54 50 4980 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1365/19931201d_00600.pdf d2a46d7cad47636ab722f36d5fe6bc79 PDF Text Text á_tAzti Nota Intervenció Alcalde CA—ti 2 4)71 c.0 l,1 2,-v- ^a ^.^-,/ ^ j, ' i. h ! ^ ^ ^iL 11 1. 1,{ á 1.12.93 ej 1) TROBADA CIUTATS AMERICANES I EUROPEAS d 19,1it..-..c (No hi ha traducció simultània. Convé utilitzar preferentment castellà, amb algunes frases en anglès), SENYOR CONSELLER D'INDUSTRIA DE LA GENERALITAT; SENYORS MEMBRES DEL COMITE EXECUTIU DEL PLA ESTRATEGIC I DE L'ASSOCIACIO BARCELONA 2000, d■ l ¡¡ . SENYORES I SENYORS PARTICIPANTS A LA TROBADA DE CIUTATS AMERICANES I EUROPEES SOBRE PLANIFICACIO ESTRATEGICA. /I/ , i^ f dxÍvtA- MOLTES GRACIES A TOTS PER LA SEVA ASSISTENCIA I PER LA SEVA PARTICIPACIO A LA TROBADA Y MUCHAS GRACIAS SOBRETODO A TODOS LOS REPRESENTANTES DE CIUDADES IBEROAMERICANAS, DE MUNICIPALIDADES Y OTRAS ENTIDADES, QUE ESTAN AQUI, EN ESTE ENCUENTRO QUE INICIAMOS AHORA Y QUE HAN MANIFESTADO SU ACUERDO EN PARTICIPAR JUNTO A NOSOTROS EN LA CONSTITUCIÓN DEL CIDEU. SALUDO ESPECIALMENTE A LOS ALCALDES DE RIO DE JANEIRO Y CURITIBA, DE LA PLATA, DE SANTIAGO DE CHILE, DE SAN PEDRO DE SULA Y DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS, A LA SECRETARIA DE ESTADO-PRESIDENTE DEL INAP DE ARGENTINA, A LOS REPRESENTANTES DE SANTA FE Dir BOGOTA Y DE CARTAGENA DE INDIAS, DE SALVADOR DE BAHIA, DE ASUNCION DE PARAGUAY, DE CARACAS, DE LA HABANA, CUBA Y DE LA PAZ, BOLIVIA Y CORDOBA, ARGENTINA. , ^^^ ¿A(Aj¿ �SALUDO ASIMISMO A LOS DIRECTIVOS DE ANCO MUNDIAL Y DEL BID, A LOS REPRESENTANTES DE LA CO4ÍION DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS Y DE AMSTERDAM, LI bA, BIRMINGHAM, LILLE, NUEVA YORK Y TORONTO, A LOS P, RTICIPANTES DE MUCHAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS COMO YON, AMBERES, HAMBURGO, BOLONIA, MILÁN, TOULOUSE, BURD, c3S Y VENEZIA. A LOS REPRESENTANTES DE BILBAO Y DE VALENCIA, CIUDADES ESPAÑOLAS QUE ESTAN HACIENDO SU PLAN ESTRATEGICO Y CON LAS QUE MANTENEMOS ESTRECHOS LAZOS DE COLABORACION (TUBSA coLlabora a diversos Projectes Estratègics del Pais Vasc i fa el Pla de València), Y DE ZARAGOZA, SEVILLA, LA LAGUNA, LAS PALMAS, OVIEDO, ORENSE Y GIRONA. 2 �PARA NOSOTROS LA RELACION CON LAS CIUDADES DE AMERICA LATINA NO EMPIEZA AHORA. EN LOS ULTIMOS DIEZ AÑOS HEMOS ESTABLECIDO (citar personas?) VINCULOS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACION CON TODOS USTEDES, CON LA MAYORIA DE CIUDADES IMPORTANTES DE AMERICA LATINA, SE HAN ESTABLECIDO TAMBIEN cLt' VINCULOS PERSONALES DE CONFIANZA Y AMISTAD. HEMOS TOMADO INICIATIVAS COMUNES, COMO LA DECLARACION RIO-BARCELONA 92, SUSCRITA POR MUCHOS DE USTEDES. RECIENTEMENTE NOS HEMOS 14 HERMANADO CON LA HABANA. ANTERIORMENTE LO HICIMOS O Cawl'''¿' FIRMAMOS CONVENIOS DE 000PERACION CON MEXICO-Y MONTERREY, CON SAN PEDRO DE SULA DE HONDURAS Y CON LEON DE NICARAGUA, CON QUITO Y LIMA, CON BUENOS AIRES Y LA PLATA, CON MONTEVIDEO Y ASUNCION, CON SAO PAULO Y RIO DE JANEIRO. C9- 1Fv,u\t, Vul\15N �HEMOS TRABAJADO, DESDE HACE AÑOS, CON CIUDADES Y ONG'S CHILENAS, CON SANTIAGO ESPECIALMENTE. Y EN EL SALVADOR Y EN NICARAGUA, APOYANDO A ONG'S. Y MAS RECIENTEMENTE EN BOGOTA, EN SAN JOSE DE COSTA RICA, EN MEDELLIN Y EN CARACAS. DIRECTAMENTE, POR MEDIO DE NUESTRO GABINETE, O A TRAVES DE TUBSA, HEMOS COLABORADO CON TODAS LAS CIUDADES CITADAS. ESTA COLABOAGION HA CONO EN MUCHAS OCASIONES CON EL APOYO D IA COOPERACIOI9SPAÑOLA, DE LA COMUNIDAD EUROPEA, DEL(IDDY DEL CANCO MUN ÁL. Y HA SIDO POSIBLE PORQUE HEMOS ENCONTRADO INTÉRL-OG1TTORES VALIDOS EN SUS PAISES. HEMOS APRENDIDO UNOS DE OTROS. CREO QUE HEMOS HECHO TODO LO POSIBLE PARA QUE NUESTRA EXPERIENCIA DE GESTION, LA TECNOLOGIA URBANA QUE HEMOS TENIDO LA OCASION DE DESARROLLAR EN LOS ULTIMOS AÑOS Y SI ME LO PERMITEN NUESTRA AFORTUNADA IMAGEN INTERNACIONAL, LES RESULTARA DE ALGUNA UTILIDAD. Y LES ASEGURO TAMBIEN QUE NOSOTROS HEMOS APRENDIDO DE USTEDES, DE SL! VOLUNTAD DE RESPONDER A DESAFIOS QUE A VECES DAN VÉRTIGO, DE SU CAPACIDAD DE IMPULSAR PROCESOS DEMOCRATICOS, DEL DINAMISMO ECONOMICO QUE AHORA MANIFIESTAN, DE LA VITALIDAD DE SUS PUEBLOS Y DE LA COMPETENCIA DE SUS PROFESIONALES. 4 �POR TODO ELLO AHORA DAMOS UN PASO MAS ADELANTE. LA BARCELONA DEL 92 FUE UNA EXPERIENCIA EXITOSA PORQUE FUE UN GRAN MOVIMIENTO DE CIUDADANIA, DE CONCERTACION ENTRE ADMINISTRACIONES, DE COOPERACION PUBLICO-PRIVADA, DE COORDINACION METROPOLITANA, DE OBJETIVOS COMPARTIDOS Y DE PROYECTO COLECTIVO. TODO LO QUE HEMOS HECHO EN LA ULTIMA DECADA FORMA PARTE DE UN PLAN MAS AMBICIOSO, SE HACE EN UN MARCO EN EL QUE PARTICIPAN LOS PRINCIPALES AGENTES ECONOMICOS Y SOCIALES Y PRETENDE CONSTRUIR LA CIUDAD DEL 2000. AHORA BIEN, LA FUERZA DE UN PLAN ESTRATEGICO NO RADICA TANTO EN SUS INTENCIONES COMO EN SUS OBRAS. CREO QUE HEMOS CONSOLIDADO EL. PROYECTO BARCELONA 2000 PORQUE SE HA HECHO INFRAESTRUCTURA URBANA, ESPACIOS PUBLICOS DE CALIDAD, OFERTA CULTURAL, PESCENTRALIZACION POLITICOADMINISTRATIVA, MEJORES SERVICIOS SOCIALES Y PARTICIPACION CIVICA, LO HEMOS PODIDO HACER NO PORQUE FUERAMOS RICOS (LES ASEGURO QUE LA BARCELONA DE 1980 VIVIA UNA CRISIS MUCHO PEOR QUE LA ACTUAL), SINO PORQUE HEMOS APOSTADO POR LA CIUDAD COMO "MOTOR DE DESARROLLO" (PUNTO DE PARTIDA DE LAS EUROCIUDADES) Y HEMOS APLICADO EL METODO DE LA CONCERTACION INSTITUCIONAL Y DE LA COOPERACION PUBLICOPRIVADA, UtItue �USTEDES, REPRESENTANTES DE CIUDADES AMERICANAS Y TAMBIEN DE CIUDADES EUROPEAS, SE HAN PLANTEADO OBJETIVOS SIMILARES, SE HAN PROPUESTO MÉTODOS PARECIDOS. EN CIERTOS CASOS SU EXPERIENCIA ES SUPERIOR A LA NUESTRA, HACE AÑOS YA QUE ELABORARON UN PLAN ESTRATEGICO, CON ESTE NOMBRE U OTRO PARECIDO. EN OTROS CASOS SU EXPERIENCIA' ES MAS RECIENTE, QUIZAS ALGUNO DE USTEDES JUSTO AHORA SE LO PLANTEAN. PERO EN TODOS LOS CASOS LES ASEGURO QUE NOS INTERESA INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS Y REFLEXIONES. ESTE ES EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO Y DEL CIDEU QUE CONSTITUIREMOS AL FINAL DEL MISMO APOYANDONOS EN UN ACUERDO DE LA CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO IBEROAMERICANOS. ESTE MARCO DE INTERCAMBIO NO SUBSTITUIRA, AL CONTRARIO, ESTIMULARA LAS RELACIONES BILATERALES ENTRE NOSOTROS, LAS QUE PUEDEN DAR LUGAAR A UN TRABAJO EN COMUN, CONCRETO, CON RESULTADOS MATERIALES. PERO GRACIAS A ESTE MARCO DISPONDREMOS DE UN MEDIO DE INTERCAMBIO QUE NOS AYUDARÁ A TEJER CONJUNTAMENTE UNA CULTURA CIUDADANA OPERATIVA Y DEMOCRATICA Y NOS PERMITIRA, ESTOY SEGURO, PESAR CON MAS FUERZA EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL Y TAMBIEN ANTE NUESTROS PROPIOS GOBIERNOS. BIENVENIDOS TODOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. 6 �• Presentación Desde los años 80, la Planificación Estratégica Urbana se ha venido afirmando como uno de los instrumentos más idóneos para definir la posición de las ciudades en un entorno de cambio constante. La previsión controlada de los cambios supone una positiva evolución hacia una cultura de la anticipación que pretende el dominio de los problemas y situaciones, en contraposición a la cultura de la improvisación en la que los problemas son los que dominan las situaciones. En la medida en que la Planificación Estratégica Urbana se apoya metodológicamente en la participación y consenso de los ciudadanos se contribuye a avanzar por la vía de una democracia directa, de mayor eficacia para el gobierno y la gestión de la ciudad ante el cambio. Son numerosas las ciudades americanas y europeas que en la actualidad han adoptado la técnica de la Planificación Estratégica Urbana para establecer sus líneas de futuro. Parece oportuno, pues, una reflexión sobre dicho instrumento, sus problemas y resultados. Analizar y valorar metodologías, propuestas estratégicas, problemas y soluciones de la Planificación Estratégica Urbana constituye, por tanto, un objetivo fundamental de este Encuentro que propone el Comité Ejecutivo del Plan Estratégico Barcelona 2000. En el transcurso del Encuentro, del 1 al 3 de diciembre, se debatirán las experiencias concretas de ciudades europeas y de ciudades americanas, así como las políticas de apoyo al desarrollo urbano de la Comunidad Europea, el Banco Interamericano de Desarrollo, el Instituto de Cooperación Iberoamericana y el Banco Mundial. La constitución del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), como asociación de veinte ciudades de este ámbito geográfico, seguirá al Encuentro y, en cierta manera, constituirá la manifestación expresa de la voluntad de dichas ciudades para progresar conjuntamente en la definición de sus mejores estrategias ante el futuro. LL,4(//W Pasqual Maragall I^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4271 Title A name given to the resource Trobada de Ciutats Europees i Americanes per a Intercanvi d'Experiències de Planificació Estratègica / Sessió d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programa de la Trobada. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Acció política Territoris Planificació Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1366/19931208d_00601.pdf 33671d977822a5840dea8e0bc7a66e09 PDF Text Text 4kÏa Slitms kricáve TH . C4Q. (tS<CtS P L'Alcalde de Barcelona ^È1^ JUC ekul 5 ^. .2.15 JA W-^ ^^3wo/^ 1^^^1 CLDL GgiUrZ q- ^ y 12A11/1c-M- zfr-w, S ^.--^Z/ZAt, Plaça Sant Jaume, 1 0800] BarcelonaEspanya Telèfon 34-3 / 291 47 00 Fax 34-3 / 317 01 39 E-mail alcaldia©mail.bcn.es f [r ( lSc ^T N^^ �DEAR AMBASSADORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, THIS SUMMER, IN AN INCREDIBLY COLD EVENING IN BARCELONA, I FIAD THE HONOUR TO DELIVER THE AMIC DE ti^> „ A ^ fi7t n BARCELONAFRIEND OF BARCELONA TJ-EIE TO SEVERAL AMERICAN PERSONALITIES RELATED TO THE WORLD OF ART. SOME OF THEM ARE HERE TONIGHT. OTHERS COULD NOT ATTEND, AND TONIGHT WE ARE PAYING THEM, EVEN IF IN A SYMBOLIC WAY, BARCELONA'S DEBT. TO EXPLAIN WHAT THEIR WORK HAS SIGNIFIED FOR OUR CITY, I MUST GO BACK TO THE MOMENT WHEN, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGON THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT OPPOSED DICTATORSHIP-- ARRIVED AT THE CITY'S GOVERNMENT, AND SET 3atrESELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPOR,,c) ,,k1s-r 1 ^ 6j lU, Y1 6L(..1)1/ TANT DECISION: NOT TO RffltYIBV THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS 1 �PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE ^--„ PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS THE FIRST WAS TO WORK ON ----__-PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS --LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN IN 1990. IN ALL OF THESE URBAN REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. THE WORK OF RICHARD SERRA, AT THE PLAÇA DE LA PALMERA, PROVED ESPECIALLY SIGNIFICANT OF THIS NEW URBANISM. IT IS NOT USELESS TO REMIND THAT ANOTHER SERRA'S WORK IN NEW YORK CITY, WHICH SHARED WITH THIS SOME �—— CHARACTERISTICS, MET A STRCJNG OPPOSITION AND HAD Tb-BE DISMANTLED. IN BARCELONA, THANKS TO THE DIALOGUE WITH NEIGHBOURS, WE GOT A FINAL ACCEPTATION AND EVEN • APPLAUSE FOR HIS "WALL". ^^^^^ ^• ELLSWORTH KELLY'S FINE SCULPTURES IN THE CREUETA DEL COLL rG AND -• -KS ARE ANOTHER RELEVANT EXEMPLE OF THIS CONCERN FOR DESIGN IN SECTIONS OF THE CITY WHICH USED TO BE LEFT APART FROM THE PUBLIC ADMINISTRATORS' CARE. THEIR ELEGANCE AND PURITY HAVE DESERVED THE • ¡ A- , PUBLIC ACCLAIM. ^. BARCELONA'S PRESENTATION OF THE FRIEND OF BARCELONA AWARDS TOOK PLACE AT JOSEPILLUíS SERT'S RECONSTRUCTED PAVILION, JUST IN FRONT CLAES zLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN'S "MATCHES". THIS SCULPTURE IS, PROBABLY, ONE OF THE MOST POPULAR OF THOSE INSTALLED IN BARCELONA IN THE PAST FEW YEARS. THE NEIGHBOURHOOD CHILDREN "USE" IT, AND ART CRITICS LOVE IT. YOU MUST ADMIT THAT IT IS NOT AN EASY COMBINATION. ^^ ,J¿- 4._J) r'tp\ Y -ZS ^ .^ BUT EVEN THOUGH THE OLYMPICS PUT BARCELONA IN THE MAP, WE NEEDED SOMEONE TO EXPLAIN ITS TWO THOUSAND YEARS OF HISTORY. THE FRIENDLY, PASSIONATE CRITIC WHO IS BOB ^ e HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, BRILLIANT AND EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES OUR CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". 3 / , ¡^ ^,1G^( ) �WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS INCLUDES THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY Op BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART, THROUGH ITS PRESIDENT, AGNES GUND, AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. THANKS TO ALL OF YOU, BARCELpNA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. DURING THIS YEAR WIiICH IS NEAR TO ITS END, WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF A GREAT CATALAN ARTIST: JOAN MIRÓ. A HUNDRED YEARS AFTER HIS BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN Bf HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY. MAY I THANK -AND CONGRATULATE- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4272 Title A name given to the resource Proposta de paraules lliurament Premi Amics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Washington Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Urbanisme Kelly, Ellsworth, 1929-2015 Hughes, Robert, 1938-2012 Bruggen, Coosje van, 1942-2009 Serra, Richard, 1939- Oldenburg, Claes, 1929- Art Barcelona Model social Cultura Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1367/19931212d_00602.pdf ef0d738494524ab70608d9f2147f9b0e PDF Text Text Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, en l'acte de commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès. 12 de desembre de 1993. Mollet del Vallès. Estimats amics, Les meves primeres paraules han de ser de salutació a tots i a totes, a tots i cadascun els Alcaldes que representeu els municipis que durant la Ba xa Edat Mitjana volgueren ser i foren carrers de Barcelona, gran període de Catalunya abans d'entrar en una davallada de la nostra història que no es va refer fins al segle XVIII. Per això diem a vegades que aquest país té Romànic, té Gòtic i després ja només torna a enir la Il.lustració i el Modernisme, passant tot un periode difícil, que és el període del Barroc, aquell en què tants altres països de tot Europa i altres regions o altres nacionalitats dintre de l'Estat Espanyol, van tenir el moment, la gran eclosió, però nosaltres no, per raons que els historiadors expliquen. Però bé, nosaltres ens podem retrotreure en aquella Baixa Edat Mitjana, perquè hi vàrem tenir un moment de gran esplendor, en què Barcelona ;i Catalunya es van estendre per tot el Mediterrani i van plantar més de 60 consolats, des de Sardenya fins a Neopàtria. I es deia que els peixos duien les quatre barres que representaven el comtat de Barcelona i el regne de Catalunya i Aragó. Per un municipi, en aquellImoment, esdevenir jurídicament carrer de Barcelona volia dir ser lliure, volia dir no estar sotmesos, ni el municipi rii els seus habitants, com aquí s'ha dit, al poder feudal n a l'arbitri del Rei. Molts municipis compraven la seva llibertat acollint-se a la protecció del Rei; Mollet ho va fer, així com molts altres. Però sovint aquest els torlava a vendre als senyors feudals quan necessitava diners. II eren diners que no eren per consum, sinó per fer les guerres: la guerra de València, la guerra de Mallorca. Però quan el Rei reunia els Montcades i els Recasens i els demanava diners a les Corts per poder anar endavant, s'arribava alun límit a partir del qual no en tenia prou. I aleshores els havia de demanar al Consell de Cent. Passava a l'altre cantó de la ciutat ï demanava als burgesos, als artesans, a s manufacturers, als artistes i �als ciutadans honrats, que eren el tercer braç de les Corts juntament amb els eclesiàctics i els nobles, els demanava el seu ajut i ells ho discutien i regatejaven. En definitiva veieu aquí una Catalunya configurada per rei, noblesa i esglèsia, i per altra banda, ciutadans. Hi havia ciutadans que volien ser lliures dels nobles i havia ciutats que eren prou fortes pel seu comerç, per la per la seva per la seva indústria, seva artesania, il.lustració; eren prou for es per dir que no al seu senyor, i que conduïa un senyor que jutjava, que cobrava impostos, també els seus ciutadans a combat quan s'havien de defensar. Les Corts Catalanes es reuhien quan el Rei venia i cridava els tres braços. Això no era gaire sovint: un cop l'any, o cada dos o tres anys. Per/ mentre hi havia una Diputació permanent (com passa avui én dia per vacances d'estiu i per Nadal). Cadascun dels braços tenia l seu paper: l'eclesiàstic presidia. Tots els Presidents e la Generalitat fins a en Macià van ser clergues. Macià và ser el primer President civil. Hem tingut només quatre o cinc Presidents que no han estat capellans. Els nobles eren els guerrers, els que controlaven el territori, a Mollet, a Parets, i arreu de Catalunya. I feien respectar la seva ll0i, la llei de senyors, pactant amb el Rei la seva relació de guerrers i de poder sobre el territori. Però hi havia burgesos, artesans, treballadors, artistes, manufacturadors, menestral... eren gent que no en tenien prou d'estar reunits en un poble sota el poder d'un senyor, sinó que volien ser lliures; I aleshores tenien dues possibilitats: se n'anaven al Rei i compraven la seva llibertat amb els seus diners i esdevenien vila reial (per això hi ha tantes Vila-reals esteses pl món), la qual cosa volia dir que depenien directament del Rei a través del batlle, que era la representació de la ustícia del Rei. Però a vegades el Rei volialanar més enllà, i no trobant en el braç noble tots els recursos que necessitava, o bé demanava diners al Consell de Cent o bé es revenia aquella ciutat al senyor feudal que pagava però tornava a tenir poder territorial. El Consell de Cent tenia 1' vantatge que era una institució que no havia de fer guerres que només s'havia de defensar i mantenir dintre de les muralles de Barcelona, primer romanes i després gòtique i dintre del que va ser el �Consell de Cent, que anava de Castelldefels a Montgat, però que a més a més s'estenia per tot Catalunya, per aquestes seixanta o setanta viles que pagaven la seva contribució al Consell de Cent per ser deFensades i per no ser revenudes. Precisament aquesta era una de les clàusules del carreratge: quan una vila era carrer de Barcelona volia dir que els seus ciutadans eren habitants del Consell de Cent. Convertir-se en carrer de Barcelona fou, doncs, la garantia plena de la llibertat del municipis i dels seus ciutadans. Evidentment estem parlant del segle XIV, però això va durar temps. A la Baixa Edat Mitjana Barcelona gaudia d'un gran prestigi i mai no va vendre ni va cedir cap dels seus territoris. Els habitants dels municipis que esdevenien carrers de Barcelona tenien el dret de se= defensats pels consellers de la ciutat en els seves vides i en les seves hisendes. L'acte que avui celebrem, per tant, uneix els nostres municipis en la història de la llibertat dels catalans i de la llibertat de Catalunya. Jo crec, sincerament, que és en aquell moment, ara fa 600 anys, que Barcelona va comènçar a ser de debò la capital de Catalunya. Quan acull sota la seva protecció la llibertat dels municipis i dels ciutadans, quan el seu escut de dues creus i quatre barres es cpnverteix en l'escut de tantes i tantes ciutats i tants pobles de tot Catalunya, que esdevenen lliures. I això només es perd el 174-1716, quan el Decret de Nova Planta aboleix les Constit4icions Catalanes i el Consell de Cent. A partir d'aquí van aparèixer el que pròpiament es diu Ajuntaments, que és un nom Emportat de Castella. Però avui hem retrobat la llibertat, l'autonomia i l'orgull de ser municipis lliures. I avui hem d'agrair a l'Alcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, que ens hagi convocat a celebrar aquest 600 aniversari del seu carreratge, i que ens hagi donat l'oportunitat de trobar-nos tots aquí, de trobar els nostres municipis en l'espeit del carreratge. Esperit que es va renovar pèrquè, com ella ha dit, en altres moments històrics posteriors, com ara els Jocs Olímpics, amb els seus voluntaris que van tenir un paper tan important, sobretot aquí a Mollet, els vam retrobar fent el mateix: reconstruint un honor col. ectiu, un sentit de llibertat i d'expressió davant de tot el món, gràcies a la unió de pobles i ciutats de tot Cat lunya. �Mollet és, avui, un del$ més grans entre els municipis carrers de Barcelona. I potser ho és dues vegades, si pensem que el gran creixement d'aquesta ciutat i de les més properes a Barcelona ha tingut molt a veure també aquests darrers anys, per a bé i per a mal, amb el creixement propi de la capital. Ha estat aquest creixement desordenat dels 60s i els 70s que l'Alcaldessa ha mencionat. És cert que dels 72 municipis-carrers comptabilitzats en la recent Història de Barcel na n'hi ha força que ja no són municipis, començant per Va lvidrera, que ho era però va ser annexionada per Sarrià, i Sarrià per Barcelona, i ha tornat a ser Barcelona. Però sens dubte, en aquesta reunió d'avui hi ha una bona mostra del que és aquella diversitat. Penseu que eren municipis-carrers de Barcelona des de Corçà i Cruïlles al capdamunt de 'Empordà, fins a Sant Sadurní, Moià o Igualada, els Alca des de les quals poblacions són avui aquí presents. L'esperit del carreratge, 4loncs, és un esperit perfectament modern. És l'esperit de la col.laboració entre els municipis, que avui tornem a tenir motius per a continuar promovent. Aquest esperit ens referma en la importància que els municipis han tingut en la histò'ia de Catalunya i en la que han de continuar tenint. Permeteu-me, doncs, que féliciti, en nom de tots, l'alcaldessa de Mollet per aquesta iniciativa i que us manifesti, també, la bona disposició de la ciutat de Barcelona a mantenir i recrear l'esperit del carreratge com a esperit de llibertat i de col.laboració entre viles i ciutats. Units per aquella vella llibertat compartida. Units per la nova llibertat que construïm dia a dia amb el municipalisme. Aquest és també l'esperit de l'Europa que anem construint també des de cada ajuntamen... En el Tractat de la Unió _E uropea, el municipi ha sortit reforçat com el nivell més idoni per recollir les aspiracions dels ciutadans. Ja ho sabeu. Hi ha aquell'principi de nom tan estrany però tan clar, que es diu la subsidiarietat, que vol dir proximitat, que vol dir que tot ellpoder s'ha de posar el més avall possible, mentres no es demostri que s'ha de posar més amunt, però s'ha de demostrar. �L'esperit de la subsidiarietat d'Europa és precisament que tot allò que es pugui tenir ben avall, ben a prop del poble, no s'ha d'aixecar més amunt S'ha de tenir a prop, perquè a prop es pot controlar. La subsidiarietat, en aquest sentit, no és altra cosa que capacitar els municipis per resoldre els seus problemes per ells mateixos i per tant els problemes dels ciutadans. Continua sent l'esperit del carreratge. Una Catalunya forta necessita uns municipis ta, a més a més, mirar enfora i ser capaç només ella mateixa sinó strènyer llaços pobles d'Espanya i arreu d'Europa, i tots regions i Estats que la conformen. forts. Necesside no mirar-se amb els altres els municipis, Prenguem aquest exemple de modernitat de fa 600 anys, i fem de nou dels municipis 1'àmbfLt primer de la llibertat. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4273 Title A name given to the resource Commemoració dels 600 anys del Carreratge de Mollet del Vallès Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Mollet del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Municipis Territoris Acció política Mollet del Vallès Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1368/19931215d_00603.pdf 061bacfb50f6228934167f8417844290 PDF Text Text ENV ,,,UR :Telecopiad, Xerox 7021,14-12-93 16 36 GABINET REGTORATi ; 04027366.# 2 Gabinet del Rectorat Unitat dc lelacions Exteriors EdifiCi A 08193 Bell (Barcelou). 5paín Te1.: (3) 5811 1103 • (3) 58120 77 Fax. (3) 581 16 14 T81ax:52040PDUC1 E Universitat Autdnema de Barcelona Dia 11 desembre 1993 Hora: 10 Sala $'Actes Facul!at de Ciéncies Econòmiques i Emmiresarials ACTE INAUGURAL DEL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ECONÒMICA Presideix i obre l'acte L'Excm. i Magfc. Reetdr de la UAB, Dr, Josep M. Vallès 1, COMENÇA L'ACTE D'INAUGURACIO ECONÒMICA TÉ LA PARAULA LA DRA. ISABEL FB D'I CONOMIA EL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ERA, CAP DEL DEPARTAMENT 2. TÉ LA PARAULA EL DR. XAVIER VIVES, DIRECTOR DE L'INSTITUT D'ANÀLISI ECONÒMICA 3. TÉ LA PARAULA L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EL QUAL PRONUNCIARA LA CONFERÈNCIA INAUGURAL 4. (PÁRAULES DE L'EXCM. I MAGFC. RIIICTOR DE LA UAB) �LA ECONOMíA DESDE LAS CIUDADES (Notas para la conferencia del Alcalde en la apertura del XVIII Simposio de Análisis Económico, 15 de diciembre de 1993) .1.1)%x ),J2- v (4+2 .1 (.5-v‘A 1. TEORíA ECONOMICA DE LAS CIUDADE [A. Mas-Colell] 41.mmS^c . - Desde un punto de vista económic , la ciudad ha sido intensa- mente estudiada por los historiadores (Pirenne) i también por los expertos en los múltiples aspectos de su entramado organizativo: urbanistas, haciendistas, técnicos en transporte. Pero en cambio no ha sido tan a menudo el objeto d e la reflexión general de los economistas teóricos. (...) La ciudad no acaba de encajar en la visión del mundo del pensamiento ebonómico tradicional. - La ciudad es una aglomeración humana. Hay otros tipos de aglomeración que no son ciudades. Son ejemplos extraños y transitorios: campos de refugiados, campamentos militares, (campus universitarios?). La situación no mal es que una aglomeración humana genere una dinámica interna de organización que es, al fin y al cabo, de lo que llamamos ciudad. 1 �- ¿Por qué hay ciudades? Hipótesis ecologista: En teoría po}3ria ser que la ciudad fuera simplemente un error, una equivocac ón económica tanto mayor como mayor sea la ciudad. Según esta hipótesis, la dinámica de crecimiento de la ciudad sería similar a la percepción del automóvil que se incorpora a una carretera: Cada automovilista p c ede preferir individualmente entrar en la carretera, pero para los que ya circulan en ella, el efecto será de una mayor conges :ión. Similarmente, cada habitante puede preferir trasladarse a vivir a las ciudades, con lo cual éstas tenderán a ser cada vez más densas y más extensas de lo que se la ideal. Esta visión es exagerada. Es vierto que con el concepto congestión se puede resumir el cos e económico de las ciudades. Pero también es cierto que ante este coste hay beneficios de interacción que son decisivos. Estos beneficios pueden clasificarse en dos categorías: 1 a) Categoría convivencial.- Aquí se incluyen todos aquellos aspectos que hacen de los habitan es de una ciudad un bien de consumo para los otros ciudadanos le la misma ciudad. 2 �Los avances tecnológicos en tranE portes y telecomunicaciones deberían de haber tenido una influencia muy importante en la desconcentración de los núcleos urbanos. Estos efectos dispersadores se han detectado claramente len algunas zonas, sobre todo en Estados Unidos. No obstante, Ilas tecnologías también han mitigado algunos de los costes de b) Categoría productiva.- Son todo ongestión. aquellos aspectos que hacen de las ciudades uno de los sistemas más productivos que ha generado la evolución social. La fábrica es otro sistema , si bien la ciudad es más antigua y, por tanto, menos probable que sea transitoria. Las ciudades interaccionan profundamente con su entorno próximo y lejano. Por regla general, en ca a momento de la historia, lo que exporta la ciudad está a un nivel superior -en términos de sofisticación cultural o tecnológi:a- a lo que importa. [En épocas muy antiguas, la agricultura fué inventada y exportada desde las ciudades. "Versalles inventa la agricultura y no la agricultura a Versalles ". Jane Jacobs: Systems of Survival: A Dialogue on the Moral Foundations of Commerce and Politics, 1993] 3 rY.0 �En nuestros días, las manufacturas industriales están siendo substituidas por productos de elaboración más compleja: servicios, ideas, o productos culturales. Parafraseando a Le Corbusier: La ciudad es una aglomeración humana económicamente irradiante. - ¿Por qué persisten las ciudades? La utilización de los factores de producción es más productiva en el contexto ciudadano que fuera( de él. Este "multiplicador" de la productividad del esfuerz de los ciudadanos podría considerarse como un fondo de come r cio de las ciudades. Ya Adam Smith (La riqueza de las n ciones, libro 3 12) identificó este fondo y consideró que debía est ar enraízado en el territorio físico, en el caso de las ciudades, en los edificios. Marshall proporciona una idea más moderna de este fondo de comercio de las ciudades, basado n su ambiente comercial y en ( su capital humano. Esta atmósfera especial debe, como ya apuntaba Smith, estar enraizada en un terri torio físico. Esta idea de la atmósfera especial que crean las ciudades es sumamente atrayente en campos q van más allá del análisis económico estricto. ["Stadt luft macht frei", "carreratge"]. 4 r'" 411 14` l - �rvk - ¿Ciudad especializada o ciudad di. versificada? Difícil tensión entre las dos tendencias. La especialización puede conllevar una vitalidad extraordinaria como consecuencia de los rendimientos crecientes a escala. La diversificación sería más adecuada en los momentos de dificultades económicas. Lo que distinguiría una ciudad madura es que puede ser muy especializada y que dispone de un fondo de comercio más diversificado y más convertible. V■plA - tP 0,40. vik.e 2. SITUACIÓN ACTUAL DE LAS CIUDADES \lAw 11^) • "Heli is an American city" procla}naba recientemente la portada de "The Economist" (6-12 noviembre de 1993). El editorial de la revista alababa la orientación de uchos de los nuevos alcaldes elegidos recientemente: "managers, no políticos". Me remito nuevamente a J. Jacobs, que recomienda no seguir esta tendencia: "Los negocios y el gobierno partee de bases morales muy diferebntes que conviene no confundir". Ejemplos de éxito en la separación política/economía: Hong Kong, Taiwan. 5 �Ejemplos de fracaso de orientación businesslike en la gestión pública: Definición de criterios de productividad en la policía de Nue4a York en los años 80. (conf. J. Jacobs). - "Barcelona, The Most Dynamic City in Europe". (Time, 11 de junio de 1990). Barcelona como successful story de gestión de la ciudad. Se ha conseguido a través de la combinación de: a) Orientación businesslike en mulchos aspectos de la gestión municipal: Contabilidad por partida doble, gestión por objetivos, dirección gerencia! de los ámbitos Se utilizan instrumentos de la gestión empresarial para lograr una mayor eficacia. b) Objetivos políticos: urbanismo redistributivo, cohesión fr social, calidad de vida, solidaridad, civismo. c) Planificación estratégica. Barcelona concibe la planificación estratégica como alternativa a la dos opciones clásicas de la política urbana que, llevadas al extremo serían: - Dejar actuar libremente a lls fuerzas del mercado. - Planificar todos los aspectos del desarrollo urbano. ^ vt"14.- v•4 t,^ -^/ 6 r ! ^ ^ JS tk ^ Y^1 ^ ,t?^ t t/^M l^ < wu► 41 rPh^ , ,,,^^ N.cI J i V +MA, h -11 toms �conseguido crear mecanismos El Plan estratégico de Barcelona de diálogo y elaboración de propuejstas enormemente operativos, en los que participan fuerzas enfrentados: instituciones, con intereses teóricamente organizaciones empresariales, organizaciones sindicales, universidades. Éxitos del Plan estratégico: - La propia creación de los mecanismos operativos de diálogo. - El cambio de escala. Barcelona aparece en las listas de las principales metrópolis mundiales. Centro de la macro-región mediterránea. - Se ha enriquecido el tejido - conómico de la ciudad. Se han construído numerosas infraestructuras de apoyo a la movilidad, de telecomunicaciones, espacio para oficinas, hoteles. Barcelona ha incrementado notablem nte su oferta i la demanda ha respondido muy positivamente. Ha ci tado la demanda, a pesa r us de la crisis actual. A 7 : ..e" c-api Stk ti5 freth W.^454 Aettic, �Ejemplos: - Actividad de congresos (en 1993 quizás 120.000 ó 140.000 participantes). - Aeropouerto: 10 iliones Ilr de pasajeros. Notable incremento del tráfico internacional. - Oferta de espacios comerciales, oficinas y hoteles: L'Illa, próxima apertura Hotel Ritz Carlton Arts, Diagonal Mar empezará pronto. - Centro logístico del delta 1 Llobregat. fr>^lJ Barcelona vende su experiencia en planificación estratégica y en G^^ la aplicación de tecnologías urbanas: TUBSA, Barcelona Tecnología. El Banco Mundial desea que l experiencia de Barcelona se aplique en la modernización de las ciudades de América Latina. g .<4\mrAlk, WN" 3. ¿QUÉ PEDIRÍAN LAS CIUDADES A LA CIENCIA ECONÓMICA? ^'^ O'v - ¿Cómo se vé la economía desde las ciudades? ¿Qué nuevos enfoques de la ciencia económica desearían las ciudades que fueran desarrollados? Estas son lao preguntas -y los retos- que , �como Alcalde quisiera plantear anta una audiencia académica tan destacada. Recuerdo la referència que hacía al principio sobre el profesor Mas-Colell: la ciudad no hl sido estudiada en profundi- ^¡ dad por la ciencia económica. Fundamentalmente ha recibido, en este sentido, aproximaciones tangeiciales. Este sería un primer Jrc: reto. Í1, I'`I #(. ALV`ç/i Necesidad de redefinir la macroeconomía desde un nivel micro. (;) No micro entendido en sentido neocijásico -empresa y consumidor-, sino micro en sentido territorial: la ciudad, los ámbitos territoriales en los que se realiza propiamente la actividad económica. Crítica a la abstracción de las políticas sectoriales que no son espaciales y, por tanto, no eficaces a nivel micro. E t. 1. ( /b 14■∎ 4 an y^, k tRt.AAo Es %.Á G^ la• = Reivindicación de una nueva ! eóptica d V N it$ S01:N Nt. cGt ¡ti> (,11zAnit4.01, _ la economía que incorpore la filosofía del concepko definido en política como L^ ^ ' T R.;S subsidiariedad. La subsidiarieda se define en política con `a^ términos que son fundamentalmente económicos: eficacia, eficien- ^c^ r« ci. Iri• ill. d cia, economía de medios para resol4ver necesidades ciudadanas. k trizk l') N i&- 1^ I .w ^- wg t^ v.. d^ 9 1341 . ti.'^ r ^t •t^t N ltmF.iiw G(iWl NltGiM Q Ch o Si OLp t1 P ^^ S L.1.- �El principio de subsidiariedad, o de proximidad /del poder, significa que nada debe hacerse en un nivel de gob/erno más alto que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. En general, el nive é rgobierno más próximo al ciudadano es el más eficiente. La traducción de este principio a la Economía Política -en sus múltiples aspectos- es otro de los retos que lanzo. En qualquier caso me referiré a continuación a algunos aspectos que podrían considerarse como concreciones de este planteamiento a cuestiones específicas como el paro y el ciclo. Ist„ ¡.1, (fi0y A4,444 3"` 3 11 "" 4. El paro y las políticas contra el par'. Este es un caso paradigmático de la eficiencia de las polí icas micro sobre las macro. El éxito de las iniciativas locale- de promoción económica se han demostrado como una de las herramientas más efectivas para promover el empleo. V VV4•WVW f 7; V I^v► ovo LA,-)411#9 ^t'0 --r...1~~ tMf► #111 Li i C. (,Ç Nefr►S) / k~ t 1tdv ^ yN fr 4./v 5. Correlación del gasto público local con el ciclo económico. Los gobiernos locales han visto tributarias a aquellos impuest ducidas sus posibilidades menos flexibles respecto la evolución de la actividad eco amic?. Ello conlleva que el gasto público local pueda muy • ficilmente tener una repercusión jki1 4 anticíclica. lo 1 ,^ ^^ f^ y -}' hf 1 iI �r vel .^. Cogioloa Sería muy importante encontrar qué 4R efectivos para cambiar el sentido e c anismos serían los más esta correlación. r110J 6. Ciudades y empresas. Como se ha apuntado anteriormente, ¿deben las empresas gestionarse como las ciudades?, ¿y las ciudades como las empresas? ¿Qué retos deben resolver conjuntamente ciudades y empresas? - Sobre las redes de telecomunicaciones, - sobre como han de ser los vehículos y las calles de las ciudades del futuro, - sobre qué papel deben jugar articulación del reciclaje iudades y empresa en la de residuos y ahorro energético. [Conferencia Eurocities-Eurofirms] 7. Ciudades y medio ambiente. ¿Qué papel tienen las ciudades en la articulación de políticas 1de desarrollo sostenible y corrección de los desequilibrios m ndiales? Estos son, sin duda, dos de retos más trascendentales qu(1 tiene planteados la Economía Política en términos generales. 11 �Y no se debe olvidar que es prec.samente en las ciudades del mundo donde estos problemas se plantean de manera más acuciante. Las ciudades ya han dado pasos }importantes en este campo: Conferencias de Rio y Toronto. Declaración de Amsterdam de las ciudades Europeas para la protección del Clima. 8. ¿Cómo se analiza la creciente competencia entre territorios? La creciente mundialización de 1 economía ha conllevado la aparición de un mercado global en el que distintos territorios desean aprovechar sus ventajas estratégicas respectivas para obtener la instalación de industrias, infraestructuras, instituciones. ¿Cuáles son los costes, los beneficios y la eficiencia de este mercado mundial de territorios? ¿Cómo debería mejorarse para beneficiar las zonas más necesitadas de desarrollo? 9. ¿Cómo se articula ciudadanía y mercado? [La derecha prefiere hablar de "ciudadanía activa" a fin de subrayar los deberes de los ciudadanos. La izquierda intenta elaborar una noción de "ciudadanía comunitaria" con la que prete de combinar la solidari 12 �dad con los derechos sociales y las prestaciones. (...) La ciudadanía es un concepto no económico que define la posición de los individuos independientemente del valor particular que se atribuya a la aportación de l cada uno al proceso económico. Y eso vale tanto para los derechos como para los deberes. El derecho al voto, por ejemplo, no depende del pago de los impues- 1 tos, aunque pagarlos sea una condición ligada a la condición de ciudadanía.] (Discurso de Ralph Dahrendorf al recibir el título de Doctor honoris causa en la Un versidad de Urbino) Democracia y mercado como sistema s fríos, coonstituídos como principios, reglas e instituciones cuya existencia depende del compromiso de los ciudadanos. No resuelven la necesidad de pertenencia (sentimiento caliente). (Conf. Gemerek, Dahrendorf) . Circuitos concéntricos. El civismq como derecho de todas las personas a ser respetadas en los div rsos círculos de pertenencia que definen el mundo. (Conf. V. Ha el) 13 �10. ¿Cuál ha de ser el •a•el de las ciudades en el •roceso de construcción europea? Actualmente, el 65% de los problemas y necesidades de la Comunidad se manifiestan en zona urbanas. Sin embargo, las ciudades solo reciben el 25% de los recursos de los fondos comunitarios para resolverlos. La construcción europea debería basarse en el fortalecimiento de la base -las ciudades- y del tejado que nos cobija -la Unión Europea. La Europa del futuro ha de ser la Europa de la Ciudades. Acaso en la próxima Ronda del GATT, los representantes de las ciudades europeas, americanas, asiáticas y de los países en desarrollo deberían tener ya un papel importante en el proceso negociador. [El 15 de diciembre, día de la co ferencia, finaliza el último plazo de la Ronda Uruguay del GATT] irp/econom.con 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4274 Title A name given to the resource Economia desde las ciudades / conferència inaugural del XVIII Simposi d'Anàlisi Econòmica Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1369/19940117d_00606.pdf 19ddf8e2789dda343b0548f54c5bca4f PDF Text Text Ref.:GUIó 05/94 Data: 13/01/94 GU Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Réception à la Chapelle Saint -Dominique. Remise de la Médaille de la Ville de Perpignan 17/01/94, 12:45 horas. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers municipals de Perpinyà i Barcelona, Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Geierals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Perpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de Perpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Moltes gràcies Sr. Batlle. Em sento molt honorat pel lliur ment que m'han fet de �la Medalla de la Ciutat de Perpin€yà. En la meva persona enalteixen vostès Barcelona ... Durant l'acte de salutació i! de presentació del Conveni-marc i del programa de cooperació entre les ciutats de Perpinyà i de Barcelona, l'esplèndid Hotel de Ville, d'expressar el meu agraïment a tingut celebrat a l'ocasió Batlle i al Consell Municipal per la invitació que *l 'ha permès de visitar oficialment Perpinyà. Crec que aquest és l'inici d na nova etapa en les relacions entre les dues ciutats, Els catalans de la meva genera ió, igual com molts altres espanyols, Perpinyà, tenim un 1eute particular amb amb les seves institucions i els seus ciutadans. Durant molt de temps, quan tante$ coses mancaven a casa nostra, Perpinyà va ser per a nosaltres un lloc que ens atreia per la seva llibertat política i cultural i la seva abundància material. (Menció a Federica Montseny: la Catalunya de la �llibertat. La Catalunya llibèrtària) Vostès ens van acollir aleshores amb comprensió i generositat. Els barcelonins rio!ho han oblidat, i el seu Alcalde, avui, els ho agraeix sincerament. Ara que compartim les ma eixes llibertats i possibilitats, ara que formem part del mateix projecte europeu, podem fonamentar les nOstres relacions sobre naves bases i aprofitar les opor unitats que es deriven tant del Mercat Unic eut.opeu com de les característiques de les dues ciutats. I vull recordar que primer va se Montpeller qui en els anys encara difícils de la illtegració d'Espanya a Europa (1986) va afirmar: • • • • "pas un cul de sac". Avui és Perpinyà, la catalana qui afirma la seva voluntat de formar part de la mateixa área regional que Barcelona. "Sigueu benvinguts", h Sigueu bontrobats". Mesdames et Messieurs, Les Pyrénées ne son plus une barrière physique, culturelle et méme politique, g ace à la Citoyenneté Européenne. Une fois de plus le génie poli .ique d'Europe est en �train de creer une entité innovátrice -de méme qu'il l'a fait auparavant avec la villp, la nation et l'Étatcelle ci combinera la force de l l unité du marché, de la monnaie unitaire, de la polit que extérieure et de défense commune tout en respectant les diverses entités nationales. les Pyrénées se sont perdu$ comme barrière mais heureusement pour nótre plaisir "Boulevard des Pyrénées" utilicé par les journaux un plus a toponyme qui "El País" et "Le Monde" pendant été dans 1992 et es Jeux Olympiques de supplément spécial lors des événements de particulièrement parler nous pouvons par contre encore comme montagne, d'un t besoin, ils existent Barcelone, D'acord avec le sens de cette définition, les Pyrénées sont l'avenue principale d'un ndaeud territorial qu'à Barcelone nous dénominons Le Nora du Sud. Le triangle Toulouse-MontpellierfBarcelone, dans lequel Perpignan occuppe une positi9n privilégiée, est aujourd'hui le schéma d'une emergente eurorégion et le noeud central d'un espace subcon inental plus large qui comprend Toulouse, Valencia, Saragosse, Bilbao, Bordeaux, Lyon et Marseille et q i pense méme rejoindre �Milan. Ce triangle, ce "Boulevard des Pirénées" est finalement une projection future de l'anci4n territoire catalanooccitanie du Moyen-áge. C'est ainsi que les nouveaux projets communs, les nouvelles possibilités offertes par le marché intérieur de l'Union Européenne s'alimentent du passé historique et culturel des nombreux intéréts que nous partageons. Je pense donc que dans l'Union Européenne à mesure que disparaissent les barrieres intérieures, apparaissent les cohésions territoriales. Une de ces cohésions territoriales est l'eurorégion compacte, définie, qui s'étend Oepuis Valencia jusqu'a Toulouse et Montpellier passant par Saragosse et incluant Palma de Mallorca. Comme nous pouvons observer il s'agit pratiquement des anciennes terres des Rois de Catalogne-Arago dont Perpignan faisait part. Aujourd'hui elles sont habitées par plus de 15 millions de personnes que partagent une des cohésions les plus claires d'Europe. Plus on est loro du centre de �l'Europe plus 11 faut s'unir poir devenir quelqu'un en Europe. C'est de cette dimension humaine et de population que nous devons tenir en compte pour nos projets économiques et culturels. En dessous de cette grandeur pas. ne Ils intercontinental, l'objet de les justifient chiffres ne sortent pas un aéroport TGV -Oont votre station est un l'un de nos principaux accords d'aujourd'hui-, un grand centre de distribution alimentaire, des Universités et centres de recherche compétitifs. Ils ne peuvent pas offrir a l'inve$tisseur, au turiste, l'attrait de notre gastronomie v4rié, de la combinaison de la neige et de la mer, de l'industrie et la campagne que nous tous ensemble offrons n'existe m'eme pas aujourd'hui. la possibi4ité d'entrer dans les circuits culturels internationaux. Par dessus cette dimension on perd d'autre part le bénéfice de la cohésion. Dans le cadre de l'Europe intégrée, la concurrence sera d'hors, elle est déjá, entre les territoires. �Senyores 1 senyors, Els invito a que treballem juntsp Perpinyà i Barcelona, al costat de les altres grans ciutats dels nostre entorn, per aprofitar les economies d'escala i els avantatges de la cohesió territorial i convertir l'euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Si ho fem, hi guanyarem tots plegats, si no ho fem, probablement, perdrem una oportunitat decisiva per al nostre futur. Sr. Batlle de Perpinyà, Digníssimes autoritats, Senyores i senyors, Gràcies per la seva atenció. (LLIURAMENT: "PLACA COMMEMORATIV.1") A !I_ D I A . .... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4275 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla de la ciutat de Perpinyà a l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els invito a que Perpinyà i Barcelona treballem junts al costat de les altres grans ciutats del nostre entorn per aprofitar les economies d'escala i convertir l'Euroregió del Mediterrani nord-occidental en un territori competitiu. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Chapelle Saint Dominique, Perpignan, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Acció política Perpinyà Maragall Mira, Pasqual, 1941- Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1370/19940117d_00607.pdf 9dbf15654a4346f6f60cb6cee5f49aaa PDF Text Text Ref.:GUIó 04/94 13/01/94 Data: GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) cooperació de Conveni-marc del Presentació la ciutat de Barcelona i la intermunïcipal entte ciutat de Perpinyà. Hotel de Ville, 17/01/94. 11:45 hores. Proposta de paraules de l'Alcalde Sr. Alcalde de Perpinyà, Senyores i Senyors Consellers minicipals de Perpinyà i Barcelona. Senyores i Senyors Consellers Regionals, Senyores i Senyors Consellers Ge4erals, Sr. Prefecte del Pirineus Orientals, Sr. Cònsol General d'Espanya a Prpinyà, Sr. Cònsol General de França a Barcelona, Sr. Rector de la Universitat de erpinyà, Srs. Presidents de Cambres i Associacions, Senyores i Senyors, Vull agrair en primer lloc la incitació de l'Alcalde de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, Sr. Jean-Paul Alduy, i del Consell Municipal que a permès visitar �oficialment la vostra ciutat. Soc conscient de la transce dència institucional d'aquesta visita, i és per a mi un gran honor ser el primer Alcalde de Barcelona acoilit per vostès des de fa tant de temps. En contra de la voluntat dels npstres ciutadans, ens havien separat més les vicissituds de la història que no pas físicament els Pirineus. Avui dia está superada aquell0 etapa fosca de la separació que imposaren les circúmstáncies, 1 tenim el camí obert per recuperar el temps perdut. El que ens uneix és molt i profupd: * El passat comú. * Els llaços de sang entre gent d'una i altra banda deis Pirineus. * La comunitat cultural i lingüística. * Les excel.lents relaci ns entre França Espanya i entre el Conseil General de LanguedocRousillon i la Generalita de Catalunya. * La integració deis nostres països a la Unió Europea. �* La pertinença de les, nostres ciutats a l'euroregió del Mediterrani nord-occidental. I el que ens correspon fer, de t de Perpinyà i des de Barcelona, és aportar les voluntats polítiques, sumar els esforços ciutadans i ¡establir les bases institucionals per aprofitar les potencialitats de tot el que ens uneix. Els Consells Municipals de Perpinyà i de Barcelona aprovaran un conveni-marc de cooperació i un programa d'actuació per al 1994. Crec que aquestes iniciatives poden ser interpretades com l'inici de la nova etapa dp les relacions entre Perpinyà i Barcelona, em sembla que interpreto un sentiment compartit per les dues parts, si manifesto la meya esperança que aquest inici tindrà una profitosa continuïtat i estimulará també les relacions entre les respectives societats civils. Permetin-me que els expressi igualment una convicció. A Europa és l'hora de les ciutat altra �D'una banda, Europa és elj continent urbà excel.lència i les ciutats I per europees han vist revaloritzada la seva fundó integradora, creativa i polaritzadora de riquesa i de cultura per la millora de les comunicacions entre elles. i Ahir les autopistes i $ 1 ara els trens d'alta velocitatli els ponts aeris han 1 f acostat les ciutats fins a fer d'extenses regions d'Europa una sola aglomeració ur ana. I, d'altra banda, el marc u bà és el lloc on es concentren els principals problemes de la societat europea, inmigracions, atur, drogadiccions delinqüències diverses, però també és el lloc d'on sorgeixen les solucions i els panvis que marquen el progrés i la superació deis prob emes. Mesdames et Messieurs, Les villes souffrent également des conséquences 1 destructives de certains natioialismes agressifs, de l'intolérance culturelle, des haines étniques et religieuses. Je ne peux oubiier, entre nous, 4utorités et population de pays qui jouissent des bénéfipes incommensurables de �la paix, de la compréhension et Oun mutuel respect, la souffrance extraordinaire del villes de la ExYougoslavie sous l'horreur de les bombes. De la méme façon qu'il existe des symboles d'incompréhension et des conséquences de l'haine il en existe du contraire. Je crois que la relation entre est un exemple de ce dernier, erpignan et Barcelone exemple duquel nous pouvons nous sentir orgueilleux çomme Européens. Soyez certain que je transmettrai à Barcelone le message qui surgit de l'accueil offert à son maire. Merci encare pour votre attentio -L C ALD1A 2 4 Eil», 'k24 ..... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4276 Title A name given to the resource Presentació del Conveni - Marc de cooperació intermunicipal entre Barcelona i Perpinyà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de Ville, Perpigna, França Language A language of the resource Català Francès Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Perpinyà Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1372/19940217d_00609.pdf e4f80e51f6ca0ed0f33905700269ca13 PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE AL PRESIDENT DE LA REPúBLICA D'HONGRIA, ARPAD GONCZ SALÓ DE CENT, 17 DE FEBRER DE 1994 BENVOLGUT PRESIDENT, SIGUEU BENVINGUT A BARCE NA. EL GOVERN DE LA CIUTAT US SALUDA EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT, SíMBOL DE LA DEMOCRàCIA MUN I CIPAL I DE LA VOLUNTAT D'AUTOGOVERN DELS BARCELONINS. AQUESTA ÉS UN CIUTAT QUE ES`IMA LA LLIBERTAT -COM TOTES LES CIUTATS. LA LLIBERTAT ÉS EL NOSTRE BÉ i MÉS PREUAT. I AIXò ENS ACOSTA A VALORS QUE SÓN FONAMENTALS PER ENTENDRE HONGRIA. HUNGRÍA ES UNA REFERENCIA IMPORTANTE PARA TODOS NOSOTROS. NO SÓLO PORQUE LOS CATALANES TUVIMOS HACE MUCHOS SIGLOS UNA REINA HÚNGARA, ESPOSA DE JAIME I, SINó SOBRE TODO POR EL PAPEL CENTRAL DE SU PAíS EN LA AGITADA HISTORIA DE LA EUROPA DEL SIGLO XX. J► �MI GENERACIÓN, PRESIDENTE, FEA QUEDADO POLíTICAMENTE MARCADA POR DOS IMPACTOS: LA INVASIÓN SOVIÉTICA DE HUNGRÍA DE 1956, QUE PARA MUCHOS FUE EL DESVANECIMIENTO FINAL DE1 7 POSIBILIDADES...f. LAS LIBERADORAS Y TRANSFORMADORAS DE LOS REGÍMENES ,^, ^^ NACIDOS DE LA REVOLUCIÓN DEI OCTUBRE, Y LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN EN 1989, QUE ABRIÓ PASO A UNA DIFÍCIL TRANSICIÓN HACIA LA DEMOCRACIA EN LOS PAÍSES DEL ESTE EUROPEO. EN ESTE PROCESO DEMOCRATIZPDOR, EL LIDERAZGO DE DESTACADOS INTELECTUALES QUE1 HABÍAN SIDO REPRESALIADOS POR EL RÉGIMEN COMUN STA HA SIDO DECISIVO. HOY, PRESIDENTE, OS SALUDAMOS CON LA CONVICCIÓN Y LA SATISFACCIÓN DE PENSAR QUE LA PRESENCIA DE UN ESCRITOR E INTELECTUAL COMO =USTED AL FRENTE DE UNO DE LOS PAÍSES PIONEROS EN E01 TRANSICIÓN HACIA LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, ES PARA TODOS NOSOTROS QUE TAMBIÉN VIVIMOS HACE1 NO MUCHOS AÑOS UNA TRANSICIÓN DEMOCRáTICA, MUCHO MENOS TRAUMáTICA, EN ESPAÑA- UNA GARANTíA DE ESTABILIDAD, DE CIVISMO Y DE TOLERANCIA. j&3 ^} ^1 .^,^ ^M / ^ o / sr\AÁL? o\t■n. vte.X 4 O-U 0 J 1 UAil l UJ4.Q (yo \¡i\1 ^ (^ V 'h4l (/n ^ k( 3 ' . ""a \r-1( u (" y-^, ^ ^( ¡, V V ^^j t ú ^- ^ ^ /hl)? 4 ( �NUESTROS PAÍSES SE REENCUENTRAN -DESPUÉS DE UN LARGO PARÉNTESIS- Y SE PROPONEN CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO SEGURO, SOLIDARIO, Y DISPUESTO A OFRECER AL MUNDO LA VIGENCIA DE SUS VALORES POL TICOS Y CULTURALES. LA TRAGEDIA QUE SE VIVE EN 11A ANTIGUA YUGOSLAVIA Y QUE ESTá A PUNTO DE ALCANZAR UNA FASE DECISIVA:1/ ILUSTRA SOBRE LAS DIFI ULTADES CON QUE SE ENCUENTRA ESA AFIRMACIóN DE LOS VALORES QUE LOS EUROPEOS, YA SEAN DE LA EUROPA CENTRAL O DE LA MEDITERRáNEA, ESTIMAMOS COMO PROPIOS. BARCELONA ENTIENDE QUE LAS CIUDADES SON LA GRAN RIQUEZA DE EUROPA. EN 1\INGúN OTRO CONTINENTE HALLAMOS UNA PRESENCIA TAN CONSISTENTE DEL FENÓMENO URBANO. SÓLO EN E ROPA PODEMOS ENCONTRAR CIUDADES COMO PRAGA, MUNIC , BUDAPEST, VIENA SE-R44P-, SEPARADAS POR APENAS APENAS CENTENARES DE QUILÓMETROS. BARCELONA SE PROPONE SEGUIR PROMOVIENDO TODAS LAS INICIATIVAS TENDENTES A UN MAYOR PROTAGONISMO DE LAS CIUDADES. ESTA ES NUESTRA APORTACIóN A LA �CONSTRUCCIÓN EUROPEA: CONTRIBUIR A HACER CIUDADANOS DE EUROPA, CIUDADANOS Q1E ASUMAN Y ESTIMEN LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD DE LAS IDEAS, LA RELATIVIDAD DE LAS FRONTERAS, LA COMPATIBILIDAD DE LAS CULTURAS RESPECTIVAS, LA CUR]OSIDAD POR LOS DEMáS, LA MATIZACIÓN DE LA ESTIMA PROPIA. EL CIVISMO DE LA URBANIDAD, EL CIVISMO COMÚN DE EUROPA DEBE CONSTITUIR UNA RED DE SEGURIDAD CONTRA LA EXPANSIÓN DE TODOS AUELLOS SENTIMIENTOS EXCLUYENTES QUE PODRÍAN RETRASAR LA CONSOLIDACIÓN DEL GRAN ESPACIO COMÚN DE TODOS LOS EUROPEOS. ÉS AVUI AMB AQUEST ESPERIT, A BARCELONA. DIVERSES DE PRESIDENT, VOLDRíEM QUE, CADASCú, AMB QUE US AMB LES EL CABAL DEL REBEM PARLES PASSAT HISTòRIC PROPI, PERò AMB LA MATEIXA PROPIETAT AMB QUè ELS ALTRES EUROPEUS SENTIM BUDAPEST COM A NOSTRA, US SENTïSSIU AVUI TAMBÉ A CASA. MOLTES GRàCIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4278 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Hongria, Sr. Arpad Göncz Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Hongria Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1371/19940118d_00608.pdf 35e93fa56cb99f834590687a328024a0 PDF Text Text Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Sumari La intervenció de l'Alcalde d vant dels estudiants hauria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Ba celona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les pregun t es. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invïtacióa pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants. Referència al barri on el troba l'institut i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. Interès de l'Alcalde a coihèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Barcelona del 2000 sou vosaltres. Interès especial en escotar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra socïetat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 v4n passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure 41 mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 2 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de iés llibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en u i clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància dels efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Maastricht. -Ha començat països la negocia? ió amb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, que i Finlàndia Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar; fins i tot el fantasma de la guerra s'ha installat a Europa amb el conflicte; de l'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han(de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té por i s'aferra 0 allò més immediat. 3 1 �Per això es produeixen situlcions d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat. També s'han produït altres canvis, com l'elecció de Bill Clinton com a president dels Estats Units. Als Estats Units, després e dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha iguanyat un candidat demòcrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen drets civils. Clinton ha despertat una giran expectativa entre els ciutadans i, en especial, en Arreu, altrament, els seus e els més joves. anys 80 van estar basats en el poder financer, en la cultur1a del "pelotazo", perquè es va produir un creixement econònic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble, com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem , que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real,, de la producció, de la formació i de l'estalvi. b). El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelona hem estat el centre de l'atenció internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. 4 �Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El Presi- dent del CIO, Joan Antoni Sa4aranch, ja,ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat e s millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organizar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres pe fer. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Ï Que la fórmula dels voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé Ierò que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols np guanyarien medalles. Que el català quedaria rellegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització dels Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, per dur a terme una transformació profunda de la ciutat pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alguns, per exemple, havie s proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, construir-la a Barcelona ens però a donar l'oportunitat de remo- delar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme bari industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sob Olímpica 1-9) la transformació de la Vila (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa dels Jocs, hem aconseguit, o estem aconseguint obrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositives 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, (sèrie de diapositives sobri e la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un nou aeroport, 6 �(sèrie de diapositives sobre les Rondes 25-29) un nou sistema de vialitat c om són les rondes, i amb elles l'existència d'un territori r eal molt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carrer Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha Í tres coses que jo crec que Oón molt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobreltot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació aib el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen méS dificultats que nosaltres. 7 �-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, est4m en condicions de promoure una participació activa dels joves en la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i debla gent. És clar que els voluntar s ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Oüímpics, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al servei dels altres. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als laves. Ha estat molt important, i ara ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxkt, s'hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que dit* que, així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 0 80% del que fan. 8 �Primer de tot perquè una diutat es defineix per ser una concentració que pràcticamE4nt no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. 1 per això les ciutats s'epecialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixer en el cervell de la societat i fan aquelles funcions superi ors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informàtica, capacitat de direcció, esport, comerç. Els Jocs, el seu èxit, I an fet possible que Barcelona superi bona part dels seus problemes històrics i que sigui { una ciutat atractiva. I per 4ixò estem aconseguint fer venir gent de fora, que venen 4 buscar els nostres serveis i { deixen diners aquí, perquè ; s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcètelta. I per això Barcelona té més activitat econòmica que abans. (diapositiva 30: pressupost del COOB'92 1987-1993) El Comitè Organitzador dels Jocs com a tal ha tingut superàvit. Les grans instal.lacions esportives dels Jocs (l'estadi, el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els gestiona una empresa que fa beneficis. 9 �(diapositiva 31: diagrama de sectors de la distribució dels ingressos del COOB) L'economia dels Jocs ha estat molt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en què se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fet sense cap "marro". Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb l'excusa dels Jocs, han generat un deute que les diferents administracions anirem fent ront al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic despaçament corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta i demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixa dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, v4 arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si do hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la segona dècada dels vuitanta, l'economia del nostre país va créixer molt i es van produí: casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a dOsaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostr4 societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. l0 �I aixà és el que hem fet . estem fent: fer el accessible amb les rondes (mes oferta de_sòl ges), un fer fer un pla de pla d'hotels, i sòl més d'habitat- pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus en el centrr de la ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en4 diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres t mans. Els grans plans d'habi atge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els f plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a lla ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatgei de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 I pel que fa a l'ocupació, li està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. 11 �(Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pe de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limit4t de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la mill1ora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que t estan produint en el sistema educatiu contribuiran a faci1litar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informaci 1 de les oportunitats que hi ha des de per als joves, com el que posem al vostre servei l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em ref1reixo a l'autoocupació, a establir se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immeciat, tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. 12 �(diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Venal Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'h4n resolt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que i ha alguns barris que no han rebut l'impacte positiu dels Jocs Olímpics, tot i que en bona mesura, dels Jocs set n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixarjespecialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants. També com a ciutat de moda al món, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues coses- de ser molt actius en • la col.laboració amb altres!ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'Amèrica. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de !passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. 13 �I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demana una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que; la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taulaperò encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a 1'Eixample, ni taii sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens quecla per reconquistar la ciutatciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municipi de Barcelona, sinó per a tots!els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de la paraula. La vostra generació, i nosaltres s ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de i l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 14 �2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposiciq pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelpna. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. T per acabar també usfhe de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicbades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscula, !n partit no organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. 15 �Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar_part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. Els JJ00 van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusias e que d'altres. També van ser un exemple di diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és pocs ble, d'una Catalunya oberta i . orgullosa de la seva persona itat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sem4la, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 16 �Diapositives: Sèrie de diapositived sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre éls equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu paslper Nou Barris. - Sèrie de diapositiveslsobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron. - Sèrie sobre la remodeláció de l'aeroport. la - 1 Diapositiva del ¡ plànol de metropolitana amb les noies rondes i túnels. Barcelona - 1 diapositiva del passeig marítim de la Vila Olímpica Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'ofertai i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil a la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 17 �Ajuntament de Barcelona Regidoria de Joventu Notes per a la intervenció de l'Alcalde als instituts - De la intervenció que utilitzàvem l'any passat, s'haurà de mantenir una referència genèrica, no pormenoritzada, al bon moment de Barcelona després dels millors Jocs Olímpics. Fer referència a alguna dada més actualitzada: xifres atur juvenil i atur general, potencial de creixement econòmic. - Presumir molt de Barcelona: més i millors instal.lacions esportives, els millors concerts de Rock, menys problemes de tràfic. Més marxa: voluntat de fer–la compatible amb el descans d'altres ciutadans. Tocar de passada el problema de l'alcoholisme i les drogodependències, que no s'arregla amb més repressió, sinó amb INFORMACIÓ I PREVENCIÓ. - La Barcelona del futur: més carril bici, menys sorolls, més zones verdes, més platges, més transport públic. Més Qualitat de Vida. - L'Alcalde demana als joves participació i voluntariat (a Voluntaris 2000, a la Creu Roja o a qualsevol associació juvenil, començant per l'associació d'estudiants del propi institut) a canvi d'oferir–los més informació sobre totes les oportunitats: posar l'exemple del nou servei d'informació telefònica per audiotext (podria desplegar el full explicatiu allà mateix) o de la propera inauguració (21 de desembre) del Casal d'Associacions Juvenils de Transformadors. - La importància de saber que el nou espai de convivència es diu EUROPA. C iu tat. 4. 5a. pi 99 08002 Barcel � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4277 Title A name given to the resource Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pautes i discurs tipus. Subject The topic of the resource Educació Model social Description An account of the resource Document de treball. Language A language of the resource Català Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf 43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295 PDF Text Text bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic. Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves esperances que la Corporació Metropolitana continuaria, pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat Vella. Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la seva presencia un any més. 10 Conferencia de l 'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DE L'ANY 1993. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau, per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí. Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at. Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és l 'Ajuntament per fora. Haig de parlar d'un objectiu que és important per a nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central. Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i la cultura. 13 �Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del 94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt importants que són les europees, pero l' any 98 encara seran més importants. Sera segurament més difícil que el dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral. Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i dir unes paraules per acabar. Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig d' aquesta situació que és una situació de recessió economica. Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona, sinó al primer any del futur de Barcelona. El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en algunes frases que són molt ciares: • Barcelona ha fet front a la recessió. • Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar. • La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important. • Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries, l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera, que tot just arrenca. • Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat cultural. • I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món. El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs, també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran esdeveniment del 92. Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a altres ciutats, com ara cree que podré demostrar. I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9; ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic. • Barcelona ha mantingut les inversions previstes en el terreny públic i en el privat. Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i que els objectius que ens hem marcat per enguany ens 14 15 �permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93. Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia arreu del món. Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc, pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de Programació de l 'Ajuntament, són francament positives, especialment en el segon semestre. I una cosa encara més important: el creixement de Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana del creixement europeu, de la Unió Europea. De la mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que ~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del centre d 'Europa. És a dir, que en un període recessiu com aquest de 1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80. Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que se superara probablement durant aquest any 1994, de manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma, dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem. La ciutat industrial i de serveis Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest 1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i, perque no es digui que totes les encaro d 'una manera optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT. És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat, de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa. Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo cree que ho estem fent i que ho continuarem fent. No hem de perdre de vista el que significa la crisi de SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de l 'economía a la qual pertanyem. Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja A part dels efectes de caracter economic i social, la decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona Franca representa un canvi de pagina en la relació de la ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials, la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors que l'Ajuntament, la SEAT. 16 17 �El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una autentica factoria industrial complexa i innovadora, al costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa. Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986, en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen. Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT. i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una condició important. Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho estava, perque els alemanys havien tallat els plans de Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de la teva pena, sinó d'una pena compartida. En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny. Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació urbanística molt bé, no només des del punt de vista de benestar social són un punt de referencia, i des del punt de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és una esperan~a, amb la possible implantació del disseny d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de Barcelona. Esperem que sigui així. 18 19 �El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de treball en la indústria, dins del terme municipal de Barcelona, és encara més alt que el de la seva area metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així, encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals, perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat, no com una restitució historica del territori, pero sí com a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una. Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a 8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes estrictament municipals perque ens estaríem enganyant. Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat, pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble. I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i d'Espanya. No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial, a més de la condició principal de ciutat de serveis avan9ats a les empreses. La ciutat manté les expectatives de creixement, com a ciutat més ben promocionada, segons un altre informe internacional (Healey & Baker) que la situava entre les deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i accés a mercats i a clients. L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i mitjana en relació als de demanda feble: la relació de llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de 60.000 en els sectors de demanda feble (productes metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres). Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al punt que un setmanari tan important i tan objectiu com The Economist titulava fa poc, en una portada qUe alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu "An American City is Hell", una ciutat americana és 20 21 �l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat americana. És la definició de l' infem. Barcelona, punt de referencia No som en el millor moment pera les ciutats. No hi són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions. Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se. Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals. Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes -una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester, Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea de creixement. En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les ciutats, estem ben situats. El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en compte que avui Barcelona és una ciutat molt més accessible, des del punt de vista de les comunicacions convencionals i de les telecomunicacions. 22 El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais públics urbans, cosa que a America no havia preocupat tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la qualitat de l'espai públic. Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post, l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia estat citat per molts dels participants -no precisament per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny. Cosa que America, precisament -1' America nascuda de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el 23 �pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i manca de sistemes adequats per tractar-les. En el mateix article, i en forma de carta al president, "Dear Mr. President", el Washington Post explica el que passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé xocant, shocking a les orelles deis americans, que el segle XXI sera el segle de les ciutats. Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim la convicció que el món urba creixera, sabem que portem inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn solucions en solitari per als problemes. La solitud és la solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats. La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent. amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels, fins a quin punt aquest pla era necessari. La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió. Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem? La demanda creixent de congressos és també una conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera. Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat. Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la gent ha vingut a visitar-nos i més. En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé que una persona que esta compromesa dins del sector amb la competencia, en comptes de dir som massa, se n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur, passarem moments millors i en tindrem de molt brillants. L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el 92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels, D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones que representaven el capital olímpic, en know how, en 24 25 �tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía. Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo. Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona, deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que va ser enormement positiva. Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que representen també una rendibilització del nostre passat immediat. La firma que reuneix el personal i el grup d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves empreses específiques- sed la firma que construira la nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya a cinquanta-cinc minuts de Barcelona. vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant. Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant des del punt de vista polític com des del punt de vista economic. És una zona economica, no pretenem crear una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets. Continua la renovació urbana Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada: • el Pare de la Trinitat; • el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes; • l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades: una per al monestir, una altra per al museu i una altra per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també, evidentment, el monestir que és potser la joia més gran. Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord, mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement, pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el segon més gran, després de Parma, jo diría que 26 27 �Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de 200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser mé i tot. •Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una prova de la utilització invernal. • L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de saber-nos adaptar a l'estació. • L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi inventat. És una de les deu arees que el coordinador d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i que l' Ajuntament va aprovar. Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el "Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona, compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu er la sortida de Barcelona els cap de etmana. Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs. En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després, hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves polaritats no centrals en aquesta ciutat: a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i l'area comercial de Barcelona-Glüries. Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia. Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de Montgat a Castelldefels. Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona, per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en alguna cosa que fa uns anys no hi era. b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant. 28 29 �El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at. La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic. 1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la instaHació museografica es guanya temps. També es pot esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase. 1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos, tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa ha esdevingut una pla9a més ampla i més important. 1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent, la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb la meva família ben aviat. Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí, de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria, com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el territori. 1 de petits vivers d' empreses. Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit. Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove. 30 31 �Els microplans que fa un any explicava en aquesta mateixa conferencia, com una de les novetats per a la renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només els que estan conceptualment més avan9ats), han de comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94. A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris. Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents promotors individuals, persones que no són de l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al Jamboree i als Tarantos. Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats, juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren. L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat. Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són absolutament indispensables per viure i aixo és el que l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials: gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests. D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93 hem fet alguna cosa més que continuar la renovació urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si més no anomenar-les. Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president 32 33 �Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar. D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la promoció de la ciutat a l' exterior. Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la ciutat les pugui assumir. L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el de u te L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any 1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents. És un detite perfectament assumible per una ciutat com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona. El problema no és aquest. El problema és que hi hagi resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat. El mercat japones qualifica la solvencia de l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat america, per la seva part, també: tenim el coeficient maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix. Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que sempre se'n parla. Parlem del deute. L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava "Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem perque ho deien. 34 35 Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins. �Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en recordo el nom, perque a més no val la pena, deia "Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir, ens estan tirant floretes pero amb espines preparades. doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa és molt difícil de fer. Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies, en surts content i et dius que avui has aconseguit una gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país. No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat. Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns. I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa, diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant. Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica, després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions, amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom. L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida 36 En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna empresa, que sap per on li entren i por on li surten els diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any. Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels 10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un 10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93. Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són 1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut 1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O %; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som. Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una "agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem 37 �el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma d 'individualització de la relació fiscal. Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament. La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90 % de les gestions es poden fer als districtes i la gent continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic. També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple. Per un dfaleg a tres bandes L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació del consorci del transport amb la Generalitat, l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha creat des d' aquest punt de vista. Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors; important per cada una de les parts. La Generalitat accepta participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat. Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals, haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho veiem pel món, arreu. 1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar, pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera. Un gran objectiu de Barcelona que els governs han d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani nord-occidental. En competencia amb les portes del nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que en aquest moment són les que fan la redistribució del transport i el comers;. 38 39 �Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells, de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt. Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage. Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no. Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un 40 mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada vegada més cap a l' est i cap al centre. El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona, . . Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser. Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa, pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?! com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10 per fibra optica. El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units, s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió del territori en un territori enormement intercomumcat que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts. Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del 41 �cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu algunes virtuts justament el fet que el cost per capita d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors. D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir 200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet normalment en sis. Les anelles de fibra optica a Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim. Prioritats, promoció i cultura És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern municipal per a l 'any acabat d 'estrenar. aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir ara perque no ho he fet i són enormement importants. •El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de mantenir. • La neteja: estem millor que no estavem i millor que altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien d'estar. • La senyalització, falla típica de les ciutats llatines. Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem d' aconseguir una millora important en la senyalització. • Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les osciHacions economiques tenen en el termometre de la seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents. • 1 la promoció. El programa d' actuació que vam aprovar al principi del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos basics que hem de complir, o que hauríem de variar si no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en 42 43 �aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions. El Port de Barcelona, amb les seves indicacions economiques del que aixo representa, el Port Vell, la Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana, el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar, Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus -aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i que sera el centre ordenador de les dues universitats, Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera segurament el computador més important de la ciutat, si no el primer, un deis primers. Són campanyes aquestes, com la de nous projectes, com la logística, com la turística amb el Consorci, com la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que Barcelona té de més fort. tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions. La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats. Després, el juny, tindrem una exposició que fem en coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona, el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres. Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el que la ciutat és i sobre quin rol té. Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista. Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement per part de les instancies superiors i una col·laboració a tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament. En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla- 44 45 �rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I sabem que aquesta és una data des del nostre punt de vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any sobre aquest tema. Va haver-hi un moment que semblava que la Comissió Europea es decantava per ciutats més petites, perque tenia la sensació que les ciutats més grans no vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho podrem tenir. esta en el camp del model policial, es simplifica molt sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa. La principal policía d'aquest país, en aquest moment, és la guardia urbana, en nombre. La principal policía d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest país a Espanya són les policies municipals. Són els que n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i quatre mil places de policies nacionals a la província de Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo que aquí és més car "y además se habla en catalán", etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a la ciutat de Barcelona. L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat, pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells, pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués una representació -encara que sigui extraestatutaria, perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la federació de municipis, i voldríem que a la junta local prevista en la llei hi fossin no només la Policía Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb 46 47 Un any peral dialeg Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant. �la Conselleria de Governació hem tractat d 'una Comissió ad hoc. Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma. Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat. president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven, pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar. Quan el president del Parlament diu que el Palau del Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una propietat dominical que és evident que la ciutat ha de reivindicar coma propia i coma motiu de compensació. Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre quina ha de ser la relació entre la Generalitat i l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana. En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat, són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de les unitats basiques d'assistencia, són les més barates. Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem 48 49 Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no ens costen. �que el nostre sistema no esta generant recursos per pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el contrari. Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar, de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista de l' economia. I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i per a la policía, per a la petita policía. I demanem a l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des del punt de vista de les regles del joc social, en moltes ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la radio del cotxe, perque aixo és molt habitual. director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al carrer. Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb autoritat. Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri. Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots, ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer. 50 51 �Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta materia. No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona. No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya". Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de Barcelona. Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la Mediterrania, fins a Jerusalem. En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat, som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser alguna cosa més que una curiositat, una característica. Vol ser alguna cosa més que aixo. 1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent del futur, els més joves. Per acabar L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les coses no eren tan boniques com semblava que havien de ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s. No ho són. , És que en aquell moment Catalunya estava en crisi? Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb el naixement del catalanisme i de la consciencia de patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que 52 53 �aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics -que es compti el que es gasta més el que no es veu que es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als pressupostos públics) a la cooperació internacional. Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure perque volem que progressin els paYsos pobres, que puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics, que en definitiva és el que passara si les coses van per on han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per tant, més internacionalista i més localista alhora. Més global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers humans i les diferencies no existeixen. No hi ha acord per a la pau entre les gran religions, ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93. parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el sentiment que viu la gent., Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha acabat. Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització. I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent que complica les co es i esgota més rapidament del que voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que compte amb la intervenció en els turons al costat de Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos. 54 55 �El president 'del Govem espanyol diu, compte, que nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema una represalia immediata sobre les forces de l'ONU estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment superior. El mercat i la democracia apareixen com la única solució, o la solució menys do lenta ( com deia Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del creixement democratic i economic sostenibles. Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven latents. En aquest context hem de cercar activitats públiques basades en la cautela davant les grans paraules i davant els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans. La mateixa descongelació política mundial permet acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP, Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals dins els quals la gent cerca transparencia davant una política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla de la televisió, a la fabrica i a !'oficina. 56 Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la política- jugar el rol d'animadors d'una nova política basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme). 57 �Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions. En el nostre país és indefugible, en aquest sentit, endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant, és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons que cantero no les podrem cantar. És indefugible l'equació Catalunya = els catalans. Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el progrés ambla degradació. Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu, es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat. de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla, pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable, natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no? És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i amb la seva diversitat. Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació. Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme. Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma. En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som capa9os de definir les nostres propies, entre cometes, províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a 58 59 �l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través d' aquesta divisió regional o a través de regions especials de planejament, potser, més que no pas de govem. El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon. El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a tres bandes entre unes administracions que han d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement del pes real dels poders locals en la vida del país. En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les regles del joc que ens duguin a les portes del segle vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un paper important en aquest segle. Moltes gracies. 60 / Index onomastic Acebillo, Josep Antoni, 23 Alduy, Jean Paul, 26 Armet, Lluís, 32 Borrell, Josep, 42 Bricall, Josep Maria, 30 Busquets, Joan, 28 Capmany, Maria Aurelia, 31, 49 Cerda, Ildefons, 29 Churchill, Winston, 58 Clinton, Bill, 23 Clos, Joan, 30 Coll i Alentom, Miquel, 50 Colom, J oan, 34 Dahrendorf, Ralf, 58 Dalí, Salvador, 27 Delors, J acques, 34 Fontana, Pere, 26 Gali, Bouthros, 56 61 �Ganyet, Joan, 59 Geremek, Bronislaw, 58 González, Felipe, 36 Gore, Al, 42 Hamilton, Alexander, 24 Havel, Vaclav, 58 Healey & Baker, 21 Herrero de Miñón, Miguel, 59 Jackson, Gabriel, 56 Jacobitz, Criezel, 34 Jefferson, Thomas, 23, 24 Küng, Hans, 58 Martí l 'Huma, 49 Meier, Richard, 30 Mitterrand, Fran\:ois, 46 Obiols, Raimon, 58 Pasqual, Lluís, 31 Peí, Ideoh Ming, 23 Pemau, Josep, 13 Puigserver, Fabia, 31 Riu, Antoni, 52 Rousseau, Jean Jacques, 56 Royes, Manuel, 30, 46 Serra, Narcís, 36 Tarradellas, Josep, 37 Torres, Joan, 39 Trautman, Catherine, 33 Vila, Manuel, 33 62 Col· lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Río-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-19 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf 28682319fae46e6f22713217e76d0d4c PDF Text Text CULTURA/ESPECTACLES L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa, en aquest article, un recorregut per la vida de diverses personalitats catalanes desapa- Diari de Girona / O Q Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort del poeta Joan Teixidor és el fil conductor que fa servir Maragall per referir-se a unes personalitats «en les quals predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se». Els nostres herois de l'any 91 per Pasqual Maragall M , 'he posat com im detire, i ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de Rupià uns mots per al Diari de Girona quan el temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un cop va ser, fa just un any, tot cercant el camí de Rupià a Corçà, el camí romà, amb la bicicleta. Aquest era el punt de partida i l'escenari deia reflexió, al final del mític any 92. Mesos després, havent visitat Salt i el bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig exposar una teoria de l'Empordà (o teoria de Salt) que en el fons era una lectura dels conceptes de Catalimya i l'Empordà, d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall, Ara sé celebren, a la fundació que du el seu nom, unes sessions sobre Joan Maragall i el paisatge, la religió i altres temes, en les quals s'escauria revisar aquelles reflexions del nostre poeta («el nostre», de tots) sobre el concepte de pàtria, molt acostat, crec, al que avui construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica -però també ü.lusionada- d'aquest fi de segle. Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació de Barcelona, però també l'any que van morir una coUa de ciutadans il·lustres que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot just després de la guerra. El dia de Reis de l'any 48, l'editorial que inspirava Joan Teixidor i que avui porten els seus fills, premiava Miguel Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní del 25/26 de desembre passat ha publicat una esplèndida entrevista amb aquest autor, que incloïa ima deKciosà descripció de la «querella» de la bicapitaütat Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella. És una defensa a la qual hauríem de correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i als països de parla castellana (prop de 400 müions de persones). I també, com ja estem fent, amb una promoció aquí del millor teatre clàssic castellà. (Si no han vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui). Tot això ve a tomb d'unes lletres que vaig escriure tot just començat l'any 92, amb motiu de la mort de Joan Teixidor, persona estimada i poeta admirat. Són unes reflexions que vull compartir també amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a Olot el 1913- i altres homes i dones representatius que ens van deixar durant l'any 91. 'Tots aquests homes i dones ^ a u m e Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria Serra Martí...- han estat importants en la història recent de Barcelona i de Catalunya. L'any 96 (quan faci cinc anys de la seva mort, com és preceptiu) el regidor Joan Fuster, responsable de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la democràcia electoral el crida novament a la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i dones d'idees magnífiques. Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de febrer de 1993 i de setembre de 1993. Van en el mateix sentit, però de fet són anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els temps! Però que poc hem canviat nosaltres! Quina Catalunya és la que, aviat farà dos anys, va morir una mica amb Joan Tebddor? Si és cert que cada dia que passa el país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples accents? Repasso ara les notes de fa dos anys, en aquell final de 1991/inici del 92 de la mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra aquest article. Jo em preguntava i em pregunto en què serà demà el riu Fluvià diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no coneixem bé, que està programat en allò que nosaltres mateixos som, perquè només de nosaltres pot néixer aUò que serà demà, i de ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu. Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues maneres: creant (o modificant) i deixant pòsit, posant, reposant, morint. El que queda de nosaltres quan ja no hi som és allò que veritablement influeix: aquest és el programa que deixem escrit a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta vegades (tres vegades cada cent anys <d)esenllaç» «S atCar^assm (es flores de [a tarda i ara arnSa driu cap a Capíana J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt sor&lcna morta acceptada. 'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua caient soSre ek còdoís com en un dia de festa. LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam. Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit. 0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa. ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci, Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure. Les dunes tenen un moviment donada i s'encavaCquen amè una gran parsimònia. 'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats i de nits de tumufts i de batec deís cossos. !Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar. Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre. Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca i'úítima escomesa. Treparà t a morir i tanca't a ía cnda de tot aíiò que ja no pot tornar. Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen • fes un respir petit i apropat aíiiindar, •<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp, haurà canviat, imperceptible, el seu projecte? I encara: és que les canyes del delta, quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre», és que aquestes canyes seran les mateixes sense el poeta que hi veia MXí anunci del seu desenllaç final? Altres vegades ens hem preguntat: existeix el racó de la fageda si ningú no l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però, ens preguntem: per què, per a qm? Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33 Coiumna/1^9. durant 5.000) s'ha fet aquesta operació abans de nosaltres. Només 150 vegades des d'aqueU home arraulit que trobàrem fa quatre anys a Sant Pau del Camp. I el que deixem depèn molt de com ho deixem, del moment, de la manera. Així com és cert que la primera impressió és la bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia que ens en anem. La bona preparació del trànsit és un art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat distància i companyia. Joan Teixidor ens va ensenyar a acostar-nos amb paraules, amb reflexions (com el riu Fluvià, que mandrós s'acosta al golf de Roses), al punt on ens lliurem. Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el que, morint, havia quedat veritablement programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell any 91 en què Barcelona va canviar, en ella mateixa i en els que la poblem, en la vida de tots els catalans. Va morir primer Jaume Vidal Alcover i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els pebrers del seu carrer de Manacor, el seu últim acte de civisme. Va morir Fabià Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va • morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi ha a la vida, a la vida mateixa: les petites morts de cada dia que les dones viuen per nosaltres, els homes, els nens, els grans. I també va morir en Josep Maria Serra Martí, im home per excel·lència: constructor, pare, avi, regidor, fidel amic, marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant de tot, que va aguantar quasi més enllà del final per estar present, fidel a tots, quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors, obrers de la construcció, deixant la seva. sang estampada a la ciutat nova. I Joan Teixidor, mostrant que podem morir de cara. Repasso les cares de tots i penso que la Catalimya que se'ns en havia anat una mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les nacions, si és que poden canviar, ja que per canviar cal ser i les ciutats són més del domini profund de l'esdevenidor, del barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es queda per sempre és la miUor Catalunya. Pensem una mica en tots ells i veiem ' en què va consistir el seu patriotisme -de quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com en tots ells predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se. Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però només amb això, no anem erdloc. Només amb això simplement som, però no anem. I, per tant, a poc a poc deixem de ser. Tots els nostres herois del 91 varen tenir una manera d'expressar que el seu isme nacional era el punt de partida d'xm humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües, ajuntem els nostres àmbits de pertinença diversos, sense renunciar a cap, per a usar-los tots en el conreu del nostre sòl i convertir-lo en el nullor. Caminant de nou pels volts de Rupià aquest Nadal passat, vivint aquests dies a l'Empordà, he recordat els meus herois del 91, els que ens ajudaren a saber fer el 92 sobre el que hem pogut bastir el nostre futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els nostres herois de l'any 91 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-30 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Homenatges i distincions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empordà Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1373/19940217d_00610.pdf 35b9df4b2108749f19a9c62ddf3b9564 PDF Text Text Ref.:GUIó 39/94 Data: 17/02/94 GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Recepció a rectors d'universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autónoma de Barcelona. Saló Caries III, 20:00 hores. S'adjunta: * llista dels participants a l'acte. - Els participants al seminari Organitzat per la UAB representen 10 universitats europees creadesidurant els anys 60, entre elles les Autònomes del País Basc, Madrid i Barcelona. Aquestes universitats tenen en comú característiques, i tradicions que han forjat, diferents a les de les universitats històriques. - Se suggereixen les paraules se üents: I wish you a warm welcome Barcelona, a city that takes great pride in its universities, and one that has the vocation to rank as one of Europe's major centres of higher education. On Tuesday last I had the Opportunity to greet the foreign students, tutors and researchers who are currently working in Barcelona's universities under the Erasmus programme and other exchange schemes. They amount to almost two thousand people, of whom about one thousand are here thanks to the Erasmus programe. �These figures are olear evidence of the strong attraction already exercised by Barcelona and its universities. Nevertheless, we would like to advance still further in this direction, and make Barcelona a leading international university centre, while retaining, of course, its fundamentally European dimension. I bilieve that cities and universities share a common value: trans-nationalism. The city needs no passports and nor does the University, or knowledge, In fact, this has been the case ever since city and University both began to grow ogether and to exert a mutual influence on one another. The theme of the seminar which has brought you all together here in the Autonomous University of Barcelona -the evolution of the European University- is tremendously rich in its implications and its significance. In the White Paper drawn up by the European Communities' Commission on growth, competitiv y and employment, it is clearly established that one of the great assets Europe possesses is education, the higher qualification of European staffs; in short, the university. �believe that a fundamental of pillar European competitivity is the creativity of its Universities. If Europe takes care not t‘ lose its university tradition, if it activates the knowledge elltbodied by its universities, it will, without doubt, increase its competitive capability. - Explicar, si és possible i 1 Alcalde ho creu convenient, la constitució de la Comissió Bangeitann i el seu programa. ALCALDIA ilerls?tr" ," Y 1.s,.ach-d 2 2 FEB 1;94 . u, , 2 I 15 c2. ,......._,.........„... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4279 Title A name given to the resource Recepció a rectors d'Universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Comissió Bangemann. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Carles III, UAB Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Universitats Relacions Internacionals Territoris Acció política Universitat Autònoma de Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1374/19940224d_00611.pdf a408eca36ce56b0217a1f80343d97986 PDF Text Text %cl CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE AL FÒRUM FIATC DIJOUS, 24.02.94. DIAGONAL, 648. 19:30 HORES. "LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000" PARLAR DEL FUTUR DE BARCELONA ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS SòLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA CIUTAT. PER PARLAR-LOS DEL FUTUR, 'HAURÉ DE REFERIR A ALLÒ QUE HEM FET, A ALLÒ QUE ESTEM FENT A ALLò QUE PRETENEM ACONSEGUIR. PARLARÉ POC D'ALLò QUE HEN4 FET, PERQUé TENIM POC TEMPS I PERQUè ÉS PROU CONEGUT. AMB ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, BARCELONA VA ACONSEGUIR EL MÉS GRAN TRIOMF DE LA SEVA HISTòRIA: CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT QUE COMPTA AL MóN. EN UNA CIUTAT QUE ÉS OBJECTE DE L'ATENCIÓ INTERNACIONAL. I QUE, MALGRAT LA DISTàNCIA AMB QUÈ COMENCEM A CONTEMPLAR ELS JOCS, HO SEGUEIX SENT. LA SETMANA PASSADA, BARCELONA HA ESTAT UNA DE LES CINC CIUTATS EUROPEES QUE HA MERESCUT L'ATENCIÓ DE "LE MONDE". AQUEST PRESTIGIÓS DIARI FRANCéS HA ASSENYALAT QUE LA CIUTAT VIU "UNA ACTIVA LETARGIA" I ELS PATIDORS DE SEMPRE S'HAN AFANYAT A SUBRATLLAR MÉS LA LETARGIA QUE NO L'ACTIVITAT. �PERo EL MES IMPORTANTES QUE "LE MOND HA SITUAT BARCELONA AL COSTAT DE ROMA, BERIAN, BRUSSEL . LES I LONDRES (TOTES ELLES CIUTATS CAPITALS) A L'HORA DE PRENDRE EL POLS A EUROPA, PARTICULARMENT EN EL CAMP DE L'URBANISME. SI VOSTES VISTGEN AQUESTS DIES AMB LA COMPANYIA HOLANDESA D'AVIACIÓ PODRAN COMPROVAR COM LA SELECCIÓ DE CIUTATS QUE FA LA SEVA REVISTA ES MOLT SEMBLANT. I BARCELA TAMBé Hl PARLAR D'ALLÒ QUE ESTEM FEN r ÉS, ÉS. DONCS, COMBATRE EL CLIMA DE PESSIMISME -D'UN DESàNIM EXCESSIU- QUE ENS HA ENVAlT EN AQUESTS LLARGS MESOS DE RECESSIó QUE COMENCEM A DEIXAR ENRERA. PARLAR DELS OBJECTIUS QUE PiZETENEM ACONSEGUIR ÉS REFERIR-SE ALS GRANS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA EN ELS CAMPS DE L'URBANISME I DE LA CULTURA, AIXí COM DEL NOU GRAN PROJECTE INFRASTRUCTURAL QUE LLOBREGAT ÉS A PU\IT D'ENGEGAR-SE, EL PLA DELTA DEL -QUE NGSALTRES (.70 -PRE-PE14--D-LANOMENAF BARCELONA EUROPORT. EL GRAN REPTE DE LA BARCELONA D'AQUESTA FI DE SEGLE CONVERTIR-SE EN LA PORTA DEI, SUD D'EUROPA. ANEM PER PARTS. ÉS �EL 92 I EL 2000 UN ANY I MIG DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, BARCELONA VEU ACOMPLIDES LES GRANS LíNIES DEL SEU PROJECTE DE FUTUR. LA GRAN OPERACIÓ DE PLANIFICACIó I CONSENS ENGEGADA ARRAN DEL PROJECTE'92 VA SER EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA 2000, DEL QUAL ARA ES TREBALLA EN LA SEGONA EDICIó. D'AQUESTA MANERA, ABANS DEL 92 JA HAVíEM COMENÇAT A PENSAR I A TREBALLAR EN EL 2000, SOBRE LA BASE DEL DIOLEG I DE LA PARTICIPACIó DE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS I SOCIALS. BARCELONA HA ASSOLIT AMB ELS JOCS ALGUNS OBJECTIUS ESSENCIALS. EN DESTACARÉ CINC: EN PRIMER LLOC, COM DEIA ABANS, POSAR-SE EN EL MAPA DEL MÓN. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERèNCIA COM A CIUTAT I HA CONTRIBUlT AL MATEIX TEMPS A POSAR EN EL PRIMER PLA DE L'ACTUALITAT LA CONFIANCA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS COM A FORMA DE VIDA I D'ORGANITZACIó DE LA HUMANITAT. EN SEGON LLOC, BARCELONA HA ACTUALITZAT I MILLORAT LES SEVES INFRASTRUCTURES DE COMUNICAZIONS I DE TELECOMUNICACIONS. LA CIUTATÉS AVUI MÉS ACCESSIBLE QUE MAI, EN TOTS ELS SENTITS: NO NOMÉS FÍSICAMENT (AEROP*T, RONDES, ETC.) SINó TAMBÉ EN L'ASPECTE MÉS INTANGIBLE, AMB UNES TELECOMUNICACIONS QUE VAN �QUATRE ANYS PER ENDAVANT D'ALTRES CIUTATS, GRàCIES A LA INVERSIó EN TECNOLOGIA AVANCADA FETA PER LA TELEFoNICA ARRAN DELS JOCS , NO SÉ SI ENS ADONEM PROU DE LA TRASCENDéNCIA DE TOTS AQUESTS CANVIS, I DE COM HEM MILLORAT RESPECTE DE LA SITUACIó DE FA NOMÉS UNS QUANTS ANYS. EN TERCER LLOC, BARCELOÑA HA AMPLIAT LA SEVA OFERTA D'ACOLLIDA I DE SERVEIS, S'HAN FET MOLTSITOTELS --NOUS, I MALdRAT L5 AUGMENT NOTABLE D$ L'OFERTA, EL NIVELL D'OCUPACIó ES MANTÉ I TENDEIX CLARAMENT A PUJAR. AIXò VOL DIR QUE TENIEM RAó: L'AUGMENT DE L'OFERTA (I DE LA QUALITAT) HA PORTAT MÉS DEMANDA. Hl HA CONFIANÇA EN EL SECTOR SOBRE LES POSSIBILITATS DE L'ATRACCIÓ TURÍSTICA I DE NEGOCIS QUE TÉ LA CIUTAT. EN QUART LLOC, BARCELONA S'HA CONSQLJDAT-COM_ UNA CIUTAT __---INTERESSANT PER A LA INVERS , LA PRODUCCIó I LESACTIVITATS ECONOMIQUES. LA RECESSIÓ -I AIXo HO PODEM VEURE EN LES TAXES D'ATUR, QUE A ESPANYA HAN RECUPERAT ELS NIVELLS DE MITJAN ANYS 1980, A DIFERèNCIA DEL QUE HA PASSAT AQUÍ- NO ENS HA AFECTAT TANT I EN SORTIREM ABANS. P//b FINALMENT, I AIXO ÉS POTSER EL MÉS IMPORTANT, HEM RECUPERAT LA CONFIANÇA EN LES POSSIBILITATS PROPIES. �EM PREGUNTO SOVINT SI EL CLIMA DE DESàNIM QUE HA PROVOCAT L'ACTUAL RECESSIÓ ECONÓMICA NO TÉ TAMBÉ UNA COMPONENT MORAL D'AQUESTA MANCA DE CONFIANÇA EN LES NOSTRES PRòPIES POSSIBILITATS QUE TANT VAM HAVER DE COMBATRE EN LA PREPARACIó DELS JOCS I QUE ENCARA ES PRO4ECTA SOBRE LES PESPECTIVES DE FUTUR. AQUESTA MORAL PATIDORA, CI CUMSCRITA A SECTORS MINORITARIS DE FET PERO INFLUENTS EN L'9PINIó PÚBLICA, NO POT ENMASCARAR AMB LA_ _SEVit-----TENDéNel-A- _LES–LET GI _ ES LA REALITAT DEL MOMENT I DE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA. ELS PROJECTES EN MARXA L'OPERACIÓ '92 VA DEIXAR A PUNT UNA SEGONA ONADA DE GRANS PROJECTES QUE ACABARAN DE CANVIAR AQUESTA BARCELONA AVUI JA TAN DESCONEGUDA I SORPRENEF PELS QUI NO L'HAGIN VISITADA DES DE FA NOMÉS QUATRE ANYS DELS PROJECTES CULTURALS, JUSTAMENT DEMà S'INAUGURA UN DELS MÉS INNOVADORS -EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA, A L'ANTIGA CASA DE LA CARITAT- AMB UNA EXPOSICIó SOBRE VISIONS AèRIES DE LES CIUTATS. EL CENTRE L'HA CONSTRUiT UN CONSORCI INTEGRAT PER L'AJU1TAMENT I LA DIPUTACIÓ, AL QUAL ESPEREM QUE ES PUGUI AFEGIR AVIAT EL MINISTER1 DE CULTURA. ,k.uL,›LW V �COMENCEM A ACTIVAR, AIXí, EL POTENT DISPOSITIU CULTURAL DE LA ZONA DEL RAVAL, QUE HAV101 DEFINIT AMB L'ENUNCIAT DE "DEL SEMINARI AL LICEU" I QUE IMPLICA LA POTENCIACIÓ DE LA CIUTAT VELLA EN UN DISTRICTE UNIVERSITARI I CULTURAL. AL COSTAT MATEIX DE LA CASA DE CARITAT S'ESTà ACABANT L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONT4MPORANI DE BARCELONA, OBRA DE L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. U,APJ--tik v(),1L. MOLT A LA VORA HI COMENÇARAN AVIAT LES OBRES DE LA NOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA-I-HIO'óRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCE_____ EyA, QUE TORNA AL CENTRE E LA CIUTAT, AITSUEMPLAÇAMENT NATURAL, PROP DELS ARXIUS, LES BIBLIOTEQUES, ELS MUSEUS, ELS MONUMENTS I LES LLIBRERIES. EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU. L'INCENDI DEL LICEU HA FET REACCIONAR MOLT POSITIVAMENT LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. L'INCENDI DEL LICEU HA DE SER VIST C4M L'INICI D'UNA NOVA CONQUESTA. LES INSTITUCIONS -I JO DIRIA QUE LA SAVIESA CONVENCIONAL DELS CIUTADANS TAMBÉ- HEM ESTAT DE SEGUIDA D'ACORD EN UNS QUANTS FETS ESSENCIALS: QUE EL LICEU S'HA DE RECONSTRUIR AL MATEIX LLOC -PERQUè EL LICEU I LA RAMBLA SÓN INDISSOCIABLES-, SERVANT LES MATEIXES CARACTERíSTIQUES BàSIQUES PERQUè TOT EL QUE N'HA QUEDAT ENS Hl PREDISPOSA 1 PERQUè ES �UNA PART MOLT VIVA DE LA MÈMòRIA HISTòRICA DE LA CIUTAT- I INTRODUINT-HI, NATURALMENT TOTES LES MILLORES D'ESPAI I TECNOLòGIQUES QUE UN TEATRE MODERN D'òPERA REQUEREIX. I EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR TAMBÉ LA CANDIDATURA DE .CULTURAL EUROPEA DE L'ANY 2001 BARCELONA PER SER LA CAPIT COM UNA AFIRMACIÓ PLENA, ROTUNDA, DE LA NOSTRA VOCACIÓ COM A CIUTAT. BARCELONA ARRIBARà 4 A LA FITA DEL SEGLE XXI, A L'ANY 2001, AMB CAPITALITAT O SEIISE, AMB UNA SèRIE D'EQUIPAMENTS CULTURALS D'UNA GRAN POTèNCIA: EL NOU LICEU, EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, ,'AUDITORI MUNICIPAL I EL TEATRE NACIONAL, A MÉS DELS QUE JA HE ESMENTAT. LA CULTURA I TOTES AQUE],LES ACTIVITATS QUE LI SÓN PARAL.LELES SóN EL MILLOR COMPLEMENT PER LA REHABILITACIÓ INTEGRAL QUE TAN DECIDIDAM1NT ESTEM TREBALLANT A LA CIUTAT VELLA. L'OBERTURA D'ESPAIS, LA RENOVACIÓ DE CARRERS I PLACES, LA MILLORA DE L'HABITATGE, L'AMPLíSSIMA DOTACIÓ D'EQUIPAMENTS I SERVEIS SOCIALS, ELS PALABLES ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT: TOTS AQUESTS ELEMENTS, ADEQUADAMENT ARTICULATS DES DEL CONSELL DE DISTRICTÉ, LES DIVERSES àREES MUNICIPALS, LA SOCIETAT PROCIVESA I D EI S DE LA COORDINACIÓ AMB ALTRES AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, COMPORTANT RESULTATS TAN CONFIGUREN UNA ACTUACIÓ QUE ESTá DI FíCILS COM ESPECTACULARS. RE- �SULTATS QUE PERMETEN VEURE, ARA MÉS CLARAMENT QUE MAI, QUE LA CIUTAT VELLA ESTà TROBANT SOLUCIONS DESPRÉS DE LLARGUES DèCADES D'OBLIT I DEGENERACIÓ. NOMÉS CAL IMAGINAR-SE QUINA SERIA LA SITUACIó SI NO HAGUÉSSIM PRES LA DETERMINACIÓ D'ACTUAR. NOMÉS CAL VEURE LA RADICAL TRANSFORMACIÓ DE 11A PART FINAL DE LA RAMBLA, ON S'APLEGUEN ELS CANVIS URBANíSTICS, LA MILLORA DE LA SEGURETAT I LA PRESèNCIA D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, PER ENTENDRE QUIN ÉS EL SENTIT DE LA REHABILITACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. PRECISAMENT AL FINAL DE LAIRAMBLA ESTEM VEIENT LA REPRESA DELS TREBALLS DEL PORT VE1,L. AMB AQUEST GRAN ESPAI NEURàLGIC, TOTA L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA I DE LA CIUTAT VELLA ARRIBARà FINS AL MAR I, PERLA PASSAREL.LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE COMERCIAL I LúDIÇ DEL MOLL D'ESPANYA. { CULTURA I CIUTAT ES COMPAGINEN DES DEL LICEU AL PORT. IGUAL QUE AQUESTA COMPAGINACIÓ ESTà PRESENT EN LA MOLT POSITIVA REACCIÓ QUE L'INCENDI DEL LICEU HA PROVOCAT ENTRE LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. EN L'ASPECTE MÉS MATERIAL DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT, LA VILA OLÍMPICA, CADA COD MÉS HABITADA I INTEGRADA EN ELS HàBITS DELS BARCELONINS, É NOMÉS L'INICI DE LA REFORMA DE LA FAÇANA LITORAL I DEL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. �UN RETROBAMENT QUE TINDR4 TAMBÉ LA SEVA EXPRESSIÓ EN LA REPRESA DELS TREBALLS AL PO42T VELL, QUE FARà ARRIBAR L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA FINS AL MAR I, PER LA PASSAREL . LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE CÒMERCIAL I LúDIC DEL MOLL D'ESPANYA. LA POLíTICA DE REEQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA DE LA CIUTAT QUE HA PRESIDIT L'URBANISME DE BARCELONA EN L'ULTIMA DèCADA ES COMPLETA ARA AMB L'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT CAP A LLEVANT. LES OPERACIONS LLIGADES A LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL MULTIPLICARAN ELS EFECTES 1OSITIUS DE L'OPERACIÓ DE LA VILA OLÍMPICA, EN L'OFERTA D'HABITATGES, DE ZONES COMERCIALS I DE LLEURE, I EN L'ACABAMENT DE LA CIUTAT. L'ALLARGAMENT DE LA DIAGONA FINS AL MAR AMB LES OPERACIONS ANNEXES -DIAGONAL- POBLENOU, DIAGONAL MAR, PARC BIOMèDIC, ZOO MARI...- ÉS, DONCS, UNA SEGONA OPERACIÓ D'ACABAMENT DEL PROJECTE HISTòRIC DE L'EIXAItIPLE. SI HI AFEGIM ALTRES OPERACIONS AMB MARXA COM LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LES ARTS -TEATRE NACIONAL, AUDITORI, ARXIU DE LA CORONA GLORIES, I LES CONSTRUCCIÓ DE D'ARAGó- ENTRE ],'ANTIGA ESTACIó DEL NORD AMB EL BARCELONA-GLòRIES, CENTRE COMERCIAL EN ESTEM ACOMPLINT EL DESIGNI DE CERDá, QUE �VA SITUAR PRECISAMENT A LA PLAÇA DE LES GLòRIES CATALANES EL CENTRE DE LA NOVA BARCELON4 SORGIDA DE L'ENDERROCAMENT DE LES MURALLES I L'EXPANSIó PEL PLA. AL CAP DE MÉS D'UN SEGLE, AQUEST SERà EFECTIVAMENT UN DELS CENTRES DE LA NOVA BARCELONA. I DIC UN DELS CENTRES, EN PLURAL, PERQUè UNA ALTRA POLÍTICA ESTRATéGICA DE L'URBANISME BARCELONÍ QUE ESTà COMENÇANT A DONAR ELS SEUS FRUITS ÉS LA DE LES NOVES CENTRALITATS. EN TENIM UNA MOSTRA A LA ZONA DE L'ILLA -DIAGONAL, QUE HA ESTAT LA GRAN ESTRENA DE L'HIVERII, O AL CARRER DE TARRAGONA, ON ASSAGEM UNA NOVA DISTRIBUCIò SEGREGADA DEL TRANSPORT PÚBLIC. CAMí DE L'AEROPORT, LA NOVA(ORDENACIó DE LA PLAÇA CERDá DóNA PAS A L'AMPLIACIÓ DE LA FIRA EN EL POLÍGON PEDROSA, QUE ANOMENEM MONTJUïC-2 I QUE V4IG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR TOT JUST AHIR. A L'ALTRE EXTREM DE LA CIUTAT, A LA ZONA DE SANT ANDREU I LA SAGRERA, NO TRIGAREM GAIRE TEMPS A VEURE-HI COMENÇAR OBRES DE L'ESTACIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT, CIUTAT AMB MADRID I PARí$ A TRAVÉS D'UN DELS TRANSPORT AMB MÉS FUTUR. 10 LES QUE UNIRà LA MITJANS DE �PODEM IMAGINAR, AMB TOTES AQUESTES DADES, EL PERFIL DE LA BARCELONA DEL 2000. I HAUREM DE RECONèIXER QUE ES FA DIFÍCIL SOSTREURE'S A L'OPTIMISME,¿ EN UNA CIUTAT QUE POT REPASSAR TANTES NOVETATS I TANT PROJECTES TAN IMPORTANTS I TANGIBLES. ELS NOUS OBJECTIUS TOTS AQUESTS PROJECTES EN MARXA ESTAN AL SERVEI DEL QUE ÉS EL NOSTRE GRAN OBJECTIU PEL CANVI DE SEGLE: CONVERTIR BARCELONA EN LA PORTA SUD D'EUROPA, EN UN GRAN POL ESTRATèGIC DE LA VIDA ECONàMICA DEL NOSTRE CONTINENT, CENTRE DE COMUNICACIONS I D'INTERCANVI D'UNA GRAN àREA QUE COMPRéN LA PENÍNSULA IBèRICA, LA MEDITERRàNIA OCCIDENTAL I EL SUD DE FRANÇA. EL NORD DEL SUD, QUE HEM DI TANTES VEGADES. L'AJUNTAMENT PERSEGUEIX AQUEST GRAN OBJECTIU AMB DUES ESTRATèGIES DE COL.LABORACIÓ, A NIVELL CIUTADà I A NIVELL INSTITUCIONAL. A NIVELL CIUTADà, ES POT BE? DIR QUE, AVUI, TOTS ELS GRANS I PETITS OBJECTIUS SOBRE EL4 QUE TREBALLA L'AJUNTAMENT SóN DUTS A TERME AMB LA COL.LAB RACIó DELS SECTORS INTERESSATS. 1 �EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT, LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTUALMENT EN MARXA ÉS LA PROVA MÉS CLARA D'AQUESTA COL.LABORACIÓ, I QUE TÉ EL VALOR AFEGIT DE SER UNA INVERSIó DE LA CONFIANÇA QUE BARCELONA HA GUANYAT EN SI MATEIXA EN OCASIó DELS JOCS. SóN ELS PRINCIPALS OPERADORS I INSTITUCIONS PúBLIQUES I PRIVADES QUE S'HAN REUNIT ENTORN D'UNA INICIATIVA QUE L'AJUNTAMENT CONVOCA I AJUDA I QUE LES EMPRESES DUEN A TERME. LES CAMPANYES ABASTEN TOTS ELS SECTORS ON LA CIUTAT TÉ GRANS POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT: BARCELONA NEW PROJECTS PEL QUE FA AL SECTOR DE L'IMMOBILIARI, BARCELONA CENTRE LOGíSTIC, BARCELONA TURÍSTICA, BARCELONA CENTRE MèDIC, FAN COSTAT ï A LES CAMPANYES AMB ELS SECORS DEL COMERÇ, DISSENY, UNIVERSITATS, AUTOMòBIL I FARMACèUTIC-QUíMIC-ALIMENTARI. EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA, QUE S'ACABA DE POSAR EN MARXA AMB EL PROTAGONISME DEL PROPI SECTOR I LA INCORPORACIÓ DE L'EXPERIèNCIA OLÍMPICA, DEIX AMB UNA GRAN EMPENTA. BARCELONA HA DIVERSIFICAT LA SEVA OFERTA I EL SEU ATRACTIU AMB UNA COMBINACIÓ ESPECIAL DE TURISME URBá, CULTURAL I COMERCIAL. 12 �LA COL.LABORACIÓ INSTITUCIONAL ACABA DE TENIR, AQUESTS DARRERS DIES, DIVERSES CONFIRMACIONS: EN L'ACORD PER A LA CREACIa D'UN CONSORCI DELS TRANSPORTS METROPOLITANS, EN EL DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL LIC4U, I, SOBRETOT, AMB L'ACORD DE TOTES LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES PER A POSAR EN MARXA EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGATI PER AL QUAL M'ESTIMO MÉS EL NOM DE BARCELONA EUROPORT. GOVERN, GENERALITAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS METROPOLITANSIPARTICIPEN EN EL GRAN PROJECTE k D'INFRASTRUCTURES I DE COMUNICACIONS DEL QUE DEPÉN QUE BARCELONA PUGUI AFRONTAR EL GRAN REPTE I OBJECTIU DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. EL PLA DEL DELTA O BARCELONA EUROPORT COM CREC QUE S'ACABARà DENOMINANT, CONSTITUIRà UÑA INVERSIó PÚBLICA DE 400.000 MILIONS DE PTS. ES A DIR PRàCTICAMENT LA MEITAT DE LA INVERSIó REALITZADA AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VA SER DE 900.000 MILIONS DE PTS. VULL RECORDAR QUE HEM AVALUAT L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIÓ OLÍMPICA A L'ECONOMIA ESPANYOLA -EN INVERSIó PÚBLICA I PRIVADA- EN 2,8 BILIONS DE PTS, PODEM PENSAR, DONCS, QUE L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIó'BARCELONA EUROPORT POT ARRIBAR A SER D'UN BILIó I MIG DE PTS. �HEUS AQUí DONCS, UNS ALTRES JOCS OLÍMPICS, UNA ALTRA GRAN OCASIÓ PER BARCELONA. EL PLA DEL DELTA, BARCELONA EUROPORT, CONSTITUIRà UN ELEMENT FONAMENTAL PER ASSOLIR L'ESTRUCTURACIó DE LA BARCELONA METROPOLITANA, LA BARCELONA REAL. { QUè SUPOSA EL PLA DELTA? ELGPLA DELTA SUPOSA ASSOLIR COMPE TITIVITAT I QUALITAT DE VIDA. COMPETITIVITAT, PERQUè ES IESENVOLUPEN LES INFRASTRUCTURES NECESSàRIES PERQUè BARCELONA PUGUI REALITZAR DE FET ALIJO A QUè ESTà DESTINADA: SER LA PORTA DEL SUD D'EUROPA. AIXò REQUEREIX AMPLIAR I MODERNITZAR L'AEROPORT, AMB ZONES INDUSTRIALS I DE CàRREGA, AMPLIAR EL PORT I LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, ACABAR LES CONNEXIONS FERROVIàRIES -D'AMPLE EUROPEU- I D'AUTOPISTA. CAP CIUTAT DEL LITORAL MEDITERRANI DIPOSARà D'UNA PLATAFORMA TAN POTENT D'INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, LOGÍSTIQUES I ECONòMIQUES, TOTES JUNTES 1 ESTRUCTURADES PER APROFITAR LES ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ. UN COMPLEX QUE APLEGARà EN UN RADI REDUÏT LES INSTAL.LACIONS *IRALS DE MONTJUÏC I PEDROSA, EL POLÍGON DE LA ZONA FRANCA, ELS EIXOS INDUSTRIALS DEL BAIX LLOBREGAT / MERCABARNA I LES NOVES ZONES DE TERCIARI AVANÇAT �QUALITAT DE VIDA. EL PLA DELTA INCORPORÀ, D'ALTRA BANDA, ACTUACIONS IMPORTANTíSSIMES QUE REPERCUTIRAN MOLT SENSIBLEMENT EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA. ES DONARà EL PAS DEFINITIU PER ASSOLIR EL TRACTAMENT ADEQUAT DEL? RESIDUS URBANS MITJANÇANT LA PLANTA D'ELIMINACIÓ PREVISTA. LA NOVA DEPURADORA PERMETRàQUE, FINALMENT, EL CURS BAIX DEL LLOBREGAT I LA SEVA DESEMBO b ADURA PUGUIN ASSOLIR LA QUALITAT AMBIENTAL NECESSàRIA PER MANTENIR LA SEVA RIQUESA BIOLòGICA I UN úS CIUTADà AVUI INEXIS'trENT. L'àREA DE BARCELONA RECUPERA UN TRAM DE LITORAL MÉS EXTENS QUE EL QUE ES VA RECUPERAR A LA VILA OLÍMPICA. I FINAIMENT S'ESTRUCTURA UN ESPAI AVUI TRINXAT I DEGRADAT QUE HA DE SER, SENS DUBTE, EL GRAN PULMó VERD DEL LITORAL DE BARCELONA. FA UNS ANYS VàRpM PROPOSAR TREBALLAT PER RECUPERAR EL LLOBREGAT PER A L'úS CIUTADà. MOLTS HO VAN CONSIDERAR UTòPIC. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS. SI ELS JOCS OLIMPICS VAN PERMETRE PLANEJAR I COMENÇAR A CONSTRUiR LA BARCELONA DEJ SEGLE XXI, EL PLA DELTA HA DE CONTRIBUIR DECISIVAMENT A FER-LA POSSIBLE. 15 �EL "GIR LOCAL" NO VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERèNCIA SENSE UN APUNT DE TIPUS POLÍTIC. TOTA L'OPERACIO ESTRATEGICA BARCELONA 2000 NO ES POSSIBLE SENSE LA COL.LABORACIO INSTJTUCIONAL A LA QUE M'HE REFERIT. BARCELONA TORNA A SER UN GRAN PROJECTE PER A CATALUNYA I PER ESPANYA. L'EUROPORT ES UN PROJECTE DE REFORÇAMENT ESTRATEGIC DE L'AREA MEDITERRANIA EN 14 NOVA EUROPA QUE AVUI S'UNEIX ALHORA QUE S'OBRE CAP A L'EST I CAP AL NORD ESCANDINAU. BARCELONA, EN UN ALTRE SENTIT, PARTICIPA EN UN MOVIMENT GENERAL DE LES CIUTATS EUROEES CAP AL QUE NOSALTRES EN DIEM AQUI UN "GIR LOCAL", QUE i{IO ÉS ALTRA COSA QUE L'APLICACIO DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIAIIETAT PROCLAMAT EN EL TRACTAT DE LA UNIO EUROPEA, O TRACTAT LE MAASTRICHT. BARCELONA PARTICIPA EN AQUEST MOVIMENT I CONTRIBUEIX A LIDERAR-LO. ÉS UNA EXIGENCIA DE LA NOVA POLITICA EUROPEA, PERO TAMBÉ HO ES DE LA NOSTRA TRADICIO MUNICIPALISTA. ES TRACTA D'ACOSTAR LA SOLUCIO DELS PROBLEMES AL NIVELL ON AQUESTS ES PUGUIN �AFRONTAR DE MANERA MÉS EFICAÇ I MOLT SOVINT AQUEST NIVELL ES EL LOCAL. EL GOVERN I LA GENERALITAT SABEN PROU BÉ QUE ELS AJUNTAMENTS SON SERIOSOS EN LA DEMANDA DEL "GIR LOCAL", QUE CADA VEGADA HI SEREM MÉS EXIGENT1. EL "GIR LOCAL" ÉS TAMBÉ UNAiEXIGENCIA DE LA RENOVACIO DE LA POLITICA DEMOCRATICA QUE AQijJEST PAIS ESPERA. L'OPERACIO '92 ENTORN DELS JOCS I ARA LA NOVA OPERACIO 2000 ENTORN EL PLA DELTA DEL LLOBREGAT SON UNA MOSTRA DEL QUE HAURIA DE SER EN TOTS ELS AMBITS DE GOVERN EL "GIR LOCAL": PROTAGONISME DE LES ADMINISTRACIONS MÉS PROXIMES EN EL DISSENY I EN LA GESTIO DE LES POLITIQUES. UNA NOVA COMPLICITAT VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERENCIA AMB UNA INVITACIO A MANTENIR LA CONFIANÇA EN LES NOSTRES PROPIES POSSIBILITATS I A RENOVAR LA COMPLICITAT C UTADANA EN SUPORT DEL PROJECTE BARCELONA. UNA CIUTAT QUE HA TINGUT UIT EXIT TAN GRAN COM EL DELS JOCS DE 1992 NO POT CONFORMAR-$E AMB EL QUE TÉ, SINO QUE HA �D'ASPIRAR A TOT EL QUE P TENIR. UNA ALTRA COSA SERIA RENUNCIAR AL SEU FUTUR. PARLAR DE LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000, PERMETIN QUE INSISTEIXI EN EL QUE HE DIT AL COMENÇAMENT, ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS CIUTAT. MOLTES GRACIES. OLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4280 Title A name given to the resource La projecció de Barcelona cap a l'any 2000 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bcn ha estat una de les cinc ciutats europees que ha merescut l'atenció del Le Monde. El gran repte és convertir-se en la porta del Sud d'Europa. Bcn ha amplitat la seva oferta d'acollida i de serveis, s'ha consolidat com una ciutat interessant per a l'inversió, la producció i les activitats econòmiques. Carrers i places, serveis socials, seguretat, Procivesa i coordinació amb altres agents públics i privats. Diagonal Mar, Poble Nou, Plaça de les Glòries, Polígon Pedrosa, Montjuic 2, TGV, TAV. Barcelona: New Projects, Centre logístic, Turística, Centre Mèdic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fòrum FIATC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Cultura Infraestructures Acció política Barcelona Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf 0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt ��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520 jj Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de Cantar Montalegre, 5 08401 Barcelona Tel,fons: (93) 412 07 81 / Telefax: (93) 4) 2 05 20 82 DATA / DATE: 2,5r 2 DESTINATARI 1"94 • REMITENT DESTINATARIO DESTINATION REMITENTE DESTINATAIRE EXPEDITEUR SENDER sr. ^,tvi- muijoa 402 7532 ..^..AX: *k** w w,k * t** t * & e**,t* ,r '~ FAX: 412 05 20 Te1éfons: *1r,e*, t ,t w e 412 0 7 81 412 07 82 **xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x Després d'aquest full enviem Después de seta hoja mandamos After this sheet we are sending Aprés cette feuille nous envoyons +k fulls més. hojas más. sheets more. feuilles plus. *w ,e t* �25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520 EL PRESIDENT DE LA DIPUTAcIG DE BARCELONA Inau-uració Centre de Cultura Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics, compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa neva vida com a Casa de Cultura. de la Caritat % donan Em z 1/u0 Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals, deixant una emprempta encara viva en el record de malta ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup ti\t‘ d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest ement de referència de les seves vivències de jov ntut. ir 41. IUMV4,1 primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa 35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una etapa d'indecisió i precarietat. El s �LJ 1 LL -"^ 1C1 • YCl 4. \+VL I V I\fl '.+VI 1! LI II VI \fll 11f1 "11LtJJLV EL PRESIDENT nZ zw nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA, spectacularment Avui, el vell recinte, convenientment enovat, renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya, arta i crítica sobre a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió a ' 7n (i 1 totes les manifestacions rer~tq propies . Una oferta estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de la Mediterrània. rG• mi-ecz de" t dee les Ciutats un agosarada.sÉprimer el e !'s a,aposta gosarada La Ciutat centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge cultural; - un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar . serosament a aquest lideratge. ^, ^nl,^• ni:: A diferència altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter arribar a BarCel na , - grane esdeveniments culturals del món gràcies a la nostra:` en( els més prestigiosos circuits internacionals. C11:► 1"141 �25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520 F.^ c^^:l t^iÓ^F 24:e: 4 PRESIDENT Jan LA .A. DIPUTA-CIÓ DE BARCELON El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats, donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem, cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com a president del Consorci rector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats. A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el mític atles de totes les vers de ciutats deque 1'unl disposava el Gran Khan en el que s'h s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma. En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem, Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del segle xx? Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per ! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er els seus murs. D'una ciutat no set maravelles, sindede k 0,5 s)e''. �L.! r LD 41GkJJGU r.J E^ PRESIDENT 3aE I,." DIPUTACIÓ 3]E 13..4.1tC,ELONA. Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament, com a aula magna per descabdellar regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats. proposem aquest Centre lea (Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3. repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del municipalisme de la que tots els ajuntaments en són J1 protagonistas. En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i el futur de Barcelona. Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un i exemple de llibertat, tolerància i creativitat. Moltes grades. �25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520 r. b Autoritats, senyores, senyors Aquests dies he explicat moltes vegades què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa, si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el que ens hem propossat. Ara, el que voldria és oferir el Centre a la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que está plena de memoria i de vivencies personals, torna a la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell. Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava per necessitat i on es patien dures exigències disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la �rLD D4 vpsniu.n 1 • 1 ciutat sencera. L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi Strauss, per tant són camins retorçats que mai no s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és, justament, la seva xispa. A l'obrir e j. Centre inauguren també la primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats: del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar 1 el tema del Centre com una expressió del estil rigorós i pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es descobreixen prou les seves contradiccions, la seva rápida evolució contemporania, per presentar globalment aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta �GJ f LD 7 4 l^J • 44 L. ^^VL I VtCh'1 LVIY i GI II -VECH^ 71t-I 41G1J.>G!'J amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins. Mentre aquest Centre es construía, hem vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan el "model serbi", el que pretén negar la diversitat, s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de l'oblit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4281 Title A name given to the resource Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Art Model social Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Cultura Museus Description An account of the resource Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1376/19940303d_00613.pdf 7c4ed753d814a86cafa79c6c15b548e0 PDF Text Text Paraules de benvinguda de l'Alcalde al President de la República Argentina, Carlos S. Menem Saló de Cent, 3 de març de 1994 ESTIMADO PRESIDENTE, ES PARA NOSOTROS UNA GRAN SATISFACCIoN DAROS LA BIENVENIDA A BARCELONA. EL GOBIERNO DE LA CIUDAD OS SALUDA EN ESTE HISTÓRICO SALO DE CENT, SÍMBOLO DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE LA VOLUNTAD DE AUTOGOBIERNO DE LOS BARCELONESES.. LOS LAZOS DE UNIóN ENTRE¡NUESTROS DOS PAÍSES HAN TENIDO SIEMPRE UNA FUERTE EXPRESIÓN EN BARCELONA, PUERTO DE EMBARQUE DE MUCHOS CATALANES QUE HICIERON LAS AMERICAS O QUE TUVIERON QUE SUFRIR EL EXILIO Y, POSTERIORMENTE, PUERTO DE ACOGIDA DE MUCHOS ARGENTINOS QUE HUÍAN DE UN REGIMEN QUE NO RESPETABA LAS LIBERTADES QEMOCRáTICAS. 1 �LOS AVATARES DE LA HISTORIA LLEVARON A NUESTROS CIUDADANOS DE UNA A OTRA ORILLA EN BUSCA DE LA LIBERTAD Y LA DIGNIDAD O DE OPORTUNIDADES ENCONTRARON EN SUS PAISESIDE ORIGEN. PERO DEL DOLOR DEL EXILIO O QUE MáS NO ALLá DE LA LEJANíA GEOGRáFICA, E INCLUSO DE LA SOLIDARIDAD CON QUE UNOS Y OTROS FUERON RECIBIDOS, ES EVIDENTE QUE ESTE TRASVASE HA PERMITIDO ACERCARNOS Y CONOCERNOS MEJOR. BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA CLARA VOCACIóN MEDITERRáNEA Y EUROPEA. ÉSTE ES NUESTRO MARCO GEOGRáFICO, CULTURAL Y ECONÓMICO. PERO ELLO NO ES OBSTáCULO PARA QUE BARCELONA SIENTA TAMBIÉN, MáS ALLá DE TODA RETÓRICA ESTÉRIL, UNA DECIDIDA VOCACIÓN AMERICANA. LA HA TENIDO HISTÓRICAMENTE Y LA MANTIENE. Y EXTIENDÉ, EN TANTO QUE CIUDAD ABIERTA, UN ALIENTO DE FRATERNAL SOLIDARIDAD HACIA LOS PUEBLOS DE LA+AMÉRICA LATINA -Y MUY PARTICULARMENTE HACIA LA ARGENTINA Y LA CIUDAD DE BUENOS AIRES. BARCELONA, PUERTA SUR DE EUROPA, TIENE LA VOCACIÓN DE SER LA PUERTA DE ENTRADA DE LA ECONOMÍA LATINOAMERICANA ANTE LAS; FRONTERAS, NO SIEMPRE ABIERTAS, DE LA UNIÓN EUROPEA. �UNA UNIóN QUE SE AMPLIA EN ESTOS DíAS HACIA EL NORTE Y HACIA LA EUROPA CENTRAL, Y ANTE LA QUE ESPAÑA TIENE EL DEBER DE LLAMAR LA ATENCIÓN TANTO SOBRE EL ESPACIO MEDITERRáNEO -DONDE EXISTE UN POTENCIAL DE CONFLICTIVIDAD ANTE EL QUE DEBEMOS ACTUAR SIN DEMORA- COMO ANTE LA REALIDAD EMERGENTE DE LA AMÉRICA LATINA, QUE ESTá DEJANDO ATRáS, NO SIN DIFICULTADES, LOS AÑOS SOMBRÍOS DE LA DEUDA EXTERNA Y EL DECLIVE ECONÓMICO. PRUEBA DE NUESTRA VOCACIóN AMERICANISTA ES LA SOLICITUD PARA QUE BARCELONA SEA LA SEDE DE LA FUTURA OFICINA EUROPEA DEL BANCO INTERAMERICANO DE DESARROLLO (BID), QUE HE DIRIGIDO A SU PRESIDENTE, DON ENRIQUE IGLESIAS, Y QUE CUENTA CON EL APOYO DEL GOBIERNO ESPAÑOL. EL PUERTO, EL AEROPUERTO, LA ZONA FRANCA Y LA FERIA DE MUESTRAS DE BARCELONA SON, JUNTO A LA CáMARA DE COMERCIO LOCAL, POTENTES INSTRUMENTOS PARA ASEGURAR LA PRESENCIA DE LA ECONOMÍA ARGENTINA EN EUROPA. LA DELEGACIÓN DE EMPRESARIOS QUE OS ACOMPAÑA, PRESIDENTE, ENCONTRARá EN LOS RESPONSABLES DE ESTAS INSTITUCIONES TODO EL APOYO QUE VUESTRO PAÍS SUSCITA EN BARCELONA CON LA MAYOR NATURALIDAD. �POR OTRO LADO, LA EXPERIENCIA DE BARCELONA EN TECNOLOGÍAS URBANAS Y EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, SON UN CAPITAL ACUMULADO AL QUE ARGENTINA, Y MUY PARTICULARMENTE BUENOS AIRES, i PUEDE Y DEBE ACUDIR. DESDÉ AQUí, SEÑOR PRESIDENTE, OS OFRECEMOS TODA NUESTRA COLABORACIÓN. UNA COLABORACIÓN QUE BARCELONA SUPO ENCONTRAR EN DOS áMBITOS QUE SI VOS QUERÉIS, PRESIDENTE, SON MENORES, PERO PARA NOSOTROS ABSOLUTAMENTE ENTRAÑABLES. DOS CIUDADANOS ARGENTINOS QUE HICIERON DE BARCELONA SU SEGUNDO HOGAR HAN ESTADO ÍNTIMAMENTE LIGADOS, DESDE FACETAS DISTINTAS, AL REENCUENTRO QUE BARCELONA EXPERIMENTO CONSIGO MISMA EN DE LOS AÑOS DZ RECUPERACIÓN LA DEMOCRACIA. EL PRIMERO DE ELLOS, UN DISEÑADOR GRáFICO, AMERICA SáNCHEZ, DISEÑÓ EL LOGOTIPO DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LOS JUEGOS DE 1992, CONTRIBUYENDO CON ELLO EN DAR A CONOCER AL MUNDO LA REALIDAD DE UNA CIUDAD, CREATIVA E IMAGINATIVA. EL OTRO, DESAPARECIDO DEMASIADO JOVEN, FUE EL RUMBERO ARGENTINO-CATALáN "GATO" PEREZ. ÉL CANTÓ, INDISTINTAMENTE EN CASTELLANO Y EN CATALáN, A 4 �NUESTRA CIUDAD. TAMBIÉN CON SU RITMO Y SU ALEGRíA, BARCELONA RECUPERÓ SU PASO. ES ESTA BARCELONA RENOVADA, CATALANA Y ESPAÑOLA, EUROPEA Y LATINOAMERICANA, LA QUE OS RECIBE HOY. SED, DE NUEVO, BIENVENIDO. MUCHAS GRACIAS. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4282 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Argentina Sr. Carlos S. Menem Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sol.licitud de Barcelona com a seu de la Oficina Europea del Banc Interamericà de Desenvolupament, BID. Cooperació Bcn - Argentina. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Història Territoris Acció política Argentina Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1377/19940304d_00614.pdf 5c0d37509688a6452e7e8818f84f83bd PDF Text Text NOTAS PARA LA INTERVENCIÓN DEL ALCALDE 1. La crisis del sector del automóvil en Europa, analizada desde un punto de vista regional, afecta básicamente a dos tipos de zonas: las de tradición industrial transformadora, que han recibido importantes inversiones desde los años 30 en la Europa más avanzada y desde los 50 en la periférica y, por otra parte, las zonas en las cuales las decisiones de inversión han sido más tardías con respecto al ritmo de gran crecimiento del mercado iniciado en los años 60. Enïel segundo caso el impacto de la crisis actual tiene una incidencia porcentual mucho más fuerte y las soluciones son más complejas, pues está todavía en la etapa de creación de un tejido industrial basado en los proveedores del sector. (Es el caso español de Linares, o lo que pasaría en Vigo e incluso en Valladolid, en caso de crisis de las empresas instaladas). 2. Las soluciones técnicas que son aportadas en la crisis del sector (que hace coincidir hoy en día un factor cíclico económico con los factores estructurales del sector europeo) conducen a una �política de inversiones fuera d_e__Eu *ropa y de empresas. internacionalización de nuestras alternativa Esta tiene indudables beneficios a medio plazo, pero a corto plazo es contradictoria con el mantenimiento de los puestos de trabajo en las fábricas menos productivas y, al mismo tiempo, por el hecho de desplazar capitales a inversiones fuera de las fronteras, dificulta la utilización de posibles plusvalías para operaciones de reconstrucción local del tejido industrial y de ocupación. 3. Por otra parte, en la medida en que la competitividad exige la utilización, cada vez más masiva, de las técnicas del "just-in-time" y del concepto de parque de proveedores anexos a la fábrica central, el impacto de la crisis afecta también al amplio tejido del sector auxiliar creado entorno a las primeras instalaciones. Otras razones tecnológicas ponen en evidencia el tema: la dráma4ca reducción del número de piezas de los automóviles por razones económicas y de posterior reciclaje para favorecer las políticas medioambientales y preservacionista, deja un espacio muy reducido a la industria auxiliar tradicional, que vende piezas de 2 �carácter independiente o no ensambladas directamente en el proceso productivo. Esta situación crea un elemento de conflictividad -la la reducción de muy fuerte; interregional 4. producción por falta de demanda y por mejora del proceso tecnológico conduce a una situación de competitividad extrema: políticas de nacionalización de suministros a cambio de 'luna reducción de los puestos de trabajo, políticas de reconcentración de f la producción en las instalaciones en los países de origen del capital, políticas de creación de centros logísticos para el transporte de mercancías. A fin de cuentas, políticas que tiendan a reducir el impacto aprovechando la misma dinámica del cambio de producción. Los limites se encuentran en que estas soluciones van dejando de serlo a medida que se profundiza en la crisis, ya que las oportunidades son cada vez más pequeñas para aquellos que llegan más tarde. 5. Así pues, imaginativas si las soluciones han de ser ue os_--m-}nim-izar más e l imp cte-- y aprovecharlo para empezar una etapa conjunta con el desarrollo sostenido. Por un lado el refuerzo de la �obligatoriedad de un reciclaje permitirá la instalación de plantas de recuperación que pueden aportar un gran número de puestos de trabajo. Aprovechar espacios obsoletos de la industria del automóvil para la instalación de estas plantas es un tema a tener en cuenta. Por otro lado impulsar fuertemente la línea del vehículo ecológico y urbano. Una política consensuada antre fabricantes y autoridades locales y regionales puede conducir a una reactivación del mercado ligado a condicionamientos del uso del automóvil en los los núcleos urbanos. No se trata tanto de luchar contra automóvil en la ciudad sino de hacerlo menos conflictivo. Ampliar el ciclo del automóvil con su reciclaje, forzar un nuevo mercado cambiando las condiciones de uso y aprovechar el cambio del sistema de producción y distribución para mejorar y ampliar las infraestructuras logísticas de distribución (y los sistemas de just-in-time para mejorar y ampliar las redes de telecomunicaciones), juntamente con el aprovechamiento económico, si es posible, de los espacios obsoletos, son las herramientas de uso más generalizado. �la Otra alternativa tradicional ha sido __ ----reconversión de personal abriendo el espacio del 6. sector de servicios y, especialmente, los servicios , de baja calificación. La renovación a gran escala de este sector no permite demasiado optimismo para esta alternativa. A pesar de ésto el incremento del turismo, en general, y del urbano en particular no puede ser olvidado como una alternativa posible para un pequeño sector de los trabajadores. 7. Con todo, estamos hablando de la recuperación de un número de puestos de trabajo entre el 25 y el 35 % de los que se han perdido. Para el resto, en que otro 25% puede pasar a la jubilación anticipada, el problema subsiste, dada la dificultad de reconversión hacia sistemas de alto valor añadido ligados a las industrias emergentes o de crecimiento actual. Por lo tanto es preciso abordar una doble estrategia en profundidad. Por un lado ha de hacerse una prospectiva real para determinar los límites ■--,, estructuralesae_la_çrjzsily aprovecharl probable cambio de signo del ciclo economico para crear condiciónes... para una política industrial alternativa �que incluya reciclaje de–per.s_onal y, de una manera u ----otra, prime la contratación_de personal proveniente —simultáneamente, significa, Esto del sector. ---( 1 orientar, cada vez más, la! formación de nuevos 1 profesionales y trabajadores en el campo de los I sistemas de alto valor añadido, especialmente el nuevo mercado de las "autopistas de la información" y las industrias ecológicas, ya que los puestos de trabajo más tradicionales han de ser ocupados por personal proveniente de los sectores en crisis. 8. La profundidad de la crisis es tan grande que cualquier política regional ha de hacerse en un marco europeo. La creación de un programa específico para ayudar a la reconversión de regiones afectadas es indiscutible pero esta ayuda no sólo ha de ser financiera sino que, tal como se ha dicho, ha de llevar sistemas cruzados/que combinen políticas de inversiones y procesos tecnológicos. No se trata de utilizar la legislación medioambiental como un nuevo sistema proteccionista y ampliador del mercado. Se trata, también, de aprovechar una situación conflictiva para hacer un salto cualitativo. 6 �9. La salida de la crisis e existe un entorno más viable en donde urbano con una red industrial diversificada. Como se ha apuntado ya al principio, en España, las zonas donde industrias del automóvil la decisión de instalar se detiió al atractivo de la mano de obra barata (caso Santana-Suzuki en Linares) de atravesando por graves problemas están sin desindustrialización, otras alternativas disponibles. 10. La combinación mantenerse en reequilibrio las indudtria-servicios ciudades. debe Son un factor de social y económico. Los servicios avanzados a las empresas tienen un alto valor añadido: diseño, software, pubjjicidad. 11. La formación profesional y la investigación es primordial. Ni los recursos naturales ni siquiera los de capital van a tener en el futuro una importancia tan decisiva como el grado de formación profesional y de know-how. La existencia de centros de investigación avanzada (universidades) cerca de las localizaciones industriales es también fundamental. �Los poderes públicos deben fomentar la 12. cooperación con el sector privó ó y la búsqueda de soluciones mixtas. Es el caso de la conferencia Eurociudades-Euroempresas, que se celebrará en juni .-en'Barcelona por manda-fa de la red de Eurociudades, y que reúne a empresas y administración. 13. Pero sobre todo las ciudgdes deben aportar una visión estratégica, que vaya más allá de las urgencias tácticas de los distintos actores económicos y sociales (industria, sindicatos, etc), mediante la elaboración de planes que delimiten los sectores dónde cabe actuar y diseñen las líneas de futuro de la ciudad y su zona de influencia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4283 Title A name given to the resource Red Española de Ciudades del Automóvil (RECA). Notas para la intervención del Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Model social Acció política Red Española de Ciudades del Automóvil Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/707/19940313_LV.pdf 34c84e4ff390e1a4adfe853cf02b87b2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/03/1994 La Vanguardia, p.027, Opinión Barcelona (y Cataluña) en Europa Subtítulo: CABE ESPERAR QUE la reforma de las instituciones devuelva a los países grandes del Sur una parte del protagonismo que hoy peligra. Autor: PASQUAL MARAGALL La Unión Europea acaba de abrir un nuevo capítulo de su ya larga y ascendente historia con la constitución del Comité de las Regiones, creado por el tratado de Maastricht. Desde ahora, regiones, ciudades y poderes locales en general -en toda su diversidad continental- se incorporan al proceso institucional de la Unión Europea. El Comité de las Regiones es una de las grandes novedades de la Unión Europea y, como tal, plantea un insólito y quizás inesperado ejercicio de matices y de diálogo constituyente. Acostumbrada la opinión pública, y los mismos dirigentes de los estados miembros, a ver la construcción europea como un renovado proceso negociador, es lógico que cueste ahora adaptarse a una nueva lógica política interna, una especie de convergencia institucional en la que las mismas palabras no siempre equivalen a las mismas tradiciones y estructuras políticas. El nuevo organismo es un caso paradigmático de esta nueva situación. Su mismo nombre se presta a interpretaciones distintas según la tradición política de cada Estado miembro, y en su seno va a reunirse una amplia variedad de poderes locales y regionales llamados a un proceso de integración. Ese mosaico diverso de poderes locales y regionales -durante muchos años organizado en torno al Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE)- ha sido, como dijera el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, hace dos años en Barcelona, el cemento con que se ha construido desde el final de la Segunda Guerra Mundial la unión económica y política del continente. La alternancia de las regiones y las ciudades en la presidencia del Comité de las Regiones, en los términos que propuso en su día el buró del CMRE -que agrupa desde hace varias décadas a varios miles de organismos de poder local y regional- es una fórmula que favorece el debate en profundidad sobre la definitiva configuración del Comité de las Regiones, que tendrá en sus primeros años las características de un periodo constituyente. Esta alternancia está en la base de las mejores tradiciones del europeísmo y tiene su ejemplo más relevante en la propia presidencia del Parlamento Europeo, donde se alternan las dos grandes corrientes políticas de nuestro continente, la democristiana y la socialdemócrata. La alternancia en la presidencia del Comité de las Regiones, además del aspecto ideológico derecha-izquierda que en ella queda reflejada, permitirá la representación y el protagonismo en el proceso de creación del nuevo organismo de dos grandes tipos de poderes locales que hoy existen en Europa: las regiones con competencias de Estado y los municipios y poderes locales en el amplio sentido de este término. Cataluña y España avanzan hoy en una Europa donde reaparece con mayor virulencia política el debate entre el Norte y el Sur. El Gobierno defiende con firmeza las posiciones españolas y del propio acervo comunitario ante una ampliación europea por el Norte escandinavo que amenaza con limitar la capacidad de decisión de un Sur debilitado. Cabe esperar que la reforma de las instituciones devuelva a los países grandes del Sur una parte del protagonismo que hoy peligra. 68 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En la Europa territorial recién nacida, en su Comité de Regiones (y ciudades), el Sur ocupa un lugar preferente. El Languedoc-Rosellón y Barcelona van a turnarse en los puestos presidenciales, con un resultado sorprendente en la Europa del equilibrio Norte-Sur, izquierda y derecha. Para Barcelona y para Cataluña, esa es una ocasión excepcional de provocación europea, favorecida por la coincidencia de ostentar dos catalanes las máximas representaciones continentales de los poderes locales y de las regiones y por las reticencias que las regiones fuertes del Norte (Flandes y los lander alemanes) suscitan en las demás. Puede muy bien decirse que las circunstancias han jugado a nuestro favor y que sería una grave irresponsabilidad desaprovechar esta oportunidad. Me parece advertir en algunos sectores la tentación de proyectar sobre la escena europea las diferencias políticas locales. O bien se trata de un cálculo político demasiado interesado e irresponsable, o bien de una escasa conciencia de lo que Barcelona y Cataluña se juegan en esa hora de Europa. Se ha dicho muchas veces que los intereses de Barcelona y los intereses de Cataluña pasan cada vez más por las decisiones de la Comisión Europea y los organismos de la Unión Europea y ello, que es cierto desde algunos años, lo es ahora de manera muy decisiva. Participar en los organismos europeos es fundamental para Barcelona. Barcelona y Cataluña tienen una nueva e inédita ocasión de avanzar en Europa. Este es un nuevo reto que exige colaboración institucional y sentido constructivo, como esa tradición tan europea de la alternancia que se ha llevado también a la presidencia del Comité de las Regiones. 69 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1169 Title A name given to the resource Barcelona (y Cataluña) en Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Acció política Barcelona Catalunya Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1378/19940316d_00615.pdf a7788afb435b0cc13b05214ed36ac477 PDF Text Text Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Visita a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calassanç (16/3/94). Sumari La intervenció de l'Alcalde davant dels estudiants podria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al!món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. els preus i les oportuni- c) La promoció de la ciutat, tats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 1'ater!ció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. Í b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat Gom a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 1 iAL.G At GtA ^ Ftac,pi^trrs MAR 1C9-4 1 [ ro d'Ft14radn 3 ^^ ^ _ �En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Però la pau que es bviu a Sarajevo és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Però ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides. El nostre futur és també un altre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar ahir presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. �b). El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb uma crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització citáis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme un4 transformació profunda de la ciutat en pocs anys que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava 14 ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats ï avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris del món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives , de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona l mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat ï millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més important és que la ciutat ha après una nova 5 �manera de gaudir de la ciutat i això és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. - Com us deia abans, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. - Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts dels voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. En els darrers anys, la ciutat - i el país - s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. 6 �Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuació municipal ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los baixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Aixà és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el quq fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 7 �I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. Atur registrat Barcelona Barcelona Catalunya Provincia Espanya 31/12/89 9,6 12,0 11,6 16,2 31/12/90 8,9 11,3 10,9 15,6 31/12/91 9,1 11,0 10,7 15,4 31/12/92 9,9 11,7 11,2 15,5 10,9 12,9 12,4 16,5 31/6/93 Font: Barcelona Economia n° 19. Atur registrat Barcelona % atur juvenil Regió I % atur juvenil (16-24 anys) (16-24 anys) 31/12/89 70.642 21,7 206.416 26.6 20,8 195.864 25,6 Í 31/12/90 66.238 31/12/91 66.295 20,0 190.669 26,0 31/12/92 69.491 20,2 198.650 26,8 31/6/93 78.251 21,1 226.181 28,2 ^ Font: Barcelona Economia n º 19. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de �competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millori de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pe] vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament - i la gran oportunirtat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa Càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostr a t que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. di 9 es dóna poder - i això vol dir �recursos a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè li són pròxims, sap com resoldre'ls. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han resolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: Més qualitat de vida (menys soroll, més espais verds, més platges, Inés transport públic, més carril bici) . - Més manteniment: una ciutat transformada s'ha de mantenir. - Més neteja: estem millor que no estàvem i millor que altres ciutats, però estem encara molt lluny de la implicació directa dels ciutadans en la mesura en què ho hauríen d'estar. - Més cultura. Com ja dit al començament de la meva intervenció la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. El mes passat vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el 10 �MAC.BA i les sales destinades al Romànic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur una nova col.lecció de pintura holandesa, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà d'aquí a pocs anys un l actiu centre musica . Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat culturll ens ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la cultura ens fa més lliures. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 11 �~ Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut VISITA DE L'ALCALDE A UN INSTITUT CENTRE: I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ ADREÇA: C/ SANT QUINTÍ 32-50 TELÉFON: 436 89 03 NOM DIRECTOR: MIQUEL NISTAL NOM PROFESSORA AMB QUI HEM PARLAT: M{ TERESA QUINTANA (RESPONSABLE DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS) DATA I HORARI CONFERÈNCIA: DIMERES 16 DE MARÇ, 10.00 h ASSISTENTS: 200 ALUMNES DE COU LLOC: SALÓ D'ACTES ALCAL DIA L I Rebiatre No d'{E a*rgda 35 3 ^ �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut RELACIÓ DE MATERIALS ADJUNTS 1. Memòria Programa Joves Estudiants curs 92/93 2. I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94: utilització dels recursos municipals per part de l'Institut. 3. Programa Cultural elaborat per l'I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94 i subvencionat per l'Ajuntament. �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ CURS 93/94 PROGRAMES CULTURALS Subvenció curs 92/93: 236.750,-ptes. Aquest curs 93/94 han fet demandes de subvenció pel Programa Cultural Venen realitzant Programa Cultural des de fa 8 cursos Així mateix han tingut Punt d'Informació des de fa 8 cursos ORIENTACIÓ PROFESSIONAL El nombre total de xerrades d'orientació professional que es van assat va ser de 14 amb un total d'alumnes de 630. realitzar el curs MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS - L'I.B. St. Josep de Calassanç és un dels centres amb més presència en les diferents edicions de la Mostra. En la dels anys passats van pa rt icipar en els àmbits de: graffitti, música clàssica, fotografia, disseny, còmic i arts plàstiques. ASSOCIACIÓ D'ALUMNES - L'Associació d'Alumnes de Centre està en procés de formació ��1 Memória Curs 1992- 1993 ° W PROG ES D'ACTWITATS CULTURALS 54 centres ncn reaut subvenció del Programc d'Activitats Culturals amo un import toral de 11 931.085 ptes. Lo mitja de Íes quals ha estar de 220.946 pres. amb quantitats que oscil.len entre les 98.000,- ptes. i les 475.000 ptes. S Z les subvencions per projectes específics s'han :nciós dins de les subvencions globals ais centres que els han presenta?. ° PLA D'EXTENSIÓ INFORMATIVA OL • Punts d'informcció a 42 centres, shon otés les sal.Íicihuds arnbades dintre del termini de preservació i s'han priortzat aquelles en qué l'ex periència d'altres cnys i deis informadors així ho acon$eliovc. Q 111 • Ei nombre total de consultes ha esta? de 25618, dividides per districtes tal com segueix: DISTRICTE I CIUTAT VELA 3.376 DISTRICTE II EIXAMPLE 1.363 DISTRCTE III SANTS-MCNTiUÍC 3.823 D!STK CTE IV LES CCK'S ' 629 DISTRICTE V SARRIÀ- 5T. GERVASI 1.304 DISTR':CTE V ! GRACIA 1.367 DISTRICTE VII HORTA-GUINARDÓ 2.265 DISTRICTE VIII NOU BARRIS 4.401 DISTRICTE IX ST. ANDREU 1.332 DISTRICTE X ST. MAR ï i 4 .758 �s 10$ a..r^nes na- cai car/c . e- e s • Xa-xc de c , nícr-nccic de i s seLs ce ^-es nts PARTICIPACIÓ -Assesso r ament i orie rrac•c a 16 associacions d'clumnes de cen.re -Supor- econòmic a cssoc.acions p alumnes de centre. Convenis i subvencions amb 7 associacions d'ambit de ciutet. -Realització campanya A l'Institut, fes que s'escolti lo levo opini, per les eeccions per renovo • els membres del Cansei( Escalar de Centres cacració de 5ctec_ ceo ce 1.;pc .. a ic DCrticipac ó estd a^"' (amb c realització de 7 sessions curant el curs 92/93 en concepre d'experiència pi Ictl. MOSTRA -.Dates: ce) 21 d'abril ai 2 ce maig espai -EMAV (exposició) -Saló de Cent (música Cant Coral) -KGB (Rock) Centre Cívic !'Arresà de Gràio (Teatre i Danso) I.B. Vaïldemossa (T ¿nel de Tefror) # clàssica, -Estació Drassanes )unia III))Grafitti i Pintura mural) -Assistents totals: 3.853 -Alumnes porticipcnts: 937 Centres participants: 31 ORIENTACIÓ PROFESSIONAL -Nombre de centres cn s'nc mtervinaut: 35 - orc ce sessions: 280 -Total alumnes: 10.285 -Desciossament ter cursos 2on. BUP 91 3e 82 pCC U 91 68 F.P. 3crxillercr)Reíorma) 23 1 Pares 6 �RECURSOS COMPLEMENTARIS -Activrtats 2spertives ., gc intercentres. -ncr. xrt:cpat 30 ecu:cs ce aserents astr;ctes ce la cuutc• -Cursos CIPO@ nan acricIpat 1.4 centres e rC^ ., ^.. sessions ama 16 centres amb uri >oto] de 1 763 atumnes. 'hM55e5.s.2 Z.," • ^` 7 tC• -A les sessions de ef.re PedcOcic ^ a Can 'e' ac han áss:stit 1 1 ce^t•es de secundc•ic: -Taliers Programa P.E.C. (Creu Rota): s'han fet sessions a 3 5 centres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4284 Title A name given to the resource Visita - xerrada a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calasanç Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. St. Josep de Calassanç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1379/19940407d_00616.pdf dfd61ae27b00c4cf8950c880f1be71e1 PDF Text Text rt_ 0-1 a . (AV9,../., C V-- I J--, c_., , 1 4 j I' (5.-47-, (AY-1 ei f 1 ( 2 r i ,(z. : 2 V,--1 MA,tA Ci'1.24A,3 , Lyk/1 , y A rI,Afirt r1-0 /19 ov 1 le_ ai»,k49/1 s 15- \A " 11 e c ) ,Ut /(gÁ ) 'tfrljtir Ut,444.0-- di (-) I.;"Xvy )4." t" 1 ( 2113 rt",cc-yo 1-1 tß' r \ \ /( ok:korlimr 90. e r .„-- la„ /- di)? lott-tu:y"? a �r¿A- °'4 Gl/tmWt--- tt-sdk dils (fu) Z,/ 417fvw-144,te t j ç'L'\?-611 13'\/1 Á--W" 441-5 /1.--4¿X Ge-)7 J-r//)-1 vt ' ~t/tke (2/471., » cc/u/ (A-(2-,t- uvrh rIALe ,iszr c,\IP L¿4)11 ej+ ¿,ty-,k11 A' z.,(,;(i-y /PAA ,,f)\»-(e (1/LAA íto",-1,4.• )rt„,sr.,04_, cytAlb (fr rad,t20 - t-41 ot» Lrut< 4-vt„ dil,-nd2t9Á ,/f1A // «AA/ti' (2,,J■A c7- (A, raik 14C /1--° 17"\ 1,14;3, \-N, cei 9(.1 e s --7t c C;C,tr< k.),Á ,IC-004.• C'''1144-4.42°'‘ "?-0 / (i," ‘7-14 �l +790, A r) m )2,1L , "I ^^ d-i^/ w5 ^G (41 Ce «44-1-1AP.tv4r-14d ^ cawu 4,1,4A,,& rt,G^3LH ^/ í../7-,44,5 Le. dbifr / ^ti^%^ , k <ca^ ^,, ^..- 74^ j ^,' 4A;115?r ^ ^ W fAi¿-,A4(ce ^ l^^ ^y ^ ^ /11(1 . m1 ^ft,q, 1"44/11/1 a ^^.^ TrA-4 itt (21/1/(-9 ^ C d :41C - 141 ° 44 (-044-,- ~v16-t` 1/ 111A4^ M ^ awv^^ ^ ^e c l'G^ml) s,"-'Lt/^^^tí^,^,' l '^^` , ^ ..•-^/A" ^^,^.,f^ , ^^^ ^^ ^ ^ ,^(} ^^`^ f ^ r c),m, ^' 44,j,vt41 0, !1.< Je mi di , ^^ o ^^. +1.)G+^ v^ ^ ^ ^ ^ ^^ _-^ _..^, /Ir ^ ^^^ ^ ^-i.si•s 1:1 ,,^ „^,,,,^ ,^ ,( /^^^^-^ — Jry¿({ {/^^^/{J^ r ^ r ,^ 4^, 4114 (4").", .^ ^ t ^^3í" ^ (-k ^ /111444''^, ^ ^ r r; r . ,^. ^^ ^ utuv^ MA ¿m'A ^ 10^ ttliy-- t üv144 ^ ^^^ ^,^1 1 ^ ^ ^u^ a ^ ^ ^ fovy ^^ ^^ ^ ^ k/lA. -1:5^ ^ C^^/1 ^ ^ ^ ^^ (141,1411-f A-t `l ^^^c 414„ j_e44A uyw p) ^- ^ 1 ; ^ ^b^. 4 ot ^ S^ i ^ " 14--4^--, ^ ^^ .t ^' p ‘1..¿ �A_.2.1/6,tbuA f d.); Ir (1,5 L 1. IÇA14 ' i\A-k)2iji )yi/ki 04A-4"9 rf.‹.61 1 jz 44),te! 114.441/17 --11( '14 ozakm 414k)-A mi 'v-'ir r ¿Iir ptv pf 7 1 a 4.11 ,b Ç'Y LAA. , 119 . LA'e/1-4( ct, k-414 (u_p )°° ,101_,t, 9--)"..~.4.1 ‘L,k eti (o rtA %)„0/"k) /AJc43 1 tr;-, tf -S - L,f2r) A '14,51 /e/ 1-44eAVIt"-- qitit e RAQ f )--9-, 'L. PA-1'1'4r (XI ( 9A (? ,4t? ' e' ..tf-i-e--C ( ciA~ )19) f "4 dut)^, u.) Fp,4-i;, A aléAA +t7/ Li idi:J¿J?ilo a- kitt_ wi 1 f 2 , 1 , 1 A - 0. 4 .. �‹),,tAÁ,1 t f.v.2:\xo 95.4A)t ' p(A CVAILZÁ ) CgM4- kx..44 bil/v) ky1 4 (AA-P tAitA CAA N Lt"-Q, t ,Q4A¿ dji JQt I -Z4A, ( eb, 4411 I) ilLit4)1A,44,t4iz, tItiM A ANAtImm,,i f fe_ vm u/12r e(Am.u.4, Ið, kevl wv■ vc*._0U4, I . Itt~?1,A,/, Á p4.• lvt4 (,/ hr CU4,7t1 7 '‘Al bt4,4/1 )7 , - ¿ UR-11 cv,e QLt P-2-r(en (11,t t c2f) irDT ca cito oc-b (A..14.4...# knA/iLotA;1 1-24 tAr1,1/ ,Q 11 luurtA4, JrlAt" ()\-, cç rs,,ttz mv,„ ‘91.,, (AA"» —91/4.0.1k f Hinivp.„( (dvvr,kczicw ,(1224- 44,1 ° � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4285 Title A name given to the resource Conferència al Parlament Europeu. Grup de Treball núm. 1. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Igual dignitat de tots els poders, que es a la base dels principis d'autonomia i de proximitat. Rotació de la presidència del Comité de Regions. Poder local i poder regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament Europeu, Brusselles Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1380/19940416d_00617.pdf f1ccc2cefd1f4f70b4e4883397d29c71 PDF Text Text Ref.:GUIó 75/94 Data: 16/4/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Jornades Ecociutat. Estratègies per a una ciutat sostenible. Em complau extraordinàriament participar en la cloenda de les Jornades "Ecociutat. Estratègies per a una ciutat" presentant el projecte de Barcelona. Abans que res, però, vull agrair als organitzadors -la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixaaquesta iniciativa i vull felicitar als participants i als assistents pel nivell i la qualitat de les ponències i debats que em consta, han tingut lloc al llarg d'aquests Jornades. [En :^^^'_.,:'^ s'adjunten unes notes que ha enviat el director de programes de medi ambient sobre la intervenció de Denis Hayes a les Jornades). 1. El paper de les ciutats en la millora del medi ambient. Barcelona és una ciutat que des de fa anys està treballant molt seriosament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i per fer una ciutat més respectuosa amb el seu entorn. La ciutat viu amb entusiasme la transformació urbana que ha tingut lloc en els darrers anys ï encara amb energia els reptes que planteja el futur. 1 ALCALDIA Registre d'Entrada 2 0 A8R 1994 N4.. 5.`115 �En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més expectatives de futur que ha sabut combinar la solidesa de la seva estructura industrial i l'avenç en el sector d'infrastructures i serveis amb el respecte per la qualitat de vida. Les grans transformacions urbanístiques s'han dut a terme tenint en compte una visió integrada del medi ambient urbà. - Un barri industrial obsolet és avui una àrea residencial de primera qualitat. - La recuperació del front marítim s'ha dut a terme mitjançant la transformació en passeigs, parcs, ports esportius i platges. Aquesta intervenció urbana ha repercutit en el procés de millora progressiva de les aigües litorals (4,5 Km de noves platges). u - La xarxa de col.lectors d'aigües residuals s'ha estès 230 Km. - Entre 1987 i 1992 la superficie verda ha augmentat un 57%. - S'ha detectat una davallada; dels indicadors de contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de les aigües de consum. La transformació recent de Barcelona posa de manifest que la ciutat s'ha embellit, ha esdevingut més funcional i ofereix uns estàndards de qualitat de vida que es poden situar entre els més alts de les grans ciutats europees. 2 �L'actuació municipal està adreçada a aconseguir una ciutat més humana i solidària i, amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha endegat en els darrers anys una política de defensa del medi ambient i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. D'una banda, elaborant un extens programa d'actuació per una política mediambiental -del qual els parlaré més endavant- i, de l'altra, participant en els fòrums de discusió internacionals i promovent iniciatives per a la millora del medi ambient a les ciutats europees. Les ciutats són els principals centres d'activitat econòmica i d'innovació. Concentren la majorpart de la població mundial i, també, els principals centres d'activitat industrial que generen un volum important d'emissions d'agents contaminants. [En el cas de Barcelona es consum-'. de // J(^ de 350.+00 m2 d'aigua que potabilitzaaigües superfi.c; En un dia laborable, els vehicles motora % de es les emissi onï, d'hidrocarburs, • s 1 • anhídrid sulfúric. E 'aques ontami ió deix dels vehicl-- •rivats, e de les motocicletes, el dels taxis i e • ' autobuso n aquesLs moda ents, el parc de vehicles censa s a la ciutat supera e lió, i el ritme de creixement oscil.la entre les 40.000 s 50.000 unitats l'any). tats, a més a més d'impulsar polítiques de control i de vigilància de les emissions de Pums i de sorolls, d'efectuar controls de la qualitat de l'aigua, d'impulsar la construcció de zones verdes o la recollida sel.;lectiva d'escombraries, estan 3 �prenent altres decisions que afecten molt seriosament el medi ambient. En molts casos, decisions sobre infrastructures, sobre subminisc_ trament energètic, industrial, o de tractament i residus que tenen un carácter irreversible. La decisió i posta en práctica d'aquestes polítiques sobrepassa, en molts casos, les preocupacions pel benestar de la població urbana. Zk RA\-1-12--2 ()? t) -11k Tenim un sol món, un món urbani¡tzat bàsicament en els darrers cent anys, en el qual el desenvolupament d'uns pot ésser la pobresa dels altres. El creixement pot ser destructor i és per això que les ciutats ens hem d'adherir al compromís per un desenvolupament sostenible del planeta. ! L'experiéncia de Barcelona i d'al ltres ciutats ha posat de manifest que per resoldre els problemes mediambientals cal partir d'un enfocament urbà d'aquests problemes. És en aquest terreny on s'han de buscar les solucions a la í minora del medi ambient urbà partint, necessàriament, d'un concepte ampli d'ecologia urbana. Igualment, per a gestionar el nostre medi ambient urbà de forma eficaç necessitem una estratègia basada en una visió general del sistema que parteixi d'uns processos de presa de decisió grats que garanteixin, al mateix temps, els mecanísme inteemo- crácia local. És en aquest context!que neix el concepte d'ecociu, 4 ! tti �tat: el de la ciutat que es renova en equilibri amb la naturalesa. I és, en aquest sentit, que les ciutats aspirem a ser interlocutores vàlides i reconegudes a les grans organitzacions internacionals. En primer lloc, a les Nacions Unides i als organismes especialitzats com la Unesco, el Fons de les Nacions Unides d'Ajuda per a la població i, també, als fòrums de debat internacional (Barcelona participa ja en les reunions preparatòries d'HAbitat II (Istanbul'96), to t i que la representació era únicament, fins ara, reservada als estats). ±-°u, amb aquesta voluntat que Barcelona va participar a la Conferencia de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Desenvo- lupament organitzada per les Nacioins Unides. Per primera vegada, les associacions internacionals ciutats i ens locals, amb IULA i la Federació Mundial de Ciutats} Unides al capdavant, van aparèixer conjuntament en un fòrum internacional i van ocupar un espai propi en la Conferència i en la gestió dels programes que n'han derivat. r Amb posterioritat, la ciutat s'ha adherit també a la Declaració d'Amsterdam dels Municipis Europeus per a la Protecció del Clima que té com a objectiu assolir les fites establertes en el Conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'objectiu és, L-7 ^. ^ ^ �primer, estabilitzar i, després, reduir les emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle. Les ciutats poden contribuir, sens dubte, a posar en pràctica aquesta politica que resumeix l'expressió solucions locals per a problemes globals. D'altra banda, cal destacar que la ciutat també participa en g xarxes de ciutats que tenen com á objectiu l'intercanvi d'experiències de gestió en qüestions relacionades amb el medi ambient i la transferència de tecnologia. Això permet avançar en la recerca de solucions dels problemes mediambientals de finals de segle als quals hem fet referència. És a través d'aquests grups de ciutats que s'està treballant en la recerca d'energies netes i renovables i en el desenvolupament de noves polítiques pel desenvolupament urbà sostenible, que tinguin com a objectiu reduir els impactes en el medi ambient, limitar el nivell de consum d'energia, d'aigua i de materials contaminants. Aquesta actuació -transferència de coneixement i tecnologia- s'està duent a terme (Tractament Urbanes). $ través de les empreses TERSA i Eliminació de Residus) i TUBSA (Tecnologies \z-r Villes -Environnement (xarxa de Outats europees d'Africa per a la millora del medí ambient que suport del programa Med -Urbs de la i del nord compta amb el Comissió Europea), la xarxa �Med-Eau (integrada per les ciutats de Marsella, Agadir, Palma, ------Trípoli i Montpeller i que té com a objectiu posar a disposició d'altres ciutats el know-how adquirit sobre tractament d'aigües, i que també forma part del programa europeu), la xarxa Med-cités (a través de la qual es col.labora_amb_prójectes impulsats pel Banc Mundial) i, més recentment, la com objectiu la disuasió -de l'ús xarxa Car Free Cities (que té del vehicle privat a les ciu- tats), són els grups de treball en els quals Barcelona está col.laborant i contribuint a intercanviar experiències. Aquesta experiència s'está demostrant com a molt positiva i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la col.laboració amb altres ciutats s'està impulsant també a través de programes de cooperació internacional. Tota aquesta experiència, i el fet que Barcelona sigui pionera en aquest camp, permet que avui la ciutat lideri una iniciativa internacional que farà possible, per primera vegada, que responsables polítics, tècnics de les administracions i dirigents d'era- i preses europees debatin i intercanviïn experiències i cerquin, també, solucions a la relació cotxe-ciutat, als serveis de telecomunicació i el reciclatge de residus. Volem, doncs, que les empreses també s'impliquin en la recerca de solucions. ( /És amb aquesta finalitat que, a finals del mes de juny, Barcelona será la ciutat organitzadora dei la Conferència Eurociutats\ Eurofirmes, primer encontre que ha de constituir la base perquè 7 �grans ciutats i grans empreses es comprometin a dissenyar estratégies conjuntes i a pendre acords específics adequats al model de desenvolupament sostenible. 2. La política mediambiental de Barcelona. Els vull parlar ara, amb més detall, de la política mediambiental que ha posat en marxa la ciutat. Un projecte que té en compte les recomanacions que s'han fet a nivell internacional i que recull els principis de la Declaració d'ilmsterdam. Els faré, doncs, una aproximació al que són els Programes d'Actuació sobre Medi Ambient píer al període 1994-1995 (vid. ISTIVT~IP) . Vuli destacar, d'entrada, el fet que els principis de la política mediambiental a la ciutat que els presentaré i, que es recullen en programes sectorial d'abast molt diferent, han estat negociats amb entitats veïnals 1 ecologistes de la ciutat. La participació ciutadana en la ~inició deis objectius i els programes ha estat també, en aquest cas, molt important per a la ciutat. [El precedent d'aquests programes d'actuació, que es van debatre en el consell plenari del 15 de mar9 passat, va ser una audiencia pública celebrada ara fa un any, el 27 d'abril de 1993, per debatre una visió alternativa de la ciutat. L'audiència responia a la petició feta per un grup d'entitats ciutadanes que van participar en el programa Barcelona, estalvia energía]. 8 �L'actuació municipal en matèria mediambiental abasta diversos camps. Des de la incorporació de plaques solars en les guarderies municipals on sigui possible; fins a la possibilitat d'estudiar bonificacions parcials a les empreses que afavoreixin l'eficiència energètica i la introducció d'energies renovables; fins a la posada en marxa d'un programa d'estalvi d'aigua de rec en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins o la implantació de la recollida selectiva en origen dels envasos de plàstic, de llauna i Tetra Brik, fins a l'adopció de la Norma Granada -elaborada per l'Asociación Española de Parques_y Jardines_Públicos- que té com a objectiu xifrar econòmicament ea valor dels arbres de la ciutat. Totes aquestes actuacions, que són només una petita mostra del que preveuen els 74 programes mencionats, s'han de basar en uns principis estratègics que són lla base de la nostra política. Em referiré a cadascun d'ells, de forma molt breu. 1. Introducció en la gestió de les zones urbanes de criteris d'estalvi enerqètic i d'utilització dels recursos a favor del medi ambient. [Per tal de garantir el desenvolupament i la difusió de les energies renovables, l'Ajuntament està impulsant mesures d'eficiència energètica a l'enllumenat públic i a la flota de vehicles, està estimulant l'estalvi i la racionalització de l'energia i està desenvolupant actuacions per aprofitar les aigües subterrànies i l'estalvi d'aigua. �D'altra banda, pel que fa al reciclatge de residus, l'Ajuntament está promovent la recollida selectiva a la ciutat. L'any 1990 vam possar en marxa el programa Brossa Neta, una experiència-pilot als districtes de Sants, Sagrada Família i Trinitat Vella. Els mes de relal Ir= i(v5áZaIjaralaIeuPlIcs=olcillotilail=1:ec-5 l'empresa embotelladora de Coca Cola, Cobega, S.A. finançaran part del cost extraordinari que suposi I estendre aquesta iniciativa als districte de la Ciutat \ Vella i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta incorporació permetrá que arribem jaHgairebé al 10% de la població]. 1 Reduir la repercussió del transport motoritzat privat a la It 2. ciutat. [Les actuacions que s'estan promovent en aquest sentit tenen com a objectiu potenciar l'ús del transport públic dissuadir els ciutadans de l'ús del vehicle privat (creació d'aparcaments de dissuassió, zones blaves)]. i vetllar pel compliment deis estàndards de qualitat a la ciutat. [En els darrers anys els índexs de contaminació de la ciutat hangizmInat sensiblement. La prioritat municipal és combatre la contaminació derivada deis fluxos de trànsit, la reduccióels sorolls i el seguiment de les concentracions delsontaminants a les aigües litorals]. 3. Controlar ambiental 4. Garantir la conservació enjardinat de la ciutat. i millora del patrimoni natural i [El punt de partida de Barcelona en termes de quantitat d'espai verd per habitant era molt desfavorable. En aquests moments, destaca l'enorme esforç dut a terme en els darrers anys (incrément 57% de les zones verdes a la ciutat en el període 1987-1992)]. el confort ambiental i la salut deis ciutadans. [Necessitat d'impulsar mesures de pacificació del tránsit i deis plans de seguretat viària]. 5. Incrementar ç 10 �6. Augmentar la formació ambiental dels ciutadans a fi de garantir la seva participació en la millora de la qualitat de vida. [Cal que hi hagi una participació més àmplia i activa de tots els agents econòmics, dels agents públics i dels ciutadans en general per tirar endavant tots els programes mediambientalé. Per tal de posar-los en marxa i per tal d'obtenir millores a mig termini és necessari que els ciutadans desenvolupin nous rols d'acord amb la preocupació per la qualitat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures. En aquest sentit, l'Ajuntament cotïnuarà impulsant una participació activa de les ONG's, de les associacions d'ecologistes i de consumidors, de sindicats i associacions professionals]. n 7. Afavorir la cooperació entre ciutats i el compromís internacional en un model de desenvolupament sostenible. A uest darrer principi estratèg és el que els he presentat a l'inici de la meva intervenció. Mull insistir, per acabar, que , q t 4.<9' cal que tot aquest treball que estan duent a terme Barcelona i d'altres ciutats europees, requeréix també d'un treball conjunt a ∎, escala internacional i d'una col. laboració entre tots els agents ^\>( ^ polítics, socials i econòmics. Malgrat queda que hem avançat molt en e s darrers molta feina per fer. però, Estem, anys, en el bon encara ens camí. Les nostres ciutats són cada dia més espais de qualitat que respecten el medi. ambient. Barcelona està fent un enorme esforç perquè això sigui possible, perquè l'ecociuta!t sigui alguna cosa més que una idea desitjable. Moltes gràcies, 11 e„ // I f L1.1A1 ^ i.2", c., i.^ 2 4, 1 • I / I (^W^i_,i1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4286 Title A name given to the resource Jornades Ecociutat "Estratègies per a una ciutat sostenible" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La superfície verda entre 1987 i 1992 ha augmentat en un 57%. Referència a la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Declaració d'Amsterdam dels Municipis europeus per la protecció del clima. Conferencia Eurociutats - Eurofirmes. Empreses: TUBSA, TERSA, BTSA, etc. 74 programes sectorials pel 1994-1995: gestió en les zones urbanes de criteris d'estalvi energètic, potenciar l'ús del transport públic, patrimoni natural i parcs i jardins. Aigua. Xarxes de ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de la Ciència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1381/19940416d_00618.pdf a737313011997733c75f48e42e46ac19 PDF Text Text Ref.:GUIó 77/94 16/4/94 Data: GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Signatura del Conve i sobre el Delta del Llobregat C" AUTORITATS, 11* dívt,1 j(j-L L'ACTE D'AVUI TÉ UNA GRAN RELLEVàNCIA PER AL FUTUR DE BARCELONA. L'ACTUACIÓ INTEGRADA AL DELTA DEL LLOBREGAT CONSTITUEIX UNA GRAN OPERACIó ESTRATéGICA DE GRAN IMPACTE ECONOMIC QUE CONSOLIDARá EL ROL QUE JUGA BARCELONA I LA SEVA áREA METROPOLITANA EN EL CONJUNT DEL TERRITORI ESPANYOL I EN EL CONJUNT EUROPEU. EL CONVENI DE COOPERACIó EN INFR1ASTRUCTURES I MEDI AMBIENT AL DELTA DEL LLOBREGAT RECONEIX EXPLÍCITAMENT QUE EL CENTRE DE GRAVETAT DE L'ECONOMIA EUROPEA ES DESPLAÇA CAP A L'EIX MEDITERRANI I QUE L l áREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA DE JUGAR UN PAPER IMPORTANT EN L'ESTRATéGIA TERRITORIAL D'ESPANYA, COM UN DELS PRINCIPALS CENTRES ARTICULADORS D LES ECONOMIES DEL SUD D'EURO- PA. -/ �J ^ , I ¡ CJ ).1 , 2 L'OPERACIó DEL DELTA PERMETRá CONFIGURAR 4 ^// `,PLATAFORMA 1j, '^ r CENTRE DIRECCIONAL O DE PRIMER NIVELL ESTRATèGIC DEL SUD D'EUROPA EN EL QUAL S'APROFITARAN ^ , PRESENTA UN MÉS RACIONALMENT LES POSSIBILITATS QUE LA CONCENTRACIÓ DE RECURSOS LOGíSTICS EN AQUESTA ZONA I, SENS DUBTE, PERMETRá MILLORAR LA COMPETITIVITAT DEL TERRITORI ESPANYOL RESPECTE A D'ALTRES TERRITORIS D'EUROPA. L'IMPACTE QUE, ```- D'ALTRA BANDA, TINDRà AQUESTA AÇTUACIÓ EN LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL ÉS D'UNA GRAN IMPORTàNCIA. É ^^ k L ,,U N-6;C.^ LA NEGOCIACIÓ HA ESTAT LLARGA I A)-= H U` FINALMENT, PERO, EL CONSENS I ÑÑ 4OMV,NT1 Dt-Fíl.C-XLS EL DIàLEG ENTRE LES ADMINISTRACIONS HA FET POSSIBLE L'ACORD. CAL QUE E/ sTS EN FELICITEM. BARCELONA FETS I LA SEVA áREA METROPOLITANA VEUEN RECONEGUTS HISTòRICS: I) EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA REALITAT _ METROPOLITANA nESï í:==`NT,à --DE---CeN£TA I AVUI DOS ^A^_ ^^TI^üC^___..1^IIM3^d 5^-RATZVAi 2) EL RECONEIXEMENT PER PART DE L'ESTAT DE 1 C4PI,^AT.;Atf-EC'nAlrDEXCA DINS COM A ALCALDE DE BARCELONA L t$.. dwigi7,,L D'ESPANYA. I COM PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L'AREA METROPOLI'ANA DE BARCELONA VULL AGRAIR ESPECIALMENT AL MINISTRE D'OBRESJPÚBLIQUES, TRANSPORTS AMBIENT L'ESFORÇ QUE HA DUT A TERME ELL PERSONALMENT TERI PER TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE, TENACITAT ZARAGOZA. I LA I I I MEDI EL MINIS- VULL AGRAIR TAMBÉ LA DEDICACIÓ DEL SEU SECRETARI D'ESTAT, JOSÉ ALBERTO �VULL CONSTATAR TAMBÉ LA MEVA SATISFACCIÓ PERQUè LA GENERALITAT I EL SEU CONSELLER DE POLÍTICA TER1UTORIAL I OBRES PÚBLIQUES HAN ENTèS QUE NO PODIEN RESTAR AL MARGE D'UNA OPERACIó ESTRATèGICA 1 TAN CAPITAL I DETERMINANT PER ALiFUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS, INDISCUTIBLEMENT, EL FUTUR DE CATAJJUNYA. L I FINALMENT, EM SATISFà TECIALMENT QUE L'ACTE D'AVUI EL CELEBREM A L'AJUNTAMENT DEL PRAT. EL PLA DEL DELTA ES EL PRIMER PROJECTE D'AQUESTES DIMENSIONS ON EL RESPECTE PELS FACTORS MEDIAMBIENTALS HA PESAT TANT COM LES NECESS1TAT$ ESTRATeGIQUES DE LES GRANS INFRASTRUCTURES QUE S'HI IMPLANTEN1 MOLTES GRàCIES, I ---.......-.....---,- -• ,.•,.,;.4!,Z'',,,' 7 ....»..--........-- O'''..."',.‘■-•""Z.',,, ,A1i i.., '-'34 ! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4287 Title A name given to the resource Signatura del Conveni sobre el Delta del Llobregat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Medi ambient Indústria Acció política Territoris Llobregat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1382/19940425d_00619_LD.pdf 5b88ba533f5afb095c96d7f60e5beb26 PDF Text Text Cercle d'Economia Conferencia pronunciada per D. Pasqual Marc~gall, Alcalde de Barcelona, sota el títol 1 "La presencia de Barcelona a Europa". Barcelona, 25 d'abril de 1994 -----------------------------------~w-----~------------ Moltes gracies President. Realment, el tema que he triat, el tema d'EuroJa té que veure amb la impressió i el record que jo tinc d'aquesta casa, en la qual sent ~studiant vaig assistir a més d'una sessió dedicada a un tema que aleshores era una miqa esotérico una mica per iniciats, o perla Lliga de Cooperació Europea, o per la revista Europa, en fi, eren coses que en aquell moment sonaven com a futuribles, relativamen~ poc importants. 1 d'altra banda, i sempre ho recordo, de l'altral dimensió que jo cree que és decisiva en aquest moment, que és la dimensió local adierit. 1 aquí també va ser el primer lloc on es va parlar d'area metropolitana, 1 vull recordar-Ha. 1 cree que aquests dos nivells són els nivells que comptaran més en el final de segle, dintre d'aquesta societat complexa en la qual enjs hem posat. De nivells de govern diversos tinc la impressió que el nivel! més alt per nosalt~es és el mercat comú i no només aixo sinó la Unió Europea i possiblement, dones, la polít~ca europea. 1 \ 1 d'altra banda, la política local en el sentit de la capacitat que tinguem com a col.lectiu, com a col.lectivitat de millorar aquesta qualitat de vida, diguem-ne, diaria, més enlla deis grans temes nacionals i deis temes internaciorlals. La seguretat, la vivenda, la neteja, la poi. lució, el soroll, la molestia de la vida en ciutJt comparada amb les seves grans virtuds. 1 bé, aquests dos nivells són els que comptarah. Aquesta és el meu missatge d'aquesta nit. El nivel! europeu, que ens fixara una mica les pautes generals de com hem de viure en el món, com a col.lectiu de nacions. d'estat$ i com a sistema de regions, de cultures, i com a sistema de ciutats. 1 cada una de les ciutats com a sistema, com a micro-sistema 1 que s'ha de cuidar i que s'ha de fer funcionar enormement bé. 1 i En aquest sentit, jo avui us volia parlar basicament de quatre temes. El tema economic, 1 la situació en la qual estem. El tema infrastruc~ural, qué som a Europa i com estem des d'aquest punt de vista, on estem própiament i on hauríem d'estar i qué hauríem de tenir. El tema polític, que potser posaré una mica eri primer lloc per enllestir-lo de seguida. 1, finalment , el tema cultural, és a dir la cultura c~m a carta d'integració, i la cultura com a carta de competició també en el millar sentit, i ja cultura com a qualitat de vida. 1 quines són les infrastructures que nosaltres hem de fer. Nosaltres partim d'una bona situació, és a dir, els Jocs Olímpics ens varen posar en un 1 bon lloc de partida . Encara no és suficient. l'hem de complementar amb una estrategia adequada, peró ens va situar en el món d'una torma que potser no cal reiterar, pero que de tant en tant va bé de recordar, perqué sen~m moltes vegades que aixó quasi no ha passat, no ha existit, i no pot ser. 1 vull dir que aixo no només ha passat sinó que ens ha 1 dota t. i aixo és el més important, d'una iné cía positiva, d'unes infrastructures molt correctes i d'una imatge internacional que convF cuidar i és bo que la sapiguem, perqué sí no sabem quina és , difícilment en cuidarem bé. 1 Aquí tinc un estudi realitzat per una empresa ptivada i per tant s'entén que no té perqué ser un estudi especialment esbiaixat: m'imagino !que és un estudi fet de cara a fonamentar 1 �estratégies de promoció del país tora d'aquí. No demanat per I'Ajuntament i, per tant, no és un estudi nostre aquest, ni influn. En aquest estudi es diu que Espanya té arrel del 92 una bona imatge, com ara llegirem molt breurment, pero que segurament qui ha capturat millar la bona imatge d'Espanya és Barcelona en particular. En concret diu que: "las olimpiadas, el menos desde la lectura efectua~a por Francia, Italia, -aquest és un estudi de !'impacte sobretot a Europa- han podido p(omocionar más quizás a Barcelona que a España en su conjunto". Aquesta és una mica:la conclusió. Jo no ho die per alegrar-me'n especialment del ~et diferencial, de l'aprofitament diferencial, sinó perqué sapiguem que les coses són així i en traguem les conseqüéncies adients, tot 1 i sabent que n'hi ha de conseqüéncies d'aixo que són negatives. N'hi ha que són negatives, perqué davant de l'éxit hi ha divers~s reaccions i una d'elles, i molt humana i molt corrent, és la de pensar que aquells que :han tingut éxit ja no es mereixen cap éxit més i, per tant, no se'ls ha ni d'escoltar i, per descomptat, ni ajudar. 1 nosaltres volem que se'ns escolti i de vegades, inclús, que se'ns ajudi; no molt, pero de tant en tant, també. "En este sentido la Barcelona de las Olimpiadas parece haber transmitido al mundo una síntesis armoniosa del concepto de mediter~~neidad, de saber vivir las cosas y los acontecimientos. Barcelona representa de cara 1a la construcción de la imagen de España en Europa los valores de presente versus pasa~o. apuesta, encarar retos versus complejo de inferioridad, apertura al mundo versus clausura, soberbia o inhibición; luminosidad versus oscurantismo , inquisición o muerte, pragmatismo, eficacia y funcionalidad versu idealismo y chapucería; sociabilidad, relaci~mes públicas versus individualismo e improvisación; europeidad versus americaneid"d o hispanismo". En fi, aixó és el que diu. "Barcelona representa 4lsimismo una imagen de marca construida sobre una manipulación de los elementos del ¡entorno y del escenario . Barcelona es la ciudad diseñada. El diseño al servicio del esP,acio urbano. La cultura como ámbito de representación. El espacio como lugar de distrJte y encuentro. La imagen que España ha proyectado a través de la Exposición Universal de Sevilla y de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ha sido la de una gran nación, con¡ un incuestionable background histórico y una férrea voluntad de progreso y una capacidad de organización y de planificación 1 homólogas a cualquier otro país desarrollado de! primer mundo. Y, por otro lado, al margen de la coincidencia en la valoración de los acumtecimientos de España del 92, se han producido diversos comentarios al respecto; a~í Francia y sobre todo Italia, se muestran impactadas por Barcelona. La ciudad ha devenipo en un símbolo de avance y creatividad, ha sufrido una auténtica y estructural revolución !arquitectónica y urbanística, y desempeña un rol incuestionable de capital del Mediterráneo. Los italianos la consideran la urbe ideal que logra conjugar el espíritu emprendedor euroP,eo, la luminosidad y calidez mediterránea, el arte de Miró y el desarrollo industrial. Barcelo ~a representa, por tanto, un escenario muy adecuado donde ubicar cualquier comunicación !institucional o publicitaria por su aporte de connotaciones positivas- que aquesta és la finalitat a la qual anava dirigida aquest estudi, finalitat per altra banda molt específica. com vok tés veuen. 1 Bé, el millar deis móns? Aixó és un bon punt d~ partida, pero no el millar deis móns. ! Deixaré la política i passaré a parlar de l'economia, per dir que estem en un bon món pero no en el millar, efectivament. 1 vaig directament al gra: taxa general d'atur fins al 31.12.93, per tant, abans de les darreres mesures del Govern i deis primers símptomes, en part positius i en part contradictoris de reactivació. E~panya 17'5%, estic parlant d'atur registrat. Catalunya 13'9%, Barcelona 11 '9%, Comunitat Buropea 10'5%. Val a dir que el febrer, a1xo és 31 de desembre, tinc dades una mica pitjo~s que aquestes, és a dir, nosaltres hem seguit encara destru·int ocupació . 2 �El mercat de treball esta en el cor de la situacio económica i, per tant, les xifres que hi ha no són gens satisfactóries i ens preocupen evidentment a tots. Em sembla que faig una descripció de l'aním en el que estem, que no pas una aportació nova sobre el diagnóstic de la mateixa . Altres dades són posítíves, en el sentit de la cojuntura en la qual estem. Els visitants de Barcelona. per exemple, van incrementar-se en l'any 93 respecte del 92, cosa que és molt remarcable, en prop de dos milions i mig superem els del 92, és a dir, hi ha hagut més visitants a Barcelona l'any 93 que l'any 92, pef: bé que aquests visitants han estat menys temps . La recessió es nota i !'estada baixa, les pernoctacions que diu el sector hoteler, per visitant han baixat, de manera que no ha augmentat tant el número de pernoctacions pero encara estem per sobre de les del 92, que va ser l'any olímpic í per sobre deis quatre milions de pernoctacions . El missatge és que Barcelona ha resistit bé . esta resistint bé la recessió en aquest sentit. TrEmsit de passatgers en l'aeroport de Barcelona. El 93, 9.655 .000, molt aprop del 92, perqué havia sigut superior. amb 1O milions pelats, 10.047.000. ¡ Marc económic i financer . 1 ara ja parlo no només de la ciutat, sinó de I'Ajuntament, de la Casa de la Ciutat, el sector públic de la Ciutat. Contenció i reduccíó deis ingressos; reducció de la pressió fiscal; reducció del ritm~ de creixement de la despesa corrent, reducció de la despesa real. i Estem a 20.000 milions generats d'excedent. després del pagament d'interessos. Ho die perqué la gent té aquesta idea que estem tan endeutats, que no podem pagar els interessos, dones després d'haver-los pagat estem generant 20.000 milions. Amb aíxó invertim , i després de la inversió estem encara amb una xifra negativa, recursos generats després d'inversions, pero que ha anat disminu·fnt radicalment des de la xífra de 34 .000 que havia arribat l'any 89, fins a !'actual, molt baixa. 1 les necessitats de finan<;:ament, dones. han passat a ser no negatives sinó practicament positives, és a dir, nosaltres ara no estem ende ~tant, no ens estem endeutant, el valor del nostre deute aquest any deu haver pujar 10 ól 12.000 milions pel valor de canvi, perla disminucíó del va lor de la pesseta, í en canví, amb tot aixó ho hem compensat amb l'estalvi i amb la necessitat de finan<;:ament. de manera¡ que a final de l'any el deute sera inferior 1 que el de l'any passat. Hi ha una dada de car¡:kter económic, a la qual voldria referir-me , referida a I'Ajuntament, que explica una mica el per qué d'aquesta situació. Nosaltres, avui he firmat la nómina abans de venir cap aquí . 1 la nómina és una nomina important, avui com que era paga doble, dones inclús més important 1 els talons ~ue es firmen, dones espanten una mica. 1tot i amb aixó , nosaltres devem tenir una nómina d'uns quaranta mil milions a l'any, amb una plantilla, i aquí esta el secret, que ha anat paixant. 1 L'any 79 hauríem de comptar a més deis 15.000 funcionaris, 2.000 més d'organismes autónoms, etc .. ens an iríem a 17.000 funcionari$ i empleats de I'Ajuntament, l'any 94 so m 14.000 en la serie homogénia. Després diré quina és la serie consolidada , que és una mica, en fi, el número consolidat amb les empreses exteriors, pero el que seria el cor de I'Ajuntament i els seus serveis, els serveis municipals, ha passat de 17.000 a 14.000, i és ben evident que els serveis que rebíem d'aquests funcionaris l'any 79 eren els que eren, i els que rebem avui són els que són . Cap altra administració ha fet el mateíx. Unes, perqué naixien i, per tant, tenien l'excusa de créixer, sí, tenien la justificació, i les altres 1 perqué ja hi eren i no han tingut. dones. tot i la ' cessió de competencies no han tingut el 3 �ngor. L'Administració Local funciona més com a mer,cat, en relació a les altres administracions, té un públic molt més aprop; la gent sap el qu~ paga i el que rep; i, per tant, és molt més difícil enganyar el públic. 1 el resultat és que cal ser molt més económic, i aquesta és la realitat. 1 Entre paréntesi, i ara no valdría ser polémic¡ ni valdría fer cap comentari que pogués semblar un repte o res semblant, pero aquests dies que tant es parla de corrupció, dones en els ajuntaments curiosament que són els que quan jo era petit sempre es deia, bé, el sistema que hi havia més col.lusió, en rigor vol dir la capacitat del governant i el governat de posar-se d'acord en benefici de tots dos i en contra del públic, dones sempre s'ha dit, és ciar, que el poder més próxim és millar perqué és més próxim, pero també és més perillós perqué és massa próxim, precisament. !=1 senyor que pot repartir !licencies de taxis, a lo millar té els taxistes amics 1, en fi, hi ha mil exemples en la historia del municipalisme i no massa llunya, en que aixó ha estat així. j Dones, no hi ha tants casos de corrupció local,! no n'hi ha tants. Per qué? En fi, perqué és ciar, en aquest país i en aquest moment serr)bla que n'hi ha prou que diguis una cosa perqué al día següent et desmenteixin, pero jp cree que hi ha una raó i és que el diner llunya és més difícil de controlar que el diner próxim. Aixó és així. És molt més difícil de saber que fa una gran multinacional, amb el seu diner, per descomptat, que qué fa el diner de la cantonada. 1 en el camp públic, exactarljlent igual, és molt més difícil saber que fa I'Estat que el que fa l'Ajuntament, sobretot si es un ajuntament petit, pero fins i tot si és un ajuntament gran, com és el cas de Barcelopa, és més facil de saber el que fa i el que 1 deixa de fer . 1, per tant, aquests casos, no és que siguem especialment sans, sinó que davant d'una latencia promig d'aquest tipus de problemes, que es dóna en tots els sistemes civilitzats, industrial i capitalista, la perfomance del sedar local, nostra, no és tan dolent com la d'altres nivells. 1 1 Volia insistir encara en el tema de la planti!la, del pressupost consolidat. La nom1na consolidada de !'Ajuntament, ja no són 40.000 ¡milions, són 63.000 milions, pero es manté constant els anys 92, 93 i 94, en pessetes cot,rents. 1 ho die perqué una preocupació de l'opinió, i justen aquest moment, és saber que no es creix en aquest sentit, saber que no 1 ens anem molt rnés amunt. Jo he fet comparacions de la nómina promig !de I'Ajuntament de Barcelona, amb grans empreses de Madrid i de Barcelona, de carader terciari suposem. La nómina promig de I'Ajuntament de Barcelona és de quatre milions i mig, i bé, estem parlant de 15.000 treba' lladors, de 10.000 funcionaris practicament pairlant. Les nomines d'aquestes entitats que no són similars, perqué no són públiques, són privades, pero estan al voltant deis set, deis sis, deis set, deis vuit milions, per persona vull dir. 1 aleshores em diran, és que és un terciari elevat i, per tant, normalment, descompteu un 15 o un 20 per cent i encara estaran molt per sobre. ¡ 1 1 paguem a sis mesas el corrent i a nou mesos la inversió, la inversió, ja ho sabeu, que és més facil de finangar, probablement, en fi ~ com a sistema de cobrament i per tant, aquesta és la situació en la qual estem en purHtat. ' Parlem un moment del que caldria fer a partir q'ara, i del que estem comengant afer, com a estrategia de promoció internacional. S'esta plantejant ara promoció internacional, en els sectors privats més actíus de Barcelona o mé$ interessats fins el moment, no vol dir una 1 4 �llista exclusiva o excloent, peró sí aquells qu$ tenen productes que semblen més facils d'ídentificar i de promocionar conjuntament. j ¡ La gracia de fer-ho conjuntament, esta en que tots plegats puguin, o poguem coma ciutat, beneficiar-nos d'una marca conjunta que té va!or com hem vist al principi de tot, en aquel! informe que he llegit. Si és cert que la marcá Barcelona té un valor afegit, per qué no plantejar-se, i aixó és el que hem dit als sector$, el textil, ellogístic, l'universitari, el medie, les infrastructures o l' immobiliari, etc. publicitah, perqué no vendre aquesta marca o per qué no vendre els nostres productes amb aqU,est "made in", aquesta marca. t Aquí ha respost cada sector, dones, evidentr11ent a la seva manera, en fí, amb els seus productes, d'una manera diferent. ¡ En el centre logístic hí ha 35 empreses agrupades en aquest projecte, entorn als temes de port, aeroport, de zona franca i de mercabéjlrna, i evidentment en aquest moment molt il.lusionats en un projecte, un deis fonamental~, que és el projecte anomenat del Delta del Llobregat, pero que a nosaltres ens agradaría ~nomenar millar Porta d'Europa o Europort. ¡ En els nous projectes, que és el sector immopiliari, hí ha vínt empreses que cofinancien amb I'Ajuntament la promoció. En el centre ~niversitari hi ha les cinc uníversítats i tres escales de negocis. S'ha produrt la incorpor?ció, no encara aquí, que jo sapíga, pero espero que aviat, de la Business School de ,Xicago, que ha triat Barcelona entre cinc ciutats europees importants, entre elles Madrid, Mila, Frankfurt, i no sé si Amsterdam, o Viena potser, i que finalment s'ha ubicat a B~rcelona, i esta creant, esta afegint imatge positiva a aquesta imatge que ja teníem de ciutat amb una bona tradició en escales de negocis : En el camp del turisme, s'ha creat el Consorci de Turisme de Barcelona, amb una inversió anual de 400 milions públics i 400 privats, justament perla promocíó; amb la Cambra de Comen; al davant i amb un protagonisme important del sector privat. En disseny tenim deu escales o centres de disseny. Dintre de les males noticies del sector de l'automóbil, una de les poques bones va ser la instal.lació del centre de disseny de Volkswag~n a Sitges, que va ser deguda a la valoració molt positiva que la marca va fer, que aquest~ empresa va fer de la qualitat del disseny a Barcelona. i concretament de les escales d~ disseny. New Projects esta mobilitzant en aquest moment mil hectarees, és a dir, els projectes que podeu veure aquests dies exposats en el Tirlell i que han donat lloc a un cataleg molt maco. que no us puc regala r perqué costa 2.0b0 pessetes, pero que en el Tinell el podeu comprar, mobilitza unes mil hectarees, que representen una inversió d'uns 5/6.000 milions a Barcelona, apart deis 400.000 milions que ~ra parlarem, del Delta del Llobregat. l l ~~e~.issatge en aquest sector immobiliari, és Jdue nosaltres tenim qualitat, quantitat i bon Encara no hem avaluat !'impacte de les Ron .es; s'ha fet una avaluació i hi va haver un estudi cost-benefici, molt ben fet, de la Universitat Autónoma, que demostrava que en dos anys es recuperava en beneficis socials, estalvi d'energia, etc. dones es recuperava la inversió. Pero encara no s'ha valorat un intangjible probablement més important, que és la creació d'un mercat. 1 La ciutat és un pulmó i és un enginy de crbixement, quan funciona com un sistema d'aprofitament de les seves economies d'aglomeració i quan la congestió no se la menja. f 1 5 �En el moment en que desobturem o destapem l'existéncia de congestions o d'embussos, en el sentit físic de la para ula, en qualsevol sistema circulatori. no només en el de vehicles, pero també en el d'idees, en el d'intercanvis fimancers, etc. es produeix una ampliació del mercat que, com deia I'Adam Smith, és l'única forma de créixer, de debó, quan s'amplia el mercat. S' ha ampliat el mercat, i s'ha ampliat el mercatJlocal, a més, sense haver d'anar de buscar més gent a fora, o més territoris. Ara som mes consumidors, més clients, més habitants en definitiva, aprop de cadascun deis product9rs de Barcelona i aquest, pera mi, és el fet fonamental. ¡ ! Els preus s'han revolucionat i no per l'existér!lcia, per exemple, en el camp immobiliari, d'una enorme oferta addicional sinó sobretot en part per la crisi no ens enganyem. Pero també veurem que passa la crisi i que els prbus reals relatius es mantindran durant un temps més baixos, per un fet i és perqué en aquest moment un solar a Cornella o un solar més enlla és competitiu amb un solar en el centre de Barcelona o a determinada periferia de Barcelona, que abans no era; abans aquests solars no eren competitius perqué no era possible d'imagínar, com ara és el fet que a Cornella hi hagués una implantació terciaria de capital francés, important. a ningú no se li hagués acudit, no era una cosa que fas pensable que en aquest moment es fes. No hi ha en el sector, diguem-ne, Sant Cugat, ~ astelldefels o altres, que d'alguna manera reprodueixen en petita escala el model amerióa de suburbi de qualitat, sinó en qualsevol suburbi que deixi de ser-ha. Aquest és un fet ~'importancia enorme, i jo em penso que és potser l'efecte més gran que ens ha deixat tpta l'experiéncia que culmina en el 92, no només del 92 pero que culmina en el 92. i M'agradaria explicar que en aquest sentit, hi ~a projectes que es van descabdellant. Ésa dir, els projectes aturats, que desgraciadamerit en aquest moment a Europa dones hi són per tot arreu, hi són a Brussel.les, hi són a Londres i no cal que els citi, perqué tothom els 1 coneix, hi són a Madrid. i tothom té imatges al cap de projectes que no van. Rectes o no tan rectes, i en canvi, a Barcelona s'han anat desllorigant un a un, cad ascun d'aquests gegants amb peu de fang, com es diu, no eren amb peus de fang, no, estan funcionant, es tan funcionant. T ots els temes del port, van¡ endavant. ' i 1jo, de vegades, penso que realment el cost que estan pagant les empreses per aquesta disminució deis preus és molt gran i bé, a nbsaltres ens ha de preocupar, com que la disminució de preus és bona per l'economia i pel consumidor, el que ens ha de preocupar és que les empreses no pleguin, ésa dir, que l~s empreses que estan treballant en aquest sector, i no nornés en aquest sinó en els altre$ també, sotmesos a aquesta disminució de preus, siguin capa<;os de subsistir. Jo penso que algunes de les empreses, moltes de les empreses, en sectors com per exemple l'immo~iliari havien fet una acumulació de reserves molt raonable en els anys anteriors, i s'ha deniostrat que no han fet figa, per dir'ho en una paraula, la majoria no ho han fet i si alguna hol ha fet, ha estat per una decisió equivocada i moltes vegades no relacionada amb ínversions a la ciutat, sínó tora de la ciutat, perfectament legítima pero equivocada probablement en el moment. 1 Aquesta és la situació i, per tant, jo cree que en aquest sentit tenim el dret de dibuixar 1 estratégies sobre una base d'optimisme. Passem a parlar immediatament de les infrastructures, que en aquest moment s'estan engegant. Voldria parlar de la Fira. Estem parlant d'una Fira de 55.000 metres en la seva primera fase, que pot arribar molt més enlla, fins a 100.000. Les obres d'aquesta primera • fase, em penso que s'acabaran el primer trime~tre del 95, van a tota maquina. El President 6 �' de la Cambra de Comen; hi va quasi cada setmana, de manera que també és una garantía de que "el ojo del amo engorda el caballo" i j9 amb aixo hi cr~c, hi cree absolutam_e~t. i cree molt amb la visita personal de l'amo . Del manera que temm la garant1a que a1xo h1 sera . 1 1 1jo cree que és necessari que un metro lleuge!r connecti la Fira 2000 amb l'aeroport, per una banda, i amb Montjülc per una altra. Ja s~beu que aixo és una vella qüestió, que es va arrencar difícilment. entre tantes d'altres coses que varem arrencar pel 92 , pero una mica a contracor, en fi , una mica a_última hor~. que var~m haver d'acceptar que fos pel 95 i no pel 92 , cosa que ens va sat1sfer totalment, perque el problema del 92 no era, com es va demostrar, el 92 teníem 30.000 voluntaris que ens podien servir només fent així, i que es van cuidar de que tot alió tos barat. bolhic i fantastic, i eficient, pero és ciar, passat el 92 s'ha d'encarar un Palau Nacional que es converteix en el nostre Louvre, en un Museu Nacional importantíssim, i que vol tenir més dun milió de visitants l'any. 1 S'ha de fer fron t a la realitat del Sant Jordi. Hd hem vist darrerament amb les sortides del Liceu, de Sant Jordi. No pot ser, en fi, no fundiona. O I'Estadi, quan s'omple, dones hi ha un gran esdeveniment. sigui un concert de ropk o un altre. No esta preparat, o sigui els alemanys quan van ter l'estadi . és ciar. són alemanys i era l'any 36 . o sigui queja podeu comptar, i que probablement inclús van anar ! més enlla del que calia , pero van fer una platja de vies, de deu víes i cada via hi devie~ cabre deu vagons, de manera que havien calculat que en mitja hora podien evacuar tot I'Estadi olímpic. Bé, nosaltres no hem fet aixo, pero alguna cos~ en petita escala sí que hauríem de fer, de l'estil deis 20.000 passatgers a l'hora hauríerh de poder acostar i evacuar després deis grans esdeveniments . 1 si aixó fos un mitja vhsatil que permetés la seva operació amb gran intensitat, en moments punta i, en canvi, ~n ti, la seva disminució entre setmana i en dies de funcionamen t normal, per al pare de Montju·l c i el seu conjunt, hauríem trabar la solució . Aquesta solució existeix i es diu m~tro lleuger, i metro automatic en l'extrem. L'automatic és una mica més car, de tecnología, d'inversió, el fan quasi tan car com un metro convencional ; d'inversió inicial, repeteix~. d'operació és molt més barat i, a més, pot funcionar sense sind icats, per entendre'ns, n~, ho die per alguna cosa, perqué tots hem estat alguna vegada a I'Estadi, a un concert d'l,\mnisty lnternational o el que sigui, o contra la droga, i tots hem vist que hi ha problemes, és ciar, que arriba un moment que són l'una de la nit i els sind icats aguanten fins a la una, ¡i aguanten com a molt fins a les dues, pero aixó a vegades s'acaba a les tres , i la gent d~sprés fa unes grans caminades . Els barcelonins són molt tenagos i, res , van ~ peu fins a casa seva i fan tres o quatre quilometres, fantastic pero no pot ser, s'ha de donar una solució millor a aquest tema i cree que ho tenim a la ma , amb un metre lleuger. Són metros que no porten 40.000 persones a l'hora com els metros convencionals, pero p1Jgen el 7% de pendent en comptes de14%, amb un metro convencional com el que es vai provar, per la meva voluntat, pero en fi, va ser una mica la imposició que al final es va fe t, bé , si vols un metro. dones bé, si no hi ha més remei , metro. Pero els metros lleugers pugen més, és ciar, un 7% i jo els he vist pujar a Vancouver i a Toronto , i tots els heu vista lia sortida de l'aeroport d'Orly, efectivament, són molt poc espectaculars des del punt de vista de l'espai que ocupen , el soroll que fan , no en fan , ni ocupen massa espai pero són jsuficients. Aquesta és la solució a la qual ¡ podem anar-hi. El segon gran projecte , sobre aquest no en p~rlaré massa, és un projecte nou i que esta ' . encara a les beceroles , és el Besos. 1el die al).ans que el Llobregat, intencionadament. Es l'altra gran assignatura pendent. Barcelona ha 'recuperat el mar, ha recuperat el Collcerola, en bona part , ha trobat una política pel Llobr~gat i ha de tenir-ne una pel Besos. 7 �El Besos sera una sorpresa, perqué ja avui é$ una plataforma energética formidable, en la seva desembocadura, pero evidentment es ipot mi llorar i s'ha de mi llorar molt. S'ha de millorar la seva connexió amb la ciutat, les se~es dues bandes de la cíutat metropolitana, i s'ha d'aconseguir que sigui net i que sigui pr¡acticable des del punt de vista del lleure. 1 amb aixó hi estem, i cree que aviat es podran dir coses sobre aixó, pero avui preferiría no dir gran cosa. 1 Sagrera-Sant Andreu, és un projecte de gran escala. Entre el Nus de la Trinitat i les Glories, que estan al cap de vall de la taca groga allargada, s'allarga un projecte de 200 hectarees amb una possibilitat d'edificiació de: més d'un milió de metres quadrats d'usos industrials, terciaris i residencials, i més de 24 hectarees de verd. Que ningú no s'espanti, perqué aixó va per dotze anys o catorze anysl de desenvolupament. Tot i així, el més important per aquesta inversió és el sistema ferroviari. Es construira una nova estació, que es defineix des del comen<;:ament com un centre internacional de primer ordre, i que estara format pel següent: Una ¡ plataforma per trens d'alta velocitat; una plataforma per trens d'ample espanyol, rodalies i regionals, que és la de mes avall; una estació d'autobusos; una connexió amb el metrio i un sistema viari que connectara amb les vies urbanes, amb les Rondes. així com una graella molt important de taxis. ' Tot aquest sistema, que hauria d'estar llest per l'any 2000 o l'any 2001 com ara diem sempre, garantir la possibilitat de millorar la propia xarxa en el futur. 1 1aquí vull ser, en fi, em penso que es pot ser f3normement ambiciós. La possibilitat d'una nova línia de la costa, nosaltres quan varem !aixecar la línia de la costa, del tren de la costa, varem obrir la gana, digue'm-ho així, deis municipis del Maresme, immediatament, ja la tenien oberta pero, diguéssim, que hi havia la inercia de pensar que alió no es podría aconseguir mai L en canvi, es va aconseguirfde fer el que era més complicat, que era aixecar l'inici de la línia que l'any 1848 havjia estat la primera línia que la Rente va construir. 1 bé, com és evident, aixó ha gener:at una cadena de desitjos que jo cree que sera difícil de parar, i també sera difícil de finam<;:ar, digue'm-ho tot, pero esta aquí, és una demanda de serveis públics que la veurem créixer, amb tota evidencia . 1 Pero, sense entrar en aquesta nova línia, l'eptrada deis trens de Vic, de Manresa i de Terrassa per Monteada, o estan funcionant capa dia millor, s'ha de dir tot, en honor de la Mercé Sala. Jo he estat vivint una setmana a la Ciutat Meridiana i la freqüéncia ja era en les hores punta de set a vuit minuts, a la par~da de Torre Baró, que ara ja s'ha corregut fins a la Ciutat Meridiana, s'esta acabant i se roa la parada de la Ciutat Meridiana, que és on hi ha la gent, hi ha onze mil persones viv!nt, i amb quinze minuts fins a la Pla<;:a de Catalunya, amb una parada a Sant Andreu Copltal, em penso que és, una altra a I'Arc del Triomf i una altra a Catalunya. Dones bé, aquesta línia, amb la nova línia qe TGV, si la línia del TGV que entra per Monteada s'empalma amb el sistema actual, a !Monteada, es pot convertir aquesta línia de rodalies en una línia de metro, facilment, perqué els metros es poden fer arribar des de !'interior de Barcelona cap amunt, cap a Sant Ardreu i cap amunt i, per tant, arribar a Torre Baró, Ciutat Meridiana, alió que han demanat¡ sempre i que ara, de fet, ja tenen, queja tenen, bé, tenen un metro regional, pero després poden tenir un metro, inclús fins a 1 Monteada, un metro, una línia de metro. 1 Aixó voldria dir, evidentment, fer passar les rodalies per un altre lloc o fer-Ies compatibles ' i aquesta arribada, per altra banda, del TGV des de Monteada, fins el cor de La Sagrera, amb el Nus de la Trinitat al cap de munt, i la P,la<;:a de les Glories a baix. i 8 �Barcelona és una ciutat que té la sort de ten ir ¡dos tú neis, peró no en té prou. Si fem una estació a La Sagrera, tan gran com la de Sants¡ o aproximadament, que ho sera, més gran si comptem tata, si comptem la suma, no sera! tan ampla, de llum, de secció, peró sí que comptant els metros quadrats útils sera més gran que l'estació de Sants, ens trobem que arriben a Sagrera sis línies, i en surten quatret. 1 aixó planteja el famós problema queja sabeu i les especulacions que s'han fet, de vegades, de fer la línia de parada del tren internacional d'alta velocitat, dones a darrera del Tibidabo, dones, en fi, i a d'altres poblacions d'aquest tipus, o bé la del poc senpat que és fer que un tren arribi fins aquí i 1 després retorni, pero en fi, etc. • 1 Es perfectament possible imaginar que hi ha d~es línies més, que estan ensorrades i que, a més, van fins a l'estació de Fran<;a. Per tarh, aquestes dues línies que ens falten, de moment ens porten fins a l'estació de Fran<;a, i després en tenim dues que surten del Morrot, en tenim dues que surten del Morrot i que empalmen amb el sistema general amb direcció a l'aeroport. amb direcció a Tarragona, amb direcció a Valencia i, per tant, ens "falta un cacho" com dirien . 1 hem de comen<;F~r a imaginar com aixo algun dia es pugui arreglar, perqué el día que aixo es pugui arr~glar vol dir que el tren d'alta velocitat, en comptes de tornar enrera, continua i que, a rnés, en comptes de no passar, passa per 1 l'aeroport, cosa absolutament basica perqué l'qeroport sigui un aeroport transoceanic. que nosaltres tinguem la gent de Montpellier. de Perpignan, de Valence venint a agafar l'avió 1 non stop a Nova York,és condició que tinguery,~ un avió non stop a Nova York. L'altre dia va estar Butros Galhi aquí i em va dir que venja de Madrid, que se n'anava a Nova York, peró em va dir: dormo aquí, peró dema me'n vaig a Madrid ; i li die: perqué?. Oh, perqué no hi ha non stop. Bé, jo em vaig enfadar, perqué normalment n'hi ha, en fi, dia sí i dia no, aquell dia n'hi havia hagut, peró cada dia, nq. Aixo és un punt negatiu d'una dimensió descomunal, que el Secretari General de I'ONl¡J per tornar de Barcelona a Nova York hagi hagut de dormir, sabent que dema ha de tornar a un altre aeroport i canviar, és un mal assumpte, molt mal assumpte, i l'única solució ~ aixo és que nosaltres siguem capa<;os de, el mateix que hem fet les rondes, a nivell micro de la ciutat, fer-ho amb el sistema general de comunicació inclos el ferrovíari, amb l'aero~ort de cara a convertir el mercat aquest en un mercat de quinze milions d'habitants que ~an a buscar !'avió per anar a Nova York sense parar, i el dia que tinguem aquestes con~exions, rapides i eficients. Aquest dia tenim el mercat, exactament igual com hem fet amp les rondes a nivell petit. Aixó és el que haurem de fer. 1 jo no prejutjo de quina form~. no sóc enginyer, en fi, i en aquest cas tamapoc sóc financer, vull dir, no estic parlant de costos ni de terminis, és un tema a enfocar amb una gran generositat de temps, pero absolutament seductor. 1 j i Parlem un moment del Delta del Lobregat. 61 16 d'abril es va signar el famós conveni multi-administracions i ja veieu al final qué passa, és que hi han dos espigons del port, dos grisos, un de tancat i un de més exterior, mé~ gruixut encara que més curt, que seria el 1 no u 1 La inversió d'aixo són entre 300 i 400.000 milions, una inversió molt important. No s'ha d'exagerar, la inversió que esta fent Argentar ~a a l'estació de Chamartín només, que és molt gran, és una mena d'operació com la de Lfi Sagrera, són 300 i escaig mil milions. Han creat una empresa nova, que es diu Duch, Desc¡urollo Urbanístico de Chamartín, S.A., pum, tres-cents mil milions, és a dir, de les tres operacions que Rente esta fent, en aquest cas per persona interposada, per Argentaría, a Maarid. De manera que no tinguem cap mena de complex en aquesta materia. Pero, en defihitiva, una inversió enormement important. 1 Barcelona, com esta, cuidant aquestes con~exions amb l'espai exterior, d'una forma política? Dones Barcelona el que ha fet ha sigut lluitar per la seva propia presencia i la presencia de la ciutats en !'Europa territorial q~e ha nascut amb el Tractat de la Unió. 9 �El Tractat de Maastricht diu que Europa són els estats, peró per primera vegada diu que hi ha regions i que hi ha ciutats. L'article 198. ¡1 que hi ha un Comité de Regions, que es diu de regions peró és de regions i cíutats. ~s ciar, s'hagués pogut interpretar que era només de regions i, per tant, Barcelona no ser-hi. Varem entrar-hi, de canto, absolutament de canto, perqué el Govern espanyol va dir: qé, són vint-i-un llocs que tenim, els pa"lsos grans en tenen vint-i-quatre, Espanya vint-i-unl els més petits en tenen dotze, com tenim disset autonomies, disset perles autonomies, tres pels ajuntaments i un per una diputacíó, em fa l'efecte, si no m' equivoco, i un deis tres¡ dones com Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que és un : sindicat, és una assocíació voluntaria de 60.000 poders locals europeus, dones que hi J,agi. L'alcalde de Madrid, perqué Madrid és Madrid i, em penso, que l'altre deu ser el! president de la Diputació Provincial de Guadalajara que és del PP, en fi, hi ha una! mica d'equilibri amb tot plegat. Per tant, Barcelona va entrar de pura casualitat i tanmateix va lluitar per aconseguir que al Comité de Regions hi estiguessin representades les ciutats de pie dret, bé, perqué la convicció nostra i em penso que la compartireu, és que com he dit al principi, si les ciutats d'Europa no funcionen, Europa no existirá 1 Hi ha d'haver un esquelet, hi ha d'haver estatJ, hi ha d'haver regions i nacionalitats, hi ha d'haver les cultures reconegudes, en aquesta! Europa tots hi hem de cabre. Peró d'una forma molt física, molt económica, molt socií31 també diría i molt material, Europa és sobretot un esquelet form at per aquestes taques que es veuen a la nit, suposo, des deis satél.lits que són les cíutats i Barcelona n'és( una, i vol ser-hi, i vol comptar a més el conjunt de les ciutats que volen ser-hi, i bé, aqiliesta batalla es va guanyar. No va ser facil, tates aquestes batalles no són agradables, com per aquells que són empresaris no ho són les batalles de les juntes quan s'han de fer canvis importants a !'empresa, o per aquells que són sindicalistes, a l'altra banda, o per aquells que són comerciants no ho són els canvis de marca o els canvis de clientela. 1 Es una batalla empipadora, difícil, ardua pJ ro es va guanyar i Barcelona, ara, esta representada al cor d'Europa i Catalunya també, perqué Barcelona s'ha presentat no amb la bandera del municipalisme antiregionalista ¡sinó el contrari, Barcelon ha dit: nosaltres som catalanistes i municipalistes. Barcelona ~a dit: nosaltres venim aquí contra el que moltes vegades m'han dit els meus propis sindicats, díguéssím, de poders locals, on hi ha molts que considerem que les regions no se''s ha d'atendre, que no, en fi, que el més important són els municípis i el de més no impqrta gens í, bé, jo sóc presídent d'un consell de munícipis i regions d'Europa, d'aquesta me~a de gran sindicat que us he dít, í per tant, defensa les dues i és que hi cree, eh? i no creb que sigui incompatible sinó al revés, sinó el contrari. 1 Cree que la for<;a de Catalunya són també les l eves ciutats i en particular Barcelona i, per tant, he actuat amb una total llibertat de consciencia . Per tant, aquí estem, estem ben representats en l'espai natural al qual podem pertanyer, pertanyem, í ten im una serie de projectes que ens hi connecten. Per tant, qui digui que Barcelona ha tocat sastre, s'equivoca. No ha tocat sostre. 1 si toca, el trehcarem. Moltes gracies. 10 U .l0505 ��Conferencia de l'Excrn. Sr. Alcal~e Dilluns 25.04.94. Cercle d'Econoiliia. "LA PRESeNCIA DE BARCELONA A EtJROPA" 1 EM PLAU PODER-ME ADRE~AR DE NOU A TOTS // / VO~eS, EN / AQUESTA TRIBUNA MOMENTS SIGNIFICATIUS NOSTRA DELS CIUTNr, PROJECTES DEL CERCLE 1 ECONOMIA .//~N DE LA HISToRIA:.· RECENT DE LA ¡ HE PARLAT AQU ~ DJ;:.LES INQUIETUDS I QUE ENS HAN C9MPROMeS I QUE ENS PERMeS ARRIBAR ON SOM. I DE POSADA AL DIA QUE DEL JOCS OLíMPICS DE 1992. POSAR BARCELONA: OSTRE ESFOR~ DE RENO- EL MOMENT DE,,.fER VALORE EL VACió HAN // VIVIM DE NOU UN MOMENT IMPORTANT PER A ÉS ALTRES V~ CULMINAR EN L'eXIT 1 I PERA FER-HO NECESSITEM ALTRA VEGADA EN JOC TOTAÍ LA NOSTRA CAPACITAT, TOTA LA NOSTRA COMPLICITAT. L'ESCENARI ÉS EUROPA HE TRIAT EXPRESSAMENT EL TEkA DE LA PRESeNCIA 1 DE BARCELONA A EUROPA, PERQUé EUROPA ÉS L'ESCENARI PRINCIPAL DEL FUTUR DE BARCELONA. 1 ��- VICEPRESIDeNCIA DEL COM!Te DE LES REGIONS . 1 - PARTICIPACió A LA COMIS$Ió BANGEMANN. -· ------· -- Nc aL LA NOSTRA TEORIA SOBRE EL P~PER DE LES CIUTATS EN A.. 'H'v~-0( A EL MóN DEL FUTUR ~ESTa IHiil8BAI T~ EUROPA -LA HISTo- 1 cLrt.P.-- RIA q EUROPEA ÉS LA BASE D'AQUESTA CONCEPCió- I ! GUANYANT ADEPTES ALS ESTATS UN]TS. (tJ. 0\..-Qt!l el ESTá , -1.\.'~>~ ·) l_:=--=--===- =--=--== ~~ =-~ .-- -~~~--·--· ~ NOSTRE eXIT EN L'ORGANI ~ ZACió DELS JOCS EL OLiM- ' PICS ENS HA PERMeS DIFONDRE AQUESTA IDEA I DEMOSTRARNE LA SEVA VIABILITAT. BARCELONA ESTa 1 OFERINT LA L~~-~A D • ALLo QUE LEs cruTATs PODEN FER. ··---··--····---+---~~--COMITE DE LES REGIONS HE 1 PARLAT EN ALTRES OCASIONS DE LA XARXA D'EURO- CIUTATS, COM A LOBBY DE LES C~UTATS EUROPEES PER ESTUDIAR EN SOLUCIONS . i COMú ELS SEUS PRO PLEMES I A PROPOSAR-NE i AVUI ÉS UN GRUP QUE j TREBALLA AMB NORMALI- TAT. CONEI XEN TAMBÉ LA IMPORTaNCf A QUE ATRIBUEIXO AL i FET QUE BARCELONA PRESIDEIXI DES DE 1992 EL DE MUNIC I PIS I REGIONS D'EUROPA . 3 CONSELL '\.>, cvl ZtL í.-1 cA.Q. J.<!¿ l4t7 �EL CMRE AGRUPA TOTS ELS PODERS LOCALS I REGIONALS DE TOT EL NOSTRE CONTINENT, I~CLOSOS ELS ANTICS PAi- ' COM VA DIR JAqQUES DELORS A BARCELO- SOS COMUNISTES. NA, EN UNA OCASió, EL CMRE I ECS PODERS LOCALS SóN EL CIMENT AMB 1 QUe S'HA ANAT CON$TRUINT LA UNITAT EU- ROPEA, DES DE L'ENDEMa DE LA SF¡GONA GUERRA MUNDIAL. _(APORTACió JORDI GARCIA-PETIT) COMISSIO BANGEMANN BARCELONA, EN PER MITJa DEL SEp ALCALDE, UN GRUP DE TREBALL DE LA UN~ó EUROPEA ÉS PRESENT SOBRE LES ANOMENADES AUTOPISTES DE LA COMJNICACió. LA COMISSió BANGEMANN, CONEGUDA PEL NOM DE QUI LA PRESIDEIX, EL COMISSARI DE TRAN$PORTS I COMUNICACióNS l DE LA COMISSió EUROPEA, TANTS ESTa toRMADA PER REPRESEN- DE LES EMPRESES EMISSORE' I DISTRIBUiDORES TELECOMUNICACIONS, AIXi COM 1 P~R ¡ DE CaRRECS PuBLICS QUE REPRESENTEM ELS USUARIS, ÉS A DlR, EL CIUTADa. l 1 COM A CIUTAT, ENS IMPORTA ESTAR EN AQUEST GRUP DE 1 TREBALL QUE HA D'UNIR LES TR~S GRANS TECNOLOGIES D'AQUEST SEGLE COM SóN LA TELEF1 NICA, LA TELEVISIVA I ' 4 1 �LA INFORMáT ICA. EN AQUESTA INTERVÉ EN COMISSió, DE BARCELONA L'A~CALDE 1 QUALITAT DE VICE-PRESIDENT DE HI XARXA LA 1 POLI S I DE PRESIDENT DEL ' COM A CMRE ~ REPRESENTANTS DELS USUARIS DE LES NOVES TELECOMUNICACIONS. ' 1 ¡ L'EXISTeNCIA D'UNA AUTOPIST4 INFORMATIVA NECESSITA DE DESTINS, QUE SóN LES CIUTATJ , DE LA MATEIXA MANERA 1 QUE HO SóN DE LES AUTOPISTES D, AUTOMoBILS. ELS DES- TAMBÉ LES ¡ TINS DE LES AUTOPISTES INFORMATIVES SóN CIUTATS, ENTESES COMA AGLOMEFACIONS D'ALTA DENSITAT D'USUARIS CONNECTATS A LES XARXES DE TELECOMUNICA- CIONS . EL CABLEJAT CIUTADá DE LES CIUTATp HA DE I DE CADA EMPRESA UN FER CONSUMIDOR DE CADA POTENCIAL, TOT CONVERTINT ELS APARELLS DE ELEVISió, ELS ORDINA- DORS NA PERSONALS I ELS FAX EN FONT DE RIQUESA INFORMATIVA I DE LLIBERTAT D'ELECCió. COM QUE VOSTe S SABEN, CABLE ÉS UN PROJ ECTE TENIM A LA RESERVA DES DE TIVES, CREACió MOLT ABANS DELS JOCS. SER, PROJECTE PIONER. 5 D'INICIA- PER TANT , UN �BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUtATS MÉS DENSES D'EUR0PA 1 I CAL APROFITAR AQUESTA DENSITAT URBANA PER A FER 1 MÉS RENDIBLES ELS NOUS SISTEME$ D'INFORMACió. LA DENSITAT TAMBÉ ÉS EL GR4N ACTIU DENSITAT URBANA I LA CAPACIT~T DE D'EUROPA, CONEIXEMENT LA PER SUPERFíCIE. HI SOBRE HA UN DEBATEN MARXA, 9 UE ÉS EL QUE SE N'ESTa DIENT ~ES PLE D'INTEReS, ECONOMIES D'AGLOME- RACió, MÉS IMPORTANTS AVUI QUJ LES ANOMENADES ECONOl MIES D'ESCALA. SE'N PARLARa A ~ARCELONA ELS DIES 22 l 1 I 23 DE JUNY EN UNES JORNADES ~ LES QUE ÉS L'ASSISTeNCIA D'UNS 150 ALCALDES I ¡ PRESES EUROPEES, ENCAP~ALADA PEL PREVISTA DIRIGENTS D'EM- AMB UNA PARTI F IPACió NORD-AMERICANA MINISTRE DE pESENVOLUPAMENT URBa, HENRY CISNEROS. BARCELONA TÉ COSES A DIR QUt NT A TEMES DE CARRER, i DE COTXES, DE CABLE, DE RECICLATGE. ARREU, A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, 1 SE'NS RECONE - X AQUESTA EXPERieNCIA I SE'NS TÉ COMA REFEReNCIA. AQUEST TEMA DE LES AUTOPISTE DE LA INFORMACió DE �VEGADES SEMBLA POC TANGIBLE I UNA ¡ MICA FUTURISTA. PERo ÉS UNA REALITAT IMMEDIATA I· UN DELS FRUITS DE BARC~LONA ¡ '92 I DE LES INSTAL.LACIONS SóN LES QUE VAN CALDRE i PER ALS JOCS OLíMPICS ' INFRASTRUCTURES QIDE TELEFoNICA JA HA 1 AVAN~ANT-SE CONSTRUiT A BARCELONA, 1 A LES NECESSITATS DELS PROPERS ANYS. LA PARTICIPACió DE BARCELONl, EN AQUEST PROJECTE DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACi t TÉ, A MÉS, UN HORITZó MOLT CONCRET: L'ANY LA CAPITALITAT !CULTURAL i1 2001 QUE BARCELONA HA GRAN PRIMERA COL.LABORACió OCASió PER A I S~L.LICITAT MO~TRAR LA DE CONNEXIó JNTRE LES D'EUROPA POT SER DE UNA CAPACITA'l' DE CIUTATS DEL CONTINENT EN TELECOMUNICACIONS. INDICADORS OPTIMISTES COM PODEN VEURE, BARCELO~A EST~ PARTICIPANT DE MANERA DECIDIDA EN EL DEBAT I IL GOVERN DELS INTERESSOS CERT DE LES CIUTATS EUROPEES, DES~NIM I UN GENUí LLUNY DEL VICTI~ISME CLIMA D'UN QUE DE VEGADES ES ¡ i DETECTA EN CERTS SECTORS I MIT1 ANS CREADORS A BARCELONA. 1 7r D'OPINió �ELS PATIDORS DE SEMPRE -EL$ QUI PRIMER DEIEN i QUE 1 NO ENS DONARIEN CAPA~OS ELS JOCS, bESPRÉS QUE NO SERíEM DE FER-HO BÉ, DESPRÉS ¡ QUE NO PODRíEM COMPLIR ~' ELS TERMINIS I FINALMENT ELS SABIA GREU QUE HAGUESSIN DURAT TAN POC- SóN ELS MATEIXO$ QUE ARA DIUEN QUE JA 1 TOT S'HA VOS TeS ACABAT SABEN I QUE PROU TORNE~ A ESTAR ! BÉ QUE NO COM SEMPRE. ÉS AIXí. 1 EN TOT CAS, S'ESTAN COMP~INT LES PREVISIONS DE SUPERACió DE LA RECESSió. BARCJ LONA JA VA ACABAR 1993 AMB UN PIB LOCAL POSITIU DE PIBS ESPANYO L I QUE ARA ENS CATAL~ ! 0,~8 o QUAN ENCARA ~, i EREN NEGATIUS. ARRIBEN DE TOTE ~ LES ELS I LES NOTiCIES INSTITUCIONS DE 1 REFEReNCIA SóN DE CLARA TENDeNqiA A LA RECUPERACió. (APORTACió DE JOAN CLOS) ELS INDICADORS EXPECTATIVES PER ECONbMICS QONFIRMEN A FER FRONT ALS NOUS LES NOSTRES REPTES DEL FUTUR DE BARCELONA. EN LA CONSTRUCC i ó, EL 1993 S'HA INICIAT UN 15'4 % MÉS D'HABITATGES QUE EL 92 I S N'HAN ACABAT TAMBÉ UN 10 % MÉS QUE L'ANY ANTERIOR. 8 �EL VOLUM D'EDIFICACió DE 1~93 1 HA ESTAT MÉS GRAN 1 RESPECTE ALS ANYS ANTERIORS, GESTió EN LA L'AJUNTAMENT, r EGUT TAMBÉ A LA MILLOR CONCESSió DE Lt iCeNCIES PER AMB OBRA AUTOHITZADA 1 PER PART DE VALOR DE 58.000 MILIONS DE PESSETES. 1 S'ESPERA QUE AQUEST 1994, D'OFICINES AUGMENTI EN UN 25 DEL ECONoMIC, CLIMA 4 CONTRACTACió D'ESPAIS ~ , DEGUT A LA A LA GRAN OFERTA I MILLORA ALS PREUS ACCESSIBLES. ES DE CONFIRMA TAMBÉ L'AUGMEN1 DE L'ESPECIALITZACió L'ESTRUCTURA INDUSTRIAL DE LA CIUTAT EN ELS SEC- TORS D'ACTIVITATS D'ALTA DEMANDA. BARCELONA , COM BÉ SABEN VOSTeS, CONTINUA SENT LA 1 PRIMERA CIUTAT INDUSTRIAL D'ESPANYA, AMB MÉS POBLACió INDUSTRIAL OCUPADA QUE EL BAIX ILLOBREGAT I QUE L'AREA METROPOLITANA. ENS CONVÉ QUE HO CONTINUi SENT I CADA COP MÉS ESPECIALITZADA EN ELS I ~ECTORS DE DEMANDA ALTA AIXo NO ÉS CONTRADICTOR! AMB LA SEVA VOCACió CADA COP TAMBÉ MÉS DESENVOLUPADA DE CIUTAT DE SERVEIS I DE NEGOCIS, AMB LA TRANSFORMACió jDELS SECTORS ECONoMICS DE LA CIUTAT QUE GENEREN MÉS 0 9 UPACió CAP ALS SERVEIS A LES EMPRESE S . 9 �AQUESTS DIES THE ECONOMIST HA PUBLICAT ANUNCIS ! LA DE . UNIVERSITAT DE XICAGO -QUE ¡ TE QUATRE PREMIS NOBEL D'ECONOMIA ENTRE ELS 1 SEUS i PROFESSORS- ANUNCIANT 1 L'OBERTURA DE LA SEVA SEU EURO t EA A BARCELONA. NO SERa POSI A L'úNICA ESCOLA DE NEGOCIS AMERICANA SE ~ BARCELONA LA SEVA EUROPEA. S'HO QUE ESTá PLANTEJANT TAMBÉ LA CALIFORNIA STATE UNIVERSITY. UNA DE LES NOTiCIES POSIT IVES DE LES DARRERES SETMANES TORNA A SER L'AUGMENT !DE LA MATRICULACió COTXES, TENDeNCIA JA DETECTA ~A ABANS DE LA DE DECISió 1 DEL GOVERN D'AFAVORIR LA RENOVACió DEL PARC AUTOMOBILíSTIC PRIMANT LA qE 1 RETIRADA COTXES VELLS DE LA CIRCULACió . EN AQUEST MATEIX CAMP, HA UNA ,NOTiCIA POSITIVA TAMBÉ ESTAT L'AUGMENT DE LES EXPORTACIONS DE LA TRIA AUXILIAR DE L'AUTOMbBIL. SECTOR HA TINGUT UNA MILLORA 4'8 % RESPECTE A 1992, D~ DURANT 1993, INDúSAQUEST LES EXPORTACIONS D'UN BÉ QlE AMB UN DESCENS DEL VOLUM D'ACTI VI TAT DE -14'4 %. PER 1994 ES MANTENEN ELS srqNES DE RECUPERACió, EN lC �BONA PART PER LA MILLORA DEL CANVI DE LA PESSETA I ES PREVED QUE ES MANTINGUI DE L'AL~A ~ EXPORTADORA. AL 1 PARC PROVEiDORS DE LA ZONA FRAN1 !A S' HI INSTAL. LARá UNA EMPRESA DE CARCASSES I COMPONE*TS DE SEIENTS DE COTXE 1 QUE CREARá 480 LLOCS DE TREBALt. EL PLA DELTA (APORTACió DE JOSEP A. ACEBILLQ)_ LES PERSPECTIVES DE FUTUR D, AMB MÉS, ENTRE LA CIUTAT COMPTEN, A NOUS INSTRUMENTS D']MPULS I DE PROJECCió, ELS QUALS DESTACA EL PU DELTA DEL LLOBREGAT, QUE VáREM SIGNAR FA NOU DIES A IL'AJUNTAMENT DEL PRAT. PLA DELTA, EL CUSSió A EFEC'I'ES D '' INVERSió I D'AQUESTA INVERSió EN li'ECONOMIA, DE REPER- ÉS COM UNS 1 1 ALTRES JOCS OLíMPICS. ÉS EL PROJECTE DE CONVERTIR !BARCELONA EN LA SUD D'EUROPA , NIA, QUE 1 EN EL CENTRE Loq iSTIC DE LA MEDITERRá- AMB UNA INVERSió DE ÉS PORTA LA MEITAT DE LA 400. ~ 00 INVER~Ió 11 MILIONS DE PESSETES OLíMPICA, AMB UN �IMPACTE 2008, ECONoMIC D'1 BILió DE l PESSETES FINS A LA GENERACió DIRECTA INDIRECTA DE L'ANY 100.000 LLOCS DE TREBALL EN EL MATEIX fERíODE I UNS BENEFICIS EN INGRESSOS FISCALS PER Al L'ESTAT ESTIMATS EN 1 280.000 MILIONS. EL PLA DELTA ÉS UN GRAN INStRUMENT DE DESENVOLUPAMENT ESTRATeGIC DE BARCELONA CRUCIAL PER Q~E ARRIBA EN UN MOMENT A PODER CONVERTII . LA NOSTRA áREA EN 1 PORTA D' ENTRADA A EUROPA DELS PRODUCTES DELS ASiáTICS -MERCATS EN UNA AL~A ~ONTíNUA LA MERCATS EN ELS DARRERS l ANYS-, APROFITANT L'AVANTATGE ;IQUE LA RUTA MEDITERRá' PEL CANAL DE SUEZ TÉ EN R~LACió A LA RUTA ATLáN- NIA 1 TICA QUE ARRIBA A ROTTERDAM I 1LS PORTS ALEMANYS. 1 MAI BARCELONA ASSOLIR AQUEST HAVIA ESTAT ,TAN A OBJECTIU. PROP DE MA ] HAVíEM DISPOSAT PODER D'UN 1 PROJECTE DE TAN GRAN ABASTEN EL QUAL S'HAN COMPROMeS ALHORA L'ESTAT, i LA GENERALITÁT I ELS PODERS LOCALS DEL TERRITORI . EL PLA LOGíSTIC PERSONES, NIFICARá DELTA CONVERTIRá I~ ZONA D'ARRIBADA I DISTRIBqCió DE EN UN CENTRE MERCADERIES I EN UNA PORTA D'ENTRJDA A EUROPA. AIXó SIGLA POTENCIACió D'EMRRESES 1 1~ D'IMPORTACió / �EXPORTACió I DE DISTRIBUCió i i LA POTENCIACió DEL PORT. EL PO~T DE BARCELONA JA S'HA EN ELS DARRERS ANYS, CONVERTIT EL PRIMER DEL M~DITERRANI EN GENERAL -NO PAS EN "GRANELS", DAVANT DE MARSELLA, EN CáRREGA ¡EN QUe ÉS EL SETe- PER AMB UN ~UGMENT IMPORTANT DEL ! i TRáNSIT DE MERCADERIES QUE GENEREN ACTIVITAT í ECONo- MICA I LLOCS DE TREBALL. EL PORT HA MILLORAT LA GEStió I HA REDUiT DIES EL TERMINI DE DESPATX DE qoNTENIDORS, N'OCUPAVA 7/9. A 1/3 QUE ABANS 1 ÉS UNA ESTRAT$GIA DE QUALITAT QUE JA HA DONA'l' RESULTATS. EL PORT Ed BENEFICIARá TAMBÉ DE LA NOVA LíNIA DE TREN EXCLUSIVl PER A MERCADERIES QUE EL CONNECTARá AMB LA XARXA PRINCIPAL A CASTELLBISBAL. 1 A L'EVOLUCió DE L'AEROPORT DUJ ANT L'ANY 1993 OFEREIX i MÉS EL RESULTAT EXTRAORDI~ARI DE L'AUGMENT DEL i NOMBRE DE VIATGERS INTERNACION~LS, GRáCIES A LA LIBERALITZACió AeRIA I MALGRAT LA POLíTICA D'IBERIA DE CONCENTRAR VOLS A MADRID. L 1 AUGMENT DELS PASSATGERS TRaNSIT SIGNIFICA LA CONSOLIDACió DE L'AEROPORT EN S FUNCIONS DE NEXE DE 13 �1 COMUNICACIONS TERCERA PISTA, I PLANTEJA NOVE$ NECESSITATS ! t NOUS HANGARS COM SERVEIS A LES UNA COMPA- NYIES AéRIES. LA UNió EUROPEA, LíNIA S~TMANES, FA UNES HA ESCOLLIT LA 1 MADRID-BARCELONA-FRAN~A D'ALTA VELOCITAT ENTRE 1 l ENTRE ELS DEU PROJECTES PRIORÍTARIS DELS PERS. AQUESTS PROJECTES HAN RESISTIT ANYS LES PRO- MESURES D'AUSTERITAT QUE HAN FET DESCARTAR L'EMISSió DE DEUTE PúBLIC PER FINAN~AR LES GRANS ~BRES D'INFRASTRUCTURA. EN LA RELACió TREN-TRANSPOR , BARCELONA ES CONFI- GURA COMA NUCLI MÉS IMPORTANT \D'ESPANYA EN LA FUTURA ¡ XARXA TIME (TRENS EXPRESSOS i D~ MERCADERIES INTERNA- ' 1 CIONALS). CIPAL PE~ BARCELONA COM A PRIN- OPERATIV~ EN EL TRANSPORT RaPID RENFE HA APOSTAT EIX DE LA SEVA DE MERCADERIES. 1 i 1 EN EL 'rRANSPORT INTERNACION4L, ES TRACTA DE POTENCIAR EL PAPER DE BARCELONA CdM A CENTRE PORTUARI, 1 INDUSTRIAL I DE DISTRIBUCió, EL MÉS IMPORTANT QUE HA D'ARRIBAR A DEL SUD D' 1 UROPA. ÉS EL SER NOSTRE OBJECTIU ESTRATéGIC DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. 1 LA CIUTAT PROMOU AQUEST R~FOR~AMENT i 1 DE LA SEVA �INVERSió EN MARXA DE 3.000 MitiONS, SóN DE REFORMES DEL PALAU DE PER A LA DELS QUALS 1 ~ONGRESSOS CONSTRUCCió DE LA NOVA áREA I LA DE 500 RESTA PEDROSA, L'ANOMENAT MONTJUiC-2. LA PROJECCió DIMENSió EUROPEA DE Bt RCELONA TÉ UNIVERSITaRIA. TAMBÉ UNA TOTE$ LES UNIVERSITATS HAN FET UN ESFOR~ DE RENOVACió, DÉ PROJECCió DE FUTUR I DE PARTICIPACió EN EL NOU PROJECTE DE LA CIUTA'I'. - LA NAL UPC HA CONSTRUiT UN CÁMPUS NORD DE LA DIAGOSIMBOLITZAT EN L'EDI ~ ICI NEXUS QUE SERá EL ' MÉS IMPORTANT CENTRE D'INTEL.LIGeNCIA ARTIFICAL. 1 - LA UNIVERSITAT DE BARCELONA TRASLLADA LA SEVA DIVISió DE CieNCIES DE LA \SALUT A L'áREA OLíMPICA DE LA VALL D'HEBRON GEOGRAFIA ~ LA SEVA l ~VAL, I HISToRIA AL FACULTA'I' DE A PROP DELS AR- XIUS, LES BIBLIOTEQUES I EL PATRIMONI HISTbRIC I ARTíSTI C DE LA CIUTAT. - LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA HA TRIAT EL HISToRie DE LA CIUTAT COM ~L CENTRE SEU PROPI CAMPUS. 1 - LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE BARCELONA SOLIDAT EL SEU CAMPUS DE BELLATERRA I HA 1 HA CONREFER- MAT I~ SEVA VOCACió CIUTAdANA I METROPOLITANA. 161 �EL RELLAN~AMENT POTENT DE LA VOCACió UNIVERSITaRIA 1 DE BARCELONA TÉ EFECTES EXTERJORS DE REFOR~AMENT DE 1 LA SEVA CAPACITAT TECONOLóGICA t ECONóMICA I CULTURAL, l PERo TÉ TAMBÉ EFECTES INTERNS bE QUALITAT CIUTADANA. ELS GRANS PROJECTES EN MARXA BARCELONA DURA, TÉ EN MARXA PROJif' CTES DE GRAN ENVERGA- COMA CONSEQÜeNCIA DE L 1IMPULS DEL '92. ALGUNS D'AQUESTS PROJECTES URBANS PRODUIRAN EN POCS ANYS TRANSFOP~CIONS EQUIVALENTS A ~ES DEL '92: - PLA~A 1 DE LES ARTS AMB ' L'AUDITORI, NACIONAL, VEiNATGE EL TEATRE L'ARXIU DE ILA CORONA D'ARAGó I EL DEL CENTRE 1 COMERCIAL BARCELONA- GLoRIES. - ACABAMENT DEL PASSEiq MARíTIM A LA BARCELO! NETA. - CONTINUACió DEL PROJE d TE DEL PORT VELL, L'ACABAMENT DEL CENTR~ COMERCIAL AMB MAREMAGNUM \ AL PASAREL.LA DES DE LA MOLL D'ESPANYA I RAMBLA. - AREA DE NOVA CENTRALI~AT DE LA - CONSTRUCCió DE L'aREI MONTJUiC-2 DE LA FIRA PLA~A A PEDROSA. - CONSTRUCCió DE LA 1 LíN ~ A 17 2 DE METRO. CERDa. �1 - ACABAMENT DE LA DIAGONAL AMB LES OPERACIONS 1 DIAGONAL-POBLENou, DIAGONAL-MAR, PARc BIOMe- orc r zoo MARi. - ESTACIONS DEL 1 TAV I [ RENFE DE LA SAGRERA I 1 PARC ALLARGAT DE SANT IANDREU. 1 TOT AIXo, SENSE OBLIDAR L'AtENCió QUE CAL DEDICAR, I QUE SEGUIN DEDICANT, TviOLTES VEGADES A LA PETITA OBRA, AQUELLA QUE INCIDE IX MOLT IDIRECTAMENT 1 QUALITAT DE VIDA ALS BARRIS. BEN AVIAT OBRES DE PAVIMENTACió DEL C. PACió DELS CONERCIANTS, SOBRE LA COMEN~ARAN LES FERRAN, AMB LA PARTICI- EN En QUE FORMA PART i D'UNA i RENOVACió PROGRESSIVA PERo IM~ARABLE DE LA RANBLA I 1 ELS CARRERS ADJACENTS. HORITZO CULTURAL 2001 .(APORTACió JOAQUIM DE NADAL)_ HI HA ENCARA ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES 1 i CULTURALS PECTIVA QUE PRENEN UN RENOV~T INTEReS EN LA PERS1' DE LA CAPITALITAT EURqPEA DE L'ANY 2001 QUE 1 BARCELONA ASPIRA A EXERCIR. �FRANCESOS, AMERICANS, JAPONEpOS, ALEMANYS I BRITá- NICS. HI MOLT HA FET MOLT EL GRAN SPOf OLíMPIC, PERo HI FA ! TAMBÉ EL PRESTIGI DE LA f iUTAT I HI HA DE FER ENCARA MÉS LA SEVA l OFERTA ¡ CULTURAL. LA CAPITAL 1 CULTURAL DEL 2001 ÉS UNA FITA DECISIVA. BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE NO ELS VOLDRIA CANSAR. LES CONCLUSIONS DEL QUE ELS 1 HE ANAT DIENT FINS ARA EM SEMBLA QUE SóN EVIDENTS: BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE. ESTEM CIUTAT, SEGLE. EL DEL EN LA SEGONA FASE DE ILA TRASFORMACió DE LA QUE ENS SITUA EN LA PERSPECTIVA DEL CANVI DE AQUEST '92. D'APROFITAR LA ESFOR~ ¡ D'ARA ÉS !TAN O MÉS DECISIU ¡ S'HA DE VEURE FOR~A cdMLA 1 CIUTAT ÉS QUE CAPA~ 1 D'AQUEST ESDEVENIMENT EXTRAORDI1 NARI QUE VA SER ELS JOCS OLíMP ~ CS DE 1992. í BARCELONA NO HA TOCAT SOST~E SI TOTS ELS BARCEL01 NIS COMPARTIM UNA IDEA FONAMEN':dAL: BARCELONA ÉS CAPA~ 1 20 �1 DE MARCAR-SE NOUS OBJECTIUS I D'ASSOLIR-LOS . PERMETIN-ME QUE ACABI PARLANT D'EUROPA. HEM DE SER ¡ A EUROPA. EMPRESARIS, HEM DE SER-HI EN TOTS ELS SENTITS, ELS ELS PROFESSIONALS ! I, COMA NOVETAT ESPE- CIAL, ELS GOVERNANTS. DES 155.000 DEL COMITé DE LES REGIGNS S'HAN DE DISTRIBUiR MILIONS 1 D'ECUS DE FOijS ESTRUCTURALS ENTRE ¡ 1994 I 1999, EL 60 % DELS QUALS SóN PER A ESPANYA. NO ENS HA DE COSTAR ANAR A BRUSEL ~ LES DE SORPRENDRE HAVER - HI DE SER ~ANT. LA UNió EUROPEA , SOVINT, NO ENS HA ÉS LA CAPITAL DE EL NOSTRE NOQ I MÉS GRAN MARC POLí - TIC DE CONVIVeNCIA. 1 EL FUTUR DE BARCELONA TAMBÉ WASSA PER BRUSEL.LES, 1 PERQUé EL PRESENT DE BARCELONA ;JA ÉS EUROPA. i MOLTES GRaCI ES . 21 �,.. ~ r- o)> r- o m ~ ·;' g¡ )> ::D om r oz 1~ )> S j ·- <- '' r~ r- .,""':.;_·~-:-· ) -..,. .___ jJ r ~ ---=:; """(> - r~ ~ ·ij' 6' ~~ e• e ~ - '1: ~ -~~ ,.,.::¡ • «:V o)> ? m -.5- ~ ~ ..,.- ~~ J e- r- o 1~ OJ )> l ::D om r ~ ·;.._J d o z )> �! L'ALCALDE DE BARCELONA L'ALCALDE DE BARCELONA ~· ÑiiMI~ ~ 11· o• o 6~.010 M rl-;- 'A ,_/../ _.._.-- ~ R·~il·IIO k-¡' t <r·ot• ,...:- 1~ tf 4 ':: L~•· ¡ 14 .D()t) .. ~f{ ,T\1 ·ODb "'L 4b· IdO M_ 1r7q: ,¡ a~: l~A ~ ~·)( ~· 1..r1». CdP !.f t.. /AAA,( b ·· c. :.. f':."' ""'-- L • ~ ~-,q.l/i) t· oc>D · \)~¡) JJ tAM• ~ e: '2 ~ l ' /,.' ~ ~ ()A' 1'."' ., ~~de Jl-11("} ~H. (~ ~ JIA~A ~ fxp 1536 · Exp 1536 · IMPAIEMT"A MUNICIPAL ~ xwl-J ~ !-~f· ~~ 14~ IMPREMTA MIJ!NIC:U'AL pr•r.;p ,· �,.. > ,.. o > ,.. e m > :a o ,..m o z )o �(Aportació Joan CLOS ) TAXA GENERAL D'ATUR REGISTRAT Fins al 31/12/93, abans de les darreres mesures del govern i dels primers simptomes de reactivació. Espanya 17,5 Catalunya 13,9 % Barcelona ciutat 11,9 ~ o Comunitat Europea 10,5 ~ ~ o . 'J Missatge: o \JL\}~t \ Grf ) Barcelona, la més próxima a la mitjana comunitaria ¡. Pero no podem sentir-nos satisfets. El mercat de treball es traba en el cor de la nostra preocupació i, la per tant, de nostra política. VISITANTS I PERNOCTACIONS A BARCtLONA Visitants El 93 amb prop de 2.500.000 supera el 92. Pernoctac i ons El 93, com el 92, per sobre dels 4.000.000. Missatge: Barcelona ha resistit bé la recessió del 1993. 1 �Des del mesures un 50% 90, per la organitzatives, l'estructura introducció simplificació i augment de la PROMOCió INTERNACIONAL DE BARCELbNA Estable (permanent) . Específica (sectors escollits). Concentrada (cofinanQament). NEW PROJJ0'S 20 empreses CENTRE LOGISTIC 35 ernpreses Port Aeroport CZF MERCA BARNA CENTRE UNIVERSITARI 5 universitat 3 Escales de negoci TURISTICA Consorci de Turisrne Cambra de Comer9 Ajuntament Sector turístic Inversió anual prevista: 400 rnilions públics i 4QO rnilions privats DISSENY lQ Escales o centres de disseny. 3 de informatització en un 400 %. 7 de �1.000 Hectarees. 500.000 Milions a Barcelona. 400.000 amb Pla Delta de fora Barcelona. Missatge : Barcelona té qualitat, quantitat i bon preu. La qualitat com a gran diferencial de Barcelona. La funcionalitat del sistema de mobilitat. Bon preu, per sota de Madrid. Competitivitat en termes europeus expressada en la fórmula: Qualitat mitjana per sobre preu mitja. 4 �Aiuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet Tecnic de Programació -rAXA D;ATUR REGISTRAT Mitjana a~mal ··-- --·~- -- ---· --i--------- -··--- 20 ¡-- ~-"*-------- ~ --............. 1 18 ~-- • -------~- ---- ··-·-· ' ·-----..--..,_______ 1 ' [_ ... ~-~~-./ 14 ~- 12 1 r-- r 1 JO 1 - --- rr- - - - - - - . -- - 8 - 6 I__L _____ 1986 -- - __..1_____ _ _ _ _ _ _¡ _____ _ l_ ---- 1987 1988 • Bar..:~ lona __..._._ Espanya 1990 1989 1991 --+-t Cata 1unya ----1· Comunitat Europea 1 ---.L.--~---~- 1992 1993 Ciutat, 6, 1r. 08002 Barcelona Tel 402 70 18 Fax 402 76 91 �Ajuntament de Barcelona Alca!dia Gabinet Técnic de Programació TA>CA D'ATUR REGISTRAT 19 18 - 13 12 ..1 11 ~ 1993 1992 -• _ Barcelona -+- Catalunya __..,_ . . Espanya --G Comunitat Europea Ciutat. 6, 1r. 08002 Barcelona Tel. 402 70 18 Fax 402 76 91 ��(aportació Jordi GARCIA-PETIT) COMITé DE LES REGIONS 189 membres titulars La representació 189 suplents. 1 de la diversitat territorial d'Europa present per primera vegada a les institucions comunitaries . Tessalonica i Oporto, Lancashire i Bolzano. Barcelona i Rotterdam, Tippperary i Corsega, Copenhague i Luxemburg, Catalunya i Baviera, El Comité de les Regions es va constituir el 9 de mar9, en una sessió solemne amb la participació de les Brussel.les, ~·-·-····--~.. . . . . .--*-·--·-· presidéncies del Parlament Europeu, del Consell de Ministres i de la Comissió Europea. L'alternan9a, ..,.,_____..----··----- una practica habitual a les institucions europees, . va permetre dotar la presidénci~ del Comité de les Regions d'una reEresentació _ satisfactoria ~ a diversitat dins la·· diversitat territorial i política d'Europa. 1 a �Fins al 1996 presidiré el Comité de les Regions e l president Languedoc-Roselló i en seré Primer Vice-president l'Alcalde de de Barcelona . ________l'any _ El 1996, \..,..... en que es -· - --presidira Maastricht, . nego~iaré la revisió d~de !'Alcalde de Barcelona i en sera Primer ----------------~- Vice-president el president de Languedoc-Roselló. ~ ·----·-------------r----un l________ , membre per país --mb___ - --·rang amb el de ·---- -- · 8 comissions (la número 3, Transport i Xarxa de Comunicacions per r. ~ a Espanya) , ,~..~ U.Jl..M ft t.-¡ 9 f~ j, rtv ! IJ'W-f, 4,. (1Lv{;_.J; ' cJ ~lt-L-t , il!. UA,''-l f¡ 4 Sub-comissions, i, l'Assemblea Plenaria, que es reunira 4 vegades l'any en sessió ordinaria , asseguren un funcionament agil i una representació equilibrada de la diversitat. El Comité de les Regions té per S'haura de ~ ndavant feina i responsabilitat. pronunciar obligatbriament sobre totes les materies ¡ que afectin territorialment a Europa. Sobre la selecció i distribució dels fons estructurals, en primer lloc . ·\ l G-~ .00:-:il:on-s d'ECU per al per:ode 1994-1999, \ pessetes. 2 2 4,3 bilions de ) �' • 1 ::. St·t-' r'l 4o- 4o·· 1Ñ A r\ ., Dels Fons Estructurals, 1993: ...; ¡ també , ""' ~n toquen a Barcelona, de 1990 a ( 1' 1 9.170 M. de Ptes. l. Feder Barcelona ......•.•. ....... •.. 7 .373 M. de Ptes. Rest a AMB . ........•.. .. . ... ~ · . ' . . . . . . .... . . . ..... .... . .. ... . .. , " 2 . Programes Comunitaris Barcelona Resta AMB "' . . . . . . . . .. . . . . . . . . . " ' . 1.7 98 M. de Ptes. 637 M. de Ptes. 111 M. de Ptes. 526 M. de Ptes. 3. Fons Social Europeu ......... .. . 1.090 M. de Ptes . Barcelona . . . Resta AMB \ , .............. . . . , .. . . . . . . . . . . ..... .. . . .. ,¡, ,• • no consta 1.090 M. de Ptes. Inversió total en l'área: \ PEDER ..•..• 9.170 M. de Ptes. Programes .. 637 M. de Ptes. 1 ¡ 090 M. de Ptes . FSE TOTAL 19.879 M. de Ptes . t El Comité propia per als de les Regions també !es pronunciará per iniciativa sobre materies d'interes general i especialment sensibles ens territorials. Ja estan previstos l'ampliac i ó de la Unió i sobre l ~ subsidiarietat . ' d i ctámens sobre �Els dies 17 i 18 de maig se ~ an ja examinats 12 dict~mens preceptius pel p lenari, des de la xarxa transeuropea en el sector de l'energia fins al LLibre Verd sobre l'accés dels consumidors a la justícia, prioritaris a més d'un debat d'orientació sobre els de la construcció ~uropea, objectius amb la participació de Jacques De lors . La conclusió és evident: al Com t t~ de les Regions , s'hi havia de ser, i Barcelona hi és i arnb ella Catalunya. (" w vvVtG ) cJ~1Q_ l ~~\A~;~ ~ ywl}VJ(f_ �' �(aportaci ó J.A. ACEBILLO) FIRA-PEDROSA S'esta construint una primera fase de ampliar-se fins a 100.000 m2. ' 55.000 m2, que podria Avui, la Fira té a Montjuic 38.590 m2 ¡ Les obres d'aquesta primera fas~ s'acabaran el primer del 95. trimestre Es necessari que un Metro lleuger connecti amb l'aeroport i Montjuic. ---- 1 amb 1 EL BESoS (sense diapositives) No té les mateixes característi~ues que el Delta del pero és fonamental per a articul~r el Barcelones. LLobregat, La mare del riu ha de tractar-se intensament, alliberant-la de l'alta tensió i, a més, utilitzant-hi tecniques hidrauliques avanyades que garanteixin aigua neta i útil per a usos lúdics. ' 1 El viari del marge esquerre ha d'acomodar-se als interessos de i , alhora, ha de servir Santa Coloma de Gramanet i Sant Adria, 1 de distribuidor metropolita. En l'espai compres entre Sant Andria i el carrer Prim s'ha construir una gran plataforma guanyada al mar per assegurar futur de les instal.lacions energetiques i de servei. de el S'esta estudiant la possibilita~ de construir la plataforma amb escombreries i residus reciqlats. L'objectiu és triple: assegurar espai a fi que, en ~1 futur, es puguin ampliar les instal.lacions energetiques, f~r-ho amb un sistema ecologic i disposar de més espai per millorar els nous equipaments costaners . A Barcelona guanyar terreny al ¡mar 1 Sant Pau de Mar, ... ) . ve de lluny (Barceloneta, LA SAGRERA-SANT ANDREU Es un projecte de gran escala. Més de 200 hectarees, méE de 1 milió de m2 d'usos �industrialsjterciarisjresidencials, més de 24 hectarees de verd. Tot i així, ferroviari. el més important per al futur és el sistema Es construira una nova estació, que es defineix des comen9ament coro un centre internacional de primer ordre i estara format per: del que * * Una plataforma per a trens d'Alta Velocitat . Una plataforma per a trens d'ample espanyol (rodalies i regionals ) . * Una estació d'autobusos. * Una connexió amb el Metro (Metro lleuger) . * Un sistema viari que connectara amb les vies urbanes (Rondes), així com una graella de taxis. Per6, tot el sistema (que hauria d'estar llest per al 2.000) ha de garantir la possibilitat de millorar la pr6pia xarxa en el futur. 1 La possibilitat d'una nova línia de la costa, des de Montgat a la Sagrera, pel centre de Badalona, Llefia i el Bon Pastor, l'entrada dels trens de Vic i de Manresa-Terrassa per Monteada, i, per tant, la possibilitat d'alliberar els túnels ferroviaris de Meridiana per a u s de Metro :(Renfe-Meridiana, Trinitat, el Baró de Viver, Ciutat Meridiana i Monteada) i la possibilitat de connectar un nou sistema amb els túnels de "La Pera" fins a l'estació de Franya, són opcions que no es podran realitzar immediatament pero que no s'han de impedir per dema . En virtut del Conveni de col.laboració entre Barcelona i Perpinya, s'esta definint amb la nostra col.laborac i ó un projecte d'estació d'Alta Velocitat per a Perpinya. El darrer trimestre del 94 volem presentar conjuntament els projectes de les dues estacions. El Delta del Llobregat El 16 d'abril passat es va procedir a la signatura del Conveni institucional per a la realització de les obres de transformació de l'ambit del Delta del Llobregat. Es preveu una invers1o de 400 mil milions de pessetes a carrec fonamentalment de l'Estat i, en una petita part, de la Generalitat. També signen el Conveni les Admin~stracions Locals (Barcelona, El Prat de Llobregat, MMAMB, i Conse11 Comarcal del Baix Llobregat). ¡ Les intervencions previstes són: �.IJ ¡. , J.'-.J...:.IU'LV.i..,,fl,J...ol IJ•.fl. : ~.. A.Yl~X 1 ACTUACIONES DE INFRAESTRUCTURAS EN EL DELTA DEL LLOBREGAT: PROPUESTA DEL M.O.P.T. e . 1 1 ! 1 e PROPUESTA DE INVERSIONES DEL M.O.P.T. EN El DELTA DEL UOBREGAT 1 1 En millone's de pesetas-1993 RED VIARIA 2 Pata Sur (Proyecto en redacción} ~ . 1 1 • ~ t e e • t Prolongación Autovía Baix Uobregat hasta Pata Sur 12.000 ••. 6 .000 5 .000 •••• J • l ¡ REO FERROVIARIA 68.000 ' Doble vía Papioi-Puerto (Proyecto en red 4cción} Terminal intermodal Puerto y Z.A.L . . . . . . .... . 23 000 . .. _ . .. . . 5 .000 28.000 PUERTO Ampliación Puerto (Plan Director del Puer to) 63.000 45.000 Z.A.L. { 1• y 2• fase, incluye invers1ón priwada) l 108.000 1 AEROPUERTO (AENAJ 60.000 45.000 2" pista, ampliación de terminal, campos :de vuelo y navegacrón aérea Desarrol lo de "lado nerra" (incluye inversión privada) • _ . _ . _ _ . __ . centro de cargas • zona modular • ciudad aeroportuaria 105.000 DESVIO DEL R!O Y RECUPERACION AMBIEN,TAL i Desvío del rio (Proyecto en redacción) 8 .000 Acondicionamientos . . . . . . •. _ • • • _ .. . . _ . _ . _ . _•. _ . Ot ras acc1ones: Plan de Saneamiento y Defensa de costas 3 1 • e e • 3 5 .000 C onexión Aeropuerto-Puerto 1 e ... 1 . . . . . . . . . . . . . . .. ... .. _ .. ___ . _ _ 1 0.000 Primer tramo Autovía Baix Uobregat (según Proyecto) •. Conexión Pata Sur-Puerto . .. t r. • t 27 2 .000 - - .. - - .•...... ·. ' .. 5.000 15.000 TOTAL INVERSION M.O.P.T. 4 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • _ ••••• 324.000 .1 . Lu'inver5iones previatas en infraestructura. que 1on dompetencia del M. O.P. T. se han obtenido de óistintu fuentes que. a su vez. utilizan una evaluación de proyecto• en distinto nivel de definición. 2. Incluye expropiaciones. 3. Por lo que se refit~re a la po•ible participación del M.O.f T. en loo Proyectos de Depurac ión y Recarga da/ Aculfero en ei Bajo Llobregat la inclución de tal actuación an el ADL 3/199jl de 26 do febrero hace pocible llegar a acuerdo• de cofinanciación entre las. Admínistracionu implicadu, por lo que dobo,á acordarce mediante la firma de un Protocolo de colaboración las fórmulas de participación de la• misma&. Í 1 4. Incluyo inversión privada en la Z.A.l. del Puerto y en olol dcearrollo "lado tierra" del Aeropuerto . Directrices Planear11iento Infraestructuras DELTA DEL LLOBREGAT �(aportació de Joaquim de Nadal) EQUIPAMENTS CULTURALS EN CONSTRUCCIO Diapositives ' 1. Museu Picasso. 2. Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. 3. Teatre Nacional. 4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 5. Auditori. 6. Mercat de les Flors. 7. Convent dels Angels. 8. Arxiu Corona d'Aragó. 9. Lliure. Palau de l'Agricultur4. 10. Palau Nacional. 11. Casa de l'Ardiaca. �(Veure annex XX "Propuesta d'inversiones del MOPT en el Delta del Llobregat en M. de Ptas-1993) Una vegada realitzades aquestes actuacions, el sector del Llobregat esta cridat a ser el pol d'intercanvi de mercaderies i transport més important del sud d'Europa. A la vista d'aquestes inversions, és evident que la majar part de les energies de les Administracions Locals hauran d'anar dirigides al tractament dels espais que quedaran lliures entre els sistemes infrastructurals previstos. Des d'aquest punt de vista, controlar l'impacte i evitar l'ocupació massiva del territori sera, sens dubte, un dels reptes fonamentals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4288 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Temes econòmics, infrastructurals, polítics i culturals. Europort o Porta d'Europa. Business School of Chicago. Consorci de Turisme de Barcelona. Barcelona New Projects. Disminució nombre de funcionaris, promig nòmina i pressupost consolidat. Disminució de preus. Es necessari un metro lleuger que connecti Fira 2000 amb Aeroport i Montjuic. Vols non stop Bcn - New York. Besos, Sagrera, Sant Andreu, Ciutat Meridiana i Metro regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Territoris Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1383/19940510d_00620.pdf 2f5fd35f8af17f0eaf21fcfa4c0b2096 PDF Text Text Salutació de l'Alcalde a SAR la Infanta Cristina de Borbó Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 10 de maig de 1994 ALTESA, EM COMPLAU DONAR-VOS LA BENVINGUDA A LA SEU DEL DISTRICTE DE "):4 , fUr-Celibi,'(k SARRI , 7-UN DELS DEU DISTRICTES DE QUé S'HA DOTAT EL GOVERN DESCENTRALITZAT DE LA CIUTAT, AQUESTA CIUTAT, QUE DES DE FA DOS ANYS -I CAL ESPERAR QUE PER A MOLT DE TEMPS- ES LA VOSTRA, CREU EN LES VIRTUTS DE LA DESCENTRALITZACIÓ, EN LA PROXIMITAT DE L'ADMINISTRACIÓ ALS CIUTADANS, PERQUe EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI ÉS UN REQUISIT POTSER NO ÚNIC PERÒ Sí INDISPENSABLE PER AFRONTAR AMB èXIT ELS PROBLEMES I LES DEMANDES DELS CIUTADANS. NO ÉS CAP ATZAR QUE BARCELONA HAGI ESTAT PIONERA EN L'APLICACIÓ D'AQUEST MODEL DESCENTRALITZAT. UN MODEL QUE ES TROBA A L'ARREL DEL CATALANISME POLiTIC, I QUE HA CULMINAT EN LA CONFIGURACIÓ AUTONÒMICA DE QUe S'HA DOTAT L'ESPANYA DEMOCRaTICA I PLURAL SOTA EL GUIATGE PRUDENT DEL REI. 1 �BARCELONA CREU EN LES CIUTATS I CREU EN L'AUTONOMIA. NO ES PARTIDaRIA DE TUTELES NI D'IMPOSICIONS. PER AIXò S'ESFORÇA A MANTENIR UN LIDERATGE ENTRE LES CIUTATS CATALANES I ENTRE LES GRANS CIUTATS ESPANYOLES: PER PODER RESPONDRE A LES DEMANDES DELS CIUTADANS, QUE TENEN EL DRET 1 L'OBLIGACIó D'EXIGIR-NOS ALS QUI ADMINISTREM LA CIUTAT UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. COM A ALCALDE DE LA CIUTAT VULL AGRAIR-VOS, ALTESA, ELS VOSTRES ESFORÇOS PER INTEGRAR-VOS AMB NORMALITAT I AMB NATURALITAT A LA VIDA DEL BARRI I DE LA CIUTAT. EM CONSTA QUE AQUEST ES UN FACTOR QUE VOS APRECIEU, I ESTIGUEU SEGURA QUE SE US RESPECTARá, PERQUé AQUEST ÉS EL TARANNà, OBERT, LIBERAL I PROGRESSISTA, D'AQUESTA CIUTAT. I VULL AGRAIR-VOS PARTICULARMENT ELS VOSTRES ESFORÇOS PER APRENDRE LA NOSPRA LLENGUA, EN UNA DEMOSTRACIÓ MES DE LA SENSIBILITAT DE LA FAMILIA RETAL CAP A LA REALITAT PLURILINGÜE D'ESPANYA. ÉS UN GEST QUE A NOSALTRES ENS FA FELIÇOS 1 QUE A VÓS US HONORA I US CONVERTEIX, ENCARA MÉS, EN UNA IL LUSTRE CONCIUTADANA DE SARRIà I DE TOT BARCELONA. MOLTES GRáCIES. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4289 Title A name given to the resource Visita de S.A.R Infanta Cristina de Borbó a la Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Distircte Sarrià-Sant Gervasi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya plural Autonomia Acció política Monarquia Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1384/19940515d_00621.pdf aaae792aefc1777951f72204eaac2fd7 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura europea del PSC (15 de maig de 1994) La intervenció de l'Alcalde s'ha de centrar en la seva activitat com a President del CMRE i Vice-president del Comitè de Regions. En aquest sentit, se suggereix que tingui en compte els punts següents: - LES ELECCIONS EUROPEES SóN UNES ELECCIONS MOLT IMPORTANTS, PERQUè ALIJO QUE ES DECIDEIX A BRUSSEL LES ENS AFECTA, CADA VEGADA MES, COM A CIUTADANS, 1 NO PODEM RESTAR-NE AL MARGE. - EUROPA ES UN PROJECTE VIU. L'ACCIDENTADA APROVACIó DEL TRACTAT DE MAASTRICHT VA SEMBLAR QUE, EN CERTA MANERA, PODIA POSAR-LO EN QÜESTIó. PERò HEM SUPERAT AQUELL MOMENT DE PESSIMISME I ARA Hl HA QUATRE NOUS PAÍSOS -TRADICIONALMENT MOLT NEUTRALISTES- QUE L'U DE GENER, D'AQUÍ A MIG D'ANY, S'INCORPORARAN A LA UNIó EUROPEA, A UNA EUROPA QUE JA SERá L'EUROPA DELS SETZE. LA SEVA APOSTA EUROPEA ÉS EL SIGNE MÉS CLAR, MÉS INEQUÍVOC, DE LA FORÇA I DE LA POTENCIALITAT DE LA UNIó EUROPEA. - PER A LES CIUTATS, LA UNIó EUROPEA ÉS UNA APOSTA ESPECIALMENT IMPORTANT. D'ENTRADA, PERQUè EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ES UN CONTINENT URBa. I EN CANVI, FINS �ARA, GRAN PART DELS RECURSOS DE L'ANTIGA COMUNITAT EUROPEA ES DEDICAVEN A SUBVENCIONAR UNA AGRICULTURA NO COMPETITIVA. ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS EUROPEUS SóN, MAJORITàRIAMENT, ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. I, EN CONSEQÜèNCIA, LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES PASSEN TAMBÉ PER LES CIUTATS. - LA UNIÓ EUROPEA ÉS TAMBÉ UN PROJECTE MOLT IMPORTANT PER A LES REGIONS I NACIONALITATS. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA COMPORTAT DOS PASSOS ENDAVANT MOLT SIGNIFICATIUS PER A LES CIUTATS I PER A LES REGIONS O NACIONALITATS EUROPEES. - EL PRIMER HA ESTAT LA INTRODUCCIÓ DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT. AQUESTA ÉS UNA PARAULA, TRETA DEL VOCABULARI DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA, QUE A MI NO EM COMPLAU PARTICULARMENT. JO PREFEREIXO DIR-NE PROXIMITAT, PROXIMITAT ALS CIUTADANS. L'ESSèNCIA D 1 AQUEST PRINCIPI ES QUE TOT ALLò QUE POT FER UN NIVELL D'ADMINISTRACIó INFERIOR, MÉS PRóXIM PER TANT AL CIUTADá, NO HO HA DE FER UN DE SUPERIOR. - LA UNIó EUROPEA S'ESTá COITSTITUINT EN BASE A LA CESSIÓ DE PODER DELS ESTATS, EN UNA TáANSFERéNCIA DE SOBIRANIA CAP A AMUNT , PERó PERQUé EL SISTEMA FUNCIONI, EN ESDEVENIR MÉS GRAN I MÉS CENTRALITZAT EN 17ETERMINADES COMPETèNCIES, CAL QUE ES REFORCI PER LA BASE. AQUÍ EL PAPER DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS I NACIONAL±TATS, DEMANANT UNA APLICACIÓ àMPLIA DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT O PROXIMITAT, ÉS 2 �ESSENCIAL PER PODER CONST*UIR UNA AUTèNTICA CIUTADANIA EUROPEA. - L'ALTRE PAS ENDAVANT DONAT PER MAASTRICHT ÉS LA CONSTITUCIÓ DEL COMITé DE LES REGIONS, DEL QUAL L'ALCALDE DE BARCELONA N'HA ESTAT ELEGIT VICE-PRESIDENT. EL COMITé DE LES REGIONS ES UN ORGAN CONSULTIU DE LA COMISSIo EUROPEA, QUE HA DE SER ESCOLTAT A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS IMPORTANTS EN AQUELLES INICIATIVES COMUNITáRIES EN EL CAMP DE LA POLÍTICA REGIONAL I LOCAL. - EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA VOLGUT QUE EN AQUEST COMITé, DIT DE REGIONS, 1-II FOSSIN TAMBÉ ELS MUNICIPIS, LES CIUTATS. ES EVIDENT QUE AIXò OBEEIX EN PART AL FET QUE NO TOTS ELS ESTATS EUROPEUS S'HAN DOTAT D'UNA ESTRUCTURA REGIONAL. PERo TAMBÉ ES CERT QUE NO Hl HA Lik INCOMPATIBILITAT QUE A VEGADES ES VOL FER VEURE ENTRE CIUTATS I REGIONS. 1 EL DIA QUE ES VA CONSTITUIR, A BRUSSEL . LES, EL COMITé DE LES REGIONS, VAIG TENIR LA CLOA IMPRESSIÓ QUE ASSISTÍEM AL NAIXEMENT DEL MUNICIPALISME REGIONALISTA, O DEL REGIONALISME MUNICIPALISTA SI VOLEU, A EUROPA. I AIXò QUE S'HA ENTèS A BRUSSEL . LES CAL QUE S'ENTENGPI TAMBÉ A CATALUNYA: EL GOVERN / DE LA GENERALITAT NO HA DE TENIR POR QUE ELS MUNICIPIS DE CATALUNYA SIGUIN FORTS, AMB 1 COMPETéNCIES I AMB RECURSOS PER A GESTIONAR-LES. �- BARCELONA HA ESTAT SEMPRE UNA aUTAT EUROPEA. N'ÉS UNA DE LES MÉS IMPORTANTS. DESPRÉS DE RECUPERAR LA CIUTAT PER ALS SEUS CIUTADANS -UN PROCÉS QUE, A GRANS TRETS, CULMINá L'ESTIU DEL 1992-, ARA LA CIUTAT S'HA DE PROJECTAR CAP A EUROPA. AQUESTA ÉS LA NOSTP APOSTA DE FUTUR. DESPRÉS DELS JOCS, EUROPA. - ES PER AIXò QUE L'AW.Ar15 -ÉDE BARCELONA, UN COP ACABATS ELS JOCS, ES VA -VOLER POSAR AL DAVANT DE L'ASSOCIACIÓ QUE AGRUPA ELS MUNICIPIS I MOLTS DEIJS ENS LOCALS I PROVINCIALS D'EUROPA: EL CONSELL DE MUWICIPIS I REGIONS D'EUROPA. I ÉS PER AIXò QUE, MÉS RECENTMENT, HE VOLGUT ACCEDIR A LA VICEPRESIDèNCIA DEL COMITé DE LES REGIONS. - HEM DE SER A BRUSSEL LE , COM ABANS HAVIEM DE SER A MADRID. Hl HA MASSA COSES IMPORTANTS PER A LA VIDA DELS BARCELONINS I BARCELONINES QUE ES DECIDEIXEN A BRUSSEL LES I ESTRASBURG COM PERQUe ENS PERMETEM EL LUXE DE NO SER-Hl. - I SER A EUROPA VOL DIR, hBANS QUE RES, QUE EUROPA SIGUI ACCESSIBLE. D'AQUí. EL NOSTRE INTERéS A POTENCIAR LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, D'ACCÉS. ARRAN DELS JOCS, JA VAM FER MOLT. VAM AMPLIAR Ll'AEROPORT, I VAM CONSTRUIR UNA TORRE DE COMUNICACIONS A COLLSEROLA QUE JA HA PASSAT A FORMAR PART, EN MOLT POC TEMPS, DE LA IMATGE DE LA CIUTAT. �.\>21---"D ARA TENIM UN GRAN PROJECTE EL DE L'ESTACIÓ DEL TGV A LA SAGRERA, QUE A MÉS SERVIRá PER POTENCIAR URBANÍSTICAMENT TOT EL SEU ENTORN. - PERO L'ACCES A EUROPA -l'AL MóN- NO DEPeN NOMÉS DE LES INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ. Hl HA UNES ALTRES AUTOPISTES, LES DE LA TELEOMUNICACIÓ, ON ES JUGARà BONA PART DEL NOSTRE FUTUR COM A dIUTAT COMPETITIVA. - I SER A EUROPA VOL DIR, FINALMENT, FER CULTURA EUROPEA. CONTRIBUIR, DES DE LA NOSTRA IDENTITAT PROPIA, A CONSTRUIR UNA IDENTITAT EUROPEA BASADA EN LA TOLERANCIA, EN LA CURIOSITATPERUALle-FINSITOT PER ALLÒ QUE, COM EN EL NOSTRE CAS, ÉS MÉS PETIT-, E1 EL RESPECTE A L'ALTRE. BARCELONA, QUE ESTà POSANT AL DIA, D'UNA MANERA PROGRESSIVA PERÒ FINALMENT AMBICIOSA, LES SEVES INFRASTRUCTURES CULTURALS, ASPIRA A SER L'ANY 2001, QUAN COMENCI EL SEGLE XXI, LA CAPITAL CULTURAL D'EUROPA. - TOT AIXò, QUE ÉS EL FUTUR DE BARCELONA, ES JUGA -NO HO OBLIDEM- A EUROPA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4290 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Proposta d' intervenció de Pasqual Maragall en l'acte de presentació de la candidatura europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comitè de les Regions CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1385/19940517d_00622.pdf 28a85fda4ec9fea2c23f925418868f47 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA (2 0 ,1-1:74bit 1:1 1Q u iLÌ 64/47\roT 9\745 ii(Z,-?0/u-e5 Eva-5- , y �L'ALCALDE DE BARCELONA ' Nt 1:*M  FLic-Avid orc-himj) Ñui p l LO I oD..) N 1 (I BLES - De- 6-0 U-P\O 0 P\\ :CÛ4 P4 çç G LA al141 /i\in-o4) kO LGA -Fu ,Dik 60 1 TM k y Lí 9U1 _VE Aí 19 1 elb/21/,\J3 uartt--) 015>1-(-Td71.; Tz-mtvabn.; KiSs Uur 4-10-0 p7k14-c n`MT7k (:~ d It( 674}1\Laks- Er)ki ccy7\-u (m UAT (,6\w/) �C6i\JJ ONTD ito tftri-of if !¿-9-\,) (1, 1k1 f? () 5 o A) Qu 0)3W LA5 ree- s JN, 1-t-i) N 1`) ,T 4 Q u 1?---0 P MI-11 1/0 1 U NA: Ch)N 7?"1/14 Tlz \-/ OP,fraf eJjuiioç 145 11-t/41d 00 /to LADS ¿lb: pfL - 1 kr) tver (51/7 ) d O b' , A VUTI--1)-0 Ukto --T) 4 f3 1 " rLes oJr u4 Seb 0w0 0,1it r fb 0)( ‘"" PUESQD ‘t-L. (otud �L'ALCALDE DE BARCELONA LA f\'IL) beunikk DE-¿- Dfc1107)1, t\Í•05 r 7A-49-A-0 si LA, ghj 6(77U-1\r LO&-ID cz-NíS c.9 u_51)11)-b ur-- 174? o(2. A j ¿1,1 s' rolv c)Ç kit 1 ai 5 Q DEsvikd IN:nErP Pcfk 771-U y £/a4 rpieSr �‘417:' 151 <ir-e/1, 1'2/1, czitlictliti'4.(.7 t 6--/UL C1). Crt-jfk4. E 8-L 6-W egt /ifut Drkir Tiz 4-N �L'ALCALDE DE BARCELONA 4-34,1L.0 pd CA N Vb's )1,ó. oh 0 fklit Pv'Es5 t\sí 2 ruo POI 1:\uist--5-PIA n TÇ 6-7) Afs n- U.7.--L-911X-ODY soityl'at-o k1N5L-K P L171 1 C4 LA o $ bc /(f rOÑ\n-\\(4 t\i in C-41-A 7-411 '6' ') ReigA" PC) 57)kr-1 Fiio\ílt7\r2 -`7 çü(5- eA_LpdyibAre5 Iku-P-69/1 0J-7...4 174 LI Cok 6;Un74--.9 úsfutü kn umehiR) L-PI- o c if u) u-z. o E- �L'ALCALDE DE BARCELONA t_97 C(1) d )/rous F5-04 /k7\if/01177.-/fc‘J))//--4çL» D -irt-91-c-2\fut1/v/,(Ltvvp( kv u--y. FF 114 Aro-P M Pdn. l/hL4/20 1// iy( L,-K14E C_M91 rzr k-KS 45-P ",--A,J õftCftL1 ei c 1L61 fl 1- 114-7-1-) r ro E E'u( Ç utz. \irb 1 M 4-Qu( lu p 1M1\ LÇÑ c/ty\lyn'-v7 TI.: o Inc-- A �L'ALCALDE DE BARCELONA M Z-V 1Y-ÑIA-5-~(Çz ,711)54190\12r u4,0 ¿itly3c3 Gt4.si» ( Ou" 1 LA- (7\)172) UNtti\i E, '57 r 0-7?rvi4~ -- rU (4)71,4 LA 7L3 q« s A-10 (.," Lru n.o() ir\-, 07v CdruPti Irç PcA71--104_ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4291 Title A name given to the resource Sessió plenària Comitè de Regions, Comitè Econòmic i Social Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Principi de igual dignitat de tots els nivells de govern de cada país. Nova lectura del tractat . Article 146. Europa de la diversitat i de la unió. Finances estatals, regionals i locals. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Europa, Brussel.les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Municipis Euroregió Acció política Territoris Comitè de les Regions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1386/19940524d_00623.pdf 46c1b1ea3c017718abfa9370a60f13a1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIó DE L'ALCALDE EN LA INAUGURACIO DE LES NOVES OFICINES DE TURISME DE BARCELONA. SENYORES I SENYORS: RECORDEU AQUELLA APOSTA QUE BARCELONA VA REALITZAR AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, AQUELLA APOSTA PEL FUTUR I LA MODERNITAT. DONCS BÉ, AQUELLA APOSTA LA VAM GUANYAR, TENIM UNA CIUTAT NOVA, OBERTA AL MAR I AL MóN. UNA CIUTAT PREPARADA PER AFRONTAR EL REPTE DEL NOU SEGLE I UNA CIUTAT DE LA QUAL SE'N PARLA A TOT EL MóN. ELS BARCELONINS JA GAUDIM DEL LLEGAT DELS JOCS AMB LA NOVA BARCELONA. ÉS MÉS, ARA TAMBÉ COMENCEN JA A VOLER-LA GAUDIR ELS ESTRANGERS. LES CAMPANYES DE PROMOCIó TURÍSTICA ESTAN TENINT UNA MOLT BONA ACOLLIDA I ELS TREBALLS D'AQUEST CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA COMENCEN A DONAR ELS SEUS FRUITS. DURANT LA PREPARACIÓ DEL PROJECTE OLÍMPIC VAM TENIR EN LES NOSTRES MANS ESTADíSTIQUES SOBRE L'IMPACTE TURíSTIC DE LES CIUTATS QUE ENS HAVIEN PRECEDIT: LOS ANGELES'84 I SEúL'88. LES DUES CIUTATS ASSOLIREN, EN ELS ANYS POSTERIORS A LA ORGANITZACIÓ OLíMPICA, UNA GRAN DEMANDA TURíSTICA. BARCELONA HO PODRà RATIFICAR, TAMBÉ, A PARTIR D'ARA. 1 �LES GRANS TRANSFORMACIONS QUE S'HAN PRODUÏT EN LA NOVA BARCELONA, COM SÓN LES RONDES, L'AEROPORT, EL PORT, LA VILA OLíMPICA, MONTJUïC, AQUEST MATEIX CARRER... HAN DEMOSTRAT QUE NO TAN SOLS VAN SER PENSADES PER ALS QUINZE DIES DELS JOCS SINÓ PER A úS I PLAER DELS CIUTADANS I COM UN GRAN VALOR D'ATRACCIÓ PEL TURISME, EL COMERÇ I EL SECTOR DELS NEGOCIS. A PARTIR DELS NOUS ATRACTIUS QUE OFERIA BARCELONA AL MÓN, TENíEM QUE DEDICAR-NOS A PROCLAMAR-LOS ALS QUATRE VENTS I, PER AIXò, CONCEBIM EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA. TOTA UNA EXPERIèNCIA, EN LA QUE SEMPRE HE CREGUT, DE COL.LABORACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ I L'EMPRESA PRIVADA TREBALLANT PER UN MATEIX OBJECTIU. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CAMBRA DE COMERÇ I LA FUNDACIÓ PER LA PROMOCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA HAN DEMOSTRAT QUE AIXÓ ÉS POSSIBLE AMB ELS PRIMERS RESULTATS DE TURISME DE BARCELONA. L'EXPERIèNCIA ÉS UNA REALITAT. FUNCIONA I FUNCIONA BÉ. A LA LLARGA, TURISME DE BARCELONA HA D'ARRIBAR A SER EL CENTRE COORDINADOR, PROMOTOR I IMPULSOR DE TOTES LES ACCIONS ENCAMINADES A LA CAPTACIÓ DELS VISITANTS A BARCELONA. 2 �AVUI, ESTEM AQUÍ PER INAUGURAR LA NOVA SEU DE TURISME DE BARCELONA COM A SÍMBOL DE FUTUR I DE LA CONFIANÇA QUE TENIM DISPOSITADA EN LES NOSTRES POSSIBILITATS COM A CAPITAL TURíSTICA DEL MEDITERRANI, COM A CIUTAT DE LLEURE I DE NEGOCI, DE CULTURA I DE COMERÇ. CONFIEM EN LA FEINA DELS HOMES I DONES QUE TREBALLEN PER DUR A TOTS ELS RECONS D'ESPANYA I DEL MÓN EL MISSATGE DE BARCELONA. HO ESTAN FENT Bh I TENEN TOP EL NOSTRE RECOLZAMENT I ESPERO QUE TAMBÉ EL DE TOTS VOSTèS. MOLTES GRáCIES. Fic.44'. 7 N9 pw 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4292 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu del Consorci de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital turística del mediterrani, ciutat de lleure i de negoci, de cultura i de comerç. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carrer Tarragona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1387/19940524d_00624.pdf 737b05871c0f903c9c74e7dd4c97a8b0 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde de Barcelona LA PRESèNCIA DE BARCELONA A EUROPA Els poders locals i regionals en la construcció Europea Centre de Cultura Contemporània Dimarts, 24 de maig de 1994 Introducció general DIGNíSSIMES AUTORITATS .. SENYORS I SENYORES .. COMPAREC AVUI DAVANT DE VOSTèS EN AQUEST CENTRE QUE TÉ LA VOCACIÓ DE SERVIR LA CULTURA I LA CIUTAT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DE LA UNIÓ EUROPEA, I DE LA RELACIó QUE AMB ELLA TENEN LES CIUTATS -LA QUE HI TÉ BARCELONA, NATURALMENT -, I PER EXTENSIÓ LA QUE HI TENEN ELS ENS TERRITORIALS EN LA SEVA MANIFESTACIÓ COM A PODERS LOCALS I PODERS REGIONALS. �ES AQUEST UN MOMENT SENS DUBTE APASSIONANT QUE S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTI'FUENT EN DIVERSOS CAMPS. LA REUNIFICACIó D'ALEMANYA, LA DISSOLUCIÓ DEL PACTE DE VARSó- VIA I DE LA UNIó SOVIèTICA MATEIXA, LES TRANSICIONS A1LA DEMOCRàCIA I A L'ECONOMIA DE MERCAT DELS PAiSOS DE L'ANTIC EST, EL RERAFONS ESTRUCTURAL DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA I LES GUERRES A LEX-IUGOSLáVIA SÓN ESDEVENIMENTS QUE CADA UN PER SEPARAT MARCARIA UNA èPOCA. JUNTS TANQUEN UN CICLE HIST6RIC I ENS OBLIGUEN A REFONAMENTAR I A REDE'INIR MODELS I PROJECTES QUE SEMBLAVEN SóLIDAMENT ESTABLERTS. HEM CANVIAT DE CICLE I HEM OBERT UN PERÍODE CONSTITUENT, EN EL TERRENY POLÍTIC DE MANERA CLARA, PERÒ TAMBÉ EN EL TERRENY ECONóMIC, I, NATURALMENT, EN EL TERRENY DE LES IDEES I DELS VALORS. �ALS QUI NO VULGUIN ENTENDRE QUE ENS TROBEM DAVANT D'UNA NOVA SITUACIó, DAVANT DE NOVES FRONTERES I DESAFIAMENTS SEUS HAURà D'APLICAR AQUELLA LAPIDàRIA SENTèNCIA DE MIKHAIL GORBATXOV REFERIDA A ERICH HONECKER, EL 1989, "ELS PERILLS NOMÉS AMENACEN AQUELLS QUE NO REACCIONEN A LA VIDA". SOVINT EL PENSAMENT PESSIMISTA DóNA EUROPA PER ACABADA, PER FRACASSADA EN TOT CAS. RES D'AIXò. EUROPA ÉS EN EL CENTRE D'ALGUNS DELS PROBLEMES MÉS IMPORTANTS DEL NOSTRE TEMPS. AQUESTA POSICIó, POTSER TEMPORALMENT INCòMODA, DOLOROSA FINS I TOT, NO HA DE SER NECESSàRIAMENT INTERPRETADA COM UNA SITUACIó CRÍTI C A I DEPRESSIVA DEL NOSTRE àNIM. ELS PROBLEMES SEMPRE HAN ESTIMULAT EUROPA, QUE HA ACABAT, TAMBÉ SEMPRE, PER TROBAR-HI SOLUCIONS. LA MAJORIA DE LES VEGADES SOLUCIONS IMAGINATIVES, QUE HAN POSAT DE MANIFEST EL GENI CREATIU D'EUROPA. �AIXí VA SER A LA SORTIDA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AMB LA CONSTITUCIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. LLAVORS CALIA TROBAR UNA FóMULA PER INTEGRAR ELS ESFORCOS ECONÒMICS DE NACIONS DESFETES, ARRUINADES I SEPARADES NO SOLS PER DUANES I FRONTERES TèCNIQUES, SINó TAMBÉ PER ENEMISTATS SECULARS. LES COMUNITATS EUROPEES VAN COMPLIR AMB ESCREIX ELS PROPÒSITS QUE SE'LS ASSIGNAREN. AVUI LA UNIÓ EUROPEA, QUE HA SUCCEÏT LES COMUNITATS, HA DE COMPLETAR I PERFECCIONAR LA INTEGRACIÓ, I RESPONDRE AMB SOLUCIONS IMAGINATIVES ALS NOUS PROBLEMES. NO PUC NI EM CORRESPONDRIA TRACTAR DE TOT EL QUE LI QUEDA PER FER A LA UNIÓ EUROPEA. Sí QUE, EN CANVI, EM VULL DETURAR EN UNA DE LES INNOVACIONS QUE APORTA LA UNIÓ EUROPEA I, A MÉS, COM A ALCALDE M'HI SENTO INVITAT A FER HO. �AQUESTA INNOVACIÓ ÉS L'ENTRADA EN L'ESTRUCTURA ORGàNICA DE LA UNIó DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA. PER PRIMERA VEGADA, ES RECONEIX UNA FUNCIÓ EN L'ORDRE COMUNITARI ALS REPRESENTANTS DELS ENS TERRITORIALS PER SOTA DE L'ESTAT. M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS I QUE LES CIUTATS SóN ELS CENTRES DE REALITATS MÉS àMPLIES. EN EL FONS, NING11 NO NEGAVA L'EVIDèNCIA D'AQUESTA DESCRIPCIÓ, PER5 CALIA PASSAR DE LA DESCRIPCIó AL RECONEIXEMENT I A LA INSTITUCIONALITZACIó. Comité de les Regions I AIXò ÉS EL QUE S'HA FET AMB EL TRACTAT DE MAASTRICHT QUE institueix LA CREACIó DEL COMITè DE LES REGIONS. 5 �EL COMITè ES VA CONSTITUIR EL 9 DE MARÇ, A BRUSSEL.LES, EN UNA SESSIÓ SOLEMNE AMB LA PARTICIPACIÓ DELS PRESIDENTS DEL PARLAMENT EUROPEU, DEL CONSELL DE MINISTRES I DE LA COMISSIÓ EUROPEA. 189 MEMBRES TITULARS I 189 SUPLENTS. LA REPRESENTACIÓ DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA PRESENT PER PRIMERA VEGADA A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES. TESSàLONICA I PORTO, LANCASHIRE I BOLZANO. BARCELONA I ROTTERDAM, TIPPERARY I CÒRSEGA, COPENHAGUEn I LUXEMBURG, BAVIERA I CATALUNYA, JUNTAMENT DEPARTAMENTS, AMB LES REPRESENTACIONS DE PROVÍNCIES, COMTATS, REGIONS ADMINISTRATIVES I PETITES CIUTATS. LA COMPOSICIÓ REFLECTEIX UN EQUILIBRI QUE ES DÓNA MÉS PER LA COMBINACIÓ DE LES DIFERENTS INTERPRETACIONS QUE HAN FET ELS GOVERNS DE LES �REALITATS TERRITORIALS, QUE PER UNA APLICACIÓ DEL PRINCIPI D'IGUAL DIGNITAT DE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN TERRITORIAL PER SOTA DE L'ESTAT. EL RESPECTE A LA IGUAL DIGNITAT ERA LA VOLUNTAT DEL TRACTAT DE MAASTRICHT. HO HEM POGUT COMPROVAR A TRAVÉS DE DIVERSES DECLARACIONS DE MEMBRES DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DEL PRESIDENT DE LA COMISSIó EUROPEA, JACQUES,DELORS. EL RESULTAT FINAL ÉS SATISFACTORI, COM TANTES VEGADES PASSA EN ELS GRANS CONJUNTS -I EUROPA ÉS UN GRAN CONJUNT- ON LES PECES ENCAIXEN -O ES DESENCAIXEN- PER DINàMIQU1S PRòPIES. PERò, TAMBÉ HA INTERVINGUT EN EL RESULTAT FINAL L'ENORME TREBALL D'EXPLICACIÓ I DE MOBILITZACIó QUE HA FET EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA. L'ALTERNANÇA O ROTACIó EN ELS CàRRECS, UNA PRàCTICA HABITUAL A LES INSTITUCIONS EUROPEES, VA PERMETRE DOTAR LA PRESIDèNCIA DEL COMITé DE �LES REGIONS D'UNA REPRESENTACIÓ SUCCESSIVA, SATISFACTÒRIA, DE LA DIVERSITAT DINS LA DIVERSITAT TERRITORIAL I POL TICA D'EUROPA. FINS AL 1996 PRESIDIRá COMITè DE LES REGIONS EL PRESIDENT DE1 LLenguadoc-ROsSELLó, JACQUES BLANC, I EN SERá PRIMER VICEPRESIDENT L'ALCALDE DE BARCELONA. EL 1996, L'ANY EN QUè ES NE OCIARá LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, PRESIDIRá L'ALCALDE DE BARCELONA I EN SERá PRIMER VICE-PRESIDENT EL PRESIDENT DEI LlenguadoC-ROsSELLó. PODERS REGIONALS I PODERS LOCALS, DIFERENTS PROCEDèNCIES NACIONALS I DIFERENTS ADSCRIPCIONS POLÍTIQUES ASSEGUREN UNA ALTERNANÇA QUE DÓNA SATISFACCIó A UNA AMPlia MAJORIA DELS MEMBRES DEL CDR. UN BUREAU DE 30 MEMBRES AMB UN MEMBRE PER PAÍS AMB EL RANG DE VICE-PRESIDENT -EL DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA HA CORREpPOST A JUAN CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, �8 COMISSIONS (LA NúMERO 3, TRANSPORT I XARXA DE COMUNICACIONS PER A ESPANYA, PRESIDIDA PER JOAN LERMA), 4 SUB- COMISSIONS, UNA COMISSIÓ D'AFERS INSTITUCIONALS, PRESIDIDA CONJUNTAMENT PEL PRESIDENT I PRIMER VICE- PRESIDENT DEL CDR, I QUE COMPTARà AMB JORDI PUJOL COM A "RAPPORTEUR", S'OCUPARà DE L'APORTACIÓ DEL CDR A LA RE\fISIó DEL TRACTAT EL 1996, I FINALMENT, L'ASSEMBLEA PLENàRIA, QUE ES REUNIRà 4 VEGADES L'ANY EN 8ESSIó ORDINàRIA. AQUESTA ORGANITZACIÓ ASSEGURA UN FUNCIONAMENT àGIL I UNA REPRESENTACIó EQUILIBRADA DE LA DIVERSITAT. EL COMITè DE LES REGIONS TÉ PER ENDAVANT FEINA I RESPONSABILITAT. �S'HAURà DE PRONUNCIAR, OBLIGATòRIAMENT, SOBRE TOTES LES MATèRIES QUE AFECTIN TERRITORIALMENT A EUROPA, A TRAVÉS DE LES CONSULTES PRECEPTIVES QUE LI FORMULIN EL CONSELL DE MINISTRES I LA COMISSIó. I S'HAURà DE PRONUNCIAR SOBRE LA SELECCIÓ DELS PROJECTES I LA DISTRXBUCIó DELS FONS ESTRUCTURALS, EN PRIMER LLOC 155.000 MILIONS D'ECU PER AL PERÍODE 1994- i 1999, 24,3 BILIONS DE PESSETES. DELS FONS ESTRUCTURALS, TAMBÉ EN TOQUEN A BARCELONA, DE 1990 A 1993: 1. FEDER 9.170 M. DE PTES. BARCELONA 7 373 M. DE PTES. RESTA AMB 1.798 M. DE PTES. 2. PROGRAMES COMUNITARIS 637 M. DE PTES. BARCELONA 111 M. DE PTES. RESTA AMB 526 M. DE PTES. 3. FONS SOCIAL EUROPEU 1.090 M. BARCELONA DE PTES. (PENDENT COMPROVACIó) RESTA AMB 1.090 M. DE PTES. 4 10 �INVERSIó TOTAL EN L'àREA: FEDER 9.170 M. DE PTES. 637 M. DE PTES. PROGRAMES 1.090 M. DE PTES. FSE TOTAL 10!.879 M. DE PTES. I PER AL TRIENI 1994/1996 HEM DEMANAT PER A BARCELONA 3.900 M. DE PTES. QUE, JUNTAMENT AMB L'APORTACIÓ MUNICIPAL, ENS PERMETRAN REALITZAR PROJECTES PER UN COST TOTAL DE 7.800 M. DE PTES. EL COMITè DE LES REGIONS TAMBÉ ES PRONUNCIARà PER INICIATIVA PRòPIA SOBRE MATèRIES D'INTERèS GENERAL I ESPECIALMENT SENSIBLES PER ALS ENS TERRITORIALS. EN AQUEST SENTIT HE ANUNCIAT DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENàRIA QUE PROPOSARÉ QUE EL CDR DICTAMINI SOBRE: - EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT I LA SEVA INTERPRETACIó POSITIVA, 11MB VISTA A UNA FORMULACIó, QUAN ES REVIS]I EL TRACTAT DE MAASTRICHT, QUE PERMETI L'AMPLIACIó DESCENDENT DEL PRINCIPI CAP ALS PODERS REGIONALS I LOCALS, TAL COM DEMANA LA D1CLARACIó FINAL DE LA I CONFERèNCIA PE /PODERS LOCALS. 11 �- LA DESLOCALITZACIó INDUSTRIAL I LA RENOVACIÓ DE L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA, QUE ASSEGURI EL REEQUILIBRI TERRITORIAL SOTA EL PRINCIPI DE LA COHESIó ECONóMICA I SOCIAL QUE HA D'ORIENTAR LA INTEGRACIó EUROPEA. - LES FINANCES ESTATALS, REGIONALS I LOCALS I LES SEVES PROPORCIONS DE REFERèNCIA. - LA POLÍTICA URBANA I LA QUALITAT DE VIDA EN LES CIUTATS. ELS DIES 17 I 18 DE MAIG VAN SER EXAMINATS 11 DICTáMENS PRECEPTIUS PEL PLENARI, DES DE LES INICIATIVES COMUNITàRIES EN EL MARC DELS FONS ESTRUCTURALS O LES REGLES D'ATORGAMENT DE CONCURSOS FINANCERS COMUNITAIRIS EN EL DOMINI DE LES XARXES TRANSEUROPEES1 -EL PONENT DEL QUAL VA SER JOAN LERMA- FINS A LA INICIATIVA COMUNITARIA URBAN -A CàRREC DE L'ALCALDE DE ROMA, FRANCESCO RUTELLI. �ES VA CELEBRAR TAMBÉ UN DpBAT D'ORIENTACIó SOBRE ELS OBJECTIUS PRIORITARIS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, AMB L 4 PARTICIPACIó DE JACQUES DELORS. A TRAVÉS DEL COMITè DE LES REGIONS COM A òRGAN ESPECIALITZAT ES FA ARRIBAR A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES LA VEU DELS ENS TERRITORIALS SOBRE LES MATèRIES CONCRETES QUE LI SIGUIN CONSULTADES O SOBRE LES QUE EL COMITè MATEIX DECIDEIXI PRONUNCIAR-SE. SÓN JA UNA FUNCIó I UNA OPORTUNITAT IMPORTANTS -QUE NO TENíEM ABANS-. ARA CORRESPON AL COMITè MOSTRAR - LA SEVA EFICáCIA. SERà JUTJAT D'AQUÍ AL 96 PEL QUE FACI, NO PEL QUE ASPIRI A ESDEVENIR. TAMBÉ TÉ UNA FUNCIÓ QUE ES DESPRÉN, JUSTAMENT, DE LA SEVA COMPOSICIó VARIADA. EL COMITè AJUDARà A REDUIR EL DèFICIT qE CONEIXEMENT QUE TENEN ENTRE SI LES DIFERENTS PARTS D'EUROPA. �ELS ASSEGURO QUE IMPRES9ONA SENTIR LES SUCCESSIVES INTERVENCIONS SCIBRE UNA MATEIXA QÜESTIÓ DEL PRESIDENT D'E*REMADURA, CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, NOGENT-SUR MARNE, JUAN IDE L'ALCALDE DE ROLAND NUNGESSER, DEL PRESIDENT DE LES AÇORES, MORA AMARAL, I DEL MINISTRE DE RENàNIA DEL NORD -WESTFàLIA, MANFRED DAMMEYER. EL COMITè DE LES REGIONS ÉŠ UN ÒRGAN NOU 1, PER TANT, CONCEBUT D'ENTRADA AMB PRUDéNCIA. LA HIST5RIA DE LA COMUNITAT DEMOSTRA QUE LES INSTITUCIONS I ELS ÒRGANS EVdLUCIONEN A MESURA QUE LA NECESSITAT QUE HAN D';ATENDRE ES FA MÉS EVIDENT. EL MILLOR EXEMPLE D'AQUESTA 11RADICI6 EVOLUTIVA ÉS EL Parlament europeu, QUE HA PASSAT DEL PROCEDIMENT DE CONSULTA DEÉ CONSELL, ENTRE 1979 I 1987, AL PROCEDIMENT DE COOPERACIÓ AMB EL CONSELL DE ministres A PARTIR DE L'ACTA UNICA FINS A L'ENTRADA EN VIGOR DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EL NOVEMBRE DEL 1993. �ARA, EL PE ESTá INVESTIT DEI}, PROCEDIMENT DE CODECISIó QUE LI DóNA EL PODER DE DECIDIR, CONJUNTAMENT AMB EL DIRECTRIUS, CONSILL, REGLAMENTS, DECISIONS O RECOMANACIONS, EN RèGIM D'IGUALTAT. NO VULL DIR QUE AQUESTA I VOLUCIó HAGI DE REPETIR-SE EN EL CAS DEL CDR, PERò L'EXEMPLE DEL PE NO DEIXARà DE SER UNA REFERèNCIA A L'HORA DE REFLEXIONAR SOBRE L'EVOLUCIÓ DEL CDR, QUE EN TOT CAS, HA DE SER UNA TRANSICIÓ i ORDENADA CAP A ESCENARIS MÉS AVANÇATS, I UNA TRANSICIó RESPECTUOSA DE LA DIVERSITAT QUE REPRESENTA. L'OCASIÓ D'ENCETAR UNA NOVA FASE, SERá -HO REPETEIXO- QUAN ES PROCEDEIXI A LA REVISIó DEL TRACTAT. COM A PRESIDENT PROPOSAT PER A LA SEGONA MEITAT DEL MARIDAT DEL CDR VETLLARÉ, PERSONALMENT, PERQUé ES COMPLEIXI EL RESPECTE A TOTS ELS PODERS I A LA PROPORCIONALITAT ENTRE ELLS. 15 �POTSER COSTARá TROBAR LA FÓRMULA SATISFACTòRIA PER A TOTHOM, PERÒ TINC PLEIIA CONFIANÇA EN EL s GENI CREATIU D'EUROPA. LA CONCLUSIÓ ÉS EVIDENT: AL COMITè DE LES REGIONS, S'HI HAVIA DE SER, I BARCELONA HI ÉS. LA RELACIÓ DE BARCELONA I EUROPA NO S'ESGOTA, NI DE BON TROS, AMB EL COMIT4 DE LES REGIONS. CMRE JA CONEIXEN VOSTèS —I PER TANT, NO ELS EN AMB PARLARÉ L'ALCALDE DETALL— LA :PRESIDèNCIA QUE DE BARCELONA OSTENTA DEL CMRE, ORGANISME QUE APLEGA MÉS DE 60.000 ENS TERRITORIALS EUROPEUS, TANT DE LA UNIÓ EUROPEA COM DE LA RESTA D'EUROPA, QUE HA TINGUT UN HISTòRIC PAPER IMPORTANTíSSIM DE L'ESTRUCTURACIó LA TERRITORIAL I EN LA FORMACIÓ FEDERAL —QUE ALGUN PúBLICAMENT—, I QUE ENRERE PER LA DIA COL.LABORACIó DE L'EUROPEISME HAUREM S'HA BATUT DES CREACIÓ DEL REGIONS. 16 EN COMITè D'AGRAIR DE TEMPS DE LES �Xarxa C-6 TAMBÉ CONEGUDA ÉS INTERMUNICIPAL CIUTATS DE VOSTrS DE LA XARXA D'AQUESTA SARAGOSA, BARCELONA- I DE -6, BANDA VALèNCIA, LA QUE DELS PALMA L'ALTRA COOPERACIÓ COMPRèN PIRINEUS DE MALLORCA -TOULOUSE I I MONTPELLER. LA XARXA C-6, CONSTITUïDA A. PARTIR D'UNA IDEA LLANÇADA PER BARCELONA EL 1990, ÉS PIONERA D'UNA MANERA TERRITORIAL DE SER A EUROPA QUE S'ANIRà IMPLANTAnT. A MÉS DE LA VIRTUALITAT TRANSFRONTERERA DE LA COOPERACIÓ, LA XARXA G -6 OFEREIX LA POSSIBILITAT DE PARLAR EN NOM D'AQUELLA DIMENSIó MíNIMA NECESSàRIA PERQUè AVUI DIA COMPTIN AMB TU A EUROPA. BARCELONA TÉ LA PRESIDèNCIIA DE TORN DE LA XARXA DES DEL 5 DE MAIG PASSAT I TINDREM OCASIó DE PARLAR-NE MONOGRàFICAMENT. 17 �Eurociutats UNA ALTRA PARTICIPACIó DESTÀCADA DE BARCELONA EN UNA COOPERACIó INTERMJNICIPAL D'ABAST EUROPEU ÉS EUROCIUTATS. LA IDEA I EL NOM DEL GRUP VAN TAMBÉ LLIGATS A BARCELONA, ON ES VA CELEBRAR LA CONFERèNCIA CONSTITUENT DEL GRUP EL 1989„ I AVUI FORMEN PART DEL CRUP MÉd DE 50 CIUTATS DE LA UNIó EUROPEA I EN SóN MEMBRES ASSOCIATS CIUTATS DE FORA DE LA UNIó COM GINEBRA, PRAGA, CRACòVIA O KIEV. EUROCIUTATS UN MARC EFI Ç DE COOPERACIó TRANSNACIONAL ENTRE CIUTATS , EVIDENTMENT, ÉS TAMBÉ UN GRUP IMPORTANT -DE PRESSIó, SI VOLENA EUROPA. QUE 50 GRANS CIUTATS ES MANIFESTIN EN UN DETERMINAT SENTIT COMPTA DAVANT DE LES INSTITUCIONS EUROPEES -LA UNIó I EL CONSELL D'EUROPA, EN PRIMER LLOC -, I TAMBÉ COMPTA DAVANT DELS CIUTADANS PROPIS I DAVANT DE LA RESTA DE L'OPINIó PÚBLICA EUROPEA. 18 �PER AIXò, HEM FET EL MANIFEST AMB MOTIU DE LA PROPERA Elecció D'UN NOU PARLAMENT EUROPEU, QUE ELS HA ESTAT DISTRIBUÏT DINS DE LA DIFUSIó QUE SE N'ESTà FENT A TOT EUROPA. Euro/Euro EUROPA VE A BARCELONA Una de les iniciatives més paradigmàtiques del nostre fer a Europa és la Conferencia Eurociutats-Euroempreses, que tindrà la seva primera edició el proper més de juny, aquí a Barcelona, on es trobaran Alcaldes de grans ciutats d'Europa i empresaris per discutir posar-se d'acord. Hem triat els tres temes: vehicle urbà, comunicació i cable, i gestió de residus, com a centre de debat i reflexió per dues raons: primer, perquè són tres qüestions que les concentracions urbanes han d'encarar en la seva gestió 1 estan lligades qüotidianitat dels ciutadans. 19 a la �En segon lloc, perquè a través de les opcions 1 que s'adoptin s'estarà prefigurant el model de vida de les nostres ciutats el proper segle i ens encaminarem o no cap un desitjat desenvolupament sostenible. Cada sector, cada grup d'interès, tendeix a generar els seus grups de pressió i la seva estratègia, sovint paral.lela i poc permeable. La globalització dels nostres problemes, però també l'allunyament entre poders i individus són dues tendències que s'han d'enfrontar amb imaginació i amb tenacitat, amb tots els instruments de què disposem. Provocar escenaris on es trobin actors significatius del món europeu que no acostumen a formar part d'idèntics entorns, és treballar per la cohesió del teixit que estem construint i que ens ha de sustentar. La Conferència Eurociutats/Euroempreses és una proposta per pensar globalment i conjuntament i trobar acords per actuar localment, amb coherència. 20 �Conclusió general SENYORES I SENYORS, AVUI DIA UNA CIUTAT NO POT AILLAR-SE I VIURE NOMÉS PER A SI MAJEIXA. EL PRESIDENT JACQUES DELORS DEIA EL DIMARTS PASSAT A BRUSSEL.LES DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENáRIA DEL CDR QUE LA CONSTRUCCIó EUROPEA DESCANSA SOBRE TRES PILARS, LA COMPETICIÓ, QUE ESTIMULA, LA COOPERACIÓ, QUE UNEIX, I LA SOLIDARITAT, QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. EL SISTEMA DE CIUTATS QUE 'ÉS EUROPA TAMBÉ DESCANSA SOBRE ELS MATEIXOS PILARS, AVUI BARCELONA, A PART D'HAVER ESTAT SEMPRE VOCACIONALMENT EUROPEA, HA DE SER PRESENT AMB AMBICIó EN L'aMBIT EUROPEU. S'HI JUGA EL SEU DESTí COM A GRAN CIUTAT. 21 ��p á gina 13 bis.i Al.locució de François Mitterrand a la sessió d'obertura dels XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Estrasburg, 20 d'octubre de 1993. 1) "VULL FER ENTENDRE QUE CAL ACABAR AMB AQUEST COMPLEX D'INFERIORITAT DELS EUROPEUS, QUE SEMBLEN ESPERAR SEMPRE DELS ALTRES LA RESPOSTA ALS SEUS PROBLEMES." 2) "CAL QUE EUROPA ESTIGUI MÉS A PROP DELS CIUTADANS, DE LA GENT (...).# ES DEURE SEU, DE VOSTèS, QUE TREBALLEN SOBRE EL TERRENY -EN ELS MUNICIPIS I REGIONS-, DE VOSTèS, QUE CONEIXEN ELS CIUTADANS D'EUROPA; ÉS.A VOSTèS QUE ELS CORRESPON INICIAR L'EDUCACIó DE L'EUROPA DELS CIUTADANS." �página 13 bis.2 Al.locució de Jacques Delors a la sessió constitutiva del CDR. Brussel.les, 9 de març de 1994. 1) "EL COMITè DE LES REGIONS ESTà CRIDAT A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DIMOCRàTICA DE LA UNIó. SI CALIA JUSTIFICAR AMB UNA FRASE LA SEVA CREACIó, SERIA AQUESTA LA QUE JO ESCOLLIRIA." Al.locució de Jacques Delors al debat de política general. Brussel.les, 17 de maig de 1994. 2 "ES NECESSARI EXPLICAR EUROPA, EXPLICAR QUE PATIM UNA CRISI DE CREIXENÇA I NO UNA CRISI DE REGRESSIó (...). EL LLIBRE BLANC TRACTA DE CORREGIR AQUESTA ÏMPRESSIó EQUIVOCADA I TORNAR LA CONFIANÇA ALS CIUTADANS .. VOSTèS HI PODEN FER MOLT." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4293 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa: Els poders locals i regionals en la construcció Europea / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell Consultiu i Carta Europea d'Autonomia Local. Dels Fons esctructuals en toquen a Bcn i AMB del Feder, Programes Comunitaris, Fons Social Europeu. Conferència Eurociutats - Euroempreses amb els temes de vehicle urbà, comunicació i cable, gestió de residus. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, CCCB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1388/19940527d_00625.pdf 660eb5daa1c9629bf35173c0272fa88e PDF Text Text Ref.:GUIó 111/94 Data: 27/5/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Paraules de 1.'Alcalde a l'obertura al tránsit de l'avinguda Foix. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VEÏNS, L'OBERTURA AL TRáNSIT DE L I ÁVINGUDA FOIX ÉS UNA BONA NOTICIA PER A SARRIà I PER A TOTA LA CIUTAT. EN ELS DARRERS ANYS, UNA DE1LES OBRES MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET A BARCELONA SóN LES RONDES. LES RONDES HAN MILLORAT NOTABLEMENT LA CIRCULACIÓ PER LA CIUTAT I, EN CONTRA DEL QUE ALGUNS PRONOSTICAVEN, NO HAN SIGNIFICAT UNA BARRERA SINó QUE HAN "COSIT" ELS BARRIS DE LA CIUTAT. 1 L'AVINGUDA FOIX ÉS UN PAS MÉS EN LA MILLORA DE LA CONNECTI- VITAT DE LA ZONA MUNTANYA DE LA CIUTAT. UNA ZONA QUE FINS ARA PATIA D'UN CERT AILLAMENT. AIXò S'HA FET RESOLENT SATISFACTóRIAMENT L'ENCAIX URBANÍSTIC DE LES RONDES AMB LES PRINCIPALS VIES D'ACCÉS AL CENTRE DE LA CIUTAT. �EN AQUESTS MOMENTS, LA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT ÉS GARANTIR LA CONNECTIVITAT DEL FRONT`DE MUNTANYA DE LA CIUTAT I REORDENAR URBANÍSTICAMENT AQUESTA ZONA. EN EL CAS DE L'AVINGUDA FOIX, ESTá PREVISTA LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES UNIFAMILIARS I UNA ZONA VERDA DE 1900 M2. L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, QUE UNIRá LA DIAGONAL AMB LA RONDA DE DALT A L'ALÇADA DEL NUS DE CAN CARALLEU, NO NOMÉS PERMET LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT DE SARRIà SINÓ QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT DE RECUPERAR PER A VIANANTS I TRANSPORT PúBLIC EL NUCLI ANTIC DEL BARRI. AQUESTA INTERVENCIÓ PERMET, D'ALTRA BANDA, QUE SARRIà TINGUI ARA LES SEVES PRòPIES RONDES, UNA XARXA DE CIRCUMVAL.LACIÓ DEL NUCLI ANTIC FORMADA PELS CARRERS J.V. FOIX, LA VIA AUGUSTA, ELS LATERALS DE LA RONDA DE DALT, EL CARRER VERGÓS, SANTA AMèLIA I EDUARD CONDE. AMB L'OBERTURA D'AQUEST NOU 'CARRER, LES PREVISIONS DE TRàNSIT PER AL CENTRE DE SARRIà SÓN MOLT FAVORABLES. LA CIRCULACIó AL CARRER MAJOR DE SARRIà ES POT REDUIR DELS 10.000 ALS 5.000 VEHICLES/DIA I, TENINT EN COMPTE QUE LA MAJORIA D'AQUESTS VEHICLES NO TENIEN NI ORIGEN NI DESTINACIÓ AL BARRI SINÓ QUE L'UTILITZAVEN COM A VIA DE PAS PER ACCEDIR A VALLVIDRERA, LA MILLORA PER ALS VEïNS ÉS MOLT NOTABLE. 2 �EL NUCLI ANTIC DE SARRIà HA QUEDAT ESTABLERT, DES D'AVUI, COM A "ZONA 30". EL QUE VOL DIR ZONA DE CIRCULACIÓ TRANQUIL.LA ON NO ÉS PERMESA UNA VELOCITAT SUPERIOR ALS 30 KM/HORA. SARRIà RECUPERA, AIXí, ALL5 QUE NO HAVIA D'HAVER PERDUT MAI. EL SEU CARàCTER DE BARRI TRANQUIL I AMABLE. EM CONSTA QUE EL DISTRICTE ESTá TREBALLANT AMB ELS REPRESENTANTS DELS VEiNS I ELS COMERCIANTS I LES ENTITATS DEL BARRI PER FER-HO POSSIBLE. A LA LLARGA, EL NUCLI ANTIC DE SARRIá, COM ELS CENTRES COMERCIALS ' DE TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT, HAURAN DE SER VIES DE VIANAOTS. COM HO SóN, D'ALTRA BANDA, A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES. EM COMPLAU MOLTíSSIM PODER COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES AQUEST MOMENT I FER-HO DE MANERA FESTIVA. AMB L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, LA CIUTAT MILLORA LA SEVA CONNECTIVITAT I EL BARRI GUANYA EN COMODITAT I TRANQUIL.LITAT. MOLTES GRáCIES. A LC 7 AL J!: 11, A '-'1.'7,,:4:'il. 1 N'? � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4294 Title A name given to the resource Obertura al trànsit de l'Avinguda Foix Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'Avinguda Foix permet recuperar per a vianants i transport públic el nucli antic del barri. Sarrià tingui les seves pròpies rondes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarrià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Transport públic Urbanisme Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/708/19940529_LV.pdf bdbcd38c20e5be0ccfd37eb4591563aa PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/05/1994 La Vanguardia, p.029, Opinión Los cinco puntos de Barcelona Subtítulo: EL LARGO Y PACIENTE esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal. LA CIUDAD QUE SE consagró ante el mundo por los Juegos Olímpicos está aprovechando todas sus oportunidades. Autor: PASQUAL MARAGALL Con los primeros meses de 1994 se hace visible el esperado proceso de reactivación económica y Barcelona destaca en el conjunto del país con el impulso de nuevos proyectos, así como la recuperación de algunos que estaban pendientes. Barcelona no ha tocado techo. Bien al contrario, la ciudad sigue proponiéndose nuevas metas. En las últimas semanas hemos asistido a una serie de acontecimientos reveladores de ese impulso ciudadano que alcanza a todas sus instituciones y entidades. Hace pocas semanas, ha sido la inauguración de la nueva sede de la Bolsa de Barcelona, en un paseo de Gràcia que va a revitalizarse como centro de negocios. Pocos días antes había sido la firma del plan del Delta del Llobregat, nuestra gran baza estratégica como ciudad y como país. Podríamos seguir con numerosos y muy diversos ejemplos. No quiero dejar de señalar que, tras la demolición del último chiringuito de la playa de la Barceloneta, el gran paseo marítimo de Barcelona, desde la Vila Olímpica hasta el Port Vell, podrá ser por fin una realidad. Cuando la Business School de la Universidad de Chicago, con cuatro premios Nobel entre su profesorado, decidió ubicar su sede europea en Barcelona, nos pareció una gran noticia. Ahora que las obras están muy avanzadas y hemos visto en las páginas del londinense "The Economist" los anuncios de su sede de la calle Aragó, junto al paseo de Gràcia -muy cerca, por tanto, de la nueva bolsa-, tenemos la satisfacción de comprobar cómo las mejores previsiones se van cumpliendo. Barcelona se va configurando como una gran plaza europea. Lo importante es que Barcelona tiene un programa de futuro, con cinco objetivos perfectamente descriptibles que expresan la fuerza y las posibilidades únicas de este momento. La Barcelona consagrada ante el mundo por los Juegos Olímpicos, con su transformación urbana y su prestigio organizativo, no está dejando pasar su gran ocasión. Está aprovechando todas sus oportunidades. Europa es la más firme oportunidad de Barcelona, el punto número uno de su programa de futuro. En el aspecto institucional, la presencia organizada de las ciudades en Europa significa un cambio cualitativo. El grupo de Eurociudades, las redes de cooperación al estilo del grupo C-6, y la fuerza de las organizaciones de poderes locales, como el CMRE hoy presidido por Barcelona, muestran la importancia creciente de las ciudades. Ello ha que- dado patente en la constitución del Comité de Regiones de la Unión Europea. Barcelona está en las instituciones comunitarias no sólo por vocación, sino también por interés. Hay que estar en Bruselas, de la misma forma que hay que estar en Madrid. El Comité de Regiones va a tener una gran influencia en la distribución de ayudas muy elevadas para el desarrollo regional y municipal, gran parte de las cuales están destinadas a España. El doble puente aéreo con Madrid y Bruselas ya no dejará de marcar en el futuro nuestras agendas. 70 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Cada vez más, viajar por Europa deja de ser sinónimo de viajar al extranjero. Europa es el marco común de trabajo con nuestros socios en la Unión y con las ciudades amigas. De esta Europa, Barcelona aspira a ser su puerta sur. Este segundo punto del programa de futuro de la ciudad está ya en marcha desde la firma reciente del plan del Delta del Llobregat que, a efectos de inversión y de repercusión económica, es casi como otros Juegos Olímpicos: a medio plazo 400.000 millones de pesetas de inversión y generación directa e indirecta de 100.000 puestos de trabajo. El plan del Delta es un instrumento para el desarrollo estratégico de Barcelona que llega en un momento crucial. Para convertir nuestra área en la puerta de entrada a Europa de los productos de los pujantes mercados asiáticos, nuestro puerto está hoy en mejores condiciones que nunca para aprovechar la ventaja de la ruta mediterránea por el canal de Suez frente a las rutas atlánticas que arriban a los puertos alemanes y de Rotterdam. Nunca Barcelona había estado tan a punto de acercarse a este objetivo, ni había contado con una estrategia de tal alcance, con el apoyo del Gobierno, de la Generalitat, de los poderes locales del Baix Llobregat y del Area Metropolitana. Del Llobregat al Besòs, el programa del futuro de Barcelona tiene su tercer punto en las transformaciones del área Sagrera-Sant AdriàBesòs. En torno a la vieja estación de la Sagrera está en marcha un gran proyecto de renovación ferroviaria y ciudadana que descansa en la construcción de la estación del tren de alta velocidad (AVE) y de la segunda estación central de Barcelona. Siempre el referente de Europa: la Unión Europea ha escogido el tren de alta velocidad Madrid-Barcelona- Montpellier entre las diez grandes prioridades continentales de transporte. El área de Sant Andreu-Sagrera es un inmenso espacio urbano, al nordeste de la ciudad, lindante al norte con los distritos de Nou Barris y Sant Andreu y a levante-sur con la Vila Olímpica, áreas que han sufrido una enorme transformación urbana. Hacia el mar las operaciones urbanísticas del final de la Diagonal, como otra nueva villa olímpica, y hacia el río los proyectos de recuperación de éste como parque urbano dibujan un nuevo horizonte para esta parte de la ciudad y un gran impulso para Barcelona entera y para el norte del área metropolitana. El año 2001 es un horizonte razonable para la comprobación de los resultados de la segunda gran transformación de Barcelona. Este es el año en el que Barcelona, como punto número cuatro de su programa de futuro, aspira a ejercer como capital cultural de Europa. En este plazo, Barcelona habrá completado sus grandes proyectos culturales, sus museos, su auditorio de música, su Teatro Nacional y su Liceu reconstruido. Para la cita del 2001, la red de cable de fibra óptica toma un especial protagonismo. El antiguo proyecto de Barcelona Cable, formulado en los ochenta por la empresa municipal Iniciativas, SA en una muestra de anticipación, se halla en vísperas de reactivación, ahora que el Gobierno finalmente se propone legislar sobre la televisión por cable y los otros servicios que por este medio se pueden transmitir. Poner el cable en la cita de la capitalidad cultural europea no es una mera cuestión de oportunidad, ya que el cable es una gran apuesta de futuro en Europa. Barcelona está presente en la comisión Bangemann, así conocida por el nombre del comisario europeo de Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones que la preside. Como ciudad, nos importa estar en este grupo de trabajo que ha de unir las tres grandes tecnologías de este siglo: la telefónica, la televisiva y la informática. 71 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA El cableado de las ciudades va a hacer de cada ciudadano y de cada empresa un consumidor potencial de servicios comunicacionales de alta calidad, convirtiendo los televisores, los ordenadores personales y los fax en una fuente de riqueza informativa y de libertad de elección. La nuestra es una de las ciudades más densas de Europa y puede aprovechar esta densidad urbana para hacer más rentables los nuevos sistemas de información. Europa, plan del Delta, Sagrera-Sant Adrià-Besòs, 2001 cultural y, como quinto punto, la aprobación y aplicación de la Carta Municipal de Barcelona, a modo de constitución o estatuto interno de la gran ciudad. El largo, paciente, prolongado y realista esfuerzo de diálogo entre las fuerzas políticas ha fructificado por fin en una propuesta de Carta Municipal que la ciudad ha de elevar al Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputados. No es la carta óptima. Es la posible, la mejor posible. Lo importante es que Barcelona haya podido finalmente dotarse de ese instrumento necesario para su buen gobierno y desarrollo. Calidad de vida, ejercicio pleno de la autoridad en la vía pública y en todo lo que afecta a la seguridad y bienestar de los barceloneses, justicia municipal, urbanismo autorregulado, y, sobre todo, civismo. Con una atención especial a todo tipo de delegaciones de los poderes superiores a favor del Ayuntamiento, el poder más cercano al ciudadano. Otra vez la referencia europea: a eso se llama, desde que se elaboró el tratado de Maastricht, subsidiariedad. Que los problemas se resuelvan en su gran mayoría en el nivel de administración más cercano, siempre que no sea menos eficaz, y se está demostrando que casi siempre es más eficaz y, en todo caso, más participativo y controlable. 72 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1170 Title A name given to the resource Los cinco puntos de Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Acció política Barcelona Carta Municipal Europa Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf 6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA DE BARCELONA (1/6/94) LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993 DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL. L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS J./ 2 MILIONS DE VISITANT S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90% EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES EMPRESES I EL COMERÇ. AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS. 1 �AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL MÓN. AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA. FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE CONTINUAR CREIXENT. D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA. 2 �LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE, SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE TENIM. NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS. DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA ACTIVITAT. EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL. PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT. 3 �AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ. FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP 1 MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS. PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN OPERATIVES. VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU PEL TREBALL REALITZAT EL 1993. irp/fira.txt 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4295 Title A name given to the resource Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Fira de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1390/19940601d_00627.pdf 81af58d45593e780ca39c81945a7f841 PDF Text Text 1. Intervenció de l'Alcalde Vine a parlar-vos de Barcelona, que és la me y a feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, per() voldria parlar primer una mica del context nacional i internaciOnal en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores va comenear el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. Han aparegut naves incerteses, perquè ara el món no ens sembla tan segur. S'han anat donant passos ferMs cap a la unitat política de la Unió Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància deis efectes d'aquesta unificació. - Des de l'any passat ha entrat en vigència el mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la Unió Europea. �- L'any que ve s'ampliarà la Unió Europea amb la incorporació d'Austria, Suecia i Finlàndia i Noruega. Cal que el països del Sud fem sentir la nostra veu, - Fa pocs mesas es va constituir el Comité de les Regions Municipis d'Europa. Importancia que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, en sigui el vice-president. En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i está menys clar que abans qué és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Perb la pau que es viu a Sarajevo i que es va estenent per d'altres ciutats de Bòsnia és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Perà ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia on es configuri un maro de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades 1 protegides. �poq o ;7,,,v,J,, ..liVZ:.7\7.)S: o vi'VZWL1 A o P Obb I per construir aquesta Europa ara tenim una oportunitat ben clara de participad() directa, amb les eleccions del proper día 12 de juny. Jo us vull fer una invitació explícita a votar (encara que la major» ia de vosaltres no hi tingueu l'edat de 18 anys), o, almenys, a seguir amb atenció aquestes eleccions i traslladar l'interés als pares o germans grans que tingueu. Els heu de dir que no s'abstinguin, perquè a Europa ens hi juguem molt. El nostre futur és també un filtre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar fa ben poc presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. b) El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb una crisi económica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després deis Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització deis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme .4na transformad() profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts deis problemes i mancances que arrossegava lá ciutat. Alguns deis principals �déficits han estat superat , i avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris 4e1 món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fat front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impulá que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit abrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges 1 nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, pares, jardins i eápais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas dé Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més significatiu és que la ciutat ha après una nova manera de gaudir de la ciutat, i aixó és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais püblics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge, centres cívics. �Com us deia abans, la situació económica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts deis voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. 1 c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. 1 En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuaciió municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los b4ixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Això és el �que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines está baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El mes cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirá l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pe] que fa a l'ocupació, ¡ está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. �Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millor de la situació económica de la ciutat i els canvis que 'estan produint en el sistema educatiu contríbuiran a faciiiitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb una millora paulatina, lenta però que s'está produint, de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajunta- ment, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilit t que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui valen muntar pltites empreses. �d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. De cara al futur mes immediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa cárrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. Sha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Si es dóna poder - i això vol dir recursos- a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè 11 són pròxims, sap cm resoldre'ls. Queden molts problemes, encari a, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han reáolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: i4enys soroll, més espais verds platges, mes transport públic, mes carril bici). - Manteniment: mantenir la ciutat transformada. - Més neteja: estem mWor que no estàvem i millor que altres ciutats, però encara estem lluny de la implicació més directa dels ciutadans. �- Més cultura. Com ja he dit al començament, la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. Hem inaugurat el Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona a la Cada de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el MA.BA i les sales destinades al Románic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur noves cól.leccions, el Liceu tornará a ser un deis principals centres d'òpera d'Europa, l'Auditori será d'aquí a pocs anys un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens ha d'ajudar a fer tot això possible 1 vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la 9ultura ens fa més lliures. �2. Intervencions deis estudiante: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personal s. b) Respondre a les preguntes1 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confianca, el diàleg i la tolerància. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4296 Title A name given to the resource Visita - Col.loqui a l'Institut de Batxillerat Fort Pius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I.B. Fort Pius Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf 64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514 PDF Text Text Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis Barcelona Economia (Saló de Cent, 6 de juny de 1994) REGIDORS, AUTORITATS, AMICS, VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I. EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA POST'92. �FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA FINANCERA. PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE ÉS PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ. EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I ÉS, AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó. AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL, INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /- I TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS 1 M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI, QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT ENORME DE TREBALL. �FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL /.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH. EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR. ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE MADRID. e, If¿ /A. • \o").A.,bk.` ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT, DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA ?? UNIVERSITAT DE BARCELONA. use 1n4„0 Le C ov ,61 Ij-J2(m)f,,vuu„,./ �E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT MOLT. NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT. AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE, LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR. MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/ QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES. ^-----..._ ALCALDIA Ragixlra d'Enersala 1 JJN 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4297 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Ciència Model social Estapé, Fabià, 1923-2012 Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf 83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d PDF Text Text Míting final de campanya a Badia Avinguda Burgos Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h. - Intervinents: Loli Martínez Pasqual Maragall (Presentará l'acte: T. Lor t ) - AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU. - PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA. - PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE. i MENYS EN EL NOM D'EUROPA! - HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT. i - HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE, UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS. - AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA. - ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA NO S'HA DESENTES DEL DRAMA. - PER RESOLDRE PROBLEMES COM MES EUROPA. 4L DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA. �- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS. PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT, L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE VULGUEU... - EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR. t - NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA, TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES. - ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS. - QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES. ES - L'EUROPA DELS SOCIALISTES UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX, S'APROFUNDEIX, OLIDA. UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A QUE ES CON QUE TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS CIUTADANS. - I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA. - FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT! - I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI. �- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198 ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS). - PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR SOCIALISTA!!! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4298 Title A name given to the resource Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Badia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Política Unió Europea Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1393/19940621d_00631.pdf 777eba5b0009e0caf8f4a17ad18e44d0 PDF Text Text Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Xavier Roig Assumpte: Conferència sobre la Carta Municipal Se suggereix a l'Alcalde que, en la conferència que ha de pronunciar al Col.legi de Periodistes, tingui en compte els elements següents: - La conferència no ha despertat un gran interès, segons la informació que s'ha obtingut del propi Col.legi de Periodistes. (N.B. S'ha fet el mailing habitual del Col.legi, reforçat amb trucades telefòniques). - De tota manera, Presidència i el Gabinet han fet un mailing específic, de 61 persones relacionades al llarg dels anys amb l'elaboració de la Carta, i que sí que ha obtingut un nivell de resposta satisfactori. - En el context de pre-campanya que es comença a dibuixar són més importants les connotacions de l'acte que el propi contingut de la conferència. - Es fonamental de cara al públic de periodistes que constituirà una part substancial de l'audiència que es doni una imatge adequada a les circumstàncies. - Il.lusió i combativitat, que s'han de reflectir en la manera de moure's, de seure, de llegir i de relacionarse amb els altres integrants de la mesa i amb l'audiència. - L'exposició del missatge ha de suscitar les idees de renovació i projecció al futur (La Barcelona del 2.000). - El to ha de ser afirmatiu i programàtic. (N.B. Es podria imaginar com a referència el discurs de presa de possessió de juny de l'any que ve). - Pel que fa al contingut, cal evitar referències als adversaris polítics i a condicionaments de l'activitat pròpia. No s'han de fer referències tampoc ni al grup de CiU, ni a J. Caminal, ni a la consellera de Governació. No s'ha de desprendre de la conferència que s'entra en un camí sobre el que són uns altres els que hauran de decidir. �- Si hi ha preguntes de periodistes, abans o després de l'acte formal, s'ha d'intentar que les respostes siguin redundants amb les posicions expressades en la mateixa conferència. Només així s'evitaran títols no controlats® �"LA NOVA CARTA MUNICIPAL, UNA CONSTITUCIÓ PER A BARCELONA" CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE Data: 21 de juny del 1994 Lloc: Collegi de Periodistes Hora: 19,00 Sr. President del Col.legi, autoritats i amics, Durant 10 anys, cree que amb un costum que es va establir justament en ocasió del meu primer any de mandat, i que altres institucions, també després, han continuat i han vingut aquí a parlar cada any del Balanç de l'any, és a dir, a fer balanç del que havia passat en l'any transcorregut, i explicar algunes de les línies de l'any que s'encetava. Avui, tinc la satisfacció de fer una compareixença que és diferent, més sobtada, de carácter extraordinari, sobre un tema només, no sobre un any, ni de l'any passat, ni de l'any que vindrá, sinó sobre un aconteixement, sobre un esdeveniment, sobre un document, sobre un projecte, no sobre un any, sinó, esperem, sobre una futura Llei basada en un document, que ha estat ja aprovat en el Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament. La Ciutat compta, finalment, amb un nou text de regulació de la seva pròpia vida que és adequat a les circumstàncies que estem vivim. La nova Carta, ha estat el resultat d'un Ilarg procés d'elaboració iniciat l'any 1980, i ja en temps de l'Alcalde Serra i del Tinent ,d'Alcalde Maragall que s'en cuidava, perquè s'en cuidava de la reforma administrativa i un deis objectius de la reforma administrativa, a més deis objectius a curt termini, era justament, el de dissenyar el que seria un horitzó diferent, més a Ilarg termini -que ha sigut molt Ilarg, efectivament- de la governació d'aquesta ciutat . No és cert que després no s'hagi fer res, tampoc seria correcte dir que des d'aquell moment, dones, això va convertir-se en un desig fiador ì poca cosa més. No és cert!. Es va avançar, perquè en la práctica, tot i que no es va fer la Carta, en tan que tal sencera, sí que es van fer trossos de la Carta, i trossos molt importants, es van fer decisions enormement importants, només en el terreny de la governació de la ciutat, que es va reformar efectivamert i d'una manera molt profunda, sinó també, en el terreny de l'ordenació legal de la Ciutat pels seus propis reglaments. I així doncs, a l'any 85 vam arribar amb un acord amb el que aleshores era el Cap de l'oposició, Ramon Trias Fargas, i va ser aprovat per unanimitat, un text enormement decisiu que era el de la nova divisió de la ciutat en Districtes. 1 �Es van fer 10 distr ctes, abans hi havien 12, alguns ha recordeu í quan déiem el Districte Vè, volíem dir el "Barrio Chino" i ara no, el Districte Vè. és Sarrià-Sant Gervasi , i el Districte I és la Ciutat Vella. justament. Són Districtes més grans, n'hi ha 10 no 12. Va costar d'arribar-hi perquè en la nostra intenció hi havien dos objectius conflictius: l'un, era la participació per tant, la proximitat, la governació aprop -que és jo diria el "fat" quasi inexorable del govern municipal- d'altra banda, el tenir aquell tamany mínim que permetés que aquell govern pròxim tingués contingut, tingués substancia i tingués carn i sang. Llavors es va arribar a una ponencia que dirigia En Jordi Borja, En Joaquim Clusa i En Lluís Cassasas, (el malaguanyat Cassasas) geògraf, potser el que millor coneix, ha conegut i ha estudiat la plana de Barcelona, ell va arribar a la conclusió que calia unes administracions que arribessin al voltant de 150.000 cada una, per poder tenir cos i pes, va coincidir, a més a més, amb la preexistencia d'Ajuntaments que havien sigut Ajuntaments en el terme d'aquesta ciutat, com havia sigut el cas de Sarria, Sant Martí, Les Corts, Sant Andreu, etc. Per tant, va haver-hi un casament de les necessitats, de les oportunitats de govern econòmic, tecnològiques i de la história i es va anar a una nova divisió que dura i que durará -que jo crec que está aquí per durar 30,40 ó 50 anys- que va ser acompanyada d'una Reglamentació de Descentralització i de Participació, en virtut de la qual es va començar a governar aquesta ciutat d'una manera diferent i en virtut de la qual passa en aquesta ciutat una cosa que no passa en lloc més de la resta d'Espanya, i és que hi ha Districtes que estan governats pel partit de l'oposició que nosaltres considerem, partit de govern -en aquell districte per descomptat- i vostès saben molt bé, que ha sigut una oferta reiterada del meu equip de govern, que aquests Regidors de l'oposició que governen Districtes, passin a formar part de la Comissió de Govern; només que no han volgut, -no han volgut ells!- però, és intenció í crec que finalment algun dia s'acomplirà, que en la Comissió de Govern de la Ciutat hi hagi també aquells Regidors directa o indirectament representatius del que és la realitat sociológica i política del Districte que regeixen, i que són govern, i que són gent que manen a la Ciutat i que tenen alguna responsabilitat. Algunes de les coses que han passat darrerament, no haguessin passat, si això hagués estat així, perquè a vegades, la comunicació entre aquesta governació del Districte i la governació de la ciutat es fa complicada pel fet de la inexistencia o la no presencia d'aquests Presidents de Districte en la Comissió de Govern. En tot cas, mireu que les coses no s'han quedat parades, així s'ha anat fent i s'ha fet molt més del que sta fet en qualsevol altre ciutat en aquesta materia. A Madrid això no passa, la majoria del Plenarí a Madrid nomena els seus Presidents de Districte i s'ha acabat. Em direu, "Home! hi han altres ciutats d'Europa que si que ho fan". Sí, inclús que elegeixen els seus Presidents, sí. El cas de París. per exemple, Paris té Presidents de districtes i a més a més els té electes, peró, els "arrondissements" que n'hi ha més de 20 com sabeu i amb una ciutat que té aproximadament la mateixa població i territori que Barcelona, i per 2 �tant, amb menys pes cada un, jo diria amb menys competències, amb menys importància política també. En tot cas, les coses van avançant í les prometien feliços, perquè en el moment 8586, nosaltres estàvem convençuts que en aquest primer enlaire, en aquesta primera empenta de reforma de la nostra pròpia governació. hi seguiria una altra que seria el desenvolupament metropolità, que de fet el que faria, seria reconèixer l'existència de dos nivells de ciutat, si valeu, la ciutat gran, la Barcelona gran, la ciutat metro politana, mantenint els municipis, perquè al final vam arribar a la conclusió que hi fossin, que no pas que s'haguessin d'inventar. Com en els voltants de Londres, les "New town" de després de la guerra o aquests "grand ensemble" francesos que no tenen personalitat i que han tingut un problema d'anodínia, de falta de personalitat, etc,. Nosaltres sí, nosaltres tenien els municipis de la plana barcelonesa en el sentit més ample, -des del "Montecato" fins al "Castrofelix"; des del Montgat fins a Castelldefels- aquests tenien noms i cognoms, hi tenien història, hi tenien el seu propi edifici: tot i que tots havien sigut Consell de Cent, -al tanto!-. Tots aquest municipis són fills del 1714, ho són, perquè abans del 1714 eren parròquies, sufragánies, moltes vegades, d'algunes parròquies de l'interior de les muralles de Barcelona i després amb el decret de la Nova Planta es van constituir en una cosa nava que no existia a Catalunya que eren ' Ayuntamientos". És a dir el règim borbònic absolutista i modern, el que va fer, va ser uniformitzar, crear un nou tipus d'administració local que era l'Ajuntament, inexistent aquí la tradició castellana. dintre del territori del Consell de cent, i així doncs, la prova d'això que us estic dient, és que tots els noms deis Ajuntaments de la plana del barcelonès, que avui són termes de Barcelona i d'aquells que no ho són, tenen nom de sant o de verge, pràcticament tots, des de Sant Boi fins a Sant Cugat passant per Sant Martí de Provençals. Per què? perquè eren parròquies en torn deis quals hi havien algunes masies, alguns casalots, alguna aglomeració humana que es van convertir aleshores en municipi. Molt bé, doncs, nosaltres pensàvem als envoltes del 1985-86, que el nostre moviment de reforma interior aniria acompanyat d'un moviment de reforma exterior més ample, en el qual l'Area Metropolitana seria reconeguda com a tal i en el que d'alguna forma el President del Districte i l'Alcalde del Municipi Metropolità, sense arribar a ser el mateix, s'arribaria d'alguna manera a trobar en una situació similar, i que per tant, el sacrifici polític o la concessió política que s'havia fet dins de la ciutat, dins del terme municipal, tindria la seva recompensa, el seu equilibri o la seva compensació, en el reconeixement exterior de l'existència d'una Barcelona gran Això no va ser així, sinó que després de la nominació de la Barcelona olímpica, famosa, de l'octubre del 86 vam veure, molt poc després -si això va ser a l'octubre pues, al març de l'any després de l'any 87- van arribar les famoses LLOT'S (Lleis d'Ordenació Territorial de Catalunya) que no van satisfer a ningú, i menys que ningú, la ciutat de Barcelona perquè la van deixar afillada de la resta, d'alguna 3 �manera, suprimint l'Area Metropolitana i creant aquestes entitats, que ara estan funcionant corn poden, amb uns àmbits diferents: les de transports és diferent que la de les aigües, totes aquelles diferents que la pròpia Mancomunitat, que és una entitat voluntária que s'ha creat per mantenir pràcticament, jo us diria, l'edifici, els serveis generals que existien i que han seguit tirant amb molt de mèrit, amb molt de mèrit, jo diría amb molt entusiasme, amb un ambient en un entorn polític que no ha sigut pas el més favorable, però no hem vingut a parlar d'això. En tot cas, perqué quedi ben ciar, va haver-hi un camí de la Carta que es va truncar en un moment determinat, que va ser aleshores seguit d'un període de perplexitat, en el qual d'alguna forma, vam quedar una mica atenallats per la situació, sense saber exactament com havíem de tirar endavant, perquè finalment va ser superat de la forma que ara diré. Concretament, jo situaría el final d'aquest període, ja després del 87, quan sota la Presidencia del Primer Tinent d'Alcalde Lluis Armet, en la ponencia que va redactant, un text d'intent d'acord, sobre la Carta Municipal amb el recolzament de l'equip , al qual m'havia referït abans, dirigit pel Jordi Borja, arriba prácticament amb un text de consens, però que no és de consens, que no té el consens de tots els equips municipals, malgrat els esforços que es van fer en aquell moment. Recordo que estem a l'any 90, estem probablement aprop de les eleccions del 91, hi ha aquest comentan que jo he agrait sempre, precisament per la seva franquesa, del Cap de l'oposició que diu " . en el Maragall no Ji donarem pas aquesta foto" doncs molt be!. És aquesta manera de parlar que tenen els polítics, que tenim els polítics de vegades ; que no agrada gens a la gent o que si agrada, perquè la gent hi riu, peró en el fons condemna moralment; no es va produir la foto però lo important no era la foto, sinó lo important és que no es va produir el consens i per tant, no va haver-hi Carta, i aquest és el punt segurament més greu. Aquesta Carta es va arxivar momentàniament aleshores, passades les naves eleccions, passada l'ocasió també, i arribat el moment, el clima deis Jocs Olímpics, a l'estiu deis Jocs, vaig demanar al Regidor de la Presidencia, el Sr. Ruiz Pena, que es posés en contacte amb Convergencia i Unió, per veure si no hi hauria forma en aquell moment, -en que altres coses dominaven l'escenari polític- de trobar la discreció, el silenci i la tranquil.litat suficient per trobar un nou camí. Partint del text en el qual la ponéncia Armet havia arribat i tractant -no d'incrementar-la, sinó de despullar-la, precisament- de tot alió que la podia fer conflictiva des del punt de vista del consens. 1 així es va començar a procedir, casi per despullament en comptes per desvestiment, diguem-ne, de l'avantprojecte en el qual s'havia arribat al 1990-91. Estem a l'estiu del 92, comença el treball, i aviat, es va arribar en una situació en la qual els que hi treballaven, van veure que ells no hí temen de problemes, en fi, que ells podien arribar a uns acords tecnics que necessitaven de benedicció, i bé, aquestes benediccions polítiques d'alt nivell, es van produir en un parell d'ocasions, en un període que ha durat pràcticament dos!anys, perquè ara ja fará dos anys deis Jocs Olímpics, no?. 1 bé en un parell d'ocasions que aquestes benediccions van haver d'arribar, a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, doncs, les benediccions es van produir, es a dir que se l ls hi va dir en aquells senyors que treballaven. 4 �Treballeu!. Bé, van anar treballant, fins que van arribar a un text pràcticament acordat. Sempre amb aquesta sensació nostra d'anar apretant, de ser pesats, de ser incordiants, de ser un grup que sembla que vulgui coses que la gent no vol o que té , com una mena de mania d'arribar a una situació que potser, la gent no vol. I creiem, que no ens falta la raó, nosaltres creiem que aquesta mania, aquesta obsessió, aquesta obstinació, si voteu, té unes arrels en la història. que ara explicaré breument, i que la justifiquen. Finalment doncs, hem arribat a un text despullat, com dic, que no vol dir un text dolent, ara ho explicaré també, succintament, però en tot cas, modest, realista , ambiciós 1 realista, com hem dit alguna vegada, i crec que mereixerà l'aprovació del Parlament de Catalunya i, per descomptat, de tots els barcelonins. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat, és a dir, el propi Ajuntament ja s'ha pronunciat. és ben cert, per la iniciativa del nostre Grup, que ha sigut el que la mantingut. I jo, com que la meva experiència em diu, que quan hem deixat de tirar endavant coses, en les quals ens havíem quedat sois, després la història, ens ha condemnat més, que no pas si ens haguéssim creuat de braços. Cas del Liceu, al desembre del 90 i en una circumstància similar, ens vam trobar que els Grups que havien votat a favor a l'aprovació inicial del Pla del Liceu, de la reforma urbanística, (no el projecte), sinó les reformes de les afectacíons urbanístiques del Pla del Liceu, doncs, ens abandonaven perquè efectivament estàvem també a prop de les eleccions, í per tant, aquella foto tampoc convenia , en el sentit, en aquest cas, que podien haver-hi uns afectats que podien votar en contra i eren vots que perdien. per dir-ho d'alguna forma. I molt bé, ens vam trobar, que en el grup que tenim aliat en el govern de la ciutat, que sempre havia dit que no va seguir dient que no, perquè considerava que les expropiacions, no es feien amo prou generositat de cara als expropiats, -aquesta és la veritat-, i que els grups que havien votat a favor, en tot cas, un d'ells, perquè consideraven que era positiu, (hi havien votat a favor al mes juny), doncs al mes de desembre del 90, 1 prop a les eleccions del maig del 91, vam trobar que allò era millor no votar-ho, i per tant, doncs, no van votar, i la reacció nostra va ser dir, "doncs, no podem fer res i esperem el mandat següent". Malament!. Il.lusos!. Esperem al mandat següent, el mandat següent va arribar, es va començar a discutir si era primer el passat o el futur, es va imposar l'argument que és irreprotxable, però inútil, de que el passat, és primer que el futur, ï finalment el que va passar, és que el futur es va menjar el passat, és a dir, la falta de futur, les no obres, el fet de no haver fet, les obres de reforma perquè es va dir; "això és de futur!. Primer, mirem el dèficit del passat, 1 quan haguem arreglat el dèficit del passat, ja veurem el futur". Doncs molt bé, com que no ha estat pel futur, el futur es va menjar el passat, es va cremar el Liceu. De la mateixa manera, us dic ara, que la nostra convicció és que en la Carta, això, no ens passarà. Nosaltres tirarem endavant aquest projecte, sense desafiar a ningú, però amb la convicció que ens ve reiterada, pel fet que ningú l'ha votat en 5 �contra. gossa votar en contra de la Carta Municipal, perquè lògicament és una millora per la ciutat. Quí la vota en cóntra? amb o sense eleccions. Potser menys, inclús, abans de les eleccions. No?.i Ningú voldria tampoc que fos un gran clam. i això ho entenc, i ho entenem tots perfectament. Nosaltres interpretem aquesta abstenció del Grup (que no són el Grup nostre, el Grup majoritari, el Grup socialista) en clau de significació política, noten clau d'oposició, perquè no hi és. Una reparació histórica Tenim un text que en un acte de diferenciació política -podríem dir-ho així- no tothom ha votat a favor, que ningú a combatut. Jo crec que d'aquesta forma es produeix una reparació històrica, perquè Barcelona històricament ha tingut sempre un règim especial, ha tingut des de Pere II o des de Jaume I. segura ment. En Font i Rius deia sempre que el "Recognoverunt proceres" era "la font més destacada de !'específic dret local C3 la capital catalana ". Sempre en la història i des d'aquell momenti ha hagut un règim, ha hagut una Llei d'aquesta Ciutat reconeguda pel Rei, per l'autoritat, per l'estat en definitiva. Aquesta ciutat era massa important com per passar pel "reset" de la Llei General, la Llei General no iï era suficient i necessitava unal Llei Especial, un Règim Especial, una Carta. Abans estàvem discutim, si era una Carta de població o de despoblament, en tot cas un Règim Especial, no seria en aquest cas de despoblament sinó de poblament metropolità o de descongestió si voleu, en tota cas, una Carta de governació pròpia. I això, ha sigut així sempre, potser amb la salvetat del període que ve després de la Nova Planta, i encara que dura poc. perquè al S. XIX, primer per la realitat i després per la pròpia Llei, ja en el XX, es torna a guanyar el que en el XIV s'ha perdut. Hi ha qui diu que la guerra i el sesgue de Barcelona es produeix, sobre tot, justament pel Consell de Cent, és a dir que havent-hi un acord bastant generalitzat en l'acceptació per part de Felip V, lo que es diu les constitucions catalanes en general, que estaven compostes de moltes regulacions, en canvi els temes referents als Consell de Cent, a eleccions dels consellers i del Conseller Primer, qui manava en el Consell de Cent. Tot això va ser motiu, que un Rei absolutista que no volia deixar coses a l'atzar, coses a l'arbitri d'una població, tan orgullosa, tan canviant, de vegades llibertaria, imprevisible com era Barcelona, doncs això, no va acceptar-ho. I el procés progressiu, en virtut del qual, els consellers i els Consellers Primers eren elegits d'una forma progressivament democràtica pel sistema, d'aquest nom tant lleig que se'n diu "la insaculació", d'uns noms de consellers dins un petit sac, que aleshores una mà innocent treia la bola del nom que seria ai Conseller Primer, però això, havia estat sempre intermediat pels poders superiors i concretament pel Rei, i 6 �un Rei com Felip V, no podia acceptar que això no fos així, aquesta és la veritat i va voler anar enrera d'un cert procés de progressiva democratització, és a dir, la bossa cada vegada era més gran, per dir-ho més clarament, cada vegada hi havia més noms. Mireu. hi ha un llibre molt "maco" que és "El govern de la Ciutat" des del 1230 fins avui, que hi han tots eis Alcaldes que han hagut, i veieu que en els primers 300 anys, eis noms es repeteixen de 15 en 15 o de 20 en 20, no hi han més, hi han 30 noms sobre 30 famílies, després això s'amplia a cent noms, i finalment, es distribueix en un anonimat, són noms ja imprevisibles sempre perquè representen la democràcia que a última hora no té res que veure amb un grup de famílies concret, molt bé doncs, tot i que encara tenim En Joaquim de Nadal que si no és net deu ser besnét d'Alcalde, alguna referència té, bé però això seria filar molt prim. El fet és que 1714 representa un tall, d'una autoregulació, que després amb el temps torna a revifar, í que revifa en qualsevol règim i en qualsevol ideologia. Tenim el Cambó, Regidor, que se'n va a Vallvidrera a buscar a Mossèn Cinto, mort, i el porta al Saló de Cent, perquè s'ha n'adona (Ull!, Vallvidrera, és Sarrià aleshores, és un altre . ojuntament, estem abans del 1921) i per tant, En Cambó amb visió política, veu el que hagués pogut representar que un Mossèn Cinto mort fora del terme municipal, adorat pel poble, no reconegut per les institucions, i se'n va, doncs. en un cotxe de cavalls, diuen, en una nit de llamps i trons, a buscar a Vallvidrera el fèretre, el porta al Saló de Cent, i el fa heroi nacional de la ciutat, per dir-ho així, era un heroi de i ciutat en Mossèn Cinto, i així s'arriba en aquesta comunió amb Mossèn Cinto, com un ídol de les classes més potentades, a més de ser-ho del poble, de qui era el gran ídol . Hi ha el gran enterrament, pot ser el més important amb el d'En Macià, que ha hagut en aquest país. Bé, Cambó que fa això, també és el Cambó , que demana la Llei per la ciutat, fa el famós discurs l'any 4, l'any 5 ó 6, en que demana al Rei una Llei per aquesta Ciutat, aquesta ciutat està creixent, està movent-se, no s'adapta a la Llei. la Llei que hi ha no és suficient, no hi cap la Ciutat, trenca els coixins, no? I li diu, "necessitem Majestat una Llei" I aquesta, ha sigut una permanent del catalanisme polític, del regionalisme i del catalanisme d'esquerra. Després arriba la república, i arriba la Llei Municipal, i en el seu article, penso que és el 149, reconeix l'especifitat del règim del municipi de Barcelona amb una predominància d'esquerra, perquè llavors estem a l'any 34 i és l'Esquerra Republicana qui està dictant des de la majoria, per dir-ho d'alguna 'arma, encara que hi ha un consens en la progressió d'aquesta Llei, però des la majoria parlamentaria, està dictant la Llei Municipal Catalana, en la qual, els repeteixo, es reconeix l'especificitat del règim municipal de Barcelona. Doncs bé, jo dic, que en molt poques excepcions o moments històrics excepcionals, en els quals no hi ha Llei de Barcelona, no hi ha règim, no hi ha reconeixement d'això, Barcelona ha tingut sempre, una regulació pròpia per les seves pròpies necessitats. 7 �Tant és així, que arriba el franquisme i no ho pot evitar, passant els anys 30, 40 i 50 sense que això pugui ser recuperat, però, arriba els 60, i torna haver-hi el que se'n diu la "Ley de Régimen Especial del Ayuntamiento de Barcelona", en la qual i sota la mà d'En Vallvé del gran administrativista l'ajuda d'En Pi i Sunyer, es dibuixa el que será l'inici: Primer, una adaptació de que la pràctica governació de Caries Pi i Sunyer, el gran Alcalde de la República a Barcelona, havia inaugurat a Barcelona; els delegats de serveïs, alguna administració més moderna; més executiva, etc, s'ha convertit en Llei. I per altra banda, la dotació a la ciutat de nous recursos que no tenia i que cap Ajuntament no tenia, i que després en canvi, els demés Ajuntaments van acabar tenint, per extensió del règim barceloní al règim general, va ser el cas del famós import de radicació, i pot ser, de la taxa d'estacionament o de l'impost de vehicles. És a dir recursos, és a dir cornpetències, és a dir executivitat i modernitat, Gabinet Tècnic de Programació, transformació de la Comarca del 53, que depenia del Ministeri de la Vivenda. en Comissió d'Urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, estem parlant de l'any 60. Per tant, primer dibuix del que és l'Àrea Metropolitana dels 27 municipis, si no recordo malament, 1 sota aquesta Ca rta es produeixen situacions econòmiques i socials tan contradictòries, com l'especulació i autodestrucció del teixit urbà dels anys 60-70, com el ressorgiment de l'urbanisme i la vida local de Barcelona i la seva àrea, en els anys 70-80, sota la mateixa Ca rta. La democràcia va permetre millores, en el nivell metropolità i en la pròpia governació municipal, com ja he dit, i en definitiva sota aquesta Ca rta la gran projecció econòmica de Barcelona i l'execució del projecte olímpic de l'any 92, i per tant, la projecció internacional de la ciutat, la seva oclusió com a gran metròpolis, com a metròpolis de tamany mig europeu amb una influència certa. Es veritat que. entretant, hi han hagut noves ;Lleis generals: la Llei de Bases del 75, les Lleis catalanes del 87 i que Barcelona d'alguna forma se n'ha gaudit, tot i que cap de les dues Lleis són perfectament adients a les necessitats d'aquesta ciutat. En la Llei de Règim Local del 85, hi ha un pacte en virtut del qual, les àrees metropolitanes es poden crear -o suprimir (s'afegeix)- per pa rt de l'autonomia, que va ser un pacte, com després es va demostrar, no massa positiu, però en definitiva un pacte que reconeixia una competència autonòmica a Catalunya, i per tant, des d'aquest punt de vista difícil d'obstar. Aquest pacte es va produir entre socialistes i'convergents, ja en aquell moment. I després hi ha una disposició addicional catalana, molt curiosa i una mica per la nostra vergonya, perquè en aquesta es tira a mà, de l'existència d'una tradició comarcal a Catalunya, per dir que si determinats numero de municipis a Catalunya, no volen una comarca, tot això es pot fer, en fi, no m'estenc perquè és una mica 8 �mes complicat que això ; però a Catalunya, de tots els aaas i uus, que es necessiten en una Comunitat Autònoma, per modificar els límits d'una comarca, pel fet de l'existència d'una tradició comarcal més forta, en definitiva, això va donar lloc a una colla de recursos, que em penso que algun d'ells encara deu està ballant, perquè la vida judicial d'aquest país es tan lenta que segurament, algun dels recursos que en aquell moments es van produir, encara un dia el veurem caure i ens diran que allò no era ferm. En tot cas, aquestes Lleis no van satisfer del tot, Barcelona les va acceptar, es van produir les eleccions, es van reproduir les majories parlamentàries que hi havien, tan a nivell espanyol o a nivell català, i per tant, l'Ajuntament de Barcelona es va adaptar i va dir, ens hem d'adaptar a les Lleis que existeixen, que han sigut votades per unes majories no transitòries, sinó reiterades, per tant, endavant, hem de continuar i el que hem d'anar a buscar, és una Llei que tracti de passar aquest camí difícil del que és l'interès de la ciutat del que és l'interès general, convencent en els dos parlaments, el català i l'espanyol, i prèviament, com és obvi en la pròpia diversitat del Grup Municipal, de que això és , necessari. La realitat social, mentrestant, anava creant una ciutat diferent, ja ho he dit abans, des de les Rondes fins a tantes altres coses que han succeit en aquesta ciutat, ha canviat no ja la governació sinó la vivència d'aquesta ciutat i fins a on el lloc on admetríem, com dèiem abans d'entrar que som a Barcelona, som ciutadans que treballem a Barcelona, el mercat de treball s'ha anat ampliant, aquesta ciutat s'ha fet més gran, no és que se'n vagi la gent, al revés el que passa és que la gent considera que està més lluny i continua vivint aquí, i el terme municipal s'ha quedat petit i per tant no dona raó de la ciutat real, aquesta és la veritat del que ha anat succeint molt acceleradament en els darrers anys per les noves infrastructures que s'han creat, però no només les de caràcter de mobilitat, sinó també les culturals etc. Per què la Carta Municipal ? També es pot preguntar, en definitiva i resumint. Per què la Carta Municipal ?. Primer, perqué és necessària per la pròpia tradició d'autogovern de la ciutat. En segon lloc, pel fet de ser capital de Catalunya, Barcelona. Es podria justificar la Carta només pel fet de ser la Llei de la capitalitat de Catalunya, com és el cas de Madrid. Madrid, també té Llei Especial, només hi han dos Lleis Especials previstes per la legislació general espanyola, la de Madrid i ' la de Barcelona, la de Madrid per Llei de capitalitat, és la capital del regne i la de Barcelona perquè sempre l'ha tingut, en part i bona part, perqué és la capital d'una nació, d'una cultura d'un petit país enquadrat dins de l'estat que és diu Catalunya. La Carta ha de regular en aquest sentit la participació de la Generalitat de Catalunya en la vida de Barcelona i en la seva promoció i la participació de Barcelona en l'acció de govern de Catalunya. Tema aquest enormement important, jo diria que decisiu, no pas fàcil de tractar, però no impossible de tractar com a 9 �vegades es diu, és millor no tractar-l'ho perquè ens enredaríem. És un tema que s'ha de tractar, ja portem prou anys 'le governació democràtica i autònoma per no eludir i l'hem d'enfrontar. Barcelona, a més. és una capital important a Espanya i és una ciutat de referència en el sistema europeu, i això no s'ha d'oblidar en el moment de redactar la Ca rta de Barcelona. Barcelona és la capital de Catalunya i és una referència enormement important pel conjunt d'Espanya i una ciutat que té un rol europeu que vol jugar. En tercer Lloc, Carta per i' aprofundiment` de l'autonomia local, que ha estat proclamada per la Carta Europea de 1992, és a dir, pel Tractat de la Unió també i refermada pel principi de subsidiarietat, que el que diu, justament, que són pels poders locals, els poders petits i pròxims, aquells que han de fer la majoria de les coses que es puguin fer, i que aquelles coses que no es fan en aquell nivell, s'han de justificar. Aquest és el principi que està dominant, que domina per una banda la interpretació de la relació entre societat i estat o administració en el seu conjunt, la societat que faci tot el que pugui, l'estat tot allò que sigui necessari, aquesta és la domináncia de la filosofia política a dreta i a esquerra, jo em nego a acceptar, (és un pensament meu) que això sigui un punt en el qual la dreta i l'esquerra es diferenciïn, una certa dreta portat això en uns extrems que cap esquerra acceptaria i que moltes dretes tan poc accepten, però una certa esquerra ha anat també molt Iluny en aquest camí, justament l'esquerra llibertària per descomptat, però les altres esquerres més moderades també. En quart lloc, pel rebuig de l'uniformisme i la necessitat de trobar les solucions especifiques que la realitat i el govern de Barcelona necessiten. En cinquè, per la pròpia capacitat institucional que té Barcelona per gestionar competències, és a dir, Barcelona té una tradició, l'Administració de Barcelona té una confiança en ella mateixa, en el :terreny del Patronat Escolar o de l'ensenyament, en el terreny del Laboratori municipal històricament el del Dr. Ferran, i el del Dr. Turró i el del Pere Domingo, etc, que han fet tantes coses, que han sigut tan importants per la història de la ciència mèdica d'aquest país, ha sigut el Laboratori de referència de Catalunya i ha sigut una mica el viver on s'han format, aquest Laboratori. Però també, el Patronat Escolar, i també els hospitals municipals, i també l'Orquestra Municipal i també aniríem seguint amb les institucions de caràcter cultural i les de' tecnològic, com el Centre d'Ordinador Municipal, va ser el primer o un deis primers centres que hí va haver en aquesta Ciutat. Què vol dir, això?. Que la ciutat, ella mateixa, té confiança en la capacitat de gestionar, millor que no pas altres administracions, que s'ho miren de més Iluny i que poden tenir més mitjans pel fet de ser més grans, però menys eficàcia pel fet de ser llunyanes. En sisè lloc, per la innovació i la millora dels serveis públics, que cal en aquest moment, que se'ns exigeix, que és una mica la base, segurament, de la crisi política que estem vivim, una crisi que consisteix en demanar-se'ns, si, sí o no, hem de 10 �canviar el sistema de producció de serveis. i de quina manera l'hem de fer arribar als ciutadans. Aquí, nosaltres creiem, que la ciutat hi té molt a dir. i, setè. englobant els anteriors motius, per l'acostament de l'Administració al ciutadà que tot això representa, la Carta doncs, a vora de tots aquests problemes inclosos el del caràcter de la governació, tracta de resoldre la síntesi de parlament executiu que és el Plenari municipal. En els parlaments, es debat i es voten lleis i en els governs s'executen decrets, -. se'n mana-, en l'Ajuntament, això no és així, en el Plenari municipal és un òrgan de debat i d'execució, perquè té que comprar i vendre a determinades quantitats, coses de menor quantia no, però una certa quantia, només es poden aprovar en el Plenari. Això, dóna lloc a problemes que la Ca rta tracta de resoldre, incrementant alhora, el caràcter d'òrgan de debat del Consell Municipal, i per tant, d'òrgan executiu de la Comissió de Govern i de l'Alcalde, però també, incrementant el control polític de l'executiva per part del Consell Plenari, de manera que en aquest sentít, hi ha una certa "pariamentarització" de la vida de la ciutat, des del punt de vista, no de fer-la més ineficaç, sinó de fer-la més participativa. Pa rt icipació i iniciativa Nosaltres voldríem que continués el procés d'acostament de la governació en els ciutadans a través dels Districtes. Nosaltres voldríem, i així està recollit en aquest text que vostès tenen, que els consellers de districtes fossin elegits per la gent en el districte. Hi havien varies possibilitats, s'hagués pogut optar per una solució "Parisenca" del tipus d'elecció directa del President del Districte, però, n'oblidem mai la petita trampa que representa el fet deis "arrondissements", el fet que són administracions, molt i molt administratives Nosaltres creiem, per altra banda, que mentre no estigui solucionat el tema metropolità, és difícil d'imaginar que no sigui un risc per Barcelona, el esquarterà excessivament la seva pròpia entitat i el seu propi poder local, en el moment que la ciutat real no acaba de tenir el reconeixement que hauria de tenir, per tant, per un motiu de prudència histórica i de cautela política he pensat que fóra bo que continués la línia, que els Presidents de Districte, siguin Regidors elegits per la ciutat i anomenats per l'Alcalde i ratificats pei,Plenari, per majoria, que és la situació en la qual estem ara, però, acompanyats per uns consellers, quinze o no quinze, que són els que hi ha ara, potser en número' proporcional segons la població, això és un tema obert, però en tot cas, aquests sí, elegits, en la forma que es reglamentarà en la Ca rt a, per la ciutadania del districte, el qual donarà a aquests consellers i al districte una potència molt més gran, de relació i connexió amb el ciutadà. Per altra banda, mantenim i desenvolupem: - La consulta ciutadana 11 �- Audiència pública - Iniciativa ciutadana Gestió cívica i de serveis, que tot just ha fet les primeres armes en aquests anys però que s'han d'enfortir. Es creen consells sectorials, alguns ja existeixen, el Consell de Seguretat Urbana, el Consell Econòmic i Social, el de Benestar social, peró se'n creen d'altres com el Consell de Justícia Municipal o el Consell de Ciutat, previst per la Ca rta com un gran òrgan de debat del Programa d'Actuació dels Pressupostos Municipals i els grans projectes de ciutat, que reuniria tots aquests Consells que he dit abans. Drets deis ciutadans Es regulen els drets dels ciutadans: - el dret a la informació, - el dret de pet ció, el dret a la intimitat i privacitat per l'ús de la informàtica (tema aquest enormement actual) la protecció deis usuaris dels consumidors davant les companyies de serveis el dret a la informació mediambiental el dret a contreure matrimoni civil a la Casa de la Ciutat - el dret a no tenir que presentar en el Registre municipal cap document que ja hagi presentat en qualsevol altra Administració. , Per tant, un dret de "finestreta única" que si un ha presentat una pa rtida de naixement, a nivell del Departament d'Ensenyament a la Generalitat, per la matriculació del nens o el que sigui, ha de poder dir-li, al districte municipal on es fa la matriculació, que aquell document ja ha estat lliurat al Departament, i que per tant, no porta un altra. L'Ajuntament s'ha d'espavilar, i les Administracions s'han d'espavilar, d'entendre'ns entre si, aquesta és una de les preocupacions, justament, d'aquests programes informàtics europeus que tracten a través de la informàtica lligar, totes les administracions. 12 �Justicia municipal i seguretat Senyor President del Collegi, aquest és un punt, pot ser, el més decisiu. Nosaltres, hem tractat de millorar la situació de la seguretat d'aquesta Ciutat i, ha millorat. L'any 1984 va haver-hi un dalt a baix, una situació d'una gran sensibilitat sobre aquesta qüestió, inclús una campanya pública deis comerciants contra la inseguretat. Vam ter una enquesta, ens vam passar la píndola amarga de saber quina era la víctima, era altíssima, el 27% dels ciutadans declaraven que en els 15 mesos anteriors, havien sigut o algú de la seva família, víctimes d'una atracament o algun tipus d'acte delictiu, era molt fort empassar-se això, però, ens vam passar aquesta medicina i a partir d'aquí vam millorar, perquè el Consell de Seguretat Urbana que va, justament, fer aquesta primera enquesta, la va reiterar cada any, i no només la va reiterar cada anys, sinó que la va controlar, que anessin millorant els sistemes de seguretat i els sistemes de justícia. Aquest Consell de Seguretat, cosa nova, que al principi va costar perquè aquest sentiment de Montesquieu, que no poden seure en una mateixa taula, un governant i un jutge, o un fiscal i un policia, doncs, en el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, (perquè això correspon al model Montesquieu, que s'hauria de reconèixer això) hi han de seure el jutge, el fiscal, el policia, l'Associació de Veïns, els sindicats, la patronal, els comerciants i la Guàrdia Urbana. Hi són tots ells. Presidits pel Governador Civil i l'Alcalde, que en definitiva són eis que animen aquest Conseil. Primer, ha servit per explicar situacions inexplicables, o dures, o difícils, 1 això ja és molt, Segon lloc, ha servit per corregir, ha servit per informar, perquè hi ha la justícia rápida, els famosos judicis ràpids es creen a Barcelona i a Sevilla amb l'excusa, diguem-ho clarament, amb l'argument deis JJ.00. i amb la secreta intenció de ferias durar després, que és el que ha passat. Es creen quatre jutjats, tres de guàrdia i un clfincidéncies, que permanentment hem d'anar defensant, perquè sempre hi ha algun cos judicial o extrajudicial que diu: "això s'hauria de suprimir, ja no cal, etc.", per tornar una mica a la situació anterior. I bé, les estadístiques, ens diuen que aquells jutjats de justícia rápida estan complint, estan cobrint una part importantíssima de la tasca judicial, ho fan a satisfacció, hi ha una ratio, una tassa de sOspensió de judicis, molt superior a la mitja. Lo qual vol dir que havent-hi les proves molt més vives i recents, molt més fácil de substanciar les causes, no s'obliden els records, en definitiva, no costa tant de trobar aqueli policia, aqueli guàrdia que hi ha, al cap de tres anys, quan se'l demana el testimoni d'un homicidi que es va produir fa tant de temps que ni el 13 �recorda. Aquesta virtut de la immediatesa de la justícia que a vegades a sigut mal interpretada en aquest país, i en altres, en,que es pensa que la distància és una condició d'equitat 1 ho és, des d'un cert puny de vista, però, no ho és des d'un altre, perquè des del punt de vista de la pràctica, tots sabem que la distància en el temps o la falta d'immediatesa, ha provocat les pitjors injustícies del món. En aquesta Ciutat, dones, tenim una justícia ràpida, en permanent perill, que la volem consagrar, que volem que la Ca rt a I consagri com a Llei, i voldríem, i hem trobat amb el Consell del Poder Judicial, un acord, (representats en aquell moment per membres del Consell que ara són personatges molt rellevants de la política d'aquest país, algun d'ells Ministre), vam arribar a l'acord que una Justícia de Pau de grans ciutats seria constitucional, és a dir, que així com la Constitució diu que hi haurà una sola justícia per tots els espanyols, i a les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, en el fons es creen dos justícies, una de professional a la ciutat i una de no professional en el camp, que és el Jutge de Pau, es podria crear un Jutge de Pau de gran ciutat. Nosaltres, ens hem trobat que hem aprovat] una Ordenança, que fa als propietaris dels locals de concurrència pública, responsables del que succeeix en la vorera del seu local, en el moment de sortir la gent del local, és l'única forma de fer que el sistema públic funcioni, és involucrant en el sistema molta més gent de la que hi ha, corresponsabiiitzar-nos tots, perquè sinó, és impossible, que un cos policial amb tres mil urbans que vol dir 60 o 70 al carrer ' nit, a cada Districte, es pugui fer càrrec d'un Districte que tenen 600, 700 ó 800 locals de concurrència pública, cada nit amb milers de persones que hi van sobre tot al cap de setmana. Ens hem trobat que en aplicació d'aquesta Ordenança que vam aprovar, hem posat sancions a locals, que van ser recorregudes; i els jutges van tenir de donar la raó al local, no a l'Ajuntament. Per què?. Perquè ho recordo exactament, quin article de quina Llei General, és el que en aquell cas quedava vulnerat, però vulnerava un, i el que tractem de fer és que aquesta Llei Especial, declari que en les ciutats com aquesta, o millor en la nostra per començar, aquest tipus d'actituds, per part dels propietaris de locals concurrència pública, es pugui exigir legalment. i Quasi tots eis punts que nosaltres hem anat posant en això, en aquest petit document, tan ric, són resultats d'experiències viscudes, són pàgines viscudes, és una mica com el Folch i Torres, tot això són :,coses, que l'experiència ens ha dit que falla la Llei i com que portem tant temps, i com que ha hagut tanta dificultat a fer-ho, sabem més, i lo curiós és que cada día que, passa, afegiríem d'articles, així que, lo millor és que ens ho aprovin ara o encara ho farem més llarg, cada dia que passa su rt en noves coses. La Llei de Fires, s'aprova una Llei de Fires, cada Llei que s'aprova és una amenaça a totes les demés Lleis, per descomptat, i és un benefici pel ciutadà, però al mateix temps un perill o al menys un interrogant. Quan em diuen "hi ha una nova Llei", penso, "magnífic!, deu tenir coses bones", però, com Alcalde i com a representant dels ciutadans, comença a tremolar una part de mi. Llei del model policial, suposo que serà per millorar, perquè si ara hem baixat del 27% al 14%, que us deia abans que hem aconseguit, jo suposo que aquesta Llei 14 �nova que sortirà, serà per baixar del 14 al 10, no serà per pujar del 14 al 28, un altra vegada. Perqué veig, que es discuteiX el color dels uniformes que s'han de portar, però no em pregunten el que jo sé: Que és la causa de la millora?. Que són els Consells de Prevenció de cada districte i les Taules de Coordinació?, que hi ha ara, entre els Oficials dels Districte de la Guàrdia Urbana i els Comissaris de les Comissaries que corresponen al districte. Si això continuarà o no, això, no m'ho pregunten, i com que no ho fan. Voleu dir que aquesta Llei anirà a fi de bé?. Esperem que sí, que a última hora, a lo millor perdrem un parell d'anys i després tornarem a la situació d'un 14%, però a lo millor hem de passar per un període del 16 o del 18. perquè tot canvia i necessita unes adaptacions. Dic això, perquè insisteixo, aquí hi ha una experiència conve rtida rigorosament en forma, no amb emoció, abans de l'emoció ¡ hi ha la passió, si voleu, però hi ha, després, el rigor del cap i dels equips que han convertit això, en un pacte polític dífícil d'aconseguir. Per això quan em diuen "això és un pacte devaluat". Escolteu, això és una joia!. Una cosa, que recollint l'experiència de catorze anys de govern d'un Ajuntament democràtic, té l'abstenció dels Grups que nb l'han fet, per entendre'ns, l'abstenció per altra banda, que a més a més, s'anuncia com a tal, inclús en el Grup majoritari de l'oposició. No estan en contra i no poden estar, perquè és que l'han corredactat entre els dos Grups majoritaris, un a cada banda de l'aspecte polític. Doncs molt bé, aquesta petita joia, té la virtut de l'experiència i té el rigor de la forma. suficient, jo crec, perquè el Parlament de Catalunya, (en definitiva és el que s'haurà de pronunciar' ho faci amb urgència cordial, amb la sensació que té a les mans un projecte que pot canviar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, i per tant, no té dret a retardar per raons que no siguin de la màxima impo rtància. Eixamplar les competències En urbanisme s'intueix una cosa tan senzilla com que les expropiacions urgents les declara l'Ajuntament, ara paradoxalment, una expropiació urgent no l'aclara qui la fa, i per tant, ja no és urgent, s'ha de demanar a una autoritat superior. Jo he vist algun argument jurídic en aquest sentit a favor de la remissió a una autoritat superior de la declaració d'urgència, superior a la de l'autoritat que la gestiona, i crec que té un principi que es pot^admetre, de no excessiva concentració de poder. Però, quí no em diu a mi que els danys que es deriven, torno a dir, de la manca de rapidesa, no són més grans que els beneficis que s'obtenen, en tot cas ens ho haurien de demostrar. L'aprovació dels plans especials per part del propi l'Ajuntament, sense haver de passar per l'autoritat única, i quasi diria una persona, que és el Director General, que és el que aprova tots els plans especials que passen per Catalunya, sense que siguin materialment possible que aquesta persona es faci el càrrec de tots els detalls d'un país, sembla mentida que sigui així però ho és en aquest moment. 15 �L'aprovació de les modificacions del Pla General, en això hi guanyarien mesos, en cada Pla Especial, totes aquestes baralles clue tenim amb l'antiga Maquinista, etc, la meitat provenen, no de desacords substantius, sinó formals, és a dir, de l'extraordinària complexitat del procediment que ens hem creat històricament, i per tant haurien d'anar, a través de la Carta, a un sistema més senzill. El Pla General és evident que la ciutat no s'ho pot autoaprovar, sense que algú faci el control de la coherència entre aquest iPla General i el conjunt dels Plans Generals del país. És com si a mi em diguessin ara, que s'aprova un pla del baix Llobregat, en carreteres, en línies ferroviàries, etc., que s'aturen en el terme municipal de Barcelona, com acaba de passar ara, la setmana passada que s'acaba d'aprovar pel Director General d'Urbanisme un Pla de Transports del Baix Llobregat, que quan arriba a qui dalt a Esplugues, es para, com que no entra dins el terme municipal de Barcelona que és Comarca del Barcelonés, doncs, no se sap com continua. De la mateixa forma que això és absurd, ho fóra, que Barcelona s'aprovés ella mateixa un Pia que passés al revés, i que la Diagonal es multipliqués per dos i en el moment d'arribar a Esplugues, continués exactament com és ara," malament rai". Per tant, ha d'haver algú que controli això, i és per això, que es crea una Comissió paritària entre la Generalitat i l'Ajuntament . 1 Ara tenim dos representants en una Comissió de quinze, vint o trenta, que pobres aixequen la mà quan poden, però en definitiva, no tenen cap poder davant d'una situació que està cantada sempre, i en la qual, pràcticament, les actes es redacten ál sortir de la reunió sense que es tingui massa en compte, normalment, quines són les opinions de l'Ajuntament. I això, que consti, no és cap acusació, jo tinc una gran admiració per les persones que han portat responsabilitats en la governació de la Generalitat de Catalunya en aquests anys, començant pel Sr. Armet, que va ser un d'ells i un dels primers, i que per cert, es va rodejar de tècnics eminents, que després han fet bona carrera dins la Generalitat, com ara el Sr. Vilalta i altres. Jo tinc una gran admiració, però sé que hem arribat a un punt, en que les coses són manifestament millorables, si a nivell local i a nivell autonòmic, hi hagués una més bona repartició de les tasques de cadascú, i crec que aquesta Llei ho permet. En aquesta Llei, Barcelona està representada en el govern de l'Aeroport, proposa el President del Port, que per cert, si aquesta Llei s'aprovés avui, segurament, proposaríem el mateix que hí ha, que consti, però és la ciutat de Barcelona qui proposa. Em digueu "a Rotterdam, l'Alcalde és el President del Port i d'Anvers, també". Nosaltres no demanem tant, però Si que demanem que la ciutat estigui representada en el Port i que, a més a mas, tingui facultat de proposta, sembla raonable. Representació en: - Les empreses de servei públic. - El Control de costes, platges i conques hidrogràfiques. 16 �- Les entitats firals, per descomptat, encara que la Fira de Barcelona és apart de la Llei Firal de Catalunya. - Les caixes d'estalvi. - Les entitats concessionàries de serveis bàsics, com ara les aigües, electricitat, gas natural. telèfon, hi hauríem de ser d'alguna forma. I tantes altres petites coses, que milloraran{ la qualitat de vida d'aquesta ciutat, el dia que això s'aprovi, com aquelles que fan que la disciplina augmenti i la urbanitat no hagi de passar per aquest complexíssitfi sistema sancionador, que passa per una triple notificació, primer per la infracció després per la sanció, després, en el seu cas, de l'apressament i finalment de I'émbargament, que ja és una cosa que ningú voldria que existís, perquè és com una mena d'intromisió en la vida privada de cadascú, que et vinguin a buscar en el t;u compte corrent. En tot això, no hem trobat una sistema millor per evitar-ho i In'hi ha, a la Carta, sistemes antics relativament senzills que farien que la gerlt en el moment de pagar l'impost de circulació, cada any, pagués les multes que'té atraçades i s'ha acabat, i el número de multes baixaria en picat, la disciplina pujaria i els embargaments desapareixerien, és tan senzill com això. Es creen, per descomptat, com una comissió tripartita Estat-Generalitat-Ajuntament, per finançar el serveis de capitalitat de l'Ajuntament i s'acaba amb aquesta situació actual, en la que molts deis serveis estan sent pagats dos vegades pel barceloní, el paga pel IRPF, p?rquè són serveis de caràcter estatal o autonòmic, i el torna a pagar per l'IBI, perquè tot servei d'aquest caràcter el gestiona l'Ajuntament, i per tant, s'han de pagar per l'IBI o I'IAE, l'han pagat dos vegades, això no pot ser, i la Carta acaba amb aquesta situació, Es preveu una millor col.laboració entre empreses públiques i privades, vam tenir molts problemes amb el Tribunal Suprem, inclús, quan vam crear una empresa de capital risc, que es deia Iniciatives, el tribunal ens va donar la raó, sobre el fons, ens va dir 'Vostès poden crear una empresa de capital risc i el Foment de Treball Nacional que havia recorregut en contra, no té raó ". Ara, i mirant els papers, per iniciativa del jutge, no de la part demandant,"hem trobat que hi ha un error procedimental en l'acta de creació, i per tant, l'anul.lem". Ens vam tenir dos anys penjats, que la societat existia, que els sets actes eren vàlids, però, s'havia de tornar a crear 1 Hauríem de deixar ben clar, que aquestes fronteres de grisor que hi ha a les Lleis, desapareguessin de forma que quedés claríssim, que les entitats públiques locals, al menys la nostra en aquest cas, pot crear empreses i pot crear empreses mixtes juntament amb el sector privat, per perseguir, l'interès privat i l'interès general. Conclusió Nosaltres esperem dels membres del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, davant deis quals el text de la ; Ca rta que ja ha estat aprovada per 17 �l'Ajuntament, ha de seguir el tràmit preceptiu fins a .onvertir-se en Llei, la sensibilitat i l'ïnteràs que, de ben segur, sabran demostrar en l'estudi i aprovació d'aquesta Llei singular i que ha de ser la Carta Municipal de Barcelona Hem dit, sovint, que la Carta és com la constitució o l'estatut que ha de regir la vida de la ciutat. Doncs, per damunt de tot, la Carta serà l'instrument fonamental de govern de la ciutat en aquest llindar del segle XXI i esperem que ho sigui ben aviat. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4299 Title A name given to the resource La Nova Carta Municipal, una constitució per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla del Liceu. Drets dels ciutadans. Llei del model policial, Llei de Fires. Urbanisme i expropiacions. Representació de l'Ajuntament en: empreses de servei públic, control de costes, platges i conques hidrogràfiques, entitats firals, caixes d'estalvi, entitats concessionaries de serveis bàsics (aigua, gas, etc.). IRPF, IBI. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Carta Municipal Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf 76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9 PDF Text Text (j l c bri4 oi( CIA4 dcMc( bi( t /diuLtun, NaAr,_& CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES _...------ INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE vvt&VL,' CC C C (7,75 INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA. t'^^ f' ^- ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO "HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO. ›- --^ i Sç ^ ^ PRIMARIAS T/FI$DALES„j POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS = ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE. PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO: PARA FORMAR UN GOBIERNO. JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO. ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL. "ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX): LUBBE 2S / DEHAENE. PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA. HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL, DE 15 . kt:VM C1 ^ @S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS. USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb? GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE. 1 ^ ^, y^1 ti,L �USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA LilfsLU IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA, TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS QUE HAY QUE DESCARTAR. ¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE CASEN BIEN? ¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS? NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS. O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA. ¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA MANZANA? BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI �CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS, COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20? POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE NUESTRA VIDA EN COMÚN. COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO? ¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA, COMO SABEN). ¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS? ¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD? QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS. HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA 3 �SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN. Él -&-\_ PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ? CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA. 4 �r ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO: LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS( CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL. HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO. PASQUAL MARAGALL 5 ��22 ce6- o L'ALCALDE DE BARCELONA ,�^, »tpi'vt,„.„-e 4—twcLA--1 A cv\-.4./k 2ukr,9 /AA„, ,1 -5( \AA") veim í, e 6L, „xko4 Ý 42..) r- L LA;¿k („t1 a– 1.7 c--(-4?) elo4 (c.“_e_f Jute, 1-? tL (A11-17 LA, ytn..) (--) A-11-h 11-19 -Y11 1 1-4111 41 t( 7 c.--) k (-91 , (t)2-41;j12 �- L'ALCALDE DE BARCELONA ,k3uLe, 1".r (A-9 ca..; tog d(p Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5 LAtiLL-f 61-4,N „tt vk_An LC 1 PLI 1 /./ o c'(.7 7 cl utul-sr- cz.,_11.9) (j> CLCL-4"1 -‘ kiA) A c/f cm,/ VI' el (Así-) —7, ,)cì- I, cf2,ej_ cÀ1c vv)' 0(2.4 ctite, • �L'ALCALDE DE BARCELONA c.,4-22) tL (3 /U- ¿c- z ÁÁ\ A 4 ‘` ( b),„, ‘.; 14/1,› ívtg v (V- — ¿AM", ivre 2-e --Ut.,1.--tí: . JL&t-•tivtp--1 1-1A--.4-) 2fi. ti ? -1)-4) f C-b rtA-4." ' litl',LLAIrry) NI( ‘.j15" f)-0 < 1;6, 1 tz_ ki,s1,‘ /LIÁ, '7 �L'ALCALDE DE BARCELONA. o o O <1-daL, cletA--e( oý ("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,( C\ (C2, ( n! (1ce.? k\ç, cj ,, LA), A--) am-Q- V7ÁŠ • 1 `'Qrs- Ctik--‘ a-2 a-u IQ -LeAvto (vc) Oa Ir '7 1('aZ 1 (ft-, ? t7 1- um-V—r) (11 UL,"-Azu. tpLUA-4-4) 1,H ¿4UA4-,9 7 c-, tÁveu,c,-, L CAN-e Crtj-Dt---( L.A.AA CA.7.1,(J7/(9,-) oul dcfr-Gtva--11--‘` ,.-b ve c4.4,-; ("7 Art. i-?-1-4-1 c.- cy~ G-Le c, 0Ld_9› L7 2 �L'ALCALDE DE BARCELONA ,. \ Va 1' Lit,-,) 1 CÁ, titiv•-0-- IA.As-vt"--‘.9---) , 1 CienA) k-rf --) t:L{'/\A–st--0 , pm. , &ti atr k pi-g fr ef\v9i-` ( Ls ,..1 ,/, (ir-a, p., 6tit'Al c'.7 7)c.,t0-1-A- ‘)1-- ..cb LA--e.A,v-„e"-- J ml vtit- ,,,t)..4 ,I c-,t1--, i,ii^:" vzfr- .1'i'd:' i-rvy ,AL0--, . ‘1-4 N-1 - ( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4300 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Indústria Acció política Territoris Empreses Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf 140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde. Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea. 2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. 10:30 hores. "LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI" INTRODUCCION AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN. COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE, SIENTO UNA INCLINA- CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA. ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA. INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN. LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA MAYOR PREOCUPACIÓN. �LAS CIUDADES DE HOY LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY DISTINTA DE LA DE LA DE HOY? EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER, REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE. - CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS) - CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS TELECOMUNICACIONES. - CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS DE POBREZA. EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO �NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS ESTADOS UNIDOS. DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE 1 EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA RECONSTRUCCIÓN. EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES. COLABORACION ENTRE CIUDADES LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE. EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300 KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA. LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA. - POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES. �- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE CAMBIOS Y CRISIS. EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA, CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA, HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA. EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES ANTE LA COMISIóN EUROPEA. LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA, CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO. �LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN. LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS áMBITOS: - EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY ANTE LA COMISIÓN. - GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES, CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES PERIFÉRICAS, ETCÉTERA. - REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE 1 A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA, PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO DE LEYES ESPECIFICAS. OBJETIVOS DE FUTURO ¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI? �* REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA, POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA. LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES. * COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI Y DE AUTOPISTAS. * TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN. JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E IMáGENES. �LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CALIDAD DE VIDA. * CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL DE CADA CIUDAD. LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA OFERTA DE LAS CIUDADES. * CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS. LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y TRAS CIUDADES DE LA ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO. �LA SUBSIDIARIEDAD HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES. EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE SER SEÑALADO. EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS PROBLEMAS COTIDIANOS. BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE, SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA. �BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS EN VARIOS ASPECTOS. - PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES. - EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE 1997) . - AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES. - AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE 1 GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO. - AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES POR TURISMO. - INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS (BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS (PLAN DELTA). - INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y ARTLSTICAS. BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO. 9 �HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA. LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA. EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES. k NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS SON: - CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA, COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL LLOBREGAT). 1 - CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN" EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.). - APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO 10 �Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE UNA GRAN CIUDAD. - COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CAPITALIDAD DE BARCELONA Y DEL EN APOYO DE LA DESARROLLO DE CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA EN TODO EL PAíS. CAPITALIDAD 2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL. UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA. SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ CONSECUENCIAS. NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES, PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y DIVERSAS TRADICIONES. 11 �ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA CONTEMPORáNEA. A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL, VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA. LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA AL ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE DE CIUTAT VELLA DONDE Y SE EXPANDIÓ HASTA LA CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO BARCELONA NACIó, CRECIÓ LA SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN DERRIBó LAS MURALLAS. BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA. SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX. CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS NUESTRO PROPIO PRESENTE. TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4302 Title A name given to the resource La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Euroregió Relacions Internacionals Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf 9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ) Dijous, 7 de juliol de 1994.E BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS, ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS. MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000 HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ. BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT CATALUNYA. AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA QUE HAN DEDICAT LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA �VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA. VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL T DE VALENT PER BARCELONA. A TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA MÉS SEGURA. I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI- MOLL D'INFLAMABLES). TOTES TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT. ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI. ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR ELS PARCS I EL MATERIAL -COM PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT. 4 �TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT. US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES. ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES PEL VOSTRE ESFORÇ. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4303 Title A name given to the resource Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Simulacres d'accidents. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Bombers, carrer Provença Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Model social Bombers de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf 05902f6427872be05b5acf5ba745884e PDF Text Text l'Alcalde en l'acte d'inauguració de Intervenció de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró. (11 de juliol de 1994. 11:30h.) AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA. VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA. PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR. PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU BARRIS, I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL •/•• �FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ DELS VEïNS. AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN. PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA EN AQUEST CAS. DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS ASSEQUIBLES POSSIBLES. DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4304 Title A name given to the resource Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Col.laboració RENFE, MOPT i veïns. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ciutat Meridiana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Transport públic Infraestructures Acció política RENFE Barcelona Ciutat Meridiana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf 40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6 La ciudad con cable Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más informada y más descentralizada PASQUAL MARAGALL Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas, entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades europeas del 2000. Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada. Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado, sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede llevar consigo. El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas normas de convivencia y ciudadanía. Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92, es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación. Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16 países. Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las 27 �Articles de Pasqual Maragall a calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos. E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en Madrid y Barcelona. Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de comunicación está ofreciendo. En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a distancia) serán viables. En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores" (o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia. Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad. Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle frente y para ganar la partida. ¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora en adelante vamos a insistir en ello. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1085 Title A name given to the resource La ciudad con cable Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf 9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà 17:00h. AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS, PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN ENTRANYABLE. ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER JA QUE ÉS UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó. MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA, MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL DE CENT DE BARCELONA. SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA ÉS EL SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA. �ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL. LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES. PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE: QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT. CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS. LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES. ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR IaA FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà, RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE BARCELONA I DE TOT CATALUNYA. �I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà, ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE VA DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA. SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL I ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT ENTUSIASME, ANY I COM AMB UN GRAN RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE. DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM UNS JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES FIGURES DEL MÓN CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN- CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL GRUP DE LA FURA DELS BAUS). ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT LLARG DELS ANYS I L'HEU MANTINGUT AL COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU HEM CELEBRAT EL 90è ANIVERSARI- NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER. NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA FESTA S'HAN IMPULSAT: EL CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR I L'INTERèS PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR SIGNIFICANT LA MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS \(p �PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA CONVIVèNCIA. JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA VOSTRA VILA. MOLTES GRáCIES. BONA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4305 Title A name given to the resource Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Moià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Agricultura Model social Casanova, Rafael, 1660?-1743 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/819/0000001544.pdf e97b6833313a3fb322a5770fc4f0e572 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 20/08/1994 (2954484) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18 LOS SOCIALISTAS Y SUS ALIADOS El poder y el alma PASQUAL MARAGALL El autor sostiene que socialistas y nacionalistas catalanes pueden andar un trecho juntos en la recuperación política si no se amordaza la capacidad de crítica mutua. Dice José Ramón Recalde en su artículo Conservar el poder, salvar el alma que difícilmente se pueden salvar los dos a la vez, pero que no es imposible. Estando de acuerdo, como ocurre invariablemente, con el consejero de Justicia del Gobierno vasco, me gustaría añadir al mismo escenario la perspectiva de un catalán socialista. Superar el espíritu de grupo y la prepotencia de la burocracia; colocar los intereses particulares -incluso los colectivos de partido- al servicio de los generales; hacerse permeable a la crítica; resistir la tentación autoritaria; luchar contra la discriminación por razón de sexo; defender el medio y asumir compromisos internacionales. Y todo ello, hacerlo más pendientes de las adhesiones ciudadanas que de los pactos con otros partidos. Ésta es la receta de Recalde. Básicamente es la que compartimos, creo, muchos socialistas. Incluso muchos que no lo son. En realidad, todos los partidos deberían perseguir estos objetivos. ¿Tiene Convergència necesidad de superar un cierto espíritu de grupo y subordinar mejor los intereses partidistas a los generales? ¡Desde luego! ¿Tiene el PNV algún problema en hacerse más permeable a la crítica? Seguramente. ¿Debe IU hacer esfuerzos por resistir la tentación autoritaria? Más le vale. ¿Deben todos, incluso el PP, luchar contra las discriminaciones por razón de sexo, defender el medio ambiente, etcétera...? A buen seguro. La diferencia está en que sectarismo, inmunidad a la crítica, exceso de autoridad, son rasgos que preocupan sobre todo de quien tiene el poder, claro. O el poder mayor, porque PNV y CiU, y hasta IU en alguna medida (en Córdoba, IC en Barcelona...) tienen poderes. Incluso el PP tiene poder. Conservar cada uno su poder y a la vez salvar el alma -la cuestión que inquietaba a Maquiavelo, a Federico II, y al moderno príncipe, el partido- requiere no equivocarse de aliado, dice José Ramón Recalde. Y requiere también pasar la prueba de esas preguntas. Recalde hace dos consideraciones que atañen a CiU, nuestro aliado en el Parlamento. "Para conservar, hoy, el Gobierno es necesario el pacto con CiU", dice el autor. Y añade: "Es posible caminar junto al actual aliado circunstancial en ciertas vías de regeneración de la política". La segunda consideración atañe a la credibilidad de la renovación socialista ante los ciudadanos. Estoy totalmente de acuerdo. Con CiU Podemos hacer una parte de la reforma política necesarias incluso de la regeneración del sistema Hay un aspecto más importante, que es el de la consolidación del Estado federalizante en que vivimos, que sólo puede hacerse con CiU. El error de la LOAPA consistió en no entenderlo así. En el sentido de la regeneración ya tengo más dudas. Nuestros nacionalistas -me refiero a los que gobiernan en Cataluña- han sufrido tanto como los socialistas, como mínimo, los zarpazos del poder que anunciaba Lord Acton. Se sabe menos, pero no es menos cierto. Quizás incluso lo es más. Si no la extensión, sí la intensidad de su poder gubernamental, mediático...) puede ser incluso más fuerte. Más indiscutible. Más 29 �Articles de Pasqual Maragall a causante de actitudes de inhibición moral, de conformidad acrítica, y de temor reverencial, ése que causa tantos y tantos estragos en la fortaleza de la sociedad civil. Seguramente algo parecido ocurre en Euskadi. Pero no puedo afirmarlo con tanta seguridad. El hecho es que el autogobierno es en sí mismo un bien deseado, largamente anhelado durante años de dictadura y que su sola existencia es una bendición. Lo cual no debería eximir de rigor en los análisis del ejercicio de ese gobierno autónomo en tanto que tal gobierno. Pero parece que exime. De modo que la ecuación democrática del control desde abajo funciona con menos eficacia en este caso; el valor de la cohesión y la identidad recuperada y compartida se impone a los de la diferencia, la calidad y la pluralidad. Por tanto, sí podemos andar con los nacionalistas un trecho juntos en la recuperación de la política, pero a condición que se acepten reproches mutuos y no en una sola dirección, como hasta ahora. Cuando oímos a los representantes de nuestros aliados exigir de los socialistas firmeza contra la corrupción, entereza moral y otros valores semejantes, muchos catalanes no podemos menos que reprimir una primera reacción que está entre el asombro y una leve indignación. Por supuesto que esto también es cierto de las acusaciones del PP. Pero el PP es nuestro adversario y al adversario se le supone contrariedad a todo lo que uno representa. No tanto al aliado. Lo que debería suceder entonces es que si el señor López de Lerma (CiU) preside la Comisión Roldán o Rubio, el señor Higini Clotas (PSC) por ejemplo, y sin que nadie se ofendiera, presidiera la Comisión BPF, escándalo político motivado por el hecho de que una empresa de la que formaba parte el ex consejero de Economía y Finanzas Planasdemunt (de ahí la P) no pagara los pagares que emitía. Planasdemunt fue presidente del periódico El Observador y ejercía de presidente del Institut Català de Finances mientras BPF emitía unos curiosos documentos mercantiles. Porque si no, si esa clarificación de coincidencias y discrepancias y esa reciprocidad de situaciones no se produce, ocurre: 1 - que la gente piensa que uno de los aliados le está sacando el jugo al otro por el mero hecho de ser su voto indispensable y no a la inversa. (La moral que se deriva de esa constatación es interesante, porque viene a decir que uno puede ser juez del otro, y no el otro del uno, y que, por tanto, determinados comportamientos son censurables en cualquier dirección sólo si no hay mayoría absoluta y si, además, la coalición existente es recíproca, que es lo que estoy pidiendo). 2- que uno de los aliados (el grandullón) representa el aburrido" interés general y el otro (el pequeño) los "interesantes" intereses particulares, o la macro y la micro política. Todos los hijos de padres, todos los padres de hijos, todos los ex combatientes y los futuros combatientes, todos los pequeños tenderos y los hipermercados, tienen algo que agradecer al pequeño aliado que pone el acento a la ley general que los ignoraba, la LAU de turno u otra, mientras el pobre gran aliado se limita a enunciar los principios generales de bondad que interesan a todos a la vez y por tanto a nadie en particular. Y encima el pequeño aliado puede permitirse argüir que no votando en contra de lo obviamente bueno es él quien no lo impide y, por tanto, quien lo causa. Popper ha hablado de la perversión del sistema electoral proporcional cuando da aparentemente a uno el poder que niega a cuatrocientos. Sin duda ese sistema y las coaliciones en general impiden en sí mismos muchos de los excesos de soberbia de las mayorías absolutas. Lo que Popper no había ni imaginado es que el uno que puede decantar lo es no porque haya ganado las elecciones en la parte del territorio en que se presenta 30 �Articles de Pasqual Maragall a (en Cataluña CiU perdió ante el PSC en 1093) sino porque en otros territorios su aliado perdió terreno frente a terceros. Para terminar, el requerimiento más ambicioso que Recalde nos pone a los socialistas, y se autopone, es el de conciliar igualdad y desarrollo, solidaridad y autonomía, libertad y autoridad. Ese requerimiento no podremos andarlo juntos con nuestros aliados, por la sencilla razón de que para ellos el desarrollo, la autonomía y la autoridad se anteponen siempre a la igualdad, la solidaridad y la libertad. Siempre que entran en conflicto. Quizás los socialistas nos complicamos la vida cuando queremos conciliar tantas cosas. Quizás sea cierto que, como suelen decir nuestros aliado s "no entendemos a la gente". Ellos sí. Ellos saben que la gente lo que quiere es más riqueza, ser ellos mismos, que no les importunemos con peticiones y que haya orden. Aunque incluso en eso podríamos hacerles reflexionar un poco. Porque algunos de esos simplismos que la gente en Europa entiende tan bien acaban a veces, muy mal. Pero también es cierto que a golpe de libertad, igualdad y fraternidad (o solidaridad) ya no se ganan revoluciones. Ni elecciones. Por tanto, somos nosotros quienes debemos reflexionar si queremos gobernar y salvar el alma. Les aconsejo en este sentido que lean las palabras que pronunció Václav Havel en el Independence Hall de Filadelfia el 4 de julio. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 31 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1086 Title A name given to the resource El poder y el alma Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Nacionalisme Socialdemocràcia Política Ètica Poder (Ciències socials) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf 13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2 PDF Text Text LAVANGUARDIA .... � 2 Aiumamem de Barce1on;; , AGO. 1991t t 1,:) En busca de la trascendencia El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano había poseido tanta iníormación y, sin embargo . dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro- Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten· ta desbrozar el camino ya planteado por Walter Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun VA(:LAV HAVJU, H . • ay buenas raz.Ones paracreér que la era moderna ha termi­ nado. Mucha& son las cosas que indican que estamos atravesando un periodo de transición: algo parece �r yéndose y algo distinto estar naciendo peno­ samente. Es como si algo estuviese detrum­ bándose, decayendo y acabándose 111ientras algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de . la confiisión. Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- · sión es la mema y fusión de cultura y la plura­ lidad o el paralelismo de los csccnarios int� lectualcs y espirituales. Son periodos en que · . todos los sistemas consistentes de valores se desmoronan; en que culturas distantes en el tiempo y en el espacio son descubiertas o re­ ::,-.- destrucción de las culturas indlgenas que con­ lleva la expansión comercial de Occidente. Lo veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una amalgama de cultutas se está formando. Algo nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re. sulta posible. . El mareante desarrollo de la ciencia, con su fe incondicional en la realidad objetiva y su completa fun�ament.aclón ·en leyes generales y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló­ gica. Se trata de la primera civilización con una cobertura global y ata unas sociedades a otras, .sometiéndolas a todas a un destino � mún y generaJ. Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien­ cia moderna y el mundo parece baber agotado su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal­ ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri� ca de la realidad y con la experiencia humana natural. la ciencia moderna cl!sica describia �'Algo parece estar yéndose y algo_· distinto estar naciendo penosamenie. Es como si algo estuvi�e derrumbdndose y algo nuevo :emergiera de la confusión" sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen­ sión de la realidad. A más . dogmatismo en la confusión entre esa sola dimensión y la auténtica esencia de la realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos ahora inconmensurablemente más ace·rca del universo ctue nuestros antepasados y, sin em­ bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa­ blan algo más esencial que nosotros, algo que se nos escapa . .Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu­ rre con nosotros mismos. Conocemos más profundamenl� que nun� todos nuestros ór­ ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y descubiertas. Nuevos significados naeen gra­ duafmente en ese encuentro o ioferseoción de dementas muy diversos. Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un símbolo de ese estado seria un beduino mon­ tado en un camello con sus túnicas tradiciona­ les, con tejanos debajo, un transistor en la mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola del animal. No estoy haciendo broma sobre el beduino, ni vierto ninguna lágrima intelectual por la . puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju­ lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc­ dal. La publicamos en la versión dr un traductor de excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona. · · las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci­ m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri­ tu, el proP.6sito y el significado del sistema que nuestros órganos forman en sú conjunto y que experimentamos como nuestro unico yo, como nuestra única identidad. �¡ pu�. disfrutamos de los avances de la civilización moderna que han hecho más fácil nuestra existencia fisica en tantos aspectos importantes. Pero no sabemos qué hacer euctamente con nosotros mismos, hacia dónde ir. El mundo de la experiencia parece caótico, confuso. Los expertos nos explicarán lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en­ tenctemos cada vez menos nuestras propias vidas. ... . .Vivimos en el mundo posmodemo, donde todo es posible y casi nada cierto y seguro. F.sta situación tiene consecuencias sociales y políticas. La civilización planetaria a la que pertenecemos todos nos enfrenta con retos globales. Pero permanecemos i mpotentes · ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili­ ziwión ha globalizado sólo la superficie de nuestras vida&. Pero nuestro yo interior continúa teniendo vida propia, aparte. Y a menos respuestas �LAVANGUARDIA * � 2 1 .:..1umamen1 lie Barceiot:<• m:rse · que en' otros periodos históricos. Los politicos se preocupan oon raz:ón por encontrar solu� · . "" · · Cuando buscamos la fuente más natural para la c reaéión de un nu evo orden mundi81, es normal qu�:miremos.hacia los fundamen­ tos tradicionales de la justicia moderna y ha- 1991t cía uno de los lugares ·más grandes de la era moderna: el .conjunto de valo res que fueron .proclamados por pJ'.imera vez en este edificio (el Independence Hall de Filadelfia). Me re­ fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y único y sus libertades y derechos inalienables, y tambi6n al principio de que todo poder deri­ va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas fundame"talesdela democracia moderna. Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs. lenemos que ir mucho más allá y más a fon� do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a uua situación diferente:, a la cual no pueden dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas. , .� realidad..el principio mismo de los dere­ chos humanos inalienables. conferidos al ser humano por el Creador, nació de la idea típi­ came nte moderna de que ese ser humano, sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el mundo, era la cumbre de la creación y el señor de este muo�. �e antropocentrismo mo- proporcionadas por la era del conocimiento raéio nal a las preguntas básicas del ser huma­ no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo a las antiguas certi dumbR5 de su tribu. Debido.a ello, las culturas singulares, cada vtz más en contacto entre it como resultado de la civiliución contemporánea, 9e · dan cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto­ nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en relación con otras culiuras. Los conflictos cut. turales están en alza y son més peligrosos hoy ciories a 1a supervivencia de una civilización que es global y multicUltural; buscan mecanis­ mos de coexistencia pacifica que puedan·ser. establecidos y respetados, así como una serie de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto. Estas cuestiones han sido parti<:ularmente dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru­ ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro­ lapso del cofonialismo y la cafda del comunis­ mo. El ornen mundial artificioso de las déca­ das anteriores se ha desvanecido y aún no ha aparecido un orden distinto y más justo. La tarea política principal de los últimos años de este siglo, en consecuencia, es la crea-­ ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en­ tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas religiosas dentro de una sola civilización in­ terconectada. Muchos.creen que esto puede conseguirse a través' de medios técnicos: por ·la inven ción de n uevos instrumentos organi­ zativos, poUticosy diplomáticos. Sf, es claramente .necesario imaginar es­ tructuras · organi:zativas apropiadas a la era multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti­ les si no nacen de algo más profundo, si no se basan en valores gene�mente admitidos. AGO. · "La tarea po/ltica principal � la creación de un nuevo modelo de coexistencia entre culturas, pueblos, razas y religiones en una sola civilización .interconectada" derno si&nificó inevitablemente que aquel que teóricamente dotó al ser humano de sus deiechos inalienables, empezó a desaparecer del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan­ oe de J� ciencia moderna, que fue gradual­ · mente empujado hacia una espe cie de esfera privada, cuando no d i rectamente hacia la es­ femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un lugar en que Jas obligaciones póblicas no son de aplicación. La existencia de una autoridad superioralserhumanoempezópuraysimple­ mente a inteñerir en las aspiraciones de �te. · Clt' ••• �LAVANGUARDIA .... ttJ ::..iumament de Sarceior.a Havel: "El ser humano sólo puede ser libre si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2 La idéa de los derechos y l iberta­ des humanos deb e estar presente en el nuevo orden mundial, en cual­ quier orden mundial que tenga sen­ tido. Pero creo que deb e anclarse en un lugar distinto y de un modo dife­ rente al que ha sido habitual hasta aho ra. .... Paradoja: la ini>pirnci6n necesa­ . de la inte­ ria para la n-gcneración gri dad perdid a puede ser q ue se en­ cuentre otra vez en la cicnda. En una ciencia que es nueva -posmo­ derna- y que produce ideas que en cierto sentido le per mit an trascen­ der sus propios límites. Daré dos ejemplos: El .. principio cosmológico antró­ pico" nos conduce a la idea, quizá tan antigua como la humanidad misma, de que no somos una ano­ malla accidental, ni el capricho mi­ croscópico de u na minúscula par­ tícula dando lumbos en los abis mos sin fin del universo. Al contrario, se­ gún este principio, estamos miste­ riosamente conectados con el uni­ verso, nos v em os reflejados en él, del mismo modo que la evolución del universo se rcílcja en no�otros mismos. En el momen to en 4ue empieza a estar claro que estamos pruíunda­ rncntc conectados con el universo entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S extremos de su poder. Con el "prin­ ci p io cosmológico antrópico" la ciencia se ha situado en el borde en­ t re c iencia y mito. Con ello, no obstante, la cie nc ia ha vuelto, después de un gran rodeo, al ser humano , y le ofrece de n uevo la integridad que había perdido. Y lo hace anclando al ser humano en el cosmos. El segundo ejemplo es el de la "hi­ pótesis Gaya... Esta teoria prueba que l a densa red de interacciones entre la parte orgánica y la parte inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti� rra forma un solo sistema, una esp� de de megaorganismo, un planeta vivo, Gaya, denominación deriva­ da de una antigua diosa reconocida como arquetipo de la Madre Tierra en casi todas las religiones existen­ tes. · � t11t \ De a c uerdo con la hipóh."SÍS Gaya, todos nosotros formamos parte de un conjunto superior, mas grande. Nuestro destin o no depen­ de me ramente de lo que hac emos para nosotros mismos; sino de lo que· hacemos por Gaya en su �n­ ju nto. Si la pone mos en pehgro, Gaya prescindirá de nosotros en be­ neficio de un valor superior. la vida misma. ¿Qué es lo que hace tan sugestivos la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an· trópico? Muy simple: ambos nos re­ cuerda n algo qu� sospechábamos desde hace tiempo, algo que habla­ mos proyectado en nuestros olvida­ dos mitos y qu e quit.45 ha estado durmiendo dentro de nuestros ar­ quetipos desde siempre. Esto es, la oonciencia de estar an­ clados en la Tierra y el universo; la certeu de que no estamos aquí so­ los ni sólo para nosotros mismos, s in o que formamos parte de entida­ des misteriosas y superiores contra las cuales no es aconscjabte blasfo· .· mar. .... conciencia olvidada está co­ dificada en todas las religiones. Las cultu ras la prefiguran en for mas va­ rias. Es una de las cosas que for m an la base de la comprensión que el ser humano tiene de si mismo , de su lu­ gar en el mundo y, en último lugar, . del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id­ da para autotniscendemos. Esta En los foros internacionales, Jos polf ticos pueden reiterar mil veces que la base del nuevo orden mun­ dial debe ser el respeto U Jli versal por Jos derechos humanos, pero eso no significaría nada a no ser que tal im­ perativo proceda del respeto por el milagro de Ser, el milagro d el uni­ verso, el milagro �e la naturaleza, el milagro de nuestra propia existen­ cia. Sólo aquel que se someta a la au­ toridad del orden un i ve rsal y de la cre ación, aquel que valore la impor­ tancia del derecho a fonnarpartede ese orden·y de particular en él, pue­ de valorarse genuinamente a sí mis­ mo y a sus vecinos, y por consi· guiente honrar tambi én los dere­ chos de éstos. La Decla raci ón de lndependen­ cía adoptada hace 2l8 años en este edificio, a fi rm a que el Creador dio al hombre eJ derecho a disfrutar de la libertad. Parece que el ser huma­ no $6lo puede materializar la liber­ tad si no olvida a aq uel que le dotó de ella.• · Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En busca de la trascendencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Història Description An account of the resource Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf 708c37697661af40ae289118efe93d87 PDF Text Text PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL 22 d'agost de 1994 Ajuntament de la Seu d'Urgell EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA .69~T MEDALLA D'OR DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU ATORGAT PER MEV NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS, Í g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA. REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU. COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS. LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS 41WOR` L; ò ►^^. - - e DE PERSONES D'AQUEST PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT. LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN �SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM UN INSTANT MàGIC. - VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS. - VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA. - I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN I L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA. HAN PASSAT DOS ANYS L'ENERGIA CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR. 1 ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS QUE SIGUIN. AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA 1 VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. �L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS. ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES. PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS. ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER AL QUAL Té GRANS PROJECTES. ‘)10 s L LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR U CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES FUTURS. 1 # _ �LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL Dilluns 22 d'agost de 1994 PREVISIÓ DE PROGRAMA 16,30 hores - Arribada a La Seu d'Urgell Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació Municipal. 17,00 hores Inauguració de la placa en homenatge als voluntaris olímpics. "Mirador dels Voluntaris Olímpics" (Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre). 18,00 hores Sala de Sant Domènec Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou. Desenvolupament dels parlaments : - Discurs inicial i presentació dels homenatjats a càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan Ganyet. - Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat. • Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall. - Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni Samaranch. 19,00 hores - Sala de Sant Domènec Concert commemoratiu. Obres de "Hyeronymus Kapsberger & Le Nouve Musiche". ��fLuuittivu ç- u\,--oupvv rD1 WO 4 el L-ç 7 QÜL--- eirI Sy t-\ uní- --e (('., j o p uj § ! 1 IQ,{)--cut I li Apiut,,.. ' t...) , 32_9-7 (ni,11-,1,5 (=o vs C12.--i )fi vltÙ P.4., , rut I ru1 tb-S le, e) '¿( l\ra1/4,0".9 40 c \." Juk-i? 11 11-1 I"! /1-1A Il ra. ki[Litt,u ,,,,L ( )L[ _Dos 111\--V LUji\T juci c? <-1 e ©^ U íge-ft. 3 &s'Al PA e(-- T\ST I 1()( -K uilu )4 Lill- ,( Fu oJ (7.A V-ILY cif u rv �juil W; tt, ¿a. u D¿,) (Lk,etk (k) U41 b utto_ e o Lv?,tiut (tt,o4,_,/,(_ (tko: CL-44 1 -, Uic_ , vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11- /a1 a itj- L2ALÁ-Ae", L� a:9)11 cA_ x\co (,) 11-\ /11,:iL (2.t9 ck_Lutl U--(0-ve7 Grlit: A . 1 ,,tr~ �::7K-7c,c,,LA) 611 0—, ,,,,et.(2 C11-1-c.j, i Q tv 'CL¿ A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4306 Title A name given to the resource Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de la Seu d'Urgell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Competitivitat Infraestructures Model social Acció política Territoris La Seu d'Urgell Jocs Olímpics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/709/19940827_LV.pdf 2a93aa3a1083297471505848a2dd218b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 27/08/1994 La Vanguardia, p.010, Opinión Cambiar el paso Subtítulo: SOLO EN BARCELONA el número de funcionarios ha disminuido en 2.000 en los últimos cuatro años. Autor: PASQUAL MARAGALL En el último comité federal socialista tuve la sensación de que Felipe González estaba en la posición del corredor de fondo, en la soledad del corredor de fondo. A las 12 de la noche, tras 27 intervenciones mayormente mirando a la izquierda, a la base, a las clases medias urbanas, y a las raíces históricas, González contestó -ahora ya se sabe- que los trabajadores y la clase media urbana no eran colectivos tan distintos. Que en todo eso no debían contraponerse. Que había que abrirse hacia ellos, más que a la izquierda o a la derecha: abrirse al gran espacio central del panorama político, donde se cuecen no las certidumbres extremas, sino los interrogantes comunes. Una ventana se abría en la dirección que un alcalde socialista de una ciudad metropolitana querría ver siempre bien enfocada. Vaya por delante que admito que la ciudad que represento es una ciudad afortunada, que ha sido bien entendida por el Gobierno en sus aspiraciones. Añado enseguida que se lo ha ganado y que ha devuelto ciento por uno a los que han creído en ella y más aún a los que tenemos el privilegio de estar al frente de su gobierno. El milagro de las ciudades españolas ha sido la base del asentamiento de la democracia y de la estabilidad de un sistema político baqueteado por crisis sectoriales, estructurales y por innovaciones políticas formidables, en los últimos quince años. Almería, su "riera" cubierta, su teatro de ópera y rock y su universidad; Logroño, su Ayuntamiento de Moneo -de finales del régimen anterior o de la transición-, su ribera del Ebro recuperada y su nueva universidad con Ciencias de la Alimentación, Matemáticas Aplicadas, etcétera; el Madrid de Tierno y el de Semprún, Solana y Solé Tura; el Bilbao de Ortuondo, con su nuevo puerto y las instalaciones industriales recuperándose en el centro de la ciudad para el arte y el terciario avanzado, y en su ambicioso metro de Norman Foster; la Girona de Nadal, ayer negruzca, húmeda, triste y carca, y hoy brillante, colorida, europea y progresiva, con una magnífica universidad en marcha y a 30 minutos del centro de Barcelona con el AVE del 2002... ¿No han contribuido esas realidades y perspectivas tanto como la generalización de las pensiones, de la cobertura sanitaria y de la educación -sobre todo de las mujeres jóvenes- a la consolidación de España como estado moderno? Si así fuese ¿por qué no se habla de ello en las elecciones, ni europeas ni otras? ¿Por qué no se juega todo -como se jugó en 1993- entorno a la continuidad y la mejora de esos factores urbanos de progreso? Tenemos una vida política verticalmente sectorializada en tantos temas como ministerios o en tantas secretarías de Estado como temas al nivel de abstracción en que se sitúa la gobernación de un Estado como el nuestro, con 40 millones de habitantes, 17 comunidades autónomas y medio millón de kilómetros cuadrados. Horizontalmente, tres niveles de gobierno cortan las temáticas verticales: el nivel central, el autonómico y el local. Pero en los últimos 15 años sólo se ha dejado florecer con fuerza la dialéctica -potentísima, cargada de significado- entre el primer y el segundo nivel. 73 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Obsesionados por nuestros demonios seculares (la modernidad, la diversidad cultural, la pobreza, el atraso industrial, y la entrada en Europa y el mundo) no hemos sabido ver que el auténtico problema que se nos echaba encima era el de la calidad de la vida cotidiana, en la calle de al lado. Desde el punto de vista del alcalde de una ciudad media o grande, la calidad de vida depende hoy básicamente de tres factores: Los barrios degradados, la marginación y la solución de sus problemas conciernen al segundo y tercer factor. En estos tres temas no hemos mejorado claramente en los últimos siete años. Quizás Barcelona es de las ciudades en las que, gracias a una inversión masiva en movilidad y en rehabilitación de la ciudad vieja, las cosas han mejorado algo más que por término medio. Y por supuesto el aumento de las zonas verdes, la apertura al litoral y a los ríos, la multiplicación de centros cívicos e instalaciones deportivas han seguido mejorando durante los últimos siete años. En Barcelona hemos doblado el número de piscinas municipales. Pero no han tenido ya el efecto sorpresa de los primeros años de la democracia. Por otra parte, los ayuntamientos "se han viciado" a mejorar a un ritmo rápido. Pero han aprendido a ser más eficaces con su dinero, sin aumentarlo sobre el total del dinero público debido a la gran expansión autonómica. Mucho más eficaces que las administraciones más elevadas (y alejadas). Sólo en Barcelona el número de funcionarios ha disminuido en 2.000 en los últimos cuatro años. Estoy convencido de que los órganos de reflexión al más alto nivel, tanto en la familia socialista como en las otras, y en toda Europa, deberían sacar provecho de esas "lecciones de cosas" municipales. Y no lo sacan. Siguen aferrados a los grandes temas verticales, a la gran dualidad horizontal entre Estado y naciones (Europa-España, o España-Cataluña). Y olvidan el portillón por donde se les van todas las adhesiones: el nivel local, la vida en la ciudad y en el pueblo. La gente está satisfecha en tanto que súbditos de un Estado y descontenta en tanto que ciudadanos. Me explico: los grandes temas de Estado, o están solucionados, o no lo están, y entonces forman parte de la galaxia de las ansiedades de final de siglo, es decir, no forman parte de los problemas por los cuales culpamos a un gobernante concreto. En cambio, en tanto que individuos reunidos en una ciudad, o abandonados en un pueblo, experimentamos diariamente las posibilidades de mejorar, las mejoras concretas, y la total incapacidad de rematarlas del todo, de trasladar a ese nivel de lo concreto y tocable toda la autoridad y capacidad resolutiva que se predica de los poderes alejados, o experimentamos simplemente la pérdida de calidad, la degradación. Se nos obliga a escoger: o grandes soluciones o pequeños problemas. Unas y otras no se encuentran casi nunca. Ministros brillantes y tenaces; teorías irrebatibles y llenas de sentido común, de "seny" como decimos en Cataluña; políticas ineluctables de convergencia/competencia son ámbitos cada vez mayores: todo ello convive con una falta considerable de habilidad para disminuir la delincuencia en Malasaña, el Raval o el Carmen; juzgar con inmediatez temporal y espacial, es decir, rápido y allí donde suceden los delitos o faltas; cobrar las multas, y por tanto disminuir su número, porque sólo cuando se paguen éstas se infringirá menos; reservar a los peatones y a los ciudadanos en general las cuotas de paseo, tranquilidad, silencio y concurrencia amable sin las cuales no hay ciudad; agilizar la rehabilitación dando dinero a empresas mixtas capaces de hacer cloacas y abrir plazas lo mismo que restaurar fachadas y escaleras o poner ascensores 74 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA donde no los hay: sólo así se hace ciudad en un casco urbano ya lleno y sólo haciendo ciudad se hace vivienda y bajan los precios, no al revés, etcétera. Si no conciliamos la buena fe y la eficacia de unos y otros administradores, corremos el riesgo de gastar mucho en un juego de suma cero. Más modestia es lo que hace falta y más capacidad de apoyar, alentar, modular desde arriba lo que desde abajo se hace, se propone, se argumenta y se realiza. Si a ello añadimos la complicación de que "arriba", aquí, quiere decir dos cosas a la vez (Estado y autonomías), una vieja y la otra nueva, se comprende que los de "abajo" lo tengamos crudo. Mientras los de arriba se pelean, los de abajo desesperan. Entretanto, el Estado traslada el 20 o el 25% de su gasto neto a las autonomías, los ayuntamientos permanecen fijos o en ligero descenso. También en competencias, autoridad y capacidad resolutiva. Todos los equilibrios, no sólo los económicos, de nuestro sistema fallan entonces. La política se ha acercado y alejado a un tiempo. Se ha hecho más accesible y, al mismo tiempo, más blindada. Más legítima y, por tanto, menos objetable. Los de la calle hemos salido perdiendo. Y la fuerza política que dirige el Estado lo paga caro. Hay que cambiar el paso. Hay que cambiar de obsesiones si queremos entrar en el corazón del pueblo, allí donde se cuecen las preguntas y las respuestas pertinentes. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 75 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1171 Title A name given to the resource Cambiar el paso Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Barcelona Subsidiarietat Espanya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf 873054ce75aed2ba317769f580fad11c PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació 5 de setembre 1994, 17 h Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU. LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL TEATRE. LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE PROPIETARIS, I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL 1 �BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT RECORDARá AMB AGRAÏMENT. PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA, PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD, QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT I LES PRESTACIONS TèCNIQUES. LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó PúBLIC-PRIVAT. AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS 1 OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA VERITAT ESTABLERTA. BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó- �WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-, BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I ATRACTIVA. COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE PLANTEJAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS. C fv\-¿)¿A-117 L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. SENSE MOURE'NS L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-, L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS �oe DARRERS ANYS. AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT, LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT. EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~ AbOAPOAVAW, QUAN Øs MESOS ABANS HAVI VOTAT A FAVOR DE L'APROVACIÓ INICIAL-, VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU, Ob AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß A LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT. ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA. \ »1( ,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL _-/ FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI, EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR POC MÉS DE TRES ANYS ABANS. �AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM". çuh, MOLTES GRACIES. Clv n LO 041,4 ) L UtTk � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4307 Title A name given to the resource Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló dels Miralls, G.T. Liceu Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Gran Teatre del Liceu Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf 18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829 PDF Text Text . INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • • MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER. 1 "POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES CIUDADES" INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL 1 El r'gimen especial de las los países occidentales. grande ~ ciudades es reconocido én todos ! i Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los intereses privativos de los mún1clp1os. - . ------ i Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de ámbito do~~~o. i ---·-- ! El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de expansión social y del gasto públ ~ co. . ! En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder central . . l r" v-"Q :¡,_y "!! 61"' j -__ 1,01' 1, ...~-~\ ~ · · ' En la ~ropl~ &~ esta concepción de la autonomía local v~ perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses privativos del estado y de los otros entes territoriales. e/-. . En países del centro y -~-eu .~sí como ~n el reino unido y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _ 1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las pol~as puDr!cas. · Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r entes locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las 1 �politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana. ~en~ral He aquí, pues, que la tendencia sea fortalecer el poder munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar, con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas que afectan a la respectiva comun~dad urbana. 1 - En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo, competencial--y--f1nancrero-.- --· . Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón de ser está en las singularidades propias de cada ciudad. Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades - j ~ I.M q eCt.r"' 1~~ grandes ciudades del mundo1 tienen un régimen municipal son de una gran divers1.dad, adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas. éspeciat-;-~as-espeer-alidades Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son organizaciones jurídicas complejas. La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los nuevos fenómenos sociales y urbands. agrav,~, -'--~ ~s CQntinúan existiendo "i . ' ....J,...t¡adjc i 1na, de li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas necesidades. ¡ La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina, por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal. Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más . ---· . -·~· - . ..... ... ~·· ---- ( 2 �político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración. j El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona, cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente dentro del propio ámbito autonómico que la defensa de barcelona como segunda capital ide españa, en el ·j 1 como capital de más reticencias de la identidad ámbito estatal. 1 Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona, con motivo de los juegos olímpicos. ' La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado. ( A ello hay que añadir tiene barcelona, además y cultural catalán, la condición de capital de por el sur de fr~ncia. la condictón de capital mediterránea que de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su toda una ~egión más amplia que se extiende · · En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de ¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta , del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y / ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de españa en la economía política europea e internacional. Se trata de . fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1 ~ e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta del sur de europa.) 1 .l 1 Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes ·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas municipales, agravando la tradicional deficiente situación fininciera de los municipios espaijolds. 1 Normativa especial para grandes n~cleos urbanos 1 los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona ~ ·n s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran e u es ~spongan de los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad. 1 La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones y competencias a los municipios. 3 �Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas. 1 1 Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos urbanos ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales. ¡ i De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero. ( . El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica. 1' La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de las bases de régimen local- lrbr ~ ). Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones interadministrativas o &educción f e tutelas de oportunidad- pero remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin ninguna garantía que configur un final armónico de las competencias locales. .1 Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial, al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales, suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales. Se deja, pues, la determinación la competencia' municipal a la legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de competencias en cada una de las materias. 1 Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que la tendencia natural de la legislación sectorial es la de centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno que legisla, sea estatal o autonómico. 4 �1 En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de intervención social de los entes !~ocales. 1 Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales especificas a los grandes nucleos¡ urbanos. La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización administrativa de los entes local~s. 1 Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en la misma forma. Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales. ¡' . La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también de capacidad. . ' Las grandes ciudades son un focc de atracción de personas y de concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que no resiQen en el término municipal estricto. . , . l Deben contemplarse tecnicas que afronten la creac1on y mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que exigen las necesidades de su población estricta. ¡ La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de servicios exigible a un municipi,o con una importante población flotante. 1 Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de estas actividades. 5 �1 intervdncion normativa u~gentes para gran del a) seguridad ciudadana. - Carencias : la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen un ámbito muy limitado a las competencias locales. El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de competencias propias de los munic~ pios en esta materia. La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades. . ! Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos de que dispone cada tipo de admin stración local. El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las funciones locales en materia de s~guridad. 1 En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto de policías estatales o autonómicas. . . ¡ ' El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana. Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar conductas en las correspondientes ordenanzas locales. 6 �Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac), instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar i . cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada previamente en una norma de rango¡ legal. - Propuestas: 1 • las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de· otras administraciones. j La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma suficiente. · ¡ Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana. Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la condición de autoridades competEintes en materia de seguridad, reconocer a estos ayuntamientos funciones en materia de prevención, 1 . ' mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas competencias incluyendo la potest.d sancionadora. B) seguridad vial. · - Carencias: las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de disciplina viaria. 1 Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria. Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las nuevas prácticas necesarias. • El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso con el ciudadano. 1 �Hay que dar al ciudadano las las reclamaciones. máx~mas i garantías y facilidades para Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en las grandes ciudades. - Propuestas: es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad ~e las multas, medidas alternativas a la sanción económica, ~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc. 1 Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no tienen una regulación adecuada enl la normativa actual. El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente las garantías de los ciudadanos. 1 1 ~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la inadecuación de la regulación urbanos. ge~érica para los grandes núcleos 1 La reciente lrj-Rac (ley d~ régimen jurídico de las administraciones publicas y del procedimiento administrativo común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia (alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en las grandes concentraciones urban~ s). , La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial. 1 Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como sistema paralelo a la notificació~. --------· ¡ Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de traCción mecánica y multas qe tráfico, que permita .la inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo. �C) protección del medio pmbiente y calidad de vida. - Carencias: la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas actividades. ¡ En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente reducida. 1 La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de entidad promotora, p~ no como aaministración publica con competencias sobre la protección pel medio ambiente . 1 En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y ~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas, y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en la mayoría de los casos. En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de protección del medio ambiente atm~ sférico). · ' Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los n6cleos urbanos. ! 1 Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de actuación de los entes locales. En conjunto, no se tiende a recon competencias, ni tan solo en los podría ser especialmente 6til, o tienen una trascendencia local in1 cer a los entes locales nuevas asos en que la actividad local uando se trata de mat'erias que gable. Son significativas, en este sent _ _ _ ____________. Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la legislación sectorial:-¡ 9 �Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.). - Propuestas: el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc). . 1 Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la ' participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno local y la posibilidad de 1 crear órganos y servicios complementarios. 1 ' Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora para la pro _ ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_ sistema ed· ca. · . no u ni ver si tar io la prestación de los se S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de pobreza, etc.). L l · En relación con el me iente~ los problemas no derivan tanto de la falta de compete .s municipales, como la prestación misma del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones, especialmente la autonómica la local con duplicidad de actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda ·ciudadana. ~, -......-............, En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados (agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios. Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una presta~iente y completa de estos servicios. En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-<H"es, 10 �•' además de problemas nuevos que no se producen en niveles municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración, etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la administración local para su res~lución. ~----------1 ~------- - -- La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de exigencia y calidad de estos servi cios aumentan. En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos correspondientes, aumentar la r ;earticipación del resto de administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos. rí~ justicia municipal db ';~~ ~arencias: - - --- -· la ley de grandes ··ctuoades d ber ía establecer una justicia municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las· garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana. La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje. Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados coordinada entre la administrac: ón de justicia y ciudaoes. l _____ forma andes ~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial de est os órganos y su financiación realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración justicia. · _ _ __________ _ ------------.______ ______ - Propuestas: ' además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel de seguridad de las ciudades. Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica, para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda<laha. 1 ------ -----11 --- �La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia ciudadana. · Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en CQ!lflictos relativos . derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables añte e l tr ih._ _ mun cipal. · -· a El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado en 'la vía de la justicia equitati, a. Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución, de participación de los ciudadanos en la administración de justicia . Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos r del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades para las grandes ciudades: - necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de competencias para las grandes ciudades, especialmente en materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida, desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa (consorcios, agencias), p~ r tratarse de materias de titularidad concurrente. 1 1 - En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de la administración del estadd,, que tratara todos los temas referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas relacionados con la calidad d~ vida). ! 1 12 �Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes ciudades. Regimenes especiales de carta las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas, funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año 1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona, se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/ {limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios \) inferiores, sino que representan j características peculiares, que necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado". ! Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de 1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso del totalitarismo al autoritarism!:>. político. 1J~o m~rcada La ley especial de barcelona de estaba por el entorno antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal republicana de 1935, y que form parte hoy del fondo común de convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de barcelona . Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en J . \ el régimen local español. La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación a la nueva estructura autonómica ~el ~stado. Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios de madrid o barcelona. . 13 ~ �La carta municipal e s necesari para completar el proceso de institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y barcelona. 1 En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente ano. · La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital \ de españa nos obliga a luchar po ~que sea posible. No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como' se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona, la carta municipal es una obliga4ión perentoria. · . La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de 1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado español y de cataluña . 1 También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que "el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local, aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su aprobación. La carta municipal de barcelona el ayuntamiento de municipal, que ha correspondientes de características más barcelona ha aprobado un proyecto de carta sido elevado ya a los órganos legislativos la generalit• t de cataluña y del estado. Las signifi9a._tiva de esta .propuesta son: / - 1 . a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que, aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en 11 �•' ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y bandera, y el reconocirniento i de sus títulos. ¡ El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el legislador específicament~ p.ra barcelona. ! B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las ordenanzas fiscales. ---------t- • 1 ' : En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que ha sido una cierta tra~! cián en el réairnen local con la reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es de ,caracter general a a~as -~ el ·conseJO plenan.o, rn~entr~s. que la denorn~nacióp T: e r. e anza queda para ~quellas dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea exclusivamente fiscal. /./~ · . · ·--·--·· ... C) la organización política ~nicipal que se contempla en el título I del anteproyecto !supone la aplicación de los principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas, atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas determinaciones suponen la mqdificación de las competencias que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las disposiciones reglamentarias el relevar al consejo plenario de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado. t se mantiene la organiza ión en distritos actualmente regulada en las normas de organización de los distritos, con clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de elecciones o en función de les resultados electorales en el distrito. D) 15 �,• . ' En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución, regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes formas de participación, conjuntamente con los derechos de los vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite trámites innecesarios al ciu~adano. E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin predeterminar la obligat~riedad de utillzar formas organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán sucediéndose. F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor número de competencias a los lentes locales, con el límite de que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión. Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda, transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud, deportes, educación, form4ción ocupacional, seguridad ciudadana y protección civil. 1 Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de carta se establece la partic pación del ayuntamiento en planificación y gestión de todas aquellas actividades servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto . · la la y la de i G) las suponen incidan efecto, ' ¡ prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en 16 ,. �otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y establecimiento residencial~s, que afecta a personas no residentes en el municipio ~e barcelona. H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral. Conclusion la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual momento de la vida de nuestro paíp. l La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en esta conferencia. 1 La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes líneas acabo de presentarles. He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de pasos adelante. ckú ¡Vv~'4o.Jj (~ {)~e~ >e t. l~- , 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4309 Title A name given to the resource Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Municipis Federalisme Acció política Barcelona Carta Municipal Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4310 Title A name given to the resource Barcelona, un nou salt endavant Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Economia Cultura Acció política Planificació Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4311 Title A name given to the resource Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. València Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració local Territoris Acció política CMRE Barcelona Description An account of the resource Inclou el programa de l'acte. Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències