55
50
5190
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1318/19930330d_00545.pdf
a1fe3a12948655606fb0a3d9ead7d5f9
PDF Text
Text
PRESENTACIÓ DEL CATàLEG "ARA PER BARCELONA"
Saló de Cent, 30 de març de 993.
Ja durant els Jocs Olímpics vaig anunciar el
meu desig en el sentit qu
els voluntaris
olímpics i paralímpics segissin treballant
per la ciutat un cop finalit ats els Jocs.
D'aleshores ençà han anat sorgint diferents
iniciatives,
moltes
d'el es deis
voluntaris, que confirmen q
propis
no anàvem errats
quan dèiem que la voluntat d4 participació en
la ciutat dels voluntaris
no s'acabava a
l'estiu del 92.
L'Ajuntament no ha deixat de col.laborar, com
no podía ser d'altra ma era, en totes
aquestes iniciatives, que,
al capdavall, són
en benefici de la ciutat. I també ha ajudat a
les entitats de voluntariat
les
recuperar per a
seves activitats boña part de
voluntàries i voluntàris olí
ics.
A més, com sabeu, vam voler que una plaga
la ciutat estigués dedicada
vam convidar als voluntari
les
als
de
voluntaris,
dels Jocs a la
festa de l'estació del Nord del passat dia 2
�de novembre, quan es va celebrar el día
internacional del voluntaria
A
partir
relacionades
d'ara,
amb
totes
les
iniciatives
la c ntinuïtat
dels
voluntaris olímpics i paralí pics les canalitzarem a través de l'Oficina
de Dinamització
deis Voluntaris Olímpics, qUe dirigeix el Sr.
Jordi Serra, i que passarà a formar part de la
Fundació Barcelona Olímpica, fundació que les
diferents
institucions co sorciades en el
COOB-92 van decidir de crear
Aquesta oficina realitzarà ttsques de formació
i motivació dels voluntaris,
publicació i seguirá fent
editará
una
pont amb les
entitats de voluntariat actualment existents.
Per a coordinar el treball de l'oficina hi
haurà un Consell Assessor, el qual formaran
part la Gep ralitae Catenya, el govern
espanyol i les Comunitats Autònomes.
Així mateix, vull aprofitar l'ocasió per donar
a conèixer que hem presentat als voluntaris
olímpics i paralímpics com a canditats a un
dels __Erg.mjs Prínce
d'As úries d'enguany,
�candidatura que ha rebut el suport de moltes
personalitats i institucions
Aquell esperit~ que va animar a les voluntàries
i voluntaris olímpics i paralímpics durant la
celebració dels Jocs, i que tanta admiració va
desvetllar entre la família olímpica i entre
els nostres visitants,
-i
de la ciutat.
El
nua viul servei
catàleg "Ara per Barcelona" que avui
presentem n'és la prova.
AL,
¿ArQfs21/4)-
1- .2-`,,,.-g
w^ ^
^.^
^^,^ ^,,
i^
t424,/f
G^ v
J
^^ ^
^ ^1^x^ ""'^ a^^ ^^^?
p
_k;
! `
ci¡
^,C.ti,3U
.iU 5Z
^Ç
^^-Z.Qf^`'"'l y
o ~J,4),Aá t
ru2L
,Q,I L,
./tm ú"u
�Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol
PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG " ARA PER BARCELONA" DEL
PROJECTE "SEMPR E VOLUNTARIS"
Dia: 30 de març de 1993
Hora: 18,30 h.
LLoc: Saló de Cent
ORDRE DE L'ACTE
* Obertura de l'acte a càrrec de l'Ekkcm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
Alcalde de Barcelona, qui dona la paraula a,
- Sr. Josep Miró, Coordinador 1e1 Grup de Voluntaris del Consell
Municipal de Benestar Social.
- Excma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, Tinent d'Alcalde de
l'Àmbit de Benestar Social.
Lliurament simbòlic per part de la Presidència de catàlegs a
quatre voluntaris representants del col.lectiu de voluntariat
olímpic i paralímpic.
Aquests quatre voluntaris estaran sentats a primera fila del
públic i es desplaçaran a la taula presidencial a recollir els
catàlegs.}
* Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de
Barcelona.
* Recepció al-é-4 G..,..^:
^/a
Grn_F2t`A GdTtkA,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4224
Title
A name given to the resource
Presentació del catàleg "Ara per Barcelona" del projecte "Sempre voluntaris"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Oficina dinamització dels Voluntaris Olímpics. Consell Assessor està format per la Generalitat, Estat i les Comunitats Autònomes.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Societat
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1319/19930331d_00546.pdf
47f7569996e9452b174a9faad0127030
PDF Text
Text
31.3.1993
CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL A LA FACULTAT DE DRET DE LA
UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID
Para mí es un poco impresionante hablar en la Universidad de
Madrid, una Universitat que tantas referencias ha dado a este
país en su historia, y para michos seres queridos para mí y que
han tenido en ella momentos "menos, momentos malos, como ha
vivido el país. En todo caso, momentos que han quedado marcados
para siempre en la historia de este país como momentos
importantes.
i
Yo quiero hoy defender ante ustedes la importancia actual de los
problemas urbanos y defender 'también el reconocimiento general
del papel de las ciudades en la cosntrucción de Europa, como aquí
se ha dicho, en la Europa comuitaria.
Yo quiero destacar, porque seluida a menudo, que la Declaración
de Maastrich, que va a ser ui tratado ratificado por todos los
Estados de la Comunidad en el curso de este año, crea una
situación que no existía antes, en virtud de la cual, una
Constitución europea -porque en realidad se trata de una nueva
Constitución-, a diferencia de lo que ocurre en otras
Constituciones, reconoce desde buen principio la existencia no
sólo de Estados, sino de territorios por debajo de sus Estados.
Es decir, hace algo más qu e afirmar cuales deben de ser las
relaciones entre los doce Estados que van a crear la unión e
incluso entre los ciudadanos 0 cada uno de ellos.
Distingue, de entre todas us relaciones, la existencia de
regiones, crea un Comité de Regiones. En el artículo 198 dice
textualmente que este Comité de Regiones está formado por
representantes de las regionesjeuropeas y de los poderes locales.
Es decir, crea un Comité de legiones y ciudades, nominalmente
conocido como Comité de Regiones pero materialmente descrito como
Comité de Regiones y Poderes Lcpcales.
Y esta forma hace algo que la Constitución americana no hizo.
Ustedes saben que en las Constituciones americanas, las ciudades
son creaciones de los Estados, son incorporaciones de ciudadanos,
las incorporated towns. No tj.enen creación, no tienen soporte
constitucional. No son más, pues, ni menos, que creaciones de los
ciudadanos o artefactos creados por los propios Estados.
�Europa no, Europa ha creado eh su propia Constitución, que va a
suceder o a completar la del Tratado de Roma, un reconocimiento
de la existencia de estos poderes y por tanto ellos son poderes,
son gobiernos en el sentido anglosajón del término. Y yo creo que
es lógico que ésto sea así si Uno se asoma por poco que sea a la
ventana de la Historia.
Fíjense ustedes qué resonancias tienen los nombres que les voy a
decir ahora, nombres de ciudades, cada una de las cuales ha sido
en algún momento de la historia no sólo capital de una provincia
o de un condado, no sólo capital de una región o de un Estado,
sino incluso capital de un imperio, y hay muchas en Europa: está
Viena, está Londres, Atenas» Roma, París, Madrid, podríamos
contar incluso Toledo... Son ciudades que cada una de ellas ha
tenido un ámbito de poder eniel cual no se ha puesto el sol en
cada una de ellas y que hoy conviven en un conjunto con ciudades
como una ciudad más, en todo caso capitales de Estado como
máximo, que forman ese entramado urbano enormemente potente.
Visto desde el satélite, es una mancha urbana mucho más densa que
la de cualquier otro continente que forman nuestro mundo y que
están acompañadas por otras ciudades sin las cuales Europa
tampoco podría ser entendida.
Si yo les menciono a ustedes Florencia, Pisa, incluso yo les
diría Siena, por ir a ciudades más chicas, o Brujas o Manchester
o Barcelona o Rotterdam o Amsterdam, o Gotemburg o Bremen... Sin
esas ciudades no se comprender&a Europa. Europa es, sobre todo,
como ha dicho el alcalde de,Madrid muy bien, un sistema de
ciudades, y vista desde la distancia tiene que aparecernos como
un esqueleto en que estas ciudades son los nódulos que vertebran
realmente el conjunto.
Pero podría haber sucedido que ésto no hubiera sido reconocido
políticamente por los políticos, por la clase política europea
naciente. No ha sido así, afortunadamente el artículo 198 del
Tratado de Maastrich declara la existencia de estos niveles como
niveles sustantivos de la Constitución europea.
Ustedes saben, y ésto entra más dentro de la política del día a
día, que en este momento hay gn pulso entre regiones y ciudades
por ver cómo se compone este Comité. Bien, el artículo 198 es muy
claro, dice ciudades y regiones, o regiones y ciudades, o
regiones y poderes locales, más concretamente. Por tanto, hay que
entender que se trata de tina Constitución equilibrada, yo
entiendo que éso implica equilibrio.
�Lógicamente, las regiones,scudándose en el nominalismo del
título, ya que el comité se llama Comité de Regiones, tratan de
sustentar la teoría en virtud de la cual tienen que estar todas
las regiones y luego, en todo faso, las ciudades si es que caben.
Y los países más regionalizado$, más federalizados, si ustedes
quieren, como el caso de Alemania, han ido a soluciones en los
que realmente se contempla la presencia de todos los Estados y no
de las ciudades, sino de as ciaciones de ciudades, y aún en
términos minoritarios.
Como ustedes saben, el Comité le Regiones reconoce a cada país un
número determinado de representantes que es más o menos
proporcional a la potencia deljpaís, Alemania tiene 24, Francia
también, Francia ha escogido tres por ocho, ocho departamentos,
ocho ciudades, ocho regiones, ahora veremos el nuevo gobierno qué
hace, poisiblemente se vaya hacia una solución de doce y doce,
doce regiones y doce ciudadeé más departamentos o poderes que
podríamos llamar locales, también en este sentido equilibrados.
Esto quiere decir que España tiene que decidirse, tiene que saber
que hace con sus 21 representantes.
Número que es evidente que una solución del tipo 17 regiones o 17
autonomías y 4 ciudades no satisfaría el espíritu del Tratado de
Maastrich, y no lo satisfaria porque, entre otras cosas, no
tendría en cuenta que es prácticamente imposible que en su
primera formulación, ese tratado dé cuenta de una forma justa al
mismo tiempo de una proporcionalidad de poder entre cada uno de
los países y de la compagidad interna de sus sistemas locales de
gobierno.
Por tanto, hemos de irnos acostumbrando a la idea, y esa idea va
cundiendo, de que los cuatro años que van del 92 al 96 son cuatro
años en los cuales el Comité de Regiones, que todavía no está
constituido pero se va a constituir, va a vivir una vida
interina, es un constituyente / más que un constituído, y en tanto
que constituyente va a tener qne cumplir dos funciones: la propia
del Comité, la que le asigna el Tratado, sea consultado en
materias de interés de poderes locales y regiones por las
instituciones europeas, Comi3ión y Parlamento, y una segunda
función que la historia y la necesidad le va a obligar también a
satisfacer, que es la necesidad de crear un foro de diálogo entre
ciudades y regiones para que entre ellas digan a los Estados y a
la comunidad en definitiva cu4l debe de ser en el 96, cuando se
realice la revisión de Maastrich, la definitiva constitución de
los poderes territoriales europeos, es decir, de sus regiones y
sus ciudades.
�Esto ha cundido ya como doct4.ina, es aceptada no sólo por el
consejo de ciudades que yo presido, que se llama Consejo de
Ciudades y Regiones de Europa, pero soy honesto en reconocer que
está básicamente compuesto por ciudades y también por la propia
asociación de regiones de Eu r opa, que inicialmente tuvo una
postura exclusivista y quería no tener poderes locales en el
Comité, acudiendo a ese nominafismo excesivo que he anunciado.
En fin, yo creo que vamos a hacer camino al andar y que de aquí
al 96 vamos a estar en condiciones de construir la auténtica
representación de ciudades y regiones en una Europa que es y que
va a ser con toda seguridad una Europa regionalista, éste es un
movimiento creciente en toda 011a, como en Italia de una forma
muy clara en este momento, muy claramente porque ya está
constitucionalmente admitido $n España, Alemania y Bélgica, en
Bélgica de forma reciente y muy contundente, de forma tan
contundente que los Consejos de MInistros europeos, que ustedes
saben que se reúnen por (lada uno de los departamentos
ministeriales, hay dos sillas#por cada país, y estas dos sillas
son ocupadas una de forma permanente por Carlos Buesendorg en el
caso de España y otra por el representante del Estado.
Pues bien, ya los Estados alemanes, en aquellos Consejos de
Ministros que tratan de competencias que son competencia
exclusiva autonómica en la Constitución alemana, envían a un
representante del Estado y a un representantes de los 16
""lenders" alemanes, rotativame te.
Pero es que Bélgica ha hecho más: aprovechando la circunstancia
de que sus regiones son do3, básicamente, si excluimos el
Distrito Federal de Bruselas, Flandes y Balonia, va a utilizar
estas dos sillas en los Consejos de Ministros de todos los temas
que sean constitucionalmente en Bélgica de competencia regional,
que son muchos, porque han incluido incluso el comercio exterior
y la política agraria, van a utlilizar esas dos sillas para sentar
a un representante balón y a un representante flamenco. Y
seguramente, el representante del Estado belga está detrás, como
parte del equipo pero no en pr mera línea.
Por tanto, va a haber una gran diversidad en la forma en que cada
uno de los Estados se adapte a la existencia de una Europa que al
mismo tiempo es fruto e hija d los 12 Estados y simultáneamente,
Europa territorial, la Europ de las ciudades y las regiones o
autonomías.
�Creo que es bueno decir que Estados Unidos, que no nació con una
ideología urbana potente, Jefferson es un representante de un
constitucionalismo basado en el pequeño campesino, y es una
democracia contractual que juego, sólo con la venida del
federalismo de Hamilton se convierte en algo más, pero que queda
siempre presente en la raíz del pensamiento político
norteamericano, esta especie de gran democracia de pequeños
propietarios que idealmente es, que no en la práctica, pero sí
todavía en la ideal política.
Pero miren, estos Estados Unidos que no reconocieron las ciudades
como elementos constitutivos de su esencia, de su sustancia, como
nación, como Estado, comol federación, como unión, están
cambiando. Por primera vez, pon la elección de Clinton, Clinton
anuncia la necesidad de un enfoque regional, dice él, de los
problemas de las ciudades. Ojo con las traducciones, porque en
cada lenguaje, la misma palabra quiere decir distintas cosas, ya
sabemos que liberal en Europa quiere decir una cosa y en América
otra, normalmente en Europa quiere decir derecha y en América
quiere decir izquierda. Lo mismo podríamos decir de región.
Enfoque regional quiere decir, en el caso norteamericano, un
enfoque que nosotros llamaríamos metropolitano, es decir, la
necesidad de considerar la ciudad como algo que supera al
municipio muchas veces, comtl es el caso de Madrid y mucho más
todavía el de Barcelona que, como ustedes saben, está compuesta
como ciudad real por una ciudad de 97 km2, 600 tiene Madrid, y un
área metropolitana de 30 municipios en los cuales viven tres
millones de habitantes, como el Madrid, pero con una extensión de
470 km2.
De tal manera que yo, a veces, me veo obligado a contestar a la
pregunta de que cuantos habitantes tiene Barcelona con otra
pregunta, porque por la nochelson 1.650.000, pero por el día son
seguramente más de 2.000.004, y este hecho, que ocurre en
Baltimore, y New York, y Washington y en Minneapolis y tantas
otras ciudades de EE.UU., obliga a una cosa que el purismo
político americano no había aceptado, que es el enfoque conjunto
de las grandes ciudades como sistemas multimunicipales.
No hay más que una pequeía experiencia, precisamente en
Mineapolis - Saint Paul, donde,sí existe un fondo fiscal común de
todos los municipios del área Otra hecer frente a los costes del
centro de la ciudad, no hay ninguna otra experiencia de área
metropolitana norteamericana. Existen, pero existen como regiones
estadísticas, no como regiones de gobierno, ni siquiera en la
mayoría de los casos como regiones de plan.
�Clinton cambia ésto, cambia la situación existente, porque
Clinton es hijo, en gran manera, del desencanto de las grandes
ciudades norteamericanas que han visto degradar su nivel de vida
de una forma escandalosa en los últimos doce años, como fruto de
una aplicación dogmática de una política que no se ha dado cuenta
que las ciudades son algo que; está entre la sociedad civil y el
Estado, como decíamos antes. En los tonos grises, en el
claroscuro de éso, que a veces; se presenta como un blanco y negro
absoluto, están en la sociedad civil, y que no están en la
realidad, puesto que en la realidad existen muchas gradaciones
del Estado y muy cerca de la spciedad, unos ayuntamientos que son
en realidad casi tanto su ciudad como Estado.
Eso no lo han reconocido lo$ Estados Unidos, los gobiernos
americanos no lo han previsto y ha dado lugar a un
empobrecimiento enorme de las grandes ciudades norteamericanas en
las cuales, los fondos federales destinados a subvencionar gastos
locales, se han disminuido en la proporción de tres a uno, es
decir, que si la proporción de ayuda federal dentro del
presupuesto de las grande$ ciudades norteamericanas era,
supongamos, del 12 % hace 15 años, y en este momento es del 4 %,
estamos en estas cifras, del 4 %.
El señor Alvarez del Manzanp y yo mismo estamos seguramente
teniendo fondos de lo que nosotros llamaríamos federales del 30 %
de nuestros presupuestos o alrededor, en las ciudades americanas
están en el 4 %, puesto que éste ha sido el resultado de la
política imperante de los últimos años. Y ésto ha llevado, entre
otras cosas, a un cambio de política que ha hecho que Clinton
tenga que enfocar las cuestiones urbanas de otra forma.
4
Nosotros por nuestra parte
España tenemos una tradición de
colaboración entre las grandes ciudades. En los inicios de la
democracia, Narcís Serra y Enrique Tierno lideraron la demanda de
solución de las finanzas locales delante del gobierno Suárez,
como seguramente ustedes recordarán.
Más tarde, y en torno a Barce.ona, Zaragoza, Valencia y Palma de
Mallorca, la propia Barcelona!y dos ciudades francesas, Toulouse
y Montpellier, han formado una red de 6 ciudades que define un
territorio de 15 ó 16 millones de habitantes que a nosotros nos
parece el tamaño mínimo para ser alguien en Europa, por decirlo
de alguna forma. Es muy difícil que las ciudades pequeñas
subsistan por sí mismas o incito(' las ciudades grandes, si no se
hacen con un hinterland, ea el cual la talla mínima sea
suficiente para financiar egos grandes equipamientos y esos
servicios sofisticados que sus poblaciones piden cada día, exigen
cada día.
�Tenemos una población urbana cada vez más exigente y una
incapacidad, desde nuestros m nicipios aislados, de servir esa
demanada que parece totalmente natural. Hemos llegado al caso de
que algunas ciudades se han p.anteado compartir algunos de estos
servicios de forma tan espectacular como ese proyecto, que luego
no prosperó, pero estoy seguro que acabará siendo, de orquesta
conjunta entre Budapest,
aga i Viena. Qué maravilla de
orquesta, por otra parte.
P
r
No piensen ustedes que sea imposible que en un futuro veamos una
orquesta Valencia - Barcelona o una orquesta Barcelona - Madrid.
No es imposible pensar en éstoj, y éso que en la tradición, en la
cultura local, se entiende queel nombre orquesta va generalmente
unido al nombre de una ciudad, no al nombre de una nación.
También hay, pero normalmente estamos acostumbrados a hablar de
la Filarmònica de Berlín o de Viena o de Chicago.
E
Sin embargo, es muy posible que, como sucede con las empresas, el
tamaño mínimo que tienen que tener esas ciudades para mantener a
la orquesta sea ya superior al de incluso esas grandes ciudades
que he mencionado, que
tanto deban dividirse varias,
contiguas, se entiende, para poder mantener esos servicios.
E
Ustedes verán en Europa y España, progresivamente, ejemplos de
mayor colaboración entre las ciudades para mantener sus servicios
y desarrollarlos. Madrid y Barcelona han desarrolado un diálogo
positivo, ya desde Tierno Galyán, yo recordaré siempre el día en
que don Enrique vino con ellpresidente del Real Madrid y del
Atlético de Madrid a la Oficina Olímpica de Barcelona a decir:
"estos dos señores están dispestos a que sus equipos lleven el
logotipo de la candidatura '¡de la Barcelona Olímpica en sus
camisetas". Yo creo que eseldía se rompió un tabú que había
durado demasiado y hoy me apetece corresponder una vez más a
aquel gesto que yo creo que fue un gesto en definitiva avanzado
sobre su momento, pero que tiene su correlación en la positiva
amistad que en este momento se ha fraguado entre las dos
ciudades, sin pérdida de compeencia, como antes se ha dicho.
por
Yo creo que es evidente, engo yo a aquí a apelar a la
generosidad madrileña, y vengo a apelar a élla no sólo por
convicción, sino incluso por necesidad. Y trataría de convencer
al auditorio de que ésto es bueno no sólo para toda España, y
para Barcelona en particular, sino para todo su sistema de
ciudades y también para Madrid.
�¿Qué quiero decir con apelar a la generosidad madrileña? Quiero
decir que hay que distinguir me parece, entre capitalidad y
ciudad, hay que distinguir, como muy bien ha hecho anteriormente
en rueda de prensa y en un almuerzo que posteriormente hemos
tenido con los empresarios madrileños, el Alcalde de Madrid entre
la ciudad de Madrid y Madrid capital. Madrid capital, como dice
la Constitución, no tiene ni va a tener ningún rival. Barcelona
no se va a plantear nunca la demanda de una reforma
constitucional para ser capital de España, o co-capital. Ahora
bien, el Madrid ciudad, que esdistinto del Madrid oficial, tiene
derecho, entre sus pobladores, muchos que dependen, que viven,
que están aquí por la existencia de unas determinadas
instituciones.
Y bien, la Constitución dice que Madrid debe de ser la capital,
pero no dice que todas las instituciones del Estado, o
paraestatales, o científicas o de investigación, y no digamos ya
las privadas de carácter bancario, o de carácter industrial,
deban de tener su sede en Mad r id, y de la misma manera que yo
ofrezco Barcelona con generosidad respecto de nuestro hinterland,
yo creo que Madrid debe de ofrecerla a toda España respecto al
territorio español en su conjuito.
Y qué hay que pensar respecto al proceso de deslocalización de
algunas instituciones que aqu no añaden mucho a lo ya existente
y que en cambio, en la dimen*ión de otras ciudades españolas,
serían un incremento enormeme te significativo, quizá decisivo.
Estoy pensando en el Instituto de Minas, que seguramente debería
estar en Asturias, o en la Escuela Naval, que probablemente
debería estar en La Coruña o eit Valencia.
Y por supuesto que yo, como áiudad olímpica de Barcelona, yo
diría en qué ciudad española debe residir el Comité Olímpico sino
en la ciudad olímpica de Españ, que es Barcelona.
Pero en fin, no voy a hac r de ninguno de estos temas en
particular una guerra particular, porque no creo que ésta sea la
mejor forma de conseguirlo. Sería, entre otras cosas, imprudente
y, seguramente, poco efectivo.
Pero sí que quiero que me en iendan. Los políticos españoles
deben entender, y los que están en la capital en particular, que
hay muchas maneras de equivoc rse, y una de ellas es tener toda
la razón y decirla, pero deci la desde lejos. La gente no va a
dar la razón a discursos que son intachables desde el punto de
vista de la academia o del manual, y que sin embargo se
�pronuncian desde la distancia, y va a rechazar estos discursos
simplemente por la distancia. La gente quiere política cerca, y
preferiría un discurso imperfecto próximo a uno perfecto y
lejano.
Por tanto, en primer lugar: Madrid ya ha hecho mucho en este
sentido, el Estado español ha bajado del 80-85 % de su peso en el
conjunto de la Administración pública a un 60 `k. Esto es una
barbaridad, ésto es una auténtica revolución que pocas veces se
agradece en lo que vale y sin embargo debe de seguir haciendo,
pero ahora no tanto o no sólo en el terreno cuantitativo del
gasto público, sino en el Iterreno de los gestos y de los
símbolos, en ese terreno no Cuantificado, no regulado. Nadie
obliga a ninguna institución a estar en determinada ciudad,
ninguna ley lo dice.
Yo creo, y lo digo con todo el respeto por todos, que las más
altas magistraturas del Estadp han entendido ésto mejor incluso
que los gobiernos y los partidas, me da la impresión. Me da la
impresión de que los gobiernos han sido, y no me refiero a
ninguno en concreto sino a todos en general, y van a seguir
siendo, y en este sentido es algo de anticipación lo que yo digo,
reacios a entender esa realidad. El gesto de acercarse hasta la
periferia, el gesto de ir hastal final del país, este gesto que
hace por ejemplo el Presidenteide Castilla-La Mancha, que decía
una vez en Barcelona, por dónde han pasado los 17 presidentes
autonómicos a contar en el Salón de Ciento del Ayuntamiento, a
pasar su "examen de Autonomía", y contaba Bono, de una forma muy
gráfica, que su Autonomía So era una Autonomía que pidiera
legitimidad histórica, que no la tenía pero tampoco la
solicitaba, que no basaba n el sentimiento histórico o de
nacionalidad pre-existente la necesidad de la Autonomía, sino que
su legitimidad de ejercicio, decía él.
Y esa legitimidad de ejercició quedaba probada en anécdotas tan
claras como, preguntándole en algún pueblo de La Mancha cuanto
tiempo hacía que un político relevante pasaba por ahí, le
contestaban que Romanones. Qué mejor prueba del acierto de ese
"café para todos" como a veces ha sido llamado el Estado de las
Autonomías. Sí señores, "café para todos", que quiere decir
proximidad y posibilidad para todos los ciudadanos de España de
estar cerca de unos políticos significativos, de unos políticos
que llevan representación y qu tengan realmente competencia.
De ahí que los municipios no eamos antiautonomistas, sino más
que autonomistas. Nosotros vascos más allá, nosotros decimos que
�hay que seguir acercando la política al pueblo, el pueblo se va a
ir aburriendo de tener la política, lo cerca que la tiene, más
que en Francia, supongamos, o que en Italia, pero menos que en
Alemania o menos de lo posible y va a pedir un sistema de
ciudades potente, un sistema de ciudades vivas, un sistema de
ciudades que no tenga ya ese 1$ % del gasto público, que tenía ya
antes de la revolución autonómica. En el año 80 estábamos al 80 u
85 % del Estado, el O % de las autonomías, que no existían, y el
15 % de los ayuntamientos, o 20 % a "tot estirar", como decimos
en Catalunya.
Muy bien, ahora estamos en Un 60 - 25 - 15. Por tanto, los
ayuntamientos no se han beneficiado, en cuanto que poderes
locales de esa redistribución del poder político cifrado
cuantitativamente en dinero. No han hecho, y ésto es algo que yo
creo que se está convirtiendo en la asignatura pendiente del
sistema. La asignatura pendiente del sistema, en esta década, va
a ser el llenar de contenido el porcentaje de recursos que los
ayuntamientos deben canalizar,' seguir mejorando en autogobierno,
en la asignatura del autogobierno.
Yo digo sí a la ley de capijalidad en Madrid y sí a la carta
municipal de Barcelona. Las dos están previstas, la Ley de Bases
de Régimen Local y la Ley de Finanzas Locales. Y digo que España
es un sistema urbano global y¡con fuertes polaridades -Sevilla,
Bilbao, Valencia...-, si hablásemos de áreas metropilitanas en
sentido estricto, quizá también Zaragoza y Málaga, que están en
nuestro grupo G-7, que son demás de medio millón de habitantes.
No soy partidario de que crezc a n más nuestras dos ciudades, creo
que Barcelona y Madrid deben detener su crecimiento en beneficio
del hinterland comunitario y del sistema español de ciudades. Soy
partidario de que se prosiga el análisis que se empezó en 1971,
del sistema de áreas metropolitanas de España y que luego se
olvidó. Era nacional porque era más importante, porque era
recomponer la diversidad plurinacional, pluricomunitaria de
España, de acuerdo, pero se olvidó y ahora se debe proseguir.
Soy partidario de que el Parlamento catalán se reúna de forma
itinerante por las 4, 5 ó 6 capitales catalanas que se considere
oportuno elegir. La Ley del Parlamento de Catalunya dice que la
sede del Parlamento es Barcelona, pero añade textualmente "éso no
quiere decir que todas las reuniones deban de ser en esa ciudad",
sería bueno que esos Parlamentos autonómicos se movieran. Soy
partidario de que el Senado, y si no todo el senado, sí la gran
comisión que está en ciernes, la Comisión de Autonomías del
Senado puede itinerar. Tengo l a secreta, pero pública y conocida
�ilusión, de que se reúna en Barcelona algún día, con los 17
residentes autonómicos, hab ando en sus idiomeas. No nos
discutiremos por un sistema automático de traducción más o menos,
por tanto, vamos a tener efectivamente una Cámara de las
autonomías con los presidentes autonómicos presentes, y pienso yo
que esta gran comisión debería de poder ser también itinerante.
Hay muchas maneras de acercarjla política a la gente, y ésta es
una. Pienso que la resoluciones de lo que nosotros llamamos el G7, el pequeño y mini G-7, que es el grupo de grandes ciudades
españolas que he mencionado, son a considerar. Nosotros vamos a
ir los 7 a ver a los 7 presidentes autonómicos, vamos a ir a ver
a Ardanza, y a Leguina, y a Lerma, y a Chaves, y a Pujol. Vamos a
ir a verles y vamos a decirles reiterativamente, hasta que el
mensaje cale profundamente, que esta década es la nuestra, y que
la profundización de la autonomía no puede querer decir otra
cosa, en esta década, que Ila traslación o transferencia de
recursos y competencias a los Municipios.
La petición del presidente de la Federación Española de
Municipios, Paco Vázquez, so re el tema de la distribución del
impuesto sobre la renta de las personas físicas, coincide en
parte con la nuestra, la del G-7, si bien nosotros tuvimos la
cautela, que mantenemos, de no hablar de ningún porcentaje,
porque parece que aun estan o profundamente de acuerdo en el
fondo de la cuestión, es decir, el fondo de la cuestión de que no
debe de darse más a nadie sin saber lo que luego tiene que
suceder, es decir, ninguno ðe los actos que ahora se hagan de
redistribución pueden luego invocarse como precedente para no
redistribuir a los ayuntamientos, primera cuestión, y segunda
cuestión, no puede obligarse,orque sería políticamente perverso
-en el sentido técnico de larpalabra, no en el sentido moralobligar a los municipios a que sintieran las transferencias del
Estado a las autonomías como c ntrarias a sus intereses, porque
éso sería fomentar una guerra entre municipios y autonomías, y
les voy a decir en qué condici nes ésto no sucederá:
Sólo no sucederá el día en que las Autonomías hayan constituido
en el seno de sus presupuestos un fondo de cooperación local y no
cualquier fondo de cooperación local. Aquel fondo de cooperación
local que sea tan alto en porcentaje sobre el propio presupuesto
autonómico como lo es el fondo de cooperación local en el
presupuesto del Estado. Sólo ose día los municipios podrán decir
"la administración autonómic no nos ha perjudicado", porque
hasta ese día podrán pensa , equivocadamente, porque todos
sabemos que en la historia hay tiempo y etapas, y una cosa tiene
�que venir primero de la otra la segunda seguir, pero en fin, un
municipio puede pensar: "j por qué el Estado a mí me envía
menos, con el mismo porcenta e?" Envía menos porque tiene menos
para enviar, porque ya lo ha enviado a las autonomías, y por
tanto, su denominador, su base, se ha disminuído. Y éso es lo que
nos dicen reiterativamente los secretarios de Estado y los
ministros de Economía, desdj9 García Añoveros hasta Boyer y
solchaga.
i(
Nos van a decir "nuestra base e transferencias se va reduciendo
puesto que ya no somos el 85 % del gasto público neto, somos sólo
el 60, y por tanto lo que a usted le queda para que yo le reparta
en un porcentaje determinado es menor". Y bien, esta injusticia
sólo se reparará el día en que todas las Comunidades Autónomas
hayan establecido, en su propio presupuesto, un fondo de
cooperación local que ellas reularán en función de los criterios
de redistribución que autónomamente se den, pero que tenga la
cuantía, exactamente la misma proporcional o relativa a la que
tienen los fondos de cooperación local actuales en el Estado. Si
no,
podrían decir todos ls ayuntamientos:
"hemos salido
perdiendo".
Hay, pues, el punto de coincidencia con la posición de Paco
Vázquez cuando dice u no debería de darse el 15 % a las autonomías
sin antes asegurarse de qUe el 7 y medio va para los
ayuntamientos. Bien. Es una manera de expresar, en el fondo, lo
mismo que queremos decir nosotros, pero no es la mejor manera,
seguramente. Cada tiempo tiene su afán y cada objectivo tiene su
momento.
Viene nuestra hora en seguida, así que vamos a esperar, pero
vamos a esperar dejando claroe es lo que esperamos, y dejando
claro que lo que ahora se hac , repito, no se puede invocar en
detrimento de lo que luego vam s a exigir.
Es bueno saber que la auténtila negociación autonómica, la que
lleve a ese famoso 50-25-25 % de reparto del gasto público neto,
deberá de ser a tres bandas. Hemos vivido un periodo, en los años
80 y primeros 90, típicamen t e bilateralista, bilateral para
Europa, bilateral de relación del Estado con las autonomías y en
todo caso del Estado con los ftunicipios, y casi inexistente en
torno a las autonomías y los municipios, por lo menos en algunas
autonomías. En este sentido debo decir que tengo un buen recuerdo
del ex-presidente de la autonl5mía Castilla-León, cuando lo era,
porque me consta que hizo el e$fuerzo de plantear la posibilidad
de un sistema de transferencias al municipio de Valladolid.
�Desgraciadamente, no llegó a efecto esa redistribución, que
habría sido revolucionaria y pos hubiera adelantado mucho camino
a lo que ahora estamos
pero en fin, no fue posible,
porque por supuesto, las circjunstancias del momento seguramente
no lo hicieron practicable.
pretendiendo,
II
Es bueno, pues, que se sepa qie la auténtica negociación se da a
tres y que de otro modo se va a
a los ayuntamientos a
ser una cosa que no son, a set antiautonómicos. Nosotros, por
pequeños, por cercanos, sombs regionalistas europeos, y somos
autonomistas en España, peto simplemente, vamos más allá.
Nosotros vamos más allá en el sentido de tratar de evitar que a
partir de aquí se cristalic, la situación, se modifique la
situación política y algunas autonomías se puedan convertir en el
último bastión de un cierto estatismo, curiosamente,
paradójicamente. Podría suceder que, si ésto se parara aquí,
algunas autonomías de este país se conviertieran en el último
bastión de un cierto estatalismo.
condenar
No sé si ustedes
leído un artículo de Raimon Obiols en el
periódico situado en la desgracia de Europa. En este artículo, de
una forma cartesiana, se explica que la desgracia de Europa ha
consistido en una cosa: los Estados han querido ser nación,
siempre, y las naciones han querido ser Estado. Hay Estados que
han pretendido que la diversidad que existía bajo su estructura,
de carácter cultural, de carácter nacionalitario, etcétera, han
pretendido que esa diversidad no existía, o que no era bueno que
existiera, y la han negado y la han suprimido. Y esta pretensión
ha sido vana, porque la histotia les ha devuelto, como estamos
viendo en el Este, y les eltá devolviendo con creces y con
amargura, además, y con sangre muchas veces, esa negación.
habrán
Y a la inversa. Muchas peqúeñas nacionalidades o culturas o
minorías o regiones han pretendido ser Estado, y esa es la otra
cara de la moneda trágica en la que Europa está viviendo durante
siglos.
Es bueno que digamos, finalmeite, que nada en política -estamos
en una Facultad de Derecho y de la Universidad española es la más
potente, y este concepto debe de quedar claro- que nada en
política obliga a que una nación tenga que coincidir con un
Estado y un Estado con una sola nación. Y la lección de cosas de
la España contemporánea es, precisamente, que esa identidad no
existe.
�Quiero hablarles un momento de elementos de carácter fáctico.
Antes hacía unas apelacionesla generosidad. En una situación
de crisis económica, el Esta o se convierte en algo más que la
forma de la nación, o la ferma de varias nacionalidades y
regiones, en este caso, en el Estado de las Autonomías. Se
convierte también en un estabilizador económico. Ese enorme
paquidermo que es el Estado ac úa de estabilizador por la vía de
la imposición pública y del gasto público y por la vía también de
la atracción enorme que la existencia del Estado tiene sobre la
existencia de centrales de empresas multinacionales o bancarias,
convierte, pues, ese conjunto de actividades en un estabilizador
enorme del ciclo y es lóqgicoentonces que cuando. la reactivación
llega y la expansión se dispar , ustedes vean a Barcelona ser la
primera de las expansivas, 1 más expansiva de los ciudades, y
sin embargo, cuando llega la recesión, la primera en suspensiones
de pago.
Eso es totalmente lógico, es cosustancial al sistema y yo creo
que es bueno que el sistema lo sepa, que cuando menos se plantee
sus costes. No digo ya su iniediata solución, porque no es un
tema de solución inmediata, pero sí su existencia y la
existencia de unos costes que deben de conocerse.
Hay elementos positivos, por otra parte. Quiero rebajar un poco
quizá el acento que he puesto anteriormente en el afán de
existencia estatalista de a .punas autonomías. Hay elementos
positivos en ese fenómeno, no hay tampoco que alarmarse, pero en
todo caso se puede uno alarmar y creo que no tendría fundamento,
en la existencia de un gasto publico importante por parte de las
autonomías en gasto público internacional. No es del todo malo,
simplemente tiene que haber un elemento, un condicionante, mejor
dicho, un requisito.
Tampoco es malo que tengan una televisión pública, no es malo. Ha
sido competitivo dentro del Estado. La existencia de Tele Madrid,
o TV3 o Tele Sur o la TV valenciana. Hay elementos positivos en
éllo. ¿ Pero cual es el requisito ? El requisito es la confianza
federal. Tiene que haber una especie de ley no escrita en virtud
de la cual cada uno actúe dentro de unas normas de una cierta
autocontención, sabiendo que su propia libertad pueda aparecer
como ofensiva para la libertad de los demás, y digo pueda
aparecer, no que lo sea, pero preocupándose incluso de las
apariencias, siendo capaz, to creo, de transmitir siempre la
seguridad a los demás de que o se está haciendo nada en contra
de ellos, sino en afirmación propia y en beneficio del conjunto.
�Si ésto hubiera existido desde el primer momento, la querella
entre Catalunya y Extremadura no existiría hoy. No existiría por
una razón que les voy a decir gen seguida: yo he estado en Badajoz
y de cada diez personas me he encontrado una, quizá, o quizá más
de una, que eran jubilados de transportes de Barcelona o del
Metro de Barcelona. He estado en Cáceres o en Mérida y me ha
sucedido lo mismo. He estado en Montilla el Día de Andalucía,
hace años ya, y me he encontrado con una chica de 17 años, con
acento andaluz, cerrado, dicj.endo "yo zoy catalana". Yo le dije
"no, usted es de aquí, es de M ntilla", y me dijo que era de Sant
Joan Despí. Ella era catalana, había nacido en Catalunya, y el
truncarse de los ritmos migratorios ha hecho que estas personas
vuelvan, muchas de ellas, más en el caso de los jubilados, menos
en el caso de los jóvenes, per algunos ya hay.
Yo les digo qu
que la
la España federal,
p España
p , lur
p 1 deral,
la España
confiada en sí misma y en su dj.versidad ya existe en la base, no
la tenemos que inventar, no hay nada que decretar, está decretada
por los hechos. De manera que lo que sí hay que hacer es no
alarmarse de todo éllo, lo queí que hay que hacer es dejar que
la historia sega su camino y lbs hechos hagan su propio efecto, y
hacerlo desde la confianza.
Yo creo que un sistema fede?al sin buena fe compartida es,
primero, imposible, y segundo, es carísimo. Es mucho más barato y
mejor que el Estado suelte lastre en ámbitos simbólicos, más allá
de la estricta negociación económica. Yo creo que la más alta
magistratura del Estado, ya 15 he dicho antes, lo ha comprendido
mejor que nadie.
Me gustaría terminar leyéndoles a ustedes una parte de un
artículo que primero tengo gue situar en contexto para que
ustedes lo entiendan y no les ofenda su lenguaje. Es un artículo
de hace cien años, y verán ustedes que esos cien años se notan en
el lenguaje pero que tiene une gran actualidad en el contenido.
Este artículo se llama la patia nueva, y fue escrito hace cien
años por un escritor catalán que pretendía explicar -fíjense
ustedes la dificultad, en el momento del catalanismo naciente- el
papel que el catalanismo debíe de jugar en España, y por qué el
catalanismo era el mejor españolismo que los catalanes podían
desarrollar. Nada fácil. Escuchen bien, no se precipiten, porque
hay algunos de los pasajes que pueden ser un poco alarmantes,
pero en el fondo hay una enorme buena fe y un enorme acierto.
"La patria nueva. Para que el catalanismo se convierta en franco
y redentor españolismo, serí menester que la política general
�española se orientara en el sentido del espíritu moderno que ha
informado la vida actual, no sólo de Catalunya, sino también de
algunas otras regiones progresivas. Mientras todas ellas
continuen gobernadas por el viejo espíritu, por el espíritu de la
España vieja y tradicional, mientras decir política española
equivalga a decir absorción, Fraseología y administración contra
el contribuyente, entregada por el favor a tantos altaneros
mendigos, -por no decir cosa peor-, de levita, es imposible que
ninguna región civilizada e esta España sea sincera y
eficazmente españolista.
Pero cabalmente, estas regio es, se objeta, son las que deben
transformarla creando una poli ica y una administración nuevas y
adecuadas a su espíritu y sus necesidades, siendo españolistas de
una España moderna que ha de ser su obra y que habrán de amar
como fruto de sus entrañas.
Esto se ha dicho mucho, y parece imposible que no se haya hecho
ya, tan natural y lógico sepresenta a la razón. Y como en no
haberse hecho y el persist r a causa de éllo debiera vía
regiones, parece abominable egoísmo o prejuicio criminal de su
parte, hay que decir de una vel las causas de su inacción.
Descartemos la solución providencial, la de un hombre que surge y
lo arregla todo. Esta solnción cabe esperarla siempre, a
condición de no contar nunca con ella. Descartemos también una
revolución, porque ni hay fuerzas para hacerla ni mucho menos
para resistirla. Una vez hecha, sería el salto a las tinieblas
internacionales.
Descartado el milagro y el salto mortal, queda la voluntad
paciente de los hombres que, sin embargo, bien necesita de la
ayuda de Dios y de muchas cosas imprevistas si ha de realizar en
España esa maravilla, reedif carlo todo sin destruir nada para
que no venga abajo la casa ent ra.
Tales han de'sentirse los espallolistas de la nueva España. Han de
sufrir desencantos sin desanimarse, tremendos retrocesos y
volver a empezar con la misma constancia que si hubieran
avanzado. Improperios, calumnias y amenazas de aquellos mismos a
quienes quieren redimir y mosprarse valientes sin lucha, y por
encima de todo éllo, han de resignarse a no ver fruto alguno de
su obra y legarla a no discriminaciones por si pueden llegar a
legalizarla, estando al mimo tiempo preparados para que
día fuerzas eIteriores vengan a destruirla
cualquier
definitivamente en sus propias manos. Tales han de sentirse los
�españolistas de la Nueva Españ a.
Y han de buscarse entre s y encontrarse a través de las
regiones, y una vez se hayan encontrado formando legión, han de
llenarse de amor por aquello que les repele y lanzarse a
confundirse con éllo por si lo ran crear la nueva unidad a través
de tantas y tan duras pruebas.
Comparado con ésto, una revplución es un juego de niños, una
guerra de secesión, un cómodP atajo, una anexión extranjera,
fácil expediente, y la aparición del hombre provindencial,
probabilísimo milagro, porque es más fácil que salga un hombre
que mil y más frecuente y menos azarosa una revolución, una
guerra, una intervención extranjera que toda una gran heroica.
Así pues, nada tendría de extraño que hubiera en la España viva
más autonomistas, más separatistas y más extranjeristas que
buenos españoles, porque ser bien español al uso parlamentario es
fácil cosa, basta con cruzar e de brazos y dejar que España se
hunda al son de los retruécanos, mientras que para ser buen
español a secas se necesita ser héroe.
Pues bien, el catalanismo, p ra ser españolismo, ha de ser ser
heroico y su primera heroicida ha de ser la mayor: vencerse a sí
mismo, vencer el impulso de apartamiento en que nació, vencer sus
rencores y sus impaciencias y vencer un hermoso ensueño. La
juventud catalana idolatra por encima de todo a su Catalunya, no
ve tierra como esta tierra, su pueblo como pueblo escogido y la
lengua que habla, bella como ninguna. Y ve en esta Catalunya una
gran misión, para la cual necesita de toda su pureza, necesita
concentrarse y vivir exclus4vamente su vida propia para ser
modelo de pueblos en la vida internacional, de una humanidad
futura, una humanidad de pequ ñas nacionalidades, puras, que se
agrupen por afinidades sin mezclarse, formando una hermosa
variedad adaptada a la varia naturaleza de las tierras, con un
lazo íntimo de amor que sea la única unidad de todos los pueblos
del mundo.
Hay que vencer este ensueño, o destruirlo, porque los ensueños
de la juventud siempre son fec ndos en realidades. Solamente hay
que decir a este juventud que io quiera con su ensueño impedir o
maldecir la obra que el momento reclama urgentemente. Que si
sigue soñando con intensidad, su ideal vendrá por todos los
caminos y que siempre, por unídivino misterio, el camino de la
necesidad es el mejor camino dé libertad de todos los ideales.
�Esto diremos a nuestros jóvenes. Tres o cuatro inocentes, cuatro
locos, cuatro criminales de esa patria, nos contestarán
incoherentemente: "pero hay de vosotros, porque nosotros somos
los ministros, los consejeros, los generales, los jueces, los
directores, los hábiles, loe oradores, los cimientos y los
puntales de la vieja patria española". A lo cual contestaremos
riendo: "pues nosotros somos 1 s que buscaremos patrias nuevas".
PREGUNTAS
-P. El atrevimiento que ha tenido al venir aquí, primero, y
segundo, el régimen local. Barcelona ha conseguido muchas cosas.
Felicitarles por haber conseguido éso, aunque sea a costa de los
demás. Lo segundo es que en el año 1993, la financiación sigue.
Ustedes continuan pidiendo dinero. La pregunta es cuando van a
parar ustedes de pedir dinero no a Madrid, sino al resto de
España.
-En cuanto al régimen local, y que Barcelona haya ganado a costa
de los demás... Barcelona ha ganado a costa de los demás y ha
dado a los demás. Barcelona ha dado a Catalunya la posibilidad de
que la gente del mundo sepa que existe, la sola aparición en las
pantallas de cuatro idiomas en los tableros de anuncios de los
estadios le ha dicho a 3.500 sillones de personas, que son las
que vieron las ceremonias inaugural y de clausura, que existe
alguna cosa que no es exactame4te lo español y que es un idioma y
sobre el cual la gente se ha podido preguntar. Y el 99 % de esta
gente no sabía ni que existía ,
s no es que no conociera o no le
gustara, sino que no sabía su existencia. Esto es lo que le ha
dado Barcelona ha Catalunya.
Y a España le ha dado, y perdona la inmodestia, la mayor ocasión
de penetración internacional que ha tenido nunca en su historia
moderna, al menos en este siglo, la mayor. En ningún momento como
hoy, el nombre de España se cotiza en el concierto internacional,
sobre todo, y déjenmelo decir con inmodestia después de los
Juegos Olímpicos y de la Expo, pero muy especialmente después de
los Juegos Olímpicos.
La Expo ha sido un fenómeno de una importancia crucial yo creo
que internamente, en España, en primer lugar, porque los
españoles han conocido España, ha habido muchos catalanes, muchos
gallegos, muchos vascos que han conocido Sevilla y que han
�conocido los pabellones autonómicos. Luego, una gran venida de
ciudadanos del resto del mundo Pero por supuesto, el impacto en
la prensa, en los medios mundiales, de España gracias a los
Juegos, de sus Reyes, de sus instituciones, de su realidad plural
y también de sus características nacionales ha sido única gracias
a los Juegos.
Creo que todo ésto no tiene palo, no se paga con dinero. En todo
caso, en un coloquio reciente le preguntaban al presidente del
grupo que dirigió las ceremon$as de inauguración y de clausura,
que es un publicista, si se había hecho algún cálculo del valor
que las marcas Barcelona, Ca t alunya y España tenían en el mundo
gracias a los Juegos. Y dijo él que se había hecho un estudio
económico, por publicitarios, y que este valor era equivalente al
presupuesto del Estado español en un año.
Y en cuanto a financiación, le he dicho a usted muy claramente lo
que yo pensaba de élla y por t u nto no me voy a extender. Toda mi
conferencia ha sido una contes :ación a su tercera pregunta y creo
que bastante precisa.
-Pregunta. ¿ Cual será el papel de Barcelona en el marco de los
regímenes de Europa, teniendo presente que es usted el presidente
de la asociación de municipio$ europeos y el señor Jordi Pujol
de la Asamblea de Regiones europeas ?
-Bueno, yo estoy en contra de las actitudes exclusivistas, en el
sentido de excluir a las ciudades y a los municipios del Comité
de Regiones y Poderes Locale$, que inicialmente manisfestó la
Asociación de Regiones de Europa que preside el presidente de la
Generalitat de Catalunya. Luego se ha producido una modificación
en su posición y en este momento admiten la existencia de
municipios, si bien están proponiendo para España, no sólo él,
sino también el presidente de La Rioja, supongamos también, "la
necesidad" de que las 17 autonomías estén en la delegación
española, con lo cual nos encintramos con que, por simple resta,
quedan cuatro puestos para todts los poderes locales.
Esta no es una situación acept+ble y no es una situación aceptada
por el presidente del Gobierno español, según a mí me consta. En
todo caso hay que ir a una di4tribución más equilibrada que la
que esta fórmula indicaría, y yo la voy a defender por
convicción, no sólo por interés, sino por convicción profunda.
�Europa es algo más que un conunto de Estados, Europa es mucho
más que un conjunto de autora mías o de regiones. Siendo todo
ésto, que yo lo defiendo,, yo soy regionalista europeo y
autonomista, me parece muy bien que las regiones piensen en un
horizonte lejano en una especie de Senado de regiones europeas,
incluso alguien puede pensar que ésto sea una solución para
algunos de los problemas de la plurinacionalidad de algunos
Estados de Europa, y sin emb*rgo yo creo todavía más que Europa
es su sistema de ciudades que lo es, concretamente,
materialmente, físicamente ca4a día, y que si ésto no va, Europa
no va.
-Pregunta. ¿Cuáles son las competencias que
adquirir las ciudades en los próximos
competencias también las debe* adquirir los
de 500.000 habitantes? Y ¿ ómo se acerca
ciudadanos en un municipio?
cree usted que deben
años, y si esas
municipios de menos
la política a los
-Sobre lo primero, decir qué yo creo que todo lo que llamamos
servicios personales de bienestar social, prácticamente todos
deben de prestarse a nivel municipal. Mire usted, en las ciudades
norteamericanas se ha vivido dramáticamente en el centro de la
ciudad porque en ellas, a diferencia de las españolas y de las
europeas en general, el centro suele ser la parte más pobre,
siendo el suburbio el lugar de residencia de las clases más
aventajadas. El extremismo americano en mantener la frontera
total entre municipios y no crear ninguna fórmula de solidaridad
fiscal hace que el ciudadano de clase media-alta que utiliza la
ciudad durante el día la puede echar al cesto de la basura por la
noche o estrujarla hasta deja*la seca como si fuera una esponja
sin agua, irse a su municipo y pagar en su municipio impuestos
más bajos puesto que en su municipio suburbial no tiene ni
escuelas, ni niños que necesiten matricularse gratuitamente, ni
servicios sociales que atender, ni clubs de jubilados, etc.
Por tanto, este hombre que trabaja dentro y vive fuera, no está
contribuyendo, a pesar de su nivel de renta, a que la ciudad como
tal, la ciudad real, se financie.
Yo creo que todas esas competencias deben de cederse a nivel
local con una condición: quesiat solidaridad metropolitana, si
no, no. Es decir, si los municipios ricos del entorno o como en
el caso euopeo los barrios ricos del centro no pagan su cuota
aparte de los municipios pobxtes del centro o del suburbio, ni
serviscios sociales, ni bienestar social en general, no hay
ciudades, simplemente la ciuda1 no existe.
�La ciudad nace porque estar justos es más productivo, más barato
y mejor moralmente que estar separados, y sin embargo, si se
crean barreras entre elementos de la misma ciudad, si se
fragmenta la ciudad, esta ecuación cae por los suelos, no tiene
porqué existir.
Por tanto, competencias, todas las posibles. El principio de
subsidiariedad que está en elratado de Maastrich dice que todas
aquellas que puedan darse a nivel local sin pérdida de eficacia.
Es decir, aquí hay un elemento de creación de filosofía
impresionante. La carga de la prueba de la eficacia de los
servicios al nivel en que deban ejecutarse recae en los niveles
altos, no en los bajos. No son los ayuntamientos los que deban
convencer a nadie de que son más eficaces, la gente ya lo sabe,
la gente lo percibe, lo tiene cerca, por tanto ya es más suyo.
Sherley Williams, que era una ministra británica de trabajo, que
fué laborista y luego fué socialdemócrata o liberal calculó que
por cada gasto de una libra en creación de empleo en un municipio
debían de gastarse tres por parte del gobierno central para
conseguir el mismo resultado. Y ésto la gente lo percibe, lo ve
es muy encillo de comprender o cual no quiere decir que no haya
economías de escala y que no hayan cosas que se puedan hacer más
baratas más arriba que sí las hay. Pero tienen que ser las
autonomías que les demuestren a los municipios y a la población
de los municipios en definit4va que están para algo porque son
más eficaces.
Y también por el sentido de la equidad. Los municipios cubren
terrenos a pesar de todo limitados y por tanto, muchas veces no
permiten la redistribución que sólo el Estado puede hacer. Por
ejemplo, Catalunya y Extramadura o Madrid y Zamora. Y esas
redistribuciones se deben hac r y sólo se pueden hacer desde un
nivel más alto. Salvado ésto, odas las competencias para abajo.
¿Cómo se puede acercar el poder al ciudadano y a través de la
descentralización, en distritos? Los distritos deben de ir
ganando peso. Sin embargo, esas ciudades que han pasado sus
quince años manteniéndose en e$e famoso 15 % y amarrando ahí, con
un enorme voluntarismo y aproiechando oportunidades, sus Juegos
Olímpicos, su año jacobeo, su Capital cultural, su Expo, o lo que
fuere, estas ciudades tienen dificultades para redistribuir a los
distritos tanto como la gente querría. En los municipios
pequeños, yo creo que no ea preciso esa redistribución vía
distritos.
�Yo no soy partidario de la fzsión de municipios éso, que quede
claro. Yo creo que los municipios deben mantenerse, por pequeños
que sean, y todas estas leyes que se pretenden cada 5 años o cada
15 para juntar municipios y que sean más grandes y que puedan
pagarse un secretario, se pueden conseguir estos efectos
exactamente igual con tres municipios que se pongan de acuerdo
para pagar a un solo secretario. Y en cambio, el valor de lo
pequeño, el valor de la iden idad próxima es importantísimo en
política, hoy más que nunca. Por tanto no debería de suprimirse
ningún municipio.
Pregunta. La redistribución ec nómina en el Estado español.
Política centralista - periférica.
-Sobre el primer punto, el nuevo rol de las grandes ciudades es
evidente que tiene que ven r compensado. Me parece que he
entendido su inquietud. Las ciudades medianas y pequeñas no deben
desaparecer del mapa, simplemente hay que entender y ya es mucho,
porque pasar por las ciudades grandes quiere decir acercarse a
las pequeñas cuando uno viene e los estados y de las autonomías.
Que no teman tampoco.
Europa es un sistema de ciu ades, y España es un subsistema
europeo, y cada autonomía e todavía como una parte de este
subsistema. Pero hay que conçebirlo siempre como un sistema, y
ésto está en la mejor tradición de la economía urbana, y tienen
un rol, cada uno de los elementos de ese sistema, según su
tamaño, que hay que preservar Las ecuaciones de redistribución
deben seguirse haciendo desde arriba, que las ciudades no se las
pueden hacer ellas. La gran ciudad puede hacer mejor la
redistribución intrametropoliana entre pobres y ricos, puede y
debe. Yo creo que es absurdo que el ciudadano de un municipio
proletario de Barcelona o de Madrid reciba toda su ayuda,
financiada con cargo al impuesto sobre la renta a los ciudadanos
que viven en el centro de Madrid o de Barcelona a través del
Estado federal. Creo que este viaje es innecesario que buena
parte del viaje debe hacerse nternamente, y que además de eso,
crea ciudad, para entendernos, !y crea humanidad.
De modo que, desde este punta de vista, las cosas funcionan.
Desde el punto de vista de relación entre ciudades grandes y
pequeñas, es cierto que el mecanismo que he descrito necesita
compensaciones, por supuesto que necesita, a nivel del Estado y
de las autonomías. Las autonomías tienen mucho que decir en este
sentido y en buena parte se pueden acabar confundiendo con un
�sistema de contrapesos de la ran ciudad, que tiene de malo el
hecho de ser estrictamente el término "contra"", que yo creo que
tiene alguna connotación negatj.va, y tiene de bueno el hecho de
que la democracia está hecha dé contrapoderes, y en este sentido
creo que no sería negativo.
En cuanto al equilibrio entre centro y periferia, yo soy un
propagandista, un propulsor, n animador de la España hecha desde
la periferia hacia el centrol Yo creo que España se ha hwcho
demasiado del centro hacia fuera, y no en beneficio de los
madrileños necesariamente, de manera que yo les propongo a
ustedes que estén de acuerdó conmigo y con las Canarias que
España tiene que pasar ahora por un periodo de creatividad
periférica.
Yo recuerdo que dije ésto en Tenerife, cuando fuí por la llama
olímpica, y pergunté cual es la ciudad más lejana de Barcelona
por la que pasa la antorcha olímpica, me dijeron que Tenerife, y
allí fuí. Y éso dije, y se entusiasmaron, ésta es la España que
queremos. Sepan ustedes, que viven en Madrid, que este es el
sentimiento de toda la periferia.
-Pregunta: Es correcta la estr ctura de coordinación de Barcelona
y su área metropolitana?
-Primero, hay que dejar bien claro lo que es Barcelona respecto
de Madrid en cuanto a área metropolitana. Barcelona es como un
conjunto de barrios, como el barrio de Salamana, más los Austria
más cinco barrios más, y el área metropolitana es desde el barrio
de la Lipa hasta Luche, di amos que son los barrios que yo
conocía cuando hacía política Clandestina.
Por tanto, Barcelona es en el fondo el centro de una ciudad.
Barcelona municipio es el centro de una ciudad mayor, incluso es
más ciudad el área metropolitana chica de Barcelona la de tres
millones de habitantes que el propio municipio de Madrid, porque
tiene 470 km2. Por tanto, es más densa siendo plurimunicipal, es
más ciudad, es más densa esa mancha urbana del área metropolitana
de Barcelona que el propio municipio de Madrid, porque tiene 600
km2. Por tanto, a la hora de enjuiciar hay que tener en cuenta
ésto.
En segundo lugar, hay que decir que en la década que ha
transcurrido han sucedido cos s muy importantes y muy graves en
el terreno metropolitano.
a ignorancia americana de
los
�problemas de las grandes ciudades era ya histórica y ahora ya
sólo se ha convertido en enlémica, y yo creo que una de las
causas del cambio de tendencia enorme que se ha producido en este
país.
Pero es que además Miss Thatch r suprimió el gran Londres y ahora
Londres no existe. Simplemente no existe. Londres es un nombre
geográfico pero no hay ninguna autoridad que responda a ese
nombre, no hay ningún alcalde de Londres. Hay un alcalde de la
city de Londres que es como del barrio de Salamanca o de la
ciudad vieja de Barcelona, menor que el Ensanche de Barcelona.
Ahora se han encontrado que quieren ser sede del Eurofed y que no
sabían a quien encargarle la promoción de éso y han enviado al
Lord Mayor of the city of London, que sería como el presidente
del Distrito. Londres no va a tener el Eurofed. Un eminente
profesor de Ciencia Política de London School ha defendido
afanosamente y con mucha fuerza la necesidad de una
personalización de Londres en un ayuntamiento y en un alcalde,
porque la gente está acostumbrada a personalizar.
En estos diez años, mientra s en América ocurrió lo que ya he
dicho, en Inglaterra que como saben, es muy pariente próxima de
América en este sentido, el la política, y bajo el mismo
imperativo ideológico se ha desecho el gran Londres, no se ha
sustituido por nada, han quedado 30 ó 40 distritos, existen
asociaciones de estos distrito$ pero no existe una propia ciudad,
y por otra parte, se ha suprimido el impuesto tradicional, la
contribución urbana, y se ha sustituido por un impuesto de
capitación, que la gente pa a no por lo que tiene como valor
inmobiliario, sino por ser una persona, lo cual produjo
inmediatamente la caída de Mi s Thatcher, es decir, ha sido la
revolución urbana la que ha tirado al suelo a Bush y a Miss
Tahtcher, yo creo.
En España, curiosamente estas olas llegaron ya con menos fuerza
pero llegaron, y en Cataluny*, una ley de poco después de la
disolución del gran Londres, yna ley del Parlamento catalán, que
hace leyes, y precisamente leyes en esta materia, suprimió el
área metropolitana de Barcelona, un poco en los mismos términos
que en Londres, y la sustituyó, también como en Londres, por
varias entidades funcionales: una territorival de transporte y
otra de medio ambiente, agua, depuración, etc. Más luego una
tercera, que fue voluntaria, lue fue los municipios mancomunarse
para coger el resto de lo que había, 'excepro el urbanismo, que
fue absorvido por la autonomía y que fue una de las competencias
que se me han preguntado a mí antes, que no tiene ningún sentido
�que las autonomías aprueben los planes parciales de Madrid o de
Barcelona o de ciudades de este orden o de área metropolitana.
De modo que nosotros estamos ahora delante del reto en España de
atrevernos a decidir esa realidad metropolitana, que yo creo que
la inexistencia de esa regulación y de ese foco sobre problemas
de este tipo de ciudades es la que más ha hecho para distanciar a
la gente de la política, en perjuicio de todos, más del
gobierno seguramente, porque
gobierno es el representante de
la clase política en general, pero la clase política en general.
Es decir, la gente siente qie en su vida cotidiana en la gran
ciudad tiene poco que ver con la discusión política, y ésto es lo
peor que puede suceder, de mode que habrá que ir por ahí. Hay que
ir, yo creo, al reconocimiento de cinco grandes áreas
metropolitanas de España, que son Madrid, Barcelona y Valencia,
que ya las tienen, de alguna forma, Valencia tiene el Consell
Metropolità de Vilorta, con 50 municipios, es un continuo urbano,
caótico, mal organizado, dode se mezclan las coles con la
industria y los trenes con les detrituss, en fin. No hay una
autoridad que lo regule, y tiene que hacerlo, no es
suficientemente fuerte el Consell, pero Sevilla viene detrás, y
Bilbao me parece a mí que también, el Bilbao que apunta al año
2.000 es un Bilbao potente, afortunadamente para todos, que tiene
proyectos de futuro y que va a reunir a más de medio millón de
habitantes en su entorno, cerca de un millón. Aquí yo creo que va
a tener que mojarse el próximo gobierno español, y si bien la Ley
de Bases de Régimen Local dice que la creación y supresión de
áreas metropolitanas es competencia de las Comunidades Autónomas,
qué duda cabe que el gobierno tiene muchas palancas de presión
para que este hecho se recoflozca y en todo caso, en último
término, tiene la enorme presión que significa el poder
subvencionar, como ya está ha4iendo en el yrea Metropolitana de
Barcelona y en parte en la de Madrid, a las áreas metropolitanas
que las comunidades hayan tenido a bien crear.
el
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4225
Title
A name given to the resource
Régimen Local en las grandes ciudades / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Distingir entre capitalitat i ciutat. I|lusió per fer itinerants les reunions del Parlament de Catalunya i la Comissió d'Autonomies del Senat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Dret de la Universitat Complutense, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Urbanisme
Unió Europea
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Model social
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-31
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/701/19930404_LV.pdf
93dcbf88c83e4a4b801641d295493565
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/04/1993
La Vanguardia, p.024, Opinión
Don Juan y Barcelona
PASQUAL MARAGALL
Don Juan, conde de Barcelona durante cincuenta años, ha presidido un periodo único en la
historia de las relaciones entre nuestra ciudad y la monarquía. Esa historia no siempre fue fácil,
pero terminó contribuyendo a un hondo sentimiento de respeto.
Con su acción y su silencio, don Juan ha permitido que, doscientos cincuenta años después de
una de las derrotas más dolorosas de la ciudad, ésta haya reconstruido sus relaciones con la
institución monárquica.
Hoy, el Rey de España, tras cincuenta años de excepción, vuelve a ser conde de Barcelona. Y la
ciudad deshecha de 1940 ha recobrado su vitalidad y la ha llevado a unos niveles prácticamente
sin precedentes.
Don Juan, del mismo modo que llevó el nombre de Barcelona con honor y dignidad, vivió
expresa y directamente la recuperación del país y de Cataluña, y muy especialmente la de
Barcelona. Las cartas que don Juan escribió desde Estoril a sus amigos de Barcelona vinieron a
ser la prueba de un contacto que se ha mantenido hasta el mismo momento de su desaparición.
El gran interés que mostró por la preparación de los Juegos Olímpicos fue uno de los puntos
culminantes de su amor por Barcelona.
Los barceloneses siempre han sabido reconocer, y ahora más que nunca, la fidelidad de don
Juan a la ciudad y el testimonio de su pésame, reflejado estos días en libro de firmas dispuesto
en el Saló de Cent, así lo pone de manifiesto. La ciudad entera se une a este recuerdo.
Es por ello que el Ayuntamiento aprobará que el paseo Nacional de la Barcelonesa reciba el
nombre de paseo Dom Joan, Comte de Barcelona.
La presencia de don Juan en Barcelona, constante en estos años, le ha convertido en figura
entrañable y honrada por todos. La relación entre la monarquía y Barcelona quedó simbolizada
en don Juan, y su fundamental papel en la reinstauración de la democracia en España no hizo
sino enlazar los deseos largamente expresados por la ciudad.
Fue don Juan quien dio el relevo de la legitimidad monárquica a su hijo, el rey Juan Carlos, que
personificó desde un principio la transición del país hacia la democracia y la autonomía. El
compromiso del conde de Barcelona con el restablecimiento de las libertades fue permanente, y
era este el espíritu que movió su comportamiento. En este momento, debemos coincidir en
afirmar que la vida de don Juan ha acabado constituyendo un arco perfecto sobre el que nuestro
futuro se apoyará con firmeza.
Un futuro que tuvo uno de sus principales avales en el sacrificio personal del conde de
Barcelona, contribución decisiva que nuestra ciudad no ha dudado ni dudará jamás en
reconocer y agradecer.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
56 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1163
Title
A name given to the resource
Don Juan y Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Necrologies
Monarquia
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/815/0000001540.pdf
eb2f9ded15fa9479ff65da0d68ac4d96
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
09/04/1993 (3031997) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9
La proximidad de la política
PASQUAL MARAGALL
El primer ministro del Canadá, el conservador Brian Mulroney, bate todos los récords
del siglo en impopularidad: sólo llega al 12%. El Gobierno belga ha dimitido, aunque el
rey Balduino no ha aceptado la dimisión. El Gobierno francés ha sido barrido por otro
que va a mantener su misma política económica en Europa.
En Italia no quedan ministros y el mismísimo Andreotti (en el Gobierno desde 1948) es
objeto de una investigación. En el Reino Unido no votan por Major ni sus propios
correligionarios. En Grecia el Gobierno ha suprimido gastos de representación exterior
(entre ellos su cónsul de carrera en Barcelona) y pasa por sus horas más bajas. En
Estados Unidos el vencedor de la guerra del Golfo ha tenido que dejar el poder a una
nueva generación política.
En España el Gobierno es objeto de todas las acusaciones y todas las sospechas por
parte de otros que no tienen otra política ni mejor moral.
Es más: en los referendos danés y francés el pueblo votó de manera muy distinta a
sus Parlamentos, favorables claramente a la unión europea. No así la gente, los
ciudadanos, muy divididos al respecto.
¿Qué está sucediendo para que los pueblos, la gente, se alejen de tal manera del
Parlamento, de la clase política y en especial de los Gobiernos?
Triunfa en Europa la idea de la subsidiariedad. La idea, por decirlo claro, de que el
poder político más próximo tiene la presunción de mejor. Y de que los Gobiernos de
nivel superior tienen que ser los que demuestren que, por razones de mayor eficacia (y
yo añado de equidad o de redistribución), pueden sustraer competencias hacia arriba.
Así lo establecen el Tratado de Maastricht y la Carta Europea de Autonomía Local
(que han sido ratificados por España y por otros 20 Estados y es, por tanto, ley
vigente).
De ahí tiene que venir quizás una mejora de las relaciones entre política y sociedad.
De ahí y de algunos gestos que acompañen con imágenes vivas la descentralización
política y administrativa prevista en los textos. Prevista e incluso realizada (España ha
descentralizado un 25% de su poder económico estatal en los últimos 15 años).
El pasado 31 de marzo expliqué en Madrid que todas las gamas del gris existen
realmente entre el negro del Estado y el blanco de la sociedad. Los poderes locales
son uno de esos grises, y la concertación entre poder y sociedad, otro de los matices
posibles.
Pero hay todavía más cosas que hacer. Y así lo he dicho y lo mantengo. Madrid es la
capital del Estado, pero ninguna ley obliga a que el Instituto de Minas, o la Escuela
Naval, o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas tengan su sede en la
capital.
¿Por qué no sugerir que en un momento de crisis el peso fáctico, económico y social
de la presencia de instituciones en puntos determinados -más necesitados o más
capaces de albergarlas- sea tenido en cuenta?
18
�Articles de Pasqual Maragall a
En el mismo sentido he recordado que el Estatuto de Cataluña, en su artículo 30.3,
prevé que la sede del Parlament es Barcelona, pero que pueden celebrarse sesiones
en otras ciudades y pueblos de Cataluña. Creo que sería bueno que se hicieran en
Tarragona, en Lérida, en Gerona, en Manresa, en Vic...
Del mismo modo, he hablado largamente con el presidente del Senado y con el mayor
partido de la oposición de traer a Barcelona la primera sesión de la Comisión de
Autonomías (la llamada Gran Comisión) del Senado. El impacto sería enorme.
En estas acciones la gente, los ciudadanos, verían gestos -y los gestos son
importantes- en el sentido de una mayor aproximación de la política, de un
desencasillamiento de los políticos, de una mano tendida al diálogo entre
representantes y representados.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
19
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1082
Title
A name given to the resource
La proximidad de la política
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Descentralització administrativa
Estat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1320/19930417d_00548.pdf
e0e63319f5aeef19bd7cccb7d1ac283e
PDF Text
Text
"b_
FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA
DOSSIER
Municipal
Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea
General de la Federació de Municipis de Catalunya
En el decurs de la darrera Assemblea de la FMC, celebrada a Sitges els dies 16 i 17 d'abril, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer una comunicació sobre la situació internacional del
municipalisme. Pel seu interès i abast, publiquem íntegrament la transcripció d'aquella intervenció
He tornat d'una sessió de la Unió Internacional de Ciutats, a la
Haia, que em va impedir estar amb vosaltres ahir per dir-vos ara
quin és l'esperit que allà s'hi respira i traslladar-vos el sentiment de totes les autoritats locals d'Europa i, en aquest cas,
també totes les del món.
Crec que aquesta XI Assemblea de la FMC implica una rutina positiva i una continuïtat i una tenacitat que finalment és la
que ens ha de fer arribar als objectius que ens vam marcar al
principi, ara fa una pila d'anys.
Jo recordo que el paper inicial dels ajuntaments en la nova
democràcia va ser el de crear les bases per a la pròpia confiança
en el sistema democràtic. Recordeu que en aquells moments
passàvem la fase anomenada del "desencís". Teníem democràcia, però la gent no se la creia, i no se la creia perquè no la tocava i no la tocava perquè no hi havia unes realitats que li permetessin dir que allò era millor que el que hi havia abans. En
aquesta situació van venir els ajuntaments, que, recordem-ho,
encara no tenien «duros», i van aconseguir, crec jo, que la gent
tingués consciència de l'existència d'una cosa nova anomenada
democràcia. Va ser aquella fase que jo diria d'intervenció modesta però propera als ciutadans. Es tractava de modificar les
seves condicions de vida a petita escala: la petita plaça, el petit
jardí, la pavimentació, l'ocupació comunitària, etc. Aquelles
petites coses que van permetre a la gent tenir "pistes d'esperança", com dèiem aleshores, del que podia esdevenir una acció
més gran, que efectivament després va venir.
En aquesta línia, crec que fins i tot en ocasió del cop d'Estat
fallit de 1981 va jugar un paper molt important la pluja continuada d'acció democràtica dels municipis sobre el terreny encara jove del nostre país. Si no hi hagués hagut l'acció dels
ajuntaments democràtics des del 79 al 81, aquell febrer de l'any
81 hagués anat pitjor. N'estic absolutament convençut.
Tan importants com els Pactes de la Moncloa van ser
aquells altres pactes no escrits consistents en començar a actuar, perquè no van ser fruït de cap pacte, sinó de la nostra pròpia consciència i de l'obligació que els ciutadans havien posat
damunt les nostres espatlles.
També hi vam jugar un segon paper i aquest sí que és comú
als municipis d'arreu d'Europa i del món: la lluita contra la crisi econòmica. Aquest va ser un paper crucial que, per mitjà de
l'ocupació comunitària ( que després va desaparèixer) i de les
iniciatives locals que van sorgir una mica per tot arreu, va permetre que un país que ja tenia en aquells moments una taxa
NÚMERO 4 • 18 DE JUNY DE 1993
d'atur del 20 o del 30 per cent, comptant els joves, trobés la
força per travessar aquell període tan llarg, aquell desert difícil,
ara potser oblidat. Una crisi molt més llarga que la que tot just
vam començar fa un any. La vam superar en bona mesura perquè una munió d'institucions petites que es diuen ajuntaments
van ser a prop de la gent tirant endavant iniciatives que feien
pensar en una sortida.
Si mireu les estadístiques sobre activitat econòmica més importants que hi ha, les dels Estats Units, que es remunten a principis de segle, es veu com evoluciona la participació de la despesa pública local en el conjunt del sector públic en funció dels
períodes de guerra o de crisi econòmica. S'observa clarament
que és en aquests períodes quan la despesa pública local tendeix a baixar. M'atreveixo a dir que són unes dades extrapolables a la resta del món. Per què passa això? Doncs perquè és en
els moments de crisi o de guerra quan es produeix un revifament del sentiment de necessitat nacional, de donar tots tot el
poder a aquells que són a dalt de tot perquè puguin actuar amb
les mans lliures i puguin afrontar una situació que posa en perill
la supervivència del país. En canvi, quan la guerra no hi és o la
crisi desparareix, hi ha un relaxament i la gent tendeix a mirar
les coses de més a prop i a demanar que el poder més pròxim sigui el que tingui els recursos necessaris per canviar l'entorn.
Doncs bé, com podria caracteritzar-se el moment actual a
Europa? Hi juga un factor a favor i un altre en contra. Juga a favor el fet que no hi ha guerra i que se sap que no hi haurà una
conflagració general, que no hi ha dos blocs que es puguin enfrontar militarment. Això ha desbloquejat la situació de tal manera que tothom se sent molt més capaç de demanar un canvi de
les coses que té més a prop. Se sent amb més dret a demanar
que els recursos públics es gastin més a prop i no en exèrcits o
grans operacions de seguretat. Però també, d'altra banda, estem
en crisi. És en funció de la recessió que sentim amb més força
l'argument que l'Estat necessita molts més recursos per fer-li
front.
Hem de jugar intel.ligentment. Hem de respondre que la situació mundial permet que la despesa militar disminueixi. Que
això possibilita una despesa urbana, social i local molt més important i que no hi ha tantes excuses perquè els estats continuïn
reclamant per a ells tots aquests recursos que la humanitat ha
acceptat que tinguessin per a la defensa nacional. Al mateix
temps, hem de convèncer tothom que nosaltres som tan bons o
millors que els altres nivells d'administració per lluitar contra
PAGINA 1
�DOSSIER
Municipal
la crisi. Hem de fer veure que la concentració de recursos en
l'Administració de l'Estat com a sistema més eficaç és una
fal.làcia. Jo sempre cito aquell càlcul de l'ex-ministressa britànica de Treball, Shirley Williams, que deia que per cada lliura
esterlina que un ajuntament gastava en ocupació, el govern
n'havia de gastar 3 si volia obtenir els mateixos resultats. Això
és lògic. L'Estat és més llunyà i no sap quin carrer convé pavimentar i quines són les bosses d'atur a les que convé adreçar-se
per fer efectives les realitzacions previstes.
Per tant, i molt clarament, hem de convèncer la nostra societat i la nostra opinió pública que en una fase de recessió és més
important que mai que els ajuntaments tinguin uns recursos folgats i la tranquil.litat financera que permeti les inversions necessàries. Que torni aquella ocupació comunitària que ens van
treure i ens donin les fórmules de finançament adients.
La patronal diu que fan falta 30.000 empresaris per crear
mig milió de nous llocs de treball, perquè sense més empreses
no hi pot haver-hi més feina. En certa mesura tenen raó. Però,
en canvi, no la tenen quan es neguen a escoltar el que ara us diré. D'aquests 30.000 empresaris, nou mil ja els tenim. Són els
nou mil ajuntaments d'Espanya, als quals si se'ls dóna joc poden mobilitzar amb eficàcia forces i recursos que permetin un
clima econòmic i social més positiu. En definitiva, com deia
ahir Jordi Serra, els ajuntaments són com uns empresaris -potser sí com uns empresaris en crisi- però han demostrat que són
alguna cosa més. Estem en crisi perquè no se'ns està pagant el
servei que fem al preu que mereixem. Hem de demostrar que el
nostre producte no és car i és efectiu. La nostra junta d'accionistes és la ciutadania i hauríem d'apel.lar més sovint a la sobirania popular per dir allò que en el fons hom pensa: que els
ajuntaments són capaços de bellugar millor els recursos.
Quin és el clima a Europa, Espanya i Catalunya? El d'una
crisi total de confiança en els governs. No només, sinó fins i tot
(cosa nova i greu), en els Parlaments. N'hi ha hagut d'anteriors,
però aquesta és la més important de totes. Mai s'havien donat
uns percentatges tan baixos de popularitat dels polítics. Mireu
què està passant a Anglaterra, on de cada 6 anglesos, 5 estan
contra John Major. El que ha passat a França no cal que us ho
expliqui perquè ja ho heu vist. A Itàlia, tot un sistema polític
posat en crisi per la població. El govern espanyol tampoc està
passant un moment tranquil, que diguem...
I és en aquest moment quan nosaltres podem aixecar la nostra veu. L'hem d'aixecar als parlaments català i espanyol, on ho
hem fet molt poc. La gent vol sentir coses més properes, més al
seu abast, als seus problemes de cada dia.
És per això que el regionalisme europeu, o el petit nacionalisme, entre els quals hi ha el nacionalisme català, el nostre, estan en moments d'alça. Ho estan perquè la gent veu més possibilitats de tenir estats més propers que no pas aquells que s'estan justificant per raons d'Estat amb majúscules en una situació
mundial molt diferent, que ja he comentat abans. La situació
mundial i europea no és tan crítica com perquè els Estats necessitin tant. Tampoc cal que ens enganyem sobre això. Són els es-
PAGINA 2
FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA
tats els que construeixen Europa i ho continuaran fent més durant molt de temps. Però és evident que el regionalisme europeu
pujarà perquè la gent veu la possibilitat de tenir un Estat més a
prop de casa.
I aquí ve la nostra. Poden succeir dues coses: que les regions
d'Europa pugin, i darrera d'elles les ciutats -és a dir, que el moviment cap a l'autogovern de la ciutadania pugi tot plegat-, o bé
que les regions s'equivoquin de camí i prenguin embranzida
agafant poder de dalt, que és el que la gent espera, però també
de l'administració local, que no és el que la gent vol.
Estic segur que estem en un moment històric. El moment de
l'alça del nacionalisme petit perquè els estats no donen el que la
gent espera. Però no hi ha dubte que darrera d'això ha de venir
la segona fase de l'autogovern i que nosalNo hem
tres hem de seguir les passes del regionad'acceptar
lisme. Un municipalisme que no perdi de
una fase
vista l'avenç de les regions i que recordi
d'expansió
constantment que els poders locals són la
del fet
forma més legítima i més directa d'autogonacional en
vern dels ciutadans.
perjudici de
Hem d'anar cap a una situació en la
les ciutats i
qual Europa existeixi, els estats perdin pes
pobles.
i les regions i municipis en guanyin. No
hem d'acceptar una fase d'expansió del fet
regional en perjudici de les ciutats i pobles. Aquest és el missatge d'avui. Hem de prendre la drecera i anar directament al
punt d'arribada. Quin és el final? És una altra situació on, com
és ben evident, el poder local va aparellat a un increment del
poder regional.
Estem discutint ara la composició del Comitè de Regions de
la CE. Ja sabem que està format per regions i ciutats. Hi ha extremistes del moviment regionalista que diuen, o deien, perquè
cada vegada n'hi ha menys, que com que el comitè és diu de
Regions, doncs que només el formin regions i que les ciutats no
hi siguin. S'ha de dir que això prové d'un error gramatical, perquè l'article 198.a del Tractat de Maastritch diu que el Comitè
de Regions està format per regions i poders locals. En aquest
punt no podem cedir des d'una actitud favorable tant al regionalisme europeu com al poder dels municipis.
En aquests moments, estic treballant per donar un pas més:
que a nivell mundial hi hagi una sola organització per parlar davant les Nacions Unides en nom de les ciutats. Vosaltres sabeu
que hi ha dues organitzacions perquè molts municipis pertanyen a una o a l'altra. Hi ha la IULA (Unió Internacional de Poders Locals) de la que forma part com a secció europea, el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que presideixo, però hi
ha també la Federació de Ciutats Unides del Món, antiga Federació de Ciutats Agermanades, de base francòfona, que continua existint i que té una presència important a l'Àfrica i a d'altres països d'influència francesa. El que ahir estàvem fent a La
Haia era posar les bases perquè al Congrés de Toronto de la IULA, del proper mes de juny, es pugui fer un pas endavant cap a
la unitat de les dues organitzacions. D'aquí a un parell d'anys,
�18 DE JUNY DE 1993
podríem veure com al costat de Nacions Unides hi ha Ciutats
Unides.
Aquest és el camí que el món emprèn. Vosaltres em direu:
«aquest camí queda molt lluny de la nostra realitat, queda molt
lluny en el temps». Jo us dic que no. La proximitat del poder
s'ha de guanyar des d'avui, que la tenacitat d'aquesta FMC que
ja ha fet onze assemblees i ha anat repetint els seus missatges,
sigui la base que ens permeti algun dia arribar a fites que avui
encara ens poden semblar molt llunyanes i que, de veritat, no
ho són.
És absolutament fonamental que comencem a introduir la
dimensió europea en les nostres activitats. Algunes de les expressions que veig aquí i alguns dels comentaris que sento
aquests dies són d'una certa habituació a una rutina municipal
que sempre va fent la mateixa queixa. Crec que hem de renovar
una mica el nostre esperit, essent capaços d'estar a aquells escenaris pels quals la gent realment s'interessa. La gent s'interessa per dos tipus d'escenaris. En l'edifici de l'administració
pública, l'escenari del terrat i el de la planta baixa. El terrat és
Europa, al primer pis hi ha l'Estat, a l'entresol les autonomies i
la planta baixa som nosaltres. La gent, avui, en aquesta dècada,
encara que haguem perdut tres anys de la mateixa, demanarà
més poder per al terrat -més Europa en el sentit de més llibertat,
més possibilitats, més competència, més cultura i més serveis- i
també uns municipis més forts. És a dir, més possibilitats de
controlar el nostre entorn: els accidents, els sorolls, la neteja o
la seguretat excessiva que de vegades tenim.
Ho repeteixo. Hem de ficar aquesta dimensió i no només des
del punt de vista econòmic. Podem arribar al que fa un parell
d'anys no semblava possible, el 50-25-25, mantenint les autonomies allà on són i baixant l'Estat fins al 50 per cent. L'Estat
ens diu «no podem donar més» i s'entén.
Podem
No dic que es justifiqui, però s'entén. l'Estat era el 85 quan nosaltres erem el 15 i la
arribar al
Generalitat i les autonomies el O per cent.
que fa un
parell d'anys
D'això fa 12 anys només. En 12 anys,
aquest país ha fet possible que una quarta
no semblava
part del poder de l'Estat baixés cap al mig.
possible, el
Això ho han fet altres països, com Alema50-25-25.
nya, però abans va haver de perdre una
guerra i li van imposar.
La psicologia d'aquest procés fa que l'Estat se senti ja molt
donant, que les autonomies pensin que això ha de continuar i
que els ajuntaments pensem que tot s'ha fet en perjudici nostre.
Evidentment que ens podem dir «en perjudici de vostès res perquè tenien el 15 per cent i el continuen mantenint». Però, en tot
cas, hem de deixar una cosa ben clara. Cada pesseta que surt de
l'Estat per anar a les autonomies, surt de la base del denominador a partir del qual l'Estat calcula després les pessetes que li
pertoquen als ajuntaments. Per tant, quan la ponència de Manuel Mas demana 1'1,25 per cent del pressupost de la Generalitat per arribar a un 2 per cent més endavant o quan es parla
d'IRPF sense posar percentatges, perquè som cautelosos i no
DOSSIER
Municipal
volem posar problemes a altres processos que ens beneficien
com a catalans de cessió del 15 per cent a la Generalitat, no
hem de perdre una cosa de vista.
El fons de cooperació que hagi de fer la nostra autonomia ha
de ser tan important i ha de tenir un percentatge sobre el pressupost total com el Fons de Cooperació Municipal sobre els ingressos de l'Estat. Si no, estaríem perdent diners cada vegada
que l'Estat fa transferències a les autonomies. L'Estat ho justifica així: «només mantenint el que us enviem, ja estem augmentant respecte del que ens queda lliure després d'haver incrementat les tranferències autonòmiques, que són creixents».
Jo penso que cada pesseta que l'Estat va enviar a les autonomies, hauria d'haver estat marcada a la cantonada amb un senyal per ser destinat finalment als ajuntaments. Això ens hagués permès dir que el procés de creixement de les autonomies,
des del O al 25, s'havia fet comptant amb els ajuntaments i no al
contrari.
Ha arribat la nostra hora en aquest sentit i jo sóc més optimista que fa dos anys. Veig que les coses, encara que lentament,
van madurant. Les idees van prenent potència, van arrelant i
tinc la impressió que ja no hi ha barreres polítiques que ens separin uns i altres com a alcaldes i ajuntaments en aquesta matèria. Jo em sento enormement encoratjat per la reunió que vam
tenir amb el nostre president, Joaquim Nadal, i el president de
I'ACM, Juli Sanclimens, perquè l'esperit que s'hi va respirar
era exactament el mateix per a tothom. Quan una reivindicació
traspassa les fronteres de les famílies polítiques es converteix
en invencible.
Hi ha un clima, però, que no ens agrada. A Catalunya, on el
catalanisme i el municipalisme mai no s'ha separat, ni amb Macià, ni amb Companys, ni amb Tarradellas, no van de la mà en
aquest moment. Es presenten de vegades com si fossin contradictoris. Cada vegada que aixequem el dit se'ns diu «ull, que
poseu en perill el catalanisme». S'ha de dir que el catalanisme
és municipalista o no és res. Posem per exemple Salt, l'esperit
de Salt. Què va fer Salt? Salt, d'acord amb Girona, es va separar al principi de la democràcia. Però no ho va fer per lluitar-hi
en contra, sinó per col.laborar, per tenir més identitat però mantenint els lligams i una col.laboració de futur, que ara veurem
com pot anar amb aquestes àrees bàsiques territorials.
Catalunya està dividida en municipis i això no vol dir que
Catalunya estigui dividida. Té mil poders per fer de Catalunya
un país més gran i més ric i no mil enemics.
Aquest esperit es reflecteix molt bé amb això que us llegiré;
les paraules del president Macià a l'assemblea d'alcaldes del 29
d'octubre de 1931, que es va reunir, precisament, al Palau de la
Generalitat. Diu el text:
«Al final d'aquella assemblea, el president, amb el bon desig de posar-se en contacte amb el poble de Catalunya, va voler
saludar els assembleistes. La seva presència a la sala fou acollida amb una calorosa ovació a peu dret. El president de l'assemblea, l'alcalde de Malgrat, el senyor Arnau i Cortina, va posar
de manifest les aspiracions dels reunits: la defensa de la digni-
PAGINA 3
�Municipal
tat i de les hisendes dels municipis. El president de Catalunya,
amb veu vibrant d'amor i sinceritat, va recollir l'esperit de les
paraules del batlle de Malgrat i va remarcar que el desig de la
Generalitat era poder conviure en perfecta harmonia amb els
municipis i va prometre que, en anar-se a articular les noves
lleis municipals de Catalunya, seria demanada la col.laboració
dels representants de la Federació per poder exposar, al si de la
comissió, les seves aspiracions i poder influir en el sentit que la
voluntat de les corporacions municipals
El clima que
quedi impressa en l'articulat de les noves
ha de tenir
lleis. Una ovació sorollosa acollí les daaquest país és
rreres paraules i el president de l'assemel de l'any 31,
blea donà per dos l'acte».
que cap
Amics meus, això aquí no passa. Ja ho
representant
deia en Joaquim ahir. Això és el que no
del catalanisme
està passant i no pot ser que no passi. I
no va trair.
ho dic sabent que després d'aquella assemblea de l'any 31, va venir el congrés
de municipis del 33 -que ara hauríem de repetir i ho podem fer, que va donar lloc a les lleis municipals del 34, que eren ben altres de les nostres d'ara perquè van ser fetes d'acord entre la
Generalitat i els ajuntaments. Amb el que avui diu l'Estatut
d'Autonomia, la Generalitat s'articula en municipis i comarques (i províncies) i, per tant, s'ha de veure formada ella mateixa per aquests elements.
El clima que ha de tenir aquest país és aquell, que cap representant del catalanisme no va trair. Jo diria que bona part del
PAGINA 4
nacionalisme conservador n'és favorable perquè els números
canten i les veritats són irrebatibles. Ens hem de sentir esperonats i no pensar que cada vegada que diem el mateix no serveix
per a res. La veritat que tenim i que sempre hem tingut està madurant, tant en planejament territorial com en economia.
Ara acabo. Llegiu la Carta Europea de l'Autonomia Local.
És una obligació de qualsevol alcalde. Crec que s'hauria de repartir a la sortida d'aquesta assemblea o fer-la arribar properament. La Carta és dret positiu. Ja no són històries, ni filosofies
ni esperances. És una llei que els jutges poden utilitzar i utilitzen. Ho han fet més d'un cop. Aquesta llei té caràcter de tractat
i val més que qualsevol altra llei. Us ho recordo en el moment
que comença la discussió del Pla Territorial.
Llegiu-la abans de fer les vostres al.legacions, requeriments
o accions jurídiques si algun dia convenen. És una llei positiva
que diu que no es pot ordenar el territori sense que els ajuntaments hagin dit la seva, que no es poden fer modificacions de
límits sense que els poders locals afectats hi estiguin d'acord.
Per tant, penseu que Europa us protegeix, no només idealment,
sinó amb una legislació que ja existeix.
A Europa, fer el pont als ajuntaments (el by pass) ja no és
acceptat ni acceptable des del punt de vista de les lleis europees. Europa és un sistema de ciutats i de pobles. En definitiva, un
sistema de ciutadans. Tots els "ismes" són respectats excepte
aquells que no respecten els altres i l'isme que els respecta tots
té un nom: el civisme. Vosaltres representeu el civisme a Catalunya. Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4226
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sitges
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Administració local
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf
9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27
PDF Text
Text
L'ALCALDE DE BARCELONA
Tifr'D2tiz ^
Ve-04iuz
cfwÁpkloktz-/t/liAJur
Qi1S urii-AAA"-
f raiLAA:ir
ruAdA-e
^
^
1.
^
r
,¡^
^ ^ 4Y r'i ^W ^
^
-- G-g`a,t- c2
N exa4 e_Q
OUI`Lt-
Gl4-1‘ h (
t..€ ti,■ Lt.0
psAlUm'Am
^^C, t^ nom¢
^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4
f
I
^^
í)CA uVA-C,
n
(ikL
~ 1-1
A A9,tcL4.-J,^
/(-N
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4227
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Fira INFORMAT
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Produir per vendre.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Indústria
Comerç
Model social
Informat (Barcelona, Catalunya)
Salons professionals
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf
d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3
PDF Text
Text
Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de
les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella "
Pere Serra
Vivendes del Governador
Aportacions de capital a totes les empreses mixtes
Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado
No valen models
El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que
tiene encima e indemnizar a sus usuarios.
Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital
Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües
�Per:
Excm. Sr. Alcalde
De:
Gabinet (AB).
Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una
Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella".
(21/3/93).
Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara
reflexió al voltant d'un dels
ho ha fet centrant
principals instruments peir a la recuperació dels barris del
Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també
com en altres ocasions, comptant amb la participació de
representants externs, ja sigui provinents de sectors
implicats directament en el procés de rehabilitació, ja
siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats
interessades a conèixer él que s'està fent.
En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres
trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3
tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de
regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha
preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans
que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la
participació de tots elm implicats és imprescindible per
tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim
1
�trobant,
contribuçions desiguals.; per part d'algunes
instàncies, difícilment justificables per l'abast del
projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina
en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres
empreses i institucions, és el que regeix.
De
altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una
feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs.
El '
fet de comptar aquests dies amb la presència de
representants significath d'altres ciutats parla per si
mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que
Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les
seves iniciatives.
La validesa
i l e
encert dél treball fet fins ara es demostra
tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de
fer especialment adequada
PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa
en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha
generat un volum d'inversions i millores certament
espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius
�ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara
voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes
fins al final.
En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000
milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000
milions en cinc anys si
omptem les inversions municipals, i
que encara creix més si
fegim les grans infrastructures que
han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els
nous col.lectors.
Dels 300.000
expropiar,
quals
ja
ja
han
col.laboració
l'Habitatge,
metres quadrats de
sostre que
se n'han adquirit uns 200.000,
estat
amb
s'han
eiderrocats.
1'IN4ASOL
i el
es
150.000 dels
Paral.lelament,
Patronat
aixecat prop de 500 pisos,
i
en
Municipal
de
se
{n'estan
aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots
ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una
activitat que ja compren 2.400 famílies.
Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el
Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels,
�el Frontó Colom i tot
significatius com aques
n seguit d'equipaments cívics tan
del Pati Llimona.; O reflectit en
operacions clarament en Marxa a hores d'ara,
la
Misericòrdia
conjunt
de
(davan
l'illa
de
de la Casa
Sant
Ramon
de
la
i
de
com el Parc de$
Caritat),
Sant
el
Oleguer,
l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic
o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó.
Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de
PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics
í privats, sembla prou clara quina és la determinació que
decididament ha emprès l Ciutat Vella.
La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat
mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al
contrari,
inherent
les
seves
Ictuacions
presenten,
al funcionamenk de PROCIVESA,
com
elevades
element
dosis
de
sensibilitat social.
De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi
hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment
pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i
4
�hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants
com la rehabilitació d'
i
abitatges. Tant si es tracta d'un
enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la
resposta i la manera de fer més encertada per tots.
No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de
la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que
va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un
concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit
social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar
en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91.
L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns
barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per
tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb
espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells
que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi.
L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té
clara la necessitat de reclamar una major participació de
tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal
reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal
5
�demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots,
i que en alguns vessants requereix passar el relleu.
La
tots
Ciutat Vella,
els
que
hi
tota Barcelona,
esta
agraeix la dedicació
de
en
no
treballant,
però
fa
bé
conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia
vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem
afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els
perills de reversió.
o ens podem permetre donar passos
enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva
recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem.
Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més
explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal
impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat
Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint
externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No
sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis
concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns
problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas,
però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella
al lloc que sempre ha me Cescut.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4228
Title
A name given to the resource
Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati Llimona, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Model social
Acció política
Ciutat Vella
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf
e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069
PDF Text
Text
OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL
EUROPEA"
Feria de Barcelona, 22/04/93.
Las Administraciones Públicas, y en especial los
Ayuntamientos,
por su proximidad a la vida
cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una
dinámica de innovación y a juste permanente, para
proporcionar más y mejores servicios con criterios
de eficiencia económica, die suerte que sea posible
contener el coste de los
servicios, e incluso
aspirar a reducirlo.
Con
independencia
racionalización
de otras
administrativa,
medidas
un
de
requisito
fundamental para alcanzlar esos objetivos de
eficacia y eficiencia es la decidida incorporación
de una estrategia innovador y moderna en el ámbito
de la Contabilidad Pública.
La pertenencia al espacio cultural y económico
europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de
iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación
de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la
empresa
Comisión
básicos
privada,
la
Contabilidad General
Europea se orienté según
establecidos
e
los
aquella
de
la
principios
Directiva,
aplicando la partida doble según el método clásico
2
�del sector privado.
Este tipo de iniciativas s difundían en los países
comunitarios, como Francia, , y repercutían en países
-con proximidad cultural- como España, que no se
incorporaría a la CEE hast 1986.
Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del
Estado sufría una profunds modificación con la Ley
1977,
General Presupuestaria de S de enero de
sentaba
las
bases
de
la
que
Contabilidad
moderna
Pública:
- se
introducen
eficiencia
los
y eficacia,
áriterios
de
economía,
superando el
enfoque
unidireccional del control de legalidad.
- se aplica la técnica d
partida doble.
- se abre la posibilidad de informatización de la
Contabilidad, para fac litar los
información necesarios en
flujos
de
toma de decisiones.
La extensión de esas innovaciones a la
Administración Local, con el consiguiente proceso
de modernización y normalización de la Contabilidad
Pública, sólo se produciría a través del desarrollo
normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas
�Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31
de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de
la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la
contabilidad del ejercicio de 1992.
Nos encontramos, pues, en un momento singular en
que la contabilidad de
configura
los entes locales
se
como un au téntico "sistema de
información", flexible y a bierto, en el que, junto
a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se
da un amplio margen de au tonomía y capacidad de
autoregulación de las Entid ades Locales.
Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva
perspectiva, se orientan
hacia un conjunto de
objetivos integrados:
- disponibilidad de un s istema de información y
comunicación comprensivo
y abierto a los hechos
económicos y financieros de la Corporación.
- integración de la to talidad del ciclo
de
gestión: planificación, eje cución y control.
- creación de poderosos instrumentos al servicio
de los centros de responsaiilidad, de los órganos
directivos,
del
control
de gestión y de la
intervención de fondos.
4
�- articulación
flexible
de
los
diferentes
subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la
contabilidad general y el control presupuestario.
Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio
que se ha considerado oportuno impulsar la puesta
en común de las experier cias de los distintos
Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6
(Barcelona,
Montpellier,
Palma
de
Mallorca,
Toulouse, Valencia y Zaragoza).
Sin duda, existirán y existen disparidades de
enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura
de los sistemas de g stión que se están
desarrollando en estas administraciones. Pero esto
no impide que los si temas de información
resultantes, en una cultura europea de proximidad,
cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten
analogías que, en forma "parametrizada", pueden
constituir modelos
de orientación
para
los
ayuntamientos.
Esperamos, que esta jornada de reflexión,
contribuya a potenciar l‘ implantación de esos
nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión
descentralizada de la información y de la autoridad
�sobre los recursos, y en el control de legalidad.
Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión
municipal de dimensión eurdpea".
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4229
Title
A name given to the resource
Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Municipis
Relacions Internacionals
Unió Europea
Administració local
Territoris
Acció política
Subsidiarietat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1324/19930427d_00553.pdf
35c9bc3a8be0ec2ed4eadb2cf8702386
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Departament de Prem
27 d'Abril de 1993
INTERVENCIO DE L'ALCALDE A LA JORNADA TECNICA SOBRE EL
PLA ESTRATEGIC
Demano a la ciutat un esperit d'equip per presentar-nos
al món amb complicitat
La ciutat té ara una nova dimensió
L'Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha dit avui
en l'acte d'obertura de la Jornada Tècnica del Pla
Estratègic que "Barcelona fa uns anys va plantejar-se
posar-se al dia, va fer una opció forta, i ara gaudeix
d'una nova dimensió".
"De la mateixa manera que hi ha novel.les amb arguments
atractius i d'altres amb arguments aburrits, hi ha
ciutats sense arguments i ciutats amb arguments
interessants - ha dit l'alcalde - Tots plegats hem
sapigut tornar a fer Barcelona interessant, amb els
esdeniments que hi han hagut i els que han de venir".
El món avui té una opinió de nosaltres millor inclús
que la que tenim nosaltres mateixos. Per això demano a
la ciutat un esperit d'equip per presentar-se al món
amb una certa complicitat".
L'Alcalde ha fet referència als nous i més bons serveis
que ara pot oferir Barcelona, com la capacitat d'accés,
l'aeroport, les telecomunicacions, les places
hoteleres i l'oferta cultural.
També s'ha referit a la Fira de Barcelona "que ja està
encarrilada" í als nous espais per a la celbració de
convencions i congressos. "Aquesta ciutat - ha dit
l'Alcalde - no pot passar amb un sol Palau de
congressos. Per la demanda que té necessita una xarxa
per a Congresos amb diferents possibilitats : el Palau
Firal de les Arenes, el Palau de convencions de la part
alta de la Diagonal... i això no vol dir que tanquem la
porta a un Palau de Congressos més gran."
"Barcelona, ha acabat dient l'Alcalde, fa uns anys no
havia crescut més no per falta de demanda, sinó perquè
no haviem dimensionat la ciutat. Ara la ciutat ha
assolit aquesta nova dimensió i hem de vendre el
producte Barcelona al món."
Plaça Sant Jaume, s/n. 08002 Barcelona
Tels. (93) 402 73 80/88 Tèlex 54519 Laye E Fax 402 73
iR
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4230
Title
A name given to the resource
VI Jornada Tècnica Internacional del Pla Estratègic de Barcelona 2000 / Obertura
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llotja de Mar, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Competitivitat
Barcelona
Acció política
Planificació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1325/19930504d_00554.pdf
64e2d59d8fc51ebb0fa7b38dc79c50f9
PDF Text
Text
PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE AMB MOTIU DE LA PRESENTACIO
DE LA MEMORIA DE LA CAMPANYA "BARCELONA POSA'T GUAPA"
Tot això va començar un dia qué un Tinent d'Alcalde que tenia com
a missió una tasca tan aburrida com la reforma administrativa de
l'Ajuntament, va veure qué tenia també com a camps de
competéncïes les Ordenances noifiscals.
No fiscals volia dir les potser menys importants, i remirant
aquelles ordenances, aquell Tinent d'Alcalde va trobar que hi
havia una que deia que estarien exemptes de l'impost
d'edificacions o de constriccions aquells propietaris que
netejessin la façana del seu edifici durant la Festa Major.
Aquesta era l'ordenança vigent encara l'any 1979, tot com si
fòssim un poble d'Andalusia del segle passat.
Regirant aquesta ordenança va ser com, primer a través d'una
campanya de neteja, que si no recordo malament va protagonitzar
l'enyorada Mary Santpere -amb una escombra escombrava les
Rambles, alguns de vosaltres to recordareu-, en Ferrer Viana hi
va començar. Després, vam canviar l'ordenança de forma que es va
dir als ciutadans i es va anunciar en els diaris, que podien fer
façanes sense pagar cap mena deimpost.
La sorpresa del pobre ciutadà que va intentar-ho va ser que
immediatament li va caure al damunt una inspecció i un impost que
no havia estat percebut per aquell encara inexpert Tinent
d'Alcalde. Així li va caure a l damunt en forma, sinó de sanció,
sí en tot cas d'avis per part de l'administració, que estava
faltant a una de les seves obligacions; tenia que pagar, no
l'impost de construccions, però si l'impost de tanques i valles.
Aquell home va escriure al Tinent d'Alcalde i li va dir "aixó que
vosté diu al diari no és veritat perqué jo he de pagar". I tenia
tota la raó.
I aleshores va ser quan es va ¡començar a aprofundir, i és així
com les coses es fan. Quan realment es desenpellega tot el
mecanisme que fa que les coseses paralitzin per convertir-lo en
mecanismes que facin que les coses siguin possibles.
�Aquí va comparèixer aleshores ten personatge absolutament crucial,
en Josep Maria Serra i Martí. Recordo, perquè ara és el moment de
recordar-ho i de dir-ho, que s'havia oposat fermament a aquella
campanya de neteja, perquè li va semblar que no era prou adient
amb l'organigrama que existia. Era un home de geni, no era només
un home de passió i de sensibilitat; també era un home de geni, i
sense aquell geni no hagués fel tot el que va fer.
De fet, la campanya haurà estat una de les millors expresions de
participació ciutadana en allò;que la cultura urbana té com a més
genuí, que és el paisatge urbà. La campanya ha significat una
mobilització formidable d'energies ciutadanes, traduïda en la
recuperació del paisatge urbà,í i que ha produït l'admiració dels
visitants de la ciutat. Ellsihan descobert el que nosaltres hem
redescobert. S"ha creat un ambient i s'ha arrelat una cultura de
la conservació. Després dels Jocs olímpics continuen les
realitzacions, Barcelona segueix posant-se guapa.
La campanya no acaba, cont.nuarà sota altres fórmules. La
il.lusió per la ciutat que, la campanya tant ha ajudat a
desvetllar ara ja té un impuls propi i va endavant. Aquella
il.lusió que va esmerçar-hi Serra i Martí quan deia, i el cito
textualment perquè són unes paraules encantadores, diu, "he hagut
d'inventar paraules noves i recórrer en ocasiona al bagul dels
records més íntima i personals per posar-me a l'alçada de la
il.lusió amb què ens han ofertIcada patrocini."
Vull, amb el record d'aquesteÓ paraules, agrair la col.laboració
de tots: professionals, mitjans de comunicació, patrocinadors,
regidora, empreses, funcionaris -molt particularment els nostres
funcionaria, tantes vegades oblidats-, per la feina que han fet.
Si vostès veiessin l'espectacle que molts estan veient, que jo
veig des d'aquí i del que vostès formen part, entendrien perquè
aquesta ciutat, enmig d'una circumstància econòmica difícil,
continua essent optimista.
La millor força que hi ha, la"més important, la imbatible, és la
complicitat. Quan en una ciutat hi ha complicitat, totes les
coses són possibles, i Barcelona ho ha demostrat i ho seguirà
demostrant.
Moltes gràcies, moltOes felici ats a tots.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4231
Title
A name given to the resource
Presentació de la memòria de la campanya "Barcelona posa't guapa"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Nacional de Montjuïc
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Urbanisme
Barcelona
Acció política
Model social
Campanyes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-05-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1326/19930510d_00556.pdf
476a8e6b623ad4e62b84141e4c634453
PDF Text
Text
LADIES AND GENTLEMEN,
WELCOME TO BARCELONA. IT IS A PLEASURE FOR OUR CITY TO BE
HOST TO A EUROPEAN CHIEF FINANCIAL OFFICER'S CONFERENCE,
ORGANISED BY SUCH A PRESTIGIOUS MAGAZINE AS "THE ECONOMIST".
BARCELONA HAS A LONG, WELL-REPUTED TRADITION IN HOSTING
CONFERENCES. I MAY SAY, WITH SOME PRIDE, THAT WE RECENTLY
PASSED -WITH EXCELLENT RESULTS- ONE OF THE TOUGHEST TESTS
YOU CAN IMAGINE: THE ORGANI$ATION OF THE OLYMPIC GAMES.
THE 1992 OLYMPIC GAMES HAVE LEFT TWO IMPORTANT LEGACIES TO
THIS CITY. FIRST OF ALL, THEY PUT BARCELONA ON THE MAP. CAN
YOU IMAGINE WHAT A EXTRAORDINARY AND FANTASTIC PROMOTION IT
IS FOR A CITY TO HAVE AN ESTIMATED TV AUDIENCE OF NEARLY
3,500 MILLION PEOPLE FROM AROUND THE PLANET ON THE OCCASION
OF THE GAMES' OPENING CEREMONY? NO COMPANY COULD AFFORD SUCH
A GLOBAL ADVERTISEMENT.
1
THE SECOND IMPORTANT LEGAC OF THE GAMES IS THE TRANSFORMATION OF THE CITY. SINCEITHE VERY FIRST MOMENT, WHEN WE
WERE STILL BIDDING FOR THEGAMES, WE DECIDED THAT THIS WAS
THE GREAT OCCASION IN WHICH TO RENEW THE CITY AND ITS
INFRASTRUCTURE. WE WERE THEN LEAVING BEHIND A PERIOD OF
NEGLECT AND ABSENT DEMOCRACY (THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS
TOOK PLACE IN 1979).
�THE OLYMPIC GAMES WERE A STRONG STIMULOUS TO ACQUIRE, IN A
SHORT PERIOD OF TIME, HUGE INVESTMENTS NECESSARY FOR THE
CITY'S REDEVELOPMENT. I DO NOT WISH TO BORE YOU WITH TOO
MANY FIGURES, BECAUSE I WOULD RATHER TO TALK TO YOU ABOUT
BARCELONA'S FUTURE.
WE CAN SAY THAT, ACCORDING TO COMMONLY ACCEPTED FIGURES,
COVERING A GREAT DIVERSITY OF PROJECTS -ALL OF THEM
SPEARHEADED FOR "1992"-, THE OLYMPIC GLOBAL INVESTMENT FROM
1986 TO 1992 HAS BEEN WORTH 7.5 BILLION DOLLARS.
HALF THIS AMOUNT COMES FROM THE PRIVATE SECTOR, THE OTHER
HALF FROM THE DIFFERENT PUBLIC ADMINISTRATIONS (THE CITY,
THE REGION AND THE CENTRAL GOVERNMENTS).
THE CITY, THAT'S TRUE, HAS DOUBLED ITS FINANCIAL BURDEN. BUT
THE MOST IMPORTANT FACT IS THAT FROM A MUNICIPAL INVESTMENT
OF 750 MILLION DOLLARS --EXTRAORDINARY BY OUR STANDARDS-- A
GLOBAL INVESTMENT OF 7.5 BILLION U.S. DOLLARS HAS BEEN
ACHIEVED. THIS TENFOLD MULTIPLICATION HAS PERMITTED US TO
FINANCE OUR URBAN TRANSFORMATION.
NOW THAT THE GAMES ARE OVER, WE HAVE A CITY WHICH IS BETTERKNOWN, BETTER -COMMUNICATED, WITH BETTER TELECOMMUNICATIONS
(SIR NORMAN FOSTER'S TOWER ATOP OF THE COLLSEROLA HILL). AND
�WE HAVE A WISER, MORE EXPERIENCED WORK-FORCE: OUR ENGINEERS,
OUR ARCHITECTS, ALL THE PEO LE RELATED TO THE SERVICE SECTOR
IN GENERAL HAVE HAD A UNIQUF OCCASION TO IMPROVE THEIR KNOWHOW.
THE
PERIOD
WHICH
OF RECESSION THROUGgOUT
HAS
WITH
THE GAMES HAS UNFORTUNATELY COINCIDED
OF
END
EUROPE.
SPAIN,
COUNTRY
A
EXPERIENCED (OVER THE PAST FEW YEARS)
A
A
STEADY
ECONOMIC GROWTH, IS NOW SUFFERING, LIKE ITS OTHER EUROPEAN
PARTNERS, A PERIOD OF DIFFICULTIES.
BUT THIS IS A BIZARRE CRISIS. I AM CONVINCED THAT TOO MUCH
MONETARY AND PSYCHOLOGICAL ELEMENTS ARE HAVING STRONGLY
NEGATIVE REPERCUSSIONS ON THIS CRISIS, WHICH ARE PERHAPS,
SOMETIMES, MORE PSYCHOLOGICAL THAN REAL. MOREOVER, WE ARE
BEGINNING NOW TO SEE THE FIpST SIGNS OF A RECOVERY.
IN ANY CASE, HERE IN BARCELONA WE ARE PREPARED FOR THE POSTGAMES PERIOD.
CITY'S MOST
BEFORE THE VERY CELEBRATION OF THE GANES, THE
SIGNIFICANT 00NOMIC,
SOCIAL AND ACADEMIC
INSTITUTIONS AGREED TO ELABORATE A PLAN, A STRATEGIC PLAN,
TO MEET THE FUTURE. IT HAS BEEN CALLED THE BARCELONA 2000'S
ECONOMIC AND SOCIAL STRATEGIC PLAN.
THE INITIATIVE HAS BEEN PROMOTED BY THE CITY COUNCIL AND HAS
PROVED TO BE ONE OF THE MOS
EFFICIENT WAYS TO GAIN CO-OPERATIO
BETWEEN THE PUBLIC AND PRIVZkTE SECTORS. IN 1991 THE EUROPEAN
�COMMISSION AWARDED BARCELONA .ITS PRIZE FOR THE BEST EXAMPLE OF
STRATEGIC PLANNING. ITS IMPLEMENTATION IS BEING CARRIED OUT
TO THE SATISFACTION OF ALL THE INSTITUTIONS INVOLVED.
OUR AIM IS FOR BARCELONA TO BECOME AN IMPORTANT CITY FROM
THE FINANCIAL AND SERVICES CONTEXT ON A EUROPEAN SCALE. IN
FACT, BARCELONA IS LEADING A EUROPEAN REGION WITH SPREADS
OVER BOTH SIDES OF THE SPANISH-FRENCH BORDER, AND INCLUDES
THE CITIES OF SARAGOSSA, T9ULOUSE, MONTPELLIER, PALMA DE
MALLORCA AND VALENCIA. THIS IS A REGION WITH A POPULATION OF
MORE THAN 16,5 MILLION AND IS, ONE OF EUROPE'S FASTEST AREAS
OF GROWTH. BARCELONA IS ITS GEOGRAPHICAL CENTRE AND ITS
LARGEST CITY.
SOMETIMES WE HAVE REFERRED TO BARCELONA AS THE CAPITAL CITY
OF THE NORTH OF THE SOUTH. IN A MARKET WITHOUT FRONTIERS, WE
ARE NOW READY TO COMPETE. WE WANT TO BECOME THE SOUTHERN
GATE AND PORT TO EUROPE. THE DEVELOPMENT ACHIEVED ON THE
OCCASION OF THE GANES, AS WELL AS THE PROJECTS WE HAVE
CURRENTLY IN MOTION, CONSOLIDATE OUR NEW STRENGTH. YOUR
PRESENCE HERE MAKES US FEEI, THAT WE ARE ON THE RIGHT TRACK.
THANK YOU VERY MUCH AND I HOPE YOU WILL ENJOY YOUR STAY
HERE.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4232
Title
A name given to the resource
Intervenció al sopar organitzat per el The Economist
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Competitivitat
Relacions Internacionals
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-05-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1327/19930511d_00557.pdf
04fa6f51794d610fd18e1182f299b0b5
PDF Text
Text
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a
Dimarts, 11 de maig de 1993. c/ Pujades, 397
Barri Besòs
11:00 hores
Sumari
La intervenció de l'Alcalde davant deis estudiants de 1
institut hauria de seguir aquest esquema:
0. Salutació i introducció sobree1 sentit de la visita:
a) Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de
batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les
preocupacions de l'Ajuntament.
b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre
les preguntes dels estudiants,
1. Intervenció de l'Alcalde:
a) El context dels canvis al món i a la nostra societat.
b) La transformació de Barcelona en els darrers anys.
c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves.
d) Els reptes de la Barcelona deis noranta.
2. Intervencions deis estudiants:
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agraïr l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació.
c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància.
* Diapositives (Maribel Sarasa)
1
�0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de
Batxillerat Barri. Besòs.
Referència al barri del Besòs.
Proximitat a una de les àrees Inés canviades de Barcelona
(T-L
Mátitim-
Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt
importants.
Barcelona del 2000 sou vosaltres J
Interès especial en escoltar les opinions. Com veieu
Barcelona, com la voleu.
Disposició a respondre totes les preguntes.
1. Intervenció de l'Alcalde
---
I Tind--1-parlOS de Barcelona, que és la meva feina,
del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica
del context nacional i internacio fl al en qué ens trobem.
a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat.
En els últims anys, I_ encara avui, han canviat i estan
canviant moltes coses.
Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el
món -per exemple, va caure el mur de Berlín-, que va ser
aleshores quan va començar el segle XXI.
1
�Els règims comunistes han desaparegut d'Europa
han
donat lloc a una situació de més llibertat i de més inesta..7----bilitat, alhora.
S'han anat donant passos ferms 4ap a la unitat política de
la Comunitat Europea, en un clima de tensions creixents,
tensions que neixen de la importáncia deis efectes d'aquesta
unificació.
-Ha entrat en vigéncia el mercat únic europeu, des de
l'u de gener.
-Estem en ple procés de ratificació del Tractat de
Maastricht,
-Ha començat la negociació amb els altres upaisos que
volen entrar a la Comunitat (Austkia, Suècia, Finlàndia i
Noruega).
En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els
uns amb els altres i esta menys clar que abans qué és el que
pot passar; fins tot el fantasma de la guerra s'ha instalVosaltres, que segur que esteulpendents de les noticies i
que llegiu els diaris -s'han de ilegir diaris!-, sabeu que
el món está molt canviat i molt tyasbalsat alhora.
Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot can!
via, i els canvis es produeixenlmés de pressa que abans)
- ona gent
M
té por i s'aferra a allò mésimmedlJ
això es produeixen situaciolls d'intoleráncia, de xeno-
fòbia o de nacionalisme exacerbat
3
,(< )L9
�També s'han produït áítres canvis com l'elecció de Bill
-Clinton om a president dels Ëštãt Ts Units.
Als Estats Units, després de dDtze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata,
que ha presentat un programa molt progressista.
Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò
que els nordamericans en diuen dretts civils.
Clinton ha despertat una
ran
eientre
els s
seus
ciutadans i, en especial, entre els més
Arreu, altrament,
ls anys 10 "van
basats
en
poder
financer, en la cultura d
"pelotazo",)
, ) perquè
el
es va
produir un creixement económic molt ràpid, en alguns casos
sobre una base social molt feble,com és el cas espanyol.
Als 90 jo crec que tornarem, que ja estem tornant, a un
predomini de l'economia real, de la producció, de la forma–
-- ció i de l'estalvi.
. El canvi de
ntre a nivel l internacional passava tot això
na
a Barcelo')
hem estat er-Céntrer-de--1-1-a-tendió internacional amb l'or-
ganització deis Jocs Olímpics.
Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Samaranch, ja ho sabeu, va poder
dir en acabar que han estat els millors de la història.
�Peró sobre els Jocs s'havia dit de tot:
Que no érem capaços d'organitzar-gos.
Que no els podríem pagar.
Que quedarien moltes obres per fe.
Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps.
Que la fórmula deis voluntaris fracassaria.
Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any
1972.
Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè
els esportistes espanyols no guanyarien medalles.
Que el català quedaria relegat a un segon lloc.
Que no tindriem lloc per allotjar els visitants.
S'havia dit de tot, i tot va anar molt be.
Va anar molt be l'organització deis Jocs, i va anar molt
bé l'organització de la ciutat durant els Jocs.
Ja sabeu, perquè ho hem dit mOlt, que els Jocs eren una
gran excusa, una gran ocasió, pe y dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys.
Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues
de Barcelona.
Alguns, per exemple, havien preposat que la vila olímpica
dels esportistes s'ubiques fora de Barcelona, però
construir-la a BaYélvn7O - enS va donar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis
o set anys, era un enorme barri industrial
i
ferroviari.
(Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila
__
�z--------Olímpica 1-9)
(I
iapositia 10)Avui, amb l'exc
-s-Jogs,hem aconseguit, o estem acon-
seguint obrir(Barcelona al ma,
\,-------(diapositiva 11
connectar tots
els racons
de la ciutat 1 millorar el trànsit
1 amb les(ronde
(diaposi
12-14-
b'tenir mes,-instal.lacions esporti es que cap altra ciutat,
tenir més places7-1árcs,) jardins
1
espais públics que ningú,
(serie de diaposities sobre laVila Olímpica de la Vall
/,
d'Hebron 15-18
---------
i tenir rees
m6
i
-e-
es)
dela7ivat on abans hi havia dei-
xadesa i Marginació-7--- com és ef-dás-de Sant Martí i la Vali
d'Hebron.
(sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-241,
Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un
,1
port,
1
,-.
(sèrie de diapositives sobre les Ilindes 25-29)
Ji
un nou sistema de vialitat com són .les rondes, i amb elles
_
l'existència d'un territori real Molt més ample.
1
Ara la ciutat de cada día, la Barcelona real, ja no és la
que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola
fins al mar, sinó tot allò quo les rondes i els túnels
agafen.
Perquè en el mateix temps que abans arribávem des de
6
�Collserola al mar i des del carreç Prim al carrer Badal, ara
anem prácticament_des-deges fins a Montgat i des del mar
fins a Terrassa.
De -tólt aqüest canvi de Barcelonl, gràcies als JJOO, hi ha
tres coses que jo crec que són mplt importants per vosaltres, per la gent jove.
-Gràcies als Jocs,
a Barcelona hi ha més espais lliures
i més espais públics:
sobretot instal.lacions esportives,
però també places,
parcs, pistes de patinatge i centres
cívics.
-Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és
millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur
pels joves, en comparació amb elipassat i en comparació amb
altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres.
-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit deis voluntaris
olímpics i paralímpics, eSteMenCondicions de promoure una
participació activa dérs jóves el la vida i la millora de
Vg\'‘,/k\
Barcelona. De la ciutat i de la gent.
És ciar que els voluntaris holeren per als Jocs, però
molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament
ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem im,____
pulsat el 15tólécte gl1Mpre Voluntá
La Plaça deis Voluntaris Olímpi4s,
a la Vila Olímpica, és
un homenatge a la generositat della joventut de Barcelona i
una invitació a seguir posant aquest esforç generós al
7
�servei dels altres.
3. La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats
per als ¡oyes.
Ha estat molt important, i ara ho és Inés encara, que
entorn als Jocs i del seu èxit, s l hagi pogut promoure l'eco,
nomia de Barcelona, sobretot de portes en fora.
Una ciutat viu del que ven a fora. Hl ha una teoria sobre
com viuen les ciutats que diu quel així com les nacions eren
històricament un sistema tancat, les ciutats importen i
exporten pràcticament el 60 o 80%idel que fan.
Primer de tot perquè una ciutat es defineix per ser una
concentració que practicament no té sòl agrícola i, per
tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia
que gasta també s'ha de portar d'algun lloc.
I per això les ciutats s'especialitzen cada vegada més en
produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si
és que provoca sorolls, fums, congestió...
Les ciutats es converteixen en él cervell de la societat i
fan aquelles funcions superiors que el cervell fa en el cos
humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació,
informática, capacitat dé-direct.i.-67-esport-,--d-c7fflérg.
Els Jocs, elseú-ékit7- hán - fét possible que Barcelona
superi bona part deis seus problemes històrics i que sigui
una ciutat atractiva.
�I per això estem aconseguint
fér venir gent de fora, que
venen a buscar els nostres serveis i deixen diners aquí,
perquè s'allotgen en un hotel, ván a restaurants, compren,
etcétera.
I per això Barcelona té més activitatt económica que ab n
.471,
(diap sitiva 30: pressupost del.3.20,13'92 1987-1993)
El
Coilitt---Órganitzador dels Jocs com a tal ha tingut
supe
Les grans instal.lacl.ons esportives dels Jocs
el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports),
els
iona_una empresa que fa béneficis.
(d apositiva
diagrama de seco s de la distribució dels
essos deliCOOB)
'economía deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han
fet unes inversions sense precedents a la història de la
nostra ciutat i, en un temps en (411é se sent a parlar de Juan
Guerra o de KIO, tot això s'ha fe.t sense cap "marro".
Per altra banda, está ciar que l moltes obres que s'han fet
a la ciutat, al marge del comitélorganitzador per amb l'excusa deis Jocs, han generat u deute que les diferents
administracions anirem fent front al llarg deis anys.
(diapositiva 32: Gràfic desplagamént corba de demanda)
(diapositiva 33: Gràfics d'ofertali demanda)
Ara bé, sovint hi ha la queixá deis preus. Al ser una
ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge,
d'oficines, de serveis, va arribar a ser
molt alta: els
preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona
�és molt atractiva.
És ciar que molts se n'han aprotitat, perquè sobretot a la
segona década deis vuitanta, l'economía del nostre país va
créixer molt i es van produir casos d'especulació que, avui,
afortunadament tendeixen a desaparèixer.
Però per aconseguir frenar l'alça deis preus i que aquests
comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al meycat.
I això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més
accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels,
un pla de pàrkings, fer
l'auditori.
Ara els preus e
e
a ciutat estan baixant
relativament.
Ara que la pressió de les oficiibes está baixant, ens podem
començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat
per a la residencia.
El municipi, doncs, per aturar l'escalada deis preus, el
que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer
algunes operacions del que en die* habitatge assequible.
El que passa és que la legislaclió no está en les nostres
mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El Inés cert és que els plans que han fet fins ara
no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona.
Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten-
lo
�deixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula
que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la
seva situació.
I pel que fa a 1'ocupaCi.ó, está ciar que trobar una bona
feina no és fácil. Pét725 -él problema de l'atur juvenil ja no
és tan greu com ho era abans.
I
(Diapositiva 34: Gràfic d'evolUció de l'atur juvenil a
Barcelona 1982-1992)
(Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur
total 1982-1992)
(Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona
1982-1992)
Tenint en compte que la vostra és una _generació
molt
nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de
competir per un número limitat de llocs de treball
cats.
Per?) jo confio que la millora de la situació económica de
la ciutát--1-,erbmaniiS- qüi-S'están produirit--éii- el- sistema
educatiu contribuiran a facilita* la vostra inserció paulatina en el mercat laboral.
Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha
per als joves, com el que posea al vostre servei des de
l'Ajuntament, també és importanten aquest sentit. Cal fer
servir aquests serveis.
També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol
donar bons resultats: em refereixó a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat-i5Uda
�als qui volen muntar petites empreses.
4. Els reptes de la Barcelona del+ noranta.
De cara al futur més immediat,1 tenim el desafiament de
audir de la ciut�)que hem transetormat.
(diapositi:Vá
J7:
Port Olimpic)
(diapositiva 38: Ciutat Vella)
Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les
grans ciutats poden tenir remei.
I
Quede-h- molts problemes, encara,isens dubte. Per?) és important fixar-se en els que s'han re$olt i en les oportunitats
que hi ha, de debó.
Ara bé, és veritat que hi hailgunslárris que no han
rebut llimpácte positiu deis Jocps Olímpics, tot i que en
s-
bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficiat tothom.
Ara l'Ajuntament s'ha de fixa* especialment en aquests
barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en
altres.
2
L
També con a ciutat de moda al mcln, tenim la responsabilitateportunitat -les dues coses- de ser molt actius en
la col-l-aberació amb altres ciutats.
Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del
Consellne-Münicipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de
:e sempre, a diferencia d'Amèrica.
12
�Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per
la millora de la vida urbana.
Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra
i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que
dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme.
I quan parlem de cultura ho fe4t en un sentit ampli: des
dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o
el teatre nacional de Catalunya.
A vosaltres us he de demanar unl cosa: que sigueu"capaços
de realitzar la ciutat que la nostra generació, la de la
dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat,
ti^___^ i a 1. utat matropalitaiïa
El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no
s'acaba a l'Eixampie, ni tan solo al barri del Besòs, sinó
que va més enllà.
Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per
a nosaltres ciutadans del municip, de Barcelona, sinó per a
tots els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet,
Cornellà, Esplugues.
La vostra generació hauria de voler que tot això fos
ciutat en el sentit més fort de 1
paraula,
La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment
que convingui de traspàs de func ons, ha de ser capaç de
13
�fer, del conjunt d'aquests vint-itcinc o trenta municipis de
l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que
ara és el municipi central de Baretelona.
Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha
fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que
han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara
estan en bona mesura per fer.
I això us pertoca a vosaltres.
2. Intervencions deis estudiants1
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agraïr l'acollida i 1'aten4ió. Estimular l'interés i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cm a generació.
) El partit de la confiança, el diàleq i la tolerancia.
I per acabar també us he de demanar que sigueu persones
actives contra el dogmatisme i la intolerancia.
Una ciutat i una societat no e$ construeix sense diàleg,
sense racionalitat.
No us deixeu convéncer per les consignes o els eslògans
14
�massa fàcils, perquè us enganyen
ient-vos que les coses són
fàcils.
---------„,...,,,,
7,- --Les coses són complicades, i 'han de mirar des de tots
els punts de vista. Heu de ser rTflexius i analítics davant
deis problemes del nostre temps.
En això a Catalunya i a Espabya s'està configurant un
partit en minúscula, un partit nó organitzat on hi ha gent
de diferents ideologies.
Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la
tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans
tlz._,.._ _ (e)7 céll-LCO2,
' C1 \I t c,12..,
..-Els JJOO van ser un bon exempl de treball en confian
del món.
de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van
col.laborar amb més entusiasme q
d'altres.
També van ser un exemple de diál. g entre cultures, d'una
Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta
orgullosa de la seva personalitat
L'exemple de civisme i convivél,cia de símbols deis Jocs
l'hem de raslladar, em sembla, i us convida a fer-ho, a la
vida quotidiana de l'institut,
barri i de la ciutat.
15
Y-
�Diapositives:
- Serie de diapositives sobre la vila olímpica (de barri
industrial i ferroviari a barri residencial)
- Serie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al
mar.
- Serie sobre la construcció de les rondes.
- 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de
Dalt al seu pas per Nou Barr s
- Serie de diapositives sobre la construcció de l'àrea
olímpica de la Vall d'Hebront
- Serie sobre la remodelació de l'aeroport.
- 1 Diapositiva del plànol de la Barcelona metropolitana amb
les noves rondes i túnels.
- 1 diapositiva del passeig Illarítim de la Vila Olímpica.
Transparéncies:
Balanç econòmic resumit del 61)0B-92.
-Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els
preus quan es desplaça la coba d'oferta.
-Evolució de l'atur juvenil 4 la ciutat de Barcelona als deu
últims anys: taula i gràfic.
16
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4233
Title
A name given to the resource
Institut Batxillerat Barri Besòs / Xerrades
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
I. B. Barri Besòs, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Urbanisme
Joventut
Administració local
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-05-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1328/19930513d_00559.pdf
b4d3568fae6d77f9580244d2d5972035
PDF Text
Text
1Umkwc,
0lív4A^J^-Hble. Conseller de Comerç, Con E
Instituto Nacional del Consumo,
í
Turisme, Ilma. Presidenta del
dignísimas autoridades, señoras
y señores:
Permítanme que mis palabras, en este acto de constitución de la
Junta Arbitral de Consumo de +0na, vayan más allá de las
meramente protocolarias, ya que se trata de la creación de un
órgano de gran interés para los ciudadanos de Barcelona.
En efecto,
la Junta Arbitral de Consumo es un órgano
especializado de la Admini ración Municipal, que se ha
configurado con el máximo de independencia dentro del ámbito del
Ayuntamiento
La finalidad principal de la1Junta Arbitral es resolver con
carácter vinculante y ejecutivd las quejas y reclamaciones de los
consumidores y usuarios, formuladas en relación a sus derechos
legalmente reconocidos y en matserias de su libre disposición, que
sometan voluntariamente las pa es en litigio, de acuerdo con la
legislación de consumo y arbitraje.
El interés del Ayuntamiento en la creación de la Junta Arbitral
descansa en diversas razones:
- En primer lugar, completa el4proceso de la política municipal
en materia de defensa de consum4idores y usuarios: información (a
�través de la OMIC), inspección resolución de los conflictos que
afectan a los ciudadanos d Barcelona, acabando con una
situación, que se daba con mucha frecuencia, en la que el
reclamante tenía que recurrir finalmente a los tribunales de
justicia, si quería hacer presalecer sus intereses legítimos en
materia de consumo, cuando fra asaba la mediación que realizaban
la OMIC o los servicios técnic s de inspección.
- La segunda razón del interés municipal está en que la creación
y funcionamiento de la Junta Arbitral es fruto de la colaboración
del
los agentes sociales que actúan en la misma
(empresas y consumidores), 4olaboración que democratiza el
funcionamiento del mercado de bjenes de consumo y uso, en cuanto
sustituye a un poder ajeno a las partes en la resolución de
conflictos que surgen en las relaciones de consumo, por un
procedimiento en que las dos partes participan de manera directa
en la resolución del conflicto, y pueden invocar, con igualdad de
medios, los derechos que les asisten.
- Finalmente, con la creación de la Junta Arbitral de Consumo de
Barcelona, se da cumplimiento
4 las previsiones contenidas en el
Programa de Actuación Municipall(PAM), 1992-1995, en el apartado
de Garantia
anos. É
El PAM plantea el asunto de las¡Garantías de los Ciudadanos, no
sólo en el ámbito de los Juzgados y Tribunales, sino que
incorpora también los conceptos de Justicia, Equidad y Arbitraje
�a la convivencia cotidiana de ios ciudadanos y al funcionamiento
de las instituciones públicas, especialmente del municipio.
Con estos objetivos, definidos en el PAM, se está trabajando en
el Ayuntamiento de Barcelona
y, una muestra de ello, son
diversas iniciativas como la de
Consejo Tributario, instituido
para garantizar una justicia
administrativa más objetiva e
independiente, en un campo tan importante como el de los tributos
municipales, y el recientemente creado Consejo Municipal de
Disciplina Vial, en materia de sanciones de tráfico.
La constitución de esta Juma Arbitral de Consumo, para
solucionar las quejas y recllamaciones de los consumidores y
usuarios, se encuentra en la misma línea de actuación.
Con la creación de estos órganos de resolución de recursos de los
ciudadanos en su relación con la Administración Municipal, que
funcionan con criterios de estricta imparcialidad técnica, y con
la constitución de la Junta Arbitral, que funcionará en base a
criterios de equidad y a través del arbitraje, se da cumplimiento
a las previsiones contenidas en el mencionado Programa de
Actuación Municipal.
Estamos trabajando también en otra de las propuestas contenidas
en dicho Programa, propuesta que aspira a establecer jueces
municipales en los diferentes Distritos de la ciudad, para
�acercar así la Justicia a ¡.os ciudadanos y resolver, con
criterios de equidad,
convivencia ciudadana,
las controversias derivadas de la
en aspectos que,
la actualidad, no
tienen una solución rápida y e icaz en el ámbito de la Justicia
ordinaria.
Por todos estos motivos, nos podemos felicitar de que se haya
podido constituir la Junta Arbitral de Consumo de Barcelona, que,
sin duda, contribuirá a acercair la práctica de la justicia a los
ciudadanos.
�Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol
CONSTITUCIÓ
DE LA JUNTA ARBITRAL DE
DE BARCELONA
CONSUM
13 de maig
Hora: 13.30
Lloc: Saló de Cròniques
Dia:
ORDRE bE L'ACTE
1
- Obre l'acte l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde Barcelona qui
dóna la paraula a:
* Il.lm. Sr. Jordi B4ulíes i Cortal, Secretari General de
l'Ajuntament per fez4 lectura de l'acord de constitució de la
Junta Arbitral de Consum de Barcelona.
* Signatura de l'Acord l a càrrec de:
- Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de
Barcelona.
- Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç
Consum i Turisme.
- Il.lma Sra. M á 'Angeles Amador Millán, Subsecretària
del Ministeri de Sanitat, i Consum i Presidenta de
l'Institut Nacional de Consum.
* Sr. Jordi Sopena i C il, President de la Junta Arbitral de
Consum de Barcelona
* Il.lma Sra. M I Angeles Amador Millán, Presidenta de
l'Institut Nacional de Consum.
* Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç,
Consum Turisme del la Generalitat de Catalunya
- Cloenda de Pacte a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
Alcalde de Barcelona.
�e
JUNTA
ARBITRAL
DE CONSUM
DE
BARCELONA
Ajuntament/de Baroua
Flaca Sant Miquel s/n Edifici Vell 3 planta Teléfory 402 73 15 / 402 75 04 Fax 402 73 12
JUNTA ARBITRA
DE CONSUK DE BARCELONA
¿QUE ES?
Es un procediment volunti ari, senzill, ágil i oratuit per
a resoldre els conflictes entre litidants sense
necessitat de recórrer ìs tribunals de justicia.
cuan la venda d'un bé, la prestació d'un servei o la
realitzaci6 d' una obra 6na lloc a una reciamació contra
un empresari o un prolessional, les dues parts
enfrontades poden, en lloc d'acudir als Tribunals, i si
hi donen la seva conformitat, fer-ho davant la Junta
Arbitral de Consum de Earcelona. Aquesta Junta Arbitral
Intentará. en primer 11qc, una avinença entre les parts.
Si no l'aconsedueix re0oldrá mitjancant laude arbitral,
el qual té la mateixa forca executiva d'una senténcia
judicial.
¿OH RECLAMAR?
Anant:
a una associaci6 de consumidors.
a l'O.M.I.C. Cúficina Municipal
d'Informaci6 al
Consumidor) di Oiutat 4 bis, balxcts.
Teléfon 402 75 73.
directament a la Juxkta Arbitral de Consum.
La Junta Arbitral de Consum de Barcelona té la seu a
l'Ajuntament de Barcelona. La entrada és per la Flaca de
Bant Miguel, 2-1 pis edifica vell).
Teléion: 402 73 15 ) 402 75 04.
AMBIT D'ACTUACIO:
L'ambit d'actuaci6 de tiaJunta Arbitral de Consum de
Barcelona sera el municipi de Barcelona, a'acord amb el
Realament de 3Ci d'abril ce 1993 que desenvolupa la Lley
26i84, be 19 de juliol General per a la Defensa de
:.c.sinsumidors a Lisuaris.
�PRUCEDINENT:
Les caracteristiques prfncipals són les sedilents:
VOLUNTARI: Només el supósit en el qual ambdues
parts, aclIceptib el sistema arbitral com a
via de sói.lució al conílicte plantejat,
POla en marxa el
procediment
s'ti
arbitral
RAPID:
Des que !s'inicien les actuacions fins a
l'adopci4t d'una s'aludió definitiva passen
de 40 la 60 dies lel resultat de
l'arbitrStde de reciamacions de consum és
ae carácter gaarebé immediati.
L'acces al Sistema Arbitral es aratuit
per amta4es parts.
JUNTA
ARBITRAL
DE CONSUM
DE
BARCELONA
SENZILL:
Els trámfts no són complexes.
FERITATGE:
Una
admesa
ve ada
la reclamaciÓ
1
respostal pel reclamat, les parts es
limiten .á compareixer davant de la Junta
Arbitral de C.onsum el dia fixat, per la
vista.
DISTIKTIU OFICIAL:
Les Jraanitzacions Empresarlais o Associacions que
acceptin sotmetre's a aquest sistema d'arbitratde pudran
sol.licizar un "Distíntíu Oficial que rellexi el seu
compromis. L'esmentat dfstintiu es posará en un iloc ven
visible en eis establiments comercials.
SUPOSITS EN ELS QUAL NO ES POSSIBLE L'ARBITRAJE:
No podrá ser materia diArbitratoe quan ja nagi recaigun
sentencia terma dicnad4 per un utoe o ribunai, o en
rec,..amacions reierents 4 materies de:
I,mbostos.
multes o sancions.
.
lesions o Malaltie»
d,eliczes.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4234
Title
A name given to the resource
Constitució de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Altres iniciatives del PAM són el Consell Tributari i el Consell Municipal de Disciplina Vial. Proposta en treball: jutges municipals en els diferents Districtes.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cròniques
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Constitucions
Administració local
Justícia
Barcelona
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-05-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1329/19930519d_00560.pdf
6bebae0c508cd2714db2eb2f8d53e723
PDF Text
Text
Conferència de l'Excm. Sr. Alçalde a l'Institut de F.P.
Lluïsa Cura
Dimecres, 19.05.93. Ronda Sant An-zoni, 19.
10:30 hores
Sumari
La intervenció de l'Alcalde dlvant deis estudiants de
l'institut hauria de seguir aquesj esquema:
0. Salutació 1 introducció sobreel sentit de la visita:
a) Interés de l'Alcalde a clméixer els estudiants de
batxillerat i en explicar-losl'estat de la ciutat i les
preocupacions de l'Ajuntamentl
b) Interés especial en escolt r les opinions 1 respondre
les preguntes deis estudiants
1. Intervenció de l'Alcalde:
a) El context deis canvis al nón i a la nostra societat.
b) La transformació de Barcelbna en els darrers anys.
c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves.
d) Els reptes de la Barcelona deis noranta.
2. Intervencions deis estudiants
a) Estimular l'exposició púb ica d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agrair l'acollida i l'atenió. Estimular l'interès i
la passió per Barcelona.
1
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cbm a generació.
c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància.
�0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de
F.P. Lluïsa Cura.
Referència als barris de Sane Antoni, del Raval i de
l'Esquerra de l'Eixample, així c m als districtes de Ciutat
Vella i de l'Eixample.
Proximitat al centre de Barcelona i també als barris
antics i necessitats de rehabilit ció.
Interés de l'Alcalde a con,Sixer els estudiants de
Formació Professional i en explicar-los l'estat de la ciutat
i les preocupacions de l'Ajuntame t. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Bar elona del 2000 sou vosaltres.
Interés especial en escoltar les opinions. Com veieu
Barcelona, com la voleu.
Disposició a respondre totes les preguntes.
1. Intervenció de l'Alcalde
Vinc a parlar-vos de Barcelopa, que és la me ya feina,
del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però vol4fria parlar primer una mica
del context nacional i internacional en qué ens trobem.
a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat.
En els últims anys, i encara ávui, han canviat i estan
canviant moltes coses.
�Hi ha qui diu que al 1989 van p4ìssar tantes coses a tot el
món -per exemple, va caure el
de Berlín-, que va ser
aleshores quan va comengar el segle XXI.
Els régims comunistes han desaparegut d'Europa, i han
donat lloc a una situació de més liibertat i de més inestabilitat, alhora.
S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de
la Comunitat Europea, en un cl,Ima de tensions
creixents,
tensions que neixen de la importá cia deis efectes d'aquesta
unificació.
-Ha
des
de
Tractat
de
entrat en vigència el mercat únic europeu,
l'u de gener.
-Estem
en
pie
procés de ra ificació
del
Maastricht.
-Ha
començat
la negociació ainb els altres
volen entrar a la Comunitat (Austria,
Suècia,
països
Finlàndia
que
i
Noruega).
En l'Europa i en el món d'avui pom més interdependents els
uns amb els altres i està menys c ar que abans qué és el que
pot passar; fins i tot el fantasm
lat a Europa amb el conflicte de
de la guerra s'ha instal'antiga Iugoslàvia.
Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i
que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que
el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora.
Davant d'aquesta situació de c nvis accelerats (tot can-
�via,
mona
els canvis es produeixen més de pressa
i
gent té por i s'aferra a a ló més
que
immediat
abans)
(egoisme
individual i eol.lectiu).
Per això es produeixen situaciots d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat
També s'han produït altres canyis, com l'elecció de Bill
Clinton com a president deis Esta s Units.
Als Estats Units,
després de dotze anys de govern conser-
vador amb Reagan i Bush,
ha guanyat un candidat
demócrata,
que ha presentat un programa molt progressista.
Sobretot
pel
que fa a les 11Dpertats individuals 1
allò
que els nordamericans en diuen dr ts civils.
Clinton
ha despertat una gran éxpectativa entre els
seus
ciutadans i, en especial, entre es més joves.
Arreu,
altrament,
poder financer,
els
anys 12 van estar basats
en
el
en la cultura de "pelotazo", perquè es va
produir un creixement econòmic m lt ràpid, en alguns casos
sobre una base social molt feble,icom és el cas espanyol.
Als 90 jo crec que tornarem, qie ja estem tornant, a un
predomini de l'economia real, de la producció, de la formació professional i de l'estalvi.
2. El canvi de Barcelona.
Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelo-
4
�na hem estat el centre de l'aten ió internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics.
Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Sainara ch, ja ho sabeu, va poder
dir en acabar que han estat els millors de la història.
Però sobre els Jocs s'havia dit de tot:
Que no érem capaços d'organitzar-los.
Que no els podríem pagar.
Que quedarien moltes obres per fe
Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps.
Que la fórmula dels voluntaris fr cassaria.
Que hi hauria greus problemes de leguretat com a Munic l'any
1972.
Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè
els esportistes espanyols no g4nyarien medalles.
Que el català quedaría relegat a un segon lloc.
Que no tindriem lloc per allotjar els visitants.
S'havia dit de tot, i tot va ana
molt bé.
Va anar molt bé l'organització deis Jocs, i va anar molt
bé l'organització de la ciutat du,rant els Jocs.
Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una
gran excusa, una gran ocasió, pe dur a terme una transformació profunda de la ciutat en poPs anys.
Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues
de Barcelona.
5
�Alquns, per exemple, havien próposat que la vila olímpica
deis esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però
construir-la a Barcelona ens va dinar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis
o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari.
(Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila
Olímpica 1-9)
(diapositiva 10)
Avui, amb l'excusa deis Jocs, helt aconseguit, o estera aconseguint abrir Barcelona al mar,
(diapositiva 11)
connectar tots els racons de la ctutat i millorar el trànsit
amb les rondes,
(diapositivas 12-14)
tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat,
tenir més places, parcs, jardins t espais públics que ningú,
(série de diapositives sobre la Vila Olímpica de la Vall
d'Hebron 15-18)
i tenir áreas modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall
d'Hebron.
(sèrie de diapositives sobre l'aetoport 19-24)
Els Jocs, com a mobilitzadors,
ns han portat un nou aero-
port,
(sèrie de diapositivas sobre les itondes 25-29)
un nou sistema de vialitat com són les rondes, i amb elles
�l'existència d'un territori real olt més ample.
Ara la ciutat de cada dia, la arcelona real, ja no és la
ï
que va des del carrer Prim fins aBadal i des de Collserola
fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels
agafen.
Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de
Collserola al mar i des del carre
Prim al carrer Badal, ara
anem pràcticament des de Sitqes fins a Montgat i des del mar
{
fins a Terrassa.
De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha
tres coses que jo crec que són m p lt importants per vosaltres, per la gent jove.
-Gràcies als Jocs, a Barcelo a hi ha més espais lliures
i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives,
però també places, parcs, pises de patinatge i centres
cívics.
-Gràcies als Jocs, la situac ó econòmica a Barcelona és
millar. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur
pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb
altres ciutats, que tenen més difcultats que nosaltres.
-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris
olímpics i paralímpics, estem en condicions de promoure una
participació activa dels joves e la vida i la millora de
Barcelona. De la ciutat i de la ent. I vosaltres, ¡a sou
voluntaris d'alguna cosa?
�És clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però
molts d'ells han demanat continua, i per això l'Ajuntament
ha donat suport a l'associació v oluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris.
La Plaça dels Voluntaris Olímpis, a la Vila Olímpica, és
un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i
una invitació a seguir posant lquest esforç generós al
servei dels altres.
3. La promoció de la ciutat,
per als joves.
e s preus i les oportunitats
Ha estat molt important, i ala ho és més encara, que
entorn als Jocs i del seu èxit, s hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de p rtes en fora.
Una ciutat viu del que ven a fo a. Hi ha una teoria sobre
com viuen les ciutats que diu que
així com les nacions eren
històricament un sistema tancat
les ciutats importen i
exporten pràcticament el 60 o 80% del que fan.
Primer de tot perquè una ciuta
es defineix per ser una
concentració que pràcticament nO té sòl agrícola i, per
tant, tot el que menja li han dé portar; i tota l'energia
que gasta també s'ha de portar d'illgun lloc.
I per això les ciutats s'especi litzen cada vegada més en
produir serveis, perquè la indús ria tampoc no la volem, si
és que provoca sorolls, fums, congestió...
�Les ciutats es converteixen en 1 cervell de la societat i
fan aquelles funcions superiors íue el cervell fa en el cos
humá: les ciutats fan art, cult ra, formació, informació,
informática, capacitat de direcci, esport, comerq.
Els Jocs, el seu èxit, han f t possible que Barcelona
superi bona part deis seus probl mes històrics i que sigui
una ciutat atractiva.
I per aixó estem aconseguint fOr venir qent de fora, que
venen a buscar els nostres servOis i deixen diners aquí,
perquè s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren,
etcétera.
I per això Barcelona té més activitat económica que abans.
(diapositiva 30:
El
Comité
pressupost del
Organitzador
00E1'92 1987-1993)
deis Jocs com a
tal
grans instal.lac ons esportives
ha
tingut
Jocs
superávit.
Les
(l'estadi,
el Sant Jordi, el vel drom, el palau d'esports),
deis
els gestiona una empresa que fa béneficis.
(diapositiva 31: diagrama de sec ors de la distribució deis
ingressos del COOB)
L'economia deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han
fet unes inversions sense prece0ents a la història de la
nostra ciutat i, en un temps en Oé se sent a parlar de Juan
Guerra o de KIO o de (subvenciolls poc clares a través del
Consell de Gremis de Catalunya), tot això s'ha fet sense cap
"marro".
�Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet
a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb 1'excusa dels Jocs, han generat u
deute que les diferents
administracions anirem fent front al llarg dels anys.
(diapositiva 32: Gràfic desplaçamént corba de demanda)
(diapositiva 33: Gràfics d'oferta ï demanda)
Ara bé, sovint hi ha la queix
dels preus. Al ser una
ciutat tan densa i tan atractiva la demanda d'habitatqe,
d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els
preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona
és molt atractiva.
És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la
conomia del nostre país va
segona dècada dels vuitanta,
créixer molt i es van produir casis d'especulació que, avui,
afortunadament tendeixen a desapa èixer.
Però per aconseguir frenar l'ai a dels preus i que aquests
comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al me cat.
I això és
el
que hem fet i es em fent: fer el sòl més
accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatqes), fer un pla d'hotels, fer un pia de pàrkings, fer
l'auditori.
Ara els preus al centre de la ciutat estan baixant
relativament.
10
�Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem
començar a plantejar salvar troços més qrans de la ciutat
per a la residència.
El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el
que fa és incentivar l'incremen
de l'oferta i també fer
algunes operacions del que en dies habitatge assequible.
El que passa és que la legislawïó no està en les nostres
mans. Els grans plans d'habitatg estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara
no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona.
Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten-
deixi a afavorir l'habitatge de Moguer, que és la fórmula
que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la
seva situació.
I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona
feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no
és tan greu com ho era abans.
(Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a
Barcelona 1982-1992)
(Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur
total 1982-1992)
(Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona
1982-1992)
Tenint en compte que la vostta és una qeneració molt
nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de
competir per un número limitat de llocs de treball qualificats.
11
�Però í2 confio que la millora de la situació económica de
la ciutat i els canvis que s'están produint en el sistema
educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral.
Un bon sistema d'informació de
es oportunitats que hi ha
per als joves, com el que poset al vostre servei des de
l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer
servir aquests serveís.
També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol
donar bons resultats: em refereix l'autoocupaciá, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda
als qui volen muntar petites empreses.
4. Els reptes de la Barcelona dels noranta.
De cara al futur més immediat, tenim el desafiament de
qaudir de la ciutat que hem transtormat.
(diapositiva 37: Port Olímpic)
(diapositiva 38: Ciutat Vella)
Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barce-
lona ha aconseguit. S'ha demostrt que els problemes de les
qrans ciutats poden tenir remei.
Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han re Solt i en les oportunitats
que hi ha, de debó.
12
�Ara bé, és veritat que hi ha alquns barris que no han
rebut l'impacte positiu deis Jops Olímpics, tot i que en
bona mesura, deis Jocs se n'ha be eficiat tothom.
Ara l'Ajuntament s'ha de fixa= especialment en aquests
barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en
altres.
També com a ciutat de moda al m n, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues co es- de ser molt actius en
la col.laboració amb altres cinta
Ara, l'Alcalde de Barcelona és Itctualment el president del
Consell de Municipis i Reqions d' Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'América.
Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per
la millora de la vida urbana.
Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra
i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que
dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme.
I quan parlem de cultura ho fen en un sentit ampli: des
deis programes culturals als instituts fins a l'auditori o
el teatre nacional de Catalunya.
A vosaltres us he de demanar una cosa: que sigueu capaços
de realitzar la ciutat que la n stra generació, la de la
década deis vuitanta i de princips dels noranta, práctica-
13
�ment ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat,
i que és la ciutat metropolitana.
El que ens queda per fer és r conèixer que Barcelona no
s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besòs, sinó
que va més enllà.
Ens queda per reconquistar la cutat-ciutat, no només per
a nosaltres ciutadans del municip. de Barcelona, sinó per a
tots els ciutadans de l'Area -Sa ta Coloma, l'Hospitalet,
Cornellà, Esplugues.
La vostra generació hauria d voler que tot això fos
ciutat en el sentit més fort de 111 paraula.
La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment
que convingui de traspàs de funcons, ha de ser capaç de
fer, del conjunt d'aquests vint- cinc o trenta municipis de
l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que
ara és el municipi central de Barcelona.
Tothom admira Barcelona per lés transformacions que ha
fet, per aquestes transformacions l -siguem sincers- tot i que
han estat també importants a 1'à E ea metropolitana, encara
estan en bona mesura per fer.
I això us pertoca a vosaltres.
2. Intervencions dels estudiants;
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
14
�3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agrair l'acollida i l'aten ió. Estimular l'interès i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cOm a generació.
c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància.
I per acabar també us he de démanar que sigueu persones
actives contra el dogmatisme i la intoleráncia.
Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg,
sense racionalitat.
No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans
massa fàcils, perquè us enganyendient-vos que les coses són
fácils.
Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots
els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant
dels problemes del nostre temps.
En això a Catalunya i a Espa ya s'està configurant un
partit en minúscula, un partit
111)
organitzat on hi ha gent
de diferents ideologies.
Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la
tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans
del món.
(Acció catalana, acció ciutadans)
Els JJOO van ser un bon exemplS de treball en confiança,
15
�de col.laboració entre gent divetsa, encara que alguns van
col.laborar amb més entusiasme qui d'altres.
També van ser un exemple de diàteg entre cultures, d'una
Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i
orgullosa de la seva personalitat,
L'exemple de civisme i convivèticia de símbols dels Jocs
l'hem de traslladar, em sembla, us convido a fer-ho, a la
vida quotidiana de l'institut, de
16
t barri i de la ciutat.
�Diapositives:
- Série de diapositives sobre la vila olímpica (de barri
industrial i ferroviari a barri residencial)
Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al
mar.
- Sèrie sobre la construcció de les rondes.
- 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de
Dalt al seu pas per Nou Barris.
- Sèrie de diapositives s bre la construcció de l'àrea
olímpica de la Vall d'Hebronl
Sèrie sobre la remodelació de l'aeroport.
- 1 Diapositiva del plànol (10 la Barcelona metropolitana amb
les noves rondes i túnels.
- 1 diapositiva del passeig
arítim de la Vila Olímpica.
Transparències:
Balanç econòmic resumit del COOB-92.
-Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els
preus quan es desplaça la corba d'oferta.
-Evolució de l'atur juvenil 0 la ciutat de Barcelona als deu
últims anys: taula ì gràfic.'
17
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4235
Title
A name given to the resource
Institut de Formació Professional Lluïsa Cura / Xerrades
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut F.P. Lluïsa Cura
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Urbanisme
Joventut
Administració local
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-05-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1330/19930521d_00561.pdf
ba67ba00cf452b6961d8908630e5e2ca
PDF Text
Text
Ref.:GUIo 107/93
Data:
21/05/93
Per:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JGP)
Lliurament Premi "IEldefons Cerdà" atorgada pel
Col.legi de Camins, Canals i Ports.
Gran Saló Palau de MOntjuic, 21/05/93. 22:00 hores.
S'adjunta una proposta de parailes de l'Alcalde elaborada a
partir d'unes notes del Sr. Angel Simon, gerent de l'AMB.
1
�LLIURAMENT PREMI 'ILDEFONS CERDà"
Col.legi de Caminé, Canals i Ports
Gran Saló Palau dé Montjuïc
21/05/93, 22:00 h res.
(Agraiment a la Junta Recto ta del Col.legi
d'Enginyers de Camins, Canáls i Ports de
Catalunya per l'atorgament
de la medalla
Ildefons Cerdà 1993, la màx una distinció de
l'entitat)
Rebo una distinció que m'ho ora pel nom que
porta i pel valor simbòlic que té. La rebo,
doncs, amb una gran satisfacc.
i amb la plena
consciència que la rebo com a Alcalde de la
ciutat i que la ciutat la com arteix.
Perquè, realment, la tranSformació de la
ciutat que ha tingut com a désencadenant els
Jocs Olímpics, no ha estat un treball d'una
persona, ni tan sols d'un equip, sinó un
treball,
un
compromís
una
compartida per molta gent.
il.lusió
especialment,
per col.lectius de profes ionals que han
participat en el projecte de forma activa i
esforçada, en primera línia, com és el vostre
cas, el del Col.legi d'Enginyrs.
�De fet, entre tots hem somnia i hem treballat
per la Barcelona que avui ten . m. Per això crec
que, com a Alcalde de la
ciutat, recullo
simbólicament el premi, però sento que també
el comparteixo amb vosaltres
amb molta altra
gent.
Es cert que Barcelona no ha ja canviat mai
tant des del Pla d'Ildefons C rdà com ara. Són
dos moments emblemàtics de 1
urbana que tenen aspectes en
nostra història
omú, la profunda
transformació de la fesonomia de la ciutat, de
la seva estructura, però és Ciar que també hi
ha una diferència evident entre aquell passat
i el present.
En temps de Cerdà, cap al 1860, (el 7 d'agost
de 1859 un decret reial aprov el Pla i el 31
de maig del 1860 un altre dec et el confirma),
Barcelona va canviar en una perspectiva urbana
progressista,
perquè
Cerdà
que creia en el progrés,
present
demostra
ra un il.lustrat
que sabia copsar
el
com
ho
per a
la
amb una orientació dp futur,
la
seva proposta g obal
ciutat - aleshores polémica, avui admiradaque deia adéu definitivamént al passat,
3
�expressat per les muralles,
però també per
molts perjudicis, i s'adaptava a les noves
exigéncies d'un món urbà i inOustrialitzat. Es
innegable que l'Eixample
el símbol
d'aquella transformació, i el sorgiment de la
Barcelona-ciutat moderna.
el nostre temps també hem
derribat
muralles, diferents que aglielles,
però no
En
menys constrenyidores.
AvuL, la
Barcelona
metropolitana s'ha alliberat de les barreres
que la constrenyien, que entraven ja en
contradicció amb la seva puixánça urbana.
Les Rondes han aconseguit vertebrar
comunicar un territori que se sent un, perquè
és un continu urbà que constitueix una única
identitat respectuosa i enriquida amb la seva
diversitat, la que aporta cada una de les
poblacions que integren l'àmbit metropolità.
Crec que aquesta és la gràcia de la ciutat
metropolitana, que
s'ha creat saltant per
sobre de molts constrenyimen
una realitat
urbana que s'ha anat gestant entre tots, amb
Barcelona però també amb
Hospitalet,
�Badalona, el Prat i Santa Col ma,
Les Rondes manifesten que la transformació que
necessitava Barcelona i que hem de proseguir
es
basa,
fonamentalment,
I
en les
grans
infraestructures. Hem de tirar endavant nous
projectes vitals com el Pla dél Delta, perquè
ara pensem en altres termes.
Pensem amb una perspectiva me .kopolitana. I no
només això, pensem com a civadans que viuen
un present amb una dimenió territorial,
económica, política i global, en definitiva,
diferent que en el segle pass t.
Avui estem involucrats en nolis projectes com
el de la unificació europea.
1
I Barcelona se
sent cómplice directa, com fotes les grans
ciutats, en l'objectiu de ¡a Unió Europea.
Aquest és el present i en ell les
infraestructures ocupen un 1 oc central per
respondre a les nostres necelsitats actuals,
al cap
a la fi una ciutat
lloc, un territori.
és, en primer
�I les Rcn4me, a més, mostren altres coses. No
només són un7r
gran
de
comunicació, són també l'ex ressió material
d'un canvi de mentalitat ue enmarca una
concepció diferent de com s'há d'intervenir en
el territori. bes--Re~'hfin concebut com a
gran infraestructura que respécta i millora el
seu entorn, que forma part d l ell i, per tant,
s'hi
integra
minimitza it
l'impacte
mediambiental que tota áctuació humana
comporta.
Perquè ara, transformar la ci'lltat vol dir, amb
una visió de futur i de prípgrés com tenia
Ildefons Cerdà -que ja intuï i buscava una
fusió amb la naturalesa- integrar la ciutat en
l'entorn natural. Vol dir te ir una concepció
mediambiental que regeixi tot0s les actuacions
i aixó implica millorar
1 medi ambient
-malmès en etapes de creixemetit desordenat- i
preservar-lo en les noves intiervencions. Avui,
transformar la ciutat vol dir respectar,
crear, no destruir.
La ciutat ho és tot,
és
combinació
harmònica del medi natural i èl medi urbà. Es
�una
entre
nova
el
definitiva,
forma de
ciutadà i
la
relació,
l'entor
de
complicitat
urbà.
integració dl ciutadà
Es,
en
i
la
ciutat-territori.
Crec que Ildefons Cerdà se s tuaria avui en
aquesta línia de pensament.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4236
Title
A name given to the resource
Lliurament Premi Ildefons Cerdà atorgat pel Col.legi de Camins, Canals i Ports
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Montjuïc
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Infraestructures
Urbanisme
Barcelona
Acció política
Territoris
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-05-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/702/19930601_LV.pdf
aec06ee36ce49288de721e5972a456c6
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
01/06/1993
La Vanguardia, p.030, Opinión
Barcelona y las elecciones
PASQUAL MARAGALL
El pasado reciente ha situado a Barcelona en un nivel de dimensión y ambición muy superior al
que tenía la ciudad en épocas anteriores y sólo semejante, aunque distinto, al del periodo 18801936.
La novedad, en este caso, ha sido que Barcelona ha recibido más atención de lejos (la
Comunidad Europea y el Gobierno español) que de cerca (Gobierno de la Generalitat). Desde
cerca ha sido considerada como peligroso contrapoder, mientras España la respetaba por fin y
Europa la utilizaba como referencia.
Pero más importante, hoy, es el futuro que el pasado. Las elecciones generales van a dilucidar
el contexto político general para la ciudad.
¿Qué representaría para nuestra ciudad la combinación de una España y una Cataluña
gobernadas por Aznar y Pujol?
Significaría, sin duda, una alianza contraria a nuestros intereses. La misma que gobierna en los
ayuntamientos catalanes de derechas con mayor o menor acierto. De Figueres a Amposta y
Boadella (donde el alcalde de CiU se ha presentado a estas elecciones en la lista de Ruiz
Mateos) y de Granollers a Sant Adriá, donde alianzas inverosímiles han desposeído de sus
cargos a alcaldes votados mayoritariamente por el electorado.
Lo que ocurre en Madrid desde que el gobierno municipal está en manos del PP es altamente
significativo de lo que puede esperarnos si la derecha accede al poder. Allí el PP no sólo no ha
tenido reparos en incorporar a sus listas a personajes de talante democrático dudoso, sino que
ha echado por la borda muchos de los logros que Tierno y su" equipo habían conseguido.
Tierno convirtió una capital burocrática en una ciudad viva. Ahora, la derecha pretende
presentarnos como un éxito (la reducción del gasto) lo que sólo es dejación de
responsabilidades: unos servicios municipales peores, un menor prestigio puertas afuera, una
clara marcha atrás en el prestigio cultural que la ciudad había consela protesta hecha pública
hace escasos días por numerosas asociaciones y colectivos del mundo cultural madrileño
denunciando la política de "destrucción cultural" llevada a cabo por el PP en Madrid. Y
añadían: "Nos sentimos avergonzados ante una Barcelona que este año invierte en cultural, para
el goce de sus ciudadanos, el doble que Madrid".
Pero no es sólo la comparación con los ayuntamientos gobernados por la derecha lo que debe
preocuparnos. Es más bien la relación de Barcelona con los poderes más altos.
Si hasta ahora el "ahogo" pujoliano de Barcelona se ha visto compensado por un gobierno
español dispuesto a estar al quite –recuerden que el Holding Olímpico estaba propuesto a tres
tercios y que, al negarse Jordi Pujol, el Estado asumió hasta el 51 %- a partir del 6 de junio las
cosas podrían cambiar.
La alianza Aznar-Pujol -que ya se está practicando en la campaña electoral con la decisión del
PP de actuar tibiamente en Cataluña y de reducir prácticamente a cero la participación aquí de
su líder- transformaría las cosas en un sentido negativo. La simple coincidencia de dos
57 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
gobiernos conservadores -aun sin pacto- tendría unas consecuencias similares. Cataluña se
habría convertido en un paisaje menos plural. Y Barcelona lo pagaría caro.
Barcelona tiene tres proyectos inexcusables de futuro: ser la puerta sur de Europa, convertirse
en un polo de atracción cultural y económico permanente y alcanzar las cotas de civismo y
urbanidad que Europa ya ha alcanzado. Europa espera esto de nosotros porque Barcelona se
encuentra en un contexto mediterráneo de mayor vitalidad que la media europea. Estos
proyectos están indisolublemente relacionados con el reconocimiento de un papel específico
del área de Barcelona, que potencia el papel de la ciudad como capital de Cataluña. Con el
binomio Aznar-Pujol todo esto tendría pocas posibilidades de llevarse a cabo. El PP olvidaría
pronto sus modestísimas afirmaciones de cocapitalidad fáctica para Barcelona y la tensión
catalanismo-anticatalanismo del binomio se saldaría en perjuicio de Barcelona y probablemente
de todos los municipios catalanes, convertidos en terceros en discordia de una tensión constante
centro-autonomía.
De otra parte, destacados portavoces del PP y el mismo Aznar han rechazado ya abiertamente,
con descalificaciones gratuitas, la cultura del gran proyecto urbano que está en la base de los
éxitos recientes de Barcelona y de sus esperanzas inmediatas de futuro. Una de las pocas cosas
que han comentado en política de infraestructuras es la concentración de la inversión en
Barajas.
La Barcelona que ha sido capaz de aglutinar a trabajadores y empresarios en su planificación
estratégica y en el proyecto olímpico dejaría paso a una ciudad con menor perfil, presa de los
intereses corporativos menos respetables, metidos en política con finalidades de presión más
que de fomento y redistribución.
Afortunadamente, todo esto puede no ocurrir. Es razonable esperar un sobresalto de la
conciencia política. Como dice el manifiesto que antes citaba, el mundo cultural no se resigna a
este Madrid. Tampoco debemos resignarnos en Barcelona.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
58 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1164
Title
A name given to the resource
Barcelona y las elecciones
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Pujol, Jordi, 1930-
Aznar, José María, 1953-
Eleccions
Espanya
Catalunya
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1331/19930610d-00562.pdf
94df39060242218a256c7ce328a0871d
PDF Text
Text
MAJESTAD,
LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS LíMPICOS MARCÓ UN HITO
EN LA HISTORIA DE BARCELONA. EL VERANO DEL 92 SERá
RECORDADO SIEMPRE COMO UN INSTANTE MáGICO.
- FUERON LOS JUEGOS DE LOS MAYORES
DEPORTIVOS ESPAÑOLES,
ÉXITOS
- PERMITIERON LA MAYOR TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA
DE LA CIUDAD,
- FUERON LOS JUEGOS DE LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA
ORGANIZACIÓN OLÍMPICA Y LA CIUDAD COMO ESCENARIO.
- Y FUERON LOS JUEGOS QUE TRANSMITIERON AL MUNDO
LA IMAGEN DE LA NUEVA ESPAÑA, MODERNA,
PLURALISTA Y DIVERSA; PLENAMENTE INTEGRADA EN
FONDO Y FORMA, EN ESPÍRITU Y ALMA, AL PROYECTO
COMÚN EUROPEO.
LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y LOS JUEGOS, ENTRE
EL áMBITO Y EL ACONTECIMIENTO QUE EN ÉL SE DESARROLLABA
FUE UNO DE LOS ASPECTOS MáS DESTACADOS POR LOS MEDIOS
DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES. EL COMENTARIO FUE
UNáNIME EN TODOS ELLOS: EN BARCELONA NO SE CELEBRABAN,
SINO QUE SE VIVÍAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS. INCLUSO SE
LLEGÓ A DECIR QUE NO HABÍAN VENCIDO LOS COMPETIDORES
SINO LA CIUDAD.
Y EL NOMBRE Y EL ESPÍRITU DE BARCELONA LLEGARON A
TODOS LOS RINCONES DEL PLANETA GRACIAS A LA
IMPRESIONANTE COBERTURA INFORMATIVA DE LOS JUEGOS.
POR TODO ELLO ME SIENTO CONMO\tIDO AL PODER ESTAR ESTA
NOCHE CON USTEDES, CON LOS MIEMBROS DEL CLUB
INTERNACIONAL DE PREMSA Y CON LAS ASOCIACIONES QUE LO
INTEGRAN.
�CON USTEDES, LOS CORRESPONSALES DE PRENSA EXTRANJERA,
QUE TANTO HICIERON PARA MOSTRAR AL MUNDO UNA CIUDAD
RENOVADA Y DISPUESTA A CONSOLIDAR SU POSICIÓN NACIONAL
E INTERNACIONAL DE CARA AL SIGLO XXI.
Y ME LLENA DE EMOCIÓN, SEÑOR, EL RECUERDO IMBORRABLE
DEL ENTUSIASMO EXPRESADO DE MANERA ESPONTáNEA Y SINCERA
POR LA FAMILIA REAL EN AQUELLOS DÍAS EXTRAORDINARIOS,
COMPARTIENDO CON LA CIUDAD UNA; PRESENCIA PERMANENTE EN
TODOS LOS ACTOS Y EN TODAS LAS1COMPETICIONES.
ESTE PREMIO QUE SE ME CONCEDE ES UN PREMIO A LA CIUDAD
DE BARCELONA, ES UN PREMIO A CATALUNYA Y ES UN PREMIO A
ESPAÑA. PORQUE, CON LOS JUEGOS, BARCELONA, CATALUNYA Y
ESPAÑA GANARON, PRINCIPALMENTE, EN CONFIANZA EN SI
MISMOS, Y GANARON TAMBIÉN, COMO NO, EN PRESTIGIO Y EN
RECONOCIMIENTO INTERNACIONAL.
ME HONRA DE MODO SINGULAR QUE MIS PALABRAS DE ESTA
NOCHE REPRESENTEN A TODOS LOS `, PREMIADOS:
A JOAQUIM IBARZ, INCANSABLE CORRESPONSAL EN
CENTROAMÉRICA, A QUIEN TANTAS VECES EN ESTOS AÑOS DE
PROMOCION OLIMPICA INTERNACIONAL HEMOS ENCONTRADO EN
PUNTOS DIVERSOS.
A JOSÉ LUIS MARTÍN PRIETO, QUE NOS DELEITA CON SUS
PUNZANTES Y DOCUMENTADOS ARTÍCULOS.
A LA PROFESIONALIDAD DE LUIS $ARIÑAS AL FRENTE DE LOS
SERVICIOS INFORMATIVOS DE TELE 5.
A LUZ RODRÍGUEZ, QUE NOS ACERCA WASHINGTON A TRAVÉS DE
LA RADIO.
AL JOVEN ALBERTO PELÁEZ.
Y A LA SENSIBILIDAD DE LUIS MARÍA ANSÓN
ASUNTOS DE LATINOAMÉRICA,
Y
LA DE PEDRO MARTÍNEZ HACIA E
HACIA
LOS
MUNDO ÁRABE.
EL PREMIO AL DRISDE POR SU TRANSPARENCIA INFORMATIVA,
ES TAMBIÉN UN RECONOCIMIENTO A LA MAGNÍFICA LABOR
HUMANITARIA QUE LLEVAN CABO NUESTROS CASCOS AZULES EN
�LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. EL ESFUERZO, EL SACRIFICIO Y LA
PROFESIONALIDAD DE LOS SOLDADOS ESPAÑOLES ES UN ESLABÓN
MáS EN EL CRECIENTE PROTAGONISMO DE ESPAÑA EN LA ESFERA
INTERNACIONAL.
EUROPA SABE AHORA QUE ESPAÑA CUENTA Y QUE HAY QUE
CONTAR CON ESPAÑA.
EUROPA TAMBIÉN SABE RECONOCER QUE BARCELONA ES UNA
CIUDAD QUE HA ALCANZADO UN MERECIDO MAYOR PROTAGONISMO.
BARCELONA PUEDE OFRECER AHORA Más Y MEJORES SERVICIOS,
UNAS COMUNICACIONES POR CARRETERA Y ACCESSOS A LA
CIUDAD MUCHO MáS COMPLETOS Y COMPETENTES, UN AEROPUERTO
RENOVADO, NUEVAS PLAZAS HOTELERAS, INFRAESTRUCTURAS DE
TELECOMUNICACIONES Y UNA MUY NOTABLE OFERTA CULTURAL,
QUE SIN DUDA, MEJORARá SUSTANCIALMENTE EN LOS PRÓXIMOS
AÑOS.
Y ESO NO ES Más QUE UN EXPONENTE DE LO QUE MUCHAS
CIUDADES ESPAÑOLAS HAN CONSEGU4DO.
BARCELONA TIENE TRES PROYECTOS INEXCUSABLES DE FUTURO:
SER LA PUERTA SUR DE EUROPA, CONVERTIRSE EN UN POLO DE
ATRACCIÓN CULTURAL Y ECONÓMICA PERMANENTE; Y ALCANZAR
LAS COTAS DE CIVISMO Y URBANIDAD QUE EUROPA YA HA
ALCANZADO.
EUROPA ESPERA ESTO DE NOSOTROS PORQUE BARCELONA, Y EN
GENERAL LAS CIUDADES ESPAÑOLAS, SE ENCUENTRA EN UN
CONTEXTO MEDITERRáNEO DE MAYOR VITALIDAD QUE LA MEDIA
EUROPEA.
SI ME LO PERMITEN, QUISIERA APROVECHAR LA PRESENCIA DE
LOS
REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN
INTERNACIONALES PARA EXPLICARLES QUE LAS NOTICIAS DE
BARCELONA, Y DE TODAS NUESTRAS CIUDADES, A PESAR DEL
CONTEXTO DE RECESIÓN ECONÓMICA,
SON BUENAS,
SON
POSITIVAS,
COMO
RECONOCíA AYER MISMO LA
PRENSA
BRITáNICA.
�A VECES, EL CLIMA DE PESIMISMO SE TRANSMITE
EXAGERADAMENTE, DE UNOS A OTROS, DE LA POLÍTICA A LA
SOCIEDAD, A TRAVÉS DE LOS MEDIOS.
1
HE INVITADO MáS DE UNA VEZ A LOS MEDIOS DE BARCELONA A
COLABORAR CON LA CIUDAD EN LAEXPLOTACIóN DEL ÉXITO DE
LOS JUEGOS OLÍMPICOS, A PROMOVER INFORMACIONES DE
CARáCTER POSITIVO SIN MENOSPREÇIAR LA INDEPENDENCIA DE
CADA MEDIO. UNA APELACIÓN AtEVITAR LA TENTACIÓN DEL
NEGATIVISMO FáCIL.
AHORA HAGO EXTENSIVA ESTA INVITACIÓN A USTEDES, LOS
REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIaN
EXTRANJEROS Y AL RESTO DE PERIODISTAS ESPAÑOLES.
Y TAMBIÉN LES INVITO A QUE SIGAN CONTRIBUYENDO A
DIFUNDIR EN EUROPA Y EN EL MUNDO LA IMAGEN POSITIVA DE
LA NUEVA ESPAÑA. UNA ESPAÑADEMOCRáTICA, FRATERNAL,
DIVERSA, EN LA QUE CONVIVEN CON COMODIDAD Y LIBERTAD
DIFERENTES CULTURAS Y SUS DIFERENTES LENGUAS.
LES INVITO, EN FIN, A QUE COLABOREN DESDE SU
PROFESIONALIDAD INCUESTIONABLE A QUE ESA CONFIANZA QUE
LOS HOMBRES Y MUJERES DE ESTE PAÍS HAN RECUPERADO EN SI
MISMOS SE TORNE EN SEGURIDAD PARA SEGUIR AVANZANDO EN
LA CONSOLIDACIÓN DE LO CONSEGUIDO, EN EL NIVEL DE
CIVISMO Y URBANIDAD, EN LA RIQUEZA CULTURAL Y EN EL
PLANTEAMIENTO Y PROPUESTA DE NUEVOS RETOS.
MUCHAS GRACIAS.
10 DE jUNIO DE 1993
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4237
Title
A name given to the resource
Premi Personalitat de l'Any atorgat a PM per la Associació de Premsa Estrangera / Paraules agraïment
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Barcelona té 3 projectes bàsics pel futur: ser la porta del Sud d'Europa, ser un pol d'atracció cultural i econòmic i aconseguir la quota de civisme i urbanitat que Europa ja ha aconseguit.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Palace, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Jocs Olímpics
Competitivitat
Mitjans de comunicació
Euroregió
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Territoris
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/703/19930613_LV.pdf
903d804f58270b28b9f167a40203a274
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/06/1993
La Vanguardia, p.030, Opinión
El cambio del cambio en Cataluña
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Una "oportuna" gripe me ha tenido en casa toda una mañana. He leído a fondo la prensa del
día, y especialmente este periódico, lleno de sugerencias en los artículos de Lluch, Pi de
Cabanyes, Baltasar Porcel y Josep Maria Soria, en las crónicas de Brunet desde Madrid y, por
supuesto, en el delantal de Tapia, que inspira la portada y la posición de "La Vanguardia".
No deja de ser interesante que el mismo día se publique la noticia del liderazgo de Barcelona
entre las ciudades europeas con mayor potencial de crecimiento, y se reproduzca un inteligente
editorial de "El Periódico" ironizando sobre la desazón del votante derechista de la capital del
Estado, que ve cómo "las provincias" ya no le siguen e imponen un mapa político distinto.
También va por ahí el artículo de Soria, con unas perlas insuperables en cuanto a la pasión
ciega de algunos madrileños castigadores del Gobierno, que comparan a Felipe González con
Franco.
Es discordante, en cambio, que desde Barcelona pueda decirse algo parecido, como en la última
frase del artículo de Porcel sobre el "voto temeroso y conservador (se refiere al voto socialista)
(...) que explotaba igualmente el fenecido general también victorioso".
Aparte esa excepción, se respira realismo y pactismo en todas las páginas. Con una ligera
corrección sobre la línea de "La Vanguardia" durante toda la campaña, corrección muy bien
expresada por Lluch, creo, cuando dice que el nacionalismo ha pasado de "decisivo" a
"influyente".
Recuerdo ahora que una segunda encuesta (tan errónea como casi todas las publicadas durante
la campaña) llevaba a este periódico a titular, en portada: "se confirma" (sic) que CiU será la
primera fuerza política catalana, o algo semejante.
No lo ha sido, y de ahí la oportunidad del comentario de Lluch. Digamos que Roca, aún
perdiendo, ha tenido parte de razón en su apuesta -no es decisivo pero sí influyente- y que, en
cambio, CiU no ha conseguido llegar delante, algo que era el máximo deseo de su máximo
dirigente.
Quién ha ganado en Cataluña -y en el País Vasco- ha sido el socialismo autóctono, lo cual
impone una reflexión y un seria matización a los fríos cálculos de las mayorías necesarias para
un Gobierno estable.
El partido más importante de Cataluña en estas elecciones, y quienes le han votado, no
entenderían un pacto que asegurase el pluralismo de la nueva mayoría en España sin un clima
semejante en Cataluña -cosa que ciertamente es más sencilla en el País Vasco, donde la falta de
mayoría absoluta del PNV y una vieja tradición republicana han conducido a la coalición
socialistas-nacionalistas.
Muchos son los que creen que el socialismo ha obtenido finalmente una mayoría clara gracias a
una campaña socialdemócrata tradicional y una apelación evidente a la izquierda, la solidaridad
y la defensa de la protección social.
59 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
No sabemos qué importancia pueda haber tenido en Cataluña y en el País Vasco el voto
autonomista trasladado al socialismo por temor a un predominio de la derecha española,
tradicionalmente menos sensible al autonomismo. Ese es un factor al que Narcís Serra apeló
abiertamente en su campaña. Yo mismo, en estas circunstancias, argumenté que Barcelona
sufriría ante un hipotético escenario derecha-derecha en España y en Cataluña. Barcelona y el
resto de los grandes (y pequeños) municipios.
Todo esto habrá que tenerlo en cuenta en las deliberaciones inmediatas, junto al peso evidente
del argumento europeísta que liga más bien a socialistas y nacionalistas que a éstos y populares
o que a socialistas e Izquierda Unida.
Las declaraciones de Obiols, abriendo el campo a una alianza catalana liberal-progresista,
desde los roquistas hasta los ecologistas e IC, iban en este sentido.
Estoy convencido de que CiU enfocó estas elecciones con la secreta esperanza -no confesadade un cambio de mayoría en España, de izquierda a derecha. El resultado del contenido PujolRoca del pasado otoño tenía que llevar a CiU en esa dirección, dirección que los votantes no
avalaron (si es que la sospecharon, cosa más que probable). Nosotros teníamos la obligación de
explicar claramente que no íbamos a pactar con esa CiU, entre otras cosas porque CiU no iba a
querer pactar con nosotros, pero también porque había que eliminar cualquier veleidad de voto
"indirecto" a los socialistas a través de Roca: ni Roca parecía determinante en la CiU posterior
al otoño del 92 (aunque es notable su capacidad de renacer tras las derrotas), ni podía perderse
un solo voto en el enfrentam iento PS-PP. Votar a CiU era ayudar al PP a ganarnos.
Votar a CiU era también dar una alegría innecesaria a los que, más que pensar en los intereses
de Cataluña, era evidente que pensaban en sus intereses en Cataluña. El interés de monopolizar,
aún más, la representación política de Cataluña, privándola de todo pluralismo.
Oriol Pi de Cabanyes, que con tanta elocuencia defiende el pluralismo de España en su
"Programa Hispania" cuando acertadamente reclama del centro una nueva sensibilidad respecto
de la periferia y de la diferencia catalana, tendría que estar de acuerdo conmigo (y con Alain
Touraine) en que la nueva España no puede ser un conjunto de pequeñas Españas estatalizadas
con el mismo gesto uniformizador que se critica de la España vieja.
En Cataluña los socialistas algo sabemos de esto. Y no sólo los socialistas: que le pregunten
sino al sacrificado Rigol del pacto cultural o a los sucesivos consellers de Governació que
quisieron pactar el gobierno del territorio con nosotros.
Raimon Obiols podría explicar en muy pocas palabras qué ha ocurrido con sus propuestas de
pacto para la presencia en Europa o para la formulación de Plan Estratégico de Cataluña. Y
Joaquim Nadal, con sus intentos reiterados de reagrupar el municipalismo catalán y de obtener
un Fondo Catalán de Cooperación Local. Y yo mismo podría explicar lo que ha ocurrido con la
financiación del transporte y de los gastos especiales de Barcelona, por no hablar de la Carta
Municipal o de la ordenación metropolitana.
A todos nos costaría admitir que por fin se llegase a un acuerdo con los nacionalistas en
Madrid... en perjuicio de ese mismo acuerdo en Barcelona y en el resto de los municipios
catalanes.
60 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Todos estamos a favor de la corresponsabilidad a nivel de Estado. Creo que lo hemos
demostrado. El año 92 fue una ocasión única para prestigiar Cataluña en España, y España en el
mundo desde Cataluña. Y la aprovechamos.
Hoy queremos un amplio campo de acuerdos sociales y económicos con el catalanismo liberal,
con la izquierda republicana tradicionalmente federal y humanista, con los empresarios más
ecuánimes (y casi diría con los empresarios más "empresariales" y menos politizados a la
derecha), con los sectores avanzados y ecuménicos de la Iglesia catalana, con la sensibilidad
ambientalista más razonable y con el sindicalismo más moderno (que es el catalán), para que
presionen en ese sentido.
El "cambio del cambio" también tiene que afectar a Cataluña, entre otras cosas porque la
fórmula, ya es hora de revelarlo, nació aquí.
PASQUAL MARAGALL I MIRA, alcalde de Barcelona
61 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1165
Title
A name given to the resource
El cambio del cambio en Cataluña
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Eleccions
Acció política
Convergència i Unió
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1332/19930629d_00564.pdf
9b3ea80747444a51334e8e06e2a8fafb
PDF Text
Text
ACTE D'ENTREGA DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT CIENTÍFIC AL SR.
JOAN SARDÀ I DEXEUS
Saló de Cent, 29.6.93
TRANSCRIPCIÓ DE LES PARAULES LE L'ALCALDE
SRS. TINENTS D'ALCALDE, REGIDORS, SRS.
CATEDRÁTICS, ESTIMATS AMICS.
QUAN EN EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT ES VA
CONCEDIR LA MEDALLA DlOR AL MÈRIT CIENTÍFIC A
EM VA VENIR,
JOAN SARDA DEXEUS,
IMMEDIATAMENT, EL RECORD D'ALLÓ QUE TENIA
MÉS ESPONTÀNIAMENT A PROF. ELS RECORDS
PERSONALS.
RECORDS QUE TENEN A VEURE AMB EL TRACTE
QUE VA1G TENIR AMB ELL. TRACTE QUE VA SER
SOVINTEJAT, SI BÉ NO AMB TOTA LA FREQÜÈNCIA
QUE JO HAGUÉS VOLGUT. PERO EN TOT CAS,
RECORD DE L'IMPACTE D'EN SARDÀ EN NOSALTRES,
EN MI PERSONALMENT. RECORDS DE QUAN L'ANY
1960, 59-60, VEIEM APARÈIXER UNA NOVA REALITAT.
1
SEGURAMENT TOTS NOSALTRES, AQUÍ Hl HA MOLTS
ECONOMISTES, NI HA MOLTS QUE SÓN DE
L'AJUNTAMENT I QUE SOM D'ALGUNA FORMA
ALUMNES D'EN SARDÀ, L'iARMET, EN JOAQUIM DE
�NADAL, EN PITO MARIJLL, EN JOAN MOLINA.
SEGURAMENT TOTS, SI ANÉSSIM A LES NOSTRES
BIBLIOTEQUES I COMENCESSIM A MIRAR PAPERS,
QUE DE BEN SEGUR HEM GUARDAT, MOLTS DELS
PRIMERS RETALLS DE DIARIS QUE TENIM I DELS
PRIMERS RECORDS I NOTES PRESSES. TENEN A
VEURE AMB LA MÀ D'EN SARDÀ I AMB AQUELL PLA
D'ESTABILITZACIÓ QUE VA INTRODUIR L'ECONOMIA,
L'ECONOMIA COM A CATEGORIA, L'ECONOMIA COM A
FET IMPORTANT, EN LES ÑOSTRES VIDES.
HO RECORDO TANT PER LA PART DEL SACRIFICI, DE
L'ESTABILITZACIÓ, DE LA :CRISI, COM DE L'EFECTE
QUE AIXÒ VA TENIR DESPRÉS EN EL CREIXEMENT I
QUE AVUI AQUÍ EL DR. ° SERRA RAMONEDA HA
EXPLICAT MOLT BÉ.
LUGO MOLT, EN EL MEU RECORD, LA FIGURA D'EN
SARDA AMB ELS QUI, EfOIATS PEL BANC MUNDIAL,
VAN VENIR A ESPANYA A F1ER EL SEU INFORME I ENS
VAN DIR EL QUE HAVÍEM D FER.
EL PRIMER QUE VAN DIR ERA QUE HAVÍEM DE FER
UNA AUTOPISTA QUE HAVIA D'ANAR DES DE LA
JONQUERA FINS A MURCIA, AUTOPISTA QUE ES VA
ACABAR FA. TOT JUST, DOS O TRES ANYS. AIXÒ JA
ENS INDICA LA RELATIVITAT DE LES COSES EN
AQUESTA VIDA 1 DE L'ECONOMIA, EN PARTICULAR.
�ÉS EL PRIMER QUE S'HAK/IA DE FER. ÉS DE LES
PRIMERES COSES QUE DESPRÉS ES VAN
COMENÇAR A FER, PERO MIREU SI HA HAGUT DE
PASSAR TEMPS I TEMES PER ACABAR UNA
ACTUACIÓ QUE SEMBLAVA TANT SENZILLA I TANT
EVIDENT 1 QUE TENIA TANTA RAÓ DE SER
DEFENSADA.
DESPRÉS RECORDO HAIVER LLEGIT LA SEVA
HISTORIA AL BANC D'ESPANYA, I D'HAVER-LA LLEGIT
D'ESTRANQUIS PERQUÈ, SI NO RECORDO
MALAMENT, EL SR. NAVARRO RUBIO LA VA HAVER
DE GUARDAR DURANT UN TEMPS PERQUÈ EN
AQUELLA HISTORIA S'HI XPLICAVEN COSES QUE
ENCARA NO EREN DE REBUT, ENCARA NO "ERAN DE
RECIBO" EN AQUELL MOMENT.
NO SE SI VA SER L'EDITORIAL TECNOS QUI HO VA
L'AMIC
PUBLICAR I PER TANT, SEGURAMENT,
TORTELLA ENS EN DE IA FER A MANS UN
EXEM PLAR •
RECORDO QUE EN AQUELLA HISTORIA DEL BANC
D'ESPANYA Hl HAVIA L'EXPLICACIÓ QUE L'OR DE
MOSCÚ S'HAVIA GASTAT. ÉS A DIR, EL FAMÓS
ARGUMENT DEL RÈGIM FRANQUISTA QUE ENCARA
ENS DEVIEN L'OR DE MOS C Ú NO ERA VERITAT. AMB
ELS COMPTES A LA MA, AMB LES COMPRES
D'ARMAMENTS O LES COMPRES D'AVITUALLAMENTS
3
�I PER ALTRES CAUSES, ALti.Ó S'HAVIA ESGOTAT. ERA
UN COMPTE ACABAT.
EVIDENTMENT ATACAVA LA BASE
ARGUMENTAL DEL MATE X RÈGIM I, PER TANT,
S'HAVIA DE FER DESAPARÈIXER I ES VA TENIR
CONGELAT DURANT TOT UN TEMPS.
AIXÒ
TOT AIXÒ VA FER PATIR EL SR. MINISTRE QUE,
SEGURAMENT, DEVIA REBRE TOTA MENA DE
CRÍTIQUES I TOTA MENA D14 BRONQUES, PER DIR-HO
ALTES
DE
LES
VULGARMENT,
MOLT
MAGISTRATURES DEL PAÍS PEL FET D'HAVER
DEIXAT QUE EN SARDÀ SCRIVÍS TOT ALLÒ QUE
HAVIA ESTAT ESCRIVINT ALF SERVEI D'ESTUDIS.
L'ANY 1970 JO ESTAVA FENT UN ESTUDI RECORDO
QUE EL FÈIEM EN AQUELLA MENA D'EDIFICI UNA
MICA ESTRANY QUE Hl HAVIA A ALLÒ QUE ES DEIA
AVINGUDA GARCIA MORATO I QUE ERA L'INICI DE LA
FACULTAT DE CIÈNCIES ! ECONÒMIQUES DE LA
UNIVERSITAT AUTÓNOMA.
BE, ALLÁ ESTÀVEM FENT UN ESTUDI AMB ALGUNS
QUE AVUI SOU AQUÍ, QUE ERA L' ESTUDI DE LES
I DELS RECURSOS DE
NECESSITATS
DE
L'ÀREA
BARCLONINA,
L'AGLOMERACIÓ
METROPOLITANA.
4
�QUAN ES VA ACABAR AQUEST ESTUDI QUE JOAN
SARDA DIRIGIA ME'N vAiq ANAR AMB UNA BECA A
ESTATS UNITS.
1
SARDA EM VA PREGUNTAR, "PERÒ ESCOLTI,
MARAGALL, VOSTÈ QUE Hl VA A FER ALS ESTATS
UNITS, QUE Hl VOL ESTUDIAR?". VAIG CONTESTAR,
"VULL ESTUDIAR DUES COSES, FONAMENTALMENT,
ECONOMIA INTERNACIONAL ( VAIG PENSAR QUE
AIXÒ LI AGRADARIA I QUE TENIA MES A VEURE AMB
LES MEVES PREOCUtACIONS, NO NOMÉS
ECONÒMIQUES, SINO PQLÍTIQUES) I ECONOMIA
LOCAL". ELL EM VA DIR IMMEDIATAMENT: "ESTUDIT
ECONOMIA LOCAL, HISENOA LOCAL, QUE D'AIXÒ EN
AQUÍ NO EN SAP NINGÚ".
BÉ, VAIG ESTUDIAR ECO!\10MIA LOCAL. D'ALGUNA
MANERA ELL TÉ UNA MICA LA CULPA QUE JO,
SEGURAMENT, AVUI EST!GUI AQUÍ. ELL TÉ LA
CULPA D'ESTAR ON ESTA, PERQUÈ HA SIGUT EL SEU
MÈRIT, PERÒ TAMBÉ TÉ LjA CULPA, UNA MICA, QUE
JO ESTIGUI ON SOC, I QUE ALGUNS DELS QUE SOM
AQUÍ HAGUEM FET EL QUE HEM FET.
1
JOAN SARDA, ABANS D'ENTRAR, HA DIT: "SI AVUI
S'HAGUÉS DE FER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ PER
ARREGLAR LA CRISI, HAURIA DE SER UN PLA
D'ESTABILITZACIÓ INTERNACIONAL".
�EN AQUESTES PARAULES EM PENSO QUE Hl HA
TOTA LA SAVIESA, TOTA LA CONCRECIÓ DELS
CONEIXEMENTS ECONÒMIÇS D'EN SARDA DEXEUS.
PER NOSALTRES VA SER SEMPRE COM UNA MENA
DE "PARAIGUA". SABÍEM QIjJE Hl HAVIA ALGÚ QUE EN
SABIA MES. SABÍEM QUE ALGÚ QUE ERA CATALÀ, I
QUE CONEIXIA LA REALITAT, S'HAVIA IMPLICAT
MOLT AMB LA REALITAT, NCLÚS MÉS ENLLÀ DELS
PROBLEMES POLÍTICS ClUE Hl PODIEN HAVER.
SABIEM QUE Hl HAVIA ALGU QUE PENSAVA UNA
MICA PER NOSALTRES.
CREO QUE TOTS DESITJARÍEM QUE UNA VISIÓ
CATALANA DE L'ECONOMIA S'INSTAL.LÉS EN AQUEST
PAÍS. I QUAN PARLO D'AQUEST PAÍS ARA PARLO
D'ESPANYA. CREC QUE TQTS DESITJARÍEM QUE EN
AQUESTS MOMENTS DE dANVI QUE ESTEM VIVINT,
S'INSTALLES EN LA DIFECCIÓ DE L'ECONOMIA
ESPANYOLA, UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA
ESPANYOLA.
ESTIC SEGUR QUE SI FÉSSIM UNA ENQUESTA ENTRE
TOTS ELS QUE SOM PRESENTS, I ALGUNS QUE NO Hl
SÓN, AQUESTA SERIA UNA OPCIÓ GUANYADORA.
SI AIXÒ ARRIBÉS A PASSAR, I SI NO ARRIBA A
PASSAR SEGURAMENT TAMBÉ. TOTS PODREM DIR
�QUE L'ESPERIT DEL DR. $ARDÁ ESTÁ DIRIGINT LA
NOSTRA ECONOMIA EN UN MOMENT MOLT DIFÍCIL.
LA SEVA SAVIESA I LA SEVA MODESTIA DE DIR QUE
"LES COSES NO TENEN SOLUCIÓ" I QUE ELL "HAURIA
DE TORNAR A ESTUDIAR DES DEL PRINCIPI" SERÁ
UN BON AJUT PER AQUELLS QUE HAGIN DE DECIDIR.
ESPERO QUE HO FARAN I BÉ I ESPERO QUE HO
FARAN TOT EL QUE ES PUGUI FER DE BE, I QUE
RESPONDRAN AMB AQUEIST PRAGMATISME I AMB
HA
ESTAT
QUE
REFORMISME
AQUEST
PROFUNDAMENT L'ESPERIT DEL DR. SARDÀ.
EN NOM DE BARCELONA, EN NOM DE TOTS
NOSALTRES. DR. SARDÀ, IVÉOLTES GRÀCIES.
BARCELONA, 29.6.93
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4238
Title
A name given to the resource
Acte d' entrega de la Medalla d'Or al mèrit científic al sr. Joan Sardà i Dexeus. Transcripció de les paraules de l'Alcalde
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Història
Economia
Acció política
Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1333/19930630d_00565.pdf
14a8d99b97bc6587d7e4a1061cb53220
PDF Text
Text
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la Sociedad de Estudios
Internacionales
Dimecres, 30.06.93. CSIC (Madrid
19:30 hores
BALANCE A LA OLIMPIADA DE BARCELONA: UNA LECCIóN DE FUTURO"
0.- HACE CASI UN AÑO DE LOS J300. ¿QUE NOS HAN DEJADO,
VERDADERAMENTE? ¿CUáL ES EL BALANCE QUE, UN AÑO MáS TARDE,
PUEDE HACERSE DE LA OLIMPIADA DEBARCELONA?
MáS ALLá DE LA NOSTALGIA -ESA HUMANA, PROFUNDA Y DULCE
NOSTALGIA CON QUE NOS DEJAN LOS GRANDES MOMENTOS DE NUESTRAS
VIDAS- LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE pARCELONA NOS HICIERON MUCHO
MEJORES, COMO CIUDADANOS Y COMO PAÍS.
A BARCELONA, Y A TODO EL PAÍS, EL ÉXITO DE LOS JUEGOS NOS
PERMITE SENTIRNOS MáS SEGUROS EN NUESTRAS POSIBILIDADES,
MáS MADUROS COMO SOCIEDAD, MáS PREPARADOS PARA AFRONTAR LOS
PROBLEMAS, MáS CAPACITADOS PARA ENFOCAR NUEVOS OBJETIVOS,
MáS CONFIADOS PARA AFRONTAR EL FUTURO.
LOS JJOO FUERON QUINCE DíAS1 LA OLIMPIADA DURÓ CUATRO
AÑOS, PERO BARCELONA'92 HA SID EL PROYECTO DE UNA GENERACIÓN.
LA OLIMPIADA DE BARCELONA HA SIDO, ADEMáS, UNA GRAN OPERACIóN DE ESTADO.
�REPITO ALGO QUE CONSIDERO FUNDAMENTAL: SIN 'ESTE) GOBIERNO
NO HABRÍAN SIDO POSIBLES LOS JJOO. ESTE GOBIERNO HA ENTENDIDO MUY BIEN EL PROYECTO DE BARCELONA.
REPITO TAMBIÉN LA GRAN IMPORTANCIA DEL CONSENSO
INSTITUCIONAL Y DEL APOYO POPULAR. EL ENTUSIASMO POR EL PASO
DE LA ANTORCHA OLÍMPICA POR TODA$ LAS COMUNIDADES AUTÓNOMA,
COMO SÍMBOLO.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE BARCELONA HAN SIDO, CREO, LA GRAN
IMAGEN INTERNACIONAL DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA. EN ELLOS SE
VIó EL ROSTRO DE UNA NUEVA ESPAÑA PLURAL, CONFIADA Y
TOLERANTE.
LA REPERCUSIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS EN LA ECONOMÍA Y EN
LA VIDA SOCIAL HA SIDO IMPORTANTE TANTO PARA BARCELONA COMO
PARA TODO EL PAÍS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LS JJOO HA AFECTADO POSITIVAMENTE AMPLIOS SECTORES DE LA ECONOMÍA.
LOS JJOO HAN SIDO UN COLCHÓN OTRA LA CRISIS ECONÓMICA
QUE AFECTA EUROPA DESDE HACE MESES. LA CRISIS LLEGÓ ALGO MáS
TARDE Y NOS HA COGIDO MEJOR PREPARADOS.
EL IMPACTO ECONÓMICO DE LO$ JJOO Y LA CULTURA ORGANITZATIVA Y EMPRESARIAL QUE NOS HAN LEGADO VAN A PERMITIRNOS
SALIR MEJOR DE LA CRISIS.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS SON UNA 4JECCIÓN DE FUTURO EN MUCHOS
ASPECTOS:
�A)
LA UTILIDAD DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS PARA
FORMULAR PROYECTOS DE FUTURO.
B)
LA CONVENIENCIA DE LOS PLANES ESTRATÉGICOS PARA LA
FORMULACIóN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO PARA LAS
CIUDADES.
C)
EL VALOR DEL CONSENSO POLÍTICO Y SOCIAL EN LOS
PROYECTOS DE FUTURO Y EN LA PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA.
D)
EL PAPEL DE LAS CIUDADES COMO MOTORES DEL DESARROLLO
POLÍTICO Y SOCIAL.
y
ES SOBRE ESTE ULTIMO PUNTO QTJE HOY QUISIERA INSISTIR DE
MANERA ESPECIAL ANTE USTEDES, CON UNA REFLEXIÓN GENERAL
SOBRE LA CIUDAD EN LA ESCENA INTERNACIONAL.
1. PERMíTANME, ADEMáS, SITUAR EL1PAPEL DE LAS CIUDADES EN LA
ESCENA INTERNACIONAL EN RELACXÓN CON EL PROBLEMA DE LA
PROXIMIDAD DE LA POLÍTICA Y DE LA NECESIDAD DE PERTENENCIA.
EN SETIEMBRE DE 1992, JUSTO AL ACABAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS Y PARALíMPICOS, RALPH DAHáENDORF Y BRONISLAW GEREMEK
PLANTEARON CON GRAN CLARIDAD ESTE PROBLEMA, EN EL LIBRO DE
LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992).
PLANTEABA GEMEREK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COMO UN
1
REGLAS E
SISTEMA FRÍO,
CONSTITUÍDO POR PRINCIPIOS,
INSTITUCIONES Y CUYA EXISTENCIAjDEPENDE DEL COMPROMISO DEL
CIUDADANO.
EL ENEMIGO MORTAL DE LA DEMOCRACIA SERÍA, POR TANTO, "LA
INDIFERENCIA, LA PASIVIDAD DE LOS CIUDADANOS, LA IMPOTENCIA
�DEL INDIVIDUO FRENTE AL UNIVERSO KAFKIANO DEL PODER".
LA NECESIDAD, PUES, DE UN SENTIMIENTO CALIENTE QUE SE
DERIVA DE ESTA REALIDAD SE PUEDE CONSTRUIR FáCILMENTE,
CONTINÚA GEMEREK, EN TORNO AL MITO DE LA COMUNIDAD NACIONAL
O ÉTNICA.
DADO QUE "EL SENTIDO DE LA COMUNIDAD TIENDE A ALIMENTARSE
DE AGRESIVIDAD HACIA EL OTRO, HACIA EL NO-HOMOGÉNEO", APARECE "LA FUENTE DE UN NUEVO PELIGRO AUTORITARIO, QUE NO HAY
QUE REDUCIR A LOS FANTASMAS HISTÓRICOS DE LOS TOTALITARISMOS
DERROTADOS".
EN EL MISMO LIBRO, DAHRENDORF, RESPONDE A LA PREOCUPACIÓN
DE GEMEREK APUNTáNDOSE A LA 11110RíA DE LA PERTENENCIA DE
VACLAV HAVEL.
LA DEMOCRACIA Y LA ECONOMÍA DE MERCADO SON, EN EFECTO,
MECANISMOS "FRíOS" Y LO SON DE UN MODO DELIBERADO, DICE
DAHRENDORF -"SON UN MÉTODO PAWREDUCIR LOS COSTES DE LOS
ERRORES HUMANOS, SU OBJETIVO ES EL CAMBIO NO VIOLENTO"- Y NO
RESUELVEN LA NECESIDAD DE PERTENENCIA, DE SENTIRSE EN CASA
PROPIA, QUE ANTAÑO SATISFACÍA LA1RELIGIÓN.
"NOSOTROS DEBERNOS VIVIR CON LOS CIRCUITOS CONCÉNTRICOS DE
PERTENENCIA TAN BIEN DESCRITOS POR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE
LA COMUNIDAD LOCAL A LA NACIONAL Y A LA IGLESIA, PASANDO POR
DIVERSAS ASOCIACIONES".
HAVEL ES QUIEN MEJOR HA DESCRITO EL CIVISMO COMO DERECHO
DE CADA PERSONA A SER RESPETADA EN LOS DIVERSOS CíRCULOS DE
4
�PERTENENCIA QUE DEFINEN SU MUNDO 4 EN TANTO QUE CIUDADANOS DE
UNA CIUDAD, CIUDADANOS DE UN ES'*'ADO Y CIUDADANOS DEL MUNDO.
EL CIVISMO SERIA EL úNICO ISMO OUUE NO IRíA CONTRA NINGUNA
DE LAS ESFERAS DE PERTENENCIA 4 YA QUE SE AFIRMARíA EN
POSITIVO Y NO EN CONTRA O EN FRENTE DE LOS OTROS.
LA NUEVA ESPAÑA QUE APARECIÓ ANTE NOSOTROS DURANTE LOS
JUEGOS OLÍMPICO ES UNA REALIDAP DE ESE CARáCTER, CÍVICA,
INTERNAMENTE RESPETUOSA, NACIÓN DE NACIONES. (c. t‹4#\
2. EN EUROPA Y EN ESPAÑA HEMOS *SISTIDO EN LOS ULTIMOS AÑOS ""-----11
A UN FUERTE IMPULSO DEL PAPEL DE LAS CIUDADES.
BARCELONA, COMO ORGANIZADOR* DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992, HA ACENTUADO SU PROTAGONISMO EN ESTA LÍNEA
-PROMOVIENDO EL GRUPO DE EUROCIUDADES ANTE LA COMISIóN
EUROPEA Y LAS REDES C-6 (BARCELO$A, MONTPELLIER, PALMA DE
MALLORCA, TOULOUSE, VALENCIA Y ZARAGOZA) Y G-7 (BARCELONA,
BILBAO, MáLAGA, MADRID, SEVILLÁ, VALENCIA Y ZARAGOZA)CON UN ESFUERZO QUE HA VALIDO A LA ALCALDÍA DE BARCELONA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE
EUROPA.
HACE UNOS MESES, ANTE LOS ALCALDES Y CONCEJALES
SOCIALISTAS DE CASTILLA Y LA MANCHA, EN PRESENCIA DE JOSÉ
BONO Y DE FELIPE GONZáLEZ, PLANTEABA LO QUE PODRÍAMOS LLAMAR
LA FÓRMULA DE TOLEDO:
�A) LA SUBSIDIARIEDAD COMO GUiA DE LA APROXIMACIÓN DE LA
POLÍTICA A LOS CIUDADANOS.
B)
EL ESPÍRITU "DE L'EMPORDà" (DEL AMPURDáN) POR LA
COMARCA CATALANA QUE HACE CIEN AÑOS FUÉ IDENTIFICADA COMO
AQUELLA PARTE DEL TODO (CATALUÑA) QUE MEJOR QUE EL TODO
MEJOR PODÍA EXPRESAR SU SENTIDO DE UNA FORMA MáS CONCRETA Y
TANGIBLE.
EN LA ESTIMACIÓN DE LO PRÓXIMO Y PEQUEÑO SE EXPRESA
SUFICIENTEMENTE NUESTRA ESTIMACIÓN POR LO MAYOR Y ENVOLVENTE
(EL AMPURDáN POR CATALUÑA, CAT+LUÑA POR ESPAÑA) Y DE UNA
MáS SENTIDA.
FORMA MáS NATURAL, MáS AUTÉNTICA
EN TOLEDO PLANTEAMOS, HACE UNOS MESES, LA IDEA DE LA
SEGUNDA PARTE DEL CAMBIO —EL CAMBIO DEL CAMBIO, SE HA DICHO
LUEGO— COMO LA ATENCIÓN A LOS PEQUEÑOS PROBLEMAS MáS QUE POR
LOS TRASCENDENTALES YA RESUELTOS
RESUELTOS O EN VíAS DE SOLUCIÓN LOS GRANDES PROBLEMAS
ESTRUCTURALES E HISTÓRICOS DE ES'bE PAíS —ESTO FUÉ EL CAMBIO—
HAY QUE HACER FRENTE A LOS PROBLEMAS QUE HOY PREOCUPAN MáS,
SOBRETODO EN LAS GRANDES CIUDADES, AGOBIADAS POR SU PROPIO
ÉXITO ECONÓMICOS--
A) EL APARCAMIENTO Y EL TRANSPORTE PÚBLICO; EL RUIDO; LA
/CONTAMINACIÓN; LA CRECIENTE DESAI1DARICIóN DEL PASEO TRANQUILO
/POR NUESTRAS CALLES; EL AUMENTO PE
LAS BASURAS.
i
1
B)
LA INSEGURIDAD; LA CONCENTRACIÓN DE PROBLEMAS EN
'BARRIOS INCAPACES DE SOPORTAR TATO DOLORY SU DEGRADACIÓN;
�LA DROGODEPENDENCIA;
LA INMIGRACIÓN IRREGULAR Y LAS
REACCIONES QUE SUSCITA.
C) LA VIVIENDA DE LOS JóVENES Y DE LOS NO TAN JÓVENES; LA
VIVIENDA ASEQUIBLE, NO SÓLO LA VIVIENDA SOCIAL, Y MáS
CONCRETAMENTE LA VIVIENDA ASEQUIBLE EN LAS ZONAS ANTIGUAS DE
NUESTRAS CIUDADES.
f
DESDE-1987, EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR
EXCUSAS, ES HABER PENSADO MáS E
EUROPA QUE EN MALASAÑA, EL
RAVAL O EL CARMEN.
EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR PERDÓN ES NO
HABERNOS DADO CUENTA QUE, DEBAJO DEL FANTáSTICO TRASLADO DE
MEDIOS ECONÓMICOS A LAS AUTONOMÍAS, LOS AUTÉNTICOS PROBLEMAS
DE LA CALLE SEGUÍAN LEJOS DEL GRAN DINERO PÚBLICO.
UNA CUARTA PARTE DEL ESTADO SE HA DESCENTRALIZADO EN 12
AÑOS EN LAS AUTONOMÍAS EN UN PROCESO HISTóRICO, MIENTRAS LOS
AYUNTAMIENTOS SE ESTABAN EMPEÑANDO HASTA EL CUELLO PARA
HACER FRENTE A LA VEZ A ESOS PROBLEMAS Y DAR CUMPLIMIENTO A
LOS GASTOS CULTURALES, DEPORTIVOS, SOCIALES E
INFRAESTRUCTURALES QUE LOS CIUDADANOS DEMANDABAN Y QUE LA
PROPIA DESCENTRALIZACIÓN AUTONóM CA INCITABA A PROSEGUIR.
3. LLEGADOS A ESTE PUNTO, HAY QUÉ HABLAR DEL PRINCIPIO DE LA
SUBSIDIARIEDAD O, SI SE QUIERE, DEL PRINCIPIO DE LA
PROXIMIDAD.
�LA CALIDAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS AUMENTA CUANDO EL
GOBERNANTE SABE REPRIMIR SUS DESEOS BENEVOLENTES DE
"ARREGLAR LOS PROBLEMAS" Y ADMITE QUE SEAN LOS NIVELES
1-kUl\'Tik
INFERIORES QUIENES LO HAGAN !'---AíLII- CUANDO ESOS NIVELES
INFERIORES SE INHIBEN EN FAVOR D* LA SOCIEDAD CIVIL, SI ÉSTA
ES CAPAZ DE RESOLVER POR ELLA MISMA SUS PROBLEMAS.
ESTO ES LA SUBSIDIARIEDAD Y NO OTRA COSA. iiie~tére---DO.
J-..4511/1"1".~
LA CARGA DE LA PRUEBA DE LA EFICIENCIA
Y DE LA EQUIDAD TIENE QUE PROPORCIONARLA EL NIVEL SUPERIOR,
i
NO EL INFERIOR.
1
1
LA IZQUIERDA QUE SE QUIERE CAMBIAR A
Sí
MISMA ("HEMOS DE
SER CAPACES DE CAMBIARNOS A NOSOtROS MISMOS", DIJE EN TOLEDO) DEBE CAMBIAR TAMBIÉN EN ESO.1
EL OBJETIVO MUNICIPALISTA ypEL PROGRAMA SOCIALISTA] ES
"AVANZAR PROPORCIONALMENTE" HACIA EL OBJETIVO DE FIN DE
1
SIGLO (50/25/25 % EN EL REPARTODEL GASTO PÚBLICO CENTRAL,
AUTONÓMICO Y LOCAL). ESO QUIERE DECIR, APROXIMADAMENTE,
ESTAR EN EL 20 % EN 1997. MENOS QUE ESO SIGNIFICARÍA DEJAR
LAS COSAS DONDE ESTABAN EN 1992
O EN 1993 COMIENZA,
1..
POR
Y EN 1982. IMPOSIBLE.
FIN,
LA DÉCADA DE LOS
AYUNTAMIENTOS O HABREMOS PERDIDO EL TREN DE LA DÉCADA.
NO CONCIBO LA POLÍTICA DE CIUDADANÍA EUROPEA SIN UNA
POLÍTICA DE CIUDADES, SIN UNA CONCEPCIÓN DE EUROPA TAMBIÉN
COMO SISTEMA DE CIUDADES, DE CIU ADES EFICIENTES Y FUERTES.
1
�LO DIGO DESDE EL "REGIONALISMO EUROPEO" QUE COMPARTO Y
APOYO, PERO MáS ALLá DEL REGIONALISMO EUROPEO, YENDO A LA
MÉDULA DE LA POLÍTICA EUROPEA QIIE HA TENIDO SIEMPRE NOMBRES
PROPIOS EN CIUDADES NO CAPITALES DE ESTADOS COMO MILáN,
AMSTERDAM, BARCELONA, TURÍN, MUNICH O VALENCIA.
LA POSICIÓN DE LAS CIUDADES, CADA VEZ MáS ESCUCHADAS, ES
CONSEGUIR DE LA COMISIÓN EUROPEA QUE NO SE PROLONGUE LA
SITUACIÓN DE QUE EL 65 % DE LOS PROBLEMAS Y NECESIDADES DE
LA COMUNIDAD, QUE SE MANIFIESTAJT EN LAS ZONAS URBANAS, SÓLO
RECIBEN EL 25% DE LOS RECtiJRSOS DE LOS PROGRAMAS
COMUNITARIOS.
EN LA REUNIÓN DE PRAGA DEL CMRE (OCTUBRE DE 1992) SE
PLANTEÓ LA ESTRATEGIA DE LAS CI1jJDADES EN UN TRIPLE NIVEL:
EUROPA, SUBSIDIARIEDAD, COOPER14IóN.
4. ¿ES COMPATIBLE ESTA ESTRATEGIA DE FUTURO DE LAS CIUDADES
CON LA POLÍTICA "CALIENTE" DE LA PERTENENCIA,
DE LA
IDENTIDAD, QUE GEMEREK CONTRAP NíA A LA POLÍTICA "FRÍA" DE
LA DEMOCRACIA?
YO CREO QUE LO ES, PORQUE EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO ES LA
BÚSQUEDA DEL OTRO, Y NO SU NEGAC óN.
EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO DEBE BUSCAR LAS RAíCES COMUNES,
NO SÓLO LAS RAíCES PROPIAS (PATRIA) Y LAS RAMAS (FRATERNIDAD
HACIA FUERA).
�5. EL ROL DE LES CIUDADES DE CARA AL FUTURO NO DEBE
PLANTEARSE EN EL OLVIDO DE QUE LAS CIUDADES SON CAUSA Y
EFECTO, AL MISMO TIEMPO. CAUSA D$L BIEN Y DEL MAL, EFECTO DE
LO QUE SON Y NECESIDAD DE CORREGIRSE COMO SON.
LOS INFORMES SOBRE EL DESAR*OLLO DE LA HUMANIDAD (IDH)
OFRECEN UNA ILUSTRACIÓN PRECISA Y A MENUDO DRAMáTICA DEL
CONTEXTO MUNDIAL DE DESEQUILIBRIOS EN EL QUE LAS CIUDADES
HAN DE DEFINIRSE.
RíO DE JANEIRO, AMSTERDAM YiTORONTO HAN ACOGIDO EN LOS
ULTIMOS MESES REUNIONES IMPORTANTES PARA EL FUTURO DE LA
HUMANIDAD, EN EL QUE LAS CIUDADES SE MUESTRAN COMO AGENTES
DE CRECIENTE IMPLICACIÓN E IMPORilANCIA.
RíO Y BARCELONA FIRMARON UNA OECLARACIóN EN 1992 A FAVOR
DE LA COOPERACIÓN ENTRE LAS 'CIUDADES DEL MUNDO, COMO
INSTRUMENTOS A FAVOR DE LA PAZ Y ' DEL DESARROLLO, DEL CIVISMO
Y DEL UNIVERSALISMO.
EL PRóXIMO DÍA 21 DE JULIO, CON OCASIÓN DE LA VISITA A
BARCELONA DEL PREFECTO DE RfO DE JANEIRO, VAMOS A
PROFUNDIZAR, EN ESA LíNEA DE TRABAJO Y DE COOPERACIÓN.
AMSTERDAM DIó NOMBRE EN ABRII, DE 1993 A UNA DECLARACIÓN
DE LAS CIUDADES EUROPA PARA LA PROTECCIÓN DEL CLIMA, EN LA
LíNEA PROPUESTA EN 1991 POR EL
IBRO VERDE DE LA COMUNIDAD
EUROPEA, EN CUYA PRESENTACIÓN» AQUÍ EN MADRID, TUVE LA
OPORTUNIDAD DE PARTICIPAR EN 1991, JUNTO A LOS PRÍNCIPES DE
�ASTURIAS Y DE GALES, AL COMISARIO EUROPEO DE MEDIO AMBIENTE
Y AL MINISTRO DE OBRAS PÚBLICAS y TRANSPORTES.
EN TORONTO, A PRINCIPIOS DE ESTE MISMO MES DE JUNIO, LAS
ORGANIZACIONES INTERNACIONALES DE CIUDADES, SE HAN REUNIDO
EN TORNO A LA IDEA DE LAS CIUDADS UNIDAS, COMO COMPLEMENTO
Y CONCRECIÓN, COMO APOYO, DE LAS NACIONES UNIDAS.
Ç---LAI"--\
,kiísm
'12-1/1Ç
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4239
Title
A name given to the resource
Balance de la Olimpiada de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
La formula de Toledo: la subsidiarietat com a guia d'aproximació de la política als ciutadans i l'esperit de l'Empordà.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sociedad de Estudios Internacionales, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Relacions Internacionals
Barcelona
Balanç
Subsidiarietat
Espanya plural
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1334/19930630d_00566.pdf
0f54c9a724b04e399d60688c37f98bc8
PDF Text
Text
L'ALCALDE DE BARCELONA
ct"Temmi (iewebut4
tu•ígix+
h
(AA iik4 Iduve
(4j1"4
t'y-1-1(4.4W
11/1
4 4
(11"
(»
14.12#14 t
r-L‘.
“eat 44&,...
'otkotr--
ej‘Alk
(.1
�L 'ALCALDE DE BARCELONA
e 12/A.,
coji...-kte4v, 4,2„.„
A
•
rj
cit vo
--ZA
O
t
tt; atot.4011.~
LL
r,
P ItA4Allth
#,Licdh
"."
r<
o
N
C.,y4op
43 4 <
tot40/14
C 114 1.124.2/4-t.
¿LA!
//tork‹-/-pet
�L'ALCALDE DE BARCELONA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4240
Title
A name given to the resource
Seminari en el Curs d'Estiu sobre "La vertebració territorial d'Espanya"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Governabilitat del projecte comú espanyol. Espanya com a territori a vertebrar en una colla d'eixos: costa mediterrania, centre, vall d'Ebre, cornisa cantàbrica i Sud. Vertebració i reconstrucció.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat de Girona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Espanya plural
Territoris
Acció política
Espanya
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1335/19930702d_00567.pdf
ff15e50de4f65ed067abc401bbd3d268
PDF Text
Text
Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Barberà del
Vallés
Divendres, 02.07.93. Balcó de l'Ajuntament.
20:00 hores
Nota prèvia
Els actes del pregó comengaran amb la inauguració d'un
conjunt escultòric a la façana lateral de l'Ajuntament.
La festa major se celebra per segon any el primer dilluns de
juliol, ja que la celebració tradicional en honor de Santa
Maria, a mitjans d'agost, havia decaigut a causa de les
vacances.
A escoltar el pregó a la plaga s'hi reuneix un públic de
caire familiar, la meitat del qual de parla castellana.
�Guió pel pregó
- AGRAiMENT PER LA INVITACIó A FER EL PREGó.
GRàCIES PER L'HONOR QUE EM FÉU, I QUE FÉU A BARCELONA.
- AMISTAT ENTRE BARBERà I BARCELONA.
-A PRIMER DE SEGLE Hl HAVIA UNA GRAN DISTàNCIA FÍSICA.
DISTàNCIA EN POBLACIÓ (BARBERá, 780 HABITANTS EL 1900)
DISTàNCIA EN KILóMETRES I EN TEMPS.
-A FINALS DE SEGLE, Hl HA MOLTA PROXIMITAT.
BARBERá ES UN MUNICIPI IMPORTANT QUE COMPARTEIX AMB ELS DE
L'àREA METROPOLITANA PROBLEMES I ASPIRACIONS AMB BARCELONA.
BARBERá AVUI ES A UN MOMENT DE BARCELONA I ÉS UNA CIUTAT
VISITADA SOVINT PELS CIUTADANS DELS ALTRES MUNICIPIS I DE
BARCELONA MATEIX, SOBRETOT PER LA FERIA.
- CONFIANÇA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS I DELS MUNICIPIS.
CATALUNYA HA ESTAT SEMPRE UN SISTEMA DE CIUTATS.
EUROPA ÉS, SOBRETOT, EL CONTINENT DE LES CIUTATS.
LES CIUTATS JOVES COM BARBERà Hl TENEN MOLT A. DIR I A FER.
LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS ÉS LA BASE DEL FUTUR
I DE LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS.
- ELOGI DE LA VIDA LOCAL: LA VIDA LOCAL NO ÉS SOLS LA MILLOR
ESCOLA DE DEMOCRáCIA, ÉS LA DEMOCRàCIA MÉS DIRECTA.
LA VIDA LOCAL COM A àMBIT DE RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA.
LA POLíTICA ÉS EL GOVERN DE LA GENT I DELS SEUS PROBLEMES,
PROP DE LA GENT. QUAN MÉS A PROP DE LA GENT, MILLOR ÉS LA
POLÍTICA.
�- ELOGI DEL CIVISME: EL CIVISME COM A PATRIOTISME OBERT I
GENERÓS.
EL CIVISME COM A ESSeNCIA DE LA POLÍTICA, DE LA DEMOCRàCIA
I DE LA CONVIVéNCIA.
- BONA FESTA MAJOR
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4241
Title
A name given to the resource
Festa Major Barberà del Vallès / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament Barberà del Vallès
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Benestar Social
Municipis
Barcelona
Model social
Barberà del Vallès
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1336/19930702d_00568.pdf
56fcc63bed2ee5828f5bcf969d1d3272
PDF Text
Text
Barcelona, 2 de Juliol de 1993
Paraules
de l'Alcalde als. Cònsuls deis països
comunitaris
Señores cónsules, me van a permitir que hable sentado,
pues estamos en una familia reducida, de buenos amigos,
de países que se van conociendo cada vez más y me voy a
permitir expresarme con mucha franqueza.
Yo creo que la presidencia belga va a ser enormemente
importante porque llega en un momento y se situa en un
lugar muy decisivos para Europa. El lugar porque
Bruselas es la capital europea y el momento porque
estamos a las puertas de la aplicación de una nueva
Constitución.
Una nueva Constitución que es enormemente ambiciosa en
dos terrenos. Uno, el terreno territorial con la famosa
articulación del 98, este reconocimiento de la
existencia de una Europa territorial más allá de los
Estados, más al interior de los Estados; y otro, desde
el punto de vista político, monetario pero también
político, la Unión Europea.
Y la formulación, por primera vez y de una manera clara
de lo que, hasta ahora, había sido el principio
filosófico del europeísmo, pero que era no un texto
legal, que hasta ahora tenía mas un carácter de
tratado, podemos decir contractual, entre Estados, y
sin embargo ahora se habla de Unión. Por lo tanto una
presidencia muy decisiva.
Y, ya más en particular, es *uy decisiva para nuestra
ciudad, en la medida -y se deduce muy claramente en las
palabras del cónsul belga- queda presidencia belga va
a tratar de solventar lo que él primer ministro Cavaco
Silva una vez calificaba de "dossier envenenado", el
dossier de las sedes. El famoso dossier de las sedes
que va rebotando de Lisboa a Edimburgo, de Edimburgo a
Copenhague, de Copenhague a Bruselas y a lo mejor en
Bruselas se decide. Y aquí Barcelona va a jugar muy
fuerte, y yo creo que España va a jugar muy fuerte la
carta de Barcelona.
Ustedes saben que Barcelona fue candidata inicial al
EUROFED, y lo sigue siendo, nunca hemos dicho que no
�lo seamos. Ustedes saben que otras ciudades comparten
con Barcelona esta aspiración, muy claramente las
ciudades alemanas, cualquier ciudad alemana puede
serlo, Londres, el propio Edimburgo, e incluso algunas
ciudades como la propia Edimburgo han lanzado al ruedo
la idea de una capitalidad financiera compartida, entre
Edimburgo, seguramente Amsterdam, Barcelona y alguna
ciudad del norte de Italia...
Nosotros no hemos dicho a esto que no nunca. Pero
tenemos la impresión que, desde el momento que nosotros
formulamos nuestra aspiración hasta ahora, han sucedido
cosas muy graves. Entre ellas una crisis monetaria de
profundidad imprevisible quelha hecho que este tema
pasase a ser un tema menor en el campo de los problemas
económicos y, por lo tanto, muy subordinado a la
solución de otros temas más significativos como son la
propia presidencia del Bancoy otros de contenido de
política monetaria.
Por otra parte, Barcelona ha avanzado una segunda
candidatura con mucha fuerza. En esta mesa hemos tenido
más de uno y más de dos encuentros con la industria
farmacéutica española, y en particular con la
barcelonesa, para promover la, candidatura de Barcelona
a ser la sede de la Agencia Europea de Evaluación de
los Medicamentos, en la cual tenemos muchas esperanzas,
y que el gobierno español tiene en cartera, junto con
otras dos peticiones que son la de Medio Ambiente para
Madrid y Sevilla, y la de Patentes y Marcas que es
también para Madrid.
Ya me pueden creer si les digo que el gobierno español
está fundamentalmente interesado en la candidatura de
Barcelona para la Agencia Europea de Evaluación de los
Medicamentos. Porque la tradición de la industria
farmacéutica en esta ciudad, la presencia de empresas
multinacionales importantes, el momento político, en
fin, muchas circunstancias, la propia circunstancia
post-olímpica, con una ciudad muy bien situada en el
camino de las ciudades europeas para competir, llevan a
la Moncloa a considerar este tema como un tema
prioritario.
No se me esconde que ustedes representan intereses de
países y de ciudades que también quieren esta Agencia y
como es lógico contando con mis bendiciones muy
legítimas, aunque hay que tener en cuenta que hasta
ahora España no ha tenido ninguna sede y por lo tanto
nosotros vamos a jugar fuerte en esta candidatura.
�Pero esto es para decirles, más allá de como termine la
cuestión, más allá de como termine esta especie de Liga
europea o Copa que será con una final en Bruselas a
finales de año, la vocación europea de Barcelona. De la
cual ustedes son testimonios, lo han sido durante una
serie de años, primero bajo el decanato de Patrick
Gautrat de Francia y después de Francesco Trupiano de
Italia. Yo creo que hemos hecho bien en destacar entre
nuestros cónsules aquellos que representáis los doce
países de la Comunidad. Efectivamente, cada vez más
este es nuestro escenario, }nuestro paisaje natural,
nuestra patria cada vez más clara, con regiones, con
nacionalidades, con estados,'? con ciudades, pero en
definitiva es el terreno en que nos movemos.
Nosotros confiamos mucho en el Dossier Delors. Si se
nos preguntara nuestra opinión a algunas ciudades,
nosotros lo que haríamos sería` canalizarla a través del
Estado, que es lo que nos toca hacer y lo haremos. Y
confiamos mucho porque tenemos la impresión de que
desde la atalaya de la Comisión de la Comunidad Europea
se ven cosas que desde otros lugares no se ven y porque
en esa atalaya está una persona de capacidad muy
probada, de imaginación y energía y muy respetada por
todos. De modo que vamos a esperar que efectivamente
estos pasos adelante se den en los meses que vienen, en
medio de una crisis que nos ha sorprendido a todos por
su violencia.
Yo les tengo que decir que hace cuatro días, entregamos
la medalla de oro al mérito científico de la ciudad de
Barcelona al profesor Joan Sardá Dexeus, que ha sido el
padre de la economía española, de la ciencia económica
española, el creador de las Fácultades de Economía, el
que hizo el Plan de Estabilización del año 59 y el que
creó la senda del desarrollismo de los años sesenta. El
primer economista moderno, liberal, profundo, europeo y
un gran especialista en la crisis. Y este señor, que
conserva una lucidez pasmosa dijo saya todo lo que yo se
no vale para nada, la situación que se ha creado es
totalmente nueva para los economistas, tenemos que
reconocerlo, tengo la sensación que si aplicamos
Maastricht con un excesivo rigor vamos a cargarnos el
invento, vamos a tener que ir con mucho cuidado porque
a lo mejor nos metemos en una¡crisis que es mucho más
larga de lo que nos creemos y fo es de un año ni de dos
sino de más y por tanto hay que repensarlo todo, desde
el punto de vista monetario, y hay que actuar con una
enorme prudencia en la aplicación de fenómenos
prereconocibles" .
i 3
�El propone una conferencia monetaria internacional
nueva, mundial, no europea; él propone un plan de
estabilización, de estabilidad, de convergencia
europea, conducido conjuntamente por los países
europeos, porque un plan de estabilización nacional no
puede ir, no se puede ni formular ya. Dándole la razón
a Reynes, ya que Reynes propuso en el año 44 -que no es
el Reynes de la economía interior, de la demanda
efectiva y todo esto que asusta tanto, es el Reynes del
Sistema Monetario Internacional-, Reynes estuvo en
Versalles en el año 21, estaba en la delegación inglesa
y salió asustadísimo y lo explicó en unos artículos
magníficos, sobre como los países europeos victoriosos
de la Primera Guerra Mundial se estaban cavando la fosa
de la Segunda, porque obligaban con el famoso tema de
las Germans Reparations a Alemania a un esfuerzo
matemáticamente imposible de cumplir y estaban creando
la hiperinflanción y estaban creando las bases del
nazismo. Y quedó muy impresionado por esta situación de
Versalles, antes de terminar la guerra mundial (la
Conferencia Monetaria Europea se reune antes de
terminar la Guerra Mundial, en el 44), y Reynes salió
en silla de ruedas porque tuvo un ataque al corazón de
los sustos que le dieron los americanos, porque él
creyó que Europa iba a encontrar en América un aliado
no sólo en la guerra sino en la paz, un aliado hasta el
final, él creyo que se iba a crear un auténtico Banco
Mundial, no un fondo donde se pusiera dinero para
sacarlo, sino un Banco de verdad que emitiera moneda,
una moneda internacional. Y los americanos dijeron que
no, que ellos ya harían el Plan Marshal, pero que una
moneda mundial no, porque esto sería lo mismo que
entregar el dominio que ellos tenían sobre la escena
económica a través del dólar.
Y Sardà Dexeus decía el otro día, "ahora lo que hay que
hacer es otra Baton Rouge en donde se cree un autentico
Banco Mundial, no un BancQ,Mundial fondo, sino un Banco
Mundial banco a que pueda.dtar dinero, con limitaciones,
con control internacional, pero que sea capaz de
hacerlo". A mi todo esto me impresionó muchísimo. En
los meses que vendrán veremos teorías como ésta, sobre
todo por la parte negativa. Sardà Dexeus no dijo que
estaba contra el Tratado, como algunos interpretaron,
sino contra la aplicación mecánica del Tratado. Si se
aplica a rajatabla podemos sufrir muchísimo, más de lo
necesario.
Nosotros por nuestra parte, como ciudades vamos a
intentar construir una red de seguridad, muy modesta, a
�nivel civil o de civismo, entre ciudades europeas, que
vaya creando, ayudando a crear la ciudadanía europea
efectiva, más allá de las leyes, más allá, incluso, de
las elecciones, sobre la base de los intercambios, de
la relación de la competencia, porque las ciudades
compiten, pero colaboran como las empresas compiten y
colaboran. En este sentido vamos a buscar la
complicidad de los dos grandes partidos europeos y voy
a estar el día 12 de julio otra vez en Bruselas a ver a
Willy Claes como presidente de los Socialistas
Europeos, no como ministro de Exteriores, para pedirle
que él y Leo Tindemans, que es el presidente del
Partido Popular Europeo ( y si puedo en esta fecha u
otra me entrevistaré con el señor Tindermans, en mi
calidad de presidente del Consejo de Municipios y
Regiones de Europa), para pedirles que sean ellos los
que traten de avanzar en la interpretación de la
doctrina de la subsidiariedad y como debe de formarse
el Comité de Regiones, porque de otro modo, los
sentimientos de síntesis no van a existir.
La Comisión está atada de manos, el Consejo Europeo
recibe siempre a los Estados pero no les da la
solución. Entonces vamos a pedir a las dos fuerzas
políticas mayoritarias que traten de aproximar
posiciones en la interpretación de lo que debe
entenderse como Comité de Regiones, de su composición (
tenemos cuatro años por delante para hacerlo), y lo que
debe entenderse por subsidiariedad.
Por otra parte, quisiera explicarles algunas
actuaciones que vamos a llevar a cabo, una de ellas es
desde nuestra presencia en el comité ejecutivo de
Eurociudades, que es un lobbyde las grandes ciudades.
Y es que Eurociudades va a llamar a las grandes
ciudades europeas a un Davos urbano, y ya hemos hablado
con muchas de las grandes empresas europeas, con Fiat,
con Philips, con Bosch..., para tratar de llegar a una
pequeña reunión, no una cosa enormemente masiva, pero
si suficientemente representativa de ciudades de Europa
y de grandes ciudades de Europa para preguntarnos tres
cosas: una relativa al automóvil y la ciudad, otra
relativa al cable de fibra óptica y a la
telecomunicación y una tercera sobre temas de
medioambiente y reciclaje. También se debatirá cómo
quieren las empresas que fabrican coches que sean las
ciudades europeas, cómo quieren la ciudades europeas
que sean los coches. Tenemos que hablar ya del coche
urbano como un producto diferenciado, y lo mismo en el
cable y el medio ambiente. Esto va a tener lugar en el
verano del año que viene, del año 94.
�Mucho antes, en octubre de este año, tenemos los
Estados Generales en Estrasbu go, (los días 20, 21 y
22) del Consejo de Municipio y Regiones de Europa.
Esta es una reunión de más de .500 personas, presidida
por François Mitterrand, a 1a que hemos invitado a
Vàclav Havel, y vamos a intentar en estos Estados
generales establecer la filosofía municipalista europea
de los próximos años. Esta es una gran reunión que se
celebra cada dos años.
También, como representante del Consejo de de
Municipios y Regiones de Europa en IULA, que es nuestra
unión mundial, he estado recientemente en Toronto y
allí hemos llegado a una Declaración Universal de
Derechos del Autogobierno Local. En fecha próxima,
dentro de unos meses,
el presidente de IULA, el
presiente de IUTA que es la otra organización mundial
existente y el presidente del'CMRE, entregaremos a
Butros Gali para que la ONU la asuma como propia. Al
tiempo que conseguimos que estas dos organizaciones,
una de matriz francófona y otra de matriz anglosajona
tiendan ya a su unificación y sea más próximo el día en
que al lado de las Naciones Unidas estén las Ciudades
Unidas, una sola organización. Incluso todos los lobbys
de ciudades, que hay varios, esta Sommet, presidida por
el alcalde de Tokio, sr. Suzuky; Metropolis, presidida
por Michel Giraud, que trataríamos también que se
fueran adaptando a este movimiento mundial de ciudades.
Por último, expresarles una preocupación nuestra, de
las ciudades europeas, por la situación de la antigua
Yugoslavia. Y la disponibilidad de las ciudades para
actuar si el Consejo Europeo lo considera necesario y
la ONU lo considera necesario.
Ustedes saben que hace un año se reunieron en Barcelona
más de cien ciudades para la inauguración de los JJ 00
y escribimos una carta, a través del Ministerio Español
de Asuntos Exteriores al que entonces era presidente
del Consejo Europeo. No hubo una respuesta clara ni de
la ONU ni del Consejo Europeoy por tanto no actuamos.
En el mes de abril, el día 2, pe celebró en Sarajevo un
aniversario de los JJ 00 de Sarajevo, invitaron al
president del COI y este me cedio una plaza en el avión
que debía llevarle a Sarajevo. Pero esa semana, ustedes
lo recuerdan, fue la de mayor belicosidad, de tal forma
que ni siquiera los aviones de la ONU pudieron
aterrizar. Yo creo porque sabían algo de todo esto, el
caso es que nada se pudo hacer. Luego, Catherine
Trautman,
la alcaldesa de ,Estrasburgo que es la
�presidente de la comisión del CMRE de relaciones con
las ciudades del Este, quïsohacer lo mismo, ya casi
llegando a un acuerdo directo Con el general Morillon,
y tampoco fue posible. Nosotros seguimos estando, y
quiero que ustedes lo sepan, interesados en hacer una
acción que sirva a un interés le paz, efectivamente.
Eso es todo lo que les quería decir. Agradecerles su
trabajo, su presencia y animarles a que cada vez más
esta reunión deje de ser una reunión informal, que ya
lo va dejando de ser, y sea el reflejo de una amistad
creciente entre nuestros países, nuestras ciudades y
nosotros mismos.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4242
Title
A name given to the resource
Cònsols dels Països Comunitaris / Salutació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palauet Albéniz
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Constitucions
Territoris
Acció política
Barcelona
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7060/20260803_019_a.jpg
e01f837256e5c6ab7a081b5324f9e073
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Location
The location of the interview
Parc de la Trinitat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-07
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Soler i Arias, Jaume
Title
A name given to the resource
Pasqual amb bicicleta en la inauguració del Parc de la Trinitat
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Parc de la Trinitat
Alcalde
Inauguració
Bicicletes
Bicicleta
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Relation
A related resource
Notícia commemorativa a <strong>betevé</strong>: <a href="https://beteve.cat/societat/aixi-van-fer-seu-barcelonins-parc-trinitat-galeria/" target="_blank" rel="noopener">Així van fer-se seu els barcelonins el Parc de la Trinitat ara fa 30 anys</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1337/19930708d_00569.pdf
8d6e52ad6990b3a9b274001ed08dc0c4
PDF Text
Text
PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'INAGURACIó DEL PARC
DEL NUS DE LA TRINITAT
DIJOUS, 08..07.93. PARC DEL NUS DE LA TRINITAT.
20:00 HORES
GUIó
- SATISFACCIÓ PER LA INAUGURACIÓ D'AQUEST PARC.
L'OBRA D'INFRASTRUCTURA MÉS IMPORTANT DELS JOCS OLïMPICS PER LA
SEVA COMPLEXITAT, PER LA SEVA UTILITAT GENERAL I PER LA SEVA
REPERCUSSIÓ LOCAL.
PER LA SàVIA CONJUNCIÓ DE LES AUTOPISTES, EL BARRI I EL PARC.
- ORGULL DE CIUTAT: UNA OBRA DE QUALITAT PER A UN BARRI
NECESSITAT DE QUALITAT I D'ATENCIÓ.
EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ERA LA GRAN REALITAT PENDENT DEL
CICLE OLíMPIC.
ÉS
UNA OBRA MOLT, MOLT IMPORTANT. UNA OBRA PER AL CONJUNT DE LA
CIUTAT I QUE TÉ UN PES ESPECÍFIC PELS DIFERENTS BARRIS DE LA
ZONA,
EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS UN EXEMPLE DEL MODEL QUE HA
CARACTERITZAT LA MAJOR PART DE LES NOSTRES ACTUACIONS. ALLÒ QUE
NOSALTRES EN DIEM :"BUSCAR DUES FINALITATS A CADA INSTRUMENT, ÉS
A DIR, UNA FINALITAT URBANÍSTICA PER SE I UNA FINALITAT
URBANÍSTICA D'ENTORN, D'IMPACTE A L'ENTORN".
�EN AQUEST CAS ES DÓNA UNA DOBLE FUNCIONALITAT: UNA SOLUCIÓ AL
TRàNSIT DE GRAN COMPLEXITAT, LLIGADA AL TEIXIT URBà AMB UNA
OFERTA DE LLEURE I DE QUALITAT PEL BARRI.
- LA TRINITAT TÉ UN GRAN PROBLEMA PENDENT: EL TRASLLAT DE LA
PRESÓ DE JOVES.
BARCELONA NO HA REBUTJAT MAI ACOLLIR LES PRESONS QUE TÉ,
PERQUè ÉS UN SERVEI A LA SOCIETAT. Hl HA UNA PRESÓ, PERO, QUE
NECESSITA UNS TRASLLAT URGENT, PERQUé PESA MASSA NEGATIVAMENT
SOBRE EL BARRI: ES AQUESTA.
DEMANEM A LA GENERALITAT QUE COL.LABORI A TREURE AVIAT LA
PRESÓ DE LA TRINITAT.
HEM FET OFERTES DE TERRENYS ALTERNATIUS, QUE NO ENS HAN ESTAT
ACCEPTADES. EN FAREM DE NOVES: DEMANEM SENSIBILITAT A LA
GENERALITAT SOBRE EL QUE AQUESTA PRESÓ PESA SOBRE AQUEST BARRI.
- EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS EL SíMBOL DE LA VOLUNTAT DE
L'AJUNTAMENT PER LA INTEGRACIO D'AQUESTS BARRIS ENTRE SI I AMB LA
RESTA DE LA CIUTAT.
AQUESTA INAUGURACIÓ ÉS UNA EXCEL.LENT OBERTURA DE LA CELEBRACIÓ
DEL PRIMER ANY DELS JJOO.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4243
Title
A name given to the resource
Acte inauguració del Parc del Nus de la Trinitat / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Problemàtica petició municipal del trasllat de la presó de joves de la Trintat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc del Nus de la Trinitat
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Urbanisme
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf
980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75
PDF Text
Text
DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS,
LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD
FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN
RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF
MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND.
THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT
FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE
MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR
EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE
OLYMPIC GAMES.
BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA
EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES
WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF
THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY
WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN.
SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS
IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE
RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND
SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT
1
�OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE
COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK.
AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR
ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT
THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF
THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY
IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS.
THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS
SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT
WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE
DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE.
WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS
TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND
GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE.
SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC
SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN
RIGHT.
I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY
WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE
CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN
2
�REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF
DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO
BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY
CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY.
IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY
THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A
FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR
INVITATION TO WORK HERE.
BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE
FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL
CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH
OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR
AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED
SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A
FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE
BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A
GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING
SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN
IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY,
MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN
CONTROVERSY.
I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE
TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY,
CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN --
�WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--,
AND RICHARD SERRA.
WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH
NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO
IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE
VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA
HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE
MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD
OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH
CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING
KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN
WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA".
THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER
AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU
ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY.
AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS
TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A
CULTURAL CAPITAL OF EUROPE.
THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR
GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES
RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF
COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL:
�JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST
CULTURAL VITALITY.
THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE
CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY
J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL
EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S
GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT
WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS
RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN.
NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A
RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME
AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN
QUALITY,
MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF
YOU, FOR THIS.
THANK YOU.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4244
Title
A name given to the resource
Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Cultura
Barcelona
Art
Hunt, Bryan, 1947-
Lichtenstein, Roy, 1923-1997
Pepper, Beverly, 1922-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1339/19930715d_00571.pdf
2a055a230f395cdfae46439c3c699e50
PDF Text
Text
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la presentació de la
"Novíssima Oda a Barcelona" de José Agustín Goytisolo
Dijous, 15.07.93. Pati Llimona.
19:30 hores.
Nota prèvia
La presentació de l'acte será a càrrec d'Esther Tusquets i
la del llibre a càrrec de Juan Ramon Masoliver, autor del
pròleg, després del qual parlará l'autor de la "Novíssima
Oda a Barcelona", José Agustín Goytisolo, abans que l'Alcalde tanqui l'acte. Hi será present, també, Josep Guinovart,
autor de les il.lustracions.
�Guió
- Personalitat de José Agustín Goytisolo, gran amic i poeta,
poeta civil i home polític com diu Masoliver al pròleg, que
es defineix avui mateix al diari com "un barceloní, català
de cultura catalana, que escriu en castellà".
- Singularitats d'aquesta "Novíssima Oda a Barcelona":
És l'Oda que fa onze.
(S'adjunta llista de les deu anteriors)
Dedicada a Verdaguer, Maragall i Pere Quart.
(S'adjunten els textos de les seves Odes)
Dues Odes en una, en català i en castellà.
És una Oda didáctica, una crónica poética: una explicació
apassionada de la ciutat a través de la seva història.
És una Oda a cinc veus (un romá, un àrab, un jueu convers,
un oficial de notaria, un arquitecte municipal i un
estudiant d'història després deis Jocs Olímpics).
Un
cant
a
integradora...
la
ciutat
bimil.lemnária,
oberta
i
"la ciutat, ara ja una gran metrópolis,
que propaga cultura i cotesia
i que és oberta al mar, al mar i al món".
- Llibre a tres mans
- pel magnífic pròleg de Juan Ramon Masoliver i el seu
apunt de crónica de la ciutat amb les llistes de cognoms
barcelonins agrupats per origens (europeus, peninsulars,
aragonesas, bascas, francesas, provençals, italians, jueus,
àrabs, celtes, germànics).
- per la rica il.lustració de Guinovart relligant català
i castellà en la poesia deis seus blaus, vermells i grocs.
- Una Novíssima Oda, una obra barcelonina, de la vella
novíssima ciutat.
�DEU ODES A BARCELO\A
A BARCELONA J. Rubió i Oi
ODA A BARCELONA Jacint Verdaguer
CREIXENÇA M. Costa i Llobera
ODA NOVA A BARCELONA Joan Maragall
EL CARRER DE MIGDIA Rafael Nogueras i 011er
L'ADEU Josep Carner
ODA A BARCELONA A gust í Esclasans
ODA A BARCELONA Pere Quart
CANCO NOVA A BARCELONA A gustí Bartra
A BARCELONA Joan Brossa
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4245
Title
A name given to the resource
Presentació de la "Novíssima Oda a Barcelona"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati Llimona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Barcelona
Model social
Goytisolo, José Agustín, 1928-1999
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/704/19930716_LV.pdf
95cb7c872fc8be169d8f2c68da414e0b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
16/07/1993
La Vanguardia, p.019, Opinión
Más sobre el profesor Sarda
PASQUAL MARAGALL
La lucidez del profesor Joan Sarda Dexeus no acaba de asombrarnos. Ros Hombravella, Estapé
y Muns se han referido a ello, y espero que otros seguirán tras la sencilla y emotiva ceremonia
de concesión de la medalla de oro de la ciudad al mérito científico. Y lástima que la premura de
la convocatoria no permitiera a Luis Ángel Rojo estar presente, tal como me comunicó
personalmente Josep Lluís Sureda, representante, con Alfred Pastor, del Banco de España.
El brillantemente escrito -como siempre- artículo de Muns ("La Vanguardia", 5/VII/93) va
derecho a los tres temas de Sarda: inoperancia de la ciencia económica vigente, carácter
internacional de las condiciones de estabilidad y una llamada de atención sobre el riesgo de
aplicar Maastricht con demasiada rigidez.
Conviene matizar este último punto: yo creí entender que Sarda advertía sobre los excesos de la
aplicación de Maastricht más que sobre el tratado mismo, puesto que su segundo punto, la
internacionalidad de las condiciones para una economía estable, significa "más" Maastricht y
no "menos". Es necesaria una cierta cautela cuando se apunta un posible retorno al
nacionalismo económico que se predica a veces: realismo sí, "proteccionismo" quizás en algún
grado también, pero —si se me permite la paradoja- "proteccionismo internacional" o realismo
internacionalmente acordado.
Es decir, aplicación realista y moderada de la única vía abierta, que es la de Maastricht.
Mayores grados de libertad pero dentro de un común diseño de internacionalidad.
Nunca como ahora "las masas" o el público habían aprendido tanta economía. La crisis enseña.
Todo hijo de vecino sabe que los tipos de interés deben bajar para que el parado de enfrente
encuentre trabajo. Lo mismo con el déficit público y en detracción de la inversión productiva, a
través de los tipos de interés al alza. Lo mismo con la devaluación, si bien a veces se olvida que
una peseta más baja induce más a inflación (y en esta medida se autodevora) e impide la
compra de activos en el extranjero, que es una necesidad para la exportación de muchos bienes
y servicios (y en este sentido tampoco es solución).
Muchos empresarios deberían haber aprovechado mejor los años de la peseta fuerte para
capitalizarse en el extranjero y crear redes. Unos cuantos Ío han hecho y de ello vivimos, en
términos de balanza de pagos.
Pero quizá lo más interesante de lo que dijo Sarda fue lo que no dijo en público. Me gustaría
poder decir que capté su mensaje, y en todo caso haré todo lo posible para animar a los que
puedan seguir escuchando a Sarda a hacer llegar al público sus pensamientos.
Sarda me dijo que, en cuanto a la crisis económica internacional, habrá que comenzar de nuevo,
poniendo los relojes a cero.
Un nuevo Bretton Woods (conferencia internacional que en 1944 preparó las condiciones para
el sistema monetario internacional de la posguerra). Eso es lo que Sarda propone.
62 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Pero un Bretton Woods distinto, en el que ganara Keynes y no Harry Dexter White, el
representante norteamericano en la conferencia. Sabido es que Keynes salió de una de las
sesiones (la de Savannah, Georgia, en 1946) muy cansado y con un gran disgusto. Volvió a
Tilton, donde residía, y murió el 21 de abril de 1946 de un ataque al corazón.
Keynes estaba convencido (y esto es bastante aparte de sus posiciones, hoy quizá poco
pertinentes, sobre la demanda efectiva) de que la única salida decente de la crisis posbélica -con
una Gran Bretaña profundamente arruinada- era la creación de un auténtico banco mundial.
Keynes proponía algo más que un fondo del que sacar el dinero previamente depositado.
Apuntaba a un banco comercial auténtico, internacional, capaz de crear dinero vía crédito.
Pero Estados Unidos, lógicamente, no quiso. Prefirió no arriesgar su dominio del mercado
internacional a través del dólar y lanzar, en cambio, el plan Marshall.
Keynes había estado en la conferencia de París (1919) para preparar el tratado de Versalles que
impuso las famosas "reparaciones de guerra" alemanas. Él era el principal representante del
Tesoro, como miembro de la delegación británica y presidente de la delegación financiera
interaliada que intervino en las negociaciones del armisticio. Salió horrorizado de la
conferencia, pronosticando, con indudable acierto, el nacimiento de un nacionalismo a ultranza
en Alemania y la Segunda Guerra Mundial. Dimitió de sus cargos y escribió "The economic
consequences of peace", publicado en 1920.
Los americanos aprendieron la lección de Versalles y, en vez de abogar económicamente a
Alemania, la ayudaron masivamente en la segunda posguerra, si bien imponiendo un sistema
federal que contrapesaba al gobierno central.
Pero las recetas de Keynes no se tuvieron en cuenta. El mundo no estaba todavía para bancos
centrales a escala internacional.
¿Lo está hoy? Ésta es la gran cuestión que suscita el comentario de Sarda. En este sentido es
importante señalar el paso adelante que significa el acuerdo sobre liberalización del comercio al
que llegaron los siete grandes en la cumbre de Tokio, el pasado 6 de julio.
No obstante, la receta usual del Fondo Monetario Internacional para los países con problemas me comentaba el profesor- no hace sino lanzar a las masas de Caracas y Río a la calle.
Algo debe fallar.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
63 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1166
Title
A name given to the resource
Más sobre el profesor Sardà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995
Economia
Medalla d'Or
Barcelona
Model social
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1340/19930717d_00572.pdf
e412829ff67ac494b7d16d11803f408f
PDF Text
Text
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a les Jornades de
reflexió i diàleg "El canvi dins del canvi"
Dissabte, 17.07.93. Hotel Barcelona Plaza.
09:30 hores.
Nota prèvia
L'Alcalde participa en la sessió sobre "L'impuls democràtic
i la regeneració política", que coordina Joan Reventós.
Els altres participants són Eliseo Aja, Jaume Collboní,
Ricard Gutiérrez, Ramon Jáuregui, Miquel Llugany, Ernest
Maragail, Joaquim Nadal, Ventura Pérez Mariño, Javier Pérez
Royo, Margarita Robles, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Margarita Sáenz-Díaz i Miquel Sellarés. Narcís Serra s'incorporarà
a la reunió entorn de les 11:00 hores.
La sessió és tancada al públic, però oberta als periodistes.
El coordinador obrirà la sessió amb una intervenció de 5
minuts, que donarà pas a un debat lliure entre els assistents, i, al final, proposarà unes conclusions que seran
presentades a la sessió de cloenda.
T,s reserva a l'Alcalde la funció de ponent, amb una
intervenció inicial que fixi de manera breu i sintètica la
posició del partit entorn d'unes idees bàsiques obertes al
debat dels assistents. S'espera que Ramon Jáuregui i Joaquim
Nadal, que seuran prop de Reventós i de l'Alcalde, tinguin
també una participació important.
Els temes proposats en el guió de la sessió són:
-Unes institucions més flexibles i properes al ciutadà
-Els partits polítics i el seu sistema de finançament.
-El diàleg amb la societat.
-Renovació del llenguatge polític i recuperació de la
dimensió pedagògica de la política.
S'adjunta la següent documentació:
a) Guió amb les idees expressades recentment per l'Alcalde
sobre aquests temes.
b) Guió amb les idees expressades per Felipe González al
discurs d'investidura (amb fotocòpia completa del text
transcrit al Diari de Sessions del Congrés de Diputats).
c) Projecte de resolució del Consell Nacional del PSC (3
juliol 1993)
1
�d) Textos recents de l'Alcalde:
- Discurs de Tenerife.
- Conferència de Toledo.
- Article "El cambio del cambio en Cataluña"
(La
Vanguardia, 13 juny 1993)
- "El cambio del cambio en España" (3 articles inèdits)
2
�a) Guió d'idees sobre l'impuls democràtic i la regeneració
de la política
- La ciutat és la gent, la política és la gent.
- Principi de subsidiarietat (que cap administració superior
sobre aspectes que pot governar
millor
governi
inferior)
l'administració
Subsidiarietat = proximitat + eficiència + equitat.
- Metáfora deis pisos de l'edifici de l'administració
pública: planta baixa local, entresol autonomies, principal
Estat, terrat Europa. Prioritat al nivel pel qual pot
circular més lliurement el ciutadà.
- Proximitat de la política i necessitat de pertinença.
Geremek i la democràcia com a sistema fred: perill d'indiferència del ciutadà. Necessitat d'un sentiment calent i
mite de la comunitat nacional o étnica: perill d'un nou
autoritarisme.
Dahrendorf i la teoría de la pertinença de Vaclav Havel.
Democrácia i economia de mercat són del.liberadament freds
per reduir els costos deis errors humans i no resolen la
necessitat de pertinença, de sentir-se a la casa pròpia.
Viure en els circuits concèntrics de pertinença tan ben
descrits per Havel, que van de la comunitat local a la
nacional i a l'església, passant per diverses associacions.
- Civisme, segons Havel. És qui més bé ha descrit el civisme com el dret de cada persona a ser respectada en els
diversos cercles de pertinença que defineixen el seu món:
ciutadans d'una ciutat, ciutadans d'un estat i ciutadans
del món.
El civisme com a únic isme que no aniría contra cap de
les esferes de pertinença, ja que s'afirmaria en positiu i
no en contra o davant deis altres.
La nova Espanya que apareix durant els Jocs Olímpics com
una realitat d'aquest carácter, cívica, internament respectuosa, nació de nacions.
- Fórmula de Toledo:
a) La subsidiarietat com a guía de l'aproximació de la
política als ciutadans.
3
�b) L'esperit de l'Empordà, per la comarca catalana que
fa cent anys fou identificada com aquella part del tot
(Catalunya) que millor que el tot podia expressar el seu
sentit d'una forma més concreta i tangible.
La segona part del canvi -el canvi del canvi- com
l'atenció als petits problemes més que pels trascendentals
ja resolts.
Des de 1987, l'error d'haver pensat més en Europa que en
Malasaña, el Raval o el Carmen.
L'error de no haver vist que, per sota del gran trasllat
de mitjans econòmics a les autonomies, els auténtics
problemes del carrer seguien molt lluny del gran diner
públic.
- Exemple d'iniciatives promogudes des del nivell local:
judicis ràpids.
4
�b) L'impuls democràtic, segons Felipe González
(Idees bàsiques expressades en el discurs d'investidura) *
- Les eleccions han desmentit en part el suposat allunyament
entre ciutadans i política.
- Necessitat d'un nou impuls democràtic: reflexió sobre el
moment històric per una preocupació existent a totes les
democràcies europees.
Procés de desafecció dels ciutadans respecte de les politiques tradicionals, dels partits i dels seus representants.
Fins i tot, potser, una certa pèrdua d'apreci cap a elements
essencials del funcionament democràtic. Resultat: crítica
general i sense matisos dels partits, les institucions i
tots els àmbits de la vida pública.
- Necessitat de revaloritzar la vida dels partits o de les
institucions:
- El Parlament, centre real del debat democràtic.
- Dotar de poders més grans el Consell general del Poder
Judicial per fer que la justicia sigui més eficaç.
- Augmentar l'eficàcia, l'agilitat, la transparència de
l'Administració ï fer-la més propera al ciutadà.
- En aquest tercer punt, atenció especial a la nova etapa de
l'Estat de les Autonomies:
- La despesa de l'Estat en el conjunt de les administracions públiques ha baixat 20 punts en benefici especial de
les autonomies, en un procés que no està acabat.
- La introducció pràctica del principi de corresponsabilitat fiscal, compatible amb el de solidaritat, serà plantejat
el mes d'octubre al Consell de Política Fiscal i Financera
per preparar un acord cara als pressupostos de 1994.
- La descentralització no pot oblidar el paper de les
corporacions locals en la nova articulació del país, basat
en l'acostament {fels poders públics als ciutadans.
"Em proposo impulsar un debat polític i els necessaris
acords institucionals que permetin definir en aquesta
legislatura noves funcions per a les entitats locals. El
Govern prepararà un Llibre Blanc i farà ús de la seva
iniciativa legislativa per a la modificació del règim local
bàsic de les grans ciutats".
* (S'adjunta fotocòpia de la transcripció completa en el
Diari de Sessions del Congrés de Diputats).
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4246
Title
A name given to the resource
L'impuls democràtic i la regeneració política / Intervenció dins les Jornades de reflexió i diàleg "El canvi dins el canvi"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Formula de Toledo i l'esperit de l'Empordà.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Barcelona Plaza
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Democràcia
Societat
Gestió pública
Acció política
Model social
Congressos i conferències
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1341/19930725d_00573.pdf
00e6e2f6334f9c5ebe99b0bfeaf9db78
PDF Text
Text
Paraules de l'Alcalde a l'acte d'inauguració de la Galeria
Olímpica.
Estadi Olímpic de Montjuïc (25/07/93)
BENVOLGUT PRESIDENT DE LA GENERALITAT
BENVOLGUT PRESIDENT DEL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL
BENVOLGUT AMICS
ARA FA UN ANY, EN AQUEST MATEIX ESTADI, UNA MULTITUD ESPERAVA AMB
EMOCIO QUE EL PEBETER FOS ENCES AMB LA FLAMA OLIMPICA. UNA FLAMA
QUE S'HA MANTIGUT VIVA EN MOLT DE NOSALTRES I QUE ARA TORNA A
COMPANYAR-NOS ENCESA EN AQUEST PRIMER ANIVERSARI.
JUNTAMENT AMB LA FLAMA, ENS ENVOLTEN AQUI MOLTS DELS ALTRES
SIMBOLS QUE VAN FORMAR PART D'AQUELLS INNOBLIDABLES DIES. LA
GALERIA OLIMPICA QUE ARA INAUGUREM HA DE SER EL LLOC ON ES VAGI
FIXANT LA HISTORIA OLIMPICA DE BARCELONA.
HO HE DIT EN ALGUNA ALTRA OCASIO : LA MILLOR HERENCIA DELS JOCS
ES EL NOU ESPERIT DE CIUTADANIA QUE HAN DESPERTAT EN TOTS
NOSALTRES I QUE ENS PERMET AFRONTAR EL FUTUR D'UNA ALTRA MANERA.
M'AGRADARIA QUE AQUESTA GALERIA FOS EL REFLEX D'AQUEST ESPERIT
POSITIU. UNA GALERIA QUE VOLEM VEURE CREIXER, COM HA SUCCEIT EN
D'ALTRES CIUTATS OLIMPIQUES, EN QUEST ESPAI IDEAL DE L'ANELLA
OLIMPICA, CONQUERIT DES DE FA TEMPS PELS CIUTADANS ORGULLOSOS DE
LA BARCELONA "DE L'ANY DESPRES".
COM A PRESIDENT DE LA FUNDACIO BARCELONA OLIMPICA VULL FER VOTS
PEL FUTUR D'UNA GALERIA QUE NO HEM VOLGUT QUE FOS MUSEU, SI NO
JUSTAMENT UNA ESTACIO D'UN "RECORREGUT OLIMPIC" QUE ESTEM SEGURS
ESDEVINDRA UN DELS ITINERARIS MES VISITATS DE LA CIUTAT.
I COM A ALCALDE DE BARCELONA AGRAEIXO UN COP MES LA CONFIANÇA QUE
TOTES LES INSTITUCIONS REPRESENTADES EN EL COOB I ARA EN LA
FUNDACIO HAN DEMOSTRAT ENVERS LA CIUTAT EN FER-LA DIPOSITARIA,
PRIMER, DE LA CONDUCCIO DE L'EQUIP ORGANITZADOR DELS JOCS I ,
ARA, DE L'ARXIU FORMAT PER TOTS ELS DOCUMENTS D'UN ACONTEIXEMENT
QUE SENS DUBTE SERA ESTUDIAT EN EL FUTUR COM UN FENOMEN EXTRAORDINARI.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4247
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Galeria Olímpica / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Primer aniversari dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estadi Olímpic
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Jocs Olímpics
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/816/0000001541.pdf
40c77811ec8f317124b2560d2a067367
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
26/07/1993 (3084680) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16
EL 'CAMBIO DEL CAMBIO' EN ESPAÑA / 1
La derecha
PASQUAL MARAGALL
El autor se pregunta qué necesita la derecha española para ganar unas
elecciones, después de que el PSOE venciera el 6 de junio en las peores
condiciones. La única posibilidad que apunta para modificar esa situación es
una "sólida alianza de las derechas españolas". El articulista analiza también las
posiciones del líder de CiU, Jordi Pujol, y su alergia al socialismo.
Podemos preguntarnos inicialmente por el aspecto más sorprendente del resultado
electoral: la victoria de la izquierda en unas condiciones infernales.
Si la derecha no ha ganado ahora, con tres devaluaciones de la peseta en ocho
meses, la última en plena campaña; determinada prensa y radios de Madrid (y algunos
medios de Cataluña) desencadenados todos en la mayor profusión de "malas noticias"
y denuncias de corruptelas de nuestra historia democrática; el desempleo subiendo de
forma alarmante; las elecciones francesas e italianas mostrando auténticos desastres
del socialismo...
Si la derecha no ha ganado ahora, podemos preguntarnos, ¿cuándo ganará?
Podríamos contestar que la derecha ganará cuando haya construido una auténtica
alianza a nivel de Estado, que no sea sospechosa de inestabilidad y contradicciones
internas. Es decir, estará entonces en condiciones de plantearse una lucha por la
victoria que no se base sólo en los errores ajenos sino en su propia oferta política.
Esta reflexión nos conducirá a las condiciones en que probablemente se producirán
los cambios que han de venir en España, tanto en la derecha como en la izquierda.
También nos permitirá conectar con el debate actual en Europa, que es el de la crisis
de la gobernabilidad, la crisis de confianza de los ciudadanos no ya en sus
gobernantes sino en sus propios parlamentos, expresada en referéndums contrarios a
los votos mayoritarios de los diputados y, por supuesto, en los bajísimos ratings de
aceptación de los políticos en general (Major tiene entre el 16 y el 18% de aprobación
y Mulroney bajó hasta el 12% y tuvo que dejarlo).
Empecemos por la derecha. ¿Qué quiere decir una sólida alianza de las derechas
españolas? Quiere decir algo muy difícil de obtener, a saber, una mutua aceptación de
los poderes relativos de unos y otros, centro y periferia, sectores agrarios,
manufactureros y terciarios, etcétera.
La mutua aceptación entre la CiU de Jordi Pujol y Josep Antoni Duran, por un lado, y
el PP por otro, requiere que se le dé a Pujol lo que siempre ha querido en realidad,
antes que el propio poder político en España: el poder social, el económico. Es decir,
una parte significativa de ese poder.
A veces parece que el nacionalismo conservador cambiaría diez ministerios por un
banco. Desde 1962 ha pretendido esto más que cualquier otra cosa.
Desinteresado por (más que contrario a) una política española que tenía que extraer
su maleficio de alguna causa, e identificada marxianamente esa causa con la potencia
económica de los sectores que estaban detrás del Estado dictatorial, Pujol se dedicó a
20
�Articles de Pasqual Maragall a
"hacer país", es decir, a crear lo que él juzgaba las bases de una respuesta -que algún
día quizás llegaría a ser política, pero que ante todo debía ser cultural (la Enciclopedia,
la Universidad paralela) y económica (la banca).
Tanto es así que cuando llegó la hora de "hacer política", le pilló desprevenido. Había
estado ausente durante una década y media de la política-política (Consell de Forces
Polítiques de Catalunya, Caputxinada, Assamblea de Catalunya, etcétera) y al final
defendió ingenuamente el Consejo General que proponía nuestro común amigo Mayor
Zaragoza cuando la izquierda ya pedía (y conseguía) el retorno de Josep Tarradellas y
la reinstauración provisional de la Generalitat.
No sería justo no mencionar el affaire Banca Catalana. En las actitudes de Pujol esto
cuenta mucho. Y con razón. Los socialistas nos equivocamos.
Él se equivocó primero, llevando la Banca Catalana a una situación imposible, pero
nosotros deberíamos haber impedido que esto se mezclara con el honor de Cataluña y
también que muchos catalanes se sintieran ofendidos por el Estado.
Lo malo -volviendo al tema- es que ahora el resto de la derecha española tiene ya muy
poco que ofrecer social y económicamente a la derecha catalana, en una economía
internacionalizada en los mercados de producto y, aún peor, en los de capital. Con J.
P. Morgan en el Banesto y la industria química tal como la dejó Javier de la Rosa, lo
mejor que puede hacer Pujol, y lo está haciendo (y lo hace bien) es entenderse con los
amigos alemanes (el Deutsche Bank, los poderosos Länder) y los amigos japoneses.
Todo lo demás, económicamente hablando, lo está haciendo mal: la obsesión por
oponer la alternativa de un gran parque lúdico a los Juegos Olímpicos, la alianza y
alabanza de Javier de la Rosa como prototipo del nuevo capitalismo catalán, el Institut
Català de Finances en los Tribunales, los Casinos, los "Consellers", las aventuras en
prensa...
En estas condiciones, sin embargo, y paradójicamente, la derecha catalana de Pujol y
Duran ha aparecido crecientemente, merced a una lectura errónea de los resultados
electorales, como la única derecha que le podía realmente al socialismo y a la
izquierda.
Lectura errónea que La Vanguardia del domingo 13 de junio desenmascaró: perdiendo
en 1993 frente al PSC, CiU ha obtenido casi tantos votos como obteniendo mayoría
absoluta en las autonómicas de 1992.
Así se demostraba que CiU está en su techo y que si los ciudadanos votan más, CiU
pierde. Sólo una alianza antisocialista a la desesperada puede entonces salvar a CiU
de lo que Pujol desea menos que nada: la alianza con los socialistas. Y lo ha
intentado, pero sin resultado.
Una alianza de esas características no convence por supuesto ni a IU ni al PP. Pero
que nadie se engañe: es el auténtico pensamiento de la CiU de Pujol.
De su firma es un artículo del año 1966 ó 1967, si no me equivoco, que en la revista
Serra d'Or abogaba por un pacto nacionalista-comunista contra los "partidos estatales"
(DC y PS) en el Valle de Aosta (en aquel entonces no se podía hablar más que por
referencias exteriores). Y desde entonces ha acentuado su alergia al socialismo más
que al partido conservador español.
Miquel Roca es otra cosa. Desea sinceramente la gobernabilidad de la nueva España
diversa y plural. Pero, como me decía recientemente alguien que conoce muy bien a
los dos: contra lo que todo el mundo imagina, el auténtico idealista es Roca (idealista
21
�Articles de Pasqual Maragall a
hasta el colmo de repetir los mismos errores una y otra vez) y el auténtico político -en
el sentido más crítico de la palabra- es Pujol.
Ahora deberán hacer ellos también "su cambio", solos o con el resto de la derecha
española -versión Pujol- o con los socialistas -versión Roca-.
En el primer caso no les queda más remedio que intentar liderar algo que a Pujol
nunca le ha interesado y a los diversos regionalismos de derecha menos aún: la
vertebración de la derecha española.
1) En torno a una filosofía política respetuosa de la variedad y pluralidad del país, pero
con un proyecto común (en el reparo tanto del poder, de asuntos como los recursos
hidráulicos y del dinero público).
2) En torno a una determinada política europea (que les va a enfrentar seriamente,
sobre todo por el rol de las regiones).
3) En torno al reparto hipotético de la tarta económica española, que tal como están
las cosas, sería sobre todo -en un escenario de derecha- el que pudiera dar de sí un
proceso de privatización a ultranza de las empresas públicas, mixtas o concesionarias
exitosas (Endesa, Gas Natural, Repsol, Telefónica, Autopistas, Tabacalera,
etcétera...).
Todo esto es muy difícil. Más les vale, como proponen Roca y Serra, tratar de ser
fieles a la tradición histórica que quiere que la derecha catalana esté más centrada
que la española: tanto, que tenga que aliarse con la izquierda.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
22
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1083
Title
A name given to the resource
La derecha
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Eleccions
Conservadurisme
Model social
Idees polítiques
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/817/0000001542.pdf
55595d074b310997add885271dd8eaa2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
27/07/1993 (3088218) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14
EL "CAMBIO DEL CAMBIO" EN ESPAÑA / y 2
La izquierda
PASQUAL MARAGALL
El 'cambio del cambio' consiste, para el autor, en la atención a los problemas
cotidianos de los ciudadanos más que a los trascendentales ya resueltos.
Acercar la política al ciudadano a través del cauce natural, la ciudad.
Para entender en toda su magnitud el tour de force de Felipe González, Narcís Serra y
el Partido Socialista hay que retrotraerse al clima de hace tan sólo dos meses. Clima
irrespirable en que a los socialistas se les insultaba no sólo ya en las emisoras de la
derecha, sino en las calles de Madrid.
Como preámbulo habría que hacer también un análisis del clima político de la ciudad
de Madrid en relación al del resto del país, más allá del impacto político negativo que
el 2 -injustificadamente- haya podido tener. Injustificadamente porque Madrid, aún sin
"grandes eventos 92" aunque sí capitalidad cultural europea, tuvo en los últimos cuatro
años -que fueron sus cuatro años considerados "rnalos" tanta inversión estatal como
Barcelona en los cuatro años "del siglo".
Pero volviendo al inicio de este análisis, en los últimos tres meses Felipe González y
Narcís Serra han predicado:
1) Transparencia, respeto a la justicia y liberalismo ante los medios de comunicación.
2) Seguir gobernando hasta el final y tomar la decisión de devaluar la peseta tanto
como fuera preciso y tan poco como fuera posible.
3) Un nuevo impulso democrático concretado en reformas electorales (alcaldes
elegidos directamente y quizás un sistema de tipo alemán para las elecciones
generales), una nueva ley de partidos prohibiendo las donaciones de empresas y
permitiendo y desgravando las individuales.
4) La corresponsabilidad fiscal con las autonomías y el incremento de competencias
municipales, así como la mejora de las finanzas locales.
Finalmente, y ya durante la campaña electoral, Felipe González pidió el voto para
hacer esas reformas, acorraló a José María Aznar en el tema de la protección social y
demostró con números que España había cambiado en 10 años lo que no había
cambiado en décadas.
Pero el cambio del cambio ¿qué querrá decir exactamente?
Al abordar este asunto tengo que pedir excusas porque parecerá que barro
exclusivamente para casa al defender el poder local y plantear su potenciación como
uno de los componentes básicos de esa autotransformación.
Lo que podríamos llamar la 'Fórmula de Toledo" (porque surgió en un acto organizado
allí por José Bono y en el que participamos Felipe González, José María Eguiagaray,
Prancisco Vázquez y yo mismo ante más de 250 alcaldes) era doble, en mi
planteamiento:
1) La subsidiariedad como guía de la aproximación de la política a los ciudadanos.
23
�Articles de Pasqual Maragall a
2) El espíritu de l'Empordà, por la comarca catalana que hace 100 años fue
identificada como aquella parte del todo (Cataluña) que mejor que el todo podía
expresar su sentido de una forma más concreta y tangible.
En la estimación de lo próximo y pequeño se expresa suficientemente nuestra
estimación por lo mayor y envolvente (l'Empordà por Cataluña, Cataluña por España)
y de tina forma más natural, más auténtica, más sentida.
Aquello que en Toledo definí como la segunda parte del Cambio -o el cambio del
cambio era la atención por los pequeños problemas más que por los trascendentales
ya resueltos: la reforma militar de Serra, la fiscal de Fernández Ordóñez y Borrell, la
reconversión industrial de Solchaga, Majó y Aranzadi, la entrada en Europa y en la
Alianza Atlántica de la mano de González y de Serra, el traslado del 25% del gasto
público a las autonomías, las libertades civiles, el pluralismo mediático, el
acorralamiento del terrorismo por Barrionuevo y Corcuera, la reforma y generalización
de la enseñanza de Maravall y Solana, la cobertura sanitaria y de pensiones, etcétera.
Estos eran los problemas pendientes en España desde 1970, desde 1950 algunos, y
otros aún más allá, desde 1898.
Pero los problemas pendientes desde 1987, la segunda parte del cambio, sobre todo
en las grandes ciudades agobiadas por su propio éxito económico eran otros:
1) El aparcamiento y el transporte público; el ruido; la polución; la creciente
desaparición del paseo tranquilo por nuestras calles; el aumento de las basuras.
2) La inseguridad; la concentración de problemas en barrios incapaces de soportar
tanto dolor y su degradación; la drogodependencia; la inexistencia de justicia local y
rápida; la inmigración regular y las reacciones que suscita.
3) La vivienda de los jóvenes y de los no tan jóvenes: la vivienda asequible, no sólo la
vivienda social, y más concretamente la vivienda asequible en las zonas antiguas de
nuestras ciudades.
El error de 1987 hasta aquí, por el que tenemos que pedir excusas, es el de haber
pensado más en Europa que en Malasaña, el Raval, o el Carmen. El error por el que
tenemos que pedir excusas es el de no habernos dado cuenta de que debajo del
fantástico traslado de medios económicos a las autonomías (una cuarta parte del
Estado se descentralizó en 12 años, casi tanto como Alemania fue descentralizada por
los aliados después de vencerla en una guerra total), el no habernos dado cuenta,
digo, de que, tras esa descentralización, los auténticos problemas de la calle seguían
lejos del gran dinero público y que los ayuntamientos se estaban empeñando hasta el
cuello para hacer frente a la vez a esos problemas y dar cumplimiento a los gastos
culturales, deportivos, sociales e infraestructuras que los ciudadanos demandaban y
que la propia descentralización autonómica incitaba a proseguir. Pero tengamos
cuidado: la calidad de vida que nuestros ciudadanos demandan incluye también el
autogobierno autonómico. "Pertenecer" a una nacionalidad o región es un bien
valorado. Incluso en el sentido más pragmático cuando falta el legitimismo histórico y
cultural: José Bono contaba, impresionado, que cuando visitaba por primera vez
ciertos pueblos de La Mancha sus habitantes confesaban no haber visto a un político
importante desde Romañones. Esto también es calidad de vida.
La calidad de vida no se detiene ahí. Aumenta cuando el gobernante sabe reprimir sus
deseos benevolentes de "arreglar los problemas" y admite que sean los niveles
inferiores quienes lo hagan, aún cuando estos
Y niveles inferiores se inhiben en favor de la sociedad civil, si ésta es capaz de
resolver por ella misma sus problemas.
24
�Articles de Pasqual Maragall a
Esto es la subsidiaridad y no otra cosa. La carga de la prueba de la eficiencia y de la
equidad tiene que proporcionarla el nivel superior, no el inferior: Al nivel inferior se le
supone. Al contrario de lo que suele ocurrir en nuestro burocratizado mundo, en el
mejor de los casos benevolente e ilustrado, pero alejado del sentir de la calle.
La derecha de Reagan y Thatcher, además de algunas guerras dudosas, ha hecho un
gran daño: suprimir conceptualmente todo lo que existe entre un estado fuerte y la
sociedad civil, destrozar los sistemas complejos y dotar a los niveles altos de gobierno
de una total buena conciencia en relación con los niveles inferiores... en nombre de la
sociedad civil a la que se dice defender.
¿Desde cuándo puede tener credibilidad una política que en nombre de los
ciudadanos suprime ayuntamientos -que son juntas de ciudadanos- como ha sucedido
en Londres?
Durante la pasada campaña electoral insistí en que la victoria de la derecha sería la
derrota de las ciudades. Más en concreto, me preguntaba en público sobre la suerte
de Barcelona en una combinación derecha-derecha de Aznar y Pujol.
No hacía falta respuesta. Las exclamaciones del público respondían por mí.
Pero seamos claros. La izquierda que se quiere cambiar a sí misma ("Hemos de ser
capaces de cambiarnos a nosotros mismos", se dijo en Toledo) debe cambiar también
en eso.
Hemos de encontrar, de común acuerdo, la batería de indicadores que nos digan
hasta qué punto conseguimos acercar la política al ciudadano a través del cauce
natural que es la ciudad.
No concibo una política de ciudadanía europea sin una política de ciudades, sin una
concepción de Europa también como sistema de ciudades, de ciudades eficientes y
fuertes.
Y lo digo desde el "regionalismo europeo", que comparto y apoyo, pero más allá del
regionalismo europeo, yendo a la médula de la política europea que ha tenido siempre
nombres propios: Milán, Amsterdam, Barcelona, Turín, Munich o Valencia.
El error de los últimos años ha sido tanto el permitir la expresión excesiva de aquellos
sentimientos que ven en las autonomías piedras en el zapato (" ¡qué gusto cuando se
quitan!", decía un profesor del Instituto Escuela), como la obsesión excesiva en ese
tema y la incapacidad para articular -más allá de esa obsesión- una auténtica política
urbana, que ahora es ya imprescindible.
Repito que, a veces, tengo la impresión de tener que dar excusas por este
planteamiento que puede parecer egoísta, especialmente viniendo de una ciudad a la
que se le atribuyen milagros. Ya se sabe que los milagros se suelen atribuir "arriba", a
los de arriba, y nunca a los propios sujetos. Algo hay de ello y algo también de
esfuerzo propio.
Todas las ciudades españolas han mejorado, y mucho. Por ejemplo, Almería y
Logroño tienen ópera; ambas tienen o tendrán universidad y Santiago tiene un nuevo
auditorio y nuevo Museo de Arte Contemporáneo. Almería ha resuelto el problema de
sus crónicas avenidas de agua y Logroño ha hecho veinte plazas y parques nuevos.
Y, sin embargo, no han hecho más de lo que tenían que hacer. Podemos demostrarlo.
Y que los demás demuestren lo suyo.
25
�Articles de Pasqual Maragall a
Si una alianza con los nacionalismos históricos contemplara estas perspectivas (si, por
ejemplo, permitiera un Ministerio de las Ciudades para empezar) sería bienvenida.
En el caso contrario, que es muy posible -bloqueo total de los temas en el nivel
autonómico, consideración de las ciudades como feudo particular de las autonomíastendremos que recurrir a la fórmula más acreditada, la que ha permitido la gran
transformación de nuestras ciudades: la alianza de las izquierdas, sin excluir por
supuesto a los nacionalismos cuando quisieran entrar a formar pactos de progreso.
La subsidiariedad, en todo caso, quiere que nada se haga desde el poder alto con el
bajo sin conocimiento del intermedio. Pero no hay compartimentos estancos en la
subsidiariedad. Ésa sería una interpretación interesada, propia de los euro escépticos
británicos o de algunos regionalistas extremos, cada uno respecto a su "coto privado
de caza" o de poder.
O en 1993 comienza, por fin, la década de los ayuntamientos o habremos perdido el
tren de la década.
El objetivo del programa socialista es "avanzar proporcionalmente" hacia el objetivo de
fin de siglo (50 / 25 / 25% en el reparto del gasto público central, autonómico y local).
Eso quiere decir, aproximadamente, estar en el 20% en 1997. Menos que eso
significaría dejar las cosas donde estaban en 1992... y en 1982. Imposible.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
26
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1084
Title
A name given to the resource
La izquierda
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Eleccions
Socialdemocràcia
Idees polítiques
Espanya
Subsidiarietat
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7032/19930903_FrancescoRutelli_BCN.jpg
2370a4413820407f454ac7239327ea72
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb Francesco Rutelli a la Ajuntament de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-03
Subject
The topic of the resource
Rutelli, Francesco, 1954-
Alcade
Roma
Relacions Internacionals
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf
7afad550d054b890b8e584e8d594a120
PDF Text
Text
OPINIÓ
-
Diari de Girona /
Diumenge, 5 de setembre de 1993
Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances
d'agost a Rupià per escriure aquest article
per aL Diari de Girona, en el qual, i partint
de les teories -del seu avi, el poeta Joan
Matagall, reflexiona sobre el concepte
«pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria
25
de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat
(Empordà) fins a la llunyanyia (Europa),
Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall
La teoria de II Empordà
per Pasqual Maragall (*)
;l'-
E
s impossible en una sola peça
La fidelitat a l'entorn primer és
(xerrada o article), per llarga
sempre condició de la subsegüent
que sigui, resumir ni tan sols
a l'entorn més ample. I aquest
les idees cabdals de Joan
entorn més ampli no és vist com a
Maragall sobre tot allò que ens
contrari al primer, sinó com a
és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la
envoltant del primer. ,
comunitat continental en què vivim i de les
Per rematar la construcció,
quals ens considerem individus.
Maragall avança poèticament-i
Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és
sinó la conseqüència lògica del seu
que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop
argument : arribarà un dia, empordan esoS,
aquesta heterogeneïtat de sentiments
-els diu- que més convindrà pel bé de
similars o conflictius, segons el cas, sobre
Catalunya que us digueu empordanesos
tot allò que és «casa nostra». .
que no pas 'catalans.
L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, .
El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de
lonins , però no és hora encara, afegeix,
distància. Però, en Matagall, el sentiment
D'això fa 100 anys -podem pensar.
de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament
cumstàncies diverses, i sabem a més de les
real amb què Maragall il.lustra la seva
seves actituds concretes en funció d'aquest
conviccióés la següent: si un dia -dïu- a
sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya
tica.
no fóra ella mateixa. Però si un dia, en
En un intent d'anar al cor de la qüestió
canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les
pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga
jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa
sinó.en el gra.
que sempre m'ha semblat un xic impúdica,
Es a dir, a mesura que la història va
he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses:
pordà», que em va assenyalar un dia
(1) L'obvietat de la nostra pertinença
Xavier Rubert de Ventós i que per a mi
als continents més amples.
conté in nuce tota una teoria general del
(2) La capacitat dels contenidors xics de
sentiment de pàtria -teoria que crec de
ser coneguts i representar els més grans.
gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a
lació.
ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva
Amb motiu d'una visita a Salt ara fa
conclusió.
prop d'un any, i d'una trobada al bosc de
Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que
parlar, potser
genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres
hores el rètol de
de més grans i alieté
«l'esperit de
nes , o fins i tot opresSalt», tant se
sores, i que, en
val el nom. Es
aquest moment
tracta, com ara
determinat, expresexplicaré, de fer
sen la nostra lliberraure en allò
tat i donen sentit a la
1WU
més petit, més
nostra vida col.lectiproper, en allò
va, cada cop més
que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la
tres.mateixos, més sentida com a pròpia.
més petita part interior que ens conté, la
Però aquestes simplificacions, aquests
substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de
ment sempre els mateixos, sinó que hi ha
transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per
bar, a partir d'aquest punt, sentiments de
tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples.
tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera
Aquesta és la teoria de l'Empordà, com
progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall
tida, o si es vol, amb un sentiment de més
assegura que no cal dir-se europeus per
qualitat.
ser-ho. Que, igual com el francesos i els
Queda per explicar com el més proper
alemanys, si ens pregunten què som, hem
és també més universal.
de respondre que som catalans i no pas
En Maragall i en l'article citat es tracta
europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el
«europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc.
«gest» amb el qual ens sentim patriotes
estan molt bé, però «a mi», diu Maragall,
d'allò més proper és més natural, més de
<<1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és
debò... i per tant més universal. Els altres
Catalunya.
s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la
cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels
intensitat del sentiment observat.
nostres envoltants que ens aporta la sal de
Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i
tensa bibliografia maragalliana sobre el
ens omple el cor d'una manera com no ho
sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem.
ment aquest segon pas del seu pensament:
d'allò més concret a allò més universal. '
Tot això és datat, és clar: 1900. El
moment del desvetllament de Catalunya i
En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol.
. ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la
La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles
gall és l'autoconsciència d'aquesta situació
(castellans, bascos, gallecs, andalusos... i
catalans).
.
.
en el temps i també la manera com fa front
als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya
ment.
és així- o és teoritzable com a vàlid en
En efecte, Maragall es pregunta, per no
general? No ho sabem. Segurament és
deixar cap fil lliure, que per què no hem de
vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas.
nen què som. I argüeix que no cal dir-ho
El que sembla evident de la lectura de
perquè la millor manera de ser bons
Maragall és un sentiment da pàtria que
espanyols és ser bons catalans.
busca la intensitat i autenticitat -i per
<<Catalunya també un poble, uns
pobles, unes ciutàts, unes
comarques: lagent, i aquí /s on de
hem de recercar la humanitat»
«L'Espanya que ha de reconèixer o
néixer realment perprimer cop, la
fàrem des de la perifèria, des de la
riquesa i lapluralitat»
(*) Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La teoria de l'Empordà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Territoris
Identitat col·lectiva
Europa
Subsidiarietat
Empordà
Teoria de l'Empordà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa).
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1741/19930905_elpais_ConRespetoDesdeLaDiferencia_PM.pdf
f6417cf04835dae978bee6c893e4b89d
PDF Text
Text
EL EMS
^3?
.juntament ae Barcelona
- 5 SET. Î993
C *)11
Con respeto
desde la
diferencia
PASQUAL MARAGALL
Ayer escribí unas notas urgentes sobre el alcalde desaparecido. Decía
que nosotros, que estábamos contra
lo que Porcioles representaba en los
años sesenta, nos entendimos con
gran facilidad con el equipo de asesores que le rodeaba en la alcaldía, y
eso estableció una facilidad de relación que, en mi caso, se vio aumentada al ser funcionario del Gabinete
Técnico de Programación del
Ayuntamiento, creado por José
María de Porcioles en el año 1961:
Porcioles llegó a la alcaldía con
la entrada de Ullastres y Navarro
Rubio en el Gobierno. Trató de conectar con la filosofía de gestión de
Carles Pi i Sunyer —a pesar de la
distancia ideológica— y creó un sistema de gobierno presidencialista y
moderno, basado en los seis delegados de servicios, ciudadanos expertos elegidos por el alcalde.
Con las limitaciones de un catalanismo de la Lliga rebajado por el
drama de la guerra civil y de la dictadura, no dejaba de representar un
acento insólito en un país deshecho
como el nuestro.
Cuando me incorporé al Ayuntamiento como economista, en
1965. el periodo dorado del desarrollismo tocaba a su fin. pero Porcioles permaneció en su cargo siete u
ocho años, construyendo el palacete
Albéniz, influyendo en la modificación parcial del régimen fiscal local
(1966) y sucumbiendo finalmente a
la ofensiva fraguista posterior al
caso Matesa.
Su urbanismo es el de Can Dragó y la Meridiana, el de un tiempo
en el que la provincia recibe de
100.000 a 200.000 inmigrantes al
año, a los que se instala más mal
que bien en un suburbio desordenado.
No tuvo empuje suficiente (y tenía mucho) para construir la red arterial —únicamente hizo una parte
del primer cinturón o Ronda del
Mig—. Después nos costó Dios y
ayuda convencer al Estado y a la
Generalitat de que había que hacerla. Incluso un sector del urbanismo
progresista se puso en contra.
Pero dicho esto. Porcioles representó una cierta continuidad de la
Barcelona fuerte que ha salvat els
mots y las instituciones del país.
De Porcioles se ha abusado a la
hora de resumir y demonizar el pasado.
¡Es tan fácil colgar del cuello de
un gran personaje todos los males
que nos afligían en el pasado!
Hay una cierta pereza local en
virtud de la cual "se vivía mejor
contra Porcioles" que coexistiendo
con el claroscuro de la democracia.
Evidentemente, las cosas eran más
fáciles, más sencillas. Y la seducción
del poder personal —y de las imágenes del poder personal— sigue vigente. (Sólo Serra. Obiols y Roca,
entre los políticos actuales, escapan
a mi parecer a este cliché).
Pero el país, en definitiva, lo hemos hecho entre todos, los esforzados comunistas y socialistas que
aguantaban la bandera catalana
cuando no era moda ser catalanista
y los Porcioles que. muy lejos e incluso en contra de aquéllos, interpretaban un posibilismo pegado al
territorio y a las formas de vida de
la ciudad y del país.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Con respeto desde la diferencia
Subject
The topic of the resource
Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993
Barcelona
Alcaldes
Franquisme
Transició
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1342/19930907d_00574.pdf
822312f286b4f185b17aa56648ec0427
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4248
Title
A name given to the resource
Festes de Montblanc / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Catalunya sistema de ciutats. L'esperit de l'Empordà.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Montblanc
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Societat
Història
Territoris
Model social
Festes majors
Montblanc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1343/19930909d_00576.pdf
a3a707e86088c19a6146fcba7661e1df
PDF Text
Text
IE•
PARAULES DE BENVINGUDA A SA MAJESTAT LA REINA SONJA DE NORUEGA
9 de setembre de 1993
MAJESTAT,
ES PER A MI UN GRAN HONOR DONAR-V S LA BENVINGUDA A BARCELONA,
I
TRANSMETRE-US EL SENTIMENT D'HOSPITALITAT I ELS MILLORS VOTS DELS
HABITANTS D'UNA CIUTAT QUE SE SIINT, JUSTAMENT, ORGULLOSA DE
MOSTRAR-SE OBERTA I ACOLLIDORA.
LA VOSTRA PRESèNCIA A LA CIUTAT ENS COMPLAU ESPECIALMENT PEL
MOTIU QUE US HI PORTA. BARCELONA RESTARà PER SEMPRE FIDEL A LA
FRATERNITAT OLÍMPICA I ÉS, ALHORA TRADICIONALMENT SENSIBLE A LES
MANIFESTACIONS CULTURALS.
"TERRA D'HIVERN ", L'EXPOSICIÓ D PINTURA NORUEGA QUE DEMà SERà
INAUGURADA SOTA EL VOSTRE RETAL PATROCINI,
FINALITATS QUE LA CIUTAT TÉ EN G
N
COMPLEIX DUES
ESTIMA:
PERMET A BARCELONA EXPRESSAR LA SEVA FRATERNITAT AMB LILLEHAMER,
LA CIUTAT QUE D'AQUÍ A POC ENCENDRà LA FLAMA DELS JOCS OLÍMPICS
D'HIVERN DEL 1994 1, AL MATEIX TEMPS, GAUDIR D'UNA MOSTRA
RELLEVANT DE LA CULTURA DE NORUEGA.
EL VOSTRE PAÍS ÉS UN EXPONENT ¡DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT
D'EUROPA EN TOTS ELS ORDRES. TINEREM ARA L'OPORTUNITAT D'ADMIRAR
�OBRES D'ARTISTES NORUECS QUE PLASMEN INIGUALABLEMENT LA BELLESA
SINGULAR DE LES TERRES DE L'HIVEN NòRDIC, TAN LLUNYANES DE LA
NOSTRA MODERACIÓ MEDITERRàNIA I,
TANMATEIX, TAN PRòXIMES PER LA
COMPARTIDA CIVILITZACIó EUROPEA.
PERò TAMBÉ HEM POGUT ADMIRAR LA CORATJOSA HABILITAT, LA SàVIA
PRUDèNCIA, DE LA DIPLOMàCIA NORUEGA QUE HA SABUT CREAR UN MARC
FAVORABLE PER LA NEGOCIACIÓ DEL CONFLICTE MÉS LLARG DE LA SEGONA
MEITAT D'AQUEST SEGLE.
BARCELONA, DES DE LA RIVA OCbIDENTAL DEL MAR QUE HA VIST
DESENVOLUPAR-SE EL CONFLICTE, AGRAEIX AQUESTA APORTACIÓ A LA
CAUSA DE LA PAU I LA CONVIVèNCIA ENTRE POBLES, CULTURES I
RELIGIONS.
MAJESTAT,
BARCELONA,
CULTURA,
CIUTAT MEDITERRàNIA
OLÍMPICA I SENSIBLE A LA
US ACULL AMB SINCEf2 ENTUSIASME PER TOT EL QUE
REPRESENTEU.
SIGUEU BENVINGUDA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4249
Title
A name given to the resource
Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Cultura
Barcelona
Noruega
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1344/19930910d_00575.pdf
2b60e0a1b5ea43fdafbad6cb7fc0c91b
PDF Text
Text
PARAULES DE BENVINGUDA A LA REINÏ SòNIA DE NORUEGA
(10.09.93 / Saló de Cent)
MAJESTAT,
SIGUEU BENVINGUDA A LA CASA DE L4 CIUTAT.
LA CORPORACIÓ MUNICIPAL, LA REPRESENTACIÓ DEMOCRàTICA DE LA
CIUTAT,
US
SALUDA RESPECTUOSAMENT EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE
CENT.
LA SALA QUE AVUI US ACULL SIMB LITZA EL PODER DE LA CIUTAT DE
BARCELONA, CAP I CASAL DE CATALUNYA, QUE DES DE L'EDAT MITJANA
SABÉ DOTAR-SE D'UN SISTEMA REPRESENTATIU ON TOTS ELS ESTAMENTS DE
LA CIUTAT EREN PRESENTS.
AQUEST SALÓ, SOBRI I TANMATEI) PLE DE VIDA, HA CONEGUT ELS
MOMENTS MÉS INTENSOS DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT, ELS MÉS
COMPROMESOS PERò TAMBÉ ELS MÉS COMPLAENTS, COM EL DE REBRE AVUI
SA MAJESTAT.
BARCELONA ÉS UNA CIUTAT AMB UNA HISTÒRIA BIMIL • LENàRIA, QUE EN
ELS DARRERS ANYS, GRàCIES A LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA I DE
LES LLIBERTATS DEMOCRàTIQUES, I GRàCIES A L'EXTRAORDINARI IMPULS
�QUE HAN SIGNIFICAT ELS JOCS OLíMPCS DE 1992, HA SABUT RETROBARSE A ELLA MATEIXA, ALHORA QUE S'O3RIA AL MÓN.
ELS JOCS OLÍMPICS, MAJESTAT,
EN EFECTE UNA OCASIó úNICA PER
QUè ELS POBLES I LES CIUTATS DEL MÓN ES DONIN A CONèIXER. AMB ELS
JOCS, MOLTS CIUTADANS I CIUTADANES D'ARREU VAN CONèIXER LA
REALITAT DE CATALUNYA I D'UNA ESPANYA PLURAL.
ARA, PASSATS ELS JOCS, ENS HEM P OPOSAT CONSOLIDAR BARCELONA COM
UNA DE LES CAPITALS EUROPEES DE LA CULTURA. PER AIXò ENS COMPLAU
ESPECIALMENT, MAJESTAT, REBRE-U
AVUI A LA NOSTRA CIUTAT AMB
MOTIU DE LA PRESENTACIó DE L'OLIMPIADA CULTURAL DE LILLEHAMMER.
CULTURA I ESPORT SÓN DUES DE LES MANIFESTACIONS DE LA PERSONALITAT HUMANA QUE CONTRIBUEIXEN AVUI -EN UN MaN ON SEMBLEN OBRIR-SE
FERMES ESPERANCES DE PAU A L'ORIENT MITJà- A LA FRATERNITAT ENTRE
ELS POBLES DE TOT EL MaN.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4250
Title
A name given to the resource
Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics
Noruega
Relacions Internacionals
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/38/7391/20261026_016_a.jpg
b0eb64a1ca30ab8aa59f37bff4580cb4
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-11
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau del Parlament de Catalunya
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Narcís Serra durant la recepció amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya (1993)
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Serra, Narcís, 1943-
Diada
Onze de setembre
Alcalde
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
Imatge de la recepció institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 1993, celebrada al Palau del Parlament de Catalunya. En la fotografia es pot veure el president Jordi Pujol (a l'esquerra) conversant distesament amb el vicepresident del Govern espanyol, Narcís Serra (al centre), i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (a la dreta)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1345/19930915d_00577.pdf
3d5684872cdeb66963b44dec41aea590
PDF Text
Text
CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PARETS DEL VALLèS
Dimecres, 15.09.93. Ajuntament.
19:00 hores.
LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA I CATALUNYA DESPRÉS
DELS JOCS
1. EL SETEMBRE DE 1993, UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLíMPICS,
PARLAR DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS PARLAR
D'UN DELS GRANS BENEFICIS DELS JOCS I D'UNA DE LES PRINCIPALS POSSIBILITATS DE FUTUR DE LA NOSTRA CIUTAT I DEL NOSTRE
$
PAíS.
BARCELONA I CATALUNYA HAN VISCUT SEMPRE COM UNA CIUTAT I
UN PAÍS OBERTS A L'EXTERIOR. PAíS DE PAS, EN LA HISTòRIA,
PAÍS DE COMERÇ EN L'EDAT MITJANA, PAÍS INDUSTRIAL I EXPORTADOR EN L'EDAT CONTEMPORàNIA.
DE FET, LA CELEBRACIÓ DELS JOCS A BARCELONA VA SER UNA FORMA
DE RECONèIXEMENT I DE CULMINACIó D'AQUESTA TRAJECTòRIA
HISTòRICA.
L'OBERTURA A L'EXTERIOR -LA RSTA D'ESPANYA, EUROPA I EL
MóN- HA ESTAT SEMPRE UN ESTÍMUL FONAMENTAL DE LA NOSTRA
ACTIVITAT, UN FACTOR QUE HA DONA SENTIT A LA NOSTRA ECONOMIA.
1
�PER AQUEST MOTIU, UN DELS OBIJECTIUS BàSICS DE LA PREPARACIó DELS JOCS OLÍMPICS VA SER DUR A TERME UNA GRAN OPERACIó DE PROJECCIÓ EXTERIOR:
PER A RENOVAR I POTENCIAR LA POSICIó INTERNACIONAL DE
BARCELONA I, SOBRETOT, PER A RESpONDRE A LES EXIGèNCIES DEL
MóN ACTUAL, PER A ADAPTAR-NOS A LES CARACTERÍSTIQUES DE
L'ACTUAL SISTEMA D'INTERCANVIS, EN EL PLA ECONÒMIC, SOCIAL I
CULTURAL.
UNA CONSOLESSA BRITáNICA VA
NOSTRE PROPóSIT,
EFINIR AMB MOLT ENCERT EL
EN ELS ANY ENCARA INCERTS DE LA
CANDIDATURA, VA TROBAR UNA IMATGEíAFORTUNADA, VA DIR: VOSTéS
1
VO N POSAR BARCELONA
FY"T
Id
Coi
MAPA.
Li-
I AIXÍ HA ESTAT: ELS JOCS OL1 PICS HAN SERVIT, EFECTIVAMENT, PER A POSAR BARCELONA AL MAPA. I NO TAN SOLS AL MAPA
DE L'ESPORT, SINó TAMBÉ AL MAPA DÉ LA CULTURA, DE LA POLITICA, DEL TURISME, DE L'ECONOMIA..
_------BARCELONA AVUI ÉS UNA CIUTA'r QUE ÉS TINGUDA EN COMPTE
ARREU DEL MóN. JA ÉS UNA QÜESTIÓ DE PRESTIGI HAVER VISITAT
BARCELONA. I AIXò ÉS MOLT IMPORTANT PER A CATALUNYA.
�2.
QUINA ÉS LA SITUACIó ACTUAL bE BARCELONA EN EL CONTEXT
EUROPEU I INTERNACIONAL?
DES DEL PUNT DE VISTA ECONòM IC, BARCELONA ÉS LA CIUTAT
EUROPEA AMB MÉS POSSIBILITATS DE CREIXEMENT EN EL PERíODE
1993-1997, SEGONS UN RàNQUING PUBLICAT EL MES DE JUNY PEL
NANCIALTIMES'.
SEGONS UN ALTRE ESTUDI, PUBLICAT A PRIMERS D'ANY PER
"THE_ ECONOMIST",
L'ARC MERIDIONAL EUROPEU DEL PIRINEU I EL
E
MEDITERRANI, LA ZONA QUE NOSALTRES ANOMENEM "EL NORD DEL
SUD", ÉS LA MÉS DINàMICA DE L'ECONOMIA EUROPEA.
DES DEL PUNT DE VISTA DE LES ÇOMU
IONS, BARCELONA ES
VA CONSOLIDANT COM LA PORTA SUD D EUROPA PER AL TRàNSIT AERI
AMB L'AUGMENT DE CAPACITAT DE L AEROPORT I PER AL TRàNSIT
COMERCIAL MARíTIM AMB LA RENOVACI DEL PORT.
DES DEL PUNT DE VISTA GEO
C, BARCELONA ÉS EL NUCLI
POLÍTIC I ECONòMIC MÉS IMPORTAN D'UNA REGIó EUROPEA, A
CAVALL DE FRANÇA I D'ESPANYA, ENTORN DELS PIRINEUS I DE
L'ARC MEDITERRANI. EL NORD DEL SU4 D'EUROPA.
DES DEL PUNT DE VISTA DE LES CI
3
,
BARCELONA HA
�PROMOGUT EN L'àMBIT DE L'EURO-REGIó LA XARXA C-6 QUE COM PRèN MONTPELLER, PALMA DE MALLORCA, SARAGOSSA, VALèNCIA I
TOLOSA DE LLENGUADOC, A LA QUAL ES PODRIA ASSOCIAR UNA
SEGONA XARXA DE CIUTATS INTERMèDEES PROMOGUDA PER GIRONA I
PERPINYà.
- DES DEL PUNT DE VISTA DEL MUNI PLLISME, BARCELONA HA
PROMOGUT LA COL.LABORACIó ACTIVA ENTRE LES CIUTATS EUROPEES,
AMB LA CREACIÓ DEL GRUP EUROCIUTATS I AMB LA PRESIDèNCIA,
DES DE 1992, DEL CONSELL DE MUNICIPIS I
REGIONS D'EUROPA
(CMRE).
BARCELONA ESTá TREBALLANT EN AQUESTS MOMENTS EN TOTS ELS
FRONTS DE LA COL.LABORACIÓ INTERNACIONAL ENTRE CIUTATS I
ORGANISMES LOCALS I REGIONALS A NIVELL ECONòMIC, CULTURAL I
SOCIAL.
APROFITANT L'EMPE A DE LA iVTAT LíMPICA, B^CELONA E
SIT
JA A^ANS/I^EL 992, NTRE "- ES CI
JOCS HA ••NSO
ES "S EXPECTATI S .
BARCELONA, A MÉS, ÉS ARA RECONEGUDA COM UNA CIUTAT QUE TÉ
COSES PER ENSENYAR, QUE TÉ MODEL I TECNOLOGIA PER EXPORTAR
(EXEMPLE SINGULAR: PLA ESTRATèGIC
�3.
VEIEM ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES, NO PAS EXHAUSTIVES,
DE L'EVOLUCIÓ RECENT DE BARCELONA PEL QUE FA A LA INTERNAT
CIONALITZACIÓ DE LA SEVA ACTIVITAT:
AEROPORT
PASSATGERS DE 7.234.072 (1988)
1A
10.045.477 (1992)
MERCADERIES DE 55.622 TN (1988) A 72.366 TN (1992)
CONFERèNCIES TELEFÒNIQUES INTERNACIONALS
DE 12.524.000 (1988) A 23.593.000 (1991) I 28.760.000 (1992)
PERNOCTACIONS
DE 3.896.743 (1989) A 4.333.420 (1992) = + 11 %
VISITANTS:
DE 1.616.484 (1989) A 1.874.734 (1992) = + 13 %
PRIMER TRIMESTRE 1992-1993: 400.506 - 566.407 = + 41 %
USUARIS BUS TURíSTIC
JUNY-JULIOL 1992-93, + 20 %
�OFERTA CONGRESSUAL (1989-1993)
+ 14'75 % CADIRES
I
AUDITORIS
+ 62'72 % CADIRES I AUDITORIS + S. OVAL - ANNEX S. JORDI
+ 70'95 % METRES QUADRATS SALES HOTELS
+ 127'3 % ID. SALES HOTELS + EST. NORD + ANNEX S. JORDI
ACTIVITAT CONGRESSUAL (PRIMER SEMESTRE 1992-1993)
DE 73 A 120 (INTERNAC)
REUNIONS: DE 88 A 109 (NACIONAL
DE 161 A 23d (TOTAL)
DELEGATS: DE 31.692 A_9.505
3
(NAC) DE 9.543 A 43.181
DE 41.235 A 82.686 (TOTAL)
(INTER)
_
^
h
f
VEIEM
COMENÇA
ARA
A
ALGUNS FETS SIGNIFICATIUS JDE
TENIR
MÉS
PES
I
MIS
RECLAM
COM
EN
BARCELONA
EL
CONTEXT
INTERNACIONAL:
- L'ESCOLA DE NEGOCIS DE LA UNIV RSITAT DE XICAGO HA TRIAT
^_......--
BARCELONA - DESCARTANT FRANKFURT, LONDRES, PARIS I MILà- PER
INSTAL.LAR-HI LA SEVA SEU EUROPEA. COMENÇARà EL JULIOL DE
1994.
LA TRIA VA SER EL RESULTAT
PROFESSIONALS DE TOT EUROPA.
D'U
A CONSULTA A DIRECTIUS I
�- ISRAEL ESTUDI INSTAL.LAR UN CENTRE DE DISTRIBUCIÓ COMERCIAL AL PORT DE BARCELONA, A MÉS DEL QUE JA TÉ A ROTERDAMM.
LA PRINCIPAL EMPRESA EUROPEA DE TRANSPORT, OBRIRà
UNA TERMINAL A LA ZAL DEL PORT A PRIMERS DEL 1994.
L'EMPRESA AUTOTERMINA AMPLIA LES SEVES INSTAL.LACIONS AL
PORT PER A LA IMPORTACIÓ DE COTXÉS.
- EL BARCELONA CONVENTION BUREAU, HA ESTAT ELEGIT EL SEGON
MILLOR DEL MóN, DESPRÉS DE HONG KONG, EN UNA ENQUESTA
PROFESSIONAL.
- CLíNIQUES PRIVADES DE BARCELONA ES PROMOCIONEN CONJUNTAMENT A L'ESTRANGER AMB L'ENTITAT
ARCELONA CENTRE MèDIC.
- IBERIA CONVERTEIX BARCELONA EN LA SEVA PORTA D'EUROPA.
PERÒ NO EN TENIM PROU AMB EL QUE ESPONTàNIAMENT ENS VE A
BARCELONA.
ESTEM PREPARANT UN AMBICIóS PROGRAMA DE PROMOCIÓ ECONòMICA
DE BARCELONA QUE TÉ COM A FINALITAT ATREURE
FLUXOS
�D'INVERSIó, PERO TAMBÉ FACILITAR QUE A BARCELONA ES GENERIN
FLUXOS DE SORTIDA D'ACTIVITAT.
ES UN PROGRAMA QUE ES PLANTEJA PER AL PERíODE 1993-1997, QUE
DEFINEIX OBJECTIUS I ESCULL SECTORS A PROMOCIONAR.
ONZE SECTORS EN CONCRET:
.
/----77.---r-G4-5
,0
2. TURISME.
3. COMERÇ I SERVEIS.
4. AUTOMòBIL.
5. QUíMIC I ALIMENTARI.
6. REAL STATE. PROMOCIÓ IMMOBILIàRIA: HABITATGES, OFICIN .
7. SECTOR FINANCER.
8. SERVEIS McDICS I FARMACèUTICS.
9. SERVEIS CULTURALS, LÚDICS I ESPORTIUS.
10. DISSENY, ARQUITECTURA I ENGINLERIA.
11. UNIVERSITATS I ALTRES INSTITUCIONS DE FORMACIó.
4.
PODEM AFIRMAR, DONCS, QUE LES NOSTRES
IVES PER
DESPRÉS DELS JOCS ESTAN EN EL BON CAM ï.
AQUEST
GRAT
LA
ÉS
UN MOTIU CLAR D'OPPIMISME I D'ESPERANÇA
SITUACIó DE CRISI GENE
L QUE,
8
COM HE DIT
MALALTRES
�-q---t2__
VEGADES, ENS VA ARRIBAR MÉS TARD I ESMORTEÏDA GRàCIES A
c
L'IMPULS DELS JOCS. LES TAXES D'ATUR A LA CIUTAT, COM ÉS BEN
SABUT PERÒ POTSER NO ÉS PROU RECORDAT, HAN ESTAT I SóN
NOTABLEMENT INFERIORS A LES MITJANES DE CATALUNYA I D'ESPANYA.
ARA QUE, SEGONS L'AUTORITZADA OPINIó DEL BANC D'ESPANYA,
LA CRISI HA TOCAT FONS, TAMBÉ HEM DE CREURE QUE BARCELONA EN
POT SORTIR MÉS DE PRESSA.
A BARCELONA, EN AQUEST MOMENT DE REPRESA, DISPOSEM DE
MÉS RECURSOS, MATERIALS I PSCOLòGICS, PER A SORTIR-NE.
RECORDO SEMPRE QUE EN AQUESTA CRISI HI HA HAGUT TAMBÉ ELEMENTS DE RETRACCIÓ PSICOLòGICA.
HI HA DE PODER HAVER, PRIME
QUE RES, LA CAPACITAT DE
VéNCER AQUESTES PORS I D'EXPLOTAR TOT L'IMMENS CAPITAL QUE
ELS JOCS ENS HAN DEIXAT I QUE EL OPERADORS ESTRANGERS ENS
RECONEIXEN: VEGIN SINó LES IMPORTANTS INVERSIONS QUE HI HA
EN CURS O EN PROJECTE (DIAGONAL MAR, ZOO MARí, SAGRERA..).
HEM DE COMBATRE ELS "BARNAESCèPTICS", USI SE'M PERMET
L'EXPRESSIÓ. ELS ESCèPTICS, PER NO DIR ELS PESSIMISTES, NO
SóN CAP NOVETAT D'ARA. N'HI HA HAGUT TRADICIONALMENT A LA
CIUTAT, I N'HI HA HAGUT DE MOLT CRÍTICS DES DEL COMENÇAMENT
9
�DE L'ESFORÇ OLÍMPIC.
PRIMER DIUEN QUE NOS ENS D
ARIEN L'ORGANITZACIó DELS
JOCS, DESPRÉS QUE NO SERíEM CAPAÇOS DE FER-LOS, DESPRÉS QUE
NO ACABARÍEM LES OBRES A TEMPS, pESPRÉS QUE QUINA LLàSTIMA
QUE S'HAGIN ACABAT, I, ARA, DIUEN QUE EL FUTUR
ÉS
MOLT NEGRE
I QUE ELS JOCS NOMÉS SóN UN BELL RECORD.
DONCS NO, ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE
MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN
ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN:
IMATGE DE PAÍS,
IMATGE DE QUAL ITAT, IMATGE DE PRESTIGI
ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR.
UNA CAMPANYA D'IMATGE DE COST MULjIMILLONARI, SI L'HAGUESSIM
HAGUT D'ENCARREGAR I PAGAR.
5. ESTEM PARLANT SEMPRE DE BARCELONA I AVUI SOM A PARETS
DEL VALLèS. NO HI FA RES. PARETS DEL VALLèS, EN AQUEST
SENTIT,
ÉS
BARCELONA. CATALUNYA EN AQUEST SENTIT
NA. BARCELONA
ÉS
LA FORÇA DE CATALUNYA,
ÉS
ÉS
BARCELO-
LA PUNTA DE
LLANÇA DE CATALUNYA.
HO PUC DIR, FINS I TOT, AMB PARAULES DEL PRESIDENT
PUJOL: BARCELONA
ÉS
LA "FORCE DE FRAPPE" DE CATALUNYA.
10
�AQUEST
ÉS
UN PENSAMENT PROFUND 1 ANTIC DEL PRESIDENT DE LA
GENERALITAT, ENCARA QUE LA SEVA ACTITUD PÚBLICA DE VEGADES
NO HO REFLECTEIXI.
ELL SAP PROU QUE AQUEST
É
UN TERRENY QUE TENIM DE
COL.LABORACIó EFICAÇ I REAL, MÉS REAL DEL QUE DE VEGADES
SEMBLA, PERÒ MENYS ESTRUCTURADA
1
"BARCELONA PLACA FINANCEW
LLIGADA DEL QUE CALDRIA.
ÉS
UNA MOSTRA IMPORTANT
D'AQUESTA COL.LABORACIó EXISTEN 11. LA MANCA DE SOLUCIó ALS
PROBLEMES DE L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA
ÉS
UNA MOSTRA
DE LA COL.LABORACIó PENDENT.
ABANS DE COMENÇAR LES VACANCES, A FINALS DE JULIOL, VAIG
PLANTEJAR MOLT CLARAMENT QUIN
É0
EL REPTE DE LES RELACIONS
INSTITUCIONALS A CATALUNYA: LA C1L.LABORACIó DES DE LA DIFERéNCIA.
VAIG POSAR L'EXEMPLE DEL GOVERN DE COALICIó ENTRE ELS
SOCIALISTES BASCOS I ELS NACIONAWSTES BASCOS A EUSKADI, DES
DE FA MÉS DE SIS ANYS , DE FET, Nd NECESSITEM INSPIRAR-NOS EN
EXEMPLES D'ALTRES LLOCS, SINó SER FIDELS A L'ESPERIT DE
PACTE, COM A GENUINA TRADICIó CATIALANA.
1 11
�EN LA NOVA SITUACIó POLíTIC71 ESPANYOLA -QUE ÉS MÉS QUE
AIXò, ÉS L'INICI D'UNA NOVA CULTURA POLÍTICA DE DIàLEG-,
AQUESTA COL.LABORACIó DES DE LA DIFERèNCIA TÉ ENCARA MÉS
SENTIT. SI PUJOL DEMANA DIàLEG I COL.LABORACIÓ A ESPANYA, NO
TINDRIA SENTIT NO FER EL MATEIX AI CATALUNYA I A BARCELONA.
6.
BARCELONA HA FORMULAT UN NO
REPTE DE CARA EL FUTUR, EN
L'HORITZÓ EUROPEU DEL 1997 I EIA$ LA PERSPECTIVA MÉS àMPLIA
DEL 2000: ARRIBAR-SE A CONVERTIR EN LA PORTA DEL SUD D'EUROPA, POTENCIANT EL POL ECONòMIC SOCIAL I CENTRE DE COMUNICACIONS QUE JA ÉS, AIXÍ COM EL SEU ROL ESPECIAL EN EL
CONJUNT D'ESPANYA.
PER A DUR A TERME AQUEST OBJECTIU, ESPANYA HA DE CONSIDERAR QUE L'ACTIU DE BARCELONA. ÉS TAMBÉ UN ACTIU DEL
CONJUNT.
TENIM CONFIANÇA EN LA DISPONIBILITAT ENVERS BARCELONA
DEL NOU GOVERN, SUCCESSOR DEL GOVERN QUE MILLOR HA ENTèS I
APOSTAT PER BARCELONA, EN TOTA Lí HISTòRIA.
TAMBÉ CAL QUE LA GENERALITAT! JUGUI FORT PER BARCELONA.
QUE ÉS EL MATEIX QUE JUGAR FORT PER CATALUNYA.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4251
Title
A name given to the resource
La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Barcelona es va consolidant com la porta del Sud d' Europa per al trànsit aeri amb l'augment de l'aeroport i per al trànsit comercial marítim amb la renovació del port. Preparació d'un ambiciós programa per atraure fuxos d'inversió que es planteja per al 1993-1997.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament Parets del Vallès
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Relacions Internacionals
Competitivitat
Acció política
Barcelona
Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7257/20260923_022.jpg
c0f2b9f085a7360b753befa07fd7b175
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Location
The location of the interview
Carrer Josep Samitier, Les Corts, Barcelona
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-15
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Soler i Arias, Jaume
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall, Johan Cruyff i Carles Rexach en la inauguració del carrer de Josep Samitier (1993)
Subject
The topic of the resource
Maragall i Mira, Pasqual, 1941-
Alcalde
Barris
Cruyff, Johan, 1947-2016
Rexach, Carles, 1947-
Barça
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Description
An account of the resource
Inauguració oficial del carrer de Josep Samitier a Barcelona, dedicat a la llegendària figura del futbol blaugrana. L'acte va comptar amb la presència institucional de l'alcalde Pasqual Maragall, acompanyat per l'entrenador Johan Cruyff i Carles Rexach en representació del Futbol Club Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1346/19930921d_0104.pdf
25dcf17ef4cdffd336a2e9a825ba7b6d
PDF Text
Text
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol
ENTREGA DE LA GRAN CRUZ DE ORO DE LA ORDEN CIVIL
DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS
OLÍMPICOS
21 de septiembre de 1.993
Dia:
Hora:
18.30 h.
Lugar: Salón de Ciento
ORDEN DEL ACTO
Parlamentos :
- Excmo. Sr. Manuel Fonseca de la Llave, Director General del Consejo
Superior de Deportes.
- Excma. Sra. Cristina Alberdi Alonso, Ministra de Asuntos Sociales.
- Ilma. Sra. Rosa M I Escapa, Directora General de INJUVE (Instituto
Nacional de la Juventud), que leerá el Decreto de concesión de la
Gran Cuz de la Orden Civil de Solidaridad Social a la División de
Voluntarios Olímpicos de Barcelona'92.
- Entrega de la Gran Cruz por la Excma. Sra. Ministra al Excmo. Sr.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.
- Palabras de agradecimiento y clausura del acto a cargo del Excmo. Sr.
Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona en nombre de los
Voluntarios Olímpicos.
Ain.k (,tíl y uCtil [k
1111/11.5
- Recepción en el Salón de Crónicas.
�n)ulL
Z^^^
^ P^^ `^ i
,e/im I iot ^^3
r )ati
Pt-Ai "-e
yt
^
SEÑORA MINISTRA, SEÑORAS Y SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS,
d^ ALuk LQ1
o
LA DECISION DE ENTREGAR LA GRAN CRUZ DEL ORDEN CIVIL DE LA
SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS DE LOS JUEGOS
OLIMPICOS DEL 1992 ES UN PASO MAS, QUIZAS EL MAS IMPORTANTE, EN
EL RECONOCIMIENTO DEL TRABAJO Y DE LA DEDICACION DE TODAS AQUELLAS
PERSONAS QUE COLABORARON DESINTERESADAMENTE EN LOS JUEGOS
OLIMPICOS Y PARALIMPICOS DE BARCELONA.
SENSE EL TREBALL I L'ESFORÇ DE TOTS AQUESTS VOLUNTARIS, ELS DEL
92 NO HAGUESSIN ESTAT ELS MILLORS JOCS DE LA HISTORIA.
EN L'ENTUSIASME DELS 30.000 VOLUNTARIS I EL DE TANTS D'ALTRES QUE,
MALAURADAMENT, NO VAN SER A TEMPS DE PARTICIPAR EN L'ORGANITZACIO
DELS JOCS NO NOMES ES MANIFESTAVA EL DESIG D'IMPLICAR-SE EN ELS
JOCS, SINO TAMBE LA SEVA VOLUNTAT DE SERVEI A LA CIUTAT DE
BARCELONA, A LES CIUTATS SUBSEUS I AL CONJUNT DE LA SOCIETAT.
PER AIXO, UN COP ACABATS ELS JOCS, DES D'AQUEST AJUNTAMENT ES VA
CREURE OPORTU FER UNA CRIDA A LA PARTICIPACIO. I, ARA, TRANSCORREGUTS UNS MESOS, HEM DE DIR QUE AQUESTA CONVOCATORIA HA ESTAT UN
EXIT. ENS SENTIM ORGULLOSOS I SATISFETS PERQUE MOLTS VOLUNTARIS,
LA GRAN MAJORIA, HAN RESPOST POSITIVAMENT A AQUESTA CRIDA, COM ES
VA DEMOSTRAR DIUMENGE PASSAT A L'ESTADI I ES DEMOSTRARA A LES
FESTES DE LA MERCE QUE DEMA COMENCEN, QUE SERAN LES FESTES DE LA
PARTICIPACIO.
^.
�L'ENTUSIASME DE LA FLAMA OLIMPICA SEGUEIX ENCES I NO VOLEM QUE
S'APAGUI. NO POT APAGAR-SE. NO MENTRE EN EL MON I EN LES NOSTRES
SOCIETATS ACTUALS SEGUEIXI SENT NECESSARIA LA PARTICIPACIO DE TOTS
I TOTES PER FER-LO MES. JUST I MES SOLIDARI.
QUISIERA EN NOMBRE DE ESTOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS AGRADECER
SEÑORA MINISTRA ESTA CONDECORACION QUE AHORA SE LES DA. Y
AGRADECER TAMBIEN A TODOS LOS REPRESENTANTES DE LAS DIFERENTES
INSTITUCIONES AQUI PRESENTES EL ESPIRITU ENTUSIASTA DE COLABORACION QUE DEMOSTRARON ANTES, DURANTE Y DESPUES DE LOS JUEGOS
OLIMPICOS. LA CIUDAD DE BARCELONA FUE LA CAPITAL MUNDIAL DEL
DEPORTE, DE LA PARTICIPACION Y DE LA ILUSION DE TODOS: LOS
BARCELONESES, LOS CATALANES Y TODOS LOS ESPAÑOLES.
EL ESFUERZO DE LOS JUEGOS YA HA DADO SU FRUTO. EN LAS DISTINTAS
COMUNIDADES AUTONOMAS Y EN LOS AYUNTAMIENTOS DE ESPAÑA SE ESTA
TRABAJANDO PARA MANTENER VIVO AQUEL PROYECTO QUE EMPEZO CON LOS
JUEGOS, GRACIAS A LA PARTICIPACION DESINTERESADA DE TODOS, PERO
ESPECIALMENTE DE TANTOS JOVENES. QUISIERA ANIMAROS A HACER
FRUCTIFERO EL MENSAJE QUE ME ENSEÑARON LOS MILES DE VOLUNTARIOS
---
-Y-VOLUNTARIAS QUE EMPEZARON EN EL 92 Y CONTINUAN EN LA BRECHA.
g re1/1 SFW41fl
MINISTRA, PARA CONCLUIR QUISIERA AGRADECERLE, DE FORMA
ENTUSIASTA, LA COLABORACION QUE SIEMPRE HEMOS ENCONTRADO EN SU
MINISTERIO. EL APOYO ENTRE LAS INSTITUCIONES EN FAVOR DE LOS
VOLUNTARIOS ES EL MEJOR REGALO Y RECONOCIMIENTO QUE PODEMOS
HACERLES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4252
Title
A name given to the resource
Entrega de la Gran Creu d'Or de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social als voluntaris olímpics / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Societat
Premis i reconeixements
Jocs Olímpics
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1347/19930923d_00580.pdf
79b122db8b82e3f7ee8c0df08e1591ce
PDF Text
Text
MAJESTATS, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
AVUI, EN PLENA FESTA
MAJOR
DE
BARCELONA, ENALTIDA ENGUANY
PER LA PRESèNCIA DE SES MAJESTATS, LA CIUTAT CELEBRA AMB
SATISFACCIÓ LA INAUGURACIÓ DE LA SEU BARCELONINA DE LA
FUNDACIÓ THYSSEN. I HO FA O4RINT ALS CIUTADANS UNA PART D'UN
DELS MONUMENTS MÉS EXTRAORDINARIS,
CONEGUTS, D'AQUESTA CIUTAT:
LA VINGUDA A BARCELONA
MONESTIR DE PEDRALBES.
EL
D'UNA
COHERENT I SIGNIFICATIVA-
I1E
I FINS ARA MENYS
PART -UNA PART PETITA, PERÒ
LA COL•LECCIó THYSSEN CULMINA
UN LLARG ANHEL D'AQUESTA CIUTAT I DEL SEU AJUNTAMENT. NO ÉS
CAP SECRET QUE ELS PRIMERS CONTACTES PER FER VENIR LA
COL•LECCIó DELS THYSSEN
AI,
ESPANYA VAN SER FETS DES DE
BARCELONA.
TAMPOCO ES NINGÚN SECRETO, MAJESTADES, QUE LA INTERVENCIÓN
DE LA FAMILIA REAL HA SIDO DECISIVA PARA QUE LA COLECCIÓN
THYSSEN RECALARA FINALMENTE EN ESPAÑA. VUESTRA PRESENCIA
AQUí CONFIRMA ESTE INTERÉS
€ Y
ES LA MEJOR PRUEBA DE VUESTRO
APOYO A UNA OPERACIÓN DE ESTADO QUE TUVO EN BARCELONA
PRINCIPIO.
SU
�PERMITIDME PUES QUE HAGA 4N BREVE RECORDATORIO DE ESTE
PROCESO QUE HOY CULMINA DE FORMA TAN SATISFACTORIA. EN JUNIO
DE 1985, EN EL CURSO DE UN VIAJE OFICIAL A ALEMANIA, Y
GRACIAS A LAS GESTIONES DEL1 DESGRACIADAMENTE DESAPARECIDO
ANTONI PARÉS, ME DESPLACÉ PERSONALMENTE A LUGANO PARA ENTREVISTARME CON EL BARÓN. RECURDO CON ESPECIAL AFECTO AQUELLA
FAVORITA. LA AMABILIDAD DEL
PRIMERA ENTREVISTA EN VIL
BARÓN Y LA BARONESA THYSSEN HA SIDO DESPUÉS UNA CONSTANTE EN
NUESTROS ENCUENTROS, YA FUE E EN BARCELONA O EN SANT FELIU.
POCS MESOS DESPRÉS DE LA MEMA VISITA A LUGANO, I PER MITJà
DE L'ALESHORES TINENT D'ALCALDE RAIMON MARTÍNEZ FRAILE -QUE
VA TENIR UN PAPER DESTACAT EN AQUESTES NEGOCIACIONS
BARó UNS PRIMERS PLàNOLS DEL
INICIALS- VAM TRAMETRE AL
MONESTIR DE PEDRALBES, QUE JA IMAGINàVEM ALESHORES COM EL
MILLOR EMPLAÇAMENT PER A PARC DE LA SEVA COL•LECCIó.
ABANS D'UN ANY, AL MAIG DE 1986, VAM SIGNAR UN CONTRACTE
D'INTENCIONS AMB EL BARÓ TIIYSSEN. UNA SIGNATURA UNA MICA
ACCIDENTADA, PEL FET QUE JO1 ERA AL LLIT, ENGRIPAT, I ES VA
HAVER DE FER A CASA. FOU ALESHORES QUE ES CONSTITUÍ, A
BARCELONA I AMB LA PARTICIPACIÓ D'UNA MEMBRE DE LA FAMÍLIA
REIAL, LA INFANTA PILAR, LA FUNDACIó THYSSEN.
DESPRÉS, COM TOTS SABEM,
LES COSES VAN ANAR PER UN ALTRE
CAMÍ I ES VA DECIDIR QUE EL DESTÍ DE LA MAJORIA DE LES OBRES
CEDIDES PEL BARÓ FóRA MADRID .
LA INTERVENCIÓ DE L'ALESHORES
�MINISTRE DE CULTURA, JORGE SEMPRÚN, FOU UNA PROVA D'AUDàCIA
I DE VISIó. EL PROCÉS VA CULMINAR-LO EL SEU SUCCESSOR, JORDI
I
SOLÉ-TURA, QUE VA PORTAR A ON PORT LA COMPLEXA NEGOCIACIÓ.
VULL AGRAIR AVUI A LA MINISTRA,
CARME
ALBORCH,
LA
PARTICIPACIó DEL SEU MINISERI EN EL CONVENI SUBSCRIT PER
L'AJUNTAMENT AMB LA FUNDACIÓ
A BARCELONA ES VA DESTINAR,
DONCS, UNA PART ESCOLLIDA, MOLT
BEN ESCOLLIDA, DE LA COL•LECCIó, INTEGRADA MAJORITàRIAMENT
PER OBRES DE TEMàTICA RELIGI3SA. COMPLÍEM AIXí, TAMBÉ, EL
DESIG DE LA COMUNITAT DE CLARISSES QUE ELS QUADRES EXPOSATS
1
S'ADIGUESSIN AMB EL CONJUNT QUE ELS ACULL.
ÉS PER AIXò QUE EL MEU PRIMER AGRAÏMENT D'AQUEST VESPRE ÉS
PER AL BARÓ I LA BARONESSA trHYSSEN, ELLA MATEIXA FILLA DE
BARCELONA, QUE PER DAMUNT D'ALGUN MALENTéS I DE MÉS D'UN
MOMENT D'INCERTESA, HAN CONFIAT EN LA CIUTAT I HAN TINGUT LA
GENEROSITAT DE CEDIR, A TRAVÉS DE LA FUNDACIÓ, AQUESTA PART
DE LA COL . LECCIó QUE DES D' rAVUI ENRIQUEIX CONSIDERABLEMENT
EL NOSTRE PATRIMONI MUSEOGRà FIC.
UN AGRAÏMENT QUE FAIG EXTENSIU A LA COMUNITAT DE MONGES
CLARISSES,
AMB LA SEVA ABADESSA,
SOR PIERRETTE,
AL
CAPDAVANT, PERQUè ENS HAN PERMèS D'OBRIR A LA CIUTAT UNA
PART DEL MONESTIR. SÉ QUE AQUESTA HA ESTAT PER A ELLES UNA
DECISIó NO GENS FàCIL. NOSALTRES ENS HEM COMPROMéS A
�RESPECTAR AL MàXIM LA SEVA OPCIó PER UNA VIDA APARTADA I
SILENCIOSA. PERò ESTIC SEGUR QUE LA PLENA RECUPERACIÓ DEL
BES, QUE ÉS UNA VOLUNTAT QUE
CONJUNT MONUMENTAL DE PED
COMPARTIM AMB L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA I LA GENERALITAT DE
CATALUNYA, SERà UN DELS FETS CULTURALMENT MÉS EXTRAORDINARIS
DELS ANYS A VENIR.
NO PUC CLOURE EL MEU CAPíT L D'AGRAïMENTS SENSE FER UNA
REFERèNCIA A LES PERSONES QUEj HAN INTERVINGUT DIRECTAMENT EN
TOMàS LLORENS, DIRECTOR DE LA
LA SELECCIÓ DE LES OBRES:
FUNDACIÓ, SIMON LEVIE, ELOïSA SENDRA I JOSÉ MILíCUA. I TAMBÉ
EM SEMBLA JUST DESTACAR ELS ARQUITECTES MUNICIPALS, QUE,
FUGINT DEL PROTAGONISME, HAN FET UNA RECUPERACIÓ RESPECTUOSA
D'AQUEST ESPAI EXTRAORDINARI. SóN LÓPEZ IÑIGO, AVUI JA
JUBILAT, I JOSEP M. JULIà.
PERO MI MAYOR AGRADECIMIENTO,/ MAJESTADES, ES PARA LOS REYES,
PUES CON VUESTRA PRESENCIA 4N NUESTRA CIUDAD HABEIS DADO UN
ESPECIAL RELIEVE A UN ACTO QUE CONSTITUYE UN ESLABÓN MáS EN
LA DECIDIDA VOCACIÓN DE BARCELONA DE CONSTITUIRSE COMO UNA
DE LAS CAPITALES DE LA CULTURA EUROPEA.
{
MUCHAS GRACIAS. MOLTES GRàCIES.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4253
Title
A name given to the resource
Inauguració de la exposició Thyssen / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Recordatori des de 1985 quan van comencar les negociacions fins avui.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1348/19930924d_00581.pdf
73819021192ae16784c07da39b00c37c
PDF Text
Text
ACTE D'INAUGURACIÓ DEL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ,
COMTE DE BARCELONA
Divendres, 24.09.93.
13:30 hores.
MAJESTADES:
ESTE ACTO, A LA VEZ SOLEMNE Y ENTRAÑABLE, CULMINA UNA
LARGA E INTENSA RELACIÓN DE NUESTRA CIUDAD CON VUESTRO PADRE, S.A.R. DON JUAN DE BORBÓN, CONDE DE BARCELONA.
AL INAUGURAR OFICIALMENTE EL PASEO QUE LLEVA SU NOMBRE, SEGÚN EL ACUERDO TOMADO POR LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN SESIÓN EXTRAORDINARIA CELEBRADA EL DIA 3 DE
ABRIL, QUISIERA EVOCAR LOS LAZOS DE SIMPATíA Y DE
AFECTO QUE SU FIGURA SUSCITÓ ENTRE LOS BARCELONESES Y
LOS CATALANES, DESDE EL MOMENTO EN QUE, HACE MáS DE
MEDIO SIGLO, DECIDIó USAR COMO DISTINTIVO PERSONAL E
INSTITUCIONAL EL TíTULO DE CONDE DE BARCELONA.
LA CIUTAT DE BARCELONA S'HA SENTIT FELIÇ DE VEURE COM
EL TITOL HEREU DE LA NOSTRA SOBIRANIA ERA UTILITZAT
PEL VOSTRE PARE COM A SENYAL DE LA SEVA CONDICIó DE
CAP DE LA FAMILIA REIAL.
�AIXí, EL NOM DE LA CIUTAT, EL NOM DE LA CAPITAL DE
CATALUNYA, HA ESTAT ASSOCIAT A LA SEVA DEDICACIÓ A LA
CAUSA DEL RESTABLIMENT DE LA LEGITIMITAT MONáRQUICA
COM A VALEDORA DE LA DEMOCRáCIA I DE LES LLIBERTATS,
CULMINADA EN LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL QUE VÓS,
SENYOR, ENCARNEU, AMB ENCERT I SATISFACCIÓ UNáNIMEMENT RECONEGUTS ,
EN OCASIONS ANTERIORS, HEM GLOSSAT I ENALTIT LA
FIGURA I L'OBRA DE DON JOAN DE BORBÓ EN EL MARC
SOLEMNE DEL SALÓ DE CENT, TESTIMONI PERMANENT DE LA
INSTITUCIÓ MUNICIPAL I DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT.
AQUEST ACTE D'AVUI, TAN SOLEMNE I ENTRANYABLE,
ÉS
A
LA VORA DEL MAR, D'AQUEST MEDITERRANI QUE EL VOSTRE
PARE TANT VA CONéIXER I ESTIMAR; CON A MARÍ.
EL PASSEIG JOAN DE BORBó, COMTE DE BARCELONA,
ÉS
UNA
DE LES OBRES NOVES FETES AMB MOTIU DELS JOCS
OLÍMPICS, QUE ELL VA VIURE AMB TANTA PASSIo,
ÉS
L'ANTIC PASSEIG NACIONAL, EL PASSEIG DE LA
BARCELONETA, BARRI PESCADOR I PORTUARI, ON TRADICIó I
NOVETAT ES DONEN LA
Mà
EN EL RETROBAMENT DE BARCELONA
AMB EL MAR.
2
�ÉS UN TESTIMONI, DONCS, D'UNAiRENOVACIó URBANÍSTICA
QUE HA SABUT UNIR L'APORTACIÓ FORáNIA A LA TRADICIó
LOCAL, QUE HA MERESCUT L'ELOGI UNàNIME I QUE HA
SERVIT D'EXEMPLE A MOLTES CIUTATS D'ARREU.
DES D'AQUESTA PETITA PENINSULA, AVANÇADA MARINERA DE
LA CIUTAT, ES POT MIRAR BARCELONA A LA CARA I VEUREHI EL RASTRE 1 EL LLEGAT DELS SEUS DOS MIL ANYS.
LA VOSTRA PRESéNCIA, MAJESTATS, A LES FESTES DE LA
MERCé D'AQUEST ANY ES UN FET ESPECIALMENT RELLEVANT
PER A LA CIUTAT. LA SEVA IMPORTáNCIA, PER A
NOSALTRES, RAU EN EL LLIGAM QUE ESTABLIU AMB EL
BARCELONINS EN VOLER COMPARTIR AMB NOSALTRES ELS DIES
DE LA FESTA MAJOR, UNA MERCé'93 QUE ÉS LA CULMINACIÓ
D'UN ESTIU MOLT ESPECIAL, L'ESTIU EN QUè HEM GAUDIT
PLENAMENT DE LA CIUTAT RECUPERADA.
LA VOSTRA PRESéNCIA ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA
VOLUNTAT DE PROJECCIÓ DE LA CIUTAT. BARCELONA RENOVA
LA SEVA DISPONIBILITAT I EL SEU ENTUSIASME PER
REPRESENTAR LA PLURALITAT I LA DIVERSITAT DE L'ESPANYA DEMOCRàTICA, PER AFIRMAR-SE CON A LLOC DE TROBADA
DE DIàLEG CULTURAL I POLITIC, EN L'INICI D'AQUEST
3
�NOU CURS EN EL QUE ENS PROPOSEM POSAR NOVAMENT EN
PRIMER TERME EL DEBAT SOBRE EL ROL DE BARCELONA A
CATALUNYA I A ESPANYA.
ESTE PASEO, TRADICIONAL Y RENOVADO, TAN LIGADO A LA
HISTORIA BARCELONESA Y TAN SIGNIFICATIVO TAMBIÉN DE
LA APUESTA DE LA CIUDAD POR EL FUTURO, HA RECIBIDO EL
NOMBRE DE VUESTRO PADRE EN HOMENAJE DE AGRADECIMIENTO
A LA FIGURA Y A LA OBRA DE SU ALTEZA REAL DON JUAN DE
BORBÓN Y AL AFECTO ESPECIAL QUE DEMOSTRÓ Y SUSCITÓ EN
BARCELONA.
PERMITIDME, MAJESTADES, REITERAR AQUí EL COMPROMISO
DE ESTA CIUDAD CONSIGO MISMO, CON LA CATALUNYA QUE
ENCABEZA Y CON LA ESPAÑA PLURAL Y DEMOCRáTICA POR LA
QUE SIEMPRE HA LUCHADO. EN ESTE HOMENAJE PERMANENTE
A LA MEMORIA DE VUESTRO PADRE ESTá EL RECONOCIMIENTO
DE ESA SINTONÍA CON EL ESPÍRITU DE NUESTRA CIUDAD,
QUE ES UN ESPÍRITU DE LIBERTAD, DE TOLERANCIA Y DE
PROGRESO. SINTONÍA Y AFECTO QUE CREEMOS ENCONTRAR
TAMBIÉN EN VOS, MAJESTAD, Y EN VUESTRA FAMILIA, CADA
DíA MáS LIGADA A LA VIDA DE BARCELONA.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4254
Title
A name given to the resource
Inauguració del Passeig de Joan de Borbó, Comte de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Passeig Joan de Borbó
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Història
Urbanisme
Barcelona
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf
fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c
PDF Text
Text
PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB
MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES
MAJESTATS ELS REIS
Saló de Cent, 24 de setembre del 1993
Majestades,
Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades
tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a
Tenemos también recuerdos más
la nostra memòria.
recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas
cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy
bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de
esta ciudad y de este país.
1
Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio
Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta
ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un
catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes,
respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad
Majestad? que se impone por su lógica. Este es el
discurso de Barcelona.
Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del
Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo,
no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York,
y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes
contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte
expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo.
Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y
en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar,
quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital
europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y
Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como
la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del
año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea.
Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro
aliento.
Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón,
cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades,
�anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar
a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un
momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había
habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema
democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia
adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había
ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos
semanas antes había habido un atraco en el Banco
Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero
de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también
un ataque a la democracia, cuando seguramente no era
más que un vulgar atraco espectacular.
Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo
del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo
Alcalde joven, progresista, hablando en público, y
pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de
futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento,
decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la
ciudad y el país, Cataluña entera y España entera,
empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en
el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década
prodigiosa que hemos vividos
Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor
de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva
York, con motivo del otorgamiento por parte de la
Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a
nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que
Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con
vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó
realmente sobre las causas; y las circunstancias de su
proyecto.
Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría,
con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde
lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y
llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del
Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días
nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino
alegrías, precisamente, porque detrás de esos
sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la
recompensa de esta década de esfuerzos.
Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere
más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más
porque está inscrito en su programa vital, porque ha
sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe
reposar, después de los esfuerzos de los grandes
acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por
�Señor, nos vais a ver pidiendo,
tanto,
pronto,
exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos.
Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca
fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el
pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al
volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de
Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los
consellers recibían al Rey -que era la única persona
que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde
y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos
I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la
escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo
que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega
a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran
estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas
en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos
porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas
ellas, por cierto, quizás con una sola excepción,
presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más
dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento,
que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió
cambios, pero se ha mantenido siempre.
Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales
Barcelona en este momento siente profundamente
vibraciones que tiene que expresar. A principios de
siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII,
aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta
ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al
balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els
turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era.
Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo
física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor,
Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere
una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la
necesita,
no
sólo por 'orgullo sino también por
necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas
especialidades que no están contempladas en la ley
general, ni española ni catalana -es lógico que no lo
estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen
de nuestra ciudad una ciudad especial.
Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por
el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El
arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos
preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano,
porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además
de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de
todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a
�tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y
porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y
para Cataluña.
Nos preocupa la situación económica. Estas grandes
fábricas, Señor, que han sido buena parte de la
historia de nuestra ciudad y que a veces están en
entredicho.
Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes
superiores para ayudar a os inferiores a cumplir.
Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está
cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando
exista una fuerza internacional que impida conflictos,
y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad.
El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo,
estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y
Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera
fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado
sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los
municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien
para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene,
Señor,
40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un
conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres
palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto
lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía.
Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva
etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en
cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por
un Estado.
Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir
és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu
la medalla d'or que
nostre
guardó més preuat:
simbolitza una década prodigiosa i una altra década que
segurament amb els dolors del
començant,
está
naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat
més
més equilibrada,
i en totes, més segura,
catalana
i
más
respectuosa i més respectada, més
internacional al mateix temps, sota el vostre el
regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora.
��MAJESTADES,
HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS
JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS.
LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA
Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO.
UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO
ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL
PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO
Y SEPTIEMBRE DE 1992.
COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE
DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO
REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE
CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES.
DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE
BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO
OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA
CIUDAD Y LOS REYES.
1
�LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA
CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA
COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA
HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA
DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA
ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE
NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL
ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME
CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN
DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE
EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS.
VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA
ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR
G
PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL
FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE
UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER
DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS.
PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR
D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL
D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA
COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA
NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL
REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI
RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX
�EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY.
SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL
1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA
PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA
CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA.
EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL
D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE.
ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT
AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA
CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA
CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI
DE 23 DE SETEMBRE DE 1992.
PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES
AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE
EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE
LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE
L'ORGULL
LEGíTIM,
L'OBERTURA
DES DE
LA
IDENTITAT,
L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ,
LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES
PASSADES.
MOLTES GRàCIES.
�L'ALCALDE 1W BARCELONA
J
r
ti a45
,42.0
pbei,
un,
(WLC,4
1 cfL
'
LusL,,j
a,
C51}-
L-7
(
t~)
Qi47-(/
,
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ete
4
-e X)
_,Utx,e:¿--7-
1,(C
C
Aibt- ZL.,
/f) ettkg>
ft_442A,
á &t.
frt
„Q.
/9T)
1f)„, )54
�L'ALCALDE DE BARCELONA
jlÁQ
�L'ALCALDE 1)E BARCELONA
uu)
"U u juk
C
u,(sd_N r
7
AAÍZA
5,
j_QAAA_J-vit
y ,AG.-tkA'n
Lid
AQ
Pit&-9bitrt._
SNkjU4
(-->G3 GLC9--ç
�L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA
ikS k 9 o
k
--r^t
^1 i ^C^
(r/F AJV
LA
c
Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc
UN
^
D c LO 5 .^
t > ►N 1^c.^^^
c ^
_
tm t3,
ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^
c.ñ! LA
ir
oci
ks
Pti ut,i..i -4 12174-1,
trthI3Le
E-9-4
n
^^ ^
TkA
/yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v
O
dti
t
1
CP UY Wdcos')
cMuGC-149
( (n/1K>CI+t7
–
= - -.
Cf .
C0
ft LEMAdi rts Y
N) utA") t`V5
tt."l
19 u G 1 1-zI
U uk hy4 S Th"¢ c-/
5yrtti,a
.i,
o
uN1
j SkS
t
pi
c>
t,t KA PCG`^
t_o> J v°Gop
Ma
vt^S OLI ^
oh;
• ..
^
4-
0t n c cl,.o"r04.--Y--I459
JOU " t) I /E- Go S ïro
y se r; E ai ^r^^
C°
14
i i cN U
) o r1),/11.0-1;
vtKtV
t■) -romo
c uR t- -^ o nc•
^C
S
no/kit-1_
^ J ^ y^ ; E
Dk;
Z.. cuo % ÑDs e
c' ^ o üo0J
Ji bt ReP'i...t JmS'e
,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it
r
y\o
^'^ C irm
cr ‹ ^'►^/M ti
k)E t1-1uctt°5
c.—j.lTp IS C. E S
R^ ^ Q U^ ^W ^ ^
4^-c.E tio NA
4tg 5A
LA- Ir
'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4
.1V11Y vG-M^^t
^ c rve
D® , 5-7 )(71 tg t2 ^
‘ 14
11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d.
CL. 0-70..“)9
s^ n^ ^` ^t^p ^
Ces •};-,
4t
Pa t.)) .,e' tA D PtIk
niz
r
V` ^A ^}Cr+^111 be- e
t
^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^
V7T-O
CilZ 11E711 p D o
ig
tujnu)o ^c
i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro
y
Wf
�^
L'ALCALDE DE BARCELONA
~
waPut
.rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t
D)-U !"
LK
qv b
rb
L O S 110.i
5
^
0
.Sltrol"
..1.20p=zirriwizl
L
1—
T12
(.^ cA
hcL
t
h ^ 1 tJ ^ iPo
LA
A.r L n Í^.
z
i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI
1
N
ea th,te
^S c^.) n á
-
L Cm*5
C-S it S`
-,i¡1' ^
1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS
i¡t-N
4
viil L°
qVt 1H1.ÇA^o 15H
ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^
4,:„7 l4 h ^
^tv
1
c..g. Irrri.,n,s by
l t` ,
E[ y n NO) ^
u r s-t4
k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1
tJ^^ Cr m1.0) a
^^
f- 01, l.^y Y
Pr
1-44
474-S , o
uo ,
r
-
1) G
.
t-
Re~
C.,o.^ ^i
S) ^ U ^Ï
trC^v ^
S
^
[M v 5- 05
1t { crU
94t^-4 D (
ço N
-
e-Mi
R3 -1 ci-
Li c-) -(
re Lprz
c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^
1
1
-
o(q..
An.
¡M
^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt
/4t.tiw¡ll`...`...
` .^.,. tDc^1
`et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN
Cf_j) C-s-c
.
U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^
t
1-1N
4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57
pg
^ °`k. L-4
Pel-kb 4ï.k1 O U(54
4
i►^ ()kaki
^ ^ ^}
t i-t
r
aCe
D t L (J0 *3 --firQle C^il t
f
:^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in
\Ivti
-
rn14
5
-Ifkyrilift.~-3-7 "
1
°5 S
P
y
r
F.IDS
cl,^ ^ d l,()
7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl,
UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c)
7° pky.
L
`90nA-,41-t q 22, r M 1171 11,
-
NQ
E
^1- ^ v ctiS t.^ y
P
tS ruv D dy L.A
i
g
,
ij p i S C ^ í1 ^
c7
e
\tn,t VIO
P1=7
r
At13 R
,
n
c_-)r.
ó--n o
Sy
r\►= 1-+.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
ik
c__a, hAib\ ›e es.
u t.)
4
LA o o LV 1»1>ÓÇ
Lo5-
ib~S
10- 9121 4 -10
cok,
Íc.
r
ni4ð)rth.,01
IL
noLl 1.4)5 M!~,
Dí t-h
s- rb
E
-121)11 hA4
Q U¿.- OS D
; 0.4
6e-
c.4b
'
thim
Adt ts I)
t,
PoSisiVI:f
,tvztv
A tn-cit
l' b
tive-5
¡Piten E
—
/
t•J
,
NU•-5--Ito
p
11-'
'-j GL
DI'
AA)
PCL 54.on-L
114 4
'1)-eti P0,3 o
pc-r/Tb--
tl
(J)1..c1
t
U NY/4
h-
7-b---"c
D PINI
A
oc-
EL
N
/11-14■JVie(- y14-
e)
(Nci 015
1- cp-b
)DL-t)
1\15V0
ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4
IIEVISE= At.-1■)(4,1)1
�L'ALCALDE DE BARCELONA
1-54/1"
uAlt-rk-9-- 9
c&In 91-k 1rt
3çTE9
(0 m
tp).
"VA. ifif)
etk w\J
bv\I PTA/
(,Z k-k
k.
1-1
NOS(--('
4N 7
l'‘P r
9 0 E--
1-)S' v eTti
ÁÀ3 ocreilitiht4-
st- vicri
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4255
Title
A name given to the resource
Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Història
Barcelona
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1350/19930925d_00583.pdf
e97a2deb06058c07149b28ba632bb2f8
PDF Text
Text
Presentació projecte Marina Village i Inauguració de
Barcelona SOGO
Hotel de les Arts. 25.09.93
AMBAIXADOR, DR MIZUSHIMA, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
ES PER A MI UNA GRAN SATISFACCIÓ CELEBRAR' AVUI LA
FINALITZACIó D'UN DELS PROJECTES EMBLEMáTICS DE LA NOVA
BARCELONA, DE LA BARCELONA QUE ELS d6CS OLIMPICS ENS HAN
LLEGAT.
ELS JOCS, HO HEM DITylEPETIT, VAN SER EL GRAN ALÇAPREM QUE
ENS HAN PERMbS,IDE TENIR UNA CIUTAT POSADA AL MAPA, UNA
CIUTAT MÉS )EÍ COMUNICADA, AMB MILLORS INFRASTRUCTURES, AMB
UNA MEGRAN OFERTA HOTELERA, COMERCIAL I DE LLEURE, UNA
AT, EN DEFINITIVA, AMB UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA.
NO HI HA CAP MENA DE DUBTE QUE EL PROJECTE DE L'HOTEL ARTS,
AMB ELS SEUS ESPAIS ADJACENTS DESTINATS A OFICINES, A CENTRE
COMERCIAL I A RESTAURANT, ERA UN DELS MÉS EMBLEMàTICS
D'AQUESTA TRANSFORMACIó. HO ERA, I HO ÉS, PER LA SEVA
QUALITAT ARQUITECTóNICA, PER LA SEVA QUALITAT URBANíSTICA I
PER LA QUALITAT DE LA SEVA OFERTA.
HA ESTAT TAMBÉ, COM ÉS PROU SABUT, UN PROJECTE PLE DE
DIFICULTATS I ENTREBANCS. ALGUNS, INHERENTS A LA MAGNITUD I
1
�LA COMPLEXITAT DE L ° OBRA.
13-4r12T-REZ-r-
-14-É5-131F4C-1-L-S-D E
COltPREttl3REZ PER j1.1.4-4;¿tíAtS-POTSER CALDRá -ESPERAR 'A`-' SABER-NE,
PET/TA •AL-GfiNDI, it±-91~A
EN QUALSEVOL CAS, DES QUE EL GRUP SOGO DECIDÍ D'AGAFAR LES
REGNES DEL PROJECTE, LA SEVA FINALITZACIÓ ESTAVA GARANTIDA.
ÉS
OBLIGAT, DONCS, QUE JO DONI ARA LES GRàCIES AL GRUP SOGO,
AL SEU PRESIDENT, EL DR. MIZUSHIMA, AL SEU VICE-PRESIDENT,
EL SR. YAMADA, AIXÍ COM ALS SEUS REPRESENTANTS A BARCELONA,
EL SR. TSUBOUCHI I EL SR. KOMATSU, QUE AMB L'AJUT DE LA SRA.
ISHII HAN DUT A BON PORT UN PROJECTE D'AQUESTA GRAN
ENVERGADURA I DIFICULTAT. A TOTS ELLS, EL MEU AGRAIMENT MÉS
SINCER I EL MEU DESIG D'èXIT PER AL SEU COMPLEX COMERCIAL
QUE AVUI COMENÇA A CAMINAR.
VULL MANIFESTAR, TAMBÉ, Erp MEU AGRAIMENT ALS DIRECTIUS DEL
BANC DE BILBAO-BISCAIA (BBV) I DE L'INDUSTRIAL BANK OF JAPAN
1
(IBJ) PER LA DECISIVA AJUDA FINANCERA QUE PRESTEN AL
PROJECTE.
UN PROYEMIB4W1 PEÇA EMBLEMàTICA DEL QUAL ÉS L'HOTEL ARTS. UN
HOTEL QUE AVIAT, ESRZRO QUE BEN AVIAT, OBRIRá LES SEVES
PORTES SOTA LA GESTIÓ DEL GRU
D-AMERICé RITZ-CARLTON. EL
SEU DIRECTOR, LLUÍS MARCÓ 1 ITOT EL SEU STIFP TENEN DAVANT LA
�RESPONSABILITAT DE CONVERTIR AQUEST, ESTABLIMENT EN UN DELS
HOTELS PUNTERS EN QUALITAT I SERVEI, DE BARCELONA I LA SEVA
àREA.
BARCELONA, DESPRÉS DE L'EMPENTA QUE VAN SUPOSAR ELS JOCS
DEL 92, ES TROBA DAVANT DEL REPTE D'ESDEVENIR UN
GRAN CENTRE NEUR&LGIC EUROPEU. NOVES REALITATS COM LA
D'AQUEST HOTEL I CENTRE COMERCIAL, AJUDEN A AFERMAR EL
CARàCTER DE LA CIUTAT COM A DESTÍ TURÍSTIC, AIX1. COM A
CENTRE COMERCIAL I DE NEGOCIS.
GRáCIES.
1zr-r
11b
ELs
N Cit), a g (24: 1-
e
)-I ¿VA
/5-1-‘b
ao6 t-ok I «
rg.
f SYZY ‘51.
111 kA. Lb 5¿.:(1-nat
fi2>JT PI e OrTilki 11 A ov
ozzisik_u av L" al-TU
Trispc-Irt,
i oc-ts aui
DE1-.3 40i cokA
MA-LIY:£'3
v< WAT-
112-a3P-u-i?NJ ehtrlast7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4256
Title
A name given to the resource
Inauguració Marina Village i Sogo
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel de les Arts, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Arquitectura
Urbanisme
Barcelona
Jocs Olímpics
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7201/20260813_022.jpg
808c311e62eb4f6c0c5737f2db7aa5a8
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb el tenor Alfredo Kraus
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Soler i Arias, Jaume
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-25
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alcalde
Kraus, Alfredo, 1927-1999
Música
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Desconegut
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf
3ae827af6da4d2366795231755aac1de
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA
GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT.
(Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h)
CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS,
ÉS
JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE
CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA
QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE
DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL
PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS.
DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES
RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA
ÉS
UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE
LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES.
ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA
PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI
DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ,
1
�SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS
CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES
CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT
HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS
PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER
PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON
HAN DE SORGIR LES PROPOSTES
E
LES SOLUCIONS.
D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES
EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA
MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA
L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4
T
PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL
MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT.
ÉS
A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT
COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ
EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ.
AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE
TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ
DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS,
ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS
INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ,
PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT
URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT
2
�DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI
TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ.
,...»
'
v
N.
(
I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES
--4-.--,-ku
u
0 1)
1 .0\1
li
/*
-
CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA
CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN
AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE
D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES:
- LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA
D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL
CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE
L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL.
LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA
A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA,
TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS
SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL
DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO
DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC.
QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA
NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN
.¿)
�PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA.
- LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES
QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET
QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI
TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò
ÉS
FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES
ACTUACIONS DIàRIES.
- LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ
DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS
ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT,
AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS,
AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS.
EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS
1
ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA
NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES
ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER
FONAMENTAL.
LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A
CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ
DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA
URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI-
4
�NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ
L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER.
APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE
GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA
NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL
POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H
iThflL í
LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS.
PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES.
2-Clu
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4257
Title
A name given to the resource
150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Seguretat ciutadana
Barcelona
Model social
Policia local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1352/19930930d_00585.pdf
2777852cd31ffcbf0d71163693de4179
PDF Text
Text
Conferencia de Premsa de presentació dels Estats Generals
D:a
Hora.
L:oc
Irrerv:rdran'
duous U de setembre
11:00 hores.
Salo Albert Londres de Ptess Cluo de França
11 avenue d'lena 75116 Paris.
Pasqual Maregen, ?resident del CMRE,
Jacques Chaban•Delmas, President de I'Assoclació Francesa del CMR ,
Catherine 1rautman, Alcaldessa d'Estrasourg
�Mesdames et Messieurs:
Bonjour
Cette Conferénce de Presse a comme but vous présenter
les Manes Etats Généraux des Communes et Régions
d'Europe, qui vont se dérouldr à Strasbourg, ville symbolq_
de l'Europe, du 20 au 23 Octobre 1993.
Les États Généraux du Conseil des Communes et
Régions de l'Europe constituent le plus grand
rassemblement d'élus Locaux et Régionaux, et je veux
remercier trés particulièrement notre Section Française,
presidée par M. Chaban Debas et la ville de Strasbourg,
dont le Maire, Mme. Trautniann, est avec nous, d'avoir
volu les organiser et
Autre, les 2.000 élus que participéront à nos travaux, nos
Etats Généraux seront honorés par la présence des plus
hautes autorités françaises et européenes.
M. Egon Klepsch, Président du Parlement Européen;
Mme. Catherine Lalumière, Secrétaire General du
Conseil de Wurope, M. 1Daniel Hoeffel, Ministre
Delegué à l'Aménagemeiit du Territoire et aux
Collectivités Locales du bouvernement français et
Monsieur Edouard Balladur¡ Premier Ministre français,
ont dejà confirmé leur participation.
�Et nous
espérons que le Président Mitterrand et aussi M.
Delors, Président de la Comission des Communautés
Européenes puissent aussi hdnorer notre Assamblée avec
leur présence.
^
Le débats, comme il est tradition de nos Etats Généraux,
on avis
seront ouverts par un "Grand témoin", aMon
exceptionnel, M. Bronislaw Geremek, membre fondateur
de Solidarnosc et de la Diète polonaise.
Comme vous le ve rrez dans , le programme qui est dans
vos dossiers presse, deux grands thèmes de travail feront
l'object de deux Commissions se réunissant chacune en
trois ateliers de travail.
Le prem ier thème t^e travail sera consacré _ à
,w.
.
.
.
.
.
>^
.
ón^le
coo; ^ération ^ntermun^cip^le r et s ^nter^égi
..:^un0/ Il s'agira de montrer comment les collectivités
locales et régionales participent concrètement à
l'amélioration des conditions de vie des citoyens, à la
construction européenne et à'1'établissement de nouvelles
relations avec le reste du monde et en particulier avec le
____
sud.---
.s _...,,^
Un pr4rier atelier traitera ; de cette coopération dont
l'objectif est d'améliorer 1* _ gestion_: des _collectivités
territoriales au service des citoyens. Seront examinées
dans cet atelier les différentes formes de coopération
intercommunale ou interrégipnale mises en oeuvre dans
les différents pays.
- ^- tck2v^
— ^ ^c^), (ut.{
Un deuxime atelier analysera le role de ces coopérations
dans le renforcement de l'Pnion européene et de la
solidarité. Les réseaux, les échanges d'experience et de
savoir-faire existant entre les collectivités territoriales
feront l'objet de présentations particulières. Le
(r
�programme ECOS, destiné a favoriser la cooperation
entre l'Europe Occidentale et l'Europe Centrale et
Orientale sera également présenté.
Un trois éme atelier portera sur les (etons de solidaritY'
menées par des collectivités territoriales européennes en
_
ti,óu4.1s,Pan .4.0ud`.
®
Le . déuxiéïne théme de travgil , traité par la deuxième
de 1'Europeo'
Commission portera sur 1:1,^:...^
sociale et le rOl.e des eollectivités territoriales dans sa:-mi e ^n oeuvre, Il s'agira d'étudier, à travers trois
ateliers:
- les responsabilités et les initiatives des collectivités
territoriales dans le domaine social (en direction des
jeunes, des personnes ágées, etc).
- L,e role des collectivités territoriales dans la lutte contre
1~,
tusón comme par exemple les initiatives prises
dans certains pays par l'établissement d'un revenu
minimum, par l'adoption de polítiques de formation dans
certains secteurs en recorversion,...
- la place des collectivités tIrritoriales dans la mise en
oeuvre
de 1'espáce
social- euro ée et la contribution
des
..3
^onds structurels communautaires au développement et à
l'amélioration
de l'emploi.
3
^,.L.,---^ -^
Il s'agira là d'examiner omment les collectivités
territoriales pourront devenir de véritables acteurs de la
realisation e cet espa - ocia e eva uer action des
fonds structurels et leur iMpact sur les collectivités
territoriales, compte tenu du Snouvel objectif de cohésion
économique et sociale réaffirmé avec force au niveau
communautaire.
I
(,(A)
^ï1
^
etb3
`1
S ^
^^ ^ (4-e44"1" " ^'^ -
,
�_--Tous
ces thèmes seront encadrès par le rapport politique
( sur l'état de l'Union Européenne.
A quelques jours de l'entrée en vigueur du 'Traitè de
Maastrich et de la réunion du Conseil Européen
extraordinaire de Bruxelles, nous, 1'organisatiorr la plus
représentative de l'Europe des citoyensóuvrirons un
a
rríedébat
politique sur la construction européenne et le
role des collectivités territoriales dans ce processus.
Il est de la responsabilité des Elus locaux et régionaux de
réaffirmer que la réalisation de l'Union Européenne,
f 1 • oliti • uement unie forte et • acifi e ue, est $ lus e ue
J jamais urgente et indispensable, et qu'elle ne pourra se
faire sans les collectivités locales et régionales, qui sont
le niveau d'administration le plus proche des citoyens.
1
Cette conviction, qui est au coeur du principe /de
subsidiarité, fonde l'ensemble de la démarche de notre
Organisation, qui rassemble aujourd'hui prés de 100.000
collectivités territoriales sur tout le territoire européen,
auxque es se joignent progre sivement nos collègues de
l'Europe centrale et orientale,i au fur et a mesure de leurs
élections locales libres.
Nos debats politiques nous permettrons de faire le point
sur 1'Etat de l'Union et de tracer les perspectives de
l'Europe que nous voulons.
13 -
Une Europe que, dans uln contexte fédéral, doit
approfondir ad principe de subsidiarité ou proximité et
que doit assurer Pégale dignité des differents niveaux de
competences : local, regiona.l, rrràtional et europeen.
•
-ti nG ^
iv`YIn(:vi
t^,
_
^^j,L^
( R. ^ -
_
"._ ^ ^-,(,a
Llr^ e,ti„AL
^^
�Une Europe que doit assureir sa democratisation dans le
cadre de sa future constitution
Une Europe que doit renforcer son eficacité s an s
renoncer à son élargissement.
Une Europe que doit travailler pour la cóhésion
économique et sociale et lutter contre l'exclusion et le
racisme.
Et,
enfin, une Europe solida re que prenne en compte le
cadre mondial.
Voilà quelques des objectifs politics que nous debattrons
à Strasbourg pour contribuer à la construction de
l'Europe que nous voulons, cglle de la citoyenneté.
Je vous invite à suivre nos travaux, du 20 au 23 octobre
et j'espère vous revoir à la Conference de Présse que
vous presentera nos conclusions.
Merci de votre attention.
^
;(,^
^ ^,^, ^
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4258
Title
A name given to the resource
Presentació dels XIX Estats Generals de la CMRE / Conferència de premsa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Press Club de France, Paris
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1353/19931004d_00586.pdf
89c9ce77c1fd98ba02489fa4d616b8b5
PDF Text
Text
?Ir senbud -P)alíœ(oln
DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'ACTE DE PRESENTACIO DE BARCELONA A
L'HOTEL PALACE DE MADRID
(DILLUNS, 4 D'OCTUBRE DE 1993)
BUENAS NOCHES,
MUCHAS GRACIAS POR SU ASISTENCIA. HEMOS VENIDO A HABLARLES
ESTA NOCHE DE
LA NUEVA BARCELONA, UNA CIUDAD QUE TIENE MáS
DE DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, Y QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS,
___---1
GRACIAS AL EXTRAORDINARIO ACICATE QUE HAN SIGNIFICADO LOS
JUEGOS OLÍMPICOS DEL PASADOIVERANO, HA SABIDO SITUARSE COMO
UNA DE LAS CIUDADES CON MAYOR DINAMISMO Y AMBICIÓN DE
EUROPA.
EL SEGUNDO TENIENTE DE ALCALDE, .E,L/ R. CLOS, LES HA EXPUESTO
CON DETALLE LA .TEALIDAD FINANCIERA DE LA CIUDAD. UNA
REALIDAD QUE TRADUCE EL GRA1 ESFUERZO QUE HA HECHO BARCELONA
PARA ORGANIZAR LOS QUE, EN PALABRAS DEL PRESIDENTE DEL
COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL, FUERON LOS MEJORES JUEGOS
OLÍMPICOS DE LA HISTORIA. PERMÍTANME AHORA QUE LES HABLE, DE
UNA FORMA MáS GENERAL, DE EA NUEVA BARCELONA.
�1. EL IMPACTO DE LOS JUEGOS OLIMPICOS
LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 PERMITIó A
LA CIUDAD DAR UN EXTRAORDINARIO SALTO ADELANTE.
LAS INVERSIONES REALIZADAS EN BARCELONA A RAIZ DE LOS JUEGOS
HAN PERMITIDO A LA CIUDAD NO SOLO AMPLIAR SU OFERTA, SINO,
AL MISMO TIEMPO, MEJORAR ENORMEMENTE LA CALIDAD DE LA MISMA.
EN EFECTO, LA OFERTA DE 13 CIUDAD ES HOY DE PRIMER ORDEN:
LAS COMUNICACIONES VIARIAS, LOS RECURSOS HOTELEROS, LAS
TELECOMUNICACIONES, LOS EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, LOS NUEVOS
EDIFICIOS INTELIGENTES PARA OFICINAS, LOS CENTROS UNIVERSITARIOS Y DE INVESTIGACIÓN, LAS NUEVAS ZONAS VERDES Y
LÚDICAS, LOS NUEVOS RECURSOS CULTURALES, ENTRE OTROS ELEMENTOS DESTACADOS, HACEN DE BARCELONA UNA OPCION MUCHO MAS
ATRACTIVA. MAS ATRACTIVA PARA UN MAYOR NUMERO DE PERSONAS,
DE INSTITUCIONES Y DE EMPRESAS Y, ASIMISMO, DE MAYOR NIVEL.
�2. EL CAMBIO DE ESCALA DE BARCELONA: UN GRAN RETO URBANO.
EN LOS ULTIMOS AÑOS, BARCELONA HA EXPERIMENTADO UN CAMBIO DE
ESCALA SUBSTANCIAL. LA MEJ'bRA EN LA CANTIDAD Y LA CALIDAD
EN LA OFERTA DE INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS LE HA PERMITIDO
ENTRAR A FORMAR PARTE DE LA QUE PODRIAMOS LLAMAR "PRIMERA
DIVI ION" DE LAS CIUDADES EUROPEAS.
1
ELLO CONSTITUYE UN GRAN RETO PARA NOSOTROS. CUANDO LOS
CIUDADANOS DE BARCELONA lOPTAMOS POR DAR UN IMPULSO
CUALITATIVO A LA CIUDAD, REALIZAMOS UNA APUESTA COLECTIVA.
ESTA APUESTA SE HA BASADó EN EL CONVENCIMIENTO QUE UN
AUMENTO Y- UNA MEJORA DE LAOFERTA CONTRIBUYEN A GENERAR UNA
MAYOR DEMANDA.
UNA DEMANDA, CLARO ESTá, QUE NO SE HALLA EXCLUSIVAMENTE EN
NUESTRO MERCADO DOMÉSTICO
SINO QUE SE ENCUENTRA EN BUENA
MEDIDA FUERA DE NUESTRAS FRONTERAS. EL ESFUERZO DE PROMOCION
Y CAPTACION DE NEGOCIO SE DEBE REALIZAR A ESCALA INTERNACIONAL. BARCELONA YA ESTA EN LOS PRINCIPALES CIRCUITOS DEL
MUNDO Y DEBE REFORZAR ESTA POSICION.
PARA ELLO, TRABAJA EN UNA DOBLE DIRECCION. POR UNA PARTE,
1
CONTINUA MEJORANDO SU OFERTA URBANA. POR OTRA, TRABAJA
INTENSAMENTE EN LA CAPTACIOÑ DE DEMANDA.
�3\ LA MEJORA CONSTANTE DE LA OFERTA: 1000 HECTAREAS EN
MOVIWENTO
LA PRUEBA MAS EVIDENTE DE NUESTRA VOLUNTAD DE CONTINUIDAD EN
LA TRANSFORMACION EMPRENDIDA POW:LA CIUDAD ES ÉSTA: HOY EN
DÍA SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS DE RENOVACIÓN URBANA
QUE AFECTAN A UN TOTAL DE
1
000 HECTARE
EN 16 ZONAS DISTINTAS DE LA CIUDAD, UNA CIUDAD POR OTRO LADO
YA MUY TERMINADA, SIN GRANDES ESPACIOS LIBRES, SE ESTAN
DESARROLLANDO PROYECTOS NUEVOS. PROYECTOS QUE REFUERZAN EL
POTENCIAL DE NUESTRO PUERTO PARA CONVERTIRLO EN UN CENTRO
LOGISTICO INTERNACIONAL DE PRIMER ORDEN, QUE DOBLAN LA
SUPERFICIE DE NUESTRA FERIA INTERNACIONAL, QUE MULTIPLICAN
LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES (O MEJORAN RADICALMENTE SU
ESTADO ACTUAL), QUE AMPLIAN LA OFERTA RESIDENCIAL DE LA
CIUDAD, O QUE COMPLETAN LÁ DOTACION DE INSTALACIONES PARA
EMPRESAS DE SERVICIOS O COMERCIALES.
BARCELONA NO SE HA PARADO. CONTINUA CON UN VIGOR FIRME, A
PESAR DE LA DESACELERACION ECONOMICA QUE TODOS VIVIMOS.
�4. UN ESFUERZO REDOBLADO DE PROMOCION
ALGUNOS
CIUDAD
PUBLICISTAS
LA
PROMOCIÓN
HAN
VALUADO LO QUE
SUPUSO
"G
UITA" OBTENIDA
CON
LOS
PARA
LA
JUEGOS
OLIMPICOS, QUE SE ESTIMÓ EIN UNA CANTIDAD EQUIVALENTE A TODO
EL PRESUPUESTO ANUAL DEL ESTADO ESPAÑOL.
HAY QUE APROVECHAR, PUES, EL BUEN POSICIONAMIENTO DE LA
"MARCA BARCELONA" EN EL MUNDO.
${B
ESTO ES LO QUE ESTAMOS HACIENDO, EN ESTRECHA COLABORACION
CON LAS EMPRESAS BARCELONESAS.
UNO DE LOS GRANDES ACTIVOS DE LOS JUEGOS, UN ACTIVO INTANGIBLE, FUE EL DE LA COMPLICIDAD QUE GENERARON. COMPLICIDAD
ENTRE EL AYUNTAMIENTO, LAS¡ EMPRESAS, LAS INSTITUCIONES, LAS
ASOCIACIONES Y LOS CIUDAdIANOS. COMPLICIDAD A LA HORA DE
"OPOSITAR", A LA HORA DE "{PREPARAR", A LA HORA DE "ORGANIZAR", A LA HORA DE "REALIZ€AR". LA COMPLICIDAD, QUE DEVINO
CONSENSO, FUNCIONÓ, Y FUE LA CLAVE DEL ÉXITO.
QUEREMOS QUE ESTA COMPLICIDAD CONTINUE EN EL FUTURO. Y LO
HACEMOS PROMOCIONANDO CADA ASPECTO IMPORTANTE DE NUESTRA
OFERTA, COMO EL TURISMO, LA LOGÍSTICA, EL EQUIPAMIENTO
INMOBILIARIO, EL DISEÑO,
-7
.i
LA INDUSTRIAFARMACÉUTICA, LA
�CALIDAD DE NUESTROS CENTROS MÉDICOS Y CLINICOS.
EN ESTOS MOMENTOS, POR EJEMPLO, ESTAMOS REALIZANDO UN GRAN
ESFUERZO PARA ATRAER HACIA BARCELONA, LA AGENCIA EUROPEA
PARA LA EVALUACION DE LOS MEDICAMENTOS, COMO PUEDEN OBSERVAR
EN EL LIBRO DE CANDIDATURA QUE TIENEN USTEDES. ESTA CAMPAÑA
RESUME BIEN LA DIRECCION DE NUESTRO ESFUERZO: EL GOBIERNO
ESPAÑOL, LA GENERALITAT,I EL AYUNTAMIENTO Y TODAS LAS
EMPRESAS DEL SECTOR AGRUPADAS EN TORNO A FARMAINDUSTRIA,
ESTAMOS TRABAJANDO UNIDOS 'DESDE HACE MAS DE DOS AÑOS PARA
ATRAER HACIA ESPAÑA ESTA IMPORTANTE SEDE.
6
�5. ALGUNOS DATOS POSITIVOS
HAY ALGUNOS DATOS CONCRETO QUE NOS INDICAN QUE LA APUESTA
DE BARCELONA FUE ACERTADA Y OPORTUNA.
¿cr,7
t Str
EL PRIMER DATO POSITIVO-ES LA PROPIA EVOLUCION DEL EMPLEO EN
NUESTRA CIUDAD. BARCELONA TIENE UNA IMPORTANTE BASE
INDUSTRIAL Y SUFRE MAS DEPRISA QUE NADIE EN ESPAÑA LOS
EFECTOS DE LAS CRISIS ECONOMICAS. ESTE FUE EL CASO DE LA
CRISIS DE LOS AÑOS SETENTA.
I/
PUES BIEN, HOY LA SITUACIQN ES DISTINTA: UNA AÑO DESPUÉS DE
LOS JUEGOS, EN PLENA RECESION ECONOMICA, BARCELONA SIGUE
TENIENDO UN NIVEL DE DESEMPLEO QUE SE SITUA SEIS PUNTOS (EN
PORCENTAJE) POR DEBAJO DE LA MEDIA ESPAÑOLA, Y UN ,PUNTO POR
DEBAJO DE LA MEDIA CATALANA. ESTAMOS, PUES, RESISTIENDO LA
CRISIS ACTUAL CON -MAYOR ÉXITO QUE OTRAS CIUDADES.
POR OTRA PARTE, EL TURISMO SIGUE AUMENTANDO EN LA CIUDAD,
INCLUSO POR ENCIMA DE LOS NIVELES DE UN AÑO TAN EMBLEMATICO
COMO 1992. EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 1993 LA AFLUENCIA
TURISTICA EN BARCELONA CR1CIO UN 7% . EN LA PASADA SEMANA
SANTA, NUESTRO AEROPUERTO A 1COGIó, EN SOLO DOS DIAS, A MAS DE
100.000 PASAJEROS. LA CAMPAÑA DE VERANO HA SIDO TAMBIÉN MUY
POSITIVA.
7
�EL PANORAMA DE LA ACTIVIDAD CONGRESUAL ES TODAVIA MEJOR. EN
1992, BARCELONA FUE LA 7 1 CIUDAD DEL MUNDO EN ORGANIZACION
DE CONGRESOS Y CERTAMENES
NTERNACIONALES. PUES BIEN, EL
PRESENTE AÑO, 1993, VAMOS A! CERRARLO CON EL DOBLE DE CONGRESISTAS QUE EL AÑO 1992, LA MITAD DE LOS CUALES SON EXTRANJEROS.
�6. UN GRAN POTENCIAL DE CRECIMIENTO
TODO ELLO CONFIGURA UN PANORAMA MUY FAVORABLE PARA EL
CRECIMIENTO FUTURO DE NUESTRA CIUDAD.
RECIENTEMENTE EL EUROPEAN ECONOMIC RESEARCH AND ADVISORY
CONSORTIUM, ANALIZÓ LA EVOLUCION DE LAS 30 PRINCIPALES
CIUDADES DE EUROPA Y CONCLUYÓ QUE BARCELONA ERA LA QUE TENíA
UN MAYOR POTENCIAL DE CRECIMIENTO ECONOMICO EN LA PROXIMA
DÉCADA.
BARCELONA CRECERA, SEGUN DICHO ESTUDIO, A UN RITMO DE UN
3,4% ANUAL, MUY POR ENCIMA DE LAS CIUDADES TRADICIONALMENTE
"ESTRELLAS" DE EUROPA COMO LONDRES (1,2 %),
FRANKFURT (2,6 %).
9
PARIS (2,6 %) O
�7. UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD-PRECIO
ESTOS ESCENARIOS DE FUTURO, TAN PROMETEDORES, LO SERAN,
ENTRE OTRAS RAZONES, PORQUE HOY BARCELONA OFRECE UNA
MAGNIFICA RELACION CALIDAD/PRECIO.
UN MUY RECIENTE ESTUDIO DE VISA INTERNACIONAL SEÑALA A
BARCELONA COMO LA CIUDAD MAS ASEQUIBLE DE EUROPA PARA
REALIZAR GESTIONES DE NEG040, ENTRE EL CONJUNTO DE CIUDADES
QUE "CUENTAN": AMSTERDAM, BRUSELAS, DUBLIN, FRANKFURT,
GINEBRA, LONDRES, MADRID, MILAN, OSLO Y PARIS. NINGUNA
OFRECIA UN NIVEL GENERAL DE PRECIOS TAN INTERESANTE COMO EL
NUESTRO EN ASPECTOS TALES COMO HOTELES, TAXIS, RESTAURANTES,
ALQUILER DE AUTOMOVILES, O SERVICIO DE SECRETARIA.
DE MODO QUE HOY EXISTE El4 BARCELONA UNA OFERTA PLENAMENTE
COMPETITIVA A NIVEL EUROPEO EN CALIDAD Y A UN PRECIO MUCHO
MAS ASEQUIBLE.
10
�8. UN FUTURO ESPERANZADO
ESTA ES LA BARCELONA QUE PRESENTAMOS HOY AQUí.
UNA CIUDAD EN TENSION CONTANTE PARA APROVECHAR HASTA EL
ULTIMO CÉNTIMO INVERTIDO EN LA GRAN TRANSFORMACION URBANA
RECIENTE.
UNA CIUDAD CON UN PROYECTO QUE SE RENUEVA, EN AVANCE
CONSTANTE DENTRO DEL ENTORN CADA VEZ MáS COMPETITIVO DE LAS
GRANDES CIUDADES EUROPEAS YMUNDIALES.
UNA CIUDAD QUE, GRACIAS AULA TRANSFORMACIÓN EXTRAORDINARIA
DE LOS ULTIMOS AÑOS, HA DADO UN GRAN SALTO CUALITATIVO Y
DISPONE AHORA DE UN NUEVO P TENCIAL. BARCELONA SE HA SITUADO
EN EL MAPA Y SE HA DOTADO DE UN NIVEL DE INFRAESTRUCTURAS Y
DE CALIDAD URBANA QUE LE SIUAN ENTRE LAS GRANDES CAPITALES
EUROPEAS. QUIERE ASí APROVECHAR LA OPORTUNIDAD HISTÓRICA DE
ACCEDER A UNA ETAPA DE DESARROLLO AUTOSOSTENIDO QUE NO
NECESITE YA DE GRANDES ACON'ECIMIENTOS EXTRAORDINARIOS SINó
QUE SEA EL FRUTO DE SU QUEHACER DIARIO Y DE SU PROBADA
VOLUNTAD DE MEJORA. CONTAMO1 PARA ELLO CON SU COLABORACIÓN.
MUCHAS GRACIAS.
�INTRODUCCION
Dar la bienvenida a todos los presentes, presentar al Alcalde de Barcelona
CONTENIDO:
Barcelona ciudad capital de Catalunya ha asumido siempre más responsabilidades que
los propios de una ciudad. Se ha considerado parte al tiempo que impulsora de los
cambios y acontecimientos.
Hechos como las exposiciones universalesi de 1888, 1929, etc. y más recientemente y ya
en la democracia española, en 1981 su Alcalde Narcís Serra y su Teniente de alcalde
Pasqual Maragall deciden proponer un nuevo impulso y un objetivo colectivo que
compense la depresión producida en nuestro país por la larga crisis económica del
petróleo (1975-1980) y además, el 23-f (y en Barcelona el asalto al Banco Central).
Este objetivo tuvo un nombre: los Juegos Olímpicos. Barcelona 92.
La ciudad de Barcelona fue un elemento decisivo para romper el pesimismo nacional de
la crisis y las reconversiones (1980-1985).
Por su lado la ciudad, tenía un doble objetivo recuperar su atraso histórico en inversiones
en infraestructuras, y a la vez sanear unas cuentas que venían castigadas por el gasto
público de la transición democrática.
En la década de los años 80, además del esfuerzo de la preparación de los JJ.00. y de
la consecuente transformación de la ciudad, Barcelona tuvo que afrontar el esfuerzo de
equilibrar sus cuentas. A ello ayudaron tres elementos fundamentales:
1. la Ley de Saneamiento de las Haciendas locales, que en parte cubrió el desequilibrio
histórico derivado de la transición.
2. La Ley de Haciendas locales que dio un nuevo marco fiscal a la Administración local y
al Ayuntamiento de Barcelona.
3. Un esfuerzo de rigor, con un modelo del gestión propio, en definitiva, con un plan de
racionalización que hiciera compatible el doble reto: el más visible, el de los JJ.00, y el
de equilibrar sus cuentas.
Para hablarnos en primer lugar de estos te as va a dirigirles la palabra el Sr. Joan Clos,
Teniente de Alcalde de Economia.
De biografia un tanto alejada incialmente ce los temas económicos, ya que es médico,
pero que se acercó a los temas públicos a través de la gestión
�Mayo 1992
PASQUAL MARAGALL i MIRA
Nació el 13 de enero de 1941 y es el tercer hijo de una
familia de ocho hermanos. Nieto del poeta Joan Maragall e
hijo del senador Jordi Maragall. Está casado con Diana
Garrigosa. Tiene dos hijas y un hijo.
Es licenciado en Derecho y an Ciencias Económicas y Master
por la New School for Social Research (New York). Se doctoró
en Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona en
1979 con el estudio "Los pracios del suelo". También fue
becado para un "stage" de seis meses en París.
Entre 1965 y 1976 fue func ionario del Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Ha sido profesor
adjunto de Economía Urbana y Economía Internacional en la
Universidad Autónoma de B rcelona y fue profesor de la
Universidad Johns Hopkins de Baltimore (USA) durante el
otoño de 1978.
En 1979 se presenta en segun
para las elecciones municip
de alcalde de Organización y
cabo una importante reforma
o lugar en la lista socialista
les en Barcelona. Como teniente
Reforma Administrativa, llevó a
dministrativa.
Fue elegido Alcalde de Barcetlona el 2 de diciembre de 1982,
en sustitución de Narcís S ra y fue confirmado en su cargo
en las elecciones municipalles de 1983. Posteriormente ha
sido sucesivamente reelegido en las elecciones municipales
del 10 de junio de 1987 y del 26 de mayo de 1991.
Durante su mandato se ha producido una renovación urbanística de la ciudad, reequilibrándose el centro y la periferia. El 17 de octubre de 1986 Barcelona consiguió la nominación para la celebración de los Juegos Olímpicos de verano
en 1992. En estos últimos años, Barcelona se ha proyectado
internacionalmente y se ha consolidado como una de las más
importantes ciudades europeas.
Es presidente del Comité Or ganizador Olímpico Barcelona'92
(COOB'92). En 1988, y nu evamente en 1992, fue elegido
diputado al Parlament de Cat aluña.
En diciembre de 1991 fue elegido presidente del Consejo de
Municipios y Regiones de Europa (CMRE).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4259
Title
A name given to the resource
Presentació de "La nueva Barcelona" / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Palace, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Jocs Olímpics
Urbanisme
Relacions Internacionals
Indústria
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències