54 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1508/19961123d_00749.pdf f65b0ec400f5add3fa051da9f5606459 PDF Text Text Paraules Sr. Pasqual Maragall a la cloenda Congrés Federació de Barcelona del PSC Setembre 94: Inici de la precampanya electoral. 1000 persones. Hotel Sants. 11 punts, referències o principis: Europa. Catalunya. Cultura. Civisme. Qualitat. Honestedat. Autoritat. Economia. Llibertat. Servei al Públic i Proximitat (això que els tècnics jurídics en diuen Subsidiaritat). Si ara fessim un repàs de l'acompliment d'aquests principis crec que en tots hem avançat. Expectatives actuals: velocitat de creuer, millores possibles en l'equip, retirada del contrincant principal, una certa fatiga en lis relacions mitjans -equip, incertesa controlada respecte al lideratge futur, que avui espero que podrem aclarir una mica: trunfos a la mà: 70.000 M. d'inversió, projectes mobilitzadors, sistema de gestió i descentralització, prestigi immens i calendári guanyador (Cimera de les Regions i Ciutats 1997, Bid 97, Congrés esport per a tothom 1988, unificació de les organitzacions mundials de ciutats a BCN 1999, tres/quatre mesos abans de les eleccions). Guanyarem aquestes eleccions! Per si faltava poc els candidats adversos possibles ho tenen pelut (uns perquè tenen càrrecs que els obliguen amb BCN i no podran complir, altres perquè són poc coneguts). Guanyarem! Ara ens hem d'obrir i ficar els nostres votants a dins del partit. O el que és el mateix: des del partit anar-los a buscar i oferir-los més oportunitats interessants de part icipar. No es tracta de ficar els 350.000 votants a dins, un per un; no ens hi cabrien. Es un objectiu qualitatiu: tenir un perfil més semblant al seu, un projecte capaç de fer-ne la síntesi estable, uns principis i unes fites en les que s'identifiquin el votant socialista "de tota la vida" amb el punyetero que ens vota "malgrat el partit". Cal que siguem antropològics, cal que imitem les seves formes de viure, d'expressarse, que compartim les seves aficions? O cal simplement adreçar-se al més profund de la seva intelligència i al més pur de la seva il.lusió per oferir-los la idea perfecta? Totes dues coses i cap en pa rt icular, cap per separat. La política està canviant i haurem d'anar trobant el desllorigador. No oblidem mai -això és el més importantque esquerres vol dir desig de millorar i dreta vol dir "deixar fer", conservar. Val a adir que algunes de les coses que han passat en la història recent ens obliguen �a re fl exionar. Les esquerres de vegades han "intervingut" massa, no han "deixat fer" prou; en segon lloc els ecologistes ens demanen conservació; en tercer lloc i sobretot al final del segle XX, tomen a renéixer les identitats i els nacionalismes del XIX. I nosaltres no ho hem tingut prou en compte. (A vegades penso que la dreta és el partit que apareix quan les esquerres s'equivoquen. Es el partit de les nostres equivocacions). Per nosaltres la ciutat i la humanitat són perfectibles, per molt ingenu que pugui semblar. Per la dreta el millor és no ficar-s'hi: res no canviarà mai del tot. Barcelona ha canviat. Catalunya ha canviat. Espanya ha canviat. Barcelona ha canviat d'una altra m an era. Percebem els seus canvis d'una m an era més pròxima: els veiem, els toquem. I els que no toquem encara, els imaginem, els volem i sabem que els tindrem tard o d'hora Aquesta és la nostra gran força. Hem aconseguit amb penes i treballs, a través d'alegries i decepcions compartides, massivament compartides, crear un argument, tenir un relat, explicar una història i amés realitzar-la, reflectir una imatge que tothom veu i creu. Barcelona és un nom que té una determinada ressonància que nosaltres hem estat capaços d'interpretar. Però aquesta ressonància no ens pertany. Justament la gràcia està en què hem sabut obtenir-la escoltant els ciutadans i modificant la música que tocàvem a la mesura que ells i elles ens ho indicaven: ara hem d'innovar i estar molt atents a llur reacció. Hem d'innovar perquè la fatiga, l'oxidació, el pas del temps i el conformisme f an malbé el millor projecte. I si no ja ho veureu ambel que passarà a la dreta catal an a, que pot ser apoteòsic. A base de repetir una i altra vegada "som, som, som", en comptes de desaparèixer lentament per l'horitzó, faran un pet com un aglà. La joventut. Es cert que són pragmàtics i que el pragmatisme és llei. Es cert que la joventut d'esquerra no ha trobat una música política pròpia i que si la troba, la troba fora dels partits, en les ONGs, en el professionalisme dedicat, en el treball d'inventar-se feina. al cap i a la fi els nostres partits esquerrans són els del poder en una bona part. Amb les seves servituds... de moment, mentre no canviem també la política. D'això es tracta. De moment tenim un bon punt de pa rt ida. Es diu Barcelona. Un projecte compartit per joves i grans. Una magnífica ca rt a de presentació. �Els desapareguts: Ramos, F. Jurado. Pep Jai.. Adroher Gironella. Flora. Pané. Quico Vila. Xavier Soto (desaparegut i jove). Cigarrán, i la Paulina ("baixa que em moro"), i en Joaquim Garri ga ("no vaig al cel, que ha estat aquí amb vosaltres "). Nosaltres no som socialistes que hem baixat del cel per aplicar a Catalunya la fórmula màgica de la revolució, amb lleugeres adaptacions. Nosaltres som un grup de catalans i catal an es, d'o ri gen i de destí, per atzar o per valuntat o per necessitat, que hem decidit que la saga socialista, la història dels socialistes, les seves virtuts i les seves misèries, gràcies als seus innombrables herois i malgrat les nombroses patinades -i m'estic referint als socialistes catalans i també als germans espanyols i a tots els socialistes internacionals - són la millor familia politica, la més capaç de nevegar amb encert cap al segle XXI, la més capaç de tr an sformar Barcelona i Catalunya en la ciutat i la terra que volem nosaltres i que h an volgut en Pep Jai i la Paulina. La més capaç de trobar un llenguatge no prostituït que els joves acceptin o, millor, d'entendre i d'acceptar -corregint-lo- el mot del joves. (Un cop amb Xesco...etc..) Fa vint anys, el Secretariat del PSC-C de BCN el formàvem entre altres, l'Adroher, en Garcia Petit, Sala, Pere Jover, Peiró, Maria Torrent, A. Batlle, Ferreiro, Joan Laporta i jo mateix. Vam convocar el primer Congrés de BCN al Col.legi d'advocats (1976). Aquest era el meu partit i és el meu partit. Però us haig de dir amb tota franquesa que la direcció d'aquest partit a Barcelona no és la que jo hauria triat. La respecto perquè sóc socialista i perquè ha estat elegida democràticament. Es més, respecto tots i cadascun dels companys i companyes elegits. Però ni la composició ni la manera com s'ha elegit m'han semblat adients. La ciutat de Barcelona no s'ha cansat de nosaltres, però no estic t an segur que el partit de BCN no s'hagi cansat de mi -és un dilema que haurem de resoldre. Hi ha una cosa de la ponència d'estratègia -que en general està molt bé- que m'ha dolgut. Quan compara els dos models de partit, l'un electoral i liderista, basat en el protagonisme dels electes i un altre de transformador de la realitat. Ens hem de començar a adonar que amb el partit que tenim i el model que tenim HEM transformat la realitat de Barcelona i del país. Hem de deixar la idea de quan érem petits que la transformació sociali sta és la negació de la realitat, el negatiu del que hi ha. La transformació socialista és la que hem fet, la que hem començat a fer. �Una cosa que no va del tot és la relació equip de govern de BCN - medis de Comunicació. Exemples: "els preus de la vivenda a BCN baixen però la carestia no s'arregla" (!?)• El Ple de l'Ajuntament d'ahir (22-11-96), id: el deute baixa però no es resol el problema del deute: i som l'única Administració pública espanyola de gran tamany que torna deute i contribueix a rebaixar el tipus d'interès, en comptes d'endeutar-se! - O aquell diari que confonia una noia que anava en una de les moltes llistes, amb el seu pare, afirmant que l'alcalde el volia ficar en la direcció, etc. etc... En els períodes de Congressos, ja se sap. Però haurem de fer un pensament. Les pròximes eleccions les guanyarem, les de Maig del 99 i les de Novembre. Les dues. Tenim la direcció que convé a BCN (Clos, Santiburcio, Ferran i Cases) i Catalunya. El President que es mereix el partit i el lr Secretari que millor pot dur endavant tot. Encara que el President ha de tenir el tractament que es mereix. Es, doncs, el moment de prendre decisions. L'estiu que ve, la propera Mercè, tindrem nou Alcalde que espero i confio que serà Joan Clos. Després, més endavant, decidirem el candidat del 99. Joan Clos sap el que vol i com aconseguir-ho. I el que ell vol, us ho ben asseguro, és el que jo vull i el que vosaltres voleu. Jo tinc un compromís amb la ciutat i un compromís amb Europa, amb el Comitè de les Regions de la Unió Europea. Tots dos els acompliré. El compromís amb la ciutat és deixar el mandat encarrilat, la ciutat en el màxim del seu prestigi i ben o ri entada cap al futur. Amb Europa haig de presidir fins al final del 97. La sessió de desembre podria ser la de l'elecció del nou President. El Reglament ho permet. Visca Catalunya! Visca l'Espanya que en tre tots anem fent! Visca Catalunya un altre cop! Visca Barcelona que és el nom de la nostra esperança!. No la defraudem!. 23-XI-99 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4414 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a la cloenda del congrés de la Federació de Barcelona del PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-23 Description An account of the resource Discurs on Maragall va comunicar que deixaria de ser alcalde al setembre de 1997. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1259/19911029d_00460.pdf 9bb83c9afc35e612b49eb919f2ae73b8 PDF Text Text 24 OCT '91 19:24 000D -92 Paraules de P. Marag=II (or000sta-guibi Top Sponsor Workshop 29.10.91 Palauet Albèniz (sopar) 21'.3 h. I would like to say a few words in honour of all the companies which have subscribed the TOP-2 programme, present today at k this impressive gathering. You have chosen Barcelona'92 tp spread your messages a ll over the world. This means that yoli trust our organising capacity, and that you rely on the positi4 image of our city for obtaining international approval. To me, your commitment to ttie Games and to extremely important. It makes Barcelona is feel proud and confident in the future. After the Oiympíc 43/vent, I am sure success wilJ draw great interest, amongst ttie business community, for this cíty. But the pioneers will nelrer hesitate to join us, be forgotten. You did not and your anticipation wíll obviously be rewarded. Let me hope that what the Olympic Movement united, shall never be parted. �24 OCT '91 10 : 35 COOB-92 C1 CT "91 1e : 15 ISM P. 3/6 EICti 9 -'.r3 - 93 - 19S9OD 15m TOP Sponsor WÒrkshop 28 - 31 October 1991 You arre cordially invited to attend a TOP Dinner to be held at the Palauet Albeniz Barceloa on Tuesday, 29 October 1991 at 21:30 Departure at 20:30 from the Hotel Ramada (main lobby) by bases. Special Guest Mayor Pasqual Maragall Et i F.4;7 TOP • 7 ! • �24 OCT '91 19:25 000D -92 P. 4/6 Comunícat Intern Data De 23/10/9111$:10 A ALFRED BOSCH ISABEL CLOS CC/ Assumpte Alfred, El programa TOP (The Olympic Marketing Prograjnme) va se creat pel Comité Olímpic Internacional amb ocasió dels JJ00 de Calgary i Seoul (Programa TOP 1) Es el programa de Marketing Internacional del C10. El programa per Barcelona i Albertvílle és el 1OP II. Ha estat desenvolupat per l'empresa ISL per tal de donar l'oportunitat a certes empreses d'ésser sponsors deis JJ00 a nivell mundial. El programa TOP a unit a tetes les entitats que formen part del Moviment Olímpic, que són: • • • • CIO Ets Comités Organitzadors d'hivern d'estiu USOC Més de 160 Comitès Olímpics Nacionals i D'aquesta manera les empreses arribant a un sol acord es converteixen en sponsors dels Jocs d'hivern i d'estiu, del CIO, de EEUU i a més dels equip olímpics d'aquests 160 Comités Olímpics. Per tant aconsegueixen ser sponsors a un nivell mundial Al mateix temps se'ls ofereix exclusivitat en la seva categoria de producte a tots aquests territoris (als dels Comités Organitzadors i als del Comitès Olímpics Nacionals), així com amb el CIO. La primera vegada que es va posar en marxa aquest programa de marketing va ser peas JJ00 de Calgary Seoul (TOP 1) í a Albertville i Barcelona (TOP W) del qual s'ha tancat la venda fa un any el programa TOP II. i L'empresa que coordina tots els socis del program (C10, USOC, NOCs, i Comités Organitzadors) és 1SL. Regularment s'organitzen els TOP Sponsors Workshops per tal de qué els sponsors coneguin com es va desenvolupant aquest programa. �24 OCT '91 10:35 COOE-92 P.5/6 18/09/91 .11 2 PATROCINADORES MUNDIALES C.°-?■92.- COCA-COLA Patrocinador de Bebidas Refrescantes. KODAK 3M RICOH Patrocinador de Productos Fotográficos Patrocinador de Soportes Mag9éticos. Patrocinador de Equipos de Fax. NATIONAL/PANASON1C Patrocinador de Equipos de Vídeo. SPORTS ILLUSTRATED/TIME Patrocinador de Publicaciones Internacionales. MARS Patrocinador de Snacks. USPS (UNITED STATES POSTAL SERV10E) Patrocinador de Courier Internacional. PHILIPS BROTHER Patrocinador de Equipos de Televisión y Audio. Patrocinador de Máquinas de Escribir. �24 OCT '91 1036 C003-92 P.6/5 18/09/91 3 VISA •• • Patrocinador de Medios de Pagq. BAUSCH & LOMB Patrocinador de Productos Opticos, Auditivos y Dentales. • .•, • • • • �FP.2/2 13:13 qP0B-92 Rit PA NI P„i'‹ 0'4 (AA a.? t~ 4c. 'nuial O 14, tbt k6C.K14 ka., AicilyAlb PpAO_TLIAT 114 1, ItiT)6uw-i •701.14-frtA k(Z,Viej Ke.:04S lz.(y i1t.7-kAkk..0i ç /-/ a , 7)eillAi C~RA 1.,(CKA111 el . f ,,, 1 lri (Ro TONTMill 0-41 1.02.(kA-ILÉ-5.,EaPiZtt 1. <2 & ; 44 P 14 Aç . 15>waig, " 14:g . S 6-Ptu,k) á 114Q/ //‘ i oil' 0'9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4165 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al sopar ofert als directius del programa TOP 2. Top Sponsor Workshop Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Acció política Patrocini publicitari Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1 PDF Text Text PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho. Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la memòria... com un bon record. Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò. Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'. Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé. També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme, perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest suposat conseller amb males nits. Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de �venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser. No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o l'escriurem quan sigui l'hora. Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol viure amb il·lusió i esperança. Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones. Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys. Un petó i una abraçada, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-06-19 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Acció política Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1158/19880520d_00291.pdf f8ca1e70524a543dd35f148ffb721ae2 PDF Text Text `^ ^. EL SECRETAR! PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PARAULES DE PRESENTACIO DEL SENYOR ALCALDE EN LA CONFERENCIA PRONUNCIADA PEL SENYOR PERE DURAN I FARELL Saló de Cent. 20 de maig de 1988. Molt Honorable senyor President, Excel.lentíssimes i Il.lustríssimes Autoritats, senyor President de la Comissió del Centenari i membres de la Comissió, Regidors, estimats amics: En l'inici dels actes que han de constituir la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888, evidentment, amb un to modest, com s'escau en el període polític que estem vivint, modest, però puntual -avui és el dia, tal dia com avui La Reina Regent va inaugurar l'Exposició, no podiem faltar en el calendari- ens va semblar que la Presidència de la Comissió del Centenari havia de ser, havia de recaure en un ciutadà il.lustre. El 88 va ser una explosió de ciutadania, impulsada des de l'Ajuntament d'en Rius i Taul-?t, però involucrant tothom. Pere Duran és de la raça d'empresaris-ciutadans que ens han honrat amb la seva imaginacio i creativitat. En el camp de l'energia i en molts altres camps. I Pere Duran ha estat sempre, a més, un home d'unitat -i vull remarcar-ho avui, és el dia que s'escau per fer-ho- un home que a diferència dels que van protagonitzar el tràgic període en què aquesta ciutat va ser nomenada "la ciutat de les bombes", va cercar sempre acords i ha cercat sempre acords amb la societat i, concretament, amb els treballadors. Jo, personalment, els puc dir que recordo l'any 67, un any d'inici d'una certa crisi econòmica, un pre-anunci del que hauria de ser la crisi econòmica: vagues, problemes... Essent ell President d'una gran empresa barcelonina, amb dificultats en aquell moment, i essent jo un membre, molt modest, de la direcció d'un Partit d'esquerra, aleshores, però, molt present a les fàbriques del metall de Barcelona, va enviar un intermediari a cercar una solució al conflicte, solució que en aquell moment no es va trobar, però que va donar lloc a una declaració d'en Pere Duran, difícil, arriscada, a favor dels Sindicats clandestins, com a interlocutors vàlids. Haig de dir, a més, que l'intermediari era en Jordi Pujol i Soley. �Y EL SECRETARI PARTICULAR DE LALCALDE DE BARCELONA Quina diferència, Pere Duran! amb aquella burgesia que els nostres avis van haver de condemnar per la seva insensibilitat davant de les causes dels aldarulls. Moltes coses han canviat, els treballadors també. En tot cas, amb Pere Duran tenim tota una transició cap a una classe empresarial diferent, agnòstica en matèria d'ideologia social, molt més oberta (com ha de ser) al diàleg i a la construcció en comú. Té la paraula. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4064 Title A name given to the resource Paraules de presentació del Senyor Alcalde en la conferència pronunciada pel Senyor Pere Duran Farell en motiu de la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Subject The topic of the resource Commemoracions Història Indústria Duran Farell, Pere, 1921-1999 Model social Exposició Universal de Barcelona (1888) Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1101/19870610d_00223.pdf 164bf85fa98f790bf2c7ee9ad2310c94 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'HOTEL MANILA ELECCIONS MUNICIPALS 87' Hotel Manila, Barcelona, 10 de juny de 1987 (Aplaudiments) 29 �- HEM GUANYAT!!! ( Aplaudiments) - HEM GUANYAT UN ALTRE COP (Guapo!) - Hem guanyat un altre cop. Hem guanyat ja dos cops la batalla de Barcelona, perquè fa quatre anys ja es va dir la "batalla de Barcelona", en aquella ocasió quan el Narcís va decidir, o el van decidir, que havia de marxar a Madrid a fer de Ministre de Defensa. La di-eta espanyola va dir: "Ha tenim molt malament a • tota Espanya per guanyar ara), (1 efectivament ho teniem pitjor que. però hi ha una ciutat on els socialistes han fet l'atzagaiada, la imprudencia de canviar de genet en el cavall sis mesos abans de les eleccions". I l'ABC ja va titular en aquell moment "LA BATALLA DE BARCELONA". r la vam guanyar. I, aquesta vegada també, i aquesta vegada també í tantee vegades com calgui la tornarem a guanyar.. ( Ovació) - I és que no se n'adonen de que a Barcelona no se li pot parlar des de l'aliança de la burgesia catalana i la de Madrid. No se n'adonen que a Barcelona no es pot plantejar una Batalla de Barcelona des d'una alianga que aplega la gent més poderosa d'aquesta ciutat"amb la més poderosa de l'altra. Aquesta ciutat' no va per aquí! Míreu, contra totes les amenaces, contra, fine tot, certes campanyes subliminals, que ja hi haurà temps de comentar, la ciutat de Barcelona seguirá la seva cursa accelerada cap al futur. Dotze anys de confianga són molts anys. Són molts anys, 30 �realment, per donar una empenta a una ciutat que s'ho mereix que fa molt temps que és el no esperava. Avui podem dir que Partit del poble de Barcelona. El el Partit nostre deis treballadors!. (Ovació) - El Partit deis treballadors i de la classe mitja de Barcelona, que ha sabut sintondtzar amb la història deis treballadors d'aquesta ciutat. 1 jo cree que hem sabut interpretar els desitjos d'aquesta majaría, d'aquesta gran majoria, per poder dir, avui, que aquest Partit, que és un Partit de treballadors de classes mitges treballadores sap interpretar, en aquest moment, el sentíment de tota la ciutat. De tota la ciutat de Barcelona! (Ovació) (Visca l'Alcalde-Ovació) - Mireu, deixeu-me parlar. (Ovació) - Deixeu-me parlar un moment seguidet, que és molt tard i tots estem molt cansats. I vull dir un parell de coses. Comparem Barcelona amb Madrid, i Barcelona és la cíutat central. Només els barris centrals, la Barcelona municipal (aquesta que avui hem llegit els resultats) respon, o correspon, al que serien els barris centrals d'una gran ciutat, com ara Madrid. haguessin tret Vallecas s com si a Madrid Villaverde, u haguessin tret Canillejas í tots els barris obrers, i la Elipa í Aluche, i hagués quedat només el Madrid de la classe mitja, per dir-ho així, amb alguns empelts de classe 31 �-obrera. Doncs molt bé, això és el que és la ciutat municipal de Barcelona avui. De fet, som la ciutat central, el centre d'una gran aglomeració que es diu Area Metropolitana de Barcelona, que té tres milions d'habitants. (Ovació) - I en aquesta área, que té tres milions d'habitamts i és igual de gran que Madrid, una mica més n xica n des del punt de vista del territori, igual de gran des del punt de' vista deis habítants...en aquesta Area el socialisme segueix avangant. I aquest és un fet únic en el panorama politic espanyol d'aquest moment. is un fet únic! (Ovació) - Hem guanyat a Molina de Rei í hem mantingut les posicions ala Ajuntaments de l'Area Metropolitana, repeteixo. Mireu amb tranquil.litat i fredor, demà al matí, als diaria, totes les dades. Aquest és un fet únic en el panorama polític d'avuí. Per qué? Seré molt breu, peró els dies i mesos que vindran ja hi haurà temps de fer la interpretació del que ha pasaat, bàsicament perque hem guanyat la confiança d'uná part important deis sectors de les classes mitges catalanistes, del catalanisme. Perque hem guanyat aquesta confiança! I és per això que s'está produint aqui, a la nostra ciutat, a la nostra área, a Catalunya, un fet que, diferencialment respecte del conjunt del panorama espanyol, enormement allígonador i enormement esperançador. 1 us diré que no és alié a aquest fet el factor de que nosaltres som un Partit tolerant i dialogant (com abans ha dít en Raimon Obiols, 32 �el nostre Primer Secretan, que ene demana perseverar en. aquesta tolerància perquè és, a través d'ella, que molts sectors que no s'havien afegit encara al missatge del socialisme, s'hi estan afegínt). La nostra ha sigut una campanya íntegra í exclusivament catalana, i no ho hem dit mai durant la campanya, no ho hem dít mai. Les nostres llistes són a la nostra campanya. Nosaltres som altres no. No ho hem dít aíxó. Però, ara sí que podem dir-ho perqué s'ha acabat la campanya. La nostra ha estat una campanya estrictament catalana, i quasi diría una campanya catalanista. 1 aquesta campanya ha anat acompanyada d'un contacte sovintejat amb el poble, constant, que és la definició de la campanya que ene ha permès (quan les enquestes dejen el que dejen) din que l'enquesta del nas a nosaltres ens deja una altra cosa. 1 tenía raó el nas i no les enquestes. Tenia raó aquest nas! (Aplaudiments) Hem encertat pràcticament al Itílimetret. Demà acabarem de veure els detalle de tot això, perel hem encertat pràcticament al milímetre el que ens haviem proposat. Hi haurà diaris que diran, hi haurà mitjans de comunicaciÓ que ho hauran dít (per cert, creo que hem de din, perquè és evident, que els professionals d'aquests mítjans no estan en absolut en qüestió,.perqué tots eón conscients, ele que som a aquesta sala i tota la Barcelona • que nosaltres representem, que és la majoria•de la intensitat i de la immensitat de les pressions polítiques que eón rebudes per aquests professionals pele- quals jo demano un aplaudíment). (Ovacio6) - Bé, Barcelona será, i en aíxó teniem la íntuició i les paraules 33 �de Raimon Obiols, será la locomotora económica de Catalunya. fío será económicament, ha será en materia tecnológica i no passaran massa setmanes que tíndrem noticies sobre aquestes qüestions. .Barcelona vol la concórdia. Vaig dir-ho abans d'áhír. Va ser abans d'ahir, no? (Si) - Vaig dir-ho abans d'ahir i Barcelona oferirà un enteníment amb detall, amb "plagos", és a dir, amb detall perà amb "plagas", amb terminis, tampoc un enteniment per pasear-se la vida entenent --nos i després no entendre's ningú. No, no. Amb terminis fixos, amb terminis breus. Nosaltres no podem acceptar les nacionalitzacions de la dreta, no podem acceptar la nacionalització deis museus, de les cambres, de les caixes i de les comarques. 1 no les acceptarem! (Ovaoió) - Els museus eón pràcticament sers vius que tenen la seva trajectória. Les cambres í les oaixes eón entitats autónomes, les comarques també. Ho hem de respectar, els hi hem de retornar si és que s'els hi ha tret, í hem d'aconseguir sobre la base d'aquest principi un enteníment pel bé de Catalunya. (Visca Maragall!.•Viscal) - Ara acabarem, ara acabarem. Barcelona avançarà amb calitat de vida. Barcelona avançarà amb benestar durador. Creo que hem de superar la paraula engrescament. La ciutat está engrescada, peró ho ha estat moltes vegades, d'engrescada. 1 ha ha deiXat d'estar. Hem de superar l'engrescament i anar al benestar durador. Al nivell-europeu. A la calitat de vida de cada día, de cada dílluns al matí. No dele 34 �dies de festa, no deis des de guanyar aquella Lliga i al dia següent ja no, sinó de cada día de la setmana. A aquesta calitat de vida hem d'anar. I hem d'anar a la participaciÓ. 1 per garantir-ho farem el nostre estatut, que és la Carta Municipal que, fins i tot, el franquisme va respectar o va saber crear des punt de vista legislatiu amb els seus defectes, però que nosaltres hem de tornar a crear: la Carta Municipal Democrática de Barcelona. Vull acabar. Us vull dir que tins la intenció (i avui n'he comengat a parlar amb la me y a familia i n'acabarem de parlar) d'anar a passar algunes setmanes, alguna setmana i alguna altra setmana vivint a barris de Barcelona. Vivint a barris que tenen la seva problemática i els seus projectes. (Ovació) - Vivint a Torre Baró quan hi comenci el PERI. Molts de vosaltres no sabeu que és el PERI, perd Torre Baró está esperant el seu PERI (el Pla Especial de Reforma Interior) com l'aigua que beu ± el pa que menja. Torre Baró és. un barri, tot ell, en la il.legalitat urbanística, que ha de substituir, pràcticament, totes les seves vivendes per unes altres. 1 ha de . fer-ho en el moment que s'hagi legalitzat la situació, de fet, deis ocupants d'aquestes vivendes, la qual cosa encara no hem pogut comengar a fer perque la Direcció General de Registres i Notaries encara no ha inscrit aquelles vivendes. Dones, el día que la Direcció General ho faci i poguem comengar a construir, l'Alcalde de Barcelona anirá a viure a Torre Baró durant un temps. Anirà a viure a Torre Baró! 35 �(Aplaudiments) - I quan engeguem el, nou centre d'urgencies del Raval, l'Alcalde de Barcelona anirà a viure al Raval o a la Plaga Real. Però no us penseu que a Barcelona (perque ja ho sabeu) només hi ha problemes. L'Alcalde de Barcelona anirà també a viure a alguna mançana de l'Eixample quan es recuperí algun interior de mançana. (Aplaudiments) - Com ara el de Consell de Cent-Passeig de Gracia que vam estar visitant ahir á la tarda: la casa de Lleá Morera i la mangana de la Discórdia. I això no impedirá, a mes, que l'Alcalde de Barcelona vagi a Brussel.les de tant en tant, -que consti! (Aplaudiments) - I l'Alcalde de Barcelona intentará avangar els horaria perque tota poguem anar a dormir una mica abans, í a més, l'Alcalde de Barcelona us proposa que tots feu més esport, que és cultura! (Aplaudiments) Deixeu-me acabar. Vull dedicar aquesta victòria, que da una victòria que no será prepotent, que será base d'enteniment i de respecte, a tots aquella que ens han ajudat. N'hí ha molts en aquesta sala í molts que no han pogut venir. Moltes gràcies a tots. Moltes! (Ovació) - Entre ella, entre ella (bis 7 vegades), en representació d'ella aquí hi ha els Trineos, els Trineos que catan aquí. (Aplaudiments) - Grácies a tots vosaltres. Grácies a tots els que heu participat. Dedico aquesta victòria al President Tarradelles amb qui vaig estar ahir a la tarda. 36 �(Aplaudiments) - Dedico aquesta victóría al meu mestre polític, un deis primera, Antoni Jutglar, avui malalt i que no pot estar aqui. Dedico la me y a victória a l'Antoni Jutglar. (Aplaudíments) - 1 finalment, a la memória de Marta Vegara Figueres. El nom d'una esperança. (Ovació) - El nom d'una esperanga de joventut, d'una esperança de joventut generosa, catalana i avançada. VISCA BARCELONA! (Ovació) (Visca, visca, visca Catalunya socialista!) - Escolteu (bis 7 vegades). Som socialistes són; n'hi ha que són nacionalistes n'hi ha que no ho comunistas lliberals i democrata-cristians...VISCA CATALUNYA! (Visca!). (Els Segadors). (Ovació) 37 d'altres, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4007 Title A name given to the resource Paraules de victòria en les Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Manila, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Benestar Social Acció política Barcelona Model social Administració local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/931/0000000970.pdf 0b28a473f7b2f4766b0640663c9aedfd PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) La Casa La Llotja de Mar, 13 de novembre de 2008 Permítanme iniciar mi intervención congratulándome de la decisión de los Ministros de Asuntos Exteriores de los 43 Países que integran la Unión para el Mediterráneo de elegir Barcelona como sede del Secretariado Permanente. En, el ya lejano 1995, al dar la bienvenida a los asistentes a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea les decía que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente. Que habíamos ganado, sin embargo, una batalla quizás la más importante: Convencernos todos, en las dos riberas, de la importancia de emprender este diálogo... que desde Barcelona siempre se había reivindicado el concepto mediterráneo en su totalidad geográfica; que siempre se han visto con incomodidad (desde aquí)los intentos de dividirlo en un norte y un sur, en un oriente y un occidente. El Mediterráneo es precisamente un punto medio en la tierra, Un mar rodeado por tierras, hablas y religiones diversas: un punto de encuentro tanto como de confrontación. Pues bien la evolución del Proceso no ha sido rápida pero los acuerdos a los que se ha llegado en Marsella van por el buen camino. Estoy convencido que el Secretariado de Barcelona sabrá imprimir un nuevo ritmo al proceso. *********************************** 1 �Quiero felicitar a los organizadores del Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África por la elección del título: “EL NORTE DE ÁFRICA VA HACIA DELANTE”. Este título representa, en cierta medida, el triunfo de la esperanza sobre la incertidumbre. El Instituto Europeo del Mediterráneo y la Cámara de Comercio de Barcelona han optado por un optimismo realista en un momento complicado pero interesante. Creen, como muchos creemos, que la región del Mediterráneo Occidental tiene potencial económico, y que de frente los obstáculos que impiden un crecimiento más rápido y una mayor inversión es un requisito previo esencial para potenciar la inversión privada, clave para lograr una mayor estabilidad en la región. Hace seis siglos, el destacado estadista y filósofo Ibn Jaldún escribió en la Muqaddimah que «gracias al comercio con los extranjeros, las necesidades de la gente y los beneficios de los comerciantes, crece la riqueza de los países». Su contemporáneo, el canciller de Florencia Colucci di Piero Salutati, decía que la peregrinación era un acto sagrado y que la justicia aún lo era más; pero que el acto más sagrado de todos era el comercio». Palabras que nos parecen hoy tan ciertas como entonces: el Mediterráneo y el Magreb harían bien en retornar a su sabiduría primitiva. 2 �La proximidad tiene sus desventajas: los vecinos, curiosamente, suelen ignorar muchas cosas unos de otros, y aquí, como en otras partes, las noticias llegan mal. A veces sabemos más de lo que pasa en América (norte o sur) que de lo que ocurre aquí al lado en Argelia o en Istanbul. Las futuras relaciones entre las dos orillas del mare nostrum se basan, en un grado nada despreciable, en la capacidad de las empresas privadas para incrementar los flujos de inversión, de bienes producidos y comercializados. Los futuros niveles de empleo, muy especialmente en el sur, dependerán de la voluntad de invertir de los inversores privados, sean nacionales o internacionales. Para hacerlo posible, permítanme exponer doce líneas de actuación que, a mi entender, ayudarían significativamente al proceso: 1ª Mejorar los niveles de comunicación, en especial en la economía. ¿Somos conscientes de que Argelia está experimentando un boom en la construcción y un incremento regular de la producción agraria? ¿Sabemos que dispone de ocho millones de teléfonos móviles? ¿Sirve para algo que Barcelona y Argel sean ciudades hermanas?. Lo son gracias a Pere Durán Farell, que promovió la compra de gas argelino vía Gibraltar. 3 �¿Quién percibe lo seguro que resulta, y lo placentero que es, en cuanto a la calidad de los numerosos servicios ofrecidos, viajar a Marrakech y adentrarse en las maravillosas montañas del Atlas? ¿Quién aprecia el papel cada vez mayor de las mujeres como fundadoras y directoras de algunas de las empresas más notables de Túnez? No toda esta ignorancia -o quizás indiferencia- es el resultado de la pereza de los europeos. La observación del Banco Mundial de que «el ritmo e intensidad de la reforma ha sido débil» en la región de los Países de Oriente Próximo y el Magreb, es excesivamente general y parece sugerir que crear alianzas sigue siendo algo lleno de dificultades, y que el futuro no resulta suficientemente predecible. No estoy de acuerdo con esa línea de pensamiento. Espero que la victoria de Obama ayude a romper tabúes. Una imagen vale más que mil palabras. 2ª Los sectores emergentes del Magreb (Telecomunicaciones, energía, construcción agroalimentario, turismo) deben tener una mayor capacidad para presentarse ante los inversores europeos y internacionales. Los magrebíes, han demostrado una considerable capacidad de cambio, algo que habría resultado impensable unos años atrás: 4 �- Las aduanas marroquíes se han depurado, algo por lo que pocos habrían apostado; - El sector energético argelino se abre a la participación internacional; - Las exportaciones tunecinas han crecido y se han diversificado; - Todos esos países han estabilizado su entorno macroeconómico y han cancelado deuda; - Son visibles los comienzos de un debate público sobre política y reforma económica. 3ª Se debe impulsar el espíritu emprendedor de los jóvenes empresarios; los poderes públicos deben poner a su disposición instrumentos eficaces, teniendo en cuenta que las pymes son y serán el motor del crecimiento económico. Resulta esperanzador un elemento intangible, aunque bien comprendido por los expertos en la región: el talento y la energía de los más jóvenes, muchos de ellos sueñan en crear empresas. Good news. **************************** Pasemos ahora repasar algunos de los temas sobre los que han tratado los ponentes y los miembros de los grupos de trabajo. En primer lugar, el sector de la energía y con este entraremos en la 4ª línea de actuación. 5 �4ª Durante las próximas décadas Libia y Argelia conservarán, probablemente su papel estratégico como proveedores clave de petróleo y gas a la Europa meridional. Sin embargo, no debería olvidarse que el nuevo gobierno norteamericano va a invertir fuerte en energías alternativas: eólicas y fuel cells (hidrógeno). Se han formado ya muchas empresas conjuntas entre compañías públicas de Libia y Argelia y socios extranjeros, europeos o norteamericanos. En las vecinas Marruecos y Túnez, los empresarios privados han adquirido posiciones fuertes en los mercados internos, y pronto estarán buscando alianzas en la región. Por último desde los recambios de automóvil hasta los detergentes, y desde los fertilizantes hasta los materiales de construcción, el potencial de desarrollo de la producción en toda África del Norte es enorme. 5ª La integración magrebí es una condición imprescindible para el crecimiento de estos países y para la relación entre la Unión Europea y el Magreb. Difícilmente se puede exagerar la importancia de la integración Sur-Sur en todo el espectro de actividades productivas. Pongamos como ejemplo que, aunque los gasoductos argelinos que llevan el gas de Argelia y Libia a Europa han funcionado sin problemas durante dos décadas, los países de la región están perdiendo una 6 �oportunidad única de crear puestos de trabajo por la falta de colaboración. Atraer un mayor volumen de inversión privada a este sector requiere voluntad política. La falta de integración Sur-Sur está frustrando la generación de unas tasas de inversión más elevadas, y fomenta en toda África del Norte una estructura de mercado que sólo permite pautas de crecimiento lento. Este es un escenario clásico de especialización Norte-Sur, según el cual los países del Sur se especializan en actividades de baja tecnología con mano de obra muy poco cualificada. 6ª Se debería conseguir que las remesas de los emigrantes se transformen en inversiones productivas. El grupo de expertos financieros señalaba que los norteafricanos que viven en Europa transfieren a sus países de origen entre 7.000 y 8.000 millones de euros cada año, una suma que excede con mucho los 5.350 millones de euros en fondos MEDA de ayuda ofrecidos por la Unión Europea a lo largo de un período de seis años (2000-2006). No es seguro que estas remesas se inviertan en crecimiento: probablemente, sirven para mantener niveles de consumo de subsistencia. Ya es mucho. 7 �7ª Apostar por la creación de un banco europeo del Mediterráneo con especial atención al Magreb. Si el proceso de Barcelona ha de seguir proporcionando una referencia creíble y produciendo expectativas favorables indispensables para las economías emergentes, se le debe dar una mayor relevancia a los instrumentos financieros, hay que institucionalizarlos y dotarlos de medios propios 8ª Se deberían llevar a cabo reformas de las instituciones financieras y bancarias. En el Magreb, miles de millones de dirhams y de dinares yacen en las cámaras acorazadas de los bancos. Los instrumentos financieros están más desarrollados en algunos países que en otros, pero los bancos públicos siguen desempeñando un papel fundamental, a veces incluso dominante. Los bancos prefieren comprar bonos públicos y a lo más que llegan es a prestarse dinero entre ellos, a veces con un cero por ciento de interés. Pero lo que más necesitan los países de África del Norte es llevar a cabo una profunda reforma de manera que sus bancos se aseguren que sirven a las necesidades de los clientes y empresarios privados, antes que a unos pocos privilegiados. Ello ayudaría a acelerar la tasa de crecimiento, que hasta ahora no consigue siquiera disminuir la elevada tasa de paro actual. 8 �9ª En el sector agroalimentario es necesario proseguir por el camino de la liberalización y crear empresas mixtas euromagrebíes. Un dato positivo: se ha impulsado vigorosamente la inversión y el partenariado por parte de algunas empresas del norte, como Danone y Cobega, y otras más pequeñas y especializadas como por ejemplo Frulact. Un mercado de 75 millones de personas ofrece amplias oportunidades para producir bienes sencillos, pero de buena calidad. Es de esperar que otras firmas europeas más pequeñas mostrarán interés, aunque sospecho que el clima comercial tendrá que ser mucho más acogedor de lo que es actualmente para que estos flujos de inversión se incrementen con rapidez. Las pequeñas empresas -y muchas firmas españolas, francesas e italianas siguen siendo familiares- sencillamente no pueden afrontar los actuales costos (tan elevados) de las transacciones. En ambas orillas, el destino de la pequeña y mediana empresa podría quedar determinado por la futura calidad de los vínculos económicos. 9 �Actualmente muchas empresas del norte muestran todavía cierta aprensión a involucrarse en el sur. La pelota está ahora en el tejado del Magreb. 10ª El turismo puede ser uno de los motores del desarrollo del Magreb. Para ello hay que crear infraestructuras, mejorar la información y crear una industria de ocio paralela. En lo que se refiere al turismo, todos sabemos la contribución vital que éste ha realizado a países como Túnez y Marruecos: sin embargo, dichos países se enfrentan al reto de mejorar la calidad de los servicios que ofrecen, servicios que a menudo no se corresponden con el número de estrellas que ostentan los establecimientos. Quizás deberían estar presentes más cadenas de hoteles internacionales. Actualmente existe un serio debate sobre estas cuestiones, y es mucho lo que Europa, y España en particular, podrían hacer en el turismo. 11ª Europa y el Magreb deben colaborar para superar la brecha digital. El Magreb tiene que considerar este sector como un sector nuevo y decisivo para su crecimiento. A medida que la globalización se va intensificando, Europa debe reflexionar sobre un importante cambio que a menudo escapa a nuestra atención: las transferencias de tecnología están cobrando 10 �impulso allí donde los intercambios internacionales en el comercio y las finanzas solían ser la única norma. Los países capaces de asimilar tales cambios pueden quemar varias etapas en la división internacional del trabajo en algunos sectores, aunque se queden atrás en otros. La heterogeneidad del sector en los distintos países hace que su desarrollo esté altamente desequilibrado, pero fomenta posibles oportunidades para las empresas avanzadas, tanto nacionales como extranjeras. En lo que se refiere a la informática, creo que Europa debe hacer más para alentar el diálogo. El Magreb tiene un número cada vez mayor de estudiantes que cursan estudios relacionados con la informática. De ahí la necesidad de abrir las fronteras a un intercambio mutuo que nunca ha sido significativo en este campo. Si India puede hacerlo, ¿por qué no el Magreb? 12ª la creciente participación de la mujer es un factor decisivo para el desarrollo económico y social y debe ser facilitado por los poderes públicos y privados. Tengo la profunda convicción de que deberían desempeñar un papel mucho más importante del que han desarrollado hasta ahora. 11 �Sin el espíritu y la capacidad para innovar de sus mujeres, ¿dónde estarían las sociedades norteafricanas? ¿Cuántos puntos de crecimiento se pierden cada año debido a la exclusión de las mujeres de tantos y tantos puestos de trabajo? No hay que olvidar que representan, como mínimo, la mitad del potencial laboral y emprendedor de un país. Dice el dicho francés, “la femme est l'avenir de l'homme”. Yo añadiría, “tanto como su origen”. **************************** Al acercarnos a la conclusión de este Foro de Desarrollo de África del Norte, quisiera sugerir que esta reunión anual se institucionalice, y por un medio muy simple. Que la Cámara de Comercio y el IEMed impulsen la creación de un consejo de empresarios, formado por representantes de los países del Mediterráneo occidental. Este Consejo proporcionaría una base permanente al Foro. Si así lo consideraran oportuno, podríamos ofrecer para ello la cobertura de Fundación Catalunya –Europa. Todos ustedes deberían sentir que son copropietarios -quizás debería decir accionistas- de este consejo, de esta empresa conjunta. 12 �Más que nunca, deben ponerse nuevas ideas, propuestas audaces, sobre la mesas de quienes nos gobiernan, estén en Barcelona, Madrid, Bruselas o en las capitales norteafricanas clave; hay que dar más fuerza al amplio proceso euromediterráneo. Aquellos de ustedes que han creado empresas afrontando considerables dificultades deben ser consultados más a menudo de lo que lo han sido hasta ahora. Y ser Ustedes más osados en la formulación de propuestas al sector público y corporativo. Más que nunca, los temas económicos y de inversión deben introducirse en un amplio debate que con demasiada frecuencia está dominado por cuestiones de seguridad y de inmigración. Ya hay mucho camino recorrido, sólo falta afianzarlo y aprovechar la ventana de oportunidades que ya existe. Espero que en el plazo de un año volvamos a reunirnos aquí. Muchas gracias. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) Abstract A summary of the resource. Intervenció a la reunió del “The North Africa Business Development Forum” (NABDF). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Casa La Llotja de Mar Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Empreses Àfrica Cooperació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea PDF Text Text Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009 Moltes gràcies. M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament, Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics. És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser, ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya. Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir. Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que, en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint, Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament. Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet, però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que volem. Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs que se li posaven a Madrid. Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix. 1 �No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior, menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut. Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats, però no aquelles. De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Abstract A summary of the resource. Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/274/20060517.pdf f328930f5179c5c00a26ceb77476c8d7 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker (en castellà) Casino de Madrid | 17/05/2006 Señor presidente del Senado, conseller, consejeros autonómicos, embajador, secretaria de Estado, autoridades, delegado de la Generalitat en Madrid, querido Antonio Garrigues y familia. Felicidades por el premio. Felicidades por las palabras que has dicho y que, como a veces ocurre, casi me obligarían a cambiar el discurso, porque has dicho cosas tan profundas, tan bien dichas, tan a punto y con el tono tan mesurado, que no me resisto a comentarlas. Efectivamente, este último fragmento de Joan Maragall que has leído, cuando lo lees, cuando lo oyes, me refiero, tienes un doble sentimiento. Primero, de qué bien que se digan estas cosas y tan bien dichas y, sin embargo, qué debe pasar en este país para que cien años más tarde sigan siendo de actualidad, iba a decir pendientes. La verdad es que lo que está pendiente, no es lo que estaba pendiente hace cien años. Hemos adelantado muchísimo, hemos avanzado y llevamos treinta años, cosa que no había ocurrido nunca en la edad moderna en este país, de democracia, de autonomía, de reconocimiento de la diversidad, de calidad de vida, de europeísmo, de europeidad casi diría, - como bien has dicho- de ser, en fin, de estar delante, de estar creciendo más que la media europea y de ser un país que ya no tiene que ser mirado por encima del hombro, sino que puede mirar a los demás en Europa de tú a tú. Y, sin embargo, es cierto, que para llegar hasta aquí, y yo soy enormemente optimista sobre el punto del cual partimos y enormemente consciente de lo difícil que ha sido llegar a él, en algunos casos ha sido desagradable llegar a él, y se han tenido que hacer sacrificios, y nos hemos tenido que dar sorpresas mutuamente para llegar a los acuerdos a los que estamos llegando. Deciros que en este trayecto tan complicado, ha habido personas, como la que hoy premiamos, que nunca han perdido el hilo de lo que estaba pasando, ni tampoco el talante que se precisa para que siguiera pasando a fin de bien y para que llegara hasta donde ahora está llegando. Pocas figuras como Don Antonio Garrigues Walker se ajustan mejor al perfil de lo que la Generalitat quiere premiar cuando crea el Premio Blanquerna, que con la presente llega a su edición XIII (decimotercera) Yo creo que queda claro que el acto de hoy pretende ser un reconocimiento y, sobre todo, una reivindicación de unos valores y de una determinada idea de España que, en muchos aspectos, compartimos. En estos últimos treinta años, Catalunya y el resto de España habían mantenido, vamos a decirlo así, una relación basada en una respetuosa no-beligerancia mutua. Digamos que los dos nacionalismos, el nuestro y el español, y otros, se mantenían en un cierto respeto porque eran, y han sido, conscientes que teníamos algo muy importante que no habíamos tenido nunca durante tanto tiempo y es la democracia. Y, sin embargo, hacía falta de alguna manera una especificación mayor de lo que era nuestra propia realidad diversa; y yo creo que quienes pensaban que era suficiente una respetuosa conllevancia, vamos a llamarle conllevancia hablando de Ortega, quienes pensaban eso, se equivocaron. La evolución de estos años no solamente no contribuyó a mantener el statu quo, sino que, en algún momento, lo erosionaba. Y éste no ha sido nunca el escenario deseable. Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. 1 �Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación. Bien es cierto, habrá que admitirlo, que durante estos dos años y medio no han transcurrido las cosas por los cauces previstos, deseados o esperados. Sabíamos que no iba a ser fácil. No creímos que, por intereses tácticos de algunos, llegaría a ser tan difícil. Ha habido un exceso de ruido. Se ha generado un clima que ha ocultado y tergiversado las motivaciones y el sentido de nuestras propuestas. Quizá, porque la reforma del Estatuto no estaba intentando responder a un único interrogante, sino a muchos. Y en eso nadie ha sido inocente. En la fragua de este clima, nadie ha sido inocente y los extremos han contribuido, seguramente, a enrarecer el ambiente político y social. Pero a medida que la situación se sosiega y se clarifica, podemos observar y constatar que la propuesta de Catalunya va siendo entendida, se mantiene, y sus efectos sobre el conjunto de España empiezan a ser mejor aceptados. El reto de España y el anhelo de Catalunya persisten. Los interrogantes esenciales siguen ahí: ¿Qué lugar para la diferencia? ¿Cómo articular la diversidad? Pero hemos comprendido que una España verdaderamente plural no puede limitarse sólo al rediseño del aparato institucional. Ni a la gestión más o menos eficaz del juego de las mayorías de cada momento. Una España plural de verdad requiere, Antonio, quizá en primerísimo lugar, una actitud liberal y de entendimiento, como la que tú transportas, como la que tú trasladas. Hacen falta para ello ciudadanos que permitan reforzar el diálogo sereno entre territorios y pueblos. Que ayuden a generar una predisposición a la mesura, como haces tú. Lo repito: la España plural debe construirse forzosamente sobre actitudes liberales. Ello nos va a permitir hacer lo que no fue posible en los siglos XIX y XX por falta de la democracia y de la libertad, que hoy tenemos. El tiempo de la confrontación debe ser sustituido por el tiempo de la templanza, eso que los italianos denominan de forma tan sugerente la "finezza". Y en esa lógica, resulta indispensable que la sociedad civil se manifieste con fuerza. Me resisto a pensar que lo acontecido en estos meses haya sido fruto de la reacción espontánea de la sociedad. Más bien ceo que si la sociedad civil se hubiera manifestado con mayor firmeza y rotundidad, la confrontación política hubiera tenido mucho menos margen. O sea que, ánimo. Ánimo a los liberales, y ánimo a los libres de pensamiento y a los que tiene buenos deseos, que no claudiquen antes de tiempo frente al embate y al combate de las posiciones políticas que, obligadamente, puesto que somos partidos, que viene de partir, de dividir la realidad en trozos, se tienen que enfrentar. Para eso nos pagan de alguna forma, por eso existimos, para reflejar una parte de la verdad, sabiendo todos que para eso estamos en democracia, que cada una de esas partes sola es insuficiente. Y por tanto, no nos escandalicemos cuando ocurre el contraste, cuando ocurre la batalla, salgan los liberales, salgan los abiertos de corazón, salgan los inteligentes, salgan los prudentes a decir, "esto no va por ahí". Yo creo que la calidad de la España plural va a depender del desarrollo de los check and balances, que quiere decir del buen funcionamiento del sistema de controles mutuo en que consiste la democracia. Y que para ello, es necesario que personas comprometidas y libres señalen nuevos rumbos a la acción política. Y aquí es donde quería llegar. A reconocer que personas como Antonio Garrigues son clave para construir y extender la España abierta y tolerante. 2 �Lo dije al principio: se trata de convencer o bien de conllevarse. Y la conllevancia siempre es mejor que la confrontación, por supuesto. Pero no lleva a nada nuevo, no hace camino nuevo. En cambio, la convicción, el diálogo y el afecto siempre nos harán llegar más lejos, nos unirán más y nos harán mejores. Nos crearan más problemas, seguramente, y si los resolvemos, solucionaremos el problema y obtendremos situaciones de mayor calidad. Ese es el sentido profundo del Premio que entregamos a don Antonio Garrigues. En él he encontrado siempre, de siempre, una disposición natural a huir de dogmatismos, el convencimiento de que en el punto de vista del otro puede estar la verdad, tanto o más que en la de uno mismo. Y de que en el intento mutuo de convencerse está la clave de la mejora de los dos fragmentos de verdad. Queridos amigos, les invito a seguir el ejemplo de Don Antonio Garrigues. Gracias, amigo Garrigues. Gracias a todos ustedes, señoras y señores. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1755 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Antonio Garrigues Walker Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de Madrid Subject The topic of the resource Espanya plural Premis i reconeixements Garrigues Walker, Antonio Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/263/20060421.pdf eab7f0db351f29d0fd5a0b961f3e9e13 PDF Text Text Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Palau de la Generalitat | 21/04/2006 Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable. Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m'agradaria donar-ne uns exemples: El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d'euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d'algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important. El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s'ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l'increment general d'aquestes inversions. Era una assignatura pendent, molt difícil d'encetar. Ha implantat el Contracte Global d'Explotació, amb 6 milions d'euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d'alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l'Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural. El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d'euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació. El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l'Acord Estratègic de l'Economia. Ha aconseguit una millora de l'ocupació a Catalunya: el nivell d'atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l'espanyola i l'europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l'impuls de l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d'ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d'esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l'elaboració del Pla de l'Energia. No és un full de serveis minso. La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l'Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d'Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d'euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s'havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts. El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l'Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d'inversions en infraestructures hídriques d'acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d'una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit. Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l'endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l'Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut. 1 �En la línia apuntada en l'acte de commemoració del segon aniversari de l'Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m'honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003. Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present: la integració de la nova immigració; la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d'oportunitats; la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies; la internacionalització de l'economia catalana i la plenitud i normalitat lingüístiques. Joan Saura, també a l'acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s'acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora. Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau: qualitat democràtica, competitivitat econòmica, cohesió social i l'equilibri dels territoris. El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d'aquests objectius. Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada. Confio en tots i compto amb tots -els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l'acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1745 Title A name given to the resource Paraules del president a l'acte de presa de possessió dels nous consellers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/217/20050930.pdf 7f1443dd3cbaf976f4de3fb45e84d126 PDF Text Text Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Parlament de Catalunya | 30/09/2005 Molt honorable senyor president, conseller primer, consellers, expresidents de la Generalitat i del Parlament, alcalde de Barcelona, diputades i diputats. La diversitat de registres de les contribucions que acabem de sentir crec que és una prova de la dificultat del que hem fet, la dificultat que tenia el que hem fet. Però també del valor que té el que hem fet. Em permetran que els digui que no m'estendré en agraïments, que no em puc estendre en agraïments. Crec que no és propi d'una terra que és nació, ofegar-se en les emocions. El que no faré és repetir agraïments, subscric tots els que s'han dit. I no ho faré perquè seria impossible de ser just. Sí agrair al president del Parlament la qualitat extrema de la conducció dels debats, i dir-los que sense un conseller primer que hagués estat alerta tot aquest temps de la bona marxa i de la coherència del Govern, no hi hauria hagut la possibilitat de dur les coses fins aquí, les dues coses alhora: governar i debatre, decidir qui som i ser-ho. Ens podem preguntar si la segona part del quadrienni ha de ser diferent, si serà diferent. Ha de ser diferent! Ha de ser diferent perquè la percepció que es té del que hem fet fins ara potser no està adequada a la realitat. Ha de ser diferent sobretot la percepció que es té del Govern. Un país en obres és allò que tenim. Un país en obres vol dir justament que ha fet alguna cosa més que debatre en el Parlament sobre si havíem de tenir una nova llei, una nova llei fonamental. Ahir van començar les obres de la carretera Palamós Palafrugell. Només perquè d'alguna forma puguem resumir amb un bon exemple, perquè és una assignatura pendent de fa molt temps, que les coses han anat fent-se. Però jo us voldria convidar a més a més de compatibilitzar aquestes dues coses que hem fet i que seguirem fent, m'agradaria convidar-vos a assajar una nova cultura política. Una nova cultura política que crec que hem encetat en aquest debat i amb el seu capteniment, el de tots. No es tracta d'inventar res. Es tracta de compaginar rigor i educació, bona educació democràtica. No està escrit que la política hagi de ser barroera. No ho és en aquest moment, i no ho serà en el futur. I no ho ha de ser, a més, perquè la gent pensa que quan extremem les nostres diferències més enllà de la bona educació, en el fons és fals. La gent pot pensar i de vegades pensa, en el fons s'entenen. De manera que l'escàndol de la gent és doble: un el d'haver de suportar les nostres baralles, i dues la de pensar que darrera d'elles no hi ha una raó profunda, que les diferències són més estètiques i fingides que reals, que tots ells són iguals, que s'entenen. 1 �Però deixin-me entrar en el cor del que els volia dir. Vull fer, si vostès m'ho permeten, un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb Espanya, amb els pobles d'Espanya. El federalisme castellà parlava sempre de la "nación de naciones" que es Espanya. Ens moriríem d'ensopiment si no tinguéssim davant el repte de convèncer Espanya, de seduir-la com algú ha dit en aquests dies. I, mireu, no ens barallarem pels noms. És igual que en diguem federal, com que en diguem diversa, com que en diguem plural. Ens dedicarem als continguts. Espanya pot ser, és federal, però no ho pot dir. No ho ha pogut dir en tot el segle XX, per mor del final del segle XIX. És a dir, Espanya sap que quan comença a alliberar els seus pobles perquè diguin el que vulguin acaba fàcilment en el cantonalisme. I saben per què? Perquè es la millor defensa de la veritat sagrada d'Espanya, d'aquesta unitat imposada que nosaltres no volem, en comptes de la lliure, que sí que proposem. Perquè aquests sectors saben fàcilment que la millor manera de combatre la nostra personalitat nacional i la pluralitat real d'Espanya, és oferir a tots i cada un dels pobles i poblets d'Espanya, també la seva llibertat i la seva autonomia. El viva Cartagena. Ho sap Espanya, això. Però ha trigat un segle a entendre que per aquesta via, per la via de la multiplicació de les identitats el que s'estava intentant de fer és ofegar les diferències. I les diferències hi són. La millor manera d'ofegar l'autonomia, el nacionalisme, el sentiment de pàtria de Catalunya ha estat moltes vegades, per part d'Espanya, el tractar de reconèixer que "cada uno se llame como quiera". El tractar de reconèixer que cada un té dret a fer el que vulgui. No! No és això el que Catalunya proposa avui, que cadascú es digui com vulgui. Volem precisió, volem rigor. Som en això noucentistes, en això hem de ser molt precisos. El nostre concepte de solidaritat és distint del foralisme. Que quedi clar. En això també hem de ser precisos. Espanya diu als territoris forals: "Fes el que vulguis, haz lo que quieras." I això ve del segle XIX, també. Però és que ho reconeix la Constitució espanyola en una de les seves disposicions finals, quan diu que queden derogades no les lleis del franquisme, sinó que queden derogades les lleis de 1837 i 1876. Aquelles lleis liberals que havien rebaixat els furs bascos. Això, a Espanya no li preocupa. Aquests territoris forals, d'alguna forma, els considera més espanyols que cap altre. I bé, no ha servit perquè hem vist el que ha succeït en aquests territoris. Encara que, diguemho clar, el temps està madurant, i creuem els dits. Perquè aquest drama finalment s'acabi. Mirin, en el nostre concepte d'equitat és "si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Hi havia una proclamació dels nobles de la Corona d'Aragó, quan feien rei el rei, que li deien: "Nos, que cada uno valemos tanto como vos y todos juntos más que vos, vos fazemos rey, a condición de que respetéis nuestros 2 �fueros y derechos, y si non, non", acabava. "Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no, no". Catalunya, per altra banda, no és solament que tingui el dret de dir-ho i l'obligació de dir-ho. És que està vivint com estan vivint altres territoris europeus. Ho està vivint la República Federal Alemanya amb una situació d'esgotament del marge de maniobra que tenien per poder ser generosa justament amb nosaltres. Amb Espanya, durant vint anys ho ha estat, però ara no poden. I no poden perquè s'han ampliat a l'est i tenen les seves pròpies obligacions internes de solidaritat. A Catalunya li passa una mica el mateix. Nosaltres hem arribat allà on podíem arribar. I nosaltres hem aconseguit que altres autonomies, més pobres en renda, probablement, estiguin més ben equipades que la nostra. Però ara el moment és el moment de dir-los: voleu sols, ja esteu en condicions de volar, per descomptat, de ser ajudats. Però voleu sols. I Catalunya proposa. Catalunya no està imposant, Catalunya està proposant. Aquests dos anys passats -això no s'ha sabut, tampoc-, des de la nostra activíssima Delegació a Madrid hem fet molta feina, amb molt bons amics i molt bons aliats. Doncs bé, farem les Espanyes. Jo personalment en sóc crec que en som tots- uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les volem canviar, una mica. No ens n'inhibim. Les volem canviar una mica. És el gran repte, el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells. No, és que nosaltres som ells, també. I en la mesura que ho som, volem canviar una mica això a què pertanyem. Mireu, el gran repte econòmic i polític -perquè és alhora econòmic i políticde Catalunya és crear un espai econòmic i polític potent. I nuclear-lo. Avui hi ha una competència real entre territoris, real, econòmica i política. Nosaltres simplement volem ser un dels territoris nuclears d'Europa. Ara no estem parlant de lleis. No estic parlant de lleis, ni d'estatuts ni de constitucions. Estic dient que hi ha a Europa, en aquesta Europa que s'està obrint, i que ha eliminat les fronteres, una recomposició dels actors, del terreny de joc. I els actors han de recompondre les seves estratègies. Nosaltres, només amb Catalunya, no arribarem a ser la Catalunya que voldríem ser. Si anem sols, quan ens està permès anar més enllà de fronteres, perquè de fronteres no n'hi han, no faríem res. És molt important això que es diu a la declaració del preàmbul, precisament, de la necessitat de crear un territori més ample, en el qual nosaltres puguem d'alguna forma assumir els nostres projectes, i realitzar-los. Mireu, a última hora, i deixeu-me que estigui dient això un fidel exalcalde, hi ha una competència real que està finalment nucleada per grans ciutats. I això no és incompatible ni amb el nacionalisme, ni amb el sentiment de pàtria, ni amb el federalisme, per descomptat. Hi ha Madrid, hi ha Londres, 3 �hi ha París, hi ha Frankfurt, hi ha Milà, que nucleen els territoris. I bé, doncs, Barcelona ha de nuclear un d'aquests territoris europeus importants. I pot fer-ho. Però per a això necessitem unes estratègies en el terreny de la inversió, de les infrastructures i per descomptat de l'ambició empresarial. Si no tinguéssim aquesta ambició i aquestes estratègies no arribaríem a ser, a Catalunya, el que podem arribar a ser. La gent s'estima el seu país de maneres diferents. La distància és clau. Les grandàries també ho són. El país és més teu com més petit i, per tant, segurament més homogeni. I bé, Catalunya és una combinació única de grandària i de diversitat, d'intimitat i d'ambició. No és còmoda per als altres, és difícil de classificar. Ho sentim molt, ho sentim pels altres, però ens obliguem nosaltres mateixos a saber navegar en aquesta divisió inexistent per a altres. Perquè estem en aquesta situació, que és molt peculiar. Som més grans que molts que són regions, per entendre'ns, més grans i més específics. I segurament una mica menys que aquells que són estats. Doncs, molt bé, nosaltres estem creant una categoria. I l'hem de desenvolupar. Alguns pensem que si el terme nació decau no valdrà la pena seguir. S'equivoquen. Ho pensen no per nominalisme o per principi sinó per un judici de fet. No es donarien les condicions, si això passés, perquè tota la resta d'allò que estem proposant s'entengui. I en això tenen raó. Aquesta presumpció seria certa. Però espero poder dir, i que el futur em doni raó, que s'equivoquen. Perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta s'acceptarà. Perquè els qui han de fer-ho i de dir-ho, ho direm i ho farem. Mireu: la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de l'Espanya d'avui. I les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà. Volia acabar dient una referència als vents i als déus, però el president del primer partit de l'oposició -cap de l'oposició- i jo, hem arribat a una tal identitat de pensaments que se m'ha avançat. Deixin-me dir, doncs, només, com en el Viatge a Ítaca, em penso que era, "bon vent...", però amb barca nova. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1699 Title A name given to the resource Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Catalanisme Estatuts Federalisme Territoris Model social Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/273/20060515.pdf 109b07c63b3b74d6a1c0907150bb8343 PDF Text Text Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Palau de la Generalitat | 15/05/2006 Vull començar les meves paraules amb un agraïment sincer als consellers sortints: Josep Bargalló, fins ara conseller Primer, Josep Huguet, fins ara conseller de Comerç, Consum i Turisme; Anna Simó, fins ara consellera de Benestar i Família, Marta Cid, fins ara consellera d'Educació, Manuel Balcells, fins ara conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Xavier Vendrell, fins ara conseller de Governació. Amb alguns de vosaltres hem compartit més de dos anys de treball, però també alguna cosa més. Amb altres, el temps ha estat molt més breu. Crec que amb tots hem compartit i compartim projecte. El projecte més complet, més ric i seriós que les esquerres catalanes han plantejat a la societat catalana en setanta anys. I ho dic amb absolut convenciment. La setmana passada, vaig haver de prendre una decisió, que us ben asseguro, ha estat una de les més difícils, sinó la més difícil de la meva vida política. La vaig prendre després d'haver fet tots els possibles per evitar que Esquerra acabés situant-se en contra de l'Estatut. No fou possible. I vaig actuar com crec que la responsabilitat de president de Catalunya m'exigia. Vaig dir -i repeteixo- que tinc una alta consideració per tots els consellers i conselleres d'Esquerra Republicana que han format part d'aquest Govern. Que tots ells han treballat amb un gran sentit del deure i una eficàcia provada. Vull reiterar avui el meu agraïment, i vull fer-ho de manera especial a Josep Bargalló. Al sentit del deure i l'eficàcia de Josep Bargalló, hi vull afegir la seva lleialtat i un tarannà molt difícil de trobar en política. Als consellers nous, Joan Manuel del Pozo, Carme Figueras i Xavier Sabaté, i a tot el Govern us vull dir que tenim tres objectius. Primer, i principal, el referèndum del 18 de juny; segon, que el país funcioni en tot allò que del Govern depengui, i, tercer, que la ciutadania percebi, què ha fet, què està fent i què vol fer aquest Govern. Si treballem tots amb cohesió i generositat, aquesta feina emergirà. Si ens aboquem en el SÍ al referèndum. Si ens aboquem dia a dia a treballar perquè el país funcioni, arreu i en tots els àmbits de la nostra responsabilitat. Si fem que la ciutadania i la societat coneguin i reconeguin tot el que ha fet aquest govern fins ara, i tot el que farà en els mesos que venen, els catalans i les catalanes confiaran de nou en el nostre projecte. Els nostres adversaris, els adversaris d'aquest govern i d'aquest projecte, actuen -en el fonsmoguts només per un interès polític, més enllà de la prioritat que el país té avui al seu davant, que és l'Estatut. És legítim. Com és legítim preguntar-me, si seria normal, que després de tot, al final, hagués de governar un partit que no va ser aquell que va fer l'Estatut en els seus vint-i-cinc anys que va poder, i sí ara. Jo crec que és legítim, tan legítim com ho és i ho serà la nostra determinació d'explicar que hi ha una Catalunya possible, que no és la que ells han defensat durant més de vint anys. És una Catalunya que hem començat a dibuixar i construir en aquests dos anys i pocs mesos, en què s'ha fet més feina que moltes vegades en un període sencer. És una Catalunya que, amb el nou Estatut, tindrà el reconeixement, les competències i els recursos necessaris per esdevenir possible. Aquest era el nostre objectiu. Aquest era el nostre objectiu el desembre de 2003, quan vam entrar aquí. Aquest segueix essent un projecte compartit el maig del 2006. Aquest és un projecte que té un futur esplèndid al davant. 1 �Macià també va estar pel sí, no ho oblideu. I el poble de Catalunya el va seguir, i ara també ens seguirà. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1754 Title A name given to the resource Paraules del president de la Generalitat en l'acte de presa de possessió dels nous membres del Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Govern Consellers Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-15 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/161/20031222.pdf b2a86b03fc339be6c98f852e0d9eeaa5 PDF Text Text Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català 22.12.2003 Senyor Conseller en Cap, senyors consellers, senyores conselleres, senyor president del Parlament de Catalunya, en primer lloc, quin bon Govern no tindrem! Un bon Govern amarat d'il·lusió, que no vol dir inexperiència, perquè d'experiència n'hi ha en aquest rostres, en aquestes persones, però hi ha sobretot el desig de fer d'aquest país allò que els catalans i les catalanes durant segles hem somiat, no desdient el que s'ha dit i el que s'ha fet sinó a partir d'allò que s'ha fet i a partir d'allò que s'ha dit. Avui no vull pas pronunciar un discurs perquè no és el cas, ens hem de reunir, hem de treballar, hem de començar justament avui. Però vull que sabeu que aquest Govern que està format per catalanistes d'esquerres, no és el Govern de les esquerres catalanistes, és el Govern de Catalunya, és el Govern dels catalans, de tots els catalans i catalanes. No volem per nosaltres cap altre nom que no sigui justament aquest. Ens farem mereixedors de la confiança que el poble de Catalunya ens ha demostrat i ho farem no solament per la frescor, per la il·lusió, pel desig, per les ganes que el poble de Catalunya té justament d'iniciar una nova etapa, que no desdirà l'antiga sinó que hi sumarà. Cadascun de vosaltres esteu convençuts en aquest moment que la vostra vida té un sentit diferent a partir d'avui. Sou consellers, sou ministres de Catalunya. I això us ha de fer enormement responsables, més enllà de la responsabilitat de les vostres idees, dels vostres partits, les vostres famílies aquí reunides segur que us confereixen, en teniu una de més important que és el servei a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1643 Title A name given to the resource Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Govern Acció política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1229/19900924d_00406.pdf 37215d6d08d7042eed593b09b777bd10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabriel Lucena Ocaña Assessor de l'Alcaldia per a les Relacions Comunitària ea)t_auze, S E^Oit DEL SENYOR ALCALDE EL PROPER DIA DE LA MERCE A LES CASES REGIONALS. Aquí mateix, al Saló de Cent, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de, Catalunya el Professor HENRY KAMEN va oferir-nos una ponferència sobre 4 'Onze de Setembre de 1714k, '( en la que, entre d'altres coses va subratllar que no vés es çatlans participaren en la defensa de Baona^ }a s^uF_^=^ui^^^^ Altres espanyols que lluitaren ^ ._r ___ °-_r Casanova, Villarroel i Moragues a les barricades.//Per això S entre les primeres ordres del Duc de Ber ick a la seva entrada a la Ciutat es deia que tots els castellans, aragonesos i valencians que havien estat defensors -i n'hi havia bastants que des del 1705 s'havien unit a la causa aliada- serien repatriats immediatament als seus llocs d'origen. Gc G&jc. I el Professor Kamen aquest recordatori afirmant que també (4C;~^ per a d'altres espanyols, t no tan sols catalans, la defensa de Barcelona ~1- la defensa de la seva llibertat. ti, Crec que avui, la presència de tots vostès com a representants duels ciutadans de Barcelona que no han nascut a Catalunya ia1itza el que va dir el Professor Kamen i torna a posar W a -°t--} que la nostra Ciutat és i serà, ajnés..~ d'altres C(11((rm."21 -P– coses, un gresol solidari i obert -L ^-x-e.. ›k2.4t(4:, t e-e-k-% 2-1-4 c-Lf-il-a-(--: .".42 -t ' .2-4 ,z.z.,,,t.litt-e4 r„,2,4,4_,,,,,- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4135 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde el proper dia de la Mercè a les Cases Regionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Model social Territoris Festes majors Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf 2627df6751602a8cc91496a178bc6601 PDF Text Text PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA (17 Setembre 1984) Bona nit! (Buenas noches) Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España) ), doble idea que y reunir a los antiguos amigos del FLP ( sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible, dos prevenciones han circulado por mi cabeza: Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio tuvo lo que hicimos entonces. Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación. Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí. Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión se está tramando algo. Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo. Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?) .... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo, para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como' aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo: "Me he dejado el marxismo en casa". Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo que nadie lo sepa. En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de la nostalgia, podremos saber algo más. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3873 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala La Paloma, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Frente de Liberación Popular Front Obrer de Catalunya (FOC) Franquisme Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf 95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d PDF Text Text ^ ^(^ ^, if\ijitv1r 0,(e - Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu. Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i Sant Feliu. - A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a la població de Molins de Rei. - El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei (que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila, Ferrer i Mora i de la Infanta. - Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for ma part del Plà Metropolità de Sanejament, - Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi- lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions. �- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans. Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila. �Placa F. de Lesseps, 12 Tel. 218 42 12 Barcelona - 23 C O R POR AC I Ó METROPOLITANA DE BARCELONA COMUNICACIÓ I RELACIONS • <u G, 41- 1/- v4l. 1)/1.44-1-¢. 1s 3w í.^-^ l>,: L.t' ^-^. ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174' ... a 4-L G«- o4 rC...J ^ y —^4. 5r °^. Ge e-- ^¡^ .e ^-r C c4- j y^ ^ / - Q -d. va. 44.4_ a e_e /^^-+1^4 s ¢- ^ ¡iry tcj 4r-u 71a J6yt'4.. t Qo .2^J t-°v v e.a. bre--J 1 4t, /- e-&-re-4"- .a.L-^ ¡3 F`°^C.^-^ • .•'- rs i^ / .♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_ ! c-Cf^ 0^ 4.04.0- Z".c c,-"■ J fL.+n. L ^,.-` ^^ ^ Q , • u ^ a ^ . 6- I°^ t/erà ) yi" v)2/ *11 L- CrY-11‘ c.- 4 d^- ^Le^ ,Q q¡ 1 7 ^ s,r.. d.< c GC,ps^e ,n e ç ^ ,C¢ vvQ.v / .( ( .^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C t. v/ sz u c., L /^Ye.c. 1e v-4, ^es Q ' o Gvz.._ c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - , g. 2 1Ci ike c.. ^c. (ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.' 7, l^rl! 72-u.4 J' e^.. /- t i v. vz'G-iu c s7^-.-^ t..c -a., a...,. ut/S (e._ t.-- f s2-1 0o o b e ¿A-cok /^ c.^trC / / H ,y em., ..c)-( 444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA , ,^ .--=, ^ Q, ^ / ts ^ 7 5 Gw 57.4. 4 4 ¢^'u <3..t ae / v..t e., ¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^ .^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/ C. -ü..c...a.,^ / C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„ _11 g¢., /C7 Q.r ^2°"` pt.ie ^-it -e ,^ ^ /7cs^^ wr /"^.e-1 G^¢ .c,/^.-70/.,4 'f /'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t. ve, a,.. %` a`. C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil Jft1).---i 613 GL 6 5' p o 6-'1"a r-^ a /^- ^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ ) ‘212-, „ b 4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c ^.c . 4L N 56. -Q-,.t_ .u" c. N-.',,.<%y1 '/ 924, l— c-couc 2 .^ ^K o Q /s ,% oL^ F dt ^ pa ^ rd-/`i e 'd // s w.. ct c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:> oyp L4.- ^c^3 41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2 [•i^tt^^` ° ^. v, G _ /, r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^ G^ t R Q / T^-^• Q.^, Lc. p :^ <2.4-‘,< o-c-.'^^^ �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA - CERIMONIAL - VISITA MOLINS DE REI Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA Tel. 6-68-14-90 11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament. Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori. Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins. Visita al canal. 13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra. Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins. Signatura del Pergamï. 13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria local). Aquest ültim acte es optatiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3878 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Molins de Rei Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Sanitat Urbanisme Barcelona Acció política Model social Molins de Rei Corporació Metropolitana de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1212/19900119d_00367.pdf 967cdfa71141b4f0b36bcd230848e48a PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA DISSABTE, 19 DE GENER DE 1990. PARAULES DEL SR. ALCALDE A SAIFORES, DOMICILI SRA. MARTA MATA, AMB MOTIU DEL DINAR AMB EL PERSONAL DE L'AREA D'EDUCACIO Moltes gràcies. Per molts anys, Marta. No sabia que feies anys. En tot cas, per molts anys a tots. Esteu representant una ciutat que avui en dia és una mica vigilada quasi des de tot arreu, des de molts punts de la geografia política i de la geografia cultural de Catalunya, de tota Espanya. Crec que se'ns mira una mica des de per tot arreu, a veure què fem com a ciutat. I no només si a l'Estadi hi ha goteres o no hi ha goteres; o si el Bob Beamon o el seu succesor batran el rècord o no; o si els Cinturons estaran acabats per l'abril del 92 o no ho estaran, per poder anar de l'Aeroport fins els Hotels; o si haurà metro a Montjuïc o no n'hi haurà; sinó -i sobretot- a veure quina ciutat és aquesta, que tothom en parla. Però la gent té curiositat per més: la gent vol saber la Ciutat com és, com son els seus habitants, els seus sistemes com van. I els seus sistemes van de coses tan prosaiques com les clavegueres -però tan importants, que s'estan arreglant- fins a la seva cultura, els seus Museus o el seu sistema educatiu. Com a molts indrets a arreu del món, el sistema educatiu no és un sistema elegit per la Ciutat, és un tema nacional: l'escola nacional. Però en el cas de Barcelona hi ha un ingredient ciutadà, hi ha un ingredient municipal de gran tradició que la Marta ens explica millor que ningú, quan cal, de tant en tant, quan s'ha de recordar i a mi m'agrada tenir present sempre. La Ciutat és un laboratori, la Ciutat no és la Nació, la Ciutat no és en majúscula, la Ciutat no té himne, té bandera, però, en fi, no és la bandera, no és la senyera. La Ciutat té una identitat, però és una identitat esportiva, cultural, que hi és sempre en to menor. I per tant, la Ciutat ha de ser -i és de fet, ja us ho he dit alguna altra vegada- el lloc on es troben al laboratori -on s'assagen- els instruments nacionals, del que la Nació necessita per ser tal com és i millor del que és. A Barcelona això ha estat així, històricament, de moltes maneres diverses. Catalunya ha estat un país dual sempre -no en els seus pitjors moments i perquè no hi havia més remei, sinó en els seus millors moments i, justament, perquè ens ho podíem permetre-. A la baixa Edat Mitjana ja hi havia la Generalitat, hi havia Les Corts i la Diputació del General o Generalitat i també hi havia el Consell de Cent. I hi havia aquesta -diguem-ne ara modernament- dialèctica entre dos poders, perquè ens ho podíem permetre i això enriquia el país, no l'empobria. Doncs bé, aquest �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 2. element barceloní, que era present en tantes i tantes coses, en l'educació ho ha sigut d'una forma molt important durant tota la història i, en particular, durant aquest segle. Per tant, vosaltres teniu una herència que heu de mantenir i que heu de desplegar i desenvolupar d'una forma digna. 1 és l'herència de la contribució que la Ciutat ha donat a la Nació o al País, en un moment en què tothom ens mira. Jo us vull animar a seguir en aquesta línia. Des de l'última vegada que ens vam veure, fa cosa d'un any, ha passat un any dur, un any difícil en el qual la Ciutat s'ha concentrat -i l'Ajuntament en particular- en posar en marxa el que n'hem dit "els trens del 92", encara que el metro no ha sortit. Però entenem per "trens del 92" tots aquells projectes que s'havien d'endegarperquè necessiten una maduració en el temps-, s'havien d'endegar l'any 89: treure la via del tren del Poble Nou i arribar al mar era necessari per poder començar a construir les cases que han d'estar acabades -suposem- el 31 de desembre del 91; signar els convenis que hem signat pel Cinturons o les "potes" aquestes que tant trigaven, doncs també s'havia de fer l'any 89; o definir el Museu d'Art Contemporani; o tirar endavant tantes i tantes coses com aquest any s'han tirat endavant i això ha fet que per a molta gent, dels temes de qualitat -no els trens dels grans projectes amb 1'Abatex, com diuen els urbanistes de l'any 92-, sinó els temes de qualitat de vida i de sensibilitat hagin quedat no endarrerits però si en un segon pla. Se'ls ha donat menys atenció públicament. Jo, aquest any 90, l'enceto amb la confiança de pensar que, finalment els trens han endegat, potser en queden un parell -el metro per exemple, el Palau Nacional de Montjuïc, però això ja us ho puc dir que serà per a la setmana que vé, pel dia 26, que endegarem el tren del Palau Nacional de Montjuïc reformat i el Museu d'Art de Catalunya. Es a dir, que els grans projectes que ha costat tant de concebir ja son en marxa i que, ara, hem de retornar, afortunadament per a tots, una mica a les coses que son realment més importants en el cor de la Ciutat, que son les que tenen a veure amb la qualitat dels seus serveis. Vosaltres esteu al capdavant del front més significatiu o d'un dels més significatius -la cultura també-, de l'educació per descomptat i jo us volia agrair -i acabo- que darrerament he sentit (i ho volia comentar amb la Marta i la Montserrat) de veus independents i neutrals i que no tenen res a veure amb l'Ajuntament, ni amb cap tendència política, doncs que a Barcelona si hi ha millora pedagògica, això es deu als Serveis de l'Ajuntamentho he pogut sentir més d'un cop-. Jo us faig un cabal molt ràpidament de quines coses son les que es diuen per dir, quines coses son les que es diuen perquè son veritat de debó, i aquesta em fa l'efecte que es veritat de debò, que hi ha una opinió no pública majoritària, però si aquella que compta que és la que crea l'opinió dels altres, hi ha una opinió minoritària, important de la �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 3. Ciutat, que sap que les Arees de l'Ajuntament -i en particular la de l'Educació- estan creant, generant, millora pedagògica. I aquest grans de millora son molt més importants que molts dels projectes dels "trens del 92" sumats amb uns altres: perquè son grans de millora que s'acumulen a l'interior de les persones de la Ciutat, i per tant, tenen una garantia de continuïtat. Sabem que aquestes estan ben plantades, amb un material que és molt noble, que son els ciutadans joves -sobretot- de Barcelona. Us vull agrair que hàgiu fet que això sigui així i que encetem, els que estem al davant de la Ciutat, aquest any amb esperança, per tant, amb il.lusió i sabem que ara, a més a més de grans obres, a més a més de posar la Ciutat de potes per amunt, o de potes per avall i de regirar-la tota ella per fer les coses que s'hi havien de fer des de fa molts anys, en el cor dels barcelonins també hi ha un canvi en marxa. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4118 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Saifores, domicili de la Sra. Marta Mata, amb motiu del dinar amb el personal de l’Àrea d'Educació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saifores Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Ajuntament de Barcelona Lideratge Barcelona Territoris Model social Mata, Marta, 1926-2006 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1127/19871211d_00252.pdf 012300acf2d5ecbd5452eda189009fb4 PDF Text Text jMU ulv\ac p VI L/11- R111/0 1/911111- KA t . re fie\fb\l' )9\ 4 Jí ç 77t„) k 7A euN A [/E1/11 k-714i71r 797? / 1. (1 q/ty dt 7CW /vi (-,7-7 Pi/1, r //44-1 j 6Y2-1 \,11 t}tt-Pli 11,111 6(,)11-x)›-vni. cf 4-21, )/(h9Cti-t),AiW g /7/)//t (2/)02, wv 447 II:- 1)14' ( (J /, i3 /./IT) i. 9)43 re6/1/2 me-5 . f'/- 4e-c 42-o ku -g e:mf ¿¿1 réiurCvumii Alty elç //: o ti:. LTÍ/Pj-14- r cm,(7?-Névm-r5 ti,r7t,71,0 cil z_ ¿24 ey..,1") J (\f ,./19,1y DE: fbs--1 -4 .-b,11 h eulf- r/I-040-11- i f-rb)-7 0T / 1/ - ¿4 ,tif /75-ri,77)7 Dc5 (--i'(57V d7 -7) 7Z.-5 fl,(7/2-5 /9 1.: 071 Di? esc9-,/ < t7tz et uzji- D �( L.-.77v J? uL,JAi P-h17‘477499 u min,54 u W ‘1 u) S-c1)/111 L 7 /7121 )1-1w7 – /-,Afw ;--0 pi) g í, P2_1/ v ( 124-_,,,„ ir7Af (..Vue-5 fry fry‘i»hír r¿fl'I/1 tv,) 6-' 4 < j.7/7Z(,)At'S (1» ::11( Y s• W54 cf~ O Th (os- PCJL C Jett. e- 1)r171/1 (t)(jez UW 5- 1111u.éy C; fr» 4z6ttf Pc14 4//lu"J-1) UN f /'141,/ 1'6 rb' l 04 4 4-1( - , f(/91,&'511 7- *1vMM (t.» E-;Z 1a1..7JYM4 Q-9,,t uy, T Z-Ov )1)17 -:117- £:;71.12 e' CL L T Cç r en,/ 11-(917 t —~ (..;5 dl 1- 1 0 OC r ( 4, fkl/('y'.JT D€97 (4- (J rii>17?) A173 o A eljn (0:«/I , ityv (-(7) -et rn-L'Ltsr-PH.' c) JiJ 14 , 14 foz- e )1 bou:' s v #1-11 ,firt. t7 /1170( ri-olv'PDX 0 CA/ o �ik4-' 077 9 7Vs. .11, ç \j A 7214 1? /Lo 6,-,!-Pc:- 1 5-2 1Z 4L1 'fi — c A ic-ibl , c,,,, w7n,iP,u p (,- suAli. b A ( `c9. 7 J.49-,17-rzy i 25 .._ ¿ e ofi ',-.: f P-__--fi) t.) Itl al<' t ) 6 27tç'_ -17'17;:,7-7-7 4:-Y-5,>9 7 ill'i t: - rj1-11)rs ,0 E 711)1 itilv-i'›4- " g PL6-e:11-1--5 Olf(4 ¿zi 6-- 1 tA f'1\}M d- I'77 1 1:1( Í 111 41-4:- A'/»'(7'd ii° 1j^ ib tel? C-5 61911/-- 9 /4 ¿ ‘-'---f (ÁIT. tr/ /r.3 ( / -,(7M pe- 1-47A (5" coU-" Le-5 dp/olb ory-5 ch7Int.7 t:C/1 C-1S 6). 7 1 7-) 7-7N / 4 711611". jS2 4 (5 errs el? nt-5c-i (:)",) tri 11><' h(40; beP of)4A, So,cP11))1._LJ a ./ (..i31), crit,^ t-91-6-1 4E-45'7- ri-19-5 Jì Áuc- íj,I1)2, Th , ‘,1 LIA) LeS Mi4d. Et-' S CM+ (v .4) p - r FÇ: uirni Pn LLcor,1),1-1.7 • ce.--5 4. , o) Tu )":-(91,57 Fvullo; L" F;t7hi J TZ›ziti-v t. L'f ) 1) ; ¿en i?Vffi h '91 c-sy L4 Ifit If P/ c„-les evt6 JE3/Ki- E 1NSP /4 ijyPÇ /1_9,114,11,Cit, .j0 j.+' by-L5 (d O( 117:k OPC:1-1 ttb 1-11 ,- uhfcityult 4 1 r 'Ttv,You'-> D67- L-5 �t._ A tr- r1L-DcP4 L IA-U oiz= rcm, c i _ UC- f )1 t C-7 f Aik; e) („1„,i7-vw iç (--.J r)Z (53 ( cui -cm.191_ D e - 1 I TDP LA ,M, CM7L0,, 2 /}'?-1A. eS1 çi( pue /711.Í;T.) ;r >51-4 it/t.c* \ ti/414775- C.19 11 P / AA, h-Di iliru CS Ð1'1 b.",i (-4(4 '5;7 ('`'iti( çc11, 024 6,vb Cürvelytii-k: (frb ocç_tr!,c-1,; czwl-,s- 114 císn tirkfs COIJA4-1p r4-1) ( 5/71 1‘/P7 Ckv7 ¿nr(Ptlisif c,/, c=:" L4-,( kv' /9,441'U fie ct,40.1 (Ab / o,1 77 71 • 7/ 1:14,73 c l/N 5 íq 4 S- ,ti c•- •7¿-:k %,/,) ven' fült-/es (-5-t-frt9A, Moo,43 ev L c"v91-- 4Z- f í 1715- AÍS,:ic ¿.21-7-" ivzzZ ¿1) (A5 2 po(/471- ) (014fic9P/4- 109/5- c69QP))1,1-)7‘4, (-9-17-C ,1,00t9/A4, f p alz(r,i'0-2,J.) 7 N �/-4 Pe- 4,u /lh,-/ j)75 s'" 1 (,1.6c- Qu c /SÏ c; Pc fe Ai O 4-/ 4- uc LA L-j\, UZ„ u 11) -11 PuCA (176154-01 O' 4k-21)k.S1 so.,J 7)7Wv9/11-?D 4 itlif.)? () r U/1/17,4 1-.1/ c45 fli - c p,21/uf741(i (- A 01, ,1--us ‹,1 ( b. _binz ut'Uni77-- c-h"T>1. bh,7777rrt_ Pbit+c-t) Pkiic; L f\)) p 5.1 C-,5 M-74 <,:471 - /pRiti-rhyibkl» K/C< f /I CA/7 DIA r:111 -5 C-zr> ‘17_, P / I '71-0 z 7rYL. /iIkt / c--q_ / ( A ù6 iffr 14 es-e-y -; (-S/7%er ,(40\fr. rT 7)/9~ kit e 'S rtt -c-c)C Ai/ 69-1 9c9/ Ay \)-71 rteli fr)C" P /14 b Pl./17-AT? --1‘ u' / vUhl b\qt..bKiN,rttti\37n-7c., LYV N/1j:- ci 2 r,/,,, \_) ho 44H-5> :11141' CrY4 Uhl 1»6 L1.1) C lk Aíc prt Ac- QueI14-1\- 134 G i7) u ',1 S '„Liet7.¿.-4 C"C D C- L eg'‘- f ih,fr( /7/ rk( �r"--) A). 7i4 W11- 5-11 c2-(17j- tJ A) (9 /1 11, 1)1 g iA-7 ó(1. M/fic-71_ ti- ,K1107\ f )&)-7..° norv(771z-1- Da.\&) jUa c (J'Oh t'S j k c.:9-1}7 rtfl. `c S P4---t ti/V -TD -7 P620-ST 7V1/1/31.72z(1 G:714/7cdt. 1/1 AvA fu/vi/lb h_ / / ii ( e) (-(Y4 e vi ç1 y / L4154.: 7,),\ 21_ /ur-Y (77,t1J)vir, 5- P C-S-17th Ivü ft,L Lf7,1c -v,i (C f ez_ (1,1 ((Tv ( n 4 Taj: ,5) (1)( c-hr A/A7 cm)/ 1 Ai o pC-2(dAía,-. 5f7 bse-- tch_ _,) (0-‘faz-r2-5- Airti1jL9-1s7 LSPD I )/-14e'viir ,D biS (9 a s- . L €7 v [2,-12p ()lit 111( i7/ 47292 (4>v u a 7.,tY/11 72)`f t-i / �fr://um-vr L-57 - 'el 1,, se-r4 O rt -y, 7 C 4- ., —05> 4-2 A c.ww9vil 1,105 r) /11 5 f9C'), c-1(1 a v &Id 7777V1i- PU ¿y() 77 -)A Cod/ e. e-701y.J 4-77 t-7421, 311 . () /I( 4) ti"' cro 15"5 (-919 ' ti> 4y-14:21 i7 e- t- t2- o cí ru f on‘ ec».:r At. ‘_ A PjbuG :irt,t PL ( -9Vi 4-z-9,:k‘r Ttz: 1" -ti 7A (.‘ -1/1 4 u 77fiz-4,771-T ü t viv7 L)CL 41-3 P.11-11--1‘)( e1nj f en U ezi iu Í ot/litivi-- C---)Çn) Á) 4 ukj) 0\1 C Vs' st.--)07A ç'? ¿I) ,1‹ 1) f217 6 u o u e-- ¿-)190- Ally> ó *71-- s ()a/NI 7-¿.47/ 17 Afr 10 a St?7; šf2-44 J4 cr.i 01;r1k-9/ PS ï C‹)11,(, /c (J )c}1-i ft7 4 E-Z' u(-'J rAJP\ c flf$4p7Z-3 ¿r;<1 [,),C fn(-1 c I til`-'5 1)4 72 cs?,) , 1?-t-v1 !9/1)C-t 4- c. erkf 791 frn. 43(1, vn-c.4 6)\11)11 '7,(17 ' v \ 779- dlpile57) 717. ), C c fA_ /1.4 1 pyC4 th,-3-nR4 4j u94 'LIL A) L TU" 6:114:\` � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4033 Title A name given to the resource Paraules en l'acte de la Fundació de "Barcelona centro de promoción para el futuro" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Indústria Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-12-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1135/19880128d_00261.pdf 079b244a98b4eddc8f58d8b6bb577736 PDF Text Text 221 PALABRAS DEL EXCMO. SR. ALCALDE, PASOUAL MARAGALL, CON MOTIVO DE LA CONFERENCIA DEL DR. JORGE BATLLE EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Barcelona, 28 de enero de 1988 �SON MUCHAS LAS SIMILITUDES ENTRE MONTEVIDEO Y BARCELONA. EL DR. JORGE BATLLE AL HABLARNOS DE AMBAS CIUDADES COMO CENTROS DE INGRESO Y PRESENCIA EN EUROPA Y AMÉRICA HA DESTACADO UNA COINCIDENCIA QUE COMPARTO SIN RESERVAS. SE TRATA AHORA DE PODER TRADUCIR ESTA COMÚN CIRCUNSTANCIA EN FORMAS OPERATIVAS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACIÓN. ESTAMOS EN ELLO. POR MI PARTE SI TUVIERA QUE DESTACAR ALGO DE LO MUCHO QUE NOS UNE, LO HARÍA CON DOS NOMBRES PROPIOS QUE SINTETIZAN LA INTENSIDAD DE NUESTRA RELACIÓN CULTURAL: MARGARITA XIRGU - DE LA QUE ESTE AÑO SE CUMPLE EL CENTENARIO DE SU NACIMIENTO EN MOLINS DE REI - Y TORRES GARCÍA. AMBOS SIMULTANEARON A TRAVÉS DE SU ARTE LA REPRESENTACIÓN DE NUESTROS PAÍSES. LA MEMORIA COLECTIVA NO OLVIDARá TAMPOCO A LA LEGIóN DE DEMóCRATAS QUE SE CONVIRTIERON EN ANóNIMOS EMBAJADORES DE NUESTROS RESPECTIVOS PAÍSES, GRáCIAS A LA HOSPITALIDAD QUE LES OFRECIMOS EN SUCESIVOS MOMENTOS DIFÍCILES, HOY, POR FORTUNA, YA SUPERADOS. QUEDARá, INDELEBLE, EL MúTUO RECONOCIMIENTO. CUANDO ME HONRÉ EN VISITAR URUGUAY, EN ABRIL DE 1985, ENTRE LAS GRANDES SATISFACCIONES QUE ENCONTRÉ FIGURÓ LA ACEPTACIÓN POR EL DR. BATLLE DE VISITARNOS EN BARCELONA. �HABRá SIDO ÉSTE MáS QUE UN ENCUENTRO CORTÉS. PERMÍTAME QUE LO CALIFIQUE DE REENCUENTRO EMOTIVO ENTRE USTED Y SUS AMIGOS DE ACá. SEA BIENVENIDO, DOCTOR, A LA CIUDAD DE BARCELONA QUE LE ACOGE SINCERAMENTE COMO A UN AMIGO QUE REGRESA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4041 Title A name given to the resource Paraules en motiu de la conferència de Jorge Batlle intendent municipal de Montevideo i senador d’Uruguai, a l'Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Uruguai Batlle, Jorge Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/999/19860122d_00103.pdf 2175c3af27b49db85b7c73216f2f1ec0 PDF Text Text Jaime sln. Pta. S. ITa Barcelona A}untament Barcelona "^1^^+' ^i de ;4:11111 — A 1)P PAR^ ACREDITATS A L'ALCALDE EN OC ASO Alcaldia Gabinete de Tel, 301 01 01 Télex 54519 Laye Comunicación VISITA DE LA V^._- DELS PERIODISTES LA CAE 22 de enero de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2 DISTINGUIDOS AMIGOS: ME COMPLACE SALUDARLES Y DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA, UNA CIUDAD QUE SIEMPRE HA ESTADO LIGADA A LA VIDA ECONóMICA, CULTURAL Y POLíTICA DE EUROPA Y QUE SIEMPRE HA RESPIRADO CON ILUSI6N LAS CORRIENTES QUE LLEGABAN DEL CONTINENTE INCLUSO EN LAS ÉPOCAS EN QUE ESPAÑA HABíA OPTADO POR EL AISLAiMIENTO. TODOS USTEDES HABREN TENIDO NOTICIA DE QUE ESTA CIUDAD, BARCELONA, ES LA CAPITAL DE UNA NACIONALIDAD HIST6RICA, CATALUÑA, QUE TIENE UNA LARGA TRADICIóN INDUSTRIAL Y COMERCIAL, Y QUE SE DISTINGUE POR UNA CULTURA Y UNA LENGUA PROPIAS . ESTA LENGUA HA COSTADO MUCHO DE DEFENDER Y LOS CATALANES SOMOS CELOSOS DE SU USO Y SUPERVIVENCIA. PERO AL MISMO TIEMPO ESTA CIUDAD Y ESTE PAIS HAN HECHO DEL DI:ZLOGO, LA APERTURA Y LA PROYECCI5N EXTERIOR UN TALANTE PROPIO. IiARiMOS DE NUESTRA LENGUA SIEMP?.E UN SIGNO DE IDENTIDAD Y NUNCA UNA BARRERA, PARA NADA VII PARA NADIE. LA ADHESI&N DE ESPAÑA A LA COMUNIDAD ;COï (SMICA EUROPEA TIENE UNA TRASCENDENCIA ESPECIAL PARA BARCELONA. LA ENTRADA EN EUROPA CONSOLIDARE LA IiTEGRACIóN DE BARCELONA EH EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y REFORZARE SU POSICIÓN COMO CENTRO DE GRAVEDAD DEL SUR DE EUROPA Y DEL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3 MEDITERRáNEO OCCIDENTAL. EN EFECTO, EN TÉRMINOS EUROPEOS, LA REGIEN MERIDIONAL FRANCESA PASAR) DE SER FRONTERA A ZONA DE PASO. BARCELONA TENDRá MEJORES POSIBILIDADES DE HACER VALER SU PESO ESPECÍFICO EN UNA ZONA GEOGRá. F ICA PRIVILEGIADA, EN LO QUE HEMOS LLAMADO OTRAS VECES EL NORTE DEL SUR. PARA QUE ESTO SUCEDA, BARCELONA TIENE QUE FUNCIONAR COMO CIUDAD. BARCELONA PUEDE ASUMIR SU PAPEL DE CAPITALIDAD APORTANDO LOS INSTRUMENTOS Y SERVICIOS DE UNA METROPOLIS MODERNA: EL PUERTO, UN AEROPUERTO BIEN CONECTADO CON LAS REDES INTERNACIONALES, UN CENTRO DE SERVICIOS Y UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCADO CENTRAL Y UNA NOTABLE CONCENTRACI6N UNIVERSI'JARIA. LA IT CORPORACIoN A EUROPA ES, PUES, UN ESTIMULO PARA QUE BARCELONA MEJORE Y TRABAJE PARA SITUARSE AL NIVEL OUE LE CORRESPODE. ESTOY SEGURO DE QUE BARCELONA RESPONDERá CON ENTUSIASMO AL DESAFIO. EN BARCELONA DESDE HACE MUCHO TIEMPO, HEMOS TENIDO CLARO QUE EL FUTURO ESTABA EN EUROPA. UNO DE LOS RETOS QUE NOS PLANTEAMOS ES CAMBIAR LAS POLARIDADES QUE EXISTEN AHORA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y �Ajuntament de Barcelona Ref.: 4 Gabinet de Comunicació MUY ESPECIALPIENTE EN LAS REGIONES FRONTERIZAS. LA REGI6N COMPRENDIDA, A GRANDES RASGOS, EN EL TRIANGULO LIMITADO POR TOLOUSE, LYON Y MARSELLA HA SIDO HASTA AHORA UNA REGIóN FRONTERA DE EUROPA "UN CUL DE SAC". CON NUESTRA ENTRADA EN LA COMUNIDAD ESTA ZONA DEJA DE SER " UN CUL DE SAC" PARA SER ZONA DE PASO. LOS MUNICIPIOS CATALANES FORMAN UN SISTEMA URBANO MUY ARTICULADO. AHORA TENEMOS UNA OPORTUNIDAD LiNICA PARA PONER ESTE CONJUNTO URBANO AL SERVICIO DE AQUELLA ARCA QUE HA TENDIDO A GRAVITAR EN TORNO A LAS CIUDADES FRANCESAS QUE UF MENCIONADO. UN A. CONSE( T Dt? L AS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO S E DIRIGE A , Ir'. QUE :,r: RECONOZCA A BARCELONA SU CON DICIi5N Df., CAPITAL DE ESPAF-íA, LA C A PITAL Q UE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU DI "'1Ei'ISInN D F C A PITAL EUROPEA. BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA r'ETRóPOI,I MODERNA EFICIENTE QUl? TENGA UN PESO ESPECÍFICO UN LA Y REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRÁNEO. BARCELONA TIENE, DE OTRA PARTE, UNA CLARA VOCACIoN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 5 Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA . ESTA VISITA DE USTEDES A LA CIUDAD, CON MOTIVO DE LA ENTRADA DE ESPARTA EN LA C.E.E. COINCIDE, EN FIN, CON UN MOMENTO DE FUERTE EMPUJE REVITALIZADOR DE LA CIUDAD POR PARTE DE TODOS SUS SECTORES SOCIALES Y ECONóMICOS, EMPUJE QUE EL AYUNTAMIENTO SE HA PROPUESTO LIDERAR Y POTENCIAR. BARCELONA Y SU ARFA METROPOLITANA HAN SUFRIDO DURAMENTE EL GOLPE DE LA CRISIS ECON6MICA Y EL PARO POR SER LA PRINCIPAL CONCENTRACIóN INDUSTRIAL Y DEMOGRáFICA, PERO A DIARIO SE MANIFIESTAN LOS SÍNTOMAS DE UN RESURGIMIENTO ECONÓMICO Y DE INICIATIVAS IOCIALES, PARA LOS QUE LA INTEGRACIÓN ECONó -TICA EUROPEA ACTUA COMO UN ESTÍMULO HISTÓRICO. EL AYUNTAMIENTO HA COMENZADO A ACTUAR PARALELAMENTE EN UNA DOBLE DIRECCI6M. LA _PROMOCIÓN DE INICIATIVAS ECON6NICAS , Y LA ATENCIÓN Y DIN MIZACIoN DE LAS RELACIONES SOCIALES. LA DEMOCRACIA ISPAI-IOLA Y LA. AUTONOMÍA CATALANA HAN DADO NUEVAS ALAS A LA VIDA CULTURAL Y ;RTïSTICA DE LA CIUDAD Y, POR ENCIIA DE TODO ELLO, BARCELONA SE HA PROPUESTO LA CANDIDATURA A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. .LOS JUEGOS OLÍMPICOS SU UNA VIEJA ILUSIÓN BARCELONESA Y CATALANA, A LA QUE CONCURRIMOS POR �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 6 CUARTA VEZ Y ESPERAMOS QUE DEFINITIVA. BARCELONA ESTA EN CONDICIONES DE ORGANIZAR LOS JUEGOS Y LOS JUEGOS PUEDEN SER UN MOTIVO MS.S DE PROYECCI6N, CRECIMIENTO Y MEJORA DE BARCELONA. CONCLUIRÉ ESTAS PALABRAS EN MI LENGUA, EN LA LENGUA DE ESTE PAíS. BARCELONA, CIUTAT OBERTA, CIUTAT DE PAS, CIUTAT DE DEBAT, ELS DONA LA. BENVINGUDA. A BARCELONA SEMPRE ENS 11EN SENTIT EUROPEUS. L'INGRÉS -)'ESPANYA A EUROPA HA ESTAT PER A NOSALTRES UN RETROBAMENT, UNA REINCORPOPAC I j). VOSTÉS, COM A REPRESENTANTS D'ALGU;S DELS MITJANS ° DE COMUNICACI6 £:fsS PRESTIGIOSOS DE LA VELLA EUROPA, ES TROBARAN AQUí CODI AL SEU PAíS. BARCELONA ELS ACULL COM .A VELLS :A_'-1ICS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3905 Title A name given to the resource Paraules en ocasió de la visita dels periodistes acreditats a la C.E.E. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Europa Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Mitjans de comunicació Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1230/19901014d_00408.pdf ceaa35f93cee3ea50aab2ab31c799600 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona lU/IO - OSA 1^í^ rr o^rca<w.tica.a 4 ,1 4 00 2_ ` IVwuJ 11. emuvin.ik 1e 1ECszl, ' u ^ Nr -1-cv+,01aFe. GREETINGS FROM THE MAYOR OF BARCELONA Barcelona is awaiting a great event in 1992. We have been preparing for many years to host the greatest sports event in the world. The majority of sports sites have already been built, so much so that we could almost hold the Games today. The Olympic Ring is just about finished: the Stadium was inaugurated more than one year ago. The revolutionary Sant Jordi sports Palace -which will house many key events-next to the Stadium- was opened to the public last month. We only need to finish a few sites -mainly the Olympic Village- and finalise a good organization. At the moment, more than 600 people are working to ensure that everything is ready by 1992. All we lack by now are the athlets and spectators. I expect you are also preparing to come to the 1992 Olympic Games. I encourage you to do your best in women's judo. Barcelona -and all the world through TV- is waiting to see lots of sports events, most of them very well known in our country, but some of them not practised much, such as women's judo. So, we hope to recieve the best of women's judo and, of course, from Japan. PASQUAL MARAGALL Mayor of Barcelona ^c ,.oñc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4136 Title A name given to the resource Paraules PM de salutació a les dones japoneses que practicaven judo als JJOO’92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Osaka, Japó Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Relacions Internacionals Japó Dones Judo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1182/19890207d_00322.pdf 4bc90dfabf6c9b70294d7dcdef592aec PDF Text Text "La ciutat és la gent", la gent fa la ciutat, però també la ciutat fa la gent. I una ciutat com Barcelona, immersa en un procés extraordinari de transformació, transforma d'una manera o altra la vida dels seus ciutadans. y Immersos en el procés, potser no sabem encara veure el canvi de vida ciutadana que les noves integracions de geografia urbana significaran: cinc quilòmetres de platja mediterrània, formant part d'un nou parc urbà, les instal.lacions olímpiques, esportives i d'esplai entreteixides amb els vells i renovats i nous equipaments culturals, les noves tècniques de comunicació, d'ordenació i de disseny afermant totes les xarxes, una nova Vila Nova en el vell Poble Nou, amb nous models de residència, l'obertura de l'acolliment a tots els azimut i tot aquest creixement intern quan puja el nivell ciutadà de la BarcelonaBarcelona, i prolifera en diversitat interna la Barcelona, ciutat de les deu ciutats. ¿No és aquest un espectacle com per astorar els que el contemplen, molt més els que en som protagonistes, els ciutadans de Barcelona? Per astorar i per implicar-s'hi activament, críticament, però creativament i entusiàsticament. El matís, els matisos, del procés personal, cada ciutadà els anirà dosificant segons la seva fórmula personal d'incidència en el procés de la ciutat. Però el ciutadà p etites el nen, rebrà un allau, molts allaus de sol.lícit óns abans que pugui plantejar-se la seva resposta; sol.licitacions que marcaran la seva vida. És amb un gran respecte al petit ciutadà que l'Ajuntament de Barcelona vol tractar la influència del canvi de la ciutat en la vida del nen. Els nens estimen cegament, entranyablement, potser més que ningú, la seva ciutat; i la ciutat els deu un respecte doblat de protecció i d'esperança. Tots hem de compartir-lo aquest respecte. Cal que a l'escola, mestres i pares ajudin el nen a obrir els ulls, a conèixer i a comprendre aquesta ciutat que els engendra a la civilitat, a la cultura. Cal que l'Ajuntament responsable d'aquesta ciutat proposi i doni, a tots, els mitjans, les eines, els instruments, els recursos per ajudar els nens a conèixer Barcelona, a reconèixer-se ells mateixos en la ciutat que estimen, en què creixen i on viuran, treballaran i es faran grans. { Un programa acurat, amb tots els elements de coneixement de la ciutat, els que ja tenim i els que hem de confeccionar, és el que ara es proposa a la comunitat escolar de Barcelona, a tots els que hi participen, per oferir als nens un profund, respectuós viu i suggerent coneixement de la ciutat. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona �Ja fa molts anys que l'escola tancada del segle passat, obria de primer les finestres per mirar fora; després, les portes per anar-hi. La ciutat de Barcelona és la primera d'Espanya en fer, com a tal ciutat, el model d'escola a l'aire lliure, en els parcs i les platges urbanes, on escola i entorn, escola i ciutat, constituïen un continu físic i educatiu. La ciutat va avançar-se els anys deu i vint en fer allò que els anys trenta fou admès ja per tota l'escola pública i que fins els anys seixanta no començà a recuperar-se en el clos d'algunes escoles, per oferir models ja plenament difosos ara, encara que no practicats arreu; models de visites a institucions culturals primer, i després laborals, ciutadanes en general, tot fent-les servir d'exemple o d'instrument per complementar el curriculum, i models decididament de coneixement de la ciutat, com un tema amb entitat pròpia. Un pas més endavant el donem ara proposant una sistematització del coneixement de Barcelona, des de l'Escala Bressol fins al terme de l'escola secundària, del naixement a la majoria d'edat, una sistematització sistemàticament encreuada amb el currículum escolar. Els equips d'escola de la ciutat trobaran en aquesta carpeta una proposta en la qual mestres i especialistes han actuat de trama i ordit: la trama, ben tramada, de les edats, les possibilitats, els interessos del nen i l'ordit, ben ordit, de l'estudi interdisciplinar d'aquesta realitat plural i canviant, viva, que és Barcelona. I més encara, encara que no ho diguem aquí, el teixit ha estat fet en el teler d'una concepció de Barcelona com a ciutat educadora, una concepció de l'educació segons la qual, avui el nen s'educa en la vida escolar i en la vida ciutadana, i que els educadors som responsables del que el nen extreu dels dos mares. Però tot i estar cofois de poder-vos oferir aquesta carpeta amb aquest treball que vol ser orientador i sobretot estimulador del vostre, estem també segurs que el temps, i especialment els propers anys, faran curt aquest treball. Són els mestres que dia a dia viuran i faran viure als seus nens, la grandiosa i vertiginosa transformació de la ciutat, els únics que poden, i per tant deuen posar cada dia al dia el coneixement de Barcelona des de l'Escola, mentres la viuen com a Ciutat Educadora. La carpeta que tenim a les mans és senzillament, una invitació al treball; aviat en vindran d'altres, i voldríem que aviat també, l'intercanvi d'aquest treball que ens plantejarem permetés una invitació, feta entre tots, a la festa de celebrar com cada any la nostra escola coneix i estima millor la seva ciutat. Marta Mata i Garriga novembre 1988 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4088 Title A name given to the resource Paraules presentació del Programa "Barcelona a l'escola" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mata, Marta, 1926-2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Escola ciutadana Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Joventut Societat Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1290/19920924d_00503.pdf 5963e8816388eb89f737330bc21c5135 PDF Text Text soA BAN MISSATGE DE LES FESTES DE LA MERCE La Festa Major de Barcelona - {la Mercè - té aquest any una significació especial. Aquest any ens sentim, tots p Legats, satisfets i descansats d'haver complert amb una responsabilitat històrica, d'haver passat l'examen dels 4rocs Olímpics davant del món amb una nota molt alta. Encarem el futur amb una nova il.lusió, amb un nou orgull, amb una nova empenta que ens dóna confiança davant les dificultats que viu Europa i q.te viu el món. Vull aprofitar l'ocasió de la 'esta Major de Barcelona per agrair -i fer-ho amb l'accent 41e la familiaritat d'aquests dies de retrobament en la celebració de la Mercé-, per agrair de nou, repeteixo, a tots els barcelonins, a tots els ciutadans, la seva col1laboració en l'èxit dels passats Jocs Olímpics i Paralí npics, que ha estat el gran èxit de Barcelona. En tant que Alcalde de Barcelona vaig adreçar un Ban Olímpic a tots els ciutadans. proposar -nos Vaig remarcar com havíem de que Barcelona fcbs, 1 durant els Jocs, una �referència esperançadora per a molts ciutadans d'Espanya, d'Europa i del món. Com Catalnya, la seva història i el seu present, podien beneficiar-se de l'interès i afecte que suscitaria en moltes persones el descobriment d'una realitat humana i nacional, riça i singular. Com l'Espanya democràtica i plural en podia Sortir reforçada. Barcelona no podia fallar i els barcelonins no hem fallat. Tothom recordarà els Jocs Olí11pics de Barcelona com els grans Jocs d'una ciutat i com; els grans Jocs de la gent. Aquesta és sens dubte una gran aportació de Barcelona, específica i intransferible, que potser trigarem anys a veure igualada: la humanitat diària de la vivència dels Jocs. Tot ha anat tant bé com era ra nable esperar i encara més. I això ha estat possible gràcies a la col.laboració i a la participació voluntaris, entusiasta espectadors, de l tots pissejants, els barcelonins: treballadors i servidors públics. Ara que els Jocs han passat, ens podem alegrar d'aquesta medalla que ens ha atorgat unànimement l'opinió mundial a través dels mitjans de comunicació. Els Jocs Paralímpics ens han confirmat encara una altra cosa. Barcelona no tan sols és capaç de lluitar pels grans objectius i de respondre reptes més ambiciosos. 2 �Barcelona és capaç de lliurar -se generosa en la solidaritat i en el compartir la joia dels discapacitats, que som, en el fons, tots nosaltres en algun moment de la nostra vida; en molts moments.. Si els Jocs Olímpics de Barcelona han estat els millors de la història, com se'ns ha di , jo crec que tenim dret a pensar que Barcelona ha esta pels Jocs Paralímpics la seva entrada a la història i l'inici d'un futur diferent. Gràcies, doncs també, barce onines i barcelonins, pel vostre entusiasme i la vostra participació en els Jocs Paralímpics. Ara el nostre rep.e és fer també de Barcelona una ciutat paralïmpïca, cada dia. En aquestes Festes de la Mercè que avui comencen, retrobem la ciutat renovada, per al nostre ús, per disfrutar-la cada dia en les seves novetats, per continuar-la millorant. Ara s'imposa l'austeritat, perÒ una austeritat que no està renyida amb els nous projectes. De les tres etapes de 1'èxi realització i explotació dels Jocs • rendibilització, concepció, aquesta �última, la que comencem ara, no és la més fàcil, però és l'etapa més engrescadora. Perquè és la que tenim al davant i perquè permet comprovar si l'acció de la ciutat permet canvis en les seves actituds. Si ara no som capaços de convertir Barcelona en una referència sòlida, estable 1 respectada, pels nostres productes, pels nostres serveis, per la qualitat de la vida entre nosaltres, per ser una ciutat equilibrada i solidària, pel nivell alt de:tles nostres actituds... No ho farem mai. Entenc que tothom té dret a posar l'accent sobre allò que manca, sobre el que no tenim encara i sobre les nostres obligacions i dificultats, i no solament sobre les coses positives, les satisfaccions, els nous recursos i el nou orgull ciutadà. Demano només que s'aportin noves idees i noves solucions a les mancances; que no es mIlmeti l'equilibri difícil entre la tendència a la desijusió després de la ilusió satisfeta - que és una tendèn la natural - i la confiança en les nostres pròpies forces. �Aquesta confiança és avui mép forta que mai. 1 no ho és solament per fer uns grans 1$ dies, sinó per fer uns magnífics 15 anys. Aquesta confiança ens ha de fer entrar en el nou mil.lenni amb d'identitat, d'obertura a el nivell d'exigència, l'exterior que perseguim obstinadament des d'aquell Onz de Setembre de 1714 en què tot va acabar però en el fons tot va començar. Hem de voler ser la millor ciutat d'Europa. La millor ciutat en cultura, en urbanitat, en educació, en serveis, ixò Ano és només el que en acollida i en tecnologia. nosaltres esperen. És el que Europa espera de nosaltres. Europa depèn molt de les ciutats. Europa no es pot fer sense les ciutats, i molt menyl contra les ciutats. S'obre, doncs, una etapa decisiva de la història de Barcelona. Grans moments ja els haviem tingut, però grans davallades i grans períodes etàrgics també. Reaccions formidables a grans derrote, reaccions formidables a grans les hem tingut, però ictòries - manteniment d'un alt esperit d'exigència més enllà dels moments de prova no han estat freqüents. 5 �És justament això el que ens cal per demostrar que les nostres victòries no són efímeres ni un fenòmen aillat, sinó esglaons en un procés imparable de millores per a la ciutat. Us convido a viure, en aquesta Festa Major de Barcelona de 1992, l'alegria de l'èxit i 14 confiança en el futur. Que els barcelonins siguem, tots i!cadascun, els protagonistes de la millora i del progrés dO la ciutat, els vigilants del nou patrimoni aconseguit els vetlladors de la gran virtut del civisme. Convido també a tots els ciutadans a ocupar pacíficament la ciutat, com ja es va fer dui. ant els dies dels Jocs. Per fruir de la Barcelona que no coneixem encara i que ens sorprendrà amb el seu atraciu i la seva bellesa. Us convido a visitar, per exemplcp, el Jardí Botànic que ja mostra la seva futura ubicació o les noves piscines de Can Dragó, o el Parc Zoològic, que celebra el seu centenari. Que els ciutadans siguin amfit4ions i vigilants, alhora, de la urbanitat i de la qualitat de vida. Que els propis minusvàlids siguin els impulsors més decidits de les transformacions de la ciutat neva en la ciutat apta per a tothom, no solament en benef: ci propi sinó de tots els ciutadans. I que els vol ntaris esdevinguin amics �permanents de Barcelona. Hi confiem. De nou gràcies a tothom. Gràcies i endavant, esforç i confiança en el futur. Bona Festa Major. L'ALCALDE Barcelona, vint-i-quatre de setembre de 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4196 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebració de l'ofici amb motiu de la festivitat de la patrona de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Basílica de la Mercè Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Relacions Internacionals Lideratge Competitivitat Ciutats Acció política Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1494/19960708d_00734.pdf cefb54de1abc40d37c8b84101f80805d PDF Text Text PALABRAS PRONUNCIADAS POR EL EXCMO. SR. D. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL ENLACE MATRIMONIAL DE LA SRA. PAULA ADAM BERNAD Y EL SR. GOSTA ESPING - ANDERSEN EL DIA 8 DE JULIO DE 1996 Bien, ahora tenéis que escuchar brevemente un "sermón" del alcalde, porque el alcalde representa a la ciudad y la ciudad es el testimonio de vuestro matrimonio. Que es un matrimonio europeo. Hace muy pocos días un presidente de un banco interamericano, que vive en Washington, vino a Barcelona. Un buen amigo de Barcelona. Nos trajo el siguiente mensaje: "Los norteamericanos creen que Europa es un desastre. Que Europa es una selva. Que Europa es algo que está formado por gente que no se entienden. Nunca existirá, de hecho, Europa.." En ese momento, yo no supe exactamente qué contestar en el terreno político, y le dije: "Mis hijas han estudiado, una de ellas, en Oporto, con una beca Erasmus de la Unión Europea, y la otra está viviendo en Sarajevo durante seis meses trabajando para una Organización No Gubernamental francesa, con el fin de organizar un club de juventud". Entonces el hombre quedó callado. Y al cabo de mucho rato, al final de la cena, me dijo: "Es posible que Europa algún día exista". A veces una nueva generación significa un nuevo país, un nuevo medio. Un nuevo medio ambiente, un nuevo entorno. Y yo creo que vosotros hoy representáis ésto que está naciendo y que mi generación sólo está ayudando a nacer, pero contemplando. Es cierto que otras parejas hubo que se casaron, que venían de países distintos de Europa y ésto no significó que Europa existiera. Ésto no impidió que hubiera dos guerras europeas. Sin embargo, algo nos dice que algunas cosas están cambiando. Entonces estas personas eran una elite muy reducida. Vosotros sois una élite. Vosotros dos formáis parte de una élite, pero es una elite mucho más amplia. No es una simple aristocracia, no es ni siquiera un grupo de elegidos. Sois un grupo de elegidos, sí, pero un grupo de elegidos muy amplio, que va creciendo y que esperemos que crecerá todavía más. Yo siempre recordaré una visita a Fiesole, Florencia. No sé si fue allí que os conocisteis. En todo caso, creo que es allí donde habéis vivido un tiempo. Después he vuelto una o dos veces más y tengo la impresión de que vuestra historia, igual que la nuestra, pasa por aquel lugar. Pasa por Roma, seguramente, porque es lo clásico, pasa por Florencia, porque es el Renacimiento, pasa por París, porque es la Revolución, y tengo que decir que desde hace un tiempo pasa también por los países escandinavos. �Estuve este mes de diciembre último en Suecia y Dinamarca, bajando de Estocolmo a Copenhagen por Helsinborg y "Elsinor", donde el Castillo de Hamlet. El motivo fue una reunión de la Challenge Bangemann; los ciudadanos cíe Estocolmo han decidido retar a las demás ciudades de Europa a ver si lo hacen tan bien como ellos, en cuestiones de telecomunicación, y Barcelona quedó bastante bien. Tan bien, que la segunda sesión de esta reunión de Estocolmo se celebrará en Barcelona en el mes de octubre. Yo espero que, entre todos, nos ayudaréis a hacer de todo esto una unidad de sentido. Mejor dicho, espero que os ayudaremos a que lo hagáis, porque sois vosotros los que vais a hacerlo. Y ahora podéis preguntar: "Bueno, el alcalde no nos habla de la intimidad, sólo habla de las ciudades, sólo habla de Europa, pero no de las personas." Mirad: os casáis delante de la ciudad, que hace de notario. Y esta ciudad, y estas paredes han hecho de notario de muchísimas cosas. Han hecho de notario de guerras, de desafíos, aquí en medio, con las espadas puestas así. apuntando al suelo, en señal de juramento. En el año 1714, en el mes de mayo aproximadamente, los consejeros que se sentaban aquí a los dos lados del Consell de Cent juraron que defenderían Barcelona. Y la defendieron. La defendieron bien durante unos meses. Bastantes meses. Hasta que el Conseller Primer, que se sentaba aquí y que evidentemente no era ningún militar, era un abogado de Moià que se llamaba Rafael de Casanova, cayó herido en uno de los baluartes de esta ciudad. Herido, no muerto. Murió mucho más tarde. Bastantes años más tarde. Esta ciudad, pues, ha visto entre estas paredes muchas cosas distintas. Ha visto seguramente traiciones, ha visto a los representantes de la ciudad muy orgullosos delante del rey, sin quitarse el sombrero. No se quitaban el sombrero cuando venía el rey porque tenían derecho a ello, hasta que en 1714, como perdieron, perdieron también este derecho. Ya nos vamos acercando a la intimidad, no tengáis miedo. La ciudad no había visto nunca, en cambio, aquí, en este lugar -había declarado guerras, había visto traiciones, fidelidades, ha visto, por ejemplo, cómo el rey actual le ponía la medalla de oro de Barcelona a su padre en un acto muy emotivo- pero nunca había visto una cosa tan importante como es un ciudadano y una ciudadana que se casan. Esto la ley no lo había permitido hasta ahora. Pues bien, la ciudad, que está orgullosa de esto, y honrada de que hayáis querido casaros aquí, os pide que os respetéis. Ésto es lo que os pide. Y os lo pide la ley del código civil. Pero la ciudad os lo pide todavía más, porque la ciudad se hace mejor, crece en calidad, cada vez que una pareja de ciudadanos la piden por testimonio. Porque una ciudad de ciudadanos que se quieren, es mejor. Esto es muy claro, ¿no? Y si además toman a la ciudad por parte de su estimación, todavía es mucho mejor. �Ésta es la impresión que yo tengo hoy. Y os pido que os respetéis en lo mejor y en lo peor. En los mejores momentos y en los peores, también. Porque si es así, mejoraremos todos. Respetar significa algo muy difícil. Respetar es muy, muy difícil. Significa representarse a la otra persona como persona, a pesar de la proximidad. Y esto a veces es titánico, porque quiere decir separarse de una parte de uno mismo que está en el otro. Quiere decir, en el fondo, respetarse a uno mismo, y esto es algo que a veces estamos tentados de no hacer. Ésta es una tentación muy fuerte. Mirad: hay mil ejemplos en los días que corren (casi diría los ejemplos que están más presentes en la actualidad) de lo que estoy diciendo. Bosnia. ¿Qué es Bosnia, sino el odio entre hermanos? Y algunos de los acontecimientos de la presse du coeur que vemos en los últimos años. Son los dos temas más comunes. Y nos dicen que a veces los que más se parecen, los que más cerca están son los que peor se tratan. Pues bien, que vuestra diversidad, y estoy seguro de que será así, os haga más ricos y no solamente más complejos, sino mejores. Que un viejo lenguaje -el lenguaje del amor, de la amistad y de 1'entesa, como decimos en catalán, del entendimiento- vaya imponiéndose lentamente, contradictoriamente, pero con certeza. Gracias a vosotros. Que sigueu molt feliços! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4400 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'alcalde en l'enllaç matrimonial de la Sra. Paula Adam Bernad i el Sr. Gosta Esping-Andersen Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Model social Matrimoni Adam, Paula Esping-Andersen, Gøsta, 1947- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/876/0000000636.pdf af35740a04e4619dd802f6a64942c267 PDF Text Text 08/12/2005 (6033955) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 Parece mentira PASQUAL MARAGALL Hace 100 años desapareció el imperio español. Hace 70, España ensayó la forma republicana y terminó en guerra y dictadura. Hace 30 años, la dictadura dio paso a la democracia, y en cinco años se aprobaron leyes constitucionales básicas: la Constitución, la Ley Electoral, la Ley del Tribunal Constitucional, el Estatuto Vasco y el Estatuto de Catalunya. La arquitectura política fundamental no ha variado desde entonces. Lo único que probablemente ha ocurrido es un cierto desgaste de los materiales, en este caso, de los conceptos. Hace tan sólo unos días, en Barcelona, se reunían representantes de 25 Estados europeos y 10 mediterráneos no europeos. Bajo presidencia británica y ejerciendo España de anfitriona. Parece mentira. Mentira cómo las cosas cambian y mentira lo que tardan en cambiar. No es probable que volvamos atrás. Pero para avanzar hay que asumir que se expresen francamente las reservas y que de algún modo el pasado vuelva y se proyecte en la pantalla de nuestra memoria de forma a veces amenazadora. Repasemos, pues, nuestros recuerdos, sin ánimo vindicativo. Simplemente, para combinar unos recuerdos con otros, para completar y equilibrar el asalto de la memoria al presente. La España que había enfrentado a castellanos y catalanes, y a la España profunda con Madrid y Barcelona, generó en 1939 un exilio extraordinario, muy singular. No se entiende la estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la forzosa, pero profunda y genuina, amistad entre catalanes y castellanos, vascos y gallegos, andaluces y asturianos, forjada fuera de España, mayormente en el exilio americano. Parece como si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los díscolos pueblos de España, expulsados del aula peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y común fuera de ella. En México y en Argentina, el exilio unió a los Trías con los Jiménez de Asúa, a los Gordón Ordás con los Pi Sunyer, a José Bergamín y Arturo Soria con Joan Oliver y los Ayguadé. La tragedia propició que Bosch Gimpera fuera rector en la Universidad de México después de haberlo sido en Barcelona, y llevó a Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta, nacido en Barcelona y embajador de la República ante el Vaticano, a ser profesora en la City University of New York, y todavía hoy, a sus 90 años, es activa escritora de una correspondencia incisiva, brillante; en un castellano propio y certero, casi inexistente ya. Parece mentira que aun después de haberse unido en el exilio y la derrota -en una derrota dignísima- esos vivos y aquellos muertos, catalanes y castellanos y vascos, conservadores y progresistas, progresistas como Carmelo Soria, asesinado por Pinochet, y liberales como su hermano Arturo, fundador de la Federación Universitaria de Estudiantes (FUE) y colaborador de Jaumet Miravitlles en la Comisaría de Propaganda del Gobierno de la Generalitat del 36 al 39...; parece mentira, digo, que todos ellos, unos y otros, republicanos y nacionales, no hayan hecho suficiente sacrificio ni pasado pena bastante para haber redimido a España de sus pecados. �Parece mentira que Machado repose en Colliure, en la Catalunya francesa, junto a miles de catalanes, y nadie haya entendido que ese destino trágico nos une, a castellanos y catalanes, más que mil proclamas. Parece mentira que no se entienda que la muerte de Walter Benjamín en Port Bou, perseguido por la Gestapo por ser judío, es un drama europeo que, sucediendo aquí, nos implica y hace partícipes de la suerte de Europa. Parece mentira que la muerte violenta de Lorca y su amistad con Dalí en Cadaqués no hayan unido para siempre Andalucía y Catalunya. Parece mentira que se olvide que Lluís Companys, presidente legítimo de la Generalitat de Catalunya, fue asesinado por orden de Franco tras un juicio sumarísimo, en Montjuïc, y que tan sólo hace un año que un Gobierno español democrático se dignó honrar su memoria, en la persona de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Parece mentira que la izquierda española y catalana sean todavía sospechosas de volver a las andadas. Y más mentira parecería aún que una parte de la izquierda española participara de ese temor. Pero sobre todo parece mentira que los incontables motivos de amistad profunda que esa digna y dramática historia ha tejido en España entre catalanes y castellanos, entre demócratas, entre ciudadanos de un país cuyo Rey ha hecho de la reconciliación un lema y un arte, que todo eso, digo, no baste para que la España de la desconfianza haya bajado banderas y aceptado que es una nación de naciones, como defendió mejor que nadie Anselmo Carretero, también exiliado en México y asiduo a los Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a las tantas de la madrugada. Es cierto que hay un cruce de trayectorias entre la España reducida en 1898 a mera península y la Catalunya que en ese mismo momento, el del Modernismo, se lanzaba hacia delante en todos los campos: en el arte, en la industria, en la educación...; también en la política. Pero en ese momento, la Institución Libre de Enseñanza y la innovación educativa de Giner de los Ríos es seguida de cerca por Josep Pijoan, al tiempo que Juan Ramón Jiménez y Zenobia Camprubí casan el Sur con Catalunya. Parece mentira que tantos años después estemos todavía bregando con las mismas incomprensiones que entonces se empezaron a franquear. Parece mentira que tantos años después de la Iglesia española del cardenal Tarancón se oigan de nuevo las mismas reservas de entonces. Algo huele a enmohecido en ciertos rincones del centralismo español más cerril. Sin duda, los catalanes podemos haber contribuido a aventar esos efluvios desde un catalanismo todavía inseguro de su propia unidad y de su capacidad para mantener una apuesta federal de mano tendida a los pueblos de España. Pero si el 89% de los diputados catalanes dice que Catalunya es una nación en el seno del Estado español, tras 25 años de navegación democrática y autónoma; si comparten en distintos grados la consideración de España como un Estado de carácter federal y una nación de naciones, en sintonía con el federalismo castellano; si lo hacen tras haber dado a la firmeza ante el terror y al afecto por el pueblo vasco pruebas de una calidad incomparable, como la de Ernest Lluch, ¿qué otras garantías de rigor y hermandad hay que dar para que en el resto de España se entienda que no queremos romper sino unir, que nosotros no queremos irnos sino quedarnos, salvo �algunos que al socaire de tanta incomprensión y tanto rebrote de españolismo excluyente no descartan que se les eche? Cuando en el Senado dije que la misma emoción que sienten muchos españoles al oír el nombre de España, la sentimos muchos catalanes al oír el de Catalunya, sin excluir un sentimiento de profunda emoción y pertenencia para con el nombre de España, el presidente de Cantabria contestó con gracia incomparable que a él "le ponían" igual Cantabria que España. A nosotros, no. A nosotros esos dos conceptos, Catalunya y España, nos emocionan de manera distinta, pero no incompatible. Es más, a la mayoría de los catalanes de hoy nos une, con acentos distintos, la convicción común de pertenecer a una nación de naciones. Y ese sentimiento, como el de Revilla, tiene cobijo en una Constitución que habla de (tres) nacionalidades (históricas) que en el pasado plebiscitaron sus Estatutos y abre la puerta a que otros territorios, en sus Estatutos, inexistentes aún en 1979, pudieran denominarse nacionalidades. Como así hicieron Aragón, la Comunidad Valenciana, las Baleares y las Canarias. Y ahora hará, probablemente, Andalucía. Se creó así esa curiosa dualidad de tres nacionalidades constitucionales (de la Constitución que Aznar no votó precisamente por eso, por ellas) y de cuatro (o más) nacionalidades estatutarias. Por cierto que el Estatuto gallego de 1936, según me contaron recientemente, lo escribió el abuelo de Mariano Rajoy. Espero que el nieto siga el camino del abuelo y participe activamente en la reforma del Estatuto gallego actual. Reforma promovida por un presidente gallego que no oculta su simpatía por la España-nación-de-naciones. Y espero que Piqué no se oponga frontalmente al Estatuto votado por el 89% del Parlamento de Catalunya. Ni Catalunya ni España pueden hacerse solamente con la mitad más uno. Ni el Estatuto vasco ni el catalán, ni el andaluz tampoco, ni en origen ni en Madrid. Mientras el PP siga prisionero de la tentación de volver al pasado de algunos de sus líderes más conservadores, en realidad innovadores arriesgados de un nuevo fundamentalismo (de raíces americanas, por cierto), este país no acabará de asumir su pasado con tranquilidad y de encarar abiertamente el futuro. Hoy, en España, gracias a unos y a otros, el Estado ha soltado lastre y la economía crece tres veces más que en Europa. En la UE somos un valor seguro en medio de las tribulaciones de unos y otros en torno a la nueva Constitución de la Unión. Planteamos iniciativas razonables en el Atlántico y en el Mediterráneo: la Alianza de las Civilizaciones y el espacio euromediterráneo. El 27 y el 28 de noviembre, como decía al principio, ese espacio euromediterráneo formado por 25 países más 10, se ha reunido en Barcelona. Hace 10 años lo hicieron sin efectos. Pero ahora todo parece más maduro en Turquía, Israel y Palestina; no tanto aún en el Magreb. Pero al menos, en el Magreb, España no juega a dividir, como antes, sino a unir. Estamos lejos aún de regular y asumir razonablemente la presión inmigratoria de África (como de Asia y América). Pero es más fácil aproximarse a la solución de ese problema hablando con los países africanos que volviéndoles la espalda. �Nunca antes, desde 1898, desde el punto más bajo en la caída del imperio español, había España llevado la cabeza tan erguida y la cara tan limpia. Ahora, si en Madrid no pierden los papeles y si catalanes y vascos actuamos como lo estamos haciendo, no sólo en la izquierda, sino también en el campo nacionalista de Mas e Imaz, este país, después de los indudablemente 25 mejores años de su vida moderna, va a poner las bases de otros 25, mejores todavía, con garantías, mirando al futuro y a los hijos y nietos, y no sólo al pasado, a los padres y abuelos. Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1330 Title A name given to the resource Parece mentira Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nacionalisme Estatut Espanya Territoris Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1645/0000000710.pdf 0e652a55ea78d1084aae1ea6a9c3e98f PDF Text Text P R I M O POLEMICA 3 P I A N O martedì 28 agosto 2007 ■ Chiti: se si parla di fucili il dialogo è impraticabile. Ma Bossi annuncia: sabotiamo il Lotto «Se si è ambigui sul terreno dello sciopero fiscale e addirittura si fa riferimento ai fucili, il dialogo sulle riforme diventa impraticabile». Così il ministro delle Riforme, Vannino Chiti, commenta le dichiarazioni di Umberto Bossi, che in un comizio in provincia di Bergamo, aveva evocato il ricorso ai “fucili” da parte dei “padani” nel perdurante contenzioso con la politica fiscale dello Stato centrale. Il ministro sottolinea infatti che «le parole in politica possono essere sassi, bisogna che tutti facciano capire alla Lega che il confronto può essere duro ma deve avvenire sul terreno della moderazione», conclude. E mentre scendono in campo anche le associazioni di chi paga le tasse, come la Federcontribuenti, che vuole denunciare il leader leghista, Bossi “alza il tiro”. Oggi La padania, quotidiano della Lega, rivela che il senatur sarebbe deciso a non giocare più alle lotterie. Questa sarebbe una delle cinque iniziative annunciate per tagliare fondi allo stato. INTERVISTA Parla Pasqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano CARLO BENUCCI P asqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano (Psc), ospite del congresso della Margherita della scorsa primavera, è stato il sindaco del rinnovamento di Barcellona, dall’83 al ‘97, e presidente del governo catalano dal 2003 al giugno scorso. Conosce bene l’Italia e segue con interesse la costituzione del Pd, che vede come il modello di un futuro partito europeo. Domenica Veltroni ha sottolineato la necessità di un «un nuovo campo» a livello internazionale e dunque di una «profonda innovazione dell’Internazionale sociali«Il socialismo sta». È una proposta ragionevole, molto farebbe positiva. L’Internazionale socialista, molto bene oggi, è soprattutto un’eredità storica a integrarsi che si colloca sul terreno della filosoin una realtà fia politica e della vecchia politica dei blocchi, ma in questo momento non più ampia» è di particolare attualità. È pertanto necessario velocizzare la realizzazione di un Partito democratico a livello europeo? La verità è che il Pde è ancora un progetto. Esiste il Partito democratico in Italia ma non in Europa. Ma non si tratta soltanto di un’idea, è un’alternativa ragionevole, prevedibile e condivisibile. Se l’Europa proseguirà la sua strada di trasformazione in una grande nazione, con la sua moneta e la sua bandiera ma anche con un suo sistema di difesa, credo che dovremo iniziare a pensare a un grande partito in ambito continentale. Un cammino ancora lungo… Il futuro Partito democratico europeo dovrebbe ampliare il suo territorio, perché adesso è una realtà circoscritta all’Italia. Gli italiani sono stati i più intelligenti ma sono convinto che tutti noi dovremmo seguire questa linea. I Ds e la Margherita hanno visto, molto intelligentemente, la necessità di unirsi «Bene Veltroni, un Pd europeo» Walter Veltroni con il sindaco di Parigi Bertrand Delanoe (Mimmo Chianura/Agf) in questo nuovo soggetto e hanno segnato un cammino che a mio avviso dovrebbero seguire tutti i socialisti nel resto d’Europa. Questo comporterebbe un superamento dell’Internazionale socialista? Io sono socialista da tutta la vita, sono stato presidente del Partito socialista della Catalogna e credo che il socialismo farebbe molto bene a integrarsi in una realtà più ampia. Credo che l’Europa abbia la dimensione degli Stati Uniti e quindi dovrebbe adottare un sistema partitico simile, con due grandi schieramenti nei quali le ideologie la smettano di essere simili a “religioni”. Ci dovranno essere meno credo e più preferenze fondate su proposte concrete. Qualcosa di più modesto, in un certo senso. Quali sono i prossimi passi in questo percorso? In Europa la destra ha già preso l’iniziativa. Sono un grande ammiratore dei gesti di Sarkozy e di Angela Merkel, che stanno cercando di risolvere il problema della costituzione. La sinistra ha bisogno dello stesso realismo. L’altro punto su cui la destra ci sta dando una lezione è nel campo euromediterraneo: la sinistra è molto tempo che sta parlando di fortificare la politica euromeditteranea ma tutto ciò avrà presto bisogno di un impulso concreto. In Spagna è già stato avviato il dibattito su un eventuale Partito democratico? Credo, sinceramente, che ci sia bisogno di fare uno sforzo in questa direzione, ma in Spagna si sta parlando davvero poco di un Partito democratico. La fondazione Catalunya-Europa, per esempio, è un progetto parallelo a quest’idea, un thinktank di imprenditori, intellettuali e politici che propone delle iniziative sulla “buona maniera” di governare. A quando il varo concreto del Pde? Credo che non tarderà molto la realizzazione di un Partito democratico europeo. Io ho già una lunga lista di persone che mi danno il loro sostegno per questa idea, in Catalogna. PD ■ VELTRONI HA RILANCIATO LA PROPOSTA DI CAMBIARE IL NOME DELL’INTERNAZIONALE SOCIALISTA IN “INTERNAZIONALE DEI DEMOCRATICI E DEI SOCIALISTI” «Il mio partito transnazionale». Walter vuole chiamare pure gli stranieri MARIO LAVIA S i era inabissata, vai a capire perché. La questione delle cosiddette famiglie politiche europee che aveva tenuto banco ancora prima che l’idea del Partito democratico prendesse corpo aveva via via perso forza: e sì che questo era parso un solco incolmabile fra Quercia e Margherita e poi un discrimine assoluto nell’ambito degli stessi diessini. Poi, più nulla o quasi. Fino a domenica scorsa, quando a Parigi Walter Veltroni ha pensato bene di ritirare giù la pratica sulla quale era andata depositandosi un bel po’ di polvere. E lo ha fatto veltronianamente, facendo balenare una suggestione inedita: l’idea di un Partito democratico che sia anche transnazionale. Un’altra carta gettata sul tavolo delle primarie. Fino al 14 ottobre c’è da star sicuri che non passerà giorno senza un’idea nuova. Alla lontana, qualcosa dell’antica intuizione dei radicali forse c’è. Si chiede Walter: perché nel Pd non possono trovar posto figure prestigiose dell’arcipelago democratico mondiale? Perché non giovarsi dell’apporto di idee di un Giddens, di una Kerry Kennedy, di un Lang (tre nomi a caso)? O qualche intellettuale indiano o israeliano? Perché non prevedere forme nuove di adesioni indivi- duali cariche di significato? Non da oggi Veltroni pensa ad un soggetto capace di relazionarsi con esprienze politiche extra-italiane, stante la comunanza di problemi fra Roma e Parigi, fra Gerusalemme e New York. Qualcuno ha già richiamato alla mente la nuova prassi sarkoziana: chiamare i “migliori” a collaborare. E può darsi che la fascinazione abbia colpito anche Walter. Dirà il tempo se col “suo” Pd verrà chiamato ad interloquire anche qualche personalità estranea alla famiglia del centrosinistra europeo. Parallelamente deve marciare l’evoluzione delle vecchie strutture politiche A Parigi ha riproposto l’idea di una nuova «casa»: «Credo che la straordinaria esperienza che l’Internazionale socialista ha rappresentato per il campo progressista mondiale debba oggi conoscere una profonda innovazione, a cominciare dalla costruzione di un soggetto la cui denominazione possa essere Internazionale dei democratici e dei socialisti». Un nome nuovo, dunque. Sarà vero quel che ha osservato Nicola Latorre: ne parlarono anche Fassino e D’Alema. Con argomenti e toni che alla Margherita sono per la verità sempre parsi un po’ al di sotto della necessità – da essa evidenziata tante volte – di un campo del tutto nuovo, che superasse le esperienze attuali non limitandosi ad una loro evoluzione. Ma la novità c’è. Per Veltroni si tratta di agganciare « forze essenziali come i democratici americani o il partito del congresso indiano e tante nuove forze che in Africa, in Asia e in Europa nascono dalle sfide del nuovo millennio». Il dibattito si è riaperto. Veltroni per primo sa che non si chiuderà il 14 ottobre e nemmeno nei mesi succcessivi. È un processo, come si dice. Enrico Letta ha osservato: «I contenitori politici europei devono evolversi e cambiare: servono modifiche profonde a partire dalla casa dei socialisti europei». EVENTI ■ A DRO IN TRENTINO È PARTITA IERI LA TERZA EDIZIONE DELLA MANIFESTAZIONE DI CUI È IDEATORE IL SOTTOSEGRETARIO OGGI IN LIZZA ALLE PRIMARIE I quarantenni di “Vedrò” parlano anche di Pd. E fanno il tifo per Letta RAFFAELLA CASCIOLI inviata a dro «I candidati regionali devono essere scelti sul territorio e non imposti da Roma». A Vedrò, per la terza edizione della manifestazione che riunisce ogni anno circa 400 quarantenni, Enrico Letta in una pausa dei lavori dell’incontro promosso dall’associazione di cui fa parte con Anna Maria Artoni e Luisa Todini, parla volentieri di Partito democratico. «Sono per un partito orizzontale e non verticista, credo siano importanti il contributo e le competenze di tutti. È per questo che i candidati non devono essere calati dall’alto». In maniche di camicia, il candidato alla segreteria del Pd è arrivato in Trentino, nella centrale idroelettrica Fies di Dro, dopo un mese passato a incontrare e ad ascoltare la gente sulle spiagge. Un confronto che prosegue anche qui. L’appuntamento di quest’anno, dal titolo evocativo “Un’ottica diversa”, si incrocia inevitabilmente con le primarie del Partito democratico anche se sia nella sessione plenaria di creatività e, soprattutto, il collegamento tra questa e la che nei dieci working group di Pd non si parla esplicitanostra cultura esiste e può diventare un carattere distinmente. L’idea però di guardare diversamente al futuro in tivo italiano – spiega Vettori – solo assicurando la stabiliun’ottica meno contingente è presente nelle relazioni di tà del sistema paese, solo se dalla gestione dell’emergenCarlo Ratti, direttore del SENSEable City al Mit di Boston, za contingente si riuscirà a passare a una strategica visiodell’architetto Gianluca Peluffo, dell’economista Paul ne del futuro». Fulminante invece la visione Omerod e dell’astronauta Roberto Vettori. del Pd del comico Enrico Bertolino: «Una diE se i primi “vedono” il futuro delle città e scussione da cortile, in cui i vari condomini dei modi di vita, con i piedi ben poggiati per Stradiotto: eleggono l’amministratore perdendo tempo e terra l’austronauta illustra la sua esperienza «Enrico accapigliandosi per le continue briciole sul nello spazio con i russi e gli americani. Anedbalcone di alcuni e le antenne non funzionandoti, ma anche una diversa percezione della funziona ti di altri. Un condominio in cui si elegge una realtà. Suggestioni, oltre all’opportunità di usci- anche con persona per simpatia, salvo poi lamentarsi re dagli schemi convenzionali. Di qui l’occasiodelle spese e della gestione. Un condominio in ne per parlare di prudenza o paura nelle scelte, un elettorato cui non si affrontano i problemi seri». di scommesse. In politica il nesso con il Pd è più ampio» Nel parterre di Vedrò, nonostante la comardito, ma Vettori non si sottrae come buona posizione trasversale, inevitabilmente le simparte del parterre che nelle pause discute di patie sono rivolte alla candidatura di Letta. Marco Straprimarie e della scommessa del nuovo partito. E, allora, diotto, sottosegretario allo sviluppo economico, nel parla domanda è quasi spontanea. Come si vedono dallo tito nuovo ci crede e ritiene che la pluralità delle candidaspazio i cambiamenti della politica italiana? «Il bisogno ture sia un bene: «In Veneto, dove nel 2001 sono stato l’unico parlamentare eletto direttamente, Letta trova le porte aperte anche in un elettorato più ampio. E l’obiettivo del nuovo partito deve essere quello di conquistare l’elettorato. In questo è determinante anche il modo di porsi che non può essere quello dell’antagonismo contro qualcosa o qualcuno. Ed Enrico queste caratteristiche le ha». Pungente Massimo Bergami, docente universitario, secondo cui «è deludente il modo in cui sta nascendo il Pd, con candidature imposte dall’alto. È senza dubbio diverso da come ce lo aspettavamo. Per questo vedo Enrico come una persona da votare: non è stato investito dall’alto, si è candidato mettendo a disposizione la sua competenza, ci ha messo la faccia, è un segnale di rinnovamento anche generazionale. C’è poi un problema di identità. Un grande problema che ruota oggi sulla diatriba intorno alla festa dell’Unità. Credo che rimettersi in gioco sia possibile ma non si debbano sprecare brand ormai consolidati altrimenti la somma delle parti sarà minore dei singoli addendi». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Parla Pasqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano: Bene Veltroni, un Pd europeo Source A related resource from which the described resource is derived Europa, il quotidiano Language A language of the resource Italià Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Benucci, Carlo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Socialisme Partit Demòcrata Europeu Itàlia Política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5954/FMHP_03109.JPG 453fbc9d03f491ec9f1151255a9db5d9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 21/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Ametlla del Vallès Subject The topic of the resource Aniversaris Història local Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pousa i Engroñat, Jordi Alcalde Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a Can Muntanyola de l'Ametlla del Vallès EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4767/FMHP_01921.JPG 9b9b02990812c4c571c9012f2b8eb2b8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4768/FMHP_01922.JPG 5ad1a637c3720e495d8ac5b8fdec343f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4769/FMHP_01923.JPG 80739faa08cd1395db4dfe01841fe761 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4770/FMHP_01924.JPG cb8a6e088fe5a7a2597cfc1c69304cbc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4771/FMHP_01925.JPG c46284bd364e2d15a7d7556df8208094 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4772/FMHP_01926.JPG c60bf2d5ab5feb2ab18d98a1f981af1e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4773/FMHP_01927.JPG be9245ae7d650adb6d7bbc9adfb2896c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Aniversaris Museus Bancs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4774/FMHP_01928.JPG cce70347b119ea531bc9acdb901199a7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 22/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Oval del MNAC Subject The topic of the resource Discursos Prínceps Aniversaris Museus Bancs Felip VI, rei d'Espanya, 1968- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a l'acte del 125 aniversari del Banc de Sabadell EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4452/FMHP_01599.JPG 8c423ac3955cf27bbe882cfddafaa92a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Empresaris Proglio, Henri Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4453/FMHP_01600.JPG 8a044b72f9b15a0eca2cc14ac65d1386 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4454/FMHP_01601.JPG 2f69d86b501c3bc4c0c1489720c0460f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4455/FMHP_01602.JPG 13221e628c6babd512fd9f26c962a43f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4456/FMHP_01603.JPG 742bce1da8fb790cab63a1b7abbc3b75 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4457/FMHP_01604.JPG 0dc89c193de10386275ce3d00df48736 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4458/FMHP_01605.JPG f6edbe6f2137e958800b31092852ee05 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4466/FMHP_01613.JPG eb9ae93bff6772944067261d8078fe84 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4467/FMHP_01614.JPG 25b375115db36b19b691425b0c31d745 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4468/FMHP_01615.JPG a22308a39b168621009711d68938c1ee Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4469/FMHP_01616.JPG 3879dcdaf4eaa12463e5dbc87ce884f0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Discursos Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4477/FMHP_01624.JPG 7a5684f57965fb86dbb82756eef088bd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4478/FMHP_01625.JPG ad9196cd7f17416dcfa64b0f1a7d453c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4479/FMHP_01626.JPG 0f98fe2965cd74d46d2980110fa35cbd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Presidents Chirac, Jacques Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Parlaments a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies