55 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1406/19940916d_00643.pdf 08049420d3046eb047cbd8cd75ca1f26 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE PER A SER LLEGIDES ALS ASSISTENTS A LA CLOENDA D'INTERACCIó'94. Casa de la Caritat, 16 de setemb e de 1994. 12:00 hores. �L'ALCALDE DE BARCELONA Benvolguts amics, Malgrat no poder ser avui aquí amb vosaltres, en la clausura d'Interacció 94, no he volgut deixar passar l'ocasió per manifestar-vos l'agraïment de la ciutat per la vostra feina de reflexió a la recerca de nous àmbits d'actuació dins el marc de la cooperació cultural. Cooperació cultural, intercanvi, que es fa necessari per administrar adequadament els recursos que les administracions públiques dediquem en aquest camp, i que, cada dia més, sobrepassen l'ámbit estrictament de ciutat, de Comunitat Autónoma, d' Estat, per arribar, a la fi, a Europa. Barcelona ha estat sovint qualificada cota la ciutat de la memòria, una memória rebel, inquieta i obstinada, que s'ha traduït en activisme polític, económic i cultural. I ho ha fet amb fidelitat a un estil, inmutable: obrint la seva casa a tothom® Com ara s'ha fet amb Interacció 94. La Universitat d'Estiu sobre Polítiques i Gestió Cultural, la major trobada de responsables culturals de tot l'Estat en aquest decenni. L'obsessió deis barcelonins per la cultura només és comparable a la seva obsessió per compartir-la. I aixó, és el que la Diputació de Barcelona ha volgut proposar en realitzar una nova edició d'Interacció. Una ocasió per compartir sistemes de gestió, de finançament, de participació i d'avaluació de programes i projectes culturals. Els participants, professors i visitants a Interacció 94, constituïu un deis col.lectius que tenen més influència en les sensibilitats col.lectives. Els més de 200 participants d'altres indrets d'Espanya que coneixen el nostre art, les nostres institucions culturals, la nostra gent més creativa, teniu en aquests moments de complexes relacions culturals, una oportunitat d'explicar, en retornar a les vostres ciutats, la nostra realitat cívica i cultural. Una realitat que és palesament oberta, tolerant i integradora. �L'ALCALDE DE BARCELONA En obrir la nostra ciutat, la nostra casa, el recinte de la Caritat, a tots els participants i visitants d'Interacció 94, volem refermar aquesta voluntat de contrastar memòria i il.lusió, per fer de la cultura la base de la imaginació democràtica, que tant necessiten les nostres ciutats i la nostra societat. r Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4312 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde per a ser llegides als assistents a la cloenda d'Interacció '94. - Casa de la caritat, 16 de setembre de 1994. 12:00 hores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Cultura Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1407/19940923d_00644.pdf 894df73f2aaf196ed9ecfa0ac1dafae4 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en l'acte de lectura del pregó de la Mercè (23 de setembre de 1994) - EL PREGó D'ENGUANY SE CELEBRA EN UN SAL () DE CENT RESTAURAT, ON S'HA DUT A TERME UNA CUROSA NETEJA -S'HA TRET LA POLS DELS MURS, LES PORTES I DEL RETAULE D'ALABASTRE- QUE ENS HA DEPARAT SOPRESES AGRADABLES. LA PRIMERA SORPRESA HA ESTAT RETROBAR LA POLICROMIA D'èPOCA GÒTICA QUE DECORAVA LES COLUMNES DEL SALÓ. EN TENIU UNA MOSTRA EN LA COLUMNA QUE HI HA A LA DRETA DE L'ENTRADA AL SALÓ DE LA REINA REGENT. LES ALTRES ES DESTAPARAN QUAN S'HAGI DECIDIT LA METODOLOGIA MÉS ADIENT A UTILITZAR PERQUè LA PINTURA ES CONSERVI ADEQUADAMENT. EN AQUESTA MATEIXA COLUMNA S'HA REPOSAT -TAMBÉ ES FARà AMB LA RESTA- UN DELS LLUMS MODERNISTES QUE S'HI VAN COL.LOCAR QUAN LLUMS DOMèNECH I MUNTANER VA RENOVAR EL SALó ARRAN DE L'EXPOSICIó UNIVERSAL DE 1888. PROBABLEMENT, LES LàMPADES SÓN DISSENY DEL MATEIX ARQUITECTE. �EL SALó NO RECUPERARà, PERÒ, EL SEU ASPECTE DEFINITIU FINS QUE NO PUGUIN TORNAR, NETS I DESINFECTATS, ELS DOMASSOS. AIXÒ SERà AL NOVEMBRE, PERQUè LA DESINFECCIÓ NO ES PODIA FER AMB GARANTIES DURANT L'ESTIU, A CAUSA DE LA CALOR. L'ALTRA NOVETAT ÉS QUE ARA L'ACCÉS AL SALÓ, QUE ÉS DES DEL SEGLE XIV EL SALÓ DE TOTS ELS BARCELONINS I LES BARCELONINES, ÉS MÉS FàCIL PER A LES PERSONES DISCAPACITADES, GRàCIES A LA SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTòNIQUES QUE HEM DUT A TERME A LA PLANTA BAIXA I QUE SÓN PART D'UNA REMODELACIó MÉS àMPLIA QUE INCLOURà L'ESCALA I ELS ASCENSORS. - PERò EL PREGó D'ENGUANY S'HA VIST ENALTIT NO NOMÉS PER LA RENOVACIÓ DEL MARC QUE L'ACULL TRADICIONALMENT, SINó TAMBÉ PER LA PERSONALITAT, ABASSEGADORA I POTENT, DEL PREGONER D'ENGUANY. - L'ORIOL BOHIGAS ÉS UN HOME MOLT IMPORTANT PER A AQUESTA CIUTAT. HO ÉS PEL QUE HI HA FET -I HI HA FET MOLT, DEIXANT UNA EMPREMTA MOLT VISIBLE EN LA CIUTAT- PERÒ HO ÉS TAMBÉ PEL 9frátm, QUE REPRESENTA. DEIXEU-ME QUE M'EXPLIQUI. J- I11w' t 5 ^^ - QUAN, ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESCRIURE-LI PER DEMANAR-LI QUE FES EL PREGÓ, LI VAIG DEMANAR QUE ENS PARLÉS DE LA CIUTAT, DE LA BARCELONA QUE ELL CONEIX I DE LA QUE ELL 2 �AMBICIONA, I DE SEGUIDA EM VAN VENIR AL CAP DOS NOMS: EL D'ALEXANDRE CIRICI I PELLICER I EL DE MARIA AURèLIA CAPMANY. NO ERA CAP ATZAR, CAMELA T A Á^-10A ^CIRIG HAVI -1 ASCUT QENERACIó .1918, -L- ÉS, 8$Bi BIerT FILL DE LA MATEIXA TRADICIó. LA TRADICIó DEL NOUCENTISME, LA TRADICIó D'UN CATALANISME OBERT I GENERÓS, QUE CREIA QUE EL REDREÇAMENT DEL PAÍS PASSAVA INDEFECTIBLEMENT PER UNA MÉS GRAN EDUCACIÓ (CREC QUE L'ORIOL S'ESTIMA MÉS DIR-NE "INSTRUCCIó") I PER UN CONREU DECIDIT DEL CIVISME. UNA ACTITUD QUE EL MATEIX ORIOL HA DEFINIT AVUI EN RECORDAR, TOT CITANT MILAN KUNDERA, QUE LA POLÍTICA ÉS UNA PART DE LA CULTURA, I NO PAS A L'INREVÉS. AQUESTA CENTRALITAT DE L'EDUCACIÓ I DE LA CULTURA, QUE BOHIGAS S'OBSTINA ENCERTADAMENT A RECORDAR-NOS, ÉS, DE FET, EL RESUM DEL NOSTRE FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA, UNA CIUTAT DURAMENT CASTIGADA PEL FRANQUISME, URBANISTICAMENT I CULTURALMENT, HA RENASCUT, S'HA RETROBAT EN AQUESTS QUINZE ANYS DE DEMOCRàCIA MUNICIPAL, D'AUTONOMIA A CATALUNYA I DE GOVERN DE PROGRÉS A ESPANYA. LA FEINA DE LA NOSTRA GENERACIÓ, LA DELS QUI VAM ENTRAR ALS AJUNTAMENTS EL 1979, VA SER LA DE REFER URBANISTICAMENT LA CIUTAT. PRIMER, EN UNA ESCALA PETITA PERS NECESSàRIA EN TANT EN QUANT CONTRIBUÏA A FER CIUTAT: ERA ALLÒ QUE EL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, VA DEFINIR ENCERTADAMENT COM A URBANISME DE SARGIDORA. ORIOL BOHIGAS ERA AL CAPDAVANT 3 u \ ^^ ^`çv ni ^^^^^ v S (), ^- Ç^ 11(_ �D'AQUESTA POLITICA. EN FOU INSPIRADOR I EXECUTOR. DESPRÉS, A PARTIR DE LA NOMINACIÓ OLUMPICA, LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT CANVIà D'ESCALA, I ARRIBAREN ELS GRANS PROJECTES URBANISTICS: LA VILA OL1MPICA, MONTJUÏC, LES RONDES. ORIOL BOHIGAS TORNAVA A SER-HI. I FINALMENT, VA ARRIBAR L'HORA DE "FARCIR EL GALL", C ï G .,olrt EN UNA EXPRESSIÓ QUE HA ESTAT RECORDADA MÉS D'UN COP. L'HORA DE LA CULTURA. L'HORA DEL GAUDI DE LA CIUTAT, L'HORA DEL CIVISME I DE LA INSTRUCCIÓ. I L'ORIOL VA ACCEPTAR EL MEU OFERIMENT DE TORNAR-HI A SER, DE TORNAR A POSAR LA SEVA EMPENTA I LA SEVA CAPACITAT CRITICA AL SERVEI D'AQUESTA IDEA. MALGRAT LES NOSTRES DISCREPàNCIES, CREC QUE EL BALANÇ HA ESTAT POSITIU PER A TOTS DOS. LA NOSTRA GENERACIÓ NECESSITAVA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE SILENCI IMPOSAT, UN LLIGAM AMB LA GENERACIÓ QUE HAVIA COMENÇAT A CONSTRUIR, AMB UNA IL • LUSIó FINALMENT DECEBUDA, LA CATALUNYA REPUBLICANA. LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES ENS HAVIA SALVAT ELS MOTS, PERÒ A L'HORA DE COMENÇAR A FER FEINA, A L'HORA D'ASSUMIR LA RESPONSABILITAT ENORME DE POSAR FIL A L'AGULLA, NECESSITàVEM UNS REFERENTS. L'ALEXANDRE CIRICI I LA MARIA AURèLIA CAPMANY VAN ACOMPLIR, DES DEL SEU CATALANISME INSUBORNABLE I LA SEVA VISIó PROGRESSISTA I FRATERNAL DE LA CIUTAT I EL PAÍS, AQUEST PAPER. VAN SER ELS 4 �° ^, ,p,(.,. ti uuu 9fi NOSTRES GUIES PER UNA HISTÒRIA DE' BARCELONA QUE SE'NS HAVIA ESCATIMAT. L'ORIOL BOHIGAS HA FET BARCELOI1IA, DONCS, DES D'UNA DOBLE VESSANT: RECORDANT—NOS ELS PRINCIPIS QUE HAVIEN GUIAT LA GENERACI6 DE LA REPÚBLICA —I QUE, COM HA RECORDAT AVUI, ES RESUMEIXEN EN EL LEMA DE 1789— I CONTRIBUINT ACTIVAMENT COM A PROFESSIONAL I COM A POLITIC MÉS O MENYS OCASIONAL A LA MÉS GRAN TRANSFORMACIó URBANA QUE HAGI CONEGUT AQUESTA CIUTAT EN TOT EL SEGLE. MOLTES GRáCIES, ORIOL. ^^^^^ ^^^ ^ L ^ G 'fl^^ü vU ^ V / r ! Loy(L t---e„ ^ ^^^.9 d Q--Lk4 / ./ ^ % CL ty(j r'^ ^ ^ ^ P 1'1 ^,^ ^,- ^ `3 cm, `^ ^ ^ -Mt v 5 1"-ev,, °titiC(/),z 14» .)^i^, 1i A.94,, c CW M( 4 1.4 M L1.a ,1`, 417? "'1 ^ , ,,,, G4^- 9 ^ ^^ ,ç^ ^(7Z) ^ ^ ^^ u,,^,1,^ . /,u,,d,2,uwK,; ( ^^ ,{,,-^d--' ^ ¡¡ c0 y^^ ` ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4313 Title A name given to the resource Intervenció en l'acte de lectura del Pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Urbanisme Model social Acció política Bohigas, Oriol, 1925- Festes Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1408/19940927d_00646.pdf 04f5b7baab4fa3200e959c0bc20ff909 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la conferència "The European challenge for a Global Information Society" (Brussel . les, 27 de setembre de 1994) De cara a la intervenció de l'Alcalde a la Conferència "The European challenge for Global Information Society" se suggereixen tenir en compte els següenst punts: - Las propuestas de la comisión Bangemann, de la que he tenido la satisfacción de ser miembro en mi condición de vice-presidente de POLIS y alcalde de Barcelona, desarrollan el capitulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. ti Este documento tiene la enorme virtualidad de centrarse en las grandes cuestiones que condicionan el futuro de la Unión Europea, y de su capacidad de aparecer ante la ciudadanía europea como un agente de bienestar, de progreso y de creación de empleo. Su_hipotétea-desvié ación---por--parte- de--unas políticas i Iiheral --que ponen --el -én -f-asís--en -la-- desr-egulación-como única e nst uye a n,, eatro---parecer e= ^Ea^ 4n40• - ■ y • Tia = una salida faisa--a --ia- s ttuaci-6n--actual - Las aplicaciones respoden a una serie de objetivos macroeconómicos: - el fortalecimiento de la competitividad industrial y el fomento de la creación de empleo; - el fomento de nuevas formas de organización del trabajo; - la mejora de la calidad de vida y del medio ambiente; - la respuesta a las necesidades sociales y una mayor eficacia de los servicios públicos. - La Sociedad de la Informaci n se construye sobre las autopistas informáticas, es decir, sobre el desarrollo de redes interoperativas e interactivas gápaces de transmitir enormes cantidades de información digitalizada. Pero lo que dará carácter concreto a la Sociedad de la . tnformación serán las aplicaciones innovadoras. - Las aplicaciones prioritarias pueden dividirse en dos bloques según el destinatario final: - el mercado personal doméstico (aplicaciones interactivas y transaccionales relacionadas con la telecompra, las operaciones bancarias a distancia, el esparcimiento, el ocio). - las aplicaciones empresariales y sociales �- El gran desafío de la Sociedad de la Información está relacionado con la capacidad de introducir, experimentar y desarrollar de forma masiva nuevas aplicaciones. En este sentido la tecnología se percibe no ya únicamente como una fuente de mejora de la eficiencia, sino como creadora de nuevas oportunidades, de nuevas profesiones y de nuevos servicios para los ciudadanos. La tecnología informática no sólo es aplicable de forma pasiva a las funciones empresariales, sino que actúa como catalizador de un proceso de reorganización total (en realidad, un replanteamiento completo) que sólo es posible a través de la difusión del uso de esa tecnología. En la reciente Conferencia Eurociudades de Barcelona se mostró claramente que las zonas metropolitanas son el primer terreno de experimentación de la Sociedad de la Información. En las ciudades existe una demanda muy fuerte de nuevas modalidades de trabajo (el trabajo a distancia) y de calidad de vida (control de tráfico), así como un fuerte consumo de información. Indiscutiblemente las ciudades, y especialmente las grandes ciudades, tienen un papel fundamental a desempeñar en la construcción y el desarrollo de esta Sociedad de la Información por su función de centralidad no únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. - ¿Pero cuáles son las aplicaciones concretas que propone el Grupo Bangemann en el terreno de los consumidores particulares y en la mejora de la calidad de vida? - El teletrabajo permite conecterse electrónicamente con cualquier entorno profesional independientemente del sistema utilizado y permite trabajar a distancia, desde casa y en oficinas satélite evitando así los desplazamientos. Algunos de los problemas que se plantean son los derivados de las menores posibilidades de relacionarse y también habrá que evaluar las repercusiones en el campo de la legislación laboral y de la seguridad social. - La educación a distancia supone la creación de centros de enseñanza a distancia que proporcionen material pedagógico y servicios de formación para las PYMES, las grandes empresas y las administraciones públicas. Introducir técnicas avanzadas de enseñanza a distancia en las escuelas e institutos de formación profesional. - Una red de universidades y centros de investigación de banda ancha y alta definición que soporte servicios interactivos multimedia y que conecten las universidades y centros de investigación de toda Europa con acceso y sin restricciones a sus bibliotecas. Esto supondrá un beneficio para los responsables de los programas de investiga- �ción gracias a la posibilidad de crear equipos más numerosos y una mayor difusión de los resultados de los trabajos. - Gestión del tráfico por carretera. Esto supone establecer soluciones telemáticas a escala europea para sistemas avanzados de gestión del tráfico por carretera y otros servicios de transporte (información al conductor, sistemas de guía, gestión de flotas, sistemas de peaje automático, etc.) - Control del tráfico aéreo. Creación de un sistema de comunïcacioñ del tráfico aéreo europeo que proporcione conexiones tierra-tierra entre todos los centros de control de tráfico aéreo europeo y conexiones aire-tierra entre los aviones, los centros de control de la UE y la Conferencia europea de Aviación Civil con objeto de lograr un sistema unificado de control del tráfico aéreo transeuropeo. - Redes de asistencia sanitaria. Crear una "red de redes" de comunicación directa basada en normas comunes que interconecte a los médicos generalistas, los hospitales, y los centros sociales a escala europea. - Autopistas urbanas de la información. Crear redes accesibles desde el hogar y proporcionar los medios para utilizar servicios multimedia y de entretenimiento en línea. Esto permitirá a los consumidores disponer de una amplia variedad de ofertas para el entretenimiento y para las transacciones y las gestiones (transacciones bancarias, telecompra,etc.) así como acceder a servicios de información, teletrabajo y educación a distancia). - Barcelona es consciente de la importancia capital que la tecnología del cable y las llamadas autopistas de la información van a tener en la configuración de las formas de trabajo y en los modos de vida de nuestras ciudades en el inmediato futuro. - Por ello, creemos imprescindible que este proceso no se limite a una mera desregulación del mercado, que no se coñfíe únicamente al juego del libre mercado, sino que tenga en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que va a conllevar. - Las autopistas de la información en realidad, ya existen y se vinculan a las ciudades que, a su vez, están formadas por calles. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son, precisamente las calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de las casas en las que vivimos y trabajamos. (Programa GAUDI) ��26'09 '94 0A:53 40 á V93 402 31 84 23/99'94 11:14 ^ ^ 001 COOR INFO BASE O a 93 2 Fecha: Z6-9..q TELEFAX N.° de Fax: A: t C^\D EMPRESA: qS32 ^^ Ilt1 7 DEPARTAMENTO: rrlt'. 3Y REFLEXIONS SOBRE CIUTAT 1 TELECOMUNICACIONS 1.-- z N.° de hojas: de: Gi E-57 ItrsmK Empresa: _ Departamento: El nou mon do los 'autopistas de ta informació' posen un repte al concepto tradicional de ciutat (ciutat °densa°, ciutat europea, ...). Efectivament, 1'elemerit'prax(mltal' ja nó es una condició absolutament nocossórla per te qualitat de vida I per al dese:nvo(upaim. nt d'omprçscs 1 negocis. Degut a que metes do los tasques, ara es podran for des do llocs remots. 2.- per tant, el concepte proximitat haurà de ser dotat de nous valors (o reforçar els que ja tonen). P.ex.:- a mig termini rlo es ei rnateix vlsttar t;l Museu Picasso, que fer un recorregut virtual amb un sistema muttlmc'dia del Museu (passejar, comp rovar fa textura, l'espai del local, els olors, la gent, la temperatura__ etc.), tarnpoc es el rnateix una Video- conferènda, que estar xerrant amb uns amics en un bar preneu oí sol. 3.- Alxi doncs, cal que la clutai promogui els ç , rs.x I rs: la presència, te gent, els contactes informals, el passeig informal, ... on front dota pantalla de vídeo. 4.- 1 que eiimtnl els pus (çigfe Lb1 pol.lució, agror eractó, soroll, tràfic, criminalitat, ... etc. 5.- Addicionalment, des del nostre punt do vista, la proximitat tambó és un valor per les tolen o nunicacions. r Efectivament, els cablejats aprofiten infrastructures des subsòl i la proximitat entre els habitatges haurien de reduir els costos globals de transmissió. 8.- Por tant, en una situació de competència Giutat versus Camp (o ciutat densa versus ciutat dispersa), les dispenibliítats de comunlcaçió scybre tots els ps (s haurien de iradu{r aquestes avantatges de dutat. 7.- Dit en poques paraules: El cost de comunisacló hauria d'ésser més baix en les ciutats denses. El nombre de servels drsponbles hauria d'ósser superior en qualitat 1 quantitat. 8.-, 1 alxd ens porta e un altre terna: Les ciutats dirien de poder gestionar o intervenir, aproliitant les sever capacitats. tes economies d'esta. donant aquests extravalors que altes entitats no poden o no saben donar. AlnotarneTti de ltartttonw �23/89'94 ñ 1;t 14 002 COOR INFO BASE O C93 402 31 :54 26/09 '94 09:53 93 2910261 I. N .I. P.03 Tot.: 2919115M FIQ291t1pE1 tu-L: 141.222 .130C bw:t2.11WCIa 9.- Alxb vol dic capacitat do daelsló sobre les Infrastructures mtnimes garantides que es donen, l de solocclonar proveïdors I serveis, per sobre de decisions donadas més amunt, tipus ('erlt6 para todos') (niveli roglorral, ntv>}II estatal o deixar les forces del mercal Iilurament,. yy ^ 10,- A curt termini, fes ciutats amb el seu dinamisme voten sor capdavanters s'oforeixon iniciar pronos pilot on c!s neus sor veis do totocomunic ac; iá. La sinergia d'ompresos, tires, universitats, ..- otc. pot croar el "caldo do cultivo' per ondegar projectes tals com: - - Tele- treball, Tele-ensenyament, tole-formació, Serveis de Telecomunicació potents entre empreses, Sistemes de regulació de tràfic i tole- guiatge de conductors. 11,- Els organismes en si rnateixos, volen ser uns dels grans consumidors de les novos tocnologios, oferint tat un mon nou de serveis al ciutadà, donant-li lntormació, millorant Ia relació administrat-admïnlstració, adrnotent una més gran part3clpddb clutadana i reduint els costos de gestió administrativa. ^..._ ..^ ^ . .. . ., Atiludtemettt dC D arrclut7u � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4314 Title A name given to the resource Conferència "The European Challenge for a global information society" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat de la informació Relacions Internacionals Unió Europea Benestar Social Competitivitat Acció política Territoris Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1409/19940928d_00645.pdf a27b1fe035c4f7869a56f197cfaada85 PDF Text Text 28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCALDIA PREMSA 444 CES "S'ha Celebrat una sessió molt important al Senat, de carácter hiltóric, que és motiu de satisfacció per tots els qui creiem en Pautonomia deis diversos pobles d'Espanya. Aquesta satisfacció és especialment sentida per mi com a 011.1dant-del corzt~ri de la capital de catalunya." No obstant aixó, després d'aquest debat trascendental, és hora que recordem que cal continuar avançant i, per tant, que ara toca passar al nivell següent. Tot el que s'ha fet, sense entrar ara en el Pacte Local, seria un esforç inútil, perquè sense els acords institucionals per aquest gran compromís que el país reclama, i que les ciutats com Barcelona necessiten, ens quedaríem a aturats a mig camí. 1 Barcelona vol fer tot el camí sencer." 4 o 4P "Aquest és el gran debat pendent que té áme el país. El de la distribució de competéncies a tres nivells: Estat, Autonomia Municipi. No tenir encompte aquest debat ja no és possible. Recentment en vaig parlar amb el president del govern, Felipe González, i fa encara menys temps va ser objecte d'una reunió amb d~irs-e.s ministres' Demé, a Valéncia, n'haurem de tornar a parlar x amb el pres4dents-B~i-Le'rme-i--1-1-al-calde-de--M-Ircter.Barcelona contivará treballant per impulsar tant com pugui un acord definitiu que permeti arribar al Pacte Local." "Per afavorir de debò els interessos deis ciutadans, i sense que això tingui cap repercussió impositiva, perqué es tracta d'una redistribució, caldrá derivar competéncies cap als municipis. És ara més important que mai defensar una línia de col.laboració entre aquests tres nivells: Estat, Autonomía í Ajuntament. Sense aquest necessari "pacte local" no s'acabará de perfilar mai 1:auténtic Estat autonómic. eN'Cl H7,11,4, kkloilh11.4,1,47 ayurq-vv1/4 - ‹ (AA "Des de l'Estat i des de les Comunitats Autónomes s'ha de produir una descentralització de competéncies, que derivin cap a les corporacions locals, a través d'un gran pacte que s'assoleixi entre tots els implicats i sempre amb la voluntat de sumar esforços i amb un esperit de cohesió. Per tant, és el moment de reclamar un gran compromís institucional i entre les diverses forces politiques. Nosaltres hi estem disposats i no renunciarem a aquest objectiu, convençuts que es tracta d'una peça fonamental en la reordenació de l'Estat." "Una llei de ciutats i àrees metropolitanes haurà d'establir un principi d'opcionalitat en l'assumpció de competéncies, de manera. que eeamnGpi pugut-triar punt dispesasr d'aqu-esta possibt-lita-t. Ciutats com Barcelona aspiren a incrementar la seva capacitat d'actuació en qüestions relacionades amb la justícia i la policía, aixt com a tenir un nivell més elevat d'autoritat que ens permeti de prendre decisions repsecte del medí ambient, l'aprovació parcial deis P\r-tiv"( Z002 �28/09 '94 13:55 FAX 4027391 ALCÁLDIA PREMSA ..+44 CES Z003 plans d i urbanisme, la millora del transport públic'i altres qüestions. A més, pretenem que aix6 signifiqui una simplificació deis tramits, de manera que el ciutadá que tingui presentada una documentació davant d'una administració, la central o la municipal, no calgui que la dupliqui." "Tots aquests són aspectes que ja recull la Carta Municial de Barcelona, que haurá de ser aprovada definitivament pel Parlament en un termini que la capital de Catalunya no pugui considerar excessiu." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4315 Title A name given to the resource Paraules de l'Exc. Sr. Alcalde sobre la Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Autonomia Acció política Carta Municipal Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1410/19940929d_00647.pdf 9d4fa5b84ddb8c281b819352ac52d6e9 PDF Text Text octubre 94 Notes d'interès col•legïal Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragail, alcalde de Barcelona "Vull desitjar-vos que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb l'exemple que vosaltres heu donat" o olt Honorable senyor president, senyors consellers, senyor tinent d'alcalde, senyors regidors, senyor president del Col:legi, estimats amics: molt breument, vull expressarvos la felicitació de la ciutat amb motiu d'aquest centenari. La ciutat de Barcelona ha estat molt i molt lligada a la vostra professió, i em consta que els metges han format part d'una manera molt prominent de la família municipal, des de 1886, que és quan es crea el Laboratori Municipal, dirigit aleshores pel doctor Jaume Ferran fins al 1905. Després pel doctor Ramon Turró, fins l'any 1926, i més tard pel doctor Pere González fins al fi nal de la guerra civil, de la nostra guerra. Aquest període en què es va viure la introducció de la vacuna del còlera i de la vacuna con tra la ràbia, gràcies a l'equip del doctor Ferran, amb en Jaume Pi i Sunyer, amb en Lluís Comenge, amb en Giner i Partagás; en el segon període, amb el doctor Turró, es va viure un episodi de pesta molt fort, 1905-1906, encara en aquest segle, i una epidèmia de tifus important l'any 14, en un moment en qué el doctor Turró està acompanyat d'en Lluís Claramunt i l'August Pi i Sunyer. A l'Institut Municipal d'Higiene, d'altra banda, que representa la medicina pràctica –no tant el centre hospitalari i d'investigació com van ser el Laboratori Municipal i l'Hospital del Mar–, inicialment, hi te- nirn el doctor Lluís Comenge des de 1891. Més tard, bastant més tard, l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, amb el doctor Foz i amb el doctor Gras, que del 1950 fins als Jocs Olímpics mantenen la{ qualitat d'una investigació important, dins del que és el terreny municipal. E4 aquesta ciutat ha passat que durant Molts anys hi ha hagut persones que han fet les seves armes, i les han fet amb gran qualitat, dintre del món municipal i després han passat a ser molt conegudes exterior- ment. I a la millor la història no els reconeix després coma funcionaris sinó com a grans metges. El cas d'en Pere Domingo és exactament igual: surt del Laboratori Municipal, acaba a Cuba i funda antibiòtics, com vosaltres sabeu. Bé, l'Institut d'Investigacions Mèdiques acaba convertint-se, finalment, en el famós laboratori antidopatge durant els Jocs Olímpics. No puc deixar d'esmentar els hospitals municipals, que vosaltres heu animat i que encara són la saba d'aquesta ciutat juntament amb els altres associats al Consorci Hospitalari de Barcelona: l'Hospital del Mar, amb el doctor Subirana, el doctor Molins i el doctor Bosch, que és el que jo vaig trobar quan vam arribar a l'Ajuntament amb la democràcia, i era un hospital que jo diria que estava malalt i que a poc a poc va anar millorant fins a ser ara un gran hospital; l'Esperança; el Geriàtric; el Psiquiàtric, amb en Costa Molinari, i no vull deixar d'esmentar l'epidemiologia, amb la seva lluita titànica, de vegades, com va ser la que van fer durant el famós brot d'asma al•lèrgica per la síndrome de la soja, que va ser l'objecte d'un estudi d'epidemiologia que es pot considerar un descobriment mundial. No se sabia que hi podia haver una asma, i una asma mortal de vegades motivada per la soja i va ser a Barcelona que es va descobrir. Vull expressar personalment la meva admiració per tots vosaltres, com a per- 1994 1894 Servei d'Informació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col•Iegial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Jordi Pujol, president de la Generalitat "Els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país" plicava "escolteu, si és veritat, si es pot escriure un llibre sobre la hipertensió en català, per què el català només ha de se rv ir, com dieu vosaltres, per explicar rondalles?" Perdonin, això és una pura anècdota, però és per dir que, realment, de sempre, els metges de Catalunya han estat molt bons servidors del nostre país. I després, com abans ja s'ha recordat, durant els anys seixanta i durant els anys setanta, i fins avui mateix. Vet aquí, doncs, tota una serie de raons per les quals jo em sentia moralment molt obligat avui a venir aquí, a saludar-los, a acompanyar-los en aquesta festa i en la joia d'aquesta festa. A donar-los les gràcies. Si tot el que es fa a Catalunya tingués el nivell que té l'activitat mèdica, Catalunya, en el rànquing dels països europeus, estaria més amunt que no està. Si totes les nostres activitats tinguessin el nivell que té la nostra medicina, nosaltres en conjunt estaríem més enlaire, estarïem més amunt. I per això he vingut a donar-los les gràcies, a demanar-los que segueixin –i sé que no cal–, que segueixin fidels a aquesta línia, que ha estat sempre la seva, en defensa de la llibertat en general, però d'una manera més específica també de la defensa dels catalans i de Catalunya. I, a més, que ho facin amb aquesta competència, amb aquesta qualitat tècnica i humana que els ha caracteritzat. Moltes gràcies, doncs, per tota la feina que han fet i expresso el meu desig que la puguin seguir fent amb el mateix esperit de servei al país i de servei als ciutadans, de servei als Malalts, de servei a la gent, concretament. M'atreviria a dir que en aquests moments la nostra classe mèdica, metges, infermeres, té molt en compte que la Feina d'un metge, naturalment, és cuidar el cossos, però cuidar-los de tal manera que la gent se senti humanament reconfortada, o humanament confortada. Em sembla que en molts sectors de la nostra medicina això també es té més en compte avui que no pas temps enrere. Per tot plegat, repeteixo, moltes gràcies i que durant molt de temps en el futur puguin seguir fent aquest servei a la seva professió i al nostre país.. Diverses personalitats, representants d'institucions sanitàries públiques i privades, col legis professionaLs, Administucions públiques i institucions ciutadanes, duran! el sopar. .t-C-nd -0*yf 1994 1894 Servei d'Intormació Col•legial. Passeig Bonanova, 47, 1a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 �Notes d'interès col.legial octubre 94 Sopar commemoratiu del Centenari del COMB Discurs de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona "Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta." sones, perquè els alcaldes, com tantes altres posicions i professions, avui patim, com segurament vosaltres patiu, d'una certa crisi del concepte d'autoritat. I jo estic convençut que els metges patiu també del fet que una certa autoritat, que abans us era reconeguda d'una manera molt fàcil, ara probablement us costa més de mantenir. Però jo us demano que seguiu pensant que l'autoritat moral compta, i que la gent encara la respecta. A l'últim, vull desitjar-vos que aquests cent anys siguin la base d'un futur encara millor, que la salut pública d'aquesta ciutat i d'aquest país puguin seguir millorant amb la vostra ajuda i amb l'exemple que vosaltres heu donat, i que s'ha imposat en aquesta ciutat, ja que heu fet pràcticament que les institucions col . laboressin, que l'exemple de col .laboració que hi ha entre la Generalitat i l'Ajuntament en el camp de la salut pública es pugui estendre a altres camps. Jo de vegades em pregunto per què es va donar amb tanta força en el camp de la sanitat i de la salut pública, i penso que és perquè la vostra professió i la vostra professionalitat ho van imposar. Moltes gràcies i per molts anys. I ara prego al Molt Honorable president de la Generalitat que s'acosti a aquesta estrada per cloure l'acte.■ Revista de premsa Els diversos mitjans de comunicació v an donar informació sobre l'acte commemoratiu del Centenari al Palau Nacional de Montjuïc. Els diaris "La Vanguardia" i "Avui" van glossaren sengles editorials l'efemèride del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona. Centenari mèdic El Col legi de Metges de Barcelona conmemorà el 29 de setembre passat el centenari de la seva fundació amb una trobada amb les institucions polítiques i mèdico-sanitàries ciutadanes, així com amb altres col . legis professionals. L'acte es va inscriure dins de l'ambiciós venta11 d'iniciatives amb què els metges barcelonins commemoraran els cent anys d'un col . legi professional que ha estat clau per a la ciutat de Barcelona i per a la seva projecció exterior. Però les celebracions, i això és important, no semblen dissenyades per subratllar només el passat, sinó perquè la professió mèdica barcelonina miri d'adequar la seva missió a una societat canviant, amb nous reptes i noves demandes. En aquest sentit, l'acte del passat dijous marcà la pauta que ha de seguir aquesta commemoració. Els objectius del Col .legi de Metges de Barcelona, en general, no s'han esgotat en les qüestions referents a la competència professional científica. Evidentment, aquests aspectes com en qualsevol professió, són absolutament bàsics i prioritaris. Però els metges de Barcelona, com els de la resta de Catalunya, també han estat actius i representatius socialment i política. Això, unit a la seva competència professional i científica, és el que ha fet de la medicina barcelonina no tan sols una de les més dinàmiques d'Espanya, sinó que la seva projecció internacional sigui prova inequívoca del seu alt nivell. Ningú millor que una corporació ja centenàri a pot conèixer els perills que comporta el corporativisme. És per això que el tarannà amb què el Collegi de Metges afronta el seu futur pot ser motiu de satisfacció per a tota la societat. Pera un col. lectiu la producció científica i la tasca d'assistència del qual són de p ri -merod,lantimeolra de la seva competència professional ha d'estar acompanyada d'una participació cada vegada més gran en l'esperit de progrés del país i en una més àmplia interrelació amb la societat civ il . Els desafiaments que la medicina mode rna té plantejats són múltiples. Una societat democràtica exigeix una millor preparació dels seus professionals, i els professionals d'una medicina cada vegada més científica han d'oferir garanties, però sense que la competència comporti una renúncia de la seva responsabilitat social. En aquest sentit, el tarannà obert –partidari d'una interrelació més gran amb la societat civil catalana– amb què el Col . legi de Metges de Barcelona afronta els actes commemoratius del seu centenari és la millor garantia de futur per a Barcelona i Catalunya. La Vanguardia, 1-10-94 Cent anys de servei mèdic El Col . legi de Metges de Barcelona compleix cent anys i en aquest primer segle d'existència ha esdevingut una institució clau en l'evolució de la ciutat i dels seus usos i costums sanitaris. Si, d'una banda, com altres estaments de la mateixa mena, el Col-legi va néixer amb una marcada vocació corporativa, d'una altra, resulta innegable que, al llarg dels anys, i amb els alts i baixos corresponents als difícils períodes polítics pels quals ha passat el país, la institució ha sabut incardinarse en la vida de la ciutat, hi ha projectat les seves inquietuds, l'ha ajudat decisivament en els seus avenços culturals, socials i assistencials. En camps tan diversos com el de la defensa i propagació de la llengua catalana o l'establiment d'un codi deontològic, el Col. legi de Metges de Barcelona ha tingut aportacions decisives, incorporades per sempre més al patrimoni de la ciutat. En definitiva, el Col . legi de Metges de Barcelona forma part destacada de l'entramat civil, social, que caracteritza Catalunya. Subratllar-ho és un acte de justícia i de confiança en la fortalesa del país. Avui, 2-10-94 1994 1894 Servei d'Informació Col . legial. Passeig Bonanova, 47, 1 a. planta, 08017 Barcelona, telèfon 418 88 88, telefax 418 43 01 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4316 Title A name given to the resource Sopar commemoratiu del centenari del Col.legi de Metges de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Metges de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Salut Acció política Model social Metges Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1411/19940929d_00648.pdf 438ead55ee7264c8a3e5ad5d310f785e PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència de l'Urban Land Institute (29 de setembre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona - Barcelona es hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición, una ciudad atractiva para los negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de cualquier alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio de cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: el Financial Times. - El Financial Times, en su edición de anteayer, martes, publicaba un ránking de ciudades europeas bajo el lema: "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, Paris, Frankfurt, Bruselas, 1 �Amsterdam y Zurich. ^ Qu / a continuación se sitúe Barcelona, por delayite de Düsseldorf, Milán o Madrid, es algo Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. - La emergencia de Barcelona se sitúa, sin duda alguna, en el contexto más amplio de la importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado, más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de sus regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. 2 ckY/Vj �- En 1986, cuando la ciudad fue designada sede de los Juegos Olímpicos de 1992, teníamos ante nosotros un gran reto. Un gran reto organizativo, en primer lugar, que superamos con un éxito innegable. Pero también teníamos el reto de aprovechar esa oportunidad única para transformar urbanfsticamente la ciudad. - Y así lo hicimos, con un éxito e parable al de los Juegos pero con unas conse encías positivas para la ciudad de mucho m or alcance. Piensen que, del presupuesto tota dedicado a los Juegos, sólo el 10 % fue para ' stalaciones deportivas. - Lo que hicimos es fácil de resumir, pero mucho más complejo de materializar, dadas las dimensiones del proyecto y el escaso tiempo en que lo ejecutamos. Hicimos, en resumen, una ciudad más accesible y más habitable, con mayor calidad de vida. - Más accesible: renovamos completamente el aeropuerto, construimos 40 km de cinturones de ronda, mejoramos substancialmente nuestras telecomunicaciones (con la torre de telefónica en Montjuïc y la de Norman Foster en Coliserola), 3 �suprimimos la vía férrea que separaba una parte de la ciudad del mar, construimos un nuevo barrio (la Villa olímpica) en unos antiguos terrenos de uso industrial obsoleto, ganando 4 km de nuevas playas para el disfrute de nuestros ciudadanos. Barcelona fue justamente descrita entonces como la mayor cantera de obra civil de Europa. - La clausura de los Juegos Olímpicos abrió un interrogante para Barcelona. ¿Seríamos capaces de mantener la marcha de la ciudad hacia un futuro más competitivo? El clima de recesión económica, general en toda Europa y que se instaló entre nosotros el día después de los Juegos, pareció por un momento dar una respuesta e W l kla negativa a esta cuestión. - Pero superado el bache, y ante los indicios claros de crecimiento económico y de recuperación del empleo que se están dando entre nosotros, la respuesta a esa difícil cuestión: "Después de los Juegos, ¿qué?", parece ahora más clara y optimista que nunca. - Barcelona está embarcada actualmente en varios grandes proyectos de futuro, algunos de los 4 �cuales, según tengo entendido, tendrán ustedes la posibilidad de visitar personalmente mañana. - La reforma del Port Vell es el primero de ellos. Su conversión en un gran espacio de ocio ciudadano culminará una de las grandes operaciones que hemos realizado en los últimos años: abrir la ciudad al mar, integrar su viejo puerto a la ciudad, en la línea de lo que han hecho ciudades americanas como San Francisco, Boston o Baltimore. - Sin movernos del frente marítimo, hay en estos momentos en marcha una operación urbanística de una importancia difícil deminimizar: DiagonalMar, un proyecto que es la continuación lógica de la Villa Olímpica y que tiene una envergadura comparable. El proyecto, que lleva a cabo la empresa Kepro, de capital norteamericano, con la colaboración del arquitecto Ricar6 Bofi comprenderá usos residenciales, comerciales y terciarios, así como zonas verdes (allí se instalarán un parque marino y el zoo marino) y varios equipamientos. Esta operación permitirá "terminar" el sector norte de la ciudad de acuerdo con las directrices del plan de su ensanche moderno, diseñado por el gran ingeniero Cerdà a 5 �mediados del siglo pasado. - En el plan de ensanche de Cerdà el centro de la nueva ciudad se situaba precisamente en la plaza de las Glòries, que ustedes van también a visitar y donde el Consorcio de la Zona Franca está construyendo un centro comercial y de oficinas que significa una apuesta clara no sólo por la potencialidad de este enclave como uno de las áreas de nueva centralidad (en realidad, nunca tuvo la centralidad que le habla dado Cerdà sobre el plano), sino también por la potencialidad de la propia ciudad. - Más allá, hacia la salida norte de la ciudad, está en proyecto la gran operación de—la Sagrera, entorno a la estación de tren donde llegará, en el año 2001, el tren de alta velocidad que nos conectará no sólo con Madrid sinó también con la red europea de trenes de gran velocidad. La Sagrera tendrá también usos residenciales, comerciales y terciarios, así como un gran parque lineal, una extensa zona verde. - Pero la ciudad de Barcelona no se limita a los 100 km2 de su término municipal, ni a su 1.6 6 �millón de habitantes. Barcelona, la ciudad real, es una aglomeración metropolitana de 3.5 millones de habitantes cuya vocación es convertirse en la puerta sur de Europa, en la gran puerta de entrada del sureste asiático y, más en general, de la cuenca del Pacífico en Europa. Nosotros queremos ser la Rotterdam del Mediterráneo. - Para ello está en marcha el Plan del Delta del Llobregat, que incluye la ampliación del puerto de Barcelona (que es ya, por lo que respecta al tráfico de containers, el primero del Mediterráneo por delante de Marsella y Génova), una futura ampliación del aeropuerto (que puede absorber todavía su enorme crecimiento: ¡en muy pocos años hemos pasado de 4 millones de pasajeros anuales a 10 millones!) y la construcción de una zona de actividades logísticas, de un gran núcleo intermodal donde concurranlel tráfico marítimo, aéreo, ferroviario y de carraetera. Esta es una de las grandes apuestas de Barcelona: convertirse en el gran centro de distribución del sur de Europa. 7 �- Podría añadir, pero ya lo hace en su comentario el "Financial Times", otros dos grandes atractivos de Barcelona: en primer lugar, la calidad de vida que ofrece su clima mediterráneo, su localización geográfica, la riqueza de su arquitectura y diseño, la calidad de su oferta cultural. En segundo lugar, last but not least, sus precios, que la convierten en un sitio atractivo para los negocios. - Sin embargo, no quiero terminar mi intervención sin citar otro de los grandes objetivos de Barcelona en este momento: ser una ciudad líder en la telemática. Una ciudad accesible y competitiva es una ciudad bien comunicada. Y las autopistas de nuestro futuro inmediato no van a ser ya las autopistas para los coches y los camiones, sino las autopistas de la información. En el diseño de este futuro que es ya presente, el diálogo entre el sector empresarial y las ciudades, como nivel de gobierno más próximo a los ciudadanos, debe ser fluido y constante. Esta es una de las grandes aportaciones que Barcelona, en su desarrollo presente, ha hecho: ser un modelo de �la concertación público-privado para avanzar conjuntamente hacia mayores cotas de bienestar Y de calidad de vida en nuestras ciudades. - Es por todo ello que les renuevo mi bienvenida a Barcelona y me pongo a su disposición para contestar a sus preguntas. - Muchas graciasm 9 ��wv\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIó DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats más atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats económiques. No ho diu l'Alcalde, inó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 217 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hí un negoci. Barcelona apareixia situada en un 1 más que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam iJZúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Peró no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergència de Barcelona se situa, Oens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Peró seria injust no tenir en compte 1 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de província. Una capital de província angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats; per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Gènova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas des Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Coma exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'àrea de Barcelona és,amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la mtdernització de l'estructura econòmica, que ha de permetre una posició més sòlida en el context de la intensificació de la competència internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya ï amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El julictl de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya ei 16,5% i a la UE el 10,8%. 3 �La taxa d'atur a Barcelona era, pei- exemple, molt similar a la de França, 12,6%). Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Socl.al Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, 4a ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la clutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de Planificació estratègica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament localli ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a Amèrica Llatina. La majoria dels elements que avui sdn assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. I de ben segur que les qué tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: 4 �- Infrastructures i equipaments. L'estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importa4tíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliar i el Port i Barcelona quedarà connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanta en aquesta matèria. Voldria citar alguns dels resultats; • El trànsit internacional a 1 'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de x.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. ALxò supera en quasi 70.000 passatgers el rècord de trànsit de 1992. • En sis anys s'ha passat d'uni oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permèd que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 5 �• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de 14 jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les lïn4es Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Això ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993, • El Port de Barcelona s'ha copsolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Peus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 30.000 de Gènova . Mereix posar-se també de rèlleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocràtica. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m4 Això ha permés que poguem oferir una relació qualitat-prèu molt avantatjosa. 6 �I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseï guit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. El proper gran repte serà, sens dubte, l'endreça i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat. - Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat,ïperó no és una ciutat cara. } No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliured esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Am$terdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mil 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaria 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tilguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per 1 quatre persones costaria l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. a ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues págineá a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majOria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'eco omia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat: substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorirjel sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitatá industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va 4onstituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de lfa ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç .'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les z nes d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de 1'Oper4ció Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de Iromoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona om a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. 9 �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importaciofs- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ï reforçar l'oferta d'espais per a activi1tats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i, probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcqlona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el iànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacionll amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació i els tractaments en diverses especialitats mèdiques. 10 �Hi ha en projecte altres campany es com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els produ ates tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi uno iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de Barcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frenkfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi acadèmic de la ciutat per captar més estudiants, professors i investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant qis esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya universitats Barcelona Centre barcelonines Universitari també, agrupa s'ha obert a les cinc les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va inugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demandes d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es convertirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residè4cies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Tutisme de Barcelona. 11 �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i ínstitucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 �FINANCIAL TIMES Aluntamenl àe Barcelona ze 2 ? SET, 199'1 aicaic^a The best cities to locate a business Rank Rank 1994 City Weighted score 1993 1994 1993 1.05 0.97 1 London 1! 2 Paris"" a 0.80 0.82 3 Frankfurt `. 3 0.64 0.69 4 Brussels 4 0.47 0.45 5 Amsterdam ; 0.35 0.39 6 Zunch -' ^ 0.25 0.29 7 \@arc,élona 10 0.24 0.24 8 Dusseldorf 0.22 0.26 9 Milan 12 0.21 0.22 10 Madrid 16 0.21 0.19 11 Geneva Manchester Munich 10 9 18 0.18 0.18 0.18 0.24 0.25 0.19 14 Benin Stockholm 14 12 0.17 0.17 0.21 0.22 16 Prague 20 0.16 0.17 7 0.15 0.15 0.15 0.15 0.15 0.26 0.19 0.20 0.16 0.12 17 Glasgow Hamburg Lisbon Lyons Warsaw 16 15 21 23 22 Budapest 19 0.13 0.18 23 Vienna 23 0.10 0.12 24 Copenhagen 22 0.09 0.15 25 Athens 27 29 20 Oslo - 0.07 0.07 0.08 - Tunn 25 0.06 0.06 0.09 0.08 0.04 0.08 Roma Moscow 26 28 This tabla is basad on interviews with 500 executives in nine EU countries. It takes into account 11 indictators, ranging from access to markets and telecommunications, to cost and availability of staff and accommodation Since Tast year's tabla, London, Paris, Frankfu rt and Brussels have consolidated their positions as the best cities in which to tocata. The southem sities of Barcelona, Milan and Madrid have all moved up. Source: European Real Eetate Monitor (Heder & ~en r, • en. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4317 Title A name given to the resource Inauguració de la Conferència del Urban Land Institute Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Financial Times: Bcn en la setena posició de la millor ciutat per posar un negoci. Reforma del Port Vell, operació urbanística a Diagonal Mar, Plaça de les Glòries, operació Sagrera. Volem ser la Rotterdam del Mediterrani. Autopistes de la informació. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Urbanisme Competitivitat Infraestructures Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1413/19941010d_00650.pdf 3cde178438d95a978dd6645e69def50a PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració de la conferència financera internacional organitzada per l'Associació BCFE. (10 d'octubre de 1994) - Bienvenidos a Barcelona. - La ciudad de Barcelona es, hoy una ciudad muy bien situada, una ciudad llena de proyectos y de ambición una ciudad atractiva para las negocios, la inversión y el ocio. - Eso es probablemente lo que todos ustedes esperan oir de un alcalde orgulloso de su ciudad. Pero lo más importante, para ustedes y para mi, es que estas cosas no las digo yo, sino un medio cuya autoridad y neutralidad ni ustedes ni yo dudaremos: El Financial Times. - En su edición del pasado 27 de septiembre, el Financial Times publicaba un ranking de las ciudades europeas bajo el lema. "The best cities to locate a business". Barcelona está situada en un más que meritorio séptimo lugar. Piensen ustedes que las seis primeras son ciudades de un gran peso en Europa: Londres, París, Frankfurt, Bruselas, Amsterdam y Zúrich. Que a continuación se situe Barcelona, por delante de Düsseldorf, Miláno Madrid, es algo significativo. Pero en modo alguno es fruto de la casualidad. �- La emergencia de Barcelonase se sitúa, sin duda, en el contexto más amplio de la:importancia creciente del sur de Europa. En este ránking que les cito, Barcelona, Madrid y Milán han subido posiciones. Los beneficios de la incorporación de España a la Unión Europea en 1986 son evidentes. España, y Cataluña en particular, es ahora un país más moderno, más competitivo, mejor comunicado más preparado para los desafíos de un mercado cada vez más internacionalizado. - Pero al lado de los beneficios indudables que la incorporación de España a la Unión Europea nos ha reportado y de la emergencia de esta parte del sur de Europa como una de las regiones más dinámicas (la "Mediterranean banana", como ha sido llamada frente a la tradicional "hot banana"), sería injusto no tener en cuenta el esfuerzo que Barcelona, por méritos propios, ha hecho para situarse como una de las ciudades más dinámicas de Europa. - Quisiera recordar aquí la incertidumbre que suscitaba hace una década, en los medios económicos de la ciudad, la posibilidad de ver declinar el papel de Barcelona como centro financiero. Se temía que la internacionalización y la introducción de nuevas tecnologías en los mercados financieros comportara una concentración irreversible en unos pocos centros y, con ello, la desaparición de todos los demás. �- Pero Barcelona no se rindió a estas predicciones tan poco esperanzadoras. Barcelona hizo un gran esfuerzo para encontrar su lugar en el sistema europeo de centros financieros. Contra del fatalismo, Barcelona aportó imaginación, una decidida voluntad de competir abriéndose a los mercados de nuevos productos financieros e invirtiendo paraOfrédér-los --mej-~ servicioi/ 1 - i Barcelona ha conseguido, en esta primera etapa, 17- bolocarse en un lugar sólidoen el sistema europeo de I I 'centros financieros. Y quisiera remitirme de nuevo a la prensa internacional más prestigiosa. El Wall Street Journal dedicaba do g páginas a la Bolsa de if / Barcelona en su edición de 28 de julio pasado y elogiaba los esfuerzos que habían permitido situar Barcelona "on Europs'-g-Financiarigiáp -Asimismo quisiera remarcar el éxito excepcional que ha acompañado el mercado de futuros y derivados financieros de Barcelona que, en sólo cinco años, ha logrado situarse entre los cinco primeros lugares de Europa en volumen —de- --tr-an~ones de productos finacieros derivados de renta fija: más de ocho millones de contratos en el ejercicio pasado. Todo este proceso se ha desarrollado en un periodo plagado de incertidumbres en los mercados financieros internacionales y en el contexto de una competencia �cada vez mayor entre centros financieros. Se ha habido de luchar contra muchas inercias, tanto a nivel nacional como internacional. Y aún muchas pesan en contra. - La fórmula de Barcelona para este proceso se ha basado en un amplio consenso institucional y en la vertebración de un grupo de trabajo dedicado a impulsar nuevos proyectos: la Asociación Barcelona Centro Financiero Europeo. Quisiera subrayar el esfuerzo y el voluntarismo de la Asociación cuyos miembros han antepuesto a menudo el proyecto colectivo de la ciudad a los intereses legítimos de cada institución representada. - Gracias a la labor de la Asociación han fructificado otros proyectos muy significativos como la propia celebración de estas conferencias financieras internacionales, la celebración en Barcelona de la asamblea de Asociación Mundial de Mercados de Futuros el pasado mes de abril, o la inauguración oficial, el próximo ----,-,` lunes 17, de la Escuela de Negocios de la prestigiosa Universidad de Chicago. También deseo destacar la decisión del Banco Interamericano de Desarrollo de celebrar su asamblea anual en Barcelona en 1997. - Barcelona puede ya aspirar a retos más ambiciosos. Dispone de una oferta inmobiliaria para oficinas �incomparable por su calidad y competitividad, la mejor oferta formativa especializada en negocios y finanzas de España, un amplio entorno empresarial y una capacidad y eficacia organizativa reconocida mundialmente, que ha colocado a Barcelona en el cuarto lugar en el ranking mundial de ciudades organizadoras de congresos. Asimismo Barcelona tiene la firme voluntad de erigirse en ciudad líder en la revolución telemática que se aproxima a pasos agigantados. - Barcelona ofrece, en suma, eficacia, profesionalidad e imaginación. Ha sido capaz de atinar ilusiones y ofrecer resultados. Animo, pues, a las instituciones nacionales e internacionales a confiar y apostar por ella. Quisiera finalizar esta presentación expresando mil satisfación por los grandes pasos que se han dado en este período y felicitando a todas aquellas personas e instituciones que los han hecho posible. Pero \también quisiera que estas palabras sirvieran de estímulo para trabajar en nuevos proyectos, más allá de las posiciones ya afianzadas. - Muchas gracias. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4319 Title A name given to the resource V Jornades de l'Associació d'Intermediaris d'Actius Financers del Mercat de Renda Fixa i de les II Jornades de l'Associació Barcelona Centre Financer Europeu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Introducció noves tecnologies en els mercats financers. Banc Mundial i BID. Barcelona té la voluntat de ser ciutat líder en la revolució telemàtica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Finançament Competitivitat Model social Acció política Telecomunicacions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994) LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES Quina és la principal petició a les administracions públiques, que probablement subscriurien la majoria d'empresaris? No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors condicions possibles per al funcionament de les empreses. VA■14,1/d)/\41,--1 Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial Times. cuqc,,iiit„,L.--1._ eáikiN En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. tet-V7t Cr.54PCITf e "l'Ad 1/1¿11.4.41,1 1 (jL �L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent somia sortir. Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. (Zet-it Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem 2i �córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo í seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el �la competència context de la intensificació de internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de Franca, 12,6%). Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per contribuir en tot aquest procés? Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat 4 �guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local. La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les connexions internes externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria. Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito alguns: 5 �• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. • En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 7 )(le() • Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de la jornada laboral. 2s Q r "-t- • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es �van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors immobiliaris els qui els fan. I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El 7 1 �mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá 209 i a Londres 202. • El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 zA\1 j\r° dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. y - Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". 8 �Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura productiva. Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. �- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. 10 �- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat í reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar els intercanvis universitat-empresa. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. 11( En connexió amb la promocip turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de �Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. - Modernització administrativa.- En el document de propostes de SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que considero molt trascendentals: • La simplificació de l'administració. És una reclamació justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen en aquesta línia. • La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja existia a Barcelona amb el Consolat del Mar. Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la justícia per garantir una major seguretat jurídica en les transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona serà total. També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja funciona a Barcelona, a la Llotja. 12 �Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local a Barcelona per al futur de les PIMES? L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de la seva àrea d'influència. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4323 Title A name given to the resource Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Model social Empreses Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf 7f75020ce2867c7b08257c1003083e11 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Conferència sobre creixement econòmic i qualitat de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94) CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE BARCELONA L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat de Barcelona per al desenvolupament d'activitats. Els grans eixos de la política de Barcelona fóren: 1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística dels barris perifèrics: - Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les bases d'un canvi d'escala de la ciutat. - Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de capital-risc per a l'atracció d'inversions. - Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon industrial de la Zona Franca. 2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai de temps curt. Els principals objectius i resultats són: - Situar Barcelona en el mapa internacional. - Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura, esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra òptica. Crear les bases per al desenvolupament de serveis avançats a la producció. �- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona, obrint -la al mar.. - Creació de 10 noves zones !de centralitat. - Establiment de les bases de cooperació público-privada. Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge Urbà. 3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992) va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està treballant en la seva implementació. El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica. Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a projectes de desenvolupament urbà. El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç, les Universitats i el Cercle d'Economia. Els tres objectius estratègics del primer pla eren: a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro- regió. • Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i aglomeracions metropolitanes d'arreu del món. • Vertebració de l'entorn metropolità. b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones. • Millora del medi ambient. • Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés. • Augmentar les oportunitats socials. • Prioritzar les infrstructures culturals. �c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa. • Creació de les infrastructures bàsiques per als serveis avançats, altres que les viàries i les de telecomunicacions. • Foment de la innovació tecnològica per al progrés de la indústria. • Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de l'àrea metropolitana. Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius: - S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat. - S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de platges i més de 300 hectàrees de zones verdes. - S'ha produït una transformació estructural important de la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels sectors més avançats i competitius. - S'han adequat les infrastructures de manera que avui en dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta turísitca, espais per a activitats productives, serveis de telecomunicacions. - Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6. El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels processos i de les persones, per garantir un desenvolupament sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social. Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als productes i serveis de la ciutat. 3 �En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són: a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional. • Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia. • Millorar l'eficiència dels serveis privats. • Millorar l'eficàcia de l'administració pública i deis serveis públics. b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona. • Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona. • Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá. c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social. • Prevenir els riscs d'augment de la desocupació. • Crear nous espais d'ocupació. • Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment de la població. • Integrar les potencialitats dels joves. • Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen en creixement. d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat económica d'àmbit internacional. • Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies. • Activitats i infrastkuctures relacionades amb les "autopistes de la infor ació". • Barcelona Centre Universitari. • Promoció de les adtivitats turístigues, fires, congressos convencions. • Sectors de salut. • Manteniment de l'activitat productiva industrial. 4 �e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional. Els escenaris prioritaris són els següents: • La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental. • Europa. • América Llatina. • Nord d'Africa. irp/granollers.con � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4325 Title A name given to the resource Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Província metropolitana - Regió 1. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Societat Benestar Social Urbanisme Competitivitat Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b PDF Text Text 'Proposta per a la intervenció de Alcalde LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE, UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU. EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE PRENDRE COM UN CRIT A LA SOLIDARITAT. SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS, PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN. AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE NOSALTRES. BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA. �HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS. AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM, TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE. EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET, { L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA. HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS. LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT, LES NOSTRES POSSIBILITATS. INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE �EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR. DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA. AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE r PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT CIVIL. EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA PRACTICA. �La Guia d'ONGs ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA QUE AVUI PRESENTEM. AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT. EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL. LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON PRESENTS 51 ONGS. L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE SENSIBILITZACIO I INFORMACIO. �BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS. AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT. LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA. MOLTES GRACIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4326 Title A name given to the resource Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1421/19941117d_00658.pdf 1a58b131523270874f602dec35026bb8 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ PER AL BRINDIS DEL SOPAR DEL 75 ANIVERSARI DEL SALÓ DE L'AUTOMÒBIL ES UN HONOR PODER DIRIGIRME A UNA REPRESENTACIÓN TAN NUTRIDA DE UN SECTOR TAN TRASCENDENTAL EN NUESTRA ECONOMÍA COMO EL DE LA AUTOMOCIÓN, Y AGRADEZCO SINCERAMENTE QUE HAYAN QUERIDO ACOMPAÑARNOS EN UNA CELEBRACIÓN TAN SIGNIFICATIVA PARA BARCELONA COMO ESTE 75 ANIVERSARIO DEL SALÓN DEL AUTOMÓVIL. HOY BARCELONA ES UNA CIUDAD MUY BIEN POSICIONADA EN EL CONTEXTO EUROPEO. HACE UNAS SEMANAS EL FINANCIAL TIMES SE HACÍA ECO DE UN ESTUDIO INDEPENDIENTE QUE SITUABA BARCELONA EN EL SÉPTIMO LUGAR NTRE LAS CIUDADES EUROPEAS MÁS ATRACTIVAS PARA INSTALAR UN NEGOCIO. POSTERIORMENTE SE HAN DADO A CONOCER LOS RESULTADOS DE UNA ENCUESTA ENCARGADA POR LA UNESCO QUE CONCLUÍA QUE BARCELONA ES, JUNTO CON DUBLÍN, LA CIUDAD QUE MÁS SATISFACE A SUS CIUDADANOS. MUCHOS DE USTEDES PUDIERON CONOCER LA BARCELONA OLÍMPICA EN 1992, MODELO DE IMAGINACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CALIDAD. UNOS JUEGOS DE LOS QUE LA CIUDAD SUPO SACAR PROVECHO PARA REALIZAR LA QUE HA SIDO, CON TODA PROBABILIDAD, LA MAYOR OPERACIÓN DE TRANSFORMACIÓN URBANA REALIZADA EN EUROPA EN LAS ÚLTIMAS DÉCADAS. 1 BARCELONA ES HOY UNA CIUDAD EFICIENTE Y PRODUCTIVA, QUE MANTIENE UN RENOVADO ÍMPETU DE TRANSFORMACIÓN Y MODERNIZACIÓN. UNA CIUDAD QUE SE CONSOLIDA COMO EL CENTRO NEURÁLGICO DEL SUDOESTE DE EUROPA Y DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, UNA DE LAS REGIONES CON MÁS POTENCIAL DE CRECIMIENTO DEL CONTINENTE. �BARCELONA ES, EN FIN, UNA CIUDAD CON UNA PROFUNDA VOCACIÓN DE PROYECCIÓN EUROPEA Y NEXO PRIVILEGIADO DE UNIÓN CON LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, DE AMÉRICA Y DE ASIA. AL IGUAL QUE HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA CIUDAD, HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA ECONOMÍA. LA COMPETITIVIDAD DE LA CIUDAD ESTIMULA LA COMPETITIVIDAD DE LAS EMPRESAS EN UNA SINERGIA QUE REPERCUTE POSITIVAMENTE EN TODA LA ECONOMÍA. EL PROCESO DE MODERNIZACIÓN SEGUIDO EN LA INDUSTRIA DEL AUTOMÓVIL HA SIDO, EN ESTE SENTIDO, PARADIGMÁTICA. AQUÍ QUISIERA CITAR COMO EJEMPLO EL HECHO QUE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS ' DE COMPONENTES PARA LA AUTOMOCIÓN PRESENTAN LOS NIVELES DE PRODUCTIVIDAD MÁS ALTOS DEL MUNDO, COMO HA SIDO PUBLICADO RECIENTEMENTE EN LA PRENSA INTERNACIONAL (THE ECONOMIST DE 5 DE NOVIEMBRE). BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA SABIDO DAR RESPUESTAS IMAGINATIVAS Y RESPONSABLES A LOS RETOS DE FUTURO. BARCELONA SABE QUE EL SECTOR DE LA AUTOMOCIÓN TIENE FUTURO Y ESTÁ DISPUESTA A APOSTAR POR ÉL. ÉSTE ES UN SECTOR CLAVE DE NUESTRA ECONOMÍA Y' QUEREMOS POTENCIAR LAS VENTAJAS COMPARATIVAS QUE SUPONEN NUESTRA EXPERIENCIA, LA RIQUEZA DE NUESTRO ENTRAMADO PRODUCTIVO Y LA POTENCIALIDAD DE NUESTRA SITUACIÓN GEOGRÁFICA Y DE NUESTRAS COMUNICACIONES. I ESPECIALLY WELCOME THE ± PRESENCE OF SO MANY REPRESENTATIVES OF THE CAR INDUSTRY WHO HAVE COME HERE FROM EUROPE AND THE REST OF° THE WORLD. BARCELONA'S INTERNATIONAL AUTOMOBILE FAIR HAS BEEN A REGULAR MEETING POINT FOR MOST OF YOU. THE 75TH ^ ■NNIVERSARY OF THIS EVENT IS THE PROOF OF THE STRONG COMMITMENT OF THE CITY OF BARCELONA TO ITS MOTOR INDUSTRY . I AM EXTREMELY GLAD TO RENEW THESE LINKS WITH YOU ALL. € THANK YOU VERY MUCH. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4327 Title A name given to the resource Sopar oficial en motiu del 75è aniversari del Saló Internacional de l'Automòbil Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran saló, Palau Nacional Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Competitivitat Acció política Model social Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1422/19941123d_00659.pdf 854c5adc3c1e5d445523be6850c3d9b5 PDF Text Text Data: 22/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció en la cloenda del seminari "Los medios y la convergencia tecnológica en Europa" (Madrid, 23 de novembre de 1994) - La intervenció de l'Alcalde té lloc en el marc de la cloenda del seminari, en què prendran la paraula el president de l'Asociación de Periodistas Europeos, Carlos Luis Alvarez, i la secretària general de Comunicacions del MOPTMA, Elena Salgado. - El seminari va ser obert dilluns per Cándido Velázquez, president de Telefònica i membre de la comissió Bangemann, així com pel director general d'Eunet i un membre del gabinet Bangemann (cf el programa adjunt). En una de les sessions també hi ha intervingut Joan Majó. - De cara a la seva intervenció, se suggereix a l'Alcalde de tenir en compte els elements següents: - EN EL CURSO DE ESTE SEMINARIO HAN TENIDO YA LA OPORTUNIDAD DE CONOCER CON CIERTO DETALLE LAS PROPUESTAS CONTENIDAS EN EL INFORME QUE ELABORÓ LA COMISIÓN BANGEMAN -DE LA QUE TUVE LA SATISFACCIÓN DE FORMAR PARTE EN MI CONDICIÓN DE VICEPRESIDENTE DE POLIS- PARA DESARROLLAR EL CAPÍTULO DE LAS TELECOMUNICACIONES DEL LIBRO BLANCO DE JACQUES DELORS. - EL LIBRO BLANCO DE DELORS, O MÁS PROPIAMENTE EL LIBRO BLANCO SOBRE EL CRECIMIENTO, LA COMPETITIVIDAD Y EL EMPLEO, TIENE EL INMENSO MÉRITO DE CENTRARSE EN LAS GRANDES CUESTIONES QUE DETERMINARÁN EL FUTURO DE LA UNIÓN EUROPEA ASÍ COMO SU CAPACIDAD, A LOS OJOS DE SUS CIUDADANOS, DE SER UNA FUENTE DE BIENESTAR, PROGRESO Y CREACIÓN DE EMPLEO. SIN UNA APUESTA DECIDIDA POR LA CREACIÓN DE REDES DE TRANSPORTE, DE ENERGÍA Y DE TELECOMUNICACIONES, EUROPA PUEDE PERDER UNA BUENA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PARTE DE LA POTENCIALIDAD QUE LE OTORGA LA PROPIA EXISTENCIA DEL MERCADO ÚNICO Y DE LA UNIÓN PorAncA -QUE PRONTO SE VERÁN AMPLIADOS A QUINCE O, COMO ES DE ESPERAR, A DICIESES PAISES. - LAS PROPUESTAS DE LA COMISIÓN BANGEMANN -QUE FUERON PRESENTADAS EN LA CUMBRE COMUNITARIA QUE SE CELEBRÓ EN CORFÚ - A FINES DE JUNIO PASADO- INTENTAN ABARCAR UNA SERIE DE OBJETIVOS • MACROECONÓMICOS, TALES COMO UNA MAYOR COMPETITIVIDAD INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓN DE LA CREACIÓN DE EMPLEO Y NUEVAS FORMAS ,) DE ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO, MEJORAS EN LA CALIDAD DE VIDA Y EN EL MEDIO AMBIENTE. ESTOS OBJETIVOS INCLUYEN TAMBIÉN UNA RESPUESTA A LAS NECESIDADES SOCIALES Y UNA MAYOR EFICACIA EN LA PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS. - LAS PROPUESTAS PRIORITARIAS SE DIVIDEN EN DOS GRUPOS, SEGÚN SU DESTINATARIO FINAL. EL PRIMER GRUPO SE REFIERE AL MERCADO INTERNO Y LAS APLICACIONES INTERACTIVAS Y LAS TRANSACCIONES DERIVADAS DE LA TELE-COMPRA, LAS TRANSFERENCIAS BANCARIAS Y EL OCIO; EL SEGUNDO GRUPO HACE REFERENCIA, POR SU PARTI, A LAS APLICACIONES EN LAS EMPRESAS Y LAS APLICACIONES SOCIALES O RELACIONADAS CON EL EMPLEO. - EL GRAN DESAFIO PARA LA SOCIEDAD DELA INFORMACIÓN DEPENDERÁ DE NUESTRA CAPACIDAD DE INTRODUCIR, EXPERIMENTAR Y DESARROLLAR A GRAN ESCALA ESTAS NUEVAS APLICACIONES. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DEBEN SER VISTAS COMO UN MEDIO PARA MEJORAR LA EFICACIA Y COMO UNA VÍA PARA CREAR NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LOS CIUDADANOS. LA TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓN NO SÓLO ES APLICABLE DE FORMA PASIVA AL MODO DE OPERAR DE UNA EMPRESA, SINO QUE ES TAMBIÉN UN CATALIZADOR PARA UNA REORGANIZACIÓNMÁS AMPLIA. - LAS ORGANIZACIONES -EMPRESAS, INSTITUCIONES- DEBEN SER COMPLETAMENTE RENOVADAS, Y ELLO SERÁ POSIBLE GRACIAS A LA DIFUSIÓN 7.11_1,}} / L DE ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. A PRINCIPIOS DEL PASADO VERANO, EN EL CURSO DE LA CONFERENCIA EURO4IUDADES-EUROEMPRESAS QUE ORGANIZAMOS EN BARCELONA, LOS QUE TENEMOS RESPONSABILIDADES DE GOBIERNO EN LAS CIUDADES PREGUNTAMOS A LOS EMPRESARIOS QUÉ PRODUCTOS QUERÍAN DESARROLLAR PARA NUESTROS CIUDADANOS, Y LES 2 L ut,,-;_ �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EXPUSIMOS NUESTRAS DEMANDAS PARA HACER COMPATIBLES ESTA OFERTA DE PRODUCTOS CON UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA Y CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE URBANO, LOS EMPRESARIOS EUROPEOS NOS RESPONDIERON PIDIÉNDONOS A LOS ALCALDES CUÁL ERA LA CAPACIDAD DE LAS CIUDADES PARA DESARROLLAR REDES. - LOS TRES TEMAS DE LA CONFERENCIA -EL COCHE URBANO, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN Y LA GESTIÓN DE LOS RESIDUOS- SON LEMAS FUNDAMENTALES PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. POR LO QUE RESPECTA AL SEGUNDO TEMA, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN DEBEN PERMITIR UN ACCESO ÁGIL, RÁPIDO Y MAYORITARIO A LA INFORMACIÓN, DEBEN ASIMISMO PERMITIR DIBUJAR LA UTOPIA DE UNA SOCIEDAD MÁS LIBRE, EN TANTO EN CUANTO SERÁ UNA SOCIEDAD MÁS INFORMADA Y UNA SOCIEDAD MÁS DESCENTRALIZADA, DONDE EL PODER DE DECISIÓN FACILITADO POR UN MAYOR ACCESO A LA INFORMACIÓN- ESTARÁ MÁS PRóX1Iv10 AL CIUDADANO. - ESTE NUEVO SALTO ADELANTE TECNOLÓGICO, QUE TENDRÁ UNAS REPERCUSIONES INNEGABLES SOBRE NUESTRA SOCIEDAD, NO DEBERÍA CONFIARSE ÚNICAMENTE AL LIBRE JUEGO patisERcpwo, POR CUANTO DEBEN TENERSE MUY EN CUENTA SUS IMPLICACIONES SOCIALES Y TERRITORIALES -Y, MUY EN PARTICULAR, EL ACCESO DEMOCRÁTICO. A_ LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA TRANSMISIÓN DE DATOS. ES AQUÍ DONDE LAS CIUDADES TENEMIS MUCHO QUE PUESTO QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN LAS CIUDADES. - SE HABLA MUCHO DE LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, PERO NO DEMASIADO DE SUS CALLES. DEBEMOS LLEGAR A LAS PUERTAS Y A LAS ESCALERAS DE LOS CIUDADANOS. PARA CONSEGUIRLO, DEBEMOS TRABAJAR CONJUNTAMENTE. LAS AUTOPISTAS ESTÁN ENCIMA DE LAS REDES, PERO HAY QUE CREAR PRODUCTOS QUE SEAN REALMENTE VIABLES. Es POR ELLO QUE, MÁS QUE DE AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, ES IMPORTANTE HABLAR DE SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. - LA COMISIÓN BANGEMANN ESTABLECIÓ ALGUNAS OBLIGACIONES PARA LOS CONSUMIDORES Y PARA MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA. EL TELETRABAJO AYUDARÁ A PROMOVER LAS CONEXIONES: ELECTRÓNICAS CON EL MUNDO 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROFESIONAL, CON INDEPENDENCIA DEI4 SISTEMA UTILIZADO. EN ESTE SECTOR SURGEN ALGUNOS PROBLEMAS DERIVADOS DEL HECHO QUE LAS POSIBILIDADES DE CONEXIÓN SON TODAVÍA ESTRECHAS, Y QUE TENDRÁN UN EFECTO INDIRECTO SOBRE LA LEGISLACIÓ$ LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL. EL APRENDIZAJE A DISTANCIA EX/0E LA CREACIÓN DE CENTROS DE ENSEÑANZA A DISTANCIA (COMO ACABA DE OCURRIR EN CATALUÑA CON LA CREACIÓN DE LA UNIVERSITAT OBERTA OA DISTANCIA) PARA EL PÚBLICO, LAS GRANDES EMPRESAS Y LAS ADMINISTR4CIONES PÚBLICAS. IRÁ SERVICIOS - UNA RED DE BANDA ANCHA Y ALTA DEFINICIÓN TRANSMITIRÁ MULTIMEDIA INTERACTI VOS Y CONECTARÁ SIN RESTRICCIONES UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN EN TODA EUROPA. SISTEMAS TELEMÁTICOS DE ALCANCE EUROPEO DIRIGIRÁN EL TRÁFICO POR CARRETERA • 1 Y OTROS SERVICIOS DE TRANSPORTE. ESAS IDEAS SON SIMILARES A LAS DESARROLLADAS POR LA RED POLIS IY EN EL PROGRAMA GAUDI (GENERALIZED ADVANCEI) URBAN DISTRIBUTING INSTRUMENTS), QUE FUE LANZADO EN BARCELONA. - BARCELONA, DESDE LA RECUPERACIÓN DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL, SE HA DESTACADO POR SU CAPACIDAD DE REILEXIÓN ACTIVA SOBRE EL HECHO URBANO, Y POR SU CAPACIDAD DE GENERAR PROPUESTAS DE FUTURO PARA NUESTRAS CIUDADES. EL "MODELO" BARCELONA, QUE CISTRALIZÓ ENTORNO A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, CONSTITUYE UNA CÁPUESTA POR LA CIUDAD COMO SITIO 1DE DIÁLOGO Y DE CREACIÓ1517■9 BARCELONA NO HABLA-DE LOS PROBLEMAS DE LAS CIUDADES, SINO DE c¿My----CONTRIBUIR, DESDE SU PROPIA EXPERIENCIA, A HALLAR LAS SOLUCIONES A ESTOS PROBLEMAS -UNA SOLUCIONES QUE SON, BÁSICAMENTE, URBANAS- Y A AFRONTAR LOS NUEVOS RETOS QUE LA TEPNOLOGIA PONE ANTE NOSOTROS. AL CA 1_ / fl A 2 11 NOV N ,........... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4328 Title A name given to the resource Paraules de cloenda del seminari “Los medios y la convergencia tecnológica en Europa” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Mitjans de comunicació Relacions Internacionals Competitivitat Societat de la informació Acció política Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf 8df420273157b9433a891a8579c8a15c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 24/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil. De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar del següent: La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja hora. Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants, tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic (vid, programa en annex 1). PONENCIA DE L'ALCALDE: PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA MUNICIPA L. ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR BARCELONA. EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES NUCLEOS URBANOS. ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS. LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES, SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA CARTA MUNICIPAL, LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA. ./E7 LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA, SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD Y AL GOBIERNO DE BARCELONA. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona vt3 GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD. EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA ES E- QUE LA CARTA MUNICIPAL ES E:tc;f6111-0 1 (7-) NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO. ASy/ zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE iis 7 IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES. ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE ESTE SIGLO. 1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS. LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO. NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN JUDICIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE 1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907). EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD. NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE 1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO, RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER PROFESIONALES TECNICOS, EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL. ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA, HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ. ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS, EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD. ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS. 2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ DE LAS DECISIONES. DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA EN EL CIUDADANO. POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES: ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ, LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS JUECES DE PAZ. SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES. - DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES. RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE PAZ. EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS MUNICIPIOS. DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO. 3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN. LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES. POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL. EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS. POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES ADMINISTRATIVAS. MUCHAS GRACIAS, [N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.] {1) (,-Lk 51\,\7\ - 4 Cuí/iii, .0„ 1 m - (VV\ (7,1 CONGRES.IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4329 Title A name given to the resource Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde El giro local: la apuesta por los municipios (Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994) EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS MUNICIPIOS. CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-. ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE, AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS. �SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE i BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1 PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN. LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS, DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA. DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA NÓRDICA. PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 % VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS 2 �A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD NECESARIA PARA AFRONTARLO. AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA ADMINISTRACIÓN CENTRAL). PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO, DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS MUNICIPIOS. VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS. 3 �LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15 AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO 1 Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA, UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL. PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES, EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS. 4 �DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS. EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS. ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE, DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO 5 �LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS. EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES, CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE. EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR 6 �ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS. NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30. HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO INDEFINIDAMENTE. SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS. HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO 7 �LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS. LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS RESPECTIVOS TERRITORIOS. EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO PAÍS Y DE EUROPA. 8 �QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO, HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO i APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA EUROPA DE LAS CIUDADES. EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL 1 CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS, LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA 1 CONSTRUCCIÓN EUROPEA. PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN LAS ÁREAS URBANAS. NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO 9 �NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE, CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN JUEGO. MUCHAS GRACIAS. SED \TEXT\CORDOVA.DOC 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4330 Title A name given to the resource Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Política Administració local Relacions Internacionals Gestió pública Finançament Territoris Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1425/19941213d_00663.pdf 33f3114f207e6a9daa48cc3ab152664f PDF Text Text La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa (Dinar-col . loqui al Cercle Eqüestre, 13 de desembre de1994) VULL AGRAIR AL PRESIDENT I ALS SOCIS DEL CERCLE QUE MTIAGIN BRINDAT AQUESTA OPORTUNITAT PER PARLAR-LOS DEI,, MOMENT DE LA CIUTAT I DEL SEU FUTUR EN EL CONTEXT CATALÀ, ESPANYOL I EUROPEU. I MTIAURAN DE PERMETRE QUE COMENCI LA MEVA INTERVENCIÓ AMB 1.1NA AFIRMACIÓ QUE FAJO DES D'UN ESTRICTE REALISME: BARCELONA ES TROBA EN UN MOMENT ESPERANÇAT, N'HI HA PROU AMB LLEGIR ELS TITULARS DELS DIARIS D'AVUI. ELS SIGNES DE REPRESA ECONÓMICA COMENCEN A SER, SON EVIDENTS , A ESPANYA L'ATUR PUJA, PER() HO FA A UN RITME MOLT MES LENT (SIS VEGADES MENYS QUE EL NOVEMBRE DE L'ANY PASSAT). MENTRE, A CATALUNYA -I, CONCRETAMENT, A LA PROVINCIA DE BARCELONA, PERQUÈ A LA RESTA ES MANTÉ ESTABLE-, L'ATUR BAIXA. AL MATEIX TEMPS, FELIPE GONZÁLEZ I JORDI PUJOL PACTEN UNA ESTABILITAT POLÍTICA, CONSCIENTS QUE CAL APROFITAR EL MOMENT DE BONANÇA ECONÒMICA. PUJOL SAP QUE NO S'EQUIVOCA DONANT ESTABILITAT AL PROJECTE DE PROGRÉS QUE, DES DE FA DOTZE ANYS, HA PORTAT ESPANYA A COTES ALTES DE BENESTAR I DE MODERNITZACIÓ ECONÒMICA BARCELONA NO ES TROBA EN AQUESTA SITUACIÓ PERQUÉ S'HI TROBA PERQUÈ EN AQUESTA CIUTAT Hl HAGUT UN PROJECTE, MI HAGUT UN DISSENY, HI HA HAGUT UNES OPCIONS CONSCIENTS. 1 HI HA HAGUT UA AMBICIÓ -UNA AMBICIÓ DAVANT DE LA QUAL ELS TEMORENCS, ELS PESSIMISTES DE TORN S'HAN HAGUT DE RENDIR. �AQUEST PROJECTE, AQUEST DISSENY, AQUESTA AMBICIÓ HA GIRAT ENTORN D'UN NOM: ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. PER() ATENCIÓ: LA NOSTRA AMBICIÓ -I HO VAM DIR ABANS DE LA NOMINACIÓ- S'IlAURIA DITÍ A TERME IGUALMENT, AMB JOCS O SENSE, POTSER AMB UN ALTRE RITME, POTSER AMB UNES ALTRES CARACTERÍSTIQUES QUE SENSE AQUELL GRAN CATALITZADOR. PER() AMB LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT I AMB LA MATEIXAiCOMPLICITAT CIUTADANA QUE VAM SABER CREAR. AQUEST IMPULS ENDAVANT, AQUEST PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA I DE PROJECCIÓ ECONÒMICA NO ESTAVEN DISSENYATS, PERO, PER AL 1992. ESTÀVEM, EN CONSTRUIR LA BARCELONA DL 1992, AIXECANT LA BARCELONA DEL SEGLE XXI. I ARA, DOS ANYS DESPRÉS DELS JOCS, QUAN COMENCEM A SUPERAR LA RECESSIÓ QUE HA AFECTAT TÓT EUROPA, ENS ADONEM DE LA VALIDESA, DE L'OPORTUNITAT DE LA NOSTRA APOSTA. HEM ESTAT MENYS DANYATS PER LA RECESSIÓ: A BARCELONA LES TAXES D'ATUR NO HAN REBOTAT ALS NIVELES, ALS ALTS NIVELES DE MITJAN DÉCADA DELS VUITANTA. 1 ARA S'ESTÀ CREAN]' OCUPACIÓ. MENTRE, LA CIUTAT HA COMENÇAT A CONÉIXER ELS BENEFICIS D'HAVER-SE POSAT AL MAPA: AQUEST ANY QUE SOM A PUNT DE TANCAR SE SUPERARÀ EL NIVELL, EL RÉCORD HISTÒRIC DE PASSATGERS QUE VAN PASSAR PEL PRAT EL 1992. ARA TENIM MÉS VISITANTS QUE L'ANY OLÍMPIC. ARA SOM MES CONEGUTS. I TENIM MES PRESTIGI. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA, EN ÇAMPS DIVERSOS: L'ARQUITECTURA I EL DISSENY, ÉS CLAR, PERO TAMBÉ EN ALTRES CAMPS: LA MEDICINA, LA INDUSTRIA DE PUNTA, ELS SER VEIS AVANÇATS A LES EMPRESES. UNS SECTORS QUE, CONJUNTAMENT AMB EL SECTOR PRIVAT, ;ESTEM PROMOCIONANT A NIVELE ESPANYOL I A NIVELL INTERNACIONAL. 2 �SOM TAMBÉ UN PUNT DE REFERENCIA EN COSES POTSER MENYS TANGIBLES, PERO IGUALMENT IMPORTANTS: L'ANY 1995 BARCELONA ESDEVINDRÀ LA CAPITAL DEL DIÀLEG A LA MEDITERRÁNIA. DEL DIÀLEG ENTRE CIUTATS -EL 8 1 9 DE MARÇ FAREM UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDItERRÀNTES- PERO TAMBÉ DE DIÀLEG ENTRE ELS ESTATS -AL SEGON SEMESTRE DEL 1995, DURANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA, TINDRÀ LLOC AQUÍ UNA CONFERENCIA GOVERNAMENTAL QUE APLEGARÀ ELS 15 PAISOS DE LA UNIÓ I ELS SEUS SOCIS DE LA RIBERA SUD. BARCELONA AFRONTA, DONCS, AQUESTS ANYS DECISIUS DEL FINAL DEL SEGLE QUE SON, RECORDEM-HO, ELS ANYS EN QUÉ S'ACABARÀ DE DEFINIR LA CONVERGENCIA ECONÒMICA EUROPEA I QÜESTIONS TAN IMPORTANTS COM LA MONEDA ÚNICA EUROPEA- DES D'UNA POSICIÓ CONSOLIDADA 1, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, AMB NOUS PROJECTES DE FUTUR, EN EL COL • LOQUI TINDREM TEMPS D'ENTRAR-HI AME UN CERT DETALL. PERO ÉS IMPORTANT RETENIR DUES IDEES: EN PRIMER LLOC, Hl HA UN DISSENY DE CIUTAT. UN DISSENY CONSENSUAT EN EL SEGON PLA ESTRATÈGIC DE LA CIUTAT I EN L'ESFORÇ CONJUNT, PÚBLIC-PRIVAT, DE PROMOCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT. EL SEGON PLA ESTRATÉGIC APOSTA PER LA QUALITAT. LA QUALITAT DE VIDA I LA QUALITAT DELS SERVEIS HAN DE SER ELS TRETS DEFINIDORS DE LA BARCELONA DE L'ANY 2000. I EN SEGON LLOC, LA SEGONA IDEA A RET4NIR, ÉS QUE COMPTEM AME UNS ELEMENTS BÀSICS: EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, QUE COMPORTARÁ UNA OPERACIÓ D'UN ABAST POTSER MENOR QUE EL DELS JOCS OLÍMPICS, PERO D'UN IMPACTE MÉS PERDURABLE EN EL TEMPS. LA CREACIó D'UNA ZONA D'ACTIVITATS LOGISTIQUES, AME UN PORT I UN AEROPORTI AMPLIATS I AME L'ARRIBADA DEL TGV, CONVERTIRÁ BARCELONA EN LA GRAN PORTA D'ENTRADA SUD A EUROPA. �LA CULMINACIÓ D'AQUEST PROJECTE, COM A PART INSEPARABLE, ÉS LA CONSOLIDACIO DE BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS CULTURALS EUROPEES. TOTS VOSTÉS SABEN QUE ASPIREM A SER DESIGNATS CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001. AQUESTA ÉS UNA QÜESTIÓ QUE ES DECIDIRÁ EN EL SEGON SEMESTRE DE L'ANY QUE VE. PERO EN TOT CAS, NOSALTRES TENIM LA MATEIXA ACTITUD QUE DAVANT DELS JOCS, QUAN, SENSE TENIR LA NOMINACIÓ A LA BUTXACA, VAM COMENÇAR A RECONSTRUIR. DE BELL NOU EL VELL ESTADI DE MONTJUIC. EN ELS ANYS IMMEDIATS, A VEGA ES EN ELS MESOS IMMEDIATS, UNA SERIE D'INFRASTRUCTURES CULTURALS -EL MACB, EL MNAC RENOVAT, EL LICEU RECONSTRUÏT-, OBRIRAN LES SEVES PORTES, AUGMENTANT L'ATRACCIÓ QUE BARCELONA EXERCEIX SOBRE EL SEU ENTORO, UN ENTORN CADA VEGADA MÉS AMPLI. UN ENTORN QUE JA NO ÉS L'ESTRICTAMENT METROPOLITÀ -ON TROBEM A FALTAR L'ORGANISME QUE SUBSTITUEIXI EFICAÇMENT LA, EN MALA HORA, DESAPAREGUDA CORPORACIÓ METROPOLITANA-, SINO QUE S'HA AMPLIAT A L'EUROREGIÓ ELS LIMITS DE LA QUAL DEFINEIXEN LES SIS CIUTATS DE LA XARXA C-6 (PALMA, VALENCIA, SARAGOSSA, TOULOUSE I MONTPELLER), AME BARCELONA COM A CENTRE. I QUE S'EIXAMPLA CADA VEGADA MÉS, ESPANYA ENDINS 1 EUROPA ENFORA. EL FUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS UN FUTUR D'ESPERANÇA BASAT EN REALITATS TANGIBLES, PASSA, PERÒ, PER DONAR MÉS PODER A LES CIUTATS. LES CIUTATS VOLEM MES RECURSOS, PERQUÉ VOLEM MES COMPETÉNCIES, MÉS RESPONSABILITATS. LES CIUTATS SOM UNS BQNS EMPRESARIS. HEM DEMOSTRAT QUE EN SABEM. LA BARCELONA DEL 92 ÉS UN EXEMPLE DE RIGOR, DE FEINA BEN FETA. 1 ÉS TAMBÉ, I AIXÒ PUC DIR-HO BEN ALt, UN EXEMPLE DE TRANSPARENCIA I DE CLAREDAT EN LA GESTIÓ D'UNA XIFRA NO GENS MENYSTENIBLE DE DINERS. 4 �NO NECESSITEM, DONCS, TU I ELES. DURANT ELS ANYS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPANYA DEMOCRÁTICA, DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HEM TINGUT MOLTA PACIENCIA. HEM VOLGUT CONTRIBUIR A UNA COSA QUE ERA BÁSICA PER A NOSALTRES COM A CATALANS I PER A LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRACIA A ESPANYA. 1 ESTEM ORGULLOSOS DE LA NOST1ZA CONTRIBUCIÓ A AQUEST ESFORÇ. PERO ARA ÉS L'HORA DELS MUNICIPIS. EN L'HORITZÓ D'UNA DISTRIBUCIÓ FEDERAL, O ALMENYS FEDERALITZANT, DE LA DESPESA PÚBLICA A ESPANYA, REIVINDIQUEM UNA DISTRIBUCIÓ DEL 50-25-25. QUE ÉS T.JNA DISTRIBUCIÓ QUE ELS PAÏSOS NÒRDICS, COM DINAMARCA, JA HAN DEIXAT ENRERA, 1 QUE SE SITUA ENTOR_N DEL 30 % A CADA NIVELE D'ADMINISTRACIÓ. I AIjSCÒ VÓL DIR QUE TANT L'ESTAT COM LES COMUNITATS AUTÒNOMES -LA GENERAII,ITAT EN EL NOSTRE CAS- HAN DE DONAR COMPETÈNCIES I RECURSOS A LES CIUTATS. I HO HAN DE FER PERQUÉ ÉS JUST, PERO TAMBÉ PER UN PRINCIPI D'OPORTUNITAT POLITICA: ACOSTANT EL PODER ALS CIUTADANS, ACOSTANT LA PRESA DE DECISIONS I LA PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA AL NIVELE MÉS IMMEDIAT -QUE ÉS EL NIVELE MUNICIPALCONTR1BUIREM A ESMENAR EL DESPRESTIGI QUE A TOT EUROPA PATEIX LA CLASSE POLÍTICA. BARCELONA TÉ ELS PROJECTES, TÉ UN PASSAT RECENT QUE L'AVALA, I EN TÉ GANES. CAL QUE L1 DONEM LES EINES PER (IONTINUAR ENDAVANT, PER FER UN SALT MÉS CAP AL FUTUR QUE ÉS SEU. MOLTES GRÀCIES. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4331 Title A name given to the resource Dinar col.loqui. La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital del diàleg a la Mediterrània. Ciutats mediterranies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Eqüestre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Lideratge Infraestructures Territoris Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1426/19941214d_00662.pdf bcc8da83fbf0de64a65e7692ffa4f5ad PDF Text Text Data: 14.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Visita a l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert". (c. Coronel Monasterio,1 / passeig de Sant Coloma). 10:00 hores. De cara a la visita de l'Alcalde a l'Institut de Bat¡xillerat "Doctor Puigvert", es fan avinents els aspectes següents: - La presencia a l'Institut "Doctor Puigvert" s'inscriu dins de les visites que l'Alcalde fa periòdicament als centres públics d'ensenyamentl secundan, i es la primera que tindrà lloc el curs 94-95. Les anteriors van ser a l'Institut "Fort Pius" (Eixample) i a l'Institut de la Maternitat (Les Corts), ambdues el passat mes de juny. - És previst que la visita inclogui, per aquest ordre: Breu recorregut per les instal.lacions del centre. - Entrevista a l'emissora de radio de l'Institut. - Intervenció de l'Alcalde davant deis alumnes (*). - Preguntes deis assistents. j (*). Prèviament a les paraules de l'Alcalde, es preveu que intervingui la directora de l'Institut, Maria Serrano. Hi seran presents el regidor de Joventut, Francesc Trillas, i Antoni Santiburcio com a regidor-president del Districte de Sant Andreu. A continuació del guió s'adjunta una propo$ta per a la intervenció de l'Alcalde. (**). S'adjunta també el dossier informatiu trames per l'Area d'Afers Socials i Joventut sobre l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert" ij la seva relació amb els programes i ajuts que ofereix l'Ajuntament. ,A1 CALDIA ! Re.sais9roi d'Err.vtln 21 DI r 1094 N - 7 9 `-( �De cara a la intervenció de l'Alcalde davant dels alumnes de l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert", se suggereix tenir en compte els elements següents: 0. Salutació als estudiants i introducció sobre la visita: a). Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament: Vosaltres sou uns barcelonins molt importants; la Barcelona del 2000 sou vosaltres. b). Interés especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes deis estudiants: com veieu Barcelona, com la vpleu, qué hi faríeu. c). Referència al barri i districte on es troba l'institut, i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. En aquest cas es tracta de la zona del Districte de Sant Andreu llindant amb Santa Coloma de Gramenet. Es podria fer referència a: - Nus de la Trinitat i Ronda de Dalt: exemple de la gran transformació de Barcelona en els últims anys, que ha suposat l'organització de comunicacions i una operació d'ordenació urbana amb un gran parc a l'interior. - Actuacions de millora urbanística' al Districte de Sant Andreu: la més recent, la remodelació del carrer Gran de Sant Andreu. - Projectes de futur: l'operació Sant Andreu-Sagrera, amb un conjunt d'elements importantissims per a la projecció de la ciutat i d'aquesta área de Barcelona en concret: estació del tren d'alta velocitat, creació d'una extensa zona verda i construcció d'habitatges.1 �1. La situació de Barcelona Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i fies barcelonines. Per parlar de Barcelona, cal, en p ri mer lloc, fer referència al context inte rn acional en què ens trobem. La situació internacional és cada vegada més impo rtan t, i ens condiciona a tots com a ciutadans del món i, sobretot, com a ciutadans europeus. A més, en el cas de Barcelona això és especialment significatiu, perquè la nostra ciutat s'ha guanyat a pols, gràcies a les millores dels últims anys, una posició rellevant: Barcelona té un lloc destacat al mapa, quan quinze anys enrera eren molt pocs els que ens coneixien. a) El context internacional La transformació de Barcelona s'ha produït coincidint amb un món que ha canviat profundament. S'han donat passos ferms en la Unió Europea, tot i que no hi falten algunes tensions. Estem en un mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la unificació d'Europa. Aquesta Unió Europea és a punt d'ampliar-se amb tres nous països (Àustria, Suècia i Finlàndia), i els països del Sud hem de fer sentir la nostra veu. Les ciutats i les regions estem representades en un Comitè específic (impo rt ància que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, sigui el vice-president del Comitè de les Regions i presideixi el CMRE). En els últims anys, i encara avui, h an canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores Va començar el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i h an donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. H an aparegut noves incerteses, perquè ara el món no ens sembla t an segur, i Europa està vivint un seguit de conflictes nacionals cruents, ben a prop de nosaltres.i La guerra segueix a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i 1'OTAN, i són nombrosos els països que pateixen enfrontaments civils. �Hem de ser capaços de treballar plegats per la pau. En el cas de l'antiga Iugoslàvia, des de Barcelona estem col.laborant amb els ciutadans de Bòsnia, i especialment amb Sarajevo (convois d'ajut humanitari, subministrament de material sanitari i de transport, telèfon lliurat a l'alcalde de Sarajevo...). Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora, i també podeu contribuir per tal que els problemes deis altres països siguin menys greus: els problemes deis altres són també els nostres. Aquests dies haureu pogut veure o viure les reclamacions que fan moltes persones i entitats perqué les Administracions destinin el 0'7% deis seus pressupostos a la cooperació internacional. Aquesta és una reivindicació que cal atendre, perquè és una fórmula encertada per donar resposta a les demandes d'altres pobles. Des de l'Ajuntament hi col.laborem, i per això tenim un programa que es diu "Barcelona Solidària", que aplega els esforços municipals per ajudar les organitzacions no governamentals i per col.laborar directament amb altres països. Vosaltres també podeu col.laborar, perquè moltes d'aquests organitzacions necessiten voluntaris que els ajudin. El voluntariat és imprescindible. Amb els Jocs Olímpics tots vam veure la seva importáncia, però és necessari que la societat segueixi comptant amb els voluntaris. Vull animar-vos a qué us interesseu per ser voluntaris i col.laboreu amb aquelles entitats que treballen per millorar les condicions d'altres països, o de les persones que a la nostra ciutat, a la nostra societat, demanen una atenció especial. La solidaritat no pot ser un concepte buit. I vosaltres podeu ajudar a omplir-lo de contingut El nostre futur és Europa, però ha de ser una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans; una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides; una Europa conscient de les seves necessitats però també deis problemes d'altres indrets del món. 3 Precisament, aquesta mateixa setmana celebrarem una Conferència que té el nom de "Europa Jove" i que aplegará representants d'entitats juvenils i d'ajuntaments de tot el continent. S'hi parlará de tolerància i deis problemes deis joves, i les conclusions que en surtin ben segur que ens ajudaran a tots plegats. �b) El canvi de Barcelona. La ciutat to rn a a a fr ontar amb entusiasme nous reptes, està engrescada en consolidar les millores que hem aconseguit i segueix generant noves iniciatives. Barcelona ha demostrat la seva capacitat de treballar amb imaginació i fermesa, i ara està decidida a fer-se valer i a desenvolupar nous projectes que permetin millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els seus ciutadans. Els anys 90 van començar amb una crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens va afectar un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització dels Jocs Olímpics va ser la gr an excusa per dur a terme una transformació profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava la ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats, avui podem dir que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat 1a seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació. Aquesta transformació ha posat les bases perquè Barcelona superés la crisi. Una crisi que ara està arribant al final: tots els símptomes indiquen que la recuperació és un fet. En el cas de Barcelona, les últimes dades diuen que l'economia de la ciutat haurà crescut, quan acabi aquest any, prop d'un 2'5 per cent, per sobre del 2 per cent que creixerà l'economia espanyola. Aquest creixement tindrà lloc per segon any consecutiu, la qual cosa demostra que B ar celona ha ressistit millor la recessió. �Les previsions per al 1995 també indiquen que l'economia de Barcelona creixerà encara Inés (es calcula que ho farà també en un 2'5%). El fet que l'economia creixi vol dir que també baixarà l'atur. Aquest és el problema més greu de la crisi, i cal superar-lo. Barcelona, per la seva millor posició, ha tingut uns índexs d'atur más 'baixos que a la resta d'Espanya i més propers a la mitjana europea, però cal esmerçar más esforços en aquest sentit. c) La promoció de la ciutat, els preus i les loportunitats per als joves Aquests esforços s'han de concentrar en la promoció de la ciutat com a centre econòmic, industrial i de serveis, aprofitant les moltes possibilitats que tenim. Aquestes possibilitats estan a la ciutat, pe/6 també a la seva área metropolitana. Hem de comptar amb les noves infrastructures que hem creat, i tirar endavant els nous projectes. Entre aquests projectes es ,troben el Pla del Delta del Llobregat, la finalització de la reforma del Port i la seva ampliació, l'estació de la Sagrera, les noves millores urbanístiques, la consolidació de la indústria i de sectors com els serveis i les oficines, el comerç i la promoció de Barcelona en tots aquests àmbits. Es tracta de fer de Barcelona una ciutat més competitiva. Aquests conceptes econòmics poden semblar-vos una mica complicats i potser una mica llunyans, però d'ells depenen moltes coses, també el vostre futur com a ciutadans i com a persones que han de viure i treballar a la ciutat. Segurament, també pensareu que Barcelona és ara una ciutat massa cara i que costa trobar-hi oportunitats. En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encara perquè valen más, perquè ofereixen más, perquè són Inés atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves, i per als joves quan han de buscar un pis. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge han anat pujant. L'actuació municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar más oferta al mercat per tal de fer-los baixar, tot i que Barcelona é§ una ciutat molt densa i amb poc sòl disponible. Això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes, fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. �Ara els preus estan baixant, i en bona part gràcies a qué s'ha inventivat l'increment de l'oferta i a qué s'han fet algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El más cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirà l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 pel que fa a l'ocupació, está ciar que tróbar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no es tan greu com ho era abans. Tenint en compte que la vostra és una gentració nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen I per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb la millora de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. És evident que la condició més important és una bona formació, i ara les possibilitats que obre la reforma educativa i la transformació deis estudis universitaris i de la formació professional afavoreixen molt aquest aspecte. També cal, però, tenir en compte alternatives. Per exemple, hi ha una possibilitat que s'utIlitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d. Els reptes de futur, el paper deis joves i el civisme Aquesta és una idea important: la ciutat ajuda, té possibilitats i ofereix solucions. �Molts diuen que a la gran ciutat tot són problemes, però el cert és que la majoria de les persones viuen en ciutats. I si hi viuen és perquè a la ciutat és on es troben más oportunitats, més oferta cultural i d'oci, més i millor de la majoria de les coses que ens agraden i que volem. També hi ha problemes, evidentment, però la ciutat té la capacitat de trobar solucions per a aquests problemes. És important que ens fixem en els problemes que tenim, però també en els que hem estat capaços d'anar solucionant. El que cal és que la ciutat tingui una veritable capacitat de decisió i disposi de recursos per treballa r. És per aixj que a Barcelona volem tenir una Carta Municipal. La ciutat té futur, i el futur de Barcelona és molt engrescador. En els últims anys hem aconseguit una ciutat millor, i això ningú no ho discuteix. Hem de seguir treballant-hi, per?) també hem de gaudir de la nostra ciutat. Gaudirne i respectar-la. De cara al futur més limmediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. En aquests moments, els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: menys soroll, más espais verds i platges, més transport públic, més carril bici, más i millor utilització deis serveis. - Manteniment de la ciutat transformada. - Més neteja: estem millor que no estáveni i millor que altres ciutats, però cal un implicació més gran dels ciutadans. i - Més cultura: la cultura segueix sent unai de les nostres prioritats. Hem obert el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, ben aviat inaugurarem el MACBA i algunes sales del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà noves col.leccions, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions i la societat treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens, ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perqué la cultura ens fa más llhares. �La cultura i el civisme són la base de la convivència i el factor principal perquè la ciutat sigui un conjunt plural, en què la tolerància i el respecte siguin els elements compartits per tothom. Barcelona ha aconseguit millores molt importants; es pot dir que tenim més urbanisme, però que ens falta més urbanitat. Els últims temps ens h an fet més cívics i més conscients de les condicions necessàries per a la convivència, però, precisament perquè hem millorat en molts aspectes, cal que ens esforcem en aquest sentit. I esforçar-se vol dir defensar els drets que tots tenim, però també assumir i comprometre's amb els deures que la ciutat i la societat necessiten de cadascú de nosaltres. Aquest és un repte de futur, i vosaltres heu de prendre la paraula per complir-lo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4332 Title A name given to the resource Visita a l'institut de batxillerat "Doctor Puigvert" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat doctor Puigvert, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Globalització Relacions Internacionals Benestar Social Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf 48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298 PDF Text Text La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994) 1 l—" VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC, PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA y'^t SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC, PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA r _ POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI. ^fln.v^, BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL ti^L MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE I EN COL.LABORÀCÍÓ AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1 L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL. ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA. CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ. LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES. ^ "J 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA • ,J-://‘,/g r7 D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN ..I _ ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE LES IDEES. / i!„.„,„) I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS. LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA, •-. AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN. BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR- 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A EUROPA I AL MÓN SENCER. SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM 1 PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL INTERNACIONAL DE LA NOSTRA OBC. SENSE LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA MONNAIE. I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL. LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A L'ANY 2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA- ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT. PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ. A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA AMBICIÓ. I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU DELS JOCS OLIIVIPICS DEL 1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA 4 �o Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO PEES DE LA CULTURA. _SERA_PRECISAMENT PER LA COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU • VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES. EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES. I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS , No ÉS CAP ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE Lió I UN CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL. 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA, MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS _ . DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN. EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS. AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA ........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I ..... ......... APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ. ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I PROGRÉS. EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI TÉ UN PAPER BÀSIC. 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S. EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA. LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON 8 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA A LES CIUTATS. EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE TREBALLAR CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL. L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES , UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT. 9 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°' BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE DIÀLEG I DE CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE. PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA ICE CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA. MOLTES GRÀCIES. lo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4333 Title A name given to the resource Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Mitjans de comunicació Competitivitat Cultura Societat de la informació Model social Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf 4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5 PDF Text Text Data: 16.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferència "Europa Jove" 18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes següents: - La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en el segle XXI". - En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i presentar José Maria Mendiluce. - Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats, representants de diferents entitats i organitzacions. (*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde. La Conferència "Europa Jove" Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup Eurociutats i del Youth Forum. La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes adreçats als joves. La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut. Í Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co s ',. una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut t da ' _ j r: 1994 �Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen: - La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI - L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments de futur de les ciutats europees. - Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000. La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre, un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI. (*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes. �De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se suggereix tenir en compte els elements següents: - Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en Barcelona. - El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos momentos nos ocupan. - La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso. - Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello. - No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro). - La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello, y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa por el poder local - Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo. �- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente. - Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a cumplir con los principales retos de futuro. - Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del Mundo. - Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí mismos pero especialmente impactantes por Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las intervenciones de mayores dimensiones. - Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la solidaridad no puede ser una idea vacía. - Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido, la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4334 Title A name given to the resource Conferència Europa Jove Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Societat Euroregió Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/710/19941223_LV.pdf c787a6c19b8cf8ccc7e5da8dfcfd452e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/12/1994 La Vanguardia, p.021, Opinión Nicole, Pierrette, Mariette Subtítulo: SABEN VIVIR rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas muy excepcionales... Autor: PASQUAL MARAGALL Apel·les Fenosa, Pablo Gargallo y Joanet Llorens Artigues estuvieron acompañados por unos seres muy especiales: unas mujeres -hijas o esposas- que les sobrevivieron, cuidaron su obra y su nombre y alcanzaron un estadio realmente extraordinario de sensibilidad, educación y energía. Hay más. Deberíamos citar a Jacqueline Picasso y su hija Katy; a Pilar Juncosa, mujer de Miró, y sus hijos y nietos; a Conxa Farré, esposa de Rebull; a Montserrat Albiol, viuda de Ramon Rogent. Y a otras mujeres que conocieron a todos ellos y ellas, como Anna Torra o Elvira Farreras, y que tanto nos han ayudado a comprender el mundo riquísimo de nuestros artistas en una época emocionante, trágica y creadora, como fueron los 80 primeros años del siglo. Seguro que hoy puede sonar un poco anticuado este breve homenaje a unas mujeres en tanto que relacionadas con hombres que han sido artistas importantes. Tanto da. Sin duda, buena parte del feminismo ha nacido de esas mujeres que se han enfrentado a la difícil papeleta de convivir, luchar contra y a favor, amar y conservar el recuerdo de aquellos hombres complejos, poniéndolas en una especie de situación límite de la que extrajeron para nosotros muchas enseñanzas. En sus casas viven hoy, mejor que en ningún museo, las piezas aún cálidas de los creadores que vislumbraron con su arte las grandes encrucijadas humanas del siglo veinte. Muchos de ellos eran de aquí, catalanes, de Barcelona. Los vacíos de Gargallo, la ruptura inicial de Picasso con el realismo en 1907, en las "Senyoretes del carrer Avinyó", las figuras temblorosas de Fenosa, las vicisitudes de "La masia" de Joan Miró -otro cuadro que es piedra angular de la pintura contemporánea- son cosas que hemos vivido no sólo mirándolas, sino escuchándolas de la viva voz de Pierrette, Nicole, Pilar o Katy. Es una suerte inmensa. Pero insisto, lo más importante está quizás en el gesto de estas personas, en la cultura que transportan sus actitudes y palabras: su propia cultura, la de ellas. Algunas, además, añaden un carácter binacional a su manera de ser y han creado un lenguaje único, parecido al catalán que se habla -poco- en la Cataluña francesa, pero no exactamente igual. Es un catalán mezclado con francés, o con construcciones francesas, sobre todo parisinas, pariente del de muchos exiliados, en el que los "pas", las "e" abiertas y las "o" cerradas tienen mucho más juego, siempre con una "cantarella" propia. Se expresan normalmente con gran seguridad y corrección, con gran convicción. Seguramente han visto la otra cara de la moneda de la creación: la soledad, la melancolía, la depresión, el 76 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA hastío... La han visto y la han superado, han sobrevivido. Saben convencer. Saben dar y recibir con naturalidad. Tienen curiosidad por las personas y preferencias muy marcadas. Saben vivir rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas excepcionales, que siempre agradeceremos haber conocido. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 77 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1172 Title A name given to the resource Nicole, Pierrette, Mariette Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/940/eltemaesbarcelona.jpg 2b8c60be06fd512a44703207d95a58be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema és Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Economia Barcelona Description An account of the resource 180 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Guillamet, Jaume Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Campana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Bohigas, Oriol, 1925- Espinàs, Josep M., 1927- Estapé, Fabià, 1923-2012 Folch, Ramon, 1946- Camps, Victòria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps. Transcrit per Jaume Guillamet. «Un llibre fresc i viu, un exercici espontani de diàleg i reflexió», diu Jaume Guillamet, testimoni i transcriptor de les converses reunides en aquest volum. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, ha conversat per sepa­rat amb cinc ciutadans ben coneguts, de diversa condició i professió, però que tenen en comú un interès profund per aquesta ciutat. S’ha parlat obertament de molts temes, entre els quals: Les rondes, l’urbanisme i l’àrea metropolitana. Circulació i vida ciutadana. Qui s’ha de cuidar de què. Grans i joves, dia i nit. Projectes i il·lusions, urbanitat i comportaments. Immigració, in­tegració i diferència. Una plataforma de comunicacions. El batec del carrer. Consciència de ser. La Carta, la radicació i la contribució. El que es veu i el que no es veu. Capital econòmica. La memòria de pedra. La dimensió local i el pensament global. Què es pot fer?… El llibre inclou el col·loqui final, ple de vivacitat, que va reunir amb l’alcalde les cinc personalitats que hi havien conversat privadament: Oriol Bohigas, Victòria Camps, Josep M. Espinàs, Fabià Estapé i Ramon Folch. El tema és Barcelona és una excepcional aportació d’opinions i propostes sobre el present i el futur de la ciutat. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8488791186 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47 PDF Text Text Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient (Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h) MAJESTATS, ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT. ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI. DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT, A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS, COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS, ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL. VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS. PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ. US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY 1995 L'ANY DE LA TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES. �ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG. ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER() AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995. PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA. MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES PÀTRIES MÉS GRANS. MAJESTATS, ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ) SEXADES BENVIDOS A BARCELONA SED BIENVENIDOS A BARCELONA SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA Ane.L. 919,9:.,:,4111111?,n.ldfk 10 E: V95 LNQ .......... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4335 Title A name given to the resource Benvinguda Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Festes Nació Europa Guerra Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1431/19950120d_00668.pdf b84fb1bd13996cefd0388589cdc7fa8d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 20/1/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Cloenda de la Barcelona Business Week Proposta d'intervenció de l'Alcalde a la cloenda de la Barcelona Business Week: LADIES AND GENTLEMEN, DEAR FRIENDS, I HAVE GREAT PLEASURE IN CLOSING THE BARCELONA BUSINESS WEEK HERE IN LONDON. I BELIEVE THAT THIS EVENT IS A STP AHEAD IN THE WIDE PROMOTION ACTIVITY OF THE BARCELONA CITY COUNCIL FOR SOME REASONS. FIRSTLY, THIS EVENT HAS BEEN ADRESSED TO THE SPECIFIC ECONOMIC AND BUSINESS SECTOR THAT EXISTS IN LONDON ff4 ORDER TO EXPLAIN THE RANGE OF BARCELONA'S CURRENT SPECIFIC OFFERS FN THIS SECTOR: THE LATEST DEVELOPMENTS IN URBAN PLANNING, ARCHITECTURE, DESIGN, TOURISTIC POSSIBILITIES AND FINANCIAL AND LOGISTIC SERVICES. 1 THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS SUPPOSED A SIGNIFICANT CHANGE RESPECT TO THE USUAL AND GENERIC SEMINARIES ON THIS MATTER. YOUR WELCOMING ANSWER TO THIS INITIATIVE HAS SHOWED THAT THIS NEW, RISKY AND MORE DIFFICULT APPROACH4AS BEEN A SUCCESS. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SECONDLY, THIS IS A MIXED INITIATIVE, A JOINT—VENTURE BETWEEN THE BARCELONA CITY COUNCIL, THE BUSINESSMEN AND PUBLIC INSTITUTIONS. IT HAS BEEN A NEW PROOF OF TV E GOOD RELATIONSHIP BETWEEN BARCELONA'S PUBLIC ADMINISTRATION¡ AND PRIVATE BUSINESSES THAT HAS DISTINGUISHED BARCELONA DURING THE LAST YEARS. I WOULD LIKE TO THANK AGAIN ALL THE BUSINESSME^1 AND INSTITUTIONS WHICH HAVE ç COLLABORATED IN THIS INITIATIVE, SP ÉCIALLY ALL THE PEOPLE WHO HAVE MOVED TO LONDON TO TAKE PART I1lsT THE DIFFERENT SESSIONS OF THIS WEEK. THIRDLY, THIS WEEK IS NOT A CIR^CUMSTANTIAL EVENT WITHOUT A PROGRAMME OF CONTINUITY LATER ON'}1 FORTUNATELY, ALL THE SECTORIAL CAMPAIGNS THAT HAVE PRESENTED DURING THESE DAYS HAVE ITS OWN ACTION AND PROMOTION PLAN BEING IMPLEMENTED EVERY DAY. THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS MEANT JUST ONE STEP MORE IN THIS CONTINUOS ACTION. A VERY USEFUL MOMENT TO STRENGTHEN CONTACTS WITH PEOPLE FROM GREAT BRITAIN INTÉRESTED IN BARCELONA. NEVERTHELESS, THE MAIN TASK WILL BEGIN NEXT MONDAY TRYING TO TRANSFORM THE RELATIONSHIP AND CONTACTS HERE INICIATED IN BUSINESS OR SPECIFIC PROPOSALS OF COLLABORATION OR EXCHANGE. FINALLY, BECAUSE THIS IS THE FIRST B 1RCELONA WEEK. IN MID FEBRUARY WE WILL HELD ANOTHER ONE IN NEW YORK AND FROM 13TH TO 17TH OF MARCH IN FRANKFURT. THIS NEW INSTRIIJMENT STARTS GONG ON NOW. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I WOULD LIKE TO THANK YOU ALL. WE ARE WAITING FOR YOU IN BARCELONA I AM SURE THAT BARCEL01.11A WON'T DISAPPOINT YOU. THANK YOU VERY MUCH. -7 A , 777 ._,-------1, A ""'" • n LOND4,NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4337 Title A name given to the resource Cloenda Barcelona Business Week Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Relacions Internacionals Finançament Acció política Territoris Barcelona Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1432/19950210d_00669.pdf 7eea811680dae12405541bbd9e7d10b0 PDF Text Text Transcripció de les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament de la Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona. Divendres, 10 de febrer de 1995. 18:00h. Saló de Cent. Vice-president, President del CIO, autáritats esportives, espanyoles i catalanes, President del Comité Olímpi Espanyol, estimat Conseller Delegat del COOB, Srs. Tinents d'Alcaldes Regidors, estimats mies, Qui és Barcelona ? Qui és aquesta ciutat que avui, a través del seu modest Alcalde, rep aquesta Copa, aquesta distinció que ens fa més feliços que cap de les copes que haguéssim tingut mai, putser més grans i virolades, però cap d'elles tan sintèticament expressant un dels moments de joia mes grans d'aquesta ciutat. És, en primer lloc, la seva gent. És, en primer lloc, els seus voluntaris. És, en primer lloc, els seus esportistes, els seu clubs, que van fer possible que Barcelona fos la capital de l'esport espanyol molt temps enrera, i que comencés a demanar el que era seu, el elle era just per ella i que no va obtenir en altres ocasions, injustament, corn a Pany 36, però que finalment, molt anys després, va tenir la joia que li fqs atorgat. El premi i el repte de ser la millor ciutat olímpica. Però és també una ciutat d'empresaris i de treballadors que es van bolear per fer això possible, que van finançar la candidatura, que van estar al costat de cadascun dels moments difícils que vam travessar per poder dir "tenim la ciutat preparada" i després per conduir uns dies de joia, d'èxit i d'emoció, en els quals va destacar, evidentment, la tensó pròpia de Porganítzació, com aquí sla dit, pero també d'una forma desbordada la il.lusió d'anar veient dia a dia corn s'anava complint el somni d'una ciutat i d'un país. És aquesta ciutat la que avui s'adreça a Catalunya i a tota Espanya, a través deis seus representants aquí. i s'adreça al mln a través d'un seu representant com és el President del Comité Olímpic Mundial, un barceloní, Joan Antoni Samaranch per dir-li "gràcies, perquè ens heu fet feliços a tots". �Catalunya que es va bolear. Catalunya, que en les jornades de la torxa olímpica, corrent pels camins i les carreeres d'aquest país, no va saber pràcticament contenir la seva emoció, qule va fer que pràcticament setze ciutats catalanes fossin també la seu deis JOcs, des de La Seu d'Urgen fins a Castelldefels, Reus i Sant Sadurní, va vibrar en cadascun deis seus punts va constituir, de fet, l'autèntica seu deis JocS. I Espanya, com tots recordareu, quan tot aixó encara era un somni, només un projecte, a Valladolid, amb motiu del Campionat Mundial de Gimnástica Rítmica, a invitació deis seu Alcalde, Tomás Rodríguez Bolaños, va posarse de peu tota la ciutat i ens va fer veure qille al darrera hi havia tot un país vibrant. Segurament, no havia succeït eá aquest segle ni en els segles anteriors que Espanya sencera se sentís representada per Catalunya i concretament per la ciutat de Barcelona. Aquesta va ser una línia d'actuació que v4m mantenir com el més preuat tresor, abans i durant l'organització dels Joçs. Aquesta és la línia que Josep Miguel Abad i el seu equip de directors, Pere Fontana, Carme San Miguel, Miguel Botella, Josep M. Vilà, i els directors esportius, Manuel Fonseca i Pere Miró, que són avui aquí també, van saber desenvolupar durant els Jocs i abans deis Jocs. I aquesta és la línia que d(Isprés deis Jocs, Barcelona ha de continuar seguint. Barcelona está avui agraïda a forganització i a la persona que l'han fet feliç, que l'han entès, que van saber veure que aquesta Ciutat volia els Jocs com a pretext també per transformar-se ella matebo. Aquesta organització és el Comité Internacional Olímpic, i el seu President, Joan Antoni Samaranch, I Barcelona avui faria molt malament si ni° tingués en compte els deutes encara pendents. Els tenim. Tenim dos deutes importants. Un és amb totes les altres ciutats olímpiques que ens van ensenyar a ser olímpics. Vam aprendre de Los Ángeles, de Seúl, i vam patir perquè vam pensar que era impossible que nosaltres tornéssim a fer una cosa com aquella tan important com aquella. I tanmateix, va ser a Corea op vam aprendre els secrets dels comités i de l'organització. A Los Ángeles també, on hi vam anar com a candidats, a vendre la nostra candidatura. �Avui vull destacar una ciutat olímpica, perquè el dia 26 de juliol, en aquesta mateixa sala, 100 alcaldes de tot el món esj van replegar per celebrar l'inici dels Jocs, des de l'Alcalde de París fins a l'Alcalde de Pekín, des de l'Alcalde de Berlín fins als italians, de tot ;arreu vinguts, i entre ells en va destacar un, molt modest, que es va aixec4r per demanar ajut, que es deia xxxxx Jacovich, que era l'Alcalde de Sarajevo. I vosaltres recordareu que jo el dia 25 vaig demanar, i el President del COI també, que els Jocs fossin una treva, i aquesta treva no s'ha complert. El COI és de les institucions, i ho he pogut comprovar directament, que té un respecte a Sarajevo. Així com a ' Sarajevo molta gent estan desesperançats i decebuts de moltes organitzacions internacionals que els ajuden perquè no els donen allò que voldrien del tot, tenen un record pel COI (ells van ser ciutat olímpica), el COI se'n recorda d'ells i tenen un record per Barcelona. Barcelona hi ha anat¡quatre o cinc vegades i els ben asseguro que ells consideren Barcelona, en áquest moment, un mite. Nosaltres tenim un deute amb ells i avui nci podia acabar aquest acte sense dir que totes les ciutats olímpiques es mereicerien aquesta Copa, i Sarajevo, cordialment, mentalment, des de lluny, "Va per ells". En segon lloc, Barcelona té un deute amb ella mateixa. Barcelona va saber no només el que és un moment de glória sinó també uns anys de complicitat. Amb complicitat ciutadana es pot aconseguir pràcticament tot. Aquest és el secret de Barcelona. I Barcelo a no té el dret d'oblidar-ho. Té el dret, després P d'un somni com el que vam iure, de descansar un moment, de respirar i de prendre aire. Però no té el drèt de no continuar endavant i de no utilitzar aquesta complicitat per nous reptes. Nosaltres volem ser la Capital Cultural Eurdpea del 2001. Tenim l'ocasió de ser-ho. Demanem al Vice-president del diovern, aquí present, que ens recolzi per ser-ho, igual com va estar en el naixement del somni olímpic, demanem també al Sr. Joan Antoni Samaranch que amb la seva influència en vèncer en el món de la cultura i de l'esport ens pugui ajudar també en �aquesta (finia. Estem segurs que ho podrem tenir, i estem segurs que aquest altre objectiu és el que una altra vegada en$ ha d'unir per fer possible que la complicitat d'aquests anys passats ens va donar tant d'èxit sigui capaç de posar-se en joc per una Barcelona feliç, plena i rica l'any 2000 i 2001, al segle XXI. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4338 Title A name given to the resource Lliurament Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1433/19950224d_00670.pdf 18597378c27e070747f179aadbd243e6 PDF Text Text "Barcelona en la Catalunya de l'any 2000" Intervenció de l'Alcalde en el sopar-tertúlia organitzat per l'ADAC. (Girona, 24 de febrer de 1995) - La Catalunya moderna s i lla configurat com un sistema de ciutats, com una xarxa de ciutats mitjanes que estructura el territori entorn d'una gran ciutat. Barcelona n'ha estat, des del moment mateix de la constitució de Catalunya com a entitat nacional, l'indiscutit Cap i Casal, la "torre mestra" de qué parlaven els textos medievals. - La puixança de Barcelona ha esta t la puíxança de Catalunya, i viceversa. Sense una capital com Barcelona, l'emergència de la Catalunya industrial al segle XIX no hauria estat possible. Tampoc no ho hauria estat la Renaixença cultural: la generació noucentista sabia perfectament que sense Barcelona, l'evolució de la Renaixença catalana hauria estat semblant a la del felibritge occità. La falta d'una gran capital va fer que Occitània fos definitivament assimilada lingüísticament i culturahnent per Franca. 1 els que tenen por d'una Barcelona gran és que no han entes això. - És més, en un país corn el nostre, que ha estat mancat d'institucions pròpies en els darrers dos-cents cinquanta anys (tret del període republicà afortunadament, del ja llarg període democràtic actual), la Ciutat de Barcelona ha fet un paper substitutori de les institucions (i de les funcions) d'autogovem, que ha estat imprescindible. Els ciutadans de Barcelona encara paguem avui molts d'aquests costos de substitució i de capitalitat que en països més normalitzats corresponen a les institucions nacionals i estatals. - Els temors d'una macrocefàlia barcelonina ja formen part, afortunadament, del passat. Vicens Vives, que era gironí encara que afincat a Barcelona des de l'adolescència, pretenia (al seu llibre Industrials i polítics) que Catalunya havia assolit la perfecció quan, a mitjan segle XIX, s'havia aconseguit un cert equilibri entre la Catalunya interior i la litoral, entre la Muntanya i la Marina. I que després, quan la Barcelona industrial comença a créixer i a augmentar el seu pes �relatiu en l'espai catalá i a atreure població no només de la resta de Catalunya sinó també del sud d'Espanya, aquest equilibri es trenca. - Però aquesta és una visió conservadora, que té molt a veure amb la desconfiança cap a la ciutat industrial cm a lloc on esclata i es manifesta el conflicte social (Vicens atribuïa en bona part a la població immigrada desarralada conflictes com el de la Setmana Trágica, enfront a un suposat "seny" del treballador catalá), enfront a una visió més idíl . lica (i no necessáriament certa) del món rural. - La Catalunya moderna es troba molt iné a prop del model de Catalunya-ciutat deis noucentistes que de les visions un xic catastrofistes de Vicens. La millora de les comunicacions ha permès que la gent ja no hagi de viure al costat d'allà on treballa, o que el seu lleure de cap de setmana ja no es desenvolupi en les poblacions més acostades. - L'itinerari deis nostres avis (el meu havia nascut a la Ciutat Vella, vivia a Sant Gervasi i estiuejava a Caldetes) ja és tot ui altre. Avui molts deis qui han nascut a l'Eixample viuen a Tiana o a Santa Eulália de Ronçana i passen el cap de setmana a l'Empordà o al Pirineu. 1 abans un professor de la universitat de Girona no podia "commutar", que diuen els anglo-saxons, diàriament a Barcelona. D'aquí a pocs anys, tindrá Barcelona a mitja hora en el TGV. El tren regional ja fa, a l'entorn de Barcelona, de metro -és a dir, de metropolità. - Tot plegat fa que l'ambit de Barcelona, la seva zona d'influència, slagi estés a una zona d'aproximadament 15 M d'habitants, que és el que et permet de mantenir una serie d'intlastructures -culturals, per exemple- que altrament, limitades a un públic de 3 o fins i tot de 6 M no es poden desenvolupar. És el cas per exemple del Liceu, o del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Però també el de l'aeroport de Barcelona o el del seu port. - Aquest áinbit de 15 M d'habitants és definit per la xarxa de ciutats C-6 (Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Saragossa, Montpeller i Toulouse), que de fet es correspon, aproximadament, amb el solar de l'antiga Corona d'Aragó deis nostres comtes-reis medievals. Dins d'aquest ámbit, Barcelona exerceix un lideratge evident, i una capitalitat económica i cultural que no fa Inés que créixer. Però dins d'aquest ámbit les ciutats initjanes com Girona o corn Perpinyà també han de trobar el seu paper, perquè l'hi tene i l'hi tindran cada cop més. �- L'aposta de Girona com una ciutat cultural i universitària, capaç d'atreure un nombre creixent de turisme urbà de qualitat, es confirma en aquest sentit com un encert de l'estratègia adoptada. - Però el canvi real que ens acostarà cap a la Catalunya-ciutat no vindrà només de la mà de les infrastructures tradicionals, de les infrastructures pesants com les autopistes o el tren d'alta velocitat (o el de la gasificació del ter ritori català) que estructuren i "empetiteixen" el territori. El canvi que s'acosta és el de la nova generació d'infrastructures intangibles: les `autopistes de la informació. - Les autopistes de la informació, si son capaços de controlar-ne els efectes socials i territorials que tindria una aplicació estricta dels criteris del lliure mercat, són una promesa per a la democratització de la informació, en permetre un accés més fàcil tant socialment com territorialment. Ben aviat, com ja passa als Estats Units, podràs demanar un article des del teu ordinador de casa a una biblioteca universitària distant, que te 1'enfviarà per correu electrònic o bé, si t'ho estimes més, fotocopiat i per fax. Aquest és un gran salt endavant. 11),4„,Q„ - Quin és el paper de Barcelona en aquesta Catalunya de l'any 2000, en aquesta Catalunya-ciutat del segle XXI? Barcelona aspira a exercint el paper de locomotora, de motor de Catalunya i d'Espanya, de dinamitzador econòmic. I, al mateix temps, aspira també a seguir sent utn lloc privilegiat per a la trobada, per a l'intercanvi d'idees i de fets culturals, de diàleg i de tolerància. - Barcelona, en el tombant de segle (i de mil•leni), gira entorn a dos grans projectes, distints però complementaris, g4te es necessiten l'un a l'altre. El primer és del configurar-se com la po rt a d'entrada; sud a Europa. Això vol dir que hem de millorar la nostra accessibilitat: són totes les operacions lligades al Pla del Delta del Llobregat i a l'arribada del ferrocarril l'alta velocitat, a l'ampliació del port i, eventualment, de l'aeroport. - El segon és la capitalitat cultural d'Europa de l'any 2001, entesa com la culminació de tota una sèrie d'infrastructures culturals que hem construït o renovat en aquests anys, però també com una aportació -des de l'afirmació amable, oberta, de la nostra identitat pròpia- al debat sobre la identitat cultural europea. Amb una atenció especial a les r o yes tecnologies com a font de creació i de difusió cultural. �9_ e - D'aquesta manera, Barcelona es configurará finalment com la gran capital económica, cultural i ara fins i tot política de la Mediterránia. - Per?) per això cal que Barcelona tingui els instruments necessaris per a la seva ambició. No podem seguir sotmesos a una visió on predomina la desconfiança cap a les ciutats, cap a les ciutats poderoses. Ciutats hanseátiques, en diuen. És una visió unifonnista que es vesteix de comarcalisme -un comarcalisme finalment inoperant- o de submissió a la llei general catalana: d'aquí les reticències davant l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona. - Aquesta visió oblida, i negligeix, la visió més antiga i poderosa a qué cm referia al principi: Barcelona com a "force de rappe" de Catalunya. Corn a l'época medieval, com en els intents de principis 'aquest segle de modernització del país (que podem veure a l'exposició sobre el Noucentisme que fan a la Casa de la Caritat, a Barcelona), la salut de Barbelona i la de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es Ocien destriar. Q‘ L'exposició del Noucentisme descriu km n dels moments crucials del diàleg Barcelona-Catalunya: quan la ciutat va escampar civilitat per tot Catalunya i va aduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per a tot el país. - Ara de nou Barcelona está estenent cviiitat a tot el país. O millor, i més modestament, está actuant com a model urbà per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n'extrau bona part de la seva força. - Esperem que, en l'horitzó del 2000, aquesta dualitat funcionarà, que se n'admetrà la seva positiva coexistenc4 que s'abandonaran les pors i les suspicàcies que posen traves a la seva inarxa. Si aquesta equació funciona, la força que n'extraurem serà immensa. - Moltes gràcies. G I RON A.GUI �kl,&A qukki\k) N kiv.i[ osA"A`' ''' -17K 1 AA4 V U_O¿ _21 Lt J) atjoiipé,\A-1 ttteL(.¡ItiLt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4339 Title A name given to the resource Barcelona en la Catalunya de l'any 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Model social Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/820/0000001545.pdf 61f576e3a848e6645c5dcc7170acdf88 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/03/1995 (2831310) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 12 Súbditos o ciudadanos PASQUAL MARAGALL En todos los países, incluido el nuestro, parece que se da una cierta reacción de la gente contra el sistema. Se ve, por ejemplo, en los referendos que dan resultados contrarios al voto de los Parlamentos. Es decir, que la gente vota en sentido contrario de los representantes a los que ha votado, como se ha visto en Dinamarca, en Suiza y en Francia. Se ve también que la gente tiene cierta tendencia ya no al cambio de Gobierno, sino al cambio de régimen, como explica Darhendorf. Llevamos algunos años viendo cómo una parte importante de la población deja de votar al político para votar al artista, al empresario, al periodista, al deportista o al presidente del club. Todo empezó con Reagan y en el mismo Estados Unidos siguió un poco con Perot. En Europa acabamos de tener el caso más espectacular del italiano Berlusconi, pero también en Francia han pasado cosas parecidas con Baudis y Tapie. No estaría de más preguntarnos qué pasaría aquí si se presentaran a las elecciones municipales personajes como José Luis Núñez o Cruyff (que puede hacerlo como europeo de los Doce), Puyal, José María García o Norma Duval. Más allá de la especulación hay dos observaciones que me gustaría hacer. Una, que quizás los medios de comunicación antirrégimen son tan causa como efecto de los sentimientos que existen. Y dos, que quizás el sistema se equivoca, es decir, que nos equivocamos. Sin duda, se necesita un caldo de cultivo previo para que cuaje el mensaje negativo que destilan algunos comentaristas. Este caldo de cultivo está probablemente tan presente en el mundo privado como en el público. La gente sabe que en su empresa o en su entorno hay prácticas de favoritismo, corruptelas, etcétera, y tiende a reprochar a sus representantes lo que no puede o no sabe combatir en su propio entorno. "Que yo sea malo o impotente ante el mal, pase, pero que lo sea el diputado, el concejal o el gobernante que me represente, no". Esta es una reacción lógica. Vivimos en el reino de los símbolos, de los valores y de la representación, y en él no pueden admitirse cosas que en la vida cotidiana próxima se aceptan resignadamente, o incluso se desean. De todos modos, no deja de ser un ejemplo de doble moral. Esa doble moral es objetable, especialmente, en quienes, desde los medios de comunicación más influyentes, se limitan a concentrar sus miras en uno de los aspectos de la cuestión. Raramente se atreve nadie a hilar fino y a distinguir en qué momento preciso la inmoralidad privada o social se convierte en corrupción pública, en considerar qué favor o qué amabilidad especial cae en uno u otro lado de la barrera, el de los buenos sentimientos privados o el de la reprobable acción pública. Eso, por un lado. La otra posibilidad es que nos equivocamos de escala en el tratamiento de los problemas. ¿Es una utopía pensar en tratar a las personas como ciudadanos con derechos amplios, plurales y permanentes y no como súbditos de una ley fabricada lentamente en Parlamentos elegidos cada cuatro años? Es una utopía, pero sólo en parte. En parte, porque existe un nivel de gobierno que es el nivel local, que, aun siendo elegido también cada cuatro años (y quizás harían falta más años en vista de que se invierte uno en crear un equipo y otro en defenderse 32 �Articles de Pasqual Maragall a electoralmente), aun así, está tan cerca de la gente que difícilmente puede sustraerse al diálogo que el ciudadano necesita para sentirse tal y no sólo súbdito. Otra cuestión es si las autonomías o pequeñas naciones entran en esta categoría o en la anterior, a la que pertenecen los Estados. En todo caso habría que acercarse a la gente por ahí, por los poderes próximos, a los que habría que dar más cancha. Ya se verá si las autonomías son ayuntamientos grandes o pequeños Estados, o si son las dos cosas, que quizás sería la gran solución. Esa utopía ciudadana es una presencia constante en la vida diaria de los pequeños poderes próximos, los Poderes locales en el amplio sentido que al término se da en la política europea. A menudo me he preguntado si no habría que concebir el Estado como el accionista de las, ciudades, que son el marco político y social donde los súbditos se pueden sentir ciudadanos, y no a la inversa. Accionista de la empresa que está en mejores condiciones de afrontar los problemas de la gente. El súbdito tiene derecho a una ley justa; el ciudadano quiere una justicia rápida. El súbdito tiene derecho a que se respeten los derechos humanos; el ciudadano quiere una convivencia amable, quiere resulta dos. El súbdito tiene derecho a la ley y el orden; el ciudadano quiere, a la vez, que haya seguridad en la calle y que la policía no sea muy aparatosa en su presencia ni en su trabajo. Al súbdito no le importa mucho quién impone el orden; para el ciudadano., cuanto más próxima sea la policía, mejor. Al súbdito le interesa la macroeconomía y la clasificación económica internacional de su nación; al ciudadano le interesa la macroeconomía, pero no la de la producción y el consumo en abstracto, sino en su territorio. Este es el punto decisivo: el territorio es el ámbito donde la acción política y de gobierno adquiere una mayor proyección ciudadana. Los Gobiernos y los Estados se organizan en departamentos, según los temas, y se relacionan con el territorio por medio de unidades territoriales que comprenden vastas áreas administrativas. Las ciudades, en cambio, se organizan interiormente en pequeños distritos sobre los que proyectan su acción las áreas y ámbitos en que se estructura el gobierno local. El territorio urbano es un conjunto de calles, parques, casas y edificios, arbolado y mobiliario, en el que se mueven, trabajan y descansan, utilizando distintos servicios y aparatos, millones de personas. Personas concretas, no solamente clases sociales o muchedumbres como en el caso de los Estados, son el objeto del gobierno local. Cuando un alcalde se despierta oyendo o leyendo que una nueva ley va a arreglar un viejo problema (paro juvenil, mecenazgo, drogadicción, ruido, pensiones), tiembla. Tiembla esperanzado, pero tiembla. Porque en el territorio, fuera del departamento ministerial o de la consejería correspondiente, y lejos del Parlamento donde los responsables de esos departamentos y los candidatos a serlo dirimen sus diferencias, la división entre temas no existe, y la vertical separación de temas, tampoco. Para los Gobiernos, los problemas y su evolución se miden generalmente en resultados estadísticos. Para los poderes locales y las ciudades, esos problemas tienen nombres y apellidos y se aprecian, a simple vista, en el paisaje humano. Una disminución de las pensiones significa una mayor presencia de indigentes en la calle. Una reducción del personal para asistencia a domicilio equivale a la existencia de más inquietud en la gente. Quizá Injustificada en la gente que pasa, pero real en las personas que viven en la plaza donde duerme el sin techo. Los problemas de la calle tienen sus reglas: la riqueza se acumula, y la miseria, también. 33 �Articles de Pasqual Maragall a En esas situaciones, hay barrios que se vacían porque sus habitantes se marchan, en general, a municipios próximos donde el gasto público social es menor, y se crean islas dentro de la gran ciudad o área metropolitana que luego hay que rehabilitar invirtiendo auténticas fortunas en estos barrios. Como la ley no permite el reconocimiento de la ciudad real multimunicipal, ni favorece la colaboración entre los distintos ayuntamientos, todo se hace más difícil y más irreparable. A esas cuestiones, los Parlamentos son poco sensibles, porque los ven en forma de estadísticas. Los Parlamentos y los Gobiernos suelen ignorar también problemas y situaciones que se manifiestan por sentimientos más primarios y más abstractos, como la identidad Reus es el enemigo de Tarragona, etcétera-, el orgullo, el poder o la autoridad. Son problemas que exigen una sensibilidad directa que sólo nace del contacto cotidiano. ¿Qué hay que hacer en el ámbito de la política y del gobierno para que las personas sean tratadas más como ciudadanos y menos como súbditos? Hay dos ideas que me parecen básicas y que sin duda habría que profundizar desde todas las administraciones: una es hacer el sistema más transparente a las personas, y otra, hacerlo más territorial y menos departamental. Dicho en otras palabras, los Estados deberían ser accionistas de las ciudades y pasar cuentas con sus responsables en la junta anual de cada mes de abril o en la junta universal de cada cuatro años, donde los ciudadanos deciden por el Estado si los empresarios lo han hecho bien. ¿Por qué no? Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1087 Title A name given to the resource Súbditos o ciudadanos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Societat Democràcia Política Ciutadania Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1434/19950306d_00671.pdf e0232d1beaace633b8ac5b0211bb0c01 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del congrés del PSE (Hotel Arts, 6 de març de 1995, 15:10 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Benvinguts a Barcelona, ciutat dos copa mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica. Barcelona, que fa dos anys i mig va ser seu dels JJ.00. amb més àmplia participació que hi ha hagut mai. Quinze anys de govern socialista municipal, moderat i radical alhora, han convertit Barcelona en una referència europea. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquerra i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel dels problemes i hem defensat l'honor del la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem sigut doncs radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova pàtria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Europa és el continent urbà per excel.lència. Les ciutats són cares de mantenir, però, corn la democràcia, són encara el menys dolent dels sistemes de convivència sobre el planeta. Per això Europa té, a més de passat, futur. Té més passat però t mbé més futur que altres continents. a 1 �I aquest futur, així com la memòria de la nostra humanitat, és inscrit a les pedres d'Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres i Berlín. Però no sols en les capitals imperials, també i sobretot en el de les ciutats-ciutats com Florència, Anvers, Manchester, Rotterdam, Frankfurt, Milà, Porto, Gotteborg, Muni o Barcelona. I també, companys, en les sofertes pedres de Sarajevo i Dubrovnik i en les meravelloses pedres de Praga, Budapest i Petersburg, o en les castigades pedres de Dresden i Varsòvia Us dono, per tant, la benvinguda a una ciutat que se sent portaveu de totes les ciutats europees. I us crido a veure en la ciutadania i l'autoritat ciutadana, la més propera, un dels camins de reflexió en la. sortida cap a un segle XXI que sense les esperances que va prometre el segle XX sigui tanmateix igualment creatiu i radicalment menys destructiu. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que 1a nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construccii5 d'una vertadera Europa dels ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses però amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Barcelona ha demos rado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, con conocimiento del territorio y con ambición de objetivos. La experiencia de quince años de gobierno local democrático y progresista ha sido fundamental para donsolidar la democracia en nuestro país y para impulsar su economía, su cultura y su civismo. 2 �El Ayuntamiento de Barcelona, que ha liderado el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector :público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo" de Barcelona se ha basado en la creación de un consenso amplio a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que no segrega, en la que conviven varios usos (de hecho Barcelona es todavía una importante ciudad industrial, a pesar del predominio del sector terciario), donde no se permite que se levanten barreras infmanqueables que separen la pobreza del bienestar. 1 Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos ten materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-, y hcimos establecido unas reglas de juego que condicionan objetivamente&el mercado. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que la ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado. 1 Hemos hecho una gran transformación urbana y hemos apostado por un crecimiento económico, todo ello sin merma alguna de cohesión social, porque hemos buscado siempre el equilibrio territorial en el interior de la propia ciudad. 3 �Hemos creado las condiciones parad una alta calidad en los equipamientos y en los espacios públicos de la ciudad, desde la convicción que la transformación urbana, la calidad urbana, es el imperio de la ciudadanía y del civismo. Por todo ello Barcelona se ha convertido en una referencia en Europa, y más allá de nuestras fronteras comunitarias. Hemos apostado por la competividad pero también por la conplementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros erg la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fuertes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbanos -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de lao instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, no por ningún azar sino como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencila rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. 4 ��t.1 \ti519 fy: L'ALCALDE 1)E BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.) a-ct (G, onti,417(L22 cSlAtt. c-Z-19) �L'ALCALDE DE BARCELONA r ) \./k,t4 'iZ•uç dl■ (9, `I) 21 �L'ALCALDE DE BARCELONA j-\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4340 Title A name given to the resource Inauguració del congrés del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Partit dels Socialistes Europeus Socialisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1435/19950308d_00672.pdf 7e1d008d5d76c14b805edb58bd870ca2 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la cloendaL del congrés del PSE (Hotel Arts, 8 de març de 1995, 10:40 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Barcelona, ciutat dos cops mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica us ha rebut durant aquests dies. La nostra ciutat s'ha convertit en la portaveu de totes les ciutats europees, i alhora en la referència mediterrània més evident. He sentit veus clarament decidides dels assistents al Congrés, com la del tot just elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, a favor de la idea que Europa ha de mirar decididament i generosament cap al sud. Barcelona és precisament una ciutat que és i se sent plenament mediterrània i que té la voluntat i la posició adequada per liderar el diàleg entre una ï altra riba. Avui mateix, d'aquí a una estona, junt amb les ciutats del Caire, Haifa, Marsella, Roma i Tunis obrirem una Conferència de Ciutats del Mediterrani que pot servir de referència a l'anunciada Conferència Intergovernan4ental Euromediterrània que se celebrarà, també a la nostra ciutat, al més de novembre. Barcelona s'ha convertit també en una referència europea. Durant quinze anys, hem dut a terme l'experiència d'un govern d'esquerres, moderat i radical alhora, en una ciutat relativament benestant. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquena i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel �deis problemes i hem defensat l'honor de la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem estat dones radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova patria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que la nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construcció d'una vertadera Europa deis ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses per?) amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Ha demostrado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, a partir de su conocimiento del territorio. Al liderar el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, Barcelona ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo Barcelona" se ha basado en la creación de un consenso amplio en torno a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que ro segrega, en la que conviven �varios usos, donde no se permite que se levanten barreras infranqueables que separen la pobreza del bienestar. Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos -en materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que l ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado, sin merma alguna de cohesión social. Hemos apostado por la competiVídad pero también por la complementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros en la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fugrtes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbano -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de las instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencia rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. La experiencia del "modelo Barcelona" y de nuestra capacidad de transformación de la ciudad nos avala para reclamar un mayor peso de las ciudades en la construcción europea que se concreta en el principio de subsidiariedad en tanto que criterio de proximidad al ciudadano. Barcelona reclama, pues, junto con las demás fuerzas municipalistas y regionalistas europeas una Europa de los ciudadanos a la que quiere contribuir desde la convicción que en la ciudadanía y en la autoridad �local se encuentran una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Sólo si somos más próximos a los ciudadanos y acercamos la toma de decisiones al nivel de administración más próximo, podremos superar con éxito el desánimo que vive Europa desde 1989 y recorrer juntos las amplias avenidas de la esperanza que nos lleven al siglo XXI. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4341 Title A name given to the resource Cloenda congrés PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Administració local Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Europa Socialisme Partit dels Socialistes Europeus Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1436/19950308d_00673.pdf 5c93b4f9df38300c37598d6c79eb9ad5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en el sopar del crup Socialista del PSE (Palau de Pedralbes, 8 de març de 1995, 20:30 h) Mrs. Green, diputados y diputadas, compañeros y compañeras, Es ara Barcelona una gran satisfacción acoger la reunión del Grupo del Partido e 6§-S-ótialistas Eur-o-p- eos del Parlamento Europeo. Esta cludadlia sido siempre europeista, ha sabido siempre-lie-sTilugarc sé encuentra en Europa. Y ha sido y es una ciudad progresista, abierta, dinámica y tolerante, que os recibe con todo su afecto. Quiero, en particular, dedicar un es-p-édal saludo a los parlamentarios socialistas de Austria, Finlandia y Suecia, los nuevos socios comigiitaifos, ¿fue se reunen por vez primera con los demás companeros fflera de las sedes habitualesdel Parlamento Europeo. _ La Barcelona con que os habéis encontrado es una ciudad que ha sabido renovarse en profundidad, y que, al renovarse, ha podido reencontrarse a sí misma. A lo largo de este proceso de transformación, Barcelona ha demostrado que es capaz, que las ciudades son capaces. Que tienen futuro. Y que el futuro de Europa pasa por las ciudades, porque las ciudades son su alma. Barcelona se siente legitimada hoy a ser portavoz de las ciudades europeas. Europa es im-sistenia--de ciudades, es el4ontinente urbano por excelencia" £n el proceso de 'construcción europea, las,eiudades tenemos muchoAue decir. Barcelona reclama, al lado de las demás fuerzas Municipalistas y 'regionálaiséüopeaS, una Europa de los ciudadanos. Y se ofrece a co— nfribuir a ella desde la convicción que hay que ver en la ciudadanía, y en el poder local, que es el más próximo al piudadano, una de las claves que harán posible esta nueva Europa. Bar lona ocupa, c_prinosaimera del Comité de las Regiones, -fr a aves de su Alcalde. En su primer año de funcionamiento, el Comité sé-Fia-ifíslifiTcionalizado y se ha puesto en marcha, no sin algunas 1 �dificultades, unas de orden práctico, otras, no hay que ocultarlo, de orden político. Como vi presidente primero del Comité de las Regiones, quiero reiterar la voluntad y la necesidad de establecer unas estrechas relaciones de del Còmité redel Párlame colaboración entre los gruqpos _del Europeo. -- to Para muchos miembros del Comité, para; mí, en particular, el Parlamento Einweo-es-turlYrodéló def organización y de imagen de progreso que debe orientarnos. Pódeis contar éonl decidaapovo para inaugurar una nuévá etapa en las relaciones entre el Parlamento Europeo y el Comité de las Regiones ión de -las-tesas.-de _los grupos Tal como se acordó ante socialistas 1'É ^eL dF^la--eooperacién- entre-los -eurodiputados socialistas y el té de las Regiones debe ser, sin -luda, institucional, pero también humana. Todos trabajamos para la Europa de los ciudadanos. Las instituctone son instrumentos, no fines en sí mismos. El Parlamento Europeo y el Comité de las Regiones, cada uno en su lugar, son complementarios, y no se excluyen como algunos pretenden. En este sentido, quiero brindaros toda la colaboración del Comité de las Regiones para trabajar conjuntamente en la revisión del Tratado de la Unión que deberá abordar la conferencia intergubernamental de 1996. Creo que sería importante establecer una lista de posiciones comunes en cuanto a esta cuestión se refiere y, en este sentido, puede ser positivo el intercambio de los trabajos que sobre la revisión se vayan realizando En esa perspectiva, Barcelona quiere Ilamaros la atención sobre dos cuestiones que constituyen los ejes de su reflexión y de su actuación como ciudad europea. En primer lugar, quiero reiterar nuestra convicción que la Europa de los ciudadanos sólo se podrá construir con garantías si también se construye desde las ciudades, contando con las ciudades, aplicando el principio de la subsidíariedad que prevé el Tratado de Maastricht (y que nosotros preferimos llamar por el nombre más transparente de principio de proximidad) no sólo del nivel comunitario al de los estados, sino también, del nivel de los estados al de las regiones y los poderes locales. En segundo lugar, quiero subrayar nuestra convicción que Europa debe mirar cada vez más hacia el área mediterránea. Ayer mismo tuvimos una 2 �muestra palpable de este interés en las palabras de nuestro nuevo presidente del PSE, Rudolf Scharping, y del presidente del gobierno español, Felipe González. Este mediodía, en el Ayuntamiento, hemos inaugurado una Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, que servirá de excelente prólogo a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea que se celebrará a mediados de noviembre en Barcelona, convocada por la presidencia española de la UE. Barcelona renueva así su ofrecimiento como plataforma para el diálogo y la cooperación en el área mediterránea, donde ejerce progresivamente una capitalidad económica, cultural e incluso, cada vez más, política. Nuestra voluntad es también contribuir a la formación de la identidad europea. Es por ello que, en nuestra apuesta para que Barcelona sea designada Capital Cultural Europea en el año 2001 -candidatura para la cual os pido vuestro apoyo-, hemos puesto el énfasis no en mostrar nuestra propia identidad al resto de los europeos, sino precisamente en reflexionar, a partir de nuestra situación, sobre los elementos que deberán definir la nueva identidad europea. No quisiera terminar mi intervención sin reconocer el liderazgo que Pauline Green ejerce sobre el Grupo socialista y socialdemócrata del PE, ni la buena labor que lleva a cabo mi amigo y compañero Joan Cornet como secretario general. Estoy seguro que su condición de antiguo alcalde puede ayudarnos a reforzar los lazos entre el Comité de las Regiones y el Parlamento Europeo, y que aportará esa sensibilidad municipalista a quienes defendemos con ardor una Europa de las ciudades, una Europa de los ciudadanos. Muchas gracias. GRUPPSEJMM ��L'ALCALDE DE BARCELONA iw-i-ke-AA/)1 ¿,(2e l un 17-p, ,LAue.4.4 y,/unitcZbub-y(7-vo)te 1' .,u4 ow), )9_ i¿I24., dzs),,,my: Levte.(4,/,* vErvif„,)//7c4u-f 0/7 (/(•1^ 7:11 /e.t. .i'(,(4ctz, j Le/P----)) )1,(v) fuk„ ktiL■0 (;/¿ (?(5`i ,Y-cuu f -e)2"(Á'9,-") e/v/51uut,t,L ar¿-( /G (7(1‘--L 7-)J2 C-r) 't 1- LZ{j\4.P &riLe diu\Aa_cu/uJ ctQ r`c<4,Jel JCcfc9,_ \f-ç J2-e L,ditx‘A_ �L'ALCALDE DE BARCELONA ' utlk Vt l (11.Le lo, f„„5- J (N4 UL CA' C )-1 1 . ,9_1)" OV- UJ b£WAa ¿r-~-1) - if7v2t/1--) c u(-0,07d 14) / 0-1 )1 fozÁ (3t a(1 („x2„-e \ 5)A e Cuua-ce9_ , . 2A-. AS: kx-UPILPilCk 9 v (s,¿p;. uutoL112-17 v-e (uk,0 cp-Ir Ike IN I ,k2i\MGLe ky/kAA„Hrut,^3..u..;",1 c-) (A.0 (12---~1.--Ç/)-tc0//), j,,c) ‘ig.J) CYkYre~- r2 L•A L7C1- -a( LS" a)~7) k/1 L-(13V-4 /Q--ÇJ VAÁS V-T \reft,. ,GJ) 7/) LO-c¿Lils c¿5~-9`4^ ( LIA,t rtA ter ukt.e (Q5._ gY7 y I- -LX)/A-t A9-'2 C-z UZ:3-d-f", cm,521-~9 \ Ctsk_ LI-0/°C /34J- .,A-9 1k-?° °1‘ (J":e �L'ALCALDE DE BARCELONA u,h (Lte/47,---R) o/5? c2 o z <-5¿frjR) /j'-'1/1 /2-9-c-11-112 /132,t4-04-5 9-t-(4/1«" CL9 (wttALz (-4 4-e-k-g; . (4)(H3 Q-44--- ÇA e C)5(1),-C cui cz,n Lze., L"k‘-<-<,L{. (a/tí& -k re-3 ( 4..1/14.442A.^ HSIC-k24-^ , AT-u-su-A-9 -)2---ykk2 c/LcuA)",0 ..,4/\)•1 „ c/Ut tiL123 '14/ 14-79'1 01\tTtd?-\ ,í-11 t›sf e,e 4A- 1,--zAi-)L‹, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4342 Title A name given to the resource Sopar grup socialista del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Política Euroregió Acció política Model social Barcelona Partits polítics polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1437/19950309d_00674.pdf 92a0f862a79a83c8c74ac9570bac6073 PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Wr6tocol L1P !■7 e c)-- Q SESSIÓ DE CLOENDA .DE LA CONFE,1949bA "ClUTATSPEL MEDITERR fi/z t-"1-L---- (--(;) Día: 9 de març de 19 Hora: 19.00 Lloc: Auditori CCCB (Á NA./t 1/111'' • 4v-) \ • - t- - ORDRE DE L'ACTE Q \ssi \SI 11/ 3r) U q * Obre Pacte l'Excm. Sr. Pasqual Maraball, Alcalde de Barcelona, 'u- i dóna la paraula a, 5-•Mk,k J - Sr. Alfred Bosch, qul Ilegirá la resolució de la Conferencia "Ciutats del Mediterrani". - Excm. Sr, Vladimir Petrovsky, Representant de les Nacions Unides. - Excm. Sr. Daniel Tarschys, Secretan i General del Consell d'Europa. - Excm. Sr. Manuel Marín, Vice-president Comissió Comunitats Europees. * Cloenda de Pacte Barcelona. S Pasqual Maragall, Alcalde de Asz. sh1/43-2 kslj`" 4,13 ss)i- --‘11/i" I Uk \ �Intervenció de l'Alcalde en la cloenda de la Conferència de Ciutats del Mediterrani (Casa de la Caritat, 9 de març de 1995, 19:00 h) Autoritats, amics, La celebració de la Conferència de Ciutats del Mediterrani a Barcelona ha posat de relleu un fet fonamental: la consciència creixent de la necessitat d'impulsar el diàleg i la cooperació a la í Mediterránia com una garantia d'estabilitat, de pau i de convivència a la regió. Una pau i una convivencia que només seran possibles si entre tots posem els mecanismes per a la correcció de les injustes desigualtats econòmiques i socials que existeixen entre les dues riberes, i que són el ferment del malestar polític i cultural que somou la riba sud . En una de les sessions d'ahir, i per part d'un representant de l'antiga Iugoslàvia -que és un dels països mediterranis on hem vist que la lògica absurda d'un nacionalisme exacerbajt s'imposava, fatalment i destructivament, sobre la realitat d'una €' ciutat diversa i tolerant com Sarajevo-, vam sentir la queixa amarga qu e, la Mediterrània era una realitat, però no pas encara un projecte. Jo espero, honestament, que la Conferència que ara es clou contribuirà a fer realitat aqu e st projecte comú i solidari. La Conferència de Barcelona ha coincidit feliçment en el temps amb dues expressions clares, per part d'un dels dos principals partits polítics europeus, el dels Socialistes, i per part de la, mateixa Comissió Europea, respectivament, d'aquesta voluntat. El PS>, reunit també a Barcelona, ha defensat una associació privilegiada i permanent entre la Unió Europea i la ribera sud del Mediterrani per a la cooperació política, econòmica, tecnològica, comercial i cultural. I ha subratllat la necessitat d'una política de solidaritat i responsabilitat dels països europeus cap a la immigració �nord-africana i, en particular, magribina. Cree que aquests són dos grans ohjectius a compartir per toles les forces polítiques i socials d'Europa. La Comissió, com acabem d'escoltar del Vice-president Manuel Marín, ha aprovat, ahir mateix, un pla de cooperació,lque és la traducció práctica més important d'aquesta nova consciencia europea. Jo vull agrair particularment al Vice-president Marín el suport de la Comissió a la Conferencia i, ben especialment, la seva presencia avui aquí. 1 Al mateix temps, vull reiterar el suport d la Conferencia de Ciutats a la celebració de la Conferencia Intergovernamental Euromediterránia, que tindrá Iloc a la segona quinzena de novembre a Barcelona -que d'aquesta manera es consolida i s'ofereix novament don] a plataforma privilegiada de diàleg a la regió- i que sentará les bases della nova mirada europea cap a la ribera sud de la Mediterrània. 1 La Conferencia que ara cloem ha posat de lrelleu que, per sota -o al costatdel paper dels estats, les ciutats tenimj molt a dir en aquest diàleg euromediterrani, i que podem contribuir activament, des de la nostra experiencia de ciutats amb problemes comuns, a la cooperació. Però per això, perquè la "xarxa de seguretat" a qué dl ministre Solana i jo mateix ens referíem ahir funcioni, ens cal que s'escolti la veu de les ciutats. En concret, la Conferencia ha resolt reclamar la creació de comissions de poders locals a totes les instàncies que impulsen la pu i la seguretat a la regió, i incrementar la seva participació en els programes de cooperació i d'anida económica que la Unió Europea i d'altres organismes europeus aprovin. Hem sentit ara mateix les paraules del Seeretari General de les Nacions Unides, que s'adiuen perfectament amb l'esperit que hem volgut donar a aquesta Conferencia: les ciutats com els llocs que poden impulsar millor la diversitat i el diàleg, i fer front a l'exclusió i el prejudici. En aquest sentit, vull fer, d'acord amb la Declaració final, una crida a la recuperació del model convivencia] que havia caracteritzat històricament la mar Mediterrània i a la utilització del diàleg en la resolució deis con filetes que ens afecten actualment. Les ciutats, motors de dinamisme económid i de canvi social, hem de jugarhi un paper capdavanter. La capacitat d'integració, la densitat de les relacions humanes, la diversitat, l'enorme capacitat d'intercanvi són els 2 �actius amb què ens comprometem a treballar, amb veu pròpia, en els esforços que els estats despleguen a favor de la pau, la llibertat, la seguretat i la tolerància en el marc de la Mediterrània. Jo espero que aquesta iniciativa tindrà una continuïtat. Barcelona s'ofereix, des d'avui mateix, a seguir-li treballant, dos de la confiança que els passos endavant que hem donat aquí són ja irreversibles, i que podem comptar amb tots vostès, alcaldes i representants de les ciutats de tota la Mediterrània, per seguir avançant en aquest camí. Moltes gràcies. CLOENDA.JMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4343 Title A name given to the resource Cloenda conferencia Ciutats del Mediterrani Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Mediterrani Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1438/19950309d_00675.pdf b1a1f77a5b671c5879b3217c9b6707eb PDF Text Text Inauguración del seminario "El Rol de Naciones Unidas en la Nueva Sociedad Internacional" (Hotel Presidente, 9 de marzo de 1995, 10:30 h) Estimados amigos, Es para mí una satisfacción dar la bienvenida a los participantes en este seminario sobre las Naciones Unidas, que la Fundación Ebert ha organizado en Barcelona. Sin duda, la celebración del 50 aniversario de Naciones Unidas ha puesto sobre la mesa la cuestión de su papel de cara al futuro de la organización y ha abierto un debate en profundidad acerca de su reforma. La crisis o la disolución de las grandes ideologías universalistas y de los bloques político-militares a nivel mundial ha abierto unos espacios en la vida internacional que requieren ser llenados para que funcionen mecanismos de regulación que la mundialización hace más necesarios que nunca. En este contexto, las ciudades se posicionan como actores de las relaciones internacionales al lado de los Estados y de las organizaciones internacionales, que hasta ahora eran exclusivamente de base intergubernamental, por lo menos las más importantes. La Conferencia de Río 92 fue el precedente que permitió, por primera vez, una presencia conjunta de las organizaciones mundiales de ciudades y autoridades locales, conquistando un espacio propio en la Conferencia. Pero no debe ser una excepción. Fue entonces cuando nació el Grupo de los 4, que se creó para gestionar el seguimiento post-Río 92 y de la Agenda 21 y que tiene la virtud de reunir a las dos organizaciones con más vocac4ón universalista, la Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la International Union of Local Authorities (IULA), y a las dos organizaciones más significativas de las grandes ciudades, Summit y Metrópolis. Desde las ciudades, defendemos con ahínco la participación de los alcaldes y de las organizaciones internacionales de ciudades en las conferencias de las Naciones Unidas así como en los foros especializados (Alcaldes por la �Infancia, Ciudades Educadoras...) y en aquellos organismos que correspondan a sus competencias y a sus objetivos. La vocación internacional de Barcelona, especialmente desde el impulso que recibió con ocasión de los J.100, nos ha llevado a formar parte no sólo de redes europeas de ciudades sino también de múltiples organizaciones internacionales de ciudades. Barcelona forma parte, entre otras, del Grupo de los 4 y colabora en los trabajos preparatorios de la Conferencia Habitat II y la Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales. La constitución de la Asamblea Mundial de Ciudades, que tendrá lugar de forma paralela a la Conferencia Habitat II que se celebrará en Estambul en 1996, debe iniciar un nuevo periodo en la vida internacional que suponga el reconocimiento de los gobiernos y la participación de las Ciudades Unidas a través de su Asamblea permanente en el sistema de las Naciones Unidas. Esta Asamblea, destinada a convertirse en una estructura permanente de coordinación y de representación de las organizaciones de ciudades, favorecerá la progresiva unificación de las organizaciones mundiales que comparten objetivos y asociados como son las ya mencionadas Federación Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la Unión Internacional de Autoridades Locales (IULA). La aspiración de establecer un interlocutor único de las ciudades y los poderes locales con los organismos de Naciones Unidas se resume en el lema Ciudades Unidas al lado de Naciones Unidas. Creo que ésta puede ser una de las aportaciones más tangibles y más eficaces a unas Naciones Unidas que tienen detrás de sí una historia de cincuenta años, pero de las que cabe esperar todavía un mayor protagonismo en la escena mundial. Muchas gracias. E BERT. N BB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4344 Title A name given to the resource Inauguració seminari “El rol de Nacions Unides a la societat internacional” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Presidente, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Política Acció política Nacions Unides Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1439/19950310d_00676.pdf 4c7c1e83a7536fb4e8fa78be739a1625 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE UALCALDIA Data: 10.03.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LGS) Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris. Polisportiu Virrei Amat. C/ Joan Alcover, 6 Fitxa de context: Assistència: 500 persones. 21:30 h. a 24:00 h. Durada: Entitats que convoquen: CC.CC. Manuel de Falla (Verdum) CC.CC. Garcia Lorca (Verdum) Entitats que han estat convidades: CC. CC. Juan Ramón Jiménez (Ciutat Meridiana) Colectivo Crisol CC.CC. de la Teixonera Comarca de Estepa La Rocina Bon Pastor, entre d'altres Assistents per part de l'Ajuntament: Juanjo Ferreiro Guerau Ruiz Pena Francesc Narváez Antoni Santiburcio Manel Vila Gerard Preminger Caty Carreras Fernando Pindado Parlaments: (abans de sopar) President del CC.CC. Garica Lorca, José Cuesta (5 min.) President del CC.CC Manuel de Falla, Manuel Rollo (5min) Alcalde NBARRIS3.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actes culturals (40 min ) (al final del sopar) 2 actuacions (balls) del grup Manuel de Falla. 2 actuacions (cançons) de l'entitat del Rocío. Elements a tenir en compte: - Malgrat que el 90 % deis assisistents estan relacionats d'una manera o altra amb el PSC, aquest acte no ha estat concebut com un acte d'aquestes característiques. Les entitats organitzadores formen part de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris, que agrupa unes 80 entitats del districte. - El districte de Nou Barris ha col.laborat en l'organització de lacte donant tot el suport logístic que ha calgut. Hi ha una bona relació del districte amb aquestes entitats, que es posa de manifest, també, amb la seva col.laboració amb els actes del dia d'Andalusia o amb la participació a la Caseta de la Feria de Abril que munta el CC.CC. Manuel de Falla a Santa Coloma. Altrament, aquestes entitats porten una vida molt activa al distrícte. El passat 4 de març, el regidor de presidencia va fer una xerrada sobre Carta Muncipal al Centre Cultural García Lorca Demà dissabte, Pere Jover, diputat a les Corts pel PSC-PSOE, parlará sobre la Llei d'Arrendaments Urbans al CC.CC. Manuel de Falla. Una de les qüestions que pot sorgir durant el sopar és el debat obert aquestes darreres setmanes sobre la prolongació del metro a Nou Barris. El mes d'octubre passat l'Alcalde es va adreçar per carta al president del Centre Cultural García Lorca, José Luis Jiménez, excusant la seva assistència a XII Certamen de Poesía "Federico García Lorca", que va tenir lloc el passat 17 de desembre. L'Alcalde posava de manifest la seva voluntat d'assitir-hi en una propera ocasió. NBARRIS3.LGS �Ajuntainent de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROPOSTA D'INTERVENCIÓ: ANTES QUE NADA QUIERO AGRADECEROS, COMO REPRESENTANTE DE LA CIUDAD DE BARCELONA, VUESTRA AMABILIDAD POR INVITARME A ESTA CENA DE HERMANDAD TAN MULTITUDINARIA. ES PARA MI UNA GRAN SATISFACCIÓN ESTAR AQUÍ CON VOSTROS PORQUE REPRESENTÁIS A UNA PARTE MUY IMPORTANTE DE LA SOCIEDAD BARCELONESA Y PORQUE SOIS EL ELEMENTO VERTEBRADOR DE LA CULTURA ANDALUZA EN CATALUÑA. ENTIDADES COMO LAS QUE HOY HAY AQUÍ NOS CONFIRMAN UNA VEZ MÁS QUE SOIS UNO DE LOS PILARES FUNDAMENTALES DEL BARRIO, QUE ENTIDADES COMO LA VUESTRA HACEN QUE EL BARRIO SE ENRIQUEZCA Y CUANDO SE ENRIQUECE EL BARRIO, LA CIUDAD TAMBIÉN LO HACE. VUESTRA PRESENCIA ES TAMBIÉN FUNDAMENTAL PORQUE HACÉIS POSIBLE QUE VUESTROS HIJOS NO OLVIDEN SUS RAÍCES, LAS ANDALUZAS. LA CAPACIDAD QUE TENEMOS PARA NO OLVIDAR NUESTRO ORIGEN, NUESTRAS COSTUMBRES, NUESTRO ACENTO, ES FUNDAMENTAL PARA DESARROLLARNOS PLENAMENTE. LO ES TAMBIÉN NUESTRA CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN EN LA SOCIEDAD QUE NOS ACOJE, DE ASUMIR TAMBIÉN SUS COSTUMBRES Y SU ACENTO. NBARRIS3.L.GS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NO DEBEIS OLVIDAR NUNCA QUE LA HISTORIA DE BARCELONA, DE SUS BARRIOS, SE HA TEJIDO A PARTIR DE ENTIDADES COMO LA VUESTRA QUE HAN HECHO QUE LA CIUDAD CREZCA Y SE ENRIQUEZCA CON VUESTRAS APORTACIONES LAS ADMINISTRACIONES TAMPOCO HAN DE OLVIDARLO, PORQUE LA CULTURA ANDALUZA ES TAMBIÉN CULTURA CATALANA. NO ES UNA CULTURA ENTRE "COMILLAS" QUE SE DEBE MIRAR DE UNA FORMA DIFERENTE. 1 Y QUE LA CULTURA ANDALUZA FORME PARTE DE LA CULTURA CATALANA SE DEBE A VOSOTROS, QUE TRABAJAIS DÍA A DÍA PARA QUE ELLO SEA POSIBLE. LO HE DICHO MUCHAS VECES, LA CIUDAD ES LA GENTE, LA GENTE QUE VIVE, TRABAJA Y QUE PARTICIPA DE LA VIDA CIUDADANA. LA GENTE QUE SE ASOCIA Y QUE CONSTRUYE SOLIDARIAMENTE UNA CIUDAD CADA DÍA MEJOR. ES MUY IMPORTANTE QUE CONTINUÉIS CON VUESTRO TRABAJO CULTURAL, RECREATIVO Y SOCIAL EN EL BARRIO, PORQUE, REPITO, PARA HACER CIUDAD, "PER FER CIUTAT", SE NECESITA EL BARRIO Y EL BARRIO NECESITA DE GENTE COMO VOSOTROS, PORQUE FORMÁIS PARTE DE SU IDENTIDAD. NBARRIS3.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4345 Title A name given to the resource Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Poliesportiu Virrei Amat, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Immigració Cultura Model social Barris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/711/19950312_LV.pdf a4b462e3818ca6337f2e4b44ab4d145c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/03/1995 La Vanguardia, p.028, Opinión Barcelona y el metro Autor : PASQUAL MARAGALL El 14 de enero de 1991 el ministro de Obras Públicas y Transportes, José Barrionuevo, la presidenta de la EMT (Entitat Metropolitana del Transport), Mercè Sala, y el conseller de Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Molins, firmaron un convenio para, entre otras cosas, construir la línea 2 del metro de Barcelona. A los cuatro años de la firma, y habiéndose gastado el gobierno autonómico 29.000 millones de los 36.000 millones de pesetas previstos, de los cuales 12.000 fueron aportados por el Estado y vinculados claramente a la llegada del metro a Montjuïc, sólo se ha acabado lo siguiente: llegada a Fondo (Santa Coloma de Gramenet); cocheras de Sant Genís; tramo de Sagrada Família-Sant Antoni de la línea 2 (el túnel ya estaba abierto desde 1976). Y queda por terminar lo siguiente: Sant Antoni-Palau Nacional de Montjuïc; Sagrada FamíliaLa Pau; estaciones de Tetuán, Sagrada Família y Universitat, y urbanización de calle Guipúzcoa. La cantidad presupuestada será superada con mucho; los plazos se alargarán por lo menos un año o dos, y en el caso de Montjuïc, no queda ni dinero ni capacidad (el metro convencional no puede subir a Montjuïc), ni voluntad de quien debe hacerlo: la Generalitat. El convenio es un fracaso completo, que sorprende a Josep Borrell, actual titular del Moptma, a Mercè Sala y a todos cuantos intervinieron en su negociación. Nadie ignora que el Ayuntamiento de Barcelona se esforzó por obtener el compromiso de unos y otros, que para hacerlo hubo de vencer muchas resistencias, y que nunca creyó (ni pidió) en un metro pesado o convencional para llegar a Montjuïc. Hasta el extremo de inducir a compañías francesas (Matra) y canadienses (UTDC) a hacer ofertas y maquetas de metros ligeros, capaces de subir pendientes del 7 % con facilidad, y mucho más versátiles o flexibles que el metro pesado o convencional. Pero la Generalitat impuso como condición para la firma del convenio: a) el uso del metro pesado o convencional y b) la finalización en 1995, último año del convenio. No ha cumplido lo último y ha sido incapaz -lógicamente- de cumplir lo primero. Si existiera el equivalente de las lágrimas de cocodrilo para expresar, no la pena, sino la alegría ficticia, lo utilizaría hoy para calificar el júbilo que manifiestan los comunicados autonómicos. Se ha demostrado su absoluta incapacidad para invertir, su nula voluntad de cumplir lo que firma, y el problema infinito que se ha creado la propia comunidad autónoma al embarcarse en una subasta de promesas de la que no podrá ahora escapar. El gobierno de la Generalitat tiene que hacer llegar el metro, tal como le pidió hace años la EMT y ahora han aprobado todos los grupos políticos, a Llars Mundet, Canyelles, Roquetes Altes y Trinitat Nova; al Carmel; a Bon Pastor; a Zona Franca y Pedrosa (nuevas instalaciones de la Fira). Y solucionar con un metro elevado o de superficie la conexión con Montjuïc y eventualmente con los destinos antes citados, uniendo así las dos ferias (y por cierto, haciendo buena al menos 78 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA una de las promesas del candidato "prometedor" de CiU: el metro automático en Pedrosa, similar al VAL de Toulouse). Claro que el gobierno autonómico también puede incumplirlo todo, incluso su propio compromiso en el metro a Torre Baró, Ciutat Meridiana y Can Cuyàs. No sería la primera vez. Cuando hace tres semanas, los técnicos que habíamos nombrado el conseller Josep Maria Cullel y yo mismo nos presentaron sus proyectos, creí sinceramente que las cosas se encarrilaban. En vano. Incapaces de cumplir con lo firmado, los responsables convergentes se lanzaron a tapar un incumplimiento con otro: el de Montjuïc-Zona Franca con el de los barrios de la zona norte de la ciudad e intentando así confundir a los ciudadanos con una falsa disyuntiva: El dinero (que no tenían) del primer proyecto (Montjuïc-Zona Franca), lo prometían para el segundo (algunos barrios del distrito de Nou Barris). Vamos a ver ahora cómo se salen de ésta. La ciudad, en cambio, ha salido ganando. La ciudad sabe lo que quiere y cómo lo quiere. Y quién lo tiene que hacer. El Ayuntamiento seguirá abierto a discutir el calendario y los detalles del Programa de Inversiones. También a insistir en Madrid para que se revisen las cantidades disponibles una vez constituida la Autoridad Única del Transporte. También para firmar de una vez el contrato Programa del Transporte. (¿Qué falta, ya?) Y los vecinos pueden confiar en que haremos todo lo posible por obtener respuestas claras, soluciones inteligentes y compromisos firmes. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 79 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1173 Title A name given to the resource Barcelona y el metro Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Transport públic Metro Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf 70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa PDF Text Text li I t EL ALCALDE DE BARCELONA Barcelona, enero de 1995 Sr. Jorge SEMPRÚN París Querido Jorge, Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona, con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari. Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana y europea. Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona, en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea. ¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt. Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años, puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura europea. Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim Xirau editado en Méjico. Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado. Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico Plaça Sant Jaume, I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 l �EL ALCALDE DE BARCELONA y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve. Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve, escèptica y esperanzada a un tiempo. Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas maestras de una partitura europea. Un abrazo y hasta pronto. Domingo, 19 de marzo de 1995 Querido Jorge, Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas. He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert), Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert). 2 �EL ALCALDE DE BARCELONA El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila), tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo. Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha, escrita al final de tu epílogo. Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de enero y las conversaciones de anteayer. Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de "plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género. Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo, es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre. (Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos, en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad. Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios ¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema monetario europeo? El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía. Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá Europa, como tú decías. A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial, dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en menos de 20 años. Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino 3 �EL ALCALDE DE BARCELONA la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl. Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental, frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo. ¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo? ¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son la substancia de Europa? En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal. Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde Barcelona. En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto 4 �EL ALCALDE DE BARCELONA modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos, donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer. Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía de Barcelona. Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse Europa. Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su maravilloso canto al exilio y a la paz del alma: Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany i la seva pau no es mudava; i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava no hi ha vist terrejar l'engany El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar. 5 �EL ALCALDE DE BARCELONA Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior": Vigila, esperit, vigila No perdis mai el teu Nord. No et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...". Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas. Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La S S los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir lentamente. Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave Zo0 grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^ s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se parece. No estoy seguro de que sea lo mismo. Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple". Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona. De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que seguirá durando. Un abrazo para ti y para Colette. >asqual Maragall A L C A L D Í A Registre de Soriidz r 4 ABR.1995 N*...ms: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Semprún, Jorge (1923-2011) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-19 Type The nature or genre of the resource Carta Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Cultura Ciutadania Administració pública Model social Description An account of the resource Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1440/19950322d_00677.pdf 7233a2a97d2071c96d3a58d5f3b8f3c4 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde al local de Saudade: "Barcelona i el seu futur" (Horta, 22 1,1K de 1995, 19:30 h) ola% Benvolguts amics, benvolgudes amigues, El futur de Barcelona és un futur esperançat. Ho és, certament, perquè ens trobem en un moment de recuperació económica, que es comença a notar d'acord amb diversos indicadors i que, sobretot, sembla que obre un període llarg de creixement i de prosperitat que pot durar deu o dotze anys. Dic això d'entrada perquè la crispació política que havíem viscut les últimes setmanes i la tempesta monetária fruit de l'especulació ens havia sumit en un pessimisme que jo crec injustificat i, a més, improcedent. Barcelona té davant un futur esperançat perquè s'hi ha preparat, perquè ens hem sabut preparar bé com a ciutat de manera que estem en condicions de recollir els fruits que aquesta reactivació económica portará. La transformació que ha viscut Barcelona en els setze anys de democràcia municipal és el que ens permet afrontar el futur amb confiança. Perquè en aquesta ciutat hi hagut una idea de ciutat, una idea del que es volia fer i de com ho podíem fer, i deis instruments que necessitàvem. D'aquesta idea de ciutat n'hem dit el "model Barcelona". Aquest és un model que ha permès de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general. �1. El "model Barcelona". El "model Barcelona" és l'aposta per fer ciutat, per di ri gir o, almenys, per liderar el procés de transformació d'aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. En els últims anys la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitàries, és centre d'una euroregió de 15 M d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. Bàsicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l'aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en què conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat indust ri al, tot i el predomini del sector de serveis) i en què no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la misèria. La nostra estr atègia -que no ha estat una estratègia inte rv encionista però sí una estratègia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris perifèrics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en cen tres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va infe ri r a aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, contrari a les necessitats de la gent. Els projectes impulsats per la iniciativa p ri vada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orient ar el creixement econòmic de m an era que la ciutat es transformés de la m an era més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions �empobridores de l'espai urbà i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i això cal dir-ho ben alt, sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats sociald i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de 1'Eixample. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat, impedint que s'hi enquistin les illes de soledat i pobresa, i això es diu molt de pressa, però al darrera hi ha una feina molt impo rt ant, portant nova vida -i això vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la llum del sol- al Raval, a la Ciutat Vella. Hem estat una referència a Europa, i més enllà. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les in stitucions comunitàries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió cap al fet regional, la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa i la vice-presidència p ri mera del Comitè de les Regions. Barcelona és avui a Europa la capital çíel regionalisme i la capital del municipalisme. Aquest model, que inclou tot això (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va po rt ar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la història (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunyà però que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l'aprovació dels dos Plans Estratègics -una fòrmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb èxit a Espanya i a tota l'Amè ri ca Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a �on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, de l'Ajuntament. Dins d'aquest consens ciutadà, ha estat i1és molt important posar l'èmfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l'austeritat, ens hem adonat que la ciutat és un bé escàs, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. Ha calgut dones un nou contracte entre, els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d'aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l'equilibri del trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu carácter de vies urbanes, de rambles, en detriment : del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barteres a l'expansió del trànsit, tant fisiques com econòmiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. En aquesta aposta per la qualitat de vida ala ciutat, hem introduït també uns criteris de disseny urbà que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable. Hem introduït criteris de gestió i d'eficàcia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l'Ajuntament amb l'arribada de la democracia (el 21% de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita a districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi Ajuntament més instituts, s'ha reduït en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un �creixement paral .lel de la productivitat. Això fa que l'Ajuntament sigui més eficaç. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis interns i, després, dels serveis externs (les oficines integrades d'atenció al ciutadà en els districtes), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefòniques per a resoldre tràmits administratius, el telèfon 010 o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicències d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'ofe rt a comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri en tr e l'ofe rt a comercial tr adicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entr e la potencialitat de l'eix comercial cen tr al (des de l'Illa de la Diagonal fins al Po rt al de l'Angel) i la promoció del petit comerç (mercats municipals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gr an de Gràcia, Major de Sarri à o fins i tot la Via Júlia, on hi ha ja un clima de comerç). El nostre model de diàleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un èxit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de con tr ol de la ;delinqüència, amb èmfasi en la prevenció estesa a tot el territori, que és el que permet la governació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21 a un 13 per cent) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37 % en tr e 1988 i 1993. . El colofc necessari per a assegurar l'èxit permanent d'aquest model és la justícia ràpida, que es va començar a aplicar durant els Jocs Olímpics i que la Carta municipal recull. �La idea que ha guiat, i amb qué ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat está continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat per a la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats crec que són importants. Hem bastit una àmplia xarxa d'equipaments -la gestió deis quals hem encomanat sovint a associacions intermèdies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt En els darrers anys hem assistit a canvil espectaculars en el lleure deis nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'index d'hectàrees de verd urbà per habitant en un 40 %-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insólita, més pròpia de Sitges o Castelldefels, al nostre la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics! i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. 2. El futur. Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir duesi idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estratègic de la ciutat i en l'esforç conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estratègic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. 6 �I ens agradaria que el Pla Estratègic, que no és l'Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Fira,' el Consorci de la Zona Franca, el Port... doncs ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l'aglomeració urbana, i no només l'Ajuntament. I per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de qualitat, qi4e és definir els paráinetres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicado0, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, deis 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, in indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut l'indicador, o si no s'ha empitjorat tant com es preveia. Aquesta será la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, que comptem amb uns elements bàsics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perquè n'hi ha que són grans malgrat el període d'austeritat, en aquest període en el qual tothom s'acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és Inés la inversió intangible, que no pas la gran inversió d'obra pública, per?) hi ha algunel grans obres públiques que s'han de fer. Una és la reordenació de la Ilera del Besòs. L'operació del Besòs s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidràuliques del riu; com un espai metropolità que ha d'articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desaparéixer les línies aèries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transpon elèctric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besòs al mar, de l'incineradora, �de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adriá com a Badalona. Com que no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal.lacions (incineradora i depuradora), ¿com es pot fer aleshores per compatibilitzar això amb la prolongació de les platge g que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adrià i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 Ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 Ha noves es faran allá mateix, perquè en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 Ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m3 que es posaran al mar, davant del Besòs, a banda i banda. L'aeroport del Prat no pot continuar con i está. Está molt bé per passatgers, però per la càrrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa heirt de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceánic. I un element importantíssim d'aquest carácter de l'aeropoit és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l'AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hilha l'AVE a l'aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I será l'aeroport d'aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-hi l'AVE que vindrà l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l'AVE, l'aeroport de gran dimensió, i els vols transoceànics. I això no només ho fan a Londres; ho fa a tot arreu oil són intel.ligents. Estan jugant a la intermodalitat. L'ampliació de la Fira la veurem ben aviat. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb Montjuïc. �El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribará un dia que se'ns plantejarà la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'Illaurá de pensar definitivament en l'obertura d'una nova bocana. La distància que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Però això vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitania o del Club Natació o deis restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrània, els vaixells de Mallorca, entrarien per la nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l'estació marítima, el finançament de la qual s'arreglará ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s'ha de fer. En el camp cultural, tindrem d'aquí a una setmana, el 30 de març, el Museu d'Art Contemporani acabat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d'abril. En tot cas, esteu convidats a entrar-hi l'últim cap de setmana d'abril. L'obrirem, amb una mínima presentació, perquè la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fiet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat. És una magnífica construcció que ens ajudarà a vitalitzar la Ciutat Vena, i per altra banda convidarál aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se amb 14 consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, plr quedar-se en una etapa. Dintre de l'any tindrem el romànic, aquesta vegada sí, perquè hi ha el projecte d'inversió, i l'Estat ha dit que sí. És curiós perquè en tots aquests casos no ha estat mai l'Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l'Auditori... Ens han fallat más aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Però en fi, aquests dos museus els tindrem oberts abans d'acabar l'any. �A vegades la gent diu que parlem molt de cultura però que resulta que l'Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just está en la seva primera fase, el MACBA seml?la que no s'acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pedí s'ha de dir que el conveni del Lliure ja s'ha firmat, que el Thyssen está inaugurat des de fa l un any i mig, que l'Arxiu de la Corona d'Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporània també (i el primer any hi han passat 270.000 visitants), que estem fent el Fòrum Nord al Passeig de Verdum que és un centre do difusió cultural i tecnológica en barri obrer, i si se suma tot això es veurál que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, però us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Perquè la culminació del "model Barcelo a", com a pan inseparable de la seva renovació urbanística i de la sefa reactivació económica, és la consolidació de Barcelona com una de les, grans capitals culturals europees. Tots vostès saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidirá en el segon semestre de l'any que ve. Però en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant deis Jocs, quan, sense tenir :la nominació a la butxaca, vam començar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montjuïc. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una sèrie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovatl l'Auditori de Moneo, el Liceu reconstruït-, obriran les seves portes, augmentant l'atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entorn, un entorn cada vegada més ampli. Però no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el diàleg i la tolerància. En el respectl a l'altre, que no és en absolut incompatible amb l'afinnació prudent de la pròpia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en¡aquest sentit hem vist a finals de l'any passat manifestacions molt importants de solidaritat -com la mobilització de la gent jove pel 0'7 %-, que fan de Barcelona un centre actiu de la solidaritat i de la cooperació internacional. Al llarg d'aquest any, 10 �durant la Conferència de Ciutats Mediterranies que acabem de celebrar amb un gran poder de convocatória fa tot just quinze dies, i a la tardor, amb la convocatòria d'una conferència ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrània, Barcelona exercirà la seva capitalitat -económica, cultural i ara també política- sobre la regió. 3. Epíleg Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'èmfasi en els aspectes de qualitat de vida i en el protagonisme -que vol Ir també, abans que res, la responsabilització- dels ciutadans. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. La Barcelona gran que és referència de les ciutats del nord del sud europeu. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gràcies a la complicitat deis barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, económic, tecnológic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de model. 1 Ara calen canvis i canvis trascendents: de carácter tecnològic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti l'entrada al segle XXI, a partir del crèdit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s'ha presentat davant del món. 11 �Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnològiques i culturals, adreçades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcqlona la capital del sud d'Europa. D'aquesta forma, la recuperació econóihica será també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autènticament Espanya en l'estil de vida europeu. I de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperançador i alhora tenebrós que s'anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i, els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. SAUDADE.JMM 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4346 Title A name given to the resource Barcelona i el seu futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Local Saudade Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Cultura Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/712/19950324_LV.pdf 079c2b5841095280994e4959bb514363 PDF Text Text OPINIÓN 2 2 LA VANGUARDIA VIERNES, 24 MARZO 1995 CARTA a PASQUAL MARAGALL de JOSÉ MARTÍ GÓMEZ Y JOSEP RAMONEDA R El discurso del escándalo PONIÉNDOSE DEL lado de los escandalizados uno esculpe a módico precio su propia escultura de héroe moral ecordamos que en las últimas semanas, señor alcalde, usted ha hecho críticas a la hipocresía y apelaciones a la transparencia. A todos los políticos les llega algún momento en que tienen que mirar a otra parte, ha dicho usted. Y si tiene que salir, que salga todo, ha afirmado en otra circunstancia. Ambas afirmaciones invitan a la pregunta retórica: ¿ha tenido usted que mirar a otra parte muchas veces? ¿Tiene usted idea clara de las dimensiones de este todo? Pero, en cualquier caso, sus palabras tocan al centro de gravedad de las cuestiones de corrupción y abuso de poder que enturbian hasta la asfixia el ambiente político. T En estos momentos, el discurso dominante es el del escándalo. Nada es más resulten que rasgarse las vestiduras ante la miseria ajena. Poniéndose del lado de los escandalizados uno se esculpe su propia escultura de héroe moral a módico precio y sin esfuerzo alguno. Mientras este discurso sea el dominante y escasee cierto escepticismo crítico, la hipocresía hará estragos. Y la forma de no resolver el problema está cantada: los que ahora más ostentosamente proclaman su indignación dejarán de hacerlo cuando tengan el poder en las manos. El punto de partida para afrontar la cuestión de la podredumbre nos parece, alcalde, que tiene que asentarse en la realidad de las cosas, sin marcar fronteras anatemizantes, y en el verdadero sentido de la democracia. Los gobernantes democráticos no son por na- turaleza forzosamente más virtuosos que otros se hacen inimaginables. Hay gentes fuera de toda gobernantes. El sufragio electoral da legitimidad sospecha que conocen bien cómo fue el entramapolítica pero no licencia para la impunidad. La do de los GAL y aseguran en conversaciones pridiferencia es que el gobernante autoritario es por vadas que este va a terminar siendo el mayor esdefinición insensible a sus trapacerías y el gober- cándalo de la democracia. nante democrático tiene que obrar en consecuenT cia cuando se le descubre en falta. Así de sencillo. Aparece, al llegar a este punto, la cuestión de la Este obrar en consecuencia es quizá lo que más se participación, que asegure a la vez la transparenecha de menos. Pero la cantidad de gente dando cia y el diálogo entre gobernantes y gobernados. lecciones es, sin duda, lo que más sobra. Por eso a La política, señor alcalde, está perdiendo su virnosotros de todo lo que hemos oído y leído sobre tualidad constructiva y la democracia está cada el GAL la única cosa que realmente nos ha impre- vez más secuestrada en las esferas del poder y de sionado han sido las palabras de Cristina Cuesta, los partidos políticos. ¿Cómo conseguir que el hija de una víctima de ETA, cuando semanas ciudadano no sea sólo sujeto pasivo de las técniatrás, en una carta, nos decía: "El día en que em- cas comunicativas de seducción, sino actor que pecé a comprender que tan víctimas son los del tiene su palabra que decir en el juego democrátiGAL como los de ETA, como una víctima de la co? ¿Cómo abrir este juego? tortura o de los Comandos Autónomos AnticapiTienen aquí posiblemente que cambiar mutalistas, inicié un camino de no retorno al odio". chas cosas y muchas actitudes. Se echan en falta organizaciones intermedias que compliquen el • En el actual debate sobre los GAL, como casi juego y hagan llegar opiniones y propuestas de los siempre, los grandes olvidados son las víctimas. ciudadanos a los gobernantes. Se echa en falta el Que en este caso no son más que el decorado de intercambio y la proximidad comunicativa. Se fondo de una lucha por el poder. Pero las cosas echa en falta la renovación en la vida pública, hay son así y lo seguirán siendo, de modo que la cues- jóvenes que desde que nacieron han visto siemtión no es aumentar el coro de los escandaliza- pre las mismas caras, y unas ciertas posibilidades dos, sino ver qué se puede hacer con la democra- de discriminar entre tanto electo escondido bajo cia para que la podredumbre emerja antes de que las faldas del cabeza de lista. Y se echa en falta, haga metástasis y para que no se vuelva a llegar a sobre todo, cierto respeto al lenguaje. Vivimos inundados de eufemismos. Como si éste una situación como la actual en que la exfuera el único recurso del político y, a presión "que salga todo" asusta pormenudo, del periodista.» que las proporciones de este todo COR IAS RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL E ALCALDE DE BARCELONA Una mayor participación EL MUNICIPALISMO es la mejor apuesta para garantizar la cercanía entre ciudadanos y Administración s cierto que lo que vosotros llamáis "el discurso del escándalo" parece que ocupa todo o casi todo el espacio vital del país, pero no creo que sea lo correcto el dejarse arrastrar por los acontecimientos como si camináramos dentro de una espiral sin salida. Todo lo que ahora acontece tiene que ver con aquella apoteosis barroca del dinero que, como una vorágine, devoró personas de estilos muy diferentes. Ahora, cuando poco a poco todo se empieza a ver más claro, porque en la mayoría de los casos los hechos ya se encuentran en la mesa de un juez, hay que admitir que entre los escandalizados también se encuentran aquellos que no tienen ningún motivo para ello. La hipocresía de los que se aprovechan de las circunstancias se ha añadido en este momento al estupor de quienes con sinceridad se han visto sorprendidos por los acontecimientos. • Ya se ha dicho en más de una ocasión que todos los casos abiertos, y especialmente la suma de todos ellos, provocan escepticismo y falta de credibilidad general en el propio Estado, en sus sistemas y sus servidores, lo cual, desde luego, no es nada bueno para España. Por ello me parece que, más que adentrarnos en un circuito de lamentaciones o en un repaso minucioso de las causas -que las hay- de tanto embrollo, lo que ahora conviene es sacar conclusiones provechosas. El mejor combate a la falta de credibilidad deberá basarse en una mayor participación. Solamente con el concurso de todos los ciudadanos, de una mayoría democrática, podremos resituarnos en el camino y abandonar la cuneta en la que los hechos nos han dejado. Y cuando digo participación me refiero, claro, a un conjunto lo más amplio posible de actitudes. Los ciudadanos podemos dejar de ser lo que vosotros, Martí Gómez y Ramoneda, llamáis "sujeto pasivo", o lo que yo llamo "subditos", a través de muchísimas y variadas fórmulas. En una carta reciente a los jóvenes barceloneses, he invitado a las nuevas generaciones a trabajar con las ONG. Esta es una de las vías posibles, una buena vía. Los servicios de voluntariado y las organizaciones sin afán de lucro son una excelente inmunización contra la fría incredulidad en los recursos de la sociedad. También he dicho otras veces que cuanta más capacidad de decisión tengan las administraciones más cercanas a los ciudadanos, más posibilidades de participación se establecen y mayor control se ejerce. Las comunidades autónomas y ayuntamientos son administraciones próximas. Esta proximidad es lo que puede dar confianza a la ciudadanía. Por eso, entre otras razones, las ciudades merecen ganar capacidad de gestión y de autoridad, más autonomía. La ley de grandes ciudades, todo el paquete que conforma el pacto local y la carta municipal, en el caso de Barcelona, son, aparte de necesidades para un mejor funcionamiento de las ciudades, una forma de asegurar una mayor cercanía entre ciudadanos y Administración local. También para conseguir una mayor participación democrática que nos aleje de los estilos escandalosos necesitamos ganar en proximidad y necesitamos que la legislación se adapte a las especificidades y a los promedios. • Puede parecer que trato de esquivar las cuestiones principales. Pero nada más lejos de mi intención ni de mi convicción. Me parece que lo fundamental, ahora m ismo, ya no es insistir en la búsqueda de algunas causas, sino proponer soluciones para que la misma sociedad disponga de vacunas que la inmunicen contra la desesperanza y la falta de confianza en sus representantes legítimos y que aumenten su propia capacidad de influencia en las transformaciones que se deben llevar a cabo. Es por todo esto, precisamente, que me parece fundamental asegurar el fortalecimiento del espíritu participativo y garantizar la máxima cercanía entre los ciudadanos y la Administración. El municipalismo, otra vez, se erige como la mejor apuesta.» ENCUESTA ¿Sería positivo elevar de 5 a 15 millones el umbral de delito fiscal? J. J. LÓPEZ GARRIGA Abogado. Director de Management Empresarial JOAN COSCUBIELA Secretario de relaciones institucionales CC.OO., Cat. ASSUMPTA TORRENT Periodista. Responsable de gabinete de prensa ANABELLLISET Abogado de Lliset Advocáis Associats CARMEN RANGIL Secret. de política sindical de UGTde Cataluña J. GAY DE MONTELLA Vocal del comité ejecutivo Fomento Trabajo Nacional Sí. Considerando la presión fiscal que soportan las pimes, es importante no "amenazarlas" con prisión menor. Pero debe perseguirse y sancionarse la defraudación recalcitrante. No. Supondría ampliar la tolerancia ante el cáncer del fraude fiscal, causa del déficit público. Es necesaria una mejor tipificación de este delito y más medios para perseguirlo. Sí, siempre que esta cantidad represente, como mínimo, el 20% de la cuota de impuesto que pagar. Asimismo, la regularización voluntaria debería eximir de responsabilidad penal. La criminalización de hechos sociales debe responderá criterios de realismo y proporcionalidad. Estos criterios exigían una actualización de la cifra de cinco millones fijada en 1985. Indistintamente de la cantidad, lo absolutamente necesario es perseguir, controlar y establecer los mecanismos para que desaparezcan las bolsas de fraude y todos paguen. Sí. En cualquier forma hay que separar la infracción administrativa de la vía penal. La cifra de quince millones tampoco se ajusta a la realidad económica de nuestro país. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1174 Title A name given to the resource CORRESPONDENCIAS: RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL (ALCALDE DE BARCELONA). Una mayor participación. Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Carta de resposta a José Martí Gómez i Josep Ramoneda (inclosa a la mateixa pàgina de La Vanguardia). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutadania Barcelona Corrupció Espanya Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1441/19950327d_00678.pdf 8c39ba6c90540661726b891cbc926cf4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona en el umbral del 2000 1. El modelo Barcelona de transformación urbana. Vigencia del modelo Barcelona de transformación urbana. Barcelona es una ciudad más abierta, más atractiva (a las personas y a la inversión), más solidaria, más habitable, con más calidad de vida, con más calidad en general. En los últimos 15 años Barcelona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudad "olímpica y metropolitana que pedíamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, una vez suprimidas las fronteras intercomunitarias -hoy, precisamente, en lel primer día de aplicación del espacio "Schengen", ello tiene una especial significación- es el centro de una euroregión de 15 millones de habitantes que aspira a constituirse en la puerta del sur de Europa y corno una de las capitales culturales europeas. Básicamente, en el fondo del modelo Barcelona está la apuesta por la ciudad europea, una ciudad que no segrega, en la que conviven diversos usos (Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar del predominio del sector servicios, en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios pudientes y las zonas pobres. Nuestra estrategia no ha sido una estrategia intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. Hemos cerrado así las heridas que provocó el urbanismo franquista en Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Se ha reequilibrado la expansión espontánea de la ciudad hacia poniente con un desarrollo hacia levante: Vila Olímpica, prolongación de la Diagonal, Diagonal-Mar, Transformación de Nou Barris, Congost del Besòs. Se ha convertido la Plaça de les, Glòries, donde Cerda situó el centro de la nueva ciudad, en un foco de una ciudad que ya no tiene un sólo centro. Se ha hecho una gran transformación urbana sin pérdida de cohesión, sin acentuar las desigualdades sociales y territoriales. En todo este proceso la renta familiar disponible no ha hecho más que crecer (un 26% en términos reales entre 1979 y 1991). Se ha frenado, asimismo, la excesiva tercialización del Eixample. Se ha reactivado, con la complicidad del vector privado, la vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífica por parte de estudiantes y de parejas jóvenes. Se ha esponjado una densidad excesiva, sin desplazar a los vecinos. Se han instalado algunas instituciones culturales muy significativas: Centre cíe Cultura Contemporània, MACBA, nuevas facultades de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Lluil y de la Universittat Pompeu Fabra, Convent de Sant Agustí. Barcelona se ha convertido en una referencia para Europa y, aún más allá. Un modelo seguido por Lisboa en su transformación propiciada por la Exposición Universal de 1998. También,Y por Berlín, para recomponer el centro de la ciudad separado por el Muro.' La experiencia de Barcelona en planificación estratégica ha sido reconocida como modélica por la Unión Europea y por el Banco Mundial y est aplicada en más de cincuenta ciudades de España y del mundo: Río cic Janeiro, Bogotá, Cartagena de Indias. El nuevo alcalde de Roma, F. Rutelli explica públicamente que el modelo de complicidad a la que aspira para su ciudad es el de Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Hemos sido pioneros en la defensa de la iIea de que las ciudaes europeas, a parte de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones) han de cooperar para encontrar la solución de los problemas urbanos. No olvidemos que los problemas de las ciudades son los problemas del 80% de los europeos y europeas que viven en el/las: Eurociudades, Polis, C-6. Este modelo de transformación de la ciudad se ha construído sobre la base del consenso, sobre la implicación de los ciudadanos y la complicidad de los sectores. Barcelona ya ha emprendido su segundo Plan Estratégico, Económico y Social, con la participación de todas las instituciones económicas, sindicales, asociativas y universitarias de la ciudad. En el marco de este consenso urbano es muy importante poner el énfasis en el uso racional de la ciudad. En el contéxo de un discurso más amplio sobre la austeridad como valor a potencie, debe tenerse en cuenta que la ciudad es un bien escaso que debe repartirse entre muchos agentes: entre coches y peatones, entre coches y transporte público, entre viviendas, equipamientos, industrias y espacios verdés, etc... Se ha desarrollado un nuevo contrato e tre los ciudadanos y el coche: mediante una activa política de aparcamientos, mejoras en la conectividad urbana (Prim, Bach de Roda, Guipúscoa, Aiguablava) y el equilibrio en el tránsito entre las grandes vías metropolitanas y las calles del centro (Avda. Mistral, Aragó, Meridiana), que así pueden recuperar su carácter propio de vías urbanas y se han puesto incluso barreras al tráfico en zonas que no lo puede soportar (Proyecto Gaudí). - Se han mejorado muy substancialmente la eficacia en la administración municipal: la plantilla municipal se ha reducido en 2.000 personas en cinco años y se ha descentralizado en los distritos en un 21%. Hemos sido pioneros en la introducción de nuevas ¡tecnologías de la información: primero 010, muy pronto a través del Internet. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actualmente, el 60% de las licencias de obras menores y de actividades no clasificadas se concede en un plazo inferior a los quince días. Se ha procurado romper monopolios' externos: Plan de Hoteles, adjudicación de las contratas de limpieza. Promoción de una oferta comercial de calidad. Barcelona es una marca que vende y la ciudad dispone de una oferta comercial tradicional de una gran calidad. La transformación de la ciudad ha contribuido a promover centros comerciales tradicionales: Rama centre, carretera de Sants, Via Júlia, carrer Gran de Sant Andreu. Barcelona es el centro de un mercado de 15 millones de habitantes. 2. La situación económica de Barcelona La economía de Barcelona ha tenido en 1994 un crecimiento del 2,4%. Esta tasa es superior a la que se ha calculado para la economía catalana (1,9%) y española (1,7%) El crecimiento real acumulativo del PIII en la ciudad será de un 9,9% en el período 1990-1995. En el mismo período, el crecimiento del PIB de Cataluña será del 6,5% y el de España el 6,7%. Este crecimieto por encima de la economía catalana y española se produce por segundo año consecutivo. Se desprende, por lo tanto, que Barcelona resiste mejor la recesión, y está en mejqr situación para aprovechar las fases expansivas. Barcelona y su área metropolitana se han convertido en el motor de la recuperación económica de Cataluña. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA El paro en Barcelona es inferior al de otilas ciudades como: Copenhague (17,3%), Amberes (13,7%), Berlín (13% en el este 12,8% en el oeste), Milán (14%), Londres (13,9%), La Haya (15,2%). Y es similar a la tasa de París (12,5%) y Manchester (12,41%). El tránsito en el aeropuerto de Barcelona el 1994 fué de 10.647.281 pasajeros, 317.000 más que en el récord histórico de 1992 y 648.775 más que en 1993. El tránsito internacional se ha multiplicado por 2,5 en 10 años: de 1.736.000 pasajeros en 1984 se ha pasado, en 1994, a 4.206.000. En seis años se ha pasado de una oferta hotelera de 15.737 plazas a 26.291. Esto ha permitido que el número de pernoctaciones hoteleres haya pasado de 3.790.101, en 1989, a 4.256.524 en 1993. En 1994 el Puerto de Barcelona superó los 20 millones de toneladas de tráfico, con un aumento del 15% respecto al año anterior. Asimismo se ha consolidado como el primer puerto del mediterráneo en tráfico de contenedores. El techo de oficinas ha pasado en seis años de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Y la demanda responde: IBM se instala en l'Illa, Nissan en las Torres Cerdá, Xerox en la calle Tarragona. UAP invierte 20.000 millones de pesetas en Plaça Catalunya-Pelai-Bergara. El Ayuntamiento es un buen empresario: A partir de 1992 genera recursos para dedicarlos a inversión y a amortización de deuda. Recursos generados después de intereses 1990 -957 1991 -361 1992 15.862 1993 22.142 1994 28.746 1995 29.403 1996 37.461 1997 45.170 1998 52.799 ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A partir de 1993 se reduce el volumen de deuda. Total de endeudamiento a final de año 1990 1991 224.780 244.401 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 El Ayuntamiento de Barcelona contribuyó activamente a la convergencia con Europa. Los presupuestos del Aytintamiento para 1995 son, en relación a los de la Generalitat y los del Estado: - Los más austeros de las tres insityciones. - Los únicos que reducen los ingresos tributarios. - Los únicos que reducen los gastos! de personal. - Los únicos que reducen la carga financiera. - Los gastos de capital consolidados se sitúan por debajo de los del Estado (antes del recorte presupuestario) pero por encima de los de la Generalitat. - El Ayuntamiento es la única instiltución que presenta superávit de caja. - Es la única administración qu absolutos. - Es la institución que dedica un porcentaje mayor de su presupuesto a amortizaciones. reduce la deuda en términos ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Las estrategias de Futuro de Barcelona 1 Barcelona afronta estos años decisivos del final de siglo desde una posición consolidada y, lo que es más immtante, con nuevos proyectos de futuro. En este contexto es importante retejer dos ideas: en primer lugar, hay un diseño de ciudad. Un diseño consensuado en el segundo Plan Estratégico. Un Plan Estratégico que apuesta por la calidad de vida y por la calidad de los productos y servicios de la ciudad. Estas son las principales apuestas estratégicas de Barcelona: a) Consolidación de Barcelona como centro de una macroregión europea mediterránea de 15 millones de habitantes. b) Barcelona puerta del Sur de Europa. c) Calidad de vida. Barcelona, ciudad de calidad. d) Cultura y civismo. e) Internacionalización. Principales áreas de proyección: Europa, Mediterráneo y América Latina. Algunas medidas que concretan estas estrategias: - Priorizar las comunicaciones con Europa: conexión con Europa en tren de alta velocidad. Se construirá una gran estación terminal en Sagrera y otra en el aeropuerto para permitir que éstq pueda convertirse propiamente en el aeropuerto de la macroregión. Potenciación del Aeropuerto como "hub" europeo. ESA DE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Crear una gran plataforma logística en el Delta del Llobregat aprovechando las potencialidades de algunas infraestructuras y agentes ya instalados: Puerto, Aeropuerto, construcción de una nueva terminal de carga aérea, Zona Franca, Mercabarna, nulvo recinto Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. - - Plataforma del Besòs. Proyecto Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada y Santa Coloma), creación de un parque fluvial, conexión de los parques de Collserpla i Sant Mateu, compaginación con las penetraciones viarias y ferroviarias a Barcelona. Creación de una nueva zona de actividades lúdicas y recreativas en el litoral de Diagonal Mar i la Catalana. - Telecomunicaciones. Creación de una Wraestructura adecuada en Barcelona para facilitar el máximo desarrollo de las telecomunicaciones avanzadas y los servicios de valor añadido1 - Avanzar en la intermodalidad entre el transporte público-privado en la región metropolitana de Barcelona. Creación de una oferta adecuada de transportes públicos en la región metropolitana, bajo una autoridad única, que no incentive el usos del transporte privado. Asimismo, avanzar hacia mayores niveles de disciplina y de seguridad vial. - Mejorar la calidad ambiental de la ciudad y poner las bases hacia un modelo de desarrollo sostenible. Aplicación generalizada de criterios medioambientales en los procesos de recogida y eliminación de residuos. - Consolidación de Barcelona como capital' cultural europea. Dotación de un sistema de grandes infraestructuras cultÚrales: MACBA, MNAC, Liceo, Teatre Lliure, Auditori, CCCB. - Fortalecimiento de Barcelona como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de lun pacto industrial metropolitano. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Carta Municipal. Dotación de nuevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida cotidiana de sus habitantes. Asimismo, debe avanzarse para conseguir que la ciudad pariticipe en los órganos de decisión de las infraestructuras estratégicas para su territorio (Puerto, Aeropuerto, etc...) y que, disponga, tambiép de los mecanismos para planificar su territorio. ESADE.IRP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4347 Title A name given to the resource Barcelona en el umbral del 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Máster ESADE, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Urbanisme Euroregió Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf 9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT. Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2 8 d'abril de 1995 Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2. Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia. La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més. Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa. Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds, d'equipaments. �'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana. Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a comprovar-ho. L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet, que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any, que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània. El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous grans projectes: - Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades. S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim. S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport. Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la seva área metropolitana. - Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital Europea de la Cultura l'any 2001. �Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada; més internacionalitzada, amb més qualitat de vida. No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No ens equivocarem ara. Moltes gràcies. text/pedrosa.con 3 ��o 11-1-4wvIIA4, v1:3 3-0 7\3-, , 001P 9,\\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4348 Title A name given to the resource Cloenda Saló Construmat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Indústria Infraestructures Construmat Congressos i conferències Barcelona Construcció Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/713/19950416_LV.pdf c5a43a55fa69ec68479aea12a8d48e47 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 16/04/1995 La Vanguardia, p.016, Opinión Corazón sí, no un instrumento Autor: PASQUAL MARAGALL Como suele ocurrir cada cuatro años, Barcelona ha vuelto a ser presentada como lo que no es. Y desde luego, me sabe mal. Le sabe mal al alcalde pero, sobre todo, al ciudadano Maragall, a la persona que ama con pasión esta ciudad que fue y es la de las libertades, que fue invitada a ser la del perdón, que ha sido lo que el presidente Pujol dijo hace ya mucho tiempo: la "force de frappe" de Cataluña. Ahora, como suele ocurrir cuando se acercan momentos de distinción de ideas, cuando toca presentar limpiamente las diversas opciones según diferentes principios, Pujol se ha referido a la ciudad, nuestra ciudad, la ciudad de todos, como un instrumento. Concretamente, un instrumento de su proyecto nacional para Cataluña. De ahí, se pasa fácilmente al discurso según el cual Barcelona es sólo medio catalana, como si fuera un poco medio no se sabe qué. ¿Qué puede decirse? ¿Hay que repasar de nuevo la historia del país, marcada desde los orígenes por la presencia y papel de Barcelona? ¿Hay que recordar la importancia social, económica, política y cultural de la concentración urbana en Barcelona y su área metropolitana? ¿Hay que discutir lo que es obvio, nuevamente, por la simple razón de que han pasado otros cuatro años? Me disgusta enormemente y no acierto a comprenderlo. Si solamente es un estilo de combate político, ¿qué indica? ¿Que Barcelona sólo puede ser catalana si un grupo político determinado la gobierna? Creía que los tiempos del exclusivismo de una corriente del catalanismo ya habían pasado; estaba convencido de que la actual situación de comprensiones mutuas y acercamientos entre diversos grupos iba a acabar con todas esas estridencias antiguas... y me siento decepcionado. Tendré que repetir otra vez lo que ya creía sabido por todos: Barcelona y Cataluña laten al unísono, aunque la expresión de la ciudad no sea siempre la que le apetecería al Gobierno de CiU. ¡Qué se le va a hacer! No es lícito jugar a negarle la capitalidad a Barcelona ni es justo que la ciudad pague ella sola el precio de ésta: museos, escuelas y otros servicios se sufragan con los ingresos municipales, cuando es evidente que se trata del llamado coste de capitalidad, aquel que Madrid tiene pagado por el Estado y que Barcelona aspira a ver compensado por una aportación equilibrada de los dineros autonómicos. Cuando se niega a Barcelona la capitalidad se suele mezclar con intentos de disminuir su papel. Es entonces cuando aparecen los argumentos minimizantes, a menudo basados en un supuesto decrecimiento de la ciudad. Fue en este mismo periódico donde leí la afirmación siguiente: "Los demógrafos desmitifican la despoblación de Barcelona y anuncian una ciudad-región". Que nadie interprete esto en clave de voluntades políticas de asimilación. Más bien me parece el resultado lógico de los estudios científicos que ahora confirman lo que muchos defendemos desde siempre: Barcelona no puede sustraerse de la realidad metropolitana. Las rondas, los equipamientos concretos (hoteles, museos, auditorios, centros comerciales, las administraciones) generan movimiento hacia la ciudad y en parte sustituyen algo del total de residencia. Barcelona tiene cuatro millones de habitantes funcionales durante el día. Ante esa realidad tan contundente, ¿cómo puede alguien imaginar una Barcelona que no tenga en cuenta el país? ¿A quién puede ocurrírsele que Barcelona no sea parte indiscutible del país? ¿Quién 82 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA puede creer que es posible seccionar el territorio y el alma alrededor de la ciudad con el bisturí del antibarcelonismo? Seguro que nadie con juicio político. Aunque ha habido tentaciones y ha parecido que se intentaba trasladar la capital al otro lado de Collserola (después del Laboratori d'Assaig y del Arxiu Nacional, hubo quien pensó en situar en esta zona la estación "barcelonesa" del AVE), estoy convencido de que los tiempos de la minimización de Barcelona ya han pasado. Pertenecen a discursos en desuso. Por eso me supo mal que se tildara a la ciudad de simple instrumento para un proyecto nacional concreto, el de CiU. Barcelona es liberal y progresista y tiene su propia visión del proyecto nacional. Que sea propia no menoscaba que sea nacional. Y estoy seguro -lo pido solemnemente como alcalde de la capital de Cataluña- que no volveremos a oír estas afirmaciones, que no volverá a decirse que somos un instrumento. Que no se repita. Que no nos regateen lo que somos: gente orgullosa de la ciudad en que vivimos, el corazón del país. Y contra esta pasión sincera, no vale instrumento alguno. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 83 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1175 Title A name given to the resource Corazón sí, no un instrumento Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Catalunya Acció política Capitals (Ciutats) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1443/19950418d_00680.pdf a77e5f717ad8383c2a8be6b3b3bec99f PDF Text Text • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde en la inauguració del Centre Comercial Barcelona Glòries 18 d'abril de 1995 Barcelona juga fort al futur. A-aquesta---Giutat---rro la convencen-fiéis plontrrriques-i-menys-les Ilágrimes-4e-ceeedriL Barcelona ha jugat fort i ha guanyat. 1 seguirà fent-ho. Aquest no és el primer centre comercial klanícelona. Aquesta és la segona nova gran área de botigues. Una-( la Diagonal i una altra aquí. Una a cada punta de Barcelona. Aquesta és una nova centralitat per Barcelona. Una centralitat que permet un re-equilibri est-oest en matèria comercial, amb un centre extraordinàriament potent l'Eixample i la Ciutat Vella. ei,(Aín-i„e Barcelona dóna un impuls definitiu a una nova centralitat. Una centralitat que ha hagut d'esperar més de cent anys a començar a ser realitat, després que fos proposada per Ildefons Cera.. Una centralitat d'una dimensió molt clarament metropolitana. El Centre Barcelona Glòries és un centre de futur. Fa realitat una de les idees de R. Rogers quan afirma que en les ciutats del futur, "les estructures han de ser lleugeres i més permeables, que els vianants les puguin travessar més que no pas vorejar-les". Això passa realment al centre Barcelona Glòries; els espais públics travessen completament els edificis. PeT tatt4---1Alealdejilaugura-erls_naus-~s de GrespMch . i dels-StrIstial rlesjiláce eleltrs s a Mens. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA És un axioma que fer una millora per la ciutat mi? sempre suposa una millora per a tots els ciutadans. 41414f6tic plenament convençut que aquest centre és una millora per la ciutat. I no vull deixar de banda el fet que aquest centre creará 1.800 Boa de treball. És evident que el comerç -a tota Europa- viu un procés de transformació molt important i que cal, per no perdre el carro, un procés d'adaptació. El comerç del Clot, per exemple, sha adaptat. Ara dissenya la seva pròpia estratègia a partir de les noves tendències comercials. Aquest és el camí que han seguit nombrosos mercats municipals: el del Clot, el mercat de Sant Antoni, el de la Sagrada Familia, el de la Concepció, el Guinardó i el Carmel. Iben aviat el de Galvany i altres. També és el camí de modernització seguit pel comerç a Barna Centre, a la carretera de Sants, al carrer Gran de Sant Andreu, el carrer Gran de Gràcia. També per l'associació Sant Gervasi Comerç, que agrupa a 500 botigues que han decidit treure una tarja de crèdit comuna. Aquest és un comerç que aposta per la qualitat, el disseny, l'eficácia i que rendabilitza actius importants com la tradició, la proximitat i el tracte personal. El comerç de Sant Gervasi, per citar un exemple, no es rendeix. Té 1'4g mesrcinemes, per-e) ti manquen aparcaments i illes de vianants. Sera per a vostès un competidor terrible. El futur de Barcelona és aquest: no parar mai, lluitar, innovar, competir, atraure gent de fora. El Parlo & Ride de Glòries ho afavorirà: per 500 pts. es podrá aparcar el cotxe i agafar un transport públic. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'experiència ens renova la confiança en la ciutat: les Rondes, el Pla d'Hotels, els estadis (10 milions de visitants a Montjuïc), el 90% deis habitatges de la Vila Olímpica venuts. Barcelona la millor ciutat d'Europa en urbanisme i urbanitat, en cultura i en civisme. M'agradaria que aquesta fos el millor centre comercial d'Europa. Prou de pessimismes. Fora complexes. GLORIES.IRP ��COMUNICACIÓN INTEGRAL CEREMONIA OFICIAL Queridos amigos de BARCELONA GLÒRIES, una vez más y ahora, cara a cara, bienvenidos todos a esta gran fiesta inaugural de BARCELONA GLÒRIES. - ¿Qué te parece BARCELONA GLÓRIES, Paloma? - Una auténtica maravillaJosep Maña. Me he llevado una gran sorpresa al descUbrirlo. Mañana, estoy aquí la primera para quedarme' con unos pantalones y una blusa a los que ya les he echado el ojo... - ¿Has visto a alcalde Maràgall y las caras guapas que nos acompañan? - Todos vienen ya hacia aquí, para inaugurar, primero, las calles y plazas del Centro y luego, para presidir el acto oficial. Les anticipamos que tras la ceremonia de ingylguración de BARCELONA GLORIES tendrá lugar un gran fin de fiesta, que consistirá en un espectacular desfile en forma dequé recorrerá las calles y plazas del Centro. rramota pi• • SiX/ 7-y? a t495. CC") rv)v 190/ '2,3'1740,24c, r emir, '41°94- '45-2 C3Ce0 #.3 _izo: eirtt Al ci I p urn ." .roz ,0 2•2 �COMUNICACIÓN INTEGRAL INAUGURACION CALLES 1 El Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va a proceder dentro de breves momentos al acto inaugural de i las calles del Centro ( BARCELONA GLÒRIES. Cada una de las placas de las nuevas calles barcelonesas está custudiada en estos momentos por un agente de gala de la Guardia Urbana. El Alcalde de Barcelona : descubrirá la placa de la PLAÇA bE LES CONSTEL.LACIONS y simbólicamente quedarán también inaugurados els carrer GREENWICH, el çarrer deis SOLSTICIS i la PLAÇA DE L'OSSA MENOR. 1 �COMUNICACIÓN INTEGRAL PARLAMENTOS 7 /7 Despues de haber reçorrido todo el Centro GLÒRIES y de haber inaugurado las nuevas calles del nomenclator de la ciudad, el Excelentísimo Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, se dispone a presidir desde este escenario el acto oficial de,inauguración. El Alcalde Barcelona estará acompañado en la ceremonia oficial, entre otras disgnísimas autoridades y personalidades, por el I Sr. CARLES PONSA, PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA Fg erAfili-c PA S cit.. ign „no P" p 5-c , A . y por el PRESIDENTE DE CENTROS SHOPPING, S.A., Sr. ALFONSO MERRY DEL VAL Finalizados los parlamentos oficiales, se descubriá una placa conmemorativa del acto. Tiene la palabra el Sr. Caries Ponsa, presidente del Comité Ejecutivo del Consorcio de la Zona Franca ••••• Fn talrarc e4Sc4t ?0/2 ~vNi ars 5.-c1C Tiene la palabra el Sr.: Alfonso Merry del Val, presidente de Centros Shopping, S.A. �(Ti-% COMUNICACIÓN INTEGRAL •• •• • 1 Tiene la palabra el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona ••••• A continuación vamos a proceder al descubrimiento de la placa conmemorativ de este acto inaugural. Sr. Maragall, Sr. Merry del Val, Sr. Ponsa... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DEL DESFILE Muy bien amigoly ahora, que siga la fiesta. Dentro de unos breves instantes va a dar comienzo el desfile del fin de fiesta de la inauguración, que consistirá en un desfile que quiere simbolizar de una forma lúdica y brillante, la oferta comercial que a partir de mañana ofrecerá BARCELONA GLÒRIES a todos sus visitantes. - Hasta ahora, la inauguración no podía haber sido más brillante, ¿no crees, Josep Maria? - Más que a una inaugilración, a lo que estamos asistiendo es a un auténtico descubrimiento. Al descubrimiento de esta maravi a e e Centro que es BARCELONA GLÒRIES... Música y alegría, que ya empieza el desfile de la magía y la ilusión de BARCELONA GLORIES... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DE LA ORQUESTA El desfile ha terminado, amigos. Pero la fiesta sigue. A partir de ahora, a seguir disfrutando del descubrimiento del CENTRO BARCELONA GLÒRIES y bailar también si lo desean con la música de la orquesta OROPÉNDOLA Ha sido un placer pasar estos minutos con vosotros y participar en esta fiesta de inauguración de BARCELONA GLÒRIES. Enhorabuena, a todos, por este Centro. Suerte y felicidad, para todos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4349 Title A name given to the resource Inauguració centre comercial Barcelona Glòries i carrers interiors Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Comercial Barcelona Glòries Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Comerç Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1444/19950419d_00681.pdf 5e91a73e016f2d02d3018f5b031977d1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER A LA PRESENTACIÓ DE LA CONFERENCIA DEL MINISTRE D'INDÚSTRIA 19 d'abril de 1995 És una satisfacció donar la benvinguda al. Ministre d'Indústria en aquest històric Saló de Cent. És cert que el Ministre ha visitat Barcelona en diverses ocasions, a la Fira, a la Cambra de Comerç o al Cercle d'Economia. Però la visita d'avui té una significació especial. Avui donem la benvinguda al Ministre d'Indústria al Saló de Cent, on es reunia l'assemblea dels comerciants i artesans de la gran Barcelona del Consell de Cent -els empresaris i industrials de l'Edat Mitjana. Des d'aquest saló medieval, al cor de la ciutat, parlarem d'indústria. I és ben justificat, perquè es pot afirmar que, des d'aleshores ençà, Barcelona és la capital industrial d'Espanya. I amb aquest acte voldriem posar-ho ben clarament de relleu. Fa una estona, el Ministre Eguiagaray ha inaugurat el Fòrum Nord de la Tecnologia. El Fòrum Nord és el símbol de la Barcelona que es prepara per afrontar el futur amb optimisme, de la Barcelona que no para mai, que lluita, que es modernitza i que competeix. 1 �Junto a estos objetivos generales, el Plan propone que se llegue a un Pacto Industrial Metropolitano. Es probable que el ámbito local o metropolitano sea más adecuado para conseguir un acuerdo de estas características. La experiencia de concierto y unanimidad del Plan Estratégico nos animan a ello. Voldria acabar aquesta introducció fent una breu semblança del conferenciant. Juan Manuel Eguiagaray Ucelay, va néixer a Bilbao el dia de Nadal de 1945. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Dret per la Universitat de Deusto i Diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Nancy. Ha estat cap del Departament d'Economia de la Facultat de Ciències Económiques i Empresarials de la Universitat de Deusto i ha realitzat diverses publicacions sobro la seva especialitat. Abans de ser nomenat Ministre, va ocupar els càrrecs de delegat del Govern a la Regió de Múrcia i al País Basc. Cedeixo la paraula al Ministre d'Indústria. 1 industri.irp �Som la primera ciutat industrial del país i el centre d'una de les aglomeracions industrials més imp4ytants d'Europa. Estem situats en una área geográfica emergent en el Sud d'Europa (la "Mediterranean banana") com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana" del Nord d'Europa). Hem aparegut en mitjans internacionals com una de les ciutats d'Europa més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona, així mateix, ha liderat el procés de transformació i de projecció exterior de la indústria. També ha esdevingut un model de complicitat entre el sector públiC i el privat. Barcelona ha canviat d'escala en el rànking de les ciutats d'Europa. És una ciutat més moderna i més competitiva. I és evident que només essent competitius podem aspirar a millors nivells de riquesa, ocupació i benestar. Hace unos días el Ministro afirmaba en un artículo suyo que "la competitividad es también una cuestión de calidad, de diseño, de tecnología, de atención al cliente y de presencia en el mercado internacional". Estas ideas -calidad, tecnología, internacionalización- sintonizan plenamente con la apuesta estratégica que ha diseñado y se ha auto impuesto la ciudad. Hace pocos meses, en este mismo recinto, se aprobaba el Segundo Plan Estratégico Barcelona 2.000. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4350 Title A name given to the resource Intervenció del Sr. Alcalde en la conferència de Ministre d'Indústria Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Política Indústria Comerç Lideratge Competitivitat Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9 PDF Text Text }r1 aM? GSSJU^^ f.f-• J \:ALCALDE DE BARCELONA Barcelone, le 20 avril 1995 M. François Mitterrand Président de la République Française Paris France Cher Président, J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?"). Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest, communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous, ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne. Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir la proximité de l'Europe. Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18 ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et s'oriente vers la gauche. C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la gauche française. A L C A L D TA" R e g i s t r e de S o r t i d a Plaça Sant Jaume. I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 2 5 ABR. 1995 N« ¿fcfr.l-. �L'ALCALDE DE BARCELONA Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité de la République. Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995, votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile, politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système. Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où venons-nous. Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève. Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement arriver à l'universel et au raisonnable? Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre? La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des interrogations et non celui des assurances. Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations, mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai osé vous poser. Très sincèrement à vous, Pasqual Maragall Maire de Barcelone Plaça Sani Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Mitterrand, François, 1916-1996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Description An account of the resource 2 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència