanística molt bé, no només des del punt de vista de benestar social són un punt de referencia, i des del punt de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és una esperan~a, amb la possible implantació del disseny d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de Barcelona. Esperem que sigui així. 18 19 �El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de treball en la indústria, dins del terme municipal de Barcelona, és encara més alt que el de la seva area metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així, encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals, perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat, no com una restitució historica del territori, pero sí com a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una. Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a 8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes estrictament municipals perque ens estaríem enganyant. Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat, pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble. I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i d'Espanya. No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial, a més de la condició principal de ciutat de serveis avan9ats a les empreses. La ciutat manté les expectatives de creixement, com a ciutat més ben promocionada, segons un altre informe internacional (Healey & Baker) que la situava entre les deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i accés a mercats i a clients. L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i mitjana en relació als de demanda feble: la relació de llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de 60.000 en els sectors de demanda feble (productes metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres). Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al punt que un setmanari tan important i tan objectiu com The Economist titulava fa poc, en una portada qUe alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu "An American City is Hell", una ciutat americana és 20 21 �l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat americana. És la definició de l' infem. Barcelona, punt de referencia No som en el millor moment pera les ciutats. No hi són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions. Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se. Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals. Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes -una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester, Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea de creixement. En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les ciutats, estem ben situats. El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en compte que avui Barcelona és una ciutat molt més accessible, des del punt de vista de les comunicacions convencionals i de les telecomunicacions. 22 El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais públics urbans, cosa que a America no havia preocupat tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la qualitat de l'espai públic. Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post, l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia estat citat per molts dels participants -no precisament per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny. Cosa que America, precisament -1' America nascuda de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el 23 �pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i manca de sistemes adequats per tractar-les. En el mateix article, i en forma de carta al president, "Dear Mr. President", el Washington Post explica el que passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé xocant, shocking a les orelles deis americans, que el segle XXI sera el segle de les ciutats. Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim la convicció que el món urba creixera, sabem que portem inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn solucions en solitari per als problemes. La solitud és la solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats. La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent. amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels, fins a quin punt aquest pla era necessari. La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió. Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem? La demanda creixent de congressos és també una conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera. Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat. Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la gent ha vingut a visitar-nos i més. En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé que una persona que esta compromesa dins del sector amb la competencia, en comptes de dir som massa, se n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur, passarem moments millors i en tindrem de molt brillants. L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el 92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels, D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones que representaven el capital olímpic, en know how, en 24 25 �tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía. Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo. Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona, deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que va ser enormement positiva. Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que representen també una rendibilització del nostre passat immediat. La firma que reuneix el personal i el grup d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves empreses específiques- sed la firma que construira la nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya a cinquanta-cinc minuts de Barcelona. vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant. Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant des del punt de vista polític com des del punt de vista economic. És una zona economica, no pretenem crear una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets. Continua la renovació urbana Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada: • el Pare de la Trinitat; • el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes; • l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades: una per al monestir, una altra per al museu i una altra per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també, evidentment, el monestir que és potser la joia més gran. Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord, mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement, pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el segon més gran, després de Parma, jo diría que 26 27 �Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de 200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser mé i tot. •Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una prova de la utilització invernal. • L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de saber-nos adaptar a l'estació. • L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi inventat. És una de les deu arees que el coordinador d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i que l' Ajuntament va aprovar. Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el "Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona, compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu er la sortida de Barcelona els cap de etmana. Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs. En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després, hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves polaritats no centrals en aquesta ciutat: a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i l'area comercial de Barcelona-Glüries. Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia. Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de Montgat a Castelldefels. Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona, per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en alguna cosa que fa uns anys no hi era. b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant. 28 29 �El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at. La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic. 1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la instaHació museografica es guanya temps. També es pot esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase. 1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos, tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa ha esdevingut una pla9a més ampla i més important. 1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent, la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb la meva família ben aviat. Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí, de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria, com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el territori. 1 de petits vivers d' empreses. Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit. Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove. 30 31 �Els microplans que fa un any explicava en aquesta mateixa conferencia, com una de les novetats per a la renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només els que estan conceptualment més avan9ats), han de comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94. A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris. Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents promotors individuals, persones que no són de l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al Jamboree i als Tarantos. Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats, juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren. L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat. Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són absolutament indispensables per viure i aixo és el que l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials: gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests. D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93 hem fet alguna cosa més que continuar la renovació urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si més no anomenar-les. Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president 32 33 �Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar. D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la promoció de la ciutat a l' exterior. Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la ciutat les pugui assumir. L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el de u te L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any 1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents. És un detite perfectament assumible per una ciutat com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona. El problema no és aquest. El problema és que hi hagi resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat. El mercat japones qualifica la solvencia de l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat america, per la seva part, també: tenim el coeficient maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix. Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que sempre se'n parla. Parlem del deute. L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava "Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem perque ho deien. 34 35 Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins. �Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en recordo el nom, perque a més no val la pena, deia "Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir, ens estan tirant floretes pero amb espines preparades. doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa és molt difícil de fer. Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies, en surts content i et dius que avui has aconseguit una gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país. No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat. Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns. I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa, diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant. Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica, després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions, amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom. L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida 36 En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna empresa, que sap per on li entren i por on li surten els diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any. Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels 10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un 10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93. Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són 1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut 1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O %; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som. Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una "agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem 37 �el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma d 'individualització de la relació fiscal. Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament. La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90 % de les gestions es poden fer als districtes i la gent continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic. També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple. Per un dfaleg a tres bandes L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació del consorci del transport amb la Generalitat, l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha creat des d' aquest punt de vista. Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors; important per cada una de les parts. La Generalitat accepta participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat. Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals, haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho veiem pel món, arreu. 1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar, pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera. Un gran objectiu de Barcelona que els governs han d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani nord-occidental. En competencia amb les portes del nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que en aquest moment són les que fan la redistribució del transport i el comers;. 38 39 �Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells, de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt. Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage. Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no. Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un 40 mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada vegada més cap a l' est i cap al centre. El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona, . . Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser. Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa, pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?! com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10 per fibra optica. El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units, s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió del territori en un territori enormement intercomumcat que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts. Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del 41 �cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu algunes virtuts justament el fet que el cost per capita d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors. D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir 200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet normalment en sis. Les anelles de fibra optica a Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim. Prioritats, promoció i cultura És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern municipal per a l 'any acabat d 'estrenar. aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir ara perque no ho he fet i són enormement importants. •El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de mantenir. • La neteja: estem millor que no estavem i millor que altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien d'estar. • La senyalització, falla típica de les ciutats llatines. Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem d' aconseguir una millora important en la senyalització. • Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les osciHacions economiques tenen en el termometre de la seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents. • 1 la promoció. El programa d' actuació que vam aprovar al principi del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos basics que hem de complir, o que hauríem de variar si no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en 42 43 �aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions. El Port de Barcelona, amb les seves indicacions economiques del que aixo representa, el Port Vell, la Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana, el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar, Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus -aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i que sera el centre ordenador de les dues universitats, Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera segurament el computador més important de la ciutat, si no el primer, un deis primers. Són campanyes aquestes, com la de nous projectes, com la logística, com la turística amb el Consorci, com la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que Barcelona té de més fort. tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions. La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats. Després, el juny, tindrem una exposició que fem en coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona, el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres. Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el que la ciutat és i sobre quin rol té. Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista. Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement per part de les instancies superiors i una col·laboració a tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament. En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla- 44 45 �rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I sabem que aquesta és una data des del nostre punt de vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any sobre aquest tema. Va haver-hi un moment que semblava que la Comissió Europea es decantava per ciutats més petites, perque tenia la sensació que les ciutats més grans no vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho podrem tenir. esta en el camp del model policial, es simplifica molt sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa. La principal policía d'aquest país, en aquest moment, és la guardia urbana, en nombre. La principal policía d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest país a Espanya són les policies municipals. Són els que n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i quatre mil places de policies nacionals a la província de Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo que aquí és més car "y además se habla en catalán", etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a la ciutat de Barcelona. L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat, pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells, pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués una representació -encara que sigui extraestatutaria, perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la federació de municipis, i voldríem que a la junta local prevista en la llei hi fossin no només la Policía Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb 46 47 Un any peral dialeg Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant. �la Conselleria de Governació hem tractat d 'una Comissió ad hoc. Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma. Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat. president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven, pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar. Quan el president del Parlament diu que el Palau del Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una propietat dominical que és evident que la ciutat ha de reivindicar coma propia i coma motiu de compensació. Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre quina ha de ser la relació entre la Generalitat i l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana. En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat, són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de les unitats basiques d'assistencia, són les més barates. Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem 48 49 Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no ens costen. �que el nostre sistema no esta generant recursos per pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el contrari. Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar, de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista de l' economia. I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i per a la policía, per a la petita policía. I demanem a l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des del punt de vista de les regles del joc social, en moltes ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la radio del cotxe, perque aixo és molt habitual. director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al carrer. Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb autoritat. Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri. Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots, ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer. 50 51 �Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta materia. No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona. No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya". Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de Barcelona. Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la Mediterrania, fins a Jerusalem. En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat, som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser alguna cosa més que una curiositat, una característica. Vol ser alguna cosa més que aixo. 1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent del futur, els més joves. Per acabar L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les coses no eren tan boniques com semblava que havien de ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s. No ho són. , És que en aquell moment Catalunya estava en crisi? Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb el naixement del catalanisme i de la consciencia de patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que 52 53 �aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics -que es compti el que es gasta més el que no es veu que es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als pressupostos públics) a la cooperació internacional. Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure perque volem que progressin els paYsos pobres, que puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics, que en definitiva és el que passara si les coses van per on han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per tant, més internacionalista i més localista alhora. Més global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers humans i les diferencies no existeixen. No hi ha acord per a la pau entre les gran religions, ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93. parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el sentiment que viu la gent., Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha acabat. Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització. I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent que complica les co es i esgota més rapidament del que voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que compte amb la intervenció en els turons al costat de Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos. 54 55 �El president 'del Govem espanyol diu, compte, que nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema una represalia immediata sobre les forces de l'ONU estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment superior. El mercat i la democracia apareixen com la única solució, o la solució menys do lenta ( com deia Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del creixement democratic i economic sostenibles. Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven latents. En aquest context hem de cercar activitats públiques basades en la cautela davant les grans paraules i davant els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans. La mateixa descongelació política mundial permet acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP, Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals dins els quals la gent cerca transparencia davant una política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla de la televisió, a la fabrica i a !'oficina. 56 Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la política- jugar el rol d'animadors d'una nova política basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme). 57 �Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions. En el nostre país és indefugible, en aquest sentit, endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant, és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons que cantero no les podrem cantar. És indefugible l'equació Catalunya = els catalans. Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el progrés ambla degradació. Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu, es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat. de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla, pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable, natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no? És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i amb la seva diversitat. Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació. Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme. Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma. En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som capa9os de definir les nostres propies, entre cometes, províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a 58 59 �l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través d' aquesta divisió regional o a través de regions especials de planejament, potser, més que no pas de govem. El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon. El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a tres bandes entre unes administracions que han d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement del pes real dels poders locals en la vida del país. En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les regles del joc que ens duguin a les portes del segle vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un paper important en aquest segle. Moltes gracies. 60 / Index onomastic Acebillo, Josep Antoni, 23 Alduy, Jean Paul, 26 Armet, Lluís, 32 Borrell, Josep, 42 Bricall, Josep Maria, 30 Busquets, Joan, 28 Capmany, Maria Aurelia, 31, 49 Cerda, Ildefons, 29 Churchill, Winston, 58 Clinton, Bill, 23 Clos, Joan, 30 Coll i Alentom, Miquel, 50 Colom, J oan, 34 Dahrendorf, Ralf, 58 Dalí, Salvador, 27 Delors, J acques, 34 Fontana, Pere, 26 Gali, Bouthros, 56 61 �Ganyet, Joan, 59 Geremek, Bronislaw, 58 González, Felipe, 36 Gore, Al, 42 Hamilton, Alexander, 24 Havel, Vaclav, 58 Healey & Baker, 21 Herrero de Miñón, Miguel, 59 Jackson, Gabriel, 56 Jacobitz, Criezel, 34 Jefferson, Thomas, 23, 24 Küng, Hans, 58 Martí l 'Huma, 49 Meier, Richard, 30 Mitterrand, Fran\:ois, 46 Obiols, Raimon, 58 Pasqual, Lluís, 31 Peí, Ideoh Ming, 23 Pemau, Josep, 13 Puigserver, Fabia, 31 Riu, Antoni, 52 Rousseau, Jean Jacques, 56 Royes, Manuel, 30, 46 Serra, Narcís, 36 Tarradellas, Josep, 37 Torres, Joan, 39 Trautman, Catherine, 33 Vila, Manuel, 33 62 Col· lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Río-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-19 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf 28682319fae46e6f22713217e76d0d4c PDF Text Text CULTURA/ESPECTACLES L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa, en aquest article, un recorregut per la vida de diverses personalitats catalanes desapa- Diari de Girona / O Q Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort del poeta Joan Teixidor és el fil conductor que fa servir Maragall per referir-se a unes personalitats «en les quals predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se». Els nostres herois de l'any 91 per Pasqual Maragall M , 'he posat com im detire, i ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de Rupià uns mots per al Diari de Girona quan el temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un cop va ser, fa just un any, tot cercant el camí de Rupià a Corçà, el camí romà, amb la bicicleta. Aquest era el punt de partida i l'escenari deia reflexió, al final del mític any 92. Mesos després, havent visitat Salt i el bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig exposar una teoria de l'Empordà (o teoria de Salt) que en el fons era una lectura dels conceptes de Catalimya i l'Empordà, d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall, Ara sé celebren, a la fundació que du el seu nom, unes sessions sobre Joan Maragall i el paisatge, la religió i altres temes, en les quals s'escauria revisar aquelles reflexions del nostre poeta («el nostre», de tots) sobre el concepte de pàtria, molt acostat, crec, al que avui construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica -però també ü.lusionada- d'aquest fi de segle. Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació de Barcelona, però també l'any que van morir una coUa de ciutadans il·lustres que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot just després de la guerra. El dia de Reis de l'any 48, l'editorial que inspirava Joan Teixidor i que avui porten els seus fills, premiava Miguel Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní del 25/26 de desembre passat ha publicat una esplèndida entrevista amb aquest autor, que incloïa ima deKciosà descripció de la «querella» de la bicapitaütat Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella. És una defensa a la qual hauríem de correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i als països de parla castellana (prop de 400 müions de persones). I també, com ja estem fent, amb una promoció aquí del millor teatre clàssic castellà. (Si no han vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui). Tot això ve a tomb d'unes lletres que vaig escriure tot just començat l'any 92, amb motiu de la mort de Joan Teixidor, persona estimada i poeta admirat. Són unes reflexions que vull compartir també amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a Olot el 1913- i altres homes i dones representatius que ens van deixar durant l'any 91. 'Tots aquests homes i dones ^ a u m e Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria Serra Martí...- han estat importants en la història recent de Barcelona i de Catalunya. L'any 96 (quan faci cinc anys de la seva mort, com és preceptiu) el regidor Joan Fuster, responsable de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la democràcia electoral el crida novament a la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i dones d'idees magnífiques. Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de febrer de 1993 i de setembre de 1993. Van en el mateix sentit, però de fet són anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els temps! Però que poc hem canviat nosaltres! Quina Catalunya és la que, aviat farà dos anys, va morir una mica amb Joan Tebddor? Si és cert que cada dia que passa el país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples accents? Repasso ara les notes de fa dos anys, en aquell final de 1991/inici del 92 de la mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra aquest article. Jo em preguntava i em pregunto en què serà demà el riu Fluvià diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no coneixem bé, que està programat en allò que nosaltres mateixos som, perquè només de nosaltres pot néixer aUò que serà demà, i de ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu. Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues maneres: creant (o modificant) i deixant pòsit, posant, reposant, morint. El que queda de nosaltres quan ja no hi som és allò que veritablement influeix: aquest és el programa que deixem escrit a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta vegades (tres vegades cada cent anys <d)esenllaç» «S atCar^assm (es flores de [a tarda i ara arnSa driu cap a Capíana J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt sor&lcna morta acceptada. 'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua caient soSre ek còdoís com en un dia de festa. LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam. Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit. 0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa. ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci, Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure. Les dunes tenen un moviment donada i s'encavaCquen amè una gran parsimònia. 'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats i de nits de tumufts i de batec deís cossos. !Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar. Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre. Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca i'úítima escomesa. Treparà t a morir i tanca't a ía cnda de tot aíiò que ja no pot tornar. Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen • fes un respir petit i apropat aíiiindar, •<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp, haurà canviat, imperceptible, el seu projecte? I encara: és que les canyes del delta, quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre», és que aquestes canyes seran les mateixes sense el poeta que hi veia MXí anunci del seu desenllaç final? Altres vegades ens hem preguntat: existeix el racó de la fageda si ningú no l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però, ens preguntem: per què, per a qm? Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33 Coiumna/1^9. durant 5.000) s'ha fet aquesta operació abans de nosaltres. Només 150 vegades des d'aqueU home arraulit que trobàrem fa quatre anys a Sant Pau del Camp. I el que deixem depèn molt de com ho deixem, del moment, de la manera. Així com és cert que la primera impressió és la bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia que ens en anem. La bona preparació del trànsit és un art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat distància i companyia. Joan Teixidor ens va ensenyar a acostar-nos amb paraules, amb reflexions (com el riu Fluvià, que mandrós s'acosta al golf de Roses), al punt on ens lliurem. Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el que, morint, havia quedat veritablement programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell any 91 en què Barcelona va canviar, en ella mateixa i en els que la poblem, en la vida de tots els catalans. Va morir primer Jaume Vidal Alcover i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els pebrers del seu carrer de Manacor, el seu últim acte de civisme. Va morir Fabià Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va • morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi ha a la vida, a la vida mateixa: les petites morts de cada dia que les dones viuen per nosaltres, els homes, els nens, els grans. I també va morir en Josep Maria Serra Martí, im home per excel·lència: constructor, pare, avi, regidor, fidel amic, marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant de tot, que va aguantar quasi més enllà del final per estar present, fidel a tots, quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors, obrers de la construcció, deixant la seva. sang estampada a la ciutat nova. I Joan Teixidor, mostrant que podem morir de cara. Repasso les cares de tots i penso que la Catalimya que se'ns en havia anat una mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les nacions, si és que poden canviar, ja que per canviar cal ser i les ciutats són més del domini profund de l'esdevenidor, del barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es queda per sempre és la miUor Catalunya. Pensem una mica en tots ells i veiem ' en què va consistir el seu patriotisme -de quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com en tots ells predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se. Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però només amb això, no anem erdloc. Només amb això simplement som, però no anem. I, per tant, a poc a poc deixem de ser. Tots els nostres herois del 91 varen tenir una manera d'expressar que el seu isme nacional era el punt de partida d'xm humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües, ajuntem els nostres àmbits de pertinença diversos, sense renunciar a cap, per a usar-los tots en el conreu del nostre sòl i convertir-lo en el nullor. Caminant de nou pels volts de Rupià aquest Nadal passat, vivint aquests dies a l'Empordà, he recordat els meus herois del 91, els que ens ajudaren a saber fer el 92 sobre el que hem pogut bastir el nostre futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els nostres herois de l'any 91 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-30 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Homenatges i distincions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empordà Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1373/19940217d_00610.pdf 35b9df4b2108749f19a9c62ddf3b9564 PDF Text Text Ref.:GUIó 39/94 Data: 17/02/94 GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Recepció a rectors d'universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autónoma de Barcelona. Saló Caries III, 20:00 hores. S'adjunta: * llista dels participants a l'acte. - Els participants al seminari Organitzat per la UAB representen 10 universitats europees creadesidurant els anys 60, entre elles les Autònomes del País Basc, Madrid i Barcelona. Aquestes universitats tenen en comú característiques, i tradicions que han forjat, diferents a les de les universitats històriques. - Se suggereixen les paraules se üents: I wish you a warm welcome Barcelona, a city that takes great pride in its universities, and one that has the vocation to rank as one of Europe's major centres of higher education. On Tuesday last I had the Opportunity to greet the foreign students, tutors and researchers who are currently working in Barcelona's universities under the Erasmus programme and other exchange schemes. They amount to almost two thousand people, of whom about one thousand are here thanks to the Erasmus programe. �These figures are olear evidence of the strong attraction already exercised by Barcelona and its universities. Nevertheless, we would like to advance still further in this direction, and make Barcelona a leading international university centre, while retaining, of course, its fundamentally European dimension. I bilieve that cities and universities share a common value: trans-nationalism. The city needs no passports and nor does the University, or knowledge, In fact, this has been the case ever since city and University both began to grow ogether and to exert a mutual influence on one another. The theme of the seminar which has brought you all together here in the Autonomous University of Barcelona -the evolution of the European University- is tremendously rich in its implications and its significance. In the White Paper drawn up by the European Communities' Commission on growth, competitiv y and employment, it is clearly established that one of the great assets Europe possesses is education, the higher qualification of European staffs; in short, the university. �believe that a fundamental of pillar European competitivity is the creativity of its Universities. If Europe takes care not t‘ lose its university tradition, if it activates the knowledge elltbodied by its universities, it will, without doubt, increase its competitive capability. - Explicar, si és possible i 1 Alcalde ho creu convenient, la constitució de la Comissió Bangeitann i el seu programa. ALCALDIA ilerls?tr" ," Y 1.s,.ach-d 2 2 FEB 1;94 . u, , 2 I 15 c2. ,......._,.........„... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4279 Title A name given to the resource Recepció a rectors d'Universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Comissió Bangemann. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Carles III, UAB Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Universitats Relacions Internacionals Territoris Acció política Universitat Autònoma de Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1374/19940224d_00611.pdf a408eca36ce56b0217a1f80343d97986 PDF Text Text %cl CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE AL FÒRUM FIATC DIJOUS, 24.02.94. DIAGONAL, 648. 19:30 HORES. "LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000" PARLAR DEL FUTUR DE BARCELONA ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS SòLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA CIUTAT. PER PARLAR-LOS DEL FUTUR, 'HAURÉ DE REFERIR A ALLÒ QUE HEM FET, A ALLÒ QUE ESTEM FENT A ALLò QUE PRETENEM ACONSEGUIR. PARLARÉ POC D'ALLò QUE HEN4 FET, PERQUé TENIM POC TEMPS I PERQUè ÉS PROU CONEGUT. AMB ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, BARCELONA VA ACONSEGUIR EL MÉS GRAN TRIOMF DE LA SEVA HISTòRIA: CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT QUE COMPTA AL MóN. EN UNA CIUTAT QUE ÉS OBJECTE DE L'ATENCIÓ INTERNACIONAL. I QUE, MALGRAT LA DISTàNCIA AMB QUÈ COMENCEM A CONTEMPLAR ELS JOCS, HO SEGUEIX SENT. LA SETMANA PASSADA, BARCELONA HA ESTAT UNA DE LES CINC CIUTATS EUROPEES QUE HA MERESCUT L'ATENCIÓ DE "LE MONDE". AQUEST PRESTIGIÓS DIARI FRANCéS HA ASSENYALAT QUE LA CIUTAT VIU "UNA ACTIVA LETARGIA" I ELS PATIDORS DE SEMPRE S'HAN AFANYAT A SUBRATLLAR MÉS LA LETARGIA QUE NO L'ACTIVITAT. �PERo EL MES IMPORTANTES QUE "LE MOND HA SITUAT BARCELONA AL COSTAT DE ROMA, BERIAN, BRUSSEL . LES I LONDRES (TOTES ELLES CIUTATS CAPITALS) A L'HORA DE PRENDRE EL POLS A EUROPA, PARTICULARMENT EN EL CAMP DE L'URBANISME. SI VOSTES VISTGEN AQUESTS DIES AMB LA COMPANYIA HOLANDESA D'AVIACIÓ PODRAN COMPROVAR COM LA SELECCIÓ DE CIUTATS QUE FA LA SEVA REVISTA ES MOLT SEMBLANT. I BARCELA TAMBé Hl PARLAR D'ALLÒ QUE ESTEM FEN r ÉS, ÉS. DONCS, COMBATRE EL CLIMA DE PESSIMISME -D'UN DESàNIM EXCESSIU- QUE ENS HA ENVAlT EN AQUESTS LLARGS MESOS DE RECESSIó QUE COMENCEM A DEIXAR ENRERA. PARLAR DELS OBJECTIUS QUE PiZETENEM ACONSEGUIR ÉS REFERIR-SE ALS GRANS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA EN ELS CAMPS DE L'URBANISME I DE LA CULTURA, AIXí COM DEL NOU GRAN PROJECTE INFRASTRUCTURAL QUE LLOBREGAT ÉS A PU\IT D'ENGEGAR-SE, EL PLA DELTA DEL -QUE NGSALTRES (.70 -PRE-PE14--D-LANOMENAF BARCELONA EUROPORT. EL GRAN REPTE DE LA BARCELONA D'AQUESTA FI DE SEGLE CONVERTIR-SE EN LA PORTA DEI, SUD D'EUROPA. ANEM PER PARTS. ÉS �EL 92 I EL 2000 UN ANY I MIG DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, BARCELONA VEU ACOMPLIDES LES GRANS LíNIES DEL SEU PROJECTE DE FUTUR. LA GRAN OPERACIÓ DE PLANIFICACIó I CONSENS ENGEGADA ARRAN DEL PROJECTE'92 VA SER EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA 2000, DEL QUAL ARA ES TREBALLA EN LA SEGONA EDICIó. D'AQUESTA MANERA, ABANS DEL 92 JA HAVíEM COMENÇAT A PENSAR I A TREBALLAR EN EL 2000, SOBRE LA BASE DEL DIOLEG I DE LA PARTICIPACIó DE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS I SOCIALS. BARCELONA HA ASSOLIT AMB ELS JOCS ALGUNS OBJECTIUS ESSENCIALS. EN DESTACARÉ CINC: EN PRIMER LLOC, COM DEIA ABANS, POSAR-SE EN EL MAPA DEL MÓN. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERèNCIA COM A CIUTAT I HA CONTRIBUlT AL MATEIX TEMPS A POSAR EN EL PRIMER PLA DE L'ACTUALITAT LA CONFIANCA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS COM A FORMA DE VIDA I D'ORGANITZACIó DE LA HUMANITAT. EN SEGON LLOC, BARCELONA HA ACTUALITZAT I MILLORAT LES SEVES INFRASTRUCTURES DE COMUNICAZIONS I DE TELECOMUNICACIONS. LA CIUTATÉS AVUI MÉS ACCESSIBLE QUE MAI, EN TOTS ELS SENTITS: NO NOMÉS FÍSICAMENT (AEROP*T, RONDES, ETC.) SINó TAMBÉ EN L'ASPECTE MÉS INTANGIBLE, AMB UNES TELECOMUNICACIONS QUE VAN �QUATRE ANYS PER ENDAVANT D'ALTRES CIUTATS, GRàCIES A LA INVERSIó EN TECNOLOGIA AVANCADA FETA PER LA TELEFoNICA ARRAN DELS JOCS , NO SÉ SI ENS ADONEM PROU DE LA TRASCENDéNCIA DE TOTS AQUESTS CANVIS, I DE COM HEM MILLORAT RESPECTE DE LA SITUACIó DE FA NOMÉS UNS QUANTS ANYS. EN TERCER LLOC, BARCELOÑA HA AMPLIAT LA SEVA OFERTA D'ACOLLIDA I DE SERVEIS, S'HAN FET MOLTSITOTELS --NOUS, I MALdRAT L5 AUGMENT NOTABLE D$ L'OFERTA, EL NIVELL D'OCUPACIó ES MANTÉ I TENDEIX CLARAMENT A PUJAR. AIXò VOL DIR QUE TENIEM RAó: L'AUGMENT DE L'OFERTA (I DE LA QUALITAT) HA PORTAT MÉS DEMANDA. Hl HA CONFIANÇA EN EL SECTOR SOBRE LES POSSIBILITATS DE L'ATRACCIÓ TURÍSTICA I DE NEGOCIS QUE TÉ LA CIUTAT. EN QUART LLOC, BARCELONA S'HA CONSQLJDAT-COM_ UNA CIUTAT __---INTERESSANT PER A LA INVERS , LA PRODUCCIó I LESACTIVITATS ECONOMIQUES. LA RECESSIÓ -I AIXo HO PODEM VEURE EN LES TAXES D'ATUR, QUE A ESPANYA HAN RECUPERAT ELS NIVELLS DE MITJAN ANYS 1980, A DIFERèNCIA DEL QUE HA PASSAT AQUÍ- NO ENS HA AFECTAT TANT I EN SORTIREM ABANS. P//b FINALMENT, I AIXO ÉS POTSER EL MÉS IMPORTANT, HEM RECUPERAT LA CONFIANÇA EN LES POSSIBILITATS PROPIES. �EM PREGUNTO SOVINT SI EL CLIMA DE DESàNIM QUE HA PROVOCAT L'ACTUAL RECESSIÓ ECONÓMICA NO TÉ TAMBÉ UNA COMPONENT MORAL D'AQUESTA MANCA DE CONFIANÇA EN LES NOSTRES PRòPIES POSSIBILITATS QUE TANT VAM HAVER DE COMBATRE EN LA PREPARACIó DELS JOCS I QUE ENCARA ES PRO4ECTA SOBRE LES PESPECTIVES DE FUTUR. AQUESTA MORAL PATIDORA, CI CUMSCRITA A SECTORS MINORITARIS DE FET PERO INFLUENTS EN L'9PINIó PÚBLICA, NO POT ENMASCARAR AMB LA_ _SEVit-----TENDéNel-A- _LES–LET GI _ ES LA REALITAT DEL MOMENT I DE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA. ELS PROJECTES EN MARXA L'OPERACIÓ '92 VA DEIXAR A PUNT UNA SEGONA ONADA DE GRANS PROJECTES QUE ACABARAN DE CANVIAR AQUESTA BARCELONA AVUI JA TAN DESCONEGUDA I SORPRENEF PELS QUI NO L'HAGIN VISITADA DES DE FA NOMÉS QUATRE ANYS DELS PROJECTES CULTURALS, JUSTAMENT DEMà S'INAUGURA UN DELS MÉS INNOVADORS -EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA, A L'ANTIGA CASA DE LA CARITAT- AMB UNA EXPOSICIó SOBRE VISIONS AèRIES DE LES CIUTATS. EL CENTRE L'HA CONSTRUiT UN CONSORCI INTEGRAT PER L'AJU1TAMENT I LA DIPUTACIÓ, AL QUAL ESPEREM QUE ES PUGUI AFEGIR AVIAT EL MINISTER1 DE CULTURA. ,k.uL,›LW V �COMENCEM A ACTIVAR, AIXí, EL POTENT DISPOSITIU CULTURAL DE LA ZONA DEL RAVAL, QUE HAV101 DEFINIT AMB L'ENUNCIAT DE "DEL SEMINARI AL LICEU" I QUE IMPLICA LA POTENCIACIÓ DE LA CIUTAT VELLA EN UN DISTRICTE UNIVERSITARI I CULTURAL. AL COSTAT MATEIX DE LA CASA DE CARITAT S'ESTà ACABANT L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONT4MPORANI DE BARCELONA, OBRA DE L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. U,APJ--tik v(),1L. MOLT A LA VORA HI COMENÇARAN AVIAT LES OBRES DE LA NOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA-I-HIO'óRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCE_____ EyA, QUE TORNA AL CENTRE E LA CIUTAT, AITSUEMPLAÇAMENT NATURAL, PROP DELS ARXIUS, LES BIBLIOTEQUES, ELS MUSEUS, ELS MONUMENTS I LES LLIBRERIES. EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU. L'INCENDI DEL LICEU HA FET REACCIONAR MOLT POSITIVAMENT LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. L'INCENDI DEL LICEU HA DE SER VIST C4M L'INICI D'UNA NOVA CONQUESTA. LES INSTITUCIONS -I JO DIRIA QUE LA SAVIESA CONVENCIONAL DELS CIUTADANS TAMBÉ- HEM ESTAT DE SEGUIDA D'ACORD EN UNS QUANTS FETS ESSENCIALS: QUE EL LICEU S'HA DE RECONSTRUIR AL MATEIX LLOC -PERQUè EL LICEU I LA RAMBLA SÓN INDISSOCIABLES-, SERVANT LES MATEIXES CARACTERíSTIQUES BàSIQUES PERQUè TOT EL QUE N'HA QUEDAT ENS Hl PREDISPOSA 1 PERQUè ES �UNA PART MOLT VIVA DE LA MÈMòRIA HISTòRICA DE LA CIUTAT- I INTRODUINT-HI, NATURALMENT TOTES LES MILLORES D'ESPAI I TECNOLòGIQUES QUE UN TEATRE MODERN D'òPERA REQUEREIX. I EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR TAMBÉ LA CANDIDATURA DE .CULTURAL EUROPEA DE L'ANY 2001 BARCELONA PER SER LA CAPIT COM UNA AFIRMACIÓ PLENA, ROTUNDA, DE LA NOSTRA VOCACIÓ COM A CIUTAT. BARCELONA ARRIBARà 4 A LA FITA DEL SEGLE XXI, A L'ANY 2001, AMB CAPITALITAT O SEIISE, AMB UNA SèRIE D'EQUIPAMENTS CULTURALS D'UNA GRAN POTèNCIA: EL NOU LICEU, EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, ,'AUDITORI MUNICIPAL I EL TEATRE NACIONAL, A MÉS DELS QUE JA HE ESMENTAT. LA CULTURA I TOTES AQUE],LES ACTIVITATS QUE LI SÓN PARAL.LELES SóN EL MILLOR COMPLEMENT PER LA REHABILITACIÓ INTEGRAL QUE TAN DECIDIDAM1NT ESTEM TREBALLANT A LA CIUTAT VELLA. L'OBERTURA D'ESPAIS, LA RENOVACIÓ DE CARRERS I PLACES, LA MILLORA DE L'HABITATGE, L'AMPLíSSIMA DOTACIÓ D'EQUIPAMENTS I SERVEIS SOCIALS, ELS PALABLES ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT: TOTS AQUESTS ELEMENTS, ADEQUADAMENT ARTICULATS DES DEL CONSELL DE DISTRICTÉ, LES DIVERSES àREES MUNICIPALS, LA SOCIETAT PROCIVESA I D EI S DE LA COORDINACIÓ AMB ALTRES AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, COMPORTANT RESULTATS TAN CONFIGUREN UNA ACTUACIÓ QUE ESTá DI FíCILS COM ESPECTACULARS. RE- �SULTATS QUE PERMETEN VEURE, ARA MÉS CLARAMENT QUE MAI, QUE LA CIUTAT VELLA ESTà TROBANT SOLUCIONS DESPRÉS DE LLARGUES DèCADES D'OBLIT I DEGENERACIÓ. NOMÉS CAL IMAGINAR-SE QUINA SERIA LA SITUACIó SI NO HAGUÉSSIM PRES LA DETERMINACIÓ D'ACTUAR. NOMÉS CAL VEURE LA RADICAL TRANSFORMACIÓ DE 11A PART FINAL DE LA RAMBLA, ON S'APLEGUEN ELS CANVIS URBANíSTICS, LA MILLORA DE LA SEGURETAT I LA PRESèNCIA D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, PER ENTENDRE QUIN ÉS EL SENTIT DE LA REHABILITACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. PRECISAMENT AL FINAL DE LAIRAMBLA ESTEM VEIENT LA REPRESA DELS TREBALLS DEL PORT VE1,L. AMB AQUEST GRAN ESPAI NEURàLGIC, TOTA L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA I DE LA CIUTAT VELLA ARRIBARà FINS AL MAR I, PERLA PASSAREL.LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE COMERCIAL I LúDIÇ DEL MOLL D'ESPANYA. { CULTURA I CIUTAT ES COMPAGINEN DES DEL LICEU AL PORT. IGUAL QUE AQUESTA COMPAGINACIÓ ESTà PRESENT EN LA MOLT POSITIVA REACCIÓ QUE L'INCENDI DEL LICEU HA PROVOCAT ENTRE LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. EN L'ASPECTE MÉS MATERIAL DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT, LA VILA OLÍMPICA, CADA COD MÉS HABITADA I INTEGRADA EN ELS HàBITS DELS BARCELONINS, É NOMÉS L'INICI DE LA REFORMA DE LA FAÇANA LITORAL I DEL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. �UN RETROBAMENT QUE TINDR4 TAMBÉ LA SEVA EXPRESSIÓ EN LA REPRESA DELS TREBALLS AL PO42T VELL, QUE FARà ARRIBAR L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA FINS AL MAR I, PER LA PASSAREL . LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE CÒMERCIAL I LúDIC DEL MOLL D'ESPANYA. LA POLíTICA DE REEQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA DE LA CIUTAT QUE HA PRESIDIT L'URBANISME DE BARCELONA EN L'ULTIMA DèCADA ES COMPLETA ARA AMB L'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT CAP A LLEVANT. LES OPERACIONS LLIGADES A LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL MULTIPLICARAN ELS EFECTES 1OSITIUS DE L'OPERACIÓ DE LA VILA OLÍMPICA, EN L'OFERTA D'HABITATGES, DE ZONES COMERCIALS I DE LLEURE, I EN L'ACABAMENT DE LA CIUTAT. L'ALLARGAMENT DE LA DIAGONA FINS AL MAR AMB LES OPERACIONS ANNEXES -DIAGONAL- POBLENOU, DIAGONAL MAR, PARC BIOMèDIC, ZOO MARI...- ÉS, DONCS, UNA SEGONA OPERACIÓ D'ACABAMENT DEL PROJECTE HISTòRIC DE L'EIXAItIPLE. SI HI AFEGIM ALTRES OPERACIONS AMB MARXA COM LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LES ARTS -TEATRE NACIONAL, AUDITORI, ARXIU DE LA CORONA GLORIES, I LES CONSTRUCCIÓ DE D'ARAGó- ENTRE ],'ANTIGA ESTACIó DEL NORD AMB EL BARCELONA-GLòRIES, CENTRE COMERCIAL EN ESTEM ACOMPLINT EL DESIGNI DE CERDá, QUE �VA SITUAR PRECISAMENT A LA PLAÇA DE LES GLòRIES CATALANES EL CENTRE DE LA NOVA BARCELON4 SORGIDA DE L'ENDERROCAMENT DE LES MURALLES I L'EXPANSIó PEL PLA. AL CAP DE MÉS D'UN SEGLE, AQUEST SERà EFECTIVAMENT UN DELS CENTRES DE LA NOVA BARCELONA. I DIC UN DELS CENTRES, EN PLURAL, PERQUè UNA ALTRA POLÍTICA ESTRATéGICA DE L'URBANISME BARCELONÍ QUE ESTà COMENÇANT A DONAR ELS SEUS FRUITS ÉS LA DE LES NOVES CENTRALITATS. EN TENIM UNA MOSTRA A LA ZONA DE L'ILLA -DIAGONAL, QUE HA ESTAT LA GRAN ESTRENA DE L'HIVERII, O AL CARRER DE TARRAGONA, ON ASSAGEM UNA NOVA DISTRIBUCIò SEGREGADA DEL TRANSPORT PÚBLIC. CAMí DE L'AEROPORT, LA NOVA(ORDENACIó DE LA PLAÇA CERDá DóNA PAS A L'AMPLIACIÓ DE LA FIRA EN EL POLÍGON PEDROSA, QUE ANOMENEM MONTJUïC-2 I QUE V4IG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR TOT JUST AHIR. A L'ALTRE EXTREM DE LA CIUTAT, A LA ZONA DE SANT ANDREU I LA SAGRERA, NO TRIGAREM GAIRE TEMPS A VEURE-HI COMENÇAR OBRES DE L'ESTACIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT, CIUTAT AMB MADRID I PARí$ A TRAVÉS D'UN DELS TRANSPORT AMB MÉS FUTUR. 10 LES QUE UNIRà LA MITJANS DE �PODEM IMAGINAR, AMB TOTES AQUESTES DADES, EL PERFIL DE LA BARCELONA DEL 2000. I HAUREM DE RECONèIXER QUE ES FA DIFÍCIL SOSTREURE'S A L'OPTIMISME,¿ EN UNA CIUTAT QUE POT REPASSAR TANTES NOVETATS I TANT PROJECTES TAN IMPORTANTS I TANGIBLES. ELS NOUS OBJECTIUS TOTS AQUESTS PROJECTES EN MARXA ESTAN AL SERVEI DEL QUE ÉS EL NOSTRE GRAN OBJECTIU PEL CANVI DE SEGLE: CONVERTIR BARCELONA EN LA PORTA SUD D'EUROPA, EN UN GRAN POL ESTRATèGIC DE LA VIDA ECONàMICA DEL NOSTRE CONTINENT, CENTRE DE COMUNICACIONS I D'INTERCANVI D'UNA GRAN àREA QUE COMPRéN LA PENÍNSULA IBèRICA, LA MEDITERRàNIA OCCIDENTAL I EL SUD DE FRANÇA. EL NORD DEL SUD, QUE HEM DI TANTES VEGADES. L'AJUNTAMENT PERSEGUEIX AQUEST GRAN OBJECTIU AMB DUES ESTRATèGIES DE COL.LABORACIÓ, A NIVELL CIUTADà I A NIVELL INSTITUCIONAL. A NIVELL CIUTADà, ES POT BE? DIR QUE, AVUI, TOTS ELS GRANS I PETITS OBJECTIUS SOBRE EL4 QUE TREBALLA L'AJUNTAMENT SóN DUTS A TERME AMB LA COL.LAB RACIó DELS SECTORS INTERESSATS. 1 �EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT, LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTUALMENT EN MARXA ÉS LA PROVA MÉS CLARA D'AQUESTA COL.LABORACIÓ, I QUE TÉ EL VALOR AFEGIT DE SER UNA INVERSIó DE LA CONFIANÇA QUE BARCELONA HA GUANYAT EN SI MATEIXA EN OCASIó DELS JOCS. SóN ELS PRINCIPALS OPERADORS I INSTITUCIONS PúBLIQUES I PRIVADES QUE S'HAN REUNIT ENTORN D'UNA INICIATIVA QUE L'AJUNTAMENT CONVOCA I AJUDA I QUE LES EMPRESES DUEN A TERME. LES CAMPANYES ABASTEN TOTS ELS SECTORS ON LA CIUTAT TÉ GRANS POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT: BARCELONA NEW PROJECTS PEL QUE FA AL SECTOR DE L'IMMOBILIARI, BARCELONA CENTRE LOGíSTIC, BARCELONA TURÍSTICA, BARCELONA CENTRE MèDIC, FAN COSTAT ï A LES CAMPANYES AMB ELS SECORS DEL COMERÇ, DISSENY, UNIVERSITATS, AUTOMòBIL I FARMACèUTIC-QUíMIC-ALIMENTARI. EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA, QUE S'ACABA DE POSAR EN MARXA AMB EL PROTAGONISME DEL PROPI SECTOR I LA INCORPORACIÓ DE L'EXPERIèNCIA OLÍMPICA, DEIX AMB UNA GRAN EMPENTA. BARCELONA HA DIVERSIFICAT LA SEVA OFERTA I EL SEU ATRACTIU AMB UNA COMBINACIÓ ESPECIAL DE TURISME URBá, CULTURAL I COMERCIAL. 12 �LA COL.LABORACIÓ INSTITUCIONAL ACABA DE TENIR, AQUESTS DARRERS DIES, DIVERSES CONFIRMACIONS: EN L'ACORD PER A LA CREACIa D'UN CONSORCI DELS TRANSPORTS METROPOLITANS, EN EL DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL LIC4U, I, SOBRETOT, AMB L'ACORD DE TOTES LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES PER A POSAR EN MARXA EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGATI PER AL QUAL M'ESTIMO MÉS EL NOM DE BARCELONA EUROPORT. GOVERN, GENERALITAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS METROPOLITANSIPARTICIPEN EN EL GRAN PROJECTE k D'INFRASTRUCTURES I DE COMUNICACIONS DEL QUE DEPÉN QUE BARCELONA PUGUI AFRONTAR EL GRAN REPTE I OBJECTIU DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. EL PLA DEL DELTA O BARCELONA EUROPORT COM CREC QUE S'ACABARà DENOMINANT, CONSTITUIRà UÑA INVERSIó PÚBLICA DE 400.000 MILIONS DE PTS. ES A DIR PRàCTICAMENT LA MEITAT DE LA INVERSIó REALITZADA AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VA SER DE 900.000 MILIONS DE PTS. VULL RECORDAR QUE HEM AVALUAT L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIÓ OLÍMPICA A L'ECONOMIA ESPANYOLA -EN INVERSIó PÚBLICA I PRIVADA- EN 2,8 BILIONS DE PTS, PODEM PENSAR, DONCS, QUE L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIó'BARCELONA EUROPORT POT ARRIBAR A SER D'UN BILIó I MIG DE PTS. �HEUS AQUí DONCS, UNS ALTRES JOCS OLÍMPICS, UNA ALTRA GRAN OCASIÓ PER BARCELONA. EL PLA DEL DELTA, BARCELONA EUROPORT, CONSTITUIRà UN ELEMENT FONAMENTAL PER ASSOLIR L'ESTRUCTURACIó DE LA BARCELONA METROPOLITANA, LA BARCELONA REAL. { QUè SUPOSA EL PLA DELTA? ELGPLA DELTA SUPOSA ASSOLIR COMPE TITIVITAT I QUALITAT DE VIDA. COMPETITIVITAT, PERQUè ES IESENVOLUPEN LES INFRASTRUCTURES NECESSàRIES PERQUè BARCELONA PUGUI REALITZAR DE FET ALIJO A QUè ESTà DESTINADA: SER LA PORTA DEL SUD D'EUROPA. AIXò REQUEREIX AMPLIAR I MODERNITZAR L'AEROPORT, AMB ZONES INDUSTRIALS I DE CàRREGA, AMPLIAR EL PORT I LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, ACABAR LES CONNEXIONS FERROVIàRIES -D'AMPLE EUROPEU- I D'AUTOPISTA. CAP CIUTAT DEL LITORAL MEDITERRANI DIPOSARà D'UNA PLATAFORMA TAN POTENT D'INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, LOGÍSTIQUES I ECONòMIQUES, TOTES JUNTES 1 ESTRUCTURADES PER APROFITAR LES ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ. UN COMPLEX QUE APLEGARà EN UN RADI REDUÏT LES INSTAL.LACIONS *IRALS DE MONTJUÏC I PEDROSA, EL POLÍGON DE LA ZONA FRANCA, ELS EIXOS INDUSTRIALS DEL BAIX LLOBREGAT / MERCABARNA I LES NOVES ZONES DE TERCIARI AVANÇAT �QUALITAT DE VIDA. EL PLA DELTA INCORPORÀ, D'ALTRA BANDA, ACTUACIONS IMPORTANTíSSIMES QUE REPERCUTIRAN MOLT SENSIBLEMENT EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA. ES DONARà EL PAS DEFINITIU PER ASSOLIR EL TRACTAMENT ADEQUAT DEL? RESIDUS URBANS MITJANÇANT LA PLANTA D'ELIMINACIÓ PREVISTA. LA NOVA DEPURADORA PERMETRàQUE, FINALMENT, EL CURS BAIX DEL LLOBREGAT I LA SEVA DESEMBO b ADURA PUGUIN ASSOLIR LA QUALITAT AMBIENTAL NECESSàRIA PER MANTENIR LA SEVA RIQUESA BIOLòGICA I UN úS CIUTADà AVUI INEXIS'trENT. L'àREA DE BARCELONA RECUPERA UN TRAM DE LITORAL MÉS EXTENS QUE EL QUE ES VA RECUPERAR A LA VILA OLÍMPICA. I FINAIMENT S'ESTRUCTURA UN ESPAI AVUI TRINXAT I DEGRADAT QUE HA DE SER, SENS DUBTE, EL GRAN PULMó VERD DEL LITORAL DE BARCELONA. FA UNS ANYS VàRpM PROPOSAR TREBALLAT PER RECUPERAR EL LLOBREGAT PER A L'úS CIUTADà. MOLTS HO VAN CONSIDERAR UTòPIC. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS. SI ELS JOCS OLIMPICS VAN PERMETRE PLANEJAR I COMENÇAR A CONSTRUiR LA BARCELONA DEJ SEGLE XXI, EL PLA DELTA HA DE CONTRIBUIR DECISIVAMENT A FER-LA POSSIBLE. 15 �EL "GIR LOCAL" NO VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERèNCIA SENSE UN APUNT DE TIPUS POLÍTIC. TOTA L'OPERACIO ESTRATEGICA BARCELONA 2000 NO ES POSSIBLE SENSE LA COL.LABORACIO INSTJTUCIONAL A LA QUE M'HE REFERIT. BARCELONA TORNA A SER UN GRAN PROJECTE PER A CATALUNYA I PER ESPANYA. L'EUROPORT ES UN PROJECTE DE REFORÇAMENT ESTRATEGIC DE L'AREA MEDITERRANIA EN 14 NOVA EUROPA QUE AVUI S'UNEIX ALHORA QUE S'OBRE CAP A L'EST I CAP AL NORD ESCANDINAU. BARCELONA, EN UN ALTRE SENTIT, PARTICIPA EN UN MOVIMENT GENERAL DE LES CIUTATS EUROEES CAP AL QUE NOSALTRES EN DIEM AQUI UN "GIR LOCAL", QUE i{IO ÉS ALTRA COSA QUE L'APLICACIO DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIAIIETAT PROCLAMAT EN EL TRACTAT DE LA UNIO EUROPEA, O TRACTAT LE MAASTRICHT. BARCELONA PARTICIPA EN AQUEST MOVIMENT I CONTRIBUEIX A LIDERAR-LO. ÉS UNA EXIGENCIA DE LA NOVA POLITICA EUROPEA, PERO TAMBÉ HO ES DE LA NOSTRA TRADICIO MUNICIPALISTA. ES TRACTA D'ACOSTAR LA SOLUCIO DELS PROBLEMES AL NIVELL ON AQUESTS ES PUGUIN �AFRONTAR DE MANERA MÉS EFICAÇ I MOLT SOVINT AQUEST NIVELL ES EL LOCAL. EL GOVERN I LA GENERALITAT SABEN PROU BÉ QUE ELS AJUNTAMENTS SON SERIOSOS EN LA DEMANDA DEL "GIR LOCAL", QUE CADA VEGADA HI SEREM MÉS EXIGENT1. EL "GIR LOCAL" ÉS TAMBÉ UNAiEXIGENCIA DE LA RENOVACIO DE LA POLITICA DEMOCRATICA QUE AQijJEST PAIS ESPERA. L'OPERACIO '92 ENTORN DELS JOCS I ARA LA NOVA OPERACIO 2000 ENTORN EL PLA DELTA DEL LLOBREGAT SON UNA MOSTRA DEL QUE HAURIA DE SER EN TOTS ELS AMBITS DE GOVERN EL "GIR LOCAL": PROTAGONISME DE LES ADMINISTRACIONS MÉS PROXIMES EN EL DISSENY I EN LA GESTIO DE LES POLITIQUES. UNA NOVA COMPLICITAT VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERENCIA AMB UNA INVITACIO A MANTENIR LA CONFIANÇA EN LES NOSTRES PROPIES POSSIBILITATS I A RENOVAR LA COMPLICITAT C UTADANA EN SUPORT DEL PROJECTE BARCELONA. UNA CIUTAT QUE HA TINGUT UIT EXIT TAN GRAN COM EL DELS JOCS DE 1992 NO POT CONFORMAR-$E AMB EL QUE TÉ, SINO QUE HA �D'ASPIRAR A TOT EL QUE P TENIR. UNA ALTRA COSA SERIA RENUNCIAR AL SEU FUTUR. PARLAR DE LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000, PERMETIN QUE INSISTEIXI EN EL QUE HE DIT AL COMENÇAMENT, ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS CIUTAT. MOLTES GRACIES. OLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4280 Title A name given to the resource La projecció de Barcelona cap a l'any 2000 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bcn ha estat una de les cinc ciutats europees que ha merescut l'atenció del Le Monde. El gran repte és convertir-se en la porta del Sud d'Europa. Bcn ha amplitat la seva oferta d'acollida i de serveis, s'ha consolidat com una ciutat interessant per a l'inversió, la producció i les activitats econòmiques. Carrers i places, serveis socials, seguretat, Procivesa i coordinació amb altres agents públics i privats. Diagonal Mar, Poble Nou, Plaça de les Glòries, Polígon Pedrosa, Montjuic 2, TGV, TAV. Barcelona: New Projects, Centre logístic, Turística, Centre Mèdic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fòrum FIATC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Cultura Infraestructures Acció política Barcelona Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf 0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt ��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520 jj Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de Cantar Montalegre, 5 08401 Barcelona Tel,fons: (93) 412 07 81 / Telefax: (93) 4) 2 05 20 82 DATA / DATE: 2,5r 2 DESTINATARI 1"94 • REMITENT DESTINATARIO DESTINATION REMITENTE DESTINATAIRE EXPEDITEUR SENDER sr. ^,tvi- muijoa 402 7532 ..^..AX: *k** w w,k * t** t * & e**,t* ,r '~ FAX: 412 05 20 Te1éfons: *1r,e*, t ,t w e 412 0 7 81 412 07 82 **xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x Després d'aquest full enviem Después de seta hoja mandamos After this sheet we are sending Aprés cette feuille nous envoyons +k fulls més. hojas más. sheets more. feuilles plus. *w ,e t* �25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520 EL PRESIDENT DE LA DIPUTAcIG DE BARCELONA Inau-uració Centre de Cultura Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics, compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa neva vida com a Casa de Cultura. de la Caritat % donan Em z 1/u0 Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals, deixant una emprempta encara viva en el record de malta ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup ti\t‘ d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest ement de referència de les seves vivències de jov ntut. ir 41. IUMV4,1 primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa 35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una etapa d'indecisió i precarietat. El s �LJ 1 LL -"^ 1C1 • YCl 4. \+VL I V I\fl '.+VI 1! LI II VI \fll 11f1 "11LtJJLV EL PRESIDENT nZ zw nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA, spectacularment Avui, el vell recinte, convenientment enovat, renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya, arta i crítica sobre a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió a ' 7n (i 1 totes les manifestacions rer~tq propies . Una oferta estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de la Mediterrània. rG• mi-ecz de" t dee les Ciutats un agosarada.sÉprimer el e !'s a,aposta gosarada La Ciutat centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge cultural; - un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar . serosament a aquest lideratge. ^, ^nl,^• ni:: A diferència altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter arribar a BarCel na , - grane esdeveniments culturals del món gràcies a la nostra:` en( els més prestigiosos circuits internacionals. C11:► 1"141 �25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520 F.^ c^^:l t^iÓ^F 24:e: 4 PRESIDENT Jan LA .A. DIPUTA-CIÓ DE BARCELON El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats, donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem, cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com a president del Consorci rector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats. A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el mític atles de totes les vers de ciutats deque 1'unl disposava el Gran Khan en el que s'h s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma. En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem, Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del segle xx? Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per ! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er els seus murs. D'una ciutat no set maravelles, sindede k 0,5 s)e''. �L.! r LD 41GkJJGU r.J E^ PRESIDENT 3aE I,." DIPUTACIÓ 3]E 13..4.1tC,ELONA. Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament, com a aula magna per descabdellar regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats. proposem aquest Centre lea (Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3. repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del municipalisme de la que tots els ajuntaments en són J1 protagonistas. En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i el futur de Barcelona. Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un i exemple de llibertat, tolerància i creativitat. Moltes grades. �25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520 r. b Autoritats, senyores, senyors Aquests dies he explicat moltes vegades què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa, si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el que ens hem propossat. Ara, el que voldria és oferir el Centre a la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que está plena de memoria i de vivencies personals, torna a la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell. Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava per necessitat i on es patien dures exigències disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la �rLD D4 vpsniu.n 1 • 1 ciutat sencera. L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi Strauss, per tant són camins retorçats que mai no s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és, justament, la seva xispa. A l'obrir e j. Centre inauguren també la primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats: del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar 1 el tema del Centre com una expressió del estil rigorós i pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es descobreixen prou les seves contradiccions, la seva rápida evolució contemporania, per presentar globalment aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta �GJ f LD 7 4 l^J • 44 L. ^^VL I VtCh'1 LVIY i GI II -VECH^ 71t-I 41G1J.>G!'J amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins. Mentre aquest Centre es construía, hem vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan el "model serbi", el que pretén negar la diversitat, s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de l'oblit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4281 Title A name given to the resource Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Art Model social Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Cultura Museus Description An account of the resource Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1376/19940303d_00613.pdf 7c4ed753d814a86cafa79c6c15b548e0 PDF Text Text Paraules de benvinguda de l'Alcalde al President de la República Argentina, Carlos S. Menem Saló de Cent, 3 de març de 1994 ESTIMADO PRESIDENTE, ES PARA NOSOTROS UNA GRAN SATISFACCIoN DAROS LA BIENVENIDA A BARCELONA. EL GOBIERNO DE LA CIUDAD OS SALUDA EN ESTE HISTÓRICO SALO DE CENT, SÍMBOLO DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE LA VOLUNTAD DE AUTOGOBIERNO DE LOS BARCELONESES.. LOS LAZOS DE UNIóN ENTRE¡NUESTROS DOS PAÍSES HAN TENIDO SIEMPRE UNA FUERTE EXPRESIÓN EN BARCELONA, PUERTO DE EMBARQUE DE MUCHOS CATALANES QUE HICIERON LAS AMERICAS O QUE TUVIERON QUE SUFRIR EL EXILIO Y, POSTERIORMENTE, PUERTO DE ACOGIDA DE MUCHOS ARGENTINOS QUE HUÍAN DE UN REGIMEN QUE NO RESPETABA LAS LIBERTADES QEMOCRáTICAS. 1 �LOS AVATARES DE LA HISTORIA LLEVARON A NUESTROS CIUDADANOS DE UNA A OTRA ORILLA EN BUSCA DE LA LIBERTAD Y LA DIGNIDAD O DE OPORTUNIDADES ENCONTRARON EN SUS PAISESIDE ORIGEN. PERO DEL DOLOR DEL EXILIO O QUE MáS NO ALLá DE LA LEJANíA GEOGRáFICA, E INCLUSO DE LA SOLIDARIDAD CON QUE UNOS Y OTROS FUERON RECIBIDOS, ES EVIDENTE QUE ESTE TRASVASE HA PERMITIDO ACERCARNOS Y CONOCERNOS MEJOR. BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA CLARA VOCACIóN MEDITERRáNEA Y EUROPEA. ÉSTE ES NUESTRO MARCO GEOGRáFICO, CULTURAL Y ECONÓMICO. PERO ELLO NO ES OBSTáCULO PARA QUE BARCELONA SIENTA TAMBIÉN, MáS ALLá DE TODA RETÓRICA ESTÉRIL, UNA DECIDIDA VOCACIÓN AMERICANA. LA HA TENIDO HISTÓRICAMENTE Y LA MANTIENE. Y EXTIENDÉ, EN TANTO QUE CIUDAD ABIERTA, UN ALIENTO DE FRATERNAL SOLIDARIDAD HACIA LOS PUEBLOS DE LA+AMÉRICA LATINA -Y MUY PARTICULARMENTE HACIA LA ARGENTINA Y LA CIUDAD DE BUENOS AIRES. BARCELONA, PUERTA SUR DE EUROPA, TIENE LA VOCACIÓN DE SER LA PUERTA DE ENTRADA DE LA ECONOMÍA LATINOAMERICANA ANTE LAS; FRONTERAS, NO SIEMPRE ABIERTAS, DE LA UNIÓN EUROPEA. �UNA UNIóN QUE SE AMPLIA EN ESTOS DíAS HACIA EL NORTE Y HACIA LA EUROPA CENTRAL, Y ANTE LA QUE ESPAÑA TIENE EL DEBER DE LLAMAR LA ATENCIÓN TANTO SOBRE EL ESPACIO MEDITERRáNEO -DONDE EXISTE UN POTENCIAL DE CONFLICTIVIDAD ANTE EL QUE DEBEMOS ACTUAR SIN DEMORA- COMO ANTE LA REALIDAD EMERGENTE DE LA AMÉRICA LATINA, QUE ESTá DEJANDO ATRáS, NO SIN DIFICULTADES, LOS AÑOS SOMBRÍOS DE LA DEUDA EXTERNA Y EL DECLIVE ECONÓMICO. PRUEBA DE NUESTRA VOCACIóN AMERICANISTA ES LA SOLICITUD PARA QUE BARCELONA SEA LA SEDE DE LA FUTURA OFICINA EUROPEA DEL BANCO INTERAMERICANO DE DESARROLLO (BID), QUE HE DIRIGIDO A SU PRESIDENTE, DON ENRIQUE IGLESIAS, Y QUE CUENTA CON EL APOYO DEL GOBIERNO ESPAÑOL. EL PUERTO, EL AEROPUERTO, LA ZONA FRANCA Y LA FERIA DE MUESTRAS DE BARCELONA SON, JUNTO A LA CáMARA DE COMERCIO LOCAL, POTENTES INSTRUMENTOS PARA ASEGURAR LA PRESENCIA DE LA ECONOMÍA ARGENTINA EN EUROPA. LA DELEGACIÓN DE EMPRESARIOS QUE OS ACOMPAÑA, PRESIDENTE, ENCONTRARá EN LOS RESPONSABLES DE ESTAS INSTITUCIONES TODO EL APOYO QUE VUESTRO PAÍS SUSCITA EN BARCELONA CON LA MAYOR NATURALIDAD. �POR OTRO LADO, LA EXPERIENCIA DE BARCELONA EN TECNOLOGÍAS URBANAS Y EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, SON UN CAPITAL ACUMULADO AL QUE ARGENTINA, Y MUY PARTICULARMENTE BUENOS AIRES, i PUEDE Y DEBE ACUDIR. DESDÉ AQUí, SEÑOR PRESIDENTE, OS OFRECEMOS TODA NUESTRA COLABORACIÓN. UNA COLABORACIÓN QUE BARCELONA SUPO ENCONTRAR EN DOS áMBITOS QUE SI VOS QUERÉIS, PRESIDENTE, SON MENORES, PERO PARA NOSOTROS ABSOLUTAMENTE ENTRAÑABLES. DOS CIUDADANOS ARGENTINOS QUE HICIERON DE BARCELONA SU SEGUNDO HOGAR HAN ESTADO ÍNTIMAMENTE LIGADOS, DESDE FACETAS DISTINTAS, AL REENCUENTRO QUE BARCELONA EXPERIMENTO CONSIGO MISMA EN DE LOS AÑOS DZ RECUPERACIÓN LA DEMOCRACIA. EL PRIMERO DE ELLOS, UN DISEÑADOR GRáFICO, AMERICA SáNCHEZ, DISEÑÓ EL LOGOTIPO DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LOS JUEGOS DE 1992, CONTRIBUYENDO CON ELLO EN DAR A CONOCER AL MUNDO LA REALIDAD DE UNA CIUDAD, CREATIVA E IMAGINATIVA. EL OTRO, DESAPARECIDO DEMASIADO JOVEN, FUE EL RUMBERO ARGENTINO-CATALáN "GATO" PEREZ. ÉL CANTÓ, INDISTINTAMENTE EN CASTELLANO Y EN CATALáN, A 4 �NUESTRA CIUDAD. TAMBIÉN CON SU RITMO Y SU ALEGRíA, BARCELONA RECUPERÓ SU PASO. ES ESTA BARCELONA RENOVADA, CATALANA Y ESPAÑOLA, EUROPEA Y LATINOAMERICANA, LA QUE OS RECIBE HOY. SED, DE NUEVO, BIENVENIDO. MUCHAS GRACIAS. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4282 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Argentina Sr. Carlos S. Menem Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sol.licitud de Barcelona com a seu de la Oficina Europea del Banc Interamericà de Desenvolupament, BID. Cooperació Bcn - Argentina. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Història Territoris Acció política Argentina Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_026.jpg 2b63f902e5cfeb959be660c8a99cf094 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_034.jpg c44160558951b3ef31c2369f563825d2 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_027.jpg c7ed989e98558352a00551c1a62ad8c9 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_028.jpg dab3114be3477f990257730dc3a4968e https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_029.jpg d7deab5c19f30bb065a87f7a1d22a1b8 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_030.jpg 69620badc458df136457fdcea43c9082 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/20260923_031.jpg a94f27b801988f43ed9530acdccfc618 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7268/MEDALLA_A_PM_Boletin-Oficial-designacion-de-Rivolo-en-Fiscalia-n_2-184-95_V1.pdf c082b0fec715105f4f9a433a92da201c PDF Text Text ���������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Ajuntament de Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-03 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Title A name given to the resource Visita de Carlos Menem, president de l'Argentina, a Barcelona (1994) Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Menem, Carlos Saúl, 1930-2021 Argentina--Relacions exteriors Alcalde Relacions internacionals Història Territoris Acció política Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1994/03/05/espana/762822003_850215.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Menem espera que España sea la plataforma de Argentina en Europa</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va rebre el president de la República Argentina, Carlos Menem, a l'Ajuntament de Barcelona el 3 de març de 1994. Durant l'acte institucional, Maragall va pronunciar un discurs de benvinguda per estrènyer la cooperació entre la ciutat i l'Argentina, així com per impulsar la candidatura de Barcelona com a seu de l'Oficina Europea del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). En la mateixa cerimònia, el mandatari argentí va distingir Pasqual Maragall amb l'Orde de Maig al Mèrit. La jornada es va cloure amb un sopar oficial al Palauet Albéniz EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1377/19940304d_00614.pdf 5c0d37509688a6452e7e8818f84f83bd PDF Text Text NOTAS PARA LA INTERVENCIÓN DEL ALCALDE 1. La crisis del sector del automóvil en Europa, analizada desde un punto de vista regional, afecta básicamente a dos tipos de zonas: las de tradición industrial transformadora, que han recibido importantes inversiones desde los años 30 en la Europa más avanzada y desde los 50 en la periférica y, por otra parte, las zonas en las cuales las decisiones de inversión han sido más tardías con respecto al ritmo de gran crecimiento del mercado iniciado en los años 60. Enïel segundo caso el impacto de la crisis actual tiene una incidencia porcentual mucho más fuerte y las soluciones son más complejas, pues está todavía en la etapa de creación de un tejido industrial basado en los proveedores del sector. (Es el caso español de Linares, o lo que pasaría en Vigo e incluso en Valladolid, en caso de crisis de las empresas instaladas). 2. Las soluciones técnicas que son aportadas en la crisis del sector (que hace coincidir hoy en día un factor cíclico económico con los factores estructurales del sector europeo) conducen a una �política de inversiones fuera d_e__Eu *ropa y de empresas. internacionalización de nuestras alternativa Esta tiene indudables beneficios a medio plazo, pero a corto plazo es contradictoria con el mantenimiento de los puestos de trabajo en las fábricas menos productivas y, al mismo tiempo, por el hecho de desplazar capitales a inversiones fuera de las fronteras, dificulta la utilización de posibles plusvalías para operaciones de reconstrucción local del tejido industrial y de ocupación. 3. Por otra parte, en la medida en que la competitividad exige la utilización, cada vez más masiva, de las técnicas del "just-in-time" y del concepto de parque de proveedores anexos a la fábrica central, el impacto de la crisis afecta también al amplio tejido del sector auxiliar creado entorno a las primeras instalaciones. Otras razones tecnológicas ponen en evidencia el tema: la dráma4ca reducción del número de piezas de los automóviles por razones económicas y de posterior reciclaje para favorecer las políticas medioambientales y preservacionista, deja un espacio muy reducido a la industria auxiliar tradicional, que vende piezas de 2 �carácter independiente o no ensambladas directamente en el proceso productivo. Esta situación crea un elemento de conflictividad -la la reducción de muy fuerte; interregional 4. producción por falta de demanda y por mejora del proceso tecnológico conduce a una situación de competitividad extrema: políticas de nacionalización de suministros a cambio de 'luna reducción de los puestos de trabajo, políticas de reconcentración de f la producción en las instalaciones en los países de origen del capital, políticas de creación de centros logísticos para el transporte de mercancías. A fin de cuentas, políticas que tiendan a reducir el impacto aprovechando la misma dinámica del cambio de producción. Los limites se encuentran en que estas soluciones van dejando de serlo a medida que se profundiza en la crisis, ya que las oportunidades son cada vez más pequeñas para aquellos que llegan más tarde. 5. Así pues, imaginativas si las soluciones han de ser ue os_--m-}nim-izar más e l imp cte-- y aprovecharlo para empezar una etapa conjunta con el desarrollo sostenido. Por un lado el refuerzo de la �obligatoriedad de un reciclaje permitirá la instalación de plantas de recuperación que pueden aportar un gran número de puestos de trabajo. Aprovechar espacios obsoletos de la industria del automóvil para la instalación de estas plantas es un tema a tener en cuenta. Por otro lado impulsar fuertemente la línea del vehículo ecológico y urbano. Una política consensuada antre fabricantes y autoridades locales y regionales puede conducir a una reactivación del mercado ligado a condicionamientos del uso del automóvil en los los núcleos urbanos. No se trata tanto de luchar contra automóvil en la ciudad sino de hacerlo menos conflictivo. Ampliar el ciclo del automóvil con su reciclaje, forzar un nuevo mercado cambiando las condiciones de uso y aprovechar el cambio del sistema de producción y distribución para mejorar y ampliar las infraestructuras logísticas de distribución (y los sistemas de just-in-time para mejorar y ampliar las redes de telecomunicaciones), juntamente con el aprovechamiento económico, si es posible, de los espacios obsoletos, son las herramientas de uso más generalizado. �la Otra alternativa tradicional ha sido __ ----reconversión de personal abriendo el espacio del 6. sector de servicios y, especialmente, los servicios , de baja calificación. La renovación a gran escala de este sector no permite demasiado optimismo para esta alternativa. A pesar de ésto el incremento del turismo, en general, y del urbano en particular no puede ser olvidado como una alternativa posible para un pequeño sector de los trabajadores. 7. Con todo, estamos hablando de la recuperación de un número de puestos de trabajo entre el 25 y el 35 % de los que se han perdido. Para el resto, en que otro 25% puede pasar a la jubilación anticipada, el problema subsiste, dada la dificultad de reconversión hacia sistemas de alto valor añadido ligados a las industrias emergentes o de crecimiento actual. Por lo tanto es preciso abordar una doble estrategia en profundidad. Por un lado ha de hacerse una prospectiva real para determinar los límites ■--,, estructuralesae_la_çrjzsily aprovecharl probable cambio de signo del ciclo economico para crear condiciónes... para una política industrial alternativa �que incluya reciclaje de–per.s_onal y, de una manera u ----otra, prime la contratación_de personal proveniente —simultáneamente, significa, Esto del sector. ---( 1 orientar, cada vez más, la! formación de nuevos 1 profesionales y trabajadores en el campo de los I sistemas de alto valor añadido, especialmente el nuevo mercado de las "autopistas de la información" y las industrias ecológicas, ya que los puestos de trabajo más tradicionales han de ser ocupados por personal proveniente de los sectores en crisis. 8. La profundidad de la crisis es tan grande que cualquier política regional ha de hacerse en un marco europeo. La creación de un programa específico para ayudar a la reconversión de regiones afectadas es indiscutible pero esta ayuda no sólo ha de ser financiera sino que, tal como se ha dicho, ha de llevar sistemas cruzados/que combinen políticas de inversiones y procesos tecnológicos. No se trata de utilizar la legislación medioambiental como un nuevo sistema proteccionista y ampliador del mercado. Se trata, también, de aprovechar una situación conflictiva para hacer un salto cualitativo. 6 �9. La salida de la crisis e existe un entorno más viable en donde urbano con una red industrial diversificada. Como se ha apuntado ya al principio, en España, las zonas donde industrias del automóvil la decisión de instalar se detiió al atractivo de la mano de obra barata (caso Santana-Suzuki en Linares) de atravesando por graves problemas están sin desindustrialización, otras alternativas disponibles. 10. La combinación mantenerse en reequilibrio las indudtria-servicios ciudades. debe Son un factor de social y económico. Los servicios avanzados a las empresas tienen un alto valor añadido: diseño, software, pubjjicidad. 11. La formación profesional y la investigación es primordial. Ni los recursos naturales ni siquiera los de capital van a tener en el futuro una importancia tan decisiva como el grado de formación profesional y de know-how. La existencia de centros de investigación avanzada (universidades) cerca de las localizaciones industriales es también fundamental. �Los poderes públicos deben fomentar la 12. cooperación con el sector privó ó y la búsqueda de soluciones mixtas. Es el caso de la conferencia Eurociudades-Euroempresas, que se celebrará en juni .-en'Barcelona por manda-fa de la red de Eurociudades, y que reúne a empresas y administración. 13. Pero sobre todo las ciudgdes deben aportar una visión estratégica, que vaya más allá de las urgencias tácticas de los distintos actores económicos y sociales (industria, sindicatos, etc), mediante la elaboración de planes que delimiten los sectores dónde cabe actuar y diseñen las líneas de futuro de la ciudad y su zona de influencia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4283 Title A name given to the resource Red Española de Ciudades del Automóvil (RECA). Notas para la intervención del Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Model social Acció política Red Española de Ciudades del Automóvil Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/707/19940313_LV.pdf 34c84e4ff390e1a4adfe853cf02b87b2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/03/1994 La Vanguardia, p.027, Opinión Barcelona (y Cataluña) en Europa Subtítulo: CABE ESPERAR QUE la reforma de las instituciones devuelva a los países grandes del Sur una parte del protagonismo que hoy peligra. Autor: PASQUAL MARAGALL La Unión Europea acaba de abrir un nuevo capítulo de su ya larga y ascendente historia con la constitución del Comité de las Regiones, creado por el tratado de Maastricht. Desde ahora, regiones, ciudades y poderes locales en general -en toda su diversidad continental- se incorporan al proceso institucional de la Unión Europea. El Comité de las Regiones es una de las grandes novedades de la Unión Europea y, como tal, plantea un insólito y quizás inesperado ejercicio de matices y de diálogo constituyente. Acostumbrada la opinión pública, y los mismos dirigentes de los estados miembros, a ver la construcción europea como un renovado proceso negociador, es lógico que cueste ahora adaptarse a una nueva lógica política interna, una especie de convergencia institucional en la que las mismas palabras no siempre equivalen a las mismas tradiciones y estructuras políticas. El nuevo organismo es un caso paradigmático de esta nueva situación. Su mismo nombre se presta a interpretaciones distintas según la tradición política de cada Estado miembro, y en su seno va a reunirse una amplia variedad de poderes locales y regionales llamados a un proceso de integración. Ese mosaico diverso de poderes locales y regionales -durante muchos años organizado en torno al Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE)- ha sido, como dijera el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, hace dos años en Barcelona, el cemento con que se ha construido desde el final de la Segunda Guerra Mundial la unión económica y política del continente. La alternancia de las regiones y las ciudades en la presidencia del Comité de las Regiones, en los términos que propuso en su día el buró del CMRE -que agrupa desde hace varias décadas a varios miles de organismos de poder local y regional- es una fórmula que favorece el debate en profundidad sobre la definitiva configuración del Comité de las Regiones, que tendrá en sus primeros años las características de un periodo constituyente. Esta alternancia está en la base de las mejores tradiciones del europeísmo y tiene su ejemplo más relevante en la propia presidencia del Parlamento Europeo, donde se alternan las dos grandes corrientes políticas de nuestro continente, la democristiana y la socialdemócrata. La alternancia en la presidencia del Comité de las Regiones, además del aspecto ideológico derecha-izquierda que en ella queda reflejada, permitirá la representación y el protagonismo en el proceso de creación del nuevo organismo de dos grandes tipos de poderes locales que hoy existen en Europa: las regiones con competencias de Estado y los municipios y poderes locales en el amplio sentido de este término. Cataluña y España avanzan hoy en una Europa donde reaparece con mayor virulencia política el debate entre el Norte y el Sur. El Gobierno defiende con firmeza las posiciones españolas y del propio acervo comunitario ante una ampliación europea por el Norte escandinavo que amenaza con limitar la capacidad de decisión de un Sur debilitado. Cabe esperar que la reforma de las instituciones devuelva a los países grandes del Sur una parte del protagonismo que hoy peligra. 68 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En la Europa territorial recién nacida, en su Comité de Regiones (y ciudades), el Sur ocupa un lugar preferente. El Languedoc-Rosellón y Barcelona van a turnarse en los puestos presidenciales, con un resultado sorprendente en la Europa del equilibrio Norte-Sur, izquierda y derecha. Para Barcelona y para Cataluña, esa es una ocasión excepcional de provocación europea, favorecida por la coincidencia de ostentar dos catalanes las máximas representaciones continentales de los poderes locales y de las regiones y por las reticencias que las regiones fuertes del Norte (Flandes y los lander alemanes) suscitan en las demás. Puede muy bien decirse que las circunstancias han jugado a nuestro favor y que sería una grave irresponsabilidad desaprovechar esta oportunidad. Me parece advertir en algunos sectores la tentación de proyectar sobre la escena europea las diferencias políticas locales. O bien se trata de un cálculo político demasiado interesado e irresponsable, o bien de una escasa conciencia de lo que Barcelona y Cataluña se juegan en esa hora de Europa. Se ha dicho muchas veces que los intereses de Barcelona y los intereses de Cataluña pasan cada vez más por las decisiones de la Comisión Europea y los organismos de la Unión Europea y ello, que es cierto desde algunos años, lo es ahora de manera muy decisiva. Participar en los organismos europeos es fundamental para Barcelona. Barcelona y Cataluña tienen una nueva e inédita ocasión de avanzar en Europa. Este es un nuevo reto que exige colaboración institucional y sentido constructivo, como esa tradición tan europea de la alternancia que se ha llevado también a la presidencia del Comité de las Regiones. 69 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1169 Title A name given to the resource Barcelona (y Cataluña) en Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Acció política Barcelona Catalunya Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1378/19940316d_00615.pdf a7788afb435b0cc13b05214ed36ac477 PDF Text Text Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Visita a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calassanç (16/3/94). Sumari La intervenció de l'Alcalde davant dels estudiants podria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al!món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. els preus i les oportuni- c) La promoció de la ciutat, tats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 1'ater!ció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. Í b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat Gom a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 1 iAL.G At GtA ^ Ftac,pi^trrs MAR 1C9-4 1 [ ro d'Ft14radn 3 ^^ ^ _ �En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Però la pau que es bviu a Sarajevo és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Però ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides. El nostre futur és també un altre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar ahir presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. �b). El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb uma crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització citáis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme un4 transformació profunda de la ciutat en pocs anys que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava 14 ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats ï avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris del món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives , de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona l mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat ï millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més important és que la ciutat ha après una nova 5 �manera de gaudir de la ciutat i això és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. - Com us deia abans, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. - Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts dels voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. En els darrers anys, la ciutat - i el país - s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. 6 �Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuació municipal ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los baixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Aixà és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el quq fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 7 �I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. Atur registrat Barcelona Barcelona Catalunya Provincia Espanya 31/12/89 9,6 12,0 11,6 16,2 31/12/90 8,9 11,3 10,9 15,6 31/12/91 9,1 11,0 10,7 15,4 31/12/92 9,9 11,7 11,2 15,5 10,9 12,9 12,4 16,5 31/6/93 Font: Barcelona Economia n° 19. Atur registrat Barcelona % atur juvenil Regió I % atur juvenil (16-24 anys) (16-24 anys) 31/12/89 70.642 21,7 206.416 26.6 20,8 195.864 25,6 Í 31/12/90 66.238 31/12/91 66.295 20,0 190.669 26,0 31/12/92 69.491 20,2 198.650 26,8 31/6/93 78.251 21,1 226.181 28,2 ^ Font: Barcelona Economia n º 19. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de �competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millori de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pe] vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament - i la gran oportunirtat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa Càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostr a t que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. di 9 es dóna poder - i això vol dir �recursos a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè li són pròxims, sap com resoldre'ls. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han resolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: Més qualitat de vida (menys soroll, més espais verds, més platges, Inés transport públic, més carril bici) . - Més manteniment: una ciutat transformada s'ha de mantenir. - Més neteja: estem millor que no estàvem i millor que altres ciutats, però estem encara molt lluny de la implicació directa dels ciutadans en la mesura en què ho hauríen d'estar. - Més cultura. Com ja dit al començament de la meva intervenció la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. El mes passat vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el 10 �MAC.BA i les sales destinades al Romànic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur una nova col.lecció de pintura holandesa, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà d'aquí a pocs anys un l actiu centre musica . Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat culturll ens ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la cultura ens fa més lliures. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 11 �~ Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut VISITA DE L'ALCALDE A UN INSTITUT CENTRE: I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ ADREÇA: C/ SANT QUINTÍ 32-50 TELÉFON: 436 89 03 NOM DIRECTOR: MIQUEL NISTAL NOM PROFESSORA AMB QUI HEM PARLAT: M{ TERESA QUINTANA (RESPONSABLE DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS) DATA I HORARI CONFERÈNCIA: DIMERES 16 DE MARÇ, 10.00 h ASSISTENTS: 200 ALUMNES DE COU LLOC: SALÓ D'ACTES ALCAL DIA L I Rebiatre No d'{E a*rgda 35 3 ^ �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut RELACIÓ DE MATERIALS ADJUNTS 1. Memòria Programa Joves Estudiants curs 92/93 2. I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94: utilització dels recursos municipals per part de l'Institut. 3. Programa Cultural elaborat per l'I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94 i subvencionat per l'Ajuntament. �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ CURS 93/94 PROGRAMES CULTURALS Subvenció curs 92/93: 236.750,-ptes. Aquest curs 93/94 han fet demandes de subvenció pel Programa Cultural Venen realitzant Programa Cultural des de fa 8 cursos Així mateix han tingut Punt d'Informació des de fa 8 cursos ORIENTACIÓ PROFESSIONAL El nombre total de xerrades d'orientació professional que es van assat va ser de 14 amb un total d'alumnes de 630. realitzar el curs MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS - L'I.B. St. Josep de Calassanç és un dels centres amb més presència en les diferents edicions de la Mostra. En la dels anys passats van pa rt icipar en els àmbits de: graffitti, música clàssica, fotografia, disseny, còmic i arts plàstiques. ASSOCIACIÓ D'ALUMNES - L'Associació d'Alumnes de Centre està en procés de formació ��1 Memória Curs 1992- 1993 ° W PROG ES D'ACTWITATS CULTURALS 54 centres ncn reaut subvenció del Programc d'Activitats Culturals amo un import toral de 11 931.085 ptes. Lo mitja de Íes quals ha estar de 220.946 pres. amb quantitats que oscil.len entre les 98.000,- ptes. i les 475.000 ptes. S Z les subvencions per projectes específics s'han :nciós dins de les subvencions globals ais centres que els han presenta?. ° PLA D'EXTENSIÓ INFORMATIVA OL • Punts d'informcció a 42 centres, shon otés les sal.Íicihuds arnbades dintre del termini de preservació i s'han priortzat aquelles en qué l'ex periència d'altres cnys i deis informadors així ho acon$eliovc. Q 111 • Ei nombre total de consultes ha esta? de 25618, dividides per districtes tal com segueix: DISTRICTE I CIUTAT VELA 3.376 DISTRICTE II EIXAMPLE 1.363 DISTRCTE III SANTS-MCNTiUÍC 3.823 D!STK CTE IV LES CCK'S ' 629 DISTRICTE V SARRIÀ- 5T. GERVASI 1.304 DISTR':CTE V ! GRACIA 1.367 DISTRICTE VII HORTA-GUINARDÓ 2.265 DISTRICTE VIII NOU BARRIS 4.401 DISTRICTE IX ST. ANDREU 1.332 DISTRICTE X ST. MAR ï i 4 .758 �s 10$ a..r^nes na- cai car/c . e- e s • Xa-xc de c , nícr-nccic de i s seLs ce ^-es nts PARTICIPACIÓ -Assesso r ament i orie rrac•c a 16 associacions d'clumnes de cen.re -Supor- econòmic a cssoc.acions p alumnes de centre. Convenis i subvencions amb 7 associacions d'ambit de ciutet. -Realització campanya A l'Institut, fes que s'escolti lo levo opini, per les eeccions per renovo • els membres del Cansei( Escalar de Centres cacració de 5ctec_ ceo ce 1.;pc .. a ic DCrticipac ó estd a^"' (amb c realització de 7 sessions curant el curs 92/93 en concepre d'experiència pi Ictl. MOSTRA -.Dates: ce) 21 d'abril ai 2 ce maig espai -EMAV (exposició) -Saló de Cent (música Cant Coral) -KGB (Rock) Centre Cívic !'Arresà de Gràio (Teatre i Danso) I.B. Vaïldemossa (T ¿nel de Tefror) # clàssica, -Estació Drassanes )unia III))Grafitti i Pintura mural) -Assistents totals: 3.853 -Alumnes porticipcnts: 937 Centres participants: 31 ORIENTACIÓ PROFESSIONAL -Nombre de centres cn s'nc mtervinaut: 35 - orc ce sessions: 280 -Total alumnes: 10.285 -Desciossament ter cursos 2on. BUP 91 3e 82 pCC U 91 68 F.P. 3crxillercr)Reíorma) 23 1 Pares 6 �RECURSOS COMPLEMENTARIS -Activrtats 2spertives ., gc intercentres. -ncr. xrt:cpat 30 ecu:cs ce aserents astr;ctes ce la cuutc• -Cursos CIPO@ nan acricIpat 1.4 centres e rC^ ., ^.. sessions ama 16 centres amb uri >oto] de 1 763 atumnes. 'hM55e5.s.2 Z.," • ^` 7 tC• -A les sessions de ef.re PedcOcic ^ a Can 'e' ac han áss:stit 1 1 ce^t•es de secundc•ic: -Taliers Programa P.E.C. (Creu Rota): s'han fet sessions a 3 5 centres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4284 Title A name given to the resource Visita - xerrada a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calasanç Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. St. Josep de Calassanç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1379/19940407d_00616.pdf dfd61ae27b00c4cf8950c880f1be71e1 PDF Text Text rt_ 0-1 a . (AV9,../., C V-- I J--, c_., , 1 4 j I' (5.-47-, (AY-1 ei f 1 ( 2 r i ,(z. : 2 V,--1 MA,tA Ci'1.24A,3 , Lyk/1 , y A rI,Afirt r1-0 /19 ov 1 le_ ai»,k49/1 s 15- \A " 11 e c ) ,Ut /(gÁ ) 'tfrljtir Ut,444.0-- di (-) I.;"Xvy )4." t" 1 ( 2113 rt",cc-yo 1-1 tß' r \ \ /( ok:korlimr 90. e r .„-- la„ /- di)? lott-tu:y"? a �r¿A- °'4 Gl/tmWt--- tt-sdk dils (fu) Z,/ 417fvw-144,te t j ç'L'\?-611 13'\/1 Á--W" 441-5 /1.--4¿X Ge-)7 J-r//)-1 vt ' ~t/tke (2/471., » cc/u/ (A-(2-,t- uvrh rIALe ,iszr c,\IP L¿4)11 ej+ ¿,ty-,k11 A' z.,(,;(i-y /PAA ,,f)\»-(e (1/LAA íto",-1,4.• )rt„,sr.,04_, cytAlb (fr rad,t20 - t-41 ot» Lrut< 4-vt„ dil,-nd2t9Á ,/f1A // «AA/ti' (2,,J■A c7- (A, raik 14C /1--° 17"\ 1,14;3, \-N, cei 9(.1 e s --7t c C;C,tr< k.),Á ,IC-004.• C'''1144-4.42°'‘ "?-0 / (i," ‘7-14 �l +790, A r) m )2,1L , "I ^^ d-i^/ w5 ^G (41 Ce «44-1-1AP.tv4r-14d ^ cawu 4,1,4A,,& rt,G^3LH ^/ í../7-,44,5 Le. dbifr / ^ti^%^ , k <ca^ ^,, ^..- 74^ j ^,' 4A;115?r ^ ^ W fAi¿-,A4(ce ^ l^^ ^y ^ ^ /11(1 . m1 ^ft,q, 1"44/11/1 a ^^.^ TrA-4 itt (21/1/(-9 ^ C d :41C - 141 ° 44 (-044-,- ~v16-t` 1/ 111A4^ M ^ awv^^ ^ ^e c l'G^ml) s,"-'Lt/^^^tí^,^,' l '^^` , ^ ..•-^/A" ^^,^.,f^ , ^^^ ^^ ^ ^ ,^(} ^^`^ f ^ r c),m, ^' 44,j,vt41 0, !1.< Je mi di , ^^ o ^^. +1.)G+^ v^ ^ ^ ^ ^ ^^ _-^ _..^, /Ir ^ ^^^ ^ ^-i.si•s 1:1 ,,^ „^,,,,^ ,^ ,( /^^^^-^ — Jry¿({ {/^^^/{J^ r ^ r ,^ 4^, 4114 (4").", .^ ^ t ^^3í" ^ (-k ^ /111444''^, ^ ^ r r; r . ,^. ^^ ^ utuv^ MA ¿m'A ^ 10^ ttliy-- t üv144 ^ ^^^ ^,^1 1 ^ ^ ^u^ a ^ ^ ^ fovy ^^ ^^ ^ ^ k/lA. -1:5^ ^ C^^/1 ^ ^ ^ ^^ (141,1411-f A-t `l ^^^c 414„ j_e44A uyw p) ^- ^ 1 ; ^ ^b^. 4 ot ^ S^ i ^ " 14--4^--, ^ ^^ .t ^' p ‘1..¿ �A_.2.1/6,tbuA f d.); Ir (1,5 L 1. IÇA14 ' i\A-k)2iji )yi/ki 04A-4"9 rf.‹.61 1 jz 44),te! 114.441/17 --11( '14 ozakm 414k)-A mi 'v-'ir r ¿Iir ptv pf 7 1 a 4.11 ,b Ç'Y LAA. , 119 . LA'e/1-4( ct, k-414 (u_p )°° ,101_,t, 9--)"..~.4.1 ‘L,k eti (o rtA %)„0/"k) /AJc43 1 tr;-, tf -S - L,f2r) A '14,51 /e/ 1-44eAVIt"-- qitit e RAQ f )--9-, 'L. PA-1'1'4r (XI ( 9A (? ,4t? ' e' ..tf-i-e--C ( ciA~ )19) f "4 dut)^, u.) Fp,4-i;, A aléAA +t7/ Li idi:J¿J?ilo a- kitt_ wi 1 f 2 , 1 , 1 A - 0. 4 .. �‹),,tAÁ,1 t f.v.2:\xo 95.4A)t ' p(A CVAILZÁ ) CgM4- kx..44 bil/v) ky1 4 (AA-P tAitA CAA N Lt"-Q, t ,Q4A¿ dji JQt I -Z4A, ( eb, 4411 I) ilLit4)1A,44,t4iz, tItiM A ANAtImm,,i f fe_ vm u/12r e(Am.u.4, Ið, kevl wv■ vc*._0U4, I . Itt~?1,A,/, Á p4.• lvt4 (,/ hr CU4,7t1 7 '‘Al bt4,4/1 )7 , - ¿ UR-11 cv,e QLt P-2-r(en (11,t t c2f) irDT ca cito oc-b (A..14.4...# knA/iLotA;1 1-24 tAr1,1/ ,Q 11 luurtA4, JrlAt" ()\-, cç rs,,ttz mv,„ ‘91.,, (AA"» —91/4.0.1k f Hinivp.„( (dvvr,kczicw ,(1224- 44,1 ° � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4285 Title A name given to the resource Conferència al Parlament Europeu. Grup de Treball núm. 1. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Igual dignitat de tots els poders, que es a la base dels principis d'autonomia i de proximitat. Rotació de la presidència del Comité de Regions. Poder local i poder regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament Europeu, Brusselles Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7091/19940413_BorisIeltsin_PM.jpg 7b1240c314f7234870bc9c6ce82f1400 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, amb Borís Ieltsin, president de la Federació Russa, durant la visita oficial d’Ieltsin a Barcelona, el 13 d’abril de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Ieltsin, Borís Nikolàievitx, 1931-2007 Relacions internacionals Federació Russa Rússia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1380/19940416d_00617.pdf f1ccc2cefd1f4f70b4e4883397d29c71 PDF Text Text Ref.:GUIó 75/94 Data: 16/4/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Jornades Ecociutat. Estratègies per a una ciutat sostenible. Em complau extraordinàriament participar en la cloenda de les Jornades "Ecociutat. Estratègies per a una ciutat" presentant el projecte de Barcelona. Abans que res, però, vull agrair als organitzadors -la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixaaquesta iniciativa i vull felicitar als participants i als assistents pel nivell i la qualitat de les ponències i debats que em consta, han tingut lloc al llarg d'aquests Jornades. [En :^^^'_.,:'^ s'adjunten unes notes que ha enviat el director de programes de medi ambient sobre la intervenció de Denis Hayes a les Jornades). 1. El paper de les ciutats en la millora del medi ambient. Barcelona és una ciutat que des de fa anys està treballant molt seriosament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i per fer una ciutat més respectuosa amb el seu entorn. La ciutat viu amb entusiasme la transformació urbana que ha tingut lloc en els darrers anys ï encara amb energia els reptes que planteja el futur. 1 ALCALDIA Registre d'Entrada 2 0 A8R 1994 N4.. 5.`115 �En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més expectatives de futur que ha sabut combinar la solidesa de la seva estructura industrial i l'avenç en el sector d'infrastructures i serveis amb el respecte per la qualitat de vida. Les grans transformacions urbanístiques s'han dut a terme tenint en compte una visió integrada del medi ambient urbà. - Un barri industrial obsolet és avui una àrea residencial de primera qualitat. - La recuperació del front marítim s'ha dut a terme mitjançant la transformació en passeigs, parcs, ports esportius i platges. Aquesta intervenció urbana ha repercutit en el procés de millora progressiva de les aigües litorals (4,5 Km de noves platges). u - La xarxa de col.lectors d'aigües residuals s'ha estès 230 Km. - Entre 1987 i 1992 la superficie verda ha augmentat un 57%. - S'ha detectat una davallada; dels indicadors de contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de les aigües de consum. La transformació recent de Barcelona posa de manifest que la ciutat s'ha embellit, ha esdevingut més funcional i ofereix uns estàndards de qualitat de vida que es poden situar entre els més alts de les grans ciutats europees. 2 �L'actuació municipal està adreçada a aconseguir una ciutat més humana i solidària i, amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha endegat en els darrers anys una política de defensa del medi ambient i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. D'una banda, elaborant un extens programa d'actuació per una política mediambiental -del qual els parlaré més endavant- i, de l'altra, participant en els fòrums de discusió internacionals i promovent iniciatives per a la millora del medi ambient a les ciutats europees. Les ciutats són els principals centres d'activitat econòmica i d'innovació. Concentren la majorpart de la població mundial i, també, els principals centres d'activitat industrial que generen un volum important d'emissions d'agents contaminants. [En el cas de Barcelona es consum-'. de // J(^ de 350.+00 m2 d'aigua que potabilitzaaigües superfi.c; En un dia laborable, els vehicles motora % de es les emissi onï, d'hidrocarburs, • s 1 • anhídrid sulfúric. E 'aques ontami ió deix dels vehicl-- •rivats, e de les motocicletes, el dels taxis i e • ' autobuso n aquesLs moda ents, el parc de vehicles censa s a la ciutat supera e lió, i el ritme de creixement oscil.la entre les 40.000 s 50.000 unitats l'any). tats, a més a més d'impulsar polítiques de control i de vigilància de les emissions de Pums i de sorolls, d'efectuar controls de la qualitat de l'aigua, d'impulsar la construcció de zones verdes o la recollida sel.;lectiva d'escombraries, estan 3 �prenent altres decisions que afecten molt seriosament el medi ambient. En molts casos, decisions sobre infrastructures, sobre subminisc_ trament energètic, industrial, o de tractament i residus que tenen un carácter irreversible. La decisió i posta en práctica d'aquestes polítiques sobrepassa, en molts casos, les preocupacions pel benestar de la població urbana. Zk RA\-1-12--2 ()? t) -11k Tenim un sol món, un món urbani¡tzat bàsicament en els darrers cent anys, en el qual el desenvolupament d'uns pot ésser la pobresa dels altres. El creixement pot ser destructor i és per això que les ciutats ens hem d'adherir al compromís per un desenvolupament sostenible del planeta. ! L'experiéncia de Barcelona i d'al ltres ciutats ha posat de manifest que per resoldre els problemes mediambientals cal partir d'un enfocament urbà d'aquests problemes. És en aquest terreny on s'han de buscar les solucions a la í minora del medi ambient urbà partint, necessàriament, d'un concepte ampli d'ecologia urbana. Igualment, per a gestionar el nostre medi ambient urbà de forma eficaç necessitem una estratègia basada en una visió general del sistema que parteixi d'uns processos de presa de decisió grats que garanteixin, al mateix temps, els mecanísme inteemo- crácia local. És en aquest context!que neix el concepte d'ecociu, 4 ! tti �tat: el de la ciutat que es renova en equilibri amb la naturalesa. I és, en aquest sentit, que les ciutats aspirem a ser interlocutores vàlides i reconegudes a les grans organitzacions internacionals. En primer lloc, a les Nacions Unides i als organismes especialitzats com la Unesco, el Fons de les Nacions Unides d'Ajuda per a la població i, també, als fòrums de debat internacional (Barcelona participa ja en les reunions preparatòries d'HAbitat II (Istanbul'96), to t i que la representació era únicament, fins ara, reservada als estats). ±-°u, amb aquesta voluntat que Barcelona va participar a la Conferencia de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Desenvo- lupament organitzada per les Nacioins Unides. Per primera vegada, les associacions internacionals ciutats i ens locals, amb IULA i la Federació Mundial de Ciutats} Unides al capdavant, van aparèixer conjuntament en un fòrum internacional i van ocupar un espai propi en la Conferència i en la gestió dels programes que n'han derivat. r Amb posterioritat, la ciutat s'ha adherit també a la Declaració d'Amsterdam dels Municipis Europeus per a la Protecció del Clima que té com a objectiu assolir les fites establertes en el Conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'objectiu és, L-7 ^. ^ ^ �primer, estabilitzar i, després, reduir les emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle. Les ciutats poden contribuir, sens dubte, a posar en pràctica aquesta politica que resumeix l'expressió solucions locals per a problemes globals. D'altra banda, cal destacar que la ciutat també participa en g xarxes de ciutats que tenen com á objectiu l'intercanvi d'experiències de gestió en qüestions relacionades amb el medi ambient i la transferència de tecnologia. Això permet avançar en la recerca de solucions dels problemes mediambientals de finals de segle als quals hem fet referència. És a través d'aquests grups de ciutats que s'està treballant en la recerca d'energies netes i renovables i en el desenvolupament de noves polítiques pel desenvolupament urbà sostenible, que tinguin com a objectiu reduir els impactes en el medi ambient, limitar el nivell de consum d'energia, d'aigua i de materials contaminants. Aquesta actuació -transferència de coneixement i tecnologia- s'està duent a terme (Tractament Urbanes). $ través de les empreses TERSA i Eliminació de Residus) i TUBSA (Tecnologies \z-r Villes -Environnement (xarxa de Outats europees d'Africa per a la millora del medí ambient que suport del programa Med -Urbs de la i del nord compta amb el Comissió Europea), la xarxa �Med-Eau (integrada per les ciutats de Marsella, Agadir, Palma, ------Trípoli i Montpeller i que té com a objectiu posar a disposició d'altres ciutats el know-how adquirit sobre tractament d'aigües, i que també forma part del programa europeu), la xarxa Med-cités (a través de la qual es col.labora_amb_prójectes impulsats pel Banc Mundial) i, més recentment, la com objectiu la disuasió -de l'ús xarxa Car Free Cities (que té del vehicle privat a les ciu- tats), són els grups de treball en els quals Barcelona está col.laborant i contribuint a intercanviar experiències. Aquesta experiència s'está demostrant com a molt positiva i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la col.laboració amb altres ciutats s'està impulsant també a través de programes de cooperació internacional. Tota aquesta experiència, i el fet que Barcelona sigui pionera en aquest camp, permet que avui la ciutat lideri una iniciativa internacional que farà possible, per primera vegada, que responsables polítics, tècnics de les administracions i dirigents d'era- i preses europees debatin i intercanviïn experiències i cerquin, també, solucions a la relació cotxe-ciutat, als serveis de telecomunicació i el reciclatge de residus. Volem, doncs, que les empreses també s'impliquin en la recerca de solucions. ( /És amb aquesta finalitat que, a finals del mes de juny, Barcelona será la ciutat organitzadora dei la Conferència Eurociutats\ Eurofirmes, primer encontre que ha de constituir la base perquè 7 �grans ciutats i grans empreses es comprometin a dissenyar estratégies conjuntes i a pendre acords específics adequats al model de desenvolupament sostenible. 2. La política mediambiental de Barcelona. Els vull parlar ara, amb més detall, de la política mediambiental que ha posat en marxa la ciutat. Un projecte que té en compte les recomanacions que s'han fet a nivell internacional i que recull els principis de la Declaració d'ilmsterdam. Els faré, doncs, una aproximació al que són els Programes d'Actuació sobre Medi Ambient píer al període 1994-1995 (vid. ISTIVT~IP) . Vuli destacar, d'entrada, el fet que els principis de la política mediambiental a la ciutat que els presentaré i, que es recullen en programes sectorial d'abast molt diferent, han estat negociats amb entitats veïnals 1 ecologistes de la ciutat. La participació ciutadana en la ~inició deis objectius i els programes ha estat també, en aquest cas, molt important per a la ciutat. [El precedent d'aquests programes d'actuació, que es van debatre en el consell plenari del 15 de mar9 passat, va ser una audiencia pública celebrada ara fa un any, el 27 d'abril de 1993, per debatre una visió alternativa de la ciutat. L'audiència responia a la petició feta per un grup d'entitats ciutadanes que van participar en el programa Barcelona, estalvia energía]. 8 �L'actuació municipal en matèria mediambiental abasta diversos camps. Des de la incorporació de plaques solars en les guarderies municipals on sigui possible; fins a la possibilitat d'estudiar bonificacions parcials a les empreses que afavoreixin l'eficiència energètica i la introducció d'energies renovables; fins a la posada en marxa d'un programa d'estalvi d'aigua de rec en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins o la implantació de la recollida selectiva en origen dels envasos de plàstic, de llauna i Tetra Brik, fins a l'adopció de la Norma Granada -elaborada per l'Asociación Española de Parques_y Jardines_Públicos- que té com a objectiu xifrar econòmicament ea valor dels arbres de la ciutat. Totes aquestes actuacions, que són només una petita mostra del que preveuen els 74 programes mencionats, s'han de basar en uns principis estratègics que són lla base de la nostra política. Em referiré a cadascun d'ells, de forma molt breu. 1. Introducció en la gestió de les zones urbanes de criteris d'estalvi enerqètic i d'utilització dels recursos a favor del medi ambient. [Per tal de garantir el desenvolupament i la difusió de les energies renovables, l'Ajuntament està impulsant mesures d'eficiència energètica a l'enllumenat públic i a la flota de vehicles, està estimulant l'estalvi i la racionalització de l'energia i està desenvolupant actuacions per aprofitar les aigües subterrànies i l'estalvi d'aigua. �D'altra banda, pel que fa al reciclatge de residus, l'Ajuntament está promovent la recollida selectiva a la ciutat. L'any 1990 vam possar en marxa el programa Brossa Neta, una experiència-pilot als districtes de Sants, Sagrada Família i Trinitat Vella. Els mes de relal Ir= i(v5áZaIjaralaIeuPlIcs=olcillotilail=1:ec-5 l'empresa embotelladora de Coca Cola, Cobega, S.A. finançaran part del cost extraordinari que suposi I estendre aquesta iniciativa als districte de la Ciutat \ Vella i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta incorporació permetrá que arribem jaHgairebé al 10% de la població]. 1 Reduir la repercussió del transport motoritzat privat a la It 2. ciutat. [Les actuacions que s'estan promovent en aquest sentit tenen com a objectiu potenciar l'ús del transport públic dissuadir els ciutadans de l'ús del vehicle privat (creació d'aparcaments de dissuassió, zones blaves)]. i vetllar pel compliment deis estàndards de qualitat a la ciutat. [En els darrers anys els índexs de contaminació de la ciutat hangizmInat sensiblement. La prioritat municipal és combatre la contaminació derivada deis fluxos de trànsit, la reduccióels sorolls i el seguiment de les concentracions delsontaminants a les aigües litorals]. 3. Controlar ambiental 4. Garantir la conservació enjardinat de la ciutat. i millora del patrimoni natural i [El punt de partida de Barcelona en termes de quantitat d'espai verd per habitant era molt desfavorable. En aquests moments, destaca l'enorme esforç dut a terme en els darrers anys (incrément 57% de les zones verdes a la ciutat en el període 1987-1992)]. el confort ambiental i la salut deis ciutadans. [Necessitat d'impulsar mesures de pacificació del tránsit i deis plans de seguretat viària]. 5. Incrementar ç 10 �6. Augmentar la formació ambiental dels ciutadans a fi de garantir la seva participació en la millora de la qualitat de vida. [Cal que hi hagi una participació més àmplia i activa de tots els agents econòmics, dels agents públics i dels ciutadans en general per tirar endavant tots els programes mediambientalé. Per tal de posar-los en marxa i per tal d'obtenir millores a mig termini és necessari que els ciutadans desenvolupin nous rols d'acord amb la preocupació per la qualitat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures. En aquest sentit, l'Ajuntament cotïnuarà impulsant una participació activa de les ONG's, de les associacions d'ecologistes i de consumidors, de sindicats i associacions professionals]. n 7. Afavorir la cooperació entre ciutats i el compromís internacional en un model de desenvolupament sostenible. A uest darrer principi estratèg és el que els he presentat a l'inici de la meva intervenció. Mull insistir, per acabar, que , q t 4.<9' cal que tot aquest treball que estan duent a terme Barcelona i d'altres ciutats europees, requeréix també d'un treball conjunt a ∎, escala internacional i d'una col. laboració entre tots els agents ^\>( ^ polítics, socials i econòmics. Malgrat queda que hem avançat molt en e s darrers molta feina per fer. però, Estem, anys, en el bon encara ens camí. Les nostres ciutats són cada dia més espais de qualitat que respecten el medi. ambient. Barcelona està fent un enorme esforç perquè això sigui possible, perquè l'ecociuta!t sigui alguna cosa més que una idea desitjable. Moltes gràcies, 11 e„ // I f L1.1A1 ^ i.2", c., i.^ 2 4, 1 • I / I (^W^i_,i1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4286 Title A name given to the resource Jornades Ecociutat "Estratègies per a una ciutat sostenible" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La superfície verda entre 1987 i 1992 ha augmentat en un 57%. Referència a la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Declaració d'Amsterdam dels Municipis europeus per la protecció del clima. Conferencia Eurociutats - Eurofirmes. Empreses: TUBSA, TERSA, BTSA, etc. 74 programes sectorials pel 1994-1995: gestió en les zones urbanes de criteris d'estalvi energètic, potenciar l'ús del transport públic, patrimoni natural i parcs i jardins. Aigua. Xarxes de ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de la Ciència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1381/19940416d_00618.pdf a737313011997733c75f48e42e46ac19 PDF Text Text Ref.:GUIó 77/94 16/4/94 Data: GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Signatura del Conve i sobre el Delta del Llobregat C" AUTORITATS, 11* dívt,1 j(j-L L'ACTE D'AVUI TÉ UNA GRAN RELLEVàNCIA PER AL FUTUR DE BARCELONA. L'ACTUACIÓ INTEGRADA AL DELTA DEL LLOBREGAT CONSTITUEIX UNA GRAN OPERACIó ESTRATéGICA DE GRAN IMPACTE ECONOMIC QUE CONSOLIDARá EL ROL QUE JUGA BARCELONA I LA SEVA áREA METROPOLITANA EN EL CONJUNT DEL TERRITORI ESPANYOL I EN EL CONJUNT EUROPEU. EL CONVENI DE COOPERACIó EN INFR1ASTRUCTURES I MEDI AMBIENT AL DELTA DEL LLOBREGAT RECONEIX EXPLÍCITAMENT QUE EL CENTRE DE GRAVETAT DE L'ECONOMIA EUROPEA ES DESPLAÇA CAP A L'EIX MEDITERRANI I QUE L l áREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA DE JUGAR UN PAPER IMPORTANT EN L'ESTRATéGIA TERRITORIAL D'ESPANYA, COM UN DELS PRINCIPALS CENTRES ARTICULADORS D LES ECONOMIES DEL SUD D'EURO- PA. -/ �J ^ , I ¡ CJ ).1 , 2 L'OPERACIó DEL DELTA PERMETRá CONFIGURAR 4 ^// `,PLATAFORMA 1j, '^ r CENTRE DIRECCIONAL O DE PRIMER NIVELL ESTRATèGIC DEL SUD D'EUROPA EN EL QUAL S'APROFITARAN ^ , PRESENTA UN MÉS RACIONALMENT LES POSSIBILITATS QUE LA CONCENTRACIÓ DE RECURSOS LOGíSTICS EN AQUESTA ZONA I, SENS DUBTE, PERMETRá MILLORAR LA COMPETITIVITAT DEL TERRITORI ESPANYOL RESPECTE A D'ALTRES TERRITORIS D'EUROPA. L'IMPACTE QUE, ```- D'ALTRA BANDA, TINDRà AQUESTA AÇTUACIÓ EN LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL ÉS D'UNA GRAN IMPORTàNCIA. É ^^ k L ,,U N-6;C.^ LA NEGOCIACIÓ HA ESTAT LLARGA I A)-= H U` FINALMENT, PERO, EL CONSENS I ÑÑ 4OMV,NT1 Dt-Fíl.C-XLS EL DIàLEG ENTRE LES ADMINISTRACIONS HA FET POSSIBLE L'ACORD. CAL QUE E/ sTS EN FELICITEM. BARCELONA FETS I LA SEVA áREA METROPOLITANA VEUEN RECONEGUTS HISTòRICS: I) EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA REALITAT _ METROPOLITANA nESï í:==`NT,à --DE---CeN£TA I AVUI DOS ^A^_ ^^TI^üC^___..1^IIM3^d 5^-RATZVAi 2) EL RECONEIXEMENT PER PART DE L'ESTAT DE 1 C4PI,^AT.;Atf-EC'nAlrDEXCA DINS COM A ALCALDE DE BARCELONA L t$.. dwigi7,,L D'ESPANYA. I COM PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L'AREA METROPOLI'ANA DE BARCELONA VULL AGRAIR ESPECIALMENT AL MINISTRE D'OBRESJPÚBLIQUES, TRANSPORTS AMBIENT L'ESFORÇ QUE HA DUT A TERME ELL PERSONALMENT TERI PER TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE, TENACITAT ZARAGOZA. I LA I I I MEDI EL MINIS- VULL AGRAIR TAMBÉ LA DEDICACIÓ DEL SEU SECRETARI D'ESTAT, JOSÉ ALBERTO �VULL CONSTATAR TAMBÉ LA MEVA SATISFACCIÓ PERQUè LA GENERALITAT I EL SEU CONSELLER DE POLÍTICA TER1UTORIAL I OBRES PÚBLIQUES HAN ENTèS QUE NO PODIEN RESTAR AL MARGE D'UNA OPERACIó ESTRATèGICA 1 TAN CAPITAL I DETERMINANT PER ALiFUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS, INDISCUTIBLEMENT, EL FUTUR DE CATAJJUNYA. L I FINALMENT, EM SATISFà TECIALMENT QUE L'ACTE D'AVUI EL CELEBREM A L'AJUNTAMENT DEL PRAT. EL PLA DEL DELTA ES EL PRIMER PROJECTE D'AQUESTES DIMENSIONS ON EL RESPECTE PELS FACTORS MEDIAMBIENTALS HA PESAT TANT COM LES NECESS1TAT$ ESTRATeGIQUES DE LES GRANS INFRASTRUCTURES QUE S'HI IMPLANTEN1 MOLTES GRàCIES, I ---.......-.....---,- -• ,.•,.,;.4!,Z'',,,' 7 ....»..--........-- O'''..."',.‘■-•""Z.',,, ,A1i i.., '-'34 ! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4287 Title A name given to the resource Signatura del Conveni sobre el Delta del Llobregat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Medi ambient Indústria Acció política Territoris Llobregat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1382/19940425d_00619_LD.pdf 5b88ba533f5afb095c96d7f60e5beb26 PDF Text Text Cercle d'Economia Conferencia pronunciada per D. Pasqual Marc~gall, Alcalde de Barcelona, sota el títol 1 "La presencia de Barcelona a Europa". Barcelona, 25 d'abril de 1994 -----------------------------------~w-----~------------ Moltes gracies President. Realment, el tema que he triat, el tema d'EuroJa té que veure amb la impressió i el record que jo tinc d'aquesta casa, en la qual sent ~studiant vaig assistir a més d'una sessió dedicada a un tema que aleshores era una miqa esotérico una mica per iniciats, o perla Lliga de Cooperació Europea, o per la revista Europa, en fi, eren coses que en aquell moment sonaven com a futuribles, relativamen~ poc importants. 1 d'altra banda, i sempre ho recordo, de l'altral dimensió que jo cree que és decisiva en aquest moment, que és la dimensió local adierit. 1 aquí també va ser el primer lloc on es va parlar d'area metropolitana, 1 vull recordar-Ha. 1 cree que aquests dos nivells són els nivells que comptaran més en el final de segle, dintre d'aquesta societat complexa en la qual enjs hem posat. De nivells de govern diversos tinc la impressió que el nivel! més alt per nosalt~es és el mercat comú i no només aixo sinó la Unió Europea i possiblement, dones, la polít~ca europea. 1 \ 1 d'altra banda, la política local en el sentit de la capacitat que tinguem com a col.lectiu, com a col.lectivitat de millorar aquesta qualitat de vida, diguem-ne, diaria, més enlla deis grans temes nacionals i deis temes internaciorlals. La seguretat, la vivenda, la neteja, la poi. lució, el soroll, la molestia de la vida en ciutJt comparada amb les seves grans virtuds. 1 bé, aquests dos nivells són els que comptarah. Aquesta és el meu missatge d'aquesta nit. El nivel! europeu, que ens fixara una mica les pautes generals de com hem de viure en el món, com a col.lectiu de nacions. d'estat$ i com a sistema de regions, de cultures, i com a sistema de ciutats. 1 cada una de les ciutats com a sistema, com a micro-sistema 1 que s'ha de cuidar i que s'ha de fer funcionar enormement bé. 1 i En aquest sentit, jo avui us volia parlar basicament de quatre temes. El tema economic, 1 la situació en la qual estem. El tema infrastruc~ural, qué som a Europa i com estem des d'aquest punt de vista, on estem própiament i on hauríem d'estar i qué hauríem de tenir. El tema polític, que potser posaré una mica eri primer lloc per enllestir-lo de seguida. 1, finalment , el tema cultural, és a dir la cultura c~m a carta d'integració, i la cultura com a carta de competició també en el millar sentit, i ja cultura com a qualitat de vida. 1 quines són les infrastructures que nosaltres hem de fer. Nosaltres partim d'una bona situació, és a dir, els Jocs Olímpics ens varen posar en un 1 bon lloc de partida . Encara no és suficient. l'hem de complementar amb una estrategia adequada, peró ens va situar en el món d'una torma que potser no cal reiterar, pero que de tant en tant va bé de recordar, perqué sen~m moltes vegades que aixó quasi no ha passat, no ha existit, i no pot ser. 1 vull dir que aixo no només ha passat sinó que ens ha 1 dota t. i aixo és el més important, d'una iné cía positiva, d'unes infrastructures molt correctes i d'una imatge internacional que convF cuidar i és bo que la sapiguem, perqué sí no sabem quina és , difícilment en cuidarem bé. 1 Aquí tinc un estudi realitzat per una empresa ptivada i per tant s'entén que no té perqué ser un estudi especialment esbiaixat: m'imagino !que és un estudi fet de cara a fonamentar 1 �estratégies de promoció del país tora d'aquí. No demanat per I'Ajuntament i, per tant, no és un estudi nostre aquest, ni influn. En aquest estudi es diu que Espanya té arrel del 92 una bona imatge, com ara llegirem molt breurment, pero que segurament qui ha capturat millar la bona imatge d'Espanya és Barcelona en particular. En concret diu que: "las olimpiadas, el menos desde la lectura efectua~a por Francia, Italia, -aquest és un estudi de !'impacte sobretot a Europa- han podido p(omocionar más quizás a Barcelona que a España en su conjunto". Aquesta és una mica:la conclusió. Jo no ho die per alegrar-me'n especialment del ~et diferencial, de l'aprofitament diferencial, sinó perqué sapiguem que les coses són així i en traguem les conseqüéncies adients, tot 1 i sabent que n'hi ha de conseqüéncies d'aixo que són negatives. N'hi ha que són negatives, perqué davant de l'éxit hi ha divers~s reaccions i una d'elles, i molt humana i molt corrent, és la de pensar que aquells que :han tingut éxit ja no es mereixen cap éxit més i, per tant, no se'ls ha ni d'escoltar i, per descomptat, ni ajudar. 1 nosaltres volem que se'ns escolti i de vegades, inclús, que se'ns ajudi; no molt, pero de tant en tant, també. "En este sentido la Barcelona de las Olimpiadas parece haber transmitido al mundo una síntesis armoniosa del concepto de mediter~~neidad, de saber vivir las cosas y los acontecimientos. Barcelona representa de cara 1a la construcción de la imagen de España en Europa los valores de presente versus pasa~o. apuesta, encarar retos versus complejo de inferioridad, apertura al mundo versus clausura, soberbia o inhibición; luminosidad versus oscurantismo , inquisición o muerte, pragmatismo, eficacia y funcionalidad versu idealismo y chapucería; sociabilidad, relaci~mes públicas versus individualismo e improvisación; europeidad versus americaneid"d o hispanismo". En fi, aixó és el que diu. "Barcelona representa 4lsimismo una imagen de marca construida sobre una manipulación de los elementos del ¡entorno y del escenario . Barcelona es la ciudad diseñada. El diseño al servicio del esP,acio urbano. La cultura como ámbito de representación. El espacio como lugar de distrJte y encuentro. La imagen que España ha proyectado a través de la Exposición Universal de Sevilla y de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ha sido la de una gran nación, con¡ un incuestionable background histórico y una férrea voluntad de progreso y una capacidad de organización y de planificación 1 homólogas a cualquier otro país desarrollado de! primer mundo. Y, por otro lado, al margen de la coincidencia en la valoración de los acumtecimientos de España del 92, se han producido diversos comentarios al respecto; a~í Francia y sobre todo Italia, se muestran impactadas por Barcelona. La ciudad ha devenipo en un símbolo de avance y creatividad, ha sufrido una auténtica y estructural revolución !arquitectónica y urbanística, y desempeña un rol incuestionable de capital del Mediterráneo. Los italianos la consideran la urbe ideal que logra conjugar el espíritu emprendedor euroP,eo, la luminosidad y calidez mediterránea, el arte de Miró y el desarrollo industrial. Barcelo ~a representa, por tanto, un escenario muy adecuado donde ubicar cualquier comunicación !institucional o publicitaria por su aporte de connotaciones positivas- que aquesta és la finalitat a la qual anava dirigida aquest estudi, finalitat per altra banda molt específica. com vok tés veuen. 1 Bé, el millar deis móns? Aixó és un bon punt d~ partida, pero no el millar deis móns. ! Deixaré la política i passaré a parlar de l'economia, per dir que estem en un bon món pero no en el millar, efectivament. 1 vaig directament al gra: taxa general d'atur fins al 31.12.93, per tant, abans de les darreres mesures del Govern i deis primers símptomes, en part positius i en part contradictoris de reactivació. E~panya 17'5%, estic parlant d'atur registrat. Catalunya 13'9%, Barcelona 11 '9%, Comunitat Buropea 10'5%. Val a dir que el febrer, a1xo és 31 de desembre, tinc dades una mica pitjo~s que aquestes, és a dir, nosaltres hem seguit encara destru·int ocupació . 2 �El mercat de treball esta en el cor de la situacio económica i, per tant, les xifres que hi ha no són gens satisfactóries i ens preocupen evidentment a tots. Em sembla que faig una descripció de l'aním en el que estem, que no pas una aportació nova sobre el diagnóstic de la mateixa . Altres dades són posítíves, en el sentit de la cojuntura en la qual estem. Els visitants de Barcelona. per exemple, van incrementar-se en l'any 93 respecte del 92, cosa que és molt remarcable, en prop de dos milions i mig superem els del 92, és a dir, hi ha hagut més visitants a Barcelona l'any 93 que l'any 92, pef: bé que aquests visitants han estat menys temps . La recessió es nota i !'estada baixa, les pernoctacions que diu el sector hoteler, per visitant han baixat, de manera que no ha augmentat tant el número de pernoctacions pero encara estem per sobre de les del 92, que va ser l'any olímpic í per sobre deis quatre milions de pernoctacions . El missatge és que Barcelona ha resistit bé . esta resistint bé la recessió en aquest sentit. TrEmsit de passatgers en l'aeroport de Barcelona. El 93, 9.655 .000, molt aprop del 92, perqué havia sigut superior. amb 1O milions pelats, 10.047.000. ¡ Marc económic i financer . 1 ara ja parlo no només de la ciutat, sinó de I'Ajuntament, de la Casa de la Ciutat, el sector públic de la Ciutat. Contenció i reduccíó deis ingressos; reducció de la pressió fiscal; reducció del ritm~ de creixement de la despesa corrent, reducció de la despesa real. i Estem a 20.000 milions generats d'excedent. després del pagament d'interessos. Ho die perqué la gent té aquesta idea que estem tan endeutats, que no podem pagar els interessos, dones després d'haver-los pagat estem generant 20.000 milions. Amb aíxó invertim , i després de la inversió estem encara amb una xifra negativa, recursos generats després d'inversions, pero que ha anat disminu·fnt radicalment des de la xífra de 34 .000 que havia arribat l'any 89, fins a !'actual, molt baixa. 1 les necessitats de finan<;:ament, dones. han passat a ser no negatives sinó practicament positives, és a dir, nosaltres ara no estem ende ~tant, no ens estem endeutant, el valor del nostre deute aquest any deu haver pujar 10 ól 12.000 milions pel valor de canvi, perla disminucíó del va lor de la pesseta, í en canví, amb tot aixó ho hem compensat amb l'estalvi i amb la necessitat de finan<;:ament. de manera¡ que a final de l'any el deute sera inferior 1 que el de l'any passat. Hi ha una dada de car¡:kter económic, a la qual voldria referir-me , referida a I'Ajuntament, que explica una mica el per qué d'aquesta situació. Nosaltres, avui he firmat la nómina abans de venir cap aquí . 1 la nómina és una nomina important, avui com que era paga doble, dones inclús més important 1 els talons ~ue es firmen, dones espanten una mica. 1tot i amb aixó , nosaltres devem tenir una nómina d'uns quaranta mil milions a l'any, amb una plantilla, i aquí esta el secret, que ha anat paixant. 1 L'any 79 hauríem de comptar a més deis 15.000 funcionaris, 2.000 més d'organismes autónoms, etc .. ens an iríem a 17.000 funcionari$ i empleats de I'Ajuntament, l'any 94 so m 14.000 en la serie homogénia. Després diré quina és la serie consolidada , que és una mica, en fi, el número consolidat amb les empreses exteriors, pero el que seria el cor de I'Ajuntament i els seus serveis, els serveis municipals, ha passat de 17.000 a 14.000, i és ben evident que els serveis que rebíem d'aquests funcionaris l'any 79 eren els que eren, i els que rebem avui són els que són . Cap altra administració ha fet el mateíx. Unes, perqué naixien i, per tant, tenien l'excusa de créixer, sí, tenien la justificació, i les altres 1 perqué ja hi eren i no han tingut. dones. tot i la ' cessió de competencies no han tingut el 3 �ngor. L'Administració Local funciona més com a mer,cat, en relació a les altres administracions, té un públic molt més aprop; la gent sap el qu~ paga i el que rep; i, per tant, és molt més difícil enganyar el públic. 1 el resultat és que cal ser molt més económic, i aquesta és la realitat. 1 Entre paréntesi, i ara no valdría ser polémic¡ ni valdría fer cap comentari que pogués semblar un repte o res semblant, pero aquests dies que tant es parla de corrupció, dones en els ajuntaments curiosament que són els que quan jo era petit sempre es deia, bé, el sistema que hi havia més col.lusió, en rigor vol dir la capacitat del governant i el governat de posar-se d'acord en benefici de tots dos i en contra del públic, dones sempre s'ha dit, és ciar, que el poder més próxim és millar perqué és més próxim, pero també és més perillós perqué és massa próxim, precisament. !=1 senyor que pot repartir !licencies de taxis, a lo millar té els taxistes amics 1, en fi, hi ha mil exemples en la historia del municipalisme i no massa llunya, en que aixó ha estat així. j Dones, no hi ha tants casos de corrupció local,! no n'hi ha tants. Per qué? En fi, perqué és ciar, en aquest país i en aquest moment serr)bla que n'hi ha prou que diguis una cosa perqué al día següent et desmenteixin, pero jp cree que hi ha una raó i és que el diner llunya és més difícil de controlar que el diner próxim. Aixó és així. És molt més difícil de saber que fa una gran multinacional, amb el seu diner, per descomptat, que qué fa el diner de la cantonada. 1 en el camp públic, exactarljlent igual, és molt més difícil saber que fa I'Estat que el que fa l'Ajuntament, sobretot si es un ajuntament petit, pero fins i tot si és un ajuntament gran, com és el cas de Barcelopa, és més facil de saber el que fa i el que 1 deixa de fer . 1, per tant, aquests casos, no és que siguem especialment sans, sinó que davant d'una latencia promig d'aquest tipus de problemes, que es dóna en tots els sistemes civilitzats, industrial i capitalista, la perfomance del sedar local, nostra, no és tan dolent com la d'altres nivells. 1 1 Volia insistir encara en el tema de la planti!la, del pressupost consolidat. La nom1na consolidada de !'Ajuntament, ja no són 40.000 ¡milions, són 63.000 milions, pero es manté constant els anys 92, 93 i 94, en pessetes cot,rents. 1 ho die perqué una preocupació de l'opinió, i justen aquest moment, és saber que no es creix en aquest sentit, saber que no 1 ens anem molt rnés amunt. Jo he fet comparacions de la nómina promig !de I'Ajuntament de Barcelona, amb grans empreses de Madrid i de Barcelona, de carader terciari suposem. La nómina promig de I'Ajuntament de Barcelona és de quatre milions i mig, i bé, estem parlant de 15.000 treba' lladors, de 10.000 funcionaris practicament pairlant. Les nomines d'aquestes entitats que no són similars, perqué no són públiques, són privades, pero estan al voltant deis set, deis sis, deis set, deis vuit milions, per persona vull dir. 1 aleshores em diran, és que és un terciari elevat i, per tant, normalment, descompteu un 15 o un 20 per cent i encara estaran molt per sobre. ¡ 1 1 paguem a sis mesas el corrent i a nou mesos la inversió, la inversió, ja ho sabeu, que és més facil de finangar, probablement, en fi ~ com a sistema de cobrament i per tant, aquesta és la situació en la qual estem en purHtat. ' Parlem un moment del que caldria fer a partir q'ara, i del que estem comengant afer, com a estrategia de promoció internacional. S'esta plantejant ara promoció internacional, en els sectors privats més actíus de Barcelona o mé$ interessats fins el moment, no vol dir una 1 4 �llista exclusiva o excloent, peró sí aquells qu$ tenen productes que semblen més facils d'ídentificar i de promocionar conjuntament. j ¡ La gracia de fer-ho conjuntament, esta en que tots plegats puguin, o poguem coma ciutat, beneficiar-nos d'una marca conjunta que té va!or com hem vist al principi de tot, en aquel! informe que he llegit. Si és cert que la marcá Barcelona té un valor afegit, per qué no plantejar-se, i aixó és el que hem dit als sector$, el textil, ellogístic, l'universitari, el medie, les infrastructures o l' immobiliari, etc. publicitah, perqué no vendre aquesta marca o per qué no vendre els nostres productes amb aqU,est "made in", aquesta marca. t Aquí ha respost cada sector, dones, evidentr11ent a la seva manera, en fí, amb els seus productes, d'una manera diferent. ¡ En el centre logístic hí ha 35 empreses agrupades en aquest projecte, entorn als temes de port, aeroport, de zona franca i de mercabéjlrna, i evidentment en aquest moment molt il.lusionats en un projecte, un deis fonamental~, que és el projecte anomenat del Delta del Llobregat, pero que a nosaltres ens agradaría ~nomenar millar Porta d'Europa o Europort. ¡ En els nous projectes, que és el sector immopiliari, hí ha vínt empreses que cofinancien amb I'Ajuntament la promoció. En el centre ~niversitari hi ha les cinc uníversítats i tres escales de negocis. S'ha produrt la incorpor?ció, no encara aquí, que jo sapíga, pero espero que aviat, de la Business School de ,Xicago, que ha triat Barcelona entre cinc ciutats europees importants, entre elles Madrid, Mila, Frankfurt, i no sé si Amsterdam, o Viena potser, i que finalment s'ha ubicat a B~rcelona, i esta creant, esta afegint imatge positiva a aquesta imatge que ja teníem de ciutat amb una bona tradició en escales de negocis : En el camp del turisme, s'ha creat el Consorci de Turisme de Barcelona, amb una inversió anual de 400 milions públics i 400 privats, justament perla promocíó; amb la Cambra de Comen; al davant i amb un protagonisme important del sector privat. En disseny tenim deu escales o centres de disseny. Dintre de les males noticies del sector de l'automóbil, una de les poques bones va ser la instal.lació del centre de disseny de Volkswag~n a Sitges, que va ser deguda a la valoració molt positiva que la marca va fer, que aquest~ empresa va fer de la qualitat del disseny a Barcelona. i concretament de les escales d~ disseny. New Projects esta mobilitzant en aquest moment mil hectarees, és a dir, els projectes que podeu veure aquests dies exposats en el Tirlell i que han donat lloc a un cataleg molt maco. que no us puc regala r perqué costa 2.0b0 pessetes, pero que en el Tinell el podeu comprar, mobilitza unes mil hectarees, que representen una inversió d'uns 5/6.000 milions a Barcelona, apart deis 400.000 milions que ~ra parlarem, del Delta del Llobregat. l l ~~e~.issatge en aquest sector immobiliari, és Jdue nosaltres tenim qualitat, quantitat i bon Encara no hem avaluat !'impacte de les Ron .es; s'ha fet una avaluació i hi va haver un estudi cost-benefici, molt ben fet, de la Universitat Autónoma, que demostrava que en dos anys es recuperava en beneficis socials, estalvi d'energia, etc. dones es recuperava la inversió. Pero encara no s'ha valorat un intangjible probablement més important, que és la creació d'un mercat. 1 La ciutat és un pulmó i és un enginy de crbixement, quan funciona com un sistema d'aprofitament de les seves economies d'aglomeració i quan la congestió no se la menja. f 1 5 �En el moment en que desobturem o destapem l'existéncia de congestions o d'embussos, en el sentit físic de la para ula, en qualsevol sistema circulatori. no només en el de vehicles, pero també en el d'idees, en el d'intercanvis fimancers, etc. es produeix una ampliació del mercat que, com deia I'Adam Smith, és l'única forma de créixer, de debó, quan s'amplia el mercat. S' ha ampliat el mercat, i s'ha ampliat el mercatJlocal, a més, sense haver d'anar de buscar més gent a fora, o més territoris. Ara som mes consumidors, més clients, més habitants en definitiva, aprop de cadascun deis product9rs de Barcelona i aquest, pera mi, és el fet fonamental. ¡ ! Els preus s'han revolucionat i no per l'existér!lcia, per exemple, en el camp immobiliari, d'una enorme oferta addicional sinó sobretot en part per la crisi no ens enganyem. Pero també veurem que passa la crisi i que els prbus reals relatius es mantindran durant un temps més baixos, per un fet i és perqué en aquest moment un solar a Cornella o un solar més enlla és competitiu amb un solar en el centre de Barcelona o a determinada periferia de Barcelona, que abans no era; abans aquests solars no eren competitius perqué no era possible d'imagínar, com ara és el fet que a Cornella hi hagués una implantació terciaria de capital francés, important. a ningú no se li hagués acudit, no era una cosa que fas pensable que en aquest moment es fes. No hi ha en el sector, diguem-ne, Sant Cugat, ~ astelldefels o altres, que d'alguna manera reprodueixen en petita escala el model amerióa de suburbi de qualitat, sinó en qualsevol suburbi que deixi de ser-ha. Aquest és un fet ~'importancia enorme, i jo em penso que és potser l'efecte més gran que ens ha deixat tpta l'experiéncia que culmina en el 92, no només del 92 pero que culmina en el 92. i M'agradaria explicar que en aquest sentit, hi ~a projectes que es van descabdellant. Ésa dir, els projectes aturats, que desgraciadamerit en aquest moment a Europa dones hi són per tot arreu, hi són a Brussel.les, hi són a Londres i no cal que els citi, perqué tothom els 1 coneix, hi són a Madrid. i tothom té imatges al cap de projectes que no van. Rectes o no tan rectes, i en canvi, a Barcelona s'han anat desllorigant un a un, cad ascun d'aquests gegants amb peu de fang, com es diu, no eren amb peus de fang, no, estan funcionant, es tan funcionant. T ots els temes del port, van¡ endavant. ' i 1jo, de vegades, penso que realment el cost que estan pagant les empreses per aquesta disminució deis preus és molt gran i bé, a nbsaltres ens ha de preocupar, com que la disminució de preus és bona per l'economia i pel consumidor, el que ens ha de preocupar és que les empreses no pleguin, ésa dir, que l~s empreses que estan treballant en aquest sector, i no nornés en aquest sinó en els altre$ també, sotmesos a aquesta disminució de preus, siguin capa<;os de subsistir. Jo penso que algunes de les empreses, moltes de les empreses, en sectors com per exemple l'immo~iliari havien fet una acumulació de reserves molt raonable en els anys anteriors, i s'ha deniostrat que no han fet figa, per dir'ho en una paraula, la majoria no ho han fet i si alguna hol ha fet, ha estat per una decisió equivocada i moltes vegades no relacionada amb ínversions a la ciutat, sínó tora de la ciutat, perfectament legítima pero equivocada probablement en el moment. 1 Aquesta és la situació i, per tant, jo cree que en aquest sentit tenim el dret de dibuixar 1 estratégies sobre una base d'optimisme. Passem a parlar immediatament de les infrastructures, que en aquest moment s'estan engegant. Voldria parlar de la Fira. Estem parlant d'una Fira de 55.000 metres en la seva primera fase, que pot arribar molt més enlla, fins a 100.000. Les obres d'aquesta primera • fase, em penso que s'acabaran el primer trime~tre del 95, van a tota maquina. El President 6 �' de la Cambra de Comen; hi va quasi cada setmana, de manera que també és una garantía de que "el ojo del amo engorda el caballo" i j9 amb aixo hi cr~c, hi cree absolutam_e~t. i cree molt amb la visita personal de l'amo . Del manera que temm la garant1a que a1xo h1 sera . 1 1 1jo cree que és necessari que un metro lleuge!r connecti la Fira 2000 amb l'aeroport, per una banda, i amb Montjülc per una altra. Ja s~beu que aixo és una vella qüestió, que es va arrencar difícilment. entre tantes d'altres coses que varem arrencar pel 92 , pero una mica a contracor, en fi , una mica a_última hor~. que var~m haver d'acceptar que fos pel 95 i no pel 92 , cosa que ens va sat1sfer totalment, perque el problema del 92 no era, com es va demostrar, el 92 teníem 30.000 voluntaris que ens podien servir només fent així, i que es van cuidar de que tot alió tos barat. bolhic i fantastic, i eficient, pero és ciar, passat el 92 s'ha d'encarar un Palau Nacional que es converteix en el nostre Louvre, en un Museu Nacional importantíssim, i que vol tenir més dun milió de visitants l'any. 1 S'ha de fer fron t a la realitat del Sant Jordi. Hd hem vist darrerament amb les sortides del Liceu, de Sant Jordi. No pot ser, en fi, no fundiona. O I'Estadi, quan s'omple, dones hi ha un gran esdeveniment. sigui un concert de ropk o un altre. No esta preparat, o sigui els alemanys quan van ter l'estadi . és ciar. són alemanys i era l'any 36 . o sigui queja podeu comptar, i que probablement inclús van anar ! més enlla del que calia , pero van fer una platja de vies, de deu víes i cada via hi devie~ cabre deu vagons, de manera que havien calculat que en mitja hora podien evacuar tot I'Estadi olímpic. Bé, nosaltres no hem fet aixo, pero alguna cos~ en petita escala sí que hauríem de fer, de l'estil deis 20.000 passatgers a l'hora hauríerh de poder acostar i evacuar després deis grans esdeveniments . 1 si aixó fos un mitja vhsatil que permetés la seva operació amb gran intensitat, en moments punta i, en canvi, ~n ti, la seva disminució entre setmana i en dies de funcionamen t normal, per al pare de Montju·l c i el seu conjunt, hauríem trabar la solució . Aquesta solució existeix i es diu m~tro lleuger, i metro automatic en l'extrem. L'automatic és una mica més car, de tecnología, d'inversió, el fan quasi tan car com un metro convencional ; d'inversió inicial, repeteix~. d'operació és molt més barat i, a més, pot funcionar sense sind icats, per entendre'ns, n~, ho die per alguna cosa, perqué tots hem estat alguna vegada a I'Estadi, a un concert d'l,\mnisty lnternational o el que sigui, o contra la droga, i tots hem vist que hi ha problemes, és ciar, que arriba un moment que són l'una de la nit i els sind icats aguanten fins a la una, ¡i aguanten com a molt fins a les dues, pero aixó a vegades s'acaba a les tres , i la gent d~sprés fa unes grans caminades . Els barcelonins són molt tenagos i, res , van ~ peu fins a casa seva i fan tres o quatre quilometres, fantastic pero no pot ser, s'ha de donar una solució millor a aquest tema i cree que ho tenim a la ma , amb un metre lleuger. Són metros que no porten 40.000 persones a l'hora com els metros convencionals, pero p1Jgen el 7% de pendent en comptes de14%, amb un metro convencional com el que es vai provar, per la meva voluntat, pero en fi, va ser una mica la imposició que al final es va fe t, bé , si vols un metro. dones bé, si no hi ha més remei , metro. Pero els metros lleugers pugen més, és ciar, un 7% i jo els he vist pujar a Vancouver i a Toronto , i tots els heu vista lia sortida de l'aeroport d'Orly, efectivament, són molt poc espectaculars des del punt de vista de l'espai que ocupen , el soroll que fan , no en fan , ni ocupen massa espai pero són jsuficients. Aquesta és la solució a la qual ¡ podem anar-hi. El segon gran projecte , sobre aquest no en p~rlaré massa, és un projecte nou i que esta ' . encara a les beceroles , és el Besos. 1el die al).ans que el Llobregat, intencionadament. Es l'altra gran assignatura pendent. Barcelona ha 'recuperat el mar, ha recuperat el Collcerola, en bona part , ha trobat una política pel Llobr~gat i ha de tenir-ne una pel Besos. 7 �El Besos sera una sorpresa, perqué ja avui é$ una plataforma energética formidable, en la seva desembocadura, pero evidentment es ipot mi llorar i s'ha de mi llorar molt. S'ha de millorar la seva connexió amb la ciutat, les se~es dues bandes de la cíutat metropolitana, i s'ha d'aconseguir que sigui net i que sigui pr¡acticable des del punt de vista del lleure. 1 amb aixó hi estem, i cree que aviat es podran dir coses sobre aixó, pero avui preferiría no dir gran cosa. 1 Sagrera-Sant Andreu, és un projecte de gran escala. Entre el Nus de la Trinitat i les Glories, que estan al cap de vall de la taca groga allargada, s'allarga un projecte de 200 hectarees amb una possibilitat d'edificiació de: més d'un milió de metres quadrats d'usos industrials, terciaris i residencials, i més de 24 hectarees de verd. Que ningú no s'espanti, perqué aixó va per dotze anys o catorze anysl de desenvolupament. Tot i així, el més important per aquesta inversió és el sistema ferroviari. Es construira una nova estació, que es defineix des del comen<;:ament com un centre internacional de primer ordre, i que estara format pel següent: Una ¡ plataforma per trens d'alta velocitat; una plataforma per trens d'ample espanyol, rodalies i regionals, que és la de mes avall; una estació d'autobusos; una connexió amb el metrio i un sistema viari que connectara amb les vies urbanes, amb les Rondes. així com una graella molt important de taxis. ' Tot aquest sistema, que hauria d'estar llest per l'any 2000 o l'any 2001 com ara diem sempre, garantir la possibilitat de millorar la propia xarxa en el futur. 1 1aquí vull ser, en fi, em penso que es pot ser f3normement ambiciós. La possibilitat d'una nova línia de la costa, nosaltres quan varem !aixecar la línia de la costa, del tren de la costa, varem obrir la gana, digue'm-ho així, deis municipis del Maresme, immediatament, ja la tenien oberta pero, diguéssim, que hi havia la inercia de pensar que alió no es podría aconseguir mai L en canvi, es va aconseguirfde fer el que era més complicat, que era aixecar l'inici de la línia que l'any 1848 havjia estat la primera línia que la Rente va construir. 1 bé, com és evident, aixó ha gener:at una cadena de desitjos que jo cree que sera difícil de parar, i també sera difícil de finam<;:ar, digue'm-ho tot, pero esta aquí, és una demanda de serveis públics que la veurem créixer, amb tota evidencia . 1 Pero, sense entrar en aquesta nova línia, l'eptrada deis trens de Vic, de Manresa i de Terrassa per Monteada, o estan funcionant capa dia millor, s'ha de dir tot, en honor de la Mercé Sala. Jo he estat vivint una setmana a la Ciutat Meridiana i la freqüéncia ja era en les hores punta de set a vuit minuts, a la par~da de Torre Baró, que ara ja s'ha corregut fins a la Ciutat Meridiana, s'esta acabant i se roa la parada de la Ciutat Meridiana, que és on hi ha la gent, hi ha onze mil persones viv!nt, i amb quinze minuts fins a la Pla<;:a de Catalunya, amb una parada a Sant Andreu Copltal, em penso que és, una altra a I'Arc del Triomf i una altra a Catalunya. Dones bé, aquesta línia, amb la nova línia qe TGV, si la línia del TGV que entra per Monteada s'empalma amb el sistema actual, a !Monteada, es pot convertir aquesta línia de rodalies en una línia de metro, facilment, perqué els metros es poden fer arribar des de !'interior de Barcelona cap amunt, cap a Sant Ardreu i cap amunt i, per tant, arribar a Torre Baró, Ciutat Meridiana, alió que han demanat¡ sempre i que ara, de fet, ja tenen, queja tenen, bé, tenen un metro regional, pero després poden tenir un metro, inclús fins a 1 Monteada, un metro, una línia de metro. 1 Aixó voldria dir, evidentment, fer passar les rodalies per un altre lloc o fer-Ies compatibles ' i aquesta arribada, per altra banda, del TGV des de Monteada, fins el cor de La Sagrera, amb el Nus de la Trinitat al cap de munt, i la P,la<;:a de les Glories a baix. i 8 �Barcelona és una ciutat que té la sort de ten ir ¡dos tú neis, peró no en té prou. Si fem una estació a La Sagrera, tan gran com la de Sants¡ o aproximadament, que ho sera, més gran si comptem tata, si comptem la suma, no sera! tan ampla, de llum, de secció, peró sí que comptant els metros quadrats útils sera més gran que l'estació de Sants, ens trobem que arriben a Sagrera sis línies, i en surten quatret. 1 aixó planteja el famós problema queja sabeu i les especulacions que s'han fet, de vegades, de fer la línia de parada del tren internacional d'alta velocitat, dones a darrera del Tibidabo, dones, en fi, i a d'altres poblacions d'aquest tipus, o bé la del poc senpat que és fer que un tren arribi fins aquí i 1 després retorni, pero en fi, etc. • 1 Es perfectament possible imaginar que hi ha d~es línies més, que estan ensorrades i que, a més, van fins a l'estació de Fran<;a. Per tarh, aquestes dues línies que ens falten, de moment ens porten fins a l'estació de Fran<;a, i després en tenim dues que surten del Morrot, en tenim dues que surten del Morrot i que empalmen amb el sistema general amb direcció a l'aeroport. amb direcció a Tarragona, amb direcció a Valencia i, per tant, ens "falta un cacho" com dirien . 1 hem de comen<;F~r a imaginar com aixo algun dia es pugui arreglar, perqué el día que aixo es pugui arr~glar vol dir que el tren d'alta velocitat, en comptes de tornar enrera, continua i que, a rnés, en comptes de no passar, passa per 1 l'aeroport, cosa absolutament basica perqué l'qeroport sigui un aeroport transoceanic. que nosaltres tinguem la gent de Montpellier. de Perpignan, de Valence venint a agafar l'avió 1 non stop a Nova York,és condició que tinguery,~ un avió non stop a Nova York. L'altre dia va estar Butros Galhi aquí i em va dir que venja de Madrid, que se n'anava a Nova York, peró em va dir: dormo aquí, peró dema me'n vaig a Madrid ; i li die: perqué?. Oh, perqué no hi ha non stop. Bé, jo em vaig enfadar, perqué normalment n'hi ha, en fi, dia sí i dia no, aquell dia n'hi havia hagut, peró cada dia, nq. Aixo és un punt negatiu d'una dimensió descomunal, que el Secretari General de I'ONl¡J per tornar de Barcelona a Nova York hagi hagut de dormir, sabent que dema ha de tornar a un altre aeroport i canviar, és un mal assumpte, molt mal assumpte, i l'única solució ~ aixo és que nosaltres siguem capa<;os de, el mateix que hem fet les rondes, a nivell micro de la ciutat, fer-ho amb el sistema general de comunicació inclos el ferrovíari, amb l'aero~ort de cara a convertir el mercat aquest en un mercat de quinze milions d'habitants que ~an a buscar !'avió per anar a Nova York sense parar, i el dia que tinguem aquestes con~exions, rapides i eficients. Aquest dia tenim el mercat, exactament igual com hem fet amp les rondes a nivell petit. Aixó és el que haurem de fer. 1 jo no prejutjo de quina form~. no sóc enginyer, en fi, i en aquest cas tamapoc sóc financer, vull dir, no estic parlant de costos ni de terminis, és un tema a enfocar amb una gran generositat de temps, pero absolutament seductor. 1 j i Parlem un moment del Delta del Lobregat. 61 16 d'abril es va signar el famós conveni multi-administracions i ja veieu al final qué passa, és que hi han dos espigons del port, dos grisos, un de tancat i un de més exterior, mé~ gruixut encara que més curt, que seria el 1 no u 1 La inversió d'aixo són entre 300 i 400.000 milions, una inversió molt important. No s'ha d'exagerar, la inversió que esta fent Argentar ~a a l'estació de Chamartín només, que és molt gran, és una mena d'operació com la de Lfi Sagrera, són 300 i escaig mil milions. Han creat una empresa nova, que es diu Duch, Desc¡urollo Urbanístico de Chamartín, S.A., pum, tres-cents mil milions, és a dir, de les tres operacions que Rente esta fent, en aquest cas per persona interposada, per Argentaría, a Maarid. De manera que no tinguem cap mena de complex en aquesta materia. Pero, en defihitiva, una inversió enormement important. 1 Barcelona, com esta, cuidant aquestes con~exions amb l'espai exterior, d'una forma política? Dones Barcelona el que ha fet ha sigut lluitar per la seva propia presencia i la presencia de la ciutats en !'Europa territorial q~e ha nascut amb el Tractat de la Unió. 9 �El Tractat de Maastricht diu que Europa són els estats, peró per primera vegada diu que hi ha regions i que hi ha ciutats. L'article 198. ¡1 que hi ha un Comité de Regions, que es diu de regions peró és de regions i cíutats. ~s ciar, s'hagués pogut interpretar que era només de regions i, per tant, Barcelona no ser-hi. Varem entrar-hi, de canto, absolutament de canto, perqué el Govern espanyol va dir: qé, són vint-i-un llocs que tenim, els pa"lsos grans en tenen vint-i-quatre, Espanya vint-i-unl els més petits en tenen dotze, com tenim disset autonomies, disset perles autonomies, tres pels ajuntaments i un per una diputacíó, em fa l'efecte, si no m' equivoco, i un deis tres¡ dones com Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que és un : sindicat, és una assocíació voluntaria de 60.000 poders locals europeus, dones que hi J,agi. L'alcalde de Madrid, perqué Madrid és Madrid i, em penso, que l'altre deu ser el! president de la Diputació Provincial de Guadalajara que és del PP, en fi, hi ha una! mica d'equilibri amb tot plegat. Per tant, Barcelona va entrar de pura casualitat i tanmateix va lluitar per aconseguir que al Comité de Regions hi estiguessin representades les ciutats de pie dret, bé, perqué la convicció nostra i em penso que la compartireu, és que com he dit al principi, si les ciutats d'Europa no funcionen, Europa no existirá 1 Hi ha d'haver un esquelet, hi ha d'haver estatJ, hi ha d'haver regions i nacionalitats, hi ha d'haver les cultures reconegudes, en aquesta! Europa tots hi hem de cabre. Peró d'una forma molt física, molt económica, molt socií31 també diría i molt material, Europa és sobretot un esquelet form at per aquestes taques que es veuen a la nit, suposo, des deis satél.lits que són les cíutats i Barcelona n'és( una, i vol ser-hi, i vol comptar a més el conjunt de les ciutats que volen ser-hi, i bé, aqiliesta batalla es va guanyar. No va ser facil, tates aquestes batalles no són agradables, com per aquells que són empresaris no ho són les batalles de les juntes quan s'han de fer canvis importants a !'empresa, o per aquells que són sindicalistes, a l'altra banda, o per aquells que són comerciants no ho són els canvis de marca o els canvis de clientela. 1 Es una batalla empipadora, difícil, ardua pJ ro es va guanyar i Barcelona, ara, esta representada al cor d'Europa i Catalunya també, perqué Barcelona s'ha presentat no amb la bandera del municipalisme antiregionalista ¡sinó el contrari, Barcelon ha dit: nosaltres som catalanistes i municipalistes. Barcelona ~a dit: nosaltres venim aquí contra el que moltes vegades m'han dit els meus propis sindicats, díguéssím, de poders locals, on hi ha molts que considerem que les regions no se''s ha d'atendre, que no, en fi, que el més important són els municípis i el de més no impqrta gens í, bé, jo sóc presídent d'un consell de munícipis i regions d'Europa, d'aquesta me~a de gran sindicat que us he dít, í per tant, defensa les dues i és que hi cree, eh? i no creb que sigui incompatible sinó al revés, sinó el contrari. 1 Cree que la for<;a de Catalunya són també les l eves ciutats i en particular Barcelona i, per tant, he actuat amb una total llibertat de consciencia . Per tant, aquí estem, estem ben representats en l'espai natural al qual podem pertanyer, pertanyem, í ten im una serie de projectes que ens hi connecten. Per tant, qui digui que Barcelona ha tocat sastre, s'equivoca. No ha tocat sostre. 1 si toca, el trehcarem. Moltes gracies. 10 U .l0505 ��Conferencia de l'Excrn. Sr. Alcal~e Dilluns 25.04.94. Cercle d'Econoiliia. "LA PRESeNCIA DE BARCELONA A EtJROPA" 1 EM PLAU PODER-ME ADRE~AR DE NOU A TOTS // / VO~eS, EN / AQUESTA TRIBUNA MOMENTS SIGNIFICATIUS NOSTRA DELS CIUTNr, PROJECTES DEL CERCLE 1 ECONOMIA .//~N DE LA HISToRIA:.· RECENT DE LA ¡ HE PARLAT AQU ~ DJ;:.LES INQUIETUDS I QUE ENS HAN C9MPROMeS I QUE ENS PERMeS ARRIBAR ON SOM. I DE POSADA AL DIA QUE DEL JOCS OLíMPICS DE 1992. POSAR BARCELONA: OSTRE ESFOR~ DE RENO- EL MOMENT DE,,.fER VALORE EL VACió HAN // VIVIM DE NOU UN MOMENT IMPORTANT PER A ÉS ALTRES V~ CULMINAR EN L'eXIT 1 I PERA FER-HO NECESSITEM ALTRA VEGADA EN JOC TOTAÍ LA NOSTRA CAPACITAT, TOTA LA NOSTRA COMPLICITAT. L'ESCENARI ÉS EUROPA HE TRIAT EXPRESSAMENT EL TEkA DE LA PRESeNCIA 1 DE BARCELONA A EUROPA, PERQUé EUROPA ÉS L'ESCENARI PRINCIPAL DEL FUTUR DE BARCELONA. 1 ��- VICEPRESIDeNCIA DEL COM!Te DE LES REGIONS . 1 - PARTICIPACió A LA COMIS$Ió BANGEMANN. -· ------· -- Nc aL LA NOSTRA TEORIA SOBRE EL P~PER DE LES CIUTATS EN A.. 'H'v~-0( A EL MóN DEL FUTUR ~ESTa IHiil8BAI T~ EUROPA -LA HISTo- 1 cLrt.P.-- RIA q EUROPEA ÉS LA BASE D'AQUESTA CONCEPCió- I ! GUANYANT ADEPTES ALS ESTATS UN]TS. (tJ. 0\..-Qt!l el ESTá , -1.\.'~>~ ·) l_:=--=--===- =--=--== ~~ =-~ .-- -~~~--·--· ~ NOSTRE eXIT EN L'ORGANI ~ ZACió DELS JOCS EL OLiM- ' PICS ENS HA PERMeS DIFONDRE AQUESTA IDEA I DEMOSTRARNE LA SEVA VIABILITAT. BARCELONA ESTa 1 OFERINT LA L~~-~A D • ALLo QUE LEs cruTATs PODEN FER. ··---··--····---+---~~--COMITE DE LES REGIONS HE 1 PARLAT EN ALTRES OCASIONS DE LA XARXA D'EURO- CIUTATS, COM A LOBBY DE LES C~UTATS EUROPEES PER ESTUDIAR EN SOLUCIONS . i COMú ELS SEUS PRO PLEMES I A PROPOSAR-NE i AVUI ÉS UN GRUP QUE j TREBALLA AMB NORMALI- TAT. CONEI XEN TAMBÉ LA IMPORTaNCf A QUE ATRIBUEIXO AL i FET QUE BARCELONA PRESIDEIXI DES DE 1992 EL DE MUNIC I PIS I REGIONS D'EUROPA . 3 CONSELL '\.>, cvl ZtL í.-1 cA.Q. J.<!¿ l4t7 �EL CMRE AGRUPA TOTS ELS PODERS LOCALS I REGIONALS DE TOT EL NOSTRE CONTINENT, I~CLOSOS ELS ANTICS PAi- ' COM VA DIR JAqQUES DELORS A BARCELO- SOS COMUNISTES. NA, EN UNA OCASió, EL CMRE I ECS PODERS LOCALS SóN EL CIMENT AMB 1 QUe S'HA ANAT CON$TRUINT LA UNITAT EU- ROPEA, DES DE L'ENDEMa DE LA SF¡GONA GUERRA MUNDIAL. _(APORTACió JORDI GARCIA-PETIT) COMISSIO BANGEMANN BARCELONA, EN PER MITJa DEL SEp ALCALDE, UN GRUP DE TREBALL DE LA UN~ó EUROPEA ÉS PRESENT SOBRE LES ANOMENADES AUTOPISTES DE LA COMJNICACió. LA COMISSió BANGEMANN, CONEGUDA PEL NOM DE QUI LA PRESIDEIX, EL COMISSARI DE TRAN$PORTS I COMUNICACióNS l DE LA COMISSió EUROPEA, TANTS ESTa toRMADA PER REPRESEN- DE LES EMPRESES EMISSORE' I DISTRIBUiDORES TELECOMUNICACIONS, AIXi COM 1 P~R ¡ DE CaRRECS PuBLICS QUE REPRESENTEM ELS USUARIS, ÉS A DlR, EL CIUTADa. l 1 COM A CIUTAT, ENS IMPORTA ESTAR EN AQUEST GRUP DE 1 TREBALL QUE HA D'UNIR LES TR~S GRANS TECNOLOGIES D'AQUEST SEGLE COM SóN LA TELEF1 NICA, LA TELEVISIVA I ' 4 1 �LA INFORMáT ICA. EN AQUESTA INTERVÉ EN COMISSió, DE BARCELONA L'A~CALDE 1 QUALITAT DE VICE-PRESIDENT DE HI XARXA LA 1 POLI S I DE PRESIDENT DEL ' COM A CMRE ~ REPRESENTANTS DELS USUARIS DE LES NOVES TELECOMUNICACIONS. ' 1 ¡ L'EXISTeNCIA D'UNA AUTOPIST4 INFORMATIVA NECESSITA DE DESTINS, QUE SóN LES CIUTATJ , DE LA MATEIXA MANERA 1 QUE HO SóN DE LES AUTOPISTES D, AUTOMoBILS. ELS DES- TAMBÉ LES ¡ TINS DE LES AUTOPISTES INFORMATIVES SóN CIUTATS, ENTESES COMA AGLOMEFACIONS D'ALTA DENSITAT D'USUARIS CONNECTATS A LES XARXES DE TELECOMUNICA- CIONS . EL CABLEJAT CIUTADá DE LES CIUTATp HA DE I DE CADA EMPRESA UN FER CONSUMIDOR DE CADA POTENCIAL, TOT CONVERTINT ELS APARELLS DE ELEVISió, ELS ORDINA- DORS NA PERSONALS I ELS FAX EN FONT DE RIQUESA INFORMATIVA I DE LLIBERTAT D'ELECCió. COM QUE VOSTe S SABEN, CABLE ÉS UN PROJ ECTE TENIM A LA RESERVA DES DE TIVES, CREACió MOLT ABANS DELS JOCS. SER, PROJECTE PIONER. 5 D'INICIA- PER TANT , UN �BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUtATS MÉS DENSES D'EUR0PA 1 I CAL APROFITAR AQUESTA DENSITAT URBANA PER A FER 1 MÉS RENDIBLES ELS NOUS SISTEME$ D'INFORMACió. LA DENSITAT TAMBÉ ÉS EL GR4N ACTIU DENSITAT URBANA I LA CAPACIT~T DE D'EUROPA, CONEIXEMENT LA PER SUPERFíCIE. HI SOBRE HA UN DEBATEN MARXA, 9 UE ÉS EL QUE SE N'ESTa DIENT ~ES PLE D'INTEReS, ECONOMIES D'AGLOME- RACió, MÉS IMPORTANTS AVUI QUJ LES ANOMENADES ECONOl MIES D'ESCALA. SE'N PARLARa A ~ARCELONA ELS DIES 22 l 1 I 23 DE JUNY EN UNES JORNADES ~ LES QUE ÉS L'ASSISTeNCIA D'UNS 150 ALCALDES I ¡ PRESES EUROPEES, ENCAP~ALADA PEL PREVISTA DIRIGENTS D'EM- AMB UNA PARTI F IPACió NORD-AMERICANA MINISTRE DE pESENVOLUPAMENT URBa, HENRY CISNEROS. BARCELONA TÉ COSES A DIR QUt NT A TEMES DE CARRER, i DE COTXES, DE CABLE, DE RECICLATGE. ARREU, A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, 1 SE'NS RECONE - X AQUESTA EXPERieNCIA I SE'NS TÉ COMA REFEReNCIA. AQUEST TEMA DE LES AUTOPISTE DE LA INFORMACió DE �VEGADES SEMBLA POC TANGIBLE I UNA ¡ MICA FUTURISTA. PERo ÉS UNA REALITAT IMMEDIATA I· UN DELS FRUITS DE BARC~LONA ¡ '92 I DE LES INSTAL.LACIONS SóN LES QUE VAN CALDRE i PER ALS JOCS OLíMPICS ' INFRASTRUCTURES QIDE TELEFoNICA JA HA 1 AVAN~ANT-SE CONSTRUiT A BARCELONA, 1 A LES NECESSITATS DELS PROPERS ANYS. LA PARTICIPACió DE BARCELONl, EN AQUEST PROJECTE DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACi t TÉ, A MÉS, UN HORITZó MOLT CONCRET: L'ANY LA CAPITALITAT !CULTURAL i1 2001 QUE BARCELONA HA GRAN PRIMERA COL.LABORACió OCASió PER A I S~L.LICITAT MO~TRAR LA DE CONNEXIó JNTRE LES D'EUROPA POT SER DE UNA CAPACITA'l' DE CIUTATS DEL CONTINENT EN TELECOMUNICACIONS. INDICADORS OPTIMISTES COM PODEN VEURE, BARCELO~A EST~ PARTICIPANT DE MANERA DECIDIDA EN EL DEBAT I IL GOVERN DELS INTERESSOS CERT DE LES CIUTATS EUROPEES, DES~NIM I UN GENUí LLUNY DEL VICTI~ISME CLIMA D'UN QUE DE VEGADES ES ¡ i DETECTA EN CERTS SECTORS I MIT1 ANS CREADORS A BARCELONA. 1 7r D'OPINió �ELS PATIDORS DE SEMPRE -EL$ QUI PRIMER DEIEN i QUE 1 NO ENS DONARIEN CAPA~OS ELS JOCS, bESPRÉS QUE NO SERíEM DE FER-HO BÉ, DESPRÉS ¡ QUE NO PODRíEM COMPLIR ~' ELS TERMINIS I FINALMENT ELS SABIA GREU QUE HAGUESSIN DURAT TAN POC- SóN ELS MATEIXO$ QUE ARA DIUEN QUE JA 1 TOT S'HA VOS TeS ACABAT SABEN I QUE PROU TORNE~ A ESTAR ! BÉ QUE NO COM SEMPRE. ÉS AIXí. 1 EN TOT CAS, S'ESTAN COMP~INT LES PREVISIONS DE SUPERACió DE LA RECESSió. BARCJ LONA JA VA ACABAR 1993 AMB UN PIB LOCAL POSITIU DE PIBS ESPANYO L I QUE ARA ENS CATAL~ ! 0,~8 o QUAN ENCARA ~, i EREN NEGATIUS. ARRIBEN DE TOTE ~ LES ELS I LES NOTiCIES INSTITUCIONS DE 1 REFEReNCIA SóN DE CLARA TENDeNqiA A LA RECUPERACió. (APORTACió DE JOAN CLOS) ELS INDICADORS EXPECTATIVES PER ECONbMICS QONFIRMEN A FER FRONT ALS NOUS LES NOSTRES REPTES DEL FUTUR DE BARCELONA. EN LA CONSTRUCC i ó, EL 1993 S'HA INICIAT UN 15'4 % MÉS D'HABITATGES QUE EL 92 I S N'HAN ACABAT TAMBÉ UN 10 % MÉS QUE L'ANY ANTERIOR. 8 �EL VOLUM D'EDIFICACió DE 1~93 1 HA ESTAT MÉS GRAN 1 RESPECTE ALS ANYS ANTERIORS, GESTió EN LA L'AJUNTAMENT, r EGUT TAMBÉ A LA MILLOR CONCESSió DE Lt iCeNCIES PER AMB OBRA AUTOHITZADA 1 PER PART DE VALOR DE 58.000 MILIONS DE PESSETES. 1 S'ESPERA QUE AQUEST 1994, D'OFICINES AUGMENTI EN UN 25 DEL ECONoMIC, CLIMA 4 CONTRACTACió D'ESPAIS ~ , DEGUT A LA A LA GRAN OFERTA I MILLORA ALS PREUS ACCESSIBLES. ES DE CONFIRMA TAMBÉ L'AUGMEN1 DE L'ESPECIALITZACió L'ESTRUCTURA INDUSTRIAL DE LA CIUTAT EN ELS SEC- TORS D'ACTIVITATS D'ALTA DEMANDA. BARCELONA , COM BÉ SABEN VOSTeS, CONTINUA SENT LA 1 PRIMERA CIUTAT INDUSTRIAL D'ESPANYA, AMB MÉS POBLACió INDUSTRIAL OCUPADA QUE EL BAIX ILLOBREGAT I QUE L'AREA METROPOLITANA. ENS CONVÉ QUE HO CONTINUi SENT I CADA COP MÉS ESPECIALITZADA EN ELS I ~ECTORS DE DEMANDA ALTA AIXo NO ÉS CONTRADICTOR! AMB LA SEVA VOCACió CADA COP TAMBÉ MÉS DESENVOLUPADA DE CIUTAT DE SERVEIS I DE NEGOCIS, AMB LA TRANSFORMACió jDELS SECTORS ECONoMICS DE LA CIUTAT QUE GENEREN MÉS 0 9 UPACió CAP ALS SERVEIS A LES EMPRESE S . 9 �AQUESTS DIES THE ECONOMIST HA PUBLICAT ANUNCIS ! LA DE . UNIVERSITAT DE XICAGO -QUE ¡ TE QUATRE PREMIS NOBEL D'ECONOMIA ENTRE ELS 1 SEUS i PROFESSORS- ANUNCIANT 1 L'OBERTURA DE LA SEVA SEU EURO t EA A BARCELONA. NO SERa POSI A L'úNICA ESCOLA DE NEGOCIS AMERICANA SE ~ BARCELONA LA SEVA EUROPEA. S'HO QUE ESTá PLANTEJANT TAMBÉ LA CALIFORNIA STATE UNIVERSITY. UNA DE LES NOTiCIES POSIT IVES DE LES DARRERES SETMANES TORNA A SER L'AUGMENT !DE LA MATRICULACió COTXES, TENDeNCIA JA DETECTA ~A ABANS DE LA DE DECISió 1 DEL GOVERN D'AFAVORIR LA RENOVACió DEL PARC AUTOMOBILíSTIC PRIMANT LA qE 1 RETIRADA COTXES VELLS DE LA CIRCULACió . EN AQUEST MATEIX CAMP, HA UNA ,NOTiCIA POSITIVA TAMBÉ ESTAT L'AUGMENT DE LES EXPORTACIONS DE LA TRIA AUXILIAR DE L'AUTOMbBIL. SECTOR HA TINGUT UNA MILLORA 4'8 % RESPECTE A 1992, D~ DURANT 1993, INDúSAQUEST LES EXPORTACIONS D'UN BÉ QlE AMB UN DESCENS DEL VOLUM D'ACTI VI TAT DE -14'4 %. PER 1994 ES MANTENEN ELS srqNES DE RECUPERACió, EN lC �BONA PART PER LA MILLORA DEL CANVI DE LA PESSETA I ES PREVED QUE ES MANTINGUI DE L'AL~A ~ EXPORTADORA. AL 1 PARC PROVEiDORS DE LA ZONA FRAN1 !A S' HI INSTAL. LARá UNA EMPRESA DE CARCASSES I COMPONE*TS DE SEIENTS DE COTXE 1 QUE CREARá 480 LLOCS DE TREBALt. EL PLA DELTA (APORTACió DE JOSEP A. ACEBILLQ)_ LES PERSPECTIVES DE FUTUR D, AMB MÉS, ENTRE LA CIUTAT COMPTEN, A NOUS INSTRUMENTS D']MPULS I DE PROJECCió, ELS QUALS DESTACA EL PU DELTA DEL LLOBREGAT, QUE VáREM SIGNAR FA NOU DIES A IL'AJUNTAMENT DEL PRAT. PLA DELTA, EL CUSSió A EFEC'I'ES D '' INVERSió I D'AQUESTA INVERSió EN li'ECONOMIA, DE REPER- ÉS COM UNS 1 1 ALTRES JOCS OLíMPICS. ÉS EL PROJECTE DE CONVERTIR !BARCELONA EN LA SUD D'EUROPA , NIA, QUE 1 EN EL CENTRE Loq iSTIC DE LA MEDITERRá- AMB UNA INVERSió DE ÉS PORTA LA MEITAT DE LA 400. ~ 00 INVER~Ió 11 MILIONS DE PESSETES OLíMPICA, AMB UN �IMPACTE 2008, ECONoMIC D'1 BILió DE l PESSETES FINS A LA GENERACió DIRECTA INDIRECTA DE L'ANY 100.000 LLOCS DE TREBALL EN EL MATEIX fERíODE I UNS BENEFICIS EN INGRESSOS FISCALS PER Al L'ESTAT ESTIMATS EN 1 280.000 MILIONS. EL PLA DELTA ÉS UN GRAN INStRUMENT DE DESENVOLUPAMENT ESTRATeGIC DE BARCELONA CRUCIAL PER Q~E ARRIBA EN UN MOMENT A PODER CONVERTII . LA NOSTRA áREA EN 1 PORTA D' ENTRADA A EUROPA DELS PRODUCTES DELS ASiáTICS -MERCATS EN UNA AL~A ~ONTíNUA LA MERCATS EN ELS DARRERS l ANYS-, APROFITANT L'AVANTATGE ;IQUE LA RUTA MEDITERRá' PEL CANAL DE SUEZ TÉ EN R~LACió A LA RUTA ATLáN- NIA 1 TICA QUE ARRIBA A ROTTERDAM I 1LS PORTS ALEMANYS. 1 MAI BARCELONA ASSOLIR AQUEST HAVIA ESTAT ,TAN A OBJECTIU. PROP DE MA ] HAVíEM DISPOSAT PODER D'UN 1 PROJECTE DE TAN GRAN ABASTEN EL QUAL S'HAN COMPROMeS ALHORA L'ESTAT, i LA GENERALITÁT I ELS PODERS LOCALS DEL TERRITORI . EL PLA LOGíSTIC PERSONES, NIFICARá DELTA CONVERTIRá I~ ZONA D'ARRIBADA I DISTRIBqCió DE EN UN CENTRE MERCADERIES I EN UNA PORTA D'ENTRJDA A EUROPA. AIXó SIGLA POTENCIACió D'EMRRESES 1 1~ D'IMPORTACió / �EXPORTACió I DE DISTRIBUCió i i LA POTENCIACió DEL PORT. EL PO~T DE BARCELONA JA S'HA EN ELS DARRERS ANYS, CONVERTIT EL PRIMER DEL M~DITERRANI EN GENERAL -NO PAS EN "GRANELS", DAVANT DE MARSELLA, EN CáRREGA ¡EN QUe ÉS EL SETe- PER AMB UN ~UGMENT IMPORTANT DEL ! i TRáNSIT DE MERCADERIES QUE GENEREN ACTIVITAT í ECONo- MICA I LLOCS DE TREBALL. EL PORT HA MILLORAT LA GEStió I HA REDUiT DIES EL TERMINI DE DESPATX DE qoNTENIDORS, N'OCUPAVA 7/9. A 1/3 QUE ABANS 1 ÉS UNA ESTRAT$GIA DE QUALITAT QUE JA HA DONA'l' RESULTATS. EL PORT Ed BENEFICIARá TAMBÉ DE LA NOVA LíNIA DE TREN EXCLUSIVl PER A MERCADERIES QUE EL CONNECTARá AMB LA XARXA PRINCIPAL A CASTELLBISBAL. 1 A L'EVOLUCió DE L'AEROPORT DUJ ANT L'ANY 1993 OFEREIX i MÉS EL RESULTAT EXTRAORDI~ARI DE L'AUGMENT DEL i NOMBRE DE VIATGERS INTERNACION~LS, GRáCIES A LA LIBERALITZACió AeRIA I MALGRAT LA POLíTICA D'IBERIA DE CONCENTRAR VOLS A MADRID. L 1 AUGMENT DELS PASSATGERS TRaNSIT SIGNIFICA LA CONSOLIDACió DE L'AEROPORT EN S FUNCIONS DE NEXE DE 13 �1 COMUNICACIONS TERCERA PISTA, I PLANTEJA NOVE$ NECESSITATS ! t NOUS HANGARS COM SERVEIS A LES UNA COMPA- NYIES AéRIES. LA UNió EUROPEA, LíNIA S~TMANES, FA UNES HA ESCOLLIT LA 1 MADRID-BARCELONA-FRAN~A D'ALTA VELOCITAT ENTRE 1 l ENTRE ELS DEU PROJECTES PRIORÍTARIS DELS PERS. AQUESTS PROJECTES HAN RESISTIT ANYS LES PRO- MESURES D'AUSTERITAT QUE HAN FET DESCARTAR L'EMISSió DE DEUTE PúBLIC PER FINAN~AR LES GRANS ~BRES D'INFRASTRUCTURA. EN LA RELACió TREN-TRANSPOR , BARCELONA ES CONFI- GURA COMA NUCLI MÉS IMPORTANT \D'ESPANYA EN LA FUTURA ¡ XARXA TIME (TRENS EXPRESSOS i D~ MERCADERIES INTERNA- ' 1 CIONALS). CIPAL PE~ BARCELONA COM A PRIN- OPERATIV~ EN EL TRANSPORT RaPID RENFE HA APOSTAT EIX DE LA SEVA DE MERCADERIES. 1 i 1 EN EL 'rRANSPORT INTERNACION4L, ES TRACTA DE POTENCIAR EL PAPER DE BARCELONA CdM A CENTRE PORTUARI, 1 INDUSTRIAL I DE DISTRIBUCió, EL MÉS IMPORTANT QUE HA D'ARRIBAR A DEL SUD D' 1 UROPA. ÉS EL SER NOSTRE OBJECTIU ESTRATéGIC DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. 1 LA CIUTAT PROMOU AQUEST R~FOR~AMENT i 1 DE LA SEVA �INVERSió EN MARXA DE 3.000 MitiONS, SóN DE REFORMES DEL PALAU DE PER A LA DELS QUALS 1 ~ONGRESSOS CONSTRUCCió DE LA NOVA áREA I LA DE 500 RESTA PEDROSA, L'ANOMENAT MONTJUiC-2. LA PROJECCió DIMENSió EUROPEA DE Bt RCELONA TÉ UNIVERSITaRIA. TAMBÉ UNA TOTE$ LES UNIVERSITATS HAN FET UN ESFOR~ DE RENOVACió, DÉ PROJECCió DE FUTUR I DE PARTICIPACió EN EL NOU PROJECTE DE LA CIUTA'I'. - LA NAL UPC HA CONSTRUiT UN CÁMPUS NORD DE LA DIAGOSIMBOLITZAT EN L'EDI ~ ICI NEXUS QUE SERá EL ' MÉS IMPORTANT CENTRE D'INTEL.LIGeNCIA ARTIFICAL. 1 - LA UNIVERSITAT DE BARCELONA TRASLLADA LA SEVA DIVISió DE CieNCIES DE LA \SALUT A L'áREA OLíMPICA DE LA VALL D'HEBRON GEOGRAFIA ~ LA SEVA l ~VAL, I HISToRIA AL FACULTA'I' DE A PROP DELS AR- XIUS, LES BIBLIOTEQUES I EL PATRIMONI HISTbRIC I ARTíSTI C DE LA CIUTAT. - LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA HA TRIAT EL HISToRie DE LA CIUTAT COM ~L CENTRE SEU PROPI CAMPUS. 1 - LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE BARCELONA SOLIDAT EL SEU CAMPUS DE BELLATERRA I HA 1 HA CONREFER- MAT I~ SEVA VOCACió CIUTAdANA I METROPOLITANA. 161 �EL RELLAN~AMENT POTENT DE LA VOCACió UNIVERSITaRIA 1 DE BARCELONA TÉ EFECTES EXTERJORS DE REFOR~AMENT DE 1 LA SEVA CAPACITAT TECONOLóGICA t ECONóMICA I CULTURAL, l PERo TÉ TAMBÉ EFECTES INTERNS bE QUALITAT CIUTADANA. ELS GRANS PROJECTES EN MARXA BARCELONA DURA, TÉ EN MARXA PROJif' CTES DE GRAN ENVERGA- COMA CONSEQÜeNCIA DE L 1IMPULS DEL '92. ALGUNS D'AQUESTS PROJECTES URBANS PRODUIRAN EN POCS ANYS TRANSFOP~CIONS EQUIVALENTS A ~ES DEL '92: - PLA~A 1 DE LES ARTS AMB ' L'AUDITORI, NACIONAL, VEiNATGE EL TEATRE L'ARXIU DE ILA CORONA D'ARAGó I EL DEL CENTRE 1 COMERCIAL BARCELONA- GLoRIES. - ACABAMENT DEL PASSEiq MARíTIM A LA BARCELO! NETA. - CONTINUACió DEL PROJE d TE DEL PORT VELL, L'ACABAMENT DEL CENTR~ COMERCIAL AMB MAREMAGNUM \ AL PASAREL.LA DES DE LA MOLL D'ESPANYA I RAMBLA. - AREA DE NOVA CENTRALI~AT DE LA - CONSTRUCCió DE L'aREI MONTJUiC-2 DE LA FIRA PLA~A A PEDROSA. - CONSTRUCCió DE LA 1 LíN ~ A 17 2 DE METRO. CERDa. �1 - ACABAMENT DE LA DIAGONAL AMB LES OPERACIONS 1 DIAGONAL-POBLENou, DIAGONAL-MAR, PARc BIOMe- orc r zoo MARi. - ESTACIONS DEL 1 TAV I [ RENFE DE LA SAGRERA I 1 PARC ALLARGAT DE SANT IANDREU. 1 TOT AIXo, SENSE OBLIDAR L'AtENCió QUE CAL DEDICAR, I QUE SEGUIN DEDICANT, TviOLTES VEGADES A LA PETITA OBRA, AQUELLA QUE INCIDE IX MOLT IDIRECTAMENT 1 QUALITAT DE VIDA ALS BARRIS. BEN AVIAT OBRES DE PAVIMENTACió DEL C. PACió DELS CONERCIANTS, SOBRE LA COMEN~ARAN LES FERRAN, AMB LA PARTICI- EN En QUE FORMA PART i D'UNA i RENOVACió PROGRESSIVA PERo IM~ARABLE DE LA RANBLA I 1 ELS CARRERS ADJACENTS. HORITZO CULTURAL 2001 .(APORTACió JOAQUIM DE NADAL)_ HI HA ENCARA ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES 1 i CULTURALS PECTIVA QUE PRENEN UN RENOV~T INTEReS EN LA PERS1' DE LA CAPITALITAT EURqPEA DE L'ANY 2001 QUE 1 BARCELONA ASPIRA A EXERCIR. �FRANCESOS, AMERICANS, JAPONEpOS, ALEMANYS I BRITá- NICS. HI MOLT HA FET MOLT EL GRAN SPOf OLíMPIC, PERo HI FA ! TAMBÉ EL PRESTIGI DE LA f iUTAT I HI HA DE FER ENCARA MÉS LA SEVA l OFERTA ¡ CULTURAL. LA CAPITAL 1 CULTURAL DEL 2001 ÉS UNA FITA DECISIVA. BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE NO ELS VOLDRIA CANSAR. LES CONCLUSIONS DEL QUE ELS 1 HE ANAT DIENT FINS ARA EM SEMBLA QUE SóN EVIDENTS: BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE. ESTEM CIUTAT, SEGLE. EL DEL EN LA SEGONA FASE DE ILA TRASFORMACió DE LA QUE ENS SITUA EN LA PERSPECTIVA DEL CANVI DE AQUEST '92. D'APROFITAR LA ESFOR~ ¡ D'ARA ÉS !TAN O MÉS DECISIU ¡ S'HA DE VEURE FOR~A cdMLA 1 CIUTAT ÉS QUE CAPA~ 1 D'AQUEST ESDEVENIMENT EXTRAORDI1 NARI QUE VA SER ELS JOCS OLíMP ~ CS DE 1992. í BARCELONA NO HA TOCAT SOST~E SI TOTS ELS BARCEL01 NIS COMPARTIM UNA IDEA FONAMEN':dAL: BARCELONA ÉS CAPA~ 1 20 �1 DE MARCAR-SE NOUS OBJECTIUS I D'ASSOLIR-LOS . PERMETIN-ME QUE ACABI PARLANT D'EUROPA. HEM DE SER ¡ A EUROPA. EMPRESARIS, HEM DE SER-HI EN TOTS ELS SENTITS, ELS ELS PROFESSIONALS ! I, COMA NOVETAT ESPE- CIAL, ELS GOVERNANTS. DES 155.000 DEL COMITé DE LES REGIGNS S'HAN DE DISTRIBUiR MILIONS 1 D'ECUS DE FOijS ESTRUCTURALS ENTRE ¡ 1994 I 1999, EL 60 % DELS QUALS SóN PER A ESPANYA. NO ENS HA DE COSTAR ANAR A BRUSEL ~ LES DE SORPRENDRE HAVER - HI DE SER ~ANT. LA UNió EUROPEA , SOVINT, NO ENS HA ÉS LA CAPITAL DE EL NOSTRE NOQ I MÉS GRAN MARC POLí - TIC DE CONVIVeNCIA. 1 EL FUTUR DE BARCELONA TAMBÉ WASSA PER BRUSEL.LES, 1 PERQUé EL PRESENT DE BARCELONA ;JA ÉS EUROPA. i MOLTES GRaCI ES . 21 �,.. ~ r- o)> r- o m ~ ·;' g¡ )> ::D om r oz 1~ )> S j ·- <- '' r~ r- .,""':.;_·~-:-· ) -..,. .___ jJ r ~ ---=:; """(> - r~ ~ ·ij' 6' ~~ e• e ~ - '1: ~ -~~ ,.,.::¡ • «:V o)> ? m -.5- ~ ~ ..,.- ~~ J e- r- o 1~ OJ )> l ::D om r ~ ·;.._J d o z )> �! L'ALCALDE DE BARCELONA L'ALCALDE DE BARCELONA ~· ÑiiMI~ ~ 11· o• o 6~.010 M rl-;- 'A ,_/../ _.._.-- ~ R·~il·IIO k-¡' t <r·ot• ,...:- 1~ tf 4 ':: L~•· ¡ 14 .D()t) .. ~f{ ,T\1 ·ODb "'L 4b· IdO M_ 1r7q: ,¡ a~: l~A ~ ~·)( ~· 1..r1». CdP !.f t.. /AAA,( b ·· c. :.. f':."' ""'-- L • ~ ~-,q.l/i) t· oc>D · \)~¡) JJ tAM• ~ e: '2 ~ l ' /,.' ~ ~ ()A' 1'."' ., ~~de Jl-11("} ~H. (~ ~ JIA~A ~ fxp 1536 · Exp 1536 · IMPAIEMT"A MUNICIPAL ~ xwl-J ~ !-~f· ~~ 14~ IMPREMTA MIJ!NIC:U'AL pr•r.;p ,· �,.. > ,.. o > ,.. e m > :a o ,..m o z )o �(Aportació Joan CLOS ) TAXA GENERAL D'ATUR REGISTRAT Fins al 31/12/93, abans de les darreres mesures del govern i dels primers simptomes de reactivació. Espanya 17,5 Catalunya 13,9 % Barcelona ciutat 11,9 ~ o Comunitat Europea 10,5 ~ ~ o . 'J Missatge: o \JL\}~t \ Grf ) Barcelona, la més próxima a la mitjana comunitaria ¡. Pero no podem sentir-nos satisfets. El mercat de treball es traba en el cor de la nostra preocupació i, la per tant, de nostra política. VISITANTS I PERNOCTACIONS A BARCtLONA Visitants El 93 amb prop de 2.500.000 supera el 92. Pernoctac i ons El 93, com el 92, per sobre dels 4.000.000. Missatge: Barcelona ha resistit bé la recessió del 1993. 1 �Des del mesures un 50% 90, per la organitzatives, l'estructura introducció simplificació i augment de la PROMOCió INTERNACIONAL DE BARCELbNA Estable (permanent) . Específica (sectors escollits). Concentrada (cofinanQament). NEW PROJJ0'S 20 empreses CENTRE LOGISTIC 35 ernpreses Port Aeroport CZF MERCA BARNA CENTRE UNIVERSITARI 5 universitat 3 Escales de negoci TURISTICA Consorci de Turisrne Cambra de Comer9 Ajuntament Sector turístic Inversió anual prevista: 400 rnilions públics i 4QO rnilions privats DISSENY lQ Escales o centres de disseny. 3 de informatització en un 400 %. 7 de �1.000 Hectarees. 500.000 Milions a Barcelona. 400.000 amb Pla Delta de fora Barcelona. Missatge : Barcelona té qualitat, quantitat i bon preu. La qualitat com a gran diferencial de Barcelona. La funcionalitat del sistema de mobilitat. Bon preu, per sota de Madrid. Competitivitat en termes europeus expressada en la fórmula: Qualitat mitjana per sobre preu mitja. 4 �Aiuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet Tecnic de Programació -rAXA D;ATUR REGISTRAT Mitjana a~mal ··-- --·~- -- ---· --i--------- -··--- 20 ¡-- ~-"*-------- ~ --............. 1 18 ~-- • -------~- ---- ··-·-· ' ·-----..--..,_______ 1 ' [_ ... ~-~~-./ 14 ~- 12 1 r-- r 1 JO 1 - --- rr- - - - - - - . -- - 8 - 6 I__L _____ 1986 -- - __..1_____ _ _ _ _ _ _¡ _____ _ l_ ---- 1987 1988 • Bar..:~ lona __..._._ Espanya 1990 1989 1991 --+-t Cata 1unya ----1· Comunitat Europea 1 ---.L.--~---~- 1992 1993 Ciutat, 6, 1r. 08002 Barcelona Tel 402 70 18 Fax 402 76 91 �Ajuntament de Barcelona Alca!dia Gabinet Técnic de Programació TA>CA D'ATUR REGISTRAT 19 18 - 13 12 ..1 11 ~ 1993 1992 -• _ Barcelona -+- Catalunya __..,_ . . Espanya --G Comunitat Europea Ciutat. 6, 1r. 08002 Barcelona Tel. 402 70 18 Fax 402 76 91 ��(aportació Jordi GARCIA-PETIT) COMITé DE LES REGIONS 189 membres titulars La representació 189 suplents. 1 de la diversitat territorial d'Europa present per primera vegada a les institucions comunitaries . Tessalonica i Oporto, Lancashire i Bolzano. Barcelona i Rotterdam, Tippperary i Corsega, Copenhague i Luxemburg, Catalunya i Baviera, El Comité de les Regions es va constituir el 9 de mar9, en una sessió solemne amb la participació de les Brussel.les, ~·-·-····--~.. . . . . .--*-·--·-· presidéncies del Parlament Europeu, del Consell de Ministres i de la Comissió Europea. L'alternan9a, ..,.,_____..----··----- una practica habitual a les institucions europees, . va permetre dotar la presidénci~ del Comité de les Regions d'una reEresentació _ satisfactoria ~ a diversitat dins la·· diversitat territorial i política d'Europa. 1 a �Fins al 1996 presidiré el Comité de les Regions e l president Languedoc-Roselló i en seré Primer Vice-president l'Alcalde de de Barcelona . ________l'any _ El 1996, \..,..... en que es -· - --presidira Maastricht, . nego~iaré la revisió d~de !'Alcalde de Barcelona i en sera Primer ----------------~- Vice-president el president de Languedoc-Roselló. ~ ·----·-------------r----un l________ , membre per país --mb___ - --·rang amb el de ·---- -- · 8 comissions (la número 3, Transport i Xarxa de Comunicacions per r. ~ a Espanya) , ,~..~ U.Jl..M ft t.-¡ 9 f~ j, rtv ! IJ'W-f, 4,. (1Lv{;_.J; ' cJ ~lt-L-t , il!. UA,''-l f¡ 4 Sub-comissions, i, l'Assemblea Plenaria, que es reunira 4 vegades l'any en sessió ordinaria , asseguren un funcionament agil i una representació equilibrada de la diversitat. El Comité de les Regions té per S'haura de ~ ndavant feina i responsabilitat. pronunciar obligatbriament sobre totes les materies ¡ que afectin territorialment a Europa. Sobre la selecció i distribució dels fons estructurals, en primer lloc . ·\ l G-~ .00:-:il:on-s d'ECU per al per:ode 1994-1999, \ pessetes. 2 2 4,3 bilions de ) �' • 1 ::. St·t-' r'l 4o- 4o·· 1Ñ A r\ ., Dels Fons Estructurals, 1993: ...; ¡ també , ""' ~n toquen a Barcelona, de 1990 a ( 1' 1 9.170 M. de Ptes. l. Feder Barcelona ......•.•. ....... •.. 7 .373 M. de Ptes. Rest a AMB . ........•.. .. . ... ~ · . ' . . . . . . .... . . . ..... .... . .. ... . .. , " 2 . Programes Comunitaris Barcelona Resta AMB "' . . . . . . . . .. . . . . . . . . . " ' . 1.7 98 M. de Ptes. 637 M. de Ptes. 111 M. de Ptes. 526 M. de Ptes. 3. Fons Social Europeu ......... .. . 1.090 M. de Ptes . Barcelona . . . Resta AMB \ , .............. . . . , .. . . . . . . . . . . ..... .. . . .. ,¡, ,• • no consta 1.090 M. de Ptes. Inversió total en l'área: \ PEDER ..•..• 9.170 M. de Ptes. Programes .. 637 M. de Ptes. 1 ¡ 090 M. de Ptes . FSE TOTAL 19.879 M. de Ptes . t El Comité propia per als de les Regions també !es pronunciará per iniciativa sobre materies d'interes general i especialment sensibles ens territorials. Ja estan previstos l'ampliac i ó de la Unió i sobre l ~ subsidiarietat . ' d i ctámens sobre �Els dies 17 i 18 de maig se ~ an ja examinats 12 dict~mens preceptius pel p lenari, des de la xarxa transeuropea en el sector de l'energia fins al LLibre Verd sobre l'accés dels consumidors a la justícia, prioritaris a més d'un debat d'orientació sobre els de la construcció ~uropea, objectius amb la participació de Jacques De lors . La conclusió és evident: al Com t t~ de les Regions , s'hi havia de ser, i Barcelona hi és i arnb ella Catalunya. (" w vvVtG ) cJ~1Q_ l ~~\A~;~ ~ ywl}VJ(f_ �' �(aportaci ó J.A. ACEBILLO) FIRA-PEDROSA S'esta construint una primera fase de ampliar-se fins a 100.000 m2. ' 55.000 m2, que podria Avui, la Fira té a Montjuic 38.590 m2 ¡ Les obres d'aquesta primera fas~ s'acabaran el primer del 95. trimestre Es necessari que un Metro lleuger connecti amb l'aeroport i Montjuic. ---- 1 amb 1 EL BESoS (sense diapositives) No té les mateixes característi~ues que el Delta del pero és fonamental per a articul~r el Barcelones. LLobregat, La mare del riu ha de tractar-se intensament, alliberant-la de l'alta tensió i, a més, utilitzant-hi tecniques hidrauliques avanyades que garanteixin aigua neta i útil per a usos lúdics. ' 1 El viari del marge esquerre ha d'acomodar-se als interessos de i , alhora, ha de servir Santa Coloma de Gramanet i Sant Adria, 1 de distribuidor metropolita. En l'espai compres entre Sant Andria i el carrer Prim s'ha construir una gran plataforma guanyada al mar per assegurar futur de les instal.lacions energetiques i de servei. de el S'esta estudiant la possibilita~ de construir la plataforma amb escombreries i residus reciqlats. L'objectiu és triple: assegurar espai a fi que, en ~1 futur, es puguin ampliar les instal.lacions energetiques, f~r-ho amb un sistema ecologic i disposar de més espai per millorar els nous equipaments costaners . A Barcelona guanyar terreny al ¡mar 1 Sant Pau de Mar, ... ) . ve de lluny (Barceloneta, LA SAGRERA-SANT ANDREU Es un projecte de gran escala. Més de 200 hectarees, méE de 1 milió de m2 d'usos �industrialsjterciarisjresidencials, més de 24 hectarees de verd. Tot i així, ferroviari. el més important per al futur és el sistema Es construira una nova estació, que es defineix des comen9ament coro un centre internacional de primer ordre i estara format per: del que * * Una plataforma per a trens d'Alta Velocitat . Una plataforma per a trens d'ample espanyol (rodalies i regionals ) . * Una estació d'autobusos. * Una connexió amb el Metro (Metro lleuger) . * Un sistema viari que connectara amb les vies urbanes (Rondes), així com una graella de taxis. Per6, tot el sistema (que hauria d'estar llest per al 2.000) ha de garantir la possibilitat de millorar la pr6pia xarxa en el futur. 1 La possibilitat d'una nova línia de la costa, des de Montgat a la Sagrera, pel centre de Badalona, Llefia i el Bon Pastor, l'entrada dels trens de Vic i de Manresa-Terrassa per Monteada, i, per tant, la possibilitat d'alliberar els túnels ferroviaris de Meridiana per a u s de Metro :(Renfe-Meridiana, Trinitat, el Baró de Viver, Ciutat Meridiana i Monteada) i la possibilitat de connectar un nou sistema amb els túnels de "La Pera" fins a l'estació de Franya, són opcions que no es podran realitzar immediatament pero que no s'han de impedir per dema . En virtut del Conveni de col.laboració entre Barcelona i Perpinya, s'esta definint amb la nostra col.laborac i ó un projecte d'estació d'Alta Velocitat per a Perpinya. El darrer trimestre del 94 volem presentar conjuntament els projectes de les dues estacions. El Delta del Llobregat El 16 d'abril passat es va procedir a la signatura del Conveni institucional per a la realització de les obres de transformació de l'ambit del Delta del Llobregat. Es preveu una invers1o de 400 mil milions de pessetes a carrec fonamentalment de l'Estat i, en una petita part, de la Generalitat. També signen el Conveni les Admin~stracions Locals (Barcelona, El Prat de Llobregat, MMAMB, i Conse11 Comarcal del Baix Llobregat). ¡ Les intervencions previstes són: �.IJ ¡. , J.'-.J...:.IU'LV.i..,,fl,J...ol IJ•.fl. : ~.. A.Yl~X 1 ACTUACIONES DE INFRAESTRUCTURAS EN EL DELTA DEL LLOBREGAT: PROPUESTA DEL M.O.P.T. e . 1 1 ! 1 e PROPUESTA DE INVERSIONES DEL M.O.P.T. EN El DELTA DEL UOBREGAT 1 1 En millone's de pesetas-1993 RED VIARIA 2 Pata Sur (Proyecto en redacción} ~ . 1 1 • ~ t e e • t Prolongación Autovía Baix Uobregat hasta Pata Sur 12.000 ••. 6 .000 5 .000 •••• J • l ¡ REO FERROVIARIA 68.000 ' Doble vía Papioi-Puerto (Proyecto en red 4cción} Terminal intermodal Puerto y Z.A.L . . . . . . .... . 23 000 . .. _ . .. . . 5 .000 28.000 PUERTO Ampliación Puerto (Plan Director del Puer to) 63.000 45.000 Z.A.L. { 1• y 2• fase, incluye invers1ón priwada) l 108.000 1 AEROPUERTO (AENAJ 60.000 45.000 2" pista, ampliación de terminal, campos :de vuelo y navegacrón aérea Desarrol lo de "lado nerra" (incluye inversión privada) • _ . _ . _ _ . __ . centro de cargas • zona modular • ciudad aeroportuaria 105.000 DESVIO DEL R!O Y RECUPERACION AMBIEN,TAL i Desvío del rio (Proyecto en redacción) 8 .000 Acondicionamientos . . . . . . •. _ • • • _ .. . . _ . _ . _ . _•. _ . Ot ras acc1ones: Plan de Saneamiento y Defensa de costas 3 1 • e e • 3 5 .000 C onexión Aeropuerto-Puerto 1 e ... 1 . . . . . . . . . . . . . . .. ... .. _ .. ___ . _ _ 1 0.000 Primer tramo Autovía Baix Uobregat (según Proyecto) •. Conexión Pata Sur-Puerto . .. t r. • t 27 2 .000 - - .. - - .•...... ·. ' .. 5.000 15.000 TOTAL INVERSION M.O.P.T. 4 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • _ ••••• 324.000 .1 . Lu'inver5iones previatas en infraestructura. que 1on dompetencia del M. O.P. T. se han obtenido de óistintu fuentes que. a su vez. utilizan una evaluación de proyecto• en distinto nivel de definición. 2. Incluye expropiaciones. 3. Por lo que se refit~re a la po•ible participación del M.O.f T. en loo Proyectos de Depurac ión y Recarga da/ Aculfero en ei Bajo Llobregat la inclución de tal actuación an el ADL 3/199jl de 26 do febrero hace pocible llegar a acuerdo• de cofinanciación entre las. Admínistracionu implicadu, por lo que dobo,á acordarce mediante la firma de un Protocolo de colaboración las fórmulas de participación de la• misma&. Í 1 4. Incluyo inversión privada en la Z.A.l. del Puerto y en olol dcearrollo "lado tierra" del Aeropuerto . Directrices Planear11iento Infraestructuras DELTA DEL LLOBREGAT �(aportació de Joaquim de Nadal) EQUIPAMENTS CULTURALS EN CONSTRUCCIO Diapositives ' 1. Museu Picasso. 2. Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. 3. Teatre Nacional. 4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 5. Auditori. 6. Mercat de les Flors. 7. Convent dels Angels. 8. Arxiu Corona d'Aragó. 9. Lliure. Palau de l'Agricultur4. 10. Palau Nacional. 11. Casa de l'Ardiaca. �(Veure annex XX "Propuesta d'inversiones del MOPT en el Delta del Llobregat en M. de Ptas-1993) Una vegada realitzades aquestes actuacions, el sector del Llobregat esta cridat a ser el pol d'intercanvi de mercaderies i transport més important del sud d'Europa. A la vista d'aquestes inversions, és evident que la majar part de les energies de les Administracions Locals hauran d'anar dirigides al tractament dels espais que quedaran lliures entre els sistemes infrastructurals previstos. Des d'aquest punt de vista, controlar l'impacte i evitar l'ocupació massiva del territori sera, sens dubte, un dels reptes fonamentals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4288 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Temes econòmics, infrastructurals, polítics i culturals. Europort o Porta d'Europa. Business School of Chicago. Consorci de Turisme de Barcelona. Barcelona New Projects. Disminució nombre de funcionaris, promig nòmina i pressupost consolidat. Disminució de preus. Es necessari un metro lleuger que connecti Fira 2000 amb Aeroport i Montjuic. Vols non stop Bcn - New York. Besos, Sagrera, Sant Andreu, Ciutat Meridiana i Metro regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Territoris Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1383/19940510d_00620.pdf 2f5fd35f8af17f0eaf21fcfa4c0b2096 PDF Text Text Salutació de l'Alcalde a SAR la Infanta Cristina de Borbó Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 10 de maig de 1994 ALTESA, EM COMPLAU DONAR-VOS LA BENVINGUDA A LA SEU DEL DISTRICTE DE "):4 , fUr-Celibi,'(k SARRI , 7-UN DELS DEU DISTRICTES DE QUé S'HA DOTAT EL GOVERN DESCENTRALITZAT DE LA CIUTAT, AQUESTA CIUTAT, QUE DES DE FA DOS ANYS -I CAL ESPERAR QUE PER A MOLT DE TEMPS- ES LA VOSTRA, CREU EN LES VIRTUTS DE LA DESCENTRALITZACIÓ, EN LA PROXIMITAT DE L'ADMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS, PERQUe EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI ÉS UN REQUISIT POTSER NO ÚNIC PERÒ Sí INDISPENSABLE PER AFRONTAR AMB èXIT ELS PROBLEMES I LES DEMANDES DELS CIUTADANS. NO ÉS CAP ATZAR QUE BARCELONA HAGI ESTAT PIONERA EN L'APLICACIÓ D'AQUEST MODEL DESCENTRALITZAT. UN MODEL QUE ES TROBA A L'ARREL DEL CATALANISME POLiTIC, I QUE HA CULMINAT EN LA CONFIGURACIÓ AUTONÒMICA DE QUe S'HA DOTAT L'ESPANYA DEMOCRaTICA I PLURAL SOTA EL GUIATGE PRUDENT DEL REI. 1 �BARCELONA CREU EN LES CIUTATS I CREU EN L'AUTONOMIA. NO ES PARTIDaRIA DE TUTELES NI D'IMPOSICIONS. PER AIXò S'ESFORÇA A MANTENIR UN LIDERATGE ENTRE LES CIUTATS CATALANES I ENTRE LES GRANS CIUTATS ESPANYOLES: PER PODER RESPONDRE A LES DEMANDES DELS CIUTADANS, QUE TENEN EL DRET 1 L'OBLIGACIó D'EXIGIR-NOS ALS QUI ADMINISTREM LA CIUTAT UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. COM A ALCALDE DE LA CIUTAT VULL AGRAIR-VOS, ALTESA, ELS VOSTRES ESFORÇOS PER INTEGRAR-VOS AMB NORMALITAT I AMB NATURALITAT A LA VIDA DEL BARRI I DE LA CIUTAT. EM CONSTA QUE AQUEST ES UN FACTOR QUE VOS APRECIEU, I ESTIGUEU SEGURA QUE SE US RESPECTARá, PERQUé AQUEST ÉS EL TARANNà, OBERT, LIBERAL I PROGRESSISTA, D'AQUESTA CIUTAT. I VULL AGRAIR-VOS PARTICULARMENT ELS VOSTRES ESFORÇOS PER APRENDRE LA NOSPRA LLENGUA, EN UNA DEMOSTRACIÓ MES DE LA SENSIBILITAT DE LA FAMILIA RETAL CAP A LA REALITAT PLURILINGÜE D'ESPANYA. ÉS UN GEST QUE A NOSALTRES ENS FA FELIÇOS 1 QUE A VÓS US HONORA I US CONVERTEIX, ENCARA MÉS, EN UNA IL LUSTRE CONCIUTADANA DE SARRIà I DE TOT BARCELONA. MOLTES GRáCIES. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4289 Title A name given to the resource Visita de S.A.R Infanta Cristina de Borbó a la Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Distircte Sarrià-Sant Gervasi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya plural Autonomia Acció política Monarquia Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1384/19940515d_00621.pdf aaae792aefc1777951f72204eaac2fd7 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura europea del PSC (15 de maig de 1994) La intervenció de l'Alcalde s'ha de centrar en la seva activitat com a President del CMRE i Vice-president del Comitè de Regions. En aquest sentit, se suggereix que tingui en compte els punts següents: - LES ELECCIONS EUROPEES SóN UNES ELECCIONS MOLT IMPORTANTS, PERQUè ALIJO QUE ES DECIDEIX A BRUSSEL LES ENS AFECTA, CADA VEGADA MES, COM A CIUTADANS, 1 NO PODEM RESTAR-NE AL MARGE. - EUROPA ES UN PROJECTE VIU. L'ACCIDENTADA APROVACIó DEL TRACTAT DE MAASTRICHT VA SEMBLAR QUE, EN CERTA MANERA, PODIA POSAR-LO EN QÜESTIó. PERò HEM SUPERAT AQUELL MOMENT DE PESSIMISME I ARA Hl HA QUATRE NOUS PAÍSOS -TRADICIONALMENT MOLT NEUTRALISTES- QUE L'U DE GENER, D'AQUÍ A MIG D'ANY, S'INCORPORARAN A LA UNIó EUROPEA, A UNA EUROPA QUE JA SERá L'EUROPA DELS SETZE. LA SEVA APOSTA EUROPEA ÉS EL SIGNE MÉS CLAR, MÉS INEQUÍVOC, DE LA FORÇA I DE LA POTENCIALITAT DE LA UNIó EUROPEA. - PER A LES CIUTATS, LA UNIó EUROPEA ÉS UNA APOSTA ESPECIALMENT IMPORTANT. D'ENTRADA, PERQUè EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ES UN CONTINENT URBa. I EN CANVI, FINS �ARA, GRAN PART DELS RECURSOS DE L'ANTIGA COMUNITAT EUROPEA ES DEDICAVEN A SUBVENCIONAR UNA AGRICULTURA NO COMPETITIVA. ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS EUROPEUS SóN, MAJORITàRIAMENT, ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. I, EN CONSEQÜèNCIA, LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES PASSEN TAMBÉ PER LES CIUTATS. - LA UNIÓ EUROPEA ÉS TAMBÉ UN PROJECTE MOLT IMPORTANT PER A LES REGIONS I NACIONALITATS. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA COMPORTAT DOS PASSOS ENDAVANT MOLT SIGNIFICATIUS PER A LES CIUTATS I PER A LES REGIONS O NACIONALITATS EUROPEES. - EL PRIMER HA ESTAT LA INTRODUCCIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT. AQUESTA ÉS UNA PARAULA, TRETA DEL VOCABULARI DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA, QUE A MI NO EM COMPLAU PARTICULARMENT. JO PREFEREIXO DIR-NE PROXIMITAT, PROXIMITAT ALS CIUTADANS. L'ESSèNCIA D 1 AQUEST PRINCIPI ES QUE TOT ALLò QUE POT FER UN NIVELL D'ADMINISTRACIó INFERIOR, MÉS PRóXIM PER TANT AL CIUTADá, NO HO HA DE FER UN DE SUPERIOR. - LA UNIó EUROPEA S'ESTá COITSTITUINT EN BASE A LA CESSIÓ DE PODER DELS ESTATS, EN UNA TáANSFERéNCIA DE SOBIRANIA CAP A AMUNT , PERó PERQUé EL SISTEMA FUNCIONI, EN ESDEVENIR MÉS GRAN I MÉS CENTRALITZAT EN 17ETERMINADES COMPETèNCIES, CAL QUE ES REFORCI PER LA BASE. AQUÍ EL PAPER DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS I NACIONAL±TATS, DEMANANT UNA APLICACIÓ àMPLIA DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT O PROXIMITAT, ÉS 2 �ESSENCIAL PER PODER CONST*UIR UNA AUTèNTICA CIUTADANIA EUROPEA. - L'ALTRE PAS ENDAVANT DONAT PER MAASTRICHT ÉS LA CONSTITUCIÓ DEL COMITé DE LES REGIONS, DEL QUAL L'ALCALDE DE BARCELONA N'HA ESTAT ELEGIT VICE-PRESIDENT. EL COMITé DE LES REGIONS ES UN ORGAN CONSULTIU DE LA COMISSIo EUROPEA, QUE HA DE SER ESCOLTAT A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS IMPORTANTS EN AQUELLES INICIATIVES COMUNITáRIES EN EL CAMP DE LA POLÍTICA REGIONAL I LOCAL. - EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA VOLGUT QUE EN AQUEST COMITé, DIT DE REGIONS, 1-II FOSSIN TAMBÉ ELS MUNICIPIS, LES CIUTATS. ES EVIDENT QUE AIXò OBEEIX EN PART AL FET QUE NO TOTS ELS ESTATS EUROPEUS S'HAN DOTAT D'UNA ESTRUCTURA REGIONAL. PERo TAMBÉ ES CERT QUE NO Hl HA Lik INCOMPATIBILITAT QUE A VEGADES ES VOL FER VEURE ENTRE CIUTATS I REGIONS. 1 EL DIA QUE ES VA CONSTITUIR, A BRUSSEL . LES, EL COMITé DE LES REGIONS, VAIG TENIR LA CLOA IMPRESSIÓ QUE ASSISTÍEM AL NAIXEMENT DEL MUNICIPALISME REGIONALISTA, O DEL REGIONALISME MUNICIPALISTA SI VOLEU, A EUROPA. I AIXò QUE S'HA ENTèS A BRUSSEL . LES CAL QUE S'ENTENGPI TAMBÉ A CATALUNYA: EL GOVERN / DE LA GENERALITAT NO HA DE TENIR POR QUE ELS MUNICIPIS DE CATALUNYA SIGUIN FORTS, AMB 1 COMPETéNCIES I AMB RECURSOS PER A GESTIONAR-LES. �- BARCELONA HA ESTAT SEMPRE UNA aUTAT EUROPEA. N'ÉS UNA DE LES MÉS IMPORTANTS. DESPRÉS DE RECUPERAR LA CIUTAT PER ALS SEUS CIUTADANS -UN PROCÉS QUE, A GRANS TRETS, CULMINá L'ESTIU DEL 1992-, ARA LA CIUTAT S'HA DE PROJECTAR CAP A EUROPA. AQUESTA ÉS LA NOSTP APOSTA DE FUTUR. DESPRÉS DELS JOCS, EUROPA. - ES PER AIXò QUE L'AW.Ar15 -ÉDE BARCELONA, UN COP ACABATS ELS JOCS, ES VA -VOLER POSAR AL DAVANT DE L'ASSOCIACIÓ QUE AGRUPA ELS MUNICIPIS I MOLTS DEIJS ENS LOCALS I PROVINCIALS D'EUROPA: EL CONSELL DE MUWICIPIS I REGIONS D'EUROPA. I ÉS PER AIXò QUE, MÉS RECENTMENT, HE VOLGUT ACCEDIR A LA VICEPRESIDèNCIA DEL COMITé DE LES REGIONS. - HEM DE SER A BRUSSEL LE , COM ABANS HAVIEM DE SER A MADRID. Hl HA MASSA COSES IMPORTANTS PER A LA VIDA DELS BARCELONINS I BARCELONINES QUE ES DECIDEIXEN A BRUSSEL LES I ESTRASBURG COM PERQUe ENS PERMETEM EL LUXE DE NO SER-Hl. - I SER A EUROPA VOL DIR, hBANS QUE RES, QUE EUROPA SIGUI ACCESSIBLE. D'AQUí. EL NOSTRE INTERéS A POTENCIAR LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, D'ACCÉS. ARRAN DELS JOCS, JA VAM FER MOLT. VAM AMPLIAR Ll'AEROPORT, I VAM CONSTRUIR UNA TORRE DE COMUNICACIONS A COLLSEROLA QUE JA HA PASSAT A FORMAR PART, EN MOLT POC TEMPS, DE LA IMATGE DE LA CIUTAT. �.\>21---"D ARA TENIM UN GRAN PROJECTE EL DE L'ESTACIÓ DEL TGV A LA SAGRERA, QUE A MÉS SERVIRá PER POTENCIAR URBANÍSTICAMENT TOT EL SEU ENTORN. - PERO L'ACCES A EUROPA -l'AL MóN- NO DEPeN NOMÉS DE LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ. Hl HA UNES ALTRES AUTOPISTES, LES DE LA TELEOMUNICACIÓ, ON ES JUGARà BONA PART DEL NOSTRE FUTUR COM A dIUTAT COMPETITIVA. - I SER A EUROPA VOL DIR, FINALMENT, FER CULTURA EUROPEA. CONTRIBUIR, DES DE LA NOSTRA IDENTITAT PROPIA, A CONSTRUIR UNA IDENTITAT EUROPEA BASADA EN LA TOLERANCIA, EN LA CURIOSITATPERUALle-FINSITOT PER ALLÒ QUE, COM EN EL NOSTRE CAS, ÉS MÉS PETIT-, E1 EL RESPECTE A L'ALTRE. BARCELONA, QUE ESTà POSANT AL DIA, D'UNA MANERA PROGRESSIVA PERÒ FINALMENT AMBICIOSA, LES SEVES INFRASTRUCTURES CULTURALS, ASPIRA A SER L'ANY 2001, QUAN COMENCI EL SEGLE XXI, LA CAPITAL CULTURAL D'EUROPA. - TOT AIXò, QUE ÉS EL FUTUR DE BARCELONA, ES JUGA -NO HO OBLIDEM- A EUROPA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4290 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Proposta d' intervenció de Pasqual Maragall en l'acte de presentació de la candidatura europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comitè de les Regions CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1385/19940517d_00622.pdf 28a85fda4ec9fea2c23f925418868f47 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA (2 0 ,1-1:74bit 1:1 1Q u iLÌ 64/47\roT 9\745 ii(Z,-?0/u-e5 Eva-5- , y �L'ALCALDE DE BARCELONA ' Nt 1:*M  FLic-Avid orc-himj) Ñui p l LO I oD..) N 1 (I BLES - De- 6-0 U-P\O 0 P\\ :CÛ4 P4 çç G LA al141 /i\in-o4) kO LGA -Fu ,Dik 60 1 TM k y Lí 9U1 _VE Aí 19 1 elb/21/,\J3 uartt--) 015>1-(-Td71.; Tz-mtvabn.; KiSs Uur 4-10-0 p7k14-c n`MT7k (:~ d It( 674}1\Laks- Er)ki ccy7\-u (m UAT (,6\w/) �C6i\JJ ONTD ito tftri-of if !¿-9-\,) (1, 1k1 f? () 5 o A) Qu 0)3W LA5 ree- s JN, 1-t-i) N 1`) ,T 4 Q u 1?---0 P MI-11 1/0 1 U NA: Ch)N 7?"1/14 Tlz \-/ OP,fraf eJjuiioç 145 11-t/41d 00 /to LADS ¿lb: pfL - 1 kr) tver (51/7 ) d O b' , A VUTI--1)-0 Ukto --T) 4 f3 1 " rLes oJr u4 Seb 0w0 0,1it r fb 0)( ‘"" PUESQD ‘t-L. (otud �L'ALCALDE DE BARCELONA LA f\'IL) beunikk DE-¿- Dfc1107)1, t\Í•05 r 7A-49-A-0 si LA, ghj 6(77U-1\r LO&-ID cz-NíS c.9 u_51)11)-b ur-- 174? o(2. A j ¿1,1 s' rolv c)Ç kit 1 ai 5 Q DEsvikd IN:nErP Pcfk 771-U y £/a4 rpieSr �‘417:' 151 <ir-e/1, 1'2/1, czitlictliti'4.(.7 t 6--/UL C1). Crt-jfk4. E 8-L 6-W egt /ifut Drkir Tiz 4-N �L'ALCALDE DE BARCELONA 4-34,1L.0 pd CA N Vb's )1,ó. oh 0 fklit Pv'Es5 t\sí 2 ruo POI 1:\uist--5-PIA n TÇ 6-7) Afs n- U.7.--L-911X-ODY soityl'at-o k1N5L-K P L171 1 C4 LA o $ bc /(f rOÑ\n-\\(4 t\i in C-41-A 7-411 '6' ') ReigA" PC) 57)kr-1 Fiio\ílt7\r2 -`7 çü(5- eA_LpdyibAre5 Iku-P-69/1 0J-7...4 174 LI Cok 6;Un74--.9 úsfutü kn umehiR) L-PI- o c if u) u-z. o E- �L'ALCALDE DE BARCELONA t_97 C(1) d )/rous F5-04 /k7\if/01177.-/fc‘J))//--4çL» D -irt-91-c-2\fut1/v/,(Ltvvp( kv u--y. FF 114 Aro-P M Pdn. l/hL4/20 1// iy( L,-K14E C_M91 rzr k-KS 45-P ",--A,J õftCftL1 ei c 1L61 fl 1- 114-7-1-) r ro E E'u( Ç utz. \irb 1 M 4-Qu( lu p 1M1\ LÇÑ c/ty\lyn'-v7 TI.: o Inc-- A �L'ALCALDE DE BARCELONA M Z-V 1Y-ÑIA-5-~(Çz ,711)54190\12r u4,0 ¿itly3c3 Gt4.si» ( Ou" 1 LA- (7\)172) UNtti\i E, '57 r 0-7?rvi4~ -- rU (4)71,4 LA 7L3 q« s A-10 (.," Lru n.o() ir\-, 07v CdruPti Irç PcA71--104_ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4291 Title A name given to the resource Sessió plenària Comitè de Regions, Comitè Econòmic i Social Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Principi de igual dignitat de tots els nivells de govern de cada país. Nova lectura del tractat . Article 146. Europa de la diversitat i de la unió. Finances estatals, regionals i locals. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Europa, Brussel.les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Municipis Euroregió Acció política Territoris Comitè de les Regions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7318/20261005_020.jpg d15b9b28df41c208a5c054914833121f https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7318/20261005_021.jpg e0ec06633a54db4efe350b9731cdbebf Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-19 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall, el rei Joan Carles I, la reina Sofia, Diana Garrigosa i Marta Ferrusola (1994) Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Alcalde Ferrusola, Marta, 1935-2024 Monarquia Monarques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Description An account of the resource A la segona fotografia es veuen l'alcalde Pasqual Maragall, el rei Joan Carles I, la reina Sofia i, al fons, Diana Garrigosa i Marta Ferrusola, tots caminant per un dels camins de Montjuïc EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1386/19940524d_00623.pdf 46c1b1ea3c017718abfa9370a60f13a1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIó DE L'ALCALDE EN LA INAUGURACIO DE LES NOVES OFICINES DE TURISME DE BARCELONA. SENYORES I SENYORS: RECORDEU AQUELLA APOSTA QUE BARCELONA VA REALITZAR AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, AQUELLA APOSTA PEL FUTUR I LA MODERNITAT. DONCS BÉ, AQUELLA APOSTA LA VAM GUANYAR, TENIM UNA CIUTAT NOVA, OBERTA AL MAR I AL MóN. UNA CIUTAT PREPARADA PER AFRONTAR EL REPTE DEL NOU SEGLE I UNA CIUTAT DE LA QUAL SE'N PARLA A TOT EL MóN. ELS BARCELONINS JA GAUDIM DEL LLEGAT DELS JOCS AMB LA NOVA BARCELONA. ÉS MÉS, ARA TAMBÉ COMENCEN JA A VOLER-LA GAUDIR ELS ESTRANGERS. LES CAMPANYES DE PROMOCIó TURÍSTICA ESTAN TENINT UNA MOLT BONA ACOLLIDA I ELS TREBALLS D'AQUEST CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA COMENCEN A DONAR ELS SEUS FRUITS. DURANT LA PREPARACIÓ DEL PROJECTE OLÍMPIC VAM TENIR EN LES NOSTRES MANS ESTADíSTIQUES SOBRE L'IMPACTE TURíSTIC DE LES CIUTATS QUE ENS HAVIEN PRECEDIT: LOS ANGELES'84 I SEúL'88. LES DUES CIUTATS ASSOLIREN, EN ELS ANYS POSTERIORS A LA ORGANITZACIÓ OLíMPICA, UNA GRAN DEMANDA TURíSTICA. BARCELONA HO PODRà RATIFICAR, TAMBÉ, A PARTIR D'ARA. 1 �LES GRANS TRANSFORMACIONS QUE S'HAN PRODUÏT EN LA NOVA BARCELONA, COM SÓN LES RONDES, L'AEROPORT, EL PORT, LA VILA OLíMPICA, MONTJUïC, AQUEST MATEIX CARRER... HAN DEMOSTRAT QUE NO TAN SOLS VAN SER PENSADES PER ALS QUINZE DIES DELS JOCS SINÓ PER A úS I PLAER DELS CIUTADANS I COM UN GRAN VALOR D'ATRACCIÓ PEL TURISME, EL COMERÇ I EL SECTOR DELS NEGOCIS. A PARTIR DELS NOUS ATRACTIUS QUE OFERIA BARCELONA AL MÓN, TENíEM QUE DEDICAR-NOS A PROCLAMAR-LOS ALS QUATRE VENTS I, PER AIXò, CONCEBIM EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA. TOTA UNA EXPERIèNCIA, EN LA QUE SEMPRE HE CREGUT, DE COL.LABORACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ I L'EMPRESA PRIVADA TREBALLANT PER UN MATEIX OBJECTIU. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CAMBRA DE COMERÇ I LA FUNDACIÓ PER LA PROMOCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA HAN DEMOSTRAT QUE AIXÓ ÉS POSSIBLE AMB ELS PRIMERS RESULTATS DE TURISME DE BARCELONA. L'EXPERIèNCIA ÉS UNA REALITAT. FUNCIONA I FUNCIONA BÉ. A LA LLARGA, TURISME DE BARCELONA HA D'ARRIBAR A SER EL CENTRE COORDINADOR, PROMOTOR I IMPULSOR DE TOTES LES ACCIONS ENCAMINADES A LA CAPTACIÓ DELS VISITANTS A BARCELONA. 2 �AVUI, ESTEM AQUÍ PER INAUGURAR LA NOVA SEU DE TURISME DE BARCELONA COM A SÍMBOL DE FUTUR I DE LA CONFIANÇA QUE TENIM DISPOSITADA EN LES NOSTRES POSSIBILITATS COM A CAPITAL TURíSTICA DEL MEDITERRANI, COM A CIUTAT DE LLEURE I DE NEGOCI, DE CULTURA I DE COMERÇ. CONFIEM EN LA FEINA DELS HOMES I DONES QUE TREBALLEN PER DUR A TOTS ELS RECONS D'ESPANYA I DEL MÓN EL MISSATGE DE BARCELONA. HO ESTAN FENT Bh I TENEN TOP EL NOSTRE RECOLZAMENT I ESPERO QUE TAMBÉ EL DE TOTS VOSTèS. MOLTES GRáCIES. Fic.44'. 7 N9 pw 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4292 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu del Consorci de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital turística del mediterrani, ciutat de lleure i de negoci, de cultura i de comerç. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carrer Tarragona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1387/19940524d_00624.pdf 737b05871c0f903c9c74e7dd4c97a8b0 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde de Barcelona LA PRESèNCIA DE BARCELONA A EUROPA Els poders locals i regionals en la construcció Europea Centre de Cultura Contemporània Dimarts, 24 de maig de 1994 Introducció general DIGNíSSIMES AUTORITATS .. SENYORS I SENYORES .. COMPAREC AVUI DAVANT DE VOSTèS EN AQUEST CENTRE QUE TÉ LA VOCACIÓ DE SERVIR LA CULTURA I LA CIUTAT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DE LA UNIÓ EUROPEA, I DE LA RELACIó QUE AMB ELLA TENEN LES CIUTATS -LA QUE HI TÉ BARCELONA, NATURALMENT -, I PER EXTENSIÓ LA QUE HI TENEN ELS ENS TERRITORIALS EN LA SEVA MANIFESTACIÓ COM A PODERS LOCALS I PODERS REGIONALS. �ES AQUEST UN MOMENT SENS DUBTE APASSIONANT QUE S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTI'FUENT EN DIVERSOS CAMPS. LA REUNIFICACIó D'ALEMANYA, LA DISSOLUCIÓ DEL PACTE DE VARSó- VIA I DE LA UNIó SOVIèTICA MATEIXA, LES TRANSICIONS A1LA DEMOCRàCIA I A L'ECONOMIA DE MERCAT DELS PAiSOS DE L'ANTIC EST, EL RERAFONS ESTRUCTURAL DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA I LES GUERRES A LEX-IUGOSLáVIA SÓN ESDEVENIMENTS QUE CADA UN PER SEPARAT MARCARIA UNA èPOCA. JUNTS TANQUEN UN CICLE HIST6RIC I ENS OBLIGUEN A REFONAMENTAR I A REDE'INIR MODELS I PROJECTES QUE SEMBLAVEN SóLIDAMENT ESTABLERTS. HEM CANVIAT DE CICLE I HEM OBERT UN PERÍODE CONSTITUENT, EN EL TERRENY POLÍTIC DE MANERA CLARA, PERÒ TAMBÉ EN EL TERRENY ECONóMIC, I, NATURALMENT, EN EL TERRENY DE LES IDEES I DELS VALORS. �ALS QUI NO VULGUIN ENTENDRE QUE ENS TROBEM DAVANT D'UNA NOVA SITUACIó, DAVANT DE NOVES FRONTERES I DESAFIAMENTS SEUS HAURà D'APLICAR AQUELLA LAPIDàRIA SENTèNCIA DE MIKHAIL GORBATXOV REFERIDA A ERICH HONECKER, EL 1989, "ELS PERILLS NOMÉS AMENACEN AQUELLS QUE NO REACCIONEN A LA VIDA". SOVINT EL PENSAMENT PESSIMISTA DóNA EUROPA PER ACABADA, PER FRACASSADA EN TOT CAS. RES D'AIXò. EUROPA ÉS EN EL CENTRE D'ALGUNS DELS PROBLEMES MÉS IMPORTANTS DEL NOSTRE TEMPS. AQUESTA POSICIó, POTSER TEMPORALMENT INCòMODA, DOLOROSA FINS I TOT, NO HA DE SER NECESSàRIAMENT INTERPRETADA COM UNA SITUACIó CRÍTI C A I DEPRESSIVA DEL NOSTRE àNIM. ELS PROBLEMES SEMPRE HAN ESTIMULAT EUROPA, QUE HA ACABAT, TAMBÉ SEMPRE, PER TROBAR-HI SOLUCIONS. LA MAJORIA DE LES VEGADES SOLUCIONS IMAGINATIVES, QUE HAN POSAT DE MANIFEST EL GENI CREATIU D'EUROPA. �AIXí VA SER A LA SORTIDA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AMB LA CONSTITUCIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. LLAVORS CALIA TROBAR UNA FóMULA PER INTEGRAR ELS ESFORCOS ECONÒMICS DE NACIONS DESFETES, ARRUINADES I SEPARADES NO SOLS PER DUANES I FRONTERES TèCNIQUES, SINó TAMBÉ PER ENEMISTATS SECULARS. LES COMUNITATS EUROPEES VAN COMPLIR AMB ESCREIX ELS PROPÒSITS QUE SE'LS ASSIGNAREN. AVUI LA UNIÓ EUROPEA, QUE HA SUCCEÏT LES COMUNITATS, HA DE COMPLETAR I PERFECCIONAR LA INTEGRACIÓ, I RESPONDRE AMB SOLUCIONS IMAGINATIVES ALS NOUS PROBLEMES. NO PUC NI EM CORRESPONDRIA TRACTAR DE TOT EL QUE LI QUEDA PER FER A LA UNIÓ EUROPEA. Sí QUE, EN CANVI, EM VULL DETURAR EN UNA DE LES INNOVACIONS QUE APORTA LA UNIÓ EUROPEA I, A MÉS, COM A ALCALDE M'HI SENTO INVITAT A FER HO. �AQUESTA INNOVACIÓ ÉS L'ENTRADA EN L'ESTRUCTURA ORGàNICA DE LA UNIó DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA. PER PRIMERA VEGADA, ES RECONEIX UNA FUNCIÓ EN L'ORDRE COMUNITARI ALS REPRESENTANTS DELS ENS TERRITORIALS PER SOTA DE L'ESTAT. M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS I QUE LES CIUTATS SóN ELS CENTRES DE REALITATS MÉS àMPLIES. EN EL FONS, NING11 NO NEGAVA L'EVIDèNCIA D'AQUESTA DESCRIPCIÓ, PER5 CALIA PASSAR DE LA DESCRIPCIó AL RECONEIXEMENT I A LA INSTITUCIONALITZACIó. Comité de les Regions I AIXò ÉS EL QUE S'HA FET AMB EL TRACTAT DE MAASTRICHT QUE institueix LA CREACIó DEL COMITè DE LES REGIONS. 5 �EL COMITè ES VA CONSTITUIR EL 9 DE MARÇ, A BRUSSEL.LES, EN UNA SESSIÓ SOLEMNE AMB LA PARTICIPACIÓ DELS PRESIDENTS DEL PARLAMENT EUROPEU, DEL CONSELL DE MINISTRES I DE LA COMISSIÓ EUROPEA. 189 MEMBRES TITULARS I 189 SUPLENTS. LA REPRESENTACIÓ DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA PRESENT PER PRIMERA VEGADA A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES. TESSàLONICA I PORTO, LANCASHIRE I BOLZANO. BARCELONA I ROTTERDAM, TIPPERARY I CÒRSEGA, COPENHAGUEn I LUXEMBURG, BAVIERA I CATALUNYA, JUNTAMENT DEPARTAMENTS, AMB LES REPRESENTACIONS DE PROVÍNCIES, COMTATS, REGIONS ADMINISTRATIVES I PETITES CIUTATS. LA COMPOSICIÓ REFLECTEIX UN EQUILIBRI QUE ES DÓNA MÉS PER LA COMBINACIÓ DE LES DIFERENTS INTERPRETACIONS QUE HAN FET ELS GOVERNS DE LES �REALITATS TERRITORIALS, QUE PER UNA APLICACIÓ DEL PRINCIPI D'IGUAL DIGNITAT DE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN TERRITORIAL PER SOTA DE L'ESTAT. EL RESPECTE A LA IGUAL DIGNITAT ERA LA VOLUNTAT DEL TRACTAT DE MAASTRICHT. HO HEM POGUT COMPROVAR A TRAVÉS DE DIVERSES DECLARACIONS DE MEMBRES DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DEL PRESIDENT DE LA COMISSIó EUROPEA, JACQUES,DELORS. EL RESULTAT FINAL ÉS SATISFACTORI, COM TANTES VEGADES PASSA EN ELS GRANS CONJUNTS -I EUROPA ÉS UN GRAN CONJUNT- ON LES PECES ENCAIXEN -O ES DESENCAIXEN- PER DINàMIQU1S PRòPIES. PERò, TAMBÉ HA INTERVINGUT EN EL RESULTAT FINAL L'ENORME TREBALL D'EXPLICACIÓ I DE MOBILITZACIó QUE HA FET EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA. L'ALTERNANÇA O ROTACIó EN ELS CàRRECS, UNA PRàCTICA HABITUAL A LES INSTITUCIONS EUROPEES, VA PERMETRE DOTAR LA PRESIDèNCIA DEL COMITé DE �LES REGIONS D'UNA REPRESENTACIÓ SUCCESSIVA, SATISFACTÒRIA, DE LA DIVERSITAT DINS LA DIVERSITAT TERRITORIAL I POL TICA D'EUROPA. FINS AL 1996 PRESIDIRá COMITè DE LES REGIONS EL PRESIDENT DE1 LLenguadoc-ROsSELLó, JACQUES BLANC, I EN SERá PRIMER VICEPRESIDENT L'ALCALDE DE BARCELONA. EL 1996, L'ANY EN QUè ES NE OCIARá LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, PRESIDIRá L'ALCALDE DE BARCELONA I EN SERá PRIMER VICE-PRESIDENT EL PRESIDENT DEI LlenguadoC-ROsSELLó. PODERS REGIONALS I PODERS LOCALS, DIFERENTS PROCEDèNCIES NACIONALS I DIFERENTS ADSCRIPCIONS POLÍTIQUES ASSEGUREN UNA ALTERNANÇA QUE DÓNA SATISFACCIó A UNA AMPlia MAJORIA DELS MEMBRES DEL CDR. UN BUREAU DE 30 MEMBRES AMB UN MEMBRE PER PAÍS AMB EL RANG DE VICE-PRESIDENT -EL DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA HA CORREpPOST A JUAN CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, �8 COMISSIONS (LA NúMERO 3, TRANSPORT I XARXA DE COMUNICACIONS PER A ESPANYA, PRESIDIDA PER JOAN LERMA), 4 SUB- COMISSIONS, UNA COMISSIÓ D'AFERS INSTITUCIONALS, PRESIDIDA CONJUNTAMENT PEL PRESIDENT I PRIMER VICE- PRESIDENT DEL CDR, I QUE COMPTARà AMB JORDI PUJOL COM A "RAPPORTEUR", S'OCUPARà DE L'APORTACIÓ DEL CDR A LA RE\fISIó DEL TRACTAT EL 1996, I FINALMENT, L'ASSEMBLEA PLENàRIA, QUE ES REUNIRà 4 VEGADES L'ANY EN 8ESSIó ORDINàRIA. AQUESTA ORGANITZACIÓ ASSEGURA UN FUNCIONAMENT àGIL I UNA REPRESENTACIó EQUILIBRADA DE LA DIVERSITAT. EL COMITè DE LES REGIONS TÉ PER ENDAVANT FEINA I RESPONSABILITAT. �S'HAURà DE PRONUNCIAR, OBLIGATòRIAMENT, SOBRE TOTES LES MATèRIES QUE AFECTIN TERRITORIALMENT A EUROPA, A TRAVÉS DE LES CONSULTES PRECEPTIVES QUE LI FORMULIN EL CONSELL DE MINISTRES I LA COMISSIó. I S'HAURà DE PRONUNCIAR SOBRE LA SELECCIÓ DELS PROJECTES I LA DISTRXBUCIó DELS FONS ESTRUCTURALS, EN PRIMER LLOC 155.000 MILIONS D'ECU PER AL PERÍODE 1994- i 1999, 24,3 BILIONS DE PESSETES. DELS FONS ESTRUCTURALS, TAMBÉ EN TOQUEN A BARCELONA, DE 1990 A 1993: 1. FEDER 9.170 M. DE PTES. BARCELONA 7 373 M. DE PTES. RESTA AMB 1.798 M. DE PTES. 2. PROGRAMES COMUNITARIS 637 M. DE PTES. BARCELONA 111 M. DE PTES. RESTA AMB 526 M. DE PTES. 3. FONS SOCIAL EUROPEU 1.090 M. BARCELONA DE PTES. (PENDENT COMPROVACIó) RESTA AMB 1.090 M. DE PTES. 4 10 �INVERSIó TOTAL EN L'àREA: FEDER 9.170 M. DE PTES. 637 M. DE PTES. PROGRAMES 1.090 M. DE PTES. FSE TOTAL 10!.879 M. DE PTES. I PER AL TRIENI 1994/1996 HEM DEMANAT PER A BARCELONA 3.900 M. DE PTES. QUE, JUNTAMENT AMB L'APORTACIÓ MUNICIPAL, ENS PERMETRAN REALITZAR PROJECTES PER UN COST TOTAL DE 7.800 M. DE PTES. EL COMITè DE LES REGIONS TAMBÉ ES PRONUNCIARà PER INICIATIVA PRòPIA SOBRE MATèRIES D'INTERèS GENERAL I ESPECIALMENT SENSIBLES PER ALS ENS TERRITORIALS. EN AQUEST SENTIT HE ANUNCIAT DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENàRIA QUE PROPOSARÉ QUE EL CDR DICTAMINI SOBRE: - EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT I LA SEVA INTERPRETACIó POSITIVA, 11MB VISTA A UNA FORMULACIó, QUAN ES REVIS]I EL TRACTAT DE MAASTRICHT, QUE PERMETI L'AMPLIACIó DESCENDENT DEL PRINCIPI CAP ALS PODERS REGIONALS I LOCALS, TAL COM DEMANA LA D1CLARACIó FINAL DE LA I CONFERèNCIA PE /PODERS LOCALS. 11 �- LA DESLOCALITZACIó INDUSTRIAL I LA RENOVACIÓ DE L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA, QUE ASSEGURI EL REEQUILIBRI TERRITORIAL SOTA EL PRINCIPI DE LA COHESIó ECONóMICA I SOCIAL QUE HA D'ORIENTAR LA INTEGRACIó EUROPEA. - LES FINANCES ESTATALS, REGIONALS I LOCALS I LES SEVES PROPORCIONS DE REFERèNCIA. - LA POLÍTICA URBANA I LA QUALITAT DE VIDA EN LES CIUTATS. ELS DIES 17 I 18 DE MAIG VAN SER EXAMINATS 11 DICTáMENS PRECEPTIUS PEL PLENARI, DES DE LES INICIATIVES COMUNITàRIES EN EL MARC DELS FONS ESTRUCTURALS O LES REGLES D'ATORGAMENT DE CONCURSOS FINANCERS COMUNITAIRIS EN EL DOMINI DE LES XARXES TRANSEUROPEES1 -EL PONENT DEL QUAL VA SER JOAN LERMA- FINS A LA INICIATIVA COMUNITARIA URBAN -A CàRREC DE L'ALCALDE DE ROMA, FRANCESCO RUTELLI. �ES VA CELEBRAR TAMBÉ UN DpBAT D'ORIENTACIó SOBRE ELS OBJECTIUS PRIORITARIS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, AMB L 4 PARTICIPACIó DE JACQUES DELORS. A TRAVÉS DEL COMITè DE LES REGIONS COM A òRGAN ESPECIALITZAT ES FA ARRIBAR A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES LA VEU DELS ENS TERRITORIALS SOBRE LES MATèRIES CONCRETES QUE LI SIGUIN CONSULTADES O SOBRE LES QUE EL COMITè MATEIX DECIDEIXI PRONUNCIAR-SE. SÓN JA UNA FUNCIó I UNA OPORTUNITAT IMPORTANTS -QUE NO TENíEM ABANS-. ARA CORRESPON AL COMITè MOSTRAR - LA SEVA EFICáCIA. SERà JUTJAT D'AQUÍ AL 96 PEL QUE FACI, NO PEL QUE ASPIRI A ESDEVENIR. TAMBÉ TÉ UNA FUNCIÓ QUE ES DESPRÉN, JUSTAMENT, DE LA SEVA COMPOSICIó VARIADA. EL COMITè AJUDARà A REDUIR EL DèFICIT qE CONEIXEMENT QUE TENEN ENTRE SI LES DIFERENTS PARTS D'EUROPA. �ELS ASSEGURO QUE IMPRES9ONA SENTIR LES SUCCESSIVES INTERVENCIONS SCIBRE UNA MATEIXA QÜESTIÓ DEL PRESIDENT D'E*REMADURA, CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, NOGENT-SUR MARNE, JUAN IDE L'ALCALDE DE ROLAND NUNGESSER, DEL PRESIDENT DE LES AÇORES, MORA AMARAL, I DEL MINISTRE DE RENàNIA DEL NORD -WESTFàLIA, MANFRED DAMMEYER. EL COMITè DE LES REGIONS ÉŠ UN ÒRGAN NOU 1, PER TANT, CONCEBUT D'ENTRADA AMB PRUDéNCIA. LA HIST5RIA DE LA COMUNITAT DEMOSTRA QUE LES INSTITUCIONS I ELS ÒRGANS EVdLUCIONEN A MESURA QUE LA NECESSITAT QUE HAN D';ATENDRE ES FA MÉS EVIDENT. EL MILLOR EXEMPLE D'AQUESTA 11RADICI6 EVOLUTIVA ÉS EL Parlament europeu, QUE HA PASSAT DEL PROCEDIMENT DE CONSULTA DEÉ CONSELL, ENTRE 1979 I 1987, AL PROCEDIMENT DE COOPERACIÓ AMB EL CONSELL DE ministres A PARTIR DE L'ACTA UNICA FINS A L'ENTRADA EN VIGOR DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EL NOVEMBRE DEL 1993. �ARA, EL PE ESTá INVESTIT DEI}, PROCEDIMENT DE CODECISIó QUE LI DóNA EL PODER DE DECIDIR, CONJUNTAMENT AMB EL DIRECTRIUS, CONSILL, REGLAMENTS, DECISIONS O RECOMANACIONS, EN RèGIM D'IGUALTAT. NO VULL DIR QUE AQUESTA I VOLUCIó HAGI DE REPETIR-SE EN EL CAS DEL CDR, PERò L'EXEMPLE DEL PE NO DEIXARà DE SER UNA REFERèNCIA A L'HORA DE REFLEXIONAR SOBRE L'EVOLUCIÓ DEL CDR, QUE EN TOT CAS, HA DE SER UNA TRANSICIÓ i ORDENADA CAP A ESCENARIS MÉS AVANÇATS, I UNA TRANSICIó RESPECTUOSA DE LA DIVERSITAT QUE REPRESENTA. L'OCASIÓ D'ENCETAR UNA NOVA FASE, SERá -HO REPETEIXO- QUAN ES PROCEDEIXI A LA REVISIó DEL TRACTAT. COM A PRESIDENT PROPOSAT PER A LA SEGONA MEITAT DEL MARIDAT DEL CDR VETLLARÉ, PERSONALMENT, PERQUé ES COMPLEIXI EL RESPECTE A TOTS ELS PODERS I A LA PROPORCIONALITAT ENTRE ELLS. 15 �POTSER COSTARá TROBAR LA FÓRMULA SATISFACTòRIA PER A TOTHOM, PERÒ TINC PLEIIA CONFIANÇA EN EL s GENI CREATIU D'EUROPA. LA CONCLUSIÓ ÉS EVIDENT: AL COMITè DE LES REGIONS, S'HI HAVIA DE SER, I BARCELONA HI ÉS. LA RELACIÓ DE BARCELONA I EUROPA NO S'ESGOTA, NI DE BON TROS, AMB EL COMIT4 DE LES REGIONS. CMRE JA CONEIXEN VOSTèS —I PER TANT, NO ELS EN AMB PARLARÉ L'ALCALDE DETALL— LA :PRESIDèNCIA QUE DE BARCELONA OSTENTA DEL CMRE, ORGANISME QUE APLEGA MÉS DE 60.000 ENS TERRITORIALS EUROPEUS, TANT DE LA UNIÓ EUROPEA COM DE LA RESTA D'EUROPA, QUE HA TINGUT UN HISTòRIC PAPER IMPORTANTíSSIM DE L'ESTRUCTURACIó LA TERRITORIAL I EN LA FORMACIÓ FEDERAL —QUE ALGUN PúBLICAMENT—, I QUE ENRERE PER LA DIA COL.LABORACIó DE L'EUROPEISME HAUREM S'HA BATUT DES CREACIÓ DEL REGIONS. 16 EN COMITè D'AGRAIR DE TEMPS DE LES �Xarxa C-6 TAMBÉ CONEGUDA ÉS INTERMUNICIPAL CIUTATS DE VOSTrS DE LA XARXA D'AQUESTA SARAGOSA, BARCELONA- I DE -6, BANDA VALèNCIA, LA QUE DELS PALMA L'ALTRA COOPERACIÓ COMPRèN PIRINEUS DE MALLORCA -TOULOUSE I I MONTPELLER. LA XARXA C-6, CONSTITUïDA A. PARTIR D'UNA IDEA LLANÇADA PER BARCELONA EL 1990, ÉS PIONERA D'UNA MANERA TERRITORIAL DE SER A EUROPA QUE S'ANIRà IMPLANTAnT. A MÉS DE LA VIRTUALITAT TRANSFRONTERERA DE LA COOPERACIÓ, LA XARXA G -6 OFEREIX LA POSSIBILITAT DE PARLAR EN NOM D'AQUELLA DIMENSIó MíNIMA NECESSàRIA PERQUè AVUI DIA COMPTIN AMB TU A EUROPA. BARCELONA TÉ LA PRESIDèNCIIA DE TORN DE LA XARXA DES DEL 5 DE MAIG PASSAT I TINDREM OCASIó DE PARLAR-NE MONOGRàFICAMENT. 17 �Eurociutats UNA ALTRA PARTICIPACIó DESTÀCADA DE BARCELONA EN UNA COOPERACIó INTERMJNICIPAL D'ABAST EUROPEU ÉS EUROCIUTATS. LA IDEA I EL NOM DEL GRUP VAN TAMBÉ LLIGATS A BARCELONA, ON ES VA CELEBRAR LA CONFERèNCIA CONSTITUENT DEL GRUP EL 1989„ I AVUI FORMEN PART DEL CRUP MÉd DE 50 CIUTATS DE LA UNIó EUROPEA I EN SóN MEMBRES ASSOCIATS CIUTATS DE FORA DE LA UNIó COM GINEBRA, PRAGA, CRACòVIA O KIEV. EUROCIUTATS UN MARC EFI Ç DE COOPERACIó TRANSNACIONAL ENTRE CIUTATS , EVIDENTMENT, ÉS TAMBÉ UN GRUP IMPORTANT -DE PRESSIó, SI VOLENA EUROPA. QUE 50 GRANS CIUTATS ES MANIFESTIN EN UN DETERMINAT SENTIT COMPTA DAVANT DE LES INSTITUCIONS EUROPEES -LA UNIó I EL CONSELL D'EUROPA, EN PRIMER LLOC -, I TAMBÉ COMPTA DAVANT DELS CIUTADANS PROPIS I DAVANT DE LA RESTA DE L'OPINIó PÚBLICA EUROPEA. 18 �PER AIXò, HEM FET EL MANIFEST AMB MOTIU DE LA PROPERA Elecció D'UN NOU PARLAMENT EUROPEU, QUE ELS HA ESTAT DISTRIBUÏT DINS DE LA DIFUSIó QUE SE N'ESTà FENT A TOT EUROPA. Euro/Euro EUROPA VE A BARCELONA Una de les iniciatives més paradigmàtiques del nostre fer a Europa és la Conferencia Eurociutats-Euroempreses, que tindrà la seva primera edició el proper més de juny, aquí a Barcelona, on es trobaran Alcaldes de grans ciutats d'Europa i empresaris per discutir posar-se d'acord. Hem triat els tres temes: vehicle urbà, comunicació i cable, i gestió de residus, com a centre de debat i reflexió per dues raons: primer, perquè són tres qüestions que les concentracions urbanes han d'encarar en la seva gestió 1 estan lligades qüotidianitat dels ciutadans. 19 a la �En segon lloc, perquè a través de les opcions 1 que s'adoptin s'estarà prefigurant el model de vida de les nostres ciutats el proper segle i ens encaminarem o no cap un desitjat desenvolupament sostenible. Cada sector, cada grup d'interès, tendeix a generar els seus grups de pressió i la seva estratègia, sovint paral.lela i poc permeable. La globalització dels nostres problemes, però també l'allunyament entre poders i individus són dues tendències que s'han d'enfrontar amb imaginació i amb tenacitat, amb tots els instruments de què disposem. Provocar escenaris on es trobin actors significatius del món europeu que no acostumen a formar part d'idèntics entorns, és treballar per la cohesió del teixit que estem construint i que ens ha de sustentar. La Conferència Eurociutats/Euroempreses és una proposta per pensar globalment i conjuntament i trobar acords per actuar localment, amb coherència. 20 �Conclusió general SENYORES I SENYORS, AVUI DIA UNA CIUTAT NO POT AILLAR-SE I VIURE NOMÉS PER A SI MAJEIXA. EL PRESIDENT JACQUES DELORS DEIA EL DIMARTS PASSAT A BRUSSEL.LES DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENáRIA DEL CDR QUE LA CONSTRUCCIó EUROPEA DESCANSA SOBRE TRES PILARS, LA COMPETICIÓ, QUE ESTIMULA, LA COOPERACIÓ, QUE UNEIX, I LA SOLIDARITAT, QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. EL SISTEMA DE CIUTATS QUE 'ÉS EUROPA TAMBÉ DESCANSA SOBRE ELS MATEIXOS PILARS, AVUI BARCELONA, A PART D'HAVER ESTAT SEMPRE VOCACIONALMENT EUROPEA, HA DE SER PRESENT AMB AMBICIó EN L'aMBIT EUROPEU. S'HI JUGA EL SEU DESTí COM A GRAN CIUTAT. 21 ��p á gina 13 bis.i Al.locució de François Mitterrand a la sessió d'obertura dels XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Estrasburg, 20 d'octubre de 1993. 1) "VULL FER ENTENDRE QUE CAL ACABAR AMB AQUEST COMPLEX D'INFERIORITAT DELS EUROPEUS, QUE SEMBLEN ESPERAR SEMPRE DELS ALTRES LA RESPOSTA ALS SEUS PROBLEMES." 2) "CAL QUE EUROPA ESTIGUI MÉS A PROP DELS CIUTADANS, DE LA GENT (...).# ES DEURE SEU, DE VOSTèS, QUE TREBALLEN SOBRE EL TERRENY -EN ELS MUNICIPIS I REGIONS-, DE VOSTèS, QUE CONEIXEN ELS CIUTADANS D'EUROPA; ÉS.A VOSTèS QUE ELS CORRESPON INICIAR L'EDUCACIó DE L'EUROPA DELS CIUTADANS." �página 13 bis.2 Al.locució de Jacques Delors a la sessió constitutiva del CDR. Brussel.les, 9 de març de 1994. 1) "EL COMITè DE LES REGIONS ESTà CRIDAT A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DIMOCRàTICA DE LA UNIó. SI CALIA JUSTIFICAR AMB UNA FRASE LA SEVA CREACIó, SERIA AQUESTA LA QUE JO ESCOLLIRIA." Al.locució de Jacques Delors al debat de política general. Brussel.les, 17 de maig de 1994. 2 "ES NECESSARI EXPLICAR EUROPA, EXPLICAR QUE PATIM UNA CRISI DE CREIXENÇA I NO UNA CRISI DE REGRESSIó (...). EL LLIBRE BLANC TRACTA DE CORREGIR AQUESTA ÏMPRESSIó EQUIVOCADA I TORNAR LA CONFIANÇA ALS CIUTADANS .. VOSTèS HI PODEN FER MOLT." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4293 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa: Els poders locals i regionals en la construcció Europea / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell Consultiu i Carta Europea d'Autonomia Local. Dels Fons esctructuals en toquen a Bcn i AMB del Feder, Programes Comunitaris, Fons Social Europeu. Conferència Eurociutats - Euroempreses amb els temes de vehicle urbà, comunicació i cable, gestió de residus. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, CCCB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1388/19940527d_00625.pdf 660eb5daa1c9629bf35173c0272fa88e PDF Text Text Ref.:GUIó 111/94 Data: 27/5/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Paraules de 1.'Alcalde a l'obertura al tránsit de l'avinguda Foix. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VEÏNS, L'OBERTURA AL TRáNSIT DE L I ÁVINGUDA FOIX ÉS UNA BONA NOTICIA PER A SARRIà I PER A TOTA LA CIUTAT. EN ELS DARRERS ANYS, UNA DE1LES OBRES MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET A BARCELONA SóN LES RONDES. LES RONDES HAN MILLORAT NOTABLEMENT LA CIRCULACIÓ PER LA CIUTAT I, EN CONTRA DEL QUE ALGUNS PRONOSTICAVEN, NO HAN SIGNIFICAT UNA BARRERA SINó QUE HAN "COSIT" ELS BARRIS DE LA CIUTAT. 1 L'AVINGUDA FOIX ÉS UN PAS MÉS EN LA MILLORA DE LA CONNECTI- VITAT DE LA ZONA MUNTANYA DE LA CIUTAT. UNA ZONA QUE FINS ARA PATIA D'UN CERT AILLAMENT. AIXò S'HA FET RESOLENT SATISFACTóRIAMENT L'ENCAIX URBANÍSTIC DE LES RONDES AMB LES PRINCIPALS VIES D'ACCÉS AL CENTRE DE LA CIUTAT. �EN AQUESTS MOMENTS, LA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT ÉS GARANTIR LA CONNECTIVITAT DEL FRONT`DE MUNTANYA DE LA CIUTAT I REORDENAR URBANÍSTICAMENT AQUESTA ZONA. EN EL CAS DE L'AVINGUDA FOIX, ESTá PREVISTA LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES UNIFAMILIARS I UNA ZONA VERDA DE 1900 M2. L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, QUE UNIRá LA DIAGONAL AMB LA RONDA DE DALT A L'ALÇADA DEL NUS DE CAN CARALLEU, NO NOMÉS PERMET LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT DE SARRIà SINÓ QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT DE RECUPERAR PER A VIANANTS I TRANSPORT PúBLIC EL NUCLI ANTIC DEL BARRI. AQUESTA INTERVENCIÓ PERMET, D'ALTRA BANDA, QUE SARRIà TINGUI ARA LES SEVES PRòPIES RONDES, UNA XARXA DE CIRCUMVAL.LACIÓ DEL NUCLI ANTIC FORMADA PELS CARRERS J.V. FOIX, LA VIA AUGUSTA, ELS LATERALS DE LA RONDA DE DALT, EL CARRER VERGÓS, SANTA AMèLIA I EDUARD CONDE. AMB L'OBERTURA D'AQUEST NOU 'CARRER, LES PREVISIONS DE TRàNSIT PER AL CENTRE DE SARRIà SÓN MOLT FAVORABLES. LA CIRCULACIó AL CARRER MAJOR DE SARRIà ES POT REDUIR DELS 10.000 ALS 5.000 VEHICLES/DIA I, TENINT EN COMPTE QUE LA MAJORIA D'AQUESTS VEHICLES NO TENIEN NI ORIGEN NI DESTINACIÓ AL BARRI SINÓ QUE L'UTILITZAVEN COM A VIA DE PAS PER ACCEDIR A VALLVIDRERA, LA MILLORA PER ALS VEïNS ÉS MOLT NOTABLE. 2 �EL NUCLI ANTIC DE SARRIà HA QUEDAT ESTABLERT, DES D'AVUI, COM A "ZONA 30". EL QUE VOL DIR ZONA DE CIRCULACIÓ TRANQUIL.LA ON NO ÉS PERMESA UNA VELOCITAT SUPERIOR ALS 30 KM/HORA. SARRIà RECUPERA, AIXí, ALL5 QUE NO HAVIA D'HAVER PERDUT MAI. EL SEU CARàCTER DE BARRI TRANQUIL I AMABLE. EM CONSTA QUE EL DISTRICTE ESTá TREBALLANT AMB ELS REPRESENTANTS DELS VEiNS I ELS COMERCIANTS I LES ENTITATS DEL BARRI PER FER-HO POSSIBLE. A LA LLARGA, EL NUCLI ANTIC DE SARRIá, COM ELS CENTRES COMERCIALS ' DE TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT, HAURAN DE SER VIES DE VIANAOTS. COM HO SóN, D'ALTRA BANDA, A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES. EM COMPLAU MOLTíSSIM PODER COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES AQUEST MOMENT I FER-HO DE MANERA FESTIVA. AMB L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, LA CIUTAT MILLORA LA SEVA CONNECTIVITAT I EL BARRI GUANYA EN COMODITAT I TRANQUIL.LITAT. MOLTES GRáCIES. A LC 7 AL J!: 11, A '-'1.'7,,:4:'il. 1 N'? � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4294 Title A name given to the resource Obertura al trànsit de l'Avinguda Foix Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'Avinguda Foix permet recuperar per a vianants i transport públic el nucli antic del barri. Sarrià tingui les seves pròpies rondes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarrià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Transport públic Urbanisme Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/708/19940529_LV.pdf bdbcd38c20e5be0ccfd37eb4591563aa PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/05/1994 La Vanguardia, p.029, Opinión Los cinco puntos de Barcelona Subtítulo: EL LARGO Y PACIENTE esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal. LA CIUDAD QUE SE consagró ante el mundo por los Juegos Olímpicos está aprovechando todas sus oportunidades. Autor: PASQUAL MARAGALL Con los primeros meses de 1994 se hace visible el esperado proceso de reactivación económica y Barcelona destaca en el conjunto del país con el impulso de nuevos proyectos, así como la recuperación de algunos que estaban pendientes. Barcelona no ha tocado techo. Bien al contrario, la ciudad sigue proponiéndose nuevas metas. En las últimas semanas hemos asistido a una serie de acontecimientos reveladores de ese impulso ciudadano que alcanza a todas sus instituciones y entidades. Hace pocas semanas, ha sido la inauguración de la nueva sede de la Bolsa de Barcelona, en un paseo de Gràcia que va a revitalizarse como centro de negocios. Pocos días antes había sido la firma del plan del Delta del Llobregat, nuestra gran baza estratégica como ciudad y como país. Podríamos seguir con numerosos y muy diversos ejemplos. No quiero dejar de señalar que, tras la demolición del último chiringuito de la playa de la Barceloneta, el gran paseo marítimo de Barcelona, desde la Vila Olímpica hasta el Port Vell, podrá ser por fin una realidad. Cuando la Business School de la Universidad de Chicago, con cuatro premios Nobel entre su profesorado, decidió ubicar su sede europea en Barcelona, nos pareció una gran noticia. Ahora que las obras están muy avanzadas y hemos visto en las páginas del londinense "The Economist" los anuncios de su sede de la calle Aragó, junto al paseo de Gràcia -muy cerca, por tanto, de la nueva bolsa-, tenemos la satisfacción de comprobar cómo las mejores previsiones se van cumpliendo. Barcelona se va configurando como una gran plaza europea. Lo importante es que Barcelona tiene un programa de futuro, con cinco objetivos perfectamente descriptibles que expresan la fuerza y las posibilidades únicas de este momento. La Barcelona consagrada ante el mundo por los Juegos Olímpicos, con su transformación urbana y su prestigio organizativo, no está dejando pasar su gran ocasión. Está aprovechando todas sus oportunidades. Europa es la más firme oportunidad de Barcelona, el punto número uno de su programa de futuro. En el aspecto institucional, la presencia organizada de las ciudades en Europa significa un cambio cualitativo. El grupo de Eurociudades, las redes de cooperación al estilo del grupo C-6, y la fuerza de las organizaciones de poderes locales, como el CMRE hoy presidido por Barcelona, muestran la importancia creciente de las ciudades. Ello ha que- dado patente en la constitución del Comité de Regiones de la Unión Europea. Barcelona está en las instituciones comunitarias no sólo por vocación, sino también por interés. Hay que estar en Bruselas, de la misma forma que hay que estar en Madrid. El Comité de Regiones va a tener una gran influencia en la distribución de ayudas muy elevadas para el desarrollo regional y municipal, gran parte de las cuales están destinadas a España. El doble puente aéreo con Madrid y Bruselas ya no dejará de marcar en el futuro nuestras agendas. 70 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Cada vez más, viajar por Europa deja de ser sinónimo de viajar al extranjero. Europa es el marco común de trabajo con nuestros socios en la Unión y con las ciudades amigas. De esta Europa, Barcelona aspira a ser su puerta sur. Este segundo punto del programa de futuro de la ciudad está ya en marcha desde la firma reciente del plan del Delta del Llobregat que, a efectos de inversión y de repercusión económica, es casi como otros Juegos Olímpicos: a medio plazo 400.000 millones de pesetas de inversión y generación directa e indirecta de 100.000 puestos de trabajo. El plan del Delta es un instrumento para el desarrollo estratégico de Barcelona que llega en un momento crucial. Para convertir nuestra área en la puerta de entrada a Europa de los productos de los pujantes mercados asiáticos, nuestro puerto está hoy en mejores condiciones que nunca para aprovechar la ventaja de la ruta mediterránea por el canal de Suez frente a las rutas atlánticas que arriban a los puertos alemanes y de Rotterdam. Nunca Barcelona había estado tan a punto de acercarse a este objetivo, ni había contado con una estrategia de tal alcance, con el apoyo del Gobierno, de la Generalitat, de los poderes locales del Baix Llobregat y del Area Metropolitana. Del Llobregat al Besòs, el programa del futuro de Barcelona tiene su tercer punto en las transformaciones del área Sagrera-Sant AdriàBesòs. En torno a la vieja estación de la Sagrera está en marcha un gran proyecto de renovación ferroviaria y ciudadana que descansa en la construcción de la estación del tren de alta velocidad (AVE) y de la segunda estación central de Barcelona. Siempre el referente de Europa: la Unión Europea ha escogido el tren de alta velocidad Madrid-Barcelona- Montpellier entre las diez grandes prioridades continentales de transporte. El área de Sant Andreu-Sagrera es un inmenso espacio urbano, al nordeste de la ciudad, lindante al norte con los distritos de Nou Barris y Sant Andreu y a levante-sur con la Vila Olímpica, áreas que han sufrido una enorme transformación urbana. Hacia el mar las operaciones urbanísticas del final de la Diagonal, como otra nueva villa olímpica, y hacia el río los proyectos de recuperación de éste como parque urbano dibujan un nuevo horizonte para esta parte de la ciudad y un gran impulso para Barcelona entera y para el norte del área metropolitana. El año 2001 es un horizonte razonable para la comprobación de los resultados de la segunda gran transformación de Barcelona. Este es el año en el que Barcelona, como punto número cuatro de su programa de futuro, aspira a ejercer como capital cultural de Europa. En este plazo, Barcelona habrá completado sus grandes proyectos culturales, sus museos, su auditorio de música, su Teatro Nacional y su Liceu reconstruido. Para la cita del 2001, la red de cable de fibra óptica toma un especial protagonismo. El antiguo proyecto de Barcelona Cable, formulado en los ochenta por la empresa municipal Iniciativas, SA en una muestra de anticipación, se halla en vísperas de reactivación, ahora que el Gobierno finalmente se propone legislar sobre la televisión por cable y los otros servicios que por este medio se pueden transmitir. Poner el cable en la cita de la capitalidad cultural europea no es una mera cuestión de oportunidad, ya que el cable es una gran apuesta de futuro en Europa. Barcelona está presente en la comisión Bangemann, así conocida por el nombre del comisario europeo de Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones que la preside. Como ciudad, nos importa estar en este grupo de trabajo que ha de unir las tres grandes tecnologías de este siglo: la telefónica, la televisiva y la informática. 71 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El cableado de las ciudades va a hacer de cada ciudadano y de cada empresa un consumidor potencial de servicios comunicacionales de alta calidad, convirtiendo los televisores, los ordenadores personales y los fax en una fuente de riqueza informativa y de libertad de elección. La nuestra es una de las ciudades más densas de Europa y puede aprovechar esta densidad urbana para hacer más rentables los nuevos sistemas de información. Europa, plan del Delta, Sagrera-Sant Adrià-Besòs, 2001 cultural y, como quinto punto, la aprobación y aplicación de la Carta Municipal de Barcelona, a modo de constitución o estatuto interno de la gran ciudad. El largo, paciente, prolongado y realista esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal que la ciudad ha de elevar al Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputados. No es la carta óptima. Es la posible, la mejor posible. Lo importante es que Barcelona haya podido finalmente dotarse de ese instrumento necesario para su buen gobierno y desarrollo. Calidad de vida, ejercicio pleno de la autoridad en la vía pública y en todo lo que afecta a la seguridad y bienestar de los barceloneses, justicia municipal, urbanismo autorregulado, y, sobre todo, civismo. Con una atención especial a todo tipo de delegaciones de los poderes superiores a favor del Ayuntamiento, el poder más cercano al ciudadano. Otra vez la referencia europea: a eso se llama, desde que se elaboró el tratado de Maastricht, subsidiariedad. Que los problemas se resuelvan en su gran mayoría en el nivel de administración más cercano, siempre que no sea menos eficaz, y se está demostrando que casi siempre es más eficaz y, en todo caso, más participativo y controlable. 72 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1170 Title A name given to the resource Los cinco puntos de Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Acció política Barcelona Carta Municipal Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles